->virar¹

■virar¹

[d’origen incert, probablement d’un ll. *virare, i aquest, d’una base cèlt. ueiro- ‘torçar; doblegar; girar’; en fr. i oc. el mot és molt més arrelat que en cat., que n’ha estat influït; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 intr Girar canviant de direcció, especialment una embarcació o qualsevol altre vehicle. La barca virà en arribar a la boia. En arribar a la cruïlla vireu a l’esquerra.

2 tr Fer girar. Virar l’argue. Virar la nau.

2 tr FOTOG Sotmetre (les fotografies) al tractament anomenat viratge.

3 intr QUÍM ANAL Esdevenir-se un viratge en un indicador.

4 tr TÈXT Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color (als filats o teixits que han estat tenyits).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: virar

GERUNDI: virant

PARTICIPI: virat, virada, virats, virades

INDICATIU PRESENT: viro, vires, vira, virem, vireu, viren

INDICATIU IMPERFET: virava, viraves, virava, viràvem, viràveu, viraven

INDICATIU PASSAT: virí, virares, virà, viràrem, viràreu, viraren

INDICATIU FUTUR: viraré, viraràs, virarà, virarem, virareu, viraran

INDICATIU CONDICIONAL: viraria, viraries, viraria, viraríem, viraríeu, virarien

SUBJUNTIU PRESENT: viri, viris, viri, virem, vireu, virin

SUBJUNTIU IMPERFET: virés, viressis, virés, viréssim, viréssiu, viressin

IMPERATIU: vira, viri, virem, vireu, virin

->virar²

■virar²

[de vira]

v tr CALÇ Posar vires (a les sabates).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: virar

GERUNDI: virant

PARTICIPI: virat, virada, virats, virades

INDICATIU PRESENT: viro, vires, vira, virem, vireu, viren

INDICATIU IMPERFET: virava, viraves, virava, viràvem, viràveu, viraven

INDICATIU PASSAT: virí, virares, virà, viràrem, viràreu, viraren

INDICATIU FUTUR: viraré, viraràs, virarà, virarem, virareu, viraran

INDICATIU CONDICIONAL: viraria, viraries, viraria, viraríem, viraríeu, virarien

SUBJUNTIU PRESENT: viri, viris, viri, virem, vireu, virin

SUBJUNTIU IMPERFET: virés, viressis, virés, viréssim, viréssiu, viressin

IMPERATIU: vira, viri, virem, vireu, virin

->virasi

■virasi

f PAT i FITOPAT Infecció produïda per virus filtrables.

->virat¹

■virat¹

m ZOOL Antílop americà.

->virat²

■virat² -ada

[de vira]

adj Que té vires, parts, de color diferent. Cansalada virada.

->virater

■virater

m HIST El qui tenia per ofici de fabricar vires o sagetes.

->viratge

■viratge

[de virar¹; 1a FONT: 1905]

m 1 1 Acció de virar;

2 l’efecte.

2 1 Virada que hom fa fer a un cotxe, a una nau, etc.

2 Lloc d’un camí, d’una carretera, etc., on cal fer una virada més o menys forta, revolt pronunciat.

3 FOTOG Tractament al qual hom sotmet les fotografies per tal d’acolorir-les, generalment en transformar l’argent ennegrit en un compost de color, comunament sépia, blau o verd.

4 QUÍM ANAL En una volumetria, canvi de coloració, d’aspecte físic, etc., d’un indicador, el qual indica que hom ha assolit el punt final o d’equivalència d’una valoració.

5 TÈXT Operació de virar.

->virató

■virató

m ant Sageta prima.

->viravent

viravent

m Panell viravent.

->virèmia

virèmia

Part. sil.: vi_rè_mi_a

f PAT Septicèmia vírica.

->virescència

■virescència

Part. sil.: vi_res_cèn_ci_a

[de virescent]

f 1 Qualitat de virescent.

2 BOT 1 Fenomen que consisteix a enverdir-se un òrgan que normalment no és de color verd.

2 Transformació, generalment teratològica, de peces florals en òrgans laminars verds.

->virescent

■virescent

[del ll. virescens, -ntis, participi pres. de virescĕre ‘començar a tornar-se verd’, der. de virēre ‘ésser verd, vigorós’, d’on deriva vĭrĭdis ‘verd’]

adj Que comença a ésser verd, que esdevé verd.

->viret

■viret

Hom.: biret

[variant de verat]

m ICT Lluerna vera.

->virgilià

virgilià -ana

Part. sil.: vir_gi_li_à

adj Relatiu o pertanyent a Publi Virgili Maró o a la seva poesia.

->virginal¹

■virginal¹

[del ll. virginalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una verge o a les verges. Membrana virginal.

2 fig Pur, incòlume, no tarat. L’aigua virginal de la deu.

->virginal²

■virginal²

[de l’angl. virginal (s. XVI), íd., i aquest, del ll. virginalis ‘virginal’, perquè era tocat per noies]

m MÚS Instrument de teclat i cordes pinçades de caixa harmònica rectangular.

->virginalista

■virginalista

m i f MÚS Músic que toca el virginal.

->virginalment

■virginalment

[de virginal¹]

adv D’una manera virginal.

->virginitat

■virginitat

[del ll. virginĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Estat d’una persona que és verge.

2 ANAT ANIM Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen.

2 1 Virtut que consisteix a mantenir-se verge per motius ètics o religiosos.

2 RELIG i CRIST Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví.

->virgo

virgo

f ASTROL i ASTR Verge.

->vírgula

■vírgula

[del ll. virgŭla ‘branquilló, tronquet; ratlleta; coma’, dimin. de virga ‘branqueta’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Ratlleta curta i prima.

2 Coma (signe de puntuació).

->virgular

■virgular

[de vírgula]

adj Que té forma de vírgula.

->virial

virial

Part. sil.: vi_ri_al

m 1 coeficients del virial FÍS i TERMO Coeficients, dependents de la temperatura, de l’equació d’estat d’un gas real expressada com una suma indefinida de termes.

2 equació del virial QUÍM FÍS La més general de les equacions d’estat per a gasos. Consistent en el desenvolupament en sèrie del factor de compressibilitat (PV/RT) en funció de les potències de 1/V.

3 teorema del virial FÍS Teorema segons el qual en el moviment d’un sistema, efectuat en una regió limitada de l’espai, l’energia potencial del qual és una funció homogènia de les coordenades, hom pot establir una relació senzilla entre els valors mitjans de les energies potencial i cinètica.

->víric

■víric -a

[de virus]

adj MICROB Relatiu o pertanyent als virus.

->viril

■viril

[del ll. virīlis ‘masculí; propi de l’home adult; vigorós’, der. de vir ‘home mascle’; 1a FONT: s. XV]

adj 1 1 De persona del sexe masculí. Membre viril.

2 D’home adult. Edat viril.

2 fig 1 Que té les qualitats que hom considera més pròpies de l’home que no de la dona, és a dir, força, energia, coratge, etc. Un home viril.

2 p ext Una resolució viril.

->virilisme

■virilisme

[de viril]

m ANAT ANIM i PSIC 1 Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l’home en la dona.

2 Hermafroditisme en el qual l’individu és considerat femení, però amb els genitals externs masculins.

->virilitat

■virilitat

[del ll. virilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de viril.

2 Edat viril, d’home adult.

->virilment

■virilment

[de viril]

adv D’una manera viril; baronívolament.

->virió

■virió

Part. sil.: vi_ri_ó

Hom.: virior

m MICROB Partícula vírica madura que representa la fase extracel·lular i infecciosa d’un virus.

->virior

■virior

Part. sil.: vi_ri_or

Hom.: virió

[probablement d’un encreuament de l’adj. ll. viriosus, -a, -um ‘que té força’ amb els subst. vigor, -ōris ‘força vital’ i vir, -i ‘home; virilitat’; 1a FONT: 1885]

f Fortitud, vigoria. La virior de la joventut.

->viró¹

■viró¹

[d’un ll. *varione, *verione, der. de varus ‘barb’]

m ZOOL Larva que neix dels ous dipositats en les viandes per determinats insectes.

->viró²

■viró² -ona

[variant de vió]

1 adj ant Vair. Porcs virons.

2 m Vió, llista.

->viroide

■viroide

Part. sil.: vi_roi_de

m MICROB Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics.

->virolai

■virolai

Part. sil.: vi_ro_lai

[del fr. virelai ‘ant. poema comp. de tres estrofes i una tornada’, format amb el verb virer ‘girar, tornar’ (que explicaria l’aplicació a la “tornada") i lai ‘poema, cançó’ (v. lai); 1a FONT: s. XIV, Metge]

m LIT i MÚS Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, les quals en termes generals són constituïdes per dos peus, susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tota o en part l’estructura del refrany, de vegades afegint-hi, a més, algun vers sencer.

->virolar

■virolar

[variant de verolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Mostrar-se virolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: virolar

GERUNDI: virolant

PARTICIPI: virolat, virolada, virolats, virolades

INDICATIU PRESENT: virolo, viroles, virola, virolem, viroleu, virolen

INDICATIU IMPERFET: virolava, virolaves, virolava, virolàvem, virolàveu, virolaven

INDICATIU PASSAT: virolí, virolares, virolà, virolàrem, virolàreu, virolaren

INDICATIU FUTUR: virolaré, virolaràs, virolarà, virolarem, virolareu, virolaran

INDICATIU CONDICIONAL: virolaria, virolaries, virolaria, virolaríem, virolaríeu, virolarien

SUBJUNTIU PRESENT: viroli, virolis, viroli, virolem, viroleu, virolin

SUBJUNTIU IMPERFET: virolés, virolessis, virolés, viroléssim, viroléssiu, virolessin

IMPERATIU: virola, viroli, virolem, viroleu, virolin

->virolat

■virolat -ada

[de virolar; 1a FONT: 1744]

adj 1 Que presenta colors varis i vius. Una camisa virolada.

2 fig Un estil virolat.

->viròleg

■viròleg -òloga

[de virus i -leg]

m i f MICROB Microbiòleg especialitzat en virologia.

->virolet

■virolet

[de l’oc. ant. virolet, der. de virar ‘girar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m JOCS Ballaruga prismàtica, amb un número o lletra a cada cara, que era emprada originàriament en un joc d’atzar en què decidia la sort la cara que mirava enlaire quan parava de ballar.

->virolla

■virolla

[probablement ll. viriŏla, dimin. de viria ‘braçalet’, mots d’origen cèlt; 1a FONT: 1313]

f 1 Peça generalment de metall, ordinàriament anular o cilíndrica, que hom posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un paraigua, d’un bastó, etc., oposat al puny, o a l’extrem del mànec d’una eina, etc.

2 AUT Volta completa que fa un vehicle sobre el seu eix vertical, provocada pel derrapatge de les rodes de darrere.

3 LUM i ELECTROT Culot.

4 p ext i col·loq Diners. Té molta virolla.

->virollat

virollat -ada

[de virolla]

adj HERÀLD Dit de les tanques i anelles dels corns i les trompes de caça quan són d’un esmalt diferent.

->virologia

■virologia

Part. sil.: vi_ro_lo_gi_a

[de virus i -logia]

f MICROB Part de la microbiologia que estudia específicament els virus.

->virològic

virològic -a

[de virologia]

adj MICROB Relatiu o pertanyent a la virologia.

->vironer

■vironer -a

ENTOM 1 adj Dit de l’insecte que diposita els ous en les viandes.

2 f Mosca vironera.

->virós

■virós -osa

[del ll. virosus, -a, -um, íd.]

adj 1 Molt metzinós.

2 Fètid.

->virosi

■virosi

f PAT Afecció per virus.

->virosta

■virosta

[d’origen incert, probablement deformació popular de brosta ‘conjunt de brots, fullaraca’ per influx d’algun parònim com vilorda; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Fullaraca.

2 PEDOL Conjunt de residus vegetals poc descomposts que s’acumulen a la superfície del sòl.

->virot

■virot

m ORNIT Baldriga pufí baleàrica.

->virotja

■virotja

f ORNIT Baldriga pufí baleàrica.

->virregnal

■virregnal

[del b. ll. viceregnalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al virrei o al virregnat.

->virregnat

■virregnat

[del b. ll. viceregnatus, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Dignitat o càrrec de virrei.

2 Temps de govern d’un virrei.

3 Territori sotmès a la jurisdicció d’un virrei.

->virrei

■virrei

Part. sil.: vir_rei

[del b. ll. vicerex, -regis, íd.; 1a FONT: 1406]

m HIST Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.

->virreina

■virreina

Part. sil.: vir_rei_na

[de virrei; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Dona que té el càrrec de virrei.

2 Muller d’un virrei.

->virtual

■virtual

Part. sil.: vir_tu_al

[del b. ll. virtualis, íd., der. de virtus ‘força’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 1 Que no és sinó en potència.

2 p ext Dit d’allò que encara no és, però que serà amb tota probabilitat o de segur, o d’allò que és de fet, bé que no formalment. A manca de dos partits, és ja virtual campió. La virtual renúncia del partit als principis dogmàtics.

3 Que té alguna característica aparent (en contrast amb una de real o absoluta). Imatge virtual. Realitat virtual.

2 LING Segons F. de Saussure, dit del signe lingüístic en tant que forma part del sistema de la llengua i que, en ésser realitzat en la parla, passa a ésser actual.

