->ganivet

■ganivet

[der. d’un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, íd.; 1a FONT: 1313]

m 1 1 Instrument que consisteix en una fulla llarguera, generalment d’acer, amb una vora afilada, proveït d’un mànec i que serveix per a tallar.

2 Nom genèric de diverses eines i instruments de tall semblants a un ganivet, que formen part d’algunes màquines.

3 ganivet de llescar SUR Ganiveta de fulla corba per a tallar les pannes de suro en llesques.

4 ganivet de triar SUR Fulla per a treure escapces i tares en triar.

2 MAR Tros de lona tallat obliquament que hom afegeix a la vorada de les veles per eixamplar-les gradualment des dels punys del gràtil als del pujament.

3 METROL Aresta del fulcre d’una balança i, per extensió, el fulcre enter.

4 ZOOL Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids (Solen vagina), de cos allargat, cobert per dues valves cilíndriques molt primes.

->ganiveta

■ganiveta

[de ganivet; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Ganivet gros, especialment de llescar pa.

2 Nom genèric de diverses eines i instruments de tall semblants a una ganiveta, que formen part d’algunes màquines.

2 FUST Fulla d’acer, amb dos mànecs, afaiçonada de manera que fa rebava a cada banda d’ambdós cantells.

3 TÈXT 1 Cadascuna de les barres de ferro amb un cantell viu, animades d’un moviment de vaivé, on hi ha els ganxos que aixequen els fils d’ordit o els lliços en les màquines jacquard o en les maquinetes de lliços.

2 En la màquina jacquard, ganxo que fa girar la llanterna del cilindre que porta els cartons de dibuix.

3 Eina afuada, amb un extrem afilat, emprada per a tallar les bastes dels velluts per trama.

->ganivetada

■ganivetada

[de ganivet; 1a FONT: 1714]

f 1 Cop de ganivet.

2 Ferida produïda per un cop de ganivet.

->ganiveter

■ganiveter -a

[de ganivet]

m i f OFIC Persona que fa ganivets o en ven; daguer.

->ganivetera

■ganivetera

[de ganivet]

f Capsa per a guardar-hi ganivets.

->ganiveteria

■ganiveteria

Part. sil.: ga_ni_ve_te_ri_a

[de ganiveter]

f Obrador o botiga de ganiveter.

->ganoide

■ganoide

Part. sil.: ga_noi_de

ICT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als ganoïdeus.

2 Dit de les escates romboïdals dels actinopterigis primitius i dels teleostis moderns constituïdes per una capa d’os densament laminat, una capa d’os vascular esponjós, una capa prima de dentina i una espessa capa d’esmalt (ganoïdina).

2 m pl Ganoïdeus.

->ganoïdeus

■ganoïdeus

Part. sil.: ga_no_ï_deus

m ICT 1 pl Antic ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, amb el cos recobert amb escates ganoides o plaques òssies, que incloïa l’esturió.

2 sing Peix de l’ordre dels ganoïdeus.

->gansalla

■gansalla

[del fràncic *wintsail, del germ. comú wind ‘vent; gos llebrer o corredor’ i sail ‘corda’, aplicat a les cordes de menar gossos i també segurament a les de lligar les veles de les naus; 1a FONT: c. 1410]

f 1 1 Fil d’empalomar.

2 Anella o rotllana de fil, de cordill o d’una altra matèria prima i flexible.

2 CALÇ Cadascuna de les orelles de l’espardenya per on passa la veta.

->gansallador

■gansallador

[de gansallar]

m OFIC Fusta amb forats, als quals hom aplica dues clavilles de ferro estretes amb cargols, que els corders empren per a plegar fil.

->gansallar

■gansallar

[de gansalla]

v tr OFIC Plegar fil amb el gansallador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gansallar

GERUNDI: gansallant

PARTICIPI: gansallat, gansallada, gansallats, gansallades

INDICATIU PRESENT: gansallo, gansalles, gansalla, gansallem, gansalleu, gansallen

INDICATIU IMPERFET: gansallava, gansallaves, gansallava, gansallàvem, gansallàveu, gansallaven

INDICATIU PASSAT: gansallí, gansallares, gansallà, gansallàrem, gansallàreu, gansallaren

INDICATIU FUTUR: gansallaré, gansallaràs, gansallarà, gansallarem, gansallareu, gansallaran

INDICATIU CONDICIONAL: gansallaria, gansallaries, gansallaria, gansallaríem, gansallaríeu, gansallarien

SUBJUNTIU PRESENT: gansalli, gansallis, gansalli, gansallem, gansalleu, gansallin

SUBJUNTIU IMPERFET: gansallés, gansallessis, gansallés, gansalléssim, gansalléssiu, gansallessin

IMPERATIU: gansalla, gansalli, gansallem, gansalleu, gansallin

->gansament

■gansament

[de ganso]

adv Amb ganseria.

->gansejar

■gansejar

[de ganso]

v intr Fer el ganso, cançonejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gansejar

GERUNDI: gansejant

PARTICIPI: gansejat, gansejada, gansejats, gansejades

INDICATIU PRESENT: gansejo, ganseges, ganseja, gansegem, gansegeu, gansegen

INDICATIU IMPERFET: gansejava, gansejaves, gansejava, gansejàvem, gansejàveu, gansejaven

INDICATIU PASSAT: gansegí, gansejares, gansejà, gansejàrem, gansejàreu, gansejaren

INDICATIU FUTUR: gansejaré, gansejaràs, gansejarà, gansejarem, gansejareu, gansejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gansejaria, gansejaries, gansejaria, gansejaríem, gansejaríeu, gansejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gansegi, gansegis, gansegi, gansegem, gansegeu, gansegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gansegés, gansegessis, gansegés, gansegéssim, gansegéssiu, gansegessin

IMPERATIU: ganseja, gansegi, gansegem, gansegeu, gansegin

->ganseria

■ganseria

Part. sil.: gan_se_ri_a

[de ganso]

f Qualitat de ganso; cançoneria.

->ganso

■ganso -a

[del cast. ganso; tots els seus der. són també castellanismes]

adj i m i f Cançoner, maimó.

->gansol

■gansol

[possiblement relacionat amb gansalla ‘baga de fil’ o potser d’origen basc, comp. de gantz ‘llard; foment, ajut’ i -ol ‘post de fusta’, d’on ‘fusteta de reforç’]

m Gansola.

->gansola

■gansola

[gansol, amb l’article basc -a aglutinat]

f CALÇ Peça de cuir que hom clava a la boca de l’esclop perquè s’ajusti bé al peu.

->gansolar

■gansolar

[de gansol]

v tr CALÇ Proveir de gansola un esclop.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gansolar

GERUNDI: gansolant

PARTICIPI: gansolat, gansolada, gansolats, gansolades

INDICATIU PRESENT: gansolo, gansoles, gansola, gansolem, gansoleu, gansolen

INDICATIU IMPERFET: gansolava, gansolaves, gansolava, gansolàvem, gansolàveu, gansolaven

INDICATIU PASSAT: gansolí, gansolares, gansolà, gansolàrem, gansolàreu, gansolaren

INDICATIU FUTUR: gansolaré, gansolaràs, gansolarà, gansolarem, gansolareu, gansolaran

INDICATIU CONDICIONAL: gansolaria, gansolaries, gansolaria, gansolaríem, gansolaríeu, gansolarien

SUBJUNTIU PRESENT: gansoli, gansolis, gansoli, gansolem, gansoleu, gansolin

SUBJUNTIU IMPERFET: gansolés, gansolessis, gansolés, gansoléssim, gansoléssiu, gansolessin

IMPERATIU: gansola, gansoli, gansolem, gansoleu, gansolin

->gansoner

■gansoner -a

[de ganso]

adj Cançoner, maimó.

->gansoneria

■gansoneria

Part. sil.: gan_so_ne_ri_a

[de gansoner]

f Qualitat de gansoner; cançoneria.

->ganta

■ganta

[del ll. ganta, íd., possiblement d’origen indoeuropeu; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f ORNIT Cigonya.

->ganut

■ganut -uda

[de gana]

adj Que té molta gana.

->ganxa

■ganxa

[de ganxo¹]

f 1 Barra de fusta d’uns tres metres de llarg, més prima d’un cap que de l’altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb la qual els raiers agafen les fustes soltes quan barranquegen.

2 Bastó llarg amb un ganxo en un extrem que els pastors empren per a agafar per una cama els caps de bestiar que fugen.

->ganxer

■ganxer

[de ganxa]

m Raier que maneja la ganxa.

->ganxet¹

■ganxet¹

[de ganxo¹; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Ganxo petit.

2 1 Tija de metall, d’os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.

2 Treball fet amb aquest instrument. Una vànova de ganxet. Fer ganxet.

->ganxet²

ganxet² -a

[v. ganxet¹]

m i f Nom satíric que hom dóna als naturals de Reus.

->ganxo¹

■ganxo¹

[d’una base preromana indoeuropea, potser cèlt. *ganskio-, gankio- ‘branca ganxuda’; 1a FONT: 1299]

m 1 1 Peça de metall o de matèria dura i de forma corbada que acaba en punta i serveix per a penjar-hi o agafar-hi alguna cosa; croc.

2 CIR Instrument emprat en cirurgia i en pràctiques anatòmiques que consta d’un mànec, una tija i una extremitat corbada que serveix per a exercir una tracció damunt una part del cos.

3 TÈXT Cadascun dels filferros verticals que, en la màquina jacquard, són moguts per les agulles i s’agafen a les ganivetes de la grifa.

4 TÈXT Cadascuna de les peces de ferro que transmeten el moviment a les calques en les maquinetes de lliços.

5 ganxo de sequier AGR Instrument per a fer moure les parades o fustes que tanquen les preses.

2 fig i col·loq 1 Atractiu d’una persona o d’una cosa. Un pel·lícula amb ganxo per als joves. Aquesta noia no és gaire bonica, però té ganxo.

2 Persona o cosa que té el poder d’atreure la gent o d’induir-la a fer alguna cosa. Les ofertes dels súpers són el ganxo perquè la gent hi vagi a comprar.

3 Persona que actua d’acord amb un estafador o un venedor ambulant per ajudar-lo a atreure les seves víctimes o els possibles compradors.

3 ESPORT 1 En la boxa, cop que hom dóna des de la posició del braç en angle recte i que executa aixecant talment el colze, que la mà descrigui una semicircumferència cap a l’espatlla del contrari.

2 En el basquetbol, llançament que hom sol fer a la cistella arquejant el braç per damunt del cap, per mantenir com més lluny millor el jugador contrari, mitjançant un hàbil joc de canell.

->ganxo²

ganxo² -a

[v. ganxo¹]

m i f Nom satíric que hom dóna als naturals de Russafa (Horta), Traiguera (Baix Maestrat) i Organyà (Alt Urgell).

->ganxó

ganxó -ona

m i f Nom satíric que hom dóna als naturals de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

->ganxós

ganxós

m ANAT ANIM Os unciforme, el quart de la fila inferior del carp.

->ganxut

■ganxut -uda

[de ganxo¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té forma de ganxo.

->ganya

■ganya

[possible encreuament de l’oc. gaunha, íd., segurament del mateix origen preromà de galta, amb el cast. galla, agalla, íd., potser del ll. glandŭla ‘glàndula’; 1a FONT: 1370]

f 1 1 ANAT ANIM Brànquia.

2 p ext ANAT ANIM Cadascun dels costats del cap d’un ocell, on comença el coll.

3 fer ganyes Fer ganyotes.

4 tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa.

2 CONSTR NAV Peça que reforça la unió de la roda de proa amb l’amura d’un vaixell.

->ganyada

■ganyada

[de ganya; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f Cicatriu de la cara.

->ganyims

■ganyims

[de ganya]

m pl dial ANAT ANIM Ganyes de tonyina salada.

->ganyip

■ganyip

[del caló ḫa#lH;ipí ‘gana, àpat’]

m 1 Menjada lleugera consistent especialment en fruita seca i galetes. Ens aturarem a fer un ganyip en aquella fageda.

2 pl Fruita seca barrejada que hom s’enduu quan surt d’excursió.

->ganyó

■ganyó -ona

[el significat del mot té a veure amb el sentit translatici i pejoratiu de ganya: mala ganya; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Gasiu.

2 Hipòcrita, tortuós.

->ganyol

■ganyol

[de ganyolar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Udol.

->ganyolar

■ganyolar

[alteració de l’ant. ganyir ‘lladrar d’una manera aguda i planyívola’, ll. gannīre, íd., segurament per influx de udolar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr Udolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ganyolar

GERUNDI: ganyolant

PARTICIPI: ganyolat, ganyolada, ganyolats, ganyolades

INDICATIU PRESENT: ganyolo, ganyoles, ganyola, ganyolem, ganyoleu, ganyolen

INDICATIU IMPERFET: ganyolava, ganyolaves, ganyolava, ganyolàvem, ganyolàveu, ganyolaven

INDICATIU PASSAT: ganyolí, ganyolares, ganyolà, ganyolàrem, ganyolàreu, ganyolaren

INDICATIU FUTUR: ganyolaré, ganyolaràs, ganyolarà, ganyolarem, ganyolareu, ganyolaran

INDICATIU CONDICIONAL: ganyolaria, ganyolaries, ganyolaria, ganyolaríem, ganyolaríeu, ganyolarien

SUBJUNTIU PRESENT: ganyoli, ganyolis, ganyoli, ganyolem, ganyoleu, ganyolin

SUBJUNTIU IMPERFET: ganyolés, ganyolessis, ganyolés, ganyoléssim, ganyoléssiu, ganyolessin

IMPERATIU: ganyola, ganyoli, ganyolem, ganyoleu, ganyolin

->ganyoneria

■ganyoneria

Part. sil.: ga_nyo_ne_ri_a

[de ganyó; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f Ganyonia.

->ganyonia

■ganyonia

Part. sil.: ga_nyo_ni_a

[de ganyó; 1a FONT: s. XIV]

f Qualitat de ganyó.

->ganyot

■ganyot

[de ganya; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ANAT ANIM Faringe.

2 Ganyota.

->ganyota

■ganyota

[de ganya]

f Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament. No pot parlar sense fer ganyotes. Va fer una ganyota de menyspreu.

->ganyotaire

■ganyotaire

Part. sil.: ga_nyo_tai_re

[de ganyota]

adj i m i f Que té el costum de fer ganyotes.

->ganyoter

■ganyoter -a

[de ganyota]

adj i m i f Ganyotaire.

->ganyut

■ganyut -uda

adj ANAT ANIM Dit d’un ocell que té les ganyes prominents.

->gaó¹

gaó¹

Part. sil.: ga_ó

[de l’hebreu gā’ōn ‘majestat, excel·lència’]

m JUD Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà durant l’anomenada època gaonítica (segles VI-XIII) als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.

->gaó²

■gaó²

Part. sil.: ga_ó

[de l’it. ant. gavone (it. dial. ca(v)one) ‘forat, clot’, ll. cavus ‘buit’; 1a FONT: 1458]

m CONSTR NAV 1 Part exterior del buc d’una barca que va des de les escues fins a popa o a proa.

2 gaó de popa Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i el codast.

