->període

■període

Part. sil.: pe_rí_o_de

[del ll. periŏdus, i aquest, del gr. períodos, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Porció de temps limitat i determinat per l’ocurrència d’algun fenomen.

2 període d’un reactor FÍS ATÒM Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d’un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e.

2 Espai de temps que comprèn tota la durada d’una cosa, d’una fase.

3 1 DR PROC Cadascuna de les fases o parts de què consta el judici per a exposar, provar o sentenciar.

2 període constitutiu DR MERC Període necessari per a la constitució i perfecció de les societats anònimes.

3 període de prova DR TREB En la contractació laboral, espai de temps dins el qual cadascuna de les parts contractants pot dissoldre el vincle si no resta satisfeta de les prestacions de l’altra.

4 període de sessions DR POL Període de temps anyal en el qual legalment es pot reunir un parlament.

5 període d’explotació ECON Temps que hom preveu com a necessari, des de la realització d’una inversió productiva fins a la seva recuperació.

6 període electoral DR i POLÍT Temps en què la llei preveu la presentació de candidats fins a llur proclamació, acabades les eleccions.

7 període sospitós DR MERC Espai de temps que precedeix una declaració de fallida.

4 ESTRATIG Unitat geocronològica, de rang superior a l’època i inferior a l’era, corresponent a la unitat cronostratigràfica sistema.

5 FÍS 1 Temps T, característic de qualsevol moviment periòdic, que transcorre entre dos estats de moviment consecutius i equivalents.

2 període radioactiu (o de semidesintegració) FÍS ATÒM Temps T necessari perquè es desintegrin la meitat dels nuclis d’una substància radioactiva.

6 1 FISIOL ANIM Menstruació.

2 MED i PAT Fase distinta en el curs d’una malaltia o procés.

3 període expulsiu OBST Temps del part en què és expulsat el fetus.

4 període menstrual FISIOL ANIM Temps que dura la menstruació.

7 GEOL Terme emprat per a designar la durada d’un temps geològic.

8 GRAM En alguns corrents gramaticals, unitat sintàctica formada per dues o més oracions.

9 MAT Nombre característic de cada fracció periòdica o bé de cada funció periòdica.

10 MÚS Unitat diferenciada d’una composició musical.

11 QUÍM Cadascuna de les fileres horitzontals de la taula periòdica.

12 període d’identitat CRISTAL·L Període relatiu als intervals de repetició específica per a cadascuna de les direccions de l’estructura reticular paral·lelepipèdica dels edificis cristal·lins.

->periòdic

■periòdic -a

Part. sil.: pe_ri_ò_dic

[del ll. periodĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. periodikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Relatiu o pertanyent a un període.

2 adj 1 Que s’esdevé a intervals o períodes de temps fixos o determinats. Les revolucions periòdiques dels astres. Publicació periòdica.

2 classificació periòdica dels elements Taula periòdica.

3 llei periòdica QUÍM Principi establert empíricament, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.

4 taula periòdica QUÍM Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.

3 adj 1 Que consta de períodes.

2 fracció periòdica MAT Fracció l’expressió decimal de la qual conté una xifra o grup de xifres (anomenades període) que es repeteixen indefinidament.

4 m 1 Revista, imprès, que es publica periòdicament.

2 esp Diari.

->periòdic

periòdic, àcid

Part. sil.: per_iò_dic

[HIO₄] QUÍM INORG Oxoàcid mineral sòlid, obtingut per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per electròlisi a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic.

->periòdicament

■periòdicament

Part. sil.: pe_ri_ò_di_ca_ment

[de periòdic]

adv Amb periodicitat, d’una manera periòdica.

->periodicitat

■periodicitat

Part. sil.: pe_ri_o_di_ci_tat

[de periòdic]

f 1 Qualitat de periòdic.

2 Període.

3 FISIOL VEG Successió regular en èpoques determinades de diversos fenòmens vitals.

->periodificació

periodificació

Part. sil.: pe_ri_o_di_fi_ca_ci_ó

[de període]

f COMPT Operació comptable de periodificar.

->periodificar

periodificar

Part. sil.: pe_ri_o_di_fi_car

v tr COMPT Assignar (cada ingrés o despesa) a l’exercici comptable en què es produeix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: periodificar

GERUNDI: periodificant

PARTICIPI: periodificat, periodificada, periodificats, periodificades

INDICATIU PRESENT: periodifico, periodifiques, periodifica, periodifiquem, periodifiqueu, periodifiquen

INDICATIU IMPERFET: periodificava, periodificaves, periodificava, periodificàvem, periodificàveu, periodificaven

INDICATIU PASSAT: periodifiquí, periodificares, periodificà, periodificàrem, periodificàreu, periodificaren

INDICATIU FUTUR: periodificaré, periodificaràs, periodificarà, periodificarem, periodificareu, periodificaran

INDICATIU CONDICIONAL: periodificaria, periodificaries, periodificaria, periodificaríem, periodificaríeu, periodificarien

SUBJUNTIU PRESENT: periodifiqui, periodifiquis, periodifiqui, periodifiquem, periodifiqueu, periodifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: periodifiqués, periodifiquessis, periodifiqués, periodifiquéssim, periodifiquéssiu, periodifiquessin

IMPERATIU: periodifica, periodifiqui, periodifiquem, periodifiqueu, periodifiquin

->periodisme

■periodisme

Part. sil.: pe_ri_o_dis_me

[de periòdic]

m 1 1 Exercici o professió de periodista.

2 periodisme gràfic Especialització del periodisme que informa amb material fotogràfic.

2 Ciència de la informació, particularment escrita i manifestada sobretot a través de la premsa i d’altres publicacions periòdiques.

->periodista

■periodista

Part. sil.: pe_ri_o_dis_ta

[de periòdic]

m i f Persona que es dedica a fer reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació.

->periodístic

■periodístic -a

Part. sil.: pe_ri_o_dís_tic

[de periòdic]

1 adj Relatiu o pertanyent al periodisme, al periòdic o als periodistes.

2 f periodisme 2.

->periodització

■periodització

Part. sil.: pe_ri_o_dit_za_ci_ó

f 1 Acció de perioditzar;

2 l’efecte.

->perioditzar

■perioditzar

Part. sil.: pe_ri_o_dit_zar

v tr Repartir en períodes (un fenomen de llarga durada). Perioditzar una inversió en anys.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perioditzar

GERUNDI: perioditzant

PARTICIPI: perioditzat, perioditzada, perioditzats, perioditzades

INDICATIU PRESENT: perioditzo, perioditzes, perioditza, perioditzem, perioditzeu, perioditzen

INDICATIU IMPERFET: perioditzava, perioditzaves, perioditzava, perioditzàvem, perioditzàveu, perioditzaven

INDICATIU PASSAT: perioditzí, perioditzares, perioditzà, perioditzàrem, perioditzàreu, perioditzaren

INDICATIU FUTUR: perioditzaré, perioditzaràs, perioditzarà, perioditzarem, perioditzareu, perioditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: perioditzaria, perioditzaries, perioditzaria, perioditzaríem, perioditzaríeu, perioditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: perioditzi, perioditzis, perioditzi, perioditzem, perioditzeu, perioditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: perioditzés, perioditzessis, perioditzés, perioditzéssim, perioditzéssiu, perioditzessin

IMPERATIU: perioditza, perioditzi, perioditzem, perioditzeu, perioditzin

->periodonci

■periodonci

Part. sil.: pe_ri_o_don_ci

m ANAT ANIM Conjunt de teixits que envolten i suporten les dents.

->periodontitis

■periodontitis

Part. sil.: pe_ri_o_don_ti_tis

f PAT Piorrea alveolar.

->perioniqui

perioniqui

Part. sil.: pe_ri_o_ni_qui

m ANAT ANIM Pell que envolta l’ungla.

->perionixis

perionixis

Part. sil.: pe_ri_o_ni_xis

f PAT Inflamació del perioniqui.

->periople

■periople

Part. sil.: pe_ri_o_ple

m Banda còrnia blanquinosa al voltant del casc dels èquids.

->periorbitari

periorbitari -ària

Part. sil.: pe_ri_or_bi_ta_ri

adj ANAT ANIM Dit de la regió anatòmica al voltant de l’ull.

->periosteo-

■periosteo-

Forma prefixada del mot periosti. Ex.: periosteotomia.

->periosteòtom

periosteòtom

Part. sil.: pe_ri_os_te_ò_tom

m CIR Instrument per a seccionar el periosti o per a separar-lo de l’os.

->periosteotomia

periosteotomia

Part. sil.: pe_ri_os_te_o_to_mi_a

f CIR Incisió quirúrgica del periosti mitjançant el periosteòtom.

->periosti

■periosti

Part. sil.: pe_ri_os_ti

m ANAT ANIM Membrana fibrosa, de teixit connectiu, que recobreix els ossos llevat dels punts d’incrustació dels cartílags i d’inserció dels tendons.

->periòstic

periòstic -a

Part. sil.: pe_ri_òs_tic

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al periosti.

->periostitis

■periostitis

Part. sil.: pe_ri_os_ti_tis

f PAT Inflamació, aguda o crònica, del periosti.

->periostosi

■periostosi

Part. sil.: pe_ri_os_to_si

f PAT Lesió no inflamatòria del periosti, que es pot transformar en exostosi.

->peripatètic

■peripatètic -a

[del ll. peripatetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. peripatētikós ‘relatiu al passeig, que li agrada passejar; peripatètic’, der. de perípatos ‘passeig’, de peripatéō ‘passejar’; 1a FONT: s. XIV]

FILOS 1 adj 1 Relatiu o pertanyent al peripatetisme.

2 escola peripatètica Escola que professà el peripatetisme.

2 m i f Membre o seguidor del peripatetisme.

->peripatetisme

■peripatetisme

[de peripatètic]

m FILOS Conjunt doctrinal de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de peripatos (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser en una galeria.

->peripècia

■peripècia

Part. sil.: pe_ri_pè_ci_a

[del gr. peripéteia, íd., der. de peripetḗs ‘capgirat sobtadament’, de peripíptō ‘caure entorn’; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Brusc capgirament en l’acció d’un drama, en un afer.

2 Esdeveniment imprevist. Un viatge ple de peripècies.

->periplasma

■periplasma

m BOT En un gametangi o en un esporangi, massa protoplasmàtica que envolta els gàmetes o les espores, i que no ha contribuït a llur formació.

->periple

■periple

[del ll. periplus, i aquest, del gr. períplous, íd., der. de pléō ‘navegar’; 1a FONT: 1880, DLab.]

m GEOG 1 En el llenguatge mariner de l’època clàssica, viatge de circumnavegació a l’entorn d’una illa, d’un continent, etc.

2 p ext Viatge circular. Un periple aeri. Un periple ferroviari.

->períploca

■períploca

f BOT Planta arbustiva de la família de les asclepiadàcies (Periploca laevigata), típica dels espinars de les contrades mediterrànies àrides marítimes.

->perípter

■perípter -a

[del ll. periptĕros, i aquest, del gr. perípteros, der. de pterón ‘ala’]

adj ARQUEOL Dit del temple que té una (o més d’una) renglera de columnes a l’entorn de la cel·la.

->periqueci

■periqueci

m BOT En els briòfits, involucre de fil·lidis més o menys modificats que envolta els arquegonis o els gametangis.

->periquito

■periquito

[del cast. periquito, íd., dimin. de Pedro]

m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels psitaciformes i de la família dels psitàcids (Melopsittacus undulatus), de color verd, amb el cap groc i la cua blau fosc, gregari, nòmada i apreciat com a ocell de gàbia, perquè és domesticable i pot imitar la veu humana.

2 Nom que hom dóna, popularment, als jugadors o seguidors del Club Esportiu Espanyol.

->perir

■perir

Hom.: parir

[del ll. perīre ‘anar-se’n del tot, desaparèixer, morir’, der. de ire ‘anar’; el verb perdé força en la major part del domini cat. per homofonia amb parir i, en canvi, es formà en alguns parlars l’intensiu diferenciador perperir; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v intr Deixar d’existir (un ésser viu, una obra, etc.). La seva obra no perirà mai.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perir

GERUNDI: perint

PARTICIPI: perit, perida, perits, perides

INDICATIU PRESENT: pereixo, pereixes, pereix, perim, periu, pereixen

INDICATIU IMPERFET: peria, peries, peria, períem, períeu, perien

INDICATIU PASSAT: perí, perires, perí, perírem, períreu, periren

INDICATIU FUTUR: periré, periràs, perirà, perirem, perireu, periran

INDICATIU CONDICIONAL: periria, periries, periria, periríem, periríeu, peririen

SUBJUNTIU PRESENT: pereixi, pereixis, pereixi, perim, periu, pereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: perís, perissis, perís, períssim, períssiu, perissin

IMPERATIU: pereix, pereixi, perim, periu, pereixin

->perisci

■perisci -íscia

adj Dit de la persona que habita al cercle polar, l’ombra de la qual, durant els dies d’estiu, dóna la volta completa entorn seu.

->periscopi

■periscopi

[de peri- i -scopi]

m ÒPT Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa, constituït per una ullera amb un tub vertical i uns prismes de reflexió total.

->periscòpic

■periscòpic -a

[de periscopi]

adj ÒPT 1 Relatiu o pertanyent al periscopi.

2 Dit de la lent o del sistema de lents que té un camp de visió molt ampli.

->perisístole

■perisístole

[de peri- i sístole]

f FISIOL Pausa o interval anterior a la sístole.

->perisperma

■perisperma

m BOT En certes llavors, teixit de reserva originat per la nucel·la.

->perispermàtic

■perispermàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al perisperma.

->perispermatitis

perispermatitis

f PAT Inflamació dels teixits que envolten el cordó espermàtic.

->perispèrmic

■perispèrmic -a

adj BOT Perispermàtic.

->perispori

perispori

m BOT Part exterior d’una espora, formada a partir de materials procedents del tapet o d’altres elements externs.

->perissodàctil

■perissodàctil -a

ZOOL 1 adj Que té els dits en nombre imparell.

2 m 1 pl Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, amb les extremitats allargades i el tercer dit molt desenvolupat, crani gros, sense clavícula i herbívors, que comprèn les famílies dels èquids, els tapírids i els rinoceròtids i el grup dels titanoteris (fòssils).

2 sing Mamífer de l’ordre dels perissodàctils.

->perissologia

■perissologia

Part. sil.: pe_ris_so_lo_gi_a

[del ll. td. perissologia, i aquest, del gr. perissología ‘redundància, pleonasme’, comp. del gr. perissós ‘abundant, superflu’ i lógos ‘llenguatge’]

f Superfluïtat de paraules.

->perista

■perista

[del cast. perista, mot d’argot]

m i f Persona que comercieja amb objectes robats.

->peristalsi

■peristalsi

[de peri- i el gr. stálsis ‘contracció’, de stéllō ‘enviar’]

f FISIOL ANIM Peristaltisme.

