->pota

■pota

[probablement d’un ant. *pauta, encreuament de *patta, onomatopeia de piafar, d’on el fr. patte i cast. pata, amb plautus, -a, -um ‘pla de peus’, d’on el prov. plauto; 1a FONT: 1371]

f 1 1 Nom donat a cadascuna de les extremitats locomotores de qualsevol animal.

2 caure de potes com els gats fig Escapar-se il·lès d’un greu perill o una greu desgràcia.

3 caure-hi de quatre potes fig Caure en un engany.

4 ensenyar (o treure) la pota fig Fer o dir quelcom que revela un defecte o una mala inclinació de la persona.

5 ficar la pota Intervenir en quelcom fent o dient algun despropòsit, alguna bestiesa, etc.

2 Petge. Les potes de la taula.

3 1 Objecte, eina, etc., que per la seva forma, situació o finalitat és semblant a una pota d’animal.

2 CONSTR Prolongació d’una anella, d’un golfo, d’un ganxo, etc., que és fixada a la paret.

3 pota de cabra CALÇ Peça de boix, molt semblant a la bitzega, emprada pels sabaters per a allisar i polir els talons del calçat.

4 BOT 1 Tabac de pota.

2 pota d’ase Paloma.

3 pota de cavall Bolet de la família de les esclerodermatàcies (Scleroderma verrucosum), amb el peridi granellut i amb la gleba blanca i negra, i no comestible.

4 pota de cavall Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Tussilago farfara), rizomatosa, de fulles basals arrodonides i peciolades i de capítols solitaris que apareixen abans que les flors, emprada com a oficinal.

5 pota de colom COL Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Alkanna tinctoria), de l’arrel de la qual hom extreu un colorant vermellós, usat en perfumeria, enologia, etc.

6 pota de gat FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes (Antennaria dioica), de fulles basals espatulades i caulinars, lanceolades o linears, i de capítols en corimbes, emprats en medicina popular contra la tos i malalties del fetge.

7 pota de lleó FARM Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies (Alchemilla vulgaris), de fulles reniformes o orbiculars, flors petites de color verd groguenc i fruits en aqueni, el rizoma de la qual és emprat en medicina casolana.

8 pota de perdiu Cama de perdiu.

9 pota de rata Peu de rata.

10 pota d’euga Barretera.

11 pota d’euga Pota de cavall.

5 ZOOL Canana.

6 pota d’ànec ANAT ANIM Conjunt aponeuròtic constituït pels tendons inferiors del recte intern de la cuixa, el sartori i el semitendinós.

7 pota de gall PAT Arrugues divergents que es formen al costat de l’angle extern dels ulls.

->potabilitat

■potabilitat

[de potable]

f Qualitat de potable.

->potabilització

potabilització

Part. sil.: po_ta_bi_lit_za_ci_ó

[de potable]

f QUÍM IND Conjunt d’operacions i tractaments per a potabilitzar l’aigua.

->potabilitzador

■potabilitzador -a

[de potabilitzar]

adj 1 Que potabilitza.

2 planta potabilitzadora (o simplement potabilitzadora) Instal·lació on és potabilitzada l’aigua.

->potabilitzar

■potabilitzar

[de potable]

v tr Sotmetre (l’aigua) a tractament perquè sigui potable.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: potabilitzar

GERUNDI: potabilitzant

PARTICIPI: potabilitzat, potabilitzada, potabilitzats, potabilitzades

INDICATIU PRESENT: potabilitzo, potabilitzes, potabilitza, potabilitzem, potabilitzeu, potabilitzen

INDICATIU IMPERFET: potabilitzava, potabilitzaves, potabilitzava, potabilitzàvem, potabilitzàveu, potabilitzaven

INDICATIU PASSAT: potabilitzí, potabilitzares, potabilitzà, potabilitzàrem, potabilitzàreu, potabilitzaren

INDICATIU FUTUR: potabilitzaré, potabilitzaràs, potabilitzarà, potabilitzarem, potabilitzareu, potabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: potabilitzaria, potabilitzaries, potabilitzaria, potabilitzaríem, potabilitzaríeu, potabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: potabilitzi, potabilitzis, potabilitzi, potabilitzem, potabilitzeu, potabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: potabilitzés, potabilitzessis, potabilitzés, potabilitzéssim, potabilitzéssiu, potabilitzessin

IMPERATIU: potabilitza, potabilitzi, potabilitzem, potabilitzeu, potabilitzin

->potable

■potable

[del ll. potabĭlis, íd., der. de potare ‘beure’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 1 Que és apte a servir de beguda. Aigua potable.

2 p ext Dit d’una beguda de qualitat acceptable. És un vinet fluix, però potable.

2 fig Passable, acceptable. Un film potable.

->potaco

■potaco

[possible alteració del cast. potaje; 1a FONT: s. XIX]

m ALIM Guisat compost de patates, pebrot, tomàquet i altres hortalisses, sovint acompanyat de carn, d’espineta, etc.

->potada

■potada

Hom.: putada

[de pota¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Cop de pota.

2 Petjada.

->-pòtam

-pòtam

Forma sufixada del mot grec potamós, que significa ‘riu’. Ex.: hipopòtam.

->potamo-

■potamo-

Forma prefixada del mot grec potamós, que significa ‘riu’. Ex.: potamologia, potamobranqui.

->potamogèton

potamogèton

m BOT Gènere d’herbes perennes, de la família de les potamogetonàcies (Potamogeton sp), aquàtiques, de fulles simples, flors regulars i tetràmeres en espigues i fruits en drupa.

->potamogetonàcies

■potamogetonàcies

Part. sil.: po_ta_mo_ge_to_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’helobials, constituïda per plantes herbàcies de fulles simples, flors petites verdoses i fruits en núcula o en drupa.

2 sing Planta de la família de les potamogetonàcies.

->potamologia

potamologia

Part. sil.: po_ta_mo_lo_gi_a

[de potamo- i -logia]

f HIDROL Ciència que estudia els rius.

->potamoplàncton

■potamoplàncton

m ECOL Plàncton de les aigües corrents arrossegat per un flux turbulent.

->potassa

■potassa

[de l’al. Pottasche, comp. de Pott, del fr. pot ‘pot’, i Asche ‘cendra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 QUÍM INORG 1 Denominació vulgar del carbonat de potassi, especialment l’obtingut de les cendres.

2 potassa càustica Denominació a abandonar per a l’hidròxid de potassi.

3 muriat de potassa Denominació a abandonar per al clorur de potassi.

2 MINERAL 1 Nom donat genèricament a diversos minerals que contenen KCl, com la carnal·lita, la caïnita, la silvina, la silvinita, etc.

2 potassa nitrada Nitrat de potassi, anomenat correntment nitre o salnitre.

3 potassa sulfatada Sulfat potàssic que hom pot trobar a les laves primerenques del Vesuvi.

->potassèmia

potassèmia

Part. sil.: po_tas_sè_mi_a

f FISIOL ANIM Concentració de potassi a la sang.

->potassi

■potassi

[de l’angl. potassium, creat pel químic anglès H. Davy el 1807 sobre el model de magnesia/magnesium, soda/sodium a partir de potash ‘potassa’]

m QUÍM INORG 1 [símb: K] Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica.

2 carbonat de potassi [K₂CO₃] Pólvores blanques obtingudes principalment per carbonatació de l’hidròxid.

3 cianur de potassi [KCN] Cristalls blancs, molt tòxics, obtinguts per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac.

4 clorur de potassi [KCl] Cristalls incolors de gust fortament salat, que corren en la natura en forma de silvinita i carnal·lita, de les quals hom l’obté.

5 dicromat de potassi [K₂Cr₂O₇] Cristalls vermells groguencs, tòxics i oxidants, obtinguts per tractament del cromat de potassi amb àcid sulfúric.

6 hidròxid de potassi [KOH] Sòlid blanc, obtingut per electròlisi de solucions concentrades de clorur potàssic.

7 nitrat de potassi [KNO₃] Sòlid cristal·lí, de gust salí, obtingut per reacció del clorur de potassi amb l’àcid nítric.

8 permanganat de potassi [KMnO₄] Cristalls de color porpra fosc i gust astringent, obtinguts per fusió de la pirolusita amb hidròxid potàssic seguida d’oxidació electrolítica del manganat format.

9 sulfat de potassi [K₂SO₄] Sòlid cristal·lí, obtingut per tractament del clorur potàssic amb l’àcid sulfúric.

->potàssic

■potàssic -a

[de potassi]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al potassi.

2 Que conté potassi.

3 esp Dit dels composts de potassi en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +1.

->potatge

■potatge

[del fr. potage o, potser encara més, de l’oc. ant. potatge, der. de pot ‘pot, tupí’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m ALIM 1 Vianda variada i preparada.

2 Beuratge preparat amb diversos ingredients.

3 fig Barreja de coses heterogènies.

->potejar

■potejar

Hom.: putejar

[de pota¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr Potollar una bèstia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: potejar

GERUNDI: potejant

PARTICIPI: potejat, potejada, potejats, potejades

INDICATIU PRESENT: potejo, poteges, poteja, potegem, potegeu, potegen

INDICATIU IMPERFET: potejava, potejaves, potejava, potejàvem, potejàveu, potejaven

INDICATIU PASSAT: potegí, potejares, potejà, potejàrem, potejàreu, potejaren

INDICATIU FUTUR: potejaré, potejaràs, potejarà, potejarem, potejareu, potejaran

INDICATIU CONDICIONAL: potejaria, potejaries, potejaria, potejaríem, potejaríeu, potejarien

SUBJUNTIU PRESENT: potegi, potegis, potegi, potegem, potegeu, potegin

SUBJUNTIU IMPERFET: potegés, potegessis, potegés, potegéssim, potegéssiu, potegessin

IMPERATIU: poteja, potegi, potegem, potegeu, potegin

->potença

■potença

[del fr. potence, del ll. potentia ‘poder, potència’]

f HERÀLD Figura en forma de T o tau obtinguda per la unió de dos petits pals curts, dits cap i peu.

->potençat

potençat -ada

[de potença]

adj HERÀLD 1 Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.

2 Dit de la peça, generalment la creu, els extrems de la qual acaben en potença.

3 Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.

4 Dit de la peça dividida de llarg a llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de potences.

5 Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de potences.

->potència

■potència

Part. sil.: po_tèn_ci_a

[del ll. potentia ‘poder, potència’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte. La potència de Déu.

2 Fet d’ésser potent.

3 FILOS Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.

4 esp FILOS Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou (contraposat a acte).

5 p ext Facultat. Les potències de l’ànima són tres: enteniment, memòria i voluntat.

6 p anal Possibilitat.

7 potència sexual FISIOL ANIM Capacitat d’efectuar l’acte sexual.

2 1 El qui posseeix prou força per a imposar la seva autoritat. Les potències celestes. Les potències de les tenebres.

2 POLÍT Estat poderós, capacitat global d’un estat.

3 POLÍT Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.

3 ACÚST Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l’envolta.

4 ESTRATIG Gruix d’un estrat.

5 FÍS [símb: P] En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.

6 GEOM 1 En una inversió, nom de la constant k.

2 potència d’un punt respecte a una circumferència Donats un punt P i una circumferència, producte de les distàncies del punt P als dos punts A i B que una recta que passa per P determina sobre la circumferència.

7 MAT 1 Donats un nombre a, anomenat base, i un nombre natural n, anomenat exponent, producte aⁿde n factors iguals a a.

2 Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.

8 1 MEC Esforç que hom aplica en una màquina simple per tal de vèncer la resistència.

2 potència calorífica CALEF Quantitat de calor expressada en calories, fornida per un aparell de calefacció durant una hora de funcionament normal.

3 potència calorífica TERMOT Quantitat de calor produïda en la combustió d’una unitat de pes o de volum d’un combustible líquid o gasós.

4 potència efectiva MOT Potència d’un motor o d’una màquina de vapor mesurada amb un fre dinamomètric o amb un torsiòmetre; és anomenada també potència al fre.

5 potència específica MOT Quocient de la divisió de la potència fiscal o d’homologació pel pes del motor, és a dir, potència fiscal per unitat de pes.

6 potència fiscal MOT Potència determinada per aplicació d’una fórmula convencional, diferent segons els estats, en la qual apareixen, lligats per diferents paràmetres, els valors del diàmetre del cilindre, de la cursa del pistó i del nombre de cilindres del motor. És anomenada també potència d’homologació.

7 potència indicada MOT Potència deduïda teòricament del diagrama del cicle real del motor, l’àrea del qual representa el treball realitzat pels gasos dins el cilindre durant un cicle.

8 potència instantània MOT Potència màxima que un motor pot desenvolupar, durant un període de temps relativament breu, a causa d’una sobrealimentació momentània.

9 ÒPT En un sistema òptic, inversa de la seva distància focal.

10 ELECTROT 1 factor de potència En corrent altern, quocient entre la potència activa i la potència aparent.

2 potència activa Potència mitjana produïda en un circuit, en una màquina, etc., recorreguts per un corrent altern.

3 potència aparent En corrent altern, producte del valor eficaç de la tensió pel del corrent.

4 potència elèctrica Potència produïda o absorbida per una instal·lació, màquina, aparell, etc., elèctrics.

5 potència reactiva En corrent altern, producte de la tensió (o de la força electromotriu) pel corrent reactiu.

->potenciació

■potenciació

Part. sil.: po_ten_ci_a_ci_ó

[de potenciar]

f 1 1 Acció de potenciar;

2 l’efecte.

2 MAT Operació consistent a multiplicar un nombre (anomenat base) per si mateix tantes vegades com indica un altre nombre anomenat exponent.

->potenciador

■potenciador -a

Part. sil.: po_ten_ci_a_dor

[de potenciar]

1 adj i m i f Que potencia o serveix per a potenciar.

2 potenciador de gust ALIM Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment.

->potencial

■potencial

Part. sil.: po_ten_ci_al

[del b. ll. potentialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Relatiu o pertanyent a la potència.

2 m 1 Potència, capacitat d’obrar.

2 potencial bèl·lic ORG MIL Capacitat ofensiva i defensiva d’un estat per a fer la guerra.

3 adj FILOS Que existeix en potència (s’oposa a actual).

4 m FÍS 1 En un camp de forces conservatiu, funció escalar de les coordenades espacials el gradient de la qual dóna el dit camp de forces.

2 potencial de contacte ELECT Valor de la diferència de potencial que hom mesura entre dos conductors que estan en contacte.

3 potencial de contacte ELECTRÒN En la junció de dos metalls, un metall i un semiconductor o dos semiconductors, diferència entre els valors de les energies de treball de sortida dels electrons, valors que tenen cadascun dels elements de la junció.

4 potencial de gravitació Per a un punt qualsevol de l’espai, funció de les seves coordenades espacials i del temps, de la qual es deriva el camp de gravitació en aquest punt.

