->historiar

■historiar

Part. sil.: his_to_ri_ar

[del b. ll. historiare, íd.]

v tr 1 Contar, escriure, la història (d’algú, de quelcom).

2 ART Decorar amb escenes de personatges.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: historiar

GERUNDI: historiant

PARTICIPI: historiat, historiada, historiats, historiades

INDICATIU PRESENT: historio, histories, historia, historiem, historieu, historien

INDICATIU IMPERFET: historiava, historiaves, historiava, historiàvem, historiàveu, historiaven

INDICATIU PASSAT: historií, historiares, historià, historiàrem, historiàreu, historiaren

INDICATIU FUTUR: historiaré, historiaràs, historiarà, historiarem, historiareu, historiaran

INDICATIU CONDICIONAL: historiaria, historiaries, historiaria, historiaríem, historiaríeu, historiarien

SUBJUNTIU PRESENT: historiï, historiïs, historiï, historiem, historieu, historiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: historiés, historiessis, historiés, historiéssim, historiéssiu, historiessin

IMPERATIU: historia, historiï, historiem, historieu, historiïn

->historiat

■historiat -ada

Part. sil.: his_to_ri_at

[del b. ll. historiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj ART Decorat amb escenes de personatges.

->històric

■històric -a

[del ll. historĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la història.

2 Famós en la història, de gran importància o transcendència. Una jornada històrica. Una decisió històrica.

3 Que ha existit o ha succeït realment. El Cid és un personatge històric.

2 m i f ant Historiador.

3 adj GRAM Dit del present d’indicatiu que expressa un fet passat. Ex.: Josep Carner neix el 1884.

4 escola històrica ECON Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixin l’home abstracte.

->històricament

■històricament

[de històric]

adv D’una manera històrica.

->historicisme

■historicisme

[de històric]

m 1 FILOS Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.

2 ECON Escola històrica.

3 nou historicisme LIT Corrent de la teoria literària de final del segle XX que posa les obres literàries en paral·lel amb texts no literaris del mateix període, com a expressió de les relacions de poder i de l’energia social de l’època.

->historicista

historicista

[de històric]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’historicisme.

2 m i f Seguidor de l’historicisme.

->historicitat

■historicitat

[del b. ll. historicĭtas, -ātis, íd.]

f Condició d’històric 1 3.

->historieta

■historieta

Part. sil.: his_to_ri_e_ta

[de història]

f 1 Relació d’una aventura, d’un esdeveniment, de poca importància.

2 historieta il·lustrada ART i LIT còmic¹.

->historio-

■historio-

Forma prefixada del mot història. Ex.: historiografia, historiograma.

->historiògraf

■historiògraf -a

Part. sil.: his_to_ri_ò_graf

[de història i -graf; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f 1 Persona que ha estat designada per a escriure una història.

2 Persona especialitzada en historiografia.

->historiografia

■historiografia

Part. sil.: his_to_ri_o_gra_fi_a

[de història i -grafia]

f 1 Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.

2 Conjunt d’obres i investigacions històriques.

->historiogràfic

■historiogràfic -a

Part. sil.: his_to_ri_o_grà_fic

[de historiografia]

adj Relatiu o pertanyent a la historiografia.

->historiograma

historiograma

Part. sil.: his_to_ri_o_gra_ma

m ESTAD Representació gràfica d’una sèrie d’observacions, ordenades i expressades en funció del temps, relatives a una variable física, econòmica, meteorològica, etc.

->historiologia

■historiologia

Part. sil.: his_to_ri_o_lo_gi_a

[de història i -logia]

f Teoria de la història.

->historisme

historisme

m Historicisme.

->historista

historista

adj i m i f Historicista.

->histotomia

■histotomia

Part. sil.: his_to_to_mi_a

f CIR Dissecció dels teixits orgànics.

->histrícids

■histrícids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, amb el cos recobert de pues afilades que empren com a mitjà de defensa.

2 sing Mamífer de la família dels histrícids.

->histricosfera

■histricosfera

f BIOL Cist fòssil ornamentat per apèndixs, propi dels dinòfits.

->histrió

■histrió

Part. sil.: his_tri_ó

[del ll. histrio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 TEAT Actor, especialment en sentit pejoratiu.

2 p ext Persona que es comporta en públic com si fes teatre, amb actituds efectistes i grotesques.

->histriònic

■histriònic -a

Part. sil.: his_tri_ò_nic

[del ll. td. histrionĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’histrió o l’histrionisme.

2 Exagerat, teatral, en l’expressió o la gestualitat. Gesticulació histriònica. Un riure histriònic.

->histrionisme

■histrionisme

Part. sil.: his_tri_o_nis_me

[de histrió]

m 1 Ofici d’histrió.

2 p ext Qualitat d’histrió.

->hitita

hitita

1 adj Relatiu o pertanyent als hitites o a llur llengua.

2 m i f HIST Individu d’un poble indoeuropeu que entrà a Anatòlia a l’inici del segon mil·lenni aC, i hi fundà un imperi.

3 m LING Llengua indoeuropea del grup anatòlic, parlada i escrita pels hitites.

->hitlerià

■hitlerià -ana

Part. sil.: hit_le_ri_à

1 adj Relatiu o pertanyent a Adolf Hitler o als seus partidaris.

2 m i f Partidari d’Adolf Hitler.

->hit-parade

hit-parade^* [hìtpəɾéjd]

[angl ] m MÚS Llista d’èxits.

->hittita

■hittita

adj i m i f Hitita.

->hivern

■hivern

[del ll. vg. hībĕrnum, íd., abreviació de tempus hibernum ‘temps hivernal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de desembre, al solstici d’hivern, i acaba el 21 de març, a l’equinocci de primavera, i a l’hemisferi sud comença el 21 de juny i acaba el 23 de setembre.

2 hivern nuclear MIL Obscuriment i refredament de la Terra que s’esdevindria en un conflicte nuclear generalitzat a conseqüència del fum i la pols acumulats a les altes capes de l’atmosfera.

3 l’hivern de la vida fig La vellesa.

->hivernacle

■hivernacle

[del ll. hibernacŭlum, íd.]

m 1 AGR Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.

2 efecte hivernacle METEOR Escalfament de l’atmosfera i la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).

->hivernada

■hivernada

[de hivernar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Estada en un indret durant l’hivern.

2 Hivern.

->hivernal

■hivernal

[del ll. td. hibernalis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Relatiu o pertanyent a l’hivern.

->hivernant

■hivernant

adj i m i f ZOOL Que passa l’hivern en un lloc. Els ocells hivernants al nord d’Àfrica.

->hivernar

■hivernar

Hom.: hibernar

[del ll. hibernare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v intr Passar l’hivern en un indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hivernar

GERUNDI: hivernant

PARTICIPI: hivernat, hivernada, hivernats, hivernades

INDICATIU PRESENT: hiverno, hivernes, hiverna, hivernem, hiverneu, hivernen

INDICATIU IMPERFET: hivernava, hivernaves, hivernava, hivernàvem, hivernàveu, hivernaven

INDICATIU PASSAT: hiverní, hivernares, hivernà, hivernàrem, hivernàreu, hivernaren

INDICATIU FUTUR: hivernaré, hivernaràs, hivernarà, hivernarem, hivernareu, hivernaran

INDICATIU CONDICIONAL: hivernaria, hivernaries, hivernaria, hivernaríem, hivernaríeu, hivernarien

SUBJUNTIU PRESENT: hiverni, hivernis, hiverni, hivernem, hiverneu, hivernin

SUBJUNTIU IMPERFET: hivernés, hivernessis, hivernés, hivernéssim, hivernéssiu, hivernessin

IMPERATIU: hiverna, hiverni, hivernem, hiverneu, hivernin

->hivernenc

■hivernenc -a

[de hivern]

adj 1 Pertanyent a l’hivern.

2 Que és molt sensible als freds de l’hivern.

->hiverner

■hiverner -a

m i f Persona que es lloga com a mosso solament per a l’hivern.

->ho

■ho

Hom.: u

[del ll. hŏc ‘açò, això’; 1a FONT: 1040]

pron 1 Reemplaça açò, això o allò o tota una frase, en funció de complement directe. Això, no s’ho creurà ningú. M’ha semblat que era en Pere, però no ho asseguro.

2 Reemplaça un adjectiu o un substantiu indeterminat, en funció de predicat de verb copulatiu. Jo no sé si és boig; però ho sembla.

->Ho

Ho

símb QUÍM holmi.

->hoatzín

■hoatzín

Part. sil.: ho_at_zín

m ORNIT Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels opistocòmids (Opisthocomus hoazin), de color verd castany o verd amb traços blancs, amb un plomall erecte al cap, propi de l’Amazònia.

->hobby

hobby^* [hɔ́bi]

[de l’angl. hobbyhorse, ant. i dial. ‘cavall petit’, després ‘cavall de cartó per a infants’ i a la fi hobby simplement en el sentit modern (s. XIX), estès a altres llengües]

[pl hobbies] m Passatemps, joc o qualsevol altra activitat que hom practica per esplai, però amb una gran afecció.

->hodiern

■hodiern -a

Part. sil.: ho_di_ern

[del ll. hodiernus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Del dia d’avui, del temps present.

->hodo-

■hodo-

Forma prefixada del mot grec hodós, que significa ‘camí’. Ex.: hodòmetre.

->hodògraf

■hodògraf

Hom.: udògraf

m TECNOL Instrument que enregistra la distància recorreguda per un vehicle o per un vianant.

->hodògrafa

hodògrafa

f FÍS En l’estudi del moviment d’un punt, corba determinada pels extrems dels vectors corresponents a la velocitat instantània quan hom els trasllada, ordenadament, a un mateix origen.

->hodòmetre

■hodòmetre

Hom.: udòmetre

m TECNOL Aparell per a comptar el nombre de voltes donades per la roda d’un vehicle i mesurar-ne així la distància recorreguda.

->hodoscopi

hodoscopi

m ELECTRÒN Aparell que permet de traçar la trajectòria descrita per una partícula carregada en un camp magnètic.

->hodoteca

hodoteca

f Centre de documentació que conté una col·lecció ordenada de llibres, guies, mapes i material audiovisual sobre viatges.

->hola

■hola

[interjecció d’origen expressiu, paral·lela a hala¹; 1a FONT: c. 1400]

interj Mot emprat com a salutació familiar o per a denotar estranyesa.

->holanda

■holanda

[del nom d’Holanda, d’on procedia la tela]

1 m ALIM Nom comú de diversos formatges del tipus edam.

2 f TÈXT Tela fina de lli que serveix per a fer llençols, robes d’ús interior, etc.

3 [sovint en pl] m VITIC Aiguardent obtingut per destil·lació directa de vins purs i sans, amb una graduació centesimal màxima de 65°.

->holandès

■holandès -esa

[del nom d’Holanda, on sorgí aquest format]

1 adj i m i f D’Holanda (regió dels Països Baixos), dels Països Baixos (estat d’Europa) o de l’holandès (llengua).

2 adj AGR Dit de diverses races bovines especialitzades en la producció de llet i, secundàriament, de carn.

3 adj i m GRÀF Dit del full de paper més petit que un foli, de 22×28 cm, aproximadament.

4 m LING 1 Neerlandès.

2 Varietat del neerlandès parlada a Holanda.

->holandeta

■holandeta

[del nom d’Holanda]

f TÈXT Teixit semblant a l’holanda però d’inferior qualitat, emprat com a folre de vestits.

->holàndric

holàndric -a

adj GEN Dit del caràcter que passa directament de mascle a mascle per la transmissió del cromosoma Y.

->holàrtic

■holàrtic -a

[de hol(o)- i àrtic]

adj BIOGEOG 1 Propi del regne holàrtic o de la regió holàrtica.

2 regió holàrtica Nom donat per alguns autors a la regió eurosiberiana.

3 regne holàrtic Regne biogeogràfic que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord.

->hòlding

■hòlding

[de l’angl. holding, abreviació de l’angl. holding company, comp. de holding ‘que posseeix’ i company ‘companyia’]

m ECON Societat de cartera.

->holisme

■holisme

m 1 BIOL Teoria segons la qual l’organisme és un tot superior a la simple suma de les seves parts.

2 FILOS Doctrina epistemològica segons la qual la comprensió de les totalitats complexes es fa per lleis específiques que són irreductibles a les lleis que es refereixen a cadascun dels seus elements.

->holístic

holístic -a

adj Relatiu o pertanyent a l’holisme. Teoria holística.

->hollywoodià

hollywoodià -ana

Part. sil.: ho_lly_woo_di_à

adj 1 Relatiu o pertanyent a la indústria cinematogràfica de Hollywood. Els melodrames hollywoodians.

2 Que té característiques que hom considera pròpies del cinema o dels ambients de Hollywood, com ara l’espectacularitat, l’ostentació, el luxe, el glamur, etc. Una cerimònia hollywoodiana.

->holmi

■holmi

[del ll. científic holmium, llatinització de la segona síl·laba de Stockholm, ciutat natal del químic suec Per Teodor Cleve (1840-1905) que el 1888 descobrí aquest metall]

m QUÍM [símb: Ho] Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de pes atòmic 164,93 i nombre atòmic 67.

->hòlmic

■hòlmic -a

[de holmi]

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a l’holmi.

2 Que conté holmi.

->holo-

■holo-

Forma prefixada del mot grec hólos, que significa ‘total’. Ex.: holoèdria, hològraf, holòmetre.

->holoaxial

holoaxial

Part. sil.: ho_lo_a_xi_al

adj CRISTAL·L Dit de les classes cristal·lines que posseeixen com a únics elements de simetria tots els eixos de la classe holoèdrica del sistema cristal·lí al qual pertanyen.

->holobasidi

holobasidi

m BOT Basidi típic, no septat, amb quatre espores apicals.

->holobasidiomicètides

holobasidiomicètides

Part. sil.: ho_lo_ba_si_di_o_mi_cè_ti_des

f BOT 1 pl Subclasse de basidiomicets amb els basidis no septats.

2 sing Fong de la subclasse de les holobasidiomicètides.

->holoblàstic

holoblàstic -a

adj EMBRIOL Dit de l’ou amb segmentació total i igual.

->holocaust

■holocaust

Part. sil.: ho_lo_caust

[del ll. td. holocaustum, i aquest, del gr. holókaustos, íd., comp. de hólos ‘sencer’ i kaíō ‘cremar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 RELIG 1 Entre els hebreus, sacrifici en què la víctima era consumida enterament pel foc.

2 Víctima oferta en holocaust.

2 fig RELIG Ofrena, sacrifici.

3 Persecució i gran matança de persones, d’un grup ètnic, social o religiós, d’un poble. L’holocaust del poble jueu dut a terme pel règim nazi. L’holocaust nuclear d’Hiroshima.

->holocè

■holocè -ena

[de holo- i -cè]

ESTRATIG 1 adj Holocènic.

2 m Segona època (i període) del quaternari, posterior al plistocè, i que dura fins al moment actual.

->holocèfals

■holocèfals

m ICT 1 pl Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, sense escates, amb un opercle cartilaginós que recobreix les fenedures branquials.

2 sing Peix de la subclasse dels holocèfals.

->holocènic

■holocènic -a

adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent a l’holocè.

->holocristal·lí

■holocristal·lí -ina

adj PETROG Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes per elements perfectament cristal·litzats.

->holòedre

■holòedre [o holoedre]

Part. sil.: ho_lò_e_dre, ho_lo_e_dre

m CRISTAL·L Forma cristal·lina holoèdrica.

->holoèdria

■holoèdria

Part. sil.: ho_lo_è_dri_a

f CRISTAL·L Grup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines que presenten el màxim nombre de cares dins cada sistema.

->holoèdric

■holoèdric -a

Part. sil.: ho_lo_è_dric

adj CRISTAL·L Dit de la forma cristal·lina engendrada per una holoèdria.

->holoenzim

holoenzim

Part. sil.: ho_lo_en_zim

m BIOQ Enzim constituït per un apoenzim i un coenzim.

->hologènia

■hologènia

Part. sil.: ho_lo_gè_ni_a

[de holo- i -gènia]

f ANTROP Teoria que pretén explicar l’origen de l’home per desenvolupaments paral·lels en diversos llocs.

->hologènic

■hologènic -a

[de hologènia]

adj ANTROP Relatiu o pertanyent a l’hologènia.

->hologínic

hologínic -a

adj GEN Dit del caràcter lligat al sexe que passa directament de femella a femella.

->hològraf

■hològraf -a

[de holo- i -graf; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Dit del testament, document, etc., escrit íntegrament de la mà del testador, de l’autor, etc.

->holografia

■holografia

Part. sil.: ho_lo_gra_fi_a

[de holo- i -grafia]

f ÒPT Tècnica que permet l’enregistrament i la restitució d’hologrames.

->holografiar

holografiar

Part. sil.: ho_lo_gra_fi_ar

v tr ÒPT Obtenir un holograma (d’un objecte).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: holografiar

GERUNDI: holografiant

PARTICIPI: holografiat, holografiada, holografiats, holografiades

INDICATIU PRESENT: holografio, holografies, holografia, holografiem, holografieu, holografien

INDICATIU IMPERFET: holografiava, holografiaves, holografiava, holografiàvem, holografiàveu, holografiaven

INDICATIU PASSAT: holografií, holografiares, holografià, holografiàrem, holografiàreu, holografiaren

INDICATIU FUTUR: holografiaré, holografiaràs, holografiarà, holografiarem, holografiareu, holografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: holografiaria, holografiaries, holografiaria, holografiaríem, holografiaríeu, holografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: holografiï, holografiïs, holografiï, holografiem, holografieu, holografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: holografiés, holografiessis, holografiés, holografiéssim, holografiéssiu, holografiessin

IMPERATIU: holografia, holografiï, holografiem, holografieu, holografiïn

->hologràfic

■hologràfic -a

[de holografia]

adj ÒPT Relatiu o pertanyent a l’holografia.

->holograma

■holograma

[de holo- i -grama]

m ÒPT Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.

->holometàbol

■holometàbol -a

ENTOM 1 adj Que presenta una metamorfosi completa, amb tres estadis de desenvolupament: larva (en alguns insectes anomenada eruga), pupa (en alguns insectes anomenada crisàlide) i imago (o adult).

2 m 1 pl Grup d’artròpodes holometàbols que comprèn els dípters, els lepidòpters, els coleòpters, etc.

2 sing Insecte del grup dels holometàbols.

->holòmetre

■holòmetre

m TOPOG Tipus de goniòmetre emprat per a determinar l’altura angular d’un punt donat sobre l’horitzó.

->holomorf

■holomorf -a

adj MAT Relatiu o pertanyent a les funcions holomorfes.

->holomòrfic

■holomòrfic -a

adj MAT Holomorf.

->holònom

holònom -a

adj FÍS En l’estudi del moviment d’un sistema mecànic, dit del lligam que pot ésser expressat mitjançant una equació que relacioni les coordenades del sistema.

->holoplàncton

holoplàncton

m ZOOL Plàncton constituït per espècies permanentment planctòniques.

->holoproteïna

holoproteïna

Part. sil.: ho_lo_pro_te_ï_na

f BIOQ Proteïna constituïda únicament per aminoàcids.

->holòsid

holòsid

m BIOQ Polisacàrid constituït únicament per monosacàrids.

->holosiderit

■holosiderit

m ASTR Meteorit compost quasi íntegrament de ferro.

->holostis

holostis

m ICT 1 pl Superordre de peixos actinopterigis que comprèn famílies d’origen molt antic de l’Amèrica Central i del Nord, incloses en els ordres dels amiformes i dels lepidosteïformes.

2 sing Peix del superordre dels holostis.

->holotip

■holotip

m BIOL Exemplar utilitzat per l’autor en la descripció del model d’una espècie o d’un taxó subspecífic.

->holotipus

■holotipus

m BIOL Holotip.

->holòtrics

holòtrics

m ZOOL 1 pl Subclasse de ciliats amb la membrana recoberta de cilis iguals i uniformement repartits, i els cilis peristomàtics reduïts.

2 sing Ciliat pertanyent a la subclasse dels holòtrics.

->holotúria

■holotúria

Part. sil.: ho_lo_tú_ri_a

f ZOOL Nom comú de les diverses espècies d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.

->holoturioïdeus

■holoturioïdeus

Part. sil.: ho_lo_tu_ri_o_ï_deus

m ZOOL 1 pl Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals allargats amb l’obertura bucal i l’anal als extrems i una corona de tentacles al voltant de la boca.

2 sing Eleuterozou de la classe dels holoturioïdeus.

->hom

■hom

[pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe; 1a FONT: s. XII, Hom.]

pron 1 És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra.

2 [sovint precedit d’un] Un o una, una persona qualsevol, de vegades la mateixa que parla. Són casos en què hom no sap què fer. Quan un hom està malalt, no té humor per a res.

3 tant per hom Tant cadascú.

->hom-

■hom-

Forma prefixada del mot grec homós, que significa ‘el mateix’, ‘igual’. Ex.: homònim.

->homalogràfic

■homalogràfic -a

adj GEOM Dit d’una projecció plana d’una superfície corba que conserva les relacions mútues de les seves parts, especialment en grandària i forma.

->homalozous

■homalozous

Part. sil.: ho_ma_lo_zous

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup d’equinoderms fòssils amb un esquelet calcari de morfologia asimètrica, emparentats amb els cordats més primitius, que visqueren del cambrià al devonià.

2 sing Equinoderm del grup dels homalozous.

->home

■home

[del ll. hŏmo, hŏmĭnis, íd. (cf. hom); 1a FONT: s. XII]

[pl homes o, ant i dial, hòmens] m 1 1 ANTROP Gènere de primats antropoides de la família dels homínids (Homo sp) que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització (Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens). L’home de Rhodèsia.

2 Espècie humana, considerada de manera general; humanitat. L’origen de l’home.

3 Ésser humà. Lluny de la societat dels homes.

4 Ésser humà, considerat en les seves qualitats o en les seves febleses. Home sóc, i és humana ma mesura. L’home proposa i Déu disposa.

5 com un sol home loc adv Amb la unanimitat completa i espontània de tots els presents. Van protestar com un sol home.

6 home de Cromanyó ANTROP Homínid del paleolític superior (Homo sapiens sapiens), avantpassat directe dels humans actuals, les característiques principals del qual són: estatura elevada, crani dolicocèfal, cara ampla i curta, front recte i nas estret i prominent.

7 home de molts oficis, mestre de res Refrany que vol dir que el qui es dedica a moltes feines, no sol ésser hàbil en cap.

8 home de molts oficis, pobre segur Refrany que significa que el qui es dedica a moltes professions, no s’hi sol guanyar la vida.

9 home de Neandertal ANTROP Homínid del paleolític mitjà (Homo Neanderthalensis) les característiques principals del qual són: cos baix de complexió robusta, amb extremitats grosses, crani amb el front aplanat i mandíbula superior prominent.

10 l’home proposa i Déu disposa Refrany amb què es comenta la frustració d’algun pla o propòsit.

2 1 Persona del sexe masculí, en contraposició a dona.

2 [usat sovint adjectivament] Home considerat com a posseïdor de virilitat, coratge, potència, etc. No ets home si no ho fas!

3 Home considerat com a formant part d’una certa categoria de persones. Un home de bé, de cor, de talent, de mèrit. És un home de gust: va molt elegant. Un home de lletres, de negocis.

4 Home pertanyent a les classes populars, per oposició a senyor.Ha vingut l’home de la cansaladeria.

5 ésser (o semblar) un altre home Haver canviat molt algú en les seves qualitats, actituds, en el seu aspecte, etc. Des que li han augmentat el sou és un altre home.

6 fer-se home Fer-se una posició independent, obrir-se camí en la vida.

7 l’home dels nassos Personatge imaginari que pren vida el darrer o el primer dia de l’any, i del qual hom diu, especialment als infants, que té tants nassos com dies té l’any.

8 l’home del sac Personatge imaginari que hom esmenta per fer por als infants amenaçant-los que se’ls endurà dins el seu sac. Si no et portes bé cridaré l’home del sac.

9 home salvatge HIST Personatge simbòlic que prenia part en les festes populars medievals.

3 1 Adult, en contraposició a noi.El teu fill ja és un home.

2 fer-se un home Créixer, un noi, arribar a l’edat adulta.

4 Marit. La Maria té l’home malalt. On treballa, el teu home?

5 1 Home considerat com a dependent d’un altre; vassall, obrer, soldat. El capità agafà deu dels seus homes, i avançà devers l’enemic.

2 home d’armes HIST Guerrer que en els exèrcits medievals anava amb dos o tres arquers, un escuder, un patge i un vailet.

3 home de cavall HIST Soldat que combatia a cavall.

4 home de peu HIST Guerrer que combatia a peu.

6 JOCS Nom d’un joc de cartes.

7 home! col·loq Vocatiu emprat en parlar a un home a qui es tracta amb familiaritat, com a expressió d’enuig, d’impaciència, de sorpresa, de disconformitat, etc. Calla, home, calla! Home!, no sabia que fossis aquí. Espatlla-ho tot, home!

8 home bo DR PROC Persona que acompanya les parts en els actes conciliatoris per procurar, juntament amb el jutge, l’avinença entre les parts.

9 home de consell HIST DR CAT Del segle XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.

10 home de les neus MIT Ieti.

11 home del temps Meteoròleg que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.

12 home de mar MAR Mariner.

13 home de paratge HIST 1 Al Principat de Catalunya i al Regne de València, home de llinatge conegut, generós o honrat que, sense ésser magnat, noble o cavaller, procedia de llinatge militar o aloer; pot ésser considerat de la més petita noblesa de caràcter rural.

2 Al Regne de València, membre inferior de l’estament militar.

14 home de valor ant Persona d’alta categoria social.

15 home de vila HIST A la baixa edat mitjana, prohom d’una vila.

16 home d’honor HIST i DR CAT A Mallorca, propietari d’una honor o possessió.

17 home granota MAR i ESPORT Escafandrista.

18 home orquestra Músic ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.

19 home propi HIST i DR CAT Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor del mas o borda, o bé el que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge.

20 home soliu HIST i DR CAT Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.

21 jove home HIST DR CAT Als segles XII-XV, fill d’un pagès de remença que no era hereu del mas o borda.

22 ric home HIST 1 Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.

2 Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa pel fet d’ésser d’il·lustre llinatge (corresponien als magnats catalans).

3 p ext Al Principat de Catalunya, magnat, baró o noble.

->homei

■homei

Part. sil.: ho_mei

m ant Homicidi.

->homeier

■homeier -a

Part. sil.: ho_me_ier

adj i m i f ant Homicida.

->homenada

■homenada

[de home]

f 1 Acció pròpia d’un home.

2 esp Ostentació de virilitat, de poder.

->homenatge

■homenatge

[del b. ll. hominatĭcus ‘acte solemne de vassallatge del servent al seu senyor feudal’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 HIST DR Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.

2 Acte de submissió, de respecte, de veneració, etc., envers una persona. Un sopar d’homenatge al president. Una funció en homenatge de la vellesa.

3 torre de l’homenatge (o simplement homenatge) La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar la fortalesa per al seu senyor.

->homenatjar

■homenatjar

[de homenatge; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v tr Retre homenatge, honrar amb un homenatge. Un espectacle musical va servir per homenatjar el poeta. Homenatjar les víctimes d’un atemptat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: homenatjar

GERUNDI: homenatjant

PARTICIPI: homenatjat, homenatjada, homenatjats, homenatjades

INDICATIU PRESENT: homenatjo, homenatges, homenatja, homenatgem, homenatgeu, homenatgen

INDICATIU IMPERFET: homenatjava, homenatjaves, homenatjava, homenatjàvem, homenatjàveu, homenatjaven

INDICATIU PASSAT: homenatgí, homenatjares, homenatjà, homenatjàrem, homenatjàreu, homenatjaren

INDICATIU FUTUR: homenatjaré, homenatjaràs, homenatjarà, homenatjarem, homenatjareu, homenatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: homenatjaria, homenatjaries, homenatjaria, homenatjaríem, homenatjaríeu, homenatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: homenatgi, homenatgis, homenatgi, homenatgem, homenatgeu, homenatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: homenatgés, homenatgessis, homenatgés, homenatgéssim, homenatgéssiu, homenatgessin

IMPERATIU: homenatja, homenatgi, homenatgem, homenatgeu, homenatgin

->homenejar

■homenejar

[de home]

v intr 1 Fer, un noi, l’home.

