->esflorar
■esflorar[de flor; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr Desflorar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esflorar
GERUNDI: esflorant
PARTICIPI: esflorat, esflorada, esflorats, esflorades
INDICATIU PRESENT: esfloro, esflores, esflora, esflorem, esfloreu, esfloren
INDICATIU IMPERFET: esflorava, esfloraves, esflorava, esfloràvem, esfloràveu, esfloraven
INDICATIU PASSAT: esflorí, esflorares, esflorà, esfloràrem, esfloràreu, esfloraren
INDICATIU FUTUR: esfloraré, esfloraràs, esflorarà, esflorarem, esflorareu, esfloraran
INDICATIU CONDICIONAL: esfloraria, esfloraries, esfloraria, esfloraríem, esfloraríeu, esflorarien
SUBJUNTIU PRESENT: esflori, esfloris, esflori, esflorem, esfloreu, esflorin
SUBJUNTIU IMPERFET: esflorés, esfloressis, esflorés, esfloréssim, esfloréssiu, esfloressin
IMPERATIU: esflora, esflori, esflorem, esfloreu, esflorin
->esfondrada
■esfondrada[de esfondrar; 1a FONT: s. XX, Espriu]
f Fet d’esfondrar-se una cosa.
->esfondrall
■esfondrall[de esfondrar]
m Edifici, monument, etc., esfondrat, arruïnat.
->esfondrament
■esfondrament[de esfondrar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 1 Acció d’esfondrar o d’esfondrar-se;
2 l’efecte.
2 GEOL Enfonsament d’un terreny produït per processos tectònics o de meteorització.
->esfondrar
■esfondrar[del ll. vg. *exfundorare, der. del ll. fundus en una de les variants del ll. td. fundus, fundŏris, neutre per analogia d’altres mots de la mateixa estructura (corpus, tempus, pectus, etc.); 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v 1 1 tr Fer anar a fons.
2 pron Anar a fons.
2 1 tr Ensorrar, destruir, enrunar, un edifici, un monument, etc.
2 pron Ensorrar-se, destruir-se, un edifici, un monument, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esfondrar
GERUNDI: esfondrant
PARTICIPI: esfondrat, esfondrada, esfondrats, esfondrades
INDICATIU PRESENT: esfondro, esfondres, esfondra, esfondrem, esfondreu, esfondren
INDICATIU IMPERFET: esfondrava, esfondraves, esfondrava, esfondràvem, esfondràveu, esfondraven
INDICATIU PASSAT: esfondrí, esfondrares, esfondrà, esfondràrem, esfondràreu, esfondraren
INDICATIU FUTUR: esfondraré, esfondraràs, esfondrarà, esfondrarem, esfondrareu, esfondraran
INDICATIU CONDICIONAL: esfondraria, esfondraries, esfondraria, esfondraríem, esfondraríeu, esfondrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esfondri, esfondris, esfondri, esfondrem, esfondreu, esfondrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esfondrés, esfondressis, esfondrés, esfondréssim, esfondréssiu, esfondressin
IMPERATIU: esfondra, esfondri, esfondrem, esfondreu, esfondrin
->esforç
■esforç[de esforçar-se; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m 1 Acció d’esforçar-se. Fer un esforç per aixecar un pes. Fent un esforç es va trencar, es va esllomar. Posa-hi tot el teu esforç. No estalviïs esforços.
2 FÍS Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
->esforçar-se
■esforçar-se[de força1; 1a FONT: s. XII, Hom.]
v pron Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats. Ja pots esforçar-te, que no l’alçaràs pas, aquesta pedra. Esforça’t a convèncer-la. Esforceu-vos a aprendre-ho. Ja estudia, però no s’hi esforça gaire.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esforçar
GERUNDI: esforçant
PARTICIPI: esforçat, esforçada, esforçats, esforçades
INDICATIU PRESENT: esforço, esforces, esforça, esforcem, esforceu, esforcen
INDICATIU IMPERFET: esforçava, esforçaves, esforçava, esforçàvem, esforçàveu, esforçaven
INDICATIU PASSAT: esforcí, esforçares, esforçà, esforçàrem, esforçàreu, esforçaren
INDICATIU FUTUR: esforçaré, esforçaràs, esforçarà, esforçarem, esforçareu, esforçaran
INDICATIU CONDICIONAL: esforçaria, esforçaries, esforçaria, esforçaríem, esforçaríeu, esforçarien
SUBJUNTIU PRESENT: esforci, esforcis, esforci, esforcem, esforceu, esforcin
SUBJUNTIU IMPERFET: esforcés, esforcessis, esforcés, esforcéssim, esforcéssiu, esforcessin
IMPERATIU: esforça, esforci, esforcem, esforceu, esforcin
->esforcegat
■esforcegat -ada[de esforçar-se]
adj dial Forçut.
->esfragística
esfragísticaf Sigil·lografia.
->esfreixurament
■esfreixuramentPart. sil.: es_frei_xu_ra_ment
[de esfreixurar]
m 1 Acció d’esfreixurar o d’esfreixurar-se;
2 l’efecte.
->esfreixurar
■esfreixurarPart. sil.: es_frei_xu_rar
[de freixura; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr 1 Treure la freixura.
2 Matar (algú) obrint-li les entranyes.
2 pron Fatigar-se en extrem en algun treball; treure el fetge per la boca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esfreixurar
GERUNDI: esfreixurant
PARTICIPI: esfreixurat, esfreixurada, esfreixurats, esfreixurades
INDICATIU PRESENT: esfreixuro, esfreixures, esfreixura, esfreixurem, esfreixureu, esfreixuren
INDICATIU IMPERFET: esfreixurava, esfreixuraves, esfreixurava, esfreixuràvem, esfreixuràveu, esfreixuraven
INDICATIU PASSAT: esfreixurí, esfreixurares, esfreixurà, esfreixuràrem, esfreixuràreu, esfreixuraren
INDICATIU FUTUR: esfreixuraré, esfreixuraràs, esfreixurarà, esfreixurarem, esfreixurareu, esfreixuraran
INDICATIU CONDICIONAL: esfreixuraria, esfreixuraries, esfreixuraria, esfreixuraríem, esfreixuraríeu, esfreixurarien
SUBJUNTIU PRESENT: esfreixuri, esfreixuris, esfreixuri, esfreixurem, esfreixureu, esfreixurin
SUBJUNTIU IMPERFET: esfreixurés, esfreixuressis, esfreixurés, esfreixuréssim, esfreixuréssiu, esfreixuressin
IMPERATIU: esfreixura, esfreixuri, esfreixurem, esfreixureu, esfreixurin
->esfrimolar
esfrimolar[dissimilació de l’ant. enfremunar, íd., der. d’un ll.*infruminare, i aquest, de frumen, -mĭnis ‘farinetes per als sacrificis’, que prendria el sentit de ‘moldre el gra’]
v tr i pron dial Esbocinar.
->esfullada
■esfullada[de esfullar]
f Esfullament.
->esfulladís
■esfulladís -issa[de esfullar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Que s’esfulla amb facilitat.
->esfullador
■esfullador -a[de esfullar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj i m i f Que esfulla.
->esfullament
■esfullament[de esfullar]
m 1 Acció d’esfullar o d’esfullar-se;
2 l’efecte.
->esfullar
■esfullar[de fulla; 1a FONT: 1670, DTo.]
v 1 tr Treure les fulles o els pètals.
2 pron Perdre les fulles o els pètals.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esfullar
GERUNDI: esfullant
PARTICIPI: esfullat, esfullada, esfullats, esfullades
INDICATIU PRESENT: esfullo, esfulles, esfulla, esfullem, esfulleu, esfullen
INDICATIU IMPERFET: esfullava, esfullaves, esfullava, esfullàvem, esfullàveu, esfullaven
INDICATIU PASSAT: esfullí, esfullares, esfullà, esfullàrem, esfullàreu, esfullaren
INDICATIU FUTUR: esfullaré, esfullaràs, esfullarà, esfullarem, esfullareu, esfullaran
INDICATIU CONDICIONAL: esfullaria, esfullaries, esfullaria, esfullaríem, esfullaríeu, esfullarien
SUBJUNTIU PRESENT: esfulli, esfullis, esfulli, esfullem, esfulleu, esfullin
SUBJUNTIU IMPERFET: esfullés, esfullessis, esfullés, esfulléssim, esfulléssiu, esfullessin
IMPERATIU: esfulla, esfulli, esfullem, esfulleu, esfullin
->esfumadura
esfumadura[de esfumar]
f 1 Acció d’esfumar o d’esfumar-se;
2 l’efecte.
->esfumar
■esfumar[de fum; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Estendre un traç de llapis, una taca de color, etc., de manera que es vagi atenuant gradualment.
2 pron Anar-se atenuant, esvanint, gradualment.
3 pron fig Desaparèixer, fer-se fonedís. Quan arribà la policia, tothom s’havia esfumat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esfumar
GERUNDI: esfumant
PARTICIPI: esfumat, esfumada, esfumats, esfumades
INDICATIU PRESENT: esfumo, esfumes, esfuma, esfumem, esfumeu, esfumen
INDICATIU IMPERFET: esfumava, esfumaves, esfumava, esfumàvem, esfumàveu, esfumaven
INDICATIU PASSAT: esfumí, esfumares, esfumà, esfumàrem, esfumàreu, esfumaren
INDICATIU FUTUR: esfumaré, esfumaràs, esfumarà, esfumarem, esfumareu, esfumaran
INDICATIU CONDICIONAL: esfumaria, esfumaries, esfumaria, esfumaríem, esfumaríeu, esfumarien
SUBJUNTIU PRESENT: esfumi, esfumis, esfumi, esfumem, esfumeu, esfumin
SUBJUNTIU IMPERFET: esfumés, esfumessis, esfumés, esfuméssim, esfuméssiu, esfumessin
IMPERATIU: esfuma, esfumi, esfumem, esfumeu, esfumin
->esfumí
■esfumí[de fum]
m Tros de pell suau o de paper estopós, terminat ordinàriament en punta, que serveix per a esfumar.
->esgaiada
■esgaiadaPart. sil.: es_ga_ia_da
[de esgaiar]
f 1 Acció d’esgaiar;
2 l’efecte.
->esgaiar
■esgaiarPart. sil.: es_ga_iar
[de gaia; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Tallar una peça de roba, etc., de manera que vagi disminuint en amplària cap a un dels extrems.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgaiar
GERUNDI: esgaiant
PARTICIPI: esgaiat, esgaiada, esgaiats, esgaiades
INDICATIU PRESENT: esgaio, esgaies, esgaia, esgaiem, esgaieu, esgaien
INDICATIU IMPERFET: esgaiava, esgaiaves, esgaiava, esgaiàvem, esgaiàveu, esgaiaven
INDICATIU PASSAT: esgaí, esgaiares, esgaià, esgaiàrem, esgaiàreu, esgaiaren
INDICATIU FUTUR: esgaiaré, esgaiaràs, esgaiarà, esgaiarem, esgaiareu, esgaiaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgaiaria, esgaiaries, esgaiaria, esgaiaríem, esgaiaríeu, esgaiarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgaï, esgaïs, esgaï, esgaiem, esgaieu, esgaïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esgaiés, esgaiessis, esgaiés, esgaiéssim, esgaiéssiu, esgaiessin
IMPERATIU: esgaia, esgaï, esgaiem, esgaieu, esgaïn
->esgaiat
■esgaiat -adaPart. sil.: es_ga_iat
[de esgaiar]
1 adj Tallat en forma obliqua.
2 m Manera d’ésser esgaiada una peça de roba, etc.
->esgalabrar
■esgalabrarv tr Escalabrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgalabrar
GERUNDI: esgalabrant
PARTICIPI: esgalabrat, esgalabrada, esgalabrats, esgalabrades
INDICATIU PRESENT: esgalabro, esgalabres, esgalabra, esgalabrem, esgalabreu, esgalabren
INDICATIU IMPERFET: esgalabrava, esgalabraves, esgalabrava, esgalabràvem, esgalabràveu, esgalabraven
INDICATIU PASSAT: esgalabrí, esgalabrares, esgalabrà, esgalabràrem, esgalabràreu, esgalabraren
INDICATIU FUTUR: esgalabraré, esgalabraràs, esgalabrarà, esgalabrarem, esgalabrareu, esgalabraran
INDICATIU CONDICIONAL: esgalabraria, esgalabraries, esgalabraria, esgalabraríem, esgalabraríeu, esgalabrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgalabri, esgalabris, esgalabri, esgalabrem, esgalabreu, esgalabrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgalabrés, esgalabressis, esgalabrés, esgalabréssim, esgalabréssiu, esgalabressin
IMPERATIU: esgalabra, esgalabri, esgalabrem, esgalabreu, esgalabrin
->esgalabrós
■esgalabrós -osaadj Escabrós.
->esgaldiny
■esgaldinym Esgarip.
->esgaldinyar
■esgaldinyarv intr Esgaripar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgaldinyar
GERUNDI: esgaldinyant
PARTICIPI: esgaldinyat, esgaldinyada, esgaldinyats, esgaldinyades
INDICATIU PRESENT: esgaldinyo, esgaldinyes, esgaldinya, esgaldinyem, esgaldinyeu, esgaldinyen
INDICATIU IMPERFET: esgaldinyava, esgaldinyaves, esgaldinyava, esgaldinyàvem, esgaldinyàveu, esgaldinyaven
INDICATIU PASSAT: esgaldinyí, esgaldinyares, esgaldinyà, esgaldinyàrem, esgaldinyàreu, esgaldinyaren
INDICATIU FUTUR: esgaldinyaré, esgaldinyaràs, esgaldinyarà, esgaldinyarem, esgaldinyareu, esgaldinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgaldinyaria, esgaldinyaries, esgaldinyaria, esgaldinyaríem, esgaldinyaríeu, esgaldinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgaldinyi, esgaldinyis, esgaldinyi, esgaldinyem, esgaldinyeu, esgaldinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgaldinyés, esgaldinyessis, esgaldinyés, esgaldinyéssim, esgaldinyéssiu, esgaldinyessin
IMPERATIU: esgaldinya, esgaldinyi, esgaldinyem, esgaldinyeu, esgaldinyin
->esgallar
■esgallarHom.: esguellar
[de galló1]
v tr i pron Esberlar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgallar
GERUNDI: esgallant
PARTICIPI: esgallat, esgallada, esgallats, esgallades
INDICATIU PRESENT: esgallo, esgalles, esgalla, esgallem, esgalleu, esgallen
INDICATIU IMPERFET: esgallava, esgallaves, esgallava, esgallàvem, esgallàveu, esgallaven
INDICATIU PASSAT: esgallí, esgallares, esgallà, esgallàrem, esgallàreu, esgallaren
INDICATIU FUTUR: esgallaré, esgallaràs, esgallarà, esgallarem, esgallareu, esgallaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgallaria, esgallaries, esgallaria, esgallaríem, esgallaríeu, esgallarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgalli, esgallis, esgalli, esgallem, esgalleu, esgallin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgallés, esgallessis, esgallés, esgalléssim, esgalléssiu, esgallessin
IMPERATIU: esgalla, esgalli, esgallem, esgalleu, esgallin
->esgallimpat
■esgallimpat -ada[d’origen incert]
adj Que actua sense pensar-s’hi gaire; arrauxat.
->esgambi
■esgambi[der. de esgambar, que ho és de gamba1, variant de cama, potser a través d’unes formes dial. esgambellar, esgambillar ‘desballestar, escampar’, resultat d’un encreuament de esgavellar i esgarriar1, que explicaria la -i; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 Esbarjo.
2 Lloc esbarjós.
->esgarbassar
esgarbassarv tr AGR Desfer les garbes amb forques, damunt l’era, abans de la batuda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarbassar
GERUNDI: esgarbassant
PARTICIPI: esgarbassat, esgarbassada, esgarbassats, esgarbassades
INDICATIU PRESENT: esgarbasso, esgarbasses, esgarbassa, esgarbassem, esgarbasseu, esgarbassen
INDICATIU IMPERFET: esgarbassava, esgarbassaves, esgarbassava, esgarbassàvem, esgarbassàveu, esgarbassaven
INDICATIU PASSAT: esgarbassí, esgarbassares, esgarbassà, esgarbassàrem, esgarbassàreu, esgarbassaren
INDICATIU FUTUR: esgarbassaré, esgarbassaràs, esgarbassarà, esgarbassarem, esgarbassareu, esgarbassaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarbassaria, esgarbassaries, esgarbassaria, esgarbassaríem, esgarbassaríeu, esgarbassarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarbassi, esgarbassis, esgarbassi, esgarbassem, esgarbasseu, esgarbassin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarbassés, esgarbassessis, esgarbassés, esgarbasséssim, esgarbasséssiu, esgarbassessin
IMPERATIU: esgarbassa, esgarbassi, esgarbassem, esgarbasseu, esgarbassin
->esgarbissar
■esgarbissar[de garba]
v tr 1 AGR 1 Separar (el gra) dels garbissos.
2 Esgarbassar.
2 fig Batre, apallissar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarbissar
GERUNDI: esgarbissant
PARTICIPI: esgarbissat, esgarbissada, esgarbissats, esgarbissades
INDICATIU PRESENT: esgarbisso, esgarbisses, esgarbissa, esgarbissem, esgarbisseu, esgarbissen
INDICATIU IMPERFET: esgarbissava, esgarbissaves, esgarbissava, esgarbissàvem, esgarbissàveu, esgarbissaven
INDICATIU PASSAT: esgarbissí, esgarbissares, esgarbissà, esgarbissàrem, esgarbissàreu, esgarbissaren
INDICATIU FUTUR: esgarbissaré, esgarbissaràs, esgarbissarà, esgarbissarem, esgarbissareu, esgarbissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarbissaria, esgarbissaries, esgarbissaria, esgarbissaríem, esgarbissaríeu, esgarbissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarbissi, esgarbissis, esgarbissi, esgarbissem, esgarbisseu, esgarbissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarbissés, esgarbissessis, esgarbissés, esgarbisséssim, esgarbisséssiu, esgarbissessin
IMPERATIU: esgarbissa, esgarbissi, esgarbissem, esgarbisseu, esgarbissin
->esgardís
■esgardís[alteració de esquerdís ‘estella llarga i prima’, segurament per influx de mots com esgarrinxar, esgarrapar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
[pl -issos] m Qualsevol cosa capaç d’esgarrinxar, com ara una planta espinosa, una roca de caires aguts, etc. No vull passar per aquell bosc, perquè hi ha massa esgardissos.