5 potencial d’ionització ELECT Energia d’ionització.

6 potencial electromagnètic ELECT En l’estudi de l’electromagnetisme i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctrics E i magnètic B, cadascuna de les funcions A i φ tals que E = — grad φ — (∂A/∂t), B = rot A.

7 potencial electrostàtic (o escalar) ELECT Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.

8 potencial escalar magnètic ELECT Funció escalar el gradient de la qual és la inducció magnètica.

9 potencial magnètic ELECT Força magnetomotriu.

10 potencials de Lienard-Wiechert ELECT Funcions que donen el potencial escalar i el potencial vectorial del camp electromagnètic creat per una càrrega puntual dotada d’un moviment arbitrari.

11 potencials retardats ELECT Funcions que determinen els potencials escalar i vectorial d’un camp electromagnètic variable.

12 potencial vectorial ELECT Funció vectorial el rotacional de la qual dóna la inducció magnètica en cada punt de l’espai.

5 mode potencial (o simplement potencial) GRAM Designació tradicional del temps condicional.

6 potencial d’elèctrode ELECTROQ Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.

7 potencial químic QUÍM FÍS Per a cada constituent d’una mescla, derivada del potencial termodinàmic respecte al nombre de partícules del constituent considerat. També és anomenat energia lliure molar parcial.

8 potencial termodinàmic QUÍM FÍS Nom donat a l’energia lliure de Gibbs d’un sistema termodinàmic G = H—TS.

9 pou de potencial FÍS ATÒM Regió finita de l’espai en la qual l’energia potencial d’un camp presenta un mínim.

->potencialitat

■potencialitat

Part. sil.: po_ten_ci_a_li_tat

[del b. ll. potentialĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de potencial.

2 Potència.

->potencialment

■potencialment

Part. sil.: po_ten_ci_al_ment

[de potencial]

adv En potència, virtualment.

->potenciar

■potenciar

Part. sil.: po_ten_ci_ar

[de potència]

v tr Fer esdevenir més potent; fomentar, impulsar. Les aigües abundoses han potenciat la indústria d’aquesta conca. El nou rector ha potenciat aquesta especialitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: potenciar

GERUNDI: potenciant

PARTICIPI: potenciat, potenciada, potenciats, potenciades

INDICATIU PRESENT: potencio, potencies, potencia, potenciem, potencieu, potencien

INDICATIU IMPERFET: potenciava, potenciaves, potenciava, potenciàvem, potenciàveu, potenciaven

INDICATIU PASSAT: potencií, potenciares, potencià, potenciàrem, potenciàreu, potenciaren

INDICATIU FUTUR: potenciaré, potenciaràs, potenciarà, potenciarem, potenciareu, potenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: potenciaria, potenciaries, potenciaria, potenciaríem, potenciaríeu, potenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: potenciï, potenciïs, potenciï, potenciem, potencieu, potenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: potenciés, potenciessis, potenciés, potenciéssim, potenciéssiu, potenciessin

IMPERATIU: potencia, potenciï, potenciem, potencieu, potenciïn

->potenciòmetre

■potenciòmetre

Part. sil.: po_ten_ci_ò_me_tre

[de potència i -metre]

m METROL i ELECTRÒN 1 Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.

2 Resistència variable, emprada sovint com a divisió de tensió de relació variable i ajustable.

->potenciometria

■potenciometria

Part. sil.: po_ten_ci_o_me_tri_a

[de potència i -metria]

f QUÍM ANAL Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries.

->potenciomètric

■potenciomètric -a

Part. sil.: po_ten_ci_o_mè_tric

[de potenciometria]

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la potenciometria.

->potent

■potent

[del ll. potens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Un país potent. Una bomba potent.

2 FISIOL ANIM Capaç d’efectuar l’acte sexual.

->potentat

■potentat -ada

[del ll. potentatus, -us ‘poder polític, sobirania’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Príncep sobirà.

2 Persona poderosa, opulenta.

->potentil·la

potentil·la

f BOT Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies (Potentilla sp), de fulles compostes, palmades o pinnades, flors pentàmeres i caliculades i fruits en poliaqueni. Cal destacar la potentil·la vernal (P. neumanniana).

->potentment

■potentment

[de potent]

adv D’una manera potent.

->potera

■potera

[der. de pota¹, segurament per al·lusió als tentacles de certs mariscos; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f PESC Ormeig per a pescar potes, pops, calamars, etc.

->poterna

■poterna

[del fr. poterne ‘portella de darrere’, abans posterle, del ll. td. posterŭla, íd., dimin. de pŏstĕrus, -a, -um ‘posterior’]

f CONSTR 1 Porta petita d’una fortificació, que dóna al vall.

2 Galeria subterrània que hi mena.

->potestat

■potestat

[del ll. potestas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Poder, facultat, domini, que hom té sobre persones o coses. Qui t’ha donat potestat de disposar d’això?

2 pl CRIST En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia inferior del segon cor de l’ordre angèlic.

3 HIST DR Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.

4 La persona del príncep en tant que exerceix el poder.

5 potestat discrecional Potestat que pertany a l’administració pública en els seus distints graus d’estatal, provincial o local per a poder resoldre, segons la lliure apreciació, quan no hi ha una norma obligatòria en aquella matèria.

6 potestat eclesiàstica Poder espiritual.

7 potestat marital DR CIV Autoritat que algunes legislacions confereixen al marit sobre la persona i els béns de la muller.

8 potestat reglada Activitat jurídica de l’administració pública sotmesa a unes normes formulades prèviament i dins dels límits estrictes de l’aplicació d’una llei, ordinació, reglament o contracte.

9 potestat secular 1 Poder civil.

2 Dels segles XV al XIX, potestat que corresponia al monarca, i als organismes jurisdiccionals dependents d’aquest, contra els jutges eclesiàstics que volien entendre de matèria reservada a la jurisdicció secular.

->potestatiu

■potestatiu -iva

Part. sil.: po_tes_ta_tiu

[del ll. potestativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que està en la potestat o en la facultat d’algú; no obligatori.

->potials

■potials

Part. sil.: po_ti_als

f BOT 1 pl Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fil·lidis amb papil·les i càpsula amb peristoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete.

2 sing Molsa de l’ordre de les potials.

->potifler

potifler

m BOT Mare del rovelló.

->pòtil

■pòtil

[encreuament de pot amb bòtil]

m Barraló proveït d’un broc per a beure-hi.

->potinejar

■potinejar

[de l’ant. potina (v. potiner); 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Manejar, manipular, barroerament una cosa. No potinegis els pots de pintura.

2 intr Fer potineries. Al magatzem només potineja: no l’hi vull!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: potinejar

GERUNDI: potinejant

PARTICIPI: potinejat, potinejada, potinejats, potinejades

INDICATIU PRESENT: potinejo, potineges, potineja, potinegem, potinegeu, potinegen

INDICATIU IMPERFET: potinejava, potinejaves, potinejava, potinejàvem, potinejàveu, potinejaven

INDICATIU PASSAT: potinegí, potinejares, potinejà, potinejàrem, potinejàreu, potinejaren

INDICATIU FUTUR: potinejaré, potinejaràs, potinejarà, potinejarem, potinejareu, potinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: potinejaria, potinejaries, potinejaria, potinejaríem, potinejaríeu, potinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: potinegi, potinegis, potinegi, potinegem, potinegeu, potinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: potinegés, potinegessis, potinegés, potinegéssim, potinegéssiu, potinegessin

IMPERATIU: potineja, potinegi, potinegem, potinegeu, potinegin

->potiner

■potiner -a

[de l’ant. i dial. potina ‘farinetes, pastetes; porqueria’, probablement d’un ll. vg. *pŭltīna, der. del cl. pŭls, pŭltis ‘farinetes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Brut, que fa coses que embruten.

2 Barroer a fer les coses.

->potinerament

■potinerament

[de potiner]

adv D’una manera potinera.

->potineria

■potineria

Part. sil.: po_ti_ne_ri_a

[de potiner; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de potiner.

2 Acte propi d’una persona potinera.

->potinga

■potinga

[de l’oc. poutinga ‘medicament’, extret de poutingaire, alteració de apouticaire ‘apotecari’, per influx de pot i potatge; 1a FONT: 1839, DLab.]

col·loq [generalment en pl] f FARM i MED 1 Medicament.

2 Afait.

3 esp i desp Nom donat a les mescles de productes emprats en medicina casolana, de composició i propietats dubtoses i poc conegudes.

->poti-poti

■poti-poti

[formació expressiva sobre la base de potina, potiner; 1a FONT: 1803, DEst.]

m col·loq Desgavell, desori.

->potó

■potó

[de pota¹]

m dial ANAT ANIM Peülla.

->pòtol

■pòtol

[potser d’un *poto (cf. catúfol), catalanització academicoclerical del ll. potus ‘ebri’, o bé d’un *potole(s)a, variant de patuleia, sentit com un abstracte ‘qualitat de pòtol’]

m Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d’allò que capta o roba.

->potollar

■potollar

[de pota¹]

v intr Moure una bèstia les potes del davant amb esforç tractant de servir-se’n. El cavall, enfangat, potollava amb esforç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: potollar

GERUNDI: potollant

PARTICIPI: potollat, potollada, potollats, potollades

INDICATIU PRESENT: potollo, potolles, potolla, potollem, potolleu, potollen

INDICATIU IMPERFET: potollava, potollaves, potollava, potollàvem, potollàveu, potollaven

INDICATIU PASSAT: potollí, potollares, potollà, potollàrem, potollàreu, potollaren

INDICATIU FUTUR: potollaré, potollaràs, potollarà, potollarem, potollareu, potollaran

INDICATIU CONDICIONAL: potollaria, potollaries, potollaria, potollaríem, potollaríeu, potollarien

SUBJUNTIU PRESENT: potolli, potollis, potolli, potollem, potolleu, potollin

SUBJUNTIU IMPERFET: potollés, potollessis, potollés, potolléssim, potolléssiu, potollessin

IMPERATIU: potolla, potolli, potollem, potolleu, potollin

->potomania

potomania

Part. sil.: po_to_ma_ni_a

[del ll. potus ‘beguda’ i -mania]

f PAT Impuls morbós que duu algunes persones a beure un líquid qualsevol en gran abundància.

->potos

■potos

m BOT i JARD Planta enfiladissa de la família de les aràcies (Epipremnum aureum) de fulles ovals o cordiformes, de color verd clar brillant amb taques grogues, conreada com a planta d’interior.

->potra

■potra

[fem. de poltre o potro, comú amb el cast., per la mobilitat d’aquesta deformació (com també tumors tous) en bellugar-se el qui en pateix]

f 1 Hèrnia escrotal.

2 fig Bona sort. Quina potra has tingut, noi!

->potrier

potrier -a

Part. sil.: po_tri_er

adj i m i f De Potries (Safor).

->potro

potro -a

[d’origen incert, probablement d’un preromà *pūtro, íd. [v. poltre]]

m i f Poltre.

->potrós

■potrós -osa

[de potra]

adj 1 Sortós.

2 Brut, dit especialment dels mobles amb engruts i pols acumulada, de la roba malmesa pels anys o de qui la porta.

->potsdamià

potsdamià -ana

Part. sil.: pots_da_mi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al potsdamià.

2 m Unitat que, amb categoria de sèrie (i època), hom ha abandonat per la denominació de cambrià superior.

->potser

■potser

[de poder¹ i ser¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adv Denota la possibilitat d’allò que hom diu. Potser arribarà demà.

->potto

■potto

m ZOOL Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus i de la família dels lorísids (Perodicticus potto), de cos massís, pelatge ferrós, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses i cap arrodonit, amb els ulls grossos i el musell sortint.

->potxó

■potxó

[variant de petó, partint del dial. potó, amb canvi de t per tx per influx del substrat basc]

m Bes, petó.

->pou

■pou

Part. sil.: pou

[del ll. pŭtĕus, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 CONSTR i GEOL Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície. Eixugar, escurar, el pou. Treure aigua del pou.

2 GEOMORF En un avenc, cavitat vertical.

3 pou de lava GEOMORF Petit cràter pregon, de parets verticals, amb un llac de lava al fons.

4 ésser (una cosa) al fons d’un pou fig Estar molt amagada. La veritat és al fons d’un pou.

5 ésser un pou de ciència fig Ésser molt erudit, molt savi.

6 fer un pou Estar llarga estona parlant dues o més persones.

2 p ext 1 Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua. Pou de petroli.

2 MIN Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc. Pou mestre. Pou d’extracció, de ventilació. Pou de prospecció o d’exploració.

3 pou de fonamentació Cadascuna de les excavacions fetes en terrenys esllavissadissos fins a trobar una capa ferma, damunt la qual hom fa descansar els fonaments d’una construcció.

4 pou del glaç (o del gel, o de la neu) Pou excavat per emmagatzemar-hi glaç o neu de les glaceres.

5 pou mort Excavació subterrània revestida d’obra de fàbrica impermeable, feta per recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres. També és anomenat pou cec, pou negre i pou sec.

3 FÍS En electrostàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp.

4 MAR 1 Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.

2 Distància entre el cantell de la borda i la coberta superior, en les embarcacions que no tenen combés.

5 MAR i PESC Dipòsit d’algunes barques de pesca per a conservar-hi el peix viu.

->poua

■poua

Part. sil.: po_ua

[de pou]

f Pou del glaç.

->pouada

■pouada

Part. sil.: po_ua_da

[de pouar]

f Acció de pouar.

->pouadís

pouadís -issa

Part. sil.: po_ua_dís

[de pouar]

adj Fàcil de pouar.

->pouador¹

■pouador¹ -a

Part. sil.: po_ua_dor

[de pouar i -dor¹]

adj Que poua.

->pouador²

■pouador² -a

Part. sil.: po_ua_dor

[de pouar i -dor²]

adj Que pot ésser pouat.

->pouaire

■pouaire

Part. sil.: po_uai_re

[de pou]

m i f Pouater.

->pouar

■pouar

Part. sil.: po_uar

[de pou]

v tr 1 Treure aigua d’un pou. Per a beure hem de pouar l’aigua.

2 fig Poua les idees en una obra d’un autor estranger.

3 p ext Pujar una cosa penjada amb una corda o amb un altre lligam. Pouar un sac de blat, un paquet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pouar

GERUNDI: pouant

PARTICIPI: pouat, pouada, pouats, pouades

INDICATIU PRESENT: pouo, poues, poua, pouem, poueu, pouen

INDICATIU IMPERFET: pouava, pouaves, pouava, pouàvem, pouàveu, pouaven

INDICATIU PASSAT: pouí, pouares, pouà, pouàrem, pouàreu, pouaren

INDICATIU FUTUR: pouaré, pouràs, pouarà, pouarem, pouareu, pouaran

INDICATIU CONDICIONAL: pouaria, pouaries, pouaria, pouaríem, pouaríeu, pouarien

SUBJUNTIU PRESENT: poui, pouis, poui, pouem, poueu, pouin

SUBJUNTIU IMPERFET: poués, pouessis, poués, pouéssim, pouéssiu, pouessin

IMPERATIU: poua, poui, pouem, poueu, pouin

->pouataire

■pouataire

Part. sil.: po_ua_tai_re

[de pou]

m i f Pouater.

->pouater

■pouater -a

Part. sil.: po_ua_ter

[de pou]

m i f OFIC 1 Persona que fa pous o n’adoba.

2 Persona que buida els pous morts.

->poujadisme

poujadisme

Part. sil.: pou_ja_dis_me

m HIST i POLÍT Moviment polític francès creat per Pierre Poujade.

->p. pr.

p. pr.

abrev GRAM participi present.

->ppt. ppda.

ppt. ppda.

abrev proppassat -ada.

->p. pt.

p. pt.

abrev GRAM participi passat.

->PPV

PPV

sigla m TELECOM i TV pagament per visió.

->Pqs

Pqs

símb FISIOL plaqueta 2.

->Pr

Pr

símb QUÍM INORG praseodimi.

->pràcrit

■pràcrit -a

1 adj Relatiu o pertanyent al pràcrit.

2 m LING Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari (adibhasa), sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia.

->pràctic

■pràctic -a

[del ll. td. practĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. praktikós, -ḗ, -ón ‘actiu’, der. de práttō ‘obrar’; el fem. ve del ll. ecl. practĭce ‘vida activa’, i aquest, del fem. gr. esmentat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que concerneix la pràctica (oposat a teòric, especulatiu). Un ensenyament pràctic. Química pràctica.

2 Obtingut per la pràctica. El coneixement pràctic d’una llengua.

3 Bo per a ésser posat en pràctica. Un consell pràctic. Un estri molt pràctic.

2 adj 1 Es diu d’una persona experimentada, que té pràctica. És poc pràctic d’aquest ofici.

2 Més donat a la pràctica que a l’especulació. Un esperit pràctic.

3 Dit d’aquell qui sap executar les coses regulant-se amb l’experiència. És un home pràctic.

4 [usat en singular anteposat a determinats substantius] Gairebé complet. La pràctica totalitat de la nova autopista passa per espais protegits. La pràctica desaparició dels animals de tir en les feines agràries. L’acord s’ha assolit amb el pràctic consens de les parts implicades.

3 m i f 1 Coneixedor de quelcom per la pràctica, com un guia. Per a travessar aquelles serralades cal anar amb un bon pràctic.

2 NÀUT Navegant experimentat.

3 pràctic de port NÀUT Pilot o capità de la marina mercant que, gràcies al títol obtingut per oposició, dirigeix l’entrada i la sortida de vaixells d’un port.

4 f 1 Aplicació de certs preceptes o normes.

2 Aplicació d’allò que s’ha pensat o après, en oposició a teoria.

3 Exercici d’una professió.

4 a la pràctica loc adv A l’hora de posar en pràctica una cosa, quan realment és necessari. Té un disseny molt bonic però a la pràctica no serveix de res.

5 pràctica religiosa CRIST Compliment dels deures religiosos.

6 pràctiques de pietat CRIST Obres piadoses o devotes.

5 f 1 Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa, per a habituar-se a exercir una professió.

2 Destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemàtic.

6 f Manera, forma, d’obrar, de fer alguna cosa segons costum o llei.

7 lliure pràctica Llibertat, per als navegants, de comunicar amb un port. Acceptar a lliure pràctica.

->practicable

■practicable

[de practicar]

adj 1 Que pot ésser practicat o posat en pràctica. Aquest mètode de gimnàstica és practicable per tothom.

2 Dit d’un camí, etc., per on hom pot passar. Un camí que només és practicable a l’estiu.

->pràcticament

■pràcticament

[de pràctic]

adv 1 D’una manera pràctica.

2 Gairebé. Al casament, no hi va faltar pràcticament ningú de la família.

->practicant

■practicant

[de practicar; 1a FONT: 1596]

1 adj i m i f 1 Que practica.

2 esp Que practica la seva religió. És un catòlic practicant.

2 m i f MED Ajudant del metge, amb títol especial.

->practicar

■practicar

[de pràctic; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr Posar en pràctica quelcom après especulant. Els alumnes han de practicar la recerca sociològica amb enquestes al carrer.

2 intr 1 Exercir una professió. On practica, aquest metge? El capità feia molt temps que no practicava.

2 RELIG Complir les pràctiques ordenades per una religió.

3 tr DR Realitzar (una prova, una diligència). Practicar una autòpsia. Practicar una citació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: practicar

GERUNDI: practicant

PARTICIPI: practicat, practicada, practicats, practicades

INDICATIU PRESENT: practico, practiques, practica, practiquem, practiqueu, practiquen

INDICATIU IMPERFET: practicava, practicaves, practicava, practicàvem, practicàveu, practicaven

INDICATIU PASSAT: practiquí, practicares, practicà, practicàrem, practicàreu, practicaren

INDICATIU FUTUR: practicaré, practicaràs, practicarà, practicarem, practicareu, practicaran

INDICATIU CONDICIONAL: practicaria, practicaries, practicaria, practicaríem, practicaríeu, practicarien

SUBJUNTIU PRESENT: practiqui, practiquis, practiqui, practiquem, practiqueu, practiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: practiqués, practiquessis, practiqués, practiquéssim, practiquéssiu, practiquessin

IMPERATIU: practica, practiqui, practiquem, practiqueu, practiquin

->practicatge

■practicatge

[de pràctic]

m MAR 1 Exercici de la professió de pràctic o de pràctic de port.

2 Dret que paguen els vaixells pel servei de pràctic o de pràctic de port.

->pràcticum

■pràcticum

m ENSENY Assignatura d’alguns plans d’estudis que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.

->prada

■prada

[del ll. prata, pl. del neutre pratum ‘prat’; 1a FONT: 1447]

f Camp d’herba; praderia, prat.

->pradal

pradal

m 1 ant Prat.

2 HIST Nom del novè mes del calendari republicà francès.

->pradell

■pradell

[de prat; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m GEOBOT 1 Prat petit.

2 Nom aplicat a les comunitats d’herbes anuals de poca alçària.

->pradella

■pradella

[de prada]

f BOT Paradella, romàs.

->pradellà

pradellà -ana

adj i m i f De Pradell de la Teixeta (Priorat).

->pradenc¹

■pradenc¹ -a

[de prat]

adj Relatiu o pertanyent als prats.

->pradenc²

■pradenc² -a

adj i m i f De Prada (Conflent), de Prades (Baix Camp), de Prats de Lluçanès (Osona), de Prats de Molló (Vallespir) o dels Prats de Rei (Anoia).

->prader

■prader -a

[de prat]

adj pradenc¹.

->praderia

■praderia

Part. sil.: pra_de_ri_a

[de prat; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f GEOBOT 1 Extensió de terreny coberta de prats o de comunitats herbàcies.

2 Tipus de vegetació herbàcia propi de les Grans Planes de l’Amèrica del Nord, equivalent a l’estepa de l’Europa oriental.

->pragmàtic

■pragmàtic -a

[del ll. pragmatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pragmatikós ‘relatiu als afers públics’, der. de práttō ‘obrar’; 1a FONT: 1416]

1 adj Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.

2 adj 1 Relatiu o pertanyent a les lleis de l’estat.

2 autor pragmàtic Jurista que interpreta i glossa les lleis nacionals.

3 FILOS i LING 1 adj Relatiu o pertanyent a la pragmàtica.

2 f Disciplina lingüística que estudia la parla, el llenguatge usat per l’individu en el context de la comunicació.

4 pragmàtica sanció (o simplement pragmàtica) HIST DR 1 Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.

2 En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.

->pragmatisme

■pragmatisme

[de pragmàtic]

m 1 Qualitat de pragmàtic.

2 FILOS Corrent de pensament molt estès en el món contemporani, caracteritzat per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.

->pragmatista

■pragmatista

[de pragmàtic]

1 adj Relatiu o pertanyent al pragmatisme.

2 m i f Partidari del pragmatisme.

->praguès

■praguès -esa

adj i m i f De Praga (capital de la República Txeca).

->praïs

praïs

Part. sil.: pra_ïs

f ENTOM Gènere de lepidòpters de la família dels iponomèutids (Prays sp), de mida petita, amb les ales anteriors allargades i estretes i les posteriors una mica més amples.

->pral.

pral.

abrev principal.

->praliné

■praliné

[del fr. praliné, íd., participi de praliner, der. de praline ‘mena de bombó d’ametlla ensucrada’, del nom del duc Cèsar de Choiseul, comte de Plessis-Praslin, mariscal de França (1598-1675), el cuiner del qual creà aquesta llaminadura]

[pl -és] m PAST Pasta semblant a la dels torrons, feta d’ametlles, o a vegades d’ametlles i avellanes o nous, etc., amb sucre i mel, emprada per a farcir bombons i altres pastissos.

->prandial

■prandial

Part. sil.: pran_di_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. prandium ‘dinar’]

adj MED i FISIOL 1 Relatiu o pertanyent als àpats.

2 Que ocorre com a efecte del menjar.

->praseo-

■praseo-

Forma prefixada del mot grec prásios, que significa ‘verd’, ‘porraci’. Ex.: praseodímia.

->praseodimi

■praseodimi

Part. sil.: pra_se_o_di_mi

[del ll. científic praseodymium, i aquest, del gr. prásios ‘verd clar’ i dídymos ‘doble, bessó’]

m QUÍM INORG [símb: Pr] Element metàl·lic, de nombre atòmic 59, pertanyent a la família dels lantànids i de pes atòmic 140,91.

->praseodímia

praseodímia

Part. sil.: pra_se_o_dí_mi_a

f QUÍM INORG Triòxid de dipraseodimi (Pr₂O₃), que ocorre a la natura com a component de la monazita.

->prasi

■prasi

[del ll. prasius, íd., i aquest, del gr. prásios ‘verd clar’]

m MINERAL i JOI Varietat criptocristal·lina de quars, translúcida i de color verd de poma.

->prasinofícies

■prasinofícies

Part. sil.: pra_si_no_fí_ci_es

f BOT 1 pl Grup primitiu d’algues verdes, generalment unicel·lulars i amb flagels, recobertes de plaques submicroscòpiques, que inclou, entre altres, els gèneres Pyramimonas i Tetraselmis.

2 sing Alga del grup de les prasinofícies.

->prat

■prat

[del ll. pratum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 AGR, GEOBOT i RAM Terreny en el qual hom deixa créixer herba per a la pastura del bestiar o per a farratge.

2 Extensió de terra abundant d’aigua regada directament per una font.

2 prat d’indianes HIST Prat annex a una fàbrica d’indianes, o dependent d’aquesta, on hom bullia, blanquejava i posava a assecar els teixits de cotó, abans de pintar-los.

->pratdecomtí

pratdecomtí -ina

adj i m i f De Prat de Comte (Terra Alta).

->pratdipenc

pratdipenc -a

adj i m i f De Pratdip (Baix Camp).

->pratenc

■pratenc -a

adj i m i f Del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), de Prats (Baixa Cerdanya) o de Prats de Lluçanès (Osona).

->pratícola

pratícola

[de prat i -cola]

adj ECOL Que viu als prats.

->praticultura

■praticultura

[de prat i -cultura]

f AGR Part de l’agricultura dedicada al conreu, l’estudi i la millora de prats i pastures.

->pravitat

■pravitat

[del ll. pravĭtas, -ātis ‘deformitat, perversitat’, der. de pravus, -a, -um ‘deforme, dolent’; 1a FONT: 1460, Roig]

f Perversitat, iniquitat.

->praxeologia

■praxeologia

Part. sil.: pra_xe_o_lo_gi_a

[del gr. prãxis, -eōs ‘pràctica, acció’ i -logia]

f FILOS Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.

->praxi

■praxi

[del ll. praxis, i aquest, del gr. práxis, íd.]

f 1 1 Pràctica d’una professió.

2 esp MED Pràctica de la medicina. En bona praxi.

3 p ext Procediment corrent, manera normal de comportar-se en determinats casos.

2 FILOS 1 Acció humana —sovint entesa en sentit moral—, pràctica, etc., en contraposició a teoria.

2 praxi social (o simplement praxi) Categoria central del marxisme que subratlla la primacia de la pràctica i de la realitat socials com a fonament de tota possible teorització, sense significar tanmateix una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues.

->prazosina

prazosina

f QUÍM ORG i FARM Derivat de quinazolina emprat com a antihipertensiu.

->pre-

■pre-

Prefix, del llatí prae, que expressa: 1 Prioritat en el temps. Ex.: prehistòria.

2 Precedència i anunci de formes, moviments o activitats posteriors. Ex.: precristià, preromanticisme, precampanya.

3 En sentit espacial, que una cosa és al davant d’una altra. Ex.: Prepirineus, prepalatal.

->prea

■prea

Part. sil.: pre_a

[de prear]

f 1 Acció de prear.

2 esp Avaluació dels fruits abans de la collita.

->preable

preable

Part. sil.: pre_a_ble

[de prear]

adj Que es pot prear; apreciable.

->preaccentuació

■preaccentuació

Part. sil.: pre_ac_cen_tu_a_ci_ó

[de accentuació]

f RADIOTÈC i ELECTROAC Operació consistent a modificar deliberadament la corba de resposta d’un sistema d’enregistrament de so, de transmissió radiofònica en FM, etc.

->preaccentuat

■preaccentuat -ada

Part. sil.: pre_ac_cen_tu_at

adj LING Dit del sufix que exigeix que l’accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta. El sufix preaccentuat -fon del mot telèfon.

->preacord

■preacord

Part. sil.: pre_a_cord

[de acord]

m Acord previ a l’acord definitiu.

->preadamisme

preadamisme

Part. sil.: pre_a_da_mis_me

m TEOL Doctrina segons la qual l’home existia abans d’Adam, el qual no ha d’ésser, doncs, considerat ja com a primer home.

->preadamita

preadamita

Part. sil.: pre_a_da_mi_ta

m i f TEOL Cadascun dels antecessors d’Adam.

->preadamític

preadamític -a

Part. sil.: pre_a_da_mí_tic

adj TEOL Relatiu o pertanyent als preadamites o al preadamisme.

->preadaptació

preadaptació

Part. sil.: pre_a_dap_ta_ci_ó

f BIOL Predisposició que fa que, mitjançant una mutació prèvia d’un caràcter morfològic o fisiològic, un organisme pugui subsistir i prosperar en un medi diferent d’aquell del qual és originari.

