->sermoner

■sermoner -a

[de sermó]

adj i m i f Sermonejador, sermonaire.

->sero-

■sero-

Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: seromucós, seroteràpia.

->seroaglutinació

■seroaglutinació

Part. sil.: se_ro_a_glu_ti_na_ci_ó

[de sero- i aglutinació]

f FISIOL ANIM Aglutinació que té lloc quan un sèrum és col·locat en contacte d’antígens bacterians, en el cas que aquest sèrum posseeixi els anticossos específics corresponents.

->seroalbúmina

■seroalbúmina

Part. sil.: se_ro_al_bú_mi_na

f FISIOL ANIM i BIOQ Albúmina del sèrum de la sang.

->seroanafilaxi

seroanafilaxi

Part. sil.: se_ro_a_na_fi_la_xi

f PAT Anafilaxi provocada per la injecció de sèrum.

->serodiagnosi

serodiagnosi

Part. sil.: se_ro_di_ag_no_si

f 1 BOT Prova d’afinitat taxonòmica basada en la reacció immunològica a substàncies vegetals dels tàxons a comparar, les quals són injectades a animals d’experimentació.

2 DIAG Diagnosi efectuada per mitjà de reaccions provocades en el sèrum sanguini o pel sèrum sanguini dels malalts.

->serodiagnòstic

■serodiagnòstic -a

Part. sil.: se_ro_di_ag_nòs_tic

DIAG 1 adj Relatiu o pertanyent a la serodiagnosi.

2 m Serodiagnosi.

->serofibrinós

serofibrinós -osa

adj PAT Que és serós i fibrinós alhora.

->serohemorràgic

serohemorràgic -a

adj PAT Que conté sèrum i sang alhora.

->seroimmunitat

seroimmunitat

Part. sil.: se_roim_mu_ni_tat

f TERAP Immunitat passiva produïda per l’administració de sèrums específics, obtinguts d’animals prèviament vacunats o d’individus que han passat la malaltia.

->serologia

serologia

Part. sil.: se_ro_lo_gi_a

f MED i ALIM Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums.

->seromucós

seromucós -osa

adj PAT Que és serós i mucós alhora.

->seromuscular

seromuscular

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les túniques serosa i muscular.

->seronegatiu

seronegatiu -iva

Part. sil.: se_ro_ne_ga_tiu

adj MED Dit de les malalties o dels malalts que presenten una serodiagnosi negativa.

->seropositiu

■seropositiu -iva

Part. sil.: se_ro_po_si_tiu

adj MED Dit de les malalties o dels malalts que presenten serodiagnosi positiva.

->seroprofilaxi

seroprofilaxi

f MED i TERAP Injecció, amb finalitat profilàctica, d’un sèrum immunitzat procedent a vegades d’un animal i a vegades d’un convalescent.

->seropurulent

seropurulent -a

adj PAT Que és serós i purulent alhora.

->serós

■serós -osa

Hom.: cerós

[de sèrum]

1 adj FISIOL ANIM i MED 1 Relatiu o pertanyent al sèrum o a la serositat.

2 Semblant al sèrum.

3 Que conté sèrum.

2 f 1 ANAT ANIM Membrana serosa.

2 FISIOL ANIM i BIOQ Albumosa obtinguda del sèrum sanguini.

->serosà

serosà -ana

adj i m i f De Seròs (Segrià).

->serosanguini

serosanguini -ínia

adj FISIOL ANIM Serosanguinolent.

->serosanguinolent

serosanguinolent -a

adj FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent al sèrum i a la sang.

2 Que conté sèrum i sang alhora.

->seroserós

seroserós -osa

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a dues o més membranes seroses.

->serositat

■serositat

[de serós]

f FISIOL ANIM 1 Qualitat dels líquids serosos.

2 Qualsevol líquid serós, normal o patològic.

->serositis

serositis

f PAT Inflamació d’una membrana serosa.

->seroteràpia

■seroteràpia

Part. sil.: se_ro_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament consistent en l’administració de sèrums a fi de restablir l’equilibri hidroelectrolític o bé per conferir immunitat passiva.

->seroteràpic

■seroteràpic -a

adj TERAP Relatiu o pertanyent a la seroteràpia.

->serotin

serotin -òtina

[del ll. serotĭnus, -a, -um ‘tardà’, der. de serus, -a, -um ‘tardà’]

adj 1 Capvespral.

2 p ext ECOL Que es presenta a la fi de l’estiu. Estació seròtina.

->serotip

■serotip

m MICROB Subdivisió d’una espècie o subespècie de microorganisme que es diferencia d’altres línies o soques per la presència d’algun caràcter antigènic comú als organismes que la formen.

->serotipus

■serotipus

m MICROB Serotip.

->serotonina

serotonina

f [C₁₀H₁₂N₂O] FISIOL ANIM i BIOQ Amina que es troba en el sèrum sanguini i en les plaquetes de la medul·la òssia dels mamífers.

->serotoxina

serotoxina

f BIOQ i FISIOL ANIM Toxina del sèrum que pot produir anafilaxi.

->serozem

serozem

m PEDOL Sieroziom.

->serozima

serozima

f FISIOL ANIM Nom donat per Bordet a la protrombina del sèrum sanguini.

->serp

■serp

[del ll. td. o vg. sĕrpe(m) (hi ha documentada una forma de nominatiu serps), deformació fonètica popular del ll. cl. sĕrpens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 ZOOL 1 Nom comú que hom dóna als rèptils del subordre dels ofidis.

2 serp corall Gènere d’ofidis de la família dels elàpids (Micrurus sp), amb la cua molt curta, el cap petit, el tronc cilíndric, una coloració bonica amb anelles de color diferent, i caracteritzats per un verí molt actiu.

3 serp de cascavell Cròtal.

4 serp de vidre Noia.

5 serp fuet Serp de la família dels colúbrids (Coluber flagellum), de color terrós fosc i molt àgil.

6 serp gat Serp de la família dels colúbrids (Telescopus fallax), de color fosc a la regió dorsal i blanquinós a la ventral, nocturna i que habita en llocs àrids i pedregosos.

7 serp llisa meridional Colobra llisa meridional.

8 serp marina Nom que hom dóna genèricament als individus de la família dels hidròfids.

9 serp tigre Serp de la família dels elàpids (Notechis scutatus), fortament verinosa i de coloració semblant a la d’un tigre.

10 serp verda Colobra de Montpeller.

2 ETNOL, MIT i RELIG Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.

3 HERÀLD Figura que en heràldica rep diferents denominacions segons la posició: amfípter, amfisbena, bixa i colobra.

4 ICT Peix bada.

->serpejar

■serpejar

[de serp; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Serpentejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: serpejar

GERUNDI: serpejant

PARTICIPI: serpejat, serpejada, serpejats, serpejades

INDICATIU PRESENT: serpejo, serpeges, serpeja, serpegem, serpegeu, serpegen

INDICATIU IMPERFET: serpejava, serpejaves, serpejava, serpejàvem, serpejàveu, serpejaven

INDICATIU PASSAT: serpegí, serpejares, serpejà, serpejàrem, serpejàreu, serpejaren

INDICATIU FUTUR: serpejaré, serpejaràs, serpejarà, serpejarem, serpejareu, serpejaran

INDICATIU CONDICIONAL: serpejaria, serpejaries, serpejaria, serpejaríem, serpejaríeu, serpejarien

SUBJUNTIU PRESENT: serpegi, serpegis, serpegi, serpegem, serpegeu, serpegin

SUBJUNTIU IMPERFET: serpegés, serpegessis, serpegés, serpegéssim, serpegéssiu, serpegessin

IMPERATIU: serpeja, serpegi, serpegem, serpegeu, serpegin

->serpent

■serpent

[del ll. serpens, -ntis, íd., part. pres. de serpĕre ‘arrossegar-se, reptar’, aplicat inicialment com a adj. del subst. anguis ‘serp’ i usat després tot sol com a substitut seu segurament a causa d’un tabú de llenguatge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m [o f] ZOOL Serp.

->serpentari

■serpentari

[del ll. td. serpentarius, -a, -um, der. del cl. serpens, -ntis ‘serpent’]

m ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels accipitriformes, de la família dels accipítrids (Spilornis cheela), de color bru, pigat, que s’alimenta de serps i rèptils.

2 Secretari.

->serpentària

■serpentària

Part. sil.: ser_pen_tà_ri_a

[del ll. td. (herba) serpentaria ‘herba de les serps’, der. del ll. serpens, -ntis ‘serpent’]

f BOT i FARM Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies (Arum dracunculus), tuberosa, fètida, amb inflorescència en apèndix i amb tubercles de virtuts expectorants, purgants i resolutives.

->serpentejant

serpentejant

[de serpentejar]

adj BOT rèptil 2.

->serpentejar

■serpentejar

[de serpent; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues. El torrent baixa serpentejant entre els prats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: serpentejar

GERUNDI: serpentejant

PARTICIPI: serpentejat, serpentejada, serpentejats, serpentejades

INDICATIU PRESENT: serpentejo, serpenteges, serpenteja, serpentegem, serpentegeu, serpentegen

INDICATIU IMPERFET: serpentejava, serpentejaves, serpentejava, serpentejàvem, serpentejàveu, serpentejaven

INDICATIU PASSAT: serpentegí, serpentejares, serpentejà, serpentejàrem, serpentejàreu, serpentejaren

INDICATIU FUTUR: serpentejaré, serpentejaràs, serpentejarà, serpentejarem, serpentejareu, serpentejaran

INDICATIU CONDICIONAL: serpentejaria, serpentejaries, serpentejaria, serpentejaríem, serpentejaríeu, serpentejarien

SUBJUNTIU PRESENT: serpentegi, serpentegis, serpentegi, serpentegem, serpentegeu, serpentegin

SUBJUNTIU IMPERFET: serpentegés, serpentegessis, serpentegés, serpentegéssim, serpentegéssiu, serpentegessin

IMPERATIU: serpenteja, serpentegi, serpentegem, serpentegeu, serpentegin

->serpentí

■serpentí -ina

[de serpent]

1 adj Relatiu o pertanyent a la serp o serpent.

2 adj Que serpenteja. Una línia serpentina.

3 adj Clapat a semblança de la pell d’una serp. Marbre serpentí.

4 f Tira estreta i molt llarga de paper de color, enrotllada, que es desenrotlla quan hom la llança tenint-ne agafat l’extrem interior. Tirar serpentines.

5 m ARM Peça de la clau d’algunes armes de foc antigues, dita precisament clau de serpentí, que subjectava la metxa o la corda encesa.

6 m ICT Lluert.

7 f MINERAL Silicat de magnesi hidratat, Mg₆Si₄O₁₀(OH)₈, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

8 m QUÍM 1 Tub de condensació d’un refrigerant de forma helicoïdal.

2 Refrigerant de serpentí.

9 m TECNOL Tub enroscat de forma helicoïdal, o doblegat en ziga-zaga, que permet de disposar d’una considerable longitud de tub en un espai relativament petit, emprat bé perquè un fluid cedeixi calor a un altre fluid (com és el cas dels alambins), bé perquè n’absorbeixi d’un altre (com en els escalfadors per combustió).

->serpentiforme

■serpentiforme

[de serpent i -forme]

adj Semblant, per la forma, a una serp.

->serpentinament

■serpentinament

[de serpentí]

adv A manera de serpent.

->serpentó

■serpentó

[de serpent]

m MÚS Instrument musical de vent, de tub llarg i corbat en forma de serp o S.

->serpeta

■serpeta

[de serp; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Serp petita.

2 fig Dit d’una persona malèvola i difamadora.

3 ICT Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids (Nerophis ophidion) de cos molt allargat, només amb aleta dorsal, de color verdós i que habita als fons sorrencs poc profunds.

4 TÈXT Peça d’acer de forma especial que en la primitiva màquina jacquard produïa l’oscil·lació del batan.

->serpetó

■serpetó

[de serp]

m ICT Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids (Nerophis maculatus), molt semblant a la serpeta.

->serpiginós

■serpiginós -osa

adj PAT Dit de les lesions o ulceracions que mentre es guareixen per un costat s’estenen per l’altre, i semblen desplaçar-se tot arrossegant-se.

->serpol

■serpol

m BOT, FARM i JARD Serpoll.

->serpoll

■serpoll

[del ll. serpŭllum, íd., i aquest del gr. érpyllon, íd., der. de érpō ‘arrossegar-se’, amb s- en ll. d’acord amb serpĕre ‘arrossegar-se’, com el verb gr., tenint en compte que la planta també s’arrossega; 1a FONT: s. XIV]

m BOT, FARM i JARD Mata de la família de les labiades (Thymus serpyllum), amb fulles linears, flors purpúries, que es fa en roquissars i té propietats tòniques i antiespasmòdiques.

->serpukhovià

serpukhovià -ana

Part. sil.: ser_puk_ho_vi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al serpukhovià.

2 m Sèrie (i època) del carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el viseà i sota el baixkirià.

->sèrpula

sèrpula

f ZOOL Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids (Serpula sp), amb opercle cartilaginós, que comprèn l’espècie Serpula vermicularis amb dos lòbuls branquials, molt comuna i coneguda com a cuc de closca.

->serpúlids

serpúlids

m ZOOL 1 pl Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins tubs calcaris fixos, micròfags i que tenen el cos allargat i el tòrax ben diferenciat de l’abdomen. Les espècies més importants són Serpula vermicularis (sèrpula o cuc de closca), Pomatoceros triqueter (cuqueta de closca), Hydroides sp i Spirorbis sp (espirorbis).

