->linxar

■linxar

[de l’angl. nord-americà to lynch, íd., del nom de Charles Lynch (1736-1796), granger de Virgínia, autor d’una Lynch’s law ‘llei de Lynch’, d’acord amb la qual s’instituïren tribunals privats que feien judicis i execucions d’una manera sumària]

v tr 1 Executar algú sense formació de causa, per aplicació de la llei de Lynch.

2 esp Executar, la multitud, una persona pretesament criminal o que atempta contra la moral vigent. El van voler linxar a la plaça.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: linxar

GERUNDI: linxant

PARTICIPI: linxat, linxada, linxats, linxades

INDICATIU PRESENT: linxo, linxes, linxa, linxem, linxeu, linxen

INDICATIU IMPERFET: linxava, linxaves, linxava, linxàvem, linxàveu, linxaven

INDICATIU PASSAT: linxí, linxares, linxà, linxàrem, linxàreu, linxaren

INDICATIU FUTUR: linxaré, linxaràs, linxarà, linxarem, linxareu, linxaran

INDICATIU CONDICIONAL: linxaria, linxaries, linxaria, linxaríem, linxaríeu, linxarien

SUBJUNTIU PRESENT: linxi, linxis, linxi, linxem, linxeu, linxin

SUBJUNTIU IMPERFET: linxés, linxessis, linxés, linxéssim, linxéssiu, linxessin

IMPERATIU: linxa, linxi, linxem, linxeu, linxin

->linyolenc

linyolenc -a

adj i m i f De Linyola (Pla d’Urgell).

->lio-

■lio-

Forma prefixada del mot grec lýō, que significa ‘dissoldre’. Ex.: liofílic, liofilitzar.

->liòfil

■liòfil -a

Part. sil.: li_ò_fil

[de lio- i -fil]

adj QUÍM FÍS Dit de les substàncies les partícules de les quals, en estat de dispersió, tenen una forta estabilitat, a causa de llur solvatació.

->liofília

liofília

Part. sil.: li_o_fí_li_a

[de lio- i -fília]

f QUÍM FÍS Qualitat de liòfil.

->liofílic

liofílic -a

Part. sil.: li_o_fí_lic

[de liofília]

adj QUÍM FÍS Relatiu o pertanyent a la liofília.

->liofilització

■liofilització

Part. sil.: li_o_fi_lit_za_ci_ó

[de liofilitzar]

f QUÍM IND Operació que consisteix en una congelació, seguida d’una deshidratació per sublimació que té lloc en un recipient on hom ha fet el buit.

->liofilitzador

■liofilitzador -a

Part. sil.: li_o_fi_lit_za_dor

[de liofilitzar]

QUÍM IND 1 adj Que liofilitza.

2 m Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.

->liofilitzar

■liofilitzar

Part. sil.: li_o_fi_lit_zar

[de liòfil]

v tr QUÍM IND Sotmetre una substància a liofilització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liofilitzar

GERUNDI: liofilitzant

PARTICIPI: liofilitzat, liofilitzada, liofilitzats, liofilitzades

INDICATIU PRESENT: liofilitzo, liofilitzes, liofilitza, liofilitzem, liofilitzeu, liofilitzen

INDICATIU IMPERFET: liofilitzava, liofilitzaves, liofilitzava, liofilitzàvem, liofilitzàveu, liofilitzaven

INDICATIU PASSAT: liofilitzí, liofilitzares, liofilitzà, liofilitzàrem, liofilitzàreu, liofilitzaren

INDICATIU FUTUR: liofilitzaré, liofilitzaràs, liofilitzarà, liofilitzarem, liofilitzareu, liofilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: liofilitzaria, liofilitzaries, liofilitzaria, liofilitzaríem, liofilitzaríeu, liofilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: liofilitzi, liofilitzis, liofilitzi, liofilitzem, liofilitzeu, liofilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: liofilitzés, liofilitzessis, liofilitzés, liofilitzéssim, liofilitzéssiu, liofilitzessin

IMPERATIU: liofilitza, liofilitzi, liofilitzem, liofilitzeu, liofilitzin

->liofilitzat

■liofilitzat -ada

Part. sil.: li_o_fi_lit_zat

[de liofilitzar]

adj i m QUÍM IND Dit de la substància obtinguda per liofilització.

->liòfob

■liòfob -a

Part. sil.: li_ò_fob

adj QUÍM FÍS Dit de les substàncies les partícules de les quals, en estat de dispersió, no són solvatades, la qual cosa fa que es coagulin amb facilitat.

->liofòbia

liofòbia

Part. sil.: li_o_fò_bi_a

f QUÍM FÍS Qualitat de liòfob.

->liofòbic

liofòbic -a

Part. sil.: li_o_fò_bic

adj QUÍM FÍS Relatiu o pertanyent a la liofòbia.

->liomioma

liomioma

Part. sil.: li_o_mi_o_ma

m PAT Tumor benigne format per teixit muscular llis.

->lionès

■lionès -esa

Part. sil.: li_o_nès

1 adj i m i f De Lió (ciutat de França).

2 f PAST Pastís petit, la massa del qual, feta amb farina, ous, mantega i sucre, és farcida de trufa, nata o crema.

->liopèlmids

liopèlmids

Part. sil.: li_o_pèl_mids

m pl ZOOL Ascàfids.

->liòtric

■liòtric -a

Part. sil.: li_ò_tric

[de lio- i -tric]

adj Dit de l’individu que té els cabells llisos.

->liotríquia

■liotríquia

Part. sil.: li_o_trí_qui_a

[de lio- i -tríquia]

f Qualitat de liòtric.

->lip-

■lip-

Forma prefixada del mot grec lípos, que significa ‘greix’. Ex.: lipèmia, lipúria.

->lipasa

■lipasa

f BIOQ Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.

->lipàsic

lipàsic -a

adj BIOQ Relatiu o pertanyent a la lipasa.

->lipèmia

■lipèmia

Part. sil.: li_pè_mi_a

f FISIOL 1 Presència de lípids en la sang.

2 Quantitat total de matèries grasses presents en la sang.

->lípid

■lípid

[de lip- i -id]

m BIOQ Compost químic format bàsicament per carboni, oxigen i hidrogen, insoluble en medis aquosos i soluble en dissolvents orgànics.

->lipídic

lipídic -a

[de lípid]

adj Relatiu o pertanyent als lípids o que en conté.

->lipidograma

lipidograma

m BIOQ Figura que resulta del fraccionament electroforètic de les lipoproteïnes del sèrum sanguini.

->lipo-¹

■lipo-¹

Forma prefixada del mot grec lípos, que significa ‘greix’. Ex.: lipoproteïna, lipolític.

->lipo-²

■lipo-²

Forma prefixada del mot grec leípō, que significa ‘mancat de’. Ex.: lipograma, lipotímia.

->lipocaic

lipocaic

Part. sil.: li_po_caic

m FISIOL Substància de probables efectes hormònics, secretada possiblement per les cèl·lules α pancreàtiques, que intervé en el transport i la utilització dels greixos.

->lipodistròfia

lipodistròfia

Part. sil.: li_po_dis_trò_fi_a

f PAT Pertorbació del metabolisme dels lípids.

->lipòfil

■lipòfil -a

adj QUÍM 1 Dit de les substàncies que tenen una forta afinitat pels greixos i altres lípids.

2 Que facilita l’absorció o solubilització dels lípids.

->lipofucsina

lipofucsina

f FISIOL Pigment de color fosc, dipositat en diversos teixits humans o animals, que constitueix el residu de la descomposició i absorció dels glòbuls vermells malmesos.

->lipograma

■lipograma

m LIT Obra literària o composició poètica en la qual hom omet intencionadament totes les paraules en les quals apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres.

->lipogramàtic

■lipogramàtic -a

adj LIT Dit de l’obra literària o de la composició poètica que forma un lipograma.

->lipoïdal

lipoïdal

Part. sil.: li_po_ï_dal

adj BIOQ Relatiu o pertanyent als lipoides.

->lipoide

lipoide

Part. sil.: li_poi_de

m BIOQ Nom genèric d’un grup de substàncies que tenen les mateixes característiques de solubilitat que els lípids però que en difereixen quant a l’estructura química i a la funció biològica.

->lipoïdosi

lipoïdosi

Part. sil.: li_po_ï_do_si

f PAT 1 Lipodistròfia.

2 Presència de lípids en les cèl·lules.

->lipòlisi

■lipòlisi

f BIOQ i FISIOL 1 Descomposició o destrucció dels lípids alimentaris en àcids grassos i sabons, en el curs de la digestió.

2 Destrucció de greixos.

3 Degradació dels triglicèrids en els teixits.

->lipolític

■lipolític -a

adj BIOQ i FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a la lipòlisi.

2 Que produeix lipòlisi.

->lipoma

■lipoma

[de lip- i -oma]

m PAT Tumor subcutani benigne format per una proliferació circumscrita del teixit adipós normal.

->lipomatosi

lipomatosi

f PAT Proliferació de lipomes en diversos punts del cos.

->lipopolisacàrid

lipopolisacàrid

m BIOQ Substància complexa formada per lípids i polisacàrids que constitueix un dels components de la paret cel·lular externa dels bacteris gramnegatius.

->lipoproteic

lipoproteic -a

Part. sil.: li_po_pro_teic

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a les lipoproteïnes.

2 Que conté lipoproteïnes.

3 De la natura de les lipoproteïnes.

->lipoproteid

lipoproteid

Part. sil.: li_po_pro_teid

m BIOQ Lipoproteïna.

->lipoproteïna

■lipoproteïna

Part. sil.: li_po_pro_te_ï_na

f BIOQ Complex constituït per l’associació de lípids amb certes proteïnes específiques.

->liposarcoma

liposarcoma

m PAT Tumor maligne derivat de cèl·lules immadures del teixit adipós.

->liposoluble

■liposoluble

adj QUÍM Soluble en greixos i olis.

->liposoma

■liposoma

m FISIOL ANIM 1 Gota lipídica del citoplasma cel·lular, especialment en un ou.

2 Gota constituïda bàsicament de fosfolípids i sintetitzada en el laboratori, que és emprada com a vehicle per a introduir enzims, proteïnes, antiparasitaris, vacunes, etc., a dins de cèl·lules, teixits, etc., directament des de l’exterior.

->liposucció

■liposucció

Part. sil.: li_po_suc_ci_ó

[de lipo-¹ i succió]

f TERAP Mètode quirúrgic emprat per a extreure teixit greixós acumulat, mitjançant una petita incisió per la qual hom introdueix una cànula connectada a un aparell aspirador.

->lipotímia

■lipotímia

Part. sil.: li_po_tí_mi_a

[de lipo-* i -tímia]

f PAT Pèrdua incompleta i fugaç del coneixement, però conservant, bé que debilitades, les funcions cardíaca i respiratòria.

->lipòtrop

lipòtrop -a

adj BIOQ Dit de les substàncies que prevenen la deposició anormal de greixos o la de greixos anormals, o que en faciliten l’eliminació.

->lipotropina

lipotropina

f FISIOL ANIM Hormona secretada per la part distal de la hipòfisi dels mamífers, que estimula la lipòlisi.

->lipsanoteca

■lipsanoteca

f LITÚRG i ART Reliquiari en forma de capsa o arqueta.

->lipúria

lipúria

Part. sil.: li_pú_ri_a

f PAT Presència anormal de greix en l’orina, a la qual confereix un color blanquinós.

->liquable

■liquable

[del ll. liquabĭlis, íd.]

adj FÍS i METAL·L Capaç d’ésser liquat.

->liquació

■liquació

Part. sil.: li_qua_ci_ó

[del ll. liquatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de liquar;

2 l’efecte.

->liquadora

■liquadora

f ELECTROD i GASTR Aparell electrodomèstic que serveix per a liquar fruita o verdura.

->liquar

■liquar

[del ll. liquare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr 1 GASTR 1 Separar el líquid intersticial que conté una fruita o verdura de la polpa, les pells, les llavors i altres parts sòlides de què es compon.

2 màquina de liquar ELECTROD Liquadora.

2 METAL·L Separar dues substàncies o més, de punts de fusió prou allunyats, per refredament lent de les substàncies en estat de fusió i, en conseqüència, per la solidificació successiva dels diferents components de la mescla líquida.

3 impr FÍS Liqüefer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liquar

GERUNDI: liquant

PARTICIPI: liquat, liquada, liquats, liquades

INDICATIU PRESENT: liquo, liqües, liqua, liqüem, liqüeu, liqüen

INDICATIU IMPERFET: liquava, liquaves, liquava, liquàvem, liquàveu, liquaven

INDICATIU PASSAT: liqüí, liquares, liquà, liquàrem, liquàreu, liquaren

INDICATIU FUTUR: liquaré, liquaràs, liquarà, liquarem, liquareu, liquaran

INDICATIU CONDICIONAL: liquaria, liquaries, liquaria, liquaríem, liquaríeu, liquarien

SUBJUNTIU PRESENT: liqüi, liqüis, liqüi, liqüem, liqüeu, liqüin

SUBJUNTIU IMPERFET: liqüés, liqüessis, liqüés, liqüéssim, liqüéssiu, liqüessin

IMPERATIU: liqua, liqüi, liqüem, liqüeu, liqüin

->liqüefacció

■liqüefacció

Part. sil.: li_qüe_fac_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. liquefacĕre, liquefactum ‘fer tornar líquid’]

f FÍS i 1 QUÍM IND 1 Acció de liqüefer;

2 l’efecte.

2 Fusió.

->liqüefacte

liqüefacte -a

Part. sil.: li_qüe_fac_te

adj QUÍM i FÍS Convertit en líquid per mitjà d’una liqüefacció.

