->aparellatge

■aparellatge

[de aparellar¹]

m ELECTROT En una instal·lació elèctrica de potència, conjunt d’aparells fixos que serveixen per a maniobrar o detectar fenòmens.

->aparença

■aparença

[de aparèixer; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Manera d’aparèixer, aspecte exterior.

2 pl 1 Signes exteriors conduents a determinar un judici sobre el caràcter d’una persona, un acte, etc.

2 salvar les aparences Dissimular una realitat que no interessa de manifestar.

3 1 Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és. Tenir aparença de víctima.

2 d’aparença D’aspecte de cosa de valor.

4 FILOS Aspecte que presenta una cosa, a diferència del seu ésser veritable.

->aparençar

■aparençar

Cp. aparentar

[de aparença]

v tr Simular, voler fer creure, (el que no és). Volia aparençar que havia estudiat a la universitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparençar

GERUNDI: aparençant

PARTICIPI: aparençat, aparençada, aparençats, aparençades

INDICATIU PRESENT: aparenço, aparences, aparença, aparencem, aparenceu, aparencen

INDICATIU IMPERFET: aparençava, aparençaves, aparençava, aparençàvem, aparençàveu, aparençaven

INDICATIU PASSAT: aparencí, aparençares, aparençà, aparençàrem, aparençàreu, aparençaren

INDICATIU FUTUR: aparençaré, aparençaràs, aparençarà, aparençarem, aparençareu, aparençaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparençaria, aparençaries, aparençaria, aparençaríem, aparençaríeu, aparençarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparenci, aparencis, aparenci, aparencem, aparenceu, aparencin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparencés, aparencessis, aparencés, aparencéssim, aparencéssiu, aparencessin

IMPERATIU: aparença, aparenci, aparencem, aparenceu, aparencin

->aparent

■aparent

[de aparèixer]

adj 1 Que es mostra als ulls. Un arbre sense flors aparents. El moviment aparent dels astres.

2 Que sembla allò que no és. Una mort aparent.

->aparentar

■aparentar

Cp. aparençar

[de aparent; 1a FONT: 1429]

v tr Tenir l’aspecte (de certa cosa, de certa edat, etc.). Aquesta nena aparenta cinc anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparentar

GERUNDI: aparentant

PARTICIPI: aparentat, aparentada, aparentats, aparentades

INDICATIU PRESENT: aparento, aparentes, aparenta, aparentem, aparenteu, aparenten

INDICATIU IMPERFET: aparentava, aparentaves, aparentava, aparentàvem, aparentàveu, aparentaven

INDICATIU PASSAT: aparentí, aparentares, aparentà, aparentàrem, aparentàreu, aparentaren

INDICATIU FUTUR: aparentaré, aparentaràs, aparentarà, aparentarem, aparentareu, aparentaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparentaria, aparentaries, aparentaria, aparentaríem, aparentaríeu, aparentarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparenti, aparentis, aparenti, aparentem, aparenteu, aparentin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparentés, aparentessis, aparentés, aparentéssim, aparentéssiu, aparentessin

IMPERATIU: aparenta, aparenti, aparentem, aparenteu, aparentin

->aparentment

■aparentment

[de aparent]

adv En aparença. Una feina aparentment fàcil.

->aparer

■aparer

[del ll. apparēre, íd.]

v intr 1 ant Aparèixer.

2 [usat gairebé exclusivament en pr ind sing 3 apar] Semblar. M’apar que no us adoneu de quina és la vostra situació.

->aparès

aparès

[del cat. ant. apare(r)s o a pare(r)s]

ant Mot emprat en l’expressió fer aparès loc verb 1 Fer coneixedor.

2 Fingir, aparençar, simular.

->aparèunia

aparèunia

Part. sil.: a_pa_rèu_ni_a

[de a-¹ i el gr. páreunos ‘company sexual’]

f PAT Impossibilitat de realitzar l’acte sexual.

->apariament

■apariament

Part. sil.: a_pa_ri_a_ment

[de apariar]

m 1 Acció d’apariar;

2 l’efecte.

->apariar

■apariar

Part. sil.: a_pa_ri_ar

[de par; 1a FONT: s. XIV]

v 1 1 tr Ajuntar (dos, especialment mascle i femella) de manera que formin parella. Apariar l’ase i la somera.

2 pron Apariar-se un cavall amb una burra.

2 tr Fer un adob (en alguna cosa). Apariar unes faldilles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apariar

GERUNDI: apariant

PARTICIPI: apariat, apariada, apariats, apariades

INDICATIU PRESENT: apario, aparies, aparia, apariem, aparieu, aparien

INDICATIU IMPERFET: apariava, apariaves, apariava, apariàvem, apariàveu, apariaven

INDICATIU PASSAT: aparií, apariares, aparià, apariàrem, apariàreu, apariaren

INDICATIU FUTUR: apariaré, apariaràs, apariarà, apariarem, apariareu, apariaran

INDICATIU CONDICIONAL: apariaria, apariaries, apariaria, apariaríem, apariaríeu, apariarien

SUBJUNTIU PRESENT: apariï, apariïs, apariï, apariem, aparieu, apariïn

SUBJUNTIU IMPERFET: apariés, apariessis, apariés, apariéssim, apariéssiu, apariessin

IMPERATIU: aparia, apariï, apariem, aparieu, apariïn

->apariat

■apariat

Part. sil.: a_pa_ri_at

[de apariar]

m POÈTICA Grup de dos versos que rimen entre ells.

->aparició

■aparició

Part. sil.: a_pa_ri_ci_ó

[del ll. apparitio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’aparèixer. L’aparició d’un nou astre. L’aparició de les obres completes de Verdaguer.

2 Esperit o ésser de l’altre món que apareix.

->aparionar

■aparionar

Part. sil.: a_pa_ri_o_nar

[de parió]

v tr Arranjar (dues coses) de manera que formin parell. Aparionar uns mitjons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparionar

GERUNDI: aparionant

PARTICIPI: aparionat, aparionada, aparionats, aparionades

INDICATIU PRESENT: apariono, apariones, apariona, aparionem, aparioneu, aparionen

INDICATIU IMPERFET: aparionava, aparionaves, aparionava, aparionàvem, aparionàveu, aparionaven

INDICATIU PASSAT: aparioní, aparionares, aparionà, aparionàrem, aparionàreu, aparionaren

INDICATIU FUTUR: aparionaré, aparionaràs, aparionarà, aparionarem, aparionareu, aparionaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparionaria, aparionaries, aparionaria, aparionaríem, aparionaríeu, aparionarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparioni, aparionis, aparioni, aparionem, aparioneu, aparionin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparionés, aparionessis, aparionés, aparionéssim, aparionéssiu, aparionessin

IMPERATIU: apariona, aparioni, aparionem, aparioneu, aparionin

->aparracar

■aparracar

[de parrac]

v tr Apedaçar (la roba).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparracar

GERUNDI: aparracant

PARTICIPI: aparracat, aparracada, aparracats, aparracades

INDICATIU PRESENT: aparraco, aparraques, aparraca, aparraquem, aparraqueu, aparraquen

INDICATIU IMPERFET: aparracava, aparracaves, aparracava, aparracàvem, aparracàveu, aparracaven

INDICATIU PASSAT: aparraquí, aparracares, aparracà, aparracàrem, aparracàreu, aparracaren

INDICATIU FUTUR: aparracaré, aparracaràs, aparracarà, aparracarem, aparracareu, aparracaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparracaria, aparracaries, aparracaria, aparracaríem, aparracaríeu, aparracarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparraqui, aparraquis, aparraqui, aparraquem, aparraqueu, aparraquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparraqués, aparraquessis, aparraqués, aparraquéssim, aparraquéssiu, aparraquessin

IMPERATIU: aparraca, aparraqui, aparraquem, aparraqueu, aparraquin

->aparrat

■aparrat -ada

[de parra]

adj Formant parra, en forma de parra.

->aparroquianar-se

■aparroquianar-se

Part. sil.: a_par_ro_qui_a_nar-se

[de parròquia]

v pron Agafar, adquirir, parròquia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparroquianar

GERUNDI: aparroquianant

PARTICIPI: aparroquianat, aparroquianada, aparroquianats, aparroquianades

INDICATIU PRESENT: aparroquiano, aparroquianes, aparroquiana, aparroquianem, aparroquianeu, aparroquianen

INDICATIU IMPERFET: aparroquianava, aparroquianaves, aparroquianava, aparroquianàvem, aparroquianàveu, aparroquianaven

INDICATIU PASSAT: aparroquianí, aparroquianares, aparroquianà, aparroquianàrem, aparroquianàreu, aparroquianaren

INDICATIU FUTUR: aparroquianaré, aparroquianaràs, aparroquianarà, aparroquianarem, aparroquianareu, aparroquianaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparroquianaria, aparroquianaries, aparroquianaria, aparroquianaríem, aparroquianaríeu, aparroquianarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparroquiani, aparroquianis, aparroquiani, aparroquianem, aparroquianeu, aparroquianin

SUBJUNTIU IMPERFET: aparroquianés, aparroquianessis, aparroquianés, aparroquianéssim, aparroquianéssiu, aparroquianessin

IMPERATIU: aparroquiana, aparroquiani, aparroquianem, aparroquianeu, aparroquianin

->aparroquiar-se

■aparroquiar-se

Part. sil.: a_par_ro_qui_ar-se

[de parròquia]

v pron 1 Fer-se parroquià d’un establiment, etc.

2 fig Agafar l’habitud de concórrer en un indret. S’ha aparroquiat ací i no se’n mou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aparroquiar

GERUNDI: aparroquiant

PARTICIPI: aparroquiat, aparroquiada, aparroquiats, aparroquiades

INDICATIU PRESENT: aparroquio, aparroquies, aparroquia, aparroquiem, aparroquieu, aparroquien

INDICATIU IMPERFET: aparroquiava, aparroquiaves, aparroquiava, aparroquiàvem, aparroquiàveu, aparroquiaven

INDICATIU PASSAT: aparroquií, aparroquiares, aparroquià, aparroquiàrem, aparroquiàreu, aparroquiaren

INDICATIU FUTUR: aparroquiaré, aparroquiaràs, aparroquiarà, aparroquiarem, aparroquiareu, aparroquiaran

INDICATIU CONDICIONAL: aparroquiaria, aparroquiaries, aparroquiaria, aparroquiaríem, aparroquiaríeu, aparroquiarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparroquiï, aparroquiïs, aparroquiï, aparroquiem, aparroquieu, aparroquiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aparroquiés, aparroquiessis, aparroquiés, aparroquiéssim, aparroquiéssiu, aparroquiessin

IMPERATIU: aparroquia, aparroquiï, aparroquiem, aparroquieu, aparroquiïn

->aparrussar

■aparrussar

[probable encreuament dels sinònims aparracar i apanyussar]

v tr dial 1 Adobar (una peça de roba) sense gaire perfecció.

2 Atupar fort; apallissar.

->apart

■apart

Cp. a part (v. part² 7 4)

[de apartar]

m Allò que hom diu a part, especialment en una representació teatral.

->apartadament

■apartadament

[de apartat]

adv Separadament.

->apartador¹

■apartador¹

[de apartar i -dor²]

m 1 FERROC Tram de via lateral unit a la via general per un extrem o per tots dos on pot ésser desviat un tren i romandre estacionat per a permetre el pas d’un altre.

2 OBR PÚBL En una carretera molt estreta, eixamplament que, disposat de tros en tros, permet el pas dels vehicles que circulen en sentit contrari.

->apartador²

■apartador² -a

[de apartar i -dor¹]

adj i m i f Que aparta.

->apartament¹

■apartament¹

[de apartar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 1 Acció d’apartar o d’apartar-se;

2 l’efecte.

2 DR PROC 1 Desistiment d’una acció en el procés penal.

2 p ext i impr Desistiment d’una acció en qualsevol procés.

3 METAL·L Refinatge de l’or, que té per objecte de separar els metalls preciosos que encara l’acompanyen després d’haver eliminat els metalls oxidables.

4 apartament de correus CORR Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no és repartida a domicili, sinó que és reservada a l’oficina de correus a disposició de l’usuari.

->apartament²

■apartament²

m 1 ant Peça d’una casa.

2 [abrev apmt.] Conjunt de cambres que formen un habitacle independent.

->apartar

■apartar

[de part²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar a part, en una altra part; separar, allunyar. Si fan nosa, aparta’ls.

2 pron Aparta’t i mira-t’ho de lluny.

3 tr METAL·L Refinar l’or per apartament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apartar

GERUNDI: apartant

PARTICIPI: apartat, apartada, apartats, apartades

INDICATIU PRESENT: aparto, apartes, aparta, apartem, aparteu, aparten

INDICATIU IMPERFET: apartava, apartaves, apartava, apartàvem, apartàveu, apartaven

INDICATIU PASSAT: apartí, apartares, apartà, apartàrem, apartàreu, apartaren

INDICATIU FUTUR: apartaré, apartaràs, apartarà, apartarem, apartareu, apartaran

INDICATIU CONDICIONAL: apartaria, apartaries, apartaria, apartaríem, apartaríeu, apartarien

SUBJUNTIU PRESENT: aparti, apartis, aparti, apartem, aparteu, apartin

SUBJUNTIU IMPERFET: apartés, apartessis, apartés, apartéssim, apartéssiu, apartessin

IMPERATIU: aparta, aparti, apartem, aparteu, apartin

->apartat

■apartat

[de apartar]

m 1 Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat.

2 [abrev ap., apt.] Cadascun dels fragments d’un escrit o un imprès separats per un punt i a part.

3 Operació de posar a part; apartament.

4 apartat de correus CORR 1 Apartament de correus.

2 Lloc de l’oficina de correus destinat al servei d’apartament de correus.

->apartheid

■apartheid^* [aparhɛ́jt]

[de l’afrikaans apartheid ‘segregació’; 1a FONT: s. XX]

m Sistema de segregació racial de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica des del 1948 fins al 1991.

->aparthotel

aparthotel

m Hotel apartament.

->apassar

■apassar

[de pas¹]

v tr Mesurar a passes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apassar

GERUNDI: apassant

PARTICIPI: apassat, apassada, apassats, apassades

INDICATIU PRESENT: apasso, apasses, apassa, apassem, apasseu, apassen

INDICATIU IMPERFET: apassava, apassaves, apassava, apassàvem, apassàveu, apassaven

INDICATIU PASSAT: apassí, apassares, apassà, apassàrem, apassàreu, apassaren

INDICATIU FUTUR: apassaré, apassaràs, apassarà, apassarem, apassareu, apassaran

INDICATIU CONDICIONAL: apassaria, apassaries, apassaria, apassaríem, apassaríeu, apassarien

SUBJUNTIU PRESENT: apassi, apassis, apassi, apassem, apasseu, apassin

SUBJUNTIU IMPERFET: apassés, apassessis, apassés, apasséssim, apasséssiu, apassessin

IMPERATIU: apassa, apassi, apassem, apasseu, apassin

->apassionadament

■apassionadament

Part. sil.: a_pas_si_o_na_da_ment

[de apassionat]

adv Amb passió, amb apassionament.

->apassionament

■apassionament

Part. sil.: a_pas_si_o_na_ment

[de apassionar]

m 1 Acció d’apassionar o d’apassionar-se;

2 l’efecte.

->apassionant

■apassionant

Part. sil.: a_pas_si_o_nant

[de apassionar]

adj Que apassiona.

->apassionar

■apassionar

Part. sil.: a_pas_si_o_nar

[de passió; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Causar, excitar, alguna passió (en algú). La lectura l’apassiona.

