->curie

■curie

Part. sil.: cu_rie

[del fr. curie, del nom dels físics Pierre i Marie Curie]

m METROL [símb: Ci] Unitat d’activitat nuclear o radioactiva equivalent a 3,7×10¹⁰ Bq.

->curió

■curió

Part. sil.: cu_ri_ó

m HIST Cadascun dels caps polítics i religiosos de les trenta cúries de l’antiga Roma.

->curiós

■curiós -osa

Part. sil.: cu_ri_ós

[del ll. curiosus, -a, -um ‘que té cura, interès; curós’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Que s’interessa a veure, a conèixer, especialment que cerca de saber allò que no li hauria d’importar. Tenim uns veïns molt curiosos.

2 Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós.

3 Net, polit.

->curiosament

■curiosament

Part. sil.: cu_ri_o_sa_ment

[de curiós]

adv Amb curiositat.

->curiositat

■curiositat

Part. sil.: cu_ri_o_si_tat

[del ll. curiosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tenir curiositat per una cosa. Satisfer la curiositat d’algú. Despertar la curiositat d’algú. La curiositat d’un fet.

2 Cosa rara, estranya, curiosa, que desperta l’interès. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu.

->curlandès

curlandès -esa

adj i m i f De Curlàndia (regió de Letònia).

->curlera

■curlera

f ORNIT Becut.

->cúrling

cúrling

m ESPORT Esport d’hivern, disputat entre dos equips de quatre jugadors, que consisteix a fer lliscar damunt el glaç una pedra polida proveïda d’un mànec fins a un cercle, al centre del qual hi ha una bitlla.

->curolla

■curolla

f dial Dèria. Tenia la curolla d’aprendre el rus.

->curopalata

curopalata

m HIST A l’imperi Bizantí, comandant en cap de la guàrdia palatina.

->curos

curos

m ART Estàtua grega d’època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura masculina.

->curós

■curós -osa

[de cura]

adj Que posa cura.

->curosament

■curosament

[de curós]

adv D’una manera curosa.

->curra

■curra

[variant dial. regressiva de corró]

f OFIC Mola de forma troncocònica emprada en els molins.

->curraià

■curraià

Part. sil.: cur_ra_ià

m BOT Planta herbàcia de la família de les orquidàcies (Cephalanthera rubra), de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.

->curri

■curri

[de l’angl. curry, i aquest, del tàmil kari ‘salsa’]

m ALIM Condiment consistent en una barreja d’espècies: cúrcuma, coriandre, mostassa, pebre negre, comí, canyella, clau, gingebre, nou moscada, cardamom, etc.

->cúrria

■cúrria

Part. sil.: cúr_ri_a

[variant regressiva de corriola¹; 1a FONT: c. 1394, Eiximenis]

f TECNOL Politja.

->curricà

■curricà

[probablement del port. corricao ‘mètode de cacera que aixeca els animals de caça per mitjà de gossos’, comp. de córrer i cao ‘gos’, per comparació amb la pesca practicada amb l’embarcació corrent]

m PESC Ormeig de pesca que consisteix en una simple corda resistent i llarga en un cap de la qual hom fixa un ham gros.

->curricular

■curricular

adj ENSENY Relatiu o pertanyent al currículum. Projecte curricular.

->currículum

■currículum

[forma abreujada habitual de l’expressió ll. curricŭlum vitae ‘carrera de la vida’]

m 1 [abrev c. v.] Conjunt de les dades relatives a l’estat civil, els títols acadèmics, l’experiència professional, etc., d’un candidat a un lloc de treball, a un concurs, etc., anomenat també curriculum vitae.

2 ENSENY Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.

->curripeus

■curripeus

Part. sil.: cur_ri_peus

[alteració de corre (imperatiu) i peus]

m pl BOT Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium cicutarium), de flors de color de rosa o purpúries disposades en umbel·les.

->curro

■curro -a

adj i m i f Manc.

->curroc

■curroc

m ORNIT Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Gelochelidon nilotica), molt semblant al xatrac, però una mica més gros i amb el bec semblant al de les gavines.

->currotaco

currotaco

[del cast. currutaco ‘petimetre’]

m PAST Pasta seca semblant al carquinyoli, típica de Vilanova i la Geltrú.

->curs

■curs

[del ll. cursus, -us, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva. El curs d’un riu. El curs d’una processó.

2 Sèrie d’estats pels quals passa una acció, un assumpte, un procés, etc. El curs d’una malaltia. El curs de la vida.

3 HIDROL Camí que fan les aigües cap a mar.

4 donar curs (a una cosa) Deixar-la anar o fer-la marxar perquè segueixi el seu curs. Donar curs a l’aigua embassada.

5 donar curs (a una cosa) fig No reprimir-la. Donar curs al mal humor, a la tristesa, a la fantasia.

6 en curs loc adj Corrent, actual, que té lloc en aquest moment. El mes en curs. El projecte de reforma en curs.

7 en curs de loc prep Davant d’un substantiu, indica que s’està duent a terme l’acció que designa aquest substantiu. Té la tesi doctoral en curs d’edició. Un projecte en curs de realització.

8 seguir el seu curs Desenvolupar-se normalment una cosa, anar com de costum. Seguir el seu curs una malaltia.

2 ENSENY 1 Sèrie de lliçons que formen un ensenyament regular d’una matèria. Un curs de química.

2 p ext Tractat especial sobre un ensenyament. Publicar un curs de matemàtiques.

3 En les universitats, les escoles, etc., temps assenyalat dins cada any per a assistir a les lliçons.

4 Conjunt d’estudiants d’un mateix grau d’estudis.

3 ECON 1 Circulació i funcionament de la moneda.

2 curs forçós Obligació imposada pel govern d’acceptar monedes sense valor intrínsec apreciable, títols de l’estat o bitllets de banc com a alliberament de pagaments.

3 curs legal Qualitat d’una moneda que obliga jurídicament un creditor a acceptar-la com a pagament del que hom li deu.

4 curs legal Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.

5 moneda de curs legal Aquella que és autoritzada a circular en l’àmbit d’una determinada sobirania.

4 TÈXT Nombre de passades contingut en el lligat d’un dibuix determinat.

->cursa

■cursa

[del fr. course, íd., participi fem. de courir ‘córrer’, influït per l’it. corsa, participi de correre ‘córrer’]

f 1 ESPORT 1 Acció de córrer en competició. Curses de velocitat. Cursa per etapes. Curses d’obstacles.

2 cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert.

2 1 En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar.

2 MOT Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre.

3 1 Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d’un tauló en serrar-lo. La cursa d’una porta, d’un calaix.

2 Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble. No haver-hi prou cursa per a una eina.

4 TÈXT 1 En tissatge, recorregut que fa la llançadora.

2 Cambra d’assecament que hi ha a continuació d’una màquina d’estampar teixits.

->cursaire

■cursaire

Part. sil.: cur_sai_re

[de curs]

m i f TÈXT Persona encarregada de vigilar el camí que segueix la roba durant l’estampació.

->cursar

■cursar

[del ll. cursare, íd.; 1a FONT: 1596]

v 1 tr Donar curs (a una sol·licitud, a una instància o a un expedient), trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent. El departament corresponent cursarà la vostra sol·licitud. La denúncia que vau presentar ja està cursada.

2 tr ENSENY Assistir (a un curs), estudiar (una matèria), seguir (uns estudis, etc.). Ha cursat el primer any de filosofia.

3 intr MED i PAT Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats. Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cursar

GERUNDI: cursant

PARTICIPI: cursat, cursada, cursats, cursades

INDICATIU PRESENT: curso, curses, cursa, cursem, curseu, cursen

INDICATIU IMPERFET: cursava, cursaves, cursava, cursàvem, cursàveu, cursaven

INDICATIU PASSAT: cursí, cursares, cursà, cursàrem, cursàreu, cursaren

INDICATIU FUTUR: cursaré, cursaràs, cursarà, cursarem, cursareu, cursaran

INDICATIU CONDICIONAL: cursaria, cursaries, cursaria, cursaríem, cursaríeu, cursarien

SUBJUNTIU PRESENT: cursi, cursis, cursi, cursem, curseu, cursin

SUBJUNTIU IMPERFET: cursés, cursessis, cursés, curséssim, curséssiu, cursessin

IMPERATIU: cursa, cursi, cursem, curseu, cursin

->curset

■curset

[de curs]

m Curs breu i generalment monogràfic.

->cursetista

■cursetista

[de curset]

m i f Persona que segueix un curset.

->cursi

■cursi

[del cast. cursi, íd., d’origen incert, potser sorgit a Andalusia de l’àr. marroquí kúrsi ‘seient aparatós, tron d’un sobirà’ i d’aquí el pas al sentit figurat; 1a FONT: c. 1905]

1 adj i m i f Dit de la persona que volent aparentar elegància, finor, etc., en manca visiblement.

2 adj p ext Un vestit cursi. Una actitud cursi.

->cursileria

■cursileria

Part. sil.: cur_si_le_ri_a

[del cast. cursilería, íd.; 1a FONT: c. 1905]

f 1 Qualitat de cursi.

2 Acte propi d’una persona cursi.

3 Cosa cursi.

->cursiu

■cursiu -iva

Part. sil.: cur_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. cursus, -a, -um, participi del ll. currĕre ‘córrer’]

1 adj i f GRÀF 1 Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes.

2 Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta.

2 f PALEOG Escriptura traçada ràpidament que es distingeix de la cal·ligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat.

3 adj Ràpid i sovint superficial. Lectura cursiva d’un text.

->cursivitat

■cursivitat

[de cursiu]

f 1 Qualitat de cursiu.

2 PALEOG Grau en l’evolució d’una escriptura que tendeix a esdevenir cursiva.

->cursivització

■cursivització

Part. sil.: cur_si_vit_za_ci_ó

[de cursiu]

f Tendència de l’escriptura manuscrita a esdevenir cursiva.

->cursor

■cursor

[del ll. cursor, -ōris ‘corredor’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 ant Viador.

2 Escrivà o altre oficial de diligències de determinats tribunals de justícia i de determinades autoritats eclesiàstiques. Cursor de la cort d’Andorra.

3 1 Peça mòbil proveïda d’un índex, senyal, nònius, etc., que hom pot fer moure amunt i avall d’un regle o giravoltar entorn d’un disc, generalment graduats.

2 p anal INFORM Senyal que en la pantalla del monitor indica el lloc on hom pot escriure, modificar o corregir un text, etc.

4 TÈXT Corredor.

->curt

■curt -a

Hom.: curd i kurd

[del ll. cŭrtus, -a, -um ‘tallat, incomplet’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 De poca llargària. Aquesta línia és més curta que l’altra. Pantalons curts. Passes curtes. Quin és el camí més curt?

2 esp D’una llargària menor que la normal. Tenir els braços curts, les cames curtes.

3 esp D’una llargària insuficient. Amb aquest cordill no ho lligarem: és curt.

4 anar curt Dur el vestit curt. Sempre va molt curta.

5 anar curt No anar justa a algú una peça de vestir pel fet d’ésser massa curta. Les seves samarretes em van curtes.

6 anar (o vestir) de curt Dur el vestit curt; anar curt.

7 anar (o vestir) de curt Vestir curt com pertoca a un infant.

8 fermar (o lligar) curt fig Reprimir algú deixant-li poca llibertat o pocs recursos.

2 adj p ext 1 Escàs, insuficient. La paga és curta.

2 fer (o tallar) curt Resultar errat per defecte un càlcul, una previsió. He comprat un pa de quilo, però encara he fet curt.

3 adj fig 1 Que manca d’alguna cosa, que la té en una quantitat o un grau insuficients.

2 NUMIS Dit de la moneda de curs no legal per falta de pes.

3 anar curt (o curt de diners, o de pistrincs, etc.) Tenir pocs diners. El seu pare el fa anar curt.

4 curt de mans Dit de la persona que fa poca feina.

5 curt de vista Miop.

6 ésser curt (o curt d’enteniment, o de gambals, etc.) Tenir poca intel·ligència.

4 adj p ext De poca durada, breu. Fer un discurs curt. Una vocal curta.

5 f CONSTR NAV Cadascuna de les fustes arquejades que serveixen per a tapar la banyera d’una embarcació.

6 m pl DANSA 1 Passos i punts que en el contrapàs hom executa cap a la dreta en sèries de tres, i en la sardana cap a totes dues direccions en sèries de dos.

2 Fragment de la sardana en el qual hom executa només aquesta modalitat de punts.

->curtació

■curtació

Part. sil.: cur_ta_ci_ó

[de curt]

f ASTR Diferència entre la distància real d’un planeta al Sol o a la Terra i la projecció ortogonal d’aquesta distància sobre el pla de l’eclíptica.

->curtament

■curtament

[de curt]

adv D’una manera curta, escassament, breument.

->curtària

■curtària

Part. sil.: cur_tà_ri_a

[de curt]

f Curtedat.

->curtcircuit

■curtcircuit

Part. sil.: curt_cir_cuit

[de curt i circuit]

m ELECT Fenomen provocat per la connexió voluntària o accidental de dos punts d’un circuit entre els quals hi ha una diferència de potencial mitjançant un conductor d’una impedància molt petita.

->curtcircuitar

■curtcircuitar

Part. sil.: curt_cir_cui_tar

[de curtcircuit]

v tr 1 ELECT Establir un curtcircuit.

2 fig Interrompre el curs regular d’un procés.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: curtcircuitar

GERUNDI: curtcircuitant

PARTICIPI: curtcircuitat, curtcircuitada, curtcircuitats, curtcircuitades

INDICATIU PRESENT: curtcircuito, curtcircuites, curtcircuita, curtcircuitem, curtcircuiteu, curtcircuiten

INDICATIU IMPERFET: curtcircuitava, curtcircuitaves, curtcircuitava, curtcircuitàvem, curtcircuitàveu, curtcircuitaven

INDICATIU PASSAT: curtcircuití, curtcircuitares, curtcircuità, curtcircuitàrem, curtcircuitàreu, curtcircuitaren

INDICATIU FUTUR: curtcircuitaré, curtcircuitaràs, curtcircuitarà, curtcircuitarem, curtcircuitareu, curtcircuitaran

INDICATIU CONDICIONAL: curtcircuitaria, curtcircuitaries, curtcircuitaria, curtcircuitaríem, curtcircuitaríeu, curtcircuitarien

SUBJUNTIU PRESENT: curtcircuiti, curtcircuitis, curtcircuiti, curtcircuitem, curtcircuiteu, curtcircuitin

SUBJUNTIU IMPERFET: curtcircuités, curtcircuitessis, curtcircuités, curtcircuitéssim, curtcircuitéssiu, curtcircuitessin

IMPERATIU: curtcircuita, curtcircuiti, curtcircuitem, curtcircuiteu, curtcircuitin

->curtedat

■curtedat

[de curt; 1a FONT: 1588]

f Qualitat de curt.

->curtejar

■curtejar

Hom.: cortejar

[de curt]

v intr 1 1 Ésser més aviat curt. Els pantalons li curtegen.

2 esp Escassejar. Les provisions començaven a curtejar.

2 Tenir escassetat d’alguna cosa, especialment de recursos pecuniaris. Curtegen de diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: curtejar

GERUNDI: curtejant

PARTICIPI: curtejat, curtejada, curtejats, curtejades

INDICATIU PRESENT: curtejo, curteges, curteja, curtegem, curtegeu, curtegen

INDICATIU IMPERFET: curtejava, curtejaves, curtejava, curtejàvem, curtejàveu, curtejaven

INDICATIU PASSAT: curtegí, curtejares, curtejà, curtejàrem, curtejàreu, curtejaren

INDICATIU FUTUR: curtejaré, curtejaràs, curtejarà, curtejarem, curtejareu, curtejaran

INDICATIU CONDICIONAL: curtejaria, curtejaries, curtejaria, curtejaríem, curtejaríeu, curtejarien

SUBJUNTIU PRESENT: curtegi, curtegis, curtegi, curtegem, curtegeu, curtegin

SUBJUNTIU IMPERFET: curtegés, curtegessis, curtegés, curtegéssim, curtegéssiu, curtegessin

IMPERATIU: curteja, curtegi, curtegem, curtegeu, curtegin

->curtesa

■curtesa

[de curt; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Curtedat.

->curtmetratge

■curtmetratge

m CIN Film de longitud inferior a 1 000 metres i d’uns 35 minuts de projecció.

->curtosi

■curtosi

f ESTAD Grau d’apuntament d’una distribució estadística, és a dir, grau de convexitat o aplatament de la corba representativa d’una distribució estadística.

->curul

■curul

adj HIST 1 A l’antiga Roma, dit de la magistratura encarregada d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer la policia urbana i d’incendis.

2 cadira curul 1 Cadira oficial on seien els edils romans per administrar justícia.

2 p ext Cadira on seien els qui exercien una magistratura, acompanyats de lictors.

->curull

■curull -a

[del ll. corolla ‘coroneta, garlanda’, a través de les formes ant. curoll, curolla, amb canvi -o-/-u- per influx dels sinònims carmull, cucurull; 1a FONT: 1379]

1 adj Ple a vessar.

2 m Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté.

3 m CONSTR Pinacle d’una xemeneia, fet amb teules, rajoles, etc., per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge.

->curullar

■curullar

[de curull; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. Curullar un gerro, un got, un plat.

2 tr Omplir enterament el buit d’una cosa. Ha curullat la part de l’armari on encara hi cabien coses.

3 pron GEOMORF Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: curullar

GERUNDI: curullant

PARTICIPI: curullat, curullada, curullats, curullades

INDICATIU PRESENT: curullo, curulles, curulla, curullem, curulleu, curullen

INDICATIU IMPERFET: curullava, curullaves, curullava, curullàvem, curullàveu, curullaven

INDICATIU PASSAT: curullí, curullares, curullà, curullàrem, curullàreu, curullaren

INDICATIU FUTUR: curullaré, curullaràs, curullarà, curullarem, curullareu, curullaran

INDICATIU CONDICIONAL: curullaria, curullaries, curullaria, curullaríem, curullaríeu, curullarien

SUBJUNTIU PRESENT: curulli, curullis, curulli, curullem, curulleu, curullin

SUBJUNTIU IMPERFET: curullés, curullessis, curullés, curulléssim, curulléssiu, curullessin

IMPERATIU: curulla, curulli, curullem, curulleu, curullin

->curvatiu

■curvatiu -iva

Part. sil.: cur_va_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. curvatus, -a, -um, participi del ll. curvare ‘corbar’]

adj Que tendeix a corbar-se.

->curvatura

■curvatura

[del ll. curvatura, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de corb.

2 GEOM En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero.

3 FÍS Inflexió de la direcció recta en l’espai a causa de la presència de matèria.

->curvi-

■curvi-

Forma prefixada del mot llatí curvus, que significa ‘corb’. Ex.: curviforme, curvinèrvia, curvímetre.

->curvilini

■curvilini -ínia

[der. del ll. curvus ‘corb’, per analogia amb rectilini; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que es compon de línies corbes, que segueix una línia corba. Angle curvilini. Trajectòria curvilínia.

->curvímetre

■curvímetre

[de curvi- i -metre]

m TECNOL Aparell per a mesurar distàncies sobre un mapa.

->curvitat

■curvitat

[del ll. curvĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de corb.

->cus

■cus

m dial Gos.

->cuscanelles

■cuscanelles

[variant de pessigolles]

f pl Pessigolles.

->cuscús

■cuscús

[de l’àr. kuskus, íd.]

[pl -ussos] m GASTR Plat típic de l’Àfrica del nord, preparat amb farina de blat de moro o d’arròs i carn en petits bocins (moltó, pollastre, etc.), i eventualment amb mantega, sal, cigrons, carxofes, etc.

->cuscussó

■cuscussó

[de l’àr. al-kuskusû, de l’àr. africà kuskusû, íd., segurament d’origen berber’, variant de cuscús; 1a FONT: 1434]

m 1 Cuscús.

2 Farinetes.

->cuscuta

■cuscuta

f BOT i FITOPAT Gènere de plantes herbàcies anuals, paràsites, de la família de les cuscutàcies (Cuscuta sp), sense fulles ni clorofil·la i de tiges volubles i primes amb aspecte de cabells.

->cuscutàcies

■cuscutàcies

Part. sil.: cus_cu_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de plantes dicotiledònies, molt pròxima a les convolvulàcies, que inclou únicament les cuscutes.

2 sing Planta de la família de les cuscutàcies.

->cuspidat

■cuspidat -ada

[de cúspide]

adj Que acaba en punta. Fulla cuspidada.

->cúspide

■cúspide

[del ll. cuspis, -ĭdis ‘punta’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Punta.

2 esp Punt on concorren totes les arestes laterals d’una piràmide, totes les generatrius d’un con.

->cuspinera

■cuspinera

[probablement der. d’una variant de cospí, amb una base kusp-]

f BOT i FARM Repalassa.

->cussa

■cussa

[fem. del masc. cus ‘gos’, d’origen expressiu per a cridar els gossos]

f dial Gossa.

->cussol

■cussol

Hom.: cossol

[de cossi; 1a FONT: 1327]

m Recipient d’aram amb un mànec llarg que serveix per a treure líquid d’una caldera, etc.

->cussolí

■cussolí

[der. de l’ant. cócena, variant de cócera ‘vànova’: cocení, cossoní, cossolí, per assimilació e/o i dissimilació n-n/l-n; 1a FONT: 1769]

m TÈXT Teixit de cotó, variant de l’anomenat cotí, amb lligament de sarja i amb llistes de colors.

->custodi

■custodi -òdia

[del ll. cŭstōdia ‘guàrdia, conservació’, der. de cŭstos, -ōdis ‘vigilant, guardià’; la forma masculina és un der. regressiu de custòdia; 1a FONT: 1329]

1 1 adj i m i f Que custodia.

2 àngel custodi Àngel de la guarda.

2 f 1 Acció de custodiar;

2 l’efecte.

3 f LITÚRG i ART Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.

4 RELIG 1 f En els ordes mendicants, agregat d’alguns convents que no basten a formar província.

2 m Superior d’una custòdia.

->custodiar

■custodiar

Part. sil.: cus_to_di_ar

[de custòdia; 1a FONT: 1599]

v tr Guardar, conservar, tenir cura. El cavaller custodiava el tresor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: custodiar

GERUNDI: custodiant

PARTICIPI: custodiat, custodiada, custodiats, custodiades

INDICATIU PRESENT: custodio, custodies, custodia, custodiem, custodieu, custodien

INDICATIU IMPERFET: custodiava, custodiaves, custodiava, custodiàvem, custodiàveu, custodiaven

INDICATIU PASSAT: custodií, custodiares, custodià, custodiàrem, custodiàreu, custodiaren

INDICATIU FUTUR: custodiaré, custodiaràs, custodiarà, custodiarem, custodiareu, custodiaran

INDICATIU CONDICIONAL: custodiaria, custodiaries, custodiaria, custodiaríem, custodiaríeu, custodiarien

SUBJUNTIU PRESENT: custodiï, custodiïs, custodiï, custodiem, custodieu, custodiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: custodiés, custodiessis, custodiés, custodiéssim, custodiéssiu, custodiessin

IMPERATIU: custodia, custodiï, custodiem, custodieu, custodiïn

->custodir

■custodir

v tr ant Custodiar.

->cutàndia

cutàndia

Part. sil.: cu_tàn_di_a

f BOT Planta herbàcia de la família de les gramínies (Cutandia maritima), robusta, de tija poc flexible acabada en una panícula de petites espiguetes quasi linears, pròpia de les dunes litorals.

->cutani

■cutani -ània

[del ll. cutaneus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la pell, al cutis.

2 Que existeix a la pell.

3 Que afecta la pell.

->cúter

■cúter

[de l’angl. cutter ‘instrument tallant’, der. de to cut ‘tallar’]

m 1 ALIM Equip específic per a l’elaboració de derivats carnis.

2 CONSTR NAV 1 Embarcació de vela de poc tonatge, d’origen neerlandès, de buc fi i aparell de balandra.

2 Embarcació d’un sol pal i bauprès, amb possibilitat de calar-lo cap a dins, i aparell de balandra, o sigui, vela major cangrea, escandalosa, trinqueta i dos flocs.

3 OFIC i PAPER Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec on va inserida una fulla metàl·lica de vora molt afuada de la qual, un cop esmussada per l’ús, hom trenca la punta —seguint un séc pretallat— i en fa sortir un tros nou.