->peristàltic

■peristàltic -a

[del gr. peristaltikós ‘que es pot contreure’, der. de stéllō ‘enviar’]

adj FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent al peristaltisme.

->peristaltisme

■peristaltisme

[de peristàltic]

m FISIOL ANIM Conjunt de moviments vermiculars de contracció del tub digestiu.

->perístasi

perístasi

f Medi ambient, representat per l’educació, el clima, etc.

->peristàtic

peristàtic -a

adj BIOL Relatiu o pertanyent a les condicions del medi en què es desenvolupa un organisme.

->peristèdids

■peristèdids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb el cos allargat i cobert de plaques ossificades que els donen l’aspecte de peixos cuirassats.

2 sing Peix de la família dels peristèdids.

->peristil

■peristil

[del ll. peristylum, i aquest, del gr. perístylon, íd., der. de stýlos ‘columna’]

m ARQUIT 1 Pati interior voltat de porxos, típic de les cases gregues i romanes.

2 p ext Porxo que circumda un edifici.

->perístole

■perístole

f FISIOL ANIM Activitat tònica de les parets de l’estómac amb la qual aquest òrgan s’adapta al contingut després d’ingerir els aliments.

->peristoma

■peristoma

m 1 BOT En la càpsula de moltes molses, conjunt de dents situades sota l’opercle que regulen la sortida d’espores.

2 ZOOL Zona membranosa que envolta l’orifici bucal dels equinoïdeus i dels asteroïdeus.

->pèrit

■pèrit -a [o perit -a]

1 adj i m i f Expert, que coneix després de molta pràctica els secrets d’un ofici, art o ciència.

2 m i f ASSEG Expert en peritatges.

3 m i f DR PROC Persona que, essent posseïdora de certs coneixements, és cridada en un judici per dictaminar sobre fets que requereixen, en llur apreciació, el seu coneixement.

4 m i f ENG Persona que exerceix el peritatge com a professió.

->peritar

■peritar

[de perit]

v tr Jutjar una cosa en qualitat de pèrit. He fet peritar la casa per saber què val.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peritar

GERUNDI: peritant

PARTICIPI: peritat, peritada, peritats, peritades

INDICATIU PRESENT: perito, perites, perita, peritem, periteu, periten

INDICATIU IMPERFET: peritava, peritaves, peritava, peritàvem, peritàveu, peritaven

INDICATIU PASSAT: perití, peritares, perità, peritàrem, peritàreu, peritaren

INDICATIU FUTUR: peritaré, peritaràs, peritarà, peritarem, peritareu, peritaran

INDICATIU CONDICIONAL: peritaria, peritaries, peritaria, peritaríem, peritaríeu, peritarien

SUBJUNTIU PRESENT: periti, peritis, periti, peritem, periteu, peritin

SUBJUNTIU IMPERFET: perités, peritessis, perités, peritéssim, peritéssiu, peritessin

IMPERATIU: perita, periti, peritem, periteu, peritin

->peritatge

■peritatge

[de peritar]

m 1 ASSEG Avaluació dels danys soferts en un objecte assegurat, efectuada per un pèrit, per tal de determinar el valor que correspon indemnitzar.

2 DR PROC 1 Judici pericial o donat per pèrits.

2 Exercici de pèrit judicial.

3 Honoraris de pèrit judicial.

3 ENG Grau mitjà professional en les distintes branques de la indústria.

->periteci

■periteci

m BOT Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.

->peritèctic

peritèctic -a

adj METAL·L Dit de la reacció isotèrmica i reversible que s’esdevé entre una fase sòlida ja formada i la fase líquida, durant el refredament d’un metall en estat líquid.

->periteli

■periteli

m ANAT ANIM Capa de cèl·lules i fibril·les que envolta els capil·lars i els petits vasos.

->peritiflitis

peritiflitis

f PAT Inflamació del peritoneu que entapissa el cec.

->peritogàmia

peritogàmia

Part. sil.: pe_ri_to_gà_mi_a

f BOT Somatogàmia pròpia dels basidiomicets.

->peritoneal

■peritoneal

Part. sil.: pe_ri_to_ne_al

[de peritoneu]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al peritoneu.

->peritoneoscòpia

■peritoneoscòpia

Part. sil.: pe_ri_to_ne_os_cò_pi_a

f DIAG Examen de la cavitat peritoneal, insuflada amb gas o aire, per mitjà d’un endoscopi introduït a través d’una petita incisió feta a la paret abdominal.

->peritoneu

■peritoneu

Part. sil.: pe_ri_to_neu

[del ll. peritonaeum, i aquest, del gr. peritónaion, íd., pròpiament, ‘estirat al voltant del ventre, der. de teínō ‘estirar, estendre’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m ANAT ANIM Membrana serosa que entapissa les parets de la cavitat abdominal i la superfície exterior de les vísceres que hi són contingudes.

->peritonisme

peritonisme

m PAT Complex simptomàtic que simula una peritonitis aguda, sense que hi hagi inflamació del peritoneu.

->peritonitis

■peritonitis

[de peritoneu i -itis]

f PAT Inflamació del peritoneu.

->peritonització

peritonització

Part. sil.: pe_ri_to_nit_za_ci_ó

f CIR Temps especial de les intervencions abdominals que té per objecte recobrir de serosa totes les superfícies cruentes.

->perítrics

perítrics

m ZOOL 1 pl Subclasse de protozous de la classe dels ciliats, amb espècies que només tenen cilis al camp peristomàtic, que viuen lliures i poden formar colònies.

2 sing Protozou de la subclasse dels perítrics.

->periurbà

■periurbà -ana

Part. sil.: pe_ri_ur_bà

adj Relatiu o pertanyent a la perifèria d’una ciutat.

->perizoni

perizoni

m ART Drap o tovallola que tapa el baix ventre del santcrist.

->perjudicador

■perjudicador -a

[de perjudicar]

adj i m i f Que perjudica.

->perjudicar

■perjudicar

[del ll. praejudicare ‘jutjar prèviament, prematurament’, d’on l’alteració en perjudicar pel dany que un judici prematur o precipitat causava a l’interessat; 1a FONT: 1380]

v tr Causar perjudici o dany. La pujada del preu del petroli ens perjudica a tots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perjudicar

GERUNDI: perjudicant

PARTICIPI: perjudicat, perjudicada, perjudicats, perjudicades

INDICATIU PRESENT: perjudico, perjudiques, perjudica, perjudiquem, perjudiqueu, perjudiquen

INDICATIU IMPERFET: perjudicava, perjudicaves, perjudicava, perjudicàvem, perjudicàveu, perjudicaven

INDICATIU PASSAT: perjudiquí, perjudicares, perjudicà, perjudicàrem, perjudicàreu, perjudicaren

INDICATIU FUTUR: perjudicaré, perjudicaràs, perjudicarà, perjudicarem, perjudicareu, perjudicaran

INDICATIU CONDICIONAL: perjudicaria, perjudicaries, perjudicaria, perjudicaríem, perjudicaríeu, perjudicarien

SUBJUNTIU PRESENT: perjudiqui, perjudiquis, perjudiqui, perjudiquem, perjudiqueu, perjudiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: perjudiqués, perjudiquessis, perjudiqués, perjudiquéssim, perjudiquéssiu, perjudiquessin

IMPERATIU: perjudica, perjudiqui, perjudiquem, perjudiqueu, perjudiquin

->perjudici

■perjudici

Cp. prejudici

[del ll. praejudicium ‘judici previ’ (v. perjudicar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa. Això m’ha causat, m’ha portat, un greu perjudici. Això serà en perjudici de tots.

2 sense perjudici de loc prep Sense per això deixar de, sense que impliqui menyspreu de. I això, sense perjudici de la jurisdicció del rei.

->perjudicial

■perjudicial

Part. sil.: per_ju_di_ci_al

[de perjudici; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adj Que perjudica. La influència d’aquest home t’és molt perjudicial.

->perjudicialment

■perjudicialment

Part. sil.: per_ju_di_ci_al_ment

[de perjudicial]

adv Amb perjudici.

->perjuí

■perjuí

Part. sil.: per_ju_í

[pl -ís] m Perjudici.

->perjur

■perjur -a

[del ll. perjurus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1251]

adj i m i f 1 Que jura en fals.

2 Que manca al jurament que havia fet.

->perjurador

■perjurador -a

[del b. ll. perjurator, -ōris, íd.]

adj i m i f Perjur.

->perjurar

■perjurar

[del ll. perjurare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr 1 Jurar en fals.

2 Mancar a la fe oferta en un jurament. El testimoni va perjurar en el judici dient falsedats.

2 tr Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perjurar

GERUNDI: perjurant

PARTICIPI: perjurat, perjurada, perjurats, perjurades

INDICATIU PRESENT: perjuro, perjures, perjura, perjurem, perjureu, perjuren

INDICATIU IMPERFET: perjurava, perjuraves, perjurava, perjuràvem, perjuràveu, perjuraven

INDICATIU PASSAT: perjurí, perjurares, perjurà, perjuràrem, perjuràreu, perjuraren

INDICATIU FUTUR: perjuraré, perjuraràs, perjurarà, perjurarem, perjurareu, perjuraran

INDICATIU CONDICIONAL: perjuraria, perjuraries, perjuraria, perjuraríem, perjuraríeu, perjurarien

SUBJUNTIU PRESENT: perjuri, perjuris, perjuri, perjurem, perjureu, perjurin

SUBJUNTIU IMPERFET: perjurés, perjuressis, perjurés, perjuréssim, perjuréssiu, perjuressin

IMPERATIU: perjura, perjuri, perjurem, perjureu, perjurin

->perjuri

■perjuri

[del ll. perjurium, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Fet de jurar en fals.

2 Fet de mancar al jurament donat.

3 DR PEN Delicte comès per qui dóna un fals testimoniatge en un procés.

->perla

■perla

[d’origen incert, probablement del ll. *pĕrnŭla, dimin. de pĕrna ‘mena d’ostra’, ja que les perles eren tingudes per un tros de nacre, que forma la conquilla de les ostres; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Concreció nacrada de forma esfèrica o esferoïdal, que sol formar-se a l’interior de la conquilla d’alguns mol·luscs, molt apreciada en joieria.

2 perla barroca Perla natural mal feta, molt apreciada per la seva raresa.

3 perla cultivada (o artificial) Perla obtinguda de l’ostra perlera en empeltar-li un tros de teixit d’una altra ostra perlera que envolta un nucli artificial de nacre.

4 perla falsa Perla feta amb materials de vidre iridescent.

5 perla japonesa Excrescència de la conquilla de l’ostra, utilitzada en joieria després d’omplir-la de cera a fi de reforçar-la.

2 1 Petit glòbul o gota comparable a una perla.

2 AGR Part opaca del gra d’arròs del qual hom ha llevat la testa.

3 ARQUIT Cadascun dels adorns tallats en renglera, a manera de conques esfèriques, en una motllura.

4 FARM Forma farmacèutica esfèrica, tova, semblant a les càpsules, però massissa.

5 INDUM Boleta foradada pel centre a fi de poder cosir-la sobre una tela.

6 TIPOG Caràcter de lletra de quatre punts.

7 perla de caverna PETROG Bola calcària blanca que hom pot trobar en concrecions de les cavitats formades per la deposició de capes concèntriques al voltant d’un petit nucli.

3 fig Allò que sembla perfecte o molt excel·lent en el seu gènere. Aquesta minyona és una perla.

4 ENTOM Insecte de l’ordre dels plecòpters i de la família dels pèrlids (Perla maxima), d’ales membranoses i reticulades i que es troba a la vora de les aigües corrents.

5 HERÀLD 1 Pal que sortint del centre de la punta de l’escut es divideix, en arribar al centre, en dues branques iguals que acaben en els dos angles del cap.

2 en perla Dit de les figures llargues posades en la direcció pròpia de la perla.

6 pl JARD Nom donat en jardineria a la composta Anaphalis margaritacea.

7 MOT 1 Residus de la combustió acumulats a cadascun dels dos elèctrodes de la bugia d’un cilindre d’un motor d’encesa per guspira, que arriba a unir els dits elèctrodes i impedeix el salt de la guspira.

2 Pana deguda a la formació de la perla en una bugia. El motor s’ha parat; té perla.

8 assaig a la perla QUÍM ANAL Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar.

->perlat

■perlat -ada

[de perla]

adj 1 Semblant a una perla per la forma, el color, etc.

2 ordi perlat AGR Ordi espellofat.

->perlé

perlé

Hom.: parler i perler

[del fr. perlé, íd., der. de perle ‘perla’]

[pl -és] adj i m TÈXT Fil perlé. Un jersei de perlé.

->perlejant

■perlejant

[de perlejar]

adj Que perleja.

->perlejar

■perlejar

[de perla; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr 1 Adornar amb perles. La núvia duia una corona perlejada.

2 Adornar amb gotes i granets semblants a perles. Perlejar un vestit.

2 intr Formar gotes o grans semblants a perles. El xampany perleja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perlejar

GERUNDI: perlejant

PARTICIPI: perlejat, perlejada, perlejats, perlejades

INDICATIU PRESENT: perlejo, perleges, perleja, perlegem, perlegeu, perlegen

INDICATIU IMPERFET: perlejava, perlejaves, perlejava, perlejàvem, perlejàveu, perlejaven

INDICATIU PASSAT: perlegí, perlejares, perlejà, perlejàrem, perlejàreu, perlejaren

INDICATIU FUTUR: perlejaré, perlejaràs, perlejarà, perlejarem, perlejareu, perlejaran

INDICATIU CONDICIONAL: perlejaria, perlejaries, perlejaria, perlejaríem, perlejaríeu, perlejarien

SUBJUNTIU PRESENT: perlegi, perlegis, perlegi, perlegem, perlegeu, perlegin

SUBJUNTIU IMPERFET: perlegés, perlegessis, perlegés, perlegéssim, perlegéssiu, perlegessin

IMPERATIU: perleja, perlegi, perlegem, perlegeu, perlegin

->perlejat

■perlejat -ada

[de perla]

adj HERÀLD Dit del cercle o la diadema d’una corona amb perles posades directament al damunt sense ésser realçades.

->perler

■perler -a

Hom.: parler i perlé

adj Relatiu o pertanyent a les perles. Indústria perlera.

->perleria

■perleria

Part. sil.: per_le_ri_a

Hom.: parleria

[de perla; 1a FONT: 1550]

f 1 Conjunt de perles. Una corona amb molta pedreria i molta perleria.

2 Estació recol·lectora de perles.

->perlí

■perlí -ina

[de perla; 1a FONT: s. XX, V. Català]

1 adj D’un color i una finor com de perla.

2 perlina blanca BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Diotis maritima), densament llanosa, de fulles sèssils i crenulades, flors grogues en capítols globosos, remeiera i emprada com a depurativa.

->pèrlids

pèrlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes plecòpters que inclou la perla.

2 sing Insecte de la família dels pèrlids.

