->vasotocina

vasotocina

f BIOQ Hormona de la neurohipòfisi de rèptils, amfibis i peixos, anàloga a la vasopressina i a l’oxitocina.

->vassall

■vassall -a

[del b. ll. vassallus, íd., ‘servidor’, der. de vassus ‘servidor, criat’, i aquest, del cèlt. vassos, íd. (com també vassallus té una probable base cèlt. *vassallos ‘semblant a un criat’), relacionat amb l’indoeuropeu upo-stho- ‘el qui està a sota’ (cf. vailet); 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Súbdit.

2 m HIST Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el rei, contreia amb ells una relació de vassallatge, amb tots els deures que li eren inherents, basada fonamentalment en l’ajuda guerrera.

->vassallatge

■vassallatge

[del b. ll. vassallatĭcum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Servitud, subjecció.

2 HIST Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d’elles (vassall) s’encomana a l’altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi de rebre’n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d’uns béns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.).

->vassallàtic

vassallàtic -a

adj Relatiu o pertanyent al vassallatge.

->vassallia

■vassallia

Part. sil.: vas_sa_lli_a

[de vassall; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f HIST Vassallatge.

->vast

■vast -a

Hom.: bast

[del ll. vastus, -a, -um ‘desert, devastat; immens, desmesurat’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 D’una gran extensió. Una vasta regió.

2 fig Una vasta cultura. Vastos coneixements.

->vastament

■vastament

[de vast]

adv D’una manera vasta.

->vastitud

■vastitud

[del ll. vastitūdo, -ĭnis ‘devastació; proporció enorme’]

f Qualitat de vast.

->vasvassor

vasvassor -a

m i f HIST Varvassor.

->vasvassoria

vasvassoria

Part. sil.: vas_vas_so_ri_a

f HIST Varvassoria.

->vàter

■vàter

[de l’angl. water-closet, íd., comp. de water ‘aigua’ i closet ‘recambró’, és a dir ‘recambró amb aigua’]

m 1 CONSTR Cambra proveïda d’un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua dins la tassa on hom ha fet les deposicions, per tal de netejar-la.

2 p ext Tassa de vàter, normalment proveïda de sifó.

->vaticà

■vaticà -ana

adj Relatiu o pertanyent al Vaticà. Els concilis vaticans. Els museus vaticans. La política vaticana.

->vaticanisme

■vaticanisme

m Defensa de l’autoritat del papa i del centralisme vaticà en qüestions polítiques i eclesials; ultramuntanisme, papisme.

->vaticanista

■vaticanista

m i f 1 1 Partidari de la supremacia del papat en qüestions polítiques; ultramuntà.

2 Defensor a ultrança dels privilegis o el centralisme de la cúria romana en qüestions eclesials anteriors al concili II del Vaticà.

2 Coneixedor de l’organització, l’estructura, la diplomàcia, etc., del Vaticà.

->vaticinador

■vaticinador -a

[del ll. vaticinator, -ōris, íd.]

adj Que vaticina.

->vaticinar

■vaticinar

[del ll. vaticinari, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Pronosticar, profetitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vaticinar

GERUNDI: vaticinant

PARTICIPI: vaticinat, vaticinada, vaticinats, vaticinades

INDICATIU PRESENT: vaticino, vaticines, vaticina, vaticinem, vaticineu, vaticinen

INDICATIU IMPERFET: vaticinava, vaticinaves, vaticinava, vaticinàvem, vaticinàveu, vaticinaven

INDICATIU PASSAT: vaticiní, vaticinares, vaticinà, vaticinàrem, vaticinàreu, vaticinaren

INDICATIU FUTUR: vaticinaré, vaticinaràs, vaticinarà, vaticinarem, vaticinareu, vaticinaran

INDICATIU CONDICIONAL: vaticinaria, vaticinaries, vaticinaria, vaticinaríem, vaticinaríeu, vaticinarien

SUBJUNTIU PRESENT: vaticini, vaticinis, vaticini, vaticinem, vaticineu, vaticinin

SUBJUNTIU IMPERFET: vaticinés, vaticinessis, vaticinés, vaticinéssim, vaticinéssiu, vaticinessin

IMPERATIU: vaticina, vaticini, vaticinem, vaticineu, vaticinin

->vaticini

■vaticini

[del ll. vaticinium, íd., der. de vates, -is ‘endevinador, profeta’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Pronòstic, profecia.

->vatu

vatu

m ECON Unitat monetària de Vanuatu.

->vatua

■vatua

Part. sil.: va_tu_a

interj Interjecció que denota sorpresa, enuig, etc.; eufemisme per voto a.

->vau

■vau

Part. sil.: vau

Hom.: bau

f 1 Nom de la sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

2 Semiconsonant velar.

->vauclusià

vauclusià -ana

Part. sil.: vau_clu_si_à

adj GEOMORF 1 Relatiu o pertanyent als fenòmens geològics de Vauclusa (Provença).

2 font vauclusiana Surgència càrstica d’aigües subterrànies que ascendeixen, sense corrent perceptible, fins a la gola emissiva que sol trobar-se a la base d’un escarpament calcari; és anomenada també font falsa.

->vauma

■vauma

Part. sil.: vau_ma

f dial BOT Malva.

->vaumapeix

vaumapeix

Part. sil.: vau_ma_peix

f dial BOT Malvapeix.

->vaumapoma

vaumapoma

Part. sil.: vau_ma_po_ma

f dial BOT Malvapoma.

->vauquerials

■vauquerials

Part. sil.: vau_que_ri_als

f BOT 1 pl Ordre de xantofícies de tal·lus cenocític, tubulós o vesiculós, amb molts fisoides i plasts discoides.

2 sing Alga de l’ordre de les vauquerials.

->ve

■ve

Hom.: bé i be f

[pl ves] f 1 Nom de la lletra v V.

2 ve baixa col·loq Ve.

3 ve doble Nom de la lletra w W.

->veça

■veça

Hom.: bessa i vessa

[del ll. vicia, íd.; 1a FONT: 1295]

f 1 BOT i AGR Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia sativa), enfiladissa, pubescent, de fulles paripinnades amb els folíols cuneïformes i mucronats, flors purpúries i fruits lleguminosos grossos.

2 1 BOT i AGR Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.

2 pl fig i col·loq Menjar, sustentació. Guanyar-se les veces.

->veçar

■veçar

Hom.: vessar

[de veça]

m AGR Camp plantat de veces.

->vecera

■vecera

f BOT veça 1.

->vecianenc

vecianenc -a

Part. sil.: ve_ci_a_nenc

adj i m i f De Veciana (Anoia).

->veçot

■veçot

Hom.: bassot

m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lathyrus tingitanus), de fulles ovatolanceolades i flors roses, pròpia del sud-est de la Península Ibèrica, Sardenya i les Açores.

2 Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Vicia peregrina), de flors solitàries de color violeta i fruit pèndul, comuna als sembrats de la regió mediterrània.

3 veçot bord Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies (Lathyrus clymenum), de tiges enfiladisses i alades, fulles linears i pinnatisectes, amb un circell ramificat, amb el raquis alat, flors amb l’estendard purpuri i amb les ales i la carina violades.

->veçota

■veçota

f BOT Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies (Vicia sp), generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, flors en raïm o solitàries i fruits en llegum comprimit i oblong.

->vectació

■vectació

Part. sil.: vec_ta_ci_ó

[del ll. vectatio, -ōnis, íd., der. de vectare ‘transportar, arrossegar’, freqüentatiu de vehĕre]

f TRANSP Acció d’anar en un vehicle, especialment com a passatger.

->vectigal

■vectigal

m 1 DR ROM 1 A l’antiga Roma, impost indirecte i rendes deduïdes del fisc en concepte d’explotació, per arrendament de les terres pertanyents a l’estat.

2 A Bizanci, impost indirecte que gravava la venda i la circulació de productes.

2 DR CAT i HIST 1 A Mallorca, del segle XIII al XVIII, impost sobre l’exportació de producte del país.

2 Per influència humanística, nom aplicat a diverses imposicions.

->vectocardiògraf

vectocardiògraf

Part. sil.: vec_to_car_di_ò_graf

m MED Aparell emprat per a la vectocardiografia.

->vectocardiografia

vectocardiografia

Part. sil.: vec_to_car_di_o_gra_fi_a

f MED Mètode d’exploració cardiològica que permet de conèixer, mitjançant el vectocardiògraf, el corrent d’acció del cor.

->vectocardiograma

vectocardiograma

Part. sil.: vec_to_car_di_o_gra_ma

m MED Enregistrament fotogràfic, en els plans frontal, horitzontal i sagital, de les projeccions de la nansa del vector espacial del corrent del cor.

->vector

■vector -a

[del ll. vector, -ōris, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj 1 Que transporta, que condueix.

2 PAT Dit de l’agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat.

2 m BIOTEC En enginyeria genètica, agent d’ADN en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.

3 m INFORM Matriu amb un sol índex.

4 m 1 MAT i FÍS Element d’un espai vectorial.

2 vector d’estat FÍS Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais lineals, o d’espais funcionals més generals, i concretament mitjançant la teoria de camps.

3 vector lliscant MAT Lliscador.

4 vector propi MAT Nom genèric dels vectors corresponents al valor propi λ d’un endomorfisme d’un espai vectorial f, que constitueixen el Ker (f-λx).

->vectorial

■vectorial

Part. sil.: vec_to_ri_al

[de vector; 1a FONT: c. 1925]

adj MAT i FÍS Relatiu o pertanyent a un vector. Magnitud vectorial. Espai vectorial. Camp vectorial.

->veda

■veda

[de vedar; 1a FONT: 1452]

f 1 Acció de vedar.

2 esp Temps durant el qual és vedat de caçar o de pescar.

->vedaler

vedaler

[de vedar; 1a FONT: 1341]

m ant Guàrdia d’un lloc, encarregat d’impedir que hi entrin o que en facin mal ús.

->vedar

■vedar

Hom.: badar

[del ll. vetare, íd.; 1a FONT: 1000]

v tr 1 Impedir. La dignitat del càrrec li veda de parlar.

2 esp Prohibir, especialment per llei o per manament. El metge m’ho ha vedat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vedar

GERUNDI: vedant

PARTICIPI: vedat, vedada, vedats, vedades

INDICATIU PRESENT: vedo, vedes, veda, vedem, vedeu, veden

INDICATIU IMPERFET: vedava, vedaves, vedava, vedàvem, vedàveu, vedaven

INDICATIU PASSAT: vedí, vedares, vedà, vedàrem, vedàreu, vedaren

INDICATIU FUTUR: vedaré, vedaràs, vedarà, vedarem, vedareu, vedaran

INDICATIU CONDICIONAL: vedaria, vedaries, vedaria, vedaríem, vedaríeu, vedarien

SUBJUNTIU PRESENT: vedi, vedis, vedi, vedem, vedeu, vedin

SUBJUNTIU IMPERFET: vedés, vedessis, vedés, vedéssim, vedéssiu, vedessin

IMPERATIU: veda, vedi, vedem, vedeu, vedin

->vedat

■vedat

[de vedar; 1a FONT: 1342]

m 1 Lloc on és vedat d’entrar.

2 esp Lloc on és vedat de caçar.

->vèddid

vèddid -a

ANTROP FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a la raça vèddida o als seus representants.

2 m i f Individu de raça vèddida.

3 raça vèddida Raça d’afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts, molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, cabells llargs i ondulats, nas ample i llavis sortints que habita al centre i el sud de l’Índia i a l’est de l’illa de Sri Lanka.

->vedell

■vedell

[del ll. vĭtĕllus, íd., fem. vĭtĕlla, dimin. de vĭtŭlus, vĭtŭla, íd.; 1a FONT: 1249]

m 1 1 ZOOL i RAM Bou que no té més d’un any d’edat.

2 vedell d’or BÍBL Ídol amb forma de vedell que, a petició dels israelites, féu fondre Aaron, per a retre-li culte al desert del Sinaí.

2 pl BOT Conillets.

3 vedell marí ZOOL Foca caputxina.

->vedella

■vedella

f 1 ZOOL i RAM Vaca que no té més d’un any d’edat.

2 Carn de vedell o vedella. Avui hem menjat vedella per dinar.

->vedellada

■vedellada

[de vedellar]

f RAM Conjunt de vedells.

->vedellar

■vedellar

Hom.: badallar

[de vedell; 1a FONT: 1617]

v intr ZOOL i RAM Parir la vaca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vedellar

GERUNDI: vedellant

PARTICIPI: vedellat, vedellada, vedellats, vedellades

INDICATIU PRESENT: vedello, vedelles, vedella, vedellem, vedelleu, vedellen

INDICATIU IMPERFET: vedellava, vedellaves, vedellava, vedellàvem, vedellàveu, vedellaven

INDICATIU PASSAT: vedellí, vedellares, vedellà, vedellàrem, vedellàreu, vedellaren

INDICATIU FUTUR: vedellaré, vedellaràs, vedellarà, vedellarem, vedellareu, vedellaran

INDICATIU CONDICIONAL: vedellaria, vedellaries, vedellaria, vedellaríem, vedellaríeu, vedellarien

SUBJUNTIU PRESENT: vedelli, vedellis, vedelli, vedellem, vedelleu, vedellin

SUBJUNTIU IMPERFET: vedellés, vedellessis, vedellés, vedelléssim, vedelléssiu, vedellessin

IMPERATIU: vedella, vedelli, vedellem, vedelleu, vedellin

->vedet

■vedet

[del fr. vedette, íd., i aquest, de l’it. vedetta ‘lloc elevat d’un sentinella’, alteració de veletta, íd., d’origen incert]

f 1 Artista principal d’un espectacle de teatre, cinema, varietats, circ, etc.

2 p ext Persona que crida l’atenció, que es vol fer notar en un determinat grup. Ell fou la vedet de la festa.

->vedetisme

■vedetisme

m Actitud de vedet que pren la persona que es vol fer veure. El vedetisme d’alguns dissenyadors.

->vèdic

■vèdic -a

1 adj Relatiu o pertanyent als Vedes o al vedisme.

2 m LING Llengua en què són escrits els Vedes, que representa la forma més antiga de l’indoari, de la qual procedeix el sànscrit.

3 religió vèdica HIST REL Vedisme.

->vediguera

■vediguera

f BOT vidalba 1.

->vedisme

■vedisme

m HIST REL Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el nord de l’Índia a partir del 1500 aC, que constitueix el nucli primitiu de l’hinduisme.

->vedruna¹

■vedruna¹

[d’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu *vitruna ‘separadora’; 1a FONT: 1915, DAg.]

f DR CIV Munt de rocs, fet per mà d’home, que assenyala una partió.

->vedruna²

vedruna²

f CATOL Religiosa pertanyent a la congregació de les Carmelitanes de la Caritat, fundada el 1826 per santa Joaquima de Vedruna (1783-1854).

->veedor

■veedor -a

Part. sil.: ve_e_dor

[deriv. del cat. arcaic veer ‘veure’; 1a FONT: 1242]

1 adj Que veu.

2 m 1 Inspector.

2 esp HIST DR A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.

3 veedor d’aigües DR ADM Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles.

->veedoria

■veedoria

Part. sil.: ve_e_do_ri_a

[de veedor]

f Càrrec o ofici de veedor.

->vega

■vega

[probablement der. postverbal de vagar¹, amb alteració vocàlica a la manera de avançar/avenç, esgarrar/esgue rra, esgarrapar/garrepa]

f dial 1 1 Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc., generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure.

2 anar de vega (o fer una vega) Sortir al camp i fer-hi una menjada.

2 Plaer intens, sobretot de cosa de menjar.

->vegada

■vegada

[del ll. vg. *vicata, der. del ll. cl. vicem, íd. (usat només en acus. i abl.), inicialment ‘tanda o tongada de coses que es fan’, fins a generalitzar-se com a substitut de l’ant. veu, ll. vicem ‘vegada’, que es confonia amb veu ‘so vocal’, procedent de vocem, íd.; 1a FONT: s. XI]

f 1 Dins la idea de repetició d’una acció o un esdeveniment, cada cas d’acompliment d’aquesta acció o d’aquest esdeveniment. Ja hi he anat tres vegades. Tinc classe dues vegades la setmana. Una altra vegada fes-m’ho saber. Cada vegada que ho prova cau.

2 a la vegada Tot alhora. Telefona i escriu a la vegada.

3 altra vegada [usat sovint exclamativament] Novament, una altra vegada. Altra vegada m’he equivocat.

4 a (o de, o algunes) vegades Expressió que indica la repetició moderada, no freqüent, de l’acció o l’esdeveniment. De vegades no l’entenc.

5 cada vegada més (o menys) Expressió que denota progrés, o regressió, en una acció o procés; com més va més (o menys). Plou cada vegada més.

6 d’una vegada De cop, sense fer esperar més. Digueu-li-ho d’una vegada!

7 moltes vegades Sovint. M’ha passat moltes vegades, això.

8 no fer-se dir (o repetir) (una cosa) dues vegades (o no haver de dir [o repetir] [una cosa a algú] dues vegades) Apressar-se a fer-la al primer mot. No m’ho vaig fer dir dues vegades.

9 per darrera (o última) vegada Definitivament.

10 tal vegada Potser.

11 tota vegada que loc conj Sempre que.

12 una vegada En una ocasió. Una vegada es va emborratxar.

13 una vegada Locució que hom utilitza en començar una narració, un conte, etc., indicant un cert temps passat, una època distinta de l’actual.

14 una vegada (o una vegada que) Tot seguit que. Una vegada estiguis llest, avisa’m.

15 una vegada més Una altra vegada.

16 una vegada per sempre (o per totes) Definitivament. T’ho dic una vegada per sempre.

->vegetabilitat

■vegetabilitat

[del b. ll. vegetabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f BOT Qualitat de vegetable.

->vegetable

■vegetable

[del ll. vegetabĭlis ‘vivificant’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj BOT Que pot vegetar.

->vegetació

■vegetació

Part. sil.: ve_ge_ta_ci_ó

[del ll. vegetatio, -ōnis ‘moviment, excitació’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 BOT Acció de vegetar.

2 GEOBOT Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.

2 PAT 1 Excrescència en la superfície dels teguments o de les ferides, especialment els papil·lomes benignes dels genitals.

2 vegetacions adenoides (o simplement vegetacions) Hipertròfia del teixit adenoide de la nasofaringe.

->vegetal

■vegetal

[formació culta analògica sobre la base del ll. vegetare ‘animar, vivificar’ i vegĕtus, -a, -um ‘viu, vivaç’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

BIOL i BOT 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les plantes.

2 regne vegetal Gran grup d’éssers vius integrat per les plantes.

2 m Planta.

->vegetalisme

vegetalisme

[de vegetal]

m DIET Vegetarianisme estricte.

->vegetalista

vegetalista

[de vegetal]

m i f DIET Persona que ha adoptat el vegetalisme.

->vegetant

■vegetant

[de vegetar]

adj BOT Que vegeta.

->vegetar

■vegetar

[del ll. vegetare ‘animar, vivificar’]

v intr 1 BOT 1 Acomplir les plantes llurs funcions vitals.

2 Desenvolupar-se una planta sense arribar a reproduir-se sexualment.

2 fig Portar una existència passiva, sense emocions, sense altra activitat que la imprescindible per a subsistir. No vol fer res: només vegeta i així va passant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vegetar

GERUNDI: vegetant

PARTICIPI: vegetat, vegetada, vegetats, vegetades

INDICATIU PRESENT: vegeto, vegetes, vegeta, vegetem, vegeteu, vegeten

INDICATIU IMPERFET: vegetava, vegetaves, vegetava, vegetàvem, vegetàveu, vegetaven

INDICATIU PASSAT: vegetí, vegetares, vegetà, vegetàrem, vegetàreu, vegetaren

INDICATIU FUTUR: vegetaré, vegetaràs, vegetarà, vegetarem, vegetareu, vegetaran

INDICATIU CONDICIONAL: vegetaria, vegetaries, vegetaria, vegetaríem, vegetaríeu, vegetarien

SUBJUNTIU PRESENT: vegeti, vegetis, vegeti, vegetem, vegeteu, vegetin

SUBJUNTIU IMPERFET: vegetés, vegetessis, vegetés, vegetéssim, vegetéssiu, vegetessin

IMPERATIU: vegeta, vegeti, vegetem, vegeteu, vegetin

->vegetarià

■vegetarià -ana

Part. sil.: ve_ge_ta_ri_à

[de l’angl. vegetarian, íd., format irregularment sobre vegetable ‘vegetal’ en ocasió de la fundació de la “Vegetarian Society" a Ramsgate el 1847]

DIET 1 adj Relatiu o pertanyent al vegetarianisme.

2 adj i m i f Dit de la persona que practica el vegetarianisme.

->vegetarianisme

■vegetarianisme

Part. sil.: ve_ge_ta_ri_a_nis_me

[de vegetarià]

m DIET Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.

->vegetatiu

■vegetatiu -iva

Part. sil.: ve_ge_ta_tiu

[del b. ll. vegetativus, -a, -um, íd.]

adj 1 BOT 1 Que fa vegetar.

2 Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual.

3 aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació.

2 p anal 1 ANAT ANIM En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament.

2 sistema nerviós vegetatiu FISIOL ANIM Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic.

->veguer

■veguer -a

Hom.: baguer

[del ll. vicarius ‘representant d’una autoritat’; 1a FONT: s. XI]

1 m HIST DR CAT Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.

2 m HIST Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.

3 m i f DR ADM A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.

4 veguer de fora HIST Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.

5 veguer de la ciutat HIST Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.

->vegueria

■vegueria

Part. sil.: ve_gue_ri_a

[de veguer; 1a FONT: 1359]

f HIST 1 DR ADM i 1 Càrrec i jurisdicció del veguer.

2 Casa o oficina del veguer.

2 1 Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer.

2 Cadascuna de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte del 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions.

->vehemència

■vehemència

Part. sil.: ve_he_mèn_ci_a

[del ll. vehementia, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Qualitat de vehement. La vehemència de les seves paraules.

2 Força impetuosa, ardor violent. Parlar amb vehemència.

->vehement

■vehement

[del ll. vehemens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj 1 Que posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu.

2 p ext Les seves paraules vehements van influir l’auditori.

->vehementment

■vehementment

[de vehement]

adv D’una manera vehement.

->vehicle

■vehicle

[del ll. vehicŭlum, íd., der. de vehĕre ‘portar a sobre; transportar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 TRANSP 1 Aparell, artefacte, guiat per l’home, que, proveït o no de motor de tracció, movent-se o essent mogut sobre el sòl, permet de traslladar d’un lloc a un altre persones o coses. Vehicles d’ocasió. Vehicle tot terreny.

2 Aparell, artefacte, màquina, etc., que movent-se per mitjà de l’aigua o de l’aire permet de transportar persones o coses.

2 p ext 1 Allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa. L’aire és el vehicle del so. Els animals són el vehicle de moltes malalties.

2 fig La literatura és el vehicle d’expressió d’un poble.

3 1 FARM Excipient líquid al qual hom incorpora els productes actius, correctius i coadjuvants per a formar el medicament.

2 PINT Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.

->vehiculació

■vehiculació

Part. sil.: ve_hi_cu_la_ci_ó

[de vehicular²]

f Acció de vehicular.

->vehicular¹

■vehicular¹

[del ll. vehicularis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als vehicles.

2 llengua vehicular LING Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents.

->vehicular²

■vehicular²

[de vehicle]

v tr TECNOL 1 Transportar mitjançant un vehicle.

2 Ésser el vehicle per a la transmissió o la conducció d’alguna cosa. La sang vehicula diversos pigments. L’aire comprimit vehicula el fil de trama en certs telers sense llançadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vehicular

GERUNDI: vehiculant

PARTICIPI: vehiculat, vehiculada, vehiculats, vehiculades

INDICATIU PRESENT: vehiculo, vehicules, vehicula, vehiculem, vehiculeu, vehiculen

INDICATIU IMPERFET: vehiculava, vehiculaves, vehiculava, vehiculàvem, vehiculàveu, vehiculaven

INDICATIU PASSAT: vehiculí, vehiculares, vehiculà, vehiculàrem, vehiculàreu, vehicularen

INDICATIU FUTUR: vehicularé, vehicularàs, vehicularà, vehicularem, vehiculareu, vehicularan

INDICATIU CONDICIONAL: vehicularia, vehicularies, vehicularia, vehicularíem, vehicularíeu, vehicularien

SUBJUNTIU PRESENT: vehiculi, vehiculis, vehiculi, vehiculem, vehiculeu, vehiculin

SUBJUNTIU IMPERFET: vehiculés, vehiculessis, vehiculés, vehiculéssim, vehiculéssiu, vehiculessin

IMPERATIU: vehicula, vehiculi, vehiculem, vehiculeu, vehiculin

->veí

■veí -ïna

Part. sil.: ve_í

[del ll. vīcīnus, -a, -um, íd., der. de vicus ‘barri, districte; poble’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pl -ïns -ïnes] 1 adj Situat a prop. Territoris veïns. Una casa veïna al palau.

2 m i f 1 Habitant d’una casa, d’un carrer, d’un barri, d’una població, etc., respecte a un altre que està en un altre estatge de la mateixa casa o en una casa situada a prop, en el mateix carrer, el mateix barri, la mateixa població, etc. La veïna del pis de dalt va treure el cap per la porta.

2 p ext Persona que en un lloc determinat es troba al costat. Els meus veïns de taula no paraven de xerrar.

3 m i f 1 Cadascun dels habitants d’una casa amb diversos estatges, d’un carrer, d’un barri, una població, etc. Han firmat la carta tots els veïns del carrer.

2 esp DR CIV Persona que té domicili en tal o tal població.

3 HIST En algunes poblacions catalanes, fins al segle XVIII, persona que gaudia dels privilegis i obligacions inherents al veïnatge o ciutadanatge; ciutadà.

4 HIST En els fogatges o censos fets fins al segle XIX, cap de casa.

5 causa de veí a veí DR ADM A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria.

->veïnal

■veïnal

Part. sil.: ve_ï_nal

[del ll. vicinalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent als veïns, especialment als veïns d’un municipi. Camí veïnal.

->veïnat

■veïnat -ada

Part. sil.: ve_ï_nat

[de veí; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Situat a prop; proper. El vaig trobar en una entrada veïnada.

2 m i f Veí.

3 m ant veïnatge 1.

4 m 1 Conjunt dels qui habiten prop d’on hom habita.

2 Conjunt de veïns d’una població, d’un barri, d’un carrer, etc.

5 m Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells; caseria.

6 m DR ADM Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo.

->veïnatge

■veïnatge

Part. sil.: ve_ï_nat_ge

[de veí; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Qualitat de veí, proximitat.

2 DR ADM 1 Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, drets atorgats al municipi i deures imposats per les lleis.

2 mig veïnatge Dret que en alguns llocs tenen els habitants d’un municipi d’aprofitar-se dels prats d’un altre poble per a llur bestiar, pagant la meitat de la contribució.

3 HIST En algunes poblacions catalanes, ciutadanatge.

4 veïnatge civil DR CIV Condició de veí o persona a la qual és aplicable un o altre dels ordenaments regionals subsistents a l’estat espanyol.

5 veïnatge local DR CIV Segons la legislació espanyola vigent, en les regions en les quals no és unificat el dret civil pel fet de declarar-s’hi vigents algunes particularitats jurídiques comarcals o locals, dependència personal respecte a una localitat que tingui unes especialitats amb relació al dret general de la regió.

6 veïnatge universal SOCIOL Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que és el resultat de la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.

->veïner

■veïner -a

Part. sil.: ve_ï_ner

[de veí]

adj Veïnal.

->veire

■veire

Part. sil.: vei_re

[de l’oc. veire, i aquest, del ll. vĭtrum ‘vidre’; 1a FONT: c. 1300]

m 1 ant Vidre.

2 got¹ 1.

->veixiga

■veixiga

Part. sil.: vei_xi_ga

[del ll. vg. vessīca, ll. cl. vesīca, íd.; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

f 1 ANAT ANIM 1 Bufeta.

2 veixiga natatòria Bufeta natatòria.

2 PAT Abscés que es fa a la nafra d’una bèstia de càrrega.

->veixina

■veixina

Part. sil.: vei_xi_na

f dial FISIOL Llufa.

->vel

■vel

Hom.: bel

[del ll. vēlum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Tros de roba destinat a tapar una cosa i ocultar-la a les mirades. Un vel espès, clar.

2 esp TÈXT Teixit molt fi i poc dens, semblant a la mussolina.

3 HIST REL i CRIST Tros de roba destinat a cobrir algun objecte religiós o el cap, com a símbol religiós.

4 TÈXT Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l’acció de la serreta o d’altres mecanismes més moderns (de cilindres, pneumàtics, etc.) i que en passar per l’embut condensador es transforma en veta o cinta de carda. És anomenat també tel.

5 prendre el vel CRIST Fer-se monja.

6 vel del temple BÍBL En el temple de Jerusalem, cortina que separava el sant dels sants.

2 fig 1 Allò que lleva la visió clara d’una cosa. Un vel de llàgrimes. El vel de la nit. El vel de la ignorància. El vel del misteri.

2 En algunes expressions, oblit de fets passats, amagament de fets dolorosos per tal d’evitar el sofriment dels oients, etc. Tirar un vel sobre una cosa. Estengué un vel piadós sobre aquells fets.

3 p ext 1 ANAT Membrana comparable a un vel.

2 ANAT ANIM Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses.

3 BOT Capa d’hifènquima que, en alguns fongs, recobreix el carpòfor sencer en formació (vel universal) o l’himeni (vel parcial).

4 vel del paladar ANAT ANIM Òrgan musculomembranós, de forma quadrada, amb el costat superior fix a la part posterior de la volta palatina i amb el costat inferior lliure sobre la base de la llengua.

->vela

■vela

[del ll. vela, neutre pl. de velum ‘vel; vela d’embarcació’, que passà a representar el fem. sing; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 MAR 1 Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.

2 Vaixell de vela.

3 Conjunt de veles que una embarcació o un pal porta desplegades, velam.

4 ESPORT Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.

5 amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles Abaixar, enrotllar, les veles a les vergues per tal de disminuir l’impuls del vent.

6 amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles fig Moderar-se, desistir d’allò que hom pretenia, cedir a l’adversari.

7 anar a la vela Anar molt de pressa una embarcació.

8 anar a la vela (o a tota vela) fig Anar molt de pressa, córrer.

9 anar a la vela fig Estar embriac.

10 anar a tota vela Navegar amb totes les veles desplegades.

11 anar a vela plena (o a veles plenes) Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles.

12 anar veles desplegades (o amb totes les veles al vent) fig Anar tot vent en popa, prosperar.

13 fer vela (o fer-se a la vela, o donar vela) Partir una embarcació per impulsió del vent.

14 fer-se a la vela fig Anar-se’n.

15 plegar veles fig Tocar el dos, anar-se’n.

16 vela de creu Vela rodona.

17 vela llatina Vela triangular, emprada en embarcacions petites, que és envergada en una antena que creua l’arbre molt obliquament.

18 vela de tallant (o de tall) Vela triangular o trapezial que, caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa.

19 vela rodona (o quadra) Vela rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre per mitjà d’una verga horitzontal.

2 p ext 1 Tros de tela resistent, de prou amplada i llargada per a estendre’s de cap a cap de cadascuna de les antenes de l’aspa del molí de vent, i que serveix per a augmentar-ne l’impuls.

2 vela solar ASTRON Hipotètic sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per imprimir un impuls a un vehicle còsmic.

3 1 Tros de lona o tela forta que hom posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai, etc. Les veles de l’envelat.

2 TRANSP Coberta de lona emprada en molts carros, anomenats carros de vela, per tal d’impedir que la pluja o la intempèrie puguin perjudicar el que porten.

->velació

■velació

Part. sil.: ve_la_ci_ó

[del ll. ecl. velatio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció de velar, de cobrir amb un vel.

2 LITÚRG 1 Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.

2 pl Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.

3 velació de les mans ART i RELIG Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.

->veladre

veladre

Hom.: baladre

m BOT Veratre.

->veladura

■veladura

[de velar²]

f 1 1 Acció de velar;

2 l’efecte.

2 ART Capa subtil de color que l’artista estén sobre una pintura ja seca, per a fer-ne ressaltar el to, per a endolcir-ne el modelatge o per a modificar-ne la força de coloració.

->velam

■velam

[de vela; 1a FONT: 1467]

m Conjunt de veles d’una embarcació de vela, d’un envelat, etc.

->velamen

velamen

m BOT En les arrels epigees de certes plantes epifítiques, principalment orquídies, embolcall pluriestratificat i papiraci d’origen epidèrmic, que té una funció protectora i emmagatzemadora d’aigua.

->velar¹

■velar¹

[del ll. velaris, íd.]

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al vel del paladar.

2 adj i f FON Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua: [k, g, w] i les vocals posteriors.

->velar²

■velar²

Hom.: belar

[del ll. velare, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v 1 tr Cobrir amb un vel.

2 1 tr Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat. La calitja velava el sol. Una veu velada.

2 pron esp FOTOG Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum.

3 tr FOTOG Un accident li va velar tots els rodets.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: velar

GERUNDI: velant

PARTICIPI: velat, velada, velats, velades

INDICATIU PRESENT: velo, veles, vela, velem, veleu, velen

INDICATIU IMPERFET: velava, velaves, velava, velàvem, velàveu, velaven

INDICATIU PASSAT: velí, velares, velà, velàrem, velàreu, velaren

INDICATIU FUTUR: velaré, velaràs, velarà, velarem, velareu, velaran

INDICATIU CONDICIONAL: velaria, velaries, velaria, velaríem, velaríeu, velarien

SUBJUNTIU PRESENT: veli, velis, veli, velem, veleu, velin

SUBJUNTIU IMPERFET: velés, velessis, velés, veléssim, veléssiu, velessin

IMPERATIU: vela, veli, velem, veleu, velin

->velari

■velari

m HIST Gran vela, de lli, amb franges de colors, que hom estenia sobre els teatres o amfiteatres romans per tal de protegir els espectadors del sol i de la pluja.

->velarització

■velarització

Part. sil.: ve_la_rit_za_ci_ó

[de velaritzar]

f 1 1 Acció de velaritzar;

2 l’efecte.

2 FON Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.

->velaritzar

■velaritzar

[de velar¹]

v tr FON Modificar en velar un so que no ho és per un acostament de la llengua al vel del paladar. Una ela velaritzada: la ela catalana de ‘cel’.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: velaritzar

GERUNDI: velaritzant

PARTICIPI: velaritzat, velaritzada, velaritzats, velaritzades

INDICATIU PRESENT: velaritzo, velaritzes, velaritza, velaritzem, velaritzeu, velaritzen

INDICATIU IMPERFET: velaritzava, velaritzaves, velaritzava, velaritzàvem, velaritzàveu, velaritzaven

INDICATIU PASSAT: velaritzí, velaritzares, velaritzà, velaritzàrem, velaritzàreu, velaritzaren

INDICATIU FUTUR: velaritzaré, velaritzaràs, velaritzarà, velaritzarem, velaritzareu, velaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: velaritzaria, velaritzaries, velaritzaria, velaritzaríem, velaritzaríeu, velaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: velaritzi, velaritzis, velaritzi, velaritzem, velaritzeu, velaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: velaritzés, velaritzessis, velaritzés, velaritzéssim, velaritzéssiu, velaritzessin

IMPERATIU: velaritza, velaritzi, velaritzem, velaritzeu, velaritzin

->velàrium

■velàrium

Part. sil.: ve_là_ri_um

m HIST Velari.

->velat

■velat

[de velar²]

m 1 FOTOG Defecte produït en una placa o una pel·lícula fotogràfica en velar-se l’emulsió fotosensible.

2 PINT Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.

->velatxo

■velatxo

m NÀUT 1 Vela quadrada de l’arbre de proa o trinquet. Velatxo alt, baix.

2 Verga que sosté el velatxo.

->velcro

velcro

m TÈXT Nom registrat de la veta adherent.

->velejar

■velejar

Hom.: balejar

[de vela; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v intr NÀUT Navegar una embarcació a la vela.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: velejar

GERUNDI: velejant

PARTICIPI: velejat, velejada, velejats, velejades

INDICATIU PRESENT: velejo, veleges, veleja, velegem, velegeu, velegen

INDICATIU IMPERFET: velejava, velejaves, velejava, velejàvem, velejàveu, velejaven

INDICATIU PASSAT: velegí, velejares, velejà, velejàrem, velejàreu, velejaren

INDICATIU FUTUR: velejaré, velejaràs, velejarà, velejarem, velejareu, velejaran

INDICATIU CONDICIONAL: velejaria, velejaries, velejaria, velejaríem, velejaríeu, velejarien

SUBJUNTIU PRESENT: velegi, velegis, velegi, velegem, velegeu, velegin

SUBJUNTIU IMPERFET: velegés, velegessis, velegés, velegéssim, velegéssiu, velegessin

IMPERATIU: veleja, velegi, velegem, velegeu, velegin

->veler¹

■veler¹ -a

[de vela; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj De vela, que navega a la vela. Una nau velera.

2 1 m CONSTR NAV Vaixell de vela.

2 m i f OFIC Persona que fa veles per a embarcacions o n’adoba.

3 m p ext AERON Planador.

->veler²

■veler² -a

[de vel]

m i f 1 OFIC i TÈXT Persona que fa vels o en ven.

2 HIST Teixidor de vels de seda.

->veleria¹

■veleria¹

Part. sil.: ve_le_ri_a

[de veler²]

f TÈXT Fabricació de teixits de seda.

->veleria²

■veleria²

Part. sil.: ve_le_ri_a

[de vela]

f Fabricació o fàbrica de veles.

->vèlic

■vèlic -a

[de vela]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la vela o a les veles.

2 centre vèlic NÀUT Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació.

->vèlids

vèlids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, amb dimorfisme alar i mancats generalment d’ocels, que habiten a les vores dels corrents d’aigua.

2 sing Insecte de la família dels vèlids.

->vèliger

vèliger

adj i f EMBRIOL Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.

->velisa

velisa

Hom.: balisa i valisa

f NÀUT Vela de proa, de quatre punys, semblant al baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que per un enginyós sistema de carregadora es pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.

->vèlit

■vèlit

Hom.: bèlit

m HIST MIL 1 A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.

2 Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial (1805) o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac (1813).

->vell¹

■vell¹

Hom.: bell

[variant de velló]

m RAM i TÈXT Velló.

->vell²

■vell² -a

Hom.: bell

[del ll. vĕtŭlus, -a, -um (pronunciat veclus), dimin. i substitut en ll. vg. de vetus, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1260]

1 1 adj De molta edat. La seva mare ja és vella: té més de setanta anys. Tornar-se vell. És més vell que Matusalem. Només té seixanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.

2 m i f Persona vella. Un vell, una vella.

3 m i f Persona de més edat dins una família, besavi, avi. M’ho va contar el vell Roqueta.

4 m Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l’edat, ancià. Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.

5 m i f Ocell pare o mare, en un niu. No t’acostis al niu: hi ha la vella que cova.

6 ésser més vell que anar a peu (o que la picor, o que escopir a terra, o que cagar ajupit) col·loq Ésser molt vell, molt antic.

7 que ens hi hem de fer vells, aquí? col·loq Pregunta que hom fa en impacientar-se d’estar molta estona al mateix lloc.

8 vell xaruc (o arrossinat) Persona molt vella i decaiguda.

2 adj Dit de la persona que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans d’hora.

3 vell marí ZOOL Foca caputxina.

4 adj 1 Antic, del temps passat, anterior a l’actual. Segons el vell costum.

2 Dit del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom (oposat a jove). Hans Holbein el Vell.

5 adj 1 Que ha durat molt (per oposició a nou). Una casa vella. El vi vell. Una vella amistat.

2 Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou. Un cotxe vell. Un vestit vell.

3 de vell Que ven mercaderies de segona mà, usades. Llibreter de vell.

6 vell catòlic CRIST Vellcatòlic.

7 vell creient CRIST En l’Església Russa, nom donat a cadascun dels membres del Raskol (cisma que es produí en 1652-67).

->vellard

■vellard -a

[mot més usat en cat. ant., amb un to respectuós, però amb deix commiseratiu, gairebé pejoratiu, propi del sufix (v. moscard); 1a FONT: s. XIV]

adj i m i f 1 Ancià.

2 hiperb Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se.

->vellcatòlic

vellcatòlic -a

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als vellcatòlics.

2 m i f Membre d’una de les esglésies associades a la Unió d’Utrecht, signada el 1889 per diverses esglésies nacionals i bisbats d’Alemanya, Suïssa, Àustria i Amèrica del Nord, que no acceptaren el concili I del Vaticà.

->velledat

■velledat

[de vell²; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f Vellesa.

->vel·leià

vel·leià -ana

Part. sil.: vel_le_ià

adj 1 Relatiu o pertanyent al cònsol romà Vel·lei Tutor o a la seva obra.

2 senatconsult vel·leià DR ROM i DR CAT Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri; més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de les dones.

->vel·leïtat

■vel·leïtat

Part. sil.: vel_le_ï_tat

[del b. ll. velleitas, -ātis, íd., format sobre la forma verbal ll. vellem ‘jo voldria’; 1a FONT: 1905]

f 1 Volició incompleta i passatgera que no arriba a una decisió ferma, desig que no arriba a definir-se en voluntat.

2 Aspiració vaga, volició irrealitzable o infundada, mira ambiciosa.

->vel·leïtós

■vel·leïtós -osa

Part. sil.: vel_le_ï_tós

[formació culta analògica sobre la base de vel·leïtat]

adj Inconstant, mutable en els seus desigs, en les seves resolucions.

->vellesa

■vellesa

Hom.: bellesa

[de vell²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 FISIOL ANIM, DEMOG, PSIC i SOCIOL Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.

2 pl A les meves velleses, em veig abandonat de tothom.

3 a les velleses es fan bestieses Frase amb què hom es refereix a persones velles que obren eixelebradament.

4 assegurança de vellesa ASSEG i DR TREB Prestació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.

2 Qualitat de vell, de gastat per l’ús. La casa ha anat caient a poc a poc, de vellesa.

->velló

■velló

Hom.: bellor

[alteració del cat. ant. i dial. véllor, ll. vg. vĕllŏr, -ŏris, ll. cl. vellus, -ĕris, íd.]

m 1 RAM 1 Conjunt de la llana que cobreix el cos d’un animal llanut.

2 TÈXT Llana un cop tosa.

2 p ext 1 PELL Pell llanuda d’un moltó, un xai, etc., espellats.

2 velló d’or MIT Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino.

->véllor

véllor

m ant i dial Velló.

->vellós¹

■vellós¹ -osa

[del ll. villosus, -a, -um, íd., der. de vĭllus ‘pèl dels animals’, de poca vida en cat; 1a FONT: 1460, Roig]

adj ANAT ANIM Dit d’un òrgan cobert de pèls suaus o de vellositats, pubescent.

->vellós²

■vellós² -osa

[de vell²; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Que comença a ésser vell.

->vellositat

■vellositat

[de vellós¹]

f ANAT ANIM 1 Els pèls d’un cos vellós.

2 Cadascuna de les eminències filiformes situades en una superfície anatòmica que en conjunt li confereixen l’aspecte d’un borrissol.

->vellotejar

■vellotejar

Hom.: ballotejar i vellutejar

[de vell²]

v intr Començar a ésser vell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vellotejar

GERUNDI: vellotejant

PARTICIPI: vellotejat, vellotejada, vellotejats, vellotejades

INDICATIU PRESENT: vellotejo, velloteges, velloteja, vellotegem, vellotegeu, vellotegen

INDICATIU IMPERFET: vellotejava, vellotejaves, vellotejava, vellotejàvem, vellotejàveu, vellotejaven

INDICATIU PASSAT: vellotegí, vellotejares, vellotejà, vellotejàrem, vellotejàreu, vellotejaren

INDICATIU FUTUR: vellotejaré, vellotejaràs, vellotejarà, vellotejarem, vellotejareu, vellotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vellotejaria, vellotejaries, vellotejaria, vellotejaríem, vellotejaríeu, vellotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vellotegi, vellotegis, vellotegi, vellotegem, vellotegeu, vellotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vellotegés, vellotegessis, vellotegés, vellotegéssim, vellotegéssiu, vellotegessin

IMPERATIU: velloteja, vellotegi, vellotegem, vellotegeu, vellotegin

->vellura

■vellura

[de vell²; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Vellúria.

2 Vellesa.

->vellúria

■vellúria

Part. sil.: ve_llú_ri_a

[de vell²]

f 1 Temps antic, de la gent vella.

2 Vellesa.

->vellut

■vellut

[der. del ll. vĭllus ‘pèl dels animals’, a partir d’un cat. vell, desaparegut de bona hora; 1a FONT: 1307]

m 1 1 TÈXT Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.

2 ADOB Pell apelfada.

2 pl BOT i JARD Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies (Amaranthus tricolor), de fulles ovades i acuminades, de color vermell, groc i verd i de flors apètales disposades axil·larment en branques fulloses.

->vellutàs

■vellutàs

[de vellut]

[pl -assos] m TÈXT Vellut amb el pèl llarg.

->vellutat

■vellutat -ada

[de vellut; 1a FONT: 1588]

1 adj 1 TÈXT Dit de qualsevol teixit amb pèl semblant al vellut.

2 p ext Que té el tacte o l’aspecte del vellut. Un cutis vellutat.

3 BOT Cobert de pèl curt, atapeït, fi i lluent, com de vellut. Fulles vellutades.

4 fig Dit de la veu dolça i vibrant.

2 m TÈXT Tela coberta de vellut o que té finor de vellut.

->vellutejar

■vellutejar

Hom.: ballotejar i vellotejar

[de vellut; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Una roba semblar vellut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vellutejar

GERUNDI: vellutejant

PARTICIPI: vellutejat, vellutejada, vellutejats, vellutejades

INDICATIU PRESENT: vellutejo, velluteges, velluteja, vellutegem, vellutegeu, vellutegen

INDICATIU IMPERFET: vellutejava, vellutejaves, vellutejava, vellutejàvem, vellutejàveu, vellutejaven

INDICATIU PASSAT: vellutegí, vellutejares, vellutejà, vellutejàrem, vellutejàreu, vellutejaren

INDICATIU FUTUR: vellutejaré, vellutejaràs, vellutejarà, vellutejarem, vellutejareu, vellutejaran

INDICATIU CONDICIONAL: vellutejaria, vellutejaries, vellutejaria, vellutejaríem, vellutejaríeu, vellutejarien

SUBJUNTIU PRESENT: vellutegi, vellutegis, vellutegi, vellutegem, vellutegeu, vellutegin

SUBJUNTIU IMPERFET: vellutegés, vellutegessis, vellutegés, vellutegéssim, vellutegéssiu, vellutegessin

IMPERATIU: velluteja, vellutegi, vellutegem, vellutegeu, vellutegin

->velluter

■velluter -a

[de vellut; 1a FONT: 1575, DPou.]

1 m i f TÈXT Fabricant de velluts.

2 m HIST Menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries, etc.

3 f BOT i JARD Moc de gall.

->vellutet

■vellutet

[de vellut]

m TÈXT Vellut de pèl curt.

->vel·lutí

vel·lutí -ina

adj BOT Finament vellutat.

->velnegrar

velnegrar

[de vel i negre; 1a FONT: 1643]

v tr 1 Cobrir d’un vel negre.

2 esp CATOL Posar el vel negre a una religiosa al moment de la professió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: velnegrar

GERUNDI: velnegrant

PARTICIPI: velnegrat, velnegrada, velnegrats, velnegrades

INDICATIU PRESENT: velnegro, velnegres, velnegra, velnegrem, velnegreu, velnegren

INDICATIU IMPERFET: velnegrava, velnegraves, velnegrava, velnegràvem, velnegràveu, velnegraven

INDICATIU PASSAT: velnegrí, velnegrares, velnegrà, velnegràrem, velnegràreu, velnegraren

INDICATIU FUTUR: velnegraré, velnegraràs, velnegrarà, velnegrarem, velnegrareu, velnegraran

INDICATIU CONDICIONAL: velnegraria, velnegraries, velnegraria, velnegraríem, velnegraríeu, velnegrarien

SUBJUNTIU PRESENT: velnegri, velnegris, velnegri, velnegrem, velnegreu, velnegrin

SUBJUNTIU IMPERFET: velnegrés, velnegressis, velnegrés, velnegréssim, velnegréssiu, velnegressin

IMPERATIU: velnegra, velnegri, velnegrem, velnegreu, velnegrin

->veloç

■veloç

[del ll. velox, -ōcis, íd.]

adj Animat d’una velocitat considerable.

->velocímetre

■velocímetre

[probablement del fr. vélocimètre, comp. del ll. velox, -ōcis ‘veloç’ i -mètre, del gr. métron ‘mesura’]

m AUT Aparell de què són proveïts els automòbils, les motocicletes, etc., que indica en cada moment la velocitat del vehicle.

->velocípede

■velocípede

[del fr. vélocipède, íd., comp. del ll. velox, -ōcis ‘veloç’ i pes, pedis ‘peu’]

m TRANSP Vehicle lleuger de dues, tres o quatre rodes, que es mou per l’impuls que li proporciona una persona, o més d’una, fent voltar les rodes mitjançant uns pedals.

->velocipedista

■velocipedista

[de velocípede]

m i f TRANSP Persona que va en velocípede.

->velocista

■velocista

[de veloç]

m i f ESPORT Corredor o nedador especialitzat en les distàncies curtes, en curses de velocitat.

->velocitat

■velocitat

[del ll. velocĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de veloç.

2 Rapidesa en el moviment.

2 FÍS 1 Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació. Velocitat mitjana. Velocitat instantània.

2 velocitat angular Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.

3 velocitat de fase En el desplaçament d’una ona, velocitat a la qual es propaguen els punts que es troben en el mateix estat de pertorbació.

4 velocitat de grup Velocitat a la qual es desplaça l’envolupant de dues o més ones que es propaguen en un medi dispersiu i, per tant, amb diferents velocitats de fase.

5 velocitat d’escapament Mínima velocitat que requereix un giny espacial per tal de vèncer l’atracció gravitacional d’un cos massiu i entrar en una òrbita parabòlica que li permeti d’escapar-se’n.

3 proves de velocitat ESPORT 1 En l’atletisme, proves disputades en distàncies inferiors a 400 m.

2 En el ciclisme, proves sobre pista en la distància de 750 m o més, sovint de 1 000 m.

4 AERON 1 pèrdua de velocitat Fenomen que es produeix quan la velocitat d’un avió és tal, que l’angle d’atac necessari per a la sustentació ultrapassa en algun punt de l’ala el valor que assenyala el començament del despreniment del flux a l’extradós del perfil.

2 velocitat crítica (o de pèrdua) Velocitat d’un avió per sota de la qual la sustentació és insuficient.

3 velocitat d’ascens Altura en metres guanyada en un segon per un avió que segueix una trajectòria ascendent.

4 velocitat d’aterratge Velocitat màxima de l’avió que fa que la sustentació sigui insuficient i toqui a terra, en l’aterratge.

5 velocitat de seguretat Velocitat mínima a partir de la qual el pilot pot mantenir el control absolut de l’avió entorn dels tres eixos (el de balanç, el de capcineig i el de guinyada).

5 ARM 1 velocitat inicial Velocitat que té el projectil en sortir de la boca de l’arma de foc, expressada en metres per segon.

2 velocitat pràctica Velocitat del projectil en un punt determinat de la seva trajectòria. També és anomenada velocitat residual i velocitat restant.

3 velocitat pràctica de tir Nombre de projectils que dispara, de mitjana, una arma per minut, tenint en compte el temps necessari per a carregar-la.

6 MEC 1 velocitat absoluta Velocitat d’un punt amb relació a un sistema de coordenades que es considera fix.

2 velocitat d’emportament Velocitat d’un punt, amb relació al sistema de coordenades que es considera fix, pel fet de formar part d’un sistema mòbil.

3 velocitat relativa Velocitat d’un punt amb relació al sistema mòbil de què forma part.

7 velocitat de circulació del diner ECON Nombre de vegades que una unitat monetària —i per extensió la totalitat de diner efectiu— és utilitzada com a mitjà d’intercanvi en un període determinat.

8 velocitat d’escriptura ESCR Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.

9 velocitat radial ASTR Projecció de la velocitat d’un astre sobre l’eix definit per la recta que uneix la Terra amb l’astre.

->veloçment

■veloçment

[de veloç]

adv D’una manera veloç.

->velòdrom

■velòdrom

[del fr. vélodrome, format per analogia amb hippodrome ‘hipòdrom’, comp. de vélo, abreviació de vélocipède ‘bicicleta’]

m ESPORT Construcció adequada per a les curses de velocípedes.

->velògraf

velògraf

m GRÀF Aparell destinat antigament a l’obtenció de còpies d’un original escrit o dibuixat.

->velomotor

■velomotor

[del fr. vélomoteur, comp. de vélo (cf. velòdrom) i moteur ‘motor’]

m AUT Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar, anomenada popularment mosquit.

->ven-

ven-

Forma prefixada del mot llatí vēna, que significa ‘vena’. Ex.: venectomia.

->vena¹

■vena¹

Hom.: bena

[del ll. vēna, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ANAT ANIM Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor.

2 p ext Qualsevol vas sanguini (vena o artèria).

3 no tenir sang a les venes fig Mancar d’energia.

4 obrir la vena (a algú) Practicar-li una sagnia.

5 obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort.

2 p anal 1 Cadascuna de les ratlles ondulades o ramificades, de diferent color que la resta, que presenten determinades fustes, el marbre i altres minerals.

2 BOT Nervi.

3 ENTOM Nervi.

4 MIN i PETROG Filó, especialment el filó metàl·lic.

5 Fil d’aigua subterrani.

6 vena fluida FÍS i HIDROG Dit del flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.

3 fig 1 Inspiració, capacitat creadora. La seva copiosa vena poètica. Se li havia estroncat la vena.

2 Tirada a una activitat que requereix inspiració, capacitat creadora. Té vena de músic.

3 estar (o sentir-se) de vena Estar inspirat, trobar-se en un estat d’ànim propici per a una activitat artística o intel·lectual o per a mostrar-se enginyós, graciós, etc.

->vena²

■vena²

Hom.: bena

[v. vena¹]

f SUR Capa anual del suro. Vena ampla, fluixa, podrida, verda.

->venable

■venable

[del ll. venabŭlum, íd., der. de venari ‘caçar’; 1a FONT: s. XIV]

m Dardell, llança curta que hom llança amb la mà.

->venació¹

■venació¹

Part. sil.: ve_na_ci_ó

[del ll. venatio, -ōnis ‘cacera’, der. de venari ‘caçar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Cacera.

2 pl HIST A l’antiga Roma, nom donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris.

->venació²

■venació²

Part. sil.: ve_na_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. vēna, pròpiament d’un possible venar ‘formar-se venes’]

f 1 ANAT ANIM 1 Les venes col·lectivament.

2 Disposició d’un sistema de venes.

2 ENTOM Nervadura.

->venal¹

■venal¹

Hom.: banal

[de vena¹]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les venes.

->venal²

■venal²

Hom.: banal

[del ll. venalis, íd., der. de venus ‘venda’; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 1 Destinat a ésser venut, susceptible d’ésser adquirit amb diners. Una publicació venal. Un càrrec venal.

2 MERC Dit del valor comercial d’un objecte.

2 fig Subornable. Un jutge venal. Una ploma venal.

->venalitat

■venalitat

Hom.: banalitat

[del ll. venalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de venal.

->venalment

■venalment

Hom.: banalment

[de venal²]

adv D’una manera venal.

->venatori

■venatori -òria

[del ll. venatorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a la cacera.

->venc.

venc.

abrev COMPT i DR venciment 1 2.

->vencedor

■vencedor -a

[de vèncer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj i m i f Que venç. L’exèrcit vencedor. L’equip vencedor. El vencedor d’una batalla, d’un combat.

->vèncer

■vèncer

[del ll. vĭncĕre, victum, íd.; 1a FONT: 1000]

v* 1 tr 1 Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.

2 p ext Vèncer en una discussió, en un plet.

3 fig Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.

2 intr Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vèncer

GERUNDI: vencent

PARTICIPI: vençut, vençuda, vençuts, vençudes

INDICATIU PRESENT: venço, vences, venç, vencem, venceu, vencen

INDICATIU IMPERFET: vencia, vencies, vencia, vencíem, vencíeu, vencien

INDICATIU PASSAT: vencí, venceres, vencé, vencérem, vencéreu, venceren

INDICATIU FUTUR: venceré, venceràs, vencerà, vencerem, vencereu, venceran

INDICATIU CONDICIONAL: venceria, venceries, venceria, venceríem, venceríeu, vencerien

SUBJUNTIU PRESENT: venci, vencis, venci, vencem, venceu, vencin

SUBJUNTIU IMPERFET: vencés, vencessis, vencés, vencéssim, vencéssiu, vencessin

IMPERATIU: venç, venci, vencem, venceu, vencin

->vencible

■vencible

[de vèncer; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser vençut.

->vencill

■vencill

[del ll. vg. *vĭncicŭlum, alteració del ll. cl. vĭncŭlum ‘lligam’, der. de vĭncīre ‘lligar’, que va influir en aquell; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Lligam.

2 esp Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d’un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc., per a lligar garbes, feixos d’herba, etc.

->vencillada

vencillada

[de vencillar]

f dial Revinclada.

->vencillar

■vencillar

[de vencill]

v tr Lligar amb un vencill.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vencillar

GERUNDI: vencillant

PARTICIPI: vencillat, vencillada, vencillats, vencillades

INDICATIU PRESENT: vencillo, vencilles, vencilla, vencillem, vencilleu, vencillen

INDICATIU IMPERFET: vencillava, vencillaves, vencillava, vencillàvem, vencillàveu, vencillaven

INDICATIU PASSAT: vencillí, vencillares, vencillà, vencillàrem, vencillàreu, vencillaren

INDICATIU FUTUR: vencillaré, vencillaràs, vencillarà, vencillarem, vencillareu, vencillaran

INDICATIU CONDICIONAL: vencillaria, vencillaries, vencillaria, vencillaríem, vencillaríeu, vencillarien

SUBJUNTIU PRESENT: vencilli, vencillis, vencilli, vencillem, vencilleu, vencillin

SUBJUNTIU IMPERFET: vencillés, vencillessis, vencillés, vencilléssim, vencilléssiu, vencillessin

IMPERATIU: vencilla, vencilli, vencillem, vencilleu, vencillin

->vencilló

■vencilló

[de vencill]

m 1 Cordeta emprada per a lligar.

2 Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar amb el braç del carro o del forcat.

->venciment

■venciment

[de vèncer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Acció de vèncer.

2 esp COMPT i DR [abrev venc., vnt.] Data en què s’ha de complir el termini d’una obligació o en què es conclouen els termes estipulats per uns contractants o els concedits per la llei per a l’exercici de certs drets. Venciment d’una lletra.

2 ant Vençó.

->vençó

■vençó

f ant El fet d’ésser vençut. Posar en vençó l’enemic. Haguda vençó dels sarraïns. La victòria dels uns, la vençó dels altres.

->venda

■venda

Hom.: vende

[del ll. vēndĭta, part. fem. substantivat de vēndĕre ‘vendre’; 1a FONT: 1284]

f 1 1 Acció de vendre. Aquesta temporada no tenim gaires vendes.

2 en venda Dit d’allò que hom vol vendre. Pisos en venda.

2 1 DR CIV Contracte de compravenda.

2 venda a carta de gràcia DR CAT Contracte de compravenda amb el pacte accessori de carta de gràcia.

3 venda a pèrdua ECON Venda d’un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.

4 venda d’oficis HIST Concessió de l’exercici d’un càrrec públic a canvi d’una quantitat de diners.

3 ECON 1 pl Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.

2 departament de vendes Divisió interna típica en l’organització de l’empresa.

3 tècniques de venda Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.

4 venda a dipòsit Transferència de mercaderies a algú, condicionant-ne el pagament efectiu a una posterior venda a tercers.

5 venda automàtica Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.

4 HIST Reunió de carbonaris que constituïa l’element bàsic de llur estructura organitzativa com a societat secreta dirigida per una venda alta o consell suprem.

->vénda

■vénda

f dial 1 Tanda, torn.

2 Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.

->vendaval

■vendaval

[del fr. vent d’aval ‘vent d’avall’, potser a través del cast; 1a FONT: 1839, DLab.]

m METEOR Vent molt fort.

->vende

vende

Hom.: venda

adj i m i f ETNOL i HIST Nom amb què és conegut en la tradició germànica el poble sòrab de Lusàcia.

->vendemiari

vendemiari

Part. sil.: ven_de_mi_a_ri

m HIST Nom del primer mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 22 de setembre al 21 d’octubre.

->vendibilitat

■vendibilitat

[de vendible]

f Qualitat de vendible.

->vendible

■vendible

[del ll. vendibĭlis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que pot ésser venut.

->vendició

■vendició

Part. sil.: ven_di_ci_ó

[del ll. venditio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Acció de vendre, venda.

->vending

vending^* [bɛ́ndiŋ]

[angl ] m ECON Venda automàtica.

->vendre

■vendre

[del ll. vēndĕre, íd.; 1a FONT: s. XII]

v* 1 DR CIV i ECON 1 tr Oferir un gènere o una mercaderia per a qui en vulgui comprar.

2 tr Transferir alguna cosa a algú en canvi d’una quantitat de diners.

3 abs Vendre a la menuda, al detall, a l’engròs.

4 pron Vendre’s la casa. S’han venut totes les joies.

2 1 tr Acordar o cedir per diners o un altre profit material alguna cosa que normalment no és objecte de comerç. Vendre favors, recomanacions, càrrecs.

2 pron Esaú es vengué la primogenitura per un plat de llentilles. Vendre’s l’honra, la dignitat.

3 1 tr Abandonar algú, trair-lo per diners o un altre profit material. Judes vengué Jesús per trenta diners.

2 pron Deixar-se subornar, abandonar algú les seves conviccions, alienar la seva llibertat, etc., per diners o un altre profit material. S’ha venut als enemics.

3 pron Dir o fer algú, inadvertidament, alguna cosa que descobreix allò que volia tenir amagat, trair-se. Se li escapà aquell detall i així es va vendre: ja no el creurem més.

4 tr Donar a algú com a certa una informació. No ho sé si és veritat, però així m’ho han venut.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vendre

GERUNDI: venent

PARTICIPI: venut, venuda, venuts, venudes

INDICATIU PRESENT: venc, vens, ven, venem, veneu, venen

INDICATIU IMPERFET: venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien

INDICATIU PASSAT: venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren

INDICATIU FUTUR: vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendran

INDICATIU CONDICIONAL: vendria, vendries, vendria, vendríem, vendríeu, vendrien

SUBJUNTIU PRESENT: vengui, venguis, vengui, venguem, vengueu, venguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin

IMPERATIU: ven, vengui, venguem, veneu, venguin

->vendrellenc

■vendrellenc -a

adj i m i f Del Vendrell (Baix Penedès).

->venecià

■venecià -ana

Part. sil.: ve_ne_ci_à

1 adj i m i f De Venècia (ciutat i província d’Itàlia) o del venecià (dialecte).

2 m LING Dialecte del grup vènet.

->veneçolà

■veneçolà -ana

adj i m i f De Veneçuela (estat d’Amèrica).

->venedissa

■venedissa

[de vendre]

f Venda abundosa, múltiple.

->venedor¹

■venedor¹ -a

[de vendre i -dor¹; 1a FONT: s. XIII]

adj i m i f Que ven.

->venedor²

■venedor² -a

[de vendre i -dor²; 1a FONT: s. XIII]

adj Que hom ven. El baix preu de les coses venedores.

->venedures

■venedures

[de vendre; 1a FONT: 1648]

f pl Comissió donada a algú que ven gèneres per altri.

->venema

venema

f ant i dial AGR Verema.

->venemador

venemador -a

adj i m i f ant i dial AGR Veremador.

->venemall

venemall

m dial AGR Veremall.

->venemar

venemar

v tr ant i dial AGR Veremar.

->venenífer

■venenífer -a

[del ll. venenifer, -era, -erum, íd.]

adj Que porta metzina, verinós.

->venenífic

■venenífic -a

[d’un ll. primitiu *venenificus, íd., contret en veneficus en ll. cl]

adj Que produeix metzina.

->venenós

■venenós -osa

[del ll. td. venenosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Verinós.

->venera

■venera

f Insígnia, generalment una creu, que els cavallers dels ordes militars porten penjada o brodada al pit.

->venerabilitat

■venerabilitat

[del ll. venerabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1915, DAg.]

f Qualitat de venerable.

->venerable

■venerable

[del ll. venerabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 1 adj Digne de veneració.

2 adj Títol d’honor donat a ordes religiosos, a llocs sagrats, eventualment a jerarques eclesiàstics, etc. El venerable capítol. El venerable home de Déu.

3 adj i m i f DR CAN Títol atorgat als servents o serventes de Déu després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts.

4 m HIST Títol de grau del president d’una lògia francmaçònica.

2 adj p ext 1 Digne de respecte per la seva edat.

2 Dit de l’aspecte extern d’una persona d’edat que mostra noblesa, prestigi, veneració, etc. Un ancià d’aspecte venerable. Una barba venerable.

3 Digne de respecte per la seva antigor, pel seu passat gloriós, etc. Les pedres venerables del fòrum.

->venerablement

■venerablement

[de venerable]

adv Amb veneració.

->veneració

■veneració

Part. sil.: ve_ne_ra_ci_ó

[del ll. veneratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Curial]

f 1 Acció de venerar.

2 RELIG Culte, anomenat de dulia, degut als àngels i als sants.

->venerador

■venerador -a

[del ll. venerator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Que venera.

->venerar

■venerar

[del ll. venerari, íd.; 1a FONT: c. 1460]

v tr 1 RELIG Retre culte als àngels, als sants o a les coses sagrades.

2 1 Tenir algú, especialment un ancià, en gran reverència, honorar-lo devotament. Tot el poble venerava Macià.

2 p ext Venera massa la memòria del seu difunt marit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: venerar

GERUNDI: venerant

PARTICIPI: venerat, venerada, venerats, venerades

INDICATIU PRESENT: venero, veneres, venera, venerem, venereu, veneren

INDICATIU IMPERFET: venerava, veneraves, venerava, veneràvem, veneràveu, veneraven

INDICATIU PASSAT: venerí, venerares, venerà, veneràrem, veneràreu, veneraren

INDICATIU FUTUR: veneraré, veneraràs, venerarà, venerarem, venerareu, veneraran

INDICATIU CONDICIONAL: veneraria, veneraries, veneraria, veneraríem, veneraríeu, venerarien

SUBJUNTIU PRESENT: veneri, veneris, veneri, venerem, venereu, venerin

SUBJUNTIU IMPERFET: venerés, veneressis, venerés, veneréssim, veneréssiu, veneressin

IMPERATIU: venera, veneri, venerem, venereu, venerin

->veneri

■veneri -èria

[del ll. venerius, -a, -um ‘relatiu a Venus i a l’amor’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a l’acte sexual.

2 1 Provocat per l’acte sexual.

2 malaltia venèria PAT Nom donat tradicionalment a les malalties de transmissió sexual que afecten principalment els òrgans sexuals, com la sífilis, la blennorràgia, el xancre tou, etc.

->venèrids

venèrids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis. Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada (Venus verrucosa), la rossellona (V. gallina), el petritxol de sang (Cytherea chrone), la cloïssa (Tapes decussatus), l’escopinya de llet (T. texturata) i la cloïssa llisa (Artemis exoleta).

2 sing Mol·lusc de la família dels venèrids.

->vènet

vènet -a

1 adj Relatiu o pertanyent als vènets.

2 m i f HIST Individu d’un poble de procedència il·líria, establert els primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.

3 m LING Cadascun dels dialectes de l’italià septentrional parlats a la regió italiana del Vèneto.

->venguí

■venguí

[primera persona del pretèrit perfet d’indicatiu de vendre]

m DR MERC Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies, per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada.

->veni-

■veni-

Forma prefixada del mot llatí vēna, que significa ‘vena’. Ex.: venisecció, venisutura.

->vènia

■vènia

Part. sil.: vè_ni_a

[del ll. venia ‘favor, gràcia’, de la mateixa arrel de venerari ‘venerar’; 1a FONT: 1439]

f 1 Remissió d’una culpa.

2 Llicència, permís, que hom concedeix a un inferior. Amb la teva vènia, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa.

->venial

■venial

Part. sil.: ve_ni_al

[del ll. td. venialis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que pot ésser perdonat.

2 CRIST Dit d’una falta, un error, etc., poc greu, excusable (oposat a mortal). Pecat venial.

->venialitat

■venialitat

Part. sil.: ve_ni_a_li_tat

[de venial; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de venial.

->venialment

■venialment

Part. sil.: ve_ni_al_ment

[de venial; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adv D’una manera venial.

->venidor

■venidor -a

[de venir; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

1 adj Que ha de venir.

2 m Allò que ha de venir, esdevenidor.

->venir

■venir

[del ll. venīre, íd.; 1a FONT: 1100]

v* intr 1 1 Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla (amb un moviment contrari al designat per anar) o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla (amb un moviment que coincideix amb el designat per anar). Vine, que et vull dir una cosa. Vols venir a passejar? Algun dia et vindré a veure. Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar.

2 Procedir. Uns costums vinguts d’Amèrica. El vent ve del nord.

3 venir amb (algú) Acompanyar-lo. Ell també va venir amb nosaltres.

4 venir de l’hort fig No estar al corrent del que passa.

5 veure venir (algú) fig Penetrar les seves intencions.

2 1 En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparèixer en l’escena d’una acció. Després de Sitges ve Vilanova.

2 En una successió d’èpoques futures, les primeres a què hom s’acosta, la primera a aparèixer temporalment. Ara ve l’hivern amb els seus freds. La setmana que ve, l’any que ve.

3 En una successió d’esdeveniments futurs, els primers a què hom s’acosta, el primer a aparèixer. Després de les rialles vénen les ploralles.

4 Treure origen, provenir. Venir de bona família. Això no ve d’ara: ja ve de lluny.

5 Seguir-se, ésser la conseqüència natural. El seny ve amb els anys.

6 Resultar. Això ve a meitat de preu.

7 Acostar-se la collita d’un producte natural, fer aparició en el mercat. Aviat vindran les cireres. Unes patates que vénen molt primerenques.

8 Produir-se en un ésser viu un fenomen fisiològic o anímic. Venir son, el singlot. Venir una idea.

9 Assolir, aconseguir, de fer un acte, ésser posat en una situació. Venir a pobresa. Venir a madurament un gra.

10 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i col·loq Frase amb què hom crida l’atenció sobre un esdeveniment important que ha de tenir lloc, o sobre la qüestió important d’allò que explica.

11 venir bé (o malament) Anar bé (o malament). Ara no em ve bé d’anar-hi.

3 1 Ésser d’una manera determinada amb relació a quelcom. Aquestes sabates em vénen petites. Ve com l’anell al dit.

2 venir (a algú) de Dependre d’una quantitat, d’un temps, etc., per a poder fer una cosa. Ens va venir de cinc minuts per a poder agafar el tren. Torna-me’l quan l’hagis llegit, no em ve pas d’una setmana. És generós perquè no li ve d’un duro.

3 no venir d’aquí (o d’això) Frase que es diu per indicar que allò que s’ha dit abans no té importància, no pot impedir una altra cosa. No t’hi amoïnis, no ve d’aquí. No vindrà d’aquí si no m’ho pots tornar.

4 venir prim (o venir d’un no res) Estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir. Ha vingut d’un no res com no em poso a cridar. Li ha vingut prim que no caigués.

4 Precedint un infinitiu introduït per la preposició a, indica la realització aproximada de l’acció de l’infinitiu. Tots els candidats vénen a dir el mateix.

5 venir-se’n Un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt.

6 vinga! 1 Exclamació que hom utilitza per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit. Vinga música!

2 Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d’una acció o objecte. Ens vam escapar, i vinga córrer per carrers i places! Vinga sales i més sales!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: venir

GERUNDI: venint

PARTICIPI: vingut, vinguda, vinguts, vingudes

INDICATIU PRESENT: vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen

INDICATIU IMPERFET: venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien

INDICATIU PASSAT: vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren

INDICATIU FUTUR: vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

INDICATIU CONDICIONAL: vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien

SUBJUNTIU PRESENT: vingui, vinguis, vingui, vinguem, vingueu, vinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vingués, vinguessis, vingués, vinguéssim, vinguéssiu, vinguessin

IMPERATIU: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin

->vènit

■vènit

[del ll. venit, 3a pers. perfet indicatiu de venire ‘venir’]

m Mot emprat en l’expressió arribar a vènit dial Arribar a l’acord.

->venja

■venja

f ant Venjança.

->venjable

■venjable

[de venjar]

adj Que pot ésser venjat.

->venjador

■venjador -a

[de venjar; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj i m i f Que venja o es venja.

->venjament

■venjament

[de venjar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Venjança.

->venjança

■venjança

[de venjar; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 1 Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.

2 prendre venjança Venjar-se.

3 venjança de sang ETNOG i RELIG Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.

2 Desig de venjança.

->venjar

■venjar

[del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 tr Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.

2 1 tr Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.

2 tr p ext Venjar algú el seu honor.

3 pron Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: venjar

GERUNDI: venjant

PARTICIPI: venjat, venjada, venjats, venjades

INDICATIU PRESENT: venjo, venges, venja, vengem, vengeu, vengen

INDICATIU IMPERFET: venjava, venjaves, venjava, venjàvem, venjàveu, venjaven

INDICATIU PASSAT: vengí, venjares, venjà, venjàrem, venjàreu, venjaren

INDICATIU FUTUR: venjaré, venjaràs, venjarà, venjarem, venjareu, venjaran

INDICATIU CONDICIONAL: venjaria, venjaries, venjaria, venjaríem, venjaríeu, venjarien

SUBJUNTIU PRESENT: vengi, vengis, vengi, vengem, vengeu, vengin

SUBJUNTIU IMPERFET: vengés, vengessis, vengés, vengéssim, vengéssiu, vengessin

IMPERATIU: venja, vengi, vengem, vengeu, vengin

->venjatiu

■venjatiu -iva

Part. sil.: ven_ja_tiu

[de venjar; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Una persona venjativa.

2 p ext Un acte venjatiu.

->venjativament

■venjativament

[de venjatiu]

adv En venjança.

->veno-

■veno-

Forma prefixada del mot llatí vēna, que significa ‘vena’. Ex.: venografia, venotomia.

->venografia

venografia

Part. sil.: ve_no_gra_fi_a

f DIAG flebografia 2.

->venós

■venós -osa

[de vena¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a les venes.

2 Que té venes.

->vent

■vent

Hom.: ben

[del ll. vĕntus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 CLIMAT i METEOR Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.

2 ART i MIT A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.

3 GEOG Punt cardinal. Els quatre vents.

4 NÀUT Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.

5 aixecar el vent ETNOG A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.

6 amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) fig Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.

7 anar contra vent i marea fig Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.

8 anar vent en popa fig Anar molt bé.

9 a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.

10 bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.

11 canviar el vent Canviar la direcció del vent.

12 córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig Anar a una gran velocitat.

13 de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.

14 emportar-se (una cosa) el vent fig Caure fàcilment en l’oblit.

15 girar-se a tots els vents fig Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.

16 girar-se vent Posar-se a fer vent.

17 mirar de quin costat ve el vent fig Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.

18 qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.

19 quin vent us (o et, etc.) porta per ací? fig A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?

20 saber el vent i no saber el torrent fig Haver sentit parlar d’una cosa, sense haver-ne tret l’entrellat.

21 tenir vent al cap fig Tenir el cap ple de pretensions, d’il·lusions, etc.

22 vent heràldic HERÀLD Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d’un núvol.

2 1 Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.

2 instrument de vent MÚS Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.

3 MÚS Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.

4 vent de boca fig Paraules vanes.

3 1 Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l’altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.

2 Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.

4 Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.

5 FISIOL ANIM Gas engendrat a l’estómac o als intestins.

6 vent solar ASTROF Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.

->venta

venta

f Al País Valencià, hostal.

->ventada

■ventada

[de vent; 1a FONT: 1803, DEst.]

f METEOR Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ratxa.

->ventador

■ventador -a

[de ventar; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que venta o serveix per a ventar.

2 màquina ventadora (o simplement ventadora) AGR Màquina agrícola emprada per a ventar el gra.

->ventafocs

■ventafocs

[de ventar i foc; en el sentit de ‘persona maltractada’ fa al·lusió a la protagonista del conte homònim; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 m Ventall de cuina, manxall.

2 p ext 1 m i f Persona que venta el foc.

2 f Criada.

3 f esp Persona, institució, etc., que és injustament postergada i obligada a fer les feines més humils i desagradables, el paper més galdós, etc.

->ventall

■ventall

[de ventar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 1 Instrument que serveix per a agitar l’aire.

2 esp Làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec i que serveix per a fer o per a fer-se aire.

3 Làmina semicircular de tela, de paper, etc., muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc., mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.

4 fig Sèrie, gamma. Li oferí tot un ventall de possibilitats.

5 ventall de cuina Rotllana petita, generalment d’espart, amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc, manxall.

2 p ext LIT Poema popular que hom imprimia damunt un ventall.

->ventalla

■ventalla

[de ventall; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 CONSTR i FUST 1 Vidriera posada a tall de porta a l’entrada d’una botiga, etc.

2 Gelosia.

2 Ventallola, especialment en un casc.

->ventallada

■ventallada

[de ventall]

f 1 Multitud de ventalls.

2 1 Cop de ventall.

2 fig Cop violent donat a algú. Si l’amoïnes gaire et clavarà alguna ventallada.

->ventallar

■ventallar

[de ventall]

v tr Fer aire, ventar, amb un ventall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ventallar

GERUNDI: ventallant

PARTICIPI: ventallat, ventallada, ventallats, ventallades

INDICATIU PRESENT: ventallo, ventalles, ventalla, ventallem, ventalleu, ventallen

INDICATIU IMPERFET: ventallava, ventallaves, ventallava, ventallàvem, ventallàveu, ventallaven

INDICATIU PASSAT: ventallí, ventallares, ventallà, ventallàrem, ventallàreu, ventallaren

INDICATIU FUTUR: ventallaré, ventallaràs, ventallarà, ventallarem, ventallareu, ventallaran

INDICATIU CONDICIONAL: ventallaria, ventallaries, ventallaria, ventallaríem, ventallaríeu, ventallarien

SUBJUNTIU PRESENT: ventalli, ventallis, ventalli, ventallem, ventalleu, ventallin

SUBJUNTIU IMPERFET: ventallés, ventallessis, ventallés, ventalléssim, ventalléssiu, ventallessin

IMPERATIU: ventalla, ventalli, ventallem, ventalleu, ventallin

->ventaller

■ventaller -a

[de ventall; 1a FONT: 1636]

m i f OFIC Fabricant o venedor de ventalls.

->ventalló

■ventalló

[de ventalla]

m CONSTR Finestró, porticó.

->ventallola

■ventallola

[de ventalla; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Forat per a la ventilació.

2 TECNOL Vàlvula.

->ventalloní

ventalloní -ina

adj i m i f De Ventalló (Alt Empordà).

->ventallot

■ventallot

[de ventall]

m ventallada 2 2.

->ventament

■ventament

[de ventar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de ventar o de ventar-se.

->ventana

■ventana

[del cast. ventana]

f Finestra d’un assecador.

->ventar

■ventar

[de vent; 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Fer vent, ventejar.

2 tr 1 Sotmetre a l’acció del vent, espargir per la força del vent. Antigament cremaven els heretges i en ventaven les cendres.

2 AGR Tirar enlaire la batuda perquè el vent separi el gra de la palla, les volves, etc. Ventar la batuda. Una forca de ventar.

3 1 tr Fer artificialment vent que actuï sobre algú o alguna cosa. Ventar el foc amb el ventall. Ventar les mosques amb un drap perquè fugin.

2 pron Ventar-se amb un diari.

3 tr AGR Netejar el gra separant-lo de les impureses que l’acompanyen, sotmetent-lo a la ventadora. Ventar les mongetes.

4 màquina de ventar AGR Màquina ventadora.

4 tr 1 Moure repetidament d’un costat a l’altre, brandar. Ventar la cua un animal. Ventar l’espasa.

2 Brandar la campana no movent solament el batall, sinó invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seva posició normal, repetidament.

5 1 tr Pegar, donar, clavar. Ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu.

2 tr p ext Executar, fer, una acció. Venta revolada i se’n va.

3 pron Es va ventar a córrer com un esperitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ventar

GERUNDI: ventant

PARTICIPI: ventat, ventada, ventats, ventades

INDICATIU PRESENT: vento, ventes, venta, ventem, venteu, venten

INDICATIU IMPERFET: ventava, ventaves, ventava, ventàvem, ventàveu, ventaven

INDICATIU PASSAT: ventí, ventares, ventà, ventàrem, ventàreu, ventaren

INDICATIU FUTUR: ventaré, ventaràs, ventarà, ventarem, ventareu, ventaran

INDICATIU CONDICIONAL: ventaria, ventaries, ventaria, ventaríem, ventaríeu, ventarien

SUBJUNTIU PRESENT: venti, ventis, venti, ventem, venteu, ventin

SUBJUNTIU IMPERFET: ventés, ventessis, ventés, ventéssim, ventéssiu, ventessin

IMPERATIU: venta, venti, ventem, venteu, ventin

->ventegar

■ventegar

[de vent]

m dial Vendaval.

->venteguera

■venteguera

[de vent]

f METEOR 1 Ventada.

2 esp Vent tempestuós, vent fort que alça una gran pols.

->ventejar

■ventejar

[de vent; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Sotmetre una cosa a l’acció del vent o de l’aire corrent. Ventejar una habitació. Una sala poc ventejada.

2 tr 1 Separar una cosa d’una altra per l’acció del vent, ventar.

2 fig Ventejar de la llengua un mot foraster.

3 intr Fer vent. Plou, neva i venteja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ventejar

GERUNDI: ventejant

PARTICIPI: ventejat, ventejada, ventejats, ventejades

INDICATIU PRESENT: ventejo, venteges, venteja, ventegem, ventegeu, ventegen

INDICATIU IMPERFET: ventejava, ventejaves, ventejava, ventejàvem, ventejàveu, ventejaven

INDICATIU PASSAT: ventegí, ventejares, ventejà, ventejàrem, ventejàreu, ventejaren

INDICATIU FUTUR: ventejaré, ventejaràs, ventejarà, ventejarem, ventejareu, ventejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ventejaria, ventejaries, ventejaria, ventejaríem, ventejaríeu, ventejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ventegi, ventegis, ventegi, ventegem, ventegeu, ventegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ventegés, ventegessis, ventegés, ventegéssim, ventegéssiu, ventegessin

IMPERATIU: venteja, ventegi, ventegem, ventegeu, ventegin

->venter

venter -a

adj i m i f De la Venta d’Emperador (Horta).

->ventijol

■ventijol

[de vent; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m METEOR Vent suau.

->ventilable

■ventilable

[de ventilar]

adj Capaç de ventilació.

->ventilació

■ventilació

Part. sil.: ven_ti_la_ci_ó

[del ll. ventilatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de ventilar;

2 l’efecte.

2 1 TECNOL Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.

2 Corrent d’aire que s’estableix en ventilar una cambra.

3 Obertura que serveix per a ventilar un local.

3 TERAP 1 En fisiologia respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l’aire exterior; respiració.

2 ventilació assistida Tipus de ventilació en què la pressió positiva del ventilador es produeix en iniciar el malalt l’esforç inspiratori.

3 ventilació controlada Tipus de ventilació en què la inflació automàtica dels pulmons és iniciada i ritmada per l’aparell independentment de la respiració espontània del malalt.

4 ventilació mecànica Tipus de respiració artificial mitjançant un aparell dit ventilador.

->ventilador

■ventilador -a

[del ll. ventilator, -ōris, íd.]

1 adj Que ventila o serveix per a ventilar.

2 m 1 ARQUIT i CONSTR Obertura o conducte per on és renovat l’aire d’una cambra, d’un local.

2 TECNOL Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.

3 TERAP Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols.

->ventilar

■ventilar

[del ll. ventilare, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

v tr 1 Fer circular l’aire (per un lloc tancat), especialment fent entrar aire net de l’exterior i traient-ne el viciat. Ventilar una habitació.

2 fig Examinar, sotmetre a discussió (una qüestió, un dubte). Hem de ventilar aquesta qüestió, i així no preocupar-nos-en més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ventilar

GERUNDI: ventilant

PARTICIPI: ventilat, ventilada, ventilats, ventilades

INDICATIU PRESENT: ventilo, ventiles, ventila, ventilem, ventileu, ventilen

INDICATIU IMPERFET: ventilava, ventilaves, ventilava, ventilàvem, ventilàveu, ventilaven

INDICATIU PASSAT: ventilí, ventilares, ventilà, ventilàrem, ventilàreu, ventilaren

INDICATIU FUTUR: ventilaré, ventilaràs, ventilarà, ventilarem, ventilareu, ventilaran

INDICATIU CONDICIONAL: ventilaria, ventilaries, ventilaria, ventilaríem, ventilaríeu, ventilarien

SUBJUNTIU PRESENT: ventili, ventilis, ventili, ventilem, ventileu, ventilin

SUBJUNTIU IMPERFET: ventilés, ventilessis, ventilés, ventiléssim, ventiléssiu, ventilessin

IMPERATIU: ventila, ventili, ventilem, ventileu, ventilin

->ventim

■ventim

[de vent]

m 1 Ventijol.

2 dial 1 Tupada, pallissa.

2 fig Repulsa.

->ventolà

■ventolà -ana

[de vent; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Ventós.

2 fig Dit de la persona que varia fàcilment d’opinions o de sentiments; voluble.

->ventolejar

■ventolejar

[de vent; 1a FONT: 1915, DAg.]

v 1 intr Fer ventades.

2 tr dial Exposar a l’acció del vent, ventar.

3 intr dial Moure’s per la força del vent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ventolejar

GERUNDI: ventolejant

PARTICIPI: ventolejat, ventolejada, ventolejats, ventolejades

INDICATIU PRESENT: ventolejo, ventoleges, ventoleja, ventolegem, ventolegeu, ventolegen

INDICATIU IMPERFET: ventolejava, ventolejaves, ventolejava, ventolejàvem, ventolejàveu, ventolejaven

INDICATIU PASSAT: ventolegí, ventolejares, ventolejà, ventolejàrem, ventolejàreu, ventolejaren

INDICATIU FUTUR: ventolejaré, ventolejaràs, ventolejarà, ventolejarem, ventolejareu, ventolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ventolejaria, ventolejaries, ventolejaria, ventolejaríem, ventolejaríeu, ventolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ventolegi, ventolegis, ventolegi, ventolegem, ventolegeu, ventolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ventolegés, ventolegessis, ventolegés, ventolegéssim, ventolegéssiu, ventolegessin

IMPERATIU: ventoleja, ventolegi, ventolegem, ventolegeu, ventolegin

->ventoler

■ventoler -a

[de vent; 1a FONT: s. XVIII]

1 adj Ventós.

2 adj Orgullós, presumptuós.

3 f BOT Herba ventolera.

->ventolí

■ventolí

[de vent]

m Vent suau.

->ventolina

■ventolina

[de vent]

f Vent suau.

->ventós

■ventós -osa

[del ll. ventosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 On fa sovint vent. Un lloc ventós.

2 En què fa vent. Un dia ventós.

2 adj PAT Flatulent.

3 m HIST Nom del sisè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 19 de febrer al 20 de març.

->ventosa

■ventosa

[del ll. td. ventosa, íd.]

f 1 MED Campana o vas de vidre que hom aplica sobre els teguments i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió.

2 ANAT ANIM Òrgan en forma de disc de certs animals que serveix de mitjà de fixació o de succió.

3 p anal 1 Objecte en forma de casquet de cautxú o altres materials, que resta adherit per pressió damunt una superfície llisa en fer-se el buit parcial en el seu interior.

2 fer ventosa (una cosa) Adherir-se fortament damunt una superfície per efecte del buit parcial.

->ventositat

■ventositat

[del ll. td. ventosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Qualitat de ventós.

2 FISIOL ANIM 1 Flatulència.

2 Gas intestinal que és expel·lit.

->ventrada

■ventrada

[de ventre; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 ZOOL Conjunt de petits nats d’un mateix part.

2 Indigestió.

->ventral

■ventral

[de ventre; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al ventre; abdominal.

->ventre

■ventre

[del ll. vĕnter, -tris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT ANIM Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l’aparell digestiu i del genitourinari.

2 anar (o fer) de ventre (o buidar el ventre) defecar 2.

3 el ventre no admet (o no s’entén de, o no mira) raons Expressió usada per a indicar que la fam o una situació d’extrema necessitat fan que hom passi pel damunt de tot per tal d’aconseguir menjar o sortir del seu destret.

4 omplir el ventre Menjar.

5 treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa) Sadollar la fam.

2 ANAT ANIM Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després d’ésser extretes.

3 FISIOL ANIM 1 Regió exterior del cos, corresponent a l’abdomen, que és anterior en l’home i inferior en els altres vertebrats.

2 ventre allargat Ventre solt, afluixat.

3 ventre de batraci Aspecte del ventre eixamplat de les parts laterals que recorda el de la granota.

4 ventre de fusta Reflex de les parets abdominals que augmenten el to muscular quan ocorren lesions en el peritoneu.

5 ventre en sarró Deformació del ventre observada en obesos de certa edat i multípares.

6 ventre navicular Aspecte particular del ventre la part central del qual forma una depressió emmarcada per les darreres costelles i els ossos ilíacs.

4 p ext 1 Part ventral d’alguna cosa (oposat a esquena).

2 Part més ampla i convexa d’una ampolla, d’una gerra, d’un alt forn, etc.

3 FISIOL ANIM Porció carnosa més prominent d’un múscul. El ventre de la cama.

5 1 Ventre de la mare com a lloc on està l’ésser engendrat fins al moment del part. Beneït sigui el fruit del vostre sant ventre.

2 Prenyat.

3 fer un ventre (a una dona) Prenyar-la.

4 fer ventre Tenir el ventre gros per prenyat.

6 FÍS En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.

->ventregada

■ventregada

[de ventre]

f ZOOL Ventrada.

->ventrell

■ventrell

[de ventre; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m ANAT ANIM 1 1 Estómac.

2 fer bon ventrell (un menjar) Assentar-se bé.

3 obeir el ventrell Pair, fer la digestió.

4 remoure (o girar, o regirar) el ventrell fig Provocar nàusees, fer fàstic.

2 ventrell de la cama Panxell, tou de la cama.

->ventrellada

■ventrellada

[de ventrell; 1a FONT: 1803, DEst.]

f PAT Indigestió amb diarrea.

->ventrellut

■ventrellut -uda

[de ventrell; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Ventrut.

->ventrera

■ventrera

[de ventre; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 INDUM i TERAP Faixa per a abrigar o sostenir el ventre de l’home o de la dona.

2 Corretja que va de braç a braç del carro per sota del ventre de l’animal i que impedeix que el carro es tombi cap enrere.

3 CONSTR Biga disposada sota cada vessant d’una teulada, paral·lelament a la comunera, que serveix per a evitar que el llosat faci ventre, que es guerxi.

->ventresca

■ventresca

[de ventre; 1a FONT: 1271]

f ANAT ANIM i ALIM 1 Nom donat a la part ventral dels peixos.

2 Cansalada prima de sota el ventre del porc.

->ventri-

■ventri-

Forma prefixada del mot llatí vĕnter, -tris, que significa ‘ventre’. Ex.: ventriflexió.

->ventricle

■ventricle

[del ll. ventricŭlus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ANAT ANIM 1 Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.

2 ventricle del cervell Cadascun dels ventricles laterals, mitjà, quart i cinquè de l’encèfal, a través dels quals circula el líquid cefaloraquidi.

3 ventricle del cor Cadascuna de les dues cavitats inferiors, dreta i esquerra, del cor, que reben la sang de l’aurícula corresponent i l’envien per l’artèria pulmonar als pulmons i per l’aorta a la circulació sistèmica.

4 ventricle laringi Espai situat entre les cordes vocals falses i les vertaderes.

->ventricós

ventricós -a

[de ventre]

adj BOT Inflat a manera de ventre; ventrut. Calze ventricós.

->ventricular

■ventricular

[de ventricle]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a un ventricle.

->ventriculografia

ventriculografia

Part. sil.: ven_tri_cu_lo_gra_fi_a

f DIAG Encefalografia.

->ventríloc

■ventríloc -íloqua

[del ll. ventrilŏquus, íd., comp. de venter ‘ventre’ i loqui ‘parlar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f Dit de la persona que sap modificar la veu d’una manera que sembla que vingui d’un altre.

->ventrilòquia

■ventrilòquia

Part. sil.: ven_tri_lò_qui_a

[de ventríloc]

f Art i tècnica del ventríloc.

->ventro-

■ventro-

Forma prefixada del mot llatí vĕnter, -tris, que significa ‘ventre’. Ex.: ventroinguinal, ventrotomia.

->ventrut

■ventrut -uda

[de ventre; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 Que té el ventre molt sortint. Un home ventrut.

2 p ext Una ampolla ventruda.

->ventura

■ventura

Cp. aventura

[del ll. ventura ‘les coses que han de venir’, neutre pl. de venturus, -a, -um, participi futur de venīre ‘venir’, substantivat en fem. sing; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Allò bo o dolent impossible de preveure amb certitud que pot esdevenir-se a algú. Bona ventura. Mala ventura. Provar ventura.

2 a la ventura loc adv Sense objecte determinat, sense preveure el que succeirà, a l’atzar.

3 cavaller de ventura HIST Cavaller errant.

4 per ventura loc adv Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és pas cert. Que ets ric, per ventura? Doncs per què li dónes tants diners?

5 per ventura loc adv dial Potser.

2 Felicitat. Us desitgem tota la ventura possible.

->venturer

■venturer -a

[de ventura; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 Contingent, casual.

2 D’ocasió. Un mercat de llibres venturers.

->ventureta

ventureta

[de ventura, per la sort indicada per la ballaruga]

f dial JOCS Ballaruga.

->venturi

■venturi

[del nom del físic italià Giovanni Battista Venturi (1746-1822)]

m FÍS i METROL Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada. Hom l’anomena també tub de Venturi.

->ventúria

■ventúria

Part. sil.: ven_tú_ri_a

[de vent]

f Vent fort, ventada.

->venturina

■venturina

f MINERAL Varietat de quars compacte i vermellós que té palletes de mica en la seva massa.

->venturós

■venturós -osa

[de ventura; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Afortunat.

->vènula

■vènula

[del ll. venŭla, íd.]

f ANAT ANIM Vena petita.

->venus

■venus

[del ll. Venus, deessa de la bellesa i l’amor]

f Dona molt bella.

->venusià

venusià -ana

Part. sil.: ve_nu_si_à

1 adj ASTR Relatiu o pertanyent a Venus.

2 m i f Presumpte habitant de Venus.

->venust

■venust -a

[del ll. venustus, -a, -um, íd., der. de Venus, deessa; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj D’una gran bellesa.

->venustat

■venustat

[del ll. venustas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f Qualitat de venust.

->venut

■venut -uda

[de vendre]

1 adj Cedit mitjançant una operació de venda. Al balcó hi havia un rètol que deia “venut".

2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material. L’han titllat de venut.

3 f Venda, vendició.

4 1 anar (o trobar-se) venut Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa, no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar. Amb aquests frens vas venut.

2 portar (algú) venut Portar-lo enganyat.

->vepse

vepse -a

1 adj Relatiu o pertanyent als vepses o al vepse.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir i Oiat, al SW del llac Làdoga, a Carèlia (Rússia).

3 m LING Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals.

->ver

■ver -a

[del ll. vērus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 ant i dial 1 adj Veritable.

2 m Allò que és conforme a la veritat. No discernir el ver del fals.

3 de ver (o de veres, o de bon de veres) loc adv De veritat, de debò.

4 dir ver Dir la veritat. Tu dius ver, car manifestament veig...

5 ésser ver Ésser veritat. Ja sabia que no era ver.

6 és ver És veritat. Tenia bones qualitats, és ver, però...

2 adj 1 Dit de l’exemplar més pur dins la seva espècie, la classe millor (en oposició a fals, a bord). Rosa vera.

2 pi ver BOT Pi que fa pinyes amb pinyons.

3 taronges veres BOT Taronges dolces.

->veraç

■veraç

[del ll. verax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que diu la veritat, que refereix o descriu alguna cosa sense alterar-la. Un testimoni veraç.

2 p ext verídic 1. Una narració veraç.

->veracitat

■veracitat

[del b. ll. veracĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de veraç.

->veracreu

■veracreu [o Vera Creu]

Part. sil.: ve_ra_creu

[de ver i creu; 1a FONT: s. XVI]

f CRIST Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.

->verada

■verada

Hom.: varada

f ICT Variada.

->veral

■veral

Hom.: varal

[d’origen incert, potser preromà, difícil de precisar; 1a FONT: 1517]

m 1 1 Tros de terra.

2 esp Extensió de sembrat que es distingeix dels altres trossos perquè és més alt o més ben espigat.

2 1 Partida del terme.

2 Redol de cases de camp, separat del poble; veïnat, caseria.

3 1 [generalment en pl] Indret, sector d’una població o d’una contrada. On aneu, per aquests verals?

2 pl Voltants. Viu en una masia que hi ha pels verals de Vic.

->verament

■verament

[de ver]

adv 1 Veritablement.

2 En veritat.

->veramon

veramon

m FARM Medicament format per una mescla equimolecular de piramidon i veronal.

->veranda

■veranda

[de l’angl. veranda, i aquest, del hindi varandâ, íd., que sembla ben emparentat amb barana (cf. aquest mot), si no es tracta ja de dos mots d’origen comú]

f ARQUIT 1 Galeria lleugera tot al voltant d’una casa.

2 Galeria o balcó amb barana de ferro, fusta o balustrada, tancat per vidrieres.

->verapamil

verapamil, hidroclorur de

QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina emprada com a antianginós i com a antiarítmic.

->verat

■verat

Hom.: barat

[der. de l’arcaic i aviat desaparegut ver (v. vari); 1a FONT: s. XIII]

m ICT 1 Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Scomber sp), amb l’aleta caudal molt escotada i dues aletes pectorals dorsals, molt apreciats per llur carn. Inclou dues espècies: S. scombrus, el verat comú, i S. colias (japonicus) , el verat d’ull gros.

2 verat volador Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids (Cypselurus heterurus), amb les aletes pectorals molt grosses, en forma de ventall, amb les quals efectuen salts fora de l’aigua i planant cobreixen distàncies de 20 a 100 m.

->veratera

■veratera

[de verat]

f PESC Xarxa per a pescar verats.

->veratre

■veratre

[del ll. veratrum, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

m BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Veratrum album), rizomatosa, de fulles alternes i ovades, flors amb sis tèpals, en panícula, i fruits capsulars.

->veràtric

veràtric, àcid

QUÍM ORG Àcid monocarboxílic aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors.

->veràtric

veràtric, aldehid

QUÍM ORG Aldehid aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors.

->veratrina

■veratrina

f QUÍM ORG 1 Barreja cristal·lina d’alcaloides, de gran toxicitat, que hom extreu de les llavors de diverses espècies d’apocinàcies.

2 Alcaloide hexacíclic, anomenat també cevadina, que ocorre en el veratre.

->veratrol

veratrol

m QUÍM ORG Èter aromàtic derivat formalment del pirocatecol per metilació.

->verb

■verb

[del ll. vĕrbum ‘paraula’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 obs Paraula.

2 [en majúscula] abs CRIST Nom amb què hom tradueix tradicionalment (a partir de la Vulgata) el Logos del quart Evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist. El Verb es féu carn.

3 Verb encarnat TEOL Segona persona de la Trinitat.

2 GRAM [abrev v.] Categoria gramatical, susceptible de flexionar en nombre, persona, temps, mode, aspecte i veu, que fa de nucli del predicat o sintagma verbal i que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal. Verb transitiu, intransitiu, pronominal.

->verba

■verba

[del ll. verba, pl. de verbum ‘paraula’]

f 1 [solament en certes expressions] Paraula, acció de parlar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú més. Feia una pausa i reprenia la verba.

2 Xanxa, plasenteria. Ho he dit per verba. Anar de verbes.

->verbal

■verbal

[del ll. verbalis, íd.; 1a FONT: 1390]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la paraula.

2 esp Que té més a veure amb les paraules que no amb les idees que expressen. Un penediment purament verbal.

3 esp Que és fet, expressat, de paraula i no per escrit o per altres mitjans. Una ordre verbal. Un contracte verbal. Violència verbal.

4 judici verbal DR PROC Judici declaratiu, civil i ràpid, destinat a qüestions de mínima quantia, que es tramita de paraula, llevat dels extrems que en tot judici s’han de consignar necessàriament per escrit.

2 GRAM 1 Relatiu o pertanyent al verb.

2 adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.

3 substantiu verbal Infinitiu.

->verbalisme

■verbalisme

[de verbal; 1a FONT: 1906]

m 1 Propensió a donar més importància, en un raonament o a l’hora de l’exercitació de la memòria, a les paraules que no pas als conceptes.

2 Ús de paraules l’aparent coherència de les quals amaga una manca total de veritable significació.

->verbalista

■verbalista

[de verbal]

1 adj Relatiu o pertanyent al verbalisme.

2 adj i m i f Propens al verbalisme.

->verbalització

■verbalització

Part. sil.: ver_ba_lit_za_ci_ó

[de verbalitzar]

f 1 Acció de verbalitzar;

2 l’efecte.

->verbalitzador

■verbalitzador -a

[de verbalitzar]

adj LING Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un verb a partir d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi.

->verbalitzar

■verbalitzar

[de verbal]

v tr 1 Expressar per mitjà del llenguatge. Verbalitzar un sentiment.

2 LING Convertir en un verb.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: verbalitzar

GERUNDI: verbalitzant

PARTICIPI: verbalitzat, verbalitzada, verbalitzats, verbalitzades

INDICATIU PRESENT: verbalitzo, verbalitzes, verbalitza, verbalitzem, verbalitzeu, verbalitzen

INDICATIU IMPERFET: verbalitzava, verbalitzaves, verbalitzava, verbalitzàvem, verbalitzàveu, verbalitzaven

INDICATIU PASSAT: verbalitzí, verbalitzares, verbalitzà, verbalitzàrem, verbalitzàreu, verbalitzaren

INDICATIU FUTUR: verbalitzaré, verbalitzaràs, verbalitzarà, verbalitzarem, verbalitzareu, verbalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: verbalitzaria, verbalitzaries, verbalitzaria, verbalitzaríem, verbalitzaríeu, verbalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: verbalitzi, verbalitzis, verbalitzi, verbalitzem, verbalitzeu, verbalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: verbalitzés, verbalitzessis, verbalitzés, verbalitzéssim, verbalitzéssiu, verbalitzessin

IMPERATIU: verbalitza, verbalitzi, verbalitzem, verbalitzeu, verbalitzin

->verbalment

■verbalment

[de verbal]

adv De paraula, de viva veu.

->verbejar

■verbejar

Hom.: barbejar

[de verb]

v intr 1 Xerrar.

2 Xanxejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: verbejar

GERUNDI: verbejant

PARTICIPI: verbejat, verbejada, verbejats, verbejades

INDICATIU PRESENT: verbejo, verbeges, verbeja, verbegem, verbegeu, verbegen

INDICATIU IMPERFET: verbejava, verbejaves, verbejava, verbejàvem, verbejàveu, verbejaven

INDICATIU PASSAT: verbegí, verbejares, verbejà, verbejàrem, verbejàreu, verbejaren

INDICATIU FUTUR: verbejaré, verbejaràs, verbejarà, verbejarem, verbejareu, verbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: verbejaria, verbejaries, verbejaria, verbejaríem, verbejaríeu, verbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: verbegi, verbegis, verbegi, verbegem, verbegeu, verbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: verbegés, verbegessis, verbegés, verbegéssim, verbegéssiu, verbegessin

IMPERATIU: verbeja, verbegi, verbegem, verbegeu, verbegin

->verbenàcies

■verbenàcies

Part. sil.: ver_be_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, oposades o verticil·lades, flors zigomorfes, tubulars i corbades, reunides en inflorescències racemoses i cimoses, i fruits en drupa.

2 sing Planta de la família de les verbenàcies.

->verberació

■verberació

Part. sil.: ver_be_ra_ci_ó

[del ll. verberatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Acció de verberar;

2 l’efecte.

->verberar

■verberar

[del ll. verberare ‘assotar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr Percudir, batre, l’aigua, el vent, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: verberar

GERUNDI: verberant

PARTICIPI: verberat, verberada, verberats, verberades

INDICATIU PRESENT: verbero, verberes, verbera, verberem, verbereu, verberen

INDICATIU IMPERFET: verberava, verberaves, verberava, verberàvem, verberàveu, verberaven

INDICATIU PASSAT: verberí, verberares, verberà, verberàrem, verberàreu, verberaren

INDICATIU FUTUR: verberaré, verberaràs, verberarà, verberarem, verberareu, verberaran

INDICATIU CONDICIONAL: verberaria, verberaries, verberaria, verberaríem, verberaríeu, verberarien

SUBJUNTIU PRESENT: verberi, verberis, verberi, verberem, verbereu, verberin

SUBJUNTIU IMPERFET: verberés, verberessis, verberés, verberéssim, verberéssiu, verberessin

IMPERATIU: verbera, verberi, verberem, verbereu, verberin

->verbeta

verbeta

Hom.: barbeta

f LIT i MÚS Trop dels responsoris de l’ofici de matines (especialment del novè, però també del tercer i del sisè).

->verbigràcia

■verbigràcia

Part. sil.: ver_bi_grà_ci_a

[del ll. verbi gratia ‘per causa de la paraula’, és a dir ‘per aclarir la paraula’]

adv [abrev v. gr.] Per exemple.

->verbo-

verbo-

Forma prefixada del mot llatí verbum, que significa ‘paraula’. Ex.: verbomania, verborrea.

->vèrbola

■vèrbola

[del ll. td. verbŭla, neutre pl. de verbŭlum, dimin. de verbum ‘paraula’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f El fet de parlar loquaçment, verbosament. Tenia una vèrbola inestroncable.

->verbomania

■verbomania

Part. sil.: ver_bo_ma_ni_a

[de verbo- i -mania]

f 1 Tendència a parlar excessivament.

2 Verborrea incoherent.

->verborrea

verborrea

Part. sil.: ver_bor_re_a

[de verbo- i -rrea]

f 1 Loquacitat excessiva.

2 PAT Logorrea.

->verbós

■verbós -osa

Hom.: barbós

[del ll. verbosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1472]

adj Que diu les coses amb massa paraules.

->verbosament

■verbosament

[de verbós]

adv Amb verbositat.

->verbositat

■verbositat

[del ll. td. verbosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f Qualitat de verbós.