->liqüefer

liqüefer

Part. sil.: li_qüe_fer

[del ll. liquefacĕre ‘fer tornar líquid’]

v tr FÍS Transformar una substància, un gas o un sòlid, a l’estat líquid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liqüefer

GERUNDI: liqüefent

PARTICIPI: liqüefet, liqüefeta, liqüefets, liqüefetes

INDICATIU PRESENT: liqüefaig, liqüefàs, liqüefà, liqüefem, liqüefeu, liqüefan

INDICATIU IMPERFET: liqüefeia, liqüefeies, liqüefeia, liqüefèiem, liqüefèieu, liqüefeien

INDICATIU PASSAT: liqüefiu, liqüeferes, liqüeféu, liqüeférem, liqüeféreu, liqüeferen

INDICATIU FUTUR: liqüefaré, liqüefaràs, liqüefarà, liqüefarem, liqüefareu, liqüefaran

INDICATIU CONDICIONAL: liqüefaria, liqüefaries, liqüefaria, liqüefaríem, liqüefaríeu, liqüefarien

SUBJUNTIU PRESENT: liqüefaci, liqüefacis, liqüefaci, liqüefem, liqüefeu, liqüefacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): liqüefaci, liqüefacis, liqüefaci, liqüefacem, liqüefaceu, liqüefacin

SUBJUNTIU IMPERFET: liqüefés, liqüefessis, liqüefés, liqüeféssim, liqüeféssiu, liqüefessin

IMPERATIU: liqüefés, liqüefaci, liqüefem, liqüefeu, liqüefacin

IMPERATIU (alternatiu): liqüefés, liqüefaci, liqüefacem, liqüefeu, liqüefacin

->liquen

■liquen

[del ll. lichen, -ēnis, i aquest, del gr. leikhḗn, íd., ‘herpes, lepra’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT i FARM 1 pl Grup —o, sistemàticament, divisió— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong, emprats en farmàcia per llurs propietats bacteriostàtiques.

2 sing Organisme vegetal de la divisió dels líquens.

3 liquen blanc Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa, emprat com a emol·lient, laxant i pectoral. És anomenat també carragheen.

4 liquen negre (o d’Islàndia) Liquen terrícola de la família de les parmeliàcies (Cetraria islandica), de color verdós o bru, emprat com a aliment i com a antitussigen.

2 PAT Nom genèric de diverses dermatosis papulars.

->liquènic

■liquènic -a

[de liquen]

adj BOT Relatiu o pertanyent als líquens.

->liquenificació

■liquenificació

Part. sil.: li_que_ni_fi_ca_ci_ó

f BOT Fenomen evolutiu pel qual es forma un liquen.

->liquenòleg

liquenòleg -òloga

m i f BOT Botànic especialitzat en liquenologia.

->liquenologia

liquenologia

Part. sil.: li_que_no_lo_gi_a

f BOT Especialitat de la botànica consagrada a l’estudi dels líquens.

->liquenoteca

liquenoteca

f BOT Herbari de líquens.

->liqüescència

■liqüescència

Part. sil.: li_qües_cèn_ci_a

[de liqüescent]

f Qualitat de liqüescent.

->liqüescent

■liqüescent

Part. sil.: li_qües_cent

[del ll. liquescens, -ntis, participi pres. de liquescĕre ‘tornar-se líquid’]

adj 1 FÍS Dit dels cossos que passen o tendeixen a passar a l’estat líquid.

2 MÚS Dit dels neumes escrits d’una manera especial per indicar que cal pronunciar bé una síl·laba d’articulació difícil.

->líquid

■líquid -a

[del ll. liquĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m FÍS 1 Dit de la substància en estat líquid.

2 estat líquid Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.

2 ECON 1 adj Dit de la quantitat, el sou o el preu que resulten un cop efectuades les reduccions que corresponen.

2 adj Dit de qualsevol bé o actiu financer fàcilment convertible en diner efectiu.

3 m Efectiu.

4 líquid imposable Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.

3 consonant líquida FON Dit de les consonants l i r que, precedides d’una oclusiva i seguides de vocal, hi formen síl·laba (com a glòria i dropo).

->liquid.

liquid.

abrev ECON liquidació 1.

->liquidable

■liquidable

[de liquidar]

adj Que pot ésser liquidat.

->liquidació

■liquidació

Part. sil.: li_qui_da_ci_ó

[de liquidar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ECON [abrev liquid.] 1 Determinació del passiu i l’actiu d’una casa de comerç, una corporació, etc., que plega, dels deutes i crèdits mutus de dos negociants, etc.

2 Arranjament final de comptes.

3 Procés a través del qual els béns mobles o immobles o de l’actiu en general d’una empresa es converteixen en diner efectiu.

4 Pagament d’un deute.

5 Venda a la menuda amb caràcter extraordinari i gran rebaixa de preus que fa un establiment comercial per cessació, reforma o trasllat.

2 FÍS i QUÍM IND Liqüefacció.

->liquidador

■liquidador -a

[de liquidar]

adj i m i f Que fa una liquidació.

->liquidàmbar

■liquidàmbar

m BOT Gènere d’arbres caducifolis de la família de les hamamelidàcies (Liquidambar sp), de fulles lobulades i flors unisexuals, dels quals hom extreu l’estorac.

->liquidambre

■liquidambre

m FARM estorac 2.

->líquidament

■líquidament

[de líquid; 1a FONT: 1638]

adv Lliure de deutes.

->liquidar

■liquidar

[de líquid; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 ECON 1 Sotmetre a una liquidació.

2 Pagar un deute.

3 Arranjar, finalment, un compte.

2 fig 1 Resoldre, acabar una qüestió pendent. Si liquidem això de l’allotjament avui, demà ja podrem trucar als convidats.

2 col·loq Fer desaparèixer totalment (alguna cosa). Ha liquidat l’herència en menys d’un any.

3 col·loq Matar (una persona); pelar.

3 FÍS i QUÍM IND Liqüefer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: liquidar

GERUNDI: liquidant

PARTICIPI: liquidat, liquidada, liquidats, liquidades

INDICATIU PRESENT: liquido, liquides, liquida, liquidem, liquideu, liquiden

INDICATIU IMPERFET: liquidava, liquidaves, liquidava, liquidàvem, liquidàveu, liquidaven

INDICATIU PASSAT: liquidí, liquidares, liquidà, liquidàrem, liquidàreu, liquidaren

INDICATIU FUTUR: liquidaré, liquidaràs, liquidarà, liquidarem, liquidareu, liquidaran

INDICATIU CONDICIONAL: liquidaria, liquidaries, liquidaria, liquidaríem, liquidaríeu, liquidarien

SUBJUNTIU PRESENT: liquidi, liquidis, liquidi, liquidem, liquideu, liquidin

SUBJUNTIU IMPERFET: liquidés, liquidessis, liquidés, liquidéssim, liquidéssiu, liquidessin

IMPERATIU: liquida, liquidi, liquidem, liquideu, liquidin

->liquiditat

■liquiditat

[del ll. liquidĭtas, -ātis ‘qualitat de líquid, puresa’]

f 1 FÍS Qualitat de líquid.

2 ECON 1 Condició o característiques d’un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d’una manera immediata.

2 liquiditat bancària Quantitat de diner de curs legal, dipositat a la vista al banc central i al deute públic, automàticament pignorable, mantingut pels bancs per afrontar les disminucions de llurs dipòsits.

3 liquiditat internacional Volum de mitjans de pagament acceptats per la generalitat de països per a saldar els deutes entre ells.

4 preferència per la liquiditat Relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i les variables que la determinen.

->lira¹

■lira¹

[del ll. lyra, i aquest, del gr. lýra, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 MÚS Instrument musical antic les cordes del qual, sostingudes sobre la caixa de ressonància per dos braços semblants a corns, eren tocades amb un plectre.

2 fig Inspiració d’un poeta.

3 POÈTICA Estrofa pròpia de la poesia castellana que consta de cinc versos.

4 TRANSP Tartana molt petita, de quatre seients, la secció transversal de la qual té una figura semblant a una lira musical.

5 lira de dilatació TECNOL Tros de tub corb, la forma del qual recorda la d’una lira, que hom col·loca en els trams rectes molt llargs de les canonades que han de transportar fluids a altes temperatures.

->lira²

■lira²

[del ll. libra ‘lliura de pes’]

f ECON 1 Unitat monetària d’Itàlia, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.

2 Unitat monetària de Turquia.

->lirat

■lirat -ada

[de lira¹]

adj 1 Que té la forma semblant a la d’una lira.

2 BOT Dit de la fulla pinnatífida que té el lòbul terminal més gros que els laterals.

->líric

■líric -a

[de lira¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Relatiu o pertanyent a la lírica. Poesia lírica. Gènere, teatre, líric. Tenor líric.

2 f MÚS Gènere musical que consisteix en la representació cantada d’un text o d’un llibret teatral.

3 f POÈTICA Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu.

->lirisme

■lirisme

[de líric; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 En poesia, prosa, pintura, música, etc., mode d’expressió en el qual predominen el valor líric —entès com a pura subjectivitat— i els tons afectius, sentimentals i emotius.

2 Qualitat característica de la poesia lírica.

3 pej Afectació inadequada de l’estil líric.

->liró

■liró -ona

[del cast. lirón, der. de l’ant. i dial. li, del ll. glīs, glīris, íd.; 1a FONT: c. 1900]

1 m ZOOL 1 Rata dormidora grisa.

2 Rata dormidora rogenca.

3 Rata cellarda.

2 adj i m i f beneit 2.

->lis

■lis

[del fr. lis, pl. d’un fr. ant. no testificat i desusat ben aviat *lil, ll. lilium ‘lliri’; 1a FONT: s. XV]

m BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies (Amaryllis formosissima), de fulles dístiques laciniades i de flor única, de color vermell, amb tres tèpals interns aixecats i uns altres tres d’externs penjants.

->lis-

■lis-

Forma prefixada del mot grec lýsis, que significa ‘dissolució’. Ex.: lisèmia.

->lisar

lisar

v tr MICROB i CIT Fer una lisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lisar

GERUNDI: lisant

PARTICIPI: lisat, lisada, lisats, lisades

INDICATIU PRESENT: liso, lises, lisa, lisem, liseu, lisen

INDICATIU IMPERFET: lisava, lisaves, lisava, lisàvem, lisàveu, lisaven

INDICATIU PASSAT: lisí, lisares, lisà, lisàrem, lisàreu, lisaren

INDICATIU FUTUR: lisaré, lisaràs, lisarà, lisarem, lisareu, lisaran

INDICATIU CONDICIONAL: lisaria, lisaries, lisaria, lisaríem, lisaríeu, lisarien

SUBJUNTIU PRESENT: lisi, lisis, lisi, lisem, liseu, lisin

SUBJUNTIU IMPERFET: lisés, lisessis, lisés, liséssim, liséssiu, lisessin

IMPERATIU: lisa, lisi, lisem, liseu, lisin

->lisboeta

■lisboeta

Part. sil.: lis_bo_e_ta

adj i m i f De Lisboa (capital i districte de Portugal).

->lisbonès

lisbonès -esa

adj i m i f Lisboeta.

->lisèrgic

■lisèrgic, àcid

[C₁₆H₁₆N₂O₂] BIOQ Constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual hom l’extreu per hidròlisi.

->lisi

■lisi

f 1 MICROB i BOT Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.

2 PAT Desaparició lenta i gradual d’una malaltia.

->lisi-

■lisi-

Forma prefixada del mot grec lýsis, que significa ‘dissolució’. Ex.: lisímetre.

->-lisi

■-lisi

Forma sufixada del mot grec lýsis, que significa ‘dissolució’. Ex.: electròlisi, diàlisi, històlisi.

->lisigen

■lisigen -ígena

adj MICROB i BOT Que produeix lisi.

->lisigènic

lisigènic -a

adj BOT Dit dels espais intercel·lulars originats per lisi.

->lisimàquia

lisimàquia

Part. sil.: li_si_mà_qui_a

f BOT Gènere d’herbes de la família de les primulàcies (Lysimackia sp), de fulles simples oposades o verticil·lades i de flors grogues o blanques.

->lisímetre

lisímetre

[de lisi- i -metre]

m PEDOL Aparell que serveix per a mesurar la quantitat d’aigua de pluja que es filtra a través del sòl.

->lisina

■lisina

f BIOQ 1 [NH₂(CH₂)₄CH(NH₂)COOH] Aminoàcid essencial.

2 CIT Agent capaç de produir la lisi a cèl·lules (citolisines) o bacteris ( bacteriolisines).

->lísing

■lísing

[de l’angl. leasing, íd.]

m DR CIV i ECON Arrendament financer.

->liso-

■liso-

Forma prefixada del mot grec lýsis, que significa ‘dissolució’. Ex.: lisozim.

->lisogen

■lisogen -ògena

MICROB 1 adj i m 1 Dit de la soca bacteriana en la qual l’ADN del bacteriòfag moderat es lliga a un lloc específic del cromosoma del bacteri, es reprodueix amb ell i és transmès a les generacions successives.

2 cicle lisogen Cicle biològic d’una soca lisògena.

2 adj BOT Lisigen.

->lisogènia

■lisogènia

Part. sil.: li_so_gè_ni_a

f MICROB Propietat d’alguns bacteriòfags (anomenats bacteriòfags moderats) d’infectar soques bacterianes i convertir-les en soques lisògenes.

->lisosoma

■lisosoma

m CIT Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i d’algunes de vegetals que conté fosfatasa i altres enzims hidrolítics.

->lisozim

lisozim

m BIOQ Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.

->listeriosi

listeriosi

Part. sil.: lis_te_ri_o_si

f PAT Zoonosi deguda al bacil Listeria monocytogenes.

->lístric

lístric -a

adj GEOL Tipus de falla normal on el pendent del pla de falla decreix fins a fer-se horitzontal.

->lit-

■lit-

Forma prefixada del mot grec líthos, que significa ‘pedra’. Ex.: litagog.

->-lit

■-lit

Forma sufixada del mot grec líthos, que significa ‘pedra’. Ex.: monòlit, megàlit, meteoròlit, aeròlit.

->-lita

■-lita

Forma sufixada del mot grec líthos, que significa ‘pedra’. Ex.: pimelita.

->litagog

■litagog -a

adj i m FARM i MED Dit del medicament que afavoreix l’expulsió de càlculs.

->litànic

litànic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. lĭtanīa ‘lletania’]

adj LITÚRG 1 Relatiu o pertanyent a la lletania.

2 Que té forma de lletania. Pregària litànica.

->litargiri

■litargiri

m 1 MINERAL Òxid de plom, PbO, mineral de color roig que cristal·litza en el sistema tetragonal.

2 PINT Òxid de plom en forma d’escates d’un roig groguenc que hom obté per oxidació del metall escalfant-lo en presència d’aire.

->literal

■literal

[del ll. litteralis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Relatiu o conforme a la lletra, al text.

2 sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent a la suma dels seus significants.

3 traducció literal Tipus de traducció que reprodueix exactament les idees expressades per cada mot de l’original.

2 ÀLG Dit de l’expressió algèbrica en què les quantitats conegudes són representades amb lletres.

->literalisme

■literalisme

m Tendència a seguir el contingut material d’un text, a aferrar-s’hi.

->literalista

■literalista

adj 1 Relatiu o pertanyent al literalisme.

2 Que té literalisme.

->literalitat

■literalitat

[de literal]

f Qualitat de literal.

->literalment

■literalment

[de literal; 1a FONT: 1685]

adv D’una manera literal.