->cuti-

cuti-

Forma prefixada del mot llatí cutis, que significa ‘pell’. Ex.: cutícola.

->cutícula

■cutícula

[del ll. cutīcŭla, dimin. de cutis ‘pell’]

f HISTOL 1 Capa complexa, impermeable i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes, n’aïlla l’interior i evita la pèrdua d’aigua i en bona part també la de gasos.

2 ZOOL Capa protectora quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (anèl·lids, artròpodes).

->cuticular

■cuticular

[de cutícula]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una cutícula.

2 Acomplert a través d’una cutícula.

->cutimanya

cutimanya

[probablement del ll. culice magna ‘mosquit gros’, que en mossàrab hauria donat kučimaŋa canviat en cutimanya per dissimilació de palatals]

f dial ENTOM Insecte aquàtic de l’ordre dels heteròpters, de la família dels naucòrids (Naucoris maculatus), molt petit, de picada dolorosa, que viu en aigües estancades o de corrent dèbil, especialment als arrossars.

->cutina

■cutina

[formació sàvia del ll. cutis ‘pell’ i -ina*]

f BOT Substància cèria que hom troba en les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes de la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).

->cutinització

■cutinització

Part. sil.: cu_ti_nit_za_ci_ó

[de cutina]

f BOT Acció de cutinitzar-se.

->cutinitzar-se

cutinitzar-se

v pron BOT Impregnar-se la membrana cel·lulòsica de les cèl·lules vegetals epidèrmiques amb cutina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cutinitzar

GERUNDI: cutinitzant

PARTICIPI: cutinitzat, cutinitzada, cutinitzats, cutinitzades

INDICATIU PRESENT: cutinitzo, cutinitzes, cutinitza, cutinitzem, cutinitzeu, cutinitzen

INDICATIU IMPERFET: cutinitzava, cutinitzaves, cutinitzava, cutinitzàvem, cutinitzàveu, cutinitzaven

INDICATIU PASSAT: cutinitzí, cutinitzares, cutinitzà, cutinitzàrem, cutinitzàreu, cutinitzaren

INDICATIU FUTUR: cutinitzaré, cutinitzaràs, cutinitzarà, cutinitzarem, cutinitzareu, cutinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: cutinitzaria, cutinitzaries, cutinitzaria, cutinitzaríem, cutinitzaríeu, cutinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: cutinitzi, cutinitzis, cutinitzi, cutinitzem, cutinitzeu, cutinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: cutinitzés, cutinitzessis, cutinitzés, cutinitzéssim, cutinitzéssiu, cutinitzessin

IMPERATIU: cutinitza, cutinitzi, cutinitzem, cutinitzeu, cutinitzin

->cutireacció

cutireacció

Part. sil.: cu_ti_re_ac_ci_ó

f TERAP Mètode de diagnosi immunològica que consisteix a posar en contacte un antigen sobre la pell, amb escarificació prèvia del derma o sense escarificació.

->cutis

■cutis

[del ll. cutis ‘pell’]

m Pell humana, especialment la de la cara.

->cutlèria

cutlèria

Part. sil.: cut_lè_ri_a

f BOT Gènere d’algues brunes marines de l’ordre de les cutlerials (Cutleria sp), en forma de làmines laciniades dicòtomes.

->cutlerials

■cutlerials

Part. sil.: cut_le_ri_als

f BOT 1 pl Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, amb frondes formades per la reunió lateral d’eixos polístics de creixement tricotàl·lic.

2 sing Alga de l’ordre de les cutlerials.

->cutxamander

cutxamander -a

[probablement del compost oc. cocha-mandadier ‘el qui dóna pressa als missatgers de fer una cosa’]

adj i m i f dial Xafarder.

->cutxef

■cutxef

[d’origen incert, potser d’un fr. couteau-chef ‘ganivet principal’ o relacionat amb l’àr. šífra ‘ganivet de sabater’]

m FUST Eina de ferro amb una ganiveta al mig que usen els fusters, boters, cadiraires i altres artesans amb totes dues mans i que serveix per a rebaixar, ajustar, perfilar o afinar peces de fusta corbades.

->CV

CV

símb METROL cavall de vapor.

->c. v.

c. v.

abrev currículum 1.