->infiltrable

infiltrable

[de infiltrar]

adj Que pot ésser infiltrat o que pot infiltrar-se.

->infiltració

■infiltració

Part. sil.: in_fil_tra_ci_ó

[de infiltrar]

f 1 1 Acció d’infiltrar o infiltrar-se;

2 l’efecte.

2 HIDROL Penetració de les aigües de pluja fins a trobar una capa impermeable o un mantell d’aigua subterrània.

3 METAL·L Tècnica metal·lúrgica per a l’obtenció d’un aliatge de dos metalls, un d’alt punt de fusió i en forma d’esponja i l’altre de baix punt de fusió.

4 PAT Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.

->infiltrant

■infiltrant

[de infiltrar]

adj Que infiltra.

->infiltrar

■infiltrar

[de filtre²]

v 1 1 tr Fer entrar un fluid gradualment en els porus o en els intersticis d’un cos sòlid. Infiltrar un anestèsic.

2 pron Infiltrar-se en la terra l’aigua de la pluja.

2 tr fig 1 Fer entrar insensiblement un sentiment, una idea, etc., dins una altra persona o una col·lectivitat. Va infiltrar en la seva filla l’amor per la naturalesa.

2 Fer entrar subreptíciament algú en un territori, un grup, etc., enemic, que hom vol vigilar, etc. Infiltrar un espia en les forces rebels.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infiltrar

GERUNDI: infiltrant

PARTICIPI: infiltrat, infiltrada, infiltrats, infiltrades

INDICATIU PRESENT: infiltro, infiltres, infiltra, infiltrem, infiltreu, infiltren

INDICATIU IMPERFET: infiltrava, infiltraves, infiltrava, infiltràvem, infiltràveu, infiltraven

INDICATIU PASSAT: infiltrí, infiltrares, infiltrà, infiltràrem, infiltràreu, infiltraren

INDICATIU FUTUR: infiltraré, infiltraràs, infiltrarà, infiltrarem, infiltrareu, infiltraran

INDICATIU CONDICIONAL: infiltraria, infiltraries, infiltraria, infiltraríem, infiltraríeu, infiltrarien

SUBJUNTIU PRESENT: infiltri, infiltris, infiltri, infiltrem, infiltreu, infiltrin

SUBJUNTIU IMPERFET: infiltrés, infiltressis, infiltrés, infiltréssim, infiltréssiu, infiltressin

IMPERATIU: infiltra, infiltri, infiltrem, infiltreu, infiltrin

->infiltrat

infiltrat -ada

adj i m PAT Dit d’una substància dipositada en un teixit per infiltració.

->ínfim

■ínfim -a

[del ll. infĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de infĕrus; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj Més avall que cap altre, molt avall, quant a mèrit, importància, etc. Home d’ínfima condició. Preus ínfims.

->infimitat

■infimitat

[del ll. td. infimĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’ínfim.

->infinit

■infinit -a

[del ll. infinītus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que no té fi, sense límit. Sosté que el temps és infinit. La bondat infinita de Déu.

2 adj p ext Inconcebiblement gran, molt gran, immens, innombrable. L’infinit oceà. Un amor infinit. Té una paciència infinita. T’ho he dit infinites vegades.

3 adv Infinitament, moltíssim. T’ho agrairé infinit.

4 m Allò que és infinit, especialment l’espai il·limitat, el cel. La nostra tendència vers un infinit que no comprenem. Passava hores i hores contemplant l’infinit.

2 adj i m FILOS Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.

3 adj MAT Dit del conjunt que pot ésser posat en correspondència bijectiva amb un subconjunt estricte seu.

4 adj i m MAT Dit del valor més gran que qualsevol altre que hom pugui donar.

5 mode infinit GRAM Mode on no és expressada la categoria de persona gramatical.

->infinitament

■infinitament

[de infinit]

adv D’una manera infinita.

->infinitat

■infinitat

[del ll. infinĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Infinitud.

2 Gran nombre. Hi havia una infinitat de persones.

->infinitèsim

■infinitèsim

[del b. ll. infinitesĭmus, -a, -um, der. de infinītus amb el sufix ll. d’ordinals -esimus (centesimus, millesimus)]

m ANÀL MAT Funció y = f(x) real de variable real tal que en un cert punt x₀ té per límit zero.

->infinitesimal

■infinitesimal

[de l’angl. infinitesimal, format sobre el b. ll. infinitesimus]

adj 1 MAT 1 Relatiu o pertanyent als infinitèsims.

2 càlcul infinitesimal Anàlisi matemàtica.

2 p ext Molt petit, incalculablement petit.

->infinitiu

■infinitiu

Part. sil.: in_fi_ni_tiu

[del ll. td. infinitīvus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m GRAM [abrev inf.] Forma no personal del verb amb valor de substantiu, que acaba en -ar, -er, -re, -r i -ir.

->infinitud

■infinitud

[de infinit]

f Qualitat d’infinit. La infinitud de Déu.

->infirmació

■infirmació

Part. sil.: in_fir_ma_ci_ó

[del ll. infirmatio, -ōnis, íd.]

f Acció d’infirmar.

->infirmar

■infirmar

[del ll. infirmare ‘afeblir, treure valor, invalidar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 Llevar valor, eficàcia.

2 DR Invalidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infirmar

GERUNDI: infirmant

PARTICIPI: infirmat, infirmada, infirmats, infirmades

INDICATIU PRESENT: infirmo, infirmes, infirma, infirmem, infirmeu, infirmen

INDICATIU IMPERFET: infirmava, infirmaves, infirmava, infirmàvem, infirmàveu, infirmaven

INDICATIU PASSAT: infirmí, infirmares, infirmà, infirmàrem, infirmàreu, infirmaren

INDICATIU FUTUR: infirmaré, infirmaràs, infirmarà, infirmarem, infirmareu, infirmaran

INDICATIU CONDICIONAL: infirmaria, infirmaries, infirmaria, infirmaríem, infirmaríeu, infirmarien

SUBJUNTIU PRESENT: infirmi, infirmis, infirmi, infirmem, infirmeu, infirmin

SUBJUNTIU IMPERFET: infirmés, infirmessis, infirmés, infirméssim, infirméssiu, infirmessin

IMPERATIU: infirma, infirmi, infirmem, infirmeu, infirmin

->infix

■infix

[del ll. infixus, -a, -um, participi de infigĕre ‘clavar endins’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

m GRAM Afix introduït a l’interior d’un mot.

->infixació

■infixació

Part. sil.: in_fi_xa_ci_ó

[de infixar]

f GRAM 1 Acció d’infixar;

2 l’efecte.

->infixar

■infixar

[de infix]

v tr GRAM Afegir un infix a un mot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infixar

GERUNDI: infixant

PARTICIPI: infixat, infixada, infixats, infixades

INDICATIU PRESENT: infixo, infixes, infixa, infixem, infixeu, infixen

INDICATIU IMPERFET: infixava, infixaves, infixava, infixàvem, infixàveu, infixaven

INDICATIU PASSAT: infixí, infixares, infixà, infixàrem, infixàreu, infixaren

INDICATIU FUTUR: infixaré, infixaràs, infixarà, infixarem, infixareu, infixaran

INDICATIU CONDICIONAL: infixaria, infixaries, infixaria, infixaríem, infixaríeu, infixarien

SUBJUNTIU PRESENT: infixi, infixis, infixi, infixem, infixeu, infixin

SUBJUNTIU IMPERFET: infixés, infixessis, infixés, infixéssim, infixéssiu, infixessin

IMPERATIU: infixa, infixi, infixem, infixeu, infixin

->inflable

■inflable

[del ll. td. inflabĭlis, íd.]

adj Que pot ésser inflat.

->inflació

■inflació

Part. sil.: in_fla_ci_ó

[de l’angl. inflation, del ll. inflatio, -ōnis ‘inflament’ (v. inflar), generalitzat en ocasió de la crisi monetària posterior a la guerra de 1914-18; 1a FONT: s. XV]

f 1 Inflament.

2 ECON Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis i que implica una reducció del poder adquisitiu del diner.

->inflacionari

inflacionari -ària

Part. sil.: in_fla_ci_o_na_ri

adj Inflacionista.

->inflacionista

■inflacionista

Part. sil.: in_fla_ci_o_nis_ta

[de inflació]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la inflació.

2 Que comporta inflació.

->inflaconys

■inflaconys

Part. sil.: in_fla_conys

m ICT Treslliures.

->inflador

■inflador -a

[de inflar]

adj Que infla, que serveix per a inflar.

->infladura

■infladura

[de inflar; 1a FONT: s. XIV]

f Inflor.

->inflamabilitat

■inflamabilitat

[de inflamable]

f 1 Qualitat d’inflamable.

2 punt d’inflamabilitat QUÍM ANAL Temperatura a la qual un líquid desprèn vapors suficients per a formar una mescla combustible amb l’aire pròxim a la seva superfície.

->inflamable

■inflamable

[de inflamar; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

adj Que s’inflama fàcilment. Una substància inflamable. Un cos inflamable.

->inflamació

■inflamació

Part. sil.: in_fla_ma_ci_ó

[del ll. inflammatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’inflamar o inflamar-se;

2 l’efecte.

2 esp PAT Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.

->inflamador

■inflamador -a

[del ll. td. inflammator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que inflama.

->inflamar

■inflamar

[del ll. inflammare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 1 tr Encendre alguna cosa que cremi amb flama.

2 pron S’ha inflamat el petroli del llum.

3 tr fig L’amor, el zel, etc., que inflamen el seu cor, el seu ànim.

2 PAT 1 tr Causar una inflamació en un òrgan o en una part del cos.

2 pron Ésser afectat d’inflamació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inflamar

GERUNDI: inflamant

PARTICIPI: inflamat, inflamada, inflamats, inflamades

INDICATIU PRESENT: inflamo, inflames, inflama, inflamem, inflameu, inflamen

INDICATIU IMPERFET: inflamava, inflamaves, inflamava, inflamàvem, inflamàveu, inflamaven

INDICATIU PASSAT: inflamí, inflamares, inflamà, inflamàrem, inflamàreu, inflamaren

INDICATIU FUTUR: inflamaré, inflamaràs, inflamarà, inflamarem, inflamareu, inflamaran

INDICATIU CONDICIONAL: inflamaria, inflamaries, inflamaria, inflamaríem, inflamaríeu, inflamarien

SUBJUNTIU PRESENT: inflami, inflamis, inflami, inflamem, inflameu, inflamin

SUBJUNTIU IMPERFET: inflamés, inflamessis, inflamés, inflaméssim, inflaméssiu, inflamessin

IMPERATIU: inflama, inflami, inflamem, inflameu, inflamin

->inflamat

inflamat -ada

[del ll. inflammatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que sofreix inflamació.

2 HERÀLD Dit de la figura amb una flama d’un esmalt diferent sortint per la part superior.

->inflamatori

■inflamatori -òria

[de inflamar]

adj Que causa o comporta inflamació.

->inflament

■inflament

[de inflar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Acció d’inflar o inflar-se;

2 l’efecte.

->inflar

■inflar

[del ll. inflare, íd., der. de flare ‘bufar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Omplir amb aire, gas o líquid un cos, de material flexible o elàstic, de manera que les seves parets adquireixen convexitat exterior i esdevenen tenses o el seu volum augmenta. Inflar una pilota, un globus, un pneumàtic. El vent infla les veles. Ha inflat una paperina i l’ha feta explotar.

2 tr p ext Augmentar anormalment. Les pluges han inflat el riu.

3 tr fig Exagerar. Inflar la veu. Inflar una notícia.

4 pron Engreixar-se molt en poc temps. En poc temps s’ha inflat molt, el teu gat.

5 pron fig Envanir-se.

6 tr PAT Fer, una causa morbosa, que un òrgan o una part del cos esdevinguin més voluminosos.

7 pron PAT Esdevenir més voluminós un òrgan o una part del cos.

8 inflar el cap (a algú) fig Incitar-lo amb explicacions o raonaments tendenciosos, etc.

9 inflar la cara (o els morros, etc.) (a algú) col·loq i hiperb Pegar-li molt fort.

2 tr ECON Augmentar un preu, un capital, etc., anormalment, excessivament.

3 inflar el cuir ADOB Preparar la pell per a l’adob, especialment la destinada a sola d’adob vegetal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inflar

GERUNDI: inflant

PARTICIPI: inflat, inflada, inflats, inflades

INDICATIU PRESENT: inflo, infles, infla, inflem, infleu, inflen

INDICATIU IMPERFET: inflava, inflaves, inflava, inflàvem, inflàveu, inflaven

INDICATIU PASSAT: inflí, inflares, inflà, inflàrem, inflàreu, inflaren

INDICATIU FUTUR: inflaré, inflaràs, inflarà, inflarem, inflareu, inflaran

INDICATIU CONDICIONAL: inflaria, inflaries, inflaria, inflaríem, inflaríeu, inflarien

SUBJUNTIU PRESENT: infli, inflis, infli, inflem, infleu, inflin

SUBJUNTIU IMPERFET: inflés, inflessis, inflés, infléssim, infléssiu, inflessin

IMPERATIU: infla, infli, inflem, infleu, inflin

->inflat

inflat -ada

[del ll. inflatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que sofreix inflament, afectat d’inflament.

2 ALIM Dit del gra de cereal que s’ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut mitjançant l’escalfor.

->inflex

■inflex -a

[del ll. inflexus, -a, -um ‘encorbat, doblegat’]

adj Que s’encorba cap al centre. Estams inflexos.

->inflexibilitat

■inflexibilitat

f Qualitat d’inflexible.

->inflexible

■inflexible

[del ll. inflexibĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj No flexible.

->inflexiblement

■inflexiblement

[de inflexible]

adv D’una manera inflexible.

->inflexió

■inflexió

Part. sil.: in_fle_xi_ó

[del ll. inflexio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de corbar;

2 l’efecte.

2 FON 1 Assimilació fonètica que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació veïna.

2 Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal.

3 Flexió.

4 Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.

3 MAT 1 Canvi en el sentit de la concavitat d’una corba.

2 punt d’inflexió Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.

4 MÚS 1 Variació en l’entonació de la veu que parla o canta.

2 Descens lleuger de la línia melòdica.

->inflicció

■inflicció

Part. sil.: in_flic_ci_ó

[del ll. inflictio, -ōnis, íd.]

f 1 Acció d’infligir.

2 Càstig, pena, que hom aplica.

->inflictiu

■inflictiu -iva

Part. sil.: in_flic_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. inflictus, -a, -um, participi de infligĕre ‘aplicar una pena’]

adj Que causa inflicció.

