->gerundense

gerundense

adj i m i f 1 De Gerunda (antiga ciutat romana, actual Girona).

2 Gironí.

->gerundi

■gerundi

[del ll. gerundium, íd., der. de gerundus, -a, -um, participi pres. passiu, temps d’obligació, ‘allò que ha de ser acomplert’, del ll. gerĕre ‘portar, dur a terme, acomplir’; 1a FONT: c. 1900]

m GRAM [abrev ger.] Forma no personal del verb amb valor bàsicament adverbial, que acaba en -ant, -ent, i -int.

->gerúsia

■gerúsia

Part. sil.: ge_rú_si_a

[del ll. gerūsĭa, i aquest, del gr. gerousia, íd.]

f HIST A Esparta, senat o consell dels ancians.

->gerzeà

gerzeà -ana

Part. sil.: ger_ze_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al període gerzeà.

2 m Període calcolític de la prehistòria egípcia que segueix l’amratià.

->ges

■ges

[de l’àr. ǧiṣṣ, íd. (v. guix)]

[pl gessos] m ant i dial Guix.

->gesmil

gesmil

[dissimilació de l’ant. gesmir, variant ant. valenciana de gessamí]

m dial BOT i JARD Flor del gesmiler; gessamí.

->gesmiler

■gesmiler

[de gesmil]

m dial BOT i JARD Gessamí.

->gesneriàcies

■gesneriàcies

Part. sil.: ges_ne_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores, generalment herbàcies de fulles simples i oposades i de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. Cal destacar-ne l’orella d’ós (Ramonda myconi).

2 sing Planta de la família de les gesneriàcies.

->gesp

■gesp

[variant de gespa]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Festuca eskia), de fulles junciformes, dures, punxants i relliscoses, pròpia dels prats assolellats i rosts dels Pirineus.

->gespa

■gespa

[del ll. caespes, -ĭtis ‘gleva herbada’, a través segurament d’una pronunciació descurada d’una altra forma dial. pirinenca, géspet, en el seu pl. géspe(t)s; 1a FONT: c. 1880]

f Herba menuda, atapeïda i en gran part graminoide, que cobreix totalment el sòl.

->gespet

■gespet

m 1 BOT Lloc poblat de gesp.

2 GEOBOT Comunitat vegetal dominada pel gesp.

->gessa

gessa

[de ges]

f GEOL 1 ant i dial Guixera.

2 Indret on afloren materials de natura guixenca, normalment d’origen evaporític.

->gessaire

■gessaire

Part. sil.: ges_sai_re

[de ges]

m i f Guixaire.

->gessamí

■gessamí

[de l’àr. yāsamîn, d’origen persa; la variant avui més usada llessamí suposa el mot àr. amb l’article: al-yāsamîn; 1a FONT: s. XIV]

m BOT i JARD 1 1 Planta arbustiva enfiladissa de la família de les oleàcies (Jasminum officinale), amb fulles oposades, imparipinnades i flors blanques i oloroses.

2 gessamí groc Planta arbustiva enfiladissa de la família de les oleàcies (Jasminum fruticans), amb fulles alternes i flors grogues.

2 gessamí blau Planta enfiladissa de la família de les plumbaginàcies (Plumbago auriculata), amb fulles simples i flors blaves.

3 gessamí de Virgínia Arbust enfiladís de la família de les bignoniàcies (Campsis radicans), amb fulles imparipinnades i de flors atrompetades.

4 gessamí de Xile Liana de la família de les apocinàcies (Mandevilla laxa), de fulles ovades i de flors infundibuliformes blanques i vermelloses.

->gest

■gest

[del ll. gĕstus, -ūs ‘actitud del cos’, der. del ll. gerĕre ‘portar, dur a terme, acomplir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Moviment del braç, del cap, del cos, etc., que expressa certs pensaments, certs sentiments, que fa més expressiu el llenguatge.

2 Acte realitzat per un impuls o un sentiment. Va tenir un gest de generositat i em va perdonar.

3 mal gest TRAUM Moviment que causa una lesió.

->gesta

■gesta

[del ll. gesta, pl. neutre de gestus, -a, -um, participi de gerĕre ‘portar, dur a terme, acomplir’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Acció memorable.

2 Narració de fets memorables. Cançons de gesta.

->gestació

■gestació

Part. sil.: ges_ta_ci_ó

[del ll. gestatio, -ōnis ‘acció de portar’, der. del ll. gestare ‘portar d’ací d’allà; portar amb si; transportar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 ZOOL i MED Procés de formació i desenvolupament de l’embrió en les femelles dels animals vivípars.

2 fig La gestació d’un poema.

->gestagen

gestagen

[cpt. científic híbrid de l’arrel ll. de gestatio ‘gestació’ i -gen]

m BIOQ Nom genèric de les hormones sexuals femenines que afavoreixen l’inici i la continuació de l’embaràs.

->gestaltisme

■gestaltisme

m 1 PSIC Corrent de la psicologia segons el qual els processos psíquics són considerats com a formes o totalitats organitzades (en alemany gestalt) i no com a addicions d’activitats o elements separats. És anomenat també psicologia de la forma.

2 ART Tendència de l’art abstracte que afirma que l’obra d’art ha d’ésser formada per l’esperit abans de la seva execució sense rebre cap influència dels elements formals de la natura ni de la sensibilitat.

->gestant

■gestant

[del ll. gestans, -ntis, participi pres. de gestare ‘portar d’ací d’allà; portar amb si, transportar’]

f Dona embarassada.

->gestar

■gestar

[del ll. gestare ‘portar d’ací d’allà; portar amb si; transportar’, freqüentatiu del ll. gerĕre ‘portar, dur a terme, acomplir’]

v 1 tr ZOOL i MED Formar i desenvolupar les femelles dels animals vivípars l’embrió en llurs entranyes fins al moment del part.

2 fig 1 tr Elaborar i desenvolupar (alguna cosa: idees, sentiments, obres).

2 pron Una idea que es gestava des de feia temps.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gestar

GERUNDI: gestant

PARTICIPI: gestat, gestada, gestats, gestades

INDICATIU PRESENT: gesto, gestes, gesta, gestem, gesteu, gesten

INDICATIU IMPERFET: gestava, gestaves, gestava, gestàvem, gestàveu, gestaven

INDICATIU PASSAT: gestí, gestares, gestà, gestàrem, gestàreu, gestaren

INDICATIU FUTUR: gestaré, gestaràs, gestarà, gestarem, gestareu, gestaran

INDICATIU CONDICIONAL: gestaria, gestaries, gestaria, gestaríem, gestaríeu, gestarien

SUBJUNTIU PRESENT: gesti, gestis, gesti, gestem, gesteu, gestin

SUBJUNTIU IMPERFET: gestés, gestessis, gestés, gestéssim, gestéssiu, gestessin

IMPERATIU: gesta, gesti, gestem, gesteu, gestin

->gesticulació

■gesticulació

Part. sil.: ges_ti_cu_la_ci_ó

[del ll. gesticulatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 Acció de gesticular;

2 l’efecte.

->gesticulador

■gesticulador -a

[del ll. gesticulator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que gesticula.

->gesticular

■gesticular

[del ll. gesticulari, íd., der. del ll. gesticŭlus, dimin. de gestus ‘gest’; 1a FONT: 1864, DLab.]

v intr Fer gests, especialment parlant. No parava de cridar i gesticular. Aquesta noia gesticula molt amb les mans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gesticular

GERUNDI: gesticulant

PARTICIPI: gesticulat, gesticulada, gesticulats, gesticulades

INDICATIU PRESENT: gesticulo, gesticules, gesticula, gesticulem, gesticuleu, gesticulen

INDICATIU IMPERFET: gesticulava, gesticulaves, gesticulava, gesticulàvem, gesticulàveu, gesticulaven

INDICATIU PASSAT: gesticulí, gesticulares, gesticulà, gesticulàrem, gesticulàreu, gesticularen

INDICATIU FUTUR: gesticularé, gesticularàs, gesticularà, gesticularem, gesticulareu, gesticularan

INDICATIU CONDICIONAL: gesticularia, gesticularies, gesticularia, gesticularíem, gesticularíeu, gesticularien

SUBJUNTIU PRESENT: gesticuli, gesticulis, gesticuli, gesticulem, gesticuleu, gesticulin

SUBJUNTIU IMPERFET: gesticulés, gesticulessis, gesticulés, gesticuléssim, gesticuléssiu, gesticulessin

IMPERATIU: gesticula, gesticuli, gesticulem, gesticuleu, gesticulin

->gestió

■gestió

Part. sil.: ges_ti_ó

[del ll. gestio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 ECON Conjunt d’operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una o més persones en nom de llurs propietaris i amb l’objecte d’obtenir-ne resultats beneficiosos.

2 gestió de negocis d’altri DR CIV Quasicontracte que neix quan hom té cura d’interessos d’altri sense mandat d’aquest i que produeix per al gestor l’obligació de donar comptes al propietari de la seva administració i el dret a rebre compensació de les despeses que l’activitat gestora li ha causat.

2 Cadascuna de les diligències que hom fa per aconseguir alguna cosa.

3 gestió de la informació Tècnica que es basa en la selecció, la interpretació, l’anàlisi i la distribució d’informació en una organització, i en el disseny i desenvolupament de sistemes d’informació en l’àmbit de les noves tecnologies.

->gestionar

■gestionar

Part. sil.: ges_ti_o_nar

[de gestió; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 Fer gestions per aconseguir alguna cosa. Gestionar una subvenció.

2 Portar o dirigir els afers d’una societat industrial o mercantil, d’una empresa, etc. Ara és el fill el qui li gestiona el negoci.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gestionar

GERUNDI: gestionant

PARTICIPI: gestionat, gestionada, gestionats, gestionades

INDICATIU PRESENT: gestiono, gestiones, gestiona, gestionem, gestioneu, gestionen

INDICATIU IMPERFET: gestionava, gestionaves, gestionava, gestionàvem, gestionàveu, gestionaven

INDICATIU PASSAT: gestioní, gestionares, gestionà, gestionàrem, gestionàreu, gestionaren

INDICATIU FUTUR: gestionaré, gestionaràs, gestionarà, gestionarem, gestionareu, gestionaran

INDICATIU CONDICIONAL: gestionaria, gestionaries, gestionaria, gestionaríem, gestionaríeu, gestionarien

SUBJUNTIU PRESENT: gestioni, gestionis, gestioni, gestionem, gestioneu, gestionin

SUBJUNTIU IMPERFET: gestionés, gestionessis, gestionés, gestionéssim, gestionéssiu, gestionessin

IMPERATIU: gestiona, gestioni, gestionem, gestioneu, gestionin

->gestor

■gestor -a

[del ll. gestor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1393]

1 adj i m i f Que gestiona.

2 m i f Persona que porta els afers d’una societat.

3 m i f Persona que professionalment es dedica, per encàrrec d’un tercer, a resoldre i a activar afers que no requereixen la compareixença de l’interessat.

4 gestor de negocis DR CIV Persona que, sense mandat, té cura de béns o d’interessos d’altri.

5 gestor d’informació Persona especialitzada en gestió de la informació.

->gestoria

■gestoria

Part. sil.: ges_to_ri_a

[de gestor]

f ECON 1 Càrrec de gestor.

2 Oficina especialitzada en la gestió de tràmits o negocis en nom de tercers.

->gestosi

gestosi

f PAT Preeclàmpsia.

->gestual

■gestual

Part. sil.: ges_tu_al

[de gest]

adj Relatiu o pertanyent al gest.

->gestualitat

■gestualitat

Part. sil.: ges_tu_a_li_tat

[de gestual]

f Conjunt dels gests, els moviments i les postures d’una persona. Parlava amb una gestualitat exagerada.

->get

■get

Hom.: jet

[de l’ant. getar, ll. jactare (v. gitar)]

m Git.

->getó

getó

[del fr. jeton, íd., der. de jeter, ant. ‘comptar, repartir’]

m Objecte d’aspecte de moneda amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.

->-geu

-geu

Forma sufixada del mot grec gẽ, que significa ‘terra’. Ex.: apogeu.

->geyserita

geyserita

f PETROG Gueiserita.

->gf

gf

símb METROL gram1 2 1.

->ghanès

■ghanès -esa

adj i m i f De Ghana (estat d’Àfrica).

->ghetto

ghetto^*

[it ] m HIST i SOCIOL Gueto.

->Gi

Gi

símb METROL gilbert.

->giàrdia

giàrdia

Part. sil.: gi_àr_di_a

f MICROB Gènere de protozous flagel·lats, el més conegut dels quals és la giardia lamblia, que segons les condicions es troba en estat de trofozoït o de cist.

->giardiosi

giardiosi

Part. sil.: gi_ar_di_o_si

f PAT Lambliasi.

->gibberel·lina

gibberel·lina

f FISIOL VEG Grup de fitohormones produïdes pel fong Gibberella fujikuroi i per les cèl·lules de totes les plantes superiors.

->gibbsita

■gibbsita

f MINERAL Hidrargil·lita.

->gibelí

■gibelí -ina

adj i m i f ZOOL Mart gibelí.

->gibel·lí

■gibel·lí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als gibel·lins.

2 m i f HIST A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política dels emperadors germànics, enfrontada als güelfs.

->gibel·linisme

■gibel·linisme

m HIST Doctrina i actitud dels gibel·lins.

->gibó

■gibó

[de l’angl. gibbon, importat pel naturalista fr. J.-F. Dupleix (1697-1763), manlleu d’un parlar de l’interior de l’Índia]

m ZOOL Nom donat als primats antropomorfs de la família dels pòngids que pertanyen als gèneres Symphalangus i Hylobates.

->gibós

■gibós -osa

[del ll. gibbosus, -a, -um, íd., der. de gibbus ‘gep’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que fa gep.

2 BOT En forma de bossa, com la corol·la dels conillets.

->gibositat

■gibositat

[de gibós]

f Gep, protuberància.

->gibraltareny

■gibraltareny -a

adj i m i f De Gibraltar (territori del S de la Península Ibèrica).

->gibrell

■gibrell

[dissimilació del cat. ant. llibrell, encara dial., d’origen incert, possiblement del ll. *labrĕllum, dimin. de labrum ‘pica, banyera, trull’, potser a través d’un mossàrab librẽl; 1a FONT: c. 1390]

m Vas rodó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos diversos.

->gibrella

■gibrella

[de gibrell]

f Vas semblant al gibrell, però més alt i de base més petita.

->gibrellada

■gibrellada

[de gibrell]

f Allò que cap en un gibrell o gibrella.

->gibrelleta

■gibrelleta

[de gibrella; 1a FONT: 1614]

f 1 Gibrella petita.

2 esp Orinal.

->gicar

■gicar

[variant, per metàtesi, de jaquir]

v tr vulg Jaquir, deixar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gicar

GERUNDI: gicant

PARTICIPI: gicat, gicada, gicats, gicades

INDICATIU PRESENT: gico, giques, gica, giquem, giqueu, giquen

INDICATIU IMPERFET: gicava, gicaves, gicava, gicàvem, gicàveu, gicaven

INDICATIU PASSAT: giquí, gicares, gicà, gicàrem, gicàreu, gicaren

INDICATIU FUTUR: gicaré, gicaràs, gicarà, gicarem, gicareu, gicaran

INDICATIU CONDICIONAL: gicaria, gicaries, gicaria, gicaríem, gicaríeu, gicarien

SUBJUNTIU PRESENT: giqui, giquis, giqui, giquem, giqueu, giquin

SUBJUNTIU IMPERFET: giqués, giquessis, giqués, giquéssim, giquéssiu, giquessin

IMPERATIU: gica, giqui, giquem, giqueu, giquin

->gicler

■gicler

[del fr. gicleur, íd., der. de gicler ‘brollar, esquitxar’, de l’ant. fr. ciscler ‘fuetejar’, d’origen incert]

m 1 MOT Peça del carburador, proveïda d’un forat calibrat, a través de la qual és introduït el carburant al conducte d’aspiració, on és polvoritzat en ésser aspirat pel corrent d’aire.

2 p ext Broc, proveït d’un forat calibrat, que procura una sortida controlada a un fluid.

->giga

■giga

[del fr. gigue, i aquest, probablement de l’ant. alt al. gîga (al. Geige) ‘violí’, possiblement emparentat amb un verb germ. geiga ‘oscil·lar’]

f DANSA Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari.

->giga-

■giga-

METROL [símb: G] Forma prefixada del mot grec gígas, que significa ‘gegant’ i que, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10⁹.

->gigantisme

■gigantisme

m 1 BIOL Grandària considerablement superior a la normal d’una cèl·lula, d’un orgànul cel·lular, d’un individu o d’una determinada varietat de raça.

2 fig Tendència a concebre idees grandioses, projectes colossals.

->giganto-

■giganto-

Forma prefixada del mot grec gígas, gígantos, que significa ‘gegant’. Ex.: gigantologia, gigantomàquia.

->gigantomàquia

■gigantomàquia

Part. sil.: gi_gan_to_mà_qui_a

f MIT Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus.

->gigantostracis

gigantostracis

m pl PALEONT i ZOOL Euriptèrids.

->gigaoctet

■gigaoctet

Part. sil.: gi_ga_oc_tet

m INFORM Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1 024 megaoctets.

->gigartinàcies

gigartinàcies

Part. sil.: gi_gar_ti_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de gigartinals.

2 sing Alga de la família de les gigartinàcies.

->gigartinals

■gigartinals

f BOT 1 pl Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies constituït per algues marines amb alternança de generacions, de tal·lus gros, ramificat i aplanat.

2 sing Alga de l’ordre de les gigartinals.

->gigoló

■gigoló

[pl -ós] m Jove amant d’una dona més gran, que el manté.

->gigre

■gigre

[de l’angl. jigger, íd.]

m PESC Torn de construcció simple que porten a bord les barques de bou per a poder fer més força quan han de cobrar l’ormeig.

->gihad

■gihad

m [o f] ISLAM 1 Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta.

2 Guerra santa de l’islam contra els infidels, proclamada en forma legítima pel sobirà.

->gíjol

■gíjol

m BOT Gaiol.

->gil

gil

m TÈXT Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana, i que és constituïda per dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres durant l’estiratge.

->gilbert

gilbert

[del nom del físic angl. W. Gilbert (1544-1603)]

m METROL [símb: Gi] Unitat de força magnetomotriu del sistema cegesimal equivalent a 1 oersted per cm.

->giletà

giletà -ana

adj i m i f ant Gileter.

->gileter

gileter -a

adj i m i f De Gilet (Camp de Morvedre).

->gilós

gilós

m LIT Gelós.

->gimcana

■gimcana

[de l’angl. gymkhana (1861), combinació de l’angl. gym(nastics) ‘gimnàstica’ i el hindi (gend)khana ‘sala de joc de pilota’, comp. del preari gendu ‘pilota’ i el persa khane ‘casa’]

f 1 ESPORT Competició de vehicles de motor sobre breus recorreguts artificials durant els quals els participants han de superar una sèrie de proves.

2 JOCS Cursa de característiques especials o de dificultat capritxosa amb finalitats de divertiment.

->gimn-

■gimn-

Forma prefixada del mot grec gymnós, que significa ‘nu’, ‘descobert’. Ex.: gimnosi.

->gimnàs

■gimnàs

[del ll. gymnasium, i aquest, del gr. gymnásion ‘lloc destinat a exercicis corporals’, der. de gymnázō ‘fer exercicis corporals’, i aquest, de gymnós ‘nu’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 ESPORT 1 En el món antic, lloc públic destinat a les lluites i altres exercicis corporals.

2 Local tancat destinat a efectuar-hi exercicis gimnàstics i on hi ha instal·lats els instruments adients.

2 ENSENY 1 En alguns països, cicle d’estudis d’ensenyament mitjà.

2 Nom que hom dóna a vegades a alguns establiments dedicats a l’ensenyament.

->gimnasta

■gimnasta

[del gr. gymnastḗs, íd.; 1a FONT: 1898]

m i f ESPORT Persona que practica la gimnàstica.

->gimnàstic

■gimnàstic -a

[del ll. gymnastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. gymnastikós, -ḗ, -ón, íd.; substantivat: ē gymnastikḗ ‘la gimnàstica o conjunt d’exercicis corporals’, sobreentès tékhnē ‘art, tècnica’; 1a FONT: 1839, DLab.]

ESPORT 1 adj Relatiu o pertanyent a la gimnàstica.

2 f 1 Conjunt d’exercicis corporals que tenen per objecte desenvolupar la força, l’agilitat i la flexibilitat del cos.

2 Esport que consisteix en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.

3 fig Art de desenvolupar una determinada facultat. Gimnàstica de la memòria.

4 gimnàstica artística Disciplina gimnàstica que consisteix a executar exercicis sobre aparells gimnàstics, com ara les paral·leles, les anelles, la barra fixa, el cavall amb arcs, el terra i el salt de cavall, en categoria masculina, i la barra d’equilibri, les paral·leles asimètriques, el terra i el salt de cavall, en categoria femenina.

5 gimnàstica rítmica Disciplina gimnàstica femenina que consisteix a executar exercicis amb aparells manuals, com ara la cinta, el cèrcol, la corda, les maces o la pilota, i amb acompanyament musical.

6 gimnàstica sueca Modalitat de gimnàstica que hom practica sense aparells basada en exercicis musculars, respiratoris, flexions, etc., per a mantenir un bon estat físic general.

->gimneta

gimneta

m HIST Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes lleugeres.

->gímnic

■gímnic -a

[del ll. gymnĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. gymnikós, íd.]

adj ESPORT Gimnàstic, atlètic.

->gimno-

■gimno-

Forma prefixada del mot grec gymnós, que significa ‘nu’, ‘descobert’. Ex.: gimnocàrpic.

->gimnoblasts

gimnoblasts

m ZOOL 1 pl Subordre de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, amb els zooides mancats de coberta protectora.

2 sing Cnidari del subordre dels gimnoblasts.

->gimnocarpals

gimnocarpals

f pl BOT Discolíquens.

->gimnocàrpic

gimnocàrpic -a

adj BOT 1 Dit del fong o el liquen de desenvolupament gimnocàrpic.

2 Dit del tipus de desenvolupament d’alguns fongs i líquens en què els basidis es troben en contacte amb l’aire des de llur formació.

->gimnodinials

gimnodinials

Part. sil.: gim_no_di_ni_als

f BOT i ZOOL 1 pl Ordre de dinoflagel·lades constituït per individus unicel·lulars lliures, sense teca, propis del plàncton marí.

2 sing Alga dinoflagel·lada de l’ordre de les gimnodinials.

->gimnolemes

gimnolemes

m ZOOL 1 pl Subclasse de briozous que formen colònies, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una fila de tentacles que envolta la boca.

2 sing Briozou de la subclasse dels gimnolemes.

->gimnosomats

gimnosomats

m ZOOL 1 pl Grup de mol·luscs de l’ordre dels pteròpodes, considerat un ordre per alguns autors.

2 sing Mol·lusc del grup dels gimnosomats.

->gimnosperm

■gimnosperm -a

[de gimno- i -sperm]

BOT 1 adj Dit de la planta les llavors de la qual són nues, és a dir, que no van protegides per un pericarpi.

2 f pl Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses, amb els primordis seminals no inclosos en un ovari.

3 f sing Planta de la subdivisió de les gimnospermes.

->gimnospèrmia

■gimnospèrmia

Part. sil.: gim_nos_pèr_mi_a

f BOT Qualitat de gimnosperm.

->gimnospèrmic

■gimnospèrmic -a

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a les gimnospermes.

2 Gimnosperm.

->gimnot

gimnot

[del ll. cient. gymnotus, reducció de *gymnonotus, del gr. gymnós ‘nu’ i nõtos ‘dors’, és a dir, ‘de dors nu’, per manca d’aletes dorsals]

m ICT Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes i de la família dels gimnòtids (Gimnotus sp), semblants a l’anguila, d’ulls petits i boca minúscula.

->gimnòtids

gimnòtids

m ICT 1 pl Família de peixos exòtics de l’ordre dels cipriniformes, que inclou el gimnot.

2 sing Peix de la família dels gimnòtids.

->gin

■gin

[de l’angl. gin, abreviació de geneva (o genever), adaptació angl. de l’holandès genever, del fr. genièvre ‘ginebra’]

m DESTIL·L Ginebra.

->gin-

■gin-

Forma prefixada del mot grec gynḗ, gynaikós, que significa ‘dona’. Ex.: ginandre, ginandromorfisme.

->-gin

■-gin -gina

Forma sufixada del mot grec gynḗ, gynaikós, que significa ‘dona’. Ex.: misogin, pentagin, andrògina.

->ginandre

■ginandre -a

[de gin- i -andre; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj BOT 1 Amb l’androceu i el gineceu soldats en una sola peça.

2 PAT Relatiu o pertanyent a la ginàndria.

->ginàndria

ginàndria

Part. sil.: gi_nàn_dri_a

[de gin- i -àndria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BOT Antic grup sistemàtic integrat per les plantes ginandres.

2 PAT Pseudohermafroditisme parcial en la dona.

->ginandroide

ginandroide

Part. sil.: gi_nan_droi_de

adj i m PAT Dit de l’individu que té ginàndria.

->ginandromorf

ginandromorf -a

adj i m i f BIOL i PAT Dit de l’individu que presenta ginandromorfisme.

->ginandromòrfic

ginandromòrfic -a

adj BIOL i PAT Relatiu o pertanyent al ginandromorfisme.

->ginandromorfisme

ginandromorfisme

m BIOL i PAT Tipus d’hermafroditisme en què en un mateix individu coexisteixen caràcters sexuals d’ambdós sexes.

->ginantropia

ginantropia

Part. sil.: gi_nan_tro_pi_a

f BIOL i PAT Ginàndria.

->ginebra

■ginebra

Hom.: ginebre

[formalment femení de ginebre, nom de l’arbust, però d’origen incert com a nom de la beguda alcohòlica, potser de l’angl. geneva o el fr. genièvre, íd. (cf. gin), de la mateixa etimologia que el cat. ginebre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f DESTIL·L Beguda espirituosa, d’uns 40 graus alcohòlics, constituïda quasi exclusivament per aigua i alcohol, però aromatitzada amb ginebrons.

->ginebrar

■ginebrar

[de ginebre]

m Ginebreda.

->ginebre

■ginebre

Hom.: ginebra

[del ll. vg. jinipĕrus o *jĭnĕpirus, variants del ll. cl. jūnĭpĕrus, íd.; 1a FONT: 1413]

m BOT 1 Arbust o petit arbre dioic de la família de les cupressàcies (Juniperus communis ssp communis), de fulles linears i punxants i de gàlbul aromàtic, anomenat ginebró.

2 Càdec.

->ginebreda

■ginebreda

[de ginebre; 1a FONT: s. XIV]

f GEOBOT Població de ginebres.

->ginebrer

■ginebrer

[de ginebre]

m BOT Ginebre.

->ginebrera

■ginebrera

[de ginebre]

f BOT ginebre 1.

->ginebrí

■ginebrí -ina

adj i m i f De Ginebra (ciutat i cantó de Suïssa).

->ginebrissa

■ginebrissa

[de ginebre]

f BOT Càdec.

->ginebró

■ginebró

[de ginebre; 1a FONT: 1653, DTo.]

m BOT 1 Gàlbul del ginebre, gros com un pèsol, de color blau negrós, emprat en la fabricació de la ginebra.

2 Arbust de la família de les cupressàcies (Juniperus communis ssp nana), semblant al ginebre, però més petit.

3 Càdec.

4 Ginebre.

->ginebrosa

■ginebrosa

[de ginebre]

f GEOBOT Ginebreda.

->ginebrosà

ginebrosà -ana

adj i m i f De la Ginebrosa (Matarranya).

->gineceu

■gineceu

Part. sil.: gi_ne_ceu

[del ll. gynaecēum, i aquest, del gr. gynaikeĩon, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 1 A la Grècia antiga, apartament de la casa destinat a estar-hi les dones.

2 A les antigues basíliques bizantines, lloc destinat a les dones.

2 BOT Conjunt dels òrgans femenins de la flor.

->gineci

gineci

m BOT Gineceu.

->ginècic

■ginècic -a

[del gr. gynḗ, gynaikós ‘dona’]

adj Relatiu o pertanyent a la dona o al sexe femení.

->gineco-

■gineco-

Forma prefixada del mot grec gynḗ, gynaikós, que significa ‘dona’. Ex.: ginecologia.

->ginecocràcia

■ginecocràcia

Part. sil.: gi_ne_co_crà_ci_a

[de gineco- i -cràcia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Govern de les dones.

