->eixarmentar

■eixarmentar

Part. sil.: ei_xar_men_tar

[del ll. *exsarmentare ‘podar els sarments’; 1a FONT: c. 1350]

v tr AGR Collir els sarments podats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixarmentar

GERUNDI: eixarmentant

PARTICIPI: eixarmentat, eixarmentada, eixarmentats, eixarmentades

INDICATIU PRESENT: eixarmento, eixarmentes, eixarmenta, eixarmentem, eixarmenteu, eixarmenten

INDICATIU IMPERFET: eixarmentava, eixarmentaves, eixarmentava, eixarmentàvem, eixarmentàveu, eixarmentaven

INDICATIU PASSAT: eixarmentí, eixarmentares, eixarmentà, eixarmentàrem, eixarmentàreu, eixarmentaren

INDICATIU FUTUR: eixarmentaré, eixarmentaràs, eixarmentarà, eixarmentarem, eixarmentareu, eixarmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixarmentaria, eixarmentaries, eixarmentaria, eixarmentaríem, eixarmentaríeu, eixarmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixarmenti, eixarmentis, eixarmenti, eixarmentem, eixarmenteu, eixarmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixarmentés, eixarmentessis, eixarmentés, eixarmentéssim, eixarmentéssiu, eixarmentessin

IMPERATIU: eixarmenta, eixarmenti, eixarmentem, eixarmenteu, eixarmentin

->eixarrancament

■eixarrancament

Part. sil.: ei_xar_ran_ca_ment

[de eixarrancar]

m Eixancarrament.

->eixarrancar

■eixarrancar

Part. sil.: ei_xar_ran_car

[de eixancarrar]

v tr i pron Eixancarrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixarrancar

GERUNDI: eixarrancant

PARTICIPI: eixarrancat, eixarrancada, eixarrancats, eixarrancades

INDICATIU PRESENT: eixarranco, eixarranques, eixarranca, eixarranquem, eixarranqueu, eixarranquen

INDICATIU IMPERFET: eixarrancava, eixarrancaves, eixarrancava, eixarrancàvem, eixarrancàveu, eixarrancaven

INDICATIU PASSAT: eixarranquí, eixarrancares, eixarrancà, eixarrancàrem, eixarrancàreu, eixarrancaren

INDICATIU FUTUR: eixarrancaré, eixarrancaràs, eixarrancarà, eixarrancarem, eixarrancareu, eixarrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixarrancaria, eixarrancaries, eixarrancaria, eixarrancaríem, eixarrancaríeu, eixarrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixarranqui, eixarranquis, eixarranqui, eixarranquem, eixarranqueu, eixarranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixarranqués, eixarranquessis, eixarranqués, eixarranquéssim, eixarranquéssiu, eixarranquessin

IMPERATIU: eixarranca, eixarranqui, eixarranquem, eixarranqueu, eixarranquin

->eixarreïment

■eixarreïment

Part. sil.: ei_xar_re_ï_ment

[de eixarreir]

m Qualitat d’eixarreït.

->eixarreir

■eixarreir

Part. sil.: ei_xar_re_ir

[format analògicament a partir de eixarreït, probable resultat d’un encreuament del ll. arĭdus ‘àrid’ amb un preromà emparentat amb el basc arro ‘corcat, fet malbé’]

v 1 tr Ressecar, endurir per dessecació. Aquests sols eixarreeixen els sembrats.

2 pron Eixarreir-se, la terra, quan no plou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixarreir

GERUNDI: eixarreint

PARTICIPI: eixarreït, eixarreïda, eixarreïts, eixarreïdes

INDICATIU PRESENT: eixarreeixo, eixarreeixes, eixarreeix, eixarreïm, eixarreïu, eixarreeixen

INDICATIU IMPERFET: eixarreïa, eixarreïes, eixarreïa, eixarreíem, eixarreíeu, eixarreïen

INDICATIU PASSAT: eixarreí, eixarreïres, eixarreí, eixarreírem, eixarreíreu, eixarreïren

INDICATIU FUTUR: eixarreiré, eixarreiràs, eixarreirà, eixarreirem, eixarreireu, eixarreiran

INDICATIU CONDICIONAL: eixarreiria, eixarreiries, eixarreiria, eixarreiríem, eixarreiríeu, eixarreirien

SUBJUNTIU PRESENT: eixarreeixi, eixarreeixis, eixarreeixi, eixarreïm, eixarreïu, eixarreeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixarreís, eixarreïssis, eixarreís, eixarreíssim, eixarreíssiu, eixarreïssin

IMPERATIU: eixarreeix, eixarreeixi, eixarreïm, eixarreïu, eixarreeixin

->eixarreït

■eixarreït -ïda

Part. sil.: ei_xar_re_ït

[de eixarreir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Ressec, d’una gran eixutesa. Una carn eixarreïda.

->eixart

■eixart

Part. sil.: ei_xart

[d’origen incert, potser de la família del cast. ant. enxertar ‘injertar’]

m AGR Empelt.

->eixartell

■eixartell

Part. sil.: ei_xar_tell

[del ll. vg. td. sartĭcŭlum, remodelació del ll. sarcŭlum ‘càvec’ amb l’influx de sartus, participi de sarīre ‘eixarcolar’, amb el prefix ex-, com en exsarculare i altres mots; 1a FONT: 1839, DLab.]

m AGR 1 Espècie d’aixadell forcat, de tres puntes, per a arreplegar fems.

2 Aixadell.

->eixartellar

■eixartellar

Part. sil.: ei_xar_te_llar

[de eixartell; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr AGR Birbar, eixarcolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixartellar

GERUNDI: eixartellant

PARTICIPI: eixartellat, eixartellada, eixartellats, eixartellades

INDICATIU PRESENT: eixartello, eixartelles, eixartella, eixartellem, eixartelleu, eixartellen

INDICATIU IMPERFET: eixartellava, eixartellaves, eixartellava, eixartellàvem, eixartellàveu, eixartellaven

INDICATIU PASSAT: eixartellí, eixartellares, eixartellà, eixartellàrem, eixartellàreu, eixartellaren

INDICATIU FUTUR: eixartellaré, eixartellaràs, eixartellarà, eixartellarem, eixartellareu, eixartellaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixartellaria, eixartellaries, eixartellaria, eixartellaríem, eixartellaríeu, eixartellarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixartelli, eixartellis, eixartelli, eixartellem, eixartelleu, eixartellin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixartellés, eixartellessis, eixartellés, eixartelléssim, eixartelléssiu, eixartellessin

IMPERATIU: eixartella, eixartelli, eixartellem, eixartelleu, eixartellin

->eixatar

■eixatar

Part. sil.: ei_xa_tar

[forma ant. de deixatar]

v tr Deixatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixatar

GERUNDI: eixatant

PARTICIPI: eixatat, eixatada, eixatats, eixatades

INDICATIU PRESENT: eixato, eixates, eixata, eixatem, eixateu, eixaten

INDICATIU IMPERFET: eixatava, eixataves, eixatava, eixatàvem, eixatàveu, eixataven

INDICATIU PASSAT: eixatí, eixatares, eixatà, eixatàrem, eixatàreu, eixataren

INDICATIU FUTUR: eixataré, eixataràs, eixatarà, eixatarem, eixatareu, eixataran

INDICATIU CONDICIONAL: eixataria, eixataries, eixataria, eixataríem, eixataríeu, eixatarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixati, eixatis, eixati, eixatem, eixateu, eixatin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixatés, eixatessis, eixatés, eixatéssim, eixatéssiu, eixatessin

IMPERATIU: eixata, eixati, eixatem, eixateu, eixatin

->eixau

■eixau

Part. sil.: ei_xau

[v. eixauc]

m Eixauc.

->eixauc

■eixauc

Part. sil.: ei_xauc

[de eixaugar; 1a FONT: 1326]

m 1 Canal de reg.

2 ECON 1 Allò que hom cedeix per res o a preu baix, que hom posa de premi, al qui fa que hom pugui mantenir o atènyer un bon preu en certes vendes o subhastes.

2 Als Països Catalans, prima o remuneració que l’administració reial concedia (des de la baixa edat mitjana fins al segle XIX) als qui participaven amb oferiments o dites a les subhastes anuals per adjudicar l’arrendament dels drets i els imposts reials.

->eixaugar

■eixaugar

Part. sil.: ei_xau_gar

[del ll. *exaquare ‘privar d’aigua’, der. de aqua; 1a FONT: 1278]

v tr PESC Treure de l’aigua l’art que hom hi havia llançat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixaugar

GERUNDI: eixaugant

PARTICIPI: eixaugat, eixaugada, eixaugats, eixaugades

INDICATIU PRESENT: eixaugo, eixaugues, eixauga, eixauguem, eixaugueu, eixauguen

INDICATIU IMPERFET: eixaugava, eixaugaves, eixaugava, eixaugàvem, eixaugàveu, eixaugaven

INDICATIU PASSAT: eixauguí, eixaugares, eixaugà, eixaugàrem, eixaugàreu, eixaugaren

INDICATIU FUTUR: eixaugaré, eixaugaràs, eixaugarà, eixaugarem, eixaugareu, eixaugaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixaugaria, eixaugaries, eixaugaria, eixaugaríem, eixaugaríeu, eixaugarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixaugui, eixauguis, eixaugui, eixauguem, eixaugueu, eixauguin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixaugués, eixauguessis, eixaugués, eixauguéssim, eixauguéssiu, eixauguessin

IMPERATIU: eixauga, eixaugui, eixauguem, eixaugueu, eixauguin

->eixavuirar

■eixavuirar

Part. sil.: ei_xa_vui_rar

[de l’ant. avuir, aüir ‘esternut’, del ll. augurium ‘auguri’, pel valor augural de l’esternut, potser ja d’un ll. vg. *exaguriare (cl. exaugurare ‘fer profà’)]

v intr dial Esternudar.

->eixavuiro

■eixavuiro

Part. sil.: ei_xa_vui_ro

m dial Esternut.

->eixe

■eixe -a

[pl eixos, eixes] adj i pron dial Aqueix.

->eixea

■eixea

Part. sil.: ei_xe_a

f HIST A l’edat mitjana i a la corona catalanoaragonesa, negociant dedicat principalment a rescatar captius catalans en territori musulmà, com també captius musulmans en terres catalanoaragoneses.

->eixelebradament

■eixelebradament

Part. sil.: ei_xe_le_bra_da_ment

[de eixelebrat]

adv D’una manera eixelebrada.

->eixelebrament

■eixelebrament

Part. sil.: ei_xe_le_bra_ment

[el mot suposa una base eixelebrar(-se), no usada, atesa l’existència de eixelebrat]

m Qualitat d’eixelebrat.

->eixelebrat

■eixelebrat -ada

Part. sil.: ei_xe_le_brat

[del ll. vg. *excerebratus ‘privat de cervell’, der. del ll. cerĕbrum ‘cervell’; 1a FONT: c. 1870]

1 adj i m i f Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.

2 adj p ext Ho ha fet d’una manera eixelebrada.

->eixeridament

■eixeridament

Part. sil.: ei_xe_ri_da_ment

[de eixerit]

adv Amb la vivor o habilitat pròpies d’una persona eixerida.

->eixerit

■eixerit -ida

Part. sil.: ei_xe_rit

[potser d’un ll. ex-ereptum, participi de erĭpĕre ‘deslliurar’, a través d’un *eixeret i influït pels ant. eixernit i eixerivit, íd. (v. eixorivir); 1a FONT: s. XVIII]

adj 1 Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.

2 p ext Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.

3 eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

->eixermar

■eixermar

Part. sil.: ei_xer_mar

Hom.: eixarmar

[del ll. *exeremare ‘convertir en erm’, der. del ll. ĕremus ‘desert’, i aquest, del gr. érēmos ‘desert, solitari’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr AGR 1 Artigar.

2 Netejar (un camp, un marge, un camí) d’esbarzers, mates, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixermar

GERUNDI: eixermant

PARTICIPI: eixermat, eixermada, eixermats, eixermades

INDICATIU PRESENT: eixermo, eixermes, eixerma, eixermem, eixermeu, eixermen

INDICATIU IMPERFET: eixermava, eixermaves, eixermava, eixermàvem, eixermàveu, eixermaven

INDICATIU PASSAT: eixermí, eixermares, eixermà, eixermàrem, eixermàreu, eixermaren

INDICATIU FUTUR: eixermaré, eixermaràs, eixermarà, eixermarem, eixermareu, eixermaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixermaria, eixermaries, eixermaria, eixermaríem, eixermaríeu, eixermarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixermi, eixermis, eixermi, eixermem, eixermeu, eixermin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixermés, eixermessis, eixermés, eixerméssim, eixerméssiu, eixermessin

IMPERATIU: eixerma, eixermi, eixermem, eixermeu, eixermin

->eixermat

■eixermat -ada

Part. sil.: ei_xer_mat

[de eixermar]

1 adj Dit d’un camí fressat.

2 f AGR Artiga.

->eixermataire

■eixermataire

Part. sil.: ei_xer_ma_tai_re

[de eixermar]

m i f AGR Artigaire.

->eixermim

■eixermim

Part. sil.: ei_xer_mim

[de eixermar; 1a FONT: 1899]

[sovint en pl] m AGR Allò que hom treu d’un camp, marge, etc., en eixermar-lo.

->eixerri

eixerri

Part. sil.: ei_xer_ri

m dial Xerri.

->eixida

■eixida

Part. sil.: ei_xi_da

[de eixir; 1a FONT: 1150]

f 1 Sortida.

2 pl dial Afores, camps que volten una població.

3 CONSTR Espai clos i descobert a la part posterior o lateral d’un edifici i en comunicació amb aquest.

4 anar d’eixida dial Anar eixit.

5 eixida de mas HIST DR Quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.

->eixidiu

■eixidiu

Part. sil.: ei_xi_diu

[de eixir]

m Forat per on surt l’aigua. L’eixidiu d’una aigüera.

->eixidura

■eixidura

Part. sil.: ei_xi_du_ra

f PAT Tumor en alguna part del cos.

->eiximent

■eiximent

Part. sil.: ei_xi_ment

[de eixir]

m Acció d’eixir.

->eixir

■eixir

Part. sil.: ei_xir

Hom.: així

[del ll. ĕxīre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* intr Sortir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixir

GERUNDI: eixint

PARTICIPI: eixit, eixida, eixits, eixides

INDICATIU PRESENT: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen

INDICATIU IMPERFET: eixia, eixies, eixia, eixíem, eixíeu, eixien

INDICATIU PASSAT: eixí, eixires, eixí, eixírem, eixíreu, eixiren

INDICATIU FUTUR: eixiré, eixiràs, eixirà, eixirem, eixireu, eixiran

INDICATIU CONDICIONAL: eixiria, eixiries, eixiria, eixiríem, eixiríeu, eixirien

SUBJUNTIU PRESENT: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixís, eixissis, eixís, eixíssim, eixíssiu, eixissin

IMPERATIU: ix, ixi, eixim, eixiu, ixin

->eixit

■eixit -ida

Part. sil.: ei_xit

[de eixir]

adj 1 Eixerit, viu, deseixit.

2 anar eixit Estar en zel un animal.

