->burinar

■burinar

Hom.: borinar

[de burí]

v tr OFIC Gravar amb el burí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burinar

GERUNDI: burinant

PARTICIPI: burinat, burinada, burinats, burinades

INDICATIU PRESENT: burino, burines, burina, burinem, burineu, burinen

INDICATIU IMPERFET: burinava, burinaves, burinava, burinàvem, burinàveu, burinaven

INDICATIU PASSAT: buriní, burinares, burinà, burinàrem, burinàreu, burinaren

INDICATIU FUTUR: burinaré, burinaràs, burinarà, burinarem, burinareu, burinaran

INDICATIU CONDICIONAL: burinaria, burinaries, burinaria, burinaríem, burinaríeu, burinarien

SUBJUNTIU PRESENT: burini, burinis, burini, burinem, burineu, burinin

SUBJUNTIU IMPERFET: burinés, burinessis, burinés, burinéssim, burinéssiu, burinessin

IMPERATIU: burina, burini, burinem, burineu, burinin

->burínids

■burínids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells camallargs, de l’ordre dels caradriformes que habiten en àrees obertes, sovint àrides, de tots els continents, excepte l’Amèrica del Nord.

2 sing Ocell de la família dels burínids.

->burja

■burja

[de burjar]

f SUR Pal llarg usat pels peladors per a arrencar el suro dels arbres gruixuts.

->burjador

■burjador

[de burjar]

m OFIC Eina que consisteix en un pal al cap del qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador.

->burjar

■burjar

[variant de burxar]

v tr SUR Arrencar el suro fent alçaprem entre la camisa i la pela amb la burja o amb el mànec de la destral.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burjar

GERUNDI: burjant

PARTICIPI: burjat, burjada, burjats, burjades

INDICATIU PRESENT: burjo, burges, burja, burgem, burgeu, burgen

INDICATIU IMPERFET: burjava, burjaves, burjava, burjàvem, burjàveu, burjaven

INDICATIU PASSAT: burgí, burjares, burjà, burjàrem, burjàreu, burjaren

INDICATIU FUTUR: burjaré, burjaràs, burjarà, burjarem, burjareu, burjaran

INDICATIU CONDICIONAL: burjaria, burjaries, burjaria, burjaríem, burjaríeu, burjarien

SUBJUNTIU PRESENT: burgi, burgis, burgi, burgem, burgeu, burgin

SUBJUNTIU IMPERFET: burgés, burgessis, burgés, burgéssim, burgéssiu, burgessin

IMPERATIU: burja, burgi, burgem, burgeu, burgin

->burjassoter

■burjassoter -a

adj i m i f De Burjassot (Horta).

->burkinès

burkinès -esa

adj i m i f De Burkina Faso (estat d’Àfrica).

->burla

■burla

[d’origen incert, possiblement preromà hispànic, potser diferenciació del mot ll. td. burra ‘borra; minúcia, fotesa’, essent una burla una banalització o menysvaloració d’una cosa o una persona; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Acció de burlar-se. Prendre’s una cosa a burla.

2 fer burla (d’algú o alguna cosa) Burlar-se’n.

->burlador

■burlador -a

[de burlar-se; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Burler.

->burlaner

■burlaner -a

[de burla]

adj Que implica burla. En un to burlaner.

->burlar-se

■burlar-se

[de burla; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis, Metge]

v pron 1 Riure a l’esquena d’algú, fer d’algú o d’alguna cosa objecte de riota. Es burla dels seus mestres.

2 No prendre’s seriosament algú o alguna cosa, desdenyar. Burlar-se dels reglaments.

3 Abusar de la confiança, la credulitat, la bona fe, etc., excessiva, d’algú. Se’n burla tant com vol: li demana el cotxe i no posa mai benzina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burlar

GERUNDI: burlant

PARTICIPI: burlat, burlada, burlats, burlades

INDICATIU PRESENT: burlo, burles, burla, burlem, burleu, burlen

INDICATIU IMPERFET: burlava, burlaves, burlava, burlàvem, burlàveu, burlaven

INDICATIU PASSAT: burlí, burlares, burlà, burlàrem, burlàreu, burlaren

INDICATIU FUTUR: burlaré, burlaràs, burlarà, burlarem, burlareu, burlaran

INDICATIU CONDICIONAL: burlaria, burlaries, burlaria, burlaríem, burlaríeu, burlarien

SUBJUNTIU PRESENT: burli, burlis, burli, burlem, burleu, burlin

SUBJUNTIU IMPERFET: burlés, burlessis, burlés, burléssim, burléssiu, burlessin

IMPERATIU: burla, burli, burlem, burleu, burlin

->burler

■burler -a

[de burlar-se; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj i m i f Amic de fer burles, que es burla.

->burleria

■burleria

Part. sil.: bur_le_ri_a

[de burler]

f Acció de burlar-se, burla.

->burlesc

■burlesc -a

[de l’it. burlesco, que era un hispanisme en aquesta llengua.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que implica burla, jocós. Gènere burlesc.

