->voliaina

■voliaina

Part. sil.: vo_li_ai_na

[d’un possible ll. *volago, -ĭnis, íd., der. de volare ‘volar’, amb influx de voleiar, voliac pel que fa a la partícula -li-]

f 1 Volva.

2 ENTOM Papallona.

->voliana

■voliana

Part. sil.: vo_li_a_na

[variant de voliaina]

f Voliaina.

->volició

■volició

Part. sil.: vo_li_ci_ó

[del b. ll. volitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f FILOS i PSIC 1 Acte de voluntat.

2 Voluntat.

->volinià

volinià -ana

Part. sil.: vo_li_ni_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Volínia o als seus habitants.

2 m i f HIST Individu d’un antic poble eslau establert a la regió que en prengué el nom.

->volior

■volior

Part. sil.: vo_li_or

[d’una alteració de bonior (bonió) per influx de vol i voliaina; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Munió d’éssers voladors en moviment per l’aire. Els ocells s’aixecaven de les mates a voliors.

2 p anal Aquella volior de mantellines i caputxes blanques.

->volitiu

■volitiu -iva

Part. sil.: vo_li_tiu

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. volitio, -ōnis ‘volició’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 FILOS i PSIC Relatiu o pertanyent a la volició, a la voluntat.

2 GRAM Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte: Faci’s la vostra voluntat.

->voloní

voloní -ina

adj i m i f Del Voló (Rosselló).

->volsc

volsc -a

1 adj Relatiu o pertanyent als volscs.

2 m i f HIST Individu d’un antic poble del Laci que s’establí (segle V aC) a la zona compresa entre Velletri i Formia, la mar i el riu Sacco.

->volt¹

■volt¹

Hom.: bol i vol

[de l’ant. volt -a, participi de l’ant. voldre ‘voltar’, ll. vŏlvĕre ‘fer girar’; 1a FONT: s. XV]

m 1 1 Contorn, circumferència o perímetre d’un lloc o d’una cosa. El volt del pati és plantat de rosers. Un collaret que fa tres vegades el volt del coll.

2 fer el volt (d’un lloc) Recórrer-ne el contorn fins a tornar al punt de partença. Fer el volt de la ciutat en una hora.

2 p ext 1 Cadascuna de les figures circulars o aproximadament circulars que forma un cos allargat a partir d’un punt fins que es torna a trobar en el mateix punt. En aquest cabdell hi ha quaranta volts de fil.

2 Trajecte complet, fins a tornar al punt de partença d’un mòbil que recorre una línia tancada. Els autobusos de circumval·lació fan vint volts al dia.

3 Volta per rotació, especialment de la clau en el pany. Cal fer donar dos volts a la clau.

4 Cadascuna de les vegades que és acomplerta una acció o una sèrie d’accions que forma part d’una rotació, d’un torn, etc. Ara és el teu volt. En donarem un per cap, i si en sobra farem un altre volt.

5 JOCS En alguns jocs, el conjunt de jocs que es fan des que un jugador té la mà fins que la torna a tenir.

6 fer un volt Fer una passejada breu, fer una volta.

7 fer un volt (per un lloc) Fer-hi una passejada o una visita breu, fer-hi una volta.

8 fer volts (per un lloc) Passejar-hi, fer-hi voltes.

3 pl 1 Voltants.

2 pels volts de loc prep Expressió usada per a denotar que un lloc és molt proper a un altre o que una indicació de quantitat o de temps té només un valor aproximat. Aquest poble que dius és pels volts d’Olot. Pels volts de les deu.

->volt²

■volt²

Hom.: bol i vol

[del nom del físic italià Alessandro Volta (1745-1827)]

m METROL [símb: V] Unitat de força electromotriu i de tensió del sistema internacional equivalent a la tensió entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’un ampere i hi és dissipada una potència d’un watt.

->volta

■volta

[de volt¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de girar, cada trajectòria closa d’un cos que es mou entorn d’un altre cos, d’un centre o d’un eix. La Terra fa voltes entorn del Sol. El cavall no parava de fer voltes a la sínia.

2 Acció de recórrer el volt d’un lloc fins a tornar al punt de partença. Els corredors faran deu voltes a la plaça.

3 Recorregut més o menys tortuós, generalment tornant al punt de partença. El carter ja ha fet la seva volta.

4 MAR Nom que, de vegades, hom dóna al nus o a uns nusos determinats.

5 donar volta MAR Fer que un objecte resti subjectat per una corda que s’hi cargola per afermar-lo o per moure l’objecte estirant la corda.

6 fer una volta Sortir algú de casa o del lloc on està per a fer una passejada breu. Vaig a fer una volta.

7 fer una volta (per un lloc) Fer-hi una passejada o una visita breu. Cada vespre fa una volta pel barri.

8 fer voltes (per un lloc) Passejar-hi. Fer voltes amunt i avall de la rambla.

9 prendre volta MAR Cargolar-se una corda sobre ella mateixa.

10 treure (o llevar) volta MAR Desfer una corda que està cargolada sobre ella mateixa, donant-li una rotació de sentit invers a aquell en què està cargolada.

11 volta ciclista ESPORT Cursa de bicicletes que té lloc en diverses etapes, amb un recorregut semblant a una circumferència o volta.

2 1 Cada girada completa d’un cos sobre ell mateix. Els balladors no paraven de fer voltes.

2 MEC En un moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix, recorregut que fa un punt d’aquest cos a partir d’una determinada posició fins a tornar a la posició inicial.

3 anar (o tirar) a la volta de NÀUT Prendre una embarcació el rumb de. Anem a la volta de l’estret.

4 anar de volta i volta NÀUT Voltejar.

5 atracar de la volta NÀUT Permetre a un veler, la bordada que fa, fer proa a un punt determinat.

6 donar cent (o mil) voltes (a algú) fig Ésser-li molt superior.

7 donar voltes (a alguna cosa) fig Meditar-hi molt, considerar-la des de diferents punts de vista.

8 fer (o donar) la volta Girar algú o alguna cosa fins a prendre la posició oposada a la que tenia. Fes la volta, a veure com et va del darrere.

9 mitja volta Moviment semicircular pel qual algú o alguna cosa pren la posició oposada a la que tenia.

10 volta de fora NÀUT Bordada en la qual una embarcació s’allunya de terra.

11 volta d’en terra NÀUT Bordada en la qual una embarcació fa proa a la costa.

3 1 Línia corba, cosa que té forma curvilínia. La volta de la portalada.

2 Giragonsa, desviació de la línia recta en un camí; marrada. Si passeu pel molí fareu volta.

3 pl Porxada, pòrtic. Passejar-se sota les voltes de la plaça.

4 ARQUIT Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.

5 volta apuntada (o ogival, o de punta d’ametlla) ARQUIT Volta de secció transversal en forma de punta d’ametlla, característica del gòtic.

6 volta cilíndrica (o de mig punt, o de canó) ARQUIT Volta amb un perfil d’arc de mig punt, característica del romànic.

7 volta de racó de claustre (o a quatre vents) ARQUIT Volta de planta quadrada, formada per quatre porcions triangulars de volta cilíndrica que s’uneixen formant arestes entrants.

8 volta del cel (o celeste) El cel visible; firmament.

9 volta del crani ANAT ANIM Part superior òssia del crani.

4 1 Vegada.

2 primera (o segona, o tercera, etc.) volta Expressió aplicada a cadascuna de les dues o més parts de què consten certes competicions. La segona volta de les eleccions. Diumenge acaba la primera volta de la lliga de bàsquet.

3 tal volta Tal vegada, potser.

->voltadits

■voltadits

[de voltar i dit¹; 1a FONT: c. 1925]

m pop PAT Panadís, especialment el que segueix tota la vora unguial, anomenat panadís periunguial.

->voltaic¹

■voltaic¹ -a

Part. sil.: vol_taic

[de volt²]

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a A.Volta o a les seves teories sobre l’electricitat.

2 Dit de les piles ideades per A.Volta i de l’electricitat produïda per piles.

->voltaic²

■voltaic² -a

Part. sil.: vol_taic

1 adj Relatiu o pertanyent a les regions properes al riu Volta.

2 adj i m esp LING Dit d’un grup de llengües pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.