->esgardissar
■esgardissar[de esgardís; 1a FONT: 1839, DLab.]
v 1 tr Esgarrinxar.
2 pron p ext 1 Barallar-se, pegar-se.
2 Estirar-se mútuament els cabells. Van agafar-se per les trenes i s’esgardissaren de mala manera.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgardissar
GERUNDI: esgardissant
PARTICIPI: esgardissat, esgardissada, esgardissats, esgardissades
INDICATIU PRESENT: esgardisso, esgardisses, esgardissa, esgardissem, esgardisseu, esgardissen
INDICATIU IMPERFET: esgardissava, esgardissaves, esgardissava, esgardissàvem, esgardissàveu, esgardissaven
INDICATIU PASSAT: esgardissí, esgardissares, esgardissà, esgardissàrem, esgardissàreu, esgardissaren
INDICATIU FUTUR: esgardissaré, esgardissaràs, esgardissarà, esgardissarem, esgardissareu, esgardissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgardissaria, esgardissaries, esgardissaria, esgardissaríem, esgardissaríeu, esgardissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgardissi, esgardissis, esgardissi, esgardissem, esgardisseu, esgardissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgardissés, esgardissessis, esgardissés, esgardisséssim, esgardisséssiu, esgardissessin
IMPERATIU: esgardissa, esgardissi, esgardissem, esgardisseu, esgardissin
->esgargamellar-se
■esgargamellar-se[de gargamella]
v pron Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t’esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgargamellar
GERUNDI: esgargamellant
PARTICIPI: esgargamellat, esgargamellada, esgargamellats, esgargamellades
INDICATIU PRESENT: esgargamello, esgargamelles, esgargamella, esgargamellem, esgargamelleu, esgargamellen
INDICATIU IMPERFET: esgargamellava, esgargamellaves, esgargamellava, esgargamellàvem, esgargamellàveu, esgargamellaven
INDICATIU PASSAT: esgargamellí, esgargamellares, esgargamellà, esgargamellàrem, esgargamellàreu, esgargamellaren
INDICATIU FUTUR: esgargamellaré, esgargamellaràs, esgargamellarà, esgargamellarem, esgargamellareu, esgargamellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgargamellaria, esgargamellaries, esgargamellaria, esgargamellaríem, esgargamellaríeu, esgargamellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgargamelli, esgargamellis, esgargamelli, esgargamellem, esgargamelleu, esgargamellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgargamellés, esgargamellessis, esgargamellés, esgargamelléssim, esgargamelléssiu, esgargamellessin
IMPERATIU: esgargamella, esgargamelli, esgargamellem, esgargamelleu, esgargamellin
->esgarip
■esgarip[de esgaripar; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 1 Crit violent.
2 esp Xiscle.
2 Crit dels ocells nocturns.
->esgaripar
■esgaripar[del cat. ant. garip ‘capritx, extravagància femenina, expressió melindrosa’, d’on passà a significar ‘xisclar com una dona’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr Fer esgarips, xisclar. Esgaripar de terror.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgaripar
GERUNDI: esgaripant
PARTICIPI: esgaripat, esgaripada, esgaripats, esgaripades
INDICATIU PRESENT: esgaripo, esgaripes, esgaripa, esgaripem, esgaripeu, esgaripen
INDICATIU IMPERFET: esgaripava, esgaripaves, esgaripava, esgaripàvem, esgaripàveu, esgaripaven
INDICATIU PASSAT: esgaripí, esgaripares, esgaripà, esgaripàrem, esgaripàreu, esgariparen
INDICATIU FUTUR: esgariparé, esgariparàs, esgariparà, esgariparem, esgaripareu, esgariparan
INDICATIU CONDICIONAL: esgariparia, esgariparies, esgariparia, esgariparíem, esgariparíeu, esgariparien
SUBJUNTIU PRESENT: esgaripi, esgaripis, esgaripi, esgaripem, esgaripeu, esgaripin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgaripés, esgaripessis, esgaripés, esgaripéssim, esgaripéssiu, esgaripessin
IMPERATIU: esgaripa, esgaripi, esgaripem, esgaripeu, esgaripin
->esgarrany
■esgarrany[de esgarrar2]
m Esgarrinxada.
->esgarranyar
esgarranyar[de esgarrany]
v tr i pron Esgarrinxar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarranyar
GERUNDI: esgarranyant
PARTICIPI: esgarranyat, esgarranyada, esgarranyats, esgarranyades
INDICATIU PRESENT: esgarranyo, esgarranyes, esgarranya, esgarranyem, esgarranyeu, esgarranyen
INDICATIU IMPERFET: esgarranyava, esgarranyaves, esgarranyava, esgarranyàvem, esgarranyàveu, esgarranyaven
INDICATIU PASSAT: esgarranyí, esgarranyares, esgarranyà, esgarranyàrem, esgarranyàreu, esgarranyaren
INDICATIU FUTUR: esgarranyaré, esgarranyaràs, esgarranyarà, esgarranyarem, esgarranyareu, esgarranyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarranyaria, esgarranyaries, esgarranyaria, esgarranyaríem, esgarranyaríeu, esgarranyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarranyi, esgarranyis, esgarranyi, esgarranyem, esgarranyeu, esgarranyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarranyés, esgarranyessis, esgarranyés, esgarranyéssim, esgarranyéssiu, esgarranyessin
IMPERATIU: esgarranya, esgarranyi, esgarranyem, esgarranyeu, esgarranyin
->esgarrap
■esgarrap[de esgarrapar]
m Esgarrapada.
->esgarrapacrestes
■esgarrapacrestes[de esgarrapar i cresta]
m FUST Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encola.
->esgarrapacristos
■esgarrapacristosm FUST Esgarrapacrestes.
->esgarrapada
■esgarrapada[de esgarrapar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 1 Acció d’esgarrapar;
2 l’efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara.
2 amb una esgarrapada (o dues, o quatre esgarrapades) Molt de pressa, precipitadament.
->esgarrapaire
■esgarrapairePart. sil.: es_gar_ra_pai_re
[de esgarrapar]
adj i m i f Que es complau a esgarrapar.
->esgarrapall
■esgarrapall[de esgarrapar]
m Acció d’esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc.
->esgarrapar
■esgarraparCp. esgarrinxar
[d’un encreuament entre esgarrar i arrapar; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr 1 Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. Els gats esgarrapen.
2 p anal 1 Esquinçar lleument una superfície amb les ungles, les urpes. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc.
2 p ext i Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper.
3 fig Treure profit d’una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si puc esgarrapar-li uns quants diners.
4 p anal esgarrinxar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrapar
GERUNDI: esgarrapant
PARTICIPI: esgarrapat, esgarrapada, esgarrapats, esgarrapades
INDICATIU PRESENT: esgarrapo, esgarrapes, esgarrapa, esgarrapem, esgarrapeu, esgarrapen
INDICATIU IMPERFET: esgarrapava, esgarrapaves, esgarrapava, esgarrapàvem, esgarrapàveu, esgarrapaven
INDICATIU PASSAT: esgarrapí, esgarrapares, esgarrapà, esgarrapàrem, esgarrapàreu, esgarraparen
INDICATIU FUTUR: esgarraparé, esgarraparàs, esgarraparà, esgarraparem, esgarrapareu, esgarraparan
INDICATIU CONDICIONAL: esgarraparia, esgarraparies, esgarraparia, esgarraparíem, esgarraparíeu, esgarraparien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarrapi, esgarrapis, esgarrapi, esgarrapem, esgarrapeu, esgarrapin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrapés, esgarrapessis, esgarrapés, esgarrapéssim, esgarrapéssiu, esgarrapessin
IMPERATIU: esgarrapa, esgarrapi, esgarrapem, esgarrapeu, esgarrapin
->esgarrapós
■esgarrapós -osa[de esgarrapar]
adj Que esquinça la pell com una ungla o urpa.
->esgarrar1
■esgarrar1Hom.: esguerrar
[de garra; 1a FONT: s. XIII]
v tr i pron Esguerrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrar
GERUNDI: esgarrant
PARTICIPI: esgarrat, esgarrada, esgarrats, esgarrades
INDICATIU PRESENT: esgarro, esgarres, esgarra, esgarrem, esgarreu, esgarren
INDICATIU IMPERFET: esgarrava, esgarraves, esgarrava, esgarràvem, esgarràveu, esgarraven
INDICATIU PASSAT: esgarrí, esgarrares, esgarrà, esgarràrem, esgarràreu, esgarraren
INDICATIU FUTUR: esgarraré, esgarraràs, esgarrarà, esgarrarem, esgarrareu, esgarraran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarraria, esgarraries, esgarraria, esgarraríem, esgarraríeu, esgarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarri, esgarris, esgarri, esgarrem, esgarreu, esgarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrés, esgarressis, esgarrés, esgarréssim, esgarréssiu, esgarressin
IMPERATIU: esgarra, esgarri, esgarrem, esgarreu, esgarrin
->esgarrar2
■esgarrar2Hom.: esguerrar
[del cast. garra ‘grapa’]
v tr dial Esqueixar, esgarrinxar, estripar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrar
GERUNDI: esgarrant
PARTICIPI: esgarrat, esgarrada, esgarrats, esgarrades
INDICATIU PRESENT: esgarro, esgarres, esgarra, esgarrem, esgarreu, esgarren
INDICATIU IMPERFET: esgarrava, esgarraves, esgarrava, esgarràvem, esgarràveu, esgarraven
INDICATIU PASSAT: esgarrí, esgarrares, esgarrà, esgarràrem, esgarràreu, esgarraren
INDICATIU FUTUR: esgarraré, esgarraràs, esgarrarà, esgarrarem, esgarrareu, esgarraran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarraria, esgarraries, esgarraria, esgarraríem, esgarraríeu, esgarrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarri, esgarris, esgarri, esgarrem, esgarreu, esgarrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrés, esgarressis, esgarrés, esgarréssim, esgarréssiu, esgarressin
IMPERATIU: esgarra, esgarri, esgarrem, esgarreu, esgarrin
->esgarrat
esgarrat -adaHom.: esguerrat
[de esgarrar1; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj i m i f Esguerrat.
->esgarriacries
■esgarriacriesPart. sil.: es_gar_ri_a_cri_es
[de esgarriar i cria]
m i f Persona que es plau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs, etc.
->esgarriada
■esgarriadaPart. sil.: es_gar_ri_a_da
[de esgarriar-se; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]
f 1 1 Acció d’esgarriar-se;
2 l’efecte.
2 a l’esgarriada loc adv En dispersió.
->esgarriadís
■esgarriadís -issaPart. sil.: es_gar_ri_a_dís
[de esgarriar-se; 1a FONT: 1888]
1 adj Que s’esgarria amb facilitat.
2 f Esgarriada de gran quantitat de persones o animals.
->esgarriament
■esgarriamentPart. sil.: es_gar_ri_a_ment
[de esgarriar-se; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció d’esgarriar-se;
2 l’efecte.
->esgarriar1
■esgarriar1Part. sil.: es_gar_ri_ar
Cp. esbarriar
[segurament d’un encreuament de l’ant. descarrerar-se, der. de carrera ‘camí’, amb desviar-se, i amb influx de esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí.
2 pron 1 Perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Una ovella esgarriada.
2 fig Abandonar el dret camí. En aquesta edat és fàcil d’esgarriar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarriar
GERUNDI: esgarriant
PARTICIPI: esgarriat, esgarriada, esgarriats, esgarriades
INDICATIU PRESENT: esgarrio, esgarries, esgarria, esgarriem, esgarrieu, esgarrien
INDICATIU IMPERFET: esgarriava, esgarriaves, esgarriava, esgarriàvem, esgarriàveu, esgarriaven
INDICATIU PASSAT: esgarrií, esgarriares, esgarrià, esgarriàrem, esgarriàreu, esgarriaren
INDICATIU FUTUR: esgarriaré, esgarriaràs, esgarriarà, esgarriarem, esgarriareu, esgarriaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarriaria, esgarriaries, esgarriaria, esgarriaríem, esgarriaríeu, esgarriarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarriï, esgarriïs, esgarriï, esgarriem, esgarrieu, esgarriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarriés, esgarriessis, esgarriés, esgarriéssim, esgarriéssiu, esgarriessin
IMPERATIU: esgarria, esgarriï, esgarriem, esgarrieu, esgarriïn
->esgarriar2
■esgarriar2Part. sil.: es_gar_ri_ar
[de esgarrar1 amb influx de esgarriar1 ‘perdre el camí’]
v tr dial esguerrar 2.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarriar
GERUNDI: esgarriant
PARTICIPI: esgarriat, esgarriada, esgarriats, esgarriades
INDICATIU PRESENT: esgarrio, esgarries, esgarria, esgarriem, esgarrieu, esgarrien
INDICATIU IMPERFET: esgarriava, esgarriaves, esgarriava, esgarriàvem, esgarriàveu, esgarriaven
INDICATIU PASSAT: esgarrií, esgarriares, esgarrià, esgarriàrem, esgarriàreu, esgarriaren
INDICATIU FUTUR: esgarriaré, esgarriaràs, esgarriarà, esgarriarem, esgarriareu, esgarriaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarriaria, esgarriaries, esgarriaria, esgarriaríem, esgarriaríeu, esgarriarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarriï, esgarriïs, esgarriï, esgarriem, esgarrieu, esgarriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarriés, esgarriessis, esgarriés, esgarriéssim, esgarriéssiu, esgarriessin
IMPERATIU: esgarria, esgarriï, esgarriem, esgarrieu, esgarriïn
->esgarrier
■esgarrier -aPart. sil.: es_gar_ri_er
adj dial Que sovint s’esgarria. Una ovella esgarriera.
->esgarrif
■esgarrif[de esgarrifar]
m Esgarrifança. Un esgarrif de gelor.
->esgarrifador
■esgarrifador -aadj Esgarrifós. Un fred esgarrifador.
->esgarrifall
■esgarrifall[de esgarrifar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m Esgarrifança.
->esgarrifament
■esgarrifament[de esgarrifar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m Acció d’esgarrifar o d’esgarrifar-se.
->esgarrifança
■esgarrifança[de esgarrifar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f PAT Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que pot ésser produït pel fred, per una emoció, pel començament o augment de la febre, etc.
->esgarrifar
■esgarrifar[tenint en compte les variants baleàriques escarrufar/escarrufí, escarrifar/escarrifet, possiblement es tracta d’una alteració d’uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v 1 tr Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa. Esgarrifava de veure tantes víctimes.
2 pron Tenir una esgarrifança o esgarrifances, especialment d’emoció, d’esglai. Esgarrifar-se de pensar els danys que es produiran.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrifar
GERUNDI: esgarrifant
PARTICIPI: esgarrifat, esgarrifada, esgarrifats, esgarrifades
INDICATIU PRESENT: esgarrifo, esgarrifes, esgarrifa, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen
INDICATIU IMPERFET: esgarrifava, esgarrifaves, esgarrifava, esgarrifàvem, esgarrifàveu, esgarrifaven
INDICATIU PASSAT: esgarrifí, esgarrifares, esgarrifà, esgarrifàrem, esgarrifàreu, esgarrifaren
INDICATIU FUTUR: esgarrifaré, esgarrifaràs, esgarrifarà, esgarrifarem, esgarrifareu, esgarrifaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarrifaria, esgarrifaries, esgarrifaria, esgarrifaríem, esgarrifaríeu, esgarrifarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarrifi, esgarrifis, esgarrifi, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrifés, esgarrifessis, esgarrifés, esgarriféssim, esgarriféssiu, esgarrifessin
IMPERATIU: esgarrifa, esgarrifi, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifin
->esgarrifor
■esgarrifor[de esgarrifar; 1a FONT: c. 1870]
f Estat d’ànim del qui està esgarrifat.
->esgarrifós
■esgarrifós -osa[de esgarrifar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Que produeix esgarrifances; horripilant, esborronador. Era un espectacle esgarrifós. Feia uns crits esgarrifosos. El seu germà és molt lleig: esgarrifós!
->esgarrifosament
■esgarrifosament[de esgarrifós]
adv D’una manera esgarrifosa.
->esgarrinxada
■esgarrinxada[de esgarrinxar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció d’esgarrinxar o d’esgarrinxar-se;
2 l’efecte. Tens una esgarrinxada a la cara.
->esgarrinxador
esgarrinxador -a[de esgarrinxar]
adj Que esgarrinxa.
->esgarrinxar
■esgarrinxarCp. esgarrapar
[alteració de l’ant. i dial. esgarranxar, der. del dial. garranxa ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 1 tr Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà. Aquest clau li esgarrinxarà la cara.
2 pron Van ficar-se dins un esbarzerar i s’hi van esgarrinxar tots. S’esgarrinxarà amb el filferro.
2 tr p anal esgarrapar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrinxar
GERUNDI: esgarrinxant
PARTICIPI: esgarrinxat, esgarrinxada, esgarrinxats, esgarrinxades
INDICATIU PRESENT: esgarrinxo, esgarrinxes, esgarrinxa, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxen
INDICATIU IMPERFET: esgarrinxava, esgarrinxaves, esgarrinxava, esgarrinxàvem, esgarrinxàveu, esgarrinxaven
INDICATIU PASSAT: esgarrinxí, esgarrinxares, esgarrinxà, esgarrinxàrem, esgarrinxàreu, esgarrinxaren
INDICATIU FUTUR: esgarrinxaré, esgarrinxaràs, esgarrinxarà, esgarrinxarem, esgarrinxareu, esgarrinxaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarrinxaria, esgarrinxaries, esgarrinxaria, esgarrinxaríem, esgarrinxaríeu, esgarrinxarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarrinxi, esgarrinxis, esgarrinxi, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrinxés, esgarrinxessis, esgarrinxés, esgarrinxéssim, esgarrinxéssiu, esgarrinxessin
IMPERATIU: esgarrinxa, esgarrinxi, esgarrinxem, esgarrinxeu, esgarrinxin
->esgarrinxós
■esgarrinxós -osa[de esgarrinxar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj Que esgarrinxa. Un filat esgarrinxós.
->esgarriny
■esgarriny[de esgarrinyar]
m Esgarrinxada.
->esgarrinyar
■esgarrinyar[de garra]
v tr i pron Esgarrinxar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarrinyar
GERUNDI: esgarrinyant
PARTICIPI: esgarrinyat, esgarrinyada, esgarrinyats, esgarrinyades
INDICATIU PRESENT: esgarrinyo, esgarrinyes, esgarrinya, esgarrinyem, esgarrinyeu, esgarrinyen
INDICATIU IMPERFET: esgarrinyava, esgarrinyaves, esgarrinyava, esgarrinyàvem, esgarrinyàveu, esgarrinyaven
INDICATIU PASSAT: esgarrinyí, esgarrinyares, esgarrinyà, esgarrinyàrem, esgarrinyàreu, esgarrinyaren
INDICATIU FUTUR: esgarrinyaré, esgarrinyaràs, esgarrinyarà, esgarrinyarem, esgarrinyareu, esgarrinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarrinyaria, esgarrinyaries, esgarrinyaria, esgarrinyaríem, esgarrinyaríeu, esgarrinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarrinyi, esgarrinyis, esgarrinyi, esgarrinyem, esgarrinyeu, esgarrinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarrinyés, esgarrinyessis, esgarrinyés, esgarrinyéssim, esgarrinyéssiu, esgarrinyessin
IMPERATIU: esgarrinya, esgarrinyi, esgarrinyem, esgarrinyeu, esgarrinyin
->esgarró
esgarróm ESPORT 1 Acció d’esgarronar-se un cavall;
2 l’efecte.
->esgarronar
■esgarronar[de garró]
v 1 tr estalonar2.
2 pron ESPORT En l’hípica, colpejar-se, un cavall, alguna de les extremitats anteriors amb les posteriors durant la marxa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgarronar
GERUNDI: esgarronant
PARTICIPI: esgarronat, esgarronada, esgarronats, esgarronades
INDICATIU PRESENT: esgarrono, esgarrones, esgarrona, esgarronem, esgarroneu, esgarronen
INDICATIU IMPERFET: esgarronava, esgarronaves, esgarronava, esgarronàvem, esgarronàveu, esgarronaven
INDICATIU PASSAT: esgarroní, esgarronares, esgarronà, esgarronàrem, esgarronàreu, esgarronaren
INDICATIU FUTUR: esgarronaré, esgarronaràs, esgarronarà, esgarronarem, esgarronareu, esgarronaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgarronaria, esgarronaries, esgarronaria, esgarronaríem, esgarronaríeu, esgarronarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgarroni, esgarronis, esgarroni, esgarronem, esgarroneu, esgarronin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgarronés, esgarronessis, esgarronés, esgarronéssim, esgarronéssiu, esgarronessin
IMPERATIU: esgarrona, esgarroni, esgarronem, esgarroneu, esgarronin
->esgatifinyar-se
■esgatifinyar-se[der. de esgatinyar amb l’infix popular expressiu -if-]
v pron dial Esgatinyar-se.
->esgatinyar-se
■esgatinyar-se[de gat]
v pron Barallar-se a esgarrapades. Els gats s’esgatinyen, i els nens, sovint, també.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgatinyar
GERUNDI: esgatinyant
PARTICIPI: esgatinyat, esgatinyada, esgatinyats, esgatinyades
INDICATIU PRESENT: esgatinyo, esgatinyes, esgatinya, esgatinyem, esgatinyeu, esgatinyen
INDICATIU IMPERFET: esgatinyava, esgatinyaves, esgatinyava, esgatinyàvem, esgatinyàveu, esgatinyaven
INDICATIU PASSAT: esgatinyí, esgatinyares, esgatinyà, esgatinyàrem, esgatinyàreu, esgatinyaren
INDICATIU FUTUR: esgatinyaré, esgatinyaràs, esgatinyarà, esgatinyarem, esgatinyareu, esgatinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgatinyaria, esgatinyaries, esgatinyaria, esgatinyaríem, esgatinyaríeu, esgatinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgatinyi, esgatinyis, esgatinyi, esgatinyem, esgatinyeu, esgatinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgatinyés, esgatinyessis, esgatinyés, esgatinyéssim, esgatinyéssiu, esgatinyessin
IMPERATIU: esgatinya, esgatinyi, esgatinyem, esgatinyeu, esgatinyin
->esgavell
■esgavell[de esgavellar]
m 1 Esgavellament.
2 Desgavell.
->esgavellament
■esgavellament[de esgavellar]
m 1 Acció d’esgavellar o d’esgavellar-se;
2 l’efecte.
->esgavellar
■esgavellar[de gavell; 1a FONT: s. XIII]
v 1 tr Desconjuntar, desballestar.
2 pron Vés amb compte que no s’esgavelli la cadira.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgavellar
GERUNDI: esgavellant
PARTICIPI: esgavellat, esgavellada, esgavellats, esgavellades
INDICATIU PRESENT: esgavello, esgavelles, esgavella, esgavellem, esgavelleu, esgavellen
INDICATIU IMPERFET: esgavellava, esgavellaves, esgavellava, esgavellàvem, esgavellàveu, esgavellaven
INDICATIU PASSAT: esgavellí, esgavellares, esgavellà, esgavellàrem, esgavellàreu, esgavellaren
INDICATIU FUTUR: esgavellaré, esgavellaràs, esgavellarà, esgavellarem, esgavellareu, esgavellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgavellaria, esgavellaries, esgavellaria, esgavellaríem, esgavellaríeu, esgavellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgavelli, esgavellis, esgavelli, esgavellem, esgavelleu, esgavellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgavellés, esgavellessis, esgavellés, esgavelléssim, esgavelléssiu, esgavellessin
IMPERATIU: esgavella, esgavelli, esgavellem, esgavelleu, esgavellin
->esglai
■esglaiPart. sil.: es_glai
[de esglaiar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada. La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai.
->esglaiador
■esglaiador -aPart. sil.: es_gla_ia_dor
[de esglaiar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Que esglaia. Van sentir un crit esglaiador.
->esglaiament
■esglaiamentPart. sil.: es_gla_ia_ment
[de esglaiar; 1a FONT: s. XIV]
m 1 Acció d’esglaiar o d’esglaiar-se;
2 l’efecte.
->esglaiar
■esglaiarPart. sil.: es_gla_iar
[del ll. vg. *esgladiare, del ll. digladiari ‘combatre a espasa’, der. de gladius ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera; 1a FONT: 1310]
v* 1 tr Causar esglai. N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.
2 pron Ésser pres d’esglai. Va estar a punt de caure a l’abisme: tothom va esglaiar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esglaiar
GERUNDI: esglaiant
PARTICIPI: esglaiat, esglaiada, esglaiats, esglaiades
INDICATIU PRESENT: esglaio, esglaies, esglaia, esglaiem, esglaieu, esglaien
INDICATIU IMPERFET: esglaiava, esglaiaves, esglaiava, esglaiàvem, esglaiàveu, esglaiaven
INDICATIU PASSAT: esglaí, esglaiares, esglaià, esglaiàrem, esglaiàreu, esglaiaren
INDICATIU FUTUR: esglaiaré, esglaiaràs, esglaiarà, esglaiarem, esglaiareu, esglaiaran
INDICATIU CONDICIONAL: esglaiaria, esglaiaries, esglaiaria, esglaiaríem, esglaiaríeu, esglaiarien
SUBJUNTIU PRESENT: esglaï, esglaïs, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esglaiés, esglaiessis, esglaiés, esglaiéssim, esglaiéssiu, esglaiessin
IMPERATIU: esglaia, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn
->esglaiós
■esglaiós -osaPart. sil.: es_gla_iós
[de esglai]
adj Que causa esglai.
->esglaó
■esglaóPart. sil.: es_gla_ó
[d’un encreuament de escaló amb graó (esgraó); 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d’aquest a aquell o baixar del primer al segon.
2 AUTOM Senyal nul per a t < 0 i de valor unitat per a t > 0.
3 CONSTR Cadascun dels plans en què es descompon un ram d’escala i que hom trepitja en pujar-la o baixar-la.
4 TECNOL Cadascuna de les rodes impulsores, en les turbines o en els compressors, que van muntades en sèrie en un mateix eix per a assolir velocitats o pressions més elevades.
->esglaonadament
■esglaonadamentPart. sil.: es_gla_o_na_da_ment
[de esglaonar]
adv Formant gradació.
->esglaonament
■esglaonamentPart. sil.: es_gla_o_na_ment
[de esglaonar]
m 1 Acció d’esglaonar o d’esglaonar-se;
2 l’efecte.
->esglaonar
■esglaonarPart. sil.: es_gla_o_nar
[de esglaó]
v 1 1 tr Disposar formant una gradació.
2 pron S’esglaonaren fent filera, d’esquerra a dreta, començant pels més alts.
2 1 tr Situar ordenadament de distància en distància.
2 pron Els criats s’han esglaonat tot al llarg del passadís.
3 tr CONSTR Construir o col·locar els esglaons d’una escala.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esglaonar
GERUNDI: esglaonant
PARTICIPI: esglaonat, esglaonada, esglaonats, esglaonades
INDICATIU PRESENT: esglaono, esglaones, esglaona, esglaonem, esglaoneu, esglaonen
INDICATIU IMPERFET: esglaonava, esglaonaves, esglaonava, esglaonàvem, esglaonàveu, esglaonaven
INDICATIU PASSAT: esglaoní, esglaonares, esglaonà, esglaonàrem, esglaonàreu, esglaonaren
INDICATIU FUTUR: esglaonaré, esglaonaràs, esglaonarà, esglaonarem, esglaonareu, esglaonaran
INDICATIU CONDICIONAL: esglaonaria, esglaonaries, esglaonaria, esglaonaríem, esglaonaríeu, esglaonarien
SUBJUNTIU PRESENT: esglaoni, esglaonis, esglaoni, esglaonem, esglaoneu, esglaonin
SUBJUNTIU IMPERFET: esglaonés, esglaonessis, esglaonés, esglaonéssim, esglaonéssiu, esglaonessin
IMPERATIU: esglaona, esglaoni, esglaonem, esglaoneu, esglaonin
->església
■esglésiaPart. sil.: es_glé_si_a
[del ll. td. ecclēsia, i aquest, del gr. ekklēsía ‘assemblea’, amb terminació culta eclesiàstica i amb es- més corrent en cat; 1a FONT: s. XII]
f CRIST 1 1 Comunitat local de cristians entorn d’un bisbe.
2 Porció de l’Església universal definida per un concepte ètnic o geogràfic (església italoalbanesa, església d’Occident), per una doctrina (església monofisita), per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment (església nestoriana, església luterana), per un ritu litúrgic (església bizantina), etc.
3 Església Catòlica Església constituïda institucionalment entorn del papa de Roma que proclama haver mantingut la successió apostòlica i la primacia sobre les altres seus apostòliques.
4 església militant Els fidels vivents.
5 església primitiva La comunitat cristiana dels temps apostòlics.
6 església purgant Les ànimes del purgatori.
7 església triomfant Els benaurats del cel.
8 Església universal (o simplement Església) Comunitat dels seguidors de Crist.
2 El conjunt de tots els ministres d’una Església, el seu govern.
3 ARQUIT, LITÚRG Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
->esglesiada
■esglesiadaPart. sil.: es_gle_si_a_da
[de església]
f Conjunt de la gent que omple una església.
->esglesier
■esglesier -aPart. sil.: es_gle_si_er
[de església]
adj Dit del camí que porta a l’església.
->esglesiola
■esglesiolaPart. sil.: es_gle_si_o_la
[de església]
f ARQUIT Església petita; capella.
->esglevar
■esglevar[de gleva]
v tr AGR Desglevar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esglevar
GERUNDI: esglevant
PARTICIPI: esglevat, esglevada, esglevats, esglevades
INDICATIU PRESENT: esglevo, esgleves, esgleva, esglevem, esgleveu, esgleven
INDICATIU IMPERFET: esglevava, esglevaves, esglevava, esglevàvem, esglevàveu, esglevaven
INDICATIU PASSAT: esgleví, esglevares, esglevà, esglevàrem, esglevàreu, esglevaren
INDICATIU FUTUR: esglevaré, esglevaràs, esglevarà, esglevarem, esglevareu, esglevaran
INDICATIU CONDICIONAL: esglevaria, esglevaries, esglevaria, esglevaríem, esglevaríeu, esglevarien
SUBJUNTIU PRESENT: esglevi, esglevis, esglevi, esglevem, esgleveu, esglevin
SUBJUNTIU IMPERFET: esglevés, esglevessis, esglevés, esglevéssim, esglevéssiu, esglevessin
IMPERATIU: esgleva, esglevi, esglevem, esgleveu, esglevin
->esgolador
esgolador[de esgolar-se]
m dial Pendís, rossolera.
->esgolar-se1
■esgolar-se1[de gola]
v pron Esgargamellar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgolar
GERUNDI: esgolant
PARTICIPI: esgolat, esgolada, esgolats, esgolades
INDICATIU PRESENT: esgolo, esgoles, esgola, esgolem, esgoleu, esgolen
INDICATIU IMPERFET: esgolava, esgolaves, esgolava, esgolàvem, esgolàveu, esgolaven
INDICATIU PASSAT: esgolí, esgolares, esgolà, esgolàrem, esgolàreu, esgolaren
INDICATIU FUTUR: esgolaré, esgolaràs, esgolarà, esgolarem, esgolareu, esgolaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgolaria, esgolaries, esgolaria, esgolaríem, esgolaríeu, esgolarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgoli, esgolis, esgoli, esgolem, esgoleu, esgolin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgolés, esgolessis, esgolés, esgoléssim, esgoléssiu, esgolessin
IMPERATIU: esgola, esgoli, esgolem, esgoleu, esgolin
->esgolar-se2
esgolar-se2[variant de escolar-se amb influx de gola i engolir-se]
v pron dial 1 Rossolar. S’esgolaven costera avall.
2 fig Esmunyir-se. Sense fer soroll es va esgolar del llit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgolar
GERUNDI: esgolant
PARTICIPI: esgolat, esgolada, esgolats, esgolades
INDICATIU PRESENT: esgolo, esgoles, esgola, esgolem, esgoleu, esgolen
INDICATIU IMPERFET: esgolava, esgolaves, esgolava, esgolàvem, esgolàveu, esgolaven
INDICATIU PASSAT: esgolí, esgolares, esgolà, esgolàrem, esgolàreu, esgolaren
INDICATIU FUTUR: esgolaré, esgolaràs, esgolarà, esgolarem, esgolareu, esgolaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgolaria, esgolaries, esgolaria, esgolaríem, esgolaríeu, esgolarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgoli, esgolis, esgoli, esgolem, esgoleu, esgolin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgolés, esgolessis, esgolés, esgoléssim, esgoléssiu, esgolessin
IMPERATIU: esgola, esgoli, esgolem, esgoleu, esgolin
->esgolat
■esgolat -ada[de esgolar-se]
adj Que té la gola feta malbé a força de cridar.
->esgorrar
esgorrarv tr PAT escaldar 3. La suor m’ha esgorrat la pell.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgorrar
GERUNDI: esgorrant
PARTICIPI: esgorrat, esgorrada, esgorrats, esgorrades
INDICATIU PRESENT: esgorro, esgorres, esgorra, esgorrem, esgorreu, esgorren
INDICATIU IMPERFET: esgorrava, esgorraves, esgorrava, esgorràvem, esgorràveu, esgorraven
INDICATIU PASSAT: esgorrí, esgorrares, esgorrà, esgorràrem, esgorràreu, esgorraren
INDICATIU FUTUR: esgorraré, esgorraràs, esgorrarà, esgorrarem, esgorrareu, esgorraran
INDICATIU CONDICIONAL: esgorraria, esgorraries, esgorraria, esgorraríem, esgorraríeu, esgorrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgorri, esgorris, esgorri, esgorrem, esgorreu, esgorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgorrés, esgorressis, esgorrés, esgorréssim, esgorréssiu, esgorressin
IMPERATIU: esgorra, esgorri, esgorrem, esgorreu, esgorrin
->esgotador
■esgotador -a[de esgotar]
adj Que esgota.
->esgotament
■esgotament[de esgotar]
m 1 1 Acció d’esgotar o d’esgotar-se;
2 l’efecte.
2 PAT 1 Afebliment gradual d’una o de diverses funcions, sense lesió, produït per l’excés d’exercici.
2 Pèrdua extrema de forces.
3 esgotament nerviós PSIC Estat de fatiga excessiva produït pel treball corporal o intel·lectual intensiu i prolongat.
4 síndrome d’esgotament professional PSIC Síndrome originada com a resposta a una situació d’estrès emocional crònic, que es dóna especialment en professions assistencials, que es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.
->esgotar
■esgotar[de gota; 1a FONT: 1469]
v 1 tr 1 Buidar un recipient completament, fins a la darrera gota.
2 NÀUT i ESPORT Buidar.
2 p ext 1 tr Exhaurir.
2 pron L’edició d’aquest llibre s’esgotarà de seguida. M’he esgotat corrent.
