->emmurallar

■emmurallar

[de muralla; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr Encerclar amb muralla una ciutat, una fortalesa, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmurallar

GERUNDI: emmurallant

PARTICIPI: emmurallat, emmurallada, emmurallats, emmurallades

INDICATIU PRESENT: emmurallo, emmuralles, emmuralla, emmurallem, emmuralleu, emmurallen

INDICATIU IMPERFET: emmurallava, emmurallaves, emmurallava, emmurallàvem, emmurallàveu, emmurallaven

INDICATIU PASSAT: emmurallí, emmurallares, emmurallà, emmurallàrem, emmurallàreu, emmurallaren

INDICATIU FUTUR: emmurallaré, emmurallaràs, emmurallarà, emmurallarem, emmurallareu, emmurallaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmurallaria, emmurallaries, emmurallaria, emmurallaríem, emmurallaríeu, emmurallarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmuralli, emmurallis, emmuralli, emmurallem, emmuralleu, emmurallin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmurallés, emmurallessis, emmurallés, emmuralléssim, emmuralléssiu, emmurallessin

IMPERATIU: emmuralla, emmuralli, emmurallem, emmuralleu, emmurallin

->emmurriament

■emmurriament

Part. sil.: em_mur_ri_a_ment

[de emmurriar-se]

m Estat del qui està emmurriat.

->emmurriar-se

■emmurriar-se

Part. sil.: em_mur_ri_ar-se

[de murri]

v pron Enutjar-se ostensivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmurriar

GERUNDI: emmurriant

PARTICIPI: emmurriat, emmurriada, emmurriats, emmurriades

INDICATIU PRESENT: emmurrio, emmurries, emmurria, emmurriem, emmurrieu, emmurrien

INDICATIU IMPERFET: emmurriava, emmurriaves, emmurriava, emmurriàvem, emmurriàveu, emmurriaven

INDICATIU PASSAT: emmurrií, emmurriares, emmurrià, emmurriàrem, emmurriàreu, emmurriaren

INDICATIU FUTUR: emmurriaré, emmurriaràs, emmurriarà, emmurriarem, emmurriareu, emmurriaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmurriaria, emmurriaries, emmurriaria, emmurriaríem, emmurriaríeu, emmurriarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmurriï, emmurriïs, emmurriï, emmurriem, emmurrieu, emmurriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: emmurriés, emmurriessis, emmurriés, emmurriéssim, emmurriéssiu, emmurriessin

IMPERATIU: emmurria, emmurriï, emmurriem, emmurrieu, emmurriïn

->emmusteïment

■emmusteïment

Part. sil.: em_mus_te_ï_ment

[de emmusteir]

m 1 Acció d’emmusteir o d’emmusteir-se;

2 l’efecte.

->emmusteir

■emmusteir

Part. sil.: em_mus_te_ir

[de musteir; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmusteir

GERUNDI: emmusteint

PARTICIPI: emmusteït, emmusteïda, emmusteïts, emmusteïdes

INDICATIU PRESENT: emmusteeixo, emmusteeixes, emmusteeix, emmusteïm, emmusteïu, emmusteeixen

INDICATIU IMPERFET: emmusteïa, emmusteïes, emmusteïa, emmusteíem, emmusteíeu, emmusteïen

INDICATIU PASSAT: emmusteí, emmusteïres, emmusteí, emmusteírem, emmusteíreu, emmusteïren

INDICATIU FUTUR: emmusteiré, emmusteiràs, emmusteirà, emmusteirem, emmusteireu, emmusteiran

INDICATIU CONDICIONAL: emmusteiria, emmusteiries, emmusteiria, emmusteiríem, emmusteiríeu, emmusteirien

SUBJUNTIU PRESENT: emmusteeixi, emmusteeixis, emmusteeixi, emmusteïm, emmusteïu, emmusteeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmusteís, emmusteïssis, emmusteís, emmusteíssim, emmusteíssiu, emmusteïssin

IMPERATIU: emmusteeix, emmusteeixi, emmusteïm, emmusteïu, emmusteeixin

->emmustigar

■emmustigar

[de mustigar]

v tr i pron Marcir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emmustigar

GERUNDI: emmustigant

PARTICIPI: emmustigat, emmustigada, emmustigats, emmustigades

INDICATIU PRESENT: emmustigo, emmustigues, emmustiga, emmustiguem, emmustigueu, emmustiguen

INDICATIU IMPERFET: emmustigava, emmustigaves, emmustigava, emmustigàvem, emmustigàveu, emmustigaven

INDICATIU PASSAT: emmustiguí, emmustigares, emmustigà, emmustigàrem, emmustigàreu, emmustigaren

INDICATIU FUTUR: emmustigaré, emmustigaràs, emmustigarà, emmustigarem, emmustigareu, emmustigaran

INDICATIU CONDICIONAL: emmustigaria, emmustigaries, emmustigaria, emmustigaríem, emmustigaríeu, emmustigarien

SUBJUNTIU PRESENT: emmustigui, emmustiguis, emmustigui, emmustiguem, emmustigueu, emmustiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: emmustigués, emmustiguessis, emmustigués, emmustiguéssim, emmustiguéssiu, emmustiguessin

IMPERATIU: emmustiga, emmustigui, emmustiguem, emmustigueu, emmustiguin

->emoció

■emoció

Part. sil.: e_mo_ci_ó

Hom.: amoció

Cp. emotivitat

[del fr. émotion, der. de émouvoir ‘commoure’ (ll. vg. *exmŏvēre, cl. ēmŏvēre ‘posar en moviment’) sobre la base del b. ll. emotio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1800]

f PSIC Estat d’ànim que oscil·la entre el plaer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida.

->emocional

■emocional

Part. sil.: e_mo_ci_o_nal

[de emoció]

adj Relatiu o pertanyent a l’emoció o a l’emotivitat.

->emocionant

■emocionant

Part. sil.: e_mo_ci_o_nant

[de emocionar]

adj Que emociona. Una escena emocionant.

->emocionar

■emocionar

Part. sil.: e_mo_ci_o_nar

[de emoció]

v 1 tr Causar emoció.

2 pron Ésser colpit d’emoció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emocionar

GERUNDI: emocionant

PARTICIPI: emocionat, emocionada, emocionats, emocionades

INDICATIU PRESENT: emociono, emociones, emociona, emocionem, emocioneu, emocionen

INDICATIU IMPERFET: emocionava, emocionaves, emocionava, emocionàvem, emocionàveu, emocionaven

INDICATIU PASSAT: emocioní, emocionares, emocionà, emocionàrem, emocionàreu, emocionaren

INDICATIU FUTUR: emocionaré, emocionaràs, emocionarà, emocionarem, emocionareu, emocionaran

INDICATIU CONDICIONAL: emocionaria, emocionaries, emocionaria, emocionaríem, emocionaríeu, emocionarien

SUBJUNTIU PRESENT: emocioni, emocionis, emocioni, emocionem, emocioneu, emocionin

SUBJUNTIU IMPERFET: emocionés, emocionessis, emocionés, emocionéssim, emocionéssiu, emocionessin

IMPERATIU: emociona, emocioni, emocionem, emocioneu, emocionin

->emol·lient

■emol·lient

Part. sil.: e_mol_li_ent

[del ll. emolliens, -ntis, participi pres. de emollīre ‘ablanir, estovar’, de la mateixa arrel indoeuropea del ll. mussŭla i el germ. mos (v. muscícola)]

adj i m FARM Dit de la substància que té la propietat d’ablanir i relaxar les parts inflamades.

->emolument

■emolument

[del ll. emolumentum, íd., der. del ll. emolĕre ‘moldre del tot’, pròpiament ‘el que guanya el moliner’; 1a FONT: 1373]

[generalment en pl] m Retribució periòdica d’un funcionari, d’un empleat, etc.

->emoticona

■emoticona

f INFORM Símbol gràfic que representa un rostre humà amb diverses expressions i que hom utilitza en els missatges de correu electrònic i en els xats per a transmetre estats d’ànim.

->emotiu

■emotiu -iva

Part. sil.: e_mo_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. emotus, -a, -um, participi de ēmŏvēre ‘remoure, desplaçar’]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’emoció o a l’emotivitat.

2 Que implica emoció, que emociona o s’emociona.

->emotivisme

■emotivisme

m FILOS Teoria segons la qual hom no pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic o valoratiu, per tal com únicament revelen els estats d’ànim de qui les profereix i no són verificables.

->emotivitat

■emotivitat

Cp. emoció

[de emotiu]

f 1 1 Capacitat emocional.

2 Condició d’emotiu.

2 PSIC Propietat de resposta a un estímul (físic o psíquic) manifestada mitjançant alteracions orgàniques (espasmes, tremolors, alteracions respiratòries i cardíaques, reaccions endocrines, etc.) que acompanyen les emocions.

->empacador

empacador -a

[de empacar]

1 adj i m i f Que empaca, especialment cotó o altres matèries tèxtils.

2 m Dispositiu per a realitzar l’operació d’empacar.

3 f Màquina de fer paques.

->empacament

empacament

[de empacar]

m MANUT Operació d’empacar.

->empacar

■empacar

[de paca²]

v tr MANUT Disposar una cosa formant una paca o paques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empacar

GERUNDI: empacant

PARTICIPI: empacat, empacada, empacats, empacades

INDICATIU PRESENT: empaco, empaques, empaca, empaquem, empaqueu, empaquen

INDICATIU IMPERFET: empacava, empacaves, empacava, empacàvem, empacàveu, empacaven

INDICATIU PASSAT: empaquí, empacares, empacà, empacàrem, empacàreu, empacaren

INDICATIU FUTUR: empacaré, empacaràs, empacarà, empacarem, empacareu, empacaran

INDICATIU CONDICIONAL: empacaria, empacaries, empacaria, empacaríem, empacaríeu, empacarien

SUBJUNTIU PRESENT: empaqui, empaquis, empaqui, empaquem, empaqueu, empaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: empaqués, empaquessis, empaqués, empaquéssim, empaquéssiu, empaquessin

IMPERATIU: empaca, empaqui, empaquem, empaqueu, empaquin

->empacat

■empacat

[de empacar]

m MANUT Empacament.

->empadronament

■empadronament

[de empadronar]

m DEMOG 1 Acció d’empadronar o d’empadronar-se;

2 l’efecte.

->empadronar

■empadronar

[de padró]

v DEMOG 1 tr Inscriure una persona en el padró.

2 pron Han anat al poble a empadronar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empadronar

GERUNDI: empadronant

PARTICIPI: empadronat, empadronada, empadronats, empadronades

INDICATIU PRESENT: empadrono, empadrones, empadrona, empadronem, empadroneu, empadronen

INDICATIU IMPERFET: empadronava, empadronaves, empadronava, empadronàvem, empadronàveu, empadronaven

INDICATIU PASSAT: empadroní, empadronares, empadronà, empadronàrem, empadronàreu, empadronaren

INDICATIU FUTUR: empadronaré, empadronaràs, empadronarà, empadronarem, empadronareu, empadronaran

INDICATIU CONDICIONAL: empadronaria, empadronaries, empadronaria, empadronaríem, empadronaríeu, empadronarien

SUBJUNTIU PRESENT: empadroni, empadronis, empadroni, empadronem, empadroneu, empadronin

SUBJUNTIU IMPERFET: empadronés, empadronessis, empadronés, empadronéssim, empadronéssiu, empadronessin

IMPERATIU: empadrona, empadroni, empadronem, empadroneu, empadronin

->empagesir

■empagesir

[de pagès]

v tr Fer semblar un pagès, donar un aire de pagès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empagesir

GERUNDI: empagesint

PARTICIPI: empagesit, empagesida, empagesits, empagesides

INDICATIU PRESENT: empageseixo, empageseixes, empageseix, empagesim, empagesiu, empageseixen

INDICATIU IMPERFET: empagesia, empagesies, empagesia, empagesíem, empagesíeu, empagesien

INDICATIU PASSAT: empagesí, empagesires, empagesí, empagesírem, empagesíreu, empagesiren

INDICATIU FUTUR: empagesiré, empagesiràs, empagesirà, empagesirem, empagesireu, empagesiran

INDICATIU CONDICIONAL: empagesiria, empagesiries, empagesiria, empagesiríem, empagesiríeu, empagesirien

SUBJUNTIU PRESENT: empageseixi, empageseixis, empageseixi, empagesim, empagesiu, empageseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: empagesís, empagesissis, empagesís, empagesíssim, empagesíssiu, empagesissin

IMPERATIU: empageseix, empageseixi, empagesim, empagesiu, empageseixin

->empait

■empait

Part. sil.: em_pait

[de empaitar; 1a FONT: 1372]

m Acció d’empaitar.

->empaitada

■empaitada

Part. sil.: em_pai_ta_da

[de empaitar; 1a FONT: 1899]

f Empait.

->empaitar

■empaitar

Part. sil.: em_pai_tar

[probablement del ll. vg. impactare, format sobre impactum, participi de impingĕre ‘empènyer’, o potser alteració de empatxar; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr 1 Encalçar, perseguir. El gat està tan gras, que ja no vol empaitar les rates!

2 fig Anar darrere algú per aconseguir-ne alguna cosa. M’empaita nit i dia, i al capdavall em farà dir-li que sí!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empaitar

GERUNDI: empaitant

PARTICIPI: empaitat, empaitada, empaitats, empaitades

INDICATIU PRESENT: empaito, empaites, empaita, empaitem, empaiteu, empaiten

INDICATIU IMPERFET: empaitava, empaitaves, empaitava, empaitàvem, empaitàveu, empaitaven

INDICATIU PASSAT: empaití, empaitares, empaità, empaitàrem, empaitàreu, empaitaren

INDICATIU FUTUR: empaitaré, empaitaràs, empaitarà, empaitarem, empaitareu, empaitaran

INDICATIU CONDICIONAL: empaitaria, empaitaries, empaitaria, empaitaríem, empaitaríeu, empaitarien

SUBJUNTIU PRESENT: empaiti, empaitis, empaiti, empaitem, empaiteu, empaitin

SUBJUNTIU IMPERFET: empaités, empaitessis, empaités, empaitéssim, empaitéssiu, empaitessin

IMPERATIU: empaita, empaiti, empaitem, empaiteu, empaitin

->empalament

■empalament

[de empalar¹]

m 1 1 Acció d’empalar¹;

2 l’efecte.

2 HERÀLD Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut.

3 HIST Suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los.

->empalar¹

■empalar¹

[de pal]

v tr 1 Enastar (algú) en un pal.

2 HERÀLD Ordenar (dos o més escuts) mitjançant l’empalament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empalar

GERUNDI: empalant

PARTICIPI: empalat, empalada, empalats, empalades

INDICATIU PRESENT: empalo, empales, empala, empalem, empaleu, empalen

INDICATIU IMPERFET: empalava, empalaves, empalava, empalàvem, empalàveu, empalaven

INDICATIU PASSAT: empalí, empalares, empalà, empalàrem, empalàreu, empalaren

INDICATIU FUTUR: empalaré, empalaràs, empalarà, empalarem, empalareu, empalaran

INDICATIU CONDICIONAL: empalaria, empalaries, empalaria, empalaríem, empalaríeu, empalarien

SUBJUNTIU PRESENT: empali, empalis, empali, empalem, empaleu, empalin

SUBJUNTIU IMPERFET: empalés, empalessis, empalés, empaléssim, empaléssiu, empalessin

IMPERATIU: empala, empali, empalem, empaleu, empalin

->empalar²

■empalar²

[de pala]

v tr 1 Agafar amb la pala.

2 ESPORT En els jocs de frontó i pilota basca, picar amb la pala la pilota per llançar-la de nou contra la paret.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empalar

GERUNDI: empalant

PARTICIPI: empalat, empalada, empalats, empalades

INDICATIU PRESENT: empalo, empales, empala, empalem, empaleu, empalen

INDICATIU IMPERFET: empalava, empalaves, empalava, empalàvem, empalàveu, empalaven

INDICATIU PASSAT: empalí, empalares, empalà, empalàrem, empalàreu, empalaren

INDICATIU FUTUR: empalaré, empalaràs, empalarà, empalarem, empalareu, empalaran

INDICATIU CONDICIONAL: empalaria, empalaries, empalaria, empalaríem, empalaríeu, empalarien

SUBJUNTIU PRESENT: empali, empalis, empali, empalem, empaleu, empalin

SUBJUNTIU IMPERFET: empalés, empalessis, empalés, empaléssim, empaléssiu, empalessin

IMPERATIU: empala, empali, empalem, empaleu, empalin

->empall

■empall

[de palla; 1a FONT: 1412]

m AGR Palla llarga, no batuda, que resta després de segar-li les espigues.

->empallar

■empallar

Hom.: empellar

[de palla]

v tr 1 Cobrir amb palla.

2 Posar un revestiment, un embolcall, de palla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empallar

GERUNDI: empallant

PARTICIPI: empallat, empallada, empallats, empallades

INDICATIU PRESENT: empallo, empalles, empalla, empallem, empalleu, empallen

INDICATIU IMPERFET: empallava, empallaves, empallava, empallàvem, empallàveu, empallaven

INDICATIU PASSAT: empallí, empallares, empallà, empallàrem, empallàreu, empallaren

INDICATIU FUTUR: empallaré, empallaràs, empallarà, empallarem, empallareu, empallaran

INDICATIU CONDICIONAL: empallaria, empallaries, empallaria, empallaríem, empallaríeu, empallarien

SUBJUNTIU PRESENT: empalli, empallis, empalli, empallem, empalleu, empallin

SUBJUNTIU IMPERFET: empallés, empallessis, empallés, empalléssim, empalléssiu, empallessin

IMPERATIU: empalla, empalli, empallem, empalleu, empallin

->empallegament

■empallegament

[de empallegar]

m 1 1 Acció d’empallegar;

2 l’efecte.

2 Cosa que empallega. No es podia treure de sobre tants empallegaments.

->empallegar

■empallegar

[d’origen incert, potser der. regressiu de desempallegar-se]

v tr Posar traves, obstacles, a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empallegar

GERUNDI: empallegant

PARTICIPI: empallegat, empallegada, empallegats, empallegades

INDICATIU PRESENT: empallego, empallegues, empallega, empalleguem, empallegueu, empalleguen

INDICATIU IMPERFET: empallegava, empallegaves, empallegava, empallegàvem, empallegàveu, empallegaven

INDICATIU PASSAT: empalleguí, empallegares, empallegà, empallegàrem, empallegàreu, empallegaren

INDICATIU FUTUR: empallegaré, empallegaràs, empallegarà, empallegarem, empallegareu, empallegaran

INDICATIU CONDICIONAL: empallegaria, empallegaries, empallegaria, empallegaríem, empallegaríeu, empallegarien

SUBJUNTIU PRESENT: empallegui, empalleguis, empallegui, empalleguem, empallegueu, empalleguin

SUBJUNTIU IMPERFET: empallegués, empalleguessis, empallegués, empalleguéssim, empalleguéssiu, empalleguessin

IMPERATIU: empallega, empallegui, empalleguem, empallegueu, empalleguin

->empallegós

■empallegós -osa

[de empallegar]

adj Que empallega.

->empallerar

■empallerar

[de paller]

v tr Disposar la palla segada formant paller.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empallerar

GERUNDI: empallerant

PARTICIPI: empallerat, empallerada, empallerats, empallerades

INDICATIU PRESENT: empallero, empalleres, empallera, empallerem, empallereu, empalleren

INDICATIU IMPERFET: empallerava, empalleraves, empallerava, empalleràvem, empalleràveu, empalleraven

INDICATIU PASSAT: empallerí, empallerares, empallerà, empalleràrem, empalleràreu, empalleraren

INDICATIU FUTUR: empalleraré, empalleraràs, empallerarà, empallerarem, empallerareu, empalleraran

INDICATIU CONDICIONAL: empalleraria, empalleraries, empalleraria, empalleraríem, empalleraríeu, empallerarien

SUBJUNTIU PRESENT: empalleri, empalleris, empalleri, empallerem, empallereu, empallerin

SUBJUNTIU IMPERFET: empallerés, empalleressis, empallerés, empalleréssim, empalleréssiu, empalleressin

IMPERATIU: empallera, empalleri, empallerem, empallereu, empallerin

->empal·liada

■empal·liada

Part. sil.: em_pal_li_a_da

[de empal·liar; 1a FONT: 1553]

f Conjunt de domassos, teles, etc., amb què s’empal·lia un edifici, un carrer, etc.

->empal·liar

■empal·liar

Part. sil.: em_pal_li_ar

[de pal·li; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Guarnir amb domassos, tapissos, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empal·liar

GERUNDI: empal·liant

PARTICIPI: empal·liat, empal·liada, empal·liats, empal·liades

INDICATIU PRESENT: empal·lio, empal·lies, empal·lia, empal·liem, empal·lieu, empal·lien

INDICATIU IMPERFET: empal·liava, empal·liaves, empal·liava, empal·liàvem, empal·liàveu, empal·liaven

INDICATIU PASSAT: empal·lií, empal·liares, empal·lià, empal·liàrem, empal·liàreu, empal·liaren

INDICATIU FUTUR: empal·liaré, empal·liaràs, empal·liarà, empal·liarem, empal·liareu, empal·liaran

INDICATIU CONDICIONAL: empal·liaria, empal·liaries, empal·liaria, empal·liaríem, empal·liaríeu, empal·liarien

SUBJUNTIU PRESENT: empal·liï, empal·liïs, empal·liï, empal·liem, empal·lieu, empal·liïn

SUBJUNTIU IMPERFET: empal·liés, empal·liessis, empal·liés, empal·liéssim, empal·liéssiu, empal·liessin

IMPERATIU: empal·lia, empal·liï, empal·liem, empal·lieu, empal·liïn

->empal·lidir

■empal·lidir

[de pàl·lid]

v 1 intr Esdevenir pàl·lid. Va empal·lidir de terror.

2 pron Cada dia s’empal·lideix més: deu estar malalt!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empal·lidir

GERUNDI: empal·lidint

PARTICIPI: empal·lidit, empal·lidida, empal·lidits, empal·lidides

INDICATIU PRESENT: empal·lideixo, empal·lideixes, empal·lideix, empal·lidim, empal·lidiu, empal·lideixen

INDICATIU IMPERFET: empal·lidia, empal·lidies, empal·lidia, empal·lidíem, empal·lidíeu, empal·lidien

INDICATIU PASSAT: empal·lidí, empal·lidires, empal·lidí, empal·lidírem, empal·lidíreu, empal·lidiren

INDICATIU FUTUR: empal·lidiré, empal·lidiràs, empal·lidirà, empal·lidirem, empal·lidireu, empal·lidiran

INDICATIU CONDICIONAL: empal·lidiria, empal·lidiries, empal·lidiria, empal·lidiríem, empal·lidiríeu, empal·lidirien

SUBJUNTIU PRESENT: empal·lideixi, empal·lideixis, empal·lideixi, empal·lidim, empal·lidiu, empal·lideixin

SUBJUNTIU IMPERFET: empal·lidís, empal·lidissis, empal·lidís, empal·lidíssim, empal·lidíssiu, empal·lidissin

IMPERATIU: empal·lideix, empal·lideixi, empal·lidim, empal·lidiu, empal·lideixin

->empallissador

■empallissador

[de empallissar]

m Obertura per on hom fica la palla a la pallissa.

->empallissar

■empallissar

[de pallissa¹]

v tr Ficar la palla a la pallissa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empallissar

GERUNDI: empallissant

PARTICIPI: empallissat, empallissada, empallissats, empallissades

INDICATIU PRESENT: empallisso, empallisses, empallissa, empallissem, empallisseu, empallissen

INDICATIU IMPERFET: empallissava, empallissaves, empallissava, empallissàvem, empallissàveu, empallissaven

INDICATIU PASSAT: empallissí, empallissares, empallissà, empallissàrem, empallissàreu, empallissaren

INDICATIU FUTUR: empallissaré, empallissaràs, empallissarà, empallissarem, empallissareu, empallissaran

INDICATIU CONDICIONAL: empallissaria, empallissaries, empallissaria, empallissaríem, empallissaríeu, empallissarien

SUBJUNTIU PRESENT: empallissi, empallissis, empallissi, empallissem, empallisseu, empallissin

SUBJUNTIU IMPERFET: empallissés, empallissessis, empallissés, empallisséssim, empallisséssiu, empallissessin

IMPERATIU: empallissa, empallissi, empallissem, empallisseu, empallissin

->empalmadora

■empalmadora

[de empalmar]

f CIN Aparell emprat per a enganxar fragments de pel·lícules entre ells.

->empalmament

■empalmament

[de empalmar]

m 1 1 Acció d’empalmar;

2 l’efecte.

2 BIOL MOL Procés d’eliminació dels introns durant el procés de maduració de l’ARN.

->empalmar

■empalmar

[deriv., per contracció, de empalomar]

v tr 1 1 Unir pels extrems fustes, cordes, etc.

2 CIN Enganxar dues pel·lícules o dues imatges entre elles.

3 ELECTROT Unir dos o més cables a fi d’establir la connexió elèctrica entre ells.

2 fig Empalmar un refredat amb un altre.

3 GRÀF Folrar (els cartons de les tapes d’un llibre) per tal de donar-los més consistència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empalmar

GERUNDI: empalmant

PARTICIPI: empalmat, empalmada, empalmats, empalmades

INDICATIU PRESENT: empalmo, empalmes, empalma, empalmem, empalmeu, empalmen

INDICATIU IMPERFET: empalmava, empalmaves, empalmava, empalmàvem, empalmàveu, empalmaven

INDICATIU PASSAT: empalmí, empalmares, empalmà, empalmàrem, empalmàreu, empalmaren

INDICATIU FUTUR: empalmaré, empalmaràs, empalmarà, empalmarem, empalmareu, empalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: empalmaria, empalmaries, empalmaria, empalmaríem, empalmaríeu, empalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: empalmi, empalmis, empalmi, empalmem, empalmeu, empalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: empalmés, empalmessis, empalmés, empalméssim, empalméssiu, empalmessin

IMPERATIU: empalma, empalmi, empalmem, empalmeu, empalmin

->empalomadura

empalomadura

[de empalomar]

f MAR Lligada forta amb la qual, a distàncies proporcionals i en comptes de costura, hom uneix en alguns casos la ralinga a la seva vela.

->empalomar

■empalomar

[de paloma]

v tr MAR Cosir la ralinga a la vela. Fil d’empalomar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empalomar

GERUNDI: empalomant

PARTICIPI: empalomat, empalomada, empalomats, empalomades

INDICATIU PRESENT: empalomo, empalomes, empaloma, empalomem, empalomeu, empalomen

INDICATIU IMPERFET: empalomava, empalomaves, empalomava, empalomàvem, empalomàveu, empalomaven

INDICATIU PASSAT: empalomí, empalomares, empalomà, empalomàrem, empalomàreu, empalomaren

INDICATIU FUTUR: empalomaré, empalomaràs, empalomarà, empalomarem, empalomareu, empalomaran

INDICATIU CONDICIONAL: empalomaria, empalomaries, empalomaria, empalomaríem, empalomaríeu, empalomarien

SUBJUNTIU PRESENT: empalomi, empalomis, empalomi, empalomem, empalomeu, empalomin

SUBJUNTIU IMPERFET: empalomés, empalomessis, empalomés, empaloméssim, empaloméssiu, empalomessin

IMPERATIU: empaloma, empalomi, empalomem, empalomeu, empalomin

->empalustrar

empalustrar

[de palustre¹]

v tr Embrutar de cosa llefiscosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empalustrar

GERUNDI: empalustrant

PARTICIPI: empalustrat, empalustrada, empalustrats, empalustrades

INDICATIU PRESENT: empalustro, empalustres, empalustra, empalustrem, empalustreu, empalustren

INDICATIU IMPERFET: empalustrava, empalustraves, empalustrava, empalustràvem, empalustràveu, empalustraven

INDICATIU PASSAT: empalustrí, empalustrares, empalustrà, empalustràrem, empalustràreu, empalustraren

INDICATIU FUTUR: empalustraré, empalustraràs, empalustrarà, empalustrarem, empalustrareu, empalustraran

INDICATIU CONDICIONAL: empalustraria, empalustraries, empalustraria, empalustraríem, empalustraríeu, empalustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empalustri, empalustris, empalustri, empalustrem, empalustreu, empalustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empalustrés, empalustressis, empalustrés, empalustréssim, empalustréssiu, empalustressin

IMPERATIU: empalustra, empalustri, empalustrem, empalustreu, empalustrin

->empanada

■empanada

[de empanar; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f ALIM Panada.

->empanar

■empanar

Hom.: empenar

[de pa]

v tr ALIM Embolcar (carn o altra vianda) amb pasta de farina per coure-la després al forn.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empanar

GERUNDI: empanant

PARTICIPI: empanat, empanada, empanats, empanades

INDICATIU PRESENT: empano, empanes, empana, empanem, empaneu, empanen

INDICATIU IMPERFET: empanava, empanaves, empanava, empanàvem, empanàveu, empanaven

INDICATIU PASSAT: empaní, empanares, empanà, empanàrem, empanàreu, empanaren

INDICATIU FUTUR: empanaré, empanaràs, empanarà, empanarem, empanareu, empanaran

INDICATIU CONDICIONAL: empanaria, empanaries, empanaria, empanaríem, empanaríeu, empanarien

SUBJUNTIU PRESENT: empani, empanis, empani, empanem, empaneu, empanin

SUBJUNTIU IMPERFET: empanés, empanessis, empanés, empanéssim, empanéssiu, empanessin

IMPERATIU: empana, empani, empanem, empaneu, empanin

->empantanar

■empantanar

[de pantà; 1a FONT: 1632]

v ENG HID 1 tr Aturar en un terreny una quantitat d’aigua convertint-lo en un pantà.

2 pron L’aigua s’ha empantanat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empantanar

GERUNDI: empantanant

PARTICIPI: empantanat, empantanada, empantanats, empantanades

INDICATIU PRESENT: empantano, empantanes, empantana, empantanem, empantaneu, empantanen

INDICATIU IMPERFET: empantanava, empantanaves, empantanava, empantanàvem, empantanàveu, empantanaven

INDICATIU PASSAT: empantaní, empantanares, empantanà, empantanàrem, empantanàreu, empantanaren

INDICATIU FUTUR: empantanaré, empantanaràs, empantanarà, empantanarem, empantanareu, empantanaran

INDICATIU CONDICIONAL: empantanaria, empantanaries, empantanaria, empantanaríem, empantanaríeu, empantanarien

SUBJUNTIU PRESENT: empantani, empantanis, empantani, empantanem, empantaneu, empantanin

SUBJUNTIU IMPERFET: empantanés, empantanessis, empantanés, empantanéssim, empantanéssiu, empantanessin

IMPERATIU: empantana, empantani, empantanem, empantaneu, empantanin

->empantanec

■empantanec

[de empantanegar]

m 1 Obstacle, aturall.

2 Empantanegament.

->empantanegament

■empantanegament

[de empantanegar]

m 1 1 Acció d’empantanegar o d’empantanegar-se;

2 l’efecte.

2 Estat d’empantanegat.

->empantanegar

■empantanegar

[de pantà; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Aturar, impedir la marxa o l’acció (d’una persona, una empresa, un afer, etc.). Tenir un afer empantanegat.

2 pron S’empantanega en falsos problemes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empantanegar

GERUNDI: empantanegant

PARTICIPI: empantanegat, empantanegada, empantanegats, empantanegades

INDICATIU PRESENT: empantanego, empantanegues, empantanega, empantaneguem, empantanegueu, empantaneguen

INDICATIU IMPERFET: empantanegava, empantanegaves, empantanegava, empantanegàvem, empantanegàveu, empantanegaven

INDICATIU PASSAT: empantaneguí, empantanegares, empantanegà, empantanegàrem, empantanegàreu, empantanegaren

INDICATIU FUTUR: empantanegaré, empantanegaràs, empantanegarà, empantanegarem, empantanegareu, empantanegaran

INDICATIU CONDICIONAL: empantanegaria, empantanegaries, empantanegaria, empantanegaríem, empantanegaríeu, empantanegarien

SUBJUNTIU PRESENT: empantanegui, empantaneguis, empantanegui, empantaneguem, empantanegueu, empantaneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: empantanegués, empantaneguessis, empantanegués, empantaneguéssim, empantaneguéssiu, empantaneguessin

IMPERATIU: empantanega, empantanegui, empantaneguem, empantanegueu, empantaneguin

->empanxonar

■empanxonar

[de panxa]

v dial 1 tr PAT Empatxar, especialment un excés de líquid.

2 pron El conill s’ha empanxonat.

->empapatx

■empapatx

[de empapatxar]

m Empatx.

->empapatxar

■empapatxar

[variant de empatxar amb repetició sil·làbica per influx, segurament, del mot pap]

v tr i pron Empatxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empapatxar

GERUNDI: empapatxant

PARTICIPI: empapatxat, empapatxada, empapatxats, empapatxades

INDICATIU PRESENT: empapatxo, empapatxes, empapatxa, empapatxem, empapatxeu, empapatxen

INDICATIU IMPERFET: empapatxava, empapatxaves, empapatxava, empapatxàvem, empapatxàveu, empapatxaven

INDICATIU PASSAT: empapatxí, empapatxares, empapatxà, empapatxàrem, empapatxàreu, empapatxaren

INDICATIU FUTUR: empapatxaré, empapatxaràs, empapatxarà, empapatxarem, empapatxareu, empapatxaran

INDICATIU CONDICIONAL: empapatxaria, empapatxaries, empapatxaria, empapatxaríem, empapatxaríeu, empapatxarien

SUBJUNTIU PRESENT: empapatxi, empapatxis, empapatxi, empapatxem, empapatxeu, empapatxin

SUBJUNTIU IMPERFET: empapatxés, empapatxessis, empapatxés, empapatxéssim, empapatxéssiu, empapatxessin

IMPERATIU: empapatxa, empapatxi, empapatxem, empapatxeu, empapatxin

->empaperador

■empaperador -a

[de empaperar]

m i f Persona que es dedica a empaperar parets, sostres, etc.

->empaperament

■empaperament

[de empaperar]

m Acció d’empaperar.

->empaperar

■empaperar

[de paper]

v tr 1 Revestir de paper les parets d’una cambra, el dins d’un bagul, etc.

2 col·loq i fig 1 Formar causa criminal o expedient administratiu a alguna persona.

2 Promoure plet contra algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empaperar

GERUNDI: empaperant

PARTICIPI: empaperat, empaperada, empaperats, empaperades

INDICATIU PRESENT: empapero, empaperes, empapera, empaperem, empapereu, empaperen

INDICATIU IMPERFET: empaperava, empaperaves, empaperava, empaperàvem, empaperàveu, empaperaven

INDICATIU PASSAT: empaperí, empaperares, empaperà, empaperàrem, empaperàreu, empaperaren

INDICATIU FUTUR: empaperaré, empaperaràs, empaperarà, empaperarem, empaperareu, empaperaran

INDICATIU CONDICIONAL: empaperaria, empaperaries, empaperaria, empaperaríem, empaperaríeu, empaperarien

SUBJUNTIU PRESENT: empaperi, empaperis, empaperi, empaperem, empapereu, empaperin

SUBJUNTIU IMPERFET: empaperés, empaperessis, empaperés, empaperéssim, empaperéssiu, empaperessin

IMPERATIU: empapera, empaperi, empaperem, empapereu, empaperin

->empaperat

■empaperat

[de empaperar]

m Revestiment de paper, especialment de les parets d’una casa. L’empaperat del menjador no m’agrada gens!

->empapussar

■empapussar

[deriv. de l’ant. empapar ‘atipar’, i aquest, de pap]

v tr Fer empassar aliment (a un infant, un animal, generalment nats de poc), ficant-los-en a la boca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empapussar

GERUNDI: empapussant

PARTICIPI: empapussat, empapussada, empapussats, empapussades

INDICATIU PRESENT: empapusso, empapusses, empapussa, empapussem, empapusseu, empapussen

INDICATIU IMPERFET: empapussava, empapussaves, empapussava, empapussàvem, empapussàveu, empapussaven

INDICATIU PASSAT: empapussí, empapussares, empapussà, empapussàrem, empapussàreu, empapussaren

INDICATIU FUTUR: empapussaré, empapussaràs, empapussarà, empapussarem, empapussareu, empapussaran

INDICATIU CONDICIONAL: empapussaria, empapussaries, empapussaria, empapussaríem, empapussaríeu, empapussarien

SUBJUNTIU PRESENT: empapussi, empapussis, empapussi, empapussem, empapusseu, empapussin

SUBJUNTIU IMPERFET: empapussés, empapussessis, empapussés, empapusséssim, empapusséssiu, empapussessin

IMPERATIU: empapussa, empapussi, empapussem, empapusseu, empapussin

->empaquetador

■empaquetador -a

[de empaquetar]

1 m i f OFIC Persona que té per ofici empaquetar.

2 adj 1 Que empaqueta.

2 màquina empaquetadora (o simplement empaquetadora) MANUT Màquina automàtica per a embolicar un producte amb paper, plàstic o altra matèria flexible.

->empaquetament

■empaquetament

[de empaquetar]

m 1 Acció d’empaquetar;

2 l’efecte.

->empaquetar

■empaquetar

[de paquet¹]

v tr 1 1 Disposar una cosa o diverses formant un paquet o paquets. Les mitges ja són empaquetades i a punt d’enviar. Ja empaquetarem els estris.

2 màquina d’empaquetar Màquina empaquetadora.

2 INFORM Comprimir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empaquetar

GERUNDI: empaquetant

PARTICIPI: empaquetat, empaquetada, empaquetats, empaquetades

INDICATIU PRESENT: empaqueto, empaquetes, empaqueta, empaquetem, empaqueteu, empaqueten

INDICATIU IMPERFET: empaquetava, empaquetaves, empaquetava, empaquetàvem, empaquetàveu, empaquetaven

INDICATIU PASSAT: empaquetí, empaquetares, empaquetà, empaquetàrem, empaquetàreu, empaquetaren

INDICATIU FUTUR: empaquetaré, empaquetaràs, empaquetarà, empaquetarem, empaquetareu, empaquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: empaquetaria, empaquetaries, empaquetaria, empaquetaríem, empaquetaríeu, empaquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: empaqueti, empaquetis, empaqueti, empaquetem, empaqueteu, empaquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: empaquetés, empaquetessis, empaquetés, empaquetéssim, empaquetéssiu, empaquetessin

IMPERATIU: empaqueta, empaqueti, empaquetem, empaqueteu, empaquetin

->empaquetat

■empaquetat -ada

[de empaquetar]

1 adj Disposat formant paquet.

2 m Empaquetatge.

3 m CRISTAL·L Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.

->empaquetatge

■empaquetatge

[de empaquetar]

m 1 Operació d’empaquetar. Empaquetatge en cadena.

2 TELECOM Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.

->empara

■empara

[de emparar; 1a FONT: 1200]

f 1 1 Protecció, defensa contra el perill. El marquès li serveix d’empara.

2 Allò amb què hom s’empara; abric. Posar una empara al barri perquè no entri l’aigua de la riuada.

3 a l’empara de loc prep A cobert de.

4 a l’empara de loc prep Amb la protecció o ajuda de. Viuen a l’empara dels avis.

5 a l’empara de loc prep D’acord amb, en aplicació de. A l’empara de la llei, es faran els serveis mínims durant la vaga.

2 DR CIV 1 Emparament.

2 Retenció de béns per manament judicial.

3 HIST DR Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.

4 recurs d’empara DR Recurs que hom interposa davant el tribunal constitucional contra actes definitius de l’administració o sentències de tribunals fermes i que hom estima que violen els drets fonamentals i llibertats públiques, reconeguts en la constitució o en el bloc de la constitucionalitat.

->emparadisar

emparadisar

[de paradís]

v tr Posar en paradís. Alighieri emparadisa la donzella dels seus amors.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparadisar

GERUNDI: emparadisant

PARTICIPI: emparadisat, emparadisada, emparadisats, emparadisades

INDICATIU PRESENT: emparadiso, emparadises, emparadisa, emparadisem, emparadiseu, emparadisen

INDICATIU IMPERFET: emparadisava, emparadisaves, emparadisava, emparadisàvem, emparadisàveu, emparadisaven

INDICATIU PASSAT: emparadisí, emparadisares, emparadisà, emparadisàrem, emparadisàreu, emparadisaren

INDICATIU FUTUR: emparadisaré, emparadisaràs, emparadisarà, emparadisarem, emparadisareu, emparadisaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparadisaria, emparadisaries, emparadisaria, emparadisaríem, emparadisaríeu, emparadisarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparadisi, emparadisis, emparadisi, emparadisem, emparadiseu, emparadisin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparadisés, emparadisessis, emparadisés, emparadiséssim, emparadiséssiu, emparadisessin

IMPERATIU: emparadisa, emparadisi, emparadisem, emparadiseu, emparadisin

->emparament

■emparament

[de emparar; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

m 1 Acció d’emparar o d’emparar-se;

2 l’efecte.

->emparamentar

■emparamentar

[de parament¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr Guarnir, adornar, amb paraments.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparamentar

GERUNDI: emparamentant

PARTICIPI: emparamentat, emparamentada, emparamentats, emparamentades

INDICATIU PRESENT: emparamento, emparamentes, emparamenta, emparamentem, emparamenteu, emparamenten

INDICATIU IMPERFET: emparamentava, emparamentaves, emparamentava, emparamentàvem, emparamentàveu, emparamentaven

INDICATIU PASSAT: emparamentí, emparamentares, emparamentà, emparamentàrem, emparamentàreu, emparamentaren

INDICATIU FUTUR: emparamentaré, emparamentaràs, emparamentarà, emparamentarem, emparamentareu, emparamentaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparamentaria, emparamentaries, emparamentaria, emparamentaríem, emparamentaríeu, emparamentarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparamenti, emparamentis, emparamenti, emparamentem, emparamenteu, emparamentin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparamentés, emparamentessis, emparamentés, emparamentéssim, emparamentéssiu, emparamentessin

IMPERATIU: emparamenta, emparamenti, emparamentem, emparamenteu, emparamentin

->emparança

■emparança

[de emparar; 1a FONT: 1183]

f 1 Acció d’emparar 1;

2 l’efecte.

->emparar

■emparar

[del ll. vg. anteparare ‘prevenir, protegir per endavant’, contret en an(t)parar, cat. ant. amparar, canviat en em- per influx del prefix conegut en-¹; 1a FONT: s. XII]

v 1 1 tr Protegir, ajudar algú contra el perill. Emparar els orfes.

2 pron Protegir-se, aprofitar-se del poder o l’ajut d’algú o d’alguna cosa. Empareu-vos amb ell, i no gosarà atacar-vos ningú! Si plou, empareu-vos amb l’ombrel·la.

3 Déu t’empari (o us empari) Expressió amb què hom dóna comiat a un captaire sense fer-li almoina.

2 1 tr Aguantar una persona o cosa impedint que caigui. Si ensopego, empara’m! L’armari es va decantar, i hauria caigut si jo no l’hagués emparat amb les mans.

2 pron Agafar-se, recolzar-se en algú o alguna cosa per no caure. Vaig cuidar caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana.

3 1 tr ant Embargar una cosa, apoderar-se’n en virtut d’autoritat.

2 tr ant Apoderar-se, prendre possessió d’una cosa sigui com sigui.

3 pron L’enemic s’emparà del castell.

4 ant 1 tr Prendre, algú, al seu càrrec (una acció, una tasca, etc.).

2 tr Encarregar algú de fer una cosa.

3 pron Encarregar-se, algú, de fer una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparar

GERUNDI: emparant

PARTICIPI: emparat, emparada, emparats, emparades

INDICATIU PRESENT: emparo, empares, empara, emparem, empareu, emparen

INDICATIU IMPERFET: emparava, emparaves, emparava, emparàvem, emparàveu, emparaven

INDICATIU PASSAT: emparí, emparares, emparà, emparàrem, emparàreu, empararen

INDICATIU FUTUR: empararé, empararàs, empararà, empararem, emparareu, empararan

INDICATIU CONDICIONAL: empararia, empararies, empararia, empararíem, empararíeu, empararien

SUBJUNTIU PRESENT: empari, emparis, empari, emparem, empareu, emparin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparés, emparessis, emparés, emparéssim, emparéssiu, emparessin

IMPERATIU: empara, empari, emparem, empareu, emparin

->emparat

■emparat -ada

adj Excessivament vinculat al pare. Una criatura molt emparada.

->emparaulament

■emparaulament

Part. sil.: em_pa_rau_la_ment

[de emparaular]

m Acció d’emparaular.

->emparaular

■emparaular

Part. sil.: em_pa_rau_lar

[de paraula; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Comprometre, tractar, de paraula. He emparaulat un pis.

2 pron M’he emparaulat amb ells que hi aniria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparaular

GERUNDI: emparaulant

PARTICIPI: emparaulat, emparaulada, emparaulats, emparaulades

INDICATIU PRESENT: emparaulo, emparaules, emparaula, emparaulem, emparauleu, emparaulen

INDICATIU IMPERFET: emparaulava, emparaulaves, emparaulava, emparaulàvem, emparaulàveu, emparaulaven

INDICATIU PASSAT: emparaulí, emparaulares, emparaulà, emparaulàrem, emparaulàreu, emparaularen

INDICATIU FUTUR: emparaularé, emparaularàs, emparaularà, emparaularem, emparaulareu, emparaularan

INDICATIU CONDICIONAL: emparaularia, emparaularies, emparaularia, emparaularíem, emparaularíeu, emparaularien

SUBJUNTIU PRESENT: emparauli, emparaulis, emparauli, emparaulem, emparauleu, emparaulin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparaulés, emparaulessis, emparaulés, emparauléssim, emparauléssiu, emparaulessin

IMPERATIU: emparaula, emparauli, emparaulem, emparauleu, emparaulin

->emparedament

■emparedament

[de emparedar]

m Acció d’emparedar.

->emparedar

■emparedar

[de paret; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Aparedar, especialment una persona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparedar

GERUNDI: emparedant

PARTICIPI: emparedat, emparedada, emparedats, emparedades

INDICATIU PRESENT: emparedo, emparedes, empareda, emparedem, emparedeu, empareden

INDICATIU IMPERFET: emparedava, emparedaves, emparedava, emparedàvem, emparedàveu, emparedaven

INDICATIU PASSAT: emparedí, emparedares, emparedà, emparedàrem, emparedàreu, emparedaren

INDICATIU FUTUR: emparedaré, emparedaràs, emparedarà, emparedarem, emparedareu, emparedaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparedaria, emparedaries, emparedaria, emparedaríem, emparedaríeu, emparedarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparedi, emparedis, emparedi, emparedem, emparedeu, emparedin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparedés, emparedessis, emparedés, emparedéssim, emparedéssiu, emparedessin

IMPERATIU: empareda, emparedi, emparedem, emparedeu, emparedin

->emparedat

■emparedat -ada

[de emparedar]

1 adj Que és entre parets.

2 m esp Entrepà fet de llesques primes, generalment de pa de motlle, i untades amb mantega, maionesa, etc.

->emparellar

■emparellar

[de parell]

v 1 intr Posar-se al mateix nivell que un altre, formant-hi parella. Per a entrar al ball heu d’emparellar.

2 tr apariar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparellar

GERUNDI: emparellant

PARTICIPI: emparellat, emparellada, emparellats, emparellades

INDICATIU PRESENT: emparello, emparelles, emparella, emparellem, emparelleu, emparellen

INDICATIU IMPERFET: emparellava, emparellaves, emparellava, emparellàvem, emparellàveu, emparellaven

INDICATIU PASSAT: emparellí, emparellares, emparellà, emparellàrem, emparellàreu, emparellaren

INDICATIU FUTUR: emparellaré, emparellaràs, emparellarà, emparellarem, emparellareu, emparellaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparellaria, emparellaries, emparellaria, emparellaríem, emparellaríeu, emparellarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparelli, emparellis, emparelli, emparellem, emparelleu, emparellin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparellés, emparellessis, emparellés, emparelléssim, emparelléssiu, emparellessin

IMPERATIU: emparella, emparelli, emparellem, emparelleu, emparellin

->emparentament

■emparentament

[de emparentar]

m 1 Acció d’emparentar o d’emparentar-se;

2 l’efecte.

->emparentar

■emparentar

[de parent]

v 1 intr Esdevenir parent, adquirir parentiu, per matrimoni. Volia emparentar amb els Roca.

2 pron Pensa bé amb qui t’emparentes!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparentar

GERUNDI: emparentant

PARTICIPI: emparentat, emparentada, emparentats, emparentades

INDICATIU PRESENT: emparento, emparentes, emparenta, emparentem, emparenteu, emparenten

INDICATIU IMPERFET: emparentava, emparentaves, emparentava, emparentàvem, emparentàveu, emparentaven

INDICATIU PASSAT: emparentí, emparentares, emparentà, emparentàrem, emparentàreu, emparentaren

INDICATIU FUTUR: emparentaré, emparentaràs, emparentarà, emparentarem, emparentareu, emparentaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparentaria, emparentaries, emparentaria, emparentaríem, emparentaríeu, emparentarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparenti, emparentis, emparenti, emparentem, emparenteu, emparentin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparentés, emparentessis, emparentés, emparentéssim, emparentéssiu, emparentessin

IMPERATIU: emparenta, emparenti, emparentem, emparenteu, emparentin

->emparentat

emparentat -ada

[de emparentar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

adj Que té parentiu.

->emparquetar

■emparquetar

[de parquet]

v tr FUST Proveir de parquet una habitació, un pati, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparquetar

GERUNDI: emparquetant

PARTICIPI: emparquetat, emparquetada, emparquetats, emparquetades

INDICATIU PRESENT: emparqueto, emparquetes, emparqueta, emparquetem, emparqueteu, emparqueten

INDICATIU IMPERFET: emparquetava, emparquetaves, emparquetava, emparquetàvem, emparquetàveu, emparquetaven

INDICATIU PASSAT: emparquetí, emparquetares, emparquetà, emparquetàrem, emparquetàreu, emparquetaren

INDICATIU FUTUR: emparquetaré, emparquetaràs, emparquetarà, emparquetarem, emparquetareu, emparquetaran

INDICATIU CONDICIONAL: emparquetaria, emparquetaries, emparquetaria, emparquetaríem, emparquetaríeu, emparquetarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparqueti, emparquetis, emparqueti, emparquetem, emparqueteu, emparquetin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparquetés, emparquetessis, emparquetés, emparquetéssim, emparquetéssiu, emparquetessin

IMPERATIU: emparqueta, emparqueti, emparquetem, emparqueteu, emparquetin

->emparrador

■emparrador -a

[de emparrar]

adj BOT Enfiladís.

->emparrar

■emparrar

[de parra]

v AGR 1 tr Donar a una planta forma de parra, formar amb ella un emparrat.

2 pron Emparrar-se una heura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emparrar

GERUNDI: emparrant

PARTICIPI: emparrat, emparrada, emparrats, emparrades

INDICATIU PRESENT: emparro, emparres, emparra, emparrem, emparreu, emparren

INDICATIU IMPERFET: emparrava, emparraves, emparrava, emparràvem, emparràveu, emparraven

INDICATIU PASSAT: emparrí, emparrares, emparrà, emparràrem, emparràreu, emparraren

INDICATIU FUTUR: emparraré, emparraràs, emparrarà, emparrarem, emparrareu, emparraran

INDICATIU CONDICIONAL: emparraria, emparraries, emparraria, emparraríem, emparraríeu, emparrarien

SUBJUNTIU PRESENT: emparri, emparris, emparri, emparrem, emparreu, emparrin

SUBJUNTIU IMPERFET: emparrés, emparressis, emparrés, emparréssim, emparréssiu, emparressin

IMPERATIU: emparra, emparri, emparrem, emparreu, emparrin

->emparrat

■emparrat

[de emparrar]

m AGR Cobert fet amb barres, llistons, etc., que sostenen una o més parres o plantes enfiladisses.

->empassada

■empassada

[de empassar-se]

f Acció d’empassar-se.

->empassar-se

■empassar-se

[de passar]

v pron 1 1 Fer passar quelcom gola avall, de la boca a l’esòfag.

2 p ext La canonada no s’empassa l’aigua: es deu haver embussat.

3 fig S’empassarà tot el llibre en un parell d’hores.

4 fig Creure’s ingènuament alguna cosa. S’empassa unes mentides!

5 fig Callar, algú, allò que hauria volgut dir. Li volia dir que era un pòtol, però m’ho he empassat.

6 fig Pair un tort, un dany, etc. No s’ha pogut empassar que no la convidéssim.

2 Passar, alguna cosa, per un forat, un conducte, etc. La pilota s’ha empassat per la claveguera.

3 obs Passar-se, canviar de bàndol.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empassar

GERUNDI: empassant

PARTICIPI: empassat, empassada, empassats, empassades

INDICATIU PRESENT: empasso, empasses, empassa, empassem, empasseu, empassen

INDICATIU IMPERFET: empassava, empassaves, empassava, empassàvem, empassàveu, empassaven

INDICATIU PASSAT: empassí, empassares, empassà, empassàrem, empassàreu, empassaren

INDICATIU FUTUR: empassaré, empassaràs, empassarà, empassarem, empassareu, empassaran

INDICATIU CONDICIONAL: empassaria, empassaries, empassaria, empassaríem, empassaríeu, empassarien

SUBJUNTIU PRESENT: empassi, empassis, empassi, empassem, empasseu, empassin

SUBJUNTIU IMPERFET: empassés, empassessis, empassés, empasséssim, empasséssiu, empassessin

IMPERATIU: empassa, empassi, empassem, empasseu, empassin

->empassegada

■empassegada

[de empassegar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Ensopegada.

->empassegar

■empassegar

[variant secundària de encepegar ‘ensopegar’ per metàtesi i etimologia popular a causa de la semblança amb passa¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v intr ensopegar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empassegar

GERUNDI: empassegant

PARTICIPI: empassegat, empassegada, empassegats, empassegades

INDICATIU PRESENT: empassego, empassegues, empassega, empasseguem, empassegueu, empasseguen

INDICATIU IMPERFET: empassegava, empassegaves, empassegava, empassegàvem, empassegàveu, empassegaven

INDICATIU PASSAT: empasseguí, empassegares, empassegà, empassegàrem, empassegàreu, empassegaren

INDICATIU FUTUR: empassegaré, empassegaràs, empassegarà, empassegarem, empassegareu, empassegaran

INDICATIU CONDICIONAL: empassegaria, empassegaries, empassegaria, empassegaríem, empassegaríeu, empassegarien

SUBJUNTIU PRESENT: empassegui, empasseguis, empassegui, empasseguem, empassegueu, empasseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: empassegués, empasseguessis, empassegués, empasseguéssim, empasseguéssiu, empasseguessin

IMPERATIU: empassega, empassegui, empasseguem, empassegueu, empasseguin

->empassolar-se

■empassolar-se

[der. de empassar-se amb l’infix -ol- per influx de sinònims com engolir, engolar]

v pron 1 Empassar-se, engolir.

2 fig En un parell d’hores m’he empassolat tota la novel·la. Es va empassolar la ira tan bé com va poder.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empassolar

GERUNDI: empassolant

PARTICIPI: empassolat, empassolada, empassolats, empassolades

INDICATIU PRESENT: empassolo, empassoles, empassola, empassolem, empassoleu, empassolen

INDICATIU IMPERFET: empassolava, empassolaves, empassolava, empassolàvem, empassolàveu, empassolaven

INDICATIU PASSAT: empassolí, empassolares, empassolà, empassolàrem, empassolàreu, empassolaren

INDICATIU FUTUR: empassolaré, empassolaràs, empassolarà, empassolarem, empassolareu, empassolaran

INDICATIU CONDICIONAL: empassolaria, empassolaries, empassolaria, empassolaríem, empassolaríeu, empassolarien

SUBJUNTIU PRESENT: empassoli, empassolis, empassoli, empassolem, empassoleu, empassolin

SUBJUNTIU IMPERFET: empassolés, empassolessis, empassolés, empassoléssim, empassoléssiu, empassolessin

IMPERATIU: empassola, empassoli, empassolem, empassoleu, empassolin

->empastament

■empastament

m 1 1 Acció d’empastar;

2 l’efecte.

2 ODONT Obturació.

->empastar

■empastar

Hom.: empestar

[de pasta]

v tr 1 1 Cobrir, omplir, de pasta.

2 ODONT Obturar.

2 Aplicar un bon gruix de pintura.

3 Convertir una substància pulverulenta en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid.

4 GRÀF Enquadernar (un llibre) en pasta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empastar

GERUNDI: empastant

PARTICIPI: empastat, empastada, empastats, empastades

INDICATIU PRESENT: empasto, empastes, empasta, empastem, empasteu, empasten

INDICATIU IMPERFET: empastava, empastaves, empastava, empastàvem, empastàveu, empastaven

INDICATIU PASSAT: empastí, empastares, empastà, empastàrem, empastàreu, empastaren

INDICATIU FUTUR: empastaré, empastaràs, empastarà, empastarem, empastareu, empastaran

INDICATIU CONDICIONAL: empastaria, empastaries, empastaria, empastaríem, empastaríeu, empastarien

SUBJUNTIU PRESENT: empasti, empastis, empasti, empastem, empasteu, empastin

SUBJUNTIU IMPERFET: empastés, empastessis, empastés, empastéssim, empastéssiu, empastessin

IMPERATIU: empasta, empasti, empastem, empasteu, empastin

->empastat

empastat

Hom.: empestat

m 1 Efecte d’empastar.

2 ODONT Material emprat en una obturació dental, usualment or, amalgama, ciment o resina sintètica.

->empastellament

■empastellament

[de empastellar]

m GRÀF Acció d’empastellar o d’empastellar-se.

->empastellar

■empastellar

[de pastell]

v GRÀF 1 tr Fer un pastell.

2 pron S’han empastellat totes les lletres del motlle.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empastellar

GERUNDI: empastellant

PARTICIPI: empastellat, empastellada, empastellats, empastellades

INDICATIU PRESENT: empastello, empastelles, empastella, empastellem, empastelleu, empastellen

INDICATIU IMPERFET: empastellava, empastellaves, empastellava, empastellàvem, empastellàveu, empastellaven

INDICATIU PASSAT: empastellí, empastellares, empastellà, empastellàrem, empastellàreu, empastellaren

INDICATIU FUTUR: empastellaré, empastellaràs, empastellarà, empastellarem, empastellareu, empastellaran

INDICATIU CONDICIONAL: empastellaria, empastellaries, empastellaria, empastellaríem, empastellaríeu, empastellarien

SUBJUNTIU PRESENT: empastelli, empastellis, empastelli, empastellem, empastelleu, empastellin

SUBJUNTIU IMPERFET: empastellés, empastellessis, empastellés, empastelléssim, empastelléssiu, empastellessin

IMPERATIU: empastella, empastelli, empastellem, empastelleu, empastellin

->empastifada

■empastifada

[de empastifar]

f 1 Acció d’empastifar o d’empastifar-se;

2 l’efecte.

->empastifament

■empastifament

[de empastifar]

m Empastifada.

->empastifar

■empastifar

[deriv. de pasta amb la partícula sufixal -if- popular que apareix en altres mots com enganyifa, esborrifar, espellifar; 1a FONT: 1918]

v 1 tr Embrutar amb una substància pastosa, viscosa, amb tint.

2 tr p ext No donis cap llapis al nen, que empastifarà les parets.

3 pron S’ha empastifat les mans de greix.

4 pron fig Involucrar-se en un afer tèrbol i sortir-ne malparat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empastifar

GERUNDI: empastifant

PARTICIPI: empastifat, empastifada, empastifats, empastifades

INDICATIU PRESENT: empastifo, empastifes, empastifa, empastifem, empastifeu, empastifen

INDICATIU IMPERFET: empastifava, empastifaves, empastifava, empastifàvem, empastifàveu, empastifaven

INDICATIU PASSAT: empastifí, empastifares, empastifà, empastifàrem, empastifàreu, empastifaren

INDICATIU FUTUR: empastifaré, empastifaràs, empastifarà, empastifarem, empastifareu, empastifaran

INDICATIU CONDICIONAL: empastifaria, empastifaries, empastifaria, empastifaríem, empastifaríeu, empastifarien

SUBJUNTIU PRESENT: empastifi, empastifis, empastifi, empastifem, empastifeu, empastifin

SUBJUNTIU IMPERFET: empastifés, empastifessis, empastifés, empastiféssim, empastiféssiu, empastifessin

IMPERATIU: empastifa, empastifi, empastifem, empastifeu, empastifin

->empastissar

■empastissar

[de pasta]

v tr i pron Engrutar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empastissar

GERUNDI: empastissant

PARTICIPI: empastissat, empastissada, empastissats, empastissades

INDICATIU PRESENT: empastisso, empastisses, empastissa, empastissem, empastisseu, empastissen

INDICATIU IMPERFET: empastissava, empastissaves, empastissava, empastissàvem, empastissàveu, empastissaven

INDICATIU PASSAT: empastissí, empastissares, empastissà, empastissàrem, empastissàreu, empastissaren

INDICATIU FUTUR: empastissaré, empastissaràs, empastissarà, empastissarem, empastissareu, empastissaran

INDICATIU CONDICIONAL: empastissaria, empastissaries, empastissaria, empastissaríem, empastissaríeu, empastissarien

SUBJUNTIU PRESENT: empastissi, empastissis, empastissi, empastissem, empastisseu, empastissin

SUBJUNTIU IMPERFET: empastissés, empastissessis, empastissés, empastisséssim, empastisséssiu, empastissessin

IMPERATIU: empastissa, empastissi, empastissem, empastisseu, empastissin

->empat

■empat

[de empatar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Acció d’empatar;

2 l’efecte.

->empatar

■empatar

[de l’it. impattare, íd., der. de patta ‘empat’, ll. pacta, pl. de pactum ‘pacte’, d’on empatar significa bàsicament ‘pactar, quedar en paus’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 intr No guanyar ni perdre en un joc o en una votació perquè hom hi ha obtingut el mateix nombre de punts o de vots. Van molt igualats: em sembla que empataran. El Barcelona ha empatat.

2 tr Han empatat el partit d’anada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empatar

GERUNDI: empatant

PARTICIPI: empatat, empatada, empatats, empatades

INDICATIU PRESENT: empato, empates, empata, empatem, empateu, empaten

INDICATIU IMPERFET: empatava, empataves, empatava, empatàvem, empatàveu, empataven

INDICATIU PASSAT: empatí, empatares, empatà, empatàrem, empatàreu, empataren

INDICATIU FUTUR: empataré, empataràs, empatarà, empatarem, empatareu, empataran

INDICATIU CONDICIONAL: empataria, empataries, empataria, empataríem, empataríeu, empatarien

SUBJUNTIU PRESENT: empati, empatis, empati, empatem, empateu, empatin

SUBJUNTIU IMPERFET: empatés, empatessis, empatés, empatéssim, empatéssiu, empatessin

IMPERATIU: empata, empati, empatem, empateu, empatin

->empatia

■empatia

Part. sil.: em_pa_ti_a

[de en-³ i -patia]

f PSIC Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.

->empàtic

■empàtic -a

adj PSIC 1 Relatiu o pertanyent a l’empatia.

2 Caracteritzat per empatia.

->empatoll

■empatoll

[de patoll]

m Allò que hom s’empatolla.

->empatollada

■empatollada

[de empatollar]

f Empatoll.

->empatollar

■empatollar

[de empatoll; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Dir (coses sense solta, embrollades, empescades, etc.). Quines mentides ens empatolles!

2 pron Què t’empatolles? No saps el que t’empatolles!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empatollar

GERUNDI: empatollant

PARTICIPI: empatollat, empatollada, empatollats, empatollades

INDICATIU PRESENT: empatollo, empatolles, empatolla, empatollem, empatolleu, empatollen

INDICATIU IMPERFET: empatollava, empatollaves, empatollava, empatollàvem, empatollàveu, empatollaven

INDICATIU PASSAT: empatollí, empatollares, empatollà, empatollàrem, empatollàreu, empatollaren

INDICATIU FUTUR: empatollaré, empatollaràs, empatollarà, empatollarem, empatollareu, empatollaran

INDICATIU CONDICIONAL: empatollaria, empatollaries, empatollaria, empatollaríem, empatollaríeu, empatollarien

SUBJUNTIU PRESENT: empatolli, empatollis, empatolli, empatollem, empatolleu, empatollin

SUBJUNTIU IMPERFET: empatollés, empatollessis, empatollés, empatolléssim, empatolléssiu, empatollessin

IMPERATIU: empatolla, empatolli, empatollem, empatolleu, empatollin

->empatx

■empatx

[de empatxar; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 Obstacle, impediment. Posar empatx a la voluntat d’algú. Sense empatx ni contradicció.

2 1 PAT Indigestió.

2 fig Tenir un empatx de ciència, de música.

->empatxament

■empatxament

[de empatxar; 1a FONT: 1278]

m Empatx.

->empatxar

■empatxar

[de l’oc. nòrdic empachar ‘impedir’, provinent del fr. ant. empeechier, íd., ll. vg. impedicare, der. del ll. cl. impedīre ‘impedir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Impedir, posar empatx.

2 pron Preocupar-se, posar cura excessiva. No t’empatxis dels afers d’altri!

3 esp PAT 1 tr Indigestar.

2 pron De tant menjar, s’ha empatxat!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empatxar

GERUNDI: empatxant

PARTICIPI: empatxat, empatxada, empatxats, empatxades

INDICATIU PRESENT: empatxo, empatxes, empatxa, empatxem, empatxeu, empatxen

INDICATIU IMPERFET: empatxava, empatxaves, empatxava, empatxàvem, empatxàveu, empatxaven

INDICATIU PASSAT: empatxí, empatxares, empatxà, empatxàrem, empatxàreu, empatxaren

INDICATIU FUTUR: empatxaré, empatxaràs, empatxarà, empatxarem, empatxareu, empatxaran

INDICATIU CONDICIONAL: empatxaria, empatxaries, empatxaria, empatxaríem, empatxaríeu, empatxarien

SUBJUNTIU PRESENT: empatxi, empatxis, empatxi, empatxem, empatxeu, empatxin

SUBJUNTIU IMPERFET: empatxés, empatxessis, empatxés, empatxéssim, empatxéssiu, empatxessin

IMPERATIU: empatxa, empatxi, empatxem, empatxeu, empatxin

->empatxonar

■empatxonar

[de empatxar]

v tr i pron dial Empatxar 3.

->empavellonar

■empavellonar

[de pavelló]

v tr Posar pavelló (a un llit, un altar, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empavellonar

GERUNDI: empavellonant

PARTICIPI: empavellonat, empavellonada, empavellonats, empavellonades

INDICATIU PRESENT: empavellono, empavellones, empavellona, empavellonem, empavelloneu, empavellonen

INDICATIU IMPERFET: empavellonava, empavellonaves, empavellonava, empavellonàvem, empavellonàveu, empavellonaven

INDICATIU PASSAT: empavelloní, empavellonares, empavellonà, empavellonàrem, empavellonàreu, empavellonaren

INDICATIU FUTUR: empavellonaré, empavellonaràs, empavellonarà, empavellonarem, empavellonareu, empavellonaran

INDICATIU CONDICIONAL: empavellonaria, empavellonaries, empavellonaria, empavellonaríem, empavellonaríeu, empavellonarien

SUBJUNTIU PRESENT: empavelloni, empavellonis, empavelloni, empavellonem, empavelloneu, empavellonin

SUBJUNTIU IMPERFET: empavellonés, empavellonessis, empavellonés, empavellonéssim, empavellonéssiu, empavellonessin

IMPERATIU: empavellona, empavelloni, empavellonem, empavelloneu, empavellonin

->empavesar

■empavesar

[de pavès¹; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr 1 ant Voltar d’una empavesada, especialment una nau.

2 1 MAR Ornar una nau amb draps, banderes, gallardets, etc.

2 p anal Empavesar els edificis públics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empavesar

GERUNDI: empavesant

PARTICIPI: empavesat, empavesada, empavesats, empavesades

INDICATIU PRESENT: empaveso, empaveses, empavesa, empavesem, empaveseu, empavesen

INDICATIU IMPERFET: empavesava, empavesaves, empavesava, empavesàvem, empavesàveu, empavesaven

INDICATIU PASSAT: empavesí, empavesares, empavesà, empavesàrem, empavesàreu, empavesaren

INDICATIU FUTUR: empavesaré, empavesaràs, empavesarà, empavesarem, empavesareu, empavesaran

INDICATIU CONDICIONAL: empavesaria, empavesaries, empavesaria, empavesaríem, empavesaríeu, empavesarien

SUBJUNTIU PRESENT: empavesi, empavesis, empavesi, empavesem, empaveseu, empavesin

SUBJUNTIU IMPERFET: empavesés, empavesessis, empavesés, empaveséssim, empaveséssiu, empavesessin

IMPERATIU: empavesa, empavesi, empavesem, empaveseu, empavesin

->empavesat

■empavesat -ada

[de empavesar; 1a FONT: 1368]

1 m ant Guerrer armat de pavès.

2 f 1 ant Defensa que hom feia amb una fila de pavesos, especialment al voltant d’una nau.

2 p ext MAR Petita orla que hi ha al damunt de la batallola de la part de popa d’una barca de mitjana.

3 p ext MAR Conjunt de banderoles i gallardets per a ornamentar les embarcacions els dies de festa.

4 fig Nosa, embaràs.

3 adj 1 Guarnit d’empavesada. Una nau empavesada.

2 p anal Els balcons de l’ajuntament eren empavesats.

->empavonament

■empavonament

[de empavonar]

m METAL·L Tractament d’oxidació superficial que hom aplica als acers suaus a fi de formar-hi una pel·lícula anticorrosiva que protegeixi el metall.

->empavonar

■empavonar

[de pavó; 1a FONT: 1594]

v tr METAL·L Efectuar l’empavonament d’un objecte d’acer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empavonar

GERUNDI: empavonant

PARTICIPI: empavonat, empavonada, empavonats, empavonades

INDICATIU PRESENT: empavono, empavones, empavona, empavonem, empavoneu, empavonen

INDICATIU IMPERFET: empavonava, empavonaves, empavonava, empavonàvem, empavonàveu, empavonaven

INDICATIU PASSAT: empavoní, empavonares, empavonà, empavonàrem, empavonàreu, empavonaren

INDICATIU FUTUR: empavonaré, empavonaràs, empavonarà, empavonarem, empavonareu, empavonaran

INDICATIU CONDICIONAL: empavonaria, empavonaries, empavonaria, empavonaríem, empavonaríeu, empavonarien

SUBJUNTIU PRESENT: empavoni, empavonis, empavoni, empavonem, empavoneu, empavonin

SUBJUNTIU IMPERFET: empavonés, empavonessis, empavonés, empavonéssim, empavonéssiu, empavonessin

IMPERATIU: empavona, empavoni, empavonem, empavoneu, empavonin

->empebrar

■empebrar

[de pebre; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Assaonar amb pebre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empebrar

GERUNDI: empebrant

PARTICIPI: empebrat, empebrada, empebrats, empebrades

INDICATIU PRESENT: empebro, empebres, empebra, empebrem, empebreu, empebren

INDICATIU IMPERFET: empebrava, empebraves, empebrava, empebràvem, empebràveu, empebraven

INDICATIU PASSAT: empebrí, empebrares, empebrà, empebràrem, empebràreu, empebraren

INDICATIU FUTUR: empebraré, empebraràs, empebrarà, empebrarem, empebrareu, empebraran

INDICATIU CONDICIONAL: empebraria, empebraries, empebraria, empebraríem, empebraríeu, empebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empebri, empebris, empebri, empebrem, empebreu, empebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empebrés, empebressis, empebrés, empebréssim, empebréssiu, empebressin

IMPERATIU: empebra, empebri, empebrem, empebreu, empebrin

->empecadar

■empecadar

[de pecat; 1a FONT: s. XIV]

v tr ant Omplir de pecats.

->empeçolar

■empeçolar

v tr RAM Travar les potes (d’un animal) amb peçols. Empeçolaven les ovelles abans de tondre-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empeçolar

GERUNDI: empeçolant

PARTICIPI: empeçolat, empeçolada, empeçolats, empeçolades

INDICATIU PRESENT: empeçolo, empeçoles, empeçola, empeçolem, empeçoleu, empeçolen

INDICATIU IMPERFET: empeçolava, empeçolaves, empeçolava, empeçolàvem, empeçolàveu, empeçolaven

INDICATIU PASSAT: empeçolí, empeçolares, empeçolà, empeçolàrem, empeçolàreu, empeçolaren

INDICATIU FUTUR: empeçolaré, empeçolaràs, empeçolarà, empeçolarem, empeçolareu, empeçolaran

INDICATIU CONDICIONAL: empeçolaria, empeçolaries, empeçolaria, empeçolaríem, empeçolaríeu, empeçolarien

SUBJUNTIU PRESENT: empeçoli, empeçolis, empeçoli, empeçolem, empeçoleu, empeçolin

SUBJUNTIU IMPERFET: empeçolés, empeçolessis, empeçolés, empeçoléssim, empeçoléssiu, empeçolessin

IMPERATIU: empeçola, empeçoli, empeçolem, empeçoleu, empeçolin

->empeder

empeder -a

[d’origen incert, potser del gr. empathḗs ‘malaltís’; 1a FONT: 1803]

adj dial Que pateix sovint d’un mal o molèstia, que hi és propens. És molt empedera de migranya.

->empedrador

■empedrador -a

[de empedrar]

m i f OFIC Persona que té per ofici empedrar.

->empedrament

■empedrament

[de empedrar; 1a FONT: 1366]

m 1 Acció d’empedrar. L’empedrament del carrer costa una fortuna.

2 empedrat 3.

->empedrar

■empedrar

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr OBR PÚBL Formar, amb pedres convenientment tallades i ajustades, el paviment d’un carrer, d’una plaça, d’un pati, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empedrar

GERUNDI: empedrant

PARTICIPI: empedrat, empedrada, empedrats, empedrades

INDICATIU PRESENT: empedro, empedres, empedra, empedrem, empedreu, empedren

INDICATIU IMPERFET: empedrava, empedraves, empedrava, empedràvem, empedràveu, empedraven

INDICATIU PASSAT: empedrí, empedrares, empedrà, empedràrem, empedràreu, empedraren

INDICATIU FUTUR: empedraré, empedraràs, empedrarà, empedrarem, empedrareu, empedraran

INDICATIU CONDICIONAL: empedraria, empedraries, empedraria, empedraríem, empedraríeu, empedrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empedri, empedris, empedri, empedrem, empedreu, empedrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empedrés, empedressis, empedrés, empedréssim, empedréssiu, empedressin

IMPERATIU: empedra, empedri, empedrem, empedreu, empedrin

->empedrat

■empedrat -ada

[de empedrar; 1a FONT: 1475]

1 adj 1 Cobert de pedra.

2 fig Ple, farcit. Una enciclopèdia empedrada d’errors.

2 m col·loq GASTR 1 Truita de mongetes.

2 Truita amb talls de botifarra i de pernil.

3 Arròs amb llegums.

4 Mena d’amanida a base de mongetes, tomàquet, ceba i olives i, sovint també, bacallà esqueixat, condimentada amb una salsa vinagreta.

3 m esp OBR PÚBL Paviment constituït per pedres de forma i dimensions variables. S’ha fet malbé un tros d’empedrat.

->empedregar

■empedregar

[de pedra]

v tr Empedrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empedregar

GERUNDI: empedregant

PARTICIPI: empedregat, empedregada, empedregats, empedregades

INDICATIU PRESENT: empedrego, empedregues, empedrega, empedreguem, empedregueu, empedreguen

INDICATIU IMPERFET: empedregava, empedregaves, empedregava, empedregàvem, empedregàveu, empedregaven

INDICATIU PASSAT: empedreguí, empedregares, empedregà, empedregàrem, empedregàreu, empedregaren

INDICATIU FUTUR: empedregaré, empedregaràs, empedregarà, empedregarem, empedregareu, empedregaran

INDICATIU CONDICIONAL: empedregaria, empedregaries, empedregaria, empedregaríem, empedregaríeu, empedregarien

SUBJUNTIU PRESENT: empedregui, empedreguis, empedregui, empedreguem, empedregueu, empedreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: empedregués, empedreguessis, empedregués, empedreguéssim, empedreguéssiu, empedreguessin

IMPERATIU: empedrega, empedregui, empedreguem, empedregueu, empedreguin

->empedregat

empedregat -ada

[de empedregar]

adj i m Empedrat 1 1 i 3.

->empedreïment

■empedreïment

Part. sil.: em_pe_dre_ï_ment

[de empedreir]

m 1 Acció d’empedreir o d’empedreir-se;

2 l’efecte.

->empedreir

■empedreir

Part. sil.: em_pe_dre_ir

[de pedra; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

v 1 1 tr Endurir com una pedra. El trepig sovintejat empedreeix la terra.

2 pron Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció. Empedreir-se un filet.

2 pron fig Esdevenir dur, insensible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empedreir

GERUNDI: empedreint

PARTICIPI: empedreït, empedreïda, empedreïts, empedreïdes

INDICATIU PRESENT: empedreeixo, empedreeixes, empedreeix, empedreïm, empedreïu, empedreeixen

INDICATIU IMPERFET: empedreïa, empedreïes, empedreïa, empedreíem, empedreíeu, empedreïen

INDICATIU PASSAT: empedreí, empedreïres, empedreí, empedreírem, empedreíreu, empedreïren

INDICATIU FUTUR: empedreiré, empedreiràs, empedreirà, empedreirem, empedreireu, empedreiran

INDICATIU CONDICIONAL: empedreiria, empedreiries, empedreiria, empedreiríem, empedreiríeu, empedreirien

SUBJUNTIU PRESENT: empedreeixi, empedreeixis, empedreeixi, empedreïm, empedreïu, empedreeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: empedreís, empedreïssis, empedreís, empedreíssim, empedreíssiu, empedreïssin

IMPERATIU: empedreeix, empedreeixi, empedreïm, empedreïu, empedreeixin

->empedreït

■empedreït -ïda

Part. sil.: em_pe_dre_ït

[de empedreir]

adj 1 1 Endurit. Un filet molt empedreït.

2 fig Dur, insensible. Un cor empedreït.

2 Apoderat d’un costum, d’un vici. És un bevedor empedreït.

->empegar

■empegar

[de pega; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Untar amb pega o una altra matèria agafatosa. Empegar una bóta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empegar

GERUNDI: empegant

PARTICIPI: empegat, empegada, empegats, empegades

INDICATIU PRESENT: empego, empegues, empega, empeguem, empegueu, empeguen

INDICATIU IMPERFET: empegava, empegaves, empegava, empegàvem, empegàveu, empegaven

INDICATIU PASSAT: empeguí, empegares, empegà, empegàrem, empegàreu, empegaren

INDICATIU FUTUR: empegaré, empegaràs, empegarà, empegarem, empegareu, empegaran

INDICATIU CONDICIONAL: empegaria, empegaries, empegaria, empegaríem, empegaríeu, empegarien

SUBJUNTIU PRESENT: empegui, empeguis, empegui, empeguem, empegueu, empeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: empegués, empeguessis, empegués, empeguéssim, empeguéssiu, empeguessin

IMPERATIU: empega, empegui, empeguem, empegueu, empeguin

->empegueïdor

■empegueïdor -a

Part. sil.: em_pe_gue_ï_dor

[de empegueir-se]

adj Que s’empegueeix fàcilment. És una noia molt empegueïdora.

->empegueïment

■empegueïment

Part. sil.: em_pe_gue_ï_ment

[de empegueir-se]

m Estat del qui està empegueït.

->empegueir-se

■empegueir-se

Part. sil.: em_pe_gue_ir-se

[de pec; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v pron Torbar-se, avergonyir-se. En dir aquella inconveniència, les noies s’empegueïren.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empegueir

GERUNDI: empegueint

PARTICIPI: empegueït, empegueïda, empegueïts, empegueïdes

INDICATIU PRESENT: empegueeixo, empegueeixes, empegueeix, empegueïm, empegueïu, empegueeixen

INDICATIU IMPERFET: empegueïa, empegueïes, empegueïa, empegueíem, empegueíeu, empegueïen

INDICATIU PASSAT: empegueí, empegueïres, empegueí, empegueírem, empegueíreu, empegueïren

INDICATIU FUTUR: empegueiré, empegueiràs, empegueirà, empegueirem, empegueireu, empegueiran

INDICATIU CONDICIONAL: empegueiria, empegueiries, empegueiria, empegueiríem, empegueiríeu, empegueirien

SUBJUNTIU PRESENT: empegueeixi, empegueeixis, empegueeixi, empegueïm, empegueïu, empegueeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: empegueís, empegueïssis, empegueís, empegueíssim, empegueíssiu, empegueïssin

IMPERATIU: empegueeix, empegueeixi, empegueïm, empegueïu, empegueeixin

->empeguntar

■empeguntar

[de pegunta; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

v 1 tr Empegar.

2 pron Sempre que pinta, s’empegunta tot ell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empeguntar

GERUNDI: empeguntant

PARTICIPI: empeguntat, empeguntada, empeguntats, empeguntades

INDICATIU PRESENT: empegunto, empeguntes, empegunta, empeguntem, empegunteu, empegunten

INDICATIU IMPERFET: empeguntava, empeguntaves, empeguntava, empeguntàvem, empeguntàveu, empeguntaven

INDICATIU PASSAT: empeguntí, empeguntares, empeguntà, empeguntàrem, empeguntàreu, empeguntaren

INDICATIU FUTUR: empeguntaré, empeguntaràs, empeguntarà, empeguntarem, empeguntareu, empeguntaran

INDICATIU CONDICIONAL: empeguntaria, empeguntaries, empeguntaria, empeguntaríem, empeguntaríeu, empeguntarien

SUBJUNTIU PRESENT: empegunti, empeguntis, empegunti, empeguntem, empegunteu, empeguntin

SUBJUNTIU IMPERFET: empeguntés, empeguntessis, empeguntés, empeguntéssim, empeguntéssiu, empeguntessin

IMPERATIU: empegunta, empegunti, empeguntem, empegunteu, empeguntin

->empèl

■empèl

[aglutinació de en pèl]

Mot emprat en l’expressió a l’empèl loc adv Sense sella. Muntar a l’empèl.

->empellar

■empellar

Hom.: empallar

[de pell]

v intr i pron Cobrir-se de pell una nafra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empellar

GERUNDI: empellant

PARTICIPI: empellat, empellada, empellats, empellades

INDICATIU PRESENT: empello, empelles, empella, empellem, empelleu, empellen

INDICATIU IMPERFET: empellava, empellaves, empellava, empellàvem, empellàveu, empellaven

INDICATIU PASSAT: empellí, empellares, empellà, empellàrem, empellàreu, empellaren

INDICATIU FUTUR: empellaré, empellaràs, empellarà, empellarem, empellareu, empellaran

INDICATIU CONDICIONAL: empellaria, empellaries, empellaria, empellaríem, empellaríeu, empellarien

SUBJUNTIU PRESENT: empelli, empellis, empelli, empellem, empelleu, empellin

SUBJUNTIU IMPERFET: empellés, empellessis, empellés, empelléssim, empelléssiu, empellessin

IMPERATIU: empella, empelli, empellem, empelleu, empellin

->empelt

■empelt

[de empeltar; 1a FONT: 1372]

m 1 AGR 1 Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.

2 Part d’una planta amb una o més gemmes que s’insereix sobre una altra, anomenada patró.

3 Planta resultant de la unió de dues o més parts de plantes diferents.

2 CIR 1 Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica.

2 Part del teixit trasplantat en l’operació de l’empelt.

->empeltada

■empeltada

[de empeltar]

f Operació d’empeltar.

->empeltador

■empeltador -a

[de empeltar]

AGR 1 adj Que empelta.

2 m Instrument tallant emprat per a empeltar.

->empeltament

■empeltament

[de empeltar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m AGR i CIR Acció d’empeltar.

->empeltar

■empeltar

[probablement d’un ll. vg. *emputare (cl. imputare, de putare ‘podar’), alterat potser en *empeltare per influx de pellis ‘pell, escorça’; 1a FONT: 1161]

v 1 tr AGR i CIR Fer un empelt.

2 fig 1 tr Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). La dona li ha empeltat la passió per la música.

2 pron S’empeltà del gust pels clàssics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empeltar

GERUNDI: empeltant

PARTICIPI: empeltat, empeltada, empeltats, empeltades

INDICATIU PRESENT: empelto, empeltes, empelta, empeltem, empelteu, empelten

INDICATIU IMPERFET: empeltava, empeltaves, empeltava, empeltàvem, empeltàveu, empeltaven

INDICATIU PASSAT: empeltí, empeltares, empeltà, empeltàrem, empeltàreu, empeltaren

INDICATIU FUTUR: empeltaré, empeltaràs, empeltarà, empeltarem, empeltareu, empeltaran

INDICATIU CONDICIONAL: empeltaria, empeltaries, empeltaria, empeltaríem, empeltaríeu, empeltarien

SUBJUNTIU PRESENT: empelti, empeltis, empelti, empeltem, empelteu, empeltin

SUBJUNTIU IMPERFET: empeltés, empeltessis, empeltés, empeltéssim, empeltéssiu, empeltessin

IMPERATIU: empelta, empelti, empeltem, empelteu, empeltin

->empenar

empenar

Hom.: empanar

[de pena²; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

v tr MAR Plegar (la vela) sense arriar-la, lligant-la al car i a la pena de l’arbre mestre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empenar

GERUNDI: empenant

PARTICIPI: empenat, empenada, empenats, empenades

INDICATIU PRESENT: empeno, empenes, empena, empenem, empeneu, empenen

INDICATIU IMPERFET: empenava, empenaves, empenava, empenàvem, empenàveu, empenaven

INDICATIU PASSAT: empení, empenares, empenà, empenàrem, empenàreu, empenaren

INDICATIU FUTUR: empenaré, empenaràs, empenarà, empenarem, empenareu, empenaran

INDICATIU CONDICIONAL: empenaria, empenaries, empenaria, empenaríem, empenaríeu, empenarien

SUBJUNTIU PRESENT: empeni, empenis, empeni, empenem, empeneu, empenin

SUBJUNTIU IMPERFET: empenés, empenessis, empenés, empenéssim, empenéssiu, empenessin

IMPERATIU: empena, empeni, empenem, empeneu, empenin

->empenatge

empenatge

[de empenar]

m AERON Conjunt de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau agrupades a l’extrem de la cua o popa, format pels estabilitzadors i els timons de direcció i de capcineig.

->empenta

■empenta

[fem. substantivat de l’ant. empent, participi passat de empènyer, ll. vg. *impĭnctus, -a, -um, participi vg. de impingĕre ‘empènyer’, en lloc del cl. impactus; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Cop fort donat a una persona o cosa per empènyer-la. Li vaig donar una empenta, que de poc el faig caure!

2 fig Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una feina o arribar a un lloc. Una altra empenta i ja hi som! Ho fa tot a empentes.

3 fig Ajuda definitiva, impuls decisiu que hom dóna a algú per a fer una cosa. Em cal una empenta dels pares per a acabar de pagar la hipoteca.

4 a empentes fig Amb descortesia. M’ha tractat a empentes!

5 a empentes i rodolons Amb dificultats i entrebancs. Hi han arribat a empentes i rodolons.

2 1 Embranzida. L’empenta de l’aigua.

2 fig L’empenta irresistible de les noves idees. Un home d’empenta.

->empentar

■empentar

Cp. empènyer

[de empenta; 1a FONT: 1592]

v tr Donar empentes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empentar

GERUNDI: empentant

PARTICIPI: empentat, empentada, empentats, empentades

INDICATIU PRESENT: empento, empentes, empenta, empentem, empenteu, empenten

INDICATIU IMPERFET: empentava, empentaves, empentava, empentàvem, empentàveu, empentaven

INDICATIU PASSAT: empentí, empentares, empentà, empentàrem, empentàreu, empentaren

INDICATIU FUTUR: empentaré, empentaràs, empentarà, empentarem, empentareu, empentaran

INDICATIU CONDICIONAL: empentaria, empentaries, empentaria, empentaríem, empentaríeu, empentarien

SUBJUNTIU PRESENT: empenti, empentis, empenti, empentem, empenteu, empentin

SUBJUNTIU IMPERFET: empentés, empentessis, empentés, empentéssim, empentéssiu, empentessin

IMPERATIU: empenta, empenti, empentem, empenteu, empentin

->empentejar

■empentejar

[de empenta]

v tr Empentar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empentejar

GERUNDI: empentejant

PARTICIPI: empentejat, empentejada, empentejats, empentejades

INDICATIU PRESENT: empentejo, empenteges, empenteja, empentegem, empentegeu, empentegen

INDICATIU IMPERFET: empentejava, empentejaves, empentejava, empentejàvem, empentejàveu, empentejaven

INDICATIU PASSAT: empentegí, empentejares, empentejà, empentejàrem, empentejàreu, empentejaren

INDICATIU FUTUR: empentejaré, empentejaràs, empentejarà, empentejarem, empentejareu, empentejaran

INDICATIU CONDICIONAL: empentejaria, empentejaries, empentejaria, empentejaríem, empentejaríeu, empentejarien

SUBJUNTIU PRESENT: empentegi, empentegis, empentegi, empentegem, empentegeu, empentegin

SUBJUNTIU IMPERFET: empentegés, empentegessis, empentegés, empentegéssim, empentegéssiu, empentegessin

IMPERATIU: empenteja, empentegi, empentegem, empentegeu, empentegin

->empentís

■empentís -issa

[d’origen incert, potser el mateix de empeder, a través d’una pronúncia empathís, amb itacisme, del mot gr]

adj Malaltís.

->empenya

■empenya

Hom.: empènyer

[probablement del fr. empeigne, íd., potser d’un ll. vg. *impectĭne, der. del cl. pecten, -ĭnis ‘pinta’, aplicat a les falanges del metatars; 1a FONT: 1356]

f 1 ANAT ANIM Part superior del peu corresponent al metatars.

2 CALÇ Peça de cuir que forma la part principal de la sabata, que cobreix el peu i va cosida o clavada a la sola.

->empenyalar-se

■empenyalar-se

[de penyal]

v pron Enfilar-se per penyes o penyals en un lloc gairebé inaccessible, d’on és molt difícil de davallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empenyalar

GERUNDI: empenyalant

PARTICIPI: empenyalat, empenyalada, empenyalats, empenyalades

INDICATIU PRESENT: empenyalo, empenyales, empenyala, empenyalem, empenyaleu, empenyalen

INDICATIU IMPERFET: empenyalava, empenyalaves, empenyalava, empenyalàvem, empenyalàveu, empenyalaven

INDICATIU PASSAT: empenyalí, empenyalares, empenyalà, empenyalàrem, empenyalàreu, empenyalaren

INDICATIU FUTUR: empenyalaré, empenyalaràs, empenyalarà, empenyalarem, empenyalareu, empenyalaran

INDICATIU CONDICIONAL: empenyalaria, empenyalaries, empenyalaria, empenyalaríem, empenyalaríeu, empenyalarien

SUBJUNTIU PRESENT: empenyali, empenyalis, empenyali, empenyalem, empenyaleu, empenyalin

SUBJUNTIU IMPERFET: empenyalés, empenyalessis, empenyalés, empenyaléssim, empenyaléssiu, empenyalessin

IMPERATIU: empenyala, empenyali, empenyalem, empenyaleu, empenyalin

->empenyedor

■empenyedor -a

[de empènyer]

1 adj Que empeny.

2 m i f MAR Persona que té per ofici d’empènyer les barques en avarar o treure.

->empènyer

■empènyer

Hom.: empenya

Cp. empentar

[del ll. ĭmpĭngĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[p p empès -esa] v tr 1 Moure o tractar de moure (algú o alguna cosa) exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar.

2 1 fig Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l’hi empenyeren. Ho féu empès per les circumstàncies.

2 qui dia passa, any empeny Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empènyer

GERUNDI: empenyent

PARTICIPI: empès, empesa, empesos, empeses

INDICATIU PRESENT: empenyo, empenys, empeny, empenyem, empenyeu, empenyen

INDICATIU IMPERFET: empenyia, empenyies, empenyia, empenyíem, empenyíeu, empenyien

INDICATIU PASSAT: empenyí, empenyeres, empenyé, empenyérem, empenyéreu, empenyeren

INDICATIU FUTUR: empenyeré, empenyeràs, empenyerà, empenyerem, empenyereu, empenyeran

INDICATIU CONDICIONAL: empenyeria, empenyeries, empenyeria, empenyeríem, empenyeríeu, empenyerien

SUBJUNTIU PRESENT: empenyi, empenyis, empenyi, empenyem, empenyeu, empenyin

SUBJUNTIU IMPERFET: empenyés, empenyessis, empenyés, empenyéssim, empenyéssiu, empenyessin

IMPERATIU: empeny, empenyi, empenyem, empenyeu, empenyin

->empenyiment

■empenyiment

[de empènyer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció d’empènyer.

2 AERON Força propulsora d’una aeronau, que venç la resistència i assegura la sustentació.

3 FÍS Força experimentada per un cos en ésser submergit en un fluid.

->empenyorament

■empenyorament

[de empenyorar; 1a FONT: s. XII]

m 1 1 Acció d’empenyorar;

2 l’efecte.

2 DR CAT Venda a carta de gràcia.

->empenyorar

■empenyorar

[de penyorar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 tr Donar (alguna cosa) en penyora. Empenyorar les joies, el rellotge, en una casa de préstecs, en un mont de pietat.

2 pron Carregar-se de deutes; endeutar-se. S’ha empenyorat fins al coll.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empenyorar

GERUNDI: empenyorant

PARTICIPI: empenyorat, empenyorada, empenyorats, empenyorades

INDICATIU PRESENT: empenyoro, empenyores, empenyora, empenyorem, empenyoreu, empenyoren

INDICATIU IMPERFET: empenyorava, empenyoraves, empenyorava, empenyoràvem, empenyoràveu, empenyoraven

INDICATIU PASSAT: empenyorí, empenyorares, empenyorà, empenyoràrem, empenyoràreu, empenyoraren

INDICATIU FUTUR: empenyoraré, empenyoraràs, empenyorarà, empenyorarem, empenyorareu, empenyoraran

INDICATIU CONDICIONAL: empenyoraria, empenyoraries, empenyoraria, empenyoraríem, empenyoraríeu, empenyorarien

SUBJUNTIU PRESENT: empenyori, empenyoris, empenyori, empenyorem, empenyoreu, empenyorin

SUBJUNTIU IMPERFET: empenyorés, empenyoressis, empenyorés, empenyoréssim, empenyoréssiu, empenyoressin

IMPERATIU: empenyora, empenyori, empenyorem, empenyoreu, empenyorin

->emperador

■emperador

[del ll. imperator, -ōris ‘el qui mana, emperador’, der. de imperare ‘manar, donar ordres’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 HIST Sobirà d’un imperi.

2 p anal Nom donat, a Occident, als sobirans de nacions extenses o poderoses, els quals dominen amb poders personals absoluts i han tingut sovint prínceps vassalls sota llur autoritat.

2 ICT 1 Peix espasa.

2 Peix serra.

->emperadriu

■emperadriu

Part. sil.: em_pe_ra_driu

[de emperador; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Sobirana d’un imperi.

2 Muller d’un emperador.

->emperesidor

■emperesidor -a

[de emperesir]

adj Que empereseix.

->emperesiment

■emperesiment

[de emperesir]

m 1 1 Acció d’emperesir o d’emperesir-se;

2 l’efecte.

2 Estat del qui està emperesit.

->emperesir

■emperesir

[de peresa; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v 1 tr Fer agafar peresa. La calor emperesia els caçadors.

2 pron Agafar peresa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emperesir

GERUNDI: emperesint

PARTICIPI: emperesit, emperesida, emperesits, emperesides

INDICATIU PRESENT: empereseixo, empereseixes, empereseix, emperesim, emperesiu, empereseixen

INDICATIU IMPERFET: emperesia, emperesies, emperesia, emperesíem, emperesíeu, emperesien

INDICATIU PASSAT: emperesí, emperesires, emperesí, emperesírem, emperesíreu, emperesiren

INDICATIU FUTUR: emperesiré, emperesiràs, emperesirà, emperesirem, emperesireu, emperesiran

INDICATIU CONDICIONAL: emperesiria, emperesiries, emperesiria, emperesiríem, emperesiríeu, emperesirien

SUBJUNTIU PRESENT: empereseixi, empereseixis, empereseixi, emperesim, emperesiu, empereseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emperesís, emperesissis, emperesís, emperesíssim, emperesíssiu, emperesissin

IMPERATIU: empereseix, empereseixi, emperesim, emperesiu, empereseixin

->emperlar

■emperlar

[de perla]

v 1 tr Adornar amb una o més perles.

2 fig 1 tr Les llàgrimes li emperlaven la cara.

2 pron Les fulles s’havien emperlat de gotes de rosada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emperlar

GERUNDI: emperlant

PARTICIPI: emperlat, emperlada, emperlats, emperlades

INDICATIU PRESENT: emperlo, emperles, emperla, emperlem, emperleu, emperlen

INDICATIU IMPERFET: emperlava, emperlaves, emperlava, emperlàvem, emperlàveu, emperlaven

INDICATIU PASSAT: emperlí, emperlares, emperlà, emperlàrem, emperlàreu, emperlaren

INDICATIU FUTUR: emperlaré, emperlaràs, emperlarà, emperlarem, emperlareu, emperlaran

INDICATIU CONDICIONAL: emperlaria, emperlaries, emperlaria, emperlaríem, emperlaríeu, emperlarien

SUBJUNTIU PRESENT: emperli, emperlis, emperli, emperlem, emperleu, emperlin

SUBJUNTIU IMPERFET: emperlés, emperlessis, emperlés, emperléssim, emperléssiu, emperlessin

IMPERATIU: emperla, emperli, emperlem, emperleu, emperlin

->empernar

■empernar

[de pern]

v 1 TECNOL 1 tr Clavar o fixar per mitjà de perns.

2 pron Enferritjar-se.

2 pron fig Entossudir-se, ficar la banya.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empernar

GERUNDI: empernant

PARTICIPI: empernat, empernada, empernats, empernades

INDICATIU PRESENT: emperno, empernes, emperna, empernem, emperneu, empernen

INDICATIU IMPERFET: empernava, empernaves, empernava, empernàvem, empernàveu, empernaven

INDICATIU PASSAT: emperní, empernares, empernà, empernàrem, empernàreu, empernaren

INDICATIU FUTUR: empernaré, empernaràs, empernarà, empernarem, empernareu, empernaran

INDICATIU CONDICIONAL: empernaria, empernaries, empernaria, empernaríem, empernaríeu, empernarien

SUBJUNTIU PRESENT: emperni, empernis, emperni, empernem, emperneu, empernin

SUBJUNTIU IMPERFET: empernés, empernessis, empernés, empernéssim, empernéssiu, empernessin

IMPERATIU: emperna, emperni, empernem, emperneu, empernin

->emperò

■emperò

[comp. de però i potser del pronominal en¹ o de l’il·latiu on o, encara, del copulatiu ant. et, e ‘i’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

conj i adv Però.

->emperpalar

■emperpalar

[de perpal]

v tr Posar el perpal a alguna cosa a alçapremar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emperpalar

GERUNDI: emperpalant

PARTICIPI: emperpalat, emperpalada, emperpalats, emperpalades

INDICATIU PRESENT: emperpalo, emperpales, emperpala, emperpalem, emperpaleu, emperpalen

INDICATIU IMPERFET: emperpalava, emperpalaves, emperpalava, emperpalàvem, emperpalàveu, emperpalaven

INDICATIU PASSAT: emperpalí, emperpalares, emperpalà, emperpalàrem, emperpalàreu, emperpalaren

INDICATIU FUTUR: emperpalaré, emperpalaràs, emperpalarà, emperpalarem, emperpalareu, emperpalaran

INDICATIU CONDICIONAL: emperpalaria, emperpalaries, emperpalaria, emperpalaríem, emperpalaríeu, emperpalarien

SUBJUNTIU PRESENT: emperpali, emperpalis, emperpali, emperpalem, emperpaleu, emperpalin

SUBJUNTIU IMPERFET: emperpalés, emperpalessis, emperpalés, emperpaléssim, emperpaléssiu, emperpalessin

IMPERATIU: emperpala, emperpali, emperpalem, emperpaleu, emperpalin

->emperpalat

■emperpalat -ada

[de emperpalar]

adj Dret i tibat com un perpal.

->emperrucat

■emperrucat -ada

[de perruca]

adj Que porta posada una perruca.

->emperxar

■emperxar

[de perxa; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Penjar en una perxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emperxar

GERUNDI: emperxant

PARTICIPI: emperxat, emperxada, emperxats, emperxades

INDICATIU PRESENT: emperxo, emperxes, emperxa, emperxem, emperxeu, emperxen

INDICATIU IMPERFET: emperxava, emperxaves, emperxava, emperxàvem, emperxàveu, emperxaven

INDICATIU PASSAT: emperxí, emperxares, emperxà, emperxàrem, emperxàreu, emperxaren

INDICATIU FUTUR: emperxaré, emperxaràs, emperxarà, emperxarem, emperxareu, emperxaran

INDICATIU CONDICIONAL: emperxaria, emperxaries, emperxaria, emperxaríem, emperxaríeu, emperxarien

SUBJUNTIU PRESENT: emperxi, emperxis, emperxi, emperxem, emperxeu, emperxin

SUBJUNTIU IMPERFET: emperxés, emperxessis, emperxés, emperxéssim, emperxéssiu, emperxessin

IMPERATIU: emperxa, emperxi, emperxem, emperxeu, emperxin

->emperxat

emperxat -ada

[de emperxar]

adj Penjat en una perxa.

->empès

■empès -esa

[de empènyer]

adj dial 1 Tancat incompletament, sense clau ni pestell; ajustat. Tenia la porta empesa i vaig entrar.

2 deixar (o tancar) empès Tancar incompletament; ajustar. Podràs entrar, que sempre deixem empès.

->empesa

■empesa

[del ll. ĭmpēnsa ‘despeses’, der. del ll. impĕndĕre ‘despendre’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f TÈXT 1 Paratge.

2 Adob que hom posa als teixits per donar-los aparença de qualitat.

3 Rigidesa que té la roba i que sol perdre rentant-la o amb l’ús.

4 Tot teixit cru abans de blanquejar-lo i estampar-lo.

->empesar

■empesar

[de empesa]

v tr TÈXT Donar l’empesa a un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empesar

GERUNDI: empesant

PARTICIPI: empesat, empesada, empesats, empesades

INDICATIU PRESENT: empeso, empeses, empesa, empesem, empeseu, empesen

INDICATIU IMPERFET: empesava, empesaves, empesava, empesàvem, empesàveu, empesaven

INDICATIU PASSAT: empesí, empesares, empesà, empesàrem, empesàreu, empesaren

INDICATIU FUTUR: empesaré, empesaràs, empesarà, empesarem, empesareu, empesaran

INDICATIU CONDICIONAL: empesaria, empesaries, empesaria, empesaríem, empesaríeu, empesarien

SUBJUNTIU PRESENT: empesi, empesis, empesi, empesem, empeseu, empesin

SUBJUNTIU IMPERFET: empesés, empesessis, empesés, empeséssim, empeséssiu, empesessin

IMPERATIU: empesa, empesi, empesem, empeseu, empesin

->empescada

■empescada

[de empescar-se]

f 1 1 Acció d’empescar-se;

2 l’efecte.

2 esp Cosa empescada, allò que hom s’empesca.

->empescar-se

■empescar-se

[de pescar]

v pron Inventar, forjar un projecte, una excusa, una cosa a endevinar, una mentida, etc. Totes se les empesca!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empescar

GERUNDI: empescant

PARTICIPI: empescat, empescada, empescats, empescades

INDICATIU PRESENT: empesco, empesques, empesca, empesquem, empesqueu, empesquen

INDICATIU IMPERFET: empescava, empescaves, empescava, empescàvem, empescàveu, empescaven

INDICATIU PASSAT: empesquí, empescares, empescà, empescàrem, empescàreu, empescaren

INDICATIU FUTUR: empescaré, empescaràs, empescarà, empescarem, empescareu, empescaran

INDICATIU CONDICIONAL: empescaria, empescaries, empescaria, empescaríem, empescaríeu, empescarien

SUBJUNTIU PRESENT: empesqui, empesquis, empesqui, empesquem, empesqueu, empesquin

SUBJUNTIU IMPERFET: empesqués, empesquessis, empesqués, empesquéssim, empesquéssiu, empesquessin

IMPERATIU: empesca, empesqui, empesquem, empesqueu, empesquin

->empestar

■empestar

Hom.: empastar

[de pesta; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Infectar de pesta (algú).

2 Infectar (quelcom) de microbis de la pesta. Els cadàvers en descomposició empestaven l’aire.

3 1 Infectar d’una olor fètida. Aquestes escombraries empesten tot el carreró.

2 abs Fa una pudor que empesta!

4 fig Aquestes falses idees empesten el jovent!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empestar

GERUNDI: empestant

PARTICIPI: empestat, empestada, empestats, empestades

INDICATIU PRESENT: empesto, empestes, empesta, empestem, empesteu, empesten

INDICATIU IMPERFET: empestava, empestaves, empestava, empestàvem, empestàveu, empestaven

INDICATIU PASSAT: empestí, empestares, empestà, empestàrem, empestàreu, empestaren

INDICATIU FUTUR: empestaré, empestaràs, empestarà, empestarem, empestareu, empestaran

INDICATIU CONDICIONAL: empestaria, empestaries, empestaria, empestaríem, empestaríeu, empestarien

SUBJUNTIU PRESENT: empesti, empestis, empesti, empestem, empesteu, empestin

SUBJUNTIU IMPERFET: empestés, empestessis, empestés, empestéssim, empestéssiu, empestessin

IMPERATIU: empesta, empesti, empestem, empesteu, empestin

->empestat

empestat -ada

Hom.: empastat

[de empestar; 1a FONT: 1666]

adj i m i f PAT Malalt de pesta.

->empestiferar

■empestiferar

[de pesta]

v tr Infectar, empestar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empestiferar

GERUNDI: empestiferant

PARTICIPI: empestiferat, empestiferada, empestiferats, empestiferades

INDICATIU PRESENT: empestifero, empestiferes, empestifera, empestiferem, empestifereu, empestiferen

INDICATIU IMPERFET: empestiferava, empestiferaves, empestiferava, empestiferàvem, empestiferàveu, empestiferaven

INDICATIU PASSAT: empestiferí, empestiferares, empestiferà, empestiferàrem, empestiferàreu, empestiferaren

INDICATIU FUTUR: empestiferaré, empestiferaràs, empestiferarà, empestiferarem, empestiferareu, empestiferaran

INDICATIU CONDICIONAL: empestiferaria, empestiferaries, empestiferaria, empestiferaríem, empestiferaríeu, empestiferarien

SUBJUNTIU PRESENT: empestiferi, empestiferis, empestiferi, empestiferem, empestifereu, empestiferin

SUBJUNTIU IMPERFET: empestiferés, empestiferessis, empestiferés, empestiferéssim, empestiferéssiu, empestiferessin

IMPERATIU: empestifera, empestiferi, empestiferem, empestifereu, empestiferin

->empetitiment

■empetitiment

[de empetitir]

m 1 Acció d’empetitir o d’empetitir-se;

2 l’efecte.

->empetitir

■empetitir

[de petit; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr 1 Fer més petit. Perquè el menjador fos més gran, han empetitit la cuina.

2 Fer semblar més petit. Una lent que empetiteix les imatges. Porta un pentinat que l’empetiteix.

2 pron Quan té por s’arronsa i s’empetiteix.

3 tr fig Llevar importància. Empetitir una qüestió, una discussió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empetitir

GERUNDI: empetitint

PARTICIPI: empetitit, empetitida, empetitits, empetitides

INDICATIU PRESENT: empetiteixo, empetiteixes, empetiteix, empetitim, empetitiu, empetiteixen

INDICATIU IMPERFET: empetitia, empetities, empetitia, empetitíem, empetitíeu, empetitien

INDICATIU PASSAT: empetití, empetitires, empetití, empetitírem, empetitíreu, empetitiren

INDICATIU FUTUR: empetitiré, empetitiràs, empetitirà, empetitirem, empetitireu, empetitiran

INDICATIU CONDICIONAL: empetitiria, empetitiries, empetitiria, empetitiríem, empetitiríeu, empetitirien

SUBJUNTIU PRESENT: empetiteixi, empetiteixis, empetiteixi, empetitim, empetitiu, empetiteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: empetitís, empetitissis, empetitís, empetitíssim, empetitíssiu, empetitissin

IMPERATIU: empetiteix, empetiteixi, empetitim, empetitiu, empetiteixin

->empetràcies

empetràcies

Part. sil.: em_pe_trà_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les bicornes formada per arbusts ericoides, amb fulles perennes i alternes, flors axil·lars i fruits en baia.

2 sing Planta de la família de les empetràcies.

->èmpetre

èmpetre

m BOT Gènere d’arbusts perennifolis petits, de la família de les empetràcies (Empetrum sp), amb fulles linears, flors blanques o rosades i baies negres.

->èmpetrum

èmpetrum

m BOT Èmpetre.

->empetxinat

■empetxinat -ada

[de petxina]

adj Guarnit de petxines.

->empiconar

■empiconar

[de picar]

v tr TÈXT Marcar en el fons d’un dibuix pintat damunt el paper quadriculat el lligat precís per tal d’obtenir-lo en el teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empiconar

GERUNDI: empiconant

PARTICIPI: empiconat, empiconada, empiconats, empiconades

INDICATIU PRESENT: empicono, empicones, empicona, empiconem, empiconeu, empiconen

INDICATIU IMPERFET: empiconava, empiconaves, empiconava, empiconàvem, empiconàveu, empiconaven

INDICATIU PASSAT: empiconí, empiconares, empiconà, empiconàrem, empiconàreu, empiconaren

INDICATIU FUTUR: empiconaré, empiconaràs, empiconarà, empiconarem, empiconareu, empiconaran

INDICATIU CONDICIONAL: empiconaria, empiconaries, empiconaria, empiconaríem, empiconaríeu, empiconarien

SUBJUNTIU PRESENT: empiconi, empiconis, empiconi, empiconem, empiconeu, empiconin

SUBJUNTIU IMPERFET: empiconés, empiconessis, empiconés, empiconéssim, empiconéssiu, empiconessin

IMPERATIU: empicona, empiconi, empiconem, empiconeu, empiconin

->empiema

■empiema

Part. sil.: em_pi_e_ma

m PAT Acumulació de pus en una cavitat orgànica, especialment la pleural.

->empiesi

empiesi

Part. sil.: em_pi_e_si

f PAT Malaltia caracteritzada per la formació de vesícules plenes de pus.

->empilament

■empilament

[de empilar]

m 1 Acció d’empilar o d’empilar-se;

2 l’efecte.

->empilar

■empilar

[de pila¹]

v 1 1 tr Disposar coses formant una pila o piles.

2 pron A la tardor les fulles seques s’empilen sota els arbres.

2 tr INFORM Inserir (un element) en una pila.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empilar

GERUNDI: empilant

PARTICIPI: empilat, empilada, empilats, empilades

INDICATIU PRESENT: empilo, empiles, empila, empilem, empileu, empilen

INDICATIU IMPERFET: empilava, empilaves, empilava, empilàvem, empilàveu, empilaven

INDICATIU PASSAT: empilí, empilares, empilà, empilàrem, empilàreu, empilaren

INDICATIU FUTUR: empilaré, empilaràs, empilarà, empilarem, empilareu, empilaran

INDICATIU CONDICIONAL: empilaria, empilaries, empilaria, empilaríem, empilaríeu, empilarien

SUBJUNTIU PRESENT: empili, empilis, empili, empilem, empileu, empilin

SUBJUNTIU IMPERFET: empilés, empilessis, empilés, empiléssim, empiléssiu, empilessin

IMPERATIU: empila, empili, empilem, empileu, empilin

->empillocar-se

■empillocar-se

[d’origen incert, pot ser resultat de l’encreuament de mots de forma i sentit semblant com empilornar, emborniar, empiocar-se]

v pron Embriagar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empillocar

GERUNDI: empillocant

PARTICIPI: empillocat, empillocada, empillocats, empillocades

INDICATIU PRESENT: empilloco, empilloques, empilloca, empilloquem, empilloqueu, empilloquen

INDICATIU IMPERFET: empillocava, empillocaves, empillocava, empillocàvem, empillocàveu, empillocaven

INDICATIU PASSAT: empilloquí, empillocares, empillocà, empillocàrem, empillocàreu, empillocaren

INDICATIU FUTUR: empillocaré, empillocaràs, empillocarà, empillocarem, empillocareu, empillocaran

INDICATIU CONDICIONAL: empillocaria, empillocaries, empillocaria, empillocaríem, empillocaríeu, empillocarien

SUBJUNTIU PRESENT: empilloqui, empilloquis, empilloqui, empilloquem, empilloqueu, empilloquin

SUBJUNTIU IMPERFET: empilloqués, empilloquessis, empilloqués, empilloquéssim, empilloquéssiu, empilloquessin

IMPERATIU: empilloca, empilloqui, empilloquem, empilloqueu, empilloquin

->empinar

■empinar

[del cast. empinar, mot popular a Mallorca, Menorca i València]

v 1 tr i pron alzinar².

2 pron Posar-se de puntetes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empinar

GERUNDI: empinant

PARTICIPI: empinat, empinada, empinats, empinades

INDICATIU PRESENT: empino, empines, empina, empinem, empineu, empinen

INDICATIU IMPERFET: empinava, empinaves, empinava, empinàvem, empinàveu, empinaven

INDICATIU PASSAT: empiní, empinares, empinà, empinàrem, empinàreu, empinaren

INDICATIU FUTUR: empinaré, empinaràs, empinarà, empinarem, empinareu, empinaran

INDICATIU CONDICIONAL: empinaria, empinaries, empinaria, empinaríem, empinaríeu, empinarien

SUBJUNTIU PRESENT: empini, empinis, empini, empinem, empineu, empinin

SUBJUNTIU IMPERFET: empinés, empinessis, empinés, empinéssim, empinéssiu, empinessin

IMPERATIU: empina, empini, empinem, empineu, empinin

->empinyar-se

■empinyar-se

[de pinya]

v pron Agafar la pinya, embriagar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empinyar

GERUNDI: empinyant

PARTICIPI: empinyat, empinyada, empinyats, empinyades

INDICATIU PRESENT: empinyo, empinyes, empinya, empinyem, empinyeu, empinyen

INDICATIU IMPERFET: empinyava, empinyaves, empinyava, empinyàvem, empinyàveu, empinyaven

INDICATIU PASSAT: empinyí, empinyares, empinyà, empinyàrem, empinyàreu, empinyaren

INDICATIU FUTUR: empinyaré, empinyaràs, empinyarà, empinyarem, empinyareu, empinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: empinyaria, empinyaries, empinyaria, empinyaríem, empinyaríeu, empinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: empinyi, empinyis, empinyi, empinyem, empinyeu, empinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: empinyés, empinyessis, empinyés, empinyéssim, empinyéssiu, empinyessin

IMPERATIU: empinya, empinyi, empinyem, empinyeu, empinyin

->empiocar-se

■empiocar-se

Part. sil.: em_pi_o_car-se

[de pioc²]

v pron Posar-se pioc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empiocar

GERUNDI: empiocant

PARTICIPI: empiocat, empiocada, empiocats, empiocades

INDICATIU PRESENT: empioco, empioques, empioca, empioquem, empioqueu, empioquen

INDICATIU IMPERFET: empiocava, empiocaves, empiocava, empiocàvem, empiocàveu, empiocaven

INDICATIU PASSAT: empioquí, empiocares, empiocà, empiocàrem, empiocàreu, empiocaren

INDICATIU FUTUR: empiocaré, empiocaràs, empiocarà, empiocarem, empiocareu, empiocaran

INDICATIU CONDICIONAL: empiocaria, empiocaries, empiocaria, empiocaríem, empiocaríeu, empiocarien

SUBJUNTIU PRESENT: empioqui, empioquis, empioqui, empioquem, empioqueu, empioquin

SUBJUNTIU IMPERFET: empioqués, empioquessis, empioqués, empioquéssim, empioquéssiu, empioquessin

IMPERATIU: empioca, empioqui, empioquem, empioqueu, empioquin

->empipada

■empipada

[de empipar]

f Empipament.

->empipador

■empipador -a

[de empipar]

adj i m i f Que empipa.

->empipament

■empipament

[de empipar; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 Acció d’empipar o d’empipar-se;

2 l’efecte.

->empipar

■empipar

[deriv. de pipa, amb significat primitiu de ‘atipar’, procedent de la idea de conducte, propi de la pipa, que fica alguna substància a la boca, d’on el sentit de ‘atipar-se moralment d’una cosa’]

v 1 1 tr Enutjar, irritar. Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt!

2 pron S’ha empipat tant, que em volia pegar!

2 tr Destorbar, incomodar. Quan treballa, no l’heu d’empipar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empipar

GERUNDI: empipant

PARTICIPI: empipat, empipada, empipats, empipades

INDICATIU PRESENT: empipo, empipes, empipa, empipem, empipeu, empipen

INDICATIU IMPERFET: empipava, empipaves, empipava, empipàvem, empipàveu, empipaven

INDICATIU PASSAT: empipí, empipares, empipà, empipàrem, empipàreu, empiparen

INDICATIU FUTUR: empiparé, empiparàs, empiparà, empiparem, empipareu, empiparan

INDICATIU CONDICIONAL: empiparia, empiparies, empiparia, empiparíem, empiparíeu, empiparien

SUBJUNTIU PRESENT: empipi, empipis, empipi, empipem, empipeu, empipin

SUBJUNTIU IMPERFET: empipés, empipessis, empipés, empipéssim, empipéssiu, empipessin

IMPERATIU: empipa, empipi, empipem, empipeu, empipin

->empireuma

■empireuma

Part. sil.: em_pi_reu_ma

[del gr. empýreuma ‘acció d’encendre, de coure; tió; olor i sabor de cremat’, der. de empyreúō ‘encendre, cremar’]

m Olor i sabor peculiars que adquireixen certes substàncies orgàniques sotmeses a un procés de descomposició tèrmica.

->empireumàtic

■empireumàtic -a

Part. sil.: em_pi_reu_mà_tic

[de empireuma]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’empireuma.

2 oli empireumàtic QUÍM ORG Producte resultant de la destil·lació seca de matèries orgàniques.

->empiri

■empiri -íria

[del ll. empyrĭus, i aquest, del gr. empýrios ‘de foc’, perquè els antics situaven el foc pur i etern en la part més alta del cel]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’empiri. Cel empiri, esfera empíria.

2 m El més alt dels cels, segons els antics.

->empíric

■empíric -a

[del ll. empīrĭcus, i aquest, del gr. empeirikós, íd., der. de peĩra ‘experiència, prova, temptativa’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Que es funda solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en la mera pràctica. Per mètodes empírics.

2 filosofia empírica FILOS Empirisme.

3 llei empírica FÍS Llei a la qual hom ha arribat per coneixements obtinguts estadísticament de l’experiència directa.

2 m i f Partidari de l’empirisme.

->empíricament

■empíricament

[de empíric]

adv D’una manera empírica.

->empiriocriticisme

empiriocriticisme

Part. sil.: em_pi_ri_o_cri_ti_cis_me

[del gr. empeiría ‘experiència’ i criticisme]

m FILOS Doctrina positivista que pretén d’establir una filosofia de l’experiència pura.

->empirisme

■empirisme

[de empíric]

m 1 1 Sistema fundat en la pràctica o experiència.

2 FILOS Doctrina filosòfica que nega l’existència d’altres principis de coneixement que no siguin l’experiència.

2 empirisme científic HIST CIÈNC Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.

->empirista

■empirista

[de empíric]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’empirisme.

2 adj i m i f Partidari de l’empirisme.

->empissarrar

■empissarrar

[de pissarra]

v tr Cobrir de pissarra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empissarrar

GERUNDI: empissarrant

PARTICIPI: empissarrat, empissarrada, empissarrats, empissarrades

INDICATIU PRESENT: empissarro, empissarres, empissarra, empissarrem, empissarreu, empissarren

INDICATIU IMPERFET: empissarrava, empissarraves, empissarrava, empissarràvem, empissarràveu, empissarraven

INDICATIU PASSAT: empissarrí, empissarrares, empissarrà, empissarràrem, empissarràreu, empissarraren

INDICATIU FUTUR: empissarraré, empissarraràs, empissarrarà, empissarrarem, empissarrareu, empissarraran

INDICATIU CONDICIONAL: empissarraria, empissarraries, empissarraria, empissarraríem, empissarraríeu, empissarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empissarri, empissarris, empissarri, empissarrem, empissarreu, empissarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empissarrés, empissarressis, empissarrés, empissarréssim, empissarréssiu, empissarressin

IMPERATIU: empissarra, empissarri, empissarrem, empissarreu, empissarrin

->empit

■empit

Hom.: ampit

[del mateix origen que ampit, amb variació semàntica per comparació amb la forma de l’element de construcció i amb modificació gràfica]

m 1 Pujada, costa, molt inclinada, especialment la part més forta d’una pujada.

2 Vessant de muntanya.

->empitada

■empitada

[de empit]

f tirapits 1.

->empitarrament

■empitarrament

[de empitarrar-se]

m Empitrament.

->empitarrar-se

■empitarrar-se

[de empit]

v pron Empitrar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empitarrar

GERUNDI: empitarrant

PARTICIPI: empitarrat, empitarrada, empitarrats, empitarrades

INDICATIU PRESENT: empitarro, empitarres, empitarra, empitarrem, empitarreu, empitarren

INDICATIU IMPERFET: empitarrava, empitarraves, empitarrava, empitarràvem, empitarràveu, empitarraven

INDICATIU PASSAT: empitarrí, empitarrares, empitarrà, empitarràrem, empitarràreu, empitarraren

INDICATIU FUTUR: empitarraré, empitarraràs, empitarrarà, empitarrarem, empitarrareu, empitarraran

INDICATIU CONDICIONAL: empitarraria, empitarraries, empitarraria, empitarraríem, empitarraríeu, empitarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empitarri, empitarris, empitarri, empitarrem, empitarreu, empitarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empitarrés, empitarressis, empitarrés, empitarréssim, empitarréssiu, empitarressin

IMPERATIU: empitarra, empitarri, empitarrem, empitarreu, empitarrin

->empitjorament

■empitjorament

[de empitjorar]

m 1 Acció d’empitjorar o d’empitjorar-se;

2 l’efecte.

->empitjorar

■empitjorar

[de pitjor; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 1 intr Esdevenir, posar-se, pitjor. La seva salut empitjora. El malalt empitjora.

2 pron El malalt no va per bé, s’empitjora.

2 tr Fer pitjor, reduir a pitjor estat. Aquestes medecines m’han empitjorat, encara. No empitjoris les coses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empitjorar

GERUNDI: empitjorant

PARTICIPI: empitjorat, empitjorada, empitjorats, empitjorades

INDICATIU PRESENT: empitjoro, empitjores, empitjora, empitjorem, empitjoreu, empitjoren

INDICATIU IMPERFET: empitjorava, empitjoraves, empitjorava, empitjoràvem, empitjoràveu, empitjoraven

INDICATIU PASSAT: empitjorí, empitjorares, empitjorà, empitjoràrem, empitjoràreu, empitjoraren

INDICATIU FUTUR: empitjoraré, empitjoraràs, empitjorarà, empitjorarem, empitjorareu, empitjoraran

INDICATIU CONDICIONAL: empitjoraria, empitjoraries, empitjoraria, empitjoraríem, empitjoraríeu, empitjorarien

SUBJUNTIU PRESENT: empitjori, empitjoris, empitjori, empitjorem, empitjoreu, empitjorin

SUBJUNTIU IMPERFET: empitjorés, empitjoressis, empitjorés, empitjoréssim, empitjoréssiu, empitjoressin

IMPERATIU: empitjora, empitjori, empitjorem, empitjoreu, empitjorin

->empitrament

■empitrament

[de empitrar]

m PAT Carregament de pit.

->empitrar

■empitrar

[de empit]

v 1 intr Fer un esforç empenyent amb el pit, tirant-se endavant com per fer una pujada rosta.

2 pron PAT Carregar-se de pit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empitrar

GERUNDI: empitrant

PARTICIPI: empitrat, empitrada, empitrats, empitrades

INDICATIU PRESENT: empitro, empitres, empitra, empitrem, empitreu, empitren

INDICATIU IMPERFET: empitrava, empitraves, empitrava, empitràvem, empitràveu, empitraven

INDICATIU PASSAT: empitrí, empitrares, empitrà, empitràrem, empitràreu, empitraren

INDICATIU FUTUR: empitraré, empitraràs, empitrarà, empitrarem, empitrareu, empitraran

INDICATIU CONDICIONAL: empitraria, empitraries, empitraria, empitraríem, empitraríeu, empitrarien

SUBJUNTIU PRESENT: empitri, empitris, empitri, empitrem, empitreu, empitrin

SUBJUNTIU IMPERFET: empitrés, empitressis, empitrés, empitréssim, empitréssiu, empitressin

IMPERATIU: empitra, empitri, empitrem, empitreu, empitrin

->empitrat

■empitrat -ada

[de empitrar]

1 adj PAT Carregat de pit, que pateix d’empitrament.

2 f 1 Acció d’empitrar 1.

2 fig Reprensió forta, violenta.

->empiuladura

■empiuladura

Part. sil.: em_piu_la_du_ra

[de empiular]

f 1 Acció d’empiular;

2 l’efecte.

->empiulament

■empiulament

Part. sil.: em_piu_la_ment

[de empiular]

m 1 Acció d’empiular;

2 l’efecte.

->empiular

■empiular

Part. sil.: em_piu_lar

[de piula²; 1a FONT: 1466]

v tr 1 CONSTR i FUST Enllaçar dues fustes, posts, etc., per llurs caps, de manera que restin una a continuació de l’altra.

2 FOLK Posar piules als bous que hom fa córrer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empiular

GERUNDI: empiulant

PARTICIPI: empiulat, empiulada, empiulats, empiulades

INDICATIU PRESENT: empiulo, empiules, empiula, empiulem, empiuleu, empiulen

INDICATIU IMPERFET: empiulava, empiulaves, empiulava, empiulàvem, empiulàveu, empiulaven

INDICATIU PASSAT: empiulí, empiulares, empiulà, empiulàrem, empiulàreu, empiularen

INDICATIU FUTUR: empiularé, empiularàs, empiularà, empiularem, empiulareu, empiularan

INDICATIU CONDICIONAL: empiularia, empiularies, empiularia, empiularíem, empiularíeu, empiularien

SUBJUNTIU PRESENT: empiuli, empiulis, empiuli, empiulem, empiuleu, empiulin

SUBJUNTIU IMPERFET: empiulés, empiulessis, empiulés, empiuléssim, empiuléssiu, empiulessin

IMPERATIU: empiula, empiuli, empiulem, empiuleu, empiulin

->empiulat

■empiulat -ada

Part. sil.: em_piu_lat

[de empiular]

adj 1 FOLK Dit del bou al qual han estat posades piules per córrer-lo.

2 fig Enrabiat.

->empixonament

■empixonament

[de empixonar]

m 1 Acció d’empixonar o d’empixonar-se;

2 l’efecte.

->empixonar

■empixonar

[der. de pixó, variant de pixa ‘penis’]

v 1 tr Empipar fortament.

2 pron Empipar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: empixonar

GERUNDI: empixonant

PARTICIPI: empixonat, empixonada, empixonats, empixonades

INDICATIU PRESENT: empixono, empixones, empixona, empixonem, empixoneu, empixonen

INDICATIU IMPERFET: empixonava, empixonaves, empixonava, empixonàvem, empixonàveu, empixonaven

INDICATIU PASSAT: empixoní, empixonares, empixonà, empixonàrem, empixonàreu, empixonaren

INDICATIU FUTUR: empixonaré, empixonaràs, empixonarà, empixonarem, empixonareu, empixonaran

INDICATIU CONDICIONAL: empixonaria, empixonaries, empixonaria, empixonaríem, empixonaríeu, empixonarien

SUBJUNTIU PRESENT: empixoni, empixonis, empixoni, empixonem, empixoneu, empixonin

SUBJUNTIU IMPERFET: empixonés, empixonessis, empixonés, empixonéssim, empixonéssiu, empixonessin

IMPERATIU: empixona, empixoni, empixonem, empixoneu, empixonin

->emplaçament

■emplaçament

[de emplaçar]

m 1 Acció d’emplaçar.

2 esp 1 Lloc on és emplaçat algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc.

2 Lloc designat per emplaçar-hi algú o alguna cosa, especialment un edifici, un monument, etc.

3 GEOG Localització d’una població, una indústria, etc., dins el seu marc topogràfic.

4 GEOL Fet pel qual una massa de matèria s’immobilitza després d’un cert desplaçament.

->emplaçar

■emplaçar

Cp. citar 1 , aplaçar i plaçar

[de plaça]

v tr 1 Situar, col·locar, en un lloc determinat.

2 esp Designar el lloc que ha d’ocupar un edifici, un monument, etc.

3 Atribuir, suposar, un cert emplaçament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplaçar

GERUNDI: emplaçant

PARTICIPI: emplaçat, emplaçada, emplaçats, emplaçades

INDICATIU PRESENT: emplaço, emplaces, emplaça, emplacem, emplaceu, emplacen

INDICATIU IMPERFET: emplaçava, emplaçaves, emplaçava, emplaçàvem, emplaçàveu, emplaçaven

INDICATIU PASSAT: emplací, emplaçares, emplaçà, emplaçàrem, emplaçàreu, emplaçaren

INDICATIU FUTUR: emplaçaré, emplaçaràs, emplaçarà, emplaçarem, emplaçareu, emplaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplaçaria, emplaçaries, emplaçaria, emplaçaríem, emplaçaríeu, emplaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplaci, emplacis, emplaci, emplacem, emplaceu, emplacin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplacés, emplacessis, emplacés, emplacéssim, emplacéssiu, emplacessin

IMPERATIU: emplaça, emplaci, emplacem, emplaceu, emplacin

->emplafonar

■emplafonar

[de plafó]

v tr DEC i MOBL Encaixar el plafó o plafons en els muntants d’un moble, d’una porta, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplafonar

GERUNDI: emplafonant

PARTICIPI: emplafonat, emplafonada, emplafonats, emplafonades

INDICATIU PRESENT: emplafono, emplafones, emplafona, emplafonem, emplafoneu, emplafonen

INDICATIU IMPERFET: emplafonava, emplafonaves, emplafonava, emplafonàvem, emplafonàveu, emplafonaven

INDICATIU PASSAT: emplafoní, emplafonares, emplafonà, emplafonàrem, emplafonàreu, emplafonaren

INDICATIU FUTUR: emplafonaré, emplafonaràs, emplafonarà, emplafonarem, emplafonareu, emplafonaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplafonaria, emplafonaries, emplafonaria, emplafonaríem, emplafonaríeu, emplafonarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplafoni, emplafonis, emplafoni, emplafonem, emplafoneu, emplafonin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplafonés, emplafonessis, emplafonés, emplafonéssim, emplafonéssiu, emplafonessin

IMPERATIU: emplafona, emplafoni, emplafonem, emplafoneu, emplafonin

->emplàstic

■emplàstic -a

[del gr. emplastikós ‘que cobreix, tapa els buits’, der. de emplastón ‘ungüent’, variant de émplastron]

adj FARM Glutinós, adhesiu.

->emplastració

■emplastració

Part. sil.: em_plas_tra_ci_ó

[de emplastrar]

f FARM Aplicació d’un emplastre.

->emplastrar

■emplastrar

[de emplastre; 1a FONT: s. XIV]

v tr FARM Posar quelcom formant emplastre o a tall d’emplastre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplastrar

GERUNDI: emplastrant

PARTICIPI: emplastrat, emplastrada, emplastrats, emplastrades

INDICATIU PRESENT: emplastro, emplastres, emplastra, emplastrem, emplastreu, emplastren

INDICATIU IMPERFET: emplastrava, emplastraves, emplastrava, emplastràvem, emplastràveu, emplastraven

INDICATIU PASSAT: emplastrí, emplastrares, emplastrà, emplastràrem, emplastràreu, emplastraren

INDICATIU FUTUR: emplastraré, emplastraràs, emplastrarà, emplastrarem, emplastrareu, emplastraran

INDICATIU CONDICIONAL: emplastraria, emplastraries, emplastraria, emplastraríem, emplastraríeu, emplastrarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplastri, emplastris, emplastri, emplastrem, emplastreu, emplastrin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplastrés, emplastressis, emplastrés, emplastréssim, emplastréssiu, emplastressin

IMPERATIU: emplastra, emplastri, emplastrem, emplastreu, emplastrin

->emplastre

■emplastre

[del ll. emplastrum, i aquest, del gr. émplastron, íd., der. de empláttō ‘modelar amb una matèria pastosa’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 FARM Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.

2 p anal Aquest arròs ha quedat fet un emplastre.

2 fig Cosa mal feta; bunyol. Hem fet un bon emplastre.

3 fig 1 Persona malaltissa; cataplasma.

2 p ext Persona feixuga, que més aviat molesta o destorba; cataplasma. És un bon emplastre: no es treu la feina dels dits!

->empleat

■empleat -ada

Part. sil.: em_ple_at

[del cast. empleado, participi de emplear, del fr. ant. empleiier (actual employer), íd., ll. implicare ‘complicar, embullar, ficar en alguna cosa’]

m i f SOCIOL Treballador, a sou, en un servei públic o administratiu, en el comerç o en altres ocupacions que són considerades com a no obreres.

->emplenament

■emplenament

[de emplenar]

m 1 Acció d’emplenar;

2 l’efecte.

->emplenar

■emplenar

[de ple; 1a FONT: s. XX, Carner]

v tr i pron Omplir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplenar

GERUNDI: emplenant

PARTICIPI: emplenat, emplenada, emplenats, emplenades

INDICATIU PRESENT: empleno, emplenes, emplena, emplenem, empleneu, emplenen

INDICATIU IMPERFET: emplenava, emplenaves, emplenava, emplenàvem, emplenàveu, emplenaven

INDICATIU PASSAT: emplení, emplenares, emplenà, emplenàrem, emplenàreu, emplenaren

INDICATIU FUTUR: emplenaré, emplenaràs, emplenarà, emplenarem, emplenareu, emplenaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplenaria, emplenaries, emplenaria, emplenaríem, emplenaríeu, emplenarien

SUBJUNTIU PRESENT: empleni, emplenis, empleni, emplenem, empleneu, emplenin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplenés, emplenessis, emplenés, emplenéssim, emplenéssiu, emplenessin

IMPERATIU: emplena, empleni, emplenem, empleneu, emplenin

->emplomallar

■emplomallar

[de plomall]

v 1 1 tr Proveir, guarnir d’un plomall. Emplomallar un casc.

2 pron Adornar-se amb un plomall.

2 1 tr Adornar amb plomes. Ja té el vestit acabat: només s’ha d’emplomallar.

2 pron Pel ball de carnaval s’emplomallarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplomallar

GERUNDI: emplomallant

PARTICIPI: emplomallat, emplomallada, emplomallats, emplomallades

INDICATIU PRESENT: emplomallo, emplomalles, emplomalla, emplomallem, emplomalleu, emplomallen

INDICATIU IMPERFET: emplomallava, emplomallaves, emplomallava, emplomallàvem, emplomallàveu, emplomallaven

INDICATIU PASSAT: emplomallí, emplomallares, emplomallà, emplomallàrem, emplomallàreu, emplomallaren

INDICATIU FUTUR: emplomallaré, emplomallaràs, emplomallarà, emplomallarem, emplomallareu, emplomallaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplomallaria, emplomallaries, emplomallaria, emplomallaríem, emplomallaríeu, emplomallarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplomalli, emplomallis, emplomalli, emplomallem, emplomalleu, emplomallin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplomallés, emplomallessis, emplomallés, emplomalléssim, emplomalléssiu, emplomallessin

IMPERATIU: emplomalla, emplomalli, emplomallem, emplomalleu, emplomallin

->emplomallat

emplomallat -ada

[de emplomallar]

adj 1 Proveït, guarnit, d’un plomall.

2 Adornat amb plomes.

->emplomament

■emplomament

m Aparició de les plomes d’adult en el poll d’un ocell.

->emplomar

■emplomar

[de plom; 1a FONT: 1301]

v tr 1 Fixar (en un bolic, paquet, etc.) un segell de plom.

2 ODONT Obturar.

3 TECNOL Cobrir, soldar, revestir, etc., de plom alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplomar

GERUNDI: emplomant

PARTICIPI: emplomat, emplomada, emplomats, emplomades

INDICATIU PRESENT: emplomo, emplomes, emploma, emplomem, emplomeu, emplomen

INDICATIU IMPERFET: emplomava, emplomaves, emplomava, emplomàvem, emplomàveu, emplomaven

INDICATIU PASSAT: emplomí, emplomares, emplomà, emplomàrem, emplomàreu, emplomaren

INDICATIU FUTUR: emplomaré, emplomaràs, emplomarà, emplomarem, emplomareu, emplomaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplomaria, emplomaries, emplomaria, emplomaríem, emplomaríeu, emplomarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplomi, emplomis, emplomi, emplomem, emplomeu, emplomin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplomés, emplomessis, emplomés, emploméssim, emploméssiu, emplomessin

IMPERATIU: emploma, emplomi, emplomem, emplomeu, emplomin

->emplomat

■emplomat -ada

[de emplomar]

TECNOL 1 adj Revestit, soldat, obturat, etc., amb plom. Vidre emplomat.

2 m Protecció o revestiment de superfícies amb plom.

->emplomissar-se

■emplomissar-se

[de ploma¹]

v pron Cobrir-se un ocell de ploma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emplomissar

GERUNDI: emplomissant

PARTICIPI: emplomissat, emplomissada, emplomissats, emplomissades

INDICATIU PRESENT: emplomisso, emplomisses, emplomissa, emplomissem, emplomisseu, emplomissen

INDICATIU IMPERFET: emplomissava, emplomissaves, emplomissava, emplomissàvem, emplomissàveu, emplomissaven

INDICATIU PASSAT: emplomissí, emplomissares, emplomissà, emplomissàrem, emplomissàreu, emplomissaren

INDICATIU FUTUR: emplomissaré, emplomissaràs, emplomissarà, emplomissarem, emplomissareu, emplomissaran

INDICATIU CONDICIONAL: emplomissaria, emplomissaries, emplomissaria, emplomissaríem, emplomissaríeu, emplomissarien

SUBJUNTIU PRESENT: emplomissi, emplomissis, emplomissi, emplomissem, emplomisseu, emplomissin

SUBJUNTIU IMPERFET: emplomissés, emplomissessis, emplomissés, emplomisséssim, emplomisséssiu, emplomissessin

IMPERATIU: emplomissa, emplomissi, emplomissem, emplomisseu, emplomissin