->cancel·lar

■cancel·lar

[del ll. cancellare ‘esborrar’, pròpiament ‘traçar un reixat (cancellus) de ratlles sobre un escrit’]

v tr 1 DR Anul·lar, invalidar, una inscripció en registre, un instrument públic, una nota comptable, una oferta, un compromís, etc.

2 INFORM Abandonar l’execució (d’un programa o d’una instrucció interrompuda).

3 Anul·lar (lletres o frases d’un text) tot ratllant-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cancel·lar

GERUNDI: cancel·lant

PARTICIPI: cancel·lat, cancel·lada, cancel·lats, cancel·lades

INDICATIU PRESENT: cancel·lo, cancel·les, cancel·la, cancel·lem, cancel·leu, cancel·len

INDICATIU IMPERFET: cancel·lava, cancel·laves, cancel·lava, cancel·làvem, cancel·làveu, cancel·laven

INDICATIU PASSAT: cancel·lí, cancel·lares, cancel·là, cancel·làrem, cancel·làreu, cancel·laren

INDICATIU FUTUR: cancel·laré, cancel·laràs, cancel·larà, cancel·larem, cancel·lareu, cancel·laran

INDICATIU CONDICIONAL: cancel·laria, cancel·laries, cancel·laria, cancel·laríem, cancel·laríeu, cancel·larien

SUBJUNTIU PRESENT: cancel·li, cancel·lis, cancel·li, cancel·lem, cancel·leu, cancel·lin

SUBJUNTIU IMPERFET: cancel·lés, cancel·lessis, cancel·lés, cancel·léssim, cancel·léssiu, cancel·lessin

IMPERATIU: cancel·la, cancel·li, cancel·lem, cancel·leu, cancel·lin

->canceller

■canceller -a

[del ll. cancellarius ‘porter, uixer d’oficina’, que prengué després el sentit de ‘oficial d’administració’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 HIST i DR CONST 1 m En diverses corts o diversos estats, títol de determinats alts funcionaris, ministres o primers ministres.

2 m i f En alguns països sud-americans, títol que hom dóna al ministre d’afers estrangers.

2 m HIST Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, i a les ordres del qual hi havia els notaris i els escrivans.

3 m CATOL Funcionari de la cúria diocesana encarregat de la cancelleria.

4 m i f DR INTERN En una missió diplomàtica, funcionari més important després del cap de missió.

5 m i f ENSENY Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.

->cancelleresc

■cancelleresc -a

[de canceller]

adj Propi de la cancelleria. Maneres cancelleresques.

->cancellerescament

■cancellerescament

[de cancelleresc]

adv Segons l’estil, les regles o les fórmules de la cancelleria.

->cancelleria

■cancelleria

Part. sil.: can_ce_lle_ri_a

[de canceller; 1a FONT: s. XV]

f 1 Càrrec o ofici de canceller.

2 HIST Oficina dirigida per un canceller, encarregada d’expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.

3 DR INTERN Centre diplomàtic des d’on hom dirigeix la política exterior d’un estat.

4 cancelleria apostòlica CATOL Oficina o dicasteri de la cúria romana que s’encarrega de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles.

->càncer

■càncer

[del ll. cancer, cancri (canceris) ‘cranc’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 PAT Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals.

2 fig Dany moral greu que té tendència a estendre’s en la societat. La droga és un càncer de la nostra societat.

2 1 ASTROL Quart signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Quarta zona del zodíac que recorre el Sol en començar l’estiu.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal, entre el Linx i l’Hidra femella.

->cancer-

cancer-

Forma prefixada del mot llatí cancer, que significa ‘cranc, càncer’. Ex.: cancerèmia.

->canceri-

canceri-

Forma prefixada del mot llatí cancer, que significa ‘cranc, càncer’. Ex.: cancerigen.

->canceriforme

canceriforme

[de canceri- i -forme]

adj PAT Semblant al càncer.

->cancerigen

■cancerigen -ígena

Cp. cancerós

[de canceri- i -gen]

adj PAT Que pot provocar el desenvolupament d’un càncer o d’una lesió que pot ésser el punt de partença d’un càncer. El quitrà és una substància cancerígena.

->cancerització

cancerització

Part. sil.: can_ce_rit_za_ci_ó

[de càncer]

f PAT Transformació de les cèl·lules d’un teixit sa o d’un tumor benigne en cèl·lules neoplàstiques malignes.

->cancero-

cancero-

Forma prefixada del mot llatí cancer, que significa ‘cranc, càncer’. Ex.: cancerologia.

->cancerologia

cancerologia

Part. sil.: can_ce_ro_lo_gi_a

[de cancero- i -logia]

f PAT Part de la patologia que tracta dels càncers.

->cancerós

■cancerós -osa

Cp. cancerigen

[de càncer; 1a FONT: s. XIV]

PAT 1 adj De la natura del càncer. Un procés cancerós.

2 adj i m i f Afectat de càncer.

->cançó

■cançó

[del ll. cantio, -onis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 MÚS i LIT 1 Composició musical amb text versificat a una veu o a unes quantes.

2 cançó de bressol Cançó per a adormir els infants; non-non.

2 LIT 1 Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós.

2 cançó de gesta Poema narratiu medieval en llengua romànica centrat en fets històrics amb una gran profusió d’elements llegendaris.

3 pl Raons, excuses, etc., que no vénen al cas, que no treuen cap a res.

4 fig 1 Cosa que es repeteix excessivament. Sempre surt amb aquesta cançó!

2 La cançó de l’enfadós.

3 això és una altra cançó Això que s’acaba de dir modifica la situació o és una cosa distinta de la que s’havia dit abans.

5 ball de cançons Ball que hom balla al so de cançons populars de caràcter festiu i satíric.

->cançonaire

■cançonaire

Part. sil.: can_ço_nai_re

[de cançó]

m i f Persona que sap moltes cançons.

->cançonejar

■cançonejar

[de cançó; 1a FONT: s. XIX]

v intr Anar amb cançons, fer el cançoner. Encara no li he demanat que m’ajudi i em sembla que ja el sento cançonejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cançonejar

GERUNDI: cançonejant

PARTICIPI: cançonejat, cançonejada, cançonejats, cançonejades

INDICATIU PRESENT: cançonejo, cançoneges, cançoneja, cançonegem, cançonegeu, cançonegen

INDICATIU IMPERFET: cançonejava, cançonejaves, cançonejava, cançonejàvem, cançonejàveu, cançonejaven

INDICATIU PASSAT: cançonegí, cançonejares, cançonejà, cançonejàrem, cançonejàreu, cançonejaren

INDICATIU FUTUR: cançonejaré, cançonejaràs, cançonejarà, cançonejarem, cançonejareu, cançonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cançonejaria, cançonejaries, cançonejaria, cançonejaríem, cançonejaríeu, cançonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cançonegi, cançonegis, cançonegi, cançonegem, cançonegeu, cançonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cançonegés, cançonegessis, cançonegés, cançonegéssim, cançonegéssiu, cançonegessin

IMPERATIU: cançoneja, cançonegi, cançonegem, cançonegeu, cançonegin

->cançoner¹

■cançoner¹

[de cançó]

m LIT 1 Recull de poesies d’un o de diversos autors, sobretot de caire líric o amorós, però també polític, moral, religiós i satíric.

2 Conjunt de cançons d’una contrada, una comarca, una regió, etc., amb un tema o un argument comú. El cançoner del Canigó.

3 Llibre de cançons.

->cançoner²

■cançoner² -a

adj i m i f Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.

->cançonerament

■cançonerament

[de cançoner²]

adv D’una manera cançonera, amb cançoneries.

->cançoneria

■cançoneria

Part. sil.: can_ço_ne_ri_a

[de cançoner²]

f 1 Condició de cançoner.

2 pl Paraules, raons, etc., pròpies d’una persona cançonera.

->cançoneta

■cançoneta

[de cançó]

f 1 dial MÚS Corranda.

2 LIT En la poesia trobadoresca, forma de cançó amb menys nombre d’estrofes i amb un argument i un to més lleugers que no pas aquesta.

->cançonetista

■cançonetista

[de cançó]

m i f Cantador de cançons lleugeres en espectacles públics.

->cancriforme

■cancriforme

[de cancri- (canceri-) i -forme]

adj 1 PAT Canceriforme.

2 ZOOL Que té la forma de cranc.

->cancroide

cancroide

Part. sil.: can_croi_de

[de cancr- (cancri-, canceri-) i -oide]

m PAT Càncer de la pell i de les mucoses, pertanyent al grup dels epiteliomes espinocel·lulars.

->candalissa

■candalissa

[de candela]

f MAR Corda que va penjada a un pal o col·locada horitzontalment entre dos pals immediats i que duu amarrat un aparell per a hissar i arriar coses de molt de pes.

->candela

■candela

[del ll. candēla, íd., forma culta, per influx sobretot eclesiàstic, dominant sobre la popular, antiga i dialectal, canela; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria que envolta un ble de cotó lleugerament torçut i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.

2 acabar-se la candela fig Acabar-se el termini per a obtenir o per a fer alguna cosa.

3 cremar candeles Subhastar.

4 encendre la candela En les subhastes o vendes a l’encant, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.

2 Caramell de glaç.

3 Moc que penja del nas.

4 BOT 1 Brot tendral, especialment de pi.

2 Nom donat vulgarment a les inflorescències masculines en forma d’ament.

3 pl Pentinella.

4 candela de bruc (o d’arboç) Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe geotropa), de barret ocraci clar, en forma d’embut amb mamil·la central i de cama alta i una mica dilatada per baix.

5 candela geganta Gran bolet de la família de les tricolomatàcies (Leucopaxillus giganteus), de barret en forma d’embut ample i de cama robusta i curta.

5 1 METROL [símb: cd] Unitat d’intensitat lluminosa del sistema internacional equivalent a 1/683 watts per estereoradiant, d’una radiació monocromàtica de 540 terahertzs de freqüència.

2 candela per metre quadrat FÍS [símb: cd/m²] Unitat de luminància del sistema internacional, igual a la luminància d’una font d’1 m² de superfície emissiva d’una intensitat lluminosa d’una candela.

6 en candela loc adj MAR Dit d’un pal o d’un altre objecte en posició vertical.

->candeler

■candeler -a

[de candela; 1a FONT: 1405]

1 1 m i f Cerer, persona que fa ciris, candeles, etc., o que en ven.

2 candeler de cera HIST Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.

3 candeler de sèu HIST Menestral que fabricava candeles de sèu.

2 m Estri consistent en un peu o una columna amb una dolla a la banda superior que serveix per a aguantar dreta una candela.

3 m BOT Gerani (gènere Geranium).

4 m MAR Cadascuna de les barres que, situades prop de la borda, serveixen per a formar una mena de barana.

->candelera

■candelera

[de candeler; 1a FONT: 1343]

f 1 Cofre per a guardar candeles.

2 [en majúscula] LITÚRG i FOLK Nom popular de la festa de la Presentació del Senyor, en què hi ha la benedicció de les candeles i la processó. Quan la Candelera riu el fred és viu.

3 BOT 1 Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum lychnitis), de fulles oblongues, verdes i glabrescents per sobre i tomentoses per sota i de flors petites, grogues o blanques.

2 porpra².

->candeleta

■candeleta

[de candela; 1a FONT: 1595]

f 1 1 Candela petita.

2 esperar amb candeletes Esperar (algú o alguna cosa) amb delit.

2 FARM Barreta emprada com a vehicle per a l’administració de medicaments d’acció local en afeccions uretrals, vaginals, etc.

->candelilla

candelilla

f QUÍM IND Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla, sobretot de l’espècie Euphorbia antisyphilitica.

->candent

■candent

[del ll. candens, -ntis, part. present del verb candēre ‘posar-se roent’; 1a FONT: s. XIX]

adj 1 Roent.

2 fig Ardent, per l’interès que desvetlla o la gravetat que conté. Un problema candent.

->candi¹

■candi¹

[de l’àr. vg. qándi (àr. qandî, -dîya), adj. der. de qand, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj m Dit del sucre depurat i cristal·litzat.

->candi² càndia

■candi² càndia

adj Càndid.

->candial

■candial

Part. sil.: can_di_al

[del ll. candidus ‘blanc’, ampliat amb el sufix -alis; 1a FONT: 1851, DEsc.]

adj Dit d’una varietat de blat.

->càndid

■càndid -a

[del ll. candidus, -a, -um, íd., der. del ll. candēre ‘posar-se incandescent’; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj Ple de candor, no capciós, ingenu.

->càndida

■càndida

f MED Nom donat a diversos llevats del gènere Candida, especialment C. albicans, productor de micosi (candidiasi) en l’ésser humà.

->càndidament

■càndidament

[de càndid]

adv D’una manera càndida.

->candidat

■candidat -a

[del ll. candidatus, -a, -um, íd., terme usat perquè els candidats a càrrecs públics es vestien amb toga blanca]

m i f Persona que aspira a un càrrec, a una dignitat, a un honor, etc., o que hi és proposada.

->candidatura

■candidatura

[de candidat]

f 1 Fet d’ésser candidat, de presentar-se com a candidat.

2 Conjunt de candidats a elegir.

3 Papereta en què figuren els noms dels candidats.

->candidesa

■candidesa

[de càndid; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de càndid.

->candidiasi

■candidiasi

Part. sil.: can_di_di_a_si

f PAT Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida.

->candidosi

■candidosi

f PAT Candidiasi.

->candiment

■candiment

[de candir-se; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Acció de candir-se;

2 l’efecte.

->candir

■candir

[de candi¹]

v tr Adobar amb sucre o almívar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: candir

GERUNDI: candint

PARTICIPI: candit, candida, candits, candides

INDICATIU PRESENT: candeixo, candeixes, candeix, candim, candiu, candeixen

INDICATIU IMPERFET: candia, candies, candia, candíem, candíeu, candien

INDICATIU PASSAT: candí, candires, candí, candírem, candíreu, candiren

INDICATIU FUTUR: candiré, candiràs, candirà, candirem, candireu, candiran

INDICATIU CONDICIONAL: candiria, candiries, candiria, candiríem, candiríeu, candirien

SUBJUNTIU PRESENT: candeixi, candeixis, candeixi, candim, candiu, candeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: candís, candissis, candís, candíssim, candíssiu, candissin

IMPERATIU: candeix, candeixi, candim, candiu, candeixin

->candir-se

■candir-se

[de càndid; 1a FONT: 1839, DLab.]

v pron Decandir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: candir

GERUNDI: candint

PARTICIPI: candit, candida, candits, candides

INDICATIU PRESENT: candeixo, candeixes, candeix, candim, candiu, candeixen

INDICATIU IMPERFET: candia, candies, candia, candíem, candíeu, candien

INDICATIU PASSAT: candí, candires, candí, candírem, candíreu, candiren

INDICATIU FUTUR: candiré, candiràs, candirà, candirem, candireu, candiran

INDICATIU CONDICIONAL: candiria, candiries, candiria, candiríem, candiríeu, candirien

SUBJUNTIU PRESENT: candeixi, candeixis, candeixi, candim, candiu, candeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: candís, candissis, candís, candíssim, candíssiu, candissin

IMPERATIU: candeix, candeixi, candim, candiu, candeixin

->candor

■candor

[del ll. candor, -ōris ‘blancor’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m [o f] Absència de malícia, sinceritat; innocència.

->candorós

■candorós -osa

[de candor]

adj Que té candor.

->candorosament

■candorosament

[de candorós]

adv Amb candor, d’una manera candorosa.

->canèfora

■canèfora

f HIST A l’antiga Grècia, noia de família noble que en certes cerimònies religioses portava al cap una cistella amb les ofrenes i els utensilis per als sacrificis.

->canejador

■canejador -a

[de canejar]

m i f Agrimensor.

->canejar

■canejar

[de cana]

v tr Acanar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canejar

GERUNDI: canejant

PARTICIPI: canejat, canejada, canejats, canejades

INDICATIU PRESENT: canejo, caneges, caneja, canegem, canegeu, canegen

INDICATIU IMPERFET: canejava, canejaves, canejava, canejàvem, canejàveu, canejaven

INDICATIU PASSAT: canegí, canejares, canejà, canejàrem, canejàreu, canejaren

INDICATIU FUTUR: canejaré, canejaràs, canejarà, canejarem, canejareu, canejaran

INDICATIU CONDICIONAL: canejaria, canejaries, canejaria, canejaríem, canejaríeu, canejarien

SUBJUNTIU PRESENT: canegi, canegis, canegi, canegem, canegeu, canegin

SUBJUNTIU IMPERFET: canegés, canegessis, canegés, canegéssim, canegéssiu, canegessin

IMPERATIU: caneja, canegi, canegem, canegeu, canegin

->canelar

canelar

m pop Calendar.

->canell

■canell

[de cana]

m ANAT ANIM puny 1 1.

->canella

■canella

[de cana]

f 1 Canó pel qual surt l’aigua en una font o aixeta. Una font de dues canelles.

2 ANAT ANIM canyella 1 1.

->canel·làcies

■canel·làcies

Part. sil.: ca_nel_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals constituïda per plantes llenyoses d’escorça rica en olis essencials, de fulles alternes i de fruits en baia, que comprèn el canyeller blanc.

2 sing Planta de la família de les canel·làcies.

->canellera

■canellera

[de canell]

f Bena elàstica per a protegir-se el canell.

->caneló

■caneló

Hom.: canaló

[de l’it. cannellóne, íd., del ll. canna ‘canya’]

m GASTR Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures, coberta de salsa beixamel o de tomàquet i gratinada amb formatge ratllat. Uns canelons molt ben gratinats.

->canelobre

■canelobre

[del ll. vg. *candelŭbrum en lloc del ll. cl. candelabrum, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.

->cànem

■cànem

[d’una variant del ll. cannăbis, íd., i aquest, del gr. kánnabis, íd., manllevat a una llengua de l’Europa oriental preindoeuropea; 1a FONT: s. XII]

m 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les cannabàcies (Cannabis sativa), de tija erecta, fistulosa, i de fulles grosses, aspres, de color verd fosc i d’una olor penetrant.

2 TÈXT 1 Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda del cànem.

2 cànem de Guinea Kenaf.

3 cànem de Manila BOT Abacà.

4 cànem indi BOT 1 Varietat del cànem (C. sativa var indica), pròpia de l’Índia oriental, l’Iran, etc.

2 Cànnabis.

->canemar

■canemar

[de cànem; 1a FONT: s. XI]

m AGR Camp plantat de cànem.

->canemàs

■canemàs

[de cànem; 1a FONT: s. XIII]

[pl -assos] m 1 TÈXT Teixit groller i molt clar de fils i de passades fet amb fil de cànem, que forma una mena de reixat el qual serveix de suport a labors casolanes brodades i com a guia per a brodar damunt d’altra roba.

2 fig Fons sobre el qual hom fa desenvolupaments; esbós.

3 TÈXT Tela grollera emprada per a embalar.

->canemera

■canemera

[de cànem]

f AGR Camp on hom ha sembrat cànem.

->canemuixa

■canemuixa

Part. sil.: ca_ne_mui_xa

[deriv. de cànem, de formació incerta pel que fa a la terminació, on pot haver influït algun altre mot; 1a FONT: s. XVI]

f TÈXT Part llenyosa de la tija del cànem que hom separa de les fibres, una vegada amarat, en espadar-lo.

->canequí

■canequí

[del port. canequí o canequim, del mot khanki ‘mena de tela’, d’una llengua indoària]

[pl -ís] m TÈXT Tela prima de cotó que venia de l’Índia.

->caner

■caner -a

[de ca¹]

1 adj Caní.

2 m i f Persona, generalment empleat municipal, encarregada de recollir els gossos perduts o abandonats d’una ciutat.

3 f Lloc on hom tanca els gossos perduts o abandonats.

4 f Caseta d’un gos.

->canescent

■canescent

[del ll. canescens, -ntis, part. present de canescĕre ‘tornar-se blanc’]

adj BOT Dit d’un òrgan vegetal revestit de pèls curts, blancs i poc nombrosos.

->canesú

■canesú

[del fr. canezou o canesou, íd., d’origen incert, potser resultat d’un encreuament entre el prov. modern camisoun ‘camisola’ i caneçon, deformació popular ant. de caleçon ‘calça’]

[pl -ús] m INDUM 1 Cosset de roba blanca, de puntes, etc., amb mànigues o sense, avui en desús.

2 Peça superior d’una camisa, una brusa o un vestit a la qual són cosits el coll, les mànigues i la resta d’aquestes peces de vestir.

->canet¹

■canet¹

m 1 Ampolla de terrissa de cos cilíndric que serveix per a contenir licors, especialment ginebra.

2 Gerra de cervesa amb una capacitat d’un litre, aproximadament.

->canet²

■canet²

[diminutiu de ca, dit de l’ant. moneda de cinc cèntims pel lleó que s’hi representava, que la gent prenia per un ca; usat a València en el sentit de moneda en general, d’on s’aplicà a un joc de cartes]

m JOCS Joc d’atzar jugat amb qualsevol mena de cartes.

->canetà

canetà -ana

adj i m i f De Canet lo Roig (Baix Maestrat).

->canetaire

canetaire

Part. sil.: ca_ne_tai_re

adj i m i f De Canet de Rosselló (Rosselló).

->canetari

canetari -ària

adj i m i f De Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre).

->canetenc

canetenc -a

adj i m i f De Canet d’Adri (Gironès), de Canet de Mar (Maresme) o de Canet de Rosselló (Rosselló).

->cangrea

■cangrea

Part. sil.: can_gre_a

f MAR Aurica.

->cangrí

■cangrí

f col·loq presó 2. Si et pesquen et ficaran a la cangrí.

->cangueli

■cangueli

[mot d’origen caló o gitano]

m col·loq Por, temor. Tenir cangueli. Li ha agafat el cangueli.

->canguelo

canguelo

m col·loq Cangueli.

->cangur

■cangur

[o cangurú, de l’angl. ant. kangooroo, procedent d’una llengua australiana]

1 m ZOOL Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids (Macropus sp), de potes anteriors curtes i dèbils i les posteriors llargues i fortes, adaptades al salt.

2 m i f Persona que té cura dels infants en hores convingudes, quan els pares són absents.

3 m INDUM Peça de vestir, normalment impermeable, de mig cos, amb mànigues, caputxa i, sovint, una butxaca ampla a la part davantera.

->cangurú

cangurú

[pl -ús] m ZOOL Cangur.

->caní

■caní -ina

[del ll. caninus, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj 1 Pertanyent o relatiu al ca o gos.

2 dent canina Ullal.

3 fam canina fig Gana desmesurada.

->caníbal

■caníbal

[del cast. caníbal, alteració de caribal, der. de carib, mot que significa ‘valent, atrevit’, i designa els habitants i la llengua de les Antilles]

1 adj i m i f ETNOL Antropòfag.

2 adj ZOOL Dit de l’animal que devora els individus de la mateixa espècie.

3 adj i m i f Molt cruel, inhumà.

->canibalesc

■canibalesc -a

[de caníbal]

adj Propi de caníbals.

->canibalisme

■canibalisme

[de caníbal]

m 1 ETNOL Antropofàgia habitual com a característica etnològica d’una societat determinada.

2 ZOOL Pràctica d’alguns animals consistent a alimentar-se d’individus de la mateixa espècie.

->canic

■canic

[de ca¹]

m ZOOL Gos petit.

->caniche

caniche^* [kaníʃ]

[mot fr., der. de cane ‘ànec’, per l’atracció d’aquesta mena de gos per l’aigua]

m ZOOT Raça de gos de talla mitjana, de pèl llarg i arrissat, de color negre, blanc o gris, amb orelles llargues i penjants.

->canície

■canície

Part. sil.: ca_ní_ci_e

[del ll. canities, -iei, íd.]

f 1 FISIOL i PAT Blancor generalitzada o parcial del sistema pilós.

2 fig Vellesa. El respecte a la canície.

->canícula

■canícula

[del ll. canicŭla, íd., dimin. fem. de canis ‘gos’, nom donat a Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que a l’estiu coincidia a la seva sortida amb la del sol]

f METEOR 1 Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.

2 p ext Calor que fa durant la canícula.

->canicular

■canicular

[de canícula; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Pertanyent a la canícula. Nit canicular. Calors caniculars.

->canicultura

■canicultura

f ZOOT Cria i explotació de gossos.

->cànids

■cànids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes integrada per animals de formes esveltes, àgils i robusts, de cap generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut.

2 sing Mamífer de la família dels cànids.

->canigonenc

canigonenc -a

1 adj Relatiu o pertanyent al Canigó (massís dels Pirineus).

2 m METEOR Vent procedent del Canigó.

->canilla¹

■canilla¹

[del ll. canīlia, pl. de canīle ‘gossera o caseta de gossos’, d’on degué passar a expressar el ‘conjunt de gossos’; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f CINEG Gossada emprada sobretot en caça menor.

->canilla²

■canilla²

[probablement del cast. canilla, íd., de l’ant. cañilla, diminutiu de caña]

f TÈXT Bitlla.

->canillenc

canillenc -a

adj i m i f De Canillo (Andorra).

->canillera

■canillera

[de canilla²]

f TÈXT Màquina de bitlles.

->caninament

■caninament

[de caní]

adv Com un gos.

->cannabàcies

■cannabàcies

Part. sil.: can_na_bà_ci_es

[del ll. científic cannabaceae (v. cànnabis)]

f BOT 1 pl Família d’urticals constituïda per plantes herbàcies de fulles estipulades alternes o oposades que comprèn el cànem (Cannabis sativa) i el llúpol o espàrgol (Humulus lupulus).

2 sing Planta de la família de les cannabàcies.

->cannabinol

cannabinol

m FARM Principi actiu del cànem indi, de fórmula C₂₁H₂₆O₂.

->cannabiosi

cannabiosi

Part. sil.: can_na_bi_o_si

f PAT Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols de cànem.

->cànnabis

■cànnabis

[del ll. científic cannabis, del cl. cannăbis, i aquest, del gr. kánnabis ‘cànem’]

m 1 BOT Cànem indi.

2 FARM Droga extreta del cànem indi, coneguda amb el nom de marihuana i haixix.

->cannabisme

cannabisme

m PAT i PSIQ Intoxicació produïda per ingestió de cànem indi.

->cannàcies

■cannàcies

Part. sil.: can_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família d’escitamínies constituïda per plantes herbàcies perennes amb grosses fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja o vermell.

2 sing Planta de la família de les cannàcies.

->canó

■canó

[de cana; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 1 Tija buida.

2 Entrenús d’una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya.

3 Tros de canya, de fusta, etc., semblant a una canya, que serveix per a diferents usos, especialment per a debanar-hi fil, trama, etc.

2 1 Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica. El canó d’una ullera. Els canons de l’orgue.

2 Tub de metall, d’uralita, etc., emprat per a la conducció d’aigua, de gas, etc.

3 En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc., a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.

4 Portell per on la séquia mare pren l’aigua del riu.

5 Tub, obert en un cap, on s’adapta un tap, que serveix per a guardar agulles.

6 Pal petit cilíndric en part tubulat que, en fer mitja, serveix per a recolzar una de les agulles.

7 Faringe.

8 ANAT Part del pèl, més forta, pròxima a l’arrel.

9 FRUCT Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre a fi de practicar-hi l’empelt de canó.

10 ORNIT Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.

11 ORNIT La ploma d’ocell quan comença a néixer.

3 1 ARM Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc.

2 a boca de canó ARM Gairebé tocant la boca de l’arma l’objecte al qual hom tira.