->voltairià

■voltairià -ana

Part. sil.: vol_tai_ri_à

[de Voltaire, sobrenom amb què és conegut l’escriptor i pensador francès François-Marie Arouet (1694-1778)]

adj i m i f Volterià.

->voltairianisme

voltairianisme

Part. sil.: vol_tai_ri_a_nis_me

[de voltairià]

m Volterianisme.

->voltaïta

voltaïta

Part. sil.: vol_ta_ï_ta

f MINERAL Sulfat fèrric i ferrós hidratat, Fe^III˜₂ Fe^II˜₃ (SO₄)₆·9H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->voltam

■voltam

[de volta; 1a FONT: 1870]

m ARQUIT Conjunt de voltes. Vuit columnes aguanten tot el voltam.

->voltàmetre

■voltàmetre

m ELECTROQ Aparell destinat a mesurar una quantitat d’electricitat segons la quantitat d’un cos alliberat electroquímicament en un elèctrode.

->voltampere

■voltampere

Part. sil.: volt_am_pe_re

m ELECTROT [símb: VA] Unitat de potència aparent d’un corrent altern; és igual al producte d’un volt per un ampere.

->voltamperímetre

■voltamperímetre

Part. sil.: volt_am_pe_rí_me_tre

m ELECTROT Voltamperòmetre.

->voltamperòmetre

■voltamperòmetre

Part. sil.: volt_am_pe_rò_me_tre

[de volt², ampere i -metre]

m ELECTROT Aparell per a mesurar, directament o indirectament, la potència aparent en voltamperes.

->voltamperometria

■voltamperometria

Part. sil.: volt_am_pe_ro_me_tri_a

[de voltamperòmetre]

f ELECTROT Mètode d’electroanàlisi quantitativa i qualitativa que, per mitjà de les corbes intensitat-voltatge en l’electròlisi d’una dissolució, en la qual l’elèctrode de treball és un microelèctrode, permet de determinar la natura d’alguna espècie química i la seva concentració.

->voltamperomètric

■voltamperomètric -a

Part. sil.: volt_am_pe_ro_mè_tric

[de voltamperometria]

adj Relatiu o pertanyent a la voltamperometria.

->voltant

■voltant

[de voltar; 1a FONT: c. 1800]

m 1 1 Espai que hi ha al volt d’algú o d’alguna cosa. Les cases del voltant de la plaça. L’avioneta volava al voltant del poble. L’hort té arbres tot al voltant.

2 fig Tot gira al voltant d’ell.

2 pl Llocs que són al voltant o molt propers. Els voltants de Palafrugell.

->voltar

■voltar

[de volt¹; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 intr Girar, fer voltes. La Terra volta entorn del Sol. La roda voltava i voltava.

2 tr Almenys ha voltat el brollador deu vegades.

2 intr Apartar-se del camí recte, fer volta. Anem a voltar pel camí de dalt. El camí volta per darrere el bosc.

3 1 intr Anar d’ací d’allà, passejar-se per un lloc, fer-hi voltes. Ha voltat per tot Europa. Es passa el dia voltant pel carrer.

2 tr Cercant la botiga més barata, hem voltat tot el barri.

4 tr Envoltar. Voltar de muralles una ciutat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voltar

GERUNDI: voltant

PARTICIPI: voltat, voltada, voltats, voltades

INDICATIU PRESENT: volto, voltes, volta, voltem, volteu, volten

INDICATIU IMPERFET: voltava, voltaves, voltava, voltàvem, voltàveu, voltaven

INDICATIU PASSAT: voltí, voltares, voltà, voltàrem, voltàreu, voltaren

INDICATIU FUTUR: voltaré, voltaràs, voltarà, voltarem, voltareu, voltaran

INDICATIU CONDICIONAL: voltaria, voltaries, voltaria, voltaríem, voltaríeu, voltarien

SUBJUNTIU PRESENT: volti, voltis, volti, voltem, volteu, voltin

SUBJUNTIU IMPERFET: voltés, voltessis, voltés, voltéssim, voltéssiu, voltessin

IMPERATIU: volta, volti, voltem, volteu, voltin

->voltat

voltat -ada

[de volta]

adj ARQUIT 1 Cobert de volta.

2 Que forma volta.

->voltatge

■voltatge

[de volt²]

m ELECTROT Tensió elèctrica expressada en volts.

->voltcoulomb

■voltcoulomb

Part. sil.: volt_cou_lomb

m METROL Joule.

->volteig

■volteig

Part. sil.: vol_teig

[de voltejar]

m Acció de voltejar.

->voltejar

■voltejar

[de voltar; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 1 intr voltar 1 , 3 i 4.

2 tr Hem anat voltejant tot el port.

3 intr Sonar les campanes giravoltant.

4 tr Fer sonar (les campanes) fent-les giravoltar.

2 intr esp Fer giravolts o salts acrobàtics. El vehicle accidentat voltejà dos cops abans d’aturar-se. L’acròbata anava d’un trapezi a l’altre voltejant.

3 intr NÀUT Navegar una embarcació fent ziga-zagues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voltejar

GERUNDI: voltejant

PARTICIPI: voltejat, voltejada, voltejats, voltejades

INDICATIU PRESENT: voltejo, volteges, volteja, voltegem, voltegeu, voltegen

INDICATIU IMPERFET: voltejava, voltejaves, voltejava, voltejàvem, voltejàveu, voltejaven

INDICATIU PASSAT: voltegí, voltejares, voltejà, voltejàrem, voltejàreu, voltejaren

INDICATIU FUTUR: voltejaré, voltejaràs, voltejarà, voltejarem, voltejareu, voltejaran

INDICATIU CONDICIONAL: voltejaria, voltejaries, voltejaria, voltejaríem, voltejaríeu, voltejarien

SUBJUNTIU PRESENT: voltegi, voltegis, voltegi, voltegem, voltegeu, voltegin

SUBJUNTIU IMPERFET: voltegés, voltegessis, voltegés, voltegéssim, voltegéssiu, voltegessin

IMPERATIU: volteja, voltegi, voltegem, voltegeu, voltegin

->voltera

■voltera

[de voltar]

f Volta, marrada.

->volterià

■volterià -ana

Part. sil.: vol_te_ri_à

[de Voltaire, sobrenom amb què és conegut l’escriptor i pensador francès François-Marie Arouet (1694-1778)]

1 adj Relatiu o pertanyent a Voltaire o al volterianisme.

2 adj 1 Característic del pensament i del caràcter de Voltaire. Un esperit volterià. Polemitzar amb ironia volteriana.

2 p ext Que té una actitud escèptica, sarcàsticament irreverent.

3 m i f Seguidor del volterianisme.

->volterianisme

volterianisme

Part. sil.: vol_te_ri_a_nis_me

m 1 FILOS Pensament de Voltaire i dels seus deixebles.

2 p ext Esperit d’incredulitat o irreverència, manifestat amb sarcasme o ironia.

->voltímetre

■voltímetre

[de volt² i -metre]

m METROL i 1 ELECTROT Aparell per a mesurar tensions en volts.

2 voltímetre electrònic ELECTRÒN Voltímetre proveït d’un amplificador amb tubs o transistors.

->vòltmetre

vòltmetre

m Voltímetre.

->voltor

■voltor

[del ll. vŭltŭrius, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ORNIT 1 Ocell de la família dels vultúrids (Gyps fulvus), de color bru rogenc i rossenc, amb un collar de plomes al coll blanquinós, que habita a les serralades africanes i al sud d’Europa.

2 voltor comú Voltor.

3 voltor negre Ocell de la família dels vultúrids (Aegypius monachus), de color bru fosc i amb el plomissol del cap i el coll grisenc i amb clapes fosques al cap, i que actualment és en perill d’extinció.

4 voltor reial Rei dels zopilots.

->voltzials

■voltzials

Part. sil.: volt_zi_als

f BOT 1 pl Ordre de coniferofitins fòssils, considerats els avantpassats de les coníferes actuals, que visqueren del permià al triàsic.

2 sing Coniferofití de l’ordre de les voltzials.

->volubilitat

■volubilitat

[del ll. volubilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de voluble.

->voluble

■voluble

[del ll. volubĭlis, íd.; 1a FONT: c. 1400]

adj 1 1 Que gira fàcilment.