->eixiu

■eixiu

Part. sil.: ei_xiu

[der. anòmal de eixir]

m dial Resultat favorable; profit. No en trauràs eixiu, de fer això.

->eixivern

■eixivern

Part. sil.: ei_xi_vern

m dial Eixivernada.

->eixivernada

■eixivernada

Part. sil.: ei_xi_ver_na_da

[de eixivernar]

f Estada en un indret durant l’hivern.

->eixivernar

■eixivernar

Part. sil.: ei_xi_ver_nar

[del ll. exhibernare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v intr 1 impers Fer hivern. Enguany eixiverna molt fort.

2 Passar l’hivern, especialment el bestiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixivernar

GERUNDI: eixivernant

PARTICIPI: eixivernat, eixivernada, eixivernats, eixivernades

INDICATIU PRESENT: eixiverno, eixivernes, eixiverna, eixivernem, eixiverneu, eixivernen

INDICATIU IMPERFET: eixivernava, eixivernaves, eixivernava, eixivernàvem, eixivernàveu, eixivernaven

INDICATIU PASSAT: eixiverní, eixivernares, eixivernà, eixivernàrem, eixivernàreu, eixivernaren

INDICATIU FUTUR: eixivernaré, eixivernaràs, eixivernarà, eixivernarem, eixivernareu, eixivernaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixivernaria, eixivernaries, eixivernaria, eixivernaríem, eixivernaríeu, eixivernarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixiverni, eixivernis, eixiverni, eixivernem, eixiverneu, eixivernin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixivernés, eixivernessis, eixivernés, eixivernéssim, eixivernéssiu, eixivernessin

IMPERATIU: eixiverna, eixiverni, eixivernem, eixiverneu, eixivernin

->eixiverniu

■eixiverniu

Part. sil.: ei_xi_ver_niu

[de eixivernar]

m 1 Temps que dura l’eixivernada d’un animal en un indret.

2 Cost de l’eixivernada.

->eixobrir

■eixobrir

Part. sil.: ei_xo_brir

[del ll. *exoperīre ‘descobrir’; 1a FONT: 1373]

v tr Eixorbir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixobrir

GERUNDI: eixobrint

PARTICIPI: eixobrit, eixobrida, eixobrits, eixobrides

INDICATIU PRESENT: eixobreixo, eixobreixes, eixobreix, eixobrim, eixobriu, eixobreixen

INDICATIU IMPERFET: eixobria, eixobries, eixobria, eixobríem, eixobríeu, eixobrien

INDICATIU PASSAT: eixobrí, eixobrires, eixobrí, eixobrírem, eixobríreu, eixobriren

INDICATIU FUTUR: eixobriré, eixobriràs, eixobrirà, eixobrirem, eixobrireu, eixobriran

INDICATIU CONDICIONAL: eixobriria, eixobriries, eixobriria, eixobriríem, eixobriríeu, eixobririen

SUBJUNTIU PRESENT: eixobreixi, eixobreixis, eixobreixi, eixobrim, eixobriu, eixobreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixobrís, eixobrissis, eixobrís, eixobríssim, eixobríssiu, eixobrissin

IMPERATIU: eixobreix, eixobreixi, eixobrim, eixobriu, eixobreixin

->eixonar

■eixonar

Part. sil.: ei_xo_nar

[probablement del ll. exŭndare ‘escampar’, der. de ŭnda ‘aigua, ona’, d’on ‘eixugar l’aigua d’un lloc escampant-la amb la mà’ i, després, ‘passar la mà per les branques’; 1a FONT: 1370]

v tr 1 Agafant amb la mà una rama i movent-la al llarg d’aquesta, fer-ne desprendre (les fulles, flors, fruits). Eixonar ginesta. Eixonar olives.

2 p ext Llevar una cosa qualsevol, adherida en una altra, passant-li la mà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixonar

GERUNDI: eixonant

PARTICIPI: eixonat, eixonada, eixonats, eixonades

INDICATIU PRESENT: eixono, eixones, eixona, eixonem, eixoneu, eixonen

INDICATIU IMPERFET: eixonava, eixonaves, eixonava, eixonàvem, eixonàveu, eixonaven

INDICATIU PASSAT: eixoní, eixonares, eixonà, eixonàrem, eixonàreu, eixonaren

INDICATIU FUTUR: eixonaré, eixonaràs, eixonarà, eixonarem, eixonareu, eixonaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixonaria, eixonaries, eixonaria, eixonaríem, eixonaríeu, eixonarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixoni, eixonis, eixoni, eixonem, eixoneu, eixonin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixonés, eixonessis, eixonés, eixonéssim, eixonéssiu, eixonessin

IMPERATIU: eixona, eixoni, eixonem, eixoneu, eixonin

->eixorbar

■eixorbar

Part. sil.: ei_xor_bar

Cp. eixordar

[del ll. *exorbare, íd., der. de orbus ‘orfe; cec’]

v tr 1 Llevar els ulls.

2 Privar de la vista.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixorbar

GERUNDI: eixorbant

PARTICIPI: eixorbat, eixorbada, eixorbats, eixorbades

INDICATIU PRESENT: eixorbo, eixorbes, eixorba, eixorbem, eixorbeu, eixorben

INDICATIU IMPERFET: eixorbava, eixorbaves, eixorbava, eixorbàvem, eixorbàveu, eixorbaven

INDICATIU PASSAT: eixorbí, eixorbares, eixorbà, eixorbàrem, eixorbàreu, eixorbaren

INDICATIU FUTUR: eixorbaré, eixorbaràs, eixorbarà, eixorbarem, eixorbareu, eixorbaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixorbaria, eixorbaries, eixorbaria, eixorbaríem, eixorbaríeu, eixorbarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixorbi, eixorbis, eixorbi, eixorbem, eixorbeu, eixorbin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixorbés, eixorbessis, eixorbés, eixorbéssim, eixorbéssiu, eixorbessin

IMPERATIU: eixorba, eixorbi, eixorbem, eixorbeu, eixorbin

->eixorba-rates

■eixorba-rates

Part. sil.: ei_xor_ba-ra_tes

m BOT 1 eixorba-rates blanc Petit arbust espinós de la família de les labiades (Teucrium marum, ssp subspinosum), amb fulles molt estretes i inflorescències d’unes quantes flors purpúries.

2 eixorba-rates negre Mata en forma de coixí espinós, de la família de les papilionàcies (Astragalus balearicus), de fulles pinnades i flors blanques amb nervis purpuris.

->eixorbir

■eixorbir

Part. sil.: ei_xor_bir

[variant de eixobrir]

v tr AGR Descalçar els ceps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixorbir

GERUNDI: eixorbint

PARTICIPI: eixorbit, eixorbida, eixorbits, eixorbides

INDICATIU PRESENT: eixorbeixo, eixorbeixes, eixorbeix, eixorbim, eixorbiu, eixorbeixen

INDICATIU IMPERFET: eixorbia, eixorbies, eixorbia, eixorbíem, eixorbíeu, eixorbien

INDICATIU PASSAT: eixorbí, eixorbires, eixorbí, eixorbírem, eixorbíreu, eixorbiren

INDICATIU FUTUR: eixorbiré, eixorbiràs, eixorbirà, eixorbirem, eixorbireu, eixorbiran

INDICATIU CONDICIONAL: eixorbiria, eixorbiries, eixorbiria, eixorbiríem, eixorbiríeu, eixorbirien

SUBJUNTIU PRESENT: eixorbeixi, eixorbeixis, eixorbeixi, eixorbim, eixorbiu, eixorbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixorbís, eixorbissis, eixorbís, eixorbíssim, eixorbíssiu, eixorbissin

IMPERATIU: eixorbeix, eixorbeixi, eixorbim, eixorbiu, eixorbeixin

->eixorc

■eixorc -a

Part. sil.: ei_xorc

[probablement d’una base indoeuropea preromana *eksorko-, der. de orgh- ‘testicle’ (cf. gr. órkhis), amb el prefix privatiu eks-, ex-; 1a FONT: 1064]

adj Estèril.

->eixorcament

■eixorcament

Part. sil.: ei_xor_ca_ment

[de eixorc]

adv Estèrilment.

->eixordadissa

■eixordadissa

Part. sil.: ei_xor_da_dis_sa

[de eixordar]

f Conjunt de sorolls eixordadors.

->eixordador

■eixordador -a

Part. sil.: ei_xor_da_dor

[de eixordar; 1a FONT: 1878]

adj Que eixorda. Un soroll eixordador.

->eixordament

■eixordament

Part. sil.: ei_xor_da_ment

[de eixordar]

m 1 Acció d’eixordar;

2 l’efecte.

->eixordar

■eixordar

Part. sil.: ei_xor_dar

Cp. eixorbar

[del ll. exsŭrdare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Un soroll molt intens deixar (algú) com sord. M’eixordes, amb aquests crits!

2 abs Fan un soroll que eixorda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixordar

GERUNDI: eixordant

PARTICIPI: eixordat, eixordada, eixordats, eixordades

INDICATIU PRESENT: eixordo, eixordes, eixorda, eixordem, eixordeu, eixorden

INDICATIU IMPERFET: eixordava, eixordaves, eixordava, eixordàvem, eixordàveu, eixordaven

INDICATIU PASSAT: eixordí, eixordares, eixordà, eixordàrem, eixordàreu, eixordaren

INDICATIU FUTUR: eixordaré, eixordaràs, eixordarà, eixordarem, eixordareu, eixordaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixordaria, eixordaries, eixordaria, eixordaríem, eixordaríeu, eixordarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixordi, eixordis, eixordi, eixordem, eixordeu, eixordin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixordés, eixordessis, eixordés, eixordéssim, eixordéssiu, eixordessin

IMPERATIU: eixorda, eixordi, eixordem, eixordeu, eixordin

->eixordiga

■eixordiga

Part. sil.: ei_xor_di_ga

[alteració de ortiga per influx de l’ant. eixordigar, d’un ll. td. *exurticare ‘ortigar-se’]

f dial BOT Ortiga.

->eixorellar

■eixorellar

Part. sil.: ei_xo_re_llar

[del ll. vg. *exauriculare, íd.; 1a FONT: 1344]

v tr 1 Llevar les orelles o una orella.

2 Assenyalar (un animal) tallant-li un bocí d’orella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixorellar

GERUNDI: eixorellant

PARTICIPI: eixorellat, eixorellada, eixorellats, eixorellades

INDICATIU PRESENT: eixorello, eixorelles, eixorella, eixorellem, eixorelleu, eixorellen

INDICATIU IMPERFET: eixorellava, eixorellaves, eixorellava, eixorellàvem, eixorellàveu, eixorellaven

INDICATIU PASSAT: eixorellí, eixorellares, eixorellà, eixorellàrem, eixorellàreu, eixorellaren

INDICATIU FUTUR: eixorellaré, eixorellaràs, eixorellarà, eixorellarem, eixorellareu, eixorellaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixorellaria, eixorellaries, eixorellaria, eixorellaríem, eixorellaríeu, eixorellarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixorelli, eixorellis, eixorelli, eixorellem, eixorelleu, eixorellin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixorellés, eixorellessis, eixorellés, eixorelléssim, eixorelléssiu, eixorellessin

IMPERATIU: eixorella, eixorelli, eixorellem, eixorelleu, eixorellin

->eixoriviment

■eixoriviment

Part. sil.: ei_xo_ri_vi_ment

[de eixorivir]

m Estat del qui està eixorivit.

->eixorivir

■eixorivir

Part. sil.: ei_xo_ri_vir

[format analògicament de eixorivit, alteració de l’ant. eixerivit, possible der. de l’ant. eribit ‘salvat’, participi de erebre, del ll. erĭpĕre (v. eixerit)]

v tr i pron Deixondir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixorivir

GERUNDI: eixorivint

PARTICIPI: eixorivit, eixorivida, eixorivits, eixorivides

INDICATIU PRESENT: eixoriveixo, eixoriveixes, eixoriveix, eixorivim, eixoriviu, eixoriveixen

INDICATIU IMPERFET: eixorivia, eixorivies, eixorivia, eixorivíem, eixorivíeu, eixorivien

INDICATIU PASSAT: eixoriví, eixorivires, eixoriví, eixorivírem, eixorivíreu, eixoriviren

INDICATIU FUTUR: eixoriviré, eixoriviràs, eixorivirà, eixorivirem, eixorivireu, eixoriviran

INDICATIU CONDICIONAL: eixoriviria, eixoriviries, eixoriviria, eixoriviríem, eixoriviríeu, eixorivirien

SUBJUNTIU PRESENT: eixoriveixi, eixoriveixis, eixoriveixi, eixorivim, eixoriviu, eixoriveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixorivís, eixorivissis, eixorivís, eixorivíssim, eixorivíssiu, eixorivissin

IMPERATIU: eixoriveix, eixoriveixi, eixorivim, eixoriviu, eixoriveixin

->eixorquia

■eixorquia

Part. sil.: ei_xor_qui_a

[de eixorc]

f 1 Esterilitat.

2 HIST DR A Catalunya, a l’edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.

->eixugacabells

eixugacabells

Part. sil.: ei_xu_ga_ca_bells

[de eixugar i cabell]

m ELECTROD Aparell electrodomèstic que serveix per a eixugar els cabells.

->eixugada

■eixugada

Part. sil.: ei_xu_ga_da

[de eixugar]

f 1 Acció d’eixugar;

2 l’efecte.

->eixugador¹

■eixugador¹

Part. sil.: ei_xu_ga_dor

[de eixugar i -dor²]

m Prestatgeria, estança o cobert per a posar-hi coses a eixugar.

->eixugador²

■eixugador² -a

Part. sil.: ei_xu_ga_dor

[de eixugar i -dor¹; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Que eixuga. Avui fa un airet eixugador.

2 m Drap per a eixugar.

3 m 1 Aparell per a eixugar.

2 ELECTROD Eixugacabells.

->eixugall

■eixugall

Part. sil.: ei_xu_gall

[de eixugar]

m Drap per a eixugar; eixugador.

->eixugamà

■eixugamà

Part. sil.: ei_xu_ga_mà

[de eixugar i mà]

m Drap per a eixugar-s’hi les mans.

->eixugamans

■eixugamans

Part. sil.: ei_xu_ga_mans

m Eixugamà.

->eixugaparabrises

■eixugaparabrises

[de eixugar i parabrisa]

m AUT Aparell que serveix per a apartar l’aigua de la pluja o la neu que cau sobre el parabrisa o el vidre del darrere del vehicle i dificulta la visibilitat.

->eixugar

■eixugar

Part. sil.: ei_xu_gar

Cp. assecar

[del ll. td. exsūcare ‘deixar sense suc’, der. de sucus ‘suc; saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. suc¹); 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat. Eixugar els plats amb un drap.

2 pron Eixugar-se els llavis amb el tovalló. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixuga’t els ulls i no ploris més.

3 tr p ext Emportar-se la humitat, el líquid que cobreix una cosa. Amb una baieta, eixugar l’aigua que ha caigut a terra.

4 pron p ext Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.

5 tr p anal Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap.

2 1 tr Assecar (una cosa molla) fent que s’evapori l’aigua que la recobreix o amara. El sol eixuga les plantes molles de rosada. Aquest vent sec ho eixugarà tot!

