->acugular

■acugular

[probable reducció d’una forma derivada i dissimilada de colgar, acolgolar]

v 1 tr Disposar (el foc) de manera que, dificultant l’accés de l’aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama.

2 pron Cremar, el foc, somortament, mig apagar-se per insuficiència d’aire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acugular

GERUNDI: acugulant

PARTICIPI: acugulat, acugulada, acugulats, acugulades

INDICATIU PRESENT: acugulo, acugules, acugula, acugulem, acuguleu, acugulen

INDICATIU IMPERFET: acugulava, acugulaves, acugulava, acugulàvem, acugulàveu, acugulaven

INDICATIU PASSAT: acugulí, acugulares, acugulà, acugulàrem, acugulàreu, acugularen

INDICATIU FUTUR: acugularé, acugularàs, acugularà, acugularem, acugulareu, acugularan

INDICATIU CONDICIONAL: acugularia, acugularies, acugularia, acugularíem, acugularíeu, acugularien

SUBJUNTIU PRESENT: acuguli, acugulis, acuguli, acugulem, acuguleu, acugulin

SUBJUNTIU IMPERFET: acugulés, acugulessis, acugulés, acuguléssim, acuguléssiu, acugulessin

IMPERATIU: acugula, acuguli, acugulem, acuguleu, acugulin

->acuindament

■acuindament

Part. sil.: a_cuin_da_ment

[de acuindar]

m HIST DR Acció d’acuindar.

->acuindar

■acuindar

Part. sil.: a_cuin_dar

[del ll. *accognitare ‘fer saber, declarar’, der. del ll. cognĭtus ‘conegut’]

v tr HIST DR Negar l’obediència deguda (al senyor), trencar el vincle de vassallatge d’un pacte feudal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acuindar

GERUNDI: acuindant

PARTICIPI: acuindat, acuindada, acuindats, acuindades

INDICATIU PRESENT: acuindo, acuindes, acuinda, acuindem, acuindeu, acuinden

INDICATIU IMPERFET: acuindava, acuindaves, acuindava, acuindàvem, acuindàveu, acuindaven

INDICATIU PASSAT: acuindí, acuindares, acuindà, acuindàrem, acuindàreu, acuindaren

INDICATIU FUTUR: acuindaré, acuindaràs, acuindarà, acuindarem, acuindareu, acuindaran

INDICATIU CONDICIONAL: acuindaria, acuindaries, acuindaria, acuindaríem, acuindaríeu, acuindarien

SUBJUNTIU PRESENT: acuindi, acuindis, acuindi, acuindem, acuindeu, acuindin

SUBJUNTIU IMPERFET: acuindés, acuindessis, acuindés, acuindéssim, acuindéssiu, acuindessin

IMPERATIU: acuinda, acuindi, acuindem, acuindeu, acuindin

->acuit

■acuit

Part. sil.: a_cuit

[de acuitar]

m 1 Acció d’acuitar.

2 jugar a l’acuit Jugar a fet.

->acuitar

■acuitar

Part. sil.: a_cui_tar

[de cuitar; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Encalçar, empaitar.

2 1 tr Empènyer (algú) a fer promptament una cosa. Sa mare l’acuitava a casar-se.

2 pron Apressar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acuitar

GERUNDI: acuitant

PARTICIPI: acuitat, acuitada, acuitats, acuitades

INDICATIU PRESENT: acuito, acuites, acuita, acuitem, acuiteu, acuiten

INDICATIU IMPERFET: acuitava, acuitaves, acuitava, acuitàvem, acuitàveu, acuitaven

INDICATIU PASSAT: acuití, acuitares, acuità, acuitàrem, acuitàreu, acuitaren

INDICATIU FUTUR: acuitaré, acuitaràs, acuitarà, acuitarem, acuitareu, acuitaran

INDICATIU CONDICIONAL: acuitaria, acuitaries, acuitaria, acuitaríem, acuitaríeu, acuitarien

SUBJUNTIU PRESENT: acuiti, acuitis, acuiti, acuitem, acuiteu, acuitin

SUBJUNTIU IMPERFET: acuités, acuitessis, acuités, acuitéssim, acuitéssiu, acuitessin

IMPERATIU: acuita, acuiti, acuitem, acuiteu, acuitin

->acuïtat

■acuïtat

Part. sil.: a_cu_ï_tat

[probablement imitat del fr. acuité, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Qualitat d’agut. L’acuïtat d’un so, d’una sensació.

2 FON Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius.

->aculada

■aculada

[de acular]

f Acció d’acular o d’acular-se.

->acular

■acular

[de cul]

v 1 tr Arrambar (una cosa) per la part posterior. Va acular el cotxe contra el mur.

2 tr Posar en situació de no poder recular més. Els policies van acular el lladregot al final del passadís.

3 pron fig Entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament. No ens ho dirà mai: s’ha ben aculat.

4 intr MAR Tocar un baix amb la popa o amb el codast en anar endarrere un vaixell.

5 intr TRANSP Carregar més la part posterior d’un vehicle que no l’anterior.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acular

GERUNDI: aculant

PARTICIPI: aculat, aculada, aculats, aculades

INDICATIU PRESENT: aculo, acules, acula, aculem, aculeu, aculen

INDICATIU IMPERFET: aculava, aculaves, aculava, aculàvem, aculàveu, aculaven

INDICATIU PASSAT: aculí, aculares, aculà, aculàrem, aculàreu, acularen

INDICATIU FUTUR: acularé, acularàs, acularà, acularem, aculareu, acularan

INDICATIU CONDICIONAL: acularia, acularies, acularia, acularíem, acularíeu, acularien

SUBJUNTIU PRESENT: aculi, aculis, aculi, aculem, aculeu, aculin

SUBJUNTIU IMPERFET: aculés, aculessis, aculés, aculéssim, aculéssiu, aculessin

IMPERATIU: acula, aculi, aculem, aculeu, aculin

->aculat

aculat -ada

[de acular]

adj HERÀLD 1 Dit del cavall o de l’unicorn encabritat i assegut damunt les anques.

2 Dit de dues llunetes posades l’una sobre l’altra donant-se l’esquena.

3 Dit de dos canons posats en una mateixa línia, l’un mirant a la destra i l’altre a la sinistra i amb la culata més avall que les rodes.

->aculeat

■aculeat -ada

Part. sil.: a_cu_le_at

[del ll. aculeatus, -a, -um, íd.]

1 adj BOT Proveït d’agullons o aculis.

2 adj ENTOM Que té fibló.

3 m ENTOM 1 pl Grup d’himenòpters les femelles d’alguns representants del qual tenen l’oviscapte transformat en un fibló verinós (abelles, vespes, etc.).

2 sing Himenòpter del grup dels aculeats.

->aculeïforme

■aculeïforme

Part. sil.: a_cu_le_ï_for_me

[del ll. aculeus ‘agulló’ i -forme]

adj BOT Que té forma d’aculi.

->aculèol

aculèol

Part. sil.: a_cu_lè_ol

[de la base del ll. aculeus ‘agulló’]

m BOT Petit agulló o aculi de poca consistència.

->aculeolat

aculeolat -ada

Part. sil.: a_cu_le_o_lat

[de aculèol]

adj BOT Proveït d’aculèols.

->aculi

■aculi

Hom.: eculi

[del ll. aculeus ‘agulló’]

m 1 BOT Agulló o excrescència rígida i punxant de formació purament epidèrmica (la qual cosa el distingeix de l’espina).

2 ZOOL Fibló.

->acull

■acull

[de acollir]

m Acolliment.

->aculturació

■aculturació

Part. sil.: a_cul_tu_ra_ci_ó

[de aculturar]

f ANTROP SOC i SOCIOL Procés de canvi cultural pel qual determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en una societat a través del seu contacte amb una altra societat diferent.

->aculturar

■aculturar

[de cultura]

v tr ANTROP SOC i SOCIOL Adaptar (un individu o un grup) a una nova cultura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aculturar

GERUNDI: aculturant

PARTICIPI: aculturat, aculturada, aculturats, aculturades

INDICATIU PRESENT: aculturo, acultures, acultura, aculturem, acultureu, aculturen

INDICATIU IMPERFET: aculturava, aculturaves, aculturava, aculturàvem, aculturàveu, aculturaven

INDICATIU PASSAT: aculturí, aculturares, aculturà, aculturàrem, aculturàreu, aculturaren

INDICATIU FUTUR: aculturaré, aculturaràs, aculturarà, aculturarem, aculturareu, aculturaran

INDICATIU CONDICIONAL: aculturaria, aculturaries, aculturaria, aculturaríem, aculturaríeu, aculturarien

SUBJUNTIU PRESENT: aculturi, aculturis, aculturi, aculturem, acultureu, aculturin

SUBJUNTIU IMPERFET: aculturés, aculturessis, aculturés, aculturéssim, aculturéssiu, aculturessin

IMPERATIU: acultura, aculturi, aculturem, acultureu, aculturin

->aculturat

■aculturat -ada

[de aculturar]

adj ANTROP SOC i SOCIOL 1 Dit de l’individu que presenta formes de vida diferents de les tradicionals del seu poble.

2 Dit de la societat objecte d’aculturació.

->acumbent

■acumbent

[del ll. accumbens, -ntis ‘que s’ajeu’]

adj 1 Ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç.

2 BOT Dit de l’embrió que té el pla medià perpendicular al pla de simetria del rudiment seminal respectiu.

3 BOT Dit dels cotilèdons de les dicotiledònies quan l’eix hipocòtil i la radícula es corben fins a aplicar-se al llarg de llurs vores.

->acumen

acumen

[del ll. acumen, -ĭnis ‘punta’]

m BOT Punta, consistent o no, amb què acaben algunes fulles o alguns òrgans foliacis.

->acúmetre

■acúmetre

[de acu- i -metre]

m DIAG Instrument per a mesurar l’agudesa auditiva.

->acumetria

■acumetria

Part. sil.: a_cu_me_tri_a

[de acu- i -metria]

f DIAG Determinació de l’agudesa auditiva.

->acuminat

■acuminat -ada

[del ll. acuminatus, -a, -um ‘acabat en punta’]

adj BOT Acabat en un acumen.

->acuminifoliat

acuminifoliat -ada

Part. sil.: a_cu_mi_ni_fo_li_at

[del ll. acumen, -ĭnis ‘punta’ i foliatus, -a, -um ‘fullat’]

adj BOT Que té fulles acuminades.

->acumulable

■acumulable

[de acumular]

adj Que es pot acumular.

->acumulació

■acumulació

Part. sil.: a_cu_mu_la_ci_ó

[de acumular]

f 1 1 Acció d’acumular o d’acumular-se;

2 l’efecte.

2 ECON Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital.

3 FARM Fenomen caracteritzat per la persistència en l’organisme dels efectes d’uns determinats medicaments, a causa de llur lenta eliminació.

4 acumulació d’accions DR PROC Exercici en un mateix procés, per part d’una persona o de més, de diverses accions contra una persona o unes quantes.

5 acumulació de causes DR PROC Reunió de dos o més processos ja iniciats que tenen entre ells una vinculació jurídica substancial per a formar-ne un de sol i per a ésser resolts en una mateixa sentència.

6 central d’acumulació ELECT Tipus de central hidroelèctrica, utilitzat sovint.

7 punt d’acumulació GEOM Punt que pertany a l’adherència d’un conjunt de punts.

->acumulador

■acumulador -a

[de acumular]

1 adj Que acumula.

2 m ELECTROT Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues. Acumulador de plom.

3 m INFORM Registre d’una unitat aritmètica que conté successivament un operand i el resultat d’una operació.

4 m TECNOL Aparell o instal·lació que recull i emmagatzema l’energia en alguna de les seves formes (mecànica, calorífica, elèctrica) i que pot restituir-la totalment o en part, segons les necessitats. Acumulador de calor. Acumulador d’aire comprimit. Acumulador hidràulic.

->acumulament

■acumulament

[de acumular]

m 1 Acció d’acumular o d’acumular-se;

2 l’efecte.

->acumular

■acumular

[de cúmul; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Apilar, aplegar en una massa. Acumular mercaderies en un magatzem.

2 pron Se m’ha acumulat la correspondència.

2 tr fig 1 Ajuntar com apilant. Acumular béns.

2 Conferir (més d’un càrrec) a un funcionari.

3 Conferir (un càrrec) a algú que ja en té un de semblant.

3 tr Imputar a algú (alguna mala acció o falta). Aquest fet li acumulen, a ell, però estic segur que no ho ha pas fet.

4 tr TECNOL Reunir energia, vapor, aire o altres matèries per a utilitzar-les en un moment donat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acumular

GERUNDI: acumulant

PARTICIPI: acumulat, acumulada, acumulats, acumulades

INDICATIU PRESENT: acumulo, acumules, acumula, acumulem, acumuleu, acumulen

INDICATIU IMPERFET: acumulava, acumulaves, acumulava, acumulàvem, acumulàveu, acumulaven

INDICATIU PASSAT: acumulí, acumulares, acumulà, acumulàrem, acumulàreu, acumularen

INDICATIU FUTUR: acumularé, acumularàs, acumularà, acumularem, acumulareu, acumularan

INDICATIU CONDICIONAL: acumularia, acumularies, acumularia, acumularíem, acumularíeu, acumularien

SUBJUNTIU PRESENT: acumuli, acumulis, acumuli, acumulem, acumuleu, acumulin

SUBJUNTIU IMPERFET: acumulés, acumulessis, acumulés, acumuléssim, acumuléssiu, acumulessin

IMPERATIU: acumula, acumuli, acumulem, acumuleu, acumulin

->acumulat

■acumulat -ada

[de acumular]

adj QUÍM ORG Dit dels enllaços dobles que uneixen tres o més àtoms de carboni consecutius al llarg d’una cadena carbonada.

->acumulatiu

■acumulatiu -iva

Part. sil.: a_cu_mu_la_tiu

[de acumular]

adj 1 Que es refereix a una acumulació.

2 FOLK 1 ball acumulatiu Dansa popular en la qual en cada passada o recoble de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa.

2 cançó acumulativa Tipus de cançó popular en què a cada recoble o estrofa hom afegeix un nou element a la lletra i a la música.

3 procés acumulatiu ECON Augments de preus acumulatius com a conseqüència d’un descens de la taxa d’interès bancari que arrossega la taxa d’interès del mercat.

->acumulativament

■acumulativament

[de acumulatiu]

adv En comú, ensems amb un altre o amb d’altres.

->acunçament

■acunçament

[de acunçar]

m Acció d’acunçar.

->acunçar

■acunçar

[del ll. vg. *comptiare, der. de comptus ‘adornat, elegant’; 1a FONT: s. XIII]

v tr Arranjar amb art, especialment llavorar, polir (pedres precioses).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acunçar

GERUNDI: acunçant

PARTICIPI: acunçat, acunçada, acunçats, acunçades

INDICATIU PRESENT: acunço, acunces, acunça, acuncem, acunceu, acuncen

INDICATIU IMPERFET: acunçava, acunçaves, acunçava, acunçàvem, acunçàveu, acunçaven

INDICATIU PASSAT: acuncí, acunçares, acunçà, acunçàrem, acunçàreu, acunçaren

INDICATIU FUTUR: acunçaré, acunçaràs, acunçarà, acunçarem, acunçareu, acunçaran

INDICATIU CONDICIONAL: acunçaria, acunçaries, acunçaria, acunçaríem, acunçaríeu, acunçarien

SUBJUNTIU PRESENT: acunci, acuncis, acunci, acuncem, acunceu, acuncin

SUBJUNTIU IMPERFET: acuncés, acuncessis, acuncés, acuncéssim, acuncéssiu, acuncessin

IMPERATIU: acunça, acunci, acuncem, acunceu, acuncin

->acupuntor

■acupuntor -a

[formació analògica sobre acupuntura]

m i f MED Especialista en acupuntura.

