->crucificar

■crucificar

[del ll. crucifigĕre ‘crucificar’, amb substitució de l’element verbal figĕre ‘fixar’ pel popular cat. ficar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Clavar en creu, fer morir amb el suplici de la creu. Els romans crucificaren Jesucrist.

2 fig Turmentar, donar una extremada molèstia. No em crucifiqueu amb els vostres laments!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: crucificar

GERUNDI: crucificant

PARTICIPI: crucificat, crucificada, crucificats, crucificades

INDICATIU PRESENT: crucifico, crucifiques, crucifica, crucifiquem, crucifiqueu, crucifiquen

INDICATIU IMPERFET: crucificava, crucificaves, crucificava, crucificàvem, crucificàveu, crucificaven

INDICATIU PASSAT: crucifiquí, crucificares, crucificà, crucificàrem, crucificàreu, crucificaren

INDICATIU FUTUR: crucificaré, crucificaràs, crucificarà, crucificarem, crucificareu, crucificaran

INDICATIU CONDICIONAL: crucificaria, crucificaries, crucificaria, crucificaríem, crucificaríeu, crucificarien

SUBJUNTIU PRESENT: crucifiqui, crucifiquis, crucifiqui, crucifiquem, crucifiqueu, crucifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: crucifiqués, crucifiquessis, crucifiqués, crucifiquéssim, crucifiquéssiu, crucifiquessin

IMPERATIU: crucifica, crucifiqui, crucifiquem, crucifiqueu, crucifiquin

->crucifix

■crucifix

[del ll. crucifixus, -a, -um, participi del ll. crucifigĕre ‘clavar en creu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 CRIST i ART Imatge, pictòrica o escultòrica, del Crist clavat a la creu.

2 esp Santcrist.

->crucifixió

■crucifixió

Part. sil.: cru_ci_fi_xi_ó

[del ll. crucifixio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de crucificar;

2 l’efecte.

2 HIST DR En certs pobles de l’antiguitat, forma d’aplicar la pena capital consistent a fer morir el condemnat amb el suplici de la creu.

3 CRIST i ART Figuració artística de la crucifixió de Crist o d’algun sant.

->cruciforme

■cruciforme

[de cruci- i -forme]

adj Que té forma de creu.

->cruditat

■cruditat

[del ll. crudĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de cru.

->cruejar

■cruejar

Part. sil.: cru_e_jar

[de cru]

v intr Ésser mig cru, no ben cuit. Un tall que crueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cruejar

GERUNDI: cruejant

PARTICIPI: cruejat, cruejada, cruejats, cruejades

INDICATIU PRESENT: cruejo, crueges, crueja, cruegem, cruegeu, cruegen

INDICATIU IMPERFET: cruejava, cruejaves, cruejava, cruejàvem, cruejàveu, cruejaven

INDICATIU PASSAT: cruegí, cruejares, cruejà, cruejàrem, cruejàreu, cruejaren

INDICATIU FUTUR: cruejaré, cruejaràs, cruejarà, cruejarem, cruejareu, cruejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cruejaria, cruejaries, cruejaria, cruejaríem, cruejaríeu, cruejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cruegi, cruegis, cruegi, cruegem, cruegeu, cruegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cruegés, cruegessis, cruegés, cruegéssim, cruegéssiu, cruegessin

IMPERATIU: crueja, cruegi, cruegem, cruegeu, cruegin

->cruel

■cruel

Part. sil.: cru_el

[del ll. crūdēlis, íd., der. de crudus ‘cru’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que es complau a fer sofrir. Un home cruel.

2 Que fa sofrir. Paraules cruels.

->cruela

■cruela

Part. sil.: cru_e_la

f BOT Cualbra.

->cruelda

cruelda

Part. sil.: cru_el_da

f BOT Cualbra.

->cruelment

■cruelment

Part. sil.: cru_el_ment

[de cruel]

adv D’una manera cruel, amb crueltat.

->crueltat

■crueltat

Part. sil.: cru_el_tat

[de cruel; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de cruel. La crueltat del príncep. La crueltat de les seves paraules.

2 Acte propi d’una persona cruel.

->cruenc

■cruenc -a

Part. sil.: cru_enc

[de cru]

adj Que crueja; grenyal.

->cruent

■cruent -a

Part. sil.: cru_ent

[del ll. cruentus, -a, -um ‘sagnant’, der. de cruor, -ōris ‘sang vessada’; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Fet amb vessament de sang. Un sacrifici cruent.

->cruentament

■cruentament

Part. sil.: cru_en_ta_ment

[de cruent]

adv Amb vessament de sang.

->cruesa

■cruesa

Part. sil.: cru_e_sa

[de cru; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Qualitat de cru.

2 MED Pirosi.

->crugia

■crugia

Part. sil.: cru_gi_a

[del cast. crujía, íd. (v. cossia); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 CONSTR Espai comprès entre dos murs de càrrega.

2 CONSTR NAV Cossia.

->crui

■crui

Part. sil.: crui

[de cruiar]

m Clivella.

->cruia

■cruia

Part. sil.: cru_ia

f dial Broc d’una llumenera. Llum de cruia.

->cruiar

■cruiar

Part. sil.: cru_iar

[probable alteració de crivellar (*crevillar, *crovillar, *croillar, cruiar)]

v dial 1 tr Clivellar. La sequera ha cruiat la terra.

2 intr Clivellar-se. El ciment ha cruiat.

->cruïlla

■cruïlla

Part. sil.: cru_ï_lla

[del ll. vg. *crucīcŭla, dimin. de crux, crucis ‘creu’]

f Lloc on s’encreuen dos camins o més.

->cruïllada

■cruïllada

Part. sil.: cru_ï_lla_da

[de cruïlla; 1a FONT: 1128]

f Cruïlla.

->cruïller

cruïller

Part. sil.: cru_ï_ller

m NÀUT i HIST A les galeres, remador dels bancs de proa, especialment els primers de cadascun dels bancs.

->cruix

■cruix

Part. sil.: cruix

[de cruixir]

m Cruixit.

->cruixent

■cruixent

Part. sil.: crui_xent

[de cruixir]

1 adj Que cruix. Rosegava una cotna cruixent.

2 m VITIC 1 Varietat de vinya que produeix un raïm de gra negre molt dur.

2 Raïm de vinya cruixent.

->cruixidell

■cruixidell

Part. sil.: crui_xi_dell

[de cruixir; 1a FONT: c. 1600]

m ORNIT 1 Moixó de la família dels fringíl·lids (Emberiza calandra), de bec curt i gruixut i de complexió robusta, amb un cant que recorda la cruixidera d’un feix de claus.

2 cruixidell petit Moixó de la família dels fringíl·lids (Emberiza pusilla), semblant al cruixidell, però més petit, amb el ventre blanquinós i el cap rogenc.

->cruixidera

■cruixidera

Part. sil.: crui_xi_de_ra

[de cruixir; 1a FONT: 1848]

f Soroll d’una cosa o de diverses coses que cruixen.

->cruixidor

■cruixidor -a

Part. sil.: crui_xi_dor

[de cruixir]

1 adj Que cruix, que produeix cruiximent. Un treball cruixidor.

2 m ORNIT Cruixidell.

->cruixillada

cruixillada

Part. sil.: crui_xi_lla_da

[d’origen incert, potser podria tractar-se d’un comp. de cruixir i illada, per l’ús que podien fer d’aquesta herba contra el dolor o “cruiximent" d’illada]

f BOT Foixarda.

->cruiximent

■cruiximent

Part. sil.: crui_xi_ment

[de cruixir]

m Estat del qui està cruixit. Cruiximent d’ossos.

->cruixir

■cruixir

Part. sil.: crui_xir

[d’origen incert, probablement onomatopeic; 1a FONT: s. XIII]

[pr ind sing 2 cruixes] v 1 intr 1 Fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en manejar-la. M’agrada que el pa cruixi.

2 Fer un cos un soroll pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. La fusta cruixia de nit.

3 Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix.

2 tr fig Capolar, fatigar, fortament (el cos). Aquella cursa el va cruixir. He treballat deu hores seguides: estic cruixit!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cruixir

GERUNDI: cruixint

PARTICIPI: cruixit, cruixida, cruixits, cruixides

INDICATIU PRESENT: cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen

INDICATIU IMPERFET: cruixia, cruixies, cruixia, cruixíem, cruixíeu, cruixien

INDICATIU PASSAT: cruixí, cruixires, cruixí, cruixírem, cruixíreu, cruixiren

INDICATIU FUTUR: cruixiré, cruixiràs, cruixirà, cruixirem, cruixireu, cruixiran

INDICATIU CONDICIONAL: cruixiria, cruixiries, cruixiria, cruixiríem, cruixiríeu, cruixirien

SUBJUNTIU PRESENT: cruixi, cruixis, cruixi, cruixim, cruixiu, cruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cruixís, cruixissis, cruixís, cruixíssim, cruixíssiu, cruixissin

IMPERATIU: cruix, cruixi, cruixim, cruixiu, cruixin

->cruixit

■cruixit

Part. sil.: crui_xit

[de cruixir; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m Soroll d’una cosa que cruix.

->cruor

■cruor

Part. sil.: cru_or

[de cru]

f Cruesa.

->crúor

■crúor

Part. sil.: crú_or

[cultisme, del ll. cruor, -ōris ‘sang vessada’]

m Part presa de la sang coagulada.

->cruorina

■cruorina

Part. sil.: cru_o_ri_na

[del ll. cruor i -ina*]

f Matèria colorant de la sang.

->crup

■crup

[del fr. croup, i aquest, de l’angl. croup, íd., der. de l’angl. ant. to croup ‘cridar amb veu ronca’]

m PAT Malaltia de la laringe o de la tràquea caracteritzada per una tos ronca i per la producció de falses membranes.

->crupal

■crupal

[de crup]

adj Relatiu o pertanyent al crup.

->crupier

■crupier

Part. sil.: cru_pi_er

[del fr. croupier ‘cavaller que munta a la gropa’ i, metafòricament, ‘soci d’un jugador’ i ‘empleat d’una casa de joc’, der. de croupe ‘gropa’ (v. gropa)]

m i f En una casa de joc, l’empleat que mena el joc pel compte de l’amo de l’establiment.

->crupó

■crupó

m ADOB Peça de la sola després de suprimir-ne o separar-ne els trossos corresponents.

->crural

■crural

[del ll. cruralis ‘referent a la cama’, der. de crus, cruris ‘cama’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT Relatiu o pertanyent a la cuixa. Artèria crural.

->cruspir

■cruspir

[d’origen incert, probablement de formació expressiva, potser també amb influx de cruixir, en el sentit ant. i dialectal de ‘triturar’, i de urpir ‘arrabassar amb una urpada’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v col·loq 1 tr abs Menjar voraçment. Com cruspeix, aquest paio!

2 [amb complement determinat] pron Ja t’has cruspit tots els caramels?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cruspir

GERUNDI: cruspint

PARTICIPI: cruspit, cruspida, cruspits, cruspides

INDICATIU PRESENT: cruspeixo, cruspeixes, cruspeix, cruspim, cruspiu, cruspeixen

INDICATIU IMPERFET: cruspia, cruspies, cruspia, cruspíem, cruspíeu, cruspien

INDICATIU PASSAT: cruspí, cruspires, cruspí, cruspírem, cruspíreu, cruspiren

INDICATIU FUTUR: cruspiré, cruspiràs, cruspirà, cruspirem, cruspireu, cruspiran

INDICATIU CONDICIONAL: cruspiria, cruspiries, cruspiria, cruspiríem, cruspiríeu, cruspirien

SUBJUNTIU PRESENT: cruspeixi, cruspeixis, cruspeixi, cruspim, cruspiu, cruspeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: cruspís, cruspissis, cruspís, cruspíssim, cruspíssiu, cruspissin

IMPERATIU: cruspeix, cruspeixi, cruspim, cruspiu, cruspeixin

->crustaci

■crustaci -àcia

[cultisme, del ll. crusta ‘crosta, closca’]

1 adj Revestit de crosta.

2 m ZOOL 1 pl Classe d’artròpodes mandibulats proveïts d’apèndixs i d’una cutícula quitinosa sovint impregnada de sals càlciques, que comprèn dos grups: els entomostracis i els malacostracis.

2 sing Artròpode de la classe dels crustacis.

3 adj BOT Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat.

->cruzado

■cruzado

[del port. cruzado, íd., participi de cruzar ‘creuar’]

m ECON Antiga unitat monetària del Brasil, substituïda pel real.

->cruzeiro

■cruzeiro

Part. sil.: cru_zei_ro

[del port. cruzeiro ‘gran creu’]

m ECON Antiga unitat monetària del Brasil, substituïda pel cruzado i, modernament, pel real.

->Cs

Cs

símb QUÍM INORG cesi¹.

->c/s

c/s

símb FÍS cicle per segon.

->csi

csi

f Nom de la catorzena lletra de l’alfabet grec [ξ Ξ].

->ct.

ct.

abrev ECON cèntim 1.

->cte. ct.

cte. ct.

abrev DR MERC compte corrent bancari.

->cten-

cten-

Forma prefixada del mot grec kteís, ktenós, que significa ‘pinta’. Ex.: ctenoide.

->ctenidi

■ctenidi

m ANAT ANIM Brànquia pròpia dels mol·luscs.

->cteno-

■cteno-

Forma prefixada del mot grec kteís, ktenós, que significa ‘pinta’. Ex.: ctenòfors.

->ctenòfors

■ctenòfors

m ZOOL 1 pl Embrancament de metazous celenterats marins molt afins als cnidaris, de cos ovoïdal o esfèric amb només dos plans de simetria i que es mouen mitjançant la vibració de flagels externs, que comprèn dos ordres: els tentaculats o microfaringis i els no tentaculats o nudictenis.

2 sing Metazou de l’embrancament dels ctenòfors.

->ctenoide

■ctenoide

Part. sil.: cte_noi_de

adj ANAT ANIM Dit del tipus d’escata dels peixos ossis molt evolucionats, més o menys quadrangular i amb denticles molt fins al marge, que donen certa aspror o adherència a la pell.

->ctònic

ctònic -a

adj MIT Dit de les divinitats el culte de les quals estava lligat a la vida terrestre o subterrània.

->ctra.

ctra.

abrev carretera 1.

->cu

■cu

[pl cus] f Nom de la lletra q Q.

->Cu

Cu

símb QUÍM INORG coure¹ 1.

->cua

■cua

Part. sil.: cu_a

[del ll. vg. cōda, ll. cl. cauda, íd., cat. ant. i dial. coa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ANAT ANIM Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals.

2 ANAT ANIM Aleta caudal.

3 ANAT ANIM Conjunt de plomes rígides inserides al carpó.

4 TÈXT Llana de la pitjor qualitat procedent de la cua de l’ovella.

5 amb la cua entre cames (o entre les cames) fig Sense haver aconseguit res del que hom es proposava; escorregut.

6 cua de cavall ANAT ANIM Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.

7 ésser més curt que una cua de conill fig Tenir poca intel·ligència, ésser molt curt.

8 girar cua Girar l’esquena per anar-se’n.

9 girar cua fig Desdir-se.

10 remenar la cua Exhibir-se per figurar.

11 tenir cua (o la cua) de palla Donar-se algú per al·ludit davant una imputació que no li és feta directament.

2 p anal 1 Apèndix, part d’una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d’un animal. La cua d’un vestit. La cua d’una j. La cua d’un estel, d’una grua. Piano de cua.

2 Filera de persones, d’animals, de coses posades l’una darrere l’altra, especialment de persones que esperen llur torn. Hi ha una cua de cinc-cents cotxes. Posar-se a la cua. Fer cua.

3 Trena.

4 ASTR Rastre de llum difusa que per reflexió del Sol surt d’un cometa.

5 BOT Peduncle d’un fruit.

6 JOCS Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades gaire brusques.

7 cua de cavall (o simplement cua) Cabellera lligada.

8 cua de l’ull Angle extern de l’ull.

9 cua de peix OFIC Enclusa petita emprada pels llauners.

10 cua de porc TÈXT Peça de filferro, de porcellana o de vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull.

11 cua de rata MAR Teixit i entrefilat que hom fa amb la punta d’un cap gruixut perquè no es desfili.

12 cua de rata OFIC Llima molt prima de secció circular.

13 cua de rata TÈXT Barreta metàl·lica fixada en un dels muntants de les taules del teler mecànic que amb el moviment de vaivé comunica moviment al mecanisme del collador.

14 cua d’oreneta (o d’oronella, o de milà) FUST Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal; anomenada també cudornella.

15 mirar de cua d’ull Mirar amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat.

16 mirar (algú) de cua d’ull fig i Tenir-li prevenció, malvolença.

3 1 Part posterior o final d’una cosa, d’un conjunt, per oposició a cap, a principi. Jo anava a la cua de l’acompanyament. A la classe sempre va a la cua.

2 AERON Conjunt de plans estabilitzadors i de control a l’extrem posterior d’un avió.

3 CIN i FOTOG Cadascuna de les parts inicial i final d’una pel·lícula.

4 INFORM Llista en què l’accés a les dades es fa pel mateix ordre d’inserció.

5 OFIC Part del ferro d’un martell oposada a la cabota.

6 esp TÀCT Rereguarda d’un conjunt de gent armada. La cua d’una columna en marxa.

7 portar (o deixar) cua Tenir conseqüències.

4 cua de ca BOT Planta herbàcia de la família de les gramínies (Lagurus ovatus), de fulles lanceolades, curtes, i d’inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.

5 cua de cavall BOT Gènere de plantes de la família de les equisetàcies (Equisetum sp), amb branques verticil·lades, de fulles petites poc o molt concrescents i de flors constituïdes per esporofil·les peltats.

6 cua de cavall BOT Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita rubescens), de capell grisós o brunenc i de cama napiforme, gruixuda, amb volva poc visible.

7 cua de gat BOT Mata de la família de les labiades (Sideritis angustifolia), de fulles sèssils estretament lanceolades i de flors grogues.

8 cua de guilla BOT 1 Planta herbàcia de la família de les gramínies (Bromus mollis), d’espigues dretes i espiguetes pubescents, com les tiges, les fulles i els peduncles.

2 Panís.

9 cua de guineu BOT Herba anual de la família de les gramínies (Alopecurus myosuroides), de tija dreta, de fulles linears i d’espiga cilíndrica allargada.

10 cua de rata BOT 1 Herba perenne de la família de les gramínies (Phleum pratense), amb rizoma cespitós, tija prima i dreta i espiga cilíndrica.

2 Pelosa.

11 cua de rata ICT Peix de l’ordre dels macruriformes i de la família dels macrúrids (Hymenocephalus italicus), de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que fa uns 17 cm de llargada.

12 cua d’ermini HERÀLD Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres blens o de cinc.

13 cua d’oreneta BOT Sagitària.

14 cua forcada ENTOM Eruga dels lepidòpters notodòntids del gènere Dicranura.

->cuaample

■cuaample -a

Part. sil.: cu_a_am_ple

[de cua i ample]

adj Que té la cua ampla.

->cuabarrat

■cuabarrat -ada

Part. sil.: cu_a_bar_rat

[de cua i barrat]

adj Que té ratlles formant barres a la cua.

->cuablanc

■cuablanc -a

Part. sil.: cu_a_blanc

[de cua i blanc]

1 adj Que té la cua blanca.

2 m ORNIT Merla de cua blanca.

->cuacurt

■cuacurt -a

Part. sil.: cu_a_curt

[de cua i curt]

adj Que té la cua curta.

->cuada

■cuada

Part. sil.: cu_a_da

[de cua]

f 1 Fet de moure un animal la cua cap a l’un costat o cap a l’altre.

2 Cop donat amb la cua.

->cuadret

■cuadret -a

Part. sil.: cu_a_dret

[de cua i dret²]

adj 1 Amb la cua dreta.

2 anar cuadret fig Anar satisfet, confiat de si mateix.

->cuaenlairat

■cuaenlairat

Part. sil.: cu_a_en_lai_rat

[de cua i enlairat]

m ORNIT Moixó de la família dels muscicàpids (Cercotrichas galactotes), vagament similar al tord, de cua molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós amb taques blanques i negres.

->cuafí

■cuafí -ina

Part. sil.: cu_a_fí

[de cua i fi³]

adj Que té la cua prima.

->cuaforcat

■cuaforcat -ada

Part. sil.: cu_a_for_cat

[de cua i forcat]

adj Que té la cua partida com una forca.

->cuagra

■cuagra

Part. sil.: cu_a_gra

[alteració de cualba]

f BOT Cualbra.

->cualba

cualba

Part. sil.: cu_al_ba

[de cua i alb]

f BOT Cualbra.

->cualbra

■cualbra

Part. sil.: cu_al_bra

[alteració de cualba]

f BOT Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies (Russula sp), de capell convex o poc o molt aplatat, comunament virolat, i de cama blanca o d’una tonalitat clara, com la cualbra abellera (o cualbra pudent) (R. foetens), la cualbra brunenca (R. integra), la cualbra de sang de bou (o cualbra vermella) (R. lepida), la cualbra groga (o llora retgera), la cualbra llora (o llora aspra), la cualbra morada (R. drimeia o R. sardonia), la cualbra negra (R. densifolia), que s’ennegreix en badar-se, lacualbra pebrosa (R. queletii), la cualbra purpúria (R. krombholzii o R. atropurpurea), la cualbra sanguínia (o marieta o puagra vermella) i la cualbra torulosa (R. torulosa).

->cuallarg

■cuallarg -a

Part. sil.: cu_a_llarg

[de cua i llarg]

1 adj Que té la cua llarga.

2 m ORNIT Mallerenga de cua llarga.

->cuanegre

■cuanegre -a

Part. sil.: cu_a_ne_gre

[de cua i negre]

adj Que té la cua negra.

->cuapunxegut

■cuapunxegut -uda

Part. sil.: cu_a_pun_xe_gut

[de cua i punxegut]

adj Que té la cua punxeguda.

->cua-rogenc

■cua-rogenc -a

Part. sil.: cu_a-ro_genc

[de cua i rogenc]

adj Que té la cua rogenca.

->cua-roig

■cua-roig -roja

Part. sil.: cu_a-roig

[de cua i roig]

1 adj Que té la cua roja.

2 m ICT Barb de muntanya.

3 f ORNIT Cotxa cua-roja.

4 f METEOR Llampó.

->cua-rutllat

■cua-rutllat -ada

Part. sil.: cu_a-rut_llat

[de cua i rutllat; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Amb la cua encorbada cap amunt.

->cuat

■cuat -ada

Part. sil.: cu_at

[de cua]

adj Que té cua.

->cub

■cub

Hom.: cup

[del ll. cubus, íd.; 1a FONT: 1045]

m 1 GEOM Políedre regular format per sis cares quadrades.

2 ARIT Tercera potència d’un nombre.

3 RELL Arbre del tambor d’un rellotge.

->cubà

■cubà -ana

Hom.: covar

adj i m i f De Cuba (estat d’Amèrica).

->cubada

■cubada

Hom.: covada

[de cup]

f Contingut d’un cup.

->cubalibre

cubalibre^* [kùßalíßɾe]

[cast ] m ALIM Beguda alcohòlica composta de ginebra o rom i refresc de cola.

->cubanita

cubanita

f MINERAL Sulfur doble de coure i de ferro, CuFe₂S₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->cubeba

■cubeba

f BOT i FARM 1 Liana dioica de la família de les piperàcies (Piper cubeba), de fulles glabres, ovalades i acuminades, conreada pels fruits.

2 Fruit bacciforme oficinal de la cubeba.

->cubell

■cubell

[de cup; 1a FONT: 1018]

m 1 1 Recipient rodó de fusta, de zenc, de plàstic, etc., més estret de baix que de dalt.

2 cubell de les escombraries Recipient cilíndric i alt on hom posa les escombraries que ha de recollir l’escombriaire.

2 VITIC Clot petit situat al costat del cup on passa el vi separat de la brisa.

->cubella

■cubella

[de cup]

f 1 Cup petit.

2 VITIC Recipient situat al punt més baix del sòl del cup i dins el qual va a parar el vi per un forat i una aixeta.

3 OLEÏC Recipient de pedra on entra l’oli que surt de la premsa.

->cubellada

■cubellada

f Contingut d’un cubell.

->cubellenc

cubellenc -a

adj i m i f De Cubelles (Garraf).

->cubellès

cubellès -esa

adj i m i f De Cubells (Noguera).

->cubeta

■cubeta

[de cup]

f 1 FOTOG Recipient, generalment rectangular i poc profund, de materials resistents als àcids, utilitzat en els processos fotogràfics (revelatge, rentament i fixatge).

2 Vas petit, ple de mercuri, on va ficat l’extrem inferior, obert, del tub d’un baròmetre.

3 GEOL Forma de relleu que correspon a una depressió rectangular, de poc fons i proporcionat a les seves mides, el drenatge de la qual no surt a l’exterior o bé ho fa en condicions molt difícils.

->cúbic

■cúbic -a

[del ll. cubĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al cub.

2 Que té forma de cub. Un recipient cúbic i un de cilíndric. Una peça cúbica.

3 De tercer grau. Equació cúbica.

4 D’índex 3. Arrel cúbica.

5 sistema cúbic CRISTAL·L Sistema cristal·lí, conegut també per sistema regular, format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors.

->cubicació

■cubicació

Part. sil.: cu_bi_ca_ci_ó

[de cubicar; 1a FONT: c. 1880]

f 1 1 Acció de cubicar;

2 l’efecte.

2 TECNOL Avaluació d’una tallada de fusta al bosc.

->cubicar

■cubicar

[de cúbic]

v tr 1 Elevar (un nombre) al cub.

2 Determinar el volum d’un cos en funció de les seves dimensions. Cubicar un trabuc. Quant cubica, aquest microones?

3 MOT Tenir una determinada cilindrada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cubicar

GERUNDI: cubicant

PARTICIPI: cubicat, cubicada, cubicats, cubicades

INDICATIU PRESENT: cubico, cubiques, cubica, cubiquem, cubiqueu, cubiquen

INDICATIU IMPERFET: cubicava, cubicaves, cubicava, cubicàvem, cubicàveu, cubicaven

INDICATIU PASSAT: cubiquí, cubicares, cubicà, cubicàrem, cubicàreu, cubicaren

INDICATIU FUTUR: cubicaré, cubicaràs, cubicarà, cubicarem, cubicareu, cubicaran

INDICATIU CONDICIONAL: cubicaria, cubicaries, cubicaria, cubicaríem, cubicaríeu, cubicarien

SUBJUNTIU PRESENT: cubiqui, cubiquis, cubiqui, cubiquem, cubiqueu, cubiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cubiqués, cubiquessis, cubiqués, cubiquéssim, cubiquéssiu, cubiquessin

IMPERATIU: cubica, cubiqui, cubiquem, cubiqueu, cubiquin

->cubicatge

■cubicatge

[de cubicar]

m MOT Cilindrada.

->cubicle

cubicle

[del ll. cubicŭlum ‘dormitori’]

m 1 1 Cambra petita.

2 ARQUEOL Cadascuna de les habitacions d’una casa romana construïdes entorn de l’atri, generalment usades com a dormitori.

2 RAM Compartiment individual d’una granja d’estabulació lliure, obert per un costat i preparat perquè les vaques hi puguin entrar a descansar quan vulguin.

->cubiculari

■cubiculari

[del ll. cubiculārĭus, íd., der. de cubicŭlum ‘dormitori’]

m HIST 1 A l’imperi Romà, serf o llibert adscrit a les cambres de dormir (dites cubicula) dels membres secundaris de la família.

2 Al regne visigòtic, oficial subaltern al servei de les cambres reials.

3 A la cort papal, cambrer del papa o d’altres prelats adscrits a oficis particulars.

4 Als grans monestirs, el qui s’encarregava del parament de les habitacions, funció que sovint exercia el cambrer.

->cubiculum

cubiculum^* [kußíkulum]

[llat ] m ARQUEOL Cubicle.

->cubilet

■cubilet

[del cast. cubilete, del fr. gobelet ‘mena de got’, d’origen gal]

m TÈXT Peça fixa en forma de campana que en algunes màquines de filar, contínues o de retòrcer, fa de guiafils en cadascuna de les pues.

->cubill

■cubill

m BOT Ballarida.

->cubillet

cubillet

m TÈXT Cubilet.

->cubilot

■cubilot

m METAL·L Forn cilíndric, semblant a l’alt forn, de funcionament discontinu.

->cubisme

■cubisme

[de cub]

m ART Moviment artístic desenvolupat principalment al començament del segle XX, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.

->cubista

■cubista

[de cub]

1 adj Relatiu o pertanyent al cubisme.

2 m i f Partidari del cubisme.

->cúbit

■cúbit

[del ll. cŭbĭtus, íd.]

m ANAT ANIM Os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.

->cubital

■cubital

[del ll. cubitalis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’avantbraç.

2 ENTOM Dit de la nervació de les ales membranoses dels insectes situada després de la radial.

->cubito-

■cubito-

ANAT ANIM Forma prefixada del mot llatí cŭbĭtus, que significa ‘cúbit’. Ex.: cubitoanterior, cubitocarpià.

->cubo-

■cubo-

ANAT ANIM Forma prefixada que indica connexió amb el cuboide. Ex.: cubocalcani.

->cuboïdal

■cuboïdal

Part. sil.: cu_bo_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’os cuboide.

->cuboide

■cuboide

Part. sil.: cu_boi_de

[de cub i -oide]

1 adj Que té aproximadament la forma d’un cub.

2 m ANAT ANIM Os curt situat a la part externa de la segona fila del tars.

3 m GEOM Paral·lelepípede rectangular.

->cubomeduses

cubomeduses

f ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris escifozous integrat per meduses amb l’ombrel·la en forma de cub.

2 sing Medusa de l’ordre de les cubomeduses.

->cubooctàedre

■cubooctàedre [o cubooctaedre]

Part. sil.: cu_bo_oc_tà_e_dre, cu_bo_oc_ta_e_dre

[de cub i octàedre]

m GEOM Cos que resulta de tallar els vuit angles sòlids d’un cub de manera que en resulta un políedre que té vuit cares que són triangles equilàters i sis cares quadrades.

->cuc

■cuc

[d’origen expressiu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ZOOL Nom aplicat a un gran nombre d’animals invertebrats amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i sovint segmentat.

2 ZOOL 1 Nom amb què hom designa un gran nombre d’animals invertebrats, celomats no artròpodes, que actualment són repartits en diversos tàxons.

2 arrossegar-se com un cuc fig Comportar-se algú d’una manera abjectament servil.

3 cuc de flor Espirògraf.

4 cuc del nord Nereis.

5 cuc dels infants Oxiür.

6 cuc dels minaires Ancilòstom.

7 cuc de Medina Filària de Medina.

8 cuc de sang Eunice.

9 cuc de terra Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els dels gèneres Allolobophora, Eisenia, Lumbricus, Megascolides i Pheretina.

10 cuc emplomallat Sabel·la.

11 cuc intestinal Qualsevol cuc que habita en l’intestí humà, en particular l’ascàride i l’oxiür.

12 cuc solitari Tènia.

13 fer cucs Expel·lir els cucs intestinals amb l’excrement.

14 matar (o trencar) el cuc fig Menjar o beure una mica en dejú o fora d’àpats per fer passar la gana.

15 tenir cucs Patir les molèsties patològiques produïdes pels cucs intestinals.

16 tenir cucs fig Tenir por del resultat d’alguna cosa.

3 ENTOM 1 Nom que hom dóna a un gran nombre de larves d’insectes en la fase d’eruga.

2 cuc blanc Larva de diferents coleòpters copròfags, en particular les del gènere Melolontha.

3 cuc de cua de rata Larva o eruga del dípter Eristalis.

4 cuc de farina Eruga del coleòpter Tenebrio molitor.

5 cuc de la col Eruga del lepidòpter Pieris brassicae (papallona de la col).

6 cuc del blat Eruga del lepidòpter Tinea granella, anomenada també falsa tinya.

7 cuc de les cireres Larva del dípter Rhagoletis cerasi.

8 cuc de les pomes (o de les peres) Eruga del lepidòpter Carpocapsa pomonella.

9 cuc de l’oliva Eruga del dípter Dacus oleae (mosca de l’olivera).

10 cuc del presseguer Mosca de la fruita.

11 cuc del raïm Eruga del lepidòpter Conchylis ambiguella.

12 cuc de seda Eruga del lepidòpter Bombyx morio (papallona de la seda).

13 cuc filferro Eruga del lepidòpter Agriotis lineatus i d’altres.

14 cuc grisós Eruga del lepidòpter Agriotis segetis.

15 cuc rosat Eruga del lepidòpter Platyedra gossypiella.

16 cuc verd Piral de la vinya.

4 INFORM Programa que s’infiltra en una xarxa informàtica, s’hi reprodueix i es propaga als sistemes que hi estan connectats amb l’objectiu d’alterar-los o de destruir-los.

5 TÈXT Molla d’espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles després d’haver estat accionades pel cartó del dibuix.

->cuca

■cuca

[de cuc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ZOOL Nom que hom dóna a un gran nombre de bestioles pertanyents principalment al grup dels artròpodes.

2 cuca de l’alfals ENTOM Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels crisomèlids (Colaspidema atrum), de cos negre, d’antenes grogues i amb els extrems de les potes rogencs.

3 cuca del clavell ENTOM Eruga dels lepidòpters tortrícids Cacoecimorpha pronubana i Epichoristodes acerbella.

4 cuca de llum ENTOM Insecte coleòpter de la família dels lampírids (Lampyris noctiluca), de formes allargades, que emet una fosforescència d’un to verd brillant.

5 cuca de roca ENTOM Cuquet que els pescadors empren com a esquer.

6 cuca molla ENTOM Nom comú de diverses espècies d’insectes dictiòpters de la família dels blàtids, de cos oval i aplanat i ales sovint rudimentàries.

7 cuca verinosa ENTOM Nom comú dels insectes coleòpters del gènere Meloë.

2 col·loq Penis.

3 col·loq Pesseta.

4 cuca de forat fig Persona tímida, retreta.

5 morta la cuca, mort el verí fig Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte.

->cucada

■cucada

[de cuc; 1a FONT: c. 1900, DBal.]

f PESC Esquer fet amb cucs de terra.

->cucala

■cucala

[d’origen incert, segurament preromà (*kaukala, koukala) i amb possible base onomatopeica; 1a FONT: 1310]

f ORNIT Cornella.

->cucanya

■cucanya

[de l’it. cuccagna, d’origen incert, segurament de formació expressiva; 1a FONT: c. 1800]

f 1 1 Pal llarg, llis i ensabonat, en posició vertical o horitzontal, pel qual cal enfilar-se o caminar per tal d’agafar com a premi un objecte lligat en un dels extrems.

2 JOCS i ESPECT Exercici que consisteix a enfilar-se o caminar per la cucanya.

3 jocs de cucanya p ext JOCS Nom genèric donat als jocs populars infantils, entre els quals hi ha el joc de trencar l’olla, el cós de sacs, etc.

2 país (o terra) de Cucanya Xauxa.

->cucar

■cucar

[de cuc]

v 1 intr Criar cucs, omplir-se de cucs. Aquestes figues han cucat.

2 pron El blat comença a cucar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cucar

GERUNDI: cucant

PARTICIPI: cucat, cucada, cucats, cucades

INDICATIU PRESENT: cuco, cuques, cuca, cuquem, cuqueu, cuquen

INDICATIU IMPERFET: cucava, cucaves, cucava, cucàvem, cucàveu, cucaven

INDICATIU PASSAT: cuquí, cucares, cucà, cucàrem, cucàreu, cucaren

INDICATIU FUTUR: cucaré, cucaràs, cucarà, cucarem, cucareu, cucaran

INDICATIU CONDICIONAL: cucaria, cucaries, cucaria, cucaríem, cucaríeu, cucarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuqui, cuquis, cuqui, cuquem, cuqueu, cuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuqués, cuquessis, cuqués, cuquéssim, cuquéssiu, cuquessin

IMPERATIU: cuca, cuqui, cuquem, cuqueu, cuquin

->cucarell

■cucarell -a

[variant d’un der. del dialectal cóquera ‘mena de figa’, emparentat amb coca¹]

adj Mot emprat en les expressions 1 dimoni cucarell ETNOG Dimoni íncub.

2 figa cucarella BOT Varietat de figa o de figuera.

->cucat

■cucat

m FITOPAT 1 Lepidòpter de la família dels cràmbids (Chilo suppressalis), de color groc torrat, que constitueix un flagell de les plantacions d’arròs.

2 Malaltia produïda pel cucat.

->cucavela

cucavela

[probablement alteració de colcavela per dissimilació, terme nàutic aplicat al qui ha bolcat la nau i pretén ‘colcar o cavalcar damunt la vela’]

f dial Tombarella.

->cucleig

■cucleig

Part. sil.: cu_cleig

[de cuclejar]

m Cant de la cucala.

->cuclejar

■cuclejar

[segurament alteració de cloquejar]

v intr Cantar la cucala.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuclejar

GERUNDI: cuclejant

PARTICIPI: cuclejat, cuclejada, cuclejats, cuclejades

INDICATIU PRESENT: cuclejo, cucleges, cucleja, cuclegem, cuclegeu, cuclegen

INDICATIU IMPERFET: cuclejava, cuclejaves, cuclejava, cuclejàvem, cuclejàveu, cuclejaven

INDICATIU PASSAT: cuclegí, cuclejares, cuclejà, cuclejàrem, cuclejàreu, cuclejaren

INDICATIU FUTUR: cuclejaré, cuclejaràs, cuclejarà, cuclejarem, cuclejareu, cuclejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuclejaria, cuclejaries, cuclejaria, cuclejaríem, cuclejaríeu, cuclejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuclegi, cuclegis, cuclegi, cuclegem, cuclegeu, cuclegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuclegés, cuclegessis, cuclegés, cuclegéssim, cuclegéssiu, cuclegessin

IMPERATIU: cucleja, cuclegi, cuclegem, cuclegeu, cuclegin

->cucós

■cucós -osa

[de cuc]

adj Que cria cucs, que fa cucs.

->cucúlids

■cucúlids

[del ll. cucūlus ‘cucut’ i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes, de cua llarga i d’ales afilades, amb el bec lleugerament corb a la punta, que comprèn el cucut i el cucut reial.

2 sing Ocell de la família dels cucúlids.

->cuculiformes

■cuculiformes

[del ll. cucūlus, -i ‘cucut’ i -forme]

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells que tenen quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere, proveïts d’ungles llargues i fortes, que comprèn els cucuts i els anins.

2 sing Ocell de l’ordre dels cuculiformes.

->cuculla

■cuculla

[del ll. cuculla ‘caputxa’; 1a FONT: 1618]

f dial 1 Cim agut d’una muntanya.

2 Part superior de forma aguda, generalment cònica, d’un edifici o de qualsevol obra de construcció. La cuculla d’un molí, d’un campanar.

->cucul·lat

cucul·lat -ada

[del ll. cucullatus, -a, -um ‘que duu caputxa’, der. de cuculla ‘caputxa’]

adj BOT Cucul·liforme.

->cucul·liforme

■cucul·liforme

[del ll. cucullus ‘caputxa’ i -forme]

adj BOT Que té forma de caputxa.

->cucúrbita

■cucúrbita

f Nom donat antigament al calderí de l’alambí a causa de la seva forma de carbassa.

->cucurbitàcies

■cucurbitàcies

Part. sil.: cu_cur_bi_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de cucurbitals integrada per herbes volubles amb circells i pèls hirsuts, de flors actinomorfes i de fruits en baia o en pepònide.

2 sing Planta de la família de les cucurbitàcies.

->cucurbitals

cucurbitals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales que comprèn únicament la família de les cucurbitàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les cucurbitals.

->cucurbití

■cucurbití

m ZOOL Nom que hom dóna als anells més allunyats del cap o escòlex de les tènies.

->cucurell

cucurell -a

adj Cucarell.

->cucurull

■cucurull

[del ll. cucullus ‘caputxa’, amb addició d’una síl·laba amb -r- interna expressiva]

m 1 Tros de paper o de cartó enrotllat en forma cònica.

2 ALIM Pasta de galeta en forma de paperina cònica destinada a contenir un gelat.

->cucurulla

■cucurulla

[del ll. cuculla ‘caputxa’, amb addició d’una síl·laba amb -r- interna expressiva; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Lligadura que té la forma d’un con llarg i estret.

2 pl BOT dàctil².

->cucurutxa

■cucurutxa

[variant de cucurulla, segurament per influx de caputxa]

f Cucurulla.

->cucurutxo

■cucurutxo

[del cast. cucurucho, íd.]

m Cucurull, especialment el destinat a posar-hi confits, dolços o gelats.

->cucut

■cucut

[d’origen onomatopeic, del cant de l’ocell, semblant al del ll. cucūlus, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids (Cuculus canorus), amb la gorja i les parts superiors d’un color gris blau i la cua llarga, arrodonida i grisenca, tacada de blanc.

2 cucut reial (o garser) Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids (Clamator glandarius), una mica més gros que el cucut, caracteritzat per un plomall erèctil.

2 BOT Prímula vera.

->cudiaí

cudiaí -ïna

Part. sil.: cu_di_a_í

adj i m i f De l’Alcúdia de Crespins (Costera); alcudienc.

->cudol

■cudol

[variant de còdol]

m dial 1 Còdol.

2 fig Persona molt ignorant i incapaç d’aprendre.

->cudornella

cudornella

[contracció de cua d’oronella, íd.]

f FUST Cua d’oreneta.

->cudú

■cudú

[pl -ús] m ZOOL Artiodàctil de la família dels bòvids (Strepsiceros strepsiceros), caracteritzat per les banyes, d’aspecte helicoïdal, acabades en punta, i d’un color gris rogenc.

->cuejar

■cuejar

Part. sil.: cu_e_jar

[de cua; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 Remenar la cua. El gos cuejava d’alegria.

2 Durar un cert temps un assumpte o les seves conseqüències. La polèmica per les declaracions del ministre encara cueja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuejar

GERUNDI: cuejant

PARTICIPI: cuejat, cuejada, cuejats, cuejades

INDICATIU PRESENT: cuejo, cueges, cueja, cuegem, cuegeu, cuegen

INDICATIU IMPERFET: cuejava, cuejaves, cuejava, cuejàvem, cuejàveu, cuejaven

INDICATIU PASSAT: cuegí, cuejares, cuejà, cuejàrem, cuejàreu, cuejaren

INDICATIU FUTUR: cuejaré, cuejaràs, cuejarà, cuejarem, cuejareu, cuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuejaria, cuejaries, cuejaria, cuejaríem, cuejaríeu, cuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuegi, cuegis, cuegi, cuegem, cuegeu, cuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuegés, cuegessis, cuegés, cuegéssim, cuegéssiu, cuegessin

IMPERATIU: cueja, cuegi, cuegem, cuegeu, cuegin

->cuell

■cuell

Part. sil.: cu_ell

Hom.: coell

[de cua]

m BOT Peduncle d’un fruit, especialment de l’oliva.

->cuer

■cuer -a

Part. sil.: cu_er

[de cua; 1a FONT: 1803]

1 m i f 1 En una colla, en una sèrie, el qui va a la cua.

2 TRANSP Raier que va damunt el tram de la cua del rai i, des d’allí, ajuda a la maniobra.

2 f Part de l’arreu de muntar que reté unida la sella a la cua de l’animal.

3 f ORNIT 1 Cuereta.

2 Ànec marcenc.

->cuereta

■cuereta

Part. sil.: cu_e_re_ta

[de cua o bé del ll. coda erecta ‘cua dreta’, tenint en compte que li correspon en gascó de les Landes codereite; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Motacilla sp), amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua; comprèn la cuereta groga (M. flava), la cuereta torrentera (M. cinerea) i la cuereta blanca (M. alba).

->cuesta

■cuesta

Part. sil.: cu_es_ta

f GEOMORF Relleu tabular lleugerament inclinat i disimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau.

->cueta

■cueta

Part. sil.: cu_e_ta

[de cua o bé del ll. coda acta ‘cua moguda’, tenint en compte que li correspon en gascó de les Landes codeite; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ORNIT 1 Cuereta blanca.

2 cueta de barraca Cotxa cua-roja.

3 cueta de frare Cuereta blanca.

4 cueta groga Moixó de la família dels motacíl·lids (Motacilla cinerea), semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja.

5 cueta roja Cotxa cua-roja.

->cuetejar

■cuetejar

Part. sil.: cu_e_te_jar

[de cua; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Cuejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuetejar

GERUNDI: cuetejant

PARTICIPI: cuetejat, cuetejada, cuetejats, cuetejades

INDICATIU PRESENT: cuetejo, cueteges, cueteja, cuetegem, cuetegeu, cuetegen

INDICATIU IMPERFET: cuetejava, cuetejaves, cuetejava, cuetejàvem, cuetejàveu, cuetejaven

INDICATIU PASSAT: cuetegí, cuetejares, cuetejà, cuetejàrem, cuetejàreu, cuetejaren

INDICATIU FUTUR: cuetejaré, cuetejaràs, cuetejarà, cuetejarem, cuetejareu, cuetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuetejaria, cuetejaries, cuetejaria, cuetejaríem, cuetejaríeu, cuetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuetegi, cuetegis, cuetegi, cuetegem, cuetegeu, cuetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuetegés, cuetegessis, cuetegés, cuetegéssim, cuetegéssiu, cuetegessin

IMPERATIU: cueteja, cuetegi, cuetegem, cuetegeu, cuetegin

->cuetó

■cuetó

Part. sil.: cu_e_tó

[de cueta]

m ORNIT Cuereta groga.

->cúfic

cúfic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’al-Kūfa (Iraq meridional).

2 1 esp Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els segles VII-X, de caràcters angulosos i rígids.

2 Dit de les monedes que tenien inscripcions amb escriptura cúfica.

->cugot

■cugot

m BOT 1 Frare cugot.

2 Sarriassa.

3 Rapa blava.

->cuguç

■cuguç

[forma paral·lela de l’ant. cugul ‘cucut’, ll. cucūlus, en el sentit de ‘marit enganyat’; 1a FONT: 1100]

m ant Marit de la dona adúltera.

->cugucia

■cugucia

Part. sil.: cu_gu_ci_a

[de cuguç; 1a FONT: 962]

f 1 ant Adulteri.

2 HIST DR A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.

3 HIST DR A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.

->cuguçós

■cuguçós

[de cuguç]

adj ant Dit del marit de la dona adúltera.

->cugul¹

■cugul¹

[del ll. cucūlus ‘cucut’]

m BOT 1 Gemma d’un bulb.

2 Escap florífer de les plantes bulboses.

->cugul²

■cugul²

m ant ORNIT Cucut.

->cugula

■cugula

[de l’ant. cugul ‘cucut’ per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d’altres ocells perquè els hi covin; 1a FONT: c. 1400]

f BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Avena barbata), de fulles cintiformes, glabres i de lígula curta, i d’espícules disposades en panícules fluixes, d’aspecte semblant al de la civada, freqüent com a mala herba als camps de blat.

2 Nom aplicat a algunes espècies del gènere Avena molt pròximes a A. barbata, com A. fatua i A. sterilis.

->cuïc

■cuïc

Part. sil.: cu_ïc

[d’origen onomatopeic, de la bonior i la picada de l’insecte; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ENTOM Mosquit.

->cuidador

cuidador -a

Part. sil.: cui_da_dor

m i f 1 Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa; curador. Cuidador geriàtric. Cuidadora de malalts.

2 Persona que té cura dels animals, especialment en un parc zoològic.

->cuidar

■cuidar

Part. sil.: cui_dar

[del ll. cogĭtare ‘pensar’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 tr ant Pensar, creure, presumir. Cuidava haver degollat el presoner i degollà un moltó.

2 tr esp Estar a punt d’ocórrer a algú (alguna cosa). He caigut i he cuidat rompre’m el cap.

3 1 tr Tenir cura (d’algú o d’alguna cosa) Cuidar malalts.

2 pron Cuida’t, que tusses molt. Apa, noi, com et cuides!

3 pron Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa. Qui es cuida de la propaganda? Que es cuidi d’ell i no s’hi fiqui.

4 tr p ext Se’n cuidarà ben bé prou, de fer-ho!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuidar

GERUNDI: cuidant

PARTICIPI: cuidat, cuidada, cuidats, cuidades

INDICATIU PRESENT: cuido, cuides, cuida, cuidem, cuideu, cuiden

INDICATIU IMPERFET: cuidava, cuidaves, cuidava, cuidàvem, cuidàveu, cuidaven

INDICATIU PASSAT: cuidí, cuidares, cuidà, cuidàrem, cuidàreu, cuidaren

INDICATIU FUTUR: cuidaré, cuidaràs, cuidarà, cuidarem, cuidareu, cuidaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuidaria, cuidaries, cuidaria, cuidaríem, cuidaríeu, cuidarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuidi, cuidis, cuidi, cuidem, cuideu, cuidin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuidés, cuidessis, cuidés, cuidéssim, cuidéssiu, cuidessin

IMPERATIU: cuida, cuidi, cuidem, cuideu, cuidin

->cuidat

■cuidat

Part. sil.: cui_dat

[de cuidar]

m ant Conjectura. Més val cuidat de vell que saber d’home novell.

->cuina

■cuina

Part. sil.: cui_na

[del ll. vg. td. cocīna, ll. vg. coquīna, íd., der. de coquus ‘cuiner’ i substitut del ll. cl. culīna, base de cultismes com culinari; a través del cat. ant. coïna; 1a FONT: 1274]

f 1 ARQUIT 1 Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.

2 p ext Qualsevol aparell calorífic per a coure el menjar. Cuina elèctrica, de petroli, de gas.

3 cuina americana Part d’una habitació parcialment equipada per a cuinar.

4 cuina econòmica Cuina de ferro per a aprofitar més bé la calor que sol tenir forn, dipòsit d’aigua i dos fogons o més.

2 El fet de cuinar.

3 GASTR 1 Art de preparar els aliments segons tradició o segons noves combinacions.

2 cuina hospitalària Dietètica hospitalària.

3 cuina militar Dietètica militar.

4 TÈXT Departament de les fàbriques d’estampar on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les al bany maria.

5 casa cuina (o simplement cuina) Habitatge elemental construït al fons d’un cós o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis.

6 cuina de colar p anal Habitació on hom fa la bugada.

->cuinada

■cuinada

Part. sil.: cui_na_da

[de cuinar]

f Cuinat. Una cuinada de faves.

->cuinar

■cuinar

Part. sil.: cui_nar

[del ll. vg. td. cocinare, íd. (v. cuina); 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v tr 1 Coure i preparar menjar. He cuinat un fricandó d’allò més bo.

2 abs Saber cuinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuinar

GERUNDI: cuinant

PARTICIPI: cuinat, cuinada, cuinats, cuinades

INDICATIU PRESENT: cuino, cuines, cuina, cuinem, cuineu, cuinen

INDICATIU IMPERFET: cuinava, cuinaves, cuinava, cuinàvem, cuinàveu, cuinaven

INDICATIU PASSAT: cuiní, cuinares, cuinà, cuinàrem, cuinàreu, cuinaren

INDICATIU FUTUR: cuinaré, cuinaràs, cuinarà, cuinarem, cuinareu, cuinaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuinaria, cuinaries, cuinaria, cuinaríem, cuinaríeu, cuinarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuini, cuinis, cuini, cuinem, cuineu, cuinin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuinés, cuinessis, cuinés, cuinéssim, cuinéssiu, cuinessin

IMPERATIU: cuina, cuini, cuinem, cuineu, cuinin

->cuinat

■cuinat

Part. sil.: cui_nat

[de cuinar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 Guisat, especialment de llegums i de verdura.

2 fer un mal cuinat fig 1 Jugar una mala partida a algú.

2 Cometre un gros disbarat.

->cuinejar

■cuinejar

Part. sil.: cui_ne_jar

[de cuina]

v intr Feinejar per la cuina preparant el menjar, rentant els plats, etc. Tot el matí he cuinejat i per això no he pogut planxar roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuinejar

GERUNDI: cuinejant

PARTICIPI: cuinejat, cuinejada, cuinejats, cuinejades

INDICATIU PRESENT: cuinejo, cuineges, cuineja, cuinegem, cuinegeu, cuinegen

INDICATIU IMPERFET: cuinejava, cuinejaves, cuinejava, cuinejàvem, cuinejàveu, cuinejaven

INDICATIU PASSAT: cuinegí, cuinejares, cuinejà, cuinejàrem, cuinejàreu, cuinejaren

INDICATIU FUTUR: cuinejaré, cuinejaràs, cuinejarà, cuinejarem, cuinejareu, cuinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuinejaria, cuinejaries, cuinejaria, cuinejaríem, cuinejaríeu, cuinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuinegi, cuinegis, cuinegi, cuinegem, cuinegeu, cuinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuinegés, cuinegessis, cuinegés, cuinegéssim, cuinegéssiu, cuinegessin

IMPERATIU: cuineja, cuinegi, cuinegem, cuinegeu, cuinegin

->cuiner

■cuiner -a

Part. sil.: cui_ner

[de cuina; 1a FONT: s. XV]

m i f Persona que té per ofici cuinar. Un cuiner molt bo.

->cuir

■cuir

Part. sil.: cuir

[del ll. cŏrĭum ‘pell d’home o animal’; 1a FONT: 1084]

m 1 ADOB Pell adobada, caracteritzada pel gruix o la seva duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros. Cuir artificial, sintètic. Cuir natural.

2 cuir cabellut ANAT ANIM Pell del crani on neixen els cabells.

->cuiram

■cuiram

Part. sil.: cui_ram

[de cuir; 1a FONT: c. 1137]

m Conjunt de cuirs.

->cuirassa

■cuirassa

Part. sil.: cui_ras_sa

[del ll. (lorīca) coriacĕa ‘cuirassa de cuir’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 ARM Element de l’arnès que protegia el cos.

2 MAR GUER Revestiment format de planxes de ferro o d’acer que protegeix el buc de certs vaixells de guerra.

3 PEDOL Capa dura que es presenta en la superfície d’alguns sòls de països tropicals.

4 p anal Closca de les tortugues i d’altres animals.

->cuirassar

■cuirassar

Part. sil.: cui_ras_sar

[de cuirassa]

v tr 1 NÀUT Cobrir amb una cuirassa.

2 fig Fer tornar insensible, invulnerable. Els desenganys li han cuirassat el cor.

3 ELECTROT Blindar, especialment una màquina elèctrica, un transformador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuirassar

GERUNDI: cuirassant

PARTICIPI: cuirassat, cuirassada, cuirassats, cuirassades

INDICATIU PRESENT: cuirasso, cuirasses, cuirassa, cuirassem, cuirasseu, cuirassen

INDICATIU IMPERFET: cuirassava, cuirassaves, cuirassava, cuirassàvem, cuirassàveu, cuirassaven

INDICATIU PASSAT: cuirassí, cuirassares, cuirassà, cuirassàrem, cuirassàreu, cuirassaren

INDICATIU FUTUR: cuirassaré, cuirassaràs, cuirassarà, cuirassarem, cuirassareu, cuirassaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuirassaria, cuirassaries, cuirassaria, cuirassaríem, cuirassaríeu, cuirassarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuirassi, cuirassis, cuirassi, cuirassem, cuirasseu, cuirassin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuirassés, cuirassessis, cuirassés, cuirasséssim, cuirasséssiu, cuirassessin

IMPERATIU: cuirassa, cuirassi, cuirassem, cuirasseu, cuirassin

->cuirassat

■cuirassat -ada

Part. sil.: cui_ras_sat

[de cuirassar]

1 NÀUT 1 adj Revestit de cuirassa.

2 m esp MAR GUER Vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.

2 adj ELECTROT Blindat.

->cuirasser

■cuirasser

Part. sil.: cui_ras_ser

[de cuirassa]

m 1 HIST Menestral que fabricava cuirasses.

2 HIST MIL Soldat armat de cuirassa.

->cuireter

■cuireter -a

Part. sil.: cui_re_ter

[de cuir; 1a FONT: 1405]

m i f Persona que prepara cuirs o en ven.

->cuireteria

■cuireteria

Part. sil.: cui_re_te_ri_a

[de cuireter]

f 1 Obrador o botiga de cuireter.

2 Ofici de cuireter.

3 Fabricació d’objectes de cuir.

->cuiro

■cuiro

Part. sil.: cui_ro

[variant de cuir; 1a FONT: 1373]

m Cuir.

->cuirol

■cuirol

Part. sil.: cui_rol

[de cuir; 1a FONT: 1803, DEst.]

m OFIC 1 Tros de cuir que els terrissers empren per a allisar els galzes vius de les peces d’obra abans de coure-les.

2 Tros de cuir o de drap moll que els corders tenen a la mà mentre debanen el cordill perquè esdevingui més suau i fi.

->cuisià

cuisià -ana

Part. sil.: cui_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cuisià.

2 m Segon estatge (i edat) de l’eocè inferior, comprès entre l’ilerdià i el lutecià.

->cuit

■cuit -a

Part. sil.: cuit

[de coure²]

1 adj 1 Dit de la substància preparada o profundament modificada per l’acció del foc.

2 fig Fatigat en extrem d’alguna cosa que molesta, que irrita, que dóna maldecaps, disgusts, etc.

3 estar cuit (o ben cuit) fig Estar llest. Si no estudies, estàs cuit!

4 no n’hi ha de cuits Expressió emprada per a negar a algú allò que demana.

2 f 1 Cocció, preparació o transformació de certes substàncies per l’acció del foc. La cuita de la porcellana.

2 Porció d’una substància que es cou d’una vegada.

->cuita

■cuita

Part. sil.: cui_ta

[de cuitar]

f 1 Pressa. Ell anà on era el rei amb una gran cuita.

2 Situació extremament difícil.

->cuita-corrents

■cuita-corrents

Part. sil.: cui_ta-cor_rents

[de cuita (imperatiu) i corrents; 1a FONT: c. 1800]

Mot emprat en l’expressió a cuita-corrents loc adv A corre-cuita.

->cuitada

■cuitada

Part. sil.: cui_ta_da

[de cuitar]

f Darrer toc de campanes al moment de començar la missa.

->cuitadament

■cuitadament

Part. sil.: cui_ta_da_ment

[de cuitat]

adv Amb pressa.

->cuitar

■cuitar

Part. sil.: cui_tar

[probablement ll. vg. *cōctāre, der. freqüentatiu del ll. cōgĕre ‘forçar, obligar’, participi coctus, forma vg. per la cl. coactus; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja arriben els convidats. Cuitem, que ja ha començat!

2 cuita! Expressió emprada per a recomanar pressa. Cuita, que farem tard!

2 tr Instar vivament. El van cuitar a resoldre la qüestió.

3 cuitar camí Avançar camí.

4 cuitar el pas Caminar més ràpidament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuitar

GERUNDI: cuitant

PARTICIPI: cuitat, cuitada, cuitats, cuitades

INDICATIU PRESENT: cuito, cuites, cuita, cuitem, cuiteu, cuiten

INDICATIU IMPERFET: cuitava, cuitaves, cuitava, cuitàvem, cuitàveu, cuitaven

INDICATIU PASSAT: cuití, cuitares, cuità, cuitàrem, cuitàreu, cuitaren

INDICATIU FUTUR: cuitaré, cuitaràs, cuitarà, cuitarem, cuitareu, cuitaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuitaria, cuitaries, cuitaria, cuitaríem, cuitaríeu, cuitarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuiti, cuitis, cuiti, cuitem, cuiteu, cuitin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuités, cuitessis, cuités, cuitéssim, cuitéssiu, cuitessin

IMPERATIU: cuita, cuiti, cuitem, cuiteu, cuitin

->cuitat

■cuitat -ada

Part. sil.: cui_tat

[de cuitar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj 1 Ràpid, apressat. Amb passos cuitats.

2 Que es troba en una cuita 2.

->cuitívol

■cuitívol -a

Part. sil.: cui_tí_vol

[de cuitar]

adj Precoç.

->cuitor

■cuitor -a

Part. sil.: cui_tor

[del ll. td. coctorium, nom d’un atuell per a coure; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj 1 De bon coure. Llegum cuitor.

2 PEDOL Dit de la terra o dels sòls equilibrats i eutròfics, molt productius.

->cuitós¹

■cuitós¹ -osa

Part. sil.: cui_tós

[alteració de cuitor, per possible confusió amb mots semblants, sobretot cuitós² ‘que té pressa’, der. de cuitar; 1a FONT: 1617]

adj De bon coure; cuitor.

->cuitós²

■cuitós² -osa

Part. sil.: cui_tós

[de cuitar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj 1 Que es dóna pressa, ànsia, a fer una cosa.

2 ant Urgent. Correu cuitós.

->cuitosament

■cuitosament

Part. sil.: cui_to_sa_ment

[de cuitós²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv De pressa.

->cuixa

■cuixa

Part. sil.: cui_xa

[del ll. cŏxa ‘cuixa; maluc’; 1a FONT: 1130]

f 1 ANAT ANIM 1 Part del membre inferior entre l’anca i el genoll.

2 p anal Part superior de la pota dels vertebrats.

3 os de la cuixa Fèmur.

4 tocar cuixa col·loq Fotre mà a una dona.

2 p anal OFIC Cadascun dels dos muntants d’alguns aparells, com l’argue de treure embarcacions, la premsa de lliura, etc.

3 dret de cuixa HIST DR Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament.

->cuixabarba

■cuixabarba

Part. sil.: cui_xa_bar_ba

[de cuixa i barba]

f BOT 1 Escurçonera laciniada.

2 Amargot.

->cuixal

■cuixal

Part. sil.: cui_xal

[de cuixa; 1a FONT: c. 1385, Eiximenis]

m 1 Part d’un camal dels pantalons que cobreix la cuixa.

2 HIST MIL Cuixera.

3 OFIC Tros de pell, de cuir, etc., que es posen certs operaris per protegir les cuixes.

4 OFIC Cadascun dels dos muntants d’una premsa.

->cuixarro

■cuixarro

Part. sil.: cui_xar_ro

[de cuixa]

m CONSTR NAV 1 Taules de reforç dels costats de les embarcacions per popa i per proa.

2 Corba que forma la figura del buc de l’embarcació des de la línia d’aigua fins a la cinta, a banda i banda del codast i la roda.

->cuixatrencar

■cuixatrencar

Part. sil.: cui_xa_tren_car

[de cuixa i trencar]

v 1 tr Trencar la cuixa (a algú).

2 pron Aquesta ovella s’ha cuixatrencat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cuixatrencar

GERUNDI: cuixatrencant

PARTICIPI: cuixatrencat, cuixatrencada, cuixatrencats, cuixatrencades

INDICATIU PRESENT: cuixatrenco, cuixatrenques, cuixatrenca, cuixatrenquem, cuixatrenqueu, cuixatrenquen

INDICATIU IMPERFET: cuixatrencava, cuixatrencaves, cuixatrencava, cuixatrencàvem, cuixatrencàveu, cuixatrencaven

INDICATIU PASSAT: cuixatrenquí, cuixatrencares, cuixatrencà, cuixatrencàrem, cuixatrencàreu, cuixatrencaren

INDICATIU FUTUR: cuixatrencaré, cuixatrencaràs, cuixatrencarà, cuixatrencarem, cuixatrencareu, cuixatrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: cuixatrencaria, cuixatrencaries, cuixatrencaria, cuixatrencaríem, cuixatrencaríeu, cuixatrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: cuixatrenqui, cuixatrenquis, cuixatrenqui, cuixatrenquem, cuixatrenqueu, cuixatrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cuixatrenqués, cuixatrenquessis, cuixatrenqués, cuixatrenquéssim, cuixatrenquéssiu, cuixatrenquessin

IMPERATIU: cuixatrenca, cuixatrenqui, cuixatrenquem, cuixatrenqueu, cuixatrenquin

->cuixatrencat

cuixatrencat -ada

Part. sil.: cui_xa_tren_cat

[de cuixatrencar]

adj Que té la cuixa trencada.

->cuixé

■cuixé

Part. sil.: cui_xé

[del fr. couché, íd., participi de coucher ‘estendre en superfície’]

[pl -és] adj i m GRÀF Paper cuixé.

->cuixera

■cuixera

Part. sil.: cui_xe_ra

Hom.: coixera

[de cuixa; 1a FONT: 1292]

f 1 HIST MIL Part de l’arnès que defensa cadascuna de les cuixes.

2 Bena elàstica per a protegir-se la cuixa.

3 OFIC Cadascuna de les barres laterals dels llits, dels suports de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc.

4 OFIC Cuixal de pedra.

->cuixeró

■cuixeró

Part. sil.: cui_xe_ró

[de cuixera]

m OFIC Cuixera.

->cuixita

cuixita

Part. sil.: cui_xi_ta

m i f ETNOL 1 Individu d’un antic poble del sud de l’Alt Egipte que, al segle X aC, formà un regne independent i que ocupà l’Egipte, on establí la XXV dinastia.

2 Cadascun dels pobles de la branca oriental de la família camita, sobretot amb relació a llurs llengües.

->cuixític

■cuixític -a

Part. sil.: cui_xí_tic

adj 1 Relatiu o pertanyent als cuixites.

2 llengües cuixítiques LING Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques, parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika.

->cuixot

■cuixot

Part. sil.: cui_xot

[de cuixa; 1a FONT: 1289]

m 1 Cadascuna de les dues parts d’uns pantalons que cobreix una cama.

2 ALIM Cuixa de porc, de bou, salada.

3 HIST MIL Cuixera.

->cul

■cul

[del ll. cūlus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 ANAT ANIM Part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu.

2 p ext i col·loq Anus.

3 p ext i col·loq Cul pròpiament dit més les parts sexuals. Ensenyar el cul.

4 anar de cul fig i col·loq Estar molt atrafegat.

5 anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere) Anar a recules.

6 anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere) fig Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.

7 a prendre pel cul! fig i vulg Expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc.

8 arrossegar el cul (per un lloc) fig Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.

9 caure de cul Caure endarrere tocant primer el cul a terra.

10 caure de cul fig Ésser fortament impressionat per una notícia inesperada, la visió d’alguna cosa, etc.

11 donar (o prendre) pel cul vulg Practicar un coit anal.

12 donar pel cul fig i vulg Molestar, empipar, perjudicar granment.

13 ésser cul i merda fig i desp Ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.

14 ésser (o semblar) el cul d’en Jaumet fig No estar mai quiet.

15 ésser un cul d’església fig i desp Anar molt sovint a l’església, passar-hi llargues estones.

16 ésser un cul de taverna (o de cafè) fig i desp Freqüentar la taverna (o el cafè).

17 fer caure de cul fig Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.

18 ficar-se la llengua al cul (o dins el cul) fig i vulg Callar.

19 fica-t’ho (o fiqui-s’ho, o fiqueu-vos-ho, o que s’ho fiqui, o que s’ho fiquin) al cul! fig i vulg Expressió amb què hom manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.

20 llepar (o besar) el cul (a algú) fig i vulg Mostrar-se baixament servil envers algú.

21 no tenir cul (o no tenir cul per a seure) fig No estar mai quiet.

22 perdre el cul (per algú o alguna cosa) fig i col·loq Desviure-s’hi. Perd el cul per acontentar el seu cap.

23 tenir el cul pelat (de fer una cosa) fig Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.

24 tocar el cul (a un infant) Castigar-lo pegant-li a les anques.

25 ull (o forat) del cul col·loq Anus.

2 p ext Part posterior d’una cosa. El cul de les calces, d’un cotxe, d’un vaixell.

3 1 p ext Part inferior d’una cosa. Un ciri amb el cul pintat de verd.

2 p ext i esp Fons, part inferior, d’un recipient. El cul d’un got, d’un sac, d’una cisterna.

3 p ext Part que resta d’una cosa quan s’ha acabat o s’ha consumit gairebé totalment. Un cul de fusada, de tela. Un cul de vi, de ciri.

4 p ext Només n’ha deixat un cul de got.

5 al cul del sac es troben les engrunes p ext i fig A la fi d’una acció hom en veu el resultat.

6 cul de got col·loq JOI Pedra falsa o d’escàs valor.

4 p ext 1 Racó, part extrema on es considera que acaba un lloc, un espai.

2 cul de món Lloc remot, aïllat.

5 cul de gallina TÈXT En els teixits, defecte produït com a conseqüència de fils fluixos que s’arrufen.

6 cul d’ou TECNOL Concavitat practicada en la superfície d’una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça.

->culà

■culà -ana

Hom.: colar i cular

[de cul]

1 adj 1 Del cul. Budell culà.

2 botifarra culana Botifarra feta del budell culà.

2 m Pedaç cosit a la roba, especialment al cul dels pantalons.

->culada

■culada

Hom.: colada

[de cul]

f 1 Cop de cul.

2 Cop que hom es dóna al cul.

3 NÀUT 1 Acció de cular;

2 l’efecte.

->cular

■cular

Hom.: colar i culà

[de cul; 1a FONT: c. 1865]

v 1 tr Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles.

2 intr NÀUT 1 Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa.

2 Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cular

GERUNDI: culant

PARTICIPI: culat, culada, culats, culades

INDICATIU PRESENT: culo, cules, cula, culem, culeu, culen

INDICATIU IMPERFET: culava, culaves, culava, culàvem, culàveu, culaven

INDICATIU PASSAT: culí, culares, culà, culàrem, culàreu, cularen

INDICATIU FUTUR: cularé, cularàs, cularà, cularem, culareu, cularan

INDICATIU CONDICIONAL: cularia, cularies, cularia, cularíem, cularíeu, cularien

SUBJUNTIU PRESENT: culi, culis, culi, culem, culeu, culin

SUBJUNTIU IMPERFET: culés, culessis, culés, culéssim, culéssiu, culessin

IMPERATIU: cula, culi, culem, culeu, culin

->culassa

■culassa

[de cul; 1a FONT: 1640]

f SUR Part d’una panna de suro que a l’arbre era la més acostada a terra.

->culata

■culata

[de l’it. culatta, íd., der. de culo amb el sufix dimin. -atto, -atta; 1a FONT: 1627]

f 1 Part posterior de certs objectes.

2 ARM 1 Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.

2 En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la.

3 ANAT ANIM 1 Anca d’un animal; gropa.

2 tall de la culata ALIM Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella.

4 CONSTR NAV 1 Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten.

2 Punta del botaló que va ferma damunt la proa.

5 ELECTROT Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d’un electroimant o d’un transformador o bé els pols d’una màquina elèctrica.

6 MOT Peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.

->culatada

■culatada

[de culata]

f 1 Cop de culata.

2 Retrocés d’una arma de foc en disparar-la.

->culatxo

■culatxo

[der. de cul, amb el sufix augmentatiu i pejoratiu -atxo, del ll. -aceus, -acea, base també de l’augmentatiu -às, -assa i de l’it. -accio (cf. populatxo); 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Drap que hom posava a les criatures de pit sota el bolquer.

2 TÈXT Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó.

->culblanc

■culblanc

[de cul i blanc]

m 1 BOT Farinera.

2 ORNIT Oreneta cuablanca.

3 culblanc de ribera ORNIT Oreneta de ribera.

->culcosit

■culcosit

[de cul i cosit]

m Sargit, apedaçat, mal fet en què la roba ha restat arrugada.

->culdellàntia

■culdellàntia

Part. sil.: cul_de_llàn_ti_a

[de cul i llàntia]

m ART, GRÀF i OFIC Figura ornamental, generalment triangular, que usen els impressors, els gravadors, els ebenistes i altres menestrals per a cloure un final de capítol, un baix de plafó, etc.

->cul-de-sac

■cul-de-sac

[de cul i sac]

[pl culs-de-sac] m 1 Carreró sense sortida; atzucac.

2 ANAT ANIM Fons d’una cavitat anatòmica.

->culejar

■culejar

[de cul]

v intr 1 Remenar el cul.

2 Fer ziga-zagues la part del darrere d’un cotxe per manca d’estabilitat o per excés de velocitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culejar

GERUNDI: culejant

PARTICIPI: culejat, culejada, culejats, culejades

INDICATIU PRESENT: culejo, culeges, culeja, culegem, culegeu, culegen

INDICATIU IMPERFET: culejava, culejaves, culejava, culejàvem, culejàveu, culejaven

INDICATIU PASSAT: culegí, culejares, culejà, culejàrem, culejàreu, culejaren

INDICATIU FUTUR: culejaré, culejaràs, culejarà, culejarem, culejareu, culejaran

INDICATIU CONDICIONAL: culejaria, culejaries, culejaria, culejaríem, culejaríeu, culejarien

SUBJUNTIU PRESENT: culegi, culegis, culegi, culegem, culegeu, culegin

SUBJUNTIU IMPERFET: culegés, culegessis, culegés, culegéssim, culegéssiu, culegessin

IMPERATIU: culeja, culegi, culegem, culegeu, culegin

->culer¹

culer¹

Hom.: coler

[de cul; 1a FONT: s. XVIII]

m Sodomita.

->culer²

■culer²

Hom.: coler

pop 1 adj Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona. Les penyes culers.

2 m i f Soci o seguidor del Futbol Club Barcelona.

->culera

■culera

[de cul]

f 1 Pedaç que hom cus al cul dels pantalons, de les faldilles, etc., quan són foradats.

2 fer culera Acusar uns pantalons, unes faldilles, etc., la forma del cul.

->culet

■culet

Hom.: colet

[de cul]

m Tros de badana que hom posa dins una sabata des del taló fins a mig peu perquè les puntes de tatxa no li facin mal.

->cúlex

cúlex

[del ll. culex ‘mosquit’]

m ENTOM Mosquit cúlex.

->culgròs

■culgròs -ossa

[de cul i gros]

1 adj Que té el cul molt gros.

2 m BOT Farinera.

->culi

culi

1 adj Relatiu o pertanyent als culis.

2 m i f ETNOL 1 Individu de dues tribus pertanyents al grup munda distribuïdes entre l’Índia cisgangètica, Chota-Nagpur i el Mahadeo.

2 p ext A l’Àsia, nom donat en general als treballadors contractats com a jornalers o camperols.

->culici-

culici-

Forma prefixada del mot llatí culex, -icis, que significa ‘mosquit’. Ex.: culicívor.

->culícids

culícids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dípters nematòcers proveïts d’una trompa llarga i dura amb diversos estilets que comprèn les espècies dels gèneres Culex, Anopheles i altres de similars, anomenades correntment mosquits.

2 sing Insecte de la família dels culícids.

->culinari

■culinari -ària

[del ll. culinarius, -a, -um, íd., der. del ll. culīna ‘cuina’]

adj Relatiu o pertanyent a la cuina. L’art culinària.

->culivat

■culivat -ada

[probablement metàtesi d’un (a)covilar-se, der. de l’ant. covil ‘jaç’]

adj Ajupit, arrupit.

->culla

■culla

[del ll. cŏchlĕa ‘closca de cargol, de tortuga, etc’; 1a FONT: 1388]

f Peça del gresol d’oli on hom posa l’oli per a cremar.

->culler

■culler

Hom.: coller

[del ll. cochlearium, íd.; 1a FONT: 1284]

m Cullera grossa en què la part concavada és sovint semiesfèrica i que serveix per a repartir la sopa, un suc, etc., a taula i per a remenar l’olla.

->cullera

■cullera

Hom.: collera

[del ll. cochlearia, íd., pl. del n. cl. cochlear, íd. der. de cochlea ‘cargol, petxina’; 1a FONT: 1064]

f 1 Estri de metall, de fusta, etc., que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i que serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.

2 p ext 1 Nom de diferents estris comparables a una cullera per la forma i l’aplicació.

2 FUST Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop.

3 HIDR Cadascuna de les paletes en forma de doble cullera i amb una aresta central que porta la roda d’una turbina d’acció i que rep directament el doll d’aigua.

4 METAL·L Recipient troncocònic o cilíndric de planxa recobert de material refractari que serveix per a transportar la fosa del gresol als motlles o al forn de tractament o d’aliatge.

5 OBR PÚBL En les màquines excavadores carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat de vegades amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d’excavació i de moviments de terra.

6 OFIC Nom de diverses eines que serveixen per a agafar o transportar líquids i substàncies pastoses.

7 PESC Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta al cap del qual hi ha dos ferros que formen forca i que sostenen una bossa de xarxa.

3 ORNIT Ànec cullerot o paleter.

4 PINT En pintura industrial i decorativa, petita clapa que ha restat sense pintar per oblit.

->cullerà

■cullerà -ana

[de Cullera]

adj i m i f De Culla (Alt Maestrat) o de Cullera (Ribera Baixa).

->cullerada

■cullerada

[de cullera; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 Porció d’una substància alimentària, medicinal, etc., que cap dins una cullera. Ja és l’última cullerada.

2 ficar cullerada (o la cullerada) fig Immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc.

->culleraire

■culleraire

Part. sil.: cu_lle_rai_re

[de cullera]

m i f OFIC Persona que fa culleres i altres estris de fusta o que en ven.

->cullerenc

cullerenc -a

[de Cullera]

adj i m i f Cullerà.

->cullerer

■cullerer -a

[de cullera; 1a FONT: 1690]

1 m i f OFIC Persona que fa culleres o que en ven.

2 m Prestatge o recipient per a tenir-hi les culleres i els altres coberts.

3 m TÈXT Bitllera.

->cullereta

■cullereta

[de cullera; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 1 Cullera petita.

2 esp Cullera que serveix principalment per a prendre cafè, gelats, confitura, etc.

2 CIR Cureta.

3 ICT Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids (Gobius fluvialis), amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.

4 PESC Estri de pesca esportiva amb un ham de tres puntes i una paleta que gira quan hom la fa córrer per l’aigua.

5 ZOOL capgròs 2 1.

->cullerot¹

■cullerot¹

[de culler]

m 1 Culler.

2 ZOOL capgròs 2 1.

->cullerot²

cullerot² -a

[de Cullera]

adj i m i f Nom satíric que hom dóna als naturals de Cullera (Ribera Baixa).

->culminació

■culminació

Part. sil.: cul_mi_na_ci_ó

[de culminar]

f 1 1 Acció de culminar;

2 l’efecte.

2 ASTR 1 Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.

2 culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit.

3 culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit.

3 GEOL 1 Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals.

2 Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament.

->culminant

■culminant

[de culminar]

adj 1 Que culmina, que té o ateny l’altura màxima.

2 fig El moment culminant d’un drama.

->culminar

■culminar

[del ll. culminare, íd., der. de culmen, -ĭnis ‘cim’]

v 1 intr Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc. El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València. Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president.

2 tr Acabar satisfactòriament. Amb això he culminat la meva obra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culminar

GERUNDI: culminant

PARTICIPI: culminat, culminada, culminats, culminades

INDICATIU PRESENT: culmino, culmines, culmina, culminem, culmineu, culminen

INDICATIU IMPERFET: culminava, culminaves, culminava, culminàvem, culminàveu, culminaven

INDICATIU PASSAT: culminí, culminares, culminà, culminàrem, culminàreu, culminaren

INDICATIU FUTUR: culminaré, culminaràs, culminarà, culminarem, culminareu, culminaran

INDICATIU CONDICIONAL: culminaria, culminaries, culminaria, culminaríem, culminaríeu, culminarien

SUBJUNTIU PRESENT: culmini, culminis, culmini, culminem, culmineu, culminin

SUBJUNTIU IMPERFET: culminés, culminessis, culminés, culminéssim, culminéssiu, culminessin

IMPERATIU: culmina, culmini, culminem, culmineu, culminin

->culminícola

culminícola

[del ll. culmen , -ĭnis i -cola]

adj ECOL Que habita preferentment als cims o a les parts altes de les muntanyes.

->culot

■culot

[del fr. culot ‘fons, part inferior d’algun objecte; residu mal cremat’, der. de cul ‘cul’; l’accepció ‘pantalons de cuixots curts’ ve també del fr. culottes, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Tros de carbó mal cuit.

2 ARM Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival.

3 GEOL Banyó volcànic.

4 LUM i ELECTROT Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres menes de làmpades que serveix per a fixar-la al suport i establir la connexió elèctrica. És anomenada també guaspa o virolla.

5 pl Pantalons de cuixots curts que sovint es porten arrapats, com els que utilitzen els ciclistes.

->culotar

■culotar

[de culot]

v tr Aquilotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culotar

GERUNDI: culotant

PARTICIPI: culotat, culotada, culotats, culotades

INDICATIU PRESENT: culoto, culotes, culota, culotem, culoteu, culoten

INDICATIU IMPERFET: culotava, culotaves, culotava, culotàvem, culotàveu, culotaven

INDICATIU PASSAT: culotí, culotares, culotà, culotàrem, culotàreu, culotaren

INDICATIU FUTUR: culotaré, culotaràs, culotarà, culotarem, culotareu, culotaran

INDICATIU CONDICIONAL: culotaria, culotaries, culotaria, culotaríem, culotaríeu, culotarien

SUBJUNTIU PRESENT: culoti, culotis, culoti, culotem, culoteu, culotin

SUBJUNTIU IMPERFET: culotés, culotessis, culotés, culotéssim, culotéssiu, culotessin

IMPERATIU: culota, culoti, culotem, culoteu, culotin

->culoti

■culoti

[de cul amb el sufix augmentatiu menorquí -oti]

m Ocell des que surt de l’ou fins que està mig vestit de ploma.

->culpa

■culpa

[del ll. cŭlpa, íd., en cat. ant. colpa, per via popular; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes. Confessar una culpa.

2 CRIST Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu.

3 DR CIV Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.

4 DR PEN Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.

5 donar la culpa de Atribuir a algú o a alguna cosa d’haver estat la causa d’alguna cosa.

6 la culpa ésser de Ésser la causa d’alguna cosa. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.

7 per culpa de A causa de.

8 tenir la culpa de Haver estat, algú o alguna cosa, la causa que s’hagi esdevingut (alguna cosa).

->culpabilitat

■culpabilitat

Cp. culpa

[del b. ll. culpabilĭtas -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de culpable.

2 DR PEN Responsabilitat criminal.

->culpabilització

■culpabilització

Part. sil.: cul_pa_bi_lit_za_ci_ó

[de culpabilitzar]

f 1 Acció de culpabilitzar o de culpabilitzar-se;

2 l’efecte.

->culpabilitzar

culpabilitzar

[de culpable]

v 1 tr Fer sentir culpable.

2 pron Sentir-se culpable.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culpabilitzar

GERUNDI: culpabilitzant

PARTICIPI: culpabilitzat, culpabilitzada, culpabilitzats, culpabilitzades

INDICATIU PRESENT: culpabilitzo, culpabilitzes, culpabilitza, culpabilitzem, culpabilitzeu, culpabilitzen

INDICATIU IMPERFET: culpabilitzava, culpabilitzaves, culpabilitzava, culpabilitzàvem, culpabilitzàveu, culpabilitzaven

INDICATIU PASSAT: culpabilitzí, culpabilitzares, culpabilitzà, culpabilitzàrem, culpabilitzàreu, culpabilitzaren

INDICATIU FUTUR: culpabilitzaré, culpabilitzaràs, culpabilitzarà, culpabilitzarem, culpabilitzareu, culpabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: culpabilitzaria, culpabilitzaries, culpabilitzaria, culpabilitzaríem, culpabilitzaríeu, culpabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: culpabilitzi, culpabilitzis, culpabilitzi, culpabilitzem, culpabilitzeu, culpabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: culpabilitzés, culpabilitzessis, culpabilitzés, culpabilitzéssim, culpabilitzéssiu, culpabilitzessin

IMPERATIU: culpabilitza, culpabilitzi, culpabilitzem, culpabilitzeu, culpabilitzin

->culpable

■culpable

[del ll. culpabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f 1 Que ha comès voluntàriament una falta.

2 Que té la culpa d’alguna cosa.

->culpar

■culpar

[del ll. cŭlpare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr Atribuir una culpa o la culpa d’alguna cosa a algú. No el culpem injustament, que és innocent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culpar

GERUNDI: culpant

PARTICIPI: culpat, culpada, culpats, culpades

INDICATIU PRESENT: culpo, culpes, culpa, culpem, culpeu, culpen

INDICATIU IMPERFET: culpava, culpaves, culpava, culpàvem, culpàveu, culpaven

INDICATIU PASSAT: culpí, culpares, culpà, culpàrem, culpàreu, culparen

INDICATIU FUTUR: culparé, culparàs, culparà, culparem, culpareu, culparan

INDICATIU CONDICIONAL: culparia, culparies, culparia, culparíem, culparíeu, culparien

SUBJUNTIU PRESENT: culpi, culpis, culpi, culpem, culpeu, culpin

SUBJUNTIU IMPERFET: culpés, culpessis, culpés, culpéssim, culpéssiu, culpessin

IMPERATIU: culpa, culpi, culpem, culpeu, culpin

->culpós

■culpós -osa

adj DR Dit de l’acció o l’omissió punibles fetes sense malícia, per imprudència o negligència.

->culroget

■culroget

[de cul i roget, dimin. de roig]

m ORNIT Cotxa cua-roja.

->culroig

■culroig

Part. sil.: cul_roig

[de cul i roig]

m BOT Cualbra.

->cultament

■cultament

[de culte²]

adv Amb cultura.

->culte¹

■culte¹

[del ll. cultus, -us, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 RELIG Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i la seva superioritat.

2 Conjunt d’actes i ritus amb què es tributa el culte.

2 fig Adoració per algú o per alguna cosa. Retre culte a la bellesa.

->culte²

■culte² -a

[del ll. cultus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dotat de cultura. Un home culte. Una nació culta.

2 1 Propi de la cultura. Llenguatge culte.

2 mot culte LING Cultisme.

->culterà

■culterà -ana

[del cast. culterano, der. de culto ‘culte’, creat humorísticament al s. XVII, a partir de luterano, per qualificar un seguidor fanàtic d’una tendència]

1 adj Relatiu o pertanyent al culteranisme.

2 m i f Escriptor adscrit al culteranisme.

->culteranisme

■culteranisme

[de culterà]

m LIT Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme, caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzants, de neologismes, d’hipèrbatons violents, de metàfores sensorials i d’al·lusions mitològiques, històriques i geogràfiques.

->cultia

■cultia

Part. sil.: cul_ti_a

[reducció i substantivació de l’ant. cultiu, -iva ‘que es pot cultivar’]

f AGR Camp en què, després de la collita del sègol o el blat, se sembra fenc.

->cultisme

■cultisme

[de culte²]

m 1 Ús de mots cultes, manllevats a les llengües clàssiques.

2 Mot que no ha sofert l’evolució fonètica normal dels altres mots de la llengua, sinó solament una adaptació.

->cultiu

■cultiu

Part. sil.: cul_tiu

[d’un ll. vg. *cultivus, -a, -um, der. del ll. cultus, participi de cŏlĕre ‘conrear; retre culte’; 1a FONT: 1597]

m 1 Conreu.

2 MICROB 1 Població activa microbiana que ha crescut a costa d’un medi de cultiu.

2 Tècnica de laboratori que té per finalitat d’obtenir i manejar quantitats elevades de microorganismes per poder-los estudiar o extreure’n substàncies que interessen, com antibiòtics, proteïnes, polisacàrids, etc.

->cultiva

cultiva

[v. cultiu; 1a FONT: 1341]

f AGR Sementer que hom deixa un any sense sembrar i en el qual fa créixer l’herba perquè serveixi de pastura.

->cultivable

■cultivable

[de cultivar¹]

adj Que pot ésser cultivat o conreat.

->cultivador

■cultivador -a

[de cultivar¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Conreador.

->cultivar¹

■cultivar¹

[modificació culta de l’ant. coltivar (v. cultiu); 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr Conrear.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cultivar

GERUNDI: cultivant

PARTICIPI: cultivat, cultivada, cultivats, cultivades

INDICATIU PRESENT: cultivo, cultives, cultiva, cultivem, cultiveu, cultiven

INDICATIU IMPERFET: cultivava, cultivaves, cultivava, cultivàvem, cultivàveu, cultivaven

INDICATIU PASSAT: cultiví, cultivares, cultivà, cultivàrem, cultivàreu, cultivaren

INDICATIU FUTUR: cultivaré, cultivaràs, cultivarà, cultivarem, cultivareu, cultivaran

INDICATIU CONDICIONAL: cultivaria, cultivaries, cultivaria, cultivaríem, cultivaríeu, cultivarien

SUBJUNTIU PRESENT: cultivi, cultivis, cultivi, cultivem, cultiveu, cultivin

SUBJUNTIU IMPERFET: cultivés, cultivessis, cultivés, cultivéssim, cultivéssiu, cultivessin

IMPERATIU: cultiva, cultivi, cultivem, cultiveu, cultivin

->cultivar²

■cultivar²

[de l’angl. cultivar, de culti(vated) var(iety) ‘varietat cultivada’]

f BOT i AGR Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, per mutació, per selecció, etc.

->-cultor

■-cultor -cultora

Forma sufixada del mot llatí cultor, que significa ‘que cultiva’. Ex.: agricultor, viticultor.

->cultual

■cultual

Part. sil.: cul_tu_al

[del b. ll. cultualis, íd., der. de cultus, -us ‘culte’]

adj RELIG Relatiu o pertanyent al culte.

->cultura

■cultura

[del ll. cŭltūra, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 ant Conreu de la terra.

2 esp Conreu dels coneixements i les facultats de l’home.

3 Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d’estudi i de lectures, de viatges, d’experiència, etc.

4 cultura de massa SOCIOL Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.

2 ANTROP CULT Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.

3 cultura física Conreu i conservació de la forma física mitjançant exercicis gimnàstics, aixecament de pesos, etc.

->-cultura

■-cultura

Forma sufixada del mot llatí cultura, que significa ‘cultiu’. Ex.: agricultura, arboricultura.

->cultural

■cultural

[de l’al. kulturell, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a la cultura.

->culturalisme

■culturalisme

m 1 Doctrina o sistema sobre la cultura.

2 ANTROP CULT Corrent antropològic iniciat a la darreria del segle XIX i que hom pot circumscriure als Estats Units d’Amèrica, centrat en un estudi ampli de la cultura.

->culturalista

culturalista

[de cultural]

1 adj Relatiu o pertanyent al culturalisme.

2 m i f Partidari del culturalisme.

->culturisme

■culturisme

[derivació moderna de cultura (física)]

m ESPORT Cultura física destinada al desenvolupament muscular.

->culturista

culturista

[derivació moderna de cultura (física)]

m i f ESPORT Persona que practica el culturisme.

->culturització

■culturització

Part. sil.: cul_tu_rit_za_ci_ó

f 1 Acció de culturitzar o culturitzar-se;

2 l’efecte.

->culturitzar

■culturitzar

v tr Donar cultura; instruir. És obligació del govern culturitzar la població.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: culturitzar

GERUNDI: culturitzant

PARTICIPI: culturitzat, culturitzada, culturitzats, culturitzades

INDICATIU PRESENT: culturitzo, culturitzes, culturitza, culturitzem, culturitzeu, culturitzen

INDICATIU IMPERFET: culturitzava, culturitzaves, culturitzava, culturitzàvem, culturitzàveu, culturitzaven

INDICATIU PASSAT: culturitzí, culturitzares, culturitzà, culturitzàrem, culturitzàreu, culturitzaren

INDICATIU FUTUR: culturitzaré, culturitzaràs, culturitzarà, culturitzarem, culturitzareu, culturitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: culturitzaria, culturitzaries, culturitzaria, culturitzaríem, culturitzaríeu, culturitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: culturitzi, culturitzis, culturitzi, culturitzem, culturitzeu, culturitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: culturitzés, culturitzessis, culturitzés, culturitzéssim, culturitzéssiu, culturitzessin

IMPERATIU: culturitza, culturitzi, culturitzem, culturitzeu, culturitzin

->cumà

cumà -ana

Hom.: comà i comar

adj i m i f Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan segle XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.

->cumarina

■cumarina

f 1 QUÍM ORG 1 Substància aromàtica d’olor semblant a la de la vainilla, de fórmula C₉H₆O₂.

2 Cadascun dels derivats estructurals de la cumarina.

2 FARM Substància anticoagulant derivada del dicumarol.

->cumarona

cumarona

f QUÍM ORG Benzofuran.

->cúmbia

cúmbia

Part. sil.: cúm_bi_a

f DANSA i MÚS Ball de parella centreamericà que combina elements melòdics d’origen hispànic, ritmes d’influència africana i components harmònics americans.

->cumè

■cumè

m QUÍM ORG Isopropilbenzè, líquid incolor, de fórmula C₉H₁₂, obtingut en la destil·lació del quitrà d’hulla i en la del petroli.

->cúmel

■cúmel

[de l’al. Kümmel, íd., ‘comí’, del ll. cŭmīnum, i aquest, del gr. kýminon, íd., al seu torn d’origen semític (cf. hebreu kammõn)]

m DESTIL·L Licor que hom obté per maceració i destil·lació de productes vegetals (principalment comí).

->cumínic

cumínic -a

[de comí, format sobre la base ll. del mot cŭmīnum]

adj QUÍM Relatiu o pertanyent al comí.

->cum laude

cum laude^* [kumláwðe]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘amb lloança’, ‘amb elogi’, aplicada a la màxima qualificació d’un examen, d’una tesi doctoral, quan hom en vol remarcar una especial excel·lència. Excel·lent ‘cum laude’. Es va doctorar ‘cum laude’.

->cummingtonita

cummingtonita

f MINERAL Inosilicat amfíbol hidratat de ferro i magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->cumquat

cumquat

m BOT i AGR 1 Arbust sempervirent de la família de les rutàcies (Fortunella japonica), de flors aromàtiques.

2 Fruit del cumquat, de color groc daurat, semblant a una taronja petita.

->cúmul

■cúmul

[del ll. cŭmŭlus ‘amuntegament’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 munt 2.

2 p ext Un cúmul de circumstàncies adverses.

2 HIST 1 En alguns antics municipis catalans, tresor del comú, conjunt de cabals del municipi.

2 Import d’un ingrés determinat efectuat per l’autoritat municipal.

3 METEOR Núvol blanc de formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior i pla a la inferior.

4 ASTR 1 cúmul de galàxies Conjunt de galàxies que presenten unitat d’origen i de moviment.

2 cúmul d’estels Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements que, en la majoria de casos, han tingut el mateix origen.

->cumulat

cumulat -ada

adj QUÍM ORG En una cadena carbonada, dit de cadascun dels enllaços dobles que uneixen àtoms de carboni successius.

->cumulatiu

■cumulatiu -iva

Part. sil.: cu_mu_la_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. cumulatus, -a, -um, participi del ll. cumulare ‘acumular’; 1a FONT: s. XVII]

adj Compost de parts acumulades, format per addicions successives.

->cumulativament

■cumulativament

[de cumulatiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera cumulativa.

->cumulè

■cumulè

m QUÍM ORG Qualsevol dels alquens amb dos enllaços dobles cumulats o més.

->cumulo-

■cumulo-

Forma prefixada del mot cúmul. Ex.: cumulonimbe.

->cumulonimbe

cumulonimbe

[del ll. mod. cumulonimbus, íd.]

m METEOR Núvol fosc format per cúmuls i nimbes i que sovint produeix tempestes i calamarsades.

->cumulonimbus

■cumulonimbus

[de cúmulus i nimbus; 1a FONT: c. 1925]

m METEOR Cumulonimbe.

->cúmulus

■cúmulus

[del ll. cŭmŭlus ‘amuntegament’]

m METEOR cúmul 3.

->cunç

cunç

m 1 ant Aparellament, bon ordre.

2 cunç de batalla MAR GUER Disposició en què hom ordena els vaixells d’un estol en combat.

->cuneal

■cuneal

Part. sil.: cu_ne_al

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als cunys.

->cuneïforme

■cuneïforme

Part. sil.: cu_ne_ï_for_me

[del ll. cŭnĕus, -i ‘tascó’ i -forme]

adj 1 Que té la forma d’un tascó.

2 esp 1 Relatiu o pertanyent a l’escriptura cuneïforme. Tauletes cuneïformes.

2 escriptura cuneïforme (o simplement cuneïforme) Antiga escriptura de Mesopotàmia, escrita sobre tauletes d’argila, amb signes en forma de tascó.

->cuneta

■cuneta

[de l’it. cunetta ‘rasa amb aigua al voltant de les fortificacions’, alteració de lacunetta, dimin. de lacuna ‘estany’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f OBR PÚBL Rasa a cada costat d’un camí o una carretera per a recollir l’aigua de la pluja.

->cunicular

cunicular

[der. del ll. cunicŭlus ‘conill’]

adj Dit de l’animal que habita en caus fets a terra, com el conill.

->cuniculicultor

■cuniculicultor -a

[del ll. cunicŭlus ‘conill’ i -cultor]

m i f ZOOT Persona que es dedica a la cuniculicultura.

->cuniculicultura

■cuniculicultura

[del ll. cunicŭlus ‘conill’ i -cultura]

f ZOOT Cria de conills domèstics.

->cunicultor

■cunicultor -a

[reducció de cuniculicultor]

m i f ZOOT Cuniculicultor.

->cunicultura

■cunicultura

[reducció de cuniculicultura]

f ZOOT Cuniculicultura.

->cunitenc

cunitenc -a

adj i m i f De Cunit (Baix Penedès).

->cunnilinció

■cunnilinció

Part. sil.: cun_ni_lin_ci_ó

[del ll. cunnilinctio, -ōnis, comp. de cunnus, -i ‘cony’ i linctio, -ōnis ‘acció de llepar’]

f Estimulació bucal dels genitals femenins.

->cunnilingus

■cunnilingus

[del ll. cunnilingus, comp. de cunnus ‘cony’ i lingĕre ‘llepar’]

m Cunnilinció.

->cuny

■cuny

[del ll. cŭnĕus, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Tascó.

2 ANAT ANIM Cadascun dels tres ossets curts, de forma piramidal, a la segona fila del tars.

->cunyat

■cunyat -ada

[del ll. cognatus, -ata ‘consanguini; parent en general; cunyat’, der. de natus, -a, -um (ant. gnatus) ‘nascut’ amb el prefix con- (cum) ‘juntament’; 1a FONT: 1183]

m i f 1 Persona casada amb el germà o la germana d’algú.

2 Germà o germana del cònjuge.

->cuot

■cuot

Part. sil.: cu_ot

[de cua]

m 1 caganiu 1.

2 OFIC Apèndix vertical que forma part de l’enclusa i que va ficat dins el soc.

->cup

■cup

Hom.: cub

[del ll. td. hispànic cūpus ‘cubell’, der. del ll. cl. cūpa ‘bóta’; 1a FONT: 1045]

m AGR 1 Recipient sobre el qual hom trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

2 Apartament o edifici separat on és elaborat el vi.

3 Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc.

->cupània

cupània

Part. sil.: cu_pà_ni_a

f BOT i JARD Arbre caducifoli de la família de les sapindàcies (Cupania subcinerea), propi de l’Amèrica tropical i conreat com a ornamental.

->cupatge

■cupatge

[del fr. coupage, der. de couper ‘tallar’, en el sentit de tallar o disminuir la força d’un líquid, licor, etc]

m Operació de barrejar diferents menes de vi, d’oli, etc., per obtenir un vi, un oli, etc., de caràcters especials.

->cupè

■cupè

[del fr. coupé, participi de couper ‘tallar’, el·lipsi de carrosse coupé ‘carrossa reduïda a un sol compartiment’]

[pl -ès] m 1 Compartiment anterior d’una diligència, d’un carruatge.

2 1 AUT Tipus de carrosseria aerodinàmica d’automòbil per a dues persones.

2 TRANSP Carrossa tancada de quatre rodes, un sol seient i dues portes, el cotxer de la qual anava a l’exterior.

->cupiditat

■cupiditat

[del ll. cupidĭtas, -ātis, íd.]

f 1 ant Cobejança.

2 esp Passió pels diners.

->cupido

■cupido

[del ll. Cupīdo, -ĭnis, déu de l’amor, fill de Venus]

m Infant, adolescent, d’una gran bellesa.

->cuplet

■cuplet

[del fr. couplet, der. de couple ‘unió, conjunt’]

m MÚS Cançó lleugera dividida en estrofes breus, sovint amb tornada, que hom canta amb la mateixa melodia i de text picaresc i satíric.

->cupletista

■cupletista

[de cuplet]

m i f Intèrpret de cuplets.

->cupó

■cupó

Hom.: copó

[del fr. coupon, íd., pròpiament ‘retall’, der. de couper ‘tallar’; 1a FONT: c. 1830]

m 1 ECON Cadascuna de les parts d’un títol representatiu d’un valor que periòdicament hom presenta al cobrament dels interessos vençuts.

2 Val amb què hom participa en un concurs o una rifa, o amb què pot obtenir alguna cosa quan en té una quantitat determinada. Vendre cupons d’una rifa. Canviar 10 cupons per una paella.

->cuprat

■cuprat

m QUÍM INORG Combinació de l’òxid de coure(II) amb un altre òxid metàl·lic.

->cupressàcies

■cupressàcies

Part. sil.: cu_pres_sà_ci_es

f BOT 1 pl Família de coníferes integrada per arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades i de flors disposades en estròbils esquamosos, que comprèn el xiprer, el ginebre i la savina.

2 sing Planta de la família de les cupressàcies.

->cupri-

■cupri-

Forma prefixada del mot llatí cuprum, que significa ‘coure’. Ex.: cuprífer.

->cúpric

■cúpric -a

[de coure¹]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al coure.

2 Que conté coure.

3 Dit especialment dels composts de coure en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +2.

->cuprífer

■cuprífer -a

[de coure¹]

adj Dit del mineral que porta coure.

->cuprita

■cuprita

f MINERAL Òxid de coure, Cu₄O, mineral de coure que cristal·litza en el sistema regular.

->cupro-

■cupro-

Forma prefixada del mot llatí cuprum, que significa ‘coure’. Ex.: cupromanganès, cuprocianur.

->cuproalumini

cuproalumini

Part. sil.: cu_pro_a_lu_mi_ni

m METAL·L Bronze d’alumini.

->cuproberil·li

cuproberil·li

m METAL·L Bronze de beril·li.

->cuprocrom

cuprocrom

m METAL·L Aliatge de coure i de crom, emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica.

->cuproníquel

■cuproníquel

m METAL·L Aliatge de coure i de níquel emprat en l’encunyament de moneda i en la fabricació de maquinària naval.

->cuproplom

cuproplom

m METAL·L Bronze de plom.

->cuprós

■cuprós -osa

[der. del ll. cuprum ‘coure¹’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj QUÍM INORG 1 Pertanyent al coure.

2 Que conté coure.

3 Dit especialment dels composts de coure en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +1.

->cuprosilici

cuprosilici

m METAL·L Bronze de silici.

->cúpula

■cúpula

[de l’it. cùpola ‘volta d’un edifici’, del ll. cūpŭla, dimin. de cupa ‘bóta gran’, per comparació formal; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ARQUIT i ART Cobertura que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.

2 ASTR Coberta metàl·lica mòbil de l’edifici que resguarda un telescopi.

3 BOT 1 En les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base dels fruits (glans, fages, etc.).

2 Aril del teix.

3 En les pteridospermes, embolcall que inclou una llavor o unes quantes.

4 GEOL Petita protuberància que se separa del cos principal d’una intrusió ígnia.

->cupular

■cupular

[de cúpula]

adj Que té forma de copa o de cúpula. Una motllura cupular.

->cupulat

■cupulat -ada

[de cúpula]

adj Proveït de cúpula. Un edifici cupulat.

->cupulí

■cupulí

[de cúpula]

m CONSTR Llanternó en forma de cúpula.

->cupulífer

■cupulífer -a

[del ll. cupŭla i -fer]

adj BOT Dit de la planta proveïda de cúpula.

->cuquella

■cuquella

f dial ORNIT Cucut.

->cuquello

■cuquello

m dial ORNIT Cucut.

->cuquer

■cuquer -a

[de cuc]

adj 1 Relatiu o pertanyent als cucs.

2 esp Que serveix per a guarir els cucs intestinals. Herba cuquera.

->cuqueta

■cuqueta

[de cuca; 1a FONT: 1617]

f 1 Cuca petita.

2 cuqueta de closca ZOOL Anèl·lid poliquet sedentari de la família dels serpúlids (Pomatoceros triqueter), que viu envoltat d’un tub calcari i amb la boca circumdada de tentacles.

3 cuqueta de riera ENTOM Tricòpter de la família dels frigànids (Phyryganea grandis), les larves del qual es vesteixen amb capsetes d’arena pastada amb saliva i són molt emprades pels pescadors com a esquer.

->cura

■cura

[del ll. cūra ‘sol·licitud, cura, esment’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f 1 1 Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. Posar poca cura a escriure correctament. Treballar amb molta cura.

2 Responsabilitat de vetllar per algú o per alguna cosa, de fer alguna cosa. Li ha donat la cura dels seus béns. Edició a cura de l’autor.

3 cura d’ànimes Funció del sacerdot encarregat d’una parròquia.

2 esp 1 Assistència a un malalt. Ha confiat la cura del fill a un bon metge.

2 Tractament especial a què hom sotmet un malalt.

3 Aplicació de substàncies medicamentoses i d’apòsits sobre una lesió.

4 Guarició.

5 cura d’aigües Tractament de certes malalties amb diverses menes d’aigües minerals.

6 cura d’altitud Permanència a l’alta muntanya com a mitjà terapèutic.

7 cures intensives MED Unitat de cures intensives.

8 tenir (o no tenir) cura Tenir (o no tenir) remei, ésser guarible (o inguarible).

->curable

■curable

[del ll. curabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Remeiable, guarible.

->curaçao

■curaçao

Part. sil.: cu_ra_çao

[del nom de l’illa de Curaçao, a les Antilles]

m DESTIL·L Licor elaborat a base de la pell d’una varietat de taronja agra i amargant (Citrus aurantium), aiguardent i sucre.

->curació

■curació

Part. sil.: cu_ra_ci_ó

[del ll. curatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344]

f 1 Cura, tractament d’una malaltia.

2 Guarició.

3 ALIM Operació de curar.

->curador

■curador -a

[del ll. curator, -ōris ‘el qui té cura jurídicament’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f 1 1 Persona que té cura d’algú o d’alguna cosa. El curador d’aquella edició.

2 DR Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.

2 Guaridor.

->curadoria

■curadoria

Part. sil.: cu_ra_do_ri_a

[de curador]

f DR Càrrec de curador.

->curaixita

curaixita

Part. sil.: cu_rai_xi_ta

adj i m i f HIST Quraixita.

->curanderisme

■curanderisme

m Pràctica del curandero.

->curandero

■curandero -a

[del cast. curandero, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.

->curar

■curar

[del ll. curare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Tenir cura d’alguna cosa. Curar un escriptor el seu estil.

2 esp Assistir un malalt, tractar una malaltia, un mal. Curar una nafra.

3 esp Curar les ànimes.

2 1 tr Guarir. Aquest remei l’ha curat.

2 pron Guarir-se. Aviat et curaràs.

3 tr Pensar, proposar-se, de fer alguna cosa. No curo pas de respondre-li.

4 1 intr Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Cura poc de tu.

2 pron No em vull curar més de res.

5 tr ALIM Sotmetre (la carn o el peix) a una tècnica de conservació que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o altres additius i posteriorment a assecar-los, a fi que adquireixin unes propietats organolèptiques determinades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: curar

GERUNDI: curant

PARTICIPI: curat, curada, curats, curades

INDICATIU PRESENT: curo, cures, cura, curem, cureu, curen

INDICATIU IMPERFET: curava, curaves, curava, curàvem, curàveu, curaven

INDICATIU PASSAT: curí, curares, curà, curàrem, curàreu, curaren

INDICATIU FUTUR: curaré, curaràs, curarà, curarem, curareu, curaran

INDICATIU CONDICIONAL: curaria, curaries, curaria, curaríem, curaríeu, curarien

SUBJUNTIU PRESENT: curi, curis, curi, curem, cureu, curin

SUBJUNTIU IMPERFET: curés, curessis, curés, curéssim, curéssiu, curessin

IMPERATIU: cura, curi, curem, cureu, curin

->curare

■curare

[del carib k-urary ‘tòxic per a les fletxes’]

m TOXICOL Extret preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos, d’acció paralitzant.

->curarina

curarina

[de curare i -ina*]

f [C₄₀H₄₄N₄O⁺⁺] FARM Alcaloide del curare, emprat en cirurgia.

->curat¹

■curat¹

[del ll. ecl. curatus, participi de curare ‘tenir cura’ d’ànimes]

m 1 Sacerdot encarregat d’una parròquia. Confessar-se una vegada l’any amb el propi curat.

2 Càrrec de curat.

->curat²

■curat²

[de curar; 1a FONT: 1391]

m TÈXT Teixit de cotó amb lligament a la plana fet amb fils que han estat blanquejats en madeixa.

->curatela

■curatela

[contracció de cura i tutela]

f DR CIV 1 Institució que té per objecte protegir els interessos dels menors emancipats, orfes de pare i mare, dels menors que han obtingut el benefici de majoritat i dels declarats judicialment pròdigs.

2 Mena de tutela que s’ocupa especialment de la representació i l’administració dels interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts o la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur, com també la dels béns d’una herència jacent.

->curatiu

■curatiu -iva

Part. sil.: cu_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. curatus, -a, -um, participi de curare ‘curar’]

adj Que cura, que remeia. Els mitjans preservatius i els mitjans curatius.

->curatoria

curatoria

Part. sil.: cu_ra_to_ri_a

f HIST Divisió administrativa dels jutjats sards.

->curbaril

■curbaril

m BOT i FUST Jatoba.

->curculiònids

■curculiònids

Part. sil.: cur_cu_li_ò_nids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters, molt nombrosa, que tenen el cap prolongat més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i a vegades corb.

2 sing Coleòpter de la família dels curculiònids.

->curculla

■curculla

[variant de carculla, íd., mot emparentat etimològicament amb caragol i conquilla]

f petxina 2.

->cúrcuma

■cúrcuma

f BOT Gènere de plantes de la família de les zingiberàcies (Curcuma sp), de fulles oblongues o el·líptiques i de flors de color groc pàl·lid reunides en espigues.

->curcumina

■curcumina

f QUÍM ORG Matèria colorant groc taronja, de fórmula C₂₁H₂₀O₆, extreta de la rel de la Curcuma longa.

->curd

curd -a

Hom.: curt

adj i m i f Kurd.

->curenya

■curenya

[del cast. cureña, íd., d’origen incert, possiblement del ll. colŭmna amb influx de cuero, pel fet que les curenyes de ballesta anaven folrades de cuir; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ARM Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl i, així, poder-la moure amb facilitat.

->curenyat

curenyat

[de curenya]

adj HERÀLD Dit d’un canó amb la curenya d’un esmalt diferent.

->cureta

■cureta

[de escureta, der. de escurar]

f 1 OFIC Eina per a netejar les cardes.

2 CIR Instrument en forma de cullera de vores tallants i acabat en mànec, que hom utilitza per a raspar una cavitat anatòmica.

->curetatge

curetatge

[de cureta]

m CIR Acció de raspar amb la cureta.

->curetes

curetes

m pl MIT Divinitats menors d’origen cretenc.

->curi

■curi

[de l’angl. curium, inspirat en el nom dels físics Pierre i Marie Curie, denominació donada el 1944 a l’element pel seu descobridor i identificador, el nord-americà Theodor Glenn Seaborg]

m QUÍM [símb: Cm] Element transurànid no present en la natura que pertany a la sèrie dels actínids, de nombre atòmic 96.

->cúria

■cúria

Part. sil.: cú_ri_a

[del ll. cūrĭa ‘local del senat i altres assemblees romanes’; 1a FONT: 1650]

f 1 HIST 1 Divisió de la primitiva ciutat de Roma.

2 Al Baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes.

2 A l’antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat, o religioses.

3 CATOL 1 Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.

2 cúria diocesana Organisme al servei del bisbe compost de diferents membres administratius i judicials.

3 cúria romana Organisme al servei del papa per a regir l’Església Catòlica.

4 1 Conjunt d’advocats, d’escrivans, de procuradors, etc., en l’administració de justícia.

2 cúria règia HIST Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.

5 cúria de mar HIST Consolat de mar.

->curial

■curial

Part. sil.: cu_ri_al

[del ll. curiālis, íd.; 1a FONT: c. 1380, Pere III]

1 adj Relatiu o pertanyent a la cúria, especialment a la romana.

2 adj ant Cortès.

3 m i f Persona que per la seva professió intervé en l’administració de justícia.

4 m HIST Al Baix Imperi, decurió.

->curialesc

■curialesc -a

Part. sil.: cu_ri_a_lesc

[de curial]

adj Propi dels curials.

->curialitat

■curialitat

Part. sil.: cu_ri_a_li_tat

[del ll. curialĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ant Cortesia, urbanitat.

->curialment

■curialment

Part. sil.: cu_ri_al_ment

[de curial]

adv ant Amb curialitat, cortesament.

->curibell

■curibell

Hom.: corivell

[probablement alteració de curiell (variant local de colitx), del ll. caulicellum, dimin. de caulis ‘col’, per influx de corivell ‘mena d’oliva’ (v. colitx)]

m BOT Colitx.