->preàmbul

■preàmbul

Part. sil.: pre_àm_bul

[del ll. praeambŭlus ‘que va al davant’; 1a FONT: 1390]

m 1 Proemi, allò que hom diu o escriu abans d’entrar en matèria.

2 fig Paraules estudiades que hom diu abans de començar a dir clarament una cosa. Bé, què vols? Deixa aquests obscurs preàmbuls i parla clar.

3 DIPL Fórmula introductòria al text d’un document, de forma i contingut molt variats.

4 POLÍT Text que encapçala una constitució política i que té per objecte presentar-ne els principis fonamentals i justificatius.

5 preàmbuls de la fe CATOL Condicions prèvies que la fe pressuposa en l’ésser humà per tal que l’acte de fe no li sigui quelcom d’extrínsec.

->preament

■preament

Part. sil.: pre_a_ment

[de prear; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m Acció de prear; avaluació.

->preamplificador

■preamplificador

Part. sil.: pre_am_pli_fi_ca_dor

[de amplificador]

m ELECTRÒN i ELECTROAC Amplificador previ disposat abans de l’amplificador pròpiament dit.

->preanestèsia

preanestèsia

Part. sil.: pre_a_nes_tè_si_a

[de anestèsia]

f MED Estat de lleugera anestèsia induït per la injecció de substàncies narcòtiques abans de l’anestèsia general.

->preanimisme

preanimisme

Part. sil.: pre_a_ni_mis_me

m ETNOL i FILOS Etapa de la religió més primitiva que l’animisme.

->prear

■prear

Part. sil.: pre_ar

[del ll. td. pretiare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr Avaluar, determinar la vàlua d’una cosa. Un mes abans de la collita, la van fer prear per un expert.

2 1 tr Tenir en gran estima. Un tresor molt preat.

2 pron Vanar-se. Es preava d’ésser molt hàbil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prear

GERUNDI: preant

PARTICIPI: preat, preada, preats, preades

INDICATIU PRESENT: preo, prees, prea, preem, preeu, preen

INDICATIU IMPERFET: preava, preaves, preava, preàvem, preàveu, preaven

INDICATIU PASSAT: preí, preares, preà, preàrem, preàreu, prearen

INDICATIU FUTUR: prearé, prearàs, prearà, prearem, preareu, prearan

INDICATIU CONDICIONAL: prearia, prearies, prearia, prearíem, prearíeu, prearien

SUBJUNTIU PRESENT: preï, preïs, preï, preem, preeu, preïn

SUBJUNTIU IMPERFET: preés, preessis, preés, preéssim, preéssiu, preessin

IMPERATIU: prea, preï, preem, preeu, preïn

->prearqueà

■prearqueà

Part. sil.: pre_ar_que_à

[de arqueà]

m ESTRATIG Catarqueà.

->preavís

■preavís

Part. sil.: pre_a_vís

m Avís previ; prevenció.

->prebenda

■prebenda

[del ll. td. praebenda ‘sou estatal, prebenda’, pròpiament ‘coses que han d’ésser presentades, ofertes’, neutre pl. del participi futur passiu del ll. praebēre ‘presentar, oferir, fornir’, der. de habēre ‘tenir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 DR CAN 1 Porció donada als canonges i monjos subjectes a una mesa o administració conjunta de béns.

2 Porció de béns o rendes que s’assignen a un eclesiàstic en les esglésies catedrals o col·legiates perquè puguin viure i dur a terme les funcions inherents al seu càrrec.

2 fig Ofici o ocupació lucrativa i de poca feina.

->prebendat

■prebendat

[de prebenda; 1a FONT: 1803, DEst.]

m DR CAN El qui frueix d’una prebenda catedralícia o col·legial.

->prebiòtic¹

■prebiòtic¹ -a

Part. sil.: pre_bi_ò_tic

adj BIOL Anterior a l’aparició de la vida.

->prebiòtic²

■prebiòtic² -a

Part. sil.: pre_bi_ò_tic

ALIM 1 adj Que conté substàncies que constitueixen un substrat adient per a la flora intestinal. Aliments prebiòtics. La fibra de les verdures és prebiòtica.

2 m Substància prebiòtica.

->prebost

■prebost

[del ll. praeposĭtus, -i ‘cap, oficial, superior’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 CATOL 1 Prepòsit, cap d’una comunitat.

2 Cap d’una comunitat eclesiàstica, principalment del capítol catedral o d’una col·legiata.

3 Paborde.

2 1 ant Cap civil, magistrat, sobretot a la França medieval, amb amplis poders administratius i judicials.

2 capità prebost MIL Oficial que estava encarregat de vetllar per l’observança dels bans, les ordres, etc., de conèixer dels casos criminals que es produïen en l’exèrcit, castigar els malfactors, etc.

->prebostal

■prebostal

[de prebost]

adj Relatiu o pertanyent al prebost o a la seva jurisdicció.

->prebostat

■prebostat

[de prebost]

m 1 Dignitat, càrrec, de prebost.

2 Època i durada del govern d’un prebost.

3 Límits de jurisdicció d’un prebost.

->prebosteria

prebosteria

Part. sil.: pre_bos_te_ri_a

[de prebost; 1a FONT: s. XIV]

f CATOL Jurisdicció del prebost.

->prec

■prec

Cp. l’acc. 1 amb pregària

[de pregar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 1 Acció de pregar una persona. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Voldria fer-li un prec.

2 a precs de loc prep A petició de. Ho va fer a precs del seu germà. A precs meus.

2 precs i preguntes Darrera part d’una assemblea, conferència, etc., dedicada a interpel·lar el qui ha presidit l’acte.

->precambrià

■precambrià -ana

Part. sil.: pre_cam_bri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al precambrià.

2 m Terme usat per a significar els temps geològics anteriors al fanerozoic, que hom anomena també criptozoic.

->precampanya

precampanya

f Període que precedeix l’inici oficial d’una campanya electoral.

->precàncer

precàncer

m PAT Lesió que es pot transformar en càncer.

->precapitalista

precapitalista

adj ECON En la teoria del materialisme històric, dit del conjunt de modes de producció anteriors al capitalista.

->precari

■precari -ària

[del ll. precarius, -a, -um ‘obtingut per pregària, com una concessió’, der. de precari ‘pregar’; 1a FONT: 1437]

1 adj Que no ofereix garanties de durada. L’estat precari de la seva salut.

2 DR CAT i DR ROM 1 adj Que, prestat o concedit a algú, ha d’ésser tornat o lliurat al qui ho ha prestat o concedit per contracte de precari.

2 m Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli.

3 carta precària adj HIST DR CAT 1 A l’alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi, alguna vegada ratificant i donant estat legal a una situació de fet anterior o aprisió.

2 A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic.

->precàriament

■precàriament

Part. sil.: pre_cà_ri_a_ment

[de precari]

adv D’una manera precària.

->precarietat

■precarietat

Part. sil.: pre_ca_ri_e_tat

[de precari]

f Qualitat de precari. La precarietat de la seva salut.

->precaució

■precaució

Part. sil.: pre_cau_ci_ó

[del ll. praecautio, -ōnis, íd.]

f 1 Mesura presa per garantir-se d’un risc o perill, per guardar de mal. Precaucions sanitàries i higièniques.

2 Esment posat a prevenir un mal o perill possible. Tenir la precaució de tancar les aixetes.

->precaucionar

■precaucionar

Part. sil.: pre_cau_ci_o_nar

[de precaució; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Prevenir algú contra un risc, un dany, per tal d’evitar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: precaucionar

GERUNDI: precaucionant

PARTICIPI: precaucionat, precaucionada, precaucionats, precaucionades

INDICATIU PRESENT: precauciono, precauciones, precauciona, precaucionem, precaucioneu, precaucionen

INDICATIU IMPERFET: precaucionava, precaucionaves, precaucionava, precaucionàvem, precaucionàveu, precaucionaven

INDICATIU PASSAT: precaucioní, precaucionares, precaucionà, precaucionàrem, precaucionàreu, precaucionaren

INDICATIU FUTUR: precaucionaré, precaucionaràs, precaucionarà, precaucionarem, precaucionareu, precaucionaran

INDICATIU CONDICIONAL: precaucionaria, precaucionaries, precaucionaria, precaucionaríem, precaucionaríeu, precaucionarien

SUBJUNTIU PRESENT: precaucioni, precaucionis, precaucioni, precaucionem, precaucioneu, precaucionin

SUBJUNTIU IMPERFET: precaucionés, precaucionessis, precaucionés, precaucionéssim, precaucionéssiu, precaucionessin

IMPERATIU: precauciona, precaucioni, precaucionem, precaucioneu, precaucionin

->precautori

precautori -òria

Part. sil.: pre_cau_to_ri

adj DR Preventiu.

->precedència

■precedència

Part. sil.: pre_ce_dèn_ci_a

[del ll. td. praecedentia, íd.; 1a FONT: s. XVII]

f 1 1 Acció de precedir;

2 l’efecte.

2 Antelació, prioritat, d’una cosa respecte a una altra en el temps o en l’espai.

3 Primacia, superioritat, importància, d’una cosa sobre una altra.

4 1 Dret de precedir.

2 Preferència honorífica en el lloc i seient en alguns actes oficials.

->precedent

■precedent

[del ll. praecedens, -ntis, participi pres. del ll. praecedĕre ‘precedir’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Que precedeix.

2 m 1 Fet igual o anàleg a un altre i anterior a ell. Cal tenir en compte tots els precedents del cas.

2 Fet, decisió o actuació que és pres com a exemple o norma per a casos similars posteriors. Aquesta sentència estableix un precedent.

->precedentment

■precedentment

[de precedent]

adv Anteriorment.

->precedir

■precedir

[del ll. praecedĕre, íd.]

v tr 1 Anar davant d’algú o d’alguna cosa. La banda municipal precedia el seguici.

2 Estar situat o ocórrer abans. El febrer precedeix el març. La Revolució Francesa precedí l’imperi napoleònic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: precedir

GERUNDI: precedint

PARTICIPI: precedit, precedida, precedits, precedides

INDICATIU PRESENT: precedeixo, precedeixes, precedeix, precedim, precediu, precedeixen

INDICATIU IMPERFET: precedia, precedies, precedia, precedíem, precedíeu, precedien

INDICATIU PASSAT: precedí, precedires, precedí, precedírem, precedíreu, precediren

INDICATIU FUTUR: precediré, precediràs, precedirà, precedirem, precedireu, precediran

INDICATIU CONDICIONAL: precediria, precediries, precediria, precediríem, precediríeu, precedirien

SUBJUNTIU PRESENT: precedeixi, precedeixis, precedeixi, precedim, precediu, precedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: precedís, precedissis, precedís, precedíssim, precedíssiu, precedissin

IMPERATIU: precedeix, precedeixi, precedim, precediu, precedeixin

->precentor

precentor

m ant CATOL Entre els segles X i XIII, xantre o cantor major en els monestirs o col·legiates.

->precepte

■precepte

[del ll. praeceptum, íd., der. de praecĭpere ‘ocupar abans, avançar-se, ensenyar’; 1a FONT: c. 1500]

m 1 Instrucció, ordre, norma, de conducta moral, que prové d’una autoritat competent; manament, llei.

2 Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica.

3 DIPL Document papal o reial on constava la concessió d’un privilegi o gràcia, l’efecte jurídic dels quals era posterior i dimanant del fet de lliurar el document.

4 DR CAN 1 Obligació que tenen els cristians de guardar i celebrar el diumenge (precepte dominical) i les festes religioses (precepte festiu). Festa de precepte.

2 precepte de l’Església Cadascuna de les lleis promulgades pels concilis o pels papes relatives a doctrina, culte i disciplina eclesiàstica.

3 precepte de l’Església Segons el catecisme, cadascuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica: precepte dominical i festiu, dejuni i abstinència els dies assenyalats, precepte pasqual, subvenir a les necessitats de l’Església i no celebrar noces en temps prohibit.

4 precepte pasqual Obligació de rebre els sagraments de la penitència i de l’eucaristia durant el temps pasqual.

5 HIST DR 1 Capitular, normació o privilegi atorgat pels sobirans francs als segles IX i X.

2 preceptes del dret Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural vàlids per a tothom i per a totes les èpoques.

6 precepte apostòlic HIST ECL Edicte pel qual els papes posaven sota llur protecció certes propietats contra els abusos, la violència o el pillatge.

7 precepte testamentari HIST DR CAT Llegat, institució o condició imposats en un testament.

->preceptista

■preceptista

[de precepte]

adj i m i f 1 Dit de qui dóna o ensenya preceptes.

2 Que guarda els preceptes.

->preceptiu

■preceptiu -iva

Part. sil.: pre_cep_tiu

[del ll. praeceptivus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a un precepte.

2 Que conté o dóna preceptes.

2 preceptiva literària Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.

->preceptivament

■preceptivament

[de preceptiu]

adv D’una manera preceptiva.

->preceptor

■preceptor -a

[del ll. praeceptor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1533]

1 m i f 1 El qui ensenya.

2 esp Persona encarregada de l’educació d’un infant.

2 m HIST En els ordes militars de l’Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni, comanador.

->preceptoral

■preceptoral

[de preceptor]

adj Relatiu o pertanyent al preceptor.

->preceptorat

■preceptorat

[de preceptor]

m Càrrec o ofici de preceptor.

->preceptoria

■preceptoria

Part. sil.: pre_cep_to_ri_a

[de preceptor]

f 1 Preceptorat.

2 Lloc on el preceptor exercia el seu càrrec.

->preceptuar

■preceptuar

Part. sil.: pre_cep_tu_ar

[formació culta analògica sobre la base del ll. praeceptum ‘precepte, regla’]

v tr Dictar un precepte; ordenar, manar. La llei preceptua que el Govern té l’obligació de controlar les fronteres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preceptuar

GERUNDI: preceptuant

PARTICIPI: preceptuat, preceptuada, preceptuats, preceptuades

INDICATIU PRESENT: preceptuo, preceptues, preceptua, preceptuem, preceptueu, preceptuen

INDICATIU IMPERFET: preceptuava, preceptuaves, preceptuava, preceptuàvem, preceptuàveu, preceptuaven

INDICATIU PASSAT: preceptuí, preceptuares, preceptuà, preceptuàrem, preceptuàreu, preceptuaren

INDICATIU FUTUR: preceptuaré, preceptuaràs, preceptuarà, preceptuarem, preceptuareu, preceptuaran

INDICATIU CONDICIONAL: preceptuaria, preceptuaries, preceptuaria, preceptuaríem, preceptuaríeu, preceptuarien

SUBJUNTIU PRESENT: preceptuï, preceptuïs, preceptuï, preceptuem, preceptueu, preceptuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: preceptués, preceptuessis, preceptués, preceptuéssim, preceptuéssiu, preceptuessin

IMPERATIU: preceptua, preceptuï, preceptuem, preceptueu, preceptuïn

->precessió

■precessió

Part. sil.: pre_ces_si_ó

[del ll. td. praecessio, -ōnis ‘acció de precedir’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Acció d’avançar-se, de passar a davant.

