->recar
■recar[de l’ant. racar, potser relacionat amb el germ. raka ‘rasclet’ o l’àr. raqq ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká ‘beneit’ de l’evangeli de Mateu, 5,22; 1a FONT: 1343]
v [usat només en tercera persona] intr Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer. Em reca molt d’haver-vos de deixar. No et reca de no haver-hi anat?
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recar
GERUNDI: recant
PARTICIPI: recat, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]
INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], reca, [no s’usa], [no s’usa], requen
INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], recava, [no s’usa], [no s’usa], recaven
INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], recà, [no s’usa], [no s’usa], recaren
INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], recarà, [no s’usa], [no s’usa], recaran
INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], recaria, [no s’usa], [no s’usa], recarien
SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], requi, [no s’usa], [no s’usa], requin
SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], requés, [no s’usa], [no s’usa], requessin
IMPERATIU: [no s’usa]
->recaragoladament
■recaragoladament[de recaragolat]
adv Recargoladament.
->recaragolament
■recaragolament[de recaragolar]
m Recargolament.
->recaragolar
■recaragolar[de caragolar]
v tr i pron Recargolar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recaragolar
GERUNDI: recaragolant
PARTICIPI: recaragolat, recaragolada, recaragolats, recaragolades
INDICATIU PRESENT: recaragolo, recaragoles, recaragola, recaragolem, recaragoleu, recaragolen
INDICATIU IMPERFET: recaragolava, recaragolaves, recaragolava, recaragolàvem, recaragolàveu, recaragolaven
INDICATIU PASSAT: recaragolí, recaragolares, recaragolà, recaragolàrem, recaragolàreu, recaragolaren
INDICATIU FUTUR: recaragolaré, recaragolaràs, recaragolarà, recaragolarem, recaragolareu, recaragolaran
INDICATIU CONDICIONAL: recaragolaria, recaragolaries, recaragolaria, recaragolaríem, recaragolaríeu, recaragolarien
SUBJUNTIU PRESENT: recaragoli, recaragolis, recaragoli, recaragolem, recaragoleu, recaragolin
SUBJUNTIU IMPERFET: recaragolés, recaragolessis, recaragolés, recaragoléssim, recaragoléssiu, recaragolessin
IMPERATIU: recaragola, recaragoli, recaragolem, recaragoleu, recaragolin
->recaragolat
recaragolat -ada[de recaragolar]
adj HERÀLD Recargolat.
->recargoladament
■recargoladament[de recargolat]
adv Amb recargolament.
->recargolament
■recargolament[de recargolar]
m 1 1 Acció de recargolar o recargolar-se;
2 l’efecte.
2 PAT 1 Còlic.
2 recargolament de tripes Dolor breu i fortíssim als intestins, anomenat també torçó o còlic intestinal.
->recargolar
■recargolar[de cargolar]
v 1 1 tr Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot. Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui.
2 pron La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal.
2 pron fig Recargolar-se de riure.
3 tr 1 Complicar per refinament excessiu (l’expressió d’una idea, d’un concepte). Un llenguatge recargolat.
2 Fer més ofensiva, més punyent (una expressió). Recargolar un renec.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recargolar
GERUNDI: recargolant
PARTICIPI: recargolat, recargolada, recargolats, recargolades
INDICATIU PRESENT: recargolo, recargoles, recargola, recargolem, recargoleu, recargolen
INDICATIU IMPERFET: recargolava, recargolaves, recargolava, recargolàvem, recargolàveu, recargolaven
INDICATIU PASSAT: recargolí, recargolares, recargolà, recargolàrem, recargolàreu, recargolaren
INDICATIU FUTUR: recargolaré, recargolaràs, recargolarà, recargolarem, recargolareu, recargolaran
INDICATIU CONDICIONAL: recargolaria, recargolaries, recargolaria, recargolaríem, recargolaríeu, recargolarien
SUBJUNTIU PRESENT: recargoli, recargolis, recargoli, recargolem, recargoleu, recargolin
SUBJUNTIU IMPERFET: recargolés, recargolessis, recargolés, recargoléssim, recargoléssiu, recargolessin
IMPERATIU: recargola, recargoli, recargolem, recargoleu, recargolin
->recargolat
recargolat -ada[de recargolar]
adj HERÀLD 1 Dit de la cua dels gossos i dels porcs quan està nuada o girada sobre si mateixa.
2 Dit de la creu ancorada quan les seves puntes o ganxos estan més cargolats cap endins.
->recàrrec
■recàrrec[de recarregar]
m 1 Càrrec o càrrega addicional.
2 Allò en què s’augmenta una quota, un impost, etc. A més de la multa, he hagut de pagar un quinze per cent de recàrrec. Un recàrrec del vint per cent.
->recarregable
■recarregable[de recarregar]
adj Que es pot recarregar.
->recarregar
■recarregar[de carregar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr 1 Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa.
2 Agreujar, incrementar (una quota d’impost, un deute, una pena, etc.). Si trigues a pagar les contribucions, te les recarregaran.
3 fig Adornar en excés. No recarreguis tant l’arbre de Nadal. Un retaule barroc recarregat.
4 ARM 1 Tornar a carregar (una arma de foc) després d’haver estat disparada.
2 Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recarregar
GERUNDI: recarregant
PARTICIPI: recarregat, recarregada, recarregats, recarregades
INDICATIU PRESENT: recarrego, recarregues, recarrega, recarreguem, recarregueu, recarreguen
INDICATIU IMPERFET: recarregava, recarregaves, recarregava, recarregàvem, recarregàveu, recarregaven
INDICATIU PASSAT: recarreguí, recarregares, recarregà, recarregàrem, recarregàreu, recarregaren
INDICATIU FUTUR: recarregaré, recarregaràs, recarregarà, recarregarem, recarregareu, recarregaran
INDICATIU CONDICIONAL: recarregaria, recarregaries, recarregaria, recarregaríem, recarregaríeu, recarregarien
SUBJUNTIU PRESENT: recarregui, recarreguis, recarregui, recarreguem, recarregueu, recarreguin
SUBJUNTIU IMPERFET: recarregués, recarreguessis, recarregués, recarreguéssim, recarreguéssiu, recarreguessin
IMPERATIU: recarrega, recarregui, recarreguem, recarregueu, recarreguin
->recatxat
recatxat -adam i f HIST En la lluita entre forans i ciutadans a Mallorca a mitjan segle XV, forà que es mantingué fidel a la causa amb els ciutadans.
->recaure
■recaurePart. sil.: re_cau_re
[de caure; 1a FONT: 1476]
v intr 1 1 Tornar a caure malalt d’una malaltia de què hom era convalescent. Semblava que ja havia deixat enrere la grip, però ha recaigut.
2 Tornar a caure en una falta, en un vici, etc. Havia deixat la beguda, però hi va recaure. Recaure en la droga.
2 1 Venir a caure sobre algú, a tocar-li, una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc. Totes les feines extraordinàries recauen sobre mi!
2 Una acció afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l’acció expressada pel verb.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recaure
GERUNDI: recaient
PARTICIPI: recaigut, recaiguda, recaiguts, recaigudes
INDICATIU PRESENT: recaic, recaus, recau, recaiem, recaieu, recauen
INDICATIU IMPERFET: requeia, requeies, requeia, requèiem, requèieu, requeien
INDICATIU PASSAT: recaiguí, recaigueres, recaigué, recaiguérem, recaiguéreu, recaigueren
INDICATIU FUTUR: recauré, recauràs, recaurà, recaurem, recaureu, recauran
INDICATIU CONDICIONAL: recauria, recauries, recauria, recauríem, recauríeu, recaurien
SUBJUNTIU PRESENT: recaigui, recaiguis, recaigui, recaiguem, recaigueu, recaiguin
SUBJUNTIU IMPERFET: recaigués, recaiguessis, recaigués, recaiguéssim, recaiguéssiu, recaiguessin
IMPERATIU: recau, recaigui, recaiguem, recaieu, recaiguin
->recautxutar
■recautxutarPart. sil.: re_caut_xu_tar
[de cautxú]
v tr AUT Refer la coberta gastada (d’un pneumàtic) superposant-hi una banda de rodolament nova que és fixada sobre la carcassa per vulcanització.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recautxutar
GERUNDI: recautxutant
PARTICIPI: recautxutat, recautxutada, recautxutats, recautxutades
INDICATIU PRESENT: recautxuto, recautxutes, recautxuta, recautxutem, recautxuteu, recautxuten
INDICATIU IMPERFET: recautxutava, recautxutaves, recautxutava, recautxutàvem, recautxutàveu, recautxutaven
INDICATIU PASSAT: recautxutí, recautxutares, recautxutà, recautxutàrem, recautxutàreu, recautxutaren
INDICATIU FUTUR: recautxutaré, recautxutaràs, recautxutarà, recautxutarem, recautxutareu, recautxutaran
INDICATIU CONDICIONAL: recautxutaria, recautxutaries, recautxutaria, recautxutaríem, recautxutaríeu, recautxutarien
SUBJUNTIU PRESENT: recautxuti, recautxutis, recautxuti, recautxutem, recautxuteu, recautxutin
SUBJUNTIU IMPERFET: recautxutés, recautxutessis, recautxutés, recautxutéssim, recautxutéssiu, recautxutessin
IMPERATIU: recautxuta, recautxuti, recautxutem, recautxuteu, recautxutin
->recautxutatge
■recautxutatgePart. sil.: re_caut_xu_tat_ge
[de recautxutar]
m AUT Operació de recautxutar.
->recavar
■recavar[de cavar]
v tr Tornar a cavar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recavar
GERUNDI: recavant
PARTICIPI: recavat, recavada, recavats, recavades
INDICATIU PRESENT: recavo, recaves, recava, recavem, recaveu, recaven
INDICATIU IMPERFET: recavava, recavaves, recavava, recavàvem, recavàveu, recavaven
INDICATIU PASSAT: recaví, recavares, recavà, recavàrem, recavàreu, recavaren
INDICATIU FUTUR: recavaré, recavaràs, recavarà, recavarem, recavareu, recavaran
INDICATIU CONDICIONAL: recavaria, recavaries, recavaria, recavaríem, recavaríeu, recavarien
SUBJUNTIU PRESENT: recavi, recavis, recavi, recavem, recaveu, recavin
SUBJUNTIU IMPERFET: recavés, recavessis, recavés, recavéssim, recavéssiu, recavessin
IMPERATIU: recava, recavi, recavem, recaveu, recavin
->recció
■reccióPart. sil.: rec_ci_ó
[del ll. rectio, -ōnis ‘gerència, govern’]
f GRAM Relació sintàctica entre dos elements lingüístics en la qual l’un depèn gramaticalment de l’altre.
->recel
■recel[de recelar]
m Malfiança, sospita, temença.
->recelar
■recelar[de celar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v intr Tenir recel.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recelar
GERUNDI: recelant
PARTICIPI: recelat, recelada, recelats, recelades
INDICATIU PRESENT: recelo, receles, recela, recelem, receleu, recelen
INDICATIU IMPERFET: recelava, recelaves, recelava, recelàvem, recelàveu, recelaven
INDICATIU PASSAT: recelí, recelares, recelà, recelàrem, recelàreu, recelaren
INDICATIU FUTUR: recelaré, recelaràs, recelarà, recelarem, recelareu, recelaran
INDICATIU CONDICIONAL: recelaria, recelaries, recelaria, recelaríem, recelaríeu, recelarien
SUBJUNTIU PRESENT: receli, recelis, receli, recelem, receleu, recelin
SUBJUNTIU IMPERFET: recelés, recelessis, recelés, receléssim, receléssiu, recelessin
IMPERATIU: recela, receli, recelem, receleu, recelin
->recelós
■recelós -osa[de recel; 1a FONT: 1460, Roig]
adj Que té recel.
->recelosament
■recelosament[de recelós]
adv Amb recel.
->recens
recensm HIST DR Segon cens, censal reiterat o augmentat.
->recensió
■recensióPart. sil.: re_cen_si_ó
Cp. recessió
[del ll. recensio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1397]
f 1 CRÍT TEXT 1 Revisió d’un text, feta per l’autor o per un altre, en el qual hom introdueix variants o correccions intencionades.
2 Descripció i valoració acurada dels còdexs que contenen un text determinat i que hom intenta d’establir críticament.
2 LIT Escrit, en forma d’article i no gaire extens, en què hom dóna compte d’una obra, d’un article, recentment publicat i en fa examen crític.
->recensionar
recensionarPart. sil.: re_cen_si_o_nar
v tr Fer una recensió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recensionar
GERUNDI: recensionant
PARTICIPI: recensionat, recensionada, recensionats, recensionades
INDICATIU PRESENT: recensiono, recensiones, recensiona, recensionem, recensioneu, recensionen
INDICATIU IMPERFET: recensionava, recensionaves, recensionava, recensionàvem, recensionàveu, recensionaven
INDICATIU PASSAT: recensioní, recensionares, recensionà, recensionàrem, recensionàreu, recensionaren
INDICATIU FUTUR: recensionaré, recensionaràs, recensionarà, recensionarem, recensionareu, recensionaran
INDICATIU CONDICIONAL: recensionaria, recensionaries, recensionaria, recensionaríem, recensionaríeu, recensionarien
SUBJUNTIU PRESENT: recensioni, recensionis, recensioni, recensionem, recensioneu, recensionin
SUBJUNTIU IMPERFET: recensionés, recensionessis, recensionés, recensionéssim, recensionéssiu, recensionessin
IMPERATIU: recensiona, recensioni, recensionem, recensioneu, recensionin
->recensor
■recensor -a[del b. ll. recensor, -ōris, íd.]
adj i m i f Que fa una recensió.
->recent
■recent[del ll. recens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
adj Que fa poc que ha estat fet o que s’ha esdevingut. Una descoberta recent. Un fet recent. Una època recent.
->recental
■recental[de recent]
adj RAM Dit d’un animal, especialment un anyell, de llet.
->recentment
■recentment[de recent; 1a FONT: 1653, DTo.]
adv Fa poc temps.
->recenyir
■recenyir[de cenyir]
v tr Cenyir de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recenyir
GERUNDI: recenyint
PARTICIPI: recenyit, recenyida, recenyits, recenyides
INDICATIU PRESENT: recenyeixo, recenyeixes, recenyeix, recenyim, recenyiu, recenyeixen
INDICATIU IMPERFET: recenyia, recenyies, recenyia, recenyíem, recenyíeu, recenyien
INDICATIU PASSAT: recenyí, recenyires, recenyí, recenyírem, recenyíreu, recenyiren
INDICATIU FUTUR: recenyiré, recenyiràs, recenyirà, recenyirem, recenyireu, recenyiran
INDICATIU CONDICIONAL: recenyiria, recenyiries, recenyiria, recenyiríem, recenyiríeu, recenyirien
SUBJUNTIU PRESENT: recenyeixi, recenyeixis, recenyeixi, recenyim, recenyiu, recenyeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recenyís, recenyissis, recenyís, recenyíssim, recenyíssiu, recenyissin
IMPERATIU: recenyeix, recenyeixi, recenyim, recenyiu, recenyeixin
->recepció
■recepcióPart. sil.: re_cep_ci_ó
[del ll. receptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Acció de rebre algú allò que li ha estat tramès, adreçat. Acusar recepció d’una tramesa de llibres.
2 Acció de donar entrada, d’admetre dins seu. Recepció dels aliments a l’estómac.
3 1 Fet de rebre visites. Avui és dia de recepció.
2 esp Acte solemne d’acollir en una casa o corporació algun personatge, amb assistència de persones importants. La recepció d’un nou acadèmic.
3 Rebuda, acolliment. Van arranjar una gran recepció.
4 En un hotel, una empresa, etc., departament encarregat de rebre, d’enregistrar i de donar estança als nous hostes, d’atendre els clients, etc. Era cap de recepció de l’hotel principal de la ciutat.
5 Lloc on és instal·lat aquest servei. Els telèfons són a la recepció.
6 p ext Acte solemne en el qual desfilen davant un rei, un cap d’estat o una altra autoritat representants de cossos o classes.
7 p ext Reunió, amb caràcter de festa, celebrada en algunes cases particulars, entitats, corporacions, etc.
4 DR PROC Examen fet als testimonis d’un judici per escatir la veritat sobre ells.
5 TELECOM Captació d’ones hertzianes, provinents d’una determinada emissora, mitjançant un receptor.
->recepcionista
■recepcionistaPart. sil.: re_cep_ci_o_nis_ta
[de recepció]
m i f Empleat en una recepció d’hotel, d’empresa, etc.
