B

->b

b

símb 1 METROL baria.

2 FÍS ATÒM barn.

->B

B

símb 1 MAGNET inducció magnètica.

2 METROL 1 brewster.

2 bel².

3 MÚS si².

4 QUÍM INORG bor.

->Ba

Ba

símb QUÍM INORG bari.

->baador

baador

Part. sil.: ba_a_dor

[variant de bausador]

adj i m i f Bausador.

->baare

baare

Part. sil.: ba_a_re

[variant de bare]

adj i m ant Bausador.

->baba

■baba

Hom.: bava

[d’origen expressiu]

f Terme infantívol per àvia.

->babaganuix

babaganuix

Part. sil.: ba_ba_ga_nuix

m GASTR Puré d’albergínies escalivades, generalment condimentat amb all, llimona, oli d’oliva i tahina, típic del Pròxim Orient.

->babaia

■babaia

Part. sil.: ba_ba_ia

[de babau]

m i f Babau.

->babalà

■babalà

[de l’àr. ’alà bâb Al-lâh, íd., literalment ‘sobre la porta de Déu’, on bâb pren el sentit de ‘poder’, i d’aquí ‘en poder de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’; 1a FONT: 1839, DLab.]

Mot emprat en l’expressió a la babalà loc adv Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament. Fer les coses a la babalà. Paraules dites a la babalà.

->babaluet

babaluet -a

Part. sil.: ba_ba_lu_et

[probablement de babalua, en perdre sa babalua ‘perdre l’esma, el nord’, encreuament de babau amb al·lelu(i)a, en perdre s’al·lelua]

adj i m i f dial Curt d’enteniment, babau.

->babarota

■babarota

[de babau]

f 1 Ninot per a espantar ocells; espantall.

2 fer babarotes 1 Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig.

2 Fer ganyotes davant algú per riure-se’n.

->babau

■babau -a

Part. sil.: ba_bau

[d’origen expressiu; l’arrel bab- expressa infantilisme i confusió mental, i apareix en altres mots: babaia, babarota, babeca, baboia (v. babuí); 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

2 m dial Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.

->babeca

■babeca

[de babau]

f ORNIT Òliba.

->babel

■babel

[de la torre de Babel de la Bíblia, on es creà una gran confusió de llengües]

f Lloc o situació on hi ha una confusió grandíssima.

->babèlic

■babèlic -a

adj 1 Relatiu o pertanyent a Babel.

2 Confús, inintel·ligible. Una situació babèlica.

->babèsia

babèsia

Part. sil.: ba_bè_si_a

f ZOOL Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels hemosporidis (Babesia sp), que comprèn individus paràsits d’herbívors.

->babesiosi

babesiosi

Part. sil.: ba_be_si_o_si

f PAT Malaltia greu produïda per protozous del gènere babèsia, transmesa dels animals a l’home mitjançant les paparres, que origina un quadre d’anèmia hemolítica aguda o crònica.

->babiloni

■babiloni -ònia

[del ll. Babylonius, -a, -um, íd., der. de Babylon, nom grec i llatí de Babel (assiri Bab-ilu ‘porta de Déu’)]

1 adj i m i f De Babilònia (antic país de l’Orient Mitjà) o del babiloni (dialecte).

2 m LING Dialecte de l’accadi, parlat a Babilònia.

->babilònic

■babilònic -a

[del ll. Babylonicus, -a, -um, íd. (v. babiloni)]

adj 1 Relatiu o pertanyent a Babilònia.

2 fig Fastuós.

->babingtonita

babingtonita

f MINERAL Silicat ferrosofèrric i càlcic, que es presenta en forma de cristalls petits, tabulars o prismàtics, de color negre o fosc i de lluïssor vítria.

->babirussa

■babirussa

f ZOOL Mamífer artiodàctil de la família dels suids (Babyrussa babyrussa), semblant al senglar, però més gros, de musell allargat i d’ullals molt desenvolupats i corbats endarrere.

->babisme

babisme

m ISLAM Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam que defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva.

->babista

babista

adj i m i f Adepte del babisme.

->bable

■bable

LING 1 m Nom amb què és conegut popularment el dialecte asturià, especialment el central.

2 adj Relatiu o pertanyent al bable.

->baboia

■baboia

Part. sil.: ba_bo_ia

[de babau]

1 f Babarota.

2 m i f Ximplet, beneit.

3 f ESPECT Atracció de fira, semblant a la ruleta, en què el jugador fa girar un braç proveït d’una fulla metàl·lica que volta a l’entorn d’un eix i que, en aturar-se, assenyala un nombre corresponent a un premi.

->baboiada

■baboiada

Part. sil.: ba_bo_ia_da

[de baboia]

f Acte, paraula, propis d’un baboia; ximpleria, beneiteria.

->babol

■babol

[variant de ababol]

m BOT Rosella.

->bàbol

■bàbol

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les crucíferes (Lepidium draba), de fulles amplexicaules i de flors blanques i petites agrupades en panícules corimbiformes.

->babord

■babord

[del fr. babord, i aquest, del neerlandès bakboord, íd., comp. de bak ‘esquena, darrere’ i boord, (del frànc. bord ‘borda’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MAR Costat esquerre d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a estribord).

->babovisme

■babovisme

m HIST Doctrina de Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes.

->babuí

■babuí

Part. sil.: ba_bu_í

[del fr. babouin, de l’arrel expressiva b-b, que suggereix nocions d’objecte arrodonit, moviment de llavis, ganyota, ineptitud o estupidesa]

[pl -ïns] m ZOOL Gènere de primats catarins cinocèfals de la família dels cercopitècids (Papio sp), de musell llarg i glabre i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius; cal esmentar el babuí anubis (P. anubis), de color d’oliva, i el babuí sagrat (P. hamadryas), molt gros i de callositats isquiàtiques d’un color vermell viu.

->babutxa

■babutxa

[del fr. babouche o el cast. babucha (manllevat al fr.), pres de l’àr. bâbûš, i aquest, del persa pâpûš; 1a FONT: s. XVIII]

f INDUM Mena de xinel·la moresca sense taló ni talonera.

->bac¹

■bac¹

[variant de obac, per interpretació errònia de l’article lo¹ (l’obac, lo bac)]

m GEOMORF Obac.

->bac²

■bac²

[del fr. bac ‘recipient’, d’un ll. vg. *baccu, íd.]

m 1 GRÀF 1 Recipient destinat a contenir un conjunt de colors que suren damunt un líquid dens i mucilaginós, sense barrejar-s’hi, i que hom empra per a obtenir el paper pintat destinat a guardes d’enquadernació.

2 Bala.

2 TÈXT Estri emprat antigament pels naipers i els estampadors d’imatges populars i els de teixits, els quals encara l’utilitzen en petita escala, per a entintar o sucar de pasta d’estampació els motlles.

->bac³

bac³

[v. bac²]

m OFIC Tampó.

->bac⁴

■bac⁴

[d’origen onomatopeic i expressiu; 1a FONT: 1764, C. Ros]

m dial 1 Batzac.

2 Caiguda forta a terra. Eixa xiqueta ha caigut un bac.

->bac⁵

■bac⁵

[v. bac²]

m TRANSP Transbordador per a dur passatgers, vehicles automòbils, etc., d’un costat a l’altre d’un riu, d’un canal, d’un llac, etc., dotat de dispositius per a facilitar l’entrada i la sortida dels vehicles.

->baca

■baca

Hom.: vaca

[probablement del fr. bâche, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 AUT Plataforma que hom acobla damunt el sostre d’un vehicle automòbil per a transportar-hi l’equipatge.

2 TRANSP 1 Part superior d’un carruatge coberta amb una vela i que hom destinava al bagatge dels passatgers.

2 Lona utilitzada per a cobrir l’equipatge col·locat damunt un vehicle.

3 fer (o donar) la baca (a algú) Fer anar enlaire (una persona, un ninot, etc., posat sobre una vela) estirant la vela bruscament a un temps les persones que la tenen agafada per les vores.

->bacada

■bacada

Hom.: becada i vacada

[de bac⁴]

f dial bac⁴.

->bacallà

■bacallà

Hom.: bacallar

[probablement del gascó cabilhau, der. de cap o del dimin. cabilh (ll. capitulum), que passà per metàtesi al basc bakailaoi, d’aquí, al cast. bacallao i bacalao; 1a FONT: 1640]

m 1 ICT i ALIM 1 Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes (Gadus callarias), de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, que és objecte d’una pesca molt activa. La conserva obtinguda és anomenada bacallà sec (o salat), si el peix ha estat obert i salat, i estocfix, si ha estat assecat sencer.

2 p ext Peix de l’ordre dels gadiformes (Gadus macrocephalus), que habita a les costes d’Alaska, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic.

2 p ext ICT Peix de l’ordre dels gadiformes (Gadus pollachius), molt semblant al bacallà pròpiament dit, però més petit, anomenat també abadejo.

3 fig Persona molt magra i seca.

4 tallar el bacallà fig Ésser el qui mana en un afer.

->bacallaner

■bacallaner -a

[de bacallà]

1 adj Relatiu o pertanyent al bacallà o a la pesca del bacallà. Flota bacallanera.

2 m i f Persona que comercia amb bacallà o que en ven.

3 m MAR Vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.

->bacallaneria

■bacallaneria

Part. sil.: ba_ca_lla_ne_ri_a

[de bacallaner]

f Botiga de bacallaner.

->bacallar

■bacallar

Hom.: bacallà

[v. batxiller²]

m 1 HIST 1 A Catalunya, a l’alta edat mitjana (segle XI), individu de categoria social inferior a la del pagès.

2 A l’alta edat mitjana, cabaler.

2 ant i p ext 1 Vilà.

2 Home solter.

->bacallaria

bacallaria

Part. sil.: ba_ca_lla_ri_a

[de bacallar]

f ant 1 Qualitat de bacallar.

2 Vilania, berganteria.

->bacanal

■bacanal

[del ll. bacchanalis, íd., der. de Bacchus, déu del vi; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj RELIG Relatiu o pertanyent al déu Bacus o Bac.

2 f pl RELIG A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus.

3 f Orgia tumultuosa.

->bacanard

■bacanard -a

[d’origen incert]

adj Llosc, estult. No siguis bacanard!

->bacant

■bacant

Hom.: vacant

[del ll. bacchans, -ntis, íd., der. de Bacchus, déu del vi; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 MIT Integrant del seguici de Bacus, que corria i dansava desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals estrenyent contra el pit un cervatell.

2 p ext 1 HIST REL Sacerdotessa de Bacus.

2 RELIG Dona que participava en els misteris bàquics.

3 fig Dona dominada per una passió desmesurada, especialment sensual.

->bacarà

■bacarà

[del fr. baccara, d’origen desconegut; 1a FONT: s. XIX]

[pl -às] m JOCS 1 Joc de cartes en què guanya la partida el jugador que fa nou punts o que s’hi acosta més.

2 Puntuació nou obtinguda en el joc del bacarà.

->baccarat

baccarat

m QUÍM IND Tipus de cristall que pren el nom de la manufactura de Baccarat, a la Lorena.

->bacci-

■bacci-

Forma prefixada del mot llatí bacca, que significa ‘baia’. Ex.: bacciforme, baccívor.

->baccífer

■baccífer -a

adj BOT Dit de les plantes el fruit de les quals és una baia.

->bacciforme

■bacciforme

[del ll. baca, (bacca), íd., i -forme]

adj BOT Dit dels fruits o d’altres òrgans que tenen aspecte de baia.