2 esp ASTR i FÍS Moviment harmònic que, seguint una superfície cònica, efectua l’eix de rotació d’un sòlid no esfèric, sotmès a forces de tracció exteriors.

->precintament

■precintament

[de precintar]

m Acció de precintar.

->precintar

■precintar

[de precinte; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Posar precinte o precintes. Els paquets han d’anar precintats. La policia precintà el pis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: precintar

GERUNDI: precintant

PARTICIPI: precintat, precintada, precintats, precintades

INDICATIU PRESENT: precinto, precintes, precinta, precintem, precinteu, precinten

INDICATIU IMPERFET: precintava, precintaves, precintava, precintàvem, precintàveu, precintaven

INDICATIU PASSAT: precintí, precintares, precintà, precintàrem, precintàreu, precintaren

INDICATIU FUTUR: precintaré, precintaràs, precintarà, precintarem, precintareu, precintaran

INDICATIU CONDICIONAL: precintaria, precintaries, precintaria, precintaríem, precintaríeu, precintarien

SUBJUNTIU PRESENT: precinti, precintis, precinti, precintem, precinteu, precintin

SUBJUNTIU IMPERFET: precintés, precintessis, precintés, precintéssim, precintéssiu, precintessin

IMPERATIU: precinta, precinti, precintem, precinteu, precintin

->precinte

■precinte

[del ll. praecinctus, -a, -um, participi del ll. praecingĕre ‘cenyir, envoltar’]

m Lligat segellat, en creu, entorn d’un paquet, un lligall, un bagul, etc., perquè no pugui ésser obert sinó per qui correspongui.

->preciós

■preciós -osa

Part. sil.: pre_ci_ós

[del ll. pretiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj 1 De gran preu o valor. Una joia preciosa. Pedres precioses. La preciosa sang de Nostre Senyor.

2 fig La vostra amistat m’és molt preciosa.

3 hiperb 1 Molt bo. Fa un temps preciós.

2 Molt bell. Era una noia preciosa, encisadora.

->preciosament

■preciosament

Part. sil.: pre_ci_o_sa_ment

[de preciós]

adv Com a cosa d’un gran preu o valor. Conservar preciosament alguna cosa.

->preciosisme

■preciosisme

Part. sil.: pre_ci_o_sis_me

[de preciós; 1a FONT: 1913]

m LIT Excés de refinament, especialment en el llenguatge.

->preciosista

■preciosista

Part. sil.: pre_ci_o_sis_ta

[de preciós]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al preciosisme.

2 Afectat de preciosisme.

2 m i f Partidari del preciosisme.

->preciositat

■preciositat

Part. sil.: pre_ci_o_si_tat

[del ll. pretiosĭtas, -ātis, íd.]

f 1 1 Qualitat de preciós, valuós.

2 Qualitat de preciós, bell.

2 Cosa o persona preciosa. Aquell joiell era una preciositat.

->precipici

■precipici

[del ll. praecipitium, íd.; 1a FONT: 1617]

m Declivitat abrupta, pendent vertical o molt rost.

->precipitació

■precipitació

Part. sil.: pre_ci_pi_ta_ci_ó

[del ll. praecipitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de precipitar o de precipitar-se. Obrar amb precipitació.

2 Pressa excessiva. No em vinguis amb precipitacions.

3 METEOR Aigua que procedeix de l’atmosfera i que en forma líquida o sòlida es diposita sobre la superfície de la terra.

4 QUÍM Separació d’una solució en forma de precipitat.

->precipitadament

■precipitadament

[de precipitat]

adv Amb precipitació, d’una manera precipitada.

->precipitant

■precipitant

[del ll. praecipĭtans, -ntis, participi pres. de praecipitare ‘precipitar’]

QUÍM 1 adj Que precipita.

2 m Allò que causa la formació d’un precipitat.

->precipitar

■precipitar

[del ll. praecipitare, íd., der. de praeceps, -cĭpĭtis ‘de cap per avall’, der. també de caput, capĭtis ‘cap’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Fer caure daltabaix d’un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l’avenc.

2 tr METEOR Condensar i fer caure en forma de pluja; de neu.

3 tr QUÍM Efectuar una precipitació.

4 intr pron METEOR i QUÍM Sofrir una precipitació.

2 1 tr Fer anar impetuosament, apressar excessivament; accelerar. Això va precipitar els esdeveniments.

2 pron No et precipitis: pensa primer el que cal fer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: precipitar

GERUNDI: precipitant

PARTICIPI: precipitat, precipitada, precipitats, precipitades

INDICATIU PRESENT: precipito, precipites, precipita, precipitem, precipiteu, precipiten

INDICATIU IMPERFET: precipitava, precipitaves, precipitava, precipitàvem, precipitàveu, precipitaven

INDICATIU PASSAT: precipití, precipitares, precipità, precipitàrem, precipitàreu, precipitaren

INDICATIU FUTUR: precipitaré, precipitaràs, precipitarà, precipitarem, precipitareu, precipitaran

INDICATIU CONDICIONAL: precipitaria, precipitaries, precipitaria, precipitaríem, precipitaríeu, precipitarien

SUBJUNTIU PRESENT: precipiti, precipitis, precipiti, precipitem, precipiteu, precipitin

SUBJUNTIU IMPERFET: precipités, precipitessis, precipités, precipitéssim, precipitéssiu, precipitessin

IMPERATIU: precipita, precipiti, precipitem, precipiteu, precipitin

->precipitat

■precipitat -ada

[del ll. praecipitatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que obra o que és obrat amb precipitació. Fou un viatge molt precipitat.

2 m QUÍM Substància separada d’una solució, en un estat amorf o diminutament cristal·lí, a conseqüència d’un canvi físic o químic.

->precipitina

precipitina

f BIOQ i FISIOL ANIM Anticòs específic que es troba a la sang d’un animal que ha estat injectat amb un antigen i que té la propietat de fer precipitar aquest antigen del líquid on és contingut.

->precipitós

■precipitós -osa

[de precipitar]

adj 1 Molt rost, que forma precipici.

2 Que obra amb precipitació.

->precipitosament

■precipitosament

[de precipitós]

adv Amb precipitació.

->precipu

■precipu -ípua

[del ll. praecipuus, -a, -um ‘particular, especial, principal’; 1a FONT: 1461]

adj Principal.

->precípuament

■precípuament

Part. sil.: pre_cí_pu_a_ment

[de precipu]

adv Principalment.

->precís

■precís -isa

[del ll. praecīsus, -a, -um, íd., participi de praecidĕre ‘tallar, tallar pel davant’; 1a FONT: 1372]

adj Exactament o estrictament determinat o definit, no equívoc o vague. No té idees precises. Arribar a l’hora precisa.

->precisament

■precisament

[de precís; 1a FONT: 1390]

adv justament 2. Precisament ara parlàvem de tu.

->precisar

■precisar

[de precís; 1a FONT: s. XVII]

v tr Determinar amb precisió. Precisar les dates d’aquells fets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: precisar

GERUNDI: precisant

PARTICIPI: precisat, precisada, precisats, precisades

INDICATIU PRESENT: preciso, precises, precisa, precisem, preciseu, precisen

INDICATIU IMPERFET: precisava, precisaves, precisava, precisàvem, precisàveu, precisaven

INDICATIU PASSAT: precisí, precisares, precisà, precisàrem, precisàreu, precisaren

INDICATIU FUTUR: precisaré, precisaràs, precisarà, precisarem, precisareu, precisaran

INDICATIU CONDICIONAL: precisaria, precisaries, precisaria, precisaríem, precisaríeu, precisarien

SUBJUNTIU PRESENT: precisi, precisis, precisi, precisem, preciseu, precisin

SUBJUNTIU IMPERFET: precisés, precisessis, precisés, preciséssim, preciséssiu, precisessin

IMPERATIU: precisa, precisi, precisem, preciseu, precisin

->precisió

■precisió

Part. sil.: pre_ci_si_ó

[del ll. praecisio, -ōnis ‘acció de tallar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Qualitat de precís, determinació exacta, estricta. Instruments de precisió. Cal donar les instruccions amb precisió i claredat.

2 pl Explicacions ajustades a un tema que en permeten un coneixement més precís.

2 INFORM Grau de discriminació implícita en un nombre.

3 MAT i METROL En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d’una magnitud amb el seu valor real.

4 precisió de tir ARM Capacitat d’agrupament dels impactes dels projectils disparats per una peça d’artilleria, sense variar les dades.

->precitat

■precitat -ada

[de citar; 1a FONT: 1643]

adj Citat amb anterioritat.

->preclar

■preclar -a

[del ll. praeclarus, -a, -um, íd.]

adj Il·lustre.

->preclarament

■preclarament

[de preclar]

adv Il·lustrement.

->preclàssic

■preclàssic -a

[de clàssic]

adj Anterior al període clàssic, al classicisme.

->precoç

■precoç

[del ll. praecox, -ŏcis ‘poc cuit, prematur’, der. de coquĕre ‘coure’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 Que madura abans del temps normal, que apareix massa aviat; prematur. Fruits precoços.

2 Més desenvolupat que no li pertocaria per l’edat o el temps que té. Creixença precoç. Una intel·ligència precoç. Un artista precoç.

3 Que es duu a terme, que té lloc, durant les etapes inicials o primerenques d’una malaltia, d’un procés, etc. Diagnosi precoç. Atenció, estimulació precoç.

->precocció

■precocció

Part. sil.: pre_coc_ci_ó

[de cocció]

f Cocció feta abans de la cocció normal.

->precocitat

■precocitat

[de precoç; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Qualitat de precoç. La seva precocitat era esveradora.

->precoçment

■precoçment

[de precoç]

adv Amb precocitat.

->precognició

■precognició

Part. sil.: pre_cog_ni_ci_ó

[del ll. td. praecognitio, -ōnis, íd.]

f Prèvia coneixença. Aquelles sàvies mesures semblaven fruit d’una estranya precognició.

->precolombí

■precolombí -ina

adj Dit de les cultures i de l’art desenvolupats pels pobles indígenes d’Amèrica abans de l’arribada de Colom.

->precoma

precoma

m PAT Estat patològic, en què es manifesta una certa alteració de la consciència, que es presenta immediatament abans d’un quadre de coma.

->precombustió

■precombustió

Part. sil.: pre_com_bus_ti_ó

[de combustió]

f MOT Combustió parcial de la mescla dins l’avantcambra o cambra de precombustió d’alguns motors dièsel que regula la combustió completada en la cambra de combustió.

->preconcebut

■preconcebut -uda

[de concebut]

adj Concebut intel·lectualment, admès, per endavant.

->preconciliar

preconciliar

Part. sil.: pre_con_ci_li_ar

adj CRIST Dit del període, de les idees, etc., anteriors a un concili, especialment amb relació al concili II del Vaticà.

->preconització

■preconització

Part. sil.: pre_co_nit_za_ci_ó

[del b. ll. praeconizatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Acció de preconitzar.

->preconitzador

■preconitzador -a

[de preconitzar]

adj i m i f Que preconitza.

->preconitzar

■preconitzar

[del ll. td. praeconizare, íd.; 1a FONT: 1480]

v tr 1 1 Lloar públicament.

2 Proposar i defensar una idea, un pla. La solució que ell preconitzava era la bona.

2 DR CAN 1 Fer relació, en el consistori pontifici, dels mèrits d’una persona presentada per un rei o príncep per ésser designada bisbe o per obtenir alguna dignitat eclesiàstica.

2 Proclamar solemnement el papa el nomenament d’un bisbe en el consistori.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preconitzar

GERUNDI: preconitzant

PARTICIPI: preconitzat, preconitzada, preconitzats, preconitzades

INDICATIU PRESENT: preconitzo, preconitzes, preconitza, preconitzem, preconitzeu, preconitzen

INDICATIU IMPERFET: preconitzava, preconitzaves, preconitzava, preconitzàvem, preconitzàveu, preconitzaven

INDICATIU PASSAT: preconitzí, preconitzares, preconitzà, preconitzàrem, preconitzàreu, preconitzaren

INDICATIU FUTUR: preconitzaré, preconitzaràs, preconitzarà, preconitzarem, preconitzareu, preconitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: preconitzaria, preconitzaries, preconitzaria, preconitzaríem, preconitzaríeu, preconitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: preconitzi, preconitzis, preconitzi, preconitzem, preconitzeu, preconitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: preconitzés, preconitzessis, preconitzés, preconitzéssim, preconitzéssiu, preconitzessin

IMPERATIU: preconitza, preconitzi, preconitzem, preconitzeu, preconitzin

->preconscient

preconscient

Part. sil.: pre_cons_ci_ent

[de conscient]

m PSIQ Conjunt de processos psíquics latents, disponibles i aptes per a esdevenir conscients.

->precontinent

precontinent

m GEOL Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.

->precontracte

■precontracte

[de contracte¹]

m DR CIV Conveni mitjançant el qual les parts es comprometen a celebrar, en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en conseqüència, quan arribi l’hora, la corresponent declaració de voluntat.

->precordial

■precordial

Part. sil.: pre_cor_di_al

adj ANAT ANIM Situat al davant del cor. Regió precordial.

->precordiàlgia

precordiàlgia

Part. sil.: pre_cor_di_àl_gi_a

f PAT Nom genèric dels dolors de la regió precordial.

->precristià

precristià -ana

Part. sil.: pre_cris_ti_à

[de cristià]

adj Dit del pensament, de la religió, de la cultura, de l’art, etc., anteriors al cristianisme.

->precuinat

■precuinat -ada

Part. sil.: pre_cui_nat

[de cuinar]

adj ALIM Dit del menjar que es ven ja mig cuinat o preparat de manera que fa més ràpida la seva elaboració.

->precursor

■precursor -a

[del ll. praecursor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. Els símptomes precursors d’una malaltia. Signes precursors.

2 1 adj i m i f Que va al davant preparant la vinguda d’algú o l’adveniment d’alguna cosa.

2 [en majúscula] m abs Joan Baptista.

3 adj i m FÍS ATÒM Dit del núclid, producte de fissió, que en un reactor nuclear emet neutrons en desintegrar-se.

->predació

■predació

Part. sil.: pre_da_ci_ó

[del ll. praedatio, -ōnis ‘pillatge’]

f 1 Presa, depredació.

2 ECOL Relació tròfica entre depredadors i preses.

->predador

■predador

[del ll. praedator, -ōris, íd.]

m ZOOL Depredador.

->predecessor

■predecessor -a

[del ll. praedecessor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIII]

adj i m i f Que ha precedit algú en algun càrrec, algun ofici, alguna funció, etc.

->predelinqüència

■predelinqüència

Part. sil.: pre_de_lin_qüèn_ci_a

f DR PEN Estat de predelinqüent.

->predelinqüent

■predelinqüent

Part. sil.: pre_de_lin_qüent

m i f DR PEN Persona, generalment adolescent, que es troba en una situació social de risc que afavoreix la delinqüència.

->predel·la

■predel·la

[de l’it. predella, íd., d’origen germ., probablement del longobard pretil ‘planxa’]

f ART Bancal d’un retaule, generalment dividit en petits compartiments, on són representades escenes que tenen relació amb les de la part superior del retaule.

->predestinació

■predestinació

Part. sil.: pre_des_ti_na_ci_ó

[del ll. td. praedestinatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de predestinar;

2 l’efecte.

2 esp RELIG i CRIST Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.

->predestinar

■predestinar

[del ll. praedestinare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Destinar per endavant una persona o una cosa a quelcom. Enviant els soldats al front van predestinar-los a morir.

2 esp RELIG i CRIST Predeterminar Déu (algú) a la salvació o a la damnació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predestinar

GERUNDI: predestinant

PARTICIPI: predestinat, predestinada, predestinats, predestinades

INDICATIU PRESENT: predestino, predestines, predestina, predestinem, predestineu, predestinen

INDICATIU IMPERFET: predestinava, predestinaves, predestinava, predestinàvem, predestinàveu, predestinaven

INDICATIU PASSAT: predestiní, predestinares, predestinà, predestinàrem, predestinàreu, predestinaren

INDICATIU FUTUR: predestinaré, predestinaràs, predestinarà, predestinarem, predestinareu, predestinaran

INDICATIU CONDICIONAL: predestinaria, predestinaries, predestinaria, predestinaríem, predestinaríeu, predestinarien

SUBJUNTIU PRESENT: predestini, predestinis, predestini, predestinem, predestineu, predestinin

SUBJUNTIU IMPERFET: predestinés, predestinessis, predestinés, predestinéssim, predestinéssiu, predestinessin

IMPERATIU: predestina, predestini, predestinem, predestineu, predestinin

->predestinat

predestinat -ada

[del ll. praedestinatus, -a, -um, íd.]

adj i m i f 1 Persona destinada prèviament.

2 esp RELIG i CRIST Persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.

->predeterminació

■predeterminació

Part. sil.: pre_de_ter_mi_na_ci_ó

[del b. ll. praedeterminatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de predeterminar;

2 l’efecte.

2 esp CRIST i FILOS 1 Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.

2 predeterminació física Premoció física.

->predeterminant

■predeterminant

[del ll. td. praedeterminans, -ntis, íd., participi pres. de praedeterminare ‘predeterminar’]

adj Que predetermina.

->predeterminar

■predeterminar

[del ll. td. praedeterminare, íd.]

v tr 1 Determinar quelcom per endavant. El seu pare havia predeterminat que el noi seria metge.

2 esp CRIST i FILOS Determinar Déu per endavant en l’acte de predeterminació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predeterminar

GERUNDI: predeterminant

PARTICIPI: predeterminat, predeterminada, predeterminats, predeterminades

INDICATIU PRESENT: predetermino, predetermines, predetermina, predeterminem, predetermineu, predeterminen

INDICATIU IMPERFET: predeterminava, predeterminaves, predeterminava, predeterminàvem, predeterminàveu, predeterminaven

INDICATIU PASSAT: predeterminí, predeterminares, predeterminà, predeterminàrem, predeterminàreu, predeterminaren

INDICATIU FUTUR: predeterminaré, predeterminaràs, predeterminarà, predeterminarem, predeterminareu, predeterminaran

INDICATIU CONDICIONAL: predeterminaria, predeterminaries, predeterminaria, predeterminaríem, predeterminaríeu, predeterminarien

SUBJUNTIU PRESENT: predetermini, predeterminis, predetermini, predeterminem, predetermineu, predeterminin

SUBJUNTIU IMPERFET: predeterminés, predeterminessis, predeterminés, predeterminéssim, predeterminéssiu, predeterminessin

IMPERATIU: predetermina, predetermini, predeterminem, predetermineu, predeterminin

->predeterminisme

predeterminisme

[de predeterminar]

m CRIST i FILOS Doctrina que estableix la predeterminació.

->predeterminista

predeterminista

[de predeterminar]

CRIST i FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al predeterminisme.

2 m i f Seguidor del predeterminisme.

->predi

■predi

[del ll. praedium, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m DR CIV 1 Heretat, solar o possessió immoble, sobretot la situada al camp.

2 predi alodial HIST Immoble tingut en alou.

->predial

■predial

Part. sil.: pre_di_al

[de predi; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Relatiu o pertanyent a un predi.

->predic

■predic

[de predicar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m Sermó.

->prèdica

■prèdica

[de predicar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Sermó, predicació, sobretot l’homilia de la missa.

2 Paraules amb què hom exhorta, reprèn, algú.

->predicabilitat

■predicabilitat

[de predicable]

f Qualitat de predicable.

->predicable

■predicable

[del ll. praedicabĭlis, íd.]

1 adj Que pot ésser predicat.

2 esp LÒG i 1 adj GRAM Que pot ésser afirmat del subjecte d’una oració.

2 m Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d’una proposició.

->predicació

■predicació

Part. sil.: pre_di_ca_ci_ó

[del ll. praedicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Acció de predicar.

2 CRIST Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.

3 GRAM 1 Assignació d’una propietat o una activitat a un subjecte.

2 Relació que s’estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d’un enunciat.

->predicador

■predicador -a

[del ll. praedicator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 1 adj Que predica.

2 m ant Trona.

3 m CATOL Religiós dominicà.

4 m CRIST Ministre sagrat que exerceix la predicació.

2 m ENTOM Pregadéu.

->predicaire

■predicaire

Part. sil.: pre_di_cai_re

[de predicar; 1a FONT: 1388]

adj i m i f 1 Que predica.

2 iròn Inclinat a discursejar o xerrar molt, sovint d’una manera enutjosa.

->predicament

■predicament

[del ll. praedicamentum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 FILOS Cadascuna de les categories a què, en l’escolàstica, es redueixen els éssers.

2 GRAM Predicat.

2 Reputació. Allí, ell fruïa d’un gran predicament.

->predicant

■predicant

[del ll. praedĭcans, -ntis, participi pres. de praedicare ‘predicar’; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f 1 Que predica.

2 esp Dit del qui parla a favor d’una nova secta o doctrina.

->predicar

■predicar

[del ll. praedicare, íd.; 1a FONT: c. 1400]

v tr 1 1 CRIST Anunciar, proclamar, ensenyar (la paraula de Déu, l’Evangeli).

2 abs CRIST Fer un sermó.

3 Recomanar als altres. Ell predica l’estalvi, però és un malgastador.

4 abs Cercar d’inculcar amb discursos, advertiments, etc. Ell sempre predica, però no fa.

5 abs fig Predicar amb l’exemple.

2 LÒG Afirmar una cosa d’una altra, especialment del subjecte de la proposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predicar

GERUNDI: predicant

PARTICIPI: predicat, predicada, predicats, predicades

INDICATIU PRESENT: predico, prediques, predica, prediquem, prediqueu, prediquen

INDICATIU IMPERFET: predicava, predicaves, predicava, predicàvem, predicàveu, predicaven

INDICATIU PASSAT: prediquí, predicares, predicà, predicàrem, predicàreu, predicaren

INDICATIU FUTUR: predicaré, predicaràs, predicarà, predicarem, predicareu, predicaran

INDICATIU CONDICIONAL: predicaria, predicaries, predicaria, predicaríem, predicaríeu, predicarien

SUBJUNTIU PRESENT: prediqui, prediquis, prediqui, prediquem, prediqueu, prediquin

SUBJUNTIU IMPERFET: prediqués, prediquessis, prediqués, prediquéssim, prediquéssiu, prediquessin

IMPERATIU: predica, prediqui, prediquem, prediqueu, prediquin

->predicat

■predicat

[del ll. praedicatus, -a, -um, participi de praedicare ‘predicar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 LÒG Allò que és afirmat o negat del subjecte d’una proposició.

2 GRAM 1 Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte.

2 predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu acompanyat d’un atribut.

3 predicat verbal Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu.

->predicatiu

■predicatiu -iva

Part. sil.: pre_di_ca_tiu

[del ll. praedicativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que expressa predicació o afirmació.

2 GRAM Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.

->predicativament

■predicativament

[de predicatiu]

adv Com a predicatiu. Un adjectiu usat predicativament.

->predicció

■predicció

Part. sil.: pre_dic_ci_ó

[del ll. praedictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de predir.

2 Cosa predita.

3 predicció del temps METEOR Previsió del temps que farà durant un període determinat de temps posterior, a partir de la informació meteorològica present, representada sinòpticament en un mapa.

->predicibilitat

■predicibilitat

[de predicible]

f Qualitat de predicible.

->predicible

■predicible

[de predir]

adj Que pot ésser predit.

->predicot

■predicot

[de predic; 1a FONT: 1901]

col·loq m 1 Prèdica, exhortació, reprensió.

2 Mal sermó.

->predictibilitat

■predictibilitat

[de predictible]

f 1 Qualitat de predictible. La predictibilitat d’alguns fenòmens astronòmics.

2 LING Propietat d’un element lingüístic de ser predictible.

->predictible

■predictible

[formació culta analògica sobre la base del ll. praedictus, -a, -um, participi de praedicĕre ‘predir’]

adj 1 Que es pot predir.

2 LING Dit de l’element lingüístic que és pronosticable a partir de l’aplicació d’una o més regles.

->predictiu

■predictiu -iva

Part. sil.: pre_dic_tiu

[del ll. td. praedictivus, -a, -um, íd.]

adj Que prediu.

->predictor

■predictor -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. praedictus, -a, -um, participi de praedicĕre ‘predir’]

1 adj i m i f Que prediu.

2 m i f esp METEOR Meteoròleg que realitza una predicció meteorològica.

->predilecció

■predilecció

Part. sil.: pre_di_lec_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. praedilectus, -a, -um ‘predilecte’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Afecció especial a una persona o una cosa que porta a preferir-la a les altres.

->predilecte

■predilecte -a

[del b. ll. praedilectus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Preferit, que és objecte de predilecció. El deixeble predilecte de Jesús.

->predir

■predir

[del ll. praedicĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v [imper sing 2 predigues o prediu] tr Anunciar allò que ha de succeir per do considerat profètic, per conjectura o per intuïció. Predir una crisi econòmica. Dos anys abans ja va predir que això passaria. A l’inici del partit predigué quin equip guanyaria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predir

GERUNDI: predient

PARTICIPI: predit, predita, predits, predites

INDICATIU PRESENT: predic, predius, prediu, prediem, predieu, prediuen

INDICATIU IMPERFET: predeia, predeies, predeia, predèiem, predèieu, predeien

INDICATIU PASSAT: prediguí, predigueres, predigué, prediguérem, prediguéreu, predigueren

INDICATIU FUTUR: prediré, prediràs, predirà, predirem, predireu, prediran

INDICATIU CONDICIONAL: prediria, prediries, prediria, prediríem, prediríeu, predirien

SUBJUNTIU PRESENT: predigui, prediguis, predigui, prediguem, predigueu, prediguin

SUBJUNTIU IMPERFET: predigués, prediguessis, predigués, prediguéssim, prediguéssiu, prediguessin

IMPERATIU: predigues, predigui, prediguem, predigueu, prediguin

IMPERATIU (alternatiu): prediu, predigui, prediguem, predieu, prediguin

->predisposar

■predisposar

[de disposar]

v tr Disposar o inclinar per endavant alguna persona o alguna cosa. Està predisposat a acceptar la vostra proposta. Van predisposar la directora en contra teu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predisposar

GERUNDI: predisposant

PARTICIPI: predisposat, predisposada, predisposats, predisposades

INDICATIU PRESENT: predisposo, predisposes, predisposa, predisposem, predisposeu, predisposen

INDICATIU IMPERFET: predisposava, predisposaves, predisposava, predisposàvem, predisposàveu, predisposaven

INDICATIU PASSAT: predisposí, predisposares, predisposà, predisposàrem, predisposàreu, predisposaren

INDICATIU FUTUR: predisposaré, predisposaràs, predisposarà, predisposarem, predisposareu, predisposaran

INDICATIU CONDICIONAL: predisposaria, predisposaries, predisposaria, predisposaríem, predisposaríeu, predisposarien

SUBJUNTIU PRESENT: predisposi, predisposis, predisposi, predisposem, predisposeu, predisposin

SUBJUNTIU IMPERFET: predisposés, predisposessis, predisposés, predisposéssim, predisposéssiu, predisposessin

IMPERATIU: predisposa, predisposi, predisposem, predisposeu, predisposin

->predisposició

■predisposició

Part. sil.: pre_dis_po_si_ci_ó

[de pondre; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Acció de predisposar.

2 Condició de predisposat, inclinació prèvia. Tenia una predisposició natural per a les matemàtiques.

->prednisolona

prednisolona

f QUÍM ORG i FARM Esteroide sintètic del grup dels corticosteroides, de fórmula C₂₁H₂₈O₅.

->prednisona

prednisona

f QUÍM ORG i FARM Esteroide sintètic del grup dels corticosteroides, de fórmula C₂₁H₂₆O₅.

->predominança

■predominança

[de predominar]

f Qualitat de predominant; predomini.

->predominant

■predominant

Cp. prominent

[de predominar]

adj Que predomina.

->predominantment

■predominantment

[de predominant]

adv D’una manera predominant.

->predominar

■predominar

[de dominar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v intr Prevaler, ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: predominar

GERUNDI: predominant

PARTICIPI: predominat, predominada, predominats, predominades

INDICATIU PRESENT: predomino, predomines, predomina, predominem, predomineu, predominen

INDICATIU IMPERFET: predominava, predominaves, predominava, predominàvem, predominàveu, predominaven

INDICATIU PASSAT: predominí, predominares, predominà, predominàrem, predominàreu, predominaren

INDICATIU FUTUR: predominaré, predominaràs, predominarà, predominarem, predominareu, predominaran

INDICATIU CONDICIONAL: predominaria, predominaries, predominaria, predominaríem, predominaríeu, predominarien

SUBJUNTIU PRESENT: predomini, predominis, predomini, predominem, predomineu, predominin

SUBJUNTIU IMPERFET: predominés, predominessis, predominés, predominéssim, predominéssiu, predominessin

IMPERATIU: predomina, predomini, predominem, predomineu, predominin

->predomini

■predomini

[de domini; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Fet de predominar; predominança.

->predorsal

■predorsal

[de dorsal]

adj FON Dit de l’articulació caracteritzada per l’acostament de la part anterior de la llengua al paladar.

