->noosfera

noosfera

Part. sil.: no_os_fe_ra

[de noo- i -sfera]

f FILOS En alguns sistemes filosòfics, àmbit de l’enteniment, entès com a unitat suprapersonal i imaginat sovint com a entitat real i viva.

->nopal

■nopal

[del cast. nopal, i aquest, del nàhuatl nopál·li, íd., comp. de noc(li) ‘espècie de figuera de moro’ i pal·li ‘cosa ampla, de forma de pala’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Figuera de moro.

->noquejar

noquejar

v tr ESPORT En la boxa, deixar fora de combat (el contrari).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: noquejar

GERUNDI: noquejant

PARTICIPI: noquejat, noquejada, noquejats, noquejades

INDICATIU PRESENT: noquejo, noqueges, noqueja, noquegem, noquegeu, noquegen

INDICATIU IMPERFET: noquejava, noquejaves, noquejava, noquejàvem, noquejàveu, noquejaven

INDICATIU PASSAT: noquegí, noquejares, noquejà, noquejàrem, noquejàreu, noquejaren

INDICATIU FUTUR: noquejaré, noquejaràs, noquejarà, noquejarem, noquejareu, noquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: noquejaria, noquejaries, noquejaria, noquejaríem, noquejaríeu, noquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: noquegi, noquegis, noquegi, noquegem, noquegeu, noquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: noquegés, noquegessis, noquegés, noquegéssim, noquegéssiu, noquegessin

IMPERATIU: noqueja, noquegi, noquegem, noquegeu, noquegin

->nor-

nor-

QUÍM ORG 1 Prefix que assenyala la pèrdua d’un grup metil (—CH₃) o d’un grup metilè (—CH₂) en una cadena.

2 Prefix que indica el pas d’un compost de cadena ramificada a un de cadena recta.

->nora

■nora

[del ll. vg. nŏra, ll. cl. nŭrus, -us, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f Muller del fill respecte als pares d’aquest.

->noradrenalina

■noradrenalina

f BIOQ Hormona simpaticomimètica del grup de les catecolamines. Té la fórmula C₈H₁₁NO₃.

->norai

■norai

Part. sil.: no_rai

[d’origen incert, possiblement d’una forma preromana *norage o *nurage, fàcilment relacionable amb el sard logudorès nuraghe ‘monument megalític prehistòric’, reduït sovint a un bloc de pedra apte per a fer d’amarrador; 1a FONT: 1443]

m NÀUT amarrador¹.

->noranta

■noranta

[forma dissimilada d’un primitiu nonanta, del ll. nonagĭnta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: s. XIII]

1 adj Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys.

2 adj i m i f Que fa noranta; norantè. Ja sóc a la pàgina noranta.

3 m [pl norantes] 1 El nombre noranta, 90. Els numerals cardinals compresos entre el noranta i el cent són: noranta-un, noranta-una, 91; noranta-dos, noranta-dues, 92; noranta-tres, 93; noranta-quatre, 94; noranta-cinc, 95; noranta-sis, 96; noranta-set, 97; noranta-vuit, 98; noranta-nou, 99. Els mateixos usats com a substantius són: noranta-u, noranta-dos, noranta-tres, etc.

2 p ext Allò designat amb el nombre noranta.

->norantè

■norantè -ena

[de noranta]

1 adj i m i f Que, en una sèrie, en té vuitanta-nou davant seu, el que fa noranta.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en noranta parts iguals.

2 m Un norantè, 1/90.

3 f 1 Nombre, aproximatiu, de noranta.

2 esp Noranta anys d’edat. Li manca mig any per a arribar a la norantena.

->norantejar

■norantejar

[de noranta]

v intr Anar pels noranta anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: norantejar

GERUNDI: norantejant

PARTICIPI: norantejat, norantejada, norantejats, norantejades

INDICATIU PRESENT: norantejo, noranteges, noranteja, norantegem, norantegeu, norantegen

INDICATIU IMPERFET: norantejava, norantejaves, norantejava, norantejàvem, norantejàveu, norantejaven

INDICATIU PASSAT: norantegí, norantejares, norantejà, norantejàrem, norantejàreu, norantejaren

INDICATIU FUTUR: norantejaré, norantejaràs, norantejarà, norantejarem, norantejareu, norantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: norantejaria, norantejaries, norantejaria, norantejaríem, norantejaríeu, norantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: norantegi, norantegis, norantegi, norantegem, norantegeu, norantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: norantegés, norantegessis, norantegés, norantegéssim, norantegéssiu, norantegessin

IMPERATIU: noranteja, norantegi, norantegem, norantegeu, norantegin

->norantenni

■norantenni

m Període de noranta anys.

->norantí

■norantí -ina

[de noranta]

adj i m i f Nonagenari.

->norbornà

norbornà

m QUÍM ORG Hidrocarbur sòlid de fórmula C₇H₁₂.

->nord

■nord

[del fr. nord, i aquest, de l’anglosaxó north, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

[símb: N] 1 m 1 El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’orient.

2 Regió, país, etc., situat vers el nord.

3 [per al·lusió a l’estel del nord, que serveix de guia als navegants] fig Persona o cosa que és l’ideal, l’objectiu, etc., a què hom tendeix. Ell serà el meu nord. La lluita contra totes les formes d’opressió ha d’ésser el nostre nord.

4 estel del nord Estel polar.

5 perdre el nord fig Perdre l’orientació, deixar de veure clar el que cal fer.

6 vent del nord (o simplement nord) Vent que bufa des d’aquest punt cardinal.

2 adj inv En direcció nord. La costa nord dels Països Catalans.

->nord-africà

■nord-africà -ana

adj i m i f Del nord d’Àfrica.

->nord-americà

■nord-americà -ana

adj i m i f De l’Amèrica del Nord, especialment dels Estats Units d’Amèrica.

->nord-atlàntid

nord-atlàntid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la subraça nord-atlàntida o als seus representants.

2 m i f Individu de la subraça nord-atlàntida.

3 subraça nord-atlàntida Subraça pertanyent a la raça ameríndia, integrada per individus d’estatura elevada i amb tendència a la mesocefàlia, que ocupava la zona compresa entre les Muntanyes Rocalloses i la costa atlàntica.

->nord-català

nord-català -ana

adj i m i f De la Catalunya del Nord.

->nord-coreà

nord-coreà -ana

adj i m i f De la República Democràtica Popular de Corea o Corea del Nord (estat d’Àsia).

->nordejar

■nordejar

[de nord]

v intr NÀUT 1 Fer rumb cap al nord una embarcació.

2 Bufar el vent del nord.

3 Tenir, l’agulla nàutica, la declinació cap al nord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nordejar

GERUNDI: nordejant

PARTICIPI: nordejat, nordejada, nordejats, nordejades

INDICATIU PRESENT: nordejo, nordeges, nordeja, nordegem, nordegeu, nordegen

INDICATIU IMPERFET: nordejava, nordejaves, nordejava, nordejàvem, nordejàveu, nordejaven

INDICATIU PASSAT: nordegí, nordejares, nordejà, nordejàrem, nordejàreu, nordejaren

INDICATIU FUTUR: nordejaré, nordejaràs, nordejarà, nordejarem, nordejareu, nordejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nordejaria, nordejaries, nordejaria, nordejaríem, nordejaríeu, nordejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nordegi, nordegis, nordegi, nordegem, nordegeu, nordegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nordegés, nordegessis, nordegés, nordegéssim, nordegéssiu, nordegessin

IMPERATIU: nordeja, nordegi, nordegem, nordegeu, nordegin

->nord-est

■nord-est

[de nord i est¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

[símb: NE] 1 m 1 Punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’est.

2 Regió, país, etc., situats en direcció nord-est.

3 vent del nord-est (o simplement nord-est) CLIMAT Vent que bufa del nord-est; gregal.

2 adj inv Les costes nord-est.

->nordestejar

nordestejar

Part. sil.: nord_es_te_jar

[de nord-est]

v intr NÀUT 1 Fer rumb cap al nord-est una embarcació.

2 Bufar el vent del nord-est.

3 Tenir, l’agulla nàutica, la declinació cap al nord-est.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nordestejar

GERUNDI: nordestejant

PARTICIPI: nordestejat, nordestejada, nordestejats, nordestejades

INDICATIU PRESENT: nordestejo, nordesteges, nordesteja, nordestegem, nordestegeu, nordestegen

INDICATIU IMPERFET: nordestejava, nordestejaves, nordestejava, nordestejàvem, nordestejàveu, nordestejaven

INDICATIU PASSAT: nordestegí, nordestejares, nordestejà, nordestejàrem, nordestejàreu, nordestejaren

INDICATIU FUTUR: nordestejaré, nordestejaràs, nordestejarà, nordestejarem, nordestejareu, nordestejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nordestejaria, nordestejaries, nordestejaria, nordestejaríem, nordestejaríeu, nordestejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nordestegi, nordestegis, nordestegi, nordestegem, nordestegeu, nordestegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nordestegés, nordestegessis, nordestegés, nordestegéssim, nordestegéssiu, nordestegessin

IMPERATIU: nordesteja, nordestegi, nordestegem, nordestegeu, nordestegin

->nòrdic

■nòrdic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent als pobles germànics del nord d’Europa o a llurs llengües.

2 llengües nòrdiques LING Grup de llengües germàniques que comprèn totes les llengües escandinaves.

->nòrdid

nòrdid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça nòrdida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça nòrdida o als seus representants.

3 raça nòrdida Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, el nord d’Europa.

->nordihidroguaiarètic

nordihidroguaiarètic, àcid

Part. sil.: nor_di_hi_dro_gua_ia_rè_tic

ALIM Substància que és present en els exsudats resinosos de diverses plantes. Té la fórmula C₁₈H₂₂O₄.

->nordista

■nordista

adj i m i f HIST Dit del partidari de la Unió durant la guerra de Secessió nord-americana (1861-65).

->nord-mongòlic

nord-mongòlic -a

adj i m i f ANTROP FÍS Tungúsid.

->nord-oest

■nord-oest

Part. sil.: nord-o_est

[de nord i oest; 1a FONT: 1839, DLab.]

[símb: NO] 1 m 1 Punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’oest.

2 Regió, país, etc., situats en direcció nord-oest.

3 vent del nord-oest (o simplement nord-oest) CLIMAT Vent que bufa del nord-oest; mestral.

2 adj inv La banda nord-oest del terme.

->nordoestejar

nordoestejar

Part. sil.: nord_o_es_te_jar

[de nord-oest]

v intr NÀUT 1 Fer rumb cap al nord-oest una embarcació.

2 Bufar el vent del nord-oest.

3 Tenir, l’agulla nàutica, la declinació cap al nord-oest.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nordoestejar

GERUNDI: nordoestejant

PARTICIPI: nordoestejat, nordoestejada, nordoestejats, nordoestejades

INDICATIU PRESENT: nordoestejo, nordoesteges, nordoesteja, nordoestegem, nordoestegeu, nordoestegen

INDICATIU IMPERFET: nordoestejava, nordoestejaves, nordoestejava, nordoestejàvem, nordoestejàveu, nordoestejaven

INDICATIU PASSAT: nordoestegí, nordoestejares, nordoestejà, nordoestejàrem, nordoestejàreu, nordoestejaren

INDICATIU FUTUR: nordoestejaré, nordoestejaràs, nordoestejarà, nordoestejarem, nordoestejareu, nordoestejaran

INDICATIU CONDICIONAL: nordoestejaria, nordoestejaries, nordoestejaria, nordoestejaríem, nordoestejaríeu, nordoestejarien

SUBJUNTIU PRESENT: nordoestegi, nordoestegis, nordoestegi, nordoestegem, nordoestegeu, nordoestegin

SUBJUNTIU IMPERFET: nordoestegés, nordoestegessis, nordoestegés, nordoestegéssim, nordoestegéssiu, nordoestegessin

IMPERATIU: nordoesteja, nordoestegi, nordoestegem, nordoestegeu, nordoestegin

->nord-pacífid

nord-pacífid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la subraça nord-pacífida o als seus representants.

2 m i f Individu de la subraça nord-pacífida.

3 subraça nord-pacífida Subraça pertanyent a la raça ameríndia, integrada per individus d’alçada mitjana, cabells llisos i braquicefàlia i trets mongoloides molt accentuats, originàriament estesa des d’Alaska fins a Califòrnia.

->norepinefrina

norepinefrina

f BIOQ Noradrenalina.

->no-res

■no-res

[de res; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m FILOS Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.

->nori

■nori

[del jap. nori ‘alga’]

m GASTR Preparat d’algues vermelles del gènere Porphyra molt emprat en la cuina oriental.

->norià

norià -ana

Part. sil.: no_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al norià.

2 m Segon estatge (i edat) del triàsic superior del domini alpí, situat damunt el carnià i sota l’hettangià.

->norleucina

norleucina

Part. sil.: nor_leu_ci_na

f BIOQ Aminoàcid classificat com a no essencial, de fórmula C₆H₁₃NO₂.