->literari

■literari -ària

[del ll. litterarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1676]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les belles lletres i a la literatura. Estudis literaris. Crítica literària.

2 gènere literari Nom amb què hom designa cadascuna de les diverses formes d’expressió literària, l’estudi de les quals té també molta importància en el camp de l’exegesi bíblica.

3 llengua literària 1 Llengua que hom usa en escriure, amb una tendència a la unitat i a l’elevació respecte al llenguatge quotidià.

2 Llengua que té literatura.

4 món literari Conjunt dels qui conreen les belles lletres i la literatura.

->literàriament

■literàriament

Part. sil.: li_te_rà_ri_a_ment

[de literari]

adv D’una manera literària, segons els preceptes de la literatura.

->literarietat

■literarietat

Part. sil.: li_te_ra_ri_e_tat

f LIT Propietat intrínseca d’un text que, quan es dóna, el converteix en literari.

->literat

■literat -a

[del ll. litteratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1387]

adj i m i f Dit de la persona que es dedica a l’estudi de la literatura o a la producció literària.

->literatura

■literatura

[del ll. litteratura, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.

2 Producció d’obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.

3 Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.

4 1 Conjunt d’obres literàries d’un poble (literatura catalana), d’una època (literatura romàntica), d’un gènere (literatura èpica), destinades a un determinat públic (literatura infantil), etc.

2 Conjunt d’obres sobre un tema, sobre una matèria; bibliografia. Literatura mèdica, jurídica.

5 Escrit o parlament que divaga a l’entorn d’un tema concret, del qual desatén la part pràctica o interessant. Tot això que dius no és més que literatura.

->liti

■liti

[del ll. científic lithion, i aquest, del gr. líthos ‘pedra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG [símb: Li] Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup IA, de pes atòmic 6,939 i de nombre atòmic 3.

->litiasi

■litiasi

Part. sil.: li_ti_a_si

[de lit- i -iasi; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 PAT Formació de càlculs en les vies excretores de certs òrgans o glàndules.

2 FITOPAT Malaltia no parasitària de les peres deguda a la manca d’humitat.

->litiàsic

litiàsic -a

Part. sil.: li_ti_à_sic

[de litiasi]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la litiasi.

2 adj i m i f Que pateix de litiasi.

->lític¹

■lític¹ -a

[de liti; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 MICROB 1 Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.

2 cicle lític Cicle biològic d’una soca lítica.

2 PAT 1 Relatiu o pertanyent a la lisi.

2 Litiàsic.

3 QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al liti.

2 Que conté liti.

3 esp Dit dels composts de liti en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +1.

4 àcid lític BIOQ Àcid úric.

->lític²

lític² -a

adj Fet de pedra.

->-lític¹

■-lític¹ -lítica

Forma sufixada del mot grec lýsis, que significa ‘dissolució’. Ex.: anxiolític, hemolític.

->-lític²

■-lític² -lítica

Forma sufixada del mot grec líthos, que significa ‘pedra’. Ex.: megalític.

->litificació

■litificació

Part. sil.: li_ti_fi_ca_ci_ó

f PETROG Diagènesi.

->litigació

■litigació

Part. sil.: li_ti_ga_ci_ó

[del ll. litigatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de litigar;

2 l’efecte.

->litigant

■litigant

[del ll. litĭgans, -ntis, participi pres. de litigare ‘pledejar, disputar’]

adj Que litiga. Les parts litigants.

->litigar

■litigar

[del ll. litigare ‘pledejar, disputar’; 1a FONT: s. XV]

v tr DR PROC Pledejar, disputar sobre una cosa en judici.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: litigar

GERUNDI: litigant

PARTICIPI: litigat, litigada, litigats, litigades

INDICATIU PRESENT: litigo, litigues, litiga, litiguem, litigueu, litiguen

INDICATIU IMPERFET: litigava, litigaves, litigava, litigàvem, litigàveu, litigaven

INDICATIU PASSAT: litiguí, litigares, litigà, litigàrem, litigàreu, litigaren

INDICATIU FUTUR: litigaré, litigaràs, litigarà, litigarem, litigareu, litigaran

INDICATIU CONDICIONAL: litigaria, litigaries, litigaria, litigaríem, litigaríeu, litigarien

SUBJUNTIU PRESENT: litigui, litiguis, litigui, litiguem, litigueu, litiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: litigués, litiguessis, litigués, litiguéssim, litiguéssiu, litiguessin

IMPERATIU: litiga, litigui, litiguem, litigueu, litiguin

->litigi

■litigi

[del ll. litigium ‘plet, disputa’; 1a FONT: s. XV]

m 1 DR PROC 1 Plet, altercació en judici.

2 Objecte d’un plet.

2 fig Disputa, discussió, diferència. Han arranjat llur litigi a través d’una negociació. El lloc en litigi entre els candidats.

->litigiós

■litigiós -osa

Part. sil.: li_ti_gi_ós

[del ll. litigiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 DR PROC Que dóna matèria a un litigi.

2 fig Que està en dubte i pot donar, per tant, lloc a discussió.

->litigiosament

■litigiosament

Part. sil.: li_ti_gi_o_sa_ment

[de litigiós]

adv Per mitjà de litigi.

->litina

■litina

f QUÍM INORG Òxid de liti (Li₂O).

->litínic

■litínic -a

[de liti]

adj 1 QUÍM INORG Dit de les substàncies o composts que contenen liti i produeixen litina en ésser dissolts en aigua. Sals litíniques.

2 ALIM Dit de les aigües que contenen litina.

->litisconsorci

■litisconsorci

m DR PROC Agrupació de totes les persones que litiguen conjuntament formant una sola part.

->litisconsort

■litisconsort

m i f DR PROC Persona que litiga conjuntament amb una altra i forma amb ella una sola part.

->lito-

■lito-

Forma prefixada del mot grec líthos, que significa ‘pedra’. Ex.: litòfit, litografia.

->litòclasi

litòclasi

f GEOL Diàclasi.

->litoclast

litoclast

m PETROG En un sediment o roca carbonatada, partícula que prové de l’erosió de roques de sorra de la conca de sedimentació.

->litocromia

■litocromia

Part. sil.: li_to_cro_mi_a

f 1 Art de pintar sobre pedra.

2 GRÀF Cromolitografia.

->litodema

■litodema

[de lito- i el gr. démas ‘cos’]

m PETROG Cos de roca ígnia o metamòrfica, homogeni, considerat com a unitat estratigràfica, equivalent de la formació.

->litodiàlisi

litodiàlisi

Part. sil.: li_to_di_à_li_si

f TERAP Procés de dissolució de càlculs, a fi de treure’ls amb més facilitat.

->litofàcies

■litofàcies

Part. sil.: li_to_fà_ci_es

f GEOL Fàcies caracteritzada per un tipus de roca.

->litòfag

■litòfag -a

adj 1 BOT Dit de les algues que corroeixen les roques calcàries.

2 ZOOL Dit de l’animal que perfora les roques, com alguns mol·luscs.

->litofania

■litofania

Part. sil.: li_to_fa_ni_a

[de lito- i -fania; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ART 1 Impressió de figures sobre porcellana visibles a contraclaror.

2 Placa de porcellana on hom ha imprès figures visibles a contraclaror.

->litòfit

■litòfit

m BOT 1 Planta que té una estructura pètria, com les algues coral·lines.

2 Planta pròpia de terrenys rocosos o pedregosos.

->litogen

■litogen -ògena

[de lito- i -gen; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 GEOL 1 Que produeix pedra.

2 Que adquireix la duresa d’una pedra.

2 PAT Que produeix càlculs.

->litogènesi

■litogènesi

[de lito- i -gènesi]

f 1 PETROG Procés de formació de les roques.

2 PAT Procés de formació de càlculs.

->litogènia

litogènia

Part. sil.: li_to_gè_ni_a

[de lito- i -gènia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PETROG Part de la geologia que s’ocupa de la litogènesi.

->litoglífia

■litoglífia

Part. sil.: li_to_glí_fi_a

[de lito- i el gr. glýphō ‘gravar’]

f ART Art de gravar la pedra, les gemmes.

->litògraf

■litògraf -a

[de lito- i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f GRÀF Persona que es dedica a la litografia.

->litografia

■litografia

Part. sil.: li_to_gra_fi_a

[de lito- i -grafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GRÀF 1 Sistema d’impressió, basat en el fenomen de la repulsió existent entre l’aigua i les matèries grasses, en què el dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàl·lica de zinc o alumini.

2 Cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment.

3 Taller on hom exerceix la litografia.

->litografiar

■litografiar

Part. sil.: li_to_gra_fi_ar

[de litografia; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr GRÀF Reproduir per mitjà de la litografia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: litografiar

GERUNDI: litografiant

PARTICIPI: litografiat, litografiada, litografiats, litografiades

INDICATIU PRESENT: litografio, litografies, litografia, litografiem, litografieu, litografien

INDICATIU IMPERFET: litografiava, litografiaves, litografiava, litografiàvem, litografiàveu, litografiaven

INDICATIU PASSAT: litografií, litografiares, litografià, litografiàrem, litografiàreu, litografiaren

INDICATIU FUTUR: litografiaré, litografiaràs, litografiarà, litografiarem, litografiareu, litografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: litografiaria, litografiaries, litografiaria, litografiaríem, litografiaríeu, litografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: litografiï, litografiïs, litografiï, litografiem, litografieu, litografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: litografiés, litografiessis, litografiés, litografiéssim, litografiéssiu, litografiessin

IMPERATIU: litografia, litografiï, litografiem, litografieu, litografiïn

->litogràfic

■litogràfic -a

[de litografia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a la litografia.

->litogràficament

■litogràficament

[de litogràfic]

adv Per mitjà de la litografia.

->litòleg

■litòleg -òloga

[de lito- i -leg; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f GEOL Persona versada en litologia.

->litòlisi

■litòlisi

f 1 PEDOL Meteorització.

2 TERAP Dissolució dels càlculs, especialment els de la bufeta urinària.

->litologia

■litologia

Part. sil.: li_to_lo_gi_a

[de lito- i -logia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 GEOL Petrologia.

2 MED Part de la medicina relativa als càlculs i les concrecions.

->litològic

■litològic -a

[de litologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la litologia.

->litometeor

■litometeor

Part. sil.: li_to_me_te_or

m METEOR Meteor format per un conjunt de partícules, generalment sòlides i no aquoses, que es troben suspeses en l’aire. La calitja i la tempestat de sorra són litometeors.

->litopedi

litopedi

m EMBRIOL i PAT Fetus mort, procedent d’un embaràs ectòpic que presenta els teixits infiltrats per sals calcàries.

->litopèdion

litopèdion

Part. sil.: li_to_pè_di_on

m EMBRIOL i PAT Litopedi.

->litopó

■litopó

m PINT Pigment blanc, format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars.

->litoral

■litoral

[del ll. litoralis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

GEOMORF 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la vora de la mar.

2 fauna litoral ECOL Conjunt de la fauna marina que habita a les aigües costaneres.

2 m Franja de terreny en contacte amb la terra i la mar.

->litoscopi

■litoscopi

[de lito- i -scopi; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m DIAG Instrument per a examinar els càlculs de la bufeta.

->litoscòpia

■litoscòpia

Part. sil.: li_tos_cò_pi_a

[de lito- i -scòpia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f DIAG Ús del litoscopi.

->litosfera

■litosfera

[de lito- i -sfera; 1a FONT: c. 1925]

f GEOL Capa de la Terra que s’estén des de la superfície terrestre fins a l’astenosfera i comprèn, doncs, tota l’escorça i una part del mantell superior.

->litosfèric

■litosfèric -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent a la litosfera.

->litosiderit

■litosiderit

m ASTR Sideròlit.

->litosòl

litosòl

m PEDOL Sòl incipient sobre substrat rocallós dur, de perfil (A)C o AC.

->litosoma

■litosoma

m GEOL Cos sedimentari tridimensional de composició essencialment uniforme.

->litostratigrafia

■litostratigrafia

Part. sil.: li_tos_tra_ti_gra_fi_a

[de lito- i estratigrafia]

f ESTRATIG Part de l’estratigrafia que tracta de la composició petrològica dels estrats i de llur organització en unitats.

->lítote

■lítote

[del ll. litŏtes, i aquest, del gr. litótēs, íd., der. de litós ‘tènue’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f RET Recurs retòric pel qual un concepte és expressat, no pas per la seva afirmació sinó per la negació del seu contrari.

->litòtom

■litòtom

m CIR Instrument emprat per a practicar la litotomia.

->litotomia

■litotomia

Part. sil.: li_to_to_mi_a

f CIR Extracció d’un càlcul mitjançant una incisió a la bufeta.

->litotòmic

■litotòmic -a

adj CIR Relatiu o pertanyent a la litotomia.

->litotrícia

■litotrícia

Part. sil.: li_to_trí_ci_a

f CIR Litotrípsia.

->litotrípsia

■litotrípsia

Part. sil.: li_to_tríp_si_a

f CIR 1 Trituració d’un càlcul.

2 Operació quirúrgica que consisteix a esmicolar mecànicament un càlcul, biliar o renal principalment, per tal de facilitar-ne l’extracció.

->litotríptic

litotríptic -a

1 adj CIR Relatiu o pertanyent a la litotrípsia.

2 adj i m FARM i MED Dit de la substància capaç de dissoldre càlculs.

->litotriptor

■litotriptor

m CIR Instrument per a practicar la litotrípsia.

->litotritor

■litotritor

m CIR Litotriptor.

->litòtrof

litòtrof -a

adj i m i f FISIOL Dit de l’organisme que presenta litotròfia.

->litotròfia

litotròfia

Part. sil.: li_to_trò_fi_a

f FISIOL Tipus d’autotròfia dels organismes en la qual els electrons emprats per a reduir la matèria orgànica del medi provenen de la matèria inorgànica d’aquest medi.

->litotròfic

litotròfic -a

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la litotròfia o als litòtrofs.

->litràcies

■litràcies

Part. sil.: li_trà_ci_es

f BOT 1 pl Família de mirtals que consta d’espècies de plantes herbàcies o llenyoses amb fulles simples oposades o verticil·lades, flors actinomorfes i d’ovari súper i fruits capsulars.

2 sing Planta de la família de les litràcies.

->litre¹

■litre¹

[del fr. litre, creat per al sistema mètric decimal (1795), del fr. litron ‘mesura de capacitat’, del gr. lítra ‘lliura de 12 unces’, emparentat amb el ll. libra ‘lliura’]

m METROL [símb: l, L] Unitat de volum equivalent a un decímetre cúbic.

->litre²

litre²

m BOT Gènere de plantes de la família de les litràcies (Lythrum sp), de fulles simples enteres i flors purpúries.

->lítrum

lítrum

m BOT litre².

->lituà

■lituà -ana

Part. sil.: li_tu_à

1 adj i m i f De Lituània (estat d’Europa) o del lituà (llengua).

2 m LING Llengua de la família bàltica, parlada a Lituània.

->liturg

liturg -a

[del gr. leitourgós ‘el qui fa una funció pública’]

1 m HIST A l’antiga Grècia, ciutadà encarregat d’un servei públic.

2 m i f CRIST Persona que presideix una celebració litúrgica.

->litúrgia

■litúrgia

Part. sil.: li_túr_gi_a

[del gr. leitourgía ‘funció pública’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f LITÚRG 1 1 Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.

2 litúrgia de les hores Ofici diví.

2 Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc. Hom en diu també ritu.

3 En la tradició bizantina, missa.

4 litúrgia celestial Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.

->litúrgic

■litúrgic -a

[de litúrgia; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la litúrgia.

2 moviment litúrgic Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església.

->litúrgicament

■litúrgicament

[de litúrgic]

adv Segons la litúrgia.

->liturgista

■liturgista

[de litúrgia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f Especialista en l’estudi de la litúrgia.

->litxi

■litxi

m BOT i AGR 1 Arbre de la família de les sapindàcies (Litchi sinensis), de proporcions mitjanes, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics i vermellosos, la polpa dels quals, blanca i molt saborosa, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient.

2 Fruit del litxi.

->livedo

■livedo

f PAT Coloració lívida de la pell produïda, generalment, per un factor local qualsevol (fred, compressió, etc.).

->lívid

■lívid -a

[del ll. livĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 D’un blau brut com el que pren la pell per contusió o fred.

2 p ext D’una pal·lidesa blavosa.

->lividesa

■lividesa

[de lívid; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Qualitat de lívid.

2 PAT Color moradenc de la pell.

->líving

líving

[de l’angl. living (room) ‘cambra de viure’, comp. de living ‘viure’ i room ‘cambra’]

m CONSTR Estança d’una casa que serveix alhora de menjador, de sala i, eventualment, de cambra.

->livonià

livonià -ana

Part. sil.: li_vo_ni_à

1 adj i m i f De Livònia (regió del N d’Europa) o del livonià (llengua).

2 m LING Llengua baltofinesa, molt influïda pel letó, parlada a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).

->liwan

liwan^* [liwán]

[àr ] m ARQUIT i ISLAM Iwan.

->lixiviació

■lixiviació

Part. sil.: li_xi_vi_a_ci_ó

[de lixiviar]

f 1 FARM, QUÍM IND i METAL·L Operació d’extracció en la qual hom separa, per mitjà d’un dissolvent, un o més components d’un material sòlid.

2 PEDOL Procés que consisteix en la migració descendent d’elements solubles, originada per l’aigua de pluja.

->lixiviador

■lixiviador

Part. sil.: li_xi_vi_a_dor

[de lixiviar]

m FARM, QUÍM IND i METAL·L Aparell emprat per a lixiviar.

->lixiviar

■lixiviar

Part. sil.: li_xi_vi_ar

[formació culta analògica sobre la base del ll. lixivium ‘llexiu’, variant de lixivum]

v tr FARM, QUÍM IND i METAL·L Fer una lixiviació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lixiviar

GERUNDI: lixiviant

PARTICIPI: lixiviat, lixiviada, lixiviats, lixiviades

INDICATIU PRESENT: lixivio, lixivies, lixivia, lixiviem, lixivieu, lixivien

INDICATIU IMPERFET: lixiviava, lixiviaves, lixiviava, lixiviàvem, lixiviàveu, lixiviaven

INDICATIU PASSAT: lixivií, lixiviares, lixivià, lixiviàrem, lixiviàreu, lixiviaren

INDICATIU FUTUR: lixiviaré, lixiviaràs, lixiviarà, lixiviarem, lixiviareu, lixiviaran

INDICATIU CONDICIONAL: lixiviaria, lixiviaries, lixiviaria, lixiviaríem, lixiviaríeu, lixiviarien

SUBJUNTIU PRESENT: lixiviï, lixiviïs, lixiviï, lixiviem, lixivieu, lixiviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: lixiviés, lixiviessis, lixiviés, lixiviéssim, lixiviéssiu, lixiviessin

IMPERATIU: lixivia, lixiviï, lixiviem, lixivieu, lixiviïn

->lixiviat

lixiviat

Part. sil.: li_xi_vi_at

[de lixiviar]

m Líquid resultant d’un procés de lixiviació.

->lizardita

■lizardita

f MINERAL Mineral, fil·losilicat trioctaèdric d’estrat senzill, Mg₃Si₂O₅(OH)₄.

->lla

■lla

[variant ant. de allà (v. allà)]

adv 1 ant Allà.

2 poc ça poc lla Si fa no fa.

->llac

■llac

[del ll. lacus ‘dipòsit; bassa; trull; estany’; en l’accepció de ‘llot’ no és segur que no pugui tenir una etimologia preromana; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 GEOMORF Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.

2 BOT 1 Ranuncle d’aigua.

2 Llot ric en matèria orgànica i algues microscòpiques.

->llaç

■llaç

Hom.: llas

[del ll. vg. laciu, del ll. cl. laqueus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Corda que en un cap té un ull per on passa l’altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, subjectar.

2 Parany. Ja ha caigut al llaç.

3 fig Lligam, vincle.

2 Nus amb bagues escorredores que hom fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Portaven un llaç blanc al braç.

3 [sovint en pl] ALIM Pasta de sopa que fa, crua, de 2 a 4 cm de llarg i que és de forma semblant a la d’un llaç.

4 PAST Pastís de pasta fullada gebrat i generalment farcit de cabell d’àngel, que té forma de llaç.

5 TÈXT Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.

6 llaç d’amor HERÀLD Cordó plegat en forma circular els extrems del qual travessen la circumferència pel costat destre i pel sinistre.

->llaca

■llaca

[de llac]

f Fang que deixa la pluja als camps.

->llaça

llaça

[de llaç o, potser, de allassa, per tal com abans era feta amb una trena d’alls]

f dial Estalvis 3.

->llacada

■llacada

[de llaca]

f Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats.

->llaçada

■llaçada

[de llaç; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Banda amb què hom cenyeix alguna cosa formant llaç.

->llaçar

■llaçar

Hom.: llassar

[de llaç; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr Lligar amb un o més llaços.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llaçar

GERUNDI: llaçant

PARTICIPI: llaçat, llaçada, llaçats, llaçades

INDICATIU PRESENT: llaço, llaces, llaça, llacem, llaceu, llacen

INDICATIU IMPERFET: llaçava, llaçaves, llaçava, llaçàvem, llaçàveu, llaçaven

INDICATIU PASSAT: llací, llaçares, llaçà, llaçàrem, llaçàreu, llaçaren

INDICATIU FUTUR: llaçaré, llaçaràs, llaçarà, llaçarem, llaçareu, llaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: llaçaria, llaçaries, llaçaria, llaçaríem, llaçaríeu, llaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: llaci, llacis, llaci, llacem, llaceu, llacin

SUBJUNTIU IMPERFET: llacés, llacessis, llacés, llacéssim, llacéssiu, llacessin

IMPERATIU: llaça, llaci, llacem, llaceu, llacin

->llacer

■llacer -a

[de llaç]

m i f CINEG Persona que es dedica a la caça de conills amb llaç o llacera.

->llacera

■llacera

f Llaç, parany, per a caçar conills.

->llaceries

■llaceries

Part. sil.: lla_ce_ri_es

[de llaç]

f pl ARQUIT Motius geomètrics o florals enllaçats entre ells amb la continuïtat d’un fris i que constitueixen un ornament arquitectònic.

->llacet

llacet

[generalment en pl] m ALIM Pasta de sopa en forma de llaç petit i amb les vores arrodonides.

->llacor

■llacor

[de llac]

f 1 Llot, fang enganxós.

2 dial saba 1 1.

3 dial saó 1 2.

->llacorós

■llacorós -osa

[de llacor]

adj Ple de llacor.

->llacós

■llacós -osa

[de llac; 1a FONT: 1617]

adj Llotós, fangós.

->llàcova

■llàcova

f GEOG Terreny abrupte, desigual, obert entre muntanyes i que forma algunes valls estretes.

->llacuna

■llacuna

[del ll. lacūna, íd., der. de lacus ‘llac’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 GEOMORF 1 Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació.

2 Extensió d’aigua salada a l’interior d’un atol.

2 fig 1 Espai buit en la continuïtat d’un cos; espai blanc, interrupció, en un text, en una sèrie, etc.

2 Omissió, fallada, irregularitat, en allò que hom fa, diu, etc., especialment en un escrit o una exposició. En la conferència hi ha hagut algunes llacunes. Té llacunes: a vegades és molt brillant i a vegades sembla ruc.

3 CRÍT TEXT Interrupció, espai buit o manca de mots en un text manuscrit.

3 ELECTRÒN Forat.

4 HISTOL i ANAT 1 Espai intercel·lular de dimensions molt variables que presenten certs teixits.

2 Petita cavitat o depressió en un òrgan.

5 llacuna estratigràfica ESTRATIG Interrupció en el procés sedimentari encarregat d’emplenar les conques marines o continentals, que es manifesta per la manca d’un determinat tipus de sediment en la seqüència estratigràfica.

6 llacuna legal DR Manca de disposició legal aplicable a un fet concret.

->llacunenc

llacunenc -a

adj i m i f De la Llacuna (Anoia).

->lladella

■lladella

f ENTOM Cabra.

->lladern

■lladern

m BOT Aladern.

->lladracà

■lladracà

m BOT Canabassa.

->lladradissa

■lladradissa

[de lladrar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Lladrucs de molts gossos a la vegada.

->lladrador

■lladrador -a

[de lladrar]

adj Que lladra. És un gos molt lladrador.

->lladraire

■lladraire

Part. sil.: lla_drai_re

[de lladrar]

adj Lladrador.

->lladrament

■lladrament

[de lladrar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de lladrar.

2 Lladruc.

->lladrar

■lladrar

[del ll. latrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Fer lladrucs el gos.

2 Amenaçar amb lladrucs.

2 fig Amenaçar sense escometre. Ja pot lladrar, aquesta gent, que no ens arronsarem!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lladrar

GERUNDI: lladrant

PARTICIPI: lladrat, lladrada, lladrats, lladrades

INDICATIU PRESENT: lladro, lladres, lladra, lladrem, lladreu, lladren

INDICATIU IMPERFET: lladrava, lladraves, lladrava, lladràvem, lladràveu, lladraven

INDICATIU PASSAT: lladrí, lladrares, lladrà, lladràrem, lladràreu, lladraren

INDICATIU FUTUR: lladraré, lladraràs, lladrarà, lladrarem, lladrareu, lladraran

INDICATIU CONDICIONAL: lladraria, lladraries, lladraria, lladraríem, lladraríeu, lladrarien

SUBJUNTIU PRESENT: lladri, lladris, lladri, lladrem, lladreu, lladrin

SUBJUNTIU IMPERFET: lladrés, lladressis, lladrés, lladréssim, lladréssiu, lladressin

IMPERATIU: lladra, lladri, lladrem, lladreu, lladrin

->lladre

■lladre

[del ll. latro, -ōnis ‘guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit’, a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l’acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m i f Persona que roba. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines.

2 m i f fig Que car! Aquest botiguer és un lladre.

3 com un lladre m i f loc adv Expressió usada per a indicar que hom menja, treballa, corre, etc., molt, extraordinàriament. Sempre que va a dinar, s’atipa com un lladre.

4 el lladre es pensa que tots roben m i f Refrany que vol dir que el qui té males intencions sol malpensar dels altres.

5 entre lladres no es perd res m i f col·loq Frase humorística que es diu quan hom troba inesperadament allò que tothom havia cercat debades.

2 m pop Cremallot que es tomba i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc.

3 m pop ELECTROT Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.

4 m GRÀF Cos que, interposant-se entre el motlle tipogràfic i el paper, impedeix parcialment l’estampació.

5 m TÈXT Cilindre alimentador de la carda proveït de guarniment de dents de serra i que passa les fibres a la bóta.

->lladregada

■lladregada

[de lladre; 1a FONT: 1911]

f 1 Conjunt de lladres.

2 Acte propi d’un lladre.

->lladregam

■lladregam

[de lladre]

m Conjunt de lladres.

->lladregot

■lladregot -a

[de lladre; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f col·loq Lladre que fa robatoris de poca importància.

->lladregueig

■lladregueig

Part. sil.: lla_dre_gueig

[de lladreguejar]

m Acció de lladreguejar.

->lladreguejar

■lladreguejar

[de lladre]

v intr Fer de lladre, lladrunyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lladreguejar

GERUNDI: lladreguejant

PARTICIPI: lladreguejat, lladreguejada, lladreguejats, lladreguejades

INDICATIU PRESENT: lladreguejo, lladregueges, lladregueja, lladreguegem, lladreguegeu, lladreguegen

INDICATIU IMPERFET: lladreguejava, lladreguejaves, lladreguejava, lladreguejàvem, lladreguejàveu, lladreguejaven

INDICATIU PASSAT: lladreguegí, lladreguejares, lladreguejà, lladreguejàrem, lladreguejàreu, lladreguejaren

INDICATIU FUTUR: lladreguejaré, lladreguejaràs, lladreguejarà, lladreguejarem, lladreguejareu, lladreguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: lladreguejaria, lladreguejaries, lladreguejaria, lladreguejaríem, lladreguejaríeu, lladreguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: lladreguegi, lladreguegis, lladreguegi, lladreguegem, lladreguegeu, lladreguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: lladreguegés, lladreguegessis, lladreguegés, lladreguegéssim, lladreguegéssiu, lladreguegessin

IMPERATIU: lladregueja, lladreguegi, lladreguegem, lladreguegeu, lladreguegin

->lladremaner

■lladremaner -a

[deriv. de lladre (de) mà]

m i f Lladre de butxaques, que furta amb manya el que hom porta a sobre.

->lladreria

■lladreria

Part. sil.: lla_dre_ri_a

[de lladre]

f 1 Qualitat de lladre.

2 Acte propi d’un lladre.

->lladriola

■lladriola

Part. sil.: lla_dri_o_la

[der. de l’ant. llàdria ‘la que roba’, perquè les lladrioles roben o retenen els diners introduïts]

f dial Guardiola.

->lladrit

lladrit

[de lladrar]

m dial Lladruc.

->lladró

■lladró

[forma ant. de lladre, ll. latro, -ōnis, a partir de l’acusatiu, diferentment de lladre, que prové del nominatiu; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m CONSTR Sifó.

->lladronejar

■lladronejar

[de lladró; 1a FONT: 1460]

v intr Lladreguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lladronejar

GERUNDI: lladronejant

PARTICIPI: lladronejat, lladronejada, lladronejats, lladronejades

INDICATIU PRESENT: lladronejo, lladroneges, lladroneja, lladronegem, lladronegeu, lladronegen

INDICATIU IMPERFET: lladronejava, lladronejaves, lladronejava, lladronejàvem, lladronejàveu, lladronejaven

INDICATIU PASSAT: lladronegí, lladronejares, lladronejà, lladronejàrem, lladronejàreu, lladronejaren

INDICATIU FUTUR: lladronejaré, lladronejaràs, lladronejarà, lladronejarem, lladronejareu, lladronejaran

INDICATIU CONDICIONAL: lladronejaria, lladronejaries, lladronejaria, lladronejaríem, lladronejaríeu, lladronejarien

SUBJUNTIU PRESENT: lladronegi, lladronegis, lladronegi, lladronegem, lladronegeu, lladronegin

SUBJUNTIU IMPERFET: lladronegés, lladronegessis, lladronegés, lladronegéssim, lladronegéssiu, lladronegessin

IMPERATIU: lladroneja, lladronegi, lladronegem, lladronegeu, lladronegin

->lladronera

■lladronera

[de lladró; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Amagatall de lladres.

->lladronia

■lladronia

Part. sil.: lla_dro_ni_a

[de lladró; 1a FONT: 1448]

f Lladreria.

->lladronici

■lladronici

[del ll. latrocinium, íd., amb metàtesi per influx de l’ant. lladró, lladrons i altres abstractes en -ici; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Acte de lladre, robament, furt.

2 esp Sèrie de robaments.

->lladruc

■lladruc

[probablement d’un encreuament de lladrament amb l’ant. uc ‘aüc’, de aücar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Crit curt, fort i explosiu del gos.

->lladruny

■lladruny

[de lladrunyar]

m Cadascun dels robatoris del qui lladrunya.

->lladrunyar

■lladrunyar

[segurament d’un ll. vg. *latroniare, der. de latro, -ōnis ‘lladre’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v intr Robar ací i allà quan es presenta l’avinentesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lladrunyar

GERUNDI: lladrunyant

PARTICIPI: lladrunyat, lladrunyada, lladrunyats, lladrunyades

INDICATIU PRESENT: lladrunyo, lladrunyes, lladrunya, lladrunyem, lladrunyeu, lladrunyen

INDICATIU IMPERFET: lladrunyava, lladrunyaves, lladrunyava, lladrunyàvem, lladrunyàveu, lladrunyaven

INDICATIU PASSAT: lladrunyí, lladrunyares, lladrunyà, lladrunyàrem, lladrunyàreu, lladrunyaren

INDICATIU FUTUR: lladrunyaré, lladrunyaràs, lladrunyarà, lladrunyarem, lladrunyareu, lladrunyaran

INDICATIU CONDICIONAL: lladrunyaria, lladrunyaries, lladrunyaria, lladrunyaríem, lladrunyaríeu, lladrunyarien

SUBJUNTIU PRESENT: lladrunyi, lladrunyis, lladrunyi, lladrunyem, lladrunyeu, lladrunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: lladrunyés, lladrunyessis, lladrunyés, lladrunyéssim, lladrunyéssiu, lladrunyessin

IMPERATIU: lladrunya, lladrunyi, lladrunyem, lladrunyeu, lladrunyin

->lladruquejar

■lladruquejar

[de lladruc]

v intr Lladrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: lladruquejar

GERUNDI: lladruquejant

PARTICIPI: lladruquejat, lladruquejada, lladruquejats, lladruquejades

INDICATIU PRESENT: lladruquejo, lladruqueges, lladruqueja, lladruquegem, lladruquegeu, lladruquegen

INDICATIU IMPERFET: lladruquejava, lladruquejaves, lladruquejava, lladruquejàvem, lladruquejàveu, lladruquejaven

INDICATIU PASSAT: lladruquegí, lladruquejares, lladruquejà, lladruquejàrem, lladruquejàreu, lladruquejaren

INDICATIU FUTUR: lladruquejaré, lladruquejaràs, lladruquejarà, lladruquejarem, lladruquejareu, lladruquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: lladruquejaria, lladruquejaries, lladruquejaria, lladruquejaríem, lladruquejaríeu, lladruquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: lladruquegi, lladruquegis, lladruquegi, lladruquegem, lladruquegeu, lladruquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: lladruquegés, lladruquegessis, lladruquegés, lladruquegéssim, lladruquegéssiu, lladruquegessin

IMPERATIU: lladruqueja, lladruquegi, lladruquegem, lladruquegeu, lladruquegin

->llaga

■llaga

[del cast. llaga, íd.]

f PAT Nafra, úlcera.

->llagar

■llagar

v tr i pron PAT Ulcerar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llagar

GERUNDI: llagant

PARTICIPI: llagat, llagada, llagats, llagades

INDICATIU PRESENT: llago, llagues, llaga, llaguem, llagueu, llaguen

INDICATIU IMPERFET: llagava, llagaves, llagava, llagàvem, llagàveu, llagaven

INDICATIU PASSAT: llaguí, llagares, llagà, llagàrem, llagàreu, llagaren

INDICATIU FUTUR: llagaré, llagaràs, llagarà, llagarem, llagareu, llagaran

INDICATIU CONDICIONAL: llagaria, llagaries, llagaria, llagaríem, llagaríeu, llagarien

SUBJUNTIU PRESENT: llagui, llaguis, llagui, llaguem, llagueu, llaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llagués, llaguessis, llagués, llaguéssim, llaguéssiu, llaguessin

IMPERATIU: llaga, llagui, llaguem, llagueu, llaguin

->llagast

■llagast

[de llagasta]

m ZOOL Paparra.

->llagasta

■llagasta

[d’origen preromà pirinenc, potser basc; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 ZOOL Paparra.

2 arrapar-se com una llagasta Arrapar-se molt fort.

2 ADOB Bocí de carn que resta adherit a les peces de sola després d’estirades i que cal eliminar.

3 BOT Espina-xoca.

->llagost

■llagost

[de llagosta; 1a FONT: 1372]

m ENTOM Llagosta.

->llagosta

■llagosta

[del ll. vg. lacŭsta, ll. cl. locŭsta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ENTOM Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters, caracteritzats per llur cos massís, pels colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs i l’oviscapte molt curt. Cal destacar-ne la llagosta marroquina, de la família dels acrídids (Dociustaurus maroccanus), la llagosta migratòria, de la família dels acrídids (Locusta migratoria), la llagosta pelegrina, de la família dels acrídids (Schistocera gregaria) i la llagosta verda, de la família dels tetigònids (Tettigonia viridissima).

2 INDUM Peça de l’armadura que cobria part del braç.

3 MAR Nus o entolladura de dos caps de corda.

4 ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes i de la família dels palinúrids (Palinurus vulgaris) amb antenes llargues i fortes i les potes del primer parell acabades en una ungla robusta, molt apreciat en gastronomia.

->llagostada

■llagostada

[de llagosta]

f 1 ENTOM Núvol de llagostes.

2 Menjada de llagosta de mar.

->llagostenc

llagostenc -a

adj i m i f De la Llagosta (Vallès Oriental).

->llagoster

■llagoster

[de llagosta]

m MAR i PESC Embarcació destinada a la pesca de llagostes.

->llagostera

■llagostera

[de llagosta]

f PESC Nansa emprada en la pesca de les llagostes.

->llagosterenc

llagosterenc -a

adj i m i f De Llagostera (Gironès).

->llagosterí

llagosterí -ina

adj i m i f Llagosterenc.

->llagostí

■llagostí

[de llagosta; 1a FONT: 1324]

m ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes i de la família dels peneids (Penaeus kerathurus), amb les primeres antenes molt curtes i juntes, amb closca poc consistent d’un color grisenc i de carn molt apreciada.

->llagot

■llagot

[d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, amb moltes reserves; 1a FONT: s. XIII]

m Lloança amb què hom adula una altra persona.

->llagotejar

■llagotejar

[de llagot; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Tractar de seduir amb llagots, adular.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llagotejar

GERUNDI: llagotejant

PARTICIPI: llagotejat, llagotejada, llagotejats, llagotejades

INDICATIU PRESENT: llagotejo, llagoteges, llagoteja, llagotegem, llagotegeu, llagotegen

INDICATIU IMPERFET: llagotejava, llagotejaves, llagotejava, llagotejàvem, llagotejàveu, llagotejaven

INDICATIU PASSAT: llagotegí, llagotejares, llagotejà, llagotejàrem, llagotejàreu, llagotejaren

INDICATIU FUTUR: llagotejaré, llagotejaràs, llagotejarà, llagotejarem, llagotejareu, llagotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llagotejaria, llagotejaries, llagotejaria, llagotejaríem, llagotejaríeu, llagotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llagotegi, llagotegis, llagotegi, llagotegem, llagotegeu, llagotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llagotegés, llagotegessis, llagotegés, llagotegéssim, llagotegéssiu, llagotegessin

IMPERATIU: llagoteja, llagotegi, llagotegem, llagotegeu, llagotegin

->llagoter

■llagoter -a

[de llagot; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que llagoteja, adulador.

->llagoteria

■llagoteria

Part. sil.: lla_go_te_ri_a

[de llagoter; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Acció de llagotejar.

2 Adulació.

->llagranyer

■llagranyer

[d’origen incert, probablement der. del cèlt. agranio, -on, la mateixa arrel de aranyó, encreuat amb altres mots, com llambrusca]

m BOT Aranyoner.

->llàgrima

■llàgrima

[del ll. lacrĭma, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ANAT ANIM Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull.

2 hiperb Algun dia, per tot el que fa, vessarà llàgrimes de sang.

3 llàgrimes de cocodril fig Plors falsos, fingits.

4 plorar a llàgrima viva Plorar molt.

5 vall de llàgrimes Expressió usada per a indicar que la vida terrenal de l’home és plena de sofriments. Aquest món és una vall de llàgrimes.

2 p anal 1 Qualsevol cosa que tingui la forma d’una llàgrima, d’una gota.

2 Tros de vidre fos i tirat a l’aigua, el qual pren una forma de pera.

3 esp i Penjoll de vidre, en forma de llàgrima, de certs tipus de llums de sostre.

4 ARQUIT Gota.

5 BOT i AGR Gota d’humor o suc que algunes plantes secreten naturalment o bé per poda o per incisió.

6 pl DEC pluja 2 2.

3 llàgrimes de Job BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Coix lacryma-jobi), de fulles amples i planes i fruits molt durs, semblants a perles.

->llagrimal

llagrimal

[del b. ll. lacrimale; 1a FONT: 1647]

m ANAT ANIM Llagrimer.

->llagrimall

■llagrimall

[del b. ll. lacrimale, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ANAT ANIM Llagrimer.

->llagrimeig

■llagrimeig

Part. sil.: lla_gri_meig

[de llagrimejar]

m 1 1 Acció de llagrimejar;

2 l’efecte.

2 esp Fluix de llàgrimes independentment de tota emoció de l’ànim.

3 PAT Epífora.

->llagrimejant

llagrimejant

[de llagrimejar]

adj HERÀLD Dit de l’ull representat amb llàgrimes d’un esmalt igual o diferent.

->llagrimejar

■llagrimejar

[de llàgrima; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 Vessar llàgrimes. Tinc un ull que em llagrimeja. Quina dona més ploranera: sempre la veig llagrimejant.

2 fig 1 Les branques llagrimejaven.

2 esp Ploure d’una manera gairebé imperceptible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llagrimejar

GERUNDI: llagrimejant

PARTICIPI: llagrimejat, llagrimejada, llagrimejats, llagrimejades

INDICATIU PRESENT: llagrimejo, llagrimeges, llagrimeja, llagrimegem, llagrimegeu, llagrimegen

INDICATIU IMPERFET: llagrimejava, llagrimejaves, llagrimejava, llagrimejàvem, llagrimejàveu, llagrimejaven

INDICATIU PASSAT: llagrimegí, llagrimejares, llagrimejà, llagrimejàrem, llagrimejàreu, llagrimejaren

INDICATIU FUTUR: llagrimejaré, llagrimejaràs, llagrimejarà, llagrimejarem, llagrimejareu, llagrimejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llagrimejaria, llagrimejaries, llagrimejaria, llagrimejaríem, llagrimejaríeu, llagrimejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llagrimegi, llagrimegis, llagrimegi, llagrimegem, llagrimegeu, llagrimegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llagrimegés, llagrimegessis, llagrimegés, llagrimegéssim, llagrimegéssiu, llagrimegessin

IMPERATIU: llagrimeja, llagrimegi, llagrimegem, llagrimegeu, llagrimegin

->llagrimer

■llagrimer

[de llàgrima]

m ANAT ANIM Racó de l’ull format per la juntura de les dues parpelles arran del nas, per on es vessen les llàgrimes quan no poden circular pel conducte lacrimal.

->llagrimós

■llagrimós -osa

[de llàgrima; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que llagrimeja, ple de llàgrimes. L’àvia sempre té els ulls llagrimosos.

2 Que mou a plorar. Una pel·lícula llagrimosa.

->llagrimosament

■llagrimosament

[de llagrimós]

adv D’una manera llagrimosa.

->llagunat

llagunat -ada

adj i m i f De la Llaguna (Capcir).

->llagut

■llagut

Cp. llaüt 2

[cat. ant. llaüt, instrument de corda, aplicat a l’embarcació per semblança de forma (v. llaüt); 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 CONSTR NAV Petita embarcació d’arqueig variable aparellada amb vela llatina, per a la pesca i el cabotatge.

2 Embarcació oberta, amb un petit pont a proa i un altre a popa, utilitzada a l’Ebre per al transport de càrrega, moguda amb rems i vela.

->llama¹

■llama¹

[del cast. llama, i aquest, del quítxua llama]

m [o f] ZOOL Mamífer del subordre dels tilòpodes i de la família dels camèlids (Lama glama), de coll llarg, amb el cos cobert de llana espessa i llarga, emprat com a bèstia de càrrega al Perú i a Bolívia.

->llama²

■llama²

[del fr. lame ‘fulla de pedra, de metall’]

f 1 MAR Part plana de l’extrem superior del car i l’inferior de la pena per on s’ajunten i subjecten aquestes dues peces.