->baccívor

■baccívor -a

adj ZOOL Que es nodreix de baies.

->bací

■bací

[del ll. td. bacchinon, d’origen incert; 1a FONT: s. XIV, Llull, Eiximenis]

m 1 1 Gibrella o plat fondo de metall.

2 Plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba.

3 Orinal, gibrelleta.

4 Plat o safata destinats a recollir diners per a algun fi col·lectiu; bacina.

2 p ext HIST Institució destinada a recollir diners per a algun fi col·lectiu. Administrador del bací dels orfes.

3 MÚS Instrument de percussió utilitzat en música popular, consistent en un plat de metall.

4 1 Concavitat damunt la qual raja l’aigua d’una font.

2 OFIC Dipòsit que hom disposa sota les moles d’aigua, emprat per a contenir-ne i mantenir molla la mola.

->bacil

■bacil

[del ll. bacillum ‘bastonet’; 1a FONT: c. 1900]

m MICROB 1 Bacteri en forma de bastó.

2 Gènere de bacteris de la família de les bacil·làcies (Bacillus sp), en forma de bastonet i capaços de formar endòspores.

->bacil·l-

■bacil·l-

Forma prefixada del mot llatí bacillum, que significa ‘bastonet’. Ex.: bacil·lèmia.

->bacil·làcies

■bacil·làcies

Part. sil.: ba_cil_là_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, majoritàriament sapròfits, que comprèn els gèneres Bacillus i Clostridium.

2 sing Bacteri de la família de les bacil·làcies.

->bacil·lar

■bacil·lar

[de bacil]

adj 1 MICROB Relatiu o pertanyent als bacils.

2 MICROB Bacil·liforme.

3 MINERAL Dit dels cristalls que es presenten en forma de prismes allargassats i amb estries.

->bacil·lariofícies

■bacil·lariofícies

Part. sil.: ba_cil_la_ri_o_fí_ci_es

f BOT 1 pl Classe d’algues de la divisió dels bacil·lariòfits unicel·lulars reunides en colònies, de cèl·lules uninucleades i sense flagels.

2 sing Alga de la classe de les bacil·lariofícies.

->bacil·lariòfits

bacil·lariòfits

Part. sil.: ba_cil_la_ri_ò_fits

m pl BOT Divisió que inclou la classe de les bacil·lariofícies.

->bacil·lèmia

■bacil·lèmia

Part. sil.: ba_cil_lè_mi_a

f PAT Presència de bacils a la sang.

->bacil·li-

■bacil·li-

Forma prefixada del mot llatí bacillum, que significa ‘bastonet’. Ex.: bacil·liforme.

->bacil·liforme

■bacil·liforme

adj MICROB Que té forma de bacil.

->bacil·lo-

■bacil·lo-

Forma prefixada del mot llatí bacillum, que significa ‘bastonet’. Ex.: bacil·loscòpia.

->bacil·loscòpia

bacil·loscòpia

Part. sil.: ba_cil_los_cò_pi_a

f DIAG Bacterioscòpia limitada als bacils, especialment al bacil de Koch.

->bacil·losi

■bacil·losi

f PAT 1 Malaltia causada per bacils.

2 Abusivament, tuberculosi pulmonar.

->bacil·losporina

bacil·losporina

f BIOL i FARM Polimixina.

->bacil·lúria

bacil·lúria

Part. sil.: ba_cil_lú_ri_a

f PAT Presència de bacils a l’orina.

->bacina

■bacina

[de bací]

f 1 Safata, plata, de metall, per a demanar almoina, portar aigua, etc.

2 bací 1.

->bacinada

■bacinada

[de bacina]

f 1 Contingut d’una bacina o d’un bací.

2 Disbarat, bestiesa.

->baciner

■baciner -a

[de bacina]

m i f 1 Persona que va amb una bacina captant per a una finalitat piadosa.

2 Artífex o venedor de bacines.

->bacinet

■bacinet

[de bacina]

m ARM Casc medieval de forma ovoide que al segle XIII hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.

->bacitracina

bacitracina

f BIOL i FARM Antibiòtic produït per algunes soques de Bacillus licheniformes i de B. subtilis.

->baciu

■baciu -iva

Part. sil.: ba_ciu

[del ll. văcīvus, -a, -um ‘buit’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj Que no cria, que no és bo per a la cria. Egua baciva.

2 f 1 Ovella, cabra, egua, somera, etc., baciva.

2 esp Ovella que no cria en la temporada acostumada, o la destinada a l’engreix.

3 f Bacivada.

->bacivada

■bacivada

[de baciu]

f RAM Ramat de bestiar baciu.

->bacivar

■bacivar

[de baciu]

v tr Separar (les ovelles) dels marrans.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bacivar

GERUNDI: bacivant

PARTICIPI: bacivat, bacivada, bacivats, bacivades

INDICATIU PRESENT: bacivo, bacives, baciva, bacivem, baciveu, baciven

INDICATIU IMPERFET: bacivava, bacivaves, bacivava, bacivàvem, bacivàveu, bacivaven

INDICATIU PASSAT: baciví, bacivares, bacivà, bacivàrem, bacivàreu, bacivaren

INDICATIU FUTUR: bacivaré, bacivaràs, bacivarà, bacivarem, bacivareu, bacivaran

INDICATIU CONDICIONAL: bacivaria, bacivaries, bacivaria, bacivaríem, bacivaríeu, bacivarien

SUBJUNTIU PRESENT: bacivi, bacivis, bacivi, bacivem, baciveu, bacivin

SUBJUNTIU IMPERFET: bacivés, bacivessis, bacivés, bacivéssim, bacivéssiu, bacivessin

IMPERATIU: baciva, bacivi, bacivem, baciveu, bacivin

->baciver

■baciver -a

[de baciu]

1 m i f Persona que mena un ramat de bestiar baciu.

2 m Indret on pasturen les bacives.

->backgammon

backgammon^* [bəkgámon]

[mot angl., comp. de l’angl. mitjà gamen (game ‘joc’) amb back ‘enrere’, pel moviment de retrocés d’algunes peces; 1a FONT: s. XIX]

m JOCS Jaquet.

->baclaua

baclaua

Part. sil.: ba_cla_ua

m PAST Pastisset de pasta de full farcit de festucs, nous o ametlles i cobert de mel, típic de Turquia i dels països del Pròxim Orient.

->bacó

■bacó

[d’origen incert, potser del germ. occidental. bak ‘dors, espatlla’ o potser, en el sentit de ‘porc’, d’un preromà i pregermànic *bakkon; 1a FONT: 1077]

m 1 1 Penca de porc salada; cansalada.

2 Cansalada viada fumada.

2 Porc.

3 fig Home que és brut físicament o moralment.

4 dir la lliçó del bacó (a algú) Insultar-lo, ofendre’l amb paraules. Va començar dient-li la lliçó del bacó i va acabar donant-li cops i puntades de peu.

->bacon

bacon^* [bɛ́jkon]

[angl ] m ALIM bacó 1 2.

->bacona

■bacona

[forma femenina de bacó]

f 1 Truja, especialment quan és destinada a la cria.

2 fig Dona que és bruta físicament o moralment.

->baconada

■baconada

[de bacó]

f 1 Conjunt de porcs o bacons.

2 Acció, paraula, bruta.

->baconera

■baconera

[de bacó]

f Cort de porcs o bacons.

->bacora¹

■bacora¹

[de l’àr. bākûra, íd., der. de bākûr ‘precoç’]

f BOT Figaflor.

->bacora²

■bacora²

[de l’àr. marroquí bakûra, íd., probablement del mateix origen de bacora¹]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids (Thunnus alalunga), semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme de color blau fosc al dors i blanc al ventre.

->bacoreta

■bacoreta

[de bacora²]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids (Euthynnus alletteratus), molt semblant a la melva, però amb les aletes dorsals molt juntes.

->bacsonià

bacsonià -ana

Part. sil.: bac_so_ni_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al bacsonià.

2 m Etapa inicial del neolític a la Indoxina.

->bacteri

■bacteri

[del gr. baktḗrion ‘bastó’; 1a FONT: s. XIX]

m 1 MICROB, MED i VETER 1 Nom amb què habitualment hom designa qualsevol dels representants de l’actual classe dels bacteris o esquizomicets.

2 pl Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura procariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa, que viuen en tots els medis i són causa de múltiples malalties.

2 pl BIOL Domini filogenètic que comprèn els eubacteris.

->bacteri-

■bacteri-

Forma prefixada del mot grec baktḗrion, que significa ‘bastó’ i s’usa en el sentit de ‘bacteri’. Ex.: bacteriosi.

->bacterià

■bacterià -ana

Part. sil.: bac_te_ri_à

[de bacteri]

adj MICROB 1 Relatiu o pertanyent als bacteris.

2 Causat pels bacteris.

->bacterial

■bacterial

Part. sil.: bac_te_ri_al

[de bacteri]

adj MICROB Bacterià.

->bactericida

■bactericida

[de bacteri- i -cida]

adj i m MICROB Qualsevol agent químic o físic que pot causar la mort als bacteris.

->bacterièmia

■bacterièmia

Part. sil.: bac_te_ri_è_mi_a

f PAT Presència de bacteris en la sang.

->bacterio-

■bacterio-

Forma prefixada del mot grec baktḗrion, que significa ‘bastó’ i s’usa en el sentit de ‘bacteri’. Ex.: bacteriolisina, bacteriostàtic, bacteriològic.

->bacteriocecidi

■bacteriocecidi

Part. sil.: bac_te_ri_o_ce_ci_di

m BOT Cecidi originat com a resposta a una invasió bacteriana.

->bacterioclorofil·la

■bacterioclorofil·la

Part. sil.: bac_te_ri_o_clo_ro_fil_la

f BIOQ Pigment fotosintetitzador de natura porfirínica, organometàl·lica, amb magnesi.

->bacteriòfag

■bacteriòfag

Part. sil.: bac_te_ri_ò_fag

m MICROB Virus paràsit de bacteris que causa la lisi d’aquests en multiplicar-se en llur citoplasma.

->bacteriofàgia

bacteriofàgia

Part. sil.: bac_te_ri_o_fà_gi_a

f MICROB Lisi bacteriana causada per bacteriòfags.

->bacteriofeofitina

bacteriofeofitina

Part. sil.: bac_te_ri_o_fe_o_fi_ti_na

f BIOQ Substància resultant del tractament amb àcids de la bacterioclorofil·la.

->bacteriòleg

■bacteriòleg -òloga

Part. sil.: bac_te_ri_ò_leg

[de bacterio- i -leg]

m i f Persona versada en bacteriologia.

->bacteriòlisi

■bacteriòlisi

Part. sil.: bac_te_ri_ò_li_si

f MICROB Lisi o destrucció dels bacteris.

->bacteriolisina

bacteriolisina

Part. sil.: bac_te_ri_o_li_si_na

f BIOQ Agent, anticòs, que ocasiona la lisi bacteriana.

->bacteriolític

■bacteriolític -a

Part. sil.: bac_te_ri_o_lí_tic

adj MICROB 1 Relatiu o pertanyent a la bacteriòlisi.

2 Que produeix la bacteriòlisi.

3 Bactericida.

->bacteriologia

■bacteriologia

Part. sil.: bac_te_ri_o_lo_gi_a

[de bacterio- i -logia]

f MICROB Part de la microbiologia que tracta de l’estudi dels bacteris.

->bacteriològic

■bacteriològic -a

Part. sil.: bac_te_ri_o_lò_gic

[de bacteriologia]

adj MICROB Relatiu o pertanyent a la bacteriologia.

->bacteriopèxia

bacteriopèxia

Part. sil.: bac_te_ri_o_pè_xi_a

f MICROB Fixació dels bacteris en un òrgan o un teixit.

->bacterioproteïna

bacterioproteïna

Part. sil.: bac_te_ri_o_pro_te_ï_na

f MICROB Qualsevol proteïna que intervé en la composició dels bacteris.

->bacteriopurpurina

bacteriopurpurina

Part. sil.: bac_te_ri_o_pur_pu_ri_na

f BIOQ Pigment de color vermell lila que hom troba en les rodobacteriàcies, constituït per la unió d’una fracció del tipus carotenoide amb una altra de proteica (globulínica).

->bacterioscòpia

■bacterioscòpia

Part. sil.: bac_te_ri_os_cò_pi_a

[de bacterio- i -scòpia]

f DIAG Observació microscòpica dels bacteris amb una finalitat diagnòstica.

->bacterioscòpic

■bacterioscòpic -a

Part. sil.: bac_te_ri_os_cò_pic

[de bacterioscòpia]

adj DIAG Relatiu o pertanyent a la bacterioscòpia.

->bacteriosi

■bacteriosi

Part. sil.: bac_te_ri_o_si

f PAT Nom genèric de les malalties causades per bacteris en animals o en plantes.

->bacteriòstasi

■bacteriòstasi

Part. sil.: bac_te_ri_òs_ta_si

f MICROB Inhibició o arrest del creixement bacterià, que no comporta necessàriament la mort dels bacteris.

->bacteriostàtic

■bacteriostàtic -a

Part. sil.: bac_te_ri_os_tà_tic

MICROB 1 adj Relatiu o pertanyent a la bacteriòstasi.

2 m Substància o agent que inhibeix el creixement bacterià.

->bacterioteràpia

■bacterioteràpia

Part. sil.: bac_te_ri_o_te_rà_pi_a

f TERAP Tractament de malalties infeccioses mitjançant la introducció de bacteris, vius o morts, dins l’organisme del pacient.

->bacteriotoxina

■bacteriotoxina

Part. sil.: bac_te_ri_o_to_xi_na

f MICROB 1 Toxina d’origen bacterià.

2 Toxina destructora de bacteris.

->bacteriúria

bacteriúria

Part. sil.: bac_te_ri_ú_ri_a

f PAT Eliminació, en gran quantitat, de bacteris per l’orina.

->bacteroïdàcies

bacteroïdàcies

Part. sil.: bac_te_ro_ï_dà_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions.

2 sing Bacteri de la família de les bacteroïdàcies.

->bacteroide

■bacteroide

Part. sil.: bac_te_roi_de

MICROB 1 adj Semblant a un bacteri.

2 m Nom donat als bacteris del gènere Rhizobium, que habiten en els nòduls de les arrels de papilionàcies.

3 m Gènere de bacteris de la família de les bacteroïdàcies (Bacteroides sp), que formen part de la flora intestinal normal de l’home i d’altres mamífers.

->bactrià

bactrià -ana

Part. sil.: bac_tri_à

adj i m i f De la Bactriana (antiga regió de l’Àsia central).

->bàcul

■bàcul

[del ll. baculum ‘bastó’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 LITÚRG Crossa o gaiata que porten els bisbes, els abats i algunes abadesses en les cerimònies litúrgiques, com a símbol d’autoritat.

2 Suport en forma de bàcul.

3 bàcul de Jacob ASTR Ballesta.

->baculi-

■baculi-

Forma prefixada del mot llatí baculum, que significa ‘bastó’. Ex.: baculiforme, baculimetria.

->baculiforme

■baculiforme

[del ll. baculum ‘bastó’ i -forme]

adj Que té la forma de bastó.

->baculimetria

■baculimetria

Part. sil.: ba_cu_li_me_tri_a

f Mesurament d’una distància o una alçària mitjançant un bastó.

->baculit

baculit

m PALEONT i ZOOL Gènere de cefalòpodes fòssils del grup dels ammonits, de la subclasse dels tetrabranquis (Baculites sp), característics del cretaci superior.

->bada

■bada

[de badar]

1 f Acte de guaitar, vigilar.

2 m i f Guaita, sentinella.

3 f Badadura.

->badabadoc

■badabadoc

[de badar i badoc]

m 1 Badoc.

2 estar-se badabadoc Badar mirant una cosa.

->badada

■badada

[de badar]

f Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé, de deixar escapar una avinentesa.

->badadís

■badadís -issa

[de badar]

adj Que es bada amb facilitat.

->badador

■badador

[de badar]

m Mirador.

->badadura

■badadura

[de badar]

f Clivella, escletxa.

->badafió

badafió

Part. sil.: ba_da_fi_ó

m NÀUT Cap de corda prim i curt que travessa els ullets de les faixes de rissos de les veles i que serveix per a fer ferma la faixa per sota de la botavara.

->badaina

■badaina

Part. sil.: ba_dai_na

[forma femenina de badaine]

f FUST Enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer mosses, forats, etc., a la fusta picant sobre el mànec amb una maça.

->badaine

■badaine

Part. sil.: ba_dai_ne

[del fr. bédane (s. XIII-XIV), de bec ‘bec’ i ant. ane ‘ànec’]

m FUST Badaina.

->badaire

■badaire

Part. sil.: ba_dai_re

[de badar]

m i f Persona que bada; badoc.

->badall

■badall

[probablement prové del ll. vg. *batacŭlum, íd., però també pot derivar de badar, amb el sufix -all; també pot tractar-se d’un postverbal de badallar (v. badar)]

m 1 1 FISIOL ANIM Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.

2 fer el darrer badall Morir.

3 fer més badalls que rots fig Passar molta gana.

2 Escletxa, fenedura. Veure llum pel badall de la finestra.

3 ALIM Entrepà.

4 VETER Eina per a fer obrir la boca a les bèsties.

->badallaire

■badallaire

Part. sil.: ba_da_llai_re

[de badallar]

m i f Persona que badalla sovint.

->badallar

■badallar

Hom.: vedellar

[del ll. vg. bataculare, íd. (v. badar); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v intr FISIOL ANIM Fer un badall o badalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: badallar

GERUNDI: badallant

PARTICIPI: badallat, badallada, badallats, badallades

INDICATIU PRESENT: badallo, badalles, badalla, badallem, badalleu, badallen

INDICATIU IMPERFET: badallava, badallaves, badallava, badallàvem, badallàveu, badallaven

INDICATIU PASSAT: badallí, badallares, badallà, badallàrem, badallàreu, badallaren

INDICATIU FUTUR: badallaré, badallaràs, badallarà, badallarem, badallareu, badallaran

INDICATIU CONDICIONAL: badallaria, badallaries, badallaria, badallaríem, badallaríeu, badallarien

SUBJUNTIU PRESENT: badalli, badallis, badalli, badallem, badalleu, badallin

SUBJUNTIU IMPERFET: badallés, badallessis, badallés, badalléssim, badalléssiu, badallessin

IMPERATIU: badalla, badalli, badallem, badalleu, badallin

->badallera

■badallera

[de badallar]

f Ganes de badallar.

->badaloc

■badaloc

[de badar]

m BOT Flor de la carbassera; badoc.

->badaloní

■badaloní -ina

adj i m i f De Badalona (Barcelonès).

->badalot

■badalot

[de badar]

m CONSTR 1 Obertura elevada que dóna pas a la claror dins una habitació.

2 Construcció que sobresurt de la coberta d’un edifici i que forma la part superior de la caixa de l’escala.

3 Caixa o buc de l’escala.

->badaluc

■badaluc

[de badar (v. feixuc)]

m 1 Clivella grossa; obertura.

2 CONSTR badalot 3.

->badana

■badana

[de l’àr. vg. baṭâna, àr. biṭâna, der. de baṭn ‘ventre’, ‘part interior d’una cosa’, per la referència al ventre de les ovelles, de què es fabricaven articles de pell; 1a FONT: 1371]

f PELL Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i molta suavitat i relativament prima, emprada per a folrar calçat, fer guarniments i en relligat i tafileteria.

->badaolles

badaolles

Part. sil.: ba_da_o_lles

m pl BOT Bufalaga tintòria.

->badar

■badar

Hom.: vedar

[del ll. vg. batare, íd., der. de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar *bataculum ‘escletxa, badall’ i d’aquí el verb bataculare ‘badallar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Estar més o menys oberta una cosa susceptible d’obrir-se o de descloure’s. Badar una maleta més de dos dits.

2 intr Presentar una fenedura o una clivella. Unes espardenyes que baden.

3 tr 1 Obrir al llarg, produir una fenedura. Badar el cap a algú d’un cop de roc.

2 obrir 1 1. Bada un pam la porta del balcó, que entri la fresca.

3 badar la boca (o els ulls) Descloure els llavis, les parpelles.

4 no badar boca fig No dir res, romandre callat.

4 pron Obrir-se, descloure’s. Badar-se una timba enmig del bosc. Badar-se una ferida. Badar-se una poncella.

5 tr Guaitar.

6 intr Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Badar davant un aparador.

7 intr Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. No badeu en travessar el carrer. Vam badar i ja no vam trobar torrons.

8 no val a badar Expressió per a advertir que cal obrar amb precaució, amb compte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: badar

GERUNDI: badant

PARTICIPI: badat, badada, badats, badades

INDICATIU PRESENT: bado, bades, bada, badem, badeu, baden

INDICATIU IMPERFET: badava, badaves, badava, badàvem, badàveu, badaven

INDICATIU PASSAT: badí, badares, badà, badàrem, badàreu, badaren

INDICATIU FUTUR: badaré, badaràs, badarà, badarem, badareu, badaran

INDICATIU CONDICIONAL: badaria, badaries, badaria, badaríem, badaríeu, badarien

SUBJUNTIU PRESENT: badi, badis, badi, badem, badeu, badin

SUBJUNTIU IMPERFET: badés, badessis, badés, badéssim, badéssiu, badessin

IMPERATIU: bada, badi, badem, badeu, badin

->badarià

badarià -ana

Part. sil.: ba_da_ri_à

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al badarià.

2 m Període de la prehistòria egípcia corresponent al calcolític inicial.

->baddeleyita

■baddeleyita

f MINERAL Òxid de zirconi, ZrO₂, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en roques pobres en sílice i és mena de zirconi.

->baderna

■baderna

[de l’oc. prov. baderno, d’origen incert]

f MAR Tros de llata, d’uns dos metres de llargària, usada per a fermar el cable al virador quan era usat l’argue.

->badès

badès -esa

adj i m i f De Baden (regió d’Alemanya).

->badge

■badge^* [bátʃ]

[angl ] m HERÀLD Distintiu propi de l’heràldica britànica, col·locat com un additament de les armories i les cimeres.

->badia¹

■badia¹

Part. sil.: ba_di_a

[de l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, der. del ll. vītīcŭla ‘cep de la vinya’, pronunciat amb ieisme (v. esbadiar-se]

f 1 Manoll de blat, ordi, etc., de filaments de cànem, lli, etc. Moltes badies fan una garba.

2 Cadascun dels tres o més caps d’una trena de cabells, de cànem, d’espart, etc. Trenar badies de diferents colors.

->badia²

■badia²

Part. sil.: ba_di_a

[del fr. baie, alterat en cat. i altres llengües hispàniques en badia per influx del gascó i català badar; el mot fr. podria provenir també del ll. vg. batare; 1a FONT: 1803, DEst.]

f GEOMORF Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf.

->badiana

■badiana

Part. sil.: ba_di_a_na

f BOT Petit arbre de la família de les magnoliàcies (Illicium verum), de fulles verdes tot l’any, els fruits del qual constitueixen l’anís estrellat.

->badiella

■badiella

Part. sil.: ba_di_e_lla

[dissimilació de vidiella]

f ANAT ANIM vidiella 2.

->badienc

badienc -a

Part. sil.: ba_di_enc

adj i m i f De Badia del Vallès (Vallès Occidental).

->badiguer

■badiguer

[d’origen incert]

m 1 Pila de llates, taulons, etc., feta per tal que s’assequin.

2 Pila o estiba de trossos de fusta per a ser usats com a llenya.

->badil

badil

m dial OFIC Peça del molí de vent consistent en una barra cilíndrica de ferro col·locada verticalment que fa d’eix de rotació de la mola alta i la sosté per mitjà de la nadilla.

->badina

■badina

[de l’àr. bâṭin, ‘clot d’aigua’]

f Racó d’aigua embassada, toll gran, llacuna.

->badiu

■badiu

Part. sil.: ba_diu

[de badar]

m 1 Forat del nas; nariu.

2 CONSTR Eixida d’una casa, sense cobrir o formant una porxada.

->badívol

■badívol -a

[de badar]

adj 1 Que ofereix un espai lliure, desocupat. No hi ha cap cambra prou badívola per a cabre-hi tots.

2 corral badívol Corral que forma un badiu davant o darrere la casa.

->badlands

■badlands^* [bádlans]

[angl ] m pl GEOMORF Paisatge propi de certes àrees subdesèrtiques caracterizat per la formació de xaragalls de vores rostes i interfluvis estrets que formen una xarxa densa en rocam argilós o margós.

->bàdminton

■bàdminton

[de l’angl. badminton, que prengué origen en el Badminton House, al Gloucestershire; 1a FONT: s. XX]

m ESPORT Esport en què els partits es poden disputar entre dos contrincants (simple) o entre dues parelles (doble), en pistes dividides en dues parts per una xarxa; hom utilitza una raqueta semblant a la de tennis, i en comptes de pilota hom colpeja un tros de suro o de goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de plomes.

->badoc

■badoc -a

[de badar; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

1 adj i m i f 1 Que bada.

2 Ximplet.

3 efecte badoc TRÀNS Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.

2 adj Dit de la fruita, especialment de la magrana, que es bada a la planta abans d’ésser collida.

3 m BOT Flor del magraner i de diferents cucurbitàcies.

4 m FITOPAT Malaltia de l’avellaner, provocada pels àcars Eriophyes coryligallorum i Phytoptus avellanae.

->badocar

■badocar

[de badoc]

v intr 1 Fer el badoc. Anar pels carrers tot badocant.

2 Obrir-se, principalment la fruita, sense separar-se totalment les seves parts. Les figues badoquen després de la pluja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: badocar

GERUNDI: badocant

PARTICIPI: badocat, badocada, badocats, badocades

INDICATIU PRESENT: badoco, badoques, badoca, badoquem, badoqueu, badoquen

INDICATIU IMPERFET: badocava, badocaves, badocava, badocàvem, badocàveu, badocaven

INDICATIU PASSAT: badoquí, badocares, badocà, badocàrem, badocàreu, badocaren

INDICATIU FUTUR: badocaré, badocaràs, badocarà, badocarem, badocareu, badocaran

INDICATIU CONDICIONAL: badocaria, badocaries, badocaria, badocaríem, badocaríeu, badocarien

SUBJUNTIU PRESENT: badoqui, badoquis, badoqui, badoquem, badoqueu, badoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: badoqués, badoquessis, badoqués, badoquéssim, badoquéssiu, badoquessin

IMPERATIU: badoca, badoqui, badoquem, badoqueu, badoquin

->badola

■badola

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex scutatus), molt ramificada, de fulles triangulars sagitades i de flors verdoses agrupades en panícula.

->badomeries

■badomeries

Part. sil.: ba_do_me_ri_es

[de badomies]

f pl 1 Faules, notícies falses, impostures.

2 Foteses, coses sense vàlua.

->badomies

■badomies

Part. sil.: ba_do_mi_es

[probablement de *mahomia, der. de Mahoma, amb dissimilació de la m- en b- i amb presència de -d- per influx de badoc; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f pl badomeries 1.

->badoquejar

■badoquejar

[de badoc]

v intr Badar, fer el badoc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: badoquejar

GERUNDI: badoquejant

PARTICIPI: badoquejat, badoquejada, badoquejats, badoquejades

INDICATIU PRESENT: badoquejo, badoqueges, badoqueja, badoquegem, badoquegeu, badoquegen

INDICATIU IMPERFET: badoquejava, badoquejaves, badoquejava, badoquejàvem, badoquejàveu, badoquejaven

INDICATIU PASSAT: badoquegí, badoquejares, badoquejà, badoquejàrem, badoquejàreu, badoquejaren

INDICATIU FUTUR: badoquejaré, badoquejaràs, badoquejarà, badoquejarem, badoquejareu, badoquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: badoquejaria, badoquejaries, badoquejaria, badoquejaríem, badoquejaríeu, badoquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: badoquegi, badoquegis, badoquegi, badoquegem, badoquegeu, badoquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: badoquegés, badoquegessis, badoquegés, badoquegéssim, badoquegéssiu, badoquegessin

IMPERATIU: badoqueja, badoquegi, badoquegem, badoquegeu, badoquegin

->badoquera

■badoquera

[de badoc]

f 1 Canya llarga oberta per un cap per a collir la fruita madura.

2 Canya curta per a agafar fruites en les sortiges.

->badoqueria

■badoqueria

Part. sil.: ba_do_que_ri_a

[de badoc]

f Qualitat de badoc.

->baellà

baellà -ana

Part. sil.: ba_e_llà

adj i m i f De Baells (Llitera).

->baf

■baf

[d’origen onomatopeic, que expressa l’alenada de vapor; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Vapor, gas, exhalat. El baf de l’olla.

2 Atmosfera viciada d’un local que ha estat molt de temps tancat amb persones a dins.

3 Alè, aire expirat, especialment amb referència a la seva olor. Fer baf de tabac.

4 prendre bafs Fer inhalacions del vapor que desprèn una tisana bullent.

->bafada

■bafada

[de baf]

f bafarada 1.

->bafanejar

■bafanejar

[de baf]

v intr dial presumir 2.

->bafaner

■bafaner -a

[de baf]

adj dial 1 Que bafaneja.

2 Vanitós i menyspreador; presumptuós.

->bafaneria

■bafaneria

Part. sil.: ba_fa_ne_ri_a

[de bafaner]

f dial Qualitat de bafaner.

->bafarada

■bafarada

[de baf]

f 1 Baf intens, fort.

2 En les historietes il·lustrades, etc., espai tancat, generalment per un cercle o un quadrilàter irregular, que conté la rèplica o el pensament d’un personatge, el qual és assenyalat per un apèndix que surt del cercle o del quadrilàter.

->bafí

bafí

m SUR Tap de suro, generalment fi, però de baixa qualitat, que, a diferència del trefí, presenta tares o defectes importants.

->bàfia

■bàfia

Part. sil.: bà_fi_a

f BOT 1 Arbre de la família de les papilionàcies (Baphia nitida), de fusta vermella i densa, emprada en ebenisteria i com a base de tints vermells i castanys.

2 Fusta de la bàfia.

->bafle

bafle

[de l’angl. americà baffle ‘pantalla’; 1a FONT: s. XX]

m ELECTROAC 1 Pantalla acústica.

2 impr Caixa acústica.

->bafor

■bafor

[de baf]

f Baf, bafarada.

->baga¹

■baga¹

Hom.: vaga i vague

[variant de obaga (v. obac)]

f 1 GEOMORF Obac.

2 p ext Bosc ombrívol. Baga de castanyers, de pins.

->baga²

■baga²

Hom.: vaga i vague

[del ll. td. baca ‘anella’; 1a FONT: 1296]

f 1 Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no és fet passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ésser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que serveix d’adorn, etc.

2 anella 1 i anella 2.

3 FERRET Anella metàl·lica proveïda d’una espiga, roscada o no, que permet de fixar-la, especialment a la fusta (és anomenada també armella).

4 TECNOL Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleva, per a articular dues peces mòbils d’un mecanisme.

5 TÈXT 1 Cadascuna de les peces de fil o de cinta d’acer o de ferro amb uns ulls als extrems pels quals passen els perxerats dels lliços del teler, i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o més d’un i que serveixen per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.

2 Tira d’acer o de fil retort la qual, penjada a cada arcada de la muntura jacquard, té la mateixa finalitat que la baga dels lliços.

3 baga boja Calota.

6 En les puntes, malla.

->bagaleu

■bagaleu

Part. sil.: ba_ga_leu

m ORNIT Gamarús.

->baganès

baganès -esa

adj i m i f De Bagà (Berguedà).

->bagant

■bagant

Hom.: vagant

m Post, comporta, per a aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.

->bagarella

■bagarella

[de bagra]

f PESC Nansa petita per a la pesca fluvial.

->bagàs

■bagàs

[probablement del cast. bagazo, íd.]

[pl -assos] m ALIM i QUÍM IND Romanalla obtinguda durant certs processos d’elaboració d’aliments, com els residus d’extracció de la canya de sucre, els residus del premsatge d’olives i de llavors oleaginoses, etc.

->bagassa¹

■bagassa¹

[d’origen incert, potser d’una base preromana *bacassa (o *bagassa); 1a FONT: 1171]

f Prostituta.

->bagassa²

■bagassa²

f BOT 1 Gènere d’arbres americans de la família de les moràcies (Bagassa sp), de fulles oposades i de fusta groga, emprada en ebenisteria.

2 Fusta de la bagassa.

->bagassejar

■bagassejar

Hom.: vagassejar

[de bagassa; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v intr Freqüentar bagasses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bagassejar

GERUNDI: bagassejant

PARTICIPI: bagassejat, bagassejada, bagassejats, bagassejades

INDICATIU PRESENT: bagassejo, bagasseges, bagasseja, bagassegem, bagassegeu, bagassegen

INDICATIU IMPERFET: bagassejava, bagassejaves, bagassejava, bagassejàvem, bagassejàveu, bagassejaven

INDICATIU PASSAT: bagassegí, bagassejares, bagassejà, bagassejàrem, bagassejàreu, bagassejaren

INDICATIU FUTUR: bagassejaré, bagassejaràs, bagassejarà, bagassejarem, bagassejareu, bagassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bagassejaria, bagassejaries, bagassejaria, bagassejaríem, bagassejaríeu, bagassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bagassegi, bagassegis, bagassegi, bagassegem, bagassegeu, bagassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bagassegés, bagassegessis, bagassegés, bagassegéssim, bagassegéssiu, bagassegessin

IMPERATIU: bagasseja, bagassegi, bagassegem, bagassegeu, bagassegin

->bagasser

■bagasser -a

[de bagassa; 1a FONT: 1460, Roig]

adj Que freqüenta bagasses.

->bagasseria

■bagasseria

Part. sil.: ba_gas_se_ri_a

[de bagasser; 1a FONT: 1551]

f Prostitució.

->bagassosi

bagassosi

f PAT Pneumoconiosi produïda per la inhalació de la pols de bagàs de la canya de sucre.

->bagatel·la

■bagatel·la

[de l’it. d’origen incert bagatella ‘joc de mans, fotesa’, segurament a través del fr. o el cast; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Fotesa, cosa de poca importància.

2 MÚS Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.

->bagatge

■bagatge

[del fr. bagage ‘impedimenta de la tropa’, mot antic propagat a diverses llengües romàniques i no romàniques; 1a FONT: 1640]

m 1 1 Allò que porta amb ell el qui va de viatge, d’expedició, especialment un exèrcit o la tropa en marxa. Un bagatge pesant i voluminós. Viatjar sense bagatge.

2 Impost o preu del transport. Cobrar el bagatge.

2 fig Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa. Bagatge intel·lectual.

->bagatger

■bagatger -a

[de bagatge]

m i f ORG MIL Persona que mena el bagatge d’un exèrcit o de la tropa en marxa.

->bagauda

■bagauda

Part. sil.: ba_gau_da

m HIST Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.

->bagenc

■bagenc -a

adj i m i f Del Bages (Catalunya).

->bagol

■bagol

[de bagolar]

m Crit, clamor.

->bagolar

■bagolar

[potser d’un ll. *vagulare, der. de vagire ‘plorar, belar’, o del ll. gula ‘gola’, amb el prefix ba-, pejoratiu, o del fr. ant. bagouler, format sobre goule ‘gola’]

v intr Cridar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bagolar

GERUNDI: bagolant

PARTICIPI: bagolat, bagolada, bagolats, bagolades

INDICATIU PRESENT: bagolo, bagoles, bagola, bagolem, bagoleu, bagolen

INDICATIU IMPERFET: bagolava, bagolaves, bagolava, bagolàvem, bagolàveu, bagolaven

INDICATIU PASSAT: bagolí, bagolares, bagolà, bagolàrem, bagolàreu, bagolaren

INDICATIU FUTUR: bagolaré, bagolaràs, bagolarà, bagolarem, bagolareu, bagolaran

INDICATIU CONDICIONAL: bagolaria, bagolaries, bagolaria, bagolaríem, bagolaríeu, bagolarien

SUBJUNTIU PRESENT: bagoli, bagolis, bagoli, bagolem, bagoleu, bagolin

SUBJUNTIU IMPERFET: bagolés, bagolessis, bagolés, bagoléssim, bagoléssiu, bagolessin

IMPERATIU: bagola, bagoli, bagolem, bagoleu, bagolin

->bagot¹

■bagot¹

[potser de abegot ‘abellot, vagarro’, aplicat al raïm no madurat i inútil, o directament del cèlt. *bekos ‘abella’, amb la mateixa metàfora (v. abegot); 1a FONT: 1299]

m Gotim que hom deixa al cep després de veremar perquè encara no és prou madur.

->bagot²

■bagot²

[potser del mateix origen que bagot¹]

m AGR Varietat d’olivera conreada a la part occidental del Principat.

->bagotar

■bagotar

[de bagot¹; 1a FONT: 1314]

v intr AGR Repassar les vinyes veremades per aprofitar els bagots.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bagotar

GERUNDI: bagotant

PARTICIPI: bagotat, bagotada, bagotats, bagotades

INDICATIU PRESENT: bagoto, bagotes, bagota, bagotem, bagoteu, bagoten

INDICATIU IMPERFET: bagotava, bagotaves, bagotava, bagotàvem, bagotàveu, bagotaven

INDICATIU PASSAT: bagotí, bagotares, bagotà, bagotàrem, bagotàreu, bagotaren

INDICATIU FUTUR: bagotaré, bagotaràs, bagotarà, bagotarem, bagotareu, bagotaran

INDICATIU CONDICIONAL: bagotaria, bagotaries, bagotaria, bagotaríem, bagotaríeu, bagotarien

SUBJUNTIU PRESENT: bagoti, bagotis, bagoti, bagotem, bagoteu, bagotin

SUBJUNTIU IMPERFET: bagotés, bagotessis, bagotés, bagotéssim, bagotéssiu, bagotessin

IMPERATIU: bagota, bagoti, bagotem, bagoteu, bagotin

->bagra

■bagra

[d’origen incert, possiblement manlleu del ll. pagrus en l’àr. magrebí i hispànic bâgar, que per via mossàrab hauria donat en cat. bagra i en cast. andalús i americà bagre; 1a FONT: s. XVII]

f ICT Peix de l’ordre dels cipriniformes (Leuciscus cephalus), de cos esvelt, semblant al del barb, però sense radis espinosos a les aletes i sense barbes.

->bagràtida

■bagràtida

1 adj Relatiu o pertanyent als bagràtides.

2 m i f HIST Membre de la dinastia dels Bagratuni, que regnà a Armènia i a Geòrgia entre els segles IX i XIX.

->baguejar

■baguejar

Hom.: vaguejar

v tr PESC Calar (un palangre o una xarxa) fent bagues o esses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baguejar

GERUNDI: baguejant

PARTICIPI: baguejat, baguejada, baguejats, baguejades

INDICATIU PRESENT: baguejo, bagueges, bagueja, baguegem, baguegeu, baguegen

INDICATIU IMPERFET: baguejava, baguejaves, baguejava, baguejàvem, baguejàveu, baguejaven

INDICATIU PASSAT: baguegí, baguejares, baguejà, baguejàrem, baguejàreu, baguejaren

INDICATIU FUTUR: baguejaré, baguejaràs, baguejarà, baguejarem, baguejareu, baguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: baguejaria, baguejaries, baguejaria, baguejaríem, baguejaríeu, baguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: baguegi, baguegis, baguegi, baguegem, baguegeu, baguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: baguegés, baguegessis, baguegés, baguegéssim, baguegéssiu, baguegessin

IMPERATIU: bagueja, baguegi, baguegem, baguegeu, baguegin

->bagueny

■bagueny

[der. de bac¹, variant de obac (v. areny)]

m GEOMORF Obac.

->baguer

■baguer

Hom.: veguer

m BOT Llorer femella, productor de fruit.

->baguet

■baguet

[de baga²]

1 m JOI Gemma o cristall tallat en forma sensiblement rectangular.

2 f ALIM Pa d’origen francès, en forma de barra llarga i estreta, de 60 a 70 cm de longitud.

->bagueta

■bagueta

[de baga²]

f Cordonet en forma de llaç amb què hom agafa i assegura alguna cosa.

->bagul

■bagul

[d’origen incert, potser del fr. bahut (i variants bahur, bahul), íd., der. possiblement d’un frànc. bahuod ‘protecció’, aplicat al folre de cuiro o a la tapa; 1a FONT: 1575]

m 1 Caixa de fusta, recoberta sovint de pell, de llauna, etc., de tapa de volta o també plana, amb pany per a tancar-la, destinada a aconduir-hi roba i altres efectes, per guardar-los o transportar-los.

2 Caixa de morts; taüt.

->bagulada

■bagulada

[de bagul]

f 1 El que omple un bagul.

2 El que cap dins un bagul.

->bagulaire

■bagulaire

Part. sil.: ba_gu_lai_re

[de bagul]

m i f OFIC Persona que fa baguls o taüts.

->baguler

■baguler -a

[de bagul]

m i f OFIC 1 Persona que fa baguls.

2 Bagulaire.

->bah

■bah

Hom.: va

interj 1 Interjecció que denota dubte, incredulitat, despreocupació, menyspreu, indiferència. Bah, no crec que faci el que diu!

2 Repetida, denota que hom desatén les raons, els motius, etc., a una determinació. Bah, bah, no et planyis tant i fes la feina!

->bahaisme

■bahaisme

Part. sil.: ba_ha_is_me

m ISLAM Moviment religiós de l’islam iniciat per Bahā’ Allāh, reformador del babisme.

->bahaista

■bahaista

Part. sil.: ba_ha_is_ta

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent al bahaisme.

2 m i f Adepte del bahaisme.

->bai

■bai -a

Part. sil.: bai

[del ll. bădĭus, -a, -um, íd., possiblement a través del cast. bayo, tot i que en cat. ant. preliterari degué existir una forma baig (1063); 1a FONT: 1063]

adj 1 Roig fosc (aplicat especialment al color dels cavalls).

2 Groc lleugerament rogenc (aplicat especialment al color dels cavalls).

->baia

■baia

Part. sil.: ba_ia

[del fr. baie, i aquest del ll. baca ‘fruita d’un arbust’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT Fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnosos.

->baïa

baïa

Part. sil.: ba_ï_a

f HIST DR Bausia.

->baiadera

■baiadera

Part. sil.: ba_ia_de_ra

[del fr. bayadère, i aquest, del port. balhadeira ‘ballarina’, der. de balhar ‘ballar’]

f HIND Dansarina i cantant del culte hindú que, en els temples i en les processons, atén totes les qüestions no pròpiament litúrgiques.

->baiar

baiar

Part. sil.: ba_iar

v tr ant Estar a l’aguait el caçador amagat.

->baiard

■baiard

Part. sil.: ba_iard

Cp. llitera 2

[del fr. bayart, íd., d’origen incert; podria derivar del fr. bai ‘cavall de color bai’, per comparació d’aquest estri amb un cavall on solien dur un ferit o un difunt; 1a FONT: 1397]

m Aparell format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d’ús rústic.

->baieta

■baieta

Part. sil.: ba_ie_ta

[probablement del fr. ant. baiette, íd., possible diminutiu de bai ‘de color bru de cavall’; 1a FONT: 1598]

f 1 TÈXT Teixit fluix de llana o de llana barrejada amb cotó, amb lligats de plana o de sarja, enfeltrat i cobert de pèl per una cara o per totes dues, d’usos industrials i domèstics.

2 Tros d’aquest drap, destinat a diferents usos. Eixugar l’aigua amb una baieta.

3 passar baieta (o la baieta) Fregar el terra.

->baietó

■baietó

Part. sil.: ba_ie_tó

m TÈXT Teixit gruixut de cotó emprat antigament per a vestits d’hivern d’home.

->baila

■baila

Part. sil.: bai_la

[del ll. varĭa, fem. de varĭus ‘variat’, per les clapes del peix, o, menys segur, del ll. vg. luparia, der. de lupus ‘llop’, a través d’un ant. *lobaira; 1a FONT: s. XVIII]

f ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Morone punctata), molt semblant a la llobina, però més petit i amb el dors i els flancs clapats de negre.

->baina

■baina

Part. sil.: bai_na

[del ll. vagīna, íd.]

f dial Beina.

->bainita

bainita

Part. sil.: bai_ni_ta

f METAL·L Agregat de ferrita i de carbur de ferro que apareix, en forma inestable, en els acers i les foses, en transformar-se isotèrmicament l’austenita.

->bainític

bainític -a

Part. sil.: bai_ní_tic

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la bainita.

->baiona

■baiona

Part. sil.: ba_io_na

[probablement del nom de la ciutat de Baiona]

f MAR 1 Rem més llarg que els altres d’un mateix bot, usat pel proer.

2 Rem situat en el codast d’algunes embarcacions menors per a fer les funcions de timó i, a més, a vegades, servir de propulsor.

->baioneta

■baioneta

Part. sil.: ba_io_ne_ta

[del fr. baïonnette, íd., der. del nom de la ciutat de Baiona (fr. Bayonne), on es degué fabricar primer aquesta arma (en fr. documentada des del 1575); 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 ARM Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.

2 pl MIL L’exèrcit.

3 TÈXT En els telers de fer xarxa, cadascuna de les peces en forma de baioneta que serveixen per a treure la malla de les broques.

