->vial²

vial²

Part. sil.: vi_al

[de l’angl. vial, íd., de l’angl. mitjà viole, alteració de fiole, ll. phiola, phiala, íd.]

m MED Flascó de vidre o de plàstic que conté un medicament o un producte químic.

->vialet

■vialet

Part. sil.: vi_a_let

[de vial¹]

m Caminoi.

->vianant

■vianant

Part. sil.: vi_a_nant

[cat. ant. viandant, probablement alteració del ll. vians, -ntis, participi pres. de viare ‘fer camí’, der. de via ‘via, camí’, considerat descomponible en via-ant, on es veié un der. de an(d)ar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que va a peu per un camí o una via pública. Pas de vianants.

2 de vianants m, f i loc adj Dit de la zona, el carrer, etc., reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.

->vianda

■vianda

Part. sil.: vi_an_da

[del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’; 1a FONT: s. XIII]

f GASTR 1 1 Nom genèric de tot allò que hom menja.

2 vianda del temps fig Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.

2 dial Escudella de patates, col i altres verdures cuites.

3 dial Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.

4 dial Guisat de carn.

->viar

■viar

Part. sil.: vi_ar

[del ll. viare ‘fer via, camí’]

v tr Fer vies, ratlles de diferent color, a alguna cosa, especialment a la roba. Viar una cortina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viar

GERUNDI: viant

PARTICIPI: viat, viada, viats, viades

INDICATIU PRESENT: vio, vies, via, viem, vieu, vien

INDICATIU IMPERFET: viava, viaves, viava, viàvem, viàveu, viaven

INDICATIU PASSAT: vií, viares, vià, viàrem, viàreu, viaren

INDICATIU FUTUR: viaré, viaràs, viarà, viarem, viareu, viaran

INDICATIU CONDICIONAL: viaria, viaries, viaria, viaríem, viaríeu, viarien

SUBJUNTIU PRESENT: viï, viïs, viï, viem, vieu, viïn

SUBJUNTIU IMPERFET: viés, viessis, viés, viéssim, viéssiu, viessin

IMPERATIU: via, viï, viem, vieu, viïn

->viarany

■viarany

Part. sil.: vi_a_rany

[probablement der. del dial. vier, ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’, der. de via ‘camí’, amb el sufix ant. -any (v. carrerany); 1a FONT: s. XVII]

m Camí estret, sendera.

->viari

■viari -ària

Part. sil.: vi_a_ri

[del ll. viarius, -a, -um ‘relatiu als camins’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes.

2 ECOL Dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, de vores de camins i de llocs calcigats.

->viaró

■viaró

Part. sil.: vi_a_ró

[formació paral·lela a la de viarany, amb el sufix -ó¹]

m Viarany.

->viat

■viat -ada

Part. sil.: vi_at

[de via¹; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj 1 Que fa vies, ratlles, de diferent color. Cansalada viada.

2 TÈXT Llistat. Unes tovalles blanques viades de blau.

->viatge

■viatge

Part. sil.: vi_at_ge

[del ll. viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país. És el meu primer viatge a Roma. Emprendre un viatge. Estar de viatge. Un viatge a peu, a cavall, amb tren, amb avió. Un viatge per terra, per mar, marítim, aeri.

2 p ext Visita que hom fa a una població, un país, etc., recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se. El president farà un viatge oficial a Síria. Un viatge de tres mesos per Amèrica. Els viatges per l’espai interplanetari. El viatge de nuvis. Un viatge d’exploració, d’afers, de plaer.

3 fig Aquesta obra constitueix un veritable viatge a la prehistòria.

4 bon viatge! Expressió usual per a acomiadar un viatger.

5 bon viatge! Expressió amb què hom manifesta indiferència o satisfacció davant el fet que algú se’n vagi.

6 el darrer viatge (o el viatge sense tornada) fig Expressions usades per a al·ludir a la mort.

7 llibre de viatges LIT Narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d’elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc.

8 mal viatge! Malviatge.

9 viatge a la carta (o a mida) TUR Forfet.

10 viatge rodó Viatge que acaba en el punt de partida.

2 1 Cadascuna de les vegades que hom va i ve, d’un lloc a un altre, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Amb la furgoneta, no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a trobar-l’hi he hagut de fer tres viatges.

2 p ext Càrrega transportada d’una vegada. Quatre viatges de vi.

->viatger

■viatger -a

Part. sil.: vi_at_ger

[de viatjar]

adj i m i f Que viatja. Tenir moltes atencions als viatgers. Viatgers, al tren!

->viàtic

■viàtic

Part. sil.: vi_à_tic

[del ll. viatĭcum (v. viatge); 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 1 Provisió, en espècie o en diners, que porta la persona que fa un viatge.

2 Subvenció que percep un funcionari per a fer un viatge, especialment un diplomàtic per a traslladar-se al punt on va destinat.

3 DR Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.

4 DR ROM Pensió o peculi concedit a un fill per la seva família.

2 LITÚRG Sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge.

->viaticar

■viaticar

Part. sil.: vi_a_ti_car

[de viàtic; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr LITÚRG Administrar el viàtic a un moribund.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viaticar

GERUNDI: viaticant

PARTICIPI: viaticat, viaticada, viaticats, viaticades

INDICATIU PRESENT: viatico, viatiques, viatica, viatiquem, viatiqueu, viatiquen

INDICATIU IMPERFET: viaticava, viaticaves, viaticava, viaticàvem, viaticàveu, viaticaven

INDICATIU PASSAT: viatiquí, viaticares, viaticà, viaticàrem, viaticàreu, viaticaren

INDICATIU FUTUR: viaticaré, viaticaràs, viaticarà, viaticarem, viaticareu, viaticaran

INDICATIU CONDICIONAL: viaticaria, viaticaries, viaticaria, viaticaríem, viaticaríeu, viaticarien

SUBJUNTIU PRESENT: viatiqui, viatiquis, viatiqui, viatiquem, viatiqueu, viatiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: viatiqués, viatiquessis, viatiqués, viatiquéssim, viatiquéssiu, viatiquessin

IMPERATIU: viatica, viatiqui, viatiquem, viatiqueu, viatiquin

->viatitxi

viatitxi -ítxia

Part. sil.: vi_a_tit_xi

1 adj Relatiu o pertanyent als viatitxis.

2 m i f HIST Individu d’un poble eslau oriental que habitava a les ribes de l’Oka.

->viatjador

■viatjador -a

Part. sil.: vi_at_ja_dor

[de viatjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 Que viatja.

2 esp Que té tendència a viatjar. Era viatjador per temperament.

->viatjant

■viatjant -a

Part. sil.: vi_at_jant

[de viatjar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f MERC Representant comercial que fa viatges per tal de negociar compres o vendes.

->viatjar

■viatjar

Part. sil.: vi_at_jar

[de viatge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Fer viatge, anar de viatge. Viatjar per Àsia. Viatjar d’incògnit.

2 esp MERC Fer de viatjant. Viatjar per una empresa tèxtil.

2 Ésser transportada alguna cosa al punt de destinació. La mercaderia viatja a compte i risc del proveïdor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viatjar

GERUNDI: viatjant

PARTICIPI: viatjat, viatjada, viatjats, viatjades

INDICATIU PRESENT: viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen

INDICATIU IMPERFET: viatjava, viatjaves, viatjava, viatjàvem, viatjàveu, viatjaven

INDICATIU PASSAT: viatgí, viatjares, viatjà, viatjàrem, viatjàreu, viatjaren

INDICATIU FUTUR: viatjaré, viatjaràs, viatjarà, viatjarem, viatjareu, viatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: viatjaria, viatjaries, viatjaria, viatjaríem, viatjaríeu, viatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: viatgi, viatgis, viatgi, viatgem, viatgeu, viatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: viatgés, viatgessis, viatgés, viatgéssim, viatgéssiu, viatgessin

IMPERATIU: viatja, viatgi, viatgem, viatgeu, viatgin

->vibra

■vibra

[del ll. vīpĕra, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 ZOOL Escurçó.

2 FOLK Víbria.

3 HERÀLD Colobra devorant un infant.

->vibració

■vibració

Part. sil.: vi_bra_ci_ó

[del ll. vibratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 FÍS En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.

2 CONSTR i OBR PÚBL Tractament al qual és sotmès el formigó acabat d’abocar a l’encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consisteix a sotmetre’l a vibracions per tal d’expulsar-ne l’aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l’adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència.

3 FON Procés d’emissió d’un so vibrant.

4 vibració vocal FISIOL ANIM Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.

2 fig La vibració espiritual dels místics. Els seus personatges tenen una forta vibració humana.

->vibracionisme

■vibracionisme

Part. sil.: vi_bra_ci_o_nis_me

m ART Corrent artístic d’avantguarda aparegut a Barcelona (1917-20) que cercava una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme.

->vibraculària

vibraculària

Part. sil.: vi_bra_cu_là_ri_a

f ZOOL Animal de les colònies de briozous, zooide transformat com l’aviculària, format per una sola peça allargada i dotada d’un moviment oscil·latori.

->vibrador

■vibrador -a

[de vibrar¹]

1 adj i m Que vibra o que produeix vibracions.

2 m 1 Instrument emprat per a efectuar massatges vibratoris, proveït d’un petit motor elèctric accionat per piles.

2 Instrument especialment concebut i construït, eventualment formant part d’un conjunt més complex, per a l’estimulació i la satisfacció sexual, dotat únicament o bàsicament d’un moviment vibratori regulable.

3 CONSTR i OBR PÚBL Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó.

4 ELECTROT Aparell electromagnètic que produeix vibracions mecàniques.

5 ELECTROT Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible i té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics.

6 FÍS i TECNOL Aparell o dispositiu que produeix vibracions mecàniques, les quals poden ésser aplicades a diferents peces o cossos, amb finalitats molt diverses.

7 vibrador d’arbres AGR Aparell que sacseja mecànicament els arbres o les branques per tal de fer-ne caure el fruit.

->vibràfon

■vibràfon

[de vibrar¹ i -fon¹]

m MÚS Instrument de percussió de làmines d’acer, anàleg al xilòfon, que hom percudeix amb petits martells.

->vibramicina

vibramicina

f FARM Substància que, com a clorhidrat, es presenta en forma de pólvores cristal·lines grogues.

->vibrant

■vibrant

[de vibrar¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj MEC i ACÚST 1 Que vibra. Una corda vibrant. Una veu vibrant.

2 fig Un temperament vibrant.

2 adj i f FON 1 Dit del so consonàntic produït a través de contactes molt ràpids entre dos òrgans articulatoris, com ara l’àpex o el dors de la llengua contra la zona alveolar, el vel del paladar o bé l’úvula.

2 vibrant múltiple (o pròpiament vibrant) Dit de la vibrant que presenta més d’un contacte entre els òrgans articulatoris: [r].

3 vibrant simple Bategant.

->vibrar¹

■vibrar¹

[del ll. vibrare ‘brandar; sacsejar; oscil·lar; vibrar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v intr 1 MEC i ACÚST Estar un cos en vibració.

2 p ext 1 Manifestar-se un sentiment per la vibració de la veu. La convicció que vibra en les seves paraules.

2 fig En els seus ulls vibrava l’esperança.

3 fig Ésser vivament afectat per una emoció. Cada cop que sento aquesta cançó vibro d’emoció. Vibrem amb el Barça.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vibrar

GERUNDI: vibrant

PARTICIPI: vibrat, vibrada, vibrats, vibrades

INDICATIU PRESENT: vibro, vibres, vibra, vibrem, vibreu, vibren

INDICATIU IMPERFET: vibrava, vibraves, vibrava, vibràvem, vibràveu, vibraven

INDICATIU PASSAT: vibrí, vibrares, vibrà, vibràrem, vibràreu, vibraren

INDICATIU FUTUR: vibraré, vibraràs, vibrarà, vibrarem, vibrareu, vibraran

INDICATIU CONDICIONAL: vibraria, vibraries, vibraria, vibraríem, vibraríeu, vibrarien

SUBJUNTIU PRESENT: vibri, vibris, vibri, vibrem, vibreu, vibrin

SUBJUNTIU IMPERFET: vibrés, vibressis, vibrés, vibréssim, vibréssiu, vibressin

IMPERATIU: vibra, vibri, vibrem, vibreu, vibrin

->vibrar²

vibrar²

[v. vibrar¹]

m METROL Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració, equivalent a 0,1 cm²/s³.

->vibrat

vibrat -ada

[de vibrar¹]

adj HERÀLD Viperat.

->vibràtil

■vibràtil

[der. de vibrar¹ (v. contràctil); 1a FONT: s. XX, Liost]

adj Dotat d’un moviment de vibració.

->vibratilitat

■vibratilitat

[de vibràtil]

f Qualitat de vibràtil.

->vibratori

■vibratori -òria

[de vibrar¹]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la vibració.

2 Causat per una vibració. Fenomen vibratori.

->víbria

■víbria

Part. sil.: ví_bri_a

[variant de vibra]

f FOLK 1 Figura que representa un animal fabulós en forma de serpent i de drac femella, exhibida a les processons i festes populars, relacionada amb el drac.

2 Serpent fabulós vençut per sant Jordi.

->vibrió

■vibrió

Part. sil.: vi_bri_ó

[deriv. de víbria]

m MICROB 1 Bacteri en forma de cilindre curt i corb.