->perlingual

perlingual

[de llengua]

adj 1 ANAT ANIM A través de la llengua.

2 via perlingual MED i TERAP Mode d’administració de medicaments, els quals són aplicats a la superfície de la llengua.

->perlita

■perlita

f 1 METAL·L 1 Mescla eutèctica de ferrita i cementita.

2 perlita granular Perlita en la qual la cementita es presenta en la mescla en forma de grànuls. És anomenada també perlita globular.

3 perlita laminar Perlita en la qual la cementita es presenta en la mescla en forma de làmines.

2 PETROG Roca volcànica, de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.

->perlític

■perlític -a

adj 1 METAL·L Que conté perlita. Acer perlític. Fosa perlítica.

2 PETROG Dit de les roques volcàniques caracteritzades per la presència de petites figures concèntriques.

->perllonga

■perllonga

[de perllongar]

f CONSTR Biga o peça de fusta que, disposada transversalment a l’embigat d’un sostre, el sosté.

->perllongament

■perllongament

[de perllongar]

m Acció de perllongar.

->perllongar

■perllongar

[de llong; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Prolongar. Li perllongarà el sofriment.

2 Diferir, retardar, deixar per a més tard; ajornar. L’execució del projecte s’ha perllongat molt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perllongar

GERUNDI: perllongant

PARTICIPI: perllongat, perllongada, perllongats, perllongades

INDICATIU PRESENT: perllongo, perllongues, perllonga, perllonguem, perllongueu, perllonguen

INDICATIU IMPERFET: perllongava, perllongaves, perllongava, perllongàvem, perllongàveu, perllongaven

INDICATIU PASSAT: perllonguí, perllongares, perllongà, perllongàrem, perllongàreu, perllongaren

INDICATIU FUTUR: perllongaré, perllongaràs, perllongarà, perllongarem, perllongareu, perllongaran

INDICATIU CONDICIONAL: perllongaria, perllongaries, perllongaria, perllongaríem, perllongaríeu, perllongarien

SUBJUNTIU PRESENT: perllongui, perllonguis, perllongui, perllonguem, perllongueu, perllonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: perllongués, perllonguessis, perllongués, perllonguéssim, perllonguéssiu, perllonguessin

IMPERATIU: perllonga, perllongui, perllonguem, perllongueu, perllonguin

->perló

■perló

m TÈXT Nom amb el qual són coneguts els filaments i fibres sintètics formats per llargues cadenes de poliamida.

->perlocució

perlocució

f LING Per oposició a locució i il·locució, dimensió dels actes de parla que en determina l’efecte sobre els interlocutors (en qualitat d’amenaça, insult, lloança, etc.).

->perlocutiu

■perlocutiu -iva

Part. sil.: per_lo_cu_tiu

adj LING Relatiu o pertanyent a la perlocució. Acte de parla perlocutiu.

->permanència

■permanència

Part. sil.: per_ma_nèn_ci_a

[de permanent; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 1 Qualitat de permanent.

2 Fet de romandre, de durar.

2 pl Temps suplementari que els alumnes d’una escola es queden, després de les hores normals de classe.

->permanent

■permanent

[del ll. permanens, -ntis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 1 Que es manté en el mateix estat, sense canvi, sense moure’s. Els goigs permanents del cel.

2 Que roman. Exposició permanent.

3 Que no és provisori.

2 ondulació permanent (o, simplement, permanent) Ondulació artificial dels cabells que dura molt de temps. De tant en tant es fa fer la permanent.

->permanentment

■permanentment

[de permanent]

adv D’una manera permanent.

->permanganat

■permanganat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid permangànic.

2 Anió de fórmula MnO^-˜₄.

->permangànic

■permangànic, àcid

[HMnO₄] QUÍM INORG Oxoàcid mineral que existeix únicament en solució.

->permanganimetria

■permanganimetria

Part. sil.: per_man_ga_ni_me_tri_a

f QUÍM ANAL Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores que fa ús d’una solució colorant de permanganat potàssic.

->permatró

permatró

m ELECTRÒN Tub electrònic d’atmosfera gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic, anàleg a un tiratró.

->permeabilitat

■permeabilitat

Part. sil.: per_me_a_bi_li_tat

[de permeable; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Qualitat de permeable.

2 permeabilitat magnètica MAGNET [símb: mi] Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.

->permeable

■permeable

Part. sil.: per_me_a_ble

[del ll. permeabĭlis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj 1 1 Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus.

2 p ext Que deixa passar algun tipus de radiació.

2 p ext Receptiu a les influències o les idees externes. Una novel·lista permeable a les noves idees estètiques. Un gerent gens permeable a les propostes dels treballadors. Un partit polític, una cultura poc permeable.

3 MAGNET Que té permeabilitat.

->permeàmetre

■permeàmetre

Part. sil.: per_me_à_me_tre

m METROL Aparell emprat per a mesurar característiques magnètiques de materials ferromagnètics.

->permeància

■permeància

Part. sil.: per_me_àn_ci_a

f MAGNET [símb: Λ] Inversa de la reluctància.

->permeasa

permeasa

Part. sil.: per_me_a_sa

f BIOQ Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.

->permetedor

■permetedor -a

[de permetre]

adj Que pot ésser permès; permissible.

->permetre

■permetre

[del ll. permittĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Donar llibertat, no impedir de fer alguna cosa. El governador no permeté la manifestació. No sé com li permeten aquestes disbauxes.

2 pron Prendre’s la llibertat de fer una cosa. M’he permès d’entrar sense trucar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: permetre

GERUNDI: permetent

PARTICIPI: permès, permesa, permesos, permeses

INDICATIU PRESENT: permeto, permets, permet, permetem, permeteu, permeten

INDICATIU IMPERFET: permetia, permeties, permetia, permetíem, permetíeu, permetien

INDICATIU PASSAT: permetí, permeteres, permeté, permetérem, permetéreu, permeteren

INDICATIU FUTUR: permetré, permetràs, permetrà, permetrem, permetreu, permetran

INDICATIU CONDICIONAL: permetria, permetries, permetria, permetríem, permetríeu, permetrien

SUBJUNTIU PRESENT: permeti, permetis, permeti, permetem, permeteu, permetin

SUBJUNTIU IMPERFET: permetés, permetessis, permetés, permetéssim, permetéssiu, permetessin

IMPERATIU: permet, permeti, permetem, permeteu, permetin

->permià¹

■permià¹ -ana

Part. sil.: per_mi_à

[del nom de la ciutat de Perm (Rússia), o bé del nom de l’ant. reialme finohongarès de Permiya, Rússia oriental, prop dels Urals]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al permià.

2 m Darrer període o sistema del paleozoic o era primària, situat per sobre del carbonífer.

->permià²

permià² -ana

Part. sil.: per_mi_à

[v. permià¹]

1 adj Relatiu o pertanyent als permians o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una població finesa del grup oriental establerta a les regions autònomes dels komis i dels udmurts i en regions limítrofes dels voltants. També són coneguts amb el nom de komis.

3 llengües permianes LING Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals.

->permiac

permiac

Part. sil.: per_mi_ac

adj i m i f ETNOL permià².

->pèrmic

pèrmic -a

adj i m ESTRATIG permià¹.

->permís

■permís

[del ll. permissus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1459]

m 1 Consentiment formal, autorització oral o escrita a dir o fer quelcom.

2 Llibertat donada a algú per a fer o dir quelcom.

3 Autorització o llicència que hom dóna a algú per a cessar temporalment en el seu treball, estudis i, especialment, en el servei militar.

4 permís d’arma MIL Llicència que concedeix l’autoritat governativa i que permet de posseir o usar armes curtes o llargues d’ànima estriada.

5 permís de circulació TRÀNS Autorització que permet de circular a un vehicle de motor.

6 permís de conduir TRÀNS i TRANSP Autorització per a poder conduir un vehicle de motor.

7 permís de treball Document atorgat als estrangers per a treballar en un país foraster.

->permissibilitat

■permissibilitat

[de permissible]

f Qualitat de permissible.

->permissible

■permissible

[del b. ll. permissibĭlis, íd.]

adj Que pot ésser permès.

->permissió

■permissió

Part. sil.: per_mis_si_ó

[del ll. permissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f 1 Acció de permetre.

2 Permís.

->permissionari

■permissionari -ària

Part. sil.: per_mis_si_o_na_ri

[de permissió]

m i f 1 El qui frueix d’una llicència o permís.

2 DR El qui frueix d’una autorització de l’administració pública per a dur a terme una activitat, una explotació, una investigació, etc.

->permissiu

■permissiu -iva

Part. sil.: per_mis_siu

[de permís]

adj 1 Que implica permís, que permet.

2 norma permissiva DR Llei que imposa de tolerar que altres facin alguna cosa.

->permissivament

■permissivament

[de permissiu]

adv Amb permissió.

->permissivitat

■permissivitat

[de permissiu]

f Qualitat de permissiu.

->permitent

■permitent

[del ll. permittens, -ntis, participi pres. de permittĕre ‘permetre’]

adj Que permet.

->permitivitat

■permitivitat

f ELECT [símb: ε] Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats.

->permixtió

■permixtió

Part. sil.: per_mix_ti_ó

[del ll. permixtio, -ōnis, íd., der. de permiscēre ‘barrejar del tot’, der. de miscēre ‘mesclar’]

f Acció de barrejar o mesclar completament.

->permocarbonífer

permocarbonífer -a

adj i m ESTRATIG Terme usat per a referir-se al conjunt dels sistemes o períodes permià i carbonífer.

->permòdol

■permòdol

[molt probablement d’un comp. ll. palus mutŭlus ‘pal que fa de cap de biga’, on el primer element s’hauria modificat per dissimilació, pal-, par-, per-; 1a FONT: s. XIII]

m CONSTR Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc.

->permotriàsic

permotriàsic -a

Part. sil.: per_mo_tri_à_sic

adj i m ESTRATIG Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del permià i del triàsic per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes o períodes.

->permuta

■permuta

[de permutar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Canvi d’una cosa que hom posseeix, d’un càrrec, d’un benifet, per un altre.

2 DR CIV Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa.

->permutable

■permutable

[del ll. td. permutabĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que es pot permutar.

2 LING Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat.

->permutació

■permutació

Part. sil.: per_mu_ta_ci_ó

[del ll. permutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de permutar;

2 l’efecte.

2 LING En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.

3 MAT Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents.

->permutador

■permutador -a

[de permutar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que permuta.

->permutant

■permutant

[de permutar]

m i f Persona que fa permuta.

->permutar

■permutar

[del ll. permutare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 1 Posar una cosa en el lloc d’una altra, i viceversa.

2 Canviar una cosa per una altra. Permutar un torn de guàrdia amb un company. Permutar les paraules d’una citació.

2 DR CIV Fer una permuta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: permutar

GERUNDI: permutant

PARTICIPI: permutat, permutada, permutats, permutades

INDICATIU PRESENT: permuto, permutes, permuta, permutem, permuteu, permuten

INDICATIU IMPERFET: permutava, permutaves, permutava, permutàvem, permutàveu, permutaven

INDICATIU PASSAT: permutí, permutares, permutà, permutàrem, permutàreu, permutaren

INDICATIU FUTUR: permutaré, permutaràs, permutarà, permutarem, permutareu, permutaran

INDICATIU CONDICIONAL: permutaria, permutaries, permutaria, permutaríem, permutaríeu, permutarien

SUBJUNTIU PRESENT: permuti, permutis, permuti, permutem, permuteu, permutin

SUBJUNTIU IMPERFET: permutés, permutessis, permutés, permutéssim, permutéssiu, permutessin

IMPERATIU: permuta, permuti, permutem, permuteu, permutin

->pern

■pern

[masculinització de perna; 1a FONT: 1369]

m 1 1 TECNOL Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota, en un extrem, i de rosca a l’altre per tal de poder-hi collar una femella, emprat per a unir dues peces o parts de peça, o bé per a servir d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra.

2 MOT Tub disposat al forat central d’un pistó d’un motor d’explosió a l’entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.

3 pern d’ancoratge CONSTR i FUST Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.

2 fig Eix, fonament. El pern del món.

->perna

■perna

[del ll. pĕrna, íd.; 1a FONT: 974]

f 1 Cama (usat solament en certes expressions). Batre les pernes. Caure de pernes enlaire.

2 ant Cuixa d’un quadrúpede, especialment la de porc.

->pernabatre

■pernabatre

[de perna i batre; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Espernetegar o espeternegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pernabatre

GERUNDI: pernabatent

PARTICIPI: pernabatut, pernabatuda, pernabatuts, pernabatudes

INDICATIU PRESENT: pernabato, pernabats, pernabat, pernabatem, pernabateu, pernabaten

INDICATIU IMPERFET: pernabatia, pernabaties, pernabatia, pernabatíem, pernabatíeu, pernabatien

INDICATIU PASSAT: pernabatí, pernabateres, pernabaté, pernabatérem, pernabatéreu, pernabateren

INDICATIU FUTUR: pernabatré, pernabatràs, pernabatrà, pernabatrem, pernabatreu, pernabatran

INDICATIU CONDICIONAL: pernabatria, pernabatries, pernabatria, pernabatríem, pernabatríeu, pernabatrien

SUBJUNTIU PRESENT: pernabati, pernabatis, pernabati, pernabatem, pernabateu, pernabatin

SUBJUNTIU IMPERFET: pernabatés, pernabatessis, pernabatés, pernabatéssim, pernabatéssiu, pernabatessin

IMPERATIU: pernabat, pernabati, pernabatem, pernabateu, pernabatin

->pernada

■pernada

[de perna; 1a FONT: s. XVI]

f 1 1 Cop de cama.

2 Moviment violent de la cama.

2 Quarta part de la masia.

3 1 CONSTR NAV Cadascun dels dos braços que forma qualsevol peça corba de construcció.

2 MAR Cadascuna de les branques d’una corda que es divideix en dues o més.

->pernejar

■pernejar

[de perna; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Donar pernades; camejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pernejar

GERUNDI: pernejant

PARTICIPI: pernejat, pernejada, pernejats, pernejades

INDICATIU PRESENT: pernejo, perneges, perneja, pernegem, pernegeu, pernegen

INDICATIU IMPERFET: pernejava, pernejaves, pernejava, pernejàvem, pernejàveu, pernejaven

INDICATIU PASSAT: pernegí, pernejares, pernejà, pernejàrem, pernejàreu, pernejaren

INDICATIU FUTUR: pernejaré, pernejaràs, pernejarà, pernejarem, pernejareu, pernejaran

INDICATIU CONDICIONAL: pernejaria, pernejaries, pernejaria, pernejaríem, pernejaríeu, pernejarien

SUBJUNTIU PRESENT: pernegi, pernegis, pernegi, pernegem, pernegeu, pernegin

SUBJUNTIU IMPERFET: pernegés, pernegessis, pernegés, pernegéssim, pernegéssiu, pernegessin

IMPERATIU: perneja, pernegi, pernegem, pernegeu, pernegin

->perniciós

■perniciós -osa

Part. sil.: per_ni_ci_ós

[del ll. perniciosus, -a, -um, íd., der de pernicies ‘ruïna, desgràcia’, der. de nex; 1a FONT: 1491]

adj 1 Greument damnós o perjudicial. Perniciós a la salut.