->ginecòleg

■ginecòleg -òloga

[de gineco- i -leg; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f MED Metge especialista en ginecologia.

->ginecologia

■ginecologia

Part. sil.: gi_ne_co_lo_gi_a

[de gineco- i -logia]

f MED Branca de la medicina que estudia l’aparell genital de la dona amb la fisiologia i la patologia que li són pròpies.

->ginecològic

■ginecològic -a

[de ginecologia]

adj MED Relatiu o pertanyent a la ginecologia.

->ginecomàstia

ginecomàstia

Part. sil.: gi_ne_co_màs_ti_a

f PAT Alteració consistent en una hipertròfia o augment anormal d’una o de les dues glàndules mamàries de l’home.

->gineri

■gineri

m BOT i JARD Cortadèria.

->ginesta

■ginesta

[del ll. vg. genĕsta, ll. cl. genista, íd.; 1a FONT: c. 1372]

f BOT 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs i de flors grogues i oloroses.

2 Flor de la ginesta.

->ginestar

■ginestar

[de ginesta; 1a FONT: 1551]

m Lloc on abunden les ginestes.

->ginestarol

ginestarol -a

adj i m i f De Ginestar (Ribera d’Ebre).

->ginestell

■ginestell

[de ginesta]

m BOT 1 Arbust baix de la família de les papilionàcies (Genista cinerea), de branques primes, amb fulles menudes i lanceolades i flors grogues.

2 Gódua.

3 Gódua catalana.

->ginestera

■ginestera

[de ginesta; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f BOT ginesta 1.

->ginesterola

■ginesterola

[de ginesta]

f BOT Rossinyol.

->ginestó

■ginestó

[de ginesta]

m BOT Arbust dioic de la família de les santalàcies (Osyris alba), amb tiges anguloses, flors trímeres groguenques i fruits drupacis.

->ginestola

■ginestola

[de ginesta]

f BOT Arbust de la família de les papilionàcies (Genista tinctoria), de fulles simples i menudes i flors grogues en raïms terminals.

->gingebre

■gingebre

[del ll. zingĭber, -ĭbĕris, i aquest, del gr. ziggíberis, íd.; 1a FONT: 1249]

m BOT i ALIM Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies (Zingiber officinale), de fulles compostes grosses i flors groguenques vorejades de porpra, amb rizoma aromàtic, emprat com a condiment.

->gínger

gínger

m ALIM Beguda gasosa edulcorada preparada amb extret de gingebre.

->gingival

■gingival

[del ll. gingiva ‘geniva’]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les genives.

2 FON Dit de la consonant pronunciada amb la punta de la llengua contra les genives.

->gingivitis

■gingivitis

[del ll. gingiva ‘geniva’ i -itis]

f PAT Inflamació de les genives.

->-gínia

■-gínia

Forma sufixada del mot grec gynḗ, gynaikós, que significa ‘dona’. Ex.: androgínia.

->gínjol

■gínjol

[del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. zízyphon, íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol¹ (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus); 1a FONT: 1317]

m 1 BOT 1 Fruit del ginjoler, de la grandària d’una oliva, rogenc, comestible i pectoral.

2 Lliri.

2 més content (o trempat, o eixerit, etc.) que un gínjol fig Molt content, trempat, eixerit, etc.

->ginjolenc

■ginjolenc -a

[de gínjol]

adj 1 Semblant al gínjol.

2 olivera ginjolenca (o simplement ginjolenca) Varietat d’olivera originària de la regió de Tortosa.

->ginjoler

■ginjoler

[de gínjol; 1a FONT: 1353]

m BOT i FARM Arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies (Ziziphus jujuba), de fulles alternes o dístiques, flors pentàmeres groguenques i de fruits drupacis (gínjol).

->ginkgo

■ginkgo

m BOT i JARD Arbre caducifoli dioic de la família de les ginkgoàcies (Ginkgo biloba), de fulles alternes flabel·lades, propi de la Xina i plantat en jardins.

->ginkgoàcies

■ginkgoàcies

Part. sil.: gink_go_à_ci_es

f BOT 1 pl Família única de la classe dels ginkgòpsids, que comprèn una sola espècie vivent, el ginkgo.

2 sing Planta de la família de les ginkgoàcies.

->ginkgoates

■ginkgoates

Part. sil.: gink_go_a_tes

f pl BOT Ginkgòpsids.

->ginkgòfits

■ginkgòfits

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió de plantes gimnospermes constituïda únicament per la classe dels ginkgòpsids.

2 sing Planta de la divisió dels ginkgòpsids.

->ginkgòpsids

■ginkgòpsids

m BOT 1 pl Classe de gimnospermes que actualment té un sol representant vivent, el ginkgo.

2 sing Planta de la classe dels ginkgòpsids.

->gino-

■gino-

Forma prefixada del mot grec gynḗ, gynaikós, que significa ‘dona’. Ex.: ginopatia.

->ginodioècia

■ginodioècia

Part. sil.: gi_no_di_o_è_ci_a

f BOT Existència en una mateixa espècie de flors hermafrodites en uns peus i de flors femenines en altres.

->ginodioic

■ginodioic -a

Part. sil.: gi_no_di_oic

adj BOT Dit de la planta polígama amb individus de flors hermafrodites i individus de flors femenines.

->ginòfor

ginòfor

m BOT carpòfor 2.

->ginogènesi

■ginogènesi

f BIOL Desenvolupament partenogenètic d’un òvul, activat per la penetració d’un espermatozoide, però no fecundat.

->ginomonoècia

■ginomonoècia

Part. sil.: gi_no_mo_no_è_ci_a

f BOT Existència en una mateixa planta de flors hermafrodites i flors femenines.

->ginomonoic

■ginomonoic -a

Part. sil.: gi_no_mo_noic

adj BOT Dit de la planta polígama que presenta, en un mateix individu, flors hermafrodites i flors femenines.

->ginopigi

ginopigi

m ENTOM En els insectes, aparell reproductor femení.

->ginòspora

ginòspora

f BOT Macròspora.

->ginostem

■ginostem

m BOT En la flor de les orquídies, part constituïda conjuntament pels estams i l’estil, tots concrescents.

->ginseng

■ginseng

m BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les araliàcies (Pannax schinseng). La seva arrel té un ampli ús oficinal.

->gintònic

gintònic

[abreviació de l’angl. nord-americà gin and tonic (water) ‘ginebra i aigua tònica’]

m ALIM Beguda alcohòlica consistent en una barreja d’aigua tònica i ginebra.

->giny

■giny

[del ll. gĕnĭus ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, amb evolució semàntica al sentit de ‘habilitat’ (enginy) i de ‘màquina’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Mitjà que hom s’enginya per tal d’aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.

2 portar mal giny (una cosa) Ésser de mal averany.

2 TECNOL i ARM 1 Màquina, especialment de guerra.

2 mestre de ginys ant Enginyer, constructor de màquines de guerra.

3 giny espacial ASTRON Vehicle dissenyat per a operar en un vol espacial controlat, amb tripulació o sense.

->ginyar

■ginyar

[de giny; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr i pron Enginyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ginyar

GERUNDI: ginyant

PARTICIPI: ginyat, ginyada, ginyats, ginyades

INDICATIU PRESENT: ginyo, ginyes, ginya, ginyem, ginyeu, ginyen

INDICATIU IMPERFET: ginyava, ginyaves, ginyava, ginyàvem, ginyàveu, ginyaven

INDICATIU PASSAT: ginyí, ginyares, ginyà, ginyàrem, ginyàreu, ginyaren

INDICATIU FUTUR: ginyaré, ginyaràs, ginyarà, ginyarem, ginyareu, ginyaran

INDICATIU CONDICIONAL: ginyaria, ginyaries, ginyaria, ginyaríem, ginyaríeu, ginyarien

SUBJUNTIU PRESENT: ginyi, ginyis, ginyi, ginyem, ginyeu, ginyin

SUBJUNTIU IMPERFET: ginyés, ginyessis, ginyés, ginyéssim, ginyéssiu, ginyessin

IMPERATIU: ginya, ginyi, ginyem, ginyeu, ginyin

->ginyós

■ginyós -osa

[de giny; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj Enginyós.

->ginyosament

■ginyosament

[de ginyós; 1a FONT: s. XV]

adv Amb giny.

->giobertita

giobertita

Part. sil.: gi_o_ber_ti_ta

f MINERAL Magnesita.

->giottesc

■giottesc -a

Part. sil.: gi_ot_tesc

adj ART Relatiu o pertanyent a l’art de Giotto.

->gipó

■gipó

[de l’àr. ǧúbba i la seva variant ǧíbba ‘mena de jaqueta llarga amb mànigues’, així com jupó, jupa i l’ant. aljuba, noms de vestits; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 INDUM 1 Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.

2 Túnica interior que protegia el cos del cavaller del frec de les malles o de l’arnès blanc.

2 gipó de llenya fig pallissa².

->giponer

■giponer -a

[de gipó; 1a FONT: 1434]

m i f HIST Menestral dedicat a la confecció de gipons.

->gipsícola

■gipsícola

adj ECOL Que viu preferentment en terrenys guixencs.

->gipsífer

■gipsífer -a

[del ll. gypsum ‘guix’ i -fer]

adj Que conté guix.

->gipso-

■gipso-

Forma prefixada del mot grec gýpsos, que significa ‘guix’. Ex.: gipsòfil, gipsografia.

->gipsòfil

■gipsòfil -a

adj GEOBOT Dit de les plantes i de les comunitats característiques dels terrenys guixencs.

->gipsós

■gipsós -osa

[formació culta analògica sobre la base del ll. gypsum ‘guix’]

adj Que és de la natura del guix.

->gipsoteca

■gipsoteca

f ART Col·lecció de calcs d’escultures, fragments d’arquitectura, terracotes, monedes, etc., fets en guix per a llur estudi.

->gir

■gir

[deriv. postverbal de girar, però amb probable intervenció del ll. gyrus ‘gir’, testificat en les locucions in giro, per giro en el ll. vg; 1a FONT: s. XIII]

m 1 FÍS 1 MAT Rotació.

2 radi de gir En l’estudi de la rotació d’un cos entorn d’un eix, distància de l’eix a un punt tal, que, si hom hi concentra tota la massa del cos, el moment d’inèrcia del cos respecte a l’eix no varia.

2 ECON 1 Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit. Gir mutu. Gir postal. Gir telegràfic.

2 Conjunt d’operacions i negocis d’un establiment mercantil o industrial.

3 drets especials de gir Mitjans de pagament dels deutes internacionals, establerts per acord del Fons Monetari Internacional.

3 LING Manera peculiar d’ésser ordenats els mots d’una oració.

->-gir

-gir -gira

Forma sufixada del mot grec gỹros, que significa ‘cercle’, ‘volta’. Ex.: autogir, dextrogir.

->gira¹

■gira¹

[de girar; 1a FONT: 1662]

f Part de la cara de sota o de dins d’una cosa, que es posa de manifest en doblegar-la. La gira del llençol. Les gires d’una capa.

->gira²

■gira²

[v. gira¹]

f Conjunt d’actuacions itinerants d’un artista, una companyia, una orquestra, etc. Han estat de gira tot l’estiu. Fa una gira pel centre d’Europa.

->giracamises

■giracamises

[de girar i camisa]

m i f dial Persona inconstant, que varia fàcilment d’opinió, de partit, etc.

->giracasaques

■giracasaques

[de girar i casaca]

m i f dial Giracamises.

->girada

■girada

[de girar; 1a FONT: 1673]

f 1 1 Acció de girar o girar-se;

2 l’efecte. Donar girada a la truita a la paella. S’ha fet una girada de peu. Ja no és dels nostres: ha fet una girada.

3 trencar la girada (a algú) Oposar-se a la seva vocació, inclinació.

2 Punt d’un camí estret on, eixamplant-se aquest, els carros poden fer girada.

3 JOCS Acció de descobrir la carta que ha d’ésser trumfo.

->giradís

■giradís -issa

[de girar]

adj Que gira amb facilitat.

->giradiscos

■giradiscos

m ELECTROAC Giradiscs.

->giradiscs

■giradiscs

[de girar i disc]

m ELECTROAC Part fonamental del tocadiscs consistent en un plat accionat per un motor elèctric destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre.

->girador

■girador -a

[de girar; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Que gira o serveix per a girar.

2 m Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal.

3 f Eina o estri que hom empra per a girar alguna cosa.

4 m CERÀM Plat giratori del torn de terrisser.

5 m ELECTRÒN Dispositiu que produeix un desfasament nul en una direcció i de 180° en la direcció contrària.

6 m ELECTROT i TECNOL Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva T₁ de l’entrada en la variable intensiva A₂ de la sortida, i viceversa.

7 f OFIC Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, patates, o altra cosa que hom fregeix a la paella.

->girafa

■girafa

[del fr. girafe, i aquest, de l’àr. zärâfa, probablement a través de l’it; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ZOOL Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils i de la família dels giràfids (Giraffa camelopardalis), de coll molt llarg i proveït d’una crinera.

2 CIN i TV Suport metàl·lic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.

->giràfids

■giràfids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants. Inclou la girafa i l’okapi.

2 sing Mamífer de la família dels giràfids.

->giragonsa

■giragonsa

[alteració de gerigonsa per influx de girada, giravolt; 1a FONT: s. XVIII]

f 1 Sinuositat, revolt, torta. El riu, abans de desembocar al mar, fa moltes giragonses.

2 p ext La tartana anava fent giragonses.

->giragonsar

■giragonsar

[de giragonsa]

v intr Fer giragonses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: giragonsar

GERUNDI: giragonsant

PARTICIPI: giragonsat, giragonsada, giragonsats, giragonsades

INDICATIU PRESENT: giragonso, giragonses, giragonsa, giragonsem, giragonseu, giragonsen

INDICATIU IMPERFET: giragonsava, giragonsaves, giragonsava, giragonsàvem, giragonsàveu, giragonsaven

INDICATIU PASSAT: giragonsí, giragonsares, giragonsà, giragonsàrem, giragonsàreu, giragonsaren

INDICATIU FUTUR: giragonsaré, giragonsaràs, giragonsarà, giragonsarem, giragonsareu, giragonsaran

INDICATIU CONDICIONAL: giragonsaria, giragonsaries, giragonsaria, giragonsaríem, giragonsaríeu, giragonsarien

SUBJUNTIU PRESENT: giragonsi, giragonsis, giragonsi, giragonsem, giragonseu, giragonsin

SUBJUNTIU IMPERFET: giragonsés, giragonsessis, giragonsés, giragonséssim, giragonséssiu, giragonsessin

IMPERATIU: giragonsa, giragonsi, giragonsem, giragonseu, giragonsin

->giragonsejar

■giragonsejar

[de giragonsa]

v intr Giragonsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: giragonsejar

GERUNDI: giragonsejant

PARTICIPI: giragonsejat, giragonsejada, giragonsejats, giragonsejades

INDICATIU PRESENT: giragonsejo, giragonseges, giragonseja, giragonsegem, giragonsegeu, giragonsegen

INDICATIU IMPERFET: giragonsejava, giragonsejaves, giragonsejava, giragonsejàvem, giragonsejàveu, giragonsejaven

INDICATIU PASSAT: giragonsegí, giragonsejares, giragonsejà, giragonsejàrem, giragonsejàreu, giragonsejaren

INDICATIU FUTUR: giragonsejaré, giragonsejaràs, giragonsejarà, giragonsejarem, giragonsejareu, giragonsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: giragonsejaria, giragonsejaries, giragonsejaria, giragonsejaríem, giragonsejaríeu, giragonsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: giragonsegi, giragonsegis, giragonsegi, giragonsegem, giragonsegeu, giragonsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: giragonsegés, giragonsegessis, giragonsegés, giragonsegéssim, giragonsegéssiu, giragonsegessin

IMPERATIU: giragonseja, giragonsegi, giragonsegem, giragonsegeu, giragonsegin

->girament

■girament

[de girar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de girar o girar-se;

2 l’efecte.

->giràndola

■giràndola

[de l’it. giràndola, íd., encreuament de girare i andare, amb el sufix iteratiu -olare]

f FOLK Roda de focs artificials que giravolta ràpidament en encendre’s els coets fixats a la seva perifèria.

->girant

■girant

[de girar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 1 Punt en què una cosa canvia de direcció o que separa dos períodes.

2 al girant loc adv Al punt on un camí, un riu, etc., fa volta.

2 ant i dial Noviluni.

->girapeix

■girapeix

Part. sil.: gi_ra_peix

[de girar i peix]

m LLAR Giradora per a girar el peix.

->girar

■girar

[del ll. gyrare, íd., der. de gyrus, i aquest, del gr. gỹros ‘gir, cercle’; 1a FONT: 1250]

v 1 intr 1 Moure’s com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa.

2 Moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

2 intr p ext 1 Deixar, algú o un vehicle, la direcció que seguia i agafar-ne una altra. En arribar a la travessia, l’auto girà a mà dreta.

2 Canviar de direcció un camí, un riu, etc. En aquell punt la carretera gira bruscament cap a l’esquerra.

3 ant i dial Fer mudança la Lluna, passant de nova a vella, o viceversa.

3 1 tr Fer passar alguna cosa d’una posició a una altra mitjançant un moviment de rotació. Girar els ulls en blanc. Vaig girar el pom amb suavitat.

2 tr p ext Canviar de posició alguna cosa fent que la seva cara superior o anterior esdevingui la inferior o posterior. La truita ja s’ha enganxat: l’havia d’haver girat abans. Deixa-m’ho acabar de llegir: no giris full, encara.

3 tr esp En sentir el soroll, va girar el cap endarrere. Cada moment em girava l’esquena per adreçar-se a algú altre.

4 tr esp Trabucar un recipient, un carro, etc. Vés amb compte de no girar el tinter.

5 tr esp Canviar l’ordenació dels mots d’una proposició. Gireu aquesta frase en passiva.

6 pron Torçar-se, dislocar-se. Girar-se un peu.

7 pron Donar mitja volta o una part de volta, amb tot el cos o amb una part del cos. No et giris fins que t’avisem. Va girar-se envers nosaltres i ens digué... Ara cal veure com et va del darrere: gira’t d’esquena.

8 pron fig Mudar radicalment d’opinió, de partit, etc. Com va girar-se, després de la guerra!

9 girar cua Donar mitja volta per tornar-se’n, recular.

10 girar cua fig Desdir-se, desistir.

11 girar els ulls (o la vista) (a, vers, etc., algú o alguna cosa) Dirigir-li la mirada.

12 girar espatlla (o l’espatlla, o les espatlles, o l’esquena) Fer mitja volta per anar-se’n, fugir, etc.

13 girar full fig Passar a una altra qüestió.

14 girar la cara (a algú) Tombar la cara cap a l’altra banda per defugir la seva salutació, la seva escomesa. Deu estar ofès: ahir vam topar-nos pel carrer i va girar-me la cara.

15 girar la cara (a algú) hiperb Expressió emprada per a indicar l’efecte d’un cop molt fort a la cara.

16 girar la pell fig Tornar-se tot un altre.

17 girar l’esquena (o l’espatlla, o les espatlles) (a algú) Negar-li el favor, l’ajut, etc.

18 girar-se contra (algú) Plantar-li cara.

19 girar-se contra (algú) fig Posar-se sobtadament contra seu.

20 girar-se la truita fig Canviar radicalment l’estat de les coses, especialment la situació política.

21 no saber on girar-se Trobar-se assetjat per múltiples feines, ocupacions, necessitats, etc.

4 pron Sobrevenir. Es girà una tramuntana terrible. Se m’ha girat molta feina. Se li ha girat un mal dolent.

5 tr ant Traduir.

6 tr ECON 1 Posar en circulació ordres de pagament.

2 Expedir lliuraments de mercaderies o transaccions de valors que impliquen un moviment de cabals; comerciar.

7 en un girar d’ulls loc adv En un instant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: girar

GERUNDI: girant

PARTICIPI: girat, girada, girats, girades

INDICATIU PRESENT: giro, gires, gira, girem, gireu, giren

INDICATIU IMPERFET: girava, giraves, girava, giràvem, giràveu, giraven

INDICATIU PASSAT: girí, girares, girà, giràrem, giràreu, giraren

INDICATIU FUTUR: giraré, giraràs, girarà, girarem, girareu, giraran

INDICATIU CONDICIONAL: giraria, giraries, giraria, giraríem, giraríeu, girarien

SUBJUNTIU PRESENT: giri, giris, giri, girem, gireu, girin

SUBJUNTIU IMPERFET: girés, giressis, girés, giréssim, giréssiu, giressin

IMPERATIU: gira, giri, girem, gireu, girin

->gira-sol

■gira-sol

[de girar i sol¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Helianthus annuus), amb arrel fibrosa, fulles alternes, cordiformes i dentades, i capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.

2 BOT Herba berruguera.

3 MINERAL Varietat d’òpal.

->girat

■girat

[de girar]

m TÈXT Cadascun dels punts que formen la rega en les mitges.

->giratomb

■giratomb

[de girar i tomb]

m Giravolt.

->giratori

■giratori -òria

[de girar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Dit del moviment que té lloc segons un cercle o espiral o d’allò que es mou girant al voltant d’un eix.

->giratroncs

■giratroncs

[de girar i tronc]

m Palanca amb un ganxo que permet moure troncs.

->giravolt

■giravolt

[de girar i volt¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Volta completa d’un cos sobre si mateix quan és enlaire.

2 Giragonsa.

->giravolta

■giravolta

[de giravoltar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de giravoltar.

2 esp Cadascuna de les revolucions completes d’un cos que giravolta.

2 Giragonsa.

->giravoltar

■giravoltar

[de girar i voltar; 1a FONT: 1864, Verdaguer]

v intr 1 Moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix.

2 Giragonsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: giravoltar

GERUNDI: giravoltant

PARTICIPI: giravoltat, giravoltada, giravoltats, giravoltades

INDICATIU PRESENT: giravolto, giravoltes, giravolta, giravoltem, giravolteu, giravolten

INDICATIU IMPERFET: giravoltava, giravoltaves, giravoltava, giravoltàvem, giravoltàveu, giravoltaven

INDICATIU PASSAT: giravoltí, giravoltares, giravoltà, giravoltàrem, giravoltàreu, giravoltaren

INDICATIU FUTUR: giravoltaré, giravoltaràs, giravoltarà, giravoltarem, giravoltareu, giravoltaran

INDICATIU CONDICIONAL: giravoltaria, giravoltaries, giravoltaria, giravoltaríem, giravoltaríeu, giravoltarien

SUBJUNTIU PRESENT: giravolti, giravoltis, giravolti, giravoltem, giravolteu, giravoltin

SUBJUNTIU IMPERFET: giravoltés, giravoltessis, giravoltés, giravoltéssim, giravoltéssiu, giravoltessin

IMPERATIU: giravolta, giravolti, giravoltem, giravolteu, giravoltin

->girbat

■girbat -ada

[variant del rossellonès gerbit, girbit ‘arreglat, engiponat’, der. de l’ant. gerd ‘herba, gleva’ (v. gerber)]

adj Forjat. Com va girbada, aquella dona.

->girell

■girell -a

[de girar]

1 adj Que es tomba o gira fàcilment. Una pedra girella.

2 f ALIM Embotit de moltó, que hom obté omplint-ne l’estómac de freixura, budell trinxat, arròs i saïm.

->girfalc

■girfalc

[del fr. ant. girfalt (actual gerfaut), i aquest, de l’escandinau geirfalki, de falki ‘falcó’ i geiri ‘estria’]

m ORNIT Grifó.

->gírgola

■gírgola

[d’origen incert, potser d’un ll. *eryngŭla, creat pels naturalistes per referir-se al panical (ll. eryngium) prop del qual sol crèixer, alterat en *gyrgula per influx del ll. gyratus ‘girat’, a causa de la forma torta del bolet; 1a FONT: s. XIX]

f BOT 1 1 Gènere de bolets lignícoles de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus sp), comestibles en llur majoria, amb peu excèntric, espores blanques i barret en forma de ventall.

2 Orellana.

2 gírgola d’àlber Alzinoi.

3 gírgola de bruc Moixernó d’estepa.

4 gírgola de card Gírgola de panical.

5 gírgola de castanyer Bolet de la família de les poliporàcies (Polyporus frondosus), amb nombrosos barrets, espatulats o en forma de ventall, que es fan en soques de roures i altres caducifolis.

6 gírgola de massota Varietat gegant de gírgola de panical que es fa sobre les arrels de diverses umbel·líferes de muntanya.

7 gírgola de panical Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus eryngii), de barret brunenc amb làmines decurrents gruixudes i de peu blanquinós, que es fa sobre les soques o les arrels del panical.

8 gírgola d’olivera Pinenc.

9 gírgola vermella Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholomopsis rutilans), amb el barret carnós de color groc amb fibres purpúries, i amb la cama massissa, que es fa sobre les rabasses de coníferes.

->giric

■giric

[variant de xeric]

m dial Xeric.

->girientorn

■girientorn

Part. sil.: gi_ri_en_torn

[de girar i entorn]

adv Al voltant.

->girigar

■girigar

[variant de xerricar]

v intr dial Xerricar. La porta giriga perquè té les frontisses rovellades.

->girínids

girínids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el primer parell de potes llarg i els altres dos curts i amples, adaptats a la natació i per a lliscar sobre l’aigua.

2 sing Insecte de la família dels girínids.

->giró¹

■giró¹

[de (raïm) gironí, entès erròniament com un dimin]

m VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm de grans relativament petits, rossencs i molt dolços.

2 Raïm de vinya giró.

->giró²

■giró²

[del fr. giron ‘tros de tela’, del frànc. *gêro ‘tros de tela tallat en punta’]

m HERÀLD 1 Peça fonamental en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit.

2 Un dels compartiments o peces de l’escut gironat.

->giro-

■giro-

Forma prefixada del mot grec gỹros, que significa ‘cercle’, ‘volta’. Ex.: giroscopi, giròmetre.

->giroavió

giroavió

Part. sil.: gi_ro_a_vi_ó

[de giro- i avió²]

m AERON Aerodina la força de sustentació del qual és fornida per uns rotors constituïts per pales que giren al voltant d’eixos verticals.

->giròcer

giròcer

m PALEONT i ZOOL Gènere de cefalòpodes fòssils (Gyroceras sp) de l’ordre dels nautiloïdeus i de la família dels giroceràtids, amb la conquilla formada per una o més espires independents.

->girocompàs

■girocompàs

[de giro- i compàs]

[pl -assos] m NÀUT Agulla giroscòpica.

->giroconreadora

giroconreadora

Part. sil.: gi_ro_con_re_a_do_ra

[de giro- i conreador]

f AGR fresa² 2.

->girodina

girodina

[de giro- i l’abreviació del gr. dýnamis ‘força’]

m AERON Giroavió en el qual els rotors d’eixos verticals forneixen la força de sustentació solament en les maniobres d’envol, vol estacionari i aterratge.

->girofle

■girofle

m ant Clavell d’espècia.

->giroflé

■giroflé

[pl -és] m BOT i JARD Violer groc.

->girofreqüència

girofreqüència

Part. sil.: gi_ro_fre_qüèn_ci_a

[de giro- i freqüència]

f FÍS Freqüència giromagnètica.

->girogonit

■girogonit

m BOT Oòspora fossilitzada de les carofícies.

->girola

■girola

[del cast. girola, i aquest, del fr. charole, chirole ‘dansa al voltant de l’església’, del grecollatí choraules, íd.]

f ARQUIT Deambulatori.

->girolàser

girolàser

m AERON Instrument de navegació aèria que es basa en el principi del giroscopi.

->giromagnètic

■giromagnètic -a

[de giro- i magnètic]

adj FÍS Dit dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques dels cossos carregats elèctricament.

->giròmetre

■giròmetre

[de giro- i -metre]

m FÍS Aparell per a mesurar velocitats de rotació.

->giromitra

giromitra

f BOT Gènere de bolets ascomicets de la família de les pezizàcies (Gyromitra sp), semblant a les múrgoles.

->gironat

■gironat -ada

[del fr. gironné, íd., der. de giron (v. giró²)]

adj HERÀLD Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.

->girondí

■girondí -ina

adj i m i f HIST Dit del membre d’un grup polític de la Revolució Francesa que actuà a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció.

->gironellenc

gironellenc -a

adj i m i f De Gironella (Berguedà).

->gironès

gironès -esa

adj i m i f Gironí.

->gironí

■gironí -ina

adj i m i f De Girona (Gironès).

->giroplà

■giroplà

[de giro- i pla³]

m AERON Giroavió.

->giroscopi

■giroscopi

[de giro- i -scopi; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 MEC Tipus de baldufa simètrica el centre de gravetat de la qual resta immòbil respecte a la rotació.

2 giroscopi làser AERON Girolàser.

->giroscòpic

■giroscòpic -a

[de giroscopi]

adj Relatiu o pertanyent al giroscopi.

->girotrèn

girotrèn

[de giro- i tren]

m FERROC Tren experimental mogut per l’energia cinètica d’un volant de gran inèrcia, el qual gira per l’acció d’una font d’energia exterior.

->gisca

■gisca

[variant de bisca, segurament contaminada per gibre]

f Aire molt fred.

->giscar

■giscar

[variant de xisclar]

v intr dial Xisclar.

->gisclarenyès

gisclarenyès -esa

adj i m i f De Gisclareny (Berguedà).

->gisco

gisco

[de giscar]

m dial Xiscle.

->gismondina

gismondina

f MINERAL Aluminosilicat hidratat de calci i alumini, Si₂O₈Al₂Ca · 4H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->gispet

gispet

[variant de géspet ‘gespa’]

m BOT i GEOBOT Gespet.

->git

■git

[de gitar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Acció de gitar o llançar.

2 tret¹ 1.

3 MAR Acció de gitar una part de la càrrega d’un vaixell per salvar-lo del naufragi, per intentar de fer-lo surar si ha encallat, etc.

->gita

■gita

[de gitar]

f 1 Gitarada.

2 gita de bruixa BOT Cranc.

->gitam

■gitam

[variant popular de dictam per influx del verb gitar, atès que l’herba té propietats abortives]

m BOT i FARM Planta herbàcia vivaç de la família de les rutàcies (Dictamnus hispanicus), amb fulles compostes imparipinnades, flors agrupades en raïms terminals i amb fruits quinquefol·liculars, que té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores.

->gitament

■gitament

[de gitar; 1a FONT: 1272, CTort.]

m Acció de gitar o expulsar.

->gitanada

■gitanada

[de gitano]

f 1 Acte propi de gitanos.

2 Conjunt, colla, de gitanos; gitanalla.

->gitanalla

■gitanalla

[de gitano]

f Conjunt de gitanos.

->gitano

■gitano -a

[del ll. aegyptanus ‘egipcià’, pel fet de creure’s que els gitanos provenien d’Egipte]

1 adj Relatiu o pertanyent als gitanos.

2 m i f ETNOL Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident.

3 m LING Llengua indoària, pròpia dels gitanos; els parlars gitanos de la Península Ibèrica reben el nom de caló.

4 desp i p anal 1 adj i m i f Que enganya, estafa, etc. No et fiïs d’aquest, que és molt gitano.

2 adj Dit de la persona que va bruta, deixada. On vas, tan gitana?: vés-te a canviar el vestit, corre!

5 f ENTOM Eruga de l’insecte lepidòpter Lymantria dispar.

6 ball de les gitanes Dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball el Dijous Gras, al matí, com a continuació de les festes de carnaval.

->gitar

■gitar

[del ll. vg. *jĕctare, ll. jactare, íd., freqüentatiu del ll. jăcĕre, íd., que en els derivats es transforma en -jicĕre; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 Llançar, tirar. Gitar un dard, una pedra.

2 Treure d’un lloc, expulsar.

3 esp Vomitar.

4 MAR Llançar a la mar una part de la càrrega d’un vaixell per tal de salvar-lo.

2 pron Ajeure’s, ficar-se al llit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gitar

GERUNDI: gitant

PARTICIPI: gitat, gitada, gitats, gitades

INDICATIU PRESENT: gito, gites, gita, gitem, giteu, giten

INDICATIU IMPERFET: gitava, gitaves, gitava, gitàvem, gitàveu, gitaven

INDICATIU PASSAT: gití, gitares, gità, gitàrem, gitàreu, gitaren

INDICATIU FUTUR: gitaré, gitaràs, gitarà, gitarem, gitareu, gitaran

INDICATIU CONDICIONAL: gitaria, gitaries, gitaria, gitaríem, gitaríeu, gitarien

SUBJUNTIU PRESENT: giti, gitis, giti, gitem, giteu, gitin

SUBJUNTIU IMPERFET: gités, gitessis, gités, gitéssim, gitéssiu, gitessin

IMPERATIU: gita, giti, gitem, giteu, gitin

->gitarada

■gitarada

[de gitar]

f Menjar vomitat.

->gitat

■gitat

[de gitar]

m 1 Gitarada.

2 gitat de bruixa BOT Cranc.

->gitonogàmia

■gitonogàmia

Part. sil.: gi_to_no_gà_mi_a

f BOT Autogàmia en què els gàmetes femenins d’un pistil d’una flor són fecundats per gàmetes masculins procedents de pol·len d’una altra flor de la mateixa planta.

->givetià

givetià -ana

Part. sil.: gi_ve_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al givetià.

2 m Segon estatge (i edat) del devonià mitjà, situat sobre el couvinià i sota el frasnià.

->gjelià

gjelià -ana

Part. sil.: gje_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al gjelià.

2 m Sèrie superior (i època) del carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el kasimovià i sota el permià.

->gla

■gla

[del ll. glans, glandis, íd., en cat. ant. glan; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 BOT Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base, típic de les fagals, com l’alzina i el roure.

2 donar una gla per fer cagar un roure fig i col·loq Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d’obtenir un benefici molt superior.

3 una gla fa un roure Refrany que significa que de causes petites neixen efectes grans.

2 gla de mar ZOOL Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes, de closca troncopiramidal.

->glabel·la

glabel·la

f 1 ANTROP FÍS 1 Punt craniomètric sagital situat en el punt més prominent de les arcades supraorbitals.

2 Punt somàtic sagital situat en el punt més prominent de l’entrecella.

2 PALEONT i ZOOL Lòbul axial prominent que es troba a l’escut cefàlic dels trilobits, on s’uneixen els sis segments que componen la cua o pigidi.

->glabre

■glabre -a

[del ll. glaber, glabra, glabrum, íd.; 1a FONT: c. 1925]

adj BOT i ZOOL Que no té pèls.

->glabrescent

■glabrescent

[del ll. glabrescens, -ntis, participi pres. de glabrescĕre ‘perdre el pèl’]

adj BOT i ZOOL Gairebé glabre.

->glaç

■glaç

[del ll. glacies, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FÍS, QUÍM i GEOL Aigua en estat sòlid.

2 p ext Fred intensíssim. Tapa’t bé, si surts, que fa un glaç!

3 fig Un cor de glaç. Aquella noia és un glaç.

4 glaç sec QUÍM INORG Neu carbònica.

5 rompre el glaç fig Iniciar una conversa, uns tractes, unes negociacions, etc., que ningú no gosava començar.

->glaça

■glaça

Hom.: glassa

[de glaçar; 1a FONT: 1380]

f 1 Glaçada. Un dia de glaça.

2 GASTR 1 Suc que ha desprès una peça de carn o de peix durant la cocció, el qual s’ha espessit i caramel·litzat formant una superfície llisa que s’adhereix al fons del recipient.

2 Capa brillant i llisa, preparada amb sucre i clara d’ou, amb què es cobreixen alguns pastissos, generalment de petites dimensions.

3 JOI Taca en una pedra preciosa.

->glaçada

■glaçada

f METEOR 1 Congelació de l’aigua dels recs, de les basses, etc., en produir-se un descens de la temperatura ambient per sota dels 0°C.

2 glaçada blanca gelada¹ 1.

3 glaçada negra Glaçada a conseqüència de la qual les parts tendres dels vegetals es moren i es tornen d’un color fosc.

->glaçador

■glaçador -a

[de glaçar]

adj Que glaça.

->glaçar

■glaçar

[del ll. glaciare, íd.; 1a FONT: c. 1372]

v 1 1 tr Fer esdevenir glaç. El fred de l’hivern va glaçar el llac.

2 pron Esdevenir glaç. Glaçar-se l’aigua d’un dipòsit.

3 pron p anal Glaçar-se l’oli.

4 intr Solidificar-se l’aigua dels reguerons, basses, etc., a causa d’un refredament de l’aire ambient. Aquesta nit ha glaçat.

2 1 tr Fa un fred que glaça les mans.

2 pron Esdevenir fred com el glaç. Abaixa una mica l’aire condicionat, que si no ens glaçarem.

3 glaçar-se de fred (o simplement glaçar-se) Tenir molt fred.

3 intr Fer un fred intensíssim. A les fondalades, glaçava tot l’hivern.

4 fig 1 tr Aquella nova ens va glaçar les sangs.

2 pron El cor se m’ha glaçat.

5 tr GASTR Cobrir un pastís amb glaça.

6 tr VIDR Llevar la transparència d’un vidre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glaçar

GERUNDI: glaçant

PARTICIPI: glaçat, glaçada, glaçats, glaçades

INDICATIU PRESENT: glaço, glaces, glaça, glacem, glaceu, glacen

INDICATIU IMPERFET: glaçava, glaçaves, glaçava, glaçàvem, glaçàveu, glaçaven

INDICATIU PASSAT: glací, glaçares, glaçà, glaçàrem, glaçàreu, glaçaren

INDICATIU FUTUR: glaçaré, glaçaràs, glaçarà, glaçarem, glaçareu, glaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: glaçaria, glaçaries, glaçaria, glaçaríem, glaçaríeu, glaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: glaci, glacis, glaci, glacem, glaceu, glacin

SUBJUNTIU IMPERFET: glacés, glacessis, glacés, glacéssim, glacéssiu, glacessin

IMPERATIU: glaça, glaci, glacem, glaceu, glacin

->glaçat

glaçat -ada

[de glaçar]

adj 1 Convertit en glaç.

2 1 Fred com el glaç.

2 estar glaçat de fred (o simplement estar glaçat) Tenir molt fred.

3 restar glaçat fig Restar estupefacte per una impressió forta, especialment de por o de sorpresa.

3 VIDR Dit del vidre al qual hom ha llevat la transparència.

->glacé

■glacé

[del fr. glacé, participi de glacer ‘glaçar’]

[pl -és] m 1 Teixit de seda amb lligat de plana caracteritzat pel soroll de paper que fa en remenar-lo.

2 Roba de cotó que hom sotmet a un acabat que li dóna una lluentor semblant a la del glacé de seda.

->glacejar

■glacejar

[probablement del cast. glasear, i aquest, del fr. glacé ‘gelat; brillant’]

v tr GASTR Enrossir al forn la superfície d’un menjar cobert amb una salsa o un suc, de manera que quedi lluent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glacejar

GERUNDI: glacejant

PARTICIPI: glacejat, glacejada, glacejats, glacejades

INDICATIU PRESENT: glacejo, glaceges, glaceja, glacegem, glacegeu, glacegen

INDICATIU IMPERFET: glacejava, glacejaves, glacejava, glacejàvem, glacejàveu, glacejaven

INDICATIU PASSAT: glacegí, glacejares, glacejà, glacejàrem, glacejàreu, glacejaren

INDICATIU FUTUR: glacejaré, glacejaràs, glacejarà, glacejarem, glacejareu, glacejaran

INDICATIU CONDICIONAL: glacejaria, glacejaries, glacejaria, glacejaríem, glacejaríeu, glacejarien

SUBJUNTIU PRESENT: glacegi, glacegis, glacegi, glacegem, glacegeu, glacegin

SUBJUNTIU IMPERFET: glacegés, glacegessis, glacegés, glacegéssim, glacegéssiu, glacegessin

IMPERATIU: glaceja, glacegi, glacegem, glacegeu, glacegin

->glacera

■glacera

[de glaç]

f GEOMORF Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.

->glaciació

■glaciació

Part. sil.: gla_ci_a_ci_ó

[del ll. glaciare ‘glaçar’]

f GEOL 1 Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del precambrià, en diversos períodes geològics en què el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.

2 Període durant el qual hi ha hagut una glaciació.

->glacial

■glacial

Part. sil.: gla_ci_al

[del ll. glacialis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent al glaç i a la seva acció. Un fred glacial.

2 Relatiu o pertanyent a una glacera. Llengua glacial.

2 1 Abundant en glaç. Oceà Glacial.

2 GEOG Dit de les terres i mars que hi ha a les zones glacials.

3 GEOL Dit d’un interval de temps geològic marcat per un avanç del glaç cap a l’equador.

3 Molt fred. Un hivern glacial.

4 fig Sense ardor, passió, entusiasme, etc. Un autor glacial. Una rebuda glacial.

5 QUÍM Dit de l’àcid acètic i d’altres substàncies que es congelen a la temperatura ambient del laboratori.

->glacialisme

■glacialisme

Part. sil.: gla_ci_a_lis_me

[de glacial]

m GEOL 1 Estudi de les glaceres.

2 Formació de glaceres.

3 Resultant de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.

->glacialment

■glacialment

Part. sil.: gla_ci_al_ment

[de glacial]

adv Amb molta de fredor, d’una manera glacial.

->glacio-

■glacio-

Forma prefixada del mot llatí glacies, que significa ‘glaç’. Ex.: glaciofluvial.

->glacioeustatisme

■glacioeustatisme

Part. sil.: gla_ci_o_eus_ta_tis_me

m GEOL Moviments del nivell marí a causa de la fusió o solidificació de l’aigua marina, els quals han estat preponderants durant el plistocè.

->glaciofluvial

■glaciofluvial

Part. sil.: gla_ci_o_flu_vi_al

adj GEOMORF Fluvioglacial.

->glaciologia

■glaciologia

Part. sil.: gla_ci_o_lo_gi_a

[de glacio- i -logia]

f GEOMORF Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què aquest es presenta a la natura (inlandsis, glaceres, icebergs, etc.).

->glacis

■glacis

[del fr. glacis, íd., der. de glacer ‘glaçar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ARM En una fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp.

2 GEOMORF Superfície d’erosió amb un pendent longitudinal net, que oscil·la entre l’1 i el 5%.

->glaçó

■glaçó

[del fr. glaçon, dimin. de glace ‘glaç’]

m Tros, especialment dau, de glaç.

->glaçonera

■glaçonera

[de glaçó]

f 1 Recipient per a conservar o servir els glaçons.

2 Motlle per a fer glaçons.

->gladiador

■gladiador

Part. sil.: gla_di_a_dor

[del ll. gladiator, -ōris, íd., der. de gladius ‘espasa de combat’]

m HIST Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.

->gladiol

■gladiol

Part. sil.: gla_di_ol

[del ll. gladĭŏlus, dimin. de gladius ‘espasa’, per la forma afuada de la flor]

m BOT i JARD Nom donat a les espècies de coltell, de la família de les iridàcies (Gladiolus sp), molt importants en floricultura.

->glafenina

glafenina

f [C₁₉H₁₇ClN₂O₄] QUÍM ORG i FARM Fàrmac analgèsic i antiinflamatori, que es presenta en forma de prismes de color groc pàl·lid.

->glagolític

glagolític -a

adj 1 ESCR Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus creats per Ciril de Tessalònica, anteriors a l’escriptura anomenada, erròniament, ciríl·lica.

2 missa glagolítica LITÚRG Missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), pròpia dels catòlics de Croàcia.

->glaia

glaia

Part. sil.: gla_ia

[d’origen incert, potser de aglaia (l’aglaia), der. de aglaiar ‘badar, tallar’, variant de esglaiar]

f OFIC Forat que en el forn de vidre hi ha a l’extrem de la nau de baix, al fons de tot, i serveix per a treure el caliu que cau de la nau de dalt.

->glamur

■glamur

m Encant o atractiu d’una persona o d’una cosa que provoca admiració general. Una actriu amb molt de glamur. El glamur d’un restaurant, d’una botiga.

->glamurós

glamurós -osa

adj Que té glamur.

->gland

■gland

[del ll. glans, glandis ‘gla’]

m ANAT ANIM Extrem del penis i del clítoris.

->glandi-

■glandi-

Forma prefixada del mot llatí glans, glandis, que significa ‘gla’. Ex.: glandífer, glandiforme.

->glandífer

■glandífer -a

adj BOT Dit de la planta que fa glans.

->glandiforme

■glandiforme

[de glandi- i -forme]

adj Que té la forma d’una gla.

->glandívor

■glandívor -a

[de glandi- i -vor]

adj Que s’alimenta de glans.

->glàndula

■glàndula

[del ll. glandŭla, dimin. de glans, glandis ‘gla; glàndula’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ANAT ANIM i BIOL 1 Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d’elles. Glàndules salivals, lacrimals, sudorípares. Glàndula verinosa.

2 pl impr Amígdales faríngies.

3 glàndula genital Testicle o ovari.

4 glàndula mamària Mamella.

5 glàndula pineal Epífisi.

6 glàndula pituïtària Hipòfisi.

7 glàndula prostàtica Pròstata.

8 glàndula suprarenal Suprarenal.

9 glàndula tiroide tiroide 2.

2 BOT Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumulen o expel·leixen productes de secreció.

->glandulació

■glandulació

Part. sil.: glan_du_la_ci_ó

[de glàndula]

f ANAT ANIM Disposició de les glàndules secretòries.

->glandular

■glandular

[de glàndula]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les glàndules.

2 Glandulífer.

3 estructura glandular PETROG Tipus d’estructura que presenten certes roques, consistent en un conjunt de nòduls separats per capes de mica.

->glanduli-

■glanduli-

Forma prefixada del mot llatí glandŭla, diminutiu de glans, glandis, que significa ‘gla’. Ex.: glandulífer, glanduliforme.

->glandulífer

■glandulífer -a

[de glanduli- i -fer]

adj ANAT ANIM Que conté glàndules.

->glanduliforme

■glanduliforme

[de glanduli- i -forme]

adj ANAT ANIM Semblant a una glàndula.

->glandulós

■glandulós -osa

[de glàndula; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj ANAT ANIM Glandular.

->glaner

■glaner -a

[de gla; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

1 adj Que produeix glans.

2 m BOT 1 Alzina.

2 Roure.

3 f Lloc per a tenir-hi les glans.

->glànola

■glànola

[del ll. glandŭla ‘petita gla’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f MED Pesta.

->glapir

■glapir

[alteració de glatir; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 intr Clapir.

2 tr dial 1 Agafar, el gos (la caça o el bestiar fugisser).

2 p ext Agafar (alguna persona o una cosa fugisseres o que eren cercades).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glapir

GERUNDI: glapint

PARTICIPI: glapit, glapida, glapits, glapides

INDICATIU PRESENT: glapeixo, glapeixes, glapeix, glapim, glapiu, glapeixen

INDICATIU IMPERFET: glapia, glapies, glapia, glapíem, glapíeu, glapien

INDICATIU PASSAT: glapí, glapires, glapí, glapírem, glapíreu, glapiren

INDICATIU FUTUR: glapiré, glapiràs, glapirà, glapirem, glapireu, glapiran

INDICATIU CONDICIONAL: glapiria, glapiries, glapiria, glapiríem, glapiríeu, glapirien

SUBJUNTIU PRESENT: glapeixi, glapeixis, glapeixi, glapim, glapiu, glapeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: glapís, glapissis, glapís, glapíssim, glapíssiu, glapissin

IMPERATIU: glapeix, glapeixi, glapim, glapiu, glapeixin

->glapit

■glapit

[de glapir]

m Clapit.

->glareícola

glareícola

Part. sil.: gla_re_í_co_la

[del ll. glarĕa ‘grava’ i -cola]

adj ECOL Que viu preferentment a les tarteres, als pedruscalls i a les geleres.

->glarèola

■glarèola

Part. sil.: gla_rè_o_la

[del ll. cient. glareola, segurament format sobre el ll. cl. glarea ‘grava’]

f ORNIT Perdiu de mar.

->glareòlids

■glareòlids

Part. sil.: gla_re_ò_lids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells limícoles de l’ordre dels caradriformes que habiten a les regions de vegetació baixa del sud d’Euràsia, Àfrica i Austràlia.

2 sing Ocell de la família dels glareòlids.

->glassa

■glassa

Hom.: glaça

[alteració de gassa per influx de l’ant. glaça ‘glaçada caiguda del cel’; 1a FONT: s. XV]

f TÈXT Gasa.

->glasseta

■glasseta

[de glassa]

f TÈXT Teixit de cotó, amb lligat de plana o d’encordillat, poc nombrat i molt aprestat, que hom empra per a folres de vestits.

->glassilla

■glassilla

[de glassa]

f TÈXT Glasseta.

->glast

■glast

[del ll. glastum, íd.]

m COL Matèria colorant blava extreta de l’herba del pastell.

->glatiment

■glatiment

m 1 Acció de glatir;

2 l’efecte.

->glatir

■glatir

[del ll. glattīre ‘fer lladrucs aguts els gossos’, aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de ‘desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa’; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr Bategar, el cor, amb força.

2 intr Estar agitat per la cobejança d’una cosa prohibida o feta gruar. No facis glatir el nen passejant-hi al davant amb aquesta bicicleta.

3 tr gruar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glatir

GERUNDI: glatint

PARTICIPI: glatit, glatida, glatits, glatides

INDICATIU PRESENT: glateixo, glateixes, glateix, glatim, glatiu, glateixen

INDICATIU IMPERFET: glatia, glaties, glatia, glatíem, glatíeu, glatien

INDICATIU PASSAT: glatí, glatires, glatí, glatírem, glatíreu, glatiren

INDICATIU FUTUR: glatiré, glatiràs, glatirà, glatirem, glatireu, glatiran

INDICATIU CONDICIONAL: glatiria, glatiries, glatiria, glatiríem, glatiríeu, glatirien

SUBJUNTIU PRESENT: glateixi, glateixis, glateixi, glatim, glatiu, glateixin

SUBJUNTIU IMPERFET: glatís, glatissis, glatís, glatíssim, glatíssiu, glatissin

IMPERATIU: glateix, glateixi, glatim, glatiu, glateixin

->glauberita

■glauberita

Part. sil.: glau_be_ri_ta

f MINERAL Sulfat de calci i sodi, (SO₄)₂CaNa₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->glauc¹

■glauc¹

Part. sil.: glauc

[v. glauc²]

m ZOOL Mol·lusc marí de l’ordre dels nudibranquis (Glaucus sp), d’un bell color blau.

->glauc²

■glauc² -a

Part. sil.: glauc

[del ll. glaucus, -a, -um, i aquest, del gr. glaukós, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Verd blanquinós.

->glauc-

■glauc-

Forma prefixada del mot grec glaukós, que significa ‘argentat’, ‘gris’, ‘verdós’. Ex.: glaucòpsia.

->glaucescent

■glaucescent

Part. sil.: glau_ces_cent

[formació culta analògica amb el sufix ll. -escens (v. degenerescent)]

adj Lleugerament glauc.

->glauci

■glauci

Part. sil.: glau_ci

m BOT Gènere de plantes herbàcies glauques de la família de les papaveràcies (Glaucium sp), amb làtex de color taronja.

->glaucina

■glaucina

Part. sil.: glau_ci_na

f [C₂₁H₂₅NO₄] QUÍM ORG Alcaloide d’estructura isoquinoleínica present en el glauci.

->glauco-

■glauco-

Forma prefixada del mot grec glaukós, que significa ‘argentat’, ‘gris’, ‘verdós’. Ex.: glaucòfan.

->glaucòfan

■glaucòfan

Part. sil.: glau_cò_fan

m MINERAL Silicoaluminat de magnesi i sodi, Na₂Mg₃Al₂Si₈O₂₂(OH)₂, mineral que pertany al grup dels amfíbols i cristal·litza en el sistema monoclínic.

->glaucòfits

■glaucòfits

Part. sil.: glau_cò_fits

m BOT 1 pl Grup d’organismes aquàtics que fan la fotosíntesi gràcies a la presència d’esquizofícies endosimbiòtiques.

2 sing Individu del grup dels glaucòfits.

->glaucoma

■glaucoma

Part. sil.: glau_co_ma

m OFTAL Augment de la pressió intraocular que provoca l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.

->glaucomatós

■glaucomatós -osa

Part. sil.: glau_co_ma_tós

[de glaucoma]

OFTAL 1 adj De la natura del glaucoma.

2 adj i m i f Que pateix de glaucoma.

->glauconífer

■glauconífer -a

Part. sil.: glau_co_ní_fer

adj MINERAL Que té glauconita.

->glauconita

■glauconita

Part. sil.: glau_co_ni_ta

f [K(Fe,Mg,Al)₂(Si₄O₁₀)(OH)₂] MINERAL Mineral del grup isomorf de les miques que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->glavi

■glavi

[variant de l’ant. gladi, ll. gladius, íd., sembla d’origen celta, o potser, com el fr. glaive, suposa una base indoeuropea *kláuiios, de sentit semblant; 1a FONT: 1288]

m ant i poèt Espasa.

->gleba

■gleba

Hom.: gleba

[del ll. gleba, ‘gleva’]

f BOT Massa central de l’aparell esporífer de les gasteromicetals.

->glei

■glei

Part. sil.: glei

m PEDOL Nivell del sòl alterat per aigua persistent.

->gleïtzació

■gleïtzació

Part. sil.: gle_ït_za_ci_ó

[de glei]

f PEDOL Formació de glei.

->glena

■glena

f ANAT ANIM Cavitat poc pregona d’un os en la qual penetra l’extremitat d’un altre os.

->glenoïdal

■glenoïdal

Part. sil.: gle_no_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a una cavitat glenoide.

->glenoide

■glenoide

Part. sil.: gle_noi_de

adj ANAT ANIM 1 Que té forma de petita depressió.

2 cavitat glenoide Glena.

->glera

■glera

[del ll. glarea, íd.; 1a FONT: 982]

f 1 Areny gruixut i ple de còdols.

2 Canal molt rosta i pedregosa; tarter 1.

->gleucòmetre

■gleucòmetre

Part. sil.: gleu_cò_me_tre

m Glucòmetre.

->gleva

■gleva

Hom.: gleba

[del ll. gleba, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Pa de terra compacta que s’aixeca cavant, llaurant, etc.

2 col·loq Bufetada.

3 1 Coàgul, grumoll.

2 FISIOL ANIM Porció de sang presa; coàgul sanguini.

4 HIST En el règim feudal, nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs (serf de la gleva) i determinats colons.

->glever

■glever

[de gleva]

m AGR Terreny glevós, sense arbres ni arbusts.

->glevós

■glevós -osa

[de gleva; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 De la naturalesa d’una gleva.

2 Que fa gleves.

->glia

■glia

Part. sil.: gli_a

f ANAT ANIM Cadascun dels elements cel·lulars que constitueixen el suport del sistema nerviós central.

->-glia

-glia

Forma sufixada del mot grec glía, que significa ‘cola’ i que indica relació amb una substància viscosa, especialment la neuròglia. Ex.: neuròglia.

->gliadina

■gliadina

Part. sil.: gli_a_di_na

f BIOQ i FARM Proteïna que pertany al grup de les prolamines i que es troba al gluten dels cereals.

->glibenclamida

glibenclamida

f QUÍM ORG i FARM Substància que pertany al grup de les sulfonilurees i que té acció hipoglucemiant deguda, si més no inicialment, a una estimulació de la secreció pancreàtica de la insulina.

->gliburida

gliburida

f QUÍM ORG i FARM Glibenclamida.

->glic-

■glic-

Forma prefixada del mot grec glykýs, que significa ‘dolç’ i que és emprada per a indicar referència al sucre en general. Ex.: glicèmia, glícid.

->glican

glican

m BIOQ Polisacàrid format per la unió de diversos monosacàrids mitjançant enllaços glicosídics.

->glicèmia

■glicèmia

Part. sil.: gli_cè_mi_a

f MED Glucèmia.

->glicer-

glicer-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot grec glykerós, que significa ‘dolcenc’. Ex.: glicerina.

->gliceraldehid

■gliceraldehid

m [CH₂OHCHOHCHO] QUÍM ORG Aldehid obtingut de la glicerina per oxidació amb peròxid d’hidrogen. És l’aldosa més simple.

->glicerat

glicerat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid glicèric, que conté en la seva molècula l’anió CH₂OH—CHOH—COO^-.

->glicèric

■glicèric -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a la glicerina.

2 Derivat de la glicerina.

3 àcid glicèric Hidroxiàcid obtingut a partir de l’àcid α,β-dibromopropiònic per tractament amb òxid d’argent. Té la fórmula CH₂OHCHOHCOOH.

4 aldehid glicèric Gliceraldehid.

->glicèrid

■glicèrid

m BIOQ Qualsevol èster de glicerina i un àcid gras, que constitueix el greix.

->gliceril

gliceril

m 1 QUÍM ORG Radical trivalent de la glicerina, de fórmula —CH₂—CH—CH₂—.

2 èsters de gliceril ALIM Grup d’additius alimentaris texturitzants, emprats com a emulsionants, estabilitzants, enduridors, amollidors i antiesquitxants, sobretot en greixos i derivats.

->glicerilfosfàtid

glicerilfosfàtid

m BIOQ Fosfoglicèrid.

->glicerina

■glicerina

[del gr. glykerós ‘dolcenc’, der. de glykýs ‘dolç’, amb el sufix -ina*; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 [CH₂OHCHOHCH₂OH] QUÍM ORG El més senzill dels triols alifàtics i un dels components orgànics més importants, que hom obté per hidròlisi d’olis i greixos, i industrialment com a subproducte de la fabricació de sabons.

2 glicerina gelificada COSM Colcrem en la composició del qual hi ha glicerina en substitució d’una part de l’aigua.

->glicero-

■glicero-

QUÍM ORG Forma prefixada del mot grec glykerós, que significa ‘dolcenc’. Ex.: glicerofosfòric, glicerofosfat.

->glicerofosfat

glicerofosfat

m QUÍM i FARM Qualsevol sal de l’àcid glicerofosfòric.

->glicerofosfòric

glicerofosfòric, àcid

BIOQ Èster de glicerina i àcid fosfòric, que resulta de la reducció del fosfat de dihidroxiacetona.

->glicerogelatina

glicerogelatina

f FARM Mescla de gelatina i glicerina emprada com a excipient en la preparació d’òvuls vaginals i càpsules toves.

->glicerol

■glicerol

m QUÍM ORG Glicerina.

->glicerolat

glicerolat

m FARM Preparació farmacèutica en la qual l’excipient és format per glicerina.

->glicí

glicí

m CIN i FOTOG Àcid paraoxifenilaminoacètic emprat com a revelador d’emulsions negatives, especialment en els processos lents. També és anomenat glicina o fotoglicina.

->glícid

■glícid

m BIOQ Glúcid.

->glicimèrids

glicimèrids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, de valves quasi circulars, que inclou els glicimeris, entre els quals el petxinot de sang.

2 sing Mol·lusc de la família dels glicimèrids.

->glicimeris

glicimeris

m ZOOL Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis i de la família dels glicimèrids (Glycymeris sp), amb la conquilla grossa i arrodonida.

->glicina

■glicina

[del ll. cient. glycina, format sobre el gr. glykýs ‘dolç’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BOT i JARD Arbust enfiladís de la família de les papilionàcies (Wisteria sinensis), de fulles imparipinnades i flors oloroses, disposades en raïms penjants.

2 BIOQ [símb: gly] Àcid aminoacètic, NH⁺˜₃CH₂ COO^-, aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap C asimètric.

3 CIN i FOTOG Glicí.

->glicirizina

glicirizina

f ALIM Glucòsid triterpènic extret de la regalèssia, de tast dolç, la sal amònica del qual és emprada en farmàcia com a edulcorant i aromatitzant, i com a agent escumós en algunes begudes no alcohòliques.

->gliclazida

gliclazida

f [C₁₅H₂₁N₃O₃S] QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina que produeix un efecte hipoglucemiant.

->glico-

■glico-

Forma prefixada del mot grec glykýs, que significa ‘dolç’ i que és emprada per a indicar referència al sucre en general. Ex.: glicòsid, glicolípid.

->glicocol·la

■glicocol·la

f BIOQ Glicina.

->glicocorticoide

■glicocorticoide

Part. sil.: gli_co_cor_ti_coi_de

m FARM Glucocorticoide.

->glicogen

■glicogen -ògena

[de glico- i -gen]

1 adj Que produeix sucre.

2 m BIOQ Polisacàrid que es troba en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals com a substància de reserva.

->glicogenòlisi

glicogenòlisi

f BIOQ Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.

->glicol

■glicol

m QUÍM ORG 1 Alcohol dihidroxílic, líquid incolor i viscós.

2 Qualsevol dels composts que tenen dos grups hidroxil units a àtoms de carboni distints d’una mateixa cadena alifàtica.

->glicòlic

■glicòlic -a

QUÍM ORG 1 adj Relatiu o pertanyent al glicol o als glicols.

2 àcid glicòlic Àcid hidroxiacètic, HOCH₂COOH, hidroxiàcid que es troba en la bleda-rave i en la canya de sucre.

->glicolípid

■glicolípid

m BIOQ Qualsevol dels lípids d’un grup gran i poc conegut, que es caracteritza pel fet de tenir sucre; es troben principalment al cervell.

->glicòlisi

■glicòlisi

f BIOQ Glucòlisi.

->gliconeogènesi

■gliconeogènesi

Part. sil.: gli_co_ne_o_gè_ne_si

f BIOQ Procés cel·lular de síntesi de glícids a partir de precursors que no pertanyen als glícids.

->glicònic

glicònic -a

adj POÈTICA Dit d’un vers logaèdic compost de tres troqueus i un dàctil.

->glicopènia

glicopènia

Part. sil.: gli_co_pè_ni_a

f PAT Hipoglucèmia.

->glicoproteid

glicoproteid

Part. sil.: gli_co_pro_teid

m BIOQ Glicoproteïna.

->glicoproteïna

■glicoproteïna

Part. sil.: gli_co_pro_te_ï_na

f BIOQ Qualsevol de les proteïnes que presenten unides lateralment diverses cadenes d’oligosacàrids.

->glicoràquia

■glicoràquia

Part. sil.: gli_co_rà_qui_a

f FISIOL ANIM Glucoràquia.

->glicosa

■glicosa

f obs BIOQ Glucosa.

->glicòsid

■glicòsid

m BIOQ Nom genèric de les substàncies constituïdes per un sucre unit a un altre compost mitjançant un enllaç acetàlic.

->glicosídic

■glicosídic -a

adj BIOQ Dit de l’enllaç propi dels glicòsids.

->glicosúria

■glicosúria

Part. sil.: gli_co_sú_ri_a

f MED Glucosúria.

->glifografia

■glifografia

Part. sil.: gli_fo_gra_fi_a

[del gr. glýphō i -grafia]

f GRÀF Procediment per a reproduir, per galvanoplàstia, els gravats en fusta.

->glio-

glio-

Forma prefixada del mot grec glía, que significa ‘cola’ i que indica relació amb una substància viscosa, especialment la neuròglia. Ex.: gliosi, gliofàgia.

->glioblastoma

glioblastoma

Part. sil.: gli_o_blas_to_ma

m PAT Glioma.

->glioma

glioma

Part. sil.: gli_o_ma

m PAT Tumor dels centres nerviosos de la retina.

->glioxal

■glioxal

Part. sil.: gli_o_xal

m QUÍM Biformil, OHC—CHO, d’aldehid obtingut a partir de l’acetaldehid per oxidació amb àcid nítric o diòxid de seleni.

->glioxílic

glioxílic, àcid

Part. sil.: gli_o_xí_lic

QUÍM ORG Àcid formilfòrmic, OHC—COOH, àcid aldehid, que es troba a les fulles verdes i a la bleda-rave.

->glioxisoma

glioxisoma

Part. sil.: gli_o_xi_so_ma

m CIT Peroxisoma que inclou els enzims del cicle del glioxilat (cicle de Krebs modificat) i que s’esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com és ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle es transformen en glúcids.

->glíptic

■glíptic -a

[del gr. glyptikós ‘propi per a gravar’, der. de glýphō ‘esculpir, gravar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

ART 1 adj Relatiu o pertanyent a l’art de gravar les pedres fines.

2 f Art de gravar les pedres fines.

->glipto-

■glipto-

Forma prefixada del mot grec glyptós, que significa ‘gravat, cisellat’. Ex.: gliptografia.

->gliptografia

■gliptografia

Part. sil.: glip_to_gra_fi_a

[de glipto- i -grafia]

f 1 Estudi o descripció de les pedres fines gravades.

2 Glíptica.

->gliptoteca

■gliptoteca

[de glipto- i -teca]

f Museu d’escultura i de glíptica.

->glírids

■glírids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers rosegadors que comprèn els lirons i les rates cellardes.

2 sing Mamífer de la família dels glírids.

->global

■global

[de globus; 1a FONT: 1911]

adj 1 Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts.

2 Mundial.

3 mètode global ENSENY Mètode emprat per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, començant per fixar-se en una paraula o frase completa, per tal d’arribar en un segon moment a la descomposició en síl·labes i lletres.

->globalitat

globalitat

[de global]

f Qualitat de global.

->globalització

■globalització

Part. sil.: glo_ba_lit_za_ci_ó

[de global]

f 1 1 Acció de globalitzar;

2 l’efecte.

2 Mundialització.

3 PSIC Procés cognoscitiu, propi de la psicologia infantil, consistent a percebre d’una manera complexa i genèrica un conjunt i a passar, en un segon moment, a l’anàlisi dels seus components particulars.

->globalitzador

■globalitzador -a

adj Que globalitza. Un enfocament globalitzador. Un model, un procés globalitzadors.

->globalitzar

■globalitzar

[de global]

v tr 1 Considerar (un problema, una sèrie d’informacions, etc.) en conjunt, sense especificar-ne les parts.

2 1 totalitzar 1.

2 Considerar, avaluar, a escala mundial. El mercat de divises opera de forma cada vegada més globalitzada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: globalitzar

GERUNDI: globalitzant

PARTICIPI: globalitzat, globalitzada, globalitzats, globalitzades

INDICATIU PRESENT: globalitzo, globalitzes, globalitza, globalitzem, globalitzeu, globalitzen

INDICATIU IMPERFET: globalitzava, globalitzaves, globalitzava, globalitzàvem, globalitzàveu, globalitzaven

INDICATIU PASSAT: globalitzí, globalitzares, globalitzà, globalitzàrem, globalitzàreu, globalitzaren

INDICATIU FUTUR: globalitzaré, globalitzaràs, globalitzarà, globalitzarem, globalitzareu, globalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: globalitzaria, globalitzaries, globalitzaria, globalitzaríem, globalitzaríeu, globalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: globalitzi, globalitzis, globalitzi, globalitzem, globalitzeu, globalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: globalitzés, globalitzessis, globalitzés, globalitzéssim, globalitzéssiu, globalitzessin

IMPERATIU: globalitza, globalitzi, globalitzem, globalitzeu, globalitzin

->globalment

■globalment

[de global]

adv D’una manera global.

->globigerina

■globigerina

f ZOOL Gènere de protozous de l’ordre dels foraminífers i de la família dels globigerínids (Globigerina sp), de forma globosa, amb una closca constituïda per lòculs esfèrics distribuïts en espiral irregular.

->globigerínids

globigerínids

m ZOOL 1 pl Família de protozous foraminífers marins apareguts probablement durant el juràssic, que han tingut una gran importància com a agents geològics.

2 sing Protozou de la família dels globigerínids.

->globina

globina

[reducció de hemoglobina]

f BIOQ i FISIOL Albúmina incolora que és una part constitutiva de l’hemoglobina.

->globós

■globós -osa

[de globus; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té la forma de globus, globular.

->glòbul

■glòbul

[del ll. globŭlus, dimin. de globus; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 Corpuscle de forma esfèrica o esferoïdal. Glòbuls de la sang, de la llet.

2 glòbul blanc ANAT ANIM Leucòcit.

3 glòbul organoplàstic ANAT ANIM Cèl·lula embrionària.

4 glòbul vermell ANAT ANIM Eritròcit.

->globular

■globular

[de glòbul; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent al globus.

2 De forma esfèrica o esferoïdal.

2 Relatiu o pertanyent als glòbuls.

->globulària

globulària

Part. sil.: glo_bu_là_ri_a

f BOT Gènere de plantes de la família de les globulariàcies (Globularia sp), de fulles coriàcies i flors blaves en capítols globulosos, que comprèn la foixarda, la lluqueta i el senet de pobre.

->globulariàcies

■globulariàcies

Part. sil.: glo_bu_la_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores de fulles simples alternes, flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i fruits en núcula.

2 sing Planta de la família de les globulariàcies.

->globulífer

■globulífer -a

[de glòbul i -fer]

adj Que conté glòbuls.

->globulina

■globulina

[der. de glòbul amb el sufix -ina*]

f BIOQ i MED Cadascuna de les proteïnes globulars, algunes de les quals tenen àtoms metàl·lics (Fe, Cu, Zn), o són lipoproteïnes o glicoproteïnes.

->globulínic

■globulínic -a

adj BIOQ i FARM Relatiu o pertanyent a la globulina.

->globulització

globulització

Part. sil.: glo_bu_lit_za_ci_ó

f METAL·L Operació a què hom sotmet un aliatge bifàsic per tal que una de les fases aparegui en forma arrodonida dins una matriu metàl·lica.

->globulós

■globulós -osa

[de glòbul]

adj 1 Format de glòbuls.

2 Globós.

->globus

■globus

[del ll. glŏbus ‘bola; esfera; massa de gent’; 1a FONT: 1572]

m 1 Cos de forma esfèrica o esferoïdal.

2 Bomba o bufeta de goma que hom infla amb aire o amb un gas lleuger i que serveix de joguina o de guarniment en una festa.

3 bafarada 2.

4 ESPORT 1 En el futbol, xut en què la pilota pren molta alçada i recorre poca distància.

2 En el tennis i el bàdminton, cop amb què hom envia la pilota o el volant al fons del camp de l’adversari fent que segueixi una trajectòria alta.

5 FOLK Baló aerostàtic, normalment de paper, amb colors llampants, que hom fa alçar en espectacles festius.

6 LUM Element d’un llum, de forma esfèrica, destinat a difondre i a repartir la llum de la làmpada, o a canviar-ne el color, i que alhora serveix de protecció.

7 AERON i METEOR 1 globus aerostàtic (o simplement globus) baló¹ 1 6.

2 globus sonda Baló sonda.

8 globus celeste ASTR Esfera en la superfície de la qual hi ha representats els principals estels, constel·lacions i cercles fonamentals.

9 ANAT ANIM 1 globus de seguretat Massa rodona formada a l’abdomen de les parteres quan l’úter s’ha contret.

2 globus epidèrmic Globus format de cèl·lules imbricades en capes concèntriques, presents en els epiteliomes.

3 globus pàl·lid Pol inferior del nucli lenticular.

10 globus terraqüi (o terrestre) 1 Terra.

2 Esfera que representa la superfície de la Terra.

11 globus vesical PAT Bombament de la part inferior de l’abdomen, causat per la distensió de la bufeta urinària, que és plena d’orina.

->gloc-gloc

■gloc-gloc

[d’origen onomatopeic]

m Soroll que fa un líquid quan surt d’un recipient de coll estret en anar-hi entrant aire.

->glom

■glom

m MED 1 Apilotament de vasos sanguinis.

2 Engruiximent fusiforme del plexe coroïdal.

->glomals

■glomals

f BOT 1 pl Grup de fongs zigomicètides, al qual sovint s’assigna la categoria d’ordre, integrat per espècies que estableixen micorizes amb les arrels de plantes vasculars.

2 sing Fong del grup de les glomals.

->glomerals

glomerals

f pl BOT Glomals.

->glomèrul

■glomèrul

[del ll. científic glomerŭlum, dimin. del ll. cl. glomus, -ĕris ‘cabdell; pilota de l’olla’]

m 1 ANAT ANIM Aglomeració de corpuscles de la mateixa natura, existents a l’organisme.

2 BOT Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa arrodonida.

->glomerular

■glomerular

[de glomèrul]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als glomèruls.

->glomerulitis

glomerulitis

f PAT Varietat de nefritis en la qual dominen les lesions del glomèrul renal.

->glomerulonefritis

■glomerulonefritis

f PAT Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.

->glòmic

■glòmic -a

adj MED Relatiu o pertanyent al glom.

->glop¹

■glop¹

[probablement d’origen onomatopeic, imitatiu del so de la deglució; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Porció d’un líquid que hom beu en una sola engolida, que cap d’una vegada a la boca. Beure a glops.

2 p anal i hiperb Petita quantitat de beguda.

->glop²

■glop²

[alteració de clop per influx de glop¹ ‘porció de líquid’]

m BOT Pollancre.

->glopada

■glopada

[de glop¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Porció de líquid o fum que omple la boca.

2 esp 1 Porció de líquid, fum o vòmit llançat d’un sol cop per la boca.

2 p ext Porció de líquid, fum, vapor, etc., que surt d’un cop i intermitentment per un orifici, conducte, pas estret, etc. El tren emprengué la feixuga marxa traient grans glopades de fum.

3 p ext Conjunt de persones, animals, vehicles, que surten, entren, arriben, etc., d’un cop i intermitentment. Les glopades de gent sortint del teatre anaven omplint el carrer.

4 sortir (entrar, arribar, etc.) a glopades p ext Sortir, entrar, etc., en grup i a intermitències. Els nens sortien de l’escola a glopades.

3 Ram d’aigua.

4 Bufada de vent.

->glopdeneu

■glopdeneu

Part. sil.: glop_de_neu

m BOT Maleïda.

->glopeig

■glopeig

Part. sil.: glo_peig

[de glopejar]

m Acció de glopejar.

->glopejar

■glopejar

[de glop¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Tenir per un temps dins la boca un glop d’algun líquid agitant-lo per rentar-se la boca, per assaborir-lo, etc. Després de raspallar les dents, pots glopejar una mica d’aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glopejar

GERUNDI: glopejant

PARTICIPI: glopejat, glopejada, glopejats, glopejades

INDICATIU PRESENT: glopejo, glopeges, glopeja, glopegem, glopegeu, glopegen

INDICATIU IMPERFET: glopejava, glopejaves, glopejava, glopejàvem, glopejàveu, glopejaven

INDICATIU PASSAT: glopegí, glopejares, glopejà, glopejàrem, glopejàreu, glopejaren

INDICATIU FUTUR: glopejaré, glopejaràs, glopejarà, glopejarem, glopejareu, glopejaran

INDICATIU CONDICIONAL: glopejaria, glopejaries, glopejaria, glopejaríem, glopejaríeu, glopejarien

SUBJUNTIU PRESENT: glopegi, glopegis, glopegi, glopegem, glopegeu, glopegin

SUBJUNTIU IMPERFET: glopegés, glopegessis, glopegés, glopegéssim, glopegéssiu, glopegessin

IMPERATIU: glopeja, glopegi, glopegem, glopegeu, glopegin

->gloquidi

■gloquidi

m BOT Tricoma amb pues dirigides cap avall.

->gloquidiat

■gloquidiat -ada

[del gr. glōkhídion, dimin. de glōkhís ‘punta d’una arma o un angle’]

adj Dit d’un pèl o d’una altra cosa que es divideix en el seu extrem en puntes encorbades.

->glòria

■glòria

Part. sil.: glò_ri_a

[del ll. glòria, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 f 1 Honor, admiració, fama, etc., acordats pel consentiment general a una persona o cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria.

2 p ext Allò que és causa, motiu, de glòria. Descrivia les glòries dels cavallers medievals.

3 p ext Persona que constitueix motiu d’orgull, de glòria, per al seu país, per als seus companys, etc. Shakespeare és una glòria d‘Anglaterra. L’avi fou la glòria de la família.

4 p ext Satisfacció, orgull, que sent algú pel fet d’ésser mereixedor de glòria. Tenir la glòria d’haver salvat la pàtria.

5 cobrir-se de glòria fig i iròn Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se. S’ha ben cobert de glòria, amb la tria de l’obra!

6 tenir a glòria Sentir-se satisfet, orgullós, d’alguna cosa que hom mateix ha fet, considerar-la motiu de satisfacció. Tinc a glòria haver escrit aquesta novel·la.

7 treballar per la glòria Treballar sense esperar-ne cap guany material.

8 vella glòria Persona posseïdora d’honors, glòria, per la seva actuació, les seves accions, gestes, etc., de temps anterior. Han fet un sopar d’homenatge a les velles glòries del club.

2 1 f Esclat de grandesa, esplendor, magnificència. Sempre canta les pròpies glòries.

2 m esp BÍBL Terme bíblic que expressa lloança de Déu.

3 m esp LITÚRG Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (‘Glòria a Déu a dalt del cel’).

4 glòria eterna (del cel o celestial) (o simplement glòria) RELIG El cel com a mansió dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu.

3 f fig 1 Lloc o cosa que causa gran plaer. Aquell pis és una glòria. És una glòria, com estan els camps.

2 estar a (o en) la glòria Trobar-se, algú, molt bé en cert lloc, en certa situació, etc.

->glorianès

glorianès -esa

Part. sil.: glo_ri_a_nès

adj i m i f De Glorianes (Conflent).

->gloriapatri

■gloriapatri

Part. sil.: glo_ri_a_pa_tri

[del ll. Gloria Patri ‘Glòria al Pare’, primers mots de la doxologia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m LITÚRG Nom d’una doxologia en honor de la Trinitat, que comença amb els mots llatins Gloria Patri, que l’Església acostuma a cantar després de cada salm, de certes pregàries, etc.

->gloriar-se

■gloriar-se

Part. sil.: glo_ri_ar-se

[del ll. gloriari, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v pron Gloriejar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gloriar

GERUNDI: gloriant

PARTICIPI: gloriat, gloriada, gloriats, gloriades

INDICATIU PRESENT: glorio, glories, gloria, gloriem, glorieu, glorien

INDICATIU IMPERFET: gloriava, gloriaves, gloriava, gloriàvem, gloriàveu, gloriaven

INDICATIU PASSAT: glorií, gloriares, glorià, gloriàrem, gloriàreu, gloriaren

INDICATIU FUTUR: gloriaré, gloriaràs, gloriarà, gloriarem, gloriareu, gloriaran

INDICATIU CONDICIONAL: gloriaria, gloriaries, gloriaria, gloriaríem, gloriaríeu, gloriarien

SUBJUNTIU PRESENT: gloriï, gloriïs, gloriï, gloriem, glorieu, gloriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: gloriés, gloriessis, gloriés, gloriéssim, gloriéssiu, gloriessin

IMPERATIU: gloria, gloriï, gloriem, glorieu, gloriïn

->gloriejament

■gloriejament

Part. sil.: glo_ri_e_ja_ment

[de gloriejar]

m Glorificació.

->gloriejar

■gloriejar

Part. sil.: glo_ri_e_jar

[de glòria; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Glorificar.

2 pron Vanar-se d’una cosa. Es gloriejava d’haver conquerit moltes dones.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gloriejar

GERUNDI: gloriejant

PARTICIPI: gloriejat, gloriejada, gloriejats, gloriejades

INDICATIU PRESENT: gloriejo, glorieges, glorieja, gloriegem, gloriegeu, gloriegen

INDICATIU IMPERFET: gloriejava, gloriejaves, gloriejava, gloriejàvem, gloriejàveu, gloriejaven

INDICATIU PASSAT: gloriegí, gloriejares, gloriejà, gloriejàrem, gloriejàreu, gloriejaren

INDICATIU FUTUR: gloriejaré, gloriejaràs, gloriejarà, gloriejarem, gloriejareu, gloriejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gloriejaria, gloriejaries, gloriejaria, gloriejaríem, gloriejaríeu, gloriejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gloriegi, gloriegis, gloriegi, gloriegem, gloriegeu, gloriegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gloriegés, gloriegessis, gloriegés, gloriegéssim, gloriegéssiu, gloriegessin

IMPERATIU: glorieja, gloriegi, gloriegem, gloriegeu, gloriegin

->glorieta

■glorieta

Part. sil.: glo_ri_e_ta

[del fr. gloriette, íd. (s. XII), primer aplicat a un palau i després a habitacions petites o pavellons de jardí, acollidors ‘com una petita glòria’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses.

->glorificable

■glorificable

[de glorificar]

adj Digne d’ésser glorificat.

->glorificació

■glorificació

Part. sil.: glo_ri_fi_ca_ci_ó

[del ll. td. glorificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 1 Acció de glorificar;

2 l’efecte.

2 BÍBL Transfiguració.

->glorificador

■glorificador -a

[de glorificar]

adj i m i f Que glorifica.

->glorificament

■glorificament

[de glorificar]

m ant Glorificació.

->glorificar

■glorificar

[del ll. td. glorificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Conferir la glòria, fer gloriós. Glorificar els herois. Glorificar els actes heroics.

2 RELIG Elevar a la glòria celestial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glorificar

GERUNDI: glorificant

PARTICIPI: glorificat, glorificada, glorificats, glorificades

INDICATIU PRESENT: glorifico, glorifiques, glorifica, glorifiquem, glorifiqueu, glorifiquen

INDICATIU IMPERFET: glorificava, glorificaves, glorificava, glorificàvem, glorificàveu, glorificaven

INDICATIU PASSAT: glorifiquí, glorificares, glorificà, glorificàrem, glorificàreu, glorificaren

INDICATIU FUTUR: glorificaré, glorificaràs, glorificarà, glorificarem, glorificareu, glorificaran

INDICATIU CONDICIONAL: glorificaria, glorificaries, glorificaria, glorificaríem, glorificaríeu, glorificarien

SUBJUNTIU PRESENT: glorifiqui, glorifiquis, glorifiqui, glorifiquem, glorifiqueu, glorifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: glorifiqués, glorifiquessis, glorifiqués, glorifiquéssim, glorifiquéssiu, glorifiquessin

IMPERATIU: glorifica, glorifiqui, glorifiquem, glorifiqueu, glorifiquin

->gloriola

■gloriola

Part. sil.: glo_ri_o_la

[del fr. gloriole ‘vanaglòria per petites coses’, del ll. gloriola ‘petita glòria’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Aurèola.

->gloriós

■gloriós -osa

Part. sil.: glo_ri_ós

[del ll. gloriosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que gaudeix o és digne de glòria 1 1. Els nostres gloriosos poetes. Fets gloriosos. Fou una mort gloriosa.

2 Ple de glòria 2 1. Avui és un dia gloriós.

3 CRIST 1 Relatiu o pertanyent a la glòria o benaventurança.

2 Que participa de l’esplendor divina.

->gloriosament

■gloriosament

Part. sil.: glo_ri_o_sa_ment

[de gloriós]

adv D’una manera gloriosa, amb glòria.

->glosa

■glosa

Cp. glossa

f FOLK A Mallorca, corranda 3.

->glosada

■glosada

f FOLK A Mallorca, glosa llarga o sèrie de gloses.

->glosador

■glosador -a

m i f FOLK Poeta popular de Mallorca i Menorca que compon, sovint d’una manera improvisada, gloses i glosats.

->glosar

■glosar

v tr FOLK Fer gloses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: glosar

GERUNDI: glosant

PARTICIPI: glosat, glosada, glosats, glosades

INDICATIU PRESENT: gloso, gloses, glosa, glosem, gloseu, glosen

INDICATIU IMPERFET: glosava, glosaves, glosava, glosàvem, glosàveu, glosaven

INDICATIU PASSAT: glosí, glosares, glosà, glosàrem, glosàreu, glosaren

INDICATIU FUTUR: glosaré, glosaràs, glosarà, glosarem, glosareu, glosaran

INDICATIU CONDICIONAL: glosaria, glosaries, glosaria, glosaríem, glosaríeu, glosarien

SUBJUNTIU PRESENT: glosi, glosis, glosi, glosem, gloseu, glosin

SUBJUNTIU IMPERFET: glosés, glosessis, glosés, gloséssim, gloséssiu, glosessin

IMPERATIU: glosa, glosi, glosem, gloseu, glosin

->glosat

■glosat

m FOLK Cançó llarga improvisada o redactada pels glosadors de Mallorca i Menorca.

->gloss-

■gloss-

Forma prefixada del mot grec glõssa, que significa ‘llengua’. Ex.: glossàlgia, glossitis.

->glossa

■glossa

Cp. glosa

[del ll. glossa ‘mot rar, poc usat, que requereix explicació’, i aquest, del gr. glõssa ‘llengua corporal; llenguatge, llengua; mot obscur, poc usat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Explicació o paraules aclaridores d’un mot obscur, d’una frase, d’un text.

2 Comentari.

3 Amplificació, variació d’un tema.

4 LIT Composició poètica, amplificació d’una estrofa, en què cadascuna acaba amb un vers o grups de versos d’aquella estrofa.

5 HIST DR Comentari d’un text jurídic.

->-glossa

-glossa

Forma sufixada del mot grec glõssa, que significa ‘llengua’. Ex.: isoglossa.

->glossador

■glossador -a

[de glossar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 m i f Persona que fa glosses o en recull.

2 m HIST DR Jurista autor de glosses al dret romà o al dret canònic.