->acassolat

■acassolat -ada

[de cassola]

adj Que presenta una concavitat comparable a la d’una cassola.

->acastellanar

■acastellanar

[de castellà²]

v 1 tr Donar caràcter castellà a quelcom. Aquestes expressions acastellanen el text.

2 pron Adaptar-se als costums, a la llengua, etc., castellans. La noblesa valenciana es va acastellanar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acastellanar

GERUNDI: acastellanant

PARTICIPI: acastellanat, acastellanada, acastellanats, acastellanades

INDICATIU PRESENT: acastellano, acastellanes, acastellana, acastellanem, acastellaneu, acastellanen

INDICATIU IMPERFET: acastellanava, acastellanaves, acastellanava, acastellanàvem, acastellanàveu, acastellanaven

INDICATIU PASSAT: acastellaní, acastellanares, acastellanà, acastellanàrem, acastellanàreu, acastellanaren

INDICATIU FUTUR: acastellanaré, acastellanaràs, acastellanarà, acastellanarem, acastellanareu, acastellanaran

INDICATIU CONDICIONAL: acastellanaria, acastellanaries, acastellanaria, acastellanaríem, acastellanaríeu, acastellanarien

SUBJUNTIU PRESENT: acastellani, acastellanis, acastellani, acastellanem, acastellaneu, acastellanin

SUBJUNTIU IMPERFET: acastellanés, acastellanessis, acastellanés, acastellanéssim, acastellanéssiu, acastellanessin

IMPERATIU: acastellana, acastellani, acastellanem, acastellaneu, acastellanin

->acastellar

■acastellar

[de castell]

v tr Disposar formant castell o pila. Acastellar les rajoles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acastellar

GERUNDI: acastellant

PARTICIPI: acastellat, acastellada, acastellats, acastellades

INDICATIU PRESENT: acastello, acastelles, acastella, acastellem, acastelleu, acastellen

INDICATIU IMPERFET: acastellava, acastellaves, acastellava, acastellàvem, acastellàveu, acastellaven

INDICATIU PASSAT: acastellí, acastellares, acastellà, acastellàrem, acastellàreu, acastellaren

INDICATIU FUTUR: acastellaré, acastellaràs, acastellarà, acastellarem, acastellareu, acastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: acastellaria, acastellaries, acastellaria, acastellaríem, acastellaríeu, acastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: acastelli, acastellis, acastelli, acastellem, acastelleu, acastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: acastellés, acastellessis, acastellés, acastelléssim, acastelléssiu, acastellessin

IMPERATIU: acastella, acastelli, acastellem, acastelleu, acastellin

->acatafàsia

acatafàsia

Part. sil.: a_ca_ta_fà_si_a

[de a-¹ i el gr. katáphasis ‘afirmació’]

f PAT Trastorn psíquic que comporta construir la frase sense tenir en compte les regles de la sintaxi ni les de la prosòdia.

->acatalanar

■acatalanar

[de català]

v 1 tr Donar caràcter català a quelcom. El temps acatalana la manera de pensar de molts immigrants.

2 pron Adaptar-se als costums, a la llengua, etc., catalans. És italiana, però s’ha acatalanat totalment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acatalanar

GERUNDI: acatalanant

PARTICIPI: acatalanat, acatalanada, acatalanats, acatalanades

INDICATIU PRESENT: acatalano, acatalanes, acatalana, acatalanem, acatalaneu, acatalanen

INDICATIU IMPERFET: acatalanava, acatalanaves, acatalanava, acatalanàvem, acatalanàveu, acatalanaven

INDICATIU PASSAT: acatalaní, acatalanares, acatalanà, acatalanàrem, acatalanàreu, acatalanaren

INDICATIU FUTUR: acatalanaré, acatalanaràs, acatalanarà, acatalanarem, acatalanareu, acatalanaran

INDICATIU CONDICIONAL: acatalanaria, acatalanaries, acatalanaria, acatalanaríem, acatalanaríeu, acatalanarien

SUBJUNTIU PRESENT: acatalani, acatalanis, acatalani, acatalanem, acatalaneu, acatalanin

SUBJUNTIU IMPERFET: acatalanés, acatalanessis, acatalanés, acatalanéssim, acatalanéssiu, acatalanessin

IMPERATIU: acatalana, acatalani, acatalanem, acatalaneu, acatalanin

->acatalàsia

acatalàsia

Part. sil.: a_ca_ta_là_si_a

[de a-¹ i el gr. katálysis ‘dissolució’]

f PAT Absència de l’enzim catalasa en els eritròcits, la medul·la òssia o el fetge.

->acatalèctic

■acatalèctic -a

[de a-¹ i el gr. katalēktikós ‘que acaba abans d’arribar al final’]

POÈTICA 1 adj Dit d’un vers al qual no manca cap síl·laba.

2 m Vers acatalèctic.

->acatalèpsia

■acatalèpsia

Part. sil.: a_ca_ta_lèp_si_a

[de a-¹ i el gr. katálēpsis ‘acció de prendre’]

f PAT Deficiència mental caracteritzada per la incomprensió, el dubte i la incertesa.

->acatalèptic

■acatalèptic -a

[de a-¹ i el gr. katalēptikós ‘que acaba, complet’]

adj 1 PAT Relatiu o pertanyent a la acatalèpsia.

2 Dubtós, incert.

->acatamatèsia

acatamatèsia

Part. sil.: a_ca_ta_ma_tè_si_a

[de a-¹ i el gr. katamáthēsis ‘comprensió’]

f PAT Pèrdua o trastorn de la facultat de comprendre el llenguatge parlat i escrit, a causa d’una lesió dels centres nerviosos.

->acatament

■acatament

[de acatar; 1a FONT: s. XVII]

m Acció d’acatar.

->acatar

■acatar

[de captar]

v tr Reverir, manifestar respecte i submissió (envers algú o alguna cosa). Sempre acata les decisions del seu cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acatar

GERUNDI: acatant

PARTICIPI: acatat, acatada, acatats, acatades

INDICATIU PRESENT: acato, acates, acata, acatem, acateu, acaten

INDICATIU IMPERFET: acatava, acataves, acatava, acatàvem, acatàveu, acataven

INDICATIU PASSAT: acatí, acatares, acatà, acatàrem, acatàreu, acataren

INDICATIU FUTUR: acataré, acataràs, acatarà, acatarem, acatareu, acataran

INDICATIU CONDICIONAL: acataria, acataries, acataria, acataríem, acataríeu, acatarien

SUBJUNTIU PRESENT: acati, acatis, acati, acatem, acateu, acatin

SUBJUNTIU IMPERFET: acatés, acatessis, acatés, acatéssim, acatéssiu, acatessin

IMPERATIU: acata, acati, acatem, acateu, acatin

->acatarrar-se

■acatarrar-se

[de catarro]

v pron Contreure un catarro, especialment de les vies respiratòries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acatarrar

GERUNDI: acatarrant

PARTICIPI: acatarrat, acatarrada, acatarrats, acatarrades

INDICATIU PRESENT: acatarro, acatarres, acatarra, acatarrem, acatarreu, acatarren

INDICATIU IMPERFET: acatarrava, acatarraves, acatarrava, acatarràvem, acatarràveu, acatarraven

INDICATIU PASSAT: acatarrí, acatarrares, acatarrà, acatarràrem, acatarràreu, acatarraren

INDICATIU FUTUR: acatarraré, acatarraràs, acatarrarà, acatarrarem, acatarrareu, acatarraran

INDICATIU CONDICIONAL: acatarraria, acatarraries, acatarraria, acatarraríem, acatarraríeu, acatarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: acatarri, acatarris, acatarri, acatarrem, acatarreu, acatarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: acatarrés, acatarressis, acatarrés, acatarréssim, acatarréssiu, acatarressin

IMPERATIU: acatarra, acatarri, acatarrem, acatarreu, acatarrin

->acatina

acatina

[del gr. akhátēs ‘àgata’]

f ZOOL Mol·lusc gastròpode de grans dimensions de la subclasse dels pulmonats (Achatina sp), d’una gran bellesa, utilitzat a vegades com a aliment.

->acatxapar

acatxapar

v dial 1 tr Fer perdre les forces o el coratge; aclaparar. Acatxapat per la febre.

2 pron Ajupir-se per no ésser vist; agotzonar-se.

->acatxar

■acatxar

[possible variant de acotar¹]

v tr i pron dial acotxar².

->acaule

■acaule

Part. sil.: a_cau_le

[de a-¹ i -caule]

adj BOT Dit de les plantes de tija tan curta que sembla inexistent, de manera que les fulles neixen arran de terra.

->acaulescent

■acaulescent

Part. sil.: a_cau_les_cent

[de a-¹ i el ll. caulescens, -ntis, participi pres. del ll. caulescĕre ‘fer tija’]

adj BOT Acaule.

->accadi

■accadi -àdia

1 adj i m i f D’Accad (antic país de Mesopotàmia), dels accadis (poble) o de l’accadi (llengua).

2 m i f HIST Individu d’un poble semita que habitava el país d’Accad, a Mesopotàmia.

3 m LING Llengua semítica extingida, l’única llengua coneguda de la branca oriental, també anomenada assiriobabilònica.

->accedent

■accedent

Hom.: excedent

[del ll. accedens -entis, participi pres. de accedĕre, íd.]

adj Que accedeix.

->accedir

■accedir

Hom.: excedir

[del ll. accedĕre, íd.]

v intr 1 1 Tenir accés en un lloc. Per aquí es pot accedir a l’interior de l’edifici.

2 fig Accedir al tron.

2 consentir 1 1. Accedir als desigs d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: accedir

GERUNDI: accedint

PARTICIPI: accedit, accedida, accedits, accedides

INDICATIU PRESENT: accedeixo, accedeixes, accedeix, accedim, accediu, accedeixen

INDICATIU IMPERFET: accedia, accedies, accedia, accedíem, accedíeu, accedien

INDICATIU PASSAT: accedí, accedires, accedí, accedírem, accedíreu, accediren

INDICATIU FUTUR: accediré, accediràs, accedirà, accedirem, accedireu, accediran

INDICATIU CONDICIONAL: accediria, accediries, accediria, accediríem, accediríeu, accedirien

SUBJUNTIU PRESENT: accedeixi, accedeixis, accedeixi, accedim, accediu, accedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: accedís, accedissis, accedís, accedíssim, accedíssiu, accedissin

IMPERATIU: accedeix, accedeixi, accedim, accediu, accedeixin

->acceleració

■acceleració

Part. sil.: ac_ce_le_ra_ci_ó

[del ll. acceleratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció d’accelerar o d’accelerar-se;

2 l’efecte.

2 BIOL Procés que tendeix a fer aparèixer, cada cop més precoçment, certes estructures en el desenvolupament embrionari, fins al punt d’impedir-ne la manifestació en els individus adults.

3 MEC 1 Variació de la velocitat d’un cos per unitat de temps.

2 acceleració absoluta Acceleració d’un punt amb relació a un sistema de coordenades que es considera fix.

3 acceleració d’emportament Acceleració d’un punt, amb relació al sistema de coordenades que es considera fix, pel fet de formar part d’un sistema mòbil.

4 acceleració relativa Acceleració d’un punt amb relació al sistema mòbil de què forma part.

4 CIN 1 Procediment consistent en la projecció a velocitat normal d’una figuració filmada amb alentiment, que origina la il·lusió d’accelerar el moviment.

2 Procediment consistent en la filmació fotograma a fotograma, a intervals regulars, que fa perceptibles en la projecció normal moviments extremament lents, tals com el creixement d’una planta.

->accelerada

accelerada

f Acció d’accelerar bruscament un vehicle. Amb tantes accelerades i frenades es consumeix molta gasolina.

->acceleradament

■acceleradament

[de accelerar]

adv Amb acceleració, d’una manera accelerada.

->accelerador

■accelerador -a

[de accelerar]

1 adj Que accelera.

2 m Dispositiu que accelera o alenteix el moviment d’un mecanisme.

3 m CALEF Bomba intercalada en un circuit de calefacció central per tal d’activar la circulació de l’aigua.

4 m ASTRON Motor coet auxiliar de gran potència que serveix per a donar a un coet pesant la suficient velocitat inicial per a poder continuar la marxa amb el motor principal.

5 m ECON Coeficient que assenyala la quantitat que cal invertir per a cada increment unitari de la renda.

6 m ELECTRÒN Dispositiu destinat a accelerar els electrons en un tub de raigs catòdics o en qualsevol altre tipus de tub electrònic.

7 m TECNOL Mecanisme que comanda l’admissió de la mescla gasosa en un motor endotèrmic per tal de fer-li variar la velocitat.

8 accelerador de partícules FÍS i NUC Complex de dispositius dissenyat per a accelerar partícules materials, amb les quals hom provoca col·lisions violentes.

->accelerament

■accelerament

[de accelerar]

m Acceleració.

->accelerant

■accelerant

[de accelerar]

m QUÍM Catalitzador que accelera una reacció química que, més lentament, es produeix també per ella mateixa. Accelerant de vulcanització, de revelatge, de tintura.

->accelerar

■accelerar

[del ll. accelerare, íd.]

v 1 1 tr Fer més ràpid, més viu (un moviment, un procés). Accelerar el ritme de producció.

2 pron Accelerar-se una funció fisiològica.

2 tr Avançar l’ocurrència (d’un esdeveniment). Accelerar un part.

3 1 tr Augmentar la velocitat d’un vehicle.

2 abs Accionar el pedal de l’accelerador. Accelera, que ens atraparan.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: accelerar

GERUNDI: accelerant

PARTICIPI: accelerat, accelerada, accelerats, accelerades

INDICATIU PRESENT: accelero, acceleres, accelera, accelerem, accelereu, acceleren

INDICATIU IMPERFET: accelerava, acceleraves, accelerava, acceleràvem, acceleràveu, acceleraven

INDICATIU PASSAT: accelerí, accelerares, accelerà, acceleràrem, acceleràreu, acceleraren

INDICATIU FUTUR: acceleraré, acceleraràs, accelerarà, accelerarem, accelerareu, acceleraran

INDICATIU CONDICIONAL: acceleraria, acceleraries, acceleraria, acceleraríem, acceleraríeu, accelerarien

SUBJUNTIU PRESENT: acceleri, acceleris, acceleri, accelerem, accelereu, accelerin

SUBJUNTIU IMPERFET: accelerés, acceleressis, accelerés, acceleréssim, acceleréssiu, acceleressin

IMPERATIU: accelera, acceleri, accelerem, accelereu, accelerin

->accelerat

accelerat

[de accelerar]

adj i m CIN Dit de l’efecte produït per una acceleració.

->acceleratriu

■acceleratriu

Part. sil.: ac_ce_le_ra_triu

[de accelerar]

adj f Acceleradora.

->accelerina

accelerina

[de accelerar i -ina]

f MED Factor VI de la coagulació sanguínia.

->accelero-

■accelero-

Forma prefixada del mot llatí accelerare, que significa ‘accelerar’. Ex.: accelerògraf, accelerometria.

->accelerògraf

■accelerògraf

[comp. híbrid de accelero- i -graf]

m MEC Instrument que permet d’enregistrar (gràficament) les variacions de l’acceleració d’un cos en moviment.

->acceleròmetre

■acceleròmetre

[comp. híbrid de accelero- i -metre]

m MEC Aparell per a mesurar l’acceleració dels moviments i estudiar-ne les conseqüències i els efectes.

->accent

■accent

[del ll. accĕntus, der. de cănĕre ‘cantar’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

m 1 GRAM 1 FON Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba d’un mot o d’un grup de mots. Accent ascendent, descendent. Accent d’intensitat, dinàmic o expiratori. Accent melòdic, musical, cromàtic, tònic o d’altura.

2 accent gràfic (o simplement accent) Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal és accentuada, per a precisar-ne el timbre (accent agut o tancat [´], accent greu o obert [`]), per a distingir un mot d’un altre de significat diferent (accent diacrític) o per a indicar, en alguns casos, la supressió d’un fonema (accent circumflex [^]).

2 pl Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol.

3 1 Inflexió de la veu que expressa un sentiment. Amb accent adolorit.

2 posar l’accent en (alguna cosa) Posar-la en relleu, subratllar-ne la importància. El programa del partit posa l’accent en la necessitat d’un desenvolupament sostenible.

4 Entonació particular, manera de pronunciar, peculiar als habitants d’un país. Parlar amb accent rossellonès.

5 MÚS Augment d’intensitat donat a una nota amb relació a les altres.

6 POÈTICA Element constitutiu del vers que aquest, per a ésser harmoniós, demana en certes síl·labes.

->accento-

■accento-

Forma prefixada del mot llatí accentus, que significa ‘accent’. Ex.: accentologia, accentològic.

->accentogen

accentogen -ògena

[comp. híbrid de accent i -gen]

adj LING Dit dels morfemes, dels sintagmes, que tenen la propietat de constituir unitats accentuals. Mot accentogen.

->accentuable

■accentuable

Part. sil.: ac_cen_tu_a_ble

[de accentuar]

adj LING 1 Que pot ésser accentuat.

2 unitat accentuable Cadascun dels segments d’una unitat accentual que contrasten per mitjà de l’accent.

->accentuació

■accentuació

Part. sil.: ac_cen_tu_a_ci_ó

[del ll. accentuatio, -ōnis]

f 1 1 Acció d’accentuar;

2 l’efecte.

2 accentuació prèvia RADIOTÈC i ELECTROAC Preaccentuació.

->accentuadament

■accentuadament

Part. sil.: ac_cen_tu_a_da_ment

[de accentuar]

adv D’una manera accentuada, amb accent.

->accentual

■accentual

Part. sil.: ac_cen_tu_al

[de accent; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj 1 LING Relatiu o pertanyent a l’accent.

2 POÈTICA Basat en l’accent. Metre accentual. Peu accentual.

3 unitat accentual LING Segment de l’oració a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.

->accentuar

■accentuar

Part. sil.: ac_cen_tu_ar

[del b. ll. accentuare, íd.]

v tr 1 Proferir amb accent (una síl·laba, una vocal). Cal accentuar la primera síl·laba del mot “rèptil".

2 MÚS Reforçar el so (sobre una nota).

3 fig Marcar amb força (alguna cosa). Accentuar els defectes d’algú.

4 Pronunciar d’una manera expressiva (algun mot o alguna frase) per fer-hi fixar l’atenció.

5 Escriure un accent gràfic (sobre una lletra). Accentueu sempre la segona “e" del mot “perquè".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: accentuar

GERUNDI: accentuant

PARTICIPI: accentuat, accentuada, accentuats, accentuades

INDICATIU PRESENT: accentuo, accentues, accentua, accentuem, accentueu, accentuen

INDICATIU IMPERFET: accentuava, accentuaves, accentuava, accentuàvem, accentuàveu, accentuaven

INDICATIU PASSAT: accentuí, accentuares, accentuà, accentuàrem, accentuàreu, accentuaren

INDICATIU FUTUR: accentuaré, accentuaràs, accentuarà, accentuarem, accentuareu, accentuaran

INDICATIU CONDICIONAL: accentuaria, accentuaries, accentuaria, accentuaríem, accentuaríeu, accentuarien

SUBJUNTIU PRESENT: accentuï, accentuïs, accentuï, accentuem, accentueu, accentuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: accentués, accentuessis, accentués, accentuéssim, accentuéssiu, accentuessin

IMPERATIU: accentua, accentuï, accentuem, accentueu, accentuïn

->accepció

■accepció

Part. sil.: ac_cep_ci_ó

Hom.: excepció

[del ll. acceptio, -ōnis; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Sentit en què hom pren un mot. Accepció recta d’un mot.

2 1 Favoritisme, parcialitat envers una persona o una cosa.

2 accepció de persones Personalisme en l’aplicació de la llei, per motius de benevolència, d’odi o d’altre sentiment envers certes persones.

->acceptabilitat

■acceptabilitat

[de acceptable; 1a FONT: 1430]

f 1 Qualitat d’acceptable.

2 LING Propietat d’un enunciat acceptable.

->acceptable

■acceptable

[del ll. acceptabĭlis, íd.]

adj 1 Que es pot acceptar.

2 LING Dit de l’enunciat reconegut com a interpretable i propi d’una llengua pels seus parlants.

->acceptablement

■acceptablement

[de acceptable]

adv D’una manera acceptable.

->acceptació

■acceptació

Part. sil.: ac_cep_ta_ci_ó

[del ll. acceptatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Acció d’acceptar. L’acceptació d’un honor. L’acceptació d’unes condicions. Tenir, una moda, molta acceptació.

2 DR Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions. Acceptació de lletra de canvi. Acceptació d’herència.

->acceptador¹

■acceptador¹ -a

[del ll. td. acceptator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que accepta.

2 m i f DR Acceptant.

3 acceptador de persones Que usa parcialitat envers algú.

->acceptador²

■acceptador² -a

[de acceptar i -dor²]

adj Que pot ésser acceptat, acceptable.

->acceptant

■acceptant

[de acceptar]

1 adj i m i f Que accepta.

2 m i f 1 DR CIV Persona que accepta una herència.

2 DR MERC Persona que s’obliga a pagar una lletra de canvi.

->acceptar

■acceptar

[del ll. acceptare, der. freqüentatiu de accipĕre ‘rebre’, i aquest, der. de capĕre ‘agafar’; 1a FONT: c. 1380]

v tr 1 1 Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert). Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.

2 fig Acceptar la dissort.

2 Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.

3 Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acceptar

GERUNDI: acceptant

PARTICIPI: acceptat, acceptada, acceptats, acceptades

INDICATIU PRESENT: accepto, acceptes, accepta, acceptem, accepteu, accepten

INDICATIU IMPERFET: acceptava, acceptaves, acceptava, acceptàvem, acceptàveu, acceptaven

INDICATIU PASSAT: acceptí, acceptares, acceptà, acceptàrem, acceptàreu, acceptaren

INDICATIU FUTUR: acceptaré, acceptaràs, acceptarà, acceptarem, acceptareu, acceptaran

INDICATIU CONDICIONAL: acceptaria, acceptaries, acceptaria, acceptaríem, acceptaríeu, acceptarien

SUBJUNTIU PRESENT: accepti, acceptis, accepti, acceptem, accepteu, acceptin

SUBJUNTIU IMPERFET: acceptés, acceptessis, acceptés, acceptéssim, acceptéssiu, acceptessin

IMPERATIU: accepta, accepti, acceptem, accepteu, acceptin

->accepte

■accepte -a

Hom.: excepte

[del ll. acceptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1450]

adj Agradable, benvolgut, ben rebut.

->acceptilació

■acceptilació

Part. sil.: ac_cep_ti_la_ci_ó

[del ll. acceptilatio, -ōnis, íd.]

f DR ROM Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.

->acceptor

■acceptor

[del ll. acceptor, -ōris, íd.]

m 1 ELECTRÒN En un semiconductor, àtom trivalent d’un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom, anomenat donador.

2 QUÍM ORG En les reaccions químiques heterolítiques, substància que actua com a acceptant d’electrons.

->accés

■accés

Hom.: excés

[del ll. accessus, -us, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

[pl -essos] m 1 1 Arribada fins a un lloc, fins a una persona. El passadís dóna accés als dormitoris. Un personatge de difícil accés.

2 p ext Tenir accés a una informació.

3 INFORM Possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en una memòria, un fitxer o una xarxa de comunicacions d’informació. Accés seqüencial, aleatori.

2 Porta, trapa, escala, que permet d’arribar en alguna instal·lació, algun mecanisme, normalment inaccessible, per tal d’inspeccionar-lo o de mantenir-lo en funcionament correcte.

3 1 MED Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat. Un accés de tos.

2 fig Arravatament produït per un sentiment extrem. Un accés d’ira.

4 accés al mar GEOG i POLÍT Possibilitat, reconeguda o no com un dret, per a un estat o per als seus ciutadans d’accedir al mar a través del territori d’un altre estat.

5 accés delirant PSIQ Fenomen psiquiàtric caracteritzat per l’aparició brusca d’un quadre de deliri que té una evolució curta i que es resol favorablement.

6 accés forçós DR CIV En determinats casos, obligació que té el propietari d’una finca de donar-hi pas.

7 limitació d’accés TRÀNS Reglamentació de l’accés a un camí principal, segons la qual té sempre preferència el trànsit que hi circula.

->accessibilitat

■accessibilitat

[del ll. accessibilĭtas -ātis, íd.]

f Qualitat d’accessible.

->accessible

■accessible

Cp. assequible

[del ll. accessibĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Dit d’un indret al qual hom pot arribar, d’una persona que deixa arribar fins a ella alguna cosa, d’una cosa a la qual hom pot abastar. La universitat no és accessible a tothom. Una persona accessible a l’enveja, a la por.

2 De fàcil accés o tracte. Una persona molt accessible.

->accessió

■accessió

Part. sil.: ac_ces_si_ó

[del ll. accessio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’accedir. L’accessió del català a llengua oficial.

2 Acció d’afegir-se a. L’accessió d’Alsàcia a França.

3 accés 1.

4 DR CAN En l’elecció de papa, votació obligatòria feta quan cap dels candidats no havia obtingut les dues terceres parts dels vots en la votació ordinària.

5 DR CIV Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment.

6 accessió a un tractat DR INTERN Adhesió d’un estat a un tractat conclòs per altres estats.

->accèssit

■accèssit

[del ll. accessit ‘ha arribat’; 1a FONT: c. 1860]

m 1 En un certamen, recompensa inferior al premi.

2 DR CAN En l’elecció d’un papa, oportunitat donada als cardenals de transferir llurs vots a un candidat que no ha obtingut un nombre de vots suficient.

->accessori

■accessori -òria

[del b. ll. accessorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Dit d’una cosa que acompanya la principal, que s’hi afegeix com per accident.

2 m Els accessoris d’un aparell.

3 m CIN Cadascun dels petits elements o detalls que completen el parament de la decoració.

4 m DR Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.

5 m ESPECT Cadascun dels aparells que empren els artistes de circ per a presentar llurs números.

6 m TECNOL 1 Dispositiu que es munta en una màquina per tal de modificar-ne el funcionament bàsic, d’augmentar-ne el rendiment, de variar-ne l’ús.

2 impr Peça de recanvi.

7 mineral accessori PETROG Mineral que forma part d’una roca en petites quantitats i la presència del qual no influeix en el diagnòstic general de la roca.

8 mot accessori LING Unitat lingüística morfològicament independent la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats.

9 obligació accessòria DR Obligació que per la seva existència en pressuposa una altra de principal, de la qual depèn i que, normalment, té la funció d’assegurar-ne el compliment o completar-ne els efectes.

10 pena accessòria DR PEN Pena que acompanya necessàriament la pena principal per disposició de la llei.

->accessòriament

■accessòriament

Part. sil.: ac_ces_sò_ri_a_ment

[de accessori]

adv D’una manera accessòria.

->acci àccia

■acci àccia

adj Relatiu o pertanyent a Àccium (antiga ciutat de Grècia). Jocs accis.

->accidència

■accidència

Part. sil.: ac_ci_dèn_ci_a

[del ll. accidentia, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f Esdeveniment accidental.

->accident

■accident

[del ll. accĭdens, -ntis ‘que sobrevé’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Allò que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortuït. Els accidents d’una representació teatral.

2 Esdeveniment fortuït del qual se segueix un dany. Tenir un accident. Accident de circulació. Accident de treball.

3 Indisposició que ve sobtosament i deixa sense sentits, sense moviment.

4 Atac apoplèctic.

5 Allò que ve a rompre la uniformitat. Accident geogràfic. Accidents del terreny.

6 CATOL Figura, color, olor, etc., que resta del pa i del vi després de la consagració eucarística.

7 FILOS Caràcter no essencial ni necessari d’un ésser que no pot subsistir fora d’ell i que pot ésser-hi o no ésser-hi sense que canviï la natura de l’ésser.

8 GRAM En gramàtica tradicional, modificació que sofreix un mot per a expressar les diverses categories gramaticals (gènere, nombre, cas, persona, aspecte, etc.).

9 MÚS Signe que, posat davant una nota, en modifica l’altura.

10 accidents del delicte DR PEN Circumstàncies que augmenten o disminueixen la responsabilitat o culpabilitat.

11 per accident loc adv Per casualitat, per cas fortuït.

->accidental

■accidental

[del ll. accidentalis]

adj 1 Que s’esdevé fora del curs regular de les coses, per accident.

2 Casual, contingent.

3 No essencial.

4 mineral accidental PETROG Mineral, inclusió o cristall que normalment no forma part d’una roca.

->accidentalisme

■accidentalisme

[de accidental]

m 1 MED Sistema mèdic fundat solament en els símptomes.

2 POLÍT Corrent polític que considera accidental la forma de govern.

->accidentalista

■accidentalista

[de accidental]

1 adj POLÍT Relatiu o pertanyent a l’accidentalisme.

2 m i f Partidari o defensor de l’accidentalisme.

->accidentalitat

■accidentalitat

[de accidental]

f 1 Qualitat d’accidental.

2 DR TREB i TRÀNS Índex dels accidents registrats en un lloc, en unes condicions determinades, durant un període. L’accidentalitat laboral. L’accidentalitat d’una carretera.

->accidentalment

■accidentalment

[de accidental; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera accidental.

->accidentar

■accidentar

[de accident]

v 1 tr Fer que (un terreny) presenti accidents. Profunds barrancs accidentaven el terme.

2 pron Sofrir un accident. Si corres tant, t’accidentaràs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: accidentar

GERUNDI: accidentant

PARTICIPI: accidentat, accidentada, accidentats, accidentades

INDICATIU PRESENT: accidento, accidentes, accidenta, accidentem, accidenteu, accidenten

INDICATIU IMPERFET: accidentava, accidentaves, accidentava, accidentàvem, accidentàveu, accidentaven

INDICATIU PASSAT: accidentí, accidentares, accidentà, accidentàrem, accidentàreu, accidentaren

INDICATIU FUTUR: accidentaré, accidentaràs, accidentarà, accidentarem, accidentareu, accidentaran

INDICATIU CONDICIONAL: accidentaria, accidentaries, accidentaria, accidentaríem, accidentaríeu, accidentarien

SUBJUNTIU PRESENT: accidenti, accidentis, accidenti, accidentem, accidenteu, accidentin

SUBJUNTIU IMPERFET: accidentés, accidentessis, accidentés, accidentéssim, accidentéssiu, accidentessin

IMPERATIU: accidenta, accidenti, accidentem, accidenteu, accidentin

->accidentat

■accidentat -ada

[de accidentar-se]

1 adj Que presenta accidents.

2 m i f Persona que ha sofert un accident.

->accidentogen

accidentogen -ògena

adj TRANSP Que és susceptible d’augmentar el risc d’accident.

->accídia

■accídia

Part. sil.: ac_cí_di_a

[del ll. td. accidia, alteració de acedia ‘despreocupació’, que prové del gr. akedía ‘indiferència’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Inèrcia i lentitud en els actes de la vida física i intel·lectual.

2 ÈTIC i CRIST Manca d’interès i de gust envers les coses espirituals, considerada com un dels aspectes del pecat capital de la peresa.

->accidiós

■accidiós -osa

Part. sil.: ac_ci_di_ós

[de accídia; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Peresós.

->acció

■acció

Part. sil.: ac_ci_ó

[del ll. actio, -ōnis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Influència d’una cosa en una altra, efecte produït per l’activitat d’una cosa en una altra. L’acció del vent sobre els arbres. L’acció dels raigs del sol sobre la pell. L’acció d’un àcid sobre un metall. El radi d’acció d’un avió. L’acció del temps.

2 1 esp Manifestació de la voluntat humana considerada en els seus efectes. Posar en acció.

2 Allò que hom fa; acte. Una bona, mala, acció.

3 Home d’acció.

4 pl Actes habituals, conducta (d’algú).

5 acció de gràcies Expressió, manifestació d’agraïment, especialment a la divinitat o a un intercessor davant aquesta.

3 Possibilitat, llibertat d’actuar. Amb tan poques prerrogatives li impedia l’acció.

4 Moviment del cos que manifesta un estat d’ànim, una intenció. Fer acció d’agredir algú.

5 En un orador, en un actor, les actituds, els gests, que acompanyen la paraula.

6 interj Exclamació usada en cinematografia per a manar l’inici del rodatge.

7 CIBERN Dins un sistema organitzat (per exemple, una màquina), procés que permet de modificar una magnitud reguladora.

8 DIPL Acte d’atorgar l’objecte del document segons el desig del peticionari.

9 DR MERC 1 Cadascuna de les parts en què ha d’ésser representat obligatòriament el capital de les societats anònimes i de les comanditàries per accions. Acció al portador. Acció nominativa.

2 acció preferent Acció que atorga uns drets especials al seu propietari, que poden consistir en una diferència en els drets econòmics.

10 DR PROC 1 Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés.

2 acció d’ofici Acció civil o penal incoada pel jutge o tribunal per ministeri de la llei, a iniciativa del ministeri fiscal o a iniciativa pròpia.

3 acció pública Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció, i àdhuc pels mateixos tribunals.

11 FILOS Manifestació d’una capacitat activa, contraposada a passió, o d’una funció o capacitat física de l’home, per oposició a idea o pensament.

12 GRAM 1 nom d’acció Nom la significació del qual implica activitat. Ex.: manifestació.

2 verb d’acció Verb que expressa activitat per part del subjecte i s’oposa al verb d’estat. Ex.: córrer, llegir.

13 LIT Conjunt articulat d’esdeveniments que formen l’argument d’una obra literària.

14 MEC 1 Força amb què els cossos o els agents físics actuen els uns damunt els altres.

2 Producte de l’energia pel temps, o també producte del moment lineal (o quantitat de moviment) per l’espai relatiu a la impulsió efectuada.

15 TÀCT Fet d’armes.

16 acció a distància FÍS Interacció instantània de partícules separades espacialment.

17 acció de contacte QUÍM FÍS Catàlisi heterogènia.

18 acció diferida 1 ELECTROT Propietat d’alguns relès de retardar la desconnexió de l’interruptor o de l’aparell d’alarma, sobre el qual actuen, uns breus moments a partir de l’instant de produir-se l’anomalia contra la qual ha de protegir-se el circuit.

2 ELECTRÒN Dit també d’altres dispositius diferents dels relés (dispositius electrònics en general).

19 acció directa POLÍT Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l’enfrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert.

20 acció litúrgica LITÚRG 1 Celebració cultual que fa una comunitat eclesial segons un ritu determinat.

2 pl Conjunt de ritus, de cerimònies, de funcions, etc.

21 acció reflexa MED Reflex.

22 acció reguladora AUTOM En un element o un sistema regulador, manera com evoluciona el senyal de sortida en funció del d’entrada per tal d’anul·lar la desviació de regulació.

23 acció residual FITOPAT Capacitat que tenen els vegetals de retenir els dipòsits antiparasitaris.

24 acció social SOCIOL Qualsevol acció executada per un individu o per diversos en funció de l’existència d’altres individus.

25 filosofia de l’acció FILOS En sentit ampli, filosofia que sosté la primacia de l’acció sobre el coneixement.

26 llei d’acció de massa QUÍM FÍS Llei que estableix la influència que sobre la composició d’una mescla en equilibri químic exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que participen en la reacció.

27 principi d’acció i reacció MEC Tercera llei del moviment de Newton.

28 principi de la mínima acció MEC Principi de mecànica que estableix que el moviment d’un sistema mecànic és efectuat sempre de manera que l’acció respecte a la trajectòria és mínima.

->accionalisme

■accionalisme

Part. sil.: ac_ci_o_na_lis_me

[probablement del fr. accionalisme]

m SOCIOL Doctrina sociològica que s’interessa per la problemàtica de l’acció i del treball.

->accionament

■accionament

Part. sil.: ac_ci_o_na_ment

[de accionar]

m TECNOL Sistema de transmissió de l’energia motora a un dispositiu, a una màquina.

->accionar

■accionar

Part. sil.: ac_ci_o_nar

[de acció; 1a FONT: c. 1800]

v 1 intr Exercir una acció.

2 intr Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Hi ha gent que, per parlar, acciona molt.

3 tr DR PROC Exercir una acció legal.

4 tr MEC 1 Fornir la força i l’energia necessàries per a fer moure una màquina. L’aire acciona els molins de vent.

2 Comandar l’acció d’un mecanisme. Accionar el fre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: accionar

GERUNDI: accionant

PARTICIPI: accionat, accionada, accionats, accionades

INDICATIU PRESENT: acciono, acciones, acciona, accionem, accioneu, accionen

INDICATIU IMPERFET: accionava, accionaves, accionava, accionàvem, accionàveu, accionaven

INDICATIU PASSAT: accioní, accionares, accionà, accionàrem, accionàreu, accionaren

INDICATIU FUTUR: accionaré, accionaràs, accionarà, accionarem, accionareu, accionaran

INDICATIU CONDICIONAL: accionaria, accionaries, accionaria, accionaríem, accionaríeu, accionarien

SUBJUNTIU PRESENT: accioni, accionis, accioni, accionem, accioneu, accionin

SUBJUNTIU IMPERFET: accionés, accionessis, accionés, accionéssim, accionéssiu, accionessin

IMPERATIU: acciona, accioni, accionem, accioneu, accionin

->accionari

accionari -ària

Part. sil.: ac_ci_o_na_ri

[de acció]

m i f Accionista.

->accionarial

accionarial

Part. sil.: ac_ci_o_na_ri_al

[de accionari]

adj Relatiu o pertanyent als accionaris.

->accionariat

■accionariat

Part. sil.: ac_ci_o_na_ri_at

[de accionari]

m ECON 1 Conjunt dels accionistes d’una societat mercantil.

2 accionariat obrer Conjunt dels treballadors que participen en l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.

->accionat

■accionat

Part. sil.: ac_ci_o_nat

[de acció; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Conjunt de moviments i gests que fa una persona per donar a entendre alguna cosa o amb què acompanya la paraula.

->accionista

■accionista

Part. sil.: ac_ci_o_nis_ta

[de acció; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f DR MERC Titular d’una acció d’una societat anònima.

->accípitre

accípitre

[del ll. accipĭter, -tris, íd.]

m ORNIT Esparver.

->accipítrids

■accipítrids

[de accípitre i -id]

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de presa diürns, de bec gros i encorbat, ales amples i fortes urpes, a la qual pertanyen les àguiles, els esparvers, els milans i l’astor.

2 sing Ocell de la família dels accipítrids.

->accipitriformes

accipitriformes

[del ll. accipĭter, -tris i -forme]

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells de presa que inclou la família dels accipítrids.

2 sing Ocell de l’ordre dels accipitriformes.

->ace

ace^* [éjs]

[angl ] m ESPORT Punt directe.

->acebutolol

acebutolol

[de ace(til), but(il), -ol¹, -ol¹]

m QUÍM ORG i FARM Substància emprada en el tractament terapèutic de l’angina de pit i de les arítmies.

->acèfal

■acèfal -a

[de a-¹ i -cèfal]

1 adj 1 Mancat de cap.

2 fig Concili acèfal. Monestir acèfal.

2 adj BOT Dit de les plantes que no formen cabdell (col acèfala), que no porten capítol a l’extrem superior, etc.

3 adj i m i f CRIST 1 Dit del cristià que no reconeix un cap superior.

2 Dit especialment dels eutiquians (segle V) que al Pròxim Orient se separaren de llur bisbe.

3 Dit d’altres comunitats orientals, com la dels servians i la dels jacobites.

4 Dit d’algunes comunitats de l’Església Ortodoxa que no reconeixen l’autoritat del patriarca corresponent.

->acefàlia

■acefàlia

Part. sil.: a_ce_fà_li_a

[de a-¹ i -cefàlia]

f Qualitat d’acèfal.

->acefalisme

■acefalisme

[de acèfal]

m 1 Acefàlia.

2 CRIST Doctrina professada pels cristians dits acèfals.

->acefalita

■acefalita

[de acèfal i -ita]

m i f CRIST Individu pertanyent a una comunitat cristiana acèfala; acèfal 3.

->acefalo-

■acefalo-

Forma prefixada del mot grec aképhalos ‘sense cap’, emprada per a denotar l’absència congènita del cap.

->acefalocist

acefalocist

[de acefalo- i -cist]

m PAT Vesícula estèril d’una hidàtide.

->acèfals

■acèfals

[de acèfal]

m pl ZOOL Lamel·libranquis.

->acel·lular

■acel·lular

[de a-¹ i cel·lular]

adj BIOL 1 Que no té cèl·lules.

2 Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.

->acelomat

■acelomat -ada

[de a-¹ i celomat]

adj ZOOL Sense celoma.

->acelomats

acelomats

[de a-¹ i celomat]

m pl ZOOL Conjunt format pels animals triploblàstics que no tenen celoma.

->acels

acels

[de a-¹ i el gr. koĩlos ‘cavitat’]

m ZOOL 1 pl Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, marins, sense cavitat digestiva.

2 sing Cuc de l’ordre dels acels.

->acemeta

acemeta

[del gr. akoímētos ‘que no dorm’]

m CRIST Cadascun dels monjos bizantins que d’una manera ininterrompuda s’alternaven en l’ofici diví perpetu.

->acenaftè

acenaftè

[de ace(til), naft(a) i -è, sufix d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic tricíclic, amb l’esquelet de l’acenaftilè, de fórmula C₁₂H₁₀.

->acenaftilè

acenaftilè

[de ace(til), naftil i -è, sufix d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic tricíclic de fórmula C₁₂H₈.

->acendrament

acendrament

[de acendrar]

m METAL·L Acció d’acendrar.

->acendrar

■acendrar

[de cendra]

v tr 1 Netejar els metalls amb cendra per tal d’abrillantar-los.

2 METAL·L Antigament, copel·lar, depurar (metalls).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acendrar

GERUNDI: acendrant

PARTICIPI: acendrat, acendrada, acendrats, acendrades

INDICATIU PRESENT: acendro, acendres, acendra, acendrem, acendreu, acendren

INDICATIU IMPERFET: acendrava, acendraves, acendrava, acendràvem, acendràveu, acendraven

INDICATIU PASSAT: acendrí, acendrares, acendrà, acendràrem, acendràreu, acendraren

INDICATIU FUTUR: acendraré, acendraràs, acendrarà, acendrarem, acendrareu, acendraran

INDICATIU CONDICIONAL: acendraria, acendraries, acendraria, acendraríem, acendraríeu, acendrarien

SUBJUNTIU PRESENT: acendri, acendris, acendri, acendrem, acendreu, acendrin

SUBJUNTIU IMPERFET: acendrés, acendressis, acendrés, acendréssim, acendréssiu, acendressin

IMPERATIU: acendra, acendri, acendrem, acendreu, acendrin

->acensador

■acensador -a

[de acensar]

m i f DR CIV Persona que ha donat a cens o té dret a percebre’n els rèdits.

->acensar

■acensar

[de cens; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr DR CIV Imposar cens sobre un immoble per establiment o reserva, mitjançant el pagament d’un cànon o una pensió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acensar

GERUNDI: acensant

PARTICIPI: acensat, acensada, acensats, acensades

INDICATIU PRESENT: acenso, acenses, acensa, acensem, acenseu, acensen

INDICATIU IMPERFET: acensava, acensaves, acensava, acensàvem, acensàveu, acensaven

INDICATIU PASSAT: acensí, acensares, acensà, acensàrem, acensàreu, acensaren

INDICATIU FUTUR: acensaré, acensaràs, acensarà, acensarem, acensareu, acensaran

INDICATIU CONDICIONAL: acensaria, acensaries, acensaria, acensaríem, acensaríeu, acensarien

SUBJUNTIU PRESENT: acensi, acensis, acensi, acensem, acenseu, acensin

SUBJUNTIU IMPERFET: acensés, acensessis, acensés, acenséssim, acenséssiu, acensessin

IMPERATIU: acensa, acensi, acensem, acenseu, acensin

->acensat

acensat -ada

[de acensar]

adj DR CIV Dit del predi, la possessió o l’immoble que hom ha rebut o ha donat a cens.

->acer

■acer

[del ll. td. aciarium, der. de acies ‘tallant, fil d’espasa’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 METAL·L Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.

2 poèt Arma d’acer.

3 HERÀLD Metall representat gràficament per un sembrat de creus minúscules.

4 acer damasquinat ART Acer ornamentat amb metalls incrustats (argent, or i d’altres) a la manera de Damasc.

5 acer inoxidable METAL·L Aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius.

6 acer ràpid Acer aliat on els elements d’aliatge són generalment el tungstè, el crom i el vanadi.

7 d’acer loc adj Molt dur. Té els músculs d’acer. És un home d’acer.

->aceràcies

■aceràcies

Part. sil.: a_ce_rà_ci_es

[del ll. acer, -ĕris ‘auró’]

f BOT 1 pl Família de terebintals integrada per arbres o arbusts de flors generalment agrupades en inflorescències i de fruits en disàmara.

2 sing Arbre de la família de les aceràcies.

->aceració

■aceració

Part. sil.: a_ce_ra_ci_ó

[de acerar]

f 1 Acció d’acerar;

2 l’efecte.

->acerar

■acerar

[de acer; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 GRAV Recobrir per galvanoplàstia les planxes de coure amb una capa finíssima d’acer.

2 METAL·L 1 Transformar el ferro en acer, especialment per cementació.

2 Reduir la proporció de carboni en el ferro colat mesclant en el cubilot ferro dolç o ferritja d’acer.

3 TECNOL 1 Efectuar un aceratge.

2 Guarnir una eina d’acerons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acerar

GERUNDI: acerant

PARTICIPI: acerat, acerada, acerats, acerades

INDICATIU PRESENT: acero, aceres, acera, acerem, acereu, aceren

INDICATIU IMPERFET: acerava, aceraves, acerava, aceràvem, aceràveu, aceraven

INDICATIU PASSAT: acerí, acerares, acerà, aceràrem, aceràreu, aceraren

INDICATIU FUTUR: aceraré, aceraràs, acerarà, acerarem, acerareu, aceraran

INDICATIU CONDICIONAL: aceraria, aceraries, aceraria, aceraríem, aceraríeu, acerarien

SUBJUNTIU PRESENT: aceri, aceris, aceri, acerem, acereu, acerin

SUBJUNTIU IMPERFET: acerés, aceressis, acerés, aceréssim, aceréssiu, aceressin

IMPERATIU: acera, aceri, acerem, acereu, acerin

->acerat

■acerat -ada

[de acer]

adj 1 D’acer.

2 Semblant a l’acer.

3 fig Fort, robust, resistent.

4 fig Incisiu, mordaç. Una llengua acerada.

->aceratge

■aceratge

[de acerar]

m TECNOL Procés de recobrir per electròlisi un objecte metàl·lic amb ferro pur.

->acerb

■acerb -a

[del ll. acerbus ‘aspre al paladar’, afí al ll. ācer ‘agre’ (v. agre²); 1a FONT: s. XV, Curial]

adj 1 Aspre al paladar.

2 fig Cruel, rigorós.

->acerbament

■acerbament

[de acerb]

adv D’una manera acerba.

->acerbitat

■acerbitat

[de acerb]

f Qualitat d’acerb.

->acerdesa

acerdesa

[del gr. akerdḗ ‘dispendiós’, probablement a través del fr. acerdèse, íd.]

f MINERAL Manganita.

->acereria

■acereria

Part. sil.: a_ce_re_ri_a

[de acer]

f Fàbrica d’acer.

->aceró

■aceró

[de acer]

m 1 Punta acerada de la rella de l’arada i d’altres instruments.

2 TECNOL Tros d’acer que hom solda a la punta de les relles, les aixades i altres eines per tal de donar-los més duresa o refer-les del desgast.

->acerós

acerós -osa

[de acer]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’acer.

2 De la natura de l’acer.

3 Que té les qualitats de l’acer.

->acèrrim

■acèrrim -a

[del ll. acerrimus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Fermíssim, tenaç.

->acèrrimament

■acèrrimament

[de acèrrim]

adv D’una manera acèrrima.

->acervat

■acervat -ada

[del ll. acervatus, -a, -um, participi de acervare ‘apilar’]

adj Apinyat.

->acèrvul

■acèrvul

[del b. ll. acervŭlus, dimin. de acervus ‘munt, pila’]

m BOT 1 Glomèrul de les flors.

2 Aparell reproductor d’alguns fongs, constituït per una capa de conidiòfors que arrenquen d’un estroma pla i prim.

->acescència

■acescència

Part. sil.: a_ces_cèn_ci_a

[de acescent]

f Qualitat d’acescent, grau moderat d’aciditat.

->acescent

■acescent

[del ll. acescens, -ntis, participi pres. de acescĕre ‘tornar-se agre’, der. intensiu de acēre ‘ésser agre’, de ācer ‘agre’]

adj Que comença a tornar-se agre; acídul.

->acet-

■acet-

QUÍM ORG Forma prefixada dels mots acètic i acetil. Ex.: acetaldehid, acetamida.

->acetàbul

■acetàbul

[del ll. acetabŭlum, íd.]

m 1 Vas en què els antics posaven el vinagre.

2 ANAT ANIM 1 Cavitat en la qual s’insereixen les potes dels insectes.

2 Ventosa cupuliforme que tenen els tentacles d’alguns cefalòpodes.

3 Ventosa posterior de les sangoneres.

3 ANAT ANIM Cavitat articular profunda, cotiloide, especialment de l’os ilíac.

4 METROL Mesura antiga per a líquids, equivalent a 0,067 litres.

->acetabulària

■acetabulària

Part. sil.: a_ce_ta_bu_là_ri_a

[del ll. acetabŭlum ‘vas de vinagre’]

f BOT Gènere d’algues verdes de l’ordre de les dasicladals (Acetabularia sp), en forma de disc suportat per un peu calcificat.

->acetabuliforme

acetabuliforme

[del ll. acetabŭlum ‘vas de vinagre’ i -forme]

adj Que té forma d’acetàbul o copa.

->acetal

■acetal

[de acetal(dehid)]

m 1 QUÍM ORG Qualsevol dels gem-dièters, composts que resulten de la condensació dels aldehids o les cetones amb alcohols en presència de catalitzadors àcids.

2 QUÍM ORG Nom comercial de l’1,1-dietoxietà.

3 acetal polivinílic PLÀST Qualsevol dels polímers constituïts per acetals en els quals l’alcohol combinat amb l’aldehid és alcohol polivinílic.

->acetaldehid

■acetaldehid

[de acet(ic) i aldehid]

m QUÍM ORG 1 Etanal o aldehid acètic, CH₃CHO, líquid inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent.

2 acetaldehid amoníac Sòlid poc estable a l’aire, de fórmula CH₃CH(OH)NH₂, anomenat també aldehid amoníac.

->acetaldol

acetaldol

[de acet- i aldol]

m QUÍM ORG Aldol.

->acetalfosfàtid

acetalfosfàtid

[de acetal(dehid), fosfat i -id]

m BIOQ Qualsevol dels fosfolípids naturals que difereixen químicament de la lecitina pel fet que la funció alcohol primari del glicerol va unida a un aldehid gras i forma un èter α-etilènic.

->acetàlic

■acetàlic -a

[de acetal]

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als acetals.

2 resines acetàliques PLÀST Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició.

->acetalització

acetalització

Part. sil.: a_ce_ta_lit_za_ci_ó

[de acetalitzar]

f QUÍM ORG Transformació en acetal d’un aldehid, d’una cetona o d’un alcohol.

->acetalitzar

acetalitzar

[de acetàlic]

v tr QUÍM ORG Efectuar una acetalització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acetalitzar

GERUNDI: acetalitzant

PARTICIPI: acetalitzat, acetalitzada, acetalitzats, acetalitzades

INDICATIU PRESENT: acetalitzo, acetalitzes, acetalitza, acetalitzem, acetalitzeu, acetalitzen

INDICATIU IMPERFET: acetalitzava, acetalitzaves, acetalitzava, acetalitzàvem, acetalitzàveu, acetalitzaven

INDICATIU PASSAT: acetalitzí, acetalitzares, acetalitzà, acetalitzàrem, acetalitzàreu, acetalitzaren

INDICATIU FUTUR: acetalitzaré, acetalitzaràs, acetalitzarà, acetalitzarem, acetalitzareu, acetalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: acetalitzaria, acetalitzaries, acetalitzaria, acetalitzaríem, acetalitzaríeu, acetalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: acetalitzi, acetalitzis, acetalitzi, acetalitzem, acetalitzeu, acetalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: acetalitzés, acetalitzessis, acetalitzés, acetalitzéssim, acetalitzéssiu, acetalitzessin

IMPERATIU: acetalitza, acetalitzi, acetalitzem, acetalitzeu, acetalitzin

->acetamida

■acetamida

[de acèt(ic) i amida]

f QUÍM ORG Amida de l’àcid acètic, CH₃CONH₂.

->acetanilida

acetanilida

[de acèt(ic), anil(ina) i (am)ida]

f QUÍM ORG N-fenilacetamida, substància cristal·lina obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial.

->acetat

■acetat

[de acèt(ic)]

m 1 QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid acètic.

2 acetat butirat de cel·lulosa PLÀST Acetobutirat de cel·lulosa.

3 acetat de cel·lulosa PLÀST Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i d’un grau variable.

4 acetat de polivinil QUÍM ORG Polímer de l’acetat de vinil CH₃COOCH═CH₂, resina amb propietats adhesives que s’utilitza com a cola per a la fusta i en l’obtenció de cuir artificial.

->acetazolamida

acetazolamida

[de acèt(ic), azol i amida]

f QUÍM ORG i FARM Sulfamida emprada com a diürètic.

->aceti-

■aceti-

QUÍM ORG Forma prefixada dels mots acètic i acetil. Ex.: acetímetre.

->acètic

■acètic -a

Hom.: ecètic

[formació culta analògica sobre la base del ll. acētum ‘vinagre’ (v. agre²); 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al vinagre, que produeix vinagre.

2 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’àcid acètic o als productes que en deriven.

3 àcid acètic QUÍM ORG Àcid etanoic, CH₃COOH, líquid incolor d’olor molt característica.

4 aldehid acètic QUÍM ORG Acetaldehid.

->acetificació

■acetificació

Part. sil.: a_ce_ti_fi_ca_ci_ó

[de acetificar]

f BIOQ Oxidació de l’alcohol etílic en àcid acètic, efectuada biològicament en solució diluïda pels bacteris del gènere Acetobacter en transformar el vi o un altre líquid espirituós en vinagre.

->acetificador

acetificador

[de acetificar]

m Recipient (o instal·lació) per a la transformació dels líquids alcohòlics en vinagre.

->acetificar

■acetificar

[de acètic]

v BIOQ 1 tr Provocar una acetificació.

2 pron Convertir-se en vinagre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acetificar

GERUNDI: acetificant

PARTICIPI: acetificat, acetificada, acetificats, acetificades

INDICATIU PRESENT: acetifico, acetifiques, acetifica, acetifiquem, acetifiqueu, acetifiquen

INDICATIU IMPERFET: acetificava, acetificaves, acetificava, acetificàvem, acetificàveu, acetificaven

INDICATIU PASSAT: acetifiquí, acetificares, acetificà, acetificàrem, acetificàreu, acetificaren

INDICATIU FUTUR: acetificaré, acetificaràs, acetificarà, acetificarem, acetificareu, acetificaran

INDICATIU CONDICIONAL: acetificaria, acetificaries, acetificaria, acetificaríem, acetificaríeu, acetificarien

SUBJUNTIU PRESENT: acetifiqui, acetifiquis, acetifiqui, acetifiquem, acetifiqueu, acetifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: acetifiqués, acetifiquessis, acetifiqués, acetifiquéssim, acetifiquéssiu, acetifiquessin

IMPERATIU: acetifica, acetifiqui, acetifiquem, acetifiqueu, acetifiquin

->acetil

■acetil

[de acèt(ic) i -il]

m 1 QUÍM ORG Grup acil de fórmula CH₃CO—, derivat de l’àcid acètic, que forma part, com a radical estructural, de nombroses molècules orgàniques.

2 índex d’acetil QUÍM ANAL Nombre de mil·ligrams d’hidròxid potàssic necessaris per a neutralitzar l’àcid acètic obtingut per saponificació d’un gram de mostra d’oli o de greix acetilat.

->acetilacètic

acetilacètic -a

[de acetil i acètic]

adj QUÍM ORG Acetoacètic.

->acetilacetona

acetilacetona

[de acetil i acetona]

f QUÍM ORG Líquid incolor obtingut en condensar l’acetat d’etil amb l’acetona en presència de sodi.

->acetilacetonat

acetilacetonat

[de acetilacetona]

m QUÍM ORG Qualsevol dels complexos metàl·lics de l’acetilacetona, que deriven, per substitució, de l’hidrogen àcid de la forma enòlica o del carboni central.

->acetilació

■acetilació

Part. sil.: a_ce_ti_la_ci_ó

[de acetilar]

f QUÍM ORG Acilació en la qual és fixat el grup acetil.

->acetilar

acetilar

[de acetil]

v tr QUÍM ORG Efectuar una acetilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acetilar

GERUNDI: acetilant

PARTICIPI: acetilat, acetilada, acetilats, acetilades

INDICATIU PRESENT: acetilo, acetiles, acetila, acetilem, acetileu, acetilen

INDICATIU IMPERFET: acetilava, acetilaves, acetilava, acetilàvem, acetilàveu, acetilaven

INDICATIU PASSAT: acetilí, acetilares, acetilà, acetilàrem, acetilàreu, acetilaren

INDICATIU FUTUR: acetilaré, acetilaràs, acetilarà, acetilarem, acetilareu, acetilaran

INDICATIU CONDICIONAL: acetilaria, acetilaries, acetilaria, acetilaríem, acetilaríeu, acetilarien

SUBJUNTIU PRESENT: acetili, acetilis, acetili, acetilem, acetileu, acetilin

SUBJUNTIU IMPERFET: acetilés, acetilessis, acetilés, acetiléssim, acetiléssiu, acetilessin

IMPERATIU: acetila, acetili, acetilem, acetileu, acetilin

->acetilcel·lulosa

acetilcel·lulosa

[de acetil i cel·lulosa]

f PLÀST Acetat de cel·lulosa.

->acetilcoenzim

acetilcoenzim A

Part. sil.: a_ce_til_co_en_zim A

[de acetil i coenzim]

m BIOQ Derivat acetilat del coenzim A.

->acetilcolina

■acetilcolina

[de acetil i colina]

f 1 BIOQ Hidròxid de (β-acetoxietil) trimetilamoni, que exerceix un important paper en la fisiologia de les fibres nervioses.

2 FARM Fàrmac utilitzat principalment com a parasimpaticomimètic i com a hipotensor.

3 FISIOL ANIM Mitjancer químic en la transmissió de l’impuls nerviós.

->acetildigitoxina

acetildigitoxina

[de acetil i digitoxina]

f [C₄₃H₆₆O₁₄] QUÍM ORG Glucòsid cristal·lí que té l’estructura de la digitoxina amb un grup acetil fixat sobre una de les molècules de D-digitoxosa.

->acetilè

■acetilè

[del fr. acétylène, compost de acét- (ll. acētum ‘vinagre’), -et- (gr. aithḗr ‘aire’), -yle- (gr. hýlē ‘matèria’) i -ène-, sufix indicador d’hidrocarburs]

m QUÍM ORG Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats de triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica.

->acetilènic

■acetilènic -a

[de acetilè]

QUÍM ORG 1 1 adj Relatiu o pertanyent a l’acetilè.

2 adj Relatiu o pertanyent a l’enllaç triple entre dos àtoms de carboni o als composts orgànics que el contenen.

3 m Hidrocarbur de la sèrie acetilènica.

2 sèrie acetilènica Sèrie d’hidrocarburs alifàtics insaturats de fórmula general C_nH_2n-2.

->acetili

acetili

m QUÍM ORG Catió acetil.

->acetilmetilcarbinol

acetilmetilcarbinol

[de acetil, metil i carbinol]

m QUÍM ORG Acetoïna.

->acetilsalicílic

■acetilsalicílic, àcid

[de acetil i salicílic]

QUÍM ORG i FARM Àcid 2-acetoxibenzoic, conegut pel seu nom comercial (aspirina).

->acetilur

■acetilur

[de acetil i -ur²]

m QUÍM 1 Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens o de tots dos.

2 p ext Composts organometàl·lics RC═CM que resulten de substituir per un metall l’hidrogen d’un hidrocarbur acetilènic terminal.

->acetímetre

■acetímetre

[cpt. híbrid de aceti- i -metre]

m QUÍM ANAL Acidímetre graduat per a la determinació de la quantitat d’àcid acètic continguda en una solució.

->acetina

acetina

[de acèt(ic) i -ina]

f QUÍM ORG 1 Líquid espès, incolor, soluble en aigua i alcohol, usat en les indústries d’explosius i colorants.

2 Líquid higroscòpic, soluble en aigua i benzè, usat com a plastificant i dissolvent de resines artificials.

3 Líquid incolor, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, usat com a plastificant en perfumeria i cosmètica.

4 En l’antiga nomenclatura, nom genèric que designa els èsters acètics dels poliols i, especialment, del glicerol.

->aceto-

■aceto-

QUÍM ORG Forma prefixada dels mots acètic i acetil.

->acetoacetat

acetoacetat

Part. sil.: a_ce_to_a_ce_tat

[de aceto- i acetat]

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid acetoacètic.

->acetoacètic

acetoacètic -a

Part. sil.: a_ce_to_a_cè_tic

[de aceto- i acètic]

adj QUÍM ORG 1 àcid acetoacètic Àcid 3-oxobutíric, líquid oliós obtingut saponificant en condicions molt suaus els acetoacetats.

2 èster acetoacètic Acetoacetat d’etil.

->acetoarsenit

acetoarsenit

Part. sil.: a_ce_to_ar_se_nit

[de aceto- i arsenit]

m QUÍM Nom trivial de qualsevol de les sals dobles que s’anomenen metaarsenit-acetat en la nomenclatura sistemàtica.

->acetobàcter

acetobàcter

[de l’angl. acetobacter]

m MICROB Gènere de bacteris perítrics de la família de les acetobacteriàcies (Acetobacter sp), en forma de coc o de bacil curt, utilitzats industrialment en la fabricació del vinagre.

->acetobutirat

acetobutirat

[de aceto- i butirat]

m 1 Èster mixt dels àcids acètic i butíric.

2 acetobutirat de cel·lulosa PLÀST Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics.

->acetofenetidina

acetofenetidina

[de aceto-, fenet(ol) i -idina]

f QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina anomenada comercialment fenacetina.

->acetofenona

■acetofenona

[de aceto-, fen(il) i -ona]

f QUÍM ORG Fenilmetilcetona, C₆H₅COCH₃, líquid incolor utilitzat en perfumeria per a donar l’olor de la tarongina.

->acetoïna

acetoïna

Part. sil.: a_ce_to_ï_na

[de aceto- i -ina]

f QUÍM ORG Aciloïna derivada de l’àcid acètic.

->acetol

acetol

[de aceto- i -ol¹]

m QUÍM ORG Líquid obtingut a partir de la cloroacetona o per fermentació del propilenglicol.

->acetona

■acetona

[del fr. acétone, format amb acétique i el sufix -one, aplicat pel químic fr. Bussy (1833) a l’àcid margàric, amb proposta d’utilitzar-lo per denominar altres productes de destil·lació seca; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 FISIOL ANIM Compost resultant de l’oxidació metabòlica dels greixos i d’alguns aminoàcids.

2 FARM Fàrmac utilitzat antigament com a vermífug i antireumàtic.

3 PAT Acetonèmia.

4 QUÍM ORG 2-propanona o dimetilcetona, CH₃COCH₃, la cetona més simple i més important.

5 acetona cianhidrina QUÍM ORG Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropanitril o α-hidroxiisobutironitril.

->acetona-cloroform

acetona-cloroform

[de acetona i cloroform]

f QUÍM ORG Nom trivial de l’1,1,1-tricloro-2-metil-2-propanol, anomenat també clorobutanol.

->acetonèmia

■acetonèmia

Part. sil.: a_ce_to_nè_mi_a

[de acetona i -èmia]

f PAT Presència anormal d’acetona i d’altres substàncies cetòniques a la sang.

->acetònic

acetònic -a

[de acetona]

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’acetona.

2 àcid acetònic Àcid α-hidroxiisobutíric.

->acetonilacetona

acetonilacetona

[de acetona, -il i acetona]

f QUÍM ORG Líquid obtingut com a subproducte de la fabricació d’acetaldehid a partir d’acetilè.

->acetonitril

■acetonitril

[de aceto- i nitril]

m [CH₃CN] QUÍM ORG Líquid obtingut per deshidratació de l’acetamida o com a subproducte de la fabricació de l’acrilonitril a partir de propilè i amoníac.

->acetonúria

acetonúria

Part. sil.: a_ce_to_nú_ri_a

[de acetona i -úria¹]

f PAT Presència d’acetona en l’orina.

->acetopropionat de cel·lulosa

acetopropionat de cel·lulosa

Part. sil.: a_ce_to_pro_pi_o_nat de cel_lu_lo_sa

[de aceto- i propionat]

m PINTUR Nom genèric dels èsters mixts de la cel·lulosa preparats a partir dels anhídrids acètic i propiònic.

->acetós

■acetós -osa

[del ll. acetosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Relatiu o pertanyent al vinagre.

2 De la natura del vinagre.

->acetoxil

■acetoxil

[de acet-, ox(igen) i -il]

m QUÍM ORG Radical lliure derivat de l’àcid acètic, de fórmula CH₃COO—.

->acheulià

acheulià -ana

Part. sil.: a_cheu_li_à

[del nom de Saint-Acheul, població del N. de França]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent a l’acheulià.

2 m Cultura del paleolític inferior, que segueix l’abbevil·lià.

->ací

■ací

[del ll. vg. ecce hic ‘heus ací aquí’]

adv 1 1 En aquest lloc. Ací va néixer la meva filla. Sempre que vénen s’adrecen ací. D’ací a l’ermita hi ha mitja hora. Veniu ací defora. Ací dalt no hi ha res.

2 d’ací d’allà D’un costat a l’altre.

3 d’ací i d’allà De totes bandes.

2 1 Moment determinat en una successió de temps. Sempre que m’ho explica, en arribar ací esclafeix a riure. D’ací a tres dies us contestaré.

2 d’ací avant (o d’ací en avant) A partir d’aquest moment.

3 fins ací Fins en aquest moment.

->-aci

-aci -àcia

1 Sufix, del llatí -aceus, -a, -um, que indica família botànica. Ex.: verbenàcies, rosàcies.

2 Sufix, del llatí -aceus, -a, -um, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: arenaci, al·liaci.

->acíclia

acíclia

Part. sil.: a_cí_cli_a

[de a-¹ i cicle]

f PAT Detenció de la circulació dels líquids orgànics.

->acíclic

■acíclic -a

[de cíclic]

adj 1 No disposat en cicles.

2 BOT Dit de la flor que té les peces inserides en hèlix sobre l’eix floral.

3 ELECTRÒN Que funciona d’una manera no cíclica, que no segueix cap cicle determinat.

4 GEOMORF Dit del procés geomorfològic que han sofert les zones de la superfície terrestre on no són perceptibles els cicles d’erosió.

5 QUÍM Dit dels composts químics on no existeix cap cadena tancada d’àtoms.

->aciclicitat

■aciclicitat

[de acíclic]

f Qualitat d’acíclic.

->acícula

■acícula

[del ll. acicŭla ‘agulleta’]

f 1 BOT Aculi fi i delicat, poc punxant.

2 MINERAL Mineral cristal·litzat en forma d’agulla.

3 ZOOL Cirrus situat als costats del cos dels anèl·lids per tal de sostenir l’animal.

->acicular

■acicular

[de acícula]

adj 1 Que té forma d’agulla.

2 BOT Dit de les fulles llargues, primes i punxegudes, com les dels pins, els cedres, etc.

3 MINERAL Dit dels minerals que cristal·litzen en acícules.

4 PETROG Dit de l’estructura d’algunes roques formades per l’associació d’acícules.

->aciculat

■aciculat -ada

[de acícula]

adj Que té acícules.

->aciculifoli

■aciculifoli -òlia

[del ll. acicŭla ‘agulleta’ i folium ‘fulla’]

adj BOT Que té fulles aciculars. Sovint és sinònim de conífera i de resinós.

->aciculiforme

■aciculiforme

[del ll. acicŭla ‘agulleta’ i -forme]

adj Acicular.

->aciculisilva

aciculisilva

[del ll. acicŭla ‘agulleta’ i silva ‘selva’]

f BOT Formació d’arbres aciculifolis amb sotabosc escàs, format sobretot d’arbusts baixos i molses.

->aciculita

aciculita

[de acícula i -ita]

f MINERAL Patrinita.

->àcid

■àcid -a

[del ll. ăcidus, -a, -um ‘àcid’ (v. agre²); 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que té un sabor picant, com el del vinagre.

2 sabor àcid ALIM Sabor de les substàncies àcides.

2 adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent als àcids.

2 Dit de les solucions o d’altres mescles on hi ha present un àcid lliure.

3 Dit de les sals que contenen hidrogen substituïble per metalls.

4 reacció àcida Propietat dels àcids i de llurs solucions de fer virar els indicadors cap al color corresponent a la forma àcida.

3 m QUÍM Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.

4 m TOXICOL En l’argot de la droga, LSD.

5 àcid gras BIOQ i QUÍM IND Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals, en les ceres, en els fosfolípids i en els triglicèrids.

6 índex d’àcid QUÍM ANAL Nombre de mil·ligrams d’hidròxid potàssic necessaris per a neutralitzar l’acidesa lliure d’un gram d’oli, de greix o de resina.

->acid-

■acid-

Forma prefixada del mot llatí ăcidus, -a, -um, que significa ‘àcid’. Ex.: acidèmia, acidúria.

->acidar

■acidar

[de àcid]

v tr TÈXT Donar un bany d’àcid als filats o als teixits per destruir-ne les matèries minerals, millorar-ne el tacte i fer-los adquirir cracant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acidar

GERUNDI: acidant

PARTICIPI: acidat, acidada, acidats, acidades

INDICATIU PRESENT: acido, acides, acida, acidem, acideu, aciden

INDICATIU IMPERFET: acidava, acidaves, acidava, acidàvem, acidàveu, acidaven

INDICATIU PASSAT: acidí, acidares, acidà, acidàrem, acidàreu, acidaren

INDICATIU FUTUR: acidaré, acidaràs, acidarà, acidarem, acidareu, acidaran

INDICATIU CONDICIONAL: acidaria, acidaries, acidaria, acidaríem, acidaríeu, acidarien

SUBJUNTIU PRESENT: acidi, acidis, acidi, acidem, acideu, acidin

SUBJUNTIU IMPERFET: acidés, acidessis, acidés, acidéssim, acidéssiu, acidessin

IMPERATIU: acida, acidi, acidem, acideu, acidin

->acidèmia

■acidèmia

Part. sil.: a_ci_dè_mi_a

[de acid- i -èmia]

f PAT Acidosi.

->acidesa

■acidesa

[de àcid]

f 1 Qualitat d’àcid.

2 PAT Pirosi.

3 QUÍM FÍS Indicació quantitativa de les propietats àcides.

->acidi-

■acidi-

Forma prefixada del mot llatí ăcidus, -a, -um, que significa ‘àcid’. Ex.: acidimetria.

->acídic

acídic -a

[de àcid]

adj QUÍM Dit de les substàncies considerades àcids.

->acidífer

■acidífer -a

[de acidi- i -fer]

adj Que conté un àcid.

->acidificable

■acidificable

[de acidificar]

adj QUÍM Que pot ésser acidificat per una transformació química espontània o provocada.

->acidificació

■acidificació

Part. sil.: a_ci_di_fi_ca_ci_ó

[de acidificar]

f 1 Acció d’acidificar o d’acidificar-se.

2 acidificació del sòl PEDOL Augment de la concentració d’ions hidrogen en les solucions del sòl.

->acidificant

■acidificant

[de acidificar]

adj 1 Que produeix un àcid, que fa àcida una solució.

2 BIOL Dit dels organismes que acidifiquen el medi en què viuen.

3 agent acidificant FARM Medicament destinat a combatre l’alcalosi o a fer àcida l’orina.

->acidificar

■acidificar

[de àcid]

v QUÍM 1 tr Fer tornar àcida una solució, primitivament alcalina o neutra, mitjançant l’addició d’un àcid.

2 tr Convertir una substància en un àcid.

3 pron Esdevenir àcid, esdevenir un àcid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acidificar

GERUNDI: acidificant

PARTICIPI: acidificat, acidificada, acidificats, acidificades

INDICATIU PRESENT: acidifico, acidifiques, acidifica, acidifiquem, acidifiqueu, acidifiquen

INDICATIU IMPERFET: acidificava, acidificaves, acidificava, acidificàvem, acidificàveu, acidificaven

INDICATIU PASSAT: acidifiquí, acidificares, acidificà, acidificàrem, acidificàreu, acidificaren

INDICATIU FUTUR: acidificaré, acidificaràs, acidificarà, acidificarem, acidificareu, acidificaran

INDICATIU CONDICIONAL: acidificaria, acidificaries, acidificaria, acidificaríem, acidificaríeu, acidificarien

SUBJUNTIU PRESENT: acidifiqui, acidifiquis, acidifiqui, acidifiquem, acidifiqueu, acidifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: acidifiqués, acidifiquessis, acidifiqués, acidifiquéssim, acidifiquéssiu, acidifiquessin

IMPERATIU: acidifica, acidifiqui, acidifiquem, acidifiqueu, acidifiquin

->acidímetre

■acidímetre

[comp. híbrid de acidi- i -metre]

m QUÍM ANAL Instrument per a determinar la quantitat d’àcid present en una solució.

->acidimetria

■acidimetria

Part. sil.: a_ci_di_me_tri_a

[comp. híbrid de acidi- i -metria]

f QUÍM ANAL Part de la volumetria que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.

->acidimètric

acidimètric -a

[de acidimetria]

adj QUÍM ANAL Relatiu o pertanyent a l’acidimetria.

->acidisme

acidisme

Hom.: hassidisme

[de àcid]

m PAT Acidosi.

->aciditat

■aciditat

[de àcid]

f 1 QUÍM Acidesa.

2 aciditat del sòl PEDOL Grau d’acidesa del sòl.

->acido-

■acido-

Forma prefixada del mot llatí ăcidus, -a, -um, que significa ‘àcid’. Ex.: acidocetosi, acidoresistència.

->acidocatalitzat

acidocatalitzat -ada

[de acido- i catalitzar]

adj QUÍM Dit de les reaccions químiques catalitzades per àcids.

->acidocetosi

acidocetosi

[de acido- i cetosi]

f PAT Cetosi.

->acidòfil

■acidòfil -a

[de acido- i -fil]

adj BIOL 1 Dit de les cèl·lules o els corpuscles cel·lulars que presenten afinitat pels colorants àcids.

2 Dit dels organismes que, per tal de poder-se desenvolupar, necessiten un substrat àcid.

->acidofília

acidofília

Part. sil.: a_ci_do_fí_li_a

[de acido- i -fília]

f BIOL Qualitat d’acidòfil.

->acidogen

■acidogen -ògena

[comp. híbrid de acido- i -gen]

adj QUÍM 1 Que es transforma en un àcid.

2 Que provoca la formació d’un àcid.

->acidol

acidol

[de acid- i -ol¹]

m FARM Nom comercial del clorhidrat de betaïna.

->acidòlisi

■acidòlisi

[de acido- i -lisi]

f QUÍM Hidròlisi provocada per un àcid.

->acidoresistència

■acidoresistència

Part. sil.: a_ci_do_re_sis_tèn_ci_a

[de acido- i resistència]

f 1 MICROB Alcoholoacidoresistència.

2 TECNOL Resistència d’un material o d’una substància a l’acció química destructiva dels àcids forts.

->acidoresistent

acidoresistent

[de acido- i resistent]

adj TECNOL Que té acidoresistència.

->acidosi

■acidosi

[de acid- i -osi]

f PAT Autointoxicació orgànica amb alteració de l’equilibri acidobàsic de l’organisme, caracteritzada per un predomini dels anions.

->acidòtic

■acidòtic -a

[de acidosi]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’acidosi.

2 Que es caracteritza per l’acidosi.

->acídul

■acídul -a

[del ll. acidŭlus, -a, -um ‘una mica agre’]

adj Lleugerament àcid. Aigües minerals acídules.

->acidulació

■acidulació

Part. sil.: a_ci_du_la_ci_ó

[de acidular]

f Acció d’acidular.

->acidulant

acidulant

[de acidular]

m QUÍM ORG Substància àcida, generalment orgànica, que s’utilitza en molts processos com a conservant, regulador, modificador de viscositat, etc.

->acidular

■acidular

[de acídul]

v tr QUÍM Acidificar lleugerament una solució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acidular

GERUNDI: acidulant

PARTICIPI: acidulat, acidulada, acidulats, acidulades

INDICATIU PRESENT: acidulo, acidules, acidula, acidulem, aciduleu, acidulen

INDICATIU IMPERFET: acidulava, acidulaves, acidulava, acidulàvem, acidulàveu, acidulaven

INDICATIU PASSAT: acidulí, acidulares, acidulà, acidulàrem, acidulàreu, acidularen

INDICATIU FUTUR: acidularé, acidularàs, acidularà, acidularem, acidulareu, acidularan

INDICATIU CONDICIONAL: acidularia, acidularies, acidularia, acidularíem, acidularíeu, acidularien

SUBJUNTIU PRESENT: aciduli, acidulis, aciduli, acidulem, aciduleu, acidulin

SUBJUNTIU IMPERFET: acidulés, acidulessis, acidulés, aciduléssim, aciduléssiu, acidulessin

IMPERATIU: acidula, aciduli, acidulem, aciduleu, acidulin

->acidúria

■acidúria

Part. sil.: a_ci_dú_ri_a

[de acid- i -úria¹]

f PAT Excés d’àcids en l’orina.

->aciençadament

■aciençadament

Part. sil.: a_ci_en_ça_da_ment

[de aciençat]

adv Amb ciència, amb coneixement de la seva ciència.

->aciençament

■aciençament

Part. sil.: a_ci_en_ça_ment

[de aciençar]

m Acció d’aciençar o d’aciençar-se.

->aciençar

■aciençar

Part. sil.: a_ci_en_çar

[de ciència]

v tr Donar coneixements d’alguna ciència, d’alguna doctrina o d’algun art.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aciençar

GERUNDI: aciençant

PARTICIPI: aciençat, aciençada, aciençats, aciençades

INDICATIU PRESENT: acienço, aciences, aciença, aciencem, acienceu, aciencen

INDICATIU IMPERFET: aciençava, aciençaves, aciençava, aciençàvem, aciençàveu, aciençaven

INDICATIU PASSAT: aciencí, aciençares, aciençà, aciençàrem, aciençàreu, aciençaren

INDICATIU FUTUR: aciençaré, aciençaràs, aciençarà, aciençarem, aciençareu, aciençaran

INDICATIU CONDICIONAL: aciençaria, aciençaries, aciençaria, aciençaríem, aciençaríeu, aciençarien

SUBJUNTIU PRESENT: acienci, aciencis, acienci, aciencem, acienceu, aciencin

SUBJUNTIU IMPERFET: aciencés, aciencessis, aciencés, aciencéssim, aciencéssiu, aciencessin

IMPERATIU: aciença, acienci, aciencem, acienceu, aciencin

->aciençat

■aciençat -ada

Part. sil.: a_ci_en_çat

[de aciençar]

adj 1 Que té ciència, que sap bé la seva ciència.

2 Assenyat.

->acientar

■acientar

Part. sil.: a_ci_en_tar

[de cient; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Fer sabedor, assabentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acientar

GERUNDI: acientant

PARTICIPI: acientat, acientada, acientats, acientades

INDICATIU PRESENT: aciento, acientes, acienta, acientem, acienteu, acienten

INDICATIU IMPERFET: acientava, acientaves, acientava, acientàvem, acientàveu, acientaven

INDICATIU PASSAT: acientí, acientares, acientà, acientàrem, acientàreu, acientaren

INDICATIU FUTUR: acientaré, acientaràs, acientarà, acientarem, acientareu, acientaran

INDICATIU CONDICIONAL: acientaria, acientaries, acientaria, acientaríem, acientaríeu, acientarien

SUBJUNTIU PRESENT: acienti, acientis, acienti, acientem, acienteu, acientin

SUBJUNTIU IMPERFET: acientés, acientessis, acientés, acientéssim, acientéssiu, acientessin

IMPERATIU: acienta, acienti, acientem, acienteu, acientin

->acientífic

■acientífic -a

Part. sil.: a_ci_en_tí_fic

[de científic]

adj No científic, contrari a la ciència. Un criteri acientífic. Una hipòtesi acientífica.

->aciesi

aciesi

Part. sil.: a_ci_e_si

[de a-¹ i el gr. kýēsis ‘embaràs’]

f Esterilitat en la femella.

->acifoli

acifoli -òlia

[del ll. acus ‘agulla’ i -foli]

adj BOT Aciculifoli.

->aciforme

■aciforme

[del ll. acus ‘agulla’ i -forme]

adj BOT Acicular.

->acil

■acil

[de àc(id) i -il]

m QUÍM ORG Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.

->acilació

■acilació

Part. sil.: a_ci_la_ci_ó

[de acilar]

f QUÍM ORG Substitució d’un hidrogen per un grup acil RCO— en una molècula.

->acilal

acilal

[de acil]

m QUÍM ORG Qualsevol dels dièsters dels gem-diols.

->acilar

acilar

[de acil]

v tr QUÍM ORG Efectuar una acilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acilar

GERUNDI: acilant

PARTICIPI: acilat, acilada, acilats, acilades

INDICATIU PRESENT: acilo, aciles, acila, acilem, acileu, acilen

INDICATIU IMPERFET: acilava, acilaves, acilava, acilàvem, acilàveu, acilaven

INDICATIU PASSAT: acilí, acilares, acilà, acilàrem, acilàreu, acilaren

INDICATIU FUTUR: acilaré, acilaràs, acilarà, acilarem, acilareu, acilaran

INDICATIU CONDICIONAL: acilaria, acilaries, acilaria, acilaríem, acilaríeu, acilarien

SUBJUNTIU PRESENT: acili, acilis, acili, acilem, acileu, acilin

SUBJUNTIU IMPERFET: acilés, acilessis, acilés, aciléssim, aciléssiu, acilessin

IMPERATIU: acila, acili, acilem, acileu, acilin

->acilcoenzim A

acilcoenzim A

Part. sil.: a_cil_co_en_zim A

[de acil i coenzim]

m BIOQ Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A.

->acília

acília

Part. sil.: a_cí_li_a

[de a-¹ i el ll. cilia, pl. de cillium ‘cella’]

f Manca de pestanyes.

->aciloïna

aciloïna

Part. sil.: a_ci_lo_ï_na

[de l’angl. acyloin, de acyl i (benz)oin]

f QUÍM ORG Nom genèric de les α-hidroxicetones.

->aciloínic

aciloínic -a

Part. sil.: a_ci_lo_í_nic

[de aciloïna]

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a les aciloïnes.

->acimar

■acimar

[de cim]

v tr Disposar (grans, sorra, neu, etc.) formant munt. Acimeu la neu al mig del pati, que en farem un ninot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acimar

GERUNDI: acimant

PARTICIPI: acimat, acimada, acimats, acimades

INDICATIU PRESENT: acimo, acimes, acima, acimem, acimeu, acimen

INDICATIU IMPERFET: acimava, acimaves, acimava, acimàvem, acimàveu, acimaven

INDICATIU PASSAT: acimí, acimares, acimà, acimàrem, acimàreu, acimaren

INDICATIU FUTUR: acimaré, acimaràs, acimarà, acimarem, acimareu, acimaran

INDICATIU CONDICIONAL: acimaria, acimaries, acimaria, acimaríem, acimaríeu, acimarien

SUBJUNTIU PRESENT: acimi, acimis, acimi, acimem, acimeu, acimin

SUBJUNTIU IMPERFET: acimés, acimessis, acimés, aciméssim, aciméssiu, acimessin

IMPERATIU: acima, acimi, acimem, acimeu, acimin

->acimat

■acimat -ada

[de acimar]

adj 1 Elevat, alt, aplicat a un puig, a una muntanya, etc.

2 Que forma la capa o el sostre superior d’una substància guardada en un vas, en una pica, etc.

->acin

■acin

[de àcinus]

[pl àcins] m 1 HISTOL Formació microscòpica glandular, que té forma de raïm.

2 ANAT ANIM Dilatació en forma de sac d’un conducte estret, com les dels alvèols pulmonars.

->acinaciforme

■acinaciforme

[del ll. acinăces, -is ‘espasa curta’ i -forme]

adj BOT Que té forma de simitarra.

->acinèsia

■acinèsia

Part. sil.: a_ci_nè_si_a

[del gr. akinēsía ‘immobilitat’]

f 1 BIOL Amitosi.

2 PAT Manca absoluta, pèrdua o cessació del moviment.

->acinestèsia

acinestèsia

Part. sil.: a_ci_nes_tè_si_a

[de a-¹ i cinestèsia]

f PAT Pèrdua del sentit del moviment.

->acinet

■acinet

[del gr. akínētos ‘immòbil’]

m BOT Cèl·lula privada de flagels, formada, sense fecundació prèvia, per engruiximent de la membrana d’una cèl·lula vegetativa.

->acineta

acineta

[del gr. akínētos ‘immòbil’]

f ZOOL Gènere de protozous de la classe dels suctors (Acineta sp), que, mancats de cilis, resten fixats a un substrat.

->acinètic

■acinètic -a

[de acinèsia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’acinèsia.

2 Immòbil.

3 BOT Relatiu o pertanyent als acinets.

4 crisi acinètica PSIQ Crisi estàtica, forma larvada de l’epilèpsia que produeix una pèrdua del to postural i, com a conseqüència, la caiguda del cap endavant.

->acinetobàcter

acinetobàcter

[del gr. akínētos ‘immòbil’ i baktḗrion ‘bastó’, probablement a través de l’angl]

m MICROB Gènere de coccobacils gramnegatius, aerobis i oxidasanegatius responsables d’infeccions greus.

->acinetòspora

■acinetòspora

[del gr. akínētos ‘immòbil’ i spora ‘llavor’]

f BOT Hipnòspora.

->acinets

acinets

[del gr. akínētos ‘immòbil’]

m pl ZOOL Suctors.

->acinglat

■acinglat -ada

[de cingle]

adj Que forma cingle.

->acinglerat

■acinglerat -ada

[de cinglera]

adj Que forma cinglera, ple de cingles.

->acínic

acínic -a

[de acin]

adj HISTOL i ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’acin.

->aciniforme

■aciniforme

[del ll. acĭnus, -a, um ‘raïm’ i -forme]

adj Que té forma de raïm.

->acinós

acinós -osa

[del ll. acinosus, íd.]

adj HISTOL Dit de les estructures glandulars compostes de molts àcins.

->àcinus

àcinus

[del ll. acĭnus ‘raïm’]

m HISTOL i ANAT ANIM Acin.

->acipensèrids

■acipensèrids

[del ll. acipenser, -ĕris ‘mena de peix’ i -id]

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels acipenseriformes, de cos allargat, amb cinc fileres d’escudets ossis, cua heterocerca, musell aplanat i boca protràctil, precedida per uns tentacles carnosos, que habiten les aigües continentals i costaneres de l’hemisferi nord.

2 sing Peix de la família dels acipensèrids.

->acipenseriformes

acipenseriformes

[del ll. acipenser, -ĕris ‘mena de peix’ i -forme]

m ICT 1 pl Ordre de peixos osteïctis condrictis migratoris que comprèn diversos gèneres d’esturions.

2 sing Peix de l’ordre dels acipenseriformes.

->aciutadanar-se

aciutadanar-se

Part. sil.: a_ciu_ta_da_nar-se

[de ciutat]

v pron Tornar-se semblant a un ciutadà, prendre els costums d’un ciutadà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aciutadanar

GERUNDI: aciutadanant

PARTICIPI: aciutadanat, aciutadanada, aciutadanats, aciutadanades

INDICATIU PRESENT: aciutadano, aciutadanes, aciutadana, aciutadanem, aciutadaneu, aciutadanen

INDICATIU IMPERFET: aciutadanava, aciutadanaves, aciutadanava, aciutadanàvem, aciutadanàveu, aciutadanaven

INDICATIU PASSAT: aciutadaní, aciutadanares, aciutadanà, aciutadanàrem, aciutadanàreu, aciutadanaren

INDICATIU FUTUR: aciutadanaré, aciutadanaràs, aciutadanarà, aciutadanarem, aciutadanareu, aciutadanaran

INDICATIU CONDICIONAL: aciutadanaria, aciutadanaries, aciutadanaria, aciutadanaríem, aciutadanaríeu, aciutadanarien

SUBJUNTIU PRESENT: aciutadani, aciutadanis, aciutadani, aciutadanem, aciutadaneu, aciutadanin

SUBJUNTIU IMPERFET: aciutadanés, aciutadanessis, aciutadanés, aciutadanéssim, aciutadanéssiu, aciutadanessin

IMPERATIU: aciutadana, aciutadani, aciutadanem, aciutadaneu, aciutadanin

->acivadar

■acivadar

[de civada]

v tr Donar civada (al bestiar gros).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acivadar

GERUNDI: acivadant

PARTICIPI: acivadat, acivadada, acivadats, acivadades

INDICATIU PRESENT: acivado, acivades, acivada, acivadem, acivadeu, acivaden

INDICATIU IMPERFET: acivadava, acivadaves, acivadava, acivadàvem, acivadàveu, acivadaven

INDICATIU PASSAT: acivadí, acivadares, acivadà, acivadàrem, acivadàreu, acivadaren

INDICATIU FUTUR: acivadaré, acivadaràs, acivadarà, acivadarem, acivadareu, acivadaran

INDICATIU CONDICIONAL: acivadaria, acivadaries, acivadaria, acivadaríem, acivadaríeu, acivadarien

SUBJUNTIU PRESENT: acivadi, acivadis, acivadi, acivadem, acivadeu, acivadin

SUBJUNTIU IMPERFET: acivadés, acivadessis, acivadés, acivadéssim, acivadéssiu, acivadessin

IMPERATIU: acivada, acivadi, acivadem, acivadeu, acivadin

->aclacar-se

aclacar-se

[variant de aclocar-se per contaminació de clacar]

v pron dial Ajupir-se.

->aclamació

■aclamació

Part. sil.: a_cla_ma_ci_ó

[de aclamar]

f 1 Crit d’entusiasme d’una munió de persones.

2 DR Mètode d’elecció en què, sense votació de cap mena, és aprovada una cosa o és elegida una persona a través de manifestacions sorolloses d’assentiment.

3 LITÚRG i MÚS Fórmula breu cantada alhora per un grup nombrós de persones.

4 per aclamació loc adv A una veu. Elegit per aclamació.

->aclamador

■aclamador -a

[de aclamar]

adj Que aclama.

->aclamar

■aclamar

[de clamar]

v tr 1 Acollir amb aclamacions. Aclamar els campions.

2 Conferir un càrrec, una honor, per aclamació, elegir una persona o aprovar una cosa per aclamació. L’aclamaren president.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclamar

GERUNDI: aclamant

PARTICIPI: aclamat, aclamada, aclamats, aclamades

INDICATIU PRESENT: aclamo, aclames, aclama, aclamem, aclameu, aclamen

INDICATIU IMPERFET: aclamava, aclamaves, aclamava, aclamàvem, aclamàveu, aclamaven

INDICATIU PASSAT: aclamí, aclamares, aclamà, aclamàrem, aclamàreu, aclamaren

INDICATIU FUTUR: aclamaré, aclamaràs, aclamarà, aclamarem, aclamareu, aclamaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclamaria, aclamaries, aclamaria, aclamaríem, aclamaríeu, aclamarien

SUBJUNTIU PRESENT: aclami, aclamis, aclami, aclamem, aclameu, aclamin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclamés, aclamessis, aclamés, aclaméssim, aclaméssiu, aclamessin

IMPERATIU: aclama, aclami, aclamem, aclameu, aclamin

->aclamatori

■aclamatori -òria

[de aclamar]

adj Que expressa aprovació per aclamació.

->aclameir

■aclameir

Part. sil.: a_cla_meir

[d’origen incert, probablement d’una alteració de recremeir ‘mustigar-se’]

v tr dial Abatre, debilitar.

->aclamidi

■aclamidi -ídia

[de a-¹ i el ll. chlamys, -ydis ‘mantell’]

adj BOT Privat de periant (com les flors del pollancre, el blat, etc.).

->aclaparador

■aclaparador -a

[de aclaparar]

adj Que aclapara.

->aclaparament

■aclaparament

[de aclaparar]

m 1 Acció d’aclaparar.

2 Estat de qui està aclaparat.

->aclaparar

■aclaparar

[emparentat amb l’oc. aclaparar ‘colgar de pedres, abatre’, probablement der. de clapa ‘munt de pedres’, i amb el cat. aclaperar, der. de claper; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. Aquelles dues maletes aclaparaven la pobra vella.

2 p ext Abatre, tirar a terra. Aclaparar un avet.

3 fig Aclaparat per les adversitats.

2 esp Fer perdre les forces, fer caure en un estat de prostració física, prostrar. Aclaparat per la febre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclaparar

GERUNDI: aclaparant

PARTICIPI: aclaparat, aclaparada, aclaparats, aclaparades

INDICATIU PRESENT: aclaparo, aclapares, aclapara, aclaparem, aclapareu, aclaparen

INDICATIU IMPERFET: aclaparava, aclaparaves, aclaparava, aclaparàvem, aclaparàveu, aclaparaven

INDICATIU PASSAT: aclaparí, aclaparares, aclaparà, aclaparàrem, aclaparàreu, aclapararen

INDICATIU FUTUR: aclapararé, aclapararàs, aclapararà, aclapararem, aclaparareu, aclapararan

INDICATIU CONDICIONAL: aclapararia, aclapararies, aclapararia, aclapararíem, aclapararíeu, aclapararien

SUBJUNTIU PRESENT: aclapari, aclaparis, aclapari, aclaparem, aclapareu, aclaparin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclaparés, aclaparessis, aclaparés, aclaparéssim, aclaparéssiu, aclaparessin

IMPERATIU: aclapara, aclapari, aclaparem, aclapareu, aclaparin

->aclarida

■aclarida

[de aclarir]

f 1 1 Acció de fer menys espès, menys apinyat.

2 esp AGR Acció de fer menys espès un bosc, una plantació, a fi de facilitar el creixement de les plantes i els arbres que hi resten.

3 AGR Acció de tallar els tanys d’una soca que són aptes per a rodells, deixant els altres per a perxes o cimals.

4 AGR Esporgada de ramificacions, de brots i de fulles que hom efectua per tal de permetre l’entrada de la llum a l’interior de les formes vegetatives denses.

5 AGR Supressió d’una part dels fruits d’un arbre per tal que els que han estat respectats presentin dimensions comercials i proporcions regulars.

2 METEOR Espai serè entre el cos i la cua d’un sistema nuvolós.

->aclaridor

■aclaridor -a

[de aclarir]

1 adj Que aclareix.

2 m Escarpidor.

3 m AGR Producte químic utilitzat per a efectuar l’operació d’aclarida dels arbres fruiters.

4 m BIOL Reactiu usat en microscòpia per a fer més transparents els talls histològics.

5 m TÈXT Mena de pinta emprada pels teixidors en els telers de galons de seda.

->aclariment

■aclariment

[de aclarir]

m 1 Acció d’aclarir.

2 esp i fig Explicació que aclareix.

3 DR PROC Facultat dels tribunals o dels jutges d’aclarir les sentències o les resolucions de significat dubtós.

->aclarir

■aclarir

Cp. esclarir

[de clar]

v 1 1 tr Fer menys fosc, menys obscur. Aclarir les tenebres.

2 pron Aclarir-se el cel després de la tempesta.

3 aclarir la veu Fer-la més distinta.

2 tr fig Explicar, fer més entenedor (un assumpte, un dubte, un misteri, etc.). Aclarir els comptes, un enigma.

3 tr Fer menys pujat de color. Aclarir la pell.

4 tr QUÍM IND i ALIM Clarificar.

5 tr Esbandir. Aclarir la roba.

6 tr esbrinar 2. Cal aclarir qui vindrà.

7 tr Fer menys espès. Aclarir una pintura amb dissolvent. Aclarir un bosc, un arbre. Aclarir una salsa.

8 tr Manar de fer lloc. Aclarir un local.

9 tr Fer més clarivident. Aclarir la vista, l’enteniment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclarir

GERUNDI: aclarint

PARTICIPI: aclarit, aclarida, aclarits, aclarides

INDICATIU PRESENT: aclareixo, aclareixes, aclareix, aclarim, aclariu, aclareixen

INDICATIU IMPERFET: aclaria, aclaries, aclaria, aclaríem, aclaríeu, aclarien

INDICATIU PASSAT: aclarí, aclarires, aclarí, aclarírem, aclaríreu, aclariren

INDICATIU FUTUR: aclariré, aclariràs, aclarirà, aclarirem, aclarireu, aclariran

INDICATIU CONDICIONAL: aclariria, aclariries, aclariria, aclariríem, aclariríeu, aclaririen

SUBJUNTIU PRESENT: aclareixi, aclareixis, aclareixi, aclarim, aclariu, aclareixin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclarís, aclarissis, aclarís, aclaríssim, aclaríssiu, aclarissin

IMPERATIU: aclareix, aclareixi, aclarim, aclariu, aclareixin

->aclarit

aclarit

[de aclarir]

m HERÀLD Obert.

->aclàstic

■aclàstic -a

[de a-¹ i el gr. áklastos ‘no trencat’, der. del verb kláō ‘trencar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ÒPT Incapaç de refractar la llum.

->aclavellat

■aclavellat -ada

[de clavell]

adj 1 Que té forma de clavell.

2 corol·la aclavellada BOT Corol·la actinomorfa de cinc pètals lliures i unguiculats.

->aclide

aclide -a

[de a-¹ i el gr. kleís, kleidós ‘clau, clavícula’]

adj PAT Que no té clavícules.

->aclimatabilitat

■aclimatabilitat

[de aclimatable]

f Qualitat d’aclimatable.

->aclimatable

■aclimatable

[de aclimatar]

adj Susceptible d’ésser aclimatat.

->aclimatació

■aclimatació

Part. sil.: a_cli_ma_ta_ci_ó

[de aclimatar]

f 1 Acció d’aclimatar-se.

2 BIOL Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.

->aclimatament

■aclimatament

[de aclimatar]

m Aclimatació.

->aclimatar

■aclimatar

[de clima]

v 1 tr Habituar a unes condicions ambientals diferents de les nadiues, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar una espècie forestal al nostre país.

2 tr fig Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d’aquell en què ha tingut l’origen. Aclimatar una habitud, una moda.

3 pron Li costa d’aclimatar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclimatar

GERUNDI: aclimatant

PARTICIPI: aclimatat, aclimatada, aclimatats, aclimatades

INDICATIU PRESENT: aclimato, aclimates, aclimata, aclimatem, aclimateu, aclimaten

INDICATIU IMPERFET: aclimatava, aclimataves, aclimatava, aclimatàvem, aclimatàveu, aclimataven

INDICATIU PASSAT: aclimatí, aclimatares, aclimatà, aclimatàrem, aclimatàreu, aclimataren

INDICATIU FUTUR: aclimataré, aclimataràs, aclimatarà, aclimatarem, aclimatareu, aclimataran

INDICATIU CONDICIONAL: aclimataria, aclimataries, aclimataria, aclimataríem, aclimataríeu, aclimatarien

SUBJUNTIU PRESENT: aclimati, aclimatis, aclimati, aclimatem, aclimateu, aclimatin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclimatés, aclimatessis, aclimatés, aclimatéssim, aclimatéssiu, aclimatessin

IMPERATIU: aclimata, aclimati, aclimatem, aclimateu, aclimatin

->aclínic

■aclínic -a

[de clínic]

adj 1 Sense inclinació.

2 MAGNET Dit dels llocs de la superfície terrestre on l’agulla imantada té una inclinació magnètica de zero graus i és sotmesa a una força vertical nul·la.

3 línia aclínica MAGNET Línia imaginària sobre la superfície terrestre, lloc geomètric dels punts aclínics, més coneguda pel nom d’equador magnètic.

->aclis

aclis

[del gr. akhlýs ‘foscor’]

m PAT Taca o enfosquiment de la còrnia de l’ull.

->aclivellar

■aclivellar

[de clivella]

v tr i pron Clivellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclivellar

GERUNDI: aclivellant

PARTICIPI: aclivellat, aclivellada, aclivellats, aclivellades

INDICATIU PRESENT: aclivello, aclivelles, aclivella, aclivellem, aclivelleu, aclivellen

INDICATIU IMPERFET: aclivellava, aclivellaves, aclivellava, aclivellàvem, aclivellàveu, aclivellaven

INDICATIU PASSAT: aclivellí, aclivellares, aclivellà, aclivellàrem, aclivellàreu, aclivellaren

INDICATIU FUTUR: aclivellaré, aclivellaràs, aclivellarà, aclivellarem, aclivellareu, aclivellaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclivellaria, aclivellaries, aclivellaria, aclivellaríem, aclivellaríeu, aclivellarien

SUBJUNTIU PRESENT: aclivelli, aclivellis, aclivelli, aclivellem, aclivelleu, aclivellin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclivellés, aclivellessis, aclivellés, aclivelléssim, aclivelléssiu, aclivellessin

IMPERATIU: aclivella, aclivelli, aclivellem, aclivelleu, aclivellin

->aclocar-se

■aclocar-se

[de cloca]

v pron Allocar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclocar

GERUNDI: aclocant

PARTICIPI: aclocat, aclocada, aclocats, aclocades

INDICATIU PRESENT: acloco, acloques, acloca, acloquem, acloqueu, acloquen

INDICATIU IMPERFET: aclocava, aclocaves, aclocava, aclocàvem, aclocàveu, aclocaven

INDICATIU PASSAT: acloquí, aclocares, aclocà, aclocàrem, aclocàreu, aclocaren

INDICATIU FUTUR: aclocaré, aclocaràs, aclocarà, aclocarem, aclocareu, aclocaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclocaria, aclocaries, aclocaria, aclocaríem, aclocaríeu, aclocarien

SUBJUNTIU PRESENT: acloqui, acloquis, acloqui, acloquem, acloqueu, acloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: acloqués, acloquessis, acloqués, acloquéssim, acloquéssiu, acloquessin

IMPERATIU: acloca, acloqui, acloquem, acloqueu, acloquin

->aclofament

■aclofament

[de aclofar-se]

m 1 Acció d’aclofar-se;

2 l’efecte.

->aclofar

■aclofar

[d’origen incert, probablement d’una forma preromana indoeuropea cuflare, afí al ll. cubare ‘jeure’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 ARQUIT 1 tr Fer abaixar progressivament (un sostre, l’arc d’un pont, una volta, etc.); ensorrar. La neu aclofarà el sostre del porxo.

2 pron Anar-se abaixant un sostre, l’arc d’un pont, una volta, etc.

2 pron Abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure’s sobre les cames (dit especialment de les gallines i altres animals de ploma). Els ànecs s’aclofen a la vora de l’estany. Els assistents al festival, cansats, es van aclofar.

3 pron Deixar-se anar en el seient amb tota comoditat. S’ha aclofat al sofà a beure cervesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclofar

GERUNDI: aclofant

PARTICIPI: aclofat, aclofada, aclofats, aclofades

INDICATIU PRESENT: aclofo, aclofes, aclofa, aclofem, aclofeu, aclofen

INDICATIU IMPERFET: aclofava, aclofaves, aclofava, aclofàvem, aclofàveu, aclofaven

INDICATIU PASSAT: aclofí, aclofares, aclofà, aclofàrem, aclofàreu, aclofaren

INDICATIU FUTUR: aclofaré, aclofaràs, aclofarà, aclofarem, aclofareu, aclofaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclofaria, aclofaries, aclofaria, aclofaríem, aclofaríeu, aclofarien

SUBJUNTIU PRESENT: aclofi, aclofis, aclofi, aclofem, aclofeu, aclofin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclofés, aclofessis, aclofés, acloféssim, acloféssiu, aclofessin

IMPERATIU: aclofa, aclofi, aclofem, aclofeu, aclofin

->aclofollat

■aclofollat -ada

[de clofolla]

adj Revestit de clofolla.

->aclorhídria

■aclorhídria

Part. sil.: a_clor_hí_dri_a

[de a-¹ i clorhídria]

f PAT Absència d’àcid clorhídric en la segregació gàstrica.

->aclotament

■aclotament

[de aclotar]

m Acció d’aclotar.

->aclotar

■aclotar

[de clot]

v tr Fer clots (en un camp) per a fer-hi una plantada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclotar

GERUNDI: aclotant

PARTICIPI: aclotat, aclotada, aclotats, aclotades

INDICATIU PRESENT: acloto, aclotes, aclota, aclotem, acloteu, acloten

INDICATIU IMPERFET: aclotava, aclotaves, aclotava, aclotàvem, aclotàveu, aclotaven

INDICATIU PASSAT: aclotí, aclotares, aclotà, aclotàrem, aclotàreu, aclotaren

INDICATIU FUTUR: aclotaré, aclotaràs, aclotarà, aclotarem, aclotareu, aclotaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclotaria, aclotaries, aclotaria, aclotaríem, aclotaríeu, aclotarien

SUBJUNTIU PRESENT: acloti, aclotis, acloti, aclotem, acloteu, aclotin

SUBJUNTIU IMPERFET: aclotés, aclotessis, aclotés, aclotéssim, aclotéssiu, aclotessin

IMPERATIU: aclota, acloti, aclotem, acloteu, aclotin

->aclucada

■aclucada

[de aclucar]

f Acció d’aclucar o d’aclucar-se.

->aclucalls

■aclucalls

[de aclucar]

m pl 1 Qualsevol cosa utilitzada per a tapar els ulls i privar de veure-hi.

2 esp Ulleres col·locades davant els animals de treball quan volten l’era per tal que no es maregin o s’espantin.

->aclucament

■aclucament

[de aclucar]

m Acció d’aclucar o d’aclucar-se.

->aclucar

■aclucar

[d’origen incert, potser de *cludicare, der. del ll. vg. cludĕre (ll. cl. claudĕre ‘cloure’), encreuat amb caliginare ‘afeblir la vista’, d’on *clugicare i *cluccare, base del cat. ant. clucar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Cloure (els ulls) un mateix. Aclucar els ulls.

2 tr Cloure (els ulls) a altri. Aclucar-li els ulls.

3 pron Se m’acluquen els ulls.

4 pron Cloure els ulls. Si no ho vols veure, acluca’t.

5 aclucar-se d’ulls Tancar els ulls.

6 aclucar-se d’ulls fig No voler veure, no voler considerar, etc., alguna cosa. Ara ja no ens podem aclucar d’ulls: això és intolerable!

7 no poder aclucar l’ull (o els ulls) No poder dormir. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.

2 1 tr Destruir, esfondrar. L’explosió ha aclucat la teulada.

2 pron Aclucar-se una arcada.

3 pron Tòrcer-se. Aclucar-se els filferros d’una gàbia.

3 tr Aclaparar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: aclucar

GERUNDI: aclucant

PARTICIPI: aclucat, aclucada, aclucats, aclucades

INDICATIU PRESENT: acluco, acluques, acluca, acluquem, acluqueu, acluquen

INDICATIU IMPERFET: aclucava, aclucaves, aclucava, aclucàvem, aclucàveu, aclucaven

INDICATIU PASSAT: acluquí, aclucares, aclucà, aclucàrem, aclucàreu, aclucaren

INDICATIU FUTUR: aclucaré, aclucaràs, aclucarà, aclucarem, aclucareu, aclucaran

INDICATIU CONDICIONAL: aclucaria, aclucaries, aclucaria, aclucaríem, aclucaríeu, aclucarien

SUBJUNTIU PRESENT: acluqui, acluquis, acluqui, acluquem, acluqueu, acluquin

SUBJUNTIU IMPERFET: acluqués, acluquessis, acluqués, acluquéssim, acluquéssiu, acluquessin

IMPERATIU: acluca, acluqui, acluquem, acluqueu, acluquin

->acme

■acme

[del gr. akmḗ ‘punta, caire’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 El punt més alt.

2 MED Punt crític, de màxima intensitat, d’una malaltia o d’un accés de febre.

->acmeisme

acmeisme

Part. sil.: ac_me_is_me

[de acme]

m LIT Moviment poètic rus constituït a partir del 1911 que, en nom de la concreció, s’oposà al simbolisme.

->acmestèsia

acmestèsia

Part. sil.: ac_mes_tè_si_a

[de acme i -estèsia]

f PSIC Facultat de sentir els estímuls d’una punxada sense percebre’n dolor.

->acmita

■acmita

[de acme i -ita]

f MINERAL Inosilicat de sodi i ferro, gris o verd, pertanyent al grup dels piroxens.

->acne

■acne

[del gr. ákhnē ‘eflorescència’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Afecció de l’aparell pilosebaci —motivada per una infecció dels barbs o per una inflamació de les glàndules sebàcies— que produeix seborrea, retenció glandular sebàcia primitiva i alteracions inflamatòries secundàries.

->acneic

■acneic -a

Part. sil.: ac_neic

[de acne]

adj PAT Relatiu o pertanyent a l’acne.

->acneïforme

■acneïforme

Part. sil.: ac_ne_ï_for_me

[del gr. ákhnē ‘eflorescència’ i -forme]

adj Acniforme.

->acnèmia

acnèmia

Part. sil.: ac_nè_mi_a

[de a-¹ i el gr. knḗa ‘cama’ o bé áknēos ‘sense cames’]

f PAT 1 Manca de cames.

2 Atròfia del ventre de la cama.

->acniforme

acniforme

[de acne i -forme]

adj Semblant a l’acne.

->acnitis

■acnitis

[de acne i -itis]

f PAT Inflamació supurativa de la pell, varietat de la fol·liculitis, que deixa cicatrius.

->acnode

acnode

[de ac(me) i node]

m MAT Punt situat fora d’una corba les coordenades del qual satisfan, però, l’equació d’aquesta corba.

->açò

■açò

[del ll. vg. ecce hoc ‘vet aquí això’]

pron Aquesta cosa.

->acoblable

■acoblable

[de acoblar]

adj Que es pot acoblar.

->acoblador

■acoblador

m 1 ELECTRÒN i ELECTROT Qualsevol dispositiu que permet la interacció entre diferents sistemes o entre els diferents components d’un sistema.

2 INFORM Dispositiu que permet de connectar un ordinador portàtil a una estació d’acoblament.

3 acoblador acústic TELECOM Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

->acoblament

■acoblament

[de acoblar]

m 1 1 Acció d’acoblar o d’acoblar-se;

2 l’efecte.

2 Element d’unió emprat per a acoblar dues peces. Acoblament de maniguet.

3 ASTRON Acció d’unir-se dos satèl·lits llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.

4 FERROC Unió dels dispositius de tracció i dels circuits auxiliars de dos vehicles o més per a constituir un tren.

5 FÍS 1 Terme usat generalment com a sinònim d’acció mútua.

2 constant d’acoblament Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció.

6 MÚS En l’orgue, mecanisme que permet de fer sonar els registres d’un teclat diferent d’aquell en què hom toca.

7 TÈXT Operació d’acabament que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.

8 ZOOL Unió sexual de dos individus de sexe oposat.

9 agent d’acoblament PLÀST Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques.

10 estació d’acoblament INFORM Base a la qual hom connecta un ordinador portàtil perquè pugui ésser utilitzat amb els mateixos recursos que un ordinador de taula.

->acoblant

■acoblant

adj HERÀLD Dit de determinades figures enroscades en d’altres, com d’una serp en una columna o d’una heura en un arbre o en una creu.

->acoblar

■acoblar

[de cobla]

v 1 tr Reunir formant parella o coble. Acoblar els cavalls a la tartana.

2 1 tr Unir carnalment. Acoblar el boc i la cabra.

2 pron Acoblar-se el boc i la cabra.

3 1 tr Reunir, aplegar, coordinar (persones o coses disperses, discordes). Acoblar uns quants músics per fer una orquestra.

2 pron Acoblar-se tots en una obra comuna.

4 tr 1 TECNOL Unir (dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines) per combinar-ne els efectes.

2 TECNOL Unir (dues peces) fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n destrueixi cap.

3 INFORM Connectar (un ordinador portàtil) a una estació d’acoblament.

5 tr TÈXT Acabar (teixits) mitjançant una operació d’acoblament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acoblar

GERUNDI: acoblant

PARTICIPI: acoblat, acoblada, acoblats, acoblades

INDICATIU PRESENT: acoblo, acobles, acobla, acoblem, acobleu, acoblen

INDICATIU IMPERFET: acoblava, acoblaves, acoblava, acoblàvem, acoblàveu, acoblaven

INDICATIU PASSAT: acoblí, acoblares, acoblà, acoblàrem, acoblàreu, acoblaren

INDICATIU FUTUR: acoblaré, acoblaràs, acoblarà, acoblarem, acoblareu, acoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: acoblaria, acoblaries, acoblaria, acoblaríem, acoblaríeu, acoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: acobli, acoblis, acobli, acoblem, acobleu, acoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: acoblés, acoblessis, acoblés, acobléssim, acobléssiu, acoblessin

IMPERATIU: acobla, acobli, acoblem, acobleu, acoblin

->acoblat

acoblat -ada

[de acoblar]

adj HERÀLD 1 Dit de dos escuts units de costat. L’escut de la muller acoblat al del marit.

2 Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc., quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.

3 Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura.

4 Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.

->acografia

acografia

Part. sil.: a_co_gra_fi_a

Hom.: ecografia

[del gr. ákos ‘remei’ i -grafia]

f Descripció científica dels remeis.

->acòlia

■acòlia

Part. sil.: a_cò_li_a

[de a-¹ i el gr. kholḗ ‘bilis’]

f PAT 1 Manca de secreció biliar.

2 acòlia pigmentària Manca de pigments a la secreció biliar.

->acòlit

■acòlit -a

[del ll. td. acolythus, ultracorrecció de acoluthus, i aquest, del gr. akólouthos ‘company’; 1a FONT: o., Vides, Usatges]

1 LITÚRG 1 m En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar.

2 m Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar.

3 m i f Escolà que serveix a l’altar.

2 m i f p ext Assistent, ajudant, subaltern.

->acolitat

■acolitat

[del b. ll. acolithatus, íd.]

m LITÚRG 1 Ministeri laïcal de l’acòlit.

2 El quart dels antics ordes menors, que conferia el grau d’acòlit.

->acollador

■acollador

[de acollar]

m MAR Cap enquitranat que hom passa pels ulls de les bigotes per tal de mantenir tesos els obencs o altres caps.

->acollament

acollament

[de acollar]

m Acció d’acollar o d’acollar-se.

->acollar

■acollar

[de collar²]

v tr 1 Ajuntar formant colla. Volien acollar els fills de les diverses famílies.

2 AGR 1 Esporgar els arbres joves i aquells que tenen brots i branques a la soca, deixant-hi solament el brancam superior.

2 Fixar una planta o un sembrat en el terreny on es troba.

3 CONSTR NAV Posar estopa entre els taulons del buc o de la coberta d’una nau.

4 MAR Tesar els acolladors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acollar

GERUNDI: acollant

PARTICIPI: acollat, acollada, acollats, acollades

INDICATIU PRESENT: acollo, acolles, acolla, acollem, acolleu, acollen

INDICATIU IMPERFET: acollava, acollaves, acollava, acollàvem, acollàveu, acollaven

INDICATIU PASSAT: acollí, acollares, acollà, acollàrem, acollàreu, acollaren

INDICATIU FUTUR: acollaré, acollaràs, acollarà, acollarem, acollareu, acollaran

INDICATIU CONDICIONAL: acollaria, acollaries, acollaria, acollaríem, acollaríeu, acollarien

SUBJUNTIU PRESENT: acolli, acollis, acolli, acollem, acolleu, acollin

SUBJUNTIU IMPERFET: acollés, acollessis, acollés, acolléssim, acolléssiu, acollessin

IMPERATIU: acolla, acolli, acollem, acolleu, acollin

->acollatant

■acollatant

adj HERÀLD Rapinyant.

->acollença

■acollença

[de acollent]

f Acolliment, especialment bon acolliment.

->acollent

■acollent

[de acollir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Que acull.

->acollida

■acollida

[de acollir]

f Acolliment. La nova revista ha tingut una bona acollida.

->acollidor

■acollidor -a

[de acollir]

adj 1 Que acull.

2 Dit d’un lloc agradable, on fa de bon estar. Un racó acollidor.

->acolliment

■acolliment

[de acollir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’acollir.

2 DR CIV 1 Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d’altri, a canvi del seu treball.

2 Institució jurídica de protecció dels menors desemparats consistent a confiar-ne temporalment la guarda a una persona o a una família.

3 centre d’acolliment Lloc on s’alberga gent.

4 oficina d’acolliment TUR Oficina de recepció.

->acollir

■acollir

[de collir; 1a FONT: s. XIII]

v 1 tr Rebre (algú que es presenta), especialment admetre’l a casa, en la nostra companyia. Acollir bé, malament, amicalment.

2 tr Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). Acollir una proposta amb entusiasme.

3 tr Acollir bé, acceptar. Acollir una petició.

4 tr Tenir la capacitat de rebre persones, d’allotjar-les. El centre de refugiats pot acollir unes cent persones.

5 pron Emparar-se. Acollir-se a una llei, a una amnistia, a un indult.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acollir

GERUNDI: acollint

PARTICIPI: acollit, acollida, acollits, acollides

INDICATIU PRESENT: acullo, aculls, acull, acollim, acolliu, acullen

INDICATIU IMPERFET: acollia, acollies, acollia, acollíem, acollíeu, acollien

INDICATIU PASSAT: acollí, acollires, acollí, acollírem, acollíreu, acolliren

INDICATIU FUTUR: acolliré, acolliràs, acollirà, acollirem, acollireu, acolliran

INDICATIU CONDICIONAL: acolliria, acolliries, acolliria, acolliríem, acolliríeu, acollirien

SUBJUNTIU PRESENT: aculli, acullis, aculli, acollim, acolliu, acullin

SUBJUNTIU IMPERFET: acollís, acollissis, acollís, acollíssim, acollíssiu, acollissin

IMPERATIU: acull, aculli, acollim, acolliu, acullin

->acollonar

■acollonar

[de colló]

v tr i pron vulg dial Acollonir.

->acollonir

■acollonir

[de colló]

v vulg 1 tr Acovardir, acoquinar, intimidar.

2 pron Acovardir-se, acoquinar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acollonir

GERUNDI: acollonint

PARTICIPI: acollonit, acollonida, acollonits, acollonides

INDICATIU PRESENT: acolloneixo, acolloneixes, acolloneix, acollonim, acolloniu, acolloneixen

INDICATIU IMPERFET: acollonia, acollonies, acollonia, acolloníem, acolloníeu, acollonien

INDICATIU PASSAT: acolloní, acollonires, acolloní, acollonírem, acolloníreu, acolloniren

INDICATIU FUTUR: acolloniré, acolloniràs, acollonirà, acollonirem, acollonireu, acolloniran

INDICATIU CONDICIONAL: acolloniria, acolloniries, acolloniria, acolloniríem, acolloniríeu, acollonirien

SUBJUNTIU PRESENT: acolloneixi, acolloneixis, acolloneixi, acollonim, acolloniu, acolloneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: acollonís, acollonissis, acollonís, acolloníssim, acolloníssiu, acollonissin

IMPERATIU: acolloneix, acolloneixi, acollonim, acolloniu, acolloneixin

->acolorament

■acolorament

[de acolorar]

m Acció d’acolorar o d’acolorar-se.

->acolorar

■acolorar

[de color]

v tr 1 Acolorir.

2 Cobrir d’una aparença favorable, presentar sota una aparença especiosa, pal·liar. Li van concedir una medalla per acolorar-li la destitució.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acolorar

GERUNDI: acolorant

PARTICIPI: acolorat, acolorada, acolorats, acolorades

INDICATIU PRESENT: acoloro, acolores, acolora, acolorem, acoloreu, acoloren

INDICATIU IMPERFET: acolorava, acoloraves, acolorava, acoloràvem, acoloràveu, acoloraven

INDICATIU PASSAT: acolorí, acolorares, acolorà, acoloràrem, acoloràreu, acoloraren

INDICATIU FUTUR: acoloraré, acoloraràs, acolorarà, acolorarem, acolorareu, acoloraran

INDICATIU CONDICIONAL: acoloraria, acoloraries, acoloraria, acoloraríem, acoloraríeu, acolorarien

SUBJUNTIU PRESENT: acolori, acoloris, acolori, acolorem, acoloreu, acolorin

SUBJUNTIU IMPERFET: acolorés, acoloressis, acolorés, acoloréssim, acoloréssiu, acoloressin

IMPERATIU: acolora, acolori, acolorem, acoloreu, acolorin

->acoloriment

■acoloriment

[de acolorir]

m Acció d’acolorir o d’acolorir-se.

->acolorir

■acolorir

[de color]

v tr 1 Donar color (a alguna cosa). Amb aquest producte acoloreixen el iogurt.

2 esp Donar color a un dibuix, un gravat, etc. Solament has d’acolorir les figures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: acolorir

GERUNDI: acolorint

PARTICIPI: acolorit, acolorida, acolorits, acolorides

INDICATIU PRESENT: acoloreixo, acoloreixes, acoloreix, acolorim, acoloriu, acoloreixen

INDICATIU IMPERFET: acoloria, acolories, acoloria, acoloríem, acoloríeu, acolorien

INDICATIU PASSAT: acolorí, acolorires, acolorí, acolorírem, acoloríreu, acoloriren

INDICATIU FUTUR: acoloriré, acoloriràs, acolorirà, acolorirem, acolorireu, acoloriran

INDICATIU CONDICIONAL: acoloriria, acoloriries, acoloriria, acoloriríem, acoloriríeu, acoloririen

SUBJUNTIU PRESENT: acoloreixi, acoloreixis, acoloreixi, acolorim, acoloriu, acoloreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: acolorís, acolorissis, acolorís, acoloríssim, acoloríssiu, acolorissin

IMPERATIU: acoloreix, acoloreixi, acolorim, acoloriu, acoloreixin