->desparar
■desparar[de parar; 1a FONT: 1443]
v 1 tr Fer cessar d’estar parada una cosa, en disposició de funcionar. Desparar una ratera.
2 tr esp Treure el parament d’una cosa. Desparar la taula, l’altar.
3 1 tr Disparar.
2 pron Disparar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desparar
GERUNDI: desparant
PARTICIPI: desparat, desparada, desparats, desparades
INDICATIU PRESENT: desparo, despares, despara, desparem, despareu, desparen
INDICATIU IMPERFET: desparava, desparaves, desparava, desparàvem, desparàveu, desparaven
INDICATIU PASSAT: desparí, desparares, desparà, desparàrem, desparàreu, despararen
INDICATIU FUTUR: despararé, despararàs, despararà, despararem, desparareu, despararan
INDICATIU CONDICIONAL: despararia, despararies, despararia, despararíem, despararíeu, despararien
SUBJUNTIU PRESENT: despari, desparis, despari, desparem, despareu, desparin
SUBJUNTIU IMPERFET: desparés, desparessis, desparés, desparéssim, desparéssiu, desparessin
IMPERATIU: despara, despari, desparem, despareu, desparin
->desparedar
■desparedar[de paredar]
v 1 intr Desfer paret.
2 tr Desfer la paret que tapa (un buit). Desparedaren la porta i entraren en el pis.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desparedar
GERUNDI: desparedant
PARTICIPI: desparedat, desparedada, desparedats, desparedades
INDICATIU PRESENT: desparedo, desparedes, despareda, desparedem, desparedeu, despareden
INDICATIU IMPERFET: desparedava, desparedaves, desparedava, desparedàvem, desparedàveu, desparedaven
INDICATIU PASSAT: desparedí, desparedares, desparedà, desparedàrem, desparedàreu, desparedaren
INDICATIU FUTUR: desparedaré, desparedaràs, desparedarà, desparedarem, desparedareu, desparedaran
INDICATIU CONDICIONAL: desparedaria, desparedaries, desparedaria, desparedaríem, desparedaríeu, desparedarien
SUBJUNTIU PRESENT: desparedi, desparedis, desparedi, desparedem, desparedeu, desparedin
SUBJUNTIU IMPERFET: desparedés, desparedessis, desparedés, desparedéssim, desparedéssiu, desparedessin
IMPERATIU: despareda, desparedi, desparedem, desparedeu, desparedin
->desparellament
■desparellament[de desparellar]
m 1 Acció de desparellar o de desparellar-se;
2 l’efecte.
->desparellar
■desparellar[de parell]
v 1 tr Separar dues coses que formen parell.
2 pron Cessar de formar parell.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desparellar
GERUNDI: desparellant
PARTICIPI: desparellat, desparellada, desparellats, desparellades
INDICATIU PRESENT: desparello, desparelles, desparella, desparellem, desparelleu, desparellen
INDICATIU IMPERFET: desparellava, desparellaves, desparellava, desparellàvem, desparellàveu, desparellaven
INDICATIU PASSAT: desparellí, desparellares, desparellà, desparellàrem, desparellàreu, desparellaren
INDICATIU FUTUR: desparellaré, desparellaràs, desparellarà, desparellarem, desparellareu, desparellaran
INDICATIU CONDICIONAL: desparellaria, desparellaries, desparellaria, desparellaríem, desparellaríeu, desparellarien
SUBJUNTIU PRESENT: desparelli, desparellis, desparelli, desparellem, desparelleu, desparellin
SUBJUNTIU IMPERFET: desparellés, desparellessis, desparellés, desparelléssim, desparelléssiu, desparellessin
IMPERATIU: desparella, desparelli, desparellem, desparelleu, desparellin
->desparençador
■desparençador -a[de desparençar]
adj Que desparença.
->desparençar
■desparençar[de parença]
v tr Perjudicar la parença d’algú, fer-lo semblar menys bell. És un vestit que la desparença molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desparençar
GERUNDI: desparençant
PARTICIPI: desparençat, desparençada, desparençats, desparençades
INDICATIU PRESENT: desparenço, desparences, desparença, desparencem, desparenceu, desparencen
INDICATIU IMPERFET: desparençava, desparençaves, desparençava, desparençàvem, desparençàveu, desparençaven
INDICATIU PASSAT: desparencí, desparençares, desparençà, desparençàrem, desparençàreu, desparençaren
INDICATIU FUTUR: desparençaré, desparençaràs, desparençarà, desparençarem, desparençareu, desparençaran
INDICATIU CONDICIONAL: desparençaria, desparençaries, desparençaria, desparençaríem, desparençaríeu, desparençarien
SUBJUNTIU PRESENT: desparenci, desparencis, desparenci, desparencem, desparenceu, desparencin
SUBJUNTIU IMPERFET: desparencés, desparencessis, desparencés, desparencéssim, desparencéssiu, desparencessin
IMPERATIU: desparença, desparenci, desparencem, desparenceu, desparencin
->despariar
■despariarPart. sil.: des_pa_ri_ar
[de apariar]
v 1 tr Fer cessar d’estar apariat.
2 pron Cessar d’estar apariat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despariar
GERUNDI: despariant
PARTICIPI: despariat, despariada, despariats, despariades
INDICATIU PRESENT: despario, desparies, desparia, despariem, desparieu, desparien
INDICATIU IMPERFET: despariava, despariaves, despariava, despariàvem, despariàveu, despariaven
INDICATIU PASSAT: desparií, despariares, desparià, despariàrem, despariàreu, despariaren
INDICATIU FUTUR: despariaré, despariaràs, despariarà, despariarem, despariareu, despariaran
INDICATIU CONDICIONAL: despariaria, despariaries, despariaria, despariaríem, despariaríeu, despariarien
SUBJUNTIU PRESENT: despariï, despariïs, despariï, despariem, desparieu, despariïn
SUBJUNTIU IMPERFET: despariés, despariessis, despariés, despariéssim, despariéssiu, despariessin
IMPERATIU: desparia, despariï, despariem, desparieu, despariïn
->despariat
despariat -adaPart. sil.: des_pa_ri_at
[de despariar]
adj desparió 1.
->desparió
■desparió -onaPart. sil.: des_pa_ri_ó
[de parió]
adj 1 Sense el parió propi.
2 Que no forma parell amb un altre.
->desparionar
■desparionarPart. sil.: des_pa_ri_o_nar
[de desparió]
v tr Desaparionar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desparionar
GERUNDI: desparionant
PARTICIPI: desparionat, desparionada, desparionats, desparionades
INDICATIU PRESENT: despariono, despariones, despariona, desparionem, desparioneu, desparionen
INDICATIU IMPERFET: desparionava, desparionaves, desparionava, desparionàvem, desparionàveu, desparionaven
INDICATIU PASSAT: desparioní, desparionares, desparionà, desparionàrem, desparionàreu, desparionaren
INDICATIU FUTUR: desparionaré, desparionaràs, desparionarà, desparionarem, desparionareu, desparionaran
INDICATIU CONDICIONAL: desparionaria, desparionaries, desparionaria, desparionaríem, desparionaríeu, desparionarien
SUBJUNTIU PRESENT: desparioni, desparionis, desparioni, desparionem, desparioneu, desparionin
SUBJUNTIU IMPERFET: desparionés, desparionessis, desparionés, desparionéssim, desparionéssiu, desparionessin
IMPERATIU: despariona, desparioni, desparionem, desparioneu, desparionin
->desparterada
■desparteradaadj f ant Dit de la dona sortida de parteratge.
->despassar
■despassar[de passar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v 1 tr Treure un fil, una corda, etc., del forat, el tub, etc., per on han estat passats.
2 pron La corda s’ha despassat de la corriola.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despassar
GERUNDI: despassant
PARTICIPI: despassat, despassada, despassats, despassades
INDICATIU PRESENT: despasso, despasses, despassa, despassem, despasseu, despassen
INDICATIU IMPERFET: despassava, despassaves, despassava, despassàvem, despassàveu, despassaven
INDICATIU PASSAT: despassí, despassares, despassà, despassàrem, despassàreu, despassaren
INDICATIU FUTUR: despassaré, despassaràs, despassarà, despassarem, despassareu, despassaran
INDICATIU CONDICIONAL: despassaria, despassaries, despassaria, despassaríem, despassaríeu, despassarien
SUBJUNTIU PRESENT: despassi, despassis, despassi, despassem, despasseu, despassin
SUBJUNTIU IMPERFET: despassés, despassessis, despassés, despasséssim, despasséssiu, despassessin
IMPERATIU: despassa, despassi, despassem, despasseu, despassin
->despatx
■despatx[de despatxar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de despatxar. Les botigues del centre tenen més despatx.
2 1 [abrev desp.] Lloc on despatxa els seus assumptes, on treballa, on rep els seus clients, etc., un director, un funcionari, un advocat, un metge, etc.
2 p ext [abrev desp.] Cambra d’una casa particular dedicada a l’estudi, a tasques de caràcter intel·lectual, a rebre-hi visites de negocis, etc.
3 Conjunt del mobiliari que compon un despatx. S’ha comprat un despatx nou.
3 1 Comunicació tramesa per via ràpida.
2 DR INTERN Comunicació escrita entre el govern d’un estat i els seus representants diplomàtics en un altre estat.
3 DR PROC Comunicació escrita emprada pels tribunals i jutjats per a adreçar-se a un subordinat seu.
4 p ext DR PROC Qualsevol comunicació escrita entre tribunals i jutjats, excepte els manaments.
->despatxar
■despatxar[del fr. dépêcher ‘enviar ràpidament’, format com a antònim sobre el radical de empêcher ‘impedir’, ll. vg. impedicāre, ll. cl. impedīre ‘entrebancar’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v 1 tr 1 Acabar, enllestir, un afer, una tasca, etc.
2 Donar curs i resolució a un afer.
3 Expedir un document oficial, un privilegi, una butlla, etc.
2 intr Tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers. El director va despatxar tota la tarda amb el cap de vendes.
3 tr 1 Vendre directament al públic en una botiga, etc. Despatxar una mercaderia.
2 p ext Despatxar un client.
3 abs Les botigues del centre despatxen més.
4 tr Trametre (una comunicació, un correu, un missatger, etc.). Despatxar una missiva.
5 tr 1 Donar comiat a algú, desfer-se’n, engegar-lo.
2 esp Donar comiat a un criat, un obrer, etc.; acomiadar.
3 p ext Matar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despatxar
GERUNDI: despatxant
PARTICIPI: despatxat, despatxada, despatxats, despatxades
INDICATIU PRESENT: despatxo, despatxes, despatxa, despatxem, despatxeu, despatxen
INDICATIU IMPERFET: despatxava, despatxaves, despatxava, despatxàvem, despatxàveu, despatxaven
INDICATIU PASSAT: despatxí, despatxares, despatxà, despatxàrem, despatxàreu, despatxaren
INDICATIU FUTUR: despatxaré, despatxaràs, despatxarà, despatxarem, despatxareu, despatxaran
INDICATIU CONDICIONAL: despatxaria, despatxaries, despatxaria, despatxaríem, despatxaríeu, despatxarien
SUBJUNTIU PRESENT: despatxi, despatxis, despatxi, despatxem, despatxeu, despatxin
SUBJUNTIU IMPERFET: despatxés, despatxessis, despatxés, despatxéssim, despatxéssiu, despatxessin
IMPERATIU: despatxa, despatxi, despatxem, despatxeu, despatxin
->despecec
■despecec -ega[de despès, part. de desprendre, grafiat amb -c- per considerar-lo erròniament derivat de peça]
adj ant Pròdig en el despendre.
->despecegador
■despecegador -a[de despecegar]
adj Que despecega.
->despecegar
■despecegar[mot modern creat sobre l’ant. despecec; 1a FONT: 1932]
v tr Gastar (alguna cosa, especialment els béns que hom posseeix), despendre pròdigament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despecegar
GERUNDI: despecegant
PARTICIPI: despecegat, despecegada, despecegats, despecegades
INDICATIU PRESENT: despecego, despecegues, despecega, despeceguem, despecegueu, despeceguen
INDICATIU IMPERFET: despecegava, despecegaves, despecegava, despecegàvem, despecegàveu, despecegaven
INDICATIU PASSAT: despeceguí, despecegares, despecegà, despecegàrem, despecegàreu, despecegaren
INDICATIU FUTUR: despecegaré, despecegaràs, despecegarà, despecegarem, despecegareu, despecegaran
INDICATIU CONDICIONAL: despecegaria, despecegaries, despecegaria, despecegaríem, despecegaríeu, despecegarien
SUBJUNTIU PRESENT: despecegui, despeceguis, despecegui, despeceguem, despecegueu, despeceguin
SUBJUNTIU IMPERFET: despecegués, despeceguessis, despecegués, despeceguéssim, despeceguéssiu, despeceguessin
IMPERATIU: despecega, despecegui, despeceguem, despecegueu, despeceguin
->despeceguesa
■despeceguesa[de despecec]
f ant Prodigalitat.
->despectinització
despectinitzacióPart. sil.: des_pec_ti_nit_za_ci_ó
f ALIM Procés, realitzat amb enzims pectolítics, en què les pectines s’hidrolitzen en llurs monòmers.
->despectiu
■despectiu -ivaPart. sil.: des_pec_tiu
[del ll. despectivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adj 1 Que expressa menyspreu. Una paraula despectiva.
2 GRAM Dit del mot derivat que afegeix un matís de menyspreu a la idea expressada pel primitiu. Un sufix despectiu.
->despectivament
■despectivament[de despectiu]
adv Amb menyspreu.
->despedregar
■despedregar[de pedregar1]
v tr Desempedregar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despedregar
GERUNDI: despedregant
PARTICIPI: despedregat, despedregada, despedregats, despedregades
INDICATIU PRESENT: despedrego, despedregues, despedrega, despedreguem, despedregueu, despedreguen
INDICATIU IMPERFET: despedregava, despedregaves, despedregava, despedregàvem, despedregàveu, despedregaven
INDICATIU PASSAT: despedreguí, despedregares, despedregà, despedregàrem, despedregàreu, despedregaren
INDICATIU FUTUR: despedregaré, despedregaràs, despedregarà, despedregarem, despedregareu, despedregaran
INDICATIU CONDICIONAL: despedregaria, despedregaries, despedregaria, despedregaríem, despedregaríeu, despedregarien
SUBJUNTIU PRESENT: despedregui, despedreguis, despedregui, despedreguem, despedregueu, despedreguin
SUBJUNTIU IMPERFET: despedregués, despedreguessis, despedregués, despedreguéssim, despedreguéssiu, despedreguessin
IMPERATIU: despedrega, despedregui, despedreguem, despedregueu, despedreguin
->despellugar-se
despellugar-se[variant valenciana de desempallegar, amb influència de pellucar]
v pron dial Desempallegar-se.
->despenalització
■despenalitzacióPart. sil.: des_pe_na_lit_za_ci_ó
[de despenalitzar]
f 1 Acció de despenalitzar;
2 l’efecte.
->despenalitzar
■despenalitzarv tr Fer cessar d’estar penalitzat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despenalitzar
GERUNDI: despenalitzant
PARTICIPI: despenalitzat, despenalitzada, despenalitzats, despenalitzades
INDICATIU PRESENT: despenalitzo, despenalitzes, despenalitza, despenalitzem, despenalitzeu, despenalitzen
INDICATIU IMPERFET: despenalitzava, despenalitzaves, despenalitzava, despenalitzàvem, despenalitzàveu, despenalitzaven
INDICATIU PASSAT: despenalitzí, despenalitzares, despenalitzà, despenalitzàrem, despenalitzàreu, despenalitzaren
INDICATIU FUTUR: despenalitzaré, despenalitzaràs, despenalitzarà, despenalitzarem, despenalitzareu, despenalitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: despenalitzaria, despenalitzaries, despenalitzaria, despenalitzaríem, despenalitzaríeu, despenalitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: despenalitzi, despenalitzis, despenalitzi, despenalitzem, despenalitzeu, despenalitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: despenalitzés, despenalitzessis, despenalitzés, despenalitzéssim, despenalitzéssiu, despenalitzessin
IMPERATIU: despenalitza, despenalitzi, despenalitzem, despenalitzeu, despenalitzin
->despendre
■despendreHom.: desprendre
[del ll. dispĕndĕre ‘repartir alguna cosa pesant-la’, der. del ll. pĕndĕre ‘pesar’; del sentit de ‘pesar moneda abans de pagar’ passà a significar ‘gastar diners’; 1a FONT: 1237]
v tr 1 1 Donar alguna cosa, especialment diners, per obtenir-ne una altra; gastar. Despèn molts diners en vestits. Despenen massa carbó.
2 abs Ell despèn més que no guanya.
2 fig Dedicar paraules, esforços, temps, etc., a aconseguir alguna cosa. Despendre paraules en va. Despèn el temps en coses inútils.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despendre
GERUNDI: despenent
PARTICIPI: despès, despesa, despesos, despeses
INDICATIU PRESENT: despenc, despens, despèn, despenem, despeneu, despenen
INDICATIU IMPERFET: despenia, despenies, despenia, despeníem, despeníeu, despenien
INDICATIU PASSAT: despenguí, despengueres, despengué, despenguérem, despenguéreu, despengueren
INDICATIU FUTUR: despendré, despendràs, despendrà, despendrem, despendreu, despendran
INDICATIU CONDICIONAL: despendria, despendries, despendria, despendríem, despendríeu, despendrien
SUBJUNTIU PRESENT: despengui, despenguis, despengui, despenguem, despengueu, despenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: despengués, despenguessis, despengués, despenguéssim, despenguéssiu, despenguessin
IMPERATIU: despèn, despengui, despenguem, despeneu, despenguin
->despenedor
■despenedor -a[de despendre; 1a FONT: 1496]
adj i m i f Que despèn amb excés; gastador.
->despenjar
■despenjar[de penjar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v 1 1 tr Fer cessar d’estar penjat.
2 pron Cessar d’estar penjat.
2 tr p ext Fer cessar d’ésser en un lloc alt.
3 tr Treure (l’auricular del telèfon) del seu suport per trucar, respondre o impedir que soni.
4 pron fig i col·loq Manifestar un pensament, un propòsit, etc., generalment absurd, estrambòtic. Es despenja sempre amb uns acudits!
5 pron fig i col·loq Comparèixer, deixar-se caure en un lloc. Abans de les sis es despenjarà per aquí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despenjar
GERUNDI: despenjant
PARTICIPI: despenjat, despenjada, despenjats, despenjades
INDICATIU PRESENT: despenjo, despenges, despenja, despengem, despengeu, despengen
INDICATIU IMPERFET: despenjava, despenjaves, despenjava, despenjàvem, despenjàveu, despenjaven
INDICATIU PASSAT: despengí, despenjares, despenjà, despenjàrem, despenjàreu, despenjaren
INDICATIU FUTUR: despenjaré, despenjaràs, despenjarà, despenjarem, despenjareu, despenjaran
INDICATIU CONDICIONAL: despenjaria, despenjaries, despenjaria, despenjaríem, despenjaríeu, despenjarien
SUBJUNTIU PRESENT: despengi, despengis, despengi, despengem, despengeu, despengin
SUBJUNTIU IMPERFET: despengés, despengessis, despengés, despengéssim, despengéssiu, despengessin
IMPERATIU: despenja, despengi, despengem, despengeu, despengin
->despensa
despensaf ant Rebost.
->despenser
■despenserm HIST Reboster.
->despentinar
■despentinar[de pentinar]
v 1 1 tr Desfer el pentinat.
2 pron Cessar d’estar pentinat.
2 p ext 1 tr Esbullar els cabells.
2 pron Esbullar-se els cabells.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despentinar
GERUNDI: despentinant
PARTICIPI: despentinat, despentinada, despentinats, despentinades
INDICATIU PRESENT: despentino, despentines, despentina, despentinem, despentineu, despentinen
INDICATIU IMPERFET: despentinava, despentinaves, despentinava, despentinàvem, despentinàveu, despentinaven
INDICATIU PASSAT: despentiní, despentinares, despentinà, despentinàrem, despentinàreu, despentinaren
INDICATIU FUTUR: despentinaré, despentinaràs, despentinarà, despentinarem, despentinareu, despentinaran
INDICATIU CONDICIONAL: despentinaria, despentinaries, despentinaria, despentinaríem, despentinaríeu, despentinarien
SUBJUNTIU PRESENT: despentini, despentinis, despentini, despentinem, despentineu, despentinin
SUBJUNTIU IMPERFET: despentinés, despentinessis, despentinés, despentinéssim, despentinéssiu, despentinessin
IMPERATIU: despentina, despentini, despentinem, despentineu, despentinin
->despenyador
■despenyador[de despenyar]
m Espenyador, timba.
->despenyar
■despenyarHom.: despanyar
[de penya; 1a FONT: s. XV]
v tr i pron Espenyar, estimbar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despenyar
GERUNDI: despenyant
PARTICIPI: despenyat, despenyada, despenyats, despenyades
INDICATIU PRESENT: despenyo, despenyes, despenya, despenyem, despenyeu, despenyen
INDICATIU IMPERFET: despenyava, despenyaves, despenyava, despenyàvem, despenyàveu, despenyaven
INDICATIU PASSAT: despenyí, despenyares, despenyà, despenyàrem, despenyàreu, despenyaren
INDICATIU FUTUR: despenyaré, despenyaràs, despenyarà, despenyarem, despenyareu, despenyaran
INDICATIU CONDICIONAL: despenyaria, despenyaries, despenyaria, despenyaríem, despenyaríeu, despenyarien
SUBJUNTIU PRESENT: despenyi, despenyis, despenyi, despenyem, despenyeu, despenyin
SUBJUNTIU IMPERFET: despenyés, despenyessis, despenyés, despenyéssim, despenyéssiu, despenyessin
IMPERATIU: despenya, despenyi, despenyem, despenyeu, despenyin
->desperfecte
■desperfecte[de perfecte; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m Deterioració, damnatge, no greu.
->desperfilar
■desperfilar[de perfilar]
v tr Eliminar el contorn viu (d’un objecte dibuixat o pintat de manera que deixi arrodonit i dolç el seu perfil).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desperfilar
GERUNDI: desperfilant
PARTICIPI: desperfilat, desperfilada, desperfilats, desperfilades
INDICATIU PRESENT: desperfilo, desperfiles, desperfila, desperfilem, desperfileu, desperfilen
INDICATIU IMPERFET: desperfilava, desperfilaves, desperfilava, desperfilàvem, desperfilàveu, desperfilaven
INDICATIU PASSAT: desperfilí, desperfilares, desperfilà, desperfilàrem, desperfilàreu, desperfilaren
INDICATIU FUTUR: desperfilaré, desperfilaràs, desperfilarà, desperfilarem, desperfilareu, desperfilaran
INDICATIU CONDICIONAL: desperfilaria, desperfilaries, desperfilaria, desperfilaríem, desperfilaríeu, desperfilarien
SUBJUNTIU PRESENT: desperfili, desperfilis, desperfili, desperfilem, desperfileu, desperfilin
SUBJUNTIU IMPERFET: desperfilés, desperfilessis, desperfilés, desperfiléssim, desperfiléssiu, desperfilessin
IMPERATIU: desperfila, desperfili, desperfilem, desperfileu, desperfilin
->despersonalització
■despersonalitzacióPart. sil.: des_per_so_na_lit_za_ci_ó
[de despersonalitzar]
f 1 1 Acció de despersonalitzar o de despersonalitzar-se;
2 l’efecte.
2 PSIQ Sentiment patològic d’estranyesa davant el món exterior i la personalitat pròpia viscuts com a realitats modificades.
->despersonalitzador
■despersonalitzador -a[de despersonalitzar]
adj Que despersonalitza.
->despersonalitzar
■despersonalitzar[de personalitzar]
v 1 tr Fer perdre la personalitat.
2 pron Perdre la personalitat pròpia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despersonalitzar
GERUNDI: despersonalitzant
PARTICIPI: despersonalitzat, despersonalitzada, despersonalitzats, despersonalitzades
INDICATIU PRESENT: despersonalitzo, despersonalitzes, despersonalitza, despersonalitzem, despersonalitzeu, despersonalitzen
INDICATIU IMPERFET: despersonalitzava, despersonalitzaves, despersonalitzava, despersonalitzàvem, despersonalitzàveu, despersonalitzaven
INDICATIU PASSAT: despersonalitzí, despersonalitzares, despersonalitzà, despersonalitzàrem, despersonalitzàreu, despersonalitzaren
INDICATIU FUTUR: despersonalitzaré, despersonalitzaràs, despersonalitzarà, despersonalitzarem, despersonalitzareu, despersonalitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: despersonalitzaria, despersonalitzaries, despersonalitzaria, despersonalitzaríem, despersonalitzaríeu, despersonalitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: despersonalitzi, despersonalitzis, despersonalitzi, despersonalitzem, despersonalitzeu, despersonalitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: despersonalitzés, despersonalitzessis, despersonalitzés, despersonalitzéssim, despersonalitzéssiu, despersonalitzessin
IMPERATIU: despersonalitza, despersonalitzi, despersonalitzem, despersonalitzeu, despersonalitzin
->despert
■despert -a[del ll. vg. expĕrtus, contracció del ll. expergĭtus, participi de expergĕre ‘despertar’, que donà lloc al deponent expergisci ‘despertar-se’, amb participi irregular experrectus; 1a FONT: 1460, Roig]
1 adj No adormit. Tots dormien: ell era l’únic que estava despert. Somiar despert.
2 adj fig Sagaç, avisat.
3 f dial Albada.
->despertada
■despertada[de despertar; 1a FONT: 1300]
f 1 despertament 1.
2 Al País Valencià, cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers la matinada dels dies de festa, especialment durant les Falles.
->despertador
■despertador -a[de despertar; 1a FONT: 1578]
1 adj i m i f Que desperta.
2 m RELL Rellotge proveït d’un mecanisme que produeix un senyal acústic que es dispara automàticament a l’hora programada prèviament.
->despertament
■despertament[de despertar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de despertar o de despertar-se.
2 esp i fig Aquell fet provocà el despertament de l’interès.
->despertar
■despertar[del ll. vg. hispànic *expertare, íd. , der. de expertus; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Treure del son (algú que dorm). Demà desperteu-me a les sis. Una forta explosió va despertar mig poble.
2 pron Cessar de dormir. Aquesta nit m’he despertat dues o tres vegades.
3 pron p anal Despertar-se la natura al matí, a la primavera.
2 fig 1 tr Fer sortir d’un estat d’indiferència, de desídia; estimular. Quatre olives per a despertar la gana. Una notícia que desperta interès, curiositat.
2 pron No se’m vol despertar la gana.
3 pron Cessar d’estar adormit un membre. Ja se m’ha despertat la cama.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despertar
GERUNDI: despertant
PARTICIPI: despertat, despertada, despertats, despertades
INDICATIU PRESENT: desperto, despertes, desperta, despertem, desperteu, desperten
INDICATIU IMPERFET: despertava, despertaves, despertava, despertàvem, despertàveu, despertaven
INDICATIU PASSAT: despertí, despertares, despertà, despertàrem, despertàreu, despertaren
INDICATIU FUTUR: despertaré, despertaràs, despertarà, despertarem, despertareu, despertaran
INDICATIU CONDICIONAL: despertaria, despertaries, despertaria, despertaríem, despertaríeu, despertarien
SUBJUNTIU PRESENT: desperti, despertis, desperti, despertem, desperteu, despertin
SUBJUNTIU IMPERFET: despertés, despertessis, despertés, despertéssim, despertéssiu, despertessin
IMPERATIU: desperta, desperti, despertem, desperteu, despertin
->despesa
■despesa[de despendre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Acció de despendre;
2 l’efecte.
2 1 Allò que val el que hom s’ha procurat, ha consumit, etc. Qui pagarà la despesa?
2 despeses de representació DR ADM Assignació complementària concedida a determinats alts càrrecs públics destinada a mantenir el decor que comporta llur exercici.
3 pl DR MERC En les lletres de canvi, sobrecàrrega ocasionada per llur circulació.
4 ECON 1 Utilització i valor dels béns o els serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, de consum o d’acumulació.
2 p ext Adquisició o pagament dels béns utilitzats en el procés productiu.
3 despesa pública Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
->despietadament
■despietadamentPart. sil.: des_pi_e_ta_da_ment
[de despietat1]
adv Sense pietat.
->despietat1
■despietat1Part. sil.: des_pi_e_tat
[de pietat]
f Manca de pietat.
->despietat2
■despietat2-adaPart. sil.: des_pi_e_tat
[v. despietat1]
adj Mancat de pietat.
->despintament
■despintament[de despintar]
m 1 Acció de despintar o de despintar-se;
2 l’efecte.
->despintar
■despintar[de pintar]
v 1 tr Llevar, esborrar, la pintura (d’una cosa pintada).
2 pron 1 Perdre la pintura una cosa pintada.
2 fig Despintar-se de la memòria una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despintar
GERUNDI: despintant
PARTICIPI: despintat, despintada, despintats, despintades
INDICATIU PRESENT: despinto, despintes, despinta, despintem, despinteu, despinten
INDICATIU IMPERFET: despintava, despintaves, despintava, despintàvem, despintàveu, despintaven
INDICATIU PASSAT: despintí, despintares, despintà, despintàrem, despintàreu, despintaren
INDICATIU FUTUR: despintaré, despintaràs, despintarà, despintarem, despintareu, despintaran
INDICATIU CONDICIONAL: despintaria, despintaries, despintaria, despintaríem, despintaríeu, despintarien
SUBJUNTIU PRESENT: despinti, despintis, despinti, despintem, despinteu, despintin
SUBJUNTIU IMPERFET: despintés, despintessis, despintés, despintéssim, despintéssiu, despintessin
IMPERATIU: despinta, despinti, despintem, despinteu, despintin
->despistament
despistamentm 1 1 Acció de despistar o despistar-se;
2 l’efecte.
2 Condició de despistat.
->despistar
■despistar[de pista; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v 1 1 tr Fer perdre la pista.
2 pron Perdre algú una pista.
2 fig 1 tr Desorientar, desconcertar.
2 pron Es despistà amb la seva resposta.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despistar
GERUNDI: despistant
PARTICIPI: despistat, despistada, despistats, despistades
INDICATIU PRESENT: despisto, despistes, despista, despistem, despisteu, despisten
INDICATIU IMPERFET: despistava, despistaves, despistava, despistàvem, despistàveu, despistaven
INDICATIU PASSAT: despistí, despistares, despistà, despistàrem, despistàreu, despistaren
INDICATIU FUTUR: despistaré, despistaràs, despistarà, despistarem, despistareu, despistaran
INDICATIU CONDICIONAL: despistaria, despistaries, despistaria, despistaríem, despistaríeu, despistarien
SUBJUNTIU PRESENT: despisti, despistis, despisti, despistem, despisteu, despistin
SUBJUNTIU IMPERFET: despistés, despistessis, despistés, despistéssim, despistéssiu, despistessin
IMPERATIU: despista, despisti, despistem, despisteu, despistin
->despistat
■despistat -ada[de despistar]
1 adj Que ha perdut la pista.
2 adj i m i f fig Desorientat, distret. En història va molt despistada. És molt despistat: a vegades no saluda els condeixebles.
->despit
■despit[del ll. despĕctus, -ūs ‘menyspreu’, der. de despĭcĕre ‘mirar des de dalt, menysprear’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
m 1 Irritació que causa el desdeny que algú mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós.
2 a despit de loc prep Malgrat, contra la voluntat de.
->despitar
■despitar[de despit; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v 1 tr Causar despit a algú.
2 pron Tenir o sentir despit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despitar
GERUNDI: despitant
PARTICIPI: despitat, despitada, despitats, despitades
INDICATIU PRESENT: despito, despites, despita, despitem, despiteu, despiten
INDICATIU IMPERFET: despitava, despitaves, despitava, despitàvem, despitàveu, despitaven
INDICATIU PASSAT: despití, despitares, despità, despitàrem, despitàreu, despitaren
INDICATIU FUTUR: despitaré, despitaràs, despitarà, despitarem, despitareu, despitaran
INDICATIU CONDICIONAL: despitaria, despitaries, despitaria, despitaríem, despitaríeu, despitarien
SUBJUNTIU PRESENT: despiti, despitis, despiti, despitem, despiteu, despitin
SUBJUNTIU IMPERFET: despités, despitessis, despités, despitéssim, despitéssiu, despitessin
IMPERATIU: despita, despiti, despitem, despiteu, despitin
->despitós
■despitós -osa[de despit; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
adj Que té despit.
->despitralat
■despitralat -ada[de pit]
adj dial Que duu el pit al descobert; espitregat. Anar despitralat.
->desplaçable
■desplaçable[de desplaçar]
adj Que hom pot desplaçar.
->desplaçament
■desplaçament[de desplaçar]
m 1 1 Acció de desplaçar o de desplaçar-se;
2 l’efecte.
2 CONSTR NAV Pes de l’aigua desplaçada per un vaixell.
3 ELECT En el si d’un camp elèctric, magnitud vectorial igual al producte del camp per la permitivitat del medi. És anomenat també densitat de flux elèctric o inducció elèctrica.
4 ELECT Tipus de corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable en el temps.
5 PSIC Mecanisme inconscient que fa que una càrrega afectiva (emoció, pulsió, etc.) passi del seu objecte real a un element substitutiu.
6 QUÍM INORG 1 Reacció en la qual un element s’uneix a un compost amb alliberament d’un dels elements del compost.
2 Substitució.
7 desplaçament cap al vermell ASTROF Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor o de l’existència de camps gravitacionals intensos.
->desplaçar
■desplaçar[de plaçar]
v 1 tr 1 Treure (alguna cosa) del seu lloc.
2 fig Desplaçar una qüestió.
2 pron Moure’s d’un lloc a un altre un vehicle, una embarcació, un aeroplà, etc.
3 pron Anar-se’n del lloc de residència a una altra localitat.
4 tr FÍS Un cos surant, especialment un vaixell, desocupar un volum d’aigua o líquid igual al de la part submergida. Un vaixell que desplaça prop de tres mil tones.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desplaçar
GERUNDI: desplaçant
PARTICIPI: desplaçat, desplaçada, desplaçats, desplaçades
INDICATIU PRESENT: desplaço, desplaces, desplaça, desplacem, desplaceu, desplacen
INDICATIU IMPERFET: desplaçava, desplaçaves, desplaçava, desplaçàvem, desplaçàveu, desplaçaven
INDICATIU PASSAT: desplací, desplaçares, desplaçà, desplaçàrem, desplaçàreu, desplaçaren
INDICATIU FUTUR: desplaçaré, desplaçaràs, desplaçarà, desplaçarem, desplaçareu, desplaçaran
INDICATIU CONDICIONAL: desplaçaria, desplaçaries, desplaçaria, desplaçaríem, desplaçaríeu, desplaçarien
SUBJUNTIU PRESENT: desplaci, desplacis, desplaci, desplacem, desplaceu, desplacin
SUBJUNTIU IMPERFET: desplacés, desplacessis, desplacés, desplacéssim, desplacéssiu, desplacessin
IMPERATIU: desplaça, desplaci, desplacem, desplaceu, desplacin
->desplaçat
■desplaçat -ada[de desplaçar]
adj Descentrat, no adaptat al lloc o a l’ambient en el qual hom es troba. Entre els teus amics em trobo desplaçat.
->desplaença
■desplaençaPart. sil.: des_pla_en_ça
[de desplaent]
f Desplaer.
->desplaent
■desplaentPart. sil.: des_pla_ent
[de desplaure; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Que desplau.
->desplaentment
■desplaentmentPart. sil.: des_pla_ent_ment
[de desplaent]
adv D’una manera desplaent.
->desplaer
■desplaerPart. sil.: des_pla_er
[de desplaure; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
m PSIC Impressió desagradable que algú o alguna cosa produeix.
->desplaïment
■desplaïmentPart. sil.: des_pla_ï_ment
[de desplaure]
m ant Desplaer.
->desplantació
■desplantacióPart. sil.: des_plan_ta_ci_ó
[de desplantar]
f Acció de desplantar.
->desplantada
■desplantada[de desplantar]
f Desplantació.
->desplantar
■desplantar[de plantar1]
v tr Arrencar, treure (una cosa plantada).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desplantar
GERUNDI: desplantant
PARTICIPI: desplantat, desplantada, desplantats, desplantades
INDICATIU PRESENT: desplanto, desplantes, desplanta, desplantem, desplanteu, desplanten
INDICATIU IMPERFET: desplantava, desplantaves, desplantava, desplantàvem, desplantàveu, desplantaven
INDICATIU PASSAT: desplantí, desplantares, desplantà, desplantàrem, desplantàreu, desplantaren
INDICATIU FUTUR: desplantaré, desplantaràs, desplantarà, desplantarem, desplantareu, desplantaran
INDICATIU CONDICIONAL: desplantaria, desplantaries, desplantaria, desplantaríem, desplantaríeu, desplantarien
SUBJUNTIU PRESENT: desplanti, desplantis, desplanti, desplantem, desplanteu, desplantin
SUBJUNTIU IMPERFET: desplantés, desplantessis, desplantés, desplantéssim, desplantéssiu, desplantessin
IMPERATIU: desplanta, desplanti, desplantem, desplanteu, desplantin
->desplaure
■desplaurePart. sil.: des_plau_re
[de plaure; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v intr No plaure. Si no t’ha de desplaure, el faré venir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desplaure
GERUNDI: desplaent
PARTICIPI: desplagut, desplaguda, desplaguts, desplagudes
INDICATIU PRESENT: desplac, desplaus, desplau, desplaem, desplaeu, desplauen
INDICATIU IMPERFET: desplaïa, desplaïes, desplaïa, desplaíem, desplaíeu, desplaïen
INDICATIU PASSAT: desplaguí, desplagueres, desplagué, desplaguérem, desplaguéreu, desplagueren
INDICATIU FUTUR: desplauré, desplauràs, desplaurà, desplaurem, desplaureu, desplauran
INDICATIU CONDICIONAL: desplauria, desplauries, desplauria, desplauríem, desplauríeu, desplaurien
SUBJUNTIU PRESENT: desplagui, desplaguis, desplagui, desplaguem, desplagueu, desplaguin
SUBJUNTIU IMPERFET: desplagués, desplaguessis, desplagués, desplaguéssim, desplaguéssiu, desplaguessin
IMPERATIU: desplau, desplagui, desplaguem, desplaeu, desplaguin
->desplegable
■desplegable1 adj Que pot ésser desplegat.
2 m GRÀF 1 Làmina, full o pàgina plegats, de format més gran que el del llibre al qual són inserits, que hom desplega per a la seva consulta.
2 Imprès, generalment prospecte, fulletó o catàleg, utilitzat sobretot en publicitat, que es presenta plegat en un o més doblecs paral·lels.
->desplegadament
■desplegadament[de desplegat; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
adv Explícitament.
->desplegament
■desplegament[de desplegar]
m 1 Acció de desplegar o de desplegar-se;
2 l’efecte.
->desplegar
■desplegar[de plegar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v 1 1 tr Fer cessar d’estar plegat.
2 pron Cessar d’estar plegat.
3 tr METAL·L Fabricar una tela metàl·lica, estirant una planxa prèviament perforada.
4 no desplegar els llavis No obrir-los, restar en silenci.
2 p ext 1 tr Fer passar les tropes de l’ordre compacte a l’ordre estès i obert.
2 pron La columna rebé ordre de desplegar-se.
3 tr fig Posar plenament en acció o en evidència. Cal desplegar tota la nostra energia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desplegar
GERUNDI: desplegant
PARTICIPI: desplegat, desplegada, desplegats, desplegades
INDICATIU PRESENT: desplego, desplegues, desplega, despleguem, desplegueu, despleguen
INDICATIU IMPERFET: desplegava, desplegaves, desplegava, desplegàvem, desplegàveu, desplegaven
INDICATIU PASSAT: despleguí, desplegares, desplegà, desplegàrem, desplegàreu, desplegaren
INDICATIU FUTUR: desplegaré, desplegaràs, desplegarà, desplegarem, desplegareu, desplegaran
INDICATIU CONDICIONAL: desplegaria, desplegaries, desplegaria, desplegaríem, desplegaríeu, desplegarien
SUBJUNTIU PRESENT: desplegui, despleguis, desplegui, despleguem, desplegueu, despleguin
SUBJUNTIU IMPERFET: desplegués, despleguessis, desplegués, despleguéssim, despleguéssiu, despleguessin
IMPERATIU: desplega, desplegui, despleguem, desplegueu, despleguin
->desplegat
desplegat -ada[de desplegar]
adj 1 Estès, no plegat.
2 Dit de les tropes disposades en un ordre estès i obert.
3 Explícit.
4 HERÀLD Dit de l’ocell, principalment l’àguila, amb les ales esteses i dirigides vers el cap de l’escut.
->desplom
■desplom[de plom]
m Desviació de la posició vertical en una paret, un penya-segat, etc.
->desplomament
■desplomament[de desplomar]
m 1 1 Acció de desplomar o de desplomar-se;
2 l’efecte.
2 MIN Sistema d’explotació de les mines consistent a soscavar la part baixa d’un filó fins que es desploma per acció de la gravetat.
->desplomar
■desplomar[de desplom; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 1 tr Fer perdre la posició vertical, especialment a una paret, un mur, etc.
2 pron Perdre la posició vertical.
2 pron Caure a plom.
3 pron AERON Aterrar bruscament una aeronau perquè la velocitat de descens és massa elevada o perquè la velocitat de vol ho és poc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desplomar
GERUNDI: desplomant
PARTICIPI: desplomat, desplomada, desplomats, desplomades
INDICATIU PRESENT: desplomo, desplomes, desploma, desplomem, desplomeu, desplomen
INDICATIU IMPERFET: desplomava, desplomaves, desplomava, desplomàvem, desplomàveu, desplomaven
INDICATIU PASSAT: desplomí, desplomares, desplomà, desplomàrem, desplomàreu, desplomaren
INDICATIU FUTUR: desplomaré, desplomaràs, desplomarà, desplomarem, desplomareu, desplomaran
INDICATIU CONDICIONAL: desplomaria, desplomaries, desplomaria, desplomaríem, desplomaríeu, desplomarien
SUBJUNTIU PRESENT: desplomi, desplomis, desplomi, desplomem, desplomeu, desplomin
SUBJUNTIU IMPERFET: desplomés, desplomessis, desplomés, desploméssim, desploméssiu, desplomessin
IMPERATIU: desploma, desplomi, desplomem, desplomeu, desplomin
->despoblació
■despoblacióPart. sil.: des_po_bla_ci_ó
[de despoblar]
f El fet de despoblar-se, d’estar despoblat.
->despoblador
■despoblador -a[de despoblar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Que despobla.
->despoblament
■despoblament[de despoblar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m DEMOG Disminució de la població d’un territori determinat.
->despoblar
■despoblar[de poblar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Treure habitants (d’un lloc). Les indústries despoblen els camps.
2 pron Perdre habitants. Els camps es despoblen amb les indústries.
2 p anal 1 tr Despoblar de caça un bosc.
2 pron Despoblar-se de peixos un estany.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despoblar
GERUNDI: despoblant
PARTICIPI: despoblat, despoblada, despoblats, despoblades
INDICATIU PRESENT: despoblo, despobles, despobla, despoblem, despobleu, despoblen
INDICATIU IMPERFET: despoblava, despoblaves, despoblava, despoblàvem, despoblàveu, despoblaven
INDICATIU PASSAT: despoblí, despoblares, despoblà, despoblàrem, despoblàreu, despoblaren
INDICATIU FUTUR: despoblaré, despoblaràs, despoblarà, despoblarem, despoblareu, despoblaran
INDICATIU CONDICIONAL: despoblaria, despoblaries, despoblaria, despoblaríem, despoblaríeu, despoblarien
SUBJUNTIU PRESENT: despobli, despoblis, despobli, despoblem, despobleu, despoblin
SUBJUNTIU IMPERFET: despoblés, despoblessis, despoblés, despobléssim, despobléssiu, despoblessin
IMPERATIU: despobla, despobli, despoblem, despobleu, despoblin
->despoblat
■despoblat -ada[de despoblar; 1a FONT: s. XIV]
1 adj No poblat. És una regió despoblada.
2 m Nucli de població abandonada pels seus habitants, àdhuc com a centre d’habitació temporal.
3 m Terme que ha estat abandonat pels seus habitants.
4 m DR PEN Paratge solitari, tant per l’absència de gent com pel fet d’ésser allunyat dels nuclis urbans, que, quan és cercat expressament o aprofitat per a l’execució d’un delicte, constitueix una circumstància agreujant.
->despoder
■despoder[de poder2]
m Manca de poder; impotència.
->despoderament
■despoderament[de despoderar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Estat de qui està despoderat.
2 Despoder.
->despoderar
despoderar[de despoder; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Llevar el poder, el vigor, fer incapaç, impotent, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despoderar
GERUNDI: despoderant
PARTICIPI: despoderat, despoderada, despoderats, despoderades
INDICATIU PRESENT: despodero, despoderes, despodera, despoderem, despodereu, despoderen
INDICATIU IMPERFET: despoderava, despoderaves, despoderava, despoderàvem, despoderàveu, despoderaven
INDICATIU PASSAT: despoderí, despoderares, despoderà, despoderàrem, despoderàreu, despoderaren
INDICATIU FUTUR: despoderaré, despoderaràs, despoderarà, despoderarem, despoderareu, despoderaran
INDICATIU CONDICIONAL: despoderaria, despoderaries, despoderaria, despoderaríem, despoderaríeu, despoderarien
SUBJUNTIU PRESENT: despoderi, despoderis, despoderi, despoderem, despodereu, despoderin
SUBJUNTIU IMPERFET: despoderés, despoderessis, despoderés, despoderéssim, despoderéssiu, despoderessin
IMPERATIU: despodera, despoderi, despoderem, despodereu, despoderin
->despoderat
■despoderat -ada[de despoderar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj Mancat de poder o vigor.
->dèspoina
■dèspoinaPart. sil.: dès_poi_na
[del gr. déspoina ‘mestressa’]
f HIST 1 Senyora d’un despotat.
2 Muller d’un dèspota.
->despolarització
■despolaritzacióPart. sil.: des_po_la_rit_za_ci_ó
[de despolaritzar]
f 1 1 Acció de despolaritzar;
2 l’efecte.
2 ELECTROQ Operació consistent a eliminar la polarització de piles o de bateries.
3 FISIOL ANIM Neutralització, disminució o inversió del potencial d’acció, provocat per un estímul, en una cèl·lula excitable.
->despolaritzador
■despolaritzador -a[de despolaritzar]
1 adj Que despolaritza.
2 m ELECTROQ Substància emprada per a despolaritzar.
->despolaritzar
■despolaritzar[de polaritzar]
v tr ELECTROQ Efectuar una despolarització.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despolaritzar
GERUNDI: despolaritzant
PARTICIPI: despolaritzat, despolaritzada, despolaritzats, despolaritzades
INDICATIU PRESENT: despolaritzo, despolaritzes, despolaritza, despolaritzem, despolaritzeu, despolaritzen
INDICATIU IMPERFET: despolaritzava, despolaritzaves, despolaritzava, despolaritzàvem, despolaritzàveu, despolaritzaven
INDICATIU PASSAT: despolaritzí, despolaritzares, despolaritzà, despolaritzàrem, despolaritzàreu, despolaritzaren
INDICATIU FUTUR: despolaritzaré, despolaritzaràs, despolaritzarà, despolaritzarem, despolaritzareu, despolaritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: despolaritzaria, despolaritzaries, despolaritzaria, despolaritzaríem, despolaritzaríeu, despolaritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: despolaritzi, despolaritzis, despolaritzi, despolaritzem, despolaritzeu, despolaritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: despolaritzés, despolaritzessis, despolaritzés, despolaritzéssim, despolaritzéssiu, despolaritzessin
IMPERATIU: despolaritza, despolaritzi, despolaritzem, despolaritzeu, despolaritzin
->despoliment
■despoliment[de despolir]
m 1 Acció de despolir o de despolir-se;
2 l’efecte.
->despolimerització
despolimeritzacióPart. sil.: des_po_li_me_rit_za_ci_ó
f PLÀST Trencament progressiu de les unitats monomèriques que integren les molècules d’un polímer, per l’acció de la calor, la radiació ultraviolada, l’oxigen o un altre agent extern.
->despolir
■despolir[de polir]
v 1 tr Treure el poliment a una cosa polida.
2 pron Perdre el poliment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despolir
GERUNDI: despolint
PARTICIPI: despolit, despolida, despolits, despolides
INDICATIU PRESENT: despoleixo, despoleixes, despoleix, despolim, despoliu, despoleixen
INDICATIU IMPERFET: despolia, despolies, despolia, despolíem, despolíeu, despolien
INDICATIU PASSAT: despolí, despolires, despolí, despolírem, despolíreu, despoliren
INDICATIU FUTUR: despoliré, despoliràs, despolirà, despolirem, despolireu, despoliran
INDICATIU CONDICIONAL: despoliria, despoliries, despoliria, despoliríem, despoliríeu, despolirien
SUBJUNTIU PRESENT: despoleixi, despoleixis, despoleixi, despolim, despoliu, despoleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: despolís, despolissis, despolís, despolíssim, despolíssiu, despolissin
IMPERATIU: despoleix, despoleixi, despolim, despoliu, despoleixin
->despolitització
■despolititzacióPart. sil.: des_po_li_tit_za_ci_ó
[de despolititzar]
f 1 1 Acció de despolititzar;
2 l’efecte.
2 Procés de pèrdua de preocupació per la política per part d’una persona o d’un grup social.
->despolititzar
■despolititzar[de polititzar]
v tr 1 Llevar caràcter polític a un acte, a una persona.
2 Actuar per tal de desinteressar de la política una persona o un grup.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despolititzar
GERUNDI: despolititzant
PARTICIPI: despolititzat, despolititzada, despolititzats, despolititzades
INDICATIU PRESENT: despolititzo, despolititzes, despolititza, despolititzem, despolititzeu, despolititzen
INDICATIU IMPERFET: despolititzava, despolititzaves, despolititzava, despolititzàvem, despolititzàveu, despolititzaven
INDICATIU PASSAT: despolititzí, despolititzares, despolititzà, despolititzàrem, despolititzàreu, despolititzaren
INDICATIU FUTUR: despolititzaré, despolititzaràs, despolititzarà, despolititzarem, despolititzareu, despolititzaran
INDICATIU CONDICIONAL: despolititzaria, despolititzaries, despolititzaria, despolititzaríem, despolititzaríeu, despolititzarien
SUBJUNTIU PRESENT: despolititzi, despolititzis, despolititzi, despolititzem, despolititzeu, despolititzin
SUBJUNTIU IMPERFET: despolititzés, despolititzessis, despolititzés, despolititzéssim, despolititzéssiu, despolititzessin
IMPERATIU: despolititza, despolititzi, despolititzem, despolititzeu, despolititzin
->despollissar
despollissar[de poll1]
v tr Treure el poll (d’un arbre).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despollissar
GERUNDI: despollissant
PARTICIPI: despollissat, despollissada, despollissats, despollissades
INDICATIU PRESENT: despollisso, despollisses, despollissa, despollissem, despollisseu, despollissen
INDICATIU IMPERFET: despollissava, despollissaves, despollissava, despollissàvem, despollissàveu, despollissaven
INDICATIU PASSAT: despollissí, despollissares, despollissà, despollissàrem, despollissàreu, despollissaren
INDICATIU FUTUR: despollissaré, despollissaràs, despollissarà, despollissarem, despollissareu, despollissaran
INDICATIU CONDICIONAL: despollissaria, despollissaries, despollissaria, despollissaríem, despollissaríeu, despollissarien
SUBJUNTIU PRESENT: despollissi, despollissis, despollissi, despollissem, despollisseu, despollissin
SUBJUNTIU IMPERFET: despollissés, despollissessis, despollissés, despollisséssim, despollisséssiu, despollissessin
IMPERATIU: despollissa, despollissi, despollissem, despollisseu, despollissin
->despolpador
despolpador -a[de despolpar]
1 adj Que despolpa.
2 màquina despolpadora (o simplement despolpadora) ALIM Màquina per a convertir en polpa el mesocarpi dels fruits, per tal d’obtenir suc de fruites.
->despolpar
despolpar[de polpar; 1a FONT: s. XV, Febrer]
v tr 1 Extreure la polpa d’alguns fruits.
2 màquina de despolpar ALIM Màquina despolpadora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despolpar
GERUNDI: despolpant
PARTICIPI: despolpat, despolpada, despolpats, despolpades
INDICATIU PRESENT: despolpo, despolpes, despolpa, despolpem, despolpeu, despolpen
INDICATIU IMPERFET: despolpava, despolpaves, despolpava, despolpàvem, despolpàveu, despolpaven
INDICATIU PASSAT: despolpí, despolpares, despolpà, despolpàrem, despolpàreu, despolparen
INDICATIU FUTUR: despolparé, despolparàs, despolparà, despolparem, despolpareu, despolparan
INDICATIU CONDICIONAL: despolparia, despolparies, despolparia, despolparíem, despolparíeu, despolparien
SUBJUNTIU PRESENT: despolpi, despolpis, despolpi, despolpem, despolpeu, despolpin
SUBJUNTIU IMPERFET: despolpés, despolpessis, despolpés, despolpéssim, despolpéssiu, despolpessin
IMPERATIU: despolpa, despolpi, despolpem, despolpeu, despolpin
->desponcellament
■desponcellament[de desponcellar]
m obs Acció de desponcellar.
->desponcellar
■desponcellar[de poncellar; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr obs Desflorar, fer perdre la virginitat.
->despondre’s
■despondre’s[de pondre]
v pron Deixar de pondre les gallines.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despondre
GERUNDI: desponent
PARTICIPI: despost, desposta, desposts, despostes
PARTICIPI (alternatiu): despost, desposta, despostos, despostes
INDICATIU PRESENT: desponc, despons, despon, desponem, desponeu, desponen
INDICATIU IMPERFET: desponia, desponies, desponia, desponíem, desponíeu, desponien
INDICATIU PASSAT: desponguí, despongueres, despongué, desponguérem, desponguéreu, despongueren
INDICATIU FUTUR: despondré, despondràs, despondrà, despondrem, despondreu, despondran
INDICATIU CONDICIONAL: despondria, despondries, despondria, despondríem, despondríeu, despondrien
SUBJUNTIU PRESENT: despongui, desponguis, despongui, desponguem, despongueu, desponguin
SUBJUNTIU IMPERFET: despongués, desponguessis, despongués, desponguéssim, desponguéssiu, desponguessin
IMPERATIU: despon, despongui, desponguem, desponeu, desponguin
->despopar
■despopar[de popar]
v tr dial Desmamar.
->desposori
■desposorim ETNOG Esposalles.
->desposseïdor
■desposseïdor -aPart. sil.: des_pos_se_ï_dor
[de desposseir; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
adj i m i f Que desposseeix.
->desposseïment
■desposseïmentPart. sil.: des_pos_se_ï_ment
[de desposseir]
m Acció de desposseir.
->desposseir
■desposseirPart. sil.: des_pos_se_ir
[de posseir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Privar (algú) de la possessió d’alguna cosa.
2 pron Desapropiar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desposseir
GERUNDI: desposseint
PARTICIPI: desposseït, desposseïda, desposseïts, desposseïdes
INDICATIU PRESENT: desposseeixo, desposseeixes, desposseeix, desposseïm, desposseïu, desposseeixen
INDICATIU IMPERFET: desposseïa, desposseïes, desposseïa, desposseíem, desposseíeu, desposseïen
INDICATIU PASSAT: desposseí, desposseïres, desposseí, desposseírem, desposseíreu, desposseïren
INDICATIU FUTUR: desposseiré, desposseiràs, desposseirà, desposseirem, desposseireu, desposseiran
INDICATIU CONDICIONAL: desposseiria, desposseiries, desposseiria, desposseiríem, desposseiríeu, desposseirien
SUBJUNTIU PRESENT: desposseeixi, desposseeixis, desposseeixi, desposseïm, desposseïu, desposseeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desposseís, desposseïssis, desposseís, desposseíssim, desposseíssiu, desposseïssin
IMPERATIU: desposseeix, desposseeixi, desposseïm, desposseïu, desposseeixin
->despossessió
■despossessióPart. sil.: des_pos_ses_si_ó
[de possessió]
f Acció de desposseir.
->despossessori
■despossessori -òria[de possessori]
adj Relatiu o pertanyent a la despossessió.
->dèspota
■dèspota[del gr. despótēs ‘amo’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 m HIST Sobirà amb poders absoluts.
2 m i f Persona que exerceix autoritat, imposa la seva voluntat, tirànicament, opressivament, brutalment.
->despotat
■despotat[de dèspota]
m HIST Territori governat per un dèspota.
->despòtic
■despòtic -a[del gr. despotikós, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj Relatiu o pertanyent al dèspota o al despotisme.
->despòticament
■despòticament[de despòtic]
adv D’una manera despòtica. Actuar despòticament.
->despotisme
■despotisme[de dèspota]
m 1 Poder, govern, del dèspota.
2 Actitud del dèspota.
3 despotisme il·lustrat HIST Configuració del poder estatal que hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Il·lustració.
->desprendre
■desprendreHom.: despendre
[de prendre; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 1 tr Separar (alguna cosa) d’una altra a la qual és agafada. No ho podràs desprendre: és massa arrapat.
2 pron Era tan poc enganxada, que s’ha desprès ella sola.
2 tr p ext 1 Exhalar. Les flors desprenien un perfum agradable.
2 FÍS Emetre, alliberar. La calor que desprenen alguns cossos.
3 fig 1 tr Deduir, conèixer una cosa per deducció.
2 pron El resultat es desprèn fàcilment.
4 pron 1 Alliberar-se d’una cosa molesta, inconvenient, etc.
2 Desapropiar-se d’alguna cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desprendre
GERUNDI: desprenent
PARTICIPI: desprès, despresa, despresos, despreses
INDICATIU PRESENT: desprenc, desprens, desprèn, desprenem, despreneu, desprenen
INDICATIU IMPERFET: desprenia, desprenies, desprenia, despreníem, despreníeu, desprenien
INDICATIU PASSAT: desprenguí, desprengueres, desprengué, desprenguérem, desprenguéreu, desprengueren
INDICATIU FUTUR: desprendré, desprendràs, desprendrà, desprendrem, desprendreu, desprendran
INDICATIU CONDICIONAL: desprendria, desprendries, desprendria, desprendríem, desprendríeu, desprendrien
SUBJUNTIU PRESENT: desprengui, desprenguis, desprengui, desprenguem, desprengueu, desprenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: desprengués, desprenguessis, desprengués, desprenguéssim, desprenguéssiu, desprenguessin
IMPERATIU: desprèn, desprengui, desprenguem, despreneu, desprenguin
->despreniment
■despreniment[de desprendre]
m 1 1 Acció de desprendre o de desprendre’s;
2 l’efecte.
2 Qualitat de desprès.
3 AEROD Modificació de l’escolament d’un fluid al voltant d’un objecte que hi penetra, que es produeix quan, per causa de la turbulència, el fluid ja no llisca seguint el contorn de l’objecte sinó que se’n separa o desprèn.
4 FISIOL Últim temps de l’expulsió del cap del fetus durant el part.
5 PAT Separació de teixits normalment adherits. Despreniment de retina.
->despreocupació
■despreocupacióPart. sil.: des_pre_o_cu_pa_ci_ó
[de despreocupar-se]
f 1 Qualitat de despreocupat.
2 Estat d’ànim de qui no té preocupacions.
->despreocupar-se
■despreocupar-sePart. sil.: des_pre_o_cu_par-se
[de preocupar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v pron Deixar de preocupar-se. Cada dia es despreocupa més dels fills.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despreocupar
GERUNDI: despreocupant
PARTICIPI: despreocupat, despreocupada, despreocupats, despreocupades
INDICATIU PRESENT: despreocupo, despreocupes, despreocupa, despreocupem, despreocupeu, despreocupen
INDICATIU IMPERFET: despreocupava, despreocupaves, despreocupava, despreocupàvem, despreocupàveu, despreocupaven
INDICATIU PASSAT: despreocupí, despreocupares, despreocupà, despreocupàrem, despreocupàreu, despreocuparen
INDICATIU FUTUR: despreocuparé, despreocuparàs, despreocuparà, despreocuparem, despreocupareu, despreocuparan
INDICATIU CONDICIONAL: despreocuparia, despreocuparies, despreocuparia, despreocuparíem, despreocuparíeu, despreocuparien
SUBJUNTIU PRESENT: despreocupi, despreocupis, despreocupi, despreocupem, despreocupeu, despreocupin
SUBJUNTIU IMPERFET: despreocupés, despreocupessis, despreocupés, despreocupéssim, despreocupéssiu, despreocupessin
IMPERATIU: despreocupa, despreocupi, despreocupem, despreocupeu, despreocupin
->despreocupat
■despreocupat -adaPart. sil.: des_pre_o_cu_pat
[de despreocupar-se]
adj 1 Que no té preocupacions.
2 Dit de la persona que es comporta sense preocupar-se de les conveniències socials.
->despreparació
despreparacióPart. sil.: des_pre_pa_ra_ci_ó
f GRÀF Tractament al qual hom sotmet les planxes d’impressió òfset per tal d’eliminar-ne les diverses substàncies dipositades a la seva superfície així com les restes de l’anterior preparació.
->desprès
■desprès -esa[de desprendre; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
1 adj Que amb facilitat es desprèn del que té; generós.
2 f Despreniment.
->després
■després[probable combinació de l’ant. despuix (comp. de des- i puix) i aprés1; 1a FONT: 1527]
1 adv Més tard. De moment sopem, després ja veurem què fem.
2 1 adv Més enllà, seguint una altra cosa en situació, en ordre, en rang.
2 després de (o després que) Locucions que indiquen posterioritat en l’ordre, la situació, la jerarquia, la preferència. Després de sopar, sortirem. Ell és el més àgil després de tu. Després que s’hauran posat d’acord, faran un comunicat.
->després-dinar
■després-dinar[de després i dinar2]
m Mot emprat en l’expressió al després-dinar loc adv A primera hora de la tarda.
->desprestigi
■desprestigi[de prestigi; 1a FONT: c. 1900]
m 1 Acció de desprestigiar o de desprestigiar-se;
2 l’efecte.
->desprestigiar
■desprestigiarPart. sil.: des_pres_ti_gi_ar
[de desprestigi; 1a FONT: 1917, DOrt.]
v 1 tr Fer perdre el prestigi a algú. Aquesta malifeta el va desprestigiar als ulls de tothom.
2 pron Perdre el prestigi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desprestigiar
GERUNDI: desprestigiant
PARTICIPI: desprestigiat, desprestigiada, desprestigiats, desprestigiades
INDICATIU PRESENT: desprestigio, desprestigies, desprestigia, desprestigiem, desprestigieu, desprestigien
INDICATIU IMPERFET: desprestigiava, desprestigiaves, desprestigiava, desprestigiàvem, desprestigiàveu, desprestigiaven
INDICATIU PASSAT: desprestigií, desprestigiares, desprestigià, desprestigiàrem, desprestigiàreu, desprestigiaren
INDICATIU FUTUR: desprestigiaré, desprestigiaràs, desprestigiarà, desprestigiarem, desprestigiareu, desprestigiaran
INDICATIU CONDICIONAL: desprestigiaria, desprestigiaries, desprestigiaria, desprestigiaríem, desprestigiaríeu, desprestigiarien
SUBJUNTIU PRESENT: desprestigiï, desprestigiïs, desprestigiï, desprestigiem, desprestigieu, desprestigiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: desprestigiés, desprestigiessis, desprestigiés, desprestigiéssim, desprestigiéssiu, desprestigiessin
IMPERATIU: desprestigia, desprestigiï, desprestigiem, desprestigieu, desprestigiïn
->desprevenció
■desprevencióPart. sil.: des_pre_ven_ci_ó
[de prevenció]
f Manca de prevenció.
->desprevingudament
■desprevingudament[de desprevingut]
adv Sense prevenció.
->desprevingut
■desprevingut -uda[de previngut; 1a FONT: s. XX, V. Català]
adj No previngut.
->desprisar
■desprisar[de prisar]
v 1 tr Desfer el prisat (d’una cosa prisada).
2 pron Cessar d’estar prisat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desprisar
GERUNDI: desprisant
PARTICIPI: desprisat, desprisada, desprisats, desprisades
INDICATIU PRESENT: despriso, desprises, desprisa, desprisem, despriseu, desprisen
INDICATIU IMPERFET: desprisava, desprisaves, desprisava, desprisàvem, desprisàveu, desprisaven
INDICATIU PASSAT: desprisí, desprisares, desprisà, desprisàrem, desprisàreu, desprisaren
INDICATIU FUTUR: desprisaré, desprisaràs, desprisarà, desprisarem, desprisareu, desprisaran
INDICATIU CONDICIONAL: desprisaria, desprisaries, desprisaria, desprisaríem, desprisaríeu, desprisarien
SUBJUNTIU PRESENT: desprisi, desprisis, desprisi, desprisem, despriseu, desprisin
SUBJUNTIU IMPERFET: desprisés, desprisessis, desprisés, despriséssim, despriséssiu, desprisessin
IMPERATIU: desprisa, desprisi, desprisem, despriseu, desprisin
->desprofit
■desprofit[de profit]
m Manca de profit.
->desproporció
■desproporcióPart. sil.: des_pro_por_ci_ó
[de proporció; 1a FONT: s. XX, V. Català]
f Manca de la deguda proporció.
->desproporcionació
■desproporcionacióPart. sil.: des_pro_por_ci_o_na_ci_ó
f QUÍM Reacció d’autooxidació-reducció; dismutació.
->desproporcionadament
■desproporcionadamentPart. sil.: des_pro_por_ci_o_na_da_ment
[de desproporcionat]
adv Sense la deguda proporció, d’una manera desproporcionada.
->desproporcionar
■desproporcionarPart. sil.: des_pro_por_ci_o_nar
[de desproporció]
v tr Privar de la proporció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desproporcionar
GERUNDI: desproporcionant
PARTICIPI: desproporcionat, desproporcionada, desproporcionats, desproporcionades
INDICATIU PRESENT: desproporciono, desproporciones, desproporciona, desproporcionem, desproporcioneu, desproporcionen
INDICATIU IMPERFET: desproporcionava, desproporcionaves, desproporcionava, desproporcionàvem, desproporcionàveu, desproporcionaven
INDICATIU PASSAT: desproporcioní, desproporcionares, desproporcionà, desproporcionàrem, desproporcionàreu, desproporcionaren
INDICATIU FUTUR: desproporcionaré, desproporcionaràs, desproporcionarà, desproporcionarem, desproporcionareu, desproporcionaran
INDICATIU CONDICIONAL: desproporcionaria, desproporcionaries, desproporcionaria, desproporcionaríem, desproporcionaríeu, desproporcionarien
SUBJUNTIU PRESENT: desproporcioni, desproporcionis, desproporcioni, desproporcionem, desproporcioneu, desproporcionin
SUBJUNTIU IMPERFET: desproporcionés, desproporcionessis, desproporcionés, desproporcionéssim, desproporcionéssiu, desproporcionessin
IMPERATIU: desproporciona, desproporcioni, desproporcionem, desproporcioneu, desproporcionin
->desproporcionat
■desproporcionat -adaPart. sil.: des_pro_por_ci_o_nat
[de desproporcionar]
adj Que no té la deguda proporció, no proporcionat.
->despropòsit
■despropòsit[de propòsit; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m Dita o feta inconvenient, sense sentit.
->desprotegit
■desprotegit -ida[de protegir]
adj 1 No protegit; indefens.
2 Desemparat. Se sent desprotegit com una criatura.
->desproveir
■desproveirPart. sil.: des_pro_ve_ir
[de proveir; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr Prendre a algú (allò de què s’havia proveït).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desproveir
GERUNDI: desproveint
PARTICIPI: desproveït, desproveïda, desproveïts, desproveïdes
INDICATIU PRESENT: desproveeixo, desproveeixes, desproveeix, desproveïm, desproveïu, desproveeixen
INDICATIU IMPERFET: desproveïa, desproveïes, desproveïa, desproveíem, desproveíeu, desproveïen
INDICATIU PASSAT: desproveí, desproveïres, desproveí, desproveírem, desproveíreu, desproveïren
INDICATIU FUTUR: desproveiré, desproveiràs, desproveirà, desproveirem, desproveireu, desproveiran
INDICATIU CONDICIONAL: desproveiria, desproveiries, desproveiria, desproveiríem, desproveiríeu, desproveirien
SUBJUNTIU PRESENT: desproveeixi, desproveeixis, desproveeixi, desproveïm, desproveïu, desproveeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desproveís, desproveïssis, desproveís, desproveíssim, desproveíssiu, desproveïssin
IMPERATIU: desproveeix, desproveeixi, desproveïm, desproveïu, desproveeixin
->desproveït
■desproveït -ïdaPart. sil.: des_pro_ve_ït
[de desproveir; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj No proveït, mancat.
->despull
■despull[de despullar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Despullament.
->despulla
■despulla[de despullar; 1a FONT: c. 1400]
f 1 [sovint en pl] 1 Allò de què hom és despullat o desposseït.
2 esp Conjunt de vestits, d’armes, etc., presos a l’enemic vençut.
2 [sovint en pl] 1 Allò que resta d’una cosa destruïda o desfeta; restes.
2 Pell d’un animal, pellofa d’un cereal, d’un llegum, etc., que hom ha llevat o que s’ha desprès.
3 Cos o part d’un cos mort. Un reliquiari amb despulles d’un màrtir.
4 Objectes mobiliaris, vestits, etc., que deixa un mort.
5 despulla mortal (o despulles mortals) Restes mortals.
3 TECNOL 1 Lleugera conicitat que hom dóna a una peça que ha d’anar endollada en una altra per tal de facilitar-ne la introducció.
2 Angle que hom dóna a les superfícies laterals dels motlles per tal de facilitar el desemmotllament de les peces foses.
3 En una eina de tall, dit també de l’angle d’incidència.
4 Destalonament.
->despullament
■despullament[de despullar; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 Acció de despullar, especialment un text, un llibre, un conjunt de documents, un compte.
2 DR 1 Apoderament de coses o drets d’altri sense autorització legal.
2 ant Espoli.
->despullar
■despullar[del ll. despŏlĭare ‘saquejar, robar’, der. de spŏliare, íd., que ho és de spolium ‘pell dels animals; botí, desferra’; 1a FONT: s. XIII]
v 1 1 tr Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits. Despulla el nen, que el banyarem.
2 tr p ext El vent ha despullat de fulles els arbres.
3 tr fig Despullar de retòrica un llibre.
4 pron Encara no sap despullar-se tot sol?
5 pron p ext Els ametllers es despullaven del fullam.
2 ant 1 tr Li despullaren la sobrevesta.
2 pron Es despullà la roba.
3 1 tr Desposseir. Fou despullat de tots els seus regnes.
2 pron Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa. Es despullà de tots els béns i els donà als pobres.
4 tr Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que convé examinar, els passatges, les notícies, que convenen, o bé els índexs de l’obra.
5 tr DR Amb prèvia sentència, treure la possessió de béns a algú per tal de donar-los a l’amo legítim.
6 tr GRÀF Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despullar
GERUNDI: despullant
PARTICIPI: despullat, despullada, despullats, despullades
INDICATIU PRESENT: despullo, despulles, despulla, despullem, despulleu, despullen
INDICATIU IMPERFET: despullava, despullaves, despullava, despullàvem, despullàveu, despullaven
INDICATIU PASSAT: despullí, despullares, despullà, despullàrem, despullàreu, despullaren
INDICATIU FUTUR: despullaré, despullaràs, despullarà, despullarem, despullareu, despullaran
INDICATIU CONDICIONAL: despullaria, despullaries, despullaria, despullaríem, despullaríeu, despullarien
SUBJUNTIU PRESENT: despulli, despullis, despulli, despullem, despulleu, despullin
SUBJUNTIU IMPERFET: despullés, despullessis, despullés, despulléssim, despulléssiu, despullessin
IMPERATIU: despulla, despulli, despullem, despulleu, despullin
->despumació
■despumacióPart. sil.: des_pu_ma_ci_ó
[de despumar]
f Operació de despumar.
->despumar
■despumar[de espuma]
v tr escumar 1.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despumar
GERUNDI: despumant
PARTICIPI: despumat, despumada, despumats, despumades
INDICATIU PRESENT: despumo, despumes, despuma, despumem, despumeu, despumen
INDICATIU IMPERFET: despumava, despumaves, despumava, despumàvem, despumàveu, despumaven
INDICATIU PASSAT: despumí, despumares, despumà, despumàrem, despumàreu, despumaren
INDICATIU FUTUR: despumaré, despumaràs, despumarà, despumarem, despumareu, despumaran
INDICATIU CONDICIONAL: despumaria, despumaries, despumaria, despumaríem, despumaríeu, despumarien
SUBJUNTIU PRESENT: despumi, despumis, despumi, despumem, despumeu, despumin
SUBJUNTIU IMPERFET: despumés, despumessis, despumés, despuméssim, despuméssiu, despumessin
IMPERATIU: despuma, despumi, despumem, despumeu, despumin
->despuntar
■despuntar[de punta; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
v 1 1 tr Trencar, esmussar, la punta d’alguna cosa.
2 pron Despuntar-se el llapis.
2 intr Començar a sortir, a manifestar-se. Despuntar el dia.
3 intr Excel·lir, mostrar-se superior. Despunta en matemàtiques.
4 tr PINT Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: despuntar
GERUNDI: despuntant
PARTICIPI: despuntat, despuntada, despuntats, despuntades
INDICATIU PRESENT: despunto, despuntes, despunta, despuntem, despunteu, despunten
INDICATIU IMPERFET: despuntava, despuntaves, despuntava, despuntàvem, despuntàveu, despuntaven
INDICATIU PASSAT: despuntí, despuntares, despuntà, despuntàrem, despuntàreu, despuntaren
INDICATIU FUTUR: despuntaré, despuntaràs, despuntarà, despuntarem, despuntareu, despuntaran
INDICATIU CONDICIONAL: despuntaria, despuntaries, despuntaria, despuntaríem, despuntaríeu, despuntarien
SUBJUNTIU PRESENT: despunti, despuntis, despunti, despuntem, despunteu, despuntin
SUBJUNTIU IMPERFET: despuntés, despuntessis, despuntés, despuntéssim, despuntéssiu, despuntessin
IMPERATIU: despunta, despunti, despuntem, despunteu, despuntin
->despús-ahir
■despús-ahir[del cat. ant. despuis, variant de despuix (v. després), i ahir]
adv ant i dial Abans-d’ahir.
->despús-anit
■despús-anit[del cat. ant. despuis, variant de despuix (v. després), i anit]
adv ant i dial En la nit anterior a la darrera passada.
->despús-demà
■despús-demà[del cat. ant. despuis, variant de despuix (v. després), i demà]
adv ant i dial Demà passat.
->desqualificació
■desqualificacióPart. sil.: des_qua_li_fi_ca_ci_ó
[de desqualificar]
f 1 Acció de desqualificar;
2 l’efecte.
->desqualificar
■desqualificar[de qualificar]
v tr 1 Inhabilitar.
2 1 Impedir normativament a algú d’ésser o de fer alguna cosa.
2 ESPORT Excloure un jugador o un equip d’una prova o d’una competició perquè ha infringit el reglament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desqualificar
GERUNDI: desqualificant
PARTICIPI: desqualificat, desqualificada, desqualificats, desqualificades
INDICATIU PRESENT: desqualifico, desqualifiques, desqualifica, desqualifiquem, desqualifiqueu, desqualifiquen
INDICATIU IMPERFET: desqualificava, desqualificaves, desqualificava, desqualificàvem, desqualificàveu, desqualificaven
INDICATIU PASSAT: desqualifiquí, desqualificares, desqualificà, desqualificàrem, desqualificàreu, desqualificaren
INDICATIU FUTUR: desqualificaré, desqualificaràs, desqualificarà, desqualificarem, desqualificareu, desqualificaran
INDICATIU CONDICIONAL: desqualificaria, desqualificaries, desqualificaria, desqualificaríem, desqualificaríeu, desqualificarien
SUBJUNTIU PRESENT: desqualifiqui, desqualifiquis, desqualifiqui, desqualifiquem, desqualifiqueu, desqualifiquin
SUBJUNTIU IMPERFET: desqualifiqués, desqualifiquessis, desqualifiqués, desqualifiquéssim, desqualifiquéssiu, desqualifiquessin
IMPERATIU: desqualifica, desqualifiqui, desqualifiquem, desqualifiqueu, desqualifiquin
->desqueferat
■desqueferat -ada[de aqueferat]
adj Desenfeinat.
->desquiratar
■desquiratar[de quiratar]
v tr METAL·L i JOI Abaixar la llei de l’or afegint-hi argent o coure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desquiratar
GERUNDI: desquiratant
PARTICIPI: desquiratat, desquiratada, desquiratats, desquiratades
INDICATIU PRESENT: desquirato, desquirates, desquirata, desquiratem, desquirateu, desquiraten
INDICATIU IMPERFET: desquiratava, desquirataves, desquiratava, desquiratàvem, desquiratàveu, desquirataven
INDICATIU PASSAT: desquiratí, desquiratares, desquiratà, desquiratàrem, desquiratàreu, desquirataren
INDICATIU FUTUR: desquirataré, desquirataràs, desquiratarà, desquiratarem, desquiratareu, desquirataran
INDICATIU CONDICIONAL: desquirataria, desquirataries, desquirataria, desquirataríem, desquirataríeu, desquiratarien
SUBJUNTIU PRESENT: desquirati, desquiratis, desquirati, desquiratem, desquirateu, desquiratin
SUBJUNTIU IMPERFET: desquiratés, desquiratessis, desquiratés, desquiratéssim, desquiratéssiu, desquiratessin
IMPERATIU: desquirata, desquirati, desquiratem, desquirateu, desquiratin
->desraó
■desraóPart. sil.: des_ra_ó
[de raó; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Manca de raó.
2 Allò que manca de raó.
->desraonat
■desraonat -adaPart. sil.: des_ra_o_nat
[de desraó; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
adj Mancat de raó; irracional.
->desrapadora
desrapadoraf VITIC Màquina utilitzada per a desrapar.
->desrapament
desrapamentm VITIC 1 Acció de desrapar;
2 l’efecte.
->desrapar
desraparv tr VITIC Llevar els grans (dels raïms), separar-los de la rapa abans de trepitjar-los.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desrapar
GERUNDI: desrapant
PARTICIPI: desrapat, desrapada, desrapats, desrapades
INDICATIU PRESENT: desrapo, desrapes, desrapa, desrapem, desrapeu, desrapen
INDICATIU IMPERFET: desrapava, desrapaves, desrapava, desrapàvem, desrapàveu, desrapaven
INDICATIU PASSAT: desrapí, desrapares, desrapà, desrapàrem, desrapàreu, desraparen
INDICATIU FUTUR: desraparé, desraparàs, desraparà, desraparem, desrapareu, desraparan
INDICATIU CONDICIONAL: desraparia, desraparies, desraparia, desraparíem, desraparíeu, desraparien
SUBJUNTIU PRESENT: desrapi, desrapis, desrapi, desrapem, desrapeu, desrapin
SUBJUNTIU IMPERFET: desrapés, desrapessis, desrapés, desrapéssim, desrapéssiu, desrapessin
IMPERATIU: desrapa, desrapi, desrapem, desrapeu, desrapin
->desratització
■desratitzacióPart. sil.: des_ra_tit_za_ci_ó
[de desratitzar]
f 1 Acció de desratitzar;
2 l’efecte.
->desratitzar
■desratitzar[de rata1]
v tr Exterminar els rosegadors (d’un lloc) mitjançant trampes, raticides, etc., o impedir-ne la reproducció i el desenvolupament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desratitzar
GERUNDI: desratitzant
PARTICIPI: desratitzat, desratitzada, desratitzats, desratitzades
INDICATIU PRESENT: desratitzo, desratitzes, desratitza, desratitzem, desratitzeu, desratitzen
INDICATIU IMPERFET: desratitzava, desratitzaves, desratitzava, desratitzàvem, desratitzàveu, desratitzaven
INDICATIU PASSAT: desratitzí, desratitzares, desratitzà, desratitzàrem, desratitzàreu, desratitzaren
INDICATIU FUTUR: desratitzaré, desratitzaràs, desratitzarà, desratitzarem, desratitzareu, desratitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: desratitzaria, desratitzaries, desratitzaria, desratitzaríem, desratitzaríeu, desratitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: desratitzi, desratitzis, desratitzi, desratitzem, desratitzeu, desratitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: desratitzés, desratitzessis, desratitzés, desratitzéssim, desratitzéssiu, desratitzessin
IMPERATIU: desratitza, desratitzi, desratitzem, desratitzeu, desratitzin
->desreblament
desreblament[de desreblar]
m TECNOL Acció de desreblar.
->desreblar
desreblar[de reblar]
v tr TECNOL Tallar o desfer la rebladura d’un clau, d’un rebló, etc., per tal de separar els components d’una unió feta amb reblons, amb claus reblats, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desreblar
GERUNDI: desreblant
PARTICIPI: desreblat, desreblada, desreblats, desreblades
INDICATIU PRESENT: desreblo, desrebles, desrebla, desreblem, desrebleu, desreblen
INDICATIU IMPERFET: desreblava, desreblaves, desreblava, desreblàvem, desreblàveu, desreblaven
INDICATIU PASSAT: desreblí, desreblares, desreblà, desreblàrem, desreblàreu, desreblaren
INDICATIU FUTUR: desreblaré, desreblaràs, desreblarà, desreblarem, desreblareu, desreblaran
INDICATIU CONDICIONAL: desreblaria, desreblaries, desreblaria, desreblaríem, desreblaríeu, desreblarien
SUBJUNTIU PRESENT: desrebli, desreblis, desrebli, desreblem, desrebleu, desreblin
SUBJUNTIU IMPERFET: desreblés, desreblessis, desreblés, desrebléssim, desrebléssiu, desreblessin
IMPERATIU: desrebla, desrebli, desreblem, desrebleu, desreblin
->desrengar
■desrengar[del cat. ant. rengar ‘ordenar en rengs’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v MIL 1 intr Abandonar els rengs o les files.
2 pron Els sarraïns es desrengaren.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desrengar
GERUNDI: desrengant
PARTICIPI: desrengat, desrengada, desrengats, desrengades
INDICATIU PRESENT: desrengo, desrengues, desrenga, desrenguem, desrengueu, desrenguen
INDICATIU IMPERFET: desrengava, desrengaves, desrengava, desrengàvem, desrengàveu, desrengaven
INDICATIU PASSAT: desrenguí, desrengares, desrengà, desrengàrem, desrengàreu, desrengaren
INDICATIU FUTUR: desrengaré, desrengaràs, desrengarà, desrengarem, desrengareu, desrengaran
INDICATIU CONDICIONAL: desrengaria, desrengaries, desrengaria, desrengaríem, desrengaríeu, desrengarien
SUBJUNTIU PRESENT: desrengui, desrenguis, desrengui, desrenguem, desrengueu, desrenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: desrengués, desrenguessis, desrengués, desrenguéssim, desrenguéssiu, desrenguessin
IMPERATIU: desrenga, desrengui, desrenguem, desrengueu, desrenguin
->desrissar
desrissar[de rissar]
v tr MAR Desfer els rissos de les veles per tal que agafin més vent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desrissar
GERUNDI: desrissant
PARTICIPI: desrissat, desrissada, desrissats, desrissades
INDICATIU PRESENT: desrisso, desrisses, desrissa, desrissem, desrisseu, desrissen
INDICATIU IMPERFET: desrissava, desrissaves, desrissava, desrissàvem, desrissàveu, desrissaven
INDICATIU PASSAT: desrissí, desrissares, desrissà, desrissàrem, desrissàreu, desrissaren
INDICATIU FUTUR: desrissaré, desrissaràs, desrissarà, desrissarem, desrissareu, desrissaran
INDICATIU CONDICIONAL: desrissaria, desrissaries, desrissaria, desrissaríem, desrissaríeu, desrissarien
SUBJUNTIU PRESENT: desrissi, desrissis, desrissi, desrissem, desrisseu, desrissin
SUBJUNTIU IMPERFET: desrissés, desrissessis, desrissés, desrisséssim, desrisséssiu, desrissessin
IMPERATIU: desrissa, desrissi, desrissem, desrisseu, desrissin
->desroentar
■desroentarPart. sil.: des_ro_en_tar
[de roentar]
v 1 tr Fer cessar d’estar roent.
2 pron Cessar d’estar roent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desroentar
GERUNDI: desroentant
PARTICIPI: desroentat, desroentada, desroentats, desroentades
INDICATIU PRESENT: desroento, desroentes, desroenta, desroentem, desroenteu, desroenten
INDICATIU IMPERFET: desroentava, desroentaves, desroentava, desroentàvem, desroentàveu, desroentaven
INDICATIU PASSAT: desroentí, desroentares, desroentà, desroentàrem, desroentàreu, desroentaren
INDICATIU FUTUR: desroentaré, desroentaràs, desroentarà, desroentarem, desroentareu, desroentaran
INDICATIU CONDICIONAL: desroentaria, desroentaries, desroentaria, desroentaríem, desroentaríeu, desroentarien
SUBJUNTIU PRESENT: desroenti, desroentis, desroenti, desroentem, desroenteu, desroentin
SUBJUNTIU IMPERFET: desroentés, desroentessis, desroentés, desroentéssim, desroentéssiu, desroentessin
IMPERATIU: desroenta, desroenti, desroentem, desroenteu, desroentin
->desrosar
■desrosar[de rosar]
v tr Eixugar la rosada que mulla (una planta).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desrosar
GERUNDI: desrosant
PARTICIPI: desrosat, desrosada, desrosats, desrosades
INDICATIU PRESENT: desroso, desroses, desrosa, desrosem, desroseu, desrosen
INDICATIU IMPERFET: desrosava, desrosaves, desrosava, desrosàvem, desrosàveu, desrosaven
INDICATIU PASSAT: desrosí, desrosares, desrosà, desrosàrem, desrosàreu, desrosaren
INDICATIU FUTUR: desrosaré, desrosaràs, desrosarà, desrosarem, desrosareu, desrosaran
INDICATIU CONDICIONAL: desrosaria, desrosaries, desrosaria, desrosaríem, desrosaríeu, desrosarien
SUBJUNTIU PRESENT: desrosi, desrosis, desrosi, desrosem, desroseu, desrosin
SUBJUNTIU IMPERFET: desrosés, desrosessis, desrosés, desroséssim, desroséssiu, desrosessin
IMPERATIU: desrosa, desrosi, desrosem, desroseu, desrosin
->desrovellar
■desrovellar[de rovellar]
v tr 1 Llevar el rovell.
2 fig Posar en estat de funcionar un òrgan, una facultat, etc., que fa temps que hom no exerceix.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desrovellar
GERUNDI: desrovellant
PARTICIPI: desrovellat, desrovellada, desrovellats, desrovellades
INDICATIU PRESENT: desrovello, desrovelles, desrovella, desrovellem, desrovelleu, desrovellen
INDICATIU IMPERFET: desrovellava, desrovellaves, desrovellava, desrovellàvem, desrovellàveu, desrovellaven
INDICATIU PASSAT: desrovellí, desrovellares, desrovellà, desrovellàrem, desrovellàreu, desrovellaren
INDICATIU FUTUR: desrovellaré, desrovellaràs, desrovellarà, desrovellarem, desrovellareu, desrovellaran
INDICATIU CONDICIONAL: desrovellaria, desrovellaries, desrovellaria, desrovellaríem, desrovellaríeu, desrovellarien
SUBJUNTIU PRESENT: desrovelli, desrovellis, desrovelli, desrovellem, desrovelleu, desrovellin
SUBJUNTIU IMPERFET: desrovellés, desrovellessis, desrovellés, desrovelléssim, desrovelléssiu, desrovellessin
IMPERATIU: desrovella, desrovelli, desrovellem, desrovelleu, desrovellin
->dessabeït
■dessabeït -ïdaPart. sil.: des_sa_be_ït
[de l’ant. dessaber ‘perdre el sabor; repapiejar’]
adj Insípid.
->dessabor
■dessabor[de sabor]
m [o f] Insipidesa.
->dessaborir
■dessaborir[de dessabor]
v 1 tr Fer perdre el sabor a un menjar.
2 pron ALIM Esdevenir dessaborit, insípid, un menjar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessaborir
GERUNDI: dessaborint
PARTICIPI: dessaborit, dessaborida, dessaborits, dessaborides
INDICATIU PRESENT: dessaboreixo, dessaboreixes, dessaboreix, dessaborim, dessaboriu, dessaboreixen
INDICATIU IMPERFET: dessaboria, dessabories, dessaboria, dessaboríem, dessaboríeu, dessaborien
INDICATIU PASSAT: dessaborí, dessaborires, dessaborí, dessaborírem, dessaboríreu, dessaboriren
INDICATIU FUTUR: dessaboriré, dessaboriràs, dessaborirà, dessaborirem, dessaborireu, dessaboriran
INDICATIU CONDICIONAL: dessaboriria, dessaboriries, dessaboriria, dessaboriríem, dessaboriríeu, dessaboririen
SUBJUNTIU PRESENT: dessaboreixi, dessaboreixis, dessaboreixi, dessaborim, dessaboriu, dessaboreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessaborís, dessaborissis, dessaborís, dessaboríssim, dessaboríssiu, dessaborissin
IMPERATIU: dessaboreix, dessaboreixi, dessaborim, dessaboriu, dessaboreixin
->dessaborit
■dessaborit -ida[de dessaborir; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
adj 1 Poc gustós, insípid. Unes pomes dessaborides.
2 fig 1 Mancat de qualitats agradables, de gràcia. Una obra dessaborida.
2 Dit de la persona insípida, mancada d’esperit, de gràcia.
->dessacralització
■dessacralitzacióPart. sil.: des_sa_cra_lit_za_ci_ó
[de dessacralitzar]
f 1 Acció de dessacralitzar;
2 l’efecte.
->dessacralitzar
■dessacralitzar[de sacralitzar]
v tr 1 Treure caràcter sagrat a una cosa o una persona.
2 Secularitzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessacralitzar
GERUNDI: dessacralitzant
PARTICIPI: dessacralitzat, dessacralitzada, dessacralitzats, dessacralitzades
INDICATIU PRESENT: dessacralitzo, dessacralitzes, dessacralitza, dessacralitzem, dessacralitzeu, dessacralitzen
INDICATIU IMPERFET: dessacralitzava, dessacralitzaves, dessacralitzava, dessacralitzàvem, dessacralitzàveu, dessacralitzaven
INDICATIU PASSAT: dessacralitzí, dessacralitzares, dessacralitzà, dessacralitzàrem, dessacralitzàreu, dessacralitzaren
INDICATIU FUTUR: dessacralitzaré, dessacralitzaràs, dessacralitzarà, dessacralitzarem, dessacralitzareu, dessacralitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessacralitzaria, dessacralitzaries, dessacralitzaria, dessacralitzaríem, dessacralitzaríeu, dessacralitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessacralitzi, dessacralitzis, dessacralitzi, dessacralitzem, dessacralitzeu, dessacralitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessacralitzés, dessacralitzessis, dessacralitzés, dessacralitzéssim, dessacralitzéssiu, dessacralitzessin
IMPERATIU: dessacralitza, dessacralitzi, dessacralitzem, dessacralitzeu, dessacralitzin
->dessagnament
■dessagnament[de dessagnar]
m Acció de dessagnar o de dessagnar-se.
->dessagnar
■dessagnar[de sang; 1a FONT: 1490, Tirant]
v 1 tr Treure la sang (a algú).
2 pron 1 Perdre molta sang algú.
2 Morir per escolament de la sang.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessagnar
GERUNDI: dessagnant
PARTICIPI: dessagnat, dessagnada, dessagnats, dessagnades
INDICATIU PRESENT: dessagno, dessagnes, dessagna, dessagnem, dessagneu, dessagnen
INDICATIU IMPERFET: dessagnava, dessagnaves, dessagnava, dessagnàvem, dessagnàveu, dessagnaven
INDICATIU PASSAT: dessagní, dessagnares, dessagnà, dessagnàrem, dessagnàreu, dessagnaren
INDICATIU FUTUR: dessagnaré, dessagnaràs, dessagnarà, dessagnarem, dessagnareu, dessagnaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessagnaria, dessagnaries, dessagnaria, dessagnaríem, dessagnaríeu, dessagnarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessagni, dessagnis, dessagni, dessagnem, dessagneu, dessagnin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessagnés, dessagnessis, dessagnés, dessagnéssim, dessagnéssiu, dessagnessin
IMPERATIU: dessagna, dessagni, dessagnem, dessagneu, dessagnin
->dessalar
■dessalar[de salar1; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
v tr 1 Llevar la sal d’una cosa salada.
2 Efectuar un dessalatge.
3 ALIM Eliminar una part important de la sal d’un aliment conservat per salaó mitjançant maceracions amb aigua potable.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessalar
GERUNDI: dessalant
PARTICIPI: dessalat, dessalada, dessalats, dessalades
INDICATIU PRESENT: dessalo, dessales, dessala, dessalem, dessaleu, dessalen
INDICATIU IMPERFET: dessalava, dessalaves, dessalava, dessalàvem, dessalàveu, dessalaven
INDICATIU PASSAT: dessalí, dessalares, dessalà, dessalàrem, dessalàreu, dessalaren
INDICATIU FUTUR: dessalaré, dessalaràs, dessalarà, dessalarem, dessalareu, dessalaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessalaria, dessalaries, dessalaria, dessalaríem, dessalaríeu, dessalarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessali, dessalis, dessali, dessalem, dessaleu, dessalin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessalés, dessalessis, dessalés, dessaléssim, dessaléssiu, dessalessin
IMPERATIU: dessala, dessali, dessalem, dessaleu, dessalin
->dessalatge
■dessalatge[de dessalar]
m 1 GEOG i AGR Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny amb regatges intensius i continuats durant un cert temps.
2 PETROL Eliminació de la sal que conté en dissolució el petroli en brut.
3 TECNOL Procés d’obtenció d’aigua que, a causa de la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
->dessalinització
■dessalinitzacióPart. sil.: des_sa_li_nit_za_ci_ó
[de dessalinitzar]
f 1 Acció de dessalinitzar;
2 l’efecte.
->dessalinitzar
■dessalinitzarv tr Llevar el caràcter salí (de l’aigua, d’una substància, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessalinitzar
GERUNDI: dessalinitzant
PARTICIPI: dessalinitzat, dessalinitzada, dessalinitzats, dessalinitzades
INDICATIU PRESENT: dessalinitzo, dessalinitzes, dessalinitza, dessalinitzem, dessalinitzeu, dessalinitzen
INDICATIU IMPERFET: dessalinitzava, dessalinitzaves, dessalinitzava, dessalinitzàvem, dessalinitzàveu, dessalinitzaven
INDICATIU PASSAT: dessalinitzí, dessalinitzares, dessalinitzà, dessalinitzàrem, dessalinitzàreu, dessalinitzaren
INDICATIU FUTUR: dessalinitzaré, dessalinitzaràs, dessalinitzarà, dessalinitzarem, dessalinitzareu, dessalinitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessalinitzaria, dessalinitzaries, dessalinitzaria, dessalinitzaríem, dessalinitzaríeu, dessalinitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessalinitzi, dessalinitzis, dessalinitzi, dessalinitzem, dessalinitzeu, dessalinitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessalinitzés, dessalinitzessis, dessalinitzés, dessalinitzéssim, dessalinitzéssiu, dessalinitzessin
IMPERATIU: dessalinitza, dessalinitzi, dessalinitzem, dessalinitzeu, dessalinitzin
->dessaturació
dessaturacióPart. sil.: des_sa_tu_ra_ci_ó
[de saturació]
f PEDOL Pèrdua de tots els cations del complex d’absorció, que són substituïts per ions d’hidrogen.
->dessecació
■dessecacióPart. sil.: des_se_ca_ci_ó
[de dessecar]
f 1 ALIM Deshidratació parcial d’aliments a l’aire lliure per radiació solar directa.
2 GEOG Dessecament.
3 QUÍM Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
->dessecador
■dessecador -a[de dessecar]
1 adj Que desseca.
2 m QUÍM Aparell de vidre amb un recinte per a contenir-hi un dessecant i proveït d’una connexió amb clau per a una bomba de buit, que és emprat per a la dessecació de substàncies.
->dessecament
■dessecament[de dessecar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m GEOG Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
->dessecant
■dessecant[de dessecar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m Dit de la substància que té la propietat de dessecar.
->dessecar
■dessecar[de sec2; 1a FONT: c. 1400]
v 1 tr Sotmetre a dessecació.
2 pron Produir-se una dessecació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessecar
GERUNDI: dessecant
PARTICIPI: dessecat, dessecada, dessecats, dessecades
INDICATIU PRESENT: desseco, desseques, desseca, dessequem, dessequeu, dessequen
INDICATIU IMPERFET: dessecava, dessecaves, dessecava, dessecàvem, dessecàveu, dessecaven
INDICATIU PASSAT: dessequí, dessecares, dessecà, dessecàrem, dessecàreu, dessecaren
INDICATIU FUTUR: dessecaré, dessecaràs, dessecarà, dessecarem, dessecareu, dessecaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessecaria, dessecaries, dessecaria, dessecaríem, dessecaríeu, dessecarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessequi, dessequis, dessequi, dessequem, dessequeu, dessequin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessequés, dessequessis, dessequés, dessequéssim, dessequéssiu, dessequessin
IMPERATIU: desseca, dessequi, dessequem, dessequeu, dessequin
->dessecatiu
dessecatiu -ivaPart. sil.: des_se_ca_tiu
[de dessecar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Dessecant.
->dessegellar
■dessegellar[de segellar; 1a FONT: 1397]
v tr Treure el segell o els segells (a una cosa segellada), especialment a un document, la qual cosa li lleva el valor jurídic.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessegellar
GERUNDI: dessegellant
PARTICIPI: dessegellat, dessegellada, dessegellats, dessegellades
INDICATIU PRESENT: dessegello, dessegelles, dessegella, dessegellem, dessegelleu, dessegellen
INDICATIU IMPERFET: dessegellava, dessegellaves, dessegellava, dessegellàvem, dessegellàveu, dessegellaven
INDICATIU PASSAT: dessegellí, dessegellares, dessegellà, dessegellàrem, dessegellàreu, dessegellaren
INDICATIU FUTUR: dessegellaré, dessegellaràs, dessegellarà, dessegellarem, dessegellareu, dessegellaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessegellaria, dessegellaries, dessegellaria, dessegellaríem, dessegellaríeu, dessegellarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessegelli, dessegellis, dessegelli, dessegellem, dessegelleu, dessegellin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessegellés, dessegellessis, dessegellés, dessegelléssim, dessegelléssiu, dessegellessin
IMPERATIU: dessegella, dessegelli, dessegellem, dessegelleu, dessegellin
->dessensibilització
dessensibilitzacióPart. sil.: des_sen_si_bi_lit_za_ci_ó
[de sensibilització]
f TERAP Procés mitjançant el qual hom intenta de reduir l’excessiva capacitat de reacció que alguns organismes adquireixen enfront dels antígens responsables de les crisis anafilàctiques i al·lèrgiques.
->desservei
■desserveiPart. sil.: des_ser_vei
[de servei; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
m 1 Mancança de servei.
2 Mancament al servei degut a un superior.
->desservir
■desservir[de servir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr No prestar (a algú) el servei o els serveis acostumats o deguts.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desservir
GERUNDI: desservint
PARTICIPI: desservit, desservida, desservits, desservides
INDICATIU PRESENT: desserveixo, desserveixes, desserveix, desservim, desserviu, desserveixen
INDICATIU IMPERFET: desservia, desservies, desservia, desservíem, desservíeu, desservien
INDICATIU PASSAT: desserví, desservires, desserví, desservírem, desservíreu, desserviren
INDICATIU FUTUR: desserviré, desserviràs, desservirà, desservirem, desservireu, desserviran
INDICATIU CONDICIONAL: desserviria, desserviries, desserviria, desserviríem, desserviríeu, desservirien
SUBJUNTIU PRESENT: desserveixi, desserveixis, desserveixi, desservim, desserviu, desserveixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desservís, desservissis, desservís, desservíssim, desservíssiu, desservissin
IMPERATIU: desserveix, desserveixi, desservim, desserviu, desserveixin
->desset
■desset [o dèsset]adj i m i f dial Disset.
->dessobre
■dessobre[de sobre2]
1 adv Sobre.
2 al dessobre loc adv Sobre.
->dessolar
■dessolar[de solar4]
v 1 tr Llevar la sola (a alguna cosa solada).
2 pron Caure la sola a una cosa solada.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessolar
GERUNDI: dessolant
PARTICIPI: dessolat, dessolada, dessolats, dessolades
INDICATIU PRESENT: dessolo, dessoles, dessola, dessolem, dessoleu, dessolen
INDICATIU IMPERFET: dessolava, dessolaves, dessolava, dessolàvem, dessolàveu, dessolaven
INDICATIU PASSAT: dessolí, dessolares, dessolà, dessolàrem, dessolàreu, dessolaren
INDICATIU FUTUR: dessolaré, dessolaràs, dessolarà, dessolarem, dessolareu, dessolaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessolaria, dessolaries, dessolaria, dessolaríem, dessolaríeu, dessolarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessoli, dessolis, dessoli, dessolem, dessoleu, dessolin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessolés, dessolessis, dessolés, dessoléssim, dessoléssiu, dessolessin
IMPERATIU: dessola, dessoli, dessolem, dessoleu, dessolin
->dessolcar
■dessolcar[de solcar]
v tr Treure els solcs (d’una cosa solcada).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessolcar
GERUNDI: dessolcant
PARTICIPI: dessolcat, dessolcada, dessolcats, dessolcades
INDICATIU PRESENT: dessolco, dessolques, dessolca, dessolquem, dessolqueu, dessolquen
INDICATIU IMPERFET: dessolcava, dessolcaves, dessolcava, dessolcàvem, dessolcàveu, dessolcaven
INDICATIU PASSAT: dessolquí, dessolcares, dessolcà, dessolcàrem, dessolcàreu, dessolcaren
INDICATIU FUTUR: dessolcaré, dessolcaràs, dessolcarà, dessolcarem, dessolcareu, dessolcaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessolcaria, dessolcaries, dessolcaria, dessolcaríem, dessolcaríeu, dessolcarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessolqui, dessolquis, dessolqui, dessolquem, dessolqueu, dessolquin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessolqués, dessolquessis, dessolqués, dessolquéssim, dessolquéssiu, dessolquessin
IMPERATIU: dessolca, dessolqui, dessolquem, dessolqueu, dessolquin
->dessoldar
■dessoldar[de soldar; 1a FONT: s. XV, Febrer]
v METAL·L 1 tr Treure una soldadura.
2 pron Separar-se dues peces que anaven soldades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessoldar
GERUNDI: dessoldant
PARTICIPI: dessoldat, dessoldada, dessoldats, dessoldades
INDICATIU PRESENT: dessoldo, dessoldes, dessolda, dessoldem, dessoldeu, dessolden
INDICATIU IMPERFET: dessoldava, dessoldaves, dessoldava, dessoldàvem, dessoldàveu, dessoldaven
INDICATIU PASSAT: dessoldí, dessoldares, dessoldà, dessoldàrem, dessoldàreu, dessoldaren
INDICATIU FUTUR: dessoldaré, dessoldaràs, dessoldarà, dessoldarem, dessoldareu, dessoldaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessoldaria, dessoldaries, dessoldaria, dessoldaríem, dessoldaríeu, dessoldarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessoldi, dessoldis, dessoldi, dessoldem, dessoldeu, dessoldin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessoldés, dessoldessis, dessoldés, dessoldéssim, dessoldéssiu, dessoldessin
IMPERATIU: dessolda, dessoldi, dessoldem, dessoldeu, dessoldin
->dessoldatge
dessoldatge[de dessoldar]
m METAL·L Acció de dessoldar o de dessoldar-se.
->dessolidaritzar-se
dessolidaritzar-sev pron Deixar de solidaritzar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessolidaritzar
GERUNDI: dessolidaritzant
PARTICIPI: dessolidaritzat, dessolidaritzada, dessolidaritzats, dessolidaritzades
INDICATIU PRESENT: dessolidaritzo, dessolidaritzes, dessolidaritza, dessolidaritzem, dessolidaritzeu, dessolidaritzen
INDICATIU IMPERFET: dessolidaritzava, dessolidaritzaves, dessolidaritzava, dessolidaritzàvem, dessolidaritzàveu, dessolidaritzaven
INDICATIU PASSAT: dessolidaritzí, dessolidaritzares, dessolidaritzà, dessolidaritzàrem, dessolidaritzàreu, dessolidaritzaren
INDICATIU FUTUR: dessolidaritzaré, dessolidaritzaràs, dessolidaritzarà, dessolidaritzarem, dessolidaritzareu, dessolidaritzaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessolidaritzaria, dessolidaritzaries, dessolidaritzaria, dessolidaritzaríem, dessolidaritzaríeu, dessolidaritzarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessolidaritzi, dessolidaritzis, dessolidaritzi, dessolidaritzem, dessolidaritzeu, dessolidaritzin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessolidaritzés, dessolidaritzessis, dessolidaritzés, dessolidaritzéssim, dessolidaritzéssiu, dessolidaritzessin
IMPERATIU: dessolidaritza, dessolidaritzi, dessolidaritzem, dessolidaritzeu, dessolidaritzin
->dessonillar
■dessonillar[probablement d’un ll. vg. *de-ex-somniculare, der. del ll. vg. somnīcŭlus ‘son lleuger’, diminutiu de somnus ‘son’]
v 1 tr Deixondir, llevar la son.
2 pron Deixondir-se, passar la son.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessonillar
GERUNDI: dessonillant
PARTICIPI: dessonillat, dessonillada, dessonillats, dessonillades
INDICATIU PRESENT: dessonillo, dessonilles, dessonilla, dessonillem, dessonilleu, dessonillen
INDICATIU IMPERFET: dessonillava, dessonillaves, dessonillava, dessonillàvem, dessonillàveu, dessonillaven
INDICATIU PASSAT: dessonillí, dessonillares, dessonillà, dessonillàrem, dessonillàreu, dessonillaren
INDICATIU FUTUR: dessonillaré, dessonillaràs, dessonillarà, dessonillarem, dessonillareu, dessonillaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessonillaria, dessonillaries, dessonillaria, dessonillaríem, dessonillaríeu, dessonillarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessonilli, dessonillis, dessonilli, dessonillem, dessonilleu, dessonillin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessonillés, dessonillessis, dessonillés, dessonilléssim, dessonilléssiu, dessonillessin
IMPERATIU: dessonilla, dessonilli, dessonillem, dessonilleu, dessonillin
->dessorrar
■dessorrar[de sorrar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
v tr Treure la sorra (d’un lloc).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessorrar
GERUNDI: dessorrant
PARTICIPI: dessorrat, dessorrada, dessorrats, dessorrades
INDICATIU PRESENT: dessorro, dessorres, dessorra, dessorrem, dessorreu, dessorren
INDICATIU IMPERFET: dessorrava, dessorraves, dessorrava, dessorràvem, dessorràveu, dessorraven
INDICATIU PASSAT: dessorrí, dessorrares, dessorrà, dessorràrem, dessorràreu, dessorraren
INDICATIU FUTUR: dessorraré, dessorraràs, dessorrarà, dessorrarem, dessorrareu, dessorraran
INDICATIU CONDICIONAL: dessorraria, dessorraries, dessorraria, dessorraríem, dessorraríeu, dessorrarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessorri, dessorris, dessorri, dessorrem, dessorreu, dessorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessorrés, dessorressis, dessorrés, dessorréssim, dessorréssiu, dessorressin
IMPERATIU: dessorra, dessorri, dessorrem, dessorreu, dessorrin
->dessota
■dessota[de sota2]
1 adv Sota, davall.
2 al dessota loc adv Sota, davall.
->dessoterrar
■dessoterrar[de soterrar; 1a FONT: 1272, CTort.]
v 1 tr Fer cessar d’estar soterrat.
2 pron Cessar d’estar soterrat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessoterrar
GERUNDI: dessoterrant
PARTICIPI: dessoterrat, dessoterrada, dessoterrats, dessoterrades
INDICATIU PRESENT: dessoterro, dessoterres, dessoterra, dessoterrem, dessoterreu, dessoterren
INDICATIU IMPERFET: dessoterrava, dessoterraves, dessoterrava, dessoterràvem, dessoterràveu, dessoterraven
INDICATIU PASSAT: dessoterrí, dessoterrares, dessoterrà, dessoterràrem, dessoterràreu, dessoterraren
INDICATIU FUTUR: dessoterraré, dessoterraràs, dessoterrarà, dessoterrarem, dessoterrareu, dessoterraran
INDICATIU CONDICIONAL: dessoterraria, dessoterraries, dessoterraria, dessoterraríem, dessoterraríeu, dessoterrarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessoterri, dessoterris, dessoterri, dessoterrem, dessoterreu, dessoterrin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessoterrés, dessoterressis, dessoterrés, dessoterréssim, dessoterréssiu, dessoterressin
IMPERATIU: dessoterra, dessoterri, dessoterrem, dessoterreu, dessoterrin
->dessuador
■dessuadorPart. sil.: des_su_a_dor
[de dessuar]
m Tros de roba, de cuir, etc., que hom posa a la part interior de l’aixelleró, d’un capell, sota la sella d’una cavalleria, etc., perquè s’embegui la suor.
->dessuadora
■dessuadoraPart. sil.: des_su_a_do_ra
[de dessuador]
f 1 Manta petita que hom col·loca sota la sella de les cavalleries; dessuador.
2 INDUM Samarreta de cotó, de màniga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu.
->dessuar
■dessuarPart. sil.: des_su_ar
[de suar]
v 1 tr Treure la suor.
2 1 pron Treure’s la suor, especialment desacalorant-se.
2 intr Eixugar-se, la suor. Asseu-te una estona a dessuar.
3 intr p ext Descansar per cessar d’estar suat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessuar
GERUNDI: dessuant
PARTICIPI: dessuat, dessuada, dessuats, dessuades
INDICATIU PRESENT: dessuo, dessues, dessua, dessuem, dessueu, dessuen
INDICATIU IMPERFET: dessuava, dessuaves, dessuava, dessuàvem, dessuàveu, dessuaven
INDICATIU PASSAT: dessuí, dessuares, dessuà, dessuàrem, dessuàreu, dessuaren
INDICATIU FUTUR: dessuaré, dessuaràs, dessuarà, dessuarem, dessuareu, dessuaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessuaria, dessuaries, dessuaria, dessuaríem, dessuaríeu, dessuarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessuï, dessuïs, dessuï, dessuem, dessueu, dessuïn
SUBJUNTIU IMPERFET: dessués, dessuessis, dessués, dessuéssim, dessuéssiu, dessuessin
IMPERATIU: dessua, dessuï, dessuem, dessueu, dessuïn
->dessuardar
■dessuardarPart. sil.: des_su_ar_dar
[de suarda]
v tr TÈXT Eliminar la suarda de la llana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessuardar
GERUNDI: dessuardant
PARTICIPI: dessuardat, dessuardada, dessuardats, dessuardades
INDICATIU PRESENT: dessuardo, dessuardes, dessuarda, dessuardem, dessuardeu, dessuarden
INDICATIU IMPERFET: dessuardava, dessuardaves, dessuardava, dessuardàvem, dessuardàveu, dessuardaven
INDICATIU PASSAT: dessuardí, dessuardares, dessuardà, dessuardàrem, dessuardàreu, dessuardaren
INDICATIU FUTUR: dessuardaré, dessuardaràs, dessuardarà, dessuardarem, dessuardareu, dessuardaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessuardaria, dessuardaries, dessuardaria, dessuardaríem, dessuardaríeu, dessuardarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessuardi, dessuardis, dessuardi, dessuardem, dessuardeu, dessuardin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessuardés, dessuardessis, dessuardés, dessuardéssim, dessuardéssiu, dessuardessin
IMPERATIU: dessuarda, dessuardi, dessuardem, dessuardeu, dessuardin
->dessuardatge
■dessuardatgePart. sil.: des_su_ar_dat_ge
[de dessuardar]
m TÈXT Desgreixatge.
->dessucar
■dessucarv 1 tr Llevar el suc (a una cosa sucosa).
2 pron Perdre una cosa el seu suc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessucar
GERUNDI: dessucant
PARTICIPI: dessucat, dessucada, dessucats, dessucades
INDICATIU PRESENT: dessuco, dessuques, dessuca, dessuquem, dessuqueu, dessuquen
INDICATIU IMPERFET: dessucava, dessucaves, dessucava, dessucàvem, dessucàveu, dessucaven
INDICATIU PASSAT: dessuquí, dessucares, dessucà, dessucàrem, dessucàreu, dessucaren
INDICATIU FUTUR: dessucaré, dessucaràs, dessucarà, dessucarem, dessucareu, dessucaran
INDICATIU CONDICIONAL: dessucaria, dessucaries, dessucaria, dessucaríem, dessucaríeu, dessucarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessuqui, dessuquis, dessuqui, dessuquem, dessuqueu, dessuquin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessuqués, dessuquessis, dessuqués, dessuquéssim, dessuquéssiu, dessuquessin
IMPERATIU: dessuca, dessuqui, dessuquem, dessuqueu, dessuquin
->dessulfitació
dessulfitacióPart. sil.: des_sul_fi_ta_ci_ó
f ALIM Eliminació de l’anhídrid sulfurós utilitzat en la conservació de sucs de fruita, sobretot de raïm, fins a uns nivells no detectables organolèpticament, de manera que esdevinguin aptes per al consum.
->dessulfonació
dessulfonacióPart. sil.: des_sul_fo_na_ci_ó
f QUÍM ORG Reacció mitjançant la qual hom elimina un grup sulfònic o més d’una molècula.
->dessulfuració
■dessulfuracióPart. sil.: des_sul_fu_ra_ci_ó
f TECNOL i PETROL Acció de dessulfurar.
->dessulfurar
■dessulfurarv tr TECNOL i PETROL Llevar el sofre dels cossos que en contenen, especialment del gas natural i els derivats del petroli.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: dessulfurar
GERUNDI: dessulfurant
PARTICIPI: dessulfurat, dessulfurada, dessulfurats, dessulfurades
INDICATIU PRESENT: dessulfuro, dessulfures, dessulfura, dessulfurem, dessulfureu, dessulfuren
INDICATIU IMPERFET: dessulfurava, dessulfuraves, dessulfurava, dessulfuràvem, dessulfuràveu, dessulfuraven
INDICATIU PASSAT: dessulfurí, dessulfurares, dessulfurà, dessulfuràrem, dessulfuràreu, dessulfuraren
INDICATIU FUTUR: dessulfuraré, dessulfuraràs, dessulfurarà, dessulfurarem, dessulfurareu, dessulfuraran
INDICATIU CONDICIONAL: dessulfuraria, dessulfuraries, dessulfuraria, dessulfuraríem, dessulfuraríeu, dessulfurarien
SUBJUNTIU PRESENT: dessulfuri, dessulfuris, dessulfuri, dessulfurem, dessulfureu, dessulfurin
SUBJUNTIU IMPERFET: dessulfurés, dessulfuressis, dessulfurés, dessulfuréssim, dessulfuréssiu, dessulfuressin
IMPERATIU: dessulfura, dessulfuri, dessulfurem, dessulfureu, dessulfurin
->dessús
■dessús[comp. de de2 i l’ant. sus ‘amunt, damunt’, del ll. vg. sūsum, reducció del ll. cl. sūrsum ‘cap amunt’]
ant adv i prep dial 1 Damunt.
2 dessús dejús Damunt davall.
3 dessús dessús Damunt damunt, per damunt.
->dest.
dest.abrev destinació 2 2.
->destacable
■destacable[de destacar]
adj 1 Que pot ésser destacat, remarcat.
2 Que sobresurt per la seva importància, per la seva excel·lència; remarcable.
->destacament
■destacament[de destacar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m ORG MIL Grup de tropa, de naus, etc., destacats.
->destacar
■destacar[de l’it. staccare ‘separar de’, der. de tacca ‘incisió’ (possiblement del gòt. taikns ‘signe’); en l’accepció militar, de l’it. distaccare o del fr. détacher, íd.]
v 1 tr Separar d’un conjunt un o més dels seus components per a una acció, una expedició, etc.
2 p ext 1 pron Ésser una cosa més alta, més visible o superior que les que li són a la vora o que la generalitat de les coses del mateix gènere.
2 pron fig Són conceptes que es destaquen pel contingut.
3 intr És un edifici que destaca.
4 intr fig Una ideologia que destaca.
5 tr fig Cal destacar bé aquests conceptes.
6 tr FOTOG Fer sobresortir una imatge per damunt de les altres que componen una fotografia mitjançant els desenfocaments, la situació en primer pla i el revelatge.
7 tr PINT Fer ressaltar, fer més aparent alguna pintura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destacar
GERUNDI: destacant
PARTICIPI: destacat, destacada, destacats, destacades
INDICATIU PRESENT: destaco, destaques, destaca, destaquem, destaqueu, destaquen
INDICATIU IMPERFET: destacava, destacaves, destacava, destacàvem, destacàveu, destacaven
INDICATIU PASSAT: destaquí, destacares, destacà, destacàrem, destacàreu, destacaren
INDICATIU FUTUR: destacaré, destacaràs, destacarà, destacarem, destacareu, destacaran
INDICATIU CONDICIONAL: destacaria, destacaries, destacaria, destacaríem, destacaríeu, destacarien
SUBJUNTIU PRESENT: destaqui, destaquis, destaqui, destaquem, destaqueu, destaquin
SUBJUNTIU IMPERFET: destaqués, destaquessis, destaqués, destaquéssim, destaquéssiu, destaquessin
IMPERATIU: destaca, destaqui, destaquem, destaqueu, destaquin
->destacat
destacat -ada[de destacar]
adj 1 Que destaca o és destacat.
2 MÚS Dit del so o de la nota clarament interromputs i separats del so precedent i del que els segueix.
->destalent
■destalent[de talent]
f Desgana.
->destalentat
■destalentat -ada[de destalent]
adj Desganat.
->destall
■destall[de tall]
m dial Escarada.
->destalonament
■destalonamentm TECNOL 1 Acció de destalonar;
2 l’efecte.
->destalonar
■destalonar[de taló]
v tr 1 Estalonar2.
2 TECNOL 1 Donar la despulla suficient a una eina de tall per tal d’evitar que durant el procés de mecanització la cara de l’eina més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada no arribi mai a talonar-la.
2 En una eina de tall de perfil constant, donar despulla a la cara més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada, per tal que en reafilar l’eina aquesta no perdi la forma del perfil de tall.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destalonar
GERUNDI: destalonant
PARTICIPI: destalonat, destalonada, destalonats, destalonades
INDICATIU PRESENT: destalono, destalones, destalona, destalonem, destaloneu, destalonen
INDICATIU IMPERFET: destalonava, destalonaves, destalonava, destalonàvem, destalonàveu, destalonaven
INDICATIU PASSAT: destaloní, destalonares, destalonà, destalonàrem, destalonàreu, destalonaren
INDICATIU FUTUR: destalonaré, destalonaràs, destalonarà, destalonarem, destalonareu, destalonaran
INDICATIU CONDICIONAL: destalonaria, destalonaries, destalonaria, destalonaríem, destalonaríeu, destalonarien
SUBJUNTIU PRESENT: destaloni, destalonis, destaloni, destalonem, destaloneu, destalonin
SUBJUNTIU IMPERFET: destalonés, destalonessis, destalonés, destalonéssim, destalonéssiu, destalonessin
IMPERATIU: destalona, destaloni, destalonem, destaloneu, destalonin
->destalonat
destalonat -adaadj TECNOL Que ha estat sotmès a l’operació de destalonament.
->destapador
■destapador -a[de destapar]
1 adj i m i f Que destapa.
2 m esp Instrument que serveix per a destapar ampolles.
->destapament
destapament[de destapar]
m 1 Acció de destapar;
2 l’efecte.
->destapar
■destapar[de tapar; 1a FONT: s. XIV]
v 1 1 tr Fer cessar d’estar tapat. Destapar una ampolla. Destapar un forat.
2 pron Cessar d’estar tapat. Encara no se m’han destapat les orelles.
2 pron Manifestar-se algú sobtadament tal com és, perdent la reserva que li ho impedia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destapar
GERUNDI: destapant
PARTICIPI: destapat, destapada, destapats, destapades
INDICATIU PRESENT: destapo, destapes, destapa, destapem, destapeu, destapen
INDICATIU IMPERFET: destapava, destapaves, destapava, destapàvem, destapàveu, destapaven
INDICATIU PASSAT: destapí, destapares, destapà, destapàrem, destapàreu, destaparen
INDICATIU FUTUR: destaparé, destaparàs, destaparà, destaparem, destapareu, destaparan
INDICATIU CONDICIONAL: destaparia, destaparies, destaparia, destaparíem, destaparíeu, destaparien
SUBJUNTIU PRESENT: destapi, destapis, destapi, destapem, destapeu, destapin
SUBJUNTIU IMPERFET: destapés, destapessis, destapés, destapéssim, destapéssiu, destapessin
IMPERATIU: destapa, destapi, destapem, destapeu, destapin
->destapiar
■destapiarPart. sil.: des_ta_pi_ar
[de tapiar]
v tr Tirar a terra o treure la tàpia o les tàpies que tapen o tanquen (una cosa).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destapiar
GERUNDI: destapiant
PARTICIPI: destapiat, destapiada, destapiats, destapiades
INDICATIU PRESENT: destapio, destapies, destapia, destapiem, destapieu, destapien
INDICATIU IMPERFET: destapiava, destapiaves, destapiava, destapiàvem, destapiàveu, destapiaven
INDICATIU PASSAT: destapií, destapiares, destapià, destapiàrem, destapiàreu, destapiaren
INDICATIU FUTUR: destapiaré, destapiaràs, destapiarà, destapiarem, destapiareu, destapiaran
INDICATIU CONDICIONAL: destapiaria, destapiaries, destapiaria, destapiaríem, destapiaríeu, destapiarien
SUBJUNTIU PRESENT: destapiï, destapiïs, destapiï, destapiem, destapieu, destapiïn
SUBJUNTIU IMPERFET: destapiés, destapiessis, destapiés, destapiéssim, destapiéssiu, destapiessin
IMPERATIU: destapia, destapiï, destapiem, destapieu, destapiïn
->destarifat
■destarifat -ada[de tarifar en sentit de ‘calcular’]
dial 1 adj i m i f Que parla o obra de manera exagerada, irreflexiva o desraonada; eixelebrat.
2 adj p ext Idees destarifades.
->destarifo
destarifo[de destarifat, entès com a part. d’un *destarifar]
m dial Acció o dita pròpia d’un destarifat; disbarat.
->destarotador
■destarotador -a[de destarotar]
adj Que destarota.
->destarotament
■destarotament[de destarotar; 1a FONT: s. XX, Carner]
m 1 Acció de destarotar o de destarotar-se;
2 l’efecte.
->destarotar
■destarotar[probablement der. de tarot1 ‘broc gros del porró’, en el sentit de ‘atuell fet malbé’ (porró sense broc o tarot)]
v tr i pron Desconcertar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destarotar
GERUNDI: destarotant
PARTICIPI: destarotat, destarotada, destarotats, destarotades
INDICATIU PRESENT: destaroto, destarotes, destarota, destarotem, destaroteu, destaroten
INDICATIU IMPERFET: destarotava, destarotaves, destarotava, destarotàvem, destarotàveu, destarotaven
INDICATIU PASSAT: destarotí, destarotares, destarotà, destarotàrem, destarotàreu, destarotaren
INDICATIU FUTUR: destarotaré, destarotaràs, destarotarà, destarotarem, destarotareu, destarotaran
INDICATIU CONDICIONAL: destarotaria, destarotaries, destarotaria, destarotaríem, destarotaríeu, destarotarien
SUBJUNTIU PRESENT: destaroti, destarotis, destaroti, destarotem, destaroteu, destarotin
SUBJUNTIU IMPERFET: destarotés, destarotessis, destarotés, destarotéssim, destarotéssiu, destarotessin
IMPERATIU: destarota, destaroti, destarotem, destaroteu, destarotin
->destarotat
■destarotat -ada[de destarotar]
adj i m i f Que fa les coses sense ordre ni concert.
->desteixinar-se
■desteixinar-sePart. sil.: des_tei_xi_nar-se
v pron dial Desfer-se per obtenir alguna cosa.
->desteixir
■desteixirPart. sil.: des_tei_xir
[de teixir]
v tr Desfer l’encreuament entre els fils i les passades d’un teixit fent rodar el teler en sentit contrari al normal.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desteixir
GERUNDI: desteixint
PARTICIPI: desteixit, desteixida, desteixits, desteixides
INDICATIU PRESENT: desteixeixo, desteixeixes, desteixeix, desteixim, desteixiu, desteixeixen
INDICATIU IMPERFET: desteixia, desteixies, desteixia, desteixíem, desteixíeu, desteixien
INDICATIU PASSAT: desteixí, desteixires, desteixí, desteixírem, desteixíreu, desteixiren
INDICATIU FUTUR: desteixiré, desteixiràs, desteixirà, desteixirem, desteixireu, desteixiran
INDICATIU CONDICIONAL: desteixiria, desteixiries, desteixiria, desteixiríem, desteixiríeu, desteixirien
SUBJUNTIU PRESENT: desteixeixi, desteixeixis, desteixeixi, desteixim, desteixiu, desteixeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: desteixís, desteixissis, desteixís, desteixíssim, desteixíssiu, desteixissin
IMPERATIU: desteixeix, desteixeixi, desteixim, desteixiu, desteixeixin
->destemençat
■destemençat -ada[de temença]
adj Sense temença de res.
->destemperat
■destemperat -ada[de temperat]
adj No temperat.
->destempradament
■destempradament[de destemprar; 1a FONT: 1803, DEst.]
adv Destrempadament.
->destemprament
■destemprament[de destemprar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Destrempament.
2 MÚS 1 Acció de destemprar o destemprar-se;
2 l’efecte.
->destemprança
■destemprança[de destemprar]
f Manca de temprança.
->destemprar
■destemprar[de temprar; 1a FONT: s. XIV]
v 1 tr i pron Destrempar.
2 MÚS 1 tr Desafinar (un instrument músic temprat).
2 pron El piano s’ha destemprat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destemprar
GERUNDI: destemprant
PARTICIPI: destemprat, destemprada, destemprats, destemprades
INDICATIU PRESENT: destempro, destempres, destempra, destemprem, destempreu, destempren
INDICATIU IMPERFET: destemprava, destempraves, destemprava, destempràvem, destempràveu, destempraven
INDICATIU PASSAT: destemprí, destemprares, destemprà, destempràrem, destempràreu, destempraren
INDICATIU FUTUR: destempraré, destempraràs, destemprarà, destemprarem, destemprareu, destempraran
INDICATIU CONDICIONAL: destempraria, destempraries, destempraria, destempraríem, destempraríeu, destemprarien
SUBJUNTIU PRESENT: destempri, destempris, destempri, destemprem, destempreu, destemprin
SUBJUNTIU IMPERFET: destemprés, destempressis, destemprés, destempréssim, destempréssiu, destempressin
IMPERATIU: destempra, destempri, destemprem, destempreu, destemprin
->destemps
■destempsMot emprat en l’expressió a destemps loc adv Fora de temps, en un moment inoportú. Sempre fa comentaris a destemps.
->destemptament
■destemptament[de destemptar]
m Estat de qui està destemptat.
->destemptar
■destemptar[de temptar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v tr Posar (algú) en un estat d’esperit de no saber a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar; trasbalsar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destemptar
GERUNDI: destemptant
PARTICIPI: destemptat, destemptada, destemptats, destemptades
INDICATIU PRESENT: destempto, destemptes, destempta, destemptem, destempteu, destempten
INDICATIU IMPERFET: destemptava, destemptaves, destemptava, destemptàvem, destemptàveu, destemptaven
INDICATIU PASSAT: destemptí, destemptares, destemptà, destemptàrem, destemptàreu, destemptaren
INDICATIU FUTUR: destemptaré, destemptaràs, destemptarà, destemptarem, destemptareu, destemptaran
INDICATIU CONDICIONAL: destemptaria, destemptaries, destemptaria, destemptaríem, destemptaríeu, destemptarien
SUBJUNTIU PRESENT: destempti, destemptis, destempti, destemptem, destempteu, destemptin
SUBJUNTIU IMPERFET: destemptés, destemptessis, destemptés, destemptéssim, destemptéssiu, destemptessin
IMPERATIU: destempta, destempti, destemptem, destempteu, destemptin
->destensar
■destensar[de tensar]
v tr Destesar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destensar
GERUNDI: destensant
PARTICIPI: destensat, destensada, destensats, destensades
INDICATIU PRESENT: destenso, destenses, destensa, destensem, destenseu, destensen
INDICATIU IMPERFET: destensava, destensaves, destensava, destensàvem, destensàveu, destensaven
INDICATIU PASSAT: destensí, destensares, destensà, destensàrem, destensàreu, destensaren
INDICATIU FUTUR: destensaré, destensaràs, destensarà, destensarem, destensareu, destensaran
INDICATIU CONDICIONAL: destensaria, destensaries, destensaria, destensaríem, destensaríeu, destensarien
SUBJUNTIU PRESENT: destensi, destensis, destensi, destensem, destenseu, destensin
SUBJUNTIU IMPERFET: destensés, destensessis, destensés, destenséssim, destenséssiu, destensessin
IMPERATIU: destensa, destensi, destensem, destenseu, destensin
->destenyidor
■destenyidor -a[de destenyir]
adj Que destenyeix.
->destenyiment
■destenyiment[de destenyir]
m 1 Acció de destenyir o de destenyir-se;
2 l’efecte.
->destenyir
■destenyir[de tenyir]
v 1 tr Fer perdre el color a una cosa tenyida.
2 pron Perdre el color una cosa tenyida.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destenyir
GERUNDI: destenyint
PARTICIPI: destenyit, destenyida, destenyits, destenyides
INDICATIU PRESENT: destenyeixo, destenyeixes, destenyeix, destenyim, destenyiu, destenyeixen
INDICATIU IMPERFET: destenyia, destenyies, destenyia, destenyíem, destenyíeu, destenyien
INDICATIU PASSAT: destenyí, destenyires, destenyí, destenyírem, destenyíreu, destenyiren
INDICATIU FUTUR: destenyiré, destenyiràs, destenyirà, destenyirem, destenyireu, destenyiran
INDICATIU CONDICIONAL: destenyiria, destenyiries, destenyiria, destenyiríem, destenyiríeu, destenyirien
SUBJUNTIU PRESENT: destenyeixi, destenyeixis, destenyeixi, destenyim, destenyiu, destenyeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: destenyís, destenyissis, destenyís, destenyíssim, destenyíssiu, destenyissin
IMPERATIU: destenyeix, destenyeixi, destenyim, destenyiu, destenyeixin
->destermenar
■destermenar[de termenar]
v tr Fer cessar d’estar termenat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destermenar
GERUNDI: destermenant
PARTICIPI: destermenat, destermenada, destermenats, destermenades
INDICATIU PRESENT: destermeno, destermenes, destermena, destermenem, destermeneu, destermenen
INDICATIU IMPERFET: destermenava, destermenaves, destermenava, destermenàvem, destermenàveu, destermenaven
INDICATIU PASSAT: destermení, destermenares, destermenà, destermenàrem, destermenàreu, destermenaren
INDICATIU FUTUR: destermenaré, destermenaràs, destermenarà, destermenarem, destermenareu, destermenaran
INDICATIU CONDICIONAL: destermenaria, destermenaries, destermenaria, destermenaríem, destermenaríeu, destermenarien
SUBJUNTIU PRESENT: destermeni, destermenis, destermeni, destermenem, destermeneu, destermenin
SUBJUNTIU IMPERFET: destermenés, destermenessis, destermenés, destermenéssim, destermenéssiu, destermenessin
IMPERATIU: destermena, destermeni, destermenem, destermeneu, destermenin
->desterrament
■desterrament[de desterrar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
m Bandejament.
->desterrar
■desterrar[de terra; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr Bandejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desterrar
GERUNDI: desterrant
PARTICIPI: desterrat, desterrada, desterrats, desterrades
INDICATIU PRESENT: desterro, desterres, desterra, desterrem, desterreu, desterren
INDICATIU IMPERFET: desterrava, desterraves, desterrava, desterràvem, desterràveu, desterraven
INDICATIU PASSAT: desterrí, desterrares, desterrà, desterràrem, desterràreu, desterraren
INDICATIU FUTUR: desterraré, desterraràs, desterrarà, desterrarem, desterrareu, desterraran
INDICATIU CONDICIONAL: desterraria, desterraries, desterraria, desterraríem, desterraríeu, desterrarien
SUBJUNTIU PRESENT: desterri, desterris, desterri, desterrem, desterreu, desterrin
SUBJUNTIU IMPERFET: desterrés, desterressis, desterrés, desterréssim, desterréssiu, desterressin
IMPERATIU: desterra, desterri, desterrem, desterreu, desterrin
->desterrossar
■desterrossar[de terròs]
v tr Esterrossar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: desterrossar
GERUNDI: desterrossant
PARTICIPI: desterrossat, desterrossada, desterrossats, desterrossades
INDICATIU PRESENT: desterrosso, desterrosses, desterrossa, desterrossem, desterrosseu, desterrossen
INDICATIU IMPERFET: desterrossava, desterrossaves, desterrossava, desterrossàvem, desterrossàveu, desterrossaven
INDICATIU PASSAT: desterrossí, desterrossares, desterrossà, desterrossàrem, desterrossàreu, desterrossaren
INDICATIU FUTUR: desterrossaré, desterrossaràs, desterrossarà, desterrossarem, desterrossareu, desterrossaran
INDICATIU CONDICIONAL: desterrossaria, desterrossaries, desterrossaria, desterrossaríem, desterrossaríeu, desterrossarien
SUBJUNTIU PRESENT: desterrossi, desterrossis, desterrossi, desterrossem, desterrosseu, desterrossin
SUBJUNTIU IMPERFET: desterrossés, desterrossessis, desterrossés, desterrosséssim, desterrosséssiu, desterrossessin
IMPERATIU: desterrossa, desterrossi, desterrossem, desterrosseu, desterrossin
->destesar
■destesar[de tesar]
v tr Fer cessar d’estar tes o tibant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: destesar
GERUNDI: destesant
PARTICIPI: destesat, destesada, destesats, destesades
INDICATIU PRESENT: desteso, desteses, destesa, destesem, desteseu, destesen
INDICATIU IMPERFET: destesava, destesaves, destesava, destesàvem, destesàveu, destesaven
INDICATIU PASSAT: destesí, destesares, destesà, destesàrem, destesàreu, destesaren
INDICATIU FUTUR: destesaré, destesaràs, destesarà, destesarem, destesareu, destesaran
INDICATIU CONDICIONAL: destesaria, destesaries, destesaria, destesaríem, destesaríeu, destesarien
SUBJUNTIU PRESENT: destesi, destesis, destesi, destesem, desteseu, destesin
SUBJUNTIU IMPERFET: destesés, destesessis, destesés, desteséssim, desteséssiu, destesessin
IMPERATIU: destesa, destesi, destesem, desteseu, destesin