->acupuntura

■acupuntura

[del ll. acus ‘agulla’ i punctura, de punctum ‘punt’]

f MED Pràctica terapèutica oriental consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà.

->acuradament

■acuradament

[de acurat]

adv Amb una gran cura. Treballar acuradament.

->acurat

■acurat -ada

[de cura; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Fet amb una gran cura.

2 Curós. És una persona molt acurada.

->acurçar

■acurçar

[variant de escurçar]

v tr i pron dial Escurçar.

->acurtar

■acurtar

[de curt]

v dial 1 tr i pron Escurçar.

2 tr Vestir de curt (un infant de bolquers).

->acus-

acus-

Forma prefixada del mot grec akoúō, que significa ‘escoltar’. Ex.: acusmatamnèsia.

->acusable

■acusable

[de acusar]

adj Que pot ésser acusat.

->acusació

■acusació

Part. sil.: a_cu_sa_ci_ó

[de acusar]

f 1 Acció d’acusar o d’acusar-se.

2 DR PEN Exercici d’una acció penal.

3 PSIQ Declaració de culpabilitat falsa o injustificada contra una altra persona formulada per individus mentalment desequilibrats.

->acusador

■acusador -a

[de acusar]

1 adj i m i f Que acusa.

2 m i f DR PROC Persona que en un procés penal manté l’acusació.

->acusament

■acusament

[de acusar]

m 1 Acusació.

2 acusament de recepció Justificant de recepció.

->acusar

■acusar

[del ll. accūsare, íd., der. de causa; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Assenyalar com a culpable. Han acusat la portera d’haver robat els diners. Volen acusar-lo d’homicidi.

2 pron S’acusa d’haver estat massa sever.

2 tr Palesar, denunciar (alguna cosa), donar-ne indici. Aquests actes acusen la seva inexperiència. La teva cara acusa l’esgotament.

3 tr Fer ressaltar. Un jersei que acusa les formes.

4 tr DR PROC Exercir una acció penal.

5 tr JOCS En alguns jocs de cartes, declarar la possessió de determinades cartes.

6 acusar recepció Declarar haver rebut una carta, una tramesa, etc. Acusar recepció d’una carta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acusar

GERUNDI: acusant

PARTICIPI: acusat, acusada, acusats, acusades

INDICATIU PRESENT: acuso, acuses, acusa, acusem, acuseu, acusen

INDICATIU IMPERFET: acusava, acusaves, acusava, acusàvem, acusàveu, acusaven

INDICATIU PASSAT: acusí, acusares, acusà, acusàrem, acusàreu, acusaren

INDICATIU FUTUR: acusaré, acusaràs, acusarà, acusarem, acusareu, acusaran

INDICATIU CONDICIONAL: acusaria, acusaries, acusaria, acusaríem, acusaríeu, acusarien

SUBJUNTIU PRESENT: acusi, acusis, acusi, acusem, acuseu, acusin

SUBJUNTIU IMPERFET: acusés, acusessis, acusés, acuséssim, acuséssiu, acusessin

IMPERATIU: acusa, acusi, acusem, acuseu, acusin

->acusat

■acusat -ada

[de acusar]

1 adj i m i f DR PROC Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.

2 adj Destacat. Un color groc de pell molt acusat.

->acusatiu

■acusatiu

Part. sil.: a_cu_sa_tiu

[del ll. accusativus, -a, -um, íd.]

m GRAM 1 Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat i d’intransitivitat.

2 complement acusatiu Complement directe.

->acusatori

■acusatori -òria

[del ll. accusatorius, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’acusació, especialment en un procés penal.

2 sistema acusatori DR PROC Procediment per a perseguir i jutjar els delictes que exigeix acusació concreta per a jutjar una persona, publicitat en el procés, igualtat de drets i de deures entre l’acusació i la defensa, possible impugnació de la sentència, etc.

->acuseta

acuseta

m i f col·loq Persona que té costum d’acusar o delatar.

->acústic

■acústic -a

[del gr. akoustikós, íd., der. de akoúō ‘escoltar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Nervi acústic. Impressions acústiques.

2 f 1 FÍS Part de la física relativa al so.

2 FON Part de la fonètica experimental que estudia les ones relacionades amb qualsevol fet lingüístic.

3 Conjunt de qualitats d’un indret o d’un local pel que fa a la propagació del so. Tenir bona o mala acústica una sala.

3 adj MÚS Dit d’un instrument musical no electrònic. Baix acústic.

4 sala acústica Sala de bones condicions acústiques.

->acut-

acut-

Forma prefixada del mot llatí acūtus, que significa ‘punxegut, agut’. Ex.: acutangle.

->acutangle

■acutangle

[del ll. td. acutiangulum, íd.]

adj GEOM Dit d’un triangle que té tots els angles aguts.

->acutangular

acutangular

[de acutangle]

adj GEOM Que forma un angle agut.

->acuti-

acuti-

Forma prefixada del mot llatí acūtus, que significa ‘punxegut, agut’. Ex.: acutirostre.

->acutifoli

acutifoli -òlia

[de acuti- i el ll. -foli]

adj BOT Que té fulles agudes.

->acutirostre

acutirostre

[de acuti- i el ll. rostrum ‘bec’]

adj ORNIT Que té el bec agut.

->acutiúscul

acutiúscul -a

Part. sil.: a_cu_ti_ús_cul

[del b. ll. acutiuscŭlus ‘lleugerament agut, subtil’]

adj BOT Dit de les fulles, els pètals, etc., lleugerament aguts.

->acutorsió

■acutorsió

Part. sil.: a_cu_tor_si_ó

[del ll. acus ‘agulla’ i torsió]

f MED Torsió d’una artèria amb una agulla per estroncar l’hemorràgia.

->ad-

ad-

Prefix, del llatí ad, que significa ‘cap a’. Ex.: adherir, adjacent.

->-ada

-ada

1 Sufix, del llatí -ata, que significa: 1 ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: fillada, gentada, costellada.

2 ‘cop de’ o ‘cop a’. Ex.: bastonada, pedrada, clatellada.

3 ‘acció pròpia de’. Ex.: criaturada, pallassada.

4 ‘operació tècnica de’. Ex.: premsada.

5 ‘acció de’. Ex.: suada, fiblada.

2 Sufix, del llatí -ata, que indica: 1 Fenomen meteorològic. Ex.: nuvolada, boirada.

2 Període temporal. Ex.: diada, anyada, migdiada.

3 Magnitud. Ex.: llargada, alçada.

->ad absurdum

ad absurdum^* [atapsúrðum]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘a l’absurd’, que hom aplica a un tipus d’argumentació que demostra la veritat o la falsedat d’una cosa a partir de l’absurd de la seva negació.

->adàctil

■adàctil -a

[de a-¹ i -dàctil]

adj Sense dits, mancat de dits.

->adactília

adactília

Part. sil.: a_dac_tí_li_a

[de adàctil]

f PAT Manca congènita dels dits de la mà o del peu.

->adagi

■adagi

[del ll. adagium, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Sentència antiga.

->adagio

■adagio^* [aðádʒo]

[mot it., ‘lentament’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MÚS 1 Moviment musical lent, entre el largo i l’andante.

2 Fragment escrit en aquest moviment. Indistintament amb el largo sol constituir el segon temps de la simfonia, la sonata i el concert. L’‘adagio’ d’Albinoni.

->adalil

■adalil

[de l’àr. ad-dalîl, der. del verb dall ‘ensenyar el camí’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Guia.

2 Capdavanter, líder.

2 ant Bon coneixedor del terreny que acompanyava un cos d’exèrcit per tal de mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l’enemic.

->Adam

■Adam

[de Adam, nom bíblic hebreu del primer home]

m 1 Mot usat en les expressions: 1 anar amb el vestit d’Adam Anar completament nu.

2 del temps d’Adam Molt antic, vell.

3 fills d’Adam Els homes.

4 més vell que Adam Molt vell.

2 [en minúscula] Home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que va sempre mal engiponat, brut. Ésser un adam. Quin adam estàs fet!

->adamantà

adamantà

[del ll. adamas, -ntis i -à*]

m QUÍM ORG Hidrocarbur policíclic saturat de fórmula C₁₀H₁₆.

->adamantí

■adamantí -ina

[del b. ll. adamantinus, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Que té les qualitats del diamant.

2 esp Dit dels minerals que tenen una lluentor o una duresa semblants a les del diamant.

3 fig Dur, persistent.

2 HISTOL Referent a l’esmalt dentari.

3 òrgan adamantí HISTOL Òrgan d’origen ectodèrmic que ocasiona l’esmalt de les dents.

->adamantinoma

adamantinoma

[de adamantí i -ona]

m PAT Tumor del maxil·lar format per les restes paradentals de l’esmalt dentari.

->adamantoblast

adamantoblast

[del gr. adámas, -ntos ‘diamant’ i -blast]

m HISTOL En els vertebrats, cèl·lula prismàtica de l’òrgan adamantí, relacionada amb la diferenciació dels odontoblasts.

->adamauaubanguià

adamauaubanguià -ana

Part. sil.: a_da_ma_ua_u_ban_gui_à

[del nom de Adamaua, regió del Sudan, i Ubangui, riu afluent del Congo]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent a les llengües del grup adamauaubanguià.

2 m Grup de llengües de la família nigerocongolesa.

->adambulacral

adambulacral

[de ad- i ambulacral]

adj ZOOL En els equinoderms, dit de cadascuna de les petites plaques disposades en fila que voregen les plaques ambulacrals i porten punxes.

->adàmic

■adàmic -a

[de Adam]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Adam.

2 Semblant a Adam.

->adamisme

■adamisme

[de Adam]

m CRIST Doctrina de la secta dels adamites.

->adamita¹

■adamita¹

[del ll. adamitae, i aquest, del gr. adamítai ‘adamites’, der. de Adam]

m i f 1 Persona que va nua a imitació d’Adam.

2 CRIST Membre d’una petita secta cristiana apareguda al segle II dC que predicava el retorn a la primitiva innocència d’Adam al paradís.

->adamita²

adamita²

[del nom del mineralogista G.-J. Adam (mort el 1881)]

f MINERAL Arsenat de zinc hidratat, AsO₄(OH) Zn₂, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->adamític

■adamític -a

[de Adam]

adj 1 Relatiu o pertanyent als adamites.

2 Adàmic.

->adamsita

adamsita

[del nom del químic nord-americà Roger Adams (1889-1971)]

f QUÍM ORG Agent agressiu químic constituït per la 10-cloro-5,10-dihidrofenarsazina, anomenat també difenilaminocloroarsina.

->adaptabilitat

■adaptabilitat

[de adaptable]

f Qualitat d’adaptable.

->adaptable

■adaptable

[de adaptar]

adj Capaç d’ésser adaptat.

->adaptació

■adaptació

Part. sil.: a_dap_ta_ci_ó

[de adaptar]

f 1 1 Acció d’adaptar o d’adaptar-se;

2 l’efecte.

2 BIOL i ECOL 1 Conjunt de modificacions hereditàries que permeten a un organisme, una població o una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi.

2 adaptació genètica Adaptació que és resultat de certes mutacions produïdes a l’atzar, però que es mantenen per selecció natural.

3 GRÀF Ampliació o reducció d’un text original perquè ocupi les mides establertes en la seva compaginació.

4 LIT i CIN Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, un altre gènere o un altre mitjà expressiu.

5 MÚS Arranjament d’una obra amb vista a executar-la amb elements distints dels originals.

6 MÚS Utilització de peces musicals com a acompanyament d’obres dramàtiques o bé de versos declamats.

7 PSIC Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient.

8 SOCIOL Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social.

9 adaptació sensitiva PSIC Reducció progressiva de les sensacions malgrat persistir l’estímul.

10 síndrome d’adaptació PAT Conjunt de reaccions no específiques de l’organisme enfront d’una agressió qualsevol.

->adaptador¹

■adaptador¹

[de adaptar]

m TECNOL Peça que, acoblada a un aparell, permet la intercanviabilitat de certs òrgans.

->adaptador²

■adaptador² -a

[v. adaptador¹]

1 adj i m i f Que adapta o que permet d’adaptar.

2 m i f Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral.

->adaptar

■adaptar

[del ll. adaptare, íd.]

v 1 1 tr Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar la música a la lletra.

2 tr Reelaborar (una obra literària, musical, etc.) fent-la apta per a un altre públic, una altre gènere, un altre mitjà expressiu. Adaptar una obra de teatre al cinema.

3 pron El tap no s’adapta a l’ampolla.

2 pron Acomodar-se, conformar-se, resignar-se a alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adaptar

GERUNDI: adaptant

PARTICIPI: adaptat, adaptada, adaptats, adaptades

INDICATIU PRESENT: adapto, adaptes, adapta, adaptem, adapteu, adapten

INDICATIU IMPERFET: adaptava, adaptaves, adaptava, adaptàvem, adaptàveu, adaptaven

INDICATIU PASSAT: adaptí, adaptares, adaptà, adaptàrem, adaptàreu, adaptaren

INDICATIU FUTUR: adaptaré, adaptaràs, adaptarà, adaptarem, adaptareu, adaptaran

INDICATIU CONDICIONAL: adaptaria, adaptaries, adaptaria, adaptaríem, adaptaríeu, adaptarien

SUBJUNTIU PRESENT: adapti, adaptis, adapti, adaptem, adapteu, adaptin

SUBJUNTIU IMPERFET: adaptés, adaptessis, adaptés, adaptéssim, adaptéssiu, adaptessin

IMPERATIU: adapta, adapti, adaptem, adapteu, adaptin

->adaptometria

adaptometria

Part. sil.: a_dap_to_me_tri_a

[de adaptar i -metria]

f OFTAL Mesura de la capacitat d’adaptació de la retina a les variacions de la intensitat lluminosa.

->adar

■adar

m CRON Mes hebreu, sisè de l’any civil i dotzè de l’any religiós.

->adaram

■adaram

[de l’hispanoàrab dárham, íd., i ‘mena de moneda’]

m METROL Unitat de pes equivalent a 36 grams o a una setzena part de l’unça, pròpia del País Valencià, Tortosa i les illes Balears.

->adarb

■adarb

m Camí de ronda a la part superior d’una muralla.

->adarga

adarga

[de l’àr. ad-dárqa ‘la darga’]

f Darga.

->adargar

■adargar

[de darga]

v 1 tr Cobrir amb la darga 1.

2 pron Cobrir-se amb la darga, amb quelcom a tall de darga o escut; escudar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adargar

GERUNDI: adargant

PARTICIPI: adargat, adargada, adargats, adargades

INDICATIU PRESENT: adargo, adargues, adarga, adarguem, adargueu, adarguen

INDICATIU IMPERFET: adargava, adargaves, adargava, adargàvem, adargàveu, adargaven

INDICATIU PASSAT: adarguí, adargares, adargà, adargàrem, adargàreu, adargaren

INDICATIU FUTUR: adargaré, adargaràs, adargarà, adargarem, adargareu, adargaran

INDICATIU CONDICIONAL: adargaria, adargaries, adargaria, adargaríem, adargaríeu, adargarien

SUBJUNTIU PRESENT: adargui, adarguis, adargui, adarguem, adargueu, adarguin

SUBJUNTIU IMPERFET: adargués, adarguessis, adargués, adarguéssim, adarguéssiu, adarguessin

IMPERATIU: adarga, adargui, adarguem, adargueu, adarguin

->adaxial

■adaxial

Part. sil.: ad_a_xi_al

[de axial]

adj BOT Amb relació a un eix, dit de l’òrgan més pròxim a ell.

->addax

addax

[del ll. addax, -ācis, íd.]

m ZOOL Antílop d’una gran talla de la subfamília dels antilopins (Addax nasomaculatus) que habita a l’Àfrica sahariana.

->addend

■addend

[del ll. addendus, -a, -um ‘que ha d’ésser afegit’]

m 1 MAT 1 Segon dels dos termes d’una addició.

2 p ext Cadascun dels termes d’una suma.

2 QUÍM En qualsevol tipus d’addició, element afegit a un altre.

->addenda

■addenda

[expressió ll., ‘coses que han d’ésser afegides’, neutre pl. del participi futur passiu, addendus, -a, -um, del ll. addĕre ‘afegir’]

f Nota o conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit, d’un llibre.

->addicció

■addicció

Part. sil.: ad_dic_ci_ó

Cp. addició

[del ll. addictio, -ōnis, íd.]

f 1 Tendència, inclinació forta, a alguna cosa.

2 DR Adjudicació.

3 MED i PSIC Dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari.

->addició

■addició

Part. sil.: ad_di_ci_ó

Cp. addicció

[del ll. additio, -ōnis, der. de addĕre ‘afegir’; 1a FONT: 1392]

f 1 Acció d’afegir, d’agregar.

2 Cosa afegida a una altra.

3 MAT Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt anomenat suma.

4 addició latent FISIOL Acumulació d’efectes d’un determinat nombre d’estímuls aïllats subliminars que actuen sobre una estructura fins al punt d’arribar al llindar d’excitació d’aquesta estructura.

5 compost d’addició QUÍM Compost que resulta d’una reacció química en la qual dues molècules s’ajunten per formar, amb tots llurs àtoms components, una molècula única.

6 reacció d’addició QUÍM ORG Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat) i es fixen sobre els àtoms entre els quals hi havia l’enllaç múltiple.

->addicionable

■addicionable

Part. sil.: ad_di_ci_o_na_ble

[de addicionar]

adj Que es pot addicionar.

->addicional

■addicional

Part. sil.: ad_di_ci_o_nal

[de addició; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que s’ha afegit, que constitueix una addició. Despeses addicionals.

2 línia addicional MÚS Línia afegida damunt o davall el pautat i paral·lela a aquest, utilitzada per a situar les notes que en surten.

->addicionar

■addicionar

Part. sil.: ad_di_ci_o_nar

[de addició; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Fer l’addició de, sumar. Addicionar dos nombres. Li han addicionat dos articles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: addicionar

GERUNDI: addicionant

PARTICIPI: addicionat, addicionada, addicionats, addicionades

INDICATIU PRESENT: addiciono, addiciones, addiciona, addicionem, addicioneu, addicionen

INDICATIU IMPERFET: addicionava, addicionaves, addicionava, addicionàvem, addicionàveu, addicionaven

INDICATIU PASSAT: addicioní, addicionares, addicionà, addicionàrem, addicionàreu, addicionaren

INDICATIU FUTUR: addicionaré, addicionaràs, addicionarà, addicionarem, addicionareu, addicionaran

INDICATIU CONDICIONAL: addicionaria, addicionaries, addicionaria, addicionaríem, addicionaríeu, addicionarien

SUBJUNTIU PRESENT: addicioni, addicionis, addicioni, addicionem, addicioneu, addicionin

SUBJUNTIU IMPERFET: addicionés, addicionessis, addicionés, addicionéssim, addicionéssiu, addicionessin

IMPERATIU: addiciona, addicioni, addicionem, addicioneu, addicionin

->addicte

■addicte -a

[del ll. addictus, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Fortament inclinat, donat, a alguna cosa. Addicte a l’opi. Una addicta al joc.

2 adj Unit a una altra persona en alguna empresa, algun afer, etc.

->addisonisme

addisonisme

[del nom del metge britànic Thomas Addison (1793-1860)]

m PAT Síndrome atenuada de la malaltia d’Addison, que es troba en moltes malalties generals quan el procés morbós lesiona secundàriament les càpsules suprarenals.

->additament

■additament

[del ll. additamentum, íd.; 1a FONT: s. XV]

m Cosa afegida, afegitó.

->additiu

■additiu -iva

Part. sil.: ad_di_tiu

[del ll. additivus, -a, -um, íd.]

1 adj Que enclou una addició, que s’obté sumant, que per la seva addició o agregació produeix un augment quantitatiu.

2 m Qualsevol substància que hom afegeix a un producte de consum industrial per millorar-ne les característiques sense alterar-ne fonamentalment la natura.

3 m CONSTR Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.

4 m PINT Substància (cera, resina, etc.) barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los característiques especials (per exemple, consistència).

5 additiu alimentari ALIM Substància sense poder nutritiu emprada amb finalitats no nutritives, que en qualsevol fase de l’elaboració hom afegeix a la massa o a la superfície dels aliments.

6 procediment additiu CIN Procediment d’obtenció del color en cinema en el qual la bicromia o la tricromia són aconseguides per síntesi additiva.

7 propietats additives QUÍM FÍS Propietats que en un sistema donat són representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.

->additivitat

■additivitat

[de additiu]

f Qualitat d’additiu.

->adducció

■adducció

Part. sil.: ad_duc_ci_ó

Cp. abducció

[del ll. adductio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’adduir.

2 1 ANAT ANIM Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’acosta al pla medià del cos.

2 MED Posició resultant del moviment d’adducció.

->adducte

adducte -a

[del ll. adductus, -a, -um, participi de adducĕre ‘conduir vers, emmenar’]

adj QUÍM ORG Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.

->adductor

■adductor -a

[del ll. adductor, -ōris, íd.]

adj 1 ANAT ANIM Que produeix l’adducció. Múscul adductor. Nervi adductor.

2 ZOOL Dit dels músculs que en els mol·luscs bivalves asseguren el tancament de la conquilla.

->adduïble

■adduïble

Part. sil.: ad_du_ï_ble

[de adduir]

adj Que hom pot adduir.

->adduir

■adduir

Part. sil.: ad_du_ir

[del ll. addūcĕre ‘conduir o dur a algun lloc’, a través del cat. ant. adur]

v tr Presentar, oferir, al·legar (una prova, una raó, un argument). Adduir diversos arguments en la seva defensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adduir

GERUNDI: adduint

PARTICIPI: adduït, adduïda, adduïts, adduïdes

INDICATIU PRESENT: addueixo, addueixes, addueix, adduïm, adduïu, addueixen

INDICATIU IMPERFET: adduïa, adduïes, adduïa, adduíem, adduíeu, adduïen

INDICATIU PASSAT: adduí, adduïres, adduí, adduírem, adduíreu, adduïren

INDICATIU FUTUR: adduiré, adduiràs, adduirà, adduirem, adduireu, adduiran

INDICATIU CONDICIONAL: adduiria, adduiries, adduiria, adduiríem, adduiríeu, adduirien

SUBJUNTIU PRESENT: addueixi, addueixis, addueixi, adduïm, adduïu, addueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: adduís, adduïssis, adduís, adduíssim, adduíssiu, adduïssin

IMPERATIU: addueix, addueixi, adduïm, adduïu, addueixin

->a. de C.

a. de C.

abrev CRON abans de Crist.

->adèctic

adèctic -a

[del gr. ádēktos ‘que no mossega’]

adj ENTOM Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes.

->adèfags

adèfags

[del gr. adēphágos ‘voraç’]

m ENTOM 1 pl Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors; comprèn les famílies dels cicindèlids, els caràbids, els ditíscids i els girínids.

2 sing Insecte del subordre dels adèfags.

->adeleradament

■adeleradament

[de adelerat]

adv Amb deler.

->adelerar-se

■adelerar-se

[de deler]

v pron Obrar amb deler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adelerar

GERUNDI: adelerant

PARTICIPI: adelerat, adelerada, adelerats, adelerades

INDICATIU PRESENT: adelero, adeleres, adelera, adelerem, adelereu, adeleren

INDICATIU IMPERFET: adelerava, adeleraves, adelerava, adeleràvem, adeleràveu, adeleraven

INDICATIU PASSAT: adelerí, adelerares, adelerà, adeleràrem, adeleràreu, adeleraren

INDICATIU FUTUR: adeleraré, adeleraràs, adelerarà, adelerarem, adelerareu, adeleraran

INDICATIU CONDICIONAL: adeleraria, adeleraries, adeleraria, adeleraríem, adeleraríeu, adelerarien

SUBJUNTIU PRESENT: adeleri, adeleris, adeleri, adelerem, adelereu, adelerin

SUBJUNTIU IMPERFET: adelerés, adeleressis, adelerés, adeleréssim, adeleréssiu, adeleressin

IMPERATIU: adelera, adeleri, adelerem, adelereu, adelerin

->adelerat

■adelerat -ada

[de deler]

adj Ple de deler.

->-adelf

■-adelf -adelfa

BOT Forma sufixada del mot grec adelphós ‘germà’, usada per a significar que els estams, units per llurs filaments, són disposats formant un fascicle, dos, etc. Ex.: monadelf, poliadelf.

->adèlfia

adèlfia

Part. sil.: a_dèl_fi_a

[del gr. adelphós ‘germà’]

f BOT Soldadura dels filaments estaminals en un feix o en diversos.

->adelfo-

adelfo-

Forma prefixada del mot grec adelphós, que significa ‘germà’. Ex.: adelfofàgia.

->adelfofàgia

adelfofàgia

Part. sil.: a_del_fo_fà_gi_a

[de adelfo- i -fàgia]

f ZOOL Fenomen pel qual els embrions nascuts devoren els ous encara no desclosos.

->adelfogàmia

adelfogàmia

Part. sil.: a_del_fo_gà_mi_a

[de adelfo- i -gàmia]

f BOT Pol·linització entre germans.

->adeliciat

■adeliciat -ada

Part. sil.: a_de_li_ci_at

[de delícia]

adj Lliurat a les delícies d’una vida regalada.

->adelita

adelita

[de adelo- i -lita]

f [AsO₄(OH)CaMg] MINERAL Mineral de color gris que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->adelitament

■adelitament

[de adelitar]

m Acció d’adelitar-se.

->adelitar

■adelitar

[de delit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Donar delit (a algú). Tot l’adelita.

2 pron Trobar delit en alguna cosa. Adelitar-se en la contemplació d’un paisatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adelitar

GERUNDI: adelitant

PARTICIPI: adelitat, adelitada, adelitats, adelitades

INDICATIU PRESENT: adelito, adelites, adelita, adelitem, adeliteu, adeliten

INDICATIU IMPERFET: adelitava, adelitaves, adelitava, adelitàvem, adelitàveu, adelitaven

INDICATIU PASSAT: adelití, adelitares, adelità, adelitàrem, adelitàreu, adelitaren

INDICATIU FUTUR: adelitaré, adelitaràs, adelitarà, adelitarem, adelitareu, adelitaran

INDICATIU CONDICIONAL: adelitaria, adelitaries, adelitaria, adelitaríem, adelitaríeu, adelitarien

SUBJUNTIU PRESENT: adeliti, adelitis, adeliti, adelitem, adeliteu, adelitin

SUBJUNTIU IMPERFET: adelités, adelitessis, adelités, adelitéssim, adelitéssiu, adelitessin

IMPERATIU: adelita, adeliti, adelitem, adeliteu, adelitin

->adelo-

■adelo-

Forma prefixada del mot grec ádēlos, que significa ‘amagat’, ‘no aparent’. Ex.: adelomorf.

->adelòcera

adelòcera

[de adelo- i el gr. kéras, -atos ‘corn, matèria còrnia’]

f ENTOM Gènere d’insectes coleòpters de la família dels elatèrids (Adelocera sp), de color negrós, que ataquen les patateres.

->adelofici

adelofici -ícia

[de adelo- i el gr. phỹkos ‘alga’]

adj BOT Amb relació a un estat o una fase del cicle d’algunes algues, caracteritzat pel format diminut, amb filaments lliures o soldats en un disc, aplicats al substrat.

->adelomicets

adelomicets

[de adelo- i -micet]

m pl BOT Deuteromicets, fongs imperfectes.

->aden-

■aden-

Forma prefixada del mot grec adḗn, -énos, que significa ‘glàndula’. Ex.: adenàlgia, adenitis.

->àdena

àdena

[metàtesi de àneda]

f ORNIT 1 Ànec.

2 Ànec collverd.

->adenàlgia

adenàlgia

Part. sil.: a_de_nàl_gi_a

[de aden- i -àlgia]

f PAT Dolor en una glàndula o en un gangli.

->adenectomia

adenectomia

Part. sil.: a_de_nec_to_mi_a

[de aden- i -ectomia]

f CIR 1 Extirpació quirúrgica d’una glàndula.

2 Adenoidectomia.

->adeni-

■adeni-

Forma prefixada del mot grec adḗn, -énos, que significa ‘glàndula’. Ex.: adeniforme.

->adènia

adènia

Part. sil.: a_dè_ni_a

[del gr. adḗn, -énos ‘glàndula’]

f BOT Gènere de plantes de la família de les passifloràcies (Adenia sp), arbusts i lianes d’Àfrica i d’Àsia.

->adeniforme

adeniforme

[de adeni- i -forme]

adj HISTOL Adenoide. Teixit adeniforme.

->adenilat

■adenilat

[de aden-, -il i -at²]

m BIOQ 1 Qualsevol de les sals o èsters d’un àcid adenílic.

2 adenilat ciclasa Enzim que catalitza la formació d’AMP cíclic a partir de l’ATP, que li és el substrat específic.

->adenílic

■adenílic, àcid

[de aden-, -il i -ic¹]

BIOQ Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.

->adenina

■adenina

[de aden- i -ina]

f BIOQ Base purínica constituent de l’adenosina, de fórmula C₅H₅N₅.

->adenitis

■adenitis

[de aden- i -itis]

f PAT Inflamació dels ganglis limfàtics.

->adeno-

■adeno-

Forma prefixada del mot grec adḗn, -énos, que significa ‘glàndula’. Ex.: adenografia, adenosarcoma.

->adenocarcinoma

adenocarcinoma

[de adeno- i carcinoma]

m PAT Tumor maligne de l’epiteli glandular o dels seus conductes excretors.

->adenofibroma

adenofibroma

[de adeno- i fibroma]

m PAT Tumor conjuntivoepitelial benigne caracteritzat per la proliferació connectiva i el creixement de les estructures epitelials glandulars.

->adenòfor

adenòfor -a

[de adeno- i -for]

adj BIOL Que té glàndules.

->adenograma

adenograma

[de adeno- i -grama]

m PAT Examen del frotis del suc ganglionar, extret per punció d’un gangli limfàtic, consistent en el compte de cèl·lules al microscopi òptic.

->adenohipòfisi

■adenohipòfisi

[de adeno- i hipòfisi]

f ANAT ANIM Part anterior i mitjana de la hipòfisi, de natura glandular.

->adenoïdal

■adenoïdal

Part. sil.: a_de_no_ï_dal

[de adenoide]

adj MED Relatiu o pertanyent a les adenoides.

->adenoide

■adenoide

Part. sil.: a_de_noi_de

[de aden- i -oide]

MED 1 adj 1 En forma de glàndula o gangli.

2 teixit adenoide Adenoides.

2 f pl Teixit limfàtic de la nasofaringe la hipertròfia del qual constitueix les vegetacions adenoides.

->adenoidectomia

■adenoidectomia

Part. sil.: a_de_noi_dec_to_mi_a

[de adenoide i -ectomia]

f CIR Extirpació de les vegetacions adenoides.

->adenoïditis

■adenoïditis

Part. sil.: a_de_no_ï_di_tis

[de adenoide i -itis]

f MED Inflamació de les adenoides.

->adenolimfocele

adenolimfocele

[de adeno-, limfo- i -cele]

f PAT Dilatació varicosa dels ganglis limfàtics.

->adenoma

■adenoma

[de aden- i -oma]

m PAT Tumor benigne degut a la proliferació d’un epiteli glandular normal.

->adenomatosi

■adenomatosi

[de adenoma i -osi]

f PAT 1 Hiperplàsia del teixit glandular.

2 adenomatosi pulmonar Malaltia neoplàstica difusa del teixit epitelial alveolar o bronquiolar, caracteritzada per una producció exagerada de moc i hemoptisi.

->adenomegàlia

adenomegàlia

Part. sil.: a_de_no_me_gà_li_a

f HISTOL i PAT Hipertròfia d’una glàndula o d’un gangli limfàtic.

->adenopatia

■adenopatia

Part. sil.: a_de_no_pa_ti_a

[de adeno- i -patia]

f PAT Augment de volum patològic dels ganglis limfàtics.

->adenosi

■adenosi

[de aden- i -osi]

f 1 BOT Estat d’una planta o d’un òrgan vegetal que es cobreix de glàndules.

2 PAT 1 Procés patològic de les glàndules o dels ganglis.

2 Formació o desenvolupament anòmal del teixit glandular.

->adenosina

■adenosina

[de aden(ina), (rib)os(a) i -ina]

f BIOQ Nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de ribosa i d’una d’adenina, de fórmula C₅H₄N₅·C₅H₉O₄, constituent dels àcids nucleics.

->adenosina-difosfòric

adenosina-difosfòric, àcid

[de adenosina, di-¹ i fosfòric]

BIOQ Nucleòtid que deriva de l’àcid 5’-adenílic per fosforilació d’un hidroxil lligat a l’àtom de fòsfor, anomenat també adenosina difosfat o ADP.

->adenosina-monofosfòric

adenosina-monofosfòric, àcid

[de adenosina, mono- i fosfòric]

BIOQ 1 Mononucleòtid, constituït per l’associació de l’adenina i l’àcid fosfòric, que actua com a regulador al·lostèric de les principals vies metabòliques.

2 àcid adenosina-monofosfòric cíclic Forma cíclica de l’àcid adenílic, que fa la funció de regulador de processos metabòlics en bacteris i animals.

->adenosinatrifosfatasa

adenosinatrifosfatasa

[de adenosina, trifosfat- i -asa]

f BIOQ Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP).

->adenosina-trifosfòric

adenosina-trifosfòric, àcid

[de adenosina, tri- i fosfòric]

BIOQ Nucleòtid extremament important que deriva de l’àcid adenosina-difosfòric per fosforilació. Té la fórmula C₁₀H₁₆O₁₃P.

->adenostil

adenostil

[de adeno- i estil]

m BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Adenostyles sp), de flors rosades o liles.

->adenovirosi

■adenovirosi

[de adenovir(us) i -osi]

f 1 PAT Afecció, sovint subclínica, del tracte respiratori i la conjuntiva, causada per alguna espècie d’adenovirus.

2 VETER Afecció generalment benigna de mamífers i ocells causada per adenovirus.

->adenovirus

■adenovirus

[de adeno- i virus]

m MICROB Grup de virus d’ADN que causen infeccions a la conjuntiva i a les vies respiratòries.

->adepte

■adepte -a

[del ll. adeptus, -a, -um ‘adquirit’, participi de adipisci ‘aconseguir, abastar’, der. de apisci, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f 1 Iniciat, versat, en alguna doctrina, en algun art, etc.

2 Partidari d’alguna persona o d’alguna idea.

->adequació

■adequació

Part. sil.: a_de_qua_ci_ó

[del ll. td. adaequatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’adequar o d’adequar-se.

2 LING 1 Idoneïtat d’un enunciat respecte a la varietat dialectal i el registre corresponents a la situació comunicativa.

2 En gramàtica generativa, capacitat d’una gramàtica de donar compte per si mateixa de les dades empíricament observables.

->adequadament

■adequadament

[de adequat]

adv D’una manera adequada.

->adequar

■adequar

[del ll. adaequare, íd.; 1a FONT: 1502]

v* 1 tr Fer adequat. Adequar l’edifici a les activitats que s’hi faran.

2 pron Esdevenir adequat. Les solucions s’han d’adequar als problemes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adequar

GERUNDI: adequant

PARTICIPI: adequat, adequada, adequats, adequades

INDICATIU PRESENT: adequo, adeqües, adequa, adeqüem, adeqüeu, adeqüen

INDICATIU IMPERFET: adequava, adequaves, adequava, adequàvem, adequàveu, adequaven

INDICATIU PASSAT: adeqüí, adequares, adequà, adequàrem, adequàreu, adequaren

INDICATIU FUTUR: adequaré, adequaràs, adequarà, adequarem, adequareu, adequaran

INDICATIU CONDICIONAL: adequaria, adequaries, adequaria, adequaríem, adequaríeu, adequarien

SUBJUNTIU PRESENT: adeqüi, adeqüis, adeqüi, adeqüem, adeqüeu, adeqüin

SUBJUNTIU IMPERFET: adeqüés, adeqüessis, adeqüés, adeqüéssim, adeqüéssiu, adeqüessin

IMPERATIU: adequa, adeqüi, adeqüem, adeqüeu, adeqüin

->adequat

■adequat -ada

[de adequar]

adj 1 Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, a un fi, a un propòsit.

2 LING Dit de l’enunciat que presenta adequació.

->adermina

adermina

[de a-¹, derm- i -ina]

f FARM Piridoxina.

->adés

■adés

[d’origen incert, potser del ll. vg. *addesso, der. de (iam tempus) adesse ‘ja arriba l’hora’, o de *addipsum, contracció de ad id ipsum (tempus) ‘en aquest mateix temps’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adv En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. Adés l’hem vist. Adés ho acabarem.

2 adés adés loc adv A cada moment, molt sovint. Adés adés es girava.

3 adés... adés... (o ara... adés...) conj Introdueix expressions distributives. Adés plorant, adés rient. Ara guanyant, adés perdent.

->adesar

■adesar

v tr Desar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adesar

GERUNDI: adesant

PARTICIPI: adesat, adesada, adesats, adesades

INDICATIU PRESENT: adeso, adeses, adesa, adesem, adeseu, adesen

INDICATIU IMPERFET: adesava, adesaves, adesava, adesàvem, adesàveu, adesaven

INDICATIU PASSAT: adesí, adesares, adesà, adesàrem, adesàreu, adesaren

INDICATIU FUTUR: adesaré, adesaràs, adesarà, adesarem, adesareu, adesaran

INDICATIU CONDICIONAL: adesaria, adesaries, adesaria, adesaríem, adesaríeu, adesarien

SUBJUNTIU PRESENT: adesi, adesis, adesi, adesem, adeseu, adesin

SUBJUNTIU IMPERFET: adesés, adesessis, adesés, adeséssim, adeséssiu, adesessin

IMPERATIU: adesa, adesi, adesem, adeseu, adesin

->adesiara

■adesiara

Part. sil.: a_de_si_a_ra

[de adés i ara²]

adv De tant en tant.

->adéu

■adéu

Part. sil.: a_déu

[v. adéu-siau; 1a FONT: s. XV]

1 1 interj Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de tu.

2 fer adéu Fer un gest de comiat movent la mà, el braç, etc. En arrencar el tren van fer adéu amb la mà.

2 interj fig Per denotar que cal renunciar a una cosa, que una cosa és perduda sense remissió, etc.

3 m 1 Comiat. És l’hora dels adéus.

2 cant dels adéus MÚS Cant popular d’origen escocès que es canta com a comiat col·lectiu i de germanor en molts aplecs o reunions, mentre tothom es dóna les mans formant rotllana.

->adéu-siau

■adéu-siau

Part. sil.: a_déu-si_au

[de l’expressió a Déu siau [forma ant. per sigueu] (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada; 1a FONT: s. XV]

interj Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues persones o més que hom tracta de tu o de vós.

->adherència

■adherència

Part. sil.: ad_he_rèn_ci_a

[del ll. adhaerentia; 1a FONT: s. XV]

f 1 El fet d’adherir o d’estar adherit.

2 Qualitat d’adherent.

3 AUT i FERROC 1 Fregament produït per les rodes d’un vehicle sobre la superfície en què es mou.

2 coeficient d’adherència Relació entre l’adherència i el pes aplicat sobre les rodes motrius.

3 límit d’adherència Adherència en el moment que la roda comença a patinar.

4 BOT Soldadura íntima o parcial entre dos òrgans veïns, tant si pertanyen al mateix verticil com si no.

5 PAT Brida o soldadura entre dos òrgans o dues superfícies, formada per fibrina, que s’organitza com a resultat d’una inflamació.

6 adherència àtica PAT Adherència produïda entre la bufeta del fel i el pílor.

7 adherència respecte a un conjunt de punts GEOM Conjunt de punts que són “infinitament propers" al conjunt primitiu o, particularment, que pertanyen a aquell conjunt.

->adherent

■adherent

[del ll. adhaerens, -ntis; 1a FONT: s. XV]

1 adj Que adhereix o està adherit.

2 m i f Persona unida per un vincle d’amistat, d’ideologia, etc.

3 m AGR Substància utilitzada per a afavorir la resistència del dipòsit antiparasitari sobre els òrgans de les plantes.

4 punt adherent a un conjunt GEOM Punt tot entorn del qual té intersecció no nul·la amb el conjunt.

->adheriment

■adheriment

[de adherir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció d’adherir o d’adherir-se.

->adherir

■adherir

[del ll. adhaerēre ‘estar enganxat’ i aquest de haerēre, íd.; 1a FONT: 1453]

v 1 1 intr Estar, alguna cosa, aplicada a la superfície d’una altra i agafada a ella. La pell adhereix a la carn.

2 tr Aplicar (alguna cosa) a la superfície d’una altra fent que s’hi agafi. Adheriren tires de paper als vidres perquè no es trenquessin.

3 pron La resina s’adhereix als dits.

2 pron Manifestar-se algú completament d’acord amb una idea, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord. M’adhereixo a tot el que has dit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adherir

GERUNDI: adherint

PARTICIPI: adherit, adherida, adherits, adherides

INDICATIU PRESENT: adhereixo, adhereixes, adhereix, adherim, adheriu, adhereixen

INDICATIU IMPERFET: adheria, adheries, adheria, adheríem, adheríeu, adherien

INDICATIU PASSAT: adherí, adherires, adherí, adherírem, adheríreu, adheriren

INDICATIU FUTUR: adheriré, adheriràs, adherirà, adherirem, adherireu, adheriran

INDICATIU CONDICIONAL: adheriria, adheriries, adheriria, adheriríem, adheriríeu, adheririen

SUBJUNTIU PRESENT: adhereixi, adhereixis, adhereixi, adherim, adheriu, adhereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: adherís, adherissis, adherís, adheríssim, adheríssiu, adherissin

IMPERATIU: adhereix, adhereixi, adherim, adheriu, adhereixin

->adhesió

■adhesió

Part. sil.: ad_he_si_ó

[del ll. adhaesio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’adherir-se;

2 l’efecte.

2 DR INTERN Acte pel qual un estat accepta les obligacions d’un tractat conclòs entre d’altres estats.

3 FÍS Força que s’oposa a la separació de dos cossos posats en contacte íntim, deguda a l’atracció mútua de les molècules.

4 QUÍM FÍS Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.

5 contracte d’adhesió DR Contracte en el qual una de les parts ha fixat per endavant totes les clàusules, sense que l’altra part en pugui modificar cap.

->adhesiu

■adhesiu -iva

Part. sil.: ad_he_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. adhaesus, -a, -um, participi de adhaerēre ‘adherir’]

1 adj 1 Que té la propietat d’adherir, capaç d’adherir-se.

2 nota adhesiva OFICINA Full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet d’enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, que s’utilitza per a deixar notes.

2 m GRÀF Etiqueta impresa autoadhesiva emprada sovint amb fins publicitaris, reivindicatius, etc.

3 m 1 TECNOL Substància capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte.

2 TERAP Substància utilitzada en terapèutica per tal d’unir les vores d’una ferida, fixar una cura o preservar les superfícies corporals del frec d’elements externs.

->adhesivitat

■adhesivitat

[de adhesiu]

f Qualitat d’adhesiu.

->adho

adho

[de àdhuc potser per influència de l’ant. hoc ‘sí’, ‘fins i tot’]

adv dial Àdhuc.

->ad hoc

■ad hoc^* [aðɔ́k, atɔ́k]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘per a això’, ‘expressament’, ‘a propòsit’. Una capsa feta ‘ad hoc’. S’ha creat una comissió ‘ad hoc’.

->ad hominem

■ad hominem^* [aðɔ́minem, atɔ́minem]

[llat ] loc adj FILOS Locució, que significa ‘a l’home’, aplicada a l’argument que s’adreça als principis, les opinions, els interessos, etc., de l’interlocutor, més que no pas a les raons de la veritat o de la lògica.

->àdhuc

■àdhuc

[del ll. adhuc ‘fins ací, fins ara’; 1a FONT: 1196]

adv 1 Fins i tot.

2 esp Contràriament al que hom podia suposar.

->adiabàtic

■adiabàtic -a

Part. sil.: a_di_a_bà_tic

[de a-¹ i el gr. diabaínō ‘travessar’]

adj TERMO 1 Impenetrable a la calor o que s’hi oposa.

2 Dit del procés termodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.

->adiabatisme

adiabatisme

Part. sil.: a_di_a_ba_tis_me

[de adiabàtic]

m TERMO Estat d’un sistema termodinàmic que no intercanvia energia calorífica.

->adiadococinèsia

adiadococinèsia

Part. sil.: a_di_a_do_co_ci_nè_si_a

[de a-¹, diadókhos ‘successiu, successor’ i kinēsis ‘moviment’]

f PAT Dificultat per a executar moviments d’una manera ràpida i alternativa, símptoma d’afecció cerebel·losa.

->adiàfon

■adiàfon

Part. sil.: a_di_à_fon

[de a-¹ i el gr. diáphōnos ‘discordant’]

m MÚS 1 Instrument semblant a un petit piano en què les cordes són substituïdes per làmines metàl·liques.

2 Espècie d’acordió.

->adiàfor

■adiàfor -a

Part. sil.: a_di_à_for

[del gr. adiáphoros ‘indiferent’]

adj FILOS Segons els estoics, dit d’aquelles entitats que, pel fet de no dependre de nosaltres, són moralment indiferents (riqueses, plaer, mort, etc.).

->adiaforesi

■adiaforesi

Part. sil.: a_di_a_fo_re_si

[del gr. adiaphórēsis ‘indiferència’]

f PAT Anhidrosi.

->adiaforètic

■adiaforètic -a

Part. sil.: a_di_a_fo_rè_tic

[del gr. adiaphorētikós, íd.]

1 adj PAT Relatiu o pertanyent a la adiaforesi.

2 adj i m FARM Dit de l’agent que redueix o atura la perspiració.

->adiafòria

■adiafòria

Part. sil.: a_di_a_fò_ri_a

[del gr. adiaphoría ‘indiferència’]

f Indiferència, qualitat d’adiàfor.

->adiaforisme

adiaforisme

Part. sil.: a_di_a_fo_ris_me

[de adiàfor]

m Doctrina que segueixen els adiaforistes.

->adiaforista

adiaforista

Part. sil.: a_di_a_fo_ris_ta

[de adiàfor]

m i f 1 FILOS Seguidor de la doctrina estoica de la indiferència de tot, exceptuats el vici i la virtut.

2 PROTEST Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques com a coses indiferents.

->adiamantat

■adiamantat -ada

Part. sil.: a_di_a_man_tat

[de diamant]

adj Adamantí.

->adiament

■adiament

Part. sil.: a_di_a_ment

[de adiar]

m Acció d’adiar.

->adiant

■adiant

Part. sil.: a_di_ant

[del gr. adíantos ‘no moll’]

m BOT Gènere de falgueres de la família de les polipodiàcies (Adiantum sp), caracteritzades per la posició marginal dels esporangis.

->adiar

■adiar

Part. sil.: a_di_ar

[de dia; 1a FONT: s. XV]

v tr Fixar, assenyalar, el dia (de fer alguna cosa). Des que van adiar l’aigua, reguen cada dijous.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adiar

GERUNDI: adiant

PARTICIPI: adiat, adiada, adiats, adiades

INDICATIU PRESENT: adio, adies, adia, adiem, adieu, adien

INDICATIU IMPERFET: adiava, adiaves, adiava, adiàvem, adiàveu, adiaven

INDICATIU PASSAT: adií, adiares, adià, adiàrem, adiàreu, adiaren

INDICATIU FUTUR: adiaré, adiaràs, adiarà, adiarem, adiareu, adiaran

INDICATIU CONDICIONAL: adiaria, adiaries, adiaria, adiaríem, adiaríeu, adiarien

SUBJUNTIU PRESENT: adiï, adiïs, adiï, adiem, adieu, adiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: adiés, adiessis, adiés, adiéssim, adiéssiu, adiessin

IMPERATIU: adia, adiï, adiem, adieu, adiïn

->adiatermància

■adiatermància

Part. sil.: a_di_a_ter_màn_ci_a

[de a-¹, dia- i el gr. thérmansis ‘acció d’escalfar’, probablement per mitjà de l’angl. adiathermancy]

f TERMO Impenetrabilitat per a les ones calorífiques.

->adiatètic

■adiatètic -a

Part. sil.: a_di_a_tè_tic

[de a-¹ i diatètic]

adj MED No degut a una diàtesi.

->adició

■adició

Part. sil.: a_di_ci_ó

Hom.: edició

[del ll. aditio, -ōnis, íd.]

f DR CIV 1 Acció d’acceptar una herència.

2 certificat d’adició Títol de propietat industrial que protegeix les millores afegides a una patent d’invenció que ja ha estat registrada.

->adient

■adient

Part. sil.: a_di_ent

[de adir-se]

adj Que s’adiu.

->adigué

adigué

[del rus adyge, transcripció del nom original dels circassians]

[pl -és] 1 adj i m i f D’Adiguèsia (república de Rússia), dels adigués (poble) o de l’adigué (llengua).

2 m i f ETNOL 1 Nom autòcton dels circassians o txerquessos.

2 esp Circassià d’Adiguèsia, anomenat també circassià occidental o txerkès inferior.

3 m LING 1 Circassià.

2 esp Llengua caucàsica del grup nord-occidental, o abkhazoadigué, parlada pels circassians d’Adiguèsia.

->adinàmia

■adinàmia

Part. sil.: a_di_nà_mi_a

[de a-¹ i el gr. dýnamis ‘força’]

f PAT Manca o pèrdua de la potència vital normal, manifestada per una marcada feblesa muscular.

->adinàmic

■adinàmic -a

[de adinàmia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’adinàmia.

2 Caracteritzat per l’absència de força o de potència.

->adinerar

■adinerar

[de diner¹]

v 1 tr Canviar (un gènere) en diners. Adinerar la llet, la mantega, el formatge.

2 tr esp Treure de la venda (d’una cosa) més diners del que hom podia esperar, vendre bé.

3 intr Arreplegar diners, fer-se ric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adinerar

GERUNDI: adinerant

PARTICIPI: adinerat, adinerada, adinerats, adinerades

INDICATIU PRESENT: adinero, adineres, adinera, adinerem, adinereu, adineren

INDICATIU IMPERFET: adinerava, adineraves, adinerava, adineràvem, adineràveu, adineraven

INDICATIU PASSAT: adinerí, adinerares, adinerà, adineràrem, adineràreu, adineraren

INDICATIU FUTUR: adineraré, adineraràs, adinerarà, adinerarem, adinerareu, adineraran

INDICATIU CONDICIONAL: adineraria, adineraries, adineraria, adineraríem, adineraríeu, adinerarien

SUBJUNTIU PRESENT: adineri, adineris, adineri, adinerem, adinereu, adinerin

SUBJUNTIU IMPERFET: adinerés, adineressis, adinerés, adineréssim, adineréssiu, adineressin

IMPERATIU: adinera, adineri, adinerem, adinereu, adinerin

->adinerat

■adinerat -ada

[de adinerar]

adj Que té molts diners, ric.

->adiníferes

adiníferes

[de a-¹, el gr. díē ‘terbolí’ i -fer]

f pl BOT Desmofícides.

->adinyar

■adinyar

[variant de endinyar]

v vulg tr 1 endinyar 1.

2 adinyar-la Dinyar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adinyar

GERUNDI: adinyant

PARTICIPI: adinyat, adinyada, adinyats, adinyades

INDICATIU PRESENT: adinyo, adinyes, adinya, adinyem, adinyeu, adinyen

INDICATIU IMPERFET: adinyava, adinyaves, adinyava, adinyàvem, adinyàveu, adinyaven

INDICATIU PASSAT: adinyí, adinyares, adinyà, adinyàrem, adinyàreu, adinyaren

INDICATIU FUTUR: adinyaré, adinyaràs, adinyarà, adinyarem, adinyareu, adinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: adinyaria, adinyaries, adinyaria, adinyaríem, adinyaríeu, adinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: adinyi, adinyis, adinyi, adinyem, adinyeu, adinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: adinyés, adinyessis, adinyés, adinyéssim, adinyéssiu, adinyessin

IMPERATIU: adinya, adinyi, adinyem, adinyeu, adinyin

->adip-

■adip-

Forma prefixada del mot llatí adeps, adĭpis, que significa ‘greix’. Ex.: adiposi.

->adipat

■adipat

[de adip- i -at²]

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid adípic.

->adípic

■adípic -a

Hom.: edípic

[de adip- i -ic¹]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les substàncies grasses.

2 àcid adípic QUÍM ORG Àcid hexadioic, sòlid cristal·lí obtingut industrialment oxidant en fase líquida la barreja de ciclohexanol i ciclohexanona provinent de l’oxidació del ciclohexà.

->adipo-

■adipo-

Forma prefixada del mot llatí adeps, adĭpis, que significa ‘greix’. Ex.: adipogènia.

->adipoblast

adipoblast

m CIT Adipòcit immadur.

->adipocera

■adipocera

[de adipo- i cera]

f Substància cèria especial formada per la descomposició incompleta de les matèries animals.

->adipòcit

■adipòcit

[de adipo- i -cit]

m CIT Cèl·lula constituent del teixit adipós.

->adipogènesi

■adipogènesi

[de adipo- i -gènesi]

f FISIOL ANIM Formació de greix en l’organisme.

->adiponitril

■adiponitril

[de adipo- i nitril]

m QUÍM ORG Hexadinitril, NC[CH₂]₄CN, líquid utilitzat per a preparar l’hexametilendiamina.

->adipós

■adipós -osa

[del b. ll. adiposus, -a, -um, íd., del ll. adeps, adĭpis ‘greix’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Format de greix, de la natura del greix.

2 teixit adipós Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels vertebrats.

->adipos-

■adipos-

Forma prefixada del mot llatí adeps, adĭpis, que significa ‘greix’. Ex.: adiposàlgia.

->adiposàlgia

■adiposàlgia

Part. sil.: a_di_po_sàl_gi_a

[de adipos- i -àlgia]

f PAT Sensibilitat del teixit cel·lular subcutani amb una induració dels punts dolorosos, observada en les persones obeses que fan vida sedentària.

->adiposi

■adiposi

[de adip- i -osi]

f 1 Obesitat.

2 PAT 1 Estat morbós caracteritzat per una sobrecàrrega de teixit cel·lular subcutani.

2 Degeneració greixosa d’un teixit o d’un òrgan.

3 adiposi dolorosa PAT Afecció caracteritzada per una obesitat general que respecta les extremitats, amb crisis doloroses de les masses adiposes.

->adipositat

■adipositat

[de adipós]

f Qualitat d’adipós.

->adiposogenital

adiposogenital, síndrome

[de adipós i genital]

PAT Síndrome constituïda per l’associació d’una obesitat considerable i una distròfia genital.

->adípsia

■adípsia

Part. sil.: a_díp_si_a

[del gr. dípsa ‘set’ amb el pref. privatiu a-¹]

f PAT Disminució natural o manca completa de la set.

->adir

■adir

[del ll. adīre ‘abordar, emprendre’]

v [usat només en infinitiu] tr Acceptar (una herència, una successió).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adir

GERUNDI: adient

PARTICIPI: adit, adita, adits, adites

INDICATIU PRESENT: adic, adius, adiu, adiem, adieu, adiuen

INDICATIU IMPERFET: adeia, adeies, adeia, adèiem, adèieu, adeien

INDICATIU PASSAT: adiguí, adigueres, adigué, adiguérem, adiguéreu, adigueren

INDICATIU FUTUR: adiré, adiràs, adirà, adirem, adireu, adiran

INDICATIU CONDICIONAL: adiria, adiries, adiria, adiríem, adiríeu, adirien

SUBJUNTIU PRESENT: adigui, adiguis, adigui, adiguem, adigueu, adiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: adigués, adiguessis, adigués, adiguéssim, adiguéssiu, adiguessin

IMPERATIU: adigues, adigui, adiguem, adigueu, adiguin

IMPERATIU (alternatiu): adiu, adigui, adiguem, adieu, adiguin

->adir-se

■adir-se

[de dir¹; 1a FONT: 1893]

v pron Harmonitzar, anar bé l’un amb l’altre. Aquest abric no s’adiu gens amb les sabates.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adir

GERUNDI: adient

PARTICIPI: adit, adita, adits, adites

INDICATIU PRESENT: adic, adius, adiu, adiem, adieu, adiuen

INDICATIU IMPERFET: adeia, adeies, adeia, adèiem, adèieu, adeien

INDICATIU PASSAT: adiguí, adigueres, adigué, adiguérem, adiguéreu, adigueren

INDICATIU FUTUR: adiré, adiràs, adirà, adirem, adireu, adiran

INDICATIU CONDICIONAL: adiria, adiries, adiria, adiríem, adiríeu, adirien

SUBJUNTIU PRESENT: adigui, adiguis, adigui, adiguem, adigueu, adiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: adigués, adiguessis, adigués, adiguéssim, adiguéssiu, adiguessin

IMPERATIU: adigues, adigui, adiguem, adigueu, adiguin

IMPERATIU (alternatiu): adiu, adigui, adiguem, adieu, adiguin

->adives

■adives

[de l’àr. ad-di´ba, íd.]

f pl VETER Inflamació de la gola en les bèsties.

->adj.

adj.

abrev 1 adjunt -a.

2 GRAM adjectiu 4 2.

->adjacència

■adjacència

Part. sil.: ad_ja_cèn_ci_a

[del b. ll. adjacentia, íd.]

f Qualitat d’adjacent.

->adjacent

■adjacent

[del ll. adjacens, -tis, íd.]

adj 1 Que és tocant, al costat mateix, contigu. Angles adjacents.

2 GRAM Element que fa de complement del nucli d’un sintagma i que n’és contigu.

->adjar

adjar

m i f ETNOL Individu d’un poble caucàsic que forma part del grup occidental dels georgians i que habita majoritàriament l’Adjària.

->adjectiu

■adjectiu -iva

Part. sil.: ad_jec_tiu

[del ll. adjectivus, -a, -um ‘que s’afegeix, adjectiu’, der. de adjicĕre ‘llançar vers’; 1a FONT: c. 1390]

1 adj Que es refereix a una qualitat o un accident.

2 adj Que no és en si.

3 adj COL Dit dels colorants indirectes que en tintoreria necessiten una substància auxiliar, anomenada mordent, per a poder-se fixar sobre la fibra.

4 GRAM 1 adj Adjectival. Locució adjectiva.

2 m [abrev adj.] Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu. Adjectius qualificatius. Adjectius determinatius.

3 adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.

4 nom adjectiu Adjectiu.

5 verb adjectiu Verb atributiu.

->adjectivació

■adjectivació

Part. sil.: ad_jec_ti_va_ci_ó

[de adjectivar]

f GRAM Fenomen pel qual un mot que normalment no té una funció d’adjectiu passa a assumir aquesta funció.

->adjectivador

■adjectivador -a

[de adjectivar]

adj LING Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un adjectiu.

->adjectival

■adjectival

[de adjectiu]

adj GRAM Que té el valor d’un adjectiu.

->adjectivament

■adjectivament

[de adjectiu]

adv D’una manera adjectiva, amb el valor i la significació d’un adjectiu. Un substantiu usat adjectivament.

->adjectivar

■adjectivar

[de adjectiu]

v tr 1 Fer tornar adjectiu, especialment convertir (un substantiu) en adjectiu.

2 1 Adjuntar (a un element lingüístic) un o més adjectius. Adjectiveu tots els substantius d’aquest text.

2 Aplicar adjectius (a algú o alguna cosa); qualificar. No sabria com adjectivar-la, aquesta decisió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adjectivar

GERUNDI: adjectivant

PARTICIPI: adjectivat, adjectivada, adjectivats, adjectivades

INDICATIU PRESENT: adjectivo, adjectives, adjectiva, adjectivem, adjectiveu, adjectiven

INDICATIU IMPERFET: adjectivava, adjectivaves, adjectivava, adjectivàvem, adjectivàveu, adjectivaven

INDICATIU PASSAT: adjectiví, adjectivares, adjectivà, adjectivàrem, adjectivàreu, adjectivaren

INDICATIU FUTUR: adjectivaré, adjectivaràs, adjectivarà, adjectivarem, adjectivareu, adjectivaran

INDICATIU CONDICIONAL: adjectivaria, adjectivaries, adjectivaria, adjectivaríem, adjectivaríeu, adjectivarien

SUBJUNTIU PRESENT: adjectivi, adjectivis, adjectivi, adjectivem, adjectiveu, adjectivin

SUBJUNTIU IMPERFET: adjectivés, adjectivessis, adjectivés, adjectivéssim, adjectivéssiu, adjectivessin

IMPERATIU: adjectiva, adjectivi, adjectivem, adjectiveu, adjectivin

->adjudicable

■adjudicable

[de adjudicar]

adj Que hom pot adjudicar.

->adjudicació

■adjudicació

Part. sil.: ad_ju_di_ca_ci_ó

[del ll. adjudicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’adjudicar o d’adjudicar-se.

2 DR 1 Acció d’assignar a una persona la porció de béns que legalment li correspon;

2 l’efecte.

3 Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta.

4 Nomenament d’una persona per a exercir les funcions d’un càrrec, per mitjà d’una oposició o un concurs públic.

->adjudicador

■adjudicador -a

[de adjudicar]

adj i m i f Que adjudica.

->adjudicar

■adjudicar

[del ll. adjudicare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Assignar (alguna cosa) a qui de dret pertoca, a qui n’és jutjat digne, conferir. Us han adjudicat el terreny que hi ha a la vora del riu.

2 tr En un concurs, un encant, etc., assignar (l’empresa d’un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.) a algun dels concursants, dels postors, etc. Adjudicar la construcció del pont a una empresa estrangera.

3 pron Apropiar-se, assignar-se a si mateix (alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adjudicar

GERUNDI: adjudicant

PARTICIPI: adjudicat, adjudicada, adjudicats, adjudicades

INDICATIU PRESENT: adjudico, adjudiques, adjudica, adjudiquem, adjudiqueu, adjudiquen

INDICATIU IMPERFET: adjudicava, adjudicaves, adjudicava, adjudicàvem, adjudicàveu, adjudicaven

INDICATIU PASSAT: adjudiquí, adjudicares, adjudicà, adjudicàrem, adjudicàreu, adjudicaren

INDICATIU FUTUR: adjudicaré, adjudicaràs, adjudicarà, adjudicarem, adjudicareu, adjudicaran

INDICATIU CONDICIONAL: adjudicaria, adjudicaries, adjudicaria, adjudicaríem, adjudicaríeu, adjudicarien

SUBJUNTIU PRESENT: adjudiqui, adjudiquis, adjudiqui, adjudiquem, adjudiqueu, adjudiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: adjudiqués, adjudiquessis, adjudiqués, adjudiquéssim, adjudiquéssiu, adjudiquessin

IMPERATIU: adjudica, adjudiqui, adjudiquem, adjudiqueu, adjudiquin

->adjudicatari

■adjudicatari -ària

[de adjudicar]

1 m i f Persona a qui és adjudicada alguna cosa.

2 adj L’empresa adjudicatària de les obres de restauració.

->adjudicatiu

■adjudicatiu -iva

Part. sil.: ad_ju_di_ca_tiu

[de adjudicar]

adj Que enclou una adjudicació.

->adjunció

■adjunció

Part. sil.: ad_jun_ci_ó

[del ll. adjunctio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’adjuntar.

2 Cosa adjuntada.

3 DR CIV Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir-les totes dues.

4 GRAM Zeugma.

->adjunt

■adjunt -a

[del ll. adjunctus, -a, -um, íd., participi de adjungĕre ‘unir, afegir’, der. de jungĕre ‘junyir’]

[abrev adj.] 1 adj Que està o va unit com a auxiliar amb algú o amb alguna cosa, que acompanya alguna cosa.

2 adj i m i f Que acompanya algú en una tasca, en una empresa, en un servei, etc. Membre adjunt. Adjunt de gerència.

3 m i f Professor adjunt.

4 adj i m GRAM Dit del mot o dels mots que acompanyen els elements essencials de l’oració.

->adjuntar

■adjuntar

Cp. ajuntar

[de adjunt]

v tr 1 Fer que (una persona o una cosa) estigui o vagi adjunta a una altra. Heu d’adjuntar aquesta documentació a la sol·licitud. Vol que li adjuntin un parell d’ajudants.

2 INFORM Annexar (fitxers de text, imatge, etc.), a un missatge de correu electrònic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adjuntar

GERUNDI: adjuntant

PARTICIPI: adjuntat, adjuntada, adjuntats, adjuntades

INDICATIU PRESENT: adjunto, adjuntes, adjunta, adjuntem, adjunteu, adjunten

INDICATIU IMPERFET: adjuntava, adjuntaves, adjuntava, adjuntàvem, adjuntàveu, adjuntaven

INDICATIU PASSAT: adjuntí, adjuntares, adjuntà, adjuntàrem, adjuntàreu, adjuntaren

INDICATIU FUTUR: adjuntaré, adjuntaràs, adjuntarà, adjuntarem, adjuntareu, adjuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: adjuntaria, adjuntaries, adjuntaria, adjuntaríem, adjuntaríeu, adjuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: adjunti, adjuntis, adjunti, adjuntem, adjunteu, adjuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: adjuntés, adjuntessis, adjuntés, adjuntéssim, adjuntéssiu, adjuntessin

IMPERATIU: adjunta, adjunti, adjuntem, adjunteu, adjuntin

->adjuntiu

■adjuntiu -iva

Part. sil.: ad_jun_tiu

[del ll. adjunctivus, -a, -um, íd.]

adj Que adjunta.

->adjuració

■adjuració

Part. sil.: ad_ju_ra_ci_ó

[del ll. adjuratio, -ōnis, íd.]

f Acció d’adjurar.

->adjurar

■adjurar

[del ll. adjurare, íd.]

v tr 1 Pregar amb insistència en nom d’una cosa sagrada, d’una cosa estimada.

2 Exorcitzar, conjurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adjurar

GERUNDI: adjurant

PARTICIPI: adjurat, adjurada, adjurats, adjurades

INDICATIU PRESENT: adjuro, adjures, adjura, adjurem, adjureu, adjuren

INDICATIU IMPERFET: adjurava, adjuraves, adjurava, adjuràvem, adjuràveu, adjuraven

INDICATIU PASSAT: adjurí, adjurares, adjurà, adjuràrem, adjuràreu, adjuraren

INDICATIU FUTUR: adjuraré, adjuraràs, adjurarà, adjurarem, adjurareu, adjuraran

INDICATIU CONDICIONAL: adjuraria, adjuraries, adjuraria, adjuraríem, adjuraríeu, adjurarien

SUBJUNTIU PRESENT: adjuri, adjuris, adjuri, adjurem, adjureu, adjurin

SUBJUNTIU IMPERFET: adjurés, adjuressis, adjurés, adjuréssim, adjuréssiu, adjuressin

IMPERATIU: adjura, adjuri, adjurem, adjureu, adjurin

->adjutor

■adjutor -a

[del ll. adjutor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que ajuda o assisteix algú en alguna comesa.

->adjutori

■adjutori

[del ll. adjutorium, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m Ajut, auxili.

->adjuvant

■adjuvant

[del ll. adjuvans, íd.]

adj i m 1 CONSTR Additiu.

2 FARM Dit d’un medicament que augmenta o modifica l’acció d’un altre medicament.

->adlàter

■adlàter

[deformació de l’expressió ll. juridicoeclesiàstica a latĕre ‘del costat’, aplicada als legats pontificis]

m i f Seguidor.

->ad libitum

ad libitum^* [àdlíßitum]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘a voluntat’, ‘comsevulla’.

->adm.

adm.

abrev administració.

->admdor. admdora.

admdor. admdora.

abrev DR CIV administrador 2.

->admetre

■admetre

[del ll. admittĕre, íd.]

v* tr 1 Rebre, donar entrada, en algun lloc. Ésser admès en un partit.

2 Rebre en l’esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora; acceptar. Admetre una suposició.

3 Consentir, sofrir. No admetre ajornaments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: admetre

GERUNDI: admetent

PARTICIPI: admès, admesa, admesos, admeses

INDICATIU PRESENT: admeto, admets, admet, admetem, admeteu, admeten

INDICATIU IMPERFET: admetia, admeties, admetia, admetíem, admetíeu, admetien

INDICATIU PASSAT: admetí, admeteres, admeté, admetérem, admetéreu, admeteren

INDICATIU FUTUR: admetré, admetràs, admetrà, admetrem, admetreu, admetran

INDICATIU CONDICIONAL: admetria, admetries, admetria, admetríem, admetríeu, admetrien

SUBJUNTIU PRESENT: admeti, admetis, admeti, admetem, admeteu, admetin

SUBJUNTIU IMPERFET: admetés, admetessis, admetés, admetéssim, admetéssiu, admetessin

IMPERATIU: admet, admeti, admetem, admeteu, admetin

->adminicle

■adminicle

[del ll. adminicŭlum ‘puntal, ajut’; 1a FONT: 1671]

m 1 Allò que serveix d’ajuda, mitjà auxiliar.

2 Prova corroborativa o explanatòria.

->adminicular¹

■adminicular¹

[der. culte del ll. adminicŭlum ‘adminicle’]

adj Auxiliar, corroboratiu.

->adminicular²

■adminicular²

[del ll. adminiculare, íd.]

v tr Corroborar (un argument, una idea, etc.) amb adminicles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adminicular

GERUNDI: adminiculant

PARTICIPI: adminiculat, adminiculada, adminiculats, adminiculades

INDICATIU PRESENT: adminiculo, adminicules, adminicula, adminiculem, adminiculeu, adminiculen

INDICATIU IMPERFET: adminiculava, adminiculaves, adminiculava, adminiculàvem, adminiculàveu, adminiculaven

INDICATIU PASSAT: adminiculí, adminiculares, adminiculà, adminiculàrem, adminiculàreu, adminicularen

INDICATIU FUTUR: adminicularé, adminicularàs, adminicularà, adminicularem, adminiculareu, adminicularan

INDICATIU CONDICIONAL: adminicularia, adminicularies, adminicularia, adminicularíem, adminicularíeu, adminicularien

SUBJUNTIU PRESENT: adminiculi, adminiculis, adminiculi, adminiculem, adminiculeu, adminiculin

SUBJUNTIU IMPERFET: adminiculés, adminiculessis, adminiculés, adminiculéssim, adminiculéssiu, adminiculessin

IMPERATIU: adminicula, adminiculi, adminiculem, adminiculeu, adminiculin

->administrable

■administrable

[de administrar]

adj Que es pot administrar.

->administració

■administració

Part. sil.: ad_mi_nis_tra_ci_ó

[del ll. administratio, -ōnis, íd.]

f [abrev adm.] 1 Acció d’administrar.

2 Els administradors, el servei d’administració.

3 Local on és instal·lat el servei d’administració.

4 administració de justícia DR 1 Organització dels tribunals i els jutjats per a exercir la seva potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar allò que han jutjat.

2 Acció dels jutges i els tribunals que exerceixen la potestat d’aplicar les lleis.

5 ECON Gestió general del patrimoni d’una empresa.

6 administració pública DR ADM 1 Conjunt de persones públiques i d’òrgans que formen part de l’estat encarregats d’efectuar la funció pública administrativa. Administració central. Administració autònoma.

2 Conjunt d’atribucions que tenen legalment assignades i activitat que efectuen les entitats públiques i els òrgans que constitueixen l’administració pública en l’exercici de les facultats i les competències que les lleis els atorguen.

7 contracte per administració DR CIV Contracte d’execució d’obra segons el qual el pagament del treball del constructor o dels operaris ha d’ésser fet per unitat de temps o d’obra feta.

->administrador

■administrador -a

[del ll. administrator, -ōris, íd.]

1 adj Que administra.

2 m i f DR CIV [abrev admdor. -a.] 1 Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona.

2 Persona encarregada, sola o conjuntament amb d’altres, amb facultats indistintes o mancomunades, de l’administració d’una societat.

3 administrador apostòlic DR CAN Clergue al qual el papa encarrega el govern i l’administració d’una diòcesi.

->administrant

■administrant

[de administrar]

m LITÚRG El sacerdot que administra els sagraments.

->administrar

■administrar

[del ll. administrare, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Aplicar a algú (alguna cosa, especialment que li és útil). Administrar un remei.

2 Regir, governar (els afers d’una societat, de l’estat, d’una persona).

3 Curar (dels béns propis o d’altri). No sap administrar la fortuna que ha heretat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: administrar

GERUNDI: administrant

PARTICIPI: administrat, administrada, administrats, administrades

INDICATIU PRESENT: administro, administres, administra, administrem, administreu, administren

INDICATIU IMPERFET: administrava, administraves, administrava, administràvem, administràveu, administraven

INDICATIU PASSAT: administrí, administrares, administrà, administràrem, administràreu, administraren

INDICATIU FUTUR: administraré, administraràs, administrarà, administrarem, administrareu, administraran

INDICATIU CONDICIONAL: administraria, administraries, administraria, administraríem, administraríeu, administrarien

SUBJUNTIU PRESENT: administri, administris, administri, administrem, administreu, administrin

SUBJUNTIU IMPERFET: administrés, administressis, administrés, administréssim, administréssiu, administressin

IMPERATIU: administra, administri, administrem, administreu, administrin

->administrat

■administrat -ada

[de administrar]

m i f DR ADM Persona física o jurídica que, sense tenir la condició d’administració pública, participa en una relació jurídica administrativa.

->administratiu

■administratiu -iva

Part. sil.: ad_mi_nis_tra_tiu

[del ll. administrativus, -a, -um, íd.]

[abrev admtiu. -iva.] 1 adj Relatiu o pertanyent a l’administració.

2 m i f Treballador administratiu.

3 funcionari administratiu DR ADM Categoria de funcionaris públics entre el tècnic i l’auxiliar, amb funcions de col·laboració i de tramitació.

4 treballador administratiu DR TREB Categoria professional de treballadors que fan preferentment tasques d’oficina.

->administrativament

■administrativament

[de administratiu]

adv Per procediment administratiu.

->administrativista

administrativista

m i f DR ADM Jurista especialitzat en dret administratiu.

->admirable

■admirable

[del ll. admirabilis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Digne d’admiració.

->admirablement

■admirablement

[de admirable]

adv D’una manera admirable.

->admiració

■admiració

Part. sil.: ad_mi_ra_ci_ó

[del ll. admiratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Emoció produïda per la vista, la contemplació, la consideració, d’una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d’una gran bellesa; sentiment de plaer i d’aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent.

2 Objecte d’admiració.

3 signe d’admiració GRAM Signe ortogràfic que hom posa a la fi (...!), i en algunes llengües també al començament (¡...!), d’un enunciat exclamatiu.

->admirador

■admirador -a

[del ll. admirator, -ōris íd.]

adj i m i f Que admira.

->admirar

■admirar

[del ll. admirari, íd.; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Contemplar, considerar, amb admiració, sentir admiració per (algú o alguna cosa). Admirar una pintura.

2 tr Produir alguna cosa admiració, sorpresa; meravellar. El seu valor va admirar tots els seus amics.

3 admirar-se de (alguna cosa) Veure-la amb sorpresa, produir aquesta cosa admiració. M’admiro de l’esforç que ha hagut de fer. Encara s’admira que no s’hi hagi presentat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: admirar

GERUNDI: admirant

PARTICIPI: admirat, admirada, admirats, admirades

INDICATIU PRESENT: admiro, admires, admira, admirem, admireu, admiren

INDICATIU IMPERFET: admirava, admiraves, admirava, admiràvem, admiràveu, admiraven

INDICATIU PASSAT: admirí, admirares, admirà, admiràrem, admiràreu, admiraren

INDICATIU FUTUR: admiraré, admiraràs, admirarà, admirarem, admirareu, admiraran

INDICATIU CONDICIONAL: admiraria, admiraries, admiraria, admiraríem, admiraríeu, admirarien

SUBJUNTIU PRESENT: admiri, admiris, admiri, admirem, admireu, admirin

SUBJUNTIU IMPERFET: admirés, admiressis, admirés, admiréssim, admiréssiu, admiressin

IMPERATIU: admira, admiri, admirem, admireu, admirin

->admiratiu

■admiratiu -iva

Part. sil.: ad_mi_ra_tiu

[del b. ll. admirativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que expressa admiració.

2 punt admiratiu Signe d’admiració.

->admirativament

■admirativament

[de admiratiu]

adv Amb admiració, d’una manera admirativa.

->admissibilitat

■admissibilitat

[de admissible]

f Qualitat d’admissible.

->admissible

■admissible

[de admetre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que es pot admetre.

->admissió

■admissió

Part. sil.: ad_mis_si_ó

[del ll. admissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 El fet d’ésser admès.

2 MOT Introducció del vapor en el cilindre de la màquina de vapor, deguda a la diferència de pressió entre la caldera i el cilindre.

3 MOT Temps del cicle d’un motor endotèrmic en el qual l’aire o la mescla gasosa combustible entra al cilindre a causa de l’aspiració creada pel moviment del pistó.

4 admissió en la cotització ECON Acte pel qual és concedit a un títol el dret a figurar en la cotització oficial de la borsa i, per tant, a ésser objecte de negociació.

5 admissió temporal DR FISC Règim d’importació de mercaderies sense pagament de drets aranzelaris i per un temps determinat, amb la finalitat de perfeccionar-les, transformar-les o augmentar-ne el valor i ésser després reexportades.

6 tub d’admissió MOT 1 En les màquines de vapor, conducte pel qual s’esdevé l’admissió.

2 En els motors endotèrmics, conducte pel qual s’esdevé l’aspiració.

->admitància

■admitància

Part. sil.: ad_mi_tàn_ci_a

[de l’angl. admittance (v. admetre); 1a FONT: s. XX]

f ELECTROT [símb: Y] Relació per quocient entre la intensitat i la tensió en un corrent altern. És anomenada també conductància aparent.

->admixtió

admixtió

Part. sil.: ad_mix_ti_ó

[del ll. admixtio, -ōnis, íd., der. de admiscēre ‘afegir barrejant’, der. de miscēre]

f Mescla, barreja.

->admonició

■admonició

Part. sil.: ad_mo_ni_ci_ó

[del ll. admonitio, -ōnis, íd.]

f Amonestament, advertiment.

->admonitor

■admonitor -a

[del ll. admonĭtor, -ōris, íd.]

m i f Amonestador.

->admonitori

■admonitori -òria

[del ll. admonitorium, íd.]

adj Que implica admonició, que adverteix o amonesta.

->admtiu. admtiva.

admtiu. admtiva.

abrev administratiu -iva.

->ADN

ADN

sigla m BIOQ àcid desoxiribonucleic.

->adnat

■adnat -a

[del ll. adnatus, -a, -um ‘nascut al costat’]

adj 1 Que presenta adherència íntima, de naixement.

2 BOT Dit de les làmines dels bolets agaricacis quan arriben fins al peu i s’hi solden.

->adnominal

adnominal

[de nominal]

adj LING Que depèn d’un nom.

->adob

■adob

[de adobar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Acció d’adobar;

2 l’efecte.

3 tenir adob Poder ésser adobat. Un malalt que no té adob.

2 Ingredient utilitzat per a adobar carns, llegums, etc.

3 Afait, coloret.

4 ADOB 1 Conjunt de les operacions d’adobar pells.

2 Quantitat de cuir que pot ésser adobat d’una sola vegada.

5 ADOB Ingredient emprat per a adobar les pells.

6 AGR i ECON Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.

->adobable

■adobable

[de adobar]

adj Que es pot adobar.

->adobacadires

■adobacadires

[de adobar i cadira]

m i f Persona que té per ofici adobar cadires.

->adobacamins

■adobacamins

[de adobar i camí]

m i f Persona que té cura de la conservació dels camins.

->adobacossis

■adobacossis

[de adobar i cossi]

m i f Persona que té per ofici adobar cossis, gibrells i altres atuells, especialment de terrissa.

->adobador

■adobador -a

[de adobar; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Que adoba.

2 m i f Assaonador.

3 m i f Saludador, persona que exerceix com a metge sense ésser-ne.

4 f AGR Màquina per a distribuir uniformement els adobs.

5 m FOLK Nom donat als curadors, els remeiers i els bruixots que exercien llur ofici especialment les nits de Cap d’Any i de Sant Joan.

->adobadures

■adobadures

[de adobar; 1a FONT: 1345]

f pl Adobs o reparacions fets en alguna cosa.

->adobaire

■adobaire

Part. sil.: a_do_bai_re

[de adobar]

m i f Persona que adoba.

->adobament

■adobament

[de adobar; 1a FONT: 1365]

m 1 1 Acció d’adobar o d’adobar-se;

2 l’efecte.

2 adobament de fons AGR Conjunt de matèries fertilitzants que hom addiciona abans de la sementera.

->adobamitges

■adobamitges

[de adobar i mitja]

m i f Persona que té per ofici adobar mitges.

->adobar

■adobar

[del germ. fràncic *dubban ‘empènyer, copejar’; primitivament significà ‘donar les armes al novell cavaller, armar-lo cavaller amb un cop d’espasa a l’espatlla’, després també ‘arreglar les armes’ i d’ací passà a significar ‘arranjar altres coses, arreglar, assaonar, amanir’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 ant 1 Batre, copejar.

2 adobar a novell cavaller Armar cavaller.

2 1 Preparar, amanir, aparellar.

2 Assaonar tota mena de carn amb certs ingredients per tal de conservar-la.

3 Assaonar (un menjar) amb espècies, amb sal, etc.

4 Estovar (un menjar).

5 adobar de menjar (o de sopar, etc.) ant Fer-lo, cuinar-lo.

3 1 Reparar, compondre (una cosa espatllada).

2 Fer millorar (un malalt, una nafra, etc.).

3 per a acabar-ho d’adobar Expressió que hom utilitza quan una circumstància negativa s’afegeix a una altra que també ho és. A l’excursió va ploure tot el dia i, per a acabar-ho d’adobar, vaig caure i m’he trencat un braç.

4 ADOB 1 Donar a les pells o els cuirs el tractament o els tractaments adequats per tal de transformar-los en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi les propietats i l’aspecte necessaris per a l’aplicació pràctica a què vagin destinats.

2 esp Estabilitzar el teixit col·lagènic de la pell per tal de fer-lo imputrescible i menys hidrolitzable.

5 AGR Femar la terra, fornir-li adobs químics, millorar-la amb matèries fertilitzants.

6 ENOL Addicionar alcohol al vi en una petita proporció.

7 TÈXT Aprestar.

8 adobar el terreny AGR Deixar llisa la terra després de sembrar, cavant vores, racons i llobades i esterrossant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adobar

GERUNDI: adobant

PARTICIPI: adobat, adobada, adobats, adobades

INDICATIU PRESENT: adobo, adobes, adoba, adobem, adobeu, adoben

INDICATIU IMPERFET: adobava, adobaves, adobava, adobàvem, adobàveu, adobaven

INDICATIU PASSAT: adobí, adobares, adobà, adobàrem, adobàreu, adobaren

INDICATIU FUTUR: adobaré, adobaràs, adobarà, adobarem, adobareu, adobaran

INDICATIU CONDICIONAL: adobaria, adobaries, adobaria, adobaríem, adobaríeu, adobarien

SUBJUNTIU PRESENT: adobi, adobis, adobi, adobem, adobeu, adobin

SUBJUNTIU IMPERFET: adobés, adobessis, adobés, adobéssim, adobéssiu, adobessin

IMPERATIU: adoba, adobi, adobem, adobeu, adobin

->adobassar

■adobassar

[de adobar]

v tr Fer (en una cosa espatllada, atrotinada) adobs de poc cost que permetin d’utilitzar-la. Aquest paraigua, si l’adobasses, encara tirarà tot aquest any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adobassar

GERUNDI: adobassant

PARTICIPI: adobassat, adobassada, adobassats, adobassades

INDICATIU PRESENT: adobasso, adobasses, adobassa, adobassem, adobasseu, adobassen

INDICATIU IMPERFET: adobassava, adobassaves, adobassava, adobassàvem, adobassàveu, adobassaven

INDICATIU PASSAT: adobassí, adobassares, adobassà, adobassàrem, adobassàreu, adobassaren

INDICATIU FUTUR: adobassaré, adobassaràs, adobassarà, adobassarem, adobassareu, adobassaran

INDICATIU CONDICIONAL: adobassaria, adobassaries, adobassaria, adobassaríem, adobassaríeu, adobassarien

SUBJUNTIU PRESENT: adobassi, adobassis, adobassi, adobassem, adobasseu, adobassin

SUBJUNTIU IMPERFET: adobassés, adobassessis, adobassés, adobasséssim, adobasséssiu, adobassessin

IMPERATIU: adobassa, adobassi, adobassem, adobasseu, adobassin

->adobatge

■adobatge

[de adobar]

m 1 Adobament.

2 ADOB En l’adob de les pells, procés d’estabilització del col·lagen.

->adober

■adober -a

[de adobar]

m i f Persona que adoba pells; blanquer, assaonador.

->adoberia

■adoberia

Part. sil.: a_do_be_ri_a

[de adober]

f ADOB 1 Establiment destinat a adobar pells.

2 Tècnica i indústria d’adobar pells.

->adoctrinable

■adoctrinable

[de adoctrinar]

adj Susceptible d’ésser adoctrinat.

->adoctrinador

■adoctrinador -a

[de adoctrinar]

adj i m i f Que adoctrina.

->adoctrinament

■adoctrinament

[de adoctrinar]

m Acció d’adoctrinar.

->adoctrinar

■adoctrinar

[de doctrina; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Instruir (algú) en alguna cosa. Calia adoctrinar-la en els principis de l’associació.

2 Fer entrar (algú) en certes doctrines, en certes opinions. El que em fa ràbia és que sempre vulgui adoctrinar els altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adoctrinar

GERUNDI: adoctrinant

PARTICIPI: adoctrinat, adoctrinada, adoctrinats, adoctrinades

INDICATIU PRESENT: adoctrino, adoctrines, adoctrina, adoctrinem, adoctrineu, adoctrinen

INDICATIU IMPERFET: adoctrinava, adoctrinaves, adoctrinava, adoctrinàvem, adoctrinàveu, adoctrinaven

INDICATIU PASSAT: adoctriní, adoctrinares, adoctrinà, adoctrinàrem, adoctrinàreu, adoctrinaren

INDICATIU FUTUR: adoctrinaré, adoctrinaràs, adoctrinarà, adoctrinarem, adoctrinareu, adoctrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: adoctrinaria, adoctrinaries, adoctrinaria, adoctrinaríem, adoctrinaríeu, adoctrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: adoctrini, adoctrinis, adoctrini, adoctrinem, adoctrineu, adoctrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: adoctrinés, adoctrinessis, adoctrinés, adoctrinéssim, adoctrinéssiu, adoctrinessin

IMPERATIU: adoctrina, adoctrini, adoctrinem, adoctrineu, adoctrinin

->adolescència

■adolescència

Part. sil.: a_do_les_cèn_ci_a

[del ll. adulescentia, íd.; 1a FONT: c. 1390]

f PSIC Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta.

->adolescent

■adolescent

[del ll. adulescens (o adolescens), -ntis, participi actiu de adolescĕre ‘créixer’; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

adj i m i f Que està en l’adolescència.

->adollament

■adollament

[de adollar]

m 1 1 Acció d’adollar o d’adollar-se;

2 l’efecte.

2 síndrome de l’adollament PAT Conjunt de símptomes vasomotors (taquicàrdia, suor, sufocació) que apareixen després de menjar en individus sotmesos a reseccions gastroduodenals.

->adollar

■adollar

[de doll]

v 1 tr 1 Abocar a doll. Feia tanta calor que s’acabaven tota l’aigua que els adollaven a l’abeurador.

2 fig Font que del cel adolles la música a la terra.

2 1 intr Rajar a doll. La sang li adolla.

2 pron La sang se li adolla.

3 caure adollat Caure formant doll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adollar

GERUNDI: adollant

PARTICIPI: adollat, adollada, adollats, adollades

INDICATIU PRESENT: adollo, adolles, adolla, adollem, adolleu, adollen

INDICATIU IMPERFET: adollava, adollaves, adollava, adollàvem, adollàveu, adollaven

INDICATIU PASSAT: adollí, adollares, adollà, adollàrem, adollàreu, adollaren

INDICATIU FUTUR: adollaré, adollaràs, adollarà, adollarem, adollareu, adollaran

INDICATIU CONDICIONAL: adollaria, adollaries, adollaria, adollaríem, adollaríeu, adollarien

SUBJUNTIU PRESENT: adolli, adollis, adolli, adollem, adolleu, adollin

SUBJUNTIU IMPERFET: adollés, adollessis, adollés, adolléssim, adolléssiu, adollessin

IMPERATIU: adolla, adolli, adollem, adolleu, adollin

->adoloradament

■adoloradament

[de adolorat]

adv Amb adolorament.

->adolorament

■adolorament

[de adolorar]

m Estat de qui està adolorat.

->adolorar

■adolorar

[de dolor]

v tr Colpir dolorosament en l’ànima, causar dolor a l’ànima. Aquell menyspreu va adolorar la seva germana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adolorar

GERUNDI: adolorant

PARTICIPI: adolorat, adolorada, adolorats, adolorades

INDICATIU PRESENT: adoloro, adolores, adolora, adolorem, adoloreu, adoloren

INDICATIU IMPERFET: adolorava, adoloraves, adolorava, adoloràvem, adoloràveu, adoloraven

INDICATIU PASSAT: adolorí, adolorares, adolorà, adoloràrem, adoloràreu, adoloraren

INDICATIU FUTUR: adoloraré, adoloraràs, adolorarà, adolorarem, adolorareu, adoloraran

INDICATIU CONDICIONAL: adoloraria, adoloraries, adoloraria, adoloraríem, adoloraríeu, adolorarien

SUBJUNTIU PRESENT: adolori, adoloris, adolori, adolorem, adoloreu, adolorin

SUBJUNTIU IMPERFET: adolorés, adoloressis, adolorés, adoloréssim, adoloréssiu, adoloressin

IMPERATIU: adolora, adolori, adolorem, adoloreu, adolorin

->adolorat

adolorat -ada

[de adolorar]

adj Que sent dolor en l’ànima, afligit.

->adoloriment

■adoloriment

[de adolorir]

m 1 El fet d’estar adolorit.

2 Adolorament.

->adolorir

■adolorir

[de dolor]

v 1 tr Causar dolor. El cop l’ha adolorit durant un parell de dies. Aquestes paraules l’han adolorit.

2 pron Esdevenir adolorit. Se m’ha adolorit la mà de tant picar amb el martell.

3 tr Adolorar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adolorir

GERUNDI: adolorint

PARTICIPI: adolorit, adolorida, adolorits, adolorides

INDICATIU PRESENT: adoloreixo, adoloreixes, adoloreix, adolorim, adoloriu, adoloreixen

INDICATIU IMPERFET: adoloria, adolories, adoloria, adoloríem, adoloríeu, adolorien

INDICATIU PASSAT: adolorí, adolorires, adolorí, adolorírem, adoloríreu, adoloriren

INDICATIU FUTUR: adoloriré, adoloriràs, adolorirà, adolorirem, adolorireu, adoloriran

INDICATIU CONDICIONAL: adoloriria, adoloriries, adoloriria, adoloriríem, adoloriríeu, adoloririen

SUBJUNTIU PRESENT: adoloreixi, adoloreixis, adoloreixi, adolorim, adoloriu, adoloreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: adolorís, adolorissis, adolorís, adoloríssim, adoloríssiu, adolorissin

IMPERATIU: adoloreix, adoloreixi, adolorim, adoloriu, adoloreixin

->adolorit

■adolorit -ida

[de adolorir]

adj 1 Dit del cos o d’una part del cos on hom sent dolor.

2 Adolorat, afligit.

->adomassar

■adomassar

[de domàs]

v tr TÈXT Fer tornar negatiu un lligament positiu, o viceversa, de manera que la mostra o el tema decoratiu sigui lluent damunt un fons mat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adomassar

GERUNDI: adomassant

PARTICIPI: adomassat, adomassada, adomassats, adomassades

INDICATIU PRESENT: adomasso, adomasses, adomassa, adomassem, adomasseu, adomassen

INDICATIU IMPERFET: adomassava, adomassaves, adomassava, adomassàvem, adomassàveu, adomassaven

INDICATIU PASSAT: adomassí, adomassares, adomassà, adomassàrem, adomassàreu, adomassaren

INDICATIU FUTUR: adomassaré, adomassaràs, adomassarà, adomassarem, adomassareu, adomassaran

INDICATIU CONDICIONAL: adomassaria, adomassaries, adomassaria, adomassaríem, adomassaríeu, adomassarien

SUBJUNTIU PRESENT: adomassi, adomassis, adomassi, adomassem, adomasseu, adomassin

SUBJUNTIU IMPERFET: adomassés, adomassessis, adomassés, adomasséssim, adomasséssiu, adomassessin

IMPERATIU: adomassa, adomassi, adomassem, adomasseu, adomassin

->adomassat

■adomassat -ada

[de adomassar]

adj Semblant al domàs, que conté elements d’aquest teixit.

->adonar-se

■adonar-se

[de donar; 1a FONT: s. XIII]

v pron 1 Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció. Gràcies a l’anestèsia no es va adonar de res. T’has adonat de la cara que ha fet?

2 fer adonar (algú d’alguna cosa) Fer que se n’adoni. La van fer adonar que s’hi havia de fixar més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adonar

GERUNDI: adonant

PARTICIPI: adonat, adonada, adonats, adonades

INDICATIU PRESENT: adono, adones, adona, adonem, adoneu, adonen

INDICATIU IMPERFET: adonava, adonaves, adonava, adonàvem, adonàveu, adonaven

INDICATIU PASSAT: adoní, adonares, adonà, adonàrem, adonàreu, adonaren

INDICATIU FUTUR: adonaré, adonaràs, adonarà, adonarem, adonareu, adonaran

INDICATIU CONDICIONAL: adonaria, adonaries, adonaria, adonaríem, adonaríeu, adonarien

SUBJUNTIU PRESENT: adoni, adonis, adoni, adonem, adoneu, adonin

SUBJUNTIU IMPERFET: adonés, adonessis, adonés, adonéssim, adonéssiu, adonessin

IMPERATIU: adona, adoni, adonem, adoneu, adonin

->adondament

■adondament

[de adondar]

m 1 Acció d’adondar o d’adondar-se;

2 l’efecte.

->adondar

■adondar

[alteració del cat. ant. domdar, íd., ll. domĭtare, der. freqüentatiu del ll. dŏmare, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v 1 tr Fer dòcil, reduir a l’obediència, domtar. Adondar un noi rebel.

2 1 tr Avesar. Adondar algú a una tasca.

2 pron Adondar-se a viure al camp.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adondar

GERUNDI: adondant

PARTICIPI: adondat, adondada, adondats, adondades

INDICATIU PRESENT: adondo, adondes, adonda, adondem, adondeu, adonden

INDICATIU IMPERFET: adondava, adondaves, adondava, adondàvem, adondàveu, adondaven

INDICATIU PASSAT: adondí, adondares, adondà, adondàrem, adondàreu, adondaren

INDICATIU FUTUR: adondaré, adondaràs, adondarà, adondarem, adondareu, adondaran

INDICATIU CONDICIONAL: adondaria, adondaries, adondaria, adondaríem, adondaríeu, adondarien

SUBJUNTIU PRESENT: adondi, adondis, adondi, adondem, adondeu, adondin

SUBJUNTIU IMPERFET: adondés, adondessis, adondés, adondéssim, adondéssiu, adondessin

IMPERATIU: adonda, adondi, adondem, adondeu, adondin

->adònic

■adònic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Adonis.

2 m POÈTICA Vers adònic.

3 vers adònic POÈTICA Vers que consisteix en un dàctil i un espondeu o un troqueu.

->adonies

adonies

Part. sil.: a_do_ni_es

f pl HIST En el món antic, festes de la mort i la resurrecció d’Adonis.

->adonis

■adonis

[del ll. Adonis, amant d’Afrodita]

m Home notable per la seva bellesa.

->adonitzar

■adonitzar

[de adonis]

v tr Aplicar-se a embellir (especialment un home), a fer-ne un adonis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adonitzar

GERUNDI: adonitzant

PARTICIPI: adonitzat, adonitzada, adonitzats, adonitzades

INDICATIU PRESENT: adonitzo, adonitzes, adonitza, adonitzem, adonitzeu, adonitzen

INDICATIU IMPERFET: adonitzava, adonitzaves, adonitzava, adonitzàvem, adonitzàveu, adonitzaven

INDICATIU PASSAT: adonitzí, adonitzares, adonitzà, adonitzàrem, adonitzàreu, adonitzaren

INDICATIU FUTUR: adonitzaré, adonitzaràs, adonitzarà, adonitzarem, adonitzareu, adonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: adonitzaria, adonitzaries, adonitzaria, adonitzaríem, adonitzaríeu, adonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: adonitzi, adonitzis, adonitzi, adonitzem, adonitzeu, adonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: adonitzés, adonitzessis, adonitzés, adonitzéssim, adonitzéssiu, adonitzessin

IMPERATIU: adonitza, adonitzi, adonitzem, adonitzeu, adonitzin

->adopció

■adopció

Part. sil.: a_dop_ci_ó

[del ll. adoptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

f 1 1 Acció d’adoptar;

2 l’efecte. L’adopció d’un acord.

2 DR CIV Institució jurídica que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació.

->adopcionisme

■adopcionisme

Part. sil.: a_dop_ci_o_nis_me

[de adopció]

m CRIST Doctrina que ensenya que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu només per adopció.

->adopcionista

■adopcionista

Part. sil.: a_dop_ci_o_nis_ta

[de adopció]

CRIST 1 m i f Seguidor de l’adopcionisme.

2 adj Relatiu o pertanyent a l’adopcionisme o als adopcionistes.

->adoperar

■adoperar

[del ll. adoperari, íd.]

v tr Usar, emprar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adoperar

GERUNDI: adoperant

PARTICIPI: adoperat, adoperada, adoperats, adoperades

INDICATIU PRESENT: adopero, adoperes, adopera, adoperem, adopereu, adoperen

INDICATIU IMPERFET: adoperava, adoperaves, adoperava, adoperàvem, adoperàveu, adoperaven

INDICATIU PASSAT: adoperí, adoperares, adoperà, adoperàrem, adoperàreu, adoperaren

INDICATIU FUTUR: adoperaré, adoperaràs, adoperarà, adoperarem, adoperareu, adoperaran

INDICATIU CONDICIONAL: adoperaria, adoperaries, adoperaria, adoperaríem, adoperaríeu, adoperarien

SUBJUNTIU PRESENT: adoperi, adoperis, adoperi, adoperem, adopereu, adoperin

SUBJUNTIU IMPERFET: adoperés, adoperessis, adoperés, adoperéssim, adoperéssiu, adoperessin

IMPERATIU: adopera, adoperi, adoperem, adopereu, adoperin

->adoptable

■adoptable

[del b. ll. adoptabilis, íd.]

1 adj Que es pot adoptar.

2 m i f DR CIV Persona susceptible d’ésser adoptada.

->adoptand

■adoptand -a

Hom.: adoptant

m i f DR CIV Persona que està en procés d’adopció.

->adoptant

■adoptant

Hom.: adoptand

[de adoptar]

m i f Persona que adopta o afilla. Donar el nom de l’adoptant a l’adoptat.

->adoptar

■adoptar

[del ll. adoptare, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr 1 Prendre com a fill (un menor que no ho és naturalment); afillar.

2 Fer algú seu (el parer, l’opinió, etc., d’un altre). Adoptar un criteri.

3 Prendre (una resolució, un acord) després de previ examen o prèvia deliberació. Adoptar les normes internacionals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adoptar

GERUNDI: adoptant

PARTICIPI: adoptat, adoptada, adoptats, adoptades

INDICATIU PRESENT: adopto, adoptes, adopta, adoptem, adopteu, adopten

INDICATIU IMPERFET: adoptava, adoptaves, adoptava, adoptàvem, adoptàveu, adoptaven

INDICATIU PASSAT: adoptí, adoptares, adoptà, adoptàrem, adoptàreu, adoptaren

INDICATIU FUTUR: adoptaré, adoptaràs, adoptarà, adoptarem, adoptareu, adoptaran

INDICATIU CONDICIONAL: adoptaria, adoptaries, adoptaria, adoptaríem, adoptaríeu, adoptarien

SUBJUNTIU PRESENT: adopti, adoptis, adopti, adoptem, adopteu, adoptin

SUBJUNTIU IMPERFET: adoptés, adoptessis, adoptés, adoptéssim, adoptéssiu, adoptessin

IMPERATIU: adopta, adopti, adoptem, adopteu, adoptin

->adoptat

adoptat -ada

[del ll. adoptatus, íd.]

adj i m i f Que és adoptat o afillat.

->adoptiu

■adoptiu -iva

Part. sil.: a_dop_tiu

[del ll. adoptivus, -a, -um, íd.]

adj 1 1 Dit de la persona adoptada. Fill adoptiu.

2 Dit de la persona que adopta. Pare adoptiu.

2 Dit d’allò que hom adopta com a propi. Pàtria adoptiva. El declararen fill adoptiu de la ciutat.

->adorabilitat

■adorabilitat

[de adorable]

f Qualitat d’adorable.

->adorable

■adorable

[del ll. adorabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Digne d’ésser adorat.

->adorablement

■adorablement

[de adorable]

adv D’una manera adorable.

->adoració

■adoració

Part. sil.: a_do_ra_ci_ó

[del ll. adoratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció d’adorar.

2 RELIG Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la seva dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot. L’adoració dels Reis Mags.

->adorador

■adorador -a

[del b. ll. adorator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Que adora.

->adoral

■adoral

[de oral]

adj ZOOL Pròxim a la boca. Tentacles adorals. Cilis adorals.

->adorar

■adorar

[del ll. adorare, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 TEOL Tributar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).

2 fig Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa). Sempre ha adorat la seva dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adorar

GERUNDI: adorant

PARTICIPI: adorat, adorada, adorats, adorades

INDICATIU PRESENT: adoro, adores, adora, adorem, adoreu, adoren

INDICATIU IMPERFET: adorava, adoraves, adorava, adoràvem, adoràveu, adoraven

INDICATIU PASSAT: adorí, adorares, adorà, adoràrem, adoràreu, adoraren

INDICATIU FUTUR: adoraré, adoraràs, adorarà, adorarem, adorareu, adoraran

INDICATIU CONDICIONAL: adoraria, adoraries, adoraria, adoraríem, adoraríeu, adorarien

SUBJUNTIU PRESENT: adori, adoris, adori, adorem, adoreu, adorin

SUBJUNTIU IMPERFET: adorés, adoressis, adorés, adoréssim, adoréssiu, adoressin

IMPERATIU: adora, adori, adorem, adoreu, adorin

->adoratori

■adoratori

[de adorar]

m HIST Petit retaule portàtil, en forma de díptic o de tríptic, amb imatges religioses.

->adoratriu

■adoratriu

Part. sil.: a_do_ra_triu

[de adorador]

f CATOL Professa d’un orde religiós fundat el 1850 per Maria Miquela del Santíssim Sagrament.

->adorer

adorer -a

adj i m i f D’Ador (Safor).

->adormidor

■adormidor -a

[de adormir]

adj Que adorm.

->adormiment

■adormiment

[de adormir]

m Acció d’adormir o d’adormir-se.

->adormir

■adormir

Cp. dormir¹

[de dormir¹; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Fer dormir. Adormir un infant gronxant-lo.

2 pron Començar a dormir. No poder-se adormir fins a la matinada.

3 pron fig No posar la deguda activitat en l’execució d’una cosa. Afanya’t, no t’hi adormis.

4 tr Fer tornar gairebé inert i insensible (un membre), fer perdre la sensibilitat (a un membre), anestesiar, insensibilitzar. Abans d’operar-lo el van adormir.

5 pron Esdevenir un membre gairebé inert i insensible. Se m’ha adormit la cama.

6 tr fig Calmar, apaivagar, fer oblidar un moment (un dolor, una pena, la tristesa, etc.). Les visites del seu cosí li adormien la tristor.

7 pron Girar molt finament una baldufa, sense moure’s gens de lloc, de tal manera, que el seu moviment sigui imperceptible a la mirada.

8 pron CONSTR Endurir-se el guix pastat o l’argamassa d’edificació.

9 estar adormit Dormir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adormir

GERUNDI: adormint

PARTICIPI: adormit, adormida, adormits, adormides

INDICATIU PRESENT: adormo, adorms, adorm, adormim, adormiu, adormen

INDICATIU IMPERFET: adormia, adormies, adormia, adormíem, adormíeu, adormien

INDICATIU PASSAT: adormí, adormires, adormí, adormírem, adormíreu, adormiren

INDICATIU FUTUR: adormiré, adormiràs, adormirà, adormirem, adormireu, adormiran

INDICATIU CONDICIONAL: adormiria, adormiries, adormiria, adormiríem, adormiríeu, adormirien

SUBJUNTIU PRESENT: adormi, adormis, adormi, adormim, adormiu, adormin

SUBJUNTIU IMPERFET: adormís, adormissis, adormís, adormíssim, adormíssiu, adormissin

IMPERATIU: adorm, adormi, adormim, adormiu, adormin

->adormissar-se

■adormissar-se

[de adormir]

v pron Mig adormir-se, ensopir-se, abaltir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: adormissar

GERUNDI: adormissant

PARTICIPI: adormissat, adormissada, adormissats, adormissades

INDICATIU PRESENT: adormisso, adormisses, adormissa, adormissem, adormisseu, adormissen

INDICATIU IMPERFET: adormissava, adormissaves, adormissava, adormissàvem, adormissàveu, adormissaven

INDICATIU PASSAT: adormissí, adormissares, adormissà, adormissàrem, adormissàreu, adormissaren

INDICATIU FUTUR: adormissaré, adormissaràs, adormissarà, adormissarem, adormissareu, adormissaran

INDICATIU CONDICIONAL: adormissaria, adormissaries, adormissaria, adormissaríem, adormissaríeu, adormissarien

SUBJUNTIU PRESENT: adormissi, adormissis, adormissi, adormissem, adormisseu, adormissin

SUBJUNTIU IMPERFET: adormissés, adormissessis, adormissés, adormisséssim, adormisséssiu, adormissessin

IMPERATIU: adormissa, adormissi, adormissem, adormisseu, adormissin

->adorn

■adorn

[de adornar]

m 1 Adornament.

2 HERÀLD Acompanyament.

->adornable

■adornable

[de adornar; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Susceptible d’ésser adornat.

->adornador

■adornador -a

[de adornar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que adorna.

->adornament

■adornament

[de adornar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció d’adornar o d’adornar-se.

2 Allò que serveix per a adornar.