->recepta
■recepta[del ll. recepta, pl. neutre de receptus, -a, -um, participi de recĭpĕre ‘rebre’, interpretat en el sentit de ‘coses, ingredients rebuts per l’apotecari o el cuiner’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina, tint, etc.
2 MED i TERAP Prescripció que fa el metge respecte als medicaments que ha de prendre un malalt determinat i a llur forma d’administració.
->receptable
■receptable[del ll. td. receptabĭlis, íd.]
adj Que pot ésser receptat. Aquest medicament no és receptable, perquè és molt perillós.
->receptació
receptacióPart. sil.: re_cep_ta_ci_ó
f DR PEN Delicte consistent a aprofitar-se de béns que procedeixen d’un delicte contra la propietat, amb coneixement previ de la comissió del delicte.
->receptacle
■receptacle[del ll. receptacŭlum, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Cavitat, vas, etc., que serveix per a rebre i contenir alguna cosa.
2 BOT 1 Eixamplament terminal del peduncle del capítol, sobre el qual són inserides les flors i les bràctees.
2 Tàlem.
3 Nom aplicat a diverses bases eixamplades que sostenen esporangis, gametangis, etc.
->receptacular
■receptacular[de receptacle]
adj Relatiu o pertanyent al receptacle.
->receptador
■receptador -a[de receptar]
adj i m i f Que recepta. Aquest metge no és gaire receptador.
->receptaire
■receptairePart. sil.: re_cep_tai_re
[de recepta]
m i f Persona que pretén saber receptes per a tots els mals.
->receptar
■receptar[de recepta; 1a FONT: s. XIX, Milà i F.]
v tr 1 MED i TERAP Prescriure, el metge, el medicament o els medicaments que ha de prendre un malalt. El metge li va receptar quinina.
2 ant Acollir, emparar contra un perill.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: receptar
GERUNDI: receptant
PARTICIPI: receptat, receptada, receptats, receptades
INDICATIU PRESENT: recepto, receptes, recepta, receptem, recepteu, recepten
INDICATIU IMPERFET: receptava, receptaves, receptava, receptàvem, receptàveu, receptaven
INDICATIU PASSAT: receptí, receptares, receptà, receptàrem, receptàreu, receptaren
INDICATIU FUTUR: receptaré, receptaràs, receptarà, receptarem, receptareu, receptaran
INDICATIU CONDICIONAL: receptaria, receptaries, receptaria, receptaríem, receptaríeu, receptarien
SUBJUNTIU PRESENT: recepti, receptis, recepti, receptem, recepteu, receptin
SUBJUNTIU IMPERFET: receptés, receptessis, receptés, receptéssim, receptéssiu, receptessin
IMPERATIU: recepta, recepti, receptem, recepteu, receptin
->receptari
■receptari[de recepta; 1a FONT: 1460, Roig]
m Llibre o col·lecció de receptes.
->receptibilitat
■receptibilitat[de receptible]
f Qualitat de receptible.
->receptible
■receptible[del ll. td. receptibĭlis, íd.]
adj Que pot ésser rebut o ha d’ésser rebut.
->receptiu
■receptiu -ivaPart. sil.: re_cep_tiu
[del b. ll. receptivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
adj 1 1 Que rep o és capaç de rebre dins seu, d’absorbir, de contenir.
2 fig Disposat a acollir idees o propostes. Un públic receptiu.
2 RADIOTÈC Que és capaç de rebre ones radioelèctriques de totes les freqüències.
->receptivitat
■receptivitat[de receptiu]
f Qualitat de receptiu.
->receptor
■receptor -a[del ll. receptor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]
1 adj i m 1 Que rep.
2 TELECOM Dit de l’aparell destinat a rebre un senyal d’una determinada classe, com ara les ones electromagnètiques, els impulsos elèctrics, la radiació lluminosa, les ones acústiques, etc.
2 adj i m i f ant Col·lector, recaptador.
3 m ant DR Escrivà que, comissionat per les cancelleries i audiències o pel consell suprem, sortia a practicar diligències judicials.
4 m i f ESPORT En el beisbol, defensor que té la funció d’agafar la pilota que li envia el llançador i que el batedor no ha pogut colpejar, i de defensar la zona de la base de meta.
5 m FISIOL ANIM 1 Cadascuna de les formacions especialitzades repartides al si dels teguments, els músculs, els vasos sanguinis, les vísceres, que transformen un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
2 Molècula de la membrana cel·lular o del citoplasma que, en interaccionar amb els seus lligands específics, inicia els mecanismes de resposta cel·lular corresponents.
3 receptor adrenèrgic Receptor del sistema adrenèrgic, sensible a l’adrenalina i a altres neurotransmissors, present en la majoria de les terminacions postganglionars simpàtiques i en algunes sinapsis del sistema nerviós central.
4 receptor sensitiu Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per a una millor adequació al seu medi ambient.
6 m LING Persona que rep, descodifica i interpreta un missatge en un acte de comunicació.
7 m MED Organisme que rep sang, un òrgan o un teixit d’un altre organisme.
8 adj i m TECNOL Dit de l’òrgan (politja, arbre, àlep, etc.) sobre el qual és aplicada directament una força motriu, un moviment.
9 receptor universal FISIOL Individu que pertany al grup sanguini AB positiu.
->receptoria
■receptoriaPart. sil.: re_cep_to_ri_a
[de receptor]
f ant DR 1 Càrrec de receptor.
2 Oficina de receptor.
->recer
■recer[variant de recés, originada segurament per haver estat sentida aquesta com un plural (rece(r)s/recer)]
m 1 Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps. La tempestat s’acosta: hem de cercar un recer. Un recer segur.
2 a recer de A cobert de. A recer de la pluja, del vent. A recer d’una gran soca.
->recerca
■recerca[de recercar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
f 1 1 Acció de recercar.
2 a la recerca de loc prep Mirant de trobar; en cerca de. Anava a la recerca de la felicitat perduda.
2 esp 1 Acció de cercar amb tota cura per trobar o descobrir alguna cosa; investigació. Les recerques científiques són a la base del progrés.
2 recerca i desenvolupament ECON [sigla R+D] Activitat de recerca que té, com a objectiu principal, l’aplicació dels descobriments i avenços científics i tecnològics en la creació de materials, productes o serveis.
3 INFORM cerca2 2.
4 recerca documental DOC Treball de descobriment, recuperació, investigació i comprovació de documents mitjançant la consulta a centres de documentació o bases de dades a través de les xarxes documentals o de la teledocumentació.
5 recerca operacional ESTAD Aplicació sistemàtica de tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.
->recercador
■recercador -a[de recercar]
adj i m i f Que recerca.
->recercament
■recercament[de recercar]
m Qualitat de recercat.
->recercar
■recercarCp. cercar
[de cercar]
v tr 1 Cercar de nou.
2 Cercar amb tota cura i atenció per trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric, mèdic, etc.; investigar. Recerquem els efectes socials de les telecomunicacions. Era orfe i va recercar els seus pares durant anys.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recercar
GERUNDI: recercant
PARTICIPI: recercat, recercada, recercats, recercades
INDICATIU PRESENT: recerco, recerques, recerca, recerquem, recerqueu, recerquen
INDICATIU IMPERFET: recercava, recercaves, recercava, recercàvem, recercàveu, recercaven
INDICATIU PASSAT: recerquí, recercares, recercà, recercàrem, recercàreu, recercaren
INDICATIU FUTUR: recercaré, recercaràs, recercarà, recercarem, recercareu, recercaran
INDICATIU CONDICIONAL: recercaria, recercaries, recercaria, recercaríem, recercaríeu, recercarien
SUBJUNTIU PRESENT: recerqui, recerquis, recerqui, recerquem, recerqueu, recerquin
SUBJUNTIU IMPERFET: recerqués, recerquessis, recerqués, recerquéssim, recerquéssiu, recerquessin
IMPERATIU: recerca, recerqui, recerquem, recerqueu, recerquin
->recercat
■recercat -ada[de recercar]
adj Artificiós, triat amb massa cura. Aquest escriptor empra uns mots massa recercats.
->recés
■recés[del ll. recessus, -us ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, der. del ll. recedĕre ‘retirar-se’; 1a FONT: s. XIV]
[pl -essos] m 1 1 ant Separació, allunyament.
2 Lloc de retraïment, de reclusió voluntària. Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió.
3 Temps de retraïment, de reclusió voluntària. Necessitava un recés per a organitzar la seva vida.
4 recés espiritual (o simplement recés) CATOL Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació.
5 recés espiritual (o simplement recés) CATOL Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual.
2 ANAT ANIM Petit espai anatòmic en forma de si, depressió o fossa.
->recessió
■recessióPart. sil.: re_ces_si_ó
Cp. recensió
[del ll. recessio, -ōnis ‘acció d’allunyar-se’]
f 1 Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular. Una època de recessió econòmica.
2 retrocés 1. La recessió de l’ús de la llengua. Un costum en recessió.
3 ECON Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica.
4 recessió de les galàxies ASTR Moviment que presenten en general totes les galàxies que sembla allunyar-les de la Galàxia, on és el sistema solar.
->recessiu
■recessiu -ivaPart. sil.: re_ces_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. recessus, -a, -um, participi de recedĕre ‘retirar-se’]
adj GEN 1 Dit de l’al·lel o sèrie d’al·lels que presenten recessivitat.
2 recessiu deleteri Dit de l’al·lel que en presentar-se en homozigosi provoca invariablement la inviabilitat del fetus o la letalitat a l’individu.
->recessivitat
■recessivitat[de recessiu]
f GEN Relació existent entre dos al·lels d’un gen en què l’efecte d’un dels al·lels no es manifesta sinó quan l’al·lel és present per partida doble (en homozigosi).
->recialla
■reciallaPart. sil.: re_ci_a_lla
[probablement d’un ll. vg. *recisalia, íd., der. de recidĕre ‘retallar, podar’]
f dial 1 [usat generalment en pl] Deixalla, residu.
2 PAT Dolor o xacra que resulta d’una malaltia.
->reciari
■reciariPart. sil.: re_ci_a_ri
m HIST Gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa.
->reciclable
■reciclable[de reciclar]
adj Que pot ésser reciclat.
->reciclació
reciclacióPart. sil.: re_ci_cla_ci_ó
[de reciclar]
f ENSENY Reciclatge.
->reciclar
■reciclar[de cicle]
v 1 tr 1 TECNOL Fer circular, especialment un fluid, més d’una vegada a través d’un sistema, especialment per ésser-hi sotmès a un tractament.
2 Transformar un material per a ésser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original. Reciclar el vidre usat.
2 pron ENSENY Sotmetre’s a un reciclatge.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reciclar
GERUNDI: reciclant
PARTICIPI: reciclat, reciclada, reciclats, reciclades
INDICATIU PRESENT: reciclo, recicles, recicla, reciclem, recicleu, reciclen
INDICATIU IMPERFET: reciclava, reciclaves, reciclava, reciclàvem, reciclàveu, reciclaven
INDICATIU PASSAT: reciclí, reciclares, reciclà, reciclàrem, reciclàreu, reciclaren
INDICATIU FUTUR: reciclaré, reciclaràs, reciclarà, reciclarem, reciclareu, reciclaran
INDICATIU CONDICIONAL: reciclaria, reciclaries, reciclaria, reciclaríem, reciclaríeu, reciclarien
SUBJUNTIU PRESENT: recicli, reciclis, recicli, reciclem, recicleu, reciclin
SUBJUNTIU IMPERFET: reciclés, reciclessis, reciclés, recicléssim, recicléssiu, reciclessin
IMPERATIU: recicla, recicli, reciclem, recicleu, reciclin
->reciclat
■reciclat[de reciclar]
m TECNOL Fluid, material, etc., que hom recicla.
->reciclatge
■reciclatge[de reciclar]
m 1 TECNOL 1 Acció de reciclar;
2 l’efecte.
2 ENSENY Formació complementària perquè hom es posi al dia i s’adapti al progrés cultural i científic en general o en una especialitat concreta.
->recidiva
■recidiva[del ll. recidivus, -a, -um ‘que recau, retorna’, der. del ll. recidĕre ‘recaure’, i aquest, de cadĕre ‘caure’]
f 1 Reincidència.
2 PAT Aparició d’una malaltia en un individu que l’ha passada poc temps abans.
->recidivar
■recidivar[de recidiva]
v intr 1 Reincidir.
2 PAT Reaparèixer una malaltia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recidivar
GERUNDI: recidivant
PARTICIPI: recidivat, recidivada, recidivats, recidivades
INDICATIU PRESENT: recidivo, recidives, recidiva, recidivem, recidiveu, recidiven
INDICATIU IMPERFET: recidivava, recidivaves, recidivava, recidivàvem, recidivàveu, recidivaven
INDICATIU PASSAT: recidiví, recidivares, recidivà, recidivàrem, recidivàreu, recidivaren
INDICATIU FUTUR: recidivaré, recidivaràs, recidivarà, recidivarem, recidivareu, recidivaran
INDICATIU CONDICIONAL: recidivaria, recidivaries, recidivaria, recidivaríem, recidivaríeu, recidivarien
SUBJUNTIU PRESENT: recidivi, recidivis, recidivi, recidivem, recidiveu, recidivin
SUBJUNTIU IMPERFET: recidivés, recidivessis, recidivés, recidivéssim, recidivéssiu, recidivessin
IMPERATIU: recidiva, recidivi, recidivem, recidiveu, recidivin
->recidivista
■recidivista[de recidivar]
m i f Reincident.
->recinglar
■recinglar[de cingle; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr Cenyir o envoltar completament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recinglar
GERUNDI: recinglant
PARTICIPI: recinglat, recinglada, recinglats, recinglades
INDICATIU PRESENT: recinglo, recingles, recingla, recinglem, recingleu, recinglen
INDICATIU IMPERFET: recinglava, recinglaves, recinglava, recinglàvem, recinglàveu, recinglaven
INDICATIU PASSAT: recinglí, recinglares, recinglà, recinglàrem, recinglàreu, recinglaren
INDICATIU FUTUR: recinglaré, recinglaràs, recinglarà, recinglarem, recinglareu, recinglaran
INDICATIU CONDICIONAL: recinglaria, recinglaries, recinglaria, recinglaríem, recinglaríeu, recinglarien
SUBJUNTIU PRESENT: recingli, recinglis, recingli, recinglem, recingleu, recinglin
SUBJUNTIU IMPERFET: recinglés, recinglessis, recinglés, recingléssim, recingléssiu, recinglessin
IMPERATIU: recingla, recingli, recinglem, recingleu, recinglin
->recinte
■recinte[probablement de l’it. recinto, íd., i aquest, del ll. recinctus, -a, -um, participi de recingĕre ‘tornar a cenyir’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m Clos, espai tancat.
->rècipe
■rècipem MED i TERAP Recepta.
->recipiendari
■recipiendari -àriaPart. sil.: re_ci_pi_en_da_ri
[formació culta analògica sobre la base del ll. recipiendus, -a, -um ‘que ha d’ésser rebut’, participi de futur passiu de recĭpĕre ‘rebre’]
m i f Persona rebuda solemnement en una corporació.
->recipient
■recipientPart. sil.: re_ci_pi_ent
[del ll. recipiens, -ntis, participi pres. del ll. recĭpĕre ‘rebre’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Receptiu.
2 m 1 Vas, utensili o objecte còncau, etc., apte per a contenir o per a rebre fluids, sòlids dividits, etc., per a efectuar-hi alguna operació, etc.
2 FÍS Campana de vidre d’una màquina pneumàtica.
->recíproc
■recíproc -a[del ll. reciprŏcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
1 adj Fet per dos, l’un a l’altre, donat i rebut alhora per cadascun de dos. Una confiança recíproca. Deures, favors, recíprocs.
2 adj GRAM 1 Que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc.
2 oració recíproca Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal.
3 MAT 1 adj Donada una aplicació f bijectiva, dit de l’aplicació f-1(x) = y f(y) = x.
2 adj Donat un graf G, dit del graf G-1 format pels parells ordenats (y,x) tals que (x,y) ∈ G.
3 adj Donada una correspondència (G,A,B,), dit de la correspondència (G-1, B,A).
4 f Donada una quantitat a, la quantitat 1/a; és anomenada també inversa.
5 imatge recíproca d’un element y respecte a una aplicació Conjunt A tal que és f(x) = y per a tot element x ∈ A.
->reciprocació
■reciprocacióPart. sil.: re_ci_pro_ca_ci_ó
[del ll. reciprocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció de reciprocar;
2 l’efecte.
->recíprocament
■recíprocament[de recíproc]
adv D’una manera recíproca.
->reciprocar
■reciprocar[del ll. reciprocare, íd.]
v 1 tr Fer que una acció sigui recíproca.
2 pron Estar en una relació de reciprocitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reciprocar
GERUNDI: reciprocant
PARTICIPI: reciprocat, reciprocada, reciprocats, reciprocades
INDICATIU PRESENT: reciproco, reciproques, reciproca, reciproquem, reciproqueu, reciproquen
INDICATIU IMPERFET: reciprocava, reciprocaves, reciprocava, reciprocàvem, reciprocàveu, reciprocaven
INDICATIU PASSAT: reciproquí, reciprocares, reciprocà, reciprocàrem, reciprocàreu, reciprocaren
INDICATIU FUTUR: reciprocaré, reciprocaràs, reciprocarà, reciprocarem, reciprocareu, reciprocaran
INDICATIU CONDICIONAL: reciprocaria, reciprocaries, reciprocaria, reciprocaríem, reciprocaríeu, reciprocarien
SUBJUNTIU PRESENT: reciproqui, reciproquis, reciproqui, reciproquem, reciproqueu, reciproquin
SUBJUNTIU IMPERFET: reciproqués, reciproquessis, reciproqués, reciproquéssim, reciproquéssiu, reciproquessin
IMPERATIU: reciproca, reciproqui, reciproquem, reciproqueu, reciproquin
->reciprocitat
■reciprocitat[del ll. reciprocĭtas, -ātis, íd.]
f 1 Qualitat de recíproc. La reciprocitat de llur afecte.
2 DR 1 En les obligacions bilaterals, situació que es dóna quan els dos contractants tenen la mateixa qualitat de creditor i deutor.
2 DR INTERN Dret d’igualtat i de mutu respecte entre els estats, que serveix de base a tots els acords internacionals.
3 LING En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe: constants o variables.
4 principi de reciprocitat FÍS i ÒPT Principi segons el qual el coeficient de transmissió d’una ona electromagnètica, en la frontera entre dos medis diferents, no depèn del sentit en què l’ona travessa d’un medi a l’altre.
->recirculació
recirculacióPart. sil.: re_cir_cu_la_ci_ó
[de circulació]
f ECOL Reconducció d’una part de les aigües residuals, tractades parcialment o totalment, des d’un punt del procés fins a una etapa de depuració anterior o fins al circuit de producció.
->recisa
recisaf ant Augment del tribut de la cisa sobre alguns gèneres, consistent en una vuitena part més després de la primera vuitena en què consistia aquell tribut.
->recisar
recisarv tr ant Cobrar la recisa.
->recitació
■recitacióPart. sil.: re_ci_ta_ci_ó
[del ll. recitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1915, DAg.]
f 1 Acció de recitar.
2 Art, manera, de recitar. Escola de recitació. Una bona recitació.
->recitador
■recitador -a[del ll. recitator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]
adj i m i f Que recita.
->recital
■recital[de l’angl. recital ‘assaig, narració’ i terme musical (1811), propagat per F. Liszt el 1840, der. de to recit ‘recitar’, pres del fr. réciter, ll. recitare, íd.]
m 1 Execució d’una sèrie d’obres musicals a càrrec d’un sol intèrpret.
2 p ext Lectura o recitació de poesies.
->recitar
■recitar[del ll. recitare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
v tr 1 Dir, declamar, pronunciar, en veu alta, de memòria. Recitar versos.
2 MÚS i LITÚRG Cantar l’ofici diví, parcialment o totalment, sobre un mateix to, sense inflexió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recitar
GERUNDI: recitant
PARTICIPI: recitat, recitada, recitats, recitades
INDICATIU PRESENT: recito, recites, recita, recitem, reciteu, reciten
INDICATIU IMPERFET: recitava, recitaves, recitava, recitàvem, recitàveu, recitaven
INDICATIU PASSAT: recití, recitares, recità, recitàrem, recitàreu, recitaren
INDICATIU FUTUR: recitaré, recitaràs, recitarà, recitarem, recitareu, recitaran
INDICATIU CONDICIONAL: recitaria, recitaries, recitaria, recitaríem, recitaríeu, recitarien
SUBJUNTIU PRESENT: reciti, recitis, reciti, recitem, reciteu, recitin
SUBJUNTIU IMPERFET: recités, recitessis, recités, recitéssim, recitéssiu, recitessin
IMPERATIU: recita, reciti, recitem, reciteu, recitin
->recitat
■recitat[del ll. recitatus, -a, -um, íd.]
m MÚS 1 Frase o fragment de frase cantada sobre un mateix to.
2 Recitatiu.
->recitatiu
■recitatiu -ivaPart. sil.: re_ci_ta_tiu
[de recitar]
1 adj Relatiu o pertanyent a la recitació.
2 MÚS 1 adj De la natura d’un recitat.
2 m Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
3 m Teclat de l’orgue, generalment el tercer de baix a dalt.
->reclam
■reclam[de reclamar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Crit o senyal que hom feia a un ocell de presa per fer-lo tornar a la mà de qui l’havia engegat.
2 Crit amb què és imitada la veu d’un ocell per atreure’n d’altres i caçar-los.
3 Ocell ensenyat perquè amb el seu crit atregui altres ocells per tal de caçar-los.
4 Instrument amb què hom imita la veu d’un ocell per atreure’n d’altres.
2 Allò que hom fa per atreure l’atenció del públic i incitar-lo a comprar un producte, fomentar una empresa, etc.
3 Paraula o síl·laba que en els llibres antics hom solia posar al peu de cada pàgina i que era la mateixa amb què començava la pàgina següent.
4 ant Reclamació.
5 HIST DR Segon clam o demanda feta quan no havia estat aconseguit l’objecte del clam.
6 reclam de xeremies Xeremia bessona.
->reclamable
■reclamable[de reclamar]
adj Que pot ésser reclamat.
->reclamació
■reclamacióPart. sil.: re_cla_ma_ci_ó
[del ll. reclamatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1390]
f 1 1 Acció de reclamar;
2 l’efecte.
2 DR ADM, DR CIV i DR PROC 1 Protesta, queixa, que hom presenta per una injustícia soferta o per una irregularitat que pot ésser-li perjudicial, per exigir-ne la reparació.
2 Document on consta la queixa.
3 Petició que fa el jutge competent de conèixer d’una causa que un altre jutge reté indegudament.
4 Citació d’un pròfug o d’un rebel feta per l’autoritat.
5 reclamació de quantitat Exigència judicial de satisfer una obligació incomplida.
6 reclamació economicoadministrativa Impugnació per via administrativa dels actes econòmics de l’administració.
7 reclamació prèvia Reclamació administrativa que cal formular com a requisit previ a l’exercici davant la jurisdicció civil o laboral de tota classe d’accions contra l’administració.
->reclamant
■reclamant[del ll. reclamans, -ntis, participi pres. de reclamare ‘reclamar’]
adj i m i f Que reclama.
->reclamar
■reclamar[del ll. reclamare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Exigir una cosa a la qual hom creu tenir dret. Reclamar el preu del seu treball. Reclamar la seva part d’herència.
2 Demanar insistentment. Reclamar l’atenció. Reclamar l’ajut d’algú.
3 DR PROC Demanar o citar, el jutge o l’autoritat, un pròfug, un rebel, un reu o una causa.
2 tr Cridar un ocell perquè acudeixi.
3 intr Protestar contra allò que creiem injust, per obtenir una reparació. Reclamar contra un acord. Reclamar en favor d’un innocent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reclamar
GERUNDI: reclamant
PARTICIPI: reclamat, reclamada, reclamats, reclamades
INDICATIU PRESENT: reclamo, reclames, reclama, reclamem, reclameu, reclamen
INDICATIU IMPERFET: reclamava, reclamaves, reclamava, reclamàvem, reclamàveu, reclamaven
INDICATIU PASSAT: reclamí, reclamares, reclamà, reclamàrem, reclamàreu, reclamaren
INDICATIU FUTUR: reclamaré, reclamaràs, reclamarà, reclamarem, reclamareu, reclamaran
INDICATIU CONDICIONAL: reclamaria, reclamaries, reclamaria, reclamaríem, reclamaríeu, reclamarien
SUBJUNTIU PRESENT: reclami, reclamis, reclami, reclamem, reclameu, reclamin
SUBJUNTIU IMPERFET: reclamés, reclamessis, reclamés, reclaméssim, reclaméssiu, reclamessin
IMPERATIU: reclama, reclami, reclamem, reclameu, reclamin
->reclau
■reclauPart. sil.: re_clau
[de clau1]
m CONSTR Angle entrant, raconada, que interromp la continuïtat d’una paret.
->reclavar
■reclavar[de clavar; 1a FONT: s. XX, V. Català]
v tr Clavar de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reclavar
GERUNDI: reclavant
PARTICIPI: reclavat, reclavada, reclavats, reclavades
INDICATIU PRESENT: reclavo, reclaves, reclava, reclavem, reclaveu, reclaven
INDICATIU IMPERFET: reclavava, reclavaves, reclavava, reclavàvem, reclavàveu, reclavaven
INDICATIU PASSAT: reclaví, reclavares, reclavà, reclavàrem, reclavàreu, reclavaren
INDICATIU FUTUR: reclavaré, reclavaràs, reclavarà, reclavarem, reclavareu, reclavaran
INDICATIU CONDICIONAL: reclavaria, reclavaries, reclavaria, reclavaríem, reclavaríeu, reclavarien
SUBJUNTIU PRESENT: reclavi, reclavis, reclavi, reclavem, reclaveu, reclavin
SUBJUNTIU IMPERFET: reclavés, reclavessis, reclavés, reclavéssim, reclavéssiu, reclavessin
IMPERATIU: reclava, reclavi, reclavem, reclaveu, reclavin
->reclinació
■reclinacióPart. sil.: re_cli_na_ci_ó
[del ll. td. reclinatio -ōnis, íd.]
f 1 Acció de reclinar o de reclinar-se;
2 l’efecte.
->reclinar
■reclinar[del ll. reclinare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Inclinar una part del cos, una cosa, recolzant-la sobre quelcom. Reclinar el cap sobre el coixí.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reclinar
GERUNDI: reclinant
PARTICIPI: reclinat, reclinada, reclinats, reclinades
INDICATIU PRESENT: reclino, reclines, reclina, reclinem, reclineu, reclinen
INDICATIU IMPERFET: reclinava, reclinaves, reclinava, reclinàvem, reclinàveu, reclinaven
INDICATIU PASSAT: recliní, reclinares, reclinà, reclinàrem, reclinàreu, reclinaren
INDICATIU FUTUR: reclinaré, reclinaràs, reclinarà, reclinarem, reclinareu, reclinaran
INDICATIU CONDICIONAL: reclinaria, reclinaries, reclinaria, reclinaríem, reclinaríeu, reclinarien
SUBJUNTIU PRESENT: reclini, reclinis, reclini, reclinem, reclineu, reclinin
SUBJUNTIU IMPERFET: reclinés, reclinessis, reclinés, reclinéssim, reclinéssiu, reclinessin
IMPERATIU: reclina, reclini, reclinem, reclineu, reclinin
->reclinat
reclinat -ada[del ll. reclinatus, -a, -um, íd.]
adj BOT Dit de la fulla que, en la vernació, és doblegada transversalment.
->reclinatori
■reclinatori[del ll. td. reclinatorium, íd.]
m 1 Cosa, objecte, disposat per a reclinar-s’hi.
2 MOBL Moble que hom sol usar a les esglésies, format per un esglaó o una grada adequats per a agenollar-s’hi i per una post vertical en forma d’ampit, per a recolzar-s’hi.
->recloure
■reclourePart. sil.: re_clou_re
[del ll. td. recludĕre ‘tancar’ (en ll. cl. ‘obrir’), on el re- recalcà l’acció de tirar la porta enrere per tancar; 1a FONT: s. XV]
[p p reclòs -osa] v 1 tr Tancar algú en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat. Van recloure la princesa a la torre més alta.
2 pron Recloure’s en una cel·la.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recloure
GERUNDI: recloent
PARTICIPI: reclòs, reclosa, reclosos, recloses
INDICATIU PRESENT: recloc, reclous, reclou, recloem, recloeu, reclouen
INDICATIU IMPERFET: recloïa, recloïes, recloïa, recloíem, recloíeu, recloïen
INDICATIU PASSAT: recloguí, reclogueres, reclogué, recloguérem, recloguéreu, reclogueren
INDICATIU FUTUR: reclouré, reclouràs, reclourà, reclourem, recloureu, reclouran
INDICATIU CONDICIONAL: reclouria, reclouries, reclouria, reclouríem, reclouríeu, reclourien
SUBJUNTIU PRESENT: reclogui, recloguis, reclogui, recloguem, reclogueu, recloguin
SUBJUNTIU IMPERFET: reclogués, recloguessis, reclogués, recloguéssim, recloguéssiu, recloguessin
IMPERATIU: reclou, reclogui, recloguem, recloeu, recloguin
->reclús
■reclús -usa[del ll. reclusus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj i m i f Que està reclòs.
->reclusió
■reclusióPart. sil.: re_clu_si_ó
[del ll. reclusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció de recloure o de recloure’s;
2 l’efecte.
3 Lloc on hom està reclòs.
2 DR PEN Pena privativa de llibertat.
->reclusiu
■reclusiu -ivaPart. sil.: re_clu_siu
[formació culta analògica sobre la base del ll. reclusus, -a, -um, participi del ll. recludĕre ‘tancar’]
adj Que implica allunyament del tracte de la gent.
->recluta
■recluta[de reclutar; 1a FONT: 1653, DTo.]
m i f 1 Persona que ha estat reclutada.
2 ORG MIL Persona allistada per al servei militar.
->reclutador
■reclutador -a[de reclutar]
1 adj Que recluta.
2 m i f ORG MIL Persona encarregada de reclutar soldats professionals.
->reclutament
■reclutament[de reclutar]
m 1 MIL Acció de reclutar.
2 Conjunt de procediments de recerca, identificació i captació de candidats en un procés de selecció de personal.
3 ZOOL Moment en el qual les formes juvenils dels organismes s’incorporen a la població adulta, generalment tot canviant d’hàbitat i costums.
->reclutar
■reclutar[del fr. recruter, íd., der. de recrue ‘lleva’, participi fem. de recroître ‘recréixer, augmentar’, amb -l- per dissimilació; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr 1 Allistar, reunir gent per formar una tripulació, una colla, un partit. Recluten voluntaris per a fer de cooperants a l’Àfrica.
2 MIL Allistar gent perquè formin part d’un cos militar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reclutar
GERUNDI: reclutant
PARTICIPI: reclutat, reclutada, reclutats, reclutades
INDICATIU PRESENT: recluto, reclutes, recluta, reclutem, recluteu, recluten
INDICATIU IMPERFET: reclutava, reclutaves, reclutava, reclutàvem, reclutàveu, reclutaven
INDICATIU PASSAT: reclutí, reclutares, reclutà, reclutàrem, reclutàreu, reclutaren
INDICATIU FUTUR: reclutaré, reclutaràs, reclutarà, reclutarem, reclutareu, reclutaran
INDICATIU CONDICIONAL: reclutaria, reclutaries, reclutaria, reclutaríem, reclutaríeu, reclutarien
SUBJUNTIU PRESENT: recluti, reclutis, recluti, reclutem, recluteu, reclutin
SUBJUNTIU IMPERFET: reclutés, reclutessis, reclutés, reclutéssim, reclutéssiu, reclutessin
IMPERATIU: recluta, recluti, reclutem, recluteu, reclutin
->recó
recóHom.: racó
m GEN Unitat de la subdivisió d’un gen per sota de la qual no es produeix la recombinació.
->recoble
■recoble[de coble; 1a FONT: 1932, DFa.]
m MÚS i POÈTICA Tornada d’una cançó popular.
->recobrable
■recobrable[de recobrar]
adj Que pot ésser recobrat.
->recobrament
■recobrament[de recobrar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
m 1 Acció de recobrar;
2 l’efecte.
->recobrar
■recobrar[del ll. recŭpĕrare, íd.; 1a FONT: s. XI]
v 1 tr Tornar a entrar en possessió d’una cosa que hom havia perdut. Recobrar les joies perdudes.