->preeclàmpsia

preeclàmpsia

Part. sil.: pre_e_clàmp_si_a

f PAT i OBST Síndrome caracteritzada pel desenvolupament d’hipertensió amb proteïnúria o edema o ambdós símptomes alhora, apareguda després de la vintena setmana de gestació. És anomenada també gestosi.

->preelecció

■preelecció

Part. sil.: pre_e_lec_ci_ó

[de elecció]

f Elecció prèvia o anticipada.

->preelectoral

preelectoral

Part. sil.: pre_e_lec_to_ral

adj Immediatament anterior a unes eleccions. Clima preelectoral.

->preeminència

■preeminència

Part. sil.: pre_e_mi_nèn_ci_a

[del ll. td. praeeminentia, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Qualitat de preeminent.

2 Preferència, privilegi, etc., concedit a algú sobre un altre o sobre d’altres pels seus mèrits especials.

->preeminent

■preeminent

Part. sil.: pre_e_mi_nent

[del ll. td. praeeminens, -ntis, participi pres. de praeminēre ‘sobresortir’]

adj Superior, especialment en excel·lència, rang, posició, qualitats, etc.

->preeminentment

■preeminentment

Part. sil.: pre_e_mi_nent_ment

[de preeminent]

adv En un rang, posició, etc., preeminent.

->preempció

■preempció

Part. sil.: pre_emp_ci_ó

Cp. perempció

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. praeemptor, -ōris (ll. prae-, emptio, -ōnis ‘compra’)]

f 1 Acció de comprar quelcom abans que un altre.

2 dret de preempció DR CIV i ECON Preferència, prelació.

->preencesa

preencesa

Part. sil.: pre_en_ce_sa

[de encès]

f MOT Combustió anormal en un motor d’encesa per guspira a causa d’una encesa superficial esdevinguda abans del salt de la guspira.

->preenregistrament

preenregistrament

Part. sil.: pre_en_re_gis_tra_ment

m CIN i TV Presonorització.

->preenregistrat

preenregistrat -ada

Part. sil.: pre_en_re_gis_trat

adj CIN i TV Dit del so enregistrat mitjançant una presonorització.

->preescalfament

preescalfament

Part. sil.: pre_es_cal_fa_ment

m 1 ALIM Operació a la qual són sotmesos els aliments abans de blanquejar-los, pasteuritzar-los o esterilitzar-los i que consisteix en un escalfament previ i parcial per tal d’adaptar-los a les noves condicions.

2 ESPORT Nom genèric dels exercicis físics suaus que hom executa abans de fer un esforç, per tal d’exercitar els músculs i d’aconseguir un estat físic òptim.

3 MEC i TECNOL Escalfament previ d’un motor, aconseguit per mitjà del funcionament a un règim baix de revolucions, per tal d’aconseguir un rendiment posterior òptim.

->preescolar

■preescolar

Part. sil.: pre_es_co_lar

[de escolar¹]

adj ENSENY Relatiu o pertanyent a l’etapa anterior a l’escolarització obligatòria d’un infant.

->preestablir

■preestablir

Part. sil.: pre_es_ta_blir

[de establir]

v [p p preestablert -a] tr Establir per endavant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preestablir

GERUNDI: preestablint

PARTICIPI: preestablert, preestablerta, preestablerts, preestablertes

PARTICIPI (alternatiu): preestablit, preestablida, preestablits, preestablides

INDICATIU PRESENT: preestableixo, preestableixes, preestableix, preestablim, preestabliu, preestableixen

INDICATIU IMPERFET: preestablia, preestablies, preestablia, preestablíem, preestablíeu, preestablien

INDICATIU PASSAT: preestablí, preestablires, preestablí, preestablírem, preestablíreu, preestabliren

INDICATIU FUTUR: preestabliré, preestabliràs, preestablirà, preestablirem, preestablireu, preestabliran

INDICATIU CONDICIONAL: preestabliria, preestabliries, preestabliria, preestabliríem, preestabliríeu, preestablirien

SUBJUNTIU PRESENT: preestableixi, preestableixis, preestableixi, preestablim, preestabliu, preestableixin

SUBJUNTIU IMPERFET: preestablís, preestablissis, preestablís, preestablíssim, preestablíssiu, preestablissin

IMPERATIU: preestableix, preestableixi, preestablim, preestabliu, preestableixin

->preestrena

preestrena

Part. sil.: pre_es_tre_na

f Exhibició d’una obra teatral o cinematogràfica, generalment amb públic restringit, anterior a l’estrena pública.

->preexcel·lència

■preexcel·lència

Part. sil.: pre_ex_cel_lèn_ci_a

[de preexcel·lent]

f Qualitat de preexcel·lent.

->preexcel·lent

■preexcel·lent

Part. sil.: pre_ex_cel_lent

[de excel·lent]

adj Excel·lent en alt grau.

->preexcel·lir

■preexcel·lir

Part. sil.: pre_ex_cel_lir

[de excel·lir]

v intr Excel·lir en alt grau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preexcel·lir

GERUNDI: preexcel·lint

PARTICIPI: preexcel·lit, preexcel·lida, preexcel·lits, preexcel·lides

INDICATIU PRESENT: preexcel·leixo, preexcel·leixes, preexcel·leix, preexcel·lim, preexcel·liu, preexcel·leixen

INDICATIU IMPERFET: preexcel·lia, preexcel·lies, preexcel·lia, preexcel·líem, preexcel·líeu, preexcel·lien

INDICATIU PASSAT: preexcel·lí, preexcel·lires, preexcel·lí, preexcel·lírem, preexcel·líreu, preexcel·liren

INDICATIU FUTUR: preexcel·liré, preexcel·liràs, preexcel·lirà, preexcel·lirem, preexcel·lireu, preexcel·liran

INDICATIU CONDICIONAL: preexcel·liria, preexcel·liries, preexcel·liria, preexcel·liríem, preexcel·liríeu, preexcel·lirien

SUBJUNTIU PRESENT: preexcel·leixi, preexcel·leixis, preexcel·leixi, preexcel·lim, preexcel·liu, preexcel·leixin

SUBJUNTIU IMPERFET: preexcel·lís, preexcel·lissis, preexcel·lís, preexcel·líssim, preexcel·líssiu, preexcel·lissin

IMPERATIU: preexcel·leix, preexcel·leixi, preexcel·lim, preexcel·liu, preexcel·leixin

->preexcels

■preexcels -a

Part. sil.: pre_ex_cels

[de excels]

adj Summament excels.

->preexistència

■preexistència

Part. sil.: pre_e_xis_tèn_ci_a

[de preexistent]

f 1 El fet de preexistir.

2 preexistència de l’ànima RELIG i FILOS En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc.), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.

3 preexistència del Crist BÍBL i CRIST Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.

->preexistent

■preexistent

Part. sil.: pre_e_xis_tent

[de preexistir]

adj Que preexisteix.

->preexistir

■preexistir

Part. sil.: pre_e_xis_tir

[de existir; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 Existir en un estat anterior. El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals.

2 Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preexistir

GERUNDI: preexistint

PARTICIPI: preexistit, preexistida, preexistits, preexistides

INDICATIU PRESENT: preexisteixo, preexisteixes, preexisteix, preexistim, preexistiu, preexisteixen

INDICATIU IMPERFET: preexistia, preexisties, preexistia, preexistíem, preexistíeu, preexistien

INDICATIU PASSAT: preexistí, preexistires, preexistí, preexistírem, preexistíreu, preexistiren

INDICATIU FUTUR: preexistiré, preexistiràs, preexistirà, preexistirem, preexistireu, preexistiran

INDICATIU CONDICIONAL: preexistiria, preexistiries, preexistiria, preexistiríem, preexistiríeu, preexistirien

SUBJUNTIU PRESENT: preexisteixi, preexisteixis, preexisteixi, preexistim, preexistiu, preexisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: preexistís, preexistissis, preexistís, preexistíssim, preexistíssiu, preexistissin

IMPERATIU: preexisteix, preexisteixi, preexistim, preexistiu, preexisteixin

->pref.

pref.

abrev GRAM prefix.

->prefabricació

■prefabricació

Part. sil.: pre_fa_bri_ca_ci_ó

[de prefabricar]

f ARQUIT, CONSTR i INDÚST 1 Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o d’altres construccions importants, que consisteix a utilitzar elements de formes i dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on hom efectua la construcció.

2 Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació.

->prefabricar

prefabricar

[de fabricar]

v tr INDÚST Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc., pel sistema de prefabricació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prefabricar

GERUNDI: prefabricant

PARTICIPI: prefabricat, prefabricada, prefabricats, prefabricades

INDICATIU PRESENT: prefabrico, prefabriques, prefabrica, prefabriquem, prefabriqueu, prefabriquen

INDICATIU IMPERFET: prefabricava, prefabricaves, prefabricava, prefabricàvem, prefabricàveu, prefabricaven

INDICATIU PASSAT: prefabriquí, prefabricares, prefabricà, prefabricàrem, prefabricàreu, prefabricaren

INDICATIU FUTUR: prefabricaré, prefabricaràs, prefabricarà, prefabricarem, prefabricareu, prefabricaran

INDICATIU CONDICIONAL: prefabricaria, prefabricaries, prefabricaria, prefabricaríem, prefabricaríeu, prefabricarien

SUBJUNTIU PRESENT: prefabriqui, prefabriquis, prefabriqui, prefabriquem, prefabriqueu, prefabriquin

SUBJUNTIU IMPERFET: prefabriqués, prefabriquessis, prefabriqués, prefabriquéssim, prefabriquéssiu, prefabriquessin

IMPERATIU: prefabrica, prefabriqui, prefabriquem, prefabriqueu, prefabriquin

->prefabricat

■prefabricat -ada

[de prefabricar]

adj ARQUIT, CONSTR i INDÚST 1 Dit de la construcció efectuada pel sistema de prefabricació.

2 Dit de la producció de les peces en un sistema de prefabricació.

->prefaci

■prefaci

[del ll. praefatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1599]

m 1 Pròleg.

2 LITÚRG Part de la missa amb què comença la pregària eucarística i que precedeix immediatament el cànon.

->prefanerògames

prefanerògames

f BOT 1 pl Grup d’espermatòfits que inclou les classes dels pteridospermòpsids, dels cordaïtòpsids i dels ginkgòpsids.

2 sing Planta del grup de les prefanerògames.

->prefecte

■prefecte -a

[del ll. praefectus, -a, -um, participi de praeficĕre íd. posar al davant’, der. de facĕre ‘fer’; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 1 m HIST A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.

2 m i f DR ADM A França, administrador i representant del govern a cadascun dels departaments.

3 m HIST A Catalunya, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812.

4 prefecte apostòlic DR CAN Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha encara organitzada una jerarquia ordinària.

5 prefecte de la sagrada congregació DR CAN Cadascun dels cardenals delegats pel papa per presidir les diverses congregacions romanes.

6 prefecte dels sagrats palaus apòstolics CATOL Funcionari públic encarregat de la superintendència administrativa del Vaticà.

2 m i f CATOL 1 En alguns col·legis religiosos, seminaris, etc., l’encarregat de la formació dels joves i de vetllar per la disciplina.

2 prefecte d’estudis ENSENY En alguns centres d’ensenyament, principalment eclesiàstics, l’encarregat de programar i vigilar el desenvolupament normal dels cursos i de les classes.

->prefectura

■prefectura

[del ll. praefectūra, íd.]

f 1 1 Dignitat i càrrec de prefecte.

2 Època i durada del govern d’un prefecte.

3 Conjunt de prefectes d’un país.

2 1 Edifici on el prefecte resideix o exerceix el seu càrrec.

2 HIST A la Roma imperial, conjunt d’edificis constituït per arxius, l’oficina del prefecte i les sales on eren comunicades llurs decisions.

3 1 GEOG ADM Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de diversos estats (el Japó, la República Centreafricana, Rwanda, el Txad).

2 HIST Territori governat per un prefecte.

3 HIST Divisió administrativa de l’estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 1810.

4 GEOG ADM 1 A França, capital de departament.

2 prefectura marítima A l’estat francès, port de guerra, capital d’una regió naval.

5 prefectura apostòlica DR CAN Circumscripció eclesiàstica pròpia dels països de missió, prèvia a la diòcesi, regida per un prefecte apostòlic.

->preferència

■preferència

Part. sil.: pre_fe_rèn_ci_a

[del b. ll. praeferentia, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 1 Acció de preferir.

2 La cosa preferida.

3 Qualitat de preferent.

2 Lloc preferent en una sala d’espectacles. Seient de preferència.

3 DR CIV i ECON En la compravenda, dret concedit a un dels compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n’hagi pres possessió abans que altres compradors.

4 ECON Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.

->preferencial

■preferencial

Part. sil.: pre_fe_ren_ci_al

[de preferència]

adj Preferent.

->preferent

■preferent

[del ll. praeferens, -ntis, participi pres. de praefērre ‘dur al davant, presentar, preferir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que és preferit, que gaudeix de preferència.

->preferentment

■preferentment

[de preferent]

adv Amb preferència.

->preferible

■preferible

[de preferir; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Digne d’ésser preferit.

->preferiblement

■preferiblement

[de preferible; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera preferible.

->preferir

■preferir

[del ll. praeferre ‘portar al davant, presentar, preferir’, der. de ferre ‘portar’; 1a FONT: 1494]

v tr Posar algú o alguna cosa per damunt d’un altre o d’altres en estimació, favor, etc., estimar-se més. Prefereixo parlar en la meva llengua que en una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preferir

GERUNDI: preferint

PARTICIPI: preferit, preferida, preferits, preferides

INDICATIU PRESENT: prefereixo, prefereixes, prefereix, preferim, preferiu, prefereixen

INDICATIU IMPERFET: preferia, preferies, preferia, preferíem, preferíeu, preferien

INDICATIU PASSAT: preferí, preferires, preferí, preferírem, preferíreu, preferiren

INDICATIU FUTUR: preferiré, preferiràs, preferirà, preferirem, preferireu, preferiran

INDICATIU CONDICIONAL: preferiria, preferiries, preferiria, preferiríem, preferiríeu, preferirien

SUBJUNTIU PRESENT: prefereixi, prefereixis, prefereixi, preferim, preferiu, prefereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: preferís, preferissis, preferís, preferíssim, preferíssiu, preferissin

IMPERATIU: prefereix, prefereixi, preferim, preferiu, prefereixin

->preferit

preferit -ida

1 adj i m i f Que és objecte de la preferència d’algú. La seva música preferida. És el preferit de la mare.

2 m INFORM Adreça d’interès.

->prefiguració

■prefiguració

Part. sil.: pre_fi_gu_ra_ci_ó

[del ll. td. praefiguratio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de prefigurar;

2 l’efecte.

->prefigurar

■prefigurar

[del ll. td. praefigurare, íd.]

v tr Representar per endavant una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prefigurar

GERUNDI: prefigurant

PARTICIPI: prefigurat, prefigurada, prefigurats, prefigurades

INDICATIU PRESENT: prefiguro, prefigures, prefigura, prefigurem, prefigureu, prefiguren

INDICATIU IMPERFET: prefigurava, prefiguraves, prefigurava, prefiguràvem, prefiguràveu, prefiguraven

INDICATIU PASSAT: prefigurí, prefigurares, prefigurà, prefiguràrem, prefiguràreu, prefiguraren

INDICATIU FUTUR: prefiguraré, prefiguraràs, prefigurarà, prefigurarem, prefigurareu, prefiguraran

INDICATIU CONDICIONAL: prefiguraria, prefiguraries, prefiguraria, prefiguraríem, prefiguraríeu, prefigurarien

SUBJUNTIU PRESENT: prefiguri, prefiguris, prefiguri, prefigurem, prefigureu, prefigurin

SUBJUNTIU IMPERFET: prefigurés, prefiguressis, prefigurés, prefiguréssim, prefiguréssiu, prefiguressin

IMPERATIU: prefigura, prefiguri, prefigurem, prefigureu, prefigurin

->prefix

■prefix

[del ll. praefixus, -a, -um, participi de praefigĕre ‘clavar al davant’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m [abrev pref.] 1 GRAM Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre.

2 p ext Signe o xifra que, eventualment, precedeix un conjunt de signes o xifres. El 39 és el prefix telefònic d’Itàlia.

->prefixació

■prefixació

Part. sil.: pre_fi_xa_ci_ó

[de prefixar]

f LING Addició de prefixos.

->prefixal

■prefixal

[de prefix]

adj LING 1 Relatiu o pertanyent al prefix.

2 Que té forma o funció de prefix.

->prefixar

■prefixar

[de prefix; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 Fixar per endavant. Prefixar una data, un termini.

2 GRAM Afixar un prefix al davant d’un mot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prefixar

GERUNDI: prefixant

PARTICIPI: prefixat, prefixada, prefixats, prefixades

INDICATIU PRESENT: prefixo, prefixes, prefixa, prefixem, prefixeu, prefixen

INDICATIU IMPERFET: prefixava, prefixaves, prefixava, prefixàvem, prefixàveu, prefixaven

INDICATIU PASSAT: prefixí, prefixares, prefixà, prefixàrem, prefixàreu, prefixaren

INDICATIU FUTUR: prefixaré, prefixaràs, prefixarà, prefixarem, prefixareu, prefixaran

INDICATIU CONDICIONAL: prefixaria, prefixaries, prefixaria, prefixaríem, prefixaríeu, prefixarien

SUBJUNTIU PRESENT: prefixi, prefixis, prefixi, prefixem, prefixeu, prefixin

SUBJUNTIU IMPERFET: prefixés, prefixessis, prefixés, prefixéssim, prefixéssiu, prefixessin

IMPERATIU: prefixa, prefixi, prefixem, prefixeu, prefixin

->prefixió

■prefixió

Part. sil.: pre_fi_xi_ó

[de prefixar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Acció de prefixar.

->prefixoide

■prefixoide

Part. sil.: pre_fi_xoi_de

[de prefix i -oide]

m LING Primer element d’alguns mots composts que ha adquirit una certa autonomia de significació i dóna lloc a d’altres mots d’origen divers. Ex.: auto-, d’automòbil, en autopista, autoestop.

->prefloració

■prefloració

Part. sil.: pre_flo_ra_ci_ó

[de floració]

f BOT Disposició relativa de les peces periàntiques dins la gemma floral.

->prefoliació

■prefoliació

Part. sil.: pre_fo_li_a_ci_ó

[de foliació]

f BOT Posició individual de les fulles dins la gemma.

->preformació

■preformació

Part. sil.: pre_for_ma_ci_ó

[de formació]

f 1 Formació prèvia.

2 teoria de la preformació EMBRIOL Preformacionisme.

->preformacionisme

■preformacionisme

Part. sil.: pre_for_ma_ci_o_nis_me

[de preformació]

m EMBRIOL Teoria embriològica segons la qual els organismes es troben preformats en les cèl·lules germinals.

->preformacionista

■preformacionista

Part. sil.: pre_for_ma_ci_o_nis_ta

[de preformació]

BIOL 1 adj Relatiu o pertanyent al preformacionisme.

2 m i f Partidari del preformacionisme.

->pregadéu

■pregadéu

Part. sil.: pre_ga_déu

[de pregar i déu, per l’actitud que sol prendre l’insecte amb les potes del davant, com qui prega amb les mans juntes; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 ENTOM 1 Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids (Mantis religiosa), de cos allargat, generalment verd o marró, amb les potes anteriors molt diferenciades i amb funció prensora, de règim diürn i gran ferocitat.

2 pregadéu de rostoll Pregadéu.

2 MOBL Reclinatori.

->pregador

■pregador -a

[de pregar]

adj i m i f Que prega.

->pregar

■pregar

[del ll. precari, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Demanar respectuosament (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Prega’l, si vols que t’ajudi.

2 Demanar respectuosament (una cosa) a algú. Li preguem que vingui.

3 Demanar insistentment una cosa (a algú). Tant el pregàrem, que finalment va accedir a venir. No te’l deixarà, el cotxe; vol ésser pregada per donar-se importància.

4 fer-se pregar Resistir-se a fer una cosa fins que no s’ha demanat amb insistència i repetidament. Vol fer-se pregar. Mai no es fa pregar quan li demanes ajuda.

2 RELIG 1 tr Demanar (a Déu o als sants) la concessió d’una gràcia. Preguem la Mare de Déu per la pau al món.

2 intr Demanar a Déu o als sants la concessió d’una gràcia. Pregueu a Déu per la salvació de la seva ànima.

3 tr abs Fer oració, dir les pregàries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pregar

GERUNDI: pregant

PARTICIPI: pregat, pregada, pregats, pregades

INDICATIU PRESENT: prego, pregues, prega, preguem, pregueu, preguen

INDICATIU IMPERFET: pregava, pregaves, pregava, pregàvem, pregàveu, pregaven

INDICATIU PASSAT: preguí, pregares, pregà, pregàrem, pregàreu, pregaren

INDICATIU FUTUR: pregaré, pregaràs, pregarà, pregarem, pregareu, pregaran

INDICATIU CONDICIONAL: pregaria, pregaries, pregaria, pregaríem, pregaríeu, pregarien

SUBJUNTIU PRESENT: pregui, preguis, pregui, preguem, pregueu, preguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pregués, preguessis, pregués, preguéssim, preguéssiu, preguessin

IMPERATIU: prega, pregui, preguem, pregueu, preguin

->pregària

■pregària

Part. sil.: pre_gà_ri_a

Cp. prec

[del cat. ant. pregaria, amb canvi d’accent probablement per influx del b. ll. precaria, substantivació del fem. de precarius, -a, -um ‘obtingut per la pregària; pregària’; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f RELIG 1 Acció de pregar Déu; oració.

2 esp Les paraules amb què hom prega.

->pregnà

pregnà

m QUÍM ORG Hidrocarbur saturat de fórmula C₂₁H₃₆, del qual deriven formalment tota una sèrie d’esteroides hormonals.

->pregnància

pregnància

Part. sil.: preg_nàn_ci_a

f PSIC Segons l’escola de la psicologia de la forma, tendència d’una estructura perceptiva a prevaler sobre una altra.

->pregnandiol

pregnandiol

Part. sil.: preg_nan_di_ol

m FISIOL ANIM Esterol derivat de la progesterona que és excretat per l’orina, mentre funciona el cos luti, en la segona fase del cicle ovulatori.

->pregnant

■pregnant

[del ll. praegnans, -ntis ‘prenys; a punt de produir-se’]

adj Que implica més del que diu, ple de significat. Una frase pregnant.

->pregnantment

■pregnantment

[de pregnant]

adv D’una manera pregnant.

->pregó

■pregó

[del cast. pregón, i aquest, del ll. praeco, -ōnis ‘nunci, el qui fa una crida’; 1a FONT: 1591]

m 1 Crida.

2 1 Discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració.

2 pregó pasqual LITÚRG Angèlica.

->pregon

■pregon -a

[del ll. profundus, -a, -um ‘fondo’, que a través d’una forma sonoritzada i dissimilada prevon donà l’ant. preon, -a i finalment, amb -g- antihiàtica, pregon; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 D’una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o de l’entrada endins. Un pou pregon. Un llac pregon. Una cova pregona. Una ferida pregona.

2 A un nivell molt per sota de la superfície general. Una vall pregona. Una collada pregona.

2 fig Una pena molt pregona.

->pregonament

■pregonament

[de pregon; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adv Fins molt endins, no superficialment, profundament.

->pregonar

■pregonar

[de pregó; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Fer una crida, cridar, el nunci. Pregonar una notícia. Han pregonat que la contribució pujarà. Calleu, que pregonen i vull saber què diuen.

2 fig Esbombar, divulgar. Tot just saber que havies rebut un premi van pregonar-ho pel barri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pregonar

GERUNDI: pregonant

PARTICIPI: pregonat, pregonada, pregonats, pregonades

INDICATIU PRESENT: pregono, pregones, pregona, pregonem, pregoneu, pregonen

INDICATIU IMPERFET: pregonava, pregonaves, pregonava, pregonàvem, pregonàveu, pregonaven

INDICATIU PASSAT: pregoní, pregonares, pregonà, pregonàrem, pregonàreu, pregonaren

INDICATIU FUTUR: pregonaré, pregonaràs, pregonarà, pregonarem, pregonareu, pregonaran

INDICATIU CONDICIONAL: pregonaria, pregonaries, pregonaria, pregonaríem, pregonaríeu, pregonarien

SUBJUNTIU PRESENT: pregoni, pregonis, pregoni, pregonem, pregoneu, pregonin

SUBJUNTIU IMPERFET: pregonés, pregonessis, pregonés, pregonéssim, pregonéssiu, pregonessin

IMPERATIU: pregona, pregoni, pregonem, pregoneu, pregonin

->pregoner

■pregoner -a

[de pregó; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 Nunci, el qui fa les crides en un poble.

2 Personalitat encarregada de fer el pregó de festes.

->pregonesa

■pregonesa

[de pregon; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de pregon; profunditat.

->preguera

■preguera

[b. ll. precaria (v. pregària); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f RELIG Pregària.

->pregunta

■pregunta

[de preguntar; 1a FONT: 1638]

f 1 Acció de demanar una persona a una altra informació sobre quelcom que desitja saber o la solució d’algun dubte.

2 Paraules amb què hom pregunta. M’has fet una pregunta molt difícil.

->preguntador

■preguntador -a

[de preguntar]

adj i m i f Que pregunta.

->preguntaire

■preguntaire

Part. sil.: pre_gun_tai_re

[de preguntar; 1a FONT: c. 1870]

adj i m i f Amic de fer preguntes.

->preguntar

■preguntar

[del cast. preguntar, i aquest, del ll. vg. *praecunctare, alteració del ll. cl. percontari ‘interrogar’, amb l’influx de cunctari ‘dubtar’; 1a FONT: 1576]

v tr 1 Fer una pregunta o preguntes. Pregunta-li què vol. Pregunteu-li si sap a quina hora arriba.

2 Demanar (la lliçó). Dilluns ens preguntaran els verbs irregulars.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: preguntar

GERUNDI: preguntant

PARTICIPI: preguntat, preguntada, preguntats, preguntades

INDICATIU PRESENT: pregunto, preguntes, pregunta, preguntem, pregunteu, pregunten

INDICATIU IMPERFET: preguntava, preguntaves, preguntava, preguntàvem, preguntàveu, preguntaven

INDICATIU PASSAT: preguntí, preguntares, preguntà, preguntàrem, preguntàreu, preguntaren

INDICATIU FUTUR: preguntaré, preguntaràs, preguntarà, preguntarem, preguntareu, preguntaran

INDICATIU CONDICIONAL: preguntaria, preguntaries, preguntaria, preguntaríem, preguntaríeu, preguntarien

SUBJUNTIU PRESENT: pregunti, preguntis, pregunti, preguntem, pregunteu, preguntin

SUBJUNTIU IMPERFET: preguntés, preguntessis, preguntés, preguntéssim, preguntéssiu, preguntessin

IMPERATIU: pregunta, pregunti, preguntem, pregunteu, preguntin

->preguntat

■preguntat

[de preguntar]

m Pregunta.

->pregustació

pregustació

Part. sil.: pre_gus_ta_ci_ó

[de pregustar]

f 1 Acció de pregustar;

2 l’efecte.

->pregustar

pregustar

[de gustar]

v tr Tastar, assaborir per endavant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pregustar

GERUNDI: pregustant

PARTICIPI: pregustat, pregustada, pregustats, pregustades

INDICATIU PRESENT: pregusto, pregustes, pregusta, pregustem, pregusteu, pregusten

INDICATIU IMPERFET: pregustava, pregustaves, pregustava, pregustàvem, pregustàveu, pregustaven

INDICATIU PASSAT: pregustí, pregustares, pregustà, pregustàrem, pregustàreu, pregustaren

INDICATIU FUTUR: pregustaré, pregustaràs, pregustarà, pregustarem, pregustareu, pregustaran

INDICATIU CONDICIONAL: pregustaria, pregustaries, pregustaria, pregustaríem, pregustaríeu, pregustarien

SUBJUNTIU PRESENT: pregusti, pregustis, pregusti, pregustem, pregusteu, pregustin

SUBJUNTIU IMPERFET: pregustés, pregustessis, pregustés, pregustéssim, pregustéssiu, pregustessin

IMPERATIU: pregusta, pregusti, pregustem, pregusteu, pregustin

->prehel·lènic

prehel·lènic -a

adj HIST Anterior a l’antiga civilització grega. Cultures prehel·lèniques.

->prehistòria

■prehistòria

Part. sil.: pre_his_tò_ri_a

[de història]

f 1 PREHIST 1 Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.

2 Temps anterior als temps històrics.

2 p ext Estudi de la fase preliminar d’una institució, d’una activitat, d’una ideologia, etc.

->prehistoriador

prehistoriador -a

Part. sil.: pre_his_to_ri_a_dor

[de prehistòria]

m i f Persona especialitzada en l’estudi de la prehistòria.

->prehistòric

■prehistòric -a

[de prehistòria]

adj 1 Anterior als temps dits històrics. L’època prehistòrica. Art prehistòric. L’home prehistòric.

2 Relatiu o pertanyent a la prehistòria.

->prehnita

■prehnita

f MINERAL Aluminosilicat de calci, Ca₂Al₂Si₃O₁₀(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.