2 f MÚS Composició musical de to humorístic.

->burlescament

■burlescament

[de burlesc]

adv D’una manera burlesca.

->burleta

■burleta

Hom.: borleta

[de burla; 1a FONT: 1803]

1 m i f Persona que es burla de tot per costum.

2 adj Burlaner.

->burlot¹

■burlot¹

[de burla]

m Objecte de burla. Ésser el burlot de la gent.

->burlot²

■burlot²

m Munt de garbes que hom fa prop de l’era en espera de la batuda.

->búrnia

■búrnia

Part. sil.: búr_ni_a

[variant de albúrnia]

f Albúrnia.

->buró

■buró

[del fr. bureau, íd., ant. burel ‘burell’, tela per a cobrir mobles, sobretot escriptoris, més tard designà l’oficina i, finalment, un òrgan administratiu; 1a FONT: s. XX]

[pl -ós] m 1 Tauleta d’escriure proveïda d’un cos de diversos compartiments i calaixos sobre la taula, que poden quedar amagats per una persiana articulada.

2 Suport pla de pell, de cartó folrat, etc., per a protegir la taula damunt la qual s’escriu.

3 POLÍT Òrgan dirigent d’un partit o d’una associació amb especials funcions de tàctica política i d’organització. El buró polític del partit comunista.

->burocràcia

■burocràcia

Part. sil.: bu_ro_crà_ci_a

[del fr. bureaucratie, mot creat per imitació d’altres mots amb el mateix segon element de composició; 1a FONT: 1901]

f 1 Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’estat.

2 Conjunt del personal administratiu.

3 SOCIOL Sistema de tasques, de procediments i d’activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.

->buròcrata

■buròcrata

[de burocràcia]

m i f 1 Individu membre d’una organització formal o burocràcia.

2 Funcionari públic, especialment el que abusa del poder que li dóna la seva posició a les oficines de l’estat.

->burocràtic

■burocràtic -a

[de burocràcia]

adj Relatiu o pertanyent a la burocràcia.

->burocratisme

■burocratisme

m Desenvolupament excessiu de la burocràcia.

->burocratització

■burocratització

Part. sil.: bu_ro_cra_tit_za_ci_ó

[de burocratitzar]

f 1 Acció de burocratitzar;

2 l’efecte.

->burocratitzar

■burocratitzar

[de burocràtic]

v 1 tr Sotmetre a un règim burocràtic. Han burocratitzat els serveis sanitaris.

2 tr Conferir característiques burocràtiques (a alguna cosa). El perill és que es burocratitzi l’ajuda al Tercer Món.

3 pron La vida s’ha burocratitzat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burocratitzar

GERUNDI: burocratitzant

PARTICIPI: burocratitzat, burocratitzada, burocratitzats, burocratitzades

INDICATIU PRESENT: burocratitzo, burocratitzes, burocratitza, burocratitzem, burocratitzeu, burocratitzen

INDICATIU IMPERFET: burocratitzava, burocratitzaves, burocratitzava, burocratitzàvem, burocratitzàveu, burocratitzaven

INDICATIU PASSAT: burocratitzí, burocratitzares, burocratitzà, burocratitzàrem, burocratitzàreu, burocratitzaren

INDICATIU FUTUR: burocratitzaré, burocratitzaràs, burocratitzarà, burocratitzarem, burocratitzareu, burocratitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: burocratitzaria, burocratitzaries, burocratitzaria, burocratitzaríem, burocratitzaríeu, burocratitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: burocratitzi, burocratitzis, burocratitzi, burocratitzem, burocratitzeu, burocratitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: burocratitzés, burocratitzessis, burocratitzés, burocratitzéssim, burocratitzéssiu, burocratitzessin

IMPERATIU: burocratitza, burocratitzi, burocratitzem, burocratitzeu, burocratitzin

->burofax

burofax

m TELECOM Oficina pública de fax instal·lada en una dependència de correus.

->burot¹

■burot¹

[del fr. bureau ‘oficina’ amb terminació cat. -ot com a conseqüència de l’homofonia entre el fr. -eau i -ot; 1a FONT: 1740]

m 1 Funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles.

2 pl Oficina a l’entrada d’una població on els burots cobraven els drets d’entrada de certs articles.

->burot²

■burot²

[v. burot¹]

m 1 Gargot.

2 Baldufa que balla a cops de corretja o de corda.

->buròtica

■buròtica

[del fr. buro (o bureau) i (informa)tique (marca registrada)]

f INFORM Ofimàtica.

->buroziom

buroziom

Part. sil.: bu_ro_zi_om

m PEDOL Sòl bru clar, ric en carbonat de calci i pobre en humus.

->burra

■burra

[de burro]

1 f ZOOL Somera.

2 fig 1 adj i f Estúpida, que obra irracionalment.

2 adj p ext i Quina caiguda tan burra!

3 f Dona que va molt carregada o que fa treballs feixucs.

->burrada

■burrada

[de burro]

f Rucada, bestiesa.