3 FÍS i MEC 1 desplaçament virtual En un sistema físic sotmès a lligams, canvi de posició infinitesimal efectuat conforme als lligams existents a l’instant considerat.

2 partícula virtual Partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta pot emetre-la en desintegrar-se.

3 treball virtual Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.

->virtualitat

■virtualitat

Part. sil.: vir_tu_a_li_tat

[de virtual; 1a FONT: 1891]

f Qualitat de virtual.

->virtualment

■virtualment

Part. sil.: vir_tu_al_ment

[de virtual]

adv D’una manera virtual.

->virtuema

virtuema

Part. sil.: vir_tu_e_ma

[de l’arrel del ll. virtualis ‘virtual’ i el sufix -ema]

m LING En la terminologia de B. Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.

->virtuós

■virtuós -osa

Part. sil.: vir_tu_ós

[del ll. td. virtuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Que practica la virtut. Un home virtuós.

2 Conforme a la virtut. Una acció virtuosa.

2 m i f 1 Persona que excel·leix en la tècnica d’un art.

2 esp MÚS Persona que excel·leix en la tècnica instrumental.

->virtuosament

■virtuosament

Part. sil.: vir_tu_o_sa_ment

[de virtuós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera virtuosa.

->virtuosisme

■virtuosisme

Part. sil.: vir_tu_o_sis_me

[de virtuós]

m MÚS Virtuositat.

->virtuosístic

■virtuosístic -a

Part. sil.: vir_tu_o_sís_tic

[de virtuós]

adj MÚS 1 Fet amb virtuosisme. Execució virtuosística.

2 Que representa un virtuosisme o que l’inclou. Variacions virtuosístiques.

->virtuositat

■virtuositat

Part. sil.: vir_tu_o_si_tat

[del b. ll. virtuosĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Habilitat extraordinària en la tècnica d’un art.

2 esp MÚS Habilitat extraordinària a tocar un instrument musical.

->virtut

■virtut

[del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Capacitat de produir un efecte determinat.

2 esp Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.

3 [usat generalment en expressions negatives] esp Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.

4 en (o per) virtut de loc prep Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.

2 1 Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.

2 Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.

3 iròn Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.

4 ÈTIC i RELIG Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.

5 abs ÈTIC Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.

6 esp ÈTIC Castedat. Guardar intacta la virtut.

7 fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.

8 virtut capital CRIST Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.

9 virtut cardinal ÈTIC i CRIST Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.

10 virtut teologal CRIST Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.

3 pl CRIST En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.

->virulència

■virulència

Part. sil.: vi_ru_lèn_ci_a

[del ll. virulentia, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f Qualitat de virulent.

->virulent

■virulent -a

[del ll. virulentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj 1 MICROB i PAT 1 Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament.

2 Causat per un virus.

3 Que participa de la natura del virus.

2 fig Que inclou molta malícia o intenció de fer mal. Una crítica virulenta.

->virulentament

■virulentament

[de virulent]

adv Amb virulència.

->virumbella

■virumbella

[d’origen incert, probablement alteració de *vidalbelles, der. de vidalbes, íd., amb influx dels dial. vidiguera, viriguera, íd., der. de l’ant. vit ‘vinya’]

f BOT Ridorta.

->virus

■virus

[del ll. virus ‘suc; pus; supuració’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m 1 1 BIOQ i MICROB Agent infecciós submicroscòpic, paràsit intracel·lular obligat, format per un àcid nucleic, ADN o ARN, envoltat d’una càpsida proteica i, en alguns casos, d’un embolcall lipídic, que utilitza la maquinària biosintètica de la cèl·lula hoste per a multiplicar-se.

2 fig Cosa molt nociva, verí. El virus del racisme.

2 1 PAT Qualsevol humor orgànic patològic, especialment el pus.

2 fig Malícia, malignitat.

3 p anal INFORM Agent nociu que actua en un sistema informàtic i en perjudica el funcionament correcte.

->virustàtic

virustàtic -a

adj FARM Que inhibeix la replicació dels virus.

->vis¹

■vis¹

Hom.: bis

[del fr. vis ‘circell; tija en forma d’hèlix; cargol’, del ll. vitis ‘cep’]

m TECNOL 1 cargol 7 1.

2 vis sens fi Cargol sense fi.

->vis²

■vis²

Hom.: bis

[del ll. vis ‘força’]

f Mot emprat en l’expressió vis còmica Força còmica, capacitat de provocar la rialla, comicitat.

->visaia

visaia

Part. sil.: vi_sa_ia

1 adj Relatiu o pertanyent als visaies o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble malai que dóna nom a les illes Visayas, estès també a les illes veïnes i que constitueix la població més nombrosa de les Filipines.

3 m LING Conjunt de llengües del grup indonesi molt semblants al tagàlog.

->visar

■visar

Hom.: bisar

[del fr. viser, íd., del b. ll. visare, variant del ll. visĕre ‘mirar atentament’, der. de vidēre ‘veure’; 1a FONT: 1585]

v tr 1 1 Verificar un document i posar-hi el vistiplau, el visat o qualsevol altra diligència necessària perquè tingui validesa. Visar un passi, un passaport.

2 Comprovar un document, registrar-lo, prendre’n nota o realitzar-hi qualsevol operació reglamentària. Visar un testament.

3 esp DR ADM L’autoritat competent donar validesa a un passaport per a un ús determinat.

2 1 Dirigir la visual o la punteria. Els artillers visen el campanar.

2 fig Tenir en vista. Hem de visar les properes accions de l’empresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: visar

GERUNDI: visant

PARTICIPI: visat, visada, visats, visades

INDICATIU PRESENT: viso, vises, visa, visem, viseu, visen

INDICATIU IMPERFET: visava, visaves, visava, visàvem, visàveu, visaven

INDICATIU PASSAT: visí, visares, visà, visàrem, visàreu, visaren

INDICATIU FUTUR: visaré, visaràs, visarà, visarem, visareu, visaran

INDICATIU CONDICIONAL: visaria, visaries, visaria, visaríem, visaríeu, visarien

SUBJUNTIU PRESENT: visi, visis, visi, visem, viseu, visin

SUBJUNTIU IMPERFET: visés, visessis, visés, viséssim, viséssiu, visessin

IMPERATIU: visa, visi, visem, viseu, visin

->visarma

visarma

f HIST MIL Arma ofensiva amb un ferro en forma de coltell a l’extrem superior, antecedent de l’alabarda.

->visat

■visat

[de visar]

m 1 Fórmula de conformitat posada en documents públics o oficials per un funcionari competent.

2 En les oficines, senyal que hom posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació (anotació, registre, revisió, etc.) a què ha d’ésser sotmès.

3 esp DR ADM Requisit requerit per a la validesa d’un passaport expedit per les autoritats frontereres generalment a l’entrada d’un país estranger o, per delegació, a les legacions diplomàtiques o consulars.

->visatge

■visatge

[der. del ll. visus, -a, -um, participi de vidēre ‘veure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Cara, aspecte del rostre d’una persona.

->vis-a-vis

■vis-a-vis

m DR PEN Comunicació especial.

->visc

■visc

m BOT Vesc.

->visca

■visca

[forma ant. de la terc. pers. del pres. de subj. de viure¹, ‘que visqui’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 interj 1 Forma arcaica de la tercera persona del present de subjuntiu de viure, utilitzada com a exclamació, amb què hom expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d’alguna persona o institució. Visca Catalunya!

2 abs Exclamació provocada per l’anunci d’una cosa que causa alegria. Enguany hi ha una setmana més de vacances. Visca!

2 m Aclamació entusiasta. Ressonaren visques per tota la ciutat.

->viscatxa

■viscatxa

f ZOOL Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xanxíl·lids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus.

->víscera

■víscera

[del ll. viscĕra, pl. del neutre poc usat viscus, -ĕris, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f ANAT ANIM Òrgan contingut en una cavitat corporal, especialment en la cavitat abdominal i toràcica.

->visceral

■visceral

[de víscera; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj 1 ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent a les vísceres.

2 esquelet visceral Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.

2 fig 1 Profund, arrelat, íntim. Sentia un odi visceral.

2 Irracional, no controlat pel raonament. Comportament visceral. Persona visceral.

->visceràlgia

visceràlgia

Part. sil.: vis_ce_ràl_gi_a

f PAT Dolor a les vísceres.

->visceralitat

■visceralitat

[de visceral]

f Qualitat de visceral 2 2.

->visceroptosi

visceroptosi

f PAT Descens de les vísceres abdominals per relaxació de llurs elements de fixació. És anomenada també esplancnoptosi.

->víscid

víscid -a

[del ll. viscĭdus, -a, -um, íd., der. de vĭscum ‘vesc’]

adj BOT Viscós.

->viscoelasticitat

viscoelasticitat

Part. sil.: vis_co_e_las_ti_ci_tat

f MEC Propietat dels materials que presenten viscositat i elasticitat simultàniament i que poden dissipar i alhora emmagatzemar energia mecànica de deformació.

->viscós

■viscós -osa

[del ll. viscosus, -a, -um, íd., der. de vĭscum ‘vesc’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Apegalós, vescós.

2 FÍS Dotat d’una viscositat considerable. Una substància viscosa.

2 f TÈXT Solució xaroposa, molt viscosa, obtinguda tractant residus de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa, emprada en la fabricació del raió de viscosa.

->viscosímetre

■viscosímetre

[de viscós i -metre]

m FÍS i METROL Dispositiu que permet de determinar la viscositat dinàmica, o coeficient de viscositat, d’un líquid.

->viscositat

■viscositat

[de viscós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de viscós.

2 FÍS Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.

->viseà

viseà -ana

Part. sil.: vi_se_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al viseà.

2 m Estatge del carbonífer inferior, situat per sobre del tournaisià i per sota del namurià.

->visera

■visera

[deriv. del ll. visus, -a, -um, participi de vidēre; 1a FONT: s. XV]

f 1 ARM Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.

2 1 Peça adherida a la part anterior inferior d’una gorra o d’una altra lligadura anàloga per a resguardar la vista contra l’excés de sol.

2 Peça de cartó, plàstic, etc., anàloga a la visera d’una gorra, però independent, que hom subjecta al cap per mitjà d’una cinta o d’una goma.

->visibilitat

■visibilitat

[del ll. visibilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de visible.

2 p ext Grau en què és possible de veure en un cert lloc, a través d’un cert medi, etc. Un revolt sense visibilitat.

2 METEOR Distància màxima a la qual hom pot identificar, a ull nu, els objectes ressortints.

->visible

■visible

[del ll. visibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 1 Susceptible d’ésser vist. Estels visibles a ull nu. La línia de l’horitzó no era visible.

2 estar visible (algú) Estar en estat d’ésser vist, especialment de rebre una visita.

3 llenguatge visible FON Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten.

2 p ext Que té una realitat material (en oposició a la qualitat d’espiritual o abstracte). El cap visible de l’Església.

3 p ext Que es manifesta clarament. És visible que l’estima.

->visiblement

■visiblement

[de visible]

adv D’una manera visible.

->visigot

■visigot -oda

1 adj Visigòtic.

2 m i f HIST Individu d’una tribu goda que s’establí a la Península Ibèrica, per oposició als ostrogots.

->visigòtic

■visigòtic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent als visigots. Art visigòtic. Dret visigòtic. Escriptura visigòtica.

2 litúrgia visigòtica LITÚRG Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la Península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa, anteriors a l’adopció de la litúrgia romana; anomenada també litúrgia hispànica i mossàrab.

->visigotisme

■visigotisme

m HIST Perduració del llegat cultural visigòtic.

->visió

■visió

Part. sil.: vi_si_ó

[del ll. visio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de veure;

2 l’efecte.

2 FISIOL ANIM 1 Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista.

2 Objecte que impressiona la retina.

3 Agudesa visual.

4 Al·lucinació visual.

5 visió beatífica TEOL Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.

6 visió intel·lectiva (o intel·lectual) FILOS i PSIC Intel·lecció, com a contraposada a la simple visió sensible.

3 La cosa vista.

4 1 [sovint en pl] Il·lusió per la qual hom creu veure quelcom que, tanmateix, no és davant els ulls i que representa com a reals coses que no existeixen sinó en la imaginació. Veure visions.

2 ant Somni, interpretat com a revelació especial i àdhuc divina.

3 restar com qui veu visions Restar atònit, meravellat.

4 visió mística (o sobrenatural) RELIG Visió de coses divines, pròpia de l’èxtasi místic i interpretada com a do extraordinari o àdhuc sobrenatural.

5 visió profètica RELIG Visió de coses futures, fonament de la profecia.

->visionadora

■visionadora

Part. sil.: vi_si_o_na_do_ra

[de visionar]

f CIN Moviola.

->visionar

■visionar

Part. sil.: vi_si_o_nar

[de visió]

v tr Mirar professionalment, críticament (un film) abans de la seva realització definitiva o abans de projectar-lo en públic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: visionar

GERUNDI: visionant

PARTICIPI: visionat, visionada, visionats, visionades

INDICATIU PRESENT: visiono, visiones, visiona, visionem, visioneu, visionen

INDICATIU IMPERFET: visionava, visionaves, visionava, visionàvem, visionàveu, visionaven

INDICATIU PASSAT: visioní, visionares, visionà, visionàrem, visionàreu, visionaren

INDICATIU FUTUR: visionaré, visionaràs, visionarà, visionarem, visionareu, visionaran

INDICATIU CONDICIONAL: visionaria, visionaries, visionaria, visionaríem, visionaríeu, visionarien

SUBJUNTIU PRESENT: visioni, visionis, visioni, visionem, visioneu, visionin

SUBJUNTIU IMPERFET: visionés, visionessis, visionés, visionéssim, visionéssiu, visionessin

IMPERATIU: visiona, visioni, visionem, visioneu, visionin

->visionari

■visionari -ària

Part. sil.: vi_si_o_na_ri

[de visió; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m i f 1 Que té visions.

2 RELIG Que té una visió o visions.

->visir

■visir

[del turc vezir, i aquest, de l’àr. wäzîr, íd., der. de wázar ‘dur una càrrega’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m En alguns països islàmics, ministre.

->visirat

■visirat

m 1 Càrrec o dignitat de visir.

2 Durada del govern d’un visir.

->visita

■visita

[de visitar]

f 1 1 Acció de visitar;

2 l’efecte.

2 1 Acció d’anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d’un afer, etc. Una visita llarga, breu, agradable, enutjosa, de comiat, de condol, de regraciament. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites.

2 Acció d’anar a veure una persona necessitada, un malalt, un pobre, un pres, etc., per socórrer-lo, donar-li conhort, etc.

3 esp MED Acció d’anar un metge a veure un malalt a casa seva per observar-lo i guarir-lo.

4 p ext MED Observació d’un malalt que ha anat a cal metge perquè aquest faci una diagnosi i apliqui el remei convenient.

5 dret de visita DR PROC Facultat que el jutge dóna al cònjuge separat de visitar els seus fills menors en dies i hores fixats.

6 hora de visita Temps que destina a rebre visites un metge, un advocat, un alt funcionari, etc.

7 tornar la visita (a algú) Visitar-lo en correspondència a una visita anterior seva.

8 visita de compliment Visita feta per a complir un deure de cortesia, sense un veritable desig d’estar amb la persona visitada.

9 visita de cortesia Visita molt breu feta solament per a saludar una persona.

10 visita de metge fig Visita molt breu.

11 visita domiciliària CATOL Pràctica de devoció consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d’un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa.

3 p ext Persona que va a casa d’una altra per visitar-la. Ha vingut una visita. Rep les visites al saló.

4 1 Acció d’anar a veure un lloc o una cosa per informar-se del seu estat, inspeccionar-la, conèixer-la, etc.

2 CATOL estació 7. Visita al Santíssim. Visita als monuments.

3 DR CAN Forma d’exercici de la jurisdicció d’un superior eclesiàstic o religiós, amb la finalitat d’inspeccionar el bon funcionament d’una comunitat diocesana, parroquial o religiosa, corregir-ne els abusos o impartir directrius pastorals.

4 HIST A Castella, inspecció de la gestió dels funcionaris públics, efectuada per uns jutges especials, nomenats pel rei.

5 dret de visita DR INTERN Facultat que tenen els estats bel·ligerants d’aturar i inspeccionar, mentre durin les hostilitats, els vaixells mercants dels països neutrals, per tal de comprovar llur nacionalitat i assegurar-se de si porten contraban de guerra o no.

6 llibre de visita HIST ECL Manual on es feien constar els resultats de les visites pastorals per tal de deixar constància de l’estat de la parròquia i de portar-ne un control posterior.

7 visita de presons DR ADM Visita d’inspecció que tenen obligació de fer anualment, a les presons, diversos funcionaris judicials i els capitans generals.

8 visita d’inspecció DR PROC Obligació anual que té el fiscal del tribunal suprem, ell mateix o per mitjà de l’inspector fiscal, de visitar la cinquena part de les fiscalies de l’audiència.

9 visita domiciliària DR PROC Inspecció en un domicili ordenada pel jutge o tribunal per tal de cercar un delinqüent o proves d’algun delicte.

10 visita pastoral CATOL Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.

->visitable

■visitable

[de visitar]

adj Que pot ésser visitat.

->visitació

■visitació

Part. sil.: vi_si_ta_ci_ó

[del ll. td. visitatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de visitar; visita.

2 [en majúscula] BÍBL i LITÚRG Segons la narració dels evangelis de la infància, visita que féu Maria a la seva cosina Elisabet, que hom celebra litúrgicament el 31 de maig.

->visitador

■visitador -a

[del ll. td. visitator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que visita. Un visitador assidu dels presos.

2 m i f 1 Persona que fa visites a domicili amb un fi professional.

2 visitador mèdic FARM Promotor de productes farmacèutics entre la classe mèdica que visita els metges en llurs consultoris.

3 m i f 1 Persona encarregada de fer visites d’inspecció o reconeixement.

2 Inspector.

3 DR CAN Persona delegada per un superior eclesiàstic o religiós per a exercir el dret de visita.

4 DR CAN Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.

5 HIST Oficial de la generalitat de Catalunya que tenia per missió d’examinar i vigilar la gestió de tots els oficials de l’organisme.

->visitant

■visitant

[del ll. visitans, -ntis, participi pres. de visitare ‘visitar’; 1a FONT: 1903]

1 adj i m i f Dit de la persona que visita algú o algun lloc. Una gran afluència de visitants estrangers.

2 m i f INFORM Usuari que visita una pàgina web i que, sovint, no té accés a certs serveis que hom reserva per als usuaris enregistrats.

->visitar

■visitar

[del ll. visitare, íd., freqüentatiu de visĕre ‘mirar atentament’, i aquest, der. de vidēre ‘veure’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Passar un temps més o menys llarg amb algú a casa seva, al seu despatx, etc., per amistat, per cortesia, per caritat, per parlar d’un afer, etc. Els visito cada any per Nadal. Visitar periòdicament els presos.

2 esp MED Un metge assistir un malalt anant-lo a veure a casa seva.

3 p ext MED Un metge assistir un malalt rebent-lo en consulta. El doctor avui no visita.

2 1 Passar un temps més o menys llarg en un lloc per conèixer-lo, per veure allò que hi ha, per informar-se de l’estat d’alguna cosa, per entrevistar-se amb algú, etc. Cada estiu visita un país diferent. Demà visitarem el museu d’art romànic. El ministre ha visitat les comarques afectades pel cataclisme.

2 CATOL Anar en un temple o santuari per devoció. Visitar els llocs sants.

3 CATOL Fer l’estació o la visita. Visitar altars. Visitar el Santíssim.

4 DR Exercir el dret de visita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: visitar

GERUNDI: visitant

PARTICIPI: visitat, visitada, visitats, visitades

INDICATIU PRESENT: visito, visites, visita, visitem, visiteu, visiten

INDICATIU IMPERFET: visitava, visitaves, visitava, visitàvem, visitàveu, visitaven

INDICATIU PASSAT: visití, visitares, visità, visitàrem, visitàreu, visitaren

INDICATIU FUTUR: visitaré, visitaràs, visitarà, visitarem, visitareu, visitaran

INDICATIU CONDICIONAL: visitaria, visitaries, visitaria, visitaríem, visitaríeu, visitarien

SUBJUNTIU PRESENT: visiti, visitis, visiti, visitem, visiteu, visitin

SUBJUNTIU IMPERFET: visités, visitessis, visités, visitéssim, visitéssiu, visitessin

IMPERATIU: visita, visiti, visitem, visiteu, visitin

->visiu

■visiu -iva

Part. sil.: vi_siu

[del b. ll. ecl. visivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que serveix a la visió.

->visó

■visó

Hom.: bisó i visor

[del fr. vison ‘mostela’, ant. mot de la regió fr. de Saintonge, aplicat al visó pels colonitzadors del Canadà, d’on tornà a França amb el sentit nou; del ll. vissio (b. ll. visio) ‘pudent’, der. de vissīre ‘fer llufes’, ja que la mostela és un animal pudent]

m ZOOL Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela: el visó europeu (M. lutreola) i el visó americà (M. vison).

->visor

■visor

Hom.: bisó i visó

[del ll. td. visor, -ōris ‘el qui mira’]

m 1 ÒPT i TECNOL 1 Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc.), instruments topogràfics (teodolits, etc.), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., o per a apuntar determinades armes.

2 visor nocturn Visor emprat per a fer visibles escenes amb poca il·luminació.

2 ARM 1 Instrument de què són proveïts els caces, els bombarders i d’altres avions militars i que serveix per a dirigir el foc de llurs armes o per a determinar les condicions en què han d’ésser llançades les bombes.

2 Alça telescòpica.

3 CIN i FOTOG Dispositiu que en les càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’enquadrar-lo.

->visquercí

■visquercí

m BOT vesc 1.

->vist

■vist

Mot emprat en l’expressió en vist loc prep En comparació de. La teva lletra, en vist la seva, és perfecta.

->vista

■vista

[de veure; 1a FONT: s. XIII, Vides]

1 f 1 FISIOL ANIM Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.

2 curt de vista PAT Miop.

3 ullera de llarga vista ÒPT Ullera per a l’observació terrestre.

4 vista cansada PAT Presbícia.

5 vista curta PAT Miopia.

6 vista llarga PAT Hipermetropia.

7 vista obliqua PAT Estrabisme.

2 f Òrgan de la visió, ull o conjunt dels dos ulls oberts i mirant. Clavar la vista sobre algú. Cercar algú amb la vista.

3 f 1 Acció de veure. No permetre la vista d’una cosa. A la vista d’aquell espectacle, vam restar corglaçats. Testimoni de vista.

2 DR PROC Acte judicial, solemne i públic, que culmina el procediment, en el qual el jutge o tribunal que entén en un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts en defensa de llurs pretensions, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.

3 a la vista ECON Dit dels dipòsits o comptes bancaris totalment exigibles, en contraposició als exigibles a un termini determinat, i de la lletra de canvi que té com a venciment el dia de la seva presentació al deutor.

4 a primera vista En un primer examen, mirant-ho per primera vegada.

5 a simple vista A ull nu.

6 a vista de loc prep A la vista de. A vista de tothom.

7 a vista d’ocell Des d’un lloc elevat.

8 conèixer (algú) de vista No haver-lo tractat mai, però haver-lo vist alguna vegada o moltes vegades.

4 f 1 Allò que es veu des d’un punt; panorama, espectacle. Des del mirador es veu una bella vista. Perdre algú de vista. Estar alguna cosa a la vista.

2 Representació pictòrica o fotogràfica d’un indret. Una vista d’Eivissa.

3 prendre vistes Filmar, fotografiar.

5 f 1 Obertura que mira sobre un lloc. Aquest pis té vista sobre la plaça. Tenir vista sobre el veí.

2 ARM Escletxa horitzontal oberta a la visera del casc per tal de poder-hi veure.

3 servitud de vistes DR CAT Servitud que faculta a obrir forats i finestres per tal de gaudir de vistes a través d’un predi veí.

6 f fig 1 Facultat de veure amb el pensament.

2 Concepció que hom es forma d’alguna cosa.

3 Propòsit.

4 amb vista a loc prep Pensant en, amb la intenció de. Fan tot això amb vista a les eleccions.

5 en vista de loc prep Considerant, atenent. En vista de l’èxit, han ampliat els seus plans.

6 en vistes de loc prep A les envistes de.

7 tenir en vista Projectar, preveure. Tinc en vista una excursió.

7 m i f Funcionari de duanes que té com a objectiu donar el vistiplau a la importació o exportació de mercaderies.

->vistabellà

vistabellà -ana

adj i m i f De Vistabella del Maestrat (Alcalatén).

->vistent

■vistent

[deriv. de l’ant. vistar ‘manifestar’, der. de vista; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj 1 Visible, que és ben a la vista. Una alegria vistent.

2 p ext Vistós. Una noia vistent.

->visteta

visteta

[de vista]

f DR PROC Vista prèvia, no pública, que s’ha de celebrar, segons la llei, abans de passar una causa al plenari.

->vistiplau

■vistiplau

Part. sil.: vist_i_plau

Cp. vist i plau (v. veure 8)

[de veure i plaure]

m Verificació i conformitat d’un certificat. El certificat ha de dur el vistiplau del president.

->vistós

■vistós -osa

[de vista; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que atreu la mirada, que fa goig de veure, pel seu bell aspecte, pel color, etc.

->vistosament

■vistosament

[de vistós; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera vistosa.

->vistositat

■vistositat

[de vistós]

f Qualitat de vistós.

->visual

■visual

Part. sil.: vi_su_al

[del ll. td. visualis, íd.; 1a FONT: s. XV]

ÒPT i FISIOL ANIM 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la visió.

2 angle visual Angle format pels dos raigs de llum que van dels extrems del cos observat al centre de l’ull de l’observador.

2 f Línia recta determinada per l’ull de l’observador i el punt observat.

->visualitat

■visualitat

Part. sil.: vi_su_a_li_tat

[del ll. td. visualĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de visual, manera com una cosa afecta la vista de qui la mira.

->visualització

■visualització

Part. sil.: vi_su_a_lit_za_ci_ó

[de visualitzar]

f 1 Acció de visualitzar;

2 l’efecte.

->visualitzador

■visualitzador

Part. sil.: vi_su_a_lit_za_dor

m 1 INFORM Dispositiu electrònic que permet la representació de les dades generalment en una pantalla.

2 METROL Dispositiu electrònic utilitzat en aparells de mesura en què es mostra una representació visible analògica o digital d’una magnitud.

->visualitzar

■visualitzar

Part. sil.: vi_su_a_lit_zar

[de visual]

v tr 1 Fer visible, amb els mitjans apropiats, allò que normalment no pot ésser vist directament. Visualitzà els projectes arquitectònics amb una aplicació informàtica. Va visualitzar el seu malestar dient paraules dures.

2 CIN i TV Formar en cinema i en televisió (imatges visuals de l’enquadrament, dels moviments, dels plans, etc.), per imaginar el resultat un cop la pel·lícula o el programa estiguin muntats.

3 INFORM Fer visible (una informació informàtica) per mitjà d’un recurs tècnic determinat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: visualitzar

GERUNDI: visualitzant

PARTICIPI: visualitzat, visualitzada, visualitzats, visualitzades

INDICATIU PRESENT: visualitzo, visualitzes, visualitza, visualitzem, visualitzeu, visualitzen

INDICATIU IMPERFET: visualitzava, visualitzaves, visualitzava, visualitzàvem, visualitzàveu, visualitzaven

INDICATIU PASSAT: visualitzí, visualitzares, visualitzà, visualitzàrem, visualitzàreu, visualitzaren

INDICATIU FUTUR: visualitzaré, visualitzaràs, visualitzarà, visualitzarem, visualitzareu, visualitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: visualitzaria, visualitzaries, visualitzaria, visualitzaríem, visualitzaríeu, visualitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: visualitzi, visualitzis, visualitzi, visualitzem, visualitzeu, visualitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: visualitzés, visualitzessis, visualitzés, visualitzéssim, visualitzéssiu, visualitzessin

IMPERATIU: visualitza, visualitzi, visualitzem, visualitzeu, visualitzin

->visura

■visura

[del b. ll. visura, íd., participi futur fem. de vidēre ‘veure’; 1a FONT: 1535]

f 1 Acció de visurar.

2 ant DR PROC Diligència d’inspecció ocular que actualment el codi civil vigent a l’estat espanyol assenyala amb els noms de vista ocular, reconeixement i inspecció personal del jutge.

->visuració

visuració

Part. sil.: vi_su_ra_ci_ó

[de visurar]

f Examen o reconeixement visual; inspecció.

->visurador

■visurador -a

[de visurar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona que visura.

->visurar

■visurar

[de visura; 1a FONT: 1645]

v tr Examinar o reconèixer visualment. Visurar els mollons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: visurar

GERUNDI: visurant

PARTICIPI: visurat, visurada, visurats, visurades

INDICATIU PRESENT: visuro, visures, visura, visurem, visureu, visuren

INDICATIU IMPERFET: visurava, visuraves, visurava, visuràvem, visuràveu, visuraven

INDICATIU PASSAT: visurí, visurares, visurà, visuràrem, visuràreu, visuraren

INDICATIU FUTUR: visuraré, visuraràs, visurarà, visurarem, visurareu, visuraran

INDICATIU CONDICIONAL: visuraria, visuraries, visuraria, visuraríem, visuraríeu, visurarien

SUBJUNTIU PRESENT: visuri, visuris, visuri, visurem, visureu, visurin

SUBJUNTIU IMPERFET: visurés, visuressis, visurés, visuréssim, visuréssiu, visuressin

IMPERATIU: visura, visuri, visurem, visureu, visurin

->vit

■vit

Hom.: bit

[del ll. vĕctis ‘barra, palanca’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ANAT ANIM 1 ant Penis.

2 esp Penis d’alguns animals (bou, ase, cavall, etc.).

2 vit de bou (o simplement vit) Verga de bou usada com a porra o fuet.

->vit.

vit.

abrev BIOQ, FISIOL i ALIM vitamina.

->vita

vita

Hom.: bita

f BOT Recipient, generalment en forma de conducte, present a l’interior d’alguns òrgans vegetals i que serveix per a contenir essències o altres productes de secreció.

->vitàcies

■vitàcies

Part. sil.: vi_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos, de fulles alternes, palmatilobulades, inflorescències en raïm o cima, flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, i fruits en baia. Pertanyen a aquesta família la llambrusca (Vitis vinifera var labrusca), la vinya (Vitis vinifera) i la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

2 sing Planta de la família de les vitàcies.

->vital

■vital

[del ll. vitalis, íd.; 1a FONT: 1491]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la vida. Els fenòmens vitals. Força vital.

2 Que dóna la vida o la manté. Elements vitals.

2 p ext 1 Essencial a la vida d’un individu o d’una col·lectivitat. Espai vital. Mínim vital. Els interessos vitals de la nació.

2 fig De què depèn absolutament una cosa, transcendental, decisiu. Una qüestió vital. Un afer de vital importància.

3 p ext Dit d’una persona que té molta vitalitat.

->vitalià

vitalià

Part. sil.: vi_ta_li_à

m HIST Als segles XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord.

->vitalici

■vitalici -ícia

[del b. ll. vitalitium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 Dit de la persona que frueix d’un càrrec que dura fins a la fi de la vida. Senador vitalici.

2 Dit de la pensió, la renda o el càrrec que dura mentre viu la persona que en gaudeix. Un càrrec vitalici. Una pensió vitalícia.

2 m ASSEG i DR CIV 1 Pensió vitalícia, anomenada també cens per a la vida, en canvi d’uns immobles lliurats a un tercer.

2 Pòlissa d’assegurança sobre la vida.

3 Violari.

->vitalicista

■vitalicista

[de vitalici; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f DR Beneficiari d’un vitalici o d’una renda vitalícia.

->vitalisme

■vitalisme

[de vital; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m FILOS 1 Tendència a considerar el món com un ésser viu.

2 esp Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos fisicoquímics.

3 Conjunt de tendències filosòfiques, genèricament denominades també filosofia de la vida, que són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món.

->vitalista

■vitalista

[de vital; 1a FONT: 1839, DLab.]

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent al vitalisme.

2 m i f Persona que creu en el vitalisme o n’és partidària.

->vitalitat

■vitalitat

[del ll. vitalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 BIOL Grau de vigor i prosperitat assolit per les diferents espècies.

2 GEOBOT Grau de vigor i prosperitat atès per les diferents espècies pròpies d’una associació.

2 p ext 1 Gran capacitat o impuls d’un organisme natural o social per a viure o desenvolupar-se. Un home ple de vitalitat.

2 fig És un mot amb tanta vitalitat com a l’edat mitjana.

->vitalització

■vitalització

Part. sil.: vi_ta_lit_za_ci_ó

[de vitalitzar]

f Acció de vitalitzar.

->vitalitzador

■vitalitzador -a

[de vitalitzar]

1 adj Que vitalitza.

2 adj i m FARM Vigoritzador.

->vitalitzar

■vitalitzar

[de vital]

v tr Donar vida, vitalitat. Subvencions destinades a vitalitzar el món associatiu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vitalitzar

GERUNDI: vitalitzant

PARTICIPI: vitalitzat, vitalitzada, vitalitzats, vitalitzades

INDICATIU PRESENT: vitalitzo, vitalitzes, vitalitza, vitalitzem, vitalitzeu, vitalitzen

INDICATIU IMPERFET: vitalitzava, vitalitzaves, vitalitzava, vitalitzàvem, vitalitzàveu, vitalitzaven

INDICATIU PASSAT: vitalitzí, vitalitzares, vitalitzà, vitalitzàrem, vitalitzàreu, vitalitzaren

INDICATIU FUTUR: vitalitzaré, vitalitzaràs, vitalitzarà, vitalitzarem, vitalitzareu, vitalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vitalitzaria, vitalitzaries, vitalitzaria, vitalitzaríem, vitalitzaríeu, vitalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vitalitzi, vitalitzis, vitalitzi, vitalitzem, vitalitzeu, vitalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vitalitzés, vitalitzessis, vitalitzés, vitalitzéssim, vitalitzéssiu, vitalitzessin

IMPERATIU: vitalitza, vitalitzi, vitalitzem, vitalitzeu, vitalitzin

->vitalment

■vitalment

[de vital]

adv D’una manera vital.

->vitamina

■vitamina

[de l’angl. vitamine, mot creat el 1912 pel bioquímic nord-americà d’origen polonès Casimir Funk (1884-1967), comp. del ll. vita ‘vida’ i amine, del radical de amoníac (ll. ammoniacus); 1a FONT: 1912]

f BIOQ, FISIOL i ALIM [abrev vit.] Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.

->vitaminat

■vitaminat -ada

[de vitamina]

adj ALIM Dit del producte al qual hom ha incorporat una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.

->vitamínic

■vitamínic -a

[de vitamina]

adj 1 Relatiu o pertanyent a les vitamines.

2 Vitaminós.

->vitaminós

■vitaminós -osa

[de vitamina]

adj BIOQ Que conté vitamines.

->vitaminoteràpia

vitaminoteràpia

Part. sil.: vi_ta_mi_no_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament de les malalties amb vitamines.

->vitand

■vitand -a

[del ll. vitandus, -a, -um, participi futur passiu de vitare ‘evitar’]

adj Que cal evitar.

->vitel

■vitel

[del ll. vitellus, -i ‘rovell d’ou’]

m EMBRIOL Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos, glicogen, etc., acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.

->vitel·la

■vitel·la

[del ll. vĭtĕlla, dimin. de vĭtŭla ‘vedella’]

f 1 CODIC Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.

2 paper vitel·la (o simplement vitel·la) PAPER Paper llis i sense gra, de primera qualitat, fet gairebé exclusivament amb pasta de drap, d’aspecte semblant a la vitel·la i que serveix per als mateixos usos.

->vitel·lí

■vitel·lí -ina

[de vitel]

1 adj 1 EMBRIOL Relatiu o pertanyent al vitel.

2 D’un groc semblant al del rovell de l’ou.

2 f BIOQ Ovovitel·lina.

->vitel·lus

vitel·lus

m EMBRIOL Vitel.

->vitenc

■vitenc -a

adj Que té molta vitalitat; dinàmic. Ball vitenc.

->vitet

■vitet

[de vit]

m BOT i ALIM Bitxo.

->viteta

■viteta

f ZOOL Cabra petita.

->viti-

■viti-

Forma prefixada del mot llatí vitis, que significa ‘vinya’. Ex.: viticultura, vitivinicultura.

->vitícola

■vitícola

[de viti- i -cola; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj VITIC Relatiu o pertanyent a la viticultura.

->viticultor

■viticultor -a

[de viti- i -cultor]

m i f VITIC 1 Persona que es dedica al conreu de la vinya.

2 Persona versada en viticultura.

->viticultura

■viticultura

[de viti- i -cultura; 1a FONT: 1888, DLab.]

f VITIC Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu de la vinya.

->vitiligen

■vitiligen

m PAT Malaltia de la pell caracteritzada per plaques blanques voltades d’arèoles fosques.

->vitiligo

■vitiligo

m PAT Vitiligen.

->vitivinícola

■vitivinícola

[de viti- i vinícola]

adj AGR i ENOL Relatiu o pertanyent a la vitivinicultura.

->vitivinicultura

■vitivinicultura

[de viti- i vinicultura]

f ENOL 1 AGR Art de conrear les vinyes destinades a l’elaboració de vi.

2 Vinicultura.

->vitol

vitol

Hom.: bitol

m ORNIT Bitó.

->vitorià

vitorià -ana

Part. sil.: vi_to_ri_à

adj i m i f De Vitòria (ciutat del País Basc).

->vitrac

■vitrac

m BOT Allassa.

->vitrall

■vitrall

[del fr. vitrail, íd.]

m ART Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.

->vitraller

■vitraller -a

[de vitrall]

ART 1 adj Relatiu o pertanyent als vitralls.

2 m i f Artista que fa vitralls, que professa l’art de la vitralleria.

->vitralleria

■vitralleria

Part. sil.: vi_tra_lle_ri_a

[de vitraller]

f 1 Art de fer vitralls.

2 Obra de vitraller.

3 Obrador de vitraller.

->vitre

■vitre

[probablement del nom de la població fr. Vitré, a l’Alta Bretanya, d’on provenia aquest teixit; 1a FONT: 1932, DFa.]

m TÈXT Lona fina.

->vitri vítria

■vitri vítria

[del ll. vitreus, -a, -um ‘de vidre’]

adj 1 1 De vidre.

2 Que sembla de vidre, especialment per la seva transparència.

2 FÍS Dit de la fusió gradual, com la que fa el vidre.

3 FISIOL ANIM Dit de l’humor transparent que omple la cambra posterior de l’ull.

4 PETROG 1 Dit de l’estructura de les roques volcàniques que es presenten en masses amorfes i amb l’aspecte del vidre.

2 Dit de les roques que tenen una estructura vítria.

->vitri-

■vitri-

Forma prefixada del mot llatí vĭtrum, que significa ‘vidre’. Ex.: vitriforme.

->vítric

■vítric -a

[formació culta analògica sobre la base del ll. vitrum ‘vidre’]

adj De la natura del vidre.

->vitrificable

■vitrificable

[de vitrificar; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que es pot vitrificar o que pot ésser vitrificat.

->vitrificació

■vitrificació

Part. sil.: vi_tri_fi_ca_ci_ó

[de vitrificar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de vitrificar o de vitrificar-se;

2 l’efecte.

->vitrificar

■vitrificar

[de vidre; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 QUÍM 1 tr Transformar en vidre una substància o matèria per fusió.

2 pron Transformar-se en vidre una substància o matèria.

2 1 tr Conferir a una cosa l’aspecte o la consistència del vidre. Plàstic vitrificat.

2 pron Esdevenir una cosa semblant al vidre o adquirir-ne la consistència. Un mineral incandescent pot vitrificar-se en refredar-se.

3 tr CONSTR Recobrir els paviments de fusta amb una capa de matèria plàstica per tal de protegir-los o abrillantar-los.

4 tr NUC Recobrir amb una substància vidriosa (un residu nuclear d’alta radioactivitat) a fi d’evitar el seu contacte amb el medi i facilitar-ne l’emmagatzematge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vitrificar

GERUNDI: vitrificant

PARTICIPI: vitrificat, vitrificada, vitrificats, vitrificades

INDICATIU PRESENT: vitrifico, vitrifiques, vitrifica, vitrifiquem, vitrifiqueu, vitrifiquen

INDICATIU IMPERFET: vitrificava, vitrificaves, vitrificava, vitrificàvem, vitrificàveu, vitrificaven

INDICATIU PASSAT: vitrifiquí, vitrificares, vitrificà, vitrificàrem, vitrificàreu, vitrificaren

INDICATIU FUTUR: vitrificaré, vitrificaràs, vitrificarà, vitrificarem, vitrificareu, vitrificaran

INDICATIU CONDICIONAL: vitrificaria, vitrificaries, vitrificaria, vitrificaríem, vitrificaríeu, vitrificarien

SUBJUNTIU PRESENT: vitrifiqui, vitrifiquis, vitrifiqui, vitrifiquem, vitrifiqueu, vitrifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: vitrifiqués, vitrifiquessis, vitrifiqués, vitrifiquéssim, vitrifiquéssiu, vitrifiquessin

IMPERATIU: vitrifica, vitrifiqui, vitrifiquem, vitrifiqueu, vitrifiquin

->vitrina

■vitrina

[del fr. vitrine, íd., del ll. vg. *vitrīnus ‘de vidre’, der. del ll. vitrum ‘vidre’; 1a FONT: 1905]

f Caixa o armari amb tapes o parets de vidre, per a tenir exposats a la vista objectes d’art, articles de comerç, productes naturals, etc.

->vitrinita

■vitrinita

[d’un b. ll. *vitrĭnus, der. de vitrum ‘vidre’ i -ita, probablement a través del fr. vitrinite, íd.]

f Maceral de les hulles i de les antracites, component dels carbons brillants.

->vitrita

■vitrita

f PETROG Varietat d’hulla formada per franges horitzontals primes d’un gruix d’uns 20 mm.

->vitro-

■vitro-

Forma prefixada del mot llatí vĭtrum, que significa ‘vidre’. Ex.: vitroceràmica, vitropressió.

->vitroceràmica

■vitroceràmica

[de vitro- i ceràmica]

f VIDR i CERÀM Matèria semblant als productes ceràmics, obtinguda per les tècniques del vidre.

->vitropressió

vitropressió

Part. sil.: vi_tro_pres_si_ó

f DIAG Mètode diagnòstic utilitzat en dermatologia, que consisteix a examinar les lesions a través d’un vidre, el qual, aplicat amb força damunt la pell, expulsa el color vermell de les lesions i així aquestes poden ésser observades millor.

->vitualla

■vitualla

Part. sil.: vi_tu_a_lla

[del ll. td. victualia, íd., neutre pl. de victualis, -e ‘relatiu a l’alimentació’, der. de victus, -us ‘aliment’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

[generalment en pl] f 1 Provisió de boca, especialment en els exèrcits.

2 privilegi de vitualles HIST Antic privilegi de Barcelona segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.

->vitulí

■vitulí -ina

adj 1 obs Relatiu o pertanyent al vedell.

2 pergamí vitulí CODIC Vitel·la.

->vituperable

■vituperable

[del ll. vituperabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Digne d’ésser vituperat; blasmable.

->vituperablement

■vituperablement

[de vituperable]

adv D’una manera vituperable.

->vituperació

■vituperació

Part. sil.: vi_tu_pe_ra_ci_ó

[del ll. vituperatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

f Acció de vituperar.

->vituperador

■vituperador -a

[del ll. vituperator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que vitupera.

->vituperar

■vituperar

[del ll. vituperare, íd., comp. de vitium ‘vici’ i parare ‘parar, proporcionar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Blasmar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vituperar

GERUNDI: vituperant

PARTICIPI: vituperat, vituperada, vituperats, vituperades

INDICATIU PRESENT: vitupero, vituperes, vitupera, vituperem, vitupereu, vituperen

INDICATIU IMPERFET: vituperava, vituperaves, vituperava, vituperàvem, vituperàveu, vituperaven

INDICATIU PASSAT: vituperí, vituperares, vituperà, vituperàrem, vituperàreu, vituperaren

INDICATIU FUTUR: vituperaré, vituperaràs, vituperarà, vituperarem, vituperareu, vituperaran

INDICATIU CONDICIONAL: vituperaria, vituperaries, vituperaria, vituperaríem, vituperaríeu, vituperarien

SUBJUNTIU PRESENT: vituperi, vituperis, vituperi, vituperem, vitupereu, vituperin

SUBJUNTIU IMPERFET: vituperés, vituperessis, vituperés, vituperéssim, vituperéssiu, vituperessin

IMPERATIU: vitupera, vituperi, vituperem, vitupereu, vituperin

->vituperi

■vituperi

[del ll. td. vituperium, íd.; 1a FONT: 1305]

m 1 1 Blasme.

2 Oprobi, ignomínia.

2 col·loq Cosa altament enutjosa, molèstia irritant.

->vituperiós

■vituperiós -osa

Part. sil.: vi_tu_pe_ri_ós

[de vituperi; 1a FONT: 1392]

adj Que implica vituperi.

->vituperiosament

■vituperiosament

Part. sil.: vi_tu_pe_ri_o_sa_ment

[de vituperiós]

adv D’una manera vituperiosa.

->vitxo

■vitxo

m BOT i AGR Bitxo.

->viu¹

■viu¹

Part. sil.: viu

[v. viu²]

m 1 Caire, cantell, aresta. Matar els vius d’una peça llimant-los.

2 Rivet o cordonet posat a la vora d’un vestit, etc.

->viu² viva

■viu² viva

Part. sil.: viu

[del ll. vivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1249]

1 adj 1 Que té vida, que no és mort. Una planta viva. L’any que ve hi anirem, si som vius. Enterrar algú viu.

2 hiperb Està més mort que viu.

3 carn viva En una ferida, una plaga, etc., carn que té sensibilitat.

4 en viu loc adj RADIOTÈC i TV En directe.

5 ésser viu BIOL Ésser dotat de vida, organitzat, capaç de nodrir-se, créixer i reproduir-se i de respondre als estímuls del medi.

6 llengua viva LING Llengua que encara es parla (per oposició a llengua morta).

7 natura viva Els animals i les plantes.

8 sang viva La sang que raja d’una ferida.

2 [generalment en pl] m Persona viva (per oposició a mort). Els vius i els morts. Donació entre vius.

3 m 1 Carn viva.

2 La part més sensible. Les teves paraules li han tocat el viu.

3 fig La part més delicada d’una discussió, d’una qüestió, etc.

4 adj 1 Pertanyent a un ésser viu. El pes viu d’un animal.

2 de viu en viu En vida, sense ésser mort. Cremar els heretges de viu en viu.

3 de viu en viu En estat conscient, sense anestèsia. Li efectuaren una primera cura de viu en viu.

5 adj fig 1 Que no ha desaparegut, que està en activitat, en moviment. El seu record encara és viu entre nosaltres.

2 Que interessa molt, apassionant. Una notícia viva i actual.

3 Expressiu, realista. És un retrat viu del seu pare.

4 Dit d’un desig, un sentiment, un interès, etc., molt intens, molt gran. Un viu sentiment de gratitud.

5 Dit dels ulls o la mirada que expressen vivor.

6 Fort, intens, penetrant. Una llum viva. Un foc viu. Un fred viu.

7 Fet amb calor i impetuositat. Una viva disputa.

8 COL Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre. El vermell de les roselles és més viu que el del vi.

9 aigua viva L’aigua que raja, que flueix. Un pou d’aigua viva.

10 calç viva La calç encara no amarada.

11 força viva FÍS i MEC Concepte que designa el producte de la massa d’un cos en moviment pel quadrat de la velocitat amb què es mou.

12 forces vives Conjunt de persones revestides d’autoritat o de representació social.

13 roca (o pedra) viva Roca o pedra d’una gran duresa (per oposició a la terra, la sorra, etc., que la cobreixen).

6 adj 1 Prompte, amatent, a copsar, a concebre, a ginyar les coses; extraordinàriament despert. És un xicot molt viu.

2 Astut.

3 ésser viu com una centella (o com la pólvora, o com la tinya) fig Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.

7 adj Dit de l’angle, caire o cantell no arrodonit, pronunciat.

->viudetat

■viudetat

Part. sil.: viu_de_tat

[de viudo]

f Viduïtat.

->viudo

■viudo -a

Part. sil.: viu_do

[del ll. vĭdua ‘vídua’, que donà l’ant. viuva, al qual els juristes medievals sobreposaren el cultisme vídua; d’un compromís entre totes dues formes sorgí viuda; la forma masculina deriva de viuda]

1 adj i m i f Vidu.

2 f pl BOT 1 Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies (Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea), de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, flors liles en capítols i fruits secs indehiscents, coronats per cinc arestes calicines.

2 viudes bordes Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies (Knautia arvensis), de fulles basals enteres i fulles caulinars lirades o pinnatisectes, flors violàcies o rosades en capítols i fruits secs indehiscents.

3 f ICT Milana.

4 f ORNIT 1 Gènere d’ocells passeriformes de la família dels ploceids (Vidua sp), que ponen els ous en nius d’estríldids i durant el zel els mascles es guarneixen amb un plomatge brillant. Destaquen la viuda del paradís (V. paradisea), la viuda règia (V. regia) i la viuda dominicana (V. macroura).

2 Fredeluga.

->viure¹

■viure¹

Part. sil.: viu_re

[del ll. vīvĕre, victum, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* 1 intr 1 Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.

2 deixar de viure Morir.

3 fer viure (algú) Allargar-li la vida.

4 no viure (algú) hiperb No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.

2 1 intr Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.

2 tr Viure una vida feliç. Viurem dies millors.

3 saber viure Saber adaptar-se als usos socials.

3 intr 1 Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.

2 viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.

4 1 tr Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.

2 intr fig Els instints salvatges viuen sempre en l’home.

3 visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.

5 intr 1 Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.

2 Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: viure

GERUNDI: vivint

PARTICIPI: viscut, viscuda, viscuts, viscudes

INDICATIU PRESENT: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen

INDICATIU IMPERFET: vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien

INDICATIU PASSAT: visquí, visqueres, visqué, visquérem, visquéreu, visqueren

INDICATIU FUTUR: viuré, viuràs, viurà, viurem, viureu, viuran

INDICATIU CONDICIONAL: viuria, viuries, viuria, viuríem, viuríeu, viurien

SUBJUNTIU PRESENT: visqui, visquis, visqui, visquem, visqueu, visquin

SUBJUNTIU IMPERFET: visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

IMPERATIU: viu, visqui, visquem, viviu, visquin

->viure²

■viure²

Part. sil.: viu_re

[v. viure¹]

m Vida. No li diu res el viure. Un viure tranquil, ordenat.

->viu-viu

■viu-viu

Part. sil.: viu-viu

[forma reiterativa de viu²]

f Mot emprat en l’expressió fer la viu-viu loc verb Anar tirant, anar passant la vida així com hom pot.

->vivaç

■vivaç

[del ll. vivax, -ācis, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 1 Dotat d’una gran vitalitat.

2 Que té una vida tenaç.

3 p ext El seu estil destaca per una narració vivaç dels fets. Uns ulls vivaços.

2 BOT 1 Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.

2 Perenne.

->vivace

vivace^* [bißátʃe]

[it ] MÚS 1 m En una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o un fragment siguin interpretats amb un moviment viu, superior a l’allegro, però no tan ràpid com el presto.

2 1 adj En una partitura, dit d’una indicació de temps musical que s’ha d’interpretar més ràpidament. ‘Allegro vivace’.

2 m Fragment musical que duu aquesta indicació.

->vivacitat

■vivacitat

[del ll. vivacĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de vivaç.

->vivaçment

■vivaçment

[de vivaç]

adv Amb vivacitat.

->vivament

■vivament

[de viu²]

adv D’una manera viva. Sentir vivament una pèrdua.

->vivari

■vivari

[del ll. vivarium, íd.]

m Instal·lació destinada a la conservació d’animals vius que consisteix en una reconstrucció artificial de l’hàbitat particular de l’espècie o de cadascuna de les espècies conservades.

->vivàrium

■vivàrium

Part. sil.: vi_và_ri_um

[del ll. vivarium, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Vivari.

->vivència

■vivència

Part. sil.: vi_vèn_ci_a

[de vivent; 1a FONT: 1940]

f FILOS i PSIC Experiència viva, profunda i personal, de caràcter generalment afectiu, que comporta una mena d’identificació íntima entre l’objecte experimentat i el subjecte.

->vivencial

vivencial

Part. sil.: vi_ven_ci_al

[de vivència]

adj FILOS i PSIC 1 Relatiu o pertanyent a la vivència, a una o més vivències.

2 Que comporta una vivència.

->vivenenc

vivenenc -a

adj i m i f De Vivers (Vallespir).

->vivent

■vivent

[del ll. vivens, -ntis, participi pres. de vivĕre ‘viure’; 1a FONT: 1248]

1 adj Viu, que té vida, no mort. Els éssers vivents i les coses inanimades.

2 m pl 1 Conjunt dels éssers humans vius. Aviat la terra no tindrà prou recursos per a tots els vivents.

2 els quatre vivents BÍBL Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i en l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè; iconogràficament reben el nom de tetramorf.

3 [usat només en certes expressions que constitueixen complements circumstancials] m Temps de vida d’algú fins al moment present o fins a la seva mort. Li van donar una renda per al seu vivent. Del meu vivent no havia vist mai una cosa igual.

->viver

■viver

[del ll. vivarium, íd.; 1a FONT: 1388]

m 1 ZOOT Lloc on hom manté i cria diversos animals aquàtics d’interès comercial.

2 AGR Terreny especialment disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes. De vegades és anomenat també planter.

->viverenc

viverenc -a

adj i m i f De Viver (Berguedà).

->vivèrrids

■vivèrrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, semidigitígrads, amb glàndules odoríferes al voltant de l’anus. A Europa, només hi habiten la geneta (Genetta genetta), i un icnèumon, l’Herpestes ichneum.

2 sing Mamífer de la família dels vivèrrids.

->vivesa

■vivesa

[de viu²; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Vivor.

->vivi-

■vivi-

Forma prefixada del mot llatí vivus, que significa ‘viu’ i que denota relació amb els éssers vius. Ex.: vivípar, vivisecció.

->vivianita

■vivianita

Part. sil.: vi_vi_a_ni_ta

f MINERAL Fosfat ferrós hidratat, Fe₃(PO₄)₂·8H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic holoèdric.

->vívid

■vívid -a

[del ll. vivĭdus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dit d’una representació mental, d’una descripció, etc., que té molta vida. En parla d’una manera molt vívida. Un estil vívid.

2 Que és particularment intens i brillant. Els vívids colors de l’arc de Sant Martí.

->vividor

■vividor -a

[de viure¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 adj Que viu o pot viure llarg temps.

2 m i f Persona que sap arreglar-se per viure a costa d’altri.

->vivífic

■vivífic -a

[del ll. vivifĭcus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Vivificant.

->vivificable

■vivificable

[de vivificar]

adj Susceptible d’ésser vivificat.

->vivificació

■vivificació

Part. sil.: vi_vi_fi_ca_ci_ó

[del ll. td. vivificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de vivificar;

2 l’efecte.

->vivificador

■vivificador -a

[del ll. td. vivificator, -ōris, íd.]

adj Que vivifica.

->vivificant

■vivificant

[del ll. td. vivificans, -ntis, participi pres. de vivificare ‘vivificar’; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj Que vivifica.

->vivificar

■vivificar

[del ll. td. vivificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Dotar de vida. Déu vivificà l’home.

2 Fer més viu, més animat. L’aparició d’aquell còmic vivificà l’actuació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vivificar

GERUNDI: vivificant

PARTICIPI: vivificat, vivificada, vivificats, vivificades

INDICATIU PRESENT: vivifico, vivifiques, vivifica, vivifiquem, vivifiqueu, vivifiquen

INDICATIU IMPERFET: vivificava, vivificaves, vivificava, vivificàvem, vivificàveu, vivificaven

INDICATIU PASSAT: vivifiquí, vivificares, vivificà, vivificàrem, vivificàreu, vivificaren

INDICATIU FUTUR: vivificaré, vivificaràs, vivificarà, vivificarem, vivificareu, vivificaran

INDICATIU CONDICIONAL: vivificaria, vivificaries, vivificaria, vivificaríem, vivificaríeu, vivificarien

SUBJUNTIU PRESENT: vivifiqui, vivifiquis, vivifiqui, vivifiquem, vivifiqueu, vivifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: vivifiqués, vivifiquessis, vivifiqués, vivifiquéssim, vivifiquéssiu, vivifiquessin

IMPERATIU: vivifica, vivifiqui, vivifiquem, vivifiqueu, vivifiquin

->vivificatiu

■vivificatiu -iva

Part. sil.: vi_vi_fi_ca_tiu

[del b. ll. vivificativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Capaç de vivificar.

->vivípar

■vivípar -a

[del ll. vivipărus, -a, -um, íd. (v. vivi- i -par); 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 ZOOL Dit de l’organisme animal l’embrió del qual es desenvolupa dintre la mare i obté els elements nutritius i l’oxigen mitjançant l’estret contacte amb els teixits materns, sovint per mitjà d’una placenta, sense interposició de les membranes de l’òvul.

2 BOT 1 Dit de les plantes les llavors de les quals comencen a germinar abans de desprendre’s.

2 Prolífer.

->viviparisme

■viviparisme

[de vivípar]

m ZOOL i BOT Modalitat de reproducció pròpia dels éssers vivípars.

->viviparitat

■viviparitat

[de vivípar]

f ZOOL i BOT 1 Qualitat de vivípar.

2 Viviparisme.

->vivisecció

■vivisecció

Part. sil.: vi_vi_sec_ci_ó

[de vivi- i secció; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MED Conjunt de pràctiques de dissecció en animals vius.

->vivor

■vivor

[de viu²; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de viu en sentit figurat. La vivor de la seva mirada, del seu estil. La vivor de la descripció, del colorit.

->vivotoxina

vivotoxina

f FITOPAT Substància produïda en una planta malalta i que és responsable de símptomes de la malaltia.

->vixnuisme

vixnuisme

Part. sil.: vix_nu_is_me

m HIND Forma de l’hinduisme centrada en el culte a Vixnu (o Viṣṇu) com a divinitat suprema i a les seves encarnacions principals, Rama i Krixna (o Kriṣṇa).

->vixnuïta

vixnuïta

Part. sil.: vix_nu_ï_ta

1 adj Relatiu o pertanyent a Vixnu o al vixnuisme.

2 m i f Seguidor del vixnuisme.

->viṣṇuisme

viṣṇuisme

Part. sil.: vis_nu_is_me

m HIND Vixnuisme.

->viṣṇuïta

viṣṇuïta

Part. sil.: vis_nu_ï_ta

adj i m i f HIND Vixnuïta.

->vladic

vladic

m HIST i LITÚRG Títol donat, en el tractament eclesiàstic i litúrgic, als bisbes de les esglésies eslaves.

->vnt.

vnt.

abrev COMPT i DR venciment 1 2.

->vobulador

■vobulador

m ELECTRÒN Generador de senyals d’una freqüència variable periòdicament entorn d’una freqüència central fixa, que pot ésser ajustada manualment.

->vobular

vobular

v tr ELECTRÒN Variar periòdicament la freqüència d’un senyal, com l’obtingut en un vobulador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vobular

GERUNDI: vobulant

PARTICIPI: vobulat, vobulada, vobulats, vobulades

INDICATIU PRESENT: vobulo, vobules, vobula, vobulem, vobuleu, vobulen

INDICATIU IMPERFET: vobulava, vobulaves, vobulava, vobulàvem, vobulàveu, vobulaven

INDICATIU PASSAT: vobulí, vobulares, vobulà, vobulàrem, vobulàreu, vobularen

INDICATIU FUTUR: vobularé, vobularàs, vobularà, vobularem, vobulareu, vobularan

INDICATIU CONDICIONAL: vobularia, vobularies, vobularia, vobularíem, vobularíeu, vobularien

SUBJUNTIU PRESENT: vobuli, vobulis, vobuli, vobulem, vobuleu, vobulin

SUBJUNTIU IMPERFET: vobulés, vobulessis, vobulés, vobuléssim, vobuléssiu, vobulessin

IMPERATIU: vobula, vobuli, vobulem, vobuleu, vobulin

->vocab.

vocab.

abrev LING vocabulari.

->vocable

■vocable

[del ll. vocabŭlum ‘denominació; nom; mot’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m LING Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical.

->vocabulari

■vocabulari

[del b. ll. vocabularium, íd.; 1a FONT: 1502]

m LING [abrev vocab.] 1 Conjunt de mots d’un llenguatge, lèxic.

2 Recull de les ocurrències lexicals en un corpus determinat (un text, un autor, una època).

3 En lexicografia, repertori d’unitats lèxiques d’una o diverses llengües o d’un àmbit d’especialitat determinat, que pot incloure o no definicions.

->vocació

■vocació

Part. sil.: vo_ca_ci_ó

[del ll. vocatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 1 obs Crida.

2 vocació hereditària DR CAT Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.

2 fig 1 BÍBL i CRIST Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.

2 esp CRIST Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu.

3 p anal CRIST Inclinació que porta l’home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el laic, el matrimoni o el celibat, etc.).

4 p ext Aptitud, disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació artística. Vocació de mestre. No se sent amb prou vocació per a la vida de muntanya.

->vocacional

■vocacional

Part. sil.: vo_ca_ci_o_nal

[de vocació]

adj Relatiu o pertanyent a la vocació.

->vocal

■vocal

Hom.: bocal i bucal

[del ll. vocalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la veu. Corda vocal.

2 música vocal MÚS Música destinada a ésser cantada.

3 oració vocal CRIST Oració que hom fa articulant paraules.

2 m i f DR 1 Membre d’una junta, una convenció, etc., que hi té veu.

2 esp Individu elegit, designat i per dret propi membre d’una junta, una convenció, una assemblea, etc., que no té cap càrrec especialment qualificat.

3 f FON 1 So o fonema que es caracteritza articulatòriament per la sortida de l’aire sense obstrucció.

2 Lletra que representa una vocal.

3 vocal cardinal Vocal amb característiques articulatòries i acústiques ben definides en la llengua a què pertany.

4 vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.

->vocàlic

■vocàlic -a

[de vocal]

adj FON 1 Relatiu o pertanyent a les vocals.

2 De la natura de les vocals.

3 Que consta de vocals.

->vocalisme

■vocalisme

[de vocal]

m FON Sistema vocàlic d’una llengua, d’una família o d’un grup de llengües o d’una etapa fonològica.

->vocalista

■vocalista

[de vocal]

m i f ESPECT Cantant d’un grup musical o d’una orquestra de ball.

->vocalització

■vocalització

Part. sil.: vo_ca_lit_za_ci_ó

[de vocalitzar]

f 1 1 Acció de vocalitzar;

2 l’efecte.

2 FON Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.

3 MÚS Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu.

->vocalitzar

■vocalitzar

[de vocal; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr FON Canviar en una vocal.

2 intr 1 Proferir sons vocals.

2 esp MÚS Fer exercicis de vocalització.

3 intr Articular correctament els sons fònics d’un text, d’un discurs, etc., per facilitar-ne la comprensió. Aquell professor no vocalitza bé i costa d’entendre’l.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vocalitzar

GERUNDI: vocalitzant

PARTICIPI: vocalitzat, vocalitzada, vocalitzats, vocalitzades

INDICATIU PRESENT: vocalitzo, vocalitzes, vocalitza, vocalitzem, vocalitzeu, vocalitzen

INDICATIU IMPERFET: vocalitzava, vocalitzaves, vocalitzava, vocalitzàvem, vocalitzàveu, vocalitzaven

INDICATIU PASSAT: vocalitzí, vocalitzares, vocalitzà, vocalitzàrem, vocalitzàreu, vocalitzaren

INDICATIU FUTUR: vocalitzaré, vocalitzaràs, vocalitzarà, vocalitzarem, vocalitzareu, vocalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: vocalitzaria, vocalitzaries, vocalitzaria, vocalitzaríem, vocalitzaríeu, vocalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: vocalitzi, vocalitzis, vocalitzi, vocalitzem, vocalitzeu, vocalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: vocalitzés, vocalitzessis, vocalitzés, vocalitzéssim, vocalitzéssiu, vocalitzessin

IMPERATIU: vocalitza, vocalitzi, vocalitzem, vocalitzeu, vocalitzin

->vocalment

■vocalment

[de vocal]

adv Amb la veu.

->vocaloide

vocaloide

Part. sil.: vo_ca_loi_de

m FON Terme, emprat per L. Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sil·làbic en posició tònica.

->vocatiu

■vocatiu -iva

Part. sil.: vo_ca_tiu

[del ll. vocativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1371]

GRAM 1 1 adj Relatiu o pertanyent al vocatiu. Forma vocativa.

2 m Nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada.

2 m En les llengües que tenen declinació, cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.

->vociferació

■vociferació

Part. sil.: vo_ci_fe_ra_ci_ó

[del ll. vociferatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1391]

f 1 Acció de vociferar;

2 l’efecte.

->vociferant

■vociferant

[del ll. vociferans, -ntis, participi pres. de vociferare ‘vociferar’]

adj Que vocifera.

->vociferar

■vociferar

[del ll. vociferare, íd.; 1a FONT: 1391]

v 1 intr Parlar a grans crits. Els dos veïns que discutien només vociferaven: no s’hi podia raonar.

2 tr Vociferar injúries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vociferar

GERUNDI: vociferant

PARTICIPI: vociferat, vociferada, vociferats, vociferades

INDICATIU PRESENT: vocifero, vociferes, vocifera, vociferem, vocifereu, vociferen

INDICATIU IMPERFET: vociferava, vociferaves, vociferava, vociferàvem, vociferàveu, vociferaven

INDICATIU PASSAT: vociferí, vociferares, vociferà, vociferàrem, vociferàreu, vociferaren

INDICATIU FUTUR: vociferaré, vociferaràs, vociferarà, vociferarem, vociferareu, vociferaran

INDICATIU CONDICIONAL: vociferaria, vociferaries, vociferaria, vociferaríem, vociferaríeu, vociferarien

SUBJUNTIU PRESENT: vociferi, vociferis, vociferi, vociferem, vocifereu, vociferin

SUBJUNTIU IMPERFET: vociferés, vociferessis, vociferés, vociferéssim, vociferéssiu, vociferessin

IMPERATIU: vocifera, vociferi, vociferem, vocifereu, vociferin

->vodevil

■vodevil

[del fr. vaudeville ‘cançó de circumstàncies’, alteració de Vau-de-vire, regió de Calvados, a la Normandia, d’on era oriünd el cançonetista del s. XV Olivier Basselin]

m TEAT Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.

->vodevilesc

vodevilesc -a

[de vodevil]

adj Relatiu o pertanyent al vodevil.

->vodka

■vodka

[del rus vodka, íd., dimin. de voda ‘aigua’]

m [o f] ALIM Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.

->vodú

■vodú

[del crioll haitià vodou, vodun, d’origen africà, afí al mot vodû ‘esperit’ d’una llengua de l’Àfrica occidental]

[pl -ús] 1 adj Relatiu o pertanyent al vodú o als vodús.

2 m RELIG i ETNOG Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del sud dels Estats Units d’Amèrica, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.

3 m i f Seguidor del vodú.

4 mort vodú PSIC Fenomen de mort sobtada que es dóna en certs pobles primitius (sobretot entre els vodús) que creuen que la persona que viola un tabú resta embruixada i, en no poder suportar aquest estat de desesperació, desitja de morir com més aviat millor, i de fet mor.

->voga

■voga

Hom.: boga

[en el sentit de ‘moda’, del fr. vogue, sorgit probablement de la frase voguer à pleines voiles ‘navegar a tota vela’, d’on ‘tenir èxit’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 NÀUT 1 Acció de vogar o remar.

2 donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme.

2 estar en voga (alguna cosa) fig Gaudir de l’acceptació general.

->vogada

■vogada

Hom.: bugada

[de vogar; 1a FONT: c. 1900]

f NÀUT 1 Acció de vogar.

2 p ext Camí que fa una embarcació empesa per la força d’un sol cop de rems.

->vogador

■vogador -a

[de vogar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f NÀUT Persona que voga.

->vogament

vogament

[de vogar]

m NÀUT Acció de vogar.

->vogant

vogant

[del fr. voguant, íd.]

adj HERÀLD Dit de la nau sobre l’aigua amb les veles desplegades o els rems dins l’aigua.

->vogar

■vogar

Hom.: bogar

[probablement ll. vocare ‘cridar’, de l’acció de cridar als remadors d’una barca perquè voguin alhora i amb força; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v 1 intr NÀUT 1 Remar.

2 p ext Navegar al rem. Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà.

2 intr p anal Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics.

3 tr p ext 1 NÀUT Vogar els rems, la barca.

2 p anal Brandar, gronxar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vogar

GERUNDI: vogant

PARTICIPI: vogat, vogada, vogats, vogades

INDICATIU PRESENT: vogo, vogues, voga, voguem, vogueu, voguen

INDICATIU IMPERFET: vogava, vogaves, vogava, vogàvem, vogàveu, vogaven

INDICATIU PASSAT: voguí, vogares, vogà, vogàrem, vogàreu, vogaren

INDICATIU FUTUR: vogaré, vogaràs, vogarà, vogarem, vogareu, vogaran

INDICATIU CONDICIONAL: vogaria, vogaries, vogaria, vogaríem, vogaríeu, vogarien

SUBJUNTIU PRESENT: vogui, voguis, vogui, voguem, vogueu, voguin

SUBJUNTIU IMPERFET: vogués, voguessis, vogués, voguéssim, voguéssiu, voguessin

IMPERATIU: voga, vogui, voguem, vogueu, voguin

->vogi

■vogi

Hom.: bogi

[v. vogir; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m 1 Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa. El vogi d’una brancada. El vogi d’una xemeneia. Té sis pams de vogi.

2 TECNOL Argue.

3 Camí que segueix l’animal que dóna voltes a una sínia, un trull, etc.

->vogidor

■vogidor -a

[de vogir]

1 m i f OFIC Persona que vogeix amb la serra de vogir.

2 m TÈXT Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.

->vogir

■vogir

[germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr 1 Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.

2 Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.

3 Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.

4 TECNOL 1 Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.

2 Trepar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: vogir

GERUNDI: vogint

PARTICIPI: vogit, vogida, vogits, vogides

INDICATIU PRESENT: vogeixo, vogeixes, vogeix, vogim, vogiu, vogeixen

INDICATIU IMPERFET: vogia, vogies, vogia, vogíem, vogíeu, vogien

INDICATIU PASSAT: vogí, vogires, vogí, vogírem, vogíreu, vogiren

INDICATIU FUTUR: vogiré, vogiràs, vogirà, vogirem, vogireu, vogiran

INDICATIU CONDICIONAL: vogiria, vogiries, vogiria, vogiríem, vogiríeu, vogirien

SUBJUNTIU PRESENT: vogeixi, vogeixis, vogeixi, vogim, vogiu, vogeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: vogís, vogissis, vogís, vogíssim, vogíssiu, vogissin

IMPERATIU: vogeix, vogeixi, vogim, vogiu, vogeixin

->vogt

vogt^* [fókt]

[alem ] m HIST Funcionari medieval alemany al qual sovint era confiada l’administració de territoris del Sacre Imperi.

->vogtat

vogtat

m HIST Territori sota l’administració d’un vogt.

->vogul

vogul

1 adj Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.

3 m LING Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis; és anomenada també mansi.

->voivoda

■voivoda

Part. sil.: voi_vo_da

m 1 HIST Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.

2 DR ADM En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.

->voivodat

voivodat

Part. sil.: voi_vo_dat

m 1 HIST 1 Càrrec o dignitat de voivoda.

2 Temps que dura el govern d’un voivoda.

3 Territori governat per un voivoda.

2 GEOG ADM Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia.

->voivodina

voivodina

Part. sil.: voi_vo_di_na

f Muller del voivoda.

->vol

■vol

Hom.: bol i volt

[de volar; 1a FONT: s. XV]

m 1 ZOOL 1 Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.

2 Conjunt d’animals que volen plegats. Un vol d’orenetes, de llagostes.

3 p anal Un vol de peixos.

4 vol a vela ORNIT Tipus de vol, propi dels ocells més pesants i d’una certa envergadura alar, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, amb les ales desplegades i sense moure-les.

5 vol batut ORNIT Tipus de vol durant el qual l’ocell bat d’ales a un ritme més o menys regular.

6 vol nupcial ORNIT i ETOL Vol ritualitzat que algunes espècies d’ocells efectuen durant la parada nupcial.

7 vol planat ORNIT Tipus de vol durant el qual l’ocell se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.

8 vol vibrat (o estacionari) ENTOM Tipus de vol propi dels insectes, semblant al vol batut dels ocells, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.

2 AERON 1 Moviment d’un aerodina en l’atmosfera.

2 Moviment dels aeròstats i dels coets, fins i tot quan la translació d’aquests és efectuada fora de l’atmosfera.

3 Distància o espai recorregut per una aeronau des de l’envol fins a l’aterratge. La durada d’un vol.

4 vol a vela Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a efectuar grans recorreguts aprofitant els corrents d’aire ascendents.

5 vol d’ones Tipus de vol d’un planador consistent a aprofitar els moviments ondulatoris de l’atmosfera a més de 3 000 metres.

6 vol de pendent Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascendent del vent quan topa amb els vessants d’una muntanya.

7 vol planat Tipus de vol d’un planador o d’un avió amb els motors parats consistent a descendir amb l’aire en calma.

8 vol tèrmic Tipus de vol d’un planador consistent a elevar-se aprofitant el moviment ascensional de l’aire en escalfar-se en contacte amb llocs asolellats o pels fogars d’una aglomeració urbana.

3 1 Acció de volar. El vol d’un ocell, d’un avió, d’un projectil. El vol de la fantasia.

2 esp Acció de volar d’un punt a un altre; volada. D’un vol va enlairar-se fins al cim del campanar.

3 alçar (o aixecar) el vol Posar-se a volar.

4 alçar (o aixecar) el vol fig Desaparèixer furtivament d’un lloc.

5 al vol loc adv Fent referència a la manera de caçar un ocell, d’agafar alguna cosa, de disparar, etc., tenir lloc mentre vola l’animal o la cosa que hom caça, agafa, etc. Atrapar mosques al vol. Va encertar la perdiu al vol.

6 al vol loc adv fig Fent referència a la manera d’assabentar-se d’alguna cosa, de copsar-ne el sentit, etc., tenir lloc amb una gran llestesa, sense necessitat d’una expressió clara d’allò que hom pervé a saber o entendre. Caçar la notícia al vol.

7 en un (o d’un) vol fig Molt de pressa. Hi vaig en un vol i torno.

8 prendre (o agafar) el vol Alçar el vol.

9 prendre vol Envolar-se, especialment una aeronau.

10 remuntar el vol Volar més alt.

4 HERÀLD Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.

5 1 Toc de campanes en què hom les venta totes alhora i llargament. Llançar les campanes al vol. Un vol de campanes.

2 llançar les campanes al vol fig Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d’alegria, satisfacció, etc.

6 Amplada d’una peça de roba o d’una part d’un vestit en la part inferior, des del lloc on va ajustada al cos o d’on penja. El vol de les faldilles. El puny recull el vol de la màniga.

7 moure (o armar) un vol (a algú) Reprendre’l vivament.

->volada

■volada

Hom.: bolada

[de volar; 1a FONT: s. XV]

f 1 1 Acció de volar d’un punt a un altre. La primera volada del colomí. Fer unes volades llarguíssimes.

2 fig Un artista, un projecte, una empresa, d’una gran volada. Té una inspiració d’alta volada.

3 de la primera volada loc adj fig Expressió aplicada a una persona d’edat jovenívola o que encara és novella en alguna cosa.

4 prendre (o agafar) volada Prendre el vol.

5 prendre (o agafar) volada fig Prendre, un projecte, una empresa, etc., proporcions d’una gran magnitud.

2 Conjunt d’animals que volen plegats; vol.

3 CONSTR i DR CAT Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc.) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.

->voladís

■voladís -issa

[de volar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

1 adj 1 Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent. Les voladisses fulles de la tardor.

2 fig Voladissos somnis d’il·lusió.

2 adj 1 CONSTR Que fa volada. Balcó voladís.

2 p anal Que surt enfora. Unes celles aspres i voladisses.

3 f Munió d’animals o coses volant. Quan la barrinada va detonar, quina voladissa de pardals!

->volador

■volador -a

[de volar; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 Que vola o és capaç de volar. Aquesta mena d’ocells són molt voladors. Formigues voladores. Un aparell volador.

2 Susceptible d’ésser emportat fàcilment pel vent; voladís.

->voladura

■voladura

[de volar; 1a FONT: 1890]

f Acció de volar alguna cosa amb explosius. La voladura d’un pont.

->voladúria

■voladúria

Part. sil.: vo_la_dú_ri_a

[de volar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Volior.

->volament

volament

[de volar]

m Voladura.

->volander

■volander -a

[de volar; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent. Les boires volanderes.

2 p ext Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc. Un còmic volander.

3 fig Casual, fortuït. Només hi he tingut relacions volanderes.

4 full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet.

5 veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat.

2 m i f Segador que segava amb volant.

3 f TECNOL 1 Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.

2 OFIC Valona.

->volant

■volant

[com l’oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d’origen preromà, probablement d’un cèlt. comú uo-lami- ‘eina amanosa, posada sota la mà’, der. de *lama ‘mà’, amb el prefix cèlt. uo- ‘sota’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 adj 1 Volador o volander.

2 NÀUT Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.

2 m Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.

3 m Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents.

4 m Adorn penjant que portaven les dones als cabells.

5 m Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.

6 m ESPORT Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.

7 m JOCS Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.

8 m 1 TECNOL Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.

2 esp AUT Element en forma de roda de la direcció d’un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.

9 m 1 TECNOL Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.

2 esp MOT Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.

3 RELL Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.

10 m TÈXT 1 En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.

2 En l’obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.

3 En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bóta.

4 En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.

11 volant magnètic MOT Magneto.

12 volant tèrmic TERMOT Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.

->volantí

■volantí

[de volar; 1a FONT: 1398]

m PESC Ormeig de pescar que consisteix en un cordill llarg proveït d’un plom i armat de diversos hams i que, calat dins la mar, hom estira des d’una barca.

->volantiner

■volantiner -a

[de volantí]

m i f ESPECT Persona que fa salts, tombarelles o altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.

->volar

■volar

[del ll. volare, íd.; 1a FONT: 1200, Desclot]

v 1 intr 1 ZOOL Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.

2 AERON Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire. L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar.

3 p ext AERON Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger. Volar amb una avioneta.

4 fig A tu vola el meu pensament. No deixis volar tant la fantasia.

5 volar al cel (una persona, especialment un infant) fig Morir.

2 intr Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar. Fer volar un estel. Les fulles volen suaument.

3 1 intr Anar per l’aire una cosa llançada. Volaven les pedres.

2 tr Ventar les campanes, llançant-les al vol.

4 1 intr Ésser llançat violentament enlaire.

2 intr esp EXPL Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos una cosa mitjançant una càrrega explosiva. Van fer volar la volta amb dinamita. Li féu volar el cap.

3 tr Van volar el pont amb dinamita.

4 tr fig Irritar. Aquella resposta em va volar.

5 pron fig Davant tantes impertinències, l’home al capdavall es volà.

5 intr p ext 1 Anar extremament de pressa. Més que galopar, volava. Vés-hi volant!

2 fig Ho faré volant. El temps vola. La notícia volà de boca en boca.

6 intr fig Desaparèixer, deixar d’ésser, algú o alguna cosa, en un lloc determinat, gastar-se alguna cosa ràpidament. Els cigarrets que tenia aquí han volat. Si ho deixes aquí, volarà. M’ha volat de la memòria.

7 intr CONSTR Tenir una part d’un edifici una volada més o menys gran.

8 tr GRÀF Col·locar (una lletra o un signe) a la part superior de la ratlla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: volar

GERUNDI: volant

PARTICIPI: volat, volada, volats, volades

INDICATIU PRESENT: volo, voles, vola, volem, voleu, volen

INDICATIU IMPERFET: volava, volaves, volava, volàvem, volàveu, volaven

INDICATIU PASSAT: volí, volares, volà, volàrem, volàreu, volaren

INDICATIU FUTUR: volaré, volaràs, volarà, volarem, volareu, volaran

INDICATIU CONDICIONAL: volaria, volaries, volaria, volaríem, volaríeu, volarien

SUBJUNTIU PRESENT: voli, volis, voli, volem, voleu, volin

SUBJUNTIU IMPERFET: volés, volessis, volés, voléssim, voléssiu, volessin

IMPERATIU: vola, voli, volem, voleu, volin

->volat

■volat -ada

[de volar]

adj 1 Irritat, enfellonit. Estava volat, però sabé contenir-se.

2 GRÀF Dit de la lletra o del signe, generalment de cos més petit que el que hom empra en el text, que hom col·loca a la part superior de la ratlla.

->volateria

■volateria

Part. sil.: vo_la_te_ri_a

[de volar; 1a FONT: 1275]

f Aviram, conjunt d’animals de ploma, especialment fasianiformes.

->volàtil

■volàtil

[del ll. volatĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 1 Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire. Partícules volàtils.

2 fig Mudable, inconstant.

2 Que s’evapora fàcilment. Una substància volàtil.

->volatilitat

■volatilitat

[de volàtil; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Qualitat de volàtil.

->volatilitzable

■volatilitzable

[de volatilitzar]

adj Que es volatilitza.

->volatilització

■volatilització

Part. sil.: vo_la_ti_lit_za_ci_ó

[de volatilitzar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de volatilitzar o de volatilitzar-se;

2 l’efecte.

->volatilitzar

■volatilitzar

[de volàtil; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Transformar un sòlid o un líquid en un vapor o en gas.

2 pron 1 Volatilitzar-se l’aigua.

2 fig Desaparèixer, fondre’s. Volatilitzar-se els diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: volatilitzar

GERUNDI: volatilitzant

PARTICIPI: volatilitzat, volatilitzada, volatilitzats, volatilitzades

INDICATIU PRESENT: volatilitzo, volatilitzes, volatilitza, volatilitzem, volatilitzeu, volatilitzen

INDICATIU IMPERFET: volatilitzava, volatilitzaves, volatilitzava, volatilitzàvem, volatilitzàveu, volatilitzaven

INDICATIU PASSAT: volatilitzí, volatilitzares, volatilitzà, volatilitzàrem, volatilitzàreu, volatilitzaren

INDICATIU FUTUR: volatilitzaré, volatilitzaràs, volatilitzarà, volatilitzarem, volatilitzareu, volatilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: volatilitzaria, volatilitzaries, volatilitzaria, volatilitzaríem, volatilitzaríeu, volatilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: volatilitzi, volatilitzis, volatilitzi, volatilitzem, volatilitzeu, volatilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: volatilitzés, volatilitzessis, volatilitzés, volatilitzéssim, volatilitzéssiu, volatilitzessin

IMPERATIU: volatilitza, volatilitzi, volatilitzem, volatilitzeu, volatilitzin

->vol-au-vent

vol-au-vent^* [bɔ̀loßán bɔ̀loßáŋ]

[fr ] m ALIM Pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses, que hom farceix amb preparacions salades o dolces.

->volca

volca

Hom.: bolca

1 adj Relatiu o pertanyent als volques.

2 m i f HIST Individu d’un poble celta, originari del sud-est de Germània, que s’establí (500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.

->volcà

■volcà

Hom.: bolcar

[del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus ‘déu del foc’, nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l’antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot; 1a FONT: 1681, DEst.]

m 1 GEOL Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.

2 1 Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d’una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà!

2 sobre un volcà loc adv fig Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què una revolució és imminent, en perill imminent d’algun gros trasbals, etc.

->volcànic

■volcànic -a

[de volcà; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj GEOL 1 Relatiu o pertanyent als volcans.

2 Dit de les regions o zones caracteritzades per la presència de volcans.

3 1 Dit dels productes originats pel vulcanisme i que hi van associats.

2 PETROG Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica.

->volcanicitat

■volcanicitat

[de volcànic]

f PETROG Caràcter de les roques volcàniques.

->volea

■volea

Part. sil.: vo_le_a

[probablement del fr. ant. i modern volée ‘bandada d’ocells; captura d’ocells; cop de volea’; l’epèntesi de -i- que la parla popular sol fer en el hiat -ea- (ideia, teiatre, etc.) degué originar el derivat voleiar; boleia i der. són variants gràfiques, reflexos de pronúncies dialectals diferents; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Cop donat a alguna cosa mentre és enlaire, abans que, en la seva caiguda, toqui a terra.

2 ESPORT En alguns jocs de pilota, cop que el jugador dóna a la pilota —amb la mà, la pala o la raqueta— sense esperar que toqui a terra. Tornar la pilota de volea.

3 mitja volea ESPORT Cop que el jugador dóna a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot.

2 Cop violent amb la mà.

->vòlei

vòlei

m ESPORT 1 Voleibol.

2 vòlei platja Voleibol de platja.

->voleiar

■voleiar

Part. sil.: vo_le_iar

[v. volea; 1a FONT: s. XIX]

v 1 tr Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o alguna cosa). Voleiar una moneda per fer cara o creu. Un cavall que a vegades voleia el genet.

2 intr Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa. El full de paper voleiava pel carrer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voleiar

GERUNDI: voleiant

PARTICIPI: voleiat, voleiada, voleiats, voleiades

INDICATIU PRESENT: voleio, voleies, voleia, voleiem, voleieu, voleien

INDICATIU IMPERFET: voleiava, voleiaves, voleiava, voleiàvem, voleiàveu, voleiaven

INDICATIU PASSAT: voleí, voleiares, voleià, voleiàrem, voleiàreu, voleiaren

INDICATIU FUTUR: voleiaré, voleiaràs, voleiarà, voleiarem, voleiareu, voleiaran

INDICATIU CONDICIONAL: voleiaria, voleiaries, voleiaria, voleiaríem, voleiaríeu, voleiarien

SUBJUNTIU PRESENT: voleï, voleïs, voleï, voleiem, voleieu, voleïn

SUBJUNTIU IMPERFET: voleiés, voleiessis, voleiés, voleiéssim, voleiéssiu, voleiessin

IMPERATIU: voleia, voleï, voleiem, voleieu, voleïn

->voleibol

■voleibol

Part. sil.: vo_lei_bol

[de l’angl. nord-americà volley-ball, nom donat a l’esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l’angl. volley ‘volea’, i aquest, del fr. volée, íd., i ball ‘pilota’]

m ESPORT 1 Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista.

2 voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals.

->volejador

■volejador -a

[de volejar]

m i f Persona que caça els ocells al vol.

->volèmia

volèmia

Part. sil.: vo_lè_mi_a

[de vol(um) i -èmia]

f FISIOL ANIM Volum de la sang d’un organisme.

->volença

■volença

[de voler¹; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

f 1 1 Acció de voler; voluntat.

2 estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.

2 1 Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.

2 Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.

->volenter

■volenter -a

[del ll. voluntarius, -a, -um ‘el qui té voluntat, voluntari’, der. de voluntas, -ātis ‘voluntat’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Volenterós.

->volenterós

■volenterós -osa

[de volenter; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que fa amb voluntat, de bon grat, una cosa o les coses.

->volenterosament

■volenterosament

[de volenterós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv De bon grat.

->volenterositat

■volenterositat

[de volenterós]

f Qualitat de volenterós.

->voler¹

■voler¹

[del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd.; 1a FONT: o., Hom.]

v* tr 1 1 Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. No vol anar a l’escola. Fa el que vol, aquell. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Qui no vol quan pot, no pot quan vol. Qui tot ho vol, tot ho perd.

2 iròn Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable. Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs!

3 en voler loc adv Quan hom vulgui. En voler ja en podràs disposar.

4 en vols (o voleu), de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància. Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles!

5 sense voler Involuntàriament. Ho he fet sense voler.

6 sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.

7 voler i doler Tenir ensems desig i por d’una cosa.

8 vols (o voleu) dir? Expressió de dubte davant allò que un altre acaba de dir.

9 vols (o voleu) dir que... Expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa. Vols dir que hi arribarem a temps?

2 1 Una cosa exigir-ne una altra. És una planta que vol humitat. Fer això vol pràctica.

2 Ésser imminent que s’esdevingui alguna cosa. Sembla que vol nevar.

3 no voler Refusar. És una criatura que no vol crits.

3 1 Tenir la intenció d’obtenir alguna cosa, de procurar a algú alguna cosa. Vol un cotxe nou. Voler bé, mal, a algú.

2 no voldria pas ésser d’ell No voldria pas trobar-me en la seva situació.

4 1 què voleu (o vols) dir, amb això? Expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc.

2 voler dir Significar. En francès “frère" vol dir “germà".

5 dial Amar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voler

GERUNDI: volent

PARTICIPI: volgut, volguda, volguts, volgudes

INDICATIU PRESENT: vull, vols, vol, volem, voleu, volen

INDICATIU IMPERFET: volia, volies, volia, volíem, volíeu, volien

INDICATIU PASSAT: volguí, volgueres, volgué, volguérem, volguéreu, volgueren

INDICATIU FUTUR: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran

INDICATIU CONDICIONAL: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien

SUBJUNTIU PRESENT: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

SUBJUNTIU IMPERFET: volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin

IMPERATIU: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

->voler²

■voler²

[v. voler¹]

m 1 voluntat 2.

2 dial Amor.

->voleteig

■voleteig

Part. sil.: vo_le_teig

m Acció de voletejar. El voleteig nerviós d’una ratapinyada.

->voletejar

■voletejar

[de volar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Volar d’un costat a l’altre fent volts. El borinot voletejava entorn del llum.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: voletejar

GERUNDI: voletejant

PARTICIPI: voletejat, voletejada, voletejats, voletejades

INDICATIU PRESENT: voletejo, voleteges, voleteja, voletegem, voletegeu, voletegen

INDICATIU IMPERFET: voletejava, voletejaves, voletejava, voletejàvem, voletejàveu, voletejaven

INDICATIU PASSAT: voletegí, voletejares, voletejà, voletejàrem, voletejàreu, voletejaren

INDICATIU FUTUR: voletejaré, voletejaràs, voletejarà, voletejarem, voletejareu, voletejaran

INDICATIU CONDICIONAL: voletejaria, voletejaries, voletejaria, voletejaríem, voletejaríeu, voletejarien

SUBJUNTIU PRESENT: voletegi, voletegis, voletegi, voletegem, voletegeu, voletegin

SUBJUNTIU IMPERFET: voletegés, voletegessis, voletegés, voletegéssim, voletegéssiu, voletegessin

IMPERATIU: voleteja, voletegi, voletegem, voletegeu, voletegin

->volgaic

volgaic -a

Part. sil.: vol_gaic

adj Relatiu o pertanyent al Volga (riu de Rússia) o a les terres que banya.

->volgià

volgià -ana

Part. sil.: vol_gi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al volgià.

2 m Estatge equivalent al titonià, comprès entre el kimmeridgià i el berriasià.

->volgudament

volgudament

[de voler¹]

adv Expressament.

->voliac

■voliac

Part. sil.: vo_li_ac

[d’una contaminació de muriac per voleiar i volar]

m ZOOL Ratapinyada.