2 esp i fig Mudable, inconstant. La voluble fortuna. Una persona, un caràcter, voluble.

2 BOT Dit de la planta enfiladissa que s’entortolliga en el suport, en hèlix.

->volublement

■volublement

[de voluble; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera voluble.

->volum

■volum

[del ll. volūmen, -ĭnis ‘rotllo manuscrit; volum; embalum’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 CODIC i PALEOG Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada.

2 p ext Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, sia part d’una obra o diferents obres. Les obres completes reunides en un volum. Ha escrit molts volums d’història. Una obra de sis volums.

3 DOC Unitat bibliogràfica.

2 1 Porció d’espai ocupada per un cos. Les cadires plegades ocupen poc volum.

2 GEOM Porció de l’espai ocupada per un cos.

3 GEOM Grandor o mesura d’aquesta porció.

3 1 Quantitat global d’una cosa. Volum de suro. El volum de població més gran de seixanta-cinc anys.

2 ECON Suma o conjunt total de cadascuna de les diverses magnituds o activitats econòmiques.

3 volum corpuscular mitjà FISIOL ANIM Volum mitjà corresponent a un eritròcit.

4 volum específic FÍS Magnitud, inversa de la densitat, que expressa l’espai ocupat per la unitat de massa.

5 volum específic crític FÍS En un sistema termodinàmic, volum específic del punt crític.

6 volum globular FISIOL ANIM Hematòcrit.

7 volum molar FÍS Volum ocupat per la molècula gram d’un gas.

8 volum per minut FISIOL ANIM Quantitat de sang impel·lida pel cor en un minut.

9 volum plasmàtic FISIOL ANIM Volum de plasma sanguini no intersticial.

10 volum residual FISIOL ANIM Volum d’aire que resta en els pulmons després de l’expiració màxima.

11 volum sanguini FISIOL ANIM Volèmia.

4 fig 1 Potència, intensitat, de la veu, d’un so, etc.

2 ELECTROAC Magnitud que fa referència a l’amplitud d’una ona sonora o nivell de so.

3 control de volum ELECTROAC Dispositiu per a controlar i regular el volum d’un amplificador d’audiofreqüència.

4 unitat de volum ELECTROAC Unitat de mesura del volum.

5 volum sonor FÍS i ACÚST Intensitat sonora.

->volumenòmetre

volumenòmetre

[de volum i -metre]

m FÍS i METROL Instrument per a mesurar el volum d’un cos sense submergir-lo en un líquid que permet també de determinar densitats de certs sòlids als quals no són aplicables els mètodes corrents.

->volúmetre

volúmetre

[de volum i -metre]

m FÍS i METROL Areòmetre, graduat d’una manera especial, destinat a mesurar el volum d’un líquid que té el mateix pes que 100 volums d’aigua.

->volumetria

■volumetria

Part. sil.: vo_lu_me_tri_a

[de volum i -metria; 1a FONT: c. 1925]

f 1 FÍS i METROL Mesurament de volums.

2 QUÍM ANAL Anàlisi titulomètrica.

->volumètric

■volumètric -a

Hom.: bolomètric

[de volumetria; 1a FONT: c. 1925]

adj Relatiu o pertanyent a la volumetria.

->volumètricament

■volumètricament

[de volumètric]

adv FÍS i METROL Per procediments volumètrics.

->voluminós

■voluminós -osa

[del ll. voluminōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té un volum considerable. Un paquet voluminós. Una dona voluminosa. Una veu voluminosa.

->voluntari

■voluntari -ària

[del ll. voluntarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj FILOS i PSIC Que neix de la voluntat, que comporta volició. Moviment voluntari.

2 1 adj Fet lliurement, deliberadament, sense ésser-hi obligat. Renúncia voluntària.

2 adj i m i f Persona que s’ofereix lliurement a fer una cosa a la qual no és obligat. Donadors voluntaris de sang. Un voluntari per a dur a terme la gestió.

3 soldat voluntari (o simplement voluntari) MIL Persona que ingressa en l’exèrcit voluntàriament, abans de l’edat reglamentària o en estats en què el servei militar no és obligatori.

->voluntàriament

■voluntàriament

Part. sil.: vo_lun_tà_ri_a_ment

[de voluntari; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera voluntària.

->voluntariat

■voluntariat

Part. sil.: vo_lun_ta_ri_at

[de voluntari]

m Fet de col·laborar com a voluntari en un treball social concret.

->voluntarietat

■voluntarietat

Part. sil.: vo_lun_ta_ri_e_tat

[del b. ll. voluntariĕtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de voluntari.

2 DR PEN Intenció, conscient i lliure, que el dret suposa en els autors de les accions i les omissions penades per la llei.

->voluntariós

■voluntariós -osa

Part. sil.: vo_lun_ta_ri_ós

[de voluntari]

adj Que té molta voluntat, que hi posa molta voluntat. Un estudiant voluntariós.

->voluntarisme

■voluntarisme

[de voluntari]

m 1 FILOS, PSIC i ÈTIC Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte.

2 p ext Actitud i comportament respectiu que responen a la convicció que la voluntat ho pot pràcticament tot.

->voluntarista

■voluntarista

[de voluntari]

1 adj Relatiu o pertanyent al voluntarisme.

2 m i f 1 FILOS Partidari del voluntarisme.

2 Persona que creu en el voluntarisme i, sobretot, que actua conseqüentment amb aquest.

->voluntat

■voluntat

[del ll. voluntas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 FILOS, PSIC i ÈTIC Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa.

2 Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta.

3 FILOS Lliure albir.

4 autonomia de la voluntat DR Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa.

5 força de voluntat Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.

6 mancat de voluntat Abúlic.

2 1 Acte o exercici d’aquesta facultat de la voluntat. Sempre fa la seva voluntat.

2 Allò que hom vol; desig. Complien sempre les seves voluntats.

3 Intenció decidida i determinada de fer quelcom, d’obtenir-ho tant sí com no. No té prou voluntat d’imposar-se.

4 Consentiment, assentiment. No feia res sense la voluntat del seu marit.

5 Quantitat de diners no fixada que hom sol·licita o que hom dóna per a col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d’ordre social o benèfic.

6 a voluntat loc adv Quan hom vulgui, com hom vulgui. Es pot posar o treure a voluntat.

7 bona voluntat Intenció d’obrar bé, de complaure algú, d’afavorir-lo. No sé com sortirà, però la bona voluntat hi és.

8 darreres voluntats (d’algú) Allò que vol que es faci després de la seva mort.

9 declaració de voluntat DR CIV Expressió formal de la intenció d’una persona.

10 guanyar-se (algú) les voluntats Disposar la gent a favor seu.

11 mala voluntat Intenció d’obrar malament, de fer mal a algú, antipatia.

12 voluntat de Déu TEOL Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.

13 voluntat salvífica universal TEOL Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.

3 Afecte, inclinació. Agafar, portar, voluntat a algú.

4 DR 1 voluntat de l’estat Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.

2 voluntat general SOCIOL Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.

3 voluntat popular DR CONST Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o unes quantes.

4 voluntat social predominant POLÍT Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.

->voluntatiu

■voluntatiu -iva

Part. sil.: vo_lun_ta_tiu

[del ll. voluntativus, -a, -um, íd.]

adj GRAM Dit de la forma o la construcció per a expressar la voluntat; volitiu.

->volunter

■volunter -a

[del ll. voluntarius, -a, -um, íd.]

adj Que no vol que es faci sinó la seva voluntat.

->voluptat

■voluptat

[del ll. voluptas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Complaença en els delits sensuals. La voluptat de l’epicuri.

2 1 Gran plaer. Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.

2 esp Plaer intens que hom experimenta en la satisfacció dels impulsos i desigs sexuals. Abandonar-se a la voluptat.

->voluptuós

■voluptuós -osa

Part. sil.: vo_lup_tu_ós

[del ll. voluptuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Donat a la voluptat, als delits sensuals. Un home voluptuós. Una vida voluptuosa.

2 Que porta a la voluptat, que la dóna o l’expressa. Sensacions voluptuoses. Una pintura voluptuosa.

->voluptuosament

■voluptuosament

Part. sil.: vo_lup_tu_o_sa_ment

[de voluptuós; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv D’una manera voluptuosa.

->voluptuositat

■voluptuositat

Part. sil.: vo_lup_tu_o_si_tat

[del b. ll. voluptuosĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Voluptat.

2 Qualitat de voluptuós.

->voluta

■voluta

[del ll. volūta, íd., fem. substantivat de volūtus, -a, -um, participi de volvĕre ‘girar’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f 1 ARQUIT 1 Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, en el capitell corinti i el compost.

2 voluta d’angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.

2 MÚS Ornament esculpit de l’extrem del mànec del violí i del violoncel, que normalment s’enrotlla en espiral al voltant del botó central.

3 ZOOL Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels estenoglossos, que són animals marins amb una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral de colors molt vistosos. Cal destacar-ne la voluta imperial (Aulica imperialis).

->volútids

volútids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn les volutes.

2 sing Mol·lusc de la família dels volútids.

->volutina

volutina

f QUÍM i BOT Substància de reserva fosfàtica que es troba a les cèl·lules de certs fongs, bacteris i cianofícies.

->volva

■volva

[probablement del cèlt. gàl·lic *ŭlva ‘polsim, filagarses’; 1a FONT: 1311]

f 1 1 Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid. Tenir una volva a l’ull.

2 Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó.

3 Floc de neu.

2 BOT En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.

->volvar

volvar

Hom.: bulbar i vulvar

[de volva]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la volva.

->volvària

■volvària

Part. sil.: vol_và_ri_a

f BOT Gènere de bolets de la família de les amanitàcies (Volvaria sp), de color salmonat, proveïts de volva.

->volvat

volvat -ada

[de volva]

adj BOT Proveït de volva.

->volvocals

■volvocals

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies constituït per algues unicel·lulars, biflagel·lades i amb midó com a substància de reserva.

2 sing Alga de l’ordre de les volvocals.

->volvós

■volvós -osa

Hom.: bulbós

[de volva; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que conté volves.

->vòlvox

vòlvox

m BOT Gènere d’algues verdes de l’ordre de les volvocals (Volvox sp), que formen colònies en forma d’esferes buides, integrades per cèl·lules amb els flagels dirigits cap a fora.

->vòlvul

■vòlvul

m PAT Torsió d’un òrgan al voltant dels seus lligaments.

->volvulosi

volvulosi

f PAT Oncocercosi.

->vòmer

■vòmer

[del ll. vomer ‘rella’]

m ANAT ANIM Os quadrilàter, laminar, que constitueix l’envà de les fosses nasals.

->vòmic

■vòmic -a

[del b. ll. vomĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que provoca el vòmit. Nou vòmica.

2 f PAT Expulsió d’un abscés per la boca, procedent generalment del tòrax.

->vòmit

■vòmit

[del ll. vomĭtus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de vomitar.

2 Allò que hom vomita.

->vomitada

■vomitada

[de vomitar]

f Vòmit abundant produït per una indigestió.

->vomitar

■vomitar

[del ll. vomitare, íd., freqüentatiu de vomĕre, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 1 Treure convulsivament per la boca el contingut de l’estómac. He vomitat el sopar.

2 abs Haver de vomitar.

3 p ext Vomitar sang.

2 fig Vomitar amenaces, insults, contra algú. Les laves vomitades per un volcà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vomitar

GERUNDI: vomitant

PARTICIPI: vomitat, vomitada, vomitats, vomitades

INDICATIU PRESENT: vomito, vomites, vomita, vomitem, vomiteu, vomiten

INDICATIU IMPERFET: vomitava, vomitaves, vomitava, vomitàvem, vomitàveu, vomitaven

INDICATIU PASSAT: vomití, vomitares, vomità, vomitàrem, vomitàreu, vomitaren

INDICATIU FUTUR: vomitaré, vomitaràs, vomitarà, vomitarem, vomitareu, vomitaran

INDICATIU CONDICIONAL: vomitaria, vomitaries, vomitaria, vomitaríem, vomitaríeu, vomitarien

SUBJUNTIU PRESENT: vomiti, vomitis, vomiti, vomitem, vomiteu, vomitin

SUBJUNTIU IMPERFET: vomités, vomitessis, vomités, vomitéssim, vomitéssiu, vomitessin

IMPERATIU: vomita, vomiti, vomitem, vomiteu, vomitin

->vomitejar

■vomitejar

[de vomitar]

v intr Vomitar sovint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vomitejar

GERUNDI: vomitejant

PARTICIPI: vomitejat, vomitejada, vomitejats, vomitejades

INDICATIU PRESENT: vomitejo, vomiteges, vomiteja, vomitegem, vomitegeu, vomitegen

INDICATIU IMPERFET: vomitejava, vomitejaves, vomitejava, vomitejàvem, vomitejàveu, vomitejaven

INDICATIU PASSAT: vomitegí, vomitejares, vomitejà, vomitejàrem, vomitejàreu, vomitejaren

INDICATIU FUTUR: vomitejaré, vomitejaràs, vomitejarà, vomitejarem, vomitejareu, vomitejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vomitejaria, vomitejaries, vomitejaria, vomitejaríem, vomitejaríeu, vomitejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vomitegi, vomitegis, vomitegi, vomitegem, vomitegeu, vomitegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vomitegés, vomitegessis, vomitegés, vomitegéssim, vomitegéssiu, vomitegessin

IMPERATIU: vomiteja, vomitegi, vomitegem, vomitegeu, vomitegin

->vomitiu

■vomitiu -iva

Part. sil.: vo_mi_tiu

[del b. ll. vomitivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m FARM Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac (vòmit) per la boca. El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina.

->vomitori

■vomitori -òria

[del ll. vomitorius, -a, -um, íd.]

1 adj i m FARM Vomitiu.

2 m TEAT En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.

->vomiturició

■vomiturició

Part. sil.: vo_mi_tu_ri_ci_ó

[del ll. vomituritio, -ōnis, íd.]

f FISIOL ANIM i PAT 1 Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria.

2 En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint.

->voquisiàcies

voquisiàcies

Part. sil.: vo_qui_si_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals, formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades, flors hermafrodites i pentàmeres i fruits indehiscents o en càpsula loculicida.

2 sing Planta de la família de les voquisiàcies.

->-vor

■-vor -vora

Forma sufixada del mot llatí vorare ‘devorar’, que significa ‘que s’alimenta habitualment de la cosa designada pel primitiu’. Ex.: carnívor, herbívor.

->vora

■vora

[del ll. ōra, íd., originàriament pl. neutre de os, oris ‘boca’, usat com a subst. sing. en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en cat. ant; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d’un paper. Les vores d’una ferida.

2 Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc. Les vores de la carretera. Les vores de l’Ebre. Les vores d’un pantà.

3 HERÀLD Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.

2 TÈXT 1 Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.

2 vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.

3 pl Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.

3 1 a la vora loc adv A poca distància, a prop. Aquest llamp ha caigut a la vora.

2 a la vora de (o vora de, o vora) loc prep Prop de. A la vora del foc. Vora la mar. Té vora setanta anys.

->vorà

■vorà -ana

Hom.: borà

[de vora; 1a FONT: 1880]

adj Que és a la vora; pròxim.

->voraç

■voraç

[del ll. vorax, -ācis, íd., der. de vorare ‘devorar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que menja com un afamat, amb avidesa. Un home voraç.

2 p ext Un apetit voraç.

2 fig Que ho destrueix tot. Un foc voraç.

->voracitat

■voracitat

[del ll. voracĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de voraç. La voracitat del llop.

->voraçment

■voraçment

[de voraç]

adv Amb voracitat.

->vorada

■vorada

Cp. l’acc. 2 3 amb voral 2 i vorera 1

[de vora]

f 1 Vora o marge. A la vorada del riu.

2 1 Allò que guarneix la vora d’una cosa.

2 Arbres que hi ha tot a les vores dels camins, dels camps, etc.

3 OBR PÚBL Filera de pedres, de maons, etc., que formen la vora o el marge d’una andana o voravia, d’una calçada, etc.

->voràgine

voràgine

f 1 xuclador 2.

2 Remolí d’emocions o sentiments molt intensos. Una voràgine d’amor i passió.

3 Aglomeració confusa de gent, d’esdeveniments o de coses en moviment, que produeix atordiment. La voràgine de la gran ciutat.

