->guisa

■guisa

[del germ. occ. wisa, íd., segurament imitat ja pel ll. vg; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Manera.

2 a guisa de loc prep A manera de.

3 a la guisa ESPORT Sistema antic de cavalcar amb estreps llargs.

->guisar

■guisar

[de guisa; 1a FONT: s. XVI]

v tr GASTR 1 1 Cuinar.

2 abs Saber guisar.

2 esp Preparar una menja coent-la amb suc i diversos condiments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: guisar

GERUNDI: guisant

PARTICIPI: guisat, guisada, guisats, guisades

INDICATIU PRESENT: guiso, guises, guisa, guisem, guiseu, guisen

INDICATIU IMPERFET: guisava, guisaves, guisava, guisàvem, guisàveu, guisaven

INDICATIU PASSAT: guisí, guisares, guisà, guisàrem, guisàreu, guisaren

INDICATIU FUTUR: guisaré, guisaràs, guisarà, guisarem, guisareu, guisaran

INDICATIU CONDICIONAL: guisaria, guisaries, guisaria, guisaríem, guisaríeu, guisarien

SUBJUNTIU PRESENT: guisi, guisis, guisi, guisem, guiseu, guisin

SUBJUNTIU IMPERFET: guisés, guisessis, guisés, guiséssim, guiséssiu, guisessin

IMPERATIU: guisa, guisi, guisem, guiseu, guisin

->guisat

■guisat

[de guisar; 1a FONT: 1888, DLab.]

m GASTR 1 Menjar cuinat.

2 Menja cuita amb suc i condiments.

->guiscar

■guiscar

[variant de xisclar]

v intr dial Xisclar.

->guisco

■guisco

[de guiscar]

m dial Xiscle.

->guisofi

■guisofi

[encreuament de guisar amb gasòfi(a)]

m Guisat dolent, mal fet.

->guissonenc

guissonenc -a

adj i m i f De Guissona (Segarra).

->guit

■guit -a

[probablement del frànc. *wiht ‘ésser, criatura; nen’, d’on el sentit de ‘criat; persona vil’ que té en les formes equivalents fr., it. i cast.; té relació secundària amb guitza; 1a FONT: s. XX, Carner]

adj Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes.

->guitar

■guitar

[de guit; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

v intr Tirar guitzes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: guitar

GERUNDI: guitant

PARTICIPI: guitat, guitada, guitats, guitades

INDICATIU PRESENT: guito, guites, guita, guitem, guiteu, guiten

INDICATIU IMPERFET: guitava, guitaves, guitava, guitàvem, guitàveu, guitaven

INDICATIU PASSAT: guití, guitares, guità, guitàrem, guitàreu, guitaren

INDICATIU FUTUR: guitaré, guitaràs, guitarà, guitarem, guitareu, guitaran

INDICATIU CONDICIONAL: guitaria, guitaries, guitaria, guitaríem, guitaríeu, guitarien

SUBJUNTIU PRESENT: guiti, guitis, guiti, guitem, guiteu, guitin

SUBJUNTIU IMPERFET: guités, guitessis, guités, guitéssim, guitéssiu, guitessin

IMPERATIU: guita, guiti, guitem, guiteu, guitin

->guitarra

■guitarra

[de l’àr. kītâra, íd., i aquest, del gr. kithára ‘cítara’; 1a FONT: 1389]

f 1 MÚS 1 Instrument musical de sis cordes pinçades, compost d’una caixa de ressonància en forma de vuit amb un mànec que té un claviller a l’extrem per a tesar les cordes.

2 aixafar la guitarra (a algú) fig Desbaratar-li els plans, propòsits, etc. Una visita inoportuna ens va aixafar la guitarra.

3 guitarra elèctrica Varietat de guitarra la sonoritat de la qual és obtinguda amplificant elèctricament les vibracions obtingudes de les cordes.

2 MAR Conjunt de petits llistons clavats a banda i banda de la botavara, emprats per a lligar-hi la vela quan és arriada.

