->residència

■residència

Part. sil.: re_si_dèn_ci_a

[de resident; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de residir, el fet de residir. Lloc de residència.

2 DR Permanència, més o menys continuada, d’una persona en un lloc determinat per a residir-hi.

3 permís de residència DR Concessió oficial feta a un estranger per l’autoritat del país en què es troba, per tal de poder residir-hi un temps determinat.

2 1 Lloc on hom resideix.

2 Edifici on conviuen habitualment diferents persones sota una reglamentació comuna i vinculats per motius d’edat, sexe, treball o ocupació, creences religioses, etc. Residència d’estudiants. Una residència d’ancians. Les residències d’aquest orde religiós es distribueixen per tota la ciutat.

3 DR Edifici en què una autoritat o corporació té el seu domicili i exerceix les seves funcions.

4 residència casa de pagès TUR Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l’allotjament turístic.

3 DR 1 Obligació jurídica de residir en el lloc on hom té un càrrec públic.

2 DR CAN Obligació que té el clergue d’estar present habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix.

4 DR INTERN Càrrec de ministre resident.

5 MED Període de formació en una especialitat mèdica, d’una durada habitual d’entre tres i cinc anys, realitzat en hospitals acreditats.

6 residència ecològica obs ECOL Terme proposat per A. Cabrera per a designar l’hàbitat.

->residencial

■residencial

Part. sil.: re_si_den_ci_al

[de residència]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la residència.

2 Dit del barri o la zona d’una ciutat destinats principalment a habitatges, generalment per a classes socials altes.

3 DR Dit del càrrec o benefici que exigeix la residència en un lloc, per oposició als càrrecs o beneficis titulars. Bisbe residencial.

->residenciar

■residenciar

Part. sil.: re_si_den_ci_ar

[de residència; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr Demanar comptes a algú, especialment al qui ha exercit un càrrec públic, de la conducta que ha observat en l’acompliment d’una tasca, en l’exercici del seu càrrec, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: residenciar

GERUNDI: residenciant

PARTICIPI: residenciat, residenciada, residenciats, residenciades

INDICATIU PRESENT: residencio, residencies, residencia, residenciem, residencieu, residencien

INDICATIU IMPERFET: residenciava, residenciaves, residenciava, residenciàvem, residenciàveu, residenciaven

INDICATIU PASSAT: residencií, residenciares, residencià, residenciàrem, residenciàreu, residenciaren

INDICATIU FUTUR: residenciaré, residenciaràs, residenciarà, residenciarem, residenciareu, residenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: residenciaria, residenciaries, residenciaria, residenciaríem, residenciaríeu, residenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: residenciï, residenciïs, residenciï, residenciem, residencieu, residenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: residenciés, residenciessis, residenciés, residenciéssim, residenciéssiu, residenciessin

IMPERATIU: residencia, residenciï, residenciem, residencieu, residenciïn

->resident

■resident

[del ll. residens, -ntis, part. pres. de residēre ‘residir’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj i m i f 1 Que resideix.

2 DR INTERN Dit del ministre, de l’agent diplomàtic, que resideix prop d’un govern estranger i que és d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari.

3 MED Dit del metge o, eventualment, llicenciat en ciències relacionades amb la salut, que realitza el període de formació anomenat residència.

->residentment

■residentment

[de resident]

adv Amb residència ordinària.

->residir

■residir

[del ll. residēre, íd.; 1a FONT: 1560]

v intr 1 1 Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment. El rei resideix a la capital.

2 esp Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció. Resideix mig any a l’estranger, per negocis.

2 fig En ell resideix la suprema autoritat.

3 Consistir. El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: residir

GERUNDI: residint

PARTICIPI: residit, residida, residits, residides

INDICATIU PRESENT: resideixo, resideixes, resideix, residim, residiu, resideixen

INDICATIU IMPERFET: residia, residies, residia, residíem, residíeu, residien

INDICATIU PASSAT: residí, residires, residí, residírem, residíreu, residiren

INDICATIU FUTUR: residiré, residiràs, residirà, residirem, residireu, residiran

INDICATIU CONDICIONAL: residiria, residiries, residiria, residiríem, residiríeu, residirien

SUBJUNTIU PRESENT: resideixi, resideixis, resideixi, residim, residiu, resideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: residís, residissis, residís, residíssim, residíssiu, residissin

IMPERATIU: resideix, resideixi, residim, residiu, resideixin

->residu

■residu

[del ll. residuum, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 1 Allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts.

2 INDÚST Matèria que és obtinguda en una operació química, juntament amb el producte principal, o que resta després d’un tractament industrial, d’una transformació, etc.

3 residu dels aliments ALIM Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.

4 residu fix ALIM En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat (primerament al bany maria i després a estufa a 100°C) per tal d’eliminar-ne l’aigua i altres productes volàtils (aromes); és anomenat també extret sec.

5 residu radioactiu NUC Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i que manifesta radioactivitat.

2 ARIT 1 Resultat de la subtracció.

2 esp En la divisió, resultat de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter.

3 MAT 1 Solució a de la congruència X′′ ≡ a (mòdul m).

2 residu d’una funció complexa f(z) analítica en un punt singular A aïllat Quantitat R(f,A) = (1/2πi) ʃ_cf(z)dz, on C és una corba simple rectificable que envolta A en un entorn de A.

3 teorema del residu Teorema relacionat amb la divisibilitat de polinomis que estableix que el residu de la divisió d’un polinomi P(x) per un binomi x - a és igual al nombre P(a).

->residual

■residual

Part. sil.: re_si_du_al

[de residu]

adj 1 Relatiu o pertanyent al residu.

2 De la natura d’un residu. Producte residual.

3 AGR i BIOL Dit del fungicida o de l’insecticida persistents que presenten activitat en una superfície durant un període més o menys llarg després de llur aplicació.

4 MAGNET Romanent.

5 MAT Dit de cadascuna de les classes d’equivalència que resulta en el conjunt ℤ quan hom considera la relació a R b ⇔ b - a = ṁ(m ∈ ℤ).

6 PETROG Dit de les parts d’una roca, d’un terreny, etc., que han estat preservades de l’erosió.

->resignació

■resignació

Part. sil.: re_sig_na_ci_ó

[del b. ll. resignatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1445]

f 1 Acció de resignar, de renunciar. La resignació d’un càrrec.

2 Acció de resignar-se. Suportar una desgràcia amb resignació.

->resignadament

■resignadament

[de resignar]

adv Amb resignació.

->resignant

■resignant

[del ll. resignans, -ntis, part. pres. de resignare ‘resignar’]

adj i m i f Que resigna un càrrec, un benefici, un comandament, etc.

->resignar

■resignar

[del ll. resignare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 tr Abandonar voluntàriament a favor d’altri un càrrec, un benefici, el comandament, etc. El general resignà el comandament de les tropes al seu lloctinent.

2 pron Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resignar

GERUNDI: resignant

PARTICIPI: resignat, resignada, resignats, resignades

INDICATIU PRESENT: resigno, resignes, resigna, resignem, resigneu, resignen

INDICATIU IMPERFET: resignava, resignaves, resignava, resignàvem, resignàveu, resignaven

INDICATIU PASSAT: resigní, resignares, resignà, resignàrem, resignàreu, resignaren

INDICATIU FUTUR: resignaré, resignaràs, resignarà, resignarem, resignareu, resignaran

INDICATIU CONDICIONAL: resignaria, resignaries, resignaria, resignaríem, resignaríeu, resignarien

SUBJUNTIU PRESENT: resigni, resignis, resigni, resignem, resigneu, resignin

SUBJUNTIU IMPERFET: resignés, resignessis, resignés, resignéssim, resignéssiu, resignessin

IMPERATIU: resigna, resigni, resignem, resigneu, resignin

->resignatari

■resignatari -ària

[del b. ll. resignatarius, -a, -um, íd.]

m i f Aquell a favor del qual hom fa la resignació d’un càrrec, d’un benefici, etc.

->resiliència

■resiliència

Part. sil.: re_si_li_èn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre ‘saltar enrere; retirar-se; recular’]

f 1 TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.

2 ECOL Capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.

3 PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

->resina

■resina

[del ll. resīna, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 QUÍM Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, solubles en l’èter i l’alcohol, però insolubles en l’aigua, que troben aplicació en la preparació de laques i vernissos.

2 esp QUÍM Resina de pi.

3 resina aminoplàstica QUÍM Qualsevol de les resines sintètiques resultants de la polimerització conjunta d’urea o tiourea i de formaldehid.

4 resina de bescanvi iònic QUÍM Bescanviador.

5 resina epoxídica (o epoxi) QUÍM Resina formada per molècules que contenen el grup epòxid.

6 resina etoxílica ELECTROT Resina plàstica que per efecte d’un enduridor es transforma en una substància sòlida.

7 resina sintètica QUÍM Denominació genèrica de diversos materials orgànics amorfs, semisòlids o sòlids, produïts per polimerització, que constitueixen primeres matèries en la fabricació de plàstics, pintures, etc.

2 ELECTRÒN En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és dipositada sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, oxidació, etc.

->resinació

■resinació

Part. sil.: re_si_na_ci_ó

[de resinar]

f SILV Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.

->resinar

■resinar

[de resina]

v tr SILV Extreure la resina dels arbres mitjançant incisions practicades al tronc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resinar

GERUNDI: resinant

PARTICIPI: resinat, resinada, resinats, resinades

INDICATIU PRESENT: resino, resines, resina, resinem, resineu, resinen

INDICATIU IMPERFET: resinava, resinaves, resinava, resinàvem, resinàveu, resinaven

INDICATIU PASSAT: resiní, resinares, resinà, resinàrem, resinàreu, resinaren

INDICATIU FUTUR: resinaré, resinaràs, resinarà, resinarem, resinareu, resinaran

INDICATIU CONDICIONAL: resinaria, resinaries, resinaria, resinaríem, resinaríeu, resinarien

SUBJUNTIU PRESENT: resini, resinis, resini, resinem, resineu, resinin

SUBJUNTIU IMPERFET: resinés, resinessis, resinés, resinéssim, resinéssiu, resinessin

IMPERATIU: resina, resini, resinem, resineu, resinin

->resinat

■resinat

m QUÍM Qualsevol de les sals o dels èsters d’un àcid resínic.

->resiner

■resiner -a

[de resina]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la resina. Indústria resinera.

2 Que forneix resina. Arbres resiners.

->resini-

■resini-

Forma prefixada del mot llatí resīna, que significa ‘resina’. Ex.: resinífer.

->resínic

■resínic -a

[de resina]

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a la resina o a les resines.

2 àcid resínic Nom genèric dels àcids que són extrets de la resina de pi.

->resinífer

■resinífer -a

[de resini- i -fer]

adj Que conté o forneix resina. Una planta resinífera.

->resinificació

■resinificació

Part. sil.: re_si_ni_fi_ca_ci_ó

[de resinificar]

f QUÍM 1 Acció de resinificar o de resinificar-se;

2 l’efecte.

->resinificar

■resinificar

[de resina]

v QUÍM 1 tr Convertir en resina.

2 pron Convertir-se en resina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resinificar

GERUNDI: resinificant

PARTICIPI: resinificat, resinificada, resinificats, resinificades

INDICATIU PRESENT: resinifico, resinifiques, resinifica, resinifiquem, resinifiqueu, resinifiquen

INDICATIU IMPERFET: resinificava, resinificaves, resinificava, resinificàvem, resinificàveu, resinificaven

INDICATIU PASSAT: resinifiquí, resinificares, resinificà, resinificàrem, resinificàreu, resinificaren

INDICATIU FUTUR: resinificaré, resinificaràs, resinificarà, resinificarem, resinificareu, resinificaran

INDICATIU CONDICIONAL: resinificaria, resinificaries, resinificaria, resinificaríem, resinificaríeu, resinificarien

SUBJUNTIU PRESENT: resinifiqui, resinifiquis, resinifiqui, resinifiquem, resinifiqueu, resinifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: resinifiqués, resinifiquessis, resinifiqués, resinifiquéssim, resinifiquéssiu, resinifiquessin

IMPERATIU: resinifica, resinifiqui, resinifiquem, resinifiqueu, resinifiquin

->resinós

■resinós -osa

[del ll. resinosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la resina.

2 Que conté resina. Una fusta resinosa.

3 De la natura de la resina. Una matèria resinosa.

4 Semblant a la resina, que en té l’aspecte.

->resipiscència

■resipiscència

Part. sil.: re_si_pis_cèn_ci_a

[del ll. resipiscentia, íd., der. de resipiscĕre, i aquest, de sapĕre ‘tenir gust, gustar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Acció de tornar a la raó, al bon camí; penediment.

->resistència

■resistència

Part. sil.: re_sis_tèn_ci_a

[del ll. resistentia, íd.; 1a FONT: 1424]

f 1 1 Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.

2 DR Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.

2 1 Poder o capacitat de resistir. Finalment, va poder vèncer la resistència del seu soci.

2 FISIOL ANIM Capacitat d’un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.

3 TECNOL Propietat que tenen els cossos de suportar l’acció d’agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc., sense ésser atacats per aquests, etc.

4 caixa de resistència Fons econòmic que acumulen els sindicats per resistir durant una vaga.

5 proves de resistència ESPORT Proves de fons.

6 resistència de materials TECNOL Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc., per tal d’obtenir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient.

7 resistència globular eritrocítica FISIOL ANIM Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, la introducció dins unes solucions salines més o menys centrades.

8 resistència varietal FITOPAT Propietat d’algunes varietats de resistir plagues i malalties.

3 1 Força que s’oposa a l’acció d’una altra.

2 AERON Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.

3 AUT Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l’aire i la resistència de rodolament.

4 FÍS Qualsevol causa d’oposició a un moviment (fregament, viscositats, etc.).

5 MEC Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l’aplicació de la potència.

6 PSIC Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s’oposen a la seva guarició.

7 resistència acústica ACÚST Component real de la impedància acústica.

8 resistència ambiental ECOL Conjunt de factors ambientals que, en un moment determinat, fan que el creixement d’una població natural no atenyi el màxim teòric, establert en les condicions que regeixen en la fase exponencial de la corba de creixement.

4 ELECT i ELECTROT 1 [símb: R] Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l’energia elèctrica es converteix en calor.

2 resistència aparent Impedància.

3 resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància.

4 resistència específica Resistivitat.

5 resistència interna Resistència pròpia d’un generador o d’un dispositiu electrònic (tub, transistor).

6 resistència magnètica Reluctància.

5 ELECTRÒN Element bàsic de qualsevol circuit electrònic caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.

6 POLÍT 1 Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.

2 resistència pacífica Mètode no violent d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de fam, etc.).

->resistent

■resistent

[del ll. resistens, -ntis, participi pres. de resistĕre ‘resistir’; 1a FONT: 1451]

1 adj Que resisteix.

2 m i f HIST i POLÍT Persona que participa en la resistència.

->resistibilitat

■resistibilitat

[de resistible]

f Qualitat de resistible.

->resistible

■resistible

[de resistir]

adj Capaç d’ésser resistit, que es pot resistir.

->resistidor

■resistidor -a

[de resistir]

adj 1 Que resisteix.

2 Resistible. Aquesta calor no és resistidora.

->resistir

■resistir

[del ll. resistir, íd. (v. assistir); 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 intr 1 Oposar, un cos, una força a l’acció d’una força que tendeix a moure’l, a deformar-lo, etc. La resclosa ha resistit a l’embat de la riuada.

2 Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d’altri, a una impulsió, etc. Resistir als enemics. Resistir a la propaganda subversiva, a una temptació. Resistir al descoratjament.