->burret

■burret

[de burro]

m 1 Asenet, ruquet.

2 ICT Gobi.

->burriàs

■burriàs

Part. sil.: bur_ri_às

[d’un possible encreuament de mots de la família de burí amb altres de la família de burxar i busca]

[pl -assos] m verga 1 , 2 , 4 i 5.

->burriassada

■burriassada

Part. sil.: bur_ri_as_sa_da

[de burriàs]

f Vergassada.

->burrita

■burrita

[variant de borriga per influx del cast. burrita ‘somereta’]

f TÈXT Borriga.

->burro

■burro

[del cast. burro, der. retrògrad de burrico o borrico, que prové del ll. vg. i td. burrīcus (més bé *burriccus) ‘cavall petit’; 1a FONT: s. XVI]

1 m 1 ZOOL Ase mascle.

2 el burro (o el burro del traginer sempre) va davant fig L’ase va davant.

2 m Escalfallits.

3 fig 1 adj i m Estúpid, que obra irracionalment.

2 adj p ext i Quin accident tan burro!

3 m Home que va molt carregat o que fa treballs feixucs.

4 m GRÀF Artefacte d’enquadernació, consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos cargols, el llibre que s’està relligant.

5 m ICT 1 Gobi.

2 burro bramador Ase mossegaire.

6 m JOCS 1 Joc de cartes en què, en el cas que un dels jugadors no faci cap basa, aquest (a qui hom diu que ha estat fet burro) ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases.

2 Variant del joc anterior en què és fet burro el qui no arriba a fer dues bases.

7 m MAR Conjunt de l’orsapop i el davant.

8 m OFIC 1 En diversos oficis, l’eina de mà més pesada de fer anar.

2 Tub de fusta colzat que en l’antiga farga catalana conduïa l’aire de la caixa de vents a la tovera.

9 m TECNOL Roda de certs mecanismes que mou totes les altres.

10 m TÈXT Cadascuna de les dues barres que van de bancada a bancada en la part inferior del teler de vetes.

11 m TRANSP Carro sense baranes i amb les rodes petites i robustes que serveix per a traginar coses molt feixugues.

->bursada

■bursada

[de l’oc. ant. i també cat. ant. bursar ‘agullonar, empènyer bruscament’ (v. burxar); 1a FONT: s. XV]

f 1 Revolada, estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània.

2 de bursada loc adv D’un cop, sense perseverança.

3 gent de bursada Gent que no perseveren en llurs empreses.

->bursera

■bursera

f BOT Gènere d’arbres de la família de les burseràcies (Bursera sp), de fulles sempre verdes, imparipinnades o simples, i de flors petites, generalment agrupades en raïms.

->burseràcies

■burseràcies

Part. sil.: bur_se_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per plantes llenyoses, generalment petits arbres, de les quals hom explota la fusta, la resina i els fruits.

2 sing Planta de la família de les burseràcies.

->bursícula

bursícula

f ANAT VEG Bosseta de coberta membranosa present en el rostel de les flors de moltes orquídies.

->bursitis

■bursitis

f PAT Inflamació d’una bossa serosa.

->burundès

burundès -esa

adj i m i f De Burundi (estat d’Àfrica).

->burxa

■burxa

[de burxar; 1a FONT: 1697]

1 f Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues.

2 f Barreta de ferro per a remenar i atiar el foc.

3 f baqueta 1.

4 m i f fig Burxó.

->burxada

■burxada

[de burxar]

f 1 Cop de burxa o de qualsevol altre instrument o arma de punxa.

2 Ferida que en resulta.

->burxador

■burxador -a

[de burxar]

1 m i f Persona que burxa.

2 m Instrument per a burxar.

->burxanc

■burxanc

[de burxar]

m Branc o tros de fusta puntegut.

->burxar

■burxar

[potser alteració de l’ant. bursar ‘agullonar, empènyer bruscament’ (d’un ll. vg. *burtiare o *burciare, la mateixa arrel de aürtar) per influx de punxar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa.

2 Remenar (el foc) amb la burxa.

3 p ext Furgar, remenar (alguna cosa) interiorment. Ha burxat el transistor i l’ha acabat d’espatllar del tot.

4 fig 1 Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Hem burxat l’entrenador però no ens ha volgut dir qui jugarà al vespre.

2 Agullonar, atiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burxar

GERUNDI: burxant

PARTICIPI: burxat, burxada, burxats, burxades

INDICATIU PRESENT: burxo, burxes, burxa, burxem, burxeu, burxen

INDICATIU IMPERFET: burxava, burxaves, burxava, burxàvem, burxàveu, burxaven

INDICATIU PASSAT: burxí, burxares, burxà, burxàrem, burxàreu, burxaren

INDICATIU FUTUR: burxaré, burxaràs, burxarà, burxarem, burxareu, burxaran

INDICATIU CONDICIONAL: burxaria, burxaries, burxaria, burxaríem, burxaríeu, burxarien

SUBJUNTIU PRESENT: burxi, burxis, burxi, burxem, burxeu, burxin

SUBJUNTIU IMPERFET: burxés, burxessis, burxés, burxéssim, burxéssiu, burxessin

IMPERATIU: burxa, burxi, burxem, burxeu, burxin

->burxeta

■burxeta

[de burxar]

m i f Burxó.

