->piezometria

■piezometria

Part. sil.: pi_e_zo_me_tri_a

f FÍS 1 Mesura de les pressions, especialment les que són molt elevades.

2 Part de la física que estudia la compressibilitat dels líquids.

->piezomètric

■piezomètric -a

Part. sil.: pi_e_zo_mè_tric

adj FÍS Relatiu o pertanyent a la piezometria.

->pífia

■pífia

Part. sil.: pí_fi_a

[alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa]

f 1 Cop en fals, espifiada.

2 anar-se’n a la pífia (una cosa) Malmetre’s.

->pifiada

pifiada

Part. sil.: pi_fi_a_da

[de pifiar]

f Espifiada.

->pifiar

pifiar

Part. sil.: pi_fi_ar

[de pífia]

v tr Espifiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pifiar

GERUNDI: pifiant

PARTICIPI: pifiat, pifiada, pifiats, pifiades

INDICATIU PRESENT: pifio, pifies, pifia, pifiem, pifieu, pifien

INDICATIU IMPERFET: pifiava, pifiaves, pifiava, pifiàvem, pifiàveu, pifiaven

INDICATIU PASSAT: pifií, pifiares, pifià, pifiàrem, pifiàreu, pifiaren

INDICATIU FUTUR: pifiaré, pifiaràs, pifiarà, pifiarem, pifiareu, pifiaran

INDICATIU CONDICIONAL: pifiaria, pifiaries, pifiaria, pifiaríem, pifiaríeu, pifiarien

SUBJUNTIU PRESENT: pifiï, pifiïs, pifiï, pifiem, pifieu, pifiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: pifiés, pifiessis, pifiés, pifiéssim, pifiéssiu, pifiessin

IMPERATIU: pifia, pifiï, pifiem, pifieu, pifiïn

->pífol

■pífol

[variant mallorquina de pifre, amb influx de la -l- de siular, timbal; 1a FONT: 1840]

m dial MÚS pifre 1.

->pifoler

■pifoler -a

[de pífol]

m i f dial MÚS Sonador de pífol.

->pif-paf

■pif-paf

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que reprodueix el soroll de dues bufetades donades l’una darrere l’altra, de dos cops de puny, etc.

->pifre

■pifre

[de l’al. Pfeifer, íd., i aquest, del ll. vg. *pipa ‘flauteta’ (v. pipa); 1a FONT: 1602]

m MÚS 1 Varietat de flautí, de sonoritat molt aguda.

2 Varietat de cornamusa italiana.

->pig-

■pig-

Forma prefixada del mot grec pygḗ, que significa ‘natja’, ‘part posterior’. Ex.: pigàlgia.

->piga

■piga

[del ll. pīca ‘garsa’, d’on també el sentit de ‘taca pigmentària de la pell’ per les taques i colors de la garsa (cf. picar); 1a FONT: s. XV]

f Lentigen, petita taca pigmentària de la pell que augmenta per efecte del sol i de l’aire.

->pigall¹

■pigall¹

[d’origen incert, relacionat amb dial. pigal, pigall ‘roc, penyal’, potser d’origen preromà, en tant que un pigall és un puntal per a un cec, o amb el cast. ant. picaño, concurrent de pícaro; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Noi que acompanyava un cec per guiar-lo.

2 gos pigall Gos ensinistrat per acompanyar un cec.

->pigall²

■pigall²

[v. pigall]

m PETROG Pedra, roc, tros de conglomerat, de grossària superior a la del puny.

->pigallat

■pigallat -ada

[de piga; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Clapat a clapes petites.

->pigallós

■pigallós -osa

[de piga; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té pigues; pigat.

->pigard

■pigard -a

[variant mallorquina de pigat, amb el sufix pejoratiu -ard (cf. moscard)]

adj Pigat, pigallós.

->pigardós

■pigardós -osa

[de pigard]

adj Pigat, pigallós.

->pigarg

■pigarg

[del ll. pygargus, i aquest, del gr. pýgargos, íd., comp. de pygḗ ‘natja’ i argós ‘blanc’]

m ORNIT Àguila marina.

->pigat

■pigat -ada

[de piga]

adj Que té pigues o lentígens.

->pigeonita

■pigeonita

Part. sil.: pi_ge_o_ni_ta

f MINERAL Clinopiroxè, (Mg,Fe,Ca)MgSi₂O₆, mineral que es troba en roques formades a alta temperatura.

->-pígia

-pígia

Forma sufixada del mot grec pygḗ, que significa ‘natja’, ‘part posterior’. Ex.: dispígia, esteatopígia.

->pigidi

■pigidi

m ANAT ANIM Darrer segment del cos dels poliquets i dels oligoquets.

->pigment

■pigment

[del ll. pigmentum, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 FISIOL ANIM 1 Macromolècula orgànica acolorida que confereix el color a la cèl·lula, teixit o estructura que la conté.

2 pigment biliar Qualsevol dels pigments existents a la bilis o els seus derivats, com la bilirubina, la biliverdina, etc.

2 QUÍM IND Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició.

->pigmentació

■pigmentació

Part. sil.: pig_men_ta_ci_ó

[de pigmentar]

f 1 FISIOL ANIM 1 Producció d’un pigment, d’una matèria colorant en una part determinada.

2 Coloració d’una part o zona pel dipòsit d’un pigment.

2 QUÍM IND Acció de colorar un suport líquid afegint-li un pigment.

->pigmentar

■pigmentar

[de pigment]

v tr Colorar amb un pigment. Pigmentar una tela, un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pigmentar

GERUNDI: pigmentant

PARTICIPI: pigmentat, pigmentada, pigmentats, pigmentades

INDICATIU PRESENT: pigmento, pigmentes, pigmenta, pigmentem, pigmenteu, pigmenten

INDICATIU IMPERFET: pigmentava, pigmentaves, pigmentava, pigmentàvem, pigmentàveu, pigmentaven

INDICATIU PASSAT: pigmentí, pigmentares, pigmentà, pigmentàrem, pigmentàreu, pigmentaren

INDICATIU FUTUR: pigmentaré, pigmentaràs, pigmentarà, pigmentarem, pigmentareu, pigmentaran

INDICATIU CONDICIONAL: pigmentaria, pigmentaries, pigmentaria, pigmentaríem, pigmentaríeu, pigmentarien

SUBJUNTIU PRESENT: pigmenti, pigmentis, pigmenti, pigmentem, pigmenteu, pigmentin

SUBJUNTIU IMPERFET: pigmentés, pigmentessis, pigmentés, pigmentéssim, pigmentéssiu, pigmentessin

IMPERATIU: pigmenta, pigmenti, pigmentem, pigmenteu, pigmentin

->pigmentari

■pigmentari -ària

[del ll. pigmentarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Relatiu o pertanyent al pigment.

2 Que produeix o conté pigment.

->pigmentat

pigmentat -ada

[del ll. pigmentatus, -a, -um, íd.]

adj 1 FISIOL ANIM Que té pigments.

2 QUÍM IND Acolorit amb pigment.

->pigmeu

■pigmeu -ea

Part. sil.: pig_meu

[del ll. pygmaeus, -a, -um, i aquest, del gr. pygmaĩos, íd., der. de pygmḗ ‘puny’, d’on ‘petit com un puny’]

1 adj Relatiu o pertanyent als pigmeus.

2 m i f 1 ANTROP FÍS Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.

2 p ext Individu de petita estatura.

->pígmid

pígmid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça pígmida o als seus representants.

2 m i f Individu de la raça pígmida.

3 raça pígmida Raça del grup melanoderm els representants de la qual són mesocèfals, d’estatura molt baixa, pell bruna, cabells cresps, cap gros amb relació a la talla i llavis gruixuts.

->pigmoide

pigmoide

Part. sil.: pig_moi_de

1 adj Relatiu o pertanyent als pigmoides.

2 m i f ETNOL Individu que presenta caràcters propis de les races xantodermes.

->pignoració

■pignoració

Part. sil.: pig_no_ra_ci_ó

[del ll. td. pignoratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f DR 1 1 Acció de pignorar;

2 l’efecte.

2 Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme.

->pignorar

■pignorar

[del ll. pignorare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr DR Empenyorar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pignorar

GERUNDI: pignorant

PARTICIPI: pignorat, pignorada, pignorats, pignorades

INDICATIU PRESENT: pignoro, pignores, pignora, pignorem, pignoreu, pignoren

INDICATIU IMPERFET: pignorava, pignoraves, pignorava, pignoràvem, pignoràveu, pignoraven

INDICATIU PASSAT: pignorí, pignorares, pignorà, pignoràrem, pignoràreu, pignoraren

INDICATIU FUTUR: pignoraré, pignoraràs, pignorarà, pignorarem, pignorareu, pignoraran

INDICATIU CONDICIONAL: pignoraria, pignoraries, pignoraria, pignoraríem, pignoraríeu, pignorarien

SUBJUNTIU PRESENT: pignori, pignoris, pignori, pignorem, pignoreu, pignorin

SUBJUNTIU IMPERFET: pignorés, pignoressis, pignorés, pignoréssim, pignoréssiu, pignoressin

IMPERATIU: pignora, pignori, pignorem, pignoreu, pignorin

->pignoratiu

■pignoratiu -iva

Part. sil.: pig_no_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. pignoratus, -a, -um, participi de pignorare ‘empenyorar’]

adj DR Relatiu o pertanyent a la pignoració.

->pigo-

■pigo-

Forma prefixada del mot grec pygḗ, que significa ‘natja’, ‘part posterior’. Ex.: pigobranquiats, pigòpodes.

->pigós

■pigós -osa

[de piga]

adj Pigat.

->pigostil

■pigostil

m ANAT ANIM Darrer os de la columna vertebral de la major part dels ocells, format per la fusió de les últimes vèrtebres caudals.

->pigot

■pigot

[de piga]

m ORNIT Picot.

->pigota

■pigota

[de piga; 1a FONT: s. XV]

f PAT 1 Verola.

2 pigota cristal·lina (o borda) Varicel·la.

->pigotera

■pigotera

f Picotera.

->pigotós

■pigotós -osa

[de pigota; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj PAT Verolós.

->pigre

■pigre -a

[del ll. piger, -gra, -grum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Peresós.

2 m ORNIT 1 Fredeluga.

2 pigre gris Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels caràdrids (Pluvialis squatarola), amb les parts superiors blanquinoses i tacades de gris i les inferiors negres, el carpó blanc i amb les plomes axil·lars negres.

->pigrícia

■pigrícia

Part. sil.: pi_grí_ci_a

[del ll. pigritia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Peresa.

->piïtis

piïtis

Part. sil.: pi_ï_tis

f PAT Inflamació de la piamàter.

->pijama

■pijama

[de l’angl. pyjamas, i aquest, de l’hindustànic pâeǧâma ‘pantalons bombatxos dels musulmans’, comp. de pâe ‘cama’ i ǧâma ‘vestit’; 1a FONT: c. 1920]

m 1 INDUM Vestit de dormir consistent en una jaqueta i uns pantalons, generalment de roba fina, o bé de llana o punt.

2 GASTR Postres dolces que consisteixen en un gelat, pinya i préssec en almívar, un flam i nata posats en un mateix plat.

->pila¹

■pila¹

[del ll. pīla ‘pilar, columna’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 Munt, reunió, d’objectes posats regularment els uns sobre els altres. Els llibres posats a piles.

2 1 Munt d’una alçària relativament considerable. Una pila de fang.

2 pila de carbó Carbonera.

3 Gran quantitat, molts. Tenia una pila d’amics. Això et costarà una pila de diners, d’afanys.

4 ELECTROT i 1 ELECTROQ Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química. És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica. Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes (positiu i negatiu).

2 pila de combustible ELECTROQ Pila en la qual hi ha un combustible que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.

3 pila patró ELECTROQ Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de força electromotriu (tensió de referència).

4 pila solar ELECTRÒN Cèl·lula solar.

5 pila termoelèctrica Generador de corrent continu, format per un o més parells termoelèctrics, que converteix l’energia calorífica en elèctrica.

5 HERÀLD Peça fonamental consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.

6 INFORM 1 Llista lineal simple o doble en què la inserció o supressió d’elements només pot ésser feta en un extrem.

2 p ext Memòria en pila.

7 NUMIS Per a l’operació d’amonedament a pressió, part de l’encuny fixada a una base de fusta, damunt la qual hom posava la peça a batre, que era percudida per la part mòbil de l’encuny.

8 fer pila loc verb fig dial Fer campana.

9 pila atòmica NUC Reactor nuclear.

->pila²

■pila²

[del ll. pīla ‘morter, cup’, probablement der. de pīnsere ‘picar, triturar’]

f 1 Recipient de pedra, ample, per a contenir aigua o un altre líquid.

2 Pica baptismal.

3 INDÚST Recipient gran d’obra de fàbrica o metàl·lic que és emprat en diversos oficis i indústries per a tractar algun material amb algun bany, efectuar alguna mescla, etc.

4 nom de pila Nom de fonts, que hom sol imposar en ocasió del bateig.

5 pila holandesa PAPER Recipient metàl·lic proveït d’un corró dotat d’un moviment de rotació i unes ganivetes fixades a la seva superfície. És anomenada també pila refinadora.

->pilada

■pilada

[de pila²]

f Part d’una cosa o porció de coses que hom treballa d’un cop en una pila.

->pilanet

pilanet

[dimin. de pilar sobre una forma analògica pilans]

pop m 1 Pilar petit.

2 pl Punt de ganxet en què hom posa una sèrie nombrosa de porcions de fil paral·leles com si fossin balustres.

->pilar

■pilar

[de pila¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m 1 ARQUIT i CONSTR Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.

2 TOPOG fita 1.

2 m ANAT ANIM Formació anatòmica vertical, quasi sempre pariona i múltiple de sosteniment o d’inserció.

3 m i f ESPORT En el rugbi, cadascun dels dos jugadors de la primera línia d’una melé que són al costat del taloner.

4 m FOLK Construcció o figura que realitzen els castellers formada per un sol xiquet a cada nivell.

5 pilar coronat GEOMORF Pinacle que es forma generalment en dipòsits poc coherents, d’origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l’erosió els vessants quasi verticals del pinacle.

6 pilar tectònic GEOL Bloc elevat limitat per dues falles normals o dos sistemes de falles normals subparal·leles.

->pilaret

pilaret

[de pilar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ARQUIT Pilar petit.

->pilastra

■pilastra

[de l’it. pilastro, íd.; 1a FONT: 1565]

f CONSTR 1 ARQUIT Element arquitectònic semblant a la columna, però de secció quadrada o rectangular, sovint sortint d’un mur al qual és adossat o del qual forma part.

2 Massís d’obra de secció rectangular que hom posa de tant en tant en una balustrada, barana, etc.

->pilastrada

pilastrada

[de pilastra; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f ARQUIT Sèrie o conjunt de pilastres.

->pilastró

■pilastró

[de pilastra]

m ARQUIT i CONSTR Pilastra.

->pilater

■pilater -a

m i f OFIC En la fabricació del paper, persona que preparava la pasta.

->pile-

pile-

Forma prefixada del mot grec pýlē, que significa ‘porta’. Ex.: pileflebitis.

->pileal

■pileal

Part. sil.: pi_le_al

adj BOT Pileic.

->pileflebitis

pileflebitis

f PAT Inflamació de la vena porta.

->pileic

■pileic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al pili 2.

->piler¹

■piler¹ -a

[de pila¹]

m i f OFIC Persona que fa piles d’algun material, especialment les piles de carbó, les piles de fang a les rajoleries, etc.

->piler²

piler² -a

adj i m i f De Piles de Mar (Safor).

->pilera

■pilera

[de pila¹]

f pila¹ 1.

->piletrombosi

piletrombosi

f PAT Trombosi de la vena porta.

->píleu

■píleu

Part. sil.: pí_leu

m BOT pili 2.

->pili

■pili

[del ll. pīlleus, íd.]

m 1 ANAT ANIM Cim del cap d’un ocell, des de la base del bec fins al clatell.

2 BOT Capell o barret dels bolets.

3 INDUM Gorra que es posaven com a lligadura els esclaus romans en rebre la llibertat.

4 METEOR Bufanda.

->pili-

■pili-

Forma prefixada del mot llatí pĭlus, que significa ‘pèl’. Ex.: pilífer.

->pilidi

pilidi

m ZOOL Larva ciliada dels nemertins.

->pilífer

■pilífer -a

[de pili- i -fer]

adj Proveït de pèls.

->piliforme

■piliforme

[de pili- i -forme]

adj 1 Que té forma de pèl.

2 Filamentós.

->píling

píling

[de l’angl. peeling, del verb to peel ‘treure l’escorça, la pela, la pell’, i, en el sentit cosmètic, de to peel off the skin ‘treure la pell’]

m COSM Operació de treure amb un producte cosmètic la capa més superficial de la pell per eliminar-ne les cèl·lules mortes.

->pillada

■pillada

[de pillar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Acció pròpia de pillets.

->pillar

■pillar

[del fr. piller, der. del fr. ant. peille ‘drap’, potser del ll. pĭlleus ‘gorra’; en el sentit de ‘agafar’, del cast. pillar, i aquest, de l’it. pigliare, ll. pilare ‘robar’; 1a FONT: 1521]

v tr Emparar-se violentament d’una cosa. Van assaltar la botiga i van pillar tot el que van poder.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pillar

GERUNDI: pillant

PARTICIPI: pillat, pillada, pillats, pillades

INDICATIU PRESENT: pillo, pilles, pilla, pillem, pilleu, pillen

INDICATIU IMPERFET: pillava, pillaves, pillava, pillàvem, pillàveu, pillaven

INDICATIU PASSAT: pillí, pillares, pillà, pillàrem, pillàreu, pillaren

INDICATIU FUTUR: pillaré, pillaràs, pillarà, pillarem, pillareu, pillaran

INDICATIU CONDICIONAL: pillaria, pillaries, pillaria, pillaríem, pillaríeu, pillarien

SUBJUNTIU PRESENT: pilli, pillis, pilli, pillem, pilleu, pillin

SUBJUNTIU IMPERFET: pillés, pillessis, pillés, pilléssim, pilléssiu, pillessin

IMPERATIU: pilla, pilli, pillem, pilleu, pillin

->pillard

■pillard -a

[del fr. pillard, íd., der. de piller ‘saquejar’; en el sentit de ‘xicot’, és resultat d’un creuament del fr. pillard amb paillard ‘el qui dorm a la palla’, der. de paille ‘palla’ (cf. moscard); 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m i f Persona que té l’habitud de pillar, que es dedica al pillatge.

2 m i f col·loq Noi o noia gran; xicotàs.

3 m Al Segrià, mosso, jornaler.

4 m HIST Servent que seguia el cavaller a les batalles i tenia el càrrec de recollir les despulles dels contraris vençuts.

->pillardejar

■pillardejar

[de pillard]

v intr Fer actes de pillard; robar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pillardejar

GERUNDI: pillardejant

PARTICIPI: pillardejat, pillardejada, pillardejats, pillardejades

INDICATIU PRESENT: pillardejo, pillardeges, pillardeja, pillardegem, pillardegeu, pillardegen

INDICATIU IMPERFET: pillardejava, pillardejaves, pillardejava, pillardejàvem, pillardejàveu, pillardejaven

INDICATIU PASSAT: pillardegí, pillardejares, pillardejà, pillardejàrem, pillardejàreu, pillardejaren

INDICATIU FUTUR: pillardejaré, pillardejaràs, pillardejarà, pillardejarem, pillardejareu, pillardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pillardejaria, pillardejaries, pillardejaria, pillardejaríem, pillardejaríeu, pillardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pillardegi, pillardegis, pillardegi, pillardegem, pillardegeu, pillardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pillardegés, pillardegessis, pillardegés, pillardegéssim, pillardegéssiu, pillardegessin

IMPERATIU: pillardeja, pillardegi, pillardegem, pillardegeu, pillardegin

->pillastre

pillastre

[probablement del cast. pillastre, alteració del cast. ant. pillarte, del fr. pillard ‘saquejador’, a través de *pillartre, amb repercussió de líquides i posterior dissimilació; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m Pillet.

->pillatge

■pillatge

[de pillar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m DR 1 Acció de pillar.

2 Furt.

3 Despulla o saqueig fet per un exèrcit en un país estranger, durant una guerra.

->pilleria

■pilleria

Part. sil.: pi_lle_ri_a

[del cast. pillería]

f Qualitat de pillet.

->pillet

■pillet -a

[del cast. pillete; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m i f Murri.

->pillo

pillo -a

[del cast. pillo; 1a FONT: 1840]

adj i m i f Murri.

->pilloc

■pilloc -a

[d’origen incert]

adj Ebri, embriac.

->pilloscar

■pilloscar

[de pillar; 1a FONT: 1915, DAg.]

v tr Fer-se seva una cosa d’altri furtant-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pilloscar

GERUNDI: pilloscant

PARTICIPI: pilloscat, pilloscada, pilloscats, pilloscades

INDICATIU PRESENT: pillosco, pillosques, pillosca, pillosquem, pillosqueu, pillosquen

INDICATIU IMPERFET: pilloscava, pilloscaves, pilloscava, pilloscàvem, pilloscàveu, pilloscaven

INDICATIU PASSAT: pillosquí, pilloscares, pilloscà, pilloscàrem, pilloscàreu, pilloscaren

INDICATIU FUTUR: pilloscaré, pilloscaràs, pilloscarà, pilloscarem, pilloscareu, pilloscaran

INDICATIU CONDICIONAL: pilloscaria, pilloscaries, pilloscaria, pilloscaríem, pilloscaríeu, pilloscarien

SUBJUNTIU PRESENT: pillosqui, pillosquis, pillosqui, pillosquem, pillosqueu, pillosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pillosqués, pillosquessis, pillosqués, pillosquéssim, pillosquéssiu, pillosquessin

IMPERATIU: pillosca, pillosqui, pillosquem, pillosqueu, pillosquin

->pil·lular

■pil·lular

[formació culta analògica sobre la base del ll. pilula, dimin. de pila ‘bola, pilota’]

adj Semblant a una píndola. Massa pil·lular.

->piló

■piló

[de pila¹; 1a FONT: 1410]

m 1 1 Bloc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual hom posa allò que s’ha de tallar, capolar, picar, etc. Un piló de carnisser. El condemnat ja tenia el cap sobre el piló.

2 NUMIS Pesal o ponderal per a comprovar el pes de les monedes.

3 NUMIS En l’encunyació a martell, pila o encuny fix.

4 piló de sabater CALÇ Piló quadrat de fusta, amb un clot al mig, que serveix als sabaters per a emmotllar la sola.

2 1 Munt, conjunt compacte d’alguna cosa.

2 Pilot de fang pastat per a fer teules, rajoles, etc.

3 Pa de sucre.

4 Pa de verema trepitjada que hom posa a la premsa per esprémer-lo.

3 ART Construcció massissa, de quatre costats i un poc atalussada, que servia de portalada dels temples en l’art egipci.

4 CONSTR 1 Pilar petit, de pedra, de formigó o de ferro, generalment de forma de tronc de con o de tronc de piràmide, col·locat a la via pública per a privar el pas o l’aparcament de vehicles.

2 Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc., introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.

5 OFIC 1 Peça massissa i gruixuda, de pedra, fusta o metàl·lica, emprada per a facilitar amb el seu pes o amb el seu gruix algun treball.

2 esp Disc gruixut de fusta de les antigues premses d’oli.

3 esp Post gruixuda que, posada damunt el barret de l’antiga premsa de vi, en feia més eficaç la pressió.

4 esp Pes de la romana.

->pilo-

■pilo-

Forma prefixada del mot llatí pĭlus, que significa ‘pèl’. Ex.: piloerecció, pilosebaci.

->pilocarpina

pilocarpina

f QUÍM ORG Alcaloide que es troba en les fulles de Pilocarpus jaborandi i Pilocarpus microphillus, de fórmula C₁₁H₁₆N₂O₂.

->pilona

■pilona

[de piló]

f OFIC Piló gran.

->pilonar

■pilonar

v intr CONSTR Clavar pilons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pilonar

GERUNDI: pilonant

PARTICIPI: pilonat, pilonada, pilonats, pilonades

INDICATIU PRESENT: pilono, pilones, pilona, pilonem, piloneu, pilonen

INDICATIU IMPERFET: pilonava, pilonaves, pilonava, pilonàvem, pilonàveu, pilonaven

INDICATIU PASSAT: piloní, pilonares, pilonà, pilonàrem, pilonàreu, pilonaren

INDICATIU FUTUR: pilonaré, pilonaràs, pilonarà, pilonarem, pilonareu, pilonaran

INDICATIU CONDICIONAL: pilonaria, pilonaries, pilonaria, pilonaríem, pilonaríeu, pilonarien

SUBJUNTIU PRESENT: piloni, pilonis, piloni, pilonem, piloneu, pilonin

SUBJUNTIU IMPERFET: pilonés, pilonessis, pilonés, pilonéssim, pilonéssiu, pilonessin

IMPERATIU: pilona, piloni, pilonem, piloneu, pilonin

->pilonatge

pilonatge

m CONSTR Acció de construir un piló o de clavar-lo.

->pílor

■pílor

[del ll. pylōrus, i aquest, del gr. pylōrós ‘porter, pílor’, comp. de pýlē ‘porta’ i ṓra ‘vigilància’]

m ANAT ANIM Orifici que comunica l’estómac amb el duodè.

->pilor-

pilor-

Forma prefixada del mot grec pylōrós, que significa ‘porter’. Ex.: piloràlgia.

->pilorectomia

pilorectomia

Part. sil.: pi_lo_rec_to_mi_a

f CIR Resecció del pílor.

->pilorí

pilorí

m HIST DR Post amb tres forats per a les mans i el cap, on els malfactors eren exposats a la vergonya pública.

->pilòric

■pilòric -a

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al pílor.

2 Que es troba en la regió del pílor. Glàndules pilòriques.

3 cec pilòric Cadascun dels cecs presents en els peixos, a la regió situada entre l’estómac i el duodè.

->piloriza

■piloriza

f BOT caliptra 1.

->piloro-

piloro-

Forma prefixada del mot grec pylōrós, que significa ‘porter’. Ex.: piloroptosi.

->piloroplàstia

■piloroplàstia

Part. sil.: pi_lo_ro_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del pílor, que consisteix a separar longitudinalment, per incisió, una estretor pilòrica i després a practicar transversalment una sutura.

->pilorotomia

pilorotomia

Part. sil.: pi_lo_ro_to_mi_a

f CIR Incisió del pílor.

->pilós

■pilós -osa

[del ll. pilōsus, -a, -um, íd.]

adj ANAT ANIM 1 Pelut.

2 Relatiu o pertanyent als pèls. Fol·licle pilós.

->pilosebaci

pilosebaci -àcia

adj Relatiu o pertanyent als pèls i a les glàndules sebàcies. Fol·licle pilosebaci.

->pilositat

■pilositat

[de pilós]

f 1 Qualitat de pilós o pelós.

2 Indret pilós del cos humà.

->pilot¹

■pilot¹

[de pila¹; 1a FONT: 1413]

m 1 Munt de coses en desordre. En un racó de la cambra hi havia un pilot de llibres.

2 1 Matèria amassada formant com una bola. Un pilot de cera.

2 fig Un pilot de cabells, de palla, de llana.

3 ESPORT En ciclisme, conjunt més nombrós de corredors en cursa, que esdevé el nucli tàctic al voltant del qual es desenvolupen les accions i les situacions de la prova.

->pilot²

■pilot²

[de l’it. piloto o pilota, íd., variant de pedot(t)o o pedot(t)a, i aquest, del gr. bizantí *pēdṓtēs ‘timoner’, der. del gr. pēdón ‘timó’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

1 m i f NÀUT Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità.

2 fig 1 m i f Persona que dirigeix o guia un afer, capdavanter.

2 adj Dit d’institucions, empreses, escoles, instal·lacions, etc., on hom experimenta nous mètodes i que serveixen de model. Escola pilot. Planta pilot. Centre pilot.

3 m i f AERON 1 Persona que maniobra i mena una aeronau. Quan és el responsable de l’aeronau és anomenat també comandant.

2 pilot de proves Pilot responsable de la verificació de les característiques i de la resistència d’un nou avió o dels que han sofert alguna reparació important.

4 m i f AUT 1 Persona que condueix un automòbil o una motocicleta, especialment en una competició.

2 pilot de proves Especialista a efectuar proves de prototips d’automòbil o de motocicleta.

5 llum pilot (o simplement pilot) TECNOL 1 Llum que en encendre’s o apagar-se, segons els casos, assenyala el bon o mal funcionament d’un dispositiu, aparell o sistema.

2 Llum de poca potència que és permanentment encès per tal d’evitar la foscor absoluta en cinemes, locals públics, etc.

3 Petita flama o llum d’un aparell que serveix per a indicar que aquest és a punt per a funcionar.

6 pilot automàtic AERON i MAR Sistema de govern automàtic d’embarcacions, aeronaus, coets, etc., capaç d’efectuar les maniobres de correcció necessàries i, en el cas de les aeronaus, de mantenir l’altitud de vol.

->pilota

■pilota

[del ll. vg. *pilotta, dimin. del ll. cl. pĭla, íd.; 1a FONT: s. XII]

f 1 1 ESPORT Bola esfèrica o ovoide, de goma, de draps comprimits, de fil enrotllat a una ànima de goma, etc., generalment folrada de cuir o pell, de grandàries diverses, usada per a jugar a diversos jocs, dits jocs de pilota (saco, futbol, rugbi, tennis, etc.).

2 ESPORT Baló.

3 fer anar (algú) com una pilota fig Fer-lo anar d’un lloc a l’altre.

4 joc de pilota ESPORT Joc que hom fa amb una pilota.

5 joc de pilota ESPORT Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida— una pilota en un frontó o trinquet.

6 no tocar pilota fig No encertar en res d’allò de què hom tracta.

7 passar-se la pilota fig Defugir la culpa o la responsabilitat traspassant-la a un altre.

8 pilota de cops ESPORT Pilota de forma oval, sostinguda per mitjà de suports elàstics, emprada pels boxadors en els entrenaments per a donar-hi cops de puny.

9 tornar la pilota fig Donar una resposta escaient a una impertinència, etc.

2 pl vulg 1 Testicles.

2 agafar (algú) en pilotes Agafar-lo d’improvís.

3 en pilotes loc adv Despullat.

3 ARM Bala de pedra, de plom, etc., amb què hom carregava els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues.

4 ECON Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici.

5 GASTR 1 Massa de carn capolada i pastada amb ou batut, molles de pa, farina, julivert, etc., semblant a la mandonguilla, però més grossa i allargassada.

2 dial Mandonguilla.

6 TÈXT Manyoc de fils sobrers d’un ordit que el teixidor cabdella perquè no s’emboliquin amb els altres.

->pilotada

■pilotada

[de pilota; 1a FONT: 1603]

f Cop de pilota.

->pilotaire

■pilotaire

Part. sil.: pi_lo_tai_re

[de pilota]

m i f Jugador de pilota.

->pilotar

■pilotar

[de pilot²]

v tr AERON, MAR i AUT Fer de pilot d’una nau, d’un aeroplà, etc., dirigir-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pilotar

GERUNDI: pilotant

PARTICIPI: pilotat, pilotada, pilotats, pilotades

INDICATIU PRESENT: piloto, pilotes, pilota, pilotem, piloteu, piloten

INDICATIU IMPERFET: pilotava, pilotaves, pilotava, pilotàvem, pilotàveu, pilotaven

INDICATIU PASSAT: pilotí, pilotares, pilotà, pilotàrem, pilotàreu, pilotaren

INDICATIU FUTUR: pilotaré, pilotaràs, pilotarà, pilotarem, pilotareu, pilotaran

INDICATIU CONDICIONAL: pilotaria, pilotaries, pilotaria, pilotaríem, pilotaríeu, pilotarien

SUBJUNTIU PRESENT: piloti, pilotis, piloti, pilotem, piloteu, pilotin

SUBJUNTIU IMPERFET: pilotés, pilotessis, pilotés, pilotéssim, pilotéssiu, pilotessin

IMPERATIU: pilota, piloti, pilotem, piloteu, pilotin

->pilotari

■pilotari

[del basc pelotari, der. del cast. pelota]

m i f ESPORT Pilotaire del joc de pilota basca.

->pilotatge

■pilotatge

[de pilot²; 1a FONT: s. XVIII]

m 1 AERON i MAR 1 Acció de pilotar;

2 l’efecte.

2 AERON 1 Sistema de navegació aèria que utilitza indicacions i característiques del terreny sobrevolat per a fixar en tot moment la posició de l’aeronau.

2 p ext Conjunt de maniobres necessàries per a obtenir la posició de l’aeronau i fixar-ne la ruta.

3 AERON, AUT i MAR Ofici de pilot.

4 NÀUT Practicatge.

->piloteig

■piloteig

Part. sil.: pi_lo_teig

[de pilotejar]

m 1 ESPORT Moviments de la pilota fins a fer un punt del joc.

2 DIAG Sensació que produeixen alguns tumors abdominals en ésser palpats, i també el fetus dins el líquid àmnic, comparable a la d’empènyer un tros de glaç dins l’aigua.

->pilotejar

■pilotejar

[de pilota]

v intr ESPORT Entretenir-se a tirar una pilota com si hom jugués, però sense fer cap partit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pilotejar

GERUNDI: pilotejant

PARTICIPI: pilotejat, pilotejada, pilotejats, pilotejades

INDICATIU PRESENT: pilotejo, piloteges, piloteja, pilotegem, pilotegeu, pilotegen

INDICATIU IMPERFET: pilotejava, pilotejaves, pilotejava, pilotejàvem, pilotejàveu, pilotejaven

INDICATIU PASSAT: pilotegí, pilotejares, pilotejà, pilotejàrem, pilotejàreu, pilotejaren

INDICATIU FUTUR: pilotejaré, pilotejaràs, pilotejarà, pilotejarem, pilotejareu, pilotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pilotejaria, pilotejaries, pilotejaria, pilotejaríem, pilotejaríeu, pilotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pilotegi, pilotegis, pilotegi, pilotegem, pilotegeu, pilotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pilotegés, pilotegessis, pilotegés, pilotegéssim, pilotegéssiu, pilotegessin

IMPERATIU: piloteja, pilotegi, pilotegem, pilotegeu, pilotegin

->piloter

■piloter -a

[de pilota]

m i f Persona que té per ofici fer o fabricar pilotes.

->pilotí

■pilotí

[de pilot²; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ant MAR 1 Aprenent de pilot.

2 Ajudant del pilot.

->pilotilla

■pilotilla

f GASTR Mandonguilla.

->pilú

■pilú

[potser del fr. pelu ‘pelut’]

[pl -ús] m TÈXT Franel·la de cotó, teixida amb ordit prim i trama gruixuda, generalment per a ésser estampada.

->pima

pima

1 adj Relatiu o pertanyent als pimes.

2 m i f ETNOL Individu de la tribu ameríndia de la família utoasteca. Actualment viuen en reserves a Arizona.

->PIME

PIME

sigla f ECON petita i mitjana empresa.

->pimel-

pimel-

Forma prefixada del mot grec pimelḗ, que significa ‘greix’. Ex.: pimelúria.

->pimèlic

pimèlic, àcid

QUÍM ORG Àcid dicarboxílic saturat que es troba en l’oli de ricí, de fórmula C₇H₁₂O₄.

->pimelita

pimelita

f MINERAL Varietat de sepiolita, d’aspecte d’esteatita, compacta i de color verdós poma o fosc.

->pimelitis

■pimelitis

f PAT Inflamació del teixit adipós.

->pimelo-

pimelo-

Forma prefixada del mot grec pimelḗ, que significa ‘greix’. Ex.: pimelopterigi.

->piment

■piment

[variant ant. de pigment; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Pebre.

2 A l’edat mitjana, beguda feta de pebre vermell, vi i mel.

->pimentó

■pimentó

m dial BOT pebrot 1 1.

->pimentonera

pimentonera

f dial BOT i AGR Pebrotera.

->pim-pam

■pim-pam

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que imita un seguit de cops secs o de trets d’arma de foc.

->pimpinella

■pimpinella

[del b. ll. pimpinella, íd., probablement alteració de *pepinella, der. del ll. vg. pepo, -inis, ll. cl. pepo, -ōnis ‘meló; cogombre’; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba minor ssp minor), de fulles pinnaticompostes, flors apètales en glomèruls i fruits en aqueni, i amb l’arrel de virtuts astringents.

2 Herba forrera.

3 Pentinella.

4 pimpinella major FARM Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba officinalis), de flors purpúries i que es fa en prats i zones humides.

5 pimpinella morada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma [Rhodopaxillus] nudum), de color morat o violat, amb làmines escotades, i de cama de color més clar que el capell, comestible i molt gustós.

6 pimpinella rosada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Laccaria laccata), vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades i de cama llarga i fibrosa.

->pimpineta

■pimpineta

f BOT i AGR Trepadella.

->pin¹

pin¹

m ELECTRÒN Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n.

->pin²

pin²

[de l’angl. pin ‘agulla’]

m Petita insígnia amb figures no emblemàtiques, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic, que hom porta a la solapa o subjecta a la roba. Una col·lecció de pins dels esports olímpics.

->pinà

pinà

Hom.: pinar

m QUÍM ORG Hidrocarbur bicíclic saturat que conté l’estructura bàsica d’una de les famílies dels monoterpens.

->pinàcies

■pinàcies

Part. sil.: pi_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de pinals, integrada per arbres o arbusts dioics, amb fulles alternes i aciculars, llavors amb l’episperma lignificat, amb pol·linització anemòfila i grans de pol·len vesiculars.

2 sing Planta de la família de les pinàcies.

->pinacle

■pinacle

[del ll. pinnacŭlum, íd., dimin. de pinna ‘merlet; ploma’; 1a FONT: 1392]

m 1 ARQUIT Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.

2 fig Arribar al pinacle de la glòria. Posar algú sobre el pinacle.

->pinaco-

■pinaco-

Forma prefixada del mot grec pínax, pínakos, que significa ‘post’, ‘quadre pintat’. Ex.: pinacòcit, pinacologia.

->pinacòcit

pinacòcit

m ANAT ANIM Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers.

->pinacoïdal

pinacoïdal

Part. sil.: pi_na_co_ï_dal

adj CRISTAL·L Relatiu o pertanyent al pinacoide. Classe pinacoïdal.

->pinacoide

■pinacoide

Part. sil.: pi_na_coi_de

m CRISTAL·L Forma cristal·lina simple de la classe holoèdrica pinacoïdal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria.

->pinacol

pinacol

m QUÍM ORG Alcohol dihidroxílic saturat, obtingut per dimerització reductora de l’acetona amb amalgama de magnesi.

->pinacologia

■pinacologia

Part. sil.: pi_na_co_lo_gi_a

f PINT Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la importància de l’empremta de les eines i llur recorregut.

->pinacològic

pinacològic -a

adj Relatiu o pertanyent a la pinacologia.

->pinacolona

pinacolona

f QUÍM ORG Cetona alifàtica saturada obtinguda per transposició del pinacol en un medi àcid.

->pinacoteca

■pinacoteca

[del ll. pinacothēca, i aquest, del gr. pinakothḗkē, íd., comp. de pínax ‘post; quadre pintat’ i thḗkē ‘dipòsit’]

f ART Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.

->pinals

pinals

f BOT 1 pl Ordre de coníferes, constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.

2 sing Planta de l’ordre de les pinals.

->pinar

■pinar

Hom.: pinà

[de pi¹; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Pineda.

->pinassa

■pinassa

[de pi¹; 1a FONT: 1341]

f 1 BOT Pi de la família de les pinàcies (Pinus nigra ssp salzmannii), de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d’escorça d’un gris brunenc fosc, fulles geminades i pinyes petites.

2 Fullaraca del pi.

->pinastre

■pinastre

[de pi¹]

m BOT Pi de la família de les pinàcies (Pinus pinaster), de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, fulles aparellades, rígides i punxants i pinyes ovatocòniques.

->pinates

■pinates

f pl BOT Coníferes.

->pinc

■pinc

[del fr. pinque, íd., d’origen incert, probablement germ; 1a FONT: 1711]

m CONSTR NAV Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines, que fou molt emprada a la mar Mediterrània.

->pinça

■pinça

[del fr. pince, i aquest, de la mateixa base etimològica del cat. pessigar]

f 1 1 [generalment en pl] Instrument que consisteix en dos braços units per un dels extrems, que permeten d’agafar o subjectar coses petites, obturar tubs elàstics, etc., en fer-hi pressió per llur part central o per l’altre extrem.

2 Instrument de fusta o de plàstic que té dos braços units per una molla metàl·lica i que en fer-hi pressió per un extrem permeten de subjectar la roba en estendre-la.

3 no poder-se agafar (una cosa) ni amb pinces fig Ésser molt bruta o repugnant, materialment o moralment.

2 Plec cosit per estrènyer certes parts d’un vestit.

3 ELECTROT 1 pinça amperimètrica Amperímetre de pinça.

2 pinces de cocodril Petites pinces de boca dentada i tancades per una molla que permeten de connectar ràpidament i provisionalment conductors, cables, aparells, etc.

4 GRÀF Cadascuna de les petites peces que, disposades en una barra solidària al cilindre que serveix de suport al full de paper, l’hi subjecta mentre dura la impressió i l’allibera tot seguit.

5 [generalment en pl] MED i CIR Instrument metàl·lic, generalment de dues branques, que hom utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.

6 pl QUÍM Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, tubs d’assaig, etc.

7 ZOOL Cadascuna de les peces dures, mòbils i oposades, situades normalment a l’extrem de les potes anteriors d’alguns crustacis, que els serveixen com a òrgans de prensió.

->pinçacaps

pinçacaps

m NÀUT Peça metàl·lica que serveix per a mantenir ferm un cap sense fer cap nus ni lligada.

->pinçada

■pinçada

[de pinçar]

f Acció de pinçar.

->pinçador

■pinçador -a

1 adj i m i f Que serveix per a pinçar.

2 pinçadora de bales TÈXT Obridora de bales que arrenca petits flocs de bales de fibres de diverses qualitats, en quantitats exactament dosificades, i seguidament les barreja en proporcions ben determinades.

->pinçament

■pinçament

[de pinçar]

m PAT Compressió de qualsevol òrgan o part entre dues superfícies. Pinçament del si costodiafragmàtic pleural, etc.

->pinçanàs

■pinçanàs

[de pinçar i nas]

[pl -assos] m Ulleres que se subjecten al nas sense gafes per mitjà d’una molla que el pinça.

->pinçar

■pinçar

Hom.: pinsà

[de pinça; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 Agafar una cosa amb pinces o a tall de pinces. Pinçar la roba.

2 fig Agafar hàbilment o d’amagat. El gat llaminer ha pinçat el peix de la paella.

3 AGR Espuntar.

4 MÚS 1 En certs instruments de corda, com la guitarra, l’arpa, etc., produir el so estirant (les cordes) amb els dits o amb un plectre i deixant-les anar a continuació.

2 Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pinçar

GERUNDI: pinçant

PARTICIPI: pinçat, pinçada, pinçats, pinçades

INDICATIU PRESENT: pinço, pinces, pinça, pincem, pinceu, pincen

INDICATIU IMPERFET: pinçava, pinçaves, pinçava, pinçàvem, pinçàveu, pinçaven

INDICATIU PASSAT: pincí, pinçares, pinçà, pinçàrem, pinçàreu, pinçaren

INDICATIU FUTUR: pinçaré, pinçaràs, pinçarà, pinçarem, pinçareu, pinçaran

INDICATIU CONDICIONAL: pinçaria, pinçaries, pinçaria, pinçaríem, pinçaríeu, pinçarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinci, pincis, pinci, pincem, pinceu, pincin

SUBJUNTIU IMPERFET: pincés, pincessis, pincés, pincéssim, pincéssiu, pincessin

IMPERATIU: pinça, pinci, pincem, pinceu, pincin

->pincerna

pincerna

m HIST Coper, càrrec antic de les corts bàrbares i, més tard, d’algunes corts episcopals.

->pindàric

■pindàric -a

adj Relatiu o pertanyent a Píndar, a la seva poesia, al seu estil, etc.

->píndola

■píndola

[ant. píl·lula, del ll. pĭllŭla, dimin. de pila ‘pilota’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 FARM Forma farmacèutica sòlida d’administració oral obtinguda per emmotllament i arrodoniment d’una massa pil·lular plàstica, de forma esfèrica, endurida.

2 daurar la píndola Presentar una cosa desagradable sota un aspecte favorable.

3 fer empassar la píndola (a algú) Fer-li creure una falsedat, una cosa absurda.

->pindoler

pindoler

[de píndola]

m FARM Aparell emprat per a fer píndoles.

->pinè

■α-pinè

m QUÍM ORG Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, C₁₀H₁₆, principal constituent de l’essència de trementina.

->pineal

■pineal

Part. sil.: pi_ne_al

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la glàndula pineal.

2 En forma de pinya.

3 glàndula pineal epífisi 1.

->pinealoma

pinealoma

Part. sil.: pi_ne_a_lo_ma

m PAT Tumor de la glàndula pineal.

->pineda

■pineda

[de pi¹; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f GEOBOT Bosc o arbreda de pins.

->pinellà

pinellà -ana

adj i m i f Del Pinell de Brai (Terra Alta).

->pinenc¹

■pinenc¹

[de pi¹]

m BOT 1 Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus [Acanthocystis] petaloides), blanquinós, de capell en forma d’espàtula o de llengua i cama lateral i prima.

2 Pinetell.

->pinenc²

pinenc² -a

adj i m i f De Pi de Conflent (Conflent).

->pinenca

■pinenca

[de pi¹]

f BOT Pinetell.

->pinetà

pinetà -ana

adj i m i f De Pinet (Vall d’Albaida).

->pinetell

■pinetell

[de pi¹]

m BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius deliciosus), de capell convex, aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques, que es fa en pinedes i és molt apreciat pel seu gust exquisit.

2 Molleric granellut.

3 Sureny.

4 pinetell bord Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius chrysorrheus), ataronjat o rogenc, de barret convex o deprimit, sec i de làmines denses, no comestible a causa de la seva picantor.

5 pinetell de calceta Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Ixocomus] luteus), de capell convex i amb un mamelló, de color de xocolata o bru, recobert d’una viscositat violàcia, amb l’himeni d’un groc clar i la cama ferma, amb un anell ample.

->pinetella

■pinetella

[de pi¹]

f BOT Nom donat al pinetell quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius.

->pinetenc

pinetenc -a

adj i m i f De Pineda de Mar (Maresme).

->pinetenca

■pinetenca

[de pi¹]

f BOT Pinetell.

->pinetó

■pinetó

[de pi¹]

m Pi petit.

->pingdai

■pingdai

Part. sil.: ping_dai

m ORNIT Gavot.

->ping-pong

■ping-pong

[de l’angl. ping-pong, onomatopeia usada com a marca registrada del joc, inventat vers el 1880 per l’enginyer James G. Wartburg]

m ESPORT Modificació del tennis jugada amb pales primes i una petita pilota de cel·luloide sobre una taula rectangular dividida en dues meitats per una xarxa transversal.

->pingponguista

■pingponguista

[de ping-pong]

m i f ESPORT Jugador de tennis de taula.

->pingüècula

pingüècula

Part. sil.: pin_güè_cu_la

f PAT Taca o placa petita, groguenca i triangular, que apareix a la vellesa en la conjuntiva, per fora de la còrnia.

->pingüí

■pingüí

[de l’angl. penguin, d’origen incert; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids (Pinguinus impennis), propi de l’Atlàntic nord, extingit el 1844.

2 p ext Pingüí austral.

3 pingüí austral Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l’hemisferi sud que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis. Cal destacar-ne el pingüí austral del Cap (Spheniscus demersus), el pingüí austral de Magallanes (Spheniscus magellanicus), el pingüí austral d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), el pingüí austral menut (Eudyptula minor), el pingüí austral emperador (Aptenodytes forsteri) i el pingüí austral reial (Aptenodytes patagonica).

->pingüícula

■pingüícula

Part. sil.: pin_güí_cu_la

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les lentibulariàcies (Pinguicula sp), de fulles en roseta basal, enteres i greixoses, flors solitàries, zigomorfes i de colors pàl·lids i fruits en càpsula bivalva.

->pinífer

■pinífer -a

[del ll. pīnĭfer, -a, -um, íd.]

adj Abundant de pins, que produeix pins.

->pinna

■pinna

f BOT 1 Folíol d’una fulla pinnaticomposta.

2 Segment d’una fulla pinnatisecta.

->pinnat

■pinnat -ada

adj BOT 1 Pinnaticompost.

2 Dit de la nervadura constituïda per un nervi medial o principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.

->pinnaticompost

■pinnaticompost -a

adj BOT Dit de la fulla composta els folíols de la qual són disposats als dos costats del raquis.

->pinnatífid

■pinnatífid -a

adj BOT Dit de la fulla pinnatinèrvia amb divisions estretes o agudes que no depassen la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.

->pinnatilobat

■pinnatilobat -ada

adj BOT Pinnatilobulat.

->pinnatilobulat

■pinnatilobulat -ada

adj BOT Dit de la fulla pinnatinèrvia amb lòbuls que no depassen la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.

->pinnatinervat

■pinnatinervat -ada

adj BOT Pinnatinervi.

->pinnatinervi

■pinnatinervi -èrvia

adj BOT Dit de la fulla amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.

->pinnatipartit

■pinnatipartit -ida

adj BOT Dit de la fulla pinnatinèrvia amb divisions que arriben prop del nervi medial.

->pinnatisecte

■pinnatisecte -a

adj BOT Dit de la fulla pinnatinèrvia amb divisions que arriben fins al nervi medial.

->pínnids

pínnids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, dimiaris, amb la xarnera sense dents i les valves de forma triangular, que comprèn, entre altres espècies, la nacra.

2 sing Mol·lusc de la família dels pínnids.

->pinnípedes

■pinnípedes

m ZOOL 1 pl Subordre de mamífers carnívors, caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica, amb les potes conformades per a la natació, el cos fusiforme i el pannicle adipós considerablement desenvolupat.

2 sing Mamífer del subordre dels pinnípedes.

->pínnula

■pínnula

f 1 ASTR i TOPOG Petita placa metàl·lica a l’extrem de determinats instruments astronòmics o topogràfics i amb una o més petites obertures circulars o longitudinals per les quals hom dirigeix les visuals.

2 BOT Folíol d’una fulla dues o més vegades pinnaticomposta.

->pinòcit

pinòcit

m CIT i HISTOL Macròfag que absorbeix líquids tissulars.

->pinocitosi

■pinocitosi

f CIT Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics.

->pinòpsids

■pinòpsids

m pl BOT Coníferes.

->pinós

■pinós -osa

[de pi¹]

1 adj Que té pins.

2 f GEOBOT Pineda.

->pinosenc

pinosenc -a

adj i m i f De Pinós de Solsonès (Solsonès).

->pinoser

pinoser -a

adj i m i f Del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà).

->pinsà

■pinsà

Hom.: pinçar

[probablement ll. vg. *pincianus (pincio, -ōnis), format sobre l’onomatopeia pink, imitació del cant de l’ocell; 1a FONT: 1312]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla coelebs), amb una doble franja alar i les rectrius externes blanques i molt apreciat com a ocell de gàbia.

2 pinsà borroner Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Pyrrhula pyrrhula), negre i blanc, d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.

3 pinsà carminat Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Carpodacus erythrinus), de color carmí i la femella brunenca, que només arriba ocasionalment a la Mediterrània.

4 pinsà mec Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla montifringilla), molt semblant al pinsà, però amb les potes negrenques o brunes i les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.

5 pinsà trompeter Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Rhodopechys githagineus), de color bru grisenc i rosaci i a l’hivern de colors més suaus.

->pinsap

■pinsap

[comp. del ll. pinus ‘pi’ i el preromà *sappus ‘avet’, d’on el ll. sappinus, íd.]

m BOT Arbre de la família de les pinàcies (Abies pinsapo), de capçada piramidal, fulles linears, agudes i rígides i de cons erectes i el·lipsoïdals.

->pinso

■pinso

[del cast. pienso, der. de pensar en el sentit de ‘cuidar algú’ i d’aquí ‘donar menjar al bestiar’: pensar una caballería, darle pienso]

m AGR 1 Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar.

2 pinso compost (o simplement pinso) RAM Preparat alimentari industrial, compost de proteïnes animals o vegetals amb additius d’origen mineral, que cobreix totes les necessitats de nutrició del bestiar.

->pinta¹

■pinta¹

Hom.: pinte

[del ll. pĕcten, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1249]

f 1 1 Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc., proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.

2 Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.

2 1 Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta.

2 ADOB Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.

3 ADOB Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.

4 OFIC Eina emprada pels forners per a adornar el pa.

5 OFIC Cadascuna de les dents de la roda, d’un molí de vent.

6 OFIC Cadascun dels barrots que, disposats al voltant de la roda dels catúfols d’una sínia, engranen en les dents del rodet.

7 TÈXT Peça que pren la borra dels xapons en les cardes de xapons per a cotó.

8 pinta de dentar TECNOL Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.

9 pinta de desfer TÈXT Petita pinta d’agulles d’acer emprades pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.

10 pinta de roscar TECNOL Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.

3 BOT 1 Cardó.

2 pinta de Venus Agulles de pastor.

4 ICT Esparrall.

->pinta²

■pinta²

Hom.: pinte

[de l’adj. ant. pint, -a ‘pintat’, ll. vg. *pinctus, -a, ll. pictus, -a, -um, participi de pingĕre ‘pintar’]

1 f 1 Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.

2 JOCS Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.

3 PAT Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum.

2 fig 1 f Aspecte exterior.

2 bona (o mala) pinta (o simplement pinta) adj i m i f Persona dolenta. Quin pinta està fet aquell! És una criatura bastant mala pinta.

3 tenir (o fer) mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.

3 f FUST i EMBAL Testa d’una doga de barril.

4 f SUR 1 Tap cilíndric de suro de 40 a 54 mm de llargària i de 20 mm de corona.

2 Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.

->pinta³

pinta³

Hom.: pinte

[del fr. pinte, íd., d’origen incert]

f METROL Antiga mesura de capacitat, emprada encara actualment als països anglosaxons.

->pintacoques

■pintacoques

[de pintar i coca¹]

m BOT 1 Cascall.

2 Cascall bord.

->pintada¹

■pintada¹

[de pintar]

f 1 1 Acció de pintar;

2 l’efecte.

2 Paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d’un lloc públic.

->pintada²

■pintada²

[del fr. pintade, íd., i aquest, del port. pintada, íd.]

f ORNIT Gallina de Guinea.

->pintador

■pintador -a

[de pintar]

m i f OFIC Estampador sobre teixits.

->pintaire

■pintaire

Part. sil.: pin_tai_re

[de pintar]

m i f Persona que fabrica pintes o en ven.

->pintallavis

■pintallavis

[de pintar i llavi]

m Barreta d’afait per a pintar o pintar-se els llavis.

->pintar

■pintar

[del ll. vg. *pĭnctare, freqüentatiu del ll. pĭngĕre, íd., a partir d’un vg. *pĭnctus del participi cl. pictus; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Revestir una cosa d’una capa de color. Pintar les portes, les reixes, d’una casa. Pintar blava una cosa. Pintar de (color)blau una cosa.

2 pron Maquillar-se.

2 tr 1 ART Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur.

2 p ext La imatge dels objectes es pinta a la retina.

3 fig Descriure. No és tan boig com el pinten. Va pintar admirablement els costums d’aquella gent.

4 no pintar-hi res (algú) No significar-hi res, no importar-hi. Tu, aquí, no hi pintes res!

3 tr TÈXT Estampar a mà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pintar

GERUNDI: pintant

PARTICIPI: pintat, pintada, pintats, pintades

INDICATIU PRESENT: pinto, pintes, pinta, pintem, pinteu, pinten

INDICATIU IMPERFET: pintava, pintaves, pintava, pintàvem, pintàveu, pintaven

INDICATIU PASSAT: pintí, pintares, pintà, pintàrem, pintàreu, pintaren

INDICATIU FUTUR: pintaré, pintaràs, pintarà, pintarem, pintareu, pintaran

INDICATIU CONDICIONAL: pintaria, pintaries, pintaria, pintaríem, pintaríeu, pintarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinti, pintis, pinti, pintem, pinteu, pintin

SUBJUNTIU IMPERFET: pintés, pintessis, pintés, pintéssim, pintéssiu, pintessin

IMPERATIU: pinta, pinti, pintem, pinteu, pintin

->pintat

■pintat -ada

[de pintar]

1 adj 1 Matisat de diversos colors.

2 anar (un vestit) que ni pintat (o com a pintat, o pintat) fig Anar exactament a mida, ajustant-se perfectament al cos, a la moda, etc.

3 el més pintat El més hàbil, apte, experimentat.

2 m 1 Resultat de pintar.

2 pl Robes pintades o estampades.

3 Acció de pintar, pintada, pintura.

3 m ICT 1 Forma juvenil del llobarro.

2 Llobarro pigallat.

->pintatge

■pintatge

[de pintar]

m TÈXT Estampació a mà.

->pintaungles

pintaungles

Part. sil.: pin_ta_un_gles

m COSM Esmalt per a acolorir i donar brillantor a les ungles.

->pinte

■pinte

Hom.: pinta

[variant evolutiva més ant. i dial. en masc. de pinta¹; 1a FONT: 1373]

m TÈXT 1 Nom de diferents instruments proveïts de pues, que serveixen per a pentinar les diverses fibres tèxtils.

2 Joc de lliços.

->pinter

■pinter -a

[de pinta¹]

m i f Pentiner.

->pintor

■pintor -a

[del ll. vg. *pinctor, -ōris, ll. cl. pictor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1248]

m i f 1 Persona que té per ofici pintar parets, portes, etc.

2 ART Persona que exerceix l’art de la pintura. Pintor de paisatges.

->pintoresc

■pintoresc -a

[de pintor; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Dit d’un paisatge, d’un paratge, d’una escena, que sembla a propòsit per a fer-ne una pintura. Una festa popular molt pintoresca.

2 ART Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.

2 LIT Dit del llenguatge o de l’estil que hom utilitza per a descriure vivament, animadament, les coses.

3 fig Original, extravagant.

->pintorescament

■pintorescament

[de pintoresc]

adv D’una manera pintoresca.

->pintoresquisme

■pintoresquisme

[de pintoresc]

m Qualitat de pintoresc.

->pintura

■pintura

[del ll. vg. pinctura, ll. cl. pictura, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ART i PINTUR 1 Art de pintar.

2 Taula, làmina, llenç, mur, en què és pintada una cosa.

3 La cosa pintada.

4 fig Fer una pintura fidel dels costums d’aquells pobles.

5 1 Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície.

2 Revestiment d’una superfície fet amb pintura. Aquest auto està malament de pintura.

6 INDÚST 1 Operació de revestir alguna superfície amb pintura.

2 Secció o departament d’una empresa on és efectuada l’operació de pintura. Avui entrarem a pintura tots els quadres de bicicleta que tenim acabats.

->pínula

pínula

f Pínnula.

->pinxar

■pinxar

[probablement del cast. pinchar, d’un probable encreuament de punchar, variant de punzar, amb picar]

v tr JOCS D’un paquet de cartes que hom té a la mà, fer sortir successivament les pintes de cada carta per saber el joc que hom té.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pinxar

GERUNDI: pinxant

PARTICIPI: pinxat, pinxada, pinxats, pinxades

INDICATIU PRESENT: pinxo, pinxes, pinxa, pinxem, pinxeu, pinxen

INDICATIU IMPERFET: pinxava, pinxaves, pinxava, pinxàvem, pinxàveu, pinxaven

INDICATIU PASSAT: pinxí, pinxares, pinxà, pinxàrem, pinxàreu, pinxaren

INDICATIU FUTUR: pinxaré, pinxaràs, pinxarà, pinxarem, pinxareu, pinxaran

INDICATIU CONDICIONAL: pinxaria, pinxaries, pinxaria, pinxaríem, pinxaríeu, pinxarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinxi, pinxis, pinxi, pinxem, pinxeu, pinxin

SUBJUNTIU IMPERFET: pinxés, pinxessis, pinxés, pinxéssim, pinxéssiu, pinxessin

IMPERATIU: pinxa, pinxi, pinxem, pinxeu, pinxin

->pinxejar

■pinxejar

[de pinxo]

v intr Fer el pinxo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pinxejar

GERUNDI: pinxejant

PARTICIPI: pinxejat, pinxejada, pinxejats, pinxejades

INDICATIU PRESENT: pinxejo, pinxeges, pinxeja, pinxegem, pinxegeu, pinxegen

INDICATIU IMPERFET: pinxejava, pinxejaves, pinxejava, pinxejàvem, pinxejàveu, pinxejaven

INDICATIU PASSAT: pinxegí, pinxejares, pinxejà, pinxejàrem, pinxejàreu, pinxejaren

INDICATIU FUTUR: pinxejaré, pinxejaràs, pinxejarà, pinxejarem, pinxejareu, pinxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pinxejaria, pinxejaries, pinxejaria, pinxejaríem, pinxejaríeu, pinxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinxegi, pinxegis, pinxegi, pinxegem, pinxegeu, pinxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pinxegés, pinxegessis, pinxegés, pinxegéssim, pinxegéssiu, pinxegessin

IMPERATIU: pinxeja, pinxegi, pinxegem, pinxegeu, pinxegin

->pinxo

■pinxo

[del cast. pincho, alteració de pinche ‘auxiliar de cuina’, per la baixa consideració en què eren tinguts els que feien aquest ofici]

m 1 El qui fa gala d’ésser valent.

2 El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por.

->pinya

■pinya

[del ll. pīnea, inicialment adj. de pinus ‘pi’, pinea nux ‘nou, fruita del pi’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 BOT 1 Estròbil o con de les pinàcies.

2 Con del pi pinyer. Esberlar una pinya per treure’n els pinyons.

3 p ext Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya.

4 pinya blava Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Scilla peruviana), de bulb tunicat, fulles lanceolades, flors d’un blau pujat i fruits capsulars.

5 pinya d’Amèrica Ananàs.

6 pinya de sant Joan Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes (Leuzea conifera), de fulles blanques i tomentoses en el revers, flors purpúries o blanquinoses, de capítols grossos, solitaris i globosos i fruits en aqueni.

7 pinya groga Planta de la família de les aïzoàcies (Aeonium arboreum), suculenta i de tiges ramificades, terminades en rosetes de fulles espatulades i flors d’un groc daurat i que es planta en jardins.

8 pinya tropical Ananàs.

2 1 fig Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament. Érem una petita colla d’amics que formàvem una pinya.

2 FOLK Conjunt de persones que recolzen el basament d’un castell.

3 1 Cop de puny, pinyac.

2 p ext Aquests dos autos s’han clavat una pinya bastant forta.

4 Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat.

5 MAR 1 Nus que és fet a l’extrem o bé prop de l’extrem d’una corda per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc., per on és passada.

2 pinya de rosa Pinya que hom fa a l’extrem d’una corda, tot donant-li forma de pom boterut.

6 TÈXT Templàs.

7 agafar la (o una) pinya Embriagar-se.

->pinyac

■pinyac

[der. onomatopeic de pinya, o bé encreuament de pinya amb l’onomatopeia nyac ‘mossegada, cop brusc’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Cop de puny.

->pinyata

■pinyata

[del cast. piñata, i aquest, de l’it. pignatta ‘olla’, der. de pigna ‘pinya’ per la forma de pinya d’algunes olles antigues]

f 1 Olla.

2 esp FOLK 1 Olla que es penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma, a certa altura perquè un dels balladors procuri rompre-la d’un cop de bastó anant amb els ulls tapats.

2 diumenge de pinyata Primer diumenge de Quaresma.

->pinyer

■pinyer -a

adj Dit del pi que fa pinyons.

->pinyera

■pinyera

f BOT Pinya de Sant Joan.

->pinyó¹

■pinyó¹

[de pinya; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 BOT 1 Llavor de pi.

2 esp Llavor de pi pinyoner, comestible.

2 pl col·loq Diners. Té molts pinyons.

3 SUR Tap cònic petit, per a ampolles petites.

->pinyó²

■pinyó²

[del fr. pignon, íd., que en el sentit arquitectònic ve del ll. pinnio, -ōnis , der. de pinna ‘merlet’, i en el de ‘roda dentada’, del fr. peigne ‘pinta’, del ll. pecten, ĭnis, íd.]

m 1 ARQUIT Part superior, de forma triangular, de la façana d’un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat.

2 HERÀLD 1 Figura que representa el pinyó arquitectònic però en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons.

2 Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles alternats de metall i color.

3 RELL Cadascuna de les petites rodes dentades del mecanisme d’un rellotge, que actuen com a pinyons satèl·lits.

4 TECNOL 1 Roda dentada petita que engrana amb una roda dentada més grossa o bé amb una cadena, com ara el pinyó d’una bicicleta.

2 anar amb pinyó fix fig Ésser una persona d’idees fixes, poc flexible, obstinada.

3 pinyó lliure Pinyó proveït d’un cadell que li permet de girar en un sentit, solidàriament a una altra roda dentada, i, en desengranar-se, girar lliurement en el sentit contrari.

4 pinyó satèl·lit Cadascun dels quatre pinyons que hi ha dins una caixa de diferencial i que actuen quan la velocitat d’una de les rodes motrius s’alenteix; és anomenat també pinyó planetari.

->pinyoc

■pinyoc

[de pinya]

m Pinyoca.

->pinyoca

■pinyoca

[de pinya]

f 1 Pinya del pi negre.

2 Pinya esberlada, sense pinyons.

3 Pinya borda.

->pinyol

■pinyol

[variant formativa de pinyó¹ per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 BOT Part interna llenyosa d’un fruit carnós. Un pinyol de préssec. Pinyol d’oliva.

2 En una rajola, una teula, etc., pedreta que es converteix en calç quan hom cou les rajoles, etc.

3 Part granelluda, inservible, de la terra de terrisser.

2 Pinyolada.

3 MÚS Popularment, nota aguda i sostinguda donada per un cantant.

4 TÈXT Residus dels rebuigs de la borra del cotó, produïts per l’obridora després d’haver-los-hi passat una o dues vegades per tal d’aprofitar-los per a filar qualitats inferiors.

->pinyola

■pinyola

[de pinyol]

f AGR Pinyolada.

->pinyolada

■pinyolada

[de pinyol]

f AGR Residu pastós de l’oliva després d’haver-la premsada per extreure’n l’oli.

->pinyolar

■pinyolar

[de pinyol]

v intr BOT Formar-se i endurir-se els pinyols de les fruites. Les olives pinyolen pel juliol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pinyolar

GERUNDI: pinyolant

PARTICIPI: pinyolat, pinyolada, pinyolats, pinyolades

INDICATIU PRESENT: pinyolo, pinyoles, pinyola, pinyolem, pinyoleu, pinyolen

INDICATIU IMPERFET: pinyolava, pinyolaves, pinyolava, pinyolàvem, pinyolàveu, pinyolaven

INDICATIU PASSAT: pinyolí, pinyolares, pinyolà, pinyolàrem, pinyolàreu, pinyolaren

INDICATIU FUTUR: pinyolaré, pinyolaràs, pinyolarà, pinyolarem, pinyolareu, pinyolaran

INDICATIU CONDICIONAL: pinyolaria, pinyolaries, pinyolaria, pinyolaríem, pinyolaríeu, pinyolarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinyoli, pinyolis, pinyoli, pinyolem, pinyoleu, pinyolin

SUBJUNTIU IMPERFET: pinyolés, pinyolessis, pinyolés, pinyoléssim, pinyoléssiu, pinyolessin

IMPERATIU: pinyola, pinyoli, pinyolem, pinyoleu, pinyolin

->pinyolenc

■pinyolenc -a

[de pinyol]

adj De molt pinyol, de molt os. Una magrana pinyolenca.

->pinyolet

■pinyolet

[de pinyol]

m CONSTR Àrid de pedra de 5 a 18 mm de grandària.

->pinyonada

■pinyonada

[de pinyó¹; 1a FONT: 1331]

f PAST Pasta feta amb pinyons i sucre, sovint amb clara d’ou.

->pinyonaire

■pinyonaire

Part. sil.: pi_nyo_nai_re

[de pinyó¹]

m i f Persona que es dedica a collir pinyes dels pins pinyoners i ven pinyons torrats.

->pinyonat

■pinyonat -ada

[de pinyó²]

adj HERÀLD 1 Dit de la línia de partició de l’escut formada per pinyons.

2 Dit del quarterat en sautor quan és format per línies torçades en angles rectes com formant graons.

->pinyonenc

■pinyonenc -a

[de pinyó¹]

adj PETROG Dit d’una roca conglomerada.

->pinyoner

■pinyoner -a

[de pinyó¹]

1 adj Pinyer. Un pi pinyoner.

2 m i f Pinyonaire, persona que es dedica a vendre pinyons torrats.

->pinyonets

■pinyonets

[de pinyó¹]

m pl Crespinell blanc.

->pinzell

■pinzell

[del ll. penĭcĭllus, dimin. de penĭcŭlus, i aquest, de pēnis ‘cua; pinzell; membre viril’; 1a FONT: 1351]

m 1 1 OFIC Estri format per un feix de pèls o fibres fixat a l’extrem d’un mànec mitjançant una virolla metàl·lica.

2 fig Tècnica individual d’un pintor. S’hi veu el pinzell del Ticià.

3 p anal Estil descriptiu d’un autor. El vigor del pinzell de Sèneca.

2 Feix de pèls, de plomes, de fils, etc., anàleg a un pinzell.

3 BOT i FARM 1 Mata de la família de les gutíferes (Hypericum ericoides), de fulles petites, linears i papil·loses, flors grogues i fruits capsulars, usada en medicina popular contra el mal de pedra.

2 Farigola borda.

->pinzellada

■pinzellada

[de pinzellar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Traç fet amb un pinzell.

2 fig Expressió viva d’un tret característic. Amb quatre pinzellades l’autor descriu un complicat estat anímic.

->pinzellar

■pinzellar

[de pinzell]

v tr Pintar, mullar, untar, etc., amb un pinzell. Pinzellar la pell amb quitrà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pinzellar

GERUNDI: pinzellant

PARTICIPI: pinzellat, pinzellada, pinzellats, pinzellades

INDICATIU PRESENT: pinzello, pinzelles, pinzella, pinzellem, pinzelleu, pinzellen

INDICATIU IMPERFET: pinzellava, pinzellaves, pinzellava, pinzellàvem, pinzellàveu, pinzellaven

INDICATIU PASSAT: pinzellí, pinzellares, pinzellà, pinzellàrem, pinzellàreu, pinzellaren

INDICATIU FUTUR: pinzellaré, pinzellaràs, pinzellarà, pinzellarem, pinzellareu, pinzellaran

INDICATIU CONDICIONAL: pinzellaria, pinzellaries, pinzellaria, pinzellaríem, pinzellaríeu, pinzellarien

SUBJUNTIU PRESENT: pinzelli, pinzellis, pinzelli, pinzellem, pinzelleu, pinzellin

SUBJUNTIU IMPERFET: pinzellés, pinzellessis, pinzellés, pinzelléssim, pinzelléssiu, pinzellessin

IMPERATIU: pinzella, pinzelli, pinzellem, pinzelleu, pinzellin

->pió

■pió

Part. sil.: pi_ó

m PART [símb: π] Nom genèric dels tres mesons més lleugers, els mesons π, de càrregues respectives -1, 0 i +1.

->pio-

■pio-

Forma prefixada del mot grec pýon, que significa ‘pus’. Ex.: piorrea, pionefritis, piogènia.

->pioc¹

■pioc¹

Part. sil.: pi_oc

m PESC Ormeig constituït per un cap que sosté diversos cordills, proveïts cadascun d’un ham.

->pioc²

■pioc² -a

Part. sil.: pi_oc

[de l’ant. piocar, alteració de piular]

1 adj Cloc-piu, malalt.

2 ORNIT 1 m Gall dindi.

2 f Polla díndia.

3 m p ext Pollastre.

3 pioc salvatge ORNIT Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels otídids (Otis tarda), amb el cap i el coll grisos i les diferents parts ocràcies, blanques i castanyes, gregari i molt apreciat com a peça de caça.

->piociànic

piociànic -a

Part. sil.: pi_o_ci_à_nic

adj PAT Relatiu o pertanyent al pus blau.

->piocianina

piocianina

Part. sil.: pi_o_ci_a_ni_na

f PAT Matèria colorant del pus blau, produïda pel bacil piociànic Pseudomona aeruginosa.

->piòcit

piòcit

Part. sil.: pi_ò_cit

m CIT i HISTOL 1 Leucòcit degenerat, que ha intervingut en un procés supuratiu.

2 Corpuscle o cèl·lula de pus.

->piocolpos

piocolpos

Part. sil.: pi_o_col_pos

m PAT Embassament purulent a la vagina.

->piocultiu

piocultiu

Part. sil.: pi_o_cul_tiu

m DIAG Examen bacteriològic del pus d’una lesió.

->piodèrmia

■piodèrmia

Part. sil.: pi_o_dèr_mi_a

f PAT Qualsevol dermatosi supurativa.

->piodermitis

piodermitis

Part. sil.: pi_o_der_mi_tis

f PAT Inflamació supurativa de la pell.

->piogen

■piogen -ògena

Part. sil.: pi_o_gen

[de pio- i -gen]

adj PAT 1 Que fa supurar.

2 Dit dels microbis ordinaris de la supuració.

->piogènesi

■piogènesi

Part. sil.: pi_o_gè_ne_si

[de pio- i -gènesi]

f PAT Mecanisme de la producció del pus.

->piogènic

piogènic -a

Part. sil.: pi_o_gè_nic

adj PAT Generat o produït per pus.

->piohèmia

piohèmia

Part. sil.: pi_o_hè_mi_a

f PAT Tipus de sèpsia caracteritzada per la formació de focus supurats en distintes parts de l’organisme.

->pioide

■pioide

Part. sil.: pi_oi_de

adj 1 Semblant al pus.

2 De la natura del pus.

->pioixa

■pioixa

Part. sil.: pi_oi_xa

[del fr. pioche, íd.]

f 1 AGR Eina per a remoure la terra, tallar branques, etc., que per un cap té una punta i, per l’altre, un tall horitzontal i estret.

2 anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat.

->piola

■piola

Part. sil.: pi_o_la

[del ll. vg. *pediola, dimin. de *pedea ‘trava dels peus’, der. de pedes ‘peus’]

f TÈXT Fil de cànem fet amb bri, emprat especialment per a armar peces de xarxa.

->piolet

■piolet

Part. sil.: pi_o_let

[del fr. piolet, i aquest, dimin. del francoprovençal, piamontès i oc. ant. piola ‘destral’, dimin. també de l’oc. ant. i cat. ant. àpia ‘destral’, del germ. fràncic *hâppia, íd.; 1a FONT: 1868]

m EXCURS Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç.

->piomètria

piomètria

Part. sil.: pi_o_mè_tri_a

f PAT Embassament purulent intrauterí.

->pionefritis

pionefritis

Part. sil.: pi_o_ne_fri_tis

f PAT Nefritis purulenta, abscés renal.

->pionefrosi

pionefrosi

Part. sil.: pi_o_ne_fro_si

f PAT Dilatació de la pelvis renal i del ronyó a causa d’un embassament purulent, amb obliteració de l’urèter.

->pioner

■pioner -a

Part. sil.: pi_o_ner

[de l’angl. pioneer, manllevat al fr. pionnier ‘soldat d’infanteria; artigaire’, der. del ll. td. pedo, -ōnis ‘el qui va a peu’; en angl. el sentit de ‘capdavanter’ en qualsevol activitat, ja des del 1605]

adj i m i f 1 Capdavanter, que va al davant obrint camí als altres en les exploracions de noves terres, en el progrés, etc.

2 ESCOLT 1 Dins l’organització escolta, dit de cadascun dels nois de 14 a 16 anys que integren el grup pioner.

2 grup pioner (o unitat de pioners) Unitat intermèdia entre la unitat rànger i el clan.

->pioovari

pioovari

Part. sil.: pi_o_o_va_ri

m PAT Abscés de l’ovari.

->pioquejar

■pioquejar

Part. sil.: pi_o_que_jar

[de pioc²]

v intr Estar pioc; malaltejar. Fa dies que pioqueja i no surt de casa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pioquejar

GERUNDI: pioquejant

PARTICIPI: pioquejat, pioquejada, pioquejats, pioquejades

INDICATIU PRESENT: pioquejo, pioqueges, pioqueja, pioquegem, pioquegeu, pioquegen

INDICATIU IMPERFET: pioquejava, pioquejaves, pioquejava, pioquejàvem, pioquejàveu, pioquejaven

INDICATIU PASSAT: pioquegí, pioquejares, pioquejà, pioquejàrem, pioquejàreu, pioquejaren

INDICATIU FUTUR: pioquejaré, pioquejaràs, pioquejarà, pioquejarem, pioquejareu, pioquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pioquejaria, pioquejaries, pioquejaria, pioquejaríem, pioquejaríeu, pioquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pioquegi, pioquegis, pioquegi, pioquegem, pioquegeu, pioquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pioquegés, pioquegessis, pioquegés, pioquegéssim, pioquegéssiu, pioquegessin

IMPERATIU: pioqueja, pioquegi, pioquegem, pioquegeu, pioquegin

->pioquer

■pioquer -a

m i f Indiotaire.

->piorna

■piorna

Part. sil.: pi_or_na

f BOT Planta herbàcia de la família de les peoniàcies (Paeonia peregrina), d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.

->piorrea

■piorrea

Part. sil.: pi_or_re_a

[de pio- i -rrea]

f PAT 1 Fluix o vessament de pus.

2 piorrea alveolar Inflamació purulenta del periosti dels alvèols dentaris, amb necrosi progressiva d’aquests i fluixedat de les dents.

->piosalpinge

piosalpinge

Part. sil.: pi_o_sal_pin_ge

f PAT Embassament de pus a la trompa de Fal·lopi obliterada.

->pioteràpia

pioteràpia

Part. sil.: pi_o_te_rà_pi_a

f TERAP Utilització terapèutica del pus, amb esterilització prèvia o bé sense esterilitzar. Avui dia és totalment fora d’ús.

->piotòrax

piotòrax

Part. sil.: pi_o_tò_rax

m PAT Empiema.

->pipa¹

■pipa¹

[del ll. vg. *pipa ‘flauteta’, der. de pipare ‘piular’, d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc., amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., anomenada broquet; serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi. Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.

2 Xumet.

3 fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants.

2 BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Ganoderma lucidum), en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.

3 METROL Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.

4 MOT i AUT Peça giratòria del distribuïdor d’encesa que en els motors d’encesa per guspira rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cadascuna de les bugies.

5 pipa de Surinam ZOOL Amfibi anur del subordre dels opistocels i de la família dels pípids (Pipa pipa), amb una sèrie de clots a l’esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.

->pipa²

pipa²

m MÚS Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

->pipada

■pipada

[de pipar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Xuclada de fum d’una pipa, d’un cigar.

->pipar

■pipar

[de pipa; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr Fumar amb pipa. El pescador pipava assegut vora la mar.

2 tr 1 Xuclar (el fum) d’una pipa, d’un cigar.

2 Xuclar (una pipa, un cigar).

3 intr col·loq Beure begudes alcohòliques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pipar

GERUNDI: pipant

PARTICIPI: pipat, pipada, pipats, pipades

INDICATIU PRESENT: pipo, pipes, pipa, pipem, pipeu, pipen

INDICATIU IMPERFET: pipava, pipaves, pipava, pipàvem, pipàveu, pipaven

INDICATIU PASSAT: pipí, pipares, pipà, pipàrem, pipàreu, piparen

INDICATIU FUTUR: piparé, piparàs, piparà, piparem, pipareu, piparan

INDICATIU CONDICIONAL: piparia, piparies, piparia, piparíem, piparíeu, piparien

SUBJUNTIU PRESENT: pipi, pipis, pipi, pipem, pipeu, pipin

SUBJUNTIU IMPERFET: pipés, pipessis, pipés, pipéssim, pipéssiu, pipessin

IMPERATIU: pipa, pipi, pipem, pipeu, pipin

->pipella

■pipella

[alteració dial. de parpella (v. pipellejar)]

f Parpella.

->pipelleig

pipelleig

Part. sil.: pi_pe_lleig

[de pipellejar]

m Parpelleig.

->pipellejar

■pipellejar

[alteració dial. de parpellejar per influx de bispillejar ‘centellejar’, que es propagà al substantiu parpella i donà pipella; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Parpellejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pipellejar

GERUNDI: pipellejant

PARTICIPI: pipellejat, pipellejada, pipellejats, pipellejades

INDICATIU PRESENT: pipellejo, pipelleges, pipelleja, pipellegem, pipellegeu, pipellegen

INDICATIU IMPERFET: pipellejava, pipellejaves, pipellejava, pipellejàvem, pipellejàveu, pipellejaven

INDICATIU PASSAT: pipellegí, pipellejares, pipellejà, pipellejàrem, pipellejàreu, pipellejaren

INDICATIU FUTUR: pipellejaré, pipellejaràs, pipellejarà, pipellejarem, pipellejareu, pipellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pipellejaria, pipellejaries, pipellejaria, pipellejaríem, pipellejaríeu, pipellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pipellegi, pipellegis, pipellegi, pipellegem, pipellegeu, pipellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pipellegés, pipellegessis, pipellegés, pipellegéssim, pipellegéssiu, pipellegessin

IMPERATIU: pipelleja, pipellegi, pipellegem, pipellegeu, pipellegin

->pipemídic

pipemídic, àcid

QUÍM ORG i FARM Quimioteràpic polipeptídic, emprat en el tractament de les infeccions urinàries.

->piperàcies

■piperàcies

Part. sil.: pi_pe_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de piperals, de fulles simples enteres i flors hermafrodites en espigues o en cimes denses i fruits en baia. Cal destacar-ne el bètel (Piper betel), la cubeba (Piper cubeta) i el pebrer (Piper nigrum).

2 sing Planta de la família de les piperàcies.

->piperals

piperals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de flors petites i fruits en baia o en drupa, exclusius de les regions càlides.

2 sing Planta de l’ordre de les piperals.

->piperazina

■piperazina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic saturat C₄H₁₀N₂ consistent en un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,4.

->pipèric

pipèric, àcid

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic insaturat obtingut per tractament de la piperina amb potassa, de fórmula C₁₂H₁₀O₄.

->piperidina

■piperidina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic saturat, de fórmula C₅>H₁₁N, consistent en un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen.

->piperina

■piperina

f QUÍM ORG Alcaloide que es troba en el pebre negre (Piper nigrum).

->piperonal

■piperonal

m [C₈H₆O₃] QUÍM ORG Aldehid aromàtic bicíclic, obtingut per oxidació de l’isosafrole.

->pipeta

■pipeta

[de pipa]

f QUÍM Tub que, omplert per succió, deixa anar el líquid contingut quan hom treu el dit que n’obtura l’extrem superior, i serveix per a transvasar un líquid.

->pipetejar

pipetejar

v tr QUÍM Succionar (una certa quantitat de líquid) amb una pipeta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pipetejar

GERUNDI: pipetejant

PARTICIPI: pipetejat, pipetejada, pipetejats, pipetejades

INDICATIU PRESENT: pipetejo, pipeteges, pipeteja, pipetegem, pipetegeu, pipetegen

INDICATIU IMPERFET: pipetejava, pipetejaves, pipetejava, pipetejàvem, pipetejàveu, pipetejaven

INDICATIU PASSAT: pipetegí, pipetejares, pipetejà, pipetejàrem, pipetejàreu, pipetejaren

INDICATIU FUTUR: pipetejaré, pipetejaràs, pipetejarà, pipetejarem, pipetejareu, pipetejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pipetejaria, pipetejaries, pipetejaria, pipetejaríem, pipetejaríeu, pipetejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pipetegi, pipetegis, pipetegi, pipetegem, pipetegeu, pipetegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pipetegés, pipetegessis, pipetegés, pipetegéssim, pipetegéssiu, pipetegessin

IMPERATIU: pipeteja, pipetegi, pipetegem, pipetegeu, pipetegin

->pipí

■pipí

[d’origen onomatopeic infantil, reduplicació de l’arrel de pixar]

m 1 Terme infantil per orina.

2 fer pipí Orinar.

->pípids

pípids

m ZOOL 1 pl Família d’amfibis anurs caracteritzats per l’absència de llengua.

2 sing Amfibi de la família dels pípids.

->pipil

pipil

1 adj Relatiu o pertanyent als pipils.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, que viu al Salvador i Guatemala.

->pipínid

■pipínid -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la dinastia dels pipínids.

2 m i f HIST Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.

->pipioli

■pipioli

Part. sil.: pi_pi_o_li

[del cat. pipir, ll. pipīre ‘piular’, mot onomatopeic del crit dels ocells]

m Jovenet de la primera volada; inexpert.

->pipirigall

■pipirigall

[del cast. pipirigallo, íd., i aquest, del port. perigalho, amb alteració per etimologia popular, que hi veié una al·lusió a les carúncules del gall i hi adaptà l’onomatopeia del seu crit]

m BOT Trepadella.

->pipiripip

■pipiripip

[d’origen expressiu i infantil, possiblement sobre la base de l’arrel del ll. papaver, -ĕris ‘rosella’]

m BOT Rosella.

->pipiu

■pipiu

Part. sil.: pi_piu

m BOT 1 pipiu blanc Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Ornithogalum narbonense), bulbosa, de fulles linears, flors blanques amb el nervi medial dels tèpals verdós, i fruit en càpsula, que es fa als marges i als prats secs de les contrades mediterrànies.

2 pipiu blau Calabruixa grossa.

->píprids

píprids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells passeriformes del subordre dels tirans.

2 sing Ocell de la família dels píprids.

->piqué

■piqué

Hom.: piquer

[del fr. piqué, íd., participi de piquer ‘picar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

[pl -és] m TÈXT Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què és fabricat.

->piquer

■piquer

Hom.: piqué

[de pica²; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ant 1 Soldat armat d’una pica.

2 OFIC Picapedrer.

->piquet¹

■piquet¹

[del fr. piquet ‘estaca per a fermar-hi els cavalls’, d’on ‘petit destacament de cavallers’, del verb piquer ‘picar’]

m 1 MIL Grup poc nombrós de soldats emprat en diferents serveis extraordinaris.

2 REL TREB Grup poc nombrós de persones que, en una vaga, una revolta, etc., s’ocupa d’impedir que altres entrin al treball, vagin a votar, etc.

->piquet²

■piquet²

m CONSTR NAV Peça longitudinal disposada, de proa a popa, a la part central del llagut de l’Ebre.

->piquet³

■piquet³

m TOPOG Jaló petit.

->piqueta

piqueta

[de picar]

f 1 OFIC Martell amb dos talls, l’un vertical i l’altre horitzontal, emprat per a picar pedra.

2 EXCURS Clau en forma de ganxo que serveix per a tesar-hi els vents de les tendes de campanya.

->pir-

■pir-

Forma prefixada del mot grec pỹr, pyrós, que significa ‘foc’. Ex.: pirheliòmetre, pirèxia.

->pira

■pira

[del ll. pyra, i aquest, del gr. pyrá, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Foguera en què antigament hom cremava els cossos dels difunts o les víctimes dels sacrificis rituals.

->piracant

■piracant

m BOT i JARD Arbust espinós i perennifoli de la família de les rosàcies (Pyracantha coccinea), de fulles el·líptiques, flors blanques en corimbes i fruits petits vermellosos, i que hom planta com a ornamental.

->piragua

■piragua

[del cast. piragua, i aquest, del carib piragua, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.

2 ESPORT Embarcació petita, estreta i molt lleugera emprada als rius i a les platges amb finalitats esportives i d’esbarjo.

->piragüisme

■piragüisme

Part. sil.: pi_ra_güis_me

[de piragua]

m ESPORT Esport consistent a navegar amb piragua, canoa o caiac.

->piragüista

■piragüista

Part. sil.: pi_ra_güis_ta

m i f ESPORT Persona que practica el piragüisme.

->piral

■piral

m ENTOM i FITOPAT Nom de diversos insectes paràsits de cultius diferents, entre els quals es destaca el piral de la vinya, lepidòpter heteroneure de la família dels tortrícids (Sparganotis pilleriana).

->piralè

piralè

m ELECT Marca enregistrada d’un oli sintètic que és emprat com a aïllant en determinats transformadors i condensadors.

->piràlids

piràlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters heteroneures, amb antenes simples i òrgans timpànics en el primer segment abdominal, i que comprèn espècies perjudicials, com les arnes.

2 sing Insecte de la família dels piràlids.

->piramidal

■piramidal

[del ll. td. pyramidālis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la piràmide.

2 En forma de piràmide.

2 fig Colossal, extraordinari.

3 ANAT ANIM 1 fascicle piramidal Cadascun dels fascicles de fibres nervioses descendents en els cordons anterior i lateral de la medul·la espinal.

2 múscul piramidal Múscul situat en el dors del nas i l’entrecella, antagonista del frontal.

3 múscul piramidal Múscul situat a la regió glútia, que s’insereix en el sacre i en el trocànter major.

4 os piramidal Tercer os de la primera fila del carp.

4 nombres piramidals ant Nombres que expressen la quantitat de bales esfèriques de canó que poden ésser disposades en forma de piràmide de base triangular.

->piramidalment

■piramidalment

[de piramidal]

adv Colossalment.

->piramidat

■piramidat -ada

adj GEOM Dit dels políedres les cares dels quals són piràmides regulars.

->piràmide

■piràmide

[del ll. pyrămis, -ĭdis, i aquest, del gr. pyramís, -ídos, íd.; 1a FONT: 1617]

f 1 GEOM Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual són triangles que tenen un vèrtex comú.

2 1 ARQUEOL Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.

2 texts de les piràmides RELIG Col·lecció de sortilegis, inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies.

3 ANAT ANIM 1 Nom donat a diverses formacions anatòmiques que tenen una forma semblant a una piràmide.

2 piràmide de Lalouette Prolongació superior de l’istme del tiroide.

3 piràmide nasal Nas.

4 GEOMORF Cim agut piramidal d’una muntanya.

5 piràmide d’edats DEMOG Histograma doble simètric que representa l’estructura per edats i sexes d’una població.

6 piràmide de selecció GEN Esquema organitzatiu emprat per a implantar la millora genètica per selecció, que consisteix a difondre-la a partir del nucli de selecció originari cap als animals de les granges de multiplicació i de les granges de producció.

7 piràmide ecològica ECOL Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.

->piramidó

■piramidó

[de piràmide]

m ART Petita piràmide quadrangular col·locada damunt un obelisc.

->piramidon

piramidon

m FARM Nom enregistrat de l’aminofenazona.

->piran

■piran

m QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom d’oxigen, de fórmula C₅H₆O.

->pirandó

■pirandó

[probablement del caló, amb influx de pirar, del mateix origen; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Mot emprat en l’expressió tocar pirandó (o el pirandó) loc verb Anar-se’n, tocar el dos, escapar-se.

->piranòmetre

■piranòmetre

[de pir-, el gr. ánō ‘amunt’ i -metre]

m METEOR Instrument meteorològic destinat a la mesura de la radiació solar global, anomenat també solarímetre.

->piranosa

■piranosa

f BIOQ Forma natural d’alguns sucres, constituïda per un anell de sis membres, que hom pot considerar derivat del piran.

->piranòsic

piranòsic -a

adj BIOQ Relatiu o pertanyent a la piranosa.

->piranòsid

piranòsid

m QUÍM ORG i BIOQ Glicòsid l’estructura del qual deriva del piran.

->piranya

■piranya

[del port. piranha, i aquest, del tupí]

f ICT Qualsevol peix de la família dels caràcids, de l’ordre dels cipriniformes, amb un tipus especial de dents en punxa; són animals d’una gran voracitat i ataquen el bestiar.

->pirar

■pirar

[del caló pirar ‘anar, caminar, córrer’; 1a FONT: 1910]

v col·loq 1 intr Anar-se’n, fugir. Quan piri en Toni estarem més tranquils.

2 pron Tornar-se boig, perdre l’enteniment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pirar

GERUNDI: pirant

PARTICIPI: pirat, pirada, pirats, pirades

INDICATIU PRESENT: piro, pires, pira, pirem, pireu, piren

INDICATIU IMPERFET: pirava, piraves, pirava, piràvem, piràveu, piraven

INDICATIU PASSAT: pirí, pirares, pirà, piràrem, piràreu, piraren

INDICATIU FUTUR: piraré, piraràs, pirarà, pirarem, pirareu, piraran

INDICATIU CONDICIONAL: piraria, piraries, piraria, piraríem, piraríeu, pirarien

SUBJUNTIU PRESENT: piri, piris, piri, pirem, pireu, pirin

SUBJUNTIU IMPERFET: pirés, piressis, pirés, piréssim, piréssiu, piressin

IMPERATIU: pira, piri, pirem, pireu, pirin

->pirargirita

■pirargirita

f MINERAL Sulfur d’antimoni i argent, SbAg₃S₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, classe ditrigonal piramidal.

->pirat

pirat -ada

[de pirar-se]

adj i m i f col·loq Boig.

->pirata

■pirata

[del ll. pirāta, i aquest, del gr. peiratḗs ‘bandit’, der. de peiráō ‘intentar, aventurar’; 1a FONT: 1254]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent als pirates o a la pirateria. Un vaixell pirata. Una dona pirata.

2 edició pirata GRÀF Edició d’una obra que ha estat feta il·legalment.

3 emissora pirata TELECOM Emissora que funciona sense autorització.

2 m i f 1 MAR Individu que dirigeix la tripulació —o que en forma part— d’una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.

2 p ext MAR i AERON Tripulant o passatger d’una embarcació o d’una aeronau que se n’apropia violentament, generalment amb finalitats polítiques.

3 p ext INFORM Persona que s’introdueix de forma il·legal en un sistema informàtic a fi de produir-hi un perjudici o treure’n un profit.

4 p ext Persona cruel i aprofitada.

->pirateig

pirateig

Part. sil.: pi_ra_teig

m Acció de piratejar.

->piratejar

■piratejar

[de pirata]

v 1 intr Fer el pirata. Abans de ser governador colonial, durant una època piratejà pel Carib.

2 tr p ext Copiar (discs, pel·lícules, programes informàtics, etc.) sense tenir autorització legal per a fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: piratejar

GERUNDI: piratejant

PARTICIPI: piratejat, piratejada, piratejats, piratejades

INDICATIU PRESENT: piratejo, pirateges, pirateja, pirategem, pirategeu, pirategen

INDICATIU IMPERFET: piratejava, piratejaves, piratejava, piratejàvem, piratejàveu, piratejaven

INDICATIU PASSAT: pirategí, piratejares, piratejà, piratejàrem, piratejàreu, piratejaren

INDICATIU FUTUR: piratejaré, piratejaràs, piratejarà, piratejarem, piratejareu, piratejaran

INDICATIU CONDICIONAL: piratejaria, piratejaries, piratejaria, piratejaríem, piratejaríeu, piratejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pirategi, pirategis, pirategi, pirategem, pirategeu, pirategin

SUBJUNTIU IMPERFET: pirategés, pirategessis, pirategés, pirategéssim, pirategéssiu, pirategessin

IMPERATIU: pirateja, pirategi, pirategem, pirategeu, pirategin

->pirateria

■pirateria

Part. sil.: pi_ra_te_ri_a

[de pirata; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Exercici de pirata.

2 p ext Pràctica de la còpia il·lícita de discs, pel·lícules, programes informàtics, etc.

2 HIST 1 Pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderies a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres.

2 pirateria aèria Pràctica de segrest d’avions, amb finalitats de lucre o per motius polítics.

->pirazina

■pirazina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,4.

->pirazole

■pirazole

m QUÍM ORG Compost heterocíclic d’elevada toxicitat consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2, de fórmula C₃H₄N₂.

->pirazolona

■pirazolona

f QUÍM ORG Cadascun dels dos composts carbonílics heterocíclics isòmers derivats formalment del pirazole, de fórmula C₃H₄N₂O.

->pírcing

■pírcing

m Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals.

->pirè

■pirè

m [C₁₆H₁₀] QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic condensat.

->pirenaic

■pirenaic -a

Part. sil.: pi_re_naic

adj Pirinenc.

->pirenocarpals

pirenocarpals

f BOT 1 pl Ordre únic de la subclasse dels pirenolíquens, que comprèn la família de les dermatocarpàcies i de les verrucariàcies.

2 sing Liquen de l’ordre de les pirenocarpals.

->pirenoide

■pirenoide

Part. sil.: pi_re_noi_de

m BOT i CIT Corpuscle proteic present en els plastidis de les algues i de les antocerotals.

->pirenolíquens

■pirenolíquens

m BOT 1 pl Subclasse d’ascolíquens, constituïda per líquens el fong integrat dels quals és un pirenomicet.

2 sing Liquen de la subclasse dels pirenolíquens.

->pirenomicètides

pirenomicètides

f BOT 1 pl Subclasse d’ascomicets, integrada per fongs amb ascocarps peritecis amb un ostíol apical.

2 sing Fong de la subclasse de les pirenomicètides.

->pirenomicets

■pirenomicets

m pl BOT Pirenomicètides.

->piret-

piret-

Forma prefixada del mot grec pyretós, que significa ‘febre’. Ex.: pirètic.

->pirètic

■pirètic -a

[del gr. pyrektikós, íd., der. de pyretós ‘febre’]

adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la febre; febril.

2 De la natura de la febre.

->pireto-

■pireto-

Forma prefixada del mot grec pyretós, que significa ‘febre’. Ex.: piretogènesi, piretoteràpia.

->piretogen

■piretogen -ògena

[de pireto- i -gen]

adj PAT Que produeix febre.

->piretoteràpia

piretoteràpia

Part. sil.: pi_re_to_te_rà_pi_a

f TERAP Utilització terapèutica de la febre, provocant-la artificialment injectant agents piretògens diversos.

->piretre

■piretre

m 1 BOT Gènere o subgènere de plantes perennes de la família de les compostes (Pyrethrum sp), amb les fulles molt dividides i amb capítols de disc groc i de lígules blanques.

2 FITOPAT Piretrina.

->piretrina

piretrina

f FITOPAT Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem.

->pirèxia

■pirèxia

Part. sil.: pi_rè_xi_a

[del gr. pýrexis, íd.]

f PAT Estat febril.

->pirheliòmetre

■pirheliòmetre

Part. sil.: pir_he_li_ò_me_tre

[de pir-, helio- i -metre]

m METEOR Instrument destinat a la mesura de la radiació solar directa.

->píric

■píric -a

[formació culta analògica sobre la base de pir-]

adj Relatiu o pertanyent al foc.

->piricularina

piricularina

f FITOPAT Vivotoxina semispecífica molt activa, produïda pel fong deuteromicet Piricularia oryzae patogen de l’arròs.

->piridazina

piridazina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic insaturat consistent en un anell de sis membres que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2. Té la fórmula C₄H₄N₂.

->piridina

■piridina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen. Té la fórmula C₅H₅N.

->piridínic

■piridínic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a la piridina.

2 Derivat de la piridina.

->piridin-nucleòtid

piridin-nucleòtid

Part. sil.: pi_ri_din-nu_cle_ò_tid

m obs BIOQ Nom genèric d’un grup de nucleòtids derivats de la piridina.

->piridoindole

piridoindole

Part. sil.: pi_ri_do_in_do_le

m [C₁₁H₈N₂] QUÍM ORG Substància que forma cristalls aciculars monoclínics, que fonen a 225°C.

->piridoxal

piridoxal

m FARM, BIOQ i 1 QUÍM ORG Hidroxialdehid aromàtic derivat de la piridina, constituent del complex de la vitamina B₆. Té la fórmula C₈H₉NO₃.

2 fosfat de piridoxal Forma biològicament activa del piridoxal. Té la fórmula C₈H₁₀NO₆P.

->piridoxamina

piridoxamina

f QUÍM ORG i BIOQ Amina aromàtica heterocíclica, constituent del complex vitamínic B₆. Té la fórmula C₈H₁₂N₂O₂.

->piridoxina

piridoxina

f QUÍM ORG i BIOQ Compost heterocíclic trihidroxilat derivat de la piridina, constituent del complex vitamínic B₆. Té la fórmula C₈H₁₁NO₃.

->piriforme

■piriforme

[del ll. pirum ‘pera’ i -forme]

adj 1 Que té forma de pera.

2 múscul piriforme ANAT ANIM Múscul piramidal de la pelvis.

->pirili

pirili

m QUÍM ORG Catió aromàtic heterocíclic derivat formalment del piran per oxidació.

->pirimídic

pirimídic -a

adj BIOQ Pirimidínic.

->pirimidina

■pirimidina

f QUÍM ORG Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,3. Té la fórmula C₄H₄N₂.

->pirimidínic

■pirimidínic -a

adj BIOQ 1 Relatiu o pertanyent a la pirimidina.

2 base pirimidínica Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina, que forma part dels àcids nucleics.

->pirinenc

■pirinenc -a

adj Relatiu o pertanyent als Pirineus.

->pirineus

pirineus

Part. sil.: pi_ri_neus

m ALIM Formatge occità fet amb llet de vaca, amb la crosta recoberta de parafina pintada de color negre, de pasta premsada i no cuita, flexible, amb forats petits, i sabor molt fi.

->pirita

■pirita

[del gr. pyrítēs ‘de natura de foc’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MINERAL 1 Sulfur de ferro, FeS₂, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i que constitueix el sulfur més freqüent.

2 p anal 1 Nom donat a altres sulfurs d’una brillantor anàloga a la de la pirita.

2 pirita arsenical Arsenopirita.

3 pirita blanca Marcassita.

4 pirita capil·lar Mil·lerita.

5 pirita de coure Calcopirita.

6 pirita de níquel Mil·lerita.

7 pirita d’estany Estannita.

8 pirita magnètica Pirrotina.

->piriti-

■piriti-

Forma prefixada del mot pirita. Ex.: piritífer.

->piritífer

■piritífer -a

[de piriti- i -fer]

adj MINERAL Que conté pirita.

->piritització

■piritització

Part. sil.: pi_ri_tit_za_ci_ó

f GEOL 1 Reemplaçament del material original per pirita.

2 Procés d’alteració hidrotermal consistent en la formació de pirita disseminada dins la porositat o la fissuració d’una roca.

->pirito-

■pirito-

Forma prefixada del mot pirita. Ex.: piritòedre.

->piritòedre

■piritòedre [o piritoedre]

Part. sil.: pi_ri_tò_e_dre, pi_ri_to_e_dre

m GEOM Dodecaedre pentagonal.

->piritós

■piritós -osa

[de pirita]

adj MINERAL Piritífer.

->piro-

■piro-

1 Forma prefixada del mot grec pỹr, pyrós, que significa ‘foc’. Ex.: pirogènesi, piròfor.

2 obs QUÍM Prefix emprat per a designar un àcid derivat d’un altre per la pèrdua d’una molècula d’aigua. Ex.: àcid pirofosfòric.

->pirocatecol

■pirocatecol

m [C₆H₆O₂] QUÍM ORG Compost fenòlic cristal·lí incolor, emprat com a antisèptic, en fotografia, en l’obtenció de colorants i com a antioxidant.

->pirocatequina

■pirocatequina

f QUÍM ORG Pirocatecol.

->piroclast

■piroclast

m PETROG Roca piroclàstica.

->piroclàstic

■piroclàstic -a

[de piro- i -clàstic]

adj PETROG 1 Dit del material expel·lit a l’atmosfera durant una erupció volcànica de tipus explosiu.

2 Dit de la roca formada per acumulació i consolidació de material piroclàstic.

->piroclor

■piroclor

m MINERAL Òxid complex, mineral trobat a les pegmatites, que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena de niobi i de terres rares.

->piroconversió

piroconversió

Part. sil.: pi_ro_con_ver_si_ó

f TECNOL Termodescomposició de la matèria orgànica en una atmosfera pobra en oxigen.

->piroelèctric

■piroelèctric -a

Part. sil.: pi_ro_e_lèc_tric

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a la piroelectricitat.

2 efecte piroelèctric Fenomen característic de certs cristalls consistent en la producció de càrregues elèctriques en ésser escalfats o refredats.

->piroelectricitat

■piroelectricitat

Part. sil.: pi_ro_e_lec_tri_ci_tat

f ELECT Electricitat produïda per efecte piroelèctric.

->piròfan

■piròfan -a

[de piro- i -fan]

adj Que esdevé transparent per l’acció del foc o de la calor.

->piròfil

■piròfil -a

adj BOT Dit de les plantes que resisteixen el foc o que ressorgeixen després dels incendis, com la surera, les porrasses i les estepes.

->pirofil·lita

■pirofil·lita

f MINERAL Silicat hidratat d’alumini, Al₂Si₄O₁₀(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->piròfit

■piròfit

m BOT Planta piròfila.

->pirofitisme

■pirofitisme

m BOT Qualitat de piròfil.

->piròfor

■piròfor -a

QUÍM IND 1 adj Pirofòric.

2 m Substància pirofòrica.

->pirofòric

■pirofòric -a

[de piro- i -fòric]

adj QUÍM IND Dit de les substàncies que s’inflamen espontàniament en entrar en contacte amb l’aire.

->pirofosfat

■pirofosfat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid pirofosfòric.

2 Anió de fórmula P₂O⁴˜₇^-.

->pirofosfatasa

pirofosfatasa

f BIOQ Enzim que catalitza la hidròlisi del pirofosfat; el desdobla i dóna dues molècules d’ortofosfat.

->pirofosfòric

pirofosfòric, àcid

[H₄P₂O₇] QUÍM INORG Oxoàcid del fòsfor, obtingut per escalfament a més de 200°C de l’àcid ortofosfòric.

->pirofosforilasa

pirofosforilasa

f BIOQ Nom genèric d’un grup d’enzims que catalitzen la formació d’un derivat nucleòsid-difosfo-sucre a partir d’un nucleòsid-5′-trifosfat i el sucre-1-fosfat.

->piròfug

piròfug -a

[de piro- i -fug]

adj 1 Ignífug.

2 Dit de les matèries, dels objectes, etc., que són resistents al foc o incombustibles.

->pirogàl·lic

pirogàl·lic, àcid

QUÍM ORG Pirogal·lol.

->pirogal·lol

■pirogal·lol

m QUÍM ORG Compost fenòlic cristal·lí incolor, de fórmula C₆H₆O₃, que hom obté per calefacció de l’àcid gàl·lic amb aigua en autoclau.

->pirogen

pirogen -ògena

1 adj PAT Piretogen.

2 m FARM Producte d’origen microbià que, si és contingut en els injectables, dóna lloc a una reacció febril.

->pirogènesi

■pirogènesi

[de piro- i -gènesi]

f 1 FÍS Producció de calor.

2 GEOL Procés de formació de minerals per l’acció d’altes temperatures, a més de la d’altres factors, com la pressió, la composició adequada, etc.

->pirogenètic

pirogenètic -a

adj GEOL i MINERAL Dit del mineral que ha estat format per pirogènesi.

->pirogènic

■pirogènic -a

[de piro- i -gènic]

adj 1 Que produeix calor.

2 MED Que eleva la temperatura del cos i causa febre.

->pirogeòmetre

pirogeòmetre

Part. sil.: pi_ro_ge_ò_me_tre

m METEOR Instrument meteorològic destinat a la mesura de la radiació efectiva.

->pirognòsia

■pirognòsia

Part. sil.: pi_rog_nò_si_a

f QUÍM Coneixement de les substàncies a través d’assaigs pirognòstics.

->pirognòstic

■pirognòstic -a

adj 1 Desenvolupat per la calor.

2 assaig pirognòstic QUÍM ANAL Denominació de diversos tipus d’assaig, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.

->pirogravar

■pirogravar

[de piro- i gravar¹]

v tr ART Gravar amb pirogravat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pirogravar

GERUNDI: pirogravant

PARTICIPI: pirogravat, pirogravada, pirogravats, pirogravades

INDICATIU PRESENT: pirogravo, pirograves, pirograva, pirogravem, pirograveu, pirograven

INDICATIU IMPERFET: pirogravava, pirogravaves, pirogravava, pirogravàvem, pirogravàveu, pirogravaven

INDICATIU PASSAT: pirograví, pirogravares, pirogravà, pirogravàrem, pirogravàreu, pirogravaren

INDICATIU FUTUR: pirogravaré, pirogravaràs, pirogravarà, pirogravarem, pirogravareu, pirogravaran

INDICATIU CONDICIONAL: pirogravaria, pirogravaries, pirogravaria, pirogravaríem, pirogravaríeu, pirogravarien

SUBJUNTIU PRESENT: pirogravi, pirogravis, pirogravi, pirogravem, pirograveu, pirogravin

SUBJUNTIU IMPERFET: pirogravés, pirogravessis, pirogravés, pirogravéssim, pirogravéssiu, pirogravessin

IMPERATIU: pirograva, pirogravi, pirogravem, pirograveu, pirogravin

->pirogravat

■pirogravat

[de pirogravar]

m ART 1 Procediment per a gravar fusta, cuir o suro amb una punta roent.

2 Gravat en fusta, cuir o suro obtingut per aquest mètode.

->piroheliòmetre

piroheliòmetre

Part. sil.: pi_ro_he_li_ò_me_tre

m METEOR Pirheliòmetre.

->pírola

pírola

f BOT i FARM Gènere d’herbes de la família de les pirolàcies (Pyrola sp), de fulles simples alternes, en rosetes laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, en raïms, i fruits capsulars, i amb propietats diürètiques i astringents.

->pirolàcies

■pirolàcies

Part. sil.: pi_ro_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de bicornes constituïda per plantes herbàcies o rarament sufruticoses, de flors regulars, hermafrodites i pentàmeres, arraïmades o solitàries.

2 sing Planta de la família de les pirolàcies.

->pirolignit

■pirolignit

m QUÍM Acetat impur produït per l’acció de l’àcid pirolignós sobre un metall o una substància bàsica.

->pirolignós

■pirolignós -osa

adj 1 Obtingut per la destil·lació de la fusta.

2 àcid pirolignós QUÍM ORG Fracció aquosa, de coloració groga o vermella i olor empireumàtica, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.

->piròlisi

■piròlisi

f QUÍM Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.

->pirolusita

■pirolusita

f MINERAL Òxid de manganès, MnO₂, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->piromagnètic

■piromagnètic -a

[de piro- i magnètic]

MAGNET 1 adj Relatiu o pertanyent al piromagnetisme.

2 adj i m Dit de la substància que presenta piromagnetisme.

->piromagnetisme

■piromagnetisme

[de piromagnètic]

m MAGNET Fenomen consistent en l’alteració de les propietats magnètiques de certs cossos per efecte de l’elevació de la temperatura.

->piròman

■piròman -a

[de piro- i -man]

m i f PAT Persona que pateix de piromania.

->piromància

■piromància

Part. sil.: pi_ro_màn_ci_a

[de piro- i -mància; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ESOT Endevinació per l’observació del foc.

->piromania

■piromania

Part. sil.: pi_ro_ma_ni_a

[de piro- i -mania]

f PAT 1 Monomania caracteritzada per la tendència a provocar incendis.

2 Propensió a presenciar incendis.

->piromàntic

piromàntic -a

[de piromància; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Relatiu o pertanyent a la piromància.

->piromel·lític

piromel·lític, àcid

QUÍM ORG Àcid tetracarboxílic aromàtic que es forma en la piròlisi de l’àcid mel·lític. Té la fórmula C₁₀H₆O₈.

->pirometamorfisme

■pirometamorfisme

m PETROG Tipus de metamorfisme que fa referència a les transformacions mineralògiques que es produeixen a causa de les elevades temperatures.

->piròmetre

■piròmetre

[de piro- i -metre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m METROL Instrument per a mesurar temperatures elevades.

->pirometria

■pirometria

Part. sil.: pi_ro_me_tri_a

[de piro- i -metria]

f METROL Mesura de les temperatures elevades.