2 pron Oposar resistència. Em resisteixo a creure-ho. Ell vol convèncer-me, però jo m’hi resisteixo.

3 1 tr Aguantar, suportar, sense cedir, sense flaquejar, etc. Costa molt de resistir un dolor com aquest. No sé com poden resistir les seves impertinències.

2 abs No em pensava que resistís tant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resistir

GERUNDI: resistint

PARTICIPI: resistit, resistida, resistits, resistides

INDICATIU PRESENT: resisteixo, resisteixes, resisteix, resistim, resistiu, resisteixen

INDICATIU IMPERFET: resistia, resisties, resistia, resistíem, resistíeu, resistien

INDICATIU PASSAT: resistí, resistires, resistí, resistírem, resistíreu, resistiren

INDICATIU FUTUR: resistiré, resistiràs, resistirà, resistirem, resistireu, resistiran

INDICATIU CONDICIONAL: resistiria, resistiries, resistiria, resistiríem, resistiríeu, resistirien

SUBJUNTIU PRESENT: resisteixi, resisteixis, resisteixi, resistim, resistiu, resisteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: resistís, resistissis, resistís, resistíssim, resistíssiu, resistissin

IMPERATIU: resisteix, resisteixi, resistim, resistiu, resisteixin

->resistiu

■resistiu -iva

Part. sil.: re_sis_tiu

[de resistir]

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a la resistència o a la resistivitat.

2 Que té resistència. Circuit resistiu.

->resistivitat

■resistivitat

[de resistiu]

f ELECT [símb: ρ, rho] Propietat característica d’una substància, anomenada també resistència específica, que és igual al producte de la resistència d’un fil conductor d’aquesta substància pel quocient de la secció i la seva longitud.

->resistor

resistor

[de resistir]

m ELECTRÒN Resistència.

->resnatró

resnatró

[de l’angl. resnatron, íd., comp. de res(o)na(tor) ‘ressonador’ i -tron, sufix tret del gr. élektron ‘ambre’, productiu en el vocabulari de l’electrònica i la física nuclear per a la formació de mots d’aparells: magnetron, cyclotron, isotron]

m ELECTRÒN Tub electrònic constituït per un tètrode refredat per aigua i proveït de dues cavitats ressonants, l’una situada entre el càtode i la reixa de control, i l’altra entre la reixa d’acceleració i l’ànode.

->resoldre

■resoldre

[del ll. resolvĕre, íd.; 1a FONT: 1438]

v 1 1 tr Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. Resoldre una mescla en els seus elements.

2 pron Al pas d’un corrent elèctric, l’aigua es resol en hidrogen i oxigen.

3 tr MED i TERAP Fer desaparèixer un tumor, un abscés, etc., gradualment sense supuració, per mitjà d’un producte o d’un procediment resolutius.

2 1 tr Convertir una cosa, per desintegració, en tal o tal altra cosa. Resoldre una noció complexa en d’altres de més simples.

2 pron Resoldre’s, un núvol, en pluja.

3 tr 1 Desfer una dificultat, donar solució a un dubte, trobar la solució d’un problema, d’una qüestió. Hem resolt un misteri. Va resoldre el problema ràpidament.

2 MAT Trobar la solució d’una equació o d’un sistema d’equacions o inequacions.

3 resoldre un triangle GEOM Determinar, a partir dels elements coneguts, els altres elements desconeguts (costats i angles) d’un triangle donat.

4 tr Deixar sense efecte. Resoldre un contracte.

5 1 tr Prendre la determinació de fer tal o tal cosa, de deixar-la de fer, de fer-la altrament. Hem resolt d’anar-hi ara mateix. Encara no hem resolt res. Hem resolt no anar-hi.

2 intr DR Prendre, una autoritat judicial, una resolució. La junta ha resolt sobre l’expedient sancionador. El jutge va resoldre en apel·lació.

3 tr DR El tribunal suprem ha resolt el recurs de cassació.

6 tr MÚS Efectuar la resolució d’un acord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resoldre

GERUNDI: resolent

PARTICIPI: resolt, resolta, resolts, resoltes

INDICATIU PRESENT: resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen

INDICATIU IMPERFET: resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien

INDICATIU PASSAT: resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, resolguéreu, resolgueren

INDICATIU FUTUR: resoldré, resoldràs, resoldrà, resoldrem, resoldreu, resoldran

INDICATIU CONDICIONAL: resoldria, resoldries, resoldria, resoldríem, resoldríeu, resoldrien

SUBJUNTIU PRESENT: resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin

SUBJUNTIU IMPERFET: resolgués, resolguessis, resolgués, resolguéssim, resolguéssiu, resolguessin

IMPERATIU: resol, resolgui, resolguem, resoleu, resolguin

->resolt

resolt -a

[de resoldre; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Resolut.

->resoluble

■resoluble

[del ll. td. resolubĭlis, íd.]

adj 1 Que pot ésser resolt.

2 grup resoluble ÀLG Grup on tot factor de composició és abelià.

->resolució

■resolució

Part. sil.: re_so_lu_ci_ó

[del ll. resolutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de resoldre o de resoldre’s;

2 l’efecte.

2 1 Decisió, determinació. Prendre una resolució.

2 Qualitat de resolt. Hi entrà ple de resolució.

3 DR 1 Determinació sobre un afer.

2 resolució judicial Determinació presa pels tribunals de justícia.

4 FILOS i METOD Moment, aspecte o dimensió de l’anàlisi, consistent a descompondre l’objecte d’aquesta en els seus elements constituents i, per això mateix, més simples. Hom en diu també reducció.

5 MAT 1 Procediment destinat a resoldre un problema, especialment una equació o un sistema.

2 resolució d’un triangle GEOM Procediment de càlcul per a resoldre un triangle.

6 MED i TERAP Guarició, espontània o mitjançant la medicació apropiada, d’una malaltia, una ferida, un tumor, etc.

7 MÚS Manera d’encadenar un acord dissonant amb l’acord que el segueix, sigui consonant o no.

8 QUÍM ORG Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.

9 ELECTRÒN, INFORM i TECNOL En un dispositiu visualitzador, capacitat per a representar punts distints de les dimensions més reduïdes possibles (pícsels).

10 poder de resolució ÒPT Per a un sistema òptic donat, distància mínima entre dos punts, o angle mínim entre dos raigs que entren al sistema tals, que les imatges produïdes per cadascun d’ells es distingeixin l’una de l’altra.

->resoludament

■resoludament

[de resolut]

adv Amb resolució, decididament.

->resolut

■resolut -uda

[del ll. resolutus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1598]

adj Decidit, que no vacil·la gaire a prendre resolucions.

->resolutiu

■resolutiu -iva

Part. sil.: re_so_lu_tiu

[del b. ll. resolutivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 1 adj Que té la virtut de resoldre.

2 adj i m FARM Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió.

2 adj FILOS i METOD Relatiu o pertanyent a la resolució; analític. Mètode resolutiu.

->resolutivament

■resolutivament

[de resolutiu]

adv D’una manera resolutiva.

->resolutori

■resolutori -òria

[del ll. td. resolutorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj DR Que resol, que inclou resolució. Clàusula resolutòria. Condició resolutòria.

->resolutòriament

■resolutòriament

Part. sil.: re_so_lu_tò_ri_a_ment

[de resolutori]

adv Amb resolució o decisió.

->resolvent

■resolvent

[del ll. resolvens, -ntis, participi pres. de resolvĕre ‘resoldre’]

1 1 adj Que resol.

2 adj i m FARM Resolutiu.

2 f MAT Donada una equació de quart grau amb solucions x₁, x₂, x₃, x₄, equació de tercer grau que té com a solucions (x₁+x₂)·(x₃+x₄), (x₁+x₃)·(x₂+x₄) i (x₁+x₄)·(x₂+x₃).

->resoquina

resoquina

f FARM Substància inodora, amarga i sensible a la llum, anomenada també cloroquina, emprada com a antimalàric.

->resorcina

■resorcina

f QUÍM ORG Resorcinol.

->resorcinol

■resorcinol

m QUÍM ORG Fenol dihidroxílic derivat del benzè, de fórmula C₆H₆O₂.

->resorció

■resorció

Part. sil.: re_sor_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. resorbēre ‘tornar a engolir’, com absorció]

f FISIOL ANIM Absorció per un teixit orgànic o pel torrent circulatori d’un humor natural o patològic.

->respatler

■respatler

[variant de respatller]

m dial Respatller.

->respatlera

■respatlera

[variant de respatllera]

f dial Respatller.

->respatller

■respatller

[deriv. de l’ant. respatlla, íd., contracció de rere espatlla; 1a FONT: 1482]

m 1 Part d’una cadira, d’un banc, etc., que serveix per a recolzar-hi l’esquena.

2 1 ant Contrafort d’un mur, d’una volta, etc.

2 p ext Contrafort de muntanya.

->respectabilitat

■respectabilitat

[de respectable]

f Qualitat de respectable. Ningú no discutia la seva respectabilitat.

->respectable

■respectable

[del b. ll. respectabĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que és digne de respecte. Un senyor molt respectable.

2 Considerable en grandària, en nombre. Tenia una fortuna respectable. Posar-se a una distància respectable.

->respectar

■respectar

[del ll. respectare ‘mirar enrere; prendre en consideració’, freqüentatiu de respicĕre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr 1 Tenir respecte a algú o a alguna cosa. Respectar els vells, els superiors.

2 Abstenir-se de destruir, de danyar algú o alguna cosa. Els enemics van respectar la ciutat.

3 fig Monuments que el temps ha respectat.

4 fer-se respectar Infondre respecte, aconseguir d’ésser respectat.

2 intr Concernir. Pel que respecta a l’exportació, la nostra situació és més aviat dubtosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: respectar

GERUNDI: respectant

PARTICIPI: respectat, respectada, respectats, respectades

INDICATIU PRESENT: respecto, respectes, respecta, respectem, respecteu, respecten

INDICATIU IMPERFET: respectava, respectaves, respectava, respectàvem, respectàveu, respectaven

INDICATIU PASSAT: respectí, respectares, respectà, respectàrem, respectàreu, respectaren

INDICATIU FUTUR: respectaré, respectaràs, respectarà, respectarem, respectareu, respectaran

INDICATIU CONDICIONAL: respectaria, respectaries, respectaria, respectaríem, respectaríeu, respectarien

SUBJUNTIU PRESENT: respecti, respectis, respecti, respectem, respecteu, respectin

SUBJUNTIU IMPERFET: respectés, respectessis, respectés, respectéssim, respectéssiu, respectessin

IMPERATIU: respecta, respecti, respectem, respecteu, respectin

->respecte

■respecte

[del ll. respectus, -us ‘mirada enrere; consideració’, der. de respicĕre ‘mirar enrere; prendre en consideració’; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres. Un home que mereix respecte.

2 Manifestació concreta d’aquest sentiment amb accions o paraules. Parlar amb respecte d’algú.

3 Fórmula de salutació respectuosa. Us presento els meus respectes.

4 faltar al respecte (a algú) No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.

2 1 Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.

2 respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres puguin formar-se sobre ell, sobre la seva conducta.

3 1 Consideració de l’excel·lència d’alguna cosa que porta a no faltar-hi. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la paraula donada.

2 Consideració de la superioritat de força d’algú o de quelcom que porta a evitar-ho, a no afrontar-ho. Infonia respecte per la seva estatura i la seva força hercúlia.

3 fer (alguna cosa) respecte Imposar respecte per la seva força, la seva superioritat, els seus poders, etc. Aquesta muntanya fa molt de respecte.

4 1 Punt de vista. En aquest respecte. Sota molts respectes. Bo per molts respectes.

2 respecte a (o de) loc prep Relativament a, quant a. Respecte a la vostra petició, no us puc dir encara res.

3 respecte a (o de) loc prep Amb referència a, referit a. El moviment d’un cos respecte a un altre cos.

5 1 de respecte Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Àncora de respecte.

2 llit de respecte Llit on habitualment no dorm ningú, però que hom té parat per a un cas de necessitat.

->respectiu

■respectiu -iva

Part. sil.: res_pec_tiu

[del b. ll. respectivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Relatiu o pertanyent a cadascuna de dues o més persones o coses. Se separaren i se n’anaren a llurs cases respectives.

->respectivament

■respectivament

[de respectiu; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv De manera que cada cosa d’una sèrie concerneix una cosa d’una altra sèrie o hi correspon. Els femenins dels noms “porc" i “cavall" són respectivament “truja" i “egua".

->respectuós

■respectuós -osa

Part. sil.: res_pec_tu_ós

[de respecte; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que guarda, que testimonieja, respecte a algú o a alguna cosa. Un fill respectuós envers els pares.

2 Que expressa respecte o és inspirat pel respecte. Guardar un silenci respectuós. Una salutació molt respectuosa.

->respectuosament

■respectuosament

Part. sil.: res_pec_tu_o_sa_ment

[de respectuós]

adv D’una manera respectuosa. Descobrir-se respectuosament al pas d’una imatge.

->respir

■respir

[de respirar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Respiració.

2 esp i fig Temps curt de repòs, interrupció de la feina, de l’esforç. No tenir ni un moment de respir.

->respirable

■respirable

[del ll. td. respirabĭlis, íd.]

adj Apte o bo per a ésser respirat.

->respiració

■respiració

Part. sil.: res_pi_ra_ci_ó

[del ll. respiratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció de respirar;

2 l’efecte.

3 deixar sense respiració Deixar atònit, sorprès; esbalair.

4 restar (o quedar) sense respiració Sorprendre’s molt; restar de pedra.

2 ANAT ANIM Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on és utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.

3 MÚS Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma, que indica a un cantant o a un músic el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació.

4 TECNOL Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.

5 respiració artificial FISIOL ANIM i TERAP Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.

6 respiració interna (o cel·lular) BIOL i FISIOL Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir les seves funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.

->respirador¹

■respirador¹

[de respirar i -dor²; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 CONSTR, INDÚST i OFIC Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat o a través de la qual poden sortir els fums, els gasos, etc., produïts a l’interior d’una cavitat.

2 METAL·L Cadascuna de les petites obertures practicades a la part alta d’un motlle per tal de permetre, de primer, la sortida de l’aire en la colada, i després, dels gasos produïts pel metall i per la sorra.

3 CONSTR NAV Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallols, dels tancs de combustible, etc.

->respirador²

■respirador² -a

[de respirar i -dor²; 1a FONT: 1653]

1 adj Que respira, que ajuda a respirar.

2 respirador artificial MED Qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament.

3 respirador de superfície PESC i ESPORT Tub de material plàstic o metàl·lic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua.

->respirall

■respirall

[de respirar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m respirador¹.

->respirar

■respirar

[del ll. respirare, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v 1 intr 1 BIOL i FISIOL Acomplir un ésser viu la funció de la respiració.

2 p ext Viure. Encara respira.

2 intr fig 1 Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, un fatic, una pena, etc. Pleguem: deixeu-me respirar una estona.

2 Retrobar el repòs, la pau, la tranquil·litat. Ja s’han acabat les angúnies: per fi respirem!

3 sense respirar Precipitadament.

3 intr Un lloc clos tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire. Aquesta cambra no respira i per això s’hi sent olor de romàtic.

4 tr Inhalar. Respirar els aires sans de la muntanya.

