->profetitzar

■profetitzar

[de profeta; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Anunciar o predir les coses distants o futures en virtut del do de profecia. La sibil·la profetitzà la guerra de Troia.

2 fig Predir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: profetitzar

GERUNDI: profetitzant

PARTICIPI: profetitzat, profetitzada, profetitzats, profetitzades

INDICATIU PRESENT: profetitzo, profetitzes, profetitza, profetitzem, profetitzeu, profetitzen

INDICATIU IMPERFET: profetitzava, profetitzaves, profetitzava, profetitzàvem, profetitzàveu, profetitzaven

INDICATIU PASSAT: profetitzí, profetitzares, profetitzà, profetitzàrem, profetitzàreu, profetitzaren

INDICATIU FUTUR: profetitzaré, profetitzaràs, profetitzarà, profetitzarem, profetitzareu, profetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: profetitzaria, profetitzaries, profetitzaria, profetitzaríem, profetitzaríeu, profetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: profetitzi, profetitzis, profetitzi, profetitzem, profetitzeu, profetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: profetitzés, profetitzessis, profetitzés, profetitzéssim, profetitzéssiu, profetitzessin

IMPERATIU: profetitza, profetitzi, profetitzem, profetitzeu, profetitzin

->proficient

■proficient

Part. sil.: pro_fi_ci_ent

[del ll. proficiens, -ntis, participi pres. de proficĕre ‘aprofitar, avançar’]

adj Que aprofita, que avança, en una cosa.

->proficu

■proficu -ícua

[del ll. proficuus, -a, -um, íd.]

adj Profitós.

->profícuament

■profícuament

Part. sil.: pro_fí_cu_a_ment

[de proficu]

adv Profitosament.

->profilàctic

■profilàctic -a

[del gr. prophylaktikós ‘que preserva’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

HIG 1 adj i m MED Que preserva d’una malaltia.

2 m MED Condom, preservatiu.

3 f higiene 1.

->profilaxi

■profilaxi

[del gr. prophýlaxis, íd.]

f MED i TERAP Tractament preventiu, conjunt de mitjans que preserven, els individus o la societat, de les malalties.

->profil·le

profil·le

m BOT Nom donat a la primera o a les dues primeres fulles d’un brot lateral.

->profit

■profit

[del ll. profĕctus, -us, íd., der. del ll. proficĕre ‘aprofitar, avançar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Avantatge, benefici, que hom treu d’una cosa. Hi hem treballat molt, però n’hem tret poc profit. Fer bon profit, mal profit, una cosa. Estudia amb profit.

2 a (o en) profit de En benefici de, a favor de.

3 bon profit! Expressió amb què hom s’adreça als qui mengen o acaben de menjar.

4 bon profit li faci Paraules amb què hom denota que no enveja el profit aconseguit per altri.

5 ésser un sac de mal profit Expressió referida a algú que, tot i menjar molt, està magre.

6 fer profit (el menjar) Caure bé a l’estómac, digerir-lo bé.

7 no cal dir mal profit li faci Expressió amb què es denota que algú té ben guanyat el profit aconseguit.

->profiterola

■profiterola

[del fr. profiterole, íd., dimin. de profit]

f GASTR Lionesa petita, farcida amb una preparació normalment dolça (crema o nata generalment) i que hom sol servir recoberta amb xocolata desfeta tèbia.

->profitós

■profitós -osa

[de profit; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que fa profit, que procura un guany, un avantatge.

->profitosament

■profitosament

[de profitós]

adv Amb profit.

->proforma

■proforma

[expressió ll., ‘per forma; per complir’]

adj inv 1 Fet únicament per complir, per pura fórmula, per fingir. Examen proforma.

2 factura proforma ECON Document amb què un venedor notifica al comprador per endavant el cost d’una comanda, però que no n’exigeix el pagament.

->pròfug

■pròfug -a

[del ll. profŭgus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 Que fuig de l’acció de la justícia.

2 DR MIL Dit del minyó que, en ésser cridat a files, no s’hi presenta.

->profund

■profund -a

[del ll. profundus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Pregon. Un pou profund. Una cova profunda. Una ferida profunda.

2 fig 1 Intens. Un son profund.

2 Difícil de penetrar, d’entendre. Un misteri profund.

3 Que va al fons de les coses. Un esperit profund. Un estudi profund.

3 estructura profunda LING En gramàtica generativa, nivell del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració (en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica).

->profundament

■profundament

[de profund; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adv Anant fins al fons de les coses, amb profunditat.

->profunditat

■profunditat

[del ll. profundĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Qualitat de profund.

2 Distància vertical o horitzontal que hi ha des d’un punt o una superfície a una superfície determinada; fondària. La profunditat del pou. La profunditat de l’aigua. Del davant al darrere de la casa hi ha una profunditat de trenta metres.

3 profunditat de camp ÒPT Distància que defineix els límits d’una regió de l’espai tal que tots els objectes que hi són situats resten simultàniament enfocats per un aparell fotogràfic.

4 profunditat de focus FOTOG En una càmera fotogràfica, distància que hi ha entre dos plans paral·lels tals que, mentre la placa fotogràfica sigui situada entre ambdós plans, les imatges d’un mateix objecte resulten suficientment nítides.

5 càrrega de profunditat ARM i MAR GUER Recipient amb una potent càrrega explosiva que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.

->profunditzar

■profunditzar

[de profund; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Aprofundir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: profunditzar

GERUNDI: profunditzant

PARTICIPI: profunditzat, profunditzada, profunditzats, profunditzades

INDICATIU PRESENT: profunditzo, profunditzes, profunditza, profunditzem, profunditzeu, profunditzen

INDICATIU IMPERFET: profunditzava, profunditzaves, profunditzava, profunditzàvem, profunditzàveu, profunditzaven

INDICATIU PASSAT: profunditzí, profunditzares, profunditzà, profunditzàrem, profunditzàreu, profunditzaren

INDICATIU FUTUR: profunditzaré, profunditzaràs, profunditzarà, profunditzarem, profunditzareu, profunditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: profunditzaria, profunditzaries, profunditzaria, profunditzaríem, profunditzaríeu, profunditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: profunditzi, profunditzis, profunditzi, profunditzem, profunditzeu, profunditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: profunditzés, profunditzessis, profunditzés, profunditzéssim, profunditzéssiu, profunditzessin

IMPERATIU: profunditza, profunditzi, profunditzem, profunditzeu, profunditzin

->profús

■profús -usa

[del ll. profusus, -a, -um, íd.]

adj Caracteritzat per la profusió, per una gran abundància.

->profusament

■profusament

[de profús; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv Amb profusió.

->profusió

■profusió

Part. sil.: pro_fu_si_ó

[del ll. profusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Gran abundància.

2 Prodigalitat.

->progàmeta

progàmeta

m BOT En alguns fongs, cèl·lula gametògena, no diferenciada (que conté el primer nucli haploide).

->progènie

■progènie

Part. sil.: pro_gè_ni_e

[del ll. progenies, -ei, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f Nissaga, descendència.

->progenitor

■progenitor -a

[del ll. progenĭtor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 m i f 1 Avantpassat, aquell de qui procedeix en línia directa algú, alguna família.

2 p ext Espècies animals, vegetals, descendents d’un mateix progenitor.

3 esp Pare o mare.

2 m pl Pare i mare.

->progenitura

■progenitura

[del b. ll. progenitura, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Fills d’un home, petits d’un animal.

->progèria

progèria

Part. sil.: pro_gè_ri_a

[der. del gr. prógēros ‘que envelleix abans de temps’, i aquest, del gr. gẽras, -aos ‘vellesa’]

f PAT Nanisme en el qual l’aspecte general de l’individu fa pensar en un vell, ja decrèpit.

->progestacional

progestacional

Part. sil.: pro_ges_ta_ci_o_nal

[der. de gestació]

adj 1 FARM Que té un efecte semblant al de la progesterona.

2 FISIOL Dit de la fase del cicle menstrual que precedeix immediatament la menstruació.

->progestagen

progestagen

m 1 FISIOL Nom genèric dels agents que tenen capacitat de produir efectes similars als de la progesterona.

2 FARM Nom genèric de les substàncies que tenen acció progestacional.

->progesterona

■progesterona

[formació culta analògica sobre la base del ll. progestare ‘portar al davant o endavant’ i el mot (horm)ona]

f QUÍM ORG i FARM Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, de fórmula C₂₁H₃₀O₂.

->progimnasma

■progimnasma

[del gr. progýmnasma ‘exercici d’eloqüència, declamació’; 1a FONT: 1638]

m Exercici preparatori, especialment el que fa un orador abans de parlar en públic.

->progimnospermes

■progimnospermes

f PALEONT i BOT 1 pl Grup de vegetals fòssils que, segons que sembla, són la transició entre els pteridòfits inferiors i les gimnospermes.

2 sing Vegetal fòssil del grup de les progimnospermes.

->proglotis

■proglotis

m ZOOL Cadascun dels anells o segments dels cestodes.

->prògnat

■prògnat -a

[del gr. pró ‘cap endavant’ i gnáthos ‘mandíbula’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj ANTROP Que presenta prognatisme.

->prognatisme

■prognatisme

[de prògnat; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m ANTROP Projecció notable de la mandíbula.

->prognosi

■prognosi

f 1 Previsió o conjectura d’una cosa que s’ha d’esdevenir treta de certs senyals; pronòstic.

2 MED Pronòstic.

->progoneats

progoneats

Part. sil.: pro_go_ne_ats

m ZOOL 1 pl Grup de miriàpodes que no tenen modificat el primer parell d’apèndixs en pedipalps. Comprèn les subclasses dels símfils, els pauròpodes i els diplòpodes.

2 sing Miriàpode del grup dels progoneats.

->progradació

■progradació

Part. sil.: pro_gra_da_ci_ó

f ESTRATIG Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.

->programa

■programa

[del ll. td. programma, -ătis, i aquest, del gr. prógramma ‘anunci, publicació escrita’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Enunciació d’allò que hom vol fer.

2 Enunciació i definició dels objectius i de les modalitats d’una activitat industrial, financera o política, d’un projecte arquitectural, d’urbanisme, etc.

3 Projecte i realització d’una empresa específica d’una certa envergadura que hom determina en l’espai, el temps i els recursos. Un programa de recerca oceanogràfica. El programa Apollo.

4 esp ENSENY Enunciació de les matèries que un professor tractarà en el seu curs.

5 Elenc dels espectacles, les activitats, les conferències, etc., que s’ofereixen per un període determinat. El programa de les Jornades. Aquest congrés té un programa molt atapeït.

6 CIN Projecció d’una o dues pel·lícules i alguns complements, tals com documentals o curtmetratges.

7 RADIOTÈC i TV Espai de ràdio o de televisió que constitueix una unitat de difusió dins la programació, d’una durada i un contingut determinats i amb un títol identificador. Un programa musical, esportiu. Programa de sobretaula.

8 POLÍT Exposició dels propòsits polítics d’una persona o d’un grup o partit polític.

2 Escrit o imprès destinat a fer conèixer els detalls d’una cerimònia, d’un espectacle, d’un concert, etc.

3 INFORM 1 Conjunt d’instruccions codificades i de dades que hom introdueix en un ordinador per a la resolució d’un problema determinat.

2 p ext Programari.

3 programa font Programa escrit en un llenguatge llegible per un compilador i convertit en llenguatge de màquina.

4 música de programa MÚS Nom donat a un tipus de música inspirada en elements no musicals, tals com arguments literaris o temes pictòrics, fenòmens de la natura, etc.

->programable

■programable

[de programar]

adj Que es pot programar, dit especialment d’una màquina, un ordinador, etc.

->programació

■programació

Part. sil.: pro_gra_ma_ci_ó

[de programar]

f 1 1 Acció de programar;

2 l’efecte.

2 Preparació i establiment d’un programa. La programació del festival de jazz.

3 INFORM 1 Programari.

2 Preparació d’un o més programes per a un ordinador.

3 programació automàtica Programació en la qual hom utilitza l’ordinador, almenys per a una part de les tasques de preparació del programa, el qual serà aplicat després al mateix ordinador.

4 programació econòmica ECON Conjunt de tècniques de racionalització de l’activitat econòmica que tenen per objecte la determinació de la mesura i periodificació amb què han d’ésser aplicats certs mitjans per a l’obtenció d’un objectiu prefixat.

5 programació matemàtica MAT i ECON Conjunt de procediments matemàtics per a resoldre problemes d’òptims condicionats, és a dir, problemes consistents a maximitzar o minimitzar una funció numèrica de diverses variables subjectes a certes limitacions.

6 TELECOM 1 Planificació prevista dels programes de ràdio o de televisió que s’han de produir o contractar per a emetre’ls.

2 Conjunt de programes que ocupen tot el temps d’emissió d’un centre de ràdio o televisió.

3 Departament encarregat d’elaborar els esquemes dels diferents programes de ràdio o de televisió i d’establir-ne els horaris d’emissió.

->programador

■programador -a

[de programar]

1 adj Que programa.

2 INFORM 1 m i f Persona que fa una programació o escriu o prepara un programa.

2 m Aparell que executa les operacions corresponents a un programa determinat.

->programar

■programar

[probablement calc de l’angl. to program ‘escriure un programa’, del gr. prógramma ‘anunci, publicació escrita’; 1a FONT: c. 1950]

v tr 1 Establir un programa. Programar una festa, una desfilada, l’acte de lliurament d’uns premis.

2 Preveure, projectar. Hem programat una excursió per a l’abril. La sortida està programada per a les vuit.

3 INFORM Efectuar una programació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: programar

GERUNDI: programant

PARTICIPI: programat, programada, programats, programades

INDICATIU PRESENT: programo, programes, programa, programem, programeu, programen

INDICATIU IMPERFET: programava, programaves, programava, programàvem, programàveu, programaven

INDICATIU PASSAT: programí, programares, programà, programàrem, programàreu, programaren

INDICATIU FUTUR: programaré, programaràs, programarà, programarem, programareu, programaran

INDICATIU CONDICIONAL: programaria, programaries, programaria, programaríem, programaríeu, programarien

SUBJUNTIU PRESENT: programi, programis, programi, programem, programeu, programin

SUBJUNTIU IMPERFET: programés, programessis, programés, programéssim, programéssiu, programessin

IMPERATIU: programa, programi, programem, programeu, programin

->programari

■programari

m INFORM Conjunt sistemàtic de programes informàtics amb la documentació corresponent.

->programàtic

■programàtic -a

[de programa]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un programa.

2 música programàtica MÚS Música de programa.