2 pron Amb aquest vent la roba s’eixugarà de seguida!

3 1 tr Buidar un recipient del líquid que conté. Eixugar un safareig.

2 tr fig Exhaurir. Eixugar l’edició d’un llibre.

3 tr Escórrer totalment la llet a una vaca, ovella, etc. Quan muny les cabres les eixuga.

4 tr Fer que (una vaca, ovella, etc.) deixi de donar llet.

5 pron Perdre totalment la llet una vaca, ovella, etc.

6 pron Assecar-se un riu, una font, etc.

7 eixugar la butxaca (a algú) Deixar-lo sense diners.

4 tr COMPT Liquidar, pagar totalment, un deute, un dèficit, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eixugar

GERUNDI: eixugant

PARTICIPI: eixugat, eixugada, eixugats, eixugades

INDICATIU PRESENT: eixugo, eixugues, eixuga, eixuguem, eixugueu, eixuguen

INDICATIU IMPERFET: eixugava, eixugaves, eixugava, eixugàvem, eixugàveu, eixugaven

INDICATIU PASSAT: eixuguí, eixugares, eixugà, eixugàrem, eixugàreu, eixugaren

INDICATIU FUTUR: eixugaré, eixugaràs, eixugarà, eixugarem, eixugareu, eixugaran

INDICATIU CONDICIONAL: eixugaria, eixugaries, eixugaria, eixugaríem, eixugaríeu, eixugarien

SUBJUNTIU PRESENT: eixugui, eixuguis, eixugui, eixuguem, eixugueu, eixuguin

SUBJUNTIU IMPERFET: eixugués, eixuguessis, eixugués, eixuguéssim, eixuguéssiu, eixuguessin

IMPERATIU: eixuga, eixugui, eixuguem, eixugueu, eixuguin

->eixugavidres

■eixugavidres

Part. sil.: ei_xu_ga_vi_dres

[de eixugar i vidre]

m 1 Mena de rasclet de goma que serveix per a eixugar o netejar els vidres.

2 AUT Eixugaparabrises.

->eixugó

eixugó

Part. sil.: ei_xu_gó

[de eixugar]

m Acció d’eixugar; eixugada.

->eixut

■eixut -a

Part. sil.: ei_xut

[del ll. exsūctus, participi de exsūgĕre ‘xuclar’, sentit tardanament com a participi irregular de exsucare (v. eixugar), remotament relacionats; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

1 adj 1 Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava. No ho agafis si no tens les mans eixutes! Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la! Un pou eixut.

2 fig Dit de la vaca, ovella, etc., que ha perdut la llet.

3 a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus.

4 en eixut Sense mullar-se.

5 pa eixut Pa que no és del dia.

2 m Tros de terreny sec.

3 adj fig 1 Sec, curt. Eixut de paraules. Un estil eixut. Eixut de carns.

2 Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut. Carn eixuta. Una portada eixuta, sense cap fotografia o dibuix.

3 Dit del vi o licor mancat de dolçor.

4 Dit de la persona esquerpa i sorruda. És un home molt eixut: no t’hi avindràs pas!

4 HIDROL 1 m Sequedat en la terra per manca de pluja.

2 terra eixuta Terra mancada d’humitat per massa temps de no ploure.

->eixutada

■eixutada

Part. sil.: ei_xu_ta_da

[de eixut]

f Eixut, escassesa de pluja.

->eixutament

■eixutament

Part. sil.: ei_xu_ta_ment

[de eixut]

adv D’una manera eixuta. Em va respondre eixutament.

->eixutesa

■eixutesa

Part. sil.: ei_xu_te_sa

[de eixut; 1a FONT: c. 1600]

f Qualitat d’eixut.

->eixutor

■eixutor

Part. sil.: ei_xu_tor

[de eixut]

f 1 Qualitat d’eixut.

2 Secada.

->ejaculació

■ejaculació

Part. sil.: e_ja_cu_la_ci_ó

[de ejacular; 1a FONT: c. 1900]

f FISIOL 1 1 Acció d’ejacular;

2 l’efecte.

2 ejaculació precoç Expulsió prematura del semen al cap de poc d’haver començat el coit.

->ejaculador

■ejaculador -a

[de ejacular]

adj FISIOL 1 1 Relatiu o pertanyent a l’ejaculació.

2 conducte ejaculador ANAT ANIM Cadascun del dos tubs d’uns 2 cm de llarg que comencen a la vesícula seminal i aflueixen a la uretra prostàtica.

2 Que contribueix a l’ejaculació. Músculs ejaculadors.

->ejacular

■ejacular

[del ll. ejaculare, íd., der. de jaculus, -a, -um ‘que hom llança’, i aquest, der. de jacĕre ‘llançar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr FISIOL 1 Expel·lir amb una certa força una secreció, especialment el semen.

2 abs Expel·lir el semen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ejacular

GERUNDI: ejaculant

PARTICIPI: ejaculat, ejaculada, ejaculats, ejaculades

INDICATIU PRESENT: ejaculo, ejacules, ejacula, ejaculem, ejaculeu, ejaculen

INDICATIU IMPERFET: ejaculava, ejaculaves, ejaculava, ejaculàvem, ejaculàveu, ejaculaven

INDICATIU PASSAT: ejaculí, ejaculares, ejaculà, ejaculàrem, ejaculàreu, ejacularen

INDICATIU FUTUR: ejacularé, ejacularàs, ejacularà, ejacularem, ejaculareu, ejacularan

INDICATIU CONDICIONAL: ejacularia, ejacularies, ejacularia, ejacularíem, ejacularíeu, ejacularien

SUBJUNTIU PRESENT: ejaculi, ejaculis, ejaculi, ejaculem, ejaculeu, ejaculin

SUBJUNTIU IMPERFET: ejaculés, ejaculessis, ejaculés, ejaculéssim, ejaculéssiu, ejaculessin

IMPERATIU: ejacula, ejaculi, ejaculem, ejaculeu, ejaculin

->-ejar

-ejar

Sufix, del llatí -idiare, que significa: 1 ‘fer una acció relacionada amb’. Ex.: bracejar, feinejar, fantasiejar.

2 ‘ésser tirant a’. Ex.: verdejar, catalanejar.

->ejecció

■ejecció

Part. sil.: e_jec_ci_ó

[del ll. ejectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 FISIOL Dejecció.

2 FISIOL Ejaculació.

3 TECNOL Arrossegament d’un fluid per mitjà d’una depressió produïda per un raig d’un altre fluid a molta velocitat.

->ejectar

■ejectar

[del ll. ejectare, íd., freqüentatiu de ejicĕre ‘llançar fora’]

v tr 1 Expel·lir per ejecció.

2 AERON Expulsar d’un avió el seient del pilot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ejectar

GERUNDI: ejectant

PARTICIPI: ejectat, ejectada, ejectats, ejectades

INDICATIU PRESENT: ejecto, ejectes, ejecta, ejectem, ejecteu, ejecten

INDICATIU IMPERFET: ejectava, ejectaves, ejectava, ejectàvem, ejectàveu, ejectaven

INDICATIU PASSAT: ejectí, ejectares, ejectà, ejectàrem, ejectàreu, ejectaren

INDICATIU FUTUR: ejectaré, ejectaràs, ejectarà, ejectarem, ejectareu, ejectaran

INDICATIU CONDICIONAL: ejectaria, ejectaries, ejectaria, ejectaríem, ejectaríeu, ejectarien

SUBJUNTIU PRESENT: ejecti, ejectis, ejecti, ejectem, ejecteu, ejectin

SUBJUNTIU IMPERFET: ejectés, ejectessis, ejectés, ejectéssim, ejectéssiu, ejectessin

IMPERATIU: ejecta, ejecti, ejectem, ejecteu, ejectin

->ejècti

■ejècti

adj Que pot ésser ejectat. El seient ejèctil d’un caça.

->ejectiu

■ejectiu -iva

Part. sil.: e_jec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. ejectus, -a, -um, participi de ejicĕre ‘llançar fora’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’ejecció.

2 FON Dit del fonema consonàntic, anomenat també recursiu i glotalitzat, l’articulació del qual depèn d’una massa d’aire acumulada, durant l’oclusió, damunt les cordes vocals.

->ejector

■ejector

[del b. ll. ejector, -ōris ‘que llança’]

m TECNOL Aparell emprat en l’ejecció.

->el¹

■el¹

Hom.: al

[del ll. ille ‘ell, aquell’, que amb pronúncia àtona donà l’ant. lo (de l’acus. illum), elidit en posició enclítica (que.l dia) i, després, reforçat amb la e inicial; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

[i la forma l’ davant vocal o h] art 1 [pl els] Article definit o determinat masculí. El gos m’ha mossegat. El gos és un animal domèstic. Li paguen el menjar i el dormir. El ver, el bo i el bell, el que és ver, bo i bell. Faré el que pugui.

2 Article personal masculí d’ús familiar, que substitueix en part del domini català l’article en. M’ho ha dit el Manel. El paquet gros, el que ha dut l’Enric.

->el²

■el²

Hom.: al

[v. el¹]

[i les formes l’, lo, ’l] pron 1 Acusatiu masculí del pronom personal de tercera persona del singular. No el conec. Doneu-nos-el. Portar-los-el.

2 Predicat nominal en substitució d’un nom determinat. No l’és pas, el metge.

->ela¹

■ela¹

f 1 Nom de la lletra l L.

2 ela geminada Nom del signe l·l L·L.

3 ela doble Nom del dígraf ll.

->ela²

■ela²

[d’origen expressiu, com elis, de significat semblant; 1a FONT: s. XIX]

interj Elis.

->elaborable

■elaborable

[de elaborar]

adj Susceptible d’ésser elaborat.

->elaboració

■elaboració

Part. sil.: e_la_bo_ra_ci_ó

[del ll. elaboratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’elaborar;

2 l’efecte.

2 PSIC 1 Procés del pensament mitjançant el qual hom construeix les idees o els conceptes.

2 elaboració secundària Procés psíquic inconscient mitjançant el qual les idees latents d’una persona són manifestades en el somni d’una manera coherent.

->elaborar

■elaborar

[del ll. elaborare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 Fabricar, especialment amb successives operacions. Elaborar xocolata. Elaborar un xarop, uns comprimits.

2 Elaborar mel les abelles.

2 Produir, un organisme o un òrgan, certa substància per transformació. Elaborar, una planta, la saba. Elaborar, el fetge, la bilis.

3 Treballar mentalment per produir una obra intel·lectual. Elaborar un projecte de llei. Elaborar una teoria, una novel·la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elaborar

GERUNDI: elaborant

PARTICIPI: elaborat, elaborada, elaborats, elaborades

INDICATIU PRESENT: elaboro, elabores, elabora, elaborem, elaboreu, elaboren

INDICATIU IMPERFET: elaborava, elaboraves, elaborava, elaboràvem, elaboràveu, elaboraven

INDICATIU PASSAT: elaborí, elaborares, elaborà, elaboràrem, elaboràreu, elaboraren

INDICATIU FUTUR: elaboraré, elaboraràs, elaborarà, elaborarem, elaborareu, elaboraran

INDICATIU CONDICIONAL: elaboraria, elaboraries, elaboraria, elaboraríem, elaboraríeu, elaborarien

SUBJUNTIU PRESENT: elabori, elaboris, elabori, elaborem, elaboreu, elaborin

SUBJUNTIU IMPERFET: elaborés, elaboressis, elaborés, elaboréssim, elaboréssiu, elaboressin

IMPERATIU: elabora, elabori, elaborem, elaboreu, elaborin

->elació

■elació

Part. sil.: e_la_ci_ó

[del ll. elatio, -ōnis, íd.]

f Exaltació de l’ànim, ensuperbiment, presumpció, produïts especialment per la consciència de l’èxit, la prosperitat.

->elaïdat

elaïdat

Part. sil.: e_la_ï_dat

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid elaídic.

->elaídic

elaídic, àcid

Part. sil.: e_la_í_dic

QUÍM ORG Estereoisòmer de l’àcid oleic, a partir del qual és obtingut per acció del HNO₃.

->elaïdina

elaïdina

Part. sil.: e_la_ï_di_na

f QUÍM ORG Èster elaídic de la glicerina, de fórmula C₅₇H₁₀₄O₆.

->elaio-

elaio-

Forma prefixada del mot grec élaion, que significa ‘oli’. Ex.: elaiòmetre.

->elaiòmetre

elaiòmetre

Part. sil.: e_la_iò_me_tre

[de elaio- i -metre]

m OLEÏC Eleòmetre.

->elamita

■elamita

1 adj i m i f D’Elam (antiga regió del SW d’Àsia).

2 m LING Llengua caucàsica, o potser dravídica, parlada pels antics elamites.

->elapé

■elapé

[pl -és] m ELECTROAC Nom de la sigla LP amb què és conegut el long play, o disc de llarga durada.

->elàpids

■elàpids

m ZOOL 1 pl Família d’ofidis verinosos, entre els quals es destaquen la cobra, la serp corall, la serp tigre i la mamba.

2 sing Ofidi de la família dels elàpids.

->elasípodes

elasípodes

m ZOOL 1 pl Ordre d’equinoderms amb la placa madrepòrica encastada al derma.

2 sing Equinoderm de l’ordre dels elasípodes.

->elasmobranquis

■elasmobranquis

m pl ICT Selacis.

->elastà

■elastà

m TÈXT Fibra sintètica d’elastòmer constituïda, com a mínim, per un 85% en massa d’un poliuretà segmentat.

->elastància

elastància

Part. sil.: e_las_tàn_ci_a

f ELECTROT Magnitud igual a la inversa de la capacitat.

->elàstic

■elàstic -a

[del gr. elastós ‘que es pot empènyer o dirigir; dúctil’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 FÍS Que té elasticitat.

2 fig No estricte. Una consciència elàstica.

3 goma elàstica Cautxú.

2 m 1 Tira, cinta, etc., de goma o teixit elàstic.

2 [generalment en pl] esp Cadascuna de les dues tires elàstiques que, combinades de manera que passin per damunt de les espatlles, subjecten per llurs extrems, amb botons, grapes, etc., els pantalons.

->elàsticament

■elàsticament

[de elàstic]

adv Amb elasticitat, obeint a l’elasticitat.

->elasticitat

■elasticitat

[de elàstic; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 FÍS Propietat dels materials que es manifesta per la desaparició, en deixar d’actuar sobre ells forces exteriors d’intensitat inferior a un cert límit, de les deformacions produïdes per tals forces.

2 Qualitat d’elàstic.

3 ECON Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.

->elastina

■elastina

f BIOQ Escleroproteïna constituent de les fibres elàstiques del teixit connectiu, dels lligaments dels vertebrats i de les parets dels vasos sanguinis, on va associada amb mucopolisacàrids i mucoproteïnes.

->elastòmer

■elastòmer

m QUÍM ORG i PLÀST Polímer tridimensional que és capaç de recuperar la seva forma inicial després d’haver experimentat deformacions considerables sota l’acció de forces externes.

->elastoplàstic

elastoplàstic -a

adj FÍS Dit d’un material que presenta elastoplasticitat.

->elastoplasticitat

elastoplasticitat

f FÍS Propietat d’una substància que presenta comportament elàstic i plàstic alhora.

->elàter

■elàter

m BOT 1 Cadascuna de les fibres amb engruiximents helicoides que hi ha en les càpsules d’algunes hepàtiques, barrejades amb les espores, a la projecció i dispersió de les quals coadjuven.

2 Cadascun dels apèndixs filamentosos de les espores de les equisetàcies, de les quals espores, en desplegar-se ells quan l’aire és humit, faciliten la dispersió.

->elater-

elater-

Forma prefixada del mot grec elatḗr, que significa ‘que empeny davant seu’. Ex.: elatèrids.

->elateri

■elateri

m BOT Càpsula de les lletereses i altres euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa.

->elatèrids

elatèrids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters, que tenen el cap sota el pronot, el cos allargat i el protòrax amb gran mobilitat.

2 sing Coleòpter de la família dels elatèrids.

->elatero-

elatero-

Forma prefixada del mot grec elatḗr, que significa ‘que empeny davant seu’. Ex.: elateròmetre.

->elateròmetre

elateròmetre

m TECNOL i MOT Aparell emprat per a mesurar la pressió dels vapors o mescles gasoses utilitzats en els motors.

->elaterometria

elaterometria

Part. sil.: e_la_te_ro_me_tri_a

f TECNOL Determinació de l’elasticitat de vapors i gasos.

->elatinàcies

elatinàcies

Part. sil.: e_la_ti_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les parietals integrada per plantes herbàcies que habiten a l’aigua dolça, entre les quals destaca l’alfabegueta (Bergia aquatica).

2 sing Planta de la família de les elatinàcies.

->elatiu

■elatiu -iva

Part. sil.: e_la_tiu

[del ll. elativus, -a, -um ‘que pot ser endut’]

adj i m LING Dit del cas usat en algunes llengües, com és ara el basc, per a expressar separació.

->elbaïta

■elbaïta

Part. sil.: el_ba_ï_ta

f MINERAL Turmalina de liti.

->elcampelló

elcampelló -ona

adj i m i f Del Campell (Llitera).

->eleagnàcies

■eleagnàcies

Part. sil.: e_le_ag_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les mirtals integrada per plantes llenyoses de fulles cobertes de pèls. En jardins són plantats l’arç groc (Hippophae rhamnoides) i l’arbre del paradís (Elaeagnus angustifolia).

2 sing Planta de la família de les eleagnàcies.

->eleata

■eleata

Part. sil.: e_le_a_ta

1 m i f Habitant d’Elea (antiga ciutat de Lucània).

2 m FILOS Eleàtic.

->eleàtic

■eleàtic -a

Part. sil.: e_le_à_tic

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a la ciutat o a l’escola d’Elea.

2 m Membre de l’escola d’Elea.

->elecció

■elecció

Part. sil.: e_lec_ci_ó

[del ll. electio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’elegir;

2 l’efecte.

2 Designació d’una persona per a un càrrec o comissió mitjançant votació.

3 pl POLÍT Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala estatal.

->electe

■electe -a

[del ll. electus, -a, -um, íd.]

adj Elegit per a un càrrec o dignitat mentre encara no n’ha pres possessió.

->electiu

■electiu -iva

Part. sil.: e_lec_tiu

[del ll. electivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que es fa o és obtingut per elecció.

->electivament

■electivament

[de electiu]

adv Per elecció.

->elector

■elector -a

[del ll. elector, -ōris, íd.]

1 m i f 1 Persona que elegeix.

2 DR Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercitar el dret de sufragi.

2 m HIST Príncep elector.

->electoral

■electoral

[de elector; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les eleccions. Programa electoral.

2 HIST 1 Relatiu o pertanyent a un elector o a un electorat.

2 príncep electoral El fill hereu d’un elector.

->electoralisme

■electoralisme

[de electoral]

m POLÍT Actitud política determinada per una estratègia electoral i no per la fidelitat a una doctrina.

->electoralista

■electoralista

[de electoral]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’electoralisme. Un programa electoralista.

2 Que practica l’electoralisme. Un polític electoralista.

->electorat

■electorat

[de elector; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 DR Conjunt dels electors, cos electoral.

2 HIST Títol, dignitat o ofici d’un elector.

3 HIST Territori del Sacre Imperi governat per un elector.

->electre

■electre

[del ll. electrum, i aquest, del gr. ḗlectron, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m MINERAL 1 Ambre.

2 Or natiu quan conté un percentatge d’argent igual o superior a un 20%.

->electret

electret

m 1 ELECT Peça de material dielèctric que té una polarització elèctrica permanent.

2 ELECTROAC Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.

->elèctric

■elèctric -a

[del ll. científic electricus, der. de electrum ‘ambre’, per la propietat de l’ambre, refregat, d’atreure cossos elèctricament; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a l’electricitat.

2 Que conté o produeix electricitat.

3 Que és obtingut o funciona mitjançant l’electricitat.

->elèctricament

■elèctricament

[de elèctric]

adv Per mitjà de l’electricitat.

->electricista

■electricista

[de elèctric]

m i f OFIC Persona que fa o repara instruments, maquinària, etc., elèctrics, o bé que fa o repara instal·lacions elèctriques.

->electricitat

■electricitat

[del ll. científic electricĭtas, -ātis, íd.]

f 1 ELECT Agent físic, subjecte a la llei de la conservació, que constitueix una de les formes possibles d’energia i al qual són deguts diversos fenòmens molt variats (mecànics, calorífics, químics, lluminosos, etc.).

2 ELECT Part de la física que estudia l’electricitat.

3 electricitat animal BIOL Bioelectricitat.

4 electricitat atmosfèrica ELECT Electricitat que té lloc en el sistema terra-atmosfera de manera natural.

5 electricitat estàtica ELECT Electricitat produïda per càrregues que no es mouen.

->electrificació

■electrificació

Part. sil.: e_lec_tri_fi_ca_ci_ó

[de electrificar]

f TECNOL 1 Acció d’electrificar;

2 l’efecte.

->electrificar

■electrificar

[de elèctric; 1a FONT: c. 1920]

v tr TECNOL Transformar un ferrocarril, una fàbrica, etc., per fer-lo anar o funcionar per l’electricitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: electrificar

GERUNDI: electrificant

PARTICIPI: electrificat, electrificada, electrificats, electrificades

INDICATIU PRESENT: electrifico, electrifiques, electrifica, electrifiquem, electrifiqueu, electrifiquen

INDICATIU IMPERFET: electrificava, electrificaves, electrificava, electrificàvem, electrificàveu, electrificaven

INDICATIU PASSAT: electrifiquí, electrificares, electrificà, electrificàrem, electrificàreu, electrificaren

INDICATIU FUTUR: electrificaré, electrificaràs, electrificarà, electrificarem, electrificareu, electrificaran

INDICATIU CONDICIONAL: electrificaria, electrificaries, electrificaria, electrificaríem, electrificaríeu, electrificarien

SUBJUNTIU PRESENT: electrifiqui, electrifiquis, electrifiqui, electrifiquem, electrifiqueu, electrifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: electrifiqués, electrifiquessis, electrifiqués, electrifiquéssim, electrifiquéssiu, electrifiquessin

IMPERATIU: electrifica, electrifiqui, electrifiquem, electrifiqueu, electrifiquin

->electritzable

■electritzable

[de electritzar]

adj ELECT Susceptible d’electritzar-se.

->electrització

■electrització

Part. sil.: e_lec_trit_za_ci_ó

[de electritzar]

f ELECT 1 Acció d’electritzar o d’electritzar-se;

2 l’efecte.

->electritzant

■electritzant

[de electritzar]

adj Que electritza.

->electritzar

■electritzar

[de elèctric; 1a FONT: 1803, DEst.]

v ELECT 1 1 tr Comunicar l’electricitat a un cos.

2 pron Esdevenir elèctric.

2 fig 1 tr Causar en algú una impressió viva que l’exalti, comunicar un viu entusiasme.

2 pron Sentir-se exaltat per un viu entusiasme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: electritzar

GERUNDI: electritzant

PARTICIPI: electritzat, electritzada, electritzats, electritzades

INDICATIU PRESENT: electritzo, electritzes, electritza, electritzem, electritzeu, electritzen

INDICATIU IMPERFET: electritzava, electritzaves, electritzava, electritzàvem, electritzàveu, electritzaven

INDICATIU PASSAT: electritzí, electritzares, electritzà, electritzàrem, electritzàreu, electritzaren

INDICATIU FUTUR: electritzaré, electritzaràs, electritzarà, electritzarem, electritzareu, electritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: electritzaria, electritzaries, electritzaria, electritzaríem, electritzaríeu, electritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: electritzi, electritzis, electritzi, electritzem, electritzeu, electritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: electritzés, electritzessis, electritzés, electritzéssim, electritzéssiu, electritzessin

IMPERATIU: electritza, electritzi, electritzem, electritzeu, electritzin

->electriu

■electriu

Part. sil.: e_lec_triu

[de elector]

f HIST Muller d’un elector 2.

->electró¹

■electró¹

[de l’angl. electron (1891), comp. de electr(ic) i -on, de anion, cation, creat per Johnstone Stoney]

m PART [símb: e] Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom.

->electró²

■electró²

[de electre; en el sentit de ‘aliatge d’alumini i zinc’, del nom comercial al. Elektron]

m 1 MINERAL electre 2.

2 1 METAL·L Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.

2 p ext ESPORT Escala lleugera i enrotllable feta d’electró que és usada en espeleologia.

->electro-

■electro-

Forma prefixada del mot elèctric. Ex.: electroanàlisi, electrobiologia, electrofisiologia, electrometria, electrosíntesi, electrotècnia, electroteràpia.

->electroacústic

■electroacústic -a

Part. sil.: e_lec_tro_a_cús_tic

ELECTROAC 1 adj Relatiu o pertanyent a l’electroacústica.

2 f Tècnica que té com a objecte les relacions entre les manifestacions sonores de l’energia i les seves manifestacions elèctriques.

->electroafinitat

■electroafinitat

Part. sil.: e_lec_tro_a_fi_ni_tat

f QUÍM FÍS Afinitat electrònica.

->electroanàlisi

■electroanàlisi

Part. sil.: e_lec_tro_a_nà_li_si

f QUÍM ANAL Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que són en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cel·la electroquímica.

->electroanalític

■electroanalític -a

Part. sil.: e_lec_tro_a_na_lí_tic

[de electroanàlisi]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a l’electroanàlisi.

->electrobiologia

electrobiologia

Part. sil.: e_lec_tro_bi_o_lo_gi_a

f ELECTROB Estudi dels fenòmens elèctrics amb relació als sistemes biològics.

->electrocardiògraf

■electrocardiògraf

Part. sil.: e_lec_tro_car_di_ò_graf

m ELECTROB Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.

->electrocardiografia

electrocardiografia

Part. sil.: e_lec_tro_car_di_o_gra_fi_a

f ELECTROB Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i el mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.

->electrocardiograma

■electrocardiograma

Part. sil.: e_lec_tro_car_di_o_gra_ma

m ELECTROB Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.

->electrocauteri

electrocauteri

Part. sil.: e_lec_tro_cau_te_ri

m CIR Galvanocauteri.

->electrocinètica

■electrocinètica

f ELECT Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.

->electrocoagulació

electrocoagulació

Part. sil.: e_lec_tro_co_a_gu_la_ci_ó

f TERAP Mètode d’electroteràpia que utilitza la calor d’un elèctrode punctiforme quan hom hi fa passar un corrent d’alta freqüència per tal de destruir teixits anormals, sobretot tumorals, per aturar hemorràgies i com a anestèsic local.

->electroconformació

■electroconformació

Part. sil.: e_lec_tro_con_for_ma_ci_ó

f METAL·L Afaiçonament de peces metàl·liques mitjançant el corrent elèctric.

->electrocromatografia

electrocromatografia

Part. sil.: e_lec_tro_cro_ma_to_gra_fi_a

f QUÍM ANAL Tècnica analítica de separació que es basa en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador; és molt utilitzada en anàlisis químiques i en bioquímica.

->electrocució

■electrocució

Part. sil.: e_lec_tro_cu_ci_ó

[de l’angl. americà electrocution (1890), de electro- i (exe)cution ‘execució’]

f 1 ELECTROB Mort, real o aparent, a causa d’una descàrrega elèctrica.

2 DR PEN Forma d’execució de la pena de mort consistent en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica de voltatge mitjà al condemnat.

->electrocultura

electrocultura

f AGR Procediment especial de conreu que utilitza l’energia elèctrica per a activar la germinació i el creixement dels vegetals i que hom aplica només a processos de laboratori i experimentació.

->electrocutador

■electrocutador -a

[de electrocutar]

adj Que electrocuta.

->electrocutar

■electrocutar

[de l’angl. americà to electrocute (1889), de electro- i (exe)cute ‘executar’]

v 1 ELECTROB 1 tr Matar per electrocució.

2 pron Morir per electrocució.

2 tr DR PEN Aplicar la pena d’electrocució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: electrocutar

GERUNDI: electrocutant

PARTICIPI: electrocutat, electrocutada, electrocutats, electrocutades

INDICATIU PRESENT: electrocuto, electrocutes, electrocuta, electrocutem, electrocuteu, electrocuten

INDICATIU IMPERFET: electrocutava, electrocutaves, electrocutava, electrocutàvem, electrocutàveu, electrocutaven

INDICATIU PASSAT: electrocutí, electrocutares, electrocutà, electrocutàrem, electrocutàreu, electrocutaren

INDICATIU FUTUR: electrocutaré, electrocutaràs, electrocutarà, electrocutarem, electrocutareu, electrocutaran

INDICATIU CONDICIONAL: electrocutaria, electrocutaries, electrocutaria, electrocutaríem, electrocutaríeu, electrocutarien

SUBJUNTIU PRESENT: electrocuti, electrocutis, electrocuti, electrocutem, electrocuteu, electrocutin

SUBJUNTIU IMPERFET: electrocutés, electrocutessis, electrocutés, electrocutéssim, electrocutéssiu, electrocutessin

IMPERATIU: electrocuta, electrocuti, electrocutem, electrocuteu, electrocutin

->elèctrode

■elèctrode

[de l’angl. electrode, creat el 1834 per Faraday, de electro- i -ode, del gr. hodós ‘camí’]

m 1 ELECT Conductor elèctric a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne.

2 TECNOL Barra constituïda per un nucli metàl·lic (material d’aportació) i un recobriment no metàl·lic o només parcialment metàl·lic (fundent, escorificant) utilitzada per a la deposició del material d’aportació en efectuar soldadures.

->electrodeposició

■electrodeposició

Part. sil.: e_lec_tro_de_po_si_ci_ó

f ELECTROQ Procediment d’obtenció d’una capa fina de metall sobre un altre metall per electròlisi.

->electrodiagnosi

electrodiagnosi

Part. sil.: e_lec_tro_di_ag_no_si

f DIAG Aplicació de l’electricitat per a fer una diagnosi, emprada especialment per a l’estudi de l’excitabilitat neuromuscular.

->electrodiagnòstic

electrodiagnòstic -a

Part. sil.: e_lec_tro_di_ag_nòs_tic

DIAG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’electrodiagnosi.

2 m Electrodiagnosi.

->electrodiàlisi

electrodiàlisi

Part. sil.: e_lec_tro_di_à_li_si

f TECNOL Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.

