Z

->Z

Z

símb 1 compressibilitat.

2 ELECTROT impedància.

3 FÍS ATÒM nombre atòmic.

->zacateca

zacateca

1 adj Relatiu o pertanyent als zacateques.

2 m i f HIST Individu d’un poble indígena de Mèxic, actualment extingit, que parlava una llengua nàhuatl.

->zahirita

zahirita

1 adj Relatiu o pertanyent als zahirites.

2 m i f ISLAM Membre d’una escola jurídica de l’islam que admet com a única font legal el sentit extern de l’Alcorà i de la sunna.

->zaidita

zaidita

Part. sil.: zai_di_ta

1 adj Relatiu o pertanyent als zaidites.

2 m i f HIST Membre d’un grup xiïta revoltat contra la disciplina omeia el 740.

->zain

■zain

Part. sil.: za_in

f Nom de la setena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->zaire

zaire

Part. sil.: zai_re

m ECON Unitat monetària de la República del Zaire, dividida en 100 makuta.

->zairès

■zairès -esa

Part. sil.: zai_rès

adj i m i f Del Zaire (antic nom de la República Democràtica del Congo).

->zajal

zajal

[de l’àr. zaǧal, íd.]

m LIT Forma estròfica de la poesia aràbiga andalusina, possiblement derivada de la moaixakha, escrita en àrab vulgar i sovint amb mossarabismes.

->zambià

■zambià -ana

Part. sil.: zam_bi_à

adj i m i f De Zàmbia (estat d’Àfrica).

->zamorà

zamorà -ana

adj i m i f De Zamora (ciutat i província de Castella i Lleó).

->zanclià

zanclià -ana

Part. sil.: zan_cli_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al zanclià.

2 m Unitat estratigràfica del pliocè inferior que, amb caràcter d’estatge (i edat), fou proposada com a transició entre el messinià i el plasencià.

->zand

zand

[del persa zand ‘exegesi’]

m LING Complex de literatura pahlavi que comenta els texts sagrats del mazdaisme, i que fou introduït per a indicar la llengua de l’Avesta.

->zanzibarès

■zanzibarès -esa

adj i m i f De Zanzíbar (illa de l’oceà Índic).

->zapateado

zapateado^* [sapateáðo]

[cast ] m DANSA Ball flamenc en què els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb els talons de la sabata.

->zàping

■zàping

[de l’angl. zapping, íd., de to zapp ‘anar com un llamp’]

m TV Acció de passar ràpidament d’un canal a un altre de televisió amb l’ajut de l’aparell de comandament a distància. Fer zàping quan comencen els anuncis.

->zaporoja

zaporoja

m HIST Cosac del grup occidental, format al segle XVI a la Ucraïna occidental per camperols ucraïnesos ortodoxos que fugien de les condicions de vida de l’estat lituanopolonès.

->zapoteca

zapoteca

1 adj Relatiu o pertanyent als zapoteques o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble indígena del Mèxic centremeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.

3 m LING Llengua del grup otopamé, parlada pels zapoteques.

->zarb

zarb

m MÚS Tombak.

->zas

■zas

[d’origen onomatopeic]

m Onomatopeia que designa el soroll momentani d’una cosa que hom fa moure rapidíssimament dins l’aire.

->zeaxantina

zeaxantina

Part. sil.: ze_a_xan_ti_na

f BIOQ Xantofil·la del blat de moro, d’algunes classes d’algues i del rovell d’ou, l’estructura de la qual és derivada de la β-carotina.

->zebra

■zebra

[cat. ant. atzebra, aplicat a l’animal africà pels portuguesos (port. ant. ezebro, ezevro, ezevra), d’origen incert, potser del ll. vg. *ecĭfĕrus, ll. cl. equĭfĕrus ‘cavall salvatge’, comp. de equus ‘cavall’ i ferus ‘fer’, segurament a través del mossàrab]

f ZOOL Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen als gèneres Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus), caracteritzats pel pelatge clar amb franges transversals fosques a tot el cos, el coll gruixut i el cap gros i pesant. Les dues espècies més importants són E. (Dolichohippus) grevyi i E. (Hippotigris) zebra.

->zebrat

■zebrat -ada

[de zebra]

adj Ratllat a la manera de les zebres.

->zebú

■zebú

[del fr. zébu, mot amb què fou exposat aquest animal a la fira de París del 1752, segons Buffon, d’origen incert, potser del tibetà zeba o zeu ‘gep d’aquest animal o del camell’; 1a FONT: 1752]

[pl -ús] m ZOOL Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la subfamília dels bovins i de la família dels bòvids (Bos indicus), molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut, amb banyes i amb el cap musculós característic.

->zèfir

■zèfir

[del ll. zephyrus, i aquest, del gr. zéphyros, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 METEOR Vent suau de ponent.

2 TÈXT Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres.

->zefirar

■zefirar

[de zèfir]

v tr TÈXT Estampar per un procediment que imita els efectes dels teixits de color.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zefirar

GERUNDI: zefirant

PARTICIPI: zefirat, zefirada, zefirats, zefirades

INDICATIU PRESENT: zefiro, zefires, zefira, zefirem, zefireu, zefiren

INDICATIU IMPERFET: zefirava, zefiraves, zefirava, zefiràvem, zefiràveu, zefiraven

INDICATIU PASSAT: zefirí, zefirares, zefirà, zefiràrem, zefiràreu, zefiraren

INDICATIU FUTUR: zefiraré, zefiraràs, zefirarà, zefirarem, zefirareu, zefiraran

INDICATIU CONDICIONAL: zefiraria, zefiraries, zefiraria, zefiraríem, zefiraríeu, zefirarien

SUBJUNTIU PRESENT: zefiri, zefiris, zefiri, zefirem, zefireu, zefirin

SUBJUNTIU IMPERFET: zefirés, zefiressis, zefirés, zefiréssim, zefiréssiu, zefiressin

IMPERATIU: zefira, zefiri, zefirem, zefireu, zefirin

->zegrita

zegrita

1 adj Relatiu o pertanyent als zegrites.

2 m i f HIST Membre d’un grup politicofamiliar que actuà en el regne nassarita de Granada.

->zeids

■zeids

Part. sil.: zeids

m ICT 1 pl Família de peixos teleostis de l’ordre dels zeïformes, amb unes plaques òssies a cada costat de la base de les aletes dorsal i anal. El representant més important és el gall (Zeus faber).

2 sing Peix de la família dels zeids.

->zeïformes

zeïformes

Part. sil.: ze_ï_for_mes

m ICT 1 pl Ordre de peixos actinopterigis del subordre dels teleostis, caracteritzats pel fet de presentar els dors elevat, el cos comprimit i cobert d’escates ctenoides, el cap gros i la bufeta natatòria grossa. Inclou dues famílies: els zeids, amb el gall (Zeus faber), i els caproids, amb el gallet (Capros aper).

2 sing Peix de l’ordre dels zeïformes.

->zeïna

■zeïna

Part. sil.: ze_ï_na

f BIOQ Prolamina de la llavor del blat de moro.