->burxinar

■burxinar

v tr Burxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: burxinar

GERUNDI: burxinant

PARTICIPI: burxinat, burxinada, burxinats, burxinades

INDICATIU PRESENT: burxino, burxines, burxina, burxinem, burxineu, burxinen

INDICATIU IMPERFET: burxinava, burxinaves, burxinava, burxinàvem, burxinàveu, burxinaven

INDICATIU PASSAT: burxiní, burxinares, burxinà, burxinàrem, burxinàreu, burxinaren

INDICATIU FUTUR: burxinaré, burxinaràs, burxinarà, burxinarem, burxinareu, burxinaran

INDICATIU CONDICIONAL: burxinaria, burxinaries, burxinaria, burxinaríem, burxinaríeu, burxinarien

SUBJUNTIU PRESENT: burxini, burxinis, burxini, burxinem, burxineu, burxinin

SUBJUNTIU IMPERFET: burxinés, burxinessis, burxinés, burxinéssim, burxinéssiu, burxinessin

IMPERATIU: burxina, burxini, burxinem, burxineu, burxinin

->burxó

■burxó

[de burxar]

m El qui és donat, hàbil, a burxar o atiar, burxa.

->bus¹

■bus¹

[del cast. buzo, íd., i aquest, del port. búzio, íd., que significa ‘caragol que viu sota l’aigua’, procedent del ll. būcĭna ‘corn’; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl bussos] 1 m i f Persona que opera submergida enterament dins l’aigua.

2 m ant MAR Vaixell emprat als segles XII i XIII, de molta mànega i dos o tres pals.

->bus²

■bus²

m Mot emprat en l’expressió fer el bus loc verb ant Fer demostració de reverència, adular aparentant humilitat.

->bus³

■bus³

[reducció de autobús (v. aquest mot)]

[pl busos] m 1 AUT Autobús.

2 INFORM Conjunt de línies de transmissió en paral·lel que serveixen per a intercomunicar els diferents blocs (unitat central de procés, memòria, equips perifèrics, etc.) que componen un ordinador.

->busal

busal

m ant Peça de vestit de dona.

->busaroca

■busaroca

f gamarús 1.

->busca

■busca

[d’origen incert, potser del germànic fràncic busch ‘buscall, garrot, cop’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, engruna, volva, bri, etc.

2 pl dial Escaig. Són les set i busques. N’he pagat deu euros i busques.

3 fer (o treure) busques Fer palletes, jugar a palletes.

2 1 Barreta de ferro d’un rellotge de sol, l’ombra de la qual indica l’hora que és.

2 RELL Cadascuna de les agulles del rellotge, els cronòmetres, etc., que assenyala les hores, els minuts, els segons, etc.

3 Pal prim que serveix per a assenyalar les lletres, les figures, etc., d’un cartell, d’un mapa, etc.

4 INFORM Símbol que apareix a la pantalla d’un ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí o de qualsevol altre dispositiu de diàleg.

->buscagatoses

■buscagatoses

[de buscar i gatosa]

adj i m i f Vagabund, desenfeinat.

->buscaire

buscaire

Part. sil.: bus_cai_re

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent a la Busca.

2 m i f Partidari de la Busca.

->buscall

■buscall

[de busca; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Tros de llenya.

->buscallada

■buscallada

[de buscall]

f Garrotada.

->buscallam

■buscallam

[de buscall]

m Multitud de buscalls.

->buscallar

■buscallar

v intr ant Aplegar buscalls.

->buscar

■buscar

Hom.: boscà i boscar

[del cast. buscar ‘cercar’, d’origen desconegut; 1a FONT: 1666]

v tr Cercar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: buscar

GERUNDI: buscant

PARTICIPI: buscat, buscada, buscats, buscades

INDICATIU PRESENT: busco, busques, busca, busquem, busqueu, busquen

INDICATIU IMPERFET: buscava, buscaves, buscava, buscàvem, buscàveu, buscaven

INDICATIU PASSAT: busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren

INDICATIU FUTUR: buscaré, buscaràs, buscarà, buscarem, buscareu, buscaran

INDICATIU CONDICIONAL: buscaria, buscaries, buscaria, buscaríem, buscaríeu, buscarien

SUBJUNTIU PRESENT: busqui, busquis, busqui, busquem, busqueu, busquin

SUBJUNTIU IMPERFET: busqués, busquessis, busqués, busquéssim, busquéssiu, busquessin

IMPERATIU: busca, busqui, busquem, busqueu, busquin

->busca-raons

■busca-raons

Part. sil.: bus_ca-ra_ons

[de buscar i raó; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Cerca-raons.