->voraginós

■voraginós -osa

[del ll. voraginosus, -a, -um, íd., der. de vorago, -ĭnis ‘abisme’, der. de vorare ‘devorar, engolir’]

adj Ple de xucladors o engolidors.

->voral

■voral

Hom.: boral

Cp. l’acc. 2 amb vorada 2 3 i vorera 1

[de vora; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Vora, ribera. Anirem pel voral del riu.

2 CARRET Franja de terreny pla, pavimentada o no, d’una via interurbana, que fa de contenció del ferm de la calçada i dóna un marge de seguretat als vehicles i als vianants.

->vorassequià

vorassequià -ana

Part. sil.: vo_ras_se_qui_à

adj i m i f De Guadasséquies (Vall d’Albaida).

->voravia

■voravia

Part. sil.: vo_ra_vi_a

[de vora i via¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f OBR PÚBL i TRÀNS Vorera.

->voraviu

■voraviu

Part. sil.: vo_ra_viu

[de vora i viu¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 TÈXT 1 Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.

2 Aparell per a fer el lligat dels falsos voravius.

2 tocar el voraviu fig Enutjar, molestar, ferir, etc.

->vorejar

■vorejar

[de vora; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 1 Resseguir les vores d’un riu, d’un bosc, etc. Vorejava el riu cercant les restes de la barca accidentada.

2 Succeir-se a la vora (d’un camí, d’un riu, etc.). Els arbres que voregen el camí.

3 fig Vorejar un perill, un obstacle.

2 fig Tenir a la vora de. Voreja els setanta anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vorejar

GERUNDI: vorejant

PARTICIPI: vorejat, vorejada, vorejats, vorejades

INDICATIU PRESENT: vorejo, voreges, voreja, voregem, voregeu, voregen

INDICATIU IMPERFET: vorejava, vorejaves, vorejava, vorejàvem, vorejàveu, vorejaven

INDICATIU PASSAT: voregí, vorejares, vorejà, vorejàrem, vorejàreu, vorejaren

INDICATIU FUTUR: vorejaré, vorejaràs, vorejarà, vorejarem, vorejareu, vorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vorejaria, vorejaries, vorejaria, vorejaríem, vorejaríeu, vorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: voregi, voregis, voregi, voregem, voregeu, voregin

SUBJUNTIU IMPERFET: voregés, voregessis, voregés, voregéssim, voregéssiu, voregessin

IMPERATIU: voreja, voregi, voregem, voregeu, voregin

->vorell

■vorell

Hom.: burell

[de vora; 1a FONT: 1863]

m 1 Marge.

2 Vora d’un objecte que ateny un nivell més alt que la part central.

3 vorell de conca GEOL Límit d’una conca sedimentària.

->vorellar

■vorellar

[de vorell]

v tr 1 1 Fer vorells per a limitar un camp, un prat, etc.

2 Fer el vorell d’un objecte.

2 Voretar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vorellar

GERUNDI: vorellant

PARTICIPI: vorellat, vorellada, vorellats, vorellades

INDICATIU PRESENT: vorello, vorelles, vorella, vorellem, vorelleu, vorellen

INDICATIU IMPERFET: vorellava, vorellaves, vorellava, vorellàvem, vorellàveu, vorellaven

INDICATIU PASSAT: vorellí, vorellares, vorellà, vorellàrem, vorellàreu, vorellaren

INDICATIU FUTUR: vorellaré, vorellaràs, vorellarà, vorellarem, vorellareu, vorellaran

INDICATIU CONDICIONAL: vorellaria, vorellaries, vorellaria, vorellaríem, vorellaríeu, vorellarien

SUBJUNTIU PRESENT: vorelli, vorellis, vorelli, vorellem, vorelleu, vorellin

SUBJUNTIU IMPERFET: vorellés, vorellessis, vorellés, vorelléssim, vorelléssiu, vorellessin

IMPERATIU: vorella, vorelli, vorellem, vorelleu, vorellin

->vorer

■vorer -a

[de vora; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Vorà. Un arbre vorer. Vorer a un perill.

->vorera

■vorera

Cp. l’acc. 1 amb vorada 2 3 i voral 2

f OBR PÚBL i TRÀNS 1 Part lateral d’un carrer, d’un pont, etc., generalment més alta que la calçada, que és destinada al pas de la gent que va a peu.

2 vorera d’emergència CARRET Voral.

->voretar

■voretar

[de vora; 1a FONT: 1436]

v tr Fer les vores a una roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voretar

GERUNDI: voretant

PARTICIPI: voretat, voretada, voretats, voretades

INDICATIU PRESENT: voreto, voretes, voreta, voretem, voreteu, voreten

INDICATIU IMPERFET: voretava, voretaves, voretava, voretàvem, voretàveu, voretaven

INDICATIU PASSAT: voretí, voretares, voretà, voretàrem, voretàreu, voretaren

INDICATIU FUTUR: voretaré, voretaràs, voretarà, voretarem, voretareu, voretaran

INDICATIU CONDICIONAL: voretaria, voretaries, voretaria, voretaríem, voretaríeu, voretarien

SUBJUNTIU PRESENT: voreti, voretis, voreti, voretem, voreteu, voretin

SUBJUNTIU IMPERFET: voretés, voretessis, voretés, voretéssim, voretéssiu, voretessin

IMPERATIU: voreta, voreti, voretem, voreteu, voretin

->vori

■vori

[del ll. ebŏreus, -a, -um ‘fet de vori’, adj. der. de ebur, -ŏris ‘vori’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANAT ANIM 1 Part de la dentina coberta d’esmalt.

2 esp MERC, HIST i ART Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant, de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.

2 vori vegetal Endosperma de les llavors de la palmera de vori.

->vòrtex

■vòrtex

[del ll. vortex, -ĭcis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 HIDR Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.

2 vòrtex de cicló METEOR Ull de cicló.

->vorticel·la

■vorticel·la

f ZOOL Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, de la família dels vorticèl·lids (Vorticella sp), integrat per un gran nombre d’espècies, totes solitàries i comunes a les aigües dolces.

->vorticèl·lids

vorticèl·lids

m ZOOL 1 pl Família de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, que inclou la vorticel·la i espècies afins.

2 sing Protozou de la família dels vorticèl·lids.

->vorticisme

■vorticisme

m ART i LIT Moviment intel·lectual i artístic nascut a Anglaterra amb caràcter polèmic i amb projectes de renovació.

->vorticitat

■vorticitat

[de vòrtex]

f 1 Circulació de l’aire al voltant d’un eix.

2 HIDR i METEOR Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid.

->vos

■vos

[del ll. vōs (acusatiu), íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

pron Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal. S’esforcen a donar-vos la raó. Estimeu-vos els uns als altres. Emporteu-vos-el.

->vós

■vós

Hom.: boç

[del ll. vōs ‘vosaltres’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

pron Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc. Beneita sou Vós entre totes les dones.

->vosaltres

■vosaltres

Part. sil.: vos_al_tres

[de vós i altres, composició sorgida per a distingir més bé l’interlocutor sing., expressat amb vós, tractament de cortesia’, de l’interlocutor pl.; per analogia amb vosaltres es formà nosaltres per emfatitzar l’oposició entre la persona a qui es parla i el grup al qual pertany el qui parla]

pron Pronom personal de segona persona del plural.

->vostè

■vostè

[contracció, en parlar ràpid i relaxat, de vostra mercè; 1a FONT: s. XVI]

[pl -ès] pron Pronom personal de segona persona que substitueix tu, vós i vosaltres o hi alterna com a tractament més distant i sever. Vostè m’ho ha dit. Vostès no hi eren.

->vostre

■vostre -a

[del ll. voster, -tra, -trum, íd., der. de vos ‘vosaltres’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 pron 1 Possessiu de segona persona del plural: de vosaltres o de vós.

2 Precedit d’una preposició espacial o temporal, de vosaltres o de vós. Davant vostre. Al costat vostre.

3 la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Sempre voleu fer la vostra. Digueu-hi la vostra.

4 una (o alguna) de les vostres Una malifeta, una entremaliadura. Per la cara que feu, segur que ja n’heu fet alguna de les vostres.

2 [usat precedint formes de tractament especials, quan hom s’adreça a qui les rep] Vostra excel·lència. Vostra mercè. Vostra senyoria.

->vot

■vot

[del ll. vōtum ‘promesa feta als déus; prec ardent; desig’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 HIST REL i CRIST 1 Promesa feta a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant, per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció; prometença.

2 vot del poble (o de la vila) Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa.

2 CATOL i DR CAN 1 Cadascun dels compromisos contrets al moment de la professió religiosa que tradicionalment es concreten en els vots de pobresa, de castedat i d’obediència.

2 vots perpetus (o solemnes) Professió perpètua.

3 vots temporals (o simples) Professió temporal.

3 [usat només en certes expressions] p ext Formulació íntima del desig que s’acompleixi alguna cosa, que algú sigui feliç, etc. Faig vots perquè hi reeixiu. Adreçar als nuvis vots de felicitat.

4 DR i POLÍT 1 Acció en virtut de la qual una persona exerceix el dret de sufragi.

2 Manifestació expressa de la voluntat de cadascun dels membres d’una assemblea o un grup de persones d’aprovar o rebutjar una proposició o mesura, d’elegir una persona per a un càrrec, etc.

3 p ext Opinió o parer donat sobre quelcom.

4 Dret a votar.

5 Cos material —papereta, bola blanca o negra, etc.— per mitjà del qual hom vota.

6 vot acumulat Sistema d’elecció en el qual l’elector pot emetre diversos vots a favor d’un mateix candidat.

7 vot acumulatiu Vot que se suma als altres vots obtinguts per un mateix candidat en diferents districtes, de manera que afavoreixi el triomf d’aquell qui, tot i no tenir prou arrelament en una determinada circumscripció, gaudeix del prestigi general.

8 vot consultiu Dictamen que donen algunes corporacions o persones autoritzades a aquells que han de decidir un negoci.

9 vot de censura Vot que emet una cambra o corporació per a negar la seva confiança al govern o a la junta directiva.

10 vot de confiança Autorització o facultat que es dóna a algú perquè actuï o decideixi lliurement en un afer.

11 vot de qualitat Vot que, pel fet d’ésser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el cas d’empat.

12 vot directe Vot en el qual l’elector designa una persona determinada per a exercir el càrrec que s’ha de cobrir.

13 vot en blanc Acció de votar amb una papereta en blanc per tal de fer explícit que hom no dóna suport a cap de les opcions de la consulta.

14 vot indirecte Vot en el qual l’elector designa delegats (electors en segon grau), els quals designen les persones que han d’ocupar els càrrecs que cal cobrir.

15 vot informatiu Vot que no té efecte executiu.

16 vot restringit Vot en el qual l’elector ha de votar menys representants dels que han d’ésser elegits.

17 vot secret Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.

->votació

■votació

Part. sil.: vo_ta_ci_ó

[del b. ll. votatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de votar;

2 l’efecte.

2 Acte mitjançant el qual hom exerceix el dret de vot.

3 Conjunt dels vots emesos.

4 Sistema d’emissió de vots.

5 votació de confiança POLÍT Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura.

6 votació familiar Sistema de votació que atorga al cap de família un nombre de sufragis equivalent a la importància de la família.

7 votació múltiple Sistema de votació que permet a una persona de votar en més d’una circumscripció.

8 votació nominal Votació en la qual a cada vot consta el nom de la persona que l’ha emès.

9 votació ordinària Votació realitzada aixecant-se els partidaris d’una opinió o bé alçant només la mà. Aquest darrer cas és anomenat votació a mà alçada.

10 votació personal Sistema de votació en el qual cada elector ha de dipositar personalment el vot a l’urna.

11 votació per delegació Sistema de votació en el qual un elector pot designar una altra persona perquè voti en lloc seu.

12 votació plural Sistema de votació que permet a una sola persona d’emetre dos o més cops la seva opinió en una elecció o resolució.

13 votació restringida Votació en la qual l’elector ha d’elegir un nombre menor de persones que el total de llocs que s’han de cobrir.

14 votació secreta Votació en la qual no se sap qui ha emès cada vot.

->votant

■votant

[de votar; 1a FONT: 1560]

adj i m i f Que vota. Un gran nombre de votants.

->votar

■votar

Hom.: botar i butà

[del b. ll. votare, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr 1 RELIG Fer un vot a Déu, a la Mare de Déu, a un sant. Votar obediència.

2 portar-la (o tenir-la) votada (a algú) Tenir el ferm propòsit de revenjar-se’n, fer-li pagar una falta, etc.

2 1 intr Donar el vot. Tots els socis presents tenen dret a votar. Votar a favor d’una proposició, d’un candidat.

2 tr Votar un projecte de llei.

3 voto a...! Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc. Voto a Déu! Voto a l’olla!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: votar

GERUNDI: votant

PARTICIPI: votat, votada, votats, votades

INDICATIU PRESENT: voto, votes, vota, votem, voteu, voten

INDICATIU IMPERFET: votava, votaves, votava, votàvem, votàveu, votaven

INDICATIU PASSAT: votí, votares, votà, votàrem, votàreu, votaren

INDICATIU FUTUR: votaré, votaràs, votarà, votarem, votareu, votaran

INDICATIU CONDICIONAL: votaria, votaries, votaria, votaríem, votaríeu, votarien

SUBJUNTIU PRESENT: voti, votis, voti, votem, voteu, votin

SUBJUNTIU IMPERFET: votés, votessis, votés, votéssim, votéssiu, votessin

IMPERATIU: vota, voti, votem, voteu, votin

->votiac

votiac -a

Part. sil.: vo_ti_ac

1 adj Relatiu o pertanyent als votiacs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de la república dels Udmurts (Federació Russa).

3 m LING Llengua del grup permià, pertanyent a la família finoúgrica, parlada a la república dels Udmurts.

->votiu

■votiu -iva

Part. sil.: vo_tiu

[del ll. votivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Ofert o promès en vot. Ofrena votiva. Ciri votiu.

2 missa votiva LITÚRG Missa que hom celebra sense atenir-se a les prescripcions del calendari litúrgic, per raó d’una devoció personal del celebrant, o per raó d’un desig expressat per l’ordinari o pels fidels en certes circumstàncies.

->vòxe

■vòxe

m FOTOG, TELECOM i TV Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividida una imatge tridimensional en sotmetre-la a un escombratge electrònic.

->vox populi

vox populi^* [bɔ̀kspɔ́puli]

[llat ] f Locució que significa ‘veu del poble’, que hom usa per tal d’afirmar la veritat d’una opinió, d’un judici, etc., acceptats arreu. És ‘vox populi’ que canviaran el ministre de defensa.

->voyeur

voyeur^* -euse [vwajér]

[fr ] m i f PSIC Escopòfil.

->voyeurisme

voyeurisme

Part. sil.: vo_yeu_ris_me

m PSIC Escopofília.

->vraconià

vraconià -ana

Part. sil.: vra_co_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al vraconià.

2 m Unitat del cretaci inferior, poc usada, que hom col·locà a l’albià superior.

->vudú

■vudú

[pl -ús] adj i m i f Vodú.

->vuit

■vuit

Part. sil.: vuit

Hom.: buit

[del ll. ŏcto, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Set més un. El seu fill té vuit anys.

2 adj i m i f Que fa vuit; vuitè. És el vuit, el penúltim.

3 m [pl vuits] 1 El nombre vuit, 8. Fa els vuits enganxant dues rodones.

2 p ext Allò designat amb el nombre vuit. El vuit de copes.

3 vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen) fig Expressió usada per a qualificar d’inconsistent allò que diu una altra persona. No em vinguis amb romanços: això que m’expliques són vuits i nous.

4 m i f Els vuit primers.

5 d’avui (o ahir, o demà, etc.) en vuit D’avui (o ahir, o demà, etc.) a vuit dies, d’aquest moment a una setmana.

6 les vuit Vuitena hora des de les dotze.

->vuitada

■vuitada

Part. sil.: vui_ta_da

[de vuit; 1a FONT: 1803, DEst.]

f LITÚRG 1 Espai de vuit dies durant els quals l’Església celebra una festa solemne. La vuitada de Nadal.

2 tots els sants tenen vuitada Expressió que hom diu per a justificar el retard en la felicitació per l’onomàstica d’algú.

->vuitanta

■vuitanta

Part. sil.: vui_tan_ta

[del ll. vg. octagĭnta, ll. cl. octoginta, contret en octanta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj Vuit vegades deu, setanta-nou més un.

2 adj i m i f Que fa vuitanta; vuitantè.

3 m [pl vuitantes] 1 El nombre vuitanta, 80. Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88; vuitanta-nou, 89. Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres, etc. El quilòmetre vuitanta-cinc.

2 p ext Allò designat amb el nombre vuitanta.

->vuitantè

■vuitantè -ena

Part. sil.: vui_tan_tè

[de vuitanta]

1 adj Que, en una sèrie, en té setanta-nou davant seu, que fa vuitanta.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuitanta parts iguals.

2 m Un vuitantè, 1/80. Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són: vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè (femení: vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc.).

3 f [generalment amb un valor aproximatiu] 1 Nombre de vuitanta. Hi havia una vuitantena de persones.

2 esp Vuitanta anys d’edat. L’avi ja deu arribar a la vuitantena.

->vuitantejar

■vuitantejar

Part. sil.: vui_tan_te_jar

[de vuitanta]

v intr Tenir pels volts de vuitanta anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vuitantejar

GERUNDI: vuitantejant

PARTICIPI: vuitantejat, vuitantejada, vuitantejats, vuitantejades

INDICATIU PRESENT: vuitantejo, vuitanteges, vuitanteja, vuitantegem, vuitantegeu, vuitantegen

INDICATIU IMPERFET: vuitantejava, vuitantejaves, vuitantejava, vuitantejàvem, vuitantejàveu, vuitantejaven

INDICATIU PASSAT: vuitantegí, vuitantejares, vuitantejà, vuitantejàrem, vuitantejàreu, vuitantejaren

INDICATIU FUTUR: vuitantejaré, vuitantejaràs, vuitantejarà, vuitantejarem, vuitantejareu, vuitantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vuitantejaria, vuitantejaries, vuitantejaria, vuitantejaríem, vuitantejaríeu, vuitantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vuitantegi, vuitantegis, vuitantegi, vuitantegem, vuitantegeu, vuitantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vuitantegés, vuitantegessis, vuitantegés, vuitantegéssim, vuitantegéssiu, vuitantegessin

IMPERATIU: vuitanteja, vuitantegi, vuitantegem, vuitantegeu, vuitantegin

->vuitantenni

■vuitantenni

Part. sil.: vui_tan_ten_ni

m Període de vuitanta anys.

->vuitantí

■vuitantí -ina

Part. sil.: vui_tan_tí

[de vuitanta]

1 adj i m i f Octogenari.

2 m NUMIS Moneda d’or del valor de 80 rals de billó.

->vuitavat

■vuitavat -ada

Part. sil.: vui_ta_vat

[deriv. del ll. octavus, -a, -um ‘vuitè’ (cf. dotzavat); 1a FONT: 1396]

adj Que té vuit costats o cares.

->vuit-centè

■vuit-centè -ena

Part. sil.: vuit-cen_tè

[de vuit-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té set-cents noranta-nou davant seu, que fa vuit-cents.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit-centes parts iguals.

2 m Un vuit-centè, 1/800.

->vuitcentista

■vuitcentista

Part. sil.: vuit_cen_tis_ta

[de vuit-cents]

1 adj Relatiu o pertanyent al segle XIX. La literatura vuitcentista.

2 m i f 1 Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XIX.

2 Investigador especialitzat en l’estudi del segle XIX.

->vuit-cents

■vuit-cents -centes

Part. sil.: vuit-cents

[de vuit i cent¹; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Vuit vegades cent.

2 [inv: vuit-cents] adj i m i f Que fa vuit-cents; vuit-centè. La pàgina vuit-cents. La vuit-cents de la llista.

3 m 1 El nombre vuit-cents, 800.

2 p ext Cosa designada amb el nombre vuit-cents.

4 m i f Les vuit-centes primeres.

5 el vuit-cents el·líp El segle XIX.

->vuitè

■vuitè -ena

Part. sil.: vui_tè

[de vuit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 8è 8a] Que, en una sèrie, en té set davant seu, que fa vuit.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vuit parts iguals.

2 m Un vuitè, 1/8.

3 m NUMIS Moneda, poc coneguda i no ben identificada, de la qual es tenen referències per documents del segle XVI.

4 f 1 [generalment amb un valor aproximatiu] Nombre de vuit. Cada dia he de fer una vuitena de viatges.

2 esp Junta de vuit persones.

3 vuitena de forments HIST Junta de vuit persones nomenada pel Consell de Cent per administrar els forments de la ciutat.

4 vuitena de guerra HIST Junta de vuit homes nomenada pel Consell de Cent que tenia per missió assessorar el conseller en cap en temps de guerra.

5 en vuitè (o simplement vuitè) 1 Llibre, fullet, etc., de mida igual a la vuitena part d’un plec (entre 20 i 28 cm).

2 Forma de setze pàgines: vuit de blanc i vuit de retiratge.

6 vuitens de final ESPORT Fase d’una prova en què competeixen setze esportistes o equips per a classificar-se per als quarts de final.

->vuitmesó

■vuitmesó -ona

Part. sil.: vuit_me_só

adj i m i f Dit de la criatura nada al cap de vuit mesos de gestació.

->vulcani-

■vulcani-

Forma prefixada del mot llatí Vulcanus, que significa ‘Vulcà’, déu del foc. Ex.: vulcaniforme.

->vulcanià

■vulcanià -ana

Part. sil.: vul_ca_ni_à

[del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc (v. volcà)]

adj GEOL Dit del tipus d’erupció volcànica de caràcter explosiu i esporàdic, i també del volcà originat per aquesta mena de vulcanisme, format per un con constituït essencialment per material piroclàstic.

->vulcanisme

■vulcanisme

[del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc (v. volcà)]

m GEOL Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.

->vulcanista

■vulcanista

[del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc (v. volcà)]

1 adj GEOL Relatiu o pertanyent al vulcanisme.

2 m i f 1 GEOG FÍS Vulcanòleg.

2 GEOL Plutonista.

->vulcanita

■vulcanita

[del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc, i -ita]

f PETROG Roca volcànica.

->vulcanització

■vulcanització

Part. sil.: vul_ca_nit_za_ci_ó

[de vulcanitzar]

f QUÍM IND Tractament que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura.

->vulcanitzar

■vulcanitzar

[del ll. Vulcanus ‘Vulcà’, déu del foc (v. volcà)]

v tr QUÍM IND Sotmetre el cautxú natural o sintètic a vulcanització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vulcanitzar

GERUNDI: vulcanitzant

PARTICIPI: vulcanitzat, vulcanitzada, vulcanitzats, vulcanitzades

INDICATIU PRESENT: vulcanitzo, vulcanitzes, vulcanitza, vulcanitzem, vulcanitzeu, vulcanitzen

INDICATIU IMPERFET: vulcanitzava, vulcanitzaves, vulcanitzava, vulcanitzàvem, vulcanitzàveu, vulcanitzaven

INDICATIU PASSAT: vulcanitzí, vulcanitzares, vulcanitzà, vulcanitzàrem, vulcanitzàreu, vulcanitzaren

INDICATIU FUTUR: vulcanitzaré, vulcanitzaràs, vulcanitzarà, vulcanitzarem, vulcanitzareu, vulcanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vulcanitzaria, vulcanitzaries, vulcanitzaria, vulcanitzaríem, vulcanitzaríeu, vulcanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vulcanitzi, vulcanitzis, vulcanitzi, vulcanitzem, vulcanitzeu, vulcanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vulcanitzés, vulcanitzessis, vulcanitzés, vulcanitzéssim, vulcanitzéssiu, vulcanitzessin

IMPERATIU: vulcanitza, vulcanitzi, vulcanitzem, vulcanitzeu, vulcanitzin

->vulcano-

■vulcano-

Forma prefixada del mot llatí Vulcanus, que significa ‘Vulcà’, déu del foc. Ex.: vulcanologia.

->vulcanogènic

■vulcanogènic -a

adj GEOL Dit dels dipòsits minerals que s’originen per descàrrega de fluids hidrotermals en un fons submarí i que encaixen entre roques volcàniques o volcanosedimentàries.

