->bastet

■bastet

[de bast¹]

m 1 Guarniment encoixinat de sota la utilitat del qual és d’evitar que el refrec del sobrellom lesioni l’esquena de l’haveria.

2 Gansola estreta.

->basteta

■basteta

[de basta]

f 1 Diminutiu de basta.

2 CONF Conjunt de petites bastes pròximes i regulars, emprades especialment per a fer arrufats.

->bastetà

■bastetà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als bastetans.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la Península Ibèrica que ocupava una part de Múrcia i de l’Andalusia oriental.

->bastida

■bastida

[de bastir¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CONSTR Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.

2 HIST MIL Giny militar, molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs, consistent en una mena de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís.

3 HIST MIL Conjunt d’edificis de fusta o de tàpia de caràcter provisional i defensiu.

4 URBAN i HIST Vila emmurallada, caracteritzada per una disposició ortogonal i regular de la xarxa de carrers, sorgida a la baixa edat mitjana a Catalunya i Occitània.

->bastidenc

bastidenc -a

adj i m i f De la Bastida (Rosselló).

->bastidor

■bastidor

Hom.: vestidor

[de bastir¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o de brodar.

2 1 AUT Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.

2 TRANSP En una bicicleta o motocicleta, quadre.

3 TECNOL Armadura, generalment metàl·lica, rígida i resistent, que serveix de suport a una màquina.

4 1 TEAT Cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral.

2 entre bastidors loc adv fig D’amagat del públic, ordit per unes quantes persones privadament.

->bastigi

■bastigi

Hom.: vestigi

[de bastir¹]

m 1 CONSTR Armadura, marc, bastiment fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i la mateixa alçada.

2 TÈXT Bastidor del teler de brodar a mà, consistent en un rectangle de fusta format per dos llistons, amb una veta clavada on és cosida la roba que hom vol brodar, i dos llistons més, més curts que aquells, que en travessen els caps, proveïts de forats i rosques per tal de regular la tibantor que hom vol donar a la roba.

->bastillat

■bastillat -ada

[deriv. del nom de la Bastilla de París, fr. Bastille, segurament calcat del fr. bastillé, íd.]

adj HERÀLD 1 Dit de les peces la vora inferior de les quals és formada per merlets.

2 bastillat a plom Dit de les bandes i les barres amb els merlets en direcció vertical.

->bastiment

■bastiment

Hom.: vestiment

[de bastir¹; 1a FONT: 1054]

m 1 1 Acció de bastir;

2 l’efecte.

2 AUT Bastidor.

3 CONSTR Marc de fusta (o de ferro, d’alumini, etc.) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.

4 MAR Vaixell.

->bastimentada

■bastimentada

[de bastir¹]

f CONSTR Conjunt de bastides.

->bastió

■bastió

Part. sil.: bas_ti_ó

[de l’it. bastione]

m HIST MIL 1 Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions.

2 Baluard d’un recinte fortificat.

->bastir¹

■bastir¹

Hom.: vestir

[del germ. *bastjan ‘teixir, trenar’, prengué ja en cat. ant. diversos sentits ben documentats: ‘construir, instituir, promoure, originar, proveir suficientment’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Construir, edificar. Bastir una església.

2 Muntar, armar. Bastir un llit.

->bastir²

bastir²

Hom.: vestir

[alteració de bastar per influx de bastir¹]

v tr ant abastar 4.

->bastità

bastità -ana

adj i m i f Bastetà.

->bastnäsita

■bastnäsita

f MINERAL Fluocarbonat de ceri, lantani i didimi, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal en formes tabulars o massisses.

->basto

■basto

[del cast. basto, íd.]

m JOCS Bastó. L’as de bastos.

->bastó

■bastó

[del ll. vg. *basto, -ōnis, variant de bastum, d’origen desconegut, probablement preromà i segurament relacionat amb battuĕre ‘batre’; 1a FONT: 1062]

m 1 Pal o vara llarg i manejable.

2 1 Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s’hi caminant.

2 fig Auxili, suport. Fou el bastó de la seva vellesa.

3 bastó anglès MED Bastó, generalment metàl·lic, amb un agafador per a posar-hi la mà i amb un braç que s’adapta al colze.

4 bastó de comandament HIST Bastó que serveix de distintiu de dignitat i d’autoritat.

5 bastó de comandament PREHIST Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions que representen motius geomètrics o animals.

6 bastó pastoral LITÚRG Bàcul.

3 1 Pal o vara que hom fa servir per a pegar, per a atupar.

2 xarop de bastó fig Càstig, correcció forta.

4 p anal Barreta de pa de forma prima i allargada.

5 ESPORT Instrument allargat i manejable de formes diverses emprat per a practicar alguns esports. Bastó de golf. Bastó d’esquí.

6 HERÀLD 1 Representació d’un bastó ordinari.

2 Peça disminuïda equivalent a una cotissa reduïda a la meitat de la seva amplària.

3 bastó d’Esculapi Verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta.

4 bastó flordelisat Representació d’un bastó l’extrem superior del qual acaba en flor de lis.

7 HIST A l’edat mitjana, nom genèric que hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.

8 JOCS 1 pl Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de bastons en forma de clava que duen gravades.

2 sing Carta d’aquest coll.

9 PESC Costera.

10 bastó de la retina ANAT ANIM Bastonet.

->bastonada

■bastonada

[de bastó; 1a FONT: s. XIV]

f Cop de bastó.

->bastonejar

■bastonejar

[de bastó; 1a FONT: s. XIV]

v tr Donar cops de bastó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bastonejar

GERUNDI: bastonejant

PARTICIPI: bastonejat, bastonejada, bastonejats, bastonejades

INDICATIU PRESENT: bastonejo, bastoneges, bastoneja, bastonegem, bastonegeu, bastonegen

INDICATIU IMPERFET: bastonejava, bastonejaves, bastonejava, bastonejàvem, bastonejàveu, bastonejaven

INDICATIU PASSAT: bastonegí, bastonejares, bastonejà, bastonejàrem, bastonejàreu, bastonejaren

INDICATIU FUTUR: bastonejaré, bastonejaràs, bastonejarà, bastonejarem, bastonejareu, bastonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bastonejaria, bastonejaries, bastonejaria, bastonejaríem, bastonejaríeu, bastonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bastonegi, bastonegis, bastonegi, bastonegem, bastonegeu, bastonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bastonegés, bastonegessis, bastonegés, bastonegéssim, bastonegéssiu, bastonegessin

IMPERATIU: bastoneja, bastonegi, bastonegem, bastonegeu, bastonegin

->bastoner

■bastoner -a

[de bastó; 1a FONT: 1585]

1 m i f OFIC Persona que fa bastons o que en ven.

2 m i f FOLK Dansaire del ball de bastons.

3 m HIST Oficial que duia un bastó com a símbol d’autoritat.

->bastonera

■bastonera

[de bastó]

f MOBL Moble per a posar els bastons.

->bastonet

■bastonet

[de bastó]

m 1 Bastó petit.

2 ANAT ANIM Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona capa de la retina.

3 bastonet xinès (o simplement bastonet) Cadascuna de les dues varetes que s’utilitzen per a menjar les viandes a l’estil xinès.

->bastrenc

bastrenc

[del fr. bastringue ‘estri, eina’]

m EBEN Estri de ferro amb una ganiveta al mig que hom usa amb totes dues mans i que serveix per a afinar peces de fusta corbades, ganiveta.

->bàstul

bàstul -a

1 adj Relatiu o pertanyent als bàstuls.

2 m i f HIST Individu d’un poble preromà de l’Andalusia meridional, sovint confós amb el bastetà.

->bastulopúnic

bastulopúnic -a

adj i m i f Libifenici.

->bat¹

■bat¹

Hom.: watt

[de batre]

m 1 Baterell.

2 obrir de bat a bat 1 Obrir ben bé (els batents d’una porta, d’una finestra, etc.).

2 fig Obrir el cor de bat a bat a algú.

->bat²

■bat²

Hom.: watt

[de l’angl. bat ‘pala’]

m ESPORT En el beisbol, bastó utilitzat pel batedor per a colpejar les pilotes que tira el llançador.

->bat-

bat-

Forma prefixada del mot grec bathýs, que significa ‘pregon’. Ex.: batoïdeus.

->bata

■bata

[variant de buata²; 1a FONT: 1839]

f INDUM 1 Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa.

2 Peça de vestir, més o menys llarga i lleugera, eventualment cordada per darrere, que hom utilitza per al treball professional de clínica, laboratori, taller, etc.

3 davantal 1 2.

->batà

■batà

Hom.: vetar

[probablement de l’àr. vg. magrebí baṭṭân, íd., der. de l’arrel de baṭṭan ‘folrar; batanar’, biṭâna ‘pell de moltó assaonada’ i baṭn ‘ventre; pell del ventre’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m ADOB i TÈXT Batan.

->batada

batada

f ESPORT En el beisbol, cop que el batedor dóna a la pilota amb el bat.

->batafaluga

batafaluga

[alteració de l’ant. batafalua, i aquest, de l’àr. al-ḥábbat al-ḥulûwa ‘el gra dolç’, passant per abatalhalúa]

f dial BOT, FARM i ALIM Matafaluga.

->batagúrids

■batagúrids

m ZOOL 1 pl Família de quelonis d’aigua dolça, aquàtics i semiaquàtics, de cos oval, que tenen el dorsal ossificat i soldat al plastró.

2 sing Queloni de la família dels batagúrids.

->batak

batak

1 adj Relatiu o pertanyent als bataks o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble protoindonesi de Sumatra.

3 m LING Llengua del grup indonesi parlada pels bataks.

->batall

■batall

[del ll. vg. battuaculum, íd. (v. batre); 1a FONT: s. XVI]

m 1 Peça de ferro en forma de porra suspesa a l’interior de la campana per a fer-la sonar colpint-la.

2 Peça anàloga d’os, de fusta, etc., per a fer sonar les esquelles.

->batalla

■batalla

[del ll. td. battualia ‘esgrima’ (v. batre); 1a FONT: s. XI]

f 1 1 TÀCT Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre. El camp de batalla.

2 fig La batalla parlamentària durà tres dies. Els sindicats presentaren batalla al govern. La batalla del blat originà un trasbals en l’economia del país.

3 batalla arrengada loc adv En ordre de batalla.

4 batalla a ultrança HIST En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.

5 batalla campal Batalla entre dos exèrcits dirimida en un terreny apte a maniobrar la totalitat de les tropes bel·ligerants.

6 batalla judicial Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova. Era anomenada també batalla a usatge de Barcelona.

7 batalla naval TÀCT Combat entre dues esquadres enemigues.

8 cavall de batalla Cavall aguerrit.

9 cavall de batalla fig Allò sobre què un insisteix.

10 de batalla loc adv Dit dels objectes d’ús quotidià que poden ésser tractats sense gaires miraments.

2 ant Cadascuna de les parts en què era dividit un exèrcit.

->batallada

■batallada

[de batall; 1a FONT: s. XVIII]

f 1 Cop de batall.

2 Campanada. S’oïren dotze batallades.

->batallador

■batallador -a

[de batallar; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Afectat a batallar, que es complau a batallar.

->batallaire

■batallaire

Part. sil.: ba_ta_llai_re

[de batallar]

m 1 ICT Peix d’aigua dolça de l’ordre dels perciformes, de la família dels anabàntids (Betta splendens), de colors molt vistosos, sobretot en l’època de la reproducció, que fan violentes batalles entre ells.

2 ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Philomachus pugnax), de bec llarg i recte, amb un marcat dimorfisme sexual estacional.

->batallant

■batallant

[de batallar]

adj i m i f Que batalla; combatent.

->batallar¹

■batallar¹

[de batalla; 1a FONT: 1394]

v intr 1 Combatre, fer la guerra, lliurar una sèrie de combats. Van haver de batallar al front i encara no tenien divuit anys.

2 fig Disputar, porfidiejar, per aconseguir alguna cosa. Tant que ha batallat per això, i ara li diuen que no.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batallar

GERUNDI: batallant

PARTICIPI: batallat, batallada, batallats, batallades

INDICATIU PRESENT: batallo, batalles, batalla, batallem, batalleu, batallen

INDICATIU IMPERFET: batallava, batallaves, batallava, batallàvem, batallàveu, batallaven

INDICATIU PASSAT: batallí, batallares, batallà, batallàrem, batallàreu, batallaren

INDICATIU FUTUR: batallaré, batallaràs, batallarà, batallarem, batallareu, batallaran

INDICATIU CONDICIONAL: batallaria, batallaries, batallaria, batallaríem, batallaríeu, batallarien

SUBJUNTIU PRESENT: batalli, batallis, batalli, batallem, batalleu, batallin

SUBJUNTIU IMPERFET: batallés, batallessis, batallés, batalléssim, batalléssiu, batallessin

IMPERATIU: batalla, batalli, batallem, batalleu, batallin

->batallar²

■batallar²

v 1 tr Posar batalls (a les esquelles).

2 intr Fer sonar les esquelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batallar

GERUNDI: batallant

PARTICIPI: batallat, batallada, batallats, batallades

INDICATIU PRESENT: batallo, batalles, batalla, batallem, batalleu, batallen

INDICATIU IMPERFET: batallava, batallaves, batallava, batallàvem, batallàveu, batallaven

INDICATIU PASSAT: batallí, batallares, batallà, batallàrem, batallàreu, batallaren

INDICATIU FUTUR: batallaré, batallaràs, batallarà, batallarem, batallareu, batallaran

INDICATIU CONDICIONAL: batallaria, batallaries, batallaria, batallaríem, batallaríeu, batallarien

SUBJUNTIU PRESENT: batalli, batallis, batalli, batallem, batalleu, batallin

SUBJUNTIU IMPERFET: batallés, batallessis, batallés, batalléssim, batalléssiu, batallessin

IMPERATIU: batalla, batalli, batallem, batalleu, batallin

->batallarós

■batallarós -osa

[de batallar; 1a FONT: s. XIV]

adj Bel·licós.

->bataller

■bataller -a

[de batallar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Batallant.

2 m HIST DR En una batalla judicial, campió.