->zel

■zel

[del ll. zēlus, i aquest, del gr. zẽlos, íd., der. de zeĩn ‘bullir’; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m1 1 Interès ardent i actiu a favor d’una persona o d’una idea, d’una causa, etc.

2 Cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions.

2 ZOOL Excitació sexual periòdica dels animals superiors, que es manifesta sobretot en els vertebrats, principalment en les femelles.

->zelador

■zelador -a

[de zelar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m i f 1 Persona que obra amb zel.

2 esp Persona encarregada de zelar o exercir una vigilància.

2 m HIST 1 Batlle d’aigües.

2 Membre del cos de zeladors de les finances reials, creat pel setembre del 1837 per la Junta Superior Governativa de Berga com a cos auxiliar de les forces carlines del Principat.

->zelandès

■zelandès -esa

adj i m i f De Zelanda (província dels Països Baixos).

->zelant

■zelant

[de zelar]

1 adj Que zela o vigila.

2 m pl HIST ECL Nom amb el qual foren designats també els espirituals franciscans o fraticels.

->zelar

■zelar

[de zel; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Procurar amb gran interès que algú, especialment un inferior, compleixi els seus deures, observi les lleis, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zelar

GERUNDI: zelant

PARTICIPI: zelat, zelada, zelats, zelades

INDICATIU PRESENT: zelo, zeles, zela, zelem, zeleu, zelen

INDICATIU IMPERFET: zelava, zelaves, zelava, zelàvem, zelàveu, zelaven

INDICATIU PASSAT: zelí, zelares, zelà, zelàrem, zelàreu, zelaren

INDICATIU FUTUR: zelaré, zelaràs, zelarà, zelarem, zelareu, zelaran

INDICATIU CONDICIONAL: zelaria, zelaries, zelaria, zelaríem, zelaríeu, zelarien

SUBJUNTIU PRESENT: zeli, zelis, zeli, zelem, zeleu, zelin

SUBJUNTIU IMPERFET: zelés, zelessis, zelés, zeléssim, zeléssiu, zelessin

IMPERATIU: zela, zeli, zelem, zeleu, zelin

->zelós

■zelós -osa

Cp. gelós 2 1.

[de zel; 1a FONT: s. XIV]

adj Que té zel, que és ple de zel.

->zelosament

■zelosament

[de zelós; 1a FONT: 1915, DAg.]

adv D’una manera zelosa.

->zelota

■zelota

[del gr. zēlōtḗs ‘èmul, rival; zelador’]

JUD 1 adj Relatiu o pertanyent als zelotes.

2 m i f Nom donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).

->zemstvo

zemstvo

m HIST Divisió territorial i institució d’autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864.

->zen

■zen

[del jap. zen, i aquest, del xinès chan, del sànscrit dyâna ‘meditació’]

m BUD i PSIC Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan que rebutja l’especulació i la teorització i es preocupa únicament de la il·luminació interior (satori).

->zenata

zenata

[de l’àr. zenāta, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als zenates.

2 m i f HIST Individu d’una tribu amazic nord-africana, famosa per la seva cavalleria lleugera, establerta a la Península Ibèrica des del moment de la formació d’al-Àndalus.

->zenc

■zenc

[de la pronúncia fr. de zinc (v. aquest mot); 1a FONT: 1912]

m QUÍM INORG i TECNOL Zinc, especialment en làmines.

->zend

zend

m LING Zand.

->zengita

zengita

[de l’àr. zengī, der. de Zengi, primer dinasta]

1 adj Relatiu o pertanyent als zengites.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

->zenit

■zenit

[del b. ll. zenit, íd., fruit d’una mala lectura en els manuscrits d’Alfons el Savi del mot çemt, abreviació de l’àr. sämt ar-ra´s ‘el paratge del cap’; de la grafia cast. del s. XIII, de z per ç, sorgí zenit, que es propagà a totes les llengües modernes; 1a FONT: 1706]

m 1 ASTR Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador.

2 fig Punt culminant d’una cosa.

->zenital

■zenital

[de zenit]

adj 1 ASTR Relatiu o pertanyent al zenit.

2 llum zenital LUM Llum, natural o artificial, destinada a il·luminar un local, un edifici, una església, etc., i que prové del sostre.

->zeolita

■zeolita

Part. sil.: ze_o_li_ta

f 1 MINERAL 1 Mineral del grup de les zeolites.

2 Grup de minerals amb estructures formades per una xarxa tridimensional de tetràedres de (Si,Al)O₄, amb canals que travessen tot el cristall i on se situen molècules d’aigua i cations o anions.

2 QUÍM INORG Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al,Si)O₂]_n.

->zeolític

■zeolític -a

Part. sil.: ze_o_lí_tic

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a les zeolites.

->zepelí

■zepelí

[del nom del militar comte Ferdinand von Zeppelin (1838-1917), inventor d’aquesta aeronau (1900)]

m AERON Tipus de dirigible ràpid de carcassa metàl·lica propulsat per hidrogen o heli.

->zero

■zero

[de l’it. zero, contracció de zèfero, del ll. zephyrus, amb què a Itàlia es disfressà l’àr. ṣifr ‘buit’, origen del mot xifra, que inicialment significà ‘zero’; de l’it. passà al fr., cast. angl. i cat]

m 1 MAT 1 Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.

2 Nombre ordinal que designa el punt inicial o origen.

3 zero d’una funció Valor de la variable independent per al qual la funció s’anul·la.

2 fig 1 No res. La seva fortuna i les seves influències han estat reduïdes a zero.

2 ésser un zero a l’esquerra No comptar per a res.

3 1 FÍS i METROL Punt des del qual hom compta els graus o les divisions d’una escala.

2 zero absolut TERMO Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.

3 fer el zero d’un aparell METROL Corregir el sistema de lectura d’un aparell de mesura per tal que la indicació, en absència de magnitud a mesurar, coincideixi amb l’origen de l’escala.

4 zero d’un aparell METROL Indicació que dóna un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.

4 FISIOL Uns dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).

5 marca zero LING Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.

->zervanisme

zervanisme

m HIST REL Zurvanisme.

->zeta

■zeta

[del gr. zẽta, íd.]

f 1 Nom de la lletra z Z.

2 Nom de la sisena lletra de l’alfabet grec [ζ Ζ].

->zetètic

■zetètic -a

adj i m 1 FILOS Efèctic.

2 Que procedeix per investigacions. Mètode zetètic.

->zeugita

zeugita

Part. sil.: zeu_gi_ta

m i f HIST A Atenes, ciutadà de la tercera classe censatària introduïda per Soló, formada per petits propietaris.

->zeuglòpters

zeuglòpters

Part. sil.: zeu_glòp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre antic d’insectes, considerat un subordre dels lepidòpters.

2 sing Insecte de l’antic ordre dels zeuglòpters.

->zeugma

■zeugma

Part. sil.: zeug_ma

[del gr. zeũgma ‘enllaç’; 1a FONT: 1371]

m GRAM Figura de dicció per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny. Ex.: La mare escombra la sala, i la filla, el menjador.

->zheng

zheng^* [tʃɛ́ŋ]

[xin ] m MÚS Instrument de cordes pinçades xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i corbada, amb obertures acústiques laterals i amb una vintena de cordes, que es toca en posició horitzontal, amb l’ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal.

->zífids

zífids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, del subordre dels odontocets, que inclou els gèneres Tasmacetus, Berardius, Mesoplodon, Ziphius i Hyperoodon, espècies conegudes com a balenes amb bec.

2 sing Mamífer de la família dels zífids.

->zig-

■zig-

Forma prefixada del mot grec zygós, que significa ‘jou’, ‘parell’. Ex.: zigosi, zigoma.

->ziga-zaga

■ziga-zaga

[variant de zig-zag; 1a FONT: 1893]

f Línia trencada en forma que recorda la Z.

->zigena

zigena

f ENTOM Gènere de macrolepidòpters petits, diürns, de la família dels zigènids (Zygaena sp), integrat per papallones de vol vibrant i ales allargades de colors vius i de tons metàl·lics, senyal premonitori de llur toxicitat.

->zigènids

zigènids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del subordre dels heteroneures, de dimensions mitjanes, amb antenes, ales estretes i allargades, amb colors metàl·lics o negres, puntejats de groc o roig.

2 sing Insecte de la família dels zigènids.

->zigentomes

■zigentomes

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes apterigots que comprèn els peixets de plata i altres espècies afins.

2 sing Insecte de l’ordre dels zigentomes.

->ziggurat

■ziggurat

[de l’assiri zigguratu, íd.]

m ARQUEOL Torre de pisos annexa a un santuari, pròpia de Mesopotàmia.

->zigi

zigi

m ANTROP FÍS Zígion.

->zígion

zígion

Part. sil.: zí_gi_on

m ANTROP FÍS Punt craniomètric lateral situat al punt més sortint de l’arc format per l’apòfisi de l’os temporal i el pòmul.

->zignemals

zignemals

f BOT 1 pl Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoïdal, placa, etc., reproducció asexual per fragmentació dels filaments i reproducció sexual per conjugació.

2 sing Alga de l’ordre de les zignemals.

->zignematals

■zignematals

f pl BOT Zignemals.

->zignematofícies

■zignematofícies

Part. sil.: zig_ne_ma_to_fí_ci_es

f pl BOT Zigofícies.

->zigo-

■zigo-

Forma prefixada del mot grec zygós, que significa ‘jou’, ‘parell’. Ex.: zigoplast, zigòcit.

->zigodàctil

■zigodàctil -a

adj ANAT ANIM i ORNIT Que té el segon dit i el tercer de cada pota dirigits cap endavant, i el primer i el quart cap endarrere.

->zigofícies

■zigofícies

Part. sil.: zi_go_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, sense cèl·lules reproductores flagel·lades, amb el cicle biològic haploide excepte en el zigot.

2 sing Alga de la classe de les zigofícies.

->zigofil·làcies

■zigofil·làcies

Part. sil.: zi_go_fil_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals, herbàcies o arbustives, de fulles oposades i estipulades, flors hermafrodites i hipògines i fruits secs o carnosos. Hi pertanyen el guaiac (Guaiacum officinale) i els queixals de vella (Tribulus terrestris).

2 sing Planta de la família de les zigofil·làcies.

->zigofil·le

■zigofil·le

m BOT Planta herbàcia ruderal de la família de les rutàcies (Zygophyllum fabago), de fulles ovatoel·líptiques, flors grogues i fruits en càpsula, pròpia d’indrets àrids.

->zigoma

■zigoma

m ANAT ANIM 1 Arc format per l’apòfisi zigomàtica del temporal i l’os pòmul.

2 Os pòmul.

->zigomàtic

■zigomàtic -a

[formació culta analògica sobre la base del gr. zýgōma ‘cos transversal que n’uneix d’altres’]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’os pòmul.

->zigomicètides

zigomicètides

f BOT 1 pl Subclasse de ficomicets integrada per fongs sapròfits o paràsits, amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat i sense zoòspores. Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals.

2 sing Fong de la subclasse de les zigomicètides.

->zigomicets

■zigomicets

m pl BOT Zigomicètides.

->zigomicots

■zigomicots

m BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, divisió de fongs que comprèn les zigomicètides i els tricomicets.

2 sing Fong de la divisió dels zigomicots.

->zigomorf

■zigomorf -a

adj ANAT Dit de qualsevol òrgan, part d’òrgan o organisme que té simetria bilateral, és a dir, un sol pla de simetria.

->zigòpters

zigòpters

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes odonats, integrat per individus que tenen el cos delicat, ulls sobresortits i les ales amples i membranoses. Hi pertanyen les damisel·les.

2 sing Insecte del subordre dels zigòpters.

->zigosi

zigosi

f FISIOL ANIM Unió sexual de dos organismes unicel·lulars.

->zigòspora

■zigòspora

f BOT En els zigomicets, conjunt de zigots resultat de la unió de dos cenogàmetes.

->zigot

■zigot

[del gr. zygōtós ‘unit, posat al jou’]

m BIOL Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d’un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació.

->zigotè

zigotè

m CIT Segon període de la profase de la primera divisió meiòtica, en el qual els cromosomes homòlegs s’aparellen amb precisió.

->zig-zag

■zig-zag

[del fr. zigzag, de creació expressiva; 1a FONT: 1864, DLab.]

m Ziga-zaga. Una carretera en zig-zag.

->zigzagar

zigzagar

[de zig-zag]

v intr Zigzaguejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zigzagar

GERUNDI: zigzagant

PARTICIPI: zigzagat, zigzagada, zigzagats, zigzagades

INDICATIU PRESENT: zigzago, zigzagues, zigzaga, zigzaguem, zigzagueu, zigzaguen

INDICATIU IMPERFET: zigzagava, zigzagaves, zigzagava, zigzagàvem, zigzagàveu, zigzagaven

INDICATIU PASSAT: zigzaguí, zigzagares, zigzagà, zigzagàrem, zigzagàreu, zigzagaren

INDICATIU FUTUR: zigzagaré, zigzagaràs, zigzagarà, zigzagarem, zigzagareu, zigzagaran

INDICATIU CONDICIONAL: zigzagaria, zigzagaries, zigzagaria, zigzagaríem, zigzagaríeu, zigzagarien

SUBJUNTIU PRESENT: zigzagui, zigzaguis, zigzagui, zigzaguem, zigzagueu, zigzaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: zigzagués, zigzaguessis, zigzagués, zigzaguéssim, zigzaguéssiu, zigzaguessin

IMPERATIU: zigzaga, zigzagui, zigzaguem, zigzagueu, zigzaguin

->zigzagat

■zigzagat -ada

[de zigzagar]

adj 1 En forma de zig-zag.

2 HERÀLD Dit de l’escut o de la peça carregats d’un filet en forma de zig-zag d’angles aguts que toquen a la vora de l’escut o a les de la peça.

->zigzagueig

zigzagueig

Part. sil.: zig_za_gueig

m 1 Acció de zigzaguejar;

2 l’efecte.

->zigzaguejar

■zigzaguejar

[de zig-zag; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr Avançar en ziga-zaga. El camí zigzagueja pel flanc de la muntanya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zigzaguejar

GERUNDI: zigzaguejant

PARTICIPI: zigzaguejat, zigzaguejada, zigzaguejats, zigzaguejades

INDICATIU PRESENT: zigzaguejo, zigzagueges, zigzagueja, zigzaguegem, zigzaguegeu, zigzaguegen

INDICATIU IMPERFET: zigzaguejava, zigzaguejaves, zigzaguejava, zigzaguejàvem, zigzaguejàveu, zigzaguejaven

INDICATIU PASSAT: zigzaguegí, zigzaguejares, zigzaguejà, zigzaguejàrem, zigzaguejàreu, zigzaguejaren

INDICATIU FUTUR: zigzaguejaré, zigzaguejaràs, zigzaguejarà, zigzaguejarem, zigzaguejareu, zigzaguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: zigzaguejaria, zigzaguejaries, zigzaguejaria, zigzaguejaríem, zigzaguejaríeu, zigzaguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: zigzaguegi, zigzaguegis, zigzaguegi, zigzaguegem, zigzaguegeu, zigzaguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: zigzaguegés, zigzaguegessis, zigzaguegés, zigzaguegéssim, zigzaguegéssiu, zigzaguegessin

IMPERATIU: zigzagueja, zigzaguegi, zigzaguegem, zigzaguegeu, zigzaguegin

->zim-

■zim-

Forma prefixada del mot grec zýmē, que significa ‘ferment’. Ex.: zimina.

->zimasa

■zimasa

f BIOQ Conjunt d’enzims responsables de la fermentació alcohòlica.

->zimbabuès

■zimbabuès -esa

Part. sil.: zim_ba_buès

adj i m i f De Zimbabue (estat d’Àfrica).

->zimo-

■zimo-

Forma prefixada del mot grec zýmē, que significa ‘ferment’. Ex.: zimogen, zimologia.

->zimogen

■zimogen -ògena

BIOQ i 1 adj FISIOL Dit de la substància o del microorganisme que causa fermentació.

2 m obs Precursor inactiu d’un enzim capaç d’alliberar-lo, generalment mitjançant una hidròlisi.

->zimogènic

zimogènic -a

adj BIOQ Causat per la fermentació.

->zimologia

■zimologia

Part. sil.: zi_mo_lo_gi_a

f BIOQ i FISIOL Tractat de la fermentació.

->zimosterol

zimosterol

m BIOQ Esteroide del llevat, d’una estructura anàloga al lanosterol.

->zim-zam

■zim-zam

[d’origen onomatopeic]

m Veu amb què hom denota un moviment de vaivé. La campana, sense batall, anava fent zim-zam.

->zinc

■zinc

[del fr. zinc, íd., i aquest, de l’al. Zink, íd., d’origen incert, probablement lligat amb Zinke ‘pua, punta’ a causa de la forma de pues que agafa en les parets del forn de foneria la destil·lació del metall; el mot sembla remuntar-se a la mateixa arrel indoeuropea de Zahn ‘dent’, *(e)dont- (cf. gr. odoús, odóntos, ll. dens, dentis ‘dent’); 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM INORG i 1 METAL·L [símb: Zn] Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 65,38.

2 clorur de zinc [ZnCl₂] Sòlid cristal·lí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc.

3 òxid de zinc [ZnO] Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor.

4 sulfat de zinc [ZnSO₄·7H₂O] Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural.

->zincar

■zincar

v tr METAL·L Recobrir (un metall) d’una capa de zinc, especialment per prevenir la corrosió. Filferro zincat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zincar

GERUNDI: zincant

PARTICIPI: zincat, zincada, zincats, zincades

INDICATIU PRESENT: zinco, zinques, zinca, zinquem, zinqueu, zinquen

INDICATIU IMPERFET: zincava, zincaves, zincava, zincàvem, zincàveu, zincaven

INDICATIU PASSAT: zinquí, zincares, zincà, zincàrem, zincàreu, zincaren

INDICATIU FUTUR: zincaré, zincaràs, zincarà, zincarem, zincareu, zincaran

INDICATIU CONDICIONAL: zincaria, zincaries, zincaria, zincaríem, zincaríeu, zincarien

SUBJUNTIU PRESENT: zinqui, zinquis, zinqui, zinquem, zinqueu, zinquin

SUBJUNTIU IMPERFET: zinqués, zinquessis, zinqués, zinquéssim, zinquéssiu, zinquessin

IMPERATIU: zinca, zinqui, zinquem, zinqueu, zinquin

->zincat

■zincat

m QUÍM INORG 1 Cadascun dels anions poliatòmics que tenen el zinc com a àtom central.

2 Denominació genèrica de diverses substàncies que s’originen per reacció de l’hidròxid de zinc, Zn(OH) ₂, de natura amfòtera, amb bases fortes.

->zíncic

■zíncic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al zinc.

2 Que conté zinc.

->zincita

zincita

f MINERAL Òxid de zinc, ZnO, mineral dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat.

->zinco-

zinco-

QUÍM INORG Forma prefixada del mot zinc. Ex.: zincografia, zincogravat.

->zincògraf

■zincògraf -a

m i f GRÀF Persona que practica la zincografia.

->zincografia

■zincografia

Part. sil.: zin_co_gra_fi_a

f GRÀF Art de gravar emprant planxes de zinc.

->zíngar

■zíngar -a

[de l’it. zingaro, íd., i aquest, del gr. bizantí atsínganos, pronúncia popular de athínganos ‘que no toca’, aplicat a una secta maniquea procedent de la Frígia, tinguts per mags, del gr. cl. thiggánō ‘tocar’ amb el prefix privatiu a-¹]

adj i m i f Gitano.

->zingiberàcies

■zingiberàcies

Part. sil.: zin_gi_be_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’escitamínies, que consta d’espècies tropicals, que són herbes rizomatoses o tuberoses, de fulles embeinadores i ligulades, flors zigomorfes en inflorescències i fruits en càpsula o en baia.

2 sing Planta de la família de les zingiberàcies.

->zingiberè

■zingiberè

m QUÍM ORG Sesquiterpè òpticament actiu que ocorre a la natura, en la forma levogira, com a constituent de l’essència de gingebre.

->zing-zing

■zing-zing

[d’origen onomatopeic]

m sonall 2.

->zinjantrop

zinjantrop

m ANTROP Gènere d’homínids primitius, de la família dels homínids (Zinjanthropus boisei), englobat actualment dins l’espècie Australopithecus boisei.

->zínnia

■zínnia

Part. sil.: zín_ni_a

f BOT Clavell de paper.

->zircó

■zircó

[de l’àr. zarqûn ‘mini; color taronja’, provinent del persa āzargûn ‘color de foc’ o zargûn ‘color d’or’]

m MINERAL Silicat de zirconi, ZrSiO₄, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->zirconat

■zirconat

m QUÍM INORG 1 Denominació genèrica dels anions poliatòmics hipotètics que contenen el zirconi com a àtom central.

2 Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de diversos òxids dobles, de fórmules generals M^I˜₂ZrO₃, M^II˜₂ZrO₄ i M^I˜₂Zr₂O₅.

->zirconi

■zirconi

[del ll. científic zirconium, i aquest, del fr. zircon ‘zircó’]

m 1 QUÍM INORG 1 [símb: Zr] Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 91,22.

2 diòxid de zirconi [ZrO₂] Pólvores cristal·lines blanques que ocorren en la natura com a baddeleyita.

2 adob al zirconi ADOB Sistema d’adob per a pells i cuirs amb sulfats o clorurs de zirconi.

->zircònia

■zircònia

Part. sil.: zir_cò_ni_a

f QUÍM INORG Diòxid de zirconi.

->zircònic

■zircònic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al zirconi.

2 Que conté zirconi.

->zirconil

■zirconil

m QUÍM INORG Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic ZrO²⁺.

->zírida

zírida

1 adj Relatiu o pertanyent als zírides.

2 m i f HIST Membre de la tribu amazic dels Banū Zīrī, els quals, després d’haver passat l’estret de Gibraltar (segle X) i d’haver lluitat en l’exèrcit d’Almansor, governaren la taifa de Granada des de la caiguda del califat de Còrdova (1009) fins a la conquesta almoràvit (1090).

->ziriè

ziriè

Part. sil.: zi_ri_è

m LING Llengua finoúgrica del grup finopermià, parlada a la república dels Komis i a la península de Kola (Federació Russa).

->zitzània

■zitzània

Part. sil.: zit_zà_ni_a

[del ll. td. zizania, i aquest, del gr. zizánion, íd.; 1a FONT: 1413]

f 1 BOT Jull.

2 fig Discòrdia que hom posa entre persones que estaven en harmonia. Sembrar la zitzània entre ells.

->zloty

■zloty^* [əzlɔ́ti]

[polonès] m ECON Unitat monetària de Polònia.

->Zn

Zn

símb QUÍM INORG i METAL·L zinc.

->zo-

■zo-

Forma prefixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: zoantropia.

->zoantaris

■zoantaris

Part. sil.: zo_an_ta_ris

m ZOOL 1 pl Subclasse de cnidaris de la classe dels antozous, anomenats també hexacoral·laris, en els quals, a diferència dels octocoral·laris, la simetria hexàmera és norma, i tenen tants tentacles com septes. Inclou els ordres dels ceriantaris, antipataris, actiniaris i madreporaris.

2 sing Cnidari de la subclasse dels zoantaris.

->zoantropia

■zoantropia

Part. sil.: zo_an_tro_pi_a

f PSIQ Monomania en virtut de la qual hom s’imagina convertit en un animal.

->zodíac

■zodíac

Part. sil.: zo_dí_ac

[del ll. zodiăcus, i aquest, del gr. zōdiakós, íd., der. de zṓdion ‘figura d’animal’, i aquest, der. de zõon ‘animal’]

m ASTR i ASTROL Banda de l’esfera celeste que té una amplada d’uns 17°, la qual és travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals, i que des d’antic hom considera dividida en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac, per tal com el Sol els ressegueix en 12 mesos, els quals signes, comptats d’oest a est des del punt d’intersecció de l’equador i l’eclíptica corresponent a l’equinocci de primavera, són: àries, taure, bessons (o gèmini), càncer (o cranc), lleó (o leo), verge (o virgo), balança (o libra), escorpió (o escorpí), sagitari, capricorn, aquari i peixos (o pisces).

->zodiacal

■zodiacal

Part. sil.: zo_di_a_cal

[de zodíac]

adj ASTR i ASTROL 1 Relatiu o pertanyent al zodíac.

2 constel·lació zodiacal Cadascuna de les dotze constel·lacions que han donat nom als signes del zodíac, però que, per la precessió dels equinoccis, ja no coincideixen com en temps d’Hiparc, sinó que cada signe conté la constel·lació anterior.

->zoe

zoe

Part. sil.: zo_e

m EMBRIOL Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea.

->zoea

zoea

Part. sil.: zo_e_a

f EMBRIOL Zoe.

->zoeci

zoeci

Part. sil.: zo_e_ci

m ZOOL Cadascun dels individus d’una colònia de briozous; hom l’anomena també zooide.

->-zoic

■-zoic -zoica

Forma sufixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: paleozoic.

->-zoide

-zoide

Forma sufixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: espermatozoide.

->zoisita

■zoisita

Part. sil.: zoi_si_ta

f MINERAL Silicat de calci i alumini, Ca₂Al₃Si₃O₁₂(OH), mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->zoisme

■zoisme

Part. sil.: zo_is_me

m Creença en la influència dels animals.

->-zoisme

-zoisme

Forma sufixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: hilozoisme.

->zombi

■zombi

[d’origen africà occ., relacionat amb el congolès nzambi ‘déu’ i zumbi ‘fetitxe’]

m i f 1 RELIG i ETNOG En el vodú d’Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria.

2 fig Persona d’aire absent, sense voluntat, encantada.

->zona

■zona

[del ll. zona, i aquest, del gr. zṓnē ‘cinyell; delimitació geogràfica’, der. de zṓnnymi ‘cenyir’; 1a FONT: 1472]

f 1 1 ant Faixa, cinyell.

2 Franja d’una certa amplària.

3 GEOM Porció de superfície esfèrica compresa entre les dues interseccions de dos plans paral·lels amb l’esfera; és anomenada també zona esfèrica.

4 GEOM Porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans paral·lels i perpendiculars a l’eix de revolució.

5 zona climàtica (o terrestre, o simplement zona) GEOG i CLIMAT Cadascuna de les cinc faixes en què hom divideix la superfície de l’esfera terrestre, determinades pels pols, els cercles polars i els tròpics, i que corresponen als grans tipus de clima: són pròpiament les dues zones glacials, les dues zones temperades i la zona tòrrida, compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador.

6 zona cristal·logràfica CRISTAL·L Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.

2 1 Àrea, regió. Zona muntanyosa, plana.

2 GEOBOT En una zonació, cadascuna de les diferents àrees de vegetació.

3 zona afòtica ECOL Zona de les aigües situada per sota dels 200 metres, en què la manca o escassetat de llum impedeixen el desenvolupament de la flora marina.

4 zona de silenci TELECOM Zona en la qual les ones radiofòniques d’una emissora no poden ésser captades.

5 zona disfòtica ECOL Zona mitjana de les aigües, escassament il·luminada.

6 zona d’ombra TELECOM Zona en què, pel fet d’ésser situada fora de la visual de l’emissora, les ones molt curtes no hi poden arribar per via directa.

7 zona eufòtica ECOL Zona de la mar, propera a la superfície (aproximadament fins a 100 metres), en la qual penetra prou llum per a la fotosíntesi activa.

8 zona horària CRON Fus horari.

3 1 Extensió de terreny limitada per raons administratives, comercials, polítiques, etc.

2 URBAN Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses. Zona verda. Zona de rehabilitació.

3 zona blava TRÀNS Cadascun dels sectors d’una població, adequadament senyalitzats, en els quals l’estacionament de vehicles és regit, durant determinades hores del dia i determinats dies de la setmana, per un horari que fixa l’hora màxima en què han d’ésser retirats en funció de les respectives hores d’arribada.

4 zona de càrrega i de descàrrega TRÀNS Cadascun dels sectors d’una població, degudament senyalitzats, on en determinades hores del dia i determinats dies de la setmana l’estacionament és reservat als camions i a d’altres vehicles de transport per tal d’efectuar les operacions de càrrega i de descàrrega.

5 zona d’eixample URBAN Eixample.

6 zona d’exclusió NUC Zona al voltant d’un reactor nuclear o d’una instal·lació radioactiva que es troba sota el control dels explotadors del reactor o la instal·lació.

7 zona de lliure comerç ECON Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.

8 zona de muntanya DR i ECON Territori que per raó de les seves característiques gaudeix d’un règim jurídic especial per a millorar el seu desenvolupament social i econòmic.

9 zona de servei TRÀNS Àrea de servei.

10 zona fiscal DR FISC Espai de territori, proper a la frontera, subjecte a una vigilància especial a fi d’impedir el contraban i assegurar el pagament dels drets de duanes.

11 zona forestal DR ADM Muntanyes i terrenys que han de repoblar-se, sigui qui vulgui l’amo, com també els pobles exceptuats de venda.

12 zona franca DR FISC Espai d’un litoral, generalment tocant a un port, on poden estar o es poden desembarcar, manipular i transformar mercaderies estrangeres sense pagar drets de duana, mentre no entrin al país.

13 zona fronterera DR ADM Franja de territori fronterer sotmesa a certes obligacions per raons de defensa nacional, en la qual a vegades cal proveir-se d’una documentació especial per a circular.

14 zona marítima DR MAR Franja de litoral del domini d’un estat, en l’extensió determinada pel dret internacional.

15 zona maritimoterrestre DR Bé de domini públic estatal, determinat per l’espai de les costes o fronteres marítimes que banya la mar en el seu flux i reflux, on són visibles les marees i les grans ones en els temporals ordinaris.

16 zona militar de costes i fronteres MIL Espais dins els quals és indispensable la intervenció tècnica del ram de guerra amb referència a vies de comunicació en projectes que puguin afeblir o inutilitzar la defensa del territori nacional.

17 zona minera DR i ECON Espai reservat per l’estat per a l’aprofitament de recursos miners d’especial interès per al desenvolupament econòmic i social o per a la defensa nacional.

18 zona monetària ECON Zona formada per un conjunt de països que adopten una relació estable entre llurs monedes i una de considerada com a forta, la qual és utilitzada com a mitjà de pagament habitual entre ells.

19 zona polèmica DR MIL Espai lliure que una plaça forta o una fortalesa necessita per a la seva defensa i en el qual, amb aquest fi, hom estableix excepcions legals i governatives.

4 1 Espai de qualsevol mena o forma, part d’un tot.

2 ANAT ANIM Àrea de la pell o de la superfície d’un òrgan.

3 BOT Part determinada d’una planta o d’un òrgan vegetal.

4 mètode de la zona fosa QUÍM i QUÍM IND Mètode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.

5 zona erotògena PSIC Cadascuna de les diverses parts del cos particularment aptes, en ésser manipulades o tocades, a produir plaer i excitació sexuals.

6 zona hiperestèsica ANAT ANIM Regió cutània de sensibilitat exageradament anormal.

7 zona marginal ANAT ANIM Zona de la medul·la espinal, formada conjuntament per la zona terminalis (pont de substància blanca que uneix el cordó posterior al cordó anterolateral) i la zona esponjosa (més interna).

8 zona neutra ELECTROT En una màquina elèctrica, zona del col·lector al voltant de la línia neutra, en què la força electromotriu entre dues lamel·les adjacents és pràcticament nul·la.

5 BIBLIOT Divisió de la descripció bibliogràfica d’una fitxa de catàleg.

6 ESTRATIG Terme usat ordinàriament per a les unitats estratigràfiques menors de pràcticament qualsevol tipus.

->zonació

■zonació

Part. sil.: zo_na_ci_ó

f 1 GEOBOT 1 Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.

2 Disposició de les algues i altres organismes litorals en zones horitzontals (estatges), formades per espècies més o menys tolerants a l’emersió, la il·luminació, l’hidrodinamisme, etc.

2 GEOL 1 Agençament en bandes alternants superposades que presenta algun mineral, causades per les variacions de la composició química, visible pels canvis de color, fluorescència, etc.

2 Agençament de la textura d’una roca.

->zonal

■zonal

[de zona; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 GEOBOT 1 Relatiu o pertanyent a la zona o a la zonació.

2 Dit de la vegetació que depèn principalment del clima general i no dels factors topogràfics i edàfics.

2 PEDOL Dit dels sòls la formació dels quals depèn bàsicament del clima general i no del substrat.

->zonat

zonat -ada

adj BOT 1 Que té zones o bandes.

2 Disposat formant bandes.

->zonificació

■zonificació

Part. sil.: zo_ni_fi_ca_ci_ó

[de zona]

f URBAN Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.

->zònula

zònula

f ANAT ANIM Zona petita.

->zoo

■zoo

Part. sil.: zo_o

[abreviació de (parc) zoo(lògic)]

m ZOOL Parc zoològic.

->zoo-

■zoo-

Forma prefixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: zoogeografia, zoologia.

->zoocecidi

■zoocecidi

Part. sil.: zo_o_ce_ci_di

m BOT i ZOOL Cecidi produït per un paràsit animal.

->zoocenosi

zoocenosi

Part. sil.: zo_o_ce_no_si

f ECOL Comunitat animal natural de múltiples espècies en equilibri, en el si de la qual dominen els fenòmens d’interdependència i que, amb un hàbitat definit homogeni (biòtop), resta en equilibri almenys durant tota la durada d’un cicle anual.

->zooclorel·la

■zooclorel·la

Part. sil.: zo_o_clo_rel_la

f BOT Nom donat a certes clorofícies unicel·lulars que viuen en simbiosi dins el cos d’animals (esponges, hidres, planàries) o de protozous (ciliats).

->zoocor

zoocor -a

Part. sil.: zo_o_cor

[de zoo- i el gr. khōréō ‘escampar-se’]

adj 1 Dit de les plantes que disseminen llurs fruits, espores o llavors directament o indirectament mitjançant animals.

2 Dit del tipus de disseminació de les plantes zoocores.

->zoocòria

■zoocòria

Part. sil.: zo_o_cò_ri_a

[de zoo- i el gr. khōréō ‘escampar-se’]

f Disseminació zoocora.

->zooeràstia

zooeràstia

Part. sil.: zo_o_e_ràs_ti_a

f bestialitat 3.

->zoòfag

■zoòfag -a

Part. sil.: zo_ò_fag

[de zoo- i -fag; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj BIOL Que s’alimenta d’animals.

->zoofàgia

zoofàgia

Part. sil.: zo_o_fà_gi_a

[de zoo- i -fàgia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f BIOL Acció de captura de nutrients animals per part d’altres éssers vius.

->zoòfil

■zoòfil -a

Part. sil.: zo_ò_fil

adj BOT Dit de la planta en què la pol·linització és acomplerta per animals.

->zoofília

■zoofília

Part. sil.: zo_o_fí_li_a

[de zoo- i -fília]

f 1 Afecció exagerada als animals.

2 impr bestialitat 3.

3 Pol·linització realitzada mitjançant la intervenció dels animals.

->zoofílic

zoofílic -a

Part. sil.: zo_o_fí_lic

[de zoofília]

adj Relatiu o pertanyent a la zoofília.

->zoòfits

■zoòfits

Part. sil.: zo_ò_fits

m ZOOL 1 pl Una de les quatres grans divisions zoològiques en la classificació de Cuvier. Incloïa els cnidaris, els porífers i els briozous actuals.

2 sing Animal de la divisió dels zoòfits.

->zooflagel·lats

zooflagel·lats

Part. sil.: zo_o_fla_gel_lats

m ZOOL 1 pl Subclasse de flagel·lats integrada per espècies de nutrició bàsicament heteròtrofa, mancats de cloroplasts i de pigments assimiladors, incolors i solitaris o colonials i la majoria comensals. Comprèn els ordres dels protomonadins, rizomastigins, polimastigins, opalinins, hipermastigins i craspedomonadals.

2 sing Flagel·lat de la subclasse dels zooflagel·lats.

->zoòfob

■zoòfob -a

Part. sil.: zo_ò_fob

[de zoo- i -fob]

adj Que pateix zoofòbia.

->zoofòbia

■zoofòbia

Part. sil.: zo_o_fò_bi_a

[de zoo- i -fòbia]

f Mania, aversió, als animals o a certs animals.

->zoòfor

zoòfor

Part. sil.: zo_ò_for

[de zoo- i -for]

m ARQUIT Fris amb escultures d’animals o d’homes.

->zoogàmeta

zoogàmeta

Part. sil.: zo_o_gà_me_ta

m BOT Gàmeta mòbil.

->zoogènic

zoogènic -a

Part. sil.: zo_o_gè_nic

[de zoo- i -gènic]

adj PETROG 1 Dit de les roques que s’han format per deposició de les restes dels éssers vius.

2 Dit de tots aquells materials l’origen dels quals és directament relacionat amb restes d’animals.

->zoogeografia

■zoogeografia

Part. sil.: zo_o_ge_o_gra_fi_a

[de zoo- i geografia]

f BIOGEOG Estudi de la distribució geogràfica dels animals amb relació als continents que ocupen.

->zooglea

zooglea

Part. sil.: zo_o_gle_a

f MICROB i BOT Massa de bacteris o d’algues inferiors aglutinats pel mucílag de les seves membranes inflades.

->zoografia

■zoografia

Part. sil.: zo_o_gra_fi_a

[de zoo- i -grafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ZOOL Part de la zoologia que té per objecte la descripció dels animals.

->zoogràfic

■zoogràfic -a

Part. sil.: zo_o_grà_fic

[de zoografia]

adj ZOOL Relatiu o pertanyent a la zoografia.

->zooide

■zooide

Part. sil.: zo_oi_de

m ZOOL Zoeci.

->zoòlatra

■zoòlatra

Part. sil.: zo_ò_la_tra

[de zoo- i -latra; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f Adorador dels animals.

->zoolatria

■zoolatria

Part. sil.: zo_o_la_tri_a

[de zoo- i -latria; 1a FONT: 1839, DLab.]

f RELIG Adoració o culte als animals.

->zoolàtric

■zoolàtric -a

Part. sil.: zo_o_là_tric

[de zoolatria]

adj Relatiu o pertanyent a la zoolatria.

->zoòleg

■zoòleg -òloga

Part. sil.: zo_ò_leg

[de zoo- i -leg; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f ZOOL Persona versada en zoologia.

->zoòlit

zoòlit

Part. sil.: zo_ò_lit

[de zoo- i -lit]

m PALEONT i ZOOL Animal fòssil.

->zoolític

zoolític -a

Part. sil.: zo_o_lí_tic

[de zoòlit]

adj PALEONT i ZOOL 1 Relatiu o pertanyent als zoòlits.

2 De la natura d’un zoòlit.

->zoologia

■zoologia

Part. sil.: zo_o_lo_gi_a

[de zoo- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f ZOOL Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.

->zoològic

■zoològic -a

Part. sil.: zo_o_lò_gic

[de zoologia; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la zoologia.

2 parc zoològic (o simplement zoològic) ZOOL Lloc espaiós, normalment un jardí o un parc, on hi ha aplegats nombrosos animals feréstecs o exòtics, exposats a la vista del públic.

->zoom

■zoom^* [zúm]

[de l’angl. to zoom, primer verb i després substantiu, onomatopeia d’un zumzeig de to greu, aplicat des del 1917 en aeronàutica als moviments de caiguda en picat i redreçament vertical dels avions metralladors]

m CIN i 1 FOTOG Objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal.

2 Tràveling òptic.

->zoomastigins

zoomastigins

Part. sil.: zo_o_mas_ti_gins

m pl ZOOL Zooflagel·lats.

->zoometria

■zoometria

Part. sil.: zo_o_me_tri_a

f BIOL Branca de la morfologia que estudia les mides totals o regionals dels animals.

->zoomorf

■zoomorf -a

Part. sil.: zo_o_morf

[de zoo- i -morf]

adj i m i f 1 Que té forma o aspecte d’animal.

2 esp ASTR Dit dels signes zodiacals que tenen forma animal.

3 HIST REL Teriomorf.

->zoomòrfic

■zoomòrfic -a

Part. sil.: zo_o_mòr_fic

[de zoomorf]

adj 1 Relatiu o pertanyent al zoomorfisme.

2 HIST REL Teriomòrfic.

->zoomorfisme

■zoomorfisme

Part. sil.: zo_o_mor_fis_me

[de zoomorf]

m 1 Fet d’usar formes animals en simbolisme, en art, en ornamentació, etc.

2 HIST REL Teriomorfisme.

->zoònim

■zoònim

Part. sil.: zo_ò_nim

m LING Nom d’animal.

->zoonímia

zoonímia

Part. sil.: zo_o_ní_mi_a

[de zoo- i -onímia]

f LING Estudi científic dels noms propis aplicats a animals.

->zoonosi

■zoonosi

Part. sil.: zo_o_no_si

f PAT 1 Malaltia produïda per animals paràsits.

2 VETER Malaltia dels animals, especialment la que pot ésser transmesa a les persones.

->zooplàncton

■zooplàncton

Part. sil.: zo_o_plànc_ton

m ECOL i ZOOL Plàncton animal, conjunt d’organismes animals que constitueixen el plàncton.

->zooplàstia

■zooplàstia

Part. sil.: zo_o_plàs_ti_a

f CIR Empelt d’un teixit animal en l’home.

->zoòpsia

zoòpsia

Part. sil.: zo_òp_si_a

f PAT i PSIC Al·lucinacions visuals consistents en la visió terrorífica d’animals.

->zooscòpia

■zooscòpia

Part. sil.: zo_os_cò_pi_a

f PAT i PSIC Zoòpsia.

->zoosemiòtica

■zoosemiòtica

Part. sil.: zo_o_se_mi_ò_ti_ca

f ZOOL Disciplina que estudia els mitjans que empren els animals per a comunicar-se entre ells.

->zoosperm

zoosperm

Part. sil.: zo_os_perm

m BIOL Espermatozoide.

->zoòspora

■zoòspora

Part. sil.: zo_òs_po_ra

f BIOL Espora nua, mòbil gràcies a un flagel o a uns quants.

->zoosporangi

■zoosporangi

Part. sil.: zo_os_po_ran_gi

m BOT Esporangi que produeix zoòspores.

->zoosterol

zoosterol

Part. sil.: zo_os_te_rol

m BIOQ Esteroide que es presenta en els animals, especialment concentrat en el sistema nerviós i a les glàndules suprarenals.

->zootàxia

zootàxia

Part. sil.: zo_o_tà_xi_a

[de zoo- i -tàxia]

f ZOOL Taxonomia zoològica.

->zootècnia

■zootècnia

Part. sil.: zo_o_tèc_ni_a

[de zoo- i -tècnia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ZOOT Ciència de la producció i explotació dels animals domèstics.

->zootècnic

■zootècnic -a

Part. sil.: zo_o_tèc_nic

[de zootècnia]

ZOOT 1 adj Relatiu o pertanyent a la zootècnia.

2 m i f Persona versada en zootècnia.

->zooteràpia

zooteràpia

Part. sil.: zo_o_te_rà_pi_a

f TERAP Mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb animals, destinat al tractament de determinades afeccions físiques o psíquiques.

->zootomia

zootomia

Part. sil.: zo_o_to_mi_a

[de zoo- i -tomia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f ZOOL Dissecció o anatomia dels animals.

->zoòtrop

■zoòtrop

Part. sil.: zo_ò_trop

m JOCS Joguina en forma de caixa cilíndrica, giratòria, a través de les escletxes fetes a les parets de la qual hom mira una sèrie de figures col·locades al seu interior.

->zooxantel·la

■zooxantel·la

Part. sil.: zo_o_xan_tel_la

f BOT Nom donat a certes algues unicel·lulars del grup dels cromòfits que viuen en simbiosi dins el cos d’animals pluricel·lulars o de protozous.

->zopilot

■zopilot

m ORNIT Urubú.

->zoràpters

zoràpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes hemimetàbols de la subclasse dels pterigots, de cos allargat, petits, amb aparell bucal mastegador, dos parells d’ales membranoses, amb dimorfisme sexual i sense ulls ni ocels. Comprèn sols una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere (Zorotypus).

2 sing Insecte de l’ordre dels zoràpters.

->zoroastrisme

■zoroastrisme

Part. sil.: zo_ro_as_tris_me

m HIST REL Mazdaisme.

->zòster

■zòster

m PAT Malaltia inflamatòria aguda d’un o més ganglis sensitius, raquidis o intracranials, produïda per un virus semblant al de la varicel·la.

->zostera

zostera

f BOT Gènere d’herbes perennes aquàtiques, de la família de les potamogetonàcies (Zostera sp), submergides, de fulles dístiques i linears, flors unisexuals, aclamídies i en espàdixs i fruits en núcula.

->zosteriforme

zosteriforme

adj PAT 1 Semblant a un herpes zòster.

2 De la natura de l’herpes zòster.

->-zou

■-zou

Forma sufixada del mot grec zõon, que significa ‘animal’. Ex.: ectozou.

->Zr

Zr

símb QUÍM INORG zirconi.

->zuau

■zuau

Part. sil.: zu_au

m MIL 1 Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria. Foren imitats per altres exèrcits occidentals.

2 zuau pontifici Membre d’un cos al servei del papa en el qual serviren molts joves aristòcrates i ultramuntans francesos.

->zub-zub

■zub-zub

[d’origen onomatopeic]

m PAT Onomatopeia aplicada a la sentida de les pulsacions d’un teixit inflamat.

->zulu

■zulu

1 adj Relatiu o pertanyent als zulus o al zulu.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble bantu del grup gnuni que habita al Natal (República de Sud-àfrica).

3 m LING Llengua bantu parlada pels zulus, molt semblant al xosa.

->zumzada

■zumzada

[de zum-zum; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Oscil·lació en un moviment de zumzeig.

->zumzeig

■zumzeig

Part. sil.: zum_zeig

[de zumzejar]

m Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, com el de les ones, d’una cosa que fimbra.

->zumzejar

■zumzejar

[de zum-zum]

v intr 1 Fer una remor sorda i continuada; bonir.

2 Oscil·lar com un cos animat d’un moviment de zumzeig.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: zumzejar

GERUNDI: zumzejant

PARTICIPI: zumzejat, zumzejada, zumzejats, zumzejades

INDICATIU PRESENT: zumzejo, zumzeges, zumzeja, zumzegem, zumzegeu, zumzegen

INDICATIU IMPERFET: zumzejava, zumzejaves, zumzejava, zumzejàvem, zumzejàveu, zumzejaven

INDICATIU PASSAT: zumzegí, zumzejares, zumzejà, zumzejàrem, zumzejàreu, zumzejaren

INDICATIU FUTUR: zumzejaré, zumzejaràs, zumzejarà, zumzejarem, zumzejareu, zumzejaran

INDICATIU CONDICIONAL: zumzejaria, zumzejaries, zumzejaria, zumzejaríem, zumzejaríeu, zumzejarien

SUBJUNTIU PRESENT: zumzegi, zumzegis, zumzegi, zumzegem, zumzegeu, zumzegin

SUBJUNTIU IMPERFET: zumzegés, zumzegessis, zumzegés, zumzegéssim, zumzegéssiu, zumzegessin

IMPERATIU: zumzeja, zumzegi, zumzegem, zumzegeu, zumzegin

->zum-zum

■zum-zum

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, Oller]

m Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada.

->zurvanisme

zurvanisme

m HIST REL Designació moderna donada a una forma de mazdaisme que aparegué a Pèrsia durant el període sassànida (segles III-VII), la qual, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú.

->zwitterió

■zwitterió

Part. sil.: zwit_te_ri_ó

m QUÍM ORG Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades.