1. Estructura

1.1. Entrada

Els mots que constitueixen l’encapçalament de cada article —l’entrada— són escrits en negreta rodona.

Els homògrafs, o mots de grafia igual que, per raons etimològiques o gramaticals, hom considera paraules diferents, constitueixen articles independents, distingits per mitjà de números volats. Exemple:

■coure¹

Part. sil.: cou_re

[del ll. cuprum, íd., provinent de Kýpros, nom de l’illa de Xipre, d’on s’extreia coure de bona qualitat; 1a FONT: s. XIII]

m 1 QUÍM INORG 1 [símb: Cu] Element de transició en la taula periòdica i pertanyent al grup de metalls nobles, de color vermell fosc, dúctil i mal·leable, bon conductor de la calor i l’electricitat […]

■coure²

Part. sil.: cou_re

[del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.]

v 1 [p p cuit -a] tr ALIM Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.

2 [p p cuit -a] tr Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats […]

1.2. Accepcions i subaccepcions

Els diversos significats d’un article —les accepcions— van numerats en negreta (1, 2, 3, etc.). Una mateixa accepció pot tenir dues o més subaccepcions, les quals aporten un matís que cal distingir en la definició general de l’accepció i van numerades en cursiva (1, 2, 3, etc.). Exemple:

■creador -a

Part. sil.: cre_a_dor

[del ll. creator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f Que crea. El creador de l’home.

2 [en majúscula] m abs Déu. L’obra del Creador.

2 1 adj i m i f Que és autor d’una cosa nova. El creador d’un producte.

2 adj Que crea, que inventa. Esperit creador.

Els articles s’organitzen de manera que els significats més comuns precedeixen els tècnics i especialitzats.

Les accepcions especialitzades segueixen l’ordre alfabètic de llurs abreviatures d’àrea temàtica (ex.: en l’article absència, l’accepció DR CIV precedeix l’accepció PSIC).

Les locucions i frases fetes se situen al final de l’accepció amb la qual comparteixen significat o bé al final de l’article, i segueixen un ordre alfabètic, prescindint de l’abreviatura d’àrea temàtica que puguin portar. Exemple:

■isomètric -a

[de isometria]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la isometria.

2 GEOM Dit dels espais mètrics entre els quals hom pot establir una isometria.

3 contracció isomètrica FISIOL ANIM Contracció d’un múscul sense que es produeixi escurçament i allargament.

4 sistema isomètric CRISTAL·L Sistema cúbic.

1.3. La marca ■

Totes les entrades que coincideixen amb les del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans van precedides del senyal ■. La presència d’aquesta marca no implica que l’entrada tingui exactament el mateix abast semàntic en ambdós diccionaris.

1.4. L’etimologia

La majoria d’entrades del Diccionari porten indicada, entre claudàtors i a sota de l’encapçalament, una breu informació etimològica que pot constar de les indicacions següents:

a) Exposició de l’etimologia del mot, amb indicació, quan s’escau, de la llengua d’on procedeix.

Si l’origen del mot és incert, es declara així. Si el mot és un derivat segons les normes generals de formació de mots, es diu simplement de quin mot deriva. Si es tracta d’un compost, s’expliciten els elements de la composició. Exemples:

■pètal

[del gr. pétalon ‘cosa aplatada, fulla’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Cadascuna de les peces que componen la corol·la.

■abellot

[de abella¹]

m ENTOM 1 Abella mascle.

2 Borinot.

■androcèfal

[de andro- i -cèfal]

m ART Monstre que té cos d’animal i cap humà.

Tant en els derivats com en els compostos, si tenien ja existència en llatí o en grec, s’explica aquesta etimologia, tot i que el mot es pugui considerar també format normalment en català i com a tal pugui ser tingut per derivat normal d’un mot bàsic.

En l’etimologia dels mots llatins es marca la quantitat de les vocals: llargues (ā, ē, ī, ō, ū) i breus (ă, ě, ĭ, ŏ, ŭ) normalment només quan afecta llur qualitat o timbre en català.

Pel que fa a altres llengües d’alfabet no llatí, s’utilitza una transliteració, no pas una transcripció fonètica. Vegeu l’annex 1 Equivalències i diacrítics de caràcters no llatins al final d’aquest document.

b) 1a FONT: Que pot constar de:

- Datació més antiga coneguda, a vegades precedida de l’abreviatura c. (= circa ‘aproximadament’), o simplement amb l’abreviatura o. ‘orígens de la llengua’.

- Autoritat escrita més antiga coneguda on el mot és documentat.

Exemple:

■coll¹

[del ll. cŏllum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 ANAT ANIM Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc. […]

1.5. Indicadors

Consulteu més avall l’apartat 5. Abreviatures i símbols usats en aquest diccionari.

1.5.1. L’indicador gramatical

La categoria gramatical és indicada per una abreviatura (o unes abreviatures) en lletra cursiva (ex.: m, f, adj, v tr). En els articles de més d’una accepció, si la categoria gramatical va davant del número d’accepció, aquesta indicació gramatical afecta tot l’article; si va darrere, només afecta aquella accepció en concret. Exemples:

■minaire

Part. sil.: mi_nai_re

[de mina¹]

m i f MIN 1 Persona que treballa en una mina.

2 Persona propietària d’una o més mines.

■hidròfan -a

1 adj Fet transparent per immersió en l’aigua.

2 f MINERAL Varietat d’òpal que adquireix transparència per immersió en l’aigua.

1.5.2. L’indicador de tema

A les entrades i les accepcions d’especialitat s’indica l’àrea temàtica mitjançant una abreviatura en majúscula (INDUM, OFIC, MÚS, GEOG, HERÀLD, etc.).

1.5.3. L’indicador dialectal

Els mots que pertanyen a una o a part d’una àrea dialectal porten, en cursiva, l’abreviatura dial. Exemple:

■creïlla

Part. sil.: cre_ï_lla

[del cast. criadilla ‘turma, tubercle’]

f dial BOT, AGR i ALIM Patata.

1.5.4. Altres indicadors

Determinades formes de la llengua van acompanyades d’abreviatures, en cursiva, que indiquen:

• la intenció amb què són usades (desp, despectivament; iròn, irònicament; i pej, pejoratiu);
• l’àmbit en què es fan servir (col·loq, col·loquial; pop, popular; i vulg, vulgar);
• si se separen de l’ús propi i recte definit en el Diccionari (impr, impròpiament; fig, figurat; p ext, per extensió, etc.),
• o si, finalment, es tracta de mots o expressions d’ús actual i general o bé són formes poc habituals, que han caigut en desús (arc, arcaic; ant, antic; i obs, obsolet).

1.6. Exemples

Moltes definicions van acompanyades d’exemples, en lletra cursiva, que n’ajuden a precisar el sentit o a il·lustrar la construcció sintàctica. Algunes accepcions o subaccepcions, sobretot quan són sentits figurats, no duen definició, sinó que són exemplificades directament. Exemple:

■fredor

[de fred; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l’aigua. L’aigua, no la vull gaire calenta: només que hagi perdut la fredor.

2 fig La fredor d’un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor.

2 fred 3.

1.7. Remissions

El Diccionari conté sovint definicions per sinonímia, és a dir, la remissió d’una entrada a una altra o d’una accepció a una altra, etc., per evitar duplicitats d’informació. Això converteix el Diccionari en un ampli repertori dels sinònims de la llengua i permet, a més, incloure-hi nombrosíssims mots d’ús restringit, formes dialectals, variants d’una mateixa paraula, etc. Exemples:

■escassesa

[de escàs]

f Escassetat.

■afonar

[de fons; 1a FONT: s. XV]

v tr ant i dial Enfonsar.

■turca

[de turc]

f pop Embriaguesa.

L’ús de números per a separar les accepcions i les subaccepcions, com també les diferents entrades homògrafes, permet de remetre-hi des d’altres entrades o accepcions de manera clara i exacta. Exemples:

■escat

[de escata; 1a FONT: 1324]

m ICT àngel².

■abraçada

[de abraçar; 1a FONT: s. XVI]

f Acció d’abraçar 1, 2 i 3.

■maravedís

m NUMIS morabatí 1 2.

1.8. La partició sil·làbica

S’ha indicat la partició sil·làbica en aquelles paraules que poden presentar alguna dificultat a l’hora de separar-ne les síl·labes a final de ratlla: dues o més vocals en contacte, mots prefixats, etc. (ex.: a-e-ri, ci-èn-ci-a, re-ï-na, rei-na, sub-e-pi-dèr-mic, su-per-es-truc-tu-ra, nos-al-tres).

La partició sil·làbica apareix a sota de l’encapçalament de l’article precedida de ‘Part. sil.:’.

1.9. Els homòfons

El Diccionari relaciona els mots que tenen el mateix so però una grafia diferent, és a dir, els homòfons, a fi d’ajudar en la diferenciació de mots que podrien confondre’s per la pronúncia. Aquests homòfons s’han establert segons la pronúncia del català oriental central, ja que és justament el dialecte en què es produeix més sovint l’homofonia, a causa de la neutralització vocàlica.

Els homòfons són indicats a sota de l’encapçalament de l’article precedits de ‘Hom.:’. Exemple:

■cub

Hom.: cup

[del ll. cubus, íd.; 1a FONT: 1045]

m 1 GEOM Políedre regular format per sis cares quadrades.

2 ARIT Tercera potència d’un nombre.

3 RELL Arbre del tambor d’un rellotge.

■cup

Hom.: cub

[del ll. td. hispànic cūpus ‘cubell’, der. del ll. cl. cūpa ‘bóta’; 1a FONT: 1045]

m AGR 1 Recipient sobre el qual hom trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.

2 Apartament o edifici separat on és elaborat el vi.

3 Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc.