->àrbitre
■àrbitre -a[del ll. arbĭter, -tri, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m i f 1 Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi.
2 Definidor, que dóna la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria. És l’àrbitre de l’elegància.
3 Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Ésser, algú, àrbitre dels seus actes.
4 ESPORT 1 En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.
2 àrbitre assistent (o simplement assistent) En el futbol, qualsevol dels dos membres de l’equip arbitral, situats a les bandes del terreny de joc, que tenen la missió d’advertir l’àrbitre de les infraccions comeses en un sector o una línia del camp.
3 quart àrbitre Membre de l’equip arbitral que s’encarrega, entre altres funcions, de controlar les substitucions de jugadors, supervisar l’equip del jugador entrant i indicar el temps de descompte, i que substitueix qualsevol dels altres tres àrbitres en cas de necessitat.
->arbitri
■arbitri[del ll. arbitrium, íd.]
m 1 1 Facultat de la voluntat de l’home de prendre una resolució amb preferència a una altra.
2 lliure (o franc) arbitri FILOS Lliure albir.
2 Judici, sentència, d’àrbitre. Ho deixarem al seu arbitri.
3 DR ADM 1 Exacció, normalment municipal, que tècnicament no té finalitat recaptadora, sinó la d’intentar modificar la conducta de l’obligat al pagament per a adequar-la als interessos generals.
2 Denominació antiga dels imposts locals.
4 arbitri judicial DR Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
->arbitrisme
■arbitrisme[de àrbitre]
m ECON Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per a superar una etapa de decadència econòmica.
->arbitrista
■arbitrista[de àrbitre]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’arbitrisme.
2 m i f ECON Persona que proposa de remeiar una crisi econòmica normalment amb una mesura única i simple, basada en un projecte utòpic.
->arboç
■arboçHom.: herbós
[del ll. arbŭtĕus, -a, -um adjectiu corresponent a arbŭtum, nom de la cirereta, i arbŭtus, nom de l’arbust, a través del ll. vg. *arbŭciu; 1a FONT: 1409]
m BOT Petit arbre o arbust de la família de les ericàcies (Arbutus unedo), de fulles verdes tot l’any i de flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d’arboç.
->arboça
■arboça[de arboç; 1a FONT: s. XV]
f BOT Cirera d’arboç.
->arboçar
■arboçar[de arboç; 1a FONT: 1087]
m BOT Lloc poblat d’arboços.
->arboceda
■arboceda[de arboç]
f BOT Arboçar.
->arbocenc
arbocenc -aadj i m i f De l’Arboç (Baix Penedès).
->arbocer
■arbocer[de arboç]
m BOT Arboç.
->arbocera
■arbocera[de arboç]
f BOT Arboç.
->arboçolenc
arboçolenc -aadj i m i f Arboçolès.
->arboçolès
arboçolès -esaadj i m i f D’Arboçols (Conflent).
->arbolinenc
arbolinenc -aadj i m i f D’Arbolí (Baix Camp).
->arbonès
arbonès[modificació de narbonès, provinent de Narbona; 1a FONT: 1891]
adj i m METEOR Dit del vent del nord-nord-est.
->arborada
■arborada[de arborar; 1a FONT: s. XIV]
f MAR Arboradura.
->arborador
■arborador -a[de arborar]
adj Que arbora. Una fe arboradora d’ànimes.
->arboradura
■arboradura[de arborar]
f MAR 1 En un veler, conjunt de peces de fusta i de ferro (pals, vergues, pics, botavares i antenes) destinades a suspendre les veles.
2 p ext Conjunt de pals d’un vapor o d’una motonau.
->arborament
■arborament[de arborar]
m 1 Acció d’arborar o d’arborar-se;
2 l’efecte.
->arborar
■arborar[d’un ll. vg. *arborare, íd., der. de arbor, -ŏris ‘arbre’; 1a FONT: 1254]
v 1 tr MAR 1 Posar l’arboradura (d’un vaixell).
2 Alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya.
3 Posar verticals els rems per saludar.
2 tr Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
3 fig 1 tr Augmentar l’alçària (de les onades).
2 pron El mar s’arborava.
4 fig 1 tr Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava l’incendi. El teu cinisme m’arbora.
2 pron Arborar-se un incendi. Arborar-se de set, d’amor, d’indignació.
5 pron Posar-se dret un cavall alçant les potes del davant. L’euga s’ha arborat i l’ha fet caure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arborar
GERUNDI: arborant
PARTICIPI: arborat, arborada, arborats, arborades
INDICATIU PRESENT: arboro, arbores, arbora, arborem, arboreu, arboren
INDICATIU IMPERFET: arborava, arboraves, arborava, arboràvem, arboràveu, arboraven
INDICATIU PASSAT: arborí, arborares, arborà, arboràrem, arboràreu, arboraren
INDICATIU FUTUR: arboraré, arboraràs, arborarà, arborarem, arborareu, arboraran
INDICATIU CONDICIONAL: arboraria, arboraries, arboraria, arboraríem, arboraríeu, arborarien
SUBJUNTIU PRESENT: arbori, arboris, arbori, arborem, arboreu, arborin
SUBJUNTIU IMPERFET: arborés, arboressis, arborés, arboréssim, arboréssiu, arboressin
IMPERATIU: arbora, arbori, arborem, arboreu, arborin
->arborat
■arborat -ada[de arborar]
adj HERÀLD Dit del mont amb el cim acabat en forma d’arbre.
->arboreda
■arboreda[de arbre; 1a FONT: s. XV]
f BOT Arbreda.
->arborescència
■arborescènciaPart. sil.: ar_bo_res_cèn_ci_a
[de arborescent]
f Estat o qualitat d’arborescent.
->arborescent
■arborescent[del ll. arborescens, -ntis, participi pres. del ll. arborescĕre ‘esdevenir arbre’]
adj 1 Que forma ramificacions anàlogues a les branques d’un arbre.
2 BOT Semblant a un arbre. Falgueres arborescents.
->arborètum
■arborètum[del ll. arboretum ‘arbreda’]
m BOT Col·lecció d’arbres vius de nombroses espècies destinada a fins principalment científics.
->arbori
■arbori -òria[del ll. arboreus, -a, -um, íd.]
adj BOT 1 Que té qualitat d’arbre.
2 Relatiu o pertanyent als arbres.
->arbori-
■arbori-Forma prefixada del mot llatí arbor, -ŏris, que significa ‘arbre’. Ex.: arboricultura, arboriforme.
->arboricida
■arboricida[de arbori- i -cida]
adj i m Que mata els arbres.
->arborícola
■arborícola[de arbori- i -cola]
adj Que habita als arbres. Animals arborícoles.
->arboricultor
■arboricultor -a[de arbori- i -cultor]
m i f AGR Persona que es dedica a l’arboricultura.
->arboricultura
■arboricultura[de arbori- i -cultura]
f AGR Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
->arboriforme
■arboriforme[de arbori- i -forme]
adj Que té forma d’arbre.
->arborització
■arboritzacióPart. sil.: ar_bo_rit_za_ci_ó
Hom.: herborització
[de arbori]
f 1 Figura que presenta ramificacions semblants a les d’un arbre (en minerals, fòssils, etc.).
2 PAT Ramificació aparent de les venes capil·lars en certs estats inflamatoris.
->arboritzat
■arboritzat -ada[de arbori]
adj Que presenta arboritzacions. Pirolusita arboritzada.
->arbovirosi
arbovirosi[de arbovir(us) i -osi]
f PAT Infecció causada per arbovirus, transmesa als vertebrats pels artròpodes.
->arbovirus
arbovirus[de l’angl. ar(thropod)-bo(rne)-virus]
m MICROB Grup de virus constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora.
->arbrar
■arbrar[de arbre]
v 1 tr Plantar arbres (en un indret).
2 pron Fer-se arbre. Aquesta planta s’arbra molt.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arbrar
GERUNDI: arbrant
PARTICIPI: arbrat, arbrada, arbrats, arbrades
INDICATIU PRESENT: arbro, arbres, arbra, arbrem, arbreu, arbren
INDICATIU IMPERFET: arbrava, arbraves, arbrava, arbràvem, arbràveu, arbraven
INDICATIU PASSAT: arbrí, arbrares, arbrà, arbràrem, arbràreu, arbraren
INDICATIU FUTUR: arbraré, arbraràs, arbrarà, arbrarem, arbrareu, arbraran
INDICATIU CONDICIONAL: arbraria, arbraries, arbraria, arbraríem, arbraríeu, arbrarien
SUBJUNTIU PRESENT: arbri, arbris, arbri, arbrem, arbreu, arbrin
SUBJUNTIU IMPERFET: arbrés, arbressis, arbrés, arbréssim, arbréssiu, arbressin
IMPERATIU: arbra, arbri, arbrem, arbreu, arbrin
->arbrat
■arbrat[de arbrar]
m Arbratge.
->arbratge
■arbratge[de arbrar]
m 1 Conjunt d’arbres d’una població, d’un parc, etc.
2 MAR Arboradura.
->arbre
■arbre[del ll. arbor (arcaic arbos), -ŏris, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m 1 BOT 1 Vegetal llenyós d’uns cinc metres d’alçària mínima que presenta un eix simple, anomenat tronc, el qual lleva, en l’anomenada enforcadura, unes branques gruixudes, de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims.
2 arbre aciculifoli Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
3 arbre caducifoli Arbre les fulles del qual es mantenen actives durant un sol període vegetatiu.
4 arbre esclerofil·le Arbre de fulla persistent, endurida, coriàcia i petita (alzines, oliveres).
5 arbre laurifoli Arbre de fulla plana i endurida, comparable a la del llorer.
6 arbre perennifoli Arbre les fulles del qual mantenen llur activitat durant diversos períodes vegetatius i es renoven talment que la capçada es conserva verda tot l’any (alzines, avets).
7 arbre planifoli Arbre de fulles planes i de làmina ampla (blades, alzines, avellaners).
2 BOT 1 arbre blanc Àlber.
2 arbre de ferro Arbre de la família de les sapotàcies (Sideroxylon inerme), de fusta densa i molt resistent, molt emprada en la construcció i en la fabricació d’eines agrícoles.
3 arbre de Judes Arbre de l’amor.
4 arbre de Júpiter Arbust o arbret caducifoli de la família de les litràcies (Lagerstroemia indica), de fulles oblongues o el·líptiques, flors rosades o purpúries en panícules terminals i fruit en càpsula globosa, originari del sud d’Àsia i el nord d’Austràlia i conreat com a ornamental.
5 arbre de l’amor Arbre caducifoli de la família de les cesalpiniàcies (Cercis siliquastrum), de fulles circulars grosses i de flors roses molt abundants, molt conreat en jardineria.
6 arbre de la nou moscada Arbre de la família de les miristicàcies (Myristica fragrans), de fulla perenne i de petites flors grogues i aromàtiques, la llavor del fruit del qual és la nou moscada.
7 arbre de la nou vòmica Arbre de la família de les loganiàcies (Strychnos nux-vomica), els fruits del qual, grossos, contenen de tres a cinc llavors, les nous vòmiques.
8 arbre de la seda Seder.
9 arbre de la tinta Raïm de moro.
10 arbre del cautxú Hevea.
11 arbre del pa Arbre de la família de les moràcies (Artocarpus altilis), de fulles sempre verdes i de fruits comestibles de la mida d’un meló.
12 arbre del paradís Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les eleagnàcies (Elaeagnus angustifolia), de flors groguenques i flairoses i de fruit, semblant a una oliva, d’un groc vermellós.
13 arbre del rambutan Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies (Nephelium lappaceum), de fulles pinnaticompostes, flors en panícules ramificades i fruits en drupa, comestibles (el rambutan), originari d’Indonèsia i Malàisia.
14 arbre del viatger Arbre de la família de les estrelitziàcies (Ravenala madagascariensis), de fulles sempre verdes semblants a les del bananer, però agrupades en un sol pla, en forma de ventall.
15 arbre de ribera Arbre (àlbers, pollancres, verns, salzes, etc.) que habita en sòls humits, habitualment formant bandes paral·leles a la ribera dels rius, els estanys, etc.
16 arbre de sapan Arbre de la família de les cesalpiniàcies (Caesalpinia sappan), el cor de la fusta del qual produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat.
17 arbre ofegador Vegetal hemiepífit que germina damunt un arbre, fa arrels que baixen fins a terra i, un cop arrelat, es transforma en un gran arbre que mata l’hoste sobre el qual havia viscut.
3 p ext Tot allò que afecta la forma d’un arbre.
4 FILOS Gràfic emprat per Ramon Llull amb la finalitat de facilitar l’ensenyament intuïtiu.
5 GRÀF Altura del caràcter tipogràfic des del peu fins a l’inici del sòcol de la lletra.
6 MAR 1 Cadascun dels pals rodons fixats en una nau més o menys perpendicularment a la quilla destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment el d’una embarcació de pesca. Arbre de trinquet. Arbre de mitjana.
2 arbre mestre Pal més alt de la nau, pal major.
7 MAT i INFORM Graf connex (sense punts aïllats) i acíclic (sense circuits).
8 QUÍM INORG Nom donat a diverses cristal·litzacions dendrítiques (arbre de Diana, de Júpiter, de Mart, de Saturn, de Venus).
9 TECNOL Peça en forma de barra, disposada en general verticalment, que suporta parts d’un artefacte que resten al voltant d’aquella. L’arbre d’una escala de cargol.
10 TECNOL 1 Peça generalment en forma de barra, que, en un mecanisme, transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat.
2 arbre cigonyal Cigonyal.
3 arbre de transmissió articulat (o simplement arbre de transmissió) Arbre capaç de transmetre el moviment entre dos eixos no alineats i, en general, amb posicions relatives variables, bé sigui en angle o en distància.
4 arbre mogut En un sistema de transmissió, arbre, anomenat també arbre comandat, arbre conduït i arbre receptor, que rep el moviment d’un altre arbre.
5 arbre motor Arbre que rep directament el moviment des de la font d’energia.
6 arbre motor En un sistema de transmissió, arbre, anomenat també arbre de comandament i arbre conductor, que transmet el seu moviment a un altre arbre.
7 línia d’arbres Embarrat.
11 impr TECNOL Eix.