2 pron Tornar a l’estat normal. Encara no s’ha recobrat del disgust. Recobrar-se l’economia.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recobrar
GERUNDI: recobrant
PARTICIPI: recobrat, recobrada, recobrats, recobrades
INDICATIU PRESENT: recobro, recobres, recobra, recobrem, recobreu, recobren
INDICATIU IMPERFET: recobrava, recobraves, recobrava, recobràvem, recobràveu, recobraven
INDICATIU PASSAT: recobrí, recobrares, recobrà, recobràrem, recobràreu, recobraren
INDICATIU FUTUR: recobraré, recobraràs, recobrarà, recobrarem, recobrareu, recobraran
INDICATIU CONDICIONAL: recobraria, recobraries, recobraria, recobraríem, recobraríeu, recobrarien
SUBJUNTIU PRESENT: recobri, recobris, recobri, recobrem, recobreu, recobrin
SUBJUNTIU IMPERFET: recobrés, recobressis, recobrés, recobréssim, recobréssiu, recobressin
IMPERATIU: recobra, recobri, recobrem, recobreu, recobrin
->recobre
■recobre[de recobrar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
m 1 Abric, empara, refugi.
2 Recobrament.
->recobriment
■recobriment[de recobrir]
m 1 1 Acció de recobrir;
2 l’efecte.
2 TECNOL Revestiment.
3 recobriment d’un conjunt MAT Família de subconjunts d’un espai donat tal, que la seva reunió conté un conjunt donat a l’espai.
->recobrir
■recobrir[de cobrir; 1a FONT: 1803, DEst.]
[p p recobert -a] v tr 1 Cobrir de nou. Recobrir un sofà amb una funda nova.
2 Cobrir completament. La flota d’avions vigilants recobreix el país.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recobrir
GERUNDI: recobrint
PARTICIPI: recobert, recoberta, recoberts, recobertes
INDICATIU PRESENT: recobreixo, recobreixes, recobreix, recobrim, recobriu, recobreixen
INDICATIU IMPERFET: recobria, recobries, recobria, recobríem, recobríeu, recobrien
INDICATIU PASSAT: recobrí, recobrires, recobrí, recobrírem, recobríreu, recobriren
INDICATIU FUTUR: recobriré, recobriràs, recobrirà, recobrirem, recobrireu, recobriran
INDICATIU CONDICIONAL: recobriria, recobriries, recobriria, recobriríem, recobriríeu, recobririen
SUBJUNTIU PRESENT: recobreixi, recobreixis, recobreixi, recobrim, recobriu, recobreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recobrís, recobrissis, recobrís, recobríssim, recobríssiu, recobrissin
IMPERATIU: recobreix, recobreixi, recobrim, recobriu, recobreixin
->recobro
■recobro[variant de recobre]
m Recobre.
->recogitar
■recogitar[de cogitar; 1a FONT: 1460, Roig]
v intr Pensar per refrescar els records, meditar-hi, treure’n una determinació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recogitar
GERUNDI: recogitant
PARTICIPI: recogitat, recogitada, recogitats, recogitades
INDICATIU PRESENT: recogito, recogites, recogita, recogitem, recogiteu, recogiten
INDICATIU IMPERFET: recogitava, recogitaves, recogitava, recogitàvem, recogitàveu, recogitaven
INDICATIU PASSAT: recogití, recogitares, recogità, recogitàrem, recogitàreu, recogitaren
INDICATIU FUTUR: recogitaré, recogitaràs, recogitarà, recogitarem, recogitareu, recogitaran
INDICATIU CONDICIONAL: recogitaria, recogitaries, recogitaria, recogitaríem, recogitaríeu, recogitarien
SUBJUNTIU PRESENT: recogiti, recogitis, recogiti, recogitem, recogiteu, recogitin
SUBJUNTIU IMPERFET: recogités, recogitessis, recogités, recogitéssim, recogitéssiu, recogitessin
IMPERATIU: recogita, recogiti, recogitem, recogiteu, recogitin
->recognició
■recognicióPart. sil.: re_cog_ni_ci_ó
[del ll. recognitio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció de reconèixer 1.
2 HIST DR Reconeixement
->recognitiu
■recognitiu -ivaPart. sil.: re_cog_ni_tiu
[formació culta analògica sobre la base del ll. recognĭtus, -a, -um, participi de recognoscĕre ‘reconèixer’]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la recognició.
2 Que serveix per a reconèixer.
3 Dit del document en què hom reconeix una obligació.
->recognoscible
■recognoscible[de cognoscible]
adj reconeixedor2.
->recol·lecció
■recol·leccióPart. sil.: re_col_lec_ci_ó
[del b. ll. recollectio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 1 Acció de recollir-se piadosament;
2 l’efecte.
3 CATOL En alguns ordes religiosos, observança més estricta de la regla.
2 1 AGR Collita.
2 ETNOG Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
->recol·lectar
■recol·lectar[del b. ll. recollectare, freqüentatiu del ll. recollĭgere ‘recollir’]
v tr AGR 1 Fer collita, arreplegar els productes que lleva la terra.
2 màquina de recol·lectar Recol·lectora.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recol·lectar
GERUNDI: recol·lectant
PARTICIPI: recol·lectat, recol·lectada, recol·lectats, recol·lectades
INDICATIU PRESENT: recol·lecto, recol·lectes, recol·lecta, recol·lectem, recol·lecteu, recol·lecten
INDICATIU IMPERFET: recol·lectava, recol·lectaves, recol·lectava, recol·lectàvem, recol·lectàveu, recol·lectaven
INDICATIU PASSAT: recol·lectí, recol·lectares, recol·lectà, recol·lectàrem, recol·lectàreu, recol·lectaren
INDICATIU FUTUR: recol·lectaré, recol·lectaràs, recol·lectarà, recol·lectarem, recol·lectareu, recol·lectaran
INDICATIU CONDICIONAL: recol·lectaria, recol·lectaries, recol·lectaria, recol·lectaríem, recol·lectaríeu, recol·lectarien
SUBJUNTIU PRESENT: recol·lecti, recol·lectis, recol·lecti, recol·lectem, recol·lecteu, recol·lectin
SUBJUNTIU IMPERFET: recol·lectés, recol·lectessis, recol·lectés, recol·lectéssim, recol·lectéssiu, recol·lectessin
IMPERATIU: recol·lecta, recol·lecti, recol·lectem, recol·lecteu, recol·lectin
->recol·lecte
■recol·lecte -a[del ll. recollectus, -a, -um, íd.]
1 adj Abstret de les coses exteriors per lliurar-se a la contemplació i la meditació.
2 adj i m i f 1 Dit de les persones, sobretot religiosos, que observen una gran recol·lecció practicant més estrictament les normes i les regles religioses.
2 esp Dit dels religiosos reformats de l’orde franciscà, dels ermitans de sant Agustí i d’altres ordes religiosos femenins reformats.
->recol·lector
■recol·lector -a[del b. ll. recollector, -ōris, íd.]
AGR 1 adj Que recol·lecta o serveix per a recol·lectar.
2 m i f Persona que fa la collita d’algun o d’alguns productes que lleva la terra.
3 màquina recol·lectora (o simplement recol·lectora) 1 Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra. Recol·lectora de blat de moro, de cotó, d’hortalisses.
2 Arrencadora.
3 Segadora.
->recolleta
■recolletaf HIST Recollita.
->recollida
■recollidaCp. recolliment
[de recollir; 1a FONT: 1589]
f 1 1 Acció de recollir;
2 l’efecte.
2 recollida de deixalles INFORM Procés que identifica les cel·les que ja no són utilitzades i les allibera perquè puguin tornar a ésser utilitzades per altres parts de l’estructura.
3 recollida de residus ECOL Conjunt d’operacions de càrrega, transport i descàrrega dels residus des que hom els diposita als contenidors fins que arriben al centre de recollida i transferència o a la planta de tractament.
4 recollida selectiva ECOL Recollida separada de diferents fraccions de residus, com ara matèria orgànica, vidre, paper, plàstic, piles, olis, medicaments, etc.
->recollidament
■recollidament[de recollir]
adv Amb recolliment.
->recollidor
■recollidor -a[de recollir]
1 adj i m i f Que recull.
2 m Pala de recollir escombraries.
3 m Tragella.
->recolliment
■recollimentCp. recollida
[de recollir; 1a FONT: 1533]
m 1 Acció de recollir-se;
2 l’efecte.
->recollir
■recollir[de collir; 1a FONT: 1237]
v 1 tr Aplegar coses disperses, especialment per no deixar-les perdre, per guardar-les, per treure’n un profit. Una cisterna per a recollir les aigües de la pluja. Recull les eines i desa-les. Va amb un sac a coll i recull tot el que troba.
2 tr Concentrar. Recollir les seves forces, els seus pensaments.
3 tr Donar asil, acollir algú que té necessitat de protecció. Un pobre nen orfe que havien recollit.
4 pron 1 Refugiar-se. Les tropes es van recollir al castell.
2 Concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors per lliurar-se a la meditació i la contemplació. Després de mil batalles, el cavaller es recollí en una ermita.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recollir
GERUNDI: recollint
PARTICIPI: recollit, recollida, recollits, recollides
INDICATIU PRESENT: recullo, reculls, recull, recollim, recolliu, recullen
INDICATIU IMPERFET: recollia, recollies, recollia, recollíem, recollíeu, recollien
INDICATIU PASSAT: recollí, recollires, recollí, recollírem, recollíreu, recolliren
INDICATIU FUTUR: recolliré, recolliràs, recollirà, recollirem, recollireu, recolliran
INDICATIU CONDICIONAL: recolliria, recolliries, recolliria, recolliríem, recolliríeu, recollirien
SUBJUNTIU PRESENT: reculli, recullis, reculli, recollim, recolliu, recullin
SUBJUNTIU IMPERFET: recollís, recollissis, recollís, recollíssim, recollíssiu, recollissin
IMPERATIU: recull, reculli, recollim, recolliu, recullin
->recollita
■recollitaf HIST Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
->recolonització
■recolonitzacióPart. sil.: re_co_lo_nit_za_ci_ó
[de recolonitzar]
f Acció de recolonitzar.
->recolonitzar
■recolonitzar[de colonitzar]
v tr Colonitzar de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recolonitzar
GERUNDI: recolonitzant
PARTICIPI: recolonitzat, recolonitzada, recolonitzats, recolonitzades
INDICATIU PRESENT: recolonitzo, recolonitzes, recolonitza, recolonitzem, recolonitzeu, recolonitzen
INDICATIU IMPERFET: recolonitzava, recolonitzaves, recolonitzava, recolonitzàvem, recolonitzàveu, recolonitzaven
INDICATIU PASSAT: recolonitzí, recolonitzares, recolonitzà, recolonitzàrem, recolonitzàreu, recolonitzaren
INDICATIU FUTUR: recolonitzaré, recolonitzaràs, recolonitzarà, recolonitzarem, recolonitzareu, recolonitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: recolonitzaria, recolonitzaries, recolonitzaria, recolonitzaríem, recolonitzaríeu, recolonitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: recolonitzi, recolonitzis, recolonitzi, recolonitzem, recolonitzeu, recolonitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: recolonitzés, recolonitzessis, recolonitzés, recolonitzéssim, recolonitzéssiu, recolonitzessin
IMPERATIU: recolonitza, recolonitzi, recolonitzem, recolonitzeu, recolonitzin
->recolp
recolp[de colp]
m dial sotrac 1 1.
->recolzada
■recolzada[de recolzar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Angle que forma un carrer, un camí, un riu, una motllura, etc., que canvia considerablement de direcció.
->recolzador
■recolzador[de recolzar; 1a FONT: 1345]
m Lloc adequat per recolzar-s’hi.
->recolzament
■recolzamentCp. suport
[de recolzar]
m Acció de recolzar.
->recolzant
recolzant[de recolzar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj HERÀLD Dit de la figura en la qual es recolzen un home o un animal amb les mans o les potes anteriors.
->recolzar
■recolzar[de colze; 1a FONT: 1490, Tirant]
v 1 intr 1 Descansar, una cosa, sobre un suport. Posa l’escala que recolzi sobre la paret. La volta recolza sobre els dos murs laterals.
2 fig Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Sobre aquells exèrcits recolzava tota la força de l’imperi.
2 tr Posar una cosa de manera que recolzi o descansi sobre un suport. Recolza-la a la paret, aquesta escala.
3 pron Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l’esquena, etc., sobre un suport. Em vaig recolzar d’esquena en un arbre.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recolzar
GERUNDI: recolzant
PARTICIPI: recolzat, recolzada, recolzats, recolzades
INDICATIU PRESENT: recolzo, recolzes, recolza, recolzem, recolzeu, recolzen
INDICATIU IMPERFET: recolzava, recolzaves, recolzava, recolzàvem, recolzàveu, recolzaven
INDICATIU PASSAT: recolzí, recolzares, recolzà, recolzàrem, recolzàreu, recolzaren
INDICATIU FUTUR: recolzaré, recolzaràs, recolzarà, recolzarem, recolzareu, recolzaran
INDICATIU CONDICIONAL: recolzaria, recolzaries, recolzaria, recolzaríem, recolzaríeu, recolzarien
SUBJUNTIU PRESENT: recolzi, recolzis, recolzi, recolzem, recolzeu, recolzin
SUBJUNTIU IMPERFET: recolzés, recolzessis, recolzés, recolzéssim, recolzéssiu, recolzessin
IMPERATIU: recolza, recolzi, recolzem, recolzeu, recolzin
->recolzat
recolzat -ada[de recolzar]
adj HERÀLD Estantolat.
->recolze
■recolze[de colze; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m Recolzada.
->recomanable
■recomanable[de recomanar]
adj Que pot ésser recomanat o és digne d’ésser recomanat.
->recomanablement
■recomanablement[de recomanable]
adv D’una manera recomanable.
->recomanació
■recomanacióPart. sil.: re_co_ma_na_ci_ó
[de recomanar; 1a FONT: s. XVII]
f 1 Acció de recomanar;
2 l’efecte. Si m’han acceptat, ho dec a la recomanació d’una persona amiga. Una carta de recomanació.
->recomanar
■recomanar[de comanar; 1a FONT: s. XIV]
v tr 1 Designar particularment una persona a algú perquè l’atengui, l’accepti, etc. Recomanar un alumne que s’ha d’examinar. Recomanar a un empresari un obrer que cerca feina.
2 Aconsellar particularment una cosa a algú. Li vaig recomanar d’anar-hi aviat. Recomanar un remei.
3 Fer recomanable algú o alguna cosa. Les seves maneres agradables ja el recomanen.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recomanar
GERUNDI: recomanant
PARTICIPI: recomanat, recomanada, recomanats, recomanades
INDICATIU PRESENT: recomano, recomanes, recomana, recomanem, recomaneu, recomanen
INDICATIU IMPERFET: recomanava, recomanaves, recomanava, recomanàvem, recomanàveu, recomanaven
INDICATIU PASSAT: recomaní, recomanares, recomanà, recomanàrem, recomanàreu, recomanaren
INDICATIU FUTUR: recomanaré, recomanaràs, recomanarà, recomanarem, recomanareu, recomanaran
INDICATIU CONDICIONAL: recomanaria, recomanaries, recomanaria, recomanaríem, recomanaríeu, recomanarien
SUBJUNTIU PRESENT: recomani, recomanis, recomani, recomanem, recomaneu, recomanin
SUBJUNTIU IMPERFET: recomanés, recomanessis, recomanés, recomanéssim, recomanéssiu, recomanessin
IMPERATIU: recomana, recomani, recomanem, recomaneu, recomanin
->recombinació
■recombinacióPart. sil.: re_com_bi_na_ci_ó
[de recombinar]
f 1 1 Acció de recombinar o de recombinar-se;
2 l’efecte.
2 FÍS i QUÍM Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
3 GEN Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
4 GEN i MICROB Procés pel qual un segment d’ADN cromosòmic procedent d’un bacteri donador esdevé part del genoma d’un bacteri receptor.
->recombinar
■recombinar[de combinar]
v tr Fer que dos o més elements tornin a estar combinats.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recombinar
GERUNDI: recombinant
PARTICIPI: recombinat, recombinada, recombinats, recombinades
INDICATIU PRESENT: recombino, recombines, recombina, recombinem, recombineu, recombinen
INDICATIU IMPERFET: recombinava, recombinaves, recombinava, recombinàvem, recombinàveu, recombinaven
INDICATIU PASSAT: recombiní, recombinares, recombinà, recombinàrem, recombinàreu, recombinaren
INDICATIU FUTUR: recombinaré, recombinaràs, recombinarà, recombinarem, recombinareu, recombinaran
INDICATIU CONDICIONAL: recombinaria, recombinaries, recombinaria, recombinaríem, recombinaríeu, recombinarien
SUBJUNTIU PRESENT: recombini, recombinis, recombini, recombinem, recombineu, recombinin
SUBJUNTIU IMPERFET: recombinés, recombinessis, recombinés, recombinéssim, recombinéssiu, recombinessin
IMPERATIU: recombina, recombini, recombinem, recombineu, recombinin
->recomençament
■recomençament[de recomençar]
m Acció de recomençar.
->recomençar
■recomençar[de començar; 1a FONT: s. XV]
v tr Començar de nou. Hagué de recomençar el discurs perquè el micròfon no funcionava.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recomençar
GERUNDI: recomençant
PARTICIPI: recomençat, recomençada, recomençats, recomençades
INDICATIU PRESENT: recomenço, recomences, recomença, recomencem, recomenceu, recomencen
INDICATIU IMPERFET: recomençava, recomençaves, recomençava, recomençàvem, recomençàveu, recomençaven
INDICATIU PASSAT: recomencí, recomençares, recomençà, recomençàrem, recomençàreu, recomençaren
INDICATIU FUTUR: recomençaré, recomençaràs, recomençarà, recomençarem, recomençareu, recomençaran
INDICATIU CONDICIONAL: recomençaria, recomençaries, recomençaria, recomençaríem, recomençaríeu, recomençarien
SUBJUNTIU PRESENT: recomenci, recomencis, recomenci, recomencem, recomenceu, recomencin
SUBJUNTIU IMPERFET: recomencés, recomencessis, recomencés, recomencéssim, recomencéssiu, recomencessin
IMPERATIU: recomença, recomenci, recomencem, recomenceu, recomencin
->recompensa
■recompensa[de recompensar; 1a FONT: 1653, DTo.]
f 1 Acció de recompensar.
2 Allò amb què hom recompensa algú; premi.
3 DR Remuneració, qualificació, conferida a qui ha efectuat un treball, un servei o un valor no exigible.
4 DR PEN Circumstància agreujant de la responsabilitat penal consistent a estimular la comissió d’un delicte mitjançant una retribució al seu autor.
->recompensable
■recompensable[de recompensar]
adj Digne de recompensa.
->recompensació
■recompensacióPart. sil.: re_com_pen_sa_ci_ó
[de recompensar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]
f Acció de recompensar.
->recompensador
■recompensador -a[de recompensar; 1a FONT: 1630]
adj i m i f Que recompensa.
->recompensar
■recompensar[de compensar; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr 1 Donar quelcom a algú en paga d’un servei prestat. El recompensaren per haver detingut el lladre. Si fas això, et recompensarem com cal.
2 Premiar un mèrit, una virtut. Van recompensar aquella dona perquè s’havia sacrificat molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recompensar
GERUNDI: recompensant
PARTICIPI: recompensat, recompensada, recompensats, recompensades
INDICATIU PRESENT: recompenso, recompenses, recompensa, recompensem, recompenseu, recompensen
INDICATIU IMPERFET: recompensava, recompensaves, recompensava, recompensàvem, recompensàveu, recompensaven
INDICATIU PASSAT: recompensí, recompensares, recompensà, recompensàrem, recompensàreu, recompensaren
INDICATIU FUTUR: recompensaré, recompensaràs, recompensarà, recompensarem, recompensareu, recompensaran
INDICATIU CONDICIONAL: recompensaria, recompensaries, recompensaria, recompensaríem, recompensaríeu, recompensarien
SUBJUNTIU PRESENT: recompensi, recompensis, recompensi, recompensem, recompenseu, recompensin
SUBJUNTIU IMPERFET: recompensés, recompensessis, recompensés, recompenséssim, recompenséssiu, recompensessin
IMPERATIU: recompensa, recompensi, recompensem, recompenseu, recompensin
->recomplir
■recomplir[de complir; 1a FONT: c. 1400, Canals]
v [p p recomplert -a o recomplit -ida] tr Omplir enterament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recomplir
GERUNDI: recomplint
PARTICIPI: recomplert, recomplerta, recomplerts, recomplertes
PARTICIPI (alternatiu): recomplit, recomplida, recomplits, recomplides
INDICATIU PRESENT: recompleixo, recompleixes, recompleix, recomplim, recompliu, recompleixen
INDICATIU IMPERFET: recomplia, recomplies, recomplia, recomplíem, recomplíeu, recomplien
INDICATIU PASSAT: recomplí, recomplires, recomplí, recomplírem, recomplíreu, recompliren
INDICATIU FUTUR: recompliré, recompliràs, recomplirà, recomplirem, recomplireu, recompliran
INDICATIU CONDICIONAL: recompliria, recompliries, recompliria, recompliríem, recompliríeu, recomplirien
SUBJUNTIU PRESENT: recompleixi, recompleixis, recompleixi, recomplim, recompliu, recompleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recomplís, recomplissis, recomplís, recomplíssim, recomplíssiu, recomplissin
IMPERATIU: recompleix, recompleixi, recomplim, recompliu, recompleixin
->recompondre
■recompondre[de compondre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr 1 Compondre de nou. Recompondre un text, una cançó.
2 Recombinar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recompondre
GERUNDI: recomponent
PARTICIPI: recompost, recomposta, recomposts, recompostes
PARTICIPI (alternatiu): recompost, recomposta, recompostos, recompostes
INDICATIU PRESENT: recomponc, recompons, recompon, recomponem, recomponeu, recomponen
INDICATIU IMPERFET: recomponia, recomponies, recomponia, recomponíem, recomponíeu, recomponien
INDICATIU PASSAT: recomponguí, recompongueres, recompongué, recomponguérem, recomponguéreu, recompongueren
INDICATIU FUTUR: recompondré, recompondràs, recompondrà, recompondrem, recompondreu, recompondran
INDICATIU CONDICIONAL: recompondria, recompondries, recompondria, recompondríem, recompondríeu, recompondrien
SUBJUNTIU PRESENT: recompongui, recomponguis, recompongui, recomponguem, recompongueu, recomponguin
SUBJUNTIU IMPERFET: recompongués, recomponguessis, recompongués, recomponguéssim, recomponguéssiu, recomponguessin
IMPERATIU: recompon, recompongui, recomponguem, recomponeu, recomponguin
->recomposició
■recomposicióPart. sil.: re_com_po_si_ci_ó
[de composició; 1a FONT: 1832]
f 1 1 Acció de recompondre;
2 l’efecte.
2 LING Restitució a un element d’un mot compost de la forma que tenia com a simple.
->recompost
recompost -a[de recompondre]
adj BOT Bicompost.
->recompra
■recompra[de recomprar]
f Acció de recomprar.
->recomprar
■recomprar[de comprar]
v tr Comprar allò que hom havia venut. Va poder recomprar la finca.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recomprar
GERUNDI: recomprant
PARTICIPI: recomprat, recomprada, recomprats, recomprades
INDICATIU PRESENT: recompro, recompres, recompra, recomprem, recompreu, recompren
INDICATIU IMPERFET: recomprava, recompraves, recomprava, recompràvem, recompràveu, recompraven
INDICATIU PASSAT: recomprí, recomprares, recomprà, recompràrem, recompràreu, recompraren
INDICATIU FUTUR: recompraré, recompraràs, recomprarà, recomprarem, recomprareu, recompraran
INDICATIU CONDICIONAL: recompraria, recompraries, recompraria, recompraríem, recompraríeu, recomprarien
SUBJUNTIU PRESENT: recompri, recompris, recompri, recomprem, recompreu, recomprin
SUBJUNTIU IMPERFET: recomprés, recompressis, recomprés, recompréssim, recompréssiu, recompressin
IMPERATIU: recompra, recompri, recomprem, recompreu, recomprin
->recomptar
■recomptar[de comptar; 1a FONT: 1393]
v tr 1 Comptar de nou. Recomptem els bitllets per confirmar la suma.
2 Inventariar o comprovar el nombre (de persones, coses, etc.), que formen un conjunt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recomptar
GERUNDI: recomptant
PARTICIPI: recomptat, recomptada, recomptats, recomptades
INDICATIU PRESENT: recompto, recomptes, recompta, recomptem, recompteu, recompten
INDICATIU IMPERFET: recomptava, recomptaves, recomptava, recomptàvem, recomptàveu, recomptaven
INDICATIU PASSAT: recomptí, recomptares, recomptà, recomptàrem, recomptàreu, recomptaren
INDICATIU FUTUR: recomptaré, recomptaràs, recomptarà, recomptarem, recomptareu, recomptaran
INDICATIU CONDICIONAL: recomptaria, recomptaries, recomptaria, recomptaríem, recomptaríeu, recomptarien
SUBJUNTIU PRESENT: recompti, recomptis, recompti, recomptem, recompteu, recomptin
SUBJUNTIU IMPERFET: recomptés, recomptessis, recomptés, recomptéssim, recomptéssiu, recomptessin
IMPERATIU: recompta, recompti, recomptem, recompteu, recomptin
->recompte
■recompte[de recomptar]
m 1 1 Acció de recomptar;
2 l’efecte.
2 1 Comprovació del nombre de persones, coses, etc., que formen un conjunt. Recompte de vots.
2 recompte d’existència Inventari.
->reconcentració
■reconcentracióPart. sil.: re_con_cen_tra_ci_ó
[de reconcentrar; 1a FONT: s. XX, Oller]
f 1 Acció de reconcentrar o de reconcentrar-se;
2 l’efecte.
->reconcentrar
■reconcentrar[de concentrar]
v 1 tr Portar a un grau major de concentració una cosa concentrada.
2 tr 1 Reunir en un lloc persones o coses que estaven disperses. Després de la batalla, el mariscal va reconcentrar els seus soldats vora el bosc.
2 fig Reconcentrar els seus pensaments.
3 pron Tancar-se en si mateix, callar reprimint un sentiment o afecte. Quan alguna cosa l’emocionava, es reconcentrava per tal de guardar les formes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconcentrar
GERUNDI: reconcentrant
PARTICIPI: reconcentrat, reconcentrada, reconcentrats, reconcentrades
INDICATIU PRESENT: reconcentro, reconcentres, reconcentra, reconcentrem, reconcentreu, reconcentren
INDICATIU IMPERFET: reconcentrava, reconcentraves, reconcentrava, reconcentràvem, reconcentràveu, reconcentraven
INDICATIU PASSAT: reconcentrí, reconcentrares, reconcentrà, reconcentràrem, reconcentràreu, reconcentraren
INDICATIU FUTUR: reconcentraré, reconcentraràs, reconcentrarà, reconcentrarem, reconcentrareu, reconcentraran
INDICATIU CONDICIONAL: reconcentraria, reconcentraries, reconcentraria, reconcentraríem, reconcentraríeu, reconcentrarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconcentri, reconcentris, reconcentri, reconcentrem, reconcentreu, reconcentrin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconcentrés, reconcentressis, reconcentrés, reconcentréssim, reconcentréssiu, reconcentressin
IMPERATIU: reconcentra, reconcentri, reconcentrem, reconcentreu, reconcentrin
->reconciliable
■reconciliablePart. sil.: re_con_ci_li_a_ble
[de reconciliar]
adj Que pot ésser reconciliat amb algú o amb alguna cosa.
->reconciliació
■reconciliacióPart. sil.: re_con_ci_li_a_ci_ó
[del ll. reconciliatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 1 Acció de reconciliar o de reconciliar-se;
2 l’efecte.
2 LITÚRG 1 Ritu amb el qual una església o un cementiri que han estat profanats o violats són restituïts a llur ús cultual o eclesiàstic.
2 Ritu del Pontifical romà amb el qual hom restitueix a les funcions sagrades un clergue que n’havia estat suspès.
->reconciliador
■reconciliador -aPart. sil.: re_con_ci_li_a_dor
[del ll. reconciliator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj i m i f Que reconcilia.
->reconciliar
■reconciliarPart. sil.: re_con_ci_li_ar
[del ll. reconciliare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
v 1 tr Fer tornar a ésser amics, a estar novament en harmonia, conciliar de nou. Va saber reconciliar en Joan i na Marta. Saber allò el reconciliaria amb el seu antic amic.
2 tr LITÚRG 1 Restituir a l’ús eclesiàstic una església, un cementiri, etc., pel ritu de la reconciliació.
2 Restituir un clergue suspès a divinis a les seves funcions.
3 reconciliar amb Déu (o simplement reconciliar) Absoldre un pecador del seu pecat pel sagrament de la penitència.
4 reconciliar-se amb Déu (o simplement reconciliar-se) Apropar-se als sagraments; confessar-se.
3 pron DR PEN Extingir l’acció d’injúria, renovant l’amistat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconciliar
GERUNDI: reconciliant
PARTICIPI: reconciliat, reconciliada, reconciliats, reconciliades
INDICATIU PRESENT: reconcilio, reconcilies, reconcilia, reconciliem, reconcilieu, reconcilien
INDICATIU IMPERFET: reconciliava, reconciliaves, reconciliava, reconciliàvem, reconciliàveu, reconciliaven
INDICATIU PASSAT: reconcilií, reconciliares, reconcilià, reconciliàrem, reconciliàreu, reconciliaren
INDICATIU FUTUR: reconciliaré, reconciliaràs, reconciliarà, reconciliarem, reconciliareu, reconciliaran
INDICATIU CONDICIONAL: reconciliaria, reconciliaries, reconciliaria, reconciliaríem, reconciliaríeu, reconciliarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconciliï, reconciliïs, reconciliï, reconciliem, reconcilieu, reconciliïn
SUBJUNTIU IMPERFET: reconciliés, reconciliessis, reconciliés, reconciliéssim, reconciliéssiu, reconciliessin
IMPERATIU: reconcilia, reconciliï, reconciliem, reconcilieu, reconciliïn
->recondir
■recondir[del ll. recondĕre, íd.; 1a FONT: 1503]
v tr Guardar en un lloc segur.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recondir
GERUNDI: recondint
PARTICIPI: recondit, recondida, recondits, recondides
INDICATIU PRESENT: recondeixo, recondeixes, recondeix, recondim, recondiu, recondeixen
INDICATIU IMPERFET: recondia, recondies, recondia, recondíem, recondíeu, recondien
INDICATIU PASSAT: recondí, recondires, recondí, recondírem, recondíreu, recondiren
INDICATIU FUTUR: recondiré, recondiràs, recondirà, recondirem, recondireu, recondiran
INDICATIU CONDICIONAL: recondiria, recondiries, recondiria, recondiríem, recondiríeu, recondirien
SUBJUNTIU PRESENT: recondeixi, recondeixis, recondeixi, recondim, recondiu, recondeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recondís, recondissis, recondís, recondíssim, recondíssiu, recondissin
IMPERATIU: recondeix, recondeixi, recondim, recondiu, recondeixin
->recòndit
■recòndit -a[del ll. recondĭtus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XVI]
adj Ocult, especialment als ulls de l’esperit. Els seus pensaments recòndits.
->reconditori
■reconditorim LITÚRG Buit practicat en una ara, en una imatge sagrada, en un mur, etc., per a guardar-hi relíquies.
->reconducció
■reconduccióPart. sil.: re_con_duc_ci_ó
[de reconduir]
f DR 1 1 Acció de reconduir;
2 l’efecte.
2 Contracte de segon arrendament celebrat després d’acabat el temps del primer.
3 Renovació d’un contracte d’arrendament.
->reconduir
■reconduirPart. sil.: re_con_du_ir
[de conduir]
v tr 1 Conduir algú o alguna cosa al lloc d’on havia sortit. Després d’aquest refús, el reconduí a la porta.
2 DR Prorrogar tàcitament o expressament un contracte d’arrendament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconduir
GERUNDI: reconduint
PARTICIPI: reconduït, reconduïda, reconduïts, reconduïdes
INDICATIU PRESENT: recondueixo, recondueixes, recondueix, reconduïm, reconduïu, recondueixen
INDICATIU IMPERFET: reconduïa, reconduïes, reconduïa, reconduíem, reconduíeu, reconduïen
INDICATIU PASSAT: reconduí, reconduïres, reconduí, reconduírem, reconduíreu, reconduïren
INDICATIU FUTUR: reconduiré, reconduiràs, reconduirà, reconduirem, reconduireu, reconduiran
INDICATIU CONDICIONAL: reconduiria, reconduiries, reconduiria, reconduiríem, reconduiríeu, reconduirien
SUBJUNTIU PRESENT: recondueixi, recondueixis, recondueixi, reconduïm, reconduïu, recondueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconduís, reconduïssis, reconduís, reconduíssim, reconduíssiu, reconduïssin
IMPERATIU: recondueix, recondueixi, reconduïm, reconduïu, recondueixin
->reconegudament
■reconegudament[de reconèixer]
adv Amb reconeixença o gratitud.