->progre

■progre

adj i m i f col·loq Progressista. Una escola progre. Fer-se el progre.

->progrés

■progrés

[del ll. progressus, -us ‘avenç’, der. de progrĕdi ‘caminar endavant’, i aquest, de gradi ‘caminar’; 1a FONT: s. XV]

[pl -essos] m 1 Acció d’anar endavant, d’avançar. No pogueren deturar el progrés de l’enemic.

2 1 Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor. El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització. Les nostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial.

2 Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.

->progressar

■progressar

[de progrés; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Fer un progrés o progressos. El país ha progressat. L’infant progressa adequadament.

2 Millorar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: progressar

GERUNDI: progressant

PARTICIPI: progressat, progressada, progressats, progressades

INDICATIU PRESENT: progresso, progresses, progressa, progressem, progresseu, progressen

INDICATIU IMPERFET: progressava, progressaves, progressava, progressàvem, progressàveu, progressaven

INDICATIU PASSAT: progressí, progressares, progressà, progressàrem, progressàreu, progressaren

INDICATIU FUTUR: progressaré, progressaràs, progressarà, progressarem, progressareu, progressaran

INDICATIU CONDICIONAL: progressaria, progressaries, progressaria, progressaríem, progressaríeu, progressarien

SUBJUNTIU PRESENT: progressi, progressis, progressi, progressem, progresseu, progressin

SUBJUNTIU IMPERFET: progressés, progressessis, progressés, progresséssim, progresséssiu, progressessin

IMPERATIU: progressa, progressi, progressem, progresseu, progressin

->progressia

■progressia

Part. sil.: pro_gres_si_a

f col·loq Conjunt dels progres.

->progressió

■progressió

Part. sil.: pro_gres_si_ó

[del ll. progressio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de progressar o anar endavant.

2 MAT 1 Successió de nombres a₁, a₂, a₃, ... a_n, anomenats termes, cadascun dels quals és relacionat amb l’anterior segons una llei molt simple.

2 progressió aritmètica Progressió en què cada terme a_kés igual a l’anterior a_k-1 més una quantitat constant d que és anomenada diferència de la progressió.

3 progressió geomètrica Progressió en què cada terme a_kés igual a l’anterior a_k-1 multiplicat per una quantitat constant r anomenada raó de la progressió.

4 progressió harmònica Progressió a₁, a₂, a₃, ... a_nen què cada terme és l’invers d’una progressió aritmètica b₁, b₂, b₃, ... b_n.

3 MÚS Successió simètrica de sons musicals segons una llei o fórmula determinada.

->progressisme

■progressisme

[de progrés]

m 1 HIST i POLÍT 1 Conjunt d’idees i doctrines dels progressistes.

2 Moviment que segueix aquestes idees i doctrines.

2 CRIST Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.

->progressista

■progressista

[de progrés]

1 HIST i POLÍT 1 adj Relatiu o pertanyent als progressistes.

2 adj i m i f Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat.

3 m i f Membre del Partit Progressista.

2 CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent al progressisme.

2 m i f Seguidor del progressisme.

->progressiu

■progressiu -iva

Part. sil.: pro_gres_siu

[de progressar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que avança o es desenvolupa per graus.

2 ECON Dit del sistema d’imposts que tendeix a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta.

3 FÍS Dit de la transformació o canvis d’estat en què el sistema absorbeix calor.

4 GRAM Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent.

->progressivament

■progressivament

[de progressiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera progressiva.

->prohibició

■prohibició

Part. sil.: pro_hi_bi_ci_ó

[del ll. prohibitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Acció de prohibir.

2 DR Ordre donada per algú, sobretot per un superior o autoritat, prohibint alguna cosa.

->prohibicionisme

■prohibicionisme

Part. sil.: pro_hi_bi_ci_o_nis_me

m Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.

->prohibicionista

■prohibicionista

Part. sil.: pro_hi_bi_ci_o_nis_ta

1 adj Relatiu o pertanyent al prohibicionisme.

2 m i f Partidari del prohibicionisme.

->prohibir

■prohibir

[del ll. prohibĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr Manar que no es faci una cosa, defendre. El general prohibí que els soldats ataquessin la població civil. El govern ha prohibit la manifestació. Prohibit fumar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prohibir

GERUNDI: prohibint

PARTICIPI: prohibit, prohibida, prohibits, prohibides

INDICATIU PRESENT: prohibeixo, prohibeixes, prohibeix, prohibim, prohibiu, prohibeixen

INDICATIU IMPERFET: prohibia, prohibies, prohibia, prohibíem, prohibíeu, prohibien

INDICATIU PASSAT: prohibí, prohibires, prohibí, prohibírem, prohibíreu, prohibiren

INDICATIU FUTUR: prohibiré, prohibiràs, prohibirà, prohibirem, prohibireu, prohibiran

INDICATIU CONDICIONAL: prohibiria, prohibiries, prohibiria, prohibiríem, prohibiríeu, prohibirien

SUBJUNTIU PRESENT: prohibeixi, prohibeixis, prohibeixi, prohibim, prohibiu, prohibeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: prohibís, prohibissis, prohibís, prohibíssim, prohibíssiu, prohibissin

IMPERATIU: prohibeix, prohibeixi, prohibim, prohibiu, prohibeixin

->prohibit

prohibit -ida

[del ll. prohibĭtus, -a, -um, íd.]

adj 1 Interdit, no permès. Armes prohibides. Cop prohibit.

2 abs Prohibit de fumar. Prohibit d’entrar.

3 fruita prohibida BÍBL Fruit de l’arbre de la vida, que Adam i Eva tenien prohibit de menjar.

4 jocs prohibits DR PEN Diversos jocs d’atzar que la llei prohibeix en establiments públics.

5 llibres prohibits DR CAN Obres condemnades per l’autoritat eclesiàstica i que constaven en l’Índex de llibres prohibits.

6 temps (o dies) prohibits DR CAN Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn o d’impartir la benedicció nupcial solemne.

->prohibitiu

■prohibitiu -iva

Part. sil.: pro_hi_bi_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. prohibĭtus, -a, -um, participi de prohibēre ‘prohibir’; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 Que prohibeix.

2 Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició.

->prohibitori

■prohibitori -òria

[del ll. prohibitorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Prohibitiu.

->prohom

■prohom

[originàriament ‘home de prou’, ant. de ‘profit’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Persona digna d’especial consideració.

2 Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.

3 Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també jurat o conseller.

4 Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial.

5 Obrer o administrador d’una confraria.

6 Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola.

->prohomenia

■prohomenia

Part. sil.: pro_ho_me_ni_a

[de prohom; 1a FONT: 1433]

f 1 Condició de prohom.

2 Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.

3 A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades.

4 Òrgan de govern o d’administració format per prohoms.

5 acte de prohomenia HIST DR CAT A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre camins, termenals, recs i servituds rústiques.

->proindivís

■proindivís -isa

Part. sil.: pro_in_di_vís

[del ll. pro indiviso ‘en comú, per parts iguals, indivises’, usada en terminologia jurídica per a indicar la copropietat d’un bé considerat indivís]

adj DR CIV Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís.

->proindivisió

■proindivisió

Part. sil.: pro_in_di_vi_si_ó

[de indivisió]

f DR CIV Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona.

->proinsulina

proinsulina

Part. sil.: pro_in_su_li_na

f BIOQ Zimogen secretat per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees, precursor de la insulina.

->proís

■proís

Part. sil.: pro_ís

[del ll. prymnesius, i aquest, del gr. prymnḗsios ‘relatiu a la popa’, der. de prýmna ‘popa’, alterat en pronnesiu i, per influx de *proda ‘proa’, en *prodesiu; 1a FONT: s. XIII]

[pl -ïssos] m MAR 1 ant Amarra amb la qual hom subjectava una embarcació a terra.

2 Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la.

->proïsmal

■proïsmal

Part. sil.: pro_ïs_mal

[de proïsme; 1a FONT: 1426]

adj Relatiu o pertanyent al proïsme.

->proïsme

■proïsme

Part. sil.: pro_ïs_me

[del ll. proxĭmus, -a, -um ‘pròxim’, superlatiu de prope ‘prop’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Persona humana amb relació a qualsevol altra. Estimar el proïsme com a si mateix. L’amor al proïsme.

->projecció

■projecció

Part. sil.: pro_jec_ci_ó

[del ll. projectio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de projectar;

2 l’efecte.

2 CARTOG 1 Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla.

2 projecció de Lambert Sistema de projecció emprat per a representar regions extenses de la superfície terrestre, en el qual el pol nord és definit per la direcció dels paral·lels al meridià origen, considerant el sentit de les latituds creixents.

3 projecció de Mercator Representació plana de la Terra, la superfície de projecció de la qual és un cilindre tangent a l’equador ideal.

3 GEOM 1 Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l’objecte. Projecció fitada. Projecció cònica.

2 projecció fitada Sistema de projecció que utilitza només com a pla de projecció el pla horitzontal i substitueix el vertical per un nombre, que indica la distància del punt al pla.

3 projecció fitada cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza només el pla horitzontal i anota en xifres el valor de les alçades.

4 projecció axonomètrica cilíndrica ortogonal Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre per un triangle que té els seus vèrtexs a cadascun dels eixos del tríedre.

5 projecció cavallera cilíndrica obliqua Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre és paral·lel a un dels del tríedre.

6 projecció cilíndrica obliqua Projecció que utilitza raigs paral·lels entre ells i oblics al pla de projecció.

7 projecció cilíndrica ortogonal Projecció en què els raigs projectants són paral·lels entre ells, perpendiculars al pla de projecció.

8 projecció cònica Cònica amb un pla de projecció.

9 projecció cònica Projecció en què els raigs projectants tenen un punt comú.

10 projecció dièdrica cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza dos plans de projecció, el vertical i l’horitzontal.

11 projecció gnomònica Sistema de projecció limitat, que només serveix per a representar els elements d’una radiació, és a dir, el conjunt de rectes i plans que passen per un punt, dit vèrtex de la projecció.

12 projecció ortogonal Projecció les línies projectants de la qual són perpendiculars al pla de projecció.

4 PSIQ 1 Procés mental mitjançant el qual un complex és representat de forma distinta, de manera que hom atribueix a un altre les idees o els sentiments propis.

2 Objecte representat en el procés de projecció.

5 projecció demogràfica DEMOG Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, basant-se en unes hipòtesis.

6 projecció estereogràfica CRISTAL·L Mètode de representació en el pla del dibuix de totes les cares d’un cristall.

->projectable

■projectable

[de projectar]

adj Que pot ésser projectat.

->projectant

■projectant

[de projectar]

adj Que projecta. Les rectes o línies projectants.

->projectar

■projectar

[del ll. projectare, íd., freqüentatiu de projicĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 1 Llançar endavant a distància. La força expansiva de l’explosió el va projectar violentament a terra.

2 Dirigir un cos, per l’acció de la llum que hi incideix, (una imatge, una ombra, un feix de llum) sobre una superfície. Els arbres de la plaça projecten la seva ombra sobre els murs de l’església. La lluna projectava el seu reflex sobre les aigües.

3 CIN, FOTOG i ÒPT Formar en una pantalla, mitjançant un projector, les imatges ampliades d’una pel·lícula cinematogràfica, d’una diapositiva o d’un objecte opac.

4 projectar un punt (una figura) sobre una superfície plana (cilíndrica o cònica) GEOM Determinar la intersecció amb una superfície de la recta o de la sèrie de rectes traçades en una direcció determinada des d’un punt o els diferents punts d’una figura.

2 1 Tenir, fer, el projecte d’alguna obra o treball, etc. Projectar un monument. Projectava d’escriure una novel·la. Projectar un viatge.

2 ARQUIT i ENG Establir el projecte de la construcció d’una màquina, d’un edifici, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: projectar

GERUNDI: projectant

PARTICIPI: projectat, projectada, projectats, projectades

INDICATIU PRESENT: projecto, projectes, projecta, projectem, projecteu, projecten

INDICATIU IMPERFET: projectava, projectaves, projectava, projectàvem, projectàveu, projectaven

INDICATIU PASSAT: projectí, projectares, projectà, projectàrem, projectàreu, projectaren

INDICATIU FUTUR: projectaré, projectaràs, projectarà, projectarem, projectareu, projectaran

INDICATIU CONDICIONAL: projectaria, projectaries, projectaria, projectaríem, projectaríeu, projectarien

SUBJUNTIU PRESENT: projecti, projectis, projecti, projectem, projecteu, projectin

SUBJUNTIU IMPERFET: projectés, projectessis, projectés, projectéssim, projectéssiu, projectessin

IMPERATIU: projecta, projecti, projectem, projecteu, projectin

->projecte

■projecte

[del ll. projectus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Allò que hom pensa portar a acompliment.

2 Pla proposat per a realitzar-lo.

3 Estudi detallat d’una obra a realitzar. Concurs de projectes per a l’erecció d’un monument.

4 ARQUIT i ENG Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal·lació, etc., o construir un edifici, un pont, etc., d’acord amb les instruccions de qui l’encarrega o segons un programa establert.

5 projecte de llei DR CONST Text de llei que el govern elabora i que, de cara a la seva aprovació, sotmet al parlament.

->projectil

■projectil

[der. de projectare amb el sufix -il (ll. -īlis) per analogia amb mots com hostil, subtil, servil, etc; 1a FONT: 1909]

m 1 Cos llançat per la impulsió d’una força i que continua en moviment per la seva pròpia inèrcia.

2 esp ARM Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.

3 projectil autopropulsat p ext ARM i ASTRON Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.

->projectisme

projectisme

m ECON Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689, que propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc, i l’associació dels particulars en companyies comercials.

->projectista

■projectista

m i f 1 Autor de projectes.

2 ARQUIT i ENG Persona que té per professió elaborar els plans, les vistes i els càlculs complementaris d’un projecte.

->projectiu

■projectiu -iva

Part. sil.: pro_jec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. projectus, -a, -um, participi de projicĕre ‘projectar’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la projecció.

2 Obtingut per projecció.

3 GEOM 1 Dit dels elements de la geometria projectiva.

2 Dit de la propietat del pla o de l’espai projectius que roman invariant en una projectivitat.

3 transformació projectiva Projectivitat.

->projectivitat

■projectivitat

[de projectiu]

f GEOM 1 Qualitat de projectiu.

2 El fet d’ésser una figura derivable d’una altra per projecció.

3 Aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents, que transforma punts en punts, línies en línies, plans en plans i qualssevol dos elements incidents en dos elements incidents.