12 arbre de derivació d’una oració LING Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de l’oració.
13 arbre de la creu CRIST Creu en què fou crucificat Jesucrist.
14 arbre de Nadal 1 Avet o arbre similar que, guarnit amb llums i objectes lluents, és un dels elements decoratius de Nadal més importants a les llars occidentals.
2 PETROL Conjunt de conductes, de claus i d’aixetes col·locat a la boca d’un pou de petroli i del qual surten els oleoductes.
15 arbre filogenètic BIOL Diagrama ramificat que representa les relacions evolutives entre diferents tàxons o entre diferents gens o proteïnes.
16 arbre genealògic HERÀLD i ART Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
->arbreda
■arbreda[de arbre; 1a FONT: s. XIX]
f BOT 1 Lloc poblat d’arbres.
2 esp Plantació d’arbres feta amb finalitat ornamental, en parcs i jardins, o destinada a la producció de fusta (pollancredes, etc.).
->arbreforc
■arbreforc[de arbre i forc; 1a FONT: s. XX]
m Mot emprat en l’expressió fer l’arbreforc loc verb Aguantar-se de cap i de mans a terra amb les cames enlaire i obertes.
->arbrell
■arbrell[de arbre]
m BOT Arbre petit.
->arbrer
■arbrer[de arbre; 1a FONT: 1413]
m 1 1 Mànec o barra que sosté diverses parts d’un instrument.
2 esp Mànec que sosté la ballesta.
2 ANAT ANIM Esòfag dels animals.
->arbrissó
■arbrissó[de arbre]
m BOT Arbre petit.
->arbúcia
■arbúciaPart. sil.: ar_bú_ci_a
[del ll. arbutea, pl. de arbuteus ‘arboç’, per via semiculta]
f BOT Conjunt dels arbusts i les mates d’una forest.
->arbucienc
arbucienc -aPart. sil.: ar_bu_ci_enc
adj i m i f D’Arbúcies (Selva).
->arbuixell
■arbuixellPart. sil.: ar_bui_xell
m BOT Arbust petit.
->arbuscle
■arbusclem BOT Hifa molt ramificada que es forma a l’interior d’algunes cèl·lules del còrtex d’una planta i facilita l’intercanvi de substàncies.
->arbust
■arbust[del ll. arbustum, íd., der. del ll. arcaic arbos ‘arbre’; 1a FONT: 1839, DLab.]
m BOT Vegetal llenyós d’uns cinc metres d’alçària màxima que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
->arbustiforme
arbustiforme[de arbust i -forme]
adj BOT Que té forma o aspecte d’arbust.
->arbustiu
■arbustiu -ivaPart. sil.: ar_bus_tiu
[del ll. arbustivus, -a, -um ‘plantat d’arbres’]
adj BOT 1 Relatiu o pertanyent als arbusts.
2 Que té qualitat d’arbust. Planta arbustiva.
3 Constituït per arbusts. Vegetació arbustiva.
->arbutina
arbutina[del ll. arbutus ‘arboç’ i -ina]
f BIOQ Glucòsid de la hidroquinona, present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres.
->arc
■arc[del ll. arcus, íd.; 1a FONT: s. XIII]
m 1 Arma ofensiva, formada per una verga i una corda fixada als dos caps, que en ésser encorbada tesant la corda adquireix prou força per a disparar fletxes.
2 p ext Qualsevol cosa en forma d’arc tesat. L’arc de les celles.
3 ANAT ANIM Formació anatòmica de l’organisme en forma d’arc. Arc dental.
4 ARQUIT 1 Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de formes corbades serveix per a cobrir un espai.
2 arc boterell Arcbotant.
3 arc de descàrrega Arc en el qual l’intradós no és visible i resta amagat per una llinda postissa.
4 arc de ferradura Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.
5 arc de mig punt Arc semicircular que té el centre en la línia d’arrencada.
6 arc dobler Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams, la reforça.
7 arc former Arc disposat en el sentit de l’eix longitudinal d’una nau.
8 arc toral Arc disposat en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau.
9 arc triomfal Arc que separa la nau principal del presbiteri d’una església.
5 ASTR Part de la trajectòria aparent d’un astre sota l’esfera celeste.
6 1 ELECT Tipus de descàrrega elèctrica entre dos elèctrodes a través d’un gas ionitzat amb el càtode pròxim a la temperatura corresponent a l’emissió termoiònica, caracteritzat per un pas de corrent d’una gran densitat i una irradiació de llum.
2 arc voltaic LUM Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’una intensitat i una diferència de potencial adequats.
7 GEOM Porció d’una corba.
8 1 Arc de Sant Martí. Arc al matí, la pluja és aquí.
2 arc de Sant Martí (o del cel, o iris) METEOR Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un arc lluminós format pels colors de l’espectre solar (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), produït per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja. Pot ésser observat per un espectador situat d’esquena al sol.
9 MÚS 1 Arquet.
2 instrument d’arc Instrument de corda fregat per l’arquet.
10 OFIC Peça del torn primitiu coneguda més generalment per ballesta.
11 arc antibolcada AUT Estructura resistent que tenen alguns vehicles de motor per tal de protegir-ne els ocupants en cas de bolcar en un accident.
12 arc de triomf ART Monument típic de l’arquitectura romana, d’un arc o de tres.
->arç
■arç[possiblement d’un preromà originari *artea o *artio ‘arç; esbarzer; argelaga’; 1a FONT: 1653, DTo.]
2 Nom de diversos arbusts espinosos, com l’arç blanc (Crataegus monogyna), rosàcia de fruits vermells, l’arç de tanques (Lycium europaeum), solanàcia de fruits en baia, l’arç groc (Hippophae rhamnoides) i l’arç intricat (Lycium intricatum).
3 arç negre Aranyoner.
->arca
■arca[del ll. arca, íd.; 1a FONT: s. XII]
f 1 1 Caixa amb tapa plana que serveix per a guardar-hi diverses coses.
2 ant Sepulcre, especialment megalític; dolmen.
3 pl fig Lloc on hom guarda els diners d’una administració, una entitat, etc. Les arques de l’ajuntament són buides.
4 arca de l’aliança JUD En el judaisme, mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble.
5 arca de Noè BÍBL Segons el Gènesi, nau que construí Noè per manament de Déu per poder-se salvar del diluvi ell i tota la seva família, ensems amb una parella d’animals de cada espècie.
2 VIDR En els antics forns del vidre, designació genèrica dels forns accessoris que envoltaven el forn de fusió i s’escalfaven amb la calor perduda per aquest.
3 ZOOL 1 Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis (Arca sp), de grans dimensions, amb xarnera taxodonta i mancats de sifons.
2 arca de Noè Espècie d’arca (A. noae), anomenada també peu de cabrit, freqüent a la Mediterrània.
->arcà
■arcà -anaHom.: arcar
[del ll. arcanus, -a, -um ‘secret, amagat’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj Secret, amagat, recòndit.
2 m Secret, misteri.
3 m ALQ 1 Suposat gran secret de la natura que els alquimistes cercaven de descobrir.
2 Remei secret i poderós.
4 m RELIG En algunes religions, part de la doctrina o del culte que hom manté secreta als no iniciats.
->arça
arça[de arç]
f BOT Esbarzer.
->-arca
■-arcaForma sufixada del mot grec árkhō, que significa ‘ser el primer, manar’ i que designa la persona que mana segons les condicions designades pel primitiu. Ex.: monarca.
->arcabús
■arcabús[del fr. arquebuse, íd.; 1a FONT: 1527]
[pl -ussos] m HIST Arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata.
->arcabussada
■arcabussada[de arcabús]
f 1 Tret d’arcabús.
2 Ferida feta amb arcabús.
->arcabussejar
■arcabussejar[de arcabús]
v 1 tr Afusellar amb descàrregues d’arcabús.
2 intr Tirar arcabussades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arcabussejar
GERUNDI: arcabussejant
PARTICIPI: arcabussejat, arcabussejada, arcabussejats, arcabussejades
INDICATIU PRESENT: arcabussejo, arcabusseges, arcabusseja, arcabussegem, arcabussegeu, arcabussegen
INDICATIU IMPERFET: arcabussejava, arcabussejaves, arcabussejava, arcabussejàvem, arcabussejàveu, arcabussejaven
INDICATIU PASSAT: arcabussegí, arcabussejares, arcabussejà, arcabussejàrem, arcabussejàreu, arcabussejaren
INDICATIU FUTUR: arcabussejaré, arcabussejaràs, arcabussejarà, arcabussejarem, arcabussejareu, arcabussejaran
INDICATIU CONDICIONAL: arcabussejaria, arcabussejaries, arcabussejaria, arcabussejaríem, arcabussejaríeu, arcabussejarien
SUBJUNTIU PRESENT: arcabussegi, arcabussegis, arcabussegi, arcabussegem, arcabussegeu, arcabussegin
SUBJUNTIU IMPERFET: arcabussegés, arcabussegessis, arcabussegés, arcabussegéssim, arcabussegéssiu, arcabussegessin
IMPERATIU: arcabusseja, arcabussegi, arcabussegem, arcabussegeu, arcabussegin
->arcabusser
■arcabusser[de arcabús]
m 1 HIST Soldat armat amb arcabús.
2 Fabricant d’arcabussos i altres armes de foc.
->arcabusseria
■arcabusseriaPart. sil.: ar_ca_bus_se_ri_a
[de arcabusser]
f 1 Tropa armada d’arcabussos.
2 Fàbrica d’arcabussos.
->arcada
■arcada[de arcat; 1a FONT: 1404]
f 1 CONSTR 1 Obertura closa amb un arc, generalment de grans dimensions, que acostuma a servir de pas. L’arcada d’un pont. L’arcada d’un portal.
2 pl Arcs múltiples d’una construcció. Les arcades d’un pont. Les arcades dels porxos d’una plaça.
2 MAR Mampara provisional de fusta que hom col·loca en sentit longitudinal a les bodegues dels vaixells que han de transportar gra sense embalatge.
3 MÚS Gest del músic en passar l’arquet damunt les cordes de l’instrument.
4 PAT Contracció de les vies digestives altes que acompanya les nàusees i precedeix sovint els vòmits.
5 TÈXT En les muntures jacquard, cadascun dels tirants que uneixen els encolers de la màquina amb les malles.
->àrcade
àrcadem Membre de l’acadèmia literària Arcàdia de Roma.
->arcàdia
■arcàdiaPart. sil.: ar_cà_di_a
[del nom de la regió d’Arcàdia, al Peloponès, Grècia]
f Lloc de paisatge amè, de vida idíl·lica i feliç; paradís.
->arcàdic
■arcàdic -a1 adj i m i f De l’Arcàdia (regió de Grècia) o de l’arcàdic (dialecte).
2 adj Idíl·lic, agrest.
3 m LING Dialecte del grec antic que hom parlava a l’Arcàdia i que pertanyia al grup de l’aqueu.
->arcaic
■arcaic -aPart. sil.: ar_caic
[del gr. arkhaĭkós, íd., der. de arkhaĩos ‘antic’; 1a FONT: 1904]
1 adj Que té un caràcter d’antiguitat.
2 adj Dit de la fase inicial d’un procés natural o històric, d’un cicle formal artístic, literari, etc.
3 adj Antiquat, caigut en desuetud.
4 ESTRATIG 1 adj i m Arqueà.
2 era arcaica Arqueà.
->arcaisme
■arcaismePart. sil.: ar_ca_is_me
[de arcaic; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Qualitat d’arcaic.
2 LING 1 Mot, forma o construcció antiquats, caiguts en desuetud.
2 Ús de mots, de formes o de construccions antiquats.
->arcaista
■arcaistaPart. sil.: ar_ca_is_ta
[de arcaic]
m i f Arcaïtzant.
->arcaïtzant
■arcaïtzantPart. sil.: ar_ca_ït_zant
[de arcaïtzar]
1 adj Dit d’una frase, d’un estil, que presenta trets arcaics, d’un autor afectat a l’ús d’arcaismes.
2 m i f Persona afectada a l’ús d’arcaismes.
->arcaïtzar
■arcaïtzarPart. sil.: ar_ca_ït_zar
[de arcaic; 1a FONT: 1905]
v 1 intr Usar arcaismes.
2 tr Omplir d’arcaismes (una llengua, etc.). Arcaïtzar l’estil.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arcaïtzar
GERUNDI: arcaïtzant
PARTICIPI: arcaïtzat, arcaïtzada, arcaïtzats, arcaïtzades
INDICATIU PRESENT: arcaïtzo, arcaïtzes, arcaïtza, arcaïtzem, arcaïtzeu, arcaïtzen
INDICATIU IMPERFET: arcaïtzava, arcaïtzaves, arcaïtzava, arcaïtzàvem, arcaïtzàveu, arcaïtzaven
INDICATIU PASSAT: arcaïtzí, arcaïtzares, arcaïtzà, arcaïtzàrem, arcaïtzàreu, arcaïtzaren
INDICATIU FUTUR: arcaïtzaré, arcaïtzaràs, arcaïtzarà, arcaïtzarem, arcaïtzareu, arcaïtzaran
INDICATIU CONDICIONAL: arcaïtzaria, arcaïtzaries, arcaïtzaria, arcaïtzaríem, arcaïtzaríeu, arcaïtzarien
SUBJUNTIU PRESENT: arcaïtzi, arcaïtzis, arcaïtzi, arcaïtzem, arcaïtzeu, arcaïtzin
SUBJUNTIU IMPERFET: arcaïtzés, arcaïtzessis, arcaïtzés, arcaïtzéssim, arcaïtzéssiu, arcaïtzessin
IMPERATIU: arcaïtza, arcaïtzi, arcaïtzem, arcaïtzeu, arcaïtzin
->arcàngel
■arcàngel[del ll. ecl. archangelus, íd.]
m BÍBL Àngel amb una missió molt important.
->arcangèlic
■arcangèlic -a[de arcàngel]
adj 1 Relatiu o pertanyent als arcàngels.
2 De la natura d’un arcàngel.
3 Semblant a un arcàngel.
->arcangiàcies
arcangiàciesPart. sil.: ar_can_gi_à_ci_es
[del ll. cient. archangium i -àcia]
f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials de cèl·lules perdurables i que comprèn dos gèneres: Archangium i Stelangium.
2 sing Bacteri de la família de les arcangiàcies.
->arcanita
arcanita[del ll. arcanus, -a, -um ‘secret’ i -ita]
f MINERAL Sulfat natural de potassi, K2SO4, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.
->arcar
■arcarHom.: arcà
[de arc]
v 1 tr Donar figura d’arc (a alguna cosa). Arcar les celles.
2 pron Prendre figura d’arc; arquejar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arcar
GERUNDI: arcant
PARTICIPI: arcat, arcada, arcats, arcades
INDICATIU PRESENT: arco, arques, arca, arquem, arqueu, arquen
INDICATIU IMPERFET: arcava, arcaves, arcava, arcàvem, arcàveu, arcaven
INDICATIU PASSAT: arquí, arcares, arcà, arcàrem, arcàreu, arcaren
INDICATIU FUTUR: arcaré, arcaràs, arcarà, arcarem, arcareu, arcaran
INDICATIU CONDICIONAL: arcaria, arcaries, arcaria, arcaríem, arcaríeu, arcarien
SUBJUNTIU PRESENT: arqui, arquis, arqui, arquem, arqueu, arquin
SUBJUNTIU IMPERFET: arqués, arquessis, arqués, arquéssim, arquéssiu, arquessin
IMPERATIU: arca, arqui, arquem, arqueu, arquin
->arçar
■arçar[de arç]
m GEOBOT Lloc poblat d’arços.
->arcat
■arcat -ada[de arcar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
adj En forma d’arc.
->arcbotant
■arcbotant[del fr. arc-boutant, íd.; 1a FONT: 1759]
m 1 CONSTR Arc exterior, característic de l’arquitectura gòtica que transmet part de l’empenta d’una volta de la nau central a un contrafort lateral o boterell.
2 CONSTR NAV Suport d’acer en forma de V, soldat a la part exterior del buc, que té exclusivament la missió de sostenir la part final de l’arbre de l’hèlix.
->arccosinus
arccosinus[de arc i cosinus]
m GEOM Arc de circumferència que té per cosinus un valor donat.
->arccotangent
arccotangent[de arc i cotangent]
m GEOM Arc de circumferència que té per cotangent un valor donat.
->arceda
■arceda[de arç]
f GEOBOT Arçar.
->arcel·la
arcel·la[del ll. arcella, dimin. de arca ‘arca’]
f ZOOL Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides (Arcella sp), que segreguen una càpsula quitinosa impregnada de composts ferruginosos.
->àrcids
àrcids[del ll. arca i -id]
m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, que inclou l’arca.
2 sing Mol·lusc de la família dels àrcids.
->arcífer
■arcífer -a[del ll. arcĭfer ‘arquer’]
adj Que porta un arc (dit especialment de les divinitats representades amb arcs). Diana arcífera.
->arcíria
arcíriaPart. sil.: ar_cí_ri_a
[del ll. cient. arcyria]
f BOT Gènere de mixomicets de l’ordre dels mixogastrals (Arcyria sp), que formen grups d’esporangis diminuts sobre soques en putrefacció.
->arçó
■arçó[d’un ll. vg. *arcio, -ōnis, der. de arcus ‘arc’; 1a FONT: s. XIII]
m 1 Fusta del davant o del darrere de la sella.
2 TRANSP Pont de fusta que va a cada cap del bast.
->arcont
■arcont[del gr. árkhōn, -ontos ‘cap, magistrat’]
m HIST Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
->arcontologia
arcontologiaPart. sil.: ar_con_to_lo_gi_a
[de arcont i -logia]
f Disciplina que estudia els càrrecs, les dignitats, etc.
->arcosa
■arcosa[del fr. arkose]
f PETROG Gres feldspàtic format per grans de quars i de feldspat units per ciment silícic.
->arçosa
■arçosa[de arç i -osa2]
f GEOBOT Arçar.
->arcosaures
■arcosauresPart. sil.: ar_co_sau_res
[del gr. arkhō ‘ser el primer’ i saure]
m ZOOL 1 pl Subclasse de rèptils fòssils caracteritzats per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus.
2 sing Rèptil de la subclasse dels arcosaures.
->arcosoli
■arcosoli[de arc i soli1]
m Nínxol cobert amb volta que normalment hom utilitza per a posar-hi un sarcòfag.
->arçot
■arçot[de arç]
m BOT 1 Arbust molt espinós de la família de les ramnàcies (Rhamnus lycioides), de fulles estretes, lanceolades, de flors petites i axil·lars i de fruits negres.
2 arçot oleoide Arbust de la família de les ramnàcies (Rhamnus oleoides), semblant a l’arçot, però de fulles més amples.
->arcsinus
arcsinus[de arc i sinus]
m GEOM Arc de circumferència que té per sinus un valor donat.
->arctangent
arctangent[de arc i tangent]
m GEOM Arc de circumferència que té per tangent un valor donat.
->àrctia
àrctiaPart. sil.: àrc_ti_a
[del gr. árktos ‘ós’]
f ENTOM Gènere de petites papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters (Arctia sp), molt vistoses, les larves de les quals ataquen la vinya.
->àrctids
àrctids[de àrctia i -id]
m ENTOM 1 pl Família d’insectes lepidòpters nocturns que comprèn nombroses espècies tòxiques i de coloracions llampants, com ara l’àrctia.
2 sing Insecte de la família dels àrctids.
->arcuació
■arcuacióPart. sil.: ar_cu_a_ci_ó
[del ll. arcuatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f 1 1 Acció d’arcar o corbar, incurvació;
2 l’efecte.
2 Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa.
->arcual
■arcualPart. sil.: ar_cu_al
[del ll. arcus]
adj Relatiu o pertanyent a un arc.
->arcuat
■arcuat -adaPart. sil.: ar_cu_at
[del ll. arcuatus, -a, -um ‘corbat en arc’]
adj Que té forma d’arc.
->ardada
■ardada[de ardat]
f Ardat.
->ardat
■ardat[de dardar2, der. de dard, aplicat al vol ràpid dels ocells]
m Colla. Un ardat de lladres.
->ardeids
■ardeidsPart. sil.: ar_deids
[del ll. ardea ‘garsa’ i -id]
m ORNIT 1 pl Família de l’ordre dels ciconiformes integrada per ocells força grossos, camallargs, amb el coll allargat i flexible, a la qual pertanyen els agrons, els bernats pescaires, els esplugabous, els martinets i els bitons.
2 sing Ocell de la família dels ardeids.
->ardència
■ardènciaPart. sil.: ar_dèn_ci_a
[de ardent; 1a FONT: s. XIX]
f 1 Qualitat d’ardent; ardor.
2 PAT Cremor que senten els malalts afectats de dispèpsia gàstrica.
->ardènic
ardènic -a[del nom de les Ardenes]
adj GEOMORF Dit de la fase tectònica del cicle orogènic caledonià, situada al límit del silurià amb el devonià.
->ardent
■ardent[del ll. ardens, -ntis, participi pres. de ardēre ‘cremar’, cat. ant. ardre; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Que crema; incandescent. Una llàntia ardent.
2 fig Ple de foc, de passió. Amor ardent.
3 1 Que abrusa. Calor ardent.
2 p anal Desig ardent.
4 HERÀLD Dit d’una figura cremant i d’un carbó encès.
5 MAR Dit d’un vaixell que és propens a virar cap al vent, oposant-se a l’acció, de sentit contrari, de les veles de proa i del timó.
->ardentment
■ardentment[de ardent]
adv Amb ardor.
->ardentor
■ardentor[de ardent; 1a FONT: s. XIX]
f Ardència, cremor.
->ardiaca
■ardiacaPart. sil.: ar_di_a_ca
[del ll. ecl. archidiacŏnus, i aquest, del gr. arkhidiákonos, íd., der. de diákonos ‘servidor’; 1a FONT: 1242]
m CRIST Diaca primer o principal d’una església.
->ardiaconat
■ardiaconatPart. sil.: ar_di_a_co_nat
[de ardiaca]
m CRIST 1 Dignitat d’ardiaca.
2 HIST Territori de la jurisdicció de l’ardiaca.
3 HIST Casa que habitava l’ardiaca.
->ardidament
■ardidament[de ardit3]
adv Amb ardidesa.
->ardidesa
■ardidesa[de ardit3]
f 1 Qualitat d’ardit.
2 1 Acte d’ardidesa.
2 fer l’ardidesa de Atrevir-se a.
->ardiment
■ardiment[de ardit3]
m Valor, coratge, atreviment.
->ardit1
■ardit1[v. ardit3]
m 1 Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l’enemic, estratagema.
2 ant Avís, notícia.
->ardit2
■ardit2[del gascó hardit, íd., i aquest, de l’angl. farthing ‘un quart, moneda de poc valor’]
m NUMIS 1 Antiga moneda de coure anglesa.
2 Moneda catalana de billó dels segles XVI al XVIII.
->ardit3
■ardit3-ida[del germ. fràncic *hardjan ‘endurir’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]
adj 1 Valent, coratjós, agosarat, atrevit.
2 HERÀLD En les representacions heràldiques, dit del gall que aixeca una pota.
->ardor
■ardor[del ll. ardor, -ŏris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m [o f] 1 Calor gran, intensa.
2 1 Qualitat d’ardent.
2 fig L’ardor de la set.
->ardorós
■ardorós -osa[de ardor; 1a FONT: s. XIX]
adj Que té ardor; ardent.
->ardorosament
ardorosament[de ardorós]
adv Amb ardor.
->ardu àrdua
■ardu àrdua[del ll. arduus, -a, -um ‘alt, difícil’; 1a FONT: 1387]
adj 1 Difícil de pujar; abrupte.
2 fig Molt difícil d’efectuar, que exigeix un gran treball. Una missió àrdua.
->àrduament
■àrduamentPart. sil.: àr_du_a_ment
[de ardu]
adv Amb una gran dificultat.
->arduïtat
■arduïtatPart. sil.: ar_du_ï_tat
[de ardu; 1a FONT: 1409]
f Qualitat d’ardu.
->arduós
■arduós -osaPart. sil.: ar_du_ós
[de ardu]
adj Ardu.
->arè
■arè[de ar(omàtic) i -è, sufix d’hidrocarburs]
m QUÍM ORG Nom genèric dels hidrocarburs aromàtics que contenen un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells.
->àrea
■àreaPart. sil.: à_re_a
[del ll. area ‘pati o superfície sense edificar’; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Porció d’una superfície, especialment de superfície terrestre.
2 1 Extensió delimitada de terreny determinada per motius administratius, econòmics o culturals. Àrea residencial. Àrea vitícola. Àrea lingüística.
2 àrea comercial GEOG Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que comercialment graviten sobre un nucli urbà autosuficient i amb un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú a la població pròpia i a la dels municipis atrets a través del seu comerç detallista.
3 àrea de servei TRÀNS En una autopista, zona on els viatgers disposen de gasolinera, bar, restaurant, botigues, etc.
4 àrea metropolitana DR ADM Territori superior al terme municipal d’una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens.
5 àrea urbana URBAN Àrea d’una població amb construcció contínua i compacta.
3 1 Àmbit de coneixement. No sóc especialista en aquesta àrea de la ciència.
2 àrea temàtica LING En lexicografia i terminologia, camp de coneixement especialitzat.
4 ANAT ANIM Zona anatòmica o superfície corporal que és relacionada amb altres zones. Àrea aòrtica. Àrea mitral. Àrea motora. Àrea pulmonar.
5 BIOGEOG Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc.).
6 GEOM Nombre real que hom fa correspondre a cada regió plana o de l’espai.
7 LING Zona lingüística compresa en una isoglossa o en diverses.
8 METROL [símb: a] Unitat mètrica de superfície equivalent a un decàmetre quadrat.
9 àrea de treball INFORM Conjunt de posicions de memòria usades per un programa per a emmagatzemar-hi provisionalment certes dades, com ara resultats semielaborats, etc.
->areal
■arealPart. sil.: a_re_al
[de àrea]
adj Relatiu o pertanyent a l’àrea.
->arec1
■arec1[de aregar]
m 1 Acció d’aregar;
2 l’efecte.
->arec2
■arec2-ega[deriv. del cat. ant. arar ‘llaurar’; 1a FONT: 1282]
adj Aregat, ensinistrat al treball.
->areca
■areca[del ll. científic Areca, i aquest, del malaialam áḍekka, íd., a través del port. areca]
f BOT Petita palmera de la família de les palmes (Areca catechu), productora de rams de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca, rica en taní i en greixos.
->arecàcies
■arecàciesPart. sil.: a_re_cà_ci_es
[del ll. científic Arecaceae, del nom del gènere Areca ‘areca’]
f pl BOT Palmes.
->arecaïdina
arecaïdinaPart. sil.: a_re_ca_ï_di_na
[de areca, -id i -ina]
f BIOQ Alcaloide de l’areca, de fórmula C7H11NO2.
->arecolina
arecolina[de areca, -ol1 i -ina]
f BIOQ i FARM Alcaloide principal de l’areca, constituït per l’èster metàl·lic de l’arecaïdina.
->arefacció
■arefaccióPart. sil.: a_re_fac_ci_ó
[del b. ll. arefactio -ōnis ‘assecament’, del ll. arefacĕre ‘fer tornar sec’]
f Acció de dessecar, especialment un medicament.
->areflèxia
areflèxiaPart. sil.: a_re_flè_xi_a
[der. de a-1 i reflex]
f PAT Manca parcial o total de reflexos.
->aregada
aregada[de aregar]
f Acció d’aregar.
->aregar
■aregar[de arec2]
v tr 1 Ensenyar (una bèstia) per al treball. Aregar els bous.
2 Instruir, ensinistrar (algú) en algun treball o algun negoci. Vaig aregar-la perquè cosís i planxés.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: aregar
GERUNDI: aregant
PARTICIPI: aregat, aregada, aregats, aregades
INDICATIU PRESENT: arego, aregues, arega, areguem, aregueu, areguen
INDICATIU IMPERFET: aregava, aregaves, aregava, aregàvem, aregàveu, aregaven
INDICATIU PASSAT: areguí, aregares, aregà, aregàrem, aregàreu, aregaren
INDICATIU FUTUR: aregaré, aregaràs, aregarà, aregarem, aregareu, aregaran
INDICATIU CONDICIONAL: aregaria, aregaries, aregaria, aregaríem, aregaríeu, aregarien
SUBJUNTIU PRESENT: aregui, areguis, aregui, areguem, aregueu, areguin
SUBJUNTIU IMPERFET: aregués, areguessis, aregués, areguéssim, areguéssiu, areguessin
IMPERATIU: arega, aregui, areguem, aregueu, areguin
->aren-
aren-Forma prefixada del mot llatí arēna, que significa ‘arena’. Ex.: arenaci.
->arena
■arena[del ll. arēna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 1 Sorra. Rellotge d’arena.
2 edificar sobre l’arena fig Fer una cosa sense bons fonaments, sense la preparació o les condicions adequades. Era un negoci edificat sobre l’arena, i aviat va fer fallida.
3 escriure en l’arena Fer propòsits, prendre resolucions, etc., vans, de curta durada.
4 sembrar (o llaurar) en l’arena Fer un treball inútil, infructuós.
2 arenes movedisses (o movents) 1 Arena molt humida, poc consistent, en la qual hom es pot enfonsar fins a desaparèixer.
2 Arena molt seca, com la dels deserts, que el vent desplaça d’una banda a l’altra.
3 ant Pólvores que hom tirava sobre l’escrit per assecar-lo.
4 1 Part central d’un circ o d’un amfiteatre, on tenen lloc les curses, els combats i els jocs o espectacles. Els gladiadors sortiren a l’arena. Els acròbates fan salts i equilibris a l’arena del circ.
2 pl El mateix circ o amfiteatre.
3 p ext Espai, àmbit públic de discussió, de confrontació, especialment política. La irrupció d’un nou estat en l’arena internacional.
4 baixar a l’arena Acceptar la lluita, un combat.
5 PAT Petits càlculs eliminats per l’orina en la litiasi renal.
6 arena asfàltica GEOL Arena impregnada d’hidrocarburs pesants i olis minerals que pot servir com a primera matèria per a obtenir combustibles.
->arenaci
■arenaci -àcia[del ll. arenaceus, -a, -um, íd.]
adj 1 De la natura de la sorra.
2 Reductible fàcilment a sorra.
->arenació
■arenacióPart. sil.: a_re_na_ci_ó
[de arenar]
f TERAP Aplicació d’arena calenta a una part malalta del cos.
->arenal
■arenal[de arena; 1a FONT: s. XIII]
m Sorral, areny.
->arenar
■arenar[de arena]
v tr 1 Fregar amb arena.
2 Cobrir d’arena.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arenar
GERUNDI: arenant
PARTICIPI: arenat, arenada, arenats, arenades
INDICATIU PRESENT: areno, arenes, arena, arenem, areneu, arenen
INDICATIU IMPERFET: arenava, arenaves, arenava, arenàvem, arenàveu, arenaven
INDICATIU PASSAT: arení, arenares, arenà, arenàrem, arenàreu, arenaren
INDICATIU FUTUR: arenaré, arenaràs, arenarà, arenarem, arenareu, arenaran
INDICATIU CONDICIONAL: arenaria, arenaries, arenaria, arenaríem, arenaríeu, arenarien
SUBJUNTIU PRESENT: areni, arenis, areni, arenem, areneu, arenin
SUBJUNTIU IMPERFET: arenés, arenessis, arenés, arenéssim, arenéssiu, arenessin
IMPERATIU: arena, areni, arenem, areneu, arenin
->arenària
arenàriaPart. sil.: a_re_nà_ri_a
[del ll. arenarius, -a, -um ‘d’arena’]
f BOT Gènere d’herbes de la família de les cariofil·làcies (Arenaria sp), anuals o perennes, de flors blanques agrupades en cimes o glomèruls.
->arenatge
arenatge[de arena]
m PAPER Operació consistent a escampar arena damunt el cartó asfaltat abans que s’acabi d’assecar.
->arenc
arenc -aadj i m i f D’Ares del Maestrat (Alt Maestrat).
->arener
■arener[de arena; 1a FONT: 1300]
m 1 Sorrera.
2 PAPER Accessori que hom intercala entre la tira de mescla de les pastes i els depuradors que precedeixen la caixa d’entrada de les màquines de paper.
->arenera
■arenera[de arener]
f arener 1.
->areng
■areng[del fr. hareng o el gascó arenc, provinents del fràncic hâring; 1a FONT: 1284]
m ICT 1 Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids (Clupea harengus), semblant a la sardina, però més gros.
2 areng del Pacífic Peix de la família dels clupeids (Clupea pallasii), molt semblant a l’areng.
->arenga
■arenga[d’origen incert, segurament germ., probablement d’un gòtic *harihrings ‘reunió de l’exèrcit’, comp. de harjis ‘exèrcit’ i *hrings ‘cercle, reunió’; 1a FONT: 1472]
f 1 Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d’enardir-les, d’encoratjar-les, a fer alguna cosa.
2 DIPL Preàmbul.
->arengada1
■arengada1[de areng]
f 1 Sardina premsada i adobada amb salmorra, a l’estil dels arengs.
2 impr Areng salat.
->arengada2
■arengada2[v. arengada1]
f BOT Paradella mollerosa.
->arengader
■arengader -a[de arengada1]
m i f Persona que ven arengades.
->arengaderia
■arengaderiaPart. sil.: a_ren_ga_de_ri_a
[de arengader]
f Establiment per a la venda d’arengades.
->arengador
■arengador -a[de arengar]
m i f Persona que fa una arenga.
->arengar
■arengar[de arenga]
v tr Adreçar una arenga (a algú). El president va arengar els presents amb un discurs encès.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arengar
GERUNDI: arengant
PARTICIPI: arengat, arengada, arengats, arengades
INDICATIU PRESENT: arengo, arengues, arenga, arenguem, arengueu, arenguen
INDICATIU IMPERFET: arengava, arengaves, arengava, arengàvem, arengàveu, arengaven
INDICATIU PASSAT: arenguí, arengares, arengà, arengàrem, arengàreu, arengaren
INDICATIU FUTUR: arengaré, arengaràs, arengarà, arengarem, arengareu, arengaran
INDICATIU CONDICIONAL: arengaria, arengaries, arengaria, arengaríem, arengaríeu, arengarien
SUBJUNTIU PRESENT: arengui, arenguis, arengui, arenguem, arengueu, arenguin
SUBJUNTIU IMPERFET: arengués, arenguessis, arengués, arenguéssim, arenguéssiu, arenguessin
IMPERATIU: arenga, arengui, arenguem, arengueu, arenguin
->areni-
■areni-Forma prefixada del mot llatí arēna, que significa ‘arena’. Ex.: arenícola.
->arenícola
■arenícola[de areni- i -cola]
1 adj Que habita a la sorra.
2 m ZOOL Gènere d’anèl·lids de la classe dels poliquets (Arenicola sp), sedentaris, que fan galeries a la sorra del litoral.
->arenífer
■arenífer -a[de areni- i -fer]
adj Que conté arena.
->areniforme
■areniforme[de areni- i -forme]
adj Semblant a l’arena.
->arenigià
arenigià -anaPart. sil.: a_re_ni_gi_à
[del nom de l’Arenig Mountain (País de Gal·les)]
ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’arenigià.
2 m Segona sèrie de l’ordovicià, situat damunt el tremadocià i sota el llanvirnià.
->arenita
■arenita[de arena i -ita]
f PETROG Psammita.
->arenós
■arenós -osa[del ll. arenōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Sorrenc, abundant en sorra o arena. Una riera arenosa.
2 De la natura de la sorra, semblant a la sorra. Roques arenoses.
->arenositat
■arenositat[de arenós]
f Qualitat d’arenós.
->arenulós
■arenulós -osa[deriv. del ll. arenŭla ‘gra d’arena, arena fina’]
adj 1 Que conté sorra fina.
2 Semblant a sorra fina.
->areny
■areny[probablement d’un ll. vg *arenĕus ‘arenós’, der. de arena ‘arena’, o potser haplologia d’un ant. *areneny, de arena amb el sufix -eny, de rendiment reduït, ll. -ignus, -a, -um, amb haplologia de -en-]
m Terrer, platja, riba, llit de riera, etc., format de sorra.
->arenyenc
■arenyenc -aadj i m i f D’Arenys de Mar (Maresme) o d’Arenys de Munt (Maresme).
->arenyol
arenyol -aadj i m i f D’Areny de Noguera (Alta Ribagorça) o d’Arenys de Lledó (Matarranya).
->areo-1
areo-1ASTR Forma prefixada del mot grec areiós ‘propi d’Ares o Mart’, que designa el déu o el planeta Mart. Ex.: areografia.
->areo-2
■areo-2Cp. aero-
Forma prefixada del mot grec araiós, que significa ‘lleuger’. Ex.: areòmetre.
->arèola
■arèolaPart. sil.: a_rè_o_la
Cp. aurèola
[del ll. arĕŏla, dimin. de area ‘àrea’]
f 1 Àrea petita, especialment la que circumda alguna cosa.
2 ANAT ANIM 1 Zona de color fosc que envolta el mugró, anomenada també arèola mamària.
2 Zona de l’iris que circumda la nina de l’ull.
3 ANAT VEG 1 Petita zona delimitada per un relleu o bé de diferent coloració que les que l’envolten.
2 Relleu anular de la membrana, que envolta els porus dits areolats, de les traqueides.
3 Grup d’acídules de les cactàcies.
4 ENTOM Espai comprès entre els nervis de les ales dels insectes.
5 PAT Zona rogenca que pot aparèixer després d’una intradermoreacció.
->areolar
■areolarPart. sil.: a_re_o_lar
[de arèola]
adj 1 Relatiu o pertanyent a les arèoles.
2 Ple d’intersticis o d’arèoles. Teixit areolar.
->areolat
■areolat -adaPart. sil.: a_re_o_lat
[de arèola]
adj Dit d’un òrgan o d’una estructura quan presenta arèoles.
->areòmetre
■areòmetrePart. sil.: a_re_ò_me_tre
[de areo-2 i -metre; 1a FONT: 1839, DLab.]
m METROL Instrument per a determinar el pes específic dels líquids.
->areometria
■areometriaPart. sil.: a_re_o_me_tri_a
[de areo-2 i -metria]
f METROL Determinació del pes específic d’un líquid en funció de la flotabilitat que hi presenta un cos de pes constant (areòmetre).
->areomètric
■areomètric -aPart. sil.: a_re_o_mè_tric
[de areometria]
adj METROL Relatiu o pertanyent a l’areometria. Grau areomètric.
->areòpag
■areòpagPart. sil.: a_re_ò_pag
[del gr. Areiópagos ‘puig consagrat a Ares’, comp. de areiós ‘propi de Ares’ i págos ‘puig’]
m 1 HIST Consell aristocràtic d’Atenes.
2 p ext Assemblea de magistrats, de savis, de persones amb autoritat i competència en una matèria.
->areopagita
■areopagitaPart. sil.: a_re_o_pa_gi_ta
[de areòpag i -ita]
m HIST Membre de l’areòpag.
->areopagític
■areopagític -aPart. sil.: a_re_o_pa_gí_tic
[de areopagita]
adj Relatiu o pertanyent a l’areòpag.
->areòstil
■areòstil -aPart. sil.: a_re_òs_til
[de areo-2 i el gr. stýlos ‘columna’]
ARQUIT 1 adj i m Dit del temple en què l’intercolumni té una amplada de vuit mòduls o més.
2 m Intercolumni de vuit mòduls o més.
->areotectònica
areotectònicaPart. sil.: a_re_o_tec_tò_ni_ca
[de areo-1 i el gr. tektonikós ‘de l’art de la construcció’]
f obs MIL Part de l’art militar relativa a l’atac i la defensa de les places.
->areòtic
■areòtic -aPart. sil.: a_re_ò_tic
[der. de areo-2]
adj MED Que serveix per a diluir els fluids del cos.
->aresblanc
■aresblanc -a[comp. contracte de aresta i blanc]
AGR 1 adj Dit del blat i de les espigues d’aresta blanca.
2 m Varietat de blat d’aresta blanca.
->aresnegre
■aresnegre -a[comp. contracte de aresta i negre]
AGR 1 adj Dit del blat i de les espigues d’aresta negra.
2 m Varietat de blat d’aresta negra.
->aresta
■aresta[del ll. vg. arĕsta, ll. arista ‘aresta de l’espiga’; 1a FONT: 1490, Tirant]
f 1 ANAT VEG 1 Apèndix rígid, filiforme i acicular que presenta l’espiga del blat i d’altres gramínies.
2 p ext Òrgan semblant a una aresta.
2 ICT espina 5. Un peix ple d’arestes.
3 Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la grandària i la forma a una aresta de blat. Clavar-se una aresta.
4 pl En una construcció, parts enlairades i sobresortints, llargues i primes.
5 ARQUIT Intersecció de la volta amb el mur o amb una altra volta.
6 ENTOM Seda rígida situada en el darrer article de les antenes dels dípters braquícers.
7 GEOM Línia recta formada per la intersecció dels dos plans costats d’un angle díedre.
8 GEOM Segment de recta format per la intersecció de dues cares contigües d’una superfície polièdrica.
9 GEOMORF Línia divisòria dels aiguavessos d’una muntanya o d’una serralada.
->arester
■arester[de aresta]
m VETER Nafra que apareix sota la llengua dels cavalls produïda per les arestes de gramínies i d’altres plantes que aquests animals mengen.
->arestós
■arestós -osa[de aresta]
adj Que té arestes.
->aret
■aretHom.: eret
[del cast. aro ‘cèrcol’]
m DANSA 1 Instrument en forma de cèrcol, igual que la pandereta, que hom fa servir en l’execució dels balls populars de Castelló.
2 Noi que, amb indumentària antiga i amb arets a les mans, balla la dansa dels arets (o dels savoians), típica de Castelló, la vigília de Corpus.
->aretí
aretí -ina[del ll. aretinus, -a, -um, íd.]
adj i m i f D’Arezzo (ciutat i província d’Itàlia).
->aretologia
■aretologiaPart. sil.: a_re_to_lo_gi_a
[del gr. aretḗ ‘virtut’ i -logia]
f Ètica.
->arevac
arevac -a[del ll. arevacus, -a, -um, íd.]
m i f HIST Individu d’un poble celtibèric preromà establert vers la fi del segle IV aC a l’alta conca del Duero.
->arfvedsonita
arfvedsonita[del nom del químic suec Johan August Arfvedson (1792-1841)]
f MINERAL Amfíbol sòdic característic de les roques alcalines.
->Arg
Argsímb BIOQ arginina.
->argalí
■argalí[del fr. argali, i aquest, del persa ärgäli]
[pl -ís] m ZOOL Mamífer de la subfamília dels ovins (Ovis ammon), de grans dimensions, semblant a un marrà, d’un color bru rogenc.
->argamassa
■argamassa[d’origen incert, possiblement d’origen preromà o comp. del ll. massa, íd., amb un element preromà, solució no tan convincent, com a combinació híbrida poc normal entre un mot preromà i un de llatí; 1a FONT: s. XIII]
f CONSTR 1 Morter fet amb calç, sorra i aigua, anomenat també morter de calç.
2 argamassa d’argila Mescla d’argila i d’aigua emprada per a impermeabilitzar certes obres hidràuliques.
->arganell
■arganell[del ll. vg. *angariellae ‘mena d’arreus de transport’ (v. àrguens)]
m 1 1 MAR Cigala.
2 Peça de fusta rectangular que a un cap té una mossa que encaixa a la part superior de la roda de popa, i a l’altre cap té una mossa enmig de la qual roda una politja que serveix per a salpar l’àncora.
3 ant MAR Molinet format per dues fustes verticals amb una politja a l’extrem que hom instal·lava a la proa d’una embarcació menor.
2 pl 1 Cistell de malla ampla, fet generalment de castanyer o d’espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l’albarda.
2 Aparell pla format per un reixat de fusta que hom emprava per a traginar atuells plens d’aigua damunt l’esquena d’un animal de bast.
3 Aparell que hom posa damunt el bestiar de bast quan ha de portar sacs plens o una altra càrrega semblant.
4 Mena d’àrguens més petits que els ordinaris, destinats al tragí de mercaderia fràgil i de mal empaquetar.
->argàric
■argàric -aadj PREHIST Relatiu o pertanyent a la cultura d’El Argar (Andalusia).
->argelac
■argelac[de argelaga]
m BOT Argelaga.
->argelaga
■argelaga[probable arabització d’un mot ibèric o preromà pirinenc *aielaga, modificat primer en aljelaga i després argelaga; 1a FONT: s. XIII]
f BOT 1 Arbust fortament espinós de la família de les papilionàcies (Genista scorpius), de fulles simples i escasses i de petites flors grogues agrupades en ramells.
2 argelaga negra Arbust fortament espinós de la família de les papilionàcies (Calicotome spinosa), de fulles trifoliolades, de flors grogues i de fruit en llegum.
->argelagar
■argelagar[de argelaga]
m GEOBOT Lloc poblat d’argelagues.
->argelagó
■argelagó[de argelaga]
m BOT Petita mata de la família de les papilionàcies (Genista hispanica), de flors grogues agrupades en raïms terminals.
->argelagós
■argelagós -osa[de argelaga]
adj Semblant a l’argelaga.
->argelaguenc
argelaguenc -aadj i m i f D’Argelaguer (Garrotxa).
->argelaguer
■argelaguer[de argelaga]
m GEOBOT Argelagar.
->argelaguera
■argelaguera[de argelaguer]
f BOT Argelaga.
->argelerenc
argelerenc -aadj i m i f D’Argelers (Rosselló).
->argemone
■argemone[del ll. argemone, i aquest, del gr. argemṓnē]
f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les papaveràcies (Argemone sp), amb pèls rígids i flors grogues, blanques o roses.
->argenç
■argenç[del ll. argenteus ‘d’argent’]
m 1 METROL Unitat ponderal antiga, setzena part de l’unça.
2 NUMIS 1 Catorzena part de l’unça d’or.
2 Diner o bé peça d’argent.
->argençolenc
argençolenc -aadj i m i f D’Argençola (Anoia).
->argent
■argent[del ll. argĕntum, íd.; 1a FONT: 1271]
m 1 QUÍM INORG 1 [símb: Ag] Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica, de nombre atòmic 47 i de pes atòmic 107,870, usat en les monedes i en joieria.
2 argent viu Mercuri.
3 semblar (o ésser) un argent viu No estar quiet, bellugar-se contínuament.
2 Conjunt d’objectes d’argent treballat.
3 Argent encunyat. Pagà en argent.
4 HERÀLD Representació heràldica de l’argent mitjançant el color blanc, és a dir, per l’absència de traços, o també el color gris.
->argentada
argentada[de argent]
f ant Ungüent a base d’argent emprat per les dones per als afaits.
->argentador
■argentador -a[de argentar]
m i f Persona que argenta.
->argentafinoma
argentafinoma[de argent, afí i -oma]
m PAT Tumor carcinoide.
->argentament
argentament[de argentar]
m METAL·L 1 Acció d’argentar;
2 l’efecte.
->argentan
■argentan[del fr. argentan, íd.]
m METAL·L Alpaca, plata alemanya.
->argentar
■argentar[de argent; 1a FONT: 1653, DTo.]
v tr 1 Cobrir d’una capa d’argent. Argentar un braçalet.
2 fig Comunicar (a alguna cosa) el color de l’argent. La lluna argentava les ones.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: argentar
GERUNDI: argentant
PARTICIPI: argentat, argentada, argentats, argentades
INDICATIU PRESENT: argento, argentes, argenta, argentem, argenteu, argenten
INDICATIU IMPERFET: argentava, argentaves, argentava, argentàvem, argentàveu, argentaven
INDICATIU PASSAT: argentí, argentares, argentà, argentàrem, argentàreu, argentaren
INDICATIU FUTUR: argentaré, argentaràs, argentarà, argentarem, argentareu, argentaran
INDICATIU CONDICIONAL: argentaria, argentaries, argentaria, argentaríem, argentaríeu, argentarien
SUBJUNTIU PRESENT: argenti, argentis, argenti, argentem, argenteu, argentin
SUBJUNTIU IMPERFET: argentés, argentessis, argentés, argentéssim, argentéssiu, argentessin
IMPERATIU: argenta, argenti, argentem, argenteu, argentin
->argentat
■argentat -ada[de argent]
1 adj Que té el color o l’aparença de l’argent.
2 m METAL·L Argentament.
->argenter
■argenter -a[del ll. argentarĭus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 m i f 1 Persona que treballa l’argent i d’altres metalls preciosos.
2 Persona que ven objectes d’argent i d’altres metalls preciosos, joier.
2 m HIST Receptor i administrador dels béns d’una església, d’una institució, d’una ciutat, d’un príncep, d’un noble, etc.
3 m HIST Funcionari municipal que tenia per missió d’avaluar i de pesar les monedes i de retirar de la circulació les que no reunien les condicions legals.
->argenterenc
argenterenc -aadj i m i f De l’Argentera (Baix Camp).
->argenteria
■argenteriaPart. sil.: ar_gen_te_ri_a
[de argenter; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 ART Art i ofici de treballar l’argent, l’or, el platí i d’altres metalls fins.
2 Obra d’argenter, argent treballat.
3 Obrador i botiga d’argenter.
4 Brodadura amb fils d’argent o d’or.
->argentí1
■argentí1[sembla manlleu del fr. églantine ‘arç blanc’, deformat per encreuament amb argelac -aga]
m BOT Estepa de muntanya.
->argentí2
■argentí2-ina[de argent; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Semblant a l’argent pel color o el so. Claror argentina. Veu argentina.
->argentí3
■argentí3-inaadj i m i f De l’Argentina (estat d’Amèrica).
->argenti-
■argenti-Forma prefixada del mot llatí argĕntum, que significa ‘argent’. Ex.: argentífer.
->argèntic
■argèntic -a[de argent]
adj QUÍM 1 Dit de les substàncies en la composició de les quals entra l’element argent.
2 esp Dit (per oposició a argentós) dels rars composts en què l’argent és bivalent.
->argentífer
■argentífer -a[de argenti- i -fer]
adj MINERAL Que conté argent. Plom argentífer.
->argentina
argentina[de argent]
f ENTOM Gènere de papallones diürnes de la família dels nimfàlids (Argynnis sp), molt vistoses, amb les ales de vores dentades.
->argentínids
■argentínids[de argentí2 i -id]
m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, que inclou el peix de plata.
2 sing Peix de la família dels argentínids.
->argentita
■argentita[de argent i -ita]
f MINERAL Sulfur d’argent, SAg2, mineral d’argent de color gris de plom fosc, de lluïssor metàl·lica.
->argento-
■argento-Forma prefixada del mot llatí argĕntum, que significa ‘argent’. Ex.: argentopirita.
->argentòfil
argentòfil -a[de argento- i -fil]
adj HISTOL Argiròfil.
->argentol
■argentol[de argent i -ol1]
m FARM Pólvores grisoses utilitzades com a antisèptic.
->argentoní
argentoní -inaadj i m i f D’Argentona (Maresme).
->argentopirita
argentopirita[de argento- i pirita]
f MINERAL Sulfat de ferro i d’argent, S5AgFe3, mineral del grup de les pirites d’argent.
->argentós
■argentós -osa[del ll. argentosus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que té argent o mescla d’argent.
2 esp QUÍM Dit (per oposició a argèntic) dels composts en els quals l’argent és monovalent.
->argila
■argila[del ll. argīlla, íd., reduït normalment a argala a la zona pirinenca, segons una tendència fonètica del ll. vg. central; 1a FONT: 1284]
f 1 PETROG, PEDOL i CERÀM Nom comú d’una mena de roques terroses, criptocristal·lines, formades essencialment per silicats d’alumini hidratats, que tenen la propietat d’esdevenir plàstiques quan s’embeuen d’aigua o d’ésser adsorbents i desgreixants en sec.
2 estàtua amb peus d’argila Persona o cosa la grandesa o la força de la qual té una base fràgil.
->argilar
■argilar[de argila]
v tr Donar una capa d’argila (a alguna paret, etc.).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: argilar
GERUNDI: argilant
PARTICIPI: argilat, argilada, argilats, argilades
INDICATIU PRESENT: argilo, argiles, argila, argilem, argileu, argilen
INDICATIU IMPERFET: argilava, argilaves, argilava, argilàvem, argilàveu, argilaven
INDICATIU PASSAT: argilí, argilares, argilà, argilàrem, argilàreu, argilaren
INDICATIU FUTUR: argilaré, argilaràs, argilarà, argilarem, argilareu, argilaran
INDICATIU CONDICIONAL: argilaria, argilaries, argilaria, argilaríem, argilaríeu, argilarien
SUBJUNTIU PRESENT: argili, argilis, argili, argilem, argileu, argilin
SUBJUNTIU IMPERFET: argilés, argilessis, argilés, argiléssim, argiléssiu, argilessin
IMPERATIU: argila, argili, argilem, argileu, argilin
->argilenc
■argilenc -a[de argila]
adj Que conté argila.
->argiler
■argiler[de argila]
m Lloc de terra argilosa apta per a la fabricació de rajoles, terrissa, etc.
->argilera
■argilera[de argila]
f Argiler.
->argilització
argilitzacióPart. sil.: ar_gi_lit_za_ci_ó
[de argila]
f PEDOL Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
->argil·li-
■argil·li-Forma prefixada del mot llatí argīlla, que significa ‘argila’. Ex.: argil·lífer.
->argil·lícola
argil·lícola[de argil·li- i -cola]
adj BOT Dit de la planta que té preferència pels terrenys argilosos.
->argil·lífer
■argil·lífer -a[de argil·li- i -fer]
adj Abundant en argila.
->argil·lita
■argil·lita[de argil·li- i -ita]
f PETROG Argila endurida a conseqüència d’una simple compactació o bé per impregnació de sílice.
->argil·lo-
■argil·lo-Forma prefixada del mot llatí argīlla, que significa ‘argila’. Ex.: argil·lohumífer, argil·loarenós, argil·localcari.
->argilós
■argilós -osa[del ll. argilosus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que conté argila, abundant en argila.
2 Semblant a l’argila.
->arginasa
arginasa[de argin(ina) i -asa]
f BIOQ Enzim que és present en molts teixits animals i és el determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes.
->arginina
■arginina[del gr. argin(óeis) ‘blanc’ i -ina]
f BIOQ [símb: Arg] Aminoàcid essencial per al creixement, constituent universal de les proteïnes.
->argiope
argiopePart. sil.: ar_gi_o_pe
[del ll. cient. argiope, i aquest, del gr. argós ‘blanc’ i ōps, ōpós ‘aspecte’]
f ZOOL Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids (Argiope sp), força grosses, amb l’abdomen groc ratllat transversalment de negre.
->argíria
argíriaPart. sil.: ar_gí_ri_a
[del gr. árgyros ‘argent’]
f PAT Coloració grisenca de la pell i de les mucoses, causada per la impregnació dels epitelis d’argent metàl·lic després de la ingestió prolongada de sals d’argent.
->argirisme
argirisme[del gr. árgyros ‘argent’]
m PAT Acumulació patològica de sals d’argent en els teixits.
->argirodita
argirodita[del gr. argyrṓdēs ‘ric en argent’ i -ita]
f MINERAL Sulfur de germani i d’argent, S6GeAg8, mineral de cristalls ròmbics.
->argiròfil
argiròfil -a[del gr. árgyros ‘argent’ i -fil]
adj HISTOL Dit de les estructures cel·lulars o histològiques que tenen afinitat per l’argent.
->argirol
argirol[del gr. árgyros ‘argent’ i -ol1]
m FARM Caseïnat o peptonat d’argent.
->argirolobi
argirolobi[del gr. árgyros ‘argent’ i lóbion ‘lobus, síliqua’]
m BOT Petita mata perenne de la família de les papilionàcies (Argyrolobium zanonii), de fulles trifoliolades, de flors grogues i de llegums pilosos.
->argironeta
argironeta[del gr. árgyros ‘argent’ i nḗtēs ‘filador’]
f ZOOL Aranya d’aigua.
->argiu
■argiu -ivaPart. sil.: ar_giu
adj i m i f 1 D’Argos (ciutat de Grècia), de l’Argòlida (regió de Grècia) o dels argius (poble).
2 p ext HIST Grec.
->argó
■argó[del gr. argós ‘inactiu’]
m QUÍM INORG [símb: Ar] Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars, de nombre atòmic 18 i de pes atòmic 39,948.
->argolla
■argolla[del cast. argolla, que procedeix de *algolla i aquest de l’àr. al-ġúlla, íd.; 1a FONT: 1533]
f 1 1 Anella grossa de ferro o d’un altre metall.
2 Petit cèrcol d’os, de fusta, de metall, etc., per a guardar el tovalló plegat.
3 CALÇ Peça tubular, generalment de llauna, que hom posa dins la sabata per tal de poder passar-hi la mà per dins en cosir el calçat.
4 CONSTR Peça de ferro, anomenada també brida, que serveix per a unir taulons en substitució d’una simple lligada amb cordes.
2 DR i HIST 1 A l’edat mitjana, pena infamant aplicada als delinqüents, que consistia a exposar-los públicament amb una argolla al coll, que els subjectava al costell a la plaça pública.
2 Pena infamant que hom aplicava fent transitar el reu amb l’argolla al coll, les cadenes de la qual eren portades pels oficials de la justícia.
3 Mesura preventiva de tenir presa una persona tant a les presons públiques com a les de les batllies i els castells, fermada amb cadenes, o ferrada per mitjà d’argolles al coll, a la cintura o a les extremitats.
4 Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar els presos fixada a un costell o a una columna de pedra o de fusta a l’entrada d’algunes viles i ciutats o a la plaça pública.
3 JOCS Joc en què hom ha de fer passar unes boles de fusta per una anella clavada a terra.
->argollar
■argollar[de argolla]
v 1 tr Circumdar (quelcom) amb una argolla. Cadria argollar els cercles de fusta perquè no es deformin.
2 tr fig Arreplegar, atrapar.
3 tr Engolir, deixar passar un canó o una canonada qualsevol (un líquid).
4 pron Enganxar-se per les rodes dos carros que topen lateralment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: argollar
GERUNDI: argollant
PARTICIPI: argollat, argollada, argollats, argollades
INDICATIU PRESENT: argollo, argolles, argolla, argollem, argolleu, argollen
INDICATIU IMPERFET: argollava, argollaves, argollava, argollàvem, argollàveu, argollaven
INDICATIU PASSAT: argollí, argollares, argollà, argollàrem, argollàreu, argollaren
INDICATIU FUTUR: argollaré, argollaràs, argollarà, argollarem, argollareu, argollaran
INDICATIU CONDICIONAL: argollaria, argollaries, argollaria, argollaríem, argollaríeu, argollarien
SUBJUNTIU PRESENT: argolli, argollis, argolli, argollem, argolleu, argollin
SUBJUNTIU IMPERFET: argollés, argollessis, argollés, argolléssim, argolléssiu, argollessin
IMPERATIU: argolla, argolli, argollem, argolleu, argollin
->argollat
■argollat -ada[de argollar]
adj HERÀLD 1 Dit de l’animal representat amb una argolla al coll.
2 Dit del búfal o del lleopard representat amb els narius travessats per una argolla.
->argonauta1
■argonauta1Part. sil.: ar_go_nau_ta
[del gr. Argṓ, nom d’una nau, i naútēs ‘mariner’]
m 1 MIT i LIT Cadascun dels cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la recerca del velló d’or.
2 MAR Tipus d’embarcació de regates de 3,80 m d’eslora.
->argonauta2
■argonauta2Part. sil.: ar_go_nau_ta
[v. argonauta1]
m ZOOL Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes (Argonauta sp), semblants als pops, que són pelàgics i neden per la superfície de l’aigua.
->argot
■argot[del fr. argot, d’origen incert, usat primer en el sentit de ‘agrupació de malfactors’ (1603) i aplicat després al parlar que empraven (1690); 1a FONT: 1917]
m LING 1 Varietat lingüística de tipus sociocultural, molt estretament vinculada a un grup social, sovint de caire marginal.
2 p ext Varietat lingüística utilitzada per un grup professional en àmbits informals, al costat de la tècnica o especialitzada.
->argòtic
■argòtic -a[de argot]
adj Relatiu o pertanyent a l’argot.
->argúcia
■argúciaPart. sil.: ar_gú_ci_a
[del ll. argutia, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
f Subtilesa, sofisma, argument fals, formulats amb habilitat.
->arguciós
■arguciós -osaPart. sil.: ar_gu_ci_ós
[de argúcia]
adj 1 Que conté argúcies. Una frase arguciosa.
2 Que formula argúcies. Un orador arguciós.
->arguciosament
■arguciosamentPart. sil.: ar_gu_ci_o_sa_ment
[de arguciós]
adv Amb argúcia.
->argudell
■argudell[deriv. del cat. ant. argut ‘agut, llest’, del ll. argutus, -a, -um, participi de arguĕre ‘argüir, demostrar, argumentar’]
m AGR Varietat d’olivera de fruit llarg i estret.
->argudella
■argudella[de argudell]
f AGR Argudell.
->argue
■argue[del ll. vg. *argănum ‘mena de cabrestant’ (v. àrguens)]
m TECNOL Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.
->argueig
argueigPart. sil.: ar_gueig
m 1 TECNOL Acció d’aixecar i traslladar objectes amb l’ajuda d’un argue.
2 Operació de salvament en què les persones accidentades són evacuades, normalment des d’un helicòpter, d’un indret de difícil accés amb l’ajuda d’un argue.
->arguell
arguell[de l’àr. al-qíllä ‘misèria, penúria’]
m dial Magresa.
->arguellar-se
arguellar-se[de arguell]
v pron dial Esdevenir magre, malaltís.
->arguellat
arguellat -ada[de arguellar-se]
adj dial Magre, malaltís.
->àrguens
■àrguens[d’un ll. vg. *arganum ‘cabrestant’, del gr. árganon ‘instrument’, amb influx del ll. vg. *angariellae ‘arreus de transport’, dimin. del ll. angariae íd.; 1a FONT: s. XIII]
m pl Bastidor fet amb barres o travessers de fusta que hom lliga damunt el bast de l’animal per al transport d’herba, de palla, etc.
->argues
argues[del gr. argãs ‘brillant’]
m ZOOL Petit aràcnid hematòfag de l’ordre dels àcars (Argas persicus), cosmopolita, paràsit temporal d’ocells (coloms i gallines) i de mamífers.
->argüible
■argüiblePart. sil.: ar_gü_i_ble
[de argüir]
adj Que pot ésser arguït.
->argüició
■argüicióPart. sil.: ar_gü_i_ci_ó
[del ll. arguitio, -ōnis, íd.]
f 1 Acció d’argüir;
2 l’efecte.
->argüidor
■argüidor -aPart. sil.: ar_gü_i_dor
[de argüir]
m i f Persona que argüeix.
->argüir
■argüirPart. sil.: ar_gü_ir
[del ll. arguĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v* 1 intr Donar raons a favor o en contra d’una opinió, d’una proposició, d’una mesura; raonar, discutir. Després de meditar-ho bé, hi van argüir a favor.
2 tr Deduir raonadament. Argüir una veritat d’una altra.
3 tr Ésser indici (d’alguna cosa). Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels directors.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: argüir
GERUNDI: argüint
PARTICIPI: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes
INDICATIU PRESENT: argüeixo, argüeixes, argüeix, arguïm, arguïu, argüeixen
INDICATIU IMPERFET: arguïa, arguïes, arguïa, argüíem, argüíeu, arguïen
INDICATIU PASSAT: argüí, arguïres, argüí, argüírem, argüíreu, arguïren
INDICATIU FUTUR: argüiré, argüiràs, argüirà, argüirem, argüireu, argüiran
INDICATIU CONDICIONAL: argüiria, argüiries, argüiria, argüiríem, argüiríeu, argüirien
SUBJUNTIU PRESENT: argüeixi, argüeixis, argüeixi, arguïm, arguïu, argüeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: argüís, arguïssis, argüís, argüíssim, argüíssiu, arguïssin
IMPERATIU: argüeix, argüeixi, arguïm, arguïu, argüeixin
->argument
■argument[del ll. argumentum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Raó adduïda en prova d’una proposició, per convèncer algú d’alguna cosa.
2 FILOS En una funció lògica, variable independent.
3 GRAM En gramàtica generativa, sintagma nominal que rep paper temàtic i cas.
4 INFORM Variable el nom o un valor de la qual apareix com a dada d’entrada d’un procés que correspon al càlcul d’una funció i el resultat del qual és l’execució de la funció i, com a dada de sortida, el valor de la funció.
5 LIT 1 Articulació dels fets sobre els quals hom basteix una obra narrativa.
2 Resum sumari d’una narració o de les parts d’aquesta.
6 MAT 1 Angle format per un vector i l’eix de referència.
2 Nom genèric de les funcions inverses de les funcions hiperbòliques: arg sh, arg ch, arg th, arg coth.
3 Variable independent d’una funció (així, en f(x), l’argument és x).
->argumentació
■argumentació[del ll. argumentatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1500]
f Acció, art, d’argumentar.
->argumentador
■argumentador -a[del ll. argumentator, -ōris, íd.]
m i f 1 Persona que argumenta.
2 Persona que té l’habitud d’argumentar.
->argumental
■argumental[de argument]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’argumentació.
2 Relatiu o pertanyent a l’argument.
->argumentar
■argumentar[del ll. argumentari, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]
v 1 intr Presentar, formular, arguments. Argumentar contra la despenalització de l’eutanàsia.
2 tr Presentar arguments en favor o en contra (d’alguna cosa). Va saber argumentar molt bé la seva posició.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: argumentar
GERUNDI: argumentant
PARTICIPI: argumentat, argumentada, argumentats, argumentades
INDICATIU PRESENT: argumento, argumentes, argumenta, argumentem, argumenteu, argumenten
INDICATIU IMPERFET: argumentava, argumentaves, argumentava, argumentàvem, argumentàveu, argumentaven
INDICATIU PASSAT: argumentí, argumentares, argumentà, argumentàrem, argumentàreu, argumentaren
INDICATIU FUTUR: argumentaré, argumentaràs, argumentarà, argumentarem, argumentareu, argumentaran
INDICATIU CONDICIONAL: argumentaria, argumentaries, argumentaria, argumentaríem, argumentaríeu, argumentarien
SUBJUNTIU PRESENT: argumenti, argumentis, argumenti, argumentem, argumenteu, argumentin
SUBJUNTIU IMPERFET: argumentés, argumentessis, argumentés, argumentéssim, argumentéssiu, argumentessin
IMPERATIU: argumenta, argumenti, argumentem, argumenteu, argumentin
->argumentari
■argumentari[de argument]
m Recull d’arguments, sobretot de caràcter comercial, per a facilitar les vendes.
->argus1
■argus1[del ll. Argus, i aquest, del gr. Argos, gegant mític de cent ulls, guardià d’Io]
m 1 Persona a la vigilància de la qual res no escapa.
2 HERÀLD Figura fantàstica representada per una cara d’home tota plena d’ulls.
3 Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.
->argus2
■argus2[v. argus1]
m ORNIT Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids (Argusianus argos), semblant al paó, amb el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
->ari ària
■ari ària[del sànscrit arya ‘noble’]
1 HIST 1 m i f Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
2 adj Relatiu o pertanyent als aris.
2 adj Dit dels pobles descendents de l’antic poble ari; indoirànic.
3 adj impr Indoeuropeu.
4 m LING Llengua indoeuropea parlada pel poble ari.
->-ari1
-ari1Sufix, del llatí -arium, que significa ‘continent d’un conjunt de’. Ex.: mostrari, reliquiari, diccionari.
->-ari2
-ari2-àriaSufix, del llatí -arius, -a, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: llegendari, alimentari, milionari.
->arià
arià -anaPart. sil.: a_ri_à
[del ll. ecl. ariānus, -a, -um, íd., der. de Arīus, i aquest del gr. Áreios.]
CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a Ari o a les seves doctrines.
2 m i f Partidari d’Ari.
->ària
■àriaPart. sil.: à_ri_a
[de l’it. ària, íd., i aquest, del ll. aera, acus. de aer, aeris ‘aire’, per metàtesi]
f MÚS Melodia, vocal o instrumental, que té el seu lloc en tota obra lírica (òpera, cantata, oratori, etc.).
->-ària
-àriaSufix, del llatí -aria, que indica magnitud. Ex.: grandària, llargària.
->arianisme
arianismePart. sil.: a_ri_a_nis_me
[de arià]
m CRIST Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV segons la qual Jesucrist no és consubstancial a la figura de Déu Pare.
->arianyer
arianyer -aPart. sil.: a_ri_a_nyer
adj i m i f D’Ariany (Mallorca).
->aríbal
■aríbal[del gr. arýbalos, íd.]
m ART Vas grec en forma de petita ampolla panxuda amb coll estret i boca en forma de disc.
->àrid
■àrid -a[del ll. arĭdus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1451]
1 adj 1 Desproveït d’humitat, sec, estèril, sense vegetació. Un sòl àrid.
2 fig Desproveït d’amenitat. Un text àrid.
2 m CONSTR i OBR PÚBL 1 Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
2 àrid fi Àrid format per grava o pedra matxucada que, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
3 àrid gruixut Àrid format per grava o pedra matxucada que, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
3 m pl AGR Nom aplicat als grans de cereals i llegums (blat, civada, cigrons, etc.).
4 zona àrida GEOG i BIOGEOG Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
->aridesa
■aridesa[de àrid]
f Qualitat d’àrid.
->ariditat
■ariditat[del ll. aridĭtas, -ātis, íd.]
f Aridesa.
->ariegès
ariegès -esaPart. sil.: a_ri_e_gès
adj i m i f De l’Arieja (riu d’Occitània i departament francès).
->ariel
arielPart. sil.: a_ri_el
[del nom de l’àngel Ariel, de la tradició rabínica]
m ETNOG En la tradició popular, esperit, generalment malèfic, de l’aire i de l’aigua.
->àries
■àriesPart. sil.: à_ri_es
[del ll. aries, ariĕtis ‘marrà’]
m 1 ASTROL Primer signe del zodíac.
2 [en majúscula] 1 ASTROL Primera zona del zodíac que recorre el Sol en començar la primavera.
2 ASTR Constel·lació zodiacal situada entre el Capricorn i els Peixos.
->ariet
■arietPart. sil.: a_ri_et
[del ll. aries, ariĕtis ‘marrà’ (animal que tussa), ‘ariet’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 m ARM Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada per un cap amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
2 m MAR Antic vaixell de guerra blindat, de proa sense llançament i de roda prominent i reforçada, que envestia les embarcacions enemigues per tal d’enfonsar-les.
3 m i f ESPORT Davanter centre.
4 ariet hidràulic HIDR Aparell d’elevació d’aigua o d’altres líquids que permet de fer pujar un determinat cabal a una determinada altura mitjançant la producció de cops d’ariet en una conducció per on passa un cabal força més gran que el que hom vol fer pujar sota l’efecte d’un salt més petit que l’altura d’elevació que hom vol obtenir.
5 cop d’ariet HIDR Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc.).
->arieta
■arietaPart. sil.: a_ri_e_ta
[de l’it. ariétta, íd., dimin. de ària]
f MÚS Ària de proporcions reduïdes que ha format part de l’òpera lleugera i de la cantata.
->arigany
■arigany[d’origen incert, probablement de (boletus) *ericaneus, der. del grecollatí erice ‘bruc’, mata vora la qual sol fer-se més aquest bolet; 1a FONT: 1880]
m BOT 1 Bolet de la subclasse de les discomicètides (Morchella conica), del grup de les múrgoles, de cama gairebé tan gruixuda com el barret.
2 arigany de didal Bolet de la subclasse de les discomicètides (Verpa conica), del grup de les múrgoles, de barret no alveolat, de color bru clar, en forma de didal, unit a un peu llarg, cilíndric i buit.
->aril1
■aril1[del b. ll. arillus ‘gra de raïm’]
m ANAT VEG Excrescència que es forma en algunes llavors prop de l’hílum o en el funicle i que a vegades cobreix d’una manera més o menys completa la superfície de la grana.
->aril2
■aril2[de ar(omàtic) i -il]
m QUÍM ORG Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
->arilació
■arilacióPart. sil.: a_ri_la_ci_ó
[de arilar]
f QUÍM ORG Reacció d’arilar.
->arilar
■arilar[de aril2]
v tr QUÍM ORG Fixar un grup aril (sobre una molècula orgànica).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: arilar
GERUNDI: arilant
PARTICIPI: arilat, arilada, arilats, arilades
INDICATIU PRESENT: arilo, ariles, arila, arilem, arileu, arilen
INDICATIU IMPERFET: arilava, arilaves, arilava, arilàvem, arilàveu, arilaven
INDICATIU PASSAT: arilí, arilares, arilà, arilàrem, arilàreu, arilaren
INDICATIU FUTUR: arilaré, arilaràs, arilarà, arilarem, arilareu, arilaran
INDICATIU CONDICIONAL: arilaria, arilaries, arilaria, arilaríem, arilaríeu, arilarien
SUBJUNTIU PRESENT: arili, arilis, arili, arilem, arileu, arilin
SUBJUNTIU IMPERFET: arilés, arilessis, arilés, ariléssim, ariléssiu, arilessin
IMPERATIU: arila, arili, arilem, arileu, arilin
->arilat
arilat -ada[de aril2]
adj QUÍM ORG Dit dels composts orgànics que contenen grups aril.
->arilè
arilè[de aril2 i el sufix -è d’hidrocarburs]
m QUÍM ORG Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
->arílic
■arílic -a[de aril2]
adj QUÍM ORG Relatiu o pertanyent als grups aril.
->aril·lat
■aril·lat -ada[de aril1]
adj ANAT VEG Proveït d’aril.
->aril·lodi
aril·lodi[del b. ll. arillodium, der. de arillus ‘aril’]
m ANAT VEG 1 Aril format a partir de la vora del tegument extern de la llavor, envoltant el micròpil.
2 Aril petit, que forma un simple apèndix sobre la llavor.
->aril·loide
■aril·loidePart. sil.: a_ril_loi_de
[de aril1 (b. ll. arillus) i -oide]
m BOT 1 Semblant a un aril.
2 Aril·lodi.
->arin-arin
arin-arin[del basc arin ‘lleuger, ràpid’]
[pl arin-àrins] m DANSA Ball lliure basc que és interpretat amb el txistu i el tamborí, o bé amb l’acordió.
->arínjol
■arínjol[variant de arítjol]
m BOT Arítjol.
->ariònids
ariònidsPart. sil.: a_ri_ò_nids
[del nom d’Arion, poeta gr. (s. VII aC)]
m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs grossos amb el peu voltat d’una sanefa, els quals es contrauen fent una bola quan són molestats.
2 sing Mol·lusc de la família dels ariònids.
->aristarc
aristarc[del nom d’Aristarc de Samotràcia, gramàtic i crític gr. (c. 215-c. 143 aC)]
m Crític sever. És un aristarc en qüestions literàries.
->aristat
aristat -ada[del ll. aristatus, -a, -um, íd.]
adj BOT Proveït d’arestes, com les glumes i les glumel·les de moltes gramínies.
->aristo-
aristo-Forma prefixada del mot grec áristos, que significa ‘el millor’. Ex.: aristocràcia.
->aristocràcia
■aristocràciaPart. sil.: a_ris_to_crà_ci_a
[del gr. aristokratía, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 POLÍT 1 Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
2 Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
3 p ext Estament noble.
2 fig Conjunt de persones o de coses que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats. L’aristocràcia del saber.
->aristòcrata
■aristòcrata[de aristocràcia]
m i f 1 Persona de l’aristocràcia; noble.
2 Partidari de l’aristocràcia com a forma de govern.
->aristocràtic
■aristocràtic -a[del gr. aristokratikós, íd.]
adj 1 Relatiu o pertanyent a l’aristocràcia. Dominació aristocràtica. Costums aristocràtics.
2 Distingit, selecte. Maneres aristocràtiques.
->aristocràticament
■aristocràticament[de aristocràtic]
adv D’una manera aristocràtica.
->aristocratisme
aristocratismem 1 Condició d’aristòcrata.
2 Tendència favorable a l’aristocràcia 2. Aristocratisme acadèmic.
3 Tendència a adoptar un estil aristocràtic. Aristocratisme literari.
->aristocratitzar
■aristocratitzar[de aristocràtic]
v 1 tr Fer tornar aristocràtic.
2 pron Esdevenir aristocràtic.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: aristocratitzar
GERUNDI: aristocratitzant
PARTICIPI: aristocratitzat, aristocratitzada, aristocratitzats, aristocratitzades
INDICATIU PRESENT: aristocratitzo, aristocratitzes, aristocratitza, aristocratitzem, aristocratitzeu, aristocratitzen
INDICATIU IMPERFET: aristocratitzava, aristocratitzaves, aristocratitzava, aristocratitzàvem, aristocratitzàveu, aristocratitzaven
INDICATIU PASSAT: aristocratitzí, aristocratitzares, aristocratitzà, aristocratitzàrem, aristocratitzàreu, aristocratitzaren
INDICATIU FUTUR: aristocratitzaré, aristocratitzaràs, aristocratitzarà, aristocratitzarem, aristocratitzareu, aristocratitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: aristocratitzaria, aristocratitzaries, aristocratitzaria, aristocratitzaríem, aristocratitzaríeu, aristocratitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: aristocratitzi, aristocratitzis, aristocratitzi, aristocratitzem, aristocratitzeu, aristocratitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: aristocratitzés, aristocratitzessis, aristocratitzés, aristocratitzéssim, aristocratitzéssiu, aristocratitzessin
IMPERATIU: aristocratitza, aristocratitzi, aristocratitzem, aristocratitzeu, aristocratitzin
->aristofànic
■aristofànic -a[del nom d’Aristòfanes, comediògraf gr. (450-385 aC)]
POÈTICA 1 adj Dit del vers acatalèctic de tres peus que comença amb un dàctil, utilitzat sovint en les obres d’Aristòfanes.
2 m Vers aristofànic.
->aristol
■aristol[probablement d’un ll. vg. *aristŭla, dimin. de arista ‘aresta’]
m ARM Extremitat inferior metàl·lica de la llança.
->aristolòquia
■aristolòquiaPart. sil.: a_ris_to_lò_qui_a
[del ll. aristolochia, i aquest, del gr. aristolokhía, íd.]
f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aristoloquiàcies (Aristolochia sp), de fulles alternes i cordiformes i de flors tubuloses. Cal esmentar l’aristolòquia llarga (A. longa) i l’aristolòquia rodona (A. rotunda).
->aristoloquiàcies
■aristoloquiàciesPart. sil.: a_ris_to_lo_qui_à_ci_es
[de aristolòquia i -àcia]
f BOT 1 pl Família de ranals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, de flors força vistents.
2 sing Planta de la família de les aristoloquiàcies.
->aristoloquina
aristoloquina[de aristolòquia i -ina]
f QUÍM ORG Àcid aristolòquic, alcaloide tòxic que hom extreu d’algunes aristolòquies.
->aristoquina
aristoquina[de aristo- i quina2]
f [CO(OC20H23ON2)2] QUÍM ORG Pólvores amorfes de color blanc o rosat, emprades en medicina.
->aristotèlic
■aristotèlic -a[del b. ll. aristotelicus, der. de Aristoteles]
1 adj FILOS Relatiu o pertanyent a Aristòtil, a la seva filosofia. Sistema aristotèlic. Doctrina aristotèlica.
2 m i f Partidari d’Aristòtil, seguidor de les seves teories.
->aristotelisme
■aristotelisme[der. del b. ll. Aristoteles]
m FILOS Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i d’altres escoles.
->arita
aritaf MINERAL Mescla d’arsenur de níquel (AsNi) i antimonur de níquel (SbNi).
->aritenoïdal
■aritenoïdalPart. sil.: a_ri_te_no_ï_dal
[de aritenoide]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’aritenoide.
->aritenoide
■aritenoidePart. sil.: a_ri_te_noi_de
[del gr. arytainoeidḗs, comp. de arýtaina ‘culler, cassó, gerro’ i eĩdos ‘forma’]
ANAT ANIM 1 adj Dit de cadascun dels dos cartílags situats a la part superior i posterior de la laringe.
2 m Cartílag aritenoide.
->aritger
■aritger[de aritja]
m GEOBOT Aritjolar.
->aritja
■aritja[de l’àr. ’arîša ‘parra’; 1a FONT: 1650]
f 1 BOT Arítjol.
2 ALIM Beguda que s’obté de la cocció de l’arrel d’arítjol.
->aritjar
■aritjar[de aritja]
m dial GEOBOT Aritjolar.
->arítjol
■arítjol[de aritja]
m BOT Liana espinosa de la família de les esmilacàcies (Smilax aspera), dioica, proveïda de circells, de flors groguenques agrupades en ramells i de fruits rodons. Cal esmentar l’arítjol baleàric (Smilax aspera varietat balearica).
->aritjolar
■aritjolar[de arítjol]
m GEOBOT Lloc poblat d’arítjols, ordinàriament dins els alzinars.
->aritmètic
■aritmètic -a[del ll. arithmetĭcus, -a, -um i aquest del gr. arithmētikós ‘relatiu als nombres’, de arithmós ‘nombre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj Relatiu o pertanyent a l’aritmètica.
2 m i f Persona versada en aritmètica.
3 f MAT Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.
->aritmèticament
■aritmèticament[de aritmètic]
adv De conformitat amb les regles i els mètodes de l’aritmètica.
->arítmia
■arítmiaPart. sil.: a_rít_mi_a
[de a-* i ritme]
f FISIOL ANIM i PAT Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.
->arítmic
■arítmic -a[de a-* i rítmic]
adj 1 No rítmic.
2 PAT Relatiu o pertanyent a l’arítmia.
->aritmo-
■aritmo-Forma prefixada del mot grec arithmós, que significa ‘nombre’. Ex.: aritmologia, aritmòmetre.
->aritmògraf
aritmògraf[de aritmo- i -graf]
m MAT Instrument per a efectuar mecànicament les operacions matemàtiques.
->aritmografia
aritmografiaPart. sil.: a_rit_mo_gra_fi_a
[de aritmo- i -grafia]
f MAT Ús de signes convencionals per a expressar quantitats conegudes.
->aritmomania
aritmomaniaPart. sil.: a_rit_mo_ma_ni_a
[de aritmo- i -mania]
f PSIQ Obsessió d’executar operacions aritmètiques.
->aritmòmetre
aritmòmetre[de aritmo- i -metre]
m MAT 1 Màquina de calcular.
2 Regle de càlcul.
->arize
arize -a[de a-1 i rhíza ‘arrel’]
adj BOT Mancat d’arrels.
->arizòfit
■arizòfit[de a-1, rizo- i -fit]
m BOT Vegetal sense arrels.
->arizotònic
■arizotònic -a[de a-1 i rizotònic]
adj LING Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical.
->arjau
■arjauPart. sil.: ar_jau
[del ll. bizantí de la Magna Grècia *aiāce, provinent, com altres formes dialectals italianes, del gr. oíax, oíãkos, íd., amb influx del sinònim àrab raǧäl, pl. 'arǧul ‘peu, cama’; 1a FONT: 1331]
m MAR Barra de ferro o de fusta que, fixada a l’eix del timó d’una embarcació menor, serveix per a moure’l.
->arlequí
■arlequí[del fr. ant. Hellequin, nom d’una fantasma armada que apareixia de nit]
m 1 1 TEAT Personatge còmic amb un vestit fet de peces triangulars de colors variats.
2 fig El qui canvia fàcilment d’idees, de partit.
2 ALIM Gelat fet de dues substàncies de colors distints.
3 ENTOM Insecte coleòpter longicorni de la família dels cerambícids (Acrocinus longimanus), amb els èlitres d’aspecte arlequinat i amb dues espines articulades al tòrax, propi de l’Amèrica del Sud.
->arlequinada
■arlequinada[de arlequinat]
f 1 LIT Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al segle XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
2 Broma, farsa.
->arlequinat
■arlequinat -ada[de arlequí]
adj De colors variats, que recorda el vestit de l’arlequí.
->arlès
arlès -esaadj i m i f D’Arles (Vallespir) o dels Banys d’Arles (Vallespir).
->arlot
■arlot[d’origen incert, mot sobretot del cat. ant., que sembla imitat del fr. ant. arlot, herlot, també d’origen incert (v. al·lot); 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
m 1 El qui viu a costa d’una dona prostituïda; macarró.
2 Bordegàs, minyó.
3 rei arlot HIST Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d’altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells.
->arloteria
■arloteriaPart. sil.: ar_lo_te_ri_a
[de arlot; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f Fet propi d’un arlot.
->arma
■arma[del ll. arma, íd.; 1a FONT: o.]
f 1 ARM 1 Instrument per a atacar o defensar-se.
2 arma atòmica impr Arma nuclear.
3 arma automàtica Arma de foc en la qual la força del gas produït per la càrrega de llançament, mitjançant un muntatge adequat, provoca l’expulsió del projectil de la recambra i la successiva recàrrega, sense la intervenció del tirador.
4 arma bacteriològica Mitjà d’emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèl·lica.
5 arma biològica Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines capaç de produir infeccions que incapaciten o maten un gran nombre d’éssers vius.
6 arma blanca Arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall.
7 arma convencional Arma bèl·lica la utilització de la qual no ha estat prohibida o discutida per cap acord o cap organització internacional.
8 arma curta Arma de foc portàtil, lleugera, que pot empunyar-se i disparar-se amb una sola mà.
9 arma de foc Arma que expel·leix un projectil mitjançant l’expansió dels gasos formats per la combustió de la càrrega de pólvora.
10 arma de repetició Arma de foc en la qual la introducció del cartutx a la culata no és feta manualment cada vegada pel tirador, sinó que és feta amb la sola maniobra de l’obturador, fins a l’exhauriment dels cartutxos continguts en un dipòsit incorporat a l’arma.
11 arma llarga Arma de foc portàtil que ha d’empunyar-se i disparar-se sostenint-la amb les dues mans.
12 arma nuclear Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
13 arma química Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
14 arma teledirigida Míssil.
15 presentar l’arma (o les armes) Saludar amb el fusell, amb el sabre, etc.
16 vetllar les armes Passar una nit en vetlla prop de les armes aquell que havia d’ésser armat cavaller.
2 1 p ext Tot allò que serveix per a atacar o defensar-se. Fer arma d’una cadira.
2 fig Mitjà del qual hom se serveix per a vèncer, per a aconseguir alguna cosa. Fer armes del dret i de la justícia.
3 ORG MIL Cadascun dels cossos en què es divideix un exèrcit per raó d’armament, d’organització i de les diverses maneres de combatre.
4 pl fig Milícia. Abraçar la carrera de les armes. Company d’armes. L’honor de les nostres armes.
5 pl HERÀLD Insígnia, escut, blasó, que és distintiu de persones, famílies, ciutats, corporacions, entitats, estats, etc.
6 a armes! (o a les armes!) Crit que hom fa per fer prendre les armes per tal de defensar-se d’un atac.
7 abaixar les armes Cessar les hostilitats.
8 alçar-se en armes Revoltar-se armat (referit a un poble).
9 cridar a (o sota) les armes Cridar a prestar servei militar.
10 deposar les armes Cessar les hostilitats.
11 estar sobre les armes Estar prompte a combatre.
12 fer armes Guerrejar, combatre.
13 fer les primeres armes 1 Combatre per primera vegada.
2 fig Ésser a l’inici d’un art, d’una professió, etc., i per això ésser encara inexpert, arriscar-se a una cosa nova.
14 fet d’armes Combat.
15 gent d’armes Soldats.
16 mestre d’armes El qui ensenya l’art de l’esgrima.
17 passar per les armes Afusellar.
18 plaça d’armes Lloc destinat als exercicis militars.
19 prendre les armes Armar-se per combatre.
20 retre les armes Lliurar les armes a l’enemic reconeixent-se vençut.
21 sala d’armes Local on el mestre d’armes dóna les lliçons i on hom practica l’esgrima.
->armada
■armada[de armar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
f 1 MAR GUER 1 Conjunt de les forces navals d’un estat.
2 Antigament, conjunt de forces navals que tenia una mateixa finalitat operativa.
2 PESC Ormeig de pesca constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams, que hom fixa a la canya de pescar.
3 RAM 1 Ramat.
2 fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop criats.
->armadia
■armadiaPart. sil.: ar_ma_di_a
[de l’àr. al-má’diya ‘barca de pas’]
f TRANSP rai1.
->armadillo
■armadillo[del cast. armadillo, íd.]
m ZOOL Qualsevol dels mamífers desdentats de la família dels dasipòdids, anomenats també tatús i, els del gènere Priodontes, priodonts, caracteritzats perquè tenen el dors, el cap i la cua recoberts de plaques òssies d’origen epidèrmic que formen com una armadura.
->armadís
■armadís -issa[de armar]
adj Que pot ésser muntat i desmuntat fàcilment. Un llit armadís. Una prestatgeria armadissa.
->armador
■armador -a[del ll. armator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Consolat]
m i f 1 Persona que arma una cosa.
2 DR MAR Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
3 HIST Oficial encarregat de la custòdia de les armes del rei; armer.
->armadura
■armadura[de armar; 1a FONT: 1278]
f 1 ARM Arnès.
2 CONSTR 1 Encavallada (preferentment de ferro) que suporta la coberta d’un edifici.
2 Conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó.
3 ELECTROT 1 Peça metàl·lica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant.
2 Cadascun dels fulls o les plaques metàl·liques que fan d’elèctrode en un condensador.
4 MAR Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc., que formen l’esquelet d’un vaixell.
5 MÚS Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, que afecten les notes escrites després mentre hom no trobi cap més accident o canvi d’armadura i que determinen, així, l’escala d’un fragment musical.
6 PESC Ralinga.
7 TECNOL Peça, conjunt de peces o estructura damunt la qual hom arma o munta els diferents elements d’un conjunt, les parts fixes o mòbils d’una màquina, etc.
->armallada
■armallada[probablement de malla1, o potser de l’ant. armall ‘ormeig de xarxa’, der. de arma]
f PESC 1 Tresmall.
2 Passades de malla gran i de fil gruixut amb què hom reforça les vores de les xarxes.
->armallader
■armallader -a[de armallada]
m i f Persona que es dedica a pescar amb armallades.
->armament
■armament[de armar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]
m 1 1 Acció d’armar o d’armar-se;
2 l’efecte. L’armament del país contra l’invasor.
2 MAR 1 Acció d’armar vaixells.
2 Fase final de la construcció d’un vaixell, compresa entre el llançament i el lliurament als propietaris.
3 Conjunt d’efectes que tenen per finalitat d’armar vaixells.
3 MIL 1 Conjunt d’armes i de municions al servei d’un exèrcit, d’un cos armat, d’un individu, d’un vaixell. L’armament del sometent. Els soldats portaven l’armament complet.
2 p ext Conjunt de tot el que constitueix la potència militar d’un estat (armes i municions, vaixells, avions, bases militars, indústria d’armament, etc.).
4 TRANSP Conjunt dels mitjans mecànics de què disposen els ports per a facilitar les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells.
5 cursa d’armaments MIL Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
->armamentisme
■armamentisme[de armament]
m MIL Política de proveir-se, un país, d’armament.
->armamentista
■armamentista[de armament]
MIL 1 adj Relatiu o pertanyent a l’armamentisme. Cursa armamentista.
2 adj i m i f Partidari de l’armamentisme. Política armamentista.
->armamentístic
armamentístic -aadj MIL Relatiu o pertanyent a l’armament. Producció armamentística.
->armanyac
■armanyacm DESTIL·L 1 Aiguardent de vi elaborat a la conca d’Armanyac destil·lant vi blanc.
2 Licor espirituós d’imitació elaborat macerant regalèssia i efectuant ulteriors operacions.
->armanyaguès
■armanyaguès -esa1 adj i m i f D’Armanyac (regió històrica de Gascunya, Occitània).
2 m i f HIST Individu del bàndol francès enemic dels borgonyons en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
->armar
■armarHom.: ermar
[del ll. armare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 1 tr Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives. Armar la tropa de fusells.
2 pron Armar-se d’un garrot.
2 1 tr Posar en armes. Armar una vuitantena d’homes.
2 pron Prendre les armes. Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic.
3 pron fig Armar-se de coratge.
3 tr Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
4 tr 1 Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.) i posar-lo en disposició de funcionar. Armar una llibreria.
2 armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
3 armar la ballesta Posar la ballesta a punt de disparar.
4 armar una xarxa Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
5 tr fig Forjar, tramar, organitzar. Armar un tumult. Armar un sarau.
6 tr fig Provocar, causar, aixecar. Armar gatzara, bronquina, aldarull.
7 tr CONSTR Col·locar l’armadura de ferro d’un element de formigó armat.
8 armar cavaller HIST Celebrar el cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: armar
GERUNDI: armant
PARTICIPI: armat, armada, armats, armades
INDICATIU PRESENT: armo, armes, arma, armem, armeu, armen
INDICATIU IMPERFET: armava, armaves, armava, armàvem, armàveu, armaven
INDICATIU PASSAT: armí, armares, armà, armàrem, armàreu, armaren
INDICATIU FUTUR: armaré, armaràs, armarà, armarem, armareu, armaran
INDICATIU CONDICIONAL: armaria, armaries, armaria, armaríem, armaríeu, armarien
SUBJUNTIU PRESENT: armi, armis, armi, armem, armeu, armin
SUBJUNTIU IMPERFET: armés, armessis, armés, arméssim, arméssiu, armessin
IMPERATIU: arma, armi, armem, armeu, armin
->armari
■armari[del ll. armarium, íd., der. de arma ‘arma; estri’; 1a FONT: s. XIII]
m 1 MOBL 1 Moble alt amb portes i, a dins, prestatges, penjadors, calaixons, etc., destinat a guardar-hi llibres, roba, paraments de cuina o de taula, etc.
2 armari amb dalts Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes de poc ús.
3 armari cantoner Armari raconer.
4 armari de lluna Armari mirall.
5 armari mirall Armari que té un gran mirall a la porta.
6 armari raconer Armari que per la seva forma triangular s’adapta a un racó de l’habitació.
7 armari rober Armari destinat a guardar-hi la roba d’ús personal.
8 armari trèmol Armari mirall.
2 p ext CONSTR Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret).
3 p anal INFORM Element d’una memòria de cinta o disc que conté els mecanismes d’accionament, els capçals de lectura i enregistrament i, de vegades, altres aparells tals com unitats de control, adaptadors, etc., especialment si ocupen un mateix moble o element de moble (calaix de disc, etc.).
->armariada
armariadaPart. sil.: ar_ma_ri_a_da
[de armari]
f dial Armariat.
->armariat
■armariatPart. sil.: ar_ma_ri_at
[de armari; 1a FONT: 1585]
m Contingut d’un armari, un armari ple. Tenir un armariat de plats.
->armariet
armarietm 1 Armari petit, normalment penjat a la paret.
2 En un gimnàs, una escola, etc., armari petit per a deixar-hi els objectes personals.
->armarill
■armarill[del germ. alt al. smërlo o frànc. *smiril ‘falconet’ amb probable influx de arma]
m ARM Arma de foc emprada en l’artilleria dels segles XVI i XVII caracteritzada per la gran llargària del canó.
->armat
■armat -ada[de armar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj Proveït d’armes.
2 adj HERÀLD 1 Dit de l’animal que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos.
2 Dit de la sageta o la llança amb la punta d’un esmalt diferent del del pal.
3 Dit d’un braç cobert d’un braçal.
4 Dit d’un cavaller revestit de cuirassa.
5 Dit d’una cama coberta amb la gambera.
3 m FOLK Cadascun dels homes vestits com els antics soldats romans que precedeixen les processons de Setmana Santa.
4 m ICT Malarmat.
5 adj TECNOL Dit d’un objecte o una matèria als quals hom aplica ferro o un altre metall per tal de reforçar-los o simplement de guarnir-los. Porta armada. Vidre armat.
->armatge
armatge[de armar]
m dial Ralinga.
->armatol
armatol[del gr. mod. armatolós ‘home armat’]
m HIST Individu d’una milícia armada grega que es mantingué des del segle XVI fins al XIX als Balcans.
->armejar
■armejar[de arma]
v intr Fer armes, guerrejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: armejar
GERUNDI: armejant
PARTICIPI: armejat, armejada, armejats, armejades
INDICATIU PRESENT: armejo, armeges, armeja, armegem, armegeu, armegen
INDICATIU IMPERFET: armejava, armejaves, armejava, armejàvem, armejàveu, armejaven
INDICATIU PASSAT: armegí, armejares, armejà, armejàrem, armejàreu, armejaren
INDICATIU FUTUR: armejaré, armejaràs, armejarà, armejarem, armejareu, armejaran
INDICATIU CONDICIONAL: armejaria, armejaries, armejaria, armejaríem, armejaríeu, armejarien
SUBJUNTIU PRESENT: armegi, armegis, armegi, armegem, armegeu, armegin
SUBJUNTIU IMPERFET: armegés, armegessis, armegés, armegéssim, armegéssiu, armegessin
IMPERATIU: armeja, armegi, armegem, armegeu, armegin
->armella
■armella[del ll. armĭlla ‘braçal, anella de ferro’, der. de armus ‘part superior del braç’; 1a FONT: 1388]
f 1 anella 1 , 2 i 3.
2 FERRET Baga.
3 TECNOL abraçadora 1 1.
->armeni
■armeni -ènia1 adj i m i f D’Armènia (país i estat d’Àsia), dels armenis (poble) o de l’armeni (llengua).
2 m i f CRIST Membre de l’Església Armènia o de l’Església Armènia Unida.
3 m i f HIST Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC procedent d’occident (Frígia).
4 m LING Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
5 alfabet armeni ESCR Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
->armènid
armènid -a[de armeni i -id]
ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça armènida.
2 adj Relatiu o pertanyent a la raça armènida.
3 raça armènida Raça del grup leucoderm integrada per individus predominantment braquicèfals de talla mitjana, de cames curtes i de cos massís.
->arment
■arment[del ll. armentum ‘bestiar’]
m RAM Ramat de bous o de cavalls.