->vulcanòleg

■vulcanòleg -òloga

[de vulcano- i -leg]

m i f GEOG FÍS Persona versada en l’estudi dels volcans i del vulcanisme en general.

->vulcanologia

■vulcanologia

Part. sil.: vul_ca_no_lo_gi_a

[de vulcano- i -logia]

f GEOG FÍS Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.

->vulgar

■vulgar

[del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.

2 esp Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau".

3 llatí vulgar LING Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.

4 llatí vulgar LING Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.

5 llengua vulgar LING Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.

6 mot vulgar LING Mot popular.

2 adj pej 1 Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.

2 Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.

3 p ext Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.

3 m 1 Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.

2 Conjunt de la gent vulgar.

->vulgarisme

■vulgarisme

[de vulgar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m LING Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa. Ex.: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués.

->vulgaritat

■vulgaritat

[del ll. vulgarĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de vulgar. Cercar expressament la vulgaritat.

2 Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció. No dir sinó vulgaritats.

->vulgaritzable

■vulgaritzable

[de vulgaritzar]

adj Susceptible d’ésser vulgaritzat.

->vulgarització

■vulgarització

Part. sil.: vul_ga_rit_za_ci_ó

[de vulgaritzar]

f Acció de vulgaritzar.

->vulgaritzador

■vulgaritzador -a

[de vulgaritzar]

adj i m i f Que vulgaritza.

->vulgaritzar

■vulgaritzar

[de vulgar; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v tr 1 Fer vulgar.

2 esp Difondre coneixences exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent. Vulgaritzar les darreres teories científiques.

3 esp Traduir en llengua vulgar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vulgaritzar

GERUNDI: vulgaritzant

PARTICIPI: vulgaritzat, vulgaritzada, vulgaritzats, vulgaritzades

INDICATIU PRESENT: vulgaritzo, vulgaritzes, vulgaritza, vulgaritzem, vulgaritzeu, vulgaritzen

INDICATIU IMPERFET: vulgaritzava, vulgaritzaves, vulgaritzava, vulgaritzàvem, vulgaritzàveu, vulgaritzaven

INDICATIU PASSAT: vulgaritzí, vulgaritzares, vulgaritzà, vulgaritzàrem, vulgaritzàreu, vulgaritzaren

INDICATIU FUTUR: vulgaritzaré, vulgaritzaràs, vulgaritzarà, vulgaritzarem, vulgaritzareu, vulgaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vulgaritzaria, vulgaritzaries, vulgaritzaria, vulgaritzaríem, vulgaritzaríeu, vulgaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vulgaritzi, vulgaritzis, vulgaritzi, vulgaritzem, vulgaritzeu, vulgaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vulgaritzés, vulgaritzessis, vulgaritzés, vulgaritzéssim, vulgaritzéssiu, vulgaritzessin

IMPERATIU: vulgaritza, vulgaritzi, vulgaritzem, vulgaritzeu, vulgaritzin

->vulgarment

■vulgarment

[de vulgar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv D’una manera vulgar.

->vulnerabilitat

■vulnerabilitat

[de vulnerable]

f Qualitat de vulnerable.

->vulnerable

■vulnerable

[del ll. vulnerabĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Susceptible d’ésser vulnerat o ferit. El ferí en l’únic punt vulnerable.

2 fig 1 Que pot ésser danyat o sofrir perjudici. Un exèrcit vulnerable pels quatre costats.

2 Susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc. Ésser vulnerable a la llagoteria.

->vulneració

■vulneració

Part. sil.: vul_ne_ra_ci_ó

[del ll. vulneratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de vulnerar;

2 l’efecte.

->vulnerant

■vulnerant

[del ll. vulnerans, -ntis, participi pres. de vulnerare ‘vulnerar’]

adj Que vulnera.

->vulnerar

■vulnerar

[del ll. vulnerare, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’; 1a FONT: c. 1500]

v tr 1 Ferir.

2 fig 1 Causar dany o perjudici a algú, sobretot moral. Amb les seves reticències vulnerà l’honra d’aquella dama.

2 Lesionar, conculcar, una llei, una disposició. Vulnerar el dret d’altri, una llei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vulnerar

GERUNDI: vulnerant

PARTICIPI: vulnerat, vulnerada, vulnerats, vulnerades

INDICATIU PRESENT: vulnero, vulneres, vulnera, vulnerem, vulnereu, vulneren

INDICATIU IMPERFET: vulnerava, vulneraves, vulnerava, vulneràvem, vulneràveu, vulneraven

INDICATIU PASSAT: vulnerí, vulnerares, vulnerà, vulneràrem, vulneràreu, vulneraren

INDICATIU FUTUR: vulneraré, vulneraràs, vulnerarà, vulnerarem, vulnerareu, vulneraran

INDICATIU CONDICIONAL: vulneraria, vulneraries, vulneraria, vulneraríem, vulneraríeu, vulnerarien

SUBJUNTIU PRESENT: vulneri, vulneris, vulneri, vulnerem, vulnereu, vulnerin

SUBJUNTIU IMPERFET: vulnerés, vulneressis, vulnerés, vulneréssim, vulneréssiu, vulneressin

IMPERATIU: vulnera, vulneri, vulnerem, vulnereu, vulnerin

->vulnerari

■vulnerari -ària

[del ll. vulnerarius, -a, -um, íd., der. de vulnus, -ĕris ‘ferida’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m FARM Dit del medicament d’ús extern emprat per al tractament d’úlceres i ferides.

2 f BOT Planta herbàcia anual o perenne de la família de les papilionàcies (Anthyllis vulneraria), de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors colorades, reunides en glomèruls i fruits en llegum ovoide, i emprada com a medicinal.

->vulpí

■vulpí -ina

[del ll. vulpīnus, -a, -um, íd., der. de vulpes ‘guineu’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Relatiu o pertanyent a la guineu.

->vúlpic

vúlpic, àcid

BOT i QUÍM ORG Àcid liquènic, C₁₃H₁₄O₅, present en el liquen Cetraria vulpina.

->vulpinita

vulpinita

[del nom de la localitat italiana Vulpino, prop de Milà, on es troba aquest mineral en quantitats importants, amb el sufix -ita]

f MINERAL Varietat granular d’anhidrita, emprada en estatuària.

->vult

■vult

[del ll. vultus ‘cara’]

m ant dial 1 Rostre, cara.

2 p ext Imatge o estàtua.

->vultuós

vultuós -osa

Part. sil.: vul_tu_ós

adj PAT Dit de la cara congestionada vermella i inflada.

->vulturí

■vulturí -ina

[del ll. vulturīnus, -a, -um, íd., der. de vultur ‘voltor’]

adj 1 Relatiu o pertanyent al voltor.

2 Semblant a un voltor.

->vultúrids

vultúrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, de potes febles, urpes fortes, el cap i el coll sense plomes i coberts de plomissol, el bec fort i llarg i les ales, amples i llargues, adaptades al vol planat.

2 sing Ocell de la família dels vultúrids.

->vulv-

■vulv-

Forma prefixada del mot llatí vŭlva, que significa ‘vulva’. Ex.: vulvectomia, vulvitis.

->vulva

■vulva

[del ll. vŭlva ‘matriu; vulva’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f ANAT ANIM 1 Part més externa dels genitals femenins que envolten l’obertura de la vagina.

2 Espai entre els pilars del trígon, a la part anterior del tercer ventricle.

->vulvar

■vulvar

Hom.: bulbar i volvar

[de vulva]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la vulva.

->vulvectomia

vulvectomia

Part. sil.: vul_vec_to_mi_a

f CIR Extirpació de la vulva.

->vulvitis

■vulvitis

f PAT Inflamació de la vulva.

->vulvo-

■vulvo-

Forma prefixada del mot llatí vŭlva, que significa ‘vulva’. Ex.: vulvovaginitis.

->vulvovaginitis

vulvovaginitis

f PAT Inflamació de la vulva i de la vagina o de les glàndules vulvovaginals.

->vúmetre

■vúmetre

[del fr. vumètre, íd., comp. de vu ‘vist’, unitat de volum acústic, i -mètre]

m ELECTROAC Aparell per a mesurar el volum d’un senyal corresponent a una ona sonora.