->electrodinàmic

■electrodinàmic -a

ELECT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’electrodinàmica.

2 adj Dit d’una acció o força que es manifesta entre corrents elèctrics.

3 adj Dit de l’aparell que funciona basant-se en l’acció dinàmica del corrent elèctric.

4 f Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.

5 electrodinàmica quàntica Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació.

6 electrodinàmica relativista Nom amb què és designat l’electromagnetisme formulat d’acord amb la teoria de la relativitat.

->electrodinamòmetre

■electrodinamòmetre

m METROL Aparell de mesura basat en la interacció de dos camps magnètics produïts per dues bobines, una de fixa i una altra de mòbil.

->electrodomèstic

■electrodomèstic -a

1 adj Relatiu o pertanyent als electrodomèstics.

2 m ELECTROD 1 Aparell domèstic que funciona amb energia elèctrica.

2 p ext Qualsevol aparell domèstic que comporta un avenç tècnic.

->electroencefalògraf

■electroencefalògraf

Part. sil.: e_lec_tro_en_ce_fa_lò_graf

m ELECTROB Aparell emprat per a l’obtenció d’un electroencefalograma.

->electroencefalografia

■electroencefalografia

Part. sil.: e_lec_tro_en_ce_fa_lo_gra_fi_a

f ELECTROB Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.

->electroencefalograma

■electroencefalograma

Part. sil.: e_lec_tro_en_ce_fa_lo_gra_ma

m ELECTROB Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.

->electroendosmosi

electroendosmosi

Part. sil.: e_lec_tro_en_dos_mo_si

f QUÍM ANAL Tècnica analítica separativa que es basa en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.

->electroerosió

■electroerosió

Part. sil.: e_lec_tro_e_ro_si_ó

f TECNOL Procediment de mecanització dels metalls per desgast produït elèctricament, bé per descàrregues entre la peça treballada i l’elèctrode, bé per desgast electrolític en una dissolució de clorur sòdic.

->electroerosionar

■electroerosionar

Part. sil.: e_lec_tro_e_ro_si_o_nar

v tr TECNOL Treballar els metalls per electroerosió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: electroerosionar

GERUNDI: electroerosionant

PARTICIPI: electroerosionat, electroerosionada, electroerosionats, electroerosionades

INDICATIU PRESENT: electroerosiono, electroerosiones, electroerosiona, electroerosionem, electroerosioneu, electroerosionen

INDICATIU IMPERFET: electroerosionava, electroerosionaves, electroerosionava, electroerosionàvem, electroerosionàveu, electroerosionaven

INDICATIU PASSAT: electroerosioní, electroerosionares, electroerosionà, electroerosionàrem, electroerosionàreu, electroerosionaren

INDICATIU FUTUR: electroerosionaré, electroerosionaràs, electroerosionarà, electroerosionarem, electroerosionareu, electroerosionaran

INDICATIU CONDICIONAL: electroerosionaria, electroerosionaries, electroerosionaria, electroerosionaríem, electroerosionaríeu, electroerosionarien

SUBJUNTIU PRESENT: electroerosioni, electroerosionis, electroerosioni, electroerosionem, electroerosioneu, electroerosionin

SUBJUNTIU IMPERFET: electroerosionés, electroerosionessis, electroerosionés, electroerosionéssim, electroerosionéssiu, electroerosionessin

IMPERATIU: electroerosiona, electroerosioni, electroerosionem, electroerosioneu, electroerosionin

->electrofeble

electrofeble

adj FÍS Dit de la interacció que unifica la interacció feble amb l’electromagnètica.

->electròfil

■electròfil

m QUÍM ORG Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.

->electrofílic

electrofílic -a

adj QUÍM ORG 1 Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil.

2 Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques.

3 reactant electrofílic Electròfil.

->electrofiltre

■electrofiltre

m QUÍM Filtre que separa les partícules en suspensió d’un gas per mitjans electrostàtics.

->electrofisiologia

electrofisiologia

Part. sil.: e_lec_tro_fi_si_o_lo_gi_a

f FISIOL Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.

->electrofocalització

electrofocalització

Part. sil.: e_lec_tro_fo_ca_lit_za_ci_ó

f QUÍM ANAL Tècnica d’electroforesi separativa en capa fina de proteïnes que utilitza com a suport una dissolució d’amfolines que creen un gradient estable de pH, en ésser sotmeses a una diferència de potencial.

->electròfon

electròfon -a

[de electro- i -fon¹]

1 m ELECTROAC Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics.

2 adj i m MÚS Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics.

->electròfor

■electròfor

[de electro- i -for]

m ELECT Generador electrostàtic consistent en un disc de resina, ebonita, etc., que s’electritza per fricció i una planxa metàl·lica que, posada sobre aquell disc, s’electritza per inducció.

->electroforesi

■electroforesi

f QUÍM ANAL i BIOQ Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.

->electroforètic

■electroforètic -a

adj QUÍM ANAL i BIOQ Relatiu o pertanyent a l’electroforesi.

->electrofòrids

electrofòrids

m ICT 1 pl Família de peixos exòtics de l’ordre dels cipriniformes, que inclou l’anguila elèctrica.

2 sing Peix de la família dels electrofòrids.

->electroformació

■electroformació

Part. sil.: e_lec_tro_for_ma_ci_ó

f ELECTROQ Procediment industrial d’obtenció de peces per electrodeposició.

->electroforograma

electroforograma

m QUÍM ANAL i BIOQ Figura que resulta d’una electroforesi.

->electrofotografia

electrofotografia

Part. sil.: e_lec_tro_fo_to_gra_fi_a

f GRÀF Procediment d’obtenció d’imatges per alteració de la càrrega d’una placa fotosensible que és exposada a la llum.

->electrofrè

■electrofrè

m TECNOL Fre elèctric.

->electrogalvànic

■electrogalvànic -a

adj ELECT Relatiu o pertanyent a l’electrogalvanisme.

->electrogalvanisme

■electrogalvanisme

m ELECT Estudi dels fenòmens elèctrics produïts per les piles.

->electrogen

■electrogen -ògena

[de electro- i -gen; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que genera o produeix electricitat.

->electrogenerador

electrogenerador

[de electro- i generador]

m ELECTROT Generador de corrent elèctric.

->electrografia

■electrografia

Part. sil.: e_lec_tro_gra_fi_a

[de electro- i -grafia]

f FOTOG i GRÀF Xerografia.

->electrografític

electrografític -a

adj ELECTROT Dit de les escombretes constituïdes per una mescla (carbó aglomerat, brea, quitrà, etc.) fortament premsada i sotmesa a una temperatura de 3 000°C per a la seva cocció.

->electroimant

■electroimant

Part. sil.: e_lec_tro_i_mant

[de electro- i imant]

m ELECTROT Dispositiu que produeix una força d’atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.

->electròlisi

■electròlisi

[de electro- i -lisi]

f ELECTROQ i METAL·L Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.

->electròlit

■electròlit

[de l’angl. electrolyte, mot creat el 1834 per Faraday, de electro- i el gr. lytos ‘soluble’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ELECTROQ i QUÍM FÍS Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.

->electrolític

■electrolític -a

[de electròlit]

adj ELECTROQ Relatiu o pertanyent a l’electròlisi o a un electròlit.

->electrolitzable

■electrolitzable

[de electrolitzar]

adj QUÍM Dit de la substància que pot ésser descomposta per electròlisi.

->electrolitzador

electrolitzador

[de electrolitzar]

m QUÍM Cel·la electrolítica.

->electrolitzar

■electrolitzar

[de l’angl. to electrolyze, creat el 1834 per Faraday, de electro- i (ana)lyze ‘anàlisi’]

v tr QUÍM Sotmetre (una substància) a una electròlisi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: electrolitzar

GERUNDI: electrolitzant

PARTICIPI: electrolitzat, electrolitzada, electrolitzats, electrolitzades

INDICATIU PRESENT: electrolitzo, electrolitzes, electrolitza, electrolitzem, electrolitzeu, electrolitzen

INDICATIU IMPERFET: electrolitzava, electrolitzaves, electrolitzava, electrolitzàvem, electrolitzàveu, electrolitzaven

INDICATIU PASSAT: electrolitzí, electrolitzares, electrolitzà, electrolitzàrem, electrolitzàreu, electrolitzaren

INDICATIU FUTUR: electrolitzaré, electrolitzaràs, electrolitzarà, electrolitzarem, electrolitzareu, electrolitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: electrolitzaria, electrolitzaries, electrolitzaria, electrolitzaríem, electrolitzaríeu, electrolitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: electrolitzi, electrolitzis, electrolitzi, electrolitzem, electrolitzeu, electrolitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: electrolitzés, electrolitzessis, electrolitzés, electrolitzéssim, electrolitzéssiu, electrolitzessin

IMPERATIU: electrolitza, electrolitzi, electrolitzem, electrolitzeu, electrolitzin

->electrologia

■electrologia

Part. sil.: e_lec_tro_lo_gi_a

[de electro- i -logia]

f ELECT Part de la física que tracta dels fenòmens elèctrics magnètics i electromagnètics i de la relació amb altres fenòmens.

->electroluminescència

■electroluminescència

Part. sil.: e_lec_tro_lu_mi_nes_cèn_ci_a

f ELECT 1 Luminescència que presenten certs sòlids en ésser excitats per un camp elèctric.

2 Luminescència produïda per acció d’una descàrrega elèctrica a través d’un gas.

->electromagnètic

■electromagnètic -a

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a l’electromagnetisme.

2 Produït per electromagnetisme.

->electromagnetisme

■electromagnetisme

m ELECT 1 Magnetisme produït per un corrent elèctric.

2 Part de l’electricitat que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.

->electromecànic

■electromecànic -a

ELECTROT 1 adj Dit dels aparells o dispositius de maniobra, regulació, etc., constituïts per un conjunt de peces mecàniques el funcionament de les quals és produït per elements elèctrics.

2 f Tècnica d’aplicació de l’electricitat a la mecànica.

->electròmer

■electròmer -a

adj i m QUÍM Dit dels composts que presenten electromeria.

->electromeria

■electromeria

Part. sil.: e_lec_tro_me_ri_a

f QUÍM Tautomerisme que presenten certs conjunts de composts degut exclusivament a la variació de posició del núvol electrònic en llurs molècules.

->electromèric

■electromèric -a

adj QUÍM Dit de l’efecte d’un àtom o grup d’àtoms d’una molècula sobre la distribució dels electrons de la mateixa molècula i sobre la seva polaritzabilitat.

->electrometal·lúrgia

electrometal·lúrgia

Part. sil.: e_lec_tro_me_tal_lúr_gi_a

f METAL·L Conjunt dels procediments metal·lúrgics que empren l’energia elèctrica per a l’extracció, l’elaboració, l’afinament i el tractament tèrmics especials dels metalls i llurs aliatges.

->electrometeor

■electrometeor

Part. sil.: e_lec_tro_me_te_or

m METEOR Meteor en què es fan visibles o audibles les càrregues elèctriques presents a l’atmosfera. Els llamps i els trons són electrometeors.

->electròmetre

■electròmetre

[de electro- i -metre]

m ELECT i METROL Aparell per a mesurar diferències de potencial basat en les accions electrostàtiques entre dues plaques o peces entre les quals és aplicada la diferència de potencial a mesurar.

->electrometria

electrometria

Part. sil.: e_lec_tro_me_tri_a

[de electro- i -metria]

f ELECT i METROL Mesura de magnituds elèctriques mitjançant un electròmetre.

->electromicrometria

electromicrometria

Part. sil.: e_lec_tro_mi_cro_me_tri_a

f ELECT i METROL Mesura de magnituds elèctriques molt febles.

->electromiografia

electromiografia

Part. sil.: e_lec_tro_mi_o_gra_fi_a

f FISIOL Mètode utilitzat per a enregistrar els canvis de potencial elèctric que es produeixen en un múscul aïllat o en un grup muscular quan es contreu espontàniament o per inducció amb estímuls generalment elèctrics.

->electromiograma

electromiograma

Part. sil.: e_lec_tro_mi_o_gra_ma

m FISIOL Registre gràfic de la contracció d’un múscul com a resultat de la pràctica de l’electromiografia.

->electromotor

■electromotor -motriu [o -motora]

1 adj ELECT Que produeix o tendeix a produir un corrent elèctric.

2 m ELECTROT Motor elèctric.

3 força electromotriu ELECT Causa capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d’un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat.

4 sèrie electromotriu ELECTROQ Sèrie dels metalls en la qual són disposats segons llur potencial estàndard o normal de reducció.

->electronegatiu

■electronegatiu -iva

Part. sil.: e_lec_tro_ne_ga_tiu

adj QUÍM FÍS 1 Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que, per excés d’electrons, té càrrega negativa.

2 Capaç de capturar electrons.

->electronegativitat

■electronegativitat

f QUÍM FÍS Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.

->electrònic

■electrònic -a

[de electró¹]

adj FÍS i ELECTRÒN 1 Relatiu o pertanyent a l’electró o als electrons.

2 Relatiu o pertanyent a l’electrònica.

3 música electrònica Tècnica de composició creada a Colònia (1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.

->electrònica

■electrònica

f ELECTRÒN Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.

->electronografia

electronografia

Part. sil.: e_lec_tro_no_gra_fi_a

f ASTR Tècnica que permet d’enregistrar una imatge electrònica sobre una pel·lícula fotogràfica.

->electronogràfic

electronogràfic -a

adj ASTR Relatiu o pertanyent a la electronografia. Cambra electronogràfica.

->electronvolt

electronvolt

[de l’angl. electronvolt, íd.]

m METROL i FÍS ATÒM [símb: eV] Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb una diferència de potencial d’un volt.

->electroòptic

■electroòptic -a

Part. sil.: e_lec_tro_òp_tic

1 adj FÍS Dit del fenomen que modifica les propietats òptiques d’un medi, a causa de la presència d’un camp elèctric.

2 efecte electroòptic ÒPT i ELECT Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.

3 f ÒPT i ELECT Branca de l’òptica que estudia la influència dels camps elèctrics en els fenòmens òptics.

->electroosmosi

■electroosmosi

Part. sil.: e_lec_tro_os_mo_si

f QUÍM FÍS Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una força electromotriu a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor.

->electropositiu

■electropositiu -iva

Part. sil.: e_lec_tro_po_si_tiu

adj QUÍM FÍS 1 Dit de l’àtom de la molècula o de l’element que per deficiència d’electrons té una càrrega positiva.

2 Capaç de cedir electrons.

->electroquímic

■electroquímic -a

ELECTROQ i QUÍM FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’electroquímica.

2 f Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.

->electroradiologia

electroradiologia

Part. sil.: e_lec_tro_ra_di_o_lo_gi_a

f MED Conjunt d’aplicacions de l’electricitat i de la radiologia en la diagnosi i el tractament mèdic.

->electroscopi

■electroscopi

[de electro- i -scopi]

m ELECT Instrument per a constatar la presència d’electricitat estàtica en un cos i determinar, a més, el signe de l’electricitat.

->electroscòpia

■electroscòpia

Part. sil.: e_lec_tros_cò_pi_a

[de electro- i -scòpia]

f QUÍM FÍS Mesura del grau d’ionització d’un gas, efectuada a partir del desplaçament d’una làmina d’or carregada elèctricament, en un electroscopi.

->electrosonda

■electrosonda

[de electro- i sonda]

f METEOR Radiosonda que mesura les variacions del potencial elèctric en l’atmosfera lliure.

->electrostàtic

■electrostàtic -a

[de electro- i -stàtic¹]

ELECT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’electrostàtica o a l’electricitat estàtica. Inducció electrostàtica.

2 f Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.

->electrostricció

■electrostricció

Part. sil.: e_lec_tros_tric_ci_ó

f ELECT Variació de les dimensions d’un dielèctric per efecte d’un camp elèctric.

->electrotècnia

■electrotècnia

Part. sil.: e_lec_tro_tèc_ni_a

[de electro- i -tècnia]

f ELECTROT Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells.

->electrotècnic

■electrotècnic -a

[de electrotècnia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’electrotècnia.

2 m i f Persona versada en electrotècnia.

->electroteràpia

electroteràpia

Part. sil.: e_lec_tro_te_rà_pi_a

[de electro- i -teràpia]

f TERAP Branca de la fisioteràpia que estudia l’ús terapèutic de l’electricitat.

->electrotèrmia

■electrotèrmia

Part. sil.: e_lec_tro_tèr_mi_a

[de electro- i -tèrmia]

f ELECTROT Tècnica que tracta de les aplicacions de l’energia elèctrica a la producció de calor.

->electrotèrmic

■electrotèrmic -a

[de electrotèrmia]

adj ELECTROT Relatiu o pertanyent a l’electrotèrmia.

->electrotip

■electrotip

[de electro- i -tip]

m GRÀF Galvanotip.

->electrotípia

■electrotípia

Part. sil.: e_lec_tro_tí_pi_a

[de electro- i -típia]

f GRÀF Galvanotípia.

->electrotipus

electrotipus

[de electro- i tipus]

m GRÀF Electrotip.

->electrotrèn

■electrotrèn

[de electro- i tren]

m TRANSP Tren destinat al transport ràpid de passatgers, format per diverses unitats electromotrius que poden dur vagons intercalats.

->electrovalència

■electrovalència

Part. sil.: e_lec_tro_va_lèn_ci_a

f QUÍM Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.

->electrovalent

■electrovalent

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a l’electrovalència.

->electrovàlvula

electrovàlvula

f HIDR Vàlvula accionada elèctricament el moviment de la qual és produït per un electroimant.

->electró-volt

■electró-volt

m METROL i FÍS ATÒM Electronvolt.

->electroxoc

■electroxoc

m MED Tractament de depressions, deliris i esquizofrènia mitjançant descàrregues elèctriques que provoquen en el pacient crisis convulsives epileptiformes.

->electuari

■electuari

Part. sil.: e_lec_tu_a_ri

[del ll. electuarium, íd., der. de electus ‘elegit’]

m FARM Preparació farmacèutica feta amb pólvores, polpes, etc., incorporades amb mel, xarop, etc., amb formació d’una massa pastosa.

->elefant

■elefant

[del ll. elephas, -ntis, i aquest, del gr. eléphas, -antos, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ZOOL 1 Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, el més gros dels animals terrestres actuals, amb una trompa amb funcions respiratòria, prènsil i d’absorció, de pell gruixuda i amb dues incisives molt llargues. Cal destacar-ne l’elefant africà (Loxodonta africana) i l’elefant asiàtic (Elephas cuaxomus).

2 elefant marí Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids (Mirounga sp), de tronc fusiforme i pell bruna, que té un apèndix en forma de trompa erèctil.

2 CONSTR NAV La quaderna més grossa del buc d’una embarcació.

3 PESC Ormeig de pescar semblant al palangró.

4 PESC Ham d’acer molt gros, d’uns 12 cm de llargada.

->elefanta

■elefanta

f ZOOL Elefant femella.

->elefantí

■elefantí -ina

[de elefant]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a l’elefant.

->elefantíac

■elefantíac -a

Part. sil.: e_le_fan_tí_ac

[del ll. elephantĭăcus ‘leprós’]

adj PAT Que pateix elefantiasi.

->elefantiasi

■elefantiasi

Part. sil.: e_le_fan_ti_a_si

[del ll. elephantĭăsis ‘lepra’]

f PAT Malaltia crònica produïda per la filària i caracteritzada per la inflamació i l’obstrucció dels vasos limfàtics de la pell i del teixit cel·lular subcutani.

->elefàntids

elefàntids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels proboscidis, que comprèn els elefants.

2 sing Mamífer de la família dels elefàntids.

->elegància

■elegància

Part. sil.: e_le_gàn_ci_a

[del ll. elĕgantia ‘distinció, bon gust’; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

f Qualitat d’elegant. L’elegància d’una noia. L’elegància d’un vestit. L’elegància d’una demostració.

->elegant

■elegant

[del ll. elĕgans, -ntis ‘distingit, de bon gust’, emparentat amb elĭgĕre ‘elegir’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj 1 Que presenta una distinció en les maneres, els moviments, en el vestir, etc., plena de gràcia i de bon gust i sense afectació. Un xicot, una noia, elegant.

2 Que es distingeix per la gràcia, la propietat i el refinament. Mobles elegants. Un escriptor, un estil, elegant.

3 Dit del càlcul, la demostració, etc., que denota enginy i alhora és simple i transparent.

->elegantment

■elegantment

[de elegant]

adv D’una manera elegant, amb elegància.

->elegia

■elegia

Part. sil.: e_le_gi_a

[del ll. elegīa, i aquest, del gr. elégeia, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f MÚS i POÈTICA Petit poema d’assumpte trist o planyívol.

->elegíac

■elegíac -a

Part. sil.: e_le_gí_ac

[del ll. elegiăcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a l’elegia.

->elegíacament

■elegíacament

Part. sil.: e_le_gí_a_ca_ment

[de elegíac]

adv A la manera d’una elegia.

->elegibilitat

■elegibilitat

[de elegible]

f Qualitat d’elegible.

->elegible

■elegible

[del ll. td. elegĭbĭlis, íd.]

adj Que pot ésser elegit o té la capacitat legal necessària per a ésser-ho.

->elegir

■elegir

[del ll. elĭgĕre, íd., der. de lĕgĕre ‘collir, recollir, escollir, llegir’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Escollir per a un fi determinat.

2 esp DR Escollir per votació algú per a un càrrec, dignitat, etc.

3 elegir domicili DR Escollir un domicili per a l’exercici dels drets de ciutadà.

2 TEOL Déu, destinar (l’home) a la beatitud eterna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elegir

GERUNDI: elegint

PARTICIPI: elegit, elegida, elegits, elegides

INDICATIU PRESENT: elegeixo, elegeixes, elegeix, elegim, elegiu, elegeixen

INDICATIU IMPERFET: elegia, elegies, elegia, elegíem, elegíeu, elegien

INDICATIU PASSAT: elegí, elegires, elegí, elegírem, elegíreu, elegiren

INDICATIU FUTUR: elegiré, elegiràs, elegirà, elegirem, elegireu, elegiran

INDICATIU CONDICIONAL: elegiria, elegiries, elegiria, elegiríem, elegiríeu, elegirien

SUBJUNTIU PRESENT: elegeixi, elegeixis, elegeixi, elegim, elegiu, elegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: elegís, elegissis, elegís, elegíssim, elegíssiu, elegissin

IMPERATIU: elegeix, elegeixi, elegim, elegiu, elegeixin

->elegit

elegit -ida

[de elegir]

adj i m i f TEOL Dit de l’home en tant que és destinat a la salvació. Els elegits de Déu.

->element

■element

[del ll. elementum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 FILOS Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principis de què és compost l’univers físic.

2 QUÍM Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.

3 element natiu MINERAL Element químic que hom pot trobar a la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc.).

4 element superpesant QUÍM Element químic de nombre atòmic superior a 109.

5 element traça MINERAL Element no essencial que apareix en quantitats molt petites en un cristall, substituint o no els elements essencials.

2 1 L’aigua o l’aire considerats com el medi en què viu un ésser. L’aire és l’element dels ocells.

2 pl Les forces naturals que agiten la mar o la terra. Desencadenar-se els elements. La fúria dels elements.

3 estar (o trobar-se, o viure, etc.) en el (o fora del) seu element fig Estar algú perfectament ambientat, o no gens ambientat, traslladar-se en una situació que s’adapta perfectament, o no s’adapta gens, als seus gusts, les seves inclinacions, les seves aptituds, etc.

3 1 Cadascuna de les coses la reunió o combinació de les quals forma una altra cosa. Construir un moble per elements.

2 esp Part integrant d’una cosa. Els elements d’una màquina. Els elements de la personalitat. L’economia és un element bàsic de la vida social.

3 esp Cadascuna de les parts més simples o principis en què una cosa pot ésser analitzada. Els elements dels mots són els fonemes.

4 p ext Una cosa com a productora d’un cert efecte. Un element de riquesa.

5 pl p ext Mitjans necessaris per a fer una cosa; materials. Ja tens prou elements per a escriure el llibre?

6 ELECTROT Cadascuna de les unitats que formen una bateria de piles (element primari) o d’acumuladors (element secundari).

7 LING Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.

8 MAT Cadascun dels objectes, sigui material o ideal, que poden ésser considerats com a pertanyents a un conjunt.

9 element florístic GEOBOT Conjunt d’espècies vegetals d’àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.

4 Cadascuna de les dades o valors de què depèn un sistema de càlcul, sobre què es basa una conclusió, etc. Els elements geomètrics d’un cristall. Els elements d’una òrbita.

5 pl Principis fonamentals, simples, d’un sistema en filosofia, en ciència, en art, etc.

6 pl Principis pels quals comença l’estudi d’una disciplina, primeres nocions, rudiments.

7 1 Cadascun dels individus o dels grups socials que integren una col·lectivitat. En Joan és un bon element dins l’empresa. L’element militar.

2 p ext Persona, individu, especialment en sentit pejoratiu. La policia ha detingut alguns elements sospitosos. Quin element, en Jordi!

3 ésser un bon element iròn Ésser una bona peça.

->elemental

■elemental

[de element; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent als elements o a un element. Aritmètica elemental. Classe elemental.

2 Que forma un element, una part constituent. Les parts elementals d’un vegetal.

2 p ext Conegut de tothom o a l’abast de tothom. Això és elemental.

->elementalitat

■elementalitat

f Qualitat d’ésser elemental.

->elementalment

■elementalment

[de elemental]

adv D’una manera elemental.

->elementarisme

elementarisme

m 1 ART Moviment dissident del neoplasticisme de Mondrian que defensava l’ús de la composició diagonal de l’angle recte.

2 PSIC Teoria segons la qual l’objecte de la psicologia és l’estudi dels elements i els seus composts que integren la consciència.

->elemí

■elemí

Hom.: alamí

[pl -ís] m BOT Grup d’oleoresines de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d’olor aromàtica que hom empra en l’elaboració de vernissos i laques, en productes farmacèutics i en perfumeria.

->elenc

■elenc

[del ll. elenchus ‘apèndix d’un llibre’, i aquest, del gr. élegkhos ‘argument, prova’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Catàleg, índex.

2 TEAT Llista dels actors d’una companyia de declamació, d’òpera, etc.

->eleo-

■eleo-

Forma prefixada del mot grec élaion, -ou, que significa ‘oli’. Ex.: eleòmetre, eleotècnia.

->eleolita

eleolita

Part. sil.: e_le_o_li_ta

f MINERAL Varietat de nefelina component de les sienites.

->eleòmetre

■eleòmetre

Part. sil.: e_le_ò_me_tre

m OLEÏC Instrument per a mesurar la densitat dels olis.

->eleonorita

eleonorita

Part. sil.: e_le_o_no_ri_ta

f MINERAL Beraunita.

->eleoplast

eleoplast

Part. sil.: e_le_o_plast

m BOT 1 Plast ric en lípids.

2 Glòbul d’oli present en les cèl·lules de les bacil·lariofícies.

->eleosoma

■eleosoma

Part. sil.: e_le_o_so_ma

m BOT Teixit de reserva, ric en lípids, que presenten externament les llavors d’algunes plantes de disseminació endozoocora, com ara els marxívols, el romaní i l’herba fetgera.

->elet

■elet -a

[del ll. electus, -a, -um ‘elegit’, que en cat. ant. tingué el significat etimològic, de ‘elegit, triat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 ant Elegit.

2 Dit d’una persona molt eixerida, que la sap molt llarga. Quin elet n’hi ha, d’aquell!

->eleusini

■eleusini -ínia

Part. sil.: e_leu_si_ni

1 adj i m i f D’Eleusis (ciutat de Grècia).

2 adj i f pl HIST REL Dit de les festes celebrades a Eleusis en honor de Demèter.

->eleuterozous

eleuterozous

Part. sil.: e_leu_te_ro_zous

m ZOOL 1 pl Subembrancament d’equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle.

2 sing Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous.

->elevació

■elevació

Part. sil.: e_le_va_ci_ó

[del ll. elevatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció d’elevar o d’elevar-se;

2 l’efecte.

2 Qualitat d’elevat. Hi ha molta elevació en els seus escrits.

3 ASTR Arc d’un cercle vertical interceptat per un cos celeste i l’horitzó.

4 BALLET Tècnica coreogràfica consistent en la creació d’un efecte d’ingravitació per mitjà de salts i altres moviments complementaris.

5 ESPORT Part de l’acció de salt enlaire que s’inicia quan l’atleta perd el contacte amb el sòl.

6 ESPORT En gimnàstica, moviment lent dels membres superiors o inferiors que se separen de l’eix principal per a disposar-se de front o de costat, per sobre o al nivell de l’articulació corresponent.

7 GEOM Alçat.

8 LITÚRG 1 Gest de presentar una ofrena a la divinitat.

2 A la missa romana, gest de mostrar l’hòstia i el calze a la veneració dels assistents.

->elevadament

■elevadament

[de elevat]

adv Amb elevació.

->elevador

■elevador -a

[del ll. td. elevator, -ōris, íd.]

1 adj Que eleva.

2 m AERON Timó de profunditat o de capcineig.

3 adj i m ANAT Dit dels músculs l’acció dels quals és elevar les parts a què van inserits. Elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior. Elevador de l’anus.

4 m ELECTROT Transformador destinat a augmentar la tensió d’un corrent altern.

5 m GRÀF Cadascun dels mecanismes de la linotip que condueixen les matrius abans i després de les operacions de justificació i de fosa.

6 m MANUT Aparell emprat per a elevar verticalment o amb una certa inclinació una càrrega.

->elevar

■elevar

Hom.: alabar

[del ll. elevare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l’aigua d’un pou mitjançant una bomba.

2 pron Pujar, anar cap amunt. Si no fa vent, el fum s’eleva ben dret.

3 tr fig Portar a un càrrec, dignitat, grau, etc., superior. Elevar un príncep al tron.

4 pron fig S’ha elevat a la presidència il·legalment.

5 tr fig Posar més amunt, molt amunt. Elevar els sentiments del poble.

6 pron fig El seu pensament s’eleva en especulacions filosòfiques.

7 tr fig Transportar a un alt grau de contemplació, superior als sentits. Elevar l’ànima envers Déu.

8 pron fig S’eleva en contemplacions místiques.

9 tr Dirigir un escrit oficial a una autoritat, persona de categoria superior, etc. Elevar una petició al govern.

2 1 tr Fer més alt, estendre fins a una major alçària. La fosa de la neu ha elevat el nivell del riu.

2 pron En aquest barri industrial, el nivell de la pol·lució atmosfèrica s’eleva un 20%.

3 tr Tenir a una certa alçària. L’alzina elevava les seves branques per sobre dels altres arbres.

4 pron Aquell cim s’eleva molt més que els altres.

5 tr Erigir, construir (un temple, un monument, etc.) en honor d’algú.

6 pron Ésser situat, existir en un lloc determinat, un edifici de notable alçària, una muntanya, etc. Al costat del riu s’eleva un gran monestir.

3 fig 1 tr Augmentar en intensitat, grau, quantitat, etc. La calor eleva el volum dels gasos.

2 pron Aquesta setmana s’han elevat els preus dels llegums.

4 elevar a una potència MAT Obtenir la potència d’un nombre.

5 elevar una perpendicular GEOM Traçar una perpendicular a una recta en un punt determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elevar

GERUNDI: elevant

PARTICIPI: elevat, elevada, elevats, elevades

INDICATIU PRESENT: elevo, eleves, eleva, elevem, eleveu, eleven

INDICATIU IMPERFET: elevava, elevaves, elevava, elevàvem, elevàveu, elevaven

INDICATIU PASSAT: eleví, elevares, elevà, elevàrem, elevàreu, elevaren

INDICATIU FUTUR: elevaré, elevaràs, elevarà, elevarem, elevareu, elevaran

INDICATIU CONDICIONAL: elevaria, elevaries, elevaria, elevaríem, elevaríeu, elevarien

SUBJUNTIU PRESENT: elevi, elevis, elevi, elevem, eleveu, elevin

SUBJUNTIU IMPERFET: elevés, elevessis, elevés, elevéssim, elevéssiu, elevessin

IMPERATIU: eleva, elevi, elevem, eleveu, elevin

->elevat

■elevat -ada

[de elevar]

adj 1 Alt, que ateny una alçària considerable. Un cim elevat.

2 fig Que ocupa una alta posició. Té un càrrec elevat en la magistratura.

3 fig Que excel·leix o sobrepassa el grau intel·lectual, moral, social, etc., ordinari. Sentiments elevats. Estil elevat.

->elevatori

■elevatori -òria

[de elevar]

adj Que té el poder d’elevar.

->elevó

elevó

m AERON Superfície de control d’una aeronau que combina les funcions dels timons de profunditat i dels alerons.

->elf

■elf

[de l’angl. elf, i aquest, de l’ant. suec älf, ant. escandinau alfr, íd.; 1a FONT: 1905]

m MIT En la mitologia escandinava, cadascun dels esperits que poblen l’aire, els boscs, les coves, etc.

->elfarenc

elfarenc -a

adj i m i f Del Far d’Empordà (Alt Empordà).

->elianer

elianer -a

Part. sil.: e_li_a_ner

adj i m i f De l’Eliana (Camp de Túria).

->elícit

elícit -a

[del ll. elicĭtus, -a, -um, participi de elicĕre ‘treure de, fer sortir’, der. de lĭcēre ‘ser permès’]

adj FILOS En l’escolàstica, dit de l’acte absolutament voluntari.

->elidible

■elidible

[de elidir]

adj Que pot ésser elidit.

->elidir

■elidir

[del ll. elīdĕre ‘expulsar amb cops, suprimir una lletra’, der. de laedĕre ‘ferir’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v FON i GRAM 1 tr Suprimir fonèticament i de vegades gràficament (un o més sons o lletres), sia en un mot o en el contacte entre dos mots adjacents.

2 pron La “a" de “la" no s’elideix davant mots com “universitat" o “irritació".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elidir

GERUNDI: elidint

PARTICIPI: elidit, elidida, elidits, elidides

INDICATIU PRESENT: elideixo, elideixes, elideix, elidim, elidiu, elideixen

INDICATIU IMPERFET: elidia, elidies, elidia, elidíem, elidíeu, elidien

INDICATIU PASSAT: elidí, elidires, elidí, elidírem, elidíreu, elidiren

INDICATIU FUTUR: elidiré, elidiràs, elidirà, elidirem, elidireu, elidiran

INDICATIU CONDICIONAL: elidiria, elidiries, elidiria, elidiríem, elidiríeu, elidirien

SUBJUNTIU PRESENT: elideixi, elideixis, elideixi, elidim, elidiu, elideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: elidís, elidissis, elidís, elidíssim, elidíssiu, elidissin

IMPERATIU: elideix, elideixi, elidim, elidiu, elideixin

->eligulat

eligulat -ada

adj BOT Sense lígules.

->eliminable

■eliminable

[de eliminar]

adj Susceptible d’ésser eliminat.

->eliminació

■eliminació

Part. sil.: e_li_mi_na_ci_ó

[de eliminar; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 1 Acció d’eliminar;

2 l’efecte.

2 MAT Mètode de resolució de sistemes d’equacions basat en l’aïllament d’una incògnita eliminant-ne les altres.

->eliminador

■eliminador -a

[de eliminar; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj i m i f Que elimina.

->eliminant

■eliminant

[de eliminar]

adj Que causa l’eliminació, especialment d’excrecions o de matèries morboses.

->eliminar

■eliminar

[del ll. eliminare, íd., der. de limen, -inis ‘llindar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

v tr 1 Descartar, treure fora, excloure. Ho he fet per eliminar tota sospita. L’han eliminat de l’equip.

2 esp Excloure un candidat, especialment en un concurs després d’examen.

3 p ext Fer desaparèixer. Així no eliminarem pas les formigues!

4 p ext i vulg Desfer-se d’algú matant-lo.

5 ESPORT Excloure d’una competició un equip, un atleta, etc., impedir-li de continuar participant-hi.

6 MED Expulsar una substància de rebuig o porcions de teixit modificat.

7 eliminar una incògnita MAT Suprimir, en un sistema d’equacions, una de les incògnites per mitjà d’operacions algèbriques entre les equacions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eliminar

GERUNDI: eliminant

PARTICIPI: eliminat, eliminada, eliminats, eliminades

INDICATIU PRESENT: elimino, elimines, elimina, eliminem, elimineu, eliminen

INDICATIU IMPERFET: eliminava, eliminaves, eliminava, eliminàvem, eliminàveu, eliminaven

INDICATIU PASSAT: eliminí, eliminares, eliminà, eliminàrem, eliminàreu, eliminaren

INDICATIU FUTUR: eliminaré, eliminaràs, eliminarà, eliminarem, eliminareu, eliminaran

INDICATIU CONDICIONAL: eliminaria, eliminaries, eliminaria, eliminaríem, eliminaríeu, eliminarien

SUBJUNTIU PRESENT: elimini, eliminis, elimini, eliminem, elimineu, eliminin

SUBJUNTIU IMPERFET: eliminés, eliminessis, eliminés, eliminéssim, eliminéssiu, eliminessin

IMPERATIU: elimina, elimini, eliminem, elimineu, eliminin

->eliminatori

■eliminatori -òria

[de eliminar]

1 adj i f Que serveix per a eliminar, per a seleccionar. Exercici eliminatori. Ja ha passat la primera eliminatòria.

2 f ESPORT Prova parcial d’una competició esportiva.

->elina

elina

f BOT Planta cespitosa de la família de les ciperàcies (Kobresia myosuroides), de fulles linears i inflorescència simple espiciforme.

->elis

■elis

[v. ela²]

interj Mot emprat, sovint repetit, per a fer befa.

->elisabetià

elisabetià -ana

Part. sil.: e_li_sa_be_ti_à

adj Relatiu o pertanyent al regnat d’Elisabet I d’Anglaterra. Estil elisabetià.

->elisi

■elisi -ísia

[del ll. ēlysium, i aquest, del gr. ēlýsion (pedíon) ‘camp ēlisi’ o ‘sojorn dels benaurats’; el mot té parentiu amb ḗlython, imperfet de érkhomai ‘anar’, d’on vindria a significar ‘l’indret on hom va’]

adj Relatiu o pertanyent a l’Elisi, lloc de pau i felicitat on, segons els antics, anaven els virtuosos després de morts. Camps elisis.

->elisió

■elisió

Part. sil.: e_li_si_ó

[del ll. elisio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f FON i GRAM 1 Acció d’elidir o d’elidir-se;

2 l’efecte.

->elit

■elit

[del fr. élite, de l’ant. eslite, participi fem. ant. de élire ‘elegir’, primer ‘acció d’escollir’ i ‘cosa escollida’, després el sentit actual]

f Minoria social selecta per un concepte o altre. L’elit intel·lectual.

->élite

élite^*

[fr ] f Elit.

->elitisme

■elitisme

[de elit]

m 1 SOCIOL Doctrina que defensa l’existència d’elits en la societat i hi exalta llur paper.

2 p ext Consciència de constituir una elit o de formar-ne part.

->elitista

■elitista

[de elit]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’elitisme.

2 adj i m i f 1 Partidari de l’elitisme.

2 p ext Que practica o afavoreix l’elitisme. Una escola elitista. Una política elitista.

->elitr-

■elitr-

ANAT ANIM Forma prefixada del mot grec élytron, que significa ‘vagina’. Ex.: elitritis.

->èlitre

■èlitre

[del gr. élytron ‘estoig, beina’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ENTOM Cadascuna de les dues ales anteriors de certs insectes (dermàpters i coleòpters) endurides per la quitina i que no serveixen per a volar.

->elitro-

■elitro-

ANAT ANIM Forma prefixada del mot grec élytron, que significa ‘vagina’. Ex.: elitrorràgia, elitrotomia.

->elixir

■elixir

[del b. ll. elixir, i aquest, de l’àr. al-'iksîr ‘pedra filosofal, pols per a fer or segons els alquimistes’, que sembla procedent del gr. xērón ‘cosa seca, medicament sec’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m FARM 1 Licor medicamentós que hom obtenia de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.

2 elixir de llarga vida Nom que alguns alquimistes donaven a l’aigua mercurial extreta de la pedra filosofal per liquidació o reducció, a la qual hom atribuïa propietats rejovenidores.

->ell¹

■ell¹

[ús emfàtic de ell² (v. ell²)]

interj dial Partícula usada al començament d’una frase exclamativa, per a reforçar-ne l’expressió. Ell no n’hi ha cap! Ell seràs un senyoràs!

->ell²

■ell²

[del ll. ille, -a, -ud ‘ell, aquell’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

pron Pronom personal masculí de tercera persona. Per ell, amb ell i en ell. Ells es creuen els millors.

->-ell

-ell

Sufix, del llatí -ellus o -ellum, -ella, que significa ‘mena de’. Ex.: taulell, cubell.

->ella

■ella

pron Pronom personal femení de tercera persona. Per ella donaria la meva vida. Elles són més eixerides que vosaltres.

->-ella

-ella

Sufix, del llatí -ellus o -ellum, -ella, que significa ‘mena de’. Ex.: portella.

->el·làgic

■el·làgic, àcid

QUÍM ORG Àcid que es troba en estat lliure o combinat en les agalles, en l’escorça d’alzina i en algunes espècies d’eucaliptus. Té com a fórmula C₁₄H₆O₈.

->el·lagitànnic

el·lagitànnic, àcid

QUÍM ORG Substància que hom extreu de les llavors del dividivi i de l’arrel del magraner agre, de fórmula C₁₄H₁₀O₁₀.

->el·lèbor

■el·lèbor

m BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ranunculàcies (Helleborus sp), de fulles palmaticompostes i de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima. Cal destacar-ne el marxívol (H. foetidus), l’el·lèbor verd (H. viridis), que es fa a terra alta, l’el·lèbor blanc o veratre i l’el·lèbor negre (H. niger).

->el·leborina

■el·leborina

f QUÍM ORG Glucòsid contingut en les arrels de l’Helleborus niger, de fórmula C₃₂H₄₂O₆.

->el·lipse

■el·lipse

[del ll. ellipsis ‘mancança’ (v. el·lipsi), pel fet que l’el·lipse és com una circumferència mancada; 1a FONT: 1803, DEst.]

f GEOM Corba tancada, intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a la generatriu d’aquella.

->el·lipsi

■el·lipsi

[del ll. ellipsis, i aquest, del gr. élleipsis ‘insuficiència, mancança’, der. de elleípō ‘ometre, deixar’, de en i leípō ‘deixar, abandonar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f LING Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements determinats per raons estilístiques o d’economia.

->el·lipsògraf

■el·lipsògraf

[de el·lipse i -graf]

m GEOM i DIB Instrument per a traçar el·lipses.

->el·lipsoïdal

■el·lipsoïdal

Part. sil.: el_lip_so_ï_dal

[de el·lipsoide]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’el·lipsoide.

2 Semblant a un el·lipsoide.

->el·lipsoide

■el·lipsoide

Part. sil.: el_lip_soi_de

[de el·lipse i -oide]

m MAT Superfície de segon grau o quàdrica amb centre.

->el·líptic

■el·líptic -a

[de el·lipse; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 MAT 1 Relatiu o pertanyent a l’el·lipse.

2 Que té la forma d’una el·lipse.

2 LING Que presenta una el·lipsi. Expressió el·líptica. Construcció el·líptica.

->el·lípticament

■el·lípticament

[de el·líptic]

adv Amb el·lipsi, d’una manera el·líptica.

->el·lipticitat

el·lipticitat

f GEOM 1 Qualitat d’el·líptic.

2 Aplatament (d’un esferoide).

->el·liptòcit

el·liptòcit

[de el·líptic i -cit]

m FISIOL i PAT Eritròcit de forma el·líptica, conegut també per ovalòcit, que es troba en l’el·liptocitosi.

->el·liptocitosi

el·liptocitosi

[de el·liptòcit i -osi]

f PAT Anomalia hereditària de l’hematopoesi en què del 50% al 90% dels eritròcits són el·liptòcits, que es destrueixen fàcilment, per la qual cosa s’acompanya d’anèmia hemolítica.

->elm

■elm

[del ll. vg. elmus (helmus), del germ. occ. comú hĕlm, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 INDUM 1 Casc de forma cònica i punxeguda, que deixava el rostre descobert.

2 gran elm Casc en forma de bóta, que cobria totalment el cap i reposava sobre les espatlles.

2 ZOOL 1 Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels doliòlids (Cassis saburon), amb la closca de forma piramidal i globulosa, semblant a l’elm dels guerrers.

2 elm granellós Mol·lusc gastròpode, de la família dels doliòlids (Cassidaria echinophora), semblant a l’anterior, però amb la closca eriçonada.

->elmet

elmet

[de elm; 1a FONT: 1430]

m INDUM Elm de poc gruix que generalment només cobria el crani, sense gola ni visera.

->elnense

elnense

adj Relatiu o pertanyent a Elna, especialment a l’antiga diòcesi.

->elnès

elnès -esa

adj i m i f D’Elna (Rosselló).

->elocució

■elocució

Part. sil.: e_lo_cu_ci_ó

Cp. al·locució

[del ll. elocutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

f 1 LING Manera d’articular els sons.

