->recti-

■recti-

Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um, que significa ‘recte’, ‘dret’. Ex.: rectinervat, rectilini.

->rectificable

■rectificable

[de rectificar]

adj Que pot ésser rectificat. Una corba rectificable. Un error rectificable.

->rectificació

■rectificació

Part. sil.: rec_ti_fi_ca_ci_ó

[del ll. rectificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de rectificar;

2 l’efecte.

2 DR Reconeixement d’un error o correcció d’un defecte del qual podria derivar-se perjudici per a un tercer.

3 ELECTROT Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.

4 GEOM Determinació de la longitud d’una corba o d’un arc d’aquesta.

5 MOT 1 rectificació de l’assentament d’una vàlvula Operació que consisteix a fer que l’assentament d’una vàlvula, muntada de nou o substituïda, correspongui exactament amb el perfil d’aquesta.

2 rectificació del cigonyal Operació que consisteix a tornar a ajustar el cigonyal als coixinets muntats al càrter, per tal que estiguin perfectament alineats.

3 rectificació d’un cilindre Operació que consisteix a ajustar escrupolosament el cilindre d’un motor a un pistó nou, per tal que el seu lliscament sigui correcte.

6 QUÍM Destil·lació fraccionada a la qual és sotmès un líquid per tal de purificar-lo o de separar-ne els constituents.

7 TECNOL Operació d’acabament a la qual són sotmeses les peces mecanitzades, especialment les que han estat trempades i tenen una tolerància acceptada molt baixa, per tal de corregir definitivament les irregularitats de caràcter geomètric de llurs superfícies.

8 TÈXT Operació d’acabament dels teixits que té per missió posar rectes els fils de trama arquejats en anteriors operacions.

->rectificador

■rectificador -a

[de rectificar]

1 adj i m i f Que rectifica.

2 m ELECTROT i ELECTRÒN 1 Dispositiu o element destinat a produir una rectificació d’un corrent altern.

2 Aparell destinat a rectificar un corrent altern i produir un corrent continu uniforme.

3 rectificador controlat Dispositiu electrònic de rectificació que consta, ultra d’ànode i càtode, d’un elèctrode auxiliar, anomenat reixa o porta, que permet de controlar el corrent.

3 m i f OFIC Operari especialista en el maneig d’una rectificadora o de les rectificadores.

4 f TECNOL Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.

->rectificar

■rectificar

Cp. ratificar

[del ll. rectificare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer recta una cosa. Rectificar el traçat d’una carretera.

2 1 tr Fer exacte corregint, esmenant, alliberant d’errors. Rectificar un compte, un error.

2 pron S’ha rectificat del que havia dit.

3 abs Ja has rectificat?

3 tr ELECTROT, QUÍM IND i TECNOL Efectuar una rectificació.

4 tr GEOM Determinar la longitud d’un arc de corba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: rectificar

GERUNDI: rectificant

PARTICIPI: rectificat, rectificada, rectificats, rectificades

INDICATIU PRESENT: rectifico, rectifiques, rectifica, rectifiquem, rectifiqueu, rectifiquen

INDICATIU IMPERFET: rectificava, rectificaves, rectificava, rectificàvem, rectificàveu, rectificaven

INDICATIU PASSAT: rectifiquí, rectificares, rectificà, rectificàrem, rectificàreu, rectificaren

INDICATIU FUTUR: rectificaré, rectificaràs, rectificarà, rectificarem, rectificareu, rectificaran

INDICATIU CONDICIONAL: rectificaria, rectificaries, rectificaria, rectificaríem, rectificaríeu, rectificarien

SUBJUNTIU PRESENT: rectifiqui, rectifiquis, rectifiqui, rectifiquem, rectifiqueu, rectifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: rectifiqués, rectifiquessis, rectifiqués, rectifiquéssim, rectifiquéssiu, rectifiquessin

IMPERATIU: rectifica, rectifiqui, rectifiquem, rectifiqueu, rectifiquin

->rectificatiu

■rectificatiu -iva

Part. sil.: rec_ti_fi_ca_tiu

[de rectificar]

adj Que serveix per a rectificar.

->rectilàter

rectilàter -a

[formació culta analògica sobre la base de quadrilàter]

adj GEOM Que té els costats rectilinis.

->rectilini

■rectilini -ínia

[del ll. rectilineus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 En línia recta, segons una recta. Moviment rectilini.

2 Format per rectes. Figura rectilínia.

->rectilíniament

■rectilíniament

Part. sil.: rec_ti_lí_ni_a_ment

[de rectilini]

adv Segons una línia recta.

->rectímetre

■rectímetre

[de recti- i -metre]

m TECNOL Instrument òptic per a comprovar la rectitud d’una peça mecànica.

->rectitis

■rectitis

f PAT Estat inflamatori del recte.

->rectitud

■rectitud

[del ll. rectitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de recte.

2 esp i fig Dretura en sentit moral o intel·lectual.

->recto

■recto^* [rékto]

[abreviació de l’expressió del b. ll. folio recto ‘en el full dret’, comp. de folium ‘full’ i rectus, -a, -um ‘dret, recte’]

m CODIC i BIBLIOG El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso.

->recto-

■recto-

1 Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um, que significa ‘recte’, ‘dret’. Ex.: rectòmetre.

2 Forma prefixada del mot llatí rectus ‘recte’, que denota connexió o relació amb l’intestí recte. Ex.: rectovesical, rectotomia.

->rectocele

rectocele

f PAT Prolapse del recte a través de la paret posterior de la vagina.

->rectocolitis

rectocolitis

f PAT Inflamació de la mucosa del recte i del còlon.

->rectòmetre

■rectòmetre

[de recto- i -metre]

m TÈXT Planxa allargada posada a la paret, amb uns braços perpendiculars a ella dels quals pengen unes plaquetes numerades, emprada per a mesurar i per a plegar a mà els teixits.

->rectopèxia

rectopèxia

Part. sil.: rec_to_pè_xi_a

f CIR Fixació quirúrgica del recte, per tal d’evitar el prolapse rectal.

->rector

■rector -a

[del ll. rector, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Que regeix.

2 m i f 1 Superior que té al seu càrrec el govern d’una comunitat, d’un hospital, d’un col·legi, etc.

2 Superior d’una universitat i el seu districte.

3 m CATOL Sacerdot que governa una parròquia.

4 m HIST Magistrat que presidia una província durant el baix Imperi.

5 m HIST ECL 1 Cap de l’administració d’un dels patrimonia en què se subdividia el Patrimonium Sancti Petri.

2 Governador d’una província dels Estats Pontificis.

->rectoral

■rectoral

[de rector]

adj Relatiu o pertanyent al rector.

->rectorat

■rectorat

[del b. ll. rectoratus, -us, íd.]

m 1 Càrrec de rector.

2 Casa o despatx del rector.

3 Època i durada del govern d’un rector.

->rectoressa

■rectoressa

[de rector; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Dona que té el càrrec de rector d’una comunitat, d’un conjunt humà.

2 [en desús] Muller del rector.

->rectoria

■rectoria

Part. sil.: rec_to_ri_a

[de rector; 1a FONT: 1397]

f CATOL 1 Càrrec del rector d’una església.

2 Dependència o conjunt de dependències on el rector d’una parròquia té les oficines i, generalment, l’habitatge.

3 p ext Conjunt de drets que formen la dotació d’un rector.

4 Terme parroquial.

->rectoscopi

■rectoscopi

m DIAG Tub metàl·lic rígid emprat per a la rectoscòpia.

->rectoscòpia

■rectoscòpia

Part. sil.: rec_tos_cò_pi_a

f DIAG Exploració per endoscòpia del recte, per mitjà del rectoscopi, sovint completada per una rectosigmoidoscòpia.

->rectosigmoidoscopi

rectosigmoidoscopi

Part. sil.: rec_to_sig_moi_dos_co_pi

m DIAG Tub metàl·lic rígid al qual és adossada una font de llum, emprat en la rectosigmoidoscòpia.

->rectosigmoidoscòpia

rectosigmoidoscòpia

Part. sil.: rec_to_sig_moi_dos_cò_pi_a

f DIAG Exploració dels primers centímetres del sigmoide mitjançant el rectosigmoidoscopi.

->rectotomia

rectotomia

Part. sil.: rec_to_to_mi_a

f CIR Incisió de la paret rectal per tal de drenar un abscés pelvià, corregir una estenosi o extreure un cos estrany.

->rectovaginal

rectovaginal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al recte i a la vagina.

->rectriu

■rectriu

Part. sil.: rec_triu

f ANAT ANIM Cadascuna de les grosses plomes fixades al pigostil, el conjunt de les quals forma la cua dels ocells.

->rècua

rècua

Part. sil.: rè_cu_a

[probablement de l’àr. räbka ‘cavalcada, comitiva, caravana’, de l’arrel rákab ‘cavalcar’; 1a FONT: s. XIII]

f Rècula.

->recuina

■recuina

Part. sil.: re_cui_na

[de cuina]

f Peça annexa a la cuina on hom guarda els atuells, estris, etc.

->recuit

■recuit

Part. sil.: re_cuit

[de recoure; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ALIM Mató.

->recuita

■recuita

Part. sil.: re_cui_ta

[de recoure; 1a FONT: 1463]

f 1 INDÚST 1 Acció de tornar a coure allò que ja ha estat cuit;

2 l’efecte.

2 CERÀM, METAL·L i VIDR Tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d’acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari.

->rècula

■rècula

[variant moderna de rècua; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Colla d’animals de càrrega.

2 fig Conjunt de persones o coses que van l’una darrere l’altra; reguitzell. Una rècula de disbarats.

->reculada

■reculada

[de recular; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 1 Acció de recular;

2 l’efecte.

2 GEOMORF Relleu estructural format pel retrocés d’una cinglera calcària en forma d’amfiteatre a la capçalera d’un curs d’aigua superficial d’uns carst.

3 reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d’una dona que alleta.

->reculant

■reculant

[de recular]

m 1 En un carro, cadascuna de les corretges que van enganxades a la retranga.

2 Lloc d’un riu on l’aigua va en sentit contrari al del corrent.

->recular

■recular

[de cul; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr 1 Caminar endarrere. Intimidat pels qui l’amenaçaven, reculava atemorit en comptes de fer-hi front.

2 Tornar endarrere, retrocedir, retrogradar. T’has equivocat de camí: recula fins al poble i agafa l’altra carretera.

3 fig Desistir.

2 tr 1 Retardar. Van haver de recular la data de la celebració.

2 Portar a una època més allunyada. La història actual recula de molts anys aquests fets.

3 tr ARQUIT Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recular

GERUNDI: reculant

PARTICIPI: reculat, reculada, reculats, reculades

INDICATIU PRESENT: reculo, recules, recula, reculem, reculeu, reculen

INDICATIU IMPERFET: reculava, reculaves, reculava, reculàvem, reculàveu, reculaven

INDICATIU PASSAT: reculí, reculares, reculà, reculàrem, reculàreu, recularen

INDICATIU FUTUR: recularé, recularàs, recularà, recularem, reculareu, recularan

INDICATIU CONDICIONAL: recularia, recularies, recularia, recularíem, recularíeu, recularien

SUBJUNTIU PRESENT: reculi, reculis, reculi, reculem, reculeu, reculin

SUBJUNTIU IMPERFET: reculés, reculessis, reculés, reculéssim, reculéssiu, reculessin

IMPERATIU: recula, reculi, reculem, reculeu, reculin

->reculat

■reculat

[de recular; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ARQUIT Part extrema d’una motllura o d’una cornisa que forma colze o cantonera.

->reculatac

■reculatac

[de recular i tac]

m TÈXT Palanca que, en els telers mecànics amb canvi de calaixos, fa recular el tac fins a treure’l de la zona per on pugen i baixen els calaixos; és anomenat també espaseta.

->recules

■recules

[de recular]

Mot emprat en l’expressió a (o de) recules loc adv Caminant endarrere. Caminar a recules.

->recull

■recull

[de recollir]

m 1 1 Acció de recollir o aplegar;

2 l’efecte.

2 Reunió de coses recollides. Un recull de cançons populars.

->reculons

■reculons

[der. de recular amb el sufix -ons; 1a FONT: 1696, DLac.]

Mot emprat en l’expressió a (o de) reculons loc adv A recules.

->recuperabilitat

■recuperabilitat

[de recuperable]

f Qualitat de recuperable.

->recuperable

■recuperable

[de recuperar]

adj Que pot ésser recuperat.

->recuperació

■recuperació

Part. sil.: re_cu_pe_ra_ci_ó

[del ll. recuperatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1404]

f 1 1 Acció de recuperar;

2 l’efecte.

2 AERON Moviment de retorn d’una aeronau al vol horitzontal després d’haver fet un picat.

3 ARM Moviment automàtic de retorn a la posició de foc del canó d’una arma de foc després d’ésser disparada.

4 DOC En els sistemes de documentació automatitzada, conjunt de mètodes i procediments destinats a extreure informació referent a un tema determinat de les dades contingudes a la memòria.

5 ECON Etapa del cicle econòmic que enllaça la contracció amb l’expansió o prosperitat.

6 ENSENY Conjunt de classes o activitats extres que fa un alumne per tal de recuperar el retard que ha sofert en l’adquisició de coneixements.

7 TERMOT Operació que consisteix a aprofitar la calor dels fums industrials per a escalfar aire, gas combustible, aigua, etc.

8 TÈXT 1 Augment de la longitud d’un fil tret d’un teixit en deslligar-se dels altres.

2 Augment de pes d’una matèria tèxtil per absorció d’humitat.

9 MED Recobrament de la funció d’un òrgan lesionat.

10 frenada de recuperació FERROC Sistema de frenada emprat en algunes locomotores elèctriques, en el qual els motors actuen com a generadors i retornen l’energia elèctrica al cable o al carril conductor.

->recuperador

■recuperador -a

[del ll. recuperator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que recupera.

2 m 1 Aparell, mecanisme, dispositiu, etc., que permet de recuperar una cosa, una posició, etc.

2 ARM Mecanisme que absorbeix momentàniament la força generada pel retrocés d’una arma de foc i que la restitueix per tal que el canó o la culata mòbil tornin a llur posició inicial.

3 PAPER Dispositiu que permet de recuperar les aigües blanques en les instal·lacions de fabricació de paper.

4 TERMOT Aparell o instal·lació que permet la recuperació d’una part de la calor dels gasos de combustió d’un fogar abans que es perdin en l’atmosfera.

->recuperar

■recuperar

[del ll. recuperare, íd.; 1a FONT: 1486]

v tr 1 Recobrar, tornar a entrar en possessió d’una cosa. Els soldats van recuperar la ciutat que havia estat conquerida. Cal que recuperis la confiança en tu mateixa. Has recuperat la jaqueta que vas deixar-te? El rei destronat recuperà aviat el tron.

2 TECNOL Efectuar, obtenir, la recuperació de materials, energia, etc., per tal d’aprofitar-los després d’haver estat emprats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recuperar

GERUNDI: recuperant

PARTICIPI: recuperat, recuperada, recuperats, recuperades

INDICATIU PRESENT: recupero, recuperes, recupera, recuperem, recupereu, recuperen

INDICATIU IMPERFET: recuperava, recuperaves, recuperava, recuperàvem, recuperàveu, recuperaven

INDICATIU PASSAT: recuperí, recuperares, recuperà, recuperàrem, recuperàreu, recuperaren

INDICATIU FUTUR: recuperaré, recuperaràs, recuperarà, recuperarem, recuperareu, recuperaran

INDICATIU CONDICIONAL: recuperaria, recuperaries, recuperaria, recuperaríem, recuperaríeu, recuperarien

SUBJUNTIU PRESENT: recuperi, recuperis, recuperi, recuperem, recupereu, recuperin

SUBJUNTIU IMPERFET: recuperés, recuperessis, recuperés, recuperéssim, recuperéssiu, recuperessin

IMPERATIU: recupera, recuperi, recuperem, recupereu, recuperin

->recuperatiu

■recuperatiu -iva

Part. sil.: re_cu_pe_ra_tiu

[del ll. td. recuperativus, -a, -um, íd.]

adj Que té la virtut de recuperar.

->recurrència

■recurrència

Part. sil.: re_cur_rèn_ci_a

[de recurrent]

f 1 Qualitat de recurrent.

2 LING Ocurrència repetida d’un element lingüístic en un enunciat o en un text.

3 MAT 1 definició per recurrència Definició d’una funció sobre els nombres naturals definint-la per a 1 i per cada n més gran que 1 en funció dels valors que pren per a nombres més petits que n.

2 demostració per recurrència Mètode de demostració que consisteix a demostrar que una proposició és veritable per a 1 i que si és veritat per a n també ho és per a n + 1.

4 PAT Reaparició dels símptomes d’una malaltia aparentment guarida, sense cap nou contacte patogen.

->recurrent

■recurrent

[del ll. recurrens, -ntis, participi de recurrĕre ‘recórrer’]

1 adj 1 Que se’n torna cap al seu punt d’origen. Nervi recurrent.

2 Que torna de tant en tant. Febre recurrent.

3 ESTRATIG Dit dels termes litològics o de fàcies que apareixen diverses vegades dins una mateixa sèrie estratigràfica.

4 MAT Que es demostra o defineix per recurrència.

5 PAT Que presenta recurrència.

2 m i f Persona que fa un recurs.

->recurrible

■recurrible

adj DR Que pot ésser objecte de recurs. Resolució recurrible.

->recurs

■recurs

[del ll. recursus, -us, íd.]

m 1 1 Acció de recórrer 1;

2 l’efecte.

2 1 Allò a què hom recorre. El trasplantament de cor era el seu últim recurs per a salvar la vida.

2 pl Mitjans de reeiximent, especialment de subsistència. Una família amb pocs recursos. És un orador de recursos.

3 1 DR ADM Demanda, instància, reclamació, feta a una autoritat administrativa superior amb vista a anul·lar o reformar un acte d’un òrgan inferior que hom considera perjudicial als propis drets.

2 DR PROC Mitjà d’impugnació que la llei concedeix a les parts, en tota mena de judicis, per a demanar l’esmena d’una resolució judicial o un nou examen de la causa.

4 COMPT 1 recursos d’altri Recursos aportats per persones estranyes als propietaris o socis d’una empresa, per al seu finançament, normalment exigibles a un cert termini.

2 recursos propis Recursos constituïts per aportacions dels propietaris de l’empresa, per beneficis no distribuïts, o per determinades provisions i previsions, els quals financen normalment part de l’actiu fix de l’empresa.

5 ECON 1 recursos econòmics Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals, amb què compta un individu o una comunitat, susceptibles d’ésser utilitzats en activitats econòmiques diverses o en la satisfacció directa de necessitats humanes.

2 recursos naturals Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a satisfer necessitats humanes o com a inputs en determinats processos productius.

3 recursos productius Béns que hom utilitza com a factors de producció per a obtenir-ne d’altres de susceptibles de satisfer més necessitats humanes.

6 INFORM Qualsevol entitat informàtica limitada que pot ésser necessària per al funcionament d’un procés, com ara un fitxer, un espai de memòria, un accés a un perifèric, etc.

->recursiu

■recursiu -iva

Part. sil.: re_cur_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. recursus, -a, -um, part. de recurrĕre ‘recórrer’]

adj 1 INFORM Dit de l’algorisme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un o més valors de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla que permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits.

2 LING En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la producció de la mateixa oració o construcció.

3 MAT Dit de les funcions que són definides per recurrència, com és el cas de la funció factorial.

->recursivitat

■recursivitat

f Qualitat de recursiu.

->recurvat

■recurvat -ada

[de corb²]

adj BOT Corbat cap a fora o cap avall.

->recurviròstrids

■recurviròstrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells limícoles a la qual pertanyen el cames llargues i el bec d’alena.

2 sing Ocell de la família dels recurviròstrids.

->recusable

■recusable

[del ll. td. recusabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser recusat.

->recusació

■recusació

Part. sil.: re_cu_sa_ci_ó

[del ll. recusatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1638]

f 1 1 Acció de recusar;

2 l’efecte.

2 DR PROC Institució processal que té per finalitat excloure a petició de part el jutge o perit que, a causa de les seves relacions amb la part contrària, hom pot considerar com a predisposat.

3 DR ADM Facultat de demanar que un determinat funcionari s’abstingui d’intervenir en un procediment, basada en l’existència d’un possible interès personal del funcionari en l’afer o en les seves relacions amb els interessats.

->recusant

■recusant

[del ll. recusans, -ntis, participi pres. de recusare ‘refusar’]

1 adj i m i f Que recusa.

2 m i f CRIST Nom donat a Anglaterra als qui refusaven el culte nacional anglicà (segles XVI-XVIII).

->recusar

■recusar

[del ll. recusare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Refusar d’admetre algú com a jutge, testimoni, àrbitre, etc. Si recuses la jutgessa, el judici trigarà mesos a fer-se.

2 fig Refusar d’admetre l’autoritat d’algú o d’alguna cosa. Considerava que el veredite era injust i per això recusà el jurat del premi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: recusar

GERUNDI: recusant

PARTICIPI: recusat, recusada, recusats, recusades

INDICATIU PRESENT: recuso, recuses, recusa, recusem, recuseu, recusen

INDICATIU IMPERFET: recusava, recusaves, recusava, recusàvem, recusàveu, recusaven

INDICATIU PASSAT: recusí, recusares, recusà, recusàrem, recusàreu, recusaren

INDICATIU FUTUR: recusaré, recusaràs, recusarà, recusarem, recusareu, recusaran

INDICATIU CONDICIONAL: recusaria, recusaries, recusaria, recusaríem, recusaríeu, recusarien

SUBJUNTIU PRESENT: recusi, recusis, recusi, recusem, recuseu, recusin

SUBJUNTIU IMPERFET: recusés, recusessis, recusés, recuséssim, recuséssiu, recusessin

IMPERATIU: recusa, recusi, recusem, recuseu, recusin

->redacció

■redacció

Part. sil.: re_dac_ci_ó

[del ll. td. redactio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 1 Acció de redactar;

2 l’efecte.

2 Exercici escolar d’expressió escrita destinat a millorar les tècniques d’escriptura. Cada alumne ha de fer una redacció sobre les vivències de les colònies.

3 1 Conjunt de redactors d’una publicació periòdica.

2 Oficina on hom redacta.

->redaccional

■redaccional

Part. sil.: re_dac_ci_o_nal

adj Relatiu o pertanyent a la redacció de texts. Defectes redaccionals en un text jurídic.

->redactar

■redactar

[formació culta analògica sobre la base del ll. redactus, -a, -um, participi de redigĕre ‘fer retornar; reduir’, com altres verbs freqüentatius llatins; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Posar en escrit alguna cosa en una forma convenient a un propòsit determinat. Redactar els estatuts d’una societat. Redactar un article de diari. Redactar un diari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redactar

GERUNDI: redactant

PARTICIPI: redactat, redactada, redactats, redactades

INDICATIU PRESENT: redacto, redactes, redacta, redactem, redacteu, redacten

INDICATIU IMPERFET: redactava, redactaves, redactava, redactàvem, redactàveu, redactaven

INDICATIU PASSAT: redactí, redactares, redactà, redactàrem, redactàreu, redactaren

INDICATIU FUTUR: redactaré, redactaràs, redactarà, redactarem, redactareu, redactaran

INDICATIU CONDICIONAL: redactaria, redactaries, redactaria, redactaríem, redactaríeu, redactarien

SUBJUNTIU PRESENT: redacti, redactis, redacti, redactem, redacteu, redactin

SUBJUNTIU IMPERFET: redactés, redactessis, redactés, redactéssim, redactéssiu, redactessin

IMPERATIU: redacta, redacti, redactem, redacteu, redactin

->redactor

■redactor -a

[de redactar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj i m i f Que redacta.

2 m i f esp Persona que, d’una manera estable, té al seu càrrec de treballar en la redacció d’una publicació periòdica.

->redall

■redall

[de redallar]

m 1 Herba que creix en un prat després de dallar-lo.

2 El segon dall o segada d’un prat.

->redallar

■redallar

[de dallar]

v tr Fer el segon dall d’un prat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redallar

GERUNDI: redallant

PARTICIPI: redallat, redallada, redallats, redallades

INDICATIU PRESENT: redallo, redalles, redalla, redallem, redalleu, redallen

INDICATIU IMPERFET: redallava, redallaves, redallava, redallàvem, redallàveu, redallaven

INDICATIU PASSAT: redallí, redallares, redallà, redallàrem, redallàreu, redallaren

INDICATIU FUTUR: redallaré, redallaràs, redallarà, redallarem, redallareu, redallaran

INDICATIU CONDICIONAL: redallaria, redallaries, redallaria, redallaríem, redallaríeu, redallarien

SUBJUNTIU PRESENT: redalli, redallis, redalli, redallem, redalleu, redallin

SUBJUNTIU IMPERFET: redallés, redallessis, redallés, redalléssim, redalléssiu, redallessin

IMPERATIU: redalla, redalli, redallem, redalleu, redallin

->redargució

■redargució

Part. sil.: re_dar_gu_ci_ó

[del ll. td. redargutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Acció de redargüir;

2 l’efecte.

->redargüir

■redargüir

Part. sil.: re_dar_gü_ir

[del ll. redarguĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV]

v tr 1 Contradir o impugnar quelcom, especialment els instruments presentats en judici, fent veure els vicis que conté.

2 Argüir contra un argument, una asserció, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redargüir

GERUNDI: redargüint

PARTICIPI: redarguït, redarguïda, redarguïts, redarguïdes

INDICATIU PRESENT: redargüeixo, redargüeixes, redargüeix, redarguïm, redarguïu, redargüeixen

INDICATIU IMPERFET: redarguïa, redarguïes, redarguïa, redargüíem, redargüíeu, redarguïen

INDICATIU PASSAT: redargüí, redarguïres, redargüí, redargüírem, redargüíreu, redarguïren

INDICATIU FUTUR: redargüiré, redargüiràs, redargüirà, redargüirem, redargüireu, redargüiran

INDICATIU CONDICIONAL: redargüiria, redargüiries, redargüiria, redargüiríem, redargüiríeu, redargüirien

SUBJUNTIU PRESENT: redargüeixi, redargüeixis, redargüeixi, redarguïm, redarguïu, redargüeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: redargüís, redarguïssis, redargüís, redargüíssim, redargüíssiu, redarguïssin

IMPERATIU: redargüeix, redargüeixi, redarguïm, redarguïu, redargüeixin

->redelmar

■redelmar

v tr Cobrar el redelme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redelmar

GERUNDI: redelmant

PARTICIPI: redelmat, redelmada, redelmats, redelmades

INDICATIU PRESENT: redelmo, redelmes, redelma, redelmem, redelmeu, redelmen

INDICATIU IMPERFET: redelmava, redelmaves, redelmava, redelmàvem, redelmàveu, redelmaven

INDICATIU PASSAT: redelmí, redelmares, redelmà, redelmàrem, redelmàreu, redelmaren

INDICATIU FUTUR: redelmaré, redelmaràs, redelmarà, redelmarem, redelmareu, redelmaran

INDICATIU CONDICIONAL: redelmaria, redelmaries, redelmaria, redelmaríem, redelmaríeu, redelmarien

SUBJUNTIU PRESENT: redelmi, redelmis, redelmi, redelmem, redelmeu, redelmin

SUBJUNTIU IMPERFET: redelmés, redelmessis, redelmés, redelméssim, redelméssiu, redelmessin

IMPERATIU: redelma, redelmi, redelmem, redelmeu, redelmin

->redelme

■redelme

m HIST DR Segon delme exigit sobre una cosa ja delmada.

->redelmer

■redelmer

m HIST Cobrador del redelme.

->redempció

■redempció

Part. sil.: re_demp_ci_ó

[del ll. redemptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1373]

f 1 1 Acció de redimir;

2 l’efecte.

2 fig Alliberament moral, expiació. Redempció del vici, del pecat.

3 BÍBL, CRIST i RELIG Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.

4 DR CIV 1 Adquisició de nou d’una cosa o d’un dret que s’ha venut o transmès i que abans hom havia posseït per qualsevol raó o títol.

2 redempció de censos Forma d’extinció dels censos per la qual el censatari retorna al censalista el capital del cens representat pel valor assignat a la propietat en el moment de constituir el cens i per una quantitat equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre.

3 redempció de l’emfiteusi Facultat que el dret català vigent atorga a l’emfiteuta o censatari de poder extingir l’emfiteusi mitjançant l’abonament al senyor directe de l’import convingut en constituir-se l’emfiteusi o en pacte posterior, o la quantitat que resulti de capitalitzar la pensió al tres per cent i l’import d’un lluïsme d’acord amb el tipus pactat.

4 redempció de penes pel treball Possibilitat de reduir la pena com a contraprestació a la feina duta a terme durant el temps de la condemna.

5 redempció d’una servitud Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.

->redemptor

■redemptor -a

[del ll. redemptor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

1 adj i m i f Que redimeix.

2 [en majúscula] m CRIST Jesucrist, en tant que en la seva persona ha estat acomplerta l’obra de la redempció.

3 m HIST ECL Als ordes mercedari i trinitari, religiós encarregat de negociar el rescat dels captius cristians en terres musulmanes.

->redemptorista

■redemptorista

1 adj Relatiu o pertanyent als redemptoristes.

2 m i f CATOL Membre de la congregació del Santíssim Redemptor fundada per sant Alfons M. de Liguori per a realitzar missions entre la població rural.

->redescobrir

■redescobrir

[de descobrir]

v [p p redescobert -a] tr Tornar a descobrir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redescobrir

GERUNDI: redescobrint

PARTICIPI: redescobert, redescoberta, redescoberts, redescobertes

INDICATIU PRESENT: redescobreixo, redescobreixes, redescobreix, redescobrim, redescobriu, redescobreixen

INDICATIU IMPERFET: redescobria, redescobries, redescobria, redescobríem, redescobríeu, redescobrien

INDICATIU PASSAT: redescobrí, redescobrires, redescobrí, redescobrírem, redescobríreu, redescobriren

INDICATIU FUTUR: redescobriré, redescobriràs, redescobrirà, redescobrirem, redescobrireu, redescobriran

INDICATIU CONDICIONAL: redescobriria, redescobriries, redescobriria, redescobriríem, redescobriríeu, redescobririen

SUBJUNTIU PRESENT: redescobreixi, redescobreixis, redescobreixi, redescobrim, redescobriu, redescobreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: redescobrís, redescobrissis, redescobrís, redescobríssim, redescobríssiu, redescobrissin

IMPERATIU: redescobreix, redescobreixi, redescobrim, redescobriu, redescobreixin

->redescomptar

redescomptar

[de descomptar]

v tr ECON Descomptar un efecte que ja ha estat descomptat prèviament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redescomptar

GERUNDI: redescomptant

PARTICIPI: redescomptat, redescomptada, redescomptats, redescomptades

INDICATIU PRESENT: redescompto, redescomptes, redescompta, redescomptem, redescompteu, redescompten

INDICATIU IMPERFET: redescomptava, redescomptaves, redescomptava, redescomptàvem, redescomptàveu, redescomptaven

INDICATIU PASSAT: redescomptí, redescomptares, redescomptà, redescomptàrem, redescomptàreu, redescomptaren

INDICATIU FUTUR: redescomptaré, redescomptaràs, redescomptarà, redescomptarem, redescomptareu, redescomptaran

INDICATIU CONDICIONAL: redescomptaria, redescomptaries, redescomptaria, redescomptaríem, redescomptaríeu, redescomptarien

SUBJUNTIU PRESENT: redescompti, redescomptis, redescompti, redescomptem, redescompteu, redescomptin

SUBJUNTIU IMPERFET: redescomptés, redescomptessis, redescomptés, redescomptéssim, redescomptéssiu, redescomptessin

IMPERATIU: redescompta, redescompti, redescomptem, redescompteu, redescomptin

->redescompte

■redescompte

[de redescomptar]

m ECON Operació bancària de descompte d’efectes que fa el banc central a un banc comercial o industrial, els quals aquest ha descomptat prèviament als seus clients.

->redéu

■redéu

Part. sil.: re_déu

[de déu]

interj pop Expressió usada per a indicar admiració, sorpresa.

->redhibició

■redhibició

Part. sil.: red_hi_bi_ci_ó

[del ll. td. redhibitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Acció de redhibir.

->redhibir

■redhibir

[del ll. redhibĕre, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Anul·lar el comprador la venda d’un objecte i tornar-lo al venedor a causa d’algun defecte no manifestat per aquest.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redhibir

GERUNDI: redhibint

PARTICIPI: redhibit, redhibida, redhibits, redhibides

INDICATIU PRESENT: redhibeixo, redhibeixes, redhibeix, redhibim, redhibiu, redhibeixen

INDICATIU IMPERFET: redhibia, redhibies, redhibia, redhibíem, redhibíeu, redhibien

INDICATIU PASSAT: redhibí, redhibires, redhibí, redhibírem, redhibíreu, redhibiren

INDICATIU FUTUR: redhibiré, redhibiràs, redhibirà, redhibirem, redhibireu, redhibiran

INDICATIU CONDICIONAL: redhibiria, redhibiries, redhibiria, redhibiríem, redhibiríeu, redhibirien

SUBJUNTIU PRESENT: redhibeixi, redhibeixis, redhibeixi, redhibim, redhibiu, redhibeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: redhibís, redhibissis, redhibís, redhibíssim, redhibíssiu, redhibissin

IMPERATIU: redhibeix, redhibeixi, redhibim, redhibiu, redhibeixin

->redhibitori

■redhibitori -òria

[del ll. td. redhibitorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Que dóna lloc a la redhibició. Vici, defecte, redhibitori.

->rèdia

rèdia

Part. sil.: rè_di_a

f ZOOL Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules productores internes dels miracidis paràsits i sense cilis.

->rediferenciació

rediferenciació

Part. sil.: re_di_fe_ren_ci_a_ci_ó

f HISTOL Retorn d’un teixit o d’una part diferenciada al seu estat original o a una condició semblant a l’original.

->redimible

■redimible

[de redimir]

adj Que pot ésser redimit.

->redimir

■redimir

[del ll. redimĕre, íd., der. de emĕre ‘agafar, comprar’; 1a FONT: 1628]

v tr 1 Rescatar un captiu, obtenir-ne l’alliberament pagant el rescat. L’esclau va ser redimit per 3 000 guinees.

2 1 DR Alliberar algú d’una obligació extingint-la tot pagant una quantitat.

2 DR Recuperar una cosa, reprendre’n la possessió, comprar-la de nou, mitjançant el pagament d’un preu estipulat.

3 DR Alliberar un bé d’un vincle que grava, d’una hipoteca, d’una penyora. Redimir un cens, una càrrega.

4 dret de redimir DR CIV CAT Facultat que té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.

3 RELIG i ÈTIC 1 Alliberar del pecat, del vici, etc., i fer tornar al bon camí. La conducta present el redimeix de tots els pecats passats.

2 esp Dur a terme Jesucrist l’obra de la redempció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redimir

GERUNDI: redimint

PARTICIPI: redimit, redimida, redimits, redimides

INDICATIU PRESENT: redimeixo, redimeixes, redimeix, redimim, redimiu, redimeixen

INDICATIU IMPERFET: redimia, redimies, redimia, redimíem, redimíeu, redimien

INDICATIU PASSAT: redimí, redimires, redimí, redimírem, redimíreu, redimiren

INDICATIU FUTUR: redimiré, redimiràs, redimirà, redimirem, redimireu, redimiran

INDICATIU CONDICIONAL: redimiria, redimiries, redimiria, redimiríem, redimiríeu, redimirien

SUBJUNTIU PRESENT: redimeixi, redimeixis, redimeixi, redimim, redimiu, redimeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: redimís, redimissis, redimís, redimíssim, redimíssiu, redimissin

IMPERATIU: redimeix, redimeixi, redimim, redimiu, redimeixin

->redingot

■redingot

[del fr. redingote, i aquest, de l’angl. riding coat, comp. de riding, gerundi de to ride ‘muntar a cavall’, i coat ‘jaqueta’]

m INDUM Peça de vestir que és com un capot de poca volada i amb mànigues ajustades.

->redir

■redir

[de dir¹; 1a FONT: s. XV]

v tr Tornar a dir. Li ho he dit i redit, però no me’n fa gens de cas.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redir

GERUNDI: redient

PARTICIPI: redit, redita, redits, redites

INDICATIU PRESENT: redic, redius, rediu, rediem, redieu, rediuen

INDICATIU IMPERFET: redeia, redeies, redeia, redèiem, redèieu, redeien

INDICATIU PASSAT: rediguí, redigueres, redigué, rediguérem, rediguéreu, redigueren

INDICATIU FUTUR: rediré, rediràs, redirà, redirem, redireu, rediran

INDICATIU CONDICIONAL: rediria, rediries, rediria, rediríem, rediríeu, redirien

SUBJUNTIU PRESENT: redigui, rediguis, redigui, rediguem, redigueu, rediguin

SUBJUNTIU IMPERFET: redigués, rediguessis, redigués, rediguéssim, rediguéssiu, rediguessin

IMPERATIU: redigues, redigui, rediguem, redigueu, rediguin

->redissa

redissa

[emparentat amb arridar]

f MAR Corda petita emprada per a subjectar diverses peces de l’aparell d’una embarcació.

->redistribució

■redistribució

Part. sil.: re_dis_tri_bu_ci_ó

[de distribució]

f 1 1 Acció de redistribuir;

2 l’efecte.

2 ECON Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes com a conseqüència de la intervenció de l’estat.

->redistribuir

■redistribuir

Part. sil.: re_dis_tri_bu_ir

v tr 1 Tornar a distribuir.

2 Distribuir una cosa diferentment de com abans era distribuïda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redistribuir

GERUNDI: redistribuint

PARTICIPI: redistribuït, redistribuïda, redistribuïts, redistribuïdes

INDICATIU PRESENT: redistribueixo, redistribueixes, redistribueix, redistribuïm, redistribuïu, redistribueixen

INDICATIU IMPERFET: redistribuïa, redistribuïes, redistribuïa, redistribuíem, redistribuíeu, redistribuïen

INDICATIU PASSAT: redistribuí, redistribuïres, redistribuí, redistribuírem, redistribuíreu, redistribuïren

INDICATIU FUTUR: redistribuiré, redistribuiràs, redistribuirà, redistribuirem, redistribuireu, redistribuiran

INDICATIU CONDICIONAL: redistribuiria, redistribuiries, redistribuiria, redistribuiríem, redistribuiríeu, redistribuirien

SUBJUNTIU PRESENT: redistribueixi, redistribueixis, redistribueixi, redistribuïm, redistribuïu, redistribueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: redistribuís, redistribuïssis, redistribuís, redistribuíssim, redistribuíssiu, redistribuïssin

IMPERATIU: redistribueix, redistribueixi, redistribuïm, redistribuïu, redistribueixin

->rèdit

■rèdit

[del ll. redĭtus, -us ‘retorn; renda’, de redīre ‘tornar’; 1a FONT: s. XV]

m ECON Compensació monetària deguda a la pèrdua de disponibilitat d’un capital durant un període de temps determinat.

->redita

■redita

[de redir; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Repetició d’allò que ha estat dit.

->reditici

■reditici -ícia

[der. de rèdit, formació culta analògica sobre la base de creditici (v. aquest mot)]

adj Que rendeix, que dóna guany.

->redituar

■redituar

Part. sil.: re_di_tu_ar

[de rèdit; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Produir, un capital invertit, tal o tal rèdit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redituar

GERUNDI: redituant

PARTICIPI: redituat, redituada, redituats, redituades

INDICATIU PRESENT: redituo, reditues, reditua, redituem, reditueu, redituen

INDICATIU IMPERFET: redituava, redituaves, redituava, redituàvem, redituàveu, redituaven

INDICATIU PASSAT: redituí, redituares, redituà, redituàrem, redituàreu, redituaren

INDICATIU FUTUR: redituaré, redituaràs, redituarà, redituarem, redituareu, redituaran

INDICATIU CONDICIONAL: redituaria, redituaries, redituaria, redituaríem, redituaríeu, redituarien

SUBJUNTIU PRESENT: redituï, redituïs, redituï, redituem, reditueu, redituïn

SUBJUNTIU IMPERFET: reditués, redituessis, reditués, redituéssim, redituéssiu, redituessin

IMPERATIU: reditua, redituï, redituem, reditueu, redituïn

->rediviu

■rediviu -iva

Part. sil.: re_di_viu

[del ll. redivivus, -a, -um, íd.]

adj Que torna a viure.

->redó

■redó -ona

Hom.: radó

[variant de rodó]

adj dial Rodó.

->redoblament

■redoblament

[de redoblar]

m 1 Acció de redoblar;

2 l’efecte.

->redoblant

■redoblant

[de redoblar]

MÚS 1 m Tambor allargat emprat en bandes militars.

2 m i f Instrumentista que el toca.

->redoblar

■redoblar

[de doblar; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 1 tr Fer doble o doblement intens. Això va redoblar la seva curiositat. Redoblar l’atenció.

2 tr Reiterar. Redoblar els esforços.

3 intr Esdevenir doble, ésser augmentat fortament, reiterar. La seva curiositat va redoblar.

4 tr JOCS Doblar (l’aposta) de qui l’ha doblada.

5 pas redoblat Pas doblement ràpid.

2 intr Tocar el tambor batent-lo ràpidament i rítmicament amb les baquetes. La llegenda diu que el tambor del cavaller encara redoblava quan era mort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redoblar

GERUNDI: redoblant

PARTICIPI: redoblat, redoblada, redoblats, redoblades

INDICATIU PRESENT: redoblo, redobles, redobla, redoblem, redobleu, redoblen

INDICATIU IMPERFET: redoblava, redoblaves, redoblava, redoblàvem, redoblàveu, redoblaven

INDICATIU PASSAT: redoblí, redoblares, redoblà, redoblàrem, redoblàreu, redoblaren

INDICATIU FUTUR: redoblaré, redoblaràs, redoblarà, redoblarem, redoblareu, redoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: redoblaria, redoblaries, redoblaria, redoblaríem, redoblaríeu, redoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: redobli, redoblis, redobli, redoblem, redobleu, redoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: redoblés, redoblessis, redoblés, redobléssim, redobléssiu, redoblessin

IMPERATIU: redobla, redobli, redoblem, redobleu, redoblin

->redoblec

■redoblec

[de redoblegar]

m Doblec fet en una cosa ja doblegada.

->redoblegar

■redoblegar

[de doblegar]

v tr Doblegar una cosa ja doblegada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redoblegar

GERUNDI: redoblegant

PARTICIPI: redoblegat, redoblegada, redoblegats, redoblegades

INDICATIU PRESENT: redoblego, redoblegues, redoblega, redobleguem, redoblegueu, redobleguen

INDICATIU IMPERFET: redoblegava, redoblegaves, redoblegava, redoblegàvem, redoblegàveu, redoblegaven

INDICATIU PASSAT: redobleguí, redoblegares, redoblegà, redoblegàrem, redoblegàreu, redoblegaren

INDICATIU FUTUR: redoblegaré, redoblegaràs, redoblegarà, redoblegarem, redoblegareu, redoblegaran

INDICATIU CONDICIONAL: redoblegaria, redoblegaries, redoblegaria, redoblegaríem, redoblegaríeu, redoblegarien

SUBJUNTIU PRESENT: redoblegui, redobleguis, redoblegui, redobleguem, redoblegueu, redobleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: redoblegués, redobleguessis, redoblegués, redobleguéssim, redobleguéssiu, redobleguessin

IMPERATIU: redoblega, redoblegui, redobleguem, redoblegueu, redobleguin

->redol

■redol

[deriv. postverbal de redolar, variant de rodolar; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Porció de terreny de contorn aproximadament circular diferenciada de la del voltant.

2 Erol.

->redolada

redolada

f dial Rodolada.

->redoladís

redoladís -issa

adj dial Rodoladís.

->redolament

redolament

[de redolar]

m Rodolament.

->redolar

■redolar

[variant de rodolar]

v intr dial Rodolar.

->redolí

■redolí

[variant de rodolí]

m dial 1 Rodolí.

2 Cercle contingut dins una circumferència.

3 Dibuix rodó.

->redolons

redolons

Mot emprat en l’expressió a redolons loc adv dial A rodolons.

->redolta

■redolta

f dial Redorta.

->redona

■redona

[variant de rodona]

f dial Rodona.

->redonament

redonament

adv dial Rodonament.

->redonell

■redonell

m ORNIT Batallaire.

->redonenc

redonenc -a

adj dial Rodonenc.

->redonesa

redonesa

f dial Rodonesa.

->redors

redors

m Redós, recer.

->redorta

■redorta

[del ll. retorta (-us, -a, -um), part. de retorquēre ‘girar enrere, retorçar, cargolar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 ant Peça que forma espiral, cargol, barra retorçada.

2 1 Branca de bedoll, de salenca, o de castanyer, apta per a servir de lligall a una garba, a un feix de llenya, als troncs d’un rai, etc.

2 Sarment.

3 BOT Ridorta.

4 redorta fumadora Branqueta de vidalba que els nois solen fumar a manera de cigar.

3 HERÀLD Figura que representa una branca tendra formant anelles i proveïda o no de fulles.

->redós

■redós

[amb les variants redòs, redors, der. de dors ‘esquena’ (ant. dòs), amb re- de caràcter intensiu (‘al dors mateix’) o com a reducció de rere (cf. rebotiga, recuina, retaule); 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

[pl -ossos] m 1 Recer.

2 a redós loc adv A redossa, a recer, a l’abric.

->redossa

■redossa

[de redós]

Mot emprat en l’expressió a redossa loc adv A l’abric, a recer.

->redossar

■redossar

[de redós; 1a FONT: s. XV]

v tr Arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer o empara. Hi havia una caseta redossada al marge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redossar

GERUNDI: redossant

PARTICIPI: redossat, redossada, redossats, redossades

INDICATIU PRESENT: redosso, redosses, redossa, redossem, redosseu, redossen

INDICATIU IMPERFET: redossava, redossaves, redossava, redossàvem, redossàveu, redossaven

INDICATIU PASSAT: redossí, redossares, redossà, redossàrem, redossàreu, redossaren

INDICATIU FUTUR: redossaré, redossaràs, redossarà, redossarem, redossareu, redossaran

INDICATIU CONDICIONAL: redossaria, redossaries, redossaria, redossaríem, redossaríeu, redossarien

SUBJUNTIU PRESENT: redossi, redossis, redossi, redossem, redosseu, redossin

SUBJUNTIU IMPERFET: redossés, redossessis, redossés, redosséssim, redosséssiu, redossessin

IMPERATIU: redossa, redossi, redossem, redosseu, redossin

->redova

redova

f DANSA Dansa polonesa sorgida al segle XIX, de temps ternari, ràpida, semblant a la masurca.

->redox

■redox

adj i f QUÍM ORG i QUÍM INORG Dit de la reacció d’oxidació-reducció.

->redreç

■redreç

[de redreçar; 1a FONT: 1479]

m 1 1 Acció de redreçar;

2 l’efecte.

2 Reforma.

3 HIST Acció destinada a sanejar les finances d’una corporació.

->redreçador

■redreçador -a

[de redreçar]

adj i m i f Que redreça.

->redreçament

■redreçament

[de redreçar]

m 1 1 Acció de redreçar o de redreçar-se;

2 l’efecte.

2 AERON Maniobra efectuada per una aeronau, en l’aterratge, en la qual passa progressivament, segons una trajectòria corba en un pla vertical, del descens al vol horitzontal.

->redreçar

■redreçar

[de dreçar; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 Tornar a posar dret allò que s’havia corbat, torçat, guerxat o ajagut. Redreçar un clau. Redreçar una estaca.

2 fig Redreçar un afer. Redreçar una llengua depurant-la, enriquint-la, etc.

3 HIST DR 1 A l’edat mitjana, esmenar, reparar, un delicte comès.

2 A l’edat mitjana, indemnitzar, lliurar alguna cosa en compensació d’una falta que es repara.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redreçar

GERUNDI: redreçant

PARTICIPI: redreçat, redreçada, redreçats, redreçades

INDICATIU PRESENT: redreço, redreces, redreça, redrecem, redreceu, redrecen

INDICATIU IMPERFET: redreçava, redreçaves, redreçava, redreçàvem, redreçàveu, redreçaven

INDICATIU PASSAT: redrecí, redreçares, redreçà, redreçàrem, redreçàreu, redreçaren

INDICATIU FUTUR: redreçaré, redreçaràs, redreçarà, redreçarem, redreçareu, redreçaran

INDICATIU CONDICIONAL: redreçaria, redreçaries, redreçaria, redreçaríem, redreçaríeu, redreçarien

SUBJUNTIU PRESENT: redreci, redrecis, redreci, redrecem, redreceu, redrecin

SUBJUNTIU IMPERFET: redrecés, redrecessis, redrecés, redrecéssim, redrecéssiu, redrecessin

IMPERATIU: redreça, redreci, redrecem, redreceu, redrecin

->redreçat

■redreçat -ada

[de redreçar]

adj BOT Dit de la tija que inferiorment és procumbent o ajaguda i que superiorment és dreta.

->redubtable

■redubtable

[de redubtar; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que és de redubtar, de témer.

->redubtar

■redubtar

[de re- i dubtar, calc del fr. redouter, íd.; 1a FONT: 1435]

v tr Témer alguna persona o alguna cosa poderosa, amenaçadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redubtar

GERUNDI: redubtant

PARTICIPI: redubtat, redubtada, redubtats, redubtades

INDICATIU PRESENT: redubto, redubtes, redubta, redubtem, redubteu, redubten

INDICATIU IMPERFET: redubtava, redubtaves, redubtava, redubtàvem, redubtàveu, redubtaven

INDICATIU PASSAT: redubtí, redubtares, redubtà, redubtàrem, redubtàreu, redubtaren

INDICATIU FUTUR: redubtaré, redubtaràs, redubtarà, redubtarem, redubtareu, redubtaran

INDICATIU CONDICIONAL: redubtaria, redubtaries, redubtaria, redubtaríem, redubtaríeu, redubtarien

SUBJUNTIU PRESENT: redubti, redubtis, redubti, redubtem, redubteu, redubtin

SUBJUNTIU IMPERFET: redubtés, redubtessis, redubtés, redubtéssim, redubtéssiu, redubtessin

IMPERATIU: redubta, redubti, redubtem, redubteu, redubtin

->reducció

■reducció

Part. sil.: re_duc_ci_ó

[del ll. reductio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1402]

f 1 1 Acció de reduir o de reduir-se;

2 l’efecte.

2 ASTR 1 Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els resultats d’una observació astronòmica, a fi d’eliminar-ne els efectes de tots aquells factors que poden influir sobre l’exactitud de la mesura.

2 reducció a la posició aparent Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.

3 reducció a l’equador Diferència entre la longitud astronòmica del Sol veritable i la seva ascensió recta.

3 CIR Restitució, a llur posició anatòmica, de fragments ossis desviats per una fractura, o d’ossos luxats, o bé d’òrgans desplaçats.

4 DR CIV Disminució de la quantia d’alguna disposició entre vius o d’última voluntat perquè es conformi amb la llei.

5 ELECTROQ 1 reducció catòdica Reducció que es produeix al càtode durant els processos d’electròlisi a causa de la cessió d’electrons per part d’aquell.

2 reducció electrolítica Reducció catòdica.

6 EVOL Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava en la vida embrionària i era funcional en l’adulta, i que, gradualment, en l’escala evolutiva, esdevé vestigial en l’embrió i no es manifesta en l’estat adult de l’espècie.

7 FILOS 1 Operació en virtut de la qual hom estableix que una realitat o un fenomen determinats no són sinó una altra realitat o un altre fenomen considerats com a més reals o fonamentals i a partir dels quals resten explicats aquells.

2 En Husserl i l’escola fenomenològica, procés mitjançant el qual hom posa entre parèntesis i deixa com en suspens totes les dades, les conviccions, etc., relacionades amb l’acte de coneixement per tal de centrar-se exclusivament en aquest mateix acte.

8 HIST 1 Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics.

2 reducció jesuítica Cadascuna de les comunitats agrícoles d’indis guaranís creades pels jesuïtes a la banda SE de l’actual Paraguai i part de la província argentina de Misiones.

9 LING Transformació d’un mot ple en un de més curt per abreujament, apòcope, evolució fonètica, etc.

10 LÒG 1 Operació mitjançant la qual hom redueix a la primera figura del sil·logisme les altres figures d’aquest.

2 Abducció.

11 MÚS Partitura musical reduïda. Una reducció per a piano.

12 QUÍM 1 Originalment, terme emprat per a designar les transformacions dels òxids metàl·lics en els corresponents metalls lliures mitjançant eliminació d’oxigen.

2 p ext Terme emprat per a designar tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen.

3 Modernament, terme que inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons.

4 p ext Concepte aplicat a moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula.

13 TECNOL 1 Transmissió que permet que l’arbre d’una màquina pugui girar amb una velocitat inferior a la de l’arbre del motor que la mou.

2 Relació entre la velocitat de rotació d’un arbre motor i de l’òrgan o màquina al qual transmet el moviment mitjançant un reductor de velocitat.

14 reducció a l’estat laïcal DR CAN secularització 2 2.

15 reducció a l’horitzó TOPOG Operació consistent a trobar el valor de la distància horitzontal corresponent a la distància real entre dos punts del terreny.

16 reducció de capital ECON Operació financera per la qual l’empresa disminueix el seu capital social.

17 reducció de fraccions a un comú denominador MAT Operació consistent a multiplicar el denominador i el numerador de cada fracció per un nombre determinat, a fi que totes les fraccions resultin amb el mateix denominador.

->reduccionisme

■reduccionisme

Part. sil.: re_duc_ci_o_nis_me

m FILOS Actitud o posició filosòfiques en virtut de les quals hom tendeix a establir o bé hom estableix, respectivament, la reducció d’un fenomen o d’una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestació ulterior i àdhuc secundària.

->reduccionista

reduccionista

Part. sil.: re_duc_ci_o_nis_ta

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al reduccionisme.

2 m i f Seguidor del reduccionisme.

->reductasa

reductasa

f ALIM Enzim reductor produït per la flora microbiana de la llet, la proporció del qual és un índex de l’estat sanitari de la llet.

->reducte

■reducte

[del ll. reductus, -a, -um ‘reduït’]

m ORG MIL Fortificació campal, relativament petita, completament tancada.

->reductibilitat

■reductibilitat

[de reductible]

f Qualitat de reductible.

->reductible

■reductible

[de reduir]

adj 1 Que pot ésser reduït.

2 CIR Dit d’un òrgan susceptible de reducció, especialment en una hèrnia.

->reductiu

■reductiu -iva

Part. sil.: re_duc_tiu

[del b. ll. reductivus, -a, -um, íd.]

adj Que té la virtut de reduir.

->reductona

reductona

f 1 BIOQ Mescla de productes resultants del tractament de sucres amb àlcalis concentrats i calents, de caràcter fortament reductor.

2 QUÍM ORG Cadascun dels composts orgànics caracteritzats per la prèsencia en llur estructura de l’agrupament >CO—COH=COH—, com l’àcid ascòrbic.

->reductor

■reductor -a

[del ll. reductor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1585]

1 adj Que redueix.

2 adj ALIM 1 matèria reductora Matèria orgànica continguda en l’aigua, valorada amb permanganat potàssic, la quantitat de la qual determina un índex de contaminació.

2 sucre reductor Sucre que té un carbonil lliure i que en determinades condicions redueix sals cúpriques en l’anàlisi de sucres dels aliments pel mètode de Fehling i els seus derivats.

3 adj ECOL Dit dels organismes que en llur cicle biològic transformen en matèria inorgànica la matèria orgànica acumulada per productors i consumidors.

4 m AUT Dispositiu que converteix en senyals elèctrics les revolucions de les rodes dels automòbils, a fi de poder mesurar electrònicament les distàncies recorregudes.

5 m ELECTROT Aparell, dispositiu, etc., per a reduir el valor d’una tensió.

6 m QUÍM En una reacció d’oxidació-reducció, l’espècie que cedeix electrons oxidant-se.

7 reductor de soroll ELECTRÒN i ELECTROT Supressor de soroll.

8 reductor de velocitat (o simplement reductor) TECNOL Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.

->reduïment

■reduïment

Part. sil.: re_du_ï_ment

[de reduir]

m Reducció.

->reduir

■reduir

Part. sil.: re_du_ir

[del ll. reducĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 1 Tornar al seu lloc o estat natural, especialment en medicina. Reduir una luxació, una fractura.

2 CIR i QUÍM Dur a terme una reducció.

2 Portar una substància a un cert estat o condició molent-la, batent-la, etc. Reduir el gra a farina. Reduir a pols una substància.

3 Disminuir. Reduir les despeses. Reduir els preus. Reduir les dimensions d’un objecte.

4 Portar algú a sotmetre’s, portar-lo a una condició inferior. Reduir algú a l’obediència, al silenci. Veure’s reduït a la misèria, a haver de demanar caritat.

5 Explicar (una realitat d’un nivell considerat superior) per mitjà de termes d’un nivell considerat inferior. Reduir el coneixement humà a continguts empírics.

6 Contenir i immobilitzar (una persona) mitjançant la força per evitar que faci o es faci mal en una situació d’agressivitat o violència. La policia reduí els atracadors.

7 GASTR Disminuir el volum (d’una salsa, d’un suc, etc.) per evaporació d’una part del líquid.

8 MAT Canviar la forma o la denominació d’una expressió, d’una quantitat, etc., sense canviar-ne el valor. Reduir fraccions a un comú denominador.

9 MÚS Arranjar una partitura, simplificant-la, per a un grup d’instruments menor que l’original o, més sovint, per a piano sol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reduir

GERUNDI: reduint

PARTICIPI: reduït, reduïda, reduïts, reduïdes

INDICATIU PRESENT: redueixo, redueixes, redueix, reduïm, reduïu, redueixen

INDICATIU IMPERFET: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen

INDICATIU PASSAT: reduí, reduïres, reduí, reduírem, reduíreu, reduïren

INDICATIU FUTUR: reduiré, reduiràs, reduirà, reduirem, reduireu, reduiran

INDICATIU CONDICIONAL: reduiria, reduiries, reduiria, reduiríem, reduiríeu, reduirien

SUBJUNTIU PRESENT: redueixi, redueixis, redueixi, reduïm, reduïu, redueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reduís, reduïssis, reduís, reduíssim, reduíssiu, reduïssin

IMPERATIU: redueix, redueixi, reduïm, reduïu, redueixin

->redundància

■redundància

Part. sil.: re_dun_dàn_ci_a

[del ll. redundantia, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Abundància excessiva.

2 INFORM Duplicació voluntària, per raons de seguretat, de les informacions d’un fitxer o d’una base de dades.

3 LING Excés de caracterització o d’informació no estrictament necessària a qualsevol nivell de la llengua.

4 RET Repetició inútil de mots que en ocasions pot donar èmfasi a l’expressió, però normalment pot ésser considerada com un pleonasme viciós.

->redundant

■redundant

[del ll. redundans, -ntis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que presenta redundàncies, que redunda.

2 POÈTICA Dit del vers (anomenat també hipercatalèctic) al qual sobra una síl·laba o un peu.

->redundantment

■redundantment

[de redundant]

adv D’una manera redundant.

->redundar

■redundar

[del ll. redundare, íd., der. de unda ‘ona’; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v intr 1 Sobreeixir dels seus límits per excés d’abundància.

2 redundar en benefici (o en dany) (d’algú o d’alguna cosa) Resultar en benefici o en dany seu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: redundar

GERUNDI: redundant

PARTICIPI: redundat, redundada, redundats, redundades

INDICATIU PRESENT: redundo, redundes, redunda, redundem, redundeu, redunden

INDICATIU IMPERFET: redundava, redundaves, redundava, redundàvem, redundàveu, redundaven

INDICATIU PASSAT: redundí, redundares, redundà, redundàrem, redundàreu, redundaren

INDICATIU FUTUR: redundaré, redundaràs, redundarà, redundarem, redundareu, redundaran

INDICATIU CONDICIONAL: redundaria, redundaries, redundaria, redundaríem, redundaríeu, redundarien

SUBJUNTIU PRESENT: redundi, redundis, redundi, redundem, redundeu, redundin

SUBJUNTIU IMPERFET: redundés, redundessis, redundés, redundéssim, redundéssiu, redundessin

IMPERATIU: redunda, redundi, redundem, redundeu, redundin

->reduplicació

■reduplicació

Part. sil.: re_du_pli_ca_ci_ó

[de reduplicar]

f 1 1 Acció de reduplicar;

2 l’efecte.

2 GEN Duplicació de l’ADN.

3 LING Procediment morfològic molt usat en diverses llengües que consisteix en la repetició d’una paraula, d’una arrel o de la primera consonant de l’arrel.

->reduplicar

■reduplicar

[del ll. reduplicare, íd.]

v tr Redoblar, repetir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reduplicar

GERUNDI: reduplicant

PARTICIPI: reduplicat, reduplicada, reduplicats, reduplicades

INDICATIU PRESENT: reduplico, redupliques, reduplica, redupliquem, redupliqueu, redupliquen

INDICATIU IMPERFET: reduplicava, reduplicaves, reduplicava, reduplicàvem, reduplicàveu, reduplicaven

INDICATIU PASSAT: redupliquí, reduplicares, reduplicà, reduplicàrem, reduplicàreu, reduplicaren

INDICATIU FUTUR: reduplicaré, reduplicaràs, reduplicarà, reduplicarem, reduplicareu, reduplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: reduplicaria, reduplicaries, reduplicaria, reduplicaríem, reduplicaríeu, reduplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: redupliqui, redupliquis, redupliqui, redupliquem, redupliqueu, redupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: redupliqués, redupliquessis, redupliqués, redupliquéssim, redupliquéssiu, redupliquessin

IMPERATIU: reduplica, redupliqui, redupliquem, redupliqueu, redupliquin

->reduplicat

reduplicat -ada

[de reduplicar]

adj BOT Que té els marges replegats cap a fora o cap a baix.

->reduplicatiu

■reduplicatiu -iva

Part. sil.: re_du_pli_ca_tiu

[del b. ll. reduplicativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la reduplicació.

2 Format per reduplicació.

->redúvids

redúvids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de cap estret, ocels prominents, amb antenes i aparell bucal fort i corbat.

2 sing Insecte de la família dels redúvids.

->reedició

■reedició

Part. sil.: re_e_di_ci_ó

[de edició]

f 1 Acció de reeditar;

2 l’efecte.

->reedificació

■reedificació

Part. sil.: re_e_di_fi_ca_ci_ó

[de reedificar; 1a FONT: 1465]

f 1 Acció de reedificar;

2 l’efecte.

->reedificador

■reedificador -a

Part. sil.: re_e_di_fi_ca_dor

[de reedificar]

adj i m i f Que reedifica.

->reedificar

■reedificar

Part. sil.: re_e_di_fi_car

[de edificar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Edificar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reedificar

GERUNDI: reedificant

PARTICIPI: reedificat, reedificada, reedificats, reedificades

INDICATIU PRESENT: reedifico, reedifiques, reedifica, reedifiquem, reedifiqueu, reedifiquen

INDICATIU IMPERFET: reedificava, reedificaves, reedificava, reedificàvem, reedificàveu, reedificaven

INDICATIU PASSAT: reedifiquí, reedificares, reedificà, reedificàrem, reedificàreu, reedificaren

INDICATIU FUTUR: reedificaré, reedificaràs, reedificarà, reedificarem, reedificareu, reedificaran

INDICATIU CONDICIONAL: reedificaria, reedificaries, reedificaria, reedificaríem, reedificaríeu, reedificarien

SUBJUNTIU PRESENT: reedifiqui, reedifiquis, reedifiqui, reedifiquem, reedifiqueu, reedifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reedifiqués, reedifiquessis, reedifiqués, reedifiquéssim, reedifiquéssiu, reedifiquessin

IMPERATIU: reedifica, reedifiqui, reedifiquem, reedifiqueu, reedifiquin

->reeditar

■reeditar

Part. sil.: re_e_di_tar

[de editar]

v tr Fer una nova edició d’una obra ja editada. Reeditar les gramàtiques de Fabra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reeditar

GERUNDI: reeditant

PARTICIPI: reeditat, reeditada, reeditats, reeditades

INDICATIU PRESENT: reedito, reedites, reedita, reeditem, reediteu, reediten

INDICATIU IMPERFET: reeditava, reeditaves, reeditava, reeditàvem, reeditàveu, reeditaven

INDICATIU PASSAT: reedití, reeditares, reedità, reeditàrem, reeditàreu, reeditaren

INDICATIU FUTUR: reeditaré, reeditaràs, reeditarà, reeditarem, reeditareu, reeditaran

INDICATIU CONDICIONAL: reeditaria, reeditaries, reeditaria, reeditaríem, reeditaríeu, reeditarien

SUBJUNTIU PRESENT: reediti, reeditis, reediti, reeditem, reediteu, reeditin

SUBJUNTIU IMPERFET: reedités, reeditessis, reedités, reeditéssim, reeditéssiu, reeditessin

IMPERATIU: reedita, reediti, reeditem, reediteu, reeditin

->reeducació

■reeducació

Part. sil.: re_e_du_ca_ci_ó

[de reeducar]

f 1 1 Acció de reeducar;

2 l’efecte.

2 TERAP 1 Conjunt de mesures terapèutiques encaminades a permetre a un individu que sofreix una afecció motora o psicomotora l’ús més o menys complet de la funció pertorbada.

2 p ext PSIC Terme que designa el conjunt de tècniques psicopedagògiques aplicades a solucionar diversos problemes escolars, o fins i tot d’aspecte més general dins l’àmbit de la psicologia infantil.

->reeducar

■reeducar

Part. sil.: re_e_du_car

[de educar]

v tr 1 Tornar a educar. Reeducar un infant que s’havia perdut a la selva.

2 TERAP i PSIC Dur a terme una reeducació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reeducar

GERUNDI: reeducant

PARTICIPI: reeducat, reeducada, reeducats, reeducades

INDICATIU PRESENT: reeduco, reeduques, reeduca, reeduquem, reeduqueu, reeduquen

INDICATIU IMPERFET: reeducava, reeducaves, reeducava, reeducàvem, reeducàveu, reeducaven

INDICATIU PASSAT: reeduquí, reeducares, reeducà, reeducàrem, reeducàreu, reeducaren

INDICATIU FUTUR: reeducaré, reeducaràs, reeducarà, reeducarem, reeducareu, reeducaran

INDICATIU CONDICIONAL: reeducaria, reeducaries, reeducaria, reeducaríem, reeducaríeu, reeducarien

SUBJUNTIU PRESENT: reeduqui, reeduquis, reeduqui, reeduquem, reeduqueu, reeduquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reeduqués, reeduquessis, reeduqués, reeduquéssim, reeduquéssiu, reeduquessin

IMPERATIU: reeduca, reeduqui, reeduquem, reeduqueu, reeduquin

->reeixida

■reeixida

Part. sil.: re_ei_xi_da

[de reeixir]

f 1 Acció de reeixir;

2 l’efecte.

->reeiximent

■reeiximent

Part. sil.: re_ei_xi_ment

[de reeixir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Reeixida, èxit.

->reeixir

■reeixir

Part. sil.: re_ei_xir

[de eixir; 1a FONT: 1494]

v* intr 1 Sortir bé una cosa que hom es proposa. Tot li reïx.

2 Tenir èxit, algú, en alguna cosa que emprèn. El director reeixí en l’intent de reestructurar la plantilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reeixir

GERUNDI: reeixint

PARTICIPI: reeixit, reeixida, reeixits, reeixides

INDICATIU PRESENT: reïxo, reïxes, reïx, reeixim, reeixiu, reïxen

INDICATIU IMPERFET: reeixia, reeixies, reeixia, reeixíem, reeixíeu, reeixien

INDICATIU PASSAT: reeixí, reeixires, reeixí, reeixírem, reeixíreu, reeixiren

INDICATIU FUTUR: reeixiré, reeixiràs, reeixirà, reeixirem, reeixireu, reeixiran

INDICATIU CONDICIONAL: reeixiria, reeixiries, reeixiria, reeixiríem, reeixiríeu, reeixirien

SUBJUNTIU PRESENT: reïxi, reïxis, reïxi, reeixim, reeixiu, reïxin

SUBJUNTIU IMPERFET: reeixís, reeixissis, reeixís, reeixíssim, reeixíssiu, reeixissin

IMPERATIU: reïx, reïxi, reeixim, reeixiu, reïxin

->reeixit

■reeixit -ida

Part. sil.: re_ei_xit

[de reeixir; 1a FONT: c. 1865]

adj Dit d’una cosa que ha sortit bé. És una obra molt reeixida.

->reelecció

■reelecció

Part. sil.: re_e_lec_ci_ó

[de reelegir]

f 1 Acció de reelegir;

2 l’efecte.

->reelegible

■reelegible

Part. sil.: re_e_le_gi_ble

[de reelegir]

adj Que pot ésser reelegit.

->reelegir

■reelegir

Part. sil.: re_e_le_gir

[de elegir]

v tr Elegir de nou, tornar a elegir la mateixa persona o la mateixa cosa elegida anteriorment. L’han reelegit president.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reelegir

GERUNDI: reelegint

PARTICIPI: reelegit, reelegida, reelegits, reelegides

INDICATIU PRESENT: reelegeixo, reelegeixes, reelegeix, reelegim, reelegiu, reelegeixen

INDICATIU IMPERFET: reelegia, reelegies, reelegia, reelegíem, reelegíeu, reelegien

INDICATIU PASSAT: reelegí, reelegires, reelegí, reelegírem, reelegíreu, reelegiren

INDICATIU FUTUR: reelegiré, reelegiràs, reelegirà, reelegirem, reelegireu, reelegiran

INDICATIU CONDICIONAL: reelegiria, reelegiries, reelegiria, reelegiríem, reelegiríeu, reelegirien

SUBJUNTIU PRESENT: reelegeixi, reelegeixis, reelegeixi, reelegim, reelegiu, reelegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reelegís, reelegissis, reelegís, reelegíssim, reelegíssiu, reelegissin

IMPERATIU: reelegeix, reelegeixi, reelegim, reelegiu, reelegeixin

->reembarcada

■reembarcada

Part. sil.: re_em_bar_ca_da

[de reembarcar]

f Reembarcament.

->reembarcament

■reembarcament

Part. sil.: re_em_bar_ca_ment

[de reembarcar]

m Acció de reembarcar.

->reembarcar

■reembarcar

Part. sil.: re_em_bar_car

[de embarcar]

v tr Tornar a embarcar. Reembarqueu els passatgers: la duana portuària és tancada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reembarcar

GERUNDI: reembarcant

PARTICIPI: reembarcat, reembarcada, reembarcats, reembarcades

INDICATIU PRESENT: reembarco, reembarques, reembarca, reembarquem, reembarqueu, reembarquen

INDICATIU IMPERFET: reembarcava, reembarcaves, reembarcava, reembarcàvem, reembarcàveu, reembarcaven

INDICATIU PASSAT: reembarquí, reembarcares, reembarcà, reembarcàrem, reembarcàreu, reembarcaren

INDICATIU FUTUR: reembarcaré, reembarcaràs, reembarcarà, reembarcarem, reembarcareu, reembarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: reembarcaria, reembarcaries, reembarcaria, reembarcaríem, reembarcaríeu, reembarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: reembarqui, reembarquis, reembarqui, reembarquem, reembarqueu, reembarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: reembarqués, reembarquessis, reembarqués, reembarquéssim, reembarquéssiu, reembarquessin

IMPERATIU: reembarca, reembarqui, reembarquem, reembarqueu, reembarquin

->reembors

reembors

Part. sil.: re_em_bors

[de reemborsar]

m 1 1 Acció de reemborsar;

2 l’efecte.

2 ECON 1 Restitució d’una quantitat a qui prèviament l’havia desemborsada.

2 Cobrament, per part del creditor, de la quantitat desemborsada.

3 contra reembors Forma de compravenda diferida en què hom fa el pagament en rebre la mercaderia objecte del contracte.

->reemborsable

■reemborsable

Part. sil.: re_em_bor_sa_ble

[de reemborsar]

adj Que es pot reemborsar.

->reemborsament

■reemborsament

Part. sil.: re_em_bor_sa_ment

[de reemborsar]

m Reembors.

->reemborsar

■reemborsar

Part. sil.: re_em_bor_sar

[de emborsar]

v tr 1 Tornar una quantitat a mans de qui l’havia desemborsada. Si el producte surt defectuós, us reemborsarem la quantitat que vau pagar.

2 Cobrar, el creditor, aquesta quantitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reemborsar

GERUNDI: reemborsant

PARTICIPI: reemborsat, reemborsada, reemborsats, reemborsades

INDICATIU PRESENT: reemborso, reemborses, reemborsa, reemborsem, reemborseu, reemborsen

INDICATIU IMPERFET: reemborsava, reemborsaves, reemborsava, reemborsàvem, reemborsàveu, reemborsaven

INDICATIU PASSAT: reemborsí, reemborsares, reemborsà, reemborsàrem, reemborsàreu, reemborsaren

INDICATIU FUTUR: reemborsaré, reemborsaràs, reemborsarà, reemborsarem, reemborsareu, reemborsaran

INDICATIU CONDICIONAL: reemborsaria, reemborsaries, reemborsaria, reemborsaríem, reemborsaríeu, reemborsarien

SUBJUNTIU PRESENT: reemborsi, reemborsis, reemborsi, reemborsem, reemborseu, reemborsin

SUBJUNTIU IMPERFET: reemborsés, reemborsessis, reemborsés, reemborséssim, reemborséssiu, reemborsessin

IMPERATIU: reemborsa, reemborsi, reemborsem, reemborseu, reemborsin

->reembossable

■reembossable

Part. sil.: re_em_bos_sa_ble

[de reembossar]

adj Reemborsable.

->reembossament

■reembossament

Part. sil.: re_em_bos_sa_ment

[de reembossar]

m Reemborsament.

->reembossar

■reembossar

Part. sil.: re_em_bos_sar

[de embossar¹]

v tr Reemborsar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reembossar

GERUNDI: reembossant

PARTICIPI: reembossat, reembossada, reembossats, reembossades

INDICATIU PRESENT: reembosso, reembosses, reembossa, reembossem, reembosseu, reembossen

INDICATIU IMPERFET: reembossava, reembossaves, reembossava, reembossàvem, reembossàveu, reembossaven

INDICATIU PASSAT: reembossí, reembossares, reembossà, reembossàrem, reembossàreu, reembossaren

INDICATIU FUTUR: reembossaré, reembossaràs, reembossarà, reembossarem, reembossareu, reembossaran

INDICATIU CONDICIONAL: reembossaria, reembossaries, reembossaria, reembossaríem, reembossaríeu, reembossarien

SUBJUNTIU PRESENT: reembossi, reembossis, reembossi, reembossem, reembosseu, reembossin

SUBJUNTIU IMPERFET: reembossés, reembossessis, reembossés, reembosséssim, reembosséssiu, reembossessin

IMPERATIU: reembossa, reembossi, reembossem, reembosseu, reembossin

->reemissor

■reemissor

Part. sil.: re_e_mis_sor

[de emissor]

m TELECOM i TV Repetidor.

->reempenyorament

■reempenyorament

Part. sil.: re_em_pe_nyo_ra_ment

m DR CIV CAT Facultat que la llei atorga al venedor a carta de gràcia de poder alienar la facultat de redimir o de “lluir i quitar" que s’havia reservat en la venda a carta de gràcia, per tal de no desprendre’s del tot de la possibilitat de recobrar la cosa.

->reemplaçable

■reemplaçable

Part. sil.: re_em_pla_ça_ble

[de reemplaçar]

adj Que pot ésser reemplaçat.

->reemplaçament

■reemplaçament

Part. sil.: re_em_pla_ça_ment

[de reemplaçar]

m 1 Acció de reemplaçar;

2 l’efecte.

->reemplaçant

■reemplaçant

Part. sil.: re_em_pla_çant

[de reemplaçar]

adj i m i f Que reemplaça.

->reemplaçar

■reemplaçar

Part. sil.: re_em_pla_çar

[de emplaçar]

v tr 1 Ocupar la plaça o el lloc que ocupava un altre. Quan ell sigui fora, qui el reemplaçarà?

2 Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc d’algú o d’alguna cosa. Reemplaçar els arbres morts.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reemplaçar

GERUNDI: reemplaçant

PARTICIPI: reemplaçat, reemplaçada, reemplaçats, reemplaçades

INDICATIU PRESENT: reemplaço, reemplaces, reemplaça, reemplacem, reemplaceu, reemplacen

INDICATIU IMPERFET: reemplaçava, reemplaçaves, reemplaçava, reemplaçàvem, reemplaçàveu, reemplaçaven

INDICATIU PASSAT: reemplací, reemplaçares, reemplaçà, reemplaçàrem, reemplaçàreu, reemplaçaren

INDICATIU FUTUR: reemplaçaré, reemplaçaràs, reemplaçarà, reemplaçarem, reemplaçareu, reemplaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: reemplaçaria, reemplaçaries, reemplaçaria, reemplaçaríem, reemplaçaríeu, reemplaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: reemplaci, reemplacis, reemplaci, reemplacem, reemplaceu, reemplacin

SUBJUNTIU IMPERFET: reemplacés, reemplacessis, reemplacés, reemplacéssim, reemplacéssiu, reemplacessin

IMPERATIU: reemplaça, reemplaci, reemplacem, reemplaceu, reemplacin

->reena

reena [o rehena]

Part. sil.: re_e_na

f ant Ostatge.

->reencarnació

■reencarnació

Part. sil.: re_en_car_na_ci_ó

[de reencarnar]

f 1 1 Acció de reencarnar o de reencarnar-se;

2 l’efecte.

2 1 RELIG Denominació comuna de diverses creences religioses, sobretot orientals, que conceben l’home subjecte, en successives vides, a diverses existències humanes o animals.

2 ESPIR En l’espiritisme, prova potestativa a què se sotmet l’ànima, per purificar-se, i que pot realitzar tornant a la terra, on pren el cos d’una altra persona, d’un animal o vegetal, o bé anant a un altre món.

->reencarnar

■reencarnar

Part. sil.: re_en_car_nar

[de encarnar]

v 1 tr Tornar a encarnar. En l’imaginari col·lectiu, els futbolistes d’avui reencarnen els herois de les cançons de gesta.

2 pron Amb referència a la reencarnació, assumir un nou cos. Hi ha qui creu que els humans es reencarnen després de la mort. El semidéu es va reencarnar en un cavall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reencarnar

GERUNDI: reencarnant

PARTICIPI: reencarnat, reencarnada, reencarnats, reencarnades

INDICATIU PRESENT: reencarno, reencarnes, reencarna, reencarnem, reencarneu, reencarnen

INDICATIU IMPERFET: reencarnava, reencarnaves, reencarnava, reencarnàvem, reencarnàveu, reencarnaven

INDICATIU PASSAT: reencarní, reencarnares, reencarnà, reencarnàrem, reencarnàreu, reencarnaren

INDICATIU FUTUR: reencarnaré, reencarnaràs, reencarnarà, reencarnarem, reencarnareu, reencarnaran

INDICATIU CONDICIONAL: reencarnaria, reencarnaries, reencarnaria, reencarnaríem, reencarnaríeu, reencarnarien

SUBJUNTIU PRESENT: reencarni, reencarnis, reencarni, reencarnem, reencarneu, reencarnin

SUBJUNTIU IMPERFET: reencarnés, reencarnessis, reencarnés, reencarnéssim, reencarnéssiu, reencarnessin

IMPERATIU: reencarna, reencarni, reencarnem, reencarneu, reencarnin

->reencesa

reencesa

Part. sil.: re_en_ce_sa

[de encès]

f ASTRON Operació comandada d’engegada d’un motor coet després d’haver consumit parcialment la seva càrrega de propergol.

->reencunyar

■reencunyar

Part. sil.: re_en_cu_nyar

[de encunyar]

v tr 1 Tornar a encunyar.

2 NUMIS Tornar a batre (una moneda) utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reencunyar

GERUNDI: reencunyant

PARTICIPI: reencunyat, reencunyada, reencunyats, reencunyades

INDICATIU PRESENT: reencunyo, reencunyes, reencunya, reencunyem, reencunyeu, reencunyen

INDICATIU IMPERFET: reencunyava, reencunyaves, reencunyava, reencunyàvem, reencunyàveu, reencunyaven

INDICATIU PASSAT: reencunyí, reencunyares, reencunyà, reencunyàrem, reencunyàreu, reencunyaren

INDICATIU FUTUR: reencunyaré, reencunyaràs, reencunyarà, reencunyarem, reencunyareu, reencunyaran

INDICATIU CONDICIONAL: reencunyaria, reencunyaries, reencunyaria, reencunyaríem, reencunyaríeu, reencunyarien

SUBJUNTIU PRESENT: reencunyi, reencunyis, reencunyi, reencunyem, reencunyeu, reencunyin

SUBJUNTIU IMPERFET: reencunyés, reencunyessis, reencunyés, reencunyéssim, reencunyéssiu, reencunyessin

IMPERATIU: reencunya, reencunyi, reencunyem, reencunyeu, reencunyin

->reenganxament

■reenganxament

Part. sil.: re_en_gan_xa_ment

[de reenganxar]

m 1 Acció de reenganxar o de reenganxar-se.

2 ORG MIL Durada de cada contracte dels reenganxaments.

->reenganxar

■reenganxar

Part. sil.: re_en_gan_xar

[de enganxar]

v 1 tr Tornar a enganxar. Reenganxar un remolc.

2 pron ORG MIL Continuar algú voluntàriament en l’exèrcit després d’haver complert el servei militar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reenganxar

GERUNDI: reenganxant

PARTICIPI: reenganxat, reenganxada, reenganxats, reenganxades

INDICATIU PRESENT: reenganxo, reenganxes, reenganxa, reenganxem, reenganxeu, reenganxen

INDICATIU IMPERFET: reenganxava, reenganxaves, reenganxava, reenganxàvem, reenganxàveu, reenganxaven

INDICATIU PASSAT: reenganxí, reenganxares, reenganxà, reenganxàrem, reenganxàreu, reenganxaren

INDICATIU FUTUR: reenganxaré, reenganxaràs, reenganxarà, reenganxarem, reenganxareu, reenganxaran

INDICATIU CONDICIONAL: reenganxaria, reenganxaries, reenganxaria, reenganxaríem, reenganxaríeu, reenganxarien

SUBJUNTIU PRESENT: reenganxi, reenganxis, reenganxi, reenganxem, reenganxeu, reenganxin

SUBJUNTIU IMPERFET: reenganxés, reenganxessis, reenganxés, reenganxéssim, reenganxéssiu, reenganxessin

IMPERATIU: reenganxa, reenganxi, reenganxem, reenganxeu, reenganxin

->reenganxat

■reenganxat -ada

Part. sil.: re_en_gan_xat

[de reenganxar]

adj i m i f ORG MIL Dit del soldat que roman a l’exèrcit després d’haver complert el servei militar.

->reentrada

reentrada

Part. sil.: re_en_tra_da

[de entrada]

f ASTRON Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.

->reenvidar

■reenvidar

Part. sil.: re_en_vi_dar

[de envidar]

v tr JOCS Contestar a un envit envidant una quantitat major.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reenvidar

GERUNDI: reenvidant

PARTICIPI: reenvidat, reenvidada, reenvidats, reenvidades

INDICATIU PRESENT: reenvido, reenvides, reenvida, reenvidem, reenvideu, reenviden

INDICATIU IMPERFET: reenvidava, reenvidaves, reenvidava, reenvidàvem, reenvidàveu, reenvidaven

INDICATIU PASSAT: reenvidí, reenvidares, reenvidà, reenvidàrem, reenvidàreu, reenvidaren

INDICATIU FUTUR: reenvidaré, reenvidaràs, reenvidarà, reenvidarem, reenvidareu, reenvidaran

INDICATIU CONDICIONAL: reenvidaria, reenvidaries, reenvidaria, reenvidaríem, reenvidaríeu, reenvidarien

SUBJUNTIU PRESENT: reenvidi, reenvidis, reenvidi, reenvidem, reenvideu, reenvidin

SUBJUNTIU IMPERFET: reenvidés, reenvidessis, reenvidés, reenvidéssim, reenvidéssiu, reenvidessin

IMPERATIU: reenvida, reenvidi, reenvidem, reenvideu, reenvidin

->reenvit

■reenvit

Part. sil.: re_en_vit

[de reenvidar]

m JOCS Acció de reenvidar.

->reerecció

■reerecció

Part. sil.: re_e_rec_ci_ó

[de erecció]

f 1 Acció de reerigir;

2 l’efecte.

->reerigir

■reerigir

Part. sil.: re_e_ri_gir

[de erigir]

v tr Tornar a erigir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reerigir

GERUNDI: reerigint

PARTICIPI: reerigit, reerigida, reerigits, reerigides

INDICATIU PRESENT: reerigeixo, reerigeixes, reerigeix, reerigim, reerigiu, reerigeixen

INDICATIU IMPERFET: reerigia, reerigies, reerigia, reerigíem, reerigíeu, reerigien

INDICATIU PASSAT: reerigí, reerigires, reerigí, reerigírem, reerigíreu, reerigiren

INDICATIU FUTUR: reerigiré, reerigiràs, reerigirà, reerigirem, reerigireu, reerigiran

INDICATIU CONDICIONAL: reerigiria, reerigiries, reerigiria, reerigiríem, reerigiríeu, reerigirien

SUBJUNTIU PRESENT: reerigeixi, reerigeixis, reerigeixi, reerigim, reerigiu, reerigeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reerigís, reerigissis, reerigís, reerigíssim, reerigíssiu, reerigissin

IMPERATIU: reerigeix, reerigeixi, reerigim, reerigiu, reerigeixin

->reescalf

■reescalf

Part. sil.: re_es_calf

[de reescalfar]

m Reescalfat.

->reescalfador

■reescalfador

Part. sil.: re_es_cal_fa_dor

[de reescalfar]

m 1 TECNOL Aparell, dispositiu o instal·lació que serveix per a elevar la temperatura d’una cosa que ja és calenta.

2 TERMOT 1 Sistema de serpentins que en els generadors de vapor assequen el vapor i n’augmenten la temperatura, abans de la seva utilització.

2 reescalfador d’aire Recuperador.

->reescalfament

■reescalfament

Part. sil.: re_es_cal_fa_ment

[de reescalfar]

m 1 Acció de reescalfar;

2 l’efecte.

->reescalfar

■reescalfar

Part. sil.: re_es_cal_far

[de escalfar; 1a FONT: c. 1500]

v tr 1 1 Tornar a escalfar una cosa que s’ha refredat. Hauràs de reescalfar el dinar.

2 Elevar la temperatura d’una cosa que ja és calenta. Apaga el fogó, que la carn ja està prou calenta i la reescalfaràs.

2 fig Reescalfar l’entusiasme d’algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reescalfar

GERUNDI: reescalfant

PARTICIPI: reescalfat, reescalfada, reescalfats, reescalfades

INDICATIU PRESENT: reescalfo, reescalfes, reescalfa, reescalfem, reescalfeu, reescalfen

INDICATIU IMPERFET: reescalfava, reescalfaves, reescalfava, reescalfàvem, reescalfàveu, reescalfaven

INDICATIU PASSAT: reescalfí, reescalfares, reescalfà, reescalfàrem, reescalfàreu, reescalfaren

INDICATIU FUTUR: reescalfaré, reescalfaràs, reescalfarà, reescalfarem, reescalfareu, reescalfaran

INDICATIU CONDICIONAL: reescalfaria, reescalfaries, reescalfaria, reescalfaríem, reescalfaríeu, reescalfarien

SUBJUNTIU PRESENT: reescalfi, reescalfis, reescalfi, reescalfem, reescalfeu, reescalfin

SUBJUNTIU IMPERFET: reescalfés, reescalfessis, reescalfés, reescalféssim, reescalféssiu, reescalfessin

IMPERATIU: reescalfa, reescalfi, reescalfem, reescalfeu, reescalfin

->reescalfat

■reescalfat -ada

Part. sil.: re_es_cal_fat

[de reescalfar]

1 adj 1 Tornat a escalfar. Han hagut de menjar l’arròs reescalfat.

2 una cosa reescalfada fig Una cosa que ja ha servit, que ja havia fet el seu fet i que hom dóna com a nova.

2 m 1 Cosa reescalfada.

2 esp Reescalfó.

->reescalfó

■reescalfó

Part. sil.: re_es_cal_fó

[de reescalfar]

m Menjar que ha sobrat d’un àpat i que hom torna a servir reescalfat.

->reescriptura

■reescriptura

Part. sil.: re_es_crip_tu_ra

[de reescriure]

f 1 1 Acció de reescriure;

2 l’efecte.

2 LING En gramàtica generativa, operació o regla de substitució que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres elements.

->reescrit

■reescrit -a

Part. sil.: re_es_crit

[de reescriure; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj i m PALEOG Dit del llibre, el document, el còdex, que conté pàgines o fragments afegits sense cap relació amb el text originari.

2 m Rescripte.

3 m CODIC 1 Opistògraf.

2 Palimpsest.

->reescriure

■reescriure

Part. sil.: re_es_criu_re

[de escriure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Escriure de nou. Al cap dels anys, l’autor va reescriure la novel·la.

2 LING En gramàtica generativa, expandir una categoria en una altra o en una seqüència de categories ordenada d’esquerra a dreta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reescriure

GERUNDI: reescrivint

PARTICIPI: reescrit, reescrita, reescrits, reescrites

INDICATIU PRESENT: reescric, reescrius, reescriu, reescrivim, reescriviu, reescriuen

INDICATIU IMPERFET: reescrivia, reescrivies, reescrivia, reescrivíem, reescrivíeu, reescrivien

INDICATIU PASSAT: reescriví, reescrivires, reescriví, reescrivírem, reescrivíreu, reescriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): reescriguí, reescrigueres, reescrigué, reescriguérem, reescriguéreu, reescrigueren

INDICATIU FUTUR: reescriuré, reescriuràs, reescriurà, reescriurem, reescriureu, reescriuran

INDICATIU CONDICIONAL: reescriuria, reescriuries, reescriuria, reescriuríem, reescriuríeu, reescriurien

SUBJUNTIU PRESENT: reescrigui, reescriguis, reescrigui, reescriguem, reescrigueu, reescriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: reescrivís, reescrivissis, reescrivís, reescrivíssim, reescrivíssiu, reescrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): reescrigués, reescriguessis, reescrigués, reescriguéssim, reescriguéssiu, reescriguessin

IMPERATIU: reescriu, reescrigui, reescriguem, reescriviu, reescriguin

->reesmerç

■reesmerç

Part. sil.: re_es_merç

[de reesmerçar]

m HIST Acció de reesmerçar.

->reesmerçar

■reesmerçar

Part. sil.: re_es_mer_çar

[de esmerçar; 1a FONT: 1542]

v tr 1 HIST Tornar a deixar a rèdit una quantitat lluïda.

2 Reinvertir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reesmerçar

GERUNDI: reesmerçant

PARTICIPI: reesmerçat, reesmerçada, reesmerçats, reesmerçades

INDICATIU PRESENT: reesmerço, reesmerces, reesmerça, reesmercem, reesmerceu, reesmercen

INDICATIU IMPERFET: reesmerçava, reesmerçaves, reesmerçava, reesmerçàvem, reesmerçàveu, reesmerçaven

INDICATIU PASSAT: reesmercí, reesmerçares, reesmerçà, reesmerçàrem, reesmerçàreu, reesmerçaren

INDICATIU FUTUR: reesmerçaré, reesmerçaràs, reesmerçarà, reesmerçarem, reesmerçareu, reesmerçaran

INDICATIU CONDICIONAL: reesmerçaria, reesmerçaries, reesmerçaria, reesmerçaríem, reesmerçaríeu, reesmerçarien

SUBJUNTIU PRESENT: reesmerci, reesmercis, reesmerci, reesmercem, reesmerceu, reesmercin

SUBJUNTIU IMPERFET: reesmercés, reesmercessis, reesmercés, reesmercéssim, reesmercéssiu, reesmercessin

IMPERATIU: reesmerça, reesmerci, reesmercem, reesmerceu, reesmercin

->reestrena

■reestrena

Part. sil.: re_es_tre_na

[de reestrenar]

f 1 1 Acció de reestrenar;

2 l’efecte.

2 de reestrena loc adj Dit del local dedicat a reestrenar pel·lícules.

->reestrenar

■reestrenar

Part. sil.: re_es_tre_nar

[de estrenar]

v tr 1 Tornar a estrenar una cosa. Han reestrenat aquest film.

2 esp ESPECT Tornar a representar, a projectar, a executar una peça de teatre, un film, una obra musical, etc., que feia temps que hom havia estrenat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reestrenar

GERUNDI: reestrenant

PARTICIPI: reestrenat, reestrenada, reestrenats, reestrenades

INDICATIU PRESENT: reestreno, reestrenes, reestrena, reestrenem, reestreneu, reestrenen

INDICATIU IMPERFET: reestrenava, reestrenaves, reestrenava, reestrenàvem, reestrenàveu, reestrenaven

INDICATIU PASSAT: reestrení, reestrenares, reestrenà, reestrenàrem, reestrenàreu, reestrenaren

INDICATIU FUTUR: reestrenaré, reestrenaràs, reestrenarà, reestrenarem, reestrenareu, reestrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: reestrenaria, reestrenaries, reestrenaria, reestrenaríem, reestrenaríeu, reestrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: reestreni, reestrenis, reestreni, reestrenem, reestreneu, reestrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: reestrenés, reestrenessis, reestrenés, reestrenéssim, reestrenéssiu, reestrenessin

IMPERATIU: reestrena, reestreni, reestrenem, reestreneu, reestrenin

->reestructuració

■reestructuració

Part. sil.: re_es_truc_tu_ra_ci_ó

[de reestructurar]

f 1 Acció de reestructurar.

2 ECON Procés d’adequació d’un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d’obtenir més productivitat.

->reestructurar

■reestructurar

Part. sil.: re_es_truc_tu_rar

[de estructurar]

v tr Tornar a estructurar. Volen reestructurar l’empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reestructurar

GERUNDI: reestructurant

PARTICIPI: reestructurat, reestructurada, reestructurats, reestructurades

INDICATIU PRESENT: reestructuro, reestructures, reestructura, reestructurem, reestructureu, reestructuren

INDICATIU IMPERFET: reestructurava, reestructuraves, reestructurava, reestructuràvem, reestructuràveu, reestructuraven

INDICATIU PASSAT: reestructurí, reestructurares, reestructurà, reestructuràrem, reestructuràreu, reestructuraren

INDICATIU FUTUR: reestructuraré, reestructuraràs, reestructurarà, reestructurarem, reestructurareu, reestructuraran

INDICATIU CONDICIONAL: reestructuraria, reestructuraries, reestructuraria, reestructuraríem, reestructuraríeu, reestructurarien

SUBJUNTIU PRESENT: reestructuri, reestructuris, reestructuri, reestructurem, reestructureu, reestructurin

SUBJUNTIU IMPERFET: reestructurés, reestructuressis, reestructurés, reestructuréssim, reestructuréssiu, reestructuressin

IMPERATIU: reestructura, reestructuri, reestructurem, reestructureu, reestructurin

->reexaminació

■reexaminació

Part. sil.: re_e_xa_mi_na_ci_ó

[de reexaminar]

f Acció de reexaminar.

->reexaminar

■reexaminar

Part. sil.: re_e_xa_mi_nar

[de examinar]

v tr Sotmetre a un nou examen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reexaminar

GERUNDI: reexaminant

PARTICIPI: reexaminat, reexaminada, reexaminats, reexaminades

INDICATIU PRESENT: reexamino, reexamines, reexamina, reexaminem, reexamineu, reexaminen

INDICATIU IMPERFET: reexaminava, reexaminaves, reexaminava, reexaminàvem, reexaminàveu, reexaminaven

INDICATIU PASSAT: reexaminí, reexaminares, reexaminà, reexaminàrem, reexaminàreu, reexaminaren

INDICATIU FUTUR: reexaminaré, reexaminaràs, reexaminarà, reexaminarem, reexaminareu, reexaminaran

INDICATIU CONDICIONAL: reexaminaria, reexaminaries, reexaminaria, reexaminaríem, reexaminaríeu, reexaminarien

SUBJUNTIU PRESENT: reexamini, reexaminis, reexamini, reexaminem, reexamineu, reexaminin

SUBJUNTIU IMPERFET: reexaminés, reexaminessis, reexaminés, reexaminéssim, reexaminéssiu, reexaminessin

IMPERATIU: reexamina, reexamini, reexaminem, reexamineu, reexaminin

->reexpedició

■reexpedició

Part. sil.: re_ex_pe_di_ci_ó

[de reexpedir]

f 1 Acció de reexpedir;

2 l’efecte.

->reexpedir

■reexpedir

Part. sil.: re_ex_pe_dir

[de expedir]

v tr Expedir de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reexpedir

GERUNDI: reexpedint

PARTICIPI: reexpedit, reexpedida, reexpedits, reexpedides

INDICATIU PRESENT: reexpedeixo, reexpedeixes, reexpedeix, reexpedim, reexpediu, reexpedeixen

INDICATIU IMPERFET: reexpedia, reexpedies, reexpedia, reexpedíem, reexpedíeu, reexpedien

INDICATIU PASSAT: reexpedí, reexpedires, reexpedí, reexpedírem, reexpedíreu, reexpediren

INDICATIU FUTUR: reexpediré, reexpediràs, reexpedirà, reexpedirem, reexpedireu, reexpediran

INDICATIU CONDICIONAL: reexpediria, reexpediries, reexpediria, reexpediríem, reexpediríeu, reexpedirien

SUBJUNTIU PRESENT: reexpedeixi, reexpedeixis, reexpedeixi, reexpedim, reexpediu, reexpedeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reexpedís, reexpedissis, reexpedís, reexpedíssim, reexpedíssiu, reexpedissin

IMPERATIU: reexpedeix, reexpedeixi, reexpedim, reexpediu, reexpedeixin

->reexportable

■reexportable

Part. sil.: re_ex_por_ta_ble

[de reexportar]

adj Que pot ésser reexportat.

->reexportació

■reexportació

Part. sil.: re_ex_por_ta_ci_ó

[de reexportar]

f 1 Acció de reexportar;

2 l’efecte.

->reexportar

■reexportar

Part. sil.: re_ex_por_tar

[de exportar]

v tr 1 Exportar de nou.

2 ECON Exportar béns prèviament importats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reexportar

GERUNDI: reexportant

PARTICIPI: reexportat, reexportada, reexportats, reexportades

INDICATIU PRESENT: reexporto, reexportes, reexporta, reexportem, reexporteu, reexporten

INDICATIU IMPERFET: reexportava, reexportaves, reexportava, reexportàvem, reexportàveu, reexportaven

INDICATIU PASSAT: reexportí, reexportares, reexportà, reexportàrem, reexportàreu, reexportaren

INDICATIU FUTUR: reexportaré, reexportaràs, reexportarà, reexportarem, reexportareu, reexportaran

INDICATIU CONDICIONAL: reexportaria, reexportaries, reexportaria, reexportaríem, reexportaríeu, reexportarien

SUBJUNTIU PRESENT: reexporti, reexportis, reexporti, reexportem, reexporteu, reexportin

SUBJUNTIU IMPERFET: reexportés, reexportessis, reexportés, reexportéssim, reexportéssiu, reexportessin

IMPERATIU: reexporta, reexporti, reexportem, reexporteu, reexportin

->reexposició

■reexposició

Part. sil.: re_ex_po_si_ci_ó

[de exposició]

f MÚS En una obra musical construïda segons la forma sonata, repetició d’un tema ja aparegut, normalment en el to original.

->refacció

■refacció

Part. sil.: re_fac_ci_ó

Hom.: refecció

[variant de refecció]

f Refecció.

->refaccionari

■refaccionari -ària

Part. sil.: re_fac_ci_o_na_ri

adj DR Dit del crèdit que procedeix de diners deixats per a adobar o fabricar una cosa, o bé del valor dels treballs i materials emprats en l’obra, per la qual cosa té un dret de preferència.

->refallar

■refallar

[de fallar]

v tr JOCS Jugar un atot superior a l’atot amb què un altre jugador ha fallat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refallar

GERUNDI: refallant

PARTICIPI: refallat, refallada, refallats, refallades

INDICATIU PRESENT: refallo, refalles, refalla, refallem, refalleu, refallen

INDICATIU IMPERFET: refallava, refallaves, refallava, refallàvem, refallàveu, refallaven

INDICATIU PASSAT: refallí, refallares, refallà, refallàrem, refallàreu, refallaren

INDICATIU FUTUR: refallaré, refallaràs, refallarà, refallarem, refallareu, refallaran

INDICATIU CONDICIONAL: refallaria, refallaries, refallaria, refallaríem, refallaríeu, refallarien

SUBJUNTIU PRESENT: refalli, refallis, refalli, refallem, refalleu, refallin

SUBJUNTIU IMPERFET: refallés, refallessis, refallés, refalléssim, refalléssiu, refallessin

IMPERATIU: refalla, refalli, refallem, refalleu, refallin

->refecció

■refecció

Part. sil.: re_fec_ci_ó

Hom.: refacció

[del ll. refectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de refer, de reparar, especialment les forces.

2 Aliment que hom pren per reparar les forces.

2 HIST DR CAT Procediment per a reconstruir l’escriptura original d’un acte o contracte destruït o perdut.

->refectori

■refectori

[del ll. refectorium, íd.]

m Refetor.

->refegir

■refegir

v 1 tr Afegir (una cosa, especialment un líquid, que havia minvat d’un recipient). Refegiu oli a la paella.

2 intr repetir 5. Has refegit de macarrons dues vegades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refegir

GERUNDI: refegint

PARTICIPI: refegit, refegida, refegits, refegides

INDICATIU PRESENT: refegeixo, refegeixes, refegeix, refegim, refegiu, refegeixen

INDICATIU IMPERFET: refegia, refegies, refegia, refegíem, refegíeu, refegien

INDICATIU PASSAT: refegí, refegires, refegí, refegírem, refegíreu, refegiren

INDICATIU FUTUR: refegiré, refegiràs, refegirà, refegirem, refegireu, refegiran

INDICATIU CONDICIONAL: refegiria, refegiries, refegiria, refegiríem, refegiríeu, refegirien

SUBJUNTIU PRESENT: refegeixi, refegeixis, refegeixi, refegim, refegiu, refegeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: refegís, refegissis, refegís, refegíssim, refegíssiu, refegissin

IMPERATIU: refegeix, refegeixi, refegim, refegiu, refegeixin

->refer

■refer

[de fer¹; 1a FONT: 1272]

v 1 tr Fer de nou allò que havia estat desfet, que era mal reeixit, etc. Refer una obra.

2 1 tr Reparar, tornar a posar en bon estat allò que s’havia deteriorat, afeblit, etc. Refer la salut.

2 pron Refer-se d’una malaltia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refer

GERUNDI: refent

PARTICIPI: refet, refeta, refets, refetes

INDICATIU PRESENT: refaig, refàs, refà, refem, refeu, refan

INDICATIU IMPERFET: refeia, refeies, refeia, refèiem, refèieu, refeien

INDICATIU PASSAT: refiu, referes, reféu, reférem, reféreu, referen

INDICATIU FUTUR: refaré, refaràs, refarà, refarem, refareu, refaran

INDICATIU CONDICIONAL: refaria, refaries, refaria, refaríem, refaríeu, refarien

SUBJUNTIU PRESENT: refaci, refacis, refaci, refem, refeu, refacin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): refaci, refacis, refaci, refacem, refaceu, refacin

SUBJUNTIU IMPERFET: refés, refessis, refés, reféssim, reféssiu, refessin

IMPERATIU: refés, refaci, refem, refeu, refacin

IMPERATIU (alternatiu): refés, refaci, refacem, refeu, refacin

->referència

■referència

Part. sil.: re_fe_rèn_ci_a

[de referent; 1a FONT: 1766]

f 1 1 Acció de referir o de referir-se;

2 l’efecte. Segons referència, ells encara no han arribat.

3 amb referència a loc prep Quant a, pel que fa a.

4 fer referència a (una cosa) Referir-s’hi.

5 punt de referència Dada, document, etc., a partir del qual hom inicia o continua l’estudi d’una cosa.

2 [generalment en pl] Informe que, tocant a la probitat, la solvència, etc., d’una persona, dóna algú a una tercera persona. Del sol·licitant, en tenim excel·lents referències.

3 Indicació feta en un text, aclarida sovint per una nota i mitjançant la qual hom remet a un altre text, d’una altra obra o de la pròpia obra de què es tracta, sobretot si hom no en fa la citació.

4 AUTOM Magnitud o senyal que serveix com a element de comparació en un regulador automàtic.

5 LING Relació entre un signe i el referent que designa.

6 home (o dona) de referència ALIM Home o dona respecte als quals són calculades les necessitats energètiques dels diversos individus.

7 sistema de referència MAT Referencial.

->referencial

■referencial

Part. sil.: re_fe_ren_ci_al

[de referència]

1 adj Relatiu o pertanyent a la referència.

2 adj Que remet a un referent.

3 m MAT Conjunt format per un punt d’un espai afí i una base de l’espai vectorial associat.

4 m FÍS Sistema de referència.

->referenciar

■referenciar

Part. sil.: re_fe_ren_ci_ar

v tr 1 Assignar una referència (a un document). Els documents emprats són referenciats en la bibliografia.

2 Fer referència (a algú o alguna cosa), donar-ne informació o fer-ne esment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: referenciar

GERUNDI: referenciant

PARTICIPI: referenciat, referenciada, referenciats, referenciades

INDICATIU PRESENT: referencio, referencies, referencia, referenciem, referencieu, referencien

INDICATIU IMPERFET: referenciava, referenciaves, referenciava, referenciàvem, referenciàveu, referenciaven

INDICATIU PASSAT: referencií, referenciares, referencià, referenciàrem, referenciàreu, referenciaren

INDICATIU FUTUR: referenciaré, referenciaràs, referenciarà, referenciarem, referenciareu, referenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: referenciaria, referenciaries, referenciaria, referenciaríem, referenciaríeu, referenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: referenciï, referenciïs, referenciï, referenciem, referencieu, referenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: referenciés, referenciessis, referenciés, referenciéssim, referenciéssiu, referenciessin

IMPERATIU: referencia, referenciï, referenciem, referencieu, referenciïn

->referendar

■referendar

[del b. ll. referendare ‘enregistrar, posar en acta’]

v tr 1 Ratificar. Tots els parlamentaris han referendat l’acord.

2 Legalitzar (un document) amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior.

3 Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: referendar

GERUNDI: referendant

PARTICIPI: referendat, referendada, referendats, referendades

INDICATIU PRESENT: referendo, referendes, referenda, referendem, referendeu, referenden

INDICATIU IMPERFET: referendava, referendaves, referendava, referendàvem, referendàveu, referendaven

INDICATIU PASSAT: referendí, referendares, referendà, referendàrem, referendàreu, referendaren

INDICATIU FUTUR: referendaré, referendaràs, referendarà, referendarem, referendareu, referendaran

INDICATIU CONDICIONAL: referendaria, referendaries, referendaria, referendaríem, referendaríeu, referendarien

SUBJUNTIU PRESENT: referendi, referendis, referendi, referendem, referendeu, referendin

SUBJUNTIU IMPERFET: referendés, referendessis, referendés, referendéssim, referendéssiu, referendessin

IMPERATIU: referenda, referendi, referendem, referendeu, referendin

->referendari

■referendari -ària

[del ll. td. referendarius, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a un referèndum. Política referendària.

2 m i f DR i HIST Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.

->referèndum

■referèndum

[del ll. referendum, acus. del part. futur passiu de refĕrre ‘reportar, referir’]

m DR CONST Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d’estat.

->referent

■referent

[del ll. referens, -ntis, part. pres. de referre ‘reportar, referir’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Que fa referència.

2 referent a loc prep Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a.

2 m LING Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe.

->referible

■referible

[de referir¹]

adj Que pot ésser referit.

->referir¹

■referir¹

[del ll. referre, relatum ‘reportar, referir’ (cf. preferir); 1a FONT: 1369]

v 1 tr Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions.

2 tr 1 Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen.

2 Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. Referir una planta a tal gènere.

3 pron Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix.

4 1 pron Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa; al·ludir. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al teu oncle.

2 pel que es refereix a loc prep Tocant a, amb relació a.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: referir

GERUNDI: referint

PARTICIPI: referit, referida, referits, referides

INDICATIU PRESENT: refereixo, refereixes, refereix, referim, referiu, refereixen

INDICATIU IMPERFET: referia, referies, referia, referíem, referíeu, referien

INDICATIU PASSAT: referí, referires, referí, referírem, referíreu, referiren

INDICATIU FUTUR: referiré, referiràs, referirà, referirem, referireu, referiran

INDICATIU CONDICIONAL: referiria, referiries, referiria, referiríem, referiríeu, referirien

SUBJUNTIU PRESENT: refereixi, refereixis, refereixi, referim, referiu, refereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: referís, referissis, referís, referíssim, referíssiu, referissin

IMPERATIU: refereix, refereixi, referim, referiu, refereixin

->referir²

■referir²

[v. referir¹]

v tr CONSTR Donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per allisar-ne la superfície i preparar-la per emblanquinar-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: referir

GERUNDI: referint

PARTICIPI: referit, referida, referits, referides

INDICATIU PRESENT: refereixo, refereixes, refereix, referim, referiu, refereixen

INDICATIU IMPERFET: referia, referies, referia, referíem, referíeu, referien

INDICATIU PASSAT: referí, referires, referí, referírem, referíreu, referiren

INDICATIU FUTUR: referiré, referiràs, referirà, referirem, referireu, referiran

INDICATIU CONDICIONAL: referiria, referiries, referiria, referiríem, referiríeu, referirien

SUBJUNTIU PRESENT: refereixi, refereixis, refereixi, referim, referiu, refereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: referís, referissis, referís, referíssim, referíssiu, referissin

IMPERATIU: refereix, refereixi, referim, referiu, refereixin

->referit

referit

[de referir²]

m CONSTR Capa de calç i grava, de guix o d’una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.

->refermança

■refermança

[de refermar]

f Acció de refermar-se.

->refermar

■refermar

Cp. reafirmar

[de ferm; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 tr Fer més ferm. Refermar els lligams d’amistat.

2 pron Fer-se ferm, ratificar-se. Refermar-se en allò que hom ha escrit.

3 intr Fer-se més ferm, més fort. La pluja referma. El vent ha refermat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refermar

GERUNDI: refermant

PARTICIPI: refermat, refermada, refermats, refermades

INDICATIU PRESENT: refermo, refermes, referma, refermem, refermeu, refermen

INDICATIU IMPERFET: refermava, refermaves, refermava, refermàvem, refermàveu, refermaven

INDICATIU PASSAT: refermí, refermares, refermà, refermàrem, refermàreu, refermaren

INDICATIU FUTUR: refermaré, refermaràs, refermarà, refermarem, refermareu, refermaran

INDICATIU CONDICIONAL: refermaria, refermaries, refermaria, refermaríem, refermaríeu, refermarien

SUBJUNTIU PRESENT: refermi, refermis, refermi, refermem, refermeu, refermin

SUBJUNTIU IMPERFET: refermés, refermessis, refermés, referméssim, referméssiu, refermessin

IMPERATIU: referma, refermi, refermem, refermeu, refermin

->referrar

■referrar

[de ferrar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v tr Ferrar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: referrar

GERUNDI: referrant

PARTICIPI: referrat, referrada, referrats, referrades

INDICATIU PRESENT: referro, referres, referra, referrem, referreu, referren

INDICATIU IMPERFET: referrava, referraves, referrava, referràvem, referràveu, referraven

INDICATIU PASSAT: referrí, referrares, referrà, referràrem, referràreu, referraren

INDICATIU FUTUR: referraré, referraràs, referrarà, referrarem, referrareu, referraran

INDICATIU CONDICIONAL: referraria, referraries, referraria, referraríem, referraríeu, referrarien

SUBJUNTIU PRESENT: referri, referris, referri, referrem, referreu, referrin

SUBJUNTIU IMPERFET: referrés, referressis, referrés, referréssim, referréssiu, referressin

IMPERATIU: referra, referri, referrem, referreu, referrin

->refertilització

■refertilització

Part. sil.: re_fer_ti_lit_za_ci_ó

[de refertilitzar]

f 1 Acció de refertilitzar;

2 l’efecte.

->refertilitzar

■refertilitzar

[de fertilitzar]

v tr Tornar a fer fèrtil.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refertilitzar

GERUNDI: refertilitzant

PARTICIPI: refertilitzat, refertilitzada, refertilitzats, refertilitzades

INDICATIU PRESENT: refertilitzo, refertilitzes, refertilitza, refertilitzem, refertilitzeu, refertilitzen

INDICATIU IMPERFET: refertilitzava, refertilitzaves, refertilitzava, refertilitzàvem, refertilitzàveu, refertilitzaven

INDICATIU PASSAT: refertilitzí, refertilitzares, refertilitzà, refertilitzàrem, refertilitzàreu, refertilitzaren

INDICATIU FUTUR: refertilitzaré, refertilitzaràs, refertilitzarà, refertilitzarem, refertilitzareu, refertilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: refertilitzaria, refertilitzaries, refertilitzaria, refertilitzaríem, refertilitzaríeu, refertilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: refertilitzi, refertilitzis, refertilitzi, refertilitzem, refertilitzeu, refertilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: refertilitzés, refertilitzessis, refertilitzés, refertilitzéssim, refertilitzéssiu, refertilitzessin

IMPERATIU: refertilitza, refertilitzi, refertilitzem, refertilitzeu, refertilitzin

->refès

refès -esa

[de fes³]

adj HERÀLD Dit de la peça o figura les extremitats de la qual acaben en dues fenedures rectes o corbes.

->refet

■refet -a

[de refer]

adj 1 Cepat, robust, revingut. Era un jovenot refet i ben plantat.

2 Tornat a l’estat normal de salut.

->refeta

■refeta

[de refer]

f OLEÏC Remòlta de l’oliva.

->refetor

■refetor

[del ll. refectorium, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.

->refetorer

■refetorer -a

[de refetor; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Persona que té cura del refetor, de parar-ne i desparar-ne les taules, de l’aprovisionament, etc.

->refí

■refí -ina

[de fi³]

adj 1 Molt fi, molt prim.

2 Molt hàbil i astut.

->refiadament

■refiadament

Part. sil.: re_fi_a_da_ment

[de refiat]

adv Amb refiança.

->refiança

■refiança

Part. sil.: re_fi_an_ça

[de refiar-se]

f Acció de refiar-se.

->refiar-se

■refiar-se

Part. sil.: re_fi_ar-se

Cp. fiar 2

[de fiar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v pron Comptar fermament amb algú o amb alguna cosa com a mitjà. Ell ens ajudarà: jo bé me’n refio. No et refiïs d’aquest suport: és feble i no aguantarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refiar

GERUNDI: refiant

PARTICIPI: refiat, refiada, refiats, refiades

INDICATIU PRESENT: refio, refies, refia, refiem, refieu, refien

INDICATIU IMPERFET: refiava, refiaves, refiava, refiàvem, refiàveu, refiaven

INDICATIU PASSAT: refií, refiares, refià, refiàrem, refiàreu, refiaren

INDICATIU FUTUR: refiaré, refiaràs, refiarà, refiarem, refiareu, refiaran

INDICATIU CONDICIONAL: refiaria, refiaries, refiaria, refiaríem, refiaríeu, refiarien

SUBJUNTIU PRESENT: refiï, refiïs, refiï, refiem, refieu, refiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: refiés, refiessis, refiés, refiéssim, refiéssiu, refiessin

IMPERATIU: refia, refiï, refiem, refieu, refiïn

->refiat

■refiat -ada

Part. sil.: re_fi_at

[de refiar-se]

adj Que es refia, especialment que té confiança excessiva en els altres o en les coses. Ets massa refiat, tu: ja es veu que encara no tens gaire experiència.

->refiblar

■refiblar

[de fiblar]

v tr Fiblar fort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refiblar

GERUNDI: refiblant

PARTICIPI: refiblat, refiblada, refiblats, refiblades

INDICATIU PRESENT: refiblo, refibles, refibla, refiblem, refibleu, refiblen

INDICATIU IMPERFET: refiblava, refiblaves, refiblava, refiblàvem, refiblàveu, refiblaven

INDICATIU PASSAT: refiblí, refiblares, refiblà, refiblàrem, refiblàreu, refiblaren

INDICATIU FUTUR: refiblaré, refiblaràs, refiblarà, refiblarem, refiblareu, refiblaran

INDICATIU CONDICIONAL: refiblaria, refiblaries, refiblaria, refiblaríem, refiblaríeu, refiblarien

SUBJUNTIU PRESENT: refibli, refiblis, refibli, refiblem, refibleu, refiblin

SUBJUNTIU IMPERFET: refiblés, refiblessis, refiblés, refibléssim, refibléssiu, refiblessin

IMPERATIU: refibla, refibli, refiblem, refibleu, refiblin

->refigurar

■refigurar

[de figurar; 1a FONT: s. XV]

v tr Figurar de nou en la imaginació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refigurar

GERUNDI: refigurant

PARTICIPI: refigurat, refigurada, refigurats, refigurades

INDICATIU PRESENT: refiguro, refigures, refigura, refigurem, refigureu, refiguren

INDICATIU IMPERFET: refigurava, refiguraves, refigurava, refiguràvem, refiguràveu, refiguraven

INDICATIU PASSAT: refigurí, refigurares, refigurà, refiguràrem, refiguràreu, refiguraren

INDICATIU FUTUR: refiguraré, refiguraràs, refigurarà, refigurarem, refigurareu, refiguraran

INDICATIU CONDICIONAL: refiguraria, refiguraries, refiguraria, refiguraríem, refiguraríeu, refigurarien

SUBJUNTIU PRESENT: refiguri, refiguris, refiguri, refigurem, refigureu, refigurin

SUBJUNTIU IMPERFET: refigurés, refiguressis, refigurés, refiguréssim, refiguréssiu, refiguressin

IMPERATIU: refigura, refiguri, refigurem, refigureu, refigurin

->refilada

■refilada

[de refilar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Acció de refilar.

->refiladissa

■refiladissa

[de refilar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Cantadissa d’ocells.

->refilador

■refilador -a

[de refilar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj Que refila, que fa refilets. Un canari refilador.

2 m FUST i EMBAL Mena d’escarpra, amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les bótes donant cops de martell o de maça a l’altre extrem.

->refilar

■refilar

[deriv. de fil pel cant agut i filigranat de certs ocells, com el rossinyol i el canari; no és gens segura la relació amb el cast. rehilar, rielar ‘vibrar, tremolar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr 1 Fer refilets.

2 Cantar certs ocells, com el rossinyol, el canari, etc. Sentíem refilar els ocells des del balcó.

3 Cantar com un ocell, cantar una línia melòdica ornamentada. En Lluís en sabia molt, de cantar: refilava com ningú.

2 tr Fer acabar en punta. Refilar una tija.

3 tr Tallar finament (un llibre, paper, etc.).

4 tr FUST i EMBAL Picar els cèrcols de les bótes per fixar-los fortament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refilar

GERUNDI: refilant

PARTICIPI: refilat, refilada, refilats, refilades

INDICATIU PRESENT: refilo, refiles, refila, refilem, refileu, refilen

INDICATIU IMPERFET: refilava, refilaves, refilava, refilàvem, refilàveu, refilaven

INDICATIU PASSAT: refilí, refilares, refilà, refilàrem, refilàreu, refilaren

INDICATIU FUTUR: refilaré, refilaràs, refilarà, refilarem, refilareu, refilaran

INDICATIU CONDICIONAL: refilaria, refilaries, refilaria, refilaríem, refilaríeu, refilarien

SUBJUNTIU PRESENT: refili, refilis, refili, refilem, refileu, refilin

SUBJUNTIU IMPERFET: refilés, refilessis, refilés, refiléssim, refiléssiu, refilessin

IMPERATIU: refila, refili, refilem, refileu, refilin

->refilet

■refilet

[de refilar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cant d’un ocell refilador.

2 MÚS Ornament del cant, consistent en l’emissió de diverses notes ràpides sobre una mateixa síl·laba.

->refillol

■refillol

m dial BOT Rebrot.

->refinable

■refinable

[de refinar]

adj Que pot ésser refinat.

->refinació

■refinació

Part. sil.: re_fi_na_ci_ó

Cp. refinament

[de refinar]

f 1 Acció de refinar.

2 1 Operació de refinar una substància natural o un producte industrial.

2 PETROL i QUÍM IND Conjunt d’operacions a les quals són sotmesos el petroli brut i el gas natural per tal d’obtenir-ne combustibles.

3 refinació de sucre ALIM Eliminació de les impureses que acompanyen el sucre en les seves primeres matèries per a fer-lo acceptable al consumidor.

4 refinació d’oli ALIM Conjunt de processos i tractaments aplicats a l’oli per adaptar-lo al consum humà.

->refinadament

■refinadament

[de refinat]

adv Amb refinament, d’una manera refinada.

->refinador

■refinador -a

[de refinar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj i m i f Que refina.

2 f PINTUR Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.

->refinament

■refinament

Cp. refinació

[de refinar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Acció de refinar.

2 Qualitat de refinat. El refinament de les seves maneres. Un refinament de malícia.

3 Comportament molt curós. Una família distingida i d’un gran refinament.

4 refinament d’una partició ÀLG Nova partició o divisió d’un conjunt donat que conté més elements que la partició de partida.

->refinar

■refinar

[de fi³; 1a FONT: 1575]

v tr 1 1 INDÚST i TECNOL Fer més fi (un producte natural o industrial) millorant-ne l’aspecte o la qualitat, blanquejant-lo, suprimint-ne l’olor desagradable, llevant-ne les impureses, etc. Refinar el sucre, l’oli. Refinar l’or, l’argent.

2 PETROL Fer la destil·lació fraccionada (del petroli).

2 fig Fer més delicat, més subtil quelcom, llevar-ne tot allò que pot tenir de groller, de vulgar, d’inelegant; polir. Refinar les maneres, el llenguatge, l’estil. Refinar el gust.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: refinar

GERUNDI: refinant

PARTICIPI: refinat, refinada, refinats, refinades

INDICATIU PRESENT: refino, refines, refina, refinem, refineu, refinen

INDICATIU IMPERFET: refinava, refinaves, refinava, refinàvem, refinàveu, refinaven

INDICATIU PASSAT: refiní, refinares, refinà, refinàrem, refinàreu, refinaren

INDICATIU FUTUR: refinaré, refinaràs, refinarà, refinarem, refinareu, refinaran

INDICATIU CONDICIONAL: refinaria, refinaries, refinaria, refinaríem, refinaríeu, refinarien

SUBJUNTIU PRESENT: refini, refinis, refini, refinem, refineu, refinin

SUBJUNTIU IMPERFET: refinés, refinessis, refinés, refinéssim, refinéssiu, refinessin

IMPERATIU: refina, refini, refinem, refineu, refinin

->refinat

refinat -ada

[de refinar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Extremament fi, depurat, exquisit.

2 Dit del suplici fet cercant la manera d’infligir el màxim de dolor.

->refinatge

■refinatge

[de refinar]

m INDÚST i TECNOL Operació de refinar; refinació.

->refineria

■refineria

Part. sil.: re_fi_ne_ri_a

[de refinar]

f 1 INDÚST Fàbrica o instal·lació industrial on és efectuada la refinació d’algun producte natural o industrial. Una refineria de sucre.

2 PETROL Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liquidats, els asfalts, etc.

->refira

refira

f ant Dia que segueix la diada de la fira.

->refistolat

■refistolat -ada

[alteració de refitoler, variant de refetorer ‘frare encarregat del refetor’, considerat xafarder i presumit, amb influx de enfaristolar-se; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

adj 1 1 Carregat d’adorns.

2 fig Carregat de pretensions.

2 Enfaristolat.

->refixat

refixat -ada

[de fixat]

adj HERÀLD Dit de la peça o figura l’extremitat inferior de la qual és agusada formant dues puntes.

->reflectància

■reflectància

Part. sil.: re_flec_tàn_ci_a

[de reflectir]

f LUM [símb: ρ] Factor de reflexió.

->reflectir

■reflectir

[del ll. reflectĕre ‘girar enrere; desviar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr FÍS Produir una superfície la reflexió.

2 1 tr Reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall; emmirallar. L’estany reflectia el cel estelat.

2 tr fig Aquell fet reflectia l’estat d’opinió de la majoria.

3 pron Reflectir-se els estels en l’estany.

4 pron fig Deixar-se veure una cosa en una altra. Reflectir-se l’ànima en la cara.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reflectir

GERUNDI: reflectint

PARTICIPI: reflectit, reflectida, reflectits, reflectides

INDICATIU PRESENT: reflecteixo, reflecteixes, reflecteix, reflectim, reflectiu, reflecteixen

INDICATIU IMPERFET: reflectia, reflecties, reflectia, reflectíem, reflectíeu, reflectien

INDICATIU PASSAT: reflectí, reflectires, reflectí, reflectírem, reflectíreu, reflectiren

INDICATIU FUTUR: reflectiré, reflectiràs, reflectirà, reflectirem, reflectireu, reflectiran

INDICATIU CONDICIONAL: reflectiria, reflectiries, reflectiria, reflectiríem, reflectiríeu, reflectirien

SUBJUNTIU PRESENT: reflecteixi, reflecteixis, reflecteixi, reflectim, reflectiu, reflecteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reflectís, reflectissis, reflectís, reflectíssim, reflectíssiu, reflectissin

IMPERATIU: reflecteix, reflecteixi, reflectim, reflectiu, reflecteixin

->reflectit

reflectit -ida

[de reflectir]

adj 1 Que ha experimentat una reflexió.

2 FÍS Dit del raig o de l’ona que han experimentat una reflexió.

->reflectòmetre

■reflectòmetre

m LUM Aparell per a mesurar la reflectància.

->reflector

■reflector -a

[de reflectir]

1 adj Que reflecteix.

2 m FÍS Superfície polida emprada per a produir una reflexió.

3 m LUM Dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font basat en el fenomen de la reflexió.

4 m TELECOM Element d’una antena Yagi i d’altres tipus d’antenes que serveix per a reflectir les ones hertzianes.

5 adj i m FÍS ATÒM i TECNOL Dit del material que envolta el nucli d’un reactor nuclear i redueix la fugida de neutrons cap a l’exterior.

->reflex

■reflex -a

[del ll. reflexus, -us, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Reflectit.

2 m 1 fig Cosa en què es deixa veure una altra, manera d’ésser manllevada. Els ulls són el reflex de l’ànima.

2 FÍS La llum reflectida.

3 FÍS Imatge produïda per reflexió.

4 Cadascuna de les línies de tenyit d’un to més clar que el color natural dels cabells.

3 adj BOT Dit de les fulles, les bràctees, els pedicels, etc., dirigits enfora i avall.

4 FISIOL i PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent, concomitant, a un reflex o als reflexos. Inhibició reflexa. Respostes reflexes.

2 m Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular.

3 acte (o moviment) reflex Reflex.

4 reflex condicionat Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex.

5 reflex cutani Contracció d’un múscul o grup muscular per excitació d’una determinada zona cutània o mucosa.

6 reflex d’axó Reflex produït sense participació del centre nerviós.

7 reflex de defensa (o nociceptiu) Reflex que té per objecte sostreure un membre a un estímul dolorós.

8 reflex del si carotidi Reflex inconstant caracteritzat per una disminució de la freqüència cardíaca quan hom fa una compressió suau de la regió de la bifurcació de la caròtide.

9 reflex de prensió Tancament reflex de la mà per estimulació del palmell.

10 reflex de redreçament Nom donat a un conjunt de reaccions d’extensió presents en el nadó.

11 reflex idiomuscular Resposta directa de les fibres musculars a una estimulació mecànica.

12 reflex invertit Reflex que produeix una resposta en el sentit oposat a l’obtinguda normalment.

13 reflex miotàtic Contracció d’un múscul provocada pel seu estirament.

14 reflex osteotendinós Contracció reflexa d’un múscul o grup muscular per percussió del tendó del mateix múscul.

15 reflex pilomotor Erecció dels bulbs pilosos per un estímul nociceptiu en el revestiment cutani de certes zones o per estats emocionals.

16 reflex postural Reflex tònic que té per objecte mantenir la postura d’un individu.

17 reflex pupil·lar Contracció de la pupil·la per la projecció d’un raig de llum (reflex a la llum o fotomotor) o per la visió d’un objecte pròxim (reflex d’acomodació de l’ull).

5 adj GRAM 1 Reflexiu.

2 passiva reflexa Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es (o se) i el verb en veu activa.

6 consciència reflexa FILOS Consciència obtinguda per la reflexió.

->rèflex

rèflex

adj i m 1 FOTOG Dit de les càmeres fotogràfiques proveïdes d’un visor de reflexió que dóna una imatge exactament igual a la que es forma sobre el negatiu.

2 RADIOTÈC Dit del circuit que serveix alhora com a amplificador de senyals de baixa i d’alta freqüència.

->reflexament

■reflexament

[de reflex]

adv D’una manera reflexa.

->reflexibilitat

■reflexibilitat

[de reflexible]

f Qualitat de reflexible.

->reflexible

■reflexible

[de reflex]

adj Que pot ésser reflectit.