->buscausuaris

buscausuaris

Part. sil.: bus_ca_u_su_a_ris

m INFORM Eina que facilita informació sobre els usuaris connectats a un sistema informàtic local o remot.

->busoter

busoter -a

adj i m i f De Busot (Alacantí).

->busqueret

■busqueret

m ORNIT dial 1 Tallarol.

2 busqueret de capell Tallarol de casquet.

3 busqueret de coa llarga Tallareta sarda.

->busquereta

■busquereta

f ORNIT Tallarol.

->busqueta

■busqueta

[de busca; 1a FONT: 1575, DPou.]

f ORNIT Gènere de moixons de la família dels sílvids (Hippolais sp), molt cantaires i comuns als jardins, els conreus i els boscs poc densos, com la busqueta vulgar (H. polyglotta), la busqueta pàl·lida (H. pallida) i la busqueta grossa (H. icterina).

->busseig

■busseig

Part. sil.: bus_seig

[de bussejar]

m Acció de bussejar.

->bussejador

■bussejador -a

[de bussejar]

1 adj Que busseja.

2 m i f 1 Persona que busseja.

2 bus¹ 1.

3 Submarinista.

->bussejar

■bussejar

[del cast. bucear, íd.]

v intr 1 Fer de bus.

2 1 Nedar mantenint-se sota l’aigua.

2 Practicar el submarinisme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bussejar

GERUNDI: bussejant

PARTICIPI: bussejat, bussejada, bussejats, bussejades

INDICATIU PRESENT: bussejo, busseges, busseja, bussegem, bussegeu, bussegen

INDICATIU IMPERFET: bussejava, bussejaves, bussejava, bussejàvem, bussejàveu, bussejaven

INDICATIU PASSAT: bussegí, bussejares, bussejà, bussejàrem, bussejàreu, bussejaren

INDICATIU FUTUR: bussejaré, bussejaràs, bussejarà, bussejarem, bussejareu, bussejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bussejaria, bussejaries, bussejaria, bussejaríem, bussejaríeu, bussejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bussegi, bussegis, bussegi, bussegem, bussegeu, bussegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bussegés, bussegessis, bussegés, bussegéssim, bussegéssiu, bussegessin

IMPERATIU: busseja, bussegi, bussegem, bussegeu, bussegin

->bussi

■bussi

m CONSTR NAV Gussi.

->bussó

■bussó

m ant Mena d’ariet per a obrir bretxes als murs.

->bust

■bust

[del ll. bustum ‘crematori de cadàvers; sepultura; monument funerari’, a causa de les freqüents escultures funeràries de mig cos que ornaven els sepulcres, possiblement a través de l’it. (v. comburent); 1a FONT: c. 1800]

m 1 Part superior del pit d’una persona.

2 ESCULT Escultura que només presenta el cap i la part superior del cos.

3 HERÀLD 1 Meitat superior del cos humà representat sense braços.

2 bust de braços mutilats Bust que té restes de braços.

->bustamita

bustamita

f MINERAL Silicat de calci i manganès, CaMnSi₂O₆, mineral que es presenta en cristalls triclínics.

->bústia

■bústia

Part. sil.: bús_ti_a

[molt probablement del fr. ant. boiste (modern boîte) ‘capsa’, propagat a l’oc. boista, bóstia, bústia i cat. bústia, revalorat modernament com a substitució del cast. buzón; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Capsa.

2 CORR 1 Receptacle en el qual, a través d’una obertura llarga i estreta, és dipositada correspondència per a ésser processada.

2 p ext Obertura estreta per on hom tira la correspondència al correu.

3 ant Dipòsit de cuir o de metall on els correus portaven la correspondència.

3 bústia de veu TELECOM Servei de telefonia que consisteix a emmagatzemar, en un centre servidor, els missatges de veu adreçats a un abonat absent, i a permetre que aquest abonat, trucant al centre servidor i marcant un codi numèric d’identificació des d’un terminal telefònic, recuperi els missatges.

4 bústia electrònica INFORM Carpeta o conjunt de carpetes d’una aplicació de correu electrònic on són emmagatzemats els missatges que s’hi gestionen.

->bustiada

bustiada

Part. sil.: bus_ti_a_da

f PUBL Acció de bustiar.

->bustiar

bustiar

Part. sil.: bus_ti_ar

v 1 tr Distribuir (prospectes, catàlegs, etc., sense personalitzar i generalment sense ensobrar) en les bústies domiciliàries, sense la intervenció del servei de correus.

2 abs Bustiar en els edificis d’oficines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bustiar

GERUNDI: bustiant

PARTICIPI: bustiat, bustiada, bustiats, bustiades

INDICATIU PRESENT: bustio, busties, bustia, bustiem, bustieu, bustien

INDICATIU IMPERFET: bustiava, bustiaves, bustiava, bustiàvem, bustiàveu, bustiaven

INDICATIU PASSAT: bustií, bustiares, bustià, bustiàrem, bustiàreu, bustiaren

INDICATIU FUTUR: bustiaré, bustiaràs, bustiarà, bustiarem, bustiareu, bustiaran

INDICATIU CONDICIONAL: bustiaria, bustiaries, bustiaria, bustiaríem, bustiaríeu, bustiarien

SUBJUNTIU PRESENT: bustiï, bustiïs, bustiï, bustiem, bustieu, bustiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: bustiés, bustiessis, bustiés, bustiéssim, bustiéssiu, bustiessin

IMPERATIU: bustia, bustiï, bustiem, bustieu, bustiïn

->bustrofèdic

■bustrofèdic -a

adj PALEOG Dit d’algunes escriptures en les quals les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

->butà

■butà

Hom.: botar i votar

[del radical químic but-, de l’adj. butíric, àcid de la sèrie acètica (v. butiro-), i -à¹; 1a FONT: s. XX]

1 m QUÍM ORG i QUÍM IND 1 Alcà present en el gas natural i en el petroli, de fórmula C₄H₁₀.

2 Mescla de butà i propà que hom expèn en bombones com a combustible d’ús domèstic i industrial.

2 adj Gas butà.

->butaca

■butaca

[del cast. butaca, i aquest, del cumanagoto (dialecte carib de Veneçuela) putaka ‘seient’; 1a FONT: 1858]

f 1 MOBL 1 Cadira de braços de dimensions superiors a les normals, generalment encoixinada i amb el respatller inclinat endarrere.

2 butaca d’orelles Butaca de respatller alt que presenta a banda i banda amples vores encoixinades que permeten de recolzar-hi el cap.

2 ESPECT 1 Cadascun dels seients de les sales d’espectacles disposats en files o rengleres.

2 p ext Plaça d’una sala d’espectacles. Comprar tres butaques per a la funció de la nit.

3 pati de butaques Platea (d’un teatre, d’un cinema, etc.).

->butadiè

■butadiè

Part. sil.: bu_ta_di_è

m QUÍM ORG i QUÍM IND Hidrocarbur tetracarbonat de cadena oberta que conté dos dobles enllaços conjugats.

->butadiona

butadiona

Part. sil.: bu_ta_di_o_na

f QUÍM Dicetona derivada del butà.

->butanal

■butanal

m QUÍM ORG Butiraldehid.

->butaner

■butaner -a

1 adj i m Dit del vaixell especialment condicionat per a transportar butà i altres gasos liquats.

2 m i f Persona que ven i distribueix bombones de butà.

->butanol

■butanol

m QUÍM ORG Qualsevol dels alcohols butílics isòmers, el normal, el secundari i el terciari, emprats tots com a solvents i com a intermediaris de síntesis.

->but-but

■but-but

f ORNIT Puput.

->butè

■butè

m QUÍM ORG Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C₄H₈.

->butenil

butenil

m QUÍM ORG Radical univalent de fórmula C₄H^-˜₇.

->butil

butil

m QUÍM ORG Qualsevol dels quatre radicals univalents isomèrics de fórmula empírica C₄H^-˜₉.

->butilamina

butilamina

f QUÍM ORG Qualsevol de les amines isòmeres derivades dels butans, especialment la substituïda en el carboni primari, intermediari útil en moltes síntesis orgàniques.

->butilè

■butilè

m QUÍM ORG Butè.

->butilenglicol

butilenglicol

m QUÍM ORG Cadascun dels glicols isomèrics derivats del butè, de fórmula general C₄H₈(OH)₂.

->butilhidroxianisol

butilhidroxianisol

Part. sil.: bu_til_hi_dro_xi_a_ni_sol

m QUÍM ORG i ALIM [sigla BHA] Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant.

->butilhidroxitoluè

butilhidroxitoluè

Part. sil.: bu_til_hi_dro_xi_to_lu_è

m QUÍM ORG i ALIM [sigla BHT] Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis, emprat com a additiu alimentari antioxidant.

->butílic

■butílic -a

adj BIOQ i QUÍM ORG Que conté el radical butil. Alcohol butílic.

->butir-

butir-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot grec boútyron, que significa ‘mantega’ i que és emprada per a designar alguns derivats de l’àcid butíric. Ex.: butirina.

->butiraci

■butiraci -àcia

adj QUÍM ORG i ALIM 1 Que fa olor d’àcid butíric.

2 Que té l’olor de la mantega o del formatge molt saponificats.

->butiraldehid

■butiraldehid

m QUÍM ORG Butanal, CH₃CH₂CH₂CHO, líquid d’olor penetrant, inflamable, emprat en l’obtenció d’accelerants de vulcanització, de resines sintètiques, de dissolvents i de plastificants.

->butirat

■butirat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid butíric.

->butíric

■butíric -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid butíric, al butiraldehid o als productes que en deriven.

2 àcid butíric Cadascun dels dos àcids carboxílics saturats de quatre àtoms de carboni i de fórmula empírica C₃H₇COOH.

->butiril

■butiril

m QUÍM ORG Radical acil derivat de l’àcid butíric.