5 tr Manifestar o transmetre en l’expressió o en la conducta (allò que s’esmenta). Aquell noi respira simpatia. La novel·la respira pesimisme i tristesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: respirar

GERUNDI: respirant

PARTICIPI: respirat, respirada, respirats, respirades

INDICATIU PRESENT: respiro, respires, respira, respirem, respireu, respiren

INDICATIU IMPERFET: respirava, respiraves, respirava, respiràvem, respiràveu, respiraven

INDICATIU PASSAT: respirí, respirares, respirà, respiràrem, respiràreu, respiraren

INDICATIU FUTUR: respiraré, respiraràs, respirarà, respirarem, respirareu, respiraran

INDICATIU CONDICIONAL: respiraria, respiraries, respiraria, respiraríem, respiraríeu, respirarien

SUBJUNTIU PRESENT: respiri, respiris, respiri, respirem, respireu, respirin

SUBJUNTIU IMPERFET: respirés, respiressis, respirés, respiréssim, respiréssiu, respiressin

IMPERATIU: respira, respiri, respirem, respireu, respirin

->respiratori

■respiratori -òria

[de respirar]

adj FISIOL ANIM i ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la respiració. Funció respiratòria.

2 Dit dels músculs que intervenen en la respiració.

3 aparell respiratori Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.

->respiròmetre

respiròmetre

[de respirar i -metre]

m MED Aparell per a mesurar la quantitat d’aire respirat o determinar el caràcter dels moviments respiratoris.

->respit

■respit

[del ll. respectus, -us ‘mirada enrere; consideració’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Temps concedit per a diferir l’execució d’una cosa, per a prolongar una cosa més enllà del que hom havia convingut. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me.

->resplendent

■resplendent

[del ll. resplendens, -ntis, participi pres. de resplendēre ‘resplendir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que resplendeix.

->resplendentment

■resplendentment

[de resplendent]

adv D’una manera resplendent.

->resplendir

■resplendir

[del ll. resplendēre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v intr 1 Brillar materialment amb gran esclat. L’aire era tan límpid, que el sol semblava resplendir més que mai.

2 fig Uns ulls que resplendeixen com dos sols. La seva fama resplendia més enllà de les fronteres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resplendir

GERUNDI: resplendint

PARTICIPI: resplendit, resplendida, resplendits, resplendides

INDICATIU PRESENT: resplendeixo, resplendeixes, resplendeix, resplendim, resplendiu, resplendeixen

INDICATIU IMPERFET: resplendia, resplendies, resplendia, resplendíem, resplendíeu, resplendien

INDICATIU PASSAT: resplendí, resplendires, resplendí, resplendírem, resplendíreu, resplendiren

INDICATIU FUTUR: resplendiré, resplendiràs, resplendirà, resplendirem, resplendireu, resplendiran

INDICATIU CONDICIONAL: resplendiria, resplendiries, resplendiria, resplendiríem, resplendiríeu, resplendirien

SUBJUNTIU PRESENT: resplendeixi, resplendeixis, resplendeixi, resplendim, resplendiu, resplendeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: resplendís, resplendissis, resplendís, resplendíssim, resplendíssiu, resplendissin

IMPERATIU: resplendeix, resplendeixi, resplendim, resplendiu, resplendeixin

->resplendor

■resplendor

[de resplendir; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f Llum que emet un cos que resplendeix. Els estels, el sol i la lluna, amb llur resplendor, il·luminen el firmament.

->respondre

■respondre

[del ll. respondēre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 tr 1 Contestar quelcom per a satisfer una pregunta, una qüestió, una acusació, etc. M’ho han preguntat i no sé què respondre. No respongué cap paraula.

2 abs Hi ha qüestions a les quals hom no sap com respondre.

3 abs Expressar d’alguna manera que hom ha rebut una crida, una trucada, un pic. El crido i no em respon.

4 fig La policia els intimà a sortir, però els respongueren a trets.

5 Cantar o recitar una persona la tornada d’uns goigs, d’una cançó, etc., la conclusió d’una oració, etc. Tothom respon: Amén.

2 intr 1 Mostrar-se, amb relació a algú o a alguna cosa, tal com era d’esperar. Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. El vaixell no respon bé al timó. La mà no em respon.

2 Estar en relació de conformitat. L’efecte obtingut no respon als esforços esmerçats.

3 Correspondre. Són paraules que no responen al pensament. El mot català “ull" respon a l’acusatiu llatí “oculum".

3 respondre de (una persona o una cosa) Garantir, fer-se’n garant. Ell ho farà bé: jo en responc. Jo us responc de la seva honradesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: respondre

GERUNDI: responent

PARTICIPI: respost, resposta, resposts, respostes

PARTICIPI (alternatiu): respost, resposta, respostos, respostes

INDICATIU PRESENT: responc, respons, respon, responem, responeu, responen

INDICATIU IMPERFET: responia, responies, responia, responíem, responíeu, responien

INDICATIU PASSAT: responguí, respongueres, respongué, responguérem, responguéreu, respongueren

INDICATIU FUTUR: respondré, respondràs, respondrà, respondrem, respondreu, respondran

INDICATIU CONDICIONAL: respondria, respondries, respondria, respondríem, respondríeu, respondrien

SUBJUNTIU PRESENT: respongui, responguis, respongui, responguem, respongueu, responguin

SUBJUNTIU IMPERFET: respongués, responguessis, respongués, responguéssim, responguéssiu, responguessin

IMPERATIU: respon, respongui, responguem, responeu, responguin

->responement

■responement

[de respondre]

m MÚS i POÈTICA Tornada d’una cançó, d’uns goigs, resposta d’una lletania, d’una pregària, etc.

->respons

■respons

[del ll. responsum ‘resposta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m LITÚRG 1 Responsori.

2 esp Absolta.

->responsabilitat

■responsabilitat

[de responsable; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Qualitat de responsable.

2 Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir l’acompliment d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó, etc.

3 Obligació corresponent a aquesta capacitat.

4 responsabilitat col·lectiva ETNOL i RELIG Responsabilitat considerada, en diversos pobles antics i en diferents religions històriques, no pas com a atribut de l’individu, ans com a característica pròpia i exclusiva de la col·lectivitat.

2 1 DR Capacitat que té tot subjecte actiu de dret de conèixer i d’acceptar les conseqüències d’un acte propi conscient i lliure.

2 responsabilitat administrativa DR ADM Obligació que l’administració pública té d’indemnitzar els qui, per culpa d’ella, han estat lesionats en llurs drets i de demanar comptes a les autoritats, funcionaris i altres agents sobre l’exercici de llurs càrrecs.

3 responsabilitat civil DR CIV Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d’altri.

4 responsabilitat contractual DR CIV Responsabilitat civil del debitor que no pot o no vol complir la seva prèvia obligació i que resta compromès a complir-la en virtut d’un contracte.

5 responsabilitat extracontractual DR CIV Responsabilitat civil que brolla de tot dany, culpós o no, amb independència de qualsevol contracte.

6 responsabilitat jurídica DR Obligació que hom té de respondre dels danys o perjudicis conseqüents d’actes propis o d’altri.

7 responsabilitat ministerial DR CONST Capacitat que, en règims democràtics, tenen les cambres legislatives d’exigir als membres del poder executiu la responsabilitat de llurs actes.

8 responsabilitat ministerial DR CONST Responsabilitat pròpia i exclusiva d’un ministre o membre del govern, garantida com a tal mitjançant la seva signatura, amb relació als decrets i les disposicions, que aquesta acompanya, que eximeix de responsabilitat el cap d’estat i els altres membres del govern.

9 responsabilitat objectiva DR CIV Responsabilitat civil originada pel dany no culpós ocasionat per un objecte i que obliga el qui n’és propietari o en gaudeix del domini a reparar el dany o el perjudici ocasionat, excepte en el supòsit de culpa exclusiva de la víctima o del perjudicat.

10 responsabilitat penal DR PEN Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.

11 responsabilitat política DR CONST Tipus de responsabilitat de determinats òrgans polítics que no es basa en paràmetres predeterminats pel dret, sinó en lliures apreciacions polítiques per part de l’òrgan encarregat d’exigir tal responsabilitat.

->responsabilització

■responsabilització

Part. sil.: res_pon_sa_bi_lit_za_ci_ó

f 1 Acció de responsabilitzar o de responsabilitzar-se;

2 l’efecte.

->responsabilitzar

■responsabilitzar

[de responsable]

v 1 tr Fer responsable, atribuir (a algú) la responsabilitat de quelcom.

2 pron Assumir la responsabilitat de quelcom.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: responsabilitzar

GERUNDI: responsabilitzant

PARTICIPI: responsabilitzat, responsabilitzada, responsabilitzats, responsabilitzades

INDICATIU PRESENT: responsabilitzo, responsabilitzes, responsabilitza, responsabilitzem, responsabilitzeu, responsabilitzen

INDICATIU IMPERFET: responsabilitzava, responsabilitzaves, responsabilitzava, responsabilitzàvem, responsabilitzàveu, responsabilitzaven

INDICATIU PASSAT: responsabilitzí, responsabilitzares, responsabilitzà, responsabilitzàrem, responsabilitzàreu, responsabilitzaren

INDICATIU FUTUR: responsabilitzaré, responsabilitzaràs, responsabilitzarà, responsabilitzarem, responsabilitzareu, responsabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: responsabilitzaria, responsabilitzaries, responsabilitzaria, responsabilitzaríem, responsabilitzaríeu, responsabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: responsabilitzi, responsabilitzis, responsabilitzi, responsabilitzem, responsabilitzeu, responsabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: responsabilitzés, responsabilitzessis, responsabilitzés, responsabilitzéssim, responsabilitzéssiu, responsabilitzessin

IMPERATIU: responsabilitza, responsabilitzi, responsabilitzem, responsabilitzeu, responsabilitzin

->responsable

■responsable

[formació culta analògica sobre la base del ll. responsus, -a, -um, part. del ll. respondēre ‘respondre’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Obligat a respondre dels seus actes, a respondre d’una cosa. Si li passa alguna desgràcia, tu en seràs responsable. Editor responsable.

2 fer-se responsable Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d’alguna comesa. Em faig responsable del que pugui passar a la festa.

2 m i f 1 Persona que té la responsabilitat, que té capacitat de prendre les decisions, de dirigir una activitat, que té l’autoritat dins un grup, etc. He vingut per parlar amb el responsable.

2 Persona que ha d’assumir les conseqüències d’una acció, d’un fet, especialment negatiu, que ha de donar-ne explicacions. Els responsables del frau seran perseguits judicialment.

->responser

responser

[de respons; 1a FONT: 1299]

m LITÚRG i HIST Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.

->responsió

■responsió

Part. sil.: res_pon_si_ó

[del ll. responsio, -ōnis ‘resposta’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f HIST Pagament periòdic, tribut, que hom satisfeia al tresor de certs ordes militars, de certes corporacions públiques.

->responsiu

■responsiu -iva

Part. sil.: res_pon_siu

[del ll. td. responsivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1388]

adj Que conté o expressa una resposta.

->responsori

■responsori

[del ll. ecl. responsorium, íd.; 1a FONT: 1472]

m LITÚRG i MÚS Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.

->responsorial

responsorial

Part. sil.: res_pon_so_ri_al

[del b. ll. responsorialis, íd.]

LITÚRG 1 adj Dit del cant litúrgic dels salms executat alternadament entre el solista i els fidels. Salm responsorial.

2 m Responser.

->respòs

■respòs

[de respondre]

m POÈTICA Tornada.

->resposta

■resposta

[de respondre; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Acció de respondre. Preguntes i respostes. No tornar resposta.

2 fer de resposta Respondre.

2 1 Paraules amb què hom respon a una pregunta, una acusació, una objecció, etc. Li vaig escriure, però encara no he rebut resposta. Una resposta impertinent.

2 MÚS En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.

3 MÚS i POÈTICA Responement, tornada de cançó.

4 deixar sense resposta (algú) Deixar-lo sense saber què respondre.

5 tornar respostes Replicar un noi, un criat, etc., a qui el reprèn, a qui li mana alguna cosa.

3 ELECTRÒN Expressió quantitativa de la sortida d’un sistema, aparell, dispositiu, circuit, etc., en funció de l’entrada o excitació aplicada.

4 PSIC Reacció.

->respostejador

■respostejador -a

[de respostejar]

adj Que resposteja sovint.

->respostejar

■respostejar

[de resposta; 1a FONT: 1803, DEst.]

v intr Tornar respostes, replicar, un noi, un criat, etc., quan el renyen, l’avisen, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: respostejar

GERUNDI: respostejant

PARTICIPI: respostejat, respostejada, respostejats, respostejades

INDICATIU PRESENT: respostejo, resposteges, resposteja, respostegem, respostegeu, respostegen

INDICATIU IMPERFET: respostejava, respostejaves, respostejava, respostejàvem, respostejàveu, respostejaven

INDICATIU PASSAT: respostegí, respostejares, respostejà, respostejàrem, respostejàreu, respostejaren

INDICATIU FUTUR: respostejaré, respostejaràs, respostejarà, respostejarem, respostejareu, respostejaran

INDICATIU CONDICIONAL: respostejaria, respostejaries, respostejaria, respostejaríem, respostejaríeu, respostejarien

SUBJUNTIU PRESENT: respostegi, respostegis, respostegi, respostegem, respostegeu, respostegin

SUBJUNTIU IMPERFET: respostegés, respostegessis, respostegés, respostegéssim, respostegéssiu, respostegessin

IMPERATIU: resposteja, respostegi, respostegem, respostegeu, respostegin

->resposter

■resposter -a

[de resposta; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Respostejador.

->resquícia

■resquícia

Part. sil.: res_quí_ci_a

[del cast. resquicio ‘escletxa’ (ant. resquieço), d’un ll. *re-excrep(i)tiare, der. de crep(i)ta, part. de crepare ‘fer un so sec, petar’]

[generalment en pl] f 1 Deixalla. Encara queden resquícies del dinar d’ahir.

2 Vestigi. Estic millor, però encara em queden resquícies de la malaltia.

->resquill

■resquill

[de resquillar, resquitllar]

m 1 Trosset semblant a una petita estella que salta o es desprèn d’un os fracturat, d’una punta acerada, etc.

2 PREHIST Instrument paleolític de pedra (generalment sílex) que hom obtenia picant un nòdul fins que se’n desprenia un fragment.

->resquitar

■resquitar

[de quitar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Rescatar.

2 pron Rescabalar-se d’una pèrdua, un dany, una ofensa, etc. Ja ens hem resquitat d’aquesta pèrdua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resquitar

GERUNDI: resquitant

PARTICIPI: resquitat, resquitada, resquitats, resquitades

INDICATIU PRESENT: resquito, resquites, resquita, resquitem, resquiteu, resquiten

INDICATIU IMPERFET: resquitava, resquitaves, resquitava, resquitàvem, resquitàveu, resquitaven

INDICATIU PASSAT: resquití, resquitares, resquità, resquitàrem, resquitàreu, resquitaren

INDICATIU FUTUR: resquitaré, resquitaràs, resquitarà, resquitarem, resquitareu, resquitaran

INDICATIU CONDICIONAL: resquitaria, resquitaries, resquitaria, resquitaríem, resquitaríeu, resquitarien

SUBJUNTIU PRESENT: resquiti, resquitis, resquiti, resquitem, resquiteu, resquitin

SUBJUNTIU IMPERFET: resquités, resquitessis, resquités, resquitéssim, resquitéssiu, resquitessin

IMPERATIU: resquita, resquiti, resquitem, resquiteu, resquitin

->resquitllada

■resquitllada

[de resquitllar]

f Acció de resquitllar.

->resquitllar

■resquitllar

[de esquitllar-se]

v intr Relliscar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resquitllar

GERUNDI: resquitllant

PARTICIPI: resquitllat, resquitllada, resquitllats, resquitllades

INDICATIU PRESENT: resquitllo, resquitlles, resquitlla, resquitllem, resquitlleu, resquitllen

INDICATIU IMPERFET: resquitllava, resquitllaves, resquitllava, resquitllàvem, resquitllàveu, resquitllaven

INDICATIU PASSAT: resquitllí, resquitllares, resquitllà, resquitllàrem, resquitllàreu, resquitllaren

INDICATIU FUTUR: resquitllaré, resquitllaràs, resquitllarà, resquitllarem, resquitllareu, resquitllaran

INDICATIU CONDICIONAL: resquitllaria, resquitllaries, resquitllaria, resquitllaríem, resquitllaríeu, resquitllarien

SUBJUNTIU PRESENT: resquitlli, resquitllis, resquitlli, resquitllem, resquitlleu, resquitllin

SUBJUNTIU IMPERFET: resquitllés, resquitllessis, resquitllés, resquitlléssim, resquitlléssiu, resquitllessin

IMPERATIU: resquitlla, resquitlli, resquitllem, resquitlleu, resquitllin

->resquitx

■resquitx

[de esquitx]

m Trosset petit, mica.

->ressabagai

■ressabagai

Part. sil.: res_sa_ba_gai

[variant amb metàtesi i ieisme del dial. rabassegall]

m PESC Cèrcol gruixut per on s’uneixen la peça exterior de la nansa i l’afàs.

->ressaca

■ressaca

[del cast. resaca, der. de sacar]

f 1 OCEANOG Xurria de la riba del mar.

2 pop Mal de cap i malestar general que hom experimenta al cap d’unes hores d’haver consumit un excés d’alcohol o de drogues.

->ressaga

■ressaga

[contracció de rere saga; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f D’una colla de persones o d’animals que fan camí, conjunt dels qui van restant enrere; reressaga.

->ressagar-se

■ressagar-se

[de ressaga; 1a FONT: 1593]

v pron Restar endarrere en una marxa; endarrerir-se. Esperem els companys que s’han ressagat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressagar

GERUNDI: ressagant

PARTICIPI: ressagat, ressagada, ressagats, ressagades

INDICATIU PRESENT: ressago, ressagues, ressaga, ressaguem, ressagueu, ressaguen

INDICATIU IMPERFET: ressagava, ressagaves, ressagava, ressagàvem, ressagàveu, ressagaven

INDICATIU PASSAT: ressaguí, ressagares, ressagà, ressagàrem, ressagàreu, ressagaren

INDICATIU FUTUR: ressagaré, ressagaràs, ressagarà, ressagarem, ressagareu, ressagaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressagaria, ressagaries, ressagaria, ressagaríem, ressagaríeu, ressagarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressagui, ressaguis, ressagui, ressaguem, ressagueu, ressaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressagués, ressaguessis, ressagués, ressaguéssim, ressaguéssiu, ressaguessin

IMPERATIU: ressaga, ressagui, ressaguem, ressagueu, ressaguin

->ressagot

■ressagot -a

[de ressaga; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj i m i f Dit de l’animal que, en un ramat en marxa, va restant enrere; reressagat.

->ressaguer

■ressaguer -a

[de ressaga]

adj i m i f Que es ressaga.

->ressalt

■ressalt

[de ressaltar; 1a FONT: 1639]

m 1 Part que surt enfora interrompent la planor d’una superfície; sortint. En la seva caiguda va deturar-lo un ressalt de la roca.

2 ressalt hidràulic HIDR Ona produïda a la superfície líquida dels canals poc profunds en determinades condicions de la velocitat del corrent i de la profunditat.

->ressaltant

■ressaltant

[de ressaltar]

adj HERÀLD Dit de la figura o la peça posada damunt d’una altra o d’una partició o repartició de les quals sobresurt i que cobreix en part.

->ressaltar

■ressaltar

[de saltar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 Sortir enfora interrompent la planor d’una superfície, fer ressalt. La carretera ressalta en aquell punt.

2 esp i fig Colpir l’ull, distingir-se de la resta, cridar l’atenció per la seva excel·lència, novetat, originalitat, etc., perquè ofereix un viu contrast. Entre tots els jugadors va ressaltar X.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressaltar

GERUNDI: ressaltant

PARTICIPI: ressaltat, ressaltada, ressaltats, ressaltades

INDICATIU PRESENT: ressalto, ressaltes, ressalta, ressaltem, ressalteu, ressalten

INDICATIU IMPERFET: ressaltava, ressaltaves, ressaltava, ressaltàvem, ressaltàveu, ressaltaven

INDICATIU PASSAT: ressaltí, ressaltares, ressaltà, ressaltàrem, ressaltàreu, ressaltaren

INDICATIU FUTUR: ressaltaré, ressaltaràs, ressaltarà, ressaltarem, ressaltareu, ressaltaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressaltaria, ressaltaries, ressaltaria, ressaltaríem, ressaltaríeu, ressaltarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressalti, ressaltis, ressalti, ressaltem, ressalteu, ressaltin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressaltés, ressaltessis, ressaltés, ressaltéssim, ressaltéssiu, ressaltessin

IMPERATIU: ressalta, ressalti, ressaltem, ressalteu, ressaltin

->ressanar

■ressanar

[de sanar]

v tr OFIC Restaurar un objecte daurat posant or a les parts que havien restat sense daurar o que havien estat mal daurades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressanar

GERUNDI: ressanant

PARTICIPI: ressanat, ressanada, ressanats, ressanades

INDICATIU PRESENT: ressano, ressanes, ressana, ressanem, ressaneu, ressanen

INDICATIU IMPERFET: ressanava, ressanaves, ressanava, ressanàvem, ressanàveu, ressanaven

INDICATIU PASSAT: ressaní, ressanares, ressanà, ressanàrem, ressanàreu, ressanaren

INDICATIU FUTUR: ressanaré, ressanaràs, ressanarà, ressanarem, ressanareu, ressanaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressanaria, ressanaries, ressanaria, ressanaríem, ressanaríeu, ressanarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressani, ressanis, ressani, ressanem, ressaneu, ressanin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressanés, ressanessis, ressanés, ressanéssim, ressanéssiu, ressanessin

IMPERATIU: ressana, ressani, ressanem, ressaneu, ressanin

->ressec

■ressec -a

[de sec²]

adj 1 Completament sec o eixut, sense gens d’humitat, de suc.

2 Excessivament flac.

->ressecada

■ressecada

[de ressecar]

f 1 Ressecament.

2 esp TÈXT Defecte que presenten els ordits aprestats en les màquines de parar quan, a causa d’una interrupció en el funcionament, en una part de l’ordit l’aprest s’ha assecat abans d’entrar en els corrons espremedors i forma una mena de crosta que els trenca en operacions posteriors.

->ressecament

■ressecament

[de ressecar]

m 1 Qualitat de ressec.

2 1 Acció de ressecar o de ressecar-se;

2 l’efecte.

->ressecar

■ressecar

[de ressec]

v 1 tr Assecar del tot, deixar sense gota d’humitat o de suc. La calor ha ressecat l’herba.

2 pron Assecar-se del tot. La fusta s’anava ressecant i enfosquint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressecar

GERUNDI: ressecant

PARTICIPI: ressecat, ressecada, ressecats, ressecades

INDICATIU PRESENT: resseco, resseques, resseca, ressequem, ressequeu, ressequen

INDICATIU IMPERFET: ressecava, ressecaves, ressecava, ressecàvem, ressecàveu, ressecaven

INDICATIU PASSAT: ressequí, ressecares, ressecà, ressecàrem, ressecàreu, ressecaren

INDICATIU FUTUR: ressecaré, ressecaràs, ressecarà, ressecarem, ressecareu, ressecaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressecaria, ressecaries, ressecaria, ressecaríem, ressecaríeu, ressecarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressequi, ressequis, ressequi, ressequem, ressequeu, ressequin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressequés, ressequessis, ressequés, ressequéssim, ressequéssiu, ressequessin

IMPERATIU: resseca, ressequi, ressequem, ressequeu, ressequin

->ressedimentar

■ressedimentar

[de sedimentar]

v tr Formar (un sediment) amb elements derivats d’un de més antic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressedimentar

GERUNDI: ressedimentant

PARTICIPI: ressedimentat, ressedimentada, ressedimentats, ressedimentades

INDICATIU PRESENT: ressedimento, ressedimentes, ressedimenta, ressedimentem, ressedimenteu, ressedimenten

INDICATIU IMPERFET: ressedimentava, ressedimentaves, ressedimentava, ressedimentàvem, ressedimentàveu, ressedimentaven

INDICATIU PASSAT: ressedimentí, ressedimentares, ressedimentà, ressedimentàrem, ressedimentàreu, ressedimentaren

INDICATIU FUTUR: ressedimentaré, ressedimentaràs, ressedimentarà, ressedimentarem, ressedimentareu, ressedimentaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressedimentaria, ressedimentaries, ressedimentaria, ressedimentaríem, ressedimentaríeu, ressedimentarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressedimenti, ressedimentis, ressedimenti, ressedimentem, ressedimenteu, ressedimentin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressedimentés, ressedimentessis, ressedimentés, ressedimentéssim, ressedimentéssiu, ressedimentessin

IMPERATIU: ressedimenta, ressedimenti, ressedimentem, ressedimenteu, ressedimentin

->ressegar

■ressegar

[de segar]

v tr AGR Segar per segona vegada l’herbei, l’alfals, etc., segar els rostolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressegar

GERUNDI: ressegant

PARTICIPI: ressegat, ressegada, ressegats, ressegades

INDICATIU PRESENT: ressego, ressegues, ressega, resseguem, ressegueu, resseguen

INDICATIU IMPERFET: ressegava, ressegaves, ressegava, ressegàvem, ressegàveu, ressegaven

INDICATIU PASSAT: resseguí, ressegares, ressegà, ressegàrem, ressegàreu, ressegaren

INDICATIU FUTUR: ressegaré, ressegaràs, ressegarà, ressegarem, ressegareu, ressegaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressegaria, ressegaries, ressegaria, ressegaríem, ressegaríeu, ressegarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressegui, resseguis, ressegui, resseguem, ressegueu, resseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressegués, resseguessis, ressegués, resseguéssim, resseguéssiu, resseguessin

IMPERATIU: ressega, ressegui, resseguem, ressegueu, resseguin

->ressegellar

■ressegellar

[de segellar]

v tr Segellar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressegellar

GERUNDI: ressegellant

PARTICIPI: ressegellat, ressegellada, ressegellats, ressegellades

INDICATIU PRESENT: ressegello, ressegelles, ressegella, ressegellem, ressegelleu, ressegellen

INDICATIU IMPERFET: ressegellava, ressegellaves, ressegellava, ressegellàvem, ressegellàveu, ressegellaven

INDICATIU PASSAT: ressegellí, ressegellares, ressegellà, ressegellàrem, ressegellàreu, ressegellaren

INDICATIU FUTUR: ressegellaré, ressegellaràs, ressegellarà, ressegellarem, ressegellareu, ressegellaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressegellaria, ressegellaries, ressegellaria, ressegellaríem, ressegellaríeu, ressegellarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressegelli, ressegellis, ressegelli, ressegellem, ressegelleu, ressegellin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressegellés, ressegellessis, ressegellés, ressegelléssim, ressegelléssiu, ressegellessin

IMPERATIU: ressegella, ressegelli, ressegellem, ressegelleu, ressegellin

->resseguidor

■resseguidor -a

[de resseguir]

adj i m i f Que ressegueix.

->resseguiment

■resseguiment

[de resseguir]

m Acció de resseguir.

->resseguir

■resseguir

[de seguir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr 1 Recórrer repetidament un camí, una contrada, etc. Com que és viatjant, ha resseguit totes les carreteres del país. Ha resseguit tot el bosc i per això se’l coneix.

2 Examinar, escorcollar, de nou, detingudament, un indret sense deixar cap racó per veure de trobar-hi quelcom, per no deixar res del que hom cerca. Hem de resseguir la carretera, a veure si trobem el paquet que ens ha caigut.

3 Repassar acuradament una cosa per esmenar-ne els defectes, reparar-ne les deterioracions. Has de resseguir tota la roba de la bugada. Després de cada aiguat hem de resseguir les teulades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resseguir

GERUNDI: resseguint

PARTICIPI: resseguit, resseguida, resseguits, resseguides

INDICATIU PRESENT: ressegueixo, ressegueixes, ressegueix, resseguim, resseguiu, ressegueixen

INDICATIU IMPERFET: resseguia, resseguies, resseguia, resseguíem, resseguíeu, resseguien

INDICATIU PASSAT: resseguí, resseguires, resseguí, resseguírem, resseguíreu, resseguiren

INDICATIU FUTUR: resseguiré, resseguiràs, resseguirà, resseguirem, resseguireu, resseguiran

INDICATIU CONDICIONAL: resseguiria, resseguiries, resseguiria, resseguiríem, resseguiríeu, resseguirien

SUBJUNTIU PRESENT: ressegueixi, ressegueixis, ressegueixi, resseguim, resseguiu, ressegueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: resseguís, resseguissis, resseguís, resseguíssim, resseguíssiu, resseguissin

IMPERATIU: ressegueix, ressegueixi, resseguim, resseguiu, ressegueixin

->ressemblança

■ressemblança

[de ressemblar]

f Semblança.

->ressemblar

■ressemblar

[de semblar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Assemblar-se. Era un deixeble excel·lent, la sola ambició del qual era ressemblar al seu mestre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressemblar

GERUNDI: ressemblant

PARTICIPI: ressemblat, ressemblada, ressemblats, ressemblades

INDICATIU PRESENT: ressemblo, ressembles, ressembla, ressemblem, ressembleu, ressemblen

INDICATIU IMPERFET: ressemblava, ressemblaves, ressemblava, ressemblàvem, ressemblàveu, ressemblaven

INDICATIU PASSAT: ressemblí, ressemblares, ressemblà, ressemblàrem, ressemblàreu, ressemblaren

INDICATIU FUTUR: ressemblaré, ressemblaràs, ressemblarà, ressemblarem, ressemblareu, ressemblaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressemblaria, ressemblaries, ressemblaria, ressemblaríem, ressemblaríeu, ressemblarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressembli, ressemblis, ressembli, ressemblem, ressembleu, ressemblin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressemblés, ressemblessis, ressemblés, ressembléssim, ressembléssiu, ressemblessin

IMPERATIU: ressembla, ressembli, ressemblem, ressembleu, ressemblin

->ressembrada

■ressembrada

[de ressembrar]

f 1 Acció de ressembrar;

2 l’efecte.

->ressembrar

■ressembrar

[de sembrar]

v tr Sembrar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressembrar

GERUNDI: ressembrant

PARTICIPI: ressembrat, ressembrada, ressembrats, ressembrades

INDICATIU PRESENT: ressembro, ressembres, ressembra, ressembrem, ressembreu, ressembren

INDICATIU IMPERFET: ressembrava, ressembraves, ressembrava, ressembràvem, ressembràveu, ressembraven

INDICATIU PASSAT: ressembrí, ressembrares, ressembrà, ressembràrem, ressembràreu, ressembraren

INDICATIU FUTUR: ressembraré, ressembraràs, ressembrarà, ressembrarem, ressembrareu, ressembraran

INDICATIU CONDICIONAL: ressembraria, ressembraries, ressembraria, ressembraríem, ressembraríeu, ressembrarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressembri, ressembris, ressembri, ressembrem, ressembreu, ressembrin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressembrés, ressembressis, ressembrés, ressembréssim, ressembréssiu, ressembressin

IMPERATIU: ressembra, ressembri, ressembrem, ressembreu, ressembrin

->ressentida

■ressentida

f BOT Herba blenera.

->ressentiment

■ressentiment

[de ressentir-se]

m 1 1 Acció de ressentir-se;

2 l’efecte.

2 Sentiment durador d’irritació provocat per una ofensa, una burla, un engany, etc. Tenir el cor ple de ressentiment i rancúnia.

->ressentir-se

■ressentir-se

[de sentir]

v pron 1 Ésser afectat el bon funcionament, etc., d’una cosa per l’acció d’una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va tan bé com abans. La salut es ressent sempre dels excessos.

2 fig Molestar-se, sentir disgust, irritació, per una ofensa, una burla, un engany, etc. Me n’he ressentit molt, de les teves crítiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressentir

GERUNDI: ressentint

PARTICIPI: ressentit, ressentida, ressentits, ressentides

INDICATIU PRESENT: ressento, ressents, ressent, ressentim, ressentiu, ressenten

INDICATIU IMPERFET: ressentia, ressenties, ressentia, ressentíem, ressentíeu, ressentien

INDICATIU PASSAT: ressentí, ressentires, ressentí, ressentírem, ressentíreu, ressentiren

INDICATIU FUTUR: ressentiré, ressentiràs, ressentirà, ressentirem, ressentireu, ressentiran

INDICATIU CONDICIONAL: ressentiria, ressentiries, ressentiria, ressentiríem, ressentiríeu, ressentirien

SUBJUNTIU PRESENT: ressenti, ressentis, ressenti, ressentim, ressentiu, ressentin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressentís, ressentissis, ressentís, ressentíssim, ressentíssiu, ressentissin

IMPERATIU: ressent, ressenti, ressentim, ressentiu, ressentin

->ressentit

■ressentit -ida

adj i m i f Que té ressentiment. Està molt ressentit per la crítica que han fet de la seva obra.

->ressenya

■ressenya

[de senya; 1a FONT: 1536]

f 1 ORG MIL Revista que hom fa de les tropes.

2 RET i LIT 1 Enumeració, elenc, acompanyat d’observacions i judicis, sobre els principals trets d’una persona, un animal, etc.

2 Recensió exhaustiva, amb diversos comentaris, dels llibres i articles referents a un tema determinat.

->ressenyar

■ressenyar

[de ressenya]

v tr Fer la ressenya d’alguna cosa. Ressenyar un article acadèmic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressenyar

GERUNDI: ressenyant

PARTICIPI: ressenyat, ressenyada, ressenyats, ressenyades

INDICATIU PRESENT: ressenyo, ressenyes, ressenya, ressenyem, ressenyeu, ressenyen

INDICATIU IMPERFET: ressenyava, ressenyaves, ressenyava, ressenyàvem, ressenyàveu, ressenyaven

INDICATIU PASSAT: ressenyí, ressenyares, ressenyà, ressenyàrem, ressenyàreu, ressenyaren

INDICATIU FUTUR: ressenyaré, ressenyaràs, ressenyarà, ressenyarem, ressenyareu, ressenyaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressenyaria, ressenyaries, ressenyaria, ressenyaríem, ressenyaríeu, ressenyarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressenyi, ressenyis, ressenyi, ressenyem, ressenyeu, ressenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressenyés, ressenyessis, ressenyés, ressenyéssim, ressenyéssiu, ressenyessin

IMPERATIU: ressenya, ressenyi, ressenyem, ressenyeu, ressenyin

->ressituar

■ressituar

Part. sil.: res_si_tu_ar

v tr 1 Canviar la situació (d’algú o d’alguna cosa). Han ressituat el meu cap dins l’empresa.

2 replantejar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressituar

GERUNDI: ressituant

PARTICIPI: ressituat, ressituada, ressituats, ressituades

INDICATIU PRESENT: ressituo, ressitues, ressitua, ressituem, ressitueu, ressituen

INDICATIU IMPERFET: ressituava, ressituaves, ressituava, ressituàvem, ressituàveu, ressituaven

INDICATIU PASSAT: ressituí, ressituares, ressituà, ressituàrem, ressituàreu, ressituaren

INDICATIU FUTUR: ressituaré, ressituaràs, ressituarà, ressituarem, ressituareu, ressituaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressituaria, ressituaries, ressituaria, ressituaríem, ressituaríeu, ressituarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressituï, ressituïs, ressituï, ressituem, ressitueu, ressituïn

SUBJUNTIU IMPERFET: ressitués, ressituessis, ressitués, ressituéssim, ressituéssiu, ressituessin

IMPERATIU: ressitua, ressituï, ressituem, ressitueu, ressituïn

->ressò

■ressò

[de ressonar; 1a FONT: 1670, DTo.]

m 1 ACÚST So degut a una ressonància.

2 fig 1 ressonància 2.

2 fer-se ressò de Servir de propalador d’idees o fets aliens. Tota la premsa se’n féu ressò.

->ressobinar

■ressobinar

v ant 1 tr Ajeure de sobines.

2 pron Ajeure’s de sobines.

->ressogre

■ressogre -a

m i f Pare o mare del sogre o de la sogra.

->ressol

■ressol

Hom.: ressòl

[de sol¹]

m Reverberació del sol.

->ressòl

■ressòl

Hom.: ressol

[de sòl]

m Solatge, pòsit.

->ressolar

■ressolar

[de solar⁴; 1a FONT: 1932, DFa.]

v tr Solar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressolar

GERUNDI: ressolant

PARTICIPI: ressolat, ressolada, ressolats, ressolades

INDICATIU PRESENT: ressolo, ressoles, ressola, ressolem, ressoleu, ressolen

INDICATIU IMPERFET: ressolava, ressolaves, ressolava, ressolàvem, ressolàveu, ressolaven

INDICATIU PASSAT: ressolí, ressolares, ressolà, ressolàrem, ressolàreu, ressolaren

INDICATIU FUTUR: ressolaré, ressolaràs, ressolarà, ressolarem, ressolareu, ressolaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressolaria, ressolaries, ressolaria, ressolaríem, ressolaríeu, ressolarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressoli, ressolis, ressoli, ressolem, ressoleu, ressolin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressolés, ressolessis, ressolés, ressoléssim, ressoléssiu, ressolessin

IMPERATIU: ressola, ressoli, ressolem, ressoleu, ressolin

->ressoldar

■ressoldar

[de soldar]

v tr Soldar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressoldar

GERUNDI: ressoldant

PARTICIPI: ressoldat, ressoldada, ressoldats, ressoldades

INDICATIU PRESENT: ressoldo, ressoldes, ressolda, ressoldem, ressoldeu, ressolden

INDICATIU IMPERFET: ressoldava, ressoldaves, ressoldava, ressoldàvem, ressoldàveu, ressoldaven

INDICATIU PASSAT: ressoldí, ressoldares, ressoldà, ressoldàrem, ressoldàreu, ressoldaren

INDICATIU FUTUR: ressoldaré, ressoldaràs, ressoldarà, ressoldarem, ressoldareu, ressoldaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressoldaria, ressoldaries, ressoldaria, ressoldaríem, ressoldaríeu, ressoldarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressoldi, ressoldis, ressoldi, ressoldem, ressoldeu, ressoldin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressoldés, ressoldessis, ressoldés, ressoldéssim, ressoldéssiu, ressoldessin

IMPERATIU: ressolda, ressoldi, ressoldem, ressoldeu, ressoldin

->ressonador

■ressonador -a

[de ressonar]

1 adj Que ressona.

2 adj Que fa ressonar.

3 m 1 Nom genèric que hom aplica a tots els cossos capaços de vibrar i, doncs, d’entrar en ressonància.

2 ACÚST Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.

3 ELECTRÒN Qualsevol dispositiu o circuit capaç d’entrar en ressonància.

4 ressonador de cavitat ELECTRÒN Cavitat ressonant.

4 ressonador natural FON Nom donat a cadascuna de les cavitats supraglòtiques que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so, gràcies als moviments de la llengua i els altres òrgans de fonació.

->ressonància

■ressonància

Part. sil.: res_so_nàn_ci_a

[del ll. resonantia, íd.]

f 1 1 Acció de ressonar;

2 l’efecte.

3 So repercutit, ressò.

2 fig Fet d’ésser una cosa granment esmentada o divulgada. Aquell discurs va tenir una gran ressonància.

3 1 ACÚST Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.

2 ELECT i RADIOTÈC Fenomen consistent en la coincidència entre el període d’una oscil·lació lliure i el d’una de forçada; aquesta adquireix la màxima amplitud d’oscil·lació quan hi ha ressonància.

3 FÍS Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.

4 MÚS Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.

4 PART Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta.

5 QUÍM 1 Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria.

2 energia de ressonància Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.

3 híbrid de ressonància Conjunt que presenta mesomeria.

6 ressonància magnètica nuclear QUÍM ANAL i DIAG 1 Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química basada en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada (radiofreqüència).

2 Tomografia obtinguda per mitjà d’aquesta tècnica.

7 QUÍM ANAL i QUÍM FÍS 1 ressonància de spin electrònic Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.

2 ressonància paramagnètica electrònica Ressonància de spin electrònic.

8 integral de ressonància QUÍM FÍS En l’estudi mecanoquàntic de l’estructura molecular, integral definida per: β = ʃφ₁Hφ₂dτ = ʃφ₂Hφ₁dτ, φ₁ i φ₂ essent dos orbitals atòmics diferents, i H l’operador de Hamilton del sistema.

->ressonant

■ressonant

[del ll. resonans, -ntis, participi pres. de resonare ‘ressonar’; 1a FONT: c. 1490]

adj 1 Que ressona.

2 ELECT i RADIOTÈC Capaç d’entrar en ressonància. Circuit ressonant.

3 fig De ressonància. Va ésser un discurs ressonant i molt discutit.

->ressonar

■ressonar

[del ll. resonare, íd.; 1a FONT: 1472]

v intr 1 Produir una ressonància. Unes voltes que ressonen.

2 1 Omplir-se de sons. Tot el bosc ressonava dels cants dels ocells.

2 fig Tenir una cosa gran divulgació, parlar-se’n molt. La teva fama ressona per tot el món.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressonar

GERUNDI: ressonant

PARTICIPI: ressonat, ressonada, ressonats, ressonades

INDICATIU PRESENT: ressono, ressones, ressona, ressonem, ressoneu, ressonen

INDICATIU IMPERFET: ressonava, ressonaves, ressonava, ressonàvem, ressonàveu, ressonaven

INDICATIU PASSAT: ressoní, ressonares, ressonà, ressonàrem, ressonàreu, ressonaren

INDICATIU FUTUR: ressonaré, ressonaràs, ressonarà, ressonarem, ressonareu, ressonaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressonaria, ressonaries, ressonaria, ressonaríem, ressonaríeu, ressonarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressoni, ressonis, ressoni, ressonem, ressoneu, ressonin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressonés, ressonessis, ressonés, ressonéssim, ressonéssiu, ressonessin

IMPERATIU: ressona, ressoni, ressonem, ressoneu, ressonin

->ressopar

■ressopar

[de sopar¹; 1a FONT: 1575, DPou.]

v intr Sopar una segona vegada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressopar

GERUNDI: ressopant

PARTICIPI: ressopat, ressopada, ressopats, ressopades

INDICATIU PRESENT: ressopo, ressopes, ressopa, ressopem, ressopeu, ressopen

INDICATIU IMPERFET: ressopava, ressopaves, ressopava, ressopàvem, ressopàveu, ressopaven

INDICATIU PASSAT: ressopí, ressopares, ressopà, ressopàrem, ressopàreu, ressoparen

INDICATIU FUTUR: ressoparé, ressoparàs, ressoparà, ressoparem, ressopareu, ressoparan

INDICATIU CONDICIONAL: ressoparia, ressoparies, ressoparia, ressoparíem, ressoparíeu, ressoparien

SUBJUNTIU PRESENT: ressopi, ressopis, ressopi, ressopem, ressopeu, ressopin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressopés, ressopessis, ressopés, ressopéssim, ressopéssiu, ressopessin

IMPERATIU: ressopa, ressopi, ressopem, ressopeu, ressopin

->ressopó

■ressopó

[de ressopar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m Àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després d’haver sopat.

->ressorgiment

■ressorgiment

[de ressorgir; 1a FONT: 1916]

m Acció de ressorgir.

->ressorgir

■ressorgir

[de sorgir; 1a FONT: c. 1900]

v intr Sorgir de nou. El moviment independentista gallec ha ressorgit amb força.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressorgir

GERUNDI: ressorgint

PARTICIPI: ressorgit, ressorgida, ressorgits, ressorgides

INDICATIU PRESENT: ressorgeixo, ressorgeixes, ressorgeix, ressorgim, ressorgiu, ressorgeixen

INDICATIU IMPERFET: ressorgia, ressorgies, ressorgia, ressorgíem, ressorgíeu, ressorgien

INDICATIU PASSAT: ressorgí, ressorgires, ressorgí, ressorgírem, ressorgíreu, ressorgiren

INDICATIU FUTUR: ressorgiré, ressorgiràs, ressorgirà, ressorgirem, ressorgireu, ressorgiran

INDICATIU CONDICIONAL: ressorgiria, ressorgiries, ressorgiria, ressorgiríem, ressorgiríeu, ressorgirien

SUBJUNTIU PRESENT: ressorgeixi, ressorgeixis, ressorgeixi, ressorgim, ressorgiu, ressorgeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressorgís, ressorgissis, ressorgís, ressorgíssim, ressorgíssiu, ressorgissin

IMPERATIU: ressorgeix, ressorgeixi, ressorgim, ressorgiu, ressorgeixin

->ressort

■ressort

[del fr. ressort, der. de ressortir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 TECNOL 1 Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable.

2 ressort de retorn Ressort que, actuant contra una peça, fa que aquesta retorni a la seva posició inicial en cessar la força que actuava sobre l’esmentada peça.

2 fig 1 Allò que dóna impulsió a alguna cosa.

2 Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi.

->ressortir

■ressortir

[de sortir; 1a FONT: c. 1425]

v intr 1 1 Sortir o elevar-se una cosa més que les circumdants. El campanar ressurt respecte les teulades del poble.

2 Formar relleu. El pujol ressurt enmig de la plana.

2 fig Ressaltar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressortir

GERUNDI: ressortint

PARTICIPI: ressortit, ressortida, ressortits, ressortides

INDICATIU PRESENT: ressurto, ressurts, ressurt, ressortim, ressortiu, ressurten

INDICATIU IMPERFET: ressortia, ressorties, ressortia, ressortíem, ressortíeu, ressortien

INDICATIU PASSAT: ressortí, ressortires, ressortí, ressortírem, ressortíreu, ressortiren

INDICATIU FUTUR: ressortiré, ressortiràs, ressortirà, ressortirem, ressortireu, ressortiran

INDICATIU CONDICIONAL: ressortiria, ressortiries, ressortiria, ressortiríem, ressortiríeu, ressortirien

SUBJUNTIU PRESENT: ressurti, ressurtis, ressurti, ressortim, ressortiu, ressurtin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressortís, ressortissis, ressortís, ressortíssim, ressortíssiu, ressortissin

IMPERATIU: ressurt, ressurti, ressortim, ressortiu, ressurtin

->ressurgència

■ressurgència

Part. sil.: res_sur_gèn_ci_a

[de surgència]

f GEOMORF En un relleu càrstic, reaparició de les aigües infiltrades o absorbides.

->ressuscitar

■ressuscitar

[del ll. resuscitare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Tornar la vida a un mort. Jesús ressuscità Llàtzer.

2 hiperb És un vi que ressuscitaria un mort.

3 fig Renovar, posar novament en vigor. Ressuscitar odis. Ressuscitar una doctrina antiga.

2 intr 1 Retornar a la vida, viure el qui era mort. Clínicament era mort, però inexplicablement ressuscità.

2 CRIST Superar definitivament la mort, passar a una plenitud de vida més enllà de la mort. Els morts ressuscitaran.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ressuscitar

GERUNDI: ressuscitant

PARTICIPI: ressuscitat, ressuscitada, ressuscitats, ressuscitades

INDICATIU PRESENT: ressuscito, ressuscites, ressuscita, ressuscitem, ressusciteu, ressusciten

INDICATIU IMPERFET: ressuscitava, ressuscitaves, ressuscitava, ressuscitàvem, ressuscitàveu, ressuscitaven

INDICATIU PASSAT: ressuscití, ressuscitares, ressuscità, ressuscitàrem, ressuscitàreu, ressuscitaren

INDICATIU FUTUR: ressuscitaré, ressuscitaràs, ressuscitarà, ressuscitarem, ressuscitareu, ressuscitaran

INDICATIU CONDICIONAL: ressuscitaria, ressuscitaries, ressuscitaria, ressuscitaríem, ressuscitaríeu, ressuscitarien

SUBJUNTIU PRESENT: ressusciti, ressuscitis, ressusciti, ressuscitem, ressusciteu, ressuscitin

SUBJUNTIU IMPERFET: ressuscités, ressuscitessis, ressuscités, ressuscitéssim, ressuscitéssiu, ressuscitessin

IMPERATIU: ressuscita, ressusciti, ressuscitem, ressusciteu, ressuscitin

->rest¹

■rest¹

[d’origen incert, potser d’un preromà indoeuropeu *resti ‘llança o objecte punxent’; 1a FONT: 1421]

m ant ARM 1 En la cuirassa, ganxo de ferro o d’acer que servia per a suportar la llança horitzontalment en el moment de l’encontre.

2 En la llança, virolla de cuiro que servia per a fermar la llança en el rest de la cuirassa.

->rest²

■rest²

[del ll. rĕstis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Corda gruixuda d’espart.

2 Tros de corda que serveix de metxa, d’atxa de vent.

2 Filera de coses posades o formades l’una al costat de l’altra. Un rest de butaques.

3 Conjunt d’alls o de cebes lligats trenant-ne les fulles. Un rest d’alls.

->resta

■resta

[de restar; 1a FONT: 1388]

f 1 1 Allò que roman d’una cosa de què hom ha sostret o de què ha passat, ha desaparegut, una part. Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu.

2 Totes altres coses. Això és tot el que recordo: la resta, ho he oblidat.

3 resta d’Israel BÍBL En el llenguatge profètic, petita part del poble que s’escapa de la destrucció i constitueix el nucli del poble salvat per Déu.

2 1 pl Deixalles, coses o porcions de coses que s’han conservat. Les restes d’un àpat. Les restes d’un naufragi. En unes excavacions hom ha trobat restes humanes.

2 restes mortals Cadàver o allò que resta del cos després de mort.

3 ARIT 1 Residu.

2 Subtracció.

->restablidor

■restablidor -a

[de restablir]

adj i m i f Que restableix.

->restabliment

■restabliment

[de restablir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de restablir o de restablir-se;

2 l’efecte.

->restablir

■restablir

[de establir; 1a FONT: 1696, DLac.]

[p p restablert -a o restablit -ida] v 1 tr 1 Tornar a establir una cosa. Restablir un impost.

2 Posar una cosa en l’estat que abans tenia. Restablir la pau, la disciplina.

2 1 tr Tornar a posar en bon estat. Restablir un text alterat.

2 pron MED Recobrar-se, refer-se d’una malaltia o d’una malura qualsevol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restablir

GERUNDI: restablint

PARTICIPI: restablert, restablerta, restablerts, restablertes

PARTICIPI (alternatiu): restablit, restablida, restablits, restablides

INDICATIU PRESENT: restableixo, restableixes, restableix, restablim, restabliu, restableixen

INDICATIU IMPERFET: restablia, restablies, restablia, restablíem, restablíeu, restablien

INDICATIU PASSAT: restablí, restablires, restablí, restablírem, restablíreu, restabliren

INDICATIU FUTUR: restabliré, restabliràs, restablirà, restablirem, restablireu, restabliran

INDICATIU CONDICIONAL: restabliria, restabliries, restabliria, restabliríem, restabliríeu, restablirien

SUBJUNTIU PRESENT: restableixi, restableixis, restableixi, restablim, restabliu, restableixin

SUBJUNTIU IMPERFET: restablís, restablissis, restablís, restablíssim, restablíssiu, restablissin

IMPERATIU: restableix, restableixi, restablim, restabliu, restableixin

->restada

■restada

f ESPORT Acció de restar.

->restador

■restador -a

[de restar]

m i f ESPORT Jugador que torna la pilota en cada servei.

->restant

■restant

[de restar; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 adj Que resta. Els quatre primers poden entrar: els sol·licitants restants s’hauran d’esperar.

2 m Resta, allò que roman o queda. El restant, el podeu llençar.

->restar

■restar

[del ll. restare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 intr No moure’s del lloc on hom és (oposat a anar-se’n). Jo me’n vaig anar: ell va restar allí esperant-lo.

2 intr Subsistir després de la separació d’una o més parts. No em resten sinó quatre euros. Els anys que em resten de vida.

3 intr 1 Subsistir en el mateix estat d’abans. Es van barallar, però van restar amics.

2 Pervenir a un estat estable, definitiu. Després de rodolar muntanya avall, la pedra va restar clavada a terra.

3 Arribar en un punt d’on no es passa. La conversa restà aquí: no van dir res més.

4 Deixar interromput en un punt o un moment determinat. La casa restà a mig construir.

5 Deixar de fer. Per mi no resteu: si creieu que ho heu de fer, feu-ho.

6 restar en Convenir. Restaren en això: que cada un hi posaria la meitat.

4 tr Llevar, treure. Restar importància a un problema.

5 tr ARIT D’una quantitat treure’n una part, operar una subtracció. De vuit restar-ne tres.

6 tr ESPORT En certs jocs de pilota, com el tennis, la pilota basca, etc., tornar la pilota tirada pel qui serveix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restar

GERUNDI: restant

PARTICIPI: restat, restada, restats, restades

INDICATIU PRESENT: resto, restes, resta, restem, resteu, resten

INDICATIU IMPERFET: restava, restaves, restava, restàvem, restàveu, restaven

INDICATIU PASSAT: restí, restares, restà, restàrem, restàreu, restaren

INDICATIU FUTUR: restaré, restaràs, restarà, restarem, restareu, restaran

INDICATIU CONDICIONAL: restaria, restaries, restaria, restaríem, restaríeu, restarien

SUBJUNTIU PRESENT: resti, restis, resti, restem, resteu, restin

SUBJUNTIU IMPERFET: restés, restessis, restés, restéssim, restéssiu, restessin

IMPERATIU: resta, resti, restem, resteu, restin

->restaurable

■restaurable

Part. sil.: res_tau_ra_ble

[de restaurar]

adj Que pot ésser restaurat.

->restauració

■restauració

Part. sil.: res_tau_ra_ci_ó

[del ll. restauratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de restaurar;

2 l’efecte.

2 ART Procés o conjunt d’intervencions progressives que, d’una manera simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.

3 ECOL 1 Conjunt d’operacions destinades a crear unes condicions similars a les que presentava un sistema natural alterat per l’activitat humana.

2 restauració hidrologicoforestal Intervenció combinada de repoblació forestal i d’obres de correcció per tal de disminuir o anul·lar l’erosió d’una àrea de muntanya.

3 restauració paisatgística Conjunt d’operacions que tenen per finalitat que la percepció visual d’un espai sigui similar a la que componia abans d’ésser alterat per una activitat humana.

4 GASTR 1 Activitat del restaurador.

2 Ofici de restaurador.

5 POLÍT 1 Reposició al tron d’un rei destronat o del representant d’una dinastia foragitada.

2 HIST Període històric que comença amb aquesta reposició.

->restaurador

■restaurador -a

Part. sil.: res_tau_ra_dor

[del ll. restaurator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

1 adj i m i f Que restaura.

2 m i f GASTR Persona que té cura d’un restaurant, especialment el cuiner o l’encarregat de la cuina.

->restaurament

■restaurament

Part. sil.: res_tau_ra_ment

[de restaurar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de restaurar.

->restaurant

■restaurant

Part. sil.: res_tau_rant

[del ll. restaurans, -ntis, part. de present de restaurare ‘restaurar’; en el sentit de ’establiment en què se serveixen menjars’, calc del fr. restaurant, íd., der. de restaurer ‘restaurar’; 1a FONT: 1372]

1 adj Restaurador.

2 m ant Reforçant, reconstituent.

3 m Establiment en què se serveixen àpats, menjars.

->restaurar

■restaurar

Part. sil.: res_tau_rar

[del ll. restaurare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 Tornar a posar alguna cosa o algú en l’estat que tenia abans, restablir. Restaurar la monarquia.

2 ART Fer les reparacions necessàries per a tornar una obra d’art a l’estat de quan era nova o no deteriorada.

2 Recobrar, recuperar. Restaurar les forces, la salut.

3 INFORM Situar (un comptador, un registre, una posició de memòria, un dispositiu, etc.) en un estat prefixat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restaurar

GERUNDI: restaurant

PARTICIPI: restaurat, restaurada, restaurats, restaurades

INDICATIU PRESENT: restauro, restaures, restaura, restaurem, restaureu, restauren

INDICATIU IMPERFET: restaurava, restauraves, restaurava, restauràvem, restauràveu, restauraven

INDICATIU PASSAT: restaurí, restaurares, restaurà, restauràrem, restauràreu, restauraren

INDICATIU FUTUR: restauraré, restauraràs, restaurarà, restaurarem, restaurareu, restauraran

INDICATIU CONDICIONAL: restauraria, restauraries, restauraria, restauraríem, restauraríeu, restaurarien

SUBJUNTIU PRESENT: restauri, restauris, restauri, restaurem, restaureu, restaurin

SUBJUNTIU IMPERFET: restaurés, restauressis, restaurés, restauréssim, restauréssiu, restauressin

IMPERATIU: restaura, restauri, restaurem, restaureu, restaurin

->restauratiu

■restauratiu -iva

Part. sil.: res_tau_ra_tiu

[del b. ll. restaurativus, -a, -um, íd.]

adj Que serveix per a restaurar. Un nou procediment restauratiu de pintures a l’oli.

->restiforme

restiforme

[de rest² i -forme]

adj ANAT ANIM 1 En forma de cordó.

2 cos restiforme Cadascun dels peduncles cerebel·losos inferiors, que reuneix vies nervioses procedents de la medul·la i del bulb.

->restinga

■restinga

[d’origen incert, potser de l’angl. rock string ‘cordó de roques’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 GEOMORF Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta.

2 p ext GEOBOT Bosc tropical, xerofític i sabanoide, propi del litoral del Brasil.

->restitució

■restitució

Part. sil.: res_ti_tu_ci_ó

[del ll. restitutio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de restituir;

2 l’efecte.

2 CARTOG Operació de restituir.

3 DR CIV Devolució d’una cosa o rescabalament d’un dany causat, talment que resti restablert l’ordre anterior per la concurrència del dany produït (dany emergent) i del guany no obtingut a causa del perjudici ocasionat pel dany (lucre cessant).

4 DR PEN Condició principal de la responsabilitat penal civil nascuda dels delictes contra la propietat consistent en la devolució al perjudicat dels objectes de què fou privat per l’acció del delinqüent o del responsable civil.

5 coeficient de restitució MEC Per a dos cossos que xoquen, relació entre la diferència de velocitats d’aquests cossos després del xoc i la diferència de velocitats abans del xoc.

6 restitució d’un text CRÍT TEXT Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura.

->restituïble

■restituïble

Part. sil.: res_ti_tu_ï_ble

[de restituir]

adj Que pot ésser restituït.

->restituïdor

■restituïdor -a

Part. sil.: res_ti_tu_ï_dor

[de restituir]

1 adj i m i f Que restitueix.

2 m CARTOG Aparell emprat per a restituir.

->restituir

■restituir

Part. sil.: res_ti_tu_ir

[del ll. restituĕre, íd. (v. constituir); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Tornar a algú una cosa que abans tenia. Restituir a algú els objectes robats.

2 Tornar a posar una cosa en l’estat o la forma que tenia abans. Restituir un text alterat. Restituir l’equilibri perdut.

3 CARTOG Aixecar el mapa d’un terreny a partir de dues fotografies aèries, observades en estereoscòpia, en les quals hom va determinant, mitjançant un restituïdor, quines són les coordenades de diferents punts del terreny.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restituir

GERUNDI: restituint

PARTICIPI: restituït, restituïda, restituïts, restituïdes

INDICATIU PRESENT: restitueixo, restitueixes, restitueix, restituïm, restituïu, restitueixen

INDICATIU IMPERFET: restituïa, restituïes, restituïa, restituíem, restituíeu, restituïen

INDICATIU PASSAT: restituí, restituïres, restituí, restituírem, restituíreu, restituïren

INDICATIU FUTUR: restituiré, restituiràs, restituirà, restituirem, restituireu, restituiran

INDICATIU CONDICIONAL: restituiria, restituiries, restituiria, restituiríem, restituiríeu, restituirien

SUBJUNTIU PRESENT: restitueixi, restitueixis, restitueixi, restituïm, restituïu, restitueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: restituís, restituïssis, restituís, restituíssim, restituíssiu, restituïssin

IMPERATIU: restitueix, restitueixi, restituïm, restituïu, restitueixin

->restitutori

■restitutori -òria

[del ll. restitutorius, -a, -um, íd.]

adj Que implica, que disposa, que executa, una restitució.

->restoblar

■restoblar

[d’un ll. *restupulare ‘treure el rostoll per tornar a sembrar’, der. de stupŭla, variant de stipŭla ‘rostoll’; 1a FONT: 1654]

v tr 1 AGR Sembrar en un terreny dos o més anys seguits el mateix cereal o el mateix llegum. Enguany encara podem restoblar aquest camp.

2 abs Si tornes a restoblar, extenuaràs el sòl.

3 Fer dues collites abans de la fi d’un contracte de conreu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restoblar

GERUNDI: restoblant

PARTICIPI: restoblat, restoblada, restoblats, restoblades

INDICATIU PRESENT: restoblo, restobles, restobla, restoblem, restobleu, restoblen

INDICATIU IMPERFET: restoblava, restoblaves, restoblava, restoblàvem, restoblàveu, restoblaven

INDICATIU PASSAT: restoblí, restoblares, restoblà, restoblàrem, restoblàreu, restoblaren

INDICATIU FUTUR: restoblaré, restoblaràs, restoblarà, restoblarem, restoblareu, restoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: restoblaria, restoblaries, restoblaria, restoblaríem, restoblaríeu, restoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: restobli, restoblis, restobli, restoblem, restobleu, restoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: restoblés, restoblessis, restoblés, restobléssim, restobléssiu, restoblessin

IMPERATIU: restobla, restobli, restoblem, restobleu, restoblin

->restoble

■restoble

[d’un ll. vg. *restupŭla, restupla, íd., regressiu de *restupulare (v. restoblar); 1a FONT: 1404]

m AGR 1 Sembrada de la mateixa llavor que l’any anterior en un mateix terreny.