->projector

■projector

[de projecte]

m 1 LUM Llum que conté un sistema òptic de miralls o lents, destinat a concentrar la llum dins un angle sòlid determinat, generalment reduït a fi d’obtenir una intensitat lluminosa elevada.

2 1 CIN i FOTOG Aparell que permet de projectar damunt una pantalla les imatges d’una pel·lícula cinematogràfica o d’una diapositiva, disposades entre una font de llum i un sistema òptic.

2 TV Aparell destinat a projectar sobre una pantalla imatges de televisió.

->projectura

■projectura

[del ll. projectura, íd.]

f CONSTR Volada d’una construcció, respecte a una façana, a una paret, etc.

->pròl.

pròl.

abrev pròleg.

->prolació

■prolació

Part. sil.: pro_la_ci_ó

[del ll. prolatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Acció de diferir o prolongar.

->prolactina

prolactina

f BIOQ Proteïna de pes molecular 24 000, anomenada també hormona luteòtropa (HLT) o lactòtropa, que estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta el teixit glandular i la producció de llet.

->prolamina

prolamina

f BIOQ Denominació genèrica d’una família de proteïnes simples, caracteritzades per un baix contingut de lisina i una gran proporció de prolina.

->prolan

prolan

m ant FISIOL Nom donat a les hormones gonadotròpiques del lòbul anterior de la hipòfisi.

->prolapse

■prolapse

[del ll. prolapsus, -us ‘caiguda’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PAT Caiguda o descens d’un òrgan, a conseqüència del relaxament dels seus mitjans de fixació.

->prolat

■prolat -a

adj 1 BOT Dit del gra de pol·len o de l’espora allargats en el sentit de l’eix polar.

2 GEOM Dit d’un esferoide allargat en la direcció de l’eix polar.

->prole

■prole

[del ll. prōles ‘descendència, posteritat’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Els fills d’algú, en el seu conjunt, en tant que procreats i membres de la família i sempre amb relació a llurs pares. Casat amb prole. Legitimació de la prole.

2 Progenitura.

->pròleg

■pròleg

[del ll. prolŏgus, i aquest, del gr. prólogos, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m [abrev pròl.] 1 LIT Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.

2 fig Fets preliminars a un esdeveniment.

3 RET En l’art oratòria, preàmbul d’un discurs parlat.

4 TEAT 1 Escena breu o monòleg que precedeix l’inici veritable de l’obra teatral.

2 Personatge que recita el pròleg d’una obra teatral, particularment quan es tracta d’un monòleg.

->prolegomen

■prolegomen

[del gr. prolegómena ‘preàmbuls’, participi passiu neutre pl. substantivat del verb prolégō ‘dir per endavant’]

[generalment en pl] m Escrit preliminar en què són exposats els principis fonamentals de la matèria de què hom es disposa a tractar.

->prolepsi

■prolepsi

[del ll. prolepsis, i aquest, del gr. prólēpsis, íd., der. de prolambánō ‘anticipar’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’]

f 1 FILOS En l’epicureisme i estoïcisme, coneixement anticipat d’alguna cosa.

2 GRAM Anticipació gramatical d’un element sintàctic que lògicament hauria d’anar col·locat en posició posterior. Ex.: una proposta així, no la puc admetre.

3 RET Figura retòrica que consisteix a prevenir una objecció o bé a alterar l’ordre lògic dels esdeveniments.

->prolèptic

■prolèptic -a

[de prolepsi]

adj Relatiu o pertanyent a la prolepsi.

->proleptotè

proleptotè

m CIT Període d’iniciació del leptotè, en el qual els cromosomes són extremament fins i molt difícils d’observar.

->proletari

■proletari -ària

[del ll. proletarius ‘que compta en l’estat només per a tenir fills’, der. de proles ‘posteritat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que pertany a la categoria dels treballadors assalariats.

2 m i f DR ROM A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials, que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills.

3 nació proletària ECON i POLÍT País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.

->proletariat

■proletariat

Part. sil.: pro_le_ta_ri_at

[de proletari]

m SOCIOL i HIST Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.

->proletarització

■proletarització

Part. sil.: pro_le_ta_rit_za_ci_ó

[de proletaritzar]

f 1 Acció de proletaritzar;

2 l’efecte.

->proletaritzar

■proletaritzar

[de proletari]

v 1 tr Donar el caràcter de proletari. Proletaritzar la població.

2 pron Esdevenir proletari. Les masses vingudes a la ciutat van proletaritzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proletaritzar

GERUNDI: proletaritzant

PARTICIPI: proletaritzat, proletaritzada, proletaritzats, proletaritzades

INDICATIU PRESENT: proletaritzo, proletaritzes, proletaritza, proletaritzem, proletaritzeu, proletaritzen

INDICATIU IMPERFET: proletaritzava, proletaritzaves, proletaritzava, proletaritzàvem, proletaritzàveu, proletaritzaven

INDICATIU PASSAT: proletaritzí, proletaritzares, proletaritzà, proletaritzàrem, proletaritzàreu, proletaritzaren

INDICATIU FUTUR: proletaritzaré, proletaritzaràs, proletaritzarà, proletaritzarem, proletaritzareu, proletaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: proletaritzaria, proletaritzaries, proletaritzaria, proletaritzaríem, proletaritzaríeu, proletaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: proletaritzi, proletaritzis, proletaritzi, proletaritzem, proletaritzeu, proletaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: proletaritzés, proletaritzessis, proletaritzés, proletaritzéssim, proletaritzéssiu, proletaritzessin

IMPERATIU: proletaritza, proletaritzi, proletaritzem, proletaritzeu, proletaritzin

->prolífer

■prolífer -a

[de prole i -fer]

adj 1 BIOL Que és capaç de regenerar un òrgan.

2 Prolífic.

3 BOT Dit de les plantes en què ocorren proliferacions.

->proliferació

■proliferació

Part. sil.: pro_li_fe_ra_ci_ó

[de proliferar]

f 1 BOT Aparició d’una gemma en un lloc no habitual.

2 fig Producció ràpida i repetida d’alguna cosa.

->proliferar

■proliferar

[de prolífer]

v intr Multiplicar-se ràpidament. El desencís ha proliferat entre la població. Darrerament han proliferat les manifestacions pacifistes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proliferar

GERUNDI: proliferant

PARTICIPI: proliferat, proliferada, proliferats, proliferades

INDICATIU PRESENT: prolifero, proliferes, prolifera, proliferem, prolifereu, proliferen

INDICATIU IMPERFET: proliferava, proliferaves, proliferava, proliferàvem, proliferàveu, proliferaven

INDICATIU PASSAT: proliferí, proliferares, proliferà, proliferàrem, proliferàreu, proliferaren

INDICATIU FUTUR: proliferaré, proliferaràs, proliferarà, proliferarem, proliferareu, proliferaran

INDICATIU CONDICIONAL: proliferaria, proliferaries, proliferaria, proliferaríem, proliferaríeu, proliferarien

SUBJUNTIU PRESENT: proliferi, proliferis, proliferi, proliferem, prolifereu, proliferin

SUBJUNTIU IMPERFET: proliferés, proliferessis, proliferés, proliferéssim, proliferéssiu, proliferessin

IMPERATIU: prolifera, proliferi, proliferem, prolifereu, proliferin

->prolífic

■prolífic -a

Cp. prolix

[de prole i -ífic; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 BIOL Que té la virtut d’engendrar copiosament o de produir fruit abundant. Una raça prolífica.

2 fig Dit de l’escriptor, artista, etc., que produeix molt.

->prolíger

■prolíger -a

[de prole i -ger]

adj Prolífer, productiu.

->prolimfòcit

prolimfòcit

m ANAT ANIM i CIT Limfoblast.

->prolina

■prolina

f QUÍM ORG i BIOQ [símb: Pro] Aminoàcid no essencial de fórmula C₅H₉NO₂ que ocorre a la natura en la forma L(—).

->prolinasa

prolinasa

f BIOQ Enzim que hidrolitza dipèptids formats de prolina i un altre aminoàcid.

->prolix

■prolix -a

Cp. prolífic

[del ll. prolixus, -a, -um, íd., der. de liquēre ‘ser líquid, fluid’; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Indegudament llarg, difús, escrivint o parlant. Un escriptor prolix. Estil prolix.

->prolixament

■prolixament

[de prolix]

adv D’una manera prolixa.

->prolixitat

■prolixitat

[del ll. prolixĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de prolix.

->prologar

■prologar

[de pròleg]

v tr Posar pròleg (a una obra, a un llibre). Una autoritat en la matèria prologa el llibre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prologar

GERUNDI: prologant

PARTICIPI: prologat, prologada, prologats, prologades

INDICATIU PRESENT: prologo, prologues, prologa, prologuem, prologueu, prologuen

INDICATIU IMPERFET: prologava, prologaves, prologava, prologàvem, prologàveu, prologaven

INDICATIU PASSAT: prologuí, prologares, prologà, prologàrem, prologàreu, prologaren

INDICATIU FUTUR: prologaré, prologaràs, prologarà, prologarem, prologareu, prologaran

INDICATIU CONDICIONAL: prologaria, prologaries, prologaria, prologaríem, prologaríeu, prologarien

SUBJUNTIU PRESENT: prologui, prologuis, prologui, prologuem, prologueu, prologuin

SUBJUNTIU IMPERFET: prologués, prologuessis, prologués, prologuéssim, prologuéssiu, prologuessin

IMPERATIU: prologa, prologui, prologuem, prologueu, prologuin

->prologuista

■prologuista

[de pròleg]

m i f 1 Autor del pròleg d’una obra, especialment d’altri.

2 Escriptor de pròlegs.

->prolongable

■prolongable

[de prolongar]

adj Que pot ésser prolongat.

->prolongació

■prolongació

Part. sil.: pro_lon_ga_ci_ó

[de prolongar]

f 1 1 Acció de prolongar o de prolongar-se;

2 l’efecte.

2 Allò en què una cosa és prolongada, prolongament. La prolongació d’un carrer.

->prolongadament

■prolongadament

[de prolongar]

adv Amb molta extensió, durant molt de temps.

->prolongador

■prolongador -a

[de prolongar]

adj Que prolonga.

->prolongament

■prolongament

[de prolongar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Prolongació.

2 esp Cosa en què per evolució s’ha transformat una altra cosa. El mot “fet" és el prolongament del mot llatí “factum". El català és un prolongament del llatí vulgar.

->prolongar

■prolongar

[del ll. prolongare, íd.; 1a FONT: 1384]

v tr Fer més llarg en durada o en extensió. Vam prolongar la nostra estada en aquell país. Prolongar la carretera fins a la urbanització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prolongar

GERUNDI: prolongant

PARTICIPI: prolongat, prolongada, prolongats, prolongades

INDICATIU PRESENT: prolongo, prolongues, prolonga, prolonguem, prolongueu, prolonguen

INDICATIU IMPERFET: prolongava, prolongaves, prolongava, prolongàvem, prolongàveu, prolongaven

INDICATIU PASSAT: prolonguí, prolongares, prolongà, prolongàrem, prolongàreu, prolongaren

INDICATIU FUTUR: prolongaré, prolongaràs, prolongarà, prolongarem, prolongareu, prolongaran

INDICATIU CONDICIONAL: prolongaria, prolongaries, prolongaria, prolongaríem, prolongaríeu, prolongarien

SUBJUNTIU PRESENT: prolongui, prolonguis, prolongui, prolonguem, prolongueu, prolonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prolongués, prolonguessis, prolongués, prolonguéssim, prolonguéssiu, prolonguessin

IMPERATIU: prolonga, prolongui, prolonguem, prolongueu, prolonguin

->proloqui

■proloqui

[del ll. proloquium, íd.]

m Proposició o sentència preliminar.

->prolusió

■prolusió

Part. sil.: pro_lu_si_ó

[del ll. prolusio, -ōnis, íd., der. de proludĕre ‘assajar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f LIT Assaig o exercici introductori.

->promazina

promazina

f FARM Substància d’estructura química similar a la de la clorpromazina o largactil, però sense l’àtom de clor.

->promeci

promeci

m QUÍM INORG Prometi.

->promeristema

promeristema

m HISTOL i BOT Meristema primari.

->promès

■promès -esa

[del ll. promissus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f Cadascun dels dos que s’han promès o donat mútuament paraula de casament.

2 f 1 Acció de prometre, prometiment, prometença.

2 La cosa promesa.

3 f 1 DR Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació. Promesa de compra, de venda.

2 DR i DR CAN Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.

3 promesa de contracte DR i DR CIV Compromís mutu en ordre a un contracte futur que, per manca de dades concretes o per algun impediment legal transitori, no pot encara ésser celebrat.

4 promesa de matrimoni DR CIV i DR CAN Esposalles, bé que la promesa és sols unilateral.

5 promesa d’heretar DR CIV CAT Segons el dret tradicional recollit per l’actual compilació del dret civil català, promesa que té la mateixa eficàcia que un heretament.

4 f ESCOLT Compromís de fidelitat que els minyons de muntanya poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme.

5 fills de la promesa BÍBL Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no.

->prometatge

■prometatge

[de prometre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Estat de promès, subsegüent a la promesa de matrimoni o a la celebració de les esposalles.

2 Temps que dura l’estat de promès.

->prometazina

prometazina

f FARM Substància de color blanc, inodora i poc estable a l’aire, coneguda també com a fenergan.

->prometedor

■prometedor -a

[de prometre; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 Que promet.

2 esp Que deixa preveure un bon èxit, un bon resultat.

->prometença

■prometença

[de prometre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de prometre, promesa.

2 Paraula donada de fer una cosa.

3 RELIG 1 Oferiment fet a Déu o a un sant de fer una obra piadosa, condicionat o no a l’obtenció d’una gràcia.

2 Objecte ofert en compliment d’una promesa; exvot.

->prometi

■prometi

[del ll. científic promethium, format sobre el ll. Prometheus, del gr. Promētheús, personatge de la mitologia grega]

m QUÍM INORG [símb: Pm] Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.

->prometiment

■prometiment

[de prometre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de prometre, promesa, prometença.

->prometre

■prometre

[del ll. promittĕre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 tr Obligar-se de paraula a fer una cosa, donar paraula de donar o concedir una cosa. Ens va prometre que vindria. Em va prometre un rellotge.

2 pron Donar-se mútuament paraula de casament. Es van prometre pel setembre i es van casar pel maig.

3 tr RELIG Fer una prometença.

4 qui promet s’obliga (o ho deu) Frase que significa la necessitat de complir les promeses i amb què hom en retreu a algú l’incompliment.

2 tr 1 Permetre d’esperar, donar esperances. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps.

2 abs Donar mostres d’una capacitat en l’esdevenidor. Aquest noi promet.

3 tr col·loq Amb referència a un fet passat o present, afirmar la certesa d’allò que hom diu. Et prometo que no he estat jo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prometre

GERUNDI: prometent

PARTICIPI: promès, promesa, promesos, promeses

INDICATIU PRESENT: prometo, promets, promet, prometem, prometeu, prometen

INDICATIU IMPERFET: prometia, prometies, prometia, prometíem, prometíeu, prometien

INDICATIU PASSAT: prometí, prometeres, prometé, prometérem, prometéreu, prometeren

INDICATIU FUTUR: prometré, prometràs, prometrà, prometrem, prometreu, prometran

INDICATIU CONDICIONAL: prometria, prometries, prometria, prometríem, prometríeu, prometrien

SUBJUNTIU PRESENT: prometi, prometis, prometi, prometem, prometeu, prometin

SUBJUNTIU IMPERFET: prometés, prometessis, prometés, prometéssim, prometéssiu, prometessin

IMPERATIU: promet, prometi, prometem, prometeu, prometin

->promielòcit

promielòcit

Part. sil.: pro_mi_e_lò_cit

m CIT Mielòcit embrionari, és a dir, cèl·lula intermèdia entre el mieloblast i el mielòcit.

->prominència

■prominència

Part. sil.: pro_mi_nèn_ci_a

[del ll. prominentia, íd.]

f 1 Qualitat de prominent.

2 Cosa prominent.

->prominent

■prominent

Cp. predominant

[del ll. prominens, -ntis, íd., participi pres. de prominēre ‘sortir enfora’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que sobresurt d’allò que l’envolta.

->promiscu

■promiscu -íscua

[del ll. promiscuus, -a, -um, íd., der. de promiscēre ‘barrejar indistintament’, der. de miscēre; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que és barreja de coses diverses entre elles.

2 1 Que canvia de parella sexual amb freqüència.

2 p ext Propi d’una persona promíscua. Conducta promíscua.

->promíscuament

■promíscuament

Part. sil.: pro_mís_cu_a_ment

[de promiscu]

adv Indistintament.

->promiscuar

■promiscuar

Part. sil.: pro_mis_cu_ar

[de promiscu; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v 1 tr Barrejar coses molt diverses. No es poden promiscuar idees llibertàries i violència al carrer.

2 intr DR CAN Menjar carn i peix en un mateix àpat en dies prohibits per l’Església.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: promiscuar

GERUNDI: promiscuant

PARTICIPI: promiscuat, promiscuada, promiscuats, promiscuades

INDICATIU PRESENT: promiscuo, promiscues, promiscua, promiscuem, promiscueu, promiscuen

INDICATIU IMPERFET: promiscuava, promiscuaves, promiscuava, promiscuàvem, promiscuàveu, promiscuaven

INDICATIU PASSAT: promiscuí, promiscuares, promiscuà, promiscuàrem, promiscuàreu, promiscuaren

INDICATIU FUTUR: promiscuaré, promiscuaràs, promiscuarà, promiscuarem, promiscuareu, promiscuaran

INDICATIU CONDICIONAL: promiscuaria, promiscuaries, promiscuaria, promiscuaríem, promiscuaríeu, promiscuarien

SUBJUNTIU PRESENT: promiscuï, promiscuïs, promiscuï, promiscuem, promiscueu, promiscuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: promiscués, promiscuessis, promiscués, promiscuéssim, promiscuéssiu, promiscuessin

IMPERATIU: promiscua, promiscuï, promiscuem, promiscueu, promiscuïn

->promiscuïtat

■promiscuïtat

Part. sil.: pro_mis_cu_ï_tat

[de promiscu; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Barreja de coses o de persones diverses entre elles.

2 Condició de promiscu.

->promissió

■promissió

Part. sil.: pro_mis_si_ó

[del ll. promissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ant Promesa.

2 terra de promissió Terra promesa.

->promissori

■promissori -òria

[del b. ll. promissorius, -a, -um, íd.]

adj Que conté una promesa o prometença.

->promoció

■promoció

Part. sil.: pro_mo_ci_ó

[del ll. promotio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció d’elevar a una dignitat, a un grau, una persona o un conjunt de persones.

2 esp Elevació, feta en un acte solemne, de diferents persones o un grau acadèmic, a una dignitat.

2 Conjunt de persones promogudes. Una promoció de metges.

3 ECON 1 promoció d’empreses Acció de donar impuls a la constitució d’una empresa.

2 promoció de vendes (o d’un producte) Acció comercial, de la publicitat, desplegada per l’empresa sobre els consumidors o intermediaris, per tal d’impulsar les vendes en general o d’un producte concret.

4 promoció social Acció de fomentar les possibilitats materials i els avantatges d’un grup social per tal que pugui accedir de forma honorable a una vida més humana i que pugui prendre individualment o col·lectivament més responsabilitats socials.

->promocional

■promocional

Part. sil.: pro_mo_ci_o_nal

[de promoció]

adj Relatiu o pertanyent a la promoció d’un producte, d’unes vendes. Campanya promocional d’un nou perfum.

->promocionar

■promocionar

Part. sil.: pro_mo_ci_o_nar

v tr Fer valer productes comercials, persones, etc. La televisió ha promocionat la cançó catalana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: promocionar

GERUNDI: promocionant

PARTICIPI: promocionat, promocionada, promocionats, promocionades

INDICATIU PRESENT: promociono, promociones, promociona, promocionem, promocioneu, promocionen

INDICATIU IMPERFET: promocionava, promocionaves, promocionava, promocionàvem, promocionàveu, promocionaven

INDICATIU PASSAT: promocioní, promocionares, promocionà, promocionàrem, promocionàreu, promocionaren

INDICATIU FUTUR: promocionaré, promocionaràs, promocionarà, promocionarem, promocionareu, promocionaran

INDICATIU CONDICIONAL: promocionaria, promocionaries, promocionaria, promocionaríem, promocionaríeu, promocionarien

SUBJUNTIU PRESENT: promocioni, promocionis, promocioni, promocionem, promocioneu, promocionin

SUBJUNTIU IMPERFET: promocionés, promocionessis, promocionés, promocionéssim, promocionéssiu, promocionessin

IMPERATIU: promociona, promocioni, promocionem, promocioneu, promocionin

->promontori

■promontori

[del ll. promontorium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.

2 ANAT ANIM 1 Prominència que fa a la pelvis l’angle sacrovertebral.

2 Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà.

->promotor

■promotor -a

[del ll. promotor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1735]

1 1 adj i m i f Que promou, que dóna la primera impulsió a una cosa. Els promotors de la festa. Promotor d’escàndols.

2 m i f DR ADM Persona o societat contractada per fer treballs per a un organisme oficial, un ajuntament, etc.

2 1 adj i m i f Protector, defensor. Promotor de llibertats.

2 promotor de justícia DR CAN En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.

3 promotor de la fe DR CAN Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics de l’Església perquè no sigui declarada santa una persona de la qual no siguin provades les virtuts heroiques i els miracles.

3 m BIOL MOL Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.

4 m i f DR i ECON Persona que porta a terme formalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i constitució jurídica d’una entitat social.

5 m QUÍM Substància que augmenta d’una forma considerable l’activitat d’un catalitzador determinat.

->promoure

■promoure

Part. sil.: pro_mou_re

[del ll. promovēre, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr 1 Donar la primera impulsió a una acció, a una empresa, etc. Ell fou qui promogué la qüestió. Promoure un escàndol.

2 Elevar algú a un grau, a una dignitat. Fou promogut al cardenalat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: promoure

GERUNDI: promovent

PARTICIPI: promogut, promoguda, promoguts, promogudes

INDICATIU PRESENT: promoc, promous, promou, promovem, promoveu, promouen

INDICATIU IMPERFET: promovia, promovies, promovia, promovíem, promovíeu, promovien

INDICATIU PASSAT: promoguí, promogueres, promogué, promoguérem, promoguéreu, promogueren

INDICATIU FUTUR: promouré, promouràs, promourà, promourem, promoureu, promouran

INDICATIU CONDICIONAL: promouria, promouries, promouria, promouríem, promouríeu, promourien

SUBJUNTIU PRESENT: promogui, promoguis, promogui, promoguem, promogueu, promoguin

SUBJUNTIU IMPERFET: promogués, promoguessis, promogués, promoguéssim, promoguéssiu, promoguessin

IMPERATIU: promou, promogui, promoguem, promoveu, promoguin

->promovedor

■promovedor -a

[de promoure; 1a FONT: 1358]

adj i m i f Promotor.

->promptament

■promptament

[de prompte²; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv D’una manera prompta.

->prompte¹

■prompte¹

[v. prompte²]

adv dial Aviat.

->prompte²

■prompte² -a

[del ll. promptus, -a, -um, participi de promĕre ‘treure, exhibir, revelar, fer disponible’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Disposat a fer una cosa.

2 Que esmerça poc de temps a fer una cosa, que la fa sense retard.

3 neutró prompte FÍS ATÒM En un reactor nuclear, dit del neutró que és emès en la fissió d’un nucli atòmic.

->promptesa

■promptesa

[de prompte²; 1a FONT: 1460, Roig]

f Promptitud.

->promptitud

■promptitud

[de prompte²; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f Qualitat de prompte. Obeir amb promptitud. Tenir promptitud de paraula.

->promptuari

■promptuari

Part. sil.: promp_tu_a_ri

[del ll. promptuarium ‘armari, credença; magatzem’; 1a FONT: 1754]

m Compendi de les regles principals d’una ciència o art. Un promptuari d’ortografia.

->promulgable

■promulgable

[de promulgar]

adj Que pot ésser promulgat.

->promulgació

■promulgació

Part. sil.: pro_mul_ga_ci_ó

[del ll. promulgatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de promulgar;

2 l’efecte.

2 promulgació de lleis DR Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança. És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa.

->promulgador

■promulgador -a

[del ll. promulgator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que promulga.

->promulgar

■promulgar

[del ll. promulgare, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr 1 DR Publicar amb les formalitats degudes una llei, un edicte, perquè siguin guardats i fets guardar.

2 p ext Fer que una cosa es divulgui, es faci coneguda de molts. Promulgar la fe cristiana. Promulgar el respecte envers els altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: promulgar

GERUNDI: promulgant

PARTICIPI: promulgat, promulgada, promulgats, promulgades

INDICATIU PRESENT: promulgo, promulgues, promulga, promulguem, promulgueu, promulguen

INDICATIU IMPERFET: promulgava, promulgaves, promulgava, promulgàvem, promulgàveu, promulgaven

INDICATIU PASSAT: promulguí, promulgares, promulgà, promulgàrem, promulgàreu, promulgaren

INDICATIU FUTUR: promulgaré, promulgaràs, promulgarà, promulgarem, promulgareu, promulgaran

INDICATIU CONDICIONAL: promulgaria, promulgaries, promulgaria, promulgaríem, promulgaríeu, promulgarien

SUBJUNTIU PRESENT: promulgui, promulguis, promulgui, promulguem, promulgueu, promulguin

SUBJUNTIU IMPERFET: promulgués, promulguessis, promulgués, promulguéssim, promulguéssiu, promulguessin

IMPERATIU: promulga, promulgui, promulguem, promulgueu, promulguin

->pron

■pron -a

[del ll. pronus, -a, -um ‘inclinat cap endavant’]

adj ANAT ANIM Amb el palmell o el ventre cap avall.

->pron.

pron.

abrev GRAM pronom.

->pronació

■pronació

Part. sil.: pro_na_ci_ó

[de pron]

f ANAT ANIM 1 Moviment de l’avantbraç que té per resultat fer executar a la mà una mena de rotació de fora a dins.

2 Situació en què es troba l’avantbraç després de fer aquest moviment, en la qual el palmell de la mà mira cap avall estant el braç estès endavant.

->pronador

■pronador -a

[de pron]

adj i m ANAT ANIM Dit del múscul o del moviment que posa la mà en pronació.

->pronaos

pronaos

Part. sil.: pro_na_os

m ARQUIT Cambra d’un temple grec o romà que precedeix la cel·la.

->pronefre

pronefre

m ANAT ANIM Tipus d’òrgan excretor constituït de nefrons oberts amb glomèrul intracelòmic que només és funcional en els embrions i larves dels anamniotes (llevat dels condrictis).

->pronom

■pronom

[del ll. pronomen, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m GRAM [abrev pron.] Categoria gramatical amb significat ocasional, depenent del context, que sol dur a terme les funcions d’un nom o d’un sintagma nominal.

->pronominal

■pronominal

[del ll. pronominalis, íd.]

adj GRAM 1 Relatiu o pertanyent al pronom.

2 Que és un pronom o que té el valor d’un pronom. Un complement pronominal.

3 adjectiu pronominal Adjectiu determinatiu.

4 adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom.

5 passiva pronominal Passiva reflexa.

6 verb pronominal Verb que es conjuga amb el pronom reflexiu.

->pronominalització

■pronominalització

Part. sil.: pro_no_mi_na_lit_za_ci_ó

[de pronominalitzar]

f GRAM Substitució d’un nom o d’un sintagma nominal per un pronom.

->pronominalitzar

■pronominalitzar

[de pronominal]

v tr Usar com a pronom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pronominalitzar

GERUNDI: pronominalitzant

PARTICIPI: pronominalitzat, pronominalitzada, pronominalitzats, pronominalitzades

INDICATIU PRESENT: pronominalitzo, pronominalitzes, pronominalitza, pronominalitzem, pronominalitzeu, pronominalitzen

INDICATIU IMPERFET: pronominalitzava, pronominalitzaves, pronominalitzava, pronominalitzàvem, pronominalitzàveu, pronominalitzaven

INDICATIU PASSAT: pronominalitzí, pronominalitzares, pronominalitzà, pronominalitzàrem, pronominalitzàreu, pronominalitzaren

INDICATIU FUTUR: pronominalitzaré, pronominalitzaràs, pronominalitzarà, pronominalitzarem, pronominalitzareu, pronominalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: pronominalitzaria, pronominalitzaries, pronominalitzaria, pronominalitzaríem, pronominalitzaríeu, pronominalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: pronominalitzi, pronominalitzis, pronominalitzi, pronominalitzem, pronominalitzeu, pronominalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: pronominalitzés, pronominalitzessis, pronominalitzés, pronominalitzéssim, pronominalitzéssiu, pronominalitzessin

IMPERATIU: pronominalitza, pronominalitzi, pronominalitzem, pronominalitzeu, pronominalitzin

->pronominalment

■pronominalment

[de pronominal; 1a FONT: 1888, DLab.]

adv Com a pronom. Un mot emprat pronominalment.

->pronòstic

■pronòstic

[del ll. prognostĭcum, íd.; 1a FONT: s. XV]

m 1 Conjectura d’una cosa que s’ha d’esdevenir treta de certs senyals. Pronòstic del temps. Amic de fer pronòstics.

2 Senyal pel qual hom conjectura un esdeveniment futur. Això és un mal pronòstic: fracassarem.

3 LIT Calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, que li atorguen la categoria de gènere literari popular.

4 MED Judici més o menys hipotètic pel qual el metge preveu el curs i el final d’una malaltia i totes les eventualitats possibles.

->pronosticable

■pronosticable

[de pronosticar]

adj Que pot ésser pronosticat.

->pronosticació

■pronosticació

Part. sil.: pro_nos_ti_ca_ci_ó

[del b. ll. prognosticatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Acció de pronosticar.

->pronosticador

■pronosticador -a

[de pronosticar]

adj i m i f Que pronostica.

->pronosticaire

■pronosticaire

Part. sil.: pro_nos_ti_cai_re

[de pronosticar]

m i f Amic de fer pronòstics.

->pronosticar

■pronosticar

[del b. ll. prognosticare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Conjecturar per certs senyals allò que s’ha d’esdevenir. Aquest fracàs, ell ja l’havia pronosticat. Va pronosticar que això passaria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pronosticar

GERUNDI: pronosticant

PARTICIPI: pronosticat, pronosticada, pronosticats, pronosticades

INDICATIU PRESENT: pronostico, pronostiques, pronostica, pronostiquem, pronostiqueu, pronostiquen

INDICATIU IMPERFET: pronosticava, pronosticaves, pronosticava, pronosticàvem, pronosticàveu, pronosticaven

INDICATIU PASSAT: pronostiquí, pronosticares, pronosticà, pronosticàrem, pronosticàreu, pronosticaren

INDICATIU FUTUR: pronosticaré, pronosticaràs, pronosticarà, pronosticarem, pronosticareu, pronosticaran

INDICATIU CONDICIONAL: pronosticaria, pronosticaries, pronosticaria, pronosticaríem, pronosticaríeu, pronosticarien

SUBJUNTIU PRESENT: pronostiqui, pronostiquis, pronostiqui, pronostiquem, pronostiqueu, pronostiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pronostiqués, pronostiquessis, pronostiqués, pronostiquéssim, pronostiquéssiu, pronostiquessin

IMPERATIU: pronostica, pronostiqui, pronostiquem, pronostiqueu, pronostiquin

->pronòstiga

■pronòstiga

[del n. pl. del ll. prognostĭcum, íd., pres com a fem; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f Pronòstic, vaticini.

->pronot

pronot

m ENTOM Part dorsal del primer segment del tòrax (protòrax) dels insectes.

->prontosil

prontosil

m [C₁₂H₁₃N₅O₂S] FARM Substància en forma de pólvores vermelles, inodora i amarga.

->pronucli

pronucli

m CIT Nucli de l’oòcit o de l’espermatozoide des de la maduració fins a la fecundació.

->pronúncia

■pronúncia

Part. sil.: pro_nún_ci_a

[de pronunciar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Manera de pronunciar.

->pronunciable

■pronunciable

Part. sil.: pro_nun_ci_a_ble

[de pronunciar]

adj Que pot ésser pronunciat.

->pronunciació

■pronunciació

Part. sil.: pro_nun_ci_a_ci_ó

[del ll. pronuntiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de pronunciar;

2 l’efecte.

2 Pronúncia.

->pronunciadament

■pronunciadament

Part. sil.: pro_nun_ci_a_da_ment

[de pronunciat]

adv D’una manera molt marcada.

->pronunciador

■pronunciador -a

Part. sil.: pro_nun_ci_a_dor

[del ll. pronuntiator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que pronuncia.

->pronunciament

■pronunciament

Part. sil.: pro_nun_ci_a_ment

[de pronunciar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 DR Acció de pronunciar una sentència.

2 MIL i POLÍT Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.

->pronunciar

■pronunciar

Part. sil.: pro_nun_ci_ar

[del ll. pronuntiare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 tr 1 Produir un fonema o un seguit de fonemes. Pronunciar tots els sons d’un mot distintament. Un mot difícil de pronunciar. Parla el francès, però no el pronuncia bé.

2 pronunciar una lletra Pronunciar el so representat per aquesta lletra.

2 1 tr Dir, proferir. No gosa ni pronunciar el seu nom.

2 tr Fer sentir o oir públicament. Pronunciar un discurs. Pronunciar la sentència.

3 pron Declarar, algú, la seva decisió. La cort encara no s’ha pronunciat.

4 pron MIL i POLÍT Fer un pronunciament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pronunciar

GERUNDI: pronunciant

PARTICIPI: pronunciat, pronunciada, pronunciats, pronunciades

INDICATIU PRESENT: pronuncio, pronuncies, pronuncia, pronunciem, pronuncieu, pronuncien

INDICATIU IMPERFET: pronunciava, pronunciaves, pronunciava, pronunciàvem, pronunciàveu, pronunciaven

INDICATIU PASSAT: pronuncií, pronunciares, pronuncià, pronunciàrem, pronunciàreu, pronunciaren

INDICATIU FUTUR: pronunciaré, pronunciaràs, pronunciarà, pronunciarem, pronunciareu, pronunciaran

INDICATIU CONDICIONAL: pronunciaria, pronunciaries, pronunciaria, pronunciaríem, pronunciaríeu, pronunciarien

SUBJUNTIU PRESENT: pronunciï, pronunciïs, pronunciï, pronunciem, pronuncieu, pronunciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: pronunciés, pronunciessis, pronunciés, pronunciéssim, pronunciéssiu, pronunciessin

IMPERATIU: pronuncia, pronunciï, pronunciem, pronuncieu, pronunciïn

->pronunciat

■pronunciat -ada

Part. sil.: pro_nun_ci_at

[del ll. pronuntiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Fortament marcat, prominent, ben visible, que es nota molt. Unes faccions molt pronunciades. Un gust molt pronunciat.

->prooxidant

prooxidant

Part. sil.: pro_o_xi_dant

m ALIM Substància que afavoreix l’oxidació dels greixos.

->prop

■prop

[del ll. prope, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[sovint precedit de a] 1 1 adv A una petita distància en l’espai o en el temps. No trigarem gaire a arribar-hi: ja hi som a prop.

2 [seguit de la preposició de o amb complement possessiu] prep Viuen prop de casa. Vine ací, a prop meu.

2 [seguit de la preposició de] prep D’una quantitat aproximada. Té prop de vint anys. El lloguer li costa prop de mig sou.

3 [seguit de la preposició de] prep Introduint un complement de lloc en sentit figurat. Ambaixador prop del Quirinal.

->prop-

prop-

Prefix, del llatí prope, que denota proximitat. Ex.: propparent, proppassat, propvinent.

->propà

■propà

[del radical de propil i -à¹]

m [C₃H₈] QUÍM ORG Hidrocarbur gasós saturat, més pesant que l’aire, present en el gas natural.

->propadiè

propadiè

Part. sil.: pro_pa_di_è

m QUÍM ORG Al·lè.

->propagabilitat

■propagabilitat

[de propagable]

f Qualitat de propagable.

->propagable

■propagable

[de propagar]

adj Que pot ésser propagat.

->propagació

■propagació

Part. sil.: pro_pa_ga_ci_ó

[del ll. propagatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de propagar o de propagar-se;

2 l’efecte. La propagació de l’espècie humana. La propagació de la llum, de la calor. La propagació d’una doctrina, d’una religió.

2 TELECOM Transmissió d’ones radioelèctriques a través d’un medi determinat.

->propagador

■propagador -a

[del ll. propagator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que propaga.

->propaganda

■propaganda

[del ll. propaganda ‘allò que ha de ser propagat’, participi de futur passiu, n. pl. de propagare ‘propagar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f SOCIOL 1 Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc.

2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.

->propagandista

■propagandista

[de propaganda; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Persona que fa propaganda, especialment en matèria política o ideològica.

->propagandístic

■propagandístic -a

[de propaganda]

adj Relatiu o pertanyent a la propaganda.

->propagar

■propagar

[del ll. propagare, íd., der. de pangĕre ‘fixar’, de la mateixa arrel de pax ‘pau’ (cf. pàgina); 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Multiplicar per reproducció. Propagar una espècie animal, una raça.

2 pron Les mosques es propaguen amb molta facilitat.

2 1 tr Difondre. Propagar la fe, una religió, una doctrina, una notícia.

2 pron Propagar-se un error. Propagar-se el so, la llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propagar

GERUNDI: propagant

PARTICIPI: propagat, propagada, propagats, propagades

INDICATIU PRESENT: propago, propagues, propaga, propaguem, propagueu, propaguen

INDICATIU IMPERFET: propagava, propagaves, propagava, propagàvem, propagàveu, propagaven

INDICATIU PASSAT: propaguí, propagares, propagà, propagàrem, propagàreu, propagaren

INDICATIU FUTUR: propagaré, propagaràs, propagarà, propagarem, propagareu, propagaran

INDICATIU CONDICIONAL: propagaria, propagaries, propagaria, propagaríem, propagaríeu, propagarien

SUBJUNTIU PRESENT: propagui, propaguis, propagui, propaguem, propagueu, propaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: propagués, propaguessis, propagués, propaguéssim, propaguéssiu, propaguessin

IMPERATIU: propaga, propagui, propaguem, propagueu, propaguin

->propagatiu

■propagatiu -iva

Part. sil.: pro_pa_ga_tiu

[de propagar]

adj Que té la virtut de propagar.

->propàgul

■propàgul

m BOT 1 Qualsevol part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa.

2 En els briòfits, fragment de tal·lus diferenciat que serveix per a la reproducció vegetativa.

3 En certes algues, ramificació formada per unes poques cèl·lules i que serveix per a la reproducció asexual.

->propalador

■propalador -a

[de propalar]

adj i m i f Que propala.

->propalar

■propalar

[del ll. propalare, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr i pron Divulgar. Van propalar que havia desaparegut la campana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propalar

GERUNDI: propalant

PARTICIPI: propalat, propalada, propalats, propalades

INDICATIU PRESENT: propalo, propales, propala, propalem, propaleu, propalen

INDICATIU IMPERFET: propalava, propalaves, propalava, propalàvem, propalàveu, propalaven

INDICATIU PASSAT: propalí, propalares, propalà, propalàrem, propalàreu, propalaren

INDICATIU FUTUR: propalaré, propalaràs, propalarà, propalarem, propalareu, propalaran

INDICATIU CONDICIONAL: propalaria, propalaries, propalaria, propalaríem, propalaríeu, propalarien

SUBJUNTIU PRESENT: propali, propalis, propali, propalem, propaleu, propalin

SUBJUNTIU IMPERFET: propalés, propalessis, propalés, propaléssim, propaléssiu, propalessin

IMPERATIU: propala, propali, propalem, propaleu, propalin

->propanal

propanal

m QUÍM ORG Propionaldehid.

->propanoat

propanoat

Part. sil.: pro_pa_no_at

m QUÍM ORG Propionat.

->propanoic

■propanoic, àcid

Part. sil.: pro_pa_noic

Hom.: propenoic

QUÍM ORG Àcid propiònic.

->propanol

propanol

Hom.: propenol

m QUÍM ORG Alcohol propílic.

->propanolamina

propanolamina

f QUÍM ORG Aminoalcohol líquid emprat en síntesi orgànica.

->propanolol

propanolol, clorhidrat de

QUÍM ORG i FARM Substància de fórmula C₁₆H₂₁NO₂·HCl, emprada en el tractament de l’angina de pit, d’algunes arítmies i com a hipertensiu.

->propanona

propanona

f QUÍM ORG Acetona.

->propargil

propargil

m QUÍM ORG Radical univalent de fórmula HC≡C—CH^-˜₂, derivat del propí.

->propargílic

propargílic, alcohol

QUÍM ORG Alcohol acetilènic de fórmula HC≡C—CH₂OH C₃H₄O.

->proparoxíton

■proparoxíton -a

[del gr. proparoxýtonos, íd., comp. de pro ‘davant’ i paroxýton ‘pla’]

adj i m Dit del mot que té l’accent en l’antepenúltima síl·laba; esdrúixol.

->propdit

■propdit -a

[de prop i dir¹; 1a FONT: s. XIII]

adj Dit abans, fa poc.

->propè

■propè

m [C₃H₆] QUÍM ORG Alquè gasós més pesant que l’aire.

->propedèutic

■propedèutic -a

Part. sil.: pro_pe_dèu_tic

[del gr. propaideutikós, der. de paideúō ‘ensenyar’; 1a FONT: 1932, DFa.]

1 adj Relatiu o pertanyent al coneixement preliminar d’un art o una ciència.

2 f ENSENY Ensenyament preparatori per a l’estudi d’una ciència.

->propel·lent

propel·lent

adj i m QUÍM Propulsant.

->propel·lir

■propel·lir

[del ll. propellĕre, íd.]

v tr propulsar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propel·lir

GERUNDI: propel·lint

PARTICIPI: propel·lit, propel·lida, propel·lits, propel·lides

INDICATIU PRESENT: propel·leixo, propel·leixes, propel·leix, propel·lim, propel·liu, propel·leixen

INDICATIU IMPERFET: propel·lia, propel·lies, propel·lia, propel·líem, propel·líeu, propel·lien

INDICATIU PASSAT: propel·lí, propel·lires, propel·lí, propel·lírem, propel·líreu, propel·liren

INDICATIU FUTUR: propel·liré, propel·liràs, propel·lirà, propel·lirem, propel·lireu, propel·liran

INDICATIU CONDICIONAL: propel·liria, propel·liries, propel·liria, propel·liríem, propel·liríeu, propel·lirien

SUBJUNTIU PRESENT: propel·leixi, propel·leixis, propel·leixi, propel·lim, propel·liu, propel·leixin

SUBJUNTIU IMPERFET: propel·lís, propel·lissis, propel·lís, propel·líssim, propel·líssiu, propel·lissin

IMPERATIU: propel·leix, propel·leixi, propel·lim, propel·liu, propel·leixin

->propendir

■propendir

[del ll. propendēre ‘decantar-se endavant’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Tenir propensió a una cosa. Des que el van enganyar propendeix a desconfiar dels altres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propendir

GERUNDI: propendint

PARTICIPI: propendit, propendida, propendits, propendides

INDICATIU PRESENT: propendeixo, propendeixes, propendeix, propendim, propendiu, propendeixen

INDICATIU IMPERFET: propendia, propendies, propendia, propendíem, propendíeu, propendien

INDICATIU PASSAT: propendí, propendires, propendí, propendírem, propendíreu, propendiren

INDICATIU FUTUR: propendiré, propendiràs, propendirà, propendirem, propendireu, propendiran

INDICATIU CONDICIONAL: propendiria, propendiries, propendiria, propendiríem, propendiríeu, propendirien

SUBJUNTIU PRESENT: propendeixi, propendeixis, propendeixi, propendim, propendiu, propendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: propendís, propendissis, propendís, propendíssim, propendíssiu, propendissin

IMPERATIU: propendeix, propendeixi, propendim, propendiu, propendeixin

->propenil

■propenil

m QUÍM ORG Radical univalent format per pèrdua d’un àtom d’hidrogen del propè.

->propenílic

propenílic -a

adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent al propenil.

->propenoic

propenoic, àcid

Part. sil.: pro_pe_noic

Hom.: propanoic

QUÍM ORG Àcid acrílic.

->propenol

propenol

Hom.: propanol

m QUÍM ORG Alcohol al·lílic.

->propens

■propens -a

[del ll. propensus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té propensió a alguna cosa.

->propensió

■propensió

Part. sil.: pro_pen_si_ó

[del ll. propensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Tendència, inclinació, natural a fer, a dir, a sofrir, quelcom. Té propensió a mentir.

2 ECON Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada. Propensió al consum, a l’estalvi. Propensió a importar o exportar.

->proper

■proper -a

[de prop; 1a FONT: 1880]

adj Pròxim.

->properdina

properdina

f FISIOL ANIM Globulina del sèrum sanguini que, en presència del complement i ions de magnesi, té funcions bactericides.

->propergol

■propergol

m ASTRON Propulsor químic emprat en un coet.

->propfan

propfan

m MOT i AERON Sistema de propulsió constituït per un turbohèlix l’hèlix del qual té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals.

->propi pròpia

■propi pròpia

[del ll. proprius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj 1 Que és d’una persona o una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia de l’home. Això que fas és propi d’un eixelebrat.

2 Que és d’un mateix i no d’altri. Ho he vist amb els meus propis ulls. L’estima com si fos el seu propi fill.

3 No manllevat, no postís. Els cabells propis.

4 LING Adequat al significat o ús original dels mots (en oposició a figurat). El sentit propi d’un mot.

2 [generalment en pl] m Persona de la pròpia família, pàtria, condició, etc. La victòria de l’equip local sorprengué propis i estranys.

3 m Persona enviada expressament per a una comanda, missatger.

4 adj MAT 1 Dit de la fracció ordinària que té el numerador menor que el denominador.

2 valor propi Autovalor.

3 vector propi Autovector.

5 béns propis (o simplement propis) HIST Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics.

6 1 derivació pròpia LING Formació de mots a partir d’altres ja existents.

2 nom propi GRAM Nom que designa un individu (en oposició a nom comú, que designa l’espècie).

->propí

■propí

m [C₃H₄·CH≡C—CH₃] QUÍM ORG Hidrocarbur gasós, més pesant que l’aire, emprat com a combustible espacial i com a intermediari en síntesi orgànica.

->pròpiament

■pròpiament

Part. sil.: prò_pi_a_ment

[de propi; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv Amb propietat.

->propici

■propici -ícia

[del ll. propitius, -a, -um, íd., der. de petĕre ‘adreçar-se vers’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Ben disposat a favor d’algú o d’alguna cosa; favorable. Els déus et siguin propicis. Trobar una ocasió propícia.

->propiciable

■propiciable

Part. sil.: pro_pi_ci_a_ble

[del ll. propitiabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Que pot ésser fet propici.

->propiciació

■propiciació

Part. sil.: pro_pi_ci_a_ci_ó

[del ll. ecl. propitiatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de propiciar.

2 RELIG Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor.

->propiciador

■propiciador -a

Part. sil.: pro_pi_ci_a_dor

[del ll. ecl. propitiator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1592]

adj i m i f Que propicia.

->propíciament

■propíciament

Part. sil.: pro_pí_ci_a_ment

[de propici]

adv Favorablement.

->propiciar

■propiciar

Part. sil.: pro_pi_ci_ar

[del ll. propitiare, íd.]

v tr Fer propici, apaivagar, aplacar. Propiciar l’entesa entre dues parts enfrontades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propiciar

GERUNDI: propiciant

PARTICIPI: propiciat, propiciada, propiciats, propiciades

INDICATIU PRESENT: propicio, propicies, propicia, propiciem, propicieu, propicien

INDICATIU IMPERFET: propiciava, propiciaves, propiciava, propiciàvem, propiciàveu, propiciaven

INDICATIU PASSAT: propicií, propiciares, propicià, propiciàrem, propiciàreu, propiciaren

INDICATIU FUTUR: propiciaré, propiciaràs, propiciarà, propiciarem, propiciareu, propiciaran

INDICATIU CONDICIONAL: propiciaria, propiciaries, propiciaria, propiciaríem, propiciaríeu, propiciarien

SUBJUNTIU PRESENT: propiciï, propiciïs, propiciï, propiciem, propicieu, propiciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: propiciés, propiciessis, propiciés, propiciéssim, propiciéssiu, propiciessin

IMPERATIU: propicia, propiciï, propiciem, propicieu, propiciïn

->propiciatori

■propiciatori -òria

Part. sil.: pro_pi_ci_a_to_ri

[del ll. ecl. propiciatorium, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que serveix per a propiciar, que torna propícia una divinitat. Víctima propiciatòria.

2 m BÍBL Tapa d’or massís que cobria l’arca de l’aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins.

->propietari

■propietari -ària

Part. sil.: pro_pi_e_ta_ri

[del ll. proprietarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1440]

m i f DR CIV 1 Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret.

2 esp Arrendador d’un immoble (en contraposició a l’arrendatari).

->propietat

■propietat

Part. sil.: pro_pi_e_tat

[del ll. propriĕtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica. Propietat dels cossos.

2 Atribut essencial. Propietats físiques, químiques.

3 Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc. Parla i escriu amb una gran propietat.

2 DR CIV 1 Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.

2 La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble. L’obra és propietat de l’autor. Tenia una propietat a Vilafranca.

3 de propietat loc adv És un pis de propietat.

4 propietat horitzontal En comunitats de veïns, domini de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes, i copropietat conjunta dels elements comuns (solar, escales, ascensors, porteria, etc.).

5 propietat industrial Dret que té l’inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per tal d’explotar-los de forma exclusiva.

6 propietat intel·lectual Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.

3 FILOS En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.

->propil

■propil

[comp. del radical químic de (àcid) propiònic (comp. del gr. prõtos ‘primari’ i píōn ‘greix’) i la terminació -il, del gr. hýlē ‘matèria, principi’]

m QUÍM ORG Cadascun dels dos radicals univalents isomèrics, anomenats n-propil i isopropil, de fórmula C₃H₇—, derivats formalment del propà.

->propilè

■propilè

m QUÍM ORG 1 Nom a abandonar del propè.

2 Diradical de fórmula CH₃—CH—CH₂, derivat formalment del propà.

3 diclorur de propilè [C₃H₆Cl₂] Líquid incolor, d’olor clorofòrmica i baixa inflamabilitat, obtingut per cloració del propè.

4 òxid de propilè [CH₂—CH—CH₃] Líquid incolor, d’olor etèria, obtingut per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè.

->propilenglicol

propilenglicol

m QUÍM ORG Alcohol dihidroxílic saturat, de fórmula C₃H₈O₂, obtingut per hidratació de l’òxid de propilè.

->propileu

■propileu

Part. sil.: pro_pi_leu

[del ll. propylaeon, i aquest, del gr. propýlaion, íd., der. de pýlē ‘porta’]

[generalment en pl] m ART Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental.

->propílic

■propílic -a

adj QUÍM ORG 1 Que conté el radical propil.

2 alcohol propílic [C₃H₃O] Alcohol monohidroxílic saturat obtingut per oxidació catalítica del propà contingut en el gas natural.

->propilparabè

propilparabè

m [OH(C₆H₄)COOC₃H₇] FARM Substància en forma de pólvores blanques, inodora, amarga, emprada com a antisèptic, antifermentatiu i fungistàtic.

->propiltiouracil

propiltiouracil

Part. sil.: pro_pil_ti_ou_ra_cil

m QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina emprada en el tractament de l’hipertiroïdisme.

->propina

■propina

[del ll. td. propīna ‘invitació a beure’; 1a FONT: 1596]

f 1 Petita gratificació que el consumidor, el client, etc., dóna a qui el serveix.

2 Quantitat que, sobre el preu establert, hom dóna per algun servei.

3 de propina loc adv De més a més, com a afegitó.

->propinar

■propinar

[del ll. propinare, i aquest, del gr. propínō ‘beure abans que un altre i oferir-li la copa perquè begui, beure a la salut d’algú’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Donar a prendre una beguda, un medicament, una metzina, etc. Em propinà una poció tonificant.

2 fig Pegar o donar (cops). Va propinar-li una bona plantofada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propinar

GERUNDI: propinant

PARTICIPI: propinat, propinada, propinats, propinades

INDICATIU PRESENT: propino, propines, propina, propinem, propineu, propinen

INDICATIU IMPERFET: propinava, propinaves, propinava, propinàvem, propinàveu, propinaven

INDICATIU PASSAT: propiní, propinares, propinà, propinàrem, propinàreu, propinaren

INDICATIU FUTUR: propinaré, propinaràs, propinarà, propinarem, propinareu, propinaran

INDICATIU CONDICIONAL: propinaria, propinaries, propinaria, propinaríem, propinaríeu, propinarien

SUBJUNTIU PRESENT: propini, propinis, propini, propinem, propineu, propinin

SUBJUNTIU IMPERFET: propinés, propinessis, propinés, propinéssim, propinéssiu, propinessin

IMPERATIU: propina, propini, propinem, propineu, propinin

->propinc

■propinc -inqua

[del ll. propinquus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj 1 Pròxim en l’espai o en el temps. Són dues terres propinqües.

2 fig Pròxim en parentiu, parent. El parent més propinc.

->propinoic

propinoic, àcid

Part. sil.: pro_pi_noic

QUÍM ORG Àcid propiòlic.

->propinqüitat

■propinqüitat

Part. sil.: pro_pin_qüi_tat

[del ll. propinquĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de propinc.

->propioceptiu

propioceptiu -iva

Part. sil.: pro_pi_o_cep_tiu

[de l’angl. proprioceptive, per proprioreceptive, com contraceptive]

adj MED Propioreceptiu.

->propioceptor

propioceptor

Part. sil.: pro_pi_o_cep_tor

m FISIOL ANIM Propioreceptor.

->propiòlic

propiòlic, àcid

Part. sil.: pro_pi_ò_lic

QUÍM ORG Àcid propinoic, CH≡C—COOH, el més simple dels àcids carboxílics de la sèrie acetilènica, obtingut per acció del diòxid de carboni sobre l’acetilur sòdic.

->propionaldehid

■propionaldehid

Part. sil.: pro_pi_o_nal_de_hid

m QUÍM ORG Propanal, CH₃—CH₂—CHO, aldehid alifàtic derivat del propà, obtingut per oxidació catalítica del n-propanol.

->propionat

■propionat

Part. sil.: pro_pi_o_nat

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid propiònic.

2 Anió de l’àcid propiònic.

->propionibacteriàcies

propionibacteriàcies

Part. sil.: pro_pi_o_ni_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils immòbils, grampositius i incapaços de produir endòspores. Comprèn tres gèneres: Propionibacterium, Butybacterium i Zymobacterium.

2 sing Bacteri de la família de les propionibacteriàcies.

->propiònic

■propiònic, àcid

Part. sil.: pro_pi_ò_nic

QUÍM ORG Àcid propanoic, àcid monocarboxílic saturat de fórmula CH₃—CH₂—COOH, obtingut industrialment per oxidació del n-propanol.

->propioreceptiu

propioreceptiu -iva

Part. sil.: pro_pi_o_re_cep_tiu

adj MED Que rep l’apreciació de la posició, de l’equilibri i de llurs canvis en el sistema muscular, especialment en la locomoció.

->propioreceptor

propioreceptor

Part. sil.: pro_pi_o_re_cep_tor

m FISIOL ANIM Cadascun dels receptors sensorials somàtics situats en la profunditat dels teixits, en relació amb els músculs, els tendons i les articulacions.

->proplast

proplast

m CIT i BOT Nom donat als corpuscles incolors que es diferencien en cloroplasts i en altres plastidis.

->propliopitec

propliopitec

Part. sil.: pro_pli_o_pi_tec

m PALEONT i ZOOL Gènere d’antropoides fòssils considerat com una forma ancestral comuna als gibons i als restants antropoides.

->pròpoli

■pròpoli

[del gr. própolis ‘entrada d’una ciutat’]

f APIC Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d’alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc., dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc.

->pròpolis

■pròpolis

[variant de pròpoli]

f APIC Pròpoli.

->proponent

■proponent

[del ll. proponens, -ntis, participi pres. de proponĕre ‘presentar, proposar’]

adj i m i f Que proposa.

->proporció

■proporció

Part. sil.: pro_por_ci_ó

[del ll. proportio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Relació d’una part amb el tot o d’una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. Les proporcions entre les parts d’un edifici.

2 ART Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.

3 MAT Igualtat de dues raons, fraccions o quocients.

4 proporció divina (o àuria) MAT Proporció a/b = Φ, on Φ és el nombre d’or, que ha estat emprada al llarg de la història de la geometria i de l’arquitectura, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals.

5 MÚS Terme tècnic de la teoria musical medieval que servia per a indicar les relacions entre els diferents intervals.

6 a proporció loc adv En quantitat proporcionada.

7 grans (o petites, etc.) proporcions Gran (o petita, etc.), magnitud o grandària, en comparació amb les anàlogues. Una estàtua d’unes grans proporcions. El foc va prendre unes grans proporcions.

2 Oportunitat de fer o d’aconseguir quelcom. No vaig tenir proporció d’anar-hi.

3 llei de les proporcions constants (o definides, múltiples o recíproques) QUÍM Lleis ponderals de la química.

->proporcionable

■proporcionable

Part. sil.: pro_por_ci_o_na_ble

[del b. ll. proportionabĭlis, íd.; 1a FONT: 1417]

adj Que pot ésser proporcionat.

->proporcionadament

■proporcionadament

Part. sil.: pro_por_ci_o_na_da_ment

[de proporcionat]

adv Amb proporció.

->proporcional

■proporcional

Part. sil.: pro_por_ci_o_nal

[del ll. td. proportionalis, íd.]

adj 1 Que té proporció.

2 MAT Dit de dues quantitats variables de raó constant fixa.

->proporcionalitat

■proporcionalitat

Part. sil.: pro_por_ci_o_na_li_tat

[del ll. td. proportionalĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de proporcional.

2 factor de proporcionalitat MAT Valor constant de la raó de dues quantitats proporcionals.

->proporcionalment

■proporcionalment

Part. sil.: pro_por_ci_o_nal_ment

[de proporcional; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Segons una proporció. El cercle creix proporcionalment al quadrat del radi.

->proporcionar

■proporcionar

Part. sil.: pro_por_ci_o_nar

[del b. ll. proportionare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Fer que una cosa tingui la deguda proporció amb una altra. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit.

2 Posar quelcom a disposició d’algú. Et proporcionarem un vehicle. Proporcioneu-nos les dades d’accés.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proporcionar

GERUNDI: proporcionant

PARTICIPI: proporcionat, proporcionada, proporcionats, proporcionades

INDICATIU PRESENT: proporciono, proporciones, proporciona, proporcionem, proporcioneu, proporcionen

INDICATIU IMPERFET: proporcionava, proporcionaves, proporcionava, proporcionàvem, proporcionàveu, proporcionaven

INDICATIU PASSAT: proporcioní, proporcionares, proporcionà, proporcionàrem, proporcionàreu, proporcionaren

INDICATIU FUTUR: proporcionaré, proporcionaràs, proporcionarà, proporcionarem, proporcionareu, proporcionaran

INDICATIU CONDICIONAL: proporcionaria, proporcionaries, proporcionaria, proporcionaríem, proporcionaríeu, proporcionarien

SUBJUNTIU PRESENT: proporcioni, proporcionis, proporcioni, proporcionem, proporcioneu, proporcionin

SUBJUNTIU IMPERFET: proporcionés, proporcionessis, proporcionés, proporcionéssim, proporcionéssiu, proporcionessin

IMPERATIU: proporciona, proporcioni, proporcionem, proporcioneu, proporcionin

->proporcionat

■proporcionat -ada

Part. sil.: pro_por_ci_o_nat

[del ll. td. proportionatus, -a, -um, íd.]

adj Que té les degudes proporcions.

->proposable

■proposable

[de proposar]

adj Que pot ésser proposat.

->proposador¹

■proposador¹ -a

[de proposar i -dor¹; 1a FONT: 1272]

adj i m i f Persona que proposa quelcom; proponent.

->proposador²

proposador² -a

[de proposar i -dor²]

adj Que pot ésser proposat o que ho ha d’ésser. Per les raons proposadores quan en sigui l’hora.

->proposant

■proposant

[de proposar]

adj i m i f Que proposa, proponent.

->proposar

■proposar

[de posar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 tr 1 Exposar o indicar a algú una cosa perquè la faci, l’adopti, la resolgui, l’examini, etc. Proposar un bon negoci.

2 DR Indicar algú com a idoni per a un càrrec, grau, dignitat, etc.

3 DR Oferir (un càrrec, un grau, una dignitat, etc.).

4 p ext La defensa proposarà proves documentals determinants per a l’absolució de l’acusat.

2 pron Formar la intenció de fer, de deixar de fer, etc. Què es proposa, fent això?

3 abs L’home proposa i Déu disposa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proposar

GERUNDI: proposant

PARTICIPI: proposat, proposada, proposats, proposades

INDICATIU PRESENT: proposo, proposes, proposa, proposem, proposeu, proposen

INDICATIU IMPERFET: proposava, proposaves, proposava, proposàvem, proposàveu, proposaven

INDICATIU PASSAT: proposí, proposares, proposà, proposàrem, proposàreu, proposaren

INDICATIU FUTUR: proposaré, proposaràs, proposarà, proposarem, proposareu, proposaran

INDICATIU CONDICIONAL: proposaria, proposaries, proposaria, proposaríem, proposaríeu, proposarien

SUBJUNTIU PRESENT: proposi, proposis, proposi, proposem, proposeu, proposin

SUBJUNTIU IMPERFET: proposés, proposessis, proposés, proposéssim, proposéssiu, proposessin

IMPERATIU: proposa, proposi, proposem, proposeu, proposin

->proposició

■proposició

Part. sil.: pro_po_si_ci_ó

[del ll. propositio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 1 Acció de proposar 1;

2 l’efecte. Tothom acceptà la seva proposició. Fer una proposició de pau.

3 proposició de llei DR CONST Text que conté prescripcions normatives presentat al parlament pels òrgans titulars de la facultat legislativa amb exclusió del govern.

2 1 Enunciat, sobretot de caràcter doctrinal, filosòfic, teològic, dogmàtic.

2 proposició de fe TEOL Veritat de fe.

3 FILOS i LÒG 1 En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte). Hom en diu sovint també enunciat.

2 En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats i lletres arguments.

3 En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.

4 GRAM 1 Oració que forma part d’una oració composta.

2 En alguns corrents gramaticals, oració, frase.

5 LIT Part del discurs en la qual l’orador enuncia la matèria de què vol tractar.

6 MÚS Antecedent.

7 RELIG Ofrena.

->proposicional

■proposicional

Part. sil.: pro_po_si_ci_o_nal

[de proposició]

adj Relatiu o pertanyent a la proposició. Lògica proposicional.

->propòsit

■propòsit

[del ll. proposĭtum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 m 1 Acció de proposar-se de fer una cosa;

2 l’efecte. He fet el propòsit de no tornar-hi. Oblidar els bons propòsits.

3 Allò que hom es proposa. De sobte, s’adonà que aquell propòsit no era bo.

2 a propòsit m i loc adv Adequat a l’assumpte, al cas, de què es tracta. Una branca a propòsit per a fer-ne un bastó. Véns a propòsit.

3 a propòsit de m i loc prep En ocasió de, respecte a. A propòsit del que vós dieu, jo recordo una anècdota.

4 a (o de) propòsit loc adv Deliberadament, expressament. Ho va fer a propòsit.

5 no fer (o no venir) al propòsit m No ajustar-se a la matèria de què es tracta, no fer al cas.

->proposta

■proposta

[del ll. proposĭtus, -a, -um, participi de proponĕre ‘proposar’]

f 1 Acció de proposar alguna cosa a altri.

2 Cosa proposada. Proposta de matrimoni. La vostra proposta no em convé.

3 Document en què s’enuncia la cosa proposada. Cal que em doneu les propostes demà.

->propparent

■propparent -a

[de prop i parent]

m i f Parent pròxim.

->proppassat

■proppassat -ada

[de passar; 1a FONT: 1413]

adj [abrev ppt. ppda.] Dit de la data (dia, setmana, mes, any, etc.) que acaba de passar o que ha passat fa poc. El diumenge proppassat.

->propretor

■propretor

m HIST A la Roma republicana, càrrec que el pretor, en expirar el seu nomenament d’un any de durada, rebia amb destinació al comandament de l’exèrcit o a l’administració d’una província.

->proptosi

■proptosi

f PAT 1 Desplaçament cap endavant.

2 proptosi ocular Exoftàlmia.

->propugnació

■propugnació

Part. sil.: pro_pug_na_ci_ó

[del ll. propugnatio, -ōnis, íd.]

f Acció de propugnar.

->propugnacle

■propugnacle

[del ll. propugnacŭlum, íd.]

m CONSTR Fortificació, obra de defensa.

->propugnador

■propugnador -a

[del ll. propugnator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que propugna.

->propugnar

■propugnar

[del ll. propugnare, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Defensar una cosa combatent o discutint. Propugnar la independència de la pàtria. Propugnar un principi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propugnar

GERUNDI: propugnant

PARTICIPI: propugnat, propugnada, propugnats, propugnades

INDICATIU PRESENT: propugno, propugnes, propugna, propugnem, propugneu, propugnen

INDICATIU IMPERFET: propugnava, propugnaves, propugnava, propugnàvem, propugnàveu, propugnaven

INDICATIU PASSAT: propugní, propugnares, propugnà, propugnàrem, propugnàreu, propugnaren

INDICATIU FUTUR: propugnaré, propugnaràs, propugnarà, propugnarem, propugnareu, propugnaran

INDICATIU CONDICIONAL: propugnaria, propugnaries, propugnaria, propugnaríem, propugnaríeu, propugnarien

SUBJUNTIU PRESENT: propugni, propugnis, propugni, propugnem, propugneu, propugnin

SUBJUNTIU IMPERFET: propugnés, propugnessis, propugnés, propugnéssim, propugnéssiu, propugnessin

IMPERATIU: propugna, propugni, propugnem, propugneu, propugnin

->propulsant

■propulsant

[del ll. propulsans, -ntis, participi pres. de propulsare ‘propulsar’]

m ASTRON Matèria destinada a ésser ejectada en forma de raig per aconseguir una força de reacció.

->propulsar

■propulsar

[del ll. propulsare, íd., freqüentatiu de propellĕre ‘empènyer endavant, fer avançar’]

v tr 1 Impel·lir cap endavant, especialment amb algun agent propulsor. Deu motors propulsaven el coet. Un vehicle propulsat amb hidrogen.

2 fig Fer progressar, donar impuls, a una obra, empresa, etc. Propulsar iniciatives culturals, un canvi legislatiu, la construcció d’un monument. És un mecenes que propulsa la recerca científica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: propulsar

GERUNDI: propulsant

PARTICIPI: propulsat, propulsada, propulsats, propulsades

INDICATIU PRESENT: propulso, propulses, propulsa, propulsem, propulseu, propulsen

INDICATIU IMPERFET: propulsava, propulsaves, propulsava, propulsàvem, propulsàveu, propulsaven

INDICATIU PASSAT: propulsí, propulsares, propulsà, propulsàrem, propulsàreu, propulsaren

INDICATIU FUTUR: propulsaré, propulsaràs, propulsarà, propulsarem, propulsareu, propulsaran

INDICATIU CONDICIONAL: propulsaria, propulsaries, propulsaria, propulsaríem, propulsaríeu, propulsarien

SUBJUNTIU PRESENT: propulsi, propulsis, propulsi, propulsem, propulseu, propulsin

SUBJUNTIU IMPERFET: propulsés, propulsessis, propulsés, propulséssim, propulséssiu, propulsessin

IMPERATIU: propulsa, propulsi, propulsem, propulseu, propulsin

->propulsió

■propulsió

Part. sil.: pro_pul_si_ó

[del ll. propulsio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Acció de propulsar o propel·lir.

2 PAT Tendència a escapar o caure cap endavant, com ocorre en les persones que pateixen la malaltia de Parkinson.

3 TECNOL i ASTRON 1 Acció de traslladar, de fer avançar, un objecte per l’aigua, per l’aire, per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-li una força.

2 Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos.

->propulsiu

■propulsiu -iva

Part. sil.: pro_pul_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. propulsus, -a, -um, participi de propellĕre ‘empènyer endavant, fer avançar’]

1 adj Que tendeix a propel·lir, que en té el poder. La força propulsiva del vent.

2 m ASTRON Propulsant.

->propulsor

■propulsor -a

[del ll. propulsor, -ōris, íd.; 1a FONT: c. 1900]

1 adj i m i f Que propel·leix, que impel·leix endavant.

2 m 1 TECNOL Òrgan, màquina, motor, dispositiu, etc., que serveix per a propulsar un vehicle o un altre cos al si d’un fluid.

2 ASTRON Propulsant.

3 MAR Hèlix.

4 propulsor submarí MAR Aparell de remolc emprat pels bussos proveïts d’escafandre autònom.

->propvinent

■propvinent

[de venir; 1a FONT: 1575, DPou.]

adj [abrev pvt.] Dit de la data (dia, setmana, any, etc.) que vindrà pròximament. El diumenge propvinent. Des d’avui fins a la Pasqua propvinent.

->prorrata

■prorrata

[reducció de la frase pro rata parte ‘segons part proporcional’, del ll. ratus, -a, -um, participi de reri ‘calcular, pensar’, d’on deriva també ratio, -ōnis ‘raó’; 1a FONT: 1393]

f 1 Part que toca a cadascú en una distribució a prorrata.

2 a prorrata Locució que significa que hom distribueix quelcom entre diferents persones en proporció a la participació de cadascuna en un afer. Ho pagaren entre tots els socis a prorrata.

->prorrateig

■prorrateig

Part. sil.: pror_ra_teig

[de prorratejar]

m 1 Acció de prorratejar;

2 l’efecte.

->prorratejar

■prorratejar

[de prorrata]

v tr Distribuir quelcom a prorrata. Ara que hi ha beneficis hem de prorratejar-los entre els qui van posar diners per a crear l’empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prorratejar

GERUNDI: prorratejant

PARTICIPI: prorratejat, prorratejada, prorratejats, prorratejades

INDICATIU PRESENT: prorratejo, prorrateges, prorrateja, prorrategem, prorrategeu, prorrategen

INDICATIU IMPERFET: prorratejava, prorratejaves, prorratejava, prorratejàvem, prorratejàveu, prorratejaven

INDICATIU PASSAT: prorrategí, prorratejares, prorratejà, prorratejàrem, prorratejàreu, prorratejaren

INDICATIU FUTUR: prorratejaré, prorratejaràs, prorratejarà, prorratejarem, prorratejareu, prorratejaran

INDICATIU CONDICIONAL: prorratejaria, prorratejaries, prorratejaria, prorratejaríem, prorratejaríeu, prorratejarien

SUBJUNTIU PRESENT: prorrategi, prorrategis, prorrategi, prorrategem, prorrategeu, prorrategin

SUBJUNTIU IMPERFET: prorrategés, prorrategessis, prorrategés, prorrategéssim, prorrategéssiu, prorrategessin

IMPERATIU: prorrateja, prorrategi, prorrategem, prorrategeu, prorrategin

->pròrroga

■pròrroga

[de prorrogar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de prorrogar, prorrogació. Demanar, obtenir, una pròrroga.

2 Temps que una cosa és prorrogada.

3 DR Ajornament o dilació d’un termini, sense sobrepassar-ne la meitat del temps, que la llei preveu en certes circumstàncies.

4 DR PROC Dret facultatiu de les parts litigants de derogar el fur territorial, elegint el jutge que vulguin.

5 POLÍT i DR CONST Llei per la qual una assemblea deliberant pot continuar en certes ocasions en les seves funcions més enllà de la data legal d’expiració dels seus poders.

6 MIL A l’estat espanyol, benefici d’ajornar llur incorporació a files, atorgat a certs minyons, per raó d’estudis, d’atendre llurs famílies, etc.

->prorrogable

■prorrogable

[de prorrogar]

adj Que pot ésser prorrogat.

->prorrogació

■prorrogació

Part. sil.: pror_ro_ga_ci_ó

[del ll. prorogatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de prorrogar.

->prorrogar

■prorrogar

[del ll. prorogare, íd., der. de rogare ‘demanar’; 1a FONT: 1460]

v tr Allargar el temps establert per a fer una cosa, donar un nou termini. Prorrogar el terme de pagament d’un deute. Prorrogar el període de sessions d’una assemblea.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prorrogar

GERUNDI: prorrogant

PARTICIPI: prorrogat, prorrogada, prorrogats, prorrogades

INDICATIU PRESENT: prorrogo, prorrogues, prorroga, prorroguem, prorrogueu, prorroguen

INDICATIU IMPERFET: prorrogava, prorrogaves, prorrogava, prorrogàvem, prorrogàveu, prorrogaven

INDICATIU PASSAT: prorroguí, prorrogares, prorrogà, prorrogàrem, prorrogàreu, prorrogaren

INDICATIU FUTUR: prorrogaré, prorrogaràs, prorrogarà, prorrogarem, prorrogareu, prorrogaran

INDICATIU CONDICIONAL: prorrogaria, prorrogaries, prorrogaria, prorrogaríem, prorrogaríeu, prorrogarien

SUBJUNTIU PRESENT: prorrogui, prorroguis, prorrogui, prorroguem, prorrogueu, prorroguin

SUBJUNTIU IMPERFET: prorrogués, prorroguessis, prorrogués, prorroguéssim, prorroguéssiu, prorroguessin

IMPERATIU: prorroga, prorrogui, prorroguem, prorrogueu, prorroguin

->prorrompre

■prorrompre

Cp. irrompre

[del ll. prorumpĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr 1 Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres.

2 fig Manifestar una expressió del sentiment amb plors, paraules, sospirs, crits. Va prorrompre en crits d’entusiasme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prorrompre

GERUNDI: prorrompent

PARTICIPI: prorromput, prorrompuda, prorromputs, prorrompudes

INDICATIU PRESENT: prorrompo, prorromps, prorromp, prorrompem, prorrompeu, prorrompen

INDICATIU IMPERFET: prorrompia, prorrompies, prorrompia, prorrompíem, prorrompíeu, prorrompien

INDICATIU PASSAT: prorrompí, prorromperes, prorrompé, prorrompérem, prorrompéreu, prorromperen

INDICATIU FUTUR: prorrompré, prorrompràs, prorromprà, prorromprem, prorrompreu, prorrompran

INDICATIU CONDICIONAL: prorrompria, prorrompries, prorrompria, prorrompríem, prorrompríeu, prorromprien

SUBJUNTIU PRESENT: prorrompi, prorrompis, prorrompi, prorrompem, prorrompeu, prorrompin

SUBJUNTIU IMPERFET: prorrompés, prorrompessis, prorrompés, prorrompéssim, prorrompéssiu, prorrompessin

IMPERATIU: prorromp, prorrompi, prorrompem, prorrompeu, prorrompin

->pros

pros

adj ant Bo, virtuós, respectable. El pros Bernat.

->pros-

pros-

Forma prefixada del mot grec prósō, que significa ‘cap endavant’. Ex.: prosencèfal.

->prosa

■prosa

[del ll. prosa, íd., substantivació del fem. de l’adj. prorsus, -a, -um ‘que va en línia recta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 LIT 1 Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers.

2 Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.

2 LIT El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari. La prosa de Ciceró. La prosa humanística. La prosa romàntica.

3 LIT 1 Allò que es contraposa a poesia.

2 En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques.

4 fig Manca de poesia, d’idealisme i, per contra, excés de submissió a les necessitats pràctiques, a les exigències diàries i materials. La prosa de la vida. Tot això és prosa.

5 LITÚRG Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.

->prosador

■prosador -a

[del ll. prosator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m i f Prosista.

->prosaic

■prosaic -a

Part. sil.: pro_saic

[del ll. prosaicus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 LIT 1 Relatiu o pertanyent a la prosa (generalment, però, referit als seus valors negatius).

2 En opinions o judicis de valor, dit pejorativament d’una obra artística o de qualsevol acció que requereixi un to més elevat, un tractament o una actuació més dignes. Estil prosaic. Versos prosaics. Expressió prosaica. Maneres prosaiques.

2 fig Dit de tot el que manca d’idealisme, finesa, sentit de bellesa i que, contràriament, sobresurt per la seva vulgaritat i mesquinesa. Vida prosaica. Home prosaic.

->prosaicament

■prosaicament

Part. sil.: pro_sai_ca_ment

[de prosaic]

adv D’una manera prosaica.

->prosaisme

■prosaisme

Part. sil.: pro_sa_is_me

[de prosa]

m Qualitat de prosaic.

->prosàpia

■prosàpia

Part. sil.: pro_sà_pi_a

[del ll. prosapia, íd.; 1a FONT: 1470]

f 1 Ascendència familiar, nissaga, llinatge.

2 impr Estirp.

->prosari

prosari

[de prosa]

m LITÚRG Proser.

->prosceni

■prosceni

[del ll. proscēnium, i aquest, del gr. proskḗnion, íd.]

m TEAT 1 En l’antiguitat clàssica, espai escènic en general.

2 En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca.

->proscil·laridina

proscil·laridina

f FARM Substància que es presenta en forma de pólvores blanques, emprada en el tractament de les insuficiències cardíaques.

->proscomídia

proscomídia

Part. sil.: pros_co_mí_di_a

[del gr. bizantí proskomidḗ, íd.]

f LITÚRG pròtesi 3 1.

->proscripció

■proscripció

Part. sil.: pros_crip_ci_ó

[del ll. proscriptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de proscriure.

2 DR ROM Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.

3 DR ROM Pena d’exili amb confiscació de béns.

4 DR PROC i HIST A l’edat mitjana, exili forçós per causes polítiques.

2 proscripció dels béns DR CIV Subhasta dels béns d’un deutor fugitiu a profit dels seus creditors.

->proscriptor

■proscriptor -a

[del ll. proscriptor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que proscriu.

->proscriure

■proscriure

Part. sil.: pros_criu_re

Cp. prescriure

[del ll. proscribĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Condemnar a la proscripció. Van proscriure n’Hug, que se’n va anar a l’Àfrica. L’han proscrit perquè tenia deutes amb el senyor.

2 fig Bandejar, abolir, prohibir. Proscriure un costum, un llibre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: proscriure

GERUNDI: proscrivint

PARTICIPI: proscrit, proscrita, proscrits, proscrites

INDICATIU PRESENT: proscric, proscrius, proscriu, proscrivim, proscriviu, proscriuen

INDICATIU IMPERFET: proscrivia, proscrivies, proscrivia, proscrivíem, proscrivíeu, proscrivien

INDICATIU PASSAT: proscriví, proscrivires, proscriví, proscrivírem, proscrivíreu, proscriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): proscriguí, proscrigueres, proscrigué, proscriguérem, proscriguéreu, proscrigueren

INDICATIU FUTUR: proscriuré, proscriuràs, proscriurà, proscriurem, proscriureu, proscriuran

INDICATIU CONDICIONAL: proscriuria, proscriuries, proscriuria, proscriuríem, proscriuríeu, proscriurien

SUBJUNTIU PRESENT: proscrigui, proscriguis, proscrigui, proscriguem, proscrigueu, proscriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: proscrivís, proscrivissis, proscrivís, proscrivíssim, proscrivíssiu, proscrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): proscrigués, proscriguessis, proscrigués, proscriguéssim, proscriguéssiu, proscriguessin

IMPERATIU: proscriu, proscrigui, proscriguem, proscriviu, proscriguin

->prosector

■prosector -a

m i f MED i HIG 1 Preparador anatòmic.

2 Primer ajudant en un institut anatòmic.

3 Encarregat de fer les autòpsies en un hospital.

->prosèlit

■prosèlit -a

[del ll. ecl. proselytus, -a, -um, i aquest, del gr. prosḗlytos, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 RELIG Nou adepte d’una religió.

2 p ext Nou adepte d’una escola filosòfica, d’un partit polític, etc.

->proselitisme

■proselitisme

[de prosèlit]

m RELIG i SOCIOL Zel a fer prosèlits.

->proselitista

■proselitista

[de prosèlit]

1 adj Relatiu o pertanyent al proselitisme.

2 m i f El qui fa proselitisme.

->prosencèfal

prosencèfal

m ANAT ANIM Regió anterior de l’encèfal embrionari que més tard originarà el telencèfal i el diencèfal.

->prosènquima

prosènquima

m BOT 1 Teixit vegetal compacte, format per cèl·lules allargades, d’aspecte fibrós, amb parets cel·lulars gruixudes i amb poc o nul contingut cel·lular.

2 Prosoplectènquima.

->prosenquimàtic

prosenquimàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al prosènquima.

->proser

proser

m LITÚRG Llibre de la litúrgia romanofranca que conté les proses.

->pròsfora

pròsfora

f LITÚRG En el ritu bizantí, panet rodó, marcat normalment amb el signe de la creu, destinat a la celebració eucarística.

->prosificació

■prosificació

Part. sil.: pro_si_fi_ca_ci_ó

[de prosificar]

f LIT 1 1 Acció de prosificar;

2 l’efecte.

2 Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.

->prosificar

■prosificar

[de prosa; 1a FONT: 1920]

v 1 intr Fer prosa o obres en prosa. Aquest escriptor prosifica molt bé.

2 tr Convertir en prosa un text anteriorment escrit en vers. Han publicat les cançons de gesta medievals prosificades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: prosificar

GERUNDI: prosificant

PARTICIPI: prosificat, prosificada, prosificats, prosificades

INDICATIU PRESENT: prosifico, prosifiques, prosifica, prosifiquem, prosifiqueu, prosifiquen

INDICATIU IMPERFET: prosificava, prosificaves, prosificava, prosificàvem, prosificàveu, prosificaven

INDICATIU PASSAT: prosifiquí, prosificares, prosificà, prosificàrem, prosificàreu, prosificaren

INDICATIU FUTUR: prosificaré, prosificaràs, prosificarà, prosificarem, prosificareu, prosificaran

INDICATIU CONDICIONAL: prosificaria, prosificaries, prosificaria, prosificaríem, prosificaríeu, prosificarien

SUBJUNTIU PRESENT: prosifiqui, prosifiquis, prosifiqui, prosifiquem, prosifiqueu, prosifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: prosifiqués, prosifiquessis, prosifiqués, prosifiquéssim, prosifiquéssiu, prosifiquessin

IMPERATIU: prosifica, prosifiqui, prosifiquem, prosifiqueu, prosifiquin

->prosil·logisme

■prosil·logisme

m LÒG Sil·logisme preliminar d’un altre, la seva conclusió servint de premissa a aquest segon.

->prosimis

■prosimis

m ZOOL 1 pl Grup que antigament comprenia tots els primats no antropomorfs, corresponent als subordres dels lemuriformes i els tarsiformes.

2 sing Primat pertanyent al grup dels prosimis.

->prosinodal

prosinodal

adj DR CAN 1 Fet en previsió o en substitució del sínode.

2 jutge prosinodal Teòleg o canonista, anomenat també examinador sinodal, nomenat pel bisbe, per examinar els clergues que han d’ésser admesos a les ordenacions i que han d’exercir ministeris de confessor, predicador, rector, etc.

->prosista

■prosista

[de prosa; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Escriptor o escriptora d’obres en prosa.

->proso-

proso-

Forma prefixada del mot grec prósō, que significa ‘cap endavant’. Ex.: prosodèmia.

->prosobranquis

prosobranquis

m ZOOL 1 pl Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns, amb una conquilla en espiral i amb un opercle, gonocòrics, marins, litorals i bentònics.

2 sing Mol·lusc de la subclasse dels prosobranquis.

->prosodema

prosodema

[de prosòdia i -ema]

m LING En glossemàtica, unitat mínima prosòdica, element exponent de la forma de l’expressió.

->prosodi

prosodi

[del gr. prosódion (mélos), íd.]

m MÚS Cant processional de l’antiga Grècia.

->prosòdia

■prosòdia

Part. sil.: pro_sò_di_a

[del ll. prosodia, i aquest, del gr. prosōdía, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 1 GRAM Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.

2 FON Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten segments més extensos que els fonemes.

3 FON Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.

2 MÚS Cant que incideix en la pronunciació normal d’una vocal.

->prosòdic

■prosòdic -a

[de prosòdia]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la prosòdia.

2 D’acord amb les regles de la prosòdia. Accent prosòdic.

3 tret prosòdic FON Conjunt de caràcters fònics d’una llengua peculiars d’una determinada secció del discurs.

->prosòdicament

prosòdicament

[de prosòdic]

adv D’una manera prosòdica.

->prosoma

prosoma

m ZOOL Regió anterior del cos dels aràcnids.

->prosop-

■prosop-

Forma prefixada del mot grec prósōpon, que significa ‘cara’. Ex.: prosopàlgia.

->prosopàlgia

prosopàlgia

Part. sil.: pro_so_pàl_gi_a

f PAT Neuràlgia del trigemin.

->prosoplectènquima

prosoplectènquima

m BOT Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens.

->prosopo-

■prosopo-

Forma prefixada del mot grec prósōpon, que significa ‘cara’. Ex.: prosopografia.

->prosopografia

■prosopografia

Part. sil.: pro_so_po_gra_fi_a

[de prosopo- i -grafia.]

f RET Descripció dels trets físics o aspecte exterior d’una persona.

->prosopopeia

■prosopopeia

Part. sil.: pro_so_po_pe_ia

[del ll. prosopopoeia, i aquest, del gr. prosōpopoiía, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 RET 1 Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades.

2 Personificació.

2 Afectació de gravetat. Parlar amb molta prosopopeia.

->prosopopeic

■prosopopeic -a

Part. sil.: pro_so_po_peic

[del ll. prosopopoeicus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la prosopopeia.

2 Que conté o manifesta prosopopeia.

->prosopoplegia

prosopoplegia

Part. sil.: pro_so_po_ple_gi_a

f PAT Paràlisi facial.