->butirina

■butirina

f QUÍM ORG Tributirina.

->butiro-

■butiro-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot grec boútyron, que significa ‘mantega’ i que és emprada per a designar alguns derivats de l’àcid butíric. Éx: butirolactona.

->butiròmetre

butiròmetre

[de butiro- i -metre]

m ALIM Aparell de laboratori que serveix per a determinar la riquesa en greix de la llet i els seus derivats.

->butirona

butirona

f QUÍM ORG Cetona dipropílica.

->butll.

butll.

abrev butlletí.

->butlla

■butlla

[del ll. bŭlla ‘bombolla, bola’, duplicat fonètic de bolla; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Peça de plom o d’or, plana i gravada, que hom penjava com a segell de les missives oficials i d’altres documents.

2 p ext Missiva, lletra, document, proveïts d’aquest segell.

2 CATOL Document pontifici amb segell de plom amb el nom del papa seguit d’una llegenda.

3 ant DR Bolla.

4 ORFEB i HIST Medalló d’or o daurat que portaven els fills de les famílies nobles romanes.

->butllador

■butllador

m HIST Oficial de la cancelleria pontifícia encarregat de posar el segell als documents papals.

->butllaire

■butllaire

Part. sil.: but_llai_re

m i f Persona comissionada per a la distribució de les butlles i la recaptació de l’almoina establerta.

->butllar

butllar

[de butlla]

v tr Proveir de segell un document.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: butllar

GERUNDI: butllant

PARTICIPI: butllat, butllada, butllats, butllades

INDICATIU PRESENT: butllo, butlles, butlla, butllem, butlleu, butllen

INDICATIU IMPERFET: butllava, butllaves, butllava, butllàvem, butllàveu, butllaven

INDICATIU PASSAT: butllí, butllares, butllà, butllàrem, butllàreu, butllaren

INDICATIU FUTUR: butllaré, butllaràs, butllarà, butllarem, butllareu, butllaran

INDICATIU CONDICIONAL: butllaria, butllaries, butllaria, butllaríem, butllaríeu, butllarien

SUBJUNTIU PRESENT: butlli, butllis, butlli, butllem, butlleu, butllin

SUBJUNTIU IMPERFET: butllés, butllessis, butllés, butlléssim, butlléssiu, butllessin

IMPERATIU: butlla, butlli, butllem, butlleu, butllin

->butllari

■butllari

[de butlla]

m Recull de butlles i de documents pontificis amb els texts sencers.

->butlleta

■butlleta

[de butlla]

f 1 Papereta, cèdula, en què hom dóna algun permís, alguna autorització, alguna certificació.

2 butlleta d’estat Relació de dades, generalment numèriques, que reflecteixen, en extracte, la situació en què es troba alguna cosa en el moment al qual es refereix.

->butlletí

■butlletí

[de butlla]

m [abrev butll.] 1 Publicació periòdica sobre una matèria determinada, generalment editada per una entitat.

2 obs 1 Cèdula, certificació oficial.

2 Comprovant escrit d’haver complert un precepte de l’Església.

3 DR Publicació periòdica de caràcter oficial on hom fa públiques les lleis i altres disposicions de general observança, i resolucions i avisos d’interès general o bé necessitats d’una publicitat per a ésser plenament eficaços jurídicament. Butlletí Oficial de l’Estat.

->butllofa

■butllofa

[probable encreuament de bolla i bufa² o bé d’un der. de bulla amb la terminació -ofa que es dóna en altres mots (pellofa, esclofa, plantofa, etc.); 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 PAT Lesió produïda per un aixecament de l’epidermis.

2 ADOB Defecte o tara de les pells assecades a temperatures superiors a 40°C.

3 PINT Protuberància aïllada produïda per una dilatació accidental de les capes pictòriques.

4 fig Mentida.

->butomàcies

butomàcies

Part. sil.: bu_to_mà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’helobials integrada per plantes herbàcies palustres o aquàtiques de fulles esparses, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en fol·licle.

2 sing Planta de la família de les butomàcies.

->butoni

■butoni

[probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni]

m dial Papu.

->butxaca

■butxaca

[probablement del fr. ant. bouge ‘sac de cuiro’ o l’oc. bolja ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al pl. basc -ac tingut per singular (v. buirac); 1a FONT: 1387]

f 1 1 ant Bosseta de tela, de cuir, etc., per a portar-hi diners o altres coses.

2 Cadascuna de les cavitats d’una peça de vestir, d’una cartera, etc., destinades a portar-hi objectes d’ús ordinari i freqüent (mocador, rellotge, diners, etc.). Anar amb les mans a les butxaques.

3 de butxaca loc adj Fet per a ésser dut a la butxaca. Transistor de butxaca.

4 de butxaca loc adj p anal D’unes dimensions més petites que els altres exemplars del seu gènere. Un submarí de butxaca.

2 fig 1 Bossa o cabals d’algú. Pagar cadascú de la seva butxaca.

2 anar prim de butxaca Estar, circumstancialment, mancat de diners.