2 PAT De caràcter molt greu. Anèmia perniciosa. Febre perniciosa.

->perniciosament

■perniciosament

Part. sil.: per_ni_ci_o_sa_ment

[de perniciós]

adv D’una manera perniciosa.

->pernil

■pernil

[de l’aragonès pernil, der. de perna amb el sufix aragonès-castellà -il, ll. -ile, que designa parts o peces del cos: rabacil, bracil, cuadril, frontil, dedil; 1a FONT: 1560, Nebrija-Bornat]

m 1 1 Cuixa d’un animal.

2 fig Tenir, una persona, bons pernils.

2 esp ALIM 1 Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada, i posteriorment dessecada perquè es conservi.

2 pernil d’enceball Pernil de porc ibèric que ha estat sobrealimentat amb glans, herbes i pinso.

3 pernil dolç (o de York) Pernil de porc, desossat, assaonat, nitrificat i cuit, emmotllat amb cobertes o en llauna.

4 pernil salat Pernil.

->pernill

■pernill

m Pernil.

->perniosi

perniosi

Part. sil.: per_ni_o_si

f PAT Nom genèric de les malalties ocasionades pel fred.

->pernoctar

■pernoctar

[del ll. pernoctare, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v intr Passar la nit en un lloc determinat. Havíem decidit de pernoctar a Figueres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pernoctar

GERUNDI: pernoctant

PARTICIPI: pernoctat, pernoctada, pernoctats, pernoctades

INDICATIU PRESENT: pernocto, pernoctes, pernocta, pernoctem, pernocteu, pernocten

INDICATIU IMPERFET: pernoctava, pernoctaves, pernoctava, pernoctàvem, pernoctàveu, pernoctaven

INDICATIU PASSAT: pernoctí, pernoctares, pernoctà, pernoctàrem, pernoctàreu, pernoctaren

INDICATIU FUTUR: pernoctaré, pernoctaràs, pernoctarà, pernoctarem, pernoctareu, pernoctaran

INDICATIU CONDICIONAL: pernoctaria, pernoctaries, pernoctaria, pernoctaríem, pernoctaríeu, pernoctarien

SUBJUNTIU PRESENT: pernocti, pernoctis, pernocti, pernoctem, pernocteu, pernoctin

SUBJUNTIU IMPERFET: pernoctés, pernoctessis, pernoctés, pernoctéssim, pernoctéssiu, pernoctessin

IMPERATIU: pernocta, pernocti, pernoctem, pernocteu, pernoctin

->pernoliar

■pernoliar

Part. sil.: per_no_li_ar

[del b. ll. ecl. peroleare, base del cat. ant. peroliar, encreuat després amb inoleare, que hauria pogut donar un perinoleare; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr LITÚRG Extremunciar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pernoliar

GERUNDI: pernoliant

PARTICIPI: pernoliat, pernoliada, pernoliats, pernoliades

INDICATIU PRESENT: pernolio, pernolies, pernolia, pernoliem, pernolieu, pernolien

INDICATIU IMPERFET: pernoliava, pernoliaves, pernoliava, pernoliàvem, pernoliàveu, pernoliaven

INDICATIU PASSAT: pernolií, pernoliares, pernolià, pernoliàrem, pernoliàreu, pernoliaren

INDICATIU FUTUR: pernoliaré, pernoliaràs, pernoliarà, pernoliarem, pernoliareu, pernoliaran

INDICATIU CONDICIONAL: pernoliaria, pernoliaries, pernoliaria, pernoliaríem, pernoliaríeu, pernoliarien

SUBJUNTIU PRESENT: pernoliï, pernoliïs, pernoliï, pernoliem, pernolieu, pernoliïn

SUBJUNTIU IMPERFET: pernoliés, pernoliessis, pernoliés, pernoliéssim, pernoliéssiu, pernoliessin

IMPERATIU: pernolia, pernoliï, pernoliem, pernolieu, pernoliïn

->però

■però

[del ll. postclàssic per hŏc ‘per això’, que, usat preferentment en frases negatives, prengué el sentit adversatiu ‘no obstant això, tanmateix’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 conj Marca l’oposició entre les dues proposicions o membres que lliga (allò que hom diu en la segona és una restricció, una cosa contrària, etc.). La idea és bona, però no és original. És un bon noi, però és molt gandul. M’ho va explicar, però no el vaig entendre.

2 conj 1 Té una significació concessiva. Ell t’ho cedirà tot, amb la condició, però, que li resti alguna cosa per a viure.

2 [sovint seguida de molt] Serveix de vegades per a insistir. Ho han fet malament, però molt malament. M’han enganyat, però d’una manera indigna.

3 [pl peròs] m Objecció, dificultat. En tot troba peròs.

->perol

■perol

[dimin. de l’ant. pèr ‘mena de cubell’, d’un gal meridional *parium (bretó i còrnic ant. també per), corresponent a un protocèltic quario-, qurio-; 1a FONT: c. 1300]

m Vas de metall, d’una forma aproximadament hemisfèrica, per a anar al foc. Un perol d’aram.

->perola

■perola

Hom.: parola

[de perol; 1a FONT: 1255]

f Perol gran; caldera.

->perolada

■perolada

[de perol]

f Allò que es cou d’un cop en un perol o una perola; calderada.

->perolaire

■perolaire

Part. sil.: pe_ro_lai_re

[de perol; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]

m i f Peroler, calderer.

->peroler

■peroler -a

Hom.: paroler

[de perol]

m i f Persona que fa perols o en ven; calderer.

->peroné

■peroné

[del gr. perónē ‘clauet de sivella; clavilla; l’os més prim de la cama’]

[pl -és] m ANAT ANIM Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats posteriors, al costat de la tíbia.

->peroneal

■peroneal

Part. sil.: pe_ro_ne_al

[de peroné]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al peroné.

2 Pròxim al peroné. Artèria peroneal.

->peronisme

■peronisme

m HIST Moviment sociopolític instaurat pel president Juan Domingo Perón a l’Argentina arran de les eleccions del 1946.

->peronista

■peronista

1 adj Relatiu o pertanyent a Perón i al peronisme.

2 m i f Partidari de Perón o del peronisme.

->peronosporàcies

peronosporàcies

Part. sil.: pe_ro_nos_po_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ficomicets oomicetals constituïda per fongs paràsits de plantes superiors terrestres, amb el miceli ramificat i conidiòfors aeris per sobre l’epidermis.

2 sing Fong de la família de les peronosoporàcies.

->peronosporals

■peronosporals

f BOT 1 pl Ordre de ficomicets de la subclasse de les oomicètides constituït per fongs generalment paràsits de plantes.

2 sing Fong de l’ordre de les peronosporals.

->peroració

■peroració

Part. sil.: per_o_ra_ci_ó

[del ll. peroratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1560]

f 1 Acció de perorar.

2 La darrera part d’un discurs.

->perorar

■perorar

Part. sil.: per_o_rar

[del ll. perorare, íd.; 1a FONT: 1784]

v intr 1 Pronunciar un discurs o discursos. Ara peroren els convidats.

2 p ext i col·loq Parlar, algú, com si fes un discurs. De cop i volta, es posà a perorar contra meu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perorar

GERUNDI: perorant

PARTICIPI: perorat, perorada, perorats, perorades

INDICATIU PRESENT: peroro, perores, perora, perorem, peroreu, peroren

INDICATIU IMPERFET: perorava, peroraves, perorava, peroràvem, peroràveu, peroraven

INDICATIU PASSAT: perorí, perorares, perorà, peroràrem, peroràreu, peroraren

INDICATIU FUTUR: peroraré, peroraràs, perorarà, perorarem, perorareu, peroraran

INDICATIU CONDICIONAL: peroraria, peroraries, peroraria, peroraríem, peroraríeu, perorarien

SUBJUNTIU PRESENT: perori, peroris, perori, perorem, peroreu, perorin

SUBJUNTIU IMPERFET: perorés, peroressis, perorés, peroréssim, peroréssiu, peroressin

IMPERATIU: perora, perori, perorem, peroreu, perorin

->perovskita

■perovskita

f MINERAL Òxid de titani i calci, de fórmula CaTiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, pseudocúbic.

->peroxi

■peroxi, radical

QUÍM ORG Cadascuna de les espècies radicalàries de fórmula general R—O—O formades per reacció d’un radical orgànic lliure amb l’oxigen molecular.

->peroxi-

peroxi-

QUÍM ORG Peroxo-.

->peroxiàcid

peroxiàcid

Part. sil.: pe_ro_xi_à_cid

m QUÍM Peroxoàcid.

->peròxid

■peròxid

m 1 QUÍM Cadascun dels composts que contenen el grup —O—O—, en el qual cada àtom d’oxigen presenta un nombre d’oxidació de -1.

2 índex de peròxids ALIM Mesura de l’enranciment oxidatiu dels greixos, mitjançant la determinació dels peròxids presents.

->peroxidació

■peroxidació

Part. sil.: pe_ro_xi_da_ci_ó

f 1 QUÍM 1 Acció de peroxidar;

2 l’efecte.

2 ALIM Procés de formació de peròxids en els greixos a causa de la degradació oxidativa que s’inclou en el fenomen general de l’enranciment.

->peroxidar

■peroxidar

Part. sil.: per_o_xi_dar

[de oxidar]

v tr QUÍM Oxidar al grau més alt.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: peroxidar

GERUNDI: peroxidant

PARTICIPI: peroxidat, peroxidada, peroxidats, peroxidades

INDICATIU PRESENT: peroxido, peroxides, peroxida, peroxidem, peroxideu, peroxiden

INDICATIU IMPERFET: peroxidava, peroxidaves, peroxidava, peroxidàvem, peroxidàveu, peroxidaven

INDICATIU PASSAT: peroxidí, peroxidares, peroxidà, peroxidàrem, peroxidàreu, peroxidaren

INDICATIU FUTUR: peroxidaré, peroxidaràs, peroxidarà, peroxidarem, peroxidareu, peroxidaran

INDICATIU CONDICIONAL: peroxidaria, peroxidaries, peroxidaria, peroxidaríem, peroxidaríeu, peroxidarien

SUBJUNTIU PRESENT: peroxidi, peroxidis, peroxidi, peroxidem, peroxideu, peroxidin

SUBJUNTIU IMPERFET: peroxidés, peroxidessis, peroxidés, peroxidéssim, peroxidéssiu, peroxidessin

IMPERATIU: peroxida, peroxidi, peroxidem, peroxideu, peroxidin

->peroxidasa

peroxidasa

f BIOQ Enzim que es troba als peroxisomes i que catalitza oxidacions del substrat mitjançant peròxid d’hidrogen.

->peroxisoma

peroxisoma

m CIT Vesícula cel·lular rica en enzims, que té un paper regulador sobre el metabolisme del colesterol, anomenada també uricosoma, glicosoma i microcòs.

->peroxo-

peroxo-

QUÍM INORG Prefix que assenyala la presència del radical —O—O— en una molècula.

->peroxoacètic

peroxoacètic, àcid

QUÍM ORG Àcid peracètic.

->peroxoàcid

■peroxoàcid

Part. sil.: pe_ro_xo_à_cid

m QUÍM Cadascun dels oxoàcids inorgànics en els quals el radical —O— ha estat substituït per un radical —O—O—.

->peroxodisulfat

■peroxodisulfat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid peroxodisulfúric.

2 Anió de fórmula S₂O²˜₈^-.

->peroxodisulfúric

■peroxodisulfúric, àcid

[H₂S₂O₈] QUÍM INORG Peroxoàcid mineral sòlid cristal·lí.

->peroxomonosulfúric

■peroxomonosulfúric, àcid

QUÍM INORG Peroxoàcid mineral sòlid cristal·lí, de fórmula HOSO₂OOH, anomenat també àcid de Caro.

->perpal

■perpal

[der. de pal, potser d’un *prepal (cf. port. prepau ‘peça davant l’arbre de la nau’), o bé d’una dilació consonàntica d’un *ferpal, de ferri palum o ferro palu ‘pal de ferro’; 1a FONT: 1299]

m OFIC Alçaprem.

->perpaler

■perpaler -a

[de perpal]

m i f OFIC Obrer que treballa amb el perpal o alçaprem.

->perpalina

■perpalina

[de perpal]

f Petit perpal, palanqueta.

->perpany

■perpany

[d’un ll. vg. *perpedaneum, comp. de per ‘per’ i pedaneus ‘relatiu al peu’, és a dir, ‘pedra de base que va d’un costat a l’altre’; 1a FONT: 1435]

m CONSTR 1 Element interior del sistema de contraforts, que descarrega el pes de les parets damunt columnes exemptes.

2 Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la.

3 1 Pedra de construcció que té uns 20 cm de gruix, uns 40 cm d’amplada i uns 80 cm de longitud.

2 perpany estret Perpany de gruix rebaixat a uns 15 cm.

3 perpany ample Perpany d’uns 50 cm d’amplada.

->perpendicle

■perpendicle

[del ll. perpendicŭlum ‘plomada’]

m 1 Cosa que penja verticalment.

2 ASTR Pèndol.

->perpendicular

■perpendicular

[del ll. perpendicularis, íd., der. de perpendicŭlum ‘plomada’; 1a FONT: 1512]

adj i f GEOM Dit d’una recta, d’un pla, que cau sobre una recta o un pla sense inclinar-se més a un costat que a un altre, formant angles rectes. Una recta perpendicular a una altra. Una recta perpendicular a un pla. Dos plans perpendiculars entre ells.

->perpendicularitat

■perpendicularitat

[de perpendicular]

f Qualitat de perpendicular.

->perpendicularment

■perpendicularment

[de perpendicular]

adv Formant angles rectes.

->perpetrable

■perpetrable

[del ll. td. perpetrabĭlis ‘lícit, que es pot fer’]

adj Que pot ésser perpetrat.

->perpetració

■perpetració

Part. sil.: per_pe_tra_ci_ó

[del ll. td. perpetratio, -ōnis ‘execució’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de perpetrar.

->perpetrador

■perpetrador -a

[del ll. td. perpetrator, -ōris ‘el qui fa o comet (alguna cosa dolenta)’; 1a FONT: 1403]

adj i m i f Que perpetra.

->perpetrar

■perpetrar

[del ll. td. perpetrare ‘executar, acomplir’, sobretot en sentit pejoratiu, der. de patrare (v. impetrar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Fer, executar, en el sentit especial de cometre una acció criminal. Perpetrar un crim, un assassinat, un robatori, un segrest. Qui ha perpetrat aquesta obra immunda?