3 a boca de canó fig De sobte, a la impensada.

4 ARM 1 Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre capaç de llançar projectils a una gran distància.

2 carn de canó fig Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.

->canoa

■canoa

Part. sil.: ca_no_a

[del cast. canoa, mot pres de l’arauac de les Antilles; 1a FONT: 1803, DEst.]

f NÀUT 1 Embarcació menor, lleugera, de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.

2 canoa automòbil Canoa propulsada per la força motriu d’un motor de combustió o uns quants amb hèlix submergida.

->canoard

canoard -a

Part. sil.: ca_no_ard

adj i m i f De Cànoes (Rosselló).

->canoca

■canoca

[der. de cana, peculiar des d’ant. del rossellonès i del nord-est de Catalunya, amb una mena de sufix difícil d’explicar, potser d’origen cèlt; 1a FONT: 1575, DPou.]

f BOT Tija tubular d’algunes plantes.

->canòdrom

■canòdrom

[híbrid del ll. canis ‘gos’ i -drom]

m ESPORT Conjunt de pista i d’instal·lacions auxiliars destinades a la celebració de curses de llebrers.

->canoenc

canoenc -a

Part. sil.: ca_no_enc

adj i m i f Canoard.

->canoer

■canoer -a

Part. sil.: ca_no_er

[de canoa]

m i f Persona que tripula una canoa.

->canoista

■canoista

Part. sil.: ca_no_is_ta

[de canoa]

m i f ESPORT Piragüista que competeix amb una canoa.

->canol

canol

m MAR Peça de fusta que, entestada al medís i fixada a la cara interior de l’estamenera, reforça la quaderna.

->cànon

■cànon

[del ll. canon, -ŏnis, i aquest del gr. kánōn ‘regla, norma’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri.

2 ART Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.

3 LÒG Norma o regla a la qual obeeix el procés lògic.

2 DR CAN 1 Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església.

2 Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església.

3 pl Dret canònic.

3 1 Catàleg o llista.

2 CATOL Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’Església Catòlica.

3 LIT Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris proposats com a model.

4 RELIG Catàleg o llista de llibres que formen el patrimoni revelat.

4 1 DR ADM Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d’un bé llogat o arrendat.

2 ECON Quantitat de diners que cal pagar per a l’ús d’un servei. El cànon de l’aigua.

3 ECON Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.

5 GRÀF Tipus més gros d’impremta.

6 LITÚRG Part central de la missa, el text de la qual és una pregària eucarística.

7 LITÚRG i MÚS Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes.

8 MÚS Composició a dues veus o més on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.

->canonada

■canonada

[de canó; 1a FONT: 1617]

f 1 Tret de canó d’artilleria. Enderrocar un fort a canonades. Han tirat deu canonades.

2 ENG i HIDR Conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes.

->canonar

■canonar

[de canó]

v 1 intr Treure canons els ocells petits.

2 tr Debanar (el fil de trama) en canons per posar-lo a la llançadora, fer canons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canonar

GERUNDI: canonant

PARTICIPI: canonat, canonada, canonats, canonades

INDICATIU PRESENT: canono, canones, canona, canonem, canoneu, canonen

INDICATIU IMPERFET: canonava, canonaves, canonava, canonàvem, canonàveu, canonaven

INDICATIU PASSAT: canoní, canonares, canonà, canonàrem, canonàreu, canonaren

INDICATIU FUTUR: canonaré, canonaràs, canonarà, canonarem, canonareu, canonaran

INDICATIU CONDICIONAL: canonaria, canonaries, canonaria, canonaríem, canonaríeu, canonarien

SUBJUNTIU PRESENT: canoni, canonis, canoni, canonem, canoneu, canonin

SUBJUNTIU IMPERFET: canonés, canonessis, canonés, canonéssim, canonéssiu, canonessin

IMPERATIU: canona, canoni, canonem, canoneu, canonin

->canoneig

■canoneig

Part. sil.: ca_no_neig

[de canonejar]

m 1 Acció de canonejar;

2 l’efecte.

->canonejar

■canonejar

[de canó]

v tr Atacar a canonades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canonejar

GERUNDI: canonejant

PARTICIPI: canonejat, canonejada, canonejats, canonejades

INDICATIU PRESENT: canonejo, canoneges, canoneja, canonegem, canonegeu, canonegen

INDICATIU IMPERFET: canonejava, canonejaves, canonejava, canonejàvem, canonejàveu, canonejaven

INDICATIU PASSAT: canonegí, canonejares, canonejà, canonejàrem, canonejàreu, canonejaren

INDICATIU FUTUR: canonejaré, canonejaràs, canonejarà, canonejarem, canonejareu, canonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: canonejaria, canonejaries, canonejaria, canonejaríem, canonejaríeu, canonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: canonegi, canonegis, canonegi, canonegem, canonegeu, canonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: canonegés, canonegessis, canonegés, canonegéssim, canonegéssiu, canonegessin

IMPERATIU: canoneja, canonegi, canonegem, canonegeu, canonegin

->canoner

■canoner -a

[de canó]

1 1 m i f Operari que posa el fil de trama en canons valent-se del torn o de la rodina.

2 m HIST Menestral que fabricava canons.

2 MAR GUER 1 adj i m Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, d’escorta de combois i per a bombardeig de ciutats.

2 llanxa canonera Embarcació armada amb un canó o uns quants que era usada per a la defensa dels ports o per a ajudar a atacar ciutats assetjades.

3 f TÀCT Tronera.

->canonet

■canonet

[de canó]

m 1 Canó petit.

2 FRUCT Canó.

3 Peça tubular que serveix per a adornar vestits i treballs de passamaneria.

->canonge

■canonge

Hom.: canonja

[b. ll. canonĭcus, -a, -um, der. del ll. canon ‘regla’; 1a FONT: 1172]

m 1 HIST ECL Antigament, clergue que seguia una regla o cànon.

2 1 CATOL Membre d’un capítol catedral o d’una col·legiata.

2 fer vida de canonge fig Fer vida tranquil·la, regalada.

3 pl BOT Herba dels canonges.

4 MÚS En l’orgue, tub decoratiu i mut de la façana.

->canongessa

■canongessa

[de canonge]

f CATOL 1 Dona que viu en comunitat religiosa sense haver fet vots especials.

2 Religiosa d’alguna de les branques femenines dels ordes de canonges regulars.

->canongí

canongí -ina

adj i m i f De la Canonja (Tarragonès).

->canongia

■canongia

Part. sil.: ca_non_gi_a

[de canonge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 CATOL Prebenda i dignitat de canonge.

2 fig Càrrec de poca feina i molt profit.

->canònic

■canònic -a

[del ll. canonĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.

2 Corresponent a les normes del dret eclesiàstic. Impediments canònics.

3 Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura.

2 Conforme a un cànon determinat, a una norma.

3 ÀLG Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements.

4 MEC Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits.

->canònica

■canònica

[del b. ll. canonica, íd.; 1a FONT: s. X]

f HIST ECL Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.

->canonical

■canonical

[del b. ll. canonicalis, íd.]

adj CATOL Pertanyent al canonge, a un orde o capítol de canonges.

->canònicament

■canònicament

[de canònic]

adv Conforme als cànons o lleis de l’Església.

->canonicat

■canonicat

[del b. ll. canonicatus, íd.]

m CATOL canongia 1.

->canonicitat

■canonicitat

[de canònic]

f 1 Qualitat del que és conforme a cànon.

2 esp Qualitat del que és canònic.

->canonista

■canonista

[de cànon; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f DR CAN Persona versada en la ciència del dret canònic.

->canonitzable

■canonitzable

[de canonitzar]

adj Digne d’ésser canonitzat.

->canonització

■canonització

Part. sil.: ca_no_nit_za_ci_ó

[de canonitzar]

f CATOL Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’Església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic.

->canonitzar

■canonitzar

[de cànon; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 CATOL Procedir a la canonització.

2 Declarar canònic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canonitzar

GERUNDI: canonitzant

PARTICIPI: canonitzat, canonitzada, canonitzats, canonitzades

INDICATIU PRESENT: canonitzo, canonitzes, canonitza, canonitzem, canonitzeu, canonitzen

INDICATIU IMPERFET: canonitzava, canonitzaves, canonitzava, canonitzàvem, canonitzàveu, canonitzaven

INDICATIU PASSAT: canonitzí, canonitzares, canonitzà, canonitzàrem, canonitzàreu, canonitzaren

INDICATIU FUTUR: canonitzaré, canonitzaràs, canonitzarà, canonitzarem, canonitzareu, canonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: canonitzaria, canonitzaries, canonitzaria, canonitzaríem, canonitzaríeu, canonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: canonitzi, canonitzis, canonitzi, canonitzem, canonitzeu, canonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: canonitzés, canonitzessis, canonitzés, canonitzéssim, canonitzéssiu, canonitzessin

IMPERATIU: canonitza, canonitzi, canonitzem, canonitzeu, canonitzin

->canonja

■canonja

Hom.: canonge

[del b. ll. canonĭca, íd.; 1a FONT: s. XVII]

f HIST ECL 1 Casa destinada a la vida comunitària d’un capítol de canonges.

2 Propietat d’un capítol de canonges.

->canopi

canopi -òpia

adj 1 Relatiu o pertanyent a la ciutat de Canop (Egipte antic).

2 vas canopi 1 HIST Vas funerari egipci destinat a contenir les vísceres momificades dels difunts.

2 p anal ARQUEOL Osseres antropomorfes etrusques que recorden la figura del difunt (segles VII-VI aC).

->canòpic

canòpic -a

adj En l’antiguitat, dit de la branca occidental del Nil, on hi havia la ciutat de Canop.

->canor

■canor -a

[del ll. canōrus, -a, -um ‘cantador’, der. del verb canĕre; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que canta bé; melodiós.

->canós

■canós -osa

[del ll. canōsus, -a, -um ‘de cabells blancs’; 1a FONT: s. XV]

adj Canut.

->canot

■canot

[del fr. canot, procedent del cast. canoa; 1a FONT: 1613]

m NÀUT Qualsevol de les distintes embarcacions esportives menors.

->canotatge

■canotatge

[de canot]

m NÀUT Activitat esportiva referent a la tripulació d’embarcacions menors.

->canotier

■canotier

Part. sil.: ca_no_ti_er

[del fr. canotier ‘pilot de canot’ (s. XVI), i ‘barret de palla’ (s. XIX), der. de canot, aplicat al barret per l’ús que se’n feia en l’esport nàutic]

m Capell de palla de copa plana i baixa i d’ala recta.

->canovellí

canovellí -ina

adj i m i f De Canovelles (Vallès Oriental).

->canoví

canoví -ina

adj i m i f De Cànoves i Samalús (Vallès Oriental).

->cansalada

■cansalada

[de carn i salada; 1a FONT: c. 1200]

f 1 ALIM Gras del porc, situat entre la pell i la carn.

2 ALIM Cansalada preparada en salaó, que és emprada en diversos plats.

3 cansalada fumada ALIM Cansalada viada que hom sotmet al procés de fumatge per aconseguir-ne la conservació.

4 cansalada viada (o virada) ALIM Cansalada del ventre del porc que, juntament amb el teixit greixós, té teixit muscular.

5 suar la cansalada col·loq 1 Suar molt.

2 fig i Fer grans esforços per aconseguir alguna cosa.

->cansalader

■cansalader -a

[de cansalada; 1a FONT: 1390]

m i f Persona que ven porc fresc o preparat en pernils, botifarres, salsitxes, etc.

->cansaladeria

■cansaladeria

Part. sil.: can_sa_la_de_ri_a

[de cansalader; 1a FONT: 1887]

f Botiga de cansalader.

->cansament

■cansament

[de cansar; 1a FONT: s. XIV]

m Fatiga.

->cansar

■cansar

[del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 1 tr Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.

2 pron A poc a poc, que no et cansis.

2 fig 1 tr Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.

2 pron S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cansar

GERUNDI: cansant

PARTICIPI: cansat, cansada, cansats, cansades

INDICATIU PRESENT: canso, canses, cansa, cansem, canseu, cansen

INDICATIU IMPERFET: cansava, cansaves, cansava, cansàvem, cansàveu, cansaven

INDICATIU PASSAT: cansí, cansares, cansà, cansàrem, cansàreu, cansaren

INDICATIU FUTUR: cansaré, cansaràs, cansarà, cansarem, cansareu, cansaran

INDICATIU CONDICIONAL: cansaria, cansaries, cansaria, cansaríem, cansaríeu, cansarien

SUBJUNTIU PRESENT: cansi, cansis, cansi, cansem, canseu, cansin

SUBJUNTIU IMPERFET: cansés, cansessis, cansés, canséssim, canséssiu, cansessin

IMPERATIU: cansa, cansi, cansem, canseu, cansin

->cansat

■cansat -ada

[de cansar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Fatigat.

2 Que cansa de fer; fatigant. Una feina molt cansada.

->cansera

cansera

[de cansar]

f dial Cansament gran.

->cansós

■cansós -osa

[de cansar]

adj Que cansa de fer; fatigant. Una pujada cansosa.

->cant¹

■cant¹

Hom.: can i khan

[del ll. cantŭs, -ūs, íd., der. abstracte de canĕre ‘cantar’ (supí cantum); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 MÚS Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.

2 Sèrie de sons musicals que hom emet quan canta.

3 p anal El cant dels ocells. El cant de la cigala, del grill.

4 MÚS Melodia principal en un fragment o una peça musical de diverses parts.

5 MÚS Composició vocal o instrumental d’una forma musical indeterminada.

6 MÚS Música de cant d’un caràcter determinat. Cant pla. Cant flamenc.

7 cant del cigne fig Darrera obra d’un músic, d’un poeta, d’un orador.

8 cant de sirena fig Paraules falses, aduladores.

9 cant d’orgue MÚS Polifonia.

2 LIT 1 Cadascuna de les parts en què és dividit un poema.

2 Nom que hom aplica a composicions poètiques molt diverses.

3 pl Versos, especialment èpics, heroics. Els cants d’Homer.

->cant²

■cant²

Hom.: can i khan

[del gr. kanthós, íd.]

m ANAT ANIM Angle d’unió de les parpelles.

->cant.

cant.

abrev cantonada.

->cant-

cant-

Forma prefixada del mot grec kanthós, que significa ‘cantó, glàndula lacrimal’. Ex.: cantectomia.

->cantabile

■cantabile^* [kantáßile]

[mot it]

m MÚS En una composició, fragment melòdic que hom canta (oposat a recitat).

->cantable

■cantable

[de cantar]

adj Que pot ésser cantat.

->càntabre

■càntabre -a

[del ll. Cantaber, -bra, -brum, íd.]

1 adj i m i f De Cantàbria.

2 HIST 1 m i f Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la Península Ibèrica.

2 adj Relatiu o pertanyent als càntabres.

->cantabrià

cantabrià -ana

Part. sil.: can_ta_bri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cantabrià.

2 m Unitat amb valor d’estatge (i edat) de l’estefanià superior, situada damunt el westfalià D i sota l’estefanià A.

->cantàbric

■cantàbric -a

[del ll. Cantabricus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Cantàbria o als seus habitants.

2 Relatiu o pertanyent a la mar Cantàbrica o a les seves costes.

->cantada

■cantada

[de cantar; 1a FONT: 1878]

f 1 MÚS Fet de cantar un o més cants o cançons. Han fet una cantada davant la casa de la vila.

2 Fet de cantar (una cosa), de desdir. Quina cantada, vestits d’aquella manera!

->cantadís

cantadís -issa

adj Cantador, dit especialment d’ocells, fonts, rius, etc. La font que raja, clara i cantadissa.

->cantadissa

■cantadissa

[de cantar]

f Conjunt de cants d’una munió d’ocells o d’un grup de cantaires.

->cantador

■cantador -a

[de cantar; 1a FONT: c. 1500]

adj Que canta o sap de cantar, afectat a cantar. Una cadernera poc cantadora.

->cantafaula

■cantafaula

Part. sil.: can_ta_fau_la

[del fr. ant. chantefable, comp. de chante ‘canta’ i fable ‘faula’, que designa l’obreta medieval Aucassin et Nicolette (començ s. XIII), escrit allí cantefable]

f LIT Narració que alterna la prosa i el vers, destinada a ésser respectivament recitada i cantada.

->cantaire

■cantaire

Part. sil.: can_tai_re

[de cantar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 adj Cantador.

2 m i f Cantor.

->cantal¹

■cantal¹

[com cantell i cantó, der. potser del ll. td. cantus ‘llanta de roda’ (d’un cèlt. kant- ‘roca; caire’), que passà a ‘cantell de roda’ i ‘caire dur’ i ‘roca cantelluda’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Pedra, còdol.

->cantal²

cantal²

[del nom de la ciutat occitana de Cantal (Alvèrnia)]

m ALIM Formatge fet amb llet de vaca, amb la crosta de color gris clar, de pasta premsada i no cuita, ferma i flexible, de sabor suau.

->cantalada

■cantalada

[de cantal¹]

f Cop de cantal¹.

->cantallopenc

cantallopenc -a

adj i m i f De Cantallops (Alt Empordà).

->cantaloup

cantaloup^* [kaŋtalú]

[mot fr., pres de l’it. Cantalupo, ant. població papal de prop de Roma]

m HORT Nom aplicat a diverses varietats de meló d’origen francès, d’epidermis dura i sovint berrugosa, i de carn, molt perfumada, de color blanc ataronjat.

->cantant

■cantant

[de cantar; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f Persona que canta en el teatre, els concerts, etc.

2 adj HERÀLD En les representacions heràldiques, dit dels galls i d’alguns altres ocells, amb el bec obert.

->cantar

■cantar

[del ll. cantare ‘cantar habitualment’, der. freqüentatiu del ll. canĕre ‘cantar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v* 1 1 intr Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Cantar tot sol, en cor, a plena veu. Cantar amb sentiment. Cantar d’orella.

2 tr Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia. Cantar una cançó, un himne, una ària. Cantar les lletanies.

3 cantar com una calàndria (o com un àngel, o com un rossinyol) Cantar molt bé, una dona o un infant.

4 cantar la palinòdia Retractar-se.

5 cantar les absoltes fig Donar per acabada o morta una cosa.

6 cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.

2 tr fig 1 Declarar, confessar, algú, coses que havia de mantenir secretes. Cantar un detingut el nom dels companys. Fer cantar algú.

2 cantar de ple (o de pla) Confessar de ple.

3 cantar les veritats (a algú) Retreure-li les malifetes.

3 tr 1 Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin una munió de persones. El vocal cantava els noms dels seleccionats. Cantar el timoner el rumb de la nau.

2 Dir (algú) en veu alta alguna cosa a fi que una altra persona en comprovi l’exactitud. Cantar un original a un corrector de proves.

3 estar (un fet) cantat Ésser fàcilment previsible. La victòria ja està cantada.

4 intr 1 Emetre la veu un ocell. Els ocells que canten en el bosc. Despertar-se en cantar el gall.

2 Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales del davant, etc. Cantar les cigales, els grills.

5 intr fig 1 Produir (una cosa) un soroll característic. L’aigua està a punt d’arrencar el bull: ja canta.

2 Anar balderes dues o més peces d’un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.

6 intr 1 Resultar malament una cosa, desdir d’una altra. Aquella festa va cantar bastant. Un moble així, al menjador, canta.

2 Fer pudor, tufejar. Li canta l’alè. Aquest peix canta.

7 tr 1 Celebrar amb cants, lloar. Cantar el mèrit d’aquell fet.

2 cantar victòria Gloriejar-se d’ésser vencedor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantar

GERUNDI: cantant

PARTICIPI: cantat, cantada, cantats, cantades

INDICATIU PRESENT: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten

INDICATIU IMPERFET: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven

INDICATIU PASSAT: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren

INDICATIU FUTUR: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

SUBJUNTIU PRESENT: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin

IMPERATIU: canta, canti, cantem, canteu, cantin

->càntar

■càntar

[del gr. kántharos, íd., pròpiament ‘escarabat’]

m CERÀM Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues anses llargues que sobresurten a la vora.

->cantarella

■cantarella

Hom.: canterella

[de cant¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de cantar. Amb gran cantarella d’àngels.

2 Cant monòton i continuat. Adormí l’infant amb aquella cantarella.

3 Cosa que es repeteix excessivament; cançó. Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella!

4 Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi. El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà.

5 pl FOLK A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous.

->cantarel·làcies

cantarel·làcies

Part. sil.: can_ta_rel_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de fongs del grup dels afil·loforats l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.

2 sing Fong de la família de les cantarel·làcies.

->cantarellejar

■cantarellejar

[de cantarella]

v intr Fer cantarella en parlar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantarellejar

GERUNDI: cantarellejant

PARTICIPI: cantarellejat, cantarellejada, cantarellejats, cantarellejades

INDICATIU PRESENT: cantarellejo, cantarelleges, cantarelleja, cantarellegem, cantarellegeu, cantarellegen

INDICATIU IMPERFET: cantarellejava, cantarellejaves, cantarellejava, cantarellejàvem, cantarellejàveu, cantarellejaven

INDICATIU PASSAT: cantarellegí, cantarellejares, cantarellejà, cantarellejàrem, cantarellejàreu, cantarellejaren

INDICATIU FUTUR: cantarellejaré, cantarellejaràs, cantarellejarà, cantarellejarem, cantarellejareu, cantarellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantarellejaria, cantarellejaries, cantarellejaria, cantarellejaríem, cantarellejaríeu, cantarellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cantarellegi, cantarellegis, cantarellegi, cantarellegem, cantarellegeu, cantarellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantarellegés, cantarellegessis, cantarellegés, cantarellegéssim, cantarellegéssiu, cantarellegessin

IMPERATIU: cantarelleja, cantarellegi, cantarellegem, cantarellegeu, cantarellegin

->cantàrida

■cantàrida

[del ll. cantharis, -ĭdis, i aquest, del gr. kantharís, -ídos, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 ENTOM Insecte coleòpter de la família dels melòids (Lytta vesicatoria), de color verd brillant i de cos allargat amb èlitres que recobreixen tot l’abdomen.

2 FARM Pólvores o ungüent de cantàrida seca emprats en farmàcia com a vesicatori i com a afrodisíac.

->cantaridina

■cantaridina

f QUÍM ORG Principi actiu de la cantàrida i d’altres insectes, de fórmula C₁₀H₁₂O₄, emprat com a vesicant de la pell.

->cantaridòfil

cantaridòfil -a

adj BOT Dit dels vegetals pol·linitzats principalment per coleòpters.

->cantata

■cantata

[de l’it. cantata, íd.]

f LIT i MÚS Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una veu o unes quantes.

->cantatriu

■cantatriu

Part. sil.: can_ta_triu

[de l’it. cantatrice, íd.]

f Cantant de teatre o de concert d’una certa fama.

->cantautor

■cantautor -a

Part. sil.: can_tau_tor

[de cantar i autor]

m i f MÚS Cantant que compon ell mateix les cançons del seu repertori.

->cantell

■cantell

[v. cantal¹; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 Cara estreta d’un objecte que té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar un maó de cantell. Donar-se un cop contra el cantell d’un moble. Fer aguantar una moneda de cantell.

2 Extrem d’algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment. Un cantell de pa, de formatge.

3 BIBLIOT Les tres parts externes del llibre, tallades o no, contraposades al llom.

->cantellatge

■cantellatge

m BOT Tortellatge.

->cantellejar

■cantellejar

[de cantell]

v 1 intr Ésser més o menys cantellut.

2 tr Treballar els cantells d’una peça, d’una post, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantellejar

GERUNDI: cantellejant

PARTICIPI: cantellejat, cantellejada, cantellejats, cantellejades

INDICATIU PRESENT: cantellejo, cantelleges, cantelleja, cantellegem, cantellegeu, cantellegen

INDICATIU IMPERFET: cantellejava, cantellejaves, cantellejava, cantellejàvem, cantellejàveu, cantellejaven

INDICATIU PASSAT: cantellegí, cantellejares, cantellejà, cantellejàrem, cantellejàreu, cantellejaren

INDICATIU FUTUR: cantellejaré, cantellejaràs, cantellejarà, cantellejarem, cantellejareu, cantellejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantellejaria, cantellejaries, cantellejaria, cantellejaríem, cantellejaríeu, cantellejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cantellegi, cantellegis, cantellegi, cantellegem, cantellegeu, cantellegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantellegés, cantellegessis, cantellegés, cantellegéssim, cantellegéssiu, cantellegessin

IMPERATIU: cantelleja, cantellegi, cantellegem, cantellegeu, cantellegin

->cantellós

■cantellós -osa

[de cantell]

adj Cantellut.

->cantellut

■cantellut -uda

[de cantell; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que fa cantell.

2 Que presenta múltiples cantells.

2 fig Rude, aspre, difícil.

->cànter

■cànter

[del ll. canthărus ‘copa gran de dues nanses’, i aquest, del gr. kántharos, íd., pròpiament ‘escarabat’; 1a FONT: 1300]

m dial 1 Càntir.

2 Càntera 1.

->cantera¹

■cantera¹

Cp. pedrera i planter 2

[del b. ll. cantera, de la mateixa arrel que cantus (v. cantal¹); 1a FONT: 1253]

f Pedra grossa.

->cantera²

■cantera²

[de cantar]

f Ganes de cantar.

->cantera³

■cantera³

f TÈXT Fileta, especialment la d’alguns telers a mà, com els de teixir vellut o ris.

->càntera

■càntera

[de cànter; 1a FONT: 1324]

f 1 Atuell semblant al càntir, però més gros i sense broc, amb dues nanses i coll.

2 ICT Peix perciforme marí de la família dels espàrids (Spondyliosoma cantharus), de cap petit, de rostre punxegut i de boca amb dents curtes i fines.

->canterada

■canterada

[de cantera¹]

f Cop de cantera¹.

->canterano

■canterano

[de l’it. canterano, íd., der. de càntera ‘atuell; caixeta; calaixera’, del mateix origen que el cat. cànter; 1a FONT: 1750]

m MOBL 1 Calaixera amb la part superior proveïda d’una tapa inclinada que, oberta, serveix de pupitre, i que conté a l’interior petits calaixos i apartats.

2 Calaixera.

->canterell

■canterell

[de cànter]

m 1 Càntir petit.

2 CERÀM Atuell de ceràmica decorada de broc sovint zoomòrfic i de coll cilíndric.

->canterella

■canterella

Hom.: cantarella

[de canterell; 1a FONT: 1413, St. Vicent F.]

f 1 Càntir.

2 pl FOLK A la regió d’Alacant, pinyata.

->canterera

■canterera

f BOT Cantirets.

->càntic

■càntic

[del ll. cantĭcum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 BÍBL i LITÚRG Himne de lloança i de regraciament tret de diversos llibres bíblics, menys el dels salms.

2 POÈTICA Composició poètica destinada a celebrar algun esdeveniment profà.

3 col·loq Cant.

4 el Càntic dels Càntics BÍBL Llibre de l’Antic Testament, conservat entre els sapiencials, que canta l’amor a través d’un diàleg entre l’estimat i l’estimada.

->canticela

■canticela

[deriv. de càntic amb influx, segurament, de cantilena; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Cantúria.

->cantiga

cantiga

[d’origen incert, potser del ll. canĕre o cantare ‘cantar’, però més probablement d’un cèlt. cantīca, der. de l’arrel can- ‘cantar’, amb el sufix cèlt. -iga, -ica]

f LIT Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.

->cantilena

■cantilena

[del ll. cantilena ‘cant, cançó, tornada’; 1a FONT: c. 1400, Canals]

f LIT i MÚS 1 Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc a la formació de les cançons de gesta.

2 Composició poètica breu destinada a ésser cantada.

3 A l’edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que sovint tenia refrany.

4 Composició vocal melodiosa i lenta.

5 Part superior d’una composició coral o part que en constituïa la melodia principal.

6 Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental.

->cantimplora

■cantimplora

[de canta i plora, per la remor que fa l’atuell quan degota; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Atuell per a portar-hi aigua en viatges i excursions, aplatat i amb el coll estret com el d’una ampolla.

2 sifó 1 1.

->cantina

■cantina

[de l’it. cantina, d’origen desconegut, potser cèlt; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Lloc públic que generalment forma part d’una caserna, d’una estació, d’una universitat, etc., on hom ven begudes i alguns comestibles.

->cantiner

■cantiner -a

[de cantina]

1 m i f Persona que té una cantina.

2 f Dona que té per ofici servir begudes a la tropa durant les accions de guerra.

->càntir

■càntir

Hom.: khanti

[originàriament forma dialectal de cànter; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l’altre, més petit (galet), per a beure.

2 Contingut del càntir. S’ha begut un càntir d’aigua.

3 anar-se’n com el broc del càntir fig Tenir diarrea continuada.

4 tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de prendre mal.

2 METROL Antiga mesura de capacitat per a líquids dividida en dotze porrons.

->cantirer

■cantirer -a

[de càntir]

1 m i f Persona que fa càntirs i altres atuells de terrissa o que en ven.

2 m Banc amb forats per a posar-hi els càntirs.

->cantirera

■cantirera

[de cantirer]

f cantirer 2.

->cantiret

■cantiret

[de càntir]

m 1 Càntir petit.

2 pl BOT Herba anual de la família de les primulàcies (Androsace maxima), de flors blanques o rosades disposades en umbel·les involucrades i de llavors incloses en càpsules globuloses.

->cantiri

■cantiri

[der. de cant¹ per analogia amb mots acabats en -iri (cementiri, captiri), sufix provinent de -eri (imperi, captiveri, ll. -erium per metafonia]

m Cantúria.

->cantó

■cantó

Hom.: cantor

[v. cantal¹; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 1 En un cos, indret on es troben dues cares laterals.

2 En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats. A cadascun dels quatre cantons de la sala hi havia una porta.

3 els quatre cantons JOCS Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap.

4 quatre cantons Cruïlla, encreuament de dos carrers, de dos camins, etc.

2 Banda, costat. No saber cap a quin cantó girar-se. A quin cantó és això? Els dos cantons d’un portal.

3 GEOG ADM 1 Cadascuna de les unitats politicoadministratives federades de la Confederació Helvètica.

2 Circumscripció administrativa de primer ordre de Luxemburg.

3 Divisió administrativa de la República Francesa superior al municipi i inferior al districte.

4 GEOMORF Ruptura del pendent que enllaça la plataforma amb el talús continental.

5 HERÀLD 1 Cadascun dels punts del camper situats als quatre angles.

2 Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut.

3 Cadascun dels quatre espais buits deixats sobre un escut per la creu o el sautor o per dues figures posades en creu o en sautor.

->canto-

canto-

Forma prefixada del mot grec kanthós, que significa ‘cantó, glàndula lacrimal’. Ex.: cantotomia.

->cantó-faixa

cantó-faixa

Part. sil.: can_tó-fai_xa

m HERÀLD Peça composta resultant de la unió d’un cantó destre i d’una faixa.

->canton

■canton

[del nom de la ciutat xinesa de Canton, d’on procedia el teixit]

m TÈXT Teixit de cotó molt atapeït amb lligament de sarja.

->cantonada

■cantonada

[de cantó; 1a FONT: 1433]

f [abrev cant.] En l’encreuament de dues vies, angle format per dues façanes o dues parets d’un edifici. La farmàcia de la cantonada. Un edifici que fa cantonada.

->cantonal

■cantonal

[de cantó]

1 adj Que pertany a la divisió territorial dita cantó.

2 adj i m i f Cantonalista.

->cantonalisme

■cantonalisme

m POLÍT 1 Doctrina política que pretén l’organització de la societat en cantons federats que substitueixen l’organització estatal.

2 Situació que es caracteritza per una tendència cap a la disgregació d’una comunitat política.

->cantonalista

■cantonalista

1 adj Relatiu o pertanyent al cantonalisme.

2 m i f Partidari del cantonalisme.

->cantonat

■cantonat -ada

[de cantó; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj HERÀLD 1 Dit d’una creu o un sautor que porten figures a tots quatre cantons.

2 Dit de quatre figures posades a cada cantó de l’escut.

3 Dit d’una figura abismada acompanyada de quatre mobles posats 2 i 2.

4 Dit de la bordura amb els quatre angles d’un esmalt diferent del seu.

->cantoner

■cantoner -a

[de cantó]

1 adj Que fa cantó, que serveix per a formar cantó. Una casa cantonera. Una pedra cantonera.

2 f 1 Objecte o peça que forma angle. La cantonera d’una post.

2 Raconera.

3 CONSTR Llistó en forma d’angle, motllurat o no, que hom col·loca a l’aresta de les parets que formen una cantonada per evitar l’esmicolament del guix.

4 CONSTR Peça de forma angular, de ferro o d’acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàl·liques com a reforç, element d’unió, etc.

5 CONSTR Cadascuna de les pedres tallades que, posades a la cantonada d’un edifici, la reforcen.

6 GRÀF Peça de metall, de cuir, etc., que serveix per a reforçar el cantó d’una coberta de llibre.

7 GRÀF Part d’una orla d’impremta que correspon a cadascun dels quatre cantons d’una pàgina o rectangle.

->cantonès

■cantonès -esa

1 adj i m i f De Canton (ciutat de la Xina) o del cantonès (dialecte).

2 m LING Dialecte del xinès pertanyent al grup de parlars de la família yue.

->cantoplàstia

cantoplàstia

Part. sil.: can_to_plàs_ti_a

f CIR Operació practicada per a corregir l’estenosi de l’orifici palpebral.

->cantor

■cantor -a

Hom.: cantó

[del ll. cantor, -ōris, íd; en el sentit de ‘organista i cabiscol de les esglésies protestants’, calc de l’al. Kantor, i aquest, del ll. cantor; 1a FONT: s. XV]

1 m i f Persona que canta, que té per ofici cantar.

2 m MÚS A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.

->cantoral

■cantoral

[de cant, format per analogia amb cartoral ‘cartulari’]

m MÚS Llibre de cants religiosos de format manual.

->cantúria

■cantúria

Part. sil.: can_tú_ri_a

[possiblement der. de cantor, a través de l’ant. cantoria, que hauria pogut tenir també base en un b. ll. *cantoria, amb pronúncia vacil·lant: cl. ’-ia o romànica -ía]

f Cants.

->cantussar

■cantussar

[de cant¹; 1a FONT: s. XVI]

v intr Cantussejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantussar

GERUNDI: cantussant

PARTICIPI: cantussat, cantussada, cantussats, cantussades

INDICATIU PRESENT: cantusso, cantusses, cantussa, cantussem, cantusseu, cantussen

INDICATIU IMPERFET: cantussava, cantussaves, cantussava, cantussàvem, cantussàveu, cantussaven

INDICATIU PASSAT: cantussí, cantussares, cantussà, cantussàrem, cantussàreu, cantussaren

INDICATIU FUTUR: cantussaré, cantussaràs, cantussarà, cantussarem, cantussareu, cantussaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantussaria, cantussaries, cantussaria, cantussaríem, cantussaríeu, cantussarien

SUBJUNTIU PRESENT: cantussi, cantussis, cantussi, cantussem, cantusseu, cantussin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantussés, cantussessis, cantussés, cantusséssim, cantusséssiu, cantussessin

IMPERATIU: cantussa, cantussi, cantussem, cantusseu, cantussin

->cantussejar

■cantussejar

[de cant¹]

v intr Cantar a mitja veu. Cantusseja mentre renta els plats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantussejar

GERUNDI: cantussejant

PARTICIPI: cantussejat, cantussejada, cantussejats, cantussejades

INDICATIU PRESENT: cantussejo, cantusseges, cantusseja, cantussegem, cantussegeu, cantussegen

INDICATIU IMPERFET: cantussejava, cantussejaves, cantussejava, cantussejàvem, cantussejàveu, cantussejaven

INDICATIU PASSAT: cantussegí, cantussejares, cantussejà, cantussejàrem, cantussejàreu, cantussejaren

INDICATIU FUTUR: cantussejaré, cantussejaràs, cantussejarà, cantussejarem, cantussejareu, cantussejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantussejaria, cantussejaries, cantussejaria, cantussejaríem, cantussejaríeu, cantussejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cantussegi, cantussegis, cantussegi, cantussegem, cantussegeu, cantussegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantussegés, cantussegessis, cantussegés, cantussegéssim, cantussegéssiu, cantussegessin

IMPERATIU: cantusseja, cantussegi, cantussegem, cantussegeu, cantussegin

->cantussol

■cantussol

[de cant¹]

m 1 Cant monòton.

2 fer el cantussol Demanar els infants alguna cosa ploriquejant.

->cantussolar

■cantussolar

[de cantussol]

v intr Cantussejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cantussolar

GERUNDI: cantussolant

PARTICIPI: cantussolat, cantussolada, cantussolats, cantussolades

INDICATIU PRESENT: cantussolo, cantussoles, cantussola, cantussolem, cantussoleu, cantussolen

INDICATIU IMPERFET: cantussolava, cantussolaves, cantussolava, cantussolàvem, cantussolàveu, cantussolaven

INDICATIU PASSAT: cantussolí, cantussolares, cantussolà, cantussolàrem, cantussolàreu, cantussolaren

INDICATIU FUTUR: cantussolaré, cantussolaràs, cantussolarà, cantussolarem, cantussolareu, cantussolaran

INDICATIU CONDICIONAL: cantussolaria, cantussolaries, cantussolaria, cantussolaríem, cantussolaríeu, cantussolarien

SUBJUNTIU PRESENT: cantussoli, cantussolis, cantussoli, cantussolem, cantussoleu, cantussolin

SUBJUNTIU IMPERFET: cantussolés, cantussolessis, cantussolés, cantussoléssim, cantussoléssiu, cantussolessin

IMPERATIU: cantussola, cantussoli, cantussolem, cantussoleu, cantussolin

->canudera

■canudera

[der. de canuda, fem. de canut ‘canonet’, forma dialectal occidental, d’un ll. *cannūtus, der. hispànic de canna ‘canya’]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Dentaria pinnata), de flors liles, rosades o blanques i de fruits en síliqua formant raïms.

->canuguera

■canuguera

[variant de canudera]

f BOT Canudera.

->cànula

■cànula

[del ll. cannŭla, diminutiu de canna ‘canya’; 1a FONT: s. XV]

f MED Tub obert per tots dos caps que hom utilitza a fi de conduir fluid a través d’una obertura natural o accidental de l’organisme.

->canusir

■canusir

[probablement der. de canós amb influx de canut pel que fa a la u]

v intr Tornar-se blancs els cabells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canusir

GERUNDI: canusint

PARTICIPI: canusit, canusida, canusits, canusides

INDICATIU PRESENT: canuseixo, canuseixes, canuseix, canusim, canusiu, canuseixen

INDICATIU IMPERFET: canusia, canusies, canusia, canusíem, canusíeu, canusien

INDICATIU PASSAT: canusí, canusires, canusí, canusírem, canusíreu, canusiren

INDICATIU FUTUR: canusiré, canusiràs, canusirà, canusirem, canusireu, canusiran

INDICATIU CONDICIONAL: canusiria, canusiries, canusiria, canusiríem, canusiríeu, canusirien

SUBJUNTIU PRESENT: canuseixi, canuseixis, canuseixi, canusim, canusiu, canuseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: canusís, canusissis, canusís, canusíssim, canusíssiu, canusissin

IMPERATIU: canuseix, canuseixi, canusim, canusiu, canuseixin

->canut¹

■canut¹

m canó 2 5.

->canut²

■canut² -uda

[del ll. td. canūtus, der. de canus, -a, -um ‘blanc brillant, de cabells blancs’ amb possible influx de cornūtus ‘banyut’ pel que fa a la terminació; 1a FONT: s. XIII]

adj Que té els cabells blancs.

->canvi

■canvi

[de canviar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Acció de canviar;

2 l’efecte.

2 1 Bescanvi.

2 ECON Forma de distribució de les mercaderies dins la societat.

3 ECON Preu de cotització dels valors mercantils.

4 ECON Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.

5 (o canvi monetari) ECON Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.

6 lliure canvi ECON Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació dels preus entre els béns i els factors de producció.

7 taxa de canvi ECON Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.

3 1 Allò que hom rep en canvi.

2 esp Diners que, pagat el preu de la cosa comprada, són retornats al comprador quan aquest ha lliurat una moneda, un bitllet, etc., d’un valor superior a aquest preu.

3 Diners que hom descanvia. No tinc canvi de cinquanta euros.

4 p ext Conjunt de moneda fraccionària que hom destina al canvi.

5 en (o a) canvi loc adv En compensació. Tu li has donat la pilota; i ell, què t’ha donat en canvi?

6 en (o a canvi) de loc prep En compensació de. Li han donat un cotxe nou a canvi de l’actual.

7 tornar el canvi fig Tractar algú com ell tracta els altres.

4 1 Modificació, evolució. Un canvi de caràcter.

2 canvi de vida Climateri.

3 fer el canvi (una noia) Tenir la primera menstruació.

5 canvi de marxes AUT Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre ells per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.

6 canvi de via FERROC Desviació.

7 en canvi loc adv No així, sinó altrament, contràriament. La noia és molt treballadora; el seu germà, en canvi, és un gandul.

8 canvi químic QUÍM Reacció química.

->canviable

■canviable

Part. sil.: can_vi_a_ble

[de canviar]

adj Que pot ésser canviat.

->canviador¹

■canviador¹ -a

Part. sil.: can_vi_a_dor

[de canviar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m i f Persona que es dedica al canvi de monedes, de valors, etc.

2 m HIST El qui es dedicava a canviar monedes per d’altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.

->canviador²

canviador²

Part. sil.: can_vi_a_dor

m LLAR Peça de tela o de plàstic sobre la qual hom col·loca el nadó per canviar-li la roba o els bolquers.

->canviament

■canviament

Part. sil.: can_vi_a_ment

[de canviar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m canvi 1.

->canviant

■canviant

Part. sil.: can_vi_ant

[de canviar]

1 adj Que canvia.

2 m PINT En representacions pictòriques de roba o de vestits, efecte produït pintant els tons foscs amb el color complementari del to clar.

->canviar

■canviar

Part. sil.: can_vi_ar

[del ll. td. cambiare ‘baratar, descanviar’, d’origen cèlt; 1a FONT: s. XIII]

v* 1 tr Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc. Ha canviat el quadre del rebedor per un mirall.

2 1 tr Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie. Van canviar la tovallola perquè era bruta. Van canviar el director de la fàbrica.

2 intr Canviar de metge. Canviar d’eines.

3 canviar de lloc (una cosa) Traslladar-la.

3 1 tr Transformar, fer esdevenir diferent. Un déu canvià Dafne en llorer. L’experiència l’ha canviat.

2 intr Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa. El temps ha canviat. Canviar de color. Aquest noi ha canviat molt.

3 pron Les rialles es van canviar en ploralles.

4 tr 1 Donar a algú (alguna cosa) i rebre’n una altra cosa com a equivalent, bescanviar. Canviar un llapis per una ploma.

2 fig Canviar mirades, paraules, compliments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: canviar

GERUNDI: canviant

PARTICIPI: canviat, canviada, canviats, canviades

INDICATIU PRESENT: canvio, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien

INDICATIU IMPERFET: canviava, canviaves, canviava, canviàvem, canviàveu, canviaven

INDICATIU PASSAT: canvií, canviares, canvià, canviàrem, canviàreu, canviaren

INDICATIU FUTUR: canviaré, canviaràs, canviarà, canviarem, canviareu, canviaran

INDICATIU CONDICIONAL: canviaria, canviaries, canviaria, canviaríem, canviaríeu, canviarien

SUBJUNTIU PRESENT: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: canviés, canviessis, canviés, canviéssim, canviéssiu, canviessin

IMPERATIU: canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn

->canviari

■canviari -ària

Part. sil.: can_vi_a_ri

[de canvi]

adj ECON Relatiu o pertanyent a la lletra de canvi. Regrés canviari.

->canvista

■canvista

[de canviar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 m i f Canviador.

2 m HIST El qui negociava lletres de canvi.

->canxa

canxa

f ESPORT Superfície rectangular limitada per parets i línies, on es desenvolupa el joc de la pilota basca.

->canya

■canya

[del ll. canna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 BOT Planta perenne de la família de les gramínies (Arundo donax), de tija plena robusta, fistulosa i ramificada, de fulles amplament linears i de flors en grossa panícula.

2 canya borda BOT Canyís.

3 canya d’Amèrica (o canya americana) BOT Bambú.

4 canya de rosaris BOT i JARD Canya d’Índia.

5 canya de sucre BOT i AGR Planta perenne de la família de les gramínies (Saccharum officinarum), de tija plena d’un teixit sucós i dolç i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.

6 canya d’Índia BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les cannàcies (Canna indica), de fulles verdes, grosses, i de flors agrupades en espiga terminal laxa de color vermell o rosa.

7 canya dolça BOT i AGR Canya de sucre.

8 no deixar canya dreta fig Fer una gran destrossa.

2 1 BOT Tija fistulosa amb nusos ben marcats i fulles embeinadores pròpia de les gramínies. Amb quatre brins de bruc i una canya, va fer una escombra. Un canó fet d’un tros de canya.

2 p ext Altres tiges fistuloses.

3 canya de pescar (o simplement canya) PESC i ESPORT Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija d’un cap de la qual penja un fil (llinya) proveït a l’altre cap d’un ham o de diversos.

4 córrer canyes HIST Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances.

5 ésser prim com una canya Estar magre.

6 ploma de canya PALEOG Càlam.

3 1 Nom de certs objectes o de certes parts d’un objecte de forma tubular o cilíndrica.

2 Part de la mitja que cobreix la cama.

3 canyella 1 1.

4 palla 6.

5 La més petita mesura de cervesa de barril que se serveix en un bar, un restaurant, etc.

6 ANAT Tràquea.

7 ARQUIT Fust.

8 CALÇ En els calçats alts, cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells.

9 FERRET Tija d’algunes claus de pany.

10 MAR Part de l’àncora compresa entre la cigala i la creu.

11 MAR Part d’un rem compresa entre el guió i la pala.

12 MÚS Llengüeta de certs instruments musicals.

13 MAR Arjau del timó.

14 TÈXT Durant les operacions de nuar i teixir, cadascuna de les barretes que hom passa entre els fils d’ordit per tal de separar-los i mantenir-los ordenats.

15 canyes del moc MAR Parell de caps que, partint de l’extrem inferior del moc, van a inserir-se un a cada costat de la roda de proa i serveixen per a reforçar-lo.

4 DESTIL·L Aiguardent obtingut per destil·lació de la melassa del sucre de canya.

->canyada

■canyada

[de canya; 1a FONT: c. 1460]

f 1 GEOBOT Vall estreta plantada de canyes.

2 PESC Acte de tirar la canya a l’aigua per pescar.

3 Cop pegat amb una canya.

->canyader

canyader -a

adj i m i f De la Canyada de Biar (Alcoià).

->canyadí

canyadí -ina

adj i m i f De la Canyada de Beric (Matarranya).

->canyaferla

■canyaferla

[de canya i l’ant. ferla ‘canya seca’, del ll. fĕrŭla ‘vareta’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f BOT Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Ferula communis), de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i de flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.

->canyafístula

■canyafístula

[de canya i fístula, del ll. fistŭla ‘tub, conducte’; 1a FONT: 1271]

f BOT Arbre de la família de les mimosàcies (Cassia fistula), de fruits en llegum que contenen una polpa negrosa d’acció laxant suau.

->canyamel

■canyamel

[de canya i mel²; 1a FONT: 1460, Roig]

f BOT Canya de sucre.

->canyamelar

■canyamelar

[de canyamel]

m AGR Camp plantat de canyamels.

->canyamet

■canyamet

[de canya]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Suaeda altissima), de fulles alternes petites i de flors axil·lars ternades poc vistoses.

->canyar

■canyar

[de canya; 1a FONT: 1494]

m 1 BOT Lloc poblat de canyes.

2 GEOBOT Comunitat semiartificial de les séquies agrícoles integrada bàsicament per la canya i també per les corretjoles gran i borda.

->canyaret

■canyaret

[de canya]

m dial Disputa de crits; avalot. Armaren un canyaret perquè no hi estaven d’acord.

->canyavera

■canyavera

[d’origen incert, possiblement del cast. cañavera, amb la segona part de difícil explicació, probablement ll. avēna ‘tija de palla de l’avena’, amb dissimilació respecte al primer element canna ‘canya’]

f BOT Canyís.

->canya-xiula

■canya-xiula

Part. sil.: ca_nya-xiu_la

[possible transformació fonètica de canyafístula]

f BOT Canyís.

->canyella

■canyella

[der. de canya; en el significat de ‘espècia’ també apareix escrit ant. canela a causa de la forma de canonet que presenta l’escorça d’aquesta planta; 1a FONT: 1262]

f 1 ANAT ANIM 1 Part anterior de la cama, sobre mateix de l’aresta anterior de la tíbia.

2 Qualsevol dels ossos llargs de l’avantbraç.

3 Qualsevol dels ossos llargs de l’ala d’un ocell.

4 Part llarga i prima de les extremitats dels equins que va del genoll a la sofraja en les extremitats anteriors i del garró a la sofraja a les extremitats posteriors.

2 BOT 1 Escorça brunenca i aromàtica del canyeller, emprada en confiteria com a condiment i en perfumeria. Canyella en pólvores. Canonets de canyella.

2 canyella blanca Escorça del canyeller blanc.

3 canyella de la Xina Escorça aromàtica del canyeller de la Xina.

3 FRUCT Varietat de pera de mida mitjana i de forma allargada.

->canyellat

canyellat -ada

[de canyella]

adj HERÀLD Dit del color de canyella, usat en les armories angleses.

->canyellenc

canyellenc -a

adj i m i f De Canyelles (Garraf).

->canyeller

■canyeller

[de canyella]

m BOT 1 Petit arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Cinnamomum zeylandicum), de fulles ovades, coriàcies, i de flors groguenques petites i nombroses, de l’escorça del qual és extreta la canyella.

2 canyeller blanc Petit arbre d’escorça groguenca de la família de les canel·làcies (Winterana canella), de fulles coriàcies i de flors agrupades en cimes, l’escorça del qual forneix la canyella blanca.

3 canyeller de la Xina Arbre de la família de les lauràcies (Cinnamomum cassia), del sud-est asiàtic, que proporciona la canyella de la Xina.

->canyellera

■canyellera

[de canyella]

f ESPORT Peça emprada en la pràctica d’alguns esports (futbol, hoquei, rugbi) com a defensa de les cames.

->canyer

■canyer

[de canya; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT 1 Canyar.

2 Canya.

->canyet

■canyet

[del ll. cannētum ‘lloc ple de canyes’; 1a FONT: 1489]

m 1 Lloc on hom llença o enterra les bèsties mortes.

2 anar (o anar-se’n) al canyet fig 1 Morir-se.

2 p ext El negoci familiar se n’ha anat al canyet en dos mesos.

3 engegar al canyet col·loq Engegar a fer punyetes.

->canyeta

■canyeta

[de canya]

f 1 BOT canyís 2.

2 PESC Ormeig per a pescar anguiles.

->canyís

■canyís

[de canya; 1a FONT: 1448]

[pl -issos] m 1 Teixit, reixat, fet de canyes, de vímets, etc. Un canyís per a assecar figues.

2 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Phragmites communis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula grossa i ramificada, violàcia o de color de palla.

->canyissa

■canyissa

[de canyís]

f 1 Teixit de canyes i de cordill per a posar-hi pa, criar-hi cucs de seda, etc.

2 BOT Canyís.

->canyissada

■canyissada

[de canyís]

f CONSTR Teixit de canyes que, clavat a les bigues del sostre, serveix de suport a la capa de guix que forma el cel ras.

->canyissar

■canyissar

[de canyís]

m 1 BOT Lloc poblat de canyissos.

2 GEOBOT Herbassar alt i fistulós, helòfit, dominat pel canyís, que es fa a les vores de les basses somes o dels corrents d’esmunyiment suau.

->canyissat

■canyissat

[de canyís]

m PESC 1 Art d’encerclament emprat per a pescar llísseres, constituït per dues menes de xarxes.

2 Tresmall encanyissat del canyissat.

->canyisser

■canyisser

[de canyís]

m BOT Lloc poblat de canyissos.

->canyiula

■canyiula

Part. sil.: ca_nyiu_la

[del ll. td. cannabŭla ‘collar de fusta’, der. de canna ‘canya’ en el sentit de ‘coll, tràquea’; la i pot venir per influx de canya-xiula o d’un ll. *cannĭbŭla]

adj i m i f Dit d’una persona magra, escarransida.

->canyó¹

■canyó¹

[variant de canó per influx de canya, que prengué també el sentit de ‘gola, tràquea’, com tenia el mateix ll. canna (cf. escanyar)]

m Faringe.

->canyó²

■canyó²

[del cast. cañón, íd.]

m GEOMORF 1 Congost, engorjat.

2 canyó submarí Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.

->canyoca

■canyoca

[variant de canoca]

f BOT Tija del blat de moro o d’altres gramínies.

->canyola

canyola

[de canya]

f BOT Fenàs de marge.

->canyot

■canyot

[de canya]

m BOT 1 canyís 2.

2 Canyota.

->canyota

■canyota

[de canya]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Sorghum halepense), de fulles amplament linears i de flors en panícula piramidal de color roig.

->canyut

■canyut

m ZOOL Navalla.

->caoba

■caoba

Part. sil.: ca_o_ba

[del cast. caoba, procedent del taïno de Santo Domingo kaóban; 1a FONT: c. 1800]

f 1 BOT i FUST 1 Gènere de grans arbres perennifolis de la família de les meliàcies (Swietenia sp), de fusta dura, d’un color bru vermellós, de bon treballar, molt usada en ebenisteria.

2 Fusta de la caoba.

2 caoba africana BOT Gran arbre de la família de les meliàcies (Khaya senegalensis), de fusta d’un color bru vermell intens, de fulles bipinnades i de flors en raïms penjants.

3 caoba de les Filipines FUST Nom comercial de la fusta del lauan, apreciada en ebenisteria.

4 caoba vermella FUST Fusta procedent d’un eucaliptus (Eucalyptus diversicolor), emprada en ebenisteria.

->caodaisme

■caodaisme

Part. sil.: ca_o_da_is_me

m RELIG OR Religió sincretista fundada al Vietnam que recull el codi moral del confucianisme, la doctrina de la reencarnació del budisme, les pràctiques ocultistes del taoisme, l’ideal d’amor universal del cristianisme i la veneració dels avantpassats de l’espiritisme.

->caolí

■caolí

Part. sil.: ca_o_lí

[del fr. kaolin, i aquest, de Kao Ling, nom propi de lloc del nord de la Xina, d’on s’extragué primer]

m MINERAL i CERÀM Argila refractària de color blanc, formada per descomposició del feldspat i constituïda gairebé exclusivament per caolinita.

->caolínic

■caolínic -a

Part. sil.: ca_o_lí_nic

[de caolí]

adj 1 Relatiu o pertanyent al caolí.

2 Que conté caolí

->caolinita

■caolinita

Part. sil.: ca_o_li_ni_ta

f MINERAL i PEDOL Filosilicat d’alumini, Al₄(OH)₈Si₄O₁₀, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->caolinització

■caolinització

Part. sil.: ca_o_li_nit_za_ci_ó

f 1 GEOL Conjunt dels processos postvolcànics, pneumatolítics i hidrotermals que transformen en caolinita les roques que contenen feldspats, nefelina, topazi, beril, augita i altres minerals que contenen alumini.

2 PEDOL En la superfície de les roques i sobretot en els sòls, tipus de meteorització dels feldspats provocada per l’aigua amb àcids húmics i anhídrid carbònic.

->caorsí

caorsí -ina

Part. sil.: ca_or_sí

adj i m i f De Càors (ciutat d’Occitània).

->caos

■caos

Part. sil.: ca_os

[del ll. chaos, i aquest, del gr. kháos ‘abisme, confusió i desordre abans de la creació del món’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 MIT Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.

2 caos determinista FÍS Evolució irregular d’un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials.

3 fig Confusió i desordre complet.

4 GEOMORF Apilotament confús de blocs, de roques.

->caòtic

■caòtic -a

Part. sil.: ca_ò_tic

[de caos; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj 1 Relatiu o pertanyent al caos.

2 fig Confús, completament desordenat.

->caòticament

■caòticament

Part. sil.: ca_ò_ti_ca_ment

[de caòtic]

adv D’una manera caòtica.

->cap¹

■cap¹

Hom.: cab

[del ll. caput, íd., substituït per capu (d’un suposat acusatiu *capum); com a preposició parteix de la idea de ‘amb el cap vers un lloc’; com a adj. o pron., de la de ‘extrem, bocí’; 1a FONT: o.]

1 m 1 ANAT Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.

2 ADOB Part d’una peça o d’un cuir que correspon al cap de l’animal.

3 TÈXT Llana de poca qualitat procedent del cap de l’ovella.

4 abaixar (o acotar) el cap fig Cedir al voler o al parer d’altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.

5 alçar (o aixecar) el cap fig Sortir de la pobresa o de la desgràcia, recobrar l’ànim el qui estava abatut, millorar un malalt.

6 amagar el cap sota l’ala fig No voler veure les coses, defugir la responsabilitat; inhibir-se.

7 anar amb el cap alt fig Anar amb dignitat, sense haver-se d’avergonyir del comportament propi.

8 anar amb el cap sota l’ala fig Trobar-se sense força, sense ànim.

9 anar cap per avall fig Anar una cosa malament, al revés de com hom voldria.

10 anar el cap enfora (o entorn) fig Rodar el cap.

11 anar-hi el cap Anar-hi la vida.

12 anar-se’n el cap fig Rodar el cap.

13 anar-se’n (o tornar-se’n) amb les mans al cap fig Resultar perjudicat en un afer.

14 cap baix (o cap cot, o cap jup) fig Trist, capficat.

15 cap blanc Cap amb cabells blancs.

16 cap de mort Crani, calavera.

17 cap d’escarola Cap amb cabells curts i cargolats.

18 cap de turc fig Persona a qui hom fa acusacions de les quals no és responsable.

19 cap pelat Cap sense cabells.

20 cap per amunt loc adv En posició normal, no invertida.

21 cap per avall loc adv En posició invertida.

22 cap rapat Membre d’un moviment juvenil urbà sorgit a la Gran Bretanya a la fi dels anys seixanta del segle XX, caracteritzat per dur el cap rapat i per una certa estètica en la manera de vestir (botes d’estil militar), per actituds agressives i per l’adhesió a diverses tendències polítiques extremes.

23 de cap loc adv Amb el cap, disposant el cos de manera que el cap quedi en primer lloc. Caure de cap. Rematar una centrada de cap. Llançar-se de cap a l’aigua.

24 de cap a peus loc adv fig Totalment, del principi a la fi.

25 demanar el cap Demanar la mort (d’algú).

26 entre cap i coll loc adv A la base del crani.

27 fer un cap nou fig Pegar (a algú).

28 fer un cop de cap fig Decidir-se, prendre una resolució.

29 haver-se’n d’estrènyer el cap fig Haver-s’hi de resignar.

30 no mirar cap ni cara fig No servar respecte a ningú.

31 no tenir cap ni peus fig Ésser (una cosa) un disbarat, no tenir ordre ni concert.

32 pujar al cap Fer sentir (una beguda alcohòlica) els seus efectes.

33 pujar al cap (els honors, un càrrec, etc.) fig Envanir-se d’haver-los aconseguits.

34 pujar els fums al cap fig Envanir-se.

35 rodar el cap fig Semblar (a algú) que tot roda al voltant seu, sentir vertigen.

36 tallar (o llevar) el cap Decapitar (algú).

37 tants caps tants barrets fig Tants parers, tantes opinions, etc., com persones.

38 tenir el cap espès (o carregat) fig Tenir el cap adolorit, poc clar.

39 tenir entre cap i coll (un pensament, un propòsit, etc.) fig Tenir-hi l’atenció fixada.

40 tirar-se de cap fig Llançar-se sense por (a una empresa arriscada o difícil).

41 val més ésser cap de sardina (o d’arengada) que cua de pagell fig Convé més tenir autoritat dins un domini petit que no pas ésser manat dins un domini gran.

42 treure el cap fig Començar (algú o alguna cosa) a sortir, fer-se visible.

2 m 1 El cap considerat com a seu de l’intel·lecte, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap.

2 anar-se’n (o fugir) del cap fig Oblidar-se d’alguna cosa, esborrar-se de la memòria.

3 ballar pel cap fig Recordar (algú o alguna cosa) vagament.

4 buidar-se (o trencar-se) el cap fig Esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en la consideració, etc., d’una cosa.

5 cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) fig Eixelebrat, lleuger, sense seny.

6 cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) fig Neci, ignorant.

7 cap de ferro fig Infatigable per al treball mental.

8 dur (una cosa) de cap fig Tenir la ferma intenció de fer-la.

9 escalfar-se el cap fig Fatigar-se mentalment (estudiant o esbrinant alguna cosa).

10 fer (o obrar) del seu cap Actuar per si mateix, per iniciativa pròpia.

11 fer el cap viu fig Estar alerta, amatent.

12 inflar el cap fig Incitar (algú) amb explicacions o raonaments exagerats, tendenciosos, etc.

13 mal cap fig Persona perduda, disbauxada.

14 no cabre (una cosa) al cap fig No poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.

15 no tenir res al cap fig Ésser un neci, un ignorant.

16 omplir el cap fig Contar, explicar (a algú) una munió de coses.

17 passar pel cap fig Acudir-se (a algú) alguna cosa.

18 perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.

19 posar-se (o ficar-se) al cap fig Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s’hi.

20 posar un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans) Marejar (algú) a força de parlar.

21 rompre el cap (a algú) fig Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant.

22 tenir el cap a tres quarts de quinze Estar absent, distret, d’allò que fa al cas.

23 tenir el cap dur fig Tenir dificultats a comprendre les coses.

24 tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) fig Ésser lleuger, eixelebrat.

25 tenir molts pardals al cap Ésser lleuger, eixelebrat.

26 treure del cap fig Fer desistir algú (d’alguna cosa).

27 treure’s del cap fig Inventar-se (alguna cosa), idear-la.

3 m i f 1 Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres a les seves ordres, capitost. Cap de bàndol. Cap de motí. El cap de la tribu. La cap de secretaria.

2 GENEAL Persona que té l’autoritat i ostenta la representació d’una casa regnant (o exregnant) o senyorial.

3 GENEAL Persona que ostenta la representació d’un llinatge (o d’una línia, o d’una branca, d’un llinatge).

4 cap de casa DR ADM Persona sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.

5 cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors.

6 cap de colla FOLK En les colles de castellers, casteller d’experiència que dirigeix el bastiment del castell.

7 cap de corda ESPORT Alpinista que, durant la marxa o l’escalada, ocupa el primer lloc de la cordada.

8 cap de dansa Capdanser.

9 cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en l’enterrament i els funerals.

10 cap de govern POLÍT Persona que exerceix la direcció del poder executiu en els estats en què aquest no és exercit exclusivament pel cap de l’estat.

11 cap de mester HIST Prohom d’un ofici o gremi.

12 cap de pastera Macip major de forn o fleca.

13 cap d’era Persona que dirigeix la batuda.

14 cap de sèrie ESPORT Atleta o equip esportiu objecte d’una classificació preferent abans d’iniciar-se una competició.

15 cap d’estat POLÍT Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l’estat.

16 cap d’estudis ENSENY Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té les funcions, entre d’altres, d’elaborar l’horari escolar, supervisar els programes i els exàmens i coordinar l’elaboració del projecte curricular del centre.

17 cap de taula fig Persona que ocupa el lloc d’honor en una taula.

18 en cap Al primer lloc d’una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.

4 m 1 Lloc preferent, central. En Joan seia al cap de taula.

2 Població principal d’un territori, capital. Cap de municipi. Cap de comarca.

3 cap de partit DR ADM Població d’un partit judicial en la qual radica el jutjat de primera instància i instrucció.

4 cap i casal HIST Títol donat tradicionalment a la ciutat de Barcelona, considerada des de l’edat mitjana com la més important del Principat de Catalunya.

5 m 1 Individu considerat com a part d’una col·lectivitat. Toquen quatre caramels per cap. A tant per cap. Cap de bestiar.

2 cap per cap loc adv Tant per tant.

3 en cap de loc prep A nom de (algú). Posar una propietat en cap de la muller. Li atorgaren el títol en cap del seu difunt pare.

6 m 1 Part més alta d’una cosa. Cap d’una muntanya.

2 cap de vila Part més alta d’una vila, per oposició a sòl de vila.

7 m 1 Part anterior, per on comença una cosa.

2 DESTIL·L Fracció més volàtil, que destil·la primer, d’una barreja de líquids sotmesa a destil·lació.

3 HERÀLD Part superior del camper on se situa un cap.

4 HERÀLD Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.

5 cap d’ala fig Persona eminent en un ram d’activitat.

6 cap d’any El primer dia de l’any.

7 cap d’any p ext Aniversari.

8 Cap d’Any FOLK Festa de celebració del primer dia de l’any, coneguda també amb el nom de Ninou.

9 cap de brot fig El millor de la seva espècie, el més eminent.

10 cap nuclear ARM Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.

11 cap nuclear ARM Càrrega nuclear que hom munta a l’ogiva d’un projectil d’artilleria.

12 cap de frare TECNOL Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics.

13 de cap i de nou loc adv Una altra vegada, des del començament. Aquella carta, l’hauré de fer de cap i de nou.

14 donar cap a fig Executar (una cosa).

15 tornar a prendre el cap del fil fig Continuar el discurs o el tema interromput.

16 treure cap fig Venir al cas, venir a propòsit. El que diu no treu cap a res. A què treu cap, que no li parlis?

17 treure el cap del fil (d’alguna cosa) fig Esbrinar-ne l’origen.

8 m 1 Part final per on acaba una cosa.

2 al cap darrer loc adv Després de tot.

3 al cap de loc prep A la fi (d’un espai de temps). Al cap d’un mes. Al cap de quinze dies.

4 al cap i a la fi (o al cap i a l’últim) loc adv Després de tot.

5 cap de mes p ext Darrers dies del mes.

6 cap de setmana p ext Darrers dies de la setmana, dedicats al descans.

7 cap d’una peça (o una habitació) Extrem de l’habitació oposat a l’entrada.

8 eixir a cap de (una cosa) fig Pervenir a acabar-la.

9 esperar (o voler) postes de sol i caps de setmana fig Esperar amb delit les hores de lleure, els dies de festa.

10 ja som al cap del carrer! fig Ja hem arribat al final de la discussió, ja no cal parlar més (d’una cosa).

9 m 1 Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.

2 ANAT Extremitat arrodonida de certs ossos.

3 ANAT Porció més voluminosa de certs òrgans.

4 GEOMORF Punta de terra que entra mar endins.

5 OFIC Extrem més ample d’un martell, d’un mall, etc., oposat a la pena.

6 TÈXT Tros de roba que serveix per a comprovar la bona marxa de l’estampació.

7 cap de casa CONSTR Golfa.

8 cap de fibló METEOR Mànega.

9 cap de llinyol Tros de llinyol.

10 cap de mort Part de la carn de bou compresa entre el peixet i la tapa plana i que correspon al davant de la cuixa.

11 cap de núvol METEOR Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.

12 cap de peça TÈXT Cadascun dels dos extrems d’una peça de teixit on hi ha les llistes o els senyals que en marquen el començament i l’acabament.

13 cap de pit ADOB Part de cuir de sota la panxa, on hi havia la mamella de l’animal.

14 cap de pont TÀCT Posició militar que estableix una força armada en terreny enemic, a l’altra banda d’un riu o un estret, per preparar el pas del gros de l’exèrcit.

15 cap mort (d’un camp) Andana.

16 de cap a cap loc adv D’un extrem a l’altre, totalment. Ha llegit el seu discurs de cap a cap.

17 fer cap a fig Anar a parar a, arribar fins a. Aquest camí fa cap a la masia. No sé on farà cap, amb aquestes raons.

18 lligar caps fig Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.

19 no saber per quin cap començar (o per quin cap posar-s’hi) fig No saber per on començar una feina, una obra, etc.

20 no tenir cap ni centener fig Ésser absurda, inexplicable (alguna cosa).

21 pel cap alt loc adv No pas més que, a tot estirar.

22 pel cap baix loc adv Almenys, si no més.

23 tenir caps (el blat, l’ordi, etc.) Tenir brins.

24 tenir (o saber) pel cap dels dits fig Saber (una cosa) molt bé, dominar-la.

25 tira pel cap que vulguis fig Fes el que vulguis.

10 m 1 Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc., d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.

2 Tros de corda.

3 p ext TÈXT Cadascun dels fils que formen un fil retort, un cordó, etc.

4 TÈXT Metxa, fil, pua, etc., en referir-se al nombre d’aquestes unitats en una màquina.

5 pl TÈXT Rebuig de les matèries tèxtils filades.

6 cap de mort MAR Barret.

7 caps de revés p ext MAR Conjunt format per les escotes de sobrevent i les amures i les bolines de sotavent, que no treballen en navegar de bolina.

11 m BOT 1 caps blancs Planta sufruticosa perenne de la família de les crucíferes (Alyssum maritimum), de flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.

2 caps d’ase Tomaní.

12 m ZOOL 1 cap d’ase Peix perciforme de la família dels tríglids (Eutrigla gurnardus), del grup de les lluernes, amb el dors grisenc o verdós pigallat de blanc i el ventre blanc.

2 cap de bou capgròs 2 1.

3 cap d’olla Gènere de cetacis odontocets de la família dels delfínids (Globicephala sp), de cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, i de cap molt gros i bombat, sense rostre.

13 cap de cavall TÈXT Conjunt de suport i pinyó motor situat al començament dels cavallets o suports del tren d’estiratge de moltes màquines de preparació i filatura.

14 cap de mort 1 GRÀF Taca produïda pel peu d’un tipus col·locat al revés en la composició d’un text per substituir una lletra el tipus de la qual manca a la caixa.

2 TÈXT En el tren d’estiratge de les màquines manuars, metxeres, contínues i selfactines, caixa de ferro de forma semicircular que serveix de tapa i de suport a la roda que transmet el moviment del corró de darrere a l’intermedi.

15 cap magnètic ELECTROAC Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.

->cap²

■cap²

Hom.: cab

[v. cap¹]

adj i pron inv Algun (no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). No té cap cosí. Al cistell ja no hi ha cap poma. Cap dels alumnes no és ací. Tens cap cordill, a mà? Si cap d’ells hi va, ja t’ho diré. No sé com poden llegir cap d’aquests llibres. Saps cap remei, per a això? Cap (no en sé cap).

->cap³

■cap³

Hom.: cab

[v. cap¹]

prep 1 1 En direcció a, devers. Vine cap ací. Cap avall. Cap a la dreta. Si vas cap a casa, avisa’m.

2 fig La nació se’n va cap a la ruïna.

2 A la banda de, no lluny de. Aquest poble deu ser cap a Olot.

3 1 Aproximadament, pels volts de. Va venir cap a les nou. Cap a seixanta anys va deixar la feina.

2 cap al tard loc adv Després de post el sol, cap al vespre.

->cap.

cap.

abrev capítol 1.

->capa

■capa

[del ll. td. cappa, íd., d’origen incert, probablement d’una llengua no itàlica; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 INDUM Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d’aigua, de pluja. Capa de caputxa. Capa torera.

2 aguantar la capa fig Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen.

3 capa pluvial LITÚRG Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.

4 de capa i espasa loc adj HIST En la monarquia hispànica, a partir del segle XVI fins a la fi de l’Antic Règim, dit del conseller o oficial reial que pertanyia a l’estament militar.

5 de capa i espasa loc adj CATOL A la cort pontifícia, dit del cambrer secret o d’honor laic.

6 sota la capa del cel (o del sol) fig En aquest món. És el pocavergonya més gran que hi ha sota la capa del cel.

7 tirar la capa al toro fig Prendre una decisió enèrgica, obrant sense miraments.

2 1 Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa. Amb aquella capa d’innocència enganya tothom.

2 sota capa de loc prep Sota pretext de.

3 1 p anal Drap, fulla, etc., amb què hom envolta i cobreix certes coses.

2 MAR Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’enfogonament.

4 1 Extensió uniforme d’una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de vernís. Poseu-hi una capa de mantega i una altra de sucre.

2 Tel que es forma en alguns líquids (vi, llet, brou, etc.).

3 PINT Cadascuna de les aplicacions de color que hom dóna d’una sola vegada damunt qualsevol superfície, anomenada també mà.

4 PINT Cadascun dels estrats que formen la realització d’un quadre.

5 1 Cadascuna de diverses zones superposades. Capes del terreny, de l’atmosfera. Les capes profundes de l’oceà.

2 FÍS ATÒM En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un electró cortical o a diversos en funció de llur nombre quàntic principal.

3 GEOL Estrat.

6 SOCIOL Estrat social.

7 DR MAR Gratificació que els noliejadors donaven al capità d’un vaixell per estimular el seu zel en l’execució del contracte.

8 MAR 1 Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.

2 posar-se a la capa Efectuar les maniobres necessàries per tal que un vaixell resti a la capa.

->capaç

■capaç

[del ll. capax, -ācis ‘que té molta cabuda, capaç’, der. de capĕre ‘contenir, encabir’; 1a FONT: c. 1500]

adj 1 1 Que té capacitat per a contenir fins a un límit determinat. Un vagó capaç per a vuitanta persones.

2 fig Una dona capaç de grans virtuts.

2 1 Que té capacitat, aptitud o disposició per a fer alguna cosa. És capaç de parlar una hora seguida.

2 p anal Una fortalesa capaç de resistir els atacs de l’enemic.

3 Que té poder o capacitat legal. Capaç de testar.

4 Que té talent, qualitats, que és instruït. És un noi molt capaç.

5 ésser capaç de Ésser possible que s’esdevingui quelcom. Amb aquest cel tan llis, és capaç de nevar.

->capacímetre

■capacímetre

[de capaç i -metre]

m ELECTROT Aparell per a mesurar capacitats.

->capacitació

■capacitació

Part. sil.: ca_pa_ci_ta_ci_ó

[de capacitar]

f 1 Acció de capacitar;

2 l’efecte.

->capacitar

■capacitar

[de capaç]

v tr Habilitar (algú) per a fer alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capacitar

GERUNDI: capacitant

PARTICIPI: capacitat, capacitada, capacitats, capacitades

INDICATIU PRESENT: capacito, capacites, capacita, capacitem, capaciteu, capaciten

INDICATIU IMPERFET: capacitava, capacitaves, capacitava, capacitàvem, capacitàveu, capacitaven

INDICATIU PASSAT: capacití, capacitares, capacità, capacitàrem, capacitàreu, capacitaren

INDICATIU FUTUR: capacitaré, capacitaràs, capacitarà, capacitarem, capacitareu, capacitaran

INDICATIU CONDICIONAL: capacitaria, capacitaries, capacitaria, capacitaríem, capacitaríeu, capacitarien

SUBJUNTIU PRESENT: capaciti, capacitis, capaciti, capacitem, capaciteu, capacitin

SUBJUNTIU IMPERFET: capacités, capacitessis, capacités, capacitéssim, capacitéssiu, capacitessin

IMPERATIU: capacita, capaciti, capacitem, capaciteu, capacitin

->capacitat

■capacitat

[del ll. capācĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: c. 1400]

f 1 1 Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. El nou pantà té una capacitat de 300 milions de m³.

2 ESPECT Cabuda d’un cinema, un teatre o una sala d’espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa. Aquest local té una capacitat per a cent persones.

3 INFORM Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.

4 capacitat d’un canal TELECOM Valor característic d’un canal de comunicació.

5 capacitat vital FISIOL Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda.

2 1 Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa.

2 Talent, disposició per a comprendre bé les coses.

3 LING Coneixença que el parlant té dels recursos de la llengua; competència.

4 PSIC Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.

5 capacitat de treball Capacitat (d’un individu) per a fer molta feina en poc temps.

3 DR Aptitud genèrica per a ésser subjecte de relacions jurídiques.

4 ELECTROT i TERMO 1 Nom de certes magnituds elèctriques o tèrmiques.

2 Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.

3 En un acumulador, quantitat d’electricitat màxima que pot emmagatzemar.

4 capacitat calorífica En sentit ampli, quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau la temperatura d’un cos.

5 HIDROL i GEOL Cabal sòlid màxim que pot transportar un curs d’aigua a una velocitat determinada.

6 PEDOL Quantitat d’aigua o d’altres substàncies que un sòl absorbeix, conté o bescanvia.

->capacitatiu

■capacitatiu -iva

[de capacitat]

adj ELECT Relatiu a la capacitat, que té capacitat. Càrrega capacitativa. Reactància capacitativa.

->capaçment

■capaçment

[de capaç]

adv Amb capacitat.

->capada de moro

■capada de moro

f ARQUEOL A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica.

->capadella

■capadella

f ORNIT Arpella.

->capadoci

capadoci -òcia

[del ll. Cappadocius, -a, -um, íd.]

adj i m i f De la Capadòcia (regió de Turquia).

->capador

■capador -a

[de capar]

m i f Castrador.

->capafontí

capafontí -ina

adj i m i f De Capafonts (Baix Camp).

->capalçada

■capalçada

f FERROC i OBR PÚBL peralt 2.

->capalçar

■capalçar

Part. sil.: cap_al_çar

[de cap¹ i alçar]

v 1 tr 1 Aixecar (una cosa) d’un cap. Capalça la taula, que posarem bé l’estora.

2 CONSTR Aixecar (un arc o una llinda) per una de les cares per tal de formar l’esqueixada o el declivi en una porta o una finestra.

3 FERROC i OBR PÚBL peraltar 2.

2 pron Fer moviment una post, una biga, etc., alçant-se d’un cap.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capalçar

GERUNDI: capalçant

PARTICIPI: capalçat, capalçada, capalçats, capalçades

INDICATIU PRESENT: capalço, capalces, capalça, capalcem, capalceu, capalcen

INDICATIU IMPERFET: capalçava, capalçaves, capalçava, capalçàvem, capalçàveu, capalçaven

INDICATIU PASSAT: capalcí, capalçares, capalçà, capalçàrem, capalçàreu, capalçaren

INDICATIU FUTUR: capalçaré, capalçaràs, capalçarà, capalçarem, capalçareu, capalçaran

INDICATIU CONDICIONAL: capalçaria, capalçaries, capalçaria, capalçaríem, capalçaríeu, capalçarien

SUBJUNTIU PRESENT: capalci, capalcis, capalci, capalcem, capalceu, capalcin

SUBJUNTIU IMPERFET: capalcés, capalcessis, capalcés, capalcéssim, capalcéssiu, capalcessin

IMPERATIU: capalça, capalci, capalcem, capalceu, capalcin

->capalt

■capalt -a

Part. sil.: cap_alt

[de cap¹ i alt]

adj 1 Amb el cap alt.

2 anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d’altivesa, de no haver-se d’avergonyir de res.

->capar

■capar

[de capó¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Castrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: capar

GERUNDI: capant

PARTICIPI: capat, capada, capats, capades

INDICATIU PRESENT: capo, capes, capa, capem, capeu, capen

INDICATIU IMPERFET: capava, capaves, capava, capàvem, capàveu, capaven

INDICATIU PASSAT: capí, capares, capà, capàrem, capàreu, caparen

INDICATIU FUTUR: caparé, caparàs, caparà, caparem, capareu, caparan

INDICATIU CONDICIONAL: caparia, caparies, caparia, caparíem, caparíeu, caparien

SUBJUNTIU PRESENT: capi, capis, capi, capem, capeu, capin

SUBJUNTIU IMPERFET: capés, capessis, capés, capéssim, capéssiu, capessin

IMPERATIU: capa, capi, capem, capeu, capin

->caparàcies

■caparàcies

Part. sil.: ca_pa_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les readals integrada per herbes, arbusts o arbres de fulles alternes o palmades, de flors solitàries o en raïms i de fruits capsulars o bacciformes, que comprèn la taperera (Capparis spinosa).

2 sing Planta de la família de les caparàcies.

->caparidàcies

■caparidàcies

Part. sil.: ca_pa_ri_dà_ci_es

f pl BOT Caparàcies.

->caparra

■caparra

[de cap¹]

f Pesadesa de cap, mal de cap.

->caparrada

■caparrada

[de cap¹]

f 1 Cop de cap.

2 fig Sortida inesperada, resolució ardida, acció de poc judici. És estrany que un noi tan discret fes aquesta caparrada.

3 MAR Acció de cabussar un vaixell, capficall.

->caparràs

■caparràs

[de cap¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -assos] m 1 Cap gros, desproporcionat. Amb el caparràs que tinc, el barret em serà petit.

2 fig Home savi, erudit. És un caparràs, aquest científic.

->caparrell

caparrell

m MAR Cap resistent, amb una gassa de mà a l’extrem, que serveix per a estirar des de terra una barca en perill.

->caparreta

■caparreta

f FITOPAT 1 caparreta blanca Cotxinilla de la família dels còccids (Ceroplastes sinensis), de color clar amb depressions més fosques, que ataca els tarongers i els mandariners.

2 caparreta negra Cotxinilla de la família dels còccids (Coccus oleae), de color terrós, que ataca les oliveres.

->caparro

caparro

m dial Quantitat que hom dóna com a penyora del compliment d’un tracte, paga i senyal.

->caparró

■caparró

[de cap¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cap petit, capet.

2 fig Persona eixelebrada, de conducta lleugera. Quin caparró n’hi ha, de ta germana!

->caparrós

■caparrós

[pl -ossos] m QUÍM INORG Sulfat ferrós hidratat, substància cristal·lina verda de tast astringent.

->caparrot¹

caparrot¹

[de cap¹]

m 1 Cap molt gros.

2 dial Caparra.

3 dial Persona testarruda.

->caparrot²

■caparrot²

m BOT Pa de llop.

->caparrotada

■caparrotada

[de caparrot¹]

f Caparrada.