2 En el conreu d’una artiga, nom que hom donava a la terra des del segon any fins al seu esgotament, al cap de quatre o cinc anys, en què hom la deixava enherbar novament.

->restoll

■restoll

[d’un ll. vg. *restŭclum, variant de *restŭplum, der. de stupŭla, stipŭla, íd. (v. restoblar)]

m AGR Rostoll.

->restrenyedor

■restrenyedor -a

[de restrènyer]

1 adj Que restreny.

2 adj i m FARM Dit del producte que retarda la velocitat de trànsit del contingut intestinal, anomenat també antidiarreic o anexosmòtic.

->restrènyer

■restrènyer

[de estrènyer; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[p p restret -a] v tr 1 Restringir. Cal restrènyer les despeses.

2 esp MED i PAT Causar restrenyiment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restrènyer

GERUNDI: restrenyent

PARTICIPI: restret, restreta, restrets, restretes

INDICATIU PRESENT: restrenyo, restrenys, restreny, restrenyem, restrenyeu, restrenyen

INDICATIU IMPERFET: restrenyia, restrenyies, restrenyia, restrenyíem, restrenyíeu, restrenyien

INDICATIU PASSAT: restrenyí, restrenyeres, restrenyé, restrenyérem, restrenyéreu, restrenyeren

INDICATIU FUTUR: restrenyeré, restrenyeràs, restrenyerà, restrenyerem, restrenyereu, restrenyeran

INDICATIU CONDICIONAL: restrenyeria, restrenyeries, restrenyeria, restrenyeríem, restrenyeríeu, restrenyerien

SUBJUNTIU PRESENT: restrenyi, restrenyis, restrenyi, restrenyem, restrenyeu, restrenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: restrenyés, restrenyessis, restrenyés, restrenyéssim, restrenyéssiu, restrenyessin

IMPERATIU: restreny, restrenyi, restrenyem, restrenyeu, restrenyin

->restrenyiment

■restrenyiment

[de restrènyer; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Astringència.

2 esp PAT Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses; és anomenat també constipació.

->restret

■restret -a

[de restrènyer]

adj i m i f PAT Que pateix de restrenyiment.

->restretament

■restretament

[de restret]

adv Amb restrenyiment.

->restricció

■restricció

Part. sil.: res_tric_ci_ó

[del ll. restrictio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de restringir, de limitar;

2 l’efecte. La restricció de la llibertat de reunió. Sotmetre’s sense restricció.

2 PAT Disminució de la capacitat vital pulmonar sense obstrucció bronquial, que no afecta la ventilació màxima per minut.

3 restricció d’una aplicació ÀLG Donats una funció f d’un conjunt A en un altre B i un subconjunt A′ de A, funció de A′ a B que pren els mateixos valors que f per a tot element de A′. Hom l’anomena restricció de f al subconjunt A′.

4 restricció mental ÈTIC Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.

5 restriccions econòmiques ECON Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.

->restrictiu

■restrictiu -iva

Part. sil.: res_tric_tiu

[del b. ll. restrictivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que expressa o implica restricció o limitació.

2 GRAM Dit de les conjuncions, locucions conjuntives, adjectius i adverbis que signifiquen oposició o adversitat (però, sinó, encara que, llevat de).

->restrictivament

■restrictivament

[de restrictiu]

adv Amb restricció, d’una manera restrictiva.

->restringent

■restringent

[del ll. restringens, -ntis, part. pres. de restringĕre ‘restringir’]

1 adj Que restreny.

2 adj i m esp FARM Astringent.

->restringible

■restringible

[de restringir]

adj Que es pot restringir.

->restringir

■restringir

[del ll. restringĕre, íd.]

v tr Reduir a límits més estrets, limitar. Restringir les llibertats, els privilegis. Restringir les despeses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: restringir

GERUNDI: restringint

PARTICIPI: restringit, restringida, restringits, restringides

INDICATIU PRESENT: restringeixo, restringeixes, restringeix, restringim, restringiu, restringeixen

INDICATIU IMPERFET: restringia, restringies, restringia, restringíem, restringíeu, restringien

INDICATIU PASSAT: restringí, restringires, restringí, restringírem, restringíreu, restringiren

INDICATIU FUTUR: restringiré, restringiràs, restringirà, restringirem, restringireu, restringiran

INDICATIU CONDICIONAL: restringiria, restringiries, restringiria, restringiríem, restringiríeu, restringirien

SUBJUNTIU PRESENT: restringeixi, restringeixis, restringeixi, restringim, restringiu, restringeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: restringís, restringissis, restringís, restringíssim, restringíssiu, restringissin

IMPERATIU: restringeix, restringeixi, restringim, restringiu, restringeixin

->resulta

■resulta

[de resultar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 [sovint en pl] Allò que se segueix d’un fet, conseqüència. Això que fas, et durà males resultes.

2 de resultes de A conseqüència de. De resultes d’aquella caiguda restà coix tota la vida.

2 esp Resultat, conclusió, d’una deliberació, d’una conferència, etc.

->resultant

■resultant

[de resultar]

1 adj 1 Que resulta.

2 força resultant (o simplement resultant) FÍS Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces (dites components) que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector.

3 moviment resultant FÍS Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.

2 m DR Cadascun dels paràgrafs de les sentències on consta la relació de fets, que s’enllacen amb les qüestions en elles resoltes.

3 f ANÀL VECT Vector equivalent a la suma de dos vectors.

->resultar

■resultar

[del ll. resultare ‘ressaltar, sorgir’, der. de saltare ‘saltar’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v intr 1 Produir-se com a efecte o conseqüència d’una cosa. Els mals que resulten d’una guerra. De les meves recerques resulta que el fet no és cert.

2 Manifestar-se o comprovar-se ésser o haver succeït tal o tal cosa. La casa, ara, resulta petita. Tots els esforços han resultat inútils.

3 abs Produir bon efecte, ésser bo. Això de pagar per endavant no resulta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resultar

GERUNDI: resultant

PARTICIPI: resultat, resultada, resultats, resultades

INDICATIU PRESENT: resulto, resultes, resulta, resultem, resulteu, resulten

INDICATIU IMPERFET: resultava, resultaves, resultava, resultàvem, resultàveu, resultaven

INDICATIU PASSAT: resultí, resultares, resultà, resultàrem, resultàreu, resultaren

INDICATIU FUTUR: resultaré, resultaràs, resultarà, resultarem, resultareu, resultaran

INDICATIU CONDICIONAL: resultaria, resultaries, resultaria, resultaríem, resultaríeu, resultarien

SUBJUNTIU PRESENT: resulti, resultis, resulti, resultem, resulteu, resultin

SUBJUNTIU IMPERFET: resultés, resultessis, resultés, resultéssim, resultéssiu, resultessin

IMPERATIU: resulta, resulti, resultem, resulteu, resultin

->resultat

■resultat

[de resultar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Allò que resulta. El resultat d’una votació. Obtenir un bon resultat, un resultat magre.

2 MAT 1 Quantitat resultant d’una operació o d’un càlcul matemàtic.

2 Solució, especialment d’un problema.

3 pl COMPT Compte diferencial de net que recull els beneficis comptables que es deriven de l’activitat pròpia d’una unitat econòmica en un exercici.

->resultatiu

■resultatiu -iva

Part. sil.: re_sul_ta_tiu

[de resultar]

adj GRAM Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada (saber, tenir, viure, quedar-se), per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània (aprendre, prendre, néixer, venir).

->resum

■resum

[de resumir; 1a FONT: 1911]

m 1 Discurs o escrit que exposa breument els punts essencials d’altres escrits o discursos, o que informa succintament sobre esdeveniments. Un resum d’història de Catalunya. Fer el resum d’un discurs.

2 en resum loc adv Resumint, recapitulant.

->resumidament

■resumidament

[de resumir; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv 1 En resum.

2 Breument.

->resumir

■resumir

[del ll. resumĕre, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v [també com dormir] tr Reduir a termes breus, condensar allò que ha estat dit o escrit. Resumeix el discurs. Vejam com ho resums, això.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: resumir

GERUNDI: resumint

PARTICIPI: resumit, resumida, resumits, resumides

INDICATIU PRESENT: resumeixo, resumeixes, resumeix, resumim, resumiu, resumeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): resumo, resums, resum, resumim, resumiu, resumen

INDICATIU IMPERFET: resumia, resumies, resumia, resumíem, resumíeu, resumien

INDICATIU PASSAT: resumí, resumires, resumí, resumírem, resumíreu, resumiren

INDICATIU FUTUR: resumiré, resumiràs, resumirà, resumirem, resumireu, resumiran

INDICATIU CONDICIONAL: resumiria, resumiries, resumiria, resumiríem, resumiríeu, resumirien

SUBJUNTIU PRESENT: resumeixi, resumeixis, resumeixi, resumim, resumiu, resumeixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): resumi, resumis, resumi, resumim, resumiu, resumin

SUBJUNTIU IMPERFET: resumís, resumissis, resumís, resumíssim, resumíssiu, resumissin

IMPERATIU: resumeix, resumeixi, resumim, resumiu, resumeixin

IMPERATIU (alternatiu): resum, resumi, resumim, resumiu, resumin

->resumpció

■resumpció

Part. sil.: re_sump_ci_ó

[del ll. resumptio, -ōnis ‘restabliment, guarició’]

f Acció de resumir.

->resupinat

■resupinat -ada

[del ll. resupinatus, -a, -um ‘recurvat’]

adj BOT Dit dels òrgans de posició inversa a la normal.

->resurrecció

■resurrecció

Part. sil.: re_sur_rec_ci_ó

[del ll. ecl. resurrectio, -ōnis, íd., der. del ll. resurgĕre ‘redreçar-se, reanimar-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de ressuscitar;

2 l’efecte.

2 RELIG, BÍBL i CRIST 1 Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia el retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.

2 p ext Reaparició, reconstrucció, renaixença. La resurrecció d’un poble, d’un diari.

->ret

■ret

[del ll. rēte ‘xarxa’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m INDUM Bossa de malla que hom es posa al cap per retenir els cabells.

->retall

■retall

[de retallar; 1a FONT: 1591]

m 1 Tros sobrant de paper, de roba, de pell, de planxa metàl·lica, etc., resultant de retallar una cosa, que resta com a rebuig en l’execució d’un treball. Quan tallis aquesta peça per fer el vestit, no llencis els retalls.

2 fig Fragment d’un escrit, tros d’un llibre o una revista que hom copia i insereix en un altre escrit.

->retallable

■retallable

[de retallar]

1 adj Que pot ésser retallat.

2 m Figura dibuixada en un paper o una cartolina que els infants retallen per fer-ne joguines.

->retallada

■retallada

[de retallar]

f 1 Acció de retallar;

2 l’efecte.

->retalladura

■retalladura

[de retallar; 1a FONT: 1653, DTo.]

[generalment en pl] f Tros de paper, de tela, etc., que resta de retallar alguna cosa, retall.

->retallament

■retallament

[de retallar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de retallar.

->retallar

■retallar

[de tallar; 1a FONT: 1371]

v tr 1 1 Tallar allò que sobra d’una cosa. Un cop posat el filtre al tub, van retallar-ne els fragments que sobresortien.

2 esp Tallar el paper, la tela, etc., seguint els contorns d’una figura que hi ha estat dibuixada, brodada, etc. Retalleu un ninot resseguint el dibuix. Retallar la plantilla segons la talla de la sabata.

3 p ext ART En una pintura, senyalar ben bé els contorns d’una figura.

2 1 Tornar a tallar. Retalla la tija, que encara ha quedat un xic llarga.

2 esp Tornar a tallar una gemma ja tallada.

3 fig 1 Escurçar un escrit traient-ne fragments. És un poema estiregassat que retallant-ne alguns versos milloraria indubtablement.

2 Llevar fragments d’un escrit, d’un film, etc., la censura oficial. Li van retallar l’obra de teatre perquè criticava moltes coses.

3 Treure fragments d’un escrit per aprofitar-los per a un altre escrit.

4 fig Dir els defectes (d’algú) en la seva absència. Es passen el dia retallant la veïna.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retallar

GERUNDI: retallant

PARTICIPI: retallat, retallada, retallats, retallades

INDICATIU PRESENT: retallo, retalles, retalla, retallem, retalleu, retallen

INDICATIU IMPERFET: retallava, retallaves, retallava, retallàvem, retallàveu, retallaven

INDICATIU PASSAT: retallí, retallares, retallà, retallàrem, retallàreu, retallaren

INDICATIU FUTUR: retallaré, retallaràs, retallarà, retallarem, retallareu, retallaran

INDICATIU CONDICIONAL: retallaria, retallaries, retallaria, retallaríem, retallaríeu, retallarien

SUBJUNTIU PRESENT: retalli, retallis, retalli, retallem, retalleu, retallin

SUBJUNTIU IMPERFET: retallés, retallessis, retallés, retalléssim, retalléssiu, retallessin

IMPERATIU: retalla, retalli, retallem, retalleu, retallin

->retallat

retallat -ada

[de retallar]

adj HERÀLD Dit de l’escut tallat una de les divisions del qual ha estat novament tallada.

->retaló

■retaló

[de taló]

m 1 Part posterior del taló.

2 dur les sabates a retaló Dur-les sense acabar de posar, sense cobrir la part posterior del taló.

->retanyar

■retanyar

[de tanyar; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Tanyar de nou, rebrotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retanyar

GERUNDI: retanyant

PARTICIPI: retanyat, retanyada, retanyats, retanyades

INDICATIU PRESENT: retanyo, retanyes, retanya, retanyem, retanyeu, retanyen

INDICATIU IMPERFET: retanyava, retanyaves, retanyava, retanyàvem, retanyàveu, retanyaven

INDICATIU PASSAT: retanyí, retanyares, retanyà, retanyàrem, retanyàreu, retanyaren

INDICATIU FUTUR: retanyaré, retanyaràs, retanyarà, retanyarem, retanyareu, retanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: retanyaria, retanyaries, retanyaria, retanyaríem, retanyaríeu, retanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: retanyi, retanyis, retanyi, retanyem, retanyeu, retanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: retanyés, retanyessis, retanyés, retanyéssim, retanyéssiu, retanyessin

IMPERATIU: retanya, retanyi, retanyem, retanyeu, retanyin

->retard

■retard

[de retardar]

m 1 Fet de retardar-se. El tren ha arribat amb retard. Un retard de dues hores.

2 ELECTRÒN i TELECOM Diferència de temps existent entre el senyal de sortida i el d’entrada en un sistema de transmissió, un amplificador, un dispositiu, un circuit, etc.

3 EVOL Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupa tant en la vida embrionària com en l’adulta i que gradualment en l’escala evolutiva esdevé vestigial i acaba desapareixent en ambdues fases.

4 MÚS Procediment de l’harmonia clàssica que prolonga una o més notes d’un acord sobre l’acord següent, que es retarda.

5 MOT 1 angle de retard Angle que formen l’eix de la manovella i el del pistó d’un motor en el moment d’acabar l’entrada de l’aire o de la mescla combustible.

2 retard d’una vàlvula Disposició de les vàlvules d’aspiració i d’escapament, en els motors de combustió interna, de manera que l’inici del seu tancament sigui posterior al punt mort inferior i al superior, respectivament.

6 de retard ARM i EXPL Dit dels projectils, les bombes, etc., d’efecte retardat.

7 retard genètic GEN Desfasament generacional que existeix en els nivells genètics dels diferents estrats d’una piràmide de selecció a l’hora de difondre la millora genètica.

8 retard mental PSIC Funcionament intel·lectual general per sota del nivell normal a una edat determinada.

->retardable

■retardable

[de retardar]

adj Que pot ésser retardat.

->retardació

■retardació

Part. sil.: re_tar_da_ci_ó

[de retardar]

f 1 Acció de fer més lent, alentiment (oposat a acceleració).

2 FÍS i MEC 1 Desceleració.

2 En un procés, un moviment, etc., introducció d’un cert retard.

->retardador

■retardador -a

[de retardar]

1 adj 1 Que retarda.

2 MEC Que tendeix a retardar o a descelerar un moviment. Força retardadora.

3 FÍS Que introdueix un retard.

2 adj i m 1 FARM Dit del producte que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament, i n’allarga l’acció.

2 TECNOL Dit del mecanisme, del dispositiu, etc., que retarda una acció, un moviment, etc.

->retardament

■retardament

[de retardar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de retardar o de retardar-se;

2 l’efecte.

->retardant

■retardant

[de retardar]

1 adj Que retarda.

2 m MÚS En una partitura, indicació que cal retardar el ritme d’interpretació.

->retardar

■retardar

Cp. endarrerir

[de tardar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer que una cosa s’esdevingui més tard. Hem retardat la sortida per donar-vos temps a venir.

2 retardar un rellotge RELL Moure les busques d’un rellotge per tal que assenyalin un temps anterior al que assenyalaven.

2 1 tr Fer més lent, alentir (oposat a accelerar). Retardar un moviment.

2 tr FÍS i MEC Descelerar.

3 tr FÍS i MEC Introduir un retard en un procés.

4 pron Retardar-se un rellotge.

3 intr RELL 1 Assenyalar un rellotge una hora anterior a la que realment és.

2 Funcionar un rellotge o un mecanisme de rellotgeria amb menys rapidesa de la que li correspon en funció de l’ús al qual és destinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retardar

GERUNDI: retardant

PARTICIPI: retardat, retardada, retardats, retardades

INDICATIU PRESENT: retardo, retardes, retarda, retardem, retardeu, retarden

INDICATIU IMPERFET: retardava, retardaves, retardava, retardàvem, retardàveu, retardaven

INDICATIU PASSAT: retardí, retardares, retardà, retardàrem, retardàreu, retardaren

INDICATIU FUTUR: retardaré, retardaràs, retardarà, retardarem, retardareu, retardaran

INDICATIU CONDICIONAL: retardaria, retardaries, retardaria, retardaríem, retardaríeu, retardarien

SUBJUNTIU PRESENT: retardi, retardis, retardi, retardem, retardeu, retardin

SUBJUNTIU IMPERFET: retardés, retardessis, retardés, retardéssim, retardéssiu, retardessin

IMPERATIU: retarda, retardi, retardem, retardeu, retardin

->retardat

■retardat -ada

[de retardar]

1 adj 1 Que s’esdevé més tard.

2 d’efecte retardat ARM, EXPL i PIR Dit de les espoletes, dels artefactes, etc., en els quals, o a causa dels quals, l’explosió s’esdevé després d’un interval, més o menys llarg i preestablert, d’haver estat activats o excitats.

3 neutró retardat NUC En un reactor nuclear, neutró que és emès generalment pels productes de fissió en desintegrar-se.

2 adj 1 Que va més lent del normal.

2 d’efecte retardat FARM Dit dels medicaments la substància activa dels quals és assimilada lentament per l’organisme, la qual cosa permet, en alguns casos, de substituir una llarga administració del medicament per una de sola.

3 retardat mental PSIC Persona que té un retard mental.

->retardatari

■retardatari -ària

[de retardar]

adj 1 Que s’esdevé amb retard.

2 EVOL Dit del cromosoma que presenta retard anafàsic.

->retardatriu

■retardatriu

Part. sil.: re_tar_da_triu

[de retardar]

adj f Retardadora.

->retast

■retast

[de retastar]

m Acció de retastar.

->retastar

■retastar

[de tastar]

v tr Tornar a tastar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retastar

GERUNDI: retastant

PARTICIPI: retastat, retastada, retastats, retastades

INDICATIU PRESENT: retasto, retastes, retasta, retastem, retasteu, retasten

INDICATIU IMPERFET: retastava, retastaves, retastava, retastàvem, retastàveu, retastaven

INDICATIU PASSAT: retastí, retastares, retastà, retastàrem, retastàreu, retastaren

INDICATIU FUTUR: retastaré, retastaràs, retastarà, retastarem, retastareu, retastaran

INDICATIU CONDICIONAL: retastaria, retastaries, retastaria, retastaríem, retastaríeu, retastarien

SUBJUNTIU PRESENT: retasti, retastis, retasti, retastem, retasteu, retastin

SUBJUNTIU IMPERFET: retastés, retastessis, retastés, retastéssim, retastéssiu, retastessin

IMPERATIU: retasta, retasti, retastem, retasteu, retastin

->retaule

■retaule

Part. sil.: re_tau_le

[contracció de rere taula, aplicat a pintures del darrere de l’altar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ART Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.

2 Evocació escènica de fets històrics, llegendaris, religiosos, etc. El Retaule de Sant Ermengol.

->retauló

■retauló

Part. sil.: re_tau_ló

[de retaule; 1a FONT: 1580]

m 1 ART 1 Retaule petit.

2 Casella de retaule.

3 RELIG i FOLK Exvot consistent en una tauleta de fusta pintada.

2 TÈXT Passamà de fusta amb una regatera dins la qual encaixa la part superior de la pua del teler i l’aguanta.

->retè

retè

m QUÍM ORG Hidrocarbur policíclic aromàtic derivat del fenantrè.

->reteixir

■reteixir

Part. sil.: re_tei_xir

[de teixir]

v tr TÈXT 1 Tornar a teixir.

2 Teixir teles molt espesses i comprimides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: reteixir

GERUNDI: reteixint

PARTICIPI: reteixit, reteixida, reteixits, reteixides

INDICATIU PRESENT: reteixeixo, reteixeixes, reteixeix, reteixim, reteixiu, reteixeixen

INDICATIU IMPERFET: reteixia, reteixies, reteixia, reteixíem, reteixíeu, reteixien

INDICATIU PASSAT: reteixí, reteixires, reteixí, reteixírem, reteixíreu, reteixiren

INDICATIU FUTUR: reteixiré, reteixiràs, reteixirà, reteixirem, reteixireu, reteixiran

INDICATIU CONDICIONAL: reteixiria, reteixiries, reteixiria, reteixiríem, reteixiríeu, reteixirien

SUBJUNTIU PRESENT: reteixeixi, reteixeixis, reteixeixi, reteixim, reteixiu, reteixeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: reteixís, reteixissis, reteixís, reteixíssim, reteixíssiu, reteixissin

IMPERATIU: reteixeix, reteixeixi, reteixim, reteixiu, reteixeixin

->reteixit

■reteixit

Part. sil.: re_tei_xit

[de reteixir]

m TÈXT Teixit molt espès.

->reteler

■reteler

[cpt. contracte masculinitzat de rere i telera]

m AGR Clàvia emmetxada a la part posterior de la telera de l’arada tradicional.

->retemptar

■retemptar

[de temptar]

v tr Temptar de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retemptar

GERUNDI: retemptant

PARTICIPI: retemptat, retemptada, retemptats, retemptades

INDICATIU PRESENT: retempto, retemptes, retempta, retemptem, retempteu, retempten

INDICATIU IMPERFET: retemptava, retemptaves, retemptava, retemptàvem, retemptàveu, retemptaven

INDICATIU PASSAT: retemptí, retemptares, retemptà, retemptàrem, retemptàreu, retemptaren

INDICATIU FUTUR: retemptaré, retemptaràs, retemptarà, retemptarem, retemptareu, retemptaran

INDICATIU CONDICIONAL: retemptaria, retemptaries, retemptaria, retemptaríem, retemptaríeu, retemptarien

SUBJUNTIU PRESENT: retempti, retemptis, retempti, retemptem, retempteu, retemptin

SUBJUNTIU IMPERFET: retemptés, retemptessis, retemptés, retemptéssim, retemptéssiu, retemptessin

IMPERATIU: retempta, retempti, retemptem, retempteu, retemptin

->retenció

■retenció

Part. sil.: re_ten_ci_ó

[del ll. retentio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1393]

f 1 1 Acció de retenir o de retenir-se;

2 l’efecte.

3 PAT Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d’orina.

4 PSIC Efecte consecutiu persistent d’una excitació, experiència o reacció, sobre la base dels quals poden presentar-se, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.

5 TRÀNS En una via pública, detenció prolongada o marxa molt lenta dels vehicles provocada per llur aglomeració o per obstacles que n’impedeixen o en dificulten la circulació normal.

6 dret de retenció DR CIV Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la el deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.

7 retenció de la pilota ESPORT Acció de retenir la pilota un jugador, sense jugar-hi, amb la finalitat de fer passar el temps.

8 retenció fiscal DR FISC Obligació del substitut del contribuent a detreure del pagament efectuat al subjecte passiu d’un tribut el gravamen tributari corresponent o una quantitat determinada a compte, assumint l’obligació d’efectuar-ne l’ingrés en el tresor públic.

2 QUÍM ANAL 1 retenció relativa En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.

2 temps de retenció (t_R) En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.

3 volum de retenció (V_R) En una anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.

->retenidor

■retenidor -a

[de retenir]

1 adj i m i f Que reté.

2 m MAR Corda amb què, des de terra, hom reté la barca en avarar-la.

3 m 1 TECNOL Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres.

2 Dispositiu usat per a mantenir una porta, una finestra, un balcó, etc., oberts o parcialment oberts, sense que es puguin tancar o obrir més.

->reteniment

■reteniment

[de retenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de retenir.

->retenir

■retenir

[del ll. retinēre, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 tr 1 No deixar que una persona o una cosa se’n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu anar-se’n: retingueu-los fins al vespre. No retenir l’estómac un aliment, una medecina. Retenir l’orina. Retenir les llàgrimes.

2 Conservar en la memòria o en l’enteniment. No puc retenir la lliçó.

3 DR Arrestar. El van retenir dos dies a la comissaria.

2 pron 1 No es va poder retenir d’omplir-lo d’improperis.

2 abs Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer. Retén-te, no facis cap disbarat! Reteniu-vos, ara no és el moment de prendre venjança.

3 tr Suspendre totalment o només en part el pagament del sou i reservar-lo per a satisfer algun deute. Li van retenir el pagament perquè devia diners al fisc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retenir

GERUNDI: retenint

PARTICIPI: retingut, retinguda, retinguts, retingudes

INDICATIU PRESENT: retinc, retens, reté, retenim, reteniu, retenen

INDICATIU IMPERFET: retenia, retenies, retenia, reteníem, reteníeu, retenien

INDICATIU PASSAT: retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren

INDICATIU FUTUR: retindré, retindràs, retindrà, retindrem, retindreu, retindran

INDICATIU CONDICIONAL: retindria, retindries, retindria, retindríem, retindríeu, retindrien

SUBJUNTIU PRESENT: retingui, retinguis, retingui, retinguem, retingueu, retinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: retingués, retinguessis, retingués, retinguéssim, retinguéssiu, retinguessin

IMPERATIU: retén, retingui, retinguem, reteniu, retinguin

IMPERATIU (alternatiu): retingues, retingui, retinguem, retingueu, retinguin

->retentir

■retentir

[del fr. retentir, íd., der. de tinter, ll. tinnitare ‘xerrotejar, balbucejar’, amb encreuament del ll. retinnīre ‘ressonar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr Retrunyir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retentir

GERUNDI: retentint

PARTICIPI: retentit, retentida, retentits, retentides

INDICATIU PRESENT: retenteixo, retenteixes, retenteix, retentim, retentiu, retenteixen

INDICATIU IMPERFET: retentia, retenties, retentia, retentíem, retentíeu, retentien

INDICATIU PASSAT: retentí, retentires, retentí, retentírem, retentíreu, retentiren

INDICATIU FUTUR: retentiré, retentiràs, retentirà, retentirem, retentireu, retentiran

INDICATIU CONDICIONAL: retentiria, retentiries, retentiria, retentiríem, retentiríeu, retentirien

SUBJUNTIU PRESENT: retenteixi, retenteixis, retenteixi, retentim, retentiu, retenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retentís, retentissis, retentís, retentíssim, retentíssiu, retentissin

IMPERATIU: retenteix, retenteixi, retentim, retentiu, retenteixin

->retentiu

■retentiu -iva

Part. sil.: re_ten_tiu

[del b. ll. retentivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té el poder de retenir. El poder retentiu d’un estómac sa.

2 f Facultat de recordar, memòria.

->retentivitat

■retentivitat

[de retentiu]

f Poder de retenir, força retentiva.

->retenyir

■retenyir

[de tenyir; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Tenyir de nou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: retenyir

GERUNDI: retenyint

PARTICIPI: retenyit, retenyida, retenyits, retenyides

INDICATIU PRESENT: retenyeixo, retenyeixes, retenyeix, retenyim, retenyiu, retenyeixen

INDICATIU IMPERFET: retenyia, retenyies, retenyia, retenyíem, retenyíeu, retenyien

INDICATIU PASSAT: retenyí, retenyires, retenyí, retenyírem, retenyíreu, retenyiren

INDICATIU FUTUR: retenyiré, retenyiràs, retenyirà, retenyirem, retenyireu, retenyiran

INDICATIU CONDICIONAL: retenyiria, retenyiries, retenyiria, retenyiríem, retenyiríeu, retenyirien

SUBJUNTIU PRESENT: retenyeixi, retenyeixis, retenyeixi, retenyim, retenyiu, retenyeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: retenyís, retenyissis, retenyís, retenyíssim, retenyíssiu, retenyissin

IMPERATIU: retenyeix, retenyeixi, retenyim, retenyiu, retenyeixin

->retèpora

retèpora

f ZOOL Briozou colonial de l’ordre dels quilostomats, de la família dels retepòrids (Retepora cellulosa), que forma colònies laminars i molt fenestrades, habita a les grutes submarines i als fons coral·lígens pregons, i té un color rosa pàl·lid que desapareix en treure’l de l’aigua.

->retepòrids

retepòrids

m ZOOL 1 pl Família de briozous gimnolemes de l’ordre dels quilostomats, que comprèn la retèpora.

2 sing Briozou de la família dels retepòrids.

->retercejat

retercejat -ada

[de tercejat]

adj HERÀLD Dit de l’escut tercejat cadascuna de les particions del qual són també tercejades.

->retià

retià -ana

Part. sil.: re_ti_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al retià.

2 m Darrer estatge del triàsic, situat damunt del norià i sota del hettangià.

->rètic

■rètic -a

1 adj Relatiu o pertanyent a Rètia (antiga regió dels Alps centrals).

2 m LING Retoromànic occidental.

->reticència

■reticència

Part. sil.: re_ti_cèn_ci_a

[del ll. reticentia, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

f 1 1 Acció de callar una cosa, deixant-la, però, entendre.

2 RET Figura retòrica consistent a deixar incompleta una frase per donar a entendre més del que hom sembla voler silenciar.

2 Actitud de reserva, d’hesitació, de desconfiança. Acceptar amb reticència.

3 1 DR Delicte, equivalent al fals testimoni, consistent a testimoniar parcialment o amb reserva sobre fets fonamentals d’un cas o per evitar perjudicis.

2 DR CIV Delicte consistent a callar en un contracte coses que haurien determinat condicions diverses del mateix contracte.