2 TÈXT Teixit de seda i or o argent en què el metall no apareix sinó en una cara.

->llamàntol

■llamàntol

[del gr. lykopánthēr, comp. de lýkos ‘llop’ i pánthēr ‘pantera’, amb terminació llatina usual -ulus, que hauria donat *locobàndol, d’on llomàntol, llamàntol]

m ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes i de la família dels nefròpids (Homarus gammarus), de color blau fosc, amb unes pinces enormes al primer parell de potes.

->llambillenc

llambillenc -a

adj i m i f De Llambilles (Gironès).

->llamborda

■llamborda

[probablement del fr. lambourde ‘suport per a sostenir parquets o paviments’, segurament del fr. ant. laon ‘post’, frànc. lado ‘post’, i bourde ‘vigueta’; 1a FONT: c. 1400]

f CONSTR 1 Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.

2 Llambordí.

->llambordí

■llambordí

[de llamborda]

m CONSTR Pedra forta, afaiçonada en forma prismàtica, que hom empra per a pavimentar carrers i carreteres.

->llambrar

■llambrar

[del cat. ant. llambre ‘ambre’, de l’àr. al-’ánbar, íd., amb l’article aglutinat (v. ambre)]

v intr Emetre raigs de llum per reflexió les aigües, els metalls, les pedres precioses, etc. Els ferros de les llances llambraven.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llambrar

GERUNDI: llambrant

PARTICIPI: llambrat, llambrada, llambrats, llambrades

INDICATIU PRESENT: llambro, llambres, llambra, llambrem, llambreu, llambren

INDICATIU IMPERFET: llambrava, llambraves, llambrava, llambràvem, llambràveu, llambraven

INDICATIU PASSAT: llambrí, llambrares, llambrà, llambràrem, llambràreu, llambraren

INDICATIU FUTUR: llambraré, llambraràs, llambrarà, llambrarem, llambrareu, llambraran

INDICATIU CONDICIONAL: llambraria, llambraries, llambraria, llambraríem, llambraríeu, llambrarien

SUBJUNTIU PRESENT: llambri, llambris, llambri, llambrem, llambreu, llambrin

SUBJUNTIU IMPERFET: llambrés, llambressis, llambrés, llambréssim, llambréssiu, llambressin

IMPERATIU: llambra, llambri, llambrem, llambreu, llambrin

->llambrec

■llambrec

[de llambregar]

m Llambregada.

->llambrega

■llambrega

[probablement del ll. labrax amb influx de llambrejar, llampegar]

f ICT Tord.

->llambregada

■llambregada

[de llambregar]

f Acció de llambregar.

->llambregar

■llambregar

[de llambrejar amb influx de llampegar, a causa del llampegueig de les mirades ràpides; 1a FONT: 1805]

v 1 tr Mirar o veure amb un cop d’ull. He llambregat el rebost i ja sé on amaguen la xocolata.

2 intr Donar cops d’ull ací i allà. Llambregava intentant trobar algun conegut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llambregar

GERUNDI: llambregant

PARTICIPI: llambregat, llambregada, llambregats, llambregades

INDICATIU PRESENT: llambrego, llambregues, llambrega, llambreguem, llambregueu, llambreguen

INDICATIU IMPERFET: llambregava, llambregaves, llambregava, llambregàvem, llambregàveu, llambregaven

INDICATIU PASSAT: llambreguí, llambregares, llambregà, llambregàrem, llambregàreu, llambregaren

INDICATIU FUTUR: llambregaré, llambregaràs, llambregarà, llambregarem, llambregareu, llambregaran

INDICATIU CONDICIONAL: llambregaria, llambregaries, llambregaria, llambregaríem, llambregaríeu, llambregarien

SUBJUNTIU PRESENT: llambregui, llambreguis, llambregui, llambreguem, llambregueu, llambreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llambregués, llambreguessis, llambregués, llambreguéssim, llambreguéssiu, llambreguessin

IMPERATIU: llambrega, llambregui, llambreguem, llambregueu, llambreguin

->llambreig

■llambreig

Part. sil.: llam_breig

[de llambrejar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Acció de llambrejar, reflex.

->llambrejar

■llambrejar

[de llambrar]

v intr Llambrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llambrejar

GERUNDI: llambrejant

PARTICIPI: llambrejat, llambrejada, llambrejats, llambrejades

INDICATIU PRESENT: llambrejo, llambreges, llambreja, llambregem, llambregeu, llambregen

INDICATIU IMPERFET: llambrejava, llambrejaves, llambrejava, llambrejàvem, llambrejàveu, llambrejaven

INDICATIU PASSAT: llambregí, llambrejares, llambrejà, llambrejàrem, llambrejàreu, llambrejaren

INDICATIU FUTUR: llambrejaré, llambrejaràs, llambrejarà, llambrejarem, llambrejareu, llambrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llambrejaria, llambrejaries, llambrejaria, llambrejaríem, llambrejaríeu, llambrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llambregi, llambregis, llambregi, llambregem, llambregeu, llambregin

SUBJUNTIU IMPERFET: llambregés, llambregessis, llambregés, llambregéssim, llambregéssiu, llambregessin

IMPERATIU: llambreja, llambregi, llambregem, llambregeu, llambregin

->llambrequí

■llambrequí

[del fr. lambrequin, íd., i aquest, del neerl. mitjà lamperkijn, dimin. de lamper ‘vel’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m HERÀLD Cadascuna de les petites bandes de tela retallada, ordinàriament en forma de fulles d’acant, que adornen el casc i cauen pels seus costats i els de l’escut.

->llambresc

■llambresc -a

[deriv. del radical de llambrar, llambregar]

adj dial Àgil, lleuger. Té anys, però encara va molt llambresc.

->llambric

■llambric

[probablement ll. lumbrīcus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m ZOOL Llombric.

->llambritja

■llambritja

f dial ORNIT Xatrac.

->llambroix

■llambroix

Part. sil.: llam_broix

m OFIC botavant 2 1.

->llambroixar

■llambroixar

Part. sil.: llam_broi_xar

[del ll. vg. lambrusciare ‘revestir, teginar’, der. del ll. vg. lambrusca, ll. cl. labrusca ‘vinya silvestre’]

v tr OFIC 1 Rebaixar les peülles de les cavalleries abans de ferrar-les.

2 Desbastar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llambroixar

GERUNDI: llambroixant

PARTICIPI: llambroixat, llambroixada, llambroixats, llambroixades

INDICATIU PRESENT: llambroixo, llambroixes, llambroixa, llambroixem, llambroixeu, llambroixen

INDICATIU IMPERFET: llambroixava, llambroixaves, llambroixava, llambroixàvem, llambroixàveu, llambroixaven

INDICATIU PASSAT: llambroixí, llambroixares, llambroixà, llambroixàrem, llambroixàreu, llambroixaren

INDICATIU FUTUR: llambroixaré, llambroixaràs, llambroixarà, llambroixarem, llambroixareu, llambroixaran

INDICATIU CONDICIONAL: llambroixaria, llambroixaries, llambroixaria, llambroixaríem, llambroixaríeu, llambroixarien

SUBJUNTIU PRESENT: llambroixi, llambroixis, llambroixi, llambroixem, llambroixeu, llambroixin

SUBJUNTIU IMPERFET: llambroixés, llambroixessis, llambroixés, llambroixéssim, llambroixéssiu, llambroixessin

IMPERATIU: llambroixa, llambroixi, llambroixem, llambroixeu, llambroixin

->llambrot

■llambrot

[der. del ll. labrum ‘llavi’, sinònim de labium, íd., amb influx de lambĕre ‘llepar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 col·loq Llavi. Tasteu això i us en llepareu els llambrots.

2 pl dial Ganyotes, babarotes.

->llambroter

■llambroter -a

[de llambrot]

adj Ganyotaire.

->llambrusca

■llambrusca

[del ll. vg. lambrusca, ll. cl. labrusca, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f BOT Varietat silvestre de la vinya.

->llambrusquer

■llambrusquer

[de llambrusca]

m BOT Llambrusca.

->llamenc

■llamenc -a

[probablement del ll. lambens, -ntis, participi pres. de lambĕre ‘llepar’, amb canvi de la terminació pel sufix -enc; 1a FONT: c. 1915]

adj i m i f Delicat, triat, en el menjar. Només menja requisits: és un llamenc.

->llamenqueria

■llamenqueria

Part. sil.: lla_men_que_ri_a

[de llamenc]

f Qualitat de llamenc.

->llament

■llament

m dial Lament.

->llamí

■llamí

[de creació moderna, derivació regressiva de llaminer, llaminadura, sorgida probablement d’una personificació de la llamineria, Sant Llemí, patró imaginari dels llaminers, documentada a la primeria del s. XIX]

m Llaminadura.

->llaminadura

■llaminadura

[der. del dialectal llaminar ‘llepar les femelles els seus fills, sobretot en el bestiar de pasturatge’, probablement d’un ll. vg. hispànic *lambinare ‘llepar insistentment’, format sobre el ll. lambĕre ‘llepar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.

->llaminejar

■llaminejar

[deriv. freqüentatiu del dialectal llaminar (v. llaminadura); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr Menjar llaminadures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llaminejar

GERUNDI: llaminejant

PARTICIPI: llaminejat, llaminejada, llaminejats, llaminejades

INDICATIU PRESENT: llaminejo, llamineges, llamineja, llaminegem, llaminegeu, llaminegen

INDICATIU IMPERFET: llaminejava, llaminejaves, llaminejava, llaminejàvem, llaminejàveu, llaminejaven

INDICATIU PASSAT: llaminegí, llaminejares, llaminejà, llaminejàrem, llaminejàreu, llaminejaren

INDICATIU FUTUR: llaminejaré, llaminejaràs, llaminejarà, llaminejarem, llaminejareu, llaminejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llaminejaria, llaminejaries, llaminejaria, llaminejaríem, llaminejaríeu, llaminejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llaminegi, llaminegis, llaminegi, llaminegem, llaminegeu, llaminegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llaminegés, llaminegessis, llaminegés, llaminegéssim, llaminegéssiu, llaminegessin

IMPERATIU: llamineja, llaminegi, llaminegem, llaminegeu, llaminegin

->llaminer

■llaminer -a

[deriv. del dialectal llaminar (v. llaminadura); 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f 1 Afeccionat a les llaminadures. És molt llaminer de xocolata. Ja tornes a menjar un caramel? Ets un llaminer.

2 fig Un home llaminer d’afalacs.

2 adj 1 Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust. Les maduixes amb nata són una menja llaminera.

2 fig El diner és molt llaminer.

->llamineria

■llamineria

Part. sil.: lla_mi_ne_ri_a

[de llaminer; 1a FONT: s. XVI]

f 1 Qualitat de llaminer.

2 Llaminadura.

->llamp

■llamp

Cp. llampec

[der. postverbal de llampar, potser ja en un ll. vg. *lampu; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 ELECT i METEOR 1 Descàrrega elèctrica que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre el núvol i el sòl.

2 llamp en rosari Alineació de llamps globulars, de tal manera que semblen un rosari igni.

3 llamp globular Llamp que es presenta en la forma d’un globus de foc, i que es desplaça lentament com si flotés en l’aire.

2 fig 1 Allò que fereix o impressiona violentament. Va caure sobre tot el poble el llamp de la còlera divina.

2 És usat en expressions exclamatives que enclouen una maledicció, una imprecació. Llamp de Déu! Mal llamp el mati! Mal llamp!

3 com un llamp Amb una gran rapidesa. Corre com un llamp.

4 ésser un llamp Moure’s, actuar, amb una gran rapidesa. Aquest home és un llamp: li manen una cosa i ja la té feta.

5 llamp de col·loq i Qualificació intensiva per a designar una cosa extraordinària. Quin llamp de gos! On vas amb aquest llamp de cotxe? Quin llamp de pluja que cau!

3 HERÀLD Figura en forma de feix de flames amb quatre dards zigzaguejants en sautor. Rep també el nom de furor de Júpiter o ira de Júpiter.

4 llamp del sostre dial ALIM Llonganissa.

->llampada

■llampada

[de llampar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Esclat de llum viu i instantani.

2 1 de llampada loc adv Com un llamp, rabent. Va passar per davant nostre de llampada.

2 de llampada loc adv En una visió rapidíssima, instantània. Només l’he vist de llampada.

3 tirar (o disparar, o engegar un tret, etc.) de llampada Tirar, un caçador, a un animal que només veu passar un instant per entre els arbres o les mates.

->llampadura

■llampadura

[de llampar]

f AGR i FITOPAT Malura d’un vegetal que s’ha llampat.

->llampament

■llampament

[de llampar]

m 1 Acció de llampar o de llampar-se;

2 l’efecte.

->llampant

■llampant

[de llampar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj 1 Lluent de tan nou o com si fos nou. Sembla acabat d’estrenar: que llampant!

2 Que fereix la vista pel seu color viu, detonant. Sempre duu vestits virolats, d’allò més llampants.

3 p ext Un cotxe de colors llampants.

2 adv Com un llamp, rabent.

->llampar

■llampar

[del ll. lampare, i aquest, del gr. lámpō, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 intr Llampegar, fer llampecs.

2 tr fulminar 1 1.

3 pron AGR i FITOPAT Assecar-se, els vegetals, per excés de calor del sol, de certs vents, etc.

4 pron PAT Ferir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampar

GERUNDI: llampant

PARTICIPI: llampat, llampada, llampats, llampades

INDICATIU PRESENT: llampo, llampes, llampa, llampem, llampeu, llampen

INDICATIU IMPERFET: llampava, llampaves, llampava, llampàvem, llampàveu, llampaven

INDICATIU PASSAT: llampí, llampares, llampà, llampàrem, llampàreu, llamparen

INDICATIU FUTUR: llamparé, llamparàs, llamparà, llamparem, llampareu, llamparan

INDICATIU CONDICIONAL: llamparia, llamparies, llamparia, llamparíem, llamparíeu, llamparien

SUBJUNTIU PRESENT: llampi, llampis, llampi, llampem, llampeu, llampin

SUBJUNTIU IMPERFET: llampés, llampessis, llampés, llampéssim, llampéssiu, llampessin

IMPERATIU: llampa, llampi, llampem, llampeu, llampin

->llampàs

llampàs

[pl -assos] m MAR Manyoc de filàstiques lligades per un extrem per mitjà d’un cap en forma de gassa, per on hom l’agafa, utilitzat per a netejar o eixugar la coberta, els costats del vaixell, etc.

->llampat

■llampat -ada

[de llampar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj Tocat del llamp.

2 adj fig Mancat del bon ús de la raó, tocat del bolet.

3 AGR i FITOPAT 1 adj Afectat de llampadura.

2 m Llampadura.

3 llampat dels ceps Malaltia de la vinya deguda al fong Stereum hirsutum.

4 adj PAT Ferit, que ha sofert un atac d’apoplexia.

5 anar llampat loc adv Anar molt de pressa, com un llamp, decidit.

->llampec

■llampec

Cp. llamp

[de llampegar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m ELECT i METEOR 1 Resplendor viva i molt breu originada en produir-se un llamp.

2 llampec de calor Llampó.

3 llampec de rosari Llampec que hom observa en forma de línia interrompuda aparentment.

2 m p anal Llum viva que només dura un instant, llampada.

3 fig 1 m Cosa que només dura un instant, manifestació sobtada i passatgera, breu moment. Un llampec de lucidesa.

2 adj inv Una manifestació llampec.

3 com un llampec D’una manera sobtada i ràpida. Ha fugit com un llampec.

->llampedona

■llampedona

[d’origen incert, potser relacionat amb llampúdol]

f BOT Llentiscle.

->llampegadera

■llampegadera

[de llampegar]

f Llampegadissa.

->llampegadissa

■llampegadissa

[de llampegar]

f Seguit de llampecs.

->llampegant

■llampegant

[de llampegar]

adj 1 1 Que llampega.

2 esp Que llança esclats vius i instantanis de llum.

2 p ext llampant 1 2 i llampant 1 3.

->llampegar

■llampegar

[der. de llamp, fins i tot d’un possible ll. *lampu der. del ll. lampare, o bé d’un ll. *lampicare, freqüentatiu de lampare; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr Fer llampecs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampegar

GERUNDI: llampegant

PARTICIPI: llampegat, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], llampega, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], llampegava, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], llampegà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], llampegarà, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], llampegaria, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], llampegui, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], llampegués, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

IMPERATIU: [no s’usa]

->llampegueig

■llampegueig

Part. sil.: llam_pe_gueig

[de llampeguejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció de llampeguejar.

2 Llampegadissa.

->llampeguejar

■llampeguejar

[de llampegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr 1 Llampegar.

2 esp Llançar esclats vius i instantanis de llum. L’aigua llampegueja amb el reflex del sol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampeguejar

GERUNDI: llampeguejant

PARTICIPI: llampeguejat, llampeguejada, llampeguejats, llampeguejades

INDICATIU PRESENT: llampeguejo, llampegueges, llampegueja, llampeguegem, llampeguegeu, llampeguegen

INDICATIU IMPERFET: llampeguejava, llampeguejaves, llampeguejava, llampeguejàvem, llampeguejàveu, llampeguejaven

INDICATIU PASSAT: llampeguegí, llampeguejares, llampeguejà, llampeguejàrem, llampeguejàreu, llampeguejaren

INDICATIU FUTUR: llampeguejaré, llampeguejaràs, llampeguejarà, llampeguejarem, llampeguejareu, llampeguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llampeguejaria, llampeguejaries, llampeguejaria, llampeguejaríem, llampeguejaríeu, llampeguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llampeguegi, llampeguegis, llampeguegi, llampeguegem, llampeguegeu, llampeguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llampeguegés, llampeguegessis, llampeguegés, llampeguegéssim, llampeguegéssiu, llampeguegessin

IMPERATIU: llampegueja, llampeguegi, llampeguegem, llampeguegeu, llampeguegin

->llampera

■llampera

[der. de llampar com una expansió semàntica d’allò que fa més llampant una embarcació]

f Cordill.

->llamperó

■llamperó

[de llampera]

m Tros de cordill emprat per a fer ballar la baldufa.

->llampferit

■llampferit -ida

[de llamp i ferit; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Tocat del llamp.

->llampó

■llampó

[de llamp]

m ELECT i METEOR Llampec del qual hom no sent el tro.

->llampoina

■llampoina

Part. sil.: llam_poi_na

[alteració popular de peònia per influx de mots com llampant, llampurnar o rampoina]

f BOT Peònia de muntanya.

->llamprea

■llamprea

Part. sil.: llam_pre_a

[del ll. td. lampetra/lamprēda i nauprēda, íd., potser amb etimologies populars: lambe-petram ‘llepa la roca’ i navis-prehendere ‘agafar la nau’, per l’hàbit d’adherir-s’hi]

f ICT Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomyzon, que es caracteritzen per llur cos cilíndric, nu i viscós, sense aletes parelles i amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies. Cal destacar-ne la llamprea de mar (P. marinus), la llamprea de riu (L. fluviatilis), la llamprea del Danubi (E. danfordi), la llamprea de Vladykov (E. vladykovi) i la llamprea de rierol (L. planeri, L. zanandreai).

->llampresa

■llampresa

[variant de llamprea; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f ICT Llamprea.

->llampuc

■llampuc

[de llamp]

m Llampec, llampó.

->llampúdol

■llampúdol

[del ll. alaternus putĭdus ‘aladern pudent’, per algunes fases de dissimilació (ladern-púded, lladen-púdol); 1a FONT: c. 1850]

m BOT 1 1 Aladern.

2 llampúdol bord Arbust de la família de les ramnàcies (Rhamnus ludovicisalvatoris), de fulles el·líptiques i dentades, flors axil·lars grogues i fruits bacciformes negres, propi de les Balears.

2 Évol.

->llampuga¹

■llampuga¹

[del ll. lampare ‘brillar’, amb terminació de mal explicar, o potser del gr. lámpousa ‘resplendent’, llatinitzat lampūsa, amb pèrdua de s i posterior introducció de -g- antihiàtica; 1a FONT: 1361]

f 1 Llampec, llampó.

2 ICT 1 Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels corifènids (Coryphaena hippurus), amb l’aleta dorsal que va del cap al peduncle caudal.

2 llampuga reial Peix osteïcti de la família dels lamprídids (Lampris guttatus), de cos fortament comprimit, oval o gairebé arrodonit, de color gris blavós amb reflexos blaus, verds i roses i el ventre vermell, que es distribueix per les mars d’arreu del món.

->llampuga²

■llampuga²

[v. llampuga¹]

f BOT Aladern.

->llampugar

■llampugar

[de llampuc; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v intr Fer llampucs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampugar

GERUNDI: llampugant

PARTICIPI: llampugat, llampugada, llampugats, llampugades

INDICATIU PRESENT: llampugo, llampugues, llampuga, llampuguem, llampugueu, llampuguen

INDICATIU IMPERFET: llampugava, llampugaves, llampugava, llampugàvem, llampugàveu, llampugaven

INDICATIU PASSAT: llampuguí, llampugares, llampugà, llampugàrem, llampugàreu, llampugaren

INDICATIU FUTUR: llampugaré, llampugaràs, llampugarà, llampugarem, llampugareu, llampugaran

INDICATIU CONDICIONAL: llampugaria, llampugaries, llampugaria, llampugaríem, llampugaríeu, llampugarien

SUBJUNTIU PRESENT: llampugui, llampuguis, llampugui, llampuguem, llampugueu, llampuguin

SUBJUNTIU IMPERFET: llampugués, llampuguessis, llampugués, llampuguéssim, llampuguéssiu, llampuguessin

IMPERATIU: llampuga, llampugui, llampuguem, llampugueu, llampuguin

->llampúgol

llampúgol

m BOT Aladern.

->llampuguera

■llampuguera

[de llampuga¹]

f PESC Art de pesca, semblant a l’artet, però més petit i amb cóp rodonenc i de poca fondària.

->llampurnar

■llampurnar

[resultat d’un encreuament de llampegar amb espurnar]

v intr Brillar, espurnar. Els ulls li llampurnaven.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampurnar

GERUNDI: llampurnant

PARTICIPI: llampurnat, llampurnada, llampurnats, llampurnades

INDICATIU PRESENT: llampurno, llampurnes, llampurna, llampurnem, llampurneu, llampurnen

INDICATIU IMPERFET: llampurnava, llampurnaves, llampurnava, llampurnàvem, llampurnàveu, llampurnaven

INDICATIU PASSAT: llampurní, llampurnares, llampurnà, llampurnàrem, llampurnàreu, llampurnaren

INDICATIU FUTUR: llampurnaré, llampurnaràs, llampurnarà, llampurnarem, llampurnareu, llampurnaran

INDICATIU CONDICIONAL: llampurnaria, llampurnaries, llampurnaria, llampurnaríem, llampurnaríeu, llampurnarien

SUBJUNTIU PRESENT: llampurni, llampurnis, llampurni, llampurnem, llampurneu, llampurnin

SUBJUNTIU IMPERFET: llampurnés, llampurnessis, llampurnés, llampurnéssim, llampurnéssiu, llampurnessin

IMPERATIU: llampurna, llampurni, llampurnem, llampurneu, llampurnin

->llampurneig

■llampurneig

Part. sil.: llam_pur_neig

[de llampurnejar]

m Acció de llampurnejar o llampurnar.

->llampurnejar

■llampurnejar

[resultat d’un encreuament de llampegar amb espurnejar]

v intr 1 Llampurnar, llampeguejar.

2 Fer pampallugues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llampurnejar

GERUNDI: llampurnejant

PARTICIPI: llampurnejat, llampurnejada, llampurnejats, llampurnejades

INDICATIU PRESENT: llampurnejo, llampurneges, llampurneja, llampurnegem, llampurnegeu, llampurnegen

INDICATIU IMPERFET: llampurnejava, llampurnejaves, llampurnejava, llampurnejàvem, llampurnejàveu, llampurnejaven

INDICATIU PASSAT: llampurnegí, llampurnejares, llampurnejà, llampurnejàrem, llampurnejàreu, llampurnejaren

INDICATIU FUTUR: llampurnejaré, llampurnejaràs, llampurnejarà, llampurnejarem, llampurnejareu, llampurnejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llampurnejaria, llampurnejaries, llampurnejaria, llampurnejaríem, llampurnejaríeu, llampurnejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llampurnegi, llampurnegis, llampurnegi, llampurnegem, llampurnegeu, llampurnegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llampurnegés, llampurnegessis, llampurnegés, llampurnegéssim, llampurnegéssiu, llampurnegessin

IMPERATIU: llampurneja, llampurnegi, llampurnegem, llampurnegeu, llampurnegin

->llampurnetes

■llampurnetes

[de llampurnar]

f pl Pampallugues.

->llana

■llana

[del ll. lana, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 RAM 1 Pèl de les ovelles.

2 Pèl d’altres animals semblant al de les ovelles.

3 haver-hi llana (en un lloc) fig i col·loq Haver-hi gent ignorant, poc desperta, fàcil d’enganyar. Hi ha molta llana, en aquest país!

4 tenir llana al clatell fig i col·loq Ésser ignorant, poc despert, deixar-se enganyar fàcilment.

5 treure la llana del clatell (a algú) fig i col·loq Llevar-li la ignorància, la neciesa.

2 TÈXT 1 Fibra procedent del pèl de les ovelles.

2 llana bruta Llana suarda.

3 llana carbonitzada Llana que ha estat sotmesa a l’acció d’àcids forts diluïts, per tal de destruir les restes vegetals que duu barrejades.

4 llana cardada Filats de llana gruixuts, peluts, no gaire regulars i sense pentinar, obtinguts en un assortiment de tres cardes.

5 llana d’adoberia (o de blanqueria) Llana obtinguda de les pells d’ovelles mortes a l’escorxador o de malaltia.

6 llana de carda Llana curta no apta per a ésser pentinada i que hom fila pel procediment de la llana cardada.

7 llana de cel·lulosa Raió tallat en fibres de gruix i longitud semblants als de la llana.

8 llana de pells Llana d’adoberia.

9 llana de pinte Llana llarga apta per a ésser pentinada.

10 llana de velló Llana verge.

11 llana dolça Fil de llana bastant gruixut, suau al tacte, que serveix per a treballs manuals d’agulla o de ganxet.

12 llana morta Llana d’adoberia.

13 llana pentinada Estam.

14 llana punxa Llana que resta als pintes en l’operació de pentinament, després d’haver separat l’estam.

15 llana regenerada Llana obtinguda per trituració i desfibrament de retalls de teixits nous de llana procedents de la confecció, de peces usades o de restes de filatura o tissatge.

16 llana suarda Llana de velló en brut, sense rentar, que conserva encara tota la suarda.

17 llana vegetal Llana de cel·lulosa.

18 llana verge Llana obtinguda directament per tosa, exempta de llana regenerada i de tota altra barreja.

3 p anal TECNOL 1 Nom donat a diverses matèries fibroses d’aspecte semblant al de la llana.

2 llana d’escòries TERMOT Material fibrós obtingut a partir de les escòries de fosa, emprat com a aïllant tèrmic.

3 llana de vidre Material fibrós format per fibres de vidre aglomerades que hom empra com a aïllant tèrmic i acústic.

->llanada

■llanada

f 1 ARM Bastó amb un tros de pell de moltó lligat a un cap, emprat per a netejar les peces d’artilleria després d’haver-les disparades.

2 OFIC Eina consistent en un manyoc de llana lligat a l’extrem d’un mànec de fusta i que és emprada a tall de pinzell per a enquitranar les embarcacions.

->llanarenc

llanarenc -a

adj i m i f De Llanars (Ripollès).

->llanat

■llanat -ada

Hom.: llenat

[de llana]

adj Cobert de llana.

->llança

■llança

[del ll. lancea, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

1 f 1 ARM Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.

2 llança manesa ARM Llança de petites dimensions que es podia brandar amb una sola mà.

3 rompre una llança HIST i ARM Trencar la llança en una topada amb l’adversari en un torneig, una lluita, etc.

4 rompre una llança contra (algú) fig Sortir a combatre’l.

5 rompre una llança per (o a favor de, en defensa de, etc.) fig ARM Sortir en defensa d’algú o d’alguna cosa manifestant-se a favor seu contra els qui l’ataquen.

2 m MIL Soldat armat de llança.

3 f TRANSP Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d’un carruatge, a cada costat de la qual s’enganxa un cavall, una mula, etc.

4 f Foguer.

5 llança de Crist BOT Llengua de serp.

->llançaarpons

llançaarpons

Part. sil.: llan_ça_ar_pons

[de llançar i arpó]

m MAR Aparell que serveix per a llançar arpons.

->llançabombes

■llançabombes

[de llançar i bomba¹]

m ARM Aparell muntat als avions bombarders i caces bombarders i destinat a llançar bombes.

->llançacaps

■llançacaps

[de llançar i cap¹]

m MAR Aparell en forma de canó proveït d’un coet per a llançar caps de corda a gran distància.

->llançacoets

■llançacoets

Part. sil.: llan_ça_co_ets

[de llançar i coet]

m ARM Arma, semblant al canó, que engega projectils de coet.

->llançada

■llançada

[de llança; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 1 Cop de llança.

2 Ferida de llança.

2 Conjunt dels cavalls enganxats a la llança d’un carruatge.

->llançador

■llançador -a

[de llançar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

1 1 adj i m i f Que llança. Un llançador de javelina.

2 m i f ESPORT En el beisbol, defensor que té la funció de llançar la pilota al receptor.

2 f TÈXT 1 Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.

2 llançadora d’agulla Filoja.

3 llançadora de cinteria Llançadora en forma d’estrep, proveïda d’una cremallera, que corre per unes guies impulsada per rodes dentades i que conté un rodet de trama.

4 llançadora de garrofa Llançadora de forma arquejada que hom emprava en els telers de mà sense taules.

5 llançadora de regata Llançadora desproveïda de broca i que a l’interior té un dentat per a retenir els cops de fil.

6 llançadora de volant Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que tenien taules.

3 llançadora espacial ASTRON Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.

->llançadoraire

■llançadoraire

Part. sil.: llan_ça_do_rai_re

[de llançador]

m i f TÈXT Persona que fa llançadores o en ven.

->llançaflames

■llançaflames

[de llançar i flama]

m ARM Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.

->llançafum

llançafum

[de llançar i fum]

m TÀCT Aparell, instal·lat a bord dels vaixells i dels avions de guerra, que serveix per a emetre cortines de fum.

->llançagranades

■llançagranades

[de llançar i granada²]

m ARM Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, sia anticarro o contra persones.

->llançaire

■llançaire

Part. sil.: llan_çai_re

Hom.: llençaire

[de llança; 1a FONT: 1911]

m i f TÈXT Cadascun dels dos operaris que, col·locats a banda i banda del teler de mà, tenien per missió d’impulsar la llançadora.

->llançament

■llançament

[de llançar]

m 1 Acció de llançar.

2 CONSTR NAV Inclinació de la roda de proa (o popa) d’un vaixell.

3 ASTRON Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.

4 DR 1 Acció de llançar mercaderies a la mar des d’un vaixell en perill.

2 Expropiació per acte judicial.

3 Acció de treure l’arrendatari o ocupant d’una finca, en execució de la sentència dictada en judici de desnonament.

5 ESPORT 1 En l’atletisme, acció de llançar el pes, el disc, la javelina i el martell al més lluny possible, des d’una zona delimitada i d’acord amb la reglamentació establerta.

2 llançament lliure En basquetbol, llançament directament a cistella, des d’una distància de 4,60 m de la taula, per part d’un jugador al qual hom ha fet falta personal.

->llançamíssils

■llançamíssils

[de llançar i míssil]

adj i m ARM 1 Que serveix per a llançar projectils del tipus míssil.

2 esp Dit del mitjà de transport o de la base des d’on hom llança projectils del tipus míssil.

->llançanenc

llançanenc -a

adj i m i f De Llançà (Alt Empordà).

->llançar

■llançar

Hom.: llençar

[de llança; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire. Llançar una fletxa. Llançar el disc. Llançar un satèl·lit artificial. A veure qui llança la pilota més enlaire! Ens entreteníem llançant còdols a l’estany.

2 p ext El volcà llançava pedres i cendra.

3 fig El sol llança raigs de llum. Va llançar-me una mirada furibunda. Llançar una maledicció. Llançar una excomunió. Llançà un crit penetrant.

4 DR Expropiar per acte judicial.

2 tr 1 Fer partir o moure vivament en una direcció determinada. Tot seguit va llançar els soldats a l’assalt. Li llançà els braços al coll.

2 p ext Llançar un atac.

3 fig Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer.

4 fig i esp Fer conèixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris. Llançar un autor, un artista. Llançar un producte al mercat.

5 MAR Avarar.

3 pron 1 Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. S’ha llançat a l’aigua de cap. Va llançar-se contra ell com una fera. Les tropes es llançaren a l’atac.

2 fig Es llançà cegament a fer política. S’ha llançat a una empresa folla.

4 tr llençar 2.

5 tr GRÀF Fer el llançat dels plecs d’un llibre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llançar

GERUNDI: llançant

PARTICIPI: llançat, llançada, llançats, llançades

INDICATIU PRESENT: llanço, llances, llança, llancem, llanceu, llancen

INDICATIU IMPERFET: llançava, llançaves, llançava, llançàvem, llançàveu, llançaven

INDICATIU PASSAT: llancí, llançares, llançà, llançàrem, llançàreu, llançaren

INDICATIU FUTUR: llançaré, llançaràs, llançarà, llançarem, llançareu, llançaran

INDICATIU CONDICIONAL: llançaria, llançaries, llançaria, llançaríem, llançaríeu, llançarien

SUBJUNTIU PRESENT: llanci, llancis, llanci, llancem, llanceu, llancin

SUBJUNTIU IMPERFET: llancés, llancessis, llancés, llancéssim, llancéssiu, llancessin

IMPERATIU: llança, llanci, llancem, llanceu, llancin

->llançat¹

■llançat¹

[de llançar]

m 1 Acció de llançar; llançament.

2 GRÀF Nom que reben els distints sistemes de disposar les pàgines d’un plec per a imprimir-lo per tal de deixar-les en l’ordre correlatiu de llurs folis un cop doblegat l’imprès.

->llançat²

■llançat²

[de llançar]

m 1 CONSTR NAV Porció més aprimada de la part anterior i posterior, ran de la carena, del buc d’una embarcació.

2 SUR Porció aprimada del mànec de la destral de pelar, de la burja.

->llançat³

llançat³ -ada

adj Decidit, atrevit.

->llançatorpedes

■llançatorpedes

[de llançar i torpede]

m ARM i MAR Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins.

->llancejar

■llancejar

[de llança; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr Allancejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llancejar

GERUNDI: llancejant

PARTICIPI: llancejat, llancejada, llancejats, llancejades

INDICATIU PRESENT: llancejo, llanceges, llanceja, llancegem, llancegeu, llancegen

INDICATIU IMPERFET: llancejava, llancejaves, llancejava, llancejàvem, llancejàveu, llancejaven

INDICATIU PASSAT: llancegí, llancejares, llancejà, llancejàrem, llancejàreu, llancejaren

INDICATIU FUTUR: llancejaré, llancejaràs, llancejarà, llancejarem, llancejareu, llancejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llancejaria, llancejaries, llancejaria, llancejaríem, llancejaríeu, llancejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llancegi, llancegis, llancegi, llancegem, llancegeu, llancegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llancegés, llancegessis, llancegés, llancegéssim, llancegéssiu, llancegessin

IMPERATIU: llanceja, llancegi, llancegem, llancegeu, llancegin

->llancer

■llancer

Hom.: llencer

[de llança; 1a FONT: 1318]

m 1 1 Soldat armat de llança.

2 HIST Menestral que fabricava llances.

2 pl FOLK Ball de figures semblant al rigodon.

3 TRANSP Cadascun dels cavalls que anaven enganxats a la llança d’un carruatge.

->llancera

■llancera

[de llança]

f ARM Estoig on recolza la virolla de la llança.

->llanceta

■llanceta

[de llança; 1a FONT: s. XIV]

f 1 CIR Instrument que serveix per a fer petites incisions; consta d’una làmina d’acer, amb tall a cada costat, acabada en punta.

2 ZOOL Amfiox.

->llancetera

■llancetera

[de llanceta]

f CIR Estoig de llancetes.

->llancívol

■llancívol -a

[de llançar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Fet per a ésser llançat. Una arma llancívola.

->llanda

■llanda

[variant dial. de llanta]

f 1 dial Llauna.

2 TRANSP 1 Cèrcol metàl·lic amb què hom envolta les rodes dels carruatges.

2 Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, generalment per mitjà dels raigs, que serveix de suport al pneumàtic.

->llandeilià

llandeilià -ana

Part. sil.: llan_dei_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al llandeilià.

2 m Quarta sèrie (i època) de l’ordovicià, interjacent entre el llanvirnià i el caradocià.

->llandilià

llandilià

Part. sil.: llan_di_li_à

m ESTRATIG Llandeilià.

->llandós

■llandós -osa

adj dial Que enutja, que dóna la llauna o la lata.

->llandoverià

llandoverià -ana

Part. sil.: llan_do_ve_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al llandoverià.

2 m Primera sèrie o estatge (i època o edat) del silurià inferior, que jeu damunt l’ashgil·lià i sota el wenlockià.

->llanejar

■llanejar

[de llana]

v intr Tenir, la carn de xai, un gust que recorda l’olor de la llana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llanejar

GERUNDI: llanejant

PARTICIPI: llanejat, llanejada, llanejats, llanejades

INDICATIU PRESENT: llanejo, llaneges, llaneja, llanegem, llanegeu, llanegen

INDICATIU IMPERFET: llanejava, llanejaves, llanejava, llanejàvem, llanejàveu, llanejaven

INDICATIU PASSAT: llanegí, llanejares, llanejà, llanejàrem, llanejàreu, llanejaren

INDICATIU FUTUR: llanejaré, llanejaràs, llanejarà, llanejarem, llanejareu, llanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: llanejaria, llanejaries, llanejaria, llanejaríem, llanejaríeu, llanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: llanegi, llanegis, llanegi, llanegem, llanegeu, llanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: llanegés, llanegessis, llanegés, llanegéssim, llanegéssiu, llanegessin

IMPERATIU: llaneja, llanegi, llanegem, llanegeu, llanegin

->llaner

■llaner -a

[de llana; 1a FONT: 1391]

1 adj Relatiu o pertanyent a la llana o al comerç de la llana. Indústria llanera.

2 m i f Persona que ven llana o la treballa.

->llanerí

llanerí -ina

adj i m i f De Llanera de Ranes (Costera).

->llaneria

■llaneria

Part. sil.: lla_ne_ri_a

[de llaner]

f TÈXT 1 Fabricació de teixits de llana.

2 Conjunt de les peces elaborades de llana.

3 Establiment on hom ven llana.

->llanerol

■llanerol

m HIST DR Dret consistent a pagar dos diners setmanals que imposaven a Mallorca els paraires als teixidors per a l’exercici de l’ofici.

->llaneta

■llaneta

[de llana]

f TÈXT Roba fina de llana, de baixa qualitat.

->llangardaix

■llangardaix

Part. sil.: llan_gar_daix

[de l’ant. llagardaix, d’un ll. vg. *lacartus, ll. lacertus, amb la -n- potser deguda a sargantana/sangartana i -aix per encreuament amb fardatxo; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 ZOOL Nom donat a diverses espècies de rèptils escatosos del subordre dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), de cos llarg i cilíndric, cua llarga i cònica, quatre potes curtes, amb el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades; les espècies de mida petita són anomenades sargantanes. Cal destacar-ne el llangardaix comú o ocel·lat (L. lepida), el llangardaix pirinenc o sargantana àgil (L. agilis), el llangardaix verd (L. viridis) i el llangardaix verd nord-occidental (L. scheiberi).

2 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids (Callionymus festivus), de color gris verdenc amb petites taques als flancs i les aletes dorsals juntes, la primera alta i en forma de falç.

3 p anal CONSTR Ferro ondulat o que forma diverses punxes a banda i banda, posat en sentit vertical enmig d’una finestreta per evitar que entrin lladres en una casa o en un corral.

->llangor

■llangor

[del ll. languor, -ōris, íd., der. de languēre íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.

2 Manca d’activitat, d’energia.

->llangorós

■llangorós -osa

[de llangor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Ple de llangor.

2 Que expressa la llangor. Un aire llangorós.

->llangorosament

■llangorosament

[de llangorós]

adv Amb llangor, d’una manera llangorosa.

->llanguiment

■llanguiment

[de llanguir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Llangor.

->llanguir

■llanguir

[del ll. languēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Patir de llangor. El certamen va anar llanguint fins que va desaparèixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: llanguir

GERUNDI: llanguint

PARTICIPI: llanguit, llanguida, llanguits, llanguides

INDICATIU PRESENT: llangueixo, llangueixes, llangueix, llanguim, llanguiu, llangueixen

INDICATIU IMPERFET: llanguia, llanguies, llanguia, llanguíem, llanguíeu, llanguien

INDICATIU PASSAT: llanguí, llanguires, llanguí, llanguírem, llanguíreu, llanguiren

INDICATIU FUTUR: llanguiré, llanguiràs, llanguirà, llanguirem, llanguireu, llanguiran

INDICATIU CONDICIONAL: llanguiria, llanguiries, llanguiria, llanguiríem, llanguiríeu, llanguirien

SUBJUNTIU PRESENT: llangueixi, llangueixis, llangueixi, llanguim, llanguiu, llangueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: llanguís, llanguissis, llanguís, llanguíssim, llanguíssiu, llanguissin

IMPERATIU: llangueix, llangueixi, llanguim, llanguiu, llangueixin

->llanós

■llanós -osa

[de llana]

adj 1 Cobert d’apèndixs semblants a la llana.

2 Semblant a la llana.

->llanositat

■llanositat

[de llanós]

f Qualitat de llanós.

->llanot

■llanot

m ICT Rajada punxosa.

->llanta

■llanta

[del fr. jante, ll. vg. *cambĭta, del cèlt. *cambo- ‘corbat’; 1a FONT: 1449]

f TRANSP Llanda.

->llanterna

■llanterna

[del ll. lantĕrna, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Fanal de mà amb una cara de vidre i un mànec o una nansa fixats generalment a la cara oposada.

2 ELECTROT Petit llum de butxaca format per una capsa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.

3 MAR Cimbori de vidre que enclou l’òptica del foc d’un far.

4 llanterna màgica CIN Aparell en el qual, per mitjà de lents, hom fa aparèixer, amplificades sobre una superfície blanca, figures pintades en tires de vidre i fortament il·luminades per un llum situat dins l’aparell.

5 llanterna sorda Llanterna en la qual hom pot tapar la cara de vidre a voluntat.

2 CONSTR 1 Claraboia que sobresurt d’una teulada o que és col·locada a la part alta de la caixa d’una escala per fer claror i, a vegades, ventilació a l’interior.

2 Llanternó.

3 TÈXT 1 Cilindre de la màquina jacquard.

2 Corró de llauna que, en certes màquines tèxtils, mou els cordills anomenats pianos.

4 llanterna d’Aristòtil ANAT ANIM Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents, situades al voltant de l’orifici bucal.