->norma

■norma

[del ll. norma ‘escaire; regla, norma, llei’; 1a FONT: 1371]

f 1 1 Regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir, les normes. Normes de conducta. Prendre norma d’algú. Servir de norma.

2 norma jurídica DR Regla de conducta emanada de qui està legitimat per a dictar-la, l’observança de la qual ve garantida pel poder coercitiu de l’estat.

2 ÀLG En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 (recta, pla, espai ordinari), longitud d’un vector.

3 LING 1 Conjunt d’usos lingüístics que és sentit com a comú i habitual per tots els parlants d’una comunitat lingüística.

2 Conjunt d’usos lingüístics que la gramàtica prescriptiva d’una llengua considera correctes.

4 ORG IND Regla que fixa les dimensions, el disseny, la composició i d’altres característiques d’un objecte o d’un producte industrial, o en fixa el procés d’elaboració.

5 PETROL Composició mineralògica que tindria teòricament una roca magmàtica si tots els equilibris químics s’haguessin realitzat al llarg d’una cristal·lització molt lenta.

->normació

normació

Part. sil.: nor_ma_ci_ó

f DR Acció de normar.

->normal

■normal

[del fr. normal, íd., del ll. normalis ‘fet a escaire’, terme només geomètric; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que és conforme a la norma, que no se’n desvia.

2 p ext Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari. El funcionament normal d’un òrgan. Darrerament no té un aspecte normal.

3 p ext Comprensible, lògic, excusable. No t’enfadis amb ell: és normal, que vacil·li.

2 adj Que serveix de norma.

3 adj GEOM 1 Perpendicular.

2 línia normal (o simplement normal) Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte.

4 adj QUÍM Dit de la solució que, en 1 000 ml de dissolució, conté un equivalent gram de solut.

5 condicions normals FÍS Situació d’un sistema sotmès a una pressió de 760 mm de mercuri i a una temperatura de 0°C.

6 escola normal (o simplement normal) ENSENY Escola destinada a la formació dels mestres d’escola on s’imparteix l’ensenyament normal.

->normalista

■normalista

m i f Alumne que assisteix a una escola normal.

->normalitat

■normalitat

[de normal; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Qualitat de normal.

2 Situació normal. Retorn a la normalitat.

3 QUÍM Nombre d’equivalents gram de solut continguts en 1 000 ml de solució.

->normalitzable

■normalitzable

[de normalitzar]

adj Susceptible de normalització.

->normalització

■normalització

Part. sil.: nor_ma_lit_za_ci_ó

[de normalitzar]

f 1 1 Acció de normalitzar o de normalitzar-se;

2 l’efecte.

2 ECON Estandardització.

3 MAT Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.

4 METAL·L Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient.

5 ORG IND Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.

6 normalització d’aliments ALIM Simplificació, unificació, tipificació i especificació de qualitat, procediments tecnològics i de condicionament, anàlisi i presentació d’aliments per a facilitar la informació i els intercanvis.

7 normalització lingüística LING Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat.

->normalitzador

■normalitzador -a

[de normalitzar]

1 adj Que normalitza.

2 normalitzador d’un subconjunt ÀLG Donat un subconjunt S d’un grup G, conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx^-1 = S.

3 normalitzador d’un element ÀLG Donat un element a d’un grup G, conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax^-1 = a.

->normalitzar

■normalitzar

[de normal]

v 1 1 tr Fer normal.

2 pron La situació va normalitzant-se.

2 tr 1 Reduir a una norma. Normalitzar el procés de producció permet obtenir certificacions industrials.

2 ORG IND Establir, adoptar i aplicar normes, especialment en la producció industrial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: normalitzar

GERUNDI: normalitzant

PARTICIPI: normalitzat, normalitzada, normalitzats, normalitzades

INDICATIU PRESENT: normalitzo, normalitzes, normalitza, normalitzem, normalitzeu, normalitzen

INDICATIU IMPERFET: normalitzava, normalitzaves, normalitzava, normalitzàvem, normalitzàveu, normalitzaven

INDICATIU PASSAT: normalitzí, normalitzares, normalitzà, normalitzàrem, normalitzàreu, normalitzaren

INDICATIU FUTUR: normalitzaré, normalitzaràs, normalitzarà, normalitzarem, normalitzareu, normalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: normalitzaria, normalitzaries, normalitzaria, normalitzaríem, normalitzaríeu, normalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: normalitzi, normalitzis, normalitzi, normalitzem, normalitzeu, normalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: normalitzés, normalitzessis, normalitzés, normalitzéssim, normalitzéssiu, normalitzessin

IMPERATIU: normalitza, normalitzi, normalitzem, normalitzeu, normalitzin

->normalment

■normalment

[de normal]

adv D’una manera normal.

->normand

■normand -a

1 adj i m i f De Normandia (regió de França) o dels normands (poble).

2 m i f HIST Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII.

3 adj GRÀF Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà modern, caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims.

4 f TÈXT Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats, emprat especialment per a fer camises i pijames i vestits de dona.

->normar

normar

[del ll. normare, íd.]

v 1 tr MAT Establir una norma.

2 intr DR Establir normes jurídiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: normar

GERUNDI: normant

PARTICIPI: normat, normada, normats, normades

INDICATIU PRESENT: normo, normes, norma, normem, normeu, normen

INDICATIU IMPERFET: normava, normaves, normava, normàvem, normàveu, normaven

INDICATIU PASSAT: normí, normares, normà, normàrem, normàreu, normaren

INDICATIU FUTUR: normaré, normaràs, normarà, normarem, normareu, normaran

INDICATIU CONDICIONAL: normaria, normaries, normaria, normaríem, normaríeu, normarien

SUBJUNTIU PRESENT: normi, normis, normi, normem, normeu, normin

SUBJUNTIU IMPERFET: normés, normessis, normés, norméssim, norméssiu, normessin

IMPERATIU: norma, normi, normem, normeu, normin

->normat

■normat -ada

adj MAT Que té definida una norma.

->normatiu

■normatiu -iva

Part. sil.: nor_ma_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. normatus, -a, -um, participi de normare ‘traçar amb escaire’]

1 adj Relatiu o pertanyent a una norma o a les normes. El desenvolupament normatiu d’una llei.

2 1 adj Que estableix una norma o un conjunt de normes. Diccionari normatiu. Gramàtica normativa.

2 f Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat. Una normativa laboral. La normativa literària.

3 f LING Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua.

3 ciències normatives FILOS Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.

->normativitat

■normativitat

[de normatiu]

f 1 Qualitat de normatiu.

2 Conjunt de normes.

->normativització

■normativització

Part. sil.: nor_ma_ti_vit_za_ci_ó

[de normativitzar]

f 1 1 Acció de normativitzar;

2 l’efecte.

2 normativització lingüística LING Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

->normativitzar

■normativitzar

[de normatiu]

v tr LING Sotmetre a norma, a regles definides, especialment codificar (una llengua).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: normativitzar

GERUNDI: normativitzant

PARTICIPI: normativitzat, normativitzada, normativitzats, normativitzades

INDICATIU PRESENT: normativitzo, normativitzes, normativitza, normativitzem, normativitzeu, normativitzen

INDICATIU IMPERFET: normativitzava, normativitzaves, normativitzava, normativitzàvem, normativitzàveu, normativitzaven

INDICATIU PASSAT: normativitzí, normativitzares, normativitzà, normativitzàrem, normativitzàreu, normativitzaren

INDICATIU FUTUR: normativitzaré, normativitzaràs, normativitzarà, normativitzarem, normativitzareu, normativitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: normativitzaria, normativitzaries, normativitzaria, normativitzaríem, normativitzaríeu, normativitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: normativitzi, normativitzis, normativitzi, normativitzem, normativitzeu, normativitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: normativitzés, normativitzessis, normativitzés, normativitzéssim, normativitzéssiu, normativitzessin

IMPERATIU: normativitza, normativitzi, normativitzem, normativitzeu, normativitzin

->normo-

normo-

Forma prefixada del mot llatí norma, que significa ‘norma’. Ex.: normoblast, normògraf.

->normoblast

normoblast

m CIT Cèl·lula jove de l’eritropoesi normal en període de transformació.

->normocàpnia

normocàpnia

Part. sil.: nor_mo_càp_ni_a

f FISIOL ANIM Situació en què existeix una concentració normal d’anhídrid carbònic en la sang.

->normocàpnic

normocàpnic -a

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a la normocàpnia.

->normòcit

normòcit

m FISIOL Eritròcit normal.

->normògraf

normògraf

[de normo- i -graf]

m OFIC Plantilla, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats.

->normotens

normotens -a

adj i m i f FISIOL ANIM Que té la pressió arterial normal.

->norris

■norris

[aglutinació de la locució en orris]

adj inv Deixat, que no té cura del seu aspecte o dels seus interessos.

->noruec

■noruec -ega

Part. sil.: no_ru_ec

1 adj i m i f De Noruega (estat d’Europa) o del noruec (llengua).

2 m LING Llengua escandinava occidental parlada a Noruega.

->nos

■nos

[del ll. nos ‘nosaltres’, com a pronom àton; 1a FONT: s. XII, Hom.]

pron Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom. No ho resoldrem plegant-nos de braços. Redacteu-nos un informe sobre el cas. Porteu-nos-el.

->nòs

■nòs

[pronúncia familiar de nós amb nós]

col·loq pron 1 Nós.

2 nòs amb nòs Entre nosaltres, en confiança.

->nós

■nós

[del ll. nōs, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

pron 1 ant Nosaltres.

2 Plural majestàtic de primera persona. Nós, rei d’Aragó.

->nos-

■nos-

Forma prefixada del mot grec nósos, que significa ‘malaltia’. Ex.: nosencèfal.

->nosa

■nosa

[del ll. nausea, i aquest, del gr. nautía ‘nàusea, mareig, mal de mar’, der. de naútēs ‘mariner’, i aquest, de naũs ‘nau’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament, l’arranjament, etc., d’alguna cosa, etc. Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res. L’he deixat perquè sóc una nosa per a ell.

2 fer nosa Obstruir, dificultar o privar d’obrar, de funcionar, etc. Aquesta taula fa nosa per a passar. Si us faig nosa, digueu-m’ho.

->nosaltres

■nosaltres

Part. sil.: nos_al_tres

[de nós i altres (v. vosaltres); 1a FONT: s. XIV, Llull]

pron 1 Pronom personal de primera persona del nombre plural.

2 entre nosaltres Expressió amb què hom indica a algú que, allò que li diu, li ho diu confidencialment.

->noscapina

noscapina

f FARM Alcaloide de l’opi amb nucli isoquinoleínic, de fórmula C₂₂H₂₃NO₇.

->noseana

■noseana

Part. sil.: no_se_a_na

f MINERAL Mineral del grup dels feldspatoides, Na₈(Al₆Si₆O₂₄)(SO₄)·H₂O, que cristal·litza en el sistema cúbic i es troba en algunes roques volcàniques alcalines subsaturades.

->nosema

nosema

m ZOOL Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels microsporidis (Nosema sp), paràsits de diversos insectes. Cal destacar-ne el nosema del cuc de seda (N. bombycis), i el nosema de les abelles (N. apis).

->nosemiasi

■nosemiasi

Part. sil.: no_se_mi_a_si

f APIC Malaltia parasitària de les abelles, provocada per Nosema apis.

->no-sé-què

no-sé-què

m Cosa que hom percep com a existent però que no sap o no es pot definir. Té un no-sé-què que la fa atractiva.

->noso-

■noso-

Forma prefixada del mot grec nósos, que significa ‘malaltia’. Ex.: nosologia.

->nosocomi

nosocomi

m MED 1 Hospital.

2 Infermeria.

->nosocomial

nosocomial

Part. sil.: no_so_co_mi_al

adj MED Relatiu o pertanyent a un nosocomi.

->nosode

nosode

m MED i TERAP Remei homeopàtic obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.

->nosofòbia

■nosofòbia

Part. sil.: no_so_fò_bi_a

[de noso- i -fòbia]

f PSIC Por obsessiva a les malalties.

->nosologia

nosologia

Part. sil.: no_so_lo_gi_a

[de noso- i -logia]

f MED Part de la medicina que descriu, diferencia i classifica les malalties.

->nostàlgia

■nostàlgia

Part. sil.: nos_tàl_gi_a

[del ll. científic nostalgia, i aquest, del gr. nóstos ‘retorn’ i álgos ‘dolor’, inspirat en l’al. Heimweh ‘dolor de casa, de la llar, del propi país’; mot creat, segons sembla, el 1678, pel metge suís Jean-Jacques Harder (1656-1711); 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Enyorança.

2 PSIC Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.

->nostàlgic

■nostàlgic -a

[de nostàlgia]

1 adj Relatiu o pertanyent a la nostàlgia.

2 adj i m i f Que pateix de nostàlgia.

->nòstoc

■nòstoc

m BOT Merda de bruixa.

->nostocals

■nostocals

f BOT 1 pl Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.

2 sing Esquizofícia de l’ordre de les nostocals.

->nostramo

■nostramo

[de nostre i amo; 1a FONT: s. XV, Curial]

m 1 Tractament que els treballadors donen al propietari de les terres on treballen.

2 CATOL Jesucrist sagramentat.

3 MAR 1 Mariner revestit d’una certa autoritat, que no arriba a la categoria d’oficial.

2 Nom que donen els tripulants d’una embarcació al patró.

3 En els vaixells mercants, contramestre.

->nostrat

■nostrat -ada

[del ll. nostras, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj 1 De la nostra terra o pàtria. Tot era gent nostrada. Vi estranger, que no cal mesclar amb vi nostrat.

2 a la nostrada loc adv A la manera nostra.

->nostre

■nostre -a

[del ll. nŏster, -tra, -trum, íd., der. de nos ‘nosaltres’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj i pron 1 1 Possessiu de primera persona del plural: de nosaltres o de nós.

2 Precedit d’una preposició espacial o temporal, de nosaltres o de nós. Davant nostre. Vora nostre.

2 la nostra La nostra voluntat, opinió, el nostre interès, etc. Hem de dir-hi la nostra, si no, no sabran el que pensem. Fem la nostra i segur que ens ho passarem bé.

3 una (o alguna) de les nostres Una malifeta, una entremaliadura. Tenen por que en fem una de les nostres.

->-not

-not

Forma sufixada del mot grec nõtos, que significa ‘dors’. Ex.: gimnot, pronot.

->nota

■nota

[del ll. nota ‘taca; signe; senyal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 MÚS 1 Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical.

2 p ext Cadascun dels sons d’una composició musical.

2 Senyal amb què es distingeix alguna cosa.

3 Qualitat característica.

4 Crida de citació (lletra, número o signe) que hom posa en un document (text o manuscrit) a manera d’advertiment (aclariment, explicació o comentari) per advertir al lector que consulti l’anotació corresponent que, encapçalada per un signe idèntic, trobarà al marge, al peu de la pàgina, a la fi de l’obra o de cadascuna de les seves divisions.

5 Notícia breu, comunicació concisa.

6 pl esp Indicació recollida escoltant un curs, una conferència o una conversa, estudiant una qüestió, llegint una obra, preparant un treball, etc.

7 Compte, factura global o detallada de despeses.

8 Indicació donada per un mestre sobre l’aplicació o el comportament d’un alumne, o per un cap sobre el zel o la capacitat dels subordinats.

9 Qualificació feta per un tribunal d’examen.

10 Factura que conté la indicació dels treballs efectuats, dels objectes fornits, etc., amb llurs preus.

11 Escrit en què figura una comanda feta a un viatjant de comerç.

12 DR PROC Breu apuntament format damunt els recursos de cassació civil per infracció de la llei.

13 HIST DR Del segle XIII al XVIII, assentament, més o menys abreujat, dels actes i contractes autoritzats pels notaris, que aquests inserien o enregistraven en els llibres notarials; nòtula.

14 de nota loc adj Famós, important. És un escriptor de nota.

15 nota diplomàtica DR INTERN Comunicació diplomàtica signada que els agents acreditats trameten als governs.

16 nota verbal DR INTERN Comunicació diplomàtica, sense signatura ni els requisits formals, que a manera d’observació o de record s’adrecen entre ells els ministres d’afers estrangers i els agents acreditats.

17 notes de l’Església CATOL Segons la doctrina de l’Església, característiques que permeten de discernir la veritable Església fundada per Jesucrist. Són, tradicionalment, l’apostolicitat, la unitat, la santedat i la catolicitat.

->nota bene

nota bene^* [nɔ̀taßɛ́ne]

[llat ] loc verb i m inv [abrev n. b.] [sigla NB] Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.

->notabilitat

■notabilitat

[de notable]

f 1 Qualitat de notable.

2 Persona o cosa notable.

->notable

■notable

[del ll. notabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj 1 Susceptible d’ésser notat, advertit.

2 esp Que atreu l’atenció pel seu interès, per la seva qualitat o magnitud o per la seva raresa. Té una notable capacitat de treball. És un home notable en molts aspectes. Un exemplar notable de diamant.

3 p ext Important. Hi havia tota la gent notable de la vila. Això els ha causat un notable perjudici.

2 m ENSENY Qualificació, en un examen, una prova, etc., inferior a la màxima qualificació, l’excel·lent, i superior al bé.

3 assemblea dels notables HIST A França, a l’antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei, en els moments de crisi, amb caràcter consultiu.

->notablement

■notablement

[de notable]

adv D’una manera notable.

->notacant

notacant

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels notacantiformes i de la família dels notacàntids (Notacanthus bonapartei), de cos prim i allargat cobert de minúscules escates que també cobreixen el cap.

->notacàntids

notacàntids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels notacantiformes, de cos llarg que s’aprima cap a la cua, tot revestit de petites escates cicloides fins i tot sota el cap.

2 sing Peix de la família dels notacàntids.

->notacantiformes

notacantiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis, anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.

2 sing Peix de l’ordre dels notacantiformes.

->notació

■notació

Part. sil.: no_ta_ci_ó

Hom.: nutació

[del ll. notatio, -ōnis, íd.]

f 1 Manera de notar o representar alguna cosa amb un sistema de senyals, de caràcters, etc.

2 MAT Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.

3 MÚS 1 Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.

2 notació catalana Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.

->notar

■notar

[del ll. notare, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

v tr 1 Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada. Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible.

2 Advertir alguna cosa, adonar-se’n. He notat que s’emocionava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: notar

GERUNDI: notant

PARTICIPI: notat, notada, notats, notades

INDICATIU PRESENT: noto, notes, nota, notem, noteu, noten

INDICATIU IMPERFET: notava, notaves, notava, notàvem, notàveu, notaven

INDICATIU PASSAT: notí, notares, notà, notàrem, notàreu, notaren

INDICATIU FUTUR: notaré, notaràs, notarà, notarem, notareu, notaran

INDICATIU CONDICIONAL: notaria, notaries, notaria, notaríem, notaríeu, notarien

SUBJUNTIU PRESENT: noti, notis, noti, notem, noteu, notin

SUBJUNTIU IMPERFET: notés, notessis, notés, notéssim, notéssiu, notessin

IMPERATIU: nota, noti, notem, noteu, notin

->notari

■notari -ària

[del ll. notarius, -a, -um ‘taquígraf, secretari’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 m i f DR Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.

2 [en desús] f Muller del notari.

3 m CATOL Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública.

->notaria

■notaria

Part. sil.: no_ta_ri_a

[del ll. notaria ‘art de notari’; 1a FONT: 1307]

f DR 1 Funció del notari.

2 Oficina o despatx on un notari exerceix la seva missió i atén el servei del públic.

->notarial

■notarial

Part. sil.: no_ta_ri_al

[de notari]

adj 1 Relatiu o pertanyent al càrrec de notari.

2 1 Fet per un notari.

2 escriptura notarial DR Document posat en pública forma per un notari que dóna fe del seu contingut; instrument.

3 llibre notarial Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven.

->notarialment

■notarialment

Part. sil.: no_ta_ri_al_ment

[de notarial]

adv Per mitjà de notari.

->notariat

■notariat -ada

Part. sil.: no_ta_ri_at

[del b. ll. notariatus, -us ‘notaria’; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj Autoritzat davant notari, abonat amb fe notarial.

2 m Professió de notari.

3 m Col·lectivitat de notaris.

->notícia

■notícia

Part. sil.: no_tí_ci_a

[del ll. notitia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Coneixença que hom té d’alguna cosa. Aleshores encara no tenien notícia d’aquest complex arqueològic.

2 Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.

3 Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no en té coneixement. T’he de donar males notícies. Portes notícies fresques? Ha esbombat la notícia per tot el poble.

4 Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res. Fa un mes que no tenim notícies de l’expedició. Espero de rebre notícies teves ben aviat.

5 PERIOD Informació sobre un fet d’actualitat difosa per un mitjà de comunicació. Escoltar les notícies a la ràdio. Llegir una notícia al diari.

6 notícia dorsal HIST DR CAT Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.

->noticiable

■noticiable

Part. sil.: no_ti_ci_a_ble

[de noticiar]

adj Susceptible d’esdevenir notícia.

->noticiar

■noticiar

Part. sil.: no_ti_ci_ar

[de notícia; 1a FONT: 1585]

v tr Donar notícia d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: noticiar

GERUNDI: noticiant

PARTICIPI: noticiat, noticiada, noticiats, noticiades

INDICATIU PRESENT: noticio, noticies, noticia, noticiem, noticieu, noticien

INDICATIU IMPERFET: noticiava, noticiaves, noticiava, noticiàvem, noticiàveu, noticiaven

INDICATIU PASSAT: noticií, noticiares, noticià, noticiàrem, noticiàreu, noticiaren

INDICATIU FUTUR: noticiaré, noticiaràs, noticiarà, noticiarem, noticiareu, noticiaran

INDICATIU CONDICIONAL: noticiaria, noticiaries, noticiaria, noticiaríem, noticiaríeu, noticiarien

SUBJUNTIU PRESENT: noticiï, noticiïs, noticiï, noticiem, noticieu, noticiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: noticiés, noticiessis, noticiés, noticiéssim, noticiéssiu, noticiessin

IMPERATIU: noticia, noticiï, noticiem, noticieu, noticiïn

->noticiari

■noticiari

Part. sil.: no_ti_ci_a_ri

[de notícia]

m PERIOD i CIN Secció de notícies d’actualitat d’una publicació, d’un film o d’una emissió radiofònica o televisiva.

->notificable

■notificable

[de notificar]

adj Susceptible, digne, d’ésser notificat.

->notificació

■notificació

Part. sil.: no_ti_fi_ca_ci_ó

[del b. ll. notificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de notificar.

2 DR Acte mitjançant el qual és comunicada, d’una manera autèntica, a una persona determinada o als seus representants legals, la resolució judicial o administrativa d’una autoritat.

3 DR INTERN Acte unilateral pel qual hom dóna a conèixer un document o una situació.

2 Escrit o paraules amb què hom notifica alguna cosa.

->notificador

■notificador -a

[de notificar]

adj i m i f Que notifica.

->notificar

■notificar

[del ll. notificare, íd.; 1a FONT: 1340]

v tr Fer saber alguna cosa a algú, donar-li’n coneixement o notícia, especialment d’una manera oficial. Em fou notificat que m’era concedida la llicència que demanava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: notificar

GERUNDI: notificant

PARTICIPI: notificat, notificada, notificats, notificades

INDICATIU PRESENT: notifico, notifiques, notifica, notifiquem, notifiqueu, notifiquen

INDICATIU IMPERFET: notificava, notificaves, notificava, notificàvem, notificàveu, notificaven

INDICATIU PASSAT: notifiquí, notificares, notificà, notificàrem, notificàreu, notificaren

INDICATIU FUTUR: notificaré, notificaràs, notificarà, notificarem, notificareu, notificaran

INDICATIU CONDICIONAL: notificaria, notificaries, notificaria, notificaríem, notificaríeu, notificarien

SUBJUNTIU PRESENT: notifiqui, notifiquis, notifiqui, notifiquem, notifiqueu, notifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: notifiqués, notifiquessis, notifiqués, notifiquéssim, notifiquéssiu, notifiquessin

IMPERATIU: notifica, notifiqui, notifiquem, notifiqueu, notifiquin

->noto-

noto-

Forma prefixada del mot grec nõtos, que significa ‘dors’. Ex.: notocordi.

->notocordi

■notocordi

m ANAT ANIM Eix esquelètic fibrós, elàstic i cilíndric que s’estén al llarg de tot el cos, en els urocordats durant les fases larvàries lliures i els cefalocordats.

->notodòntids

notodòntids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, amb antenes pectinades o dentades i amb l’espiritrompa molt reduïda.

2 sing Insecte de la família dels notodòntids.

->notonecta

notonecta

f ENTOM Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels notonèctids (Notonecta glauca), de color gris fosc, cap gros amb un aparell bucal picador fort i potes posteriors adaptades a la natació.

->notonèctids

notonèctids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies aquàtiques que neden amb la boca cap amunt.

2 sing Insecte de la família dels notonèctids.

->notopelàgic

notopelàgic -a

adj BIOGEOG 1 Relatiu o pertanyent a la regió notopelàgica.

2 regió notopelàgica Regió zoogeogràfica compresa entre les mars australs i el tròpic de Capricorn.

->notopodi

notopodi

m ZOOL Branca o parapodi dorsal del segment d’un anèl·lid poliquet.

->notòpters

notòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots, d’ulls reduïts, amb antenes filiformes, lucífugs i nocturns i que es nodreixen de detritus.

2 sing Insecte de l’ordre dels notòpters.

->notori

■notori -òria

[del ll. notorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj 1 Públicament conegut o sabut. És un fet notori. És notori que...

2 Remarcable. Un artista de fama notòria. L’assistència de públic al concert ha estat notòria.

->notòriament

■notòriament

Part. sil.: no_tò_ri_a_ment

[de notori]

adv D’una manera notòria.

->notorietat

■notorietat

Part. sil.: no_to_ri_e_tat

[del b. ll. notorietas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de notori.

2 acte de notorietat DR Instrument notarial que, tramitat a manera d’expedient, té per finalitat la comprovació i la fixació de fets evidents, sobre els quals es poden fonamentar i declarar drets o qualitats amb transcendència jurídica.

->notornis

notornis

m ORNIT Tacaé.

->notosaures

■notosaures

Part. sil.: no_to_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subordre de rèptils sauropterigis de vida marina i ictiòfags, amb el cos allargat i quatre potes palmades, que visqueren al triàsic.

2 sing Rèptil del subordre dels notosaures.

->notostracis

notostracis

m ZOOL 1 pl Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes, amb la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil, ulls sèssils i composts i que habiten en aigües dolces.

2 sing Crustaci de l’ordre dels notostracis.

->nototènia

nototènia

Part. sil.: no_to_tè_ni_a

f ICT Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids (Notothenia sp), de cos allargat i comprimit i el cap força deprimit.

->nototènids

nototènids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb la boca grossa, escates ctenoides, aletes pelvianes i que es nodreixen de peixos, crustacis o mol·luscs.

2 sing Peix de la família dels nototènids.

->nòtula

■nòtula

[del ll. notŭla, íd.]

f 1 Nota, comentari escrit, breus.

2 Minuta breu per a preparar un document.

->nòtum

nòtum

m ANAT ANIM Esclerita dorsal dels artròpodes, subdividida usualment en tres parts: prescútum, mesoscútum i mesoscutèl·lum.

->notungulats

notungulats

m PALEONT i ZOOL 1 pl Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels placentaris, amb la regió parietal del crani dilatada, dentició completa i peüngles.

2 sing Mamífer de l’ordre dels notungulats.

->nou¹

■nou¹

Part. sil.: nou

[del ll. nux, nŭcis, íd.; 1a FONT: 1271]

f 1 1 BOT Fruit de la noguera.

2 BOT i AGR Llavor comestible de la noguera, de color blanc, coberta d’una fina pellofa bruna, dividida en dos grills, molt oleaginosa i de gust dolç. Menjar nous. Pa de nous. Oli de nous.

3 BOT Fruit indehiscent unilocular i monosperm, de pericarpi llenyós.

4 ésser més el soroll que les nous fig Expressió que hom aplica a alguna cosa que no té pas la importància que sembla pel soroll o el renou que mou.

5 com més petita és la nou més soroll mou Refrany que hom diu referint-se al qui, malgrat la seva insignificança, dóna molt a fer, xerra i crida sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar.

2 1 p ext i impr Nom donat als fruits d’altres arbres que tenen una certa analogia amb les nous.

2 nou del Brasil ALIM Llavor comestible de la noguera del Brasil, d’uns 4 o 5 cm de llargada, en forma de mitja lluna, rica en oli i molt nutritiva.

3 nou moscada ALIM i FARM Llavor de l’arbre de la nou moscada, aromàtica, molt apreciada com a espècia, de la qual hom extreu també un oli d’utilitat en farmàcia.

4 nou vòmica FARM Llavor de l’arbre de la nou vòmica, tòxica, que conté estricnina i brucina.

3 CONSTR NAV Part de l’hèlix d’un vaixell per la qual és fixada a l’arbre motor i de la qual surten les pales.

4 OFIC i TECNOL 1 Peça o part d’una peça que forma una prominència comparable a una nou.

2 Peça de banya, de metall o d’una altra matèria dura, de forma d’ungla, que, disposada al mig de l’arbrer de la ballesta i accionable amb la clau, mantenia la corda tesada fins al moment de disparar.

3 Peça gruixuda, de fusta, que, sostinguda pels cuixals d’una premsa, era travessada pel cargol.

4 Peça troncocònica de metall amb forat al mig, emprada pels torners per tal de subjectar la peça que treballen o per a agafar les broques.

5 Peça cilíndrica, de fusta, que serveix de politja a certes màquines de filar o de teixir.

5 QUÍM Tipus de fixació dels suports cilíndrics entre ells, que consisteix en un cos metàl·lic amb unes canals perpendiculars que serveixen per a abraçar i fixar dos suports.

6 SUR Defecte del suro que consisteix en una concreció llenyosa o en un brot no sortit, que en dificulta la manipulació industrial.

7 TECNOL En algunes màquines, excèntrica.

8 nou del coll ANAT ANIM Prominència que forma el cartílag tiroide de la laringe a la part anterior del coll.

->nou²

■nou²

Part. sil.: nou

[del ll. nŏvem, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Vuit més un. Aviat farà nou anys.

2 adj i m i f Que fa nou; novè. La pàgina nou del pròleg. El nou d’aquest mes és dijous.

3 m [pl nous] 1 El nombre nou, 9. Entre els nombres que han sortit, hi ha el nou. Els nous em porten sort.

2 p ext Allò designat amb el nombre nou.

4 m i f Els nou primers.

5 les nou Novena hora des de les dotze. Si véns a les nou, encara em trobaràs sopant.

->nou³ nova

■nou³ nova

Part. sil.: nou

[del ll. nŏvus, -a, -um, íd.; 1a FONT: o., Llull]

adj 1 1 Que existeix, ha aparegut, ha estat fet o s’ha esdevingut fa poc temps o per primera vegada. Les fulles noves dels arbres. Un producte nou. Vaig experimentar una sensació totalment nova. Què hi ha de nou? No hi ha res de nou.

2 de nou loc adv Recentment. Pintat de nou.

3 venir de nou (a algú, alguna cosa) Resultar-li inacostumada o sorprenent. Em ve de nou, tornar a treballar. Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou.

2 1 Que encara no ha servit o ha servit poc. Me l’he posat poques vegades: és ben nou.

2 de nou en nou loc adv Essent completament nou. Aquest motor, de nou en nou, ja falla.

3 1 Posterior a un altre que substitueix o al qual s’afegeix, no el mateix. L’amo nou. El nou règim. Una nova edició. Any nou, vida nova.

2 de nou (o de bell nou) loc adv Una altra vegada. Ha intentat de nou de suïcidar-se.

4 nou realisme ART Nom donat a les tendències realistes de l’art de la segona meitat del segle XX aparegudes després de l’art abstracte.

->nou-

nou-

Prefix que significa ‘de nou’, ‘recentment’. Ex.: nounat, nou-ric, nouvingut.

->noucasat

■noucasat -ada

Part. sil.: nou_ca_sat

[de nou³ i casat²]

adj i m i f Que acaba de casar-se.

->nou-centè

■nou-centè -ena

Part. sil.: nou-cen_tè

[de nou-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té vuit-cents noranta-nou davant seu.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en nou-centes parts iguals.

2 m Un nou-centè, 1/900.

->noucentisme

■noucentisme

Part. sil.: nou_cen_tis_me

[de nou-cents]

m Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.

->noucentista

■noucentista

Part. sil.: nou_cen_tis_ta

[de nou-cents]

1 adj Relatiu o pertanyent al noucentisme.

2 m i f Seguidor del noucentisme.

->nou-cents

■nou-cents -centes

Part. sil.: nou-cents

[de nou² i cent¹; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Nou vegades cent. Han repatriat nou-cents soldats.

2 [inv: nou-cents] adj i m i f Que fa nou-cents; nou-centè. La pàgina nou-cents. La nou-cents de la llista.

3 m 1 El nombre nou-cents, 900.

2 p ext Cosa designada amb el nombre nou-cents.

4 m i f Les nou-centes primeres.

5 el nou-cents el·líp El segle XX.

->nouenc

nouenc -a

Part. sil.: no_uenc

adj i m i f De la Nou de Gaià (Tarragonès).

->nouer

■nouer

Part. sil.: no_uer

[de nou¹]

m dial BOT, AGR i FUST Noguera.

->nouera

■nouera

Part. sil.: no_ue_ra

[de nou¹]

f dial BOT, AGR i FUST Noguera.

->noueta

■noueta

Part. sil.: no_ue_ta

[de nou¹]

f 1 Nou petita.

2 MÚS Peça de l’extrem de l’arquet, la més propera a la mà, que subjecta les cerres al taló.

3 TECNOL Politja petita o rodet destinat, en diferents màquines, a rebre un moviment de rotació, generalment molt ràpid.

4 ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels protobranquis, de la família dels nucúlids (Nucula nucleus), de conquilla circular i de vores dentades, d’estructura molt primitiva i que habita colgat a la sorra o al fang.

->noümen

■noümen

Part. sil.: no_ü_men

m FILOS En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l’objecte de l’enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible.

->noümenal

■noümenal

Part. sil.: no_ü_me_nal

adj FILOS Noümènic.

->noümènic

■noümènic -a

Part. sil.: no_ü_mè_nic

adj FILOS Relatiu o pertanyent al noümen.

->nounat

■nounat -ada

Part. sil.: nou_nat

[de nou³ i nat]

adj i m i f Acabat de néixer.

->noure

■noure

Part. sil.: nou_re

[del ll. nŏcēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant Fer mal, danyar.

->nou-ric

■nou-ric -a

Part. sil.: nou-ric

[de nou³ i ric]

adj i m i f Dit de la persona que és rica de poc temps ençà, especialment quan manca de distinció, quan fa un ús ostentós de la seva riquesa, etc.

->nouvingut

■nouvingut -uda

Part. sil.: nou_vin_gut

[de nou³ i vingut]

adj i m i f 1 Que acaba de venir, arribat de poc.

2 Foraster.

->nov.

nov.

abrev CRON novembre.

->nova

■nova

f 1 notícia 2 i notícia 3. Mala nova sempre és vera.

2 ASTR Estel la lluminositat del qual augmenta bruscament i que torna després, a poc a poc, a la situació inicial.

3 noves rimades LIT Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.

->novacià

novacià -ana

Part. sil.: no_va_ci_à

HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent a Novacià o als novacians.

2 m i f Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats.

->novacianisme

novacianisme

Part. sil.: no_va_ci_a_nis_me

m HIST ECL Corrent doctrinal propi dels novacians.

->novació

■novació

Part. sil.: no_va_ci_ó

[del ll. novatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1461]

f DR CIV Substitució d’una obligació civil per una altra de nova, en virtut d’una causa preexistent, que extingeix la primera.

->novador

■novador -a

[del ll. novator, -ōris, íd.]

m i f Persona que cerca d’introduir innovacions, especialment en matèries de doctrina.

->novaiorquès

■novaiorquès -esa

Part. sil.: no_va_ior_quès

adj i m i f De Nova York (ciutat i estat dels Estats Units d’Amèrica).

->noval

■noval

[del ll. novalis ‘camp llaurat de nou’; 1a FONT: 1718]

adj i m AGR Dit del tros de terra que hom comença a conrear o conrea novament després d’haver-ne tret les males herbes.

->novalgina

novalgina

f FARM Nom enregistrat de la sal sòdica de l’àcid (antipirinmetilamina) metansulfònic, compost d’estructura semblant a la del piramidon. Té la fórmula C₁₃H₁₆N₃NaO₄S.

->novament

■novament

[de nou³]

adv 1 De nou, altra vegada.

2 ant De nou, recentment.

->novatxer

■novatxer -a

[probablement alteració de novitxer per influx de nova; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Amic de portar noves; portanoves.

->novè

■novè -ena

[del ll. novēnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 9è 9a] Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou. Ell és el novè de classe. Pius novè.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en nou parts iguals. Cinc novenes parts dels electors.

2 m Cinc novens, 5/9.

->novelder

■novelder -a

adj i m i f De Novelda (Vinalopó Mitjà).

->noveldí

noveldí -ina

adj i m i f Novelder.

->novell

■novell -a

[del ll. novellus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència. Un cantant novell.

2 1 adj Nat, fet, de poc. Treia dels nius les orenetes novelles.

2 adj ENOL Dit del vi blanc, jove, de l’any.

3 adj i m i f ZOOL Dit de l’animal, especialment l’ocell, nascut el mateix any.

4 adj p ext Dit de l’animal jove.

->novel·la

■novel·la

[del cat. ant. novella ‘nova, notícia; relació de fets o històries’ i, en el sentit de ‘narració fantasiosa’, ja des de mitjan s. XV i ben aviat influït per la pronunciació de l’it. novella, íd., amb l geminada; 1a FONT: 1803, DEst.]

f LIT 1 1 Escrit —generalment en prosa i d’una llargària considerable— destinat a delectar el lector amb narracions d’aventures heroiques (siguin relacionades amb la història o inventades) o bé amb descripcions de fets, d’accions i de caràcters que volen, o no, representar els de la vida real.

2 Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.

3 novel·la breu relat 2.

2 p ext Sèrie d’actes o d’esdeveniments extraordinaris, que no semblen reals, sinó de novel·la. La seva vida és una novel·la. Han viscut una bella novel·la d’amor.

3 p ext Cosa falsa o de pura invenció que hom explica o imagina. Això que dius, és història o novel·la? No en va teixir ni poques ni gaires, de novel·les, aquella nit!

->novellada

■novellada

[de novell; 1a FONT: 1866]

f ZOOL Conjunt d’animals novells.

->novel·lador

novel·lador -a

[de novel·lar]

m i f Novel·lista.

->novellament

■novellament

[de novell]

adv Recentment.

->novel·lar

■novel·lar

[de novel·la]

v 1 intr Contar novel·les o narracions extraordinàries.

2 tr Compondre com a novel·la, narrar com a novel·la. Stendhal novel·lava històries romanes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: novel·lar

GERUNDI: novel·lant

PARTICIPI: novel·lat, novel·lada, novel·lats, novel·lades

INDICATIU PRESENT: novel·lo, novel·les, novel·la, novel·lem, novel·leu, novel·len

INDICATIU IMPERFET: novel·lava, novel·laves, novel·lava, novel·làvem, novel·làveu, novel·laven

INDICATIU PASSAT: novel·lí, novel·lares, novel·là, novel·làrem, novel·làreu, novel·laren

INDICATIU FUTUR: novel·laré, novel·laràs, novel·larà, novel·larem, novel·lareu, novel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: novel·laria, novel·laries, novel·laria, novel·laríem, novel·laríeu, novel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: novel·li, novel·lis, novel·li, novel·lem, novel·leu, novel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: novel·lés, novel·lessis, novel·lés, novel·léssim, novel·léssiu, novel·lessin

IMPERATIU: novel·la, novel·li, novel·lem, novel·leu, novel·lin

->novel·lat

novel·lat -ada

[de novel·lar]

adj Dit d’un tema, d’un fet, real o imaginari, contat o compost com a novel·la.

->noveller

noveller -a

m i f TAUROM Torero que toreja i mata toros novells de més de dos anys i menys de quatre.

->novel·ler

novel·ler -a

[de novel·la]

adj Novel·lesc.

->novel·lesc

■novel·lesc -a

[de novel·la]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la novel·la.

2 p ext Propi de la novel·la, que sembla de novel·la. Una aventura novel·lesca.

->novel·lescament

■novel·lescament

[de novel·lesc]

adv D’una manera novel·lesca.

->novel·leta

novel·leta

[de novel·la]

f Novel·la relativament curta.

->novel·lista

■novel·lista

[de novel·la]

m i f Autor de novel·les.

->novel·lístic

■novel·lístic -a

[de novel·la]

1 adj Relatiu o pertanyent a la novel·la.

2 f 1 Art d’escriure novel·les.

2 Gènere literari de la novel·la.

3 Conjunt de novel·les que presenten característiques comunes, referides a una edat, a un ambient, etc. La novel·lística catalana. La novel·lística moderna.

->novembre

■novembre

[del ll. novĕmber, -bris, íd., der. de novem ‘nou’, perquè era el novè mes de l’any romà primitiu; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m CRON [abrev nov.] [símb: NV] L’onzè mes de l’any.

->novena

■novena

[del b. ll. novena, fem. substantivat de novenus, -a, -um ‘novè’; 1a FONT: s. XV, Curial]

f CATOL 1 Espai de nou dies dedicats a una devoció o a una pràctica religiosa determinada.

2 Conjunt de pregàries o d’actes religiosos a fer durant aquests nou dies.

3 Text que conté les oracions que es fan en aquests nou dies.

4 Sufragis per als difunts, encara que s’acompleixin en menys de nou dies.

->novenal

novenal

[de novena; 1a FONT: 1368]

m CATOL novena 3.

->novenari

■novenari

[de novena; 1a FONT: 1805]

m CATOL 1 Novena.

2 novenari d’ànimes Novena que es predicava el mes de novembre, a càrrec de la confraria de les ànimes del purgatori.

->novençà

■novençà -ana

[probablement d’un encreuament de nou, novell amb jovençà (v. aquest mot)]

adj i m i f Nou o principiant en alguna cosa.

->novenet

■novenet

m NUMIS Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners.

->novetà

novetà -ana

adj i m i f De la Nou de Berguedà (Berguedà).

->novetat

■novetat

[del ll. novĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de nou³. Agrada sobretot per la novetat del llenguatge.

2 1 Cosa nova, pel fet de constituir una innovació, una invenció, un esdeveniment extraordinari, etc., o perquè fa poc temps que existeix o ha aparegut. És una novetat absoluta. La por a les novetats. Hi ha hagut cap novetat, aquests dies? Aquest llibre acaba de sortir: és una novetat.

2 esp TÈXT Teixit o gènere de punt que, per les combinacions de lligats, tipus de fils i colors, etc., segueix les influències de la moda i és sotmès a una renovació contínua.

->novetlerí

novetlerí -ina

adj i m i f De Novetlè (Costera).

->noví

noví -ia

m i f dial Nuvi.

->novici

■novici -ícia

[del ll. novicius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1316]

adj i m i f 1 Novençà.

2 CATOL Religiós que encara no ha fet els vots.

->novicial

■novicial

Part. sil.: no_vi_ci_al

[del b. ll. novicialis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a un novici o als novicis.

->noviciat

■noviciat

Part. sil.: no_vi_ci_at

[del b. ll. noviciatus, -us, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m CATOL 1 Temps de prova, a l’inici de la vida religiosa, que hom passa abans de fer els vots.

2 Casa o apartament on hi ha instal·lats els novicis.

->novii

■novii -ia

Part. sil.: no_vii

m i f dial Nuvi.

->noviluni

■noviluni

[del ll. td. novilunium, íd.]

m ASTR Lluna nova.

->no-violència

■no-violència

Part. sil.: no-vi_o_lèn_ci_a

[de violència]

f ÈTIC i SOCIOL Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.

->novíssims

novíssims

[de nou³]

m pl CATOL Les darreries de l’home.

->novitxer

novitxer -a

[sembla der. de novici ‘novell en un ofici’, d’on ‘curiós de saber coses’, a través d’un *novicer, alterat per influx de batxiller² ‘tafaner’]

adj ant i dial Novatxer.

->novocaïna

novocaïna

Part. sil.: no_vo_ca_ï_na

f FARM Procaïna.

->noxa

noxa

f FARM 1 Agent nociu, perniciós.

2 esp Bacteri patogen.

->Np

Np

símb 1 QUÍM napalm.

2 ELECTRÒN i TELECOM neper.

3 QUÍM INORG neptuni.

->nre.

nre.

abrev MAT nombre 1.

->’ns

■’ns

pron Forma que adopta el pronom personal ens quan va immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que u semivocal o darrere d’un pronom acabat en vocal. Mira’ns. Omple’ns el càntir. Se’ns va acostar.

->nt

nt

símb METROL nit².

->nu¹

■nu¹

[variant de nus]

[pl nus] m Nus.

->nu² nua

■nu² nua

[del cat. ant. nuu, i aquest, del ll. nudus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl nus nues] 1 1 adj No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Els indígenes d’aquella contrada van gairebé nus, mig nus. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços.

2 m ART Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.

3 nu i cru Completament mancat de vestit, tot nu.

2 adj p anal 1 Dit d’un arbre sense fulles, una muntanya sense vegetació, etc.

2 Dit d’una casa sense mobles, una paret sense ornaments, etc.

3 BOT Dit de la flor mancada de periant.

4 BOT Dit del receptacle desproveït de pèls o d’esquames.

5 a ull nu Sense l’auxili d’un aparell òptic. Els estels que es veuen a ull nu.

6 espasa nua ARM Espasa desembeinada.

7 nua propietat DR CIV Propietat desposseïda de l’usdefruit, el qual té a favor seu una altra persona distinta del propietari, anomenat nu propietari.

3 adj fig 1 Dit d’una relació, una declaració, etc., clara i sense atenuacions. Encara que et dolgui, és la veritat nua.

2 de nua paraula ant Oralment.

->nuada

■nuada

Part. sil.: nu_a_da

[de nuar]

f 1 Acció de nuar;

2 l’efecte.

->nuadís

■nuadís -issa

Part. sil.: nu_a_dís

[de nuar]

adj Que pot ésser nuat fàcilment.

->nuador

■nuador -a

Part. sil.: nu_a_dor

[de nuar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Persona que nua.

2 TÈXT 1 m i f Operari pràctic a nuar, especialment el serrell de les tovalloles.

2 m i f Ajudant del filador, encarregat, en la filatura del cotó, d’afegir els fils que es trenquen.

3 m Bastidor de fusta on, en el tissatge, és efectuada l’operació de nuar, quan és feta fora del mateix teler.

4 nuadora d’ordits Petita màquina transportable que fa mecànicament l’operació de nuar els ordits en el mateix teler o en un bastidor a part.

->nualós

■nualós

Part. sil.: nu_a_lós

m BOT 1 Consolda.

2 Consolva.

->nuament¹

■nuament¹

Part. sil.: nu_a_ment

[de nuar]

m Acció de nuar.

->nuament²

■nuament²

Part. sil.: nu_a_ment

[de nu²]

adv D’una manera nua, sense adorns. Digues-me nuament la veritat.

->nuar

■nuar

Part. sil.: nu_ar

[del ll. vg. *nudare, ll. cl. nodare, íd., der. de nodus ‘nus’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Fer un nus o nusos. Nuar una faixa, una corbata.

2 tr Unir o lligar fent un nus. Vaig nuar-li els cordons de la sabata.

3 tr FIL Apariar, en la filatura del cotó, els fils trencats durant el treball de la selfactina.

4 tr TÈXT Unir, en el tissatge, d’un en un, els extrems d’un ordit acabat de teixir amb els d’un altre encara no començat a teixir, per tal d’estalviar-se d’haver-lo de passar pels lliços i per la pua.

5 pron El fil de la màquina de cosir s’ha nuat.

2 pron p ext D’emoció, se’m nuà la gola. La veu se’m nua a la gola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nuar

GERUNDI: nuant

PARTICIPI: nuat, nuada, nuats, nuades

INDICATIU PRESENT: nuo, nues, nua, nuem, nueu, nuen

INDICATIU IMPERFET: nuava, nuaves, nuava, nuàvem, nuàveu, nuaven

INDICATIU PASSAT: nuí, nuares, nuà, nuàrem, nuàreu, nuaren

INDICATIU FUTUR: nuaré, nuaràs, nuarà, nuarem, nuareu, nuaran

INDICATIU CONDICIONAL: nuaria, nuaries, nuaria, nuaríem, nuaríeu, nuarien

SUBJUNTIU PRESENT: nuï, nuïs, nuï, nuem, nueu, nuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: nués, nuessis, nués, nuéssim, nuéssiu, nuessin

IMPERATIU: nua, nuï, nuem, nueu, nuïn

->nuat

nuat -ada

Part. sil.: nu_at

[de nuar]

adj HERÀLD 1 Dit de la cua del lleó amb nusos en forma de borles.

2 Dit de la faixa, o una altra peça de longitud, que a la seva meitat sofreix una desviació en forma de circumferència com si fos un nus.

->nuba

nuba

1 adj Relatiu o pertanyent als nubes.

2 m i f ETNOL Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).

->nubècula

■nubècula

f 1 OFTAL Taca petita blanquinosa que es forma a la còrnia de l’ull.

2 PAT Opacitat o enterboliment de l’orina en forma de núvol.

->nubi núbia

nubi núbia

Hom.: nuvi

adj i m i f Nubià.

->nubià

■nubià -ana

Part. sil.: nu_bi_à

1 adj i m i f De Núbia (regió del NE d’Àfrica) o de les llengües nubianes.

2 llengües nubianes LING Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família nilosahariana parlades a Egipte i al Sudan.

->nubífer

■nubífer -a

[del ll. nūbĭfer, -a, -um, íd.]

adj poèt Que porta núvols.

->núbil

■núbil

[del ll. nūbĭlis, íd., der. de nubĕre; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que està en edat de casar-se, dit especialment de la dona. Donzelles núbils teixien corones.

2 p ext Edat núbil.

->nubilitat

■nubilitat

Hom.: nobilitat

[de núbil]

f Qualitat de núbil.

->nubuc

nubuc

m ADOB Pell ovina o bovina apelfada pel costat de la flor.

->nuc

■nuc

[probablement forma regressiva del verb der. nugar]

m dial Nus.

->nuca

■nuca

[del b. ll. nucha ‘medul·la espinal’, i aquest, de l’àr. nuḫã’, íd., introduït pels metges medievals italians, amb canvi de sentit a ‘occípit’; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

f ANAT ANIM Occípit.

->nucel·la

■nucel·la

f BOT Part interna del primordi seminal formada per teixit diploide, de l’esporòfit.

->nucel·lar

nucel·lar

adj BOT Relatiu o pertanyent a la nucel·la.

->nuci-

■nuci-

Forma prefixada del mot llatí nux, nŭcis, que significa ‘nou’ (fruita seca). Ex.: nuciforme.

->nucier

nucier -a

Part. sil.: nu_ci_er

adj i m i f De la Nucia (Marina Baixa).

->nucífer

■nucífer -a

[del ll. nŭcĭfer, -a, -um, íd.]

adj BOT Que duu nous o en fa.

->nuciforme

■nuciforme

[de nuci- i -forme]

adj BOT Semblant a una nou o a una núcula.

->nucleació

■nucleació

Part. sil.: nu_cle_a_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. nucleatus, -a, -um ‘que té nucli’]

f METAL·L Inici d’una transformació de fase, solidificació o recristal·lització a partir d’un nucli.

->nucleal

nucleal

Part. sil.: nu_cle_al

[formació culta analògica sobre la base del ll. nucleus ‘nucli’]

adj Nuclear.

->nuclear

■nuclear

Part. sil.: nu_cle_ar

[formació culta analògica sobre la base del ll. nucleus ‘nucli’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent al nucli. Energia nuclear.

->nuclearitzar

■nuclearitzar

Part. sil.: nu_cle_a_rit_zar

[de nuclear]

v tr 1 ARM Proveir d’armes nuclears.

2 TECNOL Substituir les instal·lacions tradicionals de producció d’energia (d’un territori) per altres que produeixen energia nuclear.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: nuclearitzar

GERUNDI: nuclearitzant

PARTICIPI: nuclearitzat, nuclearitzada, nuclearitzats, nuclearitzades

INDICATIU PRESENT: nuclearitzo, nuclearitzes, nuclearitza, nuclearitzem, nuclearitzeu, nuclearitzen

INDICATIU IMPERFET: nuclearitzava, nuclearitzaves, nuclearitzava, nuclearitzàvem, nuclearitzàveu, nuclearitzaven

INDICATIU PASSAT: nuclearitzí, nuclearitzares, nuclearitzà, nuclearitzàrem, nuclearitzàreu, nuclearitzaren

INDICATIU FUTUR: nuclearitzaré, nuclearitzaràs, nuclearitzarà, nuclearitzarem, nuclearitzareu, nuclearitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: nuclearitzaria, nuclearitzaries, nuclearitzaria, nuclearitzaríem, nuclearitzaríeu, nuclearitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: nuclearitzi, nuclearitzis, nuclearitzi, nuclearitzem, nuclearitzeu, nuclearitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: nuclearitzés, nuclearitzessis, nuclearitzés, nuclearitzéssim, nuclearitzéssiu, nuclearitzessin

IMPERATIU: nuclearitza, nuclearitzi, nuclearitzem, nuclearitzeu, nuclearitzin

->nucleasa

nucleasa

Part. sil.: nu_cle_a_sa

f BIOQ Enzim que hidrolitza parcialment els àcids nucleics donant nucleòtids.

->nucleat

■nucleat -ada

Part. sil.: nu_cle_at

[del ll. nucleatus, -a, -um, íd.]

adj Que té nucli.

->nucleic

■nucleic, àcid

Part. sil.: nu_cleic

BIOQ Cadascuna de les macromolècules formades per cadenes de nucleòtids.

->nucleïforme

■nucleïforme

Part. sil.: nu_cle_ï_for_me

[del ll. nucleus i -forme]

adj Semblant a un nucli.

->nucleïna

■nucleïna

Part. sil.: nu_cle_ï_na

f BIOQ Substància formada en combinar-se els àcids nucleics amb les fosfoproteïnes en un medi lleugerament àcid.

->nucleó

■nucleó

Part. sil.: nu_cle_ó

[del ll. nucle(us) ‘nucli’ i (prot)ó o (neutr)ó]

m PART [símb: N] Nom genèric comú de les partícules que constitueixen un nucli atòmic, és a dir, del neutró i del protó.

->nucleo-

■nucleo-

Forma prefixada del mot llatí nucleus, que significa ‘nucli’, amb la qual hom indica connexió o relació amb el nucli. Ex.: nucleoproteid, nucleosidasa.

->nucleòfil

■nucleòfil -a

Part. sil.: nu_cle_ò_fil

1 adj ELECTRÒN Que conté un excés de densitat electrònica.

2 m QUÍM ORG Reactant que dóna un parell d’electrons disponibles al substrat (electròfil o reactant electrofílic) per formar un nou enllaç covalent.

->nucleofílic

nucleofílic -a

Part. sil.: nu_cle_o_fí_lic

adj QUÍM ORG 1 Dit de la reacció en què un nucleòfil ataca un compost electrofílic o electròfil.

2 Dit del reactant que cedeix electrons en les reaccions químiques.

3 reactant nucleofílic Nucleòfil.

->nucleoide

■nucleoide

Part. sil.: nu_cle_oi_de

[de nucleo- i-oide]

1 adj Nucleïforme.

2 m Cos semblant a un nucli.

3 m CIT Regió d’una cèl·lula procariota on es concentra l’ADN.

->nuclèol

■nuclèol

Part. sil.: nu_clè_ol

[del ll. nucleŏlus, dimin. de nucleus ‘nucli’]

m CIT Petit corpuscle esferoïdal que hom troba a l’interior del nucli de la cèl·lula.

->nucleolar

nucleolar

Part. sil.: nu_cle_o_lar

adj CIT Relatiu o pertanyent al nuclèol.

->nucleolonema

nucleolonema

Part. sil.: nu_cle_o_lo_ne_ma

m CIT Porció filamentosa del nuclèol.

->nucleoni

nucleoni

Part. sil.: nu_cle_o_ni

m FÍS Sistema quàntic format per un nucleó i un antinucleó.

->nucleònic

nucleònic -a

Part. sil.: nu_cle_ò_nic

1 adj PART Relatiu o pertanyent al nucleó.

2 f Nom donat a la ciència i la tecnologia nuclears.

->nucleoplasma

■nucleoplasma

Part. sil.: nu_cle_o_plas_ma

m BIOL Contingut del nucli cel·lular.

->nucleoproteid

nucleoproteid

Part. sil.: nu_cle_o_pro_teid

m BIOQ Nucleoproteïna.

->nucleoproteïna

■nucleoproteïna

Part. sil.: nu_cle_o_pro_te_ï_na

f BIOQ Cadascun dels composts resultants de la unió de les proteïnes amb àcids nucleics o amb nucleòtids.

->nucleòsid

■nucleòsid

Part. sil.: nu_cle_ò_sid

m BIOQ Cadascun dels composts naturals formats per la combinació d’un sucre, ribosa o 2-desoxiribosa, i una base purínica o pirimidínica.

->nucleosidasa

nucleosidasa

Part. sil.: nu_cle_o_si_da_sa

f BIOQ Cadascun dels enzims que trenquen l’enllaç entre la pentosa i la base.

->nucleosíntesi

■nucleosíntesi

Part. sil.: nu_cle_o_sín_te_si

f FÍS Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada.

->nucleosoma

■nucleosoma

Part. sil.: nu_cle_o_so_ma

m GEN i CIT Cromòmer d’un cromosoma, constituït per ADN i histones.

->nucleòtid

■nucleòtid

Part. sil.: nu_cle_ò_tid

m BIOQ Cadascun dels èsters de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en els quals l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) lliures de la pentosa.

->nucleotidasa

5′-nucleotidasa

Part. sil.: 5’_nu_cle_o_ti_da_sa

f BIOQ Enzim que hidrolitza selectivament el grup fosfat del carboni 5′ dels mononucleòtids.

->nucli

■nucli

[del ll. nucleus ‘ametlla de la nou; nucli’, dimin. de nux, nucis; 1a FONT: c. 1925]

m 1 1 Part o massa compacta que forma el centre de certes coses.

2 PREHIST Part central d’un sílex o d’una altra pedra utilitzada per a fabricar instruments prehistòrics, a partir del qual es tallen els bifaços.

2 Grup primitiu al costat del qual se’n van agrupant uns altres.

3 1 Lloc on es concentren coses, persones, activitats, etc.

2 nucli industrial ECON Lloc on es concentra predominantment la indústria.

3 nucli urbà URBAN Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.

4 Grup d’individus amb una especial cohesió social, ideològica, política, etc. Nucli de resistència.

5 ÀLG En un morfisme f entre els conjunts A i B, subconjunt de A format per tots els elements la imatge dels quals és l’element neutre de B.

6 ANAT ANIM Nom donat a diverses parts o masses compactes que ocorren en l’anatomia animal, particularment en la massa grisa. Nucli amigdaloide. Nucli caudal. Nucli vermell.

7 ARQUIT Pilar en el qual s’encasten els graons d’una escala de cargol.

8 CIT Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix les síntesis cel·lulars.

9 FÍS ATÒM 1 Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa i tota la càrrega elèctrica positiva.

2 nucli mirall Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.

10 GEOL Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell.

11 LING Constituent principal i obligatori d’un sintagma.

12 NUC Part d’un reactor nuclear en què hi ha el combustible.

13 nucli de condensació METEOR Partícula petita, lleugerament higroscòpica, que per regla general abunda en la troposfera i sobre la qual es dipositen les molècules de vapor d’aigua quan el contingut de vapor de l’aire és pròxim al punt de saturació.

14 nucli magnètic ELECTROT Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc., al voltant de la qual hi ha un enrotllament.

->núclid

■núclid

m FÍS ATÒM Espècie química caracteritzada pel seu nombre atòmic Z i pel seu nombre de massa A.

->núcula

■núcula

[del ll. nucŭla, dimin. de nux, nucis; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 BOT Fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d’un ovari súper.

2 ZOOL Noueta.

->nuculani

nuculani

m BOT Fruit drupaci pluricarpel·lar.

->nuculànids

nuculànids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis, molt pròxima a la dels nucúlids.

2 sing Mol·lusc de la família dels nuculànids.

->nucular

nucular

adj BOT Relatiu o pertanyent a la núcula. Fruit nucular.

->nucúlids

nucúlids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis, amb la closca amb una doble sèrie de denticles punxeguts, el peu molt gros i una brànquia a cada banda.

2 sing Mol·lusc de la família dels nucúlids.

->nudi-

■nudi-

Forma prefixada del mot llatí nudus, que significa ‘nu’. Ex.: nudiflor, nudicaudat, nudicaule.

->nudibranquis

nudibranquis

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis, amb papil·les de forma variable al dors, sense conquilla els adults i de coloració variada i de gran bellesa.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels nudibranquis.

->nudicaule

nudicaule

Part. sil.: nu_di_cau_le

adj BOT Dit de la tija que no presenta fulles.

->nudictenis

■nudictenis

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels ctenòfors, que comprèn formes sense tentacles i de faringe àmplia. Cal destacar-ne el didal (Beroe ovata).

2 sing Ctenòfor de la classe dels nudictenis.

->nudisme

■nudisme

[de nu²]

m SOCIOL Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural de cara al desenvolupament de tota l’activitat humana.

->nudista

■nudista

[de nu²]

1 adj Relatiu o pertanyent al nudisme.

2 m i f Persona que practica el nudisme.

->nuditat

■nuditat

[del ll. nudĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Nuesa.

->nuesa

■nuesa

Part. sil.: nu_e_sa

[de nu²]

f 1 Qualitat de nu.

2 [generalment en pl] Part del cos nua que ordinàriament hom porta tapada.

->nuet

■nuet -a

Part. sil.: nu_et

[de nu²]

adj dial Nu.

->nugada

nugada

Hom.: nogada

f dial Nuada.

->nugadís

nugadís -issa

adj dial Nuadís.

->nugador

■nugador -a

[variant de nuador]

m i f dial Nuador.

->nugament

nugament

m dial Nuament.

->nugar

■nugar

[variant de nuar, amb g antihiàtica]

v tr i pron dial Nuar.

->nugassa

■nugassa

[variant del dial. nuassa, íd.]

f dial Nuada.

->nugós

■nugós -osa

[variant de nuós (v. nugar)]

adj dial Nuós.

->nuïls

■nuïls

Part. sil.: nu_ïls

[probable formació sobre el ll. nux, nŭcis ‘nou’ amb -icŭlus o bé adaptació del ll. nucleus ‘nucli’ a nux amb -ile i -icŭlus; 1a FONT: 1433]

m pl OLEÏC Pinyolada.

->nul nul·la

■nul nul·la

[del ll. nullus, -a, -um ‘ningú, cap, nul’, de ne i ullus, -a, -um ‘cap, algun’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 1 Que es redueix a no res, no existent. Rendiment nul. Diferència molt petita o nul·la.

2 Inepte o inútil. El defensa central és completament nul.

2 DR Que no té cap validesa o força legal.

3 p ext ESPORT 1 Dit de la prova, l’exercici o l’intent que és declarat no vàlid.

2 esp En la boxa, dit del combat a la fi del qual cap dels boxadors no és declarat guanyador.

4 MAT 1 Que val zero.

2 Dit de la matriu tots els elements de la qual són zeros.

3 Dit de la successió de nombres que té per límit zero.

->nuler

nuler -a

adj i m i f De Nules (Plana Baixa).

->nul·lament

■nul·lament

[de nul]

adv Sense efecte.

->nullenc

nullenc -a

adj i m i f De Nulles (Alt Camp).

->nul·li-

■nul·li-

Forma prefixada del mot llatí nullus, -a, -um, que significa ‘ningú’, ‘cap’. Ex.: nul·liparitat.

->nul·lípara

■nul·lípara

[de nul·li- i -para]

adj f i f MED Dit de la dona que no ha parit.

->nul·liparitat

■nul·liparitat

f MED Condició de la dona nul·lípara.

->nul·lisòmic

nul·lisòmic -a

adj GEN Dit de l’organisme diploide, real o funcional, en el qual manquen un parell de cromosomes homòlegs del seu complement.

->nul·litat

■nul·litat

[del b. ll. nullĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de nul. La nul·litat d’un testament.

2 El qui no val res. Es creu ésser un gran escriptor i és una nul·litat.

3 DR Invalidesa d’un negoci jurídic.

->núm.

núm.

abrev número 1.

->numantí

■numantí -ina

adj i m i f De Numància (antiga ciutat dels celtibers).

->numen

■numen

[del ll. numen, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m MIT 1 Presència i voluntat omnipotent de la divinitat.

2 La mateixa divinitat; qualsevol de les divinitats olímpiques. Els númens pagans.

3 p ext Persona que cal considerar o honorar com un déu. Els númens de la pàtria.

4 fig Inspiració (d’un escriptor, d’un orador, etc.).

->numerabilitat

numerabilitat

[de numerable]

f Qualitat de numerable.

->numerable

■numerable

[del ll. numerabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Susceptible d’ésser numerat.

->numeració

■numeració

Part. sil.: nu_me_ra_ci_ó

[del ll. numeratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ARIT 1 Acció de numerar;

2 l’efecte.

3 Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.

2 FIL Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.

->numeradament

■numeradament

[de numerat]

adv Seguint una numeració.

->numerador

■numerador -a

[del ll. td. numerator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que numera.

2 1 m Aparell que en moltes màquines d’imprimir numera els plecs, els impresos, etc., automàticament i en el mateix moment de la impressió.

2 f GRÀF Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc., en les antigues màquines d’imprimir no proveïdes de numerador.

3 m OFIC Instrument proveït d’unes cintes sens fi de cautxú amb els números del 0 al 9 gravats en relleu en cadascuna d’elles, emprat per a estampar números sobre paper, etc.

3 m MAT 1 Primer element de la parella ordenada de nombres enters que formen un nombre trencat.

2 En general, expressió numèrica o literal que és escrita damunt la ratlla horitzontal que indica divisions i quocients.

->numeral

■numeral

[del ll. numeralis, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj Que expressa o representa un nombre. Lletres numerals. Adjectius numerals.

2 m GRAM Adjectiu que designa un nombre o una quantitat.

->numerar

■numerar

[del ll. numerare, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v tr 1 Marcar amb un nombre d’ordre. No has numerat la darrera pàgina.

2 MAT Marcar amb nombres successius una sèrie d’elements d’un conjunt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: numerar

GERUNDI: numerant

PARTICIPI: numerat, numerada, numerats, numerades

INDICATIU PRESENT: numero, numeres, numera, numerem, numereu, numeren

INDICATIU IMPERFET: numerava, numeraves, numerava, numeràvem, numeràveu, numeraven

INDICATIU PASSAT: numerí, numerares, numerà, numeràrem, numeràreu, numeraren

INDICATIU FUTUR: numeraré, numeraràs, numerarà, numerarem, numerareu, numeraran

INDICATIU CONDICIONAL: numeraria, numeraries, numeraria, numeraríem, numeraríeu, numerarien

SUBJUNTIU PRESENT: numeri, numeris, numeri, numerem, numereu, numerin

SUBJUNTIU IMPERFET: numerés, numeressis, numerés, numeréssim, numeréssiu, numeressin

IMPERATIU: numera, numeri, numerem, numereu, numerin

->numerari

■numerari -ària

[del ll. td. numerarius, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj MAT Que serveix per a comptar.

2 adj i m i f Dit de cadascun dels individus que, amb nombre regular, formen una facultat o un col·legi i hi ocupen una plaça acadèmica amb propietat (o adquirida generalment després d’un exercici d’oposició). Un catedràtic numerari.

3 m 1 Moneda encunyada, unitat de compte del diner.

2 Diner efectiu.

->numerat

numerat -ada

[del ll. numeratus, -a, -um, íd.]

adj Marcat amb un nombre d’ordre. Seients numerats.

->numèric

■numèric -a

[del b. ll. numerĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj MAT 1 Relatiu o pertanyent al nombre o als nombres.

2 Expressat o bé efectuat amb nombres (no lletres). Valor numèric, càlcul numèric.

3 Dit de l’equació en la qual els coeficients i les constants són nombres.

->numèricament

■numèricament

[de numèric]

adv Relativament al nombre.

->número

■número

Cp. nombre

[del ll. nŭmĕrus, íd.; 1a FONT: 1481]

m 1 1 [abrev n., núm.] Nombre amb què una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 12. Treure un bon número. Número extraordinari d’una revista.

2 números vermells Situació deutora d’un client amb relació a un banc, sia en un compte concret, sia en el seu saldo global amb l’entitat.

2 1 Càlcul, compte. No em surten els números.

2 fer números Calcular els diners que hom necessita abans de fer una despesa, de començar una empresa. Abans de comprar el cotxe nou, hem de fer números.

3 1 ESPECT Cadascuna de les exhibicions, execucions o peces que componen el programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc.

2 fer el número (o el numeret) col·loq Fer alguna cosa que crida l’atenció, fer-se veure.

4 prendre el número (a algú) col·loq Burlar-se’n.

->numerologia

■numerologia

Part. sil.: nu_me_ro_lo_gi_a

[comp. híbrid del ll. nŭmĕrus i -logia]

f OCULT Pseudociència que tracta d’explicar misteris i d’efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques.

->numerus clausus

numerus clausus^* [nùmeɾuskláwzus]

[llat ] m Expressió (‘nombre tancat’) que indica la limitació establerta al nombre d’individus que poden ésser admesos en una escola (sobretot a la universitat), en un cercle, en una acadèmia, etc.

->númida

■númida

1 adj i m i f De Numídia (antiga regió d’Àfrica)j o dels numidis (poble).

2 m i f HIST Individu d’un poble antic que, vers el segle IV aC, constituí dos regnes a l’Àfrica del Nord.

->numídic

■numídic -a

adj númida 2.

->numídids

numídids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de color viu, potes robustes i cua curta.

2 sing Ocell de la família dels numídids.

->numismata

numismata

[del fr. numismate, íd., der. del ll. numisma ‘moneda’]

m i f NUMIS Numismàtic.

->numismàtic

■numismàtic -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. numisma o nomisma, -ătis, i aquest, del gr. nómisma ‘usança; moneda usual’, der. de nómos ‘ús, costum’, i aquest, de némein ‘distribuir; fer segons la llei, l’ús’; 1a FONT: 1839, DLab.]

NUMIS 1 adj Relatiu o pertanyent a les monedes o a la numismàtica.

2 m i f Persona versada en numismàtica.

3 f Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, com a testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.

->numismatografia

numismatografia

Part. sil.: nu_mis_ma_to_gra_fi_a

[del gr. nómisma, -atos i -grafia]

f NUMIS Descripció sistemàtica de les monedes i medalles.

->nummiforme

■nummiforme

[del ll. nummus ‘moneda’ i -forme]

adj Nummular.

->nummular

■nummular

[formació culta analògica sobre la base del ll. nummus ‘moneda’]

adj 1 1 De forma arrodonida, semblant a una moneda.

2 PAT Dit de la lesió pulmonar que ofereix una imatge radioscòpica de forma rodona com la d’una moneda.

2 NUMIS Relatiu o pertanyent a la moneda.

->nummuliforme

■nummuliforme

[del ll. nummulus, dimin. de nummus ‘moneda’ i -forme]

adj Nummular.

->nummulit

■nummulit

m PALEONT i ZOOL Gènere de protozous rizòpodes fòssils de l’ordre dels foraminífers (Nummulites sp), amb forma de llentilla i amb innombrables porus que permeten la sortida dels pseudopodis.

->nummulític

■nummulític -a

1 adj PALEONT Relatiu o pertanyent als nummulits.

2 adj PETROG Dit de la calcària formada en gran part per restes de nummulits.

3 m obs ESTRATIG Paleogen.

->nun

■nun

f Nom de la catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->nunci

■nunci

[del ll. nuntius ‘emissari; anunciador’; 1a FONT: s. XVII, Boades]

1 m El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.

2 [f núncia] m i f DR ADM A Andorra, conserge de l’administració pública.

3 m DR CAN Legat del papa en cadascun dels estats amb qui manté relacions diplomàtiques plenes i d’una manera estable.

->nunciatura

■nunciatura

Part. sil.: nun_ci_a_tu_ra

[de l’it. nunziatura, der. de nunziare ‘anunciar’, i aquest, de nunzio ‘nunci’]

f 1 Càrrec o dignitat del nunci.

2 Casa on resideix el nunci.

->nuncupació

■nuncupació

Part. sil.: nun_cu_pa_ci_ó

[del ll. nuncupatio, -ōnis ‘denominació; designació solemne; pronunciació solemne’, der. de nuncupare, de nōmen capĕre ‘prendre el nom’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f DR Declaració solemne de la voluntat d’una persona feta de viva veu davant testimonis.

->nuncupatiu

■nuncupatiu -iva

Part. sil.: nun_cu_pa_tiu

[del ll. td. nuncupativus, -a, -um ‘designat comunament, pretès’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Que no existeix sinó de nom.

2 DR Dit de l’acte jurídic efectuat oralment i públicament, bé que després es redueixi a escriptura.

->nundinal

■nundinal

adj 1 Relatiu o pertanyent a les nundines.

2 lletres nundinals CRON Les vuit primeres lletres de l’alfabet llatí (de la A a la H), que figuraven escrites al costat de cadascun dels dies de l’any en el calendari romà.

->nundines

nundines

f pl A la Roma antiga, dia que se celebrava el mercat, que tenia lloc cada nou dies.

->nuorès

■nuorès -esa

Part. sil.: nu_o_rès

1 adj i m i f De Nuoro (ciutat i província de Sardenya) o del nuorès (dialecte).

2 m LING Dialecte del sard parlat a Nuoro.

->nuós

■nuós -osa

Part. sil.: nu_ós

[del ll. nodosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que té nusos.

->nupcial

■nupcial

Part. sil.: nup_ci_al

[del ll. nuptialis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj Relatiu o pertanyent a la celebració del casament, a les noces.

->nupcialitat

■nupcialitat

Part. sil.: nup_ci_a_li_tat

[de nupcial]

f SOCIOL Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats.

->núpcies

■núpcies

Part. sil.: núp_ci_es

[del ll. nuptiae, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f pl Noces.

->nurag

■nurag

[del sard nurake, d’origen preromà, d’un mot possiblement corresponent al ll. castrum ‘castell, fortalesa’]

m PREHIST Tipus de monument prehistòric de Sardenya en forma de torre, anàleg al talaiot.

->nuràgic

nuràgic -a

[de nurag]

adj 1 Relatiu o pertanyent als nurags, a l’edat o civilització dels nurags.

2 civilització nuràgica Cultura o civilització desenvolupada a Sardenya que va aproximadament del 1500 aC a la romanització i que es caracteritza pels nurags.

->nus

■nus

[cat. ant. i dial. nuu, nu, ll. nōdus, íd., a través d’una variant *nūdus no prou aclarida; la forma nus fou inicialment el pl. de nu¹, esdevingut també sovint nusos per analogia amb altres pl. en -os; d’aquí que nus acabés per ser tingut per un sing.; així també la llengua distingia entre nus subst. i nu² adj; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s’estreny en estirar llurs caps. Nus teixidor. El nus de la corbata.

2 fer un nus a la cua (a algú o alguna cosa) fig Expressió amb què hom es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament. No tornarà pas: ja li pots fer un nus a la cua.

3 nus gordià HIST Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un cop d’espasa.

4 nus gordià p ext Dificultat que no pot ésser resolta d’una manera normal.

2 p ext Estrenyiment, obstrucció, a la gola que dificulta de respirar, d’empassar-se el menjar, de parlar. A cada mossada se’m feia un nus a la gola.

3 fig Lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni.

4 fig 1 Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema. Aquest és el nus de la qüestió.

2 nus de l’acció LIT En una obra teatral, en un poema, en una novel·la, etc., part en què els obstacles compliquen l’acció i que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.

3 nus vital de Flourens obs Regió del sòl del quart ventricle, en la qual semblen localitzats els centres respiratori i circulatori, la lesió del qual produeix la mort instantània.

5 1 Punt on es troben o on concorren diferents línies, nervis, etc., especialment diferents cadenes de muntanyes.

2 CONSTR Punt al qual concorren dues o més peces d’una armadura.

3 ELECT Punt d’un circuit o d’una xarxa on conflueixen més de dos conductors o més de dues branques.

4 nus de comunicacions Punt on s’encreuen diverses vies de comunicació.

6 1 ANAT ANIM Juntura dels ossos dels dits.

2 BOT Nivell de la tija, sovint en forma d’engruiximent, on s’insereix una fulla o un verticil foliar.

3 BOT Concreció dura de la fusta, corresponent a la base de la branca morta inserida en el tronc; grop.

4 PAT Tumor o induració circumscrita.

5 nus de l’encèfal ANAT ANIM Protuberància anular.

6 nus fals PAT Tumefacció que presenta el cordó umbilical i que és de natura vascular o gelatinosa.

7 nus varicós PAT Nus constituït per un entortolligament vascular.

8 nus veritable PAT Nus format pel cordó umbilical, que, en estirar-lo, es pot trencar i produir la mort del fetus.

7 HERÀLD 1 Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família.

2 nus gordià Moble en forma de nus, que simbolitza la dificultat.

8 MAR 1 Cadascun dels nusos fets, a tall de punts de divisió, a la corda de la corredora de barqueta, la distància entre cada dos de consecutius dels quals equival a 14,5 m.

2 Distància entre dos nusos consecutius de la corda de la corredora de barqueta, que és el tros de corda amollada en 30 segons per una embarcació que navega a 1 milla per hora.

9 MAT Corba simple i tancada en S³=ℝ³+∞.

10 METROL Unitat marina de velocitat, equivalent a 1 milla per hora.

11 teoria de nusos MAT Anàlisi matemàtica dels possibles tipus de nusos i dels mètodes per a determinar quan dos nusos són equivalents per deformacions topològiques.

->nutació

■nutació

Part. sil.: nu_ta_ci_ó

Hom.: notació

[del ll. nutatio, -ōnis ‘oscil·lació, balanceig’, der. de nutare, freqüentatiu de nuĕre ‘fer un senyal amb el cap’]

f 1 1 FÍS En un cos en rotació, moviment harmònic, en general en forma d’el·lipse, que descriu l’eix de gir al voltant de la seva trajectòria mitjana de precessió.

2 esp ASTR Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió.

2 BOT Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.

3 OBST Escurçament del promontori a la símfisi púbica, per rotació del sacre al voltant d’un eix que passa pel segon tubercle conjugat.

4 PAT Oscil·lació del cap, pròpia del tremolor senil.

->nutant

nutant

adj BOT Penjant.

->nutricèutic

nutricèutic -a

Part. sil.: nu_tri_cèu_tic

adj ALIM Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual hom atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme i la capacitat de contribuir en la prevenció d’algunes malalties cròniques.

->nutrici

■nutrici -ícia

[del ll. nutricius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que nodreix.

2 forat nutrici ANAT ANIM Obertura que hi ha en els ossos per al pas dels vasos nutricis.

->nutrició

■nutrició

Part. sil.: nu_tri_ci_ó

[del ll. td. nutritio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 BIOL i FISIOL Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.

2 ALIM Ciència, relacionada amb la bromatologia, que estudia la relació entre els aliments i la salut.

3 cadena de nutrició ECOL Cadena alimentària.

->nutricional

■nutricional

Part. sil.: nu_tri_ci_o_nal

adj BIOL i FISIOL nutritiu 1.

->nutricionista

■nutricionista

[de nutrició]

m i f ALIM Persona especialitzada en nutrició.

->nutrient

■nutrient

Part. sil.: nu_tri_ent

[del ll. nutriens, -ntis, participi pres. de nutrīre ‘nodrir’]

1 adj Que nodreix.

2 m Allò que serveix per a nodrir.

3 adj i m 1 ALIM Dit de la substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.

2 BOT i ECOL Dit de la substància necessària per a l’activitat vital dels vegetals, present a l’aigua o al sòl. Nutrients químics. Un sòl, unes aigües, pobres en nutrients.

->nutritiu

■nutritiu -iva

Part. sil.: nu_tri_tiu

[del b. ll. nutritivus, -a, -um, íd.]

adj BIOL i FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a la nutrició.

2 Que nodreix.

->nutual

■nutual

Part. sil.: nu_tu_al

adj Dit d’un càrrec amovible a voluntat del qui l’ha conferit.

->nuu

■nuu

Part. sil.: nuu

f poèt Núvol.

->nuvi núvia

■nuvi núvia

Hom.: nubi

[de l’ant. i dial. novi, ll. vg. nŏvius, íd., der. de novus; 1a FONT: s. XIII]

m i f 1 Persona que està a punt de casar-se.

2 esp 1 Persona que contreu matrimoni, o que n’acaba de contreure, durant el dia de la boda i els de la lluna de mel.

2 p ext Persona noucasada, que ha contret matrimoni fa poc temps.

->nuvial

■nuvial

Part. sil.: nu_vi_al

[de nuvi; 1a FONT: 1384]

adj Relatiu o pertanyent als nuvis, nupcial.

->nuviances

■nuviances

Part. sil.: nu_vi_an_ces

[de nuvi]

f pl 1 Noces.

2 esp Festes que se celebren per les noces.

->nuviatge

■nuviatge

Part. sil.: nu_vi_at_ge

[de nuvi; 1a FONT: 1384]

m 1 Noces.

2 Allò que hom dóna a la núvia a més del dot.

3 esp Roba i altres estris que són donats pels pares a la núvia.

->nuvistor

nuvistor

m ELECTRÒN Tub miniatura construït sobre una base ceràmica, amb elèctrodes petits cilíndrics i una coberta exterior metàl·lica.

->núvol

■núvol

[del ll. nubĭlus, -a, -um ‘ennuvolat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 m METEOR Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.

2 adj Nuvolós, amb el cel cobert o ple de núvols.

3 m pl Terme usat per a indicar una gran elevació, hiperbòlicament o en sentit figurat, o per a referir-se a l’actitud d’una persona que no està atenta a allò que l’envolta, als afers pràctics, etc. Hi construiran un gratacel més alt que els núvols. Els preus són pels núvols. Et valora molt: t’ha posat pels núvols. Els savis tenen fama d’estar sempre als núvols!

2 m p anal 1 Un núvol de pols, de fum, de mosquits.

2 núvols artificials AGR Fumada espessa que protegeix les plantes de les glaçades, especialment les primaverals.

3 m fig Qualsevol cosa que enfosqueix la vista, que ofusca la intel·ligència, que altera la serenitat, etc. Ni un núvol en llurs ànimes serenes.

4 núvol electrònic 1 FÍS ATÒM Conjunt d’electrons d’un àtom, que giren al voltant del nucli segons òrbites distintes.

2 ELECTRÒN Conjunt d’electrons que, en un tub electrònic, ocupen una zona de l’espai interelectròdic al voltant del càtode incandescent i provoquen, així, l’aparició d’una càrrega espacial.

->nuvolada

■nuvolada

[de núvol; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Massa de núvols.

->nuvolat

■nuvolat -ada

[de núvol; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Nuvolós.

2 m Núvol, especialment si és espès o d’extensió considerable.

->nuvolós

■nuvolós -osa

Cp. l’acc. 1 amb nebulós 1

[de núvol; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj METEOR 1 Cobert de núvols.

2 Format de núvols. Massa nuvolosa.

3 Dit del dia que presenta una nuvolositat major d’una octa i menor de set octes.

->nuvolositat

■nuvolositat

[de nuvolós; 1a FONT: c. 1925]

f METEOR 1 Qualitat de nuvolós.

2 Extensió de cel coberta per núvols.

->NV

NV

símb CRON novembre.

->nyac

■nyac

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra.

->nyacar

■nyacar

[de nyac]

v tr dial Abonyegar, aixafar.

->nyafa

■nyafa

f dial Taca.

->nyafegós

■nyafegós -osa

adj dial Brut, ple de taques.

->nyam

■nyam

[d’origen incert, potser d’una arrel bantu que significa ‘menjar’ o d’origen onomatopeic]

m BOT i AGR 1 Planta herbàcia enfiladissa de la família de les dioscoreàcies (Dioscorea alata, D. batatas i D. bulbifera), de fulles cordiformes i grosses arrels tuberoses comestibles, pròpia de les regions càlides.

2 Arrel tuberosa comestible del nyam, amb la pela de color marró fosc, grossa i rica en fècula.

->nyàmera

■nyàmera

[d’origen incert, potser relacionat amb nyam; 1a FONT: 1873]

f BOT i AGR 1 Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Helianthus tuberosus), de fulles cordiformes o ovades, capítols grocs i extensament conreada.

2 Tubercle comestible de la nyàmera.

->nyam-nyam

■nyam-nyam

[d’origen onomatopeic, expressiu de l’acte de menjar àvidament]

m 1 Onomatopeia de l’acció de menjar.

2 fer nyam-nyam [en llenguatge infantil] Menjar. Vine, que faràs nyam-nyam.

->nyandú

■nyandú

[del cast. ñandú, i aquest, del guaraní ñandú, íd.]

[pl -ús] m ORNIT Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids (Rhea americana), de color gris terrós i blanc, gregari i promiscu, semblant a l’estruç.

->nyanyo

■nyanyo

[d’origen expressiu infantil; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Bony que surt a algú a conseqüència d’una contusió.

->nyap

■nyap

[d’origen onomatopeic]

m Cosa mal feta, no gens reeixida; bunyol.

->nyapa

■nyapa

[d’origen expressiu; en l’expressió treure nyapa (d’un afer), podria provenir del cast. ñapa o yapa, d’origen quítxua]

f dial 1 Taca, clap, d’alguna extensió.

2 treure nyapa (d’un afer) Treure’n profit.

->nyaufar

■nyaufar

Part. sil.: nyau_far

v tr dial Aixafar, abonyegar.

->nyau-nyau

■nyau-nyau

Part. sil.: nyau-nyau

[d’origen onomatopeic]

m i f Nyeu-nyeu.

->nyèbit

■nyèbit

[d’origen incert; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 Noi que va perdut pels carrers.

2 desp Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.

->nyec

■nyec

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m 1 Onomatopeia d’un grinyol, d’un gemec, de gos, d’ànec o d’altres animals que fan un crit semblant.

2 Criatura molt petita.

->nyec-nyec

■nyec-nyec

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia amb què hom expressa les raons de dues persones que tot el dia estan com gat i gos.

->nyepa

■nyepa

f dial Mentida.

->nyero

nyero -a

adj i m i f De Nyer (Conflent).

->nyerra

■nyerra

f dial Mandra.

->nyerro

■nyerro

m HIST Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.

->nyeu-nyeu

■nyeu-nyeu

Part. sil.: nyeu-nyeu

[d’origen onomatopeic, variant de nyau-nyau; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 m Onomatopeia amb què hom escarneix el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita.

2 m i f Gata maula. És una nyeu-nyeu: no te’n fiïs.

->nyic¹

■nyic¹

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia d’un soroll estrident, del grinyol d’un gos, etc.

->nyic² nyiga

■nyic² nyiga

[de nyic¹]

adj dial Malsofert, irritable.

->nyic-i-nyac

■nyic-i-nyac

[d’origen onomatopeic]

m Raons, renyines, contínues entre dues persones. Sempre estan nyic-i-nyac.

->nyiclis

■nyiclis

[variant de nyicris]

interj pop Exclamació usada per a indicar refús, equivalent a ‘jo no’.

->nyic-nyic

■nyic-nyic

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable o d’una persona que es fa molesta amb la seva insistència.

->nyicris

■nyicris

[d’origen expressiu i potser, més aviat, deformació popular del ll. medieval nichil, ll cl. nihil, usat per estudiants de llatí en el sentit de ‘no res’, aplicat a algú d’aspecte feble; 1a FONT: 1915, DAg.]

m i f Persona escarransida, escanyolida, malaltissa.

->nyigo-nyigo

■nyigo-nyigo

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia amb què hom imita el so d’un violí, d’un violoncel, etc., especialment mal tocat.

->nyigui-nyogui

■nyigui-nyogui

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, Oller]

Mot emprat en l’expressió de nyigui-nyogui loc adj Fet de qualsevol manera, de construcció defectuosa, feble.

->nyinya

■nyinya

[variant de llinya]

f PESC llinya 1.

->nyinyola

■nyinyola

f dial FUST Llinyola.

->nyinyolera

■nyinyolera

f PESC Obertura al final del cóp d’un art de ròssec que serveix per a buidar-lo.

->nyivit

■nyivit

m ORNIT Fredeluga.

->nyoca

■nyoca

[deriv. de nyoc, variant de anyoc; 1a FONT: s. XIX]

1 f FOLK Barreja d’ametlles, avellanes, pinyons, panses, etc., que es donen pel bateig d’una criatura.

2 m 1 Home menyspreable.

2 la ciutat d’en Nyoca desp Ciutat o barriada gran, especialment Barcelona.

->nyonya

■nyonya

[d’origen expressiu; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Mandra somnolenta. Quina nyonya que fa venir, aquesta calor!

->nyoqui

nyoqui

[it: gnocco] m ALIM Producte alimentari de forma arrodonida, elaborat amb patates barrejades amb farina de blat, mantega, llet, ou i formatge ratllat.

->nyora¹

nyora¹

[grafia errònia per l’ant. nora ‘sínia’ i ‘roc’]

f Palet de riera.

->nyora²

■nyora²

[probablement del cast. murcià ñora, cast. noria ‘sínia’, per fer-se aquest pebrot prop de sínies, o bé del topònim murcià del mateix origen La Ñora, per haver-se-n’hi cultivat; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f BOT i AGR 1 Varietat de pebrotera molt semblant al bitxo.

2 Fruit de la nyora.

->nyu

■nyu

[d’un bantu sud-oriental nqu, íd., potser a través del neerlandès gnoe]

[pl nyus] m ZOOL Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Connochaetes sp), amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops, coll gruixut i amb banyes cap endavant.