3 escurar la butxaca (a algú) Prendre-li els diners o bé fer-los-hi despendre.

4 gratar-se la butxaca Despendre diners.

5 no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d’una cosa.

6 omplir-se les butxaques Enriquir-se.

7 tenir la butxaca foradada Ésser malgastador.

3 fig 1 riure per les butxaques Riure molt.

2 tenir (una cosa) a la butxaca Tenir-la feta, acabada, haver-la aconseguida.

3 tenir (alguna cosa) a la butxaca Tenir-la fora de l’abast d’altri, en lloc segur per al posseïdor.

4 tenir (algú) ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que hom vol.

->butxacada

■butxacada

[de butxaca]

f 1 Quantitat d’una cosa que cap en una butxaca.

2 Coses que hom porta en una butxaca.

->butxacó

■butxacó

[de butxaca; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Butxaca petita, especialment de l’armilla.

->butxacós

■butxacós -osa

[de butxaca]

adj Que presenta cavitats, buits, que no és ple.

->butxaquejar

■butxaquejar

[de butxaca]

v intr Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa. Va butxaquejar teatralment, però ja sabia que acabaria pagant jo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: butxaquejar

GERUNDI: butxaquejant

PARTICIPI: butxaquejat, butxaquejada, butxaquejats, butxaquejades

INDICATIU PRESENT: butxaquejo, butxaqueges, butxaqueja, butxaquegem, butxaquegeu, butxaquegen

INDICATIU IMPERFET: butxaquejava, butxaquejaves, butxaquejava, butxaquejàvem, butxaquejàveu, butxaquejaven

INDICATIU PASSAT: butxaquegí, butxaquejares, butxaquejà, butxaquejàrem, butxaquejàreu, butxaquejaren

INDICATIU FUTUR: butxaquejaré, butxaquejaràs, butxaquejarà, butxaquejarem, butxaquejareu, butxaquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: butxaquejaria, butxaquejaries, butxaquejaria, butxaquejaríem, butxaquejaríeu, butxaquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: butxaquegi, butxaquegis, butxaquegi, butxaquegem, butxaquegeu, butxaquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: butxaquegés, butxaquegessis, butxaquegés, butxaquegéssim, butxaquegéssiu, butxaquegessin

IMPERATIU: butxaqueja, butxaquegi, butxaquegem, butxaquegeu, butxaquegin

->bútxara

■bútxara

[del b. ll. bulgari, en forma vg. *búlgeri ‘búlgars’, potser a través de l’it. buggerare ‘enganyar’ o búggera ‘rabiola’ (v. bugre); 1a FONT: 1893]

m desp Home egoista, de poca formalitat, que va a la seva sense miraments.

->butza

■butza

[probablement d’origen expressiu: b- i -tz- suggereixen el vaivé sacsejant d’un ventre voluminós]

f dial Conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals.

->butzada

butzada

f dial Butza.

->butzam

butzam

m dial Butza.

->butzer

butzer -a

m i f dial Tripaire.

->butzeria

butzeria

Part. sil.: but_ze_ri_a

f dial Lloc on venen butzes; triperia.

->buvàrdia

■buvàrdia

Part. sil.: bu_vàr_di_a

f BOT Gènere de petits arbusts de la família de les rubiàcies (Bouvardia sp), de fulles sempre verdes i de flors de color vermell, groc o blanc agrupades en cimes terminals.

->buxàcies

■buxàcies

Part. sil.: bu_xà_ci_es

f BOT 1 pl Família de tricoccals integrada per plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, de flors petites disposades en inflorescències racemoses que comprèn el boix (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (B. balearica).

2 sing Planta de la família de les buxàcies.

->buxbaumials

■buxbaumials

Part. sil.: bux_bau_mi_als

f BOT 1 pl Petit ordre de molses de gametòfit molt reduït.

2 sing Molsa de l’ordre de les buxbaumials.

->bxs.

bxs.

abrev baixos 1 2

->bypass

■bypass^* [bájpas]

[mot angl., comp. de by ‘al llarg de, al costat de’ i pass ‘passatge’; 1a FONT: s. XX]

m 1 CIR Anastomosi vascular quirúrgica en què un empelt de vas sanguini o un tub de material plàstic fa de pont entre l’aorta i l’artèria coronària tot eludint el segment vascular obstruït o estenosat.

2 TECNOL Conducte secundari, o vàlvula que hi és situada, instal·lat en derivació respecte a un altre de principal.

->byte

■byte^* [bájt]

[acrònim de l’angl. BinarY TErm ‘terme binari’]

m INFORM 1 Cadena de bits de longitud fixa, habitualment 6 o 8, tractada com a unitat i generalment corresponent a un caràcter.

2 Unitat d’informació igual a 6, 8, 16 o 32 bits, usada per a especificar la capacitat de memòria d’un ordinador.

->bytownita

■bytownita

f MINERAL Mescla isomorfa d’aluminosilicats de sodi i d’alumini.