3 p anal OFIC Nom de certes peces que tenen aproximadament la forma de la caixa d’una guitarra o d’un vuit.

->guitarrer

■guitarrer -a

[de guitarra]

m i f Persona que fa guitarres o en ven.

->guitarrista

■guitarrista

[de guitarra]

m i f MÚS Tocador de guitarra.

->guitarró

■guitarró

[de guitarra]

m MÚS Guitarra petita de quatre cordes.

->guitza

■guitza

[d’origen incert, potser der. del verb dial. guitzar ‘tirar guitzes’, germà de l’it. guizzare ‘moure’s amb brusquedat’, segurament mots de creació expressiva, possiblement relacionats amb l’it. squizzare i el seu equivalent cat. esquitxar; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 1 Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, ase, mul, etc.

2 Cop donat tirant una guitza.

2 fer la guitza (a algú) Molestar-lo, destorbar-lo de fer allò que vol fer, de reeixir, etc.

->guitzer

guitzer -a

adj dial Dit de la persona que fa la guitza.

->guiula

■guiula

Part. sil.: guiu_la

f ICT Donzella femella.

->guix

■guix

[del ll. gypsum, i aquest, del gr. gýpsos, íd., probablement a través de l’àr. ǧiṣṣ, ǧębs (cf. algeps), amb pronúncia ant. i dial. giṣṣ; 1a FONT: 1309]

m 1 MINERAL Sulfat de calci dihidratat, CaSO₄·2H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

2 CONSTR Material per a la construcció obtingut per calcinació del sulfat de calci dihidratat.

3 1 Escultura, objecte de guix.

2 Barreta de guix per a escriure a la pissarra.

3 p anal Sabó de sastre.

4 TERAP Embenat de guix.

4 guix de pintor FUST Pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.

->guixa

■guixa

[d’origen incert, podria ser preromà; 1a FONT: 1249]

f 1 BOT i AGR 1 Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lathyrus sativus), enfiladissa, de fulles en circell i amb dos folíols lanceolats i de llegums oblongs amb llavors comprimides.

2 Llavor de guixa.

3 guixa borda Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lathyrus annuus), enfiladissa, de fulles bifoliades, flors grogues i llavors rogenques.

2 mal de les guixes PAT Latirisme.

->guixada

■guixada

[de guixar²]

f 1 1 Acció de guixar;

2 l’efecte.

2 esp Ratlla, traç, etc., fet sense cap significació especial.

->guixaire

■guixaire

[de guix; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que fabrica guix o en ven.

2 CONSTR Persona que treballa el guix recobrint parets i sostres, o bé en un taller fent motllures o peces conformades.

->guixar¹

■guixar¹

[de guixa]

m AGR Camp de guixes.

->guixar²

■guixar²

[de guix]

v 1 intr 1 Marcar un traç sobre una superfície un tros de guix, grafit, carbó, etc. Aquest llapis guixa molt fluix.

2 p anal Aquesta ploma no guixa.

3 [usat generalment en frases negatives] fig Rutllar un afer, una persona, etc. Noi, això no guixa.

2 tr p ext Fer un traç o traços sobre una superfície amb un tros de guix, un llapis, una ploma, etc. El nen ha guixat tots els fulls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: guixar

GERUNDI: guixant

PARTICIPI: guixat, guixada, guixats, guixades

INDICATIU PRESENT: guixo, guixes, guixa, guixem, guixeu, guixen

INDICATIU IMPERFET: guixava, guixaves, guixava, guixàvem, guixàveu, guixaven

INDICATIU PASSAT: guixí, guixares, guixà, guixàrem, guixàreu, guixaren

INDICATIU FUTUR: guixaré, guixaràs, guixarà, guixarem, guixareu, guixaran

INDICATIU CONDICIONAL: guixaria, guixaries, guixaria, guixaríem, guixaríeu, guixarien

SUBJUNTIU PRESENT: guixi, guixis, guixi, guixem, guixeu, guixin

SUBJUNTIU IMPERFET: guixés, guixessis, guixés, guixéssim, guixéssiu, guixessin

IMPERATIU: guixa, guixi, guixem, guixeu, guixin

->guixenc

■guixenc -a

[de guix]

adj 1 Que té la natura del guix.

2 Semblant al guix.

3 Que conté guix.

->guixer

■guixer -a

[de guix; 1a FONT: 1670, DTo.]

1 adj Relatiu o pertanyent al guix.

2 m i f Guixaire.

3 f GEOL Pedrera de guix.

4 f TECNOL Forn de guix.

->guixera

■guixera

[de guixa]

f BOT i AGR guixa 1 1.

->guixerès

guixerès -esa

adj i m i f De Guixers (Solsonès).

->guixeria

■guixeria

Part. sil.: gui_xe_ri_a

[de guixer]

f 1 Obra decorativa feta amb guix i normalment aplicada al mur.

2 Lloc on hom cou guix o en ven.

->guixó

■guixó

[de guixa]

m BOT Planta herbàcia anual enfiladissa de la família de les papilionàcies (Lathyrus cicera), de fulles amb circell i amb un parell de folíols linears, de flors purpúries i de llavors brunes.

->guixolenc

guixolenc -a

adj i m i f De Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

->guixot

■guixot

[de guix; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 CONSTR Tros de guix arrencat d’una obra o que s’ha endurit abans d’aplicar-lo.

2 Gargot o guixada en un llibre, en una paret, etc., especialment el fet per una criatura. Fer guixots.

->guixoter

■guixoter -a

[de guixot]

m i f OFIC Persona que treballa en una guixera.

->gujarati

■gujarati

1 adj Relatiu o pertanyent a la regió del Gujarat i a la seva tradició cultural.

2 m LING Llengua indoària del grup occidental parlada a la regió del Gujarat i també pels parsis.

->gulag

gulag

[acrònim del rus Glavnoje Upravlenije LAGerej ‘Direcció General de Camps’]

m 1 Organisme de l’antiga Unió Soviètica encarregat fins l’any 1956 de l’administració dels camps de treball.

2 p ext Sistema de camps de concentració i de repressió de l’antiga Unió Soviètica.

->gular

gular

adj Relatiu o pertanyent a la gola. La bossa gular dels pelicans.

->gules

■gules

[del fr. gueule ‘gola’, ll. gula, íd.]

m HERÀLD Color vermell representat gràficament per un ratllat vertical.

->gúmena

■gúmena

[d’origen incert, segurament europeu; tenint en compte l’ant. egúmena, agúmena, probablement del gr. ēgouménē ‘corda que condueix’, del participi de ēgéomai ‘conduir’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f MAR Corda gruixuda emprada per a amarrar l’àncora i altres objectes pesants.

->gumia

■gumia

Part. sil.: gu_mi_a

[de l’àr. marroquí kummîya, íd., probablement der. de kumm ‘màniga’, perquè s’amagava dins la màniga; 1a FONT: 1487]

f ARM Daga llarga i encorbada usada pels moros.

->gunita

■gunita

[de l’angl. gunite, marca registrada]

f CONSTR i OBR PÚBL Formigó o morter constituït per aglomerants hidràulics.

->gunitar

■gunitar

[de gunita]

v tr CONSTR i OBR PÚBL Projectar gunita (sobre un parament que hom vol estabilitzar superficialment) mitjançant una mànega amb l’ajut d’aire comprimit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gunitar

GERUNDI: gunitant

PARTICIPI: gunitat, gunitada, gunitats, gunitades

INDICATIU PRESENT: gunito, gunites, gunita, gunitem, guniteu, guniten

INDICATIU IMPERFET: gunitava, gunitaves, gunitava, gunitàvem, gunitàveu, gunitaven

INDICATIU PASSAT: gunití, gunitares, gunità, gunitàrem, gunitàreu, gunitaren

INDICATIU FUTUR: gunitaré, gunitaràs, gunitarà, gunitarem, gunitareu, gunitaran

INDICATIU CONDICIONAL: gunitaria, gunitaries, gunitaria, gunitaríem, gunitaríeu, gunitarien

SUBJUNTIU PRESENT: guniti, gunitis, guniti, gunitem, guniteu, gunitin

SUBJUNTIU IMPERFET: gunités, gunitessis, gunités, gunitéssim, gunitéssiu, gunitessin

IMPERATIU: gunita, guniti, gunitem, guniteu, gunitin

->guppy

guppy

Part. sil.: gup_py

[del nom de R. J. L. Guppy]

m ICT Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes i de la família dels pecílids (Lebistes reticulatus), de gran variabilitat de color i forma de les aletes, molt conegut com a peix d’aquari.

->gupta

gupta

adj HIST Dit d’una dinastia índia que regnà aproximadament del 280 al 530 al nord de l’Índia.

->guqin

guqin^* [kùdʒín]

[xin ] m MÚS Qin.

->gur

■gur

m LING Grup de llengües de la branca nigerocongolesa anomenat també voltaic.

->gurbetà

gurbetà -ana

adj i m i f De Gurb (Osona).

->guri

guri

[deformació del cast. gura o gurapa, íd., i aquest, de l’àr. ġurâb ‘nau, galera’, per influència del val. guiri, nom que els carlins donaven als soldats liberals per abreujament del basc giristino ‘cristí, partidari de Maria Cristina’; 1a FONT: 1870]

m i f col·loq Guripa.

->gúrida

gúrida

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als gúrides.

2 m Membre de la dinastia iranianosunnita que governà (1148-1215) l’actual centre de l’Afganistan amb capital a Firoz Kuh.

->guripa

guripa

[variant de guri]

col·loq m i f 1 Guàrdia municipal.

2 Membre de la policia.

->gurmet

■gurmet

[del fr. gourmet ‘vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. grommet, dimin. de gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. ant. grom (actual groom) ‘cavallerís’]

m i f 1 Coneixedor, de gustos refinats, que sap distingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.

2 p ext Persona afeccionada a la bona cuina.

->guru

■guru

[del sànscrit guru ‘pesat, greu’, d’on ‘venerable’]

m HIND Mestre espiritual hindú.

->gusarapa

■gusarapa

[d’origen incert, segurament preromà, probablement bascoide, relacionat amb el basc usan i el cast. gusano ‘cuc’, que potser provenen d’una font comuna, *kusano; el cat. potser l’ha rebut del cast; 1a FONT: s. XIX]

1 f Fantasma, ésser nocturn imaginari amb què hom fa por a les criatures.

2 adj i m i f Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa o d’activitat.

->gusla

■gusla

[del fr. guzla, i aquest, del serbocroat guzlati ‘tocar un instrument de corda’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Instrument semblant a un violí, d’una sola corda de crin.

->guspira

■guspira

[possiblement de espira², amb influx de formes sinònimes dial. com gospilla, guespilla, de creació expressiva; 1a FONT: s. XV]

f 1 Espurna.

2 Centella.

3 ELECT Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, i entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.

->guspireig

■guspireig

Part. sil.: gus_pi_reig

[de guspirejar; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 Acció de guspirejar;

2 l’efecte.

->guspirejar

■guspirejar

[de guspira; 1a FONT: 1575, DPou.]

v intr 1 Desprendre guspires.

2 Espurnejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: guspirejar

GERUNDI: guspirejant

PARTICIPI: guspirejat, guspirejada, guspirejats, guspirejades

INDICATIU PRESENT: guspirejo, guspireges, guspireja, guspiregem, guspiregeu, guspiregen

INDICATIU IMPERFET: guspirejava, guspirejaves, guspirejava, guspirejàvem, guspirejàveu, guspirejaven

INDICATIU PASSAT: guspiregí, guspirejares, guspirejà, guspirejàrem, guspirejàreu, guspirejaren

INDICATIU FUTUR: guspirejaré, guspirejaràs, guspirejarà, guspirejarem, guspirejareu, guspirejaran

INDICATIU CONDICIONAL: guspirejaria, guspirejaries, guspirejaria, guspirejaríem, guspirejaríeu, guspirejarien

SUBJUNTIU PRESENT: guspiregi, guspiregis, guspiregi, guspiregem, guspiregeu, guspiregin

SUBJUNTIU IMPERFET: guspiregés, guspiregessis, guspiregés, guspiregéssim, guspiregéssiu, guspiregessin

IMPERATIU: guspireja, guspiregi, guspiregem, guspiregeu, guspiregin

->gussi

■gussi

[d’origen incert, podria relacionar-se -tot i que no és gaire segur- amb l’ant. bus ‘embarcació gran medieval, probablement de l’escandinau ant. buza, íd.; més aviat sembla manlleu del genovès guzzo en la forma plural guzzi; 1a FONT: s. XIX]

m CONSTR NAV Llagut petit, de vint pams.

->gust

■gust

[del ll. gŭstus ‘acció de tastar; sabor d’una cosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FISIOL Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.

2 Sabor. Aquest xarop té molt mal gust.

3 1 Sensació agradable que produeixen certs sabors. Menja amb un gust!

2 fig Plaer amb què hom fa alguna cosa o que hom troba en alguna cosa. Quan riu, riu de gust. Estudia amb gust. Trobar-se a gust en un indret. Feu-ho al vostre gust.

3 [usat en expressions de cortesia] Que vagi de gust! He tingut molt de gust a saludar-vos. Voleu donar-m’ho, si us plau? Amb molt de gust!

4 p ext Cosa no indispensable que causa un plaer. No ens falta res, però no podem permetre’ns cap gust.

5 p ext Preferència donada a certes coses, afecció. Sentir gust per una cosa.

6 1 Facultat de formular judicis estètics. Aquest edifici és de mal gust.

2 Manera especial (personal o col·lectiva) de sentir i de realitzar l’obra artística en una època determinada. El gust grec.

->gustació

■gustació

Part. sil.: gus_ta_ci_ó

[del ll. gustatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de gustar;

2 l’efecte.

->gustament

■gustament

[de gustar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Tast, gustació.

->gustar

■gustar

[del ll. gustare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Percebre el sabor d’alguna cosa. Menja distret, sense gustar el que menja.

2 fig Si no gustes les belleses del paisatge, com vols que t’agradi?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gustar

GERUNDI: gustant

PARTICIPI: gustat, gustada, gustats, gustades

INDICATIU PRESENT: gusto, gustes, gusta, gustem, gusteu, gusten

INDICATIU IMPERFET: gustava, gustaves, gustava, gustàvem, gustàveu, gustaven

INDICATIU PASSAT: gustí, gustares, gustà, gustàrem, gustàreu, gustaren

INDICATIU FUTUR: gustaré, gustaràs, gustarà, gustarem, gustareu, gustaran

INDICATIU CONDICIONAL: gustaria, gustaries, gustaria, gustaríem, gustaríeu, gustarien

SUBJUNTIU PRESENT: gusti, gustis, gusti, gustem, gusteu, gustin

SUBJUNTIU IMPERFET: gustés, gustessis, gustés, gustéssim, gustéssiu, gustessin

IMPERATIU: gusta, gusti, gustem, gusteu, gustin

->gustatiu

■gustatiu -iva

Part. sil.: gus_ta_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. gustatus, -a, -um, participi de gustare ‘gustar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent al sentit del gust.

->gustatori

■gustatori -òria

[de gustar]

adj Gustatiu.

->gustejar

■gustejar

v tr Assaborir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gustejar

GERUNDI: gustejant

PARTICIPI: gustejat, gustejada, gustejats, gustejades

INDICATIU PRESENT: gustejo, gusteges, gusteja, gustegem, gustegeu, gustegen

INDICATIU IMPERFET: gustejava, gustejaves, gustejava, gustejàvem, gustejàveu, gustejaven

INDICATIU PASSAT: gustegí, gustejares, gustejà, gustejàrem, gustejàreu, gustejaren

INDICATIU FUTUR: gustejaré, gustejaràs, gustejarà, gustejarem, gustejareu, gustejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gustejaria, gustejaries, gustejaria, gustejaríem, gustejaríeu, gustejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gustegi, gustegis, gustegi, gustegem, gustegeu, gustegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gustegés, gustegessis, gustegés, gustegéssim, gustegéssiu, gustegessin

IMPERATIU: gusteja, gustegi, gustegem, gustegeu, gustegin

->gustós

■gustós -osa

[de gust; 1a FONT: 1638]

adj 1 Saborós, plaent al gust. És un menjar molt gustós.

2 [usat adverbialment] Amb gust, de gust. Ho faré molt gustós.

->gustosament

■gustosament

[de gustós]

adv Amb gust, de gust.

->gutació

■gutació

Part. sil.: gu_ta_ci_ó

f FISIOL VEG Excreció d’aigua a través dels hidatodes.

->gutaperxa

■gutaperxa

[de l’angl. gutta-percha, íd., i aquest, del malai getah percha, comp. de getah ‘goma’ i percha, arbre que la produeix; 1a FONT: 1864, DLab.]

f QUÍM ORG Substància gomosa, semblant al cautxú, que s’obté de distintes espècies d’arbres de la família de les sapotàcies, com el palaqui.

->gutífer

gutífer -a

adj MINERAL Dit del mineral que es presenta en forma de llàgrimes.

->gutiferals

gutiferals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes herbàcies o llenyoses de flors pentàmeres, amb molts estams reunits en feixos.

2 sing Planta de l’ordre de les gutiferals.

->gutíferes

■gutíferes

f BOT 1 pl Família de gutiferals constituïda per plantes llenyoses o sufruticoses de fulles oposades, flors actinomorfes i de fruits en càpsula, drupa o baia.

2 sing Planta de la família de les gutíferes.

->gutural

■gutural

[formació culta analògica sobre la base del ll. gŭttur, -ŭris ‘gorja’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la gola o gargamella.

2 Produït a la gola.

3 FON En fonètica articulatòria, dit de totes les emissions succeïdes al paladar tou, com ara [k] o [g].

->guturalment

guturalment

[de gutural]

adv D’una manera gutural.

->guturo-

■guturo-

Forma prefixada del mot llatí guttur, gutturis, que significa ‘gorja’. Ex.: guturofonia, guturopalatal.

->gutxets

■gutxets

[der. de gutxo ‘porc’, per la comparació dels fruits amb porquets (localment la planta és anomenada també garrinets, baconets)]

m pl BOT Espina-xoca.

->gutxo

■gutxo

[d’origen incert, sembla nom imitatiu del terme usat per a cridar els porcs, emparentat amb el cast. cocho, íd.]

m 1 ICT Nom donat a diversos peixos teleostis de la família dels esquàlids, semblants als agullats, entre els quals hi ha el gutxo pròpiament dit (Centroscymnus coelolepis), el gutxo aspre (Centrophorus squamosus) i el gutxo brut (Centrophorus granulosus).

2 ZOOL Porc.

->guyanès

guyanès -esa

adj i m i f De la Guyana (estat d’Amèrica).

->guyot

guyot

[del nom del geògraf suís A. Guyot]

m GEOL Relleu submarí de forma troncocònica i origen volcànic, amb la part superior aplanada i a bastant de profunditat.

->guzheng

guzheng^* [kùtʃɛ́ŋ]

[xin ] m MÚS Zheng.

->Gy

Gy

símb FÍS ATÒM gray.