2 RET Tria i col·locació dels mots amb els quals hom expressa els pensaments.

->elodea

■elodea

Part. sil.: e_lo_de_a

f Petit gènere de plantes aquàtiques de la família de les hidrocaritàcies (Elodea sp), de fulles petites, obtuses i verticil·lades, que hom planta en estanys de jardins.

->elogi

■elogi

[del ll. elogium ‘epitafi; sentència breu’, i en b. ll. també eulogium, íd. i ‘lloança’, per influx del gr. eulogía ‘elogi’, der. de eú légō ‘parlar bé’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 LIT Discurs en lloança d’una persona viva o difunta o bé d’objectes o conceptes abstractes.

2 Judici favorable sobre algú o alguna cosa.

->elogiable

■elogiable

Part. sil.: e_lo_gi_a_ble

[de elogiar]

adj Digne d’elogi.

->elogiador

■elogiador -a

Part. sil.: e_lo_gi_a_dor

[de elogiar]

adj i m i f Que fa elogis.

->elogiar

■elogiar

Part. sil.: e_lo_gi_ar

[del ll. elogiare ‘exposar breument’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Lloar. No té boca sinó per a elogiar-lo! Elogiar la conducta d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elogiar

GERUNDI: elogiant

PARTICIPI: elogiat, elogiada, elogiats, elogiades

INDICATIU PRESENT: elogio, elogies, elogia, elogiem, elogieu, elogien

INDICATIU IMPERFET: elogiava, elogiaves, elogiava, elogiàvem, elogiàveu, elogiaven

INDICATIU PASSAT: elogií, elogiares, elogià, elogiàrem, elogiàreu, elogiaren

INDICATIU FUTUR: elogiaré, elogiaràs, elogiarà, elogiarem, elogiareu, elogiaran

INDICATIU CONDICIONAL: elogiaria, elogiaries, elogiaria, elogiaríem, elogiaríeu, elogiarien

SUBJUNTIU PRESENT: elogiï, elogiïs, elogiï, elogiem, elogieu, elogiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: elogiés, elogiessis, elogiés, elogiéssim, elogiéssiu, elogiessin

IMPERATIU: elogia, elogiï, elogiem, elogieu, elogiïn

->elogiós

■elogiós -osa

Part. sil.: e_lo_gi_ós

[de elogi; 1a FONT: c. 1880]

adj Que expressa o conté elogi. Paraules elogioses.

->elogiosament

■elogiosament

Part. sil.: e_lo_gi_o_sa_ment

[de elogiós]

adv Amb elogi.

->elogista

■elogista

[de elogi]

m i f Que escriu elogis.

->elohista

elohista

[deriv. de Elohim, nom hebreu de la divinitat]

adj BÍBL Dit d’una de les fonts, documents o tradicions principals (abreujada, E) que hom discerneix en el Pentateuc i que es caracteritza per la utilització del nom d’Elohim, en comptes de Jahvè, per a designar Déu.

->eloi

■eloi

Part. sil.: e_loi

m HIST Menestral de diferents oficis (especialment metal·lúrgics) associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.

->elongació

■elongació

Part. sil.: e_lon_ga_ci_ó

[del ll. td. elongatio, -ōnis ‘allunyament’]

f 1 ASTR Distància entre un planeta i l’estel al voltant del qual gira (en particular el Sol).

2 EMBRIOL Moviment de cèl·lules que té lloc en el procés de gastrulació.

3 FÍS Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d’equilibri en cada moment.

4 MED Extensió, tracció o estirament d’un teixit, especialment del muscular.

5 MED Subluxació o luxació imperfecta d’una articulació.

->elongament

elongament

[de elongar]

m ant 1 Elongació.

2 DR 1 Dilació en un procediment judicial.

2 Pròrroga acordada pel jutge o tribunal per a donar compliment a un tràmit processal.

->elongar

elongar

[del ll. td. elongare ‘allargar, prorrogar’]

v tr ant Prorrogar, ajornar.

->elòpids

elòpids

m pl ICT Família de peixos clupeïformes marins coberts d’escates cicloides i argentades.

->eloqüència

■eloqüència

Part. sil.: e_lo_qüèn_ci_a

[del ll. eloquentia, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f RET 1 Facultat, art, d’ésser eloqüent.

2 Qualitat d’eloqüent. L’eloqüència de la seva paraula. L’eloqüència de la seva actuació.

->eloqüent

■eloqüent

Part. sil.: e_lo_qüent

[del ll. eloquens, -ntis, participi pres. de eloqui ‘parlar’]

adj 1 1 Que parla amb facilitat i d’una manera que delecta, commou i, especialment, persuadeix els qui l’escolten.

2 p ext Un discurs eloqüent.

2 p ext Intensament expressiu, significatiu. Un gest eloqüent. Un silenci eloqüent.

->eloqüentment

■eloqüentment

Part. sil.: e_lo_qüent_ment

[de eloqüent]

adv Amb eloqüència.

->els¹

■els¹

[v. el¹]

art Plural de l’article definit o determinat masculí. Els llibres que he llegit.

->els²

■els²

[v. el²]

[i les formes los, ’ls] pron Plural de l’acusatiu del pronom personal de tercera persona masculí i també del datiu, masculí i femení. Té molts amics i els veu sovint. Quan vegi els meus pares, ja els donaré el teu encàrrec. És amable amb les dependentes, però no els dóna gaires explicacions. Emporteu-vos-els.

->elucidació

■elucidació

Part. sil.: e_lu_ci_da_ci_ó

[del b. ll. elucidatio, -ōnis, íd.]

f Acció d’elucidar.

->elucidar

■elucidar

[del ll. td. elucidare, íd.]

v tr Dilucidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elucidar

GERUNDI: elucidant

PARTICIPI: elucidat, elucidada, elucidats, elucidades

INDICATIU PRESENT: elucido, elucides, elucida, elucidem, elucideu, eluciden

INDICATIU IMPERFET: elucidava, elucidaves, elucidava, elucidàvem, elucidàveu, elucidaven

INDICATIU PASSAT: elucidí, elucidares, elucidà, elucidàrem, elucidàreu, elucidaren

INDICATIU FUTUR: elucidaré, elucidaràs, elucidarà, elucidarem, elucidareu, elucidaran

INDICATIU CONDICIONAL: elucidaria, elucidaries, elucidaria, elucidaríem, elucidaríeu, elucidarien

SUBJUNTIU PRESENT: elucidi, elucidis, elucidi, elucidem, elucideu, elucidin

SUBJUNTIU IMPERFET: elucidés, elucidessis, elucidés, elucidéssim, elucidéssiu, elucidessin

IMPERATIU: elucida, elucidi, elucidem, elucideu, elucidin

->elució

■elució

Part. sil.: e_lu_ci_ó

[del ll. td. elutio, -ōnis ‘acció de rentar’]

f QUÍM Procés invers al de l’adsorció que consisteix en la separació, per rentatges progressius, de les substàncies adsorbides.

->elucubració

■elucubració

Part. sil.: e_lu_cu_bra_ci_ó

[del ll. elucubratio, -ōnis, íd.]

f 1 ant Obra d’enginy composta a força de treball, consagrant-hi llargues vetlles.

2 p ext i pej 1 Obra o teoria filosòfica, literària, etc., laboriosament elaborada i poc assenyada.

2 Cavil·lació, disquisició, divagació. Amb aquestes elucubracions metafísiques no aclariràs mai res!

->elucubrar

■elucubrar

[del ll. elucubrare, íd., del ll. elucubrare, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’]

v tr Fer una elucubració o elucubracions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: elucubrar

GERUNDI: elucubrant

PARTICIPI: elucubrat, elucubrada, elucubrats, elucubrades

INDICATIU PRESENT: elucubro, elucubres, elucubra, elucubrem, elucubreu, elucubren

INDICATIU IMPERFET: elucubrava, elucubraves, elucubrava, elucubràvem, elucubràveu, elucubraven

INDICATIU PASSAT: elucubrí, elucubrares, elucubrà, elucubràrem, elucubràreu, elucubraren

INDICATIU FUTUR: elucubraré, elucubraràs, elucubrarà, elucubrarem, elucubrareu, elucubraran

INDICATIU CONDICIONAL: elucubraria, elucubraries, elucubraria, elucubraríem, elucubraríeu, elucubrarien

SUBJUNTIU PRESENT: elucubri, elucubris, elucubri, elucubrem, elucubreu, elucubrin

SUBJUNTIU IMPERFET: elucubrés, elucubressis, elucubrés, elucubréssim, elucubréssiu, elucubressin

IMPERATIU: elucubra, elucubri, elucubrem, elucubreu, elucubrin

->eludible

■eludible

[de eludir]

adj Susceptible d’ésser eludit.

->eludir

■eludir

Cp. al·ludir

[del ll. eludĕre ‘jugar, esquivar jugant’]

v tr Evitar amb subterfugis o habilitat una dificultat, una obligació, etc. Ha eludit de contestar sí o no dient que havia de consultar-ho al seu marit. No sé pas com s’ho fa, però sempre eludeix el pagament de la contribució!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eludir

GERUNDI: eludint

PARTICIPI: eludit, eludida, eludits, eludides

INDICATIU PRESENT: eludeixo, eludeixes, eludeix, eludim, eludiu, eludeixen

INDICATIU IMPERFET: eludia, eludies, eludia, eludíem, eludíeu, eludien

INDICATIU PASSAT: eludí, eludires, eludí, eludírem, eludíreu, eludiren

INDICATIU FUTUR: eludiré, eludiràs, eludirà, eludirem, eludireu, eludiran

INDICATIU CONDICIONAL: eludiria, eludiries, eludiria, eludiríem, eludiríeu, eludirien

SUBJUNTIU PRESENT: eludeixi, eludeixis, eludeixi, eludim, eludiu, eludeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eludís, eludissis, eludís, eludíssim, eludíssiu, eludissin

IMPERATIU: eludeix, eludeixi, eludim, eludiu, eludeixin

->eluent

■eluent

Part. sil.: e_lu_ent

[del ll. eluens, -ntis, participi pres. de eluĕre ‘rentar’]

adj i m QUÍM Dit del dissolvent emprat per a fer una elució.

->eluir

■eluir

Part. sil.: e_lu_ir

[del ll. eluĕre ‘rentar’]

v tr QUÍM Fer una elució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: eluir

GERUNDI: eluint

PARTICIPI: eluït, eluïda, eluïts, eluïdes

INDICATIU PRESENT: elueixo, elueixes, elueix, eluïm, eluïu, elueixen

INDICATIU IMPERFET: eluïa, eluïes, eluïa, eluíem, eluíeu, eluïen

INDICATIU PASSAT: eluí, eluïres, eluí, eluírem, eluíreu, eluïren

INDICATIU FUTUR: eluiré, eluiràs, eluirà, eluirem, eluireu, eluiran

INDICATIU CONDICIONAL: eluiria, eluiries, eluiria, eluiríem, eluiríeu, eluirien

SUBJUNTIU PRESENT: elueixi, elueixis, elueixi, eluïm, eluïu, elueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: eluís, eluïssis, eluís, eluíssim, eluíssiu, eluïssin

IMPERATIU: elueix, elueixi, eluïm, eluïu, elueixin

->eluït

eluït -ïda

Part. sil.: e_lu_ït

[de eluir]

adj i m QUÍM Dit del líquid resultant d’un procés d’elució.

->elul

■elul

m CRON Mes hebreu, dotzè de l’any civil i sisè de l’any religiós.

->elusió

■elusió

Part. sil.: e_lu_si_ó

[del ll. td. elusio, -ōnis ‘engany’]

f Acció d’eludir.

->elusiu

■elusiu -iva

Part. sil.: e_lu_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. elusus, -a, -um, participi de eludĕre ‘jugar, esquivar jugant’]

adj Que eludeix. Una resposta elusiva.

->elutriació

■elutriació

Part. sil.: e_lu_tri_a_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. elutriare ‘netejar rentant, esbaldir’, de la mateixa arrel de eluĕre]

f QUÍM IND Procés de separació dels materials polvoritzats segons llur volum i densitat.

->eluviació

■eluviació

Part. sil.: e_lu_vi_a_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. eluvio, -ōnis ‘inundació’]

f PEDOL Emportament descendent vertical de substàncies dissoltes o partícules en suspensió per l’aigua d’infiltració dels sòls.

->eluvial

■eluvial

Part. sil.: e_lu_vi_al

[de eluvió]

adj 1 GEOL Dit del dipòsit que presenta caràcter d’eluvió.

2 PEDOL Dit del sòl format en el mateix lloc a partir de la roca mare.

3 PEDOL Dit dels horitzons lixiviats.

->eluvió

■eluvió

Part. sil.: e_lu_vi_ó

Cp. al·luvió

[del ll. eluvio, -ōnis ‘inundació’]

m GEOL Conjunt de sediments que no han estat transportats i han restat al lloc de formació.

->elxà

■elxà -ana

adj i m i f D’Elx (Baix Vinalopó).

->elzevirià

elzevirià -ana

Part. sil.: el_ze_vi_ri_à

[del nom de la família d’impressors i llibreters holandesos Elzevier (s. XVI-XVII)]

adj GRÀF Dit del caràcter d’impremta introduït pels Elzevier i que és inclòs en la família estilística denominada romà antic.

->em

■em

Hom.: amb

[del ll. me, acusatiu del pronom ego ‘jo’, per un procès igual a l’experimentat per l’article el¹]

[i les formes m’, me, ’m] pron Acusatiu i datiu del pronom personal de primera persona del singular. No em miris així. Em donen un bon sou. Em rento.

->E. M.

E. M.

abrev ORG MIL estat major.

->em-¹

■em-¹

[variant d’en- davant b, m i p] Prefix, del llatí in, que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’. Ex.: embarcar, emmurallar, empaquetar.

->em-²

em-²

[variant d’en- davant b, m i p] Prefix, del llatí inde, amb valor adverbial de procedència d’un lloc, que significa ‘d’allí’. Ex.: emmenar, emportar-se.

->ema

■ema

f Nom de la lletra m M.

->-ema

-ema

Forma sufixada del mot grec (phṓn) ēma ‘so de veu’, model per a altres noms de la lingüística. Ex.: morfema, lexema.

->emaciació

■emaciació

Part. sil.: e_ma_ci_a_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. emaciare ‘aflaquir-se’, der. de macer, macra, macrum ‘magre’]

f PAT Aflaquiment considerable degut a una malaltia.

->emaciat

■emaciat -ada

Part. sil.: e_ma_ci_at

[del ll. emaciatus, -a, -um, participi de emaciare ‘aflaquir-se’]

adj PAT Que ha sofert emaciació.

->emagrama

emagrama

m METEOR 1 Diagrama termodinàmic en el qual les àrees determinades per una corba tancada són proporcionals a les energies.

2 Diagrama termodinàmic les coordenades del qual són la temperatura absoluta i el logaritme neperià de la pressió.

->e-mail

e-mail^* [imɛ́jl]

[de l’angl. e(lectronic) mail]

m INFORM Correu electrònic.

->emanació

■emanació

Part. sil.: e_ma_na_ci_ó

[del ll. td. emanatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 1 Acció d’emanar;

2 l’efecte.

2 Efluvi.

3 FILOS Procés en què un ésser en produeix un altre d’inferior com a fruit de la pròpia abundància i sense perdre res de la seva perfecció.