2 Gènere de bacteris gramnegatius de la família de les espiril·làcies (Vibrio sp), de forma corba i amb flagels que li permeten de moure’s. Cal destacar-ne el vibrió colèric (V. comma o cholerae), que és l’agent causant del còlera.

->vibrionàcies

vibrionàcies

Part. sil.: vi_bri_o_nà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacils gramnegatius que inclou, entre altres, l’aeromònada.

2 sing Bacteri de la família de les vibrionàcies.

->vibrissa

■vibrissa

[del ll. td. vibrissae, -arum (o vibracae o vibrucae), íd., segurament etimologia popular relacionada amb vibrare ‘vibrar’, perquè ‘en arrencar-los, el cap vibra’]

f ZOOL 1 Cadascuna de les plomes que els ocells tenen prop de la boca, pràcticament sense barbes, de funció probablement tàctil.

2 Cadascun dels pèls tàctils que solen tenir els mamífers al voltant del musell.

3 Cadascun dels pèls que té l’home a l’entrada dels narius.

->vibrògraf

vibrògraf

[de vibrar¹ i -graf]

m TECNOL Instrument que enregistra sobre un paper mil·limetrat les vibracions de les màquines, dels vaixells, dels ponts, etc.

->vibròmetre

vibròmetre

[de vibrar¹ i -metre]

m FÍS i TECNOL Aparell per a mesurar les característiques de les vibracions.

->vibroscopi

vibroscopi

[de vibrar¹ i -scopi]

m FÍS i TECNOL Aparell que permet d’estudiar i observar les vibracions dels cossos.

->viburn

■viburn

m BOT Nom dels arbusts pertanyents al gènere Viburnum, de la família de les caprifoliàcies.

->vicari

■vicari -ària

[del ll. vicarius ‘que fa les vegades, substitut’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 Que és en lloc d’una altra cosa, que la substitueix. Autoritat vicària.

2 GEOBOT Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals.

3 satisfacció vicària TEOL Expressió utilitzada en la teologia catòlica de la redempció per a indicar que la mort de Crist substitueix plenament i suficientment la dels homes per a satisfer la justícia divina.

2 adj i m i f 1 Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per delegació.

2 cardenal vicari CATOL Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.

3 mare vicària CATOL Religiosa que en un orde o una congregació assisteix la mare general i la substitueix quan cal per delegació.

3 m 1 DR CAN Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.

2 HIST A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.

3 HIST DR CAT Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.

4 vicari apostòlic DR CAN Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.

5 vicari capitular DR CAN Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.

6 vicari de Crist CATOL Títol que hom atribueix al papa.

7 vicari general DR CAN Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció a tota la diòcesi.

8 vicari general HIST Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.

4 m pl BOT i JARD Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Ornithogalum arabicum), de fulles estretes i flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.

->vicaria

■vicaria

Part. sil.: vi_ca_ri_a

[de vicari; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Dignitat o càrrec de vicari o de vicària.

2 Casa o despatx d’un vicari o d’una vicària.

3 Territori de la jurisdicció d’un vicari.

->vicarial

■vicarial

Part. sil.: vi_ca_ri_al

[de vicari; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a un vicari o vicària o a la funció de vicari.

->vicariant

■vicariant

Part. sil.: vi_ca_ri_ant

adj 1 ANAT ANIM Dit d’un òrgan que fa la funció d’un altre òrgan quan aquest darrer és insuficient.

2 GEOBOT Vicari.

->vicariat

■vicariat

Part. sil.: vi_ca_ri_at

[de vicari; 1a FONT: 1499]

m 1 Ofici i dignitat de vicari o de vicària.

2 Temps que dura l’ofici de vicari o de vicària.

3 Territori de la jurisdicció d’un vicari.

->vice-

■vice-

Prefix, del llatí vice ‘en lloc de’, que s’aplica a noms de càrrec per a designar el de la persona que en certs casos pot suplir la que els deté, que li és immediatament inferior. Ex.: vicealmirall, vicerector, vicepresidència.

->vicealmirall

■vicealmirall

Part. sil.: vi_ce_al_mi_rall

[de vice- i almirall]

m MAR GUER i HIST Oficial de la marina de guerra supeditat a l’almirall.

->vicealmirallat

■vicealmirallat

Part. sil.: vi_ce_al_mi_ra_llat

[de vicealmirall]

m MAR GUER Càrrec, dignitat i atribucions del vicealmirall.

->vicealmirallessa

■vicealmirallessa

Part. sil.: vi_ce_al_mi_ra_lles_sa

[de vicealmirall]

f MAR GUER i HIST 1 Dona que exerceix el càrrec de vicealmirall.

2 [en desús] Muller del vicealmirall.

->vicecanceller

■vicecanceller

[de canceller; 1a FONT: 1309]

m HIST 1 Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest i l’ajudava quan era present.

2 Oficial reial que presidia el Consell d’Aragó.

->vicecancelleria

■vicecancelleria

Part. sil.: vi_ce_can_ce_lle_ri_a

[de vicecanceller]

f HIST Càrrec o ofici de vicecanceller.

->vicecònsol

vicecònsol

[de cònsol]

m i f DR INTERN Funcionari consular, jeràrquicament inferior al cònsol i superior a l’agent consular, que pot ésser titular d’un càrrec consular amb una competència territorial pròpia, bé que dependent d’un consolat general, o bé que forma part del personal d’un consolat com a col·laborador principal del cònsol.

->viceconsolat

■viceconsolat

[de vicecònsol]

m DR INTERN Dignitat, càrrec o ofici de vicecònsol.

->viceconsolessa

viceconsolessa

f DR 1 Vicecònsol.

2 [en desús] Muller d’un vicecònsol.

->vicegerència

■vicegerència

Part. sil.: vi_ce_ge_rèn_ci_a

[de vice- i gerència]

f 1 Càrrec de vicegerent.

2 Oficina del vicegerent.

->vicegerent

vicegerent

[de vice- i gerent]

m i f Persona que assisteix el gerent i, en certs casos, el substitueix.

->vicelegació

■vicelegació

Part. sil.: vi_ce_le_ga_ci_ó

[de vice- i legació]

f Funció de vicelegat.

->vicelegat

vicelegat

[de vice- i legat]

m Persona que, en certs casos, pot assumir les funcions d’un legat.

->vicennal

■vicennal

[del ll. vicennalis, íd.]

adj 1 Que dura vint anys.

2 Que té lloc cada vint anys.

->vicenni

■vicenni

[del ll. vicennium, íd.]

m Període de vint anys.

->vicentí

vicentí -ina

adj i m i f De Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).

->vicepresidència

■vicepresidència

Part. sil.: vi_ce_pre_si_dèn_ci_a

[de vicepresident]

f 1 Dignitat, funció, càrrec, de vicepresident.

2 Lloc que ocupa el vicepresident en una assemblea, una reunió, etc.

->vicepresident

vicepresident -a

[de president; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f 1 Persona que assisteix el president o la presidenta i, en certs casos, els substitueix. El vicepresident de l’associació.

2 DR CONST En alguns sistemes presidencialistes, persona que hom elegeix per a assistir el president i substituir-lo en cas de defunció, dimissió o impediment per a l’exercici del càrrec.

->vicerector

vicerector -a

[de vice- i rector]

m i f Persona que assisteix el rector i, en certs casos, el substitueix.

->vicerectorat

■vicerectorat

[de vice- i rectorat]

m 1 Càrrec de vicerector.

2 Oficina del vicerector.

->vicesecretari

vicesecretari -ària

[de vice- i secretari]

m i f Persona que assisteix el secretari i, en certs casos, el substitueix.

->vicesecretaria

■vicesecretaria

Part. sil.: vi_ce_se_cre_ta_ri_a

[de vice- i secretaria]

f Càrrec de vicesecretari.

->vicesenescal

■vicesenescal

m HIST Funcionari palatí, a la cort comtal de Barcelona, que ajudava el senescal i el substituïa en les seves absències.

->viceversa

■viceversa

[contracció de l’expressió ll. vice versa, íd., literalment ‘amb el torn girat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

Mot emprat en l’expressió i viceversa loc adv [abrev i vv.] Invertint l’ordre de dos termes, al contrari. Viatge de Barcelona a Mataró, i viceversa. Diu mal d’ella, i viceversa, ella malparla d’ell.

->vichy

vichy^* [biʃí]

[del nom de la ciutat francesa de Vichy]

m 1 (o aigua de Vichy) ALIM Nom genèric (per analogia amb les aigües bicarbonatades i gasoses de Vichy) donat a qualsevol aigua mineral amb gas.

2 TÈXT Teixit de cotó tenyit en madeixa, amb lligat de plana i amb combinacions de colors, que formen ratlles o quadrats, emprat especialment per a fer bates, davantals, bruses, etc.

->vici

■vici

Hom.: bici

[del ll. vĭtium ‘defecte; vici’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Qualitat dolenta d’una persona. Un home ple de vicis.

2 ÈTIC i RELIG Incapacitat per al bé i disposició habitual per a les accions contràries al bé i a la llei moral (s’oposa a virtut).

3 abs ÈTIC Disposició habitual al mal. Donar-se al vici.

4 p ext PSIC Apetit d’una cosa que mena a servir-se’n sovint i que esdevé difícil de saber-se’n estar. No puc deixar el vici de fumar.

5 p ext i iròn Tinc el vici de dir sempre la veritat.

6 vici capital CRIST Nom donat tradicionalment a cadascun dels pecats capitals considerat no pas en la individualitat de l’acte, sinó com a habitud.

2 1 Defecte, imperfecció, inherent i que sovint altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació.

2 Deformació d’una superfície llavorada.

3 FUST Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.

4 PAT Defecte, imperfecció, anomalia, especialment amb caràcter congènit o definitiu.

5 vici de (o en la) forma DR PROC Expressió amb què hom designa, en una resolució o en un procediment judicials, la manca de pressupòsits en el contingut (vici en la forma de jutjar) o la manca d’alguns pressupòsits d’origen o formals (vici en la forma de procedir).

6 vici del consentiment DR CIV Alteració del consentiment en un contracte per error, violència, intimidació, dol o simple lesió.

7 vici ocult DR CIV Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.

8 vici redhibitori DR CIV Nom donat al vici ocult quan pot donar lloc a la rescissió de la venda.

->viciable

■viciable

Part. sil.: vi_ci_a_ble

[del ll. vitiabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser viciat; corruptible.

->viciador

■viciador -a

Part. sil.: vi_ci_a_dor

[del ll. vitiator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que vicia.

->viciar

■viciar

Part. sil.: vi_ci_ar

[del ll. vitiare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer tornar viciós algú. No el controlaven en la seva feina i així el van viciar: ara no fa res de bo.

2 Fer viciosa alguna cosa, fer-li contreure un vici. Viciar els costums, les relacions socials.

2 pron Aviciar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viciar

GERUNDI: viciant

PARTICIPI: viciat, viciada, viciats, viciades

INDICATIU PRESENT: vicio, vicies, vicia, viciem, vicieu, vicien

INDICATIU IMPERFET: viciava, viciaves, viciava, viciàvem, viciàveu, viciaven

INDICATIU PASSAT: vicií, viciares, vicià, viciàrem, viciàreu, viciaren

INDICATIU FUTUR: viciaré, viciaràs, viciarà, viciarem, viciareu, viciaran

INDICATIU CONDICIONAL: viciaria, viciaries, viciaria, viciaríem, viciaríeu, viciarien

SUBJUNTIU PRESENT: viciï, viciïs, viciï, viciem, vicieu, viciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: viciés, viciessis, viciés, viciéssim, viciéssiu, viciessin

IMPERATIU: vicia, viciï, viciem, vicieu, viciïn

->viciat

■viciat -ada

Part. sil.: vi_ci_at

[del ll. vitiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 1 Que té un vici o vicis.

2 esp Dit de l’aire carregat d’impureses, especialment d’un lloc tancat. Un ambient molt viciat.

2 1 Dit d’alguna cosa que s’ha deformat amb el temps.

2 FUST Dit de la post guerxada.

->viciós

■viciós -osa

Part. sil.: vi_ci_ós

[del ll. vitiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Donat al vici. És un home viciós.

2 Dominat per un vici o per vicis. Viciós en el fumar i en res més.

3 Que constitueix un vici o perilla d’esdevenir-ho. El fumar és viciós.

2 Afectat de vici, radicalment defectuós. Una pronunciació viciosa. Raonaments viciosos. Presentarem recurs, car el procediment ha estat viciós. Cercle viciós.

->viciosament

■viciosament

Part. sil.: vi_ci_o_sa_ment

[de viciós]

adv D’una manera viciosa.

->viciositat

■viciositat

Part. sil.: vi_ci_o_si_tat

[del ll. vitiosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de viciós.

->vicissitud

■vicissitud

[del ll. vicissitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

[generalment en pl] f Successió d’una cosa a una altra tota diferent, alternativa d’esdeveniments pròspers i adversos. Les vicissituds de la fortuna. Les vicissituds de la vida.

->vicissitudinari

■vicissitudinari -ària

[de vicissitud; 1a FONT: 1800]

adj Dit dels esdeveniments pròspers i adversos que es van succeint alternativament.

->víctima

■víctima

[del ll. victĭma, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 HIST REL Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici.

2 fig Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d’una violència o un esdeveniment malaurat. Les víctimes de la guerra, d’un accident. La pobra dona és la víctima del seu marit.

3 fig 1 Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc., per algú o alguna cosa.

2 fer-se la víctima Atribuir-se el paper de víctima.

->victimari

■victimari

m HIST REL El qui, en els sacrificis pagans, assistia el sacerdot.

->victimisme

■victimisme

[de víctima]

m Actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima.

->victimista

■victimista

[de víctima]

adj Que tendeix a practicar el victimisme. Exercir una política victimista.

->víctor

■víctor

[del ll. victor, -ōris ‘vencedor’, usat per a aclamar els vencedors; 1a FONT: 1643]

[generalment en pl] m Crit de joia amb què algú és aclamat. Els víctors de la multitud.

->victorejar

■victorejar

[de víctor]

v tr Aclamar amb víctors una persona, una acció. La gent victorejava els campions. Victorejar la consecució d’un títol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: victorejar

GERUNDI: victorejant

PARTICIPI: victorejat, victorejada, victorejats, victorejades

INDICATIU PRESENT: victorejo, victoreges, victoreja, victoregem, victoregeu, victoregen

INDICATIU IMPERFET: victorejava, victorejaves, victorejava, victorejàvem, victorejàveu, victorejaven

INDICATIU PASSAT: victoregí, victorejares, victorejà, victorejàrem, victorejàreu, victorejaren

INDICATIU FUTUR: victorejaré, victorejaràs, victorejarà, victorejarem, victorejareu, victorejaran

INDICATIU CONDICIONAL: victorejaria, victorejaries, victorejaria, victorejaríem, victorejaríeu, victorejarien

SUBJUNTIU PRESENT: victoregi, victoregis, victoregi, victoregem, victoregeu, victoregin

SUBJUNTIU IMPERFET: victoregés, victoregessis, victoregés, victoregéssim, victoregéssiu, victoregessin

IMPERATIU: victoreja, victoregi, victoregem, victoregeu, victoregin

->victorí

victorí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als victorins i a la seva escola teològica.

2 m HIST ECL Canonge regular del monestir de Sant Víctor de París, especialment cadascun dels seus mestres i místics del segle XII.

->victorià

■victorià -ana

Part. sil.: vic_to_ri_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a sobirans anomenats Víctor o Victòria.

2 esp Dit de l’època de la història britànica corresponent al regnat de Victòria I.

->victòria¹

■victòria¹

Part. sil.: vic_tò_ri_a

[del ll. victoria, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Acció de vèncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc. La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors anglesos. Guanyar, emportar-se la victòria.

2 Crit del qui s’ha emportat la victòria.

3 cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n. Tots cantaven victòria.

4 corona (o llorer, o palma) de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.

5 victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge.

2 ART Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.

->victòria²

■victòria²

Part. sil.: vic_tò_ri_a

[del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]]

f 1 BOT Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.

2 TRANSP Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.

->victoriat

■victoriat

Part. sil.: vic_to_ri_at

m NUMIS Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.

->victoriós

■victoriós -osa

Part. sil.: vic_to_ri_ós

[del ll. victoriosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj 1 Que ha aconseguit la victòria. L’exèrcit victoriós.

2 p ext Dit del combat, la lluita, etc., en què hom ha obtingut la victòria. Després d’un seguit de combats victoriosos.

->victoriosament

■victoriosament

Part. sil.: vic_to_ri_o_sa_ment

[de victoriós; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv D’una manera victoriosa.

->vicunya

■vicunya

[del cast. vicuña, i aquest, del quítxua wikuña, íd.]

f 1 ZOOL Mamífer del subordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Lama vicugna), molt semblant al llama, però no domesticat, que viu a les regions altes dels Andes.

2 TÈXT 1 Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya.

2 Teixit de llana que imita la vicunya.

->vida

■vida

[del ll. vīta, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

f 1 BIOL 1 Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.

2 Conjunt de tots els éssers vius.

3 Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.

4 fig Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.

5 anar-hi la vida (en una cosa) Haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.

6 costar moltes vides (una cosa) Causar moltes morts.

7 deure la vida (a algú) Haver estat salvat de la mort per ell.

8 el pa de vida CRIST L’eucaristia.

9 ésser de poca vida Ésser flac, malaltís o poc menjador.

10 ésser de vida Menjar molt i de tot.

11 ésser mitja vida (una cosa) Ésser molt sana o convenient.

12 llevar la vida (a algú) Matar-lo.

13 perdre la vida Morir de mort violenta.

14 salvar la vida Escapar de la mort.

15 vida extraterrestre ASTR Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen fora de la Terra.

2 1 Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La tasca és llarga, i la vida, curta. Me’n recordaré tota la vida. Mai de la vida.

2 Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida. En ma vida no havia vist una cosa semblant.

3 DEMOG Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.

4 LIT Biografia. Escriure la vida d’algú.

5 LIT En la literatura occitana, fragment de prosa intercalat en un cançoner que ofereix una breu biografia del trobador.

6 anar (o passar) a millor vida fig Morir

7 de per vida loc adv Per sempre.

8 la vida i miracles col·loq Informació completa sobre la vida i la conducta d’una persona.

3 1 Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida de monjo. La vida a pagès. La vida de fadrí, de casat, de solter. Vida privada. Vida pública. Una persona de mala vida.

2 donar-se a la mala vida Dedicar-se a la prostitució, a negocis bruts, etc.

3 ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.

4 vida activa CRIST Per oposició a vida contemplativa, dedicació major a l’acció, a perfeccionar les relacions humanes, a l’evangelització, a l’ensenyament.

5 vida comuna CRIST Manera de viure del cristianisme en els instituts religiosos, que comporta comunitat de casa, d’oració, de taula i sovint de béns, de reglament i d’hàbit.

6 vida contemplativa RELIG Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.

4 1 Mitjans de subsistència. Avui dia la vida és molt cara. Guanyar-se bé la vida.

2 per la vida es perd la vida Refrany que significa que, per a guanyar-se la vida, es perd la salut.

5 p anal 1 Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual.

2 l’altra vida RELIG Persistència de l’ànima com a realitat viva després de la mort.

3 vida espiritual CRIST Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia. És anomenada també vida sobrenatural i vida interior.

4 vida eterna (o vida divina) Atribut essencial de Déu en la Bíblia, vida participada per la gràcia i fruïda pels elegits en la glòria.

5 vida mitjana FÍS ATÒM Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de “vida") d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.

->vidalba

■vidalba

[del ll. vitis alba ‘vit (ant.) blanca’ (cf. vidiella); 1a FONT: 1371]

f BOT i 1 FARM Liana de la família de les ranunculàcies (Clematis vitalba), de fulles oposades i pinnades, flors blanques reunides en panícules i fruits en poliaqueni.

2 vidalba baleàrica Liana de la família de les ranunculàcies (Clematis cirrhosa, var balearica), amb circells, de fulles simples, trífides o tripartides, flors blanquinoses solitàries i fruits en poliaqueni.

->vidalbar

■vidalbar

m BOT Bardissa de vidalbes.

->vidalbí

■vidalbí

m BOT Dulcamara.

->vidarabina

vidarabina

f QUÍM ORG i FARM Nucleòsid purínic amb acció virustàtica, emprat com a antivíric sobretot en el tractament de l’encefalitis per herpes simple.

->vidassa

■vidassa

[de vida]

f Vida regalada.

->vident

■vident

Hom.: bident

[del ll. videns, -ntis, participi pres. de vidēre ‘veure’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que hi veu.

2 1 adj i m i f RELIG Dit de la persona afavorida per una presumpta revelació sobrenatural, especialment una aparició.

2 m i f BÍBL Nom que hom dóna als profetes.

->vídeo

■vídeo

Part. sil.: ví_de_o

[de l’angl. nord-americà video, i aquest, del ll. video, primera pers. del pres. d’indicatiu de vidēre ‘veure’]

m ELECTRÒN i TV 1 Banda de freqüències corresponent als senyals d’imatge de televisió.

2 1 Magnetoscopi d’ús domèstic que utilitza cintes magnètiques normalitzades.

2 CIN Pel·lícula enregistrada en vídeo.

->video-

■video-

1 Forma prefixada del mot llatí video ‘jo veig’, que indica referència a la imatge de televisió. Ex.: videofreqüència.

2 Forma prefixada del mot videocasset. Ex.: videoteca, videoclub.

->videoaficionat

videoaficionat -ada

Part. sil.: vi_de_o_a_fi_ci_o_nat

m i f Persona aficionada a filmar pel·lícules amb càmera de vídeo.

->videoart

videoart

Part. sil.: vi_de_o_art

[de video- i art¹]

m ART Activitat artística basada en l’aprofitament de les possibilitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo.

->videocasset

■videocasset

Part. sil.: vi_de_o_cas_set

[de video- i casset]

f ELECTRÒN i TV Cinta de vídeo.

->videoclip

■videoclip

Part. sil.: vi_de_o_clip

[de video- i clip]

m TV Curtmetratge rodat en vídeo que il·lustra una cançó, una composició musical, etc.

->videoclub

■videoclub

Part. sil.: vi_de_o_club

[de video- i club]

m Botiga que lloga videocassets enregistrades o en ven.

->videoconferència

■videoconferència

Part. sil.: vi_de_o_con_fe_rèn_ci_a

f TELECOM Telereunió en la qual els participants, situats en llocs geogràficament distanciats, es veuen i s’escolten mitjançant la utilització de senyals d’àudio i vídeo.

->videodisc

■videodisc

Part. sil.: vi_de_o_disc

[de video- i disc]

m TV Disc òptic per a enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l’ajut d’un aparell de lectura apropiat.

->videòfon

■videòfon

Part. sil.: vi_de_ò_fon

[de video- i -fon¹]

m TELECOM Telèfon que permet d’establir simultàniament una comunicació acústica i una de visual.

->videofonia

■videofonia

Part. sil.: vi_de_o_fo_ni_a

[de video- i -fonia]

f TELECOM Transmissió d’imatges per línia telefònica.

->videofreqüència

videofreqüència

Part. sil.: vi_de_o_fre_qüèn_ci_a

[de video- i freqüència]

f ELECTRÒN i TV Freqüència corresponent a un senyal d’imatge de televisió.

->videojoc

■videojoc

Part. sil.: vi_de_o_joc

m JOCS Joc electrònic interactiu, presentat en un suport informàtic (casset, disquet) per a ésser llegit en consoles de joc o en ordinadors, que hom practica sobre la pantalla d’un televisor o d’un ordinador.

->videolector

videolector

Part. sil.: vi_de_o_lec_tor

m ELECTRÒN i TV Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n’hi pot enregistrar.

->videoteca

■videoteca

Part. sil.: vi_de_o_te_ca

[de video- i -teca]

f 1 Lloc que conté una col·lecció ordenada de videocassets.

2 Col·lecció de videocassets.

3 Moble per a guardar-hi videocassets.

->videotext

■videotext

Part. sil.: vi_de_o_text

[de video- i text]

m TELECOM Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa a través de la xarxa telefònica i rebuda en una pantalla o monitor, la qual cosa permet el diàleg entre l’abonat i el banc de dades.

->vídia

■vídia

Part. sil.: ví_di_a

[alteració gràfica de widia, contracció de l’al. wie Diamant ‘com diamant’]

m TECNOL Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls (tungstè, titani, molibdè), amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines.

->vidicó

■vidicó

m TV Tub analitzador d’imatge basat en l’efecte fotoelèctric intern o fotoconducció.

->vidiella

■vidiella

Part. sil.: vi_di_e_lla

[del ll. vītĭcella, dimin. de vitis ‘cep’ (cat. ant. vit)]

f 1 BOT Ridorta.

2 ANAT ANIM Cordó umbilical.

->vidranès

vidranès -esa

adj i m i f De Vidrà (Osona).

->vidrat

■vidrat -ada

[de vidre]

adj 1 1 Format en part per un vidre o per vidres. Una porta vidrada.

2 ART Dit de l’obertura decorada amb vidres.

2 Que té llustre com de vidre.

3 CERÀM Dit de la rajola o ceràmica coberta d’un vernís vítric.

->vidratge

vidratge

[de vidre]

m Atuells de vidre.

->vidre

■vidre

[del ll. vĭtrĕum ‘objecte de vidre’, substantivació de l’adj. vĭtrĕus, -a, -um ‘de vidre’, der. de vĭtrum ‘vidre’; la -i- reapareix després de l’accent en els der. : vidrier, vidriós, etc; 1a FONT: 1252]

m 1 1 MINERAL Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.

2 vidre calcogenur QUÍM Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors.

3 vidre metàl·lic QUÍM Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (10⁶ °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.

2 1 VIDR Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida, resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i que es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent.

2 elèctrode de vidre ELECTROQ Elèctrode consistent en un tub de vidre en forma de bulb, de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als ions H⁺.

3 qui trenca els vidres, els paga (o qui trenca el vidre, el paga) Refrany que significa que el qui fa un dany, l’ha de reparar.

4 vidre flint VIDR Cristall brillant que consta essencialment de silicat de plom i potassi.

5 vidre sinteritzat QUÍM Vidre de propietats filtrants obtingut per sinterització de partícules de vidre.