3 gaó de proa Porció del buc compresa entre la quaderna mestra i la roda de proa.

->gaó³

■gaó³

Part. sil.: ga_ó

[variant de gavó]

m BOT Gavó.

->gara-gara

■gara-gara

[de l’oc. i cat. ant. garar ‘guardar, vigilar’ (com el fr. garer, del frànc. *warôn ‘cuidar-se d’algú’), usat repetidament com un imperatiu per a cridar l’atenció, d’on l’expressió fer la gara-gara, per a afalagar algú, demostrant interès per ell]

f Mot emprat en l’expressió fer la gara-gara loc verb Tractar de plaure, d’atreure’s l’afecte, la benvolença, etc., d’algú amb afalacs, llagots, etc. No ho deia pas de cor, sinó només per fer-me la gara-gara.

->garagot

■garagot

[d’origen incert, possible alteració d’un *graot (gragot), variant de grejol, ll. gladiolum, o potser d’origen onomatopeic]

m BOT Trepadella.

->garamond

garamond

m GRÀF Tipus de lletra, creat per C. Garamond, classificat dins la família del romà antic.

->garangola

■garangola

[variant de caragola]

f Escocell.

->garant

■garant

[del fr. garant, cat. ant. guarent, guirent, íd., probablement del fràncic *werênd, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que garanteix. Fer-se garant del compliment d’una cosa.

->garantia

■garantia

Part. sil.: ga_ran_ti_a

[de garant; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de garantir.

2 Mitjà amb què hom garanteix quelcom. Ens cal garantia de part d’ell.

3 DR CIV Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.

4 DR MERC Assegurament del bon funcionament, durant un temps determinat, d’alguna cosa que hom ven i de substituir-ne les peces defectuoses en cas d’avaria.

5 garanties constitucionals DR POL Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.

->garantir

■garantir

[de garant; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Assegurar la certesa, la realitat, d’un fet; fer tenir creença en alguna cosa. Ell li garanteix que no li passarà res de desagradable.

2 Prestar fiança.

3 Assegurar algú o alguna cosa contra un dany, un perill, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garantir

GERUNDI: garantint

PARTICIPI: garantit, garantida, garantits, garantides

INDICATIU PRESENT: garanteixo, garanteixes, garanteix, garantim, garantiu, garanteixen

INDICATIU IMPERFET: garantia, garanties, garantia, garantíem, garantíeu, garantien

INDICATIU PASSAT: garantí, garantires, garantí, garantírem, garantíreu, garantiren

INDICATIU FUTUR: garantiré, garantiràs, garantirà, garantirem, garantireu, garantiran

INDICATIU CONDICIONAL: garantiria, garantiries, garantiria, garantiríem, garantiríeu, garantirien

SUBJUNTIU PRESENT: garanteixi, garanteixis, garanteixi, garantim, garantiu, garanteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: garantís, garantissis, garantís, garantíssim, garantíssiu, garantissin

IMPERATIU: garanteix, garanteixi, garantim, garantiu, garanteixin

->garapinyar

■garapinyar

[del cast. garapiñar, íd., ll. vg. *carpiniare ‘arrancar, esgarrapar’, der. del ll. cl. carpĕre, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr GASTR Recobrir d’almívar pres formant grumolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garapinyar

GERUNDI: garapinyant

PARTICIPI: garapinyat, garapinyada, garapinyats, garapinyades

INDICATIU PRESENT: garapinyo, garapinyes, garapinya, garapinyem, garapinyeu, garapinyen

INDICATIU IMPERFET: garapinyava, garapinyaves, garapinyava, garapinyàvem, garapinyàveu, garapinyaven

INDICATIU PASSAT: garapinyí, garapinyares, garapinyà, garapinyàrem, garapinyàreu, garapinyaren

INDICATIU FUTUR: garapinyaré, garapinyaràs, garapinyarà, garapinyarem, garapinyareu, garapinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: garapinyaria, garapinyaries, garapinyaria, garapinyaríem, garapinyaríeu, garapinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: garapinyi, garapinyis, garapinyi, garapinyem, garapinyeu, garapinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: garapinyés, garapinyessis, garapinyés, garapinyéssim, garapinyéssiu, garapinyessin

IMPERATIU: garapinya, garapinyi, garapinyem, garapinyeu, garapinyin

->garapinyat

■garapinyat -ada

[de garapinyar]

adj GASTR Dit de les llepolies que hom ha garapinyat. Ametlles garapinyades.

->garatge

■garatge

[del fr. garage, íd., der. de garer ‘guardar’, del frànc. *warôn ‘cuidar-se d’alguna cosa’; 1a FONT: c. 1900]

m TRANSP Local destinat a guardar-hi vehicles automòbils.

->garatgista

■garatgista

[de garatge]

m i f TRANSP Persona que té cura d’un garatge.

->garba

■garba

[del germ. frànc. *garba, íd.; 1a FONT: c. 1100]

f AGR Feix d’espigues tallades.

->garballó

■garballó

[alteració per metàtesi de bargalló]

m BOT Margalló.

->garbejar

■garbejar

[de garba; 1a FONT: 1898]

v intr AGR Carretejar les garbes del camp a l’era.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garbejar

GERUNDI: garbejant

PARTICIPI: garbejat, garbejada, garbejats, garbejades

INDICATIU PRESENT: garbejo, garbeges, garbeja, garbegem, garbegeu, garbegen

INDICATIU IMPERFET: garbejava, garbejaves, garbejava, garbejàvem, garbejàveu, garbejaven

INDICATIU PASSAT: garbegí, garbejares, garbejà, garbejàrem, garbejàreu, garbejaren

INDICATIU FUTUR: garbejaré, garbejaràs, garbejarà, garbejarem, garbejareu, garbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: garbejaria, garbejaries, garbejaria, garbejaríem, garbejaríeu, garbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: garbegi, garbegis, garbegi, garbegem, garbegeu, garbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: garbegés, garbegessis, garbegés, garbegéssim, garbegéssiu, garbegessin

IMPERATIU: garbeja, garbegi, garbegem, garbegeu, garbegin

->garbell

■garbell

[de l’àr. ġįrbâl, íd. (pronunciat com guerbèl), possiblement procedent del ll. crībĕllum, íd., que ha donat també crivell; 1a FONT: 1375]

m 1 Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres.

2 ENG QUÍM Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.

->garbella

■garbella

[de garbell; 1a FONT: 1458]

f Garbell gros.

->garbellada

■garbellada

[de garbellar]

f 1 Acció de garbellar.

2 fig Amb una primera garbellada els cent candidats han quedat reduïts a vint.

->garbellador

■garbellador -a

[de garbellar; 1a FONT: 1261]

1 m i f Persona que garbella, especialment el blat.

2 adj Que garbella o serveix per a garbellar.

->garbelladura

■garbelladura

[de garbellar; 1a FONT: 1322]

f 1 Garbellament.

2 pl esp Pedres, terra, pallús, etc., que resten al garbell pel fet de no haver passat pels forats.

->garbellament

■garbellament

[de garbellar]

m 1 Acció de garbellar.

2 ENG QUÍM Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell.

->garbellar

■garbellar

[de garbell; 1a FONT: 1261]

v tr 1 Passar gra, sorra, etc., pel garbell.

2 fig Barreja mentides amb veritats: cal garbellar el que diu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garbellar

GERUNDI: garbellant

PARTICIPI: garbellat, garbellada, garbellats, garbellades

INDICATIU PRESENT: garbello, garbelles, garbella, garbellem, garbelleu, garbellen

INDICATIU IMPERFET: garbellava, garbellaves, garbellava, garbellàvem, garbellàveu, garbellaven

INDICATIU PASSAT: garbellí, garbellares, garbellà, garbellàrem, garbellàreu, garbellaren

INDICATIU FUTUR: garbellaré, garbellaràs, garbellarà, garbellarem, garbellareu, garbellaran

INDICATIU CONDICIONAL: garbellaria, garbellaries, garbellaria, garbellaríem, garbellaríeu, garbellarien

SUBJUNTIU PRESENT: garbelli, garbellis, garbelli, garbellem, garbelleu, garbellin

SUBJUNTIU IMPERFET: garbellés, garbellessis, garbellés, garbelléssim, garbelléssiu, garbellessin

IMPERATIU: garbella, garbelli, garbellem, garbelleu, garbellin

->garbellat

garbellat

[de garbellar]

m ENG QUÍM Fracció de gra més petit que hom separa del rebuig en l’operació del garbellament.

->garbelleres

■garbelleres

[de garbell]

f pl Garbelladures.

->garbellet

■garbellet

[de garbell]

m dial Parany per a caçar ocells consistent en un garbell petit.

->garber

■garber -a

[de garba; 1a FONT: 1393]

m i f AGR Persona que sega.

->garbera

■garbera

[de garba; 1a FONT: 1385, Eiximenis]

f AGR Pila de garbes.

->garberar

■garberar

[de garbera; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr AGR Disposar les garbes en garberes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garberar

GERUNDI: garberant

PARTICIPI: garberat, garberada, garberats, garberades

INDICATIU PRESENT: garbero, garberes, garbera, garberem, garbereu, garberen

INDICATIU IMPERFET: garberava, garberaves, garberava, garberàvem, garberàveu, garberaven

INDICATIU PASSAT: garberí, garberares, garberà, garberàrem, garberàreu, garberaren

INDICATIU FUTUR: garberaré, garberaràs, garberarà, garberarem, garberareu, garberaran

INDICATIU CONDICIONAL: garberaria, garberaries, garberaria, garberaríem, garberaríeu, garberarien

SUBJUNTIU PRESENT: garberi, garberis, garberi, garberem, garbereu, garberin

SUBJUNTIU IMPERFET: garberés, garberessis, garberés, garberéssim, garberéssiu, garberessin

IMPERATIU: garbera, garberi, garberem, garbereu, garberin

->garberol

■garberol -a

[de garba]

m i f AGR Garber.

->garbí

■garbí

[de l’àr. ġarbî ‘occidental’, der. de ġarb ‘occident; lloc remot’, de l’arrel ġarab ‘anar-se’n, allunyar-se’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 sud-oest 1 1. Vent de garbí.

2 CLIMAT Vent del SW o del SSW.

->garbinada

■garbinada

[de garbí; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f CLIMAT Vent fort de garbí.

->garbinejar

■garbinejar

[de garbí]

v intr 1 CLIMAT 1 Fer vent de garbí.

2 Tendir, el vent, a bufar de garbí. Aquest migjorn garbineja.

2 NÀUT Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garbinejar

GERUNDI: garbinejant

PARTICIPI: garbinejat, garbinejada, garbinejats, garbinejades

INDICATIU PRESENT: garbinejo, garbineges, garbineja, garbinegem, garbinegeu, garbinegen

INDICATIU IMPERFET: garbinejava, garbinejaves, garbinejava, garbinejàvem, garbinejàveu, garbinejaven

INDICATIU PASSAT: garbinegí, garbinejares, garbinejà, garbinejàrem, garbinejàreu, garbinejaren

INDICATIU FUTUR: garbinejaré, garbinejaràs, garbinejarà, garbinejarem, garbinejareu, garbinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: garbinejaria, garbinejaries, garbinejaria, garbinejaríem, garbinejaríeu, garbinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: garbinegi, garbinegis, garbinegi, garbinegem, garbinegeu, garbinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: garbinegés, garbinegessis, garbinegés, garbinegéssim, garbinegéssiu, garbinegessin

IMPERATIU: garbineja, garbinegi, garbinegem, garbinegeu, garbinegin

->garbís

■garbís

[de garba]

[pl -issos] [generalment en pl] m AGR 1 Conjunt d’espigues buides procedents de la batuda.

2 Residu de les garbes.

->garbitana

■garbitana

[relacionat amb l’it. gavitello i el prov. gavitèu, íd., i aquests, amb l’it. dial. gavitare ‘guardar’, d’un ll. vg. *cavitare, ll. cavēre ‘guardar-se’, amb possible influx de garba; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f PESC Nansa petita.

->garbo

garbo

[de l’it. garbo ‘forma bonica’, del mateix origen que gàlib; 1a FONT: 1647]

m 1 Gràcia i desimboltura en els moviments, especialment en el caminar. Les models desfilen amb garbo per la passarel·la.

2 Energia o decisió amb què hom fa alguna cosa. Vejam si escombres amb més garbo!

->garbó

■garbó

[de garba; 1a FONT: 1413]

m AGR i RAM Feix de sarments, de branquillons, etc., que hom empra per a fer foc, per a alimentar el bestiar, etc.

->garboller

■garboller

[d’origen incert, possiblement der. de garbó]

m BOT Arçot.

->garbonar

■garbonar

[de garbó]

v tr AGR i RAM Agarbonar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garbonar

GERUNDI: garbonant

PARTICIPI: garbonat, garbonada, garbonats, garbonades

INDICATIU PRESENT: garbono, garbones, garbona, garbonem, garboneu, garbonen

INDICATIU IMPERFET: garbonava, garbonaves, garbonava, garbonàvem, garbonàveu, garbonaven

INDICATIU PASSAT: garboní, garbonares, garbonà, garbonàrem, garbonàreu, garbonaren

INDICATIU FUTUR: garbonaré, garbonaràs, garbonarà, garbonarem, garbonareu, garbonaran

INDICATIU CONDICIONAL: garbonaria, garbonaries, garbonaria, garbonaríem, garbonaríeu, garbonarien

SUBJUNTIU PRESENT: garboni, garbonis, garboni, garbonem, garboneu, garbonin

SUBJUNTIU IMPERFET: garbonés, garbonessis, garbonés, garbonéssim, garbonéssiu, garbonessin

IMPERATIU: garbona, garboni, garbonem, garboneu, garbonin

->garbonera

■garbonera

[de garbó]

f AGR i RAM 1 Pila de garbons.

2 Lloc on hom guarda els garbons.

->garbós

garbós -osa

[de garbo]

adj Que té garbo.

->garbosament

garbosament

adv Amb garbo.

->garbuix

■garbuix

Part. sil.: gar_buix

[de l’it. garbuglio, íd., probablement resultat d’un encreuament de groviglia ‘embull de fils’ (del ll. globus ‘cabdell’) i bugliare (ll. bullire ‘bullir’); 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 Barreja confusa, embolic. Un garbuix de cotxes i de gent.

2 fig M’ha explicat tantes coses, que m’he fet un garbuix.

->garbull

■garbull

[variant dial. de garbuix; 1a FONT: 1815]

m Garbuix.

->garcià

garcià -ana

Part. sil.: gar_ci_à

adj i m i f De Garcia (Ribera d’Ebre).

->gardana

■gardana

[possible alteració del gascó gardaua, i aquest, metàtesi de gauarda, variant de gabarra, corresponent al cat. gavarra²]

f BOT Roser caní.

->gardènia

■gardènia

Part. sil.: gar_dè_ni_a

[del ll. botànic gardenia, creat en honor del botànic escocès Alexander Garden (1728-1791); 1a FONT: 1880]

f BOT i JARD Arbust perennifoli de la família de les rubiàcies (Gardenia jasminoides), de fulles oposades lanceolades i lluents, i flors solitàries i oloroses.

->gardeny

■gardeny

[de gardenyar]

m Grunyit de les truges.

->gardenya

■gardenya

[d’origen incert, probablement d’un encreuament alterat de garrina i godalla, amb possible influx imitatiu també de grunyir; 1a FONT: c. 1880]

f Truja.

->gardenyar

■gardenyar

[de gardenya]

v intr Grunyir les truges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gardenyar

GERUNDI: gardenyant

PARTICIPI: gardenyat, gardenyada, gardenyats, gardenyades

INDICATIU PRESENT: gardenyo, gardenyes, gardenya, gardenyem, gardenyeu, gardenyen

INDICATIU IMPERFET: gardenyava, gardenyaves, gardenyava, gardenyàvem, gardenyàveu, gardenyaven

INDICATIU PASSAT: gardenyí, gardenyares, gardenyà, gardenyàrem, gardenyàreu, gardenyaren

INDICATIU FUTUR: gardenyaré, gardenyaràs, gardenyarà, gardenyarem, gardenyareu, gardenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: gardenyaria, gardenyaries, gardenyaria, gardenyaríem, gardenyaríeu, gardenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: gardenyi, gardenyis, gardenyi, gardenyem, gardenyeu, gardenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: gardenyés, gardenyessis, gardenyés, gardenyéssim, gardenyéssiu, gardenyessin

IMPERATIU: gardenya, gardenyi, gardenyem, gardenyeu, gardenyin

->gardí

■gardí

[d’origen incert, potser del prov. gàrri ‘rata’, nom de peix, amb diferenciació de les -rr-]

m ICT Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Scardinius erythrophthalmus), cobert d’escates cicloides i de color gris blavós amb reflexos daurats i argentats.

->gardina

■gardina

[d’origen incert, potser deglutinació d’un possible *esgardina (unes esgardines, unes gardines), resultant d’un encreuament dels quasisinònims escarpra i *escodina, dimin. de escoda]

f Escarpra dentada per a treballar la pedra.

->garding

■garding

m HIST Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.

->gardunya

gardunya

[del cast. garduña, íd., de l’argot de barris baixos, pròpiament ‘fagina’, d’origen no llatí; 1a FONT: 1888, DLab.]

f ant Presó.

->garfi

■garfi

[del cat. ant. grafi, ll. graphium, i aquest, del gr. grapheĩon ‘punxó per a escriure sobre cera’, amb influx de garfir; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 OFIC Ganxo de punta aguda.

2 BOT Arrel adventícia de moltes plantes enfiladisses amb què es fixen sobre superfícies rugoses.

->garfinyar

■garfinyar

[de garfi]

v tr Esgarrapar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garfinyar

GERUNDI: garfinyant

PARTICIPI: garfinyat, garfinyada, garfinyats, garfinyades

INDICATIU PRESENT: garfinyo, garfinyes, garfinya, garfinyem, garfinyeu, garfinyen

INDICATIU IMPERFET: garfinyava, garfinyaves, garfinyava, garfinyàvem, garfinyàveu, garfinyaven

INDICATIU PASSAT: garfinyí, garfinyares, garfinyà, garfinyàrem, garfinyàreu, garfinyaren

INDICATIU FUTUR: garfinyaré, garfinyaràs, garfinyarà, garfinyarem, garfinyareu, garfinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: garfinyaria, garfinyaries, garfinyaria, garfinyaríem, garfinyaríeu, garfinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: garfinyi, garfinyis, garfinyi, garfinyem, garfinyeu, garfinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: garfinyés, garfinyessis, garfinyés, garfinyéssim, garfinyéssiu, garfinyessin

IMPERATIU: garfinya, garfinyi, garfinyem, garfinyeu, garfinyin

->garfir

■garfir

[de l’àr. ġarfa ‘grapat’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v tr Agafar fortament amb la mà clavant les ungles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garfir

GERUNDI: garfint

PARTICIPI: garfit, garfida, garfits, garfides

INDICATIU PRESENT: garfeixo, garfeixes, garfeix, garfim, garfiu, garfeixen

INDICATIU IMPERFET: garfia, garfies, garfia, garfíem, garfíeu, garfien

INDICATIU PASSAT: garfí, garfires, garfí, garfírem, garfíreu, garfiren

INDICATIU FUTUR: garfiré, garfiràs, garfirà, garfirem, garfireu, garfiran

INDICATIU CONDICIONAL: garfiria, garfiries, garfiria, garfiríem, garfiríeu, garfirien

SUBJUNTIU PRESENT: garfeixi, garfeixis, garfeixi, garfim, garfiu, garfeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: garfís, garfissis, garfís, garfíssim, garfíssiu, garfissin

IMPERATIU: garfeix, garfeixi, garfim, garfiu, garfeixin

->garfiüt

■garfiüt -üda

Part. sil.: gar_fi_üt

[de garfi]

adj Proveït de garfis.

->garfullar

■garfullar

[variant, per metàtesi, del dial. furgallar ‘socavar furgant’]

v tr Emportar-se terra un corrent d’aigua de les seves vores.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garfullar

GERUNDI: garfullant

PARTICIPI: garfullat, garfullada, garfullats, garfullades

INDICATIU PRESENT: garfullo, garfulles, garfulla, garfullem, garfulleu, garfullen

INDICATIU IMPERFET: garfullava, garfullaves, garfullava, garfullàvem, garfullàveu, garfullaven

INDICATIU PASSAT: garfullí, garfullares, garfullà, garfullàrem, garfullàreu, garfullaren

INDICATIU FUTUR: garfullaré, garfullaràs, garfullarà, garfullarem, garfullareu, garfullaran

INDICATIU CONDICIONAL: garfullaria, garfullaries, garfullaria, garfullaríem, garfullaríeu, garfullarien

SUBJUNTIU PRESENT: garfulli, garfullis, garfulli, garfullem, garfulleu, garfullin

SUBJUNTIU IMPERFET: garfullés, garfullessis, garfullés, garfulléssim, garfulléssiu, garfullessin

IMPERATIU: garfulla, garfulli, garfullem, garfulleu, garfullin

->gargall

■gargall

[d’origen onomatopeic, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses consonants: -m-, gargamella; -nt-, gargantejar; -l-, gàrgola; -r-, gàrgara; -t-, gargotejar; -ss-, engargussar-se; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Esput.

2 Escopinada.

->gargalla

■gargalla

[d’origen incert, segurament preromà, potser d’alguna variant o compost de alaga]

f BOT pinassa 1.

->gargallejar

■gargallejar

[de gargall]

v intr Escopir gargalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gargallejar

GERUNDI: gargallejant

PARTICIPI: gargallejat, gargallejada, gargallejats, gargallejades

INDICATIU PRESENT: gargallejo, gargalleges, gargalleja, gargallegem, gargallegeu, gargallegen

INDICATIU IMPERFET: gargallejava, gargallejaves, gargallejava, gargallejàvem, gargallejàveu, gargallejaven

INDICATIU PASSAT: gargallegí, gargallejares, gargallejà, gargallejàrem, gargallejàreu, gargallejaren

INDICATIU FUTUR: gargallejaré, gargallejaràs, gargallejarà, gargallejarem, gargallejareu, gargallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gargallejaria, gargallejaries, gargallejaria, gargallejaríem, gargallejaríeu, gargallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gargallegi, gargallegis, gargallegi, gargallegem, gargallegeu, gargallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gargallegés, gargallegessis, gargallegés, gargallegéssim, gargallegéssiu, gargallegessin

IMPERATIU: gargalleja, gargallegi, gargallegem, gargallegeu, gargallegin

->gargallós

■gargallós -osa

[de gargall]

adj Que escup gargalls, que gargalleja habitualment.

->gargamella

■gargamella

[v. gargall; 1a FONT: s. XIV]

f ANAT ANIM Gola.

->gargamellejar

■gargamellejar

[de gargamella]

v intr Fer soroll amb la gargamella.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gargamellejar

GERUNDI: gargamellejant

PARTICIPI: gargamellejat, gargamellejada, gargamellejats, gargamellejades

INDICATIU PRESENT: gargamellejo, gargamelleges, gargamelleja, gargamellegem, gargamellegeu, gargamellegen

INDICATIU IMPERFET: gargamellejava, gargamellejaves, gargamellejava, gargamellejàvem, gargamellejàveu, gargamellejaven

INDICATIU PASSAT: gargamellegí, gargamellejares, gargamellejà, gargamellejàrem, gargamellejàreu, gargamellejaren

INDICATIU FUTUR: gargamellejaré, gargamellejaràs, gargamellejarà, gargamellejarem, gargamellejareu, gargamellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gargamellejaria, gargamellejaries, gargamellejaria, gargamellejaríem, gargamellejaríeu, gargamellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gargamellegi, gargamellegis, gargamellegi, gargamellegem, gargamellegeu, gargamellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gargamellegés, gargamellegessis, gargamellegés, gargamellegéssim, gargamellegéssiu, gargamellegessin

IMPERATIU: gargamelleja, gargamellegi, gargamellegem, gargamellegeu, gargamellegin

->gargamelló

■gargamelló

[de gargamella; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ANAT ANIM Úvula.

->gargantejar

■gargantejar

[v. gargall; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

v intr Xerrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gargantejar

GERUNDI: gargantejant

PARTICIPI: gargantejat, gargantejada, gargantejats, gargantejades

INDICATIU PRESENT: gargantejo, garganteges, garganteja, gargantegem, gargantegeu, gargantegen

INDICATIU IMPERFET: gargantejava, gargantejaves, gargantejava, gargantejàvem, gargantejàveu, gargantejaven

INDICATIU PASSAT: gargantegí, gargantejares, gargantejà, gargantejàrem, gargantejàreu, gargantejaren

INDICATIU FUTUR: gargantejaré, gargantejaràs, gargantejarà, gargantejarem, gargantejareu, gargantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gargantejaria, gargantejaries, gargantejaria, gargantejaríem, gargantejaríeu, gargantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gargantegi, gargantegis, gargantegi, gargantegem, gargantegeu, gargantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gargantegés, gargantegessis, gargantegés, gargantegéssim, gargantegéssiu, gargantegessin

IMPERATIU: garganteja, gargantegi, gargantegem, gargantegeu, gargantegin

->garganter

■garganter -a

[v. gargall; 1a FONT: s. XV]

adj i m i f Xerraire.

->garganxó

■garganxó

[amb la variant gargansó (v. gargall)]

m ANAT ANIM Laringe, nou del coll.

->gàrgara

■gàrgara

[der. postverbal analògic de gargaritzar, de probable existència popular antiga, tot i no tenir equivalent directe en llatí (v. gargarisme, gargaritzar; v. gargall); 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

[generalment en pl] f Acció de gargaritzar. Fer gàrgares.

->gargarisme

■gargarisme

[del b. ll. gargarismus, cl. gargarisma, i aquest, del gr. gargarismós, íd. (v. gargall); 1a FONT: 1254]

m 1 TERAP Medicament líquid que serveix per a fer gàrgares.

2 Gàrgara.

->gargaritzar

■gargaritzar

[del ll. gargarizare, i aquest, del gr. gargarízō, íd. (v. gargall)]

v intr Mantenir un líquid a la gola agitant-lo en tots els sentits mitjançant l’aire expirat pels pulmons, generalment per a fins medicinals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gargaritzar

GERUNDI: gargaritzant

PARTICIPI: gargaritzat, gargaritzada, gargaritzats, gargaritzades

INDICATIU PRESENT: gargaritzo, gargaritzes, gargaritza, gargaritzem, gargaritzeu, gargaritzen

INDICATIU IMPERFET: gargaritzava, gargaritzaves, gargaritzava, gargaritzàvem, gargaritzàveu, gargaritzaven

INDICATIU PASSAT: gargaritzí, gargaritzares, gargaritzà, gargaritzàrem, gargaritzàreu, gargaritzaren

INDICATIU FUTUR: gargaritzaré, gargaritzaràs, gargaritzarà, gargaritzarem, gargaritzareu, gargaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: gargaritzaria, gargaritzaries, gargaritzaria, gargaritzaríem, gargaritzaríeu, gargaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: gargaritzi, gargaritzis, gargaritzi, gargaritzem, gargaritzeu, gargaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: gargaritzés, gargaritzessis, gargaritzés, gargaritzéssim, gargaritzéssiu, gargaritzessin

IMPERATIU: gargaritza, gargaritzi, gargaritzem, gargaritzeu, gargaritzin

->gàrgola

■gàrgola

[v. gargall; 1a FONT: 1611]

f CONSTR Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d’un edifici.

->gargot

■gargot

[d’origen onomatopeic i expressiu (v. gargall)]

m Traç imperfecte, com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.

->gargotejar

■gargotejar

[de gargot]

v intr Fer gargots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gargotejar

GERUNDI: gargotejant

PARTICIPI: gargotejat, gargotejada, gargotejats, gargotejades

INDICATIU PRESENT: gargotejo, gargoteges, gargoteja, gargotegem, gargotegeu, gargotegen

INDICATIU IMPERFET: gargotejava, gargotejaves, gargotejava, gargotejàvem, gargotejàveu, gargotejaven

INDICATIU PASSAT: gargotegí, gargotejares, gargotejà, gargotejàrem, gargotejàreu, gargotejaren

INDICATIU FUTUR: gargotejaré, gargotejaràs, gargotejarà, gargotejarem, gargotejareu, gargotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gargotejaria, gargotejaries, gargotejaria, gargotejaríem, gargotejaríeu, gargotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gargotegi, gargotegis, gargotegi, gargotegem, gargotegeu, gargotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gargotegés, gargotegessis, gargotegés, gargotegéssim, gargotegéssiu, gargotegessin

IMPERATIU: gargoteja, gargotegi, gargotegem, gargotegeu, gargotegin

->gàrguil

■gàrguil

[variant del dial. gàrgol ‘doll o raig gruixut d’aigua; canó que li dóna sortida’ (v. gargall)]

m CONSTR Motlle de fer teules.

->garguirot

■garguirot

m Espetec que hom fa amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze.

->garibaldí

■garibaldí -ina

[del nom del polític italià G. Garibaldi (1807-1882); pel que fa a la garibaldina, hi ha possible influx de l’ant. galavardina ‘gavardina’]

1 adj Relatiu o pertanyent a Garibaldi.

2 m i f Partidari de Garibaldi.

3 f INDUM Mena de samarreta amb mànigues oberta pel davant i amb botons per a cordar-la.

->garidellenc

garidellenc -a

adj i m i f Dels Garidells (Alt Camp).

->garita

■garita

[del fr. ant. garite (actual guérite) ‘refugi’, der. del fr. ant. se garir (actual guérir) ‘refugiar-se’, del germ. warjan ‘protegir, prohibir’; 1a FONT: 1518]

f 1 Torreta, caseta petita, generalment amb finestres llargues i estretes, que serveix d’abric a un sentinella, un guaita, un guardaagulles, etc.

2 garita dels instruments METEOR Construcció destinada a allotjar instruments de meteorologia per a preservar-los de pertorbacions.

->garitjol

■garitjol

[variant alterada de gladiol]

m BOT Lliri.

->garjol

■garjol

[d’origen incert]

m dial Home murri.

->garjola

■garjola

[alteració del cat. ant. cajola, ll. caveola, dimin. de cavea ‘cavitat, gàbia’, per contaminació possible de càrcer o, encara més, potser, del parònim i sinònim barjola; 1a FONT: 1839, DLab.]

col·loq f 1 Presó. Et tancaran a la garjola.

2 Ventre, panxa.

3 CONSTR NAV Catxola.

->garlaire

■garlaire

Part. sil.: gar_lai_re

[de garlar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Inclinat a garlar.

->garlanda

■garlanda

[del fr. i oc. ant. garlande, probablement d’un *garnande, der. de garnir ‘guarnir’, del frànc. warnjan, íd., o potser directament d’un frànc. *warnjanda ‘la que guarneix’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

f 1 1 Cadena de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.

2 fig Allò que circumda una cosa a tall de corona. Una garlanda de poblets al voltant del llac.

2 ant Diadema.

->garlandí

■garlandí

[de garlanda]

m BOT Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma caligatum), d’olor de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina, oberta a la part alta de la cama en forma d’anell o de garlanda, freqüent a les pinedes de la terra baixa.

->garlar

■garlar

[del ll. td. garrulare ‘xerrar’, der. del ll. cl garrŭlus ‘xerraire’, i aquest, del ll. garrīre ‘refilar, fer piuladissa els ocells’; 1a FONT: 1619]

v intr Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. No garleu tant i pareu més atenció!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garlar

GERUNDI: garlant

PARTICIPI: garlat, garlada, garlats, garlades

INDICATIU PRESENT: garlo, garles, garla, garlem, garleu, garlen

INDICATIU IMPERFET: garlava, garlaves, garlava, garlàvem, garlàveu, garlaven

INDICATIU PASSAT: garlí, garlares, garlà, garlàrem, garlàreu, garlaren

INDICATIU FUTUR: garlaré, garlaràs, garlarà, garlarem, garlareu, garlaran

INDICATIU CONDICIONAL: garlaria, garlaries, garlaria, garlaríem, garlaríeu, garlarien

SUBJUNTIU PRESENT: garli, garlis, garli, garlem, garleu, garlin

SUBJUNTIU IMPERFET: garlés, garlessis, garlés, garléssim, garléssiu, garlessin

IMPERATIU: garla, garli, garlem, garleu, garlin

->garleries

■garleries

Part. sil.: gar_le_ri_es

[de garlar]

f pl Fet de garlar; xerrameca.

->garlí

■garlí

[d’origen incert, pot ser que tingui alguna relació amb gràtil, difícil d’explicar]

m MAR Corda que forma el palanquí.

->garlopa

■garlopa

[de l’oc. garlopo, i aquest, del fr. dial. warlope, íd., resultat de l’encreuament de dos noms dialectals flamencs de l’eina, voorlooper ‘precursor’ i weerlucht ‘llampec’, per la feina que fa la garlopa, precedent a la del ribot; 1a FONT: 1774]

f 1 FUST Ribot allargassat amb un mànec o agafador per a la mà i proveït de fulla i de contrafulla, emprat per a adreçar i obrar la fusta.

2 MAR Anella de ferro per on hom passa el senyal que ferma el botaló.

->garlopí

■garlopí

[de garlopa]

m FUST Garlopa petita amb una sola fulla, emprada especialment per a desbastar fusta.

->garnatxa¹

■garnatxa¹

[de l’oc. ant. ganacha o garnacha ‘mantell de pell’, probablement del ll. gaunaca ‘mantell pelut’, procedent de l’irànic ant. gaunaka-, adj. der. de l’avèstic gaona- ‘pèl d’animal’; 1a FONT: s. XIII]

f INDUM Vesta que hom portava damunt la gonella.

->garnatxa²

■garnatxa²

[de l’it. vernaccia, íd., probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria; 1a FONT: c. 1385, Eiximenis]

VITIC 1 f Varietat de vinya que produeix un raïm de color moradenc, molt delicat i de bon gust.

2 m [o f] Raïm de vinya garnatxa.

3 m [o f] Vi elaborat amb raïm garnatxa.

->garneu

■garneu -a

Part. sil.: gar_neu

[de l’oc. gronard, der. de gronir, ll. grunnīre ‘grunyir’ (pel grunyit del peix quan el pugen a la barca), a través de gronald, gronaud, gronau, granau i, amb metàtesi, garnau, garneu; 1a FONT: 1722]

1 adj 1 Astuciós, malintencionat. Un pagès garneu.

2 p ext Un aire garneu.

2 m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Trigla lyra), amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre, de color vermell molt viu.

->garnierita

■garnierita

Part. sil.: gar_ni_e_ri_ta

f MINERAL Fil·losilicat pertanyent al grup de les serpentines, hidrosilicat de magnesi i de níquel de tipus laterític formant agregats terrosos i incrustacions.

->garoina

■garoina

Part. sil.: ga_roi_na

[v. garota]

f dial Garota.

->garola

■garola

[de garolar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f Xerradissa.

->gàrola

■gàrola

[de garolar]

f ORNIT Xerraire.

->garolar

■garolar

[composició entre garlar i la forma llatinitzant garrular]

v intr Xerrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garolar

GERUNDI: garolant

PARTICIPI: garolat, garolada, garolats, garolades

INDICATIU PRESENT: garolo, garoles, garola, garolem, garoleu, garolen

INDICATIU IMPERFET: garolava, garolaves, garolava, garolàvem, garolàveu, garolaven

INDICATIU PASSAT: garolí, garolares, garolà, garolàrem, garolàreu, garolaren

INDICATIU FUTUR: garolaré, garolaràs, garolarà, garolarem, garolareu, garolaran

INDICATIU CONDICIONAL: garolaria, garolaries, garolaria, garolaríem, garolaríeu, garolarien

SUBJUNTIU PRESENT: garoli, garolis, garoli, garolem, garoleu, garolin

SUBJUNTIU IMPERFET: garolés, garolessis, garolés, garoléssim, garoléssiu, garolessin

IMPERATIU: garola, garoli, garolem, garoleu, garolin

->garoler

■garoler -a

[de garolar]

adj i m i f Xerraire.

->garota

■garota

[probablement d’un ll. vg. *carulia, pl. de *carulium, dimin. del gr. káryon ‘fruit de closca dura’, a través d’un *garolla, *garoia i, amb canvi de sufix, garoina i garota; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f ZOOL Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus, de cos globós, recobert de pues, amb un exosquelet calcari. Cal esmentar-ne la garota negra (A. lixula), la garota violeta (S. granularis), la garota de fons (E. acutus) i la garota de punxes llargues (C. longispinus).

->garotera

■garotera

f PESC Ormeig per a pescar garotes consistent en una canya esberlada per un extrem.

->garotina

garotina

[de garota]

f ZOOL Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids (Psammechinus microtuberculatus), de pues molt petites i color verd grisós.

->garra

■garra

[del cèlt. *garra, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 ANAT ANIM 1 Part del membre inferior que va del genoll al peu.

2 Tars dels animals.

3 tenir bona garra Ésser caminador.

2 ADOB Part d’un cuir o una pell provinent de les extremitats de l’animal.

3 [generalment en pl] TÈXT Llana de baixa qualitat que prové de les garres del be.

->garracurt

■garracurt -a

[de garra i curt; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que té les garres curtes, camacurt.

->garrafa

■garrafa

[d’origen incert, potser del persa o l’àr. qarâba ‘atuell per a transportar aigua’, a través d’un àr. vg. qaraf i després l’it. caraffa, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Ampolla ampla, de coll curt, que sol anar revestida de vímets, d’espart, etc., per defensar-la millor dels cops.

->garrafal

garrafal

adj Molt gros, desmesurat. Un error garrafal.

->garrafenc

garrafenc -a

adj i m i f Del Garraf (Catalunya).

->garrafera

■garrafera

[de garrafa; 1a FONT: 1771]

f Caixa per a posar-hi garrafes.

->garrafó

■garrafó

[de garrafa; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Garrafa petita.

->garrallarg

■garrallarg -a

[de garra i llarg]

adj Que té les garres llargues, camallarg.

->garrameu

■garrameu

Part. sil.: gar_ra_meu

[probablement comp. de l’onomatopeia mèu amb l’alteració de gat]

m Crit de la guatlla.

->garranxa

■garranxa

[d’un encreuament de garra ‘cama’ amb ganxo¹]

f Bastó que té alguns branquillons a manera de ganxos i que, penjat al sostre o a una barra horitzontal, serveix per a tenir-hi penjat el llum, les cistelles, les botifarres, etc.

->garranyic

■garranyic

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1885, Oller]

m grinyol 2.

->garranyigar

■garranyigar

[de garranyic]

v intr Fer garranyics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garranyigar

GERUNDI: garranyigant

PARTICIPI: garranyigat, garranyigada, garranyigats, garranyigades

INDICATIU PRESENT: garranyigo, garranyigues, garranyiga, garranyiguem, garranyigueu, garranyiguen

INDICATIU IMPERFET: garranyigava, garranyigaves, garranyigava, garranyigàvem, garranyigàveu, garranyigaven

INDICATIU PASSAT: garranyiguí, garranyigares, garranyigà, garranyigàrem, garranyigàreu, garranyigaren

INDICATIU FUTUR: garranyigaré, garranyigaràs, garranyigarà, garranyigarem, garranyigareu, garranyigaran

INDICATIU CONDICIONAL: garranyigaria, garranyigaries, garranyigaria, garranyigaríem, garranyigaríeu, garranyigarien

SUBJUNTIU PRESENT: garranyigui, garranyiguis, garranyigui, garranyiguem, garranyigueu, garranyiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: garranyigués, garranyiguessis, garranyigués, garranyiguéssim, garranyiguéssiu, garranyiguessin

IMPERATIU: garranyiga, garranyigui, garranyiguem, garranyigueu, garranyiguin

->garratibat

■garratibat -ada

[de garra i tibat]

adj 1 1 Amb les cames rígides i sense moviment.

2 fig Estupefacte, esbalaït. Vaig quedar garratibat.

2 col·loq Que va tibat.

->garrejar

garrejar

v intr NÀUT Desplaçar-se, una embarcació, arrossegant l’àncora, que no ha quedat ben fixada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garrejar

GERUNDI: garrejant

PARTICIPI: garrejat, garrejada, garrejats, garrejades

INDICATIU PRESENT: garrejo, garreges, garreja, garregem, garregeu, garregen

INDICATIU IMPERFET: garrejava, garrejaves, garrejava, garrejàvem, garrejàveu, garrejaven

INDICATIU PASSAT: garregí, garrejares, garrejà, garrejàrem, garrejàreu, garrejaren

INDICATIU FUTUR: garrejaré, garrejaràs, garrejarà, garrejarem, garrejareu, garrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: garrejaria, garrejaries, garrejaria, garrejaríem, garrejaríeu, garrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: garregi, garregis, garregi, garregem, garregeu, garregin

SUBJUNTIU IMPERFET: garregés, garregessis, garregés, garregéssim, garregéssiu, garregessin

IMPERATIU: garreja, garregi, garregem, garregeu, garregin

->garrell

■garrell -a

[de garra; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 1 Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d’una cama es frega amb el de l’altra.

2 p ext Un cavall garrell.

2 Que es dóna cops als garrons en caminar.

->garrepa

■garrepa

[deriv. regressiu de esgarrapar’.]

adj i m i f Gasiu.

->garreperia

■garreperia

Part. sil.: gar_re_pe_ri_a

[de garrepa]

f Qualitat de garrepa.

->garrés

■garrés

m ANAT ANIM creu 7 2.

->garreta

■garreta

[de garra]

f 1 ANAT ANIM Sofraja.

2 ALIM Conill de la campana.

->garrí

■garrí

[d’origen onomatopeic, imitador del gruny del porc; 1a FONT: 1521]

m Porc petit.

->garric

■garric

[de garriga; 1a FONT: 1803, DEst.]

m BOT Arbust perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus coccifera), de fulles coriàcies, verdes i lluents, sinuades i espinoses, i fruits en gla.

->garridesa

■garridesa

[de garrit]

f Qualitat de garrit.

->garriga

■garriga

[d’un preromà no indoeuropeu karr-, del sud i sud-oest d’Europa, assimilat segurament pels celtes gàl·lics i pirinencs en un der. *karrika, amb sufix típicament cèltic; d’aquí se n’hauria innovat un masc. garric; 1a FONT: 843]

f GEOBOT Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric.

->garrigà

garrigà -ana

adj i m i f De la Garriga (Vallès Oriental); garriguenc.

->garrigar

■garrigar

[de garriga]

m 1 Lloc amb molts garrics.

2 GEOBOT Garriga.

->garrigós

■garrigós -osa

[de garriga; 1a FONT: 1038]

1 adj Relatiu o pertanyent al garric o a la garriga.

2 f Garrigar.

->garriguella

■garriguella

f BOT Garric.

->garriguellenc

garriguellenc -a

adj i m i f De Garriguella (Alt Empordà).

->garriguenc¹

■garriguenc¹ -a

[de garriga]

adj Garrigós.

->garriguenc²

■garriguenc² -a

adj i m i f De la Garriga (Vallès Oriental) o de les Garrigues (Catalunya).

->garriguer

■garriguer -a

[de garriga]

m i f boscater 1 1.

->garrina

■garrina

f Truja petita.

->garrinada

■garrinada

[de garrí; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Conjunt de garrins d’un mateix part.

->garrinar

■garrinar

[de garrí; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Parir la truja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garrinar

GERUNDI: garrinant

PARTICIPI: garrinat, garrinada, garrinats, garrinades

INDICATIU PRESENT: garrino, garrines, garrina, garrinem, garrineu, garrinen

INDICATIU IMPERFET: garrinava, garrinaves, garrinava, garrinàvem, garrinàveu, garrinaven

INDICATIU PASSAT: garriní, garrinares, garrinà, garrinàrem, garrinàreu, garrinaren

INDICATIU FUTUR: garrinaré, garrinaràs, garrinarà, garrinarem, garrinareu, garrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: garrinaria, garrinaries, garrinaria, garrinaríem, garrinaríeu, garrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: garrini, garrinis, garrini, garrinem, garrineu, garrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: garrinés, garrinessis, garrinés, garrinéssim, garrinéssiu, garrinessin

IMPERATIU: garrina, garrini, garrinem, garrineu, garrinin

->garrit

■garrit -ida

[probablement del cast. garrido, ll. garrīre ‘refilar, xerrar’; s’ha produït una evolució semàntica: ‘xerraire, juganer, entremaliat, atractiu, enamoradís, gallard’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Galà.

->garró

■garró

[de garra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 ANAT ANIM Turmell.

2 ANAT ANIM Genoll del porc.

3 ANAT ANIM Part articulada de cadascuna de les dues extremitats posteriors dels quadrúpedes situada entre la cama i la canya.

4 dur (o portar, o anar amb) les mitges (o les calces) al garró Dur les mitges amollades i caigudes a la part inferior de la cama.

2 Fang, brutícia, que hom arreplega amb la part inferior del vestit o del calçat.

3 BOT Poncella de l’olivera.

->garrofa

■garrofa

[de l’àr. vg. ḫarrûf, pl. de ḫarrûba ‘fruit o tavella del garrofer i d’altres llegums’; la variant dial. garrova prové de la forma de l’àr. cl. ḫarrûba, ḫarrûb; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 BOT i AGR Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa.

2 p anal Patilla.

3 pl fig i iròn Mitjans de subsistència. Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes.

4 fig Mentida.

2 MAR Ungla de l’àncora.

->garrofer

■garrofer

[de garrofa; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m BOT i AGR 1 Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies (Ceratonia siliqua), de fulles paripinnades i fruits en llegum (garrofa).

2 garrofer del diable Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies (Anagyris foetida), de fulles trifoliades, tòxic i pudent.

->garrofera

■garrofera

[de garrofa]

f AGR 1 Lloc tancat on hom guarda les garrofes per al bestiar.

2 BOT Garrofer.

->garroferar

■garroferar

[de garrofer]

m AGR Lloc plantat de garrofers.

->garrofereda

■garrofereda

[de garrofer]

f AGR Garroferar.

->garrofeta

garrofeta

[de garrofa]

f 1 Garrofa petita.

2 garrofeta del papa PAST Pasta dolça feta de sucre i de vermell d’ou típica de Tortosa i de Mallorca.

->garrofí

■garrofí

[de garrofa]

m BOT i AGR 1 Llavor del garrofer.

2 Garrofina.

3 Varietat de veça de llavor blanquinosa.

->garrofina

■garrofina

[de garrofa]

f Garrofa petita, quan tot just comença a formar-se.

->garrofó

■garrofó

[de garrofa]

m Varietat de fesol gran i pla.

->garroll

■garroll

[d’origen incert, probable encreuament dels sinònims garriga i coscoll]

m BOT i BOT Garric.

->garronar

■garronar

[de garró]

v intr BOT Treure garró les oliveres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garronar

GERUNDI: garronant

PARTICIPI: garronat, garronada, garronats, garronades

INDICATIU PRESENT: garrono, garrones, garrona, garronem, garroneu, garronen

INDICATIU IMPERFET: garronava, garronaves, garronava, garronàvem, garronàveu, garronaven

INDICATIU PASSAT: garroní, garronares, garronà, garronàrem, garronàreu, garronaren

INDICATIU FUTUR: garronaré, garronaràs, garronarà, garronarem, garronareu, garronaran

INDICATIU CONDICIONAL: garronaria, garronaries, garronaria, garronaríem, garronaríeu, garronarien

SUBJUNTIU PRESENT: garroni, garronis, garroni, garronem, garroneu, garronin

SUBJUNTIU IMPERFET: garronés, garronessis, garronés, garronéssim, garronéssiu, garronessin

IMPERATIU: garrona, garroni, garronem, garroneu, garronin

->garroner

■garroner -a

[de garró]

adj i m i f 1 Que duu les mitges al garró.

2 Que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.

->garropassa

garropassa

[de *gropassa, der. de grop ‘bony’, encreuat amb gorradura]

f dial PAT Borradura.

->garrot

■garrot

[probablement del fr. garrot, íd., alteració de l’ant. guaroc, waroc, íd. i sobretot ‘garrot de garrotar una càrrega’, der. del fr. ant. i dial. garokier, waroquer ‘garrotar la càrrega d’un animal’, del frànc. *wrokkan ‘torçar fortament’; 1a FONT: 1460]

m 1 1 Bastó, pal, especialment gruixut.

2 Garrotador.

3 p anal Gruix de la cama o del braç. Té un bon garrot de braç.

2 CONSTR Aresta del díedre que formen els aiguavessos d’una mansarda.

3 1 DR PEN Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.

2 donar garrot Aplicar la pena capital per mitjà del garrot.

4 TÈXT 1 Braç de fusta molt resistent que forma part del mecanisme d’impulsió de la llançadora en els telers mecànics de garrot.

2 mecanisme de garrot Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.

->garrotada

■garrotada

[de garrot; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Cop de garrot o bastó.

->garrotador

■garrotador

[de garrotar]

m Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc.

->garrotar

■garrotar

[de garrot; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v tr 1 Estrènyer fort el lligam (d’un fardell, una càrrega, etc.) retorcent-lo amb un garrot o garrotador.

2 Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament (a algú). És una dona que va garrotada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garrotar

GERUNDI: garrotant

PARTICIPI: garrotat, garrotada, garrotats, garrotades

INDICATIU PRESENT: garroto, garrotes, garrota, garrotem, garroteu, garroten

INDICATIU IMPERFET: garrotava, garrotaves, garrotava, garrotàvem, garrotàveu, garrotaven

INDICATIU PASSAT: garrotí, garrotares, garrotà, garrotàrem, garrotàreu, garrotaren

INDICATIU FUTUR: garrotaré, garrotaràs, garrotarà, garrotarem, garrotareu, garrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: garrotaria, garrotaries, garrotaria, garrotaríem, garrotaríeu, garrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: garroti, garrotis, garroti, garrotem, garroteu, garrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: garrotés, garrotessis, garrotés, garrotéssim, garrotéssiu, garrotessin

IMPERATIU: garrota, garroti, garrotem, garroteu, garrotin

->garrotejar

■garrotejar

[de garrot; 1a FONT: 1766]

v tr Bastonejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garrotejar

GERUNDI: garrotejant

PARTICIPI: garrotejat, garrotejada, garrotejats, garrotejades

INDICATIU PRESENT: garrotejo, garroteges, garroteja, garrotegem, garrotegeu, garrotegen

INDICATIU IMPERFET: garrotejava, garrotejaves, garrotejava, garrotejàvem, garrotejàveu, garrotejaven

INDICATIU PASSAT: garrotegí, garrotejares, garrotejà, garrotejàrem, garrotejàreu, garrotejaren

INDICATIU FUTUR: garrotejaré, garrotejaràs, garrotejarà, garrotejarem, garrotejareu, garrotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: garrotejaria, garrotejaries, garrotejaria, garrotejaríem, garrotejaríeu, garrotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: garrotegi, garrotegis, garrotegi, garrotegem, garrotegeu, garrotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: garrotegés, garrotegessis, garrotegés, garrotegéssim, garrotegéssiu, garrotegessin

IMPERATIU: garroteja, garrotegi, garrotegem, garrotegeu, garrotegin

->garrotera

■garrotera

[deriv. de garrot, al seu torn der. de garra ‘cama’; etimologia diferent de la de garrot ‘bastó gruixut’; 1a FONT: 1607]

f Lligacama.

->garrotxa

■garrotxa

Cp. carrotxa

[probablement d’un preromà *rokkia, *rokka, origen de roca¹, amb influx potser de garriga; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Terra aspra, trencada, de mala petja.

->garrotxí

■garrotxí -ina

adj i m i f De la Garrotxa (Catalunya) o de les Garrotxes de Conflent (sector del Conflent).

->garrova

■garrova

[de garrofa]

f 1 BOT i AGR Garrofa.

2 esmolar sa garrova fig i col·loq dial Xerrar molt, sobretot murmurant.

->garrover

■garrover

[de garrova]

m BOT i AGR Garrofer.

->garrovera

garrovera

[de garrovera]

f BOT i AGR Garrofera.

->garroverar

■garroverar

[de garrover]

m AGR Garroferar.

->garroveta

garroveta

[de garrova]

f 1 Garrova petita.

2 garroveta del papa PAST Garrofeta del papa.

->garroví

■garroví

[de garrova]

m BOT i AGR Garrofí.

->garrulador

■garrulador -a

[de garrular]

adj i m i f Que garrula.

->garrular

■garrular

[del ll. garrulare ‘xerrar’; 1a FONT: s. XV, Curial]

v intr 1 Cantar, xerrotejar, els ocells.

2 Garlar, xerrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: garrular

GERUNDI: garrulant

PARTICIPI: garrulat, garrulada, garrulats, garrulades

INDICATIU PRESENT: garrulo, garrules, garrula, garrulem, garruleu, garrulen

INDICATIU IMPERFET: garrulava, garrulaves, garrulava, garrulàvem, garrulàveu, garrulaven

INDICATIU PASSAT: garrulí, garrulares, garrulà, garrulàrem, garrulàreu, garrularen

INDICATIU FUTUR: garrularé, garrularàs, garrularà, garrularem, garrulareu, garrularan

INDICATIU CONDICIONAL: garrularia, garrularies, garrularia, garrularíem, garrularíeu, garrularien

SUBJUNTIU PRESENT: garruli, garrulis, garruli, garrulem, garruleu, garrulin

SUBJUNTIU IMPERFET: garrulés, garrulessis, garrulés, garruléssim, garruléssiu, garrulessin

IMPERATIU: garrula, garruli, garrulem, garruleu, garrulin

->garrut

■garrut -uda

[de garra]

adj 1 Que té bones garres.

2 fig Dit de la persona ja feta, arribada al total creixement.

3 Garrell.

->garrutxo

■garrutxo

[del cast. garrucho, garrucha ‘corriola’, de l’ant. i dial. carrucha, der. de carro]

m MAR 1 Anella de fusta o ferro que, amb unes altres de semblants, és cosida al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-les.

2 Anella de corda que hom fa en la ralinga de caiguda per prendre cada faixa de rissos, subjectar les bolines, etc.

->garsa

■garsa

[escrit garça en cat. ant., diferent del cast. garza, cat. agró, corresponent al cast. urraca, fr. pie, d’origen incert, possiblement d’un preromà indoeuropeu *karkia; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc.

2 garsa blanca Agró blanc.

3 garsa blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Cyanopica cyanus), semblant a la garsa, amb les ales i la cua blaves.

4 garsa de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels hematopòdids (Haematopus ostralegus), de color blanc i negre amb el bec robust i llarg de color ataronjat.

5 garsa groguera Cucut reial.

2 fig i col·loq Persona que no pensa sinó a arreplegar per a ell béns, avantatges, etc.

3 donar (o vendre, o fer veure, etc.) garsa per perdiu (o per colom) Enganyar fent passar una cosa per altra.

->garsar

■garsar

[de la variant gars- del radical de guerxar]

v tr i pron dial Guerxar.

->garsejar

■garsejar

[de garsar]

v dial 1 tr Encorbar (una fusta) per contracció.

2 pron Guerxar.

->garseta

garseta

[de garsa]

f 1 Garsa petita.

2 garseta blanca dial ORNIT Bernat pescaire.

->garsotet

■garsotet

[de garsa]

m ORNIT Martinet blanc.

->gart

■gart

m GEOL Embassada formada a la desembocadura d’un torrent o d’una riera a la mar, tancada per una barra de platja.

->garulla

■garulla

[variant rossellonesa de garroll]

f BOT Garric.

->garumnià

garumnià -ana

Part. sil.: ga_rum_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al garumnià.

2 m Formació lacustre del cretaci terminal i del paleocè definida al SW de França i als Pirineus.

->gas

■gas

[mot creat pel químic flamenc Jan Baptista van Helmont (1577-1644), inspirat en el ll. chaos, per presumpta semblança del gas amb el caos dels antics; 1a FONT: 1655]

m 1 FÍS 1 Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió i que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté.

2 gas perfecte (o ideal) Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.

3 gas permanent (o fix) Gas que hom creia que no podia ésser liquidat.

4 gas real Gas per al qual, en establir-ne l’equació d’estat, hom té en compte les forces de cohesió entre les molècules.

2 p anal FÍS Nom donat a certs conjunts de partícules que poden ésser estudiats aplicant les teories de la mecànica estadística.

3 QUÍM i QUÍM IND Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc. Gas de ciutat, natural. Gas de coqueria. Gas butà.

4 pl FISIOL Vapors que es produeixen a l’estómac o als intestins.

5 MOT 1 mescla 5.

2 a tot gas col·loq Amb gran velocitat; a tot drap.

3 donar gas Accionar l’accelerador d’un vehicle.

4 gasos d’escapament En els motors de combustió interna, producte de la combustió que surt pels col·lectors d’escapament.

6 gas electrònic ELECTRÒN Conjunt d’electrons lliures en moviment a l’interior d’un recinte buit o amb gas, d’un conductor o d’un semiconductor.

7 gas interestel·lar ASTROF Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar.

8 gas lacrimogen QUÍM Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes.

9 gas noble (o inert, o rar) QUÍM Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements i de difícil combinació.

10 pólvores de gas QUÍM INORG Clorur de calç.

->gasa

■gasa

[d’origen incert, potser d’un persoàrab qazz, provinent d’Orient per via comercial; 1a FONT: 1736]

f 1 TÈXT 1 Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.

2 gasa de volta Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.

3 gasa de volta Teixit fabricat amb lligat de gasa de volta.

2 CIN Difusor de trama de fil.

->gasador

■gasador

[de gasar]

m Aparell per a gasar l’aigua o qualsevol altre líquid.

->gasadora

■gasadora

[de gasar]

f TÈXT Màquina proveïda d’un cremador de gas per a cremar el borrim d’un fil o teixit.

->gasar

■gasar

[de gas]

v tr 1 Fer dissoldre gas carbònic en un líquid.

2 Intoxicar mitjançant un gas de combat.

3 TÈXT Cremar un teixit o un filat amb un flam de gas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gasar

GERUNDI: gasant

PARTICIPI: gasat, gasada, gasats, gasades

INDICATIU PRESENT: gaso, gases, gasa, gasem, gaseu, gasen

INDICATIU IMPERFET: gasava, gasaves, gasava, gasàvem, gasàveu, gasaven

INDICATIU PASSAT: gasí, gasares, gasà, gasàrem, gasàreu, gasaren

INDICATIU FUTUR: gasaré, gasaràs, gasarà, gasarem, gasareu, gasaran

INDICATIU CONDICIONAL: gasaria, gasaries, gasaria, gasaríem, gasaríeu, gasarien

SUBJUNTIU PRESENT: gasi, gasis, gasi, gasem, gaseu, gasin

SUBJUNTIU IMPERFET: gasés, gasessis, gasés, gaséssim, gaséssiu, gasessin

IMPERATIU: gasa, gasi, gasem, gaseu, gasin

->gasca

■gasca

[d’origen incert; 1a FONT: 1919, Vayreda]

f BOT Subarbust de la família de les boraginàcies (Lithospermum oleifolium), de fulles oblongues i peloses i de fruits en aqueni.

->gascó

■gascó -ona

1 adj i m i f De Gascunya (país d’Occitània) o del gascó (dialecte).

2 m LING Dialecte de l’occità amb trets molt diferenciats, parlat a Gascunya i a la Vall d’Aran (aranès).

->gasejadora

■gasejadora

[de gasejar]

f TÈXT Gasadora.

->gasejar

■gasejar

[de gas]

v tr gasar 3.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gasejar

GERUNDI: gasejant

PARTICIPI: gasejat, gasejada, gasejats, gasejades

INDICATIU PRESENT: gasejo, gaseges, gaseja, gasegem, gasegeu, gasegen

INDICATIU IMPERFET: gasejava, gasejaves, gasejava, gasejàvem, gasejàveu, gasejaven

INDICATIU PASSAT: gasegí, gasejares, gasejà, gasejàrem, gasejàreu, gasejaren

INDICATIU FUTUR: gasejaré, gasejaràs, gasejarà, gasejarem, gasejareu, gasejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gasejaria, gasejaries, gasejaria, gasejaríem, gasejaríeu, gasejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gasegi, gasegis, gasegi, gasegem, gasegeu, gasegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gasegés, gasegessis, gasegés, gasegéssim, gasegéssiu, gasegessin

IMPERATIU: gaseja, gasegi, gasegem, gasegeu, gasegin

->gasela

■gasela

[de l’àr. ġazǟla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ZOOL Gènere de mamífers remugants de la subfamília dels antilopins i de la família dels bòvids (Gazella sp), amb el cos esvelt i potes primes, ulls grossos i vius i amb banyes. Cal destacar-ne la gasela comuna (G. dorcas), la de Thomson (G. thomsonii), la gasela de Grant (G. granti), la gasela dama (G. dama), la gasela persa (G. subgutturosa) i la gasela de l’Índia (G. bennetti).

->gaseta

■gaseta

[de l’it. gazzetta, íd., de l’informatiu La gazeta dele novità, que es venia per una gazeta, moneda veneciana, o bé dimin. de gazza ‘garsa’, per la verbositat mentidera d’una i altra]

f 1 Publicació periòdica que dóna notícies polítiques, literàries, etc.

2 ésser la gaseta del barri (o del poble, o del carrer, etc.) Saber i divulgar algú tot el que passa al barri, al poble, al carrer, etc.

->gasetilla

■gasetilla

[de gaseta]

f 1 Part d’un diari destinada a la inserció de notícies curtes.

2 Cadascuna d’aquestes notícies.

->gasetiller

■gasetiller -a

[de gaseta]

m i f Persona que escriu gasetilles en un diari.

->gasi-

■gasi-

Forma prefixada del mot gas. Ex.: gasífer.

->gasificable

gasificable

[de gasificar]

adj Que pot ésser transformat en gas.

->gasificació

■gasificació

Part. sil.: ga_si_fi_ca_ci_ó

[de gasificar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció de gasificar;

2 l’efecte.

2 QUÍM IND 1 Procediment de conversió d’un combustible sòlid o líquid en un gas combustible per combinació parcial del carboni amb l’oxigen.

2 gasificació subterrània Procediment de gasificació d’un combustible sòlid en el mateix jaciment per introducció d’un corrent d’aire.

->gasificador

gasificador -a

[de gasificar]

1 adj Que gasifica o serveix per a gasificar.

2 m Gasador.

->gasificant

■gasificant

[de gasificar]

m ALIM Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.

->gasificar

■gasificar

[de gas]

v tr 1 FÍS i QUÍM IND Reduir un sòlid o un líquid a l’estat gasós.

2 gasar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gasificar

GERUNDI: gasificant

PARTICIPI: gasificat, gasificada, gasificats, gasificades

INDICATIU PRESENT: gasifico, gasifiques, gasifica, gasifiquem, gasifiqueu, gasifiquen

INDICATIU IMPERFET: gasificava, gasificaves, gasificava, gasificàvem, gasificàveu, gasificaven

INDICATIU PASSAT: gasifiquí, gasificares, gasificà, gasificàrem, gasificàreu, gasificaren

INDICATIU FUTUR: gasificaré, gasificaràs, gasificarà, gasificarem, gasificareu, gasificaran

INDICATIU CONDICIONAL: gasificaria, gasificaries, gasificaria, gasificaríem, gasificaríeu, gasificarien

SUBJUNTIU PRESENT: gasifiqui, gasifiquis, gasifiqui, gasifiquem, gasifiqueu, gasifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: gasifiqués, gasifiquessis, gasifiqués, gasifiquéssim, gasifiquéssiu, gasifiquessin

IMPERATIU: gasifica, gasifiqui, gasifiquem, gasifiqueu, gasifiquin

->gasiforme

■gasiforme

[de gasi- i -forme; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj En estat de gas.

->gasiu

■gasiu -iva

Part. sil.: ga_siu

[probablement d’un der. del ll. gaza ‘tresor’, i aquest, del gr. gaza, del persa gaza ‘tresor reial’, que pogué designar una ‘guardiola’ i, per personificació, ‘el qui guarda amb afany els diners’; 1a FONT: c. 1890]

1 adj i m i f Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.

2 adj p ext L’esperit gasiu del botiguer li ha fet perdre clients.

->gasivament

■gasivament

[de gasiu]

adv Amb gasiveria.

->gasiveria

■gasiveria

Part. sil.: ga_si_ve_ri_a

[de gasiu; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Qualitat de gasiu.

2 Acte propi d’una persona gasiva.

->gasó

■gasó

[amb les variants garsó i gassó, probablement de l’àr. gars ‘esqueix’]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les plumbaginàcies (Armeria alliacea), cespitosa, de fulles lanceolades i flors rosades, en glomèruls.

->gaso-

■gaso-

Forma prefixada del mot gas. Ex.: gasoducte, gasòmetre.

->gasoducte

■gasoducte

[de gaso- i -ducte, per analogia amb aqüeducte, viaducte]

m PETROL i TECNOL Conducció metàl·lica de gran diàmetre emprada per a transportar els gasos des dels jaciments o llocs de producció fins als centres de consum o d’embarcament.

->gasòfia

■gasòfia

Part. sil.: ga_sò_fi_a

[alteració de l’it. ant. basóffia o del cast. bazofia, íd., provinent també de l’it; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f GASTR Plat fet amb les deixes de diferents menjars barrejades.

->gasogen

■gasogen

[de gaso- i -gen]

m QUÍM IND Aparell o instal·lació emprat per a produir un gas combustible.

->gasohol

gasohol

m QUÍM Combustible que conté un 10% d’alcohol etílic i un 90% de benzina sense plom.

->gasoil

■gasoil

Part. sil.: gas_oil

[de l’angl. gas oil ‘oli de gas’]

m PETROL i QUÍM ORG Gasoli.

->gasoli

gasoli

[adaptació de l’angl. gas oil]

m PETROL i QUÍM ORG Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220°C i 360°C.

->gasolina

■gasolina

[probablement del fr. gazoline, comp. de gaz ‘gas’, i els sufixos de productes químics -ol¹ i -ine; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f PETROL i QUÍM ORG 1 Líquid fàcilment inflamable, incolor, no tan dens com l’aigua, que hom obté del petroli per destil·lació directa, entre 60°C i 200°C, o bé per craqueig de les fraccions pesants.

2 gasolina d’aviació Gasolina d’índex d’octà superior a 100 (fortament etilada).

->gasoliner

■gasoliner -a

m i f Persona que, en una gasolinera, atén el subministrament de carburant i els altres serveis.

->gasolinera

■gasolinera

[de gasolina]

f 1 Lloc dedicat a la venda al detall de gasolina i d’altres combustibles.

2 CONSTR NAV Embarcació menor, esportiva o utilitària impulsada amb motor de combustió interna.

->gasòmetre

■gasòmetre

[de gaso- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 FÍS i METROL Aparell per a mesurar el volum d’un gas.

2 QUÍM IND Dipòsit emprat per a emmagatzemar gas.

->gasometria

■gasometria

Part. sil.: ga_so_me_tri_a

[de gaso- i -metria; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 METROL Conjunt de mètodes emprats per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa dels gasos.

2 DIAG i FISIOL Conjunt d’anàlisis i mesures que comprèn en general l’estudi de l’oxigen, de l’anhídrid carbònic i de la concentració d’ions H⁺ (pH).

->gasomètric

■gasomètric -a

[de gaso- i mètric]

adj Relatiu o pertanyent a la gasometria. Anàlisi gasomètrica.

->gasós

■gasós -osa

[de gas; 1a FONT: 1851, DEsc.]

1 adj FÍS i QUÍM Que té la natura de gas.

2 ALIM 1 adj Dit de la beguda gasada.

2 f Beguda refrescant preparada amb aigua, anhídrid carbònic, amb l’addició eventual d’àcid cítric, tartàric o làctic, aromes de fruita cítrica i edulcorants.

->gasoscopi

gasoscopi

[de gaso- i -scopi]

m Aparell per a detectar la presència de gasos, emprat especialment a les mines per a detectar gasos perillosos.

->gaspar-se

■gaspar-se

[d’origen incert, probablement relacionat amb caspa]

v pron Espeuar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gaspar

GERUNDI: gaspant

PARTICIPI: gaspat, gaspada, gaspats, gaspades

INDICATIU PRESENT: gaspo, gaspes, gaspa, gaspem, gaspeu, gaspen

INDICATIU IMPERFET: gaspava, gaspaves, gaspava, gaspàvem, gaspàveu, gaspaven

INDICATIU PASSAT: gaspí, gaspares, gaspà, gaspàrem, gaspàreu, gasparen

INDICATIU FUTUR: gasparé, gasparàs, gasparà, gasparem, gaspareu, gasparan

INDICATIU CONDICIONAL: gasparia, gasparies, gasparia, gasparíem, gasparíeu, gasparien

SUBJUNTIU PRESENT: gaspi, gaspis, gaspi, gaspem, gaspeu, gaspin

SUBJUNTIU IMPERFET: gaspés, gaspessis, gaspés, gaspéssim, gaspéssiu, gaspessin

IMPERATIU: gaspa, gaspi, gaspem, gaspeu, gaspin

->gaspatxo

■gaspatxo

[del cast. gazpacho, der. de caspa, amb el sufix -acho d’origen mossàrab andalús]

m GASTR Plat fet bàsicament amb tomàquet, ceba i cogombre picats, molles de pa, pebre, sal, aigua, oli i vinagre, tot barrejat i servit fred.

->gassa

■gassa

[variant de gansalla]

f MAR Baga o llaç que hom fa al cap d’una corda per a enganxar-lo o encapellar-lo en algun indret o objecte (un bossell, un quadernal, etc.).

->gassó

■gassó

[de gassa]

m Baga, sacsó, que hom fa a una corda per disminuir-ne la llargària sense haver de tallar-la.

->gastador

■gastador -a

[de gastar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que gasta amb excés, especialment diners.

2 m ORG MIL 1 Soldat armat d’instruments per a obrir pas en les marxes.

2 Sapador.

->gastald

gastald

m HIST Entre els longobards, oficial encarregat de l’administració de les possessions reials.

->gastaldat

gastaldat

m HIST Territori administrat per un gastald.

->gastament

■gastament

[de gastar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 Acció de gastar o de gastar-se;

2 l’efecte.

2 1 OBST Avortament.

2 desp Persona extraordinàriament desnerida.

->gastar

■gastar

[ant. guastar, ll. vastare ‘devastar, arruïnar’, pronunciat *wastare en època tardana per influx del germ. wõstan o wõstjan, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Consumir, usar una cosa que desapareix, es destrueix, s’esvaneix, etc., amb l’ús. Han gastat tota la provisió de menjar i de combustible. Gastar temps, paraules, salut.

2 pron Gastar-se els esglaons pel continu trepig.

3 tr fig Tenir, manifestar, unes determinades qualitats, generalment negatives, un cert comportament més aviat desagradable, etc. Amb aquesta fatxenda que gasta, es fa antipàtic a tothom. No el molestis, que gasta molt mal geni.

4 gastar el nom (a algú) fig Expressió usada, generalment en futur, per a manifestar la freqüència extrema amb què algú anomena una altra persona, especialment parlant amb ella.

2 p ext 1 tr Un aparell, una màquina, etc., consumir energia, combustible, etc., en el seu funcionament. Aquesta estufa gasta molt de gas.

2 tr abs La planxa gasta molt.

3 pron S’ha gastat tot el carbó de la caldera.

3 esp 1 tr Usar diners per a obtenir alguna cosa, despendre. Gasta molts diners en joies.

2 tr abs Cada dia gastem més en menjar.

3 pron S’ha gastat tota l’herència en dos mesos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gastar

GERUNDI: gastant

PARTICIPI: gastat, gastada, gastats, gastades

INDICATIU PRESENT: gasto, gastes, gasta, gastem, gasteu, gasten

INDICATIU IMPERFET: gastava, gastaves, gastava, gastàvem, gastàveu, gastaven

INDICATIU PASSAT: gastí, gastares, gastà, gastàrem, gastàreu, gastaren

INDICATIU FUTUR: gastaré, gastaràs, gastarà, gastarem, gastareu, gastaran

INDICATIU CONDICIONAL: gastaria, gastaries, gastaria, gastaríem, gastaríeu, gastarien

SUBJUNTIU PRESENT: gasti, gastis, gasti, gastem, gasteu, gastin

SUBJUNTIU IMPERFET: gastés, gastessis, gastés, gastéssim, gastéssiu, gastessin

IMPERATIU: gasta, gasti, gastem, gasteu, gastin

->gaster-

gaster-

Forma prefixada del mot grec gastḗr, gastrós, que significa ‘estómac’. Ex.: gasteremfraxi.

->gasterals

gasterals

f pl BOT Gasteromicetals.

->gastero-

■gastero-

Forma prefixada del mot grec gastḗr, gastrós, que significa ‘estómac’. Ex.: gasteromicetals.

->gasteromicetals

gasteromicetals

f BOT 1 pl Ordre de basidiomicets.

2 sing Fong de l’ordre de les gasteromicetals.

->gasteromicets

■gasteromicets

m pl BOT Gasteromicetals.

->gasteròpodes

■gasteròpodes

m pl ZOOL Gastròpodes.

->gasterosteids

■gasterosteids

Part. sil.: gas_te_ros_teids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels gasterosteïformes, de petites dimensions i amb el cos recobert de plaques òssies, que inclou l’espinós.

2 sing Peix de la família dels gasterosteids.

->gasterosteïformes

gasterosteïformes

Part. sil.: gas_te_ros_te_ï_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos del grup dels actinopterigis.

2 sing Peix de l’ordre dels gasterosteïformes.

->gasteròtrics

■gasteròtrics

m pl ZOOL Gastròtrics.

->gastr-

■gastr-

Forma prefixada del mot grec gastḗr, gastrós, que significa ‘estómac’. Ex.: gastràlgia, gastritis.

->gastral

gastral

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la cavitat gàstrica.

->gastràlgia

■gastràlgia

Part. sil.: gas_tràl_gi_a

f PAT Dolor viu a l’epigastri.

->gastrèctasi

gastrèctasi

f PAT Dilatació morbosa de l’estómac.

->gastrectomia

■gastrectomia

Part. sil.: gas_trec_to_mi_a

f CIR Escissió de l’estómac.

->-gastri

-gastri

Forma sufixada del mot grec gastḗr, gastrós, que significa ‘estómac’. Ex.: epigastri.

->gàstric

■gàstric -a

[deriv. culte del gr. gastḗr, gastrós ‘ventre, estómac’; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj FISIOL Que té relació amb l’estómac.

->gastrina

gastrina

f BIOQ Hormona polipeptídica tissular que es troba en el pílor i estimula la secreció de les glàndules digestives de l’estómac.

->gastritis

■gastritis

[de gastr- i -itis; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Inflamació de la mucosa gàstrica.

->gastro-

■gastro-

Forma prefixada del mot grec gastḗr, gastrós, que significa ‘estómac’. Ex.: gastrostoma.

->gastrocel

gastrocel

m EMBRIOL Arquènteron.

->gastrocòlic

■gastrocòlic -a

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estómac i al còlon.

->gastroentèric

■gastroentèric -a

Part. sil.: gas_tro_en_tè_ric

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estómac i als budells alhora; gastrointestinal.

->gastroenteritis

■gastroenteritis

Part. sil.: gas_tro_en_te_ri_tis

f PAT 1 Inflamació de les mucoses gàstrica i intestinal.

2 gastroenteritis aguda Afecció febril que es caracteritza per vòmits, diarrea, llengua saburral, etc.

3 gastroenteritis aguda infantil Toxicosi infantil.

4 gastroenteritis fol·licular Febre tifoide.

->gastroenterocolitis

gastroenterocolitis

Part. sil.: gas_tro_en_te_ro_co_li_tis

f PAT Inflamació conjunta de l’estómac, l’intestí i el còlon.

->gastroenterostomia

gastroenterostomia

Part. sil.: gas_tro_en_te_ros_to_mi_a

f CIR Anastomosi quirúrgica feta entre l’estómac i una porció de l’intestí.

->gastrointestinal

■gastrointestinal

Part. sil.: gas_tro_in_tes_ti_nal

[de gastro- i intestinal]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’estómac i als intestins.

->gastrojejunostomia

gastrojejunostomia

Part. sil.: gas_tro_je_ju_nos_to_mi_a

f CIR Anastomosi quirúrgica entre l’estómac i una nansa intestinal del jejú.

->gastròlit

gastròlit

m PALEONT i ZOOL Pedra arrodonida i molt llisa que hom troba a l’estómac d’alguns saures fòssils.

->gastrònom

■gastrònom -a

[de gastro- i -nom; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f GASTR 1 Persona amant de la gastronomia.

2 Expert en gastronomia.

->gastronomia

■gastronomia

Part. sil.: gas_tro_no_mi_a

[de gastro- i -nomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GASTR Coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i la composició dels plats, i l’art de degustar i apreciar les menges i les begudes.

->gastronòmic

■gastronòmic -a

[de gastronomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj GASTR Relatiu o pertanyent a la gastronomia.

->gastronòmicament

■gastronòmicament

[de gastronòmic]

adv GASTR 1 D’una manera gastronòmica.

2 A tall d’un gastrònom.

->gastroperitonitis

gastroperitonitis

f PAT Inflamació simultània de l’estómac i el peritoneu.

->gastròpodes

■gastròpodes

[de gastro- i -pode]

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels mol·luscs, que presenten el cos dividit en tres regions, el cap, la massa visceral, sovint recoberta d’una closca, i el peu, òrgan musculós que ocupa una posició ventral. Es divideixen en tres subclasses: pulmonats, prosobranquis i opistobranquis.

2 sing Mol·lusc de la classe dels gastròpodes.

->gastroptosi

gastroptosi

f PAT Caiguda o descens de l’estómac.

->gastrorràgia

gastrorràgia

Part. sil.: gas_tror_rà_gi_a

f PAT Hemorràgia gàstrica produïda a l’interior de l’estómac per lesions dels vasos de les seves parets.

->gastroscopi

■gastroscopi

[de gastro- i -scopi]

m DIAG Aparell semiflexible de forma tubular emprat per a la visualització directa de l’estómac.

->gastroscòpia

■gastroscòpia

Part. sil.: gas_tros_cò_pi_a

[de gastro- i -scòpia]

f DIAG Endoscòpia de la cavitat gàstrica.

->gastrostoma

■gastrostoma

m PAT Fístula gàstrica.

->gastrostomia

gastrostomia

Part. sil.: gas_tros_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix a establir una comunicació permanent entre la cavitat de l’estómac i l’exterior a través de la paret abdominal (fístula gàstrica).

->gastrotomia

■gastrotomia

Part. sil.: gas_tro_to_mi_a

f CIR Incisió de l’estómac.

->gastròtrics

■gastròtrics

m ZOOL 1 pl Grup de metazous triploblàstics acelomats i de categoria taxonòmica incerta.

2 sing Metazou del grup dels gastròtrics.

->gastrovascular

gastrovascular

adj ANAT ANIM Dit de la cavitat general del cos dels cnidaris i dels ctenòfors.

->gastrozooide

gastrozooide

Part. sil.: gas_tro_zo_oi_de

m ZOOL Cadascun dels pòlips d’una colònia polimorfa de cnidaris encarregats de portar a terme la presa i la digestió dels aliments comunitaris.

->gàstrula

■gàstrula

f EMBRIOL Fase del desenvolupament embrionari que va des de la fi del període de blastulació fins que els tres fulls embrionaris i l’arquènteron ja són formats.

->gastrulació

■gastrulació

Part. sil.: gas_tru_la_ci_ó

f EMBRIOL Procés del desenvolupament embrionari que condueix a la formació de la gàstrula.

->gat

■gat

[del ll. td. cattus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m 1 ZOOL Nom de diverses espècies de mamífers de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau, entre els quals es destaca el gat pròpiament dit, o gat domèstic (Felis catus), de cua llarga i prima, ungles retràctils, pelatge més o menys llarg i coloració diversa (amb nombroses varietats, com ara el gat d’Angora, de pèl molt llarg i sedós, i el gat persa o gat siamès, de pèl curt de color ocre groguenc), el gat cerval, o linx, i el gat salvatge (o fer) (Felis sylvestris), més massís que el domèstic i amb el pelatge de color crema amb bandes fosques.

2 ZOOL Nom donat a mamífers d’altres famílies, semblants al gat, com el gat d’Algàlia, més conegut per civeta, i el gat mesquer, més conegut per geneta.

3 a un gat vell, no li diguis mix Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gat per llebre Donar garsa per perdiu.

7 els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com els gats) Expressions per a indicar que hom té molt bona sort, surt ben parat d’accidents, situacions difícils, etc.

8 ésser un orgue de gats Expressió que hom aplica a una reunió de persones en què tothom crida, ningú no s’entén, etc.

9 estar com gat i gos (o com el gat i el gos) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gat dels frares Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gat de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Noi aprenent de mariner.

12 gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan el gat no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gats Nombre de persones que hom considera insignificant.

17 què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer? Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

18 semblar un gat escorxat Ésser molt magre.

19 tenir set vides, com els gats Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.

20 una colla de gats Conjunt de persones de poc seny o poca significació.

2 1 m Bot petit per a posar-hi vi.

2 m fig i col·loq Embriaguesa, borratxera. Si continues bevent, agafaràs un gat.

3 adj Embriac. Anava ben gat d’aiguardent.

4 tenir el gat fig i col·loq Estar embriagat.

3 m ARM Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha, formant un estel, tres o més ferros flexibles i puntuts.

4 m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esciliorínids (Scyliorhinus sp), de color gris rosat, amb taques circulars fosques.

5 m MEC Cric.

6 el gat i la rata JOCS Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb els braços estesos, tret del “gat" i la “rata", que s’encalcen passant per sota els braços dels altres.

7 gat d’escaleta (o simplement gat) FUST Serjant.

->gata

■gata

[de gat]

1 f 1 Gat femella.

2 gata maula (o moixa) Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.

2 adj col·loq Embriaga. L’he trobada ben gata.

3 f HIST MIL Enginy que protegia els assetjadors en acostar-se als murs o fortificacions dels contraris.

4 f MAR 1 Pescant de fusta o de ferro que serveix per a penjar l’àncora arran de l’orla.

2 Cap de corda o cadena amb un guardacaps en un extrem i un ganxo a l’altre, per a penjar-hi l’àncora al costat de la nau.

3 Verga de mitjana en els aparells de creu.

5 f TÈXT 1 Eixamplament irregular d’un fil, semblant a un nus o un grumoll, produït per una mala afegidura o per caiguda de borra dels raspalls.

2 Defecte dels teixits originat per aquest eixamplament.

6 gata rabiosa BOT Ranuncle bulbós.

->gatada

■gatada

[de gat; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Multitud de gats.

2 Disbarat, poca-soltada.

3 LIT 1 Nom donat de bon principi a les peces còmiques estrenades per la societat La Gata.

2 Peça de caire paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent.

->gatamèus

■gatamèus

Part. sil.: ga_ta_mèus

[de gata i mèu ‘crit del gat’]

Mot emprat en l’expressió a gatamèus loc adv De quatre grapes.

->gatamoixa

gatamoixa

Part. sil.: ga_ta_moi_xa

[aglutinació de gata moixa]

f ICT Quimera.

->gatamoixeria

■gatamoixeria

Part. sil.: ga_ta_moi_xe_ri_a

[der. de gata moixa ‘hipòcrita’]

f Qualitat de gata moixa.

->gatassa

■gatassa

[de gat]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Ranunculus ficaria), de fulles cordiformes i de flors grogues.

->gatejar

■gatejar

[de gat; 1a FONT: 1653, DTo.]

v intr 1 Anar de quatre grapes. Abans dels sis mesos la seva filla ja gatejava.

2 Dir o fer gatades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatejar

GERUNDI: gatejant

PARTICIPI: gatejat, gatejada, gatejats, gatejades

INDICATIU PRESENT: gatejo, gateges, gateja, gategem, gategeu, gategen

INDICATIU IMPERFET: gatejava, gatejaves, gatejava, gatejàvem, gatejàveu, gatejaven

INDICATIU PASSAT: gategí, gatejares, gatejà, gatejàrem, gatejàreu, gatejaren

INDICATIU FUTUR: gatejaré, gatejaràs, gatejarà, gatejarem, gatejareu, gatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatejaria, gatejaries, gatejaria, gatejaríem, gatejaríeu, gatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gategi, gategis, gategi, gategem, gategeu, gategin

SUBJUNTIU IMPERFET: gategés, gategessis, gategés, gategéssim, gategéssiu, gategessin

IMPERATIU: gateja, gategi, gategem, gategeu, gategin

->gatekeeper

gatekeeper^* [gèjtkípər]

[angl ] m i f 1 seleccionador 2.

2 MERC Prescriptor.

->gatell

■gatell

Cp. gallet¹ 4

[de gat; 1a FONT: 1653, DTo.]

m BOT 1 Ament dels salzes.

2 Petit arbre de la família de les salicàcies (Salix atrocinerea), de fulles oblongues i d’aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles.

->gatelleda

■gatelleda

[de gatell]

f 1 GEOBOT Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina el gatell.

2 Lloc plantat de gatells.

->gater

gater -a

adj i m i f De Gata (Marina Alta).

->gatera

■gatera

[de gat]

f 1 1 Gatonera.

2 p anal MAR Forat de la caixa de cadenes per on surten aquestes, a través d’un tub de ferro, per sostenir l’àncora.

3 MAR Tub que puja des del fons de la caixa de cadenes fins a l’escobenc.

2 pop dial Embriaguesa.

3 BOT Nepta.

->gatet

■gatet

[de gat]

m 1 ICT Llopet ibèric.

2 pl BOT Conillets.

->gatge

■gatge

[del fr. gage, íd., i aquest, del frànc. *waddi, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Penyora.

2 Senyal d’acceptació d’un desafiament.

3 1 A Mallorca, quantitat de productes que l’arrendatari d’una possessió ha de lliurar al senyor, a més del preu del lloguer.

2 HIST Paga que donava el rei o un senyor als seus soldats o servidors.

->gatgejar

■gatgejar

[de gaig]

v intr Proferir els infants sons articulats com si volguessin parlar, quan encara no en saben.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatgejar

GERUNDI: gatgejant

PARTICIPI: gatgejat, gatgejada, gatgejats, gatgejades

INDICATIU PRESENT: gatgejo, gatgeges, gatgeja, gatgegem, gatgegeu, gatgegen

INDICATIU IMPERFET: gatgejava, gatgejaves, gatgejava, gatgejàvem, gatgejàveu, gatgejaven

INDICATIU PASSAT: gatgegí, gatgejares, gatgejà, gatgejàrem, gatgejàreu, gatgejaren

INDICATIU FUTUR: gatgejaré, gatgejaràs, gatgejarà, gatgejarem, gatgejareu, gatgejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatgejaria, gatgejaries, gatgejaria, gatgejaríem, gatgejaríeu, gatgejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gatgegi, gatgegis, gatgegi, gatgegem, gatgegeu, gatgegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gatgegés, gatgegessis, gatgegés, gatgegéssim, gatgegéssiu, gatgegessin

IMPERATIU: gatgeja, gatgegi, gatgegem, gatgegeu, gatgegin

->gatinada

■gatinada

[de gatinar]

f Conjunt de gats nats d’un mateix part.

->gatinar

■gatinar

[de gat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v intr Parir la gata.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatinar

GERUNDI: gatinant

PARTICIPI: gatinat, gatinada, gatinats, gatinades

INDICATIU PRESENT: gatino, gatines, gatina, gatinem, gatineu, gatinen

INDICATIU IMPERFET: gatinava, gatinaves, gatinava, gatinàvem, gatinàveu, gatinaven

INDICATIU PASSAT: gatiní, gatinares, gatinà, gatinàrem, gatinàreu, gatinaren

INDICATIU FUTUR: gatinaré, gatinaràs, gatinarà, gatinarem, gatinareu, gatinaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatinaria, gatinaries, gatinaria, gatinaríem, gatinaríeu, gatinarien

SUBJUNTIU PRESENT: gatini, gatinis, gatini, gatinem, gatineu, gatinin

SUBJUNTIU IMPERFET: gatinés, gatinessis, gatinés, gatinéssim, gatinéssiu, gatinessin

IMPERATIU: gatina, gatini, gatinem, gatineu, gatinin

->gatinyar-se

■gatinyar-se

[de gat]

v pron Esgatinyar-se, escatifenyar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatinyar

GERUNDI: gatinyant

PARTICIPI: gatinyat, gatinyada, gatinyats, gatinyades

INDICATIU PRESENT: gatinyo, gatinyes, gatinya, gatinyem, gatinyeu, gatinyen

INDICATIU IMPERFET: gatinyava, gatinyaves, gatinyava, gatinyàvem, gatinyàveu, gatinyaven

INDICATIU PASSAT: gatinyí, gatinyares, gatinyà, gatinyàrem, gatinyàreu, gatinyaren

INDICATIU FUTUR: gatinyaré, gatinyaràs, gatinyarà, gatinyarem, gatinyareu, gatinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatinyaria, gatinyaries, gatinyaria, gatinyaríem, gatinyaríeu, gatinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: gatinyi, gatinyis, gatinyi, gatinyem, gatinyeu, gatinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: gatinyés, gatinyessis, gatinyés, gatinyéssim, gatinyéssiu, gatinyessin

IMPERATIU: gatinya, gatinyi, gatinyem, gatinyeu, gatinyin

->gatmaimó

■gatmaimó

Part. sil.: gat_mai_mó

m BOT Planta herbàcia enfiladissa de la família de les dioscoreàcies (Tamus communis), de fulles cordiformes, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits bacciformes vermells.

->gató

■gató -ona

[de gat]

1 m i f Petit del gat. La moixa ha fet gatons.

2 m ICT gat 4.

->gatolins

■gatolins

m pl BOT Planta sufruticosa de la família de les escrofulariàcies (Antirrhinum molle), de fulles ovades tomentoses i de flors blanquinoses.

->gatoll

■gatoll

m AGR Agrassot.

->gatonada

■gatonada

[de gatonar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Gatinada.

->gatonar

■gatonar

[de gat; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Parir la gata, gatinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatonar

GERUNDI: gatonant

PARTICIPI: gatonat, gatonada, gatonats, gatonades

INDICATIU PRESENT: gatono, gatones, gatona, gatonem, gatoneu, gatonen

INDICATIU IMPERFET: gatonava, gatonaves, gatonava, gatonàvem, gatonàveu, gatonaven

INDICATIU PASSAT: gatoní, gatonares, gatonà, gatonàrem, gatonàreu, gatonaren

INDICATIU FUTUR: gatonaré, gatonaràs, gatonarà, gatonarem, gatonareu, gatonaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatonaria, gatonaries, gatonaria, gatonaríem, gatonaríeu, gatonarien

SUBJUNTIU PRESENT: gatoni, gatonis, gatoni, gatonem, gatoneu, gatonin

SUBJUNTIU IMPERFET: gatonés, gatonessis, gatonés, gatonéssim, gatonéssiu, gatonessin

IMPERATIU: gatona, gatoni, gatonem, gatoneu, gatonin

->gatonera

■gatonera

[de gató]

f 1 Forat rodó en una porta o en una paret per on poden entrar i sortir els gats.

2 TÈXT Anell de material ceràmic envernissat que, en el ram de l’aigua, serveix de guia al teixit que hom treballa en corda.

->gatosa

■gatosa

[de gat; 1a FONT: 1803, DEst.]

f BOT 1 Petit arbust de la família de les papilionàcies (Ulex parviflorus), espinós, amb fulles escasses i petites i flors grogues.

2 gatosa europea Arbust de la família de les papilionàcies (Ulex europaeus), més gros i vigorós que la gatosa.

->gatosar

■gatosar

[de gatosa]

m Lloc on hi ha moltes gatoses.

->gatova

■gatova

f BOT 1 Arbust de la família de les papilionàcies (Genista tricuspidata), espinós, amb fulles simples, flors grogues i fruit menut.

2 gatova fasciculada Arbust de la família de les papilionàcies (Genista acanthoclada), espinós, amb fulles trifoliades i flors grogues.

->gatovell

■gatovell

m BOT 1 Planta de la família de les compostes (Launaea cervicornis), que fa coixins espinosos, amb rizoma llenyós, fulles lobulades o runcinades i capítols estrets.

2 Eixorba-rates negre.

->gatsaule

■gatsaule

Part. sil.: gat_sau_le

m BOT Petit arbre de la família de les salicàcies (Salix capraea), de fulles el·líptiques, tomentoses pel dessota, i d’aments oblongs.

->gatvaire

■gatvaire

Part. sil.: gat_vai_re

m ICT Gat.

->gatxull

■gatxull

[possible alteració del valencià gassul ‘mena de sosa’]

m dial 1 Fang clar.

2 Part de la cort on els porcs deixen els excrements.

->gatzara

■gatzara

[de l’àr. vg. ġazâra ‘loquacitat; remor’, der. del verb ġázzar ‘parlar loquaçment, abundar’; 1a FONT: s. XIII]

f Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. Fer, armar, moure, gatzara.

->gatzarejar

■gatzarejar

[de gatzara]

v intr Fer gatzara.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gatzarejar

GERUNDI: gatzarejant

PARTICIPI: gatzarejat, gatzarejada, gatzarejats, gatzarejades

INDICATIU PRESENT: gatzarejo, gatzareges, gatzareja, gatzaregem, gatzaregeu, gatzaregen

INDICATIU IMPERFET: gatzarejava, gatzarejaves, gatzarejava, gatzarejàvem, gatzarejàveu, gatzarejaven

INDICATIU PASSAT: gatzaregí, gatzarejares, gatzarejà, gatzarejàrem, gatzarejàreu, gatzarejaren

INDICATIU FUTUR: gatzarejaré, gatzarejaràs, gatzarejarà, gatzarejarem, gatzarejareu, gatzarejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gatzarejaria, gatzarejaries, gatzarejaria, gatzarejaríem, gatzarejaríeu, gatzarejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gatzaregi, gatzaregis, gatzaregi, gatzaregem, gatzaregeu, gatzaregin

SUBJUNTIU IMPERFET: gatzaregés, gatzaregessis, gatzaregés, gatzaregéssim, gatzaregéssiu, gatzaregessin

IMPERATIU: gatzareja, gatzaregi, gatzaregem, gatzaregeu, gatzaregin

->gatzarós

■gatzarós -osa

[de gatzara]

adj Bulliciós, que mou gatzara.

->gatzerí

■gatzerí

m BOT Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus padus), propi dels Pirineus, de fruits negres i acerbs.

->gatzoll

■gatzoll

m AGR 1 Mena de podall o estassador, amb mànec més o menys llarg, emprat per a podar, tallar llenya, etc.

2 Falçó per a veremar; veremall.

->gatzoneta

■gatzoneta

[de agotzonar-se, que potser fóra més propi d’escriure a l’agatzoneta]

Mot emprat en l’expressió a la gatzoneta loc adv Arronsant les cames de manera que les natges toquen els talons.

->gaubament

■gaubament

Part. sil.: gau_ba_ment

m ant Acció de gaubar-se.

->gaubança

■gaubança

Part. sil.: gau_ban_ça

f ant Viva alegria.

->gaubar-se

■gaubar-se

Part. sil.: gau_bar-se

v ant pron 1 Alegrar-se d’alguna cosa, tenir-ne una viva satisfacció.

2 Vanar-se, gloriejar-se.

->gaudeamus

■gaudeamus

Part. sil.: gau_de_a_mus

[del ll. gaudeamus ‘gaudim’, imperatiu (subjuntiu) del ll. gaudēre ‘gaudir’]

m Àpat en què hom menja i beu en abundància.

->gaudi

■gaudi

Part. sil.: gau_di

[cultisme, del ll. gaudium, íd.]

m Acció de gaudir.

->gaudí

■gaudí

Part. sil.: gau_dí

[de l’ant. gaudint, forma analògica del plural gaudints, en què no sona la t]

m HIST i DR CAT Del segle XVI al XIX, el qui, sense ésser cavaller, donzell o ciutadà honrat ni pertànyer a la noblesa titulada, gaudia de les exempcions de l’estament militar a causa de la seva professió o càrrec.

->gaudidor

■gaudidor -a

Part. sil.: gau_di_dor

[de gaudir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que gaudeix o es gaudeix d’alguna cosa.

->gaudiment

■gaudiment

Part. sil.: gau_di_ment

[de gaudir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de gaudir-se d’alguna cosa;

2 l’efecte.

2 Gaudi.

->gaudinià

gaudinià -ana

Part. sil.: gau_di_ni_à

adj Relatiu o pertanyent a Antoni Gaudí o a la seva obra.

->gaudinisme

gaudinisme

Part. sil.: gau_di_nis_me

m Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.

->gaudir

■gaudir

Part. sil.: gau_dir

[del ll. gaudēre, íd., per via culta; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 intr Sentir goig, un viu plaer. Ell sí, que gaudeix de la vida!

2 intr Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Gaudeix d’una gran fortuna. Espero que gaudeixis d’una bona salut. Els nobles gaudien de molts privilegis.

3 tr obs Escoltàvem bocabadats gaudint una visió de camps i ocellades.

4 pron Treure profit d’alguna cosa d’altri. No se’n podrà gaudir, de la casa, fins que no hereti.

2 intr p ext Una contrada que gaudeix d’un bon clima.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gaudir

GERUNDI: gaudint

PARTICIPI: gaudit, gaudida, gaudits, gaudides

INDICATIU PRESENT: gaudeixo, gaudeixes, gaudeix, gaudim, gaudiu, gaudeixen

INDICATIU IMPERFET: gaudia, gaudies, gaudia, gaudíem, gaudíeu, gaudien

INDICATIU PASSAT: gaudí, gaudires, gaudí, gaudírem, gaudíreu, gaudiren

INDICATIU FUTUR: gaudiré, gaudiràs, gaudirà, gaudirem, gaudireu, gaudiran

INDICATIU CONDICIONAL: gaudiria, gaudiries, gaudiria, gaudiríem, gaudiríeu, gaudirien

SUBJUNTIU PRESENT: gaudeixi, gaudeixis, gaudeixi, gaudim, gaudiu, gaudeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: gaudís, gaudissis, gaudís, gaudíssim, gaudíssiu, gaudissin

IMPERATIU: gaudeix, gaudeixi, gaudim, gaudiu, gaudeixin

->gauge

■gauge^* [gɔ́ʃ]

[fr ] m FÍS NUC contrast 3.

->gaullisme

■gaullisme

Part. sil.: gau_llis_me

m HIST i POLÍT Moviment polític francès fundat pel general Charles de Gaulle.

->gaur

gaur

Part. sil.: gaur

m Mamífer remugant de la família dels bòvids i de la subfamília dels bovins (Bos gaurus), de pèl curt i espès i de banyes llargues, que habita a l’Índia.

->gaús

■gaús

Part. sil.: ga_ús

[d’origen incert, possiblement d’un preromà kau-ukio-, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

[pl -üssos] m ORNIT Duc.

->gauss

■gauss

Part. sil.: gauss

[del nom del matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss (1777-1855)]

m METROL [símb: Gs, G] Unitat d’inducció magnètica del sistema cegesimal equivalent a 1 maxwell per cm².

->gautxesc

■gautxesc -a

Part. sil.: gaut_xesc

[de gautxo]

adj Relatiu o pertanyent als gautxos. Literatura gautxesca.

->gautxo

■gautxo -a

Part. sil.: gaut_xo

[d’origen incert, possiblement igual al mot guacho, colombià guaucho, del quítxua wáhtxa ‘pobre, orfe, vagabund’]

m i f ETNOL Habitant rústic de les pampes sud-americanes dedicat a la ramaderia.

->gavadal

■gavadal

[del ll. gabăta, íd.; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

m 1 Recipient per a rentar-hi els plats, remullar-hi certs objectes, posar-hi el menjar dels porcs i altre bestiar, etc.

2 fig 1 a gavadals loc adv En abundància. Ha fet diners a gavadals.

2 un gavadal (de coses) Un gran nombre. Vaig rebre un gavadal de felicitacions.

->gavanenc

gavanenc -a

adj i m i f De Gavà (Baix Llobregat).

->gavany

■gavany

[de l’àr. qabâ' ‘abric d’home’; 1a FONT: s. XX, Oller]

m INDUM Capot amb mànigues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred.

->gavanyar

■gavanyar

[de l’oc. bearnès gabanhà, íd., alteració amb metàtesi de l’oc. ant. i dial. cat. barganhar, barganyar ‘manipular, malmetre, regatejar’]

v tr Fer malbé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gavanyar

GERUNDI: gavanyant

PARTICIPI: gavanyat, gavanyada, gavanyats, gavanyades

INDICATIU PRESENT: gavanyo, gavanyes, gavanya, gavanyem, gavanyeu, gavanyen

INDICATIU IMPERFET: gavanyava, gavanyaves, gavanyava, gavanyàvem, gavanyàveu, gavanyaven

INDICATIU PASSAT: gavanyí, gavanyares, gavanyà, gavanyàrem, gavanyàreu, gavanyaren

INDICATIU FUTUR: gavanyaré, gavanyaràs, gavanyarà, gavanyarem, gavanyareu, gavanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: gavanyaria, gavanyaries, gavanyaria, gavanyaríem, gavanyaríeu, gavanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: gavanyi, gavanyis, gavanyi, gavanyem, gavanyeu, gavanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: gavanyés, gavanyessis, gavanyés, gavanyéssim, gavanyéssiu, gavanyessin

IMPERATIU: gavanya, gavanyi, gavanyem, gavanyeu, gavanyin

->gavardí

gavardí -ina

adj i m i f De Gavarda (Ribera Alta).

->gavardina

■gavardina

[mot comú amb el cast. gabardina, resultat d’un encreuament de gavany amb tavardina, dimin. del cat. ant. tavart ‘vestit llarg d’abric’; 1a FONT: 1486]

f 1 INDUM Sac llarg fins als genolls que portaven els senyors als segles XV-XVIII.

2 1 TÈXT Teixit d’estam, de cotó o de seda, amb lligament de sarja.

2 INDUM Abric confeccionat amb teixit de gavardina, generalment hidròfug.

->gavarra¹

■gavarra¹

[del fr. gabarre, probablement del basc gabarra o kabarra, íd., possible alteració del ll. carăbus, aquest, del gr. kárabos ‘cranc de mar; petita embarcació de vímet’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MAR Barcassa.

->gavarra²

gavarra²

[d’origen preromà iberoaquitanobasc, comú amb el gascó gabarre, arag. gabarrera, basc gaparra; 1a FONT: 1088]

f BOT Gavarrera.

->gavarrer

■gavarrer -a

[de gavarra¹]

m i f MAR Persona que mena una barcassa o gavarra.

->gavarrera

■gavarrera

[de gavarra²; 1a FONT: s. XIV]

f BOT Nom aplicat a diverses espècies de roser, especialment al roser caní (Rosa canina).

->gavarro

■gavarro

m VETER Abscés a la peülla del bestiar.

->gavarró

■gavarró

[de gavarra²]

m BOT 1 Fruit de la gavarrera.

2 Galda.

->gavarrot

■gavarrot

[der. de gavarra¹, perquè originàriament eren claus per a embarcacions; 1a FONT: 1803, DEst.]

m OFIC Tatxa de cap pla i ample, emprada principalment pels tapissers per a fermar la tela damunt la fusta.

->gavatge

■gavatge

[del fr. gavage, íd., der. de gaver ‘alimentar per força’, d’un preromà *gaba ‘gola’]

m 1 MED Administració terapèutica d’aliments per mitjà d’una sonda gàstrica.

2 ZOOT Engreix, encebament, sobrealimentació, del bestiar amb finalitats de cria.

->gavatx¹

■gavatx¹

[probablement de l’oc. gavach ‘pap’, segurament d’un preromà indoeuropeu *gauakte o *gauaktio, variants de *gáuota, origen també de galta; 1a FONT: s. XIII]

m ANAT ANIM Pap.

->gavatx²

■gavatx² -a

[v. gavatx¹]

adj i m i f 1 pop Occità.

2 desp Francès.

3 dial Al Rosselló, al Vallespir, al Conflent i a l’Alta Cerdanya, foraster.

->gavatxí

■gavatxí

[de gavatx¹]

m TÈXT Trena de cotó emprada per a lligar els cartons ja picats d’un dibuix jacquard.

->gavatxó

■gavatxó

[de gavatx¹]

m OFIC Peça de ferro per a fixar provisionalment els cèrcols a les bótes.

->gave

gave

m GEOG FÍS Nom genèric dels torrents del Pirineu nord-occidental, amb règim nival. El gave d’Auloron.

->gavell

■gavell

[amb el seu pràcticament sinònim gavella, probablement ll. vg. *cavellus, *cavella, der. de cavus ‘conca formada amb les mans; feix d’espigues’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Feix. Un gavell de caramuixes. Un gavell de llenya.

2 fig Pila, munt.

3 OFIC Cadascuna de les quatre peces de fusta, o segments de cercle, sostingudes per les creueres, que formaven la roda hidràulica del martinet de la farga catalana.