3 tr TÈXT Fixar, damunt el gènere que hom tenyeix, la quantitat més gran possible de colorant del bany de tintura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgotar
GERUNDI: esgotant
PARTICIPI: esgotat, esgotada, esgotats, esgotades
INDICATIU PRESENT: esgoto, esgotes, esgota, esgotem, esgoteu, esgoten
INDICATIU IMPERFET: esgotava, esgotaves, esgotava, esgotàvem, esgotàveu, esgotaven
INDICATIU PASSAT: esgotí, esgotares, esgotà, esgotàrem, esgotàreu, esgotaren
INDICATIU FUTUR: esgotaré, esgotaràs, esgotarà, esgotarem, esgotareu, esgotaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgotaria, esgotaries, esgotaria, esgotaríem, esgotaríeu, esgotarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgoti, esgotis, esgoti, esgotem, esgoteu, esgotin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgotés, esgotessis, esgotés, esgotéssim, esgotéssiu, esgotessin
IMPERATIU: esgota, esgoti, esgotem, esgoteu, esgotin
->esgotimador
■esgotimador -a[de esgotimar]
m i f AGR Persona que esgotima la vinya veremada.
->esgotimar
■esgotimar[de gotim; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr 1 AGR Collir els gotims que resten en una vinya veremada.
2 Desfer un raïm a gotims.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgotimar
GERUNDI: esgotimant
PARTICIPI: esgotimat, esgotimada, esgotimats, esgotimades
INDICATIU PRESENT: esgotimo, esgotimes, esgotima, esgotimem, esgotimeu, esgotimen
INDICATIU IMPERFET: esgotimava, esgotimaves, esgotimava, esgotimàvem, esgotimàveu, esgotimaven
INDICATIU PASSAT: esgotimí, esgotimares, esgotimà, esgotimàrem, esgotimàreu, esgotimaren
INDICATIU FUTUR: esgotimaré, esgotimaràs, esgotimarà, esgotimarem, esgotimareu, esgotimaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgotimaria, esgotimaries, esgotimaria, esgotimaríem, esgotimaríeu, esgotimarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgotimi, esgotimis, esgotimi, esgotimem, esgotimeu, esgotimin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgotimés, esgotimessis, esgotimés, esgotiméssim, esgotiméssiu, esgotimessin
IMPERATIU: esgotima, esgotimi, esgotimem, esgotimeu, esgotimin
->esgrafiador
■esgrafiador -aPart. sil.: es_gra_fi_a_dor
[de esgrafiar]
m i f ART Persona que fa esgrafiats.
->esgrafiadura
esgrafiaduraPart. sil.: es_gra_fi_a_du_ra
f ART Art i tècnica d’esgrafiar.
->esgrafiar
■esgrafiarPart. sil.: es_gra_fi_ar
[der. de l’ant. grafi ‘punxó per a gravar o escriure’, ll. graphium, íd., o de l’it. sgraffiare ‘lacerar o esgarrinxar la pell’; 1a FONT: 1578]
v tr ART Traçar dibuixos en un mur fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent, d’un altre color.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrafiar
GERUNDI: esgrafiant
PARTICIPI: esgrafiat, esgrafiada, esgrafiats, esgrafiades
INDICATIU PRESENT: esgrafio, esgrafies, esgrafia, esgrafiem, esgrafieu, esgrafien
INDICATIU IMPERFET: esgrafiava, esgrafiaves, esgrafiava, esgrafiàvem, esgrafiàveu, esgrafiaven
INDICATIU PASSAT: esgrafií, esgrafiares, esgrafià, esgrafiàrem, esgrafiàreu, esgrafiaren
INDICATIU FUTUR: esgrafiaré, esgrafiaràs, esgrafiarà, esgrafiarem, esgrafiareu, esgrafiaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrafiaria, esgrafiaries, esgrafiaria, esgrafiaríem, esgrafiaríeu, esgrafiarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrafiï, esgrafiïs, esgrafiï, esgrafiem, esgrafieu, esgrafiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrafiés, esgrafiessis, esgrafiés, esgrafiéssim, esgrafiéssiu, esgrafiessin
IMPERATIU: esgrafia, esgrafiï, esgrafiem, esgrafieu, esgrafiïn
->esgrafiat
■esgrafiatPart. sil.: es_gra_fi_at
[de esgrafiar]
m ART 1 Decoració esgrafiada. Els esgrafiats de la façana.
2 Esgrafiadura.
->esgrama
esgramaf TÈXT Fusta on hom posa el cànem per esgramar-lo.
->esgramador
■esgramadorm TÈXT Bregadores.
->esgramar
■esgramarv tr TÈXT Bregar (el cànem).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgramar
GERUNDI: esgramant
PARTICIPI: esgramat, esgramada, esgramats, esgramades
INDICATIU PRESENT: esgramo, esgrames, esgrama, esgramem, esgrameu, esgramen
INDICATIU IMPERFET: esgramava, esgramaves, esgramava, esgramàvem, esgramàveu, esgramaven
INDICATIU PASSAT: esgramí, esgramares, esgramà, esgramàrem, esgramàreu, esgramaren
INDICATIU FUTUR: esgramaré, esgramaràs, esgramarà, esgramarem, esgramareu, esgramaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgramaria, esgramaries, esgramaria, esgramaríem, esgramaríeu, esgramarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrami, esgramis, esgrami, esgramem, esgrameu, esgramin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgramés, esgramessis, esgramés, esgraméssim, esgraméssiu, esgramessin
IMPERATIU: esgrama, esgrami, esgramem, esgrameu, esgramin
->esgramenar
■esgramenar[de gram2]
v tr AGR Treure el gram d’un camp.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgramenar
GERUNDI: esgramenant
PARTICIPI: esgramenat, esgramenada, esgramenats, esgramenades
INDICATIU PRESENT: esgrameno, esgramenes, esgramena, esgramenem, esgrameneu, esgramenen
INDICATIU IMPERFET: esgramenava, esgramenaves, esgramenava, esgramenàvem, esgramenàveu, esgramenaven
INDICATIU PASSAT: esgramení, esgramenares, esgramenà, esgramenàrem, esgramenàreu, esgramenaren
INDICATIU FUTUR: esgramenaré, esgramenaràs, esgramenarà, esgramenarem, esgramenareu, esgramenaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgramenaria, esgramenaries, esgramenaria, esgramenaríem, esgramenaríeu, esgramenarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrameni, esgramenis, esgrameni, esgramenem, esgrameneu, esgramenin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgramenés, esgramenessis, esgramenés, esgramenéssim, esgramenéssiu, esgramenessin
IMPERATIU: esgramena, esgrameni, esgramenem, esgrameneu, esgramenin
->esgranadora
esgranadoraf VITIC Desrapadora.
->esgranament
esgranament[de esgranar]
m 1 AGR Operació d’esgranar.
2 VITIC Desrapament.
->esgranar
■esgranar[de gra; 1a FONT: 1455]
v tr 1 AGR Treure el gra o els grans d’alguna cosa. Esgranar una espiga.
2 VITIC Desrapar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgranar
GERUNDI: esgranant
PARTICIPI: esgranat, esgranada, esgranats, esgranades
INDICATIU PRESENT: esgrano, esgranes, esgrana, esgranem, esgraneu, esgranen
INDICATIU IMPERFET: esgranava, esgranaves, esgranava, esgranàvem, esgranàveu, esgranaven
INDICATIU PASSAT: esgraní, esgranares, esgranà, esgranàrem, esgranàreu, esgranaren
INDICATIU FUTUR: esgranaré, esgranaràs, esgranarà, esgranarem, esgranareu, esgranaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgranaria, esgranaries, esgranaria, esgranaríem, esgranaríeu, esgranarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrani, esgranis, esgrani, esgranem, esgraneu, esgranin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgranés, esgranessis, esgranés, esgranéssim, esgranéssiu, esgranessin
IMPERATIU: esgrana, esgrani, esgranem, esgraneu, esgranin
->esgraó
esgraóPart. sil.: es_gra_ó
m Esglaó.
->esgraonar
■esgraonarPart. sil.: es_gra_o_nar
v tr i pron Esglaonar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgraonar
GERUNDI: esgraonant
PARTICIPI: esgraonat, esgraonada, esgraonats, esgraonades
INDICATIU PRESENT: esgraono, esgraones, esgraona, esgraonem, esgraoneu, esgraonen
INDICATIU IMPERFET: esgraonava, esgraonaves, esgraonava, esgraonàvem, esgraonàveu, esgraonaven
INDICATIU PASSAT: esgraoní, esgraonares, esgraonà, esgraonàrem, esgraonàreu, esgraonaren
INDICATIU FUTUR: esgraonaré, esgraonaràs, esgraonarà, esgraonarem, esgraonareu, esgraonaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgraonaria, esgraonaries, esgraonaria, esgraonaríem, esgraonaríeu, esgraonarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgraoni, esgraonis, esgraoni, esgraonem, esgraoneu, esgraonin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgraonés, esgraonessis, esgraonés, esgraonéssim, esgraonéssiu, esgraonessin
IMPERATIU: esgraona, esgraoni, esgraonem, esgraoneu, esgraonin
->esgrassotar
■esgrassotar[de agrassot]
v tr AGR Treure els agrassots d’una vinya.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrassotar
GERUNDI: esgrassotant
PARTICIPI: esgrassotat, esgrassotada, esgrassotats, esgrassotades
INDICATIU PRESENT: esgrassoto, esgrassotes, esgrassota, esgrassotem, esgrassoteu, esgrassoten
INDICATIU IMPERFET: esgrassotava, esgrassotaves, esgrassotava, esgrassotàvem, esgrassotàveu, esgrassotaven
INDICATIU PASSAT: esgrassotí, esgrassotares, esgrassotà, esgrassotàrem, esgrassotàreu, esgrassotaren
INDICATIU FUTUR: esgrassotaré, esgrassotaràs, esgrassotarà, esgrassotarem, esgrassotareu, esgrassotaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrassotaria, esgrassotaries, esgrassotaria, esgrassotaríem, esgrassotaríeu, esgrassotarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrassoti, esgrassotis, esgrassoti, esgrassotem, esgrassoteu, esgrassotin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrassotés, esgrassotessis, esgrassotés, esgrassotéssim, esgrassotéssiu, esgrassotessin
IMPERATIU: esgrassota, esgrassoti, esgrassotem, esgrassoteu, esgrassotin
->esgratinyada
■esgratinyada[de esgratinyar]
f 1 Acció d’esgratinyar o d’esgratinyar-se;
2 l’efecte.
->esgratinyadura
■esgratinyadura[de esgratinyar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f Esgratinyada.
->esgratinyar
■esgratinyar[de gratar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]
v 1 tr Esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar, lleugerament.
2 pron Esgatinyar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgratinyar
GERUNDI: esgratinyant
PARTICIPI: esgratinyat, esgratinyada, esgratinyats, esgratinyades
INDICATIU PRESENT: esgratinyo, esgratinyes, esgratinya, esgratinyem, esgratinyeu, esgratinyen
INDICATIU IMPERFET: esgratinyava, esgratinyaves, esgratinyava, esgratinyàvem, esgratinyàveu, esgratinyaven
INDICATIU PASSAT: esgratinyí, esgratinyares, esgratinyà, esgratinyàrem, esgratinyàreu, esgratinyaren
INDICATIU FUTUR: esgratinyaré, esgratinyaràs, esgratinyarà, esgratinyarem, esgratinyareu, esgratinyaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgratinyaria, esgratinyaries, esgratinyaria, esgratinyaríem, esgratinyaríeu, esgratinyarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgratinyi, esgratinyis, esgratinyi, esgratinyem, esgratinyeu, esgratinyin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgratinyés, esgratinyessis, esgratinyés, esgratinyéssim, esgratinyéssiu, esgratinyessin
IMPERATIU: esgratinya, esgratinyi, esgratinyem, esgratinyeu, esgratinyin
->esgrifollar
■esgrifollar[de grifoll]
v tr Trencar branques a trossos petits.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrifollar
GERUNDI: esgrifollant
PARTICIPI: esgrifollat, esgrifollada, esgrifollats, esgrifollades
INDICATIU PRESENT: esgrifollo, esgrifolles, esgrifolla, esgrifollem, esgrifolleu, esgrifollen
INDICATIU IMPERFET: esgrifollava, esgrifollaves, esgrifollava, esgrifollàvem, esgrifollàveu, esgrifollaven
INDICATIU PASSAT: esgrifollí, esgrifollares, esgrifollà, esgrifollàrem, esgrifollàreu, esgrifollaren
INDICATIU FUTUR: esgrifollaré, esgrifollaràs, esgrifollarà, esgrifollarem, esgrifollareu, esgrifollaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrifollaria, esgrifollaries, esgrifollaria, esgrifollaríem, esgrifollaríeu, esgrifollarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrifolli, esgrifollis, esgrifolli, esgrifollem, esgrifolleu, esgrifollin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrifollés, esgrifollessis, esgrifollés, esgrifolléssim, esgrifolléssiu, esgrifollessin
IMPERATIU: esgrifolla, esgrifolli, esgrifollem, esgrifolleu, esgrifollin
->esgrillar
■esgrillar[de grill2]
v tr Desfer una taronja, mandarina, etc., en grills.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrillar
GERUNDI: esgrillant
PARTICIPI: esgrillat, esgrillada, esgrillats, esgrillades
INDICATIU PRESENT: esgrillo, esgrilles, esgrilla, esgrillem, esgrilleu, esgrillen
INDICATIU IMPERFET: esgrillava, esgrillaves, esgrillava, esgrillàvem, esgrillàveu, esgrillaven
INDICATIU PASSAT: esgrillí, esgrillares, esgrillà, esgrillàrem, esgrillàreu, esgrillaren
INDICATIU FUTUR: esgrillaré, esgrillaràs, esgrillarà, esgrillarem, esgrillareu, esgrillaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrillaria, esgrillaries, esgrillaria, esgrillaríem, esgrillaríeu, esgrillarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrilli, esgrillis, esgrilli, esgrillem, esgrilleu, esgrillin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrillés, esgrillessis, esgrillés, esgrilléssim, esgrilléssiu, esgrillessin
IMPERATIU: esgrilla, esgrilli, esgrillem, esgrilleu, esgrillin
->esgrima
■esgrima[de esgrimir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f ESPORT Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o el floret per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
->esgrimidor
■esgrimidor -a[de esgrimir; 1a FONT: 1460, Roig]
m i f ESPORT Persona que practica l’esgrima; tirador.
->esgrimir
■esgrimir[del germ . frànc. *skermjan ‘defensar, protegir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 intr ant Practicar l’esgrima.
2 tr 1 Manejar una espasa, un floret, etc., fent esgrima.
2 p ext Utilitzar una arma o alguna cosa a tall d’arma per a atacar, amenaçar o defensar-se.
3 fig Va esgrimir uns arguments molt poc convincents.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrimir
GERUNDI: esgrimint
PARTICIPI: esgrimit, esgrimida, esgrimits, esgrimides
INDICATIU PRESENT: esgrimeixo, esgrimeixes, esgrimeix, esgrimim, esgrimiu, esgrimeixen
INDICATIU IMPERFET: esgrimia, esgrimies, esgrimia, esgrimíem, esgrimíeu, esgrimien
INDICATIU PASSAT: esgrimí, esgrimires, esgrimí, esgrimírem, esgrimíreu, esgrimiren
INDICATIU FUTUR: esgrimiré, esgrimiràs, esgrimirà, esgrimirem, esgrimireu, esgrimiran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrimiria, esgrimiries, esgrimiria, esgrimiríem, esgrimiríeu, esgrimirien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrimeixi, esgrimeixis, esgrimeixi, esgrimim, esgrimiu, esgrimeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrimís, esgrimissis, esgrimís, esgrimíssim, esgrimíssiu, esgrimissin
IMPERATIU: esgrimeix, esgrimeixi, esgrimim, esgrimiu, esgrimeixin
->esgrogueïment
■esgrogueïmentPart. sil.: es_gro_gue_ï_ment
[de esgrogueir.]
m 1 Acció d’esgrogueir o d’esgrogueir-se;
2 l’efecte.
->esgrogueir
■esgrogueirPart. sil.: es_gro_gue_ir
[de groc; 1a FONT: s. XX, Oller]
v 1 tr Fer tornar groguenc; descolorir. Guardava aquelles fotografies que els anys havien esgrogueït.
2 pron 1 Tornar-se groguenc. Esgrogueir-se les fulles.
2 Prendre un color groguenc el rostre. Com t’has esgrogueït de la malaltia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrogueir
GERUNDI: esgrogueint
PARTICIPI: esgrogueït, esgrogueïda, esgrogueïts, esgrogueïdes
INDICATIU PRESENT: esgrogueeixo, esgrogueeixes, esgrogueeix, esgrogueïm, esgrogueïu, esgrogueeixen
INDICATIU IMPERFET: esgrogueïa, esgrogueïes, esgrogueïa, esgrogueíem, esgrogueíeu, esgrogueïen
INDICATIU PASSAT: esgrogueí, esgrogueïres, esgrogueí, esgrogueírem, esgrogueíreu, esgrogueïren
INDICATIU FUTUR: esgrogueiré, esgrogueiràs, esgrogueirà, esgrogueirem, esgrogueireu, esgrogueiran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrogueiria, esgrogueiries, esgrogueiria, esgrogueiríem, esgrogueiríeu, esgrogueirien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrogueeixi, esgrogueeixis, esgrogueeixi, esgrogueïm, esgrogueïu, esgrogueeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrogueís, esgrogueïssis, esgrogueís, esgrogueíssim, esgrogueíssiu, esgrogueïssin
IMPERATIU: esgrogueeix, esgrogueeixi, esgrogueïm, esgrogueïu, esgrogueeixin
->esgrogueït
esgrogueït -ïdaPart. sil.: es_gro_gue_ït
[de esgrogueir.; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj Descolorit, que ha pres un color groguenc.