3 1 Peça o objecte de vidre. El vidre del rellotge.

2 esp Làmina més o menys gruixuda de vidre que hom posa a les finestres, les portes, etc., per tal d’impedir el pas de l’aire, però no el de la claror.

3 ÒPT Cadascuna de les lents d’unes ulleres.

4 vidre d’augment (o de multiplicar) ÒPT Lent graduada a través de la qual hom veu els objectes més grans que a ull nu.

5 vidre de rellotge QUÍM Disc lleugerament còncau, de diverses dimensions, utilitzat com a tapadora de vasos de precipitats i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les, etc.

4 serp de vidre ZOOL Noia, vidriol.

5 vidre de sílice MINERAL Lechatelierita.

->vidrenc

■vidrenc -a

[de vidre]

adj dial Vidrienc.

->vidrerenc

vidrerenc -a

adj i m i f De Vidreres (Selva).

->vidret

■vidret

[de vidre]

m 1 Vidre petit, trosset de vidre.

2 TÈXT Malló de vidre que hom sol emprar en el treball de la seda.

->vidriada

vidriada

Part. sil.: vi_dri_a_da

[de vidre]

f ICT Variada.

->vidriaire

■vidriaire

Part. sil.: vi_dri_ai_re

[de vidre; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Vidrier.

->vidriat

■vidriat -ada

Part. sil.: vi_dri_at

adj Vidrat.

->vidrienc

■vidrienc -a

Part. sil.: vi_dri_enc

adj 1 De la natura del vidre.

2 Semblant al vidre per la duresa, el llustre, la fragilitat, etc.

->vidrier

■vidrier -a

Part. sil.: vi_dri_er

[de vidre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu al vidre. Indústria vidriera.

2 Que és de vidre o té vidres. Una porta vidriera.

2 m i f 1 Persona que fa vidres.

2 Persona que ven vidres i en posa.

3 ART Vitraller.

4 OFIC Menestral que fabrica objectes de vidre.

3 f 1 Bastiment amb un vidre o uns quants, subjectats generalment per llistons, amb què hom tanca una obertura (finestra, porta, etc.) sense impedir el pas de la claror.

2 ART Vitrall.

->vidrieria

■vidrieria

Part. sil.: vi_dri_e_ri_a

[de vidrier; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Ofici o indústria de vidrier.

2 Obrador o botiga de vidrier.

3 ART Vitralleria.

->vidriol

■vidriol

Part. sil.: vi_dri_ol

[de vidre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 QUÍM INORG 1 Denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats.

2 oli de vidriol Denominació obsoleta de l’àcid sulfúric.

2 ZOOL Noia, llisona.

->vidriola

■vidriola

Part. sil.: vi_dri_o_la

f Guardiola.

->vidriós

■vidriós -osa

Part. sil.: vi_dri_ós

[de vidre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que s’assembla al vidre pel seu llustre, per la facilitat amb què es trenca, etc.; vidrienc.

2 Dit dels ulls o l’esguard sense vivor.

2 fig 1 Dit de la persona que fàcilment es ressent de la seva manera d’ésser. Un geni vidriós.

2 Dit d’una qüestió que fa de mal tocar perquè fàcilment pot ferir la susceptibilitat d’algú, irritar-lo, etc.

->vidriositat

■vidriositat

Part. sil.: vi_dri_o_si_tat

[de vidriós]

f Qualitat de vidriós.

->vidu vídua

■vidu vídua

[v. viudo]

1 adj i m i f 1 Dit de la persona que, per mort, ha perdut el cònjuge i no s’ha tornat a casar. Va restar vídua a trenta anys. Casar-se amb un vidu.

2 DR CIV i HIST DR CAT Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.

2 adj GRÀF Dit de la línia excessivament curta al final del paràgraf.

3 f pl BOT Viuda.

4 f ICT i ORNIT Viuda.

->vidual

■vidual

Part. sil.: vi_du_al

Hom.: bidual

[del ll. td. vidualis, íd.; 1a FONT: c. 1400]

adj Relatiu o pertanyent a la viduïtat.

->viduatge

■viduatge

Part. sil.: vi_du_at_ge

[de vidu; 1a FONT: 1460, Roig]

m Viduïtat.

->viduïtat

■viduïtat

Part. sil.: vi_du_ï_tat

[del ll. viduĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 Estat de vidu.

2 Temps durant el qual una persona és vídua.

2 assegurança de viduïtat (o simplement viduïtat) ASSEG i DR TREB Pensió vitalícia a la qual té dret la persona vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.

->vieira

■vieira

Part. sil.: vi_ei_ra

f ZOOL Petxina de pelegrí.

->vienès

■vienès -esa

Part. sil.: vi_e_nès

adj i m i f De Viena (capital d’Àustria o ciutat de França).

->vietnamita

■vietnamita

Part. sil.: vi_et_na_mi_ta

1 adj i m i f Del Vietnam (estat d’Àsia) o del vietnamita (llengua).

2 m LING Annamita.

->vigatà

■vigatà -ana

1 adj i m i f De Vic (Osona).

2 m i f HIST Per oposició a botifler, nom donat al Principat de Catalunya als partidaris de Carles III durant la guerra de Successió.

->vigència

■vigència

Part. sil.: vi_gèn_ci_a

[de vigent; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 Qualitat de vigent.

2 Temps en què una cosa és vigent.

->vigent

■vigent

[del ll. vigens, -ntis, íd., participi pres. de vigēre ‘estar en vigor’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que vigeix.

2 DR Dit de les lleis, les ordres i els costums que són aplicats i observats.

->vigèsim

■vigèsim -a

[del ll. vigesĭmus, -a, -um ‘vintè’]

adj Vintè.

->vigesimal

■vigesimal

[de vigèsim]

adj 1 Que procedeix per vintenes.

2 Dividit en vintenes parts.

->vigilància

■vigilància

Part. sil.: vi_gi_làn_ci_a

[del ll. vigilantia, íd.; 1a FONT: 1487]

f 1 1 Acció de vigilar. He pogut sostreure’m a la seva vigilància. Una feina que vol molta vigilància.

2 PSIC Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics.

2 p ext 1 Organització establerta per a vigilar. Han posat vigilància als bancs.

2 cos de vigilància i seguretat MIL Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic.

3 oficial de vigilància MIL A les places on no hi ha unitat de policia militar, oficial encarregat de fer-ne complir les funcions a la tropa.

4 post de vigilància MIL Destacament que garanteix la seguretat d’una unitat enfront de l’enemic.

3 HERÀLD Pedra que porta la grua a la pota dreta aixecada.

->vigilant

■vigilant

[del ll. vigilans, -ntis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que vigila.

2 m i f 1 Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc., quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats.

2 vigilant jurat Guarda jurat.

3 vigilant nocturn Funcionari encarregat de la vigilància nocturna a les ciutats.

->vigilantment

■vigilantment

[de vigilant; 1a FONT: c. 1673]

adv Amb vigilància.

->vigilar

■vigilar

[del ll. vigilare ‘estar en vetlla; estar atent, vigilar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Estar atent a allò que pot fer o ha de fer algú o alguna cosa, a allò que un mateix pot fer o ha de fer, a allò que pot esdevenir-se o ha d’esdevenir-se, especialment per evitar un perill, la comissió de quelcom d’indegut, etc. El vigilaven estretament, però reeixí a escapar-se. Vigila de no fer-te mal. Vigila el foc, que no s’apagui. Dos policies vigilaven l’entrada.

2 abs Vigileu, que qualsevol dia pot fastiguejar-vos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vigilar

GERUNDI: vigilant

PARTICIPI: vigilat, vigilada, vigilats, vigilades

INDICATIU PRESENT: vigilo, vigiles, vigila, vigilem, vigileu, vigilen

INDICATIU IMPERFET: vigilava, vigilaves, vigilava, vigilàvem, vigilàveu, vigilaven

INDICATIU PASSAT: vigilí, vigilares, vigilà, vigilàrem, vigilàreu, vigilaren

INDICATIU FUTUR: vigilaré, vigilaràs, vigilarà, vigilarem, vigilareu, vigilaran

INDICATIU CONDICIONAL: vigilaria, vigilaries, vigilaria, vigilaríem, vigilaríeu, vigilarien

SUBJUNTIU PRESENT: vigili, vigilis, vigili, vigilem, vigileu, vigilin

SUBJUNTIU IMPERFET: vigilés, vigilessis, vigilés, vigiléssim, vigiléssiu, vigilessin

IMPERATIU: vigila, vigili, vigilem, vigileu, vigilin

->vigília

■vigília

Part. sil.: vi_gí_li_a

[del ll. vigilia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de vetllar, d’estar desvetllat durant la nit; vetlla.

2 esp Insomni. No vaig poder agafar el son sinó després d’una llarga vigília

2 HIST Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.

3 1 LITÚRG El dia que precedeix les grans solemnitats de l’any litúrgic. La vigília de Nadal.

2 LITÚRG i DR CAN Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.

3 p ext Dia que precedeix un fet determinat. La vigília del casament.

4 [generalment en pl] Dies pròxims a un esdeveniment. Vigílies d’exàmens. Eren en vigílies d’una guerra.

5 felices vigílies! Expressió usada per a felicitar algú que l’endemà celebra alguna cosa, especialment el sant o l’aniversari.

->vigintivir

vigintivir

m HIST A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un col·legi de vint membres.

->vigintivirat

vigintivirat

m HIST A l’antiga Roma, nom donat al col·legi dels vigintivirs.

->vigir

■vigir

[del ll. vigēre, íd.]

v intr Estar en vigor, ésser vigent, una llei, un costum, etc. Aquesta llei vigeix des de principi d’any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vigir

GERUNDI: vigint

PARTICIPI: vigit, vigida, vigits, vigides

INDICATIU PRESENT: vigeixo, vigeixes, vigeix, vigim, vigiu, vigeixen

INDICATIU IMPERFET: vigia, vigies, vigia, vigíem, vigíeu, vigien

INDICATIU PASSAT: vigí, vigires, vigí, vigírem, vigíreu, vigiren

INDICATIU FUTUR: vigiré, vigiràs, vigirà, vigirem, vigireu, vigiran

INDICATIU CONDICIONAL: vigiria, vigiries, vigiria, vigiríem, vigiríeu, vigirien

SUBJUNTIU PRESENT: vigeixi, vigeixis, vigeixi, vigim, vigiu, vigeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: vigís, vigissis, vigís, vigíssim, vigíssiu, vigissin

IMPERATIU: vigeix, vigeixi, vigim, vigiu, vigeixin

->vigor

■vigor

[del ll. vigor, -ōris, íd., der. de vigēre ‘tenir força’; 1a FONT: s. XIII]

m [o f] 1 1 Força activa d’un ésser viu. Un home, un animal, un vegetal, ple de vigor. El vigor de la joventut. Lluitar amb vigor.

2 fig Força activa de l’esperit. Expressar-se amb vigor.

3 DR Força d’obligació en les lleis.

4 ENOL Conjunt de qualitats d’un vi que afecta el tast i l’aroma.

2 p ext 1 Un estil ple de vigor.

2 Terra verge, plena de vigor.

3 en vigor 1 Fent referència a una disposició, en estat de tenir efecte, d’obligar. Estar, posar, en vigor una llei. El conveni entrarà en vigor el mes vinent.

2 p ext En ús. Un mot que es manté en vigor als pobles.

->vigoria

■vigoria

Part. sil.: vi_go_ri_a

[de vigor; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Vigor gran.

->vigorització

■vigorització

Part. sil.: vi_go_rit_za_ci_ó

[de vigoritzar]

f Acció de vigoritzar.

->vigoritzador

■vigoritzador -a

[de vigoritzar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj Que vigoritza.

2 adj i m FARM Dit del medicament tonificant, reforçant i reconstituent.

->vigoritzar

■vigoritzar

[de vigor; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Donar vigor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vigoritzar

GERUNDI: vigoritzant

PARTICIPI: vigoritzat, vigoritzada, vigoritzats, vigoritzades

INDICATIU PRESENT: vigoritzo, vigoritzes, vigoritza, vigoritzem, vigoritzeu, vigoritzen

INDICATIU IMPERFET: vigoritzava, vigoritzaves, vigoritzava, vigoritzàvem, vigoritzàveu, vigoritzaven

INDICATIU PASSAT: vigoritzí, vigoritzares, vigoritzà, vigoritzàrem, vigoritzàreu, vigoritzaren

INDICATIU FUTUR: vigoritzaré, vigoritzaràs, vigoritzarà, vigoritzarem, vigoritzareu, vigoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vigoritzaria, vigoritzaries, vigoritzaria, vigoritzaríem, vigoritzaríeu, vigoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vigoritzi, vigoritzis, vigoritzi, vigoritzem, vigoritzeu, vigoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vigoritzés, vigoritzessis, vigoritzés, vigoritzéssim, vigoritzéssiu, vigoritzessin

IMPERATIU: vigoritza, vigoritzi, vigoritzem, vigoritzeu, vigoritzin

->vigorós

■vigorós -osa

[de vigor; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adj Que té vigor. Un cavall vigorós. Un esperit vigorós. Un estil vigorós.

->vigorosament

■vigorosament

[de vigorós; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adv D’una manera vigorosa.

->víking

■víking

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als víkings. Una nau víking.

2 m i f Nom donat als pirates procedents de les terres escandinaves que, des del segle VIII, atacaren els països de l’Occident europeu.

->vil

■vil

Hom.: bhil i bill

[del ll. vīlis ‘barat; sense valor; vulgar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj 1 1 De molt baixa condició. Un vil vassall.

2 p ext Una vil ocupació.

2 1 Menyspreable pels seus baixos sentiments o el seu capteniment. Un vil traïdor.

2 p ext Una vil traïció. El mou la vil cobejança.

->vila

■vila

Cp. vil·la

[del ll. vg. vīla, ll. cl. vīlla ‘masia; residència dels ambaixadors quan no eren admesos a Roma’; 1a FONT: s. XI]

f URBAN 1 1 Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.

2 vila franca HIST Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.

3 vila nova HIST A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.

4 vila nova HIST Del segle XIII al XVI, població creada en virtut de carta de població o privilegi atorgat per la corona o per baró.

2 1 Nom amb què hom designa el nucli de població, per distingir-lo de la resta del terme, del camp.

2 fora vila loc adv Al camp, fora del nucli de població.

->vilà

■vilà -ana

Hom.: vilar

[del ll. vg. *vīl(l)anus ‘home de masia; pagès; grosser; innoble’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m i f ant Habitant d’una vila, per oposició a noble, cavaller o ciutadà.

2 adj i m i f Incivil, rústic, grosser.

2 adj i m i f A Mallorca, d’una vila, per oposició a ciutadà i a terrassà.

->vilabellenc

vilabellenc -a

adj i m i f De Vilabella (Alt Camp).

->vilabertranenc

vilabertranenc -a

adj i m i f De Vilabertran (Alt Empordà).

->vilacavallenc

vilacavallenc -a

adj i m i f De Viladecavalls (Vallès Occidental).

->viladecanenc

viladecanenc -a

adj i m i f De Viladecans (Baix Llobregat).

->vilademulenc

vilademulenc -a

adj i m i f De Vilademuls (Pla de l’Estany).

->viladí

viladí -ina

adj i m i f De Vilada (Berguedà).

->viladrauenc

viladrauenc -a

Part. sil.: vi_la_dra_uenc

adj i m i f De Viladrau (Osona).

->vilafamesí

vilafamesí -ina

adj i m i f De Vilafamés (Plana Alta).

->vilafantenc

vilafantenc -a

adj i m i f De Vilafant (Alt Empordà).

->vilaforà

vilaforà -ana

adj i m i f A Mallorca, forà.

->vilafranquer

vilafranquer -a

adj i m i f De Vilafranca de Bonany (Mallorca).

->vilafranquí

■vilafranquí -ina

adj i m i f De Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), de Vilafranca de Conflent (Conflent) o de Vilafranca de Maestrat (Alt Maestrat)..

->vilagrassenc

vilagrassenc -a

adj i m i f De Vilagrassa (Urgell).

->vilajuïguenc

vilajuïguenc -a

Part. sil.: vi_la_ju_ï_guenc

adj i m i f De Vilajuïga (Alt Empordà).

->vilalbenc

vilalbenc -a

adj i m i f De Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).

->vilalbí

vilalbí -ina

adj i m i f De Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

->vilallerenc

vilallerenc -a

adj i m i f De Vilaller (Alta Ribagorça).

->vilallonguer

vilallonguer -a

adj i m i f De Vilallonga de la Safor (Safor).

->vilallonguet

vilallonguet -a

adj i m i f De Vilallonga de la Salanca (Rosselló).

->vilallonguí

vilallonguí -ina

adj i m i f De Vilallonga de Ter (Ripollès), de Vilallonga del Camp (Tarragonès) o de Vilallonga dels Monts (Rosselló).

->vilamacolumenc

vilamacolumenc -a

adj i m i f De Vilamacolum (Alt Empordà).

->vilamajorí

vilamajorí -ina

adj i m i f De Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).

->vilamallenc

vilamallenc -a

adj i m i f De Vilamalla (Alt Empordà).

->vilamanisclenc

vilamanisclenc -a

adj i m i f De Vilamaniscle (Alt Empordà).

->vilamarxanter

vilamarxanter -a

adj i m i f De Vilamarxant (Camp de Túria).

->vilamulaquí

vilamulaquí -ina

adj i m i f De Vilamulaca (Rosselló).

->vilanenc

vilanenc -a

adj i m i f De Vilanant (Alt Empordà).

->vilania

■vilania

Part. sil.: vi_la_ni_a

[de vilà; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Qualitat de vilà.

2 Acció pròpia d’un vilà, acció roïna.

->vilanoví

■vilanoví -ina

adj i m i f De Vilanova i la Geltrú (Garraf) o d’altres poblacions anomenades Vilanova.

->vilaplanenc

vilaplanenc -a

adj i m i f De Vilaplana (Baix Camp).

->vilar

vilar

Hom.: vilà

[b. ll. villare ‘població petita’; 1a FONT: 1293]

m 1 Del segle X al XII, territori annex o pertanyent a una vil·la i que tenia algun hàbitat.

2 Mas important que comprenia diverses edificacions.

3 Llogaret o veïnat.

->vila-realenc

■vila-realenc -a

Part. sil.: vi_la_re_a_lenc

adj i m i f De Vila-real (Plana Baixa).

->vilarenc

vilarenc -a

adj i m i f De Vilar de Canes (Alt Maestrat).

->vilarès

vilarès -esa

adj i m i f De Vilar d’Urtx (Cerdanya).

->vila-rodoní

vila-rodoní -ina

adj i m i f De Vila-rodona (Alt Camp).

->vila-sacrenc

vila-sacrenc -a

adj i m i f De Vila-sacra (Alt Empordà).

->vila-secà

vila-secà -ana

adj i m i f De Vila-seca (Tarragonès).

->vilassarenc

vilassarenc -a

adj i m i f De Vilassar de Dalt (Maresme) o de Vilassar de Mar (Maresme).

->vilatà

■vilatà -ana

[de vila; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj i m i f D’una vila.

->vilatge

■vilatge

[de vila; 1a FONT: 1445]

m Població, especialment poc important.

->vilatjà

■vilatjà -ana

[de vilatge; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj i m i f D’un vilatge.

->vilatortí

vilatortí -ina

adj i m i f De Sant Julià de Vilatorta (Osona).

->vilavellà

vilavellà -ana

adj i m i f De la Vilavella (Plana Baixa).

->vilavertí

vilavertí -ina

adj i m i f De Vilaverd (Conca de Barberà).

->vilellà

vilellà -ana

adj i m i f 1 vilellà de Dalt De la Vilella Alta (Priorat).

2 vilellà de Baix De la Vilella Baixa (Priorat).

->vilenc

vilenc -a

adj i m i f De la ciutat d’Eivissa; eivissenc.

->viler

■viler -a

[de vila]

adj i m i f 1 Que viu en una vila; vilatà.

2 De la Vila Joiosa (Marina Baixa).

->vilesa

■vilesa

[de vil; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de vil.

2 Acció pròpia d’una persona vil.

->viliandre

viliandre

Part. sil.: vi_li_an_dre

m BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes (Laserpitium gallicum), glabra o glabrescent, amb fulles pinnatisectes de contorn triangular, flors blanques arranjades en umbel·les i fruits ovoides alats.

->vilipendi

■vilipendi

[del b. ll. vilipendium, íd., comp. de vilis ‘de baix preu’ i pendĕre ‘pagar’; 1a FONT: 1472]

m Menyspreu, denigració, de què és objecte una persona o una cosa.

->vilipendiar

■vilipendiar

Part. sil.: vi_li_pen_di_ar

[de vilipendi; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Tenir en vilipendi; menysprear.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vilipendiar

GERUNDI: vilipendiant

PARTICIPI: vilipendiat, vilipendiada, vilipendiats, vilipendiades

INDICATIU PRESENT: vilipendio, vilipendies, vilipendia, vilipendiem, vilipendieu, vilipendien

INDICATIU IMPERFET: vilipendiava, vilipendiaves, vilipendiava, vilipendiàvem, vilipendiàveu, vilipendiaven

INDICATIU PASSAT: vilipendií, vilipendiares, vilipendià, vilipendiàrem, vilipendiàreu, vilipendiaren

INDICATIU FUTUR: vilipendiaré, vilipendiaràs, vilipendiarà, vilipendiarem, vilipendiareu, vilipendiaran

INDICATIU CONDICIONAL: vilipendiaria, vilipendiaries, vilipendiaria, vilipendiaríem, vilipendiaríeu, vilipendiarien

SUBJUNTIU PRESENT: vilipendiï, vilipendiïs, vilipendiï, vilipendiem, vilipendieu, vilipendiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: vilipendiés, vilipendiessis, vilipendiés, vilipendiéssim, vilipendiéssiu, vilipendiessin

IMPERATIU: vilipendia, vilipendiï, vilipendiem, vilipendieu, vilipendiïn

->vilipendiós

■vilipendiós -osa

Part. sil.: vi_li_pen_di_ós

[de vilipendi]

adj Que implica vilipendi.

->vil·la

■vil·la

Cp. vila

[del fr. villa, i aquest, de l’it. villa, íd., del ll. villa ‘masia’]

f ARQUIT i 1 HIST Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.

2 Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

->vil·là

vil·là

m BOT En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.

->vil·lafranquià

vil·lafranquià -ana

Part. sil.: vil_la_fran_qui_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al vil·lafranquià.

2 m Estatge continental que cavalca entre el pliocè i el quaternari. És situat per sobre del ruscinià.

->villalón

villalón^* [biʎalón]

[de Villalón de Campos, Valladolid] m ALIM Formatge fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta fresca, molt flexible però no tova, llisa, una mica premsada, de color blanc, i de sabor suau, amb un 40% de matèries grasses, conegut també amb el nom de pata de mulo.

->villancet

■villancet

[potser del cast. villancete, variant de villancico ‘home de villa, pagès’, reducció de copla (o canción) de villancico; però, per la forma de cat. ant. vilancet, documentada abans que la forma cast., el mot podria ser també autòcton; 1a FONT: s. XVI]

m LIT i MÚS 1 Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement.

2 Nadala.

->vil·lanovià

■vil·lanovià -ana

Part. sil.: vil_la_no_vi_à

adj PREHIST Dit de la cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpoli de Villanova, situada als ravals de Bolonya.

->villener

villener -a

adj i m i f De Villena (Alt Vinalopó).

->víl·lic

víl·lic -a

[del ll. villĭcus, -a, -um ‘relatiu a una masia’]

1 adj Relatiu o pertanyent a les persones o les coses del camp; rústic.

2 m i f HIST Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.

->villorà

villorà -ana

adj i m i f De Villores (Ports).

->vilment

■vilment

[de vil]

adv D’una manera vil.

->vilobinenc

vilobinenc -a

adj i m i f De Vilobí del Penedès (Alt Penedès) o de Vilobí d’Onyar (Selva).

->vilomarenc

vilomarenc -a

adj i m i f Del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

->vilosellenc

vilosellenc -a

adj i m i f Del Vilosell (Garrigues).

->viltat

■viltat

[del ll. vilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Vilesa.

->viltenir

■viltenir

[de vil i tenir; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

v tr Vilipendiar, menysprear.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viltenir

GERUNDI: viltenint

PARTICIPI: viltingut, viltinguda, viltinguts, viltingudes

INDICATIU PRESENT: viltinc, viltens, vilté, viltenim, vilteniu, viltenen

INDICATIU IMPERFET: viltenia, viltenies, viltenia, vilteníem, vilteníeu, viltenien

INDICATIU PASSAT: viltinguí, viltingueres, viltingué, viltinguérem, viltinguéreu, viltingueren

INDICATIU FUTUR: viltindré, viltindràs, viltindrà, viltindrem, viltindreu, viltindran

INDICATIU CONDICIONAL: viltindria, viltindries, viltindria, viltindríem, viltindríeu, viltindrien

SUBJUNTIU PRESENT: viltingui, viltinguis, viltingui, viltinguem, viltingueu, viltinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: viltingués, viltinguessis, viltingués, viltinguéssim, viltinguéssiu, viltinguessin

IMPERATIU: viltén, viltingui, viltinguem, vilteniu, viltinguin

IMPERATIU (alternatiu): viltingues, viltingui, viltinguem, viltingueu, viltinguin

->viltinença

■viltinença

[de viltenir]

f Menyspreu, vilipendi.

->vim

■vim

[del ll. vīmen, -ĭnis, íd.]

m BOT 1 Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Salix alba sp vitel·lina), de fulles lanceolades acuminades i aments cilíndrics, semblant al salze.

2 Vímet.

->vimassa

■vimassa

[de vim]

f BOT Arbust caducifoli de la família de les salicàcies (Salix aurita), amb branques divaricades, fulles ovades, cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules i aments cilíndrics.

->vimbodinenc

vimbodinenc -a

adj i m i f De Vimbodí (Conca de Barberà).

->vime

vime

[del ll. vimen; 1a FONT: s. XV]

m BOT Vim.

->vímec

vímec

[alteració de vímet]

m BOT Vim.

->vimen

vimen

[de vīmen, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT Vim.

->vimenar

■vimenar

[de vimen]

m Vimeterar.

->vimenera

■vimenera

[de vimen; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f BOT Vimetera.