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perpetrar

GERUNDI: perpetrant

PARTICIPI: perpetrat, perpetrada, perpetrats, perpetrades

INDICATIU PRESENT: perpetro, perpetres, perpetra, perpetrem, perpetreu, perpetren

INDICATIU IMPERFET: perpetrava, perpetraves, perpetrava, perpetràvem, perpetràveu, perpetraven

INDICATIU PASSAT: perpetrí, perpetrares, perpetrà, perpetràrem, perpetràreu, perpetraren

INDICATIU FUTUR: perpetraré, perpetraràs, perpetrarà, perpetrarem, perpetrareu, perpetraran

INDICATIU CONDICIONAL: perpetraria, perpetraries, perpetraria, perpetraríem, perpetraríeu, perpetrarien

SUBJUNTIU PRESENT: perpetri, perpetris, perpetri, perpetrem, perpetreu, perpetrin

SUBJUNTIU IMPERFET: perpetrés, perpetressis, perpetrés, perpetréssim, perpetréssiu, perpetressin

IMPERATIU: perpetra, perpetri, perpetrem, perpetreu, perpetrin

->perpetu

■perpetu -ètua

[del ll. perpetuus ‘continu, sense interrupció, que dura sempre’, der. de petĕre ‘dirigir-se vers’, amb el prefix intensiu per-, és a dir, ‘dirigit del tot vers un fi, sense interrupció’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. La regió de neus perpètues. Condemnat a cadena perpètua.

2 Vitalici, aplicat a certs càrrecs obtinguts per herència o per elecció.

->perpetuable

■perpetuable

Part. sil.: per_pe_tu_a_ble

[de perpetuar]

adj Que pot ésser perpetuat, que és digne de perpetuar-se.

->perpetuació

■perpetuació

Part. sil.: per_pe_tu_a_ci_ó

[del b. ll. perpetuatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1412]

f Acció de perpetuar.

->perpetuador

■perpetuador -a

Part. sil.: per_pe_tu_a_dor

[de perpetuar]

adj i m i f Que perpetua.

->perpetual

■perpetual

Part. sil.: per_pe_tu_al

[del b. ll. perpetualis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj Perpetu.

->perpetualment

■perpetualment

Part. sil.: per_pe_tu_al_ment

[de perpetual; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Perpètuament.

->perpètuament

■perpètuament

Part. sil.: per_pè_tu_a_ment

[de perpetu; 1a FONT: 1596]

adv D’una manera perpètua.

->perpetuar

■perpetuar

Part. sil.: per_pe_tu_ar

[del ll. perpetuare, íd.; 1a FONT: 1487]

v tr Fer perpetu, fer que una cosa duri sempre. Perpetuar la memòria d’un fet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perpetuar

GERUNDI: perpetuant

PARTICIPI: perpetuat, perpetuada, perpetuats, perpetuades

INDICATIU PRESENT: perpetuo, perpetues, perpetua, perpetuem, perpetueu, perpetuen

INDICATIU IMPERFET: perpetuava, perpetuaves, perpetuava, perpetuàvem, perpetuàveu, perpetuaven

INDICATIU PASSAT: perpetuí, perpetuares, perpetuà, perpetuàrem, perpetuàreu, perpetuaren

INDICATIU FUTUR: perpetuaré, perpetuaràs, perpetuarà, perpetuarem, perpetuareu, perpetuaran

INDICATIU CONDICIONAL: perpetuaria, perpetuaries, perpetuaria, perpetuaríem, perpetuaríeu, perpetuarien

SUBJUNTIU PRESENT: perpetuï, perpetuïs, perpetuï, perpetuem, perpetueu, perpetuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: perpetués, perpetuessis, perpetués, perpetuéssim, perpetuéssiu, perpetuessin

IMPERATIU: perpetua, perpetuï, perpetuem, perpetueu, perpetuïn

->perpetuenc

perpetuenc -a

Part. sil.: per_pe_tu_enc

adj i m i f De Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

->perpetuí

perpetuí -ïna

Part. sil.: per_pe_tu_í

adj i m i f Perpetuenc.

->perpetuïna

■perpetuïna

Part. sil.: per_pe_tu_ï_na

f BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies (Gomphrena globosa), de fulles oposades i flors apètales en glomèruls de color rosa o blanc, que hom planta en tests.

->perpetuïtat

■perpetuïtat

Part. sil.: per_pe_tu_ï_tat

[del ll. perpetuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1392]

f 1 1 Qualitat de perpetu.

2 Durada constant.

2 a perpetuïtat loc adv Per sempre. Bandejat a perpetuïtat.

->perpinyanenc

perpinyanenc -a

adj i m i f Perpinyanès.

->perpinyanès

■perpinyanès -esa

adj i m i f De Perpinyà (Rosselló).

->perplex

■perplex -a

[del ll. perplexus, -a, -um ‘entortolligat, embolicat’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Dit de la persona que, en plena confusió, no pot sortir del dubte, no sap què decidir, quin partit prendre, què pensar, etc.

->perplexament

■perplexament

[de perplex]

adv Amb perplexitat.

->perplexitat

■perplexitat

[del ll. perplexĭtas, -ātis, íd.]

f Estat del qui està perplex.

->perpra

perpra

f NUMIS Nom donat al segle XIII al solidus bizantí.

->perpunt

■perpunt

m INDUM i HIST Peça de vestir enconxada i repuntejada amb què es cobria el cos.

->perpunter

■perpunter -a

m i f OFIC i HIST Persona que feia perpunts o en venia.

->perquè

■perquè

[de per² i què; 1a FONT: s. XII]

1 conj Introdueix una oració subordinada en què hom diu: 1 El motiu. No ho pot fer perquè no té temps. No han sortit perquè plovia.

2 El fi o objecte de l’acció expressada en la proposició principal. T’ho dic perquè li ho facis saber.

2 [pl perquès] m Raó per la qual. No et sabria dir el perquè.

->perquirir

■perquirir

[del ll. perquirĕre, íd.; 1a FONT: 1340]

v tr 1 Escorcollar, cercar amb diligència.

2 DR PROC Practicar una perquisició judicial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perquirir

GERUNDI: perquirint

PARTICIPI: perquirit, perquirida, perquirits, perquirides

INDICATIU PRESENT: perquireixo, perquireixes, perquireix, perquirim, perquiriu, perquireixen

INDICATIU IMPERFET: perquiria, perquiries, perquiria, perquiríem, perquiríeu, perquirien

INDICATIU PASSAT: perquirí, perquirires, perquirí, perquirírem, perquiríreu, perquiriren

INDICATIU FUTUR: perquiriré, perquiriràs, perquirirà, perquirirem, perquirireu, perquiriran

INDICATIU CONDICIONAL: perquiriria, perquiriries, perquiriria, perquiriríem, perquiriríeu, perquiririen

SUBJUNTIU PRESENT: perquireixi, perquireixis, perquireixi, perquirim, perquiriu, perquireixin

SUBJUNTIU IMPERFET: perquirís, perquirissis, perquirís, perquiríssim, perquiríssiu, perquirissin

IMPERATIU: perquireix, perquireixi, perquirim, perquiriu, perquireixin

->perquisició

■perquisició

Part. sil.: per_qui_si_ci_ó

[del ll. perquisitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de perquirir;

2 l’efecte.

2 DR PROC Escorcoll del domicili d’algú per manament judicial.

3 DR FISC Escorcoll practicat en algunes duanes.

->perquisicionar

■perquisicionar

Part. sil.: per_qui_si_ci_o_nar

[de perquisició]

v intr Fer una perquisició o perquisicions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perquisicionar

GERUNDI: perquisicionant

PARTICIPI: perquisicionat, perquisicionada, perquisicionats, perquisicionades

INDICATIU PRESENT: perquisiciono, perquisiciones, perquisiciona, perquisicionem, perquisicioneu, perquisicionen

INDICATIU IMPERFET: perquisicionava, perquisicionaves, perquisicionava, perquisicionàvem, perquisicionàveu, perquisicionaven

INDICATIU PASSAT: perquisicioní, perquisicionares, perquisicionà, perquisicionàrem, perquisicionàreu, perquisicionaren

INDICATIU FUTUR: perquisicionaré, perquisicionaràs, perquisicionarà, perquisicionarem, perquisicionareu, perquisicionaran

INDICATIU CONDICIONAL: perquisicionaria, perquisicionaries, perquisicionaria, perquisicionaríem, perquisicionaríeu, perquisicionarien

SUBJUNTIU PRESENT: perquisicioni, perquisicionis, perquisicioni, perquisicionem, perquisicioneu, perquisicionin

SUBJUNTIU IMPERFET: perquisicionés, perquisicionessis, perquisicionés, perquisicionéssim, perquisicionéssiu, perquisicionessin

IMPERATIU: perquisiciona, perquisicioni, perquisicionem, perquisicioneu, perquisicionin

->perquisidor

■perquisidor -a

[del ll. perquisitor, -ōris, íd.]

adj i m i f 1 Que perquireix o perquisiciona.

2 mirada perquisidora Ullada atenta i malfiada.

->perranya

■perranya

[mot rar en cat., probablement de la família expressiva de parrac, en el sentit de ‘cosa menyspreable’]

f ròssa 1 1.

->perroquet

■perroquet

[del fr. perroquet, íd., probablement del cast. periquito ‘papagai’ encreuat amb el fr. perrot, dimin. de Pierre ‘Pere’; 1a FONT: 1780]

m CONSTR NAV 1 Masteler de sobremitjana.

2 Vela quadrada que va damunt la mitjana.

->perrotina

perrotina

f TÈXT Màquina, ja en desús, per a mecanitzar l’estampació a mà o a bac.

->perruca

■perruca

[del fr. perruque, íd., probablement del fr. ant. perruquet, actualment perroquet ‘lloro’ (v. perroquet), usat segurament per a ridiculitzar les grans perruques dels funcionaris de justícia, que els feien semblants als lloros; 1a FONT: s. XVIII]

f Cabellera postissa.

->perruquer

■perruquer -a

[de perruca; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, pentinar, etc.

2 Persona que fa perruques o en ven.

->perruqueria

■perruqueria

Part. sil.: per_ru_que_ri_a

[de perruquer]

f 1 Obrador de perruquer.

2 Botiga de perruquer.

->perruquí

perruquí

[de perruca]

m 1 Perruca amb cueta que duien els homes al segle XVIII.

2 Cabells postissos que dissimulen l’absència de cabells naturals en un punt determinat del cap.

->persa

■persa

1 adj i m i f De Pèrsia (antic nom de l’Iran) o del persa (llengua).

2 m LING Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.

->persà

■persà -ana

adj i m i f Persa.

->per se

per se^* [persé]

[llat ] loc adv i loc adj Locució que significa ‘per si mateix’. No tots els descobriments científics són positius ‘per se’. Considera que l’educació és un valor ‘per se’.

->persecució

■persecució

Part. sil.: per_se_cu_ci_ó

[del ll. persecutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Acció de perseguir.

2 DR PEN Procediment judicial dirigit contra algú del qual hom té indicis racionals que ha comès una acció criminal o hi ha participat.

3 pl HIST ECL Nom donat a l’actitud de l’imperi Romà envers el cristianisme.

4 HIST i RELIG Inflicció de penes als adeptes d’una creença, d’una religió.

->persecutor

■persecutor -a

[del ll. persecutor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Perseguidor.

->persecutori

■persecutori -òria

[del b. ll. persecutorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la persecució.

2 Que implica persecució.

->persega

persega

f ICT Perca.

->perseguidor

■perseguidor -a

[de perseguir; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que persegueix.

->perseguiment

■perseguiment

[de perseguir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m Acció de perseguir.

->perseguir

■perseguir

[del ll. persĕqui, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Seguir algú que fuig per tal d’aconseguir-lo, d’agafar-lo. Els guardes el van perseguir, però ell va aconseguir de fer-se escàpol.

2 fig Anar al darrere d’algú per obtenir alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no puc desempallegar-me’n.

3 DR PEN Procedir judicialment contra alguna persona per fer-la comparèixer davant els tribunals.

4 HIST i RELIG Infligir penes als adeptes d’una creença, religió, opinió, etc.

2 fig Treballar assíduament per aconseguir alguna cosa. Perseguir la realització d’un projecte. Perseguir la glòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perseguir

GERUNDI: perseguint

PARTICIPI: perseguit, perseguida, perseguits, perseguides

INDICATIU PRESENT: persegueixo, persegueixes, persegueix, perseguim, perseguiu, persegueixen

INDICATIU IMPERFET: perseguia, perseguies, perseguia, perseguíem, perseguíeu, perseguien

INDICATIU PASSAT: perseguí, perseguires, perseguí, perseguírem, perseguíreu, perseguiren

INDICATIU FUTUR: perseguiré, perseguiràs, perseguirà, perseguirem, perseguireu, perseguiran

INDICATIU CONDICIONAL: perseguiria, perseguiries, perseguiria, perseguiríem, perseguiríeu, perseguirien

SUBJUNTIU PRESENT: persegueixi, persegueixis, persegueixi, perseguim, perseguiu, persegueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: perseguís, perseguissis, perseguís, perseguíssim, perseguíssiu, perseguissin

IMPERATIU: persegueix, persegueixi, perseguim, perseguiu, persegueixin

->persever

■persever

m Acció de perseverar.

->perseveració

perseveració

Part. sil.: per_se_ve_ra_ci_ó

[del ll. perseveratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de perseverar.

2 PAT Persistència en una resposta o idea, a preguntes, qüestions o estímuls diferents.

->perseverança

■perseverança

[de perseverant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de perseverar.

2 1 Qualitat de perseverant.

2 Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat.

3 perseverança final CRIST Constància en la virtut i en el manteniment de la gràcia fins a la mort.

->perseverant

■perseverant

[del ll. perseverans, -ntis, participi pres. de perseverare ‘perseverar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Que persevera.

->perseverantment

■perseverantment

[de perseverant]

adv Amb perseverança.

->perseverar

■perseverar

[del ll. perseverare, íd., der. de severus, -a, -um ‘rigorós, dur, sever’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Persistir en una manera d’ésser o d’obrar. Perseverar en el bé, en l’amor a la pàtria, en la fe jurada. Perseverar en l’estudi, en el treball.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perseverar

GERUNDI: perseverant

PARTICIPI: perseverat, perseverada, perseverats, perseverades

INDICATIU PRESENT: persevero, perseveres, persevera, perseverem, persevereu, perseveren

INDICATIU IMPERFET: perseverava, perseveraves, perseverava, perseveràvem, perseveràveu, perseveraven

INDICATIU PASSAT: perseverí, perseverares, perseverà, perseveràrem, perseveràreu, perseveraren

INDICATIU FUTUR: perseveraré, perseveraràs, perseverarà, perseverarem, perseverareu, perseveraran

INDICATIU CONDICIONAL: perseveraria, perseveraries, perseveraria, perseveraríem, perseveraríeu, perseverarien

SUBJUNTIU PRESENT: perseveri, perseveris, perseveri, perseverem, persevereu, perseverin

SUBJUNTIU IMPERFET: perseverés, perseveressis, perseverés, perseveréssim, perseveréssiu, perseveressin

IMPERATIU: persevera, perseveri, perseverem, persevereu, perseverin

->persiana

■persiana

Part. sil.: per_si_a_na

[probablement del fr. persienne ‘de Pèrsia’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f CONSTR 1 Conjunt de llistons, tires, etc., a la manera d’un finestró o d’una cortina, o bé de llistons plans, emmarcats per un bastiment o fixats en columnes formant com un finestró. Persiana enrotllable.

2 persiana valenciana Persiana enrotllable a manera de cortina de llistonets de fusta o d’un altre material, articulats de manera que els junts queden molt a tocar.

3 persiana veneciana Persiana de tires enfilades entre elles que hom pot orientar i arrenglerar mitjançant un cordó.

->pèrsic

■pèrsic -a

adj Relatiu o pertanyent a Pèrsia o a la llengua persa.

->persicària

■persicària

Part. sil.: per_si_cà_ri_a

[del ll. científic persicarius, -a, -um, der. de persĭcus, -a, -um ‘de Pèrsia’]

f BOT Herba presseguera.

->persignar

■persignar

[del ll. persignare ‘enregistrar, marcar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Senyar algú o alguna cosa.

2 pron Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, mentre hom recita “Pel senyal de la santa creu, etc.".

CONJUGACIÓ

INFINITIU: persignar

GERUNDI: persignant

PARTICIPI: persignat, persignada, persignats, persignades

INDICATIU PRESENT: persigno, persignes, persigna, persignem, persigneu, persignen

INDICATIU IMPERFET: persignava, persignaves, persignava, persignàvem, persignàveu, persignaven

INDICATIU PASSAT: persigní, persignares, persignà, persignàrem, persignàreu, persignaren

INDICATIU FUTUR: persignaré, persignaràs, persignarà, persignarem, persignareu, persignaran

INDICATIU CONDICIONAL: persignaria, persignaries, persignaria, persignaríem, persignaríeu, persignarien

SUBJUNTIU PRESENT: persigni, persignis, persigni, persignem, persigneu, persignin

SUBJUNTIU IMPERFET: persignés, persignessis, persignés, persignéssim, persignéssiu, persignessin

IMPERATIU: persigna, persigni, persignem, persigneu, persignin

->persimó

■persimó

m BOT i AGR Arbre de fulles el·líptiques de la família de les ebenàcies (Diospyros virginiana), flors unisexuals hipògines i fruits bacciformes comestibles, semblants als caquis, apreciat per la seva fusta dura i resistent.

->persistència

■persistència

Part. sil.: per_sis_tèn_ci_a

[de persistent; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 Acció de persistir.

2 Qualitat de persistent.

3 ELECTRÒN Lapse durant el qual un material luminescent continua emetent llum un cop ha cessat l’excitació que la produïa.

->persistent

■persistent

[del ll. persistens, -ntis, participi pres. de persistĕre ‘persistir’]

adj 1 Que persisteix. Un dolor persistent. Una pluja persistent.

2 BOT Dit dels òrgans que romanen a la planta més temps que el normal en òrgans anàlegs.

->persistentment

■persistentment

[de persistent]

adv Amb persistència.

->persistir

■persistir

[del ll. persistĕre, íd. (v. assistir); 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 Mantenir-se ferm en una actitud. L’acusat persisteix a negar.

2 Durar llarg temps. La secada persistia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: persistir

GERUNDI: persistint

PARTICIPI: persistit, persistida, persistits, persistides

INDICATIU PRESENT: persisteixo, persisteixes, persisteix, persistim, persistiu, persisteixen

INDICATIU IMPERFET: persistia, persisties, persistia, persistíem, persistíeu, persistien

INDICATIU PASSAT: persistí, persistires, persistí, persistírem, persistíreu, persistiren

INDICATIU FUTUR: persistiré, persistiràs, persistirà, persistirem, persistireu, persistiran

INDICATIU CONDICIONAL: persistiria, persistiries, persistiria, persistiríem, persistiríeu, persistirien

SUBJUNTIU PRESENT: persisteixi, persisteixis, persisteixi, persistim, persistiu, persisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: persistís, persistissis, persistís, persistíssim, persistíssiu, persistissin

IMPERATIU: persisteix, persisteixi, persistim, persistiu, persisteixin

->persona

■persona

[del ll. persōna ‘màscara d’actor, personatge’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 ANTROP Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones.

2 Cos. Era bell de persona i noble de cor.

3 en persona Un mateix, amb presència real del cos. El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors.

4 persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica.

2 DR CIV 1 Subjecte de drets i de deures.

2 persona física Tot ésser humà.

3 persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.

3 1 FILOS Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.

2 persona divina (o simplement persona) p anal CRIST En la cristologia, únic subjecte de la doble natura divinohumana del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat.

3 persona divina (o simplement persona) p anal CRIST En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta a la creació i a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina que és trinitària (Pare, Fill i Esperit Sant).

4 persona social PSIC i SOCIOL Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l’associació i a l’encontre amb els altres.

4 GRAM Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n’és l’objecte.

->personades

personades

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en baia.

2 sing Planta de l’ordre de les personades.

->personal

■personal

[del ll. personalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la persona.

2 Propi de la persona.

2 m Conjunt de persones que treballen en una empresa.

3 adj i f ESPORT En el basquetbol, dit de la falta comesa per un defensor en intentar de tallar l’atac del contrari.

4 adj GRAM 1 Dit dels elements lingüístics que poden ésser afectats per la categoria gramatical de persona: pronoms i verbs.

2 article personal Article que pot precedir un antropònim i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament.

3 pronom personal El que es refereix a la persona gramatical del discurs.

4 mode personal Mode verbal amb flexió de persona i de temps: l’indicatiu, el subjuntiu i l’imperatiu.

->personalisme

■personalisme

[de personal]

m 1 Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada.

2 FILOS 1 Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals.

2 esp Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l’individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur instrument de la col·lectivitat estatal.

->personalista

■personalista

[de personal]

adj Relatiu o pertanyent al personalisme.

->personalitat

■personalitat

[del ll. personalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Qualitat de personal.

2 Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra.

3 Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona.

4 PSIC i PSIQ Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament.

5 personalitat civil DR CIV Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.

6 personalitat de base SOCIOL Esquema de la personalitat mitjana que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.

7 personalitat jurídica DR CIV Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana.

8 personalitat social PSIC i SOCIOL Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.

2 Persona il·lustre, conspícua. Aquest noi s’ha fet una gran personalitat. Personalitats invitades a l’acte.

->personalització

■personalització

Part. sil.: per_so_na_lit_za_ci_ó

[de personalitzar]

f 1 Acció de personalitzar.

2 AUT Acció de personalitzar un vehicle.

->personalitzar

■personalitzar

[de personal; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 Fer personal un subjecte que no ho és. Personalitzar un vici.

2 Fer personal un verb unipersonal o impersonal.

2 abs Referir-se a una persona determinada. Dic això sense personalitzar, en general.

3 1 Adaptar (alguna cosa) a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal. Personalitzar l’atenció als malalts. Personalitzar una casa, un regal.

2 AUT Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.

3 INFORM Adequar l’aspecte o el comportament (d’un component del maquinari o del programari) a les necessitats o les preferències d’un usuari. Personalitzar la barra d’eines d’un tractament de textos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: personalitzar

GERUNDI: personalitzant

PARTICIPI: personalitzat, personalitzada, personalitzats, personalitzades

INDICATIU PRESENT: personalitzo, personalitzes, personalitza, personalitzem, personalitzeu, personalitzen

INDICATIU IMPERFET: personalitzava, personalitzaves, personalitzava, personalitzàvem, personalitzàveu, personalitzaven

INDICATIU PASSAT: personalitzí, personalitzares, personalitzà, personalitzàrem, personalitzàreu, personalitzaren

INDICATIU FUTUR: personalitzaré, personalitzaràs, personalitzarà, personalitzarem, personalitzareu, personalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: personalitzaria, personalitzaries, personalitzaria, personalitzaríem, personalitzaríeu, personalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: personalitzi, personalitzis, personalitzi, personalitzem, personalitzeu, personalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: personalitzés, personalitzessis, personalitzés, personalitzéssim, personalitzéssiu, personalitzessin

IMPERATIU: personalitza, personalitzi, personalitzem, personalitzeu, personalitzin

->personalment

■personalment

[de personal; 1a FONT: s. XIII]

adv 1 D’una manera personal.

2 En persona. S’hi ha d’anar personalment.

->personar-se

■personar-se

[de persona]

v pron 1 Acudir personalment a un organisme oficial per complir una obligació.

2 DR PROC Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: personar

GERUNDI: personant

PARTICIPI: personat, personada, personats, personades

INDICATIU PRESENT: persono, persones, persona, personem, personeu, personen

INDICATIU IMPERFET: personava, personaves, personava, personàvem, personàveu, personaven

INDICATIU PASSAT: personí, personares, personà, personàrem, personàreu, personaren

INDICATIU FUTUR: personaré, personaràs, personarà, personarem, personareu, personaran

INDICATIU CONDICIONAL: personaria, personaries, personaria, personaríem, personaríeu, personarien

SUBJUNTIU PRESENT: personi, personis, personi, personem, personeu, personin

SUBJUNTIU IMPERFET: personés, personessis, personés, personéssim, personéssiu, personessin

IMPERATIU: persona, personi, personem, personeu, personin

->personat¹

■personat¹

[de persona]

m DR CAN 1 Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici.

2 Persona que ostenta el personat.

->personat²

■personat² -ada

[del ll. personatus, -a, -um ‘cobert amb una màscara’]

adj BOT Dit de la corol·la bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar.

->personatge

■personatge

[de persona; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama.

2 LIT i TEAT Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc. El personatge principal d’un drama.

->personer

■personer -a

Hom.: parçoner

m i f Procurador.

->personificable

■personificable

[de personificar]

adj Que pot ésser personificat.

->personificació

■personificació

Part. sil.: per_so_ni_fi_ca_ci_ó

[de personificar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 1 Acció de personificar;

2 l’efecte.

2 RET Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta.

->personificar

■personificar

[de persona]

v tr 1 Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. Personificar les bèsties, els elements. L’autor personifica la peresa.

2 Realitzar algú, en la seva persona, d’una manera completa, una qualitat, un defecte, una doctrina, etc. Ell era la bondat personificada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: personificar

GERUNDI: personificant

PARTICIPI: personificat, personificada, personificats, personificades

INDICATIU PRESENT: personifico, personifiques, personifica, personifiquem, personifiqueu, personifiquen

INDICATIU IMPERFET: personificava, personificaves, personificava, personificàvem, personificàveu, personificaven

INDICATIU PASSAT: personifiquí, personificares, personificà, personificàrem, personificàreu, personificaren

INDICATIU FUTUR: personificaré, personificaràs, personificarà, personificarem, personificareu, personificaran

INDICATIU CONDICIONAL: personificaria, personificaries, personificaria, personificaríem, personificaríeu, personificarien

SUBJUNTIU PRESENT: personifiqui, personifiquis, personifiqui, personifiquem, personifiqueu, personifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: personifiqués, personifiquessis, personifiqués, personifiquéssim, personifiquéssiu, personifiquessin

IMPERATIU: personifica, personifiqui, personifiquem, personifiqueu, personifiquin

->persorbir

persorbir

v tr QUÍM FÍS Fixar segons un tipus d’adsorció en el qual les molècules de l’adsorbat ocupen espais lliures del reticle cristal·lí de l’adsorbent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: persorbir

GERUNDI: persorbint

PARTICIPI: persorbit, persorbida, persorbits, persorbides

INDICATIU PRESENT: persorbeixo, persorbeixes, persorbeix, persorbim, persorbiu, persorbeixen

INDICATIU IMPERFET: persorbia, persorbies, persorbia, persorbíem, persorbíeu, persorbien

INDICATIU PASSAT: persorbí, persorbires, persorbí, persorbírem, persorbíreu, persorbiren

INDICATIU FUTUR: persorbiré, persorbiràs, persorbirà, persorbirem, persorbireu, persorbiran

INDICATIU CONDICIONAL: persorbiria, persorbiries, persorbiria, persorbiríem, persorbiríeu, persorbirien

SUBJUNTIU PRESENT: persorbeixi, persorbeixis, persorbeixi, persorbim, persorbiu, persorbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: persorbís, persorbissis, persorbís, persorbíssim, persorbíssiu, persorbissin

IMPERATIU: persorbeix, persorbeixi, persorbim, persorbiu, persorbeixin

->persorció

persorció

Part. sil.: per_sor_ci_ó

f QUÍM FÍS 1 Acció de persorbir;

2 l’efecte.

->perspectiu

■perspectiu -iva

Part. sil.: pers_pec_tiu

[del ll. td. perspectivus, -a, -um, íd., der. de perspicĕre ‘mirar a través’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la perspectiva.

2 Que representa un objecte en perspectiva.

2 f ART, DIB i GEOM 1 Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.

2 perspectiva aèria Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes.

3 perspectiva aèria Perspectiva utilitzada en certs traçats panoràmics topogràfics, els quals, en situar el punt de vista a bastant alçada, ofereixen la sensació d’una visió aèria del paisatge.

4 perspectiva axonomètrica Representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats als plans d’un tríedre trirectangle i projectar-los, després, sobre un quart pla oblic als anteriors.

5 perspectiva cavallera Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció.

6 perspectiva central (o polar) Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol.

7 perspectiva cònica Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.

8 perspectiva lineal Perspectiva que representa els objectes utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.

3 f Vista d’un conjunt d’objectes que fa una impressió de distància. Teníem davant els ulls una perspectiva grandiosa.

4 f fig Desenvolupament d’un afer, un esdeveniment, etc., favorables o desfavorables, que hom pot preveure per al futur. Aquesta carrera ofereix unes bones perspectives.

5 tenir (una cosa) en perspectiva Considerar-la com a probable. Tenia un molt bon negoci en perspectiva.

->perspectivisme

■perspectivisme

m FILOS Doctrina segons la qual les coses i el món en general han d’ésser considerats des de diferents punts de vista, per tal com cadascun ofereix una perspectiva única i indispensable per al coneixement del conjunt.

->perspectivista

■perspectivista

1 FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al perspectivisme.

2 m i f Seguidor del perspectivisme

2 m i f Persona que conrea la perspectiva.

->perspicaç

■perspicaç

[del ll. perspĭcax, -ācis, íd., der. de perspicĕre ‘mirar a través’; 1a FONT: 1487]

adj D’una visió mental aguda.

->perspicàcia

■perspicàcia

Part. sil.: pers_pi_cà_ci_a

[de perspicaç; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Qualitat de perspicaç.

2 Visió mental aguda.

->perspicacitat

■perspicacitat

[del ll. perspicacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Perspicàcia.

->perspicaçment

■perspicaçment

[de perspicaç]

adv Amb perspicàcia.