2 Començar, un noi, a semblar un home. Aquest marrec, ara fuma només per homenejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: homenejar

GERUNDI: homenejant

PARTICIPI: homenejat, homenejada, homenejats, homenejades

INDICATIU PRESENT: homenejo, homeneges, homeneja, homenegem, homenegeu, homenegen

INDICATIU IMPERFET: homenejava, homenejaves, homenejava, homenejàvem, homenejàveu, homenejaven

INDICATIU PASSAT: homenegí, homenejares, homenejà, homenejàrem, homenejàreu, homenejaren

INDICATIU FUTUR: homenejaré, homenejaràs, homenejarà, homenejarem, homenejareu, homenejaran

INDICATIU CONDICIONAL: homenejaria, homenejaries, homenejaria, homenejaríem, homenejaríeu, homenejarien

SUBJUNTIU PRESENT: homenegi, homenegis, homenegi, homenegem, homenegeu, homenegin

SUBJUNTIU IMPERFET: homenegés, homenegessis, homenegés, homenegéssim, homenegéssiu, homenegessin

IMPERATIU: homeneja, homenegi, homenegem, homenegeu, homenegin

->homenenc

■homenenc -a

[de home]

adj 1 D’home 2 1 i home 2 2.

2 Dit de la dona que mascleja.

->homenera

■homenera

[de home]

adj f Dit de la dona que va darrere els homes cercant de plaure’ls, de festejar-hi, de fer-hi l’amor.

->homenet

■homenet

[de home; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Home petit.

2 esp Nen que fa coses d’home, que sembla un home.

3 homenet de colzada Home d’estatura extremament petita; nan.

4 homenet de colzada FOLK Ésser imaginari que figura, juntament amb la doneta de colzada, a les rondalles mallorquines i es caracteritza per la seva petitesa i una gran laboriositat.

2 Pobre home.

->homenia

■homenia

Part. sil.: ho_me_ni_a

[de home; 1a FONT: 1460, Roig]

f Qualitat d’home; virilitat.

->homenívol

■homenívol -a

[de home; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj Propi de l’home 2.

->homenot

■homenot

[de home]

desp m 1 home 2.

2 Dona que mascleja.

->homeo-

■homeo-

Forma prefixada del mot grec hómoios, que significa ‘semblant’. Ex.: homeomorfisme.

->homeohidre

homeohidre -a

Part. sil.: ho_me_o_hi_dre

adj FISIOL VEG Dit del vegetal el nivell d’hidratació del qual es manté més o menys constant.

->homeomeria

homeomeria

Part. sil.: ho_me_o_me_ri_a

f FILOS Segons la filosofia d’Anaxàgores, element primitiu de la matèria, divisible a l’infinit i qualitativament diferenciat segons la substància.

->homeomorf

homeomorf -a

Part. sil.: ho_me_o_morf

adj 1 ÀLG Dit dels espais topològics entre els quals hom pot establir un homeomorfisme.

2 MINERAL Dit dels minerals que presenten homeomorfisme.

->homeomorfisme

homeomorfisme

Part. sil.: ho_me_o_mor_fis_me

m 1 ÀLG Aplicació biunívoca f entre dos espais topològics tal que f i la seva inversa f^-1són contínues.

2 MINERAL Fenomen pel qual alguns minerals presenten formes cristal·lines semblants.

->homeòpata

■homeòpata

Part. sil.: ho_me_ò_pa_ta

[de homeo- i -pata; formació errònia aplicada a un metge, atès que el mot, formalment, significa ‘que pateix igual o el mateix mal’ (cf. psicòpata); hauria estat més apropiat homeopatòleg (v. frenòpata); 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj i m i f MED Que professa l’homeopatia.

->homeopatia

■homeopatia

Part. sil.: ho_me_o_pa_ti_a

[de homeo- i -patia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MED i TERAP Sistema terapèutic basat en el principi hipocràtic de la similitud i en la potenciació o dinamització dels productes medicinals.

->homeopàtic

■homeopàtic -a

Part. sil.: ho_me_o_pà_tic

[de homeopatia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj MED i TERAP Relatiu o pertanyent a l’homeopatia.

->homeòstasi

homeòstasi

Part. sil.: ho_me_òs_ta_si

f 1 BIOL Tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.

2 p ext AUTOM Propietat d’un servosistema segons la qual aquest funciona independentment de les condicions exteriors i es manté en equilibri.

->homeòstat

homeòstat

Part. sil.: ho_me_òs_tat

m CIBERN Aparell que és capaç de funcionar en un estat d’equilibri predeterminat.

->homeostàtic

homeostàtic -a

Part. sil.: ho_me_os_tà_tic

adj BIOL i AUTOM 1 Relatiu o pertanyent a l’homeòstasi.

2 Que presenta homeòstasi.

->homeotelèuton

■homeotelèuton

Part. sil.: ho_me_o_te_lèu_ton

[del ll. homoeoteleuton, i aquest, del gr. homoiotéleuton, íd.]

m RET Terminació igual dels membres d’un període.

->homeoterm

■homeoterm -a

Part. sil.: ho_me_o_term

adj i m FISIOL Dit de l’animal la temperatura interna del qual es manté constant i independent a despit de les variacions de la temperatura de l’ambient.

->homeotèrmia

■homeotèrmia

Part. sil.: ho_me_o_tèr_mi_a

f FISIOL Qualitat d’homeoterm.

->homèric

■homèric -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a Homer, a la seva poesia.

2 rialla homèrica Rialla sorollosa i duradora.

->homèricament

■homèricament

adv A la manera d’Homer.

->homèrida

homèrida

1 adj Dit d’una societat, gentilícia de Quios, que es considerava successora d’Homer i que transmetia, de pares a fills, la professió de poeta.

2 m i f Cantor o imitador dels poemes d’Homer.

->homi-

■homi-

Forma prefixada del mot llatí hŏmo, -ĭnis, que significa ‘home’. Ex.: homicidi, homicultura.

->homicida

■homicida

[del ll. homicīda, íd.; 1a FONT: 1251]

DR PEN 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’homicidi.

2 Que serveix per a cometre homicidi.

2 m i f Persona que comet homicidi.

->homicidi

■homicidi

[del ll. homicidium, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m DR PEN Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial, com ara un assassinat o un parricidi.

->homilètic

homilètic -a

[del ll. td. homiletĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. homilētikós, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’homilia i a la predicació.

2 f Art de compondre i pronunciar homilies, de predicar.

->homilia

■homilia

Part. sil.: ho_mi_li_a

[del ll. td. homīlĭa, i aquest, del gr. homilía, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f LITÚRG Predicació, després d’una lectura bíblica, normalment després de l’evangeli de la missa.

->homiliari

■homiliari

Part. sil.: ho_mi_li_a_ri

[del b. ll. homiliarium, íd.]

m LITÚRG Recull d’homilies patrístiques per a ús privat dels predicadors o per a la lectura del culte, que a l’edat mitjana es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit.

->homini-

■homini-

Forma prefixada del mot llatí hŏmo, -ĭnis, que significa ‘home’. Ex.: hominiforme.

->homínids

■homínids

[de homini- i -id]

m ANTROP i ZOOL 1 pl Família de primats del grup dels catarins que actualment inclou un sol gènere vivent, Homo, amb una sola espècie, H. sapiens, i una sola subespècie, H. sapiens sapiens, l’home.

2 sing Primat de la família dels homínids.

->hominització

■hominització

Part. sil.: ho_mi_nit_za_ci_ó

[de home]

f ANTROP i ZOOL Procés filogenètic complex pel qual el primat homínid adquirí els trets pròpiament humans.

->hominoide

■hominoide

Part. sil.: ho_mi_noi_de

ZOOL 1 adj Semblant a l’home.

2 m pl Catarins.

->homo-

■homo-

1 Forma prefixada del mot grec homós, que significa ‘el mateix’, ‘igual’. Ex.: homocèntric, homonímia, homoterm.

2 Forma prefixada del mot homosexual o homosexualitat. Ex.: homòfil, homofòbia.

->homocarió

homocarió

Part. sil.: ho_mo_ca_ri_ó

m GEN Conjunt de dos o més nuclis genèticament idèntics en una mateixa cèl·lula.

->homocèntric

■homocèntric -a

adj MAT Concèntric.

->homocerca

■homocerca

adj f ICT Dit de l’aleta caudal integrada per dos lòbuls simètrics.

->homocíclic

homocíclic -a

adj QUÍM ORG Dit del compost cíclic en el qual tots els àtoms que formen l’anell (o els anells) són idèntics.

->homocinètic

■homocinètic -a

adj FÍS Dit de les partícules que es mouen amb la mateixa velocitat.

->homocisteïna

■homocisteïna

Part. sil.: ho_mo_cis_te_ï_na

f BIOQ Aminoàcid que no es troba lliure a la natura però que és el precursor biològic de la metionina.

->homocistina

homocistina

f BIOQ Homòleg de la cistina, producte de la desmetilització de la metionina.

->homocistinúria

homocistinúria

Part. sil.: ho_mo_cis_ti_nú_ri_a

f PAT Cadascuna de les malalties qualificades com a trastorns congènits del metabolisme dels aminoàcids, caracteritzades per un augment de la concentració d’homocistina en la sang i en l’orina.

->homoclamidi

■homoclamidi -ídia

adj BOT Amb el calze igual a la corol·la.

->homocrom

homocrom -a

adj ÒPT Dit de la fotometria que compara colors iguals.

->homocromia

homocromia

Part. sil.: ho_mo_cro_mi_a

f ECOL Identificació de la coloració de certs organismes amb la del medi ambient.

->homodí

homodí -ina

adj ELECTRÒN i RADIOTÈC Dit del procediment de recepció d’ones electromagnètiques, mitjançant el qual només són transmeses les dues bandes laterals, mentre que la portadora és generada localment al receptor.

->homodont

■homodont -a

adj ZOOL Dit dels animals que tenen totes les dents iguals.

->homoeròtic

■homoeròtic -a

Part. sil.: ho_mo_e_rò_tic

adj Homosexual. Inclinacions homoeròtiques.

->homoerotisme

■homoerotisme

Part. sil.: ho_mo_e_ro_tis_me

m Homosexualitat.

->homòfob

■homòfob -a

adj i m i f Que sent homofòbia.

->homofòbia

■homofòbia

f Aversió a l’homosexualitat o als homosexuals.

->homofocal

■homofocal

adj GEOM Dit de les figures geomètriques que tenen els mateixos focus.

->homòfon

■homòfon -a

[de homo- i -fon²]

adj i m LING Dit del mot que, respecte a un altre mot, és parcialment homònim, és a dir, té el mateix so, però una grafia diferent (cup i cub).

->homofonia

■homofonia

Part. sil.: ho_mo_fo_ni_a

[de homo- i -fonia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 LING Qualitat d’homòfon.

2 MÚS En una composició musical, ús de veus semblants, o a distància d’octava.

3 Evolució de les veus, en una peça musical, tenint en compte només la relació vertical entre elles.

->homofònic

■homofònic -a

adj MÚS Dit de la peça musical a una sola veu.

->homogamètia

homogamètia

Part. sil.: ho_mo_ga_mè_ti_a

f GEN Fenomen consistent en la producció d’isogàmetes per part d’un organisme.

->homogamètic

homogamètic -a

adj GEN Dit dels organismes que presenten homogamètia.

->homogenat

homogenat

[de l’angl. homogenate, íd.]

m Substància homogeneïtzada, especialment un teixit biològic que ha estat sotmès a una trituració fins a quedar finament dividit en un líquid homogeni.

->homogeneïtat

■homogeneïtat

Part. sil.: ho_mo_ge_ne_ï_tat

[de homogeni; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat d’homogeni.

->homogeneïtzació

■homogeneïtzació

Part. sil.: ho_mo_ge_ne_ït_za_ci_ó

[de homogeneïtzar]

f 1 ALIM Tractament aplicat a la llet per tal d’evitar la separació de la nata.

2 Acció d’homogeneïtzar.

3 FARM Operació farmacèutica que té per objecte obtenir una mescla homogènia a partir de dues o més substàncies.

->homogeneïtzador

■homogeneïtzador -a

Part. sil.: ho_mo_ge_ne_ït_za_dor

[de homogeneïtzar]

1 adj Que homogeneïtza.

2 m Aparell emprat per a homogeneïtzar.

->homogeneïtzar

■homogeneïtzar

Part. sil.: ho_mo_ge_ne_ït_zar

[de homogeni]

v tr Fer homogeni.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: homogeneïtzar

GERUNDI: homogeneïtzant

PARTICIPI: homogeneïtzat, homogeneïtzada, homogeneïtzats, homogeneïtzades

INDICATIU PRESENT: homogeneïtzo, homogeneïtzes, homogeneïtza, homogeneïtzem, homogeneïtzeu, homogeneïtzen

INDICATIU IMPERFET: homogeneïtzava, homogeneïtzaves, homogeneïtzava, homogeneïtzàvem, homogeneïtzàveu, homogeneïtzaven

INDICATIU PASSAT: homogeneïtzí, homogeneïtzares, homogeneïtzà, homogeneïtzàrem, homogeneïtzàreu, homogeneïtzaren

INDICATIU FUTUR: homogeneïtzaré, homogeneïtzaràs, homogeneïtzarà, homogeneïtzarem, homogeneïtzareu, homogeneïtzaran

INDICATIU CONDICIONAL: homogeneïtzaria, homogeneïtzaries, homogeneïtzaria, homogeneïtzaríem, homogeneïtzaríeu, homogeneïtzarien

SUBJUNTIU PRESENT: homogeneïtzi, homogeneïtzis, homogeneïtzi, homogeneïtzem, homogeneïtzeu, homogeneïtzin

SUBJUNTIU IMPERFET: homogeneïtzés, homogeneïtzessis, homogeneïtzés, homogeneïtzéssim, homogeneïtzéssiu, homogeneïtzessin

IMPERATIU: homogeneïtza, homogeneïtzi, homogeneïtzem, homogeneïtzeu, homogeneïtzin

->homogeni

■homogeni -ènia

[del b. ll. homogeneus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 De la mateixa espècie o natura. Matèries homogènies.

2 1 Constituït de parts, elements o individus de la mateixa natura o uniformement integrats. Una roca homogènia. Un grup homogeni.

2 FÍS Dit de la fórmula en la qual les dimensions d’ambdós membres són iguals.

3 MAT Dit del polinomi que té tots els termes del mateix grau.

4 MAT Dit del sistema d’equacions lineals on tots els termes independents són nuls.

5 MAT Dit de l’equació diferencial ordinària de la forma P(x,y) dx + Q(x,y) dy = 0, on P i Q són funcions homogènies del mateix grau.

6 MAT Dit de la funció f(x,y) tal que f(tx,ty) = tⁿf(x,y), on n és un nombre real anomenat grau d’homogeneïtat.

7 MAT Dit de l’equació diferencial lineal on el segon membre és zero.

->homogèniament

■homogèniament

Part. sil.: ho_mo_gè_ni_a_ment

[de homogeni]

adv Amb homogeneïtat.

->homògraf

■homògraf -a

[de homo- i -graf]

adj i m LING Dit del mot que, respecte a un altre mot, és parcialment homònim, és a dir, té la mateixa grafia, però no el mateix so (seu, substantiu, i seu, possessiu).

->homografia

■homografia

Part. sil.: ho_mo_gra_fi_a

[de homo- i -grafia]

f 1 LING Condició d’homògraf.

2 GEOM Transformació geomètrica biunívoca del pla o de l’espai que conserva l’alineació.

->homogràfic

■homogràfic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’homografia.

2 GEOM Dit de les figures entre les quals hom pot establir una homografia.

->homolateral

homolateral

adj ANAT Que és situat o que s’esdevé en el mateix costat.

->homòleg

■homòleg -òloga

[del gr. homólogos, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj Que correspon a un altre, que té les mateixes característiques d’un altre.

2 adj i m i f Que té un càrrec semblant en un altre lloc. El ministre d’economia es va reunir amb el seu homòleg alemany.

2 adj BIOL Dit dels òrgans de vegetals i animals que tenen el mateix origen embriològic.

3 adj CRISTAL·L Dit dels punts, cares o arestes d’un cristall que hom pot superposar aplicant operacions de simetria de primera espècie.

4 adj GEN 1 Dit del cromosoma que presenta una successió de gens idèntica a la d’un altre cromosoma.

2 BIOL MOL Dit dels gens que tenen el mateix origen filogenètic.

5 adj GEOM Dit dels elements connectats per alguna relació, correspondència o transformació.

6 adj QUÍM ORG 1 Dit dels composts que pertanyen a la mateixa sèrie homòloga.

2 sèrie homòloga Sèrie de composts homòlegs que difereixen entre ells només en el nombre de grups metilè (—CH₂—), i presenten idèntics grups funcionals.

->homòlisi

■homòlisi

f QUÍM ORG Procés que s’esdevé en una reacció homolítica.

->homolític

■homolític -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a l’homòlisi.

2 reacció homolítica Reacció consistent en la ruptura d’un enllaç de forma homogènia.

->homologable

■homologable

[de homologar]

adj Susceptible d’ésser homologat.

->homologació

■homologació

Part. sil.: ho_mo_lo_ga_ci_ó

[de homologar]

f 1 Acció d’homologar;

2 l’efecte.

->homòlogament

■homòlogament

[de homòleg]

adv Amb homologia.

->homologar

■homologar

[de homòleg; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 DR PROC Donar fermesa a la sentència dels àrbitres per consentiment tàcit de les parts quan deixen passar el termini legal per a apel·lar.

2 DR PROC Confirmar, un jutge, certs actes i convenis de les parts per fer-los més ferms i solemnes.

3 ESPORT Confirmar, els organismes competents, el resultat oficial d’una prova.

4 p ext Reconèixer, considerar vàlid després de la verificació corresponent. Homologar títols obtingut a l’estranger.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: homologar

GERUNDI: homologant

PARTICIPI: homologat, homologada, homologats, homologades

INDICATIU PRESENT: homologo, homologues, homologa, homologuem, homologueu, homologuen

INDICATIU IMPERFET: homologava, homologaves, homologava, homologàvem, homologàveu, homologaven

INDICATIU PASSAT: homologuí, homologares, homologà, homologàrem, homologàreu, homologaren

INDICATIU FUTUR: homologaré, homologaràs, homologarà, homologarem, homologareu, homologaran

INDICATIU CONDICIONAL: homologaria, homologaries, homologaria, homologaríem, homologaríeu, homologarien

SUBJUNTIU PRESENT: homologui, homologuis, homologui, homologuem, homologueu, homologuin

SUBJUNTIU IMPERFET: homologués, homologuessis, homologués, homologuéssim, homologuéssiu, homologuessin

IMPERATIU: homologa, homologui, homologuem, homologueu, homologuin

->homologia

■homologia

Part. sil.: ho_mo_lo_gi_a

[del gr. homología ‘acord, concordança’]

f 1 Qualitat d’homòleg.

2 GEOM Transformació geomètrica del pla o de l’espai tal que cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix anomenat centre d’homologia.

3 TOPOL Teoria que estudia les transformacions entre espais topològics que conserven certes estructures algèbriques definides en cada espai.

->homològic

■homològic -a

[de homologia]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a l’homologia.

2 Caracteritzat per l’homologia.

2 GEOM Dit de les figures entre les quals hom pot establir una homologia.

->homologràfic

homologràfic -a

adj CARTOG Dit de la projecció pseudocilíndrica en què els meridians són semiel·lipses, emprada en mapamundis.

->homolosí

homolosí -ina

adj CARTOG Dit d’un sistema de projecció que és combinació de les projeccions homologràfica i sinusoïdal.

->homòmer

■homòmer -a

adj BOT 1 Dit de la flor els verticils de la qual tenen el mateix nombre de parts.

2 Dit dels líquens de tal·lus no diferenciat en capes.

->homomorf

homomorf -a

adj 1 ÀLG Dit dels conjunts entre els quals hom pot establir un homomorfisme.

2 LING Homònim.

->homomorfia

homomorfia

Part. sil.: ho_mo_mor_fi_a

f ECOL Identificació de la forma de certs organismes amb les del medi ambient.

->homomorfisme

■homomorfisme

m ÀLG Morfisme.

->homoneures

homoneures

Part. sil.: ho_mo_neu_res

m ENTOM 1 pl Grup d’insectes lepidòpters caracteritzat per tenir les ales anteriors i les posteriors similars en dimensió i, especialment, en la nervadura.

2 sing Insecte del grup dels homoneures.

->homonexual

homonexual

Part. sil.: ho_mo_ne_xu_al

[de homo- i nexual (v. heteronexual)]

adj LING En glossemàtica, dit de la relació que s’estableix dins els límits de l’oració entre els diferents elements d’aquesta.

->homònim

■homònim -a

[del ll. homonymus, -a, -um, i aquest, del gr. homónymus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 1 adj Que té el mateix nom. Ciutats homònimes.

2 m i f Respecte a una persona, una altra persona que porta el mateix nom.

2 m BOT Nom que, donat vàlidament a un taxó, no pot ésser aplicat a cap altre per prohibició expressa del codi internacional de nomenclatura botànica.

3 adj i m LING Dit del mot que, respecte a un altre mot, té la mateixa forma i és pronunciat de la mateixa manera, però no té el mateix significat (deu, numeral, i deu, substantiu).

->homonímia

■homonímia

Part. sil.: ho_mo_ní_mi_a

[del ll. homonymia, i aquest, del gr. homonymía, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat d’homònim.

->homonimització

■homonimització

Part. sil.: ho_mo_ni_mit_za_ci_ó

[de homònim]

f LING Etimologia popular en què la semblança fònica entre dos mots provoca un canvi formal en un d’ells.

->homonuclear

homonuclear

Part. sil.: ho_mo_nu_cle_ar

adj FÍS Dit d’una molècula formada per àtoms idèntics.

->homoplàsia

homoplàsia

Part. sil.: ho_mo_plà_si_a

f BIOL Relació entre òrgans anàlegs de diferent origen i d’idèntica funció.

->homopolar

■homopolar

adj ELECTROT 1 Dit de les màquines elèctriques en què els pols creen un sol circuit magnètic.

2 Dit del sistema trifàsic constituït per tres vectors d’igual mòdul i en fase.

->homopoliàcid

■homopoliàcid

Part. sil.: ho_mo_po_li_à_cid

m QUÍM Polioxoàcid derivat formalment de la condensació de diverses unitats d’un únic oxoàcid mononuclear, l’àtom central del qual sol tenir el seu nombre d’oxidació més alt.

->homopolímer

■homopolímer

m QUÍM ORG Polímer resultant de la polimerització d’un sol monòmer.

->homòpters

■homòpters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots amb ales membranoses o bé àpters, que es nodreixen de sucs vegetals i són nocius per a l’agricultura.

2 sing Insecte de l’ordre dels homòpters.

->homorízia

homorízia

Part. sil.: ho_mo_rí_zi_a

f BOT Qualitat d’un sistema d’arrels en què no n’hi ha cap de principal que es diferenciï de les altres; oposat a al·lorízia.

->homosemització

■homosemització

Part. sil.: ho_mo_se_mit_za_ci_ó

[der. de homo- i -sèmia]

f LING Modalitat d’etimologia popular consistent en una aproximació del contingut d’un significant al d’un altre amb el qual es troba en situació de paronímia o d’homonímia.

->homosexologia

■homosexologia

Part. sil.: ho_mo_se_xo_lo_gi_a

[de homo- i sexologia]

f Disciplina que estudia l’homosexualitat en tots els seus aspectes.

->homosexual

■homosexual

Part. sil.: ho_mo_se_xu_al

[de homo- i sexual; 1a FONT: c. 1925]

1 adj Que té lloc entre sexes iguals. Relacions homosexuals.

2 adj i m i f PSIC Dit de l’individu que sent atracció sexual envers individus del mateix sexe.

3 adj Relatiu o pertanyent als homosexuals. L’alliberament homosexual.

->homosexualisme

■homosexualisme

Part. sil.: ho_mo_se_xu_a_lis_me

[de homosexual]

m PSIC 1 Qualitat d’homosexual; homosexualitat.

2 Moviment que propugna la liberalització de les relacions homosexuals.

->homosexualitat

■homosexualitat

Part. sil.: ho_mo_se_xu_a_li_tat

[de homo- i sexualitat]

f PSIC Atracció sexual envers individus del mateix sexe.

->homosintagmàtic

■homosintagmàtic -a

[de homo- i sintagmàtic]

adj LING En glossemàtica, dit de la funció que hi ha entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma.

->homospori

homospori -òria

adj i f BOT Isospori.

->homotal·lisme

homotal·lisme

m BOT Propietat característica de molts fongs el miceli dels quals no presenta cap mena de diferenciació sexual.

->homotècia

■homotècia

Part. sil.: ho_mo_tè_ci_a

f GEOM Transformació geomètrica del pla o de l’espai on qualsevol punt A i la seva imatge A′ són alineats amb un punt fix O i els segments OA i OA′ compleixen la relació OA′ = k·OA, on k, per a cada homotècia, és una constant real.

->homoterm

homoterm -a

adj FISIOL Homeoterm.

->homotètic

■homotètic -a

adj GEOM Dit de les figures entre les quals hom pot establir una homotècia.

->homotip

homotip

m BIOL Òrgan, membre, etc., que té el mateix tipus d’estructura que un altre.

->homotípia

homotípia

Part. sil.: ho_mo_tí_pi_a

f BIOL 1 Desenvolupament d’un òrgan en un lloc de l’organisme on normalment hi ha un altre òrgan.

2 Identificació de la forma o del color de certs organismes amb el medi.

->homotípic

homotípic -a

adj 1 BIOL Que presenta homotípia.

2 ZOOL Dit dels òrgans parells i simètrics segons l’eix del cos.

->homotipus

homotipus

m BIOL Homotip.

->homòton

■homòton -a

adj Sense variació en el grau d’intensitat.

->homotonia

■homotonia

Part. sil.: ho_mo_to_ni_a

f Qualitat d’homòton.

->homotopia

homotopia

Part. sil.: ho_mo_to_pi_a

f GEOM Transformació que permet de passar d’una corba a una altra per mitjà d’una família contínua de corbes.

->homotòpic

homotòpic -a

adj GEOM Relatiu o pertanyent a l’homotopia.

->homòtrop

homòtrop -a

adj BOT Dit de l’embrió originat en un primordi seminal anàtrop.

->homozigosi

■homozigosi

f GEN Estat d’un individu, una cèl·lula, etc., diploides que, per a un locus cromosòmic determinat, posseeix dos al·lels idèntics.

->homozigot

■homozigot -a

adj i m GEN 1 Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen la mateixa constitució genètica.

2 p ext Dit de l’individu que prové d’un zigot homozigot.

3 Dit de l’individu diploide els al·lels del qual són iguals per a un locus cromosòmic determinat.

->homozigòtic

■homozigòtic -a

adj GEN Relatiu o pertanyent a l’homozigot.

->homuncle

homuncle

obs m BIOL 1 Cap de l’espermatozoide, en què, després de les primeres observacions al microscopi, hom creia veure la figura d’un home en miniatura.

2 teoria de l’homuncle Teoria biològica sobre l’origen de la generació humana segons la qual cada home es trobava preformat en el seu progenitor.

->hondureny

■hondureny -a

adj i m i f D’Hondures (estat d’Amèrica).

->honest

■honest -a

[del ll. honestus, -a, -um, íd., der. de honor (honos), -ōris ‘honor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s’oposa als bons costums. Una dona honesta. Un vestit honest. Un parlar honest.

2 Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós. Un investigador honest. Una crítica honesta.

3 Raonable, moderat. Un preu honest.

->honestament

■honestament

[de honest; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

adv 1 Amb honestedat.

2 Modestament.

->honestedat

■honestedat

[del b. ll. honestĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1748]

f Qualitat d’honest.

->hongarès

■hongarès -esa

1 adj i m i f D’Hongria (estat d’Europa) o de l’hongarès (llengua).

2 m LING Llengua finoúgrica del grup úgric, la més important de la família uraliana, també anomenada magiar, parlada pels hongaresos.

->hongkonguès

hongkonguès -esa

adj i m i f De Hong Kong (regió de la Xina).

->honor

■honor

[del ll. honor (honos), -ōris, per via semiculta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m [o f] 1 Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia. Fer el que l’honor exigeix. Mancar a l’honor.

2 p ext L’honor de l’exèrcit. El camp de l’honor, de batalla.

3 Bona reputació, prestigi. És un home gelós del seu honor.

4 esp Puresa d’una dona; honra.

5 afer d’honor Afer, assumpte, en què l’honor és compromès.

6 afer d’honor esp Duel.

7 camp de l’honor Camp de batalla.

8 deute d’honor Deute contret en el joc.

9 donar paraula d’honor o donar la (pròpia) paraula d’honor Jurar, fer una promesa verbal i solemne. M’ha donat paraula d’honor que ho farà.

10 home d’honor Home que obra segons les exigències de l’honor.

11 punt d’honor Amor propi; dignitat. No ho fa per gust sinó per punt d’honor.

2 m [o f] 1 Estima, distinció, pel mèrit d’algú. El duc els féu l’honor de rebre’ls.

2 [sovint en pl] Manifestació de reconeixement de la vàlua, els mèrits, el poder, etc., d’algú. Faran una festa en honor del vencedor. Cobeja honors i riqueses.

3 en honor a la veritat Respectant la veritat, no faltant-hi.

4 fer els honors (a algú) Rebre’l i atendre’l agradablement, atentament.

5 fer els honors de (una casa) Fer-hi agradable l’estada als invitats.

6 fer honor a (una persona o una cosa) Tenir-la en compte, donar prova de l’estima en què hom la té.

7 fer honor a la (pròpia) paraula (o signatura) Complir, algú, allò a què s’ha compromès de paraula o per escrit.

8 fer honor a la veritat Respectar la veritat, reconèixer-la, no faltar-hi.

9 fer honor al (propi) nom Actuar, algú, d’acord amb la fama que té.

10 fer honor al (propi) país (llinatge, etc.) o fer honor a la (pròpia) família (nissaga, etc.) Ésser, algú, l’orgull del seu país, de la seva família, etc.

11 fer honor a un (o al) dinar (o sopar) o fer honor a la taula Menjar en abundància en un dinar o sopar, especialment quan hom hi és convidat.

12 fer un honor (a algú fent alguna cosa) o ésser (alguna cosa) un honor per a (algú) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom accepta amb satisfacció, com a deferència, un obsequi, una visita, etc. Em fareu un honor si accepteu la meva invitació.

13 gaudir dels honors de (un càrrec) Gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec sense exercir-lo.

14 honors fúnebres RELIG Cerimònia que hom celebra per a un difunt.

15 honors militars MIL Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.

16 tenir a honor Considerar un honor. Tinc a gran honor la vostra visita.

17 tenir l’honor de (fer una cosa que afecta un altre) o ésser un honor (per a algú de fer una cosa que afecta un altre) Fórmules de cortesia per a manifestar que hom li fa amb satisfacció alguna cosa. Tinc l’honor d’oferir-vos aquest present.

3 m [o f] JOCS Cadascuna de les cartes de valor en alguns jocs de cartes.

4 f HIST i DR CAT 1 baronia 2 3.

2 Immoble o finca.

->honorabilitat

■honorabilitat

[del b. ll. honorabilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’honorable.

->honorable

■honorable

[del ll. honorabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Digne d’honor. Un home honorable. Una família honorable.

2 Que fa honor. Conducta honorable.

3 1 Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països o als membres del cos consular.

2 Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya; el president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable.

3 HIST Tractament donat, als Països Catalans durant l’antic règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc.

->honorablement

■honorablement

[de honorable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera honorable, amb honor.

->honorança

■honorança

[de honorar; 1a FONT: s. XV]

f Acció d’honorar.

->honorar

■honorar

[del ll. honorare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr i pron Honrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: honorar

GERUNDI: honorant

PARTICIPI: honorat, honorada, honorats, honorades

INDICATIU PRESENT: honoro, honores, honora, honorem, honoreu, honoren

INDICATIU IMPERFET: honorava, honoraves, honorava, honoràvem, honoràveu, honoraven

INDICATIU PASSAT: honorí, honorares, honorà, honoràrem, honoràreu, honoraren

INDICATIU FUTUR: honoraré, honoraràs, honorarà, honorarem, honorareu, honoraran

INDICATIU CONDICIONAL: honoraria, honoraries, honoraria, honoraríem, honoraríeu, honorarien

SUBJUNTIU PRESENT: honori, honoris, honori, honorem, honoreu, honorin

SUBJUNTIU IMPERFET: honorés, honoressis, honorés, honoréssim, honoréssiu, honoressin

IMPERATIU: honora, honori, honorem, honoreu, honorin

->honorari

■honorari -ària

[del ll. honorarius, -a,- um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Dit de la persona que no exercint un càrrec, una funció, en té el títol honorífic, els honors. President honorari.

2 m pl REL TREB Retribució als serveis del qui exerceix una professió liberal.

->honorífic

■honorífic -a

[del ll. honorifĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1676]

adj Que procura honors sense avantatges materials. Un càrrec honorífic.

->honorificació

■honorificació

Part. sil.: ho_no_ri_fi_ca_ci_ó

[de honorificar]

f ant Acció d’honorificar.

->honoríficament

■honoríficament

[de honorífic]

adv D’una manera honorífica, amb honor.

->honorificar

■honorificar

[del ll. honorificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr ant Honrar.

->honoris causa

■honoris causa^* [onɔ̀ɾiskáwza]

[expressió ll., ‘per causa d’honor’, usada per referència als graus o distincions acadèmiques concedits honoríficament]

loc adv Locució que hom empra referint-se als graus o a les distincions acadèmiques concedides, a títol d’honor, a una persona en virtut de la fama que té o en reconeixement dels seus mèrits. Fer algú doctor ‘honoris causa’.

->honra

■honra

[de honrar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Condició del qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent. Val més morir amb honra que viure amb deshonra.

2 esp Puresa d’una dona.

2 1 Honor, motiu d’orgull, de glòria. És una honra per a mi de pertànyer a una institució tan il·lustre.

2 honres fúnebres RELIG Honors fúnebres.

3 tenir a molta honra (alguna cosa) Considerar-la com a motiu d’orgull tot i que algú altre la censuri o pugui censurar-la.

->honradament

■honradament

[de honrat]

adv Amb honra, amb honradesa.

->honradesa

■honradesa

[de honrat; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat d’honrat.

->honrament

■honrament

[de honrar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 Acció d’honrar;

2 l’efecte.

->honrança

■honrança

[de honrar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f Acció d’honrar.

->honrar

■honrar

[del ll. honorare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v 1 1 tr Retre honor a algú o alguna cosa, enaltir o premiar el seu mèrit. Honrar Déu. Honrar pare i mare. Honrar la memòria dels difunts.

2 pron Tenir a honor. Jo m’honro amb la seva amistat.

2 tr Ésser motiu d’honor, d’orgull, de glòria, fer digne d’estima.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: honrar

GERUNDI: honrant

PARTICIPI: honrat, honrada, honrats, honrades

INDICATIU PRESENT: honro, honres, honra, honrem, honreu, honren

INDICATIU IMPERFET: honrava, honraves, honrava, honràvem, honràveu, honraven

INDICATIU PASSAT: honrí, honrares, honrà, honràrem, honràreu, honraren

INDICATIU FUTUR: honraré, honraràs, honrarà, honrarem, honrareu, honraran

INDICATIU CONDICIONAL: honraria, honraries, honraria, honraríem, honraríeu, honrarien

SUBJUNTIU PRESENT: honri, honris, honri, honrem, honreu, honrin

SUBJUNTIU IMPERFET: honrés, honressis, honrés, honréssim, honréssiu, honressin

IMPERATIU: honra, honri, honrem, honreu, honrin

->honrat

■honrat -ada

[de honrar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj 1 1 Que no fa accions dolentes, especialment actes deslleials, furts, enganys. Aquest botiguer és molt honrat.

2 p ext Una conducta honrada. Un guany honrat. Un consell honrat.

2 HIST Tractament donat als prohoms de ciutats i viles.

->honrós

■honrós -osa

[de honra; 1a FONT: 1629]

adj Que honra la persona que ho fa, ho té, etc.

->honrosament

■honrosament

[de honrós]

adv Amb honra.

->hooligan

hooligan^* [húligən]

[angl ] ESPORT 1 m i f Fanàtic d’un equip esportiu britànic, especialment de futbol, d’actitud violenta i asocial, que es lliura a actes de vandalisme en els espais públics, generalment en grup.

2 adj Relatiu o pertanyent als hooligans. Violència ‘hooligan’.

->hopa

■hopa

f INDUM 1 Vestidura a manera de túnica o sotana tancada.

2 Túnica posada als reus en dur-los al patíbul.

->hopalanda

■hopalanda

f INDUM Túnica llarga i pomposa que hom portava sobre el vestit.

->hopeïta

hopeïta

Part. sil.: ho_pe_ï_ta

f MINERAL Fosfat hidratat de zinc, Zn₃(PO₄) ₂·4H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->hoplita

■hoplita

m HIST Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants.

->hoquei

■hoquei

Part. sil.: ho_quei

[de l’angl. hockey, angl. ant. hawkey, d’origen incert]

m ESPORT Esport col·lectiu practicat entre dos equips, que té com a finalitat introduir una bola o un disc impulsat amb un bastó, anomenat estic, dintre la porta contrària. Hoquei sobre herba. Hoquei sobre gel. Hoquei sobre patins.

->hora

■hora

[del ll. hōra, íd., i aquest, del gr. hṓra ‘estona, espai de temps’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 [símb: h] 1 ASTR i METROL Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia. D’aquí a mitja hora.

2 hiperb Molta estona. Ja fa una hora que es renta les mans.

3 p ext Distància que hom pot recórrer en una hora de temps, especialment caminant. El mas és a una hora del poble.

4 d’una hora lluny hiperb De molt lluny. N’he sentit la flaire d’una hora lluny.

5 d’una hora lluny p ext Aviat, a l’instant, clarament, immediatament. Ja vam veure d’una hora lluny que la seva intenció era quedar-s’ho tot. Es veu d’una hora lluny que mai no has anat amb bicicleta.

6 fer hores REL TREB Efectuar un treball temporal no sotmès a la jornada laboral.

7 hora d’aigua AGR Quantitat d’aigua de regar que passa en una hora per un rec o un conducte.

8 hora extraordinària (o extra) REL TREB Hora treballada i comptabilitzada fora de l’espai laboral normal o legalitzat.

2 1 Temps del dia expressat en hores comptades des de la mitjanit o des del migdia i en fraccions d’hora. Quina hora és? A quina hora heu arribat, aquesta nit? Això són hores d’arribar? L’hora d’entrada a la feina.

2 a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada) Tard de la nit.

3 a hora baixa Cap a la posta de sol.

4 a hores d’ara En aquests moments. A hores d’ara ja deu haver arribat a Nova York.

5 anar a l’hora Anar bé un rellotge, marcar l’hora justa.

6 anar a l’hora fig Anar bé alguna cosa, estar bé algú. Això no va a l’hora.

7 a primera hora Al començament del dia o de la part del dia que hom expressa. Et telefonaré demà a primera hora de la tarda.

8 a tota hora (o a totes hores) A cada moment.

9 a última (o darrera) hora A l’acabament del dia o de la part del dia que hom expressa. Ha vingut a última hora del matí.

10 a última (o darrera) hora En el darrer moment. A darrera hora se n’ha desdit.

11 de darrera (o d’última) hora Expressió que hom aplica a les notícies, els fets, etc., molt recents.

12 d’hora A una hora relativament poc avançada; aviat. Sol dinar d’hora.

13 gran hora de dia (o de la nit) Ben entrat el dia (o ben entrada la nit).

14 hora canònica (o simplement hora) LITÚRG Cadascuna de les parts en què es divideix l’ofici diví.

15 hora del cronòmetre ASTR Hora que marca el cronòmetre, a la qual cal aplicar dues correccions, que són l’estat absolut i la part proporcional al moviment diari, per tal de saber l’hora civil del meridià de Greenwich.

16 hora major LITÚRG A l’ofici diví, nom donat a les matines, les laudes i les vespres.

17 hora menor LITÚRG A l’ofici diví, nom donat a les hores de prima, tèrcia, sexta i nona.

18 hora santa CATOL Hora passada en adoració del Santíssim Sagrament.

19 llibre d’hores CATOL i ART Llibre paralitúrgic que conté generalment les hores de diversos oficis votius, el calendari, les lletanies, pregàries diverses, etc.

20 posar a l’hora (un rellotge) Posar-lo a l’hora exacta.

3 1 Temps, moment, de fer alguna cosa, en què s’esdevé alguna cosa. És hora de dinar. Ha arribat l’hora de separar-se. A l’hora que el sol es pon.

2 abans d’hora Abans del temps, del moment, assenyalat, oportú o habitual. S’ha presentat abans d’hora.

3 a l’hora Puntualment, en el moment assenyalat. No arribarem pas a l’hora.

4 arribar l’hora (a algú) Arribar-li l’hora de morir-se, l’hora de la mort. Ha arribat la seva hora.

5 demanar hora Demanar algú que li sigui assenyalada hora per a una entrevista.

6 donar hora (a algú) Assenyalar-li hora per a una entrevista.

7 la darrera hora (l’hora suprema, o l’hora fatal) L’hora de morir-se, l’hora de la mort.

8 no veure l’hora (de fer alguna cosa) Tenir-ne un gran desig.

4 1 Estat del temps en un moment donat. Fer una bona hora, una hora tranquil·la.

2 i bona hora Expressió que hom afegeix a les salutacions bon dia, bona nit. Bon dia i bona hora.

5 hora angular ASTR Unitat angular que equival a 15^’ sexagesimals; es divideix en 60 minuts angulars, i cadascun d’aquests, en 60 segons angulars.

->horabaixa

■horabaixa

Part. sil.: ho_ra_bai_xa

[mot mallorquí per a designar el capvespre, de hora i baix³; 1a FONT: 1460]

f [o m] 1 Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol.

2 p ext dial Tarda.

->horabaixenc

■horabaixenc -a

Part. sil.: ho_ra_bai_xenc

[de horabaixa]

adj dial Relatiu o pertanyent a l’horabaixa.

->horabaixet

■horabaixet

Part. sil.: ho_ra_bai_xet

[de horabaixa]

m Horabaixa.

->horacià

horacià -ana

Part. sil.: ho_ra_ci_à

adj Relatiu o pertanyent a Horaci, a la seva poètica, al seu estil, etc.

->horari

■horari -ària

Hom.: orari

[del b. ll. horarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Relatiu o pertanyent a les hores. Fusos horaris.

2 m 1 Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos, etc., del començament i acabament de les classes d’un centre docent, d’una activitat laboral, etc.

2 horari flexible REL TREB Distribució de les hores de treball en la qual els treballadors, dins uns límits marcats per l’empresa, poden adaptar-se a llur gust la jornada laboral.

3 m ASTR Arc de l’equador celeste, comptat en hores i en sentit retrògrad, des del punt d’intersecció de l’equador amb el pla meridià del lloc fins al cercle horari de l’astre.

4 m RELL Busca d’un rellotge que assenyala les hores.

->horda

■horda

[del fr. horde, íd., i aquest, del tàrtar urdu ‘campament’, pròpiament ‘tenda muntada’, der. de urmak ‘clavar, fixar’, possiblement a través del turc, llengua emparentada amb el tàrtar, passant pels Balcans; 1a FONT: 1903]

f 1 Tribu nòmada.

2 p ext Conjunt de gent indisciplinada, de guerrers, de malfactors, etc.

->hordeació

■hordeació

Part. sil.: hor_de_a_ci_ó

f ALIM Efecte d’haver menjat ordi en excés.

->hordenina

■hordenina

f BIOQ Alcaloide d’estructura derivada de la tiramina que es troba en el malt i en alguns cactus.

->horeta

■horeta

f migdiada 2.

->horitzó

■horitzó

[del ll. horizon, -ontis, i aquest, del gr. horízon, -ontos, íd., participi pres. de horízō ‘delimitar’; 1a FONT: 1490, Tirant]

m 1 1 Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt.

2 La part de superfície terrestre limitada per aquesta línia.

3 fig El vastíssim horitzó de la ciència moderna.

2 ASTR i 1 MAR Circumferència menor de l’esfera terrestre que, continguda en un pla perpendicular a la vertical, limita el casquet esfèric visible per a un observador situat a una certa altura.

2 horitzó aparent Horitzó sensible.

3 horitzó artificial AERON Instrument de vol que indica la posició de l’horitzó respecte del pla horitzontal de l’aeronau.

4 horitzó artificial MAR Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.

5 horitzó astronòmic Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.

6 horitzó de la mar MAR Horitzó visible.

7 horitzó racional Horitzó astronòmic.

8 horitzó sensible Cercle menor de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical i tangent a la superfície de l’esfera terrestre en el peu de la vertical de l’observador.

9 horitzó veritable Horitzó astronòmic.

10 horitzó visible MAR Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.

3 PEDOL 1 Estrat de sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi.

2 horitzó biostratigràfic Superfície de separació entre estrats que indica algun canvi biostratigràfic.

->horitzontal

■horitzontal

[de horitzó; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i f Paral·lel a l’horitzó. Una recta horitzontal. Una horitzontal.

2 adj ESPORT En la gimnàstica artística, dit de la posició adoptada mitjançant l’elevació d’una cama i la inclinació simultània del tronc en sentit contrari, mentre l’altra cama sosté el cos rígidament sobre terra.

3 distància horitzontal TOPOG Projecció de la distància real entre dos punts sobre un pla horitzontal.

->horitzontalitat

■horitzontalitat

[de horitzontal]

f Qualitat d’horitzontal.

->horitzontalment

■horitzontalment

[de horitzontal]

adv Segons un pla o una recta horitzontals, d’una manera horitzontal.

->hormocist

hormocist

m BOT En les esquizofícies, conjunt de cèl·lules, de contingut molt granellut, envoltades per una beina acolorida.

->hormogonals

hormogonals

f BOT 1 pl Ordre d’esquizofícies filamentoses que es multipliquen per hormogonis.

2 sing Esquizofícia de l’ordre de les hormogonals.

->hormogoni

■hormogoni

m BOT En les esquizofícies, fragment de tricoma que actua de propàgul.

->hormona

■hormona

[del gr. hormõn, participi pres. de hormáō ‘moure; excitar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 BIOQ Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.

2 hormona vegetal FISIOL VEG Fitohormona.

->-hormona

-hormona

Forma sufixada del mot grec hormáō, que significa ‘excitar, moure’. Ex.: citohormona.

->hormonal

■hormonal

adj Relatiu o pertanyent a una hormona o a les hormones.

->hormono-

hormono-

Forma prefixada del mot grec hormáō, que significa ‘excitar, moure’. Ex.: hormonoteràpia.

->hormonoteràpia

hormonoteràpia

Part. sil.: hor_mo_no_te_rà_pi_a

[de hormono- i -teràpia]

f MED Branca de la terapèutica que tracta de l’administració d’hormones amb finalitats medicinals.

->hornblenda

■hornblenda

f MINERAL Aluminosilicat molt complex, NaCa₂(Mg,Fe,Al)₅(Si,Al)₈O₂₂(OH)₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->horografia

■horografia

Part. sil.: ho_ro_gra_fi_a

Hom.: orografia i urografia

f RELL Gnomònica.

->horòpter

■horòpter

m ÒPT Recta que passa pel punt d’intersecció dels dos eixos òptics paral·lelament a la recta que passa pels centres dels ulls de l’observador.

->horoptèric

■horoptèric -a

adj ÒPT Relatiu o pertanyent a l’horòpter.

->horòscop

■horòscop

[del ll. horoscŏpus, -a, -um, i aquest, del gr. hōróskopos, íd., comp. de hṓra ‘espai de temps’ i skopéō ‘examinar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ASTROL 1 Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.

2 Conjunt de prediccions o judicis referits al futur d’una persona, una empresa, etc., fets tenint en compte la posició dels astres.

->horoscòpia

■horoscòpia

Part. sil.: ho_ros_cò_pi_a

Hom.: uroscòpia

[de horòscop]

f ASTROL Art de fer horòscops.

->horoscòpic

■horoscòpic -a

[de horòscop]

adj Relatiu o pertanyent a l’horòscop.

->horrible

■horrible

[del ll. horrĭbĭlis, íd., der. de horrēre ‘eriçar-se, tremolar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que causa horror.

->horriblement

■horriblement

[de horrible]

adv D’una manera horrible.

->hòrrid

■hòrrid -a

[del ll. horrĭdus, -a, -um ‘eriçat; tosc; esfereïdor’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Esgarrifós, que causa estupor, fa por, per la seva lletgesa, pel seu aspecte salvatge, etc.

->hòrridament

■hòrridament

[de hòrrid]

adv D’una manera hòrrida.

->horrífic

■horrífic -a

[del ll. horrifïcus, -a, -um, íd.]

adj Que fa horror.

->horripilació

■horripilació

Part. sil.: hor_ri_pi_la_ci_ó

[del ll. horripilatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’horripilar o d’horripilar-se;

2 l’efecte.

2 FISIOL Contracció brusca i sobtada dels músculs erectors dels pèls, que en l’home és anomenada pell de gallina.

->horripilant

■horripilant

[del ll. horripĭlans, -ntis, participi pres. de horripilare ‘esborronar’; 1a FONT: c. 1910]

adj Que horripila; esborronador.

->horripilar

■horripilar

[del ll. horripilare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr i pron Esborronar, horroritzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: horripilar

GERUNDI: horripilant

PARTICIPI: horripilat, horripilada, horripilats, horripilades

INDICATIU PRESENT: horripilo, horripiles, horripila, horripilem, horripileu, horripilen

INDICATIU IMPERFET: horripilava, horripilaves, horripilava, horripilàvem, horripilàveu, horripilaven

INDICATIU PASSAT: horripilí, horripilares, horripilà, horripilàrem, horripilàreu, horripilaren

INDICATIU FUTUR: horripilaré, horripilaràs, horripilarà, horripilarem, horripilareu, horripilaran

INDICATIU CONDICIONAL: horripilaria, horripilaries, horripilaria, horripilaríem, horripilaríeu, horripilarien

SUBJUNTIU PRESENT: horripili, horripilis, horripili, horripilem, horripileu, horripilin

SUBJUNTIU IMPERFET: horripilés, horripilessis, horripilés, horripiléssim, horripiléssiu, horripilessin

IMPERATIU: horripila, horripili, horripilem, horripileu, horripilin

->horror

■horror

[del ll. horror, -ōris ‘eriçament, esgarrifament’, der. de horrēre ‘eriçar-se, esgarrifar-se’; 1a FONT: 1571]

m [o f] 1 1 Sentiment de repulsió profunda causat per la vista d’alguna cosa terrible, espantosa, repugnant, etc. Feia horror de veure. Veure’l així desfigurat: quin horror!

2 fig Tinc horror a les persones pedants.

2 p ext Persona, acte, opinió, etc., que inspira horror.

->horroritzar

■horroritzar

[de horror; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Causar horror. Veure tota aquella misèria el va horroritzar. M’horroritza pensar que ho va fer a posta.

2 pron Sentir horror. Tothom va horroritzar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: horroritzar

GERUNDI: horroritzant

PARTICIPI: horroritzat, horroritzada, horroritzats, horroritzades

INDICATIU PRESENT: horroritzo, horroritzes, horroritza, horroritzem, horroritzeu, horroritzen

INDICATIU IMPERFET: horroritzava, horroritzaves, horroritzava, horroritzàvem, horroritzàveu, horroritzaven

INDICATIU PASSAT: horroritzí, horroritzares, horroritzà, horroritzàrem, horroritzàreu, horroritzaren

INDICATIU FUTUR: horroritzaré, horroritzaràs, horroritzarà, horroritzarem, horroritzareu, horroritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: horroritzaria, horroritzaries, horroritzaria, horroritzaríem, horroritzaríeu, horroritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: horroritzi, horroritzis, horroritzi, horroritzem, horroritzeu, horroritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: horroritzés, horroritzessis, horroritzés, horroritzéssim, horroritzéssiu, horroritzessin

IMPERATIU: horroritza, horroritzi, horroritzem, horroritzeu, horroritzin

->horrorós

■horrorós -osa

[de horror; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Horrible.

->horrorosament

■horrorosament

[de horrorós]

adv Horriblement.

->horst

■horst^* [hórst]

[alem ] m GEOL Pilar tectònic.

->hort

■hort

[del ll. hŏrtus ‘jardí; hort’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom conrea especialment hortalisses i fruiters.

2 venir (o baixar) de l’hort (algú) fig i iròn Ignorar una notícia coneguda de tothom.

->horta

■horta

[del ll. vg. horta, íd.; 1a FONT: 1292]

f AGR Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses, als fruiters, a les plantes industrials o a farratge.

->hortafanenc

hortafanenc -a

adj i m i f D’Hortafà (Rosselló).

->hortal

hortal

[del ll. vg. *hortale ‘hort gran’; 1a FONT: 979]

m dial Hort tancat de paret.

->hortalissa

■hortalissa

[de hortal; 1a FONT: 1311]

f ALIM Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles que hom conrea als horts.

->hortenc

hortenc -a

adj i m i f De l’Horta (País Valencià) o del barri d’Horta (Barcelona).

->hortènsia

■hortènsia

Part. sil.: hor_tèn_si_a

[del nom propi ll. Hortensia]

f BOT i JARD 1 Planta arbustiva de la família de les saxifragàcies (Hydrangea opuloides), de fulles oposades, ovals i serrades, i de flors rosades o blavoses, en corimbe, molt comuna en jardins i tests.

2 hortènsia d’hivern Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Bergania crassifolia), de fulles ovals i carnoses i de flors d’un color rosa pujat, en raïm dens.

->horti-

■horti-

Forma prefixada del mot llatí hŏrtus, que significa ‘hort’. Ex.: horticultura.

->hortícola

■hortícola

adj AGR Relatiu o pertanyent a l’horticultura.

->horticultor

■horticultor -a

m i f AGR Persona dedicada a l’horticultura.

->horticultura

■horticultura

f AGR 1 Conreu dels horts.

2 p ext Conjunt de tècniques i de mètodes que hom empra en el conreu de verdures, llegums, fruita, etc.

->hortofructícola

hortofructícola

adj AGR Relatiu o pertanyent a l’hortofructicultura.

->hortofructicultura

hortofructicultura

f AGR Branca de l’horticultura dedicada al conreu d’hortalisses i d’arbres i plantes fruiters.

->hortolà¹

■hortolà¹ -ana

[del ll. hortŭlanus, íd., der. de hortŭlus, dimin. de hŏrtus ‘jardí, hort’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f Conreador d’un hort.

2 m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Emberiza hortulana), ratllat de bru i negrenc, amb el cap de color verd, la gola groga, el ventre vermellós i el bec i les potes rosats.

->hortolà²

hortolà² -ana

adj i m i f D’Horta de Sant Joan (Terra Alta).

->hortonenc

hortonenc -a

adj i m i f De Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès).

->hosanna

■hosanna

[del ll. ecl. hosanna, i aquest, del gr. ecl. hõsanna, provinent de l’hebreu hoša’nā, abreviació de hōš#iA;āhnnā ‘salveu-nos, us preguem’; 1a FONT: s. XV]

interj i m LITÚRG Exclamació de lloança a Déu, d’origen hebreu, recollida per la litúrgia cristiana.

->hospici

■hospici

[del ll. hospĭtĭum ‘allotjament’, der. de hŏspes, hŏspĭtis ‘hoste’.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Institució assistencial de caràcter benèfic destinada a asil de persones desvalgudes.

->hospicià

■hospicià -ana

Part. sil.: hos_pi_ci_à

[de hospici]

m i f Pobre albergat en un hospici.

->hospital

■hospital

[del ll. hospitālis ‘alberg de pobres i pelegrins’, der. de hospes, hospĭtis ‘hoste’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ant Casa on hom recollia pobres i pelegrins per un temps determinat.

2 HIST Refugi baixmedieval per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.

2 MED Establiment destinat a proporcionar a la població una assistència medicosanitària completa.

->hospitalari

■hospitalari -ària

[del b. ll. hospitalarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent als hospicis o als hospitals.

2 adj 1 Que practica l’hospitalitat. És un poble molt hospitalari.

2 p ext Que manifesta, denota, hospitalitat. Un comportament hospitalari.

3 adj i m i f CATOL Dit dels membres d’alguns ordes i congregacions religiosos dedicats a activitats hospitalàries. Els hospitalaris de Sant Joan de Déu. Una germana hospitalària.

->hospitalàriament

■hospitalàriament

Part. sil.: hos_pi_ta_là_ri_a_ment

[de hospitalari]

adv D’una manera hospitalària.

->hospitalejar

■hospitalejar

[de hospital]

v intr Estar recollit en un hospital.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hospitalejar

GERUNDI: hospitalejant

PARTICIPI: hospitalejat, hospitalejada, hospitalejats, hospitalejades

INDICATIU PRESENT: hospitalejo, hospitaleges, hospitaleja, hospitalegem, hospitalegeu, hospitalegen

INDICATIU IMPERFET: hospitalejava, hospitalejaves, hospitalejava, hospitalejàvem, hospitalejàveu, hospitalejaven

INDICATIU PASSAT: hospitalegí, hospitalejares, hospitalejà, hospitalejàrem, hospitalejàreu, hospitalejaren

INDICATIU FUTUR: hospitalejaré, hospitalejaràs, hospitalejarà, hospitalejarem, hospitalejareu, hospitalejaran

INDICATIU CONDICIONAL: hospitalejaria, hospitalejaries, hospitalejaria, hospitalejaríem, hospitalejaríeu, hospitalejarien

SUBJUNTIU PRESENT: hospitalegi, hospitalegis, hospitalegi, hospitalegem, hospitalegeu, hospitalegin

SUBJUNTIU IMPERFET: hospitalegés, hospitalegessis, hospitalegés, hospitalegéssim, hospitalegéssiu, hospitalegessin

IMPERATIU: hospitaleja, hospitalegi, hospitalegem, hospitalegeu, hospitalegin

->hospitalenc

hospitalenc -a

adj i m i f De l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

->hospitaler

■hospitaler -a

[del b. ll. hospitalarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj Hospitalari.

2 m i f HIST Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista) fundat el 1048 amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.

->hospitalisme

■hospitalisme

m PSIC i PSIQ Tipus de carència afectiva que afecta els nens més petits de 15 mesos privats de forma sobtada i prolongada de la mare i que no es poden beneficiar d’un substitut matern.

->hospitalitat

■hospitalitat

[del ll. hospitalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Liberalitat que hom exerceix albergant gratuïtament un estrany.

2 Bon acolliment que en un país es fa als estrangers.

->hospitalització

■hospitalització

Part. sil.: hos_pi_ta_lit_za_ci_ó

[de hospitalitzar]

f 1 Acció d’hospitalitzar;

2 l’efecte.

->hospitalitzar

■hospitalitzar

[de hospital]

v tr Ingressar (un malalt) en un hospital. El van hospitalitzar a causa d’una pulmonia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hospitalitzar

GERUNDI: hospitalitzant

PARTICIPI: hospitalitzat, hospitalitzada, hospitalitzats, hospitalitzades

INDICATIU PRESENT: hospitalitzo, hospitalitzes, hospitalitza, hospitalitzem, hospitalitzeu, hospitalitzen

INDICATIU IMPERFET: hospitalitzava, hospitalitzaves, hospitalitzava, hospitalitzàvem, hospitalitzàveu, hospitalitzaven

INDICATIU PASSAT: hospitalitzí, hospitalitzares, hospitalitzà, hospitalitzàrem, hospitalitzàreu, hospitalitzaren

INDICATIU FUTUR: hospitalitzaré, hospitalitzaràs, hospitalitzarà, hospitalitzarem, hospitalitzareu, hospitalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hospitalitzaria, hospitalitzaries, hospitalitzaria, hospitalitzaríem, hospitalitzaríeu, hospitalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hospitalitzi, hospitalitzis, hospitalitzi, hospitalitzem, hospitalitzeu, hospitalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hospitalitzés, hospitalitzessis, hospitalitzés, hospitalitzéssim, hospitalitzéssiu, hospitalitzessin

IMPERATIU: hospitalitza, hospitalitzi, hospitalitzem, hospitalitzeu, hospitalitzin

->host

■host

[del ll. hŏstis ‘enemic’; en ll. vg. significà ‘exèrcit enemic’ i després ‘exèrcit en general’; 1a FONT: 1088]

f 1 HIST Exèrcit en campanya.

2 HIST DR CAT Dels segles XII al XV, dret annex al senyor d’una baronia pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava.

->hostal

■hostal

[del ll. hospĭtalis ‘dels hostes; relatiu a l’hospitalitat’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m Casa on donen menjar i allotjament per un preu.

->hostalatge

■hostalatge

[de hostal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.

2 Quantitat que hom paga a l’hostaler per l’estada al seu establiment.

->hostalenc

hostalenc -a

adj i m i f Dels Hostalets de Balenya (Osona).

->hostaler

■hostaler -a

[de hostal; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f Persona que té un hostal.

->hostaleria

■hostaleria

Part. sil.: hos_ta_le_ri_a

f Hoteleria.

->hostaletenc

hostaletenc -a

adj i m i f Dels Hostalets de Pierola (Anoia).

->hostalriquenc

hostalriquenc -a

adj i m i f D’Hostalric (Selva).

->hostatge

■hostatge

Hom.: ostatge

[de hoste; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Acció d’hostatjar o d’hostatjar-se;

2 l’efecte.

2 Lloc per a hostatjar-se.

3 INFORM Servei que presta una empresa o una organització i que consisteix a oferir espai d’un ordinador per a contenir informació, generalment pàgines web.

->hostatger

hostatger -a

[de hostatge]

adj i m i f 1 Dit de la persona que hostatja.

2 BIOL Hoste.

->hostatgeria

■hostatgeria

Part. sil.: hos_tat_ge_ri_a

[de hostatger]

f Casa, habitació, etc., especialment dins un convent, destinada als hostes.

->hostatjar

■hostatjar

[de hostatge]

v 1 tr Acollir com a hoste. Van hostatjar els participants al congrés en cases particulars.

2 pron Allotjar-se com a hoste. En aquesta fonda es va hostatjar de jove un pintor molt famós.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hostatjar

GERUNDI: hostatjant

PARTICIPI: hostatjat, hostatjada, hostatjats, hostatjades

INDICATIU PRESENT: hostatjo, hostatges, hostatja, hostatgem, hostatgeu, hostatgen

INDICATIU IMPERFET: hostatjava, hostatjaves, hostatjava, hostatjàvem, hostatjàveu, hostatjaven

INDICATIU PASSAT: hostatgí, hostatjares, hostatjà, hostatjàrem, hostatjàreu, hostatjaren

INDICATIU FUTUR: hostatjaré, hostatjaràs, hostatjarà, hostatjarem, hostatjareu, hostatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: hostatjaria, hostatjaries, hostatjaria, hostatjaríem, hostatjaríeu, hostatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: hostatgi, hostatgis, hostatgi, hostatgem, hostatgeu, hostatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: hostatgés, hostatgessis, hostatgés, hostatgéssim, hostatgéssiu, hostatgessin

IMPERATIU: hostatja, hostatgi, hostatgem, hostatgeu, hostatgin

->hoste

■hoste -essa

Hom.: osta

Cp. ostatge

[del ll. hŏspes, hŏspĭtis ‘el qui dóna acolliment’; 1a FONT: 1271]

1 m i f 1 Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri.

2 Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc.

3 hostes vingueren que de casa ens tragueren Comentari que es fa quan els autòctons o els amos legítims d’un lloc en són foragitats per gent adventícia.

2 m i f 1 Persona que hostatja algú a casa seva.

2 ant Hostaler.

3 hoste de correus HIST A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.

3 m i f 1 Persona encarregada de l’acolliment en una fira, congrés, agència, etc.

2 esp Persona empleada d’una companyia de línies aèries destinada a atendre les necessitats i la seguretat dels passatgers en vol i a tasques administratives en terra.

4 m BIOL i PAT Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit.

5 m INFORM Ordinador que funciona fent servir els recursos d’un amfitrió.

6 m MED receptor 7.

->hostejar

■hostejar

[de host; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v intr Fer vida de campament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hostejar

GERUNDI: hostejant

PARTICIPI: hostejat, hostejada, hostejats, hostejades

INDICATIU PRESENT: hostejo, hosteges, hosteja, hostegem, hostegeu, hostegen

INDICATIU IMPERFET: hostejava, hostejaves, hostejava, hostejàvem, hostejàveu, hostejaven

INDICATIU PASSAT: hostegí, hostejares, hostejà, hostejàrem, hostejàreu, hostejaren

INDICATIU FUTUR: hostejaré, hostejaràs, hostejarà, hostejarem, hostejareu, hostejaran

INDICATIU CONDICIONAL: hostejaria, hostejaries, hostejaria, hostejaríem, hostejaríeu, hostejarien

SUBJUNTIU PRESENT: hostegi, hostegis, hostegi, hostegem, hostegeu, hostegin

SUBJUNTIU IMPERFET: hostegés, hostegessis, hostegés, hostegéssim, hostegéssiu, hostegessin

IMPERATIU: hosteja, hostegi, hostegem, hostegeu, hostegin

->hòstia

■hòstia

Part. sil.: hòs_ti_a

[del ll. hostia ‘víctima d’un sacrifici’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 RELIG Víctima oferta en sacrifici a Déu.

2 LITÚRG Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra en la missa.

2 p ext Oblia 1.

3 vulg 1 fig i Cop, mastegot, etc., violents.

2 Expressió usada per a manifestar admiració o contrarietat.

3 a tota hòstia loc adv fig Amb gran velocitat; a tota merda. Aquell cotxe anava a tota hòstia per l’autopista.

4 ésser l’hòstia fig Ésser (algú o alguna cosa) extraordinari, sorprenent, tant en sentit positiu com negatiu. S’ha comprat una moto que és l’hòstia. El teu germà és l’hòstia, s’emprenya per un no res.

5 mala hòstia fig Mal geni i mala intenció; mala llet.

->hostiar

hostiar

Part. sil.: hos_ti_ar

v tr vulg Pegar una o més hòsties.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hostiar

GERUNDI: hostiant

PARTICIPI: hostiat, hostiada, hostiats, hostiades

INDICATIU PRESENT: hostio, hosties, hostia, hostiem, hostieu, hostien

INDICATIU IMPERFET: hostiava, hostiaves, hostiava, hostiàvem, hostiàveu, hostiaven

INDICATIU PASSAT: hostií, hostiares, hostià, hostiàrem, hostiàreu, hostiaren

INDICATIU FUTUR: hostiaré, hostiaràs, hostiarà, hostiarem, hostiareu, hostiaran

INDICATIU CONDICIONAL: hostiaria, hostiaries, hostiaria, hostiaríem, hostiaríeu, hostiarien

SUBJUNTIU PRESENT: hostiï, hostiïs, hostiï, hostiem, hostieu, hostiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: hostiés, hostiessis, hostiés, hostiéssim, hostiéssiu, hostiessin

IMPERATIU: hostia, hostiï, hostiem, hostieu, hostiïn

->hostier

■hostier -a

Part. sil.: hos_ti_er

[de hòstia; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f Persona que fa hòsties.

2 m Motlle de fer hòsties.

3 1 m Capsa per a guardar-hi les hòsties no consagrades.

2 f LITÚRG Copó.

4 f Recipient que feia joc amb el tinter i servia per a guardar-hi hòsties o oblies.

->hostil

■hostil

[del ll. hostīlis ‘propi de l’enemic, enemic’, der. de hŏstis ‘enemic’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Propi d’un enemic, que mostra la disposició d’un enemic. Una acció hostil.

2 Inspirat per un enemic.

->hostilitat

■hostilitat

[del ll. td. hostilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Disposició hostil. L’hostilitat d’un partit contra el govern.

2 Acte hostil, propi d’enemics.

->hostilitzar

■hostilitzar

[de hostil; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr Fer dany (als enemics). L’exèrcit hostilitzava la població amb bombardeigs incessants.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: hostilitzar

GERUNDI: hostilitzant

PARTICIPI: hostilitzat, hostilitzada, hostilitzats, hostilitzades

INDICATIU PRESENT: hostilitzo, hostilitzes, hostilitza, hostilitzem, hostilitzeu, hostilitzen

INDICATIU IMPERFET: hostilitzava, hostilitzaves, hostilitzava, hostilitzàvem, hostilitzàveu, hostilitzaven

INDICATIU PASSAT: hostilitzí, hostilitzares, hostilitzà, hostilitzàrem, hostilitzàreu, hostilitzaren

INDICATIU FUTUR: hostilitzaré, hostilitzaràs, hostilitzarà, hostilitzarem, hostilitzareu, hostilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: hostilitzaria, hostilitzaries, hostilitzaria, hostilitzaríem, hostilitzaríeu, hostilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: hostilitzi, hostilitzis, hostilitzi, hostilitzem, hostilitzeu, hostilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: hostilitzés, hostilitzessis, hostilitzés, hostilitzéssim, hostilitzéssiu, hostilitzessin

IMPERATIU: hostilitza, hostilitzi, hostilitzem, hostilitzeu, hostilitzin

->hostilment

■hostilment

[de hostil]

adv Amb hostilitat, com a enemic.

->hotel

■hotel

[del fr. hôtel, íd., del b. ll. hospitale, substantivació de l’adj. cl. hōspitalis ‘relatiu als hostes’; 1a FONT: c. 1900]

m 1 1 [símb: H] Establiment destinat a acollir persones, especialment si són de pas per una població, per un preu convingut.

2 hotel apartament Establiment hoteler que, a més d’incloure els serveis propis d’un hotel, ofereix el servei d’allotjament en apartaments amb equipaments que permeten conservar, elaborar i consumir aliments.

2 hotel de vendes DR CIV Establiment destinat a rebre i custodiar els mobles embargats judicialment, fins a l’hora de llur adjudicació.

->hoteler

■hoteler -a

[de hotel]

1 adj Relatiu o pertanyent als hotels. Indústria hotelera.

2 m i f Persona que té un hotel.

->hoteleria

■hoteleria

Part. sil.: ho_te_le_ri_a

f 1 Conjunt de la indústria hotelera i de les seves activitats.

2 Ofici d’hoteler.

->hotentot

■hotentot

1 adj i m i f ETNOL Khoikhoi.

2 adj i m LING Khoi.

->hovercraft

■hovercraft^* [óßərkɾaft]

[mot angl., comp. de to hover ‘estar suspès’ i craft ‘embarcació’]

m TRANSP Aerolliscador.

->HP

HP

símb METROL cavall anglès.

->Hs

Hs

símb QUÍM hassi.

->huasteca

huasteca

Part. sil.: hu_as_te_ca

adj i m i f Huaxteca.

->huaxteca

huaxteca

Part. sil.: hu_ax_te_ca

1 adj Relatiu o pertanyent als huaxteques.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble indígena de Mèxic, de la família lingüística maia.

->hübnerita

■hübnerita

f MINERAL Huebnerita.

->huebnerita

■huebnerita

Part. sil.: hueb_ne_ri_ta

f MINERAL Wolframat de manganès, MnWO₄, mineral que es forma en dipòsits hidrotermals i és mena de wolframi.

->hugonot

■hugonot -a

[del fr. huguenot, alteració de l’al. Eidgenosse ‘confederat’ per influx del nom Hugues de Besançon, cap dels unionistes de Ginebra amb Suïssa; després s’aplicà als protestants ginebrins; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f PROTEST Nom donat a cadascun dels calvinistes francesos i més especialment al moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.

->hui

■hui

Part. sil.: hui

adv ant i dial Avui.

->huit

■huit

Part. sil.: huit

[variant de vuit]

adj i m i f dial Vuit.

->huitada

huitada

Part. sil.: hui_ta_da

f dial LITÚRG Vuitada.

->huitanta

■huitanta

Part. sil.: hui_tan_ta

[variant de vuitanta]

adj i m i f dial Vuitanta.

->huitantè

■huitantè -ena [o huitanté -ena]

Part. sil.: hui_tan_tè

[variant de vuitantè]

adj i m i f dial Vuitantè.

->huitantejar

huitantejar

Part. sil.: hui_tan_te_jar

v intr dial Vuitantejar.

->huitantenni

huitantenni

Part. sil.: hui_tan_ten_ni

m dial Vuitantenni.

->huitantí

huitantí -ina

Part. sil.: hui_tan_tí

adj i m i f Vuitantí.

->huitavat

huitavat -ada

Part. sil.: hui_ta_vat

adj dial Vuitavat.

->huit-centè

huit-centè -ena [o huit-centé -ena]

Part. sil.: huit-cen_tè, huit-cen_té

adj i m dial Vuit-centè.

->huitcentista

huitcentista

Part. sil.: huit_cen_tis_ta

adj i m i f dial Vuitcentista.

->huit-cents

huit-cents -centes

Part. sil.: huit-cents

adj i m i f dial Vuit-cents.

->huitè

huitè -ena [o huité -ena]

Part. sil.: hui_tè, hui_té

adj i m i f dial Vuitè.

->hule

■hule

[del cast. hule, i aquest, probablement del fr. toile huilée ‘tela envernissada amb oli’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m TÈXT Tela impermeabilitzada mitjançant un recobriment de materials diversos.

->hulla

■hulla

[del fr. houille, íd., probablement d’un fràncic *hŭkĭla ‘terròs’; 1a FONT: c. 1910]

f 1 PETROG Carbó mineral situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.

2 hulla blanca HIDR i ECON Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.

->huller

■huller -a

Hom.: oller

[de hulla]

1 adj GEOL 1 Que conté hulla. Terreny huller.

2 Carbonífer.

2 f MIN Mina d’hulla.

->hum

■hum

[d’origen onomatopeic]

Mot que expressa: interj 1 La desconfiança, la reticència, el dubte, la incredulitat.

2 La fruïció, el desig. Hum, que bones, aquestes cireres!

->humà

■humà -ana

Hom.: omar

Cp. humanitari

[del ll. humānus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a l’home.

2 Propi de l’home. Aquest gos té intel·ligència humana!

3 gènere humà (o espècie [o raça] humana) Els homes.

2 [per oposició a diví] 1 m pl Conjunt dels éssers humans; humanitat 2. Pretenia de redimir els humans.

2 adj Propi de la imperfecció, la feblesa, etc., de l’ésser humà. És molt humà que miri d’afavorir els seus.

3 ésser humà home 1.

3 adj 1 Que se sent solidari amb els altres, que és considerat benèvol, generós, etc., envers ells.

2 p ext Un gest humà, una actitud humana.

->humanal

■humanal

[de humà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Humà. Humanal llinatge.

->humanament

■humanament

[de humà; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adv D’una manera humana.

->humanisme

■humanisme

[d’un ll. humanismus, creat en alemany (s. XVIII-XIX) per inspiració de l’it. umanista; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m HIST i LIT 1 Renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del segle XIV i s’imposà per tot Europa durant els dos següents, contemporàniament al Renaixement.

2 LING Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït des del començament del segle XVII fins avui.

3 FILOS Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.

->humanista

■humanista

[de l’it. umanista, íd.; 1a FONT: 1490]

m i f 1 Persona instruïda en humanitats.

2 Estudiós, conreador de llengües i literatures clàssiques que visqué en el període de l’humanisme.

->humanístic

■humanístic -a

[de humà]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’humanisme.

2 escriptura humanística ESCR Tipus d’escriptura llatina propi del renaixement, promogut pels humanistes italians.

->humanitari

■humanitari -ària

Cp. humà

[calc del fr. humanitaire, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj 1 Que s’interessa pel bé de la humanitat.

2 p ext Unes doctrines humanitàries.

->humanitàriament

■humanitàriament

Part. sil.: hu_ma_ni_tà_ri_a_ment

[de humanitari]

adv D’una manera humanitària, amb humanitat.

->humanitarisme

■humanitarisme

[de humanitari; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Qualitat d’humanitari.

->humanitat

■humanitat

[del ll. humanĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Condició d’ésser humà.

2 FILOS Natura humana.

2 Els homes considerats col·lectivament.

3 Qualitat d’humà 3. Tractar algú amb humanitat.

4 pl ENSENY Conjunt d’estudis relacionats amb les lletres i amb totes les altres activitats de l’esperit que exalten els valors humans.

->humanització

■humanització

Part. sil.: hu_ma_nit_za_ci_ó

[de humanitzar]

f 1 1 Acció d’humanitzar o d’humanitzar-se;

2 l’efecte.

2 ECOL Acció humana que altera un paisatge o un ecosistema, correntment en el sentit de degradar-lo.

->humanitzar

■humanitzar

[de humà; 1a FONT: c. 1910]

v 1 1 tr Fer humà, més humà, menys cruel, dur, difícil per als homes. Humanitzar una llei, una regla.

2 tr ECOL Transformar (un paisatge o un ecosistema) per via de la humanització.

3 pron Esdevenir humà, més humà, sociable, tractable, etc.

2 pron RELIG Fer-se home un ésser diví.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: humanitzar

GERUNDI: humanitzant

PARTICIPI: humanitzat, humanitzada, humanitzats, humanitzades

INDICATIU PRESENT: humanitzo, humanitzes, humanitza, humanitzem, humanitzeu, humanitzen

INDICATIU IMPERFET: humanitzava, humanitzaves, humanitzava, humanitzàvem, humanitzàveu, humanitzaven

INDICATIU PASSAT: humanitzí, humanitzares, humanitzà, humanitzàrem, humanitzàreu, humanitzaren

INDICATIU FUTUR: humanitzaré, humanitzaràs, humanitzarà, humanitzarem, humanitzareu, humanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: humanitzaria, humanitzaries, humanitzaria, humanitzaríem, humanitzaríeu, humanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: humanitzi, humanitzis, humanitzi, humanitzem, humanitzeu, humanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: humanitzés, humanitzessis, humanitzés, humanitzéssim, humanitzéssiu, humanitzessin

IMPERATIU: humanitza, humanitzi, humanitzem, humanitzeu, humanitzin

->humanoide

humanoide

Part. sil.: hu_ma_noi_de

adj i m i f Dit de l’ésser que presenta trets o característiques humans.

->humectació

■humectació

Part. sil.: hu_mec_ta_ci_ó

[del ll. humectatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’humectar;

2 l’efecte.

2 TECNOL Operació de conferir a l’aire, a un teixit, etc., un grau d’humitat determinat.

->humectant

■humectant

[del ll. humectans, -ntis, participi pres. de humectare ‘humitejar’]

1 adj Que humecta.

2 m QUÍM ORG i ALIM Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris per tal de retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial.

3 m QUÍM i TECNOL Substància que disminueix la tensió superficial i augmenta la capil·laritat de l’aigua i que és emprada per a facilitar la humectació.

->humectar

■humectar

[del ll. humectare ‘humitejar’; 1a FONT: c. 1500]

v tr Produir humitat (en una cosa); humitejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: humectar

GERUNDI: humectant

PARTICIPI: humectat, humectada, humectats, humectades

INDICATIU PRESENT: humecto, humectes, humecta, humectem, humecteu, humecten

INDICATIU IMPERFET: humectava, humectaves, humectava, humectàvem, humectàveu, humectaven

INDICATIU PASSAT: humectí, humectares, humectà, humectàrem, humectàreu, humectaren

INDICATIU FUTUR: humectaré, humectaràs, humectarà, humectarem, humectareu, humectaran

INDICATIU CONDICIONAL: humectaria, humectaries, humectaria, humectaríem, humectaríeu, humectarien

SUBJUNTIU PRESENT: humecti, humectis, humecti, humectem, humecteu, humectin

SUBJUNTIU IMPERFET: humectés, humectessis, humectés, humectéssim, humectéssiu, humectessin

IMPERATIU: humecta, humecti, humectem, humecteu, humectin

->húmer

■húmer

[del ll. hŭmĕrus, íd., ‘muscle’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.

->humeral

■humeral

[del b. ll. humeralis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’húmer.

2 m LITÚRG Drap de seda que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per presentar-los a la veneració dels fidels o portar-los en processó.

->humero-

■humero-

Forma prefixada del mot llatí humerus, que significa ‘húmer’. Ex.: humerocubital, humeroradial.

->húmic

■húmic -a

[de humus]

adj PEDOL 1 Relatiu o pertanyent a l’humus.

2 àcid húmic Substància polímera resultant de la descomposició de matèria orgànica.

->humícola

■humícola

adj BOT Dit l’organisme que habita a l’humus o als sòls rics en humus. Líquens, orquídies humícoles.

->humidificació

humidificació

Part. sil.: hu_mi_di_fi_ca_ci_ó

[de humidificar]

f Humectació.

->humidificador

humidificador -a

[de humidificar]

1 adj Que humidifica.

2 m Aparell que proveeix d’humitat un ambient.

->humidificant

humidificant

[de humidificar]

adj i m Humectant.

->humidificar

humidificar

[de humit]

v tr Humectar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: humidificar

GERUNDI: humidificant

PARTICIPI: humidificat, humidificada, humidificats, humidificades

INDICATIU PRESENT: humidifico, humidifiques, humidifica, humidifiquem, humidifiqueu, humidifiquen

INDICATIU IMPERFET: humidificava, humidificaves, humidificava, humidificàvem, humidificàveu, humidificaven

INDICATIU PASSAT: humidifiquí, humidificares, humidificà, humidificàrem, humidificàreu, humidificaren

INDICATIU FUTUR: humidificaré, humidificaràs, humidificarà, humidificarem, humidificareu, humidificaran

INDICATIU CONDICIONAL: humidificaria, humidificaries, humidificaria, humidificaríem, humidificaríeu, humidificarien

SUBJUNTIU PRESENT: humidifiqui, humidifiquis, humidifiqui, humidifiquem, humidifiqueu, humidifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: humidifiqués, humidifiquessis, humidifiqués, humidifiquéssim, humidifiquéssiu, humidifiquessin

IMPERATIU: humidifica, humidifiqui, humidifiquem, humidifiqueu, humidifiquin

->humidímetre

humidímetre

m Aparell utilitzat per a mesurar, generalment a través d’una sonda, la humitat del sòl.

->humiditat

■humiditat

[del ll. humidĭtas, -ātis ‘humitat’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f ant Humitat.

->humífer

humífer -a

[de humus i -fer]

adj PEDOL Ric en humus.

->humificació

■humificació

Part. sil.: hu_mi_fi_ca_ci_ó

[de humus]

f PEDOL Procés de transformació de la matèria orgànica en complexos húmics col·loïdals.

->humil

■humil

[del ll. hŭmĭlis, íd., der. del ll. humus ‘terra’, amb influx, pel que fa al canvi d’accent, d’adj. en -īlis, més abundants que els adj. en -ĭlis; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres. Ésser humil davant Déu. Mostrar-se humil.

2 p ext Que denota humilitat, submissió. Paraules humils.

3 [usat en fórmules de cortesia] Vostre humil servidor.

2 1 adj De condició inferior. Nascut d’una família humil. Era un humil obrer.

2 m pl Ésser bo, considerat, amb els humils.

->humiliació

■humiliació

Part. sil.: hu_mi_li_a_ci_ó

[del ll. humiliatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció d’humiliar o d’humiliar-se;

2 l’efecte.

->humiliant

■humiliant

Part. sil.: hu_mi_li_ant

[del ll. humilians, -ntis, participi pres. de humiliare ‘humiliar’]

adj Que humilia.