->vimenerar

■vimenerar

[de vimenera; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Vimeterar.

->vimer

vimer

[de vímet]

m BOT Vimetera.

->vimera

■vimera

f BOT salze 1.

->vimerera

vimerera

[de vimer]

f BOT Vimetera.

->vímet

■vímet

[sing. extret del pl. vímets, alteració de vímens, del ll. vīmen, ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m BOT i MOBL Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d’altres espècies de salze.

->vimetera

■vimetera

[de vímet]

f BOT 1 Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Salix fragilis ssp neotricha), d’escorça grisa, vímets brillants i glabres, fulles lanceolades i acuminades i d’aments cilíndrics.

2 vimetera groga Vim.

->vimeterar

■vimeterar

[de vimetera]

m Lloc plantat o poblat de vimeteres.

->vimini

vimini -ínia

adj BOT Semblant a un vímet.

->vina

vina

f MÚS Instrument de cordes pinçades de la família dels llaüts, propi de l’Índia, amb un mànec llarg a la part posterior del qual hom fixa una carbassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb set cordes metàl·liques.

->vinaci

■vinaci -àcia

[del ll. vinaceus, -a, -um ‘relatiu al vi o la brisa’; 1a FONT: 1932, DFa.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al vi.

2 Del color del vi.

->vinader

■vinader

m BOT rovelló 1.

->vinagrada

■vinagrada

[de vinagre]

f Refresc d’aigua i vinagre.

->vinagre

■vinagre

[de vi i agre²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ENOL i GASTR 1 Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).

2 vinagre especiat Infusió d’espècies o herbes en vinagre.

2 vinagre medicinal FARM Medicament per a ús tòpic, generalment capil·lar, en el qual ha estat emprat el vinagre com a vehicle.

->vinagrella

■vinagrella

[de vinagre]

f BOT 1 Agrella.

2 Agrelleta.

->vinagrer

■vinagrer -a

[de vinagre; 1a FONT: 1517]

1 adj Relatiu o pertanyent al vinagre.

2 m i f Persona que fa vinagre o en ven.

3 f Setrill de tenir vinagre.

->vinagret

■vinagret

[de vinagre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ENOL i GASTR Vinagre de poca força, especialment l’aromatitzat.

->vinagreta

■vinagreta

[de vinagre; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GASTR Salsa feta amb ceba, julivert i ou dur, barrejats amb vinagre, oli i sal.

->vinagrós

■vinagrós -osa

[de vinagre]

adj 1 D’un gust semblant al del vinagre.

2 fig De geni aspre.

->vinaixenc

vinaixenc -a

Part. sil.: vi_nai_xenc

adj i m i f De Vinaixa (Garrigues).

->vinalesí

vinalesí -ina

adj i m i f De Vinalesa (Horta).

->vinari

■vinari -ària

Hom.: binari

adj 1 vinater 1. Produccions vinàries. Excedent vinari.

2 Destinat a tenir-hi vi. Àmfora vinària.

->vinarossenc

■vinarossenc -a

adj i m i f De Vinaròs (Baix Maestrat).

->vinassa

■vinassa

[de vi; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f ENOL 1 Solatge del vi.

2 Vi darrer que hom treu d’una bóta, espès i fort, a causa dels solatges.

->vinater

■vinater -a

[de vi; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Relatiu o pertanyent al vi. Indústria vinatera.

2 m i f Persona dedicada a la indústria o al comerç del vi.

->vinatera

vinatera

f NÀUT Cadascun dels trossos de corda, de 20-30 cm, lligats per l’extrem superior a l’enverga d’una verga i acabats per l’extrem inferior en una pinya o nus.

->vinateria

■vinateria

Part. sil.: vi_na_te_ri_a

[de vinater; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Comerç de vi.

2 Botiga on hom ven vi.

->vinca

■vinca

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les apocinàcies (Vinca sp), de tiges decumbents, fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau, i fruits formats per dos fol·licles corniculats.

->vinça

■vinça

[der. d’un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) ‘lligar’, i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser ‘lligam’, després ‘fibra, veta’; 1a FONT: s. XV]

f Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.

->vincamina

■vincamina

f QUÍM ORG i FARM Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.

->vinçanenc

vinçanenc -a

adj i m i f De Vinçà (Conflent).

->vinçanès

vinçanès -esa

adj i m i f Vinçanenc.

->vincapervinca

■vincapervinca

f BOT Vinca.

->vinçat

■vinçat -ada

[de vinça]

adj Dit d’una pedra, d’una fusta, etc., que fa vinces o vetes.

->vincenzi

■vincenzi

f TÈXT Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament.

->vinclada

■vinclada

[de vinclar]

f Fet de vinclar-se una cosa.

->vincladís

■vincladís -issa

[de vinclar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que es vincla fàcilment; flexible. La vincladissa cintura del ballarí.

->vinclament

■vinclament

[de vinclar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de vinclar o de vinclar-se.

2 CONSTR Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.

3 TECNOL Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

->vinclar

■vinclar

[del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr ant Vincular.

2 1 tr Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.

2 pron Les canyes es vinclen amb el vent.

3 fig 1 tr Res no podrà vinclar la seva voluntat.

2 pron Vinclar-se davant els poderosos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vinclar

GERUNDI: vinclant

PARTICIPI: vinclat, vinclada, vinclats, vinclades

INDICATIU PRESENT: vinclo, vincles, vincla, vinclem, vincleu, vinclen

INDICATIU IMPERFET: vinclava, vinclaves, vinclava, vinclàvem, vinclàveu, vinclaven

INDICATIU PASSAT: vinclí, vinclares, vinclà, vinclàrem, vinclàreu, vinclaren

INDICATIU FUTUR: vinclaré, vinclaràs, vinclarà, vinclarem, vinclareu, vinclaran

INDICATIU CONDICIONAL: vinclaria, vinclaries, vinclaria, vinclaríem, vinclaríeu, vinclarien

SUBJUNTIU PRESENT: vincli, vinclis, vincli, vinclem, vincleu, vinclin

SUBJUNTIU IMPERFET: vinclés, vinclessis, vinclés, vincléssim, vincléssiu, vinclessin

IMPERATIU: vincla, vincli, vinclem, vincleu, vinclin

->vincle

■vincle

[del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 ant Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.

2 fig 1 Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.

2 DR CIV Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.

3 DR CIV Conjunt de béns adscrits a una fundació.

->vinculable

■vinculable

[de vincular; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Susceptible d’ésser vinculat.

->vinculació

■vinculació

Part. sil.: vin_cu_la_ci_ó

[de vincular; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció de vincular o de vincular-se;

2 l’efecte.

2 HIST DR Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.

->vinculant

■vinculant

[del ll. vinculans, -ntis, participi pres. de vinculare ‘lligar’]

adj Que vincula.

->vincular

■vincular

[del ll. vinculare ‘lligar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.

2 DR CIV Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.

2 pron Vincular-se als sectors conservadors del país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vincular

GERUNDI: vinculant

PARTICIPI: vinculat, vinculada, vinculats, vinculades

INDICATIU PRESENT: vinculo, vincules, vincula, vinculem, vinculeu, vinculen

INDICATIU IMPERFET: vinculava, vinculaves, vinculava, vinculàvem, vinculàveu, vinculaven

INDICATIU PASSAT: vinculí, vinculares, vinculà, vinculàrem, vinculàreu, vincularen

INDICATIU FUTUR: vincularé, vincularàs, vincularà, vincularem, vinculareu, vincularan

INDICATIU CONDICIONAL: vincularia, vincularies, vincularia, vincularíem, vincularíeu, vincularien

SUBJUNTIU PRESENT: vinculi, vinculis, vinculi, vinculem, vinculeu, vinculin

SUBJUNTIU IMPERFET: vinculés, vinculessis, vinculés, vinculéssim, vinculéssiu, vinculessin

IMPERATIU: vincula, vinculi, vinculem, vinculeu, vinculin

->vindèlic

vindèlic -a

1 adj Relatiu o pertanyent als vindèlics.

2 m i f HIST Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera.

->vindicació

■vindicació

Part. sil.: vin_di_ca_ci_ó

[del ll. vindicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de vindicar.

2 DR PEN Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge.

->vindicador

■vindicador -a

[del ll. vindicator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que vindica.

->vindicar

■vindicar

[del ll. vindicare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria.

2 Fer valer algú el seu dret a una cosa; reivindicar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vindicar

GERUNDI: vindicant

PARTICIPI: vindicat, vindicada, vindicats, vindicades

INDICATIU PRESENT: vindico, vindiques, vindica, vindiquem, vindiqueu, vindiquen

INDICATIU IMPERFET: vindicava, vindicaves, vindicava, vindicàvem, vindicàveu, vindicaven

INDICATIU PASSAT: vindiquí, vindicares, vindicà, vindicàrem, vindicàreu, vindicaren

INDICATIU FUTUR: vindicaré, vindicaràs, vindicarà, vindicarem, vindicareu, vindicaran

INDICATIU CONDICIONAL: vindicaria, vindicaries, vindicaria, vindicaríem, vindicaríeu, vindicarien

SUBJUNTIU PRESENT: vindiqui, vindiquis, vindiqui, vindiquem, vindiqueu, vindiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: vindiqués, vindiquessis, vindiqués, vindiquéssim, vindiquéssiu, vindiquessin

IMPERATIU: vindica, vindiqui, vindiquem, vindiqueu, vindiquin

->vindicatiu

■vindicatiu -iva

Part. sil.: vin_di_ca_tiu

[del b. ll. vindicativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj 1 Que vindica.

2 Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada.

->vindicta

■vindicta

[del ll. vindicta, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes.

2 Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple.

->vindobonià

vindobonià -ana

Part. sil.: vin_do_bo_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al vindobonià.

2 m Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià.

->vindre

■vindre

[variant de venir]

v intr Venir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vindre

GERUNDI: venint

PARTICIPI: vingut, vinguda, vinguts, vingudes

INDICATIU PRESENT: vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen

INDICATIU IMPERFET: venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien

INDICATIU PASSAT: vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren

INDICATIU FUTUR: vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

INDICATIU CONDICIONAL: vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien

SUBJUNTIU PRESENT: vingui, vinguis, vingui, vinguem, vingueu, vinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin

IMPERATIU: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin

->vineal

vineal

Part. sil.: vi_ne_al

[del ll. vinealis, íd.]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la vinya.

->vinebrà

vinebrà -ana

adj i m i f De Vinebre (Ribera d’Ebre).

->vinent

■vinent

[del ll. veniens, -ntis, participi pres. de venīre ‘venir’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

1 adj 1 Que ve (generalment fent referència a una successió). La setmana vinent. Dijous vinent. Hem de baixar a l’estació vinent.

2 primer vinent loc adj ant Vinent, propvinent.

2 m i f Persona que ve (generalment oposat a anant). Els anants i els vinents.

->viner

■viner -a

[de vi; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent al vi; vinater.

->vinet

■vinet

[de vi; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ENOL 1 Vi flac, de poc grau.

2 Vi que hom troba molt bo.

->vingrauenc

vingrauenc -a

Part. sil.: vin_gra_uenc

adj i m i f De Vingrau (Rosselló).

->vinguda

■vinguda

[de venir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de venir. Anades i vingudes. La vinguda de Jesucrist a la terra. La vinguda del dia. La vinguda de l’hivern.

2 esp FISIOL ANIM Cada cop que la llet d’una mamella acut abundosament al mugró.

->vini-

■vini-

Forma prefixada del mot llatí vinum, que significa ‘vi’. Ex.: vinícola, vinífer.

->vínic

■vínic -a

[de vi]

adj 1 Relatiu o pertanyent al vi.

2 Que ocorre en el vi.

->vinícola

■vinícola

[de vini- i -cola; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ENOL Relatiu a l’elaboració del vi. Indústria vinícola.

->vinicolorímetre

vinicolorímetre

m VITIC Aparell mesurador del color del vi.

->vinicultor

■vinicultor -a

[de vini- i -cultor; 1a FONT: 1905]

adj i m i f Dit de la persona que es dedica a la vinicultura.

->vinicultura

■vinicultura

[de vini- i -cultura; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ENOL Art d’elaborar vi.

->vinífer

■vinífer -a

[del ll. vinĭfer, -a, -um, íd. (v. vini- i -fer)]

adj AGR i ENOL Que produeix vi.

->vinificació

■vinificació

Part. sil.: vi_ni_fi_ca_ci_ó

[de vinificar]

f 1 ENOL Conjunt de les operacions i els processos de l’elaboració del vi.

2 p ext QUÍM Conversió d’un suc que conté sucre en un líquid alcohòlic per fermentació.

->vinificar

■vinificar

[de vi]

v tr Efectuar una vinificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vinificar

GERUNDI: vinificant

PARTICIPI: vinificat, vinificada, vinificats, vinificades

INDICATIU PRESENT: vinifico, vinifiques, vinifica, vinifiquem, vinifiqueu, vinifiquen

INDICATIU IMPERFET: vinificava, vinificaves, vinificava, vinificàvem, vinificàveu, vinificaven

INDICATIU PASSAT: vinifiquí, vinificares, vinificà, vinificàrem, vinificàreu, vinificaren

INDICATIU FUTUR: vinificaré, vinificaràs, vinificarà, vinificarem, vinificareu, vinificaran

INDICATIU CONDICIONAL: vinificaria, vinificaries, vinificaria, vinificaríem, vinificaríeu, vinificarien

SUBJUNTIU PRESENT: vinifiqui, vinifiquis, vinifiqui, vinifiquem, vinifiqueu, vinifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: vinifiqués, vinifiquessis, vinifiqués, vinifiquéssim, vinifiquéssiu, vinifiquessin

IMPERATIU: vinifica, vinifiqui, vinifiquem, vinifiqueu, vinifiquin

->vinil

■vinil

m QUÍM ORG Radical derivat de l’etè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, de fórmula H₂C=CH—.

->vinilacetilè

vinilacetilè

m QUÍM ORG Butení, de fórmula CH₂=CH—C≡CH, gas incolor, inflamable i explosiu, obtingut per dimerització de l’acetilè.

->vinilació

vinilació, reacció de

Part. sil.: vi_ni_la_ci_ó

QUÍM ORG Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic.

->vinilbenzè

■vinilbenzè

m QUÍM ORG Estirè.

->viníleg

viníleg -íloga

adj QUÍM ORG Que presenta vinilogia. Sèries vinílogues.

->vinílic

■vinílic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent al grup vinil.

2 Que conté un grup vinil.

3 resina vinílica PLÀST Denominació genèrica de les resines formades per polimerització de monòmers vinílics.

->vinilidè

vinilidè

m QUÍM ORG Radical bivalent derivat de l’etè per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen d’un dels seus àtoms de carboni.

->vinilogia

vinilogia, principi de

Part. sil.: vi_ni_lo_gi_a

QUÍM ORG Principi que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH═CH)_n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.

->vinjola

vinjola

[der. regressiu de vinjolita]

f dial ORNIT Falcillot.

->vinjolita

vinjolita

[del ll. vg. falcīcula ‘falcilla’, a través d’un pl. àr. fåljiliât, d’on foljilita i filjolita per metàtesi i finjolita per dissimilació, amb contaminació de v de volare ‘volar’]

f dial ORNIT Oreneta.

->vinós

■vinós -osa

[del ll. vinosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Relatiu o pertanyent al vi. Una alenada vinosa.

2 Que s’assembla al vi per alguna qualitat, especialment pel color.

3 Dit del gust, l’olor, el color, etc., de vi o com de vi.

->vinositat

■vinositat

[del ll. td. vinosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de vinós.

->vinoteca

vinoteca

f ENOL Enoteca.

->vint

■vint

[del ll. vīginti, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: o., Metge]

1 adj Dinou més un, dues vegades deu. Una distància de vint quilòmetres.

2 adj i m i f El que fa vint; vintè. La pàgina vint. El vint de setembre.

3 m [pl vints] 1 El nombre vint, 20. Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són: vint-i-un, vint-i-una, 21; vint-i-dos, vint-i-dues, 22; vint-i-tres, 23; vint-i-quatre, 24; vint-i-cinc, 25; vint-i-sis, 26; vint-i-set, 27; vint-i-vuit, 28; vint-i-nou, 29. Els mateixos usats com a substantius són: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, etc.

2 p ext Allò designat amb el nombre vint. El vint passa per sota casa.

4 m i f Els vint primers.

5 les vint La vintena hora des de les dotze de la nit; les vuit del vespre. El tren surt a les vint quaranta.

->vintè

■vintè -ena

[de vint; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 20è 20a] Que, en una sèrie, en té dinou davant seu, el que fa vint.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en vint parts iguals. La vintena part d’una cosa.

2 m Un vintè, 1/20. Disset vintens, 17/20. Els ordinals i fraccionaris compresos entre vintè i trentè són: vint-i-unè, vint-i-dosè, vint-i-tresè, vint-i-quatrè, vint-i-cinquè, vint-i-sisè, vint-i-setè, vint-i-vuitè, vint-i-novè (femení: vint-i-unena, vint-i-dosena, vint-i-tresena, etc.).

3 f 1 Nombre, aproximatiu, de vint. Devia haver-hi una vintena d’assistents.

2 esp Vint anys d’edat.

->vintejar

■vintejar

[de vint]

v intr Tenir pels volts de vint anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vintejar

GERUNDI: vintejant

PARTICIPI: vintejat, vintejada, vintejats, vintejades

INDICATIU PRESENT: vintejo, vinteges, vinteja, vintegem, vintegeu, vintegen

INDICATIU IMPERFET: vintejava, vintejaves, vintejava, vintejàvem, vintejàveu, vintejaven

INDICATIU PASSAT: vintegí, vintejares, vintejà, vintejàrem, vintejàreu, vintejaren

INDICATIU FUTUR: vintejaré, vintejaràs, vintejarà, vintejarem, vintejareu, vintejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vintejaria, vintejaries, vintejaria, vintejaríem, vintejaríeu, vintejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vintegi, vintegis, vintegi, vintegem, vintegeu, vintegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vintegés, vintegessis, vintegés, vintegéssim, vintegéssiu, vintegessin

IMPERATIU: vinteja, vintegi, vintegem, vintegeu, vintegin

->vintenejar

■vintenejar

[de vint]

v intr Vintejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vintenejar

GERUNDI: vintenejant

PARTICIPI: vintenejat, vintenejada, vintenejats, vintenejades

INDICATIU PRESENT: vintenejo, vinteneges, vinteneja, vintenegem, vintenegeu, vintenegen

INDICATIU IMPERFET: vintenejava, vintenejaves, vintenejava, vintenejàvem, vintenejàveu, vintenejaven

INDICATIU PASSAT: vintenegí, vintenejares, vintenejà, vintenejàrem, vintenejàreu, vintenejaren

INDICATIU FUTUR: vintenejaré, vintenejaràs, vintenejarà, vintenejarem, vintenejareu, vintenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vintenejaria, vintenejaries, vintenejaria, vintenejaríem, vintenejaríeu, vintenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vintenegi, vintenegis, vintenegi, vintenegem, vintenegeu, vintenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vintenegés, vintenegessis, vintenegés, vintenegéssim, vintenegéssiu, vintenegessin

IMPERATIU: vinteneja, vintenegi, vintenegem, vintenegeu, vintenegin

->vintenni

■vintenni

m Període de vint anys.

->vint-i-quatrè

vint-i-quatrè -ena

1 adj Que en una sèrie en té vint-i-tres davant seu, que fa vint-i-quatre. El vint-i-quatrè dia de cada mes.

2 adj i m Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en vint-i-quatre parts.

3 en vint-i-quatrè (o simplement vint-i-quatrè) 1 Llibre, fullet, etc., de mida igual a la vint-i-quatrena part d’un plec (de 7 a 10 cm).

2 Forma de quaranta-vuit pàgines: vint-i-quatre de blanc i vint-i-quatre de retiratge.

4 vint-i-quatrena de cort HIST Comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les corts.

->vinya

■vinya

[del ll. vīnea, ‘camp plantat de ceps’, der. de vinum, forma fem. substantivada de l’adj. vineus, -a, -um ‘del vi, relatiu al vi’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 BOT i 1 AGR Planta de la família de les vitàcies (Vitis vinifera), amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, en panícula, que constitueixen una fruita excel·lent i dels quals és fet el vi.

2 vinya verge JARD Liana de la família de les vitàcies (Parthenocissus quinquefolia), de circells amb discs adhesius, fulles palmatisectes amb folíols el·líptics, flors petites, agrupades en tirsos, i fruits en baia globosa.

2 1 AGR i VITIC Camp plantat de vinyes o ceps.

2 col·loq Allò que dóna gran fruit, molt de profit, amb poc de treball. Aquesta botiga és una vinya. Un bon sou per cinc hores diàries: ha trobat una vinya!

3 la por guarda la vinya col·loq Expressió usada per a posar en relleu que, prenent precaucions, hom conserva allò que té o s’estalvia adversitats.

4 la vinya del Senyor (o de Déu) col·loq El món. De tot hi ha a la vinya del Senyor.

->vinyal

vinyal

[del ll. vinealis ‘de la vinya’]

m ZOOL Cargol de les vinyes.

->vinyar

■vinyar

[de vinya; 1a FONT: s. XX, Oller]

m AGR Terreny plantat de vinyes.

->vinyataire

■vinyataire

Part. sil.: vi_nya_tai_re

[de vinya]

m i f AGR Vinyater.

->vinyater

■vinyater -a

[de vinya; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f AGR Persona que té, que conrea, vinyes.

->vinyer

■vinyer

[de vinya; 1a FONT: 1305]

m AGR Vinyar.

->vinyet

■vinyet

[de vinya; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m AGR Vinyar.

->vinyeta

■vinyeta

[de vinya; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ART i GRÀF 1 Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.

2 Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.

3 Dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d’un text.

4 Petit dibuix tallat seguint la forma d’una etiqueta i col·locat sobre diferents objectes destinats al comerç.

5 orla de vinyetes Sèrie de vinyetes senzilles que serveix de marc a una composició artística.

2 ARQUIT Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i circells filigranats.

->vinyetar

vinyetar

v intr ÒPT Produir, un instrument òptic, un vinyetatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vinyetar

GERUNDI: vinyetant

PARTICIPI: vinyetat, vinyetada, vinyetats, vinyetades

INDICATIU PRESENT: vinyeto, vinyetes, vinyeta, vinyetem, vinyeteu, vinyeten

INDICATIU IMPERFET: vinyetava, vinyetaves, vinyetava, vinyetàvem, vinyetàveu, vinyetaven

INDICATIU PASSAT: vinyetí, vinyetares, vinyetà, vinyetàrem, vinyetàreu, vinyetaren

INDICATIU FUTUR: vinyetaré, vinyetaràs, vinyetarà, vinyetarem, vinyetareu, vinyetaran

INDICATIU CONDICIONAL: vinyetaria, vinyetaries, vinyetaria, vinyetaríem, vinyetaríeu, vinyetarien

SUBJUNTIU PRESENT: vinyeti, vinyetis, vinyeti, vinyetem, vinyeteu, vinyetin

SUBJUNTIU IMPERFET: vinyetés, vinyetessis, vinyetés, vinyetéssim, vinyetéssiu, vinyetessin

IMPERATIU: vinyeta, vinyeti, vinyetem, vinyeteu, vinyetin

->vinyetatge

vinyetatge

m ÒPT Obscuriment visible de les vores d’una imatge, que s’esdevé quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena il·luminació.

->vinyolenc

vinyolenc -a

adj i m i f De Vinyols i els Arcs (Baix Camp).

->vinyòvol

■vinyòvol -a

[d’origen incert, probablement d’un ll. vīnŏfŏrum, llatinització del gr. oinóphoros (també en una forma ll. oenŏphŏrus) ‘vinya; recipient de vi; portador de vi’, amb influx de vinya en la -ny- i canvi de la terminació -or per la més freqüent -ol; 1a FONT: 1344]

m i f 1 Persona que guarda una vinya.

2 A Menorca, treballador agrícola especialitzat en la cura dels ceps de les vinyes.

3 A Menorca, conreador d’una vinya o explotació de secà de reduïdes dimensions, prop d’una població.

->vió

■vió

Part. sil.: vi_ó

[de via¹; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 Llista o via.

2 esp TÈXT Cadascuna de les llistes d’ordit estretes i poc espaiades.

3 pl TÈXT Nom donat genèricament als teixits amb llistes longitudinals molt estretes.

->vioform

vioform

Part. sil.: vi_o_form

m FARM Iodoclorooxiquinolina, de fórmula C₉H₄ICl(OH)N, substància de color groguenc, inodora i insípida, emprada com a antisèptic en comptes del iodoform.

->viola¹

■viola¹

Part. sil.: vi_o_la

[del ll. viŏla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 BOT 1 Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).

2 Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.

3 viola blanca Anemone alpina.

4 viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.

5 viola d’aigua Pingüícula.

6 viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.

7 viola morenera Ciclamen baleàric.

2 LIT En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.

->viola²

■viola²

Part. sil.: vi_o_la

[d’origen incert, probablement de l’oc. viula (i viola), der. de viular ‘tocar un instrument de corda i també de vent’, de caràcter onomatopeic; 1a FONT: 1410]

MÚS 1 f 1 Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.

2 viola de gamba Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.

3 viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.

4 viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.

2 m i f Músic que toca la viola.

->viola³

■viola³

Part. sil.: vi_o_la

f JOCS Joc que consisteix a saltar per damunt d’una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.

->violable

■violable

Part. sil.: vi_o_la_ble

[del ll. violabĭlis, íd.]

adj Susceptible d’ésser violat.

->violaci

■violaci -àcia

Part. sil.: vi_o_la_ci

[del ll. violaceus, -a, -um, íd.]

adj Que tira a violat.

->violàcies

■violàcies

Part. sil.: vi_o_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles generalment simples, alternes i estipulades, flors hermafrodites, pentàmeres, solitàries o en inflorescències racemoses, i fruits en càpsula o rarament en baia.

2 sing Planta de la família de les violàcies.

->violació

■violació

Part. sil.: vi_o_la_ci_ó

[del ll. violatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Acció de violar.

2 1 Profanació, corrupció. Violació d’un sepulcre, d’un lloc sagrat.

2 esp Acte carnal sense consentiment d’algú o en contra de la seva voluntat.

3 DR PEN Delicte dels anomenats contra la llibertat sexual, consistent a jeure amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé amb una persona incapaç de donar-lo, sia perquè és privada de raó o de sentits, sia perquè és menor de dotze anys.

3 1 Acció encaminada a forçar un lloc privat o tancat, a envair il·legalment, etc.

2 violació de domicili DR PEN Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.

4 1 Transgressió de qualsevol obligació legal o moral. Violació d’un pacte, d’una promesa.

2 violació de correspondència DR PEN Delicte contra els drets de la persona (inviolabilitat de la correspondència) comès pel funcionari que obre la correspondència o que n’impedeix l’arribada a la seva destinació, o per part d’un particular.

3 violació de secrets DR PEN Delicte consistent en la divulgació de secrets, que revesteix diverses categories, segons les classes de secret.

->violador

■violador -a

Part. sil.: vi_o_la_dor

[del ll. violator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Que viola.

->violament

■violament

Part. sil.: vi_o_la_ment

[de violar²; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Violació.

->violar¹

■violar¹

Part. sil.: vi_o_lar

[de viola¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m JARD Lloc plantat de violes.

->violar²

■violar²

Part. sil.: vi_o_lar

[del ll. violare, íd., der. de vis ‘força’; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 1 Cometre una acció contra alguna cosa que hom és tingut de respectar. Violar una llei, un precepte, una regla. Violar un jurament, un pacte. Violar el secret epistolar.

2 esp Entrar sense autorització a la casa d’una altra persona. Us acusaré d’haver violat el meu domicili.

3 esp Profanar un lloc sagrat. Violar una església, una sepultura.

2 1 Forçar algú a un acte sexual contra la seva voluntat. Va violar la seva veïna.

2 esp DR PEN Cometre la violació d’una persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: violar

GERUNDI: violant

PARTICIPI: violat, violada, violats, violades

INDICATIU PRESENT: violo, violes, viola, violem, violeu, violen

INDICATIU IMPERFET: violava, violaves, violava, violàvem, violàveu, violaven

INDICATIU PASSAT: violí, violares, violà, violàrem, violàreu, violaren

INDICATIU FUTUR: violaré, violaràs, violarà, violarem, violareu, violaran

INDICATIU CONDICIONAL: violaria, violaries, violaria, violaríem, violaríeu, violarien

SUBJUNTIU PRESENT: violi, violis, violi, violem, violeu, violin

SUBJUNTIU IMPERFET: violés, violessis, violés, violéssim, violéssiu, violessin

IMPERATIU: viola, violi, violem, violeu, violin

->violari

■violari

Part. sil.: vi_o_la_ri

[del b. ll. català i aragonès violarium, d’origen incert, possiblement der. de viola, potser per la relació d’aquest tipus de pensió amb institucions religioses i la connotació que hi ha tingut el color violat; 1a FONT: c. 1280]

m 1 DR CIV Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital.

2 a violari ant Vitalíciament, per tota la vida.

->violat¹

■violat¹

Part. sil.: vi_o_lat

[v. violat²]

m ÒPT Color violat, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, després de l’indi.

->violat²

■violat² -ada

Part. sil.: vi_o_lat

[de viola¹]

adj 1 Confeccionat amb violes. Xarop violat.

2 Del color de la viola, morat clar.

->violència

■violència

Part. sil.: vi_o_lèn_ci_a

[del ll. violentia, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 Qualitat de violent. La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs. Violència de caràcter.

2 1 Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb la violència. Un règim de violència.

2 Acció violenta. Les violències de la soldadesca.

3 DR Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.

4 fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa.

5 fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.

6 fer violència (a algú) Violar-lo.

7 fer violència (a un text) Fer-li dir una cosa que no diu.

->violent

■violent -a

Part. sil.: vi_o_lent

[del ll. violentus, -a, -um, íd., der. de vis ‘força’; 1a FONT: c. 1260]

adj 1 1 Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa. Un esforç violent. Una tempestat violenta.

2 fig Una passió violenta. Un contrast violent de colors.

2 1 Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc. Mitjans violents. Una manifestació violenta.

2 Agressiu. Un home, un caràcter, un discurs, violent.

3 1 Forçat 2. Una actitud violenta. Una interpretació violenta del text.

2 Dit d’una situació en la qual hom està violent.

3 Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta penible. M’és molt violent de demanar-li-ho.

4 Cohibit, mancat de naturalitat, en una situació determinada. A ca la sogra sempre em sento, em trobo, molt violent. Haver de demanar diners et fa estar violent.

->violentament

■violentament

Part. sil.: vi_o_len_ta_ment

[de violent; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera violenta.

->violentar

■violentar

Part. sil.: vi_o_len_tar

[de violent; 1a FONT: 1561]

v tr 1 Constrènyer algú per la violència a fer una cosa. Violentava els presos fent-los treballar de valent.

2 Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència. Violentar una porta, una caixa forta.

3 Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari. Violentar un domicili.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: violentar

GERUNDI: violentant

PARTICIPI: violentat, violentada, violentats, violentades

INDICATIU PRESENT: violento, violentes, violenta, violentem, violenteu, violenten

INDICATIU IMPERFET: violentava, violentaves, violentava, violentàvem, violentàveu, violentaven

INDICATIU PASSAT: violentí, violentares, violentà, violentàrem, violentàreu, violentaren

INDICATIU FUTUR: violentaré, violentaràs, violentarà, violentarem, violentareu, violentaran

INDICATIU CONDICIONAL: violentaria, violentaries, violentaria, violentaríem, violentaríeu, violentarien

SUBJUNTIU PRESENT: violenti, violentis, violenti, violentem, violenteu, violentin

SUBJUNTIU IMPERFET: violentés, violentessis, violentés, violentéssim, violentéssiu, violentessin

IMPERATIU: violenta, violenti, violentem, violenteu, violentin

->violer¹

■violer¹

Part. sil.: vi_o_ler

[de viola¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 BOT i JARD 1 Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes (Matthiola sp), de fulles simples alternes, flors en raïms i fruits en síliqua. Cal esmentar el violer blanc, o violer vermell (M. incana) i el violer marí (M. sinuata).

2 violer de Sant Josep Prímula viscosa.

3 violer groc Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Cheiranthus cheiri), de fulles alternes lanceolades, flors grogues, sovint tacades de bru, en raïms, i de fruits en síliqua.

2 Gerro llarg i prim, especial per a posar-hi violes.

->violer²

■violer² -a

Part. sil.: vi_o_ler

[de viola²; 1a FONT: 1575, DPou.]

m i f OFIC 1 Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades.

2 Guitarrer.

->violerar

■violerar

Part. sil.: vi_o_le_rar

[de violer¹]

m JARD Violar.

->violeria

■violeria

Part. sil.: vi_o_le_ri_a

[de violer²]

f OFIC 1 Ofici de violer.

2 Obra de violer.

->violeta¹

■violeta¹

Part. sil.: vi_o_le_ta

[de viola¹]

m 1 ÒPT Violat.

2 COL 1 Matèria colorant violada.

2 violeta cristall QUÍM ANAL Colorant del trifenilmetà que hom obté per escalfament de la p-bis(dimetilamino)benzofenona amb N,N-dimetilanilina, en presència de fosgen.

3 violeta de genciana BIOL i FARM Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.

->violeta²

■violeta²

Part. sil.: vi_o_le_ta

[de viola¹]

1 f BOT 1 Viola.

2 violeta africana Gènere de plantes ornamentals de la família de les gesneriàcies (Saintpaulia sp), de fulles d’un verd intens o variegades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra. Hom l’anomena també saintpàulia.

3 violeta roquera Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Hippocrepis balearica), de fulles imparipinnades, flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci.

2 adj inv i m Del color de la violeta; violat.

->violí¹

■violí¹

Part. sil.: vi_o_lí

[de l’it. violino, íd., der. de viola (v. aquest mot); 1a FONT: 1696, DLac.]

1 MÚS 1 m Instrument de corda i arquet, d’uns 70 cm de llarg, amb mànec sense trasts i caixa de ressonància de fusta amb dos calats en forma de efa, que hom es col·loca entre la mandíbula i l’espatlla.

2 m i f Músic que toca el violí; violinista.

2 m CONSTR NAV Peça extrema del tallamar d’un vaixell que, en lloc de portar un mascaró, porta una figura espiral.

3 m OFIC Arquet.

->violí²

■violí²

Part. sil.: vi_o_lí

[de viola²]

m BOT Nom donat a algunes plantes del gènere Oxalis, exòtiques, introduïdes com a plantes de jardí, que es caracteritzen pel color violaci de llurs flors.

->violinista

■violinista

Part. sil.: vi_o_li_nis_ta

[de violí¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f MÚS 1 Músic que toca el violí.

2 violinista primer concertino 2 2.

->violista

■violista

Part. sil.: vi_o_lis_ta

[de viola²]

m i f MÚS Músic que toca la viola.

->violle

violle

Part. sil.: vi_o_lle

[del nom del físic francès Jules Violle (1841-1923)]

m METROL Unitat d’intensitat lluminosa, equivalent a 20 bugies decimals.

->violó

■violó

Part. sil.: vi_o_ló

[de l’oc. (o el fr.) violon, íd., der. de viola; 1a FONT: 1599]

m ant MÚS Contrabaix.

->violoncel

■violoncel

Part. sil.: vi_o_lon_cel

[de l’it. violoncello, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

MÚS 1 m Baix de l’actual família dels instruments de cordes fregades amb arquet.

2 m i f Músic que toca el violoncel; violoncel·lista.

->violoncel·lista

■violoncel·lista

Part. sil.: vi_o_lon_cel_lis_ta

[de violoncel]

m i f MÚS Músic que toca el violoncel.

->viomicina

viomicina

Part. sil.: vi_o_mi_ci_na

f FARM Antibiòtic obtingut de Streptomyces puniceus, emprat en el tractament de la tuberculosi.

->vionar

■vionar

Part. sil.: vi_o_nar

[de vió]

v tr Fer vions, especialment a un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vionar

GERUNDI: vionant

PARTICIPI: vionat, vionada, vionats, vionades

INDICATIU PRESENT: viono, viones, viona, vionem, vioneu, vionen

INDICATIU IMPERFET: vionava, vionaves, vionava, vionàvem, vionàveu, vionaven

INDICATIU PASSAT: vioní, vionares, vionà, vionàrem, vionàreu, vionaren

INDICATIU FUTUR: vionaré, vionaràs, vionarà, vionarem, vionareu, vionaran

INDICATIU CONDICIONAL: vionaria, vionaries, vionaria, vionaríem, vionaríeu, vionarien

SUBJUNTIU PRESENT: vioni, vionis, vioni, vionem, vioneu, vionin

SUBJUNTIU IMPERFET: vionés, vionessis, vionés, vionéssim, vionéssiu, vionessin

IMPERATIU: viona, vioni, vionem, vioneu, vionin

->vionat

vionat -ada

Part. sil.: vi_o_nat

[de vionar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj TÈXT Llistat, viat.

->viot

■viot

Part. sil.: vi_ot

Hom.: biot

[de vió]

m TÈXT 1 Cadascuna de les llistes de fils de color diferent dins una mateixa faixa, en l’ordissatge.

2 Peça ordida i disposada a tall de corda, tal com surt dels ordidors a mà, a punt d’ésser enrotllada damunt un plegador.

->vip

vip

[acrònim de l’anglès Very Important Person] m i f Personalitat, persona coneguda pel seu prestigi, fama o distinció, que és objecte de tracte preferent. A l’estrena de l’obra de teatre, van assistir-hi molts vips.

->v. i p.

v. i p.

abrev vist i plau.

->viperat

■viperat -ada

[calc del fr. vivré, íd.; també del ll. vīpĕra ‘escurçó’]

adj HERÀLD 1 Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles quadrats.

2 Dit de la partició feta amb dents d’angles quadrats.

->viperí

■viperí -ina

[del ll. viperīnus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la vibra o escurçó.

2 fig Verinós. Llengua viperina.

2 f BOT Paradella mollerosa.

->vipèrids

■vipèrids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzat per la forma triangular del cap, eventualment proveït d’espines o bé de banyes, la cua prènsil, diferenciada del cos, i de posseir (els proteròglifs) glàndules verinoses i dents inoculadores. Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus (les serps de cascavell) i Vipera (els escurçons).

2 sing Rèptil de la família dels vipèrids.

->vira

■vira

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *vĕria, ll. cl. vĕrua, neutre pl. de veru ‘dard’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f 1 ant Sageta prima i de punta molt aguda.

2 CALÇ Tira de sola que els sabaters cusen, per a reforç del calçat, al voltant de la sabata entre la sola i la pell.

3 Franja de distint color. La vira de la barretina. Les vires de la cansalada.

->virada

■virada

[de virar¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Acció de virar.

->virador

■virador

[de virar¹]

m FOTOG Líquid emprat per a efectuar el viratge de les fotografies.

->virago

■virago

[del ll. virago, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f Dona homenenca; gallimarsot.

->viral

viral

adj MICROB Víric.

->virals

virals

m MICROB 1 pl Ordre de microorganismes pertanyents a la classe dels microtatobiotes en el qual hom agrupa els virus.

2 sing Microorganisme de l’ordre dels virals.