->batallívol

■batallívol -a

[de batallar; 1a FONT: s. XV]

adj Relatiu o pertanyent a les batalles.

->batalló

■batalló

[de l’it. battaglione, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 ORG MIL 1 Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diverses companyies i que és fonamental per a formar unitats superiors de l’arma.

2 p ext Unitat d’algunes armes i alguns serveis semblant al batalló d’infanteria.

2 Colla, escamot.

->batallola

■batallola

[de batalla; 1a FONT: 1354]

f MAR 1 Reforç de l’orla que forma uns caixonets per a guardar-hi coses de poca importància.

2 1 En els vaixells mercants de construcció metàl·lica, barana situada entre una coberta i la regala.

2 Conjunt de barres verticals i horitzontals que formen un espai per a estibar-hi els cois.

3 Antigament, barana doble de fusta o de xarxa que, situada a la borda dels vaixells de guerra, servia per a estibar-hi els cois, alhora que constituïa una defensa en cas d’atac i evitava de caure per la borda.

->batan

■batan

m 1 ADOB Bombo.

2 TÈXT 1 En la filatura del cotó, màquina destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan.

2 En la màquina jacquard, conjunt del cilindre i del bastidor oscil·lant que el suporta.

3 Nom de les màquines especialment concebudes per a enfeltrar els teixits de llana basades en els efectes de la calor, la humitat i la pressió intermitent.

4 Òrgan operador del teler, dotat d’un moviment d’oscil·lació entorn d’un punt, que suporta les taules, sobre les quals corre la llançadora, i la pinta, ajustada entre les taules i el retauló.

5 Molí draper.

->batanar

■batanar

[de batà; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 ADOB Sotmetre una pell, un cuir, a l’acció d’un bombo.

2 TÈXT Sotmetre un producte tèxtil a l’acció d’un batan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batanar

GERUNDI: batanant

PARTICIPI: batanat, batanada, batanats, batanades

INDICATIU PRESENT: batano, batanes, batana, batanem, bataneu, batanen

INDICATIU IMPERFET: batanava, batanaves, batanava, batanàvem, batanàveu, batanaven

INDICATIU PASSAT: bataní, batanares, batanà, batanàrem, batanàreu, batanaren

INDICATIU FUTUR: batanaré, batanaràs, batanarà, batanarem, batanareu, batanaran

INDICATIU CONDICIONAL: batanaria, batanaries, batanaria, batanaríem, batanaríeu, batanarien

SUBJUNTIU PRESENT: batani, batanis, batani, batanem, bataneu, batanin

SUBJUNTIU IMPERFET: batanés, batanessis, batanés, batanéssim, batanéssiu, batanessin

IMPERATIU: batana, batani, batanem, bataneu, batanin

->batanatge

■batanatge

[de batanar]

m 1 ADOB Operació d’acabament consistent a sotmetre les pells i els cuirs a l’acció copejadora del bombo.

2 TÈXT Operació d’acabament a què són sotmesos els teixits de llana o d’estam per tal d’enfeltrar-los i de modificar-ne algunes propietats.

->bataner

■bataner -a

[de batanar]

m i f OFIC Persona que treballa en un batan.

->batanet

■batanet

[de batà]

m TÈXT Batan petit del joc de calaixos d’agulla, que determina el moviment del dibuix.

->batanga

■batanga

[mot filipí]

f MAR Cos flotant allargat subjectat paral·lelament al buc d’algunes embarcacions a certa distància i destinat a donar estabilitat.

->batarrenc

batarrenc -a

adj i m i f D’Albatàrrec (Segrià).

->batata

■batata

[de patata]

f BOT Moniato.

->batau

batau -ava

Part. sil.: ba_tau

[del ll. batavus, -i, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als bataus.

2 m i f HIST Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin.

->batàvia

■batàvia

Part. sil.: ba_tà_vi_a

[de Batàvia, nom de Djakarta com a capital de les antigues Índies Orientals Neerlandeses, del ll. Batavia, país dels batavi, bataus, pobladors germànics d’Holanda]

f TÈXT Teixit de cotó, de llana o de seda amb lligat derivat de la sarja.

->batcoll

■batcoll

[de batre i coll]

m Bescoll.

->batculada

■batculada

[der. de batre i cul]

f dial Cop donat a les anques.

->bateà

bateà -ana

Part. sil.: ba_te_à

adj i m i f De Batea (Terra Alta).

->batec

■batec

[de bategar]

m 1 FISIOL ANIM Moviment alternatiu de contracció (batec sistòlic) i de dilatació (batec diastòlic) del cor, que es transmet a les artèries.

2 Esbatec.

3 pl Cops que es donen dues peces que bateguen.

->bàtec

■bàtec

[de bategar]

m Mot emprat en l’expressió bàtec d’aigua Xàfec, pluja forta.

->batedor¹

■batedor¹ -a

[de batre i -dor¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj i m i f Que bat.

2 m i f 1 Persona que bat el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.

2 Explorador, persona que va al davant per reconèixer el camí, etc.

3 AGR i OFIC Treballador que bat la segada, les nous, les ametlles, etc., la llana, els metalls, etc.

4 ESPORT En el beisbol, jugador atacant que té la funció de batre la pilota.

5 MIL Soldat de cavalleria que explora el camí i obre pas al regiment.

3 m 1 Estri compost de vuit filferros doblegats en forma el·líptica i convergents per cada cap en un mànec, que serveix per a batre ous, deixatar sopes, etc.

2 Picador de rentar la roba.

3 AGR Corró de pedra per a batre la segada.

4 MAR En les veles llatines, cap que va des del puny de pena fins al punt d’escota, per l’interior d’una beina.

5 batedor de clares Paleta de metall, amb una malla a la base, que hom utilitza per a muntar clares.

4 f 1 AGR Màquina de batre.

2 ALIM Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.

3 ELECTROD Aparell culinari que permet de triturar i de mesclar els aliments.

4 TÈXT Màquina emprada en el batement de gèneres de cotó, de llana, etc., que actua trencant l’aprest per l’acció batent d’una sèrie de llistons cilíndrics i elimina la pols, la borra, etc.

->batedor²

■batedor² -a

[de batre i -dor²]

1 adj Que ha d’ésser batut o és apte per a ésser batut. Aquest blat ja és batedor.

2 m CONSTR 1 Part del marc d’una porta on bat la fulla quan es tanca.

2 Muntant sobre el qual van a batre els dos batents d’una porta, etc., quan es tanca.

3 m INDÚST En algunes indústries, local on hom fa l’operació de batre.

4 m MÚS Peça de fusta fixada sobre el mànec dels instruments d’arc o de cordes pinçades sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per fer variar l’altura de llur so.

5 f 1 Pla inclinat del safareig sobre el qual hom frega o pica la roba en rentar-la.

2 Pedra que fa aquest mateix servei.

->batega

■batega

[de bategar]

f Brega, batussa.

->bategada

■bategada

[de bategar]

f 1 Batec.

2 bategada d’aigua Xàfec, pluja forta, bàtec d’aigua.

->bategant

■bategant

[de bategar]

1 adj Que batega.

2 adj i f FON Dit de la vibrant que presenta un sol contacte entre els òrgans articulatoris: [ɾ].

->bategar

■bategar

[de batre; 1a FONT: 1840]

v 1 intr FISIOL ANIM Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i de dilatació. Auscultar si el cor batega.

2 intr fig Existir, agitar-se, a l’interior d’alguna cosa, un sentiment, un anhel, un propòsit, etc. En aquestes cançons batega el desig de llibertat.

3 intr Batre l’una contra l’altra dues peces que ajusten balderament, com una roda i l’eix d’un carro.

4 intr Lluitar, esbatussar-se.

5 tr MAR Amollar l’escota d’una vela per tal de reduir-ne el trempatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bategar

GERUNDI: bategant

PARTICIPI: bategat, bategada, bategats, bategades

INDICATIU PRESENT: batego, bategues, batega, bateguem, bategueu, bateguen

INDICATIU IMPERFET: bategava, bategaves, bategava, bategàvem, bategàveu, bategaven

INDICATIU PASSAT: bateguí, bategares, bategà, bategàrem, bategàreu, bategaren

INDICATIU FUTUR: bategaré, bategaràs, bategarà, bategarem, bategareu, bategaran

INDICATIU CONDICIONAL: bategaria, bategaries, bategaria, bategaríem, bategaríeu, bategarien

SUBJUNTIU PRESENT: bategui, bateguis, bategui, bateguem, bategueu, bateguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bategués, bateguessis, bategués, bateguéssim, bateguéssiu, bateguessin

IMPERATIU: batega, bategui, bateguem, bategueu, bateguin

->bateig

■bateig

Part. sil.: ba_teig

[de batejar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 LITÚRG Acte d’administrar el sagrament del baptisme.

2 Festa que hom fa en ocasió de l’administració del baptisme.

3 Seguici d’un bateig.

4 nom de bateig Nom de fonts.

2 fig Acció de tirar aigua, especialment al vi, a la llet, etc.

3 p ext 1 Cerimònia de donar el nom a un vaixell, un avió, una campana, etc.

2 Cerimònia que hom efectua a bord d’un vaixell per tal de festejar el primer pas de l’equador del vaixell o d’alguns dels tripulants.

3 bateig de foc MIL Baptisme de foc.

4 bateig del cel Calamarsa.

->batejar

■batejar

[del ll. cristià baptĭzare, íd. del gr. baptízō ‘submergir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Administrar el sagrament del baptisme. La volen batejar a la catedral.

2 1 Posar nom (a una cosa).

2 Treure un renom (a una persona). El primer dia de classe ja han batejat la mestra.

3 Tirar aigua, especialment al vi, a la llet, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batejar

GERUNDI: batejant

PARTICIPI: batejat, batejada, batejats, batejades

INDICATIU PRESENT: batejo, bateges, bateja, bategem, bategeu, bategen

INDICATIU IMPERFET: batejava, batejaves, batejava, batejàvem, batejàveu, batejaven

INDICATIU PASSAT: bategí, batejares, batejà, batejàrem, batejàreu, batejaren

INDICATIU FUTUR: batejaré, batejaràs, batejarà, batejarem, batejareu, batejaran

INDICATIU CONDICIONAL: batejaria, batejaries, batejaria, batejaríem, batejaríeu, batejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bategi, bategis, bategi, bategem, bategeu, bategin

SUBJUNTIU IMPERFET: bategés, bategessis, bategés, bategéssim, bategéssiu, bategessin

IMPERATIU: bateja, bategi, bategem, bategeu, bategin

->batement

■batement

[de batre; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Acció de batre. Batement de cor, de pols.

2 El fet de batre per l’acció del vent, una revolada, etc. Batement de portes.

3 AERON Oscil·lació de les pales del rotor d’un giroplà entorn de la xarnera d’articulació amb l’arbre motor.

4 FÍS Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes.

5 TÈXT Operació de batre, manualment o en batedores, les troques o els teixits per tal de netejar-los de pols i de borra i de trencar l’aprest.

->batent

■batent

[de batre; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj 1 Que bat, que topa seguidament o a intervals sobre un obstacle.

2 pluja batent Pluja forta.

3 porta batent Porta que es tanca tota sola.

2 m Lloc on bat el vent, la pluja, el sol, la llum, etc.; baterell, bat.

3 m CONSTR 1 Fulla d’una porta o una finestra.

2 Part del bastiment d’una porta on aquesta bat en tancar-se; rebat.

4 m MÚS Llistó de fusta folrat per una cara sobre la qual reposen els martellets del piano.

->bateó

■bateó

Part. sil.: ba_te_ó

m BOT Llenega.

->bater

■bater

Hom.: beté

[de batre]

m Batent, baterell.

->baterell

■baterell

[de bater]

m Lloc on bat el vent, el sol, la llum, la pluja, etc. Apartar-se del baterell de l’aire. Seure al baterell del sol.

->bateria

■bateria

Part. sil.: ba_te_ri_a

[del fr. batterie, íd. der. de battre ‘batre’; 1a FONT: s. XVI]

1 f MIL 1 Obra de fortificació on és emplaçada l’artilleria.

2 En l’artilleria, unitat elemental tàctica i de tir que es compon d’un centenar d’artillers i el material necessari, fonamentalment de dues, quatre o sis peces idèntiques.

2 f MAR GUER 1 ant En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.

2 Unitat tàctica d’artilleria naval formada normalment per dos o quatre canons que tiren coordinadament i constitueixen alhora una unitat orgànica.

3 posar en bateria ant En l’artilleria naval, fer sortir la boca del canó per la porta, preparant-lo per a disparar.

3 MÚS 1 f Grup d’instruments de percussió en una orquestra, una banda o un conjunt, especialment aquell que és tocat per un sol músic en un conjunt de jazz.

2 m i f Persona que toca la bateria.

4 f TECNOL i ELECTROT 1 Conjunt d’aparells, de màquines, de dispositius, etc., similars disposats l’un al costat de l’altre i generalment connectats de manera que se sumin llurs accions. Bateria de calderes. Bateria de llums d’un teatre, d’un camp d’esports.

2 bateria d’acumuladors Agrupament d’acumuladors de plom i a vegades de ferroníquel connectats en sèrie o en paral·lel.

3 bateria elèctrica Bateria d’acumuladors.

4 bateria flotant Bateria d’acumuladors destinada a alimentar un circuit en el qual l’alimentació normal pot fallar.

5 f 1 Conjunt d’articles de metall, especialment d’aram.

2 bateria de cuina Conjunt d’atuells de cuina.

6 en bateria loc adv D’una manera que una sèrie d’objectes similars siguin paral·lels lateralment. Estacionar en bateria.

->baterola

■baterola

[de batre]

f Caprici.

->bateu

bateu

Part. sil.: ba_teu

m MAR Antigament, bot de servei d’un vaixell que solia anar estibat a coberta.

->bathonià

bathonià -ana

Part. sil.: ba_tho_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al bathonià.

2 m Tercer estatge (i edat) del dogger (o juràssic mitjà), situat sota el cal·lovià i sobre el bajocià.

->batí

batí

[de bata]

m Bata generalment curta.

->bati-

■bati-

Forma prefixada del mot grec bathýs, que significa ‘pregon’. Ex.: batipnea, batisfera.

->batial

■batial

Part. sil.: ba_ti_al

adj OCEANOG Dit de la zona oceànica que correspon a les proximitats del talús continental (és a dir, a profunditats entre 200 i 2 000-3 000 m).

->batialles

■batialles

Part. sil.: ba_ti_a_lles

[der. de batiar]

f pl 1 Festa que hom fa en ocasió del bateig.

2 Confits, joguines, diners, etc., que els qui formen la comitiva del bateig tiren a la xicalla.

->batiar

■batiar

Part. sil.: ba_ti_ar

[variant de batejar]

v tr dial Batejar.

->batibull

■batibull

[de batre i bullir; 1a FONT: s. XIX]

m Confusió, embolic.

->baticàrdia

baticàrdia

Part. sil.: ba_ti_càr_di_a

f PAT Emplaçament baix del cor a causa d’un relaxament dels grans vasos sanguinis.

->baticor

■baticor

m El fet de bategar fortament el cor.

->baticul

■baticul

m 1 Cop donat al cul.

2 MAR 1 Cap gruixut que hom fa passar per sota un masteler en hissar-lo a fi que el sostingui en cas d’avaria del virador.

2 Vela de mitjana molt petita a l’extrem de popa d’un bastiment menor.

3 Arbre de mitjana molt petit a l’extrem de popa d’un bastiment menor.

->batidor

■batidor

[de batre]

m dial Pinta llarguera amb pues espesses i amples.

->batiestèsia

batiestèsia

Part. sil.: ba_ti_es_tè_si_a

f FISIOL ANIM Sensibilitat profunda que recull els impulsos que provenen dels músculs, dels tendons i dels lligaments articulars per tal d’informar de les posicions recíproques de les diferents parts del cos.

->batifullar

■batifullar

[de batre i fullar; 1a FONT: s. XVI]

v tr TECNOL Batre els metalls reduint-los a fulls o làmines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batifullar

GERUNDI: batifullant

PARTICIPI: batifullat, batifullada, batifullats, batifullades

INDICATIU PRESENT: batifullo, batifulles, batifulla, batifullem, batifulleu, batifullen

INDICATIU IMPERFET: batifullava, batifullaves, batifullava, batifullàvem, batifullàveu, batifullaven

INDICATIU PASSAT: batifullí, batifullares, batifullà, batifullàrem, batifullàreu, batifullaren

INDICATIU FUTUR: batifullaré, batifullaràs, batifullarà, batifullarem, batifullareu, batifullaran

INDICATIU CONDICIONAL: batifullaria, batifullaries, batifullaria, batifullaríem, batifullaríeu, batifullarien

SUBJUNTIU PRESENT: batifulli, batifullis, batifulli, batifullem, batifulleu, batifullin

SUBJUNTIU IMPERFET: batifullés, batifullessis, batifullés, batifulléssim, batifulléssiu, batifullessin

IMPERATIU: batifulla, batifulli, batifullem, batifulleu, batifullin

->batifuller

■batifuller -a

[de batifullar; 1a FONT: s. XVI]

m i f OFIC Persona que fa panys d’or, d’argent o d’altres metalls batent-los a cops de martell.

->batigrafia

batigrafia

Part. sil.: ba_ti_gra_fi_a

[de bati- i -grafia]

f OCEANOG Descripció i enregistrament de les profunditats de la mar.

->batigràfic

■batigràfic -a

[de batigrafia]

adj OCEANOG Relatiu o pertanyent a la batigrafia.

->bàtik

■bàtik

[del malai batik ‘punt, puntejar’ i per extensió ‘dibuixar’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 TÈXT i ART Tècnica d’estampat consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la.

2 Dit del teixit estampat pel procediment bàtik.

->batimans

■batimans

m pl Picament de mans; aplaudiment.

->batiment

■batiment

[de batre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ant Assot.

2 Operació de batre o fabricar moneda.

->batímetre

■batímetre

Hom.: wattímetre

[de bati- i -metre]

m OCEANOG Instrument per a mesurar la profunditat de la mar.

->batimetria

■batimetria

Part. sil.: ba_ti_me_tri_a

[de bati- i -metria]

f OCEANOG Mesurament i estudi de les profunditats de la mar.

->batimètric

■batimètric -a

[de batimetria]

adj OCEANOG 1 Relatiu o pertanyent a la batimetria.

2 mapa batimètric Mapa que representa el fons submarí mitjançant corbes de nivell (isòbates) que corresponen a cotes expressades en valors negatius comptats a partir de la superfície de la mar.

->batimorfologia

batimorfologia

Part. sil.: ba_ti_mor_fo_lo_gi_a

f GEOMORF Geomorfologia del relleu submarí.

->batimorfològic

batimorfològic -a

adj GEOMORF Relatiu o pertanyent a la batimorfologia. Element batimorfològic.

->batipelàgic

■batipelàgic -a

[de bati- i pelàgic]

adj OCEANOG Dit de la zona del domini pelàgic (situada entre 500-600 i 2 000-2 500 m de profunditat).

->batipnea

batipnea

Part. sil.: ba_tip_ne_a

f FISIOL ANIM Respiració profunda.

->batiport

■batiport

[de batre i porta, amb terminació masc. per analogia amb altres parelles de mots (portella/portell, llagosta/llagost, porrona/porró) o format potser com a postverbal de batiportar; 1a FONT: s. XV]

m 1 Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l’obertura, i que s’obre amunt.

2 Post que hom col·loca a la part inferior d’una portalada per tal d’impedir que l’aigua del carrer entri dins la casa.

3 MAR GUER En els vaixells de guerra, cadascuna de les peces que formen els costats horitzontals de les portelles dels canons.

->batiportar

batiportar

[de batiport]

v tr MAR GUER Trincar els canons d’un vaixell de guerra de manera que llurs boques topin amb el batiport alt de la portella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batiportar

GERUNDI: batiportant

PARTICIPI: batiportat, batiportada, batiportats, batiportades

INDICATIU PRESENT: batiporto, batiportes, batiporta, batiportem, batiporteu, batiporten

INDICATIU IMPERFET: batiportava, batiportaves, batiportava, batiportàvem, batiportàveu, batiportaven

INDICATIU PASSAT: batiportí, batiportares, batiportà, batiportàrem, batiportàreu, batiportaren

INDICATIU FUTUR: batiportaré, batiportaràs, batiportarà, batiportarem, batiportareu, batiportaran

INDICATIU CONDICIONAL: batiportaria, batiportaries, batiportaria, batiportaríem, batiportaríeu, batiportarien

SUBJUNTIU PRESENT: batiporti, batiportis, batiporti, batiportem, batiporteu, batiportin

SUBJUNTIU IMPERFET: batiportés, batiportessis, batiportés, batiportéssim, batiportéssiu, batiportessin

IMPERATIU: batiporta, batiporti, batiportem, batiporteu, batiportin

->batipsicologia

batipsicologia

Part. sil.: ba_ti_psi_co_lo_gi_a

[de bati- i psicologia]

f PSIC Psicologia profunda.

->batireòmetre

batireòmetre

Part. sil.: ba_ti_re_ò_me_tre

[de bati- i reòmetre]

m OCEANOG Instrument que mesura i registra el sentit i la velocitat dels corrents submarins.

->batiscaf

■batiscaf

[de bati- i el gr. skáphē ‘vaixell’]

m OCEANOG Giny submarí autònom o telecomandat capaç de submergir-se a grans profunditats, i destinat generalment a l’observació i l’estudi del fons de la mar.

->batisfera

■batisfera

[de bati- i -sfera]

f OCEANOG Esfera destinada a abastar grans profunditats marines.

->batisser

■batisser -a

[de batre]

adj i m i f Amic de batusses, batusser.

->batista¹

■batista¹

[del fr. batiste, provinent per etimologia popular del nom del fabricant d’aquesta tela, Baptiste, a Cambrai, al s. XIII; 1a FONT: s. XVII]

f TÈXT Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i roba d’ús interior.

->batista²

batista²

[probablement del nom de persona Batista, epítet de sant Joan (v. baptista)]

VITIC 1 f Varietat de vinya conreada a les Balears que produeix un raïm de gra negre, gros i dolç.

2 m Raïm de vinya batista.

->batistot

batistot

[probablement de l’oc. batestau ‘combat, disputa’, que canvià -au en -ot i -est- en -ist per influx de batista]

m dial 1 Atac, accés sobtat d’una malaltia o un fenomen morbós. Ha tingut un batistot i se l’han endut a l’hospital.

2 Enrabiada o disgust fort i sobtat, sovint seguit d’un desmai o descoratjament. En saber que l’acusaven, ha agafat un batistot tan gros que ha costat molt calmar-lo.

->batitermògraf

batitermògraf

[de bati-, termo- i -graf]

m OCEANOG Aparell que registra les variacions de la temperatura de l’aigua en funció de la profunditat.

->batle

■batle

m HIST DR i DR ADM Batlle.

->batlessa

■batlessa

f Batllessa.

->batlia

batlia

Part. sil.: bat_li_a

f DR ADM i HIST Batllia.

->batliu

batliu

Part. sil.: bat_liu

m HIST Batlliu.

->batlle

■batlle

[del ll. bajŭlus ‘bastaix’; 1a FONT: s. XI]

1 m HIST DR Persona que tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’una altra.

2 m esp HIST DR Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.

3 m i f DR ADM i DR PROC A Andorra, jutge de primera instància.

4 m p ext DR ADM Alcalde.

->batllessa

■batllessa

[de batlle]

f 1 Alcaldessa.

2 [en desús] Muller del batlle.

->batllia

■batllia

Part. sil.: bat_lli_a

[de batlle; 1a FONT: s. XI]

f 1 DR ADM Càrrec i dignitat de batlle.

2 HIST Territori que comprenia la jurisdicció d’un batlle.

3 HIST Dignitat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem que els cavallers professos obtenien per antiguitat o per gràcia particular del gran mestre que els assignava territori de jurisdicció.

4 DR ADM i DR PROC A Andorra, jutjat de primera instància.

->batlliu

■batlliu

Part. sil.: bat_lliu

[de batlle]

m HIST 1 Batllia.

2 Dignatari de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem que tenia una batllia a càrrec seu.

->bato-

■bato-

Forma prefixada del mot grec bathýs, que significa ‘pregon’. Ex.: batofòbia.

->batocròmic

■batocròmic -a

adj QUÍM FÍS Dit de l’efecte de desplaçament d’una banda d’absorció a una regió de longitud d’ona més llarga que provoca un auxocrom en ésser introduït en una molècula.

->batofòbia

■batofòbia

Part. sil.: ba_to_fò_bi_a

[de bato- i -fòbia]

f PSIC Fòbia a les profunditats i al buit.

->batoïdeus

■batoïdeus

Part. sil.: ba_to_ï_deus

m ICT 1 pl Subordre de peixos selacis, anomenats també hipotremats, integrat per individus de cos molt aplatat dorsiventralment, de color fosc al dors i blanc al ventre i que comprèn les rajades i les tremoloses.

2 sing Peix del subordre dels batoïdeus.

->batòlit

■batòlit

m GEOL Massa de roques intrusives de forma irregular consolidada sota capes potents i d’una extensió de centenars o de milers de quilòmetres.

->batolític

batolític -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent a un batòlit.

->batolla

■batolla

[d’un ll. vg. *battŭcŭlum, generalment reemplaçat pel pl. *battucula; 1a FONT: 1380]

f AGR 1 Pal per a fer caure de l’arbre, en batre el brancatge, les nous, les garrofes, etc.

2 pl Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o una corretja.

->batollar

■batollar

[de batolla]

v tr AGR 1 Fer caure (les nous, les glans, etc.) amb un pal o batolla.

2 Batre amb les batolles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batollar

GERUNDI: batollant

PARTICIPI: batollat, batollada, batollats, batollades

INDICATIU PRESENT: batollo, batolles, batolla, batollem, batolleu, batollen

INDICATIU IMPERFET: batollava, batollaves, batollava, batollàvem, batollàveu, batollaven

INDICATIU PASSAT: batollí, batollares, batollà, batollàrem, batollàreu, batollaren

INDICATIU FUTUR: batollaré, batollaràs, batollarà, batollarem, batollareu, batollaran

INDICATIU CONDICIONAL: batollaria, batollaries, batollaria, batollaríem, batollaríeu, batollarien

SUBJUNTIU PRESENT: batolli, batollis, batolli, batollem, batolleu, batollin

SUBJUNTIU IMPERFET: batollés, batollessis, batollés, batolléssim, batolléssiu, batollessin

IMPERATIU: batolla, batolli, batollem, batolleu, batollin

->batologia

batologia

Part. sil.: ba_to_lo_gi_a

[del gr. Báttos, rei de Cirene, famós per la seva tartamudesa, i -logia]

f 1 Defecte de pronunciació consistent a repetir un so o uns quants, com s’esdevé en els tartamuts.

2 Repetició innecessària d’un mateix mot, d’una mateixa frase, d’una mateixa idea.

->batologitzar

batologitzar

[de batologia]

v tr i intr Repetir innecessàriament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batologitzar

GERUNDI: batologitzant

PARTICIPI: batologitzat, batologitzada, batologitzats, batologitzades

INDICATIU PRESENT: batologitzo, batologitzes, batologitza, batologitzem, batologitzeu, batologitzen

INDICATIU IMPERFET: batologitzava, batologitzaves, batologitzava, batologitzàvem, batologitzàveu, batologitzaven

INDICATIU PASSAT: batologitzí, batologitzares, batologitzà, batologitzàrem, batologitzàreu, batologitzaren

INDICATIU FUTUR: batologitzaré, batologitzaràs, batologitzarà, batologitzarem, batologitzareu, batologitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: batologitzaria, batologitzaries, batologitzaria, batologitzaríem, batologitzaríeu, batologitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: batologitzi, batologitzis, batologitzi, batologitzem, batologitzeu, batologitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: batologitzés, batologitzessis, batologitzés, batologitzéssim, batologitzéssiu, batologitzessin

IMPERATIU: batologitza, batologitzi, batologitzem, batologitzeu, batologitzin

->batòmetre

■batòmetre

m METROL Batímetre.

->batonadora

batonadora

adj i f FERROC Dit de la màquina que distribueix i compacta el balast sota els carrils, segons l’altura de cada punt de la via.

->batracis

■batracis

[del gr. batrákheios ‘relatiu a la granota’, der. de bátrakhos; 1a FONT: s. XIX]

m pl ZOOL Amfibis, especialment anurs.

->batraco-

■batraco-

Forma prefixada del mot grec bátrakhos, que significa ‘granota’. Ex.: batracomiomàquia, batracocèfal.

->batracomiomàquia

batracomiomàquia

Part. sil.: ba_tra_co_mi_o_mà_qui_a

[cpt. del gr. bátrakhos ‘granota’, mỹs, myós ‘ratolí’ i mákhomai ‘lluitar’]

f fig Lluita vana i ridícula motivada per raons fútils.

->batre

■batre

[del ll. battuĕre, vg. battĕre, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèlt; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr 1 Donar cops repetits (sobre una cosa), especialment constituint una manipulació. Batre un matalàs.

2 AGR Fer sortir, a cops (o per un altre procediment mecànic), el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums. Batre el blat, l’ordi, les mongetes.

3 AGR Fer caure (certs fruits), com les garrofes, les olives, les nous, les ametlles, etc., (de l’arbre) a cops de perxa o batolla, batollar.

4 GRÀF Entintar la platina mitjançant un roleu.

5 GRÀF Reduir el gruix d’un volum donant-li cops amb una maça.

6 OFIC Treballar (l’or, el coure o un altre metall) a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines.

7 batre la llana OFIC Aflonjar la llana a cops de bastó en refer un matalàs, etc.

8 batre moneda OFIC Fabricar moneda.

9 màquina de batre AGR Màquina per a fer la batuda de cereals i de llegums.

2 abs Qui no bat pel juliol no bat quan vol. Allà baten per l’agost.

3 tr Donar cops a algú; pegar, apallissar.

4 1 tr Colpir, copejar un instrument de percussió per fer-lo sonar. El timbaler batia els tambors.

2 intr Els tambors batien.

5 tr 1 Agitar, remenar, a cops de forquilla, de paleta, de bastó, etc. Batre ous, la nata.

2 ALIM Operar mecànicament sobre aliments líquids o pastosos a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa, la formació d’una emulsió o la cristal·lització fina d’una solució saturada.

6 1 tr Anar a topar, seguidament o a intervals, una cosa en moviment contra un obstacle. La pluja batia la paret.

2 intr Les onades batien contra la roca.

3 intr p anal Batre el sol de ple a la façana.

7 intr FISIOL ANIM Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació; bategar.

8 tr 1 Atacar a trets (una muralla, etc.) per enderrocar-la, per obrir-hi una bretxa. Batre la muralla a canonades.

2 p ext La cavalleria ha batut el camp enemic.

9 tr Recórrer (un territori) fent-hi mal i saquejant-lo.

10 tr Recórrer (el bosc, el bardissar, etc.) per aixecar la caça.

11 tr 1 Vèncer (algú). L’equip foraster va batre l’equip local.

2 batre el rècord ESPORT En un esport competitiu, obtenir un resultat superior al millor resultat registrat fins aleshores.

12 pron 1 Combatre, lluitar. El destacament s’ha batut amb coratge. Ha de batre’s amb el millor jugador.

2 batre’s en retirada MIL Cedir el camp davant l’empenta de l’enemic.

13 ESPORT 1 tr En el beisbol, colpejar amb el bat (la pilota que tira el llançador) per enviar-la lluny dels defensors dins els límits del camp de joc.

2 abs Has batut massa lluny.

3 intr Fer de batedor.

14 tr TÈXT 1 Donar cops repetits, manualment o en batedores, a les troques o els teixits en l’operació de batement.

2 Formar les malles en les màquines de teixit de punt fent passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit.

15 batre les ales (un ocell) Batre l’aire amb les ales estirades com per volar.

16 batre les dents Petar de dents.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batre

GERUNDI: batent

PARTICIPI: batut, batuda, batuts, batudes

INDICATIU PRESENT: bato, bats, bat, batem, bateu, baten

INDICATIU IMPERFET: batia, baties, batia, batíem, batíeu, batien

INDICATIU PASSAT: batí, bateres, baté, batérem, batéreu, bateren

INDICATIU FUTUR: batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran

INDICATIU CONDICIONAL: batria, batries, batria, batríem, batríeu, batrien

SUBJUNTIU PRESENT: bati, batis, bati, batem, bateu, batin

SUBJUNTIU IMPERFET: batés, batessis, batés, batéssim, batéssiu, batessin

IMPERATIU: bat, bati, batem, bateu, batin

->batuda

■batuda

[de batre]

f 1 pallissa². Donar una batuda a un vailet per escarmentar-lo.

2 AGR 1 Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla. Hem tingut tres batudes de blat i cinc d’ordi.

2 Estesa de garbes que hom posa a l’era.

3 1 CINEG Acció de batre el bosc, el bardissar, etc., per aixecar la caça.

2 CINEG Cacera.

3 fer una batuda p anal Resseguir un indret en cerca de persones o de coses per a fer-ne una agafada. La policia féu una batuda pel barri.

4 ESPORT 1 Moviment propulsor i estabilitzador que hom efectua amb les cames en nedar.

2 En atletisme, contacte breu i intens de la cama d’impuls sobre el terra, que empeny el saltador endavant o bé enlaire.

3 En el beisbol, acció de pegar amb el bat, el batedor, la pilota que li envia el llançador, amb l’objectiu que vagi a parar lluny dels defensors dins els límits del terreny legal.

5 HIST Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què restaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.

6 MAR Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent però continua la marejada.

->batussa

■batussa

[de batre]

f 1 1 Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.

2 fig Baralla, raons, disputes, entre dos o més.

2 pallissa².

->batusser

■batusser -a

[de batussa]

adj i m i f Que es complau a tenir batusses.

->batussó

■batussó

[de batussa]

m pallissa².

->batut

■batut -uda

[de batre]

1 adj Fressat (aplicat als camins).

2 m Cop fort, especialment el que es dóna algú que cau.

3 m FISIOL ANIM Batement de cor.

4 m METEOR Bàtec, xàfec.

5 m ALIM 1 Aliment que ha estat sotmès a l’operació de batre.

2 Beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet, fruita, etc., passats per una batedora.

6 m ARM Capmall.

7 m MÚS Gest enèrgic del braç i de la mà amb què hom fa sonar diverses cordes de la guitarra com un acord arpegiat molt ràpidament i tocant les cordes amb tots els dits, llevat del polze, pel costat de les ungles.

->batuta

■batuta

[de l’it. battuta ‘cop per a marcar el ritme musical’, der. de battere ‘batre’; 1a FONT: s. XVII]

f MÚS Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.

->batxillejar

■batxillejar

[de batxiller²; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Procurar d’informar-se per mera curiositat de les coses dels altres; tafanejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batxillejar

GERUNDI: batxillejant

PARTICIPI: batxillejat, batxillejada, batxillejats, batxillejades

INDICATIU PRESENT: batxillejo, batxilleges, batxilleja, batxillegem, batxillegeu, batxillegen

INDICATIU IMPERFET: batxillejava, batxillejaves, batxillejava, batxillejàvem, batxillejàveu, batxillejaven

INDICATIU PASSAT: batxillegí, batxillejares, batxillejà, batxillejàrem, batxillejàreu, batxillejaren

INDICATIU FUTUR: batxillejaré, batxillejaràs, batxillejarà, batxillejarem, batxillejareu, batxillejaran

INDICATIU CONDICIONAL: batxillejaria, batxillejaries, batxillejaria, batxillejaríem, batxillejaríeu, batxillejarien

SUBJUNTIU PRESENT: batxillegi, batxillegis, batxillegi, batxillegem, batxillegeu, batxillegin

SUBJUNTIU IMPERFET: batxillegés, batxillegessis, batxillegés, batxillegéssim, batxillegéssiu, batxillegessin

IMPERATIU: batxilleja, batxillegi, batxillegem, batxillegeu, batxillegin

->batxiller¹

batxiller¹

[probablement de batxiller², per la forma i color dels macruriformes (cf. titolot)]

m ICT Peix macruriforme de la família dels macrúrids (Chalinura mediterranea), de musell curt i mandíbules ben desenvolupades, que viu a més de mil metres de profunditat.

->batxiller²

■batxiller² -a

[del fr. bachelier, íd., de l’ant. bacheler ‘jove que encara no és cavaller’, der. segurament d’un cèlt. *bakkallaros, llatinitzat baccallarius (v. bacallar); 1a FONT: 1330]

1 m i f HIST Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen. Batxiller en arts, en teologia, en lleis, en medicina.

2 m i f ENSENY 1 Persona que ha rebut el primer grau acadèmic atorgat en les facultats eclesiàstiques de filosofia, teologia i dret canònic.

2 Persona que ha rebut el grau concedit en acabar l’ensenyament secundari o batxillerat.

3 adj i m i f Inclinat a batxillejar.

->batxillerat

■batxillerat

[de batxiller²]

m ENSENY 1 Grau de batxiller.

2 Cicle d’estudis d’ensenyament secundari.

3 batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional.

->batxilleria

■batxilleria

Part. sil.: bat_xi_lle_ri_a

[de batxiller²; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de batxiller.

2 Acte propi d’una persona batxillera.

->batzac

■batzac

[de batzegar]

m Cop fort.

->batzacada

■batzacada

[de batzegar]

f Batzac, cop fort.

->batzegada

■batzegada

[de batzegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Canvi brusc en l’estat de repòs o de moviment d’un cos degut a una causa exterior. Caure d’una batzegada.

2 fig Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa.

->batzegar

■batzegar

[d’origen expressiu, onomatopeic, indica un moviment d’enfonsament sobtat; presenta algunes variants de forma i sentit en altres llengües romàniques]

v tr Sacsejar, remoure amb violència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: batzegar

GERUNDI: batzegant

PARTICIPI: batzegat, batzegada, batzegats, batzegades

INDICATIU PRESENT: batzego, batzegues, batzega, batzeguem, batzegueu, batzeguen

INDICATIU IMPERFET: batzegava, batzegaves, batzegava, batzegàvem, batzegàveu, batzegaven

INDICATIU PASSAT: batzeguí, batzegares, batzegà, batzegàrem, batzegàreu, batzegaren

INDICATIU FUTUR: batzegaré, batzegaràs, batzegarà, batzegarem, batzegareu, batzegaran

INDICATIU CONDICIONAL: batzegaria, batzegaries, batzegaria, batzegaríem, batzegaríeu, batzegarien

SUBJUNTIU PRESENT: batzegui, batzeguis, batzegui, batzeguem, batzegueu, batzeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: batzegués, batzeguessis, batzegués, batzeguéssim, batzeguéssiu, batzeguessin

IMPERATIU: batzega, batzegui, batzeguem, batzegueu, batzeguin

->batzer

batzer

m dial BOT Esbarzer.

->batzoler

■batzoler -a

[de batzegar]

adj Balder.

->batzoles

■batzoles

[de batzegar]

f pl MÚS Matraca.

->bau

■bau

Part. sil.: bau

Hom.: vau

[probablement del fr. beaupré, prenent-ne el primer element (v. bauprès)]

m MAR 1 Cadascuna de les bigues transversals lleugerament arquejades (brusca del bau) que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten i alhora sostenen una coberta.

2 bau de cofa Cadascuna de les fustes que, disposades a estribord i a babord d’un pal, en direcció de proa a popa, i recolzades sobre les catxoles, sostenen la cofa.

->baud

■baud

Part. sil.: baud

[del nom de l’enginyer francès Émile Baudot (1845-1903), inventor del telègraf múltiple; 1a FONT: s. XIX]

m INFORM i TELECOM Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon.

->bauet

bauet

Part. sil.: ba_uet

[de bau]

m MAR Bau que, a causa de l’existència d’una escotilla o de qualsevol altra obertura, no pot anar de banda a banda.

->baül

baül

Part. sil.: ba_ül

m Bagul.

->baula

■baula

Part. sil.: bau_la

Hom.: baule

[forma més evolucionada de balda, avui específicament balear]

f 1 Anella d’una cadena.

2 Peça circular, generalment metàl·lica, que serveix per a trucar a una porta, per a estirar-la en obrir-la o tancar-la, per a obrir un calaix, etc., als quals és fixada; picaporta.

->baule

baule

Part. sil.: bau_le

Hom.: baula

1 adj Relatiu o pertanyent als baules.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori.

->bauprès

■bauprès

Part. sil.: bau_près

[del fr. beaupré, i aquest, del baix alemany mitjà bôchsprêt, comp. de bôch ‘proa’ (pròpiament ‘braç’ o ‘corba del braç’) i sprêt ‘barra’; 1a FONT: 1331]

m CONSTR NAV Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet.

->bausador

bausador -a

Part. sil.: bau_sa_dor

[de l’ant. bausar ‘enganyar, trair’, d’origen incert, relacionat amb el fr. ant. boisier ‘traïdor’, i aquest, amb l’al. böse ‘dolent’]

1 adj i m i f ant Perjur, traïdor.

2 m i f HIST DR Als segles XI-XV, persona que cometia delicte de bausia.

->bausia

■bausia

Part. sil.: bau_si_a

[de bausador]

f HIST DR A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.

->bauxa

■bauxa

Part. sil.: bau_xa

[de disbauxa]

f Extraordinari que hom fa (menjant, fent una sortida, etc.) per divertir-se, celebrar una cosa, etc.

->bauxita

■bauxita

Part. sil.: bau_xi_ta

[del fr. bauxite, der. del nom de les pedreres dels Baus de Provença (en fr. Les Baux), productores d’aquest mineral, d’on s’extreu l’alumini; 1a FONT: s. XX]

f QUÍM IND i PETROG Roca que resulta de la meteorització dels feldspats i feldspatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.

->bauxític

■bauxític -a

Part. sil.: bau_xí_tic

[de bauxita]

adj PETROG 1 Relatiu o pertanyent a la bauxita.

2 Que conté bauxita.

->bava¹

■bava¹

Hom.: baba

[del ll. vg. baba, mot de creació expressiva infantil; 1a FONT: 1371]

f 1 1 Saliva abundosa que cau de la boca.

2 pl Bava treta, que mulla el mentó o penja de la boca, bavalles.

2 ZOOL Mucus brillant segregat per les glàndules del peu de diversos mol·luscs, com els cargols i els llimacs, amb el qual s’adhereixen al substrat.

3 caure-li la bava (a algú) Sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa.

4 tenir mala bava Tenir malignitat.

->bava²

bava²

Hom.: baba

[v. bava¹]

f ZOOL Urocordat colonial i pelàgic de la subclasse dels sàlpids (Thalia democratica), que generalment es disposa en cadenes formades per gemmació a partir d’un individu.

->bavadís

■bavadís

[de bava¹]

[pl -issos] m Capa llefiscosa com la que revesteix els objectes submergits molt de temps en l’aigua de mar.

->bavalles

■bavalles

[de bava¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f pl 1 Baves.

2 Rosegalls que deixa algú al plat, el bestiar a la menjadora, etc.

->bavallós

■bavallós -osa

[de bava¹]

adj Ple de baves.

->bavar

■bavar

[de bava¹]

v tr i intr Bavejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bavar

GERUNDI: bavant

PARTICIPI: bavat, bavada, bavats, bavades

INDICATIU PRESENT: bavo, baves, bava, bavem, baveu, baven

INDICATIU IMPERFET: bavava, bavaves, bavava, bavàvem, bavàveu, bavaven

INDICATIU PASSAT: baví, bavares, bavà, bavàrem, bavàreu, bavaren

INDICATIU FUTUR: bavaré, bavaràs, bavarà, bavarem, bavareu, bavaran

INDICATIU CONDICIONAL: bavaria, bavaries, bavaria, bavaríem, bavaríeu, bavarien

SUBJUNTIU PRESENT: bavi, bavis, bavi, bavem, baveu, bavin

SUBJUNTIU IMPERFET: bavés, bavessis, bavés, bavéssim, bavéssiu, bavessin

IMPERATIU: bava, bavi, bavem, baveu, bavin

->bàvar¹

bàvar¹ -a

1 adj Relatiu o pertanyent als bàvars.

2 m i f HIST Individu d’una estirp germànica de la branca dels marcomans que s’instal·là a Baviera.

->bàvar²

bàvar² -a

1 adj Relatiu o pertanyent als bàvars.

2 m i f HIST Individu d’un poble que des del segle III aC fins a la fi de l’època romana visqué a l’Algèria occidental.

->bavarada

■bavarada

[de baf]

f 1 Baf.

2 prendre bavarades Prendre bafs.

->bavarès

■bavarès -esa

1 adj i m i f De Baviera (land d’Alemanya) o del bavarès (grup de dialectes).

2 m LING Un dels grans grups de dialectes de l’alt alemany parlats a Baviera i a Àustria.

3 f ESPORT Tècnica d’escalada que hom efectua mitjançant la força oposada dels peus i de les mans contra la paret, utilitzada per a franquejar cornises i superar escletxes.

->bavaroaustríac

bavaroaustríac

Part. sil.: ba_va_ro_aus_trí_ac

m LING bavarès 2.

->baveig

■baveig

Part. sil.: ba_veig

[de bavejar]

m Acte de bavejar.

->bavejar

■bavejar

[de bava¹]

v 1 intr 1 Treure bava, fer baves. És una criatura que baveja molt.

2 Regalimar.

2 tr Mullar de bava. Els cargols han bavejat les clavellines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bavejar

GERUNDI: bavejant

PARTICIPI: bavejat, bavejada, bavejats, bavejades

INDICATIU PRESENT: bavejo, baveges, baveja, bavegem, bavegeu, bavegen

INDICATIU IMPERFET: bavejava, bavejaves, bavejava, bavejàvem, bavejàveu, bavejaven

INDICATIU PASSAT: bavegí, bavejares, bavejà, bavejàrem, bavejàreu, bavejaren

INDICATIU FUTUR: bavejaré, bavejaràs, bavejarà, bavejarem, bavejareu, bavejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bavejaria, bavejaries, bavejaria, bavejaríem, bavejaríeu, bavejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bavegi, bavegis, bavegi, bavegem, bavegeu, bavegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bavegés, bavegessis, bavegés, bavegéssim, bavegéssiu, bavegessin

IMPERATIU: baveja, bavegi, bavegem, bavegeu, bavegin

->bavera

■bavera

[de bava¹; 1a FONT: s. XV]

f 1 HIST MIL Qualsevol defensa de la boca, la barba i el mentó, independent o vinculada a qualsevol mena de casc.

2 Baves, bavalles.

->baverall

baverall

[de bava¹]

m dial Pitet.

->bavi

■bavi

m Terme infantívol per a designar l’avi.

->bavor

■bavor

[de baf]

f Baf, bavarada.

->bavorell

■bavorell

[de bavor]

m Forat per on passa l’aire acanalat.

->bavós

■bavós -osa

[de bava¹; 1a FONT: 1399, Metge]

adj Que baveja.

->bavosa

■bavosa

[de bava¹; 1a FONT: 1313]

f 1 ICT Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids (Blennius sp), amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant, anomenats també llepissós, dormilega i capsigrany.

2 BOT Llenega.

3 dial ZOOL Llimac.

->bavosall

■bavosall

[de bava¹]

m Pitet.

->bazuca

bazuca

[de l’angl. nord-americà bazooka, primerament nom d’un instrument de vent en forma de tub d’estufa, inventat per Bob Burns el 1935; 1a FONT: 1943]

m ARM Llançacoets portàtil.

->bbe.

bbe.

abrev CRIST bisbe 1.

->bdel·li

■bdel·li

m QUÍM IND Goma resina semblant a la mirra obtinguda de diferents arbres del gènere Balsamea.

->bdel·loide

■bdel·loide

Part. sil.: bdel_loi_de

adj ZOOL 1 Semblant a la sangonera.

2 Relatiu o pertanyent a la sangonera.

->bdel·lonemertins

bdel·lonemertins

m ZOOL 1 pl Ordre de cucs de la classe dels enoploides, als quals pertany la família dels malacobdèl·lids.

2 sing Cuc de l’ordre dels bdel·lonemertins.

->be¹

■be¹

Hom.: bé i ve

[pl bes] f 1 1 Nom de la lletra b B.

2 be alta col·loq Be.

2 prendre la a per la be Prendre una cosa per altra.

->be²

■be²

[d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’anyell; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 1 ZOOL Qualsevol dels representants de l’espècie Ovis aries (ovella, marrà, anyell, etc.).

2 p ext Carn de be. Rostit de be.

2 deixar els bens amb el llop fig ZOOL Deixar persones o coses a la cura d’algú que n’és enemic i procurarà de perjudicar-les.

3 i un be negre amb potes rosses! (o simplement i un be!, o i un be negre!) vulg ZOOL Frase amb què es rebutja o menysprea una pretensió o una afirmació d’algú.

->bé¹

■bé¹

Hom.: be f i ve

[del ll. bĕnĕ, íd., (v. ben); 1a FONT: o., Hom.]

[ben davant adjectius, adverbis i formes verbals] 1 adv Segons que hom podria desitjar; satisfactòriament, avantatjosament, feliçment. Trobar-se bé. Estar bé en un lloc. Haver dormit bé. Tractar bé els clients. Una feina ben acabada.

2 adv 1 De bona manera, rectament, especialment d’una manera conforme al deure. Una peça ben cosida. S’ha portat molt bé.

2 D’acord. Vindràs demà? Bé, però cap al tard.

3 anar bé Anar pel bon camí. Anem bé per anar al riu?

4 estar bé (algú) Estar en bona posició econòmica.

5 estar bé (algú) Gaudir de bona salut.

6 menjar bé Mastegar, empassar-se, etc., l’aliment amb apetit.

7 menjar bé Comportar-se educadament a taula.

8 menjar bé Prendre aliments de bona qualitat.

9 morir bé Morir religiosament, conformat.

10 venir bé (alguna cosa) Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.

11 viure bé Viure honestament.

12 viure bé Viure alleradament.

3 adv En alt grau, en un grau considerable (ponderant). Ho han dit ben clar. És ben llarga, aquesta carretera.

4 adv 1 Del tot. L’han ben embolicat. S’ho van ben creure.

2 ben bé Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d’exagerar. No són ben bé iguals. Era ben bé l’estampa del diable. D’allò fa ben bé dos mesos. Hi caben ben bé tres autos.

5 interj 1 Exclamació per a aprovar. Què us sembla, això? Bé! Molt bé!

2 bé, bé! Exclamació per a marcar un dubte. Dieu que no vindrà? Bé, bé, ja ho veurem!

3 bé vaja! conj Exclamació per a marcar disgust, desil·lusió o protesta.

6 m ENSENY Nota d’examen o d’avaluació inferior al notable i superior al suficient o l’aprovat.

->bé²

■bé²

Hom.: be f i ve

[v. bé¹]

[ben davant adjectius, adverbis i formes verbals] conj 1 1 Mot usat en posició inicial per a respondre contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. No fa fred? Bé t’has ben abrigat, tu! Bé podia haver dit que es casava, oi?

2 bé ... però Prou ... però, ... però malgrat això. Bé ho sembla, però tothom diu que no.

2 1 Emprat com a reforç d’altres conjuncions. Els uns o bé els altres.

2 ara bé loc conj Per a indicar il·lació (en un raonament). Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho.

3 doncs bé loc conj Introdueix una conseqüència que podria ésser posada en dubte, que podria ésser objectada, etc. Vam deixar-ho tot net. Doncs bé, algú ho ha tocat.

3 si bé (o per bé que, o bé que) loc conj Encara que. Llavors estava serè, si bé no del tot. Finalment ho va fer, per bé que no li agradava. Vam fer tard, bé que ells encara no hi eren.

->bé³

■bé³

Hom.: be f i ve

[v. bé¹]

[ben davant adjectius, adverbis i formes verbals] m 1 1 Allò que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar. Promoure el bé dels altres. Voler bé a una persona. Qui et vol bé et farà plorar. Fer bé a tothom. Tornar bé per mal. No hi ha bé ni mal que duri cent anys.

2 acabar en bé Acabar bé una cosa.

3 anar per bé Millorar.

4 bé comú POLÍT Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.

5 de bé a bé loc adv Bonament, en bona harmonia, sense exercir cap violència. Ho arreglarem de bé a bé.

6 en (o a) bé de loc prep En profit de.

7 tenir per bé Aprovar.

2 pl Riquesa, fortuna, patrimoni.

3 DR 1 Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure’n un profit o una utilitat.

2 bé antifernal En el dret romà, bé que el marit tenia obligació de donar a la muller, en una quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.

3 bé comunal Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi al qual pertany.

4 bé del comú Bé comunal.

5 bé de propis Bé patrimonial pertanyent a una entitat municipal.

6 bé d’ús públic Bé de domini públic destinat directament a ús de tothom (camins, carrers, parcs, fonts, etc.).

7 bé fungible Bé moble que pot ésser determinat pel nombre, per la mesura o pel pes i que normalment és substituïble per un altre d’equivalent (per exemple, diners).

8 bé immoble Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).

9 bé moble Bé que no té una situació fixa i que pot ésser traslladat d’una banda a una altra sense que es malmeti.

10 bé no fungible Bé moble que no pot ésser substituït per un altre.

11 bé movent Bé moble.

12 bé parafernal Bé propi de la dona casada, ja sia que el tingui en casar-se o que l’adquireixi després per qualsevol títol.

13 bé relicte Bé que alguna persona deixa en vida o que ha deixat en morir.

14 bé seent Bé immoble.

15 bé semovent Bé moble capaç de moure’s per ell mateix (animals).

16 bé troncal Bé que una persona ha rebut de la seva família (en contraposició als adquirits o guanyats pel propi esforç).

4 ECON Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura pel procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats. Béns de producció. Béns de consum.

5 1 Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. Fer el bé. Dir bé.

2 FILOS Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada com a tal o com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que se li pot satisfer una necessitat o una mancança.

3 de bé loc adj Que practica el bé, honrat. Són gent de bé. Una dona, un home de bé.

4 pensar bé (d’algú) Pensar que és bo, honrat, etc.

6 bé de Déu Dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa. Quin bé de Déu de cireres que té aquest arbre!

->Be

Be

símb QUÍM INORG beril·li.

->beabà

■beabà

Part. sil.: be_a_bà

[de B, A, BA, primera combinació de lletres que sol fer-se quan s’ensenya a confegir]

[pl -às] m Beceroles. No saber ni el beabà.

->beaces

■beaces

Part. sil.: be_a_ces

[del ll. vg. bisaccia, pl. neutre de bisaccium ‘doble sac’, der. de saccus, ‘sac’; 1a FONT: s. XV]

f pl 1 Alforja petita que porten a l’espatlla els mendicants, els pastors, etc.

2 Alforja que hom posa sobre l’esquena d’una haveria.

->bearnès

■bearnès -esa

Part. sil.: be_ar_nès

1 adj i m i f De Bearn (país d’Occitània) o del bearnès (dialecte).

2 m LING Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.

->beat

■beat -a

Part. sil.: be_at

[del ll. beatus, -a, -um ‘feliç’; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f 1 Benaventurat, feliç.

2 CATOL Dit de la persona beatificada per l’Església.

3 CRIST Dit del benaventurat que frueix de la visió beatífica.

2 f 1 Dona que porta hàbit religiós sense viure en comunitat ni seguir cap regla determinada, o que viu retirada sense, però, pertànyer a cap comunitat religiosa.

2 Dona que viu amb altres en comunitat sota una certa regla.

3 m i f Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i els llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa.

->beatamaria

■beatamaria

Part. sil.: be_a_ta_ma_ri_a

f BOT Segell de Salomó.

->beateri

■beateri

Part. sil.: be_a_te_ri

[de beata]

m CATOL Casa on viuen beates en comunitat.

->beateria

■beateria

Part. sil.: be_a_te_ri_a

[de beat; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de beat 3.

->beatífic

■beatífic -a

Part. sil.: be_a_tí_fic

[del ll. beatificus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que fa benaventurat algú.

2 Ple de beatitud, de placidesa. Un somriure beatífic.

3 CRIST Relatiu a la beatitud. Visió beatífica.

->beatificació

■beatificació

Part. sil.: be_a_ti_fi_ca_ci_ó

[de beatificar; 1a FONT: s. XVII]

f CATOL Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament.

->beatíficament

■beatíficament

Part. sil.: be_a_tí_fi_ca_ment

[de beatífic; 1a FONT: 1839, DLab.]

adv 1 Amb beatitud.

2 Amb visió beatífica.

->beatificar

■beatificar

Part. sil.: be_a_ti_fi_car

[del ll. beatificare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer feliç o benaventurat (algú).

2 CATOL Declarar beat.

3 Declarar venerable o respectable una cosa, exalçar una condició, una virtut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: beatificar

GERUNDI: beatificant

PARTICIPI: beatificat, beatificada, beatificats, beatificades

INDICATIU PRESENT: beatifico, beatifiques, beatifica, beatifiquem, beatifiqueu, beatifiquen

INDICATIU IMPERFET: beatificava, beatificaves, beatificava, beatificàvem, beatificàveu, beatificaven

INDICATIU PASSAT: beatifiquí, beatificares, beatificà, beatificàrem, beatificàreu, beatificaren

INDICATIU FUTUR: beatificaré, beatificaràs, beatificarà, beatificarem, beatificareu, beatificaran

INDICATIU CONDICIONAL: beatificaria, beatificaries, beatificaria, beatificaríem, beatificaríeu, beatificarien

SUBJUNTIU PRESENT: beatifiqui, beatifiquis, beatifiqui, beatifiquem, beatifiqueu, beatifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: beatifiqués, beatifiquessis, beatifiqués, beatifiquéssim, beatifiquéssiu, beatifiquessin

IMPERATIU: beatifica, beatifiqui, beatifiquem, beatifiqueu, beatifiquin

->beatíssim

beatíssim -a

Part. sil.: be_a_tís_sim

[de beat]

adj CATOL Superlatiu de beat, que hom aplica a la Mare de Déu i al papa.

->beatitud

■beatitud

Part. sil.: be_a_ti_tud

[del ll. beatitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Felicitat perfecta; benaurança. La beatitud reflectida en una mirada.

2 CRIST 1 Benaventurança o consumació definitiva de la persona en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.

2 Títol honorífic donat al sant pare i a determinats patriarques d’esglésies orientals.

->beatnik

beatnik^* [bídnik]

[angl ] SOCIOL 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als beatniks o al moviment beatnik. El misticisme ‘beatnik’.

2 Dit del moviment contracultural juvenil aparegut durant la dècada dels cinquanta als Estats Units d’Amèrica, antecessor del moviment hippy, caracteritzat per un refús radical de la societat de consum, el pacifisme, el nomadisme i una concepció molt lliure de la sexualitat.

2 m i f Individu que participa en el moviment beatnik.

->beaujolais

beaujolais^* [boʒolɛ́]

[fr ] m ENOL Vi produït a la regió francesa del Beaujolais, lleuger, sec i de poca graduació, classificat dins el tipus borgonya.

->beaumontès

■beaumontès -esa

Part. sil.: be_au_mon_tès

1 adj Relatiu o pertanyent als beaumontesos.

2 m i f HIST Membre d’un bàndol de Navarra, rival de l’agramontès, que prengué nom dels seus caps, pertanyents al llinatge de Beaumont.

->bebè

■bebè

[del fr. bébé, i aquest, de l’angl. baby]

[pl -ès] m 1 Nen petit.

2 Nina, especialment luxosa.

3 bebè bombolla Bebè nascut en un medi totalment estèril.

4 bebè proveta Terme col·loquial per a designar un infant concebut per fecundació externa.

->bèbrice

bèbrice

m i f HIST Individu d’un poble celta establert durant la primera edat del ferro a Occitània, entre el Pirineu i les Cevenes.

->bebrici

bebrici -ícia

adj HIST Relatiu o pertanyent als bèbrices.

->bec

■bec

[del ll. beccus, mot d’origen gal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANAT ANIM 1 Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca.

2 p ext Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorinc, etc.

2 fig 1 Boca d’una persona.

2 bec eixut Poc parlador.

3 bec moll Bocamoll.

4 donar-se el bec vulg Besar-se.

5 tenir bon bec Ésser un bon parlaire.

3 1 Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se sota el bec d’una roca. Els becs de la lluna.

2 AERON Petit perfil que, disposat en el caire d’atac d’una ala, forma una ranura i impedeix així el despreniment en el cas d’angles d’atac grans.

3 MÚS Embocadura de la flauta dolça.

4 MÚS Embocadura dels instruments de llengüeta senzilla, com el clarinet i el saxòfon, on es fixa la llengüeta.

5 TÈXT Cap d’algunes agulles de màquina de gènere de punt, en forma de ganxo obert, tancat per la premsa en el moment de fer desprendre la malla anteriorment formada.

6 bec de lloro MAR Punta de l’ungla d’una àncora.

7 bec de ploma ESCR i PALEOG Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.

4 Extrem d’un llum d’oli, de petroli, etc., per on surt la punta de ble que hom encén. Una llumenera de quatre becs.

5 Sinuositat sortint en la vora d’un vas, d’una càpsula, etc., per a poder abocar-ne còmodament el contingut. El bec d’un flascó.

6 BOT 1 Punta més o menys llarga i gruixuda en què acaben certs fruits.

2 bec de cigonya Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides, de flors violàcies i de fruits en esquizocarp.

3 bec de moixó Passacamins.

4 bec de perdiu Cama de perdiu.

7 ORNIT 1 bec d’alena Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels recurviròstrids (Recurvirostra avosetta), gairebé blanc del tot, amb bandes negres de contrast i el característic bec corbat cap amunt.

2 bec de ferro Durbec.

3 bec d’esclop Ocell camallarg de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.

4 bec de serra Gènere d’ocells anseriformes de la família dels anàtids (Mergus sp), cabussadors i piscívors, de la mida d’un ànec, però de bec més llarg i més fi.

5 bec d’espàtula Ànec cullerot.

8 TECNOL 1 Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.

2 bec de tallar (o de soldar) Bufador.

->beç

■beç

[d’una base ll. *bettius, íd., reducció d’una forma cèlt. Betwio-, del cèlt. comú betwa, d’on derivà com a dimin. betullos, base del ll. vg. *betŭlos, ll. cl. betulla, d’on prové bedoll; 1a FONT: 1314]

m BOT Bedoll.

->beca

■beca

[en el sentit de ‘pensió’, podria venir de l’hebreu becah ‘meitat d’un sicle’ per a la manutenció d’un estudiant; d’on ‘peça de vestir d’aquest estudiant’; 1a FONT: 1483]

f 1 INDUM 1 Gorra, especialment la formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats.

2 Banda que hom porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i que penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, etc.

2 ENSENY Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.

3 fer una beca Fer una becaina, trencar el son.

->becada

■becada

Hom.: bacada i vacada

[de bec]

f 1 1 Allò que pot contenir el bec d’un ocell.

2 esp Menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits.

2 Becaina.

3 ICT Trompeter.

4 ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Scolopax rusticola), amb el dors i les parts superiors de color castany i les parts inferiors groguenques, i de bec llarg i molt sensible.

->becadell

■becadell

[de bec]

m ORNIT Nom d’alguns ocells de la família dels escolopàcids pertanyents als gèneres Gallinago (o Capella) i Lymnocryptes, com ara el becadell comú (G. gallinago), de llarg bec, que habita en maresmes i terrenys pantanosos, el becadell gros (G. media), de bec més curt i cos més robust, i el becadell sord (Lymnocryptes minima), el més petit de cos i de bec.

->becafigues

■becafigues

[probablement de l’it. beccafico, íd.]

m ORNIT Papamosques.

->becaina

■becaina

Part. sil.: be_cai_na

Cp. migdiada

[de bec; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Cadascun dels moviments de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut.

2 Dormida breu. Fer una becaina.

->becaire

■becaire

Part. sil.: be_cai_re

[del b. ll. be quadrum ‘nota be quadrada’ (v. caire i bemoll); 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m MÚS Signe que posat davant una nota (o en l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.

->becameta

becameta

[de be² i cama]

Mot emprat en l’expressió a becameta loc adv dial A collibè.

->becar¹

■becar¹

Hom.: vacar

[de bec]

v intr Fer becaines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: becar

GERUNDI: becant

PARTICIPI: becat, becada, becats, becades

INDICATIU PRESENT: beco, beques, beca, bequem, bequeu, bequen

INDICATIU IMPERFET: becava, becaves, becava, becàvem, becàveu, becaven

INDICATIU PASSAT: bequí, becares, becà, becàrem, becàreu, becaren

INDICATIU FUTUR: becaré, becaràs, becarà, becarem, becareu, becaran

INDICATIU CONDICIONAL: becaria, becaries, becaria, becaríem, becaríeu, becarien

SUBJUNTIU PRESENT: bequi, bequis, bequi, bequem, bequeu, bequin

SUBJUNTIU IMPERFET: bequés, bequessis, bequés, bequéssim, bequéssiu, bequessin

IMPERATIU: beca, bequi, bequem, bequeu, bequin

->becar²

■becar²

Hom.: vacar

[de beca]

v tr Dotar (algú) amb una beca. Han becat tres noies per anar a estudiar a l’estranger.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: becar

GERUNDI: becant

PARTICIPI: becat, becada, becats, becades

INDICATIU PRESENT: beco, beques, beca, bequem, bequeu, bequen

INDICATIU IMPERFET: becava, becaves, becava, becàvem, becàveu, becaven

INDICATIU PASSAT: bequí, becares, becà, becàrem, becàreu, becaren

INDICATIU FUTUR: becaré, becaràs, becarà, becarem, becareu, becaran

INDICATIU CONDICIONAL: becaria, becaries, becaria, becaríem, becaríeu, becarien

SUBJUNTIU PRESENT: bequi, bequis, bequi, bequem, bequeu, bequin

SUBJUNTIU IMPERFET: bequés, bequessis, bequés, bequéssim, bequéssiu, bequessin

IMPERATIU: beca, bequi, bequem, bequeu, bequin

->becari

■becari -ària

[de beca]

adj i m i f Estudiant que gaudeix d’una beca.

->becarrada

■becarrada

[de bec]

f 1 becada 1. Dur un ocell la becarrada als seus petits.

2 Cop de bec.

3 Becaina.

->becarrat

becarrat -ada

[de bec]

adj ZOOL Proveït de bec.

->becassina

■becassina

f ORNIT Becadell.

->becat

■becat -ada

[de bec]

adj HERÀLD En les representacions heràldiques, dit de l’animal amb el bec d’un esmalt diferent de l’esmalt del cos.

->beceda

■beceda

[de beç]

f GEOBOT Bedollar.

->beceroles

■beceroles

[afèresi de abeceroles, der. de abecé]

f pl 1 Llibre per a aprendre les lletres.

2 Primers rudiments d’una ciència, d’un art.

->becfí

■becfí -ina

adj Que té el bec fi.

->becgroc

■becgroc -oga

adj Que té el bec groc.

->becgròs

■becgròs -ossa

[de bec i gros]

1 adj Que té el bec gros. Escuraflascons becgròs.

2 m ORNIT Durbec.

->becllarg

■becllarg -a

adj Que té el bec llarg.

->beco

beco

m 1 1 Al segle XVIII, immigrant temporal italià (sobretot piemontès i llombard) instal·lat a Catalunya com a hostaler, taverner o pastisser.

2 p ext Fondista.

2 Beneit, curt d’enteniment.

->becoll

becoll

[de batcoll, amb canvi de bat per be per influx de be²]

m dial 1 ANAT ANIM Bescoll.

2 a becoll loc adv A collibè.

->beçosa

■beçosa

[de beç]

f GEOBOT Bedollar.

->becplaner

■becplaner

[de bec i planer¹]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels plataleids (Platalea leucorodia), de plomatge blanc, de potes llargues i negres i de bec amb punta groga, de forma espatulada.

->becquerel

■becquerel

[del nom del físic francès A.H. Becquerel (1852-1908)]

m METROL [símb: Bq] Unitat d’activitat radioactiva del sistema internacional equivalent a una desintegració per segon d’un cos radioactiu.

->becquerelita

becquerelita

f MINERAL Òxid d’urani hidratat, mineral que cristal·litza en la singonia ròmbica en formes tabulars.

->bectort

■bectort

[de bec i tort]

m ORNIT Trencapinyes.

->beçull

■beçull

[amb el sufix dimin. fossilitzat -ull, -ulla, aquí amb sentit de pertinença, de possible procedència cèlt.; o potser tot el mot té origen cèlt; 1a FONT: s. XIX, Verdaguer]

m Cassó fet d’escorça de bedoll que serveix per a beure aigua.

->becut

■becut

[de bec]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Numenius arquata), de bec molt llarg i encorbat cap avall i de vol molt potent.

->becvermell

■becvermell -a

[de bec i vermell]

1 adj Que té el bec vermell.

2 m ORNIT Xibec.

->bederrès

bederrès -esa

adj i m i f De Besiers (ciutat d’Occitània).

->bedoll

■bedoll

[v. beç; 1a FONT: s. XIX, Verdaguer]

m BOT 1 1 Arbre caducifoli de la família de les betulàcies (Betula pendula), de fulles triangulars, dentades i glabres, de branquetes i branquillons més o menys penjants i de fruits petits agrupats en aments penjants.

2 p ext Qualsevol espècie del gènere Betula semblant al bedoll.

2 bedoll nan Petit arbust de la família de les betulàcies (Betula nana), de fulles molt petites, circulars, i de branquillons tomentosos.

3 bedoll pubescent Arbre caducifoli de la família de les betulàcies (Betula pubescens), de fulles romboïdals i amb els branquillons tendres pilosos.

->bedollar

■bedollar

[de bedoll]

m GEOBOT 1 Lloc poblat de bedolls.

2 Bosc de bedolls.

->bedosa

■bedosa

[variant de beçosa per atracció de bedoll]

f GEOBOT Bedollar.

->beduí

■beduí -ïna

Part. sil.: be_du_í

[de l’àr. bädawî ‘habitant del desert, pagès’, de l’arrel bdw ‘aparèixer de sobte’, a través del fr. bédouin; és possible un ús ant. en el sentit de ‘pagès’; 1a FONT: s. XIII]

[pl -ïns, -ïnes] 1 adj Relatiu o pertanyent als beduïns.

2 m i f ETNOL Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.

->befa

■befa

[probablement de l’it. beffa, íd., mot antic i constant en aquesta llengua, tot i la possibilitat de ser un mot de creació expressiva en cat; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Burla injuriosa; derisió.

->befar

■befar

[de befa; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Fer befa (d’algú o d’alguna cosa). No befis la meva família.

2 pron Befar-se de tothom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: befar

GERUNDI: befant

PARTICIPI: befat, befada, befats, befades

INDICATIU PRESENT: befo, befes, befa, befem, befeu, befen

INDICATIU IMPERFET: befava, befaves, befava, befàvem, befàveu, befaven

INDICATIU PASSAT: befí, befares, befà, befàrem, befàreu, befaren

INDICATIU FUTUR: befaré, befaràs, befarà, befarem, befareu, befaran

INDICATIU CONDICIONAL: befaria, befaries, befaria, befaríem, befaríeu, befarien

SUBJUNTIU PRESENT: befi, befis, befi, befem, befeu, befin

SUBJUNTIU IMPERFET: befés, befessis, befés, beféssim, beféssiu, befessin

IMPERATIU: befa, befi, befem, befeu, befin

->beffroi

■beffroi^* [befɾuá]

[fr ] m HERÀLD Vair amb menys tires i peces que l’ordinari. També és anomenat vair gran.

->begallar

■begallar

[de belegar, der. de belar, o der. d’un belegall, i aquest, de belega]

v intr Belar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: begallar

GERUNDI: begallant

PARTICIPI: begallat, begallada, begallats, begallades

INDICATIU PRESENT: begallo, begalles, begalla, begallem, begalleu, begallen

INDICATIU IMPERFET: begallava, begallaves, begallava, begallàvem, begallàveu, begallaven

INDICATIU PASSAT: begallí, begallares, begallà, begallàrem, begallàreu, begallaren

INDICATIU FUTUR: begallaré, begallaràs, begallarà, begallarem, begallareu, begallaran

INDICATIU CONDICIONAL: begallaria, begallaries, begallaria, begallaríem, begallaríeu, begallarien

SUBJUNTIU PRESENT: begalli, begallis, begalli, begallem, begalleu, begallin

SUBJUNTIU IMPERFET: begallés, begallessis, begallés, begalléssim, begalléssiu, begallessin

IMPERATIU: begalla, begalli, begallem, begalleu, begallin

->begard

■begard

m Beguí.

->beggiatoàcies

beggiatoàcies

Part. sil.: beg_gi_a_to_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels beggiatoals integrada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.

2 sing Bacteri de la família de les beggiatoàcies.

->beggiatoals

beggiatoals

Part. sil.: beg_gi_a_to_als

m MICROB 1 pl Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però són mancats de pigments.

2 sing Bacteri de l’ordre dels beggiatoals.

->begoleig

■begoleig

Part. sil.: be_go_leig

m El fet de beure repetidament.

->begònia

■begònia

Part. sil.: be_gò_ni_a

[del fr. bégonia, nom creat pel botànic Plumier (1646-1706) en honor de Bégon, intendent general d’Haití (s. XVII); 1a FONT: 1893]

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les begoniàcies (Begonia sp), carnoses, de fulles alternes i de flors sense corol·la molt vistoses.

->begoniàcies

■begoniàcies

Part. sil.: be_go_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de parietals integrada per plantes llenyoses o herbàcies de flors asimètriques agrupades en cimes i de fruits generalment en càpsula i que comprèn les begònies.

2 sing Planta de la família de les begoniàcies.

->beguda

■beguda

[de beure¹; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 ALIM i DIET Qualsevol líquid que hom beu. Beguda alcohòlica. Beguda carbònica.

2 fig Mala nova, adversitat, contratemps de què costa de fer-se càrrec.

3 Vici de beure. Un home dominat per la beguda.

4 FOLK Convidada pròpia de les recepcions de les festes majors dels pobles de Menorca.

5 fer beguda 1 Beure, especialment menjar i beure una mica, a deshora.

2 Fer una col·lació els treballadors al camp.

->beguder

■beguder -a

[de beguda]

adj Donat a la beguda.

->beguetà

beguetà -ana

adj i m i f De Begues (Baix Llobregat).

->beguí

■beguí -ina

1 1 adj Relatiu o pertanyent als beguins o a les beguines.

2 m i f HIST ECL Persona pertanyent a unes comunitats o unes associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del segle XII.

2 adj i m i f 1 Que té una devoció estreta i minuciosa.

2 Fals devot.

->beguinatge

■beguinatge

m 1 CRIST 1 Comunitat de beguins (especialment de beguines).

2 Agrupament de cases on resideixen les beguines.

2 Beateria.

->begum

begum

f 1 Títol donat antigament a l’Índia a les princeses reials, després estès a les dames d’alta condició.

2 Per antonomàsia, muller de l’aga khan.

->begurenc

begurenc -a

adj i m i f De Begur (Baix Empordà).

->begut

■begut -uda

[de beure¹]

adj 1 Embriac.

2 begut de cara (o de galtes, o de carns) Sec de cara, de poques carns.

->behaviorisme

behaviorisme

Part. sil.: be_ha_vi_o_ris_me

m PSIC Conductisme.

->bei¹

■bei¹

Part. sil.: bei

[probablement de l’ant. vezi ‘vici, defecte’, del ll. vĭtium ‘vici’]

m 1 CALÇ Cola de sabater emprada per a enganxar la sola.

2 1 Fissura d’una pedra, d’un metall.

2 GEOMORF Escletxa.

3 MIN Veta de mineral que es distingeix per la composició, l’estructura o el color de la massa en què és inclosa.

->bei²

■bei²

Part. sil.: bei

[de l’àr. bäy, i aquest, del turc beg ‘senyor’]

m Títol d’alguns càrrecs governatius de l’imperi turc.

->beilical

beilical

Part. sil.: bei_li_cal

adj Relatiu o pertanyent al bei².

->beina

■beina

Part. sil.: bei_na

[del ll. vagīna, íd., a través de la variant primitiva baĭna, vigent fins a final de l’edat mitjana; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Estoig de la fulla d’una espasa, d’una daga, d’un punyal i d’altres armes i de certs instruments tallants o punxants, com tisores, punxons, etc. Tornar el sabre a la beina.

2 p anal Funda de forma allargada. Una beina de paraigua.

2 1 Doblec en la vora d’una peça de roba per on hom fa passar una veta, una goma, etc.

2 Doblec en la vora d’una vela, per on passa un cap.

3 ANAT ANIM Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.

4 ANAT VEG Base eixamplada de les fulles, que envolta parcialment o totalment la tija sobre la qual s’insereix.

5 ARM Part del cartutx on s’allotja la càrrega de projecció d’un tret.

6 FÍS NUC Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.

7 FUST Reforç metàl·lic de l’esquena d’alguns xerracs.

->beiner

■beiner

Part. sil.: bei_ner

[de beina]

m HIST Fabricant de beines per a espases i dagues.

->beirutí

beirutí -ina

Part. sil.: bei_ru_tí

adj i m i f De Beirut (capital del Líban).

->beisa

■beisa

Part. sil.: bei_sa

[de l’amhàric (llengua etiòpica) beiza]

f ZOOL Antílop gros de la subfamília dels antilopins (Oryx beisa), de banyes anellades i llargues i de pelatge de color gris al dors i blanc al ventre, amb franges negres al cap i a les extremitats.

->beisbol

■beisbol

Part. sil.: beis_bol

[de l’angl. americà base-ball, ‘base’ i ‘pilota’ respectivament (1850); 1a FONT: s. XX]

m ESPORT Joc entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el major nombre de curses vàlides entorn d’un camp, després de llançar un jugador una pilota tan lluny com pot amb un cop de bastó.

->beix

■beix

Part. sil.: beix

[del fr. beige ‘color de llana natural’, d’origen incert]

1 adj inv D’un gris groguenc. Unes faldilles beix.

2 m Color beix.

->beixamel

■beixamel

Part. sil.: bei_xa_mel

[del fr. béchamel, íd., del nom de Louis de Béchamel, marquès de Nointel, cèlebre gurmet francès de la fi del s. XVII]

f GASTR Salsa feta a base de mantega o llard, llet i farina (hom hi pot afegir nata, formatge, brou, pernil, sofregit de ceba, tàperes, etc.).

->beja

beja

1 adj Relatiu o pertanyent als beges o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble cuixític nòmada que habita el territori comprès entre la mar Roja i el Nil.

3 m LING Llengua cuixítica parlada pels beges.

->bel¹

■bel¹

Hom.: vel

[de belar; 1a FONT: 1400]

m Crit del bestiar de llana i del cabrum.

->bel²

■bel²

Hom.: vel

[del nom del físic nord-americà, d’origen escocès, Alexander Graham Bell (1847-1922)]

m METROL [símb: B] Unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica, la relació entre dues potències, especialment acústiques.

->belaberquí

■belaberquí

[de filaberquí]

m OFIC Filaberquí.

->belador

■belador -a

Hom.: valedor

[de belar]

adj Que fa bels.

->belai

■belai -a

Part. sil.: be_lai

[alteració de belall, der. de belar]

adj Ploraner.

->belar

■belar

Hom.: velar v

[del ll. balare, íd., amb adaptació a l’onomatopeia del crit de l’animal; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 Fer bels.

2 fig Plorar o cridar fort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: belar

GERUNDI: belant

PARTICIPI: belat, belada, belats, belades

INDICATIU PRESENT: belo, beles, bela, belem, beleu, belen

INDICATIU IMPERFET: belava, belaves, belava, belàvem, belàveu, belaven

INDICATIU PASSAT: belí, belares, belà, belàrem, belàreu, belaren

INDICATIU FUTUR: belaré, belaràs, belarà, belarem, belareu, belaran

INDICATIU CONDICIONAL: belaria, belaries, belaria, belaríem, belaríeu, belarien

SUBJUNTIU PRESENT: beli, belis, beli, belem, beleu, belin

SUBJUNTIU IMPERFET: belés, belessis, belés, beléssim, beléssiu, belessin

IMPERATIU: bela, beli, belem, beleu, belin

->belcantisme

belcantisme

m MÚS Bel canto.

->belcantista

belcantista

adj MÚS Relatiu o pertanyent al bel canto.

->bel canto

bel canto^* [bɛ̀lkánto]

[it ] m MÚS Locució que designa l’estil de cant propi de l’òpera italiana.

->belegar

■belegar

Hom.: balegar

[variant de belar]

v intr Belar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: belegar

GERUNDI: belegant

PARTICIPI: belegat, belegada, belegats, belegades

INDICATIU PRESENT: belego, belegues, belega, beleguem, belegueu, beleguen

INDICATIU IMPERFET: belegava, belegaves, belegava, belegàvem, belegàveu, belegaven

INDICATIU PASSAT: beleguí, belegares, belegà, belegàrem, belegàreu, belegaren

INDICATIU FUTUR: belegaré, belegaràs, belegarà, belegarem, belegareu, belegaran

INDICATIU CONDICIONAL: belegaria, belegaries, belegaria, belegaríem, belegaríeu, belegarien

SUBJUNTIU PRESENT: belegui, beleguis, belegui, beleguem, belegueu, beleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: belegués, beleguessis, belegués, beleguéssim, beleguéssiu, beleguessin

IMPERATIU: belega, belegui, beleguem, belegueu, beleguin

->belemnític

■belemnític -a

adj 1 Relatiu o pertanyent als belemnits.

2 Que conté belemnits.

->belemnits

■belemnits

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs fòssils de la classe dels cefalòpodes proveïts d’un esquelet calcari intern en forma de bala, que visqueren del carbonífer a l’eocè.

2 sing Mol·lusc fòssil de l’ordre dels belemnits.

->belend

belend -a

Hom.: valent

1 adj Relatiu o pertanyent als belends.

2 m i f HIST Individu d’un poble cèltic que a la primeria del darrer mil·lenni aC s’establí a la vall baixa de l’Arieja (França).

->belga

■belga

[del ll. Belga, -ae, íd., probablement d’origen celta]

1 m i f HIST Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i el nord-est de la Gàl·lia (segle VII aC).

2 adj i m i f De Bèlgica (estat d’Europa) o dels belgues (poble).

->belgidà

belgidà -ana

adj i m i f De Bèlgida (Vall d’Albaida).

->belgradès

belgradès -esa

adj i m i f De Belgrad (capital de Sèrbia).

->belianenc

belianenc -a

Part. sil.: be_li_a_nenc

adj i m i f De Belianes (Urgell).

->belinògraf

belinògraf

[del nom de l’enginyer francès Édouard Belin (1876-1963) i -graf]

m TELECOM Aparell que permet la transmissió a distància d’imatges fixes o fotografies per mitjà de circuits telefònics.

->bèlit

bèlit

Hom.: vèlit

m JOCS Bòlit.

->belitrada

■belitrada

[de belitre]

f Acte propi d’un belitre, pillada.

->belitralla

■belitralla

[de belitre; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Conjunt de belitres.

->belitre

■belitre

[del gr. blíturi, usat per l’escolàstica com a mot que no vol dir res, estès després a gent sense valor, vil; 1a FONT: 1521]

m Home roí.

->belitrejar

■belitrejar

[de belitre; 1a FONT: 1578]

v intr Fer belitrades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: belitrejar

GERUNDI: belitrejant

PARTICIPI: belitrejat, belitrejada, belitrejats, belitrejades

INDICATIU PRESENT: belitrejo, belitreges, belitreja, belitregem, belitregeu, belitregen

INDICATIU IMPERFET: belitrejava, belitrejaves, belitrejava, belitrejàvem, belitrejàveu, belitrejaven

INDICATIU PASSAT: belitregí, belitrejares, belitrejà, belitrejàrem, belitrejàreu, belitrejaren

INDICATIU FUTUR: belitrejaré, belitrejaràs, belitrejarà, belitrejarem, belitrejareu, belitrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: belitrejaria, belitrejaries, belitrejaria, belitrejaríem, belitrejaríeu, belitrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: belitregi, belitregis, belitregi, belitregem, belitregeu, belitregin

SUBJUNTIU IMPERFET: belitregés, belitregessis, belitregés, belitregéssim, belitregéssiu, belitregessin

IMPERATIU: belitreja, belitregi, belitregem, belitregeu, belitregin

->bell

■bell -a

Hom.: vell

[del ll. bĕllus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 1 Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa. Belles faccions. Belles paraules.

2 bell sexe Sexe femení.

2 1 Molt bo.

2 bella mar Mar tranquil·la, quieta.

3 bell temps Temps clar, serè.

4 ésser una bellíssima persona Ésser ple de bones qualitats morals.

3 1 Gran, fort, intens. Tenir un bell apetit. Va fer un bell ruixat.

2 una bella estona Una estona llarga.

4 1 En locucions adverbials, precisament (allí, en tal moment, etc.). Al bell cim de la carena. Al bell mig del carrer. Al bell cor de la nit.

2 a bell ull loc adv Sense comptar, sense pesar, sense mesurar.

5 de bell antuvi loc adv Des del primer moment, abans de tota altra cosa.

6 de bell nou loc adv Una altra vegada.

->belladona

■belladona

[de l’it. belladonna; 1a FONT: 1839]

f 1 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies (Atropa belladona), de flors campanulades, tubuloses, de color bru purpuri, i de fruits en baia, negres i lluents, molt metzinosos.

2 FARM Preparat galènic extret de la belladona, emprat com a antiespasmòdic, analgèsic, narcòtic, etc.

->bellament

■bellament

[de bell]

adv De bella manera, amb perfecció, molt bé.

->bellaombra

■bellaombra

Part. sil.: be_lla_om_bra

m BOT Gran arbre de la família de les fitolacàcies (Phytolacca dioica), de tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades caduques i de flors dioiques agrupades en llargs raïms, molt plantat en parcs i passeigs.

->bellcairenc

bellcairenc -a

Part. sil.: bell_cai_renc

adj i m i f De Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà) o de Bellcaire d’Urgell (Noguera).

->bel·le

bel·le -a

HIST 1 m i f Individu d’un poble celtibèric preromà establert a les terres de l’alt Jalón.

2 adj Relatiu o pertanyent als bel·les.

->belleraca

■belleraca

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Heracleum sphondylium), de fulles grosses, palmatisectes, i de grans umbel·les amb fruits arrodonits.

->bellesa

■bellesa

Hom.: vellesa

[de bell; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. La bellesa d’un cos jove. La bellesa d’una posta de sol. La bellesa d’una acció.

2 Allò que és bell. Les belleses de la natura.

3 Dona bella. Una bellesa escultural.

2 PART Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.

->belleu

belleu

Part. sil.: be_lleu

[de ben i lleu¹ amb els significats ant. de lleuger i, com a adverbi, fàcilment]

adv dial Potser.

->bel·li-

■bel·li-

Forma prefixada del mot llatí bellum, que significa ‘guerra’. Ex.: bel·lísona.

->bèl·lic

■bèl·lic -a

[del ll. bellicus, -a, -um, íd., der. de bellum ‘guerra’; 1a FONT: s. XVI]

adj Relatiu o pertanyent a la guerra.

->bel·licisme

■bel·licisme

[de bèl·lic]

m Tendència a resoldre els conflictes internacionals, polítics, etc., per mitjà de la guerra o de la violència.

->bel·licista

■bel·licista

[de bèl·lic]

1 adj Relatiu o pertanyent al bel·licisme.

2 adj i m i f Partidari de la guerra o de la violència, del bel·licisme.

->bel·licorós

■bel·licorós -osa

[potser d’un b. ll. *bellicorosus, -a, -um, possible resultat d’un encreuament de bellicosus ‘bel·licós’ amb decorosus ‘decorós, noble’, aplicat a una acció noble de guerra]

adj Bel·licós.

->bel·licorosament

■bel·licorosament

[de bel·licorós]

adv Bel·licosament.

->bel·licós

■bel·licós -osa

[del ll. bellicosus, -a, -um, íd. (v. bèl·lic)]

adj Inclinat a la guerra, amant de la guerra o de la violència; guerrer 1 2.

->bel·licosament

■bel·licosament

[de bel·licós]

adv 1 Amb esperit guerrer.

2 Per mitjà de la guerra.

->bel·licositat

■bel·licositat

[de bel·licós]

f 1 Qualitat de bel·licós.

2 Ardidesa bèl·lica.

->bel·líger

■bel·líger -a

[del ll. belliger, -a, -um ‘el qui mena una guerra’]

adj Bel·licós.

->bel·ligerància

■bel·ligerància

Part. sil.: bel_li_ge_ràn_ci_a

[de bel·ligerant]

f 1 1 Qualitat de bel·ligerant.

2 DR INTERN Situació de l’estat que participa en una guerra.

2 Dret que és reconegut a algú (pels seus mèrits, etc.), de prendre part en una contesa, una discussió, etc. Donar bel·ligerància a algú. Tenir bel·ligerància en un afer.

->bel·ligerant

■bel·ligerant

[del ll. belligerans, -ntis, participi present de belligerare ‘fer la guerra’]

1 adj i m Guerrejant, que està en guerra.

2 adj i m DR INTERN Dit de l’estat i de les persones que participen en un conflicte bèl·lic, a qui ha estat reconeguda la bel·ligerància.

3 adj i m i f Dit de la persona a qui ha estat reconegut el dret de bel·ligerància.

->bel·lipotent

■bel·lipotent

[del ll. bellipotens, -ntis ‘poderós en la guerra’]

adj Poderós en la guerra.

->bel·lita

■bel·lita

[del nom de W. R. Bell, prospector de Tasmània]

f EXPL Explosiu compost de cinc parts de nitrat d’amoni i una de dinitrobenzè o trinitrobenzè, més una petita quantitat de nitrat potàssic.

->bell-lloquí

bell-lloquí -ina

adj i m i f De Bell-lloc del Pla (Plana Alta) o de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell).

->bellmunenc

bellmunenc -a

adj i m i f De Bellmunt d’Urgell (Noguera).

->bellmuntà

bellmuntà -ana

adj i m i f De Bellmunt de Mesquí (Matarranya) o de Bellmunt del Priorat (Priorat).

->bel·lònida

bel·lònida

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als bel·lònides.

2 m i f Membre de les dinasties comtals catalanes i occitanes descendents del comte Bel·ló I de Carcassona.

->bellor

■bellor

Hom.: velló

[de bell]

f Bellesa, qualitat de bell.

->bellota

■bellota

[de l’àr. bällûṭa, íd., propi del valencià i el ribagorçà; 1a FONT: 1489, Esteve]

f dial Gla.

->bellotera

■bellotera

[de bellota]

f dial BOT Alzina.

->bel·lòvac

bel·lòvac -a

1 adj Relatiu o pertanyent als bel·lòvacs.

2 m i f HIST Individu d’un poble cèltic del grup dels belgues establert a la regió de Beauvais (França).

->bellparler

■bellparler -a

[de bell i parler]

adj Que parla bellament.

->bellpratenc

bellpratenc -a

adj i m i f De Bellprat (Anoia).

->bellpugenc

bellpugenc -a

adj i m i f De Bellpuig (Urgell).

->bellputxenc

bellputxenc -a

adj i m i f Bellpugenc.

->bellreguardí

bellreguardí -ina

adj i m i f De Bellreguard (Safor).

->bèl·lua

■bèl·lua

Part. sil.: bèl_lu_a

[del ll. bellua o belua ‘animal gros i ferotge’, mot relacionat amb bèstia]

f Bèstia salvatge; fera.

->belluga

belluga

f 1 ant Espurna.

2 Agitació, multitud de coses que es mouen.

->bellugadís

■bellugadís -issa

[de bellugar; 1a FONT: s. XIX, Verdaguer]

1 adj Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet.

2 m BOT Belluguet.

->bellugadissa

■bellugadissa

[de bellugar; 1a FONT: s. XIX, Verdaguer]

f Agitació d’una munió d’homes, d’animals, etc., que no estan quiets.

->bellugar

■bellugar

[del ll. vg. *bullĭcare ‘borbollejar’, ‘posar-se en ebullició’, der. del ll. bullire ‘bullir’, amb alteració de la seva forma resultant bullegar o bulligar, encara avui dialectal; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Fer moure una cosa, especialment una part del cos, desplaçant-la lleugerament. D’ençà d’aquella caiguda, no ha bellugat més la cama.

2 pron Moure’s desplaçant-se lleugerament. Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.

3 pron No estar quiet. La mainada sempre es belluga.

4 belluga’t! Mou-te, vés de pressa.

5 fer bellugar Fer que algú o alguna cosa es bellugui.

2 pron fig Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Bellugar-se molt per obtenir una plaça vacant.

3 intr 1 Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment. Aquell peix és molt fresc: encara belluga.

2 Ésser capaç de moure’s pel fet de no estar ben fixat. Té un queixal que li belluga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bellugar

GERUNDI: bellugant

PARTICIPI: bellugat, bellugada, bellugats, bellugades

INDICATIU PRESENT: bellugo, bellugues, belluga, belluguem, bellugueu, belluguen

INDICATIU IMPERFET: bellugava, bellugaves, bellugava, bellugàvem, bellugàveu, bellugaven

INDICATIU PASSAT: belluguí, bellugares, bellugà, bellugàrem, bellugàreu, bellugaren

INDICATIU FUTUR: bellugaré, bellugaràs, bellugarà, bellugarem, bellugareu, bellugaran

INDICATIU CONDICIONAL: bellugaria, bellugaries, bellugaria, bellugaríem, bellugaríeu, bellugarien

SUBJUNTIU PRESENT: bellugui, belluguis, bellugui, belluguem, bellugueu, belluguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bellugués, belluguessis, bellugués, belluguéssim, belluguéssiu, belluguessin

IMPERATIU: belluga, bellugui, belluguem, bellugueu, belluguin

->bellugó

■bellugó

Hom.: bellugor

[de bellugar; 1a FONT: s. XV]

m 1 pl Penjolls de fil de colors vius que hom posa als guarniments d’una bèstia o a les xurriaques.

2 BOT Belluguet petit.

->bellugor

■bellugor

Hom.: bellugó

[de bellugar]

f Bellugadissa.

->bellugós

■bellugós -osa

[de bellugar]

adj Bellugadís, movedís.

->bellugueig

■bellugueig

Part. sil.: be_llu_gueig

[de belluguejar]

m 1 Acció de belluguejar;

2 l’efecte.

->belluguejar

■belluguejar

[de bellugar]

v intr Bellugar-se, agitar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: belluguejar

GERUNDI: belluguejant

PARTICIPI: belluguejat, belluguejada, belluguejats, belluguejades

INDICATIU PRESENT: belluguejo, bellugueges, bellugueja, belluguegem, belluguegeu, belluguegen

INDICATIU IMPERFET: belluguejava, belluguejaves, belluguejava, belluguejàvem, belluguejàveu, belluguejaven

INDICATIU PASSAT: belluguegí, belluguejares, belluguejà, belluguejàrem, belluguejàreu, belluguejaren

INDICATIU FUTUR: belluguejaré, belluguejaràs, belluguejarà, belluguejarem, belluguejareu, belluguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: belluguejaria, belluguejaries, belluguejaria, belluguejaríem, belluguejaríeu, belluguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: belluguegi, belluguegis, belluguegi, belluguegem, belluguegeu, belluguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: belluguegés, belluguegessis, belluguegés, belluguegéssim, belluguegéssiu, belluguegessin

IMPERATIU: bellugueja, belluguegi, belluguegem, belluguegeu, belluguegin

->belluguet

■belluguet

[de bellugar; 1a FONT: 1884, Oller]

m 1 Persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc.

2 BOT Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les gramínies (Briza sp), de fulles planes i linears i panícula d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses, que comprèn el belluguet gros (B. maxima), el belluguet mitjà (B. media) i el belluguet petit (B. minor).

->bel·luí

■bel·luí -ïna

Part. sil.: bel_lu_í

[de bèl·lua]

[pl -ïns, -ïnes] adj Propi d’una bèstia salvatge, d’una fera.

->bellumes

■bellumes

[de llum]

f pl Pampallugues.

->belluser

belluser -a

adj i m i f De Bellús (Vall d’Albaida).

->bellveienc

bellveienc -a

Part. sil.: bell_ve_ienc

adj i m i f De Bellvei (Baix Penedès).

->bellverenc

bellverenc -a

adj i m i f De Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).

->bellveure

bellveure

Part. sil.: bell_veu_re

m BOT Mirambell.

->bellvisenc

bellvisenc -a

adj i m i f De Bellvís (Pla d’Urgell).

->belonefòbia

belonefòbia

Part. sil.: be_lo_ne_fò_bi_a

f PSIQ Aversió morbosa a les agulles i als objectes punxants.

->belònids

■belònids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de cos molt allargat i secció gairebé cilíndrica, amb les mandíbules allargades i estretes formant una mena de bec proveït de dents punxants, que habiten en aigües tropicals i temperades, principalment marines, d’arreu del món.

2 sing Peix de la família dels belònids.

->beloniformes

beloniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis integrat per individus de cos molt allargat mancats de radis espinosos a les aletes.

2 sing Peix de l’ordre dels beloniformes.

->belostòmids

belostòmids

m ENTOM 1 pl Família d’hemípters heteròpters integrada per individus grossos, de cos ovalat, d’ulls grossos i de tíbies aplatades i piloses.

2 sing Hemípter de la família dels belostòmids.

->beluga

■beluga

f ZOOL Cetaci odontocet de la família dels delfinaptèrids (Delphinapterus leucas), blanc i de dentat molt reduït, anomenat també balena blanca.