2 pron Agafar una passió, una forta afecció, per algú o alguna cosa. S’apassiona per la música.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apassionar

GERUNDI: apassionant

PARTICIPI: apassionat, apassionada, apassionats, apassionades

INDICATIU PRESENT: apassiono, apassiones, apassiona, apassionem, apassioneu, apassionen

INDICATIU IMPERFET: apassionava, apassionaves, apassionava, apassionàvem, apassionàveu, apassionaven

INDICATIU PASSAT: apassioní, apassionares, apassionà, apassionàrem, apassionàreu, apassionaren

INDICATIU FUTUR: apassionaré, apassionaràs, apassionarà, apassionarem, apassionareu, apassionaran

INDICATIU CONDICIONAL: apassionaria, apassionaries, apassionaria, apassionaríem, apassionaríeu, apassionarien

SUBJUNTIU PRESENT: apassioni, apassionis, apassioni, apassionem, apassioneu, apassionin

SUBJUNTIU IMPERFET: apassionés, apassionessis, apassionés, apassionéssim, apassionéssiu, apassionessin

IMPERATIU: apassiona, apassioni, apassionem, apassioneu, apassionin

->apassionat

■apassionat -ada

Part. sil.: a_pas_si_o_nat

[de apassionar; 1a FONT: s. XVI]

adj 1 Afectat per una passió. És apassionat pels esports.

2 Susceptible de passió o de passions, portat fàcilment a apassionar-se. És molt apassionat en les discussions.

3 Que expressa passió. Un estil apassionat.

->àpat

■àpat

[d’origen incert, possible adaptació irregular del fr. appât ‘acció de péixer’, del ll. pascĕre ‘alimentar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cadascuna de les menjades d’una certa importància que hom fa diàriament a hores fixes. Farem un àpat lleuger. No menjar res entre àpat i àpat.

2 Esmorzar, dinar o sopar per a celebrar una festa, un aplec, etc., en honor d’algú o d’alguna cosa. L’àpat de noces.

3 àpat fred Àpat lleuger, normalment a base de menges fredes, que hom fa en comptes del dinar, en acabar una cerimònia, durant una recepció, etc.

->apatia

■apatia

Part. sil.: a_pa_ti_a

[del gr. apátheia ‘indiferència, insensibilitat’; 1a FONT: 1810]

f 1 FILOS Absència de passions.

2 PSIC i PSIQ Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions.

->apàtic

■apàtic -a

Hom.: hepàtic

[de apatia]

adj i m i f PSIC i 1 PSIQ Afectat d’apatia.

2 Dit de l’individu de personalitat no emotiva i no activa, amb tendència a la soledat, a la intransigència i a la primacia del pensament racional sobre els sentiments i l’acció.

->apàticament

■apàticament

[de apàtic]

adv Amb apatia.

->apatita

■apatita

Hom.: hepatita

[del gr. apatáō ‘enganyar’ i -ita]

f MINERAL 1 Família mineral formada per l’apatita, la fosforita i altres minerals descoberts modernament.

2 Fluofosfat de calci, a vegades amb una part de clorofosfat de calci, en mescla isomorfa, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->apàtrida

■apàtrida

[de a-¹ i el gr. patrís, patrídos ‘pàtria’]

1 adj Que no té cap nacionalitat.

2 m i f DR INTERN Persona individual que no té cap nacionalitat.

->apatrídia

apatrídia

Part. sil.: a_pa_trí_di_a

f DR INTERN Condició d’apàtrida.

->apatxe

■apatxe

[probablement d’un utoasteca apachu ‘enemic’]

1 adj Relatiu o pertanyent als apatxes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del segle XV habitava a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.

3 m LING Grup de llengües indígenes de l’Amèrica del Nord de la família atapascana parlades pels apatxes.

4 m i f Individu dels baixos fons de París i d’altres poblacions franceses, aparegut al final del segle XIX, que practicava el robatori, l’assalt nocturn i sovint el proxenetisme.

->apeçonar

■apeçonar

[de peçó ‘munt cònic de coses, especialment herba’, relacionat amb peça, però d’origen incert]

v tr i pron dial Amuntegar. Apeçonar l’herba.

->apedaçable

■apedaçable

[de apedaçar]

adj Que pot ésser apedaçat.

->apedaçador

■apedaçador -a

[de apedaçar]

m i f Persona que apedaça.

->apedaçament

■apedaçament

[de apedaçar]

m Acció d’apedaçar.

->apedaçar

■apedaçar

[de pedaç; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Posar pedaços (a la roba). Apedaçar un llençol.

2 1 Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.) sense aconseguir-ne la reparació completa. Farem apedaçar el cotxe.

2 fig Apedaçar un malalt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apedaçar

GERUNDI: apedaçant

PARTICIPI: apedaçat, apedaçada, apedaçats, apedaçades

INDICATIU PRESENT: apedaço, apedaces, apedaça, apedacem, apedaceu, apedacen

INDICATIU IMPERFET: apedaçava, apedaçaves, apedaçava, apedaçàvem, apedaçàveu, apedaçaven

INDICATIU PASSAT: apedací, apedaçares, apedaçà, apedaçàrem, apedaçàreu, apedaçaren

INDICATIU FUTUR: apedaçaré, apedaçaràs, apedaçarà, apedaçarem, apedaçareu, apedaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: apedaçaria, apedaçaries, apedaçaria, apedaçaríem, apedaçaríeu, apedaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: apedaci, apedacis, apedaci, apedacem, apedaceu, apedacin

SUBJUNTIU IMPERFET: apedacés, apedacessis, apedacés, apedacéssim, apedacéssiu, apedacessin

IMPERATIU: apedaça, apedaci, apedacem, apedaceu, apedacin

->apedrec

■apedrec

[de apedregar]

m Acció d’apedregar.

->apedregada

■apedregada

[de apedregar]

f 1 Acció d’apedregar;

2 l’efecte.

->apedregador

■apedregador -a

[de apedregar]

adj Que apedrega.

->apedregar

■apedregar

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Tirar pedres (contra algú o contra alguna cosa).

2 apedregar-se (algú) del fetge (o de la bufeta) Fer-se-li pedres o càlculs al fetge o a la bufeta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apedregar

GERUNDI: apedregant

PARTICIPI: apedregat, apedregada, apedregats, apedregades

INDICATIU PRESENT: apedrego, apedregues, apedrega, apedreguem, apedregueu, apedreguen

INDICATIU IMPERFET: apedregava, apedregaves, apedregava, apedregàvem, apedregàveu, apedregaven

INDICATIU PASSAT: apedreguí, apedregares, apedregà, apedregàrem, apedregàreu, apedregaren

INDICATIU FUTUR: apedregaré, apedregaràs, apedregarà, apedregarem, apedregareu, apedregaran

INDICATIU CONDICIONAL: apedregaria, apedregaries, apedregaria, apedregaríem, apedregaríeu, apedregarien

SUBJUNTIU PRESENT: apedregui, apedreguis, apedregui, apedreguem, apedregueu, apedreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apedregués, apedreguessis, apedregués, apedreguéssim, apedreguéssiu, apedreguessin

IMPERATIU: apedrega, apedregui, apedreguem, apedregueu, apedreguin

->apegalós

■apegalós -osa

[de pega; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que enganxa, enganxós.

2 adj fig Dit de la persona que es fa pesada per excés d’amabilitat, per massa sociable.

3 m BOT Planta herbàcia anual de la família de les rubiàcies (Galium aparine), de tija proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba i de flors blanquinoses.

->apegar

■apegar

Hom.: apagar

[de pegar]

v dial 1 tr Enganxar amb pega o qualsevol matèria aglutinant. L’enquadernador apega el paper al cartó amb cola.

2 1 tr Contagiar.

2 pron Encomanar-se, una malaltia, un costum, etc. Se m’ha apegat la teva manera de parlar.

->apeixar

■apeixar

Part. sil.: a_pei_xar

[de péixer]

v tr Péixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apeixar

GERUNDI: apeixant

PARTICIPI: apeixat, apeixada, apeixats, apeixades

INDICATIU PRESENT: apeixo, apeixes, apeixa, apeixem, apeixeu, apeixen

INDICATIU IMPERFET: apeixava, apeixaves, apeixava, apeixàvem, apeixàveu, apeixaven

INDICATIU PASSAT: apeixí, apeixares, apeixà, apeixàrem, apeixàreu, apeixaren

INDICATIU FUTUR: apeixaré, apeixaràs, apeixarà, apeixarem, apeixareu, apeixaran

INDICATIU CONDICIONAL: apeixaria, apeixaries, apeixaria, apeixaríem, apeixaríeu, apeixarien

SUBJUNTIU PRESENT: apeixi, apeixis, apeixi, apeixem, apeixeu, apeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: apeixés, apeixessis, apeixés, apeixéssim, apeixéssiu, apeixessin

IMPERATIU: apeixa, apeixi, apeixem, apeixeu, apeixin

->apeixir

■apeixir

Part. sil.: a_pei_xir

[de péixer]

v tr Péixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apeixir

GERUNDI: apeixint

PARTICIPI: apeixit, apeixida, apeixits, apeixides

INDICATIU PRESENT: apeixeixo, apeixeixes, apeixeix, apeixim, apeixiu, apeixeixen

INDICATIU IMPERFET: apeixia, apeixies, apeixia, apeixíem, apeixíeu, apeixien

INDICATIU PASSAT: apeixí, apeixires, apeixí, apeixírem, apeixíreu, apeixiren

INDICATIU FUTUR: apeixiré, apeixiràs, apeixirà, apeixirem, apeixireu, apeixiran

INDICATIU CONDICIONAL: apeixiria, apeixiries, apeixiria, apeixiríem, apeixiríeu, apeixirien

SUBJUNTIU PRESENT: apeixeixi, apeixeixis, apeixeixi, apeixim, apeixiu, apeixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: apeixís, apeixissis, apeixís, apeixíssim, apeixíssiu, apeixissin

IMPERATIU: apeixeix, apeixeixi, apeixim, apeixiu, apeixeixin

->apelfar

■apelfar

[de pelfa]

v tr 1 ADOB Acabar una pell adobada per tal d’obtenir-hi una pelfa per costat.

2 TÈXT Arremolinar el pèl que hom ha fet aparèixer, en la mateixa operació o en una operació de perxatge precedent, en una cara d’una roba o en totes dues.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apelfar

GERUNDI: apelfant

PARTICIPI: apelfat, apelfada, apelfats, apelfades

INDICATIU PRESENT: apelfo, apelfes, apelfa, apelfem, apelfeu, apelfen

INDICATIU IMPERFET: apelfava, apelfaves, apelfava, apelfàvem, apelfàveu, apelfaven

INDICATIU PASSAT: apelfí, apelfares, apelfà, apelfàrem, apelfàreu, apelfaren

INDICATIU FUTUR: apelfaré, apelfaràs, apelfarà, apelfarem, apelfareu, apelfaran

INDICATIU CONDICIONAL: apelfaria, apelfaries, apelfaria, apelfaríem, apelfaríeu, apelfarien

SUBJUNTIU PRESENT: apelfi, apelfis, apelfi, apelfem, apelfeu, apelfin

SUBJUNTIU IMPERFET: apelfés, apelfessis, apelfés, apelféssim, apelféssiu, apelfessin

IMPERATIU: apelfa, apelfi, apelfem, apelfeu, apelfin

->apelfat

■apelfat -ada

[de apelfar]

adj 1 Semblant a la pelfa pel fet d’ésser revestit de pèl moixí o borrissol.

2 pell apelfada ADOB Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun costat una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.

->apelfatge

■apelfatge

[de apelfar]

m 1 ADOB 1 Acció d’apelfar;

2 l’efecte.

2 TÈXT Tractament al qual són sotmesos els teixits, especialment els de cotó, per tal d’apelfar-los.

->apell

apell

m ant DR Apel·lació. Jutge d’apells.

->apel·la

apel·la

[del gr. apélla, íd.]

f A Esparta, assemblea del poble que es reunia sota la direcció dels èfors.

->apel·lable

■apel·lable

[de apel·lar]

adj Que admet apel·lació.

->apel·lació

■apel·lació

Part. sil.: a_pel_la_ci_ó

[del ll. apellatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Acció d’apel·lar.

2 Nom que hom dóna a algú o a alguna cosa. Jaume I ha rebut l’apel·lació de “Conqueridor".

3 DR PROC Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.

->apel·lament

apel·lament

[de apel·lar]

m 1 Acció d’apel·lar;

2 l’efecte.

->apel·lant

■apel·lant

[de apel·lar]

adj i m i f 1 Que apel·la.

2 DR PROC Dit de la persona que interposa apel·lació contra una resolució judicial.

->apellar

■apellar

Hom.: apallar

v ant tr 1 Anomenar.

2 Cridar (algú) pel seu nom, especialment perquè vingui.

->apel·lar

■apel·lar

[del ll. apellare ‘adreçar la paraula, cridar algú, apel·lar’; antigament apellar i modernament amb pronúncia llatinitzant de l·l a causa de l’ús predominantment jurídic del mot; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v intr 1 Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent aconseguir-ho a les bones, apel·là a la severitat.

2 DR PROC Interposar una apel·lació. Ha apel·lat contra la sentència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apel·lar

GERUNDI: apel·lant

PARTICIPI: apel·lat, apel·lada, apel·lats, apel·lades

INDICATIU PRESENT: apel·lo, apel·les, apel·la, apel·lem, apel·leu, apel·len

INDICATIU IMPERFET: apel·lava, apel·laves, apel·lava, apel·làvem, apel·làveu, apel·laven

INDICATIU PASSAT: apel·lí, apel·lares, apel·là, apel·làrem, apel·làreu, apel·laren

INDICATIU FUTUR: apel·laré, apel·laràs, apel·larà, apel·larem, apel·lareu, apel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: apel·laria, apel·laries, apel·laria, apel·laríem, apel·laríeu, apel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: apel·li, apel·lis, apel·li, apel·lem, apel·leu, apel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: apel·lés, apel·lessis, apel·lés, apel·léssim, apel·léssiu, apel·lessin

IMPERATIU: apel·la, apel·li, apel·lem, apel·leu, apel·lin

->apel·lat

apel·lat -ada

[del ll. apellatus, -a, -um, íd.]

DR PROC 1 m i f Litigant contrari a aquell que interposa apel·lació en un procés.

2 m Resolució objecte de l’apel·lació.

3 m Jutge o tribunal que ha dictat la resolució apel·lada.

->apel·latiu

■apel·latiu -iva

Part. sil.: a_pel_la_tiu

[del ll. appellativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que serveix per a designar tots els individus d’una espècie.

2 nom apel·latiu LING Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, un gènere.

->apenar

apenar

v tr Causar pena; apesarar. M’apena molt que no vinguis a veure’m.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apenar

GERUNDI: apenant

PARTICIPI: apenat, apenada, apenats, apenades

INDICATIU PRESENT: apeno, apenes, apena, apenem, apeneu, apenen

INDICATIU IMPERFET: apenava, apenaves, apenava, apenàvem, apenàveu, apenaven

INDICATIU PASSAT: apení, apenares, apenà, apenàrem, apenàreu, apenaren

INDICATIU FUTUR: apenaré, apenaràs, apenarà, apenarem, apenareu, apenaran

INDICATIU CONDICIONAL: apenaria, apenaries, apenaria, apenaríem, apenaríeu, apenarien

SUBJUNTIU PRESENT: apeni, apenis, apeni, apenem, apeneu, apenin

SUBJUNTIU IMPERFET: apenés, apenessis, apenés, apenéssim, apenéssiu, apenessin

IMPERATIU: apena, apeni, apenem, apeneu, apenin

->apendic-

■apendic-

Forma prefixada del mot llatí appendix, -īcis, que significa ‘apèndix’. Ex.: apendicitis.

->apendicectomia

■apendicectomia

Part. sil.: a_pen_di_cec_to_mi_a

[comp. híbrid de apendic- i -ectomia]

f CIR Extirpació quirúrgica de l’apèndix vermiforme.

->apendicitis

■apendicitis

[de apendic- i -itis]

f PAT Inflamació aguda de la mucosa i del sistema limfàtic de l’apèndix vermiforme.

->apendicle

■apendicle

[del ll. appendicŭlum, íd., der. de appendēre, i aquest, de pendēre]

m Apèndix petit.