2 sing Anèl·lid de la família dels serpúlids.

->serra

■serra

Hom.: cerra

[del ll. sĕrra, íd.; 1a FONT: 1323]

f 1 TECNOL 1 Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de vogir. Serra de trepar.

2 p anal Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar.

3 Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua.

4 CIR Instrument quirúrgic utilitzat per a seccionar ossos o altres òrgans durs.

5 serra cinta (o de cinta, o de cinta sens fi) Tira flexible dentada unida pels seus caps i guiada per dues politges, que serveix per a serrar.

2 Peça de ferro amb una de les vores dentada o amb osques que, penjada a la xemeneia de la llar, substitueix els clemàstecs.

3 FUST Indústria de transformació dels troncs en peces de fusta normalitzades, com ara taulons, cairats o cabirons.

4 GEOMORF Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.

5 ICT Sabre.

->serrà¹

■serrà¹

Hom.: serrar

[d’origen incert, potser del ll. sarranum, un dels noms de la porpra, pel color vermellós del peix, der. de Sarra, nom ant. de Tir, capital de la Fenícia, famosa per les seves tintures; 1a FONT: 1350]

m ICT 1 Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus cabrilla), de color bru clar amb nou bandes transversals fosques al tronc que hom pesca sobretot els mesos calorosos.

2 serrà de bou Treslliures.

3 serrà de fang Treslliures.

4 serrà menut Treslliures.

5 serrà penegal Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids (Helicolenus dactylopterus), de color rogenc amb tres o quatre bandes transversals, amb la mandíbula inferior més llarga que la superior i d’aspecte semblant al dels serrànids.

->serrà²

■serrà² -ana

Hom.: serrar

[de serra]

1 1 adj Relatiu o pertanyent a la serra.

2 adj i m i f Que viu a la serra, a la muntanya.

2 adj i m i f Dels Serrans (País Valencià) o de Serra de Portaceli (Camp de Túria).

->serrabiaixos

■serrabiaixos

Part. sil.: ser_ra_bi_ai_xos

[de serrar¹ i biaix]

m FUST Instrument emprat pels fusters per a tallar al biaix llistons, motllures i altres peces de fusta, que consisteix en una canal de fusta, en la qual hom posa la peça que vol serrar, amb talls de diferent inclinació a les seves parets laterals que serveixen de guia a la serra.

->serrabosses

■serrabosses

[de serrar² i bossa]

m CONSTR NAV Cadena ferma a l’orla d’una embarcació, amb la qual s’enganxa l’àncora per les ungles per penjar-la.

->serracaps

■serracaps

[de serrar² i cap¹]

m Estrenyecaps, gorra de dormir.

->serrada¹

■serrada¹

f OFIC Acció de serrar. Dóna’m una serrada a aquestes fustes.

->serrada²

■serrada²

f CONSTR i PETROG marès¹.

->serradell

■serradell

[de serra]

m GEOMORF Serrat petit.

->serradella

■serradella

f BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Ornithopus sativus), de fulles imparipinnades, flors petites de color rosat reunides en glomèruls, i fruits en llegum, conreada com a farratge.

->serradís

■serradís -issa

[de serrar¹; 1a FONT: 1761]

FUST 1 adj 1 Que pot ésser serrat fàcilment.

2 Que ha estat serrat completament, per totes les seves cares. Biga serradissa.

2 m 1 Tauló sense treballar.

2 Cabiró escairat a serra.

3 Serradures.

->serrador

■serrador -a

[de serrar¹; 1a FONT: 1314]

1 OFIC 1 adj Que serra o serveix per a serrar. Una màquina serradora.

2 m i f Persona que té per ofici serrar fusta.

2 m FUST Serrabiaixos.

->serradora

■serradora

f FUST Taller, obrador, etc., on serren fusta, especialment el que disposa d’una o més serres mecàniques, elèctriques o accionades per força hidràulica.

->serradura

■serradura

[de serrar¹; 1a FONT: 1617]

f 1 1 Acció de serrar;

2 l’efecte.

2 OFIC Tall que fa la serra.

3 pl 1 FUST Partícules despreses de la fusta en serrar-la.

2 OFIC i TECNOL Partícules de material que són arrencades per la serra.

3 tenir el cap ple de serradures No tenir seny, ésser irreflexiu.

->serral

■serral

[de serra]

m Turó, muntanya de cim allargassat.

->serralada

■serralada

[de serra]

f GEOMORF Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.

->serrall

■serrall

[segurament de l’it. serraglio ‘clos; serrall’, der. del ll. serrare ‘tancar’, amb influx del persa sarai ‘palau’, potser a través del turc; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Als països de civilització turca, palau del soldà.

2 Part d’un palau destinada a l’harem.

->serraller

■serraller -a

Hom.: serreller

[del dial. serralla ‘forrellat, dispositiu de tancar’, der. de serrar² ‘tancar’; 1a FONT: 1364]

m i f OFIC Manyà.

->serralleria

■serralleria

Part. sil.: ser_ra_lle_ri_a

[de serraller]

f Manyeria, obrador de manyà.

->serrallonguí

serrallonguí -ina

adj i m i f De Serrallonga (Vallespir).

->serrana

■serrana

[potser encreuament de serralla, ll. td. serratŭla ‘lletsó’ i coscona, regressiu de cosconilla]

f BOT Jónçara.

->serrandell

■serrandell

[der. de serrà¹, probable alteració de serranell]

m ICT Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids (Arnoglossus laterna), amb els ulls sobre el costat esquerre, de color grisenc i taques fosques, sedentari, marí, carnívor i comestible.

->serranet

serranet

m ORNIT Polit.

->serrànids

■serrànids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes de mida sovint grossa, cos robust, carnívors voraços, constituïda per un gran nombre d’espècies. Comprèn la vaca serrana (Serranus scriba), el serrà (Serranus cabrilla), el llobarro (Morone labrax), l’anfós (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanum).

2 sing Peix de la família dels serrànids.

->serrar¹

■serrar¹

Hom.: serrà

[del ll. td. serrare, íd., substitut del ll. cl. secare, íd.; 1a FONT: 1283]

v tr 1 OFIC Tallar alguna cosa amb una serra o amb un instrument anàleg.

2 serrar la vella FOLK Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: serrar

GERUNDI: serrant

PARTICIPI: serrat, serrada, serrats, serrades

INDICATIU PRESENT: serro, serres, serra, serrem, serreu, serren

INDICATIU IMPERFET: serrava, serraves, serrava, serràvem, serràveu, serraven

INDICATIU PASSAT: serrí, serrares, serrà, serràrem, serràreu, serraren

INDICATIU FUTUR: serraré, serraràs, serrarà, serrarem, serrareu, serraran

INDICATIU CONDICIONAL: serraria, serraries, serraria, serraríem, serraríeu, serrarien

SUBJUNTIU PRESENT: serri, serris, serri, serrem, serreu, serrin

SUBJUNTIU IMPERFET: serrés, serressis, serrés, serréssim, serréssiu, serressin

IMPERATIU: serra, serri, serrem, serreu, serrin

->serrar²

■serrar²

Hom.: serrà

[del ll. vg. serrare, ll. td. serare ‘tancar’, der. de sera ‘forrellat, pany’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Estrènyer, fer més estret, estretir. No podíem bellugar-nos de tan serrats que anàvem.

2 serrar les dents Cloure-les ben estret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: serrar

GERUNDI: serrant

PARTICIPI: serrat, serrada, serrats, serrades

INDICATIU PRESENT: serro, serres, serra, serrem, serreu, serren

INDICATIU IMPERFET: serrava, serraves, serrava, serràvem, serràveu, serraven

INDICATIU PASSAT: serrí, serrares, serrà, serràrem, serràreu, serraren

INDICATIU FUTUR: serraré, serraràs, serrarà, serrarem, serrareu, serraran

INDICATIU CONDICIONAL: serraria, serraries, serraria, serraríem, serraríeu, serrarien

SUBJUNTIU PRESENT: serri, serris, serri, serrem, serreu, serrin

SUBJUNTIU IMPERFET: serrés, serressis, serrés, serréssim, serréssiu, serressin

IMPERATIU: serra, serri, serrem, serreu, serrin

->serrat

■serrat -ada

[de serrar¹]

1 adj 1 Que ha estat tallat amb la serra.

2 Que té dents com una serra.

2 m GEOMORF Muntanya allargada de poca altitud.

3 adj ANAT ANIM De vores dentades, com una serra. Múscul serrat inferior. Múscul serrat superior.

4 adj BOT Dit de les fulles que tenen el marge amb dents agudes i pròximes, com les d’una serra.

5 m 1 OFIC Efecte de serrar.

2 AGR Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat.

6 m ALIM Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color de vori, atapeïda i ferma, amb un 50% de matèries grasses, propi del Pirineu, sobretot del Pallars Sobirà.

->serrateixenc

serrateixenc -a

Part. sil.: ser_ra_tei_xenc

adj i m i f De Serrateix (Berguedà).

->serratellà

serratellà -ana

adj i m i f De la Serratella (Alt Maestrat).

->serratge

■serratge

[de serrar¹]

m ADOB i 1 CALÇ Operació de serrar la sola per a separar-ne la flor.

2 1 Capa intermèdia o del costat de la carn, que resulta de dividir la pell en dues o més capes.

2 Peça fabricada amb serratge.

->serratí

serratí -ina

adj i m i f De la Serra d’En Galceran (Plana Alta).

->serraval·lià

serraval·lià -ana

Part. sil.: ser_ra_val_li_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al serraval·lià.

2 m Segon estatge (i edat) del miocè mitjà marí, situat damunt el languià i sota el tortonià.

->serreig

■serreig

Part. sil.: ser_reig

[d’origen incert, potser d’un ll. *cirrellum, dimin. de cirrus ‘rínxol’ (v. serrell)]

m BOT Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de les gramínies (Setaria sp), de fulles paral·lelinèrvies i d’espigues compactes terminals, que comprèn el serreig aferradís (S. verticillata), el serreig d’aresta groga (S. glauca) i el serreig verd (o miller) (S. viridis).

->serrejar

■serrejar

[de serra]

v intr Anar, caminar, per muntanyes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: serrejar

GERUNDI: serrejant

PARTICIPI: serrejat, serrejada, serrejats, serrejades

INDICATIU PRESENT: serrejo, serreges, serreja, serregem, serregeu, serregen

INDICATIU IMPERFET: serrejava, serrejaves, serrejava, serrejàvem, serrejàveu, serrejaven

INDICATIU PASSAT: serregí, serrejares, serrejà, serrejàrem, serrejàreu, serrejaren

INDICATIU FUTUR: serrejaré, serrejaràs, serrejarà, serrejarem, serrejareu, serrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: serrejaria, serrejaries, serrejaria, serrejaríem, serrejaríeu, serrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: serregi, serregis, serregi, serregem, serregeu, serregin

SUBJUNTIU IMPERFET: serregés, serregessis, serregés, serregéssim, serregéssiu, serregessin

IMPERATIU: serreja, serregi, serregem, serregeu, serregin

->serrell

■serrell

Hom.: cerrell

[probablement der. de cerra, cerro, en el sentit de ‘floc de cabells’; 1a FONT: 1425]

m 1 TÈXT 1 Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc., que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.

2 serrell d’ull (o d’oli) Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.

2 Vora d’una peça de roba desfilada per l’ús.

3 Floc de cabells de la part davantera del cap que hom pentina endavant deixant-los caure davant del front.

->serreller

■serreller -a

Hom.: serraller

[de serrell]

1 m i f Persona que es dedica a fer serrells.

2 f Crinera. La serrellera d’un lleó.

->serrellet

serrellet

m DEC Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que hom utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

->serrera

■serrera

[de serra; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 CONSTR 1 Biga que correspon a la part més alta d’una teulada.

2 Carena de la teulada.

3 Esquena d’ase. Les llargues parets de la casa amb les serreres eriçades de vidres.

2 Pila, munt. Una serrera de sacs.

->serrerada

■serrerada

[de serrera; 1a FONT: 1915, DAg.]

f 1 Conjunt de serreres.

2 Tirallonga.

->serret

serret

m GEOMORF Serrat.

->serreta

■serreta

[de serra; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 CONSTR NAV Manegueta, especialment la fixada a l’orla d’un llagut.

2 TÈXT Pinta metàl·lica de la carda, dotada d’un rapidíssim moviment oscil·latori, que desprèn el vel de fibres retingudes pel llevador.

3 TRANSP Peça massissa de ferro, semicircular, amb una de les vores dentada, que, subjectada damunt el morro d’un mul o d’un ase, serveix per a guiar l’animal en accionar les regnes, a les quals va unida.

->serrill

■serrill

[de serrar¹]

m Serradures.

->serrulat

serrulat -ada

[formació culta analògica sobre la base del ll. serrŭla ‘serreta’]

adj BOT Finament serrat.

->sertulàrids

sertulàrids

m ZOOL 1 pl Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, el gènere més important de la qual, Sertularia sp, forma colònies sobre algues, closques i pedres.

2 sing Cnidari de la família dels sertulàrids.

->sèrum

■sèrum

[del ll. serum, íd.]

m 1 FISIOL ANIM 1 Part líquida de la sang un cop coagulada.

2 Part líquida de la llet (xerigot), de la limfa, etc.

2 p ext TERAP Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític. Sèrum glucosat.

3 TERAP Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització (vacunació).

->serva¹

■serva¹

[de serf]

f Femení de serf.

->serva²

■serva²

[probablement en relació amb el ll. sorba, pl. del neutre sorbum, íd., amb alteració de la primera vocal per influx d’algun altre mot, potser el cèlt. s(u)eruos ‘aspre, amarg’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f BOT Fruit del server.

->serva³

serva³

Hom.: cerva

[de servar]

f 1 Acció de servar.

2 Conserva. Tomàquets de serva.

3 1 NÀUT Acció de mantenir l’equilibri, d’estar en bona posició per a navegar. La barca no té serva, està sense serva.

2 perdre la serva Perdre l’equilibri, estar exposat a caure.

->servador

■servador -a

[de servar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que serva.

->serval

■serval

Hom.: cerval

[del fr. serval, íd., i aquest, del cast. o port. cerval, del fet que aquesta mena de gat salvatge ataca els cervos]

m ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Leptailurus serval), de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides, cua curta, i de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.

->servar

■servar

[del ll. servare, íd.; 1a FONT: 1244]

v 1 1 tr Complir exactament allò a què hom està obligat; observar. Servar els manaments de Déu. Servar una promesa.

2 intr NÀUT Obeir una embarcació el seu sistema de comandament, especialment el timó. La barca ja no serva.

2 tr 1 Conservar. Fruita, tomàquets de servar.

2 Guardar intacte allò que hom té quasi el deure de conservar. Servar la castedat. Servar la dignitat. Servar la sang freda, la serenitat.

3 INFORM Retenir en algun lloc de la memòria els continguts de certes posicions.

3 tr Tenir fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: servar

GERUNDI: servant

PARTICIPI: servat, servada, servats, servades

INDICATIU PRESENT: servo, serves, serva, servem, serveu, serven

INDICATIU IMPERFET: servava, servaves, servava, servàvem, servàveu, servaven

INDICATIU PASSAT: serví, servares, servà, servàrem, servàreu, servaren

INDICATIU FUTUR: servaré, servaràs, servarà, servarem, servareu, servaran

INDICATIU CONDICIONAL: servaria, servaries, servaria, servaríem, servaríeu, servarien

SUBJUNTIU PRESENT: servi, servis, servi, servem, serveu, servin

SUBJUNTIU IMPERFET: servés, servessis, servés, servéssim, servéssiu, servessin

IMPERATIU: serva, servi, servem, serveu, servin

->servatge

■servatge

[de serf; 1a FONT: s. XV]

m 1 Condició de serf.

2 fig Esclavitud.

->servei

■servei

Part. sil.: ser_vei

[del ll. servĭtĭum, per via semiculta; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 1 Acció de servir o d’ésser útil a algú o a algun ús. Vaig llençar aquella eina perquè ja no em feia gens de servei.

2 Avantatge que hom procura a algú intervenint personalment. Li estic agraït perquè m’ha prestat un gran servei.

3 Conjunt de treballs, d’operacions, etc., que serveixen a un ús determinat. El servei de correus no és gaire eficient. Una màquina fora de servei. El servei de metges.

4 pl ECON Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari.

5 posar en servei Posar en ús, en funcionament. Ja han posat en servei la nova línia de metro.

6 servei d’àpats Servei de restaurant especialitzat en la preparació per encàrrec de menjars per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la vaixella i els coberts, etc.

7 servei de missatges curts TELECOM [sigla SMS] Sistema que permet l’intercanvi de missatges en format de text, generalment amb un límit de caràcters, mitjançant els telèfons mòbils i altres aparells electrònics.

8 servei mèdic d’empreses MED Servei de medicina laboral que té per funció la conservació i la millora de la salut dels treballadors dins l’àmbit d’una empresa.

9 servei social DR i POLÍT Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups mitjançant l’articulació de diversos valors i interessos a través de complexos mecanismes polítics i administratius.

2 1 Acció de servir algú o alguna cosa, com a servent, súbdit, criat, etc. Consagrar-se al servei de l’Església.

2 Conjunt de deures d’algú envers el seu senyor, envers aquell a qui hom deu obediència, de qui hom s’ha posat a la disposició. Vaig passar dos anys al servei d’aquella casa.

3 Conjunt dels criats d’una casa. Tenen un servei molt amatent.

4 Conjunt d’estris amb què hom serveix el menjar, les begudes. Un servei de taula de porcellana de Saxònia.

5 DR ADM Situació d’un funcionari públic dins l’horari en què desenvolupa les seves funcions laborals. Anys de servei. Acte de servei.

6 HIST DR En el règim feudal, dependència d’un vassall respecte al seu senyor i obligacions a què està subjecte.

7 servei civil SOCIOL i DR Alternativa al servei militar, exigida pels objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.

8 servei civil SOCIOL i DR Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.

9 servei militar (o simplement servei) ORG MIL Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.

10 servei postvenda Servei que una empresa ofereix als seus clients per atendre els problemes que sorgeixin després de la venda.

11 servei públic DR ADM [abrev s. p.] Servei prestat de forma regular i contínua per l’administració directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques.

12 serveis auxiliars ORG MIL Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.

13 servei social de la dona HIST i POLÍT Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a tres mesos de formació (religiosa, política i domèstica) i tres de prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives.

3 lavabo 3 3.

4 ESPORT Acció de posar la pilota en joc.

5 PROTEST Nom donat generalment a la celebració litúrgica; ofici, culte.

->servent

■servent -a

[del ll. serviens, -ntis, part. pres. de servīre ‘servir’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 m i f 1 Servidor.

2 esp Persona dedicada al servei domèstic.

3 servent de Déu DR CAN Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada.

4 servent de Déu (o de Crist) ant HIST ECL Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu (bisbe, monjo, etc.).

5 servent dels servents de Déu DIPL Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals.

2 m BÍBL Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.

3 m HIST MIL Als exèrcits medievals, per oposició a cavaller, peó.

->serventesc

serventesc

[variant ant. de sirventès]

m ant Sirventès.

->server

■server

Hom.: cerber

[de serva²]

m BOT i JARD Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Sorbus domestica), de flors petites amb cinc pètals blancs i de fruits en pom i piriformes, comestibles, i que és conreat com a ornamental.

->servera

■servera

[de serva²; 1a FONT: 1331]

f BOT Server.

->serverola

■serverola

[de serva²]

f BOT i FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies (Agrimona eupatoria), de flors grogues i fruits aqueniformes, que té virtuts astringents i és emprada com a oficinal.

->servible

■servible

[de servir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot servir.

->servici

■servici

[del ll. servitium, íd.]

m Servei.

->servicial

■servicial

Part. sil.: ser_vi_ci_al

[del ll. td. servitialis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Prompte a prestar serveis als altres.

2 ant Sotmès a servei, obligat a servir.

2 1 m i f ant Servent.

2 m Home que anava en una nau per estar al servei del patró o dels mariners.

3 m FARM i TERAP Ènema.

->servicialment

■servicialment

Part. sil.: ser_vi_ci_al_ment

[de servicial]

adv D’una manera servicial.

->servidor

■servidor -a

[del ll. td. servitor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dit de la persona que serveix o compleix els deures que té envers algú. Un home molt servidor.

2 m i f 1 Persona que està al servei d’algú.

2 Persona que es posa a la disposició d’algú (emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix). Disposeu del vostre servidor i amic. Ricard Casamitjana? Servidor!

3 m INFORM Unitat funcional que proporciona serveis i recursos a d’altres unitats.

->servil

■servil

[del ll. servīlis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al serf o esclau. Condició servil.

2 Propi d’un esclau. Ànim servil. Obediència servil.

3 imitació servil Imitació en què hom segueix el model sense a penes tocar-hi res, sense cap mena d’originalitat.

2 m i f HIST Apostòlic.

->servilisme

■servilisme

[de servil; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Qualitat de servil.

2 Actitud consistent a seguir, obeir, etc., una altra persona, una doctrina, etc., sense cap mena d’iniciativa ni de responsabilitat, sense cap distància crítica i àdhuc, sovint, sense cap convicció autènticament pròpia.

->servilitat

■servilitat

[de servil]

f Qualitat de servil.

->servilment

■servilment

[de servil; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera servil.

->serviment

■serviment

[de servir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de servir; servei.

->serviola

■serviola

Part. sil.: ser_vi_o_la

Hom.: cerviola

[variant alterada de cérvola]

1 f CONSTR NAV Pescant fort i resistent, de fusta o de ferro, que, disposat de manera que sortia simètricament fora de la borda, a banda i banda, prop de l’amura, servia per a guarnir l’aparell amb el qual hom elevava l’àncora quan, per l’acció de l’argue, ja era fora de l’aigua i la mantenia sostinguda o la posava al seu lloc. La serviola fou substituïda per la gata.

2 m i f NÀUT Mariner que fa de guaita a proa.

->servir

■servir

Hom.: cerví

[del ll. servīre, íd., der. de servus ‘esclau, servent’; 1a FONT: c. 1090]

v* 1 intr 1 Ésser útil a algú. Ell us servirà de guia. Això li ha servit de pretext.

2 Ésser apte o propi a un ús. Els bous també serveixen per a llaurar.

3 fer servir Emprar, utilitzar, usar, aprofitar. Aquesta corda, la fem servir per a remolcar l’auto. Si les tisores no tallen, fes servir el ganivet.

2 pron Fer ús, emprar. Servir-se d’una destral per a tallar un arbre. No sap servir-se de les mans.

3 tr 1 Complir els deures que hom té envers algú. Un bon criat ha de servir els seus senyors.

2 abs Fer de criat. Posar-se una noia a servir. Ara serveix a casa del marquès.

3 abs ORG MIL Ésser soldat en actiu.

4 servir Déu Donar culte o adoració a Déu.

5 servir la pàtria Fer servei per a la pàtria, especialment d’armes.

6 servir l’estat Ésser funcionari de l’estat.

4 1 tr A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc. Em permeteu que us serveixi jo?

2 abs La minyona no sap servir a taula.

3 pron Serviu-vos vós mateix.

4 tr En una botiga, atendre algú, donar-li allò que demana. Ja la serveixen, senyora?

5 tr Fornir una mercaderia a un client. D’aquestes mitges, no us en puc servir més que mitja dotzena de parells.

5 1 tr Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment. En què puc servir-vos?

2 tr En fórmules de cortesia, per a expressar que hom es posa a la disposició (d’algú). Com us dieu? Joan Pi, per a servir-vos.

3 anar servit (o ben servit) iròn Anar equivocat d’esperar alguna cosa. Vas ben servit si esperes que t’ho pagui.

4 quedar servit (o ben servit) iròn Restar malparat, en mala situació. Si ell queia malalt, quedaries ben servida.

5 si és servit (o si sou servits, etc.) Fórmules de cortesia amb què hom invita algú a menjar, a beure, a acceptar alguna cosa.

6 tr 1 Fer funcionar, posar en disposició d’ésser usada una cosa. Els soldats que serveixen aquest canó.

2 Fornir allò que és exigit, que és demanat. Servir una comanda. Servir el dinar.

3 JOCS Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer jugador, el qui té la mà.

4 servir la pilota (o simplement servir) ESPORT En certs jocs de pilota, posar-la en joc, fer un servei.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: servir

GERUNDI: servint

PARTICIPI: servit, servida, servits, servides

INDICATIU PRESENT: serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen

INDICATIU IMPERFET: servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien

INDICATIU PASSAT: serví, servires, serví, servírem, servíreu, serviren

INDICATIU FUTUR: serviré, serviràs, servirà, servirem, servireu, serviran

INDICATIU CONDICIONAL: serviria, serviries, serviria, serviríem, serviríeu, servirien

SUBJUNTIU PRESENT: serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: servís, servissis, servís, servíssim, servíssiu, servissin

IMPERATIU: serveix, serveixi, servim, serviu, serveixin

->servita

■servita

m i f CATOL Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat el 1233 per set mercaders de Florència.

->servitud

■servitud

[del ll. td. servitūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Condició de serf, subjecció a un amo.

2 1 DR CIV Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular. Servitud de pastura. Servitud de mitgera. Servitud de llums i vistes.

2 servitud internacional DR INTERN Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.

3 HIST 1 A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i obligada adscripció dels seus membres a la terra de conreu, del senyor o gran propietari, amb diferent grau de subjecció i de possibilitats d’alliberar-se’n.

2 servitud militar Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.

->servo

■servo

Hom.: cervo

[forma abreujada de servosistema]

m 1 AUTOM Servosistema.

2 CONSTR NAV Cambra en la qual hi ha el motor del timó en les embarcacions mogudes a motor.

->servo-

■servo-

Forma prefixada del mot llatí servus, que significa ‘servent’, ‘servidor’, ‘esclau’, i que entra, en sentit figurat, en la composició del nom de diversos mecanismes, dispositius, etc., subordinats a uns altres.

->servoamplificador

servoamplificador

Part. sil.: ser_vo_am_pli_fi_ca_dor

m AUTOM Amplificador destinat a augmentar la intensitat del senyal de retroacció d’un servomecanisme a fi que tingui potència suficient per a accionar un servomotor.

->servocomanda

servocomanda

[de servo- i comanda]

f AUTOM i TECNOL Servocomandament.

->servocomandament

■servocomandament

[de servo- i comandament]

m AUTOM i TECNOL 1 Comandament en què el senyal actuant és amplificat abans de la seva aplicació.

2 Mecanisme auxiliar que, accionat per una força feble, l’amplifica fins a conferir-li la magnitud necessària per a fer funcionar un aparell, una màquina, etc., eventualment a distància.

->servocontrol

■servocontrol

[de servo- i control]

m AUTOM Control efectuat per mitjà d’un servosistema, generalment un servomecanisme.

->servodirecció

■servodirecció

Part. sil.: ser_vo_di_rec_ci_ó

[de servo- i direcció]

f AUT Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.

->servofrè

■servofrè

[de servo- i fre]

m AUT Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.

->servomecanisme

■servomecanisme

[de servo- i mecanisme]

m AUTOM Servosistema constituït per un sistema mecànic o mecanisme.

->servomotor

■servomotor

[de servo- i motor]

m AUTOM Motor emprat en un servomecanisme per a produir moviments lineals o rotatius.

->servosistema

■servosistema

[de servo- i sistema]

m AUTOM Sistema proveït de retroacció.

->servovàlvula

■servovàlvula

[de servo- i vàlvula]

f TECNOL Vàlvula que actua mitjançant un servomecanisme.

->ses

■ses

[del ll. sĕssus, -us ‘acció d’asseure’s’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

[pl sessos] m ANAT ANIM Extrem inferior de l’intestí recte; anus.

->sèsam

■sèsam

[del ll. sesămum, i aquest, del gr. sḗsamon, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m BOT i AGR Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies (Sesamum indicum), de flors zigomorfes i de fruits en càpsula, conreat des de molt antic per les seves llavors, que forneixen oli de sèsam, comestible.

->sesamoide

■sesamoide

Part. sil.: se_sa_moi_de

adj ANAT ANIM 1 Semblant per la seva forma a la llavor del sèsam.

2 Dit dels petits ossos o cartílags modulars que hi ha dins certs tendons.

->sesamoïditis

sesamoïditis

Part. sil.: se_sa_mo_ï_di_tis

f PAT Inflamació dels ossos sesamoides i dels teixits veïns de la pota del cavall.

->sèseli

sèseli

m BOT Gènere d’herbes biennals o perennes, de la família de les umbel·líferes (Seseli sp), de flors blanques i fruits oblongs, algunes espècies de les quals són oficinals.

->sèsids

sèsids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pel seu mimetisme amb els himenòpters i alguns dípters amb la finalitat d’aprofitar llur protecció.

2 sing Insecte de la família dels sèsids.

->seslèria

seslèria

Part. sil.: ses_lè_ri_a

f BOT Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies (Sesleria sp), de fulles allargades, d’inflorescències cilíndriques, amb molt poques espècies exclusives de muntanya.

->sesqui-

■sesqui-

Prefix, del llatí sesqui, que significa ‘un i mig’, usat especialment en química per a indicar que en un compost determinat, generalment un òxid o una oxisal, els seus elements constituents ocorren en les proporcions relatives de 3 a 2. Ex.: sesquiòxid, sesquisulfur.

->sesquiàlter

■sesquiàlter -a

Part. sil.: ses_qui_àl_ter

[del ll. sesquialter, -a, -um, íd.]

adj Que és en valor, respecte a un altre, com un i mig a un o com tres a dos.

->sesquilineal

■sesquilineal

Part. sil.: ses_qui_li_ne_al

adj MAT Relatiu o pertanyent a les funcions sesquilineals.

->sesquiplà

sesquiplà

[de sesqui- i pla³]

m AERON Biplà la superfície alar d’una de les ales del qual, generalment la inferior, és aproximadament la meitat que la de l’altra.

->sesquiterpè

■sesquiterpè

m QUÍM ORG Denominació genèrica del grup de terpens constituïts formalment per tres restes d’isoprè, cada molècula dels quals conté, doncs, quinze àtoms de carboni.

->sesrovirenc

sesrovirenc -a

adj i m i f De Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).

->sèssil

■sèssil

adj 1 ANAT ANIM Inserit en una base extensa, no pediculat.

2 BOT Dit de les fulles o dels òrgans desproveïts de pecíol o de peduncle.

3 ECOL Dit de l’organisme que viu sedentàriament, subjecte a un substrat ferm.

->sessió

■sessió

Part. sil.: ses_si_ó

Hom.: cessió

[del ll. sessio, -ōnis ‘acció d’asseure’s’, der. de sessus, participi de sedēre ‘seure’; 1a FONT: 1312]

f 1 Cadascuna de les reunions dels membres d’una junta, d’un tribunal, d’una assemblea, etc., per ocupar-se dels treballs o els afers que els són encomanats.

2 1 Cada vegada que un pacient se sotmet durant un cert temps a una aplicació terapèutica, un tractament psicoteràpic, etc.

2 ART Cada vegada que una persona posa com a model d’un escultor, pintor o fotògraf.

3 1 Cadascuna de les projeccions del programa complet d’un cinema, de les representacions d’una obra de teatre, d’un espectacle, etc. Sessió de tarda, de nit.

2 sessió contínua CIN Sessió en què hom projecta repetidament el mateix programa de cinema, de manera que l’espectador el pot veure més d’una vegada sense haver de tornar a pagar.

->sesta

■sesta

[del ll. (hora) sexta ‘hora sisena del dia’, corresponent a les 12 del migdia, hora de més calor i més propícia a dormir, sobretot havent dinat; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Primera hora de la tarda.

2 Migdiada.

->sestador

■sestador

[de sestar; 1a FONT: 1703]

m Amorriador.

->sestar

■sestar

[de sesta]

v intr Amorriar-se el bestiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sestar

GERUNDI: sestant

PARTICIPI: sestat, sestada, sestats, sestades

INDICATIU PRESENT: sesto, sestes, sesta, sestem, sesteu, sesten

INDICATIU IMPERFET: sestava, sestaves, sestava, sestàvem, sestàveu, sestaven

INDICATIU PASSAT: sestí, sestares, sestà, sestàrem, sestàreu, sestaren

INDICATIU FUTUR: sestaré, sestaràs, sestarà, sestarem, sestareu, sestaran

INDICATIU CONDICIONAL: sestaria, sestaries, sestaria, sestaríem, sestaríeu, sestarien

SUBJUNTIU PRESENT: sesti, sestis, sesti, sestem, sesteu, sestin

SUBJUNTIU IMPERFET: sestés, sestessis, sestés, sestéssim, sestéssiu, sestessin

IMPERATIU: sesta, sesti, sestem, sesteu, sestin

->sestejar

■sestejar

[de sesta]

v intr 1 Fer la sesta o migdiada.

2 Amorriar-se, sestar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sestejar

GERUNDI: sestejant

PARTICIPI: sestejat, sestejada, sestejats, sestejades

INDICATIU PRESENT: sestejo, sesteges, sesteja, sestegem, sestegeu, sestegen

INDICATIU IMPERFET: sestejava, sestejaves, sestejava, sestejàvem, sestejàveu, sestejaven

INDICATIU PASSAT: sestegí, sestejares, sestejà, sestejàrem, sestejàreu, sestejaren

INDICATIU FUTUR: sestejaré, sestejaràs, sestejarà, sestejarem, sestejareu, sestejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sestejaria, sestejaries, sestejaria, sestejaríem, sestejaríeu, sestejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sestegi, sestegis, sestegi, sestegem, sestegeu, sestegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sestegés, sestegessis, sestegés, sestegéssim, sestegéssiu, sestegessin

IMPERATIU: sesteja, sestegi, sestegem, sestegeu, sestegin

->sester

■sester

[del ll. sextarius, -ii , íd., sisena part del congi, mesura romana per a líquids; 1a FONT: s. XI]

m 1 METROL Antiga mesura de capacitat per a àrids i líquids, d’equivalències molt diverses a les distintes comarques.

2 Recipient que a les tavernes hom posa sota l’aixeta de les bótes per recollir el vi que se n’escorre.

->sesterci

■sesterci

[del ll. sestertius, -ii, íd., comp. de semis ‘meitat’ i tertius ‘terç’]

m NUMIS Antiga moneda romana que valia un quart de denari.

->sesterçó

■sesterçó

m HIST Antiga divisió administrativa de la Vall d’Aran.

->sesteró

sesteró

[de sester]

m METROL Mesura catalana per a grans emprada a la regió pirinenca i especialment a Andorra.

->sèston

■sèston

m ECOL Part sòlida de material en suspensió, obtinguda per filtració o sedimentació de l’aigua marina o continental.

->set¹

■set¹

[del ll. sĭtis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 FISIOL ANIM 1 Necessitat de beure que es manifesta amb una sensació de sequedat a la boca i a la gola. Tenir molta set. Apagar o satisfer la set. Beure sense set.

2 tenir set (una planta, la terra) Tenir necessitat d’aigua, d’ésser regada.

2 fig 1 Desig ardent, impacient, d’alguna cosa. Set de poder, de riqueses, d’honors. Set de venjança.

2 guardar una poma per a la set Fer una petita reserva de diners per a un cas de necessitat.

->set²

■set²

[del ll. sĕptem, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Sis més un. La setmana té set dies.

2 adj i m i f Que fa set; setè. El quilòmetre set. La pàgina set. El set d’aquest mes és dissabte.

3 m [pl sets] 1 El nombre set, 7.

2 p ext Cosa designada amb el nombre set. Un set d’espases. Tinc dos sets.

3 Estrip angular en una roba que recorda, per la seva forma, un set. On t’has fet aquest set que tens a l’esquena de l’americana?

4 m i f Els set primers.

5 les set La setena hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vindrem a les set.

6 set i mig JOCS Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.

->set³

■set³

[de l’angl. set ‘col·lecció, equip, sèrie’]

m ESPORT En el tennis, una sèrie de jocs que acaba quan un dels jugadors ha guanyat sis jocs (set curt) o dos jocs més que l’adversari formant un total no inferior a sis (set llarg).

->set⁴

set⁴

m CIN i TV Conjunt d’escenaris adequadament decorats i disposats de forma contigua en un plató, de manera que els personatges poden, durant l’enregistrament, passar d’un escenari a un altre sense necessitat d’interrompre l’emissió.

->set.

set.

abrev CRON setembre.

->seta

■seta

[del ll. saeta ‘pèl o cerra de porc’]

f 1 BOT 1 Pèl llarg rígid com una cerra.

2 Peduncle filiforme que sosté la càpsula de les molses.

2 ZOOL Pèl isolat, sovint sensitiu, situat a la superfície del tegument, en els artròpodes.

->setaci

■setaci -àcia

[deriv. savi del ll. saeta ‘pèl o cerra de porc’]

adj 1 Rígid com el pèl de porc.

2 BOT Dit dels pèls o dels apèndixs filamentosos rígids com les cerres.

->setanta

■setanta

[del ll. vg. *septanta, ll. cl. septuaginta, íd. (cf. quaranta); 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 adj Set vegades deu, seixanta-nou més un. Un vell de setanta anys.

2 adj i m i f Que fa setanta; setantè. La pàgina setanta.

3 m El nombre setanta, 70. Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77; setanta-vuit , 78; setanta-nou, 79. Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són: setanta-u, setanta-dos, setanta-tres, etc.

->setantè

■setantè -ena

[de setanta; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que, en una sèrie, en té seixanta-nou davant seu, el que fa setanta.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en setanta parts iguals. La setantena part.

3 m Un setantè, 1/70. Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són: setanta-unè, setanta-dosè, setanta-tresè, setanta-quatrè, setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè (femení: setanta-unena, setanta-dosena, etc.).

4 f Conjunt de setanta unitats.

5 f abs Edat de setanta anys. Ja feia dies que havia tombat la setantena.

->setantejar

■setantejar

[de setanta]

v intr Tenir pels volts de setanta anys, prop de setanta anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: setantejar

GERUNDI: setantejant

PARTICIPI: setantejat, setantejada, setantejats, setantejades

INDICATIU PRESENT: setantejo, setanteges, setanteja, setantegem, setantegeu, setantegen

INDICATIU IMPERFET: setantejava, setantejaves, setantejava, setantejàvem, setantejàveu, setantejaven

INDICATIU PASSAT: setantegí, setantejares, setantejà, setantejàrem, setantejàreu, setantejaren

INDICATIU FUTUR: setantejaré, setantejaràs, setantejarà, setantejarem, setantejareu, setantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: setantejaria, setantejaries, setantejaria, setantejaríem, setantejaríeu, setantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: setantegi, setantegis, setantegi, setantegem, setantegeu, setantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: setantegés, setantegessis, setantegés, setantegéssim, setantegéssiu, setantegessin

IMPERATIU: setanteja, setantegi, setantegem, setantegeu, setantegin

->setantenni

■setantenni

[de setanta i -enni]

m Període de setanta anys.

->setantí

■setantí -ina

[de setanta; 1a FONT: 1462]

adj i m i f Septuagenari.

->setària

■setària

Part. sil.: se_tà_ri_a

f BOT Serreig.

->setcasenc

setcasenc -a

adj i m i f De Setcases (Ripollès).

->set-centè

■set-centè -ena

[de set-cents]

1 adj Que, en una sèrie, en té sis-cents noranta-nou davant seu, el que fa set-cents.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en set-centes parts iguals.

2 m Un set-centè, 1/700.

->setcentista

■setcentista

[de set-cents]

1 adj Relatiu o pertanyent al segle XVIII.

2 m i f Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVIII.

->set-cents

■set-cents -centes

[de set² i cent¹]

1 adj Set vegades cent. Set-cents bous.

2 [inv: set-cents] adj i m i f Que fa set-cents; set-centè. La pàgina set-cents. Que es presenti la set-cents!

3 m 1 El nombre set-cents, 700.

2 p ext Cosa designada amb el nombre set-cents.

4 m i f Les set-centes primeres.

->setciències

■setciències

Part. sil.: set_ci_èn_ci_es

[de set² i ciència; 1a FONT: c. 1925]

m i f Persona que presumeix de saber molt.

->setè

■setè -ena

Hom.: cetè

[de set²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f [símb: 7è 7a] Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El setè pis. La setena de la cursa.

2 1 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en set parts iguals. Una setena part s’haurà de llençar.

2 m Un setè, 1/7.

3 f Conjunt de set unitats. Una setena d’anys.

->setembre

■setembre

[del ll. septĕmber, -bris, íd., setè mes romà fins a la reforma del calendari julià; 1a FONT: 1244]

m CRON [abrev set.] [símb: ST] Novè mes de l’any.

->setembrí

■setembrí -ina

adj 1 Relatiu o pertanyent al mes de setembre. La revolució setembrina de 1868.

2 Propi del mes de setembre. Un ventijol setembrí.

->setet

■setet

m MÚS Grup de set notes iguals que té la mateixa durada de sis notes del mateix valor.

->setge

■setge

[d’un ll. *sedĭcum, der. de sedēre ‘seure’, com *adsedicare, base de assetjar; també fóra versemblant que el substantiu s’hagués extret del verb amb influx de obsidio, -ōnis ‘setge’ i situs ‘indret’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 HIST i MIL Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc., per combatre-la i emparar-se’n.

2 BOT 1 Nom aplicat a diverses espècies d’escrofulària, especialment l’escrofulària aquàtica, l’escrofulària nodosa i l’escrofulària peregrina.

2 Heliantem setge.

3 estat de setge DR POL Estat de crisi que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.

->seti

■seti

[d’origen incert, probablement del ll. sĭtus, -us, íd., amb influx del verb sitiar, possible alteració del ll. situare ‘situar’, amb canvi de terminació; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 1 Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.

2 Lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa.

2 1 deixar (algú) al seti Matar-lo sobtadament.

2 quedar al seti Morir sobtadament.

->setí

■setí

[d’origen incert, potser de l’it. setino, íd., der. de seta ‘seda’, o potser de l’àr. säbtî ‘fet a Ceuta’, perquè fos fabricat amb tela procedent de Ceuta; 1a FONT: 1390]

m 1 TÈXT 1 Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat ^meⁿ(essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat), el curs del qual és la suma de m i de n.

2 Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d’ordit adjacents.

3 setí de la reina Setí de sis fils i sis passades de curs, de lligat irregular (e^2,3,4,4,3,2).

4 setí de Lió Teixit de seda, sovint negra, tenyida en madeixa, amb ordit molt dens i lligat de sarja de tres.

5 setí de la Xina Setí de cotó, amb lligat de setí de cinc, emprat per a fer-ne folres.

6 setí duquessa Teixit de seda, tenyit en madeixa, blanc o negre, amb lligat de setí de vuit.

7 setí Liberty Setí amb ordit de seda greja i trama de filadís, tenyit en peça, i amb lligat de setí de vuit, deu o dotze.

2 pl BOT i JARD Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes (Lunaria biennis), de fulles ovades, flors purpúries i de fruits en silícula, plantada com a ornamental.

3 FUST Fusta molt dura de diversos arbres tropicals caracteritzada per la complicació de les seves venes.

->setial

■setial

Part. sil.: se_ti_al

[de seti; 1a FONT: 1540]

m Seient de cerimònia.

->setiar

■setiar

Part. sil.: se_ti_ar

[de seti]

v tr Instal·lar una cosa en el seu seti. Setiar una bóta al celler.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: setiar

GERUNDI: setiant

PARTICIPI: setiat, setiada, setiats, setiades

INDICATIU PRESENT: setio, seties, setia, setiem, setieu, setien

INDICATIU IMPERFET: setiava, setiaves, setiava, setiàvem, setiàveu, setiaven

INDICATIU PASSAT: setií, setiares, setià, setiàrem, setiàreu, setiaren

INDICATIU FUTUR: setiaré, setiaràs, setiarà, setiarem, setiareu, setiaran

INDICATIU CONDICIONAL: setiaria, setiaries, setiaria, setiaríem, setiaríeu, setiarien

SUBJUNTIU PRESENT: setiï, setiïs, setiï, setiem, setieu, setiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: setiés, setiessis, setiés, setiéssim, setiéssiu, setiessin

IMPERATIU: setia, setiï, setiem, setieu, setiïn

->setiforme

■setiforme

[de seta i -forme]

adj BOT Que té forma de seta.

->setina

■setina

Hom.: cetina

[de setí; 1a FONT: 1769]

f TÈXT 1 Sarja setina.

2 Setí anglès.

->setinadora

setinadora

[de setinar]

f TECNOL Calandra d’ensetinar.

->setinar

■setinar

[de setí]

v tr TECNOL Sotmetre un paper, un teixit, etc., a una operació de setinatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: setinar

GERUNDI: setinant

PARTICIPI: setinat, setinada, setinats, setinades

INDICATIU PRESENT: setino, setines, setina, setinem, setineu, setinen

INDICATIU IMPERFET: setinava, setinaves, setinava, setinàvem, setinàveu, setinaven

INDICATIU PASSAT: setiní, setinares, setinà, setinàrem, setinàreu, setinaren

INDICATIU FUTUR: setinaré, setinaràs, setinarà, setinarem, setinareu, setinaran

INDICATIU CONDICIONAL: setinaria, setinaries, setinaria, setinaríem, setinaríeu, setinarien

SUBJUNTIU PRESENT: setini, setinis, setini, setinem, setineu, setinin

SUBJUNTIU IMPERFET: setinés, setinessis, setinés, setinéssim, setinéssiu, setinessin

IMPERATIU: setina, setini, setinem, setineu, setinin

->setinat

■setinat -ada

[de setinar]

adj 1 Semblant al setí.

2 Que és d’una llisor i d’una lluentor considerables.

->setinatge

setinatge

[de setinar]

m TECNOL Operació a la qual són sotmesos els papers, els teixits, les còpies fotogràfiques positives, etc., en fred o en calent, per tal d’allisar-ne la superfície i conferir-li lluentor.

->setmana

■setmana

[b. ll. septimana, der. de septĭmus, -a, -um ‘setè’, calc del gr. hebdomás, -ádos ‘setmana’, der. de hébdomos ‘setè’; 1a FONT: s. XII]

f 1 1 CRON, HIST i RELIG Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).

2 entre setmana En dies que no són el cap de setmana.

3 setmana pasqual LITÚRG Octava que segueix el diumenge de Pasqua i en continua la festa fins al diumenge in albis, dit també Pasqüetes.

2 Espai de temps que comprèn set dies. Fa més d’una setmana que és aquí.

3 Setmana Santa LITÚRG 1 Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.

2 [en minúscula] Llibre litúrgic que conté els oficis propis de la Setmana Santa.

4 setmana social HIST Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’estat espanyol.

->setmanada

■setmanada

[de setmana; 1a FONT: 1803, DEst.]

f ECON 1 Forma d’abonament del salari o paga que l’empresa abona al treballador per setmanes, sia per feina feta o per hores de treball.

2 Import de la setmanada.

->setmanal

■setmanal

[de setmana; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que s’esdevé un cop cada setmana. Pagament setmanal.

2 Que dura una setmana.

2 m Import de les setmanades dels obrers d’una fàbrica, un taller, etc.

->setmanalment

■setmanalment

[de setmanal]

adv Per setmanes, cada setmana.

->setmanari

■setmanari

[de setmana; 1a FONT: 1803, DEst.]

m PERIOD Publicació periòdica setmanal il·lustrada de caràcter informatiu sobre diversos temes.

->setmaner

■setmaner -a

[de setmana; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj ant Setmanal.

2 m i f 1 El qui exerceix una funció durant una setmana quan li toca per torn.

2 ant Treballador a tant per setmana.

->setmania

■setmania

Part. sil.: set_ma_ni_a

f Càrrec, ofici, de setmaner.

->setmesó

■setmesó -ona

[de set² i mes¹ i el sufix -ó²; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f Dit de la criatura nada al cap de set mesos de gestació.

2 m ORNIT Cabussó emplomallat.

->setós

setós -osa

[de seta]

adj BOT 1 Proveït de setes.

2 Setaci.

->setra

■setra

[de l’àr. vg. *sätl(a) (o *sitl), àr. saṭl ‘mena de galleda o atuell amb nansa’, i aquest, del ll. sĭtŭla ‘galleda’; 1a FONT: 1400]

f Gerro.

->setrill

■setrill

[variant més estesa de la forma sitrell, segurament més ant. (v. aquest mot); 1a FONT: 1268]

m 1 Recipient de vidre, de terrissa, de metall, etc., que serveix per a contenir i abocar l’oli o el vinagre d’amanir, l’oli d’untar màquines, etc.

2 setrill d’amanir TÈXT Pot de metall amb tres brocs que era emprat antigament pels paraires i pels filadors per a mullar amb oli, amb aigua sabonosa, etc., les fibres que havien d’ésser cardades.

->setrilla

■setrilla

[de setrill; 1a FONT: s. XIV]

f Setrill gros.

->setrillada

■setrillada

[de setrill; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Contingut d’un setrill.

->setrilleres

■setrilleres

[de setrill; 1a FONT: 1803, DEst.]

f pl Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre.

->setter

setter^* [sɛ́tər]

[mot angl., der. de to set ‘aturar’]

m ZOOT Raça de gossos de caça, de mostra, britànics, les varietats de la qual són caracteritzades per la seva robustesa, la bellesa del seu aspecte i el seu pèl llarg i sedós.

->setze

■setze

[del ll. sēdĕcim, íd., comp. de sex ‘sis’ i decem ‘deu’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj Quinze més un. Una noia de setze anys.

2 adj i m i f Que fa setze; setzè. El quilòmetre setze. Lluís setze. La setze de la promoció.

3 m [pl setzes] 1 El nombre setze, 16.

2 p ext Cosa designada amb el nombre setze. El setze del carrer Nou.

4 m i f Els setze primers.

5 fer setze Expel·lir els mocs del nas sense mocador, ajudant-se amb els dits.

6 les setze L’hora setzena; les quatre de la tarda. El tren arriba a les setze.

->setzè

■setzè -ena

[de setze; 1a FONT: s. XV]

1 adj i m i f [símb: 16è 16a] Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en setze parts iguals.

3 m Cinc setzens, 5/16.

4 f Conjunt de setze unitats.

5 f METROL Mesura de capacitat equivalent a vuit porrons.

6 en setzè (o simplement setzè) 1 Llibre, fullet, etc., de mida igual a la setzena part d’un plec (de 15 a 20 cm).

2 Forma de trenta-dues pàgines: setze de blanc i setze de retiratge.

->seu¹

■seu¹

Part. sil.: seu

Hom.: sèu

[del ll. sēdes, -is ‘cadira; residència; fonament’, der. de sĕdēre ‘seure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CRIST 1 Càtedra o tron d’un bisbe que exerceix jurisdicció. La seu pontifical.

2 Església catedral. La seu vigatana.

3 Capital d’una diòcesi. Tarragona és seu arquebisbal.

4 Jurisdicció i potestat d’un bisbe o papa. La Santa Seu. Seu primada.

5 seu plena DR CAN Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.

6 seu vacant DR CAN Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o el nomenament de successor.

2 1 Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. La seu de l’ONU és a Nova York. La seu d’un sindicat.

2 seu social Domicili social d’una empresa o entitat comercial.

->seu² seva

■seu² seva [o seua]

Part. sil.: seu

[del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj i pron 1 1 Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.

2 Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.

2 els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.

3 1 anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.

2 dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.

3 fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.

4 sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.

5 una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.

->sèu

■sèu

Part. sil.: sèu

Hom.: seu f

[del ll. sēbum, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 QUÍM ORG, BIOQ i ALIM Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.

2 FISIOL ANIM Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.

->seuós

■seuós -osa

Part. sil.: se_uós

[de sèu; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que té o conté sèu.

2 Untuós, greixós.

->seure

■seure

Part. sil.: seu_re

Cp. asseure

[del ll. sĕdēre, sessum, íd., ‘residir; restar’; 1a FONT: o., Llull]

v* intr Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. No podreu seure: s’han acabat les cadires. Seure a terra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: seure

GERUNDI: seient

PARTICIPI: segut, seguda, seguts, segudes

INDICATIU PRESENT: sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen

INDICATIU IMPERFET: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien

INDICATIU PASSAT: seguí, segueres, segué, seguérem, seguéreu, segueren

INDICATIU FUTUR: seuré, seuràs, seurà, seurem, seureu, seuran

INDICATIU CONDICIONAL: seuria, seuries, seuria, seuríem, seuríeu, seurien

SUBJUNTIU PRESENT: segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin

SUBJUNTIU IMPERFET: segués, seguessis, segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin

IMPERATIU: seu, segui, seguem, seieu, seguin

->sevenc

sevenc -a

adj i m i f De Seva (Osona).

->sever

■sever -a

[del ll. sevērus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 1 No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles.

2 Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Un jutge sever. Un confessor molt sever.

2 p ext 1 Inflexible, rígid. Disciplina severa. Costums severs.

2 Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat. Un estil sever. Una arquitectura severa.

->sèver

■sèver

[de l’àr. ṣ#ío;bar, íd.; 1a FONT: 1429]

m 1 Suc concentrat de l’àloe.

2 BOT Àloe.

->severament

■severament

[de sever; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera severa.

->severià

severià -ana

Part. sil.: se_ve_ri_à

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als severians.

2 m i f Individu d’un poble eslau que habitava a la regió de Kíev.

->severitat

■severitat

[del ll. severĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Qualitat de sever. La severitat d’un jutge. La severitat d’un càstig. La severitat d’un estil arquitectònic, literari, etc.

->sevícia

■sevícia

Part. sil.: se_ví_ci_a

[del ll. saevitia, íd., der. de saevus, -a, -um ‘cruel’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 DR PEN Duresa i crueltat excessives en el tracte amb alguna persona sobre la qual hom té potestat o autoritat.

2 Crueltat, duresa excessiva.

->sevillà

■sevillà -ana

1 adj i m i f De Sevilla (capital i província d’Andalusia).

2 adj i f AGR Sevillenca.

3 f pl DANSA Forma andalusa de la dansa seguidilla castellana i manxega.

->sevillenc

■sevillenc -a

adj i f AGR Dit d’una varietat d’olivera de branques molt dretes i d’una varietat d’oliva ovalada i bastant grossa.

->sevir

■sevir

[del ll. sevir, íd., comp. de sex ‘sis’ i vir ‘home’]

m HIST 1 En l’antiga Roma, cap de cadascuna de les sis decúries formades per cavallers o equites.

2 1 Membre d’un sevirat.

2 sevir augustal Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres dedicada al culte a l’emperador.

->sevirat

sevirat

m HIST 1 Dignitat, càrrec de sevir.

2 Qualsevol dels cossos que hi hagué a Roma formats per sis membres o sevirs.

->sex-

■sex-

Forma prefixada del mot llatí sex, que significa ‘sis’. Ex.: sexpartit, sexcentenari.

->sexagenari

■sexagenari -ària

[del ll. sexagenarius, -a, -um, íd., der. de sexageni, -ae, -um ‘seixanta cada vegada’]

adj i m i f Que ha complert seixanta anys d’edat.

->sexagèsim

■sexagèsim -a

[del ll. sexagesĭmus, -a, -um ‘seixantè’]

1 adj Seixantè.

2 f LITÚRG Nom que hom donava al diumenge i a la setmana segona abans de la quaresma.

->sexagesimal

■sexagesimal

[del b. ll. sexagesimalis, íd.]

adj 1 Que procedeix o es comporta per seixantenes.

2 LITÚRG Relatiu o pertanyent a la sexagèsima.

3 MAT 1 Dit del sistema de numeració de base 60, emprat per a la mesura d’angles i del temps.

2 divisió sexagesimal de la circumferència Divisió de la circumferència en 360 graus (o del quadrant en 90), i en la qual cada grau és dividit en 60 minuts i cada minut en 60 segons.

->sex-appeal

sex-appeal^* [sɛ̀gzəpíl]

[mot angl. nord-americà nascut en l’àmbit del cinema (1926), comp. de sex ‘sexe’, del fr. sexe, i appeal ‘atracció’, postverbal de to appeal ‘atreure’, també del fr. ant. apeler, mod. appeler ‘cridar, atreure’]

m Atractiu físic i sexual d’una persona.

->sexar

■sexar

Hom.: sacsar

v tr VETER Determinar el sexe (d’un animal). Sexar els pollets després de néixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sexar

GERUNDI: sexant

PARTICIPI: sexat, sexada, sexats, sexades

INDICATIU PRESENT: sexo, sexes, sexa, sexem, sexeu, sexen

INDICATIU IMPERFET: sexava, sexaves, sexava, sexàvem, sexàveu, sexaven

INDICATIU PASSAT: sexí, sexares, sexà, sexàrem, sexàreu, sexaren

INDICATIU FUTUR: sexaré, sexaràs, sexarà, sexarem, sexareu, sexaran

INDICATIU CONDICIONAL: sexaria, sexaries, sexaria, sexaríem, sexaríeu, sexarien

SUBJUNTIU PRESENT: sexi, sexis, sexi, sexem, sexeu, sexin

SUBJUNTIU IMPERFET: sexés, sexessis, sexés, sexéssim, sexéssiu, sexessin

IMPERATIU: sexa, sexi, sexem, sexeu, sexin

->sexatge

■sexatge

m VETER Acció de sexar.

->sexdigitat

■sexdigitat -ada

[de sex- i digitat]

adj i m i f PAT Que té sis dits a la mà.

->sexducció

sexducció

Part. sil.: sex_duc_ci_ó

f GEN i MICROB Procés per mitjà del qual un o més gens d’un bacteri són transferits a l’ADN d’un altre bacteri per un factor F (o de fertilitat), en el decurs d’una conjugació bacteriana.

->sexe

■sexe

[del ll. sexus, íd.; 1a FONT: 1515]

m 1 BIOL, GEN i DR Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

2 Genitals externs del mascle i la femella.

3 Sexualitat, exercici de l’activitat sexual.

4 1 Conjunt d’individus de l’un o de l’altre sexe. S’admeten socis d’ambdós sexes.

2 el bell sexe (o el sexe dèbil) Les dones.

3 el sexe fort Els homes.

->sexennal

■sexennal

[del b. ll. sexennalis, íd.]

adj 1 Que dura sis anys.

2 Que té lloc cada sis anys.

->sexenni

■sexenni

[del ll. sexennium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Període de sis anys.

->sexisme

■sexisme

[de sexe]

m 1 PSIC Ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a cadascuna.

2 SOCIOL Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones.

->sexista

■sexista

[de sexe]

PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent al sexisme.

2 m i f Partidari del sexisme.

->sexo-

■sexo-

Forma prefixada del mot llatí sexus, que significa ‘sexe’. Ex.: sexopatia.

->sexofília

■sexofília

Part. sil.: se_xo_fí_li_a

[de sexo- i -fília]

f PSIC Inclinació, predisposició, vers el sexe o la sexualitat.

->sexofòbia

■sexofòbia

Part. sil.: se_xo_fò_bi_a

[de sexo- i -fòbia]

f PSIC Terror o aversió al sexe o a la sexualitat.

->sexòleg

■sexòleg -òloga

[de sexo- i -leg]

m i f PSIC Persona versada en sexologia.

->sexologia

■sexologia

Part. sil.: se_xo_lo_gi_a

[de sexo- i -logia]

f PSIC Ciència que tracta de la sexualitat, del comportament sexual i de les seves manifestacions.

->sexològic

■sexològic -a

[de sexologia]

adj PSIC Relatiu o pertanyent a la sexologia.

->sexpartit

■sexpartit -ida

[de sex- i partit]

adj 1 Dividit en sis parts.

2 volta sexpartida ARQUIT Volta gòtica resultant d’afegir a les nervadures pròpies de la volta d’ogiva dues voltes més que parteixen de la clau i recolzen en pilars intermedis o en la clau dels arcs formers.

->sex ratio

sex ratio^* [sɛ́gzràtjo]

[angl ] [pl sex ratios] f DEMOG i BIOL Quocient sexual.

->sex-shop

sex-shop^* [sɛ̀kʃɔ́p]

[mot anglès, creat als països escandinaus, comp. de sex ‘sexe’, del fr. sexe, i shop ‘botiga’, del fr. ant. eschope (actual échoppe) ‘botiga’]

m Botiga dedicada exclusivament a la venda de productes químics, objectes i articles diversos, destinats a l’activitat sexual humana o de natura eròtica o pornogràfica.

->sext

■sext -a

[del ll. sextus, -a, -um ‘sisè’, d’on (hora) sexta ‘hora sisena’]

1 adj Sisè.

2 f 1 CRON Divisió romana del dia, corresponent a les dotze del migdia o sesta.

2 LITÚRG Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.

3 f MÚS Interval de sis graus de l’escala diatònica.

->sextant

■sextant

[del ll. sextans, -ntis, íd., der. de sextus ‘sisè’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 GEOM Sisena part d’un cercle, és a dir, la part de cercle continguda en 60°.

2 ASTR Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.

3 NUMIS Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as).

->sextet

■sextet

[adaptació sàvia de l’it. sestetto, íd.]

m 1 MÚS 1 Composició musical per a sis instruments o per a sis veus.

2 Conjunt dels músics que interpreten una peça musical per a sis instruments o veus.

2 INFORM Byte de sis bits.

3 POÈTICA Estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs.

->sextifoli

■sextifoli

m HERÀLD Moble que representa una flor perforada de sis pètals arrodonits i punteguts.

->sextil

■sextil

[del ll. sextīlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ASTR i ASTROL Dit de la posició de dos astres distants l’un de l’altre seixanta graus.

2 CRON Sisè mes de l’any en l’antic calendari romà.

->sextina

■sextina

[adaptació sàvia de l’it. sestina, íd., der. de sesto ‘sisè’, del ll. sextus, íd.]

f POÈTICA Composició poètica formada per sis estrofes de sis versos hendecasíl·labs i una tornada de tres.

->sèxtuple¹

■sèxtuple¹

[v. sèxtuple²]

adj Format per sis.

->sèxtuple²

■sèxtuple² -a

[del ll. td. sextŭplus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Que és com sis vegades un altre. Quantitat sèxtupla.

2 m Quantitat igual a sis vegades una altra. Dotze és el sèxtuple de dos.

->sextuplicar

■sextuplicar

[de sèxtuple²; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Fer sèxtuple, multiplicar per sis una quantitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sextuplicar

GERUNDI: sextuplicant

PARTICIPI: sextuplicat, sextuplicada, sextuplicats, sextuplicades

INDICATIU PRESENT: sextuplico, sextupliques, sextuplica, sextupliquem, sextupliqueu, sextupliquen

INDICATIU IMPERFET: sextuplicava, sextuplicaves, sextuplicava, sextuplicàvem, sextuplicàveu, sextuplicaven

INDICATIU PASSAT: sextupliquí, sextuplicares, sextuplicà, sextuplicàrem, sextuplicàreu, sextuplicaren

INDICATIU FUTUR: sextuplicaré, sextuplicaràs, sextuplicarà, sextuplicarem, sextuplicareu, sextuplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: sextuplicaria, sextuplicaries, sextuplicaria, sextuplicaríem, sextuplicaríeu, sextuplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: sextupliqui, sextupliquis, sextupliqui, sextupliquem, sextupliqueu, sextupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sextupliqués, sextupliquessis, sextupliqués, sextupliquéssim, sextupliquéssiu, sextupliquessin

IMPERATIU: sextuplica, sextupliqui, sextupliquem, sextupliqueu, sextupliquin

->sexual

■sexual

Part. sil.: se_xu_al

Cp. sensual

[del ll. sexualis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 BIOL i GEN Relatiu o pertanyent al sexe.

2 BIOL i GEN Que té sexe, que és mascle o femella.

3 acte sexual BIOL i GEN 1 Coit.

2 Qualsevol acció o manifestació de l’ésser humà que té per objectiu la satisfacció de la seva sexualitat.

4 desviació sexual BIOL, GEN i PSIC Forma de comportament sexual que no coincideix amb la que hom considera més característica d’una espècie determinada amb relació a la reproducció.

5 malatia de transmissió sexual PAT Malaltia que es pot transmetre per contacte sexual, com ara la sífilis, la blennorràgia, el xancre blanc, la candidiasi, l’hepatitis vírica B, la sida, etc.

6 educació sexual BIOL, GEN i PSIC Acció educativa que facilita una correcta informació sobre els diversos elements que defineixen la sexualitat humana.

->sexualitat

■sexualitat

[de sexual; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BIOL i GEN Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció.

2 PSIC Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció. Sexualitat infantil, adulta. Sexualitat reprimida, normal.

->sexualment

■sexualment

Part. sil.: se_xu_al_ment

[de sexual]

adv En una manera o relació sexual.

->sexuat

■sexuat -ada

Part. sil.: se_xu_at

[formació culta analògica sobre la base del ll. sexus ‘sexe’]

adj BIOL 1 Dotat de sexualitat.

2 Dit de les espècies la reproducció de les quals és feta mitjançant la intervenció de dos individus de sexe distint.

3 Dit de la reproducció de les espècies sexuades.

->sexy

sexy^* [sɛ́ksi]

[mot angl. nord-americà, der. de sex, del fr. sexe]

adj 1 Dit de la persona amb atractiu físic i sexual.

2 Dit de les coses que fan ressaltar l’atractiu físic i sexual. Un vestit molt ‘sexy’.

->-sfera

■-sfera

Forma sufixada del mot grec sphaĩra, que significa ‘esfera’. Ex.: estratosfera.

->-sferi

-sferi

Forma sufixada del mot grec sphaĩra, que significa ‘esfera’. Ex.: planisferi.

->-sfèric

-sfèric -sfèrica

Forma sufixada del mot grec sphaĩra, que significa ‘esfera’. Ex.: atmosfèric.

->-sfígmia

-sfígmia

FISIOL Forma sufixada del mot grec sphygmós, que significa ‘pols’. Ex.: microsfígmia.

->sforzesc

sforzesc -a

adj Relatiu o pertanyent als Sforza.

->sfumato

■sfumato^* [əsfumáto]

[it ] m ART i PINT Tècnica pictòrica en què els colors passen gradualment d’un to a un altre i les figures perden la línia del contorn per a obtenir la compenetració entre aquelles i l’atmosfera.

->Sg

Sg

símb QUÍM INORG seaborgi.

->sh

sh

símb MAT sinus hiperbòlic.

->shakespearià

■shakespearià -ana

Part. sil.: sha_kes_pe_a_ri_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Shakespeare i a la seva obra.

2 m i f Estudiós de Shakespeare.

->shakuhachi

shakuhachi^* [ʃàkuhátʃi]

[jap ] m MÚS Instrument de vent japonès amb el bisell tallat a l’extrem superior del tub, de buf directe i tradicionalment de bambú, amb cinc forats que es tapen amb els dits de les dues mans.

->shamisen

shamisen^* [ʃámisen]

[jap ] m MÚS Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana, el mànec llarg, amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.

->shigel·la

■shigel·la

[del nom del metge japonès Kiyoshi Shiga (1870-1957)]

f MICROB Gènere de bacteris de la família de les enterobacteriàcies (Shigella sp) que no fermenten glúcids, patògens per a l’home. L’espècie més perillosa és el bacil de Shiga (Sh. dysenteriae), causant de la disenteria bacil·lar.

->shiitake

shiitake^*

[jap ] m BOT Xiitake.

->shikímic

shikímic, àcid

BIOQ Àcid xiquímic.

->shorts

shorts^* [ʃɔ́rts]

[mot angl., ‘curts’, aplicat als pantalons]

m pl INDUM Pantalons curts.

->show

show^*

[v. xou]

m Xou.

->shoyu

shoyu^* [ʃɔ́ju]

[jap ] m GASTR Salsa de soia feta amb aigua, blat, sal i brots de soia, pròpia de la cuina japonesa.

->shunt

shunt^*

[v. xunt]

m CONSTR, ELECTROT, MED i CIR Xunt.

->si¹

■si¹

Hom.: sí

[del ll. sĭnus, -us, íd.; 1a FONT: 1295]

m 1 Cavitat o depressió.

2 esp ANAT ANIM 1 Qualsevol concavitat del cos.

2 Conducte venós dilatat, especialment els que hi ha dins el crani.

3 Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals. Són els sins etmoïdal, esfenoïdal, frontal i maxil·lar.

4 Part del cos on la dona porta l’infant concebut; úter. L’infant que ella portava en el seu si.

5 si carotidi Extensió del si cavernós en el conducte carotidi.

6 si carotidi Eixamplament de la caròtida interna, en el seu origen.

7 si costodiafragmàtic Si pleural situat en el lloc en què es reflecteix la pleura costal i es converteix en diafragmàtica.

8 si costomediastínic Si pleural situat en la unió del mediastí anterior i de la pleura costal.

9 si pilonidal Cavitat que supura en la regió sacrococcígia i que conté un manat de pèls.

10 si venós Dilatació de l’aparell circulatori dels peixos i dels amfibis, per on entra sang amb CO₂ a l’aurícula.

3 1 ANAT ANIM Part anterior del pit.

2 p ext Sina, pitrera. Del seu si es va treure una bosseta de seda.

3 fig Cor.

4 fig Part interna d’una cosa. En el si de la comissió. En el si de la terra.

5 si d’Abraham BÍBL Expressió bíblica de la felicitat dels justs, com a recompensa, a l’altra vida.

4 GEOG Part de mar o de riu que és entre dues sortides de terra; badia, cala. La lluna enjoiellava l’ample si del riu.

5 PAT Trajecte purulent tubular dels teixits, més o menys persistent, amb escassa tendència a la guarició.

->si²

■si²

Hom.: sí

[creat al s. XIII amb les inicials Sancte Ioannes de l’himne Ut queant laxis (v. do*)]

[pl sis] m MÚS [símb: B] Setè grau de l’escala diatònica musical.

->si³

■si³

Hom.: sí

[contracció del ll. sĭbī, dat. del pron. pers. de prim. pers. ille ‘ell’]

pron 1 Forma que pren sovint el pronom reflexiu de tercera persona darrere de preposició. Ella sempre parla de si mateixa. No ho feien per als altres, sinó per a si mateixos.

2 de (o per) si mateix Per la pròpia virtut o força.

3 en si FILOS Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.

4 entre si Entre ells, amb valor recíproc. Parlen entre si.

5 fora de si Fora del seu seny, alienat per una emoció, un dolor, una alegria, etc.

6 per a si FILOS Expressió que indica la realitat en tant que subjectivitat, mediació reflexiva o negació de l’en si.

7 tornar en si Tornar a l’estat anterior d’ús dels sentits, després d’un desmai, etc.

->si⁴

■si⁴

Hom.: sí

[del ll. sī, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

conj 1 1 En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el trobaràs a casa.

2 Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació. No sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.

2 1 En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional). Si li ho deies, no s’ho creuria. Si haguessis vingut, l’hauries vist.

2 Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!

3 si no el·líp En cas que no s’esdevingui o sigui fet així. Claveu-ho bé, si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran.

3 1 Concedint que... Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.

2 si bé Per més que, malgrat que.

4 Serveix per a substituir un que darrere el que que introdueix el segon terme d’una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.

5 el·líp Introdueix frases exclamatives condicionals, adversatives o interrogatives, amb supressió de la proposició principal sobreentesa. Si ho sabessis! Però si ho sap tothom! Si me’n recordo d’aquells dies! Si me’n vaig sentir, d’elogis!

6 si de (o per) cas Si per casualitat.

7 si doncs no Suposant que no, si és que no. Expressa l’única condició en què una cosa pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se. Serà multat per la seva absència, si doncs no tenia cap justificació ni excusa.

8 si més no Almenys, si altra cosa no.

9 si que Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., usat davant d’una constatació. Si que és tard! Si que anem bé!

->sí

■sí

Hom.: si

[del ll. sīc ‘així’, usat inicialment amb el valor adverbial ll. en frases com sí diu, sí fa, sí faríem, sí volem bé fins que acabà per usar-se sol amb el verb sobreentès; 1a FONT: s. XIII]

1 adv Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. Vindràs, demà? Sí. Ell sí, que és un savi.

2 m [pl sís] 1 Ella em va respondre amb un sí sec.

2 donar el sí Concedir el que hom demana.

->Si

Si

símb QUÍM INORG silici¹.

->SI

SI

sigla m METROL sistema internacional.

->sia

■sia

Part. sil.: si_a

Hom.: cia

conj 1 Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa. Sia bo, sia dolent. La fortuna, sia bona o dolenta.

2 o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.

->sial

■sial

Part. sil.: si_al

[acrònim de SIlici-ALumini]

m GEOL Nom donat per E.Suess a la capa granítica de l’escorça terrestre, per tal d’indicar que el silici i l’alumini hi predominen.

->sial-

■sial-

Forma prefixada del mot grec síalon, que significa ‘saliva’. Ex.: sialisme, sialagog.

->sialagog

■sialagog -a

Part. sil.: si_a_la_gog

adj i m FARM Dit de la substància que estimula la secreció de saliva.

->siàlic¹

■siàlic¹ -a

Part. sil.: si_à_lic

[de sial]

adj GEOL Relatiu o pertanyent al sial.

->siàlic²

■siàlic² -a

Part. sil.: si_à_lic

[del gr. síalon ‘saliva’]

1 adj Relatiu o pertanyent a la saliva.

2 àcid siàlic BIOQ Substància derivada de la mannosamina i de l’àcid pirúvic.

->sialil-transferasa

sialil-transferasa

Part. sil.: si_a_lil-trans_fe_ra_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la transferència d’àcid siàlic des d’un derivat citosinmonofosfat, que resta lliure, a un sucre terminal d’un gangliòsid o d’una glicoproteïna.

->sialisme

■sialisme

Part. sil.: si_a_lis_me

[del gr. síalon ‘saliva’]

m PAT Ptialisme.

->sialo-

■sialo-

Forma prefixada del mot grec síalon, que significa ‘saliva’. Ex.: sialorrea, sialofàgia.

->sialoadenitis

sialoadenitis

Part. sil.: si_a_lo_a_de_ni_tis

f PAT Inflamació d’una glàndula salival.

->sialofàgia

sialofàgia

Part. sil.: si_a_lo_fà_gi_a

f PAT Deglució constant de saliva, acompanyada o no d’aerofàgia.

->sialografia

sialografia

Part. sil.: si_a_lo_gra_fi_a

f DIAG Radiografia dels conductes de les glàndules salivals després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.

->sialoide

■sialoide

Part. sil.: si_a_loi_de

adj Semblant a la saliva.

->sialòlit

sialòlit

Part. sil.: si_a_lò_lit

m PAT Càlcul salival.

->sialorrea

sialorrea

Part. sil.: si_a_lor_re_a

f PAT Ptialisme.

->siamang

■siamang

Part. sil.: si_a_mang

m ZOOL Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarins, inclosos dins el grup dels gibons, família dels hilobàtids (Symphalangus sp), que tenen una membrana interdigital entre els dits segon i tercer del peu.

->siamès

■siamès -esa

Part. sil.: si_a_mès

1 adj i m i f De Siam (antic nom de Tailàndia) o dels siamesos (poble).

2 m i f ETNOL Tai.

3 1 adj PAT Dit dels germans bessons que, per un defecte en el desenvolupament, neixen units l’un amb l’altre per alguna part del cos que poden compartir.

2 adj fig Dit de dues persones que sempre van plegades, inseparables.

3 m i f Germà siamès.

->sibarita

■sibarita

[del ll. sybarita, i aquest, del gr. sybarítēs, habitant de Sybăris, ciutat de la Magna Grècia, famosa pels seus luxes i refinaments excessius; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Dit de la persona de gustos refinats, donat a les blandícies i als refinaments d’una vida regalada i que s’envolta d’una comoditat i d’un luxe excessius.

->sibarític

■sibarític -a

[de sibarita; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Propi d’un sibarita.

->sibaríticament

■sibaríticament

[de sibarític]

adv D’una manera sibarítica.

->sibaritisme

■sibaritisme

[de sibarita; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Vida regalada del sibarita.

->siberià

■siberià -ana

Part. sil.: si_be_ri_à

adj i m i f De Sibèria (regió de Rússia).

->sibilació

■sibilació

Part. sil.: si_bi_la_ci_ó

[del ll. sibilatio, -ōnis ‘acció de xiular’]

f PAT En l’auscultació pulmonar, so que acompanya la respiració en certes afeccions bronquials.

->sibilància

sibilància

Part. sil.: si_bi_làn_ci_a

f PAT Sibilació.

->sibilant

■sibilant

[del ll. sibilans, -ntis, participi pres. de sibilare ‘xiular’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Xiulant, que fa un xiulet.

2 esp FON Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.

3 esp PAT Dit del so o xiulet musical d’un to més o menys agut que acompanya el murmuri respiratori i pot tapar-lo.

->sibil·la

■sibil·la

[del ll. sibylla, i aquest, del gr. síbylla, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 HIST REL Dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.

2 cant de la sibil·la (o simplement sibil·la) LITÚRG Cant de la nit de Nadal que parla dels senyals del judici final i l’adveniment de Crist posats en boca de la sibil·la Eritrea.

->sibil·lí

■sibil·lí -ina

[del ll. sibyllīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les sibil·les. Oracle sibil·lí.

2 p ext Misteriós, enigmàtic. Parlava amb un aire sibil·lí.

->sibil·lític

■sibil·lític -a

[de sibil·la; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Sibil·lí.

->sibírid

sibírid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça sibírida.

2 m i f Individu de la raça sibírida.

3 raça sibírida Raça del grup xantoderm integrada per individus predominantment mesocèfals, de talla petita.

->siboc

■siboc

[d’origen totalment incert, amb alguna possibilitat d’haver rebut algun influx del mot xibeca o sibeca; 1a FONT: 1915, DAg.]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids (Caprimulgus ruficollis), semblant a l’enganyapastors, però més clar i amb una taca blanca a la gorja.

->sic

■sic

Hom.: sikh

adv Mot llatí que significa ‘així’, que, en una transcripció, hom posa, entre parèntesis, al costat d’un mot equivocat o inintel·ligible, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor.

->sicari

■sicari -ària

[del ll. sicarius, íd., der. de sica ‘punyal’; 1a FONT: 1472]

m i f 1 Assassí assalariat.

2 JUD Membre d’una secta fanàtica jueva que continuà la resistència contra els romans, un cop foren eliminats els zelotes.

->sicilià

■sicilià -ana

Part. sil.: si_ci_li_à

1 adj i m i f De Sicília (illa de la Mediterrània), dels sicilians (poble) o del sicilià (dialecte).

2 m i f HIST Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.

3 m ESTRATIG Divisió estratigràfica del quaternari marí mediterrani, amb categoria d’estatge, i que correspon a un cicle eustàtic complet.

4 m LING Dialecte italià pertanyent al grup centremeridional.

5 f MÚS Peça de dansa, de moviment molt moderat a 6/8 o 12/8, molt conreada a Itàlia i als països germànics.

6 escola siciliana LIT Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.

->sicle

sicle

Hom.: cicle

[del b. ll. siclus, i aquest, de l’hebreu sekel, íd.]

m NUMIS Antiga unitat de pes usada a Babilònia i a Israel, que constituïa 1/60 part de la mina.

->sicló

■sicló

Hom.: cicló

[de l’àr. siqlab ‘eunuc’, i aquest, del b. ll. sclavus ‘esclau’]

adj i m 1 Mascle que té un sol testicle.

2 Mascle que, per algun defecte de conformació, és infecund.

3 esp RAM Dit del mascle oví els testicles del qual són al ventre i no surten a l’exterior.

->sicofanta

■sicofanta

[del gr. sykophántēs ‘denunciador d’exportadors de figues per contraban; delator calumniador’, comp. de sýkon ‘figa’, i phaínō ‘denunciar, acusar’]

m 1 HIST A l’antiga Grècia, aquell que, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.

2 p ext Delator.

->sicòmor

■sicòmor

[del gr. sykómoron, íd., comp. de sýkon ‘figa’ i móron ‘morera’]

m BOT i JARD Arbre de la família de les moràcies (Ficus sycomorus), de fulles ovades, flors verdoses i fruits comestibles, ocasionalment plantat com a ornamental.

->sícon

sícon

m ZOOL Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.

->siconi

■siconi

m BOT Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, característica del gènere Ficus.

->sicosa

d-sicosa

f BIOQ Cetohexosa isòmera de la fructosa.

->sicosi

■sicosi

f PAT Dermatosi caracteritzada per la inflamació dels fol·licles pilosos, especialment de la barba i del bigoti.

->sícul

■sícul -a

1 adj Relatiu o pertanyent als sículs.

2 adj i m i f Sicilià.

3 m i f HIST Individu d’una antiga població de la Sicília oriental.

->siculonormand

■siculonormand -a

adj ART Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els segles XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.

->sida

■sida

[acrònim de Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida]

f PAT Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d’altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu.

->sidecar

■sidecar

[de l’angl. side-car, íd., comp. de side ‘costat’ i car ‘vehicle’]

m AUT i ESPORT 1 Caixa muntada sobre un bastiment proveït d’una roda lateral i amb un o dos seients que, fixada a un dels costats d’una motocicleta, permet d’augmentar-ne la capacitat.

2 Motocicleta proveïda de sidecar.

->sider-

■sider-

Forma prefixada del mot grec sídēros, que significa ‘ferro’. Ex.: siderita, siderúrgia.

->sideració

■sideració

Part. sil.: si_de_ra_ci_ó

[del ll. sideratio, -ōnis, íd., der. de siderari ‘sofrir l’acció dels astres’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 ESOT Influència atribuïda als astres sobre les coses de la Terra o sobre la vida, la salut i d’altres circumstàncies de les persones.

2 Daltabaix de salut que sobrevé sobtosament i sense causa aparent.

2 AGR Ús d’adobs verds en agricultura.

->sideral

■sideral

[del ll. sideralis, íd., der. de sidus, -ĕris ‘astre; constel·lació’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ASTR Relatiu o pertanyent als estels, i en general als astres.

->siderèmia

■siderèmia

Part. sil.: si_de_rè_mi_a

f FISIOL ANIM Presència de ferro a la sang.

->sideri

■sideri -èria

[del ll. sidereus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ASTR Sideral.

->siderisme

■siderisme

[de sideral; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m ESOT Creença en la influència dels astres.

->siderit

■siderit

[del ll. siderītis, i aquest, del gr. siderĩtis ‘imant; mena de diamant’, der. de sídēros ‘ferro’]

m ASTR Meteorit constituït essencialment per materials de tipus metàl·lic.

->siderita

■siderita

f MINERAL Carbonat de ferro, FeCO₃, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal.

->sideritis

sideritis

f BOT Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les labiades (Sideritis sp), de flors grogues o blanques i fruits composts de quatre núcules, pròpies de terrenys secs.

->sidero-

■sidero-

Forma prefixada del mot grec sídēros, que significa ‘ferro’. Ex.: siderotècnia.

->siderobacteri

■siderobacteri

[de sidero- i bacteri]

m MICROB Bacteri que forma precipitats de ferro o manganès oxidats extracel·lulars.

->siderobacterials

siderobacterials

Part. sil.: si_de_ro_bac_te_ri_als

obs m MICROB 1 pl Ordre, en la classificació de Krassilnikov, que reuneix les famílies de bacteris sideròfils: siderocapsàcies i caulobacteriàcies (actualment pseudomonadals) i clamidobacteriàcies, peloplocàcies i crenotricàcies (actualment clamidobacterials).

2 sing Bacteri de l’ordre dels siderobacterials.

->sideroblast

sideroblast

m HISTOL Eritroblast que conté hemosiderina en el citoplasma.

->siderocapsa

siderocapsa

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les siderocapsàcies (Siderocapsa sp), integrat per bacils curts recoberts per una càpsula.

->siderocapsàcies

siderocapsàcies

Part. sil.: si_de_ro_cap_sà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, aquàtics, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.

2 sing Bacteri de la família de les siderocapsàcies.

->sideròcit

sideròcit

m HISTOL Cèl·lula amb grànuls de ferro no hemoglobínic.

->siderocromita

siderocromita

f MINERAL Cromita.

->sideròfil

sideròfil -a

adj i m MICROB 1 Dit dels microorganismes que presenten afinitat pel ferro.

2 Dit dels organismes que viuen en les aigües riques en composts de ferro.

->siderofilina

siderofilina

f FISIOL ANIM i BIOQ Transferrina.

->sideròfor

sideròfor -a

adj BIOL Dit de l’organisme que precipita sobre les seves membranes cel·lulars el ferro contingut en les aigües en les quals habita.

->siderogen

siderogen -ògena

adj BIOL Dit de l’organisme que forma precipitats de sals de ferro a l’interior de les seves membranes cel·lulars.

->sideròlit

■sideròlit

m ASTR Meteorit compost per ferro i silicats en proporcions molt semblants.

->siderolític

siderolític -a

adj ASTR Relatiu o pertanyent als sideròlits.

->siderosa

■siderosa

f obs MINERAL Siderita.

->siderosi

■siderosi

f PAT 1 Infiltració dels teixits per ferro procedent de l’exterior o del catabolisme orgànic.

2 Excés de ferro a la sang.

->sideròstat

■sideròstat

m ASTR Celòstat d’un sol mirall, generalment en una muntura equatorial.

->siderotròfic

siderotròfic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent als medis aquàtics caracteritzats per la presència d’una quantitat considerable de composts de ferro.

->siderúrgia

■siderúrgia

Part. sil.: si_de_rúr_gi_a

[de sider- i -úrgia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f METAL·L i INDÚST Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l’extracció del ferro i l’elaboració de tots els seus derivats.

->siderúrgic

■siderúrgic -a

[de siderúrgia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la siderúrgia. Indústria siderúrgica.

->sidós

■sidós -osa

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la sida.

2 adj i m i f Afectat de sida.

->sidra

■sidra

[del cast. sidra, i aquest, del ll. td. sīcĕra ‘beguda espirituosa’, procedent de l’hebreu; 1a FONT: 1696, DLac.]

f ALIM 1 Beguda alcohòlica, de color ambrat, resultat de la fermentació total o parcial del most de poma.

2 sidra aixampanyada Sidra natural embotellada, amb sucre i diòxid de carboni incorporats.

3 sidra endolcida Barreja de sidra natural, piquetes de poma o most de poma (o ambdues coses alhora) amb sucre.

4 sidra escumosa Sidra a la qual hom ha afegit sucre o xarop i que ha produït diòxid de carboni per una fermentació en l’ampolla o recipient tancat.

5 sidra gasada Sidra envasada amb diòxid de carboni.

->sidral

■sidral

[de sidra]

m 1 FARM Preparat constituït per una mescla d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%) i sucre en pols (60%) amb addició d’unes gotes d’essència de llimona i granulat amb alcohol.

2 col·loq Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc.; merder.

->siegenià

siegenià -ana

Part. sil.: si_e_ge_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al siegenià.

2 m Segon estatge (i edat) del devonià inferior, situat entre el gedinnià i l’emsià.

->siemens

■siemens

Part. sil.: si_e_mens

[del nom de l’enginyer al. W. von Siemens (1816-1892)]

m METROL [símb: S] Unitat de conductància (i d’admitància) del sistema internacional equivalent a la inversa de l’ohm.

->siena

■siena

Part. sil.: si_e_na

PINT 1 m Color que varia entre l’ocre fosc i el terrós obscur.

2 adj inv De tonalitats siena.

->sienès

sienès -esa

Part. sil.: si_e_nès

1 adj i m i f De Siena (ciutat i província d’Itàlia).

2 escola sienesa ART Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.

->sienita

■sienita

Part. sil.: si_e_ni_ta

Hom.: cianita

f PETROG Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.

->sieroziom

sieroziom

Part. sil.: si_e_ro_zi_om

m PEDOL Sòl de perfil AC, de color gris clar, molt pobre en humus i ric en calcària.

->sievert

■sievert

Part. sil.: si_e_vert

[del nom del radiòleg suec R. M. Sievert (1896-1966)]

m METROL [símb: Sv] Unitat de dosi biològica de radiació ionitzant del sistema internacional equivalent a un joule per quilogram.

->sifílide

■sifílide

f PAT Nom genèric de les manifestacions cutànies de la sífilis.

->sífilis

■sífilis

[del ll. humanístic syphilis, tret de Syphilus, protagonista d’un poema de G. Fracastoro (1530) i exportador del mal d’Amèrica a Nàpols; fins llavors cada poble l’atribuïa als seus veïns; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f PAT Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual.

->sifilític

■sifilític -a

[de sífilis; 1a FONT: 1868, DLCo.]

PAT 1 adj Relatiu o pertanyent a la sífilis.

2 adj i m i f Que pateix de sífilis.

->sifilització

sifilització

Part. sil.: si_fi_lit_za_ci_ó

f MED Inoculació experimental de la sífilis.

->sifilografia

■sifilografia

Part. sil.: si_fi_lo_gra_fi_a

f MED i PAT Part de la medicina que tracta de la sífilis.

->sifilogràfic

■sifilogràfic -a

adj Relatiu o pertanyent a la sifilografia.

->sifiloide

sifiloide

Part. sil.: si_fi_loi_de

adj PAT 1 Semblant a la sífilis.

2 esp Dit de les erupcions cutànies que recorden, per llur aspecte, la sífilis.

->sifiloma

sifiloma

m PAT 1 Lesió de natura sifilítica que té un aspecte més o menys tumoral.

2 Goma.

->sifó

■sifó

[del ll. sīpho, -ōnis, i aquest, del gr. síphōn ‘tub, canonada’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 FÍS Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt, cosa que té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell del líquid del dit vas (en què se submergeix l’extremitat d’un dels vasos del tub) és més alt que el de l’extremitat de l’altre braç, o que el del líquid de l’altre vas, en el cas en què aquesta extremitat hi estigui submergida.

2 Vas amb tap proveït d’una vàlvula la qual, en ésser accionada, deixa sortir l’aigua carbònica que hi és continguda a pressió.

3 p ext Aigua carbònica artificial, especialment la que és continguda o preparada en sifons. Prendrem un vermut amb sifó.

4 CONSTR Part d’una canonada, tub de plom o peça de plàstic, en forma de S ajaguda, que connecta el lavabo, l’aigüera, el safareig, etc., al seu desguàs i que, en retenir sempre una part d’aigua que l’obtura, impedeix el pas de la pudor procedent de les clavegueres, dels baixants, del pous negres, etc.

5 HIDR i OBR PÚBL Conducte o túnel, en forma de U invertida, que, formant part generalment d’una conducció forçada, permet de salvar un riu, un canal, etc., en passar-hi per sota, o una depressió del terreny.

6 MED i TERAP Tub encorbat que hom empra per a trascolar líquids, rentar cavitats o bé com a drenatge.

2 p anal ANAT ANIM 1 Expansió tubular de la paret de la cavitat pal·lial de certs mol·luscs gastròpodes, que serveix per a dirigir vers les brànquies l’aigua aspirada per aquestes.

2 Tub muscular situat al centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.

3 Filament constituït per teixits del mantell, que perfora tots els septes de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis i arriba fins a la primera cambra.

4 Cadascun dels dos tubs que s’originen a la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis.

5 Intestí accessori dels equinoderms de la classe dels equinoïdeus, obert als seus extrems i de funció probablement respiratòria.

6 Cadascuna de les obertures que, en els tunicats, serveixen per a la penetració dins l’animal de l’aigua i els aliments o per a l’expulsió d’excrements, aigua i gònades.

3 BOT Cèl·lula o cenòcit tubular.

4 HIDROL Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.

->sifon-

■sifon-

Forma prefixada del mot grec síphōn, -ōnos, que significa ‘tub’. Ex.: sifonoma.

->sifonal

■sifonal

[de sifó]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent al sifó.

2 Dit de les algues amb el tal·lus constituït per filaments cenocítics.

->sifonàpters

■sifonàpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots, àpters, de cos comprimit i potes adaptades al salt, dos ocels, antenes curtes i boca picadora-xucladora. Són ectoparàsits i hematòfags i anomenats genèricament puces.

2 sing Insecte de l’ordre dels sifonàpters.

->sifonat

■sifonat -ada

[de sifó]

adj 1 BOT Sifonal.

2 ZOOL Dit dels mol·luscs proveïts de sifons.

->sifono-

■sifono-

Forma prefixada del mot grec síphōn, -ōnos, que significa ‘tub’. Ex.: sifonòfor, sifonostela.

->sifonocladals

sifonocladals

f BOT 1 pl Ordre de clorofícies integrat per algues filamentoses, amb un cloroplast parietal i pirenoide, i que comprèn formes marines i d’aigua dolça.

2 sing Alga de l’ordre de les sifonocladals.

->sifonofícides

sifonofícides

f BOT 1 pl Subclasse de clorofícies de tal·lus cenocític.

2 sing Alga de la subclasse de les sifonofícides.

->sifonòfors

sifonòfors

m ZOOL 1 pl Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, arrossegats per corrents i que presenten polimorfisme intens. Cal destacar-ne la barqueta (Velella sp) i el borm de vela (Physalia sp).

2 sing Cnidari de l’ordre dels sifonòfors.

->sifonògam

sifonògam -a

BOT 1 adj Dit dels embriòfits en què l’espermatozoide ateny l’òvul a través d’un tub pol·línic.

2 f pl Espermatòfits.

->sifonòglif

sifonòglif

m ZOOL Solc longitudinal de l’estomodeu dels pòlips dels antozous constituït per cèl·lules ciliades que mouen l’aigua que penetra a la cavitat gastrovascular.

->sifonostoma

sifonostoma

m ANAT ANIM Nom donat a la conquilla dels mol·luscs gastròpodes quan el peristoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal.

->sifonozooide

sifonozooide

Part. sil.: si_fo_no_zo_oi_de

m ZOOL Pòlip especialitzat de les colònies d’alguns antozous, encarregat de produir corrents d’aigua necessaris per a la respiració de la colònia.