->perspicu

■perspicu -ícua

[del ll. perspicuus, -a, -um, íd., der. de perspicĕre ‘mirar a través’; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 Capaç o susceptible d’ésser comprès clarament, que no és obscur ni ambigu.

2 Que se sap explicar amb claredat.

->perspicuïtat

■perspicuïtat

Part. sil.: pers_pi_cu_ï_tat

[del ll. perspicuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de perspicu.

->perspiració

■perspiració

Part. sil.: pers_pi_ra_ci_ó

[de perspirar]

f 1 Acció de perspirar.

2 FISIOL ANIM Mecanisme de termoregulació consistent en la transpiració o vaporització constant i insensible, que és efectuada a través de les superfícies cutànies i les membranes mucoses.

->perspirar

■perspirar

[del ll. perspirare, íd.]

v tr FISIOL ANIM Evacuar un fluid per perspiració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perspirar

GERUNDI: perspirant

PARTICIPI: perspirat, perspirada, perspirats, perspirades

INDICATIU PRESENT: perspiro, perspires, perspira, perspirem, perspireu, perspiren

INDICATIU IMPERFET: perspirava, perspiraves, perspirava, perspiràvem, perspiràveu, perspiraven

INDICATIU PASSAT: perspirí, perspirares, perspirà, perspiràrem, perspiràreu, perspiraren

INDICATIU FUTUR: perspiraré, perspiraràs, perspirarà, perspirarem, perspirareu, perspiraran

INDICATIU CONDICIONAL: perspiraria, perspiraries, perspiraria, perspiraríem, perspiraríeu, perspirarien

SUBJUNTIU PRESENT: perspiri, perspiris, perspiri, perspirem, perspireu, perspirin

SUBJUNTIU IMPERFET: perspirés, perspiressis, perspirés, perspiréssim, perspiréssiu, perspiressin

IMPERATIU: perspira, perspiri, perspirem, perspireu, perspirin

->perspiratori

■perspiratori -òria

[de perspirar]

adj Relatiu o pertanyent a la perspiració.

->perstricció

■perstricció

Part. sil.: pers_tric_ci_ó

[del ll. perstrictio, -ōnis, íd.]

f Acció de constrènyer.

->persuadir

■persuadir

Part. sil.: per_su_a_dir

[del ll. persuadēre, íd., der. de suadēre (v. dissuadir); 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Induir algú a creure o a fer alguna cosa. L’he persuadit de la sinceritat de les meves paraules. L’he persuadit d’anar-se’n.

2 pron Convèncer-se d’una cosa. M’he persuadit que és un mal subjecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: persuadir

GERUNDI: persuadint

PARTICIPI: persuadit, persuadida, persuadits, persuadides

INDICATIU PRESENT: persuadeixo, persuadeixes, persuadeix, persuadim, persuadiu, persuadeixen

INDICATIU IMPERFET: persuadia, persuadies, persuadia, persuadíem, persuadíeu, persuadien

INDICATIU PASSAT: persuadí, persuadires, persuadí, persuadírem, persuadíreu, persuadiren

INDICATIU FUTUR: persuadiré, persuadiràs, persuadirà, persuadirem, persuadireu, persuadiran

INDICATIU CONDICIONAL: persuadiria, persuadiries, persuadiria, persuadiríem, persuadiríeu, persuadirien

SUBJUNTIU PRESENT: persuadeixi, persuadeixis, persuadeixi, persuadim, persuadiu, persuadeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: persuadís, persuadissis, persuadís, persuadíssim, persuadíssiu, persuadissin

IMPERATIU: persuadeix, persuadeixi, persuadim, persuadiu, persuadeixin

->persuasibilitat

■persuasibilitat

Part. sil.: per_su_a_si_bi_li_tat

[de persuasible]

f Qualitat de persuasible.

->persuasible

■persuasible

Part. sil.: per_su_a_si_ble

[del ll. persuasibĭlis, íd.]

adj Capaç d’ésser persuadit.

->persuasió

■persuasió

Part. sil.: per_su_a_si_ó

[del ll. persuasio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1399]

f 1 Acció de persuadir.

2 Estat del qui està persuadit.

3 Poder de persuadir.

->persuasiu

■persuasiu -iva

Part. sil.: per_su_a_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. persuasus, -a, -um, participi de persuadēre ‘persuadir’]

adj Que té la virtut de persuadir. Paraules persuasives. Un mitjà persuasiu. Un home molt persuasiu.

->persuasivament

■persuasivament

Part. sil.: per_su_a_si_va_ment

[de persuasiu]

adv Amb persuasió.

->persulfat

■persulfat

m QUÍM INORG i ALIM Peroxodisulfat.

->persulfúric

■persulfúric, àcid

obs QUÍM INORG Forma emprada per a designar els peroxoàcids del sofre.

->pertanyent

■pertanyent

[de pertànyer; 1a FONT: s. XIII]

adj Que pertany.

->pertànyer

■pertànyer

[der. de l’ant. tànyer ‘pertànyer, pertocar’, ll. tangĕre ‘tocar’; en l’estructura del verb han influït el ll. pertingĕre ‘aconseguir’ (der. de tangĕre) i pertinēre ‘pertànyer’, que hauria donat pertenir i fou substituït per pertànyer; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 1 Ésser, una cosa, propietat d’algú. Tots aquests terrenys pertanyen a ell.

2 Formar part d’una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies.

2 Tocar, correspondre, alguna cosa a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui té obligació de fer-la. Això pertany a vós de fer-ho, com a president que sou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pertànyer

GERUNDI: pertanyent

PARTICIPI: pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes

PARTICIPI (alternatiu): pertanyut, pertanyuda, pertanyuts, pertanyudes

INDICATIU PRESENT: pertanyo, pertanys, pertany, pertanyem, pertanyeu, pertanyen

INDICATIU IMPERFET: pertanyia, pertanyies, pertanyia, pertanyíem, pertanyíeu, pertanyien

INDICATIU PASSAT: pertanyí, pertanyeres, pertanyé, pertanyérem, pertanyéreu, pertanyeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): pertanguí, pertangueres, pertangué, pertanguérem, pertanguéreu, pertangueren

INDICATIU FUTUR: pertanyeré, pertanyeràs, pertanyerà, pertanyerem, pertanyereu, pertanyeran

INDICATIU CONDICIONAL: pertanyeria, pertanyeries, pertanyeria, pertanyeríem, pertanyeríeu, pertanyerien

SUBJUNTIU PRESENT: pertanyi, pertanyis, pertanyi, pertanyem, pertanyeu, pertanyin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): pertangui, pertanguis, pertangui, pertanguem, pertangueu, pertanguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pertanyés, pertanyessis, pertanyés, pertanyéssim, pertanyéssiu, pertanyessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): pertangués, pertanguessis, pertangués, pertanguéssim, pertanguéssiu, pertanguessin

IMPERATIU: pertany, pertanyi, pertanyem, pertanyeu, pertanyin

IMPERATIU (alternatiu): pertany, pertangui, pertanguem, pertanyeu, pertanguin

->perthita

■perthita

[del nom de la localitat canadenca de Perth]

f MINERAL Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina.

->pertiguer

pertiguer

m CATOL Nom utilitzat a Tortosa i al País Valencià per a designar un funcionari secular que tenia la missió de posar ordre a les catedrals i a certes esglésies importants, durant les assemblees dels fidels.

->pertinaç

■pertinaç

[del ll. pertĭnax, -ācis, íd., der. de pertinēre ‘estendre’s; pertànyer’; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Obstinat en una opinió, en una doctrina, en un propòsit.

->pertinàcia

■pertinàcia

Part. sil.: per_ti_nà_ci_a

[del ll. pertinacia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Qualitat de pertinaç; obstinació.

->pertinacitat

■pertinacitat

[de pertinaç]

f Pertinàcia.

->pertinaçment

■pertinaçment

[de pertinaç]

adv Amb pertinàcia.

->pertinença

■pertinença

Cp. pertinència

[llatinisme superposat a l’ant. pertanyença, der. de pertànyer.]

f 1 El fet de pertànyer a algú o a alguna cosa.

2 DR CIV Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.

3 DR CIV Dret que hom té a la propietat d’una cosa.

4 DR CIV Terme o espai corresponent a algú per jurisdicció o propietat.

5 DR MERC Unitat de superfície, reduïda actualment a una hectàrea, que serveix de base per a les concessions mineres.

6 relació de pertinença MAT Relació que determina els elements que pertanyen a un conjunt.

->pertinència

■pertinència

Part. sil.: per_ti_nèn_ci_a

Cp. pertinença

[de pertinent; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Qualitat de pertinent.

->pertinent

■pertinent

[del ll. pertinens, -ntis, participi pres. de pertinēre ‘estendre’s; pertànyer, afectar’; 1a FONT: 1393]

adj 1 Que ve a propòsit, apropiat al fi que hom persegueix. Les seves paraules foren molt pertinents, en aquelles circumstàncies.

2 FON Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.

->pertinentment

■pertinentment

[de pertinent]

adv A propòsit, oportunament.

->pertocar

■pertocar

[de tocar; 1a FONT: 1254]

v intr 1 Correspondre alguna cosa a algú en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge.

2 Tocar, correspondre, pertànyer, a algú de fer tal o tal cosa. A vós no us pertoca de parlar, ara.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pertocar

GERUNDI: pertocant

PARTICIPI: pertocat, pertocada, pertocats, pertocades

INDICATIU PRESENT: pertoco, pertoques, pertoca, pertoquem, pertoqueu, pertoquen

INDICATIU IMPERFET: pertocava, pertocaves, pertocava, pertocàvem, pertocàveu, pertocaven

INDICATIU PASSAT: pertoquí, pertocares, pertocà, pertocàrem, pertocàreu, pertocaren

INDICATIU FUTUR: pertocaré, pertocaràs, pertocarà, pertocarem, pertocareu, pertocaran

INDICATIU CONDICIONAL: pertocaria, pertocaries, pertocaria, pertocaríem, pertocaríeu, pertocarien

SUBJUNTIU PRESENT: pertoqui, pertoquis, pertoqui, pertoquem, pertoqueu, pertoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pertoqués, pertoquessis, pertoqués, pertoquéssim, pertoquéssiu, pertoquessin

IMPERATIU: pertoca, pertoqui, pertoquem, pertoqueu, pertoquin

->pertorbable

■pertorbable

[de pertorbar; 1a FONT: s. XIX]

adj Que és capaç de pertorbar-se.

->pertorbació

■pertorbació

Part. sil.: per_tor_ba_ci_ó

[del ll. perturbatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de pertorbar o de pertorbar-se;

2 l’efecte.

2 ASTR Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.

3 1 PAT Alteració o trastorn d’una funció o bé del curs d’una malaltia.

2 TECNOL i TELECOM Qualsevol alteració que produeix un efecte perjudicial en el funcionament d’un aparell, sistema, etc.

3 pertorbació atmosfèrica METEOR Alteració de l’estat de l’atmosfera en el pas d’una depressió.

4 pertorbació de l’ordre DR PEN Acció que tendeix a impedir el normal desenvolupament d’un acte, d’una cerimònia, del trànsit urbà, etc.

4 pertorbació mental PSIC i DR PEN Alienació mental permanent o transitòria.

->pertorbadament

■pertorbadament

[de pertorbar]

adv Amb pertorbació.

->pertorbador

■pertorbador -a

[del ll. perturbator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1561]

adj i m i f Que pertorba.

->pertorbar

■pertorbar

[del ll. perturbare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Provocar confusió o desordre físic, mental o moral, torbar la quietud, l’assossec. Certes lectures pertorben l’ànim. L’alcohol li pertorbava el cervell. Les lluites polítiques pertorbaren tota la contrada.

2 Introduir una irregularitat. Els paràsits atmosfèrics pertorben la recepció de les imatges de la televisió.

3 Desviar del curs natural. L’atracció dels planetes pertorba la cursa dels cometes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pertorbar

GERUNDI: pertorbant

PARTICIPI: pertorbat, pertorbada, pertorbats, pertorbades

INDICATIU PRESENT: pertorbo, pertorbes, pertorba, pertorbem, pertorbeu, pertorben

INDICATIU IMPERFET: pertorbava, pertorbaves, pertorbava, pertorbàvem, pertorbàveu, pertorbaven

INDICATIU PASSAT: pertorbí, pertorbares, pertorbà, pertorbàrem, pertorbàreu, pertorbaren

INDICATIU FUTUR: pertorbaré, pertorbaràs, pertorbarà, pertorbarem, pertorbareu, pertorbaran

INDICATIU CONDICIONAL: pertorbaria, pertorbaries, pertorbaria, pertorbaríem, pertorbaríeu, pertorbarien

SUBJUNTIU PRESENT: pertorbi, pertorbis, pertorbi, pertorbem, pertorbeu, pertorbin

SUBJUNTIU IMPERFET: pertorbés, pertorbessis, pertorbés, pertorbéssim, pertorbéssiu, pertorbessin

IMPERATIU: pertorba, pertorbi, pertorbem, pertorbeu, pertorbin

->pertorbatiu

pertorbatiu -iva

Part. sil.: per_tor_ba_tiu

adj FÍS Relacionat amb una pertorbació, que dóna compte d’una pertorbació. Terme pertorbatiu d’un hamiltonià.

->pertot

■pertot

[de per² i tot]

adv En tot lloc, a tot arreu, per totes bandes.

->pertret

■pertret

[probablement ll. protactus, participi de protrahĕre ‘treure enfora, revelar, prolongar’; 1a FONT: 1313]

m 1 Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc., que han estat aplegats per a l’execució d’alguna cosa. Pertrets de guerra.

2 Esforços per a preparar una cosa. Fer pertret d’armes. Havia fet amb escreix tot son pertret.

->pertús

■pertús -usa

[del ll. pertūsus, -a, -um, participi de pertundĕre ‘foradar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Foradat. Fulla pertusa.

->peruà

■peruà -ana

Part. sil.: pe_ru_à

adj i m i f Del Perú (estat d’Amèrica).

->peruvita

peruvita

f ALIM Aliment ric en proteïnes elaborat originàriament al Perú.

->perveància

perveància

Part. sil.: per_ve_àn_ci_a

f ELECTRÒN En un díode de buit amb càtode termoelectrònic, constant que indica la limitació de corrent per la càrrega espacial.

->pervenir

■pervenir

[del ll. pervenīre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr 1 1 Arribar amb dificultat i esforç a l’indret on hom volia anar. Els exploradors pervingueren a la regió després de moltes dificultats.

2 fig Arribar al fi que hom s’ha esforçat a atènyer. Finalment hem pervingut a la compra del pis!

2 Passar, una cosa, a ésser d’una altra propietat. A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pervenir

GERUNDI: pervenint

PARTICIPI: pervingut, pervinguda, pervinguts, pervingudes

INDICATIU PRESENT: pervinc, pervens, pervé, pervenim, perveniu, pervenen

INDICATIU IMPERFET: pervenia, pervenies, pervenia, perveníem, perveníeu, pervenien

INDICATIU PASSAT: pervinguí, pervingueres, pervingué, pervinguérem, pervinguéreu, pervingueren

INDICATIU FUTUR: pervindré, pervindràs, pervindrà, pervindrem, pervindreu, pervindran

INDICATIU CONDICIONAL: pervindria, pervindries, pervindria, pervindríem, pervindríeu, pervindrien

SUBJUNTIU PRESENT: pervingui, pervinguis, pervingui, pervinguem, pervingueu, pervinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: pervingués, pervinguessis, pervingués, pervinguéssim, pervinguéssiu, pervinguessin

IMPERATIU: pervén, pervingui, pervinguem, perveniu, pervinguin

->pervers

■pervers -a

[del ll. perversus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 Que ama el mal, que fa el mal a gratcient. Un home pervers.

2 Que és propi de qui fa el mal a gratcient. Sentiments perversos. Actes perversos.

->perversament

■perversament

[de pervers]

adv Amb perversitat.

->perversió

■perversió

Part. sil.: per_ver_si_ó

[del ll. perversio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de pervertir o de pervertir-se; pervertiment;

2 l’efecte. La perversió dels costums.

2 PSIC Separació de la norma en la conducta especialment en el camp de la sexualitat.

->perversitat

■perversitat

[del ll. perversĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Qualitat de pervers. És d’una perversitat diabòlica.

2 Acte propi d’una persona perversa.

->pervertible

■pervertible

[de pervertir]

adj Susceptible d’ésser pervertit.

->pervertidor

■pervertidor -a

[de pervertir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que perverteix.

->pervertiment

■pervertiment

[de pervertir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de pervertir.

->pervertir

■pervertir

[del ll. pervertĕre, íd.; 1a FONT: s. XVI]

v tr 1 Desviar de la rectitud moral. Les males amistats l’han pervertit.

2 p ext Pervertir el gust.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: pervertir

GERUNDI: pervertint

PARTICIPI: pervertit, pervertida, pervertits, pervertides

INDICATIU PRESENT: perverteixo, perverteixes, perverteix, pervertim, pervertiu, perverteixen

INDICATIU IMPERFET: pervertia, perverties, pervertia, pervertíem, pervertíeu, pervertien

INDICATIU PASSAT: pervertí, pervertires, pervertí, pervertírem, pervertíreu, pervertiren

INDICATIU FUTUR: pervertiré, pervertiràs, pervertirà, pervertirem, pervertireu, pervertiran

INDICATIU CONDICIONAL: pervertiria, pervertiries, pervertiria, pervertiríem, pervertiríeu, pervertirien

SUBJUNTIU PRESENT: perverteixi, perverteixis, perverteixi, pervertim, pervertiu, perverteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: pervertís, pervertissis, pervertís, pervertíssim, pervertíssiu, pervertissin

IMPERATIU: perverteix, perverteixi, pervertim, pervertiu, perverteixin

->pervinca

■pervinca

f BOT Vinca.

->perviure

■perviure

Part. sil.: per_viu_re

[del ll. pervivĕre, íd.]

v intr Perdurar, romandre viu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perviure

GERUNDI: pervivint

PARTICIPI: perviscut, perviscuda, perviscuts, perviscudes

INDICATIU PRESENT: pervisc, pervius, perviu, pervivim, perviviu, perviuen

INDICATIU IMPERFET: pervivia, pervivies, pervivia, pervivíem, pervivíeu, pervivien

INDICATIU PASSAT: pervisquí, pervisqueres, pervisqué, pervisquérem, pervisquéreu, pervisqueren

INDICATIU FUTUR: perviuré, perviuràs, perviurà, perviurem, perviureu, perviuran

INDICATIU CONDICIONAL: perviuria, perviuries, perviuria, perviuríem, perviuríeu, perviurien

SUBJUNTIU PRESENT: pervisqui, pervisquis, pervisqui, pervisquem, pervisqueu, pervisquin

SUBJUNTIU IMPERFET: pervisqués, pervisquessis, pervisqués, pervisquéssim, pervisquéssiu, pervisquessin

IMPERATIU: perviu, pervisqui, pervisquem, perviviu, pervisquin

->pervivència

■pervivència

Part. sil.: per_vi_vèn_ci_a

[de perviure]

f 1 Acció de perviure;

2 l’efecte.

->pervivent

■pervivent

adj Que perviu.

->perxa

■perxa

Hom.: perxe

[del ll. pĕrtĭca, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Pal llarg i estret. Conduir una barca amb una perxa. La perxa del paller. És alta i prima: sembla una perxa. Saltador de perxa.

2 Peça llarga de fusta amb claus, clavilles, etc., que serveix per a penjar-hi robes, mercaderies, etc.

3 ESPORT 1 Barra llarga i flexible emprada en l’atletisme per a una determinada prova de salt.

2 salt de perxa Prova atlètica consistent a saltar, ajudat d’una perxa, per damunt d’un llistó.

4 METROL Antiga mesura de longitud, de valor variable.

5 TÈXT Màquina emprada en el cardatge mecànic dels teixits.

->perxacana

perxacana

f METROL Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.

->perxada

■perxada

[de perxa]

f BOT i FOREST Plantació densa d’arbres joves i prims, especialment de castanyers i d’avellaners.

->perxador

■perxador -a

[de perxar]

m i f TÈXT 1 Persona que té una indústria dedicada a perxar teixits.

2 Obrer que es dedica a perxar, que treballa en una perxa.

->perxar

■perxar

[de perxa; 1a FONT: 1449]

v 1 tr TÈXT Sotmetre els teixits al perxatge.

2 intr Fer anar una embarcació per la pressió exercida, al fons de l’aigua, amb una perxa, des de la mateixa embarcació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perxar

GERUNDI: perxant

PARTICIPI: perxat, perxada, perxats, perxades

INDICATIU PRESENT: perxo, perxes, perxa, perxem, perxeu, perxen

INDICATIU IMPERFET: perxava, perxaves, perxava, perxàvem, perxàveu, perxaven

INDICATIU PASSAT: perxí, perxares, perxà, perxàrem, perxàreu, perxaren

INDICATIU FUTUR: perxaré, perxaràs, perxarà, perxarem, perxareu, perxaran

INDICATIU CONDICIONAL: perxaria, perxaries, perxaria, perxaríem, perxaríeu, perxarien

SUBJUNTIU PRESENT: perxi, perxis, perxi, perxem, perxeu, perxin

SUBJUNTIU IMPERFET: perxés, perxessis, perxés, perxéssim, perxéssiu, perxessin

IMPERATIU: perxa, perxi, perxem, perxeu, perxin

->perxat

■perxat -ada

[de perxar]

1 adj HERÀLD Dit de l’ocell posat sobre una branca, pal o quelcom similar.

2 m TÈXT Perxatge.

->perxatge

■perxatge

[de perxar]

m TÈXT Cardatge de la superfície dels teixits quan és efectuat mecànicament en la perxa.

->perxe

■perxe

Hom.: perxa

[d’origen incert, possiblement de *parrice o *parce, variant del b. ll. parrĭcu, d’origen potser preromà, d’on el dial. pàrrec ‘cleda, parc’; 1a FONT: s. XIV]

m Porxo.

->perxejar

■perxejar

[de perxa]

v tr AGR Fer caure la fruita de l’arbre per mitjà d’una perxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: perxejar

GERUNDI: perxejant

PARTICIPI: perxejat, perxejada, perxejats, perxejades

INDICATIU PRESENT: perxejo, perxeges, perxeja, perxegem, perxegeu, perxegen

INDICATIU IMPERFET: perxejava, perxejaves, perxejava, perxejàvem, perxejàveu, perxejaven

INDICATIU PASSAT: perxegí, perxejares, perxejà, perxejàrem, perxejàreu, perxejaren

INDICATIU FUTUR: perxejaré, perxejaràs, perxejarà, perxejarem, perxejareu, perxejaran

INDICATIU CONDICIONAL: perxejaria, perxejaries, perxejaria, perxejaríem, perxejaríeu, perxejarien

SUBJUNTIU PRESENT: perxegi, perxegis, perxegi, perxegem, perxegeu, perxegin

SUBJUNTIU IMPERFET: perxegés, perxegessis, perxegés, perxegéssim, perxegéssiu, perxegessin

IMPERATIU: perxeja, perxegi, perxegem, perxegeu, perxegin

->perxell

■perxell

[de perxa; 1a FONT: 1752]

m Pal, canya o bastó que hom ficava verticalment a terra al costat d’una planta per sostenir-la; aspre. Posar perxells a les tomaqueres.

->perxer

■perxer -a

[de perxa]

1 m i f 1 OFIC Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria.

2 HIST Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter.

2 m i f Persona que maneja o porta una perxa, per exemple en les caramelles.

3 f Pal o perxa al voltant del qual hom fa els pallers.

->perxerat

■perxerat

[de perxa]

m TÈXT Cadascun dels dos llistons que, en un lliç, aguanten les bagues o els mallons.

->perxeró

■perxeró -ona

[del fr. percheron, de la regió de Perche]

RAM 1 m i f Cavall o euga de raça perxerona.

2 raça perxerona Raça cavallina de tir, una de les més antigues de França, caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars.

->perxista

■perxista

[de perxa]

m i f ESPORT Atleta especialitzat en el salt de perxa.

->pes¹

■pes¹

[del ll. pensum ‘pes de llana que un esclau havia de filar per dia’, der. de pendĕre ‘pesar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 FÍS 1 [símb: P] Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.

2 p ext Força amb què un astre atreu els cossos que hi ha a prop seu.

3 a pes de braços Sostenint només amb les mans. Aixecar algú a pes de braços.

4 a pes d’or Molt car, a un preu molt elevat.

5 en pes Tots, sense mancar-n’hi ni un. La ciutat en pes demanava l’amnistia.

6 fer bon pes Tenir, una cosa, el pes just que hom exigeix.

7 fer el pes fig Satisfer, convèncer. És un actor que no m’acaba de fer el pes.

8 pes brut [abrev p. b.] Pes d’una mercaderia i de l’embalatge o recipient que la conté.

9 pes en buit AERON Pes d’una aeronau en ordre de vol, menys el pes de la tripulació, del combustible i l’oli, de l’equip desmuntable i de la càrrega comercial.

10 pes específic En una substància suposada homogènia, pes que té la unitat de volum.

11 pes màxim AERON Pes límit que és permès en ordre de vol d’acord amb regulacions específiques.

12 pes mort CONSTR NAV Pes d’un vaixell que és la suma dels pesos màxims de la càrrega que pot transportar, del combustible, de l’aigua potable de reserva, de la tripulació, dels queviures i del passatge i el seu equipatge.

13 pes net COMPT [abrev p. n.] Pes d’una mercaderia un cop deduïda la tara.

2 fig 1 El pes dels anys. El pes de la responsabilitat.

2 Allò que oprimeix l’ànim. Tenia un pes al cor que no el deixava parlar.

3 treure un pes de sobre (a algú) Alleujar-lo. Dient-li això, li traieu un pes de sobre.

3 fig Importància més o menys gran donada a una persona o a una cosa. El pes de la seva opinió. És un home de pes.

4 1 METROL Peça que serveix d’unitat de pes, que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.

2 TECNOL Cadascuna de les peces que, penjades d’una cadena o d’una corda, donen moviment, amb llur propi pes, a algun mecanisme.

3 TECNOL Peça metàl·lica emprada com a contrapès en alguns mecanismes.

5 ESPORT 1 En l’atletisme, instrument metàl·lic de forma esfèrica i superfície llisa.

2 Peça molt pesant usada en exercicis gimnàstics.

3 categories de pes En alguns esports, distribució dels esportistes segons llur pes. Pes mosca. Pes ploma. Pes gall. Pes pesant. Pes lleuger.

6 HIST DR CAT 1 A l’antic règim, lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia.

2 pes del rei A l’antic règim, oficina on es feia la comprovació de les romanes i balances i també la dels pesos.

7 pes fórmula QUÍM Suma dels pesos atòmics dels àtoms que intervenen en la fórmula més simple d’una substància.

8 funció de pes MAT Funció ρ(r) que multiplica una altra funció f(r) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.

9 pes d’un operador lògic LÒG Nombre de proposicions independents sobre el qual és definit l’operador.

10 pes estadístic En un sistema complet d’esdeveniments o estats que poden presentar-se en una estructura o fenomen físic, cadascun dels termes que formen la distribució de probabilitat d’aquest sistema.

->pes²

■pes²

Contracció de la preposició per i l’article salat es.

->pesaàcids

■pesaàcids

Part. sil.: pe_sa_à_cids

m METROL Areòmetre per a mesurar la densitat dels àcids.

->pesabebès

■pesabebès

[de pesar² i bebè]

m PEDIAT Pesainfants.

->pesable

■pesable

[de pesar²]

adj Que pot ésser pesat.

->pesacartes

■pesacartes

[de pesar i carta]

m OFIC Balança automàtica molt petita que serveix per a pesar cartes per tal de poder conèixer l’import del franqueig.

->pesada

■pesada

[de pesar²; 1a FONT: 1556]

f 1 1 Acció de pesar;

2 l’efecte. Fer bona, mala, pesada.

2 METROL Determinació de la massa d’un cos mitjançant una balança i una sèrie de pesos graduats.

->pesadament

■pesadament

[de pesat]

adv D’una manera pesada, amb pesadesa.

->pesadesa

■pesadesa

[de pesat; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f 1 Qualitat de pesat.

2 PAT Malestar amb sensació de pes.

->pesador

■pesador -a

[de pesar²; 1a FONT: 1304]

1 adj Que serveix per a pesar. Un aparell pesador.

2 m i f Funcionari o, en general, persona que verifica el pes. Un pesador de carbó.

->pesadura

■pesadura

[de pesat]

f Acció pesada, que molesta. És un home sense tacte: prodiga les pesadures a tort i a dret.

->pesafiltres

■pesafiltres

m QUÍM Flascó de vidre emprat per a pesar substàncies, especialment sòlides.

->pesainfants

■pesainfants

Part. sil.: pe_sa_in_fants

[de pesar² i infant]

m PEDIAT Bàscula per a pesar infants de llet.

->pesal

■pesal

m NUMIS Peça metàl·lica d’aspecte de moneda usada per a comprovar el pes de les monedes.

->pesalicors

■pesalicors

m Areòmetre per a mesurar la densitat dels líquids menys densos que l’aigua.

->pesant

■pesant

Cp. pesat

[de pesar²; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 Que té pes.

2 esp Que té un pes específic elevat. El mercuri és molt pesant.

->pesantor

■pesantor

[de pesant; 1a FONT: s. XVII]

f 1 Qualitat de pesant.

2 FÍS i ASTRON Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.

3 intensitat de la pesantor FÍS Pes d’un cos per unitat de massa, igual a l’acceleració del seu moviment de caiguda lliure.