->apendicular

■apendicular

[del ll. appendicularis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent als apèndixs.

->apendiculàries

■apendiculàries

Part. sil.: a_pen_di_cu_là_ri_es

[de apendicular]

f ZOOL 1 pl Classe d’urocordats formada per individus pelàgics petits de forma ovoide i de cos transparent.

2 sing Urocordat de la classe de les apendiculàries.

->apendiculat

■apendiculat -ada

[del ll. appendiculatus, íd.]

adj Que té apèndix o òrgans apendiculars.

->apèndix

■apèndix

[del ll. appendix, -īcis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -xs] m 1 Cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com un prolongament.

2 BIBLIOG [abrev ap.] Part que és afegida al final d’una obra, que conté notes, documents, bibliografia i tot el que aclareix, explica o il·lustra el text.

3 ANAT ANIM 1 Projecció del cos d’un animal que resta unida a una part més massissa del cos.

2 Apèndix vermiforme.

4 apèndix vermiforme ANAT ANIM Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.

->apenínic

apenínic -a

adj Relatiu o pertanyent als Apenins (serralada d’Europa).

->apenjollat

■apenjollat -ada

[de penjoll]

adj Ple de penjolls.

->apèpsia

■apèpsia

Part. sil.: a_pèp_si_a

[de a-¹ i el gr. pépsis ‘cocció, digestió’]

f PAT Abolició o disminució de les funcions químiques digestives.

->apequinar

■apequinar

[del fr. pékiné ‘mena de teixit procedent de Pequín’]

v tr HERÀLD Posar llambrequins (en un casc o en un escut).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apequinar

GERUNDI: apequinant

PARTICIPI: apequinat, apequinada, apequinats, apequinades

INDICATIU PRESENT: apequino, apequines, apequina, apequinem, apequineu, apequinen

INDICATIU IMPERFET: apequinava, apequinaves, apequinava, apequinàvem, apequinàveu, apequinaven

INDICATIU PASSAT: apequiní, apequinares, apequinà, apequinàrem, apequinàreu, apequinaren

INDICATIU FUTUR: apequinaré, apequinaràs, apequinarà, apequinarem, apequinareu, apequinaran

INDICATIU CONDICIONAL: apequinaria, apequinaries, apequinaria, apequinaríem, apequinaríeu, apequinarien

SUBJUNTIU PRESENT: apequini, apequinis, apequini, apequinem, apequineu, apequinin

SUBJUNTIU IMPERFET: apequinés, apequinessis, apequinés, apequinéssim, apequinéssiu, apequinessin

IMPERATIU: apequina, apequini, apequinem, apequineu, apequinin

->aper

aper

[del ll. vg. *apparium ‘arreu, aparell’, der. de par, paris ‘igual, semblant’]

m dial 1 Conjunt d’eines per a llaurar.

2 Arada.

->apercebible

■apercebible

[de apercebre]

adj Que pot ésser apercebut.

->apercebiment

■apercebiment

[de apercebre]

m 1 Acció d’apercebre.

2 Facultat d’apercebre.

->apercebre

■apercebre

[de a-² i percebre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Advertir, copsar amb la vista o el pensament. L’un no apercebia les intencions de l’altre.

2 tr Reconèixer l’objecte percebut.

3 pron Adonar-se. Tot seguit es van apercebre de la nostra presència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apercebre

GERUNDI: apercebent

PARTICIPI: apercebut, apercebuda, apercebuts, apercebudes

INDICATIU PRESENT: apercebo, aperceps, apercep, apercebem, apercebeu, aperceben

INDICATIU IMPERFET: apercebia, apercebies, apercebia, apercebíem, apercebíeu, apercebien

INDICATIU PASSAT: apercebí, aperceberes, apercebé, apercebérem, apercebéreu, aperceberen

INDICATIU FUTUR: apercebré, apercebràs, apercebrà, apercebrem, apercebreu, apercebran

INDICATIU CONDICIONAL: apercebria, apercebries, apercebria, apercebríem, apercebríeu, apercebrien

SUBJUNTIU PRESENT: apercebi, apercebis, apercebi, apercebem, apercebeu, apercebin

SUBJUNTIU IMPERFET: apercebés, apercebessis, apercebés, apercebéssim, apercebéssiu, apercebessin

IMPERATIU: apercep, apercebi, apercebem, apercebeu, apercebin

->apercepció

■apercepció

Part. sil.: a_per_cep_ci_ó

[de apercebre]

f 1 FILOS Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.

2 PSIC i PSIQ Procés pel qual són actualitzats els records desencadenats per una percepció, completant-la i fins i tot deformant-la.

->aperceptiu

■aperceptiu -iva

Part. sil.: a_per_cep_tiu

[de apercebre]

adj FILOS i PSIC Relatiu o pertanyent a l’apercepció.

->aperduament

■aperduament

Part. sil.: a_per_du_a_ment

[de aperduar-se; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Pèrdua gradual; decadència. Aperduament de salut, de patriotisme.

->aperduar-se

■aperduar-se

Part. sil.: a_per_du_ar-se

[de pèrdua]

v pron Sofrir algú pèrdues o minves continuades en la fortuna, la salut, la moralitat, el rang. S’ha aperduat molt i s’haurà de vendre la casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aperduar

GERUNDI: aperduant

PARTICIPI: aperduat, aperduada, aperduats, aperduades

INDICATIU PRESENT: aperduo, aperdues, aperdua, aperduem, aperdueu, aperduen

INDICATIU IMPERFET: aperduava, aperduaves, aperduava, aperduàvem, aperduàveu, aperduaven

INDICATIU PASSAT: aperduí, aperduares, aperduà, aperduàrem, aperduàreu, aperduaren

INDICATIU FUTUR: aperduaré, aperduaràs, aperduarà, aperduarem, aperduareu, aperduaran

INDICATIU CONDICIONAL: aperduaria, aperduaries, aperduaria, aperduaríem, aperduaríeu, aperduarien

SUBJUNTIU PRESENT: aperduï, aperduïs, aperduï, aperduem, aperdueu, aperduïn

SUBJUNTIU IMPERFET: aperdués, aperduessis, aperdués, aperduéssim, aperduéssiu, aperduessin

IMPERATIU: aperdua, aperduï, aperduem, aperdueu, aperduïn

->aperduat

aperduat -ada

Part. sil.: a_per_du_at

[de aperduar-se]

adj Que ha experimentat pèrdues. Jugador aperduat.

->apergaminar-se

■apergaminar-se

[de pergamí]

v pron Tornar-se com un pergamí, esdevenir apergaminat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apergaminar

GERUNDI: apergaminant

PARTICIPI: apergaminat, apergaminada, apergaminats, apergaminades

INDICATIU PRESENT: apergamino, apergamines, apergamina, apergaminem, apergamineu, apergaminen

INDICATIU IMPERFET: apergaminava, apergaminaves, apergaminava, apergaminàvem, apergaminàveu, apergaminaven

INDICATIU PASSAT: apergaminí, apergaminares, apergaminà, apergaminàrem, apergaminàreu, apergaminaren

INDICATIU FUTUR: apergaminaré, apergaminaràs, apergaminarà, apergaminarem, apergaminareu, apergaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: apergaminaria, apergaminaries, apergaminaria, apergaminaríem, apergaminaríeu, apergaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: apergamini, apergaminis, apergamini, apergaminem, apergamineu, apergaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: apergaminés, apergaminessis, apergaminés, apergaminéssim, apergaminéssiu, apergaminessin

IMPERATIU: apergamina, apergamini, apergaminem, apergamineu, apergaminin

->apergaminat

■apergaminat -ada

[de apergaminar-se]

adj Que té l’aspecte del pergamí. Una pell apergaminada.

->aperiàntic

aperiàntic -a

Part. sil.: a_pe_ri_àn_tic

[de periàntic]

adj BOT Que no té periant.

->aperiòdic

■aperiòdic -a

Part. sil.: a_pe_ri_ò_dic

[de periòdic]

adj 1 Que ocorre irregularment, no periòdic.

2 FÍS Que no presenta oscil·lacions o amb oscil·lacions no periòdiques. Balança aperiòdica. Fenomen aperiòdic.

->aperispèrmic

aperispèrmic -a

[de perisperma]

adj BOT Que no té perisperma.

->aperistaltisme

■aperistaltisme

[de peristaltisme]

m PAT Falta d’acció peristàltica en una part de l’intestí o en tot ell.

->aperitiu

■aperitiu -iva

Part. sil.: a_pe_ri_tiu

[del ll. apertivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1617]

1 adj Que obre la gana.

2 m ALIM Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor de la millor digestió dels aliments.

3 m Beguda acompanyada normalment de tapes que hom pren abans d’un àpat.

->apersonat

■apersonat -ada

[de persona; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj De cos ample; corpulent.

->apertura

■apertura

f obertura 10.

->aperturisme

■aperturisme

m Oberturisme.

->aperturista

■aperturista

adj i m i f Oberturista.

->apesantor

apesantor

[de pesantor]

f ASTRON Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i sols sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.

->apesaradament

■apesaradament

[de apesarat]

adv Amb pena, amb pesar.

->apesarar

■apesarar

[de pesar¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Causar pena o pesar. La notícia de la seva mort ens ha apesarat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apesarar

GERUNDI: apesarant

PARTICIPI: apesarat, apesarada, apesarats, apesarades

INDICATIU PRESENT: apesaro, apesares, apesara, apesarem, apesareu, apesaren

INDICATIU IMPERFET: apesarava, apesaraves, apesarava, apesaràvem, apesaràveu, apesaraven

INDICATIU PASSAT: apesarí, apesarares, apesarà, apesaràrem, apesaràreu, apesararen

INDICATIU FUTUR: apesararé, apesararàs, apesararà, apesararem, apesarareu, apesararan

INDICATIU CONDICIONAL: apesararia, apesararies, apesararia, apesararíem, apesararíeu, apesararien

SUBJUNTIU PRESENT: apesari, apesaris, apesari, apesarem, apesareu, apesarin

SUBJUNTIU IMPERFET: apesarés, apesaressis, apesarés, apesaréssim, apesaréssiu, apesaressin

IMPERATIU: apesara, apesari, apesarem, apesareu, apesarin

->apesarat

■apesarat -ada

[de apesarar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té una pena, un pesar.

->apètal

■apètal -a

[de a-¹ i pètal]

BOT 1 adj Dit de la flor mancada de pètals.

2 f Planta de flors apètales.

3 f pl Monoclamídies.

->apetàlia

apetàlia

Part. sil.: a_pe_tà_li_a

[de apètal]

f BOT Qualitat d’un vegetal apètal.

->apetència

■apetència

Part. sil.: a_pe_tèn_ci_a

[del ll. appetentia ‘desig’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Tendència de l’home, d’un ésser organitzat, a cercar allò que satisfà les seves inclinacions naturals, les necessitats del seu organisme.

2 En els objectes inanimats, afinitat natural.

2 Gana de menjar, apetit.

->apetent

■apetent

[del ll. appetens, -ntis ‘desitjós’]

adj Que desitja fortament.

->apetibilitat

■apetibilitat

[de apetible]

f Qualitat d’apetible.

->apetible

■apetible

[de apetir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Digne o susceptible d’ésser apetit o desitjat.

->apetició

■apetició

Part. sil.: a_pe_ti_ci_ó

[de apetir]

f Desig, aspiració a alguna cosa.

->apetir

■apetir

[del ll. appetĕre ‘desitjar’, der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Tendir envers (allò que satisfà les inclinacions naturals). Apetir els plaers de la vida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apetir

GERUNDI: apetint

PARTICIPI: apetit, apetida, apetits, apetides

INDICATIU PRESENT: apeteixo, apeteixes, apeteix, apetim, apetiu, apeteixen

INDICATIU IMPERFET: apetia, apeties, apetia, apetíem, apetíeu, apetien

INDICATIU PASSAT: apetí, apetires, apetí, apetírem, apetíreu, apetiren

INDICATIU FUTUR: apetiré, apetiràs, apetirà, apetirem, apetireu, apetiran

INDICATIU CONDICIONAL: apetiria, apetiries, apetiria, apetiríem, apetiríeu, apetirien

SUBJUNTIU PRESENT: apeteixi, apeteixis, apeteixi, apetim, apetiu, apeteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: apetís, apetissis, apetís, apetíssim, apetíssiu, apetissin

IMPERATIU: apeteix, apeteixi, apetim, apetiu, apeteixin

->apetit

■apetit

[del ll. appetitus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Tendència envers allò que satisfà les pròpies necessitats. Beure és un apetit natural.

2 Desig de menjar; gana.

3 FILOS Segons la filosofia escolàstica, potència de l’ànima i acte corresponent que té per objecte algun bé, com a percebut per alguna facultat cognoscitiva.

4 FISIOL ANIM i PSIC Tendència a satisfer certes funcions fisiològiques, especialment les de la generació i la digestió.

->apetitar

■apetitar

[de petit]

v tr i pron dial Empetitir.

->apetitiu

■apetitiu -iva

Part. sil.: a_pe_ti_tiu

[del ll. appetitivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que tendeix a la satisfacció de les necessitats o les inclinacions naturals.

->apetitós

■apetitós -osa

[de apetit; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que excita l’apetit, el desig.

->apetonar

■apetonar

[de petó; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr Fer petons (a algú), besar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apetonar

GERUNDI: apetonant

PARTICIPI: apetonat, apetonada, apetonats, apetonades

INDICATIU PRESENT: apetono, apetones, apetona, apetonem, apetoneu, apetonen

INDICATIU IMPERFET: apetonava, apetonaves, apetonava, apetonàvem, apetonàveu, apetonaven

INDICATIU PASSAT: apetoní, apetonares, apetonà, apetonàrem, apetonàreu, apetonaren

INDICATIU FUTUR: apetonaré, apetonaràs, apetonarà, apetonarem, apetonareu, apetonaran

INDICATIU CONDICIONAL: apetonaria, apetonaries, apetonaria, apetonaríem, apetonaríeu, apetonarien

SUBJUNTIU PRESENT: apetoni, apetonis, apetoni, apetonem, apetoneu, apetonin

SUBJUNTIU IMPERFET: apetonés, apetonessis, apetonés, apetonéssim, apetonéssiu, apetonessin

IMPERATIU: apetona, apetoni, apetonem, apetoneu, apetonin

->apetxinat

■apetxinat -ada

[de petxina]

adj Que té la forma de petxina.

->àpex

■àpex

Hom.: hàpax

[del ll. apex, apĭcis ‘punta’; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -xs] m 1 Extrem superior, cim, punta, d’alguna cosa.

2 ANAT ANIM 1 Punta o cim d’un òrgan.

2 Confluència de les zones costal i marginal de les ales dels insectes.

3 ANAT VEG Extrem superior d’un òrgan o d’una part d’un òrgan.

4 ASTR Punt de l’esfera celeste cap on es dirigeixen, en el moviment, el Sol i tot el sistema solar.

5 ESCR Diacrític posat sobre una lletra.

->api

■api

[del ll. apĭum, íd.; 1a FONT: c. 1400]

m 1 BOT i AGR 1 Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Apium graveolens), molt olorosa, de tija fistulosa, de flors blanquinoses i d’arrel gruixuda.

2 api bord Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.

2 mosca de l’api ENTOM i FITOPAT Petita mosca de l’ordre dels dípters (Phylophylla heraclei), de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.

->API

API

sigla m i f DR CIV agent de la propietat immobiliària.

->api-

■api-

Forma prefixada del mot llatí apis, que significa ‘abella’. Ex.: apicultura.

->apiàcies

■apiàcies

Part. sil.: a_pi_à_ci_es

[del ll. científic Apiaceae, del nom del gènere Apium ‘api’]

f pl BOT Umbel·líferes.

->apiadar-se

■apiadar-se

Part. sil.: a_pi_a_dar-se

[de pietat; 1a FONT: s. XV]

v pron Tenir pietat; compadir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apiadar

GERUNDI: apiadant

PARTICIPI: apiadat, apiadada, apiadats, apiadades

INDICATIU PRESENT: apiado, apiades, apiada, apiadem, apiadeu, apiaden

INDICATIU IMPERFET: apiadava, apiadaves, apiadava, apiadàvem, apiadàveu, apiadaven

INDICATIU PASSAT: apiadí, apiadares, apiadà, apiadàrem, apiadàreu, apiadaren

INDICATIU FUTUR: apiadaré, apiadaràs, apiadarà, apiadarem, apiadareu, apiadaran

INDICATIU CONDICIONAL: apiadaria, apiadaries, apiadaria, apiadaríem, apiadaríeu, apiadarien

SUBJUNTIU PRESENT: apiadi, apiadis, apiadi, apiadem, apiadeu, apiadin

SUBJUNTIU IMPERFET: apiadés, apiadessis, apiadés, apiadéssim, apiadéssiu, apiadessin

IMPERATIU: apiada, apiadi, apiadem, apiadeu, apiadin

->apianar

apianar

Part. sil.: a_pi_a_nar

[de piano²]

v intr MÚS Disminuir progressivament la intensitat del so.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apianar

GERUNDI: apianant

PARTICIPI: apianat, apianada, apianats, apianades

INDICATIU PRESENT: apiano, apianes, apiana, apianem, apianeu, apianen

INDICATIU IMPERFET: apianava, apianaves, apianava, apianàvem, apianàveu, apianaven

INDICATIU PASSAT: apianí, apianares, apianà, apianàrem, apianàreu, apianaren

INDICATIU FUTUR: apianaré, apianaràs, apianarà, apianarem, apianareu, apianaran

INDICATIU CONDICIONAL: apianaria, apianaries, apianaria, apianaríem, apianaríeu, apianarien

SUBJUNTIU PRESENT: apiani, apianis, apiani, apianem, apianeu, apianin

SUBJUNTIU IMPERFET: apianés, apianessis, apianés, apianéssim, apianéssiu, apianessin

IMPERATIU: apiana, apiani, apianem, apianeu, apianin

->apiari

■apiari

Part. sil.: a_pi_a_ri

[del ll. apiarium ‘rusc’]

m APIC Lloc on són situats un nombre més o menys gran de ruscs, amb vista a l’explotació de les abelles, especialment la instal·lació feta segons les normes de l’apicultura racional.

->apical

■apical

[de àpex]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’àpex.

2 FON Dit de tot fonema l’articulació del qual exigeix normalment la intervenció activa de l’àpex o extrem anterior de la llengua en contacte o en constricció amb qualsevol indret de les zones avançades de la boca.

->apicle

■apicle

[del ll. apicŭlum, diminutiu de apex ‘punta’]

m 1 Àpex petit, curt, poc consistent.

2 ANAT VEG Mucró.

->apico-

apico-

Forma prefixada del mot llatí apex, -icis, que significa ‘punta, cim’. Ex.: apicoalveolar.

->apicoalveolar

■apicoalveolar

Part. sil.: a_pi_co_al_ve_o_lar

[de apico- i alveolar]

adj FON Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop de l’alvèol superior de la boca o tocant-hi.

->apicodental

■apicodental

[de apico- i dental]

adj FON Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.

->apícola

■apícola

[de api- i -cola]

adj APIC Relatiu o pertanyent a l’apicultura. Explotació apícola.

->apicòlisi

apicòlisi

[de apico- i -lisi]

f CIR Operació que consisteix a comprimir, a través d’una incisió practicada en el lloc adient de la paret toràcica, un pulmó tuberculós per tal de col·lapsar-ne l’àpex.

->apicular

■apicular

[formació culta analògica sobre la base del ll. apicŭlum ‘apicle’]

adj Relatiu o pertanyent a l’apicle.

->apiculat

■apiculat -ada

[formació culta analògica sobre la base del ll. apicŭlum ‘apicle’]

adj BOT Mucronat.

->apicultor

■apicultor -a

[de api- i -cultor]

m i f APIC Persona que es dedica a la cria de les abelles.

->apicultura

■apicultura

[de api- i -cultura]

f APIC Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.

->àpids

àpids

[de api- i -id]

m ENTOM 1 pl Família d’himenòpters integrada per insectes aculeats que viuen solitaris o en societat i que comprèn les abelles i els borinots.

2 sing Insecte de la família dels àpids.

->apífug

■apífug -a

[de api- i -fug]

1 adj Que repel·leix les abelles.

2 m APIC Producte que repel·leix les abelles.

->apigenina

apigenina

[de api(ïna), -gen i -ina]

f QUÍM ORG Aglucona de l’apiïna, de fórmula C₁₅H₁₀O₅.

->apiïna

apiïna

Part. sil.: a_pi_ï_na

f BIOQ Glucòsid present en les fulles i les llavors del julivert i en l’api, de fórmula C₂₆H₂₈O₁₄.

->apilador

■apilador -a

[de apilar]

1 adj Que apila.

2 f MANUT Nom genèric de tot aparell emprat per a apilar materials.

->apilament

■apilament

[de apilar]

m 1 1 Acció d’apilar;

2 l’efecte.

2 MANUT 1 Acció d’apilar materials;

2 l’efecte.

3 MANUT Acció de disposar la fusta en piles per tal que, en assecar-se a l’aire lliure, no es malmeti per podriment.

->apilar

■apilar

[de pila¹; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 Posar l’una sobre l’altra (coses) formant pila o piles. Apilar arxivadors. Apilar troncs.

2 ADOB En l’adob vegetal, posar les pells, quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar cobrint-les a fi de minimitzar-ne l’oxidació i l’assecatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apilar

GERUNDI: apilant

PARTICIPI: apilat, apilada, apilats, apilades

INDICATIU PRESENT: apilo, apiles, apila, apilem, apileu, apilen

INDICATIU IMPERFET: apilava, apilaves, apilava, apilàvem, apilàveu, apilaven

INDICATIU PASSAT: apilí, apilares, apilà, apilàrem, apilàreu, apilaren

INDICATIU FUTUR: apilaré, apilaràs, apilarà, apilarem, apilareu, apilaran

INDICATIU CONDICIONAL: apilaria, apilaries, apilaria, apilaríem, apilaríeu, apilarien

SUBJUNTIU PRESENT: apili, apilis, apili, apilem, apileu, apilin

SUBJUNTIU IMPERFET: apilés, apilessis, apilés, apiléssim, apiléssiu, apilessin

IMPERATIU: apila, apili, apilem, apileu, apilin

->apilonament

■apilonament

[de apilonar]

m 1 Acció d’apilonar;

2 l’efecte.

->apilonar

■apilonar

[de piló]

v tr Posar (coses) l’una damunt l’altra fent piló. Apilonar roba vella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apilonar

GERUNDI: apilonant

PARTICIPI: apilonat, apilonada, apilonats, apilonades

INDICATIU PRESENT: apilono, apilones, apilona, apilonem, apiloneu, apilonen

INDICATIU IMPERFET: apilonava, apilonaves, apilonava, apilonàvem, apilonàveu, apilonaven

INDICATIU PASSAT: apiloní, apilonares, apilonà, apilonàrem, apilonàreu, apilonaren

INDICATIU FUTUR: apilonaré, apilonaràs, apilonarà, apilonarem, apilonareu, apilonaran

INDICATIU CONDICIONAL: apilonaria, apilonaries, apilonaria, apilonaríem, apilonaríeu, apilonarien

SUBJUNTIU PRESENT: apiloni, apilonis, apiloni, apilonem, apiloneu, apilonin

SUBJUNTIU IMPERFET: apilonés, apilonessis, apilonés, apilonéssim, apilonéssiu, apilonessin

IMPERATIU: apilona, apiloni, apilonem, apiloneu, apilonin

->apilotament

■apilotament

[de apilotar]

m 1 Acció d’apilotar o d’apilotar-se;

2 l’efecte.

->apilotar

■apilotar

[de pilot¹]

v 1 tr Reunir (coses soltes) formant pilot. Apilotar joguines.

2 pron Apilotar-se les fulles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apilotar

GERUNDI: apilotant

PARTICIPI: apilotat, apilotada, apilotats, apilotades

INDICATIU PRESENT: apiloto, apilotes, apilota, apilotem, apiloteu, apiloten

INDICATIU IMPERFET: apilotava, apilotaves, apilotava, apilotàvem, apilotàveu, apilotaven

INDICATIU PASSAT: apilotí, apilotares, apilotà, apilotàrem, apilotàreu, apilotaren

INDICATIU FUTUR: apilotaré, apilotaràs, apilotarà, apilotarem, apilotareu, apilotaran

INDICATIU CONDICIONAL: apilotaria, apilotaries, apilotaria, apilotaríem, apilotaríeu, apilotarien

SUBJUNTIU PRESENT: apiloti, apilotis, apiloti, apilotem, apiloteu, apilotin

SUBJUNTIU IMPERFET: apilotés, apilotessis, apilotés, apilotéssim, apilotéssiu, apilotessin

IMPERATIU: apilota, apiloti, apilotem, apiloteu, apilotin

->apinyadament

■apinyadament

[de apinyar]

adv Amb apinyament.

->apinyament

■apinyament

[de apinyar]

m 1 Acció d’apinyar o d’apinyar-se;

2 l’efecte.

->apinyar

■apinyar

[de pinya; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Ajuntar estretament (unes coses amb d’altres). Apinyar la roba dins una maleta.

2 pron Estaven apinyats l’un contra l’altre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apinyar

GERUNDI: apinyant

PARTICIPI: apinyat, apinyada, apinyats, apinyades

INDICATIU PRESENT: apinyo, apinyes, apinya, apinyem, apinyeu, apinyen

INDICATIU IMPERFET: apinyava, apinyaves, apinyava, apinyàvem, apinyàveu, apinyaven

INDICATIU PASSAT: apinyí, apinyares, apinyà, apinyàrem, apinyàreu, apinyaren

INDICATIU FUTUR: apinyaré, apinyaràs, apinyarà, apinyarem, apinyareu, apinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: apinyaria, apinyaries, apinyaria, apinyaríem, apinyaríeu, apinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: apinyi, apinyis, apinyi, apinyem, apinyeu, apinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: apinyés, apinyessis, apinyés, apinyéssim, apinyéssiu, apinyessin

IMPERATIU: apinya, apinyi, apinyem, apinyeu, apinyin

->apiol

■apiol

Part. sil.: a_pi_ol

[de api- i -ol¹]

m 1 QUÍM ORG Substància cristal·lina constituent de l’oli de julivert.

2 apiol oficinal FARM Oli de julivert, líquid oliós obtingut extraient amb alcohol les llavors de julivert.

->apiosa

apiosa

Part. sil.: a_pi_o_sa

[de api(ïna) i osa]

f BIOQ Aldosa xaroposa provinent de la hidròlisi de l’apiïna, de fórmula C₅H₁₀O₅.

->apiramidat

apiramidat -ada

[de piràmide]

adj Que té forma de piràmide.

->apirètic

■apirètic -a

[de a-¹ i pirètic]

adj MED Relatiu o pertanyent a la apirèxia.

->apirèxia

■apirèxia

Part. sil.: a_pi_rè_xi_a

[de a-¹ i pirèxia]

f MED 1 Absència o intermissió de febre en el curs d’una malaltia febril.

2 Absència de febre.

->apirrossar-se

■apirrossar-se

[de pirrossa]

v pron Prendre forma de pirrossa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apirrossar

GERUNDI: apirrossant

PARTICIPI: apirrossat, apirrossada, apirrossats, apirrossades

INDICATIU PRESENT: apirrosso, apirrosses, apirrossa, apirrossem, apirrosseu, apirrossen

INDICATIU IMPERFET: apirrossava, apirrossaves, apirrossava, apirrossàvem, apirrossàveu, apirrossaven

INDICATIU PASSAT: apirrossí, apirrossares, apirrossà, apirrossàrem, apirrossàreu, apirrossaren

INDICATIU FUTUR: apirrossaré, apirrossaràs, apirrossarà, apirrossarem, apirrossareu, apirrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: apirrossaria, apirrossaries, apirrossaria, apirrossaríem, apirrossaríeu, apirrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: apirrossi, apirrossis, apirrossi, apirrossem, apirrosseu, apirrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: apirrossés, apirrossessis, apirrossés, apirrosséssim, apirrosséssiu, apirrossessin

IMPERATIU: apirrossa, apirrossi, apirrossem, apirrosseu, apirrossin

->apitrar

■apitrar

[de pit; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia el propi pes en una pujada, sia la d’un cos qualsevol a ésser arrossegat. Els cavalls apitraven fort i arrossegaven la barca.

2 tr Donar una pitrada (a algú).

3 tr fig Blasmar greument, confondre.

4 pron Penedir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apitrar

GERUNDI: apitrant

PARTICIPI: apitrat, apitrada, apitrats, apitrades

INDICATIU PRESENT: apitro, apitres, apitra, apitrem, apitreu, apitren

INDICATIU IMPERFET: apitrava, apitraves, apitrava, apitràvem, apitràveu, apitraven

INDICATIU PASSAT: apitrí, apitrares, apitrà, apitràrem, apitràreu, apitraren

INDICATIU FUTUR: apitraré, apitraràs, apitrarà, apitrarem, apitrareu, apitraran

INDICATIU CONDICIONAL: apitraria, apitraries, apitraria, apitraríem, apitraríeu, apitrarien

SUBJUNTIU PRESENT: apitri, apitris, apitri, apitrem, apitreu, apitrin

SUBJUNTIU IMPERFET: apitrés, apitressis, apitrés, apitréssim, apitréssiu, apitressin

IMPERATIU: apitra, apitri, apitrem, apitreu, apitrin

->apitxament

■apitxament

[de apitxar]

m FON Forma tradicional d’anomenar l’ensordiment dels sons [z], [dz] i [dʒ] en [s], [ts] i [tʃ].

->apitxar

■apitxar

[de apitxat]

v 1 intr Parlar apitxat.

2 tr Produir ensordit (un so sonor fricatiu alveolar o africat). Apitxar les esses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apitxar

GERUNDI: apitxant

PARTICIPI: apitxat, apitxada, apitxats, apitxades

INDICATIU PRESENT: apitxo, apitxes, apitxa, apitxem, apitxeu, apitxen

INDICATIU IMPERFET: apitxava, apitxaves, apitxava, apitxàvem, apitxàveu, apitxaven

INDICATIU PASSAT: apitxí, apitxares, apitxà, apitxàrem, apitxàreu, apitxaren

INDICATIU FUTUR: apitxaré, apitxaràs, apitxarà, apitxarem, apitxareu, apitxaran

INDICATIU CONDICIONAL: apitxaria, apitxaries, apitxaria, apitxaríem, apitxaríeu, apitxarien

SUBJUNTIU PRESENT: apitxi, apitxis, apitxi, apitxem, apitxeu, apitxin

SUBJUNTIU IMPERFET: apitxés, apitxessis, apitxés, apitxéssim, apitxéssiu, apitxessin

IMPERATIU: apitxa, apitxi, apitxem, apitxeu, apitxin

->apitxat

■apitxat -ada

[d’origen incert, possiblement d’una metàtesi de *atxipat, documentat en la variant atxibat, derivada del nom de Xiva dels Serrans]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent a l’apitxat.

2 m Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior, que es caracteritza per l’apitxament dels sons sibilants sonors.

->aplacada

■aplacada

f FUST aplacat 3.

->aplaçament

■aplaçament

[de aplaçar]

m 1 Acció d’aplaçar o d’aplaçar-se;

2 l’efecte.