->infligir

■infligir

Cp. infringir

[del ll. infligĕre, íd.; 1a FONT: s. XVII]

v tr Aplicar (una pena) a algú. Infligir un càstig sever als indisciplinats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infligir

GERUNDI: infligint

PARTICIPI: infligit, infligida, infligits, infligides

INDICATIU PRESENT: infligeixo, infligeixes, infligeix, infligim, infligiu, infligeixen

INDICATIU IMPERFET: infligia, infligies, infligia, infligíem, infligíeu, infligien

INDICATIU PASSAT: infligí, infligires, infligí, infligírem, infligíreu, infligiren

INDICATIU FUTUR: infligiré, infligiràs, infligirà, infligirem, infligireu, infligiran

INDICATIU CONDICIONAL: infligiria, infligiries, infligiria, infligiríem, infligiríeu, infligirien

SUBJUNTIU PRESENT: infligeixi, infligeixis, infligeixi, infligim, infligiu, infligeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: infligís, infligissis, infligís, infligíssim, infligíssiu, infligissin

IMPERATIU: infligeix, infligeixi, infligim, infligiu, infligeixin

->inflor

■inflor

[de inflació; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

f 1 Qualitat d’inflat.

2 esp i fig Orgull, vanitat. La inflor insuportable del seu estil.

3 esp PAT 1 Condició d’inflat.

2 Distensió deguda a un inflament.

3 Part inflada.

4 Tumefacció.

->inflorescència

■inflorescència

Part. sil.: in_flo_res_cèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. td. inflorescĕre ‘cobrir-se de flors’]

f BOT Conjunt de flors agrupades.

->influença

■influença

Part. sil.: in_flu_en_ça

[de l’it. influenza, íd., del b. ll. influentia, der. del ll. influĕre ‘desembocar, penetrar’, aplicat a certes malalties que es creien causades per l’influx dels astres]

f PAT Grip.

->influència

■influència

Part. sil.: in_flu_èn_ci_a

[del b. ll. influentia, der. del ll. influĕre ‘desembocar, penetrar’; en cat. ant. significà també certes malalties per influx dels astres (cf. influenza); 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’influir;

2 l’efecte.

2 1 Poder d’influir, autoritat, ascendent. Un home d’influència.

2 pl Persones d’influència de les quals hom es pot valer perquè hi té un lligam de coneixença, d’amistat, etc. Ell rai, amb les influències que té!

3 FÍS Efecte produït a distància.

4 influència electrostàtica ELECT Inducció electrostàtica.

->influenciable

■influenciable

Part. sil.: in_flu_en_ci_a_ble

[de influenciar]

adj Que es pot influenciar.

->influenciador

influenciador -a

Part. sil.: in_flu_en_ci_a_dor

m i f ECON Persona que amb els seus consells o opinions afecta de manera directa o indirecta el comportament de compra del decisor.

->influenciar

■influenciar

Part. sil.: in_flu_en_ci_ar

Cp. influir 1

[de influència]

v tr Exercir la seva influència (sobre algú o alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: influenciar

GERUNDI: influenciant

PARTICIPI: influenciat, influenciada, influenciats, influenciades

INDICATIU PRESENT: influencio, influencies, influencia, influenciem, influencieu, influencien

INDICATIU IMPERFET: influenciava, influenciaves, influenciava, influenciàvem, influenciàveu, influenciaven

INDICATIU PASSAT: influencií, influenciares, influencià, influenciàrem, influenciàreu, influenciaren

INDICATIU FUTUR: influenciaré, influenciaràs, influenciarà, influenciarem, influenciareu, influenciaran

INDICATIU CONDICIONAL: influenciaria, influenciaries, influenciaria, influenciaríem, influenciaríeu, influenciarien

SUBJUNTIU PRESENT: influenciï, influenciïs, influenciï, influenciem, influencieu, influenciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: influenciés, influenciessis, influenciés, influenciéssim, influenciéssiu, influenciessin

IMPERATIU: influencia, influenciï, influenciem, influencieu, influenciïn

->influent

■influent

Part. sil.: in_flu_ent

[del ll. influens, -ntis, participi pres. de influĕre ‘desembocar, penetrar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que influeix, que té influència.

2 esp Que té autoritat, ascendent.

->influentment

■influentment

Part. sil.: in_flu_ent_ment

[de influent]

adv D’una manera influent.

->influïble

■influïble

Part. sil.: in_flu_ï_ble

[de influir]

adj Susceptible d’ésser influït.

->influir

■influir

Part. sil.: in_flu_ir

[del ll. influĕre ‘desembocar, penetrar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Produir un efecte en algú o alguna cosa d’una manera insensible, indirecta. El clima influeix en les habituds. Ha influït molt sobre ell el seu germà gran.

2 OCULT Exercir els astres llur acció sobre algú o alguna cosa.

2 tr 1 Influenciar.

2 deixar-se influir Cedir a la influència d’una altra persona o d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: influir

GERUNDI: influint

PARTICIPI: influït, influïda, influïts, influïdes

INDICATIU PRESENT: influeixo, influeixes, influeix, influïm, influïu, influeixen

INDICATIU IMPERFET: influïa, influïes, influïa, influíem, influíeu, influïen

INDICATIU PASSAT: influí, influïres, influí, influírem, influíreu, influïren

INDICATIU FUTUR: influiré, influiràs, influirà, influirem, influireu, influiran

INDICATIU CONDICIONAL: influiria, influiries, influiria, influiríem, influiríeu, influirien

SUBJUNTIU PRESENT: influeixi, influeixis, influeixi, influïm, influïu, influeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: influís, influïssis, influís, influíssim, influíssiu, influïssin

IMPERATIU: influeix, influeixi, influïm, influïu, influeixin

->influx

■influx

[del ll. td. influxus, -us, der. de influĕre ‘desembocar, penetrar’]

m influència 1.

->infògraf

infògraf -a

m i f INFORM Persona que es dedica a la infografia.

->infografia

infografia

f INFORM Tècnica de creació d’imatges de síntesi i de representació gràfica mitjançant la utilització directa d’ordinador.

->infoli

■infoli

m CODIC 1 Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d’ells presenta quatre cares.

2 Qualsevol volum de gran format, que faci com a mínim 40 cm de llargada i 26 d’amplada.

->infòlio

■infòlio

Part. sil.: in_fò_li_o

[locució ll. in folio ‘en full’, ablatiu de folium ‘full’]

m CODIC Infoli.

->infondre

■infondre

[del ll. infundĕre, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Suscitar, produir en el cos, en l’ànim, un efecte físic, afectiu, moral. El repòs infon nou vigor als membres. Infondre por.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infondre

GERUNDI: infonent

PARTICIPI: infós, infosa, infosos, infoses

INDICATIU PRESENT: infonc, infons, infon, infonem, infoneu, infonen

INDICATIU IMPERFET: infonia, infonies, infonia, infoníem, infoníeu, infonien

INDICATIU PASSAT: infonguí, infongueres, infongué, infonguérem, infonguéreu, infongueren

INDICATIU FUTUR: infondré, infondràs, infondrà, infondrem, infondreu, infondran

INDICATIU CONDICIONAL: infondria, infondries, infondria, infondríem, infondríeu, infondrien

SUBJUNTIU PRESENT: infongui, infonguis, infongui, infonguem, infongueu, infonguin

SUBJUNTIU IMPERFET: infongués, infonguessis, infongués, infonguéssim, infonguéssiu, infonguessin

IMPERATIU: infon, infongui, infonguem, infoneu, infonguin

->infonedor

■infonedor -a

[de infondre]

adj Capaç d’ésser infós.

->infonomia

infonomia

Part. sil.: in_fo_no_mi_a

f Gestió de la informació.

->infonomista

infonomista

m i f Gestor de la informació.

->informació

■informació

Part. sil.: in_for_ma_ci_ó

[del ll. informatio, -ōnis ‘dibuix, esbós; concepció; explicació d’un mot’; 1a FONT: 1377]

f 1 1 Acció d’informar o informar-se;

2 l’efecte.

2 1 Notícia o notícies que hom tracta de saber, que hom rep.

2 SOCIOL Difusió pública d’un fet o d’unes idees d’actualitat, en forma de missatge prèviament elaborat per un periodista, a través d’un mitjà de comunicació de massa.

3 DR PROC 1 Indagació o constatació jurídica i legal d’un fet o d’un delicte.

2 Prova consistent a presentar els documents o testimonis davant el tribunal.

3 Proves que resulten de l’examen d’aquests documents i testimonis.

4 INFORM Contingut d’una o més dades, fent abstracció de la representació concreta que adopta.

5 informació genètica BIOQ i GEN Conjunt de missatges codificats en l’ADN o en l’ARN que expressen els caràcters hereditaris transmesos pels gens.

6 teoria de la informació TELECOM Teoria matemàtica que tracta de la transmissió, l’emmagatzematge i la transformació de la informació.

->informador

■informador -a

[del ll. informator, -ōris ‘el qui forma, educa’; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

1 adj i m i f Que informa.

2 m i f Periodista de qualsevol mitjà d’informació.

3 m i f Parlant d’una llengua que és utilitzat com a subministrador de dades per a l’anàlisi d’aquesta llengua.

->informal

■informal

[de formal]

adj Mancat de formalitat.

->informalisme

■informalisme

[de informal]

m 1 Manca de formalisme.

2 ART Tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica.

->informalitat

■informalitat

[de informal]

f 1 Qualitat d’informal.

2 Acte propi d’una persona informal.

->informalment

■informalment

[de informal]

adv D’una manera informal, amb informalitat.

->informant

■informant

[de informar]

m i f Informador.

->informar

■informar

[del ll. informare ‘formar, afaiçonar; representar mentalment’; 1a FONT: 1304]

v 1 1 tr Posar algú al corrent d’alguna cosa, donar-li’n notícia. Us prego d’informar-me de l’estat de la seva salut. M’havien mal informat.

2 pron Procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa. Abans de contractar-lo, informa-te’n.

3 intr DR PROC Parlar davant el tribunal els fiscals i els advocats en compliment de llur càrrec.

2 tr Dotar de forma alguna cosa, ésser-ne el principi formatiu, inspirar. La por informa moltes conductes agressives.

3 tr FILOS Ésser, la forma, unida a la matèria, actuant-hi com a principi metafísic. L’ànima informa el cos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: informar

GERUNDI: informant

PARTICIPI: informat, informada, informats, informades

INDICATIU PRESENT: informo, informes, informa, informem, informeu, informen

INDICATIU IMPERFET: informava, informaves, informava, informàvem, informàveu, informaven

INDICATIU PASSAT: informí, informares, informà, informàrem, informàreu, informaren

INDICATIU FUTUR: informaré, informaràs, informarà, informarem, informareu, informaran

INDICATIU CONDICIONAL: informaria, informaries, informaria, informaríem, informaríeu, informarien

SUBJUNTIU PRESENT: informi, informis, informi, informem, informeu, informin

SUBJUNTIU IMPERFET: informés, informessis, informés, informéssim, informéssiu, informessin

IMPERATIU: informa, informi, informem, informeu, informin

->informàtic

■informàtic -a

[de informàtica]

INFORM i TECNOL 1 adj Relatiu o pertanyent a la informàtica.

2 m i f Persona versada en informàtica.

->informàtica

■informàtica

[de informar]

f INFORM i TECNOL Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. Informàtica de gestió. Informàtica d’oficina.

->informatització

■informatització

Part. sil.: in_for_ma_tit_za_ci_ó

[de informatitzar]

f INFORM i TECNOL 1 Acció d’informatitzar;

2 l’efecte.

->informatitzar

■informatitzar

[de informàtica]

v tr INFORM i TECNOL 1 Aplicar la informàtica a algun aspecte concret de l’activitat humana. Informatitzar l’administració.

2 Situar un ordinador com a element central o auxiliar en un procés especialitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: informatitzar

GERUNDI: informatitzant

PARTICIPI: informatitzat, informatitzada, informatitzats, informatitzades

INDICATIU PRESENT: informatitzo, informatitzes, informatitza, informatitzem, informatitzeu, informatitzen

INDICATIU IMPERFET: informatitzava, informatitzaves, informatitzava, informatitzàvem, informatitzàveu, informatitzaven

INDICATIU PASSAT: informatitzí, informatitzares, informatitzà, informatitzàrem, informatitzàreu, informatitzaren

INDICATIU FUTUR: informatitzaré, informatitzaràs, informatitzarà, informatitzarem, informatitzareu, informatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: informatitzaria, informatitzaries, informatitzaria, informatitzaríem, informatitzaríeu, informatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: informatitzi, informatitzis, informatitzi, informatitzem, informatitzeu, informatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: informatitzés, informatitzessis, informatitzés, informatitzéssim, informatitzéssiu, informatitzessin

IMPERATIU: informatitza, informatitzi, informatitzem, informatitzeu, informatitzin

->informatiu

■informatiu -iva

Part. sil.: in_for_ma_tiu

[del b. ll. informativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la informació.

2 Que serveix per a informar.

2 m Noticiari radiofònic o televisiu.

->informe¹

■informe¹

[del ll. informis, íd.]

adj De forma mal determinada, imprecisa, que no té la forma que li correspon. Una massa informe.

->informe²

■informe²

[del cast. informe, postverbal de informar]

m 1 1 Informació, exposició oral o escrita de l’estat, la situació, d’un afer, una institució, una persona, de possibles determinacions a prendre, etc.

2 DR PROC Exposició oral que fa el lletrat o el fiscal davant el tribunal que ha de sentenciar.

2 [generalment en pl] Conjunt de dades personals que sovint són exigides per a ésser admès algú en una empresa, en un centre d’ensenyament, en un club, etc. No té bons informes.

->informement

■informement

[de informe¹]

adv D’una manera informe.

->informitat

■informitat

[del ll. informĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’informe.

->infortificable

■infortificable

[de fortificar]

adj Que no pot ésser fortificat.

->infortuna

■infortuna

[de fortuna]

f 1 Mala fortuna.

2 OCULT Influència adversa dels astres.

->infortunadament

■infortunadament

[de infortunat]

adv Sense fortuna, amb desgràcia.

->infortunat

■infortunat -ada

[del ll. infortunatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 Que té mala fortuna, dissortat.

2 p ext Una vida infortunada.

->infortuni

■infortuni

[del ll. infortunium, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Cop de mala fortuna, desgràcia greu.

->infra-

■infra-

Prefix, del llatí infra, que denota: 1 Situació sota la part indicada pel segon element del compost. Ex.: infraaxil·lar, infraorbitari.

2 Inferioritat respecte al segon element del compost. Ex.: infrahumà, infravalorar.

->infracció

■infracció

Part. sil.: in_frac_ci_ó

[del ll. infractio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1381]

f 1 Acció d’infringir;

2 l’efecte. Cometre una infracció.

->infracretaci

infracretaci -àcia

adj i m GEOL Cretaci inferior.

->infractor

■infractor -a

[del ll. td. infractor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj i m i f Que infringeix.

->infraestructura

■infraestructura

Part. sil.: in_fra_es_truc_tu_ra

[de estructura]

f ECON 1 Conjunt d’elements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball, com ara carreteres, ferrocarrils, instal·lacions sanitàries, urbanització, escoles, etc.

2 Base o estructura econòmica d’una societat.

->infraestructural

■infraestructural

Part. sil.: in_fra_es_truc_tu_ral

[de infraestructura]

adj Relatiu o pertanyent a la infraestructura.

->in fraganti

■in fraganti

loc adv Locució que significa ‘en el mateix moment’, ‘en flagrant’, deformació de l’expressió llatina in flagranti crimine (‘en el mateix moment que hom comet un delicte’).

->infraglotal

infraglotal

adj Dit de la consonant articulada, en oposició a l’ejectiva, per l’aire procedent dels pulmons.

->infrahumà

■infrahumà -ana

[de humà]

adj Indigne de l’espècie humana, més propi d’animals que no d’homes.

->infrangibilitat

■infrangibilitat

[de infrangible]

f Qualitat d’infrangible.

->infrangible

■infrangible

[del ll. infrangibĭlis, íd.; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Que no pot ésser trencat.

->infranquejable

■infranquejable

[de franquejable]

adj Que no pot ésser franquejat, impossible de travessar.

->infraoctava

■infraoctava

Part. sil.: in_fra_oc_ta_va

f LITÚRG Els sis dies compresos entre el primer i el darrer de l’octava d’una festivitat de l’Església.

->infrapsíquic

■infrapsíquic -a

Part. sil.: in_fra_psí_quic

[de psíquic]

adj D’un nivell psíquic inferior.

->infraroig

■infraroig -oja

Part. sil.: in_fra_roig

[de roig]

FÍS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’infraroig.

2 m Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones.

3 raigs infraroigs Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre infraroig.

->infrascrit

■infrascrit -a

[del b. ll. infrascriptus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1629]

adj i m i f Que signa al capdavall d’un escrit. Jo, l’infrascrit...

->infrasò

■infrasò

[de so¹]

m FÍS i ACÚST Vibració de la natura del so, però d’una freqüència inferior a la mínima audible.

->infrasònic

■infrasònic -a

[de infrasò]

adj FÍS i ACÚST Infrasonor.

->infrasonor

■infrasonor -a

[de sonor]

adj FÍS i ACÚST Relatiu o pertanyent als infrasons.

->infratelevisió

infratelevisió

Part. sil.: in_fra_te_le_vi_si_ó

f TELECOM i TV Televisió porqueria.

->infrautilització

infrautilització

Part. sil.: in_fra_u_ti_lit_za_ci_ó

[de infrautilitzar]

f Acció d’infrautilitzar.

->infrautilitzar

■infrautilitzar

Part. sil.: in_fra_u_ti_lit_zar

[de utilitzar]

v tr Utilitzar (alguna cosa) per dessota les seves possibilitats. Infrautilitzen el laboratori de química.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infrautilitzar

GERUNDI: infrautilitzant

PARTICIPI: infrautilitzat, infrautilitzada, infrautilitzats, infrautilitzades

INDICATIU PRESENT: infrautilitzo, infrautilitzes, infrautilitza, infrautilitzem, infrautilitzeu, infrautilitzen

INDICATIU IMPERFET: infrautilitzava, infrautilitzaves, infrautilitzava, infrautilitzàvem, infrautilitzàveu, infrautilitzaven

INDICATIU PASSAT: infrautilitzí, infrautilitzares, infrautilitzà, infrautilitzàrem, infrautilitzàreu, infrautilitzaren

INDICATIU FUTUR: infrautilitzaré, infrautilitzaràs, infrautilitzarà, infrautilitzarem, infrautilitzareu, infrautilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: infrautilitzaria, infrautilitzaries, infrautilitzaria, infrautilitzaríem, infrautilitzaríeu, infrautilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: infrautilitzi, infrautilitzis, infrautilitzi, infrautilitzem, infrautilitzeu, infrautilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: infrautilitzés, infrautilitzessis, infrautilitzés, infrautilitzéssim, infrautilitzéssiu, infrautilitzessin

IMPERATIU: infrautilitza, infrautilitzi, infrautilitzem, infrautilitzeu, infrautilitzin

->infravaloració

infravaloració

Part. sil.: in_fra_va_lo_ra_ci_ó

[de infravalorar]

f Acció d’infravalorar.

->infravalorar

■infravalorar

[de valorar]

v tr Valorar (algú o alguna cosa) per dessota dels seus mèrits. Un crític que infravalorava els escriptors modernistes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infravalorar

GERUNDI: infravalorant

PARTICIPI: infravalorat, infravalorada, infravalorats, infravalorades

INDICATIU PRESENT: infravaloro, infravalores, infravalora, infravalorem, infravaloreu, infravaloren

INDICATIU IMPERFET: infravalorava, infravaloraves, infravalorava, infravaloràvem, infravaloràveu, infravaloraven

INDICATIU PASSAT: infravalorí, infravalorares, infravalorà, infravaloràrem, infravaloràreu, infravaloraren

INDICATIU FUTUR: infravaloraré, infravaloraràs, infravalorarà, infravalorarem, infravalorareu, infravaloraran

INDICATIU CONDICIONAL: infravaloraria, infravaloraries, infravaloraria, infravaloraríem, infravaloraríeu, infravalorarien

SUBJUNTIU PRESENT: infravalori, infravaloris, infravalori, infravalorem, infravaloreu, infravalorin

SUBJUNTIU IMPERFET: infravalorés, infravaloressis, infravalorés, infravaloréssim, infravaloréssiu, infravaloressin

IMPERATIU: infravalora, infravalori, infravalorem, infravaloreu, infravalorin

->infreqüència

■infreqüència

Part. sil.: in_fre_qüèn_ci_a

[del ll. infrequentia, íd.]

f Qualitat d’infreqüent.

->infreqüent

■infreqüent

Part. sil.: in_fre_qüent

[del ll. infrequens, -ntis, íd.]

adj No freqüent.

->infreqüentat

■infreqüentat -ada

Part. sil.: in_fre_qüen_tat

[del ll. infrequentatus, -a, -um, íd.]

adj No freqüentat.

->infreqüentment

■infreqüentment

Part. sil.: in_fre_qüent_ment

[de infreqüent]

adv No freqüentment.

->infringir

■infringir

Cp. infligir

[del ll. infringĕre, íd., der. de frangĕre ‘trencar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Violar un pacte, una llei, una regla, etc.; transgredir. Infringir les normes de circulació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: infringir

GERUNDI: infringint

PARTICIPI: infringit, infringida, infringits, infringides

INDICATIU PRESENT: infringeixo, infringeixes, infringeix, infringim, infringiu, infringeixen

INDICATIU IMPERFET: infringia, infringies, infringia, infringíem, infringíeu, infringien

INDICATIU PASSAT: infringí, infringires, infringí, infringírem, infringíreu, infringiren

INDICATIU FUTUR: infringiré, infringiràs, infringirà, infringirem, infringireu, infringiran

INDICATIU CONDICIONAL: infringiria, infringiries, infringiria, infringiríem, infringiríeu, infringirien

SUBJUNTIU PRESENT: infringeixi, infringeixis, infringeixi, infringim, infringiu, infringeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: infringís, infringissis, infringís, infringíssim, infringíssiu, infringissin

IMPERATIU: infringeix, infringeixi, infringim, infringiu, infringeixin

->infructescència

■infructescència

Part. sil.: in_fruc_tes_cèn_ci_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. td. fructescëre ‘fructificar’]

f BOT Conjunt de fruits procedents d’una inflorescència i més o menys concrescents.

->infructífer

■infructífer -a

[del ll. td. infructĭfer, -a, -um, íd.]

adj Que no produeix fruit.

->infructuós

■infructuós -osa

Part. sil.: in_fruc_tu_ós

[del ll. infructuosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Que no produeix fruit, dit especialment d’un treball, un esforç, etc., que no produeix l’efecte esperat, ineficaç.

->infructuosament

■infructuosament

Part. sil.: in_fruc_tu_o_sa_ment

[de infructuós; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adv D’una manera infructuosa, sense fruit.

->infructuositat

■infructuositat

Part. sil.: in_fruc_tu_o_si_tat

[del ll. infructuosĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’infructuós.

->ínfula

■ínfula

[del ll. infŭla, íd.; d’ornament vestimentari d’honor passà a significar ‘pretensions d’una persona’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 RELIG Banda de llana blanca que s’adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats i era emblema d’inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.

2 pl LITÚRG 1 Cintes que pengen de la mitra.

2 p ext Mitra.

3 pl fig Presumpció, vanitat.

->infundat

■infundat -ada

adj Mancat de fonament o motius. Un temor infundat. Les teves queixes són infundades.

->infundíbul

■infundíbul

[del ll. infundibŭlum ‘embut’]

m ANAT ANIM Nom que prenen certes cavitats o parts orgàniques que tenen forma d’embut.

->infundibuliforme

■infundibuliforme

[de infundíbul i -forme]

adj Que té forma d’embut.

->infús

■infús -usa

[del ll. infusus, -a, -um, participi de infundĕre ‘infondre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Infós en l’ànim.

2 esp Dit de certes virtuts, facultats o coneixements que hom posseeix sense que siguin pur fruit d’un esforç propi, com infoses per Déu, per una inspiració especial, etc.

->infusibilitat

■infusibilitat

[de infusible¹]

f Qualitat d’infusible.

->infusible¹

■infusible¹

[de fusible]

adj 1 No fusible.

2 Molt difícil de fondre’s.

->infusible²

■infusible²

[de infús]

adj Susceptible d’ésser infós, infonedor.

->infusió

■infusió

Part. sil.: in_fu_si_ó

[del ll. infusio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de vessar aigua sobre alguna cosa. Bateig per infusió.

2 TERAP Introducció de líquid en un vas sanguini.

2 1 Acció d’ésser infosos en l’ànima certes virtuts, facultats o coneixements infusos;

2 l’efecte.

3 ALIM i FARM 1 Procés que té per objecte l’extracció dels principis actius solubles d’una planta per mitjà de l’aigua bullent.

2 Producte obtingut per infusió.

->infusoris

■infusoris

m pl ZOOL Ciliats.

->ingarantible

■ingarantible

[de garantir]

adj No garantible.

->ingenerable

■ingenerable

[de generable]

adj No generable.

->ingeni

■ingeni

m Hisenda que conté una plantació de canya de sucre i en la qual hom obté el sucre.

->ingènit¹

■ingènit¹ -a

[del ll. ingenĭtus, -a, -um, participi de ingignĕre ‘fer néixer dins’]

adj Congènit, connatural. Inclinacions ingènites a l’home.

->ingènit²

ingènit² -a

[del ll. ingenĭtus, íd., de in- privatiu i genitus, part. de gigno ‘engendrar’]

adj TEOL Dit de Déu Pare, persona no engendrada en la Trinitat, sinó engendradora del Verb.

->ingent

■ingent

[del ll. ingens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Molt gran.

->ingenu

■ingenu -ènua

[del ll. ingenuus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 DR ROM Nascut lliure.

2 Sense dissimulació, d’una franquesa innocent, candorós. És ingenu, sense cap malícia. Una noia ingènua. Una narració ingènua.

->ingènuament

■ingènuament

Part. sil.: in_gè_nu_a_ment

[de ingenu; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv D’una manera ingènua, amb ingenuïtat, sinceritat.

->ingenuïtat

■ingenuïtat

Part. sil.: in_ge_nu_ï_tat

[del ll. ingenuĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat d’ingenu.

2 Acte propi d’una persona ingènua.

->ingerència

■ingerència

Part. sil.: in_ge_rèn_ci_a

[der. del ll. ingerens, -ntis, participi pres. de ingerĕre ‘introduir; llançar contra; imposar’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Acció d’ingerir-se;

2 l’efecte.

->ingerible

■ingerible

[de ingerir]

adj Que pot ésser ingerit.

->ingerir

■ingerir

[del ll. ingerĕre ‘introduir; llançar contra; imposar’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 tr Introduir alguna cosa a les vies digestives a través de la boca. El metge li ha dit que ja pot ingerir aliments sòlids.

2 pron Introduir-se indegudament. No t’ingereixis en el seus assumptes, que en sortiràs escaldat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ingerir

GERUNDI: ingerint

PARTICIPI: ingerit, ingerida, ingerits, ingerides

INDICATIU PRESENT: ingereixo, ingereixes, ingereix, ingerim, ingeriu, ingereixen

INDICATIU IMPERFET: ingeria, ingeries, ingeria, ingeríem, ingeríeu, ingerien

INDICATIU PASSAT: ingerí, ingerires, ingerí, ingerírem, ingeríreu, ingeriren

INDICATIU FUTUR: ingeriré, ingeriràs, ingerirà, ingerirem, ingerireu, ingeriran

INDICATIU CONDICIONAL: ingeriria, ingeriries, ingeriria, ingeriríem, ingeriríeu, ingeririen

SUBJUNTIU PRESENT: ingereixi, ingereixis, ingereixi, ingerim, ingeriu, ingereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: ingerís, ingerissis, ingerís, ingeríssim, ingeríssiu, ingerissin

IMPERATIU: ingereix, ingereixi, ingerim, ingeriu, ingereixin

->ingesta

■ingesta

[del ll. ingesta, neutre pl. de ingestus, -a, -um, participi de ingerĕre ‘introduir; llançar contra; imposar’]

f ALIM 1 FISIOL Conjunt de matèries que ingressen a l’organisme per via bucal amb finalitats alimentàries.

2 ingesta diària admissible [sigla IDA] Dosi d’una substància química, expressada en mil·ligrams per quilogram de pes corporal i per dia, la ingestió de la qual no presenta cap risc tòxic apreciable.

->ingestió

■ingestió

Part. sil.: in_ges_ti_ó

[del ll. ingestio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció d’ingerir;

2 l’efecte.

->ingloriós

■ingloriós -osa

Part. sil.: in_glo_ri_ós

[del ll. ingloriosus, -a, -um, íd.]

adj Sense glòria.

->ingloriosament

■ingloriosament

Part. sil.: in_glo_ri_o_sa_ment

[de ingloriós]

adv Sense glòria.

->inglossable

■inglossable

[de glossar]

adj Que no pot ésser glossat.

->ingovernabilitat

ingovernabilitat

[de ingovernable]

f Qualitat d’ingovernable.

->ingovernable

■ingovernable

[de governable; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que no pot ésser governat.

->ingraduable

■ingraduable

Part. sil.: in_gra_du_a_ble

[de graduar]

adj Que no pot ésser graduat.

->ingrat

■ingrat -a

[del ll. ingratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj No grat. Un temps ingrat. Una cara ingrata. Una comesa ingrata.

2 adj Que no compensa l’esforç que hom hi posa.

3 adj i m i f 1 Malagraït, que oblida o menysprea els beneficis rebuts.

2 esp Que no correspon a l’afecte que un altre li té.

->ingratament

■ingratament

[de ingrat]

adv Amb ingratitud.

->ingratitud

■ingratitud

[del ll. ingratitudo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Qualitat d’ingrat.

2 Acció pròpia d’un ingrat.

->ingràvid

■ingràvid -a

[de gràvid]

adj Lleuger, no gràvid.

->ingravidesa

■ingravidesa

f Condició d’ingràvid.

->ingravitació

■ingravitació

Part. sil.: in_gra_vi_ta_ci_ó

[de gravitació]

f FÍS Situació d’un cos no sotmès a la força de la gravetat; apesantor.

->ingredient

■ingredient

Part. sil.: in_gre_di_ent

[del ll. ingrediens, -ntis, participi pres. de ingrĕdi ‘entrar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Part component d’una mescla. Els ingredients d’una salsa.

->ingrés

■ingrés

[del ll. ingressus, -us, íd., der. de ingrĕdi ‘entrar’ (cf. progrés); 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -essos] m 1 1 Acció d’entrar a dins d’un lloc, entrada.

2 Indret pel qual hom entra en un lloc. L’ingrés de la catedral.

2 esp i fig Entrada com a membre, alumne, pacient, etc., en una associació, una corporació, un centre d’ensenyament, un hospital, etc.

3 DR FISC Pagament d’un tribut.

4 ECON 1 Acció d’ingressar;

2 l’efecte.

3 Forma en què hom efectua l’apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.

5 ENSENY Conjunt d’estudis i d’exàmens que hom fa per ingressar en una escola o facultat.

->ingressable

■ingressable

[de ingressar]

adj ECON Que és susceptible d’ésser ingressat.

->ingressar

■ingressar

[de ingrés]

v 1 1 intr Entrar, fer l’ingrés, especialment en una associació, una corporació, un centre d’ensenyament, un hospital, etc. Ingressà a la universitat a divuit anys.

2 tr Fer entrar com a pacient en un establiment mèdic. L’han ingressat a l’hospital de Sant Pau.

2 ECON 1 intr Entrar, passar a formar part del capital.

2 tr Dipositar a la caixa, a la banca, etc.

3 tr Tenir ingressos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ingressar

GERUNDI: ingressant

PARTICIPI: ingressat, ingressada, ingressats, ingressades

INDICATIU PRESENT: ingresso, ingresses, ingressa, ingressem, ingresseu, ingressen

INDICATIU IMPERFET: ingressava, ingressaves, ingressava, ingressàvem, ingressàveu, ingressaven

INDICATIU PASSAT: ingressí, ingressares, ingressà, ingressàrem, ingressàreu, ingressaren

INDICATIU FUTUR: ingressaré, ingressaràs, ingressarà, ingressarem, ingressareu, ingressaran

INDICATIU CONDICIONAL: ingressaria, ingressaries, ingressaria, ingressaríem, ingressaríeu, ingressarien

SUBJUNTIU PRESENT: ingressi, ingressis, ingressi, ingressem, ingresseu, ingressin

SUBJUNTIU IMPERFET: ingressés, ingressessis, ingressés, ingresséssim, ingresséssiu, ingressessin

IMPERATIU: ingressa, ingressi, ingressem, ingresseu, ingressin

->ingressiu

■ingressiu -iva

Part. sil.: in_gres_siu

[formació culta analògica sobre la base del ll. ingressus, -a, -um, participi de ingrĕdi ‘entrar’]

adj LING 1 Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior.

2 FON Injectiu.

->inguarible

■inguarible

[de guarible]

adj No guarible.

->inguinal

■inguinal

[del ll. inguinalis, íd.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’engonal.

->ingúix

ingúix -a

Part. sil.: in_gúix

1 adj Relatiu o pertanyent als ingúixos.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble caucàsic que habita, sobretot, a Ingúixia.

3 m LING Llengua caucàsica del grup nakhodaguestànic parlada pels ingúixos.

->ingurgitació

■ingurgitació

Part. sil.: in_gur_gi_ta_ci_ó

[del ll. ingurgitatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció d’ingurgitar;

2 l’efecte.

2 PAT Repleció de teixits o conductes produïda per una estasi sanguínia.

->ingurgitar

■ingurgitar

[del ll. ingurgitare, íd.]

v tr Engolir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ingurgitar

GERUNDI: ingurgitant

PARTICIPI: ingurgitat, ingurgitada, ingurgitats, ingurgitades

INDICATIU PRESENT: ingurgito, ingurgites, ingurgita, ingurgitem, ingurgiteu, ingurgiten

INDICATIU IMPERFET: ingurgitava, ingurgitaves, ingurgitava, ingurgitàvem, ingurgitàveu, ingurgitaven

INDICATIU PASSAT: ingurgití, ingurgitares, ingurgità, ingurgitàrem, ingurgitàreu, ingurgitaren

INDICATIU FUTUR: ingurgitaré, ingurgitaràs, ingurgitarà, ingurgitarem, ingurgitareu, ingurgitaran

INDICATIU CONDICIONAL: ingurgitaria, ingurgitaries, ingurgitaria, ingurgitaríem, ingurgitaríeu, ingurgitarien

SUBJUNTIU PRESENT: ingurgiti, ingurgitis, ingurgiti, ingurgitem, ingurgiteu, ingurgitin

SUBJUNTIU IMPERFET: ingurgités, ingurgitessis, ingurgités, ingurgitéssim, ingurgitéssiu, ingurgitessin

IMPERATIU: ingurgita, ingurgiti, ingurgitem, ingurgiteu, ingurgitin

->inhàbil

■inhàbil

[del ll. inhabĭlis, íd.; 1a FONT: 1393]

1 adj No hàbil. Inhàbil per al treball. Obrers inhàbils. Dies inhàbils.

2 adj i m i f DR PEN Que ha estat inhabilitat.

->inhabilitació

■inhabilitació

Part. sil.: in_ha_bi_li_ta_ci_ó

[de inhabilitar]

f 1 1 Acció d’inhabilitar o inhabilitar-se;

2 l’efecte.

2 DR PEN Pena consistent en la incapacitació per a exercir els càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics.

->inhabilitar

■inhabilitar

[del b. ll. inhabilitare, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 1 tr Fer algú inhàbil. Un accident el va inhabilitar per a la pràctica de l’esport.

2 pron Esdevenir inhàbil.

2 tr DR PEN Condemnar algú amb la inhabilitació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inhabilitar

GERUNDI: inhabilitant

PARTICIPI: inhabilitat, inhabilitada, inhabilitats, inhabilitades

INDICATIU PRESENT: inhabilito, inhabilites, inhabilita, inhabilitem, inhabiliteu, inhabiliten

INDICATIU IMPERFET: inhabilitava, inhabilitaves, inhabilitava, inhabilitàvem, inhabilitàveu, inhabilitaven

INDICATIU PASSAT: inhabilití, inhabilitares, inhabilità, inhabilitàrem, inhabilitàreu, inhabilitaren

INDICATIU FUTUR: inhabilitaré, inhabilitaràs, inhabilitarà, inhabilitarem, inhabilitareu, inhabilitaran

INDICATIU CONDICIONAL: inhabilitaria, inhabilitaries, inhabilitaria, inhabilitaríem, inhabilitaríeu, inhabilitarien

SUBJUNTIU PRESENT: inhabiliti, inhabilitis, inhabiliti, inhabilitem, inhabiliteu, inhabilitin

SUBJUNTIU IMPERFET: inhabilités, inhabilitessis, inhabilités, inhabilitéssim, inhabilitéssiu, inhabilitessin

IMPERATIU: inhabilita, inhabiliti, inhabilitem, inhabiliteu, inhabilitin

->inhabilitat

■inhabilitat

[del b. ll. inhabilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Manca d’habilitat, condició d’inhàbil.

->inhàbilment

■inhàbilment

[de inhàbil]

adv D’una manera inhàbil.

->inhabitabilitat

■inhabitabilitat

[de inhabitable]

f Qualitat d’inhabitable.

->inhabitable

■inhabitable

Hom.: inevitable

[del ll. inhabitabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj No habitable.

->inhabitat

■inhabitat -ada

[de habitar]

adj No habitat.

->inhabitual

■inhabitual

Part. sil.: in_ha_bi_tu_al

[de habitual]

adj No habitual.

->inhabitualment

■inhabitualment

Part. sil.: in_ha_bi_tu_al_ment

[de inhabitual]

adv No habitualment.

->inhabituat

■inhabituat -ada

Part. sil.: in_ha_bi_tu_at

[de habituar]

adj No habituat.

->inhalació

■inhalació

Part. sil.: in_ha_la_ci_ó

[del ll. inhalatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f TERAP 1 1 Acció d’inhalar;

2 l’efecte.

2 Substància o vaporització emprada en les inhalacions.

->inhalador

■inhalador

[de inhalar]

m TERAP Aparell emprat en l’administració de les inhalacions.

->inhalant

inhalant

adj TERAP Que pot ésser inhalat.

->inhalar

■inhalar

[del ll. inhalare, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr TERAP Aspirar, amb finalitats terapèutiques, certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inhalar

GERUNDI: inhalant

PARTICIPI: inhalat, inhalada, inhalats, inhalades

INDICATIU PRESENT: inhalo, inhales, inhala, inhalem, inhaleu, inhalen

INDICATIU IMPERFET: inhalava, inhalaves, inhalava, inhalàvem, inhalàveu, inhalaven

INDICATIU PASSAT: inhalí, inhalares, inhalà, inhalàrem, inhalàreu, inhalaren

INDICATIU FUTUR: inhalaré, inhalaràs, inhalarà, inhalarem, inhalareu, inhalaran

INDICATIU CONDICIONAL: inhalaria, inhalaries, inhalaria, inhalaríem, inhalaríeu, inhalarien

SUBJUNTIU PRESENT: inhali, inhalis, inhali, inhalem, inhaleu, inhalin

SUBJUNTIU IMPERFET: inhalés, inhalessis, inhalés, inhaléssim, inhaléssiu, inhalessin

IMPERATIU: inhala, inhali, inhalem, inhaleu, inhalin

->inhalita

■inhalita

f PETROG Roca exhalativa formada per sota d’un fons submarí.

->inharmonia

■inharmonia

Part. sil.: in_har_mo_ni_a

[de harmonia]

f Manca d’harmonia.

->inharmònic

■inharmònic -a

[de inharmonia]

adj Mancat d’harmonia.

->inharmònicament

■inharmònicament

[de inharmònic]

adv D’una manera inharmònica.

->inharmoniós

■inharmoniós -osa

Part. sil.: in_har_mo_ni_ós

[de inharmonia]

adj No harmoniós.

->inherència

■inherència

Part. sil.: in_he_rèn_ci_a

[del b. ll. inhaerentia, íd.]

f 1 Qualitat d’inherent.

2 LING Compenetració íntima de subjecte i predicat o d’element determinat i element determinant.

->inherent

■inherent

[del b. ll. inhaerens, -ntis, íd., participi pres. de inhaerēre ‘restar enganxat’ (cf. adherir); 1a FONT: s. XIV]

adj Que existeix en alguna cosa com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se’n pot separar.

->inherentment

■inherentment

[de inherent]

adv D’una manera inherent.

->inhibició

■inhibició

Part. sil.: in_hi_bi_ci_ó

[del ll. inhibitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1356]

f 1 1 Acció d’inhibir o inhibir-se;

2 l’efecte.

2 BIOL i PAT Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada.

3 PSIC 1 Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable.

2 Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.

4 inhibició enzimàtica BIOQ Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no hi permet d’actuar.

->inhibidor

■inhibidor -a

[del b. ll. inhibitor, -ōris, íd.]

1 adj Que inhibeix.

2 m BIOL Repressor.

3 m QUÍM i METAL·L Substància que a una feble concentració té la propietat de deturar o retardar una reacció química.

->inhibir

■inhibir

[del ll. inhibēre, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v 1 1 tr Impedir (a algú o a alguna cosa) d’intervenir en alguna cosa.

2 pron Defugir d’intervenir en alguna cosa. Si ara s’inhibeix, després que no es queixi.

2 tr BIOL, PAT i PSIC Detenir o restringir (la funció d’un òrgan, d’una activitat fisiològica o psicològica, d’una reacció química, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inhibir

GERUNDI: inhibint

PARTICIPI: inhibit, inhibida, inhibits, inhibides

INDICATIU PRESENT: inhibeixo, inhibeixes, inhibeix, inhibim, inhibiu, inhibeixen

INDICATIU IMPERFET: inhibia, inhibies, inhibia, inhibíem, inhibíeu, inhibien

INDICATIU PASSAT: inhibí, inhibires, inhibí, inhibírem, inhibíreu, inhibiren

INDICATIU FUTUR: inhibiré, inhibiràs, inhibirà, inhibirem, inhibireu, inhibiran

INDICATIU CONDICIONAL: inhibiria, inhibiries, inhibiria, inhibiríem, inhibiríeu, inhibirien

SUBJUNTIU PRESENT: inhibeixi, inhibeixis, inhibeixi, inhibim, inhibiu, inhibeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: inhibís, inhibissis, inhibís, inhibíssim, inhibíssiu, inhibissin

IMPERATIU: inhibeix, inhibeixi, inhibim, inhibiu, inhibeixin

->inhibitori

■inhibitori -òria

[de inhibir; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que inhibeix.

2 DR PROC 1 adj Dit de la petició formulada per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d’un determinat afer, i dirigida a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que en desisteixi.

2 f Despatx, decret o lletres que inhibeixen un jutge.

->inhonest

■inhonest -a

[del ll. inhonestus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1377]

adj No honest.

->inhòspit

■inhòspit -a

[del ll. inhospĭtus, -a, -um, íd.]

adj Sense comoditat, poc acollidor, que fa de mal estar-hi. Un paratge inhòspit. Un clima inhòspit.

->inhospitalari

■inhospitalari -ària

[de hospitalari]

adj 1 No hospitalari, poc acollidor o humà. Gent inhospitalària.

2 Inhòspit.

->inhospitalàriament

■inhospitalàriament

Part. sil.: in_hos_pi_ta_là_ri_a_ment

[de inhospitalari]

adv No hospitalàriament.

->inhospitalitat

■inhospitalitat

[del ll. inhospitalĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’inhospitalari.

->inhumà

■inhumà -ana

Hom.: inhumar

[del ll. inhumanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Mancat d’humanitat, cruel.

->inhumació

■inhumació

Part. sil.: in_hu_ma_ci_ó

[de inhumar]

f 1 Acció d’inhumar;

2 l’efecte.

->inhumanament

■inhumanament

[de inhumà; 1a FONT: 1653, DTo.]

adv D’una manera inhumana.

->inhumanitat

■inhumanitat

[del ll. inhumanĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 Manca d’humanitat.

2 Acte inhumà.

->inhumar

■inhumar

Hom.: inhumà

[del ll. inhumare, íd.]

v tr Enterrar, especialment un cadàver. Van inhumar les seves cendres en una cerimònia familiar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inhumar

GERUNDI: inhumant

PARTICIPI: inhumat, inhumada, inhumats, inhumades

INDICATIU PRESENT: inhumo, inhumes, inhuma, inhumem, inhumeu, inhumen

INDICATIU IMPERFET: inhumava, inhumaves, inhumava, inhumàvem, inhumàveu, inhumaven

INDICATIU PASSAT: inhumí, inhumares, inhumà, inhumàrem, inhumàreu, inhumaren

INDICATIU FUTUR: inhumaré, inhumaràs, inhumarà, inhumarem, inhumareu, inhumaran

INDICATIU CONDICIONAL: inhumaria, inhumaries, inhumaria, inhumaríem, inhumaríeu, inhumarien

SUBJUNTIU PRESENT: inhumi, inhumis, inhumi, inhumem, inhumeu, inhumin

SUBJUNTIU IMPERFET: inhumés, inhumessis, inhumés, inhuméssim, inhuméssiu, inhumessin

IMPERATIU: inhuma, inhumi, inhumem, inhumeu, inhumin

->ini

ini

m ANTROP FÍS Punt craniomètric del vèrtex de la protuberància occipital externa del neurocrani.

->ínia

■ínia

Part. sil.: í_ni_a

f ZOOL Dofí de l’Amazones.

->inic

■inic -iqua

[del ll. iniquus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

adj 1 Mancat en absolut d’equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort.

2 p anal Malvat, odiós. En les guerres es cometen accions iniqües.

->inici

■inici

[del ll. initium, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

m Començament.

->iniciació

■iniciació

Part. sil.: i_ni_ci_a_ci_ó

[del ll. initiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 1 Acció d’iniciar;

2 l’efecte.

2 ETNOG i RELIG 1 Conjunt de ritus o cerimònies amb què un membre ja format d’un clan o una tribu és admès a la comunitat.

2 Ritus amb què un candidat és admès en una societat religiosa com a membre efectiu, amb una instrucció prèvia en els seus “secrets" o la seva “teologia".

3 CRIST Nom donat al conjunt dels sagraments del baptisme, la confirmació i l’eucaristia.

->iniciador

■iniciador -a

Part. sil.: i_ni_ci_a_dor

[del ll. td. iniciator, -ōris, íd.]

1 adj i m i f Que inicia.

2 m BIOL MOL Encebador.

->inicial

■inicial

Part. sil.: i_ni_ci_al

[del ll. initialis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’inici, al començament d’alguna cosa. La síl·laba inicial d’un mot. Velocitat inicial d’un projectil. Símptoma inicial d’una malaltia.

2 1 adj i f Dit de la lletra amb què comença un mot.

2 f pl esp Conjunt format per la lletra inicial del nom i el cognom, o tots dos cognoms, d’una persona. Signar només amb les inicials.

3 f GRÀF Lletra que serveix de principi a un paràgraf, capítol, llibre, etc.

4 adj LING Dit del mot que és el primer d’un enunciat.

5 adj i f LING Dit de la vocal precedida de consonant que és la primera vocal d’un mot.

3 f BOT Cèl·lula embrionària que, mitjançant divisions successives, actua com a agent principal de la creixença d’òrgans de vegetals inferiors.

4 condicions inicials MAT i FÍS Condicions de contorn.

->inicialització

■inicialització

Part. sil.: i_ni_ci_a_lit_za_ci_ó

[de inicialitzar]

f INFORM 1 Acció d’inicialitzar;

2 l’efecte.

->inicialitzar

■inicialitzar

Part. sil.: i_ni_ci_a_lit_zar

[de inicial]

v tr INFORM Realitzar les operacions d’endegament apropiades quan es fa l’arrencada del sistema o quan es comença l’execució d’una feina o programa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inicialitzar

GERUNDI: inicialitzant

PARTICIPI: inicialitzat, inicialitzada, inicialitzats, inicialitzades

INDICATIU PRESENT: inicialitzo, inicialitzes, inicialitza, inicialitzem, inicialitzeu, inicialitzen

INDICATIU IMPERFET: inicialitzava, inicialitzaves, inicialitzava, inicialitzàvem, inicialitzàveu, inicialitzaven

INDICATIU PASSAT: inicialitzí, inicialitzares, inicialitzà, inicialitzàrem, inicialitzàreu, inicialitzaren

INDICATIU FUTUR: inicialitzaré, inicialitzaràs, inicialitzarà, inicialitzarem, inicialitzareu, inicialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: inicialitzaria, inicialitzaries, inicialitzaria, inicialitzaríem, inicialitzaríeu, inicialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: inicialitzi, inicialitzis, inicialitzi, inicialitzem, inicialitzeu, inicialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: inicialitzés, inicialitzessis, inicialitzés, inicialitzéssim, inicialitzéssiu, inicialitzessin

IMPERATIU: inicialitza, inicialitzi, inicialitzem, inicialitzeu, inicialitzin

->iniciar

■iniciar

Part. sil.: i_ni_ci_ar

[del ll. initiare, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 1 tr Donar començament a una cosa. Iniciar una investigació, una enquesta. Iniciar un debat.

2 pron L’incendi s’inicià al bosc.

2 1 tr Instruir algú en els rudiments o principis d’una ciència, etc. El seu professor de literatura el va iniciar en la lectura dels clàssics.

2 pron S’inicià en matemàtiques.

3 tr ETNOG i RELIG Admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: iniciar

GERUNDI: iniciant

PARTICIPI: iniciat, iniciada, iniciats, iniciades

INDICATIU PRESENT: inicio, inicies, inicia, iniciem, inicieu, inicien

INDICATIU IMPERFET: iniciava, iniciaves, iniciava, iniciàvem, iniciàveu, iniciaven

INDICATIU PASSAT: inicií, iniciares, inicià, iniciàrem, iniciàreu, iniciaren

INDICATIU FUTUR: iniciaré, iniciaràs, iniciarà, iniciarem, iniciareu, iniciaran

INDICATIU CONDICIONAL: iniciaria, iniciaries, iniciaria, iniciaríem, iniciaríeu, iniciarien

SUBJUNTIU PRESENT: iniciï, iniciïs, iniciï, iniciem, inicieu, iniciïn

SUBJUNTIU IMPERFET: iniciés, iniciessis, iniciés, iniciéssim, iniciéssiu, iniciessin

IMPERATIU: inicia, iniciï, iniciem, inicieu, iniciïn

->iniciat

iniciat -ada

Part. sil.: i_ni_ci_at

[del ll. initiatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Dit de la persona instruïda elementalment en una cosa, admesa a la participació i a la coneixença d’alguna cosa, especialment secreta o misteriosa.

->iniciàtic

iniciàtic -a

Part. sil.: i_ni_ci_à_tic

[formació culta analògica sobre la base del ll. initiatio, -ōnis ‘iniciació’]

adj ETNOL i RELIG Relatiu o pertanyent a la iniciació. Rituals iniciàtics.

->iniciatiu

■iniciatiu -iva

Part. sil.: i_ni_ci_a_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. initiatus, -a, -um, participi de initiare ‘iniciar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la iniciació.

2 Que serveix per a iniciar.

2 f esp 1 Acció del qui és el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa.

2 Aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa.

3 Dret de proposar, d’introduir, una nova mesura.

->inigualable

■inigualable

Part. sil.: in_i_gua_la_ble

[de igualable]

adj No igualable, sense parió.

->inimaginable

■inimaginable

Part. sil.: in_i_ma_gi_na_ble

[de imaginable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que ultrapassa el que hom pot imaginar.

->inimitabilitat

■inimitabilitat

Part. sil.: in_i_mi_ta_bi_li_tat

[de inimitable]

f Qualitat d’inimitable.

->inimitable

■inimitable

Part. sil.: in_i_mi_ta_ble

[del ll. inimitabĭlis, íd.]

adj No susceptible d’ésser imitat. Té un estil inimitable.

->inimitablement

■inimitablement

Part. sil.: in_i_mi_ta_ble_ment

[de inimitable]

adv D’una manera inimitable.

->inimprimible

■inimprimible

Part. sil.: in_im_pri_mi_ble

[de imprimible]

adj No imprimible.

->inimprovisable

■inimprovisable

Part. sil.: in_im_pro_vi_sa_ble

[de improvisable]

adj No improvisable.

->ininflamabilitat

■ininflamabilitat

Part. sil.: in_in_fla_ma_bi_li_tat

[de ininflamable]

f Qualitat d’ininflamable.

->ininflamable

■ininflamable

Part. sil.: in_in_fla_ma_ble

[de inflamable]

adj No inflamable.

->ininstaurable

■ininstaurable

Part. sil.: in_ins_tau_ra_ble

[de instaurable]

adj No instaurable.

->inintel·ligència

■inintel·ligència

Part. sil.: in_in_tel_li_gèn_ci_a

[de inintel·ligent]

f Qualitat d’inintel·ligent, manca d’intel·ligència.

->inintel·ligent

■inintel·ligent

Part. sil.: in_in_tel_li_gent

[del ll. inintellĭgens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj No intel·ligent.

->inintel·ligibilitat

■inintel·ligibilitat

Part. sil.: in_in_tel_li_gi_bi_li_tat

[de inintel·ligible]

f Qualitat d’inintel·ligible, manca d’intel·ligibilitat.

->inintel·ligible

■inintel·ligible

Part. sil.: in_in_tel_li_gi_ble

[del ll. td. inintellegibĭlis, íd.]

adj No intel·ligible.

->inintel·ligiblement

■inintel·ligiblement

Part. sil.: in_in_tel_li_gi_ble_ment

[de inintel·ligible]

adv D’una manera inintel·ligible.

->inintermitent

■inintermitent

Part. sil.: in_in_ter_mi_tent

[de intermitent]

adj No intermitent.

->ininterpretable

■ininterpretable

Part. sil.: in_in_ter_pre_ta_ble

[de interpretable]

adj No interpretable.

->ininterrompudament

■ininterrompudament

Part. sil.: in_in_ter_rom_pu_da_ment

[de ininterromput]

adv Sense interrupció.

->ininterromput

■ininterromput -uda

Part. sil.: in_in_ter_rom_put

[de interromput]

adj No interromput, sense interrupció.

->ínion

ínion

Part. sil.: í_ni_on

m ANTROP FÍS Ini.

->iniquament

■iniquament

[de inic]

adv D’una manera iniqua.

->iniquitat

■iniquitat

[del ll. iniquĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Qualitat d’inic.

2 Acció iniqua.

->injecció

■injecció

Part. sil.: in_jec_ci_ó

[del ll. injectio, -ōnis, íd., der. de interjicĕre ‘llançar entremig’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 1 Acció d’injectar;

2 l’efecte.

2 MAT Aplicació injectiva.

3 MED 1 Introducció a l’interior d’un organisme d’una solució o suspensió estèril per mitjà d’una xeringa o un instrument adequat.

2 Líquid injectat.

4 METAL·L Tècnica d’emmotllament que consisteix a introduir l’aliatge a pressió en el motlle i efectuar la solidificació en les mateixes condicions.

5 MOT 1 Sistema d’alimentació dels motors alternatius de combustió interna que consisteix a injectar la quantitat adequada de combustible directament dins la cambra de combustió o a l’entrada del cilindre.

2 bomba d’injecció Bomba emprada en la injecció de combustible que dosifica la quantitat de combustible injectat i forneix la pressió adequada.

6 PAT Congestió.

->injectable

■injectable

[de injectar]

1 adj 1 Susceptible d’ésser injectat.

2 Destinat a ésser injectat.

2 adj i m FARM Dit de la substància o el medicament preparats per a ésser emprats en injeccions.

->injectar

■injectar

[del ll. injectare ‘llançar’, freqüentatiu de injicĕre, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr 1 Fer entrar (un líquid o un gas) dins una substància. Injectar un medicament per via subcutània.

2 fig Injectar a algú una mica de coratge.

3 esp ELECTRÒN Introduir un senyal en un circuit, dispositiu, aparell, etc.

4 esp MED Fer entrar a pressió, amb finalitats terapèutiques, una substància líquida dins el cos per mitjà d’una xeringa o un instrument adequat.

2 injectar-se (de sang) els ulls, etc. Envermellir-se per una afluència de sang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: injectar

GERUNDI: injectant

PARTICIPI: injectat, injectada, injectats, injectades

INDICATIU PRESENT: injecto, injectes, injecta, injectem, injecteu, injecten

INDICATIU IMPERFET: injectava, injectaves, injectava, injectàvem, injectàveu, injectaven

INDICATIU PASSAT: injectí, injectares, injectà, injectàrem, injectàreu, injectaren

INDICATIU FUTUR: injectaré, injectaràs, injectarà, injectarem, injectareu, injectaran

INDICATIU CONDICIONAL: injectaria, injectaries, injectaria, injectaríem, injectaríeu, injectarien

SUBJUNTIU PRESENT: injecti, injectis, injecti, injectem, injecteu, injectin

SUBJUNTIU IMPERFET: injectés, injectessis, injectés, injectéssim, injectéssiu, injectessin

IMPERATIU: injecta, injecti, injectem, injecteu, injectin

->injectiu

■injectiu -iva

Part. sil.: in_jec_tiu

[del ll. injectivus, -a, -um ‘relatiu a una introducció d’acció’]

adj 1 FON Dit del fonema consonàntic produït per una brusca inspiració d’aire (per oposició a egressiu), amb una articulació de dues oclusions, l’una en la zona anterior de la boca i l’altra en la posterior.

2 MAT Dit de l’aplicació o correspondència entre dos conjunts quan elements diferents tenen imatges diferents.

->injector

■injector

[del b. ll. injector, -ōris, íd.]

m 1 MOT 1 Dispositiu de les turbines d’acció format per una tovera amb una agulla interior que regula el pas de l’aigua.

2 Dispositiu del sistema d’injecció de combustible que serveix per a introduir i polvoritzar el combustible a l’interior del cilindre o a l’entrada d’aquest.

2 TECNOL Aparell per a injectar l’aigua d’alimentació en una caldera de vapor.

->injunció

■injunció

Part. sil.: in_jun_ci_ó

[del ll. injunctio, -ōnis, íd., der. de injungĕre ‘acoblar, imposar’, der de jungĕre]

f Acció d’imposar peremptòriament una cosa a fer.

->injúria

■injúria

Part. sil.: in_jú_ri_a

[del ll. injuria, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Ofensa feta al nom, a l’honor, d’altri amb paraules o amb actes.

2 p ext Dany, deterioració, que causen els elements, el pas del temps, etc.

3 DR PEN Delicte consistent en tota expressió o acció contra l’honor, el prestigi o el crèdit de les persones.

->injuriador

■injuriador -a

Part. sil.: in_ju_ri_a_dor

[del b. ll. injuriator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que injuria.

->injuriar

■injuriar

Part. sil.: in_ju_ri_ar

[del ll. td. injuriare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Ofendre amb una injúria o amb injúries. Aquell article injuriava la memòria del seu avi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: injuriar

GERUNDI: injuriant

PARTICIPI: injuriat, injuriada, injuriats, injuriades

INDICATIU PRESENT: injurio, injuries, injuria, injuriem, injurieu, injurien

INDICATIU IMPERFET: injuriava, injuriaves, injuriava, injuriàvem, injuriàveu, injuriaven

INDICATIU PASSAT: injurií, injuriares, injurià, injuriàrem, injuriàreu, injuriaren

INDICATIU FUTUR: injuriaré, injuriaràs, injuriarà, injuriarem, injuriareu, injuriaran

INDICATIU CONDICIONAL: injuriaria, injuriaries, injuriaria, injuriaríem, injuriaríeu, injuriarien

SUBJUNTIU PRESENT: injuriï, injuriïs, injuriï, injuriem, injurieu, injuriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: injuriés, injuriessis, injuriés, injuriéssim, injuriéssiu, injuriessin

IMPERATIU: injuria, injuriï, injuriem, injurieu, injuriïn

->injuriós

■injuriós -osa

Part. sil.: in_ju_ri_ós

[del ll. injuriosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que implica injúria. Paraules injurioses.

->injuriosament

■injuriosament

Part. sil.: in_ju_ri_o_sa_ment

[de injuriós]

adv Amb injúria.

->injust

■injust -a

[del ll. injustus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj No conforme a la justícia. Una llei injusta. Una crítica injusta.

2 adj Que no obra segons justícia. Un examinador injust.

3 m DR Acció contrària a la justícia.

->injustament

■injustament

[de injust]

adv D’una manera injusta.

->injustícia

■injustícia

Part. sil.: in_jus_tí_ci_a

[del ll. injustitia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat d’injust, manca de justícia.

2 Acció contrària a la justícia.

3 injustícia notòria DR PROC Injustícia que resulta evident pel mateix procés, sense cap necessitat d’altres proves.

->injustificable

■injustificable

[de justificable]

adj No justificable, que no pot ésser justificat.

->injustificablement

■injustificablement

[de injustificable]

adv D’una manera injustificable.

->injustificadament

■injustificadament

[de injustificat]

adv D’una manera injustificada.

->injustificat

■injustificat -ada

[del b. ll. injustificatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1243]

adj No justificat.

->inlandsis

■inlandsis^* [ínlansis]

[escandinau] m GEOMORF Gran acumulació de glaç que, en forma de lent biconvexa, cobreix una superfície extensa amb un gruix mitjà superior als 2 000 m.

->in memoriam

in memoriam^* [immemóɾiam]

[llat ] loc prep Locució que significa ‘en memòria’.

->in mente

in mente^* [inménte]

[llat ] loc adv Locució que significa ‘en la ment’, ‘en el pensament’. Tinc ‘in mente’ molts projectes de futur.

->innascibilitat

■innascibilitat

[de innascible]

f Qualitat d’innascible.

->innascible

■innascible

[del ll. td. innascibĭlis, íd.]

adj Que no pot néixer.

->innat

■innat -a

[del ll. innatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1452]

adj 1 Que ha nascut amb l’individu.

2 FILOS 1 Dit d’allò que és connatural a un ésser, que no és adquirit mitjançant l’experiència.

2 idees innates Idees o principis que, segons l’innatisme, són connaturals a l’intel·lecte humà, no derivats de l’experiència.

->innatisme

■innatisme

[de innat]

m FILOS Teoria segons la qual hi ha unes idees, uns principis o unes nocions universals innats, coessencials a la natura intel·lectual humana.

->innatista

■innatista

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’innatisme.

2 adj i m i f Partidari de l’innatisme.

->innavegable

■innavegable

[del ll. innavigabĭlis, íd.]

adj No navegable.

->innecessari

■innecessari -ària

[de necessari]

adj No necessari.

->innecessàriament

■innecessàriament

Part. sil.: in_ne_ces_sà_ri_a_ment

[de innecessari]

adv Sense que calgui.

->innegable

■innegable

[del b. ll. innegabĭlis, íd.]

adj Que no pot ésser negat, incontestable.

->innegablement

■innegablement

[de innegable]

adv D’una manera innegable, incontestable.

->innegociable

■innegociable

Part. sil.: in_ne_go_ci_a_ble

[de negociable]

adj No negociable.

->innervació

■innervació

Part. sil.: in_ner_va_ci_ó

[de innervar]

f 1 ANAT ANIM Distribució dels nervis en un òrgan o una regió anatòmica.

2 FISIOL Conjunt d’accions que exerceixen els nervis sobre els diferents òrgans o les diferents regions.

->innervar

■innervar

[de nervi]

v tr ANAT ANIM Exercir, el nervi o els nervis, llur acció sobre els diferents òrgans o les diferents regions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: innervar

GERUNDI: innervant

PARTICIPI: innervat, innervada, innervats, innervades

INDICATIU PRESENT: innervo, innerves, innerva, innervem, innerveu, innerven

INDICATIU IMPERFET: innervava, innervaves, innervava, innervàvem, innervàveu, innervaven

INDICATIU PASSAT: innerví, innervares, innervà, innervàrem, innervàreu, innervaren

INDICATIU FUTUR: innervaré, innervaràs, innervarà, innervarem, innervareu, innervaran

INDICATIU CONDICIONAL: innervaria, innervaries, innervaria, innervaríem, innervaríeu, innervarien

SUBJUNTIU PRESENT: innervi, innervis, innervi, innervem, innerveu, innervin

SUBJUNTIU IMPERFET: innervés, innervessis, innervés, innervéssim, innervéssiu, innervessin

IMPERATIU: innerva, innervi, innervem, innerveu, innervin

->innivació

■innivació

Part. sil.: in_ni_va_ci_ó

[de innivar-se]

f METEOR 1 1 Acció d’innivar-se;

2 l’efecte.

2 Temporada durant la qual la neu cobreix el sòl.

->innivar-se

innivar-se

[formació sàvia sobre el ll. nix, nĭvis ‘neu’]

v pron METEOR Cobrir-se de neu un indret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: innivar

GERUNDI: innivant

PARTICIPI: innivat, innivada, innivats, innivades

INDICATIU PRESENT: innivo, innives, inniva, innivem, inniveu, inniven

INDICATIU IMPERFET: innivava, innivaves, innivava, innivàvem, innivàveu, innivaven

INDICATIU PASSAT: inniví, innivares, innivà, innivàrem, innivàreu, innivaren

INDICATIU FUTUR: innivaré, innivaràs, innivarà, innivarem, innivareu, innivaran

INDICATIU CONDICIONAL: innivaria, innivaries, innivaria, innivaríem, innivaríeu, innivarien

SUBJUNTIU PRESENT: innivi, innivis, innivi, innivem, inniveu, innivin

SUBJUNTIU IMPERFET: innivés, innivessis, innivés, innivéssim, innivéssiu, innivessin

IMPERATIU: inniva, innivi, innivem, inniveu, innivin

->innivat

innivat -ada

[de innivar-se]

adj METEOR Cobert de neu i sotmès als seus efectes. Els rasos alpins resten innivats durant la major part de l’any.

->innoble

■innoble

[de noble]

adj Mancat de noblesa o dignitat moral, baix. Sentiments innobles. Paraules innobles.

->innoblement

■innoblement

[de innoble]

adv D’una manera innoble.

->innocència

■innocència

Part. sil.: in_no_cèn_ci_a

[del ll. innocentia, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f Condició d’innocent. La innocència d’un infant.

->innocent

■innocent

[del ll. innocens, -ntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj Que no fa mal.

2 adj Exempt de culpa.

3 m i f Condemnar un innocent.

4 adj De persona innocent. Vessar sang innocent.

5 els Innocents CRIST Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes féu matar.

6 dia dels Innocents LITÚRG i FOLK Commemoració dels Innocents el 28 de desembre, dia en què hi ha el costum de fer innocentades.

2 adj 1 Que ignora el mal.

2 Fàcil d’enganyar, mancat de malícia.

->innocentada

■innocentada

[de innocent; 1a FONT: 1888, DLab.]

f 1 Acció o dita pròpia d’una persona sense malícia, càndida.

2 FOLK Enganyifa o broma que hom fa a algú, especialment penjar-li la llufa el dia dels Innocents.

->innocentesa

■innocentesa

[de innocent]

f Innocència.

->innocentment

■innocentment

[de innocent; 1a FONT: 1803, DEst.]

adv D’una manera innocent.

->innocu

■innocu -òcua

[del ll. innocuus, -a, -um, íd.]

adj Que no fa mal. Una beguda innòcua.

->innòcuament

■innòcuament

Part. sil.: in_nò_cu_a_ment

[de innocu]

adv D’una manera innòcua.

->innocuïtat

■innocuïtat

Part. sil.: in_no_cu_ï_tat

[de innocu; 1a FONT: 1888, DLab.]

f Qualitat d’innocu.

->innombrable

■innombrable

[de nombrar]

adj Massa en nombre per a ésser comptats. Innombrables com els estels.

->innombrablement

■innombrablement

[de innombrable]

adv D’una manera innombrable.

->innomenable

■innomenable

[de nomenable]

adj No nomenable.

->innominable

■innominable

[del ll. innominabĭlis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que hom no pot anomenar.

->innominat

■innominat -ada

[del ll. innominatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que no té nom.

->innovació

■innovació

Part. sil.: in_no_va_ci_ó

[del ll. innovatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1312]

f 1 1 Acció d’innovar;

2 l’efecte.

2 BOT Brot o renou d’una molsa.

->innovador

■innovador -a

[del ll. td. innovator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que innova.

->innovar

■innovar

[del ll. innovare, íd.; 1a FONT: 1387]

v tr Introduir novetats (en alguna cosa). Si volem fer l’empresa competitiva, haurem d’innovar-ne la tecnologia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: innovar

GERUNDI: innovant

PARTICIPI: innovat, innovada, innovats, innovades

INDICATIU PRESENT: innovo, innoves, innova, innovem, innoveu, innoven

INDICATIU IMPERFET: innovava, innovaves, innovava, innovàvem, innovàveu, innovaven

INDICATIU PASSAT: innoví, innovares, innovà, innovàrem, innovàreu, innovaren

INDICATIU FUTUR: innovaré, innovaràs, innovarà, innovarem, innovareu, innovaran

INDICATIU CONDICIONAL: innovaria, innovaries, innovaria, innovaríem, innovaríeu, innovarien

SUBJUNTIU PRESENT: innovi, innovis, innovi, innovem, innoveu, innovin

SUBJUNTIU IMPERFET: innovés, innovessis, innovés, innovéssim, innovéssiu, innovessin

IMPERATIU: innova, innovi, innovem, innoveu, innovin

->innúmer

■innúmer -a

[del ll. innumĕrus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XX, Liost]

adj Innombrable.

->innumerable

■innumerable

[del ll. innumerabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Innombrable.

->innutrició

■innutrició

Part. sil.: in_nu_tri_ci_ó

[de nutrició]

f Manca de nutrició.

->innutritiu

■innutritiu -iva

Part. sil.: in_nu_tri_tiu

[de nutritiu]

adj No nutritiu.

->ino-

■ino-

Forma prefixada del mot grec ís, inós, que significa ‘múscul’, ‘carn’. Ex.: inosclerosi.

->inobediència

■inobediència

Part. sil.: in_o_be_di_èn_ci_a

[del ll. ecl. inoboedientia, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Manca d’obediència.

->inobedient

■inobedient

Part. sil.: in_o_be_di_ent

[del ll. ecl. inoboediens, -ntis, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj No obedient.

->inobjectable

■inobjectable

Part. sil.: in_ob_jec_ta_ble

[de objectable]

adj No objectable.

->inoblidable

■inoblidable

Part. sil.: in_o_bli_da_ble

[de oblidable; 1a FONT: c. 1900, Maragall]

adj Que no pot ésser oblidat.

->inobservable

■inobservable

Part. sil.: in_ob_ser_va_ble

[de observable]

adj Que no pot ésser observat.

->inobservació

■inobservació

Part. sil.: in_ob_ser_va_ci_ó

[de observació]

f Inobservança.

->inobservança

■inobservança

Part. sil.: in_ob_ser_van_ça

[del ll. inobservantia, íd.; 1a FONT: 1560]

f Manca d’observança, especialment de les prescripcions religioses, morals, mèdiques, etc.

->inobservant

■inobservant

Part. sil.: in_ob_ser_vant

[del ll. td. inobservans, -ntis, íd.]

adj No observant.

->inoceràmids

■inoceràmids

m PALEONT i ZOOL 1 pl Família de mol·luscs lamel·libranquis fòssils, amb valves de morfologia molt diversa, que visqueren del permià al cretaci.

2 sing Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels inoceràmids.

->inocibe

■inocibe

m BOT Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.

->inòcul

■inòcul

m MICROB Conjunt de microorganismes que es desenvolupen en un medi de cultiu i que pot ésser dispersat o transferit a un organisme d’una manera natural o artificial.

->inoculable

■inoculable

Part. sil.: in_o_cu_la_ble

[de inocular]

adj Susceptible d’ésser inoculat.

->inoculació

■inoculació

Part. sil.: in_o_cu_la_ci_ó

[del ll. inoculatio, -ōnis, íd.]

f 1 MICROB i TERAP 1 Acció d’inocular;

2 l’efecte.

2 METAL·L Addició al metall líquid, prèvia a l’emmotllament, de substàncies que actuen de nuclis de cristal·lització i en modifiquen, així, la microestructura cristal·lina i les propietats físiques i mecàniques.

->inoculador

■inoculador -a

Part. sil.: in_o_cu_la_dor

[del ll. inoculator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que inocula.

->inocular

■inocular

Part. sil.: in_o_cu_lar

[del ll. inoculare, íd.]

v tr MICROB i TERAP Introduir (microorganismes patògens vius, morts o atenuats o llurs toxines) en un organisme, d’una manera natural, voluntària o accidental.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inocular

GERUNDI: inoculant

PARTICIPI: inoculat, inoculada, inoculats, inoculades

INDICATIU PRESENT: inoculo, inocules, inocula, inoculem, inoculeu, inoculen

INDICATIU IMPERFET: inoculava, inoculaves, inoculava, inoculàvem, inoculàveu, inoculaven

INDICATIU PASSAT: inoculí, inoculares, inoculà, inoculàrem, inoculàreu, inocularen

INDICATIU FUTUR: inocularé, inocularàs, inocularà, inocularem, inoculareu, inocularan

INDICATIU CONDICIONAL: inocularia, inocularies, inocularia, inocularíem, inocularíeu, inocularien

SUBJUNTIU PRESENT: inoculi, inoculis, inoculi, inoculem, inoculeu, inoculin

SUBJUNTIU IMPERFET: inoculés, inoculessis, inoculés, inoculéssim, inoculéssiu, inoculessin

IMPERATIU: inocula, inoculi, inoculem, inoculeu, inoculin

->inoculat

inoculat -ada

Part. sil.: in_o_cu_lat

[de inocular]

adj i m MICROB i TERAP Dit de la substància o el preparat introduït en un organisme per inoculació.

->inocupat

■inocupat -ada

Part. sil.: in_o_cu_pat

[de ocupar]

adj 1 No ocupat, desocupat. Un seient inocupat.

2 Que no té ocupació. Ell sempre està inocupat.

->inodor

■inodor -a

Part. sil.: in_o_dor

[del ll. inodorus, -a, -um, íd.]

1 adj Que no fa olor ni pudor. Gas inodor.

2 m Tassa de vàter proveïda de sifó.

->inofensiu

■inofensiu -iva

Part. sil.: in_o_fen_siu

[de ofensiu; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 No ofensiu, incapaç de fer mal. Un animal inofensiu.

2 fig Un llibre inofensiu. Una broma inofensiva.

->inofensivament

■inofensivament

Part. sil.: in_o_fen_si_va_ment

[de inofensiu]

adv D’una manera inofensiva.

->inoficiós

■inoficiós -osa

Part. sil.: in_o_fi_ci_ós

[del ll. inofficiosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj DR 1 Contrari a un deure natural.

2 Dit dels actes d’última voluntat, dots o donacions, quan lesionen els drets d’herència forçosa.

->inoficiositat

■inoficiositat

Part. sil.: in_o_fi_ci_o_si_tat

[del ll. inofficiosĭtas, -ātis, íd.]

f DR Condició d’inoficiós.

->inoïble

inoïble

Part. sil.: in_o_ï_ble

[de oïble; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que no pot ésser oït.

->inoït

■inoït -ïda

Part. sil.: in_o_ït

[de oir]

adj 1 No oït o sentit.

2 Inaudit.

->inomissible

■inomissible

Part. sil.: in_o_mis_si_ble

[de omissible]

adj No omissible.

->inoperable

■inoperable

Part. sil.: in_o_pe_ra_ble

[de operable]

adj No operable.

->inoperància

■inoperància

Part. sil.: in_o_pe_ràn_ci_a

[de inoperant]

f Qualitat d’inoperant.

->inoperant

■inoperant

Part. sil.: in_o_pe_rant

[de operant]

adj 1 Que no obra.

2 Que no produeix efecte.

->inoperculat

■inoperculat -ada

Part. sil.: in_o_per_cu_lat

BOT 1 adj Mancat d’opercle.

2 m 1 pl Grup de fongs ascomicets amb l’asc mancat d’opercle.

2 sing Fong del grup dels inoperculats.

->inòpia

■inòpia

Part. sil.: in_ò_pi_a

[del ll. inopia, íd., der. de inops, -pis ‘pobre’, i aquest, de ops, opis ‘riquesa’, de la mateixa arrel de opus; 1a FONT: 1329]

f Pobresa, indigència.

->inopinable

■inopinable

Part. sil.: in_o_pi_na_ble

[del ll. inopinabĭlis, íd.]

adj No opinable.

->inopinadament

■inopinadament

Part. sil.: in_o_pi_na_da_ment

[de inopinat]

adv D’una manera inopinada.

->inopinat

■inopinat -ada

Part. sil.: in_o_pi_nat

[del ll. inopinatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

adj Impensat, inesperat.

->inoportú

■inoportú -una

Part. sil.: in_o_por_tú

Cp. importú

[del ll. td. inopportunus, -a, -um, íd.]

adj No oportú. Una visita inoportuna.

->inoportunament

■inoportunament

Part. sil.: in_o_por_tu_na_ment

[de inoportú]

adv D’una manera inoportuna, sense oportunitat.

->inoportunitat

■inoportunitat

Part. sil.: in_o_por_tu_ni_tat

[de inoportú; 1a FONT: s. XX, Oller]

f Qualitat d’inoportú, manca d’oportunitat.

->inopugnable

■inopugnable

Part. sil.: in_o_pug_na_ble

[de opugnable]

adj No opugnable.

->inordenadament

■inordenadament

Part. sil.: in_or_de_na_da_ment

[de inordenat]

adv D’una manera inordenada.

->inordenat

■inordenat -ada

Part. sil.: in_or_de_nat

[del ll. inordinatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 No ordenat encara.

2 No en ordre regular.

->inordinat

inordinat -ada

Part. sil.: in_or_di_nat

[del ll. inordinatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

adj 1 Inordenat.

2 GRAM Dit de la proposició dependent que forma part de la principal, però només subordinada a una part d’aquesta.

->inorgànic

■inorgànic -a

Part. sil.: in_or_gà_nic

[de orgànic]

adj 1 QUÍM Dit dels composts que no contenen carboni i d’aquells composts de carboni característics del regne mineral, com els òxids i els carbonats, i els carbons.

2 Mancat d’organització. Societats inorgàniques.

3 LING Dit d’allò que és estrany al sistema d’una llengua.

->inorgànicament

■inorgànicament

Part. sil.: in_or_gà_ni_ca_ment

[de inorgànic]

adv D’una manera inorgànica, sense organització.

->inorganitzable

■inorganitzable

Part. sil.: in_or_ga_nit_za_ble

[de organitzable]

adj No organitzable.

->inorganització

■inorganització

Part. sil.: in_or_ga_nit_za_ci_ó

[de organització]

f Manca d’organització.

->inosilicat

■inosilicat

m MINERAL Cadascun dels minerals de la classe dels silicats que presenta una estructura constituïda per tetràedres de (SiO₄)_4- formant cadenes unides per cations.

->inosina

inosina

f BIOQ Nucleòsid de la hipoxantina.

->inosínic

inosínic, àcid

BIOQ Nucleòtid de la hipoxantina.

->inosita

inosita

f QUÍM ORG Inositol.

->inositofosfàtid

inositofosfàtid

m BIOQ Cadascun dels fosfolípids que contenen inositol en lloc d’alcohol nitrogenat característic d’aquest grup.

->inositol

■inositol

m [C₆H₆(OH)₆] QUÍM ORG Cadascun dels alcohols cíclics hexavalents que hi ha en plantes i animals en forma d’èsters.

->inotròpic

inotròpic -a

adj FISIOL ANIM Que posseeix inotropisme.

->inotropisme

inotropisme

m FISIOL ANIM Facultat d’influir en la capacitat contràctil de les fibres musculars, sobretot de les fibres musculars cardíaques.

->in ovo

in ovo^* [inóßo]

[llat ] loc adv BIOL Locució que significa ‘en l’ou’, ‘en relació amb l’ou’; hom l’aplica especialment als experiments que utilitzen embrions de pollastre.

->inoxidable

■inoxidable

Part. sil.: in_o_xi_da_ble

[de oxidable]

adj 1 Que no es pot oxidar.

2 esp METAL·L Dit dels metalls o aliatges caracteritzats per llur elevada resistència a l’oxidació.

->in pectore

in pectore^* [impɛ́ktoɾe]

Locució que significa ‘en el pit’ i que hom empra [llat ] loc adv i loc adj 1 Quan vol expressar que manté en secret una decisió presa.

2 Quan el papa nomena un cardenal, però se’n reserva la proclamació.

->input

input^* [ímput]

[mot angl., subst. de to input ‘ficar a dins’, inicialment ‘contribució monetària’ (s. XVIII), després ‘entrada’ en diversos sentits tècnics, especialment d’informàtica, oposat a output ‘sortida’ (cf. output, input-output)]

m ECON Entrada.

->input-output

input-output^* [ìmputáwtput]

[cf. input, output]

m ECON Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de l’activitat econòmica.

->inqualificable

■inqualificable

[de qualificable; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 No qualificable.

2 esp i pej Dit d’allò que és extremament blasmable. Una conducta inqualificable.

->inqualificablement

■inqualificablement

[de inqualificable]

adv D’una manera inqualificable.

->inquer

■inquer -a

adj i m i f D’Inca (Mallorca).

->inqüestionable

■inqüestionable

Part. sil.: in_qües_ti_o_na_ble

[de qüestionable]

adj No qüestionable.

->inqüestionablement

■inqüestionablement

Part. sil.: in_qües_ti_o_na_ble_ment

[de inqüestionable]

adv D’una manera inqüestionable.

->inquiet

■inquiet -a

Part. sil.: in_qui_et

[del ll. inquietus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj 1 1 Que no sap estar quiet, tranquil. No para mai: quina criatura més inquieta!

2 p ext La mar eternament inquieta.

2 1 esp Agitat per un estat febril o un malestar físic. El malalt està inquiet.

2 esp Agitat per anhels, dèries, etc.

3 esp Agitat per una temença.

4 Interessat en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. És un escultor inquiet: li agrada treballar amb nous materials.

->inquietador

■inquietador -a

Part. sil.: in_qui_e_ta_dor

[del ll. td. inquietator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que inquieta.

->inquietament

■inquietament

Part. sil.: in_qui_e_ta_ment

[de inquiet; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv Amb inquietud.

->inquietant

■inquietant

Part. sil.: in_qui_e_tant

[de inquietar]

adj Que inquieta. Una notícia inquietant.

->inquietar

■inquietar

Part. sil.: in_qui_e_tar

[del ll. inquietare, íd.; 1a FONT: 1385]

v 1 1 tr Causar inquietud, fer estar inquiet. El seu retard m’inquieta.

2 pron No us inquieteu tant per ell.

2 tr No deixar estar tranquil. No inquietis el gos, que encara et mossegarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inquietar

GERUNDI: inquietant

PARTICIPI: inquietat, inquietada, inquietats, inquietades

INDICATIU PRESENT: inquieto, inquietes, inquieta, inquietem, inquieteu, inquieten

INDICATIU IMPERFET: inquietava, inquietaves, inquietava, inquietàvem, inquietàveu, inquietaven

INDICATIU PASSAT: inquietí, inquietares, inquietà, inquietàrem, inquietàreu, inquietaren

INDICATIU FUTUR: inquietaré, inquietaràs, inquietarà, inquietarem, inquietareu, inquietaran

INDICATIU CONDICIONAL: inquietaria, inquietaries, inquietaria, inquietaríem, inquietaríeu, inquietarien

SUBJUNTIU PRESENT: inquieti, inquietis, inquieti, inquietem, inquieteu, inquietin

SUBJUNTIU IMPERFET: inquietés, inquietessis, inquietés, inquietéssim, inquietéssiu, inquietessin

IMPERATIU: inquieta, inquieti, inquietem, inquieteu, inquietin

->inquietud

■inquietud

Part. sil.: in_qui_e_tud

[del ll. td. inquietūdo, -ĭnis, íd.; 1a FONT: 1560]

f 1 Estat del qui està inquiet.

2 [generalment en pl] Preocupació per problemes morals o intel·lectuals.

->inquilí

■inquilí -ina

[del ll. inquilīnus, íd.]

m i f 1 DR Arrendatari d’una propietat urbana o d’una part d’aquesta propietat.

2 esp Persona que viu en una casa que no és seva pagant-ne lloguer; llogater.

->inquilinat

■inquilinat

[del ll. td. inquilinatus, -us, íd.]

m 1 Arrendament d’una casa o d’una part d’aquesta casa.

2 Lloguer que paga un inquilí.

->inquiridor

■inquiridor -a

[de inquirir; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj i m i f Que inquireix.

->inquirir

■inquirir

[del ll. inquirĕre, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Indagar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inquirir

GERUNDI: inquirint

PARTICIPI: inquirit, inquirida, inquirits, inquirides

INDICATIU PRESENT: inquireixo, inquireixes, inquireix, inquirim, inquiriu, inquireixen

INDICATIU IMPERFET: inquiria, inquiries, inquiria, inquiríem, inquiríeu, inquirien

INDICATIU PASSAT: inquirí, inquirires, inquirí, inquirírem, inquiríreu, inquiriren

INDICATIU FUTUR: inquiriré, inquiriràs, inquirirà, inquirirem, inquirireu, inquiriran

INDICATIU CONDICIONAL: inquiriria, inquiriries, inquiriria, inquiriríem, inquiriríeu, inquiririen

SUBJUNTIU PRESENT: inquireixi, inquireixis, inquireixi, inquirim, inquiriu, inquireixin

SUBJUNTIU IMPERFET: inquirís, inquirissis, inquirís, inquiríssim, inquiríssiu, inquirissin

IMPERATIU: inquireix, inquireixi, inquirim, inquiriu, inquireixin

->inquisició

■inquisició

Part. sil.: in_qui_si_ci_ó

[del ll. inquisitio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció d’inquirir;

2 l’efecte.

2 HIST ECL 1 Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.

2 Casa on es reunia el tribunal de la inquisició.

3 Presó dels reus del tribunal de la inquisició.

->inquisidor

■inquisidor -a

[del ll. inquisitor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Inquiridor.

2 m Jutge del tribunal de la inquisició.

->inquisitiu

■inquisitiu -iva

[del ll. td. inquisitivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]

adj 1 Que serveix per a inquirir.

2 sistema inquisitiu DR PROC Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori.

->inquisitorial

■inquisitorial

Part. sil.: in_qui_si_to_ri_al

[deriv. savi del ll. inquisitor, -ōris ‘inquisidor’; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la inquisició o als inquisidors.

2 p ext Extremament sever, cruel, etc.

->inquisitorialment

■inquisitorialment

Part. sil.: in_qui_si_to_ri_al_ment

[de inquisitorial]

adv Amb procediments inquisitorials.

->inrevés

■inrevés

[de revés¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

[pl -essos] col·loq m 1 Revés, part oposada al dret.

2 a (o de) l’inrevés loc adv Al revés.

3 l’inrevés de la mà El revés de la mà.

->inri

■inri

[inicials de la inscripció llatina Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum ‘Jesús Natzarè, rei dels jueus’, posada per ordre de Pilat al capdamunt de la creu de Jesús]

m Mot aplicat a allò que constitueix un afront, un escarn.

->insà

■insà -ana

[del ll. insanus, -a, -um, íd.]

adj 1 PSIC Mancat de raó; boig.

2 Malsà.

->insabut

■insabut -uda

[de saber¹]

adj Dit d’allò de què hom no té coneixement o notícia, desconegut.

->insaciabilitat

■insaciabilitat

Part. sil.: in_sa_ci_a_bi_li_tat

[del ll. td. insatiabilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat d’insaciable.

->insaciable

■insaciable

Part. sil.: in_sa_ci_a_ble

[del ll. insatiabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj Que no pot ésser saciat. Un apetit insaciable.

->insaciablement

■insaciablement

Part. sil.: in_sa_ci_a_ble_ment

[de insaciable]

adv D’una manera insaciable.

->insaciat

■insaciat -ada

Part. sil.: in_sa_ci_at

[del ll. td. insatiatus, -a, -um, íd.]

adj No saciat.

->insaculació

■insaculació

Part. sil.: in_sa_cu_la_ci_ó

[de insacular; 1a FONT: 1511]

f 1 1 Acció d’insacular;

2 l’efecte.

2 HIST Procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, pel qual el rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació.

->insaculador

■insaculador

[de insacular]

m HIST El qui insaculava.

->insacular

■insacular

[de sàcul; 1a FONT: 1519]

v tr HIST Posar en un sac, una urna, etc., cèdules amb noms de persones o coses per treure-les després a la sort.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: insacular

GERUNDI: insaculant

PARTICIPI: insaculat, insaculada, insaculats, insaculades

INDICATIU PRESENT: insaculo, insacules, insacula, insaculem, insaculeu, insaculen

INDICATIU IMPERFET: insaculava, insaculaves, insaculava, insaculàvem, insaculàveu, insaculaven

INDICATIU PASSAT: insaculí, insaculares, insaculà, insaculàrem, insaculàreu, insacularen

INDICATIU FUTUR: insacularé, insacularàs, insacularà, insacularem, insaculareu, insacularan

INDICATIU CONDICIONAL: insacularia, insacularies, insacularia, insacularíem, insacularíeu, insacularien

SUBJUNTIU PRESENT: insaculi, insaculis, insaculi, insaculem, insaculeu, insaculin

SUBJUNTIU IMPERFET: insaculés, insaculessis, insaculés, insaculéssim, insaculéssiu, insaculessin

IMPERATIU: insacula, insaculi, insaculem, insaculeu, insaculin

->insadollable

■insadollable

[de sadollar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Insaciable.

->insalivació

■insalivació

Part. sil.: in_sa_li_va_ci_ó

[de insalivar]

f FISIOL 1 Acció d’insalivar;

2 l’efecte.

->insalivar

■insalivar

[de saliva]

v tr FISIOL Mesclar els aliments amb la saliva dins la boca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: insalivar

GERUNDI: insalivant

PARTICIPI: insalivat, insalivada, insalivats, insalivades

INDICATIU PRESENT: insalivo, insalives, insaliva, insalivem, insaliveu, insaliven

INDICATIU IMPERFET: insalivava, insalivaves, insalivava, insalivàvem, insalivàveu, insalivaven

INDICATIU PASSAT: insaliví, insalivares, insalivà, insalivàrem, insalivàreu, insalivaren

INDICATIU FUTUR: insalivaré, insalivaràs, insalivarà, insalivarem, insalivareu, insalivaran

INDICATIU CONDICIONAL: insalivaria, insalivaries, insalivaria, insalivaríem, insalivaríeu, insalivarien

SUBJUNTIU PRESENT: insalivi, insalivis, insalivi, insalivem, insaliveu, insalivin

SUBJUNTIU IMPERFET: insalivés, insalivessis, insalivés, insalivéssim, insalivéssiu, insalivessin

IMPERATIU: insaliva, insalivi, insalivem, insaliveu, insalivin

->insalubre

■insalubre

[del ll. insalubris, íd.]

adj No salubre, malsà.

->insalubritat

■insalubritat

[de insalubre]

f Qualitat d’insalubre.

->insalvable

■insalvable

[de salvable]

adj No salvable.

->insanable

■insanable

[del ll. insanabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj Inguarible.

->insanament

■insanament

[de insà]

adv Amb insanitat.

->insània

■insània

Part. sil.: in_sà_ni_a

[del ll. insania, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f PSIC Malaltia mental.

->insanitat

■insanitat

[del ll. insanĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Condició d’insà.

2 Bogeria.

->insatisfacció

■insatisfacció

Part. sil.: in_sa_tis_fac_ci_ó

[de satisfacció]

f Manca de satisfacció.

->insatisfactori

■insatisfactori -òria

[de satisfactori]

adj No satisfactori.

->insatisfet

■insatisfet -a

[de satisfer]

adj i m i f No satisfet.

->insaturable

■insaturable

[del ll. insaturabĭlis, íd.]

adj No saturable.

->insaturat

■insaturat -ada

[del ll. td. insaturatus, -a, -um, íd.]

adj QUÍM ORG Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.

->inscripció

■inscripció

Part. sil.: ins_crip_ci_ó

[del ll. inscriptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1676]

f 1 1 Acció d’inscriure o inscriure’s;

2 l’efecte.

2 Allò que és inscrit. Inscripció tumulària. Desxifrar una inscripció antiga.

3 ARQUEOL Nom amb què és indicat qualsevol escrit, en record de persones o d’esdeveniments, incís en pedra, en marbre, en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.

4 DIPL Fórmula en la qual és expressat, en un document, el nom del destinatari.

5 DR Assentament principal.

6 inscripció marítima DR MAR Registre que, a l’estat espanyol, duen les autoritats de marina de tots els qui es dediquen a la navegació o a indústries de mar, sense el qual hom no pot navegar.

->inscriptible

■inscriptible

[deriv. culte del ll. inscriptus, -a, -um, participi del ll. inscribĕre ‘inscriure’]

adj Que pot ésser inscrit.

->inscriptor

■inscriptor -a

[del ll. inscriptor, -ōris, íd.]

adj i m i f Que inscriu.

->inscrit

inscrit -a

[del ll. inscriptus, -a, -um, íd.]

1 adj Dit de les paraules, els caràcters, d’una inscripció.

2 1 adj Inclòs en una llista, un registre.

2 adj i m i f esp Dit de la persona el nom de la qual figura en la llista constitutiva d’un grup.

3 adj GEOM Dit de la figura que hom ha inscrit.

->inscriure

■inscriure

Part. sil.: ins_criu_re

[del ll. inscribĕre, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 tr Gravar sobre pedra, bronze, etc. (paraules, caràcters), especialment per conservar el record d’algú o d’alguna cosa. Inscriure un nom en una làpida. Inscriure un epitafi.

2 1 tr Consignar (alguna cosa) o el nom (d’algú) en una llista, un registre. Inscriure el fill en el registre civil. Inscriure la casa en el cadastre.

2 tr p ext Fer inscriure com a membre o participant. L’he inscrit en l’esplai.

3 pron p ext Fer-se inscriure en la llista de membres d’una associació, d’alumnes d’un centre d’ensenyament, de participants en un concurs, etc. En la cursa d’enguany s’han inscrit més de mil corredors.

3 1 tr Situar, incloure (alguna cosa) en un conjunt. Hem d’inscriure aquestes mesures en la nova política econòmica del govern.

2 pron L’última novel·la d’aquesta autora s’inscriu dins el gènere policíac.

4 tr GEOM 1 Traçar (un polígon) a l’interior d’una corba, o bé (un políedre) a l’interior d’una superfície, de manera que tots els vèrtexs del polígon siguin situats sobre la corba o la superfície sigui tangent a totes les cares del políedre, respectivament.

2 Traçar (una corba) a l’interior d’un polígon, o bé (una superfície) a l’interior d’un políedre, de manera que la corba sigui tangent a tots els costats del polígon o que la superfície sigui tangent a totes les cares del políedre, respectivament.

3 Traçar (un polígon) a l’interior d’un altre polígon, o bé (un políedre) a l’interior d’un altre políedre, de manera que els vèrtexs del primer polígon o políedre siguin situats sobre els costats o les cares del segon polígon o políedre, respectivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: inscriure

GERUNDI: inscrivint

PARTICIPI: inscrit, inscrita, inscrits, inscrites

INDICATIU PRESENT: inscric, inscrius, inscriu, inscrivim, inscriviu, inscriuen

INDICATIU IMPERFET: inscrivia, inscrivies, inscrivia, inscrivíem, inscrivíeu, inscrivien

INDICATIU PASSAT: inscriví, inscrivires, inscriví, inscrivírem, inscrivíreu, inscriviren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): inscriguí, inscrigueres, inscrigué, inscriguérem, inscriguéreu, inscrigueren

INDICATIU FUTUR: inscriuré, inscriuràs, inscriurà, inscriurem, inscriureu, inscriuran

INDICATIU CONDICIONAL: inscriuria, inscriuries, inscriuria, inscriuríem, inscriuríeu, inscriurien

SUBJUNTIU PRESENT: inscrigui, inscriguis, inscrigui, inscriguem, inscrigueu, inscriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: inscrivís, inscrivissis, inscrivís, inscrivíssim, inscrivíssiu, inscrivissin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): inscrigués, inscriguessis, inscrigués, inscriguéssim, inscriguéssiu, inscriguessin

IMPERATIU: inscriu, inscrigui, inscriguem, inscriviu, inscriguin

->inscrutabilitat

■inscrutabilitat

[de inscrutable]

f Inescrutabilitat.

->inscrutable

■inscrutable

[del ll. td. inscrutabĭlis, íd.]

adj Inescrutable.

->insculpir

insculpir

[del ll. insculpĕre ‘gravar a sobre’]

v tr Gravar sobre pedra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: insculpir

GERUNDI: insculpint

PARTICIPI: insculpit, insculpida, insculpits, insculpides

INDICATIU PRESENT: insculpeixo, insculpeixes, insculpeix, insculpim, insculpiu, insculpeixen

INDICATIU IMPERFET: insculpia, insculpies, insculpia, insculpíem, insculpíeu, insculpien

INDICATIU PASSAT: insculpí, insculpires, insculpí, insculpírem, insculpíreu, insculpiren

INDICATIU FUTUR: insculpiré, insculpiràs, insculpirà, insculpirem, insculpireu, insculpiran

INDICATIU CONDICIONAL: insculpiria, insculpiries, insculpiria, insculpiríem, insculpiríeu, insculpirien

SUBJUNTIU PRESENT: insculpeixi, insculpeixis, insculpeixi, insculpim, insculpiu, insculpeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: insculpís, insculpissis, insculpís, insculpíssim, insculpíssiu, insculpissin

IMPERATIU: insculpeix, insculpeixi, insculpim, insculpiu, insculpeixin

->inscultura

inscultura

[deriv. del ll. insculptus, -a, -um, participi de insculpĕre ‘gravar a sobre’]

f ART Gravat rupestre executat amb una tècnica de repicat continu que proporciona incisions amples i profundes.

->insecable

■insecable

[del ll. insecabĭlis, íd.]

adj GEOM Que no pot ésser tallat o intersecat.

->insectació

insectació

Part. sil.: in_sec_ta_ci_ó

[de insecte]

f ALIM Contaminació d’un aliment per insectes.

->insectari

insectari

[de insecte]

m ENTOM Indret amb instal·lacions per a recol·lectar, criar i conservar insectes.

->insectes

■insectes

[del ll. insectum, íd., pròpiament ‘animal de cos segat, segmentat, amb sécs’, de insectus, -a, -um, participi de insecare ‘tallar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m ENTOM 1 1 pl Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en cap, tòrax i abdomen i proveïts de tres parells de potes, dos o un parell d’ales, o bé cap, i amb metamorfosi durant el desenvolupament.

2 sing Artròpode de la classe dels insectes.

2 insecte bastó Nom donat a insectes de diversos gèneres i famílies de l’ordre dels fasmòpters, amb el cos àpter, molt prim i allargat.

3 insecte fulla Gènere d’insectes de l’ordre dels fasmòpters, de cos aixafat, en forma de fulla, amb expansions laminars.

->insecti-

■insecti-

Forma prefixada del mot llatí insectum, que significa ‘insecte’. Ex.: insecticida, insectífug.

->insecticida

■insecticida

[de insecti- i -cida; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj i m FITOPAT i HIG Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius.

->insectívor

■insectívor -a

[de insecti- i -vor; 1a FONT: 1888, DLab.]

ZOOL 1 adj Dit dels animals zoòfags que s’alimenten principalment d’insectes.

2 m 1 pl Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, plantígrads i ungulígrads, amb musell allargat i sovint acabat en una petita trompa.

2 sing Mamífer de l’ordre dels insectívors.

->insegmentat

■insegmentat -ada

[de segmentar]

adj No segmentat.

->inseguible

■inseguible

[de seguir]

adj Que hom no pot seguir.

->insegur

■insegur -a

[de segur]

adj No segur, mancat de seguretat. Estar insegur el temps.

->inseguretat

■inseguretat

[de insegur]

f Manca de seguretat, qualitat d’insegur. La inseguretat del temps.