->esgroguissat
■esgroguissat -ada[de groc; 1a FONT: s. XX, Carner]
adj Groguenc, esgrogueït.
->esgruixar
■esgruixarPart. sil.: es_grui_xar
[de gruix]
v tr Desgruixar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgruixar
GERUNDI: esgruixant
PARTICIPI: esgruixat, esgruixada, esgruixats, esgruixades
INDICATIU PRESENT: esgruixo, esgruixes, esgruixa, esgruixem, esgruixeu, esgruixen
INDICATIU IMPERFET: esgruixava, esgruixaves, esgruixava, esgruixàvem, esgruixàveu, esgruixaven
INDICATIU PASSAT: esgruixí, esgruixares, esgruixà, esgruixàrem, esgruixàreu, esgruixaren
INDICATIU FUTUR: esgruixaré, esgruixaràs, esgruixarà, esgruixarem, esgruixareu, esgruixaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgruixaria, esgruixaries, esgruixaria, esgruixaríem, esgruixaríeu, esgruixarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgruixi, esgruixis, esgruixi, esgruixem, esgruixeu, esgruixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgruixés, esgruixessis, esgruixés, esgruixéssim, esgruixéssiu, esgruixessin
IMPERATIU: esgruixa, esgruixi, esgruixem, esgruixeu, esgruixin
->esgrumar
■esgrumar[de grum1]
v tr 1 Desfer els grums (d’una substància agrumada).
2 Esterrossar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrumar
GERUNDI: esgrumant
PARTICIPI: esgrumat, esgrumada, esgrumats, esgrumades
INDICATIU PRESENT: esgrumo, esgrumes, esgruma, esgrumem, esgrumeu, esgrumen
INDICATIU IMPERFET: esgrumava, esgrumaves, esgrumava, esgrumàvem, esgrumàveu, esgrumaven
INDICATIU PASSAT: esgrumí, esgrumares, esgrumà, esgrumàrem, esgrumàreu, esgrumaren
INDICATIU FUTUR: esgrumaré, esgrumaràs, esgrumarà, esgrumarem, esgrumareu, esgrumaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrumaria, esgrumaries, esgrumaria, esgrumaríem, esgrumaríeu, esgrumarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrumi, esgrumis, esgrumi, esgrumem, esgrumeu, esgrumin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrumés, esgrumessis, esgrumés, esgruméssim, esgruméssiu, esgrumessin
IMPERATIU: esgruma, esgrumi, esgrumem, esgrumeu, esgrumin
->esgrumollar
■esgrumollar[de grumoll]
v tr Desfer el grumolls (d’una cosa agrumollada).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrumollar
GERUNDI: esgrumollant
PARTICIPI: esgrumollat, esgrumollada, esgrumollats, esgrumollades
INDICATIU PRESENT: esgrumollo, esgrumolles, esgrumolla, esgrumollem, esgrumolleu, esgrumollen
INDICATIU IMPERFET: esgrumollava, esgrumollaves, esgrumollava, esgrumollàvem, esgrumollàveu, esgrumollaven
INDICATIU PASSAT: esgrumollí, esgrumollares, esgrumollà, esgrumollàrem, esgrumollàreu, esgrumollaren
INDICATIU FUTUR: esgrumollaré, esgrumollaràs, esgrumollarà, esgrumollarem, esgrumollareu, esgrumollaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrumollaria, esgrumollaries, esgrumollaria, esgrumollaríem, esgrumollaríeu, esgrumollarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgrumolli, esgrumollis, esgrumolli, esgrumollem, esgrumolleu, esgrumollin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrumollés, esgrumollessis, esgrumollés, esgrumolléssim, esgrumolléssiu, esgrumollessin
IMPERATIU: esgrumolla, esgrumolli, esgrumollem, esgrumolleu, esgrumollin
->esgrunar
■esgrunar[variant de engrunar]
v tr Engrunar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgrunar
GERUNDI: esgrunant
PARTICIPI: esgrunat, esgrunada, esgrunats, esgrunades
INDICATIU PRESENT: esgruno, esgrunes, esgruna, esgrunem, esgruneu, esgrunen
INDICATIU IMPERFET: esgrunava, esgrunaves, esgrunava, esgrunàvem, esgrunàveu, esgrunaven
INDICATIU PASSAT: esgruní, esgrunares, esgrunà, esgrunàrem, esgrunàreu, esgrunaren
INDICATIU FUTUR: esgrunaré, esgrunaràs, esgrunarà, esgrunarem, esgrunareu, esgrunaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgrunaria, esgrunaries, esgrunaria, esgrunaríem, esgrunaríeu, esgrunarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgruni, esgrunis, esgruni, esgrunem, esgruneu, esgrunin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgrunés, esgrunessis, esgrunés, esgrunéssim, esgrunéssiu, esgrunessin
IMPERATIU: esgruna, esgruni, esgrunem, esgruneu, esgrunin
->esguard
■esguard[de esguardar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Mirada. Un esguard alegre, tendre, amenaçador.
2 1 Consideració. Tenir esguard envers algú.
2 en esguard de En comparació de.
3 per esguard de En consideració a.
4 tenint esguard que Considerant que.
3 donar-se (o dar-se) un esguard (amb algú) Tenir-hi una retirança, assemblar-se.
->esguardament
■esguardament[de esguardar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Acció d’esguardar o d’esguardar-se.
->esguardar
■esguardar[de guardar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Mirar.
2 pron S’esguardaren als ulls molta estona sense parpellejar.
2 tr Considerar, tenir en compte.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esguardar
GERUNDI: esguardant
PARTICIPI: esguardat, esguardada, esguardats, esguardades
INDICATIU PRESENT: esguardo, esguardes, esguarda, esguardem, esguardeu, esguarden
INDICATIU IMPERFET: esguardava, esguardaves, esguardava, esguardàvem, esguardàveu, esguardaven
INDICATIU PASSAT: esguardí, esguardares, esguardà, esguardàrem, esguardàreu, esguardaren
INDICATIU FUTUR: esguardaré, esguardaràs, esguardarà, esguardarem, esguardareu, esguardaran
INDICATIU CONDICIONAL: esguardaria, esguardaries, esguardaria, esguardaríem, esguardaríeu, esguardarien
SUBJUNTIU PRESENT: esguardi, esguardis, esguardi, esguardem, esguardeu, esguardin
SUBJUNTIU IMPERFET: esguardés, esguardessis, esguardés, esguardéssim, esguardéssiu, esguardessin
IMPERATIU: esguarda, esguardi, esguardem, esguardeu, esguardin
->esguell
■esguell[de esguellar]
m Esquinç.
->esgüell
■esgüellPart. sil.: es_güell
[de esgüellar]
m Xiscle o esgarip de certs animals, com el porc, el conill, la rata, etc.
->esguellar
■esguellarHom.: esgallar
[potser d’un encreuament de esgallar amb esqueixar]
v tr i pron esqueixar 2.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esguellar
GERUNDI: esguellant
PARTICIPI: esguellat, esguellada, esguellats, esguellades
INDICATIU PRESENT: esguello, esguelles, esguella, esguellem, esguelleu, esguellen
INDICATIU IMPERFET: esguellava, esguellaves, esguellava, esguellàvem, esguellàveu, esguellaven
INDICATIU PASSAT: esguellí, esguellares, esguellà, esguellàrem, esguellàreu, esguellaren
INDICATIU FUTUR: esguellaré, esguellaràs, esguellarà, esguellarem, esguellareu, esguellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esguellaria, esguellaries, esguellaria, esguellaríem, esguellaríeu, esguellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esguelli, esguellis, esguelli, esguellem, esguelleu, esguellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esguellés, esguellessis, esguellés, esguelléssim, esguelléssiu, esguellessin
IMPERATIU: esguella, esguelli, esguellem, esguelleu, esguellin
->esgüellar
■esgüellarPart. sil.: es_güe_llar
[probablement d’un encreuament de der. de godall i guilla, dos animals que xisclen així; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v intr Fer esgüells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esgüellar
GERUNDI: esgüellant
PARTICIPI: esgüellat, esgüellada, esgüellats, esgüellades
INDICATIU PRESENT: esgüello, esgüelles, esgüella, esgüellem, esgüelleu, esgüellen
INDICATIU IMPERFET: esgüellava, esgüellaves, esgüellava, esgüellàvem, esgüellàveu, esgüellaven
INDICATIU PASSAT: esgüellí, esgüellares, esgüellà, esgüellàrem, esgüellàreu, esgüellaren
INDICATIU FUTUR: esgüellaré, esgüellaràs, esgüellarà, esgüellarem, esgüellareu, esgüellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esgüellaria, esgüellaries, esgüellaria, esgüellaríem, esgüellaríeu, esgüellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esgüelli, esgüellis, esgüelli, esgüellem, esgüelleu, esgüellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esgüellés, esgüellessis, esgüellés, esgüelléssim, esgüelléssiu, esgüellessin
IMPERATIU: esgüella, esgüelli, esgüellem, esgüelleu, esgüellin
->esguerrar
■esguerrarHom.: esgarrar
[modificació de l’ant. esgarrar]
v 1 tr ant HIST DR Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes.
2 1 tr Tallar un membre o una part del cos (a algú) o ferir (algú) danyant-lo greument en una part del cos.
2 pron S’esguerrà a la guerra.
3 p anal 1 tr No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la malament. Vés amb compte, quan tallis el vestit: no l’esguerris. El forner, amb un cop de pala, ha esguerrat quatre pans.
2 pron Amb les pedregades que fa aquests dies s’esguerrarà la collita.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esguerrar
GERUNDI: esguerrant
PARTICIPI: esguerrat, esguerrada, esguerrats, esguerrades
INDICATIU PRESENT: esguerro, esguerres, esguerra, esguerrem, esguerreu, esguerren
INDICATIU IMPERFET: esguerrava, esguerraves, esguerrava, esguerràvem, esguerràveu, esguerraven
INDICATIU PASSAT: esguerrí, esguerrares, esguerrà, esguerràrem, esguerràreu, esguerraren
INDICATIU FUTUR: esguerraré, esguerraràs, esguerrarà, esguerrarem, esguerrareu, esguerraran
INDICATIU CONDICIONAL: esguerraria, esguerraries, esguerraria, esguerraríem, esguerraríeu, esguerrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esguerri, esguerris, esguerri, esguerrem, esguerreu, esguerrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esguerrés, esguerressis, esguerrés, esguerréssim, esguerréssiu, esguerressin
IMPERATIU: esguerra, esguerri, esguerrem, esguerreu, esguerrin
->esguerrat
■esguerrat -adaHom.: esgarrat
[de esguerrar]
1 adj i m i f 1 Mancat d’algun membre, mutilat.
2 p ext Que té una part del cos deformada.
2 adj 1 Dit del membre, part o òrgan espatllat, mutilat o poc desenvolupat.
2 p ext Dit d’una cosa malmesa, deformada, feta malbé. Un gerro, un plat, esguerrat. Aquest sastre m’ha fet l’americana esguerrada.
->esguerro
■esguerro[de esguerrar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Acció d’esguerrar o d’esguerrar-se;
2 l’efecte.
->esguimbar-se
■esguimbar-se[alteració de esgambar-se, der. de gamba1 ‘cama’, per influx de escallimpar i esquitllar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v pron Deixar-se anar avall per un lloc pendent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esguimbar
GERUNDI: esguimbant
PARTICIPI: esguimbat, esguimbada, esguimbats, esguimbades
INDICATIU PRESENT: esguimbo, esguimbes, esguimba, esguimbem, esguimbeu, esguimben
INDICATIU IMPERFET: esguimbava, esguimbaves, esguimbava, esguimbàvem, esguimbàveu, esguimbaven
INDICATIU PASSAT: esguimbí, esguimbares, esguimbà, esguimbàrem, esguimbàreu, esguimbaren
INDICATIU FUTUR: esguimbaré, esguimbaràs, esguimbarà, esguimbarem, esguimbareu, esguimbaran
INDICATIU CONDICIONAL: esguimbaria, esguimbaries, esguimbaria, esguimbaríem, esguimbaríeu, esguimbarien
SUBJUNTIU PRESENT: esguimbi, esguimbis, esguimbi, esguimbem, esguimbeu, esguimbin
SUBJUNTIU IMPERFET: esguimbés, esguimbessis, esguimbés, esguimbéssim, esguimbéssiu, esguimbessin
IMPERATIU: esguimba, esguimbi, esguimbem, esguimbeu, esguimbin
->esguit
■esguit[de esguitar]
m dial Esquitx.
->esguitar
■esguitar[variant de esquitxar; 1a FONT: c. 1405]
v tr i intr dial Esquitxar.
->esguitós
■esguitós -osa[de esguitar]
adj dial 1 Que esguita.
2 De mal geni, que s’aïra fàcilment.
->eslàlom
■eslàlom[del noruec sla ‘inclinat’ i lam ‘petja d’esquí’]
m ESPORT 1 Cursa d’esquí alpí consistent en un descens fent una successió de viratges, jalonat amb diverses portes.
2 Cursa d’esquí nàutic consistent a superar, pel seu exterior, dues files de tres boies cadascuna.
3 Modalitat de piragüisme consistent a baixar per aigües braves, en el menor temps possible, passant entre uns pals que marquen el recorregut sinuós.
->eslalomista
■eslalomista[de eslàlom]
m i f ESPORT Esquiador especialista en eslàlom.
->eslau1
■eslau1-avaPart. sil.: es_lau
1 adj Relatiu o pertanyent als pobles eslaus o a llurs llengües.
2 m i f HIST Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropea establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
3 LING 1 m Fons comú primitiu de les llengües eslaves.
2 antic eslau Eslavònic.
3 llengües eslaves Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu que comprèn les diverses llengües parlades pels pobles eslaus.
->eslau2
eslau2-avaPart. sil.: es_lau
1 adj Relatiu o pertanyent als eslaus.
2 m i f HIST Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’Abd-al-Rahman III.
->eslavisme
■eslavismem 1 Sentiment de solidaritat entre els pobles eslaus.
2 Paneslavisme.
->eslavista
eslavista1 adj Relatiu o pertanyent a l’eslavisme.
2 m i f Persona que es dedica a l’estudi de les llengües o la cultura dels eslaus.
->eslavística
eslavísticaf Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, arqueologia, etc., dels pobles eslaus.
->eslavó
■eslavó -onaadj i m i f D’Eslavònia (regió de Croàcia).
->eslavòfil
eslavòfil -a1 adj Relatiu o pertanyent a l’eslavofilisme o als seus adeptes.
2 m i f Partidari de l’eslavofilisme.
->eslavofilisme
eslavofilismem HIST Corrent filosoficoreligiós i patriòtic, sorgit al segle XIX a Rússia, que es fonamentava en el Romanticisme, l’idealisme, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa.
->eslavònic
■eslavònic -a1 adj i m i f Eslavó.
2 LING 1 adj Relatiu i pertanyent a l’eslavònic.
2 m Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
->eslider
eslider -aadj i m i f D’Eslida (Plana Baixa).
->eslinga
■eslinga[del fr. ant. eslingue (modern élingue) ‘fona’, del frànc. *slinga, íd., en sentit modern per semblança tècnica; 1a FONT: 1924]
f MAR Tros de corda gruixuda amb els caps entollats o guarnits amb guardacaps o gasses, que serveix per a enganxar objectes pesants, com si fos un estrop.
->eslingar
■eslingar[de eslinga]
v tr MAR Agafar una cosa o subjectar-la amb una gassa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: eslingar
GERUNDI: eslingant
PARTICIPI: eslingat, eslingada, eslingats, eslingades
INDICATIU PRESENT: eslingo, eslingues, eslinga, eslinguem, eslingueu, eslinguen
INDICATIU IMPERFET: eslingava, eslingaves, eslingava, eslingàvem, eslingàveu, eslingaven
INDICATIU PASSAT: eslinguí, eslingares, eslingà, eslingàrem, eslingàreu, eslingaren
INDICATIU FUTUR: eslingaré, eslingaràs, eslingarà, eslingarem, eslingareu, eslingaran
INDICATIU CONDICIONAL: eslingaria, eslingaries, eslingaria, eslingaríem, eslingaríeu, eslingarien
SUBJUNTIU PRESENT: eslingui, eslinguis, eslingui, eslinguem, eslingueu, eslinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: eslingués, eslinguessis, eslingués, eslinguéssim, eslinguéssiu, eslinguessin
IMPERATIU: eslinga, eslingui, eslinguem, eslingueu, eslinguin
->eslip
■eslip[de l’angl. slip, íd.; 1a FONT: 1932]
m Mena de calçotets sense camals, usats com a roba interior o de bany.
->esllanguiment
■esllanguiment[de esllanguir-se]
m 1 Acció d’esllanguir-se.
2 Condició d’esllanguit.
->esllanguir-se
■esllanguir-se[de llanguir; 1a FONT: s. XV]
v pron Esdevenir esllanguit, esprimatxar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllanguir
GERUNDI: esllanguint
PARTICIPI: esllanguit, esllanguida, esllanguits, esllanguides
INDICATIU PRESENT: esllangueixo, esllangueixes, esllangueix, esllanguim, esllanguiu, esllangueixen
INDICATIU IMPERFET: esllanguia, esllanguies, esllanguia, esllanguíem, esllanguíeu, esllanguien
INDICATIU PASSAT: esllanguí, esllanguires, esllanguí, esllanguírem, esllanguíreu, esllanguiren
INDICATIU FUTUR: esllanguiré, esllanguiràs, esllanguirà, esllanguirem, esllanguireu, esllanguiran
INDICATIU CONDICIONAL: esllanguiria, esllanguiries, esllanguiria, esllanguiríem, esllanguiríeu, esllanguirien
SUBJUNTIU PRESENT: esllangueixi, esllangueixis, esllangueixi, esllanguim, esllanguiu, esllangueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esllanguís, esllanguissis, esllanguís, esllanguíssim, esllanguíssiu, esllanguissin
IMPERATIU: esllangueix, esllangueixi, esllanguim, esllanguiu, esllangueixin
->esllanguit
■esllanguit -ida[de esllanguir-se]
adj Que no té de molt la grossor que li correspondria per la seva alçada; prim, esprimatxat.
->esllavissada
■esllavissada[de esllavissar-se; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f 1 Acció d’esllavissar-se;
2 l’efecte.
->esllavissadís
■esllavissadís -issa[de esllavissar-se]
adj Que s’esllavissa fàcilment.
->esllavissall
■esllavissall[de esllavissar-se]
m Esllavissada.
->esllavissament
■esllavissament[de esllavissar-se]
m Esllavissada.
->esllavissar-se
■esllavissar-se[de llau; 1a FONT: 1777]
v pron 1 Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc., d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc.; ensulsiar-se, esbaldregar-se.
2 fig El mocador de seda se li esllavissava per l’abric.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllavissar
GERUNDI: esllavissant
PARTICIPI: esllavissat, esllavissada, esllavissats, esllavissades
INDICATIU PRESENT: esllavisso, esllavisses, esllavissa, esllavissem, esllavisseu, esllavissen
INDICATIU IMPERFET: esllavissava, esllavissaves, esllavissava, esllavissàvem, esllavissàveu, esllavissaven
INDICATIU PASSAT: esllavissí, esllavissares, esllavissà, esllavissàrem, esllavissàreu, esllavissaren
INDICATIU FUTUR: esllavissaré, esllavissaràs, esllavissarà, esllavissarem, esllavissareu, esllavissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esllavissaria, esllavissaries, esllavissaria, esllavissaríem, esllavissaríeu, esllavissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esllavissi, esllavissis, esllavissi, esllavissem, esllavisseu, esllavissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esllavissés, esllavissessis, esllavissés, esllavisséssim, esllavisséssiu, esllavissessin
IMPERATIU: esllavissa, esllavissi, esllavissem, esllavisseu, esllavissin
->esllemenar
■esllemenar[de llémena; 1a FONT: 1599]
v tr 1 Treure les llémenes a algú.
2 AGR Tallar els brots petits que surten d’un arbre, especialment a la base, i que solen ésser perjudicials a la planta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllemenar
GERUNDI: esllemenant
PARTICIPI: esllemenat, esllemenada, esllemenats, esllemenades
INDICATIU PRESENT: esllemeno, esllemenes, esllemena, esllemenem, esllemeneu, esllemenen
INDICATIU IMPERFET: esllemenava, esllemenaves, esllemenava, esllemenàvem, esllemenàveu, esllemenaven
INDICATIU PASSAT: esllemení, esllemenares, esllemenà, esllemenàrem, esllemenàreu, esllemenaren
INDICATIU FUTUR: esllemenaré, esllemenaràs, esllemenarà, esllemenarem, esllemenareu, esllemenaran
INDICATIU CONDICIONAL: esllemenaria, esllemenaries, esllemenaria, esllemenaríem, esllemenaríeu, esllemenarien
SUBJUNTIU PRESENT: esllemeni, esllemenis, esllemeni, esllemenem, esllemeneu, esllemenin
SUBJUNTIU IMPERFET: esllemenés, esllemenessis, esllemenés, esllemenéssim, esllemenéssiu, esllemenessin
IMPERATIU: esllemena, esllemeni, esllemenem, esllemeneu, esllemenin
->esllenegament
■esllenegament[de esllenegar]
m 1 Acció d’esllenegar o d’esllenegar-se;
2 l’efecte.
->esllenegar
■esllenegar[s. XIII; del cat. ant. len ‘bla, llis, suau’, ll. lēnis ‘suau, fluid’; AUTOR: Vides]
v 1 tr Fer que un teixit es doni, fer-lo esdevenir més extens per dislocació dels fils.
2 esp pron Donar-se, deformar-se, un teixit, per dislocació dels fils a causa del fregadís, d’estirades, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllenegar
GERUNDI: esllenegant
PARTICIPI: esllenegat, esllenegada, esllenegats, esllenegades
INDICATIU PRESENT: esllenego, esllenegues, esllenega, eslleneguem, esllenegueu, eslleneguen
INDICATIU IMPERFET: esllenegava, esllenegaves, esllenegava, esllenegàvem, esllenegàveu, esllenegaven
INDICATIU PASSAT: eslleneguí, esllenegares, esllenegà, esllenegàrem, esllenegàreu, esllenegaren
INDICATIU FUTUR: esllenegaré, esllenegaràs, esllenegarà, esllenegarem, esllenegareu, esllenegaran
INDICATIU CONDICIONAL: esllenegaria, esllenegaries, esllenegaria, esllenegaríem, esllenegaríeu, esllenegarien
SUBJUNTIU PRESENT: esllenegui, eslleneguis, esllenegui, eslleneguem, esllenegueu, eslleneguin
SUBJUNTIU IMPERFET: esllenegués, eslleneguessis, esllenegués, eslleneguéssim, eslleneguéssiu, eslleneguessin
IMPERATIU: esllenega, esllenegui, eslleneguem, esllenegueu, eslleneguin
->esllomada
■esllomada[de esllomar]
f 1 Acció d’esllomar o d’esllomar-se;
2 l’efecte.
->esllomadura
■esllomadura[de esllomar]
f 1 Esllomada.
2 PAT Lumbago.
->esllomar
■esllomar[de llom; 1a FONT: c. 1400]
v 1 tr Malmetre els lloms, fer malbé la ronyonada. Si el fas anar tan carregat, l’esllomaràs.
2 pron Ja fa vuit hores que cava: s’esllomarà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllomar
GERUNDI: esllomant
PARTICIPI: esllomat, esllomada, esllomats, esllomades
INDICATIU PRESENT: esllomo, esllomes, eslloma, esllomem, esllomeu, esllomen
INDICATIU IMPERFET: esllomava, esllomaves, esllomava, esllomàvem, esllomàveu, esllomaven
INDICATIU PASSAT: esllomí, esllomares, esllomà, esllomàrem, esllomàreu, esllomaren
INDICATIU FUTUR: esllomaré, esllomaràs, esllomarà, esllomarem, esllomareu, esllomaran
INDICATIU CONDICIONAL: esllomaria, esllomaries, esllomaria, esllomaríem, esllomaríeu, esllomarien
SUBJUNTIU PRESENT: esllomi, esllomis, esllomi, esllomem, esllomeu, esllomin
SUBJUNTIU IMPERFET: esllomés, esllomessis, esllomés, eslloméssim, eslloméssiu, esllomessin
IMPERATIU: eslloma, esllomi, esllomem, esllomeu, esllomin
->esllucar
■esllucar[de lluc1]
v tr AGR Treure els llucs d’un arbre, d’una planta, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esllucar
GERUNDI: esllucant
PARTICIPI: esllucat, esllucada, esllucats, esllucades
INDICATIU PRESENT: eslluco, eslluques, eslluca, eslluquem, eslluqueu, eslluquen
INDICATIU IMPERFET: esllucava, esllucaves, esllucava, esllucàvem, esllucàveu, esllucaven
INDICATIU PASSAT: eslluquí, esllucares, esllucà, esllucàrem, esllucàreu, esllucaren
INDICATIU FUTUR: esllucaré, esllucaràs, esllucarà, esllucarem, esllucareu, esllucaran
INDICATIU CONDICIONAL: esllucaria, esllucaries, esllucaria, esllucaríem, esllucaríeu, esllucarien
SUBJUNTIU PRESENT: eslluqui, eslluquis, eslluqui, eslluquem, eslluqueu, eslluquin
SUBJUNTIU IMPERFET: eslluqués, eslluquessis, eslluqués, eslluquéssim, eslluquéssiu, eslluquessin
IMPERATIU: eslluca, eslluqui, eslluquem, eslluqueu, eslluquin
->eslògan
■eslògan[de l’angl. slogan, i aquest, del gaèlic escocès sluagh ‘tropa’ i ghairm ‘crit’, és a dir ‘crit de guerra’ (1513); en el sentit actual el mot és de procedència americana (1928)]
m 1 lema 1 3.
2 Frase relativament breu adoptada com a símbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.
->eslora
■eslora[del neerl. sloerie ‘reforç de fusta de la nau, de popa a proa’, der. de sloeren ‘amidar una nau’, segurament a través del cast. o el fr; 1a FONT: 1839, DLab.]
f MAR 1 Llargària del buc d’una nau.
2 eslora entre perpendiculars Eslora que es compta des de les normals baixades fins a la quilla en el punt d’on arrenca la roda i aquell on comença el codast.
3 eslora total Distància que hi ha des del coronament de popa fins a la part alta de la roda de proa.
->eslovac
■eslovac -a1 adj i m i f D’Eslovàquia (estat d’Europa), dels eslovacs (poble) o de l’eslovac (llengua).
2 m i f Individu d’un poble eslau instal·lat a Eslovàquia, a l’extrem est de Moràvia i al nord d’Hongria.
3 m LING Llengua del grup eslau occidental, parlada a Eslovàquia.
->eslovè
■eslovè -ena1 adj i m i f D’Eslovènia (estat d’Europa), dels eslovens (poble) o de l’eslovè (llengua).
2 m i f ETNOL Individu d’un poble eslau procedent dels Carpats, establert a Eslovènia, Ístria, Carniola i Caríntia.
3 m LING Llengua eslava del grup meridional parlada a Eslovènia.
->esma
■esma[de esme; 1a FONT: c. 1260]
f 1 Aptesa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d’esma.
2 perdre l’esma Perdre l’orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa.
->esmadeixar
■esmadeixarPart. sil.: es_ma_dei_xar
[de madeixa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr i pron Esbadiar, destrenar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmadeixar
GERUNDI: esmadeixant
PARTICIPI: esmadeixat, esmadeixada, esmadeixats, esmadeixades
INDICATIU PRESENT: esmadeixo, esmadeixes, esmadeixa, esmadeixem, esmadeixeu, esmadeixen
INDICATIU IMPERFET: esmadeixava, esmadeixaves, esmadeixava, esmadeixàvem, esmadeixàveu, esmadeixaven
INDICATIU PASSAT: esmadeixí, esmadeixares, esmadeixà, esmadeixàrem, esmadeixàreu, esmadeixaren
INDICATIU FUTUR: esmadeixaré, esmadeixaràs, esmadeixarà, esmadeixarem, esmadeixareu, esmadeixaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmadeixaria, esmadeixaries, esmadeixaria, esmadeixaríem, esmadeixaríeu, esmadeixarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmadeixi, esmadeixis, esmadeixi, esmadeixem, esmadeixeu, esmadeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmadeixés, esmadeixessis, esmadeixés, esmadeixéssim, esmadeixéssiu, esmadeixessin
IMPERATIU: esmadeixa, esmadeixi, esmadeixem, esmadeixeu, esmadeixin
->esmaixada
■esmaixadaPart. sil.: es_mai_xa_da
[de esmaixar]
f ESPORT 1 Acció d’esmaixar;
2 l’efecte.
->esmaixador
■esmaixador -aPart. sil.: es_mai_xa_dor
[de esmaixar]
m i f ESPORT Jugador hàbil a fer esmaixades.
->esmaixar
■esmaixarPart. sil.: es_mai_xar
[de l’angl. to smash ‘trencar, esclafar’, probablement d’una combinació de sm-, provinent de to smack ‘picar amb la mà’ i to smite ‘donar cops; castigar; ferir’, amb -ash, de mots com bash ‘cop’, clash ‘xoc’, crash ‘col·lisió’, dash ‘traç’, lash ‘assot, fuetada’]
v tr ESPORT 1 En el basquetbol, introduir la pilota dins la cistella amb força i acompanyant-la amb la mà.
2 En alguns jocs, com el bàdminton i el tennis, copejar de dalt a baix amb força el volant o la pilota alts i enviar-los lluny de l’abast de l’adversari.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmaixar
GERUNDI: esmaixant
PARTICIPI: esmaixat, esmaixada, esmaixats, esmaixades
INDICATIU PRESENT: esmaixo, esmaixes, esmaixa, esmaixem, esmaixeu, esmaixen
INDICATIU IMPERFET: esmaixava, esmaixaves, esmaixava, esmaixàvem, esmaixàveu, esmaixaven
INDICATIU PASSAT: esmaixí, esmaixares, esmaixà, esmaixàrem, esmaixàreu, esmaixaren
INDICATIU FUTUR: esmaixaré, esmaixaràs, esmaixarà, esmaixarem, esmaixareu, esmaixaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmaixaria, esmaixaries, esmaixaria, esmaixaríem, esmaixaríeu, esmaixarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmaixi, esmaixis, esmaixi, esmaixem, esmaixeu, esmaixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmaixés, esmaixessis, esmaixés, esmaixéssim, esmaixéssiu, esmaixessin
IMPERATIU: esmaixa, esmaixi, esmaixem, esmaixeu, esmaixin
->esmaixellat
■esmaixellat -adaPart. sil.: es_mai_xe_llat
[de maixella]
adj Esdentegat.
->esmalt
■esmalt[del germ. frànc. *smalt, íd.; 1a FONT: 1370]
m 1 1 QUÍM i QUÍM IND Vernís vitri aplicat per fusió a un metall, a la porcellana, pisa, etc.
2 QUÍM i QUÍM IND Pintura de base alquídica que conté generalment resines d’urea o de melanina, que li confereixen una major blancor i duresa.
3 ART Objecte adornat d’esmalt.
2 ANAT ANIM Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents.
->esmaltada
esmaltadaf 1 Acció d’esmaltar;
2 l’efecte.
->esmaltador
■esmaltador -a[de esmaltar]
1 adj i m i f Que esmalta.
2 f FOTOG Aparell per a esmaltar fotografies.
->esmaltadura
esmaltadura[de esmaltar; 1a FONT: 1546]
f 1 Acció d’esmaltar.
2 Obra feta amb esmalt.
->esmaltar
■esmaltar[de esmalt; 1a FONT: 1313]
v tr 1 Recobrir un objecte amb esmalt.
2 fig Ornar de diferents colors o de color viu i brillant com d’esmalt. Flors de tots colors esmaltaven la tàpia.
3 FOTOG Abrillantar la superfície d’una fotografia per mitjà de l’esmaltadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmaltar
GERUNDI: esmaltant
PARTICIPI: esmaltat, esmaltada, esmaltats, esmaltades
INDICATIU PRESENT: esmalto, esmaltes, esmalta, esmaltem, esmalteu, esmalten
INDICATIU IMPERFET: esmaltava, esmaltaves, esmaltava, esmaltàvem, esmaltàveu, esmaltaven
INDICATIU PASSAT: esmaltí, esmaltares, esmaltà, esmaltàrem, esmaltàreu, esmaltaren
INDICATIU FUTUR: esmaltaré, esmaltaràs, esmaltarà, esmaltarem, esmaltareu, esmaltaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmaltaria, esmaltaries, esmaltaria, esmaltaríem, esmaltaríeu, esmaltarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmalti, esmaltis, esmalti, esmaltem, esmalteu, esmaltin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmaltés, esmaltessis, esmaltés, esmaltéssim, esmaltéssiu, esmaltessin
IMPERATIU: esmalta, esmalti, esmaltem, esmalteu, esmaltin
->esmaltatge
esmaltatgem QUÍM i QUÍM IND Operació d’esmaltar. Esmaltatge al foc.
->esmalteria
■esmalteriaPart. sil.: es_mal_te_ri_a
[de esmalt]
f ART 1 Art i ofici de fer esmalts.
2 Conjunt d’esmalts.
->esmaltina
esmaltinaf MINERAL Arsenur de cobalt i níquel, (Co,Ni)As3, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic en cristalls hexaèdrics o octaèdrics.
->esmalucar
■esmalucar[de maluc; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Fer mal als malucs o costats.
2 pron No voguis tan fort, que t’esmalucaràs.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmalucar
GERUNDI: esmalucant
PARTICIPI: esmalucat, esmalucada, esmalucats, esmalucades
INDICATIU PRESENT: esmaluco, esmaluques, esmaluca, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquen
INDICATIU IMPERFET: esmalucava, esmalucaves, esmalucava, esmalucàvem, esmalucàveu, esmalucaven
INDICATIU PASSAT: esmaluquí, esmalucares, esmalucà, esmalucàrem, esmalucàreu, esmalucaren
INDICATIU FUTUR: esmalucaré, esmalucaràs, esmalucarà, esmalucarem, esmalucareu, esmalucaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmalucaria, esmalucaries, esmalucaria, esmalucaríem, esmalucaríeu, esmalucarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmaluqui, esmaluquis, esmaluqui, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmaluqués, esmaluquessis, esmaluqués, esmaluquéssim, esmaluquéssiu, esmaluquessin
IMPERATIU: esmaluca, esmaluqui, esmaluquem, esmaluqueu, esmaluquin
->esmaperdut
■esmaperdut -uda[de esma i perdut2; 1a FONT: c. 1890, Oller]
adj Que ha perdut l’esma.
->esmar
■esmar[de l’ant. (a)esmar ‘estimar’, però amb el significat de l’actual esma]
v tr Fer-se, d’esma, d’instint, d’un cop d’ull, idea (d’alguna cosa). De seguida vaig esmar que en aquella sala no hi cabria tota la gent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmar
GERUNDI: esmant
PARTICIPI: esmat, esmada, esmats, esmades
INDICATIU PRESENT: esmo, esmes, esma, esmem, esmeu, esmen
INDICATIU IMPERFET: esmava, esmaves, esmava, esmàvem, esmàveu, esmaven
INDICATIU PASSAT: esmí, esmares, esmà, esmàrem, esmàreu, esmaren
INDICATIU FUTUR: esmaré, esmaràs, esmarà, esmarem, esmareu, esmaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmaria, esmaries, esmaria, esmaríem, esmaríeu, esmarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmi, esmis, esmi, esmem, esmeu, esmin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmés, esmessis, esmés, esméssim, esméssiu, esmessin
IMPERATIU: esma, esmi, esmem, esmeu, esmin
->esmaragda
■esmaragda[variant de maragda]
f PETROG Maragda.
->esmaragdí
■esmaragdí -ina[de esmaragda; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Maragdí.
->esmaragdita
esmaragdita[de esmaragda]
f MINERAL Actinolita de color verd herba a verd maragda.
->esmargenar
■esmargenar[de marge]
v tr AGR Desfer els marges d’un camp.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmargenar
GERUNDI: esmargenant
PARTICIPI: esmargenat, esmargenada, esmargenats, esmargenades
INDICATIU PRESENT: esmargeno, esmargenes, esmargena, esmargenem, esmargeneu, esmargenen
INDICATIU IMPERFET: esmargenava, esmargenaves, esmargenava, esmargenàvem, esmargenàveu, esmargenaven
INDICATIU PASSAT: esmargení, esmargenares, esmargenà, esmargenàrem, esmargenàreu, esmargenaren
INDICATIU FUTUR: esmargenaré, esmargenaràs, esmargenarà, esmargenarem, esmargenareu, esmargenaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmargenaria, esmargenaries, esmargenaria, esmargenaríem, esmargenaríeu, esmargenarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmargeni, esmargenis, esmargeni, esmargenem, esmargeneu, esmargenin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmargenés, esmargenessis, esmargenés, esmargenéssim, esmargenéssiu, esmargenessin
IMPERATIU: esmargena, esmargeni, esmargenem, esmargeneu, esmargenin
->esmarrar-se
■esmarrar-se[de marrar]
v pron dial Marrar.
->esmarriment
■esmarriment[de esmarrit]
m Estat del qui està esmarrit.
->esmarrit
■esmarrit -ida[de marrit; 1a FONT: s. XV]
adj Contorbat de dolor.
->esmatissar
■esmatissar[de mata1]
v tr AGR Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb la dalla.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmatissar
GERUNDI: esmatissant
PARTICIPI: esmatissat, esmatissada, esmatissats, esmatissades
INDICATIU PRESENT: esmatisso, esmatisses, esmatissa, esmatissem, esmatisseu, esmatissen
INDICATIU IMPERFET: esmatissava, esmatissaves, esmatissava, esmatissàvem, esmatissàveu, esmatissaven
INDICATIU PASSAT: esmatissí, esmatissares, esmatissà, esmatissàrem, esmatissàreu, esmatissaren
INDICATIU FUTUR: esmatissaré, esmatissaràs, esmatissarà, esmatissarem, esmatissareu, esmatissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmatissaria, esmatissaries, esmatissaria, esmatissaríem, esmatissaríeu, esmatissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmatissi, esmatissis, esmatissi, esmatissem, esmatisseu, esmatissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmatissés, esmatissessis, esmatissés, esmatisséssim, esmatisséssiu, esmatissessin
IMPERATIU: esmatissa, esmatissi, esmatissem, esmatisseu, esmatissin
->esme
■esme[del cat. ant. aesme, der. de aestmar, aesmar ‘calcular, deduir’, ll. adaestimare, íd.; 1a FONT: c. 1260]
m Esma.
->esmèctic
esmèctic -aadj 1 Detergent.
2 estat esmèctic FÍS i QUÍM Tipus d’estat, juntament amb l’estat nemàtic, de l’estat mesomorf però més proper a l’estat cristal·lí que a l’estat líquid.
->esmectita
■esmectitaf 1 TÈXT Terra de paraire.
2 MINERAL Nom donat a un grup de minerals formats per òxid d’alumini i magnesi, que cristal·lizen en el sistema cúbic en cristalls de sis cares, són de gran duresa i molt emprats en joieria.
3 MINERAL Fil·losilicat del grup de l’esmectita.
->esmena
■esmena[de esmenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Acció d’esmenar o d’esmenar-se;
2 l’efecte. Tenir propòsits d’esmena. Un escrit ple d’esmenes.
3 no tenir esmena No canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc.; ésser incorregible. Aquesta criatura no té esmena, sempre està dient mentides.
2 esp Reparació a un tort. Fer penitència en esmena d’un pecat.
3 AGR i JARD Substància mineral o orgànica que hom incorpora al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques. Esmena húmica, calcària, orgànica.
4 DR 1 Proposta de modificació en un projecte o proposició de llei en un text parlamentari.
2 Proposta de modificació d’un text legal, d’un dictamen, d’un informe o d’un document semblant.
3 En un escrit, rectificació perceptible d’errors materials, la qual ha d’ésser salvada al final.
5 HIST DR Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.
->esmenable
■esmenable[de esmenar]
adj Susceptible d’ésser esmenat.
->esmenar
■esmenar[del ll. ēmĕndāre ‘corregir faltes’; 1a FONT: 1244]
v 1 1 tr Millorar alguna cosa llevant-ne les imperfeccions, els defectes, els errors, corregir. Esmenar un escrit. Esmenar una llei.
2 tr Esmenar una errada.
3 pron Corregir-se. Esmenar-se d’un vici. Si no t’esmenes, acabaràs malament.
2 tr DR Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmenar
GERUNDI: esmenant
PARTICIPI: esmenat, esmenada, esmenats, esmenades
INDICATIU PRESENT: esmeno, esmenes, esmena, esmenem, esmeneu, esmenen
INDICATIU IMPERFET: esmenava, esmenaves, esmenava, esmenàvem, esmenàveu, esmenaven
INDICATIU PASSAT: esmení, esmenares, esmenà, esmenàrem, esmenàreu, esmenaren
INDICATIU FUTUR: esmenaré, esmenaràs, esmenarà, esmenarem, esmenareu, esmenaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmenaria, esmenaries, esmenaria, esmenaríem, esmenaríeu, esmenarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmeni, esmenis, esmeni, esmenem, esmeneu, esmenin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmenés, esmenessis, esmenés, esmenéssim, esmenéssiu, esmenessin
IMPERATIU: esmena, esmeni, esmenem, esmeneu, esmenin
->esment
■esment[de ment; 1a FONT: s. XIV]
m 1 [emprat només en frases verbals] 1 Coneixença d’un fet. Haver esment d’alguna cosa. No tenia esment que li havien concedit l’indult. Quan en va prendre esment ja era massa tard.
2 venir a esment (alguna cosa) Acudir al pensament.
2 Menció. D’això que et dic, no en facis esment a ningú. Un fet digne d’esment.
3 [emprat només en frases verbals] 1 Atenció, cura. Posa esment a fer bé les coses. Para esment, que només t’ho diré una vegada.
2 prendre esment (en alguna cosa) Fixar-s’hi atentament, posar-hi atenció.
->esmentar
■esmentar[de esment; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v tr Fer esment (d’algú o d’alguna cosa). A ell, ni tan sols el van esmentar. Un fet digne d’ésser esmentat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmentar
GERUNDI: esmentant
PARTICIPI: esmentat, esmentada, esmentats, esmentades
INDICATIU PRESENT: esmento, esmentes, esmenta, esmentem, esmenteu, esmenten
INDICATIU IMPERFET: esmentava, esmentaves, esmentava, esmentàvem, esmentàveu, esmentaven
INDICATIU PASSAT: esmentí, esmentares, esmentà, esmentàrem, esmentàreu, esmentaren
INDICATIU FUTUR: esmentaré, esmentaràs, esmentarà, esmentarem, esmentareu, esmentaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmentaria, esmentaries, esmentaria, esmentaríem, esmentaríeu, esmentarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmenti, esmentis, esmenti, esmentem, esmenteu, esmentin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmentés, esmentessis, esmentés, esmentéssim, esmentéssiu, esmentessin
IMPERATIU: esmenta, esmenti, esmentem, esmenteu, esmentin
->esmerç
■esmerç[de esmerçar; 1a FONT: 1322]
m Acció d’esmerçar.
->esmerçar
■esmerçar[mot propi del cat. i l’oc., format segurament sobre una base merç, que fins podria haver existit en cat. ant. com a substantiu der. del ll. merx, mercis ‘mercaderia’, amb una inversió semàntica al sentit de ‘despendre, invertir diners’; 1a FONT: 1249]
v tr 1 Emprar, invertir, diners. Esmerça tot el que guanya a comprar llibres. Va esmerçar els seus estalvis en un negoci ruïnós.
2 fig Hi ha esmerçat debades molts d’esforços. Voldria esmerçar el temps en coses profitoses.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmerçar
GERUNDI: esmerçant
PARTICIPI: esmerçat, esmerçada, esmerçats, esmerçades
INDICATIU PRESENT: esmerço, esmerces, esmerça, esmercem, esmerceu, esmercen
INDICATIU IMPERFET: esmerçava, esmerçaves, esmerçava, esmerçàvem, esmerçàveu, esmerçaven
INDICATIU PASSAT: esmercí, esmerçares, esmerçà, esmerçàrem, esmerçàreu, esmerçaren
INDICATIU FUTUR: esmerçaré, esmerçaràs, esmerçarà, esmerçarem, esmerçareu, esmerçaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmerçaria, esmerçaries, esmerçaria, esmerçaríem, esmerçaríeu, esmerçarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmerci, esmercis, esmerci, esmercem, esmerceu, esmercin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmercés, esmercessis, esmercés, esmercéssim, esmercéssiu, esmercessin
IMPERATIU: esmerça, esmerci, esmercem, esmerceu, esmercin
->esmerdissar
■esmerdissar[de merda]
v tr Netejar els budells d’una bèstia morta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmerdissar
GERUNDI: esmerdissant
PARTICIPI: esmerdissat, esmerdissada, esmerdissats, esmerdissades
INDICATIU PRESENT: esmerdisso, esmerdisses, esmerdissa, esmerdissem, esmerdisseu, esmerdissen
INDICATIU IMPERFET: esmerdissava, esmerdissaves, esmerdissava, esmerdissàvem, esmerdissàveu, esmerdissaven
INDICATIU PASSAT: esmerdissí, esmerdissares, esmerdissà, esmerdissàrem, esmerdissàreu, esmerdissaren
INDICATIU FUTUR: esmerdissaré, esmerdissaràs, esmerdissarà, esmerdissarem, esmerdissareu, esmerdissaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmerdissaria, esmerdissaries, esmerdissaria, esmerdissaríem, esmerdissaríeu, esmerdissarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmerdissi, esmerdissis, esmerdissi, esmerdissem, esmerdisseu, esmerdissin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmerdissés, esmerdissessis, esmerdissés, esmerdisséssim, esmerdisséssiu, esmerdissessin
IMPERATIU: esmerdissa, esmerdissi, esmerdissem, esmerdisseu, esmerdissin
->esmeril
■esmeril[del gr. bizantí smerí, cl. smýris, íd.; 1a FONT: 1422]
m PETROG Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la, emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc.
->esmerilador
■esmerilador -a[de esmerilar]
adj 1 Que esmerila.
2 màquina esmeriladora (o simplement esmeriladora) TECNOL Màquina emprada per a esmerilar que consisteix bàsicament en un cilindre o una mola recoberts d’esmeril i que hom aplica, manualment o per algun sistema mecànic, a l’objecte que vol esmerilar.
->esmerilament
■esmerilament[de esmerilar]
m 1 TECNOL 1 Acció d’esmerilar;
2 l’efecte.
2 ADOB 1 Operació d’envellutar la superfície d’un cuir o d’una pell fregant-la amb un abrasiu (teles d’esmeril, carborúndum, etc.) sense eliminar completament la primera capa del cuir o de la pell;
2 l’efecte.
->esmerilar
■esmerilar[de esmeril; 1a FONT: c. 1390]
v tr 1 TECNOL 1 Polir una superfície amb esmeril.
2 Rectificar les guarnicions de les cardes per retornar llur punta a les pues desgastades.
2 ADOB Sotmetre (una pell o un cuir) a esmerilament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmerilar
GERUNDI: esmerilant
PARTICIPI: esmerilat, esmerilada, esmerilats, esmerilades
INDICATIU PRESENT: esmerilo, esmeriles, esmerila, esmerilem, esmerileu, esmerilen
INDICATIU IMPERFET: esmerilava, esmerilaves, esmerilava, esmerilàvem, esmerilàveu, esmerilaven
INDICATIU PASSAT: esmerilí, esmerilares, esmerilà, esmerilàrem, esmerilàreu, esmerilaren
INDICATIU FUTUR: esmerilaré, esmerilaràs, esmerilarà, esmerilarem, esmerilareu, esmerilaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmerilaria, esmerilaries, esmerilaria, esmerilaríem, esmerilaríeu, esmerilarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmerili, esmerilis, esmerili, esmerilem, esmerileu, esmerilin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmerilés, esmerilessis, esmerilés, esmeriléssim, esmeriléssiu, esmerilessin
IMPERATIU: esmerila, esmerili, esmerilem, esmerileu, esmerilin
->esmerla
esmerla[variant valenciana de merla, diferent de esmirla o esmirle (Falco columbarius); 1a FONT: c. 1460]
f dial ORNIT Merla.
->esmerletar
■esmerletar[de merlet; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr 1 Llevar els merlets (d’una muralla, una torre, etc.).
2 p ext Llevar els acabaments en punta d’una construcció o les prominències d’un terreny.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmerletar
GERUNDI: esmerletant
PARTICIPI: esmerletat, esmerletada, esmerletats, esmerletades
INDICATIU PRESENT: esmerleto, esmerletes, esmerleta, esmerletem, esmerleteu, esmerleten
INDICATIU IMPERFET: esmerletava, esmerletaves, esmerletava, esmerletàvem, esmerletàveu, esmerletaven
INDICATIU PASSAT: esmerletí, esmerletares, esmerletà, esmerletàrem, esmerletàreu, esmerletaren
INDICATIU FUTUR: esmerletaré, esmerletaràs, esmerletarà, esmerletarem, esmerletareu, esmerletaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmerletaria, esmerletaries, esmerletaria, esmerletaríem, esmerletaríeu, esmerletarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmerleti, esmerletis, esmerleti, esmerletem, esmerleteu, esmerletin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmerletés, esmerletessis, esmerletés, esmerletéssim, esmerletéssiu, esmerletessin
IMPERATIU: esmerleta, esmerleti, esmerletem, esmerleteu, esmerletin
->esmerlit
■esmerlit -ida[d’origen incert, possiblement relacionat amb esmirle; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Flac, sec.
->esmicament
■esmicament[de esmicar]
m Esmicolament.
->esmicar
■esmicar[de mica2; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr i pron Esmicolar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmicar
GERUNDI: esmicant
PARTICIPI: esmicat, esmicada, esmicats, esmicades
INDICATIU PRESENT: esmico, esmiques, esmica, esmiquem, esmiqueu, esmiquen
INDICATIU IMPERFET: esmicava, esmicaves, esmicava, esmicàvem, esmicàveu, esmicaven
INDICATIU PASSAT: esmiquí, esmicares, esmicà, esmicàrem, esmicàreu, esmicaren
INDICATIU FUTUR: esmicaré, esmicaràs, esmicarà, esmicarem, esmicareu, esmicaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmicaria, esmicaries, esmicaria, esmicaríem, esmicaríeu, esmicarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmiqui, esmiquis, esmiqui, esmiquem, esmiqueu, esmiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmiqués, esmiquessis, esmiqués, esmiquéssim, esmiquéssiu, esmiquessin
IMPERATIU: esmica, esmiqui, esmiquem, esmiqueu, esmiquin
->esmicolament
■esmicolament[de esmicolar]
m 1 Acció d’esmicolar o d’esmicolar-se;
2 l’efecte.
->esmicolar
■esmicolar[de mica2; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Fer miques, reduir a miques. No esmicolis el pa.
2 pron Ho va rebotre contra la paret i es va esmicolar en mil trossos.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmicolar
GERUNDI: esmicolant
PARTICIPI: esmicolat, esmicolada, esmicolats, esmicolades
INDICATIU PRESENT: esmicolo, esmicoles, esmicola, esmicolem, esmicoleu, esmicolen
INDICATIU IMPERFET: esmicolava, esmicolaves, esmicolava, esmicolàvem, esmicolàveu, esmicolaven
INDICATIU PASSAT: esmicolí, esmicolares, esmicolà, esmicolàrem, esmicolàreu, esmicolaren
INDICATIU FUTUR: esmicolaré, esmicolaràs, esmicolarà, esmicolarem, esmicolareu, esmicolaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmicolaria, esmicolaries, esmicolaria, esmicolaríem, esmicolaríeu, esmicolarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmicoli, esmicolis, esmicoli, esmicolem, esmicoleu, esmicolin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmicolés, esmicolessis, esmicolés, esmicoléssim, esmicoléssiu, esmicolessin
IMPERATIU: esmicola, esmicoli, esmicolem, esmicoleu, esmicolin
->esmilacàcies
■esmilacàciesPart. sil.: es_mi_la_cà_ci_es
f BOT 1 pl Família de liliïflores integrada per plantes enfiladisses, arbustives o herbàcies, de fulla perenne, flors unisexuals reunides en inflorescències axil·lars o terminals i fruits en baia.
2 sing Planta de la família de les esmilacàcies.
->esmirla
■esmirla[o esmirle, de l’ant. alt al. smĕrlo o un frànc. *smiril, íd.; 1a FONT: 1262]
f ORNIT Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids (Falco columbarius), el més petit dels falcons europeus.
->esmitjar
■esmitjar[de mig]
v tr dial Dividir per la meitat.
->esmocadores
■esmocadores[de esmocar1; 1a FONT: 1696, DLac.]
f pl Espècie de tisores per a esmocar un llum.
->esmocadura
■esmocadura[de esmocar1]
f Tros de ble que hom treu en esmocar un llum.
->esmocar1
■esmocar1[de moc]
v tr Treure el moc d’un llum; mocar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmocar
GERUNDI: esmocant
PARTICIPI: esmocat, esmocada, esmocats, esmocades
INDICATIU PRESENT: esmoco, esmoques, esmoca, esmoquem, esmoqueu, esmoquen
INDICATIU IMPERFET: esmocava, esmocaves, esmocava, esmocàvem, esmocàveu, esmocaven
INDICATIU PASSAT: esmoquí, esmocares, esmocà, esmocàrem, esmocàreu, esmocaren
INDICATIU FUTUR: esmocaré, esmocaràs, esmocarà, esmocarem, esmocareu, esmocaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmocaria, esmocaries, esmocaria, esmocaríem, esmocaríeu, esmocarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmoqui, esmoquis, esmoqui, esmoquem, esmoqueu, esmoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmoqués, esmoquessis, esmoqués, esmoquéssim, esmoquéssiu, esmoquessin
IMPERATIU: esmoca, esmoqui, esmoquem, esmoqueu, esmoquin
->esmocar2
■esmocar2[de moca1; 1a FONT: 1575, DPou.]
v tr Treure la moca d’un animal mort. Abans de coure el peix, l’has d’esmocar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmocar
GERUNDI: esmocant
PARTICIPI: esmocat, esmocada, esmocats, esmocades
INDICATIU PRESENT: esmoco, esmoques, esmoca, esmoquem, esmoqueu, esmoquen
INDICATIU IMPERFET: esmocava, esmocaves, esmocava, esmocàvem, esmocàveu, esmocaven
INDICATIU PASSAT: esmoquí, esmocares, esmocà, esmocàrem, esmocàreu, esmocaren
INDICATIU FUTUR: esmocaré, esmocaràs, esmocarà, esmocarem, esmocareu, esmocaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmocaria, esmocaries, esmocaria, esmocaríem, esmocaríeu, esmocarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmoqui, esmoquis, esmoqui, esmoquem, esmoqueu, esmoquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmoqués, esmoquessis, esmoqués, esmoquéssim, esmoquéssiu, esmoquessin
IMPERATIU: esmoca, esmoqui, esmoquem, esmoqueu, esmoquin
->esmolada
■esmolada[de esmolar; 1a FONT: 1387]
f 1 Acció d’esmolar o d’esmolar-se;
2 l’efecte.
->esmolador
■esmolador -a[de esmolar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
1 adj 1 Que esmola.
2 pedra esmoladora PETROG Gres que antigament hom feia servir per a esmolar.
2 m HIST Menestral que esmolava eines de tall. Esmolador de raors (o navalles). Esmolador de tisores d’abaixar. Esmolador de tisores de paraire.
3 f TECNOL Mola, pedra esmoladora.
->esmolall
■esmolall[de esmolar]
m Tall que hom fa a una fulla metàl·lica esmolant-la.
->esmolament
■esmolament[de esmolar]
m Esmolada.
->esmolar
■esmolar[de mola1; 1a FONT: 1372]
v 1 tr TECNOL i OFIC 1 Fer agut el tall o la punta d’una eina, una arma, etc., donant a la fulla l’angle de tall adequat per a l’ús a què és destinada. Aquest ganivet no talla: l’heu de fer esmolar.
2 pedra d’esmolar PETROG Pedra esmoladora; mola.
2 1 tr Gastar alguna cosa amb el fregadís.
2 pron Se li esmolen de seguida els punys de les camises.
3 tr Fer més aguda una facultat sensitiva o anímica. Una disciplina que esmola la intel·ligència.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmolar
GERUNDI: esmolant
PARTICIPI: esmolat, esmolada, esmolats, esmolades
INDICATIU PRESENT: esmolo, esmoles, esmola, esmolem, esmoleu, esmolen
INDICATIU IMPERFET: esmolava, esmolaves, esmolava, esmolàvem, esmolàveu, esmolaven
INDICATIU PASSAT: esmolí, esmolares, esmolà, esmolàrem, esmolàreu, esmolaren
INDICATIU FUTUR: esmolaré, esmolaràs, esmolarà, esmolarem, esmolareu, esmolaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmolaria, esmolaries, esmolaria, esmolaríem, esmolaríeu, esmolarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmoli, esmolis, esmoli, esmolem, esmoleu, esmolin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmolés, esmolessis, esmolés, esmoléssim, esmoléssiu, esmolessin
IMPERATIU: esmola, esmoli, esmolem, esmoleu, esmolin
->esmolat
■esmolat -ada[de esmolar]
1 adj Molt resolt, especialment a barallar-se o moure raons. No li parlis, perquè va molt esmolat i acabaríeu barallant-vos.
2 1 m Part esmolada d’alguna cosa.
2 f Esmolat.
->esmolet
■esmolet[de esmolar; 1a FONT: c. 1795]
m 1 El qui té per ofici d’esmolar ganivets, tisores, etc.
2 fig Persona molt eixerida, espavilada. Quin esmolet n’hi ha, d’aquest!
->esmollar
■esmollar[de molla1]
v tr Fer molles un tros de pa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmollar
GERUNDI: esmollant
PARTICIPI: esmollat, esmollada, esmollats, esmollades
INDICATIU PRESENT: esmollo, esmolles, esmolla, esmollem, esmolleu, esmollen
INDICATIU IMPERFET: esmollava, esmollaves, esmollava, esmollàvem, esmollàveu, esmollaven
INDICATIU PASSAT: esmollí, esmollares, esmollà, esmollàrem, esmollàreu, esmollaren
INDICATIU FUTUR: esmollaré, esmollaràs, esmollarà, esmollarem, esmollareu, esmollaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmollaria, esmollaries, esmollaria, esmollaríem, esmollaríeu, esmollarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmolli, esmollis, esmolli, esmollem, esmolleu, esmollin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmollés, esmollessis, esmollés, esmolléssim, esmolléssiu, esmollessin
IMPERATIU: esmolla, esmolli, esmollem, esmolleu, esmollin
->esmolles
esmolles[variant de esmolls]
f pl dial Molls.
->esmolls
esmolls[variant de molls, amb aglutinació de l’article]
m pl dial Molls.
->esmolsar
■esmolsar[de molsa]
v tr Netejar de molsa. Esmolsar un terreny. Esmolsar un arbre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmolsar
GERUNDI: esmolsant
PARTICIPI: esmolsat, esmolsada, esmolsats, esmolsades
INDICATIU PRESENT: esmolso, esmolses, esmolsa, esmolsem, esmolseu, esmolsen
INDICATIU IMPERFET: esmolsava, esmolsaves, esmolsava, esmolsàvem, esmolsàveu, esmolsaven
INDICATIU PASSAT: esmolsí, esmolsares, esmolsà, esmolsàrem, esmolsàreu, esmolsaren
INDICATIU FUTUR: esmolsaré, esmolsaràs, esmolsarà, esmolsarem, esmolsareu, esmolsaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmolsaria, esmolsaries, esmolsaria, esmolsaríem, esmolsaríeu, esmolsarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmolsi, esmolsis, esmolsi, esmolsem, esmolseu, esmolsin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmolsés, esmolsessis, esmolsés, esmolséssim, esmolséssiu, esmolsessin
IMPERATIU: esmolsa, esmolsi, esmolsem, esmolseu, esmolsin
->esmonyonar
■esmonyonar[de monyó; 1a FONT: 1323]
v tr Tallar els punys o monyons. La justícia esmonyonava els lladres.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmonyonar
GERUNDI: esmonyonant
PARTICIPI: esmonyonat, esmonyonada, esmonyonats, esmonyonades
INDICATIU PRESENT: esmonyono, esmonyones, esmonyona, esmonyonem, esmonyoneu, esmonyonen
INDICATIU IMPERFET: esmonyonava, esmonyonaves, esmonyonava, esmonyonàvem, esmonyonàveu, esmonyonaven
INDICATIU PASSAT: esmonyoní, esmonyonares, esmonyonà, esmonyonàrem, esmonyonàreu, esmonyonaren
INDICATIU FUTUR: esmonyonaré, esmonyonaràs, esmonyonarà, esmonyonarem, esmonyonareu, esmonyonaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmonyonaria, esmonyonaries, esmonyonaria, esmonyonaríem, esmonyonaríeu, esmonyonarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmonyoni, esmonyonis, esmonyoni, esmonyonem, esmonyoneu, esmonyonin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmonyonés, esmonyonessis, esmonyonés, esmonyonéssim, esmonyonéssiu, esmonyonessin
IMPERATIU: esmonyona, esmonyoni, esmonyonem, esmonyoneu, esmonyonin
->esmòquing
■esmòquing[de l’angl. smoking-jacket ‘jaqueta de fumar’, és a dir ‘vestit d’interior per a fumar havent sopat’, que actualment els anglesos anomenen dinner-jacket ‘jaqueta de sopar’; probablement a través del fr]
m INDUM Vestit masculí d’etiqueta, de roba de color negre generalment, o també blanc o blau fosc, i amb solapes i coll de seda.
->esmorcar
■esmorcar[de morca]
v tr Untar, embrutar, amb morca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorcar
GERUNDI: esmorcant
PARTICIPI: esmorcat, esmorcada, esmorcats, esmorcades
INDICATIU PRESENT: esmorco, esmorques, esmorca, esmorquem, esmorqueu, esmorquen
INDICATIU IMPERFET: esmorcava, esmorcaves, esmorcava, esmorcàvem, esmorcàveu, esmorcaven
INDICATIU PASSAT: esmorquí, esmorcares, esmorcà, esmorcàrem, esmorcàreu, esmorcaren
INDICATIU FUTUR: esmorcaré, esmorcaràs, esmorcarà, esmorcarem, esmorcareu, esmorcaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorcaria, esmorcaries, esmorcaria, esmorcaríem, esmorcaríeu, esmorcarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorqui, esmorquis, esmorqui, esmorquem, esmorqueu, esmorquin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorqués, esmorquessis, esmorqués, esmorquéssim, esmorquéssiu, esmorquessin
IMPERATIU: esmorca, esmorqui, esmorquem, esmorqueu, esmorquin
->esmorrar
■esmorrar[de morro]
v 1 tr Rompre la cara (a algú), inflar-li els morros.
2 pron 1 Caure o topar de morros, de cara, trencar-se el nas.
2 p ext Despuntar-se, esdentar-se, una eina. La serra s’ha esmorrat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorrar
GERUNDI: esmorrant
PARTICIPI: esmorrat, esmorrada, esmorrats, esmorrades
INDICATIU PRESENT: esmorro, esmorres, esmorra, esmorrem, esmorreu, esmorren
INDICATIU IMPERFET: esmorrava, esmorraves, esmorrava, esmorràvem, esmorràveu, esmorraven
INDICATIU PASSAT: esmorrí, esmorrares, esmorrà, esmorràrem, esmorràreu, esmorraren
INDICATIU FUTUR: esmorraré, esmorraràs, esmorrarà, esmorrarem, esmorrareu, esmorraran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorraria, esmorraries, esmorraria, esmorraríem, esmorraríeu, esmorrarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorri, esmorris, esmorri, esmorrem, esmorreu, esmorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorrés, esmorressis, esmorrés, esmorréssim, esmorréssiu, esmorressin
IMPERATIU: esmorra, esmorri, esmorrem, esmorreu, esmorrin
->esmorrell
■esmorrell[de esmorrellar]
m Esvorell, escantell.
->esmorrellar
■esmorrellar[de morro]
v 1 tr Esvorellar, escantellar.
2 pron En topar el porró amb les dents, s’ha esmorrellat una mica.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorrellar
GERUNDI: esmorrellant
PARTICIPI: esmorrellat, esmorrellada, esmorrellats, esmorrellades
INDICATIU PRESENT: esmorrello, esmorrelles, esmorrella, esmorrellem, esmorrelleu, esmorrellen
INDICATIU IMPERFET: esmorrellava, esmorrellaves, esmorrellava, esmorrellàvem, esmorrellàveu, esmorrellaven
INDICATIU PASSAT: esmorrellí, esmorrellares, esmorrellà, esmorrellàrem, esmorrellàreu, esmorrellaren
INDICATIU FUTUR: esmorrellaré, esmorrellaràs, esmorrellarà, esmorrellarem, esmorrellareu, esmorrellaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorrellaria, esmorrellaries, esmorrellaria, esmorrellaríem, esmorrellaríeu, esmorrellarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorrelli, esmorrellis, esmorrelli, esmorrellem, esmorrelleu, esmorrellin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorrellés, esmorrellessis, esmorrellés, esmorrelléssim, esmorrelléssiu, esmorrellessin
IMPERATIU: esmorrella, esmorrelli, esmorrellem, esmorrelleu, esmorrellin
->esmorronar
■esmorronar[de morro]
v tr i pron Esmorrellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorronar
GERUNDI: esmorronant
PARTICIPI: esmorronat, esmorronada, esmorronats, esmorronades
INDICATIU PRESENT: esmorrono, esmorrones, esmorrona, esmorronem, esmorroneu, esmorronen
INDICATIU IMPERFET: esmorronava, esmorronaves, esmorronava, esmorronàvem, esmorronàveu, esmorronaven
INDICATIU PASSAT: esmorroní, esmorronares, esmorronà, esmorronàrem, esmorronàreu, esmorronaren
INDICATIU FUTUR: esmorronaré, esmorronaràs, esmorronarà, esmorronarem, esmorronareu, esmorronaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorronaria, esmorronaries, esmorronaria, esmorronaríem, esmorronaríeu, esmorronarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorroni, esmorronis, esmorroni, esmorronem, esmorroneu, esmorronin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorronés, esmorronessis, esmorronés, esmorronéssim, esmorronéssiu, esmorronessin
IMPERATIU: esmorrona, esmorroni, esmorronem, esmorroneu, esmorronin
->esmorteïdor
■esmorteïdor -aPart. sil.: es_mor_te_ï_dor
[de esmorteir]
1 adj Que esmorteeix.
2 m Amortidor.
->esmorteïment
■esmorteïmentPart. sil.: es_mor_te_ï_ment
[de esmorteir; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 1 Acció d’esmorteir;
2 l’efecte.
2 TECNOL Amortiment.
->esmorteir
■esmorteirPart. sil.: es_mor_te_ir
[de mort2]
v tr 1 Fer menys viva una cosa, menys intensa o violenta. Esmorteir la violència d’un cop. Esmorteir l’esclat de la llum. Les parets folrades esmorteïen els sorolls.
2 amortitzar 2 1.
3 TECNOL Amortir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorteir
GERUNDI: esmorteint
PARTICIPI: esmorteït, esmorteïda, esmorteïts, esmorteïdes
INDICATIU PRESENT: esmorteeixo, esmorteeixes, esmorteeix, esmorteïm, esmorteïu, esmorteeixen
INDICATIU IMPERFET: esmorteïa, esmorteïes, esmorteïa, esmorteíem, esmorteíeu, esmorteïen
INDICATIU PASSAT: esmorteí, esmorteïres, esmorteí, esmorteírem, esmorteíreu, esmorteïren
INDICATIU FUTUR: esmorteiré, esmorteiràs, esmorteirà, esmorteirem, esmorteireu, esmorteiran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorteiria, esmorteiries, esmorteiria, esmorteiríem, esmorteiríeu, esmorteirien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorteeixi, esmorteeixis, esmorteeixi, esmorteïm, esmorteïu, esmorteeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorteís, esmorteïssis, esmorteís, esmorteíssim, esmorteíssiu, esmorteïssin
IMPERATIU: esmorteeix, esmorteeixi, esmorteïm, esmorteïu, esmorteeixin
->esmortiment
■esmortiment[de esmortir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció d’esmortir o d’esmortir-se;
2 l’efecte.
->esmortir
■esmortir[de mort2; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Deixar com mort.
2 pron Perdre els sentits; desmaiar-se.
2 tr Esmorteir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmortir
GERUNDI: esmortint
PARTICIPI: esmortit, esmortida, esmortits, esmortides
INDICATIU PRESENT: esmorteixo, esmorteixes, esmorteix, esmortim, esmortiu, esmorteixen
INDICATIU IMPERFET: esmortia, esmorties, esmortia, esmortíem, esmortíeu, esmortien
INDICATIU PASSAT: esmortí, esmortires, esmortí, esmortírem, esmortíreu, esmortiren
INDICATIU FUTUR: esmortiré, esmortiràs, esmortirà, esmortirem, esmortireu, esmortiran
INDICATIU CONDICIONAL: esmortiria, esmortiries, esmortiria, esmortiríem, esmortiríeu, esmortirien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorteixi, esmorteixis, esmorteixi, esmortim, esmortiu, esmorteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmortís, esmortissis, esmortís, esmortíssim, esmortíssiu, esmortissin
IMPERATIU: esmorteix, esmorteixi, esmortim, esmortiu, esmorteixin
->esmorzada
■esmorzada[de esmorzar1]
f Acció d’esmorzar.
->esmorzar1
■esmorzar1[d’un ll. vg. *admŏrdium, der. del ll. admordēre ‘fer un mos’, potser a través d’un *almorzo, bé que adoptant la forma verbal per a completar la sèrie dinar, berenar, sopar; 1a FONT: 1575]
v intr Prendre l’esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: esmorzar
GERUNDI: esmorzant
PARTICIPI: esmorzat, esmorzada, esmorzats, esmorzades
INDICATIU PRESENT: esmorzo, esmorzes, esmorza, esmorzem, esmorzeu, esmorzen
INDICATIU IMPERFET: esmorzava, esmorzaves, esmorzava, esmorzàvem, esmorzàveu, esmorzaven
INDICATIU PASSAT: esmorzí, esmorzares, esmorzà, esmorzàrem, esmorzàreu, esmorzaren
INDICATIU FUTUR: esmorzaré, esmorzaràs, esmorzarà, esmorzarem, esmorzareu, esmorzaran
INDICATIU CONDICIONAL: esmorzaria, esmorzaries, esmorzaria, esmorzaríem, esmorzaríeu, esmorzarien
SUBJUNTIU PRESENT: esmorzi, esmorzis, esmorzi, esmorzem, esmorzeu, esmorzin
SUBJUNTIU IMPERFET: esmorzés, esmorzessis, esmorzés, esmorzéssim, esmorzéssiu, esmorzessin
IMPERATIU: esmorza, esmorzi, esmorzem, esmorzeu, esmorzin