->reconeixedor1
■reconeixedor1-aPart. sil.: re_co_nei_xe_dor
[de reconèixer i -dor1]
adj i m i f Que reconeix o examina.
->reconeixedor2
■reconeixedor2-aPart. sil.: re_co_nei_xe_dor
[de reconèixer i -dor2]
adj Que pot ésser reconegut.
->reconeixement
■reconeixementPart. sil.: re_co_nei_xe_ment
[de reconèixer]
m 1 1 Acció de reconèixer;
2 l’efecte.
2 1 esp Acció de cercar de conèixer quelcom examinant-ho acuradament. Fer un reconeixement.
2 DR Confessió que fa una persona d’una obligació.
3 DR Escorcoll o indagació que fa d’alguna cosa un jutge o un perit.
4 HIST DR A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
5 HIST DR Document en què es fa la declaració de reconeixement.
6 MED Inspecció o examen, general o local, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat.
7 MIL Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
8 reconeixement de caràcters INFORM Un dels tipus de reconeixement de formes en què aquestes són signes gràfics o caràcters.
9 reconeixement de formes INFORM Conjunt de tècniques i dispositius que permeten d’organitzar de manera coherent la informació rebuda mitjançant la recerca i la selecció de formes comparables.
10 reconeixement de la paraula (o de la veu) INFORM Tècnica que té com a objectiu la identificació per ordinador de les paraules expressades en un discurs verbal.
11 reconeixement en roda Pràctica policial en què la persona sospitosa d’haver comès un delicte és col·locada entre d’altres perquè pugui ésser identificada per un testimoni.
12 reconeixement sistemàtic MED Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
3 1 Reconeixença.
2 HIST DR A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat (a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc., en feu).
->reconeixença
■reconeixençaPart. sil.: re_co_nei_xen_ça
[de reconèixer; 1a FONT: 1314]
f 1 Acció de reconèixer o agrair un favor, un servei, etc.
2 Gratitud, sentiment d’agraïment.
->reconeixent
■reconeixentPart. sil.: re_co_nei_xent
[de reconèixer]
adj Que reconeix o agraeix allò que hom ha fet per a ell; agraït.
->reconèixer
■reconèixerPart. sil.: re_co_nèi_xer
[del ll. recognoscĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr 1 1 Veure, adonar-se, que una persona o una cosa és tal o tal persona o cosa ja coneguda d’abans. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer per la seva veu, pel caminar.
2 fig Tu, pròdig?: no et reconec.
2 1 Examinar algú o alguna cosa per assabentar-se de la seva identitat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes.
2 MED Sotmetre un individu a un reconeixement.
3 MIL Examinar el terreny, normalment abans de la presa de decisió per part dels caps militars. Reconèixer la posició de l’enemic.
3 1 Admetre una cosa que hom negava, de què hom dubtava. Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó.
2 HIST DR Fer reconeixement.
3 reconèixer un feu, un deute, una obligació DR Manifestar-se obligat per aquell feu, aquell deute, aquella obligació.
4 reconèixer un govern, una autoritat Admetre’n la legitimitat després d’un canvi pacífic o violent dels qui detenen el poder.
4 1 Admetre, confessar, com a seu. Reconèixer, algú, el seu error.
2 reconèixer una firma Confessar com a pròpia una firma.
3 reconèixer un fill Declarar-se’n pare.
5 reconèixer un favor Agrair-lo.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconèixer
GERUNDI: reconeixent
PARTICIPI: reconegut, reconeguda, reconeguts, reconegudes
INDICATIU PRESENT: reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen
INDICATIU IMPERFET: reconeixia, reconeixies, reconeixia, reconeixíem, reconeixíeu, reconeixien
INDICATIU PASSAT: reconeguí, reconegueres, reconegué, reconeguérem, reconeguéreu, reconegueren
INDICATIU FUTUR: reconeixeré, reconeixeràs, reconeixerà, reconeixerem, reconeixereu, reconeixeran
INDICATIU CONDICIONAL: reconeixeria, reconeixeries, reconeixeria, reconeixeríem, reconeixeríeu, reconeixerien
SUBJUNTIU PRESENT: reconegui, reconeguis, reconegui, reconeguem, reconegueu, reconeguin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconegués, reconeguessis, reconegués, reconeguéssim, reconeguéssiu, reconeguessin
IMPERATIU: reconeix, reconegui, reconeguem, reconeixeu, reconeguin
->reconfort
■reconfort[de reconfortar; 1a FONT: 1460, Roig]
m Allò que reconforta.
->reconfortació
■reconfortacióPart. sil.: re_con_for_ta_ci_ó
[de reconfortar]
f Acció de reconfortar.
->reconfortador
■reconfortador -a[de reconfortar]
adj Que reconforta.
->reconfortant
■reconfortant[de reconfortar; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Que reconforta. Una beguda reconfortant. Una notícia reconfortant.
->reconfortar
■reconfortar[de confortar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v tr Reanimar, donar noves forces al qui està abatut físicament o moralment. Això que dius el reconfortarà.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconfortar
GERUNDI: reconfortant
PARTICIPI: reconfortat, reconfortada, reconfortats, reconfortades
INDICATIU PRESENT: reconforto, reconfortes, reconforta, reconfortem, reconforteu, reconforten
INDICATIU IMPERFET: reconfortava, reconfortaves, reconfortava, reconfortàvem, reconfortàveu, reconfortaven
INDICATIU PASSAT: reconfortí, reconfortares, reconfortà, reconfortàrem, reconfortàreu, reconfortaren
INDICATIU FUTUR: reconfortaré, reconfortaràs, reconfortarà, reconfortarem, reconfortareu, reconfortaran
INDICATIU CONDICIONAL: reconfortaria, reconfortaries, reconfortaria, reconfortaríem, reconfortaríeu, reconfortarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconforti, reconfortis, reconforti, reconfortem, reconforteu, reconfortin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconfortés, reconfortessis, reconfortés, reconfortéssim, reconfortéssiu, reconfortessin
IMPERATIU: reconforta, reconforti, reconfortem, reconforteu, reconfortin
->reconnexió
■reconnexióPart. sil.: re_con_ne_xi_ó
f MAGNET Procés pel qual, en un camp magnètic, línies pròximes i de polaritat oposada s’anihilen i canvien la configuració del camp magnètic general.
->reconquerible
■reconquerible[de reconquerir]
adj Que pot ésser reconquerit.
->reconqueridor
■reconqueridor -a[de reconquerir]
adj i m i f Que reconquereix.
->reconquerir
■reconquerir[de conquerir]
v tr Conquerir novament. El rei reconquerí la ciutat l’any següent.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconquerir
GERUNDI: reconquerint
PARTICIPI: reconquerit, reconquerida, reconquerits, reconquerides
INDICATIU PRESENT: reconquereixo, reconquereixes, reconquereix, reconquerim, reconqueriu, reconquereixen
INDICATIU IMPERFET: reconqueria, reconqueries, reconqueria, reconqueríem, reconqueríeu, reconquerien
INDICATIU PASSAT: reconquerí, reconquerires, reconquerí, reconquerírem, reconqueríreu, reconqueriren
INDICATIU FUTUR: reconqueriré, reconqueriràs, reconquerirà, reconquerirem, reconquerireu, reconqueriran
INDICATIU CONDICIONAL: reconqueriria, reconqueriries, reconqueriria, reconqueriríem, reconqueriríeu, reconqueririen
SUBJUNTIU PRESENT: reconquereixi, reconquereixis, reconquereixi, reconquerim, reconqueriu, reconquereixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconquerís, reconquerissis, reconquerís, reconqueríssim, reconqueríssiu, reconquerissin
IMPERATIU: reconquereix, reconquereixi, reconquerim, reconqueriu, reconquereixin
->reconquesta
■reconquesta[de reconquerir]
f 1 Acció de reconquerir.
2 [en majúscula] abs HIST Conquesta per part dels regnes cristians del territori de la Península Ibèrica envaït pels musulmans al segle VIII.
->reconquista
■reconquista[de reconquerir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
f Reconquesta.
->reconquistable
■reconquistable[de reconquistar]
adj Reconquerible.
->reconquistador
■reconquistador -a[de reconquistar]
adj i m i f Reconqueridor.
->reconquistar
■reconquistar[de reconquista]
v tr Reconquerir.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconquistar
GERUNDI: reconquistant
PARTICIPI: reconquistat, reconquistada, reconquistats, reconquistades
INDICATIU PRESENT: reconquisto, reconquistes, reconquista, reconquistem, reconquisteu, reconquisten
INDICATIU IMPERFET: reconquistava, reconquistaves, reconquistava, reconquistàvem, reconquistàveu, reconquistaven
INDICATIU PASSAT: reconquistí, reconquistares, reconquistà, reconquistàrem, reconquistàreu, reconquistaren
INDICATIU FUTUR: reconquistaré, reconquistaràs, reconquistarà, reconquistarem, reconquistareu, reconquistaran
INDICATIU CONDICIONAL: reconquistaria, reconquistaries, reconquistaria, reconquistaríem, reconquistaríeu, reconquistarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconquisti, reconquistis, reconquisti, reconquistem, reconquisteu, reconquistin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconquistés, reconquistessis, reconquistés, reconquistéssim, reconquistéssiu, reconquistessin
IMPERATIU: reconquista, reconquisti, reconquistem, reconquisteu, reconquistin
->reconsagrat
■reconsagrat -ada[de consagrar]
adj 1 Acèrrim, rígid, molt ferm en una opinió, en un partit, etc. Els capitostos més reconsagrats no van afluixar gens en llurs reivindicacions.
2 Malvat, empedreït, pertinaç en el mal. Mireu què em paguen per tot el dia, els reconsagrats.
->reconsiderar
■reconsiderarv tr Tornar a considerar. El president ha reconsiderat la decisió de no presentar-se a la reelecció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconsiderar
GERUNDI: reconsiderant
PARTICIPI: reconsiderat, reconsiderada, reconsiderats, reconsiderades
INDICATIU PRESENT: reconsidero, reconsideres, reconsidera, reconsiderem, reconsidereu, reconsideren
INDICATIU IMPERFET: reconsiderava, reconsideraves, reconsiderava, reconsideràvem, reconsideràveu, reconsideraven
INDICATIU PASSAT: reconsiderí, reconsiderares, reconsiderà, reconsideràrem, reconsideràreu, reconsideraren
INDICATIU FUTUR: reconsideraré, reconsideraràs, reconsiderarà, reconsiderarem, reconsiderareu, reconsideraran
INDICATIU CONDICIONAL: reconsideraria, reconsideraries, reconsideraria, reconsideraríem, reconsideraríeu, reconsiderarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconsideri, reconsideris, reconsideri, reconsiderem, reconsidereu, reconsiderin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconsiderés, reconsideressis, reconsiderés, reconsideréssim, reconsideréssiu, reconsideressin
IMPERATIU: reconsidera, reconsideri, reconsiderem, reconsidereu, reconsiderin
->reconstitució
■reconstitucióPart. sil.: re_cons_ti_tu_ci_ó
[de reconstituir]
f 1 Acció de reconstituir o de reconstituir-se;
2 l’efecte.
->reconstituent
■reconstituentPart. sil.: re_cons_ti_tu_ent
[de reconstituir]
1 adj Que reconstitueix.
2 adj i m FARM Dit del medicament, de propietats terapèutiques poc definides, emprat per a accelerar el procés de retorn a la normalitat en el cas de convalescència o estats d’astènia i debilitat.
->reconstituïble
■reconstituïblePart. sil.: re_cons_ti_tu_ï_ble
[de reconstituir]
adj Que pot ésser reconstituït.
->reconstituïdor
■reconstituïdor -aPart. sil.: re_cons_ti_tu_ï_dor
[de reconstituir]
adj i m i f Que reconstitueix.
->reconstituir
■reconstituirPart. sil.: re_cons_ti_tu_ir
[de constituir]
v 1 tr Constituir de nou. En assolir la independència, es reconstituí el parlament.
2 tr Restablir en la seva constitució primitiva. Reconstituir un partit.
3 1 tr Tornar el vigor (a algú).
2 pron Recuperar el vigor; refer-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconstituir
GERUNDI: reconstituint
PARTICIPI: reconstituït, reconstituïda, reconstituïts, reconstituïdes
INDICATIU PRESENT: reconstitueixo, reconstitueixes, reconstitueix, reconstituïm, reconstituïu, reconstitueixen
INDICATIU IMPERFET: reconstituïa, reconstituïes, reconstituïa, reconstituíem, reconstituíeu, reconstituïen
INDICATIU PASSAT: reconstituí, reconstituïres, reconstituí, reconstituírem, reconstituíreu, reconstituïren
INDICATIU FUTUR: reconstituiré, reconstituiràs, reconstituirà, reconstituirem, reconstituireu, reconstituiran
INDICATIU CONDICIONAL: reconstituiria, reconstituiries, reconstituiria, reconstituiríem, reconstituiríeu, reconstituirien
SUBJUNTIU PRESENT: reconstitueixi, reconstitueixis, reconstitueixi, reconstituïm, reconstituïu, reconstitueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconstituís, reconstituïssis, reconstituís, reconstituíssim, reconstituíssiu, reconstituïssin
IMPERATIU: reconstitueix, reconstitueixi, reconstituïm, reconstituïu, reconstitueixin
->reconstrucció
■reconstruccióPart. sil.: re_cons_truc_ci_ó
[de reconstruir]
f 1 1 Acció de reconstruir;
2 l’efecte.
2 LING Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.
->reconstructor
■reconstructor -a[de reconstruir]
adj i m i f Que reconstrueix.
->reconstruir
■reconstruirPart. sil.: re_cons_tru_ir
[de construir]
v tr 1 Construir de nou. Volen reconstruir les muralles del poble.
2 fig Refer, millorar. Els dos sindicats van reconstruir les seves relacions després d’una època de tensió.
3 1 Sobre fets ja esdevinguts, conèixer-ne el procés a partir de circumstàncies conegudes o d’hipòtesis plausibles. Reconstruir un crim en un judici.
2 ARQUEOL Completar gràficament l’arquitectura d’un edifici antic, d’un monument, d’una població, etc., conjecturant les parts que hi manquen a partir de les ruïnes o de notícies pervingudes.
3 CRÍT TEXT Restituir un text literari a la seva forma original o suposada per la crítica textual.
4 LIT Reproduir, en teatre, en literatura, en cinema, un fet o un ambient històric.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconstruir
GERUNDI: reconstruint
PARTICIPI: reconstruït, reconstruïda, reconstruïts, reconstruïdes
INDICATIU PRESENT: reconstrueixo, reconstrueixes, reconstrueix, reconstruïm, reconstruïu, reconstrueixen
INDICATIU IMPERFET: reconstruïa, reconstruïes, reconstruïa, reconstruíem, reconstruíeu, reconstruïen
INDICATIU PASSAT: reconstruí, reconstruïres, reconstruí, reconstruírem, reconstruíreu, reconstruïren
INDICATIU FUTUR: reconstruiré, reconstruiràs, reconstruirà, reconstruirem, reconstruireu, reconstruiran
INDICATIU CONDICIONAL: reconstruiria, reconstruiries, reconstruiria, reconstruiríem, reconstruiríeu, reconstruirien
SUBJUNTIU PRESENT: reconstrueixi, reconstrueixis, reconstrueixi, reconstruïm, reconstruïu, reconstrueixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconstruís, reconstruïssis, reconstruís, reconstruíssim, reconstruíssiu, reconstruïssin
IMPERATIU: reconstrueix, reconstrueixi, reconstruïm, reconstruïu, reconstrueixin
->recontador
■recontador -a[de recontar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj i m i f Que reconta.
2 recontador de noves Recitador de notícies i relats exemplars, sagrats i profans, que actuava entre públics diversos, majorment populars.
->recontar
■recontar[de contar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Narrar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recontar
GERUNDI: recontant
PARTICIPI: recontat, recontada, recontats, recontades
INDICATIU PRESENT: reconto, recontes, reconta, recontem, reconteu, reconten
INDICATIU IMPERFET: recontava, recontaves, recontava, recontàvem, recontàveu, recontaven
INDICATIU PASSAT: recontí, recontares, recontà, recontàrem, recontàreu, recontaren
INDICATIU FUTUR: recontaré, recontaràs, recontarà, recontarem, recontareu, recontaran
INDICATIU CONDICIONAL: recontaria, recontaries, recontaria, recontaríem, recontaríeu, recontarien
SUBJUNTIU PRESENT: reconti, recontis, reconti, recontem, reconteu, recontin
SUBJUNTIU IMPERFET: recontés, recontessis, recontés, recontéssim, recontéssiu, recontessin
IMPERATIU: reconta, reconti, recontem, reconteu, recontin
->reconvenció
■reconvencióPart. sil.: re_con_ven_ci_ó
[de reconvenir; 1a FONT: 1272, CTort.]
f DR 1 Acció de reconvenir.
2 Càrrec o demanda amb què hom reconvé.
->reconvencional
■reconvencionalPart. sil.: re_con_ven_ci_o_nal
[de reconvenció]
adj 1 Relatiu o pertanyent a la reconvenció.
2 Que constitueix o conté reconvenció.
->reconvenir
■reconvenir[de convenir; 1a FONT: 1272, CTort.]
v tr DR Reclamar una persona contra una altra que l’ha demandada, convertint-se de demandada en demandant, per tal de destruir o restringir els efectes de la demanda inicial.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconvenir
GERUNDI: reconvenint
PARTICIPI: reconvingut, reconvinguda, reconvinguts, reconvingudes
INDICATIU PRESENT: reconvinc, reconvens, reconvé, reconvenim, reconveniu, reconvenen
INDICATIU IMPERFET: reconvenia, reconvenies, reconvenia, reconveníem, reconveníeu, reconvenien
INDICATIU PASSAT: reconvinguí, reconvingueres, reconvingué, reconvinguérem, reconvinguéreu, reconvingueren
INDICATIU FUTUR: reconvindré, reconvindràs, reconvindrà, reconvindrem, reconvindreu, reconvindran
INDICATIU CONDICIONAL: reconvindria, reconvindries, reconvindria, reconvindríem, reconvindríeu, reconvindrien
SUBJUNTIU PRESENT: reconvingui, reconvinguis, reconvingui, reconvinguem, reconvingueu, reconvinguin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconvingués, reconvinguessis, reconvingués, reconvinguéssim, reconvinguéssiu, reconvinguessin
IMPERATIU: reconvén, reconvingui, reconvinguem, reconveniu, reconvinguin
->reconversió
■reconversióPart. sil.: re_con_ver_si_ó
[de reconvertir]
f 1 Acció de reconvertir.
2 Adscripció a una nova activitat professional. La reconversió dels obrers metal·lúrgics.
3 ECON 1 Procés a través del qual l’estructura productiva d’un estat, o d’un sector econòmic concret, s’adapta a una nova tecnologia, a un nou context social, etc.
2 Procés tendent a reconstruir una situació anterior, com ara el pas d’una economia de guerra a una economia de pau.
->reconvertir
■reconvertir[de convertir]
v tr 1 Tornar a convertir.
2 Sotmetre a una reconversió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reconvertir
GERUNDI: reconvertint
PARTICIPI: reconvertit, reconvertida, reconvertits, reconvertides
INDICATIU PRESENT: reconverteixo, reconverteixes, reconverteix, reconvertim, reconvertiu, reconverteixen
INDICATIU IMPERFET: reconvertia, reconverties, reconvertia, reconvertíem, reconvertíeu, reconvertien
INDICATIU PASSAT: reconvertí, reconvertires, reconvertí, reconvertírem, reconvertíreu, reconvertiren
INDICATIU FUTUR: reconvertiré, reconvertiràs, reconvertirà, reconvertirem, reconvertireu, reconvertiran
INDICATIU CONDICIONAL: reconvertiria, reconvertiries, reconvertiria, reconvertiríem, reconvertiríeu, reconvertirien
SUBJUNTIU PRESENT: reconverteixi, reconverteixis, reconverteixi, reconvertim, reconvertiu, reconverteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: reconvertís, reconvertissis, reconvertís, reconvertíssim, reconvertíssiu, reconvertissin
IMPERATIU: reconverteix, reconverteixi, reconvertim, reconvertiu, reconverteixin
->recopa
recopaf col·loq ESPORT Nom amb què és conegut, en alguns esports, el torneig de la copa d’Europa de campions de copa.
->recopilació
■recopilacióPart. sil.: re_co_pi_la_ci_ó
[de recopilar; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Compilació.
->recopilador
■recopilador -aadj i m i f compilador 1.
->recopilar
■recopilar[variant ant. de compilar; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr Compilar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recopilar
GERUNDI: recopilant
PARTICIPI: recopilat, recopilada, recopilats, recopilades
INDICATIU PRESENT: recopilo, recopiles, recopila, recopilem, recopileu, recopilen
INDICATIU IMPERFET: recopilava, recopilaves, recopilava, recopilàvem, recopilàveu, recopilaven
INDICATIU PASSAT: recopilí, recopilares, recopilà, recopilàrem, recopilàreu, recopilaren
INDICATIU FUTUR: recopilaré, recopilaràs, recopilarà, recopilarem, recopilareu, recopilaran
INDICATIU CONDICIONAL: recopilaria, recopilaries, recopilaria, recopilaríem, recopilaríeu, recopilarien
SUBJUNTIU PRESENT: recopili, recopilis, recopili, recopilem, recopileu, recopilin
SUBJUNTIU IMPERFET: recopilés, recopilessis, recopilés, recopiléssim, recopiléssiu, recopilessin
IMPERATIU: recopila, recopili, recopilem, recopileu, recopilin
->recopilatori
recopilatori -òriaadj i m Que conté una recopilació de materials diversos. Disc recopilatori.
->recorbar
■recorbar[de corbar]
v tr Corbar de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recorbar
GERUNDI: recorbant
PARTICIPI: recorbat, recorbada, recorbats, recorbades
INDICATIU PRESENT: recorbo, recorbes, recorba, recorbem, recorbeu, recorben
INDICATIU IMPERFET: recorbava, recorbaves, recorbava, recorbàvem, recorbàveu, recorbaven
INDICATIU PASSAT: recorbí, recorbares, recorbà, recorbàrem, recorbàreu, recorbaren
INDICATIU FUTUR: recorbaré, recorbaràs, recorbarà, recorbarem, recorbareu, recorbaran
INDICATIU CONDICIONAL: recorbaria, recorbaries, recorbaria, recorbaríem, recorbaríeu, recorbarien
SUBJUNTIU PRESENT: recorbi, recorbis, recorbi, recorbem, recorbeu, recorbin
SUBJUNTIU IMPERFET: recorbés, recorbessis, recorbés, recorbéssim, recorbéssiu, recorbessin
IMPERATIU: recorba, recorbi, recorbem, recorbeu, recorbin
->record
■record[de recordar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
m 1 1 El fet de recordar una cosa passada. Perdre el record d’un fet. Tenir-ne record.
2 La cosa que hom recorda. Els seus records d’infantesa.
3 pl LIT Memòries. Escriure, algú, els seus records.
4 PSIC Manifestació de l’esperit que reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present.
2 Objecte que hom guarda per recordar algú o alguna cosa. Aquest rellotge és un record del meu oncle.
3 pl Salutacions d’un absent a una tercera persona o de part d’una tercera persona. Records a la teva tia! Records de la meva germana.
->rècord
■rècord[de l’angl. record, i aquest, del fr. record, der. de recorder ‘recordar, enregistrar’]
1 m ESPORT 1 Resultat obtingut en una prova esportiva, constatat oficialment, i que supera tots els anteriors del mateix gènere i en condicions idèntiques. Aconseguir un rècord. Detenir un rècord.
2 batre un rècord Obtenir un resultat millor que el que constituïa aquest rècord.
2 1 m Quantitat mai no assolida anteriorment. Un rècord de visitants.
2 adj inv No assolit anteriorment. Enguany l’empresa ha aconseguit uns beneficis rècord.
3 en un temps rècord En molt poc temps.
->recordable
■recordable[de recordar; 1a FONT: 1441]
adj Que pot ésser recordat o és digne d’ésser recordat.
->recordació
■recordacióPart. sil.: re_cor_da_ci_ó
[del ll. recordatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1378]
f Acció de recordar.
->recordador
■recordador -a[de recordar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj i m i f Que recorda.
->recordança
■recordança[del ll. td. recordantia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 Commemoració. Celebraren una festa en recordança d’aquell fet.
2 Cosa destinada a fer recordar; record. Li donà el mocador per recordança.
->recordar
■recordar[del ll. recordari, íd., der. de cor, cordis ‘cor’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
v 1 tr Representar-se en la ment alguna cosa passada. Recordar algú els anys de la seva infantesa. Recordar un fet, una data.
2 tr Fer venir a la memòria d’algú alguna cosa, fer-la-hi present. Li he hagut de recordar que ens ho havia promès. Aquesta plana recorda l’Empordà.
3 pron Venir a la memòria, tenir present en la ment, no oblidar. Em vas prometre que vindries: no te’n recordes? Mai no et recordes de res. Ja t’has recordat de treure la clau del pany?
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recordar
GERUNDI: recordant
PARTICIPI: recordat, recordada, recordats, recordades
INDICATIU PRESENT: recordo, recordes, recorda, recordem, recordeu, recorden
INDICATIU IMPERFET: recordava, recordaves, recordava, recordàvem, recordàveu, recordaven
INDICATIU PASSAT: recordí, recordares, recordà, recordàrem, recordàreu, recordaren
INDICATIU FUTUR: recordaré, recordaràs, recordarà, recordarem, recordareu, recordaran
INDICATIU CONDICIONAL: recordaria, recordaries, recordaria, recordaríem, recordaríeu, recordarien
SUBJUNTIU PRESENT: recordi, recordis, recordi, recordem, recordeu, recordin
SUBJUNTIU IMPERFET: recordés, recordessis, recordés, recordéssim, recordéssiu, recordessin
IMPERATIU: recorda, recordi, recordem, recordeu, recordin
->recordatiu
■recordatiu -ivaPart. sil.: re_cor_da_tiu
[del b. ll. recordativus, -a, -um, íd.]
adj Commemoratiu.
->recordatori
■recordatori -òria[del b. ll. recordatorium, íd.]
1 adj Que fa recordar, que serveix per a recordar. Una nota recordatòria.
2 m Mitjà o objecte emprat per a fer recordar alguna cosa.
3 m Estampa impresa que hom distribueix, com a record, als assistents a determinats actes religiosos.
4 m DR PROC Ofici que a instància d’una part és enviat pel jutge quan un altre demana el compliment d’un suplicatori o d’un exhort.
->recordista
■recordista[de rècord]
m i f ESPORT Esportista que bat o deté un rècord en una especialitat.
->recorregir
■recorregir[de corregir]
v tr Corregir de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recorregir
GERUNDI: recorregint
PARTICIPI: recorregit, recorregida, recorregits, recorregides
INDICATIU PRESENT: recorregeixo, recorregeixes, recorregeix, recorregim, recorregiu, recorregeixen
INDICATIU IMPERFET: recorregia, recorregies, recorregia, recorregíem, recorregíeu, recorregien
INDICATIU PASSAT: recorregí, recorregires, recorregí, recorregírem, recorregíreu, recorregiren
INDICATIU FUTUR: recorregiré, recorregiràs, recorregirà, recorregirem, recorregireu, recorregiran
INDICATIU CONDICIONAL: recorregiria, recorregiries, recorregiria, recorregiríem, recorregiríeu, recorregirien
SUBJUNTIU PRESENT: recorregeixi, recorregeixis, recorregeixi, recorregim, recorregiu, recorregeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recorregís, recorregissis, recorregís, recorregíssim, recorregíssiu, recorregissin
IMPERATIU: recorregeix, recorregeixi, recorregim, recorregiu, recorregeixin
->recorregut
■recorregut[de recórrer]
m 1 Trajecte o espai recorregut.
2 MAT Abast d’una funció; rang.
3 recorregut lliure mitjà FÍS En el desplaçament d’una partícula a través d’un medi natural, distància mitjana que recorre entre dos xocs consecutius contra les altres partícules que formen el medi.
->recórrer
■recórrer[del ll. recurrĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 intr 1 Anar a demanar un ajut, una informació, a algú. En moments de necessitat, recorria sempre al seu padrí.
2 Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’una altra. Van recórrer a un remei heroic.
3 DR PROC Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
4 esp DR PROC Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior. L’entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència.
2 tr 1 Fer un trajecte determinat. Van recórrer en mitja hora els quaranta quilòmetres que mancaven.
2 Repassar una cosa d’un cap a l’altre, especialment per veure els punts on cal fixar l’atenció, fer modificacions, etc. He recorregut tot el llibre, full per full.
3 TIPOG En una composició tipogràfica, passar lletres d’una línia a l’altra.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recórrer
GERUNDI: recorrent
PARTICIPI: recorregut, recorreguda, recorreguts, recorregudes
INDICATIU PRESENT: recorro, recorres, recorre, recorrem, recorreu, recorren
INDICATIU IMPERFET: recorria, recorries, recorria, recorríem, recorríeu, recorrien
INDICATIU PASSAT: recorreguí, recorregueres, recorregué, recorreguérem, recorreguéreu, recorregueren
INDICATIU FUTUR: recorreré, recorreràs, recorrerà, recorrerem, recorrereu, recorreran
INDICATIU CONDICIONAL: recorreria, recorreries, recorreria, recorreríem, recorreríeu, recorrerien
SUBJUNTIU PRESENT: recorri, recorris, recorri, recorrem, recorreu, recorrin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): recorri, recorris, recorri, recorreguem, recorregueu, recorrin
SUBJUNTIU IMPERFET: recorregués, recorreguessis, recorregués, recorreguéssim, recorreguéssiu, recorreguessin
IMPERATIU: recorre, recorri, recorrem, recorreu, recorrin
IMPERATIU (alternatiu): recorre, recorri, recorreguem, recorreu, recorrin
->recós
recós -osa[de recar]
adj Que té recança.
->recosir
■recosir[de cosir]
v [pr ind sing 2 recuses, 3 recús; imper sing 2 recús] tr Cosir de nou allò que s’ha descosit. Recosir la vora dels pantalons.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recosir
GERUNDI: recosint
PARTICIPI: recosit, recosida, recosits, recosides
INDICATIU PRESENT: recuso, recuses, recús, recosim, recosiu, recusen
INDICATIU IMPERFET: recosia, recosies, recosia, recosíem, recosíeu, recosien
INDICATIU PASSAT: recosí, recosires, recosí, recosírem, recosíreu, recosiren
INDICATIU FUTUR: recosiré, recosiràs, recosirà, recosirem, recosireu, recosiran
INDICATIU CONDICIONAL: recosiria, recosiries, recosiria, recosiríem, recosiríeu, recosirien
SUBJUNTIU PRESENT: recusi, recusis, recusi, recosim, recosiu, recusin
SUBJUNTIU IMPERFET: recosís, recosissis, recosís, recosíssim, recosíssiu, recosissin
IMPERATIU: recús, recusi, recosim, recosiu, recusin
->recot
recotm DR PEN Pena pecuniària aplicada a Andorra als infractors de les disposicions vigents que dins els vuit dies següents no efectuen el pagament de la multa dita cot de la terra i cot de parròquia.
->recotxa
recotxaf AGR Al País Valencià, la quarta part d’una fila.
->recoure
■recourePart. sil.: re_cou_re
[de coure2; 1a FONT: 1397]
[p p recuit -a] v tr 1 Tornar a coure.
2 Coure excessivament una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recoure
GERUNDI: recoent
PARTICIPI: recuit, recuita, recuits, recuites
INDICATIU PRESENT: recoc, recous, recou, recoem, recoeu, recouen
INDICATIU IMPERFET: recoïa, recoïes, recoïa, recoíem, recoíeu, recoïen
INDICATIU PASSAT: recoguí, recogueres, recogué, recoguérem, recoguéreu, recogueren
INDICATIU FUTUR: recouré, recouràs, recourà, recourem, recoureu, recouran
INDICATIU CONDICIONAL: recouria, recouries, recouria, recouríem, recouríeu, recourien
SUBJUNTIU PRESENT: recogui, recoguis, recogui, recoguem, recogueu, recoguin
SUBJUNTIU IMPERFET: recogués, recoguessis, recogués, recoguéssim, recoguéssiu, recoguessin
IMPERATIU: recou, recogui, recoguem, recoeu, recoguin
->recreable
■recreablePart. sil.: re_cre_a_ble
[de recrear2]
adj Susceptible d’ésser creat de nou.
->recreació1
■recreació1Part. sil.: re_cre_a_ci_ó
[del ll. recreatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Acció de recrear o recrear-se;
2 l’efecte.
2 Allò que serveix per a recrear.
3 1 Esbarjo.
2 esp PEDAG Suspensió temporal de la classe per descansar o jugar.
->recreació2
■recreació2Part. sil.: re_cre_a_ci_ó
[de creació]
f Nova creació.
->recrear1
■recrear1Part. sil.: re_cre_ar
[del ll. recreare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Adelitar la vista, l’orella, l’ànim, etc., amb quelcom d’agradable. Un paisatge que recrea la vista.
2 pron 1 Descansar del treball amb algun entreteniment. A les hores lliures es recreava connectant-se a pàgines web.
2 Recrear-se amb una bella lectura.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recrear
GERUNDI: recreant
PARTICIPI: recreat, recreada, recreats, recreades
INDICATIU PRESENT: recreo, recrees, recrea, recreem, recreeu, recreen
INDICATIU IMPERFET: recreava, recreaves, recreava, recreàvem, recreàveu, recreaven
INDICATIU PASSAT: recreí, recreares, recreà, recreàrem, recreàreu, recrearen
INDICATIU FUTUR: recrearé, recrearàs, recrearà, recrearem, recreareu, recrearan
INDICATIU CONDICIONAL: recrearia, recrearies, recrearia, recrearíem, recrearíeu, recrearien
SUBJUNTIU PRESENT: recreï, recreïs, recreï, recreem, recreeu, recreïn
SUBJUNTIU IMPERFET: recreés, recreessis, recreés, recreéssim, recreéssiu, recreessin
IMPERATIU: recrea, recreï, recreem, recreeu, recreïn
->recrear2
■recrear2Part. sil.: re_cre_ar
[de crear]
v tr Crear de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recrear
GERUNDI: recreant
PARTICIPI: recreat, recreada, recreats, recreades
INDICATIU PRESENT: recreo, recrees, recrea, recreem, recreeu, recreen
INDICATIU IMPERFET: recreava, recreaves, recreava, recreàvem, recreàveu, recreaven
INDICATIU PASSAT: recreí, recreares, recreà, recreàrem, recreàreu, recrearen
INDICATIU FUTUR: recrearé, recrearàs, recrearà, recrearem, recreareu, recrearan
INDICATIU CONDICIONAL: recrearia, recrearies, recrearia, recrearíem, recrearíeu, recrearien
SUBJUNTIU PRESENT: recreï, recreïs, recreï, recreem, recreeu, recreïn
SUBJUNTIU IMPERFET: recreés, recreessis, recreés, recreéssim, recreéssiu, recreessin
IMPERATIU: recrea, recreï, recreem, recreeu, recreïn
->recreatiu
■recreatiu -ivaPart. sil.: re_cre_a_tiu
[de recrear1; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que recrea, que té per objecte recrear. Una lectura recreativa.
2 societat recreativa Institució que té per finalitat la promoció i la pràctica d’activitats recreatives entre els seus membres.
->recreixement
■recreixementPart. sil.: re_crei_xe_ment
[de recréixer]
m Acció de recréixer.
->recréixer
■recréixerPart. sil.: re_créi_xer
[de créixer; 1a FONT: 1490, Tirant]
v intr Créixer de nou, especialment una part llevada o perduda.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recréixer
GERUNDI: recreixent
PARTICIPI: recrescut, recrescuda, recrescuts, recrescudes
INDICATIU PRESENT: recreixo, recreixes, recreix, recreixem, recreixeu, recreixen
INDICATIU IMPERFET: recreixia, recreixies, recreixia, recreixíem, recreixíeu, recreixien
INDICATIU PASSAT: recreixí, recreixeres, recreixé, recreixérem, recreixéreu, recreixeren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): recresquí, recresqueres, recresqué, recresquérem, recresquéreu, recresqueren
INDICATIU FUTUR: recreixeré, recreixeràs, recreixerà, recreixerem, recreixereu, recreixeran
INDICATIU CONDICIONAL: recreixeria, recreixeries, recreixeria, recreixeríem, recreixeríeu, recreixerien
SUBJUNTIU PRESENT: recreixi, recreixis, recreixi, recreixem, recreixeu, recreixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): recreixi, recreixis, recreixi, recresquem, recresqueu, recreixin
SUBJUNTIU IMPERFET: recreixés, recreixessis, recreixés, recreixéssim, recreixéssiu, recreixessin
SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): recresqués, recresquessis, recresqués, recresquéssim, recresquéssiu, recresquessin
IMPERATIU: recreix, recreixi, recreixem, recreixeu, recreixin
IMPERATIU (alternatiu): recreix, recreixi, recresquem, recreixeu, recreixin
->recremada
■recremada[de recremar]
f 1 Acció de recremar o de recremar-se;
2 l’efecte.
->recremament
■recremament[de recremar]
m Torrefacció excessiva.
->recremar
■recremar[de cremar]
v tr Torrar amb excés.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recremar
GERUNDI: recremant
PARTICIPI: recremat, recremada, recremats, recremades
INDICATIU PRESENT: recremo, recremes, recrema, recremem, recremeu, recremen
INDICATIU IMPERFET: recremava, recremaves, recremava, recremàvem, recremàveu, recremaven
INDICATIU PASSAT: recremí, recremares, recremà, recremàrem, recremàreu, recremaren
INDICATIU FUTUR: recremaré, recremaràs, recremarà, recremarem, recremareu, recremaran
INDICATIU CONDICIONAL: recremaria, recremaries, recremaria, recremaríem, recremaríeu, recremarien
SUBJUNTIU PRESENT: recremi, recremis, recremi, recremem, recremeu, recremin
SUBJUNTIU IMPERFET: recremés, recremessis, recremés, recreméssim, recreméssiu, recremessin
IMPERATIU: recrema, recremi, recremem, recremeu, recremin
->recrement
■recrement[del ll. recrementum, íd.]
m 1 Escòria.
2 FISIOL ANIM Producte de secreció corporal que és reabsorbit pel mateix cos.
->recrementici
■recrementici -ícia[de recrement]
adj De la natura del recrement.
->recrementós
recrementós -osa[de recrement]
adj Recrementici.
->recrescència
recrescènciaPart. sil.: re_cres_cèn_ci_a
[formació culta analògica sobre la base del ll. recrescens, -ntis, participi pres. de recrescĕre ‘tornar a créixer’]
f FISIOL Reproducció d’una part llevada o perduda.
->recreuat
■recreuat -adaPart. sil.: re_cre_uat
[de creuat]
adj HERÀLD Dit de la figura, principalment la creu, amb cadascun dels braços o extremitats acabats amb una creueta.
->recria
■recriaPart. sil.: re_cri_a
[de recriar]
f AGR i RAM 1 Acció de recriar;
2 l’efecte.
->recriar
■recriarPart. sil.: re_cri_ar
[de criar]
v tr AGR i RAM Continuar la cria d’un animal, donant-li nous elements de vida i de força per al seu complet desenvolupament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recriar
GERUNDI: recriant
PARTICIPI: recriat, recriada, recriats, recriades
INDICATIU PRESENT: recrio, recries, recria, recriem, recrieu, recrien
INDICATIU IMPERFET: recriava, recriaves, recriava, recriàvem, recriàveu, recriaven
INDICATIU PASSAT: recrií, recriares, recrià, recriàrem, recriàreu, recriaren
INDICATIU FUTUR: recriaré, recriaràs, recriarà, recriarem, recriareu, recriaran
INDICATIU CONDICIONAL: recriaria, recriaries, recriaria, recriaríem, recriaríeu, recriarien
SUBJUNTIU PRESENT: recriï, recriïs, recriï, recriem, recrieu, recriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: recriés, recriessis, recriés, recriéssim, recriéssiu, recriessin
IMPERATIU: recria, recriï, recriem, recrieu, recriïn
->recriminable
■recriminable[de recriminar]
adj Que pot ésser recriminat.
->recriminació
■recriminacióPart. sil.: re_cri_mi_na_ci_ó
[de recriminar; 1a FONT: s. XX, Oller]
f 1 1 Acció de recriminar.
2 Paraules amb les quals hom recrimina.
2 DR Acció de respondre a càrrecs o acusacions amb altres càrrecs o acusacions.
->recriminador
■recriminador -a[de recriminar]
adj i m i f Que recrimina.
->recriminar
■recriminar[de crim; 1a FONT: 1653, DTo.]
v 1 tr 1 Respondre amb retrets als retrets d’altri.
2 DR Respondre a càrrecs i a acusacions amb unes altres acusacions o amb uns altres càrrecs.
2 1 tr Fer retret a algú de les seves males accions. Li vaig recriminar que hagués pres decisions sense consultar-les a ningú.
2 pron Fer-se mútuament retrets. Es recriminaven la seva falta de lleialtat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recriminar
GERUNDI: recriminant
PARTICIPI: recriminat, recriminada, recriminats, recriminades
INDICATIU PRESENT: recrimino, recrimines, recrimina, recriminem, recrimineu, recriminen
INDICATIU IMPERFET: recriminava, recriminaves, recriminava, recriminàvem, recriminàveu, recriminaven
INDICATIU PASSAT: recriminí, recriminares, recriminà, recriminàrem, recriminàreu, recriminaren
INDICATIU FUTUR: recriminaré, recriminaràs, recriminarà, recriminarem, recriminareu, recriminaran
INDICATIU CONDICIONAL: recriminaria, recriminaries, recriminaria, recriminaríem, recriminaríeu, recriminarien
SUBJUNTIU PRESENT: recrimini, recriminis, recrimini, recriminem, recrimineu, recriminin
SUBJUNTIU IMPERFET: recriminés, recriminessis, recriminés, recriminéssim, recriminéssiu, recriminessin
IMPERATIU: recrimina, recrimini, recriminem, recrimineu, recriminin
->recriminatori
■recriminatori -òria[de recriminar]
adj 1 Que serveix per a recriminar.
2 Que enclou una recriminació.
->recristal·lització
■recristal·litzacióPart. sil.: re_cris_tal_lit_za_ci_ó
f 1 1 Acció de recristal·litzar;
2 l’efecte.
2 CRISTAL·L Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca.
3 METAL·L Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
4 QUÍM Mètode de purificació de composts cristal·lins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristal·lina més pura.
->recristal·litzar
■recristal·litzarv 1 intr Tornar a cristal·litzar.
2 tr Fer que una substància torni a cristal·litzar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recristal·litzar
GERUNDI: recristal·litzant
PARTICIPI: recristal·litzat, recristal·litzada, recristal·litzats, recristal·litzades
INDICATIU PRESENT: recristal·litzo, recristal·litzes, recristal·litza, recristal·litzem, recristal·litzeu, recristal·litzen
INDICATIU IMPERFET: recristal·litzava, recristal·litzaves, recristal·litzava, recristal·litzàvem, recristal·litzàveu, recristal·litzaven
INDICATIU PASSAT: recristal·litzí, recristal·litzares, recristal·litzà, recristal·litzàrem, recristal·litzàreu, recristal·litzaren
INDICATIU FUTUR: recristal·litzaré, recristal·litzaràs, recristal·litzarà, recristal·litzarem, recristal·litzareu, recristal·litzaran
INDICATIU CONDICIONAL: recristal·litzaria, recristal·litzaries, recristal·litzaria, recristal·litzaríem, recristal·litzaríeu, recristal·litzarien
SUBJUNTIU PRESENT: recristal·litzi, recristal·litzis, recristal·litzi, recristal·litzem, recristal·litzeu, recristal·litzin
SUBJUNTIU IMPERFET: recristal·litzés, recristal·litzessis, recristal·litzés, recristal·litzéssim, recristal·litzéssiu, recristal·litzessin
IMPERATIU: recristal·litza, recristal·litzi, recristal·litzem, recristal·litzeu, recristal·litzin
->recruada
■recruadaPart. sil.: re_cru_a_da
[de recruar]
f Recrudescència.
->recruar
■recruarPart. sil.: re_cru_ar
[de cru; 1a FONT: s. XV]
v intr Prendre nou increment un mal físic o moral, agreujar-se de nou. El perill de la pluja àcida recrua amb l’efecte hivernacle.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: recruar
GERUNDI: recruant
PARTICIPI: recruat, recruada, recruats, recruades
INDICATIU PRESENT: recruo, recrues, recrua, recruem, recrueu, recruen
INDICATIU IMPERFET: recruava, recruaves, recruava, recruàvem, recruàveu, recruaven
INDICATIU PASSAT: recruí, recruares, recruà, recruàrem, recruàreu, recruaren
INDICATIU FUTUR: recruaré, recruaràs, recruarà, recruarem, recruareu, recruaran
INDICATIU CONDICIONAL: recruaria, recruaries, recruaria, recruaríem, recruaríeu, recruarien
SUBJUNTIU PRESENT: recruï, recruïs, recruï, recruem, recrueu, recruïn
SUBJUNTIU IMPERFET: recrués, recruessis, recrués, recruéssim, recruéssiu, recruessin
IMPERATIU: recrua, recruï, recruem, recrueu, recruïn
->recrudescència
■recrudescènciaPart. sil.: re_cru_des_cèn_ci_a
[de recrudescent]
f 1 1 Acció de recruar;
2 l’efecte.
2 PAT Nou increment d’un símptoma o d’una malaltia després d’una remissió temporal però sense que hi hagi hagut convalescència.
->recrudescent
■recrudescent[del ll. recrudescens, -ntis, participi pres. de recrudescĕre ‘revifar-se’; 1a FONT: s. XX, Oller]
adj Que recrua o s’agreuja.
->rect-
■rect-1 Forma prefixada del mot llatí rectus, -a, -um, que significa ‘recte’, ‘dret’. Ex.: rectangle.
2 Forma prefixada del mot llatí rectus ‘recte’, que denota connexió o relació amb l’intestí recte. Ex.: rectitis.
->rectal
■rectal[de recte]
adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al recte.
2 Situat a la regió del recte.
2 via rectal MED Via d’administració que consisteix a introduir el medicament en el recte, passat l’esfínter anal, pel fet d’ésser una zona molt vascularitzada on té lloc l’absorció.
->rectament
■rectament[de recte; 1a FONT: 1560]
adv Amb rectitud.
->rectangle
■rectangle[del b. ll. rectangŭlus, i aquest, del ll. td. rectiangŭlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
GEOM 1 adj rectangular 1.
2 adj Dit del triangle que té un angle recte.
3 adj Dit del trapezi que té dos angles rectes.
4 m Paral·lelogram que té els quatre angles rectes.
->rectangular
■rectangular[de rectangle; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj GEOM 1 Que té un o més angles rectes.
2 Que té la figura d’un rectangle. Cara rectangular.
3 Que té per base un rectangle. Piràmide rectangular.
4 coordenades rectangulars Coordenades basades en un sistema els eixos del qual són perpendiculars entre ells.
->recte
■recte -a[del ll. rectus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XVII, Boades]
1 1 adj Dret, no corbat. Un camí recte.
2 adv De dret. Continua recte.
2 adj Dit d’una persona que no es desvia del deure, de la justícia. Un jutge recte.
3 m ANAT ANIM 1 Nom donat a l’última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca.
2 Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus.
3 p ext Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els mol·luscs i els insectes.
4 GEOM 1 adj rectilini 1.
2 adj Que té l’eix, les arestes laterals, perpendiculars a la base. Cilindre recte. Prisma recte.
3 f Línia que en l’espai ordinari dóna la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant. En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta.
4 línia recta Recta.
5 recta impròpia Recta, situada a l’infinit, que resulta de la intersecció de dos plans paral·lels.
6 recta isòtropa Recta del pla o de l’espai complex que satisfà la condició d’ésser perpendicular a ella mateixa.
7 recta pròpia Recta que resulta de la intersecció de dos plans no paral·lels.
8 recta real Conjunt de tots els nombres reals, juntament amb llur representació en una recta graduada.
5 cas recte GRAM Dit del cas nominatiu, propi del subjecte de l’oració, en oposició a cas oblic, qualsevol altre de la declinació.
6 múscul recte ANAT ANIM Múscul de fibres paral·leles al pla de simetria del cos, com ara els de la cuixa, l’abdomen o l’ull.
7 sentit recte LING Significat primitiu d’un mot, no figurat o translatici.