->aplacar¹

■aplacar¹

[del ll. placare, íd.; 1a FONT: 1494]

v tr Apaivagar, mitigar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplacar

GERUNDI: aplacant

PARTICIPI: aplacat, aplacada, aplacats, aplacades

INDICATIU PRESENT: aplaco, aplaques, aplaca, aplaquem, aplaqueu, aplaquen

INDICATIU IMPERFET: aplacava, aplacaves, aplacava, aplacàvem, aplacàveu, aplacaven

INDICATIU PASSAT: aplaquí, aplacares, aplacà, aplacàrem, aplacàreu, aplacaren

INDICATIU FUTUR: aplacaré, aplacaràs, aplacarà, aplacarem, aplacareu, aplacaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplacaria, aplacaries, aplacaria, aplacaríem, aplacaríeu, aplacarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplaqui, aplaquis, aplaqui, aplaquem, aplaqueu, aplaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplaqués, aplaquessis, aplaqués, aplaquéssim, aplaquéssiu, aplaquessin

IMPERATIU: aplaca, aplaqui, aplaquem, aplaqueu, aplaquin

->aplacar²

■aplacar²

v tr 1 Fer que (una cosa) estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus. Per planxar bé els camals dels pantalons, els has d’aplacar ben bé damunt la post.

2 CONSTR Adherir un aplacat, enganxar-lo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplacar

GERUNDI: aplacant

PARTICIPI: aplacat, aplacada, aplacats, aplacades

INDICATIU PRESENT: aplaco, aplaques, aplaca, aplaquem, aplaqueu, aplaquen

INDICATIU IMPERFET: aplacava, aplacaves, aplacava, aplacàvem, aplacàveu, aplacaven

INDICATIU PASSAT: aplaquí, aplacares, aplacà, aplacàrem, aplacàreu, aplacaren

INDICATIU FUTUR: aplacaré, aplacaràs, aplacarà, aplacarem, aplacareu, aplacaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplacaria, aplacaries, aplacaria, aplacaríem, aplacaríeu, aplacarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplaqui, aplaquis, aplaqui, aplaquem, aplaqueu, aplaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplaqués, aplaquessis, aplaqués, aplaquéssim, aplaquéssiu, aplaquessin

IMPERATIU: aplaca, aplaqui, aplaquem, aplaqueu, aplaquin

->aplaçar

■aplaçar

Cp. ajornar , emplaçar i plaçar

[de plaça]

v 1 tr Contractar, donar treball (a un operari).

2 pron Prendre algú possessió del seu lloc en el treball.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplaçar

GERUNDI: aplaçant

PARTICIPI: aplaçat, aplaçada, aplaçats, aplaçades

INDICATIU PRESENT: aplaço, aplaces, aplaça, aplacem, aplaceu, aplacen

INDICATIU IMPERFET: aplaçava, aplaçaves, aplaçava, aplaçàvem, aplaçàveu, aplaçaven

INDICATIU PASSAT: aplací, aplaçares, aplaçà, aplaçàrem, aplaçàreu, aplaçaren

INDICATIU FUTUR: aplaçaré, aplaçaràs, aplaçarà, aplaçarem, aplaçareu, aplaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplaçaria, aplaçaries, aplaçaria, aplaçaríem, aplaçaríeu, aplaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplaci, aplacis, aplaci, aplacem, aplaceu, aplacin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplacés, aplacessis, aplacés, aplacéssim, aplacéssiu, aplacessin

IMPERATIU: aplaça, aplaci, aplacem, aplaceu, aplacin

->aplacat

■aplacat

[de aplacar²]

m 1 CONSTR Peça prima que hom enganxa a una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.

2 CONSTR Revestiment fet amb plaques. Un aplacat de marbre.

3 FUST Encolada de fulloles, contraplacats, estratificats, etc., feta a la premsa.

->aplacentat

■aplacentat -ada

[de placenta]

ZOOL 1 adj Que no té placenta.

2 adj Dit especialment dels animals vertebrats vivípars que manquen de placenta i, més sovint, dels mamífers inferiors (monotremes, marsupials).

3 m pl Mamífers aplacentats.

->aplacòfors

■aplacòfors

[de a-¹, placa i -for]

m ZOOL 1 pl Classe de mol·luscs, anomenats també solenogastres, integrada per individus d’aspecte vermiforme i mancats de closca.

2 sing Mol·lusc de la classe dels aplacòfors.

->aplanador

■aplanador -a

[de aplanar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que aplana.

2 m 1 OFIC Eina que serveix per a aplanar.

2 passar per l’aplanador fig Haver de fer el que cal de bon grat o de mal grat.

3 f 1 AGR Màquina emprada per a completar la feina de la tragella en l’anivellament de terrenys.

2 TECNOL Màquina utilitzada per a aplanar xapes metàl·liques, fent-les passar generalment entre dos cilindres o dos grups de cilindres.

->aplanament

■aplanament

[de aplanar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció d’aplanar o d’aplanar-se;

2 l’efecte.

2 aplanament a la demanda DR PROC Assentiment a la demanda.

->aplanar

■aplanar

[de pla³; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Fer plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats. Aplanar un camp.

2 abs Passar l’aplanador pels sembrats o les llaurades.

3 tr fig Llevar (els obstacles, les dificultats, que s’oposen a la realització d’una cosa). Aquell fet li aplanà el camí cap a la fama.

4 1 tr Posar pla, estendre tot pla a terra, etc. Aplanar bé una catifa.

2 pron Aplanar-se dins l’aigua.

5 tr Abatre, aclaparar, deixar prostrat. La malaltia, l’esforç, l’ha deixat tot aplanat.

6 tr CONSTR 1 Reblir una superfície per tal de fer-la plana.

2 aplanar els fonaments Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar amb filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.

3 aplanar els revoltons Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el paviment.

7 pron 1 fig Ajupir-se, conformar-se. Aplanar-se a fer una cosa.

2 aplanar-se a la demanda DR PROC Acceptar el demandat els fets o part dels fets de la demanda de l’actor, sense reserves ni condicions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplanar

GERUNDI: aplanant

PARTICIPI: aplanat, aplanada, aplanats, aplanades

INDICATIU PRESENT: aplano, aplanes, aplana, aplanem, aplaneu, aplanen

INDICATIU IMPERFET: aplanava, aplanaves, aplanava, aplanàvem, aplanàveu, aplanaven

INDICATIU PASSAT: aplaní, aplanares, aplanà, aplanàrem, aplanàreu, aplanaren

INDICATIU FUTUR: aplanaré, aplanaràs, aplanarà, aplanarem, aplanareu, aplanaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplanaria, aplanaries, aplanaria, aplanaríem, aplanaríeu, aplanarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplani, aplanis, aplani, aplanem, aplaneu, aplanin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplanés, aplanessis, aplanés, aplanéssim, aplanéssiu, aplanessin

IMPERATIU: aplana, aplani, aplanem, aplaneu, aplanin

->aplanatge

aplanatge

[de aplanar]

m TECNOL Operació consistent a aplanar les xapes deformades per defectes de laminatge o per accident.

->aplanavius

■aplanavius

Part. sil.: a_pla_na_vius

[de aplanar]

m OFIC Eina emprada pels basters per a aplanar els vius del cuir, una vegada tallat.

->aplançonar

■aplançonar

[de plançó]

v tr Pegar, bastonejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplançonar

GERUNDI: aplançonant

PARTICIPI: aplançonat, aplançonada, aplançonats, aplançonades

INDICATIU PRESENT: aplançono, aplançones, aplançona, aplançonem, aplançoneu, aplançonen

INDICATIU IMPERFET: aplançonava, aplançonaves, aplançonava, aplançonàvem, aplançonàveu, aplançonaven

INDICATIU PASSAT: aplançoní, aplançonares, aplançonà, aplançonàrem, aplançonàreu, aplançonaren

INDICATIU FUTUR: aplançonaré, aplançonaràs, aplançonarà, aplançonarem, aplançonareu, aplançonaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplançonaria, aplançonaries, aplançonaria, aplançonaríem, aplançonaríeu, aplançonarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplançoni, aplançonis, aplançoni, aplançonem, aplançoneu, aplançonin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplançonés, aplançonessis, aplançonés, aplançonéssim, aplançonéssiu, aplançonessin

IMPERATIU: aplançona, aplançoni, aplançonem, aplançoneu, aplançonin

->aplanetat

■aplanetat -ada

[de planeta]

adj Que té mala planeta.

->aplanètic¹

■aplanètic¹ -a

[de a-¹ i el gr. planētikós ‘errant’]

adj ÒPT 1 Dit del sistema òptic en el qual no hi ha aberració cromàtica ni esfèrica. Lent aplanètica.

2 superfícies aplanètiques En un sistema òptic, lloc geomètric dels punts d’incidència quan l’angle format pels raigs incidents amb l’eix principal varia de manera que és mantinguda la condició d’aplanetisme entre A i A′.

->aplanètic²

aplanètic² -a

adj BOT Que presenta aplanòspores.

->aplanetisme

■aplanetisme

[de aplanètic¹]

m ÒPT Propietat dels sistemes òptics aplanètics.

->aplanogàmeta

aplanogàmeta

[del gr. aplanḗs ‘que no s’extravia’ i gàmeta]

m BIOL Gàmeta que no posseeix orgànuls locomotors.

->aplanogàmia

aplanogàmia

Part. sil.: a_pla_no_gà_mi_a

[del gr. aplanḗs ‘que no s’extravia’ i -gàmia]

f BIOL Fecundació efectuada per aplanogàmetes.

->aplanòspora

■aplanòspora

[del gr. aplanḗs ‘que no s’extravia’ i -spora]

f BIOL Espora que no posseeix orgànuls locomotors.

->aplantillar

■aplantillar

[de plantilla]

v intr OFIC Treballar un material tot ajustant-lo a una plantilla o patró.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplantillar

GERUNDI: aplantillant

PARTICIPI: aplantillat, aplantillada, aplantillats, aplantillades

INDICATIU PRESENT: aplantillo, aplantilles, aplantilla, aplantillem, aplantilleu, aplantillen

INDICATIU IMPERFET: aplantillava, aplantillaves, aplantillava, aplantillàvem, aplantillàveu, aplantillaven

INDICATIU PASSAT: aplantillí, aplantillares, aplantillà, aplantillàrem, aplantillàreu, aplantillaren

INDICATIU FUTUR: aplantillaré, aplantillaràs, aplantillarà, aplantillarem, aplantillareu, aplantillaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplantillaria, aplantillaries, aplantillaria, aplantillaríem, aplantillaríeu, aplantillarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplantilli, aplantillis, aplantilli, aplantillem, aplantilleu, aplantillin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplantillés, aplantillessis, aplantillés, aplantilléssim, aplantilléssiu, aplantillessin

IMPERATIU: aplantilla, aplantilli, aplantillem, aplantilleu, aplantillin

->aplantinat

■aplantinat -ada

[de planta]

adj Dit d’un bosc o una arbreda especialment dens d’arbres.

->aplàsia

■aplàsia

Part. sil.: a_plà_si_a

[de a-¹ i el gr. plásis ‘formació’]

f PAT Absència o interrupció del desenvolupament d’un teixit o d’un òrgan.

->aplatament

■aplatament

[de aplatar]

m 1 1 Acció d’aplatar o d’aplatar-se;

2 l’efecte.

2 GEOD Relació de la diferència del radi equatorial o semieix major i el radi polar o semieix menor al radi equatorial, de què resulta un aplatament o forma el·lipsïdal de la Terra.

->aplatar

■aplatar

Hom.: apletar

Cp. aplanar

[de plat; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Deformar (un cos) disminuint-ne una de les dimensions. Per fer que els panellets tinguin forma de gra de cafè, heu d’aplatar les boletes de massapà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplatar

GERUNDI: aplatant

PARTICIPI: aplatat, aplatada, aplatats, aplatades

INDICATIU PRESENT: aplato, aplates, aplata, aplatem, aplateu, aplaten

INDICATIU IMPERFET: aplatava, aplataves, aplatava, aplatàvem, aplatàveu, aplataven

INDICATIU PASSAT: aplatí, aplatares, aplatà, aplatàrem, aplatàreu, aplataren

INDICATIU FUTUR: aplataré, aplataràs, aplatarà, aplatarem, aplatareu, aplataran

INDICATIU CONDICIONAL: aplataria, aplataries, aplataria, aplataríem, aplataríeu, aplatarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplati, aplatis, aplati, aplatem, aplateu, aplatin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplatés, aplatessis, aplatés, aplatéssim, aplatéssiu, aplatessin

IMPERATIU: aplata, aplati, aplatem, aplateu, aplatin

->aplatat

■aplatat -ada

[de aplatar]

adj 1 Que té una de les dimensions més petita que no tenen regularment les coses de la mateixa espècie.

2 esp Dit d’un objecte rodó que presenta una secció el·líptica o ovalada en comptes d’una secció circular. La Terra és aplatada en els pols.

->aplaudidor

■aplaudidor -a

Part. sil.: a_plau_di_dor

[de aplaudir]

adj i m i f Que aplaudeix.

->aplaudiment

■aplaudiment

Part. sil.: a_plau_di_ment

[de aplaudir; 1a FONT: s. XIX]

m Acció d’aplaudir. Fou rebut amb aplaudiments. Una empresa digna d’aplaudiment.

->aplaudir

■aplaudir

Part. sil.: a_plau_dir

[del ll. applaudĕre, íd., der. de plaudĕre ‘donar cops’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 intr Batre de mans en senyal de viva aprovació, d’entusiasme. La gent aplaudia molt.

2 tr Demostrar (a algú) l’aprovació, l’entusiasme, aplaudint o batent de mans. El públic l’aplaudí càlidament.

3 tr fig Demostrar una viva aprovació (per una cosa). Tothom ha aplaudit aquest canvi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplaudir

GERUNDI: aplaudint

PARTICIPI: aplaudit, aplaudida, aplaudits, aplaudides

INDICATIU PRESENT: aplaudeixo, aplaudeixes, aplaudeix, aplaudim, aplaudiu, aplaudeixen

INDICATIU IMPERFET: aplaudia, aplaudies, aplaudia, aplaudíem, aplaudíeu, aplaudien

INDICATIU PASSAT: aplaudí, aplaudires, aplaudí, aplaudírem, aplaudíreu, aplaudiren

INDICATIU FUTUR: aplaudiré, aplaudiràs, aplaudirà, aplaudirem, aplaudireu, aplaudiran

INDICATIU CONDICIONAL: aplaudiria, aplaudiries, aplaudiria, aplaudiríem, aplaudiríeu, aplaudirien

SUBJUNTIU PRESENT: aplaudeixi, aplaudeixis, aplaudeixi, aplaudim, aplaudiu, aplaudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplaudís, aplaudissis, aplaudís, aplaudíssim, aplaudíssiu, aplaudissin

IMPERATIU: aplaudeix, aplaudeixi, aplaudim, aplaudiu, aplaudeixin

->aplec

■aplec

[de aplegar; 1a FONT: 1391]

m 1 Munió de persones o de coses aplegades.

2 Reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o una celebració determinada.

3 Reunió de ramats a la muntanya.

4 ESCOLT Nom que rebia el grup de nenes de vuit a onze anys corresponent a la primera etapa pedagògica i que vivia en conjunt la vida escolta.

->aplega

■aplega

[de aplegar; 1a FONT: 1568]

f Capta.

->aplegada

■aplegada

[de aplegar]

f 1 Acció d’aplegar;

2 l’efecte.

->aplegadís

■aplegadís -issa

[de aplegar; 1a FONT: 1670, DTo.]

adj 1 Arreplegadís, adventici.

2 Encomanadís.

->aplegador¹

■aplegador¹

[de aplegar i -dor²; 1a FONT: s. XIII]

m Lloc on s’apleguen els ramats.

->aplegador²

■aplegador² -a

[de aplegar i -dor¹]

1 adj i m i f Que aplega.

2 m Espècie de caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg, que serveix per a recollir les escombraries.

3 m i f Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita.

->aplegament

■aplegament

[de aplegar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Acció d’aplegar o d’aplegar-se;

2 l’efecte.

->aplegapilotes

■aplegapilotes

[de aplegar i pilota]

m i f ESPORT En el tennis, persona encarregada de recollir la pilota quan cau fora de la pista, i de retornar-la-hi.

->aplegar

■aplegar

[del ll. applicare ‘fer que una cosa estigui junt a una altra’; de la frase llatina navem ad terram applicare ‘posar en sec una nau, atracar una nau’ sorgí el sentit cat., avui sobretot valencià, de ‘arribar’, terme inicialment propi de la navegació, ‘desembarcar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Reunir, congregar. Aplegar materials, dades, informació.

2 intr dial Arribar. Sempre apleguem tard.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplegar

GERUNDI: aplegant

PARTICIPI: aplegat, aplegada, aplegats, aplegades

INDICATIU PRESENT: aplego, aplegues, aplega, apleguem, aplegueu, apleguen

INDICATIU IMPERFET: aplegava, aplegaves, aplegava, aplegàvem, aplegàveu, aplegaven

INDICATIU PASSAT: apleguí, aplegares, aplegà, aplegàrem, aplegàreu, aplegaren

INDICATIU FUTUR: aplegaré, aplegaràs, aplegarà, aplegarem, aplegareu, aplegaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplegaria, aplegaries, aplegaria, aplegaríem, aplegaríeu, aplegarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplegui, apleguis, aplegui, apleguem, aplegueu, apleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplegués, apleguessis, aplegués, apleguéssim, apleguéssiu, apleguessin

IMPERATIU: aplega, aplegui, apleguem, aplegueu, apleguin

->aplequista

aplequista

[de aplec]

adj i m i f Dit de la persona que assisteix a un aplec.

->apletar

■apletar

Hom.: aplatar

[de pleta; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Tancar (el ramat) a la pleta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apletar

GERUNDI: apletant

PARTICIPI: apletat, apletada, apletats, apletades

INDICATIU PRESENT: apleto, apletes, apleta, apletem, apleteu, apleten

INDICATIU IMPERFET: apletava, apletaves, apletava, apletàvem, apletàveu, apletaven

INDICATIU PASSAT: apletí, apletares, apletà, apletàrem, apletàreu, apletaren

INDICATIU FUTUR: apletaré, apletaràs, apletarà, apletarem, apletareu, apletaran

INDICATIU CONDICIONAL: apletaria, apletaries, apletaria, apletaríem, apletaríeu, apletarien

SUBJUNTIU PRESENT: apleti, apletis, apleti, apletem, apleteu, apletin

SUBJUNTIU IMPERFET: apletés, apletessis, apletés, apletéssim, apletéssiu, apletessin

IMPERATIU: apleta, apleti, apletem, apleteu, apletin

->aplic

■aplic

[de aplicar]

m 1 Llum, canelobre, de paret.

2 ELECTROT Connector, especialment de telèfon.

->aplicabilitat

■aplicabilitat

[de aplicable]

f Qualitat d’aplicable.

->aplicable

■aplicable

[de aplicar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que pot ésser aplicat.

2 pl MAT Dit de dues superfícies quan hom pot establir entre els punts de l’una i de l’altra una correspondència que conserva les llargades.

->aplicació

■aplicació

Part. sil.: a_pli_ca_ci_ó

[de aplicar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 1 Acció d’aplicar o d’aplicar-se;

2 l’efecte.

2 La cosa aplicada. Un abric amb aplicacions de cuir.

3 DR MERC Operació que realitza l’agent de canvi i borsa lligant ordres de signe contrari.

4 INFORM Conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador.

5 MAT Correspondència entre dos conjunts en què tot element del primer conjunt (o original) té una imatge i només una en el segon conjunt.

->aplicadament

■aplicadament

[de aplicat¹]

adv Amb aplicació.

->aplicador¹

■aplicador¹ -a

[de aplicar i -dor¹]

adj i m i f Que aplica.

->aplicador²

■aplicador² -a

[de aplicar i -dor²]

adj Que és d’aplicar; aplicable.

->aplicament

■aplicament

[de aplicar]

m Acció d’aplicar; aplicació.

->aplicar

■aplicar

[del ll. applicare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Posar (una cosa) damunt una altra de manera que s’hi adhereixi cobrint-la. Aplicar draps calents. Aplicar un galó a la vora d’un vestit.

2 tr Fer obrar sobre algú o sobre alguna cosa l’acció, l’esforç, (d’algú o d’alguna cosa). Aplicar antibiòtics a un malalt. Aplicar una llei. Aplicar un sistema nou. Aplicar una pena. Aplicar un procediment.

3 tr Fer servir (quelcom) per a alguna cosa. Aplicar la teoria a la pràctica.

4 pron Posar esforç, atenció, etc., en l’execució d’alguna cosa. Aquest curs l’alumne s’ha aplicat més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplicar

GERUNDI: aplicant

PARTICIPI: aplicat, aplicada, aplicats, aplicades

INDICATIU PRESENT: aplico, apliques, aplica, apliquem, apliqueu, apliquen

INDICATIU IMPERFET: aplicava, aplicaves, aplicava, aplicàvem, aplicàveu, aplicaven

INDICATIU PASSAT: apliquí, aplicares, aplicà, aplicàrem, aplicàreu, aplicaren

INDICATIU FUTUR: aplicaré, aplicaràs, aplicarà, aplicarem, aplicareu, aplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplicaria, aplicaries, aplicaria, aplicaríem, aplicaríeu, aplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: apliqui, apliquis, apliqui, apliquem, apliqueu, apliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: apliqués, apliquessis, apliqués, apliquéssim, apliquéssiu, apliquessin

IMPERATIU: aplica, apliqui, apliquem, apliqueu, apliquin

->aplicat¹

■aplicat¹ -ada

[de aplicar]

adj 1 Que mostra aplicació en l’estudi, etc. Un deixeble aplicat. És molt aplicat per a les matemàtiques.

2 Dit de la ciència que aplica les recerques teòriques a la resolució de problemes pràctics. Física aplicada. Ciències aplicades.

->aplicat²

aplicat² -ada

adj BOT Dit dels òrgans vegetals (pèls, fulles, etc.) que s’aproximen a la superfície sobre la qual són inserits sense arribar, però, a soldar-s’hi.

->aplísids

aplísids

[del gr. aplysía ‘brutícia’ i -id]

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels tectibranquis, que inclou la llebre de mar.

2 sing Mol·lusc de la família dels aplísids.

->aplisina

aplisina

[del gr. aplysía ‘brutícia’ i -ina]

f ZOOL Gènere d’esponges de la classe de les demosponges (Aplysina aerophoba), de forma digitada, d’un color groc viu.

->aplita

■aplita

[del gr. haplóos ‘simple’ i -ita]

f PETROG Roca ígnia de la família dels granits, de grans molt petits, composta de quars i feldspat alcalí (oligòclasi) disposats en forma de mosaic.

->aplodòntids

aplodòntids

[del gr. haplóos ‘simple’, -odont i -id]

m ZOOL 1 pl Família de l’ordre dels rosegadors integrada per petits mamífers de pell aspra i de cua curta.

2 sing Mamífer de la família dels aplodòntids.

->aplom

■aplom

[de aplomar; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix.

2 pl ZOOT Conjunt de les línies verticals i imaginàries que indiquen la direcció correcta que han de seguir els membres dels quadrúpedes en tota llur longitud i els punts de recolzament al sòl a fi que estiguin ben constituïts.

->aplomallat

■aplomallat -ada

[de plomall]

adj En forma de plomall.

->aplomar

■aplomar

[de plom; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat.

2 CONSTR NAV Col·locar les quadernes, el pal o qualsevol peça en posició normal a la quilla.

3 caure aplomat 1 Una cortina, un vestit, etc., tenir un caient correcte. Els domassos queien aplomats.

2 Una persona, un objecte, caure verticalment. Caigué aplomat des d’un tercer pis.

3 Una persona, un animal, caure com fulminat. En pegar-li al cap caigué aplomat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aplomar

GERUNDI: aplomant

PARTICIPI: aplomat, aplomada, aplomats, aplomades

INDICATIU PRESENT: aplomo, aplomes, aploma, aplomem, aplomeu, aplomen

INDICATIU IMPERFET: aplomava, aplomaves, aplomava, aplomàvem, aplomàveu, aplomaven

INDICATIU PASSAT: aplomí, aplomares, aplomà, aplomàrem, aplomàreu, aplomaren

INDICATIU FUTUR: aplomaré, aplomaràs, aplomarà, aplomarem, aplomareu, aplomaran

INDICATIU CONDICIONAL: aplomaria, aplomaries, aplomaria, aplomaríem, aplomaríeu, aplomarien

SUBJUNTIU PRESENT: aplomi, aplomis, aplomi, aplomem, aplomeu, aplomin

SUBJUNTIU IMPERFET: aplomés, aplomessis, aplomés, aploméssim, aploméssiu, aplomessin

IMPERATIU: aploma, aplomi, aplomem, aplomeu, aplomin

->aplousobranquis

aplousobranquis

Part. sil.: a_plou_so_bran_quis

[del gr. haplóos ‘simple’ i -branqui]

m ZOOL 1 pl Subclasse d’ascidiacis integrada per animals colonials de cos allargat i dividit en dues o tres parts.

2 sing Ascidiaci de la subclasse dels aplousobranquis.

->apmt.

apmt.

abrev apartament² 2.

->apnea

■apnea

Part. sil.: ap_ne_a

[de a-¹ i -pnea]

f 1 PAT Suspensió més o menys prolongada de la respiració.

2 immersió en apnea En el submarinisme, descens sota aigua amb contenció de la respiració.

->apneic

■apneic -a

Part. sil.: ap_neic

[de apnea]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’apnea.

2 PAT Afectat d’apnea.

->apneumàtic

apneumàtic -a

Part. sil.: a_pneu_mà_tic

[de a-¹ i pneumàtic]

adj 1 Buit d’aire.

2 Fora del contacte de l’aire.

->apnèumia

apnèumia

Part. sil.: a_pnèu_mi_a

f ZOOL Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits.

->apo-

■apo-

1 Prefix, del grec apó, que significa ‘apartat de’, ‘separat’, ‘destacat’, ‘mancat de’. Ex.: apoflegmàtic, apotípic, apocàrpic, apoenzim.

2 QUÍM ORG Prefix que designa un compost relacionat amb la substància al nom de la qual és prefixat. Ex.: apoatropina, apomorfina.

->apoastre

■apoastre

Part. sil.: a_po_as_tre

[de apo- i astre]

m ASTR Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la màxima distància del principal.

->apoatropina

■apoatropina

Part. sil.: a_po_a_tro_pi_na

[de apo- i atropina]

f [C₁₇H₂₁NO₂] BIOQ Alcaloide present en la belladona, obtingut també per deshidratació de l’atropina.

->àpoca

■àpoca

[del ll. apŏcha i aquest del gr. apokhḗ, íd., de apó ‘des de’ i ékhō ‘tenir’; 1a FONT: 1342]

f DR Carta de pagament, rebut o qualsevol altre document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda.

->apocalipsi

■apocalipsi

[del ll. td. ecl. apocalypsis, i aquest, del gr. ecl. apokálypsis ‘revelació’, comp. de apó ‘des de’ i kálypsis ‘encobriment’]

1 RELIG 1 f Revelació dels esdeveniments de la fi del món.

2 [en majúscula] m BÍBL Obra que descriu aquests esdeveniments, especialment l’Apocalipsi de Joan, darrer llibre del Nou Testament.

2 f fig Catàstrofe.

->apocalíptic

■apocalíptic -a

[de apocalipsi]

adj 1 BÍBL Relatiu o pertanyent a l’Apocalipsi. Literatura apocalíptica.

2 1 Que sembla de l’Apocalipsi.

2 Que inspira un horror sublim. Visió apocalíptica.

->apocament

■apocament

[de apocar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Curtedat, manca, d’esperit.

->apocar

■apocar

[de poc]

v 1 tr 1 Reduir a poc.

2 fig Rebaixar, humiliar.

2 pron 1 Reduir-se a poc.

2 fig Encongir-se, esdevenir mancat d’esperit, pusil·lànime. Quan el general entrava, els soldats s’apocaven i deixaven de cantar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apocar

GERUNDI: apocant

PARTICIPI: apocat, apocada, apocats, apocades

INDICATIU PRESENT: apoco, apoques, apoca, apoquem, apoqueu, apoquen

INDICATIU IMPERFET: apocava, apocaves, apocava, apocàvem, apocàveu, apocaven

INDICATIU PASSAT: apoquí, apocares, apocà, apocàrem, apocàreu, apocaren

INDICATIU FUTUR: apocaré, apocaràs, apocarà, apocarem, apocareu, apocaran

INDICATIU CONDICIONAL: apocaria, apocaries, apocaria, apocaríem, apocaríeu, apocarien

SUBJUNTIU PRESENT: apoqui, apoquis, apoqui, apoquem, apoqueu, apoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: apoqués, apoquessis, apoqués, apoquéssim, apoquéssiu, apoquessin

IMPERATIU: apoca, apoqui, apoquem, apoqueu, apoquin

->apocarp

apocarp

[de apo- i -carp¹]

m BOT Fruit originat a partir d’un gineceu apocàrpic.

->apocàrpic

■apocàrpic -a

[de apó- i càrpic]

adj BOT Dit del gineceu format per carpels totalment independents, cadascun dels quals forma un ovari.

->apocatàstasi

■apocatàstasi

[del gr. apokatástasis ‘restabliment’]

f CRIST Segons alguns teòlegs i alguns pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i alhora reconciliació amb Déu.

->apocinàcies

■apocinàcies

Part. sil.: a_po_ci_nà_ci_es

[del ll. apocynon, i aquest, del gr. apókynon, mena de planta, i -àcia]

f BOT 1 pl Família de contortes integrada per plantes herbàcies perennes o llenyoses proveïdes de tubs laticífers generalment amb substàncies tòxiques.

2 sing Planta de la família de les apocinàcies.

->apòcit

apòcit

[de apo- i -cit]

m CIT Cèl·lula amb diversos nuclis, que procedeixen de la divisió d’un nucli primitiu únic.

->apocític

apocític -a

[de apòcit]

adj CIT Relatiu o pertanyent a l’apòcit, que té la qualitat d’apòcit.

->apocodeïna

■apocodeïna

Part. sil.: a_po_co_de_ï_na

[de apo- i codeïna]

f [C₁₈H₁₉NO₂] QUÍM ORG Èter monometílic de l’apomorfina amb el grup metoxi en posició 10.

->apocopar

■apocopar

[de apòcope]

v tr LING Escurçar per apòcope.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apocopar

GERUNDI: apocopant

PARTICIPI: apocopat, apocopada, apocopats, apocopades

INDICATIU PRESENT: apocopo, apocopes, apocopa, apocopem, apocopeu, apocopen

INDICATIU IMPERFET: apocopava, apocopaves, apocopava, apocopàvem, apocopàveu, apocopaven

INDICATIU PASSAT: apocopí, apocopares, apocopà, apocopàrem, apocopàreu, apocoparen

INDICATIU FUTUR: apocoparé, apocoparàs, apocoparà, apocoparem, apocopareu, apocoparan

INDICATIU CONDICIONAL: apocoparia, apocoparies, apocoparia, apocoparíem, apocoparíeu, apocoparien

SUBJUNTIU PRESENT: apocopi, apocopis, apocopi, apocopem, apocopeu, apocopin

SUBJUNTIU IMPERFET: apocopés, apocopessis, apocopés, apocopéssim, apocopéssiu, apocopessin

IMPERATIU: apocopa, apocopi, apocopem, apocopeu, apocopin

->apòcope

■apòcope

[del gr. apokopḗ ‘amputació’, de apó ‘des de’ i kopḗ ‘acció de tallar, fragment’]

f 1 LING Supressió d’una part del final d’un mot.

2 MED Ferida que comporta la pèrdua d’una part de l’organisme.

->apocrí

■apocrí -ina

[de apo- i el gr. krínō ‘distingir, separar, segregar’]

adj BIOL 1 Dit del tipus de secreció glandular en què els productes secretats es concentren en un extrem lliure de la cèl·lula i s’eliminen juntament amb una porció del citoplasma de la cèl·lula secretora.

2 glàndula apocrina Nom genèric pel qual és designada una glàndula sudorípara que vessa la seva secreció en un fol·licle pilós o en un orifici pilosebaci.

->apòcrif

■apòcrif -a

[del gr. apókryphos ‘secret’, de apokrýptō ‘ocultar’, de apó ‘des de’ i krýptō ‘ocultar’]

1 adj No autèntic, fingit. Text apòcrif. Escriptor apòcrif.

2 m pl BÍBL Grup de llibres religiosos que no són considerats canònics.

->apòcrifament

■apòcrifament

[de apòcrif]

adv D’una manera apòcrifa.

->apocrisiari

■apocrisiari

Part. sil.: a_po_cri_si_a_ri

[del ll. apocrisiarius, i aquest, der. del gr. apókrisis ‘resposta’]

m 1 CRIST En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, de corts imperials o d’organismes i els personatges corresponents.

2 HIST 1 Dignatari encarregat de transmetre els decrets i els rescriptes de l’emperador bizantí a les províncies.

2 Mandatari dels papes o els alts eclesiàstics prop de l’emperador de Bizanci.

->apòcrits

apòcrits

[del gr. apókritos ‘triat, separat’]

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes himenòpters que comprèn els que tenen una cintura estreta entre el tòrax i l’abdomen, com ara les vespes (s’oposa al dels símfits).

2 sing Insecte del subordre dels apòcrits.

->apocromàtic

■apocromàtic -a

[de apo- i cromàtic]

adj ÒPT Dit del sistema òptic que té corregida l’aberració cromàtica per a tres colors.

->àpode

■àpode -a

[de a-¹ i -pode]

1 adj Mancat de peus o d’extremitats.

2 m pl ICT Anguil·liformes.

3 m ZOOL 1 pl Subclasse d’amfibis integrada per animals vermiformes mancats totalment de potes que recorden els cucs de terra.

2 sing Amfibi de la subclasse dels àpodes.

4 m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis cirrípedes integrat per individus mancats de closca i de cos vermiforme dividit en anells per una sèrie de constriccions.

2 sing Crustaci de l’ordre dels àpodes.

->apodema

■apodema

[de apo- i el gr. démas ‘cos’]

m ANAT ANIM Cadascuna de les invaginacions de la cutícula dels artròpodes el conjunt de les quals forma l’endosquelet i a les quals s’insereixen els músculs.

->apoderament

■apoderament

[de apoderar]

m 1 1 Acció d’apoderar o d’apoderar-se;

2 l’efecte.

2 DR 1 Acció d’atorgar un poder;

2 l’efecte.

->apoderar

■apoderar

[de poder²; 1a FONT: s. XIV, Llull, Jaume I]

v 1 tr ant Subjugar, posar en la impossibilitat de resistir. Vencé i apoderà els enemics. La por el té apoderat.

2 pron ant Aconseguir poder, forces, mitjans.

3 pron Posar (algú o alguna cosa) sota el propi poder, prendre’n possessió violentament, emparar-se’n. L’exèrcit enemic s’apoderà de la ciutat.

4 tr Atorgar poders (a algú). Va apoderar la seva muller perquè pogués fer-se càrrec del negoci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apoderar

GERUNDI: apoderant

PARTICIPI: apoderat, apoderada, apoderats, apoderades

INDICATIU PRESENT: apodero, apoderes, apodera, apoderem, apodereu, apoderen

INDICATIU IMPERFET: apoderava, apoderaves, apoderava, apoderàvem, apoderàveu, apoderaven

INDICATIU PASSAT: apoderí, apoderares, apoderà, apoderàrem, apoderàreu, apoderaren

INDICATIU FUTUR: apoderaré, apoderaràs, apoderarà, apoderarem, apoderareu, apoderaran

INDICATIU CONDICIONAL: apoderaria, apoderaries, apoderaria, apoderaríem, apoderaríeu, apoderarien

SUBJUNTIU PRESENT: apoderi, apoderis, apoderi, apoderem, apodereu, apoderin

SUBJUNTIU IMPERFET: apoderés, apoderessis, apoderés, apoderéssim, apoderéssiu, apoderessin

IMPERATIU: apodera, apoderi, apoderem, apodereu, apoderin

->apoderat

■apoderat -ada

[de apoderar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj De molt de poder. Vingué un home dels més apoderats de la vila.

2 m i f DR Persona a favor de la qual ha estat atorgat un poder en virtut del qual pot actuar legalment en nom i en interès del poderdant.

->apodíctic

■apodíctic -a

[del gr. apodeiktikós, íd., de apó ‘des de’ i deíknymi ‘mostrar’]

adj FILOS Dit del raonament que és necessàriament veritable o fals.

->apòdids

■apòdids

[de a-¹, -pode, -id]

m ORNIT 1 pl Família d’apodiformes integrada per ocells de vida exclusivament aèria.

2 sing Ocell de la família dels apòdids.

->apodiformes

apodiformes

[de a-¹, -pode i -forme]

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells integrat per individus de dimensions petites, que comprèn els falcillots i els colibrís.

2 sing Ocell de l’ordre dels apodiformes.

->apoditeri

apoditeri

[del ll. apodyterium, i aquest, del gr. apodytḗrion, íd.]

m HIST Una de les parts que componien les termes romanes (generalment el vestuari).

->apodització

apodització

Part. sil.: a_po_dit_za_ci_ó

f FOTOG Tractament dels objectius destinat a eliminar els halos produïts al voltant dels llums de la imatge.

->apòdosi

■apòdosi

[del gr. apódosis ‘explicació’, de apó ‘procedent de’ i dósis ‘acció de donar’]

f GRAM 1 Dins una oració simple, segona part, que serveix per a completar el significat de la primera.

2 Dins una oració composta, la segona proposició que, essent principal, completa el significat de la primera subordinada.

->apoenzim

apoenzim

Part. sil.: a_po_en_zim

[de apo- i enzim]

m obs BIOQ Segons una teoria ja superada, part proteica dels enzims amb grup prostètic, inactiva, des del punt de vista enzimàtic, per ella mateixa.

->apòfansi

apòfansi

[del gr. apóphansis ‘enunciació, afirmació’]

f LÒG Teoria lògica dels enunciats apofàntics.

->apofàntic

■apofàntic -a

[del gr. apophantikós ‘que serveix per a demostrar’]

LÒG 1 adj Terme emprat per Aristòtil per a qualificar, entre els enunciats verbals que tenen sentit, aquells que poden ésser veritables o falsos, a diferència de les exclamacions, etc.

2 f Apòfansi.

->apofàtic

■apofàtic -a

[del gr. apophatikós ‘negatiu’]

adj TEOL Dit de la teologia que arriba al coneixement de Déu per via negativa, dient de Déu allò que no és.

->apofatisme

apofatisme

[de apofàtic]

m TEOL 1 Qualitat d’apofàtic.

2 Corrent teològic que propugna la teologia apofàtica o negativa.

->apoferritina

apoferritina

[de apo- i ferritina]

f FISIOL ANIM Proteïna de la mucosa intestinal, sobretot del duodè, que es combina amb el ferro ingerit i forma la ferritina.

->apofil·lita

apofil·lita

[de apo- i fil·lita]

f MINERAL Fluosilicat de calci i potassi hidratat.

->apòfisi

■apòfisi

[del gr. apóphysis ‘rebrot’, de apó ‘fora de’ i phýsis ‘natura, creixement’, de phýō ‘créixer, brotar’]

f 1 ANAT ANIM Eminència d’un òrgan, generalment d’un os.

2 BOT 1 Protuberància piramidal de l’escudet de les esquames seminíferes de les pinyes.

2 Engruiximent de l’esporangiòfor de certs fongs.

3 GEOL Ramificació d’un batòlit o d’un lacòlit.

->apofisial

■apofisial

Part. sil.: a_po_fi_si_al

[de apòfisi]

adj Relatiu o pertanyent a l’apòfisi.

->apofisitis

apofisitis

[de apòfisi i -itis]

f PAT 1 Inflamació d’una apòfisi.

2 Osteonecrosi asèptica d’una apòfisi.

->apofonia

■apofonia

Part. sil.: a_po_fo_ni_a

[de apo- i -fonia]

f LING Forma particular de l’alternança que afecta concretament les vocals.

->apofònic

■apofònic -a

[de apofonia]

adj LING Relatiu o pertanyent a l’apofonia.

->apogàmia

■apogàmia

Part. sil.: a_po_gà_mi_a

[de apo- i -gàmia]

f BIOL Producció d’un embrió per via asexual a partir d’un gàmeta femení no fecundat o d’una cèl·lula associada.

->apogeu

■apogeu

Part. sil.: a_po_geu

[del gr. apógeion ‘allunyament de la terra’, de apó ‘des de’ i gẽ ‘terra’]

m 1 ASTR Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre en què aquest és més distant de la Terra.

2 fig Grau superior d’una cosa.

->apogònids

■apogònids

[del gr. apṓgṓn ‘imberbe’ i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes semblants als serrànids, dels quals es distingeixen per les dues espines de l’aleta anal i per les escates més grans i poc adherents.

2 sing Peix de la família dels apogònids.

->apògraf

■apògraf

[del gr. apógraphon, íd.]

m Còpia d’un autògraf.

->apojove

■apojove

[del ll. cient. apojovium, comp. de apo- i Jovis ‘Júpiter’, probablement a través de l’angl. apojove]

m ASTR Nom donat a l’apoastre dels satèl·lits de Júpiter amb relació a aquest.

->apolar

apolar

[de a-¹ i polar]

adj QUÍM FÍS Que no presenta polaritat.

->apòleg

■apòleg

[del ll. apologus, pres del gr. apólogos ‘relat, faula’, de apó ‘des de’ i lógos ‘paraula’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m LIT Narració breu, d’estil simple, d’acció al·legòrica i de finalitat didàctica i moral els personatges de la qual són sovint éssers irracionals o coses inanimades.

->apolític

■apolític -a

[de a-¹ i polític]

adj 1 No polític.

2 POLÍT Dit de qui no intervé en política o bé de qui no està polititzat.

->apoliticisme

■apoliticisme

[de apolític]

m Condició d’apolític.

->apollegar¹

■apollegar¹

[de poll¹]

v tr Reunir la lloca (els polls) sota les ales.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apollegar

GERUNDI: apollegant

PARTICIPI: apollegat, apollegada, apollegats, apollegades

INDICATIU PRESENT: apollego, apollegues, apollega, apolleguem, apollegueu, apolleguen

INDICATIU IMPERFET: apollegava, apollegaves, apollegava, apollegàvem, apollegàveu, apollegaven

INDICATIU PASSAT: apolleguí, apollegares, apollegà, apollegàrem, apollegàreu, apollegaren

INDICATIU FUTUR: apollegaré, apollegaràs, apollegarà, apollegarem, apollegareu, apollegaran

INDICATIU CONDICIONAL: apollegaria, apollegaries, apollegaria, apollegaríem, apollegaríeu, apollegarien

SUBJUNTIU PRESENT: apollegui, apolleguis, apollegui, apolleguem, apollegueu, apolleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apollegués, apolleguessis, apollegués, apolleguéssim, apolleguéssiu, apolleguessin

IMPERATIU: apollega, apollegui, apolleguem, apollegueu, apolleguin

->apollegar²

■apollegar²

[de pollegó]

v tr Pegar (a algú) amb un pollegó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apollegar

GERUNDI: apollegant

PARTICIPI: apollegat, apollegada, apollegats, apollegades

INDICATIU PRESENT: apollego, apollegues, apollega, apolleguem, apollegueu, apolleguen

INDICATIU IMPERFET: apollegava, apollegaves, apollegava, apollegàvem, apollegàveu, apollegaven

INDICATIU PASSAT: apolleguí, apollegares, apollegà, apollegàrem, apollegàreu, apollegaren

INDICATIU FUTUR: apollegaré, apollegaràs, apollegarà, apollegarem, apollegareu, apollegaran

INDICATIU CONDICIONAL: apollegaria, apollegaries, apollegaria, apollegaríem, apollegaríeu, apollegarien

SUBJUNTIU PRESENT: apollegui, apolleguis, apollegui, apolleguem, apollegueu, apolleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: apollegués, apolleguessis, apollegués, apolleguéssim, apolleguéssiu, apolleguessin

IMPERATIU: apollega, apollegui, apolleguem, apollegueu, apolleguin

->apol·linar

apol·linar, vas

HIST Cadascun dels quatre vasos d’argent de forma cilíndrica que duen inscrits els topònims des de Cadis fins a Roma (amb les milles d’un indret a l’altre) corresponents als itineraris dels segles I-II.

->apol·linarisme

apol·linarisme

m CRIST Doctrina cristològica antiariana d’Apol·linar de Laodicea i els seus seguidors, que negava que en Crist hi hagués ànima humana, per tal com en lloc seu hi havia el Verb.

->apol·linarista

apol·linarista

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’apol·linarisme.

2 m i f Seguidor de l’apol·linarisme.

->apol·lini

■apol·lini -ínia

adj 1 Relatiu o pertanyent a Apol·lo.

2 Dit d’un home bell, ben plantat.

->apol·lo

■apol·lo

[del nom del déu gr. Apol·lo]

m 1 Home bell i ben plantat.

2 ENTOM Papallona diürna de la família dels papiliònids (Parnassius apollo), força grossa, d’ales arrodonides i amb les vores mig transparents.

->apol·loni

apol·loni

[del ll. cient. apol·lonius, der. del nom del déu gr. Apol·lo]

m ENTOM Papallona de la família dels papiliònids (Parnassius apollonius), semblant a l’apol·lo, blanca amb taques negres.

->apologeta

■apologeta

[probablement de l’it. apologeta]

m CRIST Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al segle II feren la defensa o apologia de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.

->apologètic

■apologètic -a

[del ll. td. apologeticus, del gr. apologētikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que té per objecte l’apologia d’alguna persona o d’alguna cosa.

2 adj CRIST 1 Relatiu o pertanyent als apologetes.

2 Dit de tot llibre on és feta l’apologia de la religió cristiana.

3 f CRIST Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.

->apologèticament

■apologèticament

[de apologètic]

adv Amb caràcter apologètic.

->apologia

■apologia

Part. sil.: a_po_lo_gi_a

[del ll. td. apologia, del gr. apología, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d’alguna persona o d’alguna cosa.

2 CRIST 1 Defensa de determinades veritats de la fe cristiana davant les objeccions, a fi de demostrar la compatibilitat d’aquestes veritats amb la raó.

2 Escrit d’un apologeta.

3 apologia del delicte DR PEN Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquest, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’inducció i, per això, sancionada sovint per les legislacions.

->apologista

■apologista

[de apologia]

1 adj i m i f Que fa l’apologia d’algú o d’alguna cosa.

2 m CRIST Apologeta.

->apologitzar

■apologitzar

[probablement de l’angl. apologize, íd.]

v tr Fer l’apologia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apologitzar

GERUNDI: apologitzant

PARTICIPI: apologitzat, apologitzada, apologitzats, apologitzades

INDICATIU PRESENT: apologitzo, apologitzes, apologitza, apologitzem, apologitzeu, apologitzen

INDICATIU IMPERFET: apologitzava, apologitzaves, apologitzava, apologitzàvem, apologitzàveu, apologitzaven

INDICATIU PASSAT: apologitzí, apologitzares, apologitzà, apologitzàrem, apologitzàreu, apologitzaren

INDICATIU FUTUR: apologitzaré, apologitzaràs, apologitzarà, apologitzarem, apologitzareu, apologitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: apologitzaria, apologitzaries, apologitzaria, apologitzaríem, apologitzaríeu, apologitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: apologitzi, apologitzis, apologitzi, apologitzem, apologitzeu, apologitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: apologitzés, apologitzessis, apologitzés, apologitzéssim, apologitzéssiu, apologitzessin

IMPERATIU: apologitza, apologitzi, apologitzem, apologitzeu, apologitzin

->apoltronar-se

apoltronar-se

v pron 1 Arrepapar-se en una poltrona. Pesava figues apoltronat davant el televisor.

2 fig Aferrar-se a un càrrec. S’ha apoltronat a la conselleria i no l’en treu ningú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apoltronar

GERUNDI: apoltronant

PARTICIPI: apoltronat, apoltronada, apoltronats, apoltronades

INDICATIU PRESENT: apoltrono, apoltrones, apoltrona, apoltronem, apoltroneu, apoltronen

INDICATIU IMPERFET: apoltronava, apoltronaves, apoltronava, apoltronàvem, apoltronàveu, apoltronaven

INDICATIU PASSAT: apoltroní, apoltronares, apoltronà, apoltronàrem, apoltronàreu, apoltronaren

INDICATIU FUTUR: apoltronaré, apoltronaràs, apoltronarà, apoltronarem, apoltronareu, apoltronaran

INDICATIU CONDICIONAL: apoltronaria, apoltronaries, apoltronaria, apoltronaríem, apoltronaríeu, apoltronarien

SUBJUNTIU PRESENT: apoltroni, apoltronis, apoltroni, apoltronem, apoltroneu, apoltronin

SUBJUNTIU IMPERFET: apoltronés, apoltronessis, apoltronés, apoltronéssim, apoltronéssiu, apoltronessin

IMPERATIU: apoltrona, apoltroni, apoltronem, apoltroneu, apoltronin

->apomar

■apomar

[de pom]

v 1 tr Formar un pom (amb flors); apomellar. Anava apomant les violetes que collia.

2 pron Reunir-se les fruites en ramells o poms en la planta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apomar

GERUNDI: apomant

PARTICIPI: apomat, apomada, apomats, apomades

INDICATIU PRESENT: apomo, apomes, apoma, apomem, apomeu, apomen

INDICATIU IMPERFET: apomava, apomaves, apomava, apomàvem, apomàveu, apomaven

INDICATIU PASSAT: apomí, apomares, apomà, apomàrem, apomàreu, apomaren

INDICATIU FUTUR: apomaré, apomaràs, apomarà, apomarem, apomareu, apomaran

INDICATIU CONDICIONAL: apomaria, apomaries, apomaria, apomaríem, apomaríeu, apomarien

SUBJUNTIU PRESENT: apomi, apomis, apomi, apomem, apomeu, apomin

SUBJUNTIU IMPERFET: apomés, apomessis, apomés, apoméssim, apoméssiu, apomessin

IMPERATIU: apoma, apomi, apomem, apomeu, apomin

->apomat

■apomat -ada

[de apomar-se]

adj Arrodonit, en forma de pom.

->apomeiosi

apomeiosi

Part. sil.: a_po_me_io_si

[de apo- i meiosi]

f BIOL Formació de gàmetes o d’espores sense meiosi prèvia.

->apomellar

■apomellar

[de pomell]

v tr Fer poms o pomells (de flors, de cireres, etc.). La noia apomellava margarides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apomellar

GERUNDI: apomellant

PARTICIPI: apomellat, apomellada, apomellats, apomellades

INDICATIU PRESENT: apomello, apomelles, apomella, apomellem, apomelleu, apomellen

INDICATIU IMPERFET: apomellava, apomellaves, apomellava, apomellàvem, apomellàveu, apomellaven

INDICATIU PASSAT: apomellí, apomellares, apomellà, apomellàrem, apomellàreu, apomellaren

INDICATIU FUTUR: apomellaré, apomellaràs, apomellarà, apomellarem, apomellareu, apomellaran

INDICATIU CONDICIONAL: apomellaria, apomellaries, apomellaria, apomellaríem, apomellaríeu, apomellarien

SUBJUNTIU PRESENT: apomelli, apomellis, apomelli, apomellem, apomelleu, apomellin

SUBJUNTIU IMPERFET: apomellés, apomellessis, apomellés, apomelléssim, apomelléssiu, apomellessin

IMPERATIU: apomella, apomelli, apomellem, apomelleu, apomellin

->apomíctic

apomíctic -a

[de apo- i el gr. miktós ‘mesclat’]

adj BIOL Relatiu o pertanyent a l’apomixi.

->apomixi

■apomixi

[de apo- i el gr. míxi ‘mescla’]

f BIOL Fenomen que consisteix en la formació de l’embrió sense la prèvia fecundació de l’òvul.

->apomorfina

■apomorfina

[de apo- i morfina]

f QUÍM ORG i FARM Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc, de fórmula C₁₇H₁₇NO₂.

->aponar-se

■aponar-se

[der. alterat de peonar ‘anar a peu’]

v pron dial Acotar-se, ajupir-se.

->aponcellat

■aponcellat -ada

[de poncellar]

adj Dit d’una flor no oberta.

->aponentar-se

■aponentar-se

[de ponent¹]

v pron 1 Acostar-se el sol a la posta.

2 Assecar-se les plantes a causa del vent de ponent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aponentar

GERUNDI: aponentant

PARTICIPI: aponentat, aponentada, aponentats, aponentades

INDICATIU PRESENT: aponento, aponentes, aponenta, aponentem, aponenteu, aponenten

INDICATIU IMPERFET: aponentava, aponentaves, aponentava, aponentàvem, aponentàveu, aponentaven

INDICATIU PASSAT: aponentí, aponentares, aponentà, aponentàrem, aponentàreu, aponentaren

INDICATIU FUTUR: aponentaré, aponentaràs, aponentarà, aponentarem, aponentareu, aponentaran

INDICATIU CONDICIONAL: aponentaria, aponentaries, aponentaria, aponentaríem, aponentaríeu, aponentarien

SUBJUNTIU PRESENT: aponenti, aponentis, aponenti, aponentem, aponenteu, aponentin

SUBJUNTIU IMPERFET: aponentés, aponentessis, aponentés, aponentéssim, aponentéssiu, aponentessin

IMPERATIU: aponenta, aponenti, aponentem, aponenteu, aponentin

->aponeurosi

■aponeurosi

Part. sil.: a_po_neu_ro_si

[del gr. aponeúrōsis, íd.]

f ANAT ANIM Membrana fibrosa, resistent, que cobreix els músculs, manté units llurs feixos de fibres i els uneix als òrgans que regeixen amb llur contracció.

->aponeurositis

■aponeurositis

Part. sil.: a_po_neu_ro_si_tis

[de aponeurosi i -itis]

f PAT Inflamació de l’aponeurosi.

->aponeuròtic

■aponeuròtic -a

Part. sil.: a_po_neu_rò_tic

[de aponeurosi]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’aponeurosi, de la natura de l’aponeurosi.

->aponogèton

aponogèton

[del gr. áponos ‘indolent, feble’ i geítōn ‘veí, pròxim’]

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les aponogetonàcies (Aponogeton sp), de vida aquàtica, perennes, de fulles peciolades, flotants i submergides.

->aponogetonàcies

aponogetonàcies

Part. sil.: a_po_no_ge_to_nà_ci_es

[de aponogèton i -àcia]

f BOT 1 pl Família d’helobials integrada per plantes aquàtiques de rizoma tuberós, de flors agrupades en inflorescències i de fruit bacciforme.

2 sing Planta de la família de les aponogetonàcies.

->apopètal

apopètal -a

[de apo- i pètal]

adj BOT Dit de la flor o de la planta que ha perdut els pètals per regressió.

->apoplast

apoplast

[de apo- i -plast]

m BOT Conjunt de les estructures sense vida d’un organisme (parets cel·lulars, midó, cristalls, etc.).

->apoplèctic

■apoplèctic -a

[de apoplexia]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a l’apoplexia.

2 adj i m i f Afectat d’apoplexia o propens a ésser-ne afectat.

->apoplectiforme

■apoplectiforme

[de apoplèctic i -forme]

adj PAT Apoplectoide.

->apoplectoide

apoplectoide

Part. sil.: a_po_plec_toi_de

[de apoplèctic i -oide]

adj PAT Semblant a l’apoplexia.

->apoplexia

■apoplexia

Part. sil.: a_po_ple_xi_a

[del ll. apoplexia i aquest del gr. apoplēxía, íd., der. de apoplḗssō ‘ferir, deixar estupefacte’, de apó ‘des de’ i plḗsso ‘colpir, ferir’; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 PAT 1 Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.

2 p ext Sortida de sang sobtada i espontània (no traumàtica) que es produeix a l’interior d’un òrgan.

2 FITOPAT Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició sobtada de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.

->apoproteïna

apoproteïna

Part. sil.: a_po_pro_te_ï_na

[de apo- i proteïna]

f BIOQ 1 Component proteic d’una proteïna conjugada.

2 Pèptid que constitueix la part proteica de les lipoproteïnes.

->apoptosi

apoptosi

f BIOL Mecanisme de mort cel·lular programada genèticament que permet l’eliminació de cèl·lules envellides, malmeses o sobreres.

->apoquiment

■apoquiment

[de apoquir]

m Acció d’apoquir o d’apoquir-se.

->apoquinina

■apoquinina

[de apo- i quinina]

f QUÍM Producte de desmetilació de la quinina.

->apoquir

■apoquir

[de poc]

v tr Disminuir, fer més petita (una cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: apoquir

GERUNDI: apoquint

PARTICIPI: apoquit, apoquida, apoquits, apoquides

INDICATIU PRESENT: apoqueixo, apoqueixes, apoqueix, apoquim, apoquiu, apoqueixen

INDICATIU IMPERFET: apoquia, apoquies, apoquia, apoquíem, apoquíeu, apoquien

INDICATIU PASSAT: apoquí, apoquires, apoquí, apoquírem, apoquíreu, apoquiren

INDICATIU FUTUR: apoquiré, apoquiràs, apoquirà, apoquirem, apoquireu, apoquiran

INDICATIU CONDICIONAL: apoquiria, apoquiries, apoquiria, apoquiríem, apoquiríeu, apoquirien

SUBJUNTIU PRESENT: apoqueixi, apoqueixis, apoqueixi, apoquim, apoquiu, apoqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: apoquís, apoquissis, apoquís, apoquíssim, apoquíssiu, apoquissin

IMPERATIU: apoqueix, apoqueixi, apoquim, apoquiu, apoqueixin

->aporegat

■aporegat -ada

[de por¹]

adj dial Que té por.

->aporema

■aporema

[del gr. apórēma ‘dubte’, de aporéō ‘dubtar’]

m LÒG Sil·logisme dubitatiu que demostra el valor igual de dos raonaments contraris.

->aporètic

■aporètic -a

[del gr. aporētikós ‘dubitatiu’]

adj LÒG 1 Relatiu o pertanyent a l’aporia.

2 Efèctic.

->aporia

■aporia

Part. sil.: a_po_ri_a

[del gr. aporía ‘destorb, perill’, de poreía ‘viatge, travessia’ (de póros ‘pas’) amb el prefix privatiu a-¹]

f LÒG Problema la solució del qual presenta una dificultat lògica insuperable.

->apòria

apòria

Part. sil.: a_pò_ri_a

[del gr. aporía ‘embaràs, dificultat’]

f ENTOM Papallona diürna de la família dels pièrids (Aporia crataegi), de cos fosc i ales blanques amb nervadures també fosques.

->aporraids

aporraids

Part. sil.: a_por_raids

[del gr. aporrhaĩdes ‘mena de petxines’]

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que inclou el peu de pelicà.

2 sing Mol·lusc de la família dels aporraids.

->aporrinament

■aporrinament

[de aporrinar]

m Acció d’aporrinar.

->aporrinar

■aporrinar

[de porra; 1a FONT: s. XIX]

v tr 1 Baldar a cops de bastó.

2 fig Omplir d’improperis. Els treballadors despatxats van aporrinar el director de l’empresa quan se n’anava cap a casa seva.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aporrinar

GERUNDI: aporrinant

PARTICIPI: aporrinat, aporrinada, aporrinats, aporrinades

INDICATIU PRESENT: aporrino, aporrines, aporrina, aporrinem, aporrineu, aporrinen

INDICATIU IMPERFET: aporrinava, aporrinaves, aporrinava, aporrinàvem, aporrinàveu, aporrinaven

INDICATIU PASSAT: aporriní, aporrinares, aporrinà, aporrinàrem, aporrinàreu, aporrinaren

INDICATIU FUTUR: aporrinaré, aporrinaràs, aporrinarà, aporrinarem, aporrinareu, aporrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: aporrinaria, aporrinaries, aporrinaria, aporrinaríem, aporrinaríeu, aporrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: aporrini, aporrinis, aporrini, aporrinem, aporrineu, aporrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: aporrinés, aporrinessis, aporrinés, aporrinéssim, aporrinéssiu, aporrinessin

IMPERATIU: aporrina, aporrini, aporrinem, aporrineu, aporrinin

->aportació

■aportació

Part. sil.: a_por_ta_ci_ó

[de aportar]

f 1 Acció d’aportar. Aportació de capital.

2 Allò que hom aporta, la cosa aportada.

->aportador¹

■aportador¹ -a

[de aportar i -dor¹]

m i f Persona que aporta.

->aportador²

aportador² -a

[de aportar i -dor²]

adj Dit d’allò a aportar.

->aportament

■aportament

[de aportar]

m 1 Acció d’aportar;

2 l’efecte.

->aportant

aportant

[de aportar]

adj Que aporta.

->aportar

■aportar

[de portar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 Portar a l’indret on és el qui parla.

2 1 Portar cadascú la part que li correspon a la societat de la qual és membre. Cadascun dels socis ha aportat sis mil euros al negoci.

2 Portar un cònjuge (béns) a la societat conjugal. La rica era ella: ell no va aportar cap finca.

3 p ext Adduir (arguments, raons, excuses, etc.). Aportar proves.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aportar

GERUNDI: aportant

PARTICIPI: aportat, aportada, aportats, aportades

INDICATIU PRESENT: aporto, aportes, aporta, aportem, aporteu, aporten

INDICATIU IMPERFET: aportava, aportaves, aportava, aportàvem, aportàveu, aportaven

INDICATIU PASSAT: aportí, aportares, aportà, aportàrem, aportàreu, aportaren

INDICATIU FUTUR: aportaré, aportaràs, aportarà, aportarem, aportareu, aportaran

INDICATIU CONDICIONAL: aportaria, aportaries, aportaria, aportaríem, aportaríeu, aportarien

SUBJUNTIU PRESENT: aporti, aportis, aporti, aportem, aporteu, aportin

SUBJUNTIU IMPERFET: aportés, aportessis, aportés, aportéssim, aportéssiu, aportessin

IMPERATIU: aporta, aporti, aportem, aporteu, aportin

->aportellar

aportellar

[de portell]

v tr 1 Obrir portell.

2 dial Fer passar pel portell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aportellar

GERUNDI: aportellant

PARTICIPI: aportellat, aportellada, aportellats, aportellades

INDICATIU PRESENT: aportello, aportelles, aportella, aportellem, aportelleu, aportellen

INDICATIU IMPERFET: aportellava, aportellaves, aportellava, aportellàvem, aportellàveu, aportellaven

INDICATIU PASSAT: aportellí, aportellares, aportellà, aportellàrem, aportellàreu, aportellaren

INDICATIU FUTUR: aportellaré, aportellaràs, aportellarà, aportellarem, aportellareu, aportellaran

INDICATIU CONDICIONAL: aportellaria, aportellaries, aportellaria, aportellaríem, aportellaríeu, aportellarien

SUBJUNTIU PRESENT: aportelli, aportellis, aportelli, aportellem, aportelleu, aportellin

SUBJUNTIU IMPERFET: aportellés, aportellessis, aportellés, aportelléssim, aportelléssiu, aportellessin

IMPERATIU: aportella, aportelli, aportellem, aportelleu, aportellin

->aporugar

■aporugar

[de poruc]

v tr i pron dial Esporuguir.