->baionetada

■baionetada

Part. sil.: ba_io_ne_ta_da

[de baioneta]

f Cop de baioneta.

->baix¹

■baix¹

Part. sil.: baix

[v. baix³]

m 1 [generalment en pl] 1 Part baixa d’alguna cosa. Els baixos de les mànigues.

2 [abrev bxs.] Part baixa d’un edifici. Els baixos d’una casa.

3 Solatge d’un líquid. Els baixos del vi, de l’oli.

4 alts i baixos En un terreny, un camí, etc., desigualtats en alçària, pujades i baixades.

5 alts i baixos fig Els alts i baixos de la fortuna, de la febre.

2 MAR En la mar, un llac, un riu navegable, qualsevol elevació del fons que impedeixi el pas dels vaixells o el faci perillós.

3 MÚS 1 Veu masculina més greu, d’una extensió aproximada entre el re₁ i el mi₃.

2 Cantant que té veu de baix.

3 Instrument (viola, violoncel, contrabaix) destinat a executar un baix.

4 Cadascun dels sons més greus d’un instrument.

5 La part més greu d’una composició musical (instrumental o vocal).

4 pl FOLK Castellers que formen el primer pis del castell.

5 anar al baix Anar en decadència, de mal en pitjor.

->baix²

■baix²

Part. sil.: baix

Cp. avall i sota2

[v. baix³]

adv 1 A una altura poc considerable. Volar baix. L’arquer ha tirat massa baix.

2 1 En veu baixa. Parlar baix.

2 p ext Si vols tocar la trompeta, fes-ho baix.

3 A la part baixa (oposat a dalt). Tothom ja és baix. Tenir l’auto a baix.

4 MÚS Sota el to musical degut o establert. Aquest piano està afinat molt baix.

5 a baix! Exclamació hostil contra algú o alguna cosa. A baix el tirà!

6 de dalt a baix D’un cap a l’altre. S’ha tacat tot de dalt a baix.

7 mirar de dalt a baix fig Mirar amb aires de superioritat.

->baix³

■baix³ -a

Part. sil.: baix

[del ll. vg. bassus, -a, -um ‘de poca talla, grassó’, que donà l’ant. bas, modificat en baix per influx de baixar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que és d’una alçària petita, inferior a l’ordinària. Una dona baixa. Una tauleta baixa de potes.

2 Que és o arriba a una elevació no gaire considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació. Sortírem quan el sol encara era baix. Passar fregant una bala molt baixa.

3 1 Situat en un nivell inferior. S’ha tacat la part baixa dels llibres.

2 En els noms geogràfics, situat en un nivell o una latitud inferiors.

4 1 fig Que no arriba a un nivell alt o tan alt com un altre. Una quantitat, un grau, baixos. Productes de qualitat molt baixa. Les cartes baixes d’un coll.

2 color baix p anal Color poc viu.

3 el baix poble pej Les classes humils.

4 en veu baixa En veu poc intensa.

5 notes baixes Notes greus.

5 En direcció a terra, mirant a terra, abaixat, acotat. Anar amb el cap baix, amb els ulls baixos.

6 fig Groller, vil. Una acció baixa.

7 1 Dit de la darrera etapa d’un període històric (oposat a alt). Baixa edat mitjana.

2 Tardà. Baix imperi.

8 MÚS 1 Greu.

2 Que sona més greu que no hauria de sonar.

3 Dit de l’instrument més greu d’una família. Clarinet baix. Flauta dolça baixa.

9 baixa freqüència 1 ELECT En sentit general, dit de la freqüència del corrent altern emprat generalment (per oposició a l’alta freqüència, emprada en les transmissions radiofòniques).

2 ELECT Audiofreqüència.

3 TELECOM Radiofreqüència compresa entre 30 i 300 kHz.

->baix-

baix-

Forma prefixada del mot baix, que hom anteposa exclusivament a alguns adjectius. Ex.: baixalemany, baixllatí.

->baixa

■baixa

Part. sil.: bai_xa

[de baixar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de descendir a un nivell més baix (oposat a alça).

2 anar de baixa Estar en decadència, envellir, perdre forces.

2 1 En una associació, exclusió d’algú de la llista dels associats.

2 donar de baixa Declarar exclòs d’un cos, d’una associació.

3 donar de baixa Declarar (un malalt, un accidentat, etc.) no apte per a determinats efectes.

4 donar-se de baixa Declarar-se exclòs d’un cos, d’una associació.

5 ser baixa Deixar de formar part d’un cos, d’una associació.

3 DR Declaració per mitjà de la qual una persona, una indústria, un vehicle, un predi, etc., són exclosos d’un padró, d’un cens, d’un registre, a efectes tributaris, d’exercici d’activitats, estadístics, de cessació en el treball per malaltia, de requisa militar, o amb altres finalitats diverses.

4 ECON 1 Disminució del preu, del valor, d’alguna cosa en el mercat.

2 a la baixa loc adv Cap avall, per sota. L’empresa ha recalculat els sous a la baixa.

3 estat de baixa Descens general en la cotització dels valors borsaris.

5 METEOR Depressió o regió de pressió baixa, dibuixada en la carta del temps per una sèrie de línies isobàriques tancades amb valors decreixents cap al centre.

6 MIL Pèrdua d’un individu per al servei actiu.

->baixà

■baixà

Part. sil.: bai_xà

Hom.: baixar

[pl -às] m Paixà.

->baixada

■baixada

Part. sil.: bai_xa_da

[de baixar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de baixar; davallada. La baixada a la gruta. Venir de baixada.

2 Indret per on baixa algú o alguna cosa. Hi ha una baixada a l’entrada del poble.

3 1 Inclinació cap avall; pendent. Fer baixada un terreny.

2 avall, que fa baixada! col·loq Exclamació amb què s’invita a tirar pel dret, sense por.

->baixador

■baixador

Part. sil.: bai_xa_dor

[de baixar]

m 1 Camí o paratge inclinat, en descens.

2 Pedra o pedrís per a baixar de cavall.

3 FERROC Lloc on els trens s’aturen per a prendre passatgers o deixar-ne en el qual manquen les instal·lacions i els serveis d’una veritable estació.

->baixalemany

baixalemany -a

Part. sil.: baix_a_le_many

adj LING Relatiu o pertanyent al baix alemany.

->baixamar

■baixamar

Part. sil.: bai_xa_mar

[de baix³ i mar]

f OCEANOG Altura mínima de la marea en un dia qualsevol.

->baixament¹

■baixament¹

Part. sil.: bai_xa_ment

[de baixar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Acció de baixar;

2 l’efecte.

->baixament²

■baixament²

Part. sil.: bai_xa_ment

[de baix³]

adv D’una manera baixa, vil, abjecta.

->baixanenc

baixanenc -a

Part. sil.: bai_xa_nenc

adj i m i f De Baixàs (Rosselló).

->baixant

■baixant

Part. sil.: bai_xant

[de baixar]

m 1 1 Baixada, costa. Un baixant molt dret.

2 Lloc per on hom baixa; graó.

2 1 CONSTR Conducte de forma cilíndrica per on circula l’aigua bruta i de pluja des de les cases fins als claveguerons.

2 baixant d’escombraries Conducte al qual hom aboca des de l’interior d’un edifici les bosses d’escombraries amb matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans d’ésser tractades.

->baixar

■baixar

Part. sil.: bai_xar

Hom.: baixà

Cp. abaixar

[del ll. vg. *bassiare, der. del ll. vg. i td. bassus, origen de baix³; 1a FONT: s. XIII]

v 1 intr Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre de situat en un nivell més baix; davallar. Baixar del segon pis al primer. Baixar del tren.

2 tr Recórrer baixant. Baixar els esglaons de dos en dos. Baixar una muntanya.

3 tr 1 Portar (algú o alguna cosa) de dalt a baix, d’un punt a un altre de situat en un nivell inferior. Baixar la roba eixuta del terrat. Baixar les maletes de la baca.

2 INFORM Copiar (programes, fitxers, etc.), d’un ordinador remot a un de local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d’Internet.

3 MAT En una divisió, escriure (una xifra del dividend) a continuació del residu obtingut.

4 intr Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. La marea ha baixat. El termòmetre baixa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baixar

GERUNDI: baixant

PARTICIPI: baixat, baixada, baixats, baixades

INDICATIU PRESENT: baixo, baixes, baixa, baixem, baixeu, baixen

INDICATIU IMPERFET: baixava, baixaves, baixava, baixàvem, baixàveu, baixaven

INDICATIU PASSAT: baixí, baixares, baixà, baixàrem, baixàreu, baixaren

INDICATIU FUTUR: baixaré, baixaràs, baixarà, baixarem, baixareu, baixaran

INDICATIU CONDICIONAL: baixaria, baixaries, baixaria, baixaríem, baixaríeu, baixarien

SUBJUNTIU PRESENT: baixi, baixis, baixi, baixem, baixeu, baixin

SUBJUNTIU IMPERFET: baixés, baixessis, baixés, baixéssim, baixéssiu, baixessin

IMPERATIU: baixa, baixi, baixem, baixeu, baixin

->baixejar

■baixejar

Part. sil.: bai_xe_jar

v 1 intr Pasturar per les parts baixes fugint dels cims.

2 tr Portar a baixejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baixejar

GERUNDI: baixejant

PARTICIPI: baixejat, baixejada, baixejats, baixejades

INDICATIU PRESENT: baixejo, baixeges, baixeja, baixegem, baixegeu, baixegen

INDICATIU IMPERFET: baixejava, baixejaves, baixejava, baixejàvem, baixejàveu, baixejaven

INDICATIU PASSAT: baixegí, baixejares, baixejà, baixejàrem, baixejàreu, baixejaren

INDICATIU FUTUR: baixejaré, baixejaràs, baixejarà, baixejarem, baixejareu, baixejaran

INDICATIU CONDICIONAL: baixejaria, baixejaries, baixejaria, baixejaríem, baixejaríeu, baixejarien

SUBJUNTIU PRESENT: baixegi, baixegis, baixegi, baixegem, baixegeu, baixegin

SUBJUNTIU IMPERFET: baixegés, baixegessis, baixegés, baixegéssim, baixegéssiu, baixegessin

IMPERATIU: baixeja, baixegi, baixegem, baixegeu, baixegin

->baixesa

■baixesa

Part. sil.: bai_xe_sa

[de baix³]

f 1 Qualitat de baix en sentit figurat. La baixesa d’aquelles paraules.

2 Acció baixa, vil. Fer la baixesa de delatar un company.

->baixest

■baixest

Part. sil.: bai_xest

[de l’ant. beixest ‘any bixest’, interpretat com a ‘any de desgràcia’ i traspassat a ‘accident del terreny’, d’on ‘camí de baixada d’aigües’, amb influx de baixar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Declivitat del terreny.

2 Lloc enclotat.

->baixista

■baixista

Part. sil.: bai_xis_ta

[de baixar]

m i f 1 ECON Especulador en borsa que ven els valors quan baixen, a l’espera de tornar-los a comprar quan encara hagin baixat més.

2 MÚS Músic que toca el baix.

->baixkir

baixkir -a

Part. sil.: baix_kir

1 adj Relatiu o pertanyent als baixkirs o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de llengua turca que habita principalment Baixkíria.

3 m LING Llengua que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.

->baixkirià

baixkirià -ana

Part. sil.: baix_ki_ri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al baixkirià.

2 m Sèrie (i època) del carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el serpukhovià i sota el moscovià.

->baixllatí

baixllatí -ina

Part. sil.: baix_lla_tí

[de baix³ i llatí]

adj LING Relatiu o pertanyent al baix llatí.

->baixnavarrès

baixnavarrès -esa

Part. sil.: baix_na_var_rès

[de baix³ i navarrès]

adj LING Relatiu o pertanyent al baix navarrès.

->baixó

■baixó

Part. sil.: bai_xó

[de baix¹; 1a FONT: 1575]

MÚS 1 m 1 Fagot.

2 Instrument de vent de llengüeta doble, precedent del fagot, molt emprat en les capelles del Renaixement.

2 m i f Músic que toca el fagot.

->baixonista

baixonista

Part. sil.: bai_xo_nis_ta

[de baixó]

m i f MÚS baixó 2.

->baixura

■baixura

Part. sil.: bai_xu_ra

[de baix³; 1a FONT: 1617]

f Lloc enclotat; baixest.

->baixúrria

■baixúrria

Part. sil.: bai_xúr_ri_a

[de baix³]

f desp Púrria.

->bajà

■bajà -ana

[del ll. bajanus ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània, coneguda per les insípides fabae bajanae posades en remull, d’on ‘tou d’intel·ligència’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj i m i f Neci, ximple.

->bajanada

■bajanada

[de bajà; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció, paraula, pròpia d’un bajà.

->bajaneria

■bajaneria

Part. sil.: ba_ja_ne_ri_a

[de bajà]

f Bajania.

->bajania

■bajania

Part. sil.: ba_ja_ni_a

[de bajà; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Bajanada.

2 Qualitat de bajà.

->bajoc

■bajoc -a

[probablement d’un ll. vg. td. *bajoccus, -a, variant morfològica de bajanus, -ana; 1a FONT: 1290]

adj i m i f Babau, bonàs, calçasses.

->bajoca

■bajoca

[de bajoc]

f 1 AGR Tavella d’algunes papilionàcies conreades (mongetera, favera, pesolera).

2 1 AGR Mongeta, sobretot quan és menjada amb tavella.

2 ALIM Mongeta verda, plana, grossa com una fava, de gust molt fi, que s’usa com a ingredient de la paella.

3 SER Malaltia del cuc de seda, que es manifesta després de la quarta muda.

->bajocada

■bajocada

[de bajoc]

f Acció pròpia d’un bajoc.

->bajocar

■bajocar

[de bajoca]

m AGR Camp plantat de bajoques.

->bajocià

bajocià -ana

Part. sil.: ba_jo_ci_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al bajocià.

2 m Segon estatge del dogger (o juràssic mitjà), situat damunt l’aalenià i sota el bathonià.

->bajocó

■bajocó

m BOT Garrofó.

->bajoquera

■bajoquera

[de bajoca]

f BOT 1 Mongetera.

2 bajoquera de moro Garrofer del diable.

->bajoqueta

■bajoqueta

[de bajoca]

f dial AGR i BOT Mongeta tendra.

->bakuninisme

bakuninisme

m Doctrina de Bakunin.

->bakuninista

bakuninista

1 adj Relatiu o pertanyent al bakuninisme.

2 m i f Seguidor del bakuninisme.

->bala¹

■bala¹

[del fr. balle, íd., frànc. balla ‘bola’ (v. bala²)]

f 1 EMBAL Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros. Una bala de paper, de palla.

2 GRÀF 1 Conjunt de deu raimes de paper, és a dir, cinc mil fulls.

2 Coixinet de forma semiesfèrica proveït d’un mànec, que empraven els impressors fins a la darreria del segle XVIII per a entintar la forma.

->bala²

■bala²

[s. XIII; del germ. occidental balla ‘bola o pilota’; en el sentit de projectil (1640), del longobard a través de l’it. palla]

f 1 ARM 1 Projectil massís de les armes de foc portàtils i dels canons primitius. Bala perduda. Bala pesant, perforadora.

2 impr Bomba, granada.

3 bala dumdum Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer, la qual en el moment de l’impacte projecta el plom dins el cos.

4 bala morta Bala que arriba sense força per a ferir o fer mal.

2 JOCS Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o de metall que serveix als nois per a jugar al joc de bales.

3 MAR 1 Plom que va al capdavall de l’escandall.

2 p ext Escandall.

4 bala perduda f [o m] fig Persona eixelebrada, poc seriosa, sense seny.

5 com una bala fig Rabent, molt de pressa.

->balada

■balada

[de l’oc. ant. balada ‘ball, ballada’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 LIT i MÚS Gènere literari i musical d’origen popular propi de l’antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc.

2 LIT A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa de to popular i de contingut llegendari o històric, de procedència tradicional i folklòrica o de creació sàvia inspirada en la veu popular.

3 MÚS 1 Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.

2 Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano.

4 DANSA Dansa semblant a la sarabanda ballada als Pirineus.

->baladí

baladí -ina

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als baladins.

2 m i f Denominació que els musulmans donaren als àrabs que arribaren a la Península Ibèrica en les primeres expedicions (711-712).

->baladosa

baladosa

f BOT Balegar.

->baladrar

■baladrar

[de baladre]

m 1 Lloc poblat de baladres.

2 GEOBOT Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.

->baladre

■baladre

Hom.: veladre

[del ll. verātrum, íd.; 1a FONT: 1310]

m BOT i JARD Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander), de fulles verdes tot l’any, de flors predominantment roses disposades en corimbes terminals i fruits en fol·licle.

->baladreig

■baladreig

Part. sil.: ba_la_dreig

[de baladrejar]

m Acció de baladrejar.

->baladrejar

■baladrejar

[de l’ant. baladrar, ll. *balatrare, relacionat amb el ll. familiar balatro, -ōnis ‘xerraire’; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr Cridar esvalotant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baladrejar

GERUNDI: baladrejant

PARTICIPI: baladrejat, baladrejada, baladrejats, baladrejades

INDICATIU PRESENT: baladrejo, baladreges, baladreja, baladregem, baladregeu, baladregen

INDICATIU IMPERFET: baladrejava, baladrejaves, baladrejava, baladrejàvem, baladrejàveu, baladrejaven

INDICATIU PASSAT: baladregí, baladrejares, baladrejà, baladrejàrem, baladrejàreu, baladrejaren

INDICATIU FUTUR: baladrejaré, baladrejaràs, baladrejarà, baladrejarem, baladrejareu, baladrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: baladrejaria, baladrejaries, baladrejaria, baladrejaríem, baladrejaríeu, baladrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: baladregi, baladregis, baladregi, baladregem, baladregeu, baladregin

SUBJUNTIU IMPERFET: baladregés, baladregessis, baladregés, baladregéssim, baladregéssiu, baladregessin

IMPERATIU: baladreja, baladregi, baladregem, baladregeu, baladregin

->baladrer

■baladrer -a

[de l’ant. baladrar (v. baladrejar)]

adj i m i f Que baladreja.

->balafiador

■balafiador -a

Part. sil.: ba_la_fi_a_dor

[de balafiar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Malgastador, dilapidador.

->balafiament

■balafiament

Part. sil.: ba_la_fi_a_ment

[de balafiar]

m Acció de balafiar.

->balafiar

■balafiar

Part. sil.: ba_la_fi_ar

[probablement de l’àr. b al-’âfiya ‘amb salut, amb perdó’, d’on l’ant. venir a balàfia ‘obtenir el perdó un captiu’; d’un primer significat de ‘perdonar’ es passà a ‘fer grans despeses’; 1a FONT: s. XIX]

v tr Malgastar, dilapidar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balafiar

GERUNDI: balafiant

PARTICIPI: balafiat, balafiada, balafiats, balafiades

INDICATIU PRESENT: balafio, balafies, balafia, balafiem, balafieu, balafien

INDICATIU IMPERFET: balafiava, balafiaves, balafiava, balafiàvem, balafiàveu, balafiaven

INDICATIU PASSAT: balafií, balafiares, balafià, balafiàrem, balafiàreu, balafiaren

INDICATIU FUTUR: balafiaré, balafiaràs, balafiarà, balafiarem, balafiareu, balafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: balafiaria, balafiaries, balafiaria, balafiaríem, balafiaríeu, balafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: balafiï, balafiïs, balafiï, balafiem, balafieu, balafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: balafiés, balafiessis, balafiés, balafiéssim, balafiéssiu, balafiessin

IMPERATIU: balafia, balafiï, balafiem, balafieu, balafiïn

->balafiu

■balafiu

Part. sil.: ba_la_fiu

m 1 Balafiament.

2 Despesa supèrflua.

->balaguerí

■balaguerí -ina

adj i m i f De Balaguer (Noguera).

->balaix

■balaix

Part. sil.: ba_laix

[de l’àr. baláḫš, íd., del nom de la província persa de Balaḫšân, d’on procedia aquesta pedra; 1a FONT: 1275]

m MINERAL Varietat del robí, de color vermell pàl·lid.

->balalaica

■balalaica

Part. sil.: ba_la_lai_ca

[del rus balalaika, íd.]

f MÚS Instrument de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia.

->bàlan

■bàlan

m ZOOL Gènere de crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics (Balanus sp), semblants als peus de cabra, però mancats de peduncle (són anomenats també glans de mar).

->balan-

■balan-

Forma prefixada del mot grec bálanos, que significa ‘gla’ o ‘gland’. Ex.: balanoide.

->balanç

■balanç

[de balançar; 1a FONT: 1371]

m 1 1 Moviment d’oscil·lació. El balanç d’un vehicle.

2 AERON Moviment d’oscil·lació d’una aeronau entorn del seu eix longitudinal.

3 MAR Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a l’una banda, ara a l’altra.

4 prendre balanç Separar-se de la posició d’equilibri.

2 ECON i DR 1 Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.

2 Estat extractat o derivat d’anotacions comptables a través del qual hom vol fer constar, comprovar o demostrar l’exactitud de les esmentades anotacions o d’un resultat de la gestió de l’empresa.

3 Comparació de fets favorables i desfavorables. El balanç de la situació política no és gaire positiu.

4 ELECTROAC Dispositiu que permet de regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.

5 FÍS Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física.

->balança

■balança

[del ll. vg. *bĭlancia, der. adjectiu del ll. td. bilanx, íd., comp. de bi- ‘dos’ i lanx ‘plat de balança’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 [sovint en pl] 1 METROL Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa definida, mitjançant la igualació o la determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.

2 fig Símbol o emblema de la justícia, que hom sol representar com una dona tapada d’ulls sostenint unes balances.

2 p anal Nom de diferents instruments per a mesurar forces i altres magnituds distintes de la massa.

3 1 Estat d’equilibri o d’indecisió entre dues solucions oposades.

2 ésser a la balança Estar a punt de resoldre’s una cosa.

3 fer caure la balança Fer decidir alguna cosa; fer la balançada.

4 1 ASTROL Setè signe del zodíac.

2 [en majúscula] ASTROL Setena zona del zodíac que recorre el Sol en començar la tardor.

3 [en majúscula] ASTR Constel·lació zodiacal situada entre la Verge i l’Escorpió.

5 ECON 1 Quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l’exterior.

2 balança de pagaments Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.

3 balança comercial En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.

6 JOCS Palanca.

7 PESC 1 Ormeig de pesca, anomenat també trapezi, consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc., fixat pel centre a una llinya, de cadascun dels caps del qual penja una cameta amb un ham.

2 Cel fixat al cap d’una canya llarga.

8 TÈXT Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.

->balançada

■balançada

[de balança]

f 1 1 Allò que hom pesa d’una vegada en una balança.

2 fer la balançada Fer la pesada de manera que la balança s’inclini més aviat del costat d’allò que hom pesa.

3 fer la balançada fig La seva opinió va acabar de fer la balançada en la decisió presa.

2 TECNOL Efecte produït en una peça sotmesa a rotació quan el seu centre de gravetat no és situat en l’eix.

->balançar

■balançar

[de balança; 1a FONT: s. XII]

v tr Fer balancejar (algú o alguna cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balançar

GERUNDI: balançant

PARTICIPI: balançat, balançada, balançats, balançades

INDICATIU PRESENT: balanço, balances, balança, balancem, balanceu, balancen

INDICATIU IMPERFET: balançava, balançaves, balançava, balançàvem, balançàveu, balançaven

INDICATIU PASSAT: balancí, balançares, balançà, balançàrem, balançàreu, balançaren

INDICATIU FUTUR: balançaré, balançaràs, balançarà, balançarem, balançareu, balançaran

INDICATIU CONDICIONAL: balançaria, balançaries, balançaria, balançaríem, balançaríeu, balançarien

SUBJUNTIU PRESENT: balanci, balancis, balanci, balancem, balanceu, balancin

SUBJUNTIU IMPERFET: balancés, balancessis, balancés, balancéssim, balancéssiu, balancessin

IMPERATIU: balança, balanci, balancem, balanceu, balancin

->balancé

■balancé

Hom.: balancer

[del fr. balancé; 1a FONT: c. 1895]

[pl -és] m MÚS Pas de dansa que el ballador executa balancejant-se sobre l’un i l’altre peu sense moure’s del lloc.

->balanceig

■balanceig

Part. sil.: ba_lan_ceig

[de balancejar]

m 1 1 Acció de balancejar o de balancejar-se;

2 l’efecte.

2 TECNOL Defecte degut a la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodolament d’aquest.

->balancejar

■balancejar

[de balança; 1a FONT: s. XV]

v 1 intr Moure’s oscil·lant a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. L’antena balanceja.

2 1 tr Fer balancejar (algú o alguna cosa). El vent balanceja l’antena.

2 pron L’antena es balanceja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balancejar

GERUNDI: balancejant

PARTICIPI: balancejat, balancejada, balancejats, balancejades

INDICATIU PRESENT: balancejo, balanceges, balanceja, balancegem, balancegeu, balancegen

INDICATIU IMPERFET: balancejava, balancejaves, balancejava, balancejàvem, balancejàveu, balancejaven

INDICATIU PASSAT: balancegí, balancejares, balancejà, balancejàrem, balancejàreu, balancejaren

INDICATIU FUTUR: balancejaré, balancejaràs, balancejarà, balancejarem, balancejareu, balancejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balancejaria, balancejaries, balancejaria, balancejaríem, balancejaríeu, balancejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balancegi, balancegis, balancegi, balancegem, balancegeu, balancegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balancegés, balancegessis, balancegés, balancegéssim, balancegéssiu, balancegessin

IMPERATIU: balanceja, balancegi, balancegem, balancegeu, balancegin

->balancel·la

balancel·la

f MAR Embarcació d’origen napolità, d’un pal o dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.

->balancer

■balancer -a

Hom.: balancé

[de balança; 1a FONT: 1667]

1 m i f OFIC 1 Persona que fa balances.

2 A les cases de moneda, persona que té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los.

2 m TÈXT Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.

3 f AGR Cadascun dels dos muntants centrals d’una premsa de lliura, en els quals s’introdueix la mitjana.

->balancí

■balancí

[de balança; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Cadira amb potes acabades en forma arquejada, o amb les potes del davant unides a les del darrere per dos arcs, disposicions que li permeten de prendre un moviment oscil·latori.

2 ENTOM Cadascun dels dos apèndixs claviformes, anomenats també halteris, derivats per transformació i atròfia del segon parell d’ales en els dípters i del primer parell en els mascles dels estrepsípters.

3 ESPECT Pal emprat pels funàmbuls per a mantenir l’equilibri.

4 MAR 1 Cadascun dels anells metàl·lics concèntrics que formen la suspensió Cardan d’alguns instruments de bord.

2 Element estabilitzador flotant d’algunes piragües, especialment freqüent a les d’Oceania.

5 MIN Palanca amb un braç horitzontal emprada per a perforacions per percussió.

6 TECNOL Nom donat a nombroses peces de màquines o mecanismes que posseeixen un moviment regular d’oscil·lació semblant al d’una balança.

7 TRANSP Travesser movible, subjectat al cap de la llança, del qual surten els tirants que enganxen al vehicle els animals que van davant els llancers.

->balancímetre

■balancímetre

m METROL radiòmetre 2.

->balançó

■balançó

[de balança]

m Cadascun dels dos plats d’una balança.

->balandra

■balandra

Hom.: balandre

[possible amalgama del neerl. bijlander ‘embarcació plana de transport’, a través del fr. bélandre, i del turc palandra ‘embarcació per al transport de tropes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MAR Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.

->balandram

■balandram

[de balandrejar; 1a FONT: s. XIII]

m INDUM 1 Vesta llarga, ampla i oberta del davant, que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.

2 Vestit talar, amb esclavina o valona, que usaven els eclesiàstics.

->balandre

■balandre

Hom.: balandra

[de balandra]

m MAR Balandra de coeficients de finesa molt petits i gran altura metacèntrica, construïda especialment per a regates.

->balandreig

■balandreig

Part. sil.: ba_lan_dreig

[de balandrejar]

m 1 Acció de balandrejar o balandrejar-se;

2 l’efecte.

->balandrejar

■balandrejar

[d’origen incert, probablement mot de creació expressiva o potser resultat de l’encreuament de balancejar amb brandar; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr Oscil·lar, balancejar.

2 pron Gronxar-se, balancejar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balandrejar

GERUNDI: balandrejant

PARTICIPI: balandrejat, balandrejada, balandrejats, balandrejades

INDICATIU PRESENT: balandrejo, balandreges, balandreja, balandregem, balandregeu, balandregen

INDICATIU IMPERFET: balandrejava, balandrejaves, balandrejava, balandrejàvem, balandrejàveu, balandrejaven

INDICATIU PASSAT: balandregí, balandrejares, balandrejà, balandrejàrem, balandrejàreu, balandrejaren

INDICATIU FUTUR: balandrejaré, balandrejaràs, balandrejarà, balandrejarem, balandrejareu, balandrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balandrejaria, balandrejaries, balandrejaria, balandrejaríem, balandrejaríeu, balandrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balandregi, balandregis, balandregi, balandregem, balandregeu, balandregin

SUBJUNTIU IMPERFET: balandregés, balandregessis, balandregés, balandregéssim, balandregéssiu, balandregessin

IMPERATIU: balandreja, balandregi, balandregem, balandregeu, balandregin

->balandrim-balandram

■balandrim-balandram

[de balandrejar]

adv Balandrejant.

->balani-

■balani-

Forma prefixada del mot grec bálanos, que significa ‘gla’, ‘gland’. Ex.: balanífer.

->balànic

■balànic -a

adj Relatiu o pertanyent al gland del penis.

->balanífer

■balanífer -a

adj BOT i ZOOL Glandífer.

->balanitis

■balanitis

f PAT Inflamació de la mucosa del gland.

->balano-

■balano-

Forma prefixada del mot grec bálanos, que significa ‘gla’, ‘gland’. Ex.: balanopostitis.

->balanoforàcies

balanoforàcies

Part. sil.: ba_la_no_fo_rà_ci_es

[del ll. científic balanoforaceae, der. del nom del gènere Balanophora, corresponent a un compost de balano- i -for]

f BOT 1 pl Petita família de dicotiledònies que comprèn plantes paràsites, principalment tropicals, amb grossos rizomes subterranis i tiges carnoses de colors vius.

2 sing Planta de la família de les balanoforàcies.

->balanoglòs

balanoglòs

[pl -ossos] m ZOOL 1 Gènere d’estomocordats vermiformes de la classe dels enteropneusts (Balanoglossus sp), marins, que viuen colgats a la sorra, on fan galeries amb llur trompa erèctil.

2 balanoglòs petit Animal de la classe dels enteropneusts (Glossobalanus minutus) semblant al balanoglòs, però més petit.

->balanoide

■balanoide

Part. sil.: ba_la_noi_de

Hom.: balenoide

[de balan- i -oide]

adj Que té forma de gla.

->balanoplàstia

balanoplàstia

Part. sil.: ba_la_no_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica del gland del penis.

->balanopostitis

balanopostitis

f PAT Inflamació de la mucosa del gland i del prepuci.

->balanorràgia

balanorràgia

Part. sil.: ba_la_nor_rà_gi_a

f PAT Hemorràgia pel gland del penis.

->balantidi

balantidi

m ZOOL Gènere de protozous de la classe dels ciliats, de l’ordre dels holòtrics (Balantidium sp), que comprèn espècies paràsites de diversos vertebrats i invertebrats.

->balantidiosi

balantidiosi

Part. sil.: ba_lan_ti_di_o_si

f PAT Malaltia causada per un balantidi que ocasiona diarrees cròniques.

->balast

■balast

[de l’angl. ballast, íd.; 1a FONT: s. XIX]

m 1 FERROC Grava d’assentament de les travesses que suporten els rails, que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny i impedeix els desplaçaments laterals de la via.

2 MAR Grava grossa emprada en les naus com a llast.

->balastatge

■balastatge

[de balast]

m FERROC 1 Operació de col·locar el balast en una via;

2 l’efecte.

->balata

■balata

f 1 BOT Gran arbre de la família de les sapotàcies (Manilkara bidentata), de fulles sempre verdes i de fusta molt resistent, emprada en la fabricació de travesses.

2 QUÍM IND Goma extreta del làtex de la balata.

->balàustia

■balàustia

Part. sil.: ba_làus_ti_a

f BOT Nom que hom dóna a un tipus de fruit, representat únicament per la magrana.

->balb

■balb -a

[del ll. balbus, -a, -um ‘balbuç, quec’; en cat. tingué primerament el mateix significat que en ll. i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 1 Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis (dit especialment de la llengua).

2 p ext Tinc les mans balbes de fred.

2 fig Tenia l’enteniment com balb de l’esgotament.

3 mosca balba fig Persona que té més malícia, més gosadia, etc., que no aparenta amb les seves maneres, el seu posat, etc., quan és davant algú.

->balbar-se

■balbar-se

[de balb; 1a FONT: 1915, DAg.]

v pron Esdevenir balb. Se m’han balbat les mans de tocar glaç.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balbar

GERUNDI: balbant

PARTICIPI: balbat, balbada, balbats, balbades

INDICATIU PRESENT: balbo, balbes, balba, balbem, balbeu, balben

INDICATIU IMPERFET: balbava, balbaves, balbava, balbàvem, balbàveu, balbaven

INDICATIU PASSAT: balbí, balbares, balbà, balbàrem, balbàreu, balbaren

INDICATIU FUTUR: balbaré, balbaràs, balbarà, balbarem, balbareu, balbaran

INDICATIU CONDICIONAL: balbaria, balbaries, balbaria, balbaríem, balbaríeu, balbarien

SUBJUNTIU PRESENT: balbi, balbis, balbi, balbem, balbeu, balbin

SUBJUNTIU IMPERFET: balbés, balbessis, balbés, balbéssim, balbéssiu, balbessin

IMPERATIU: balba, balbi, balbem, balbeu, balbin

->balbejar

■balbejar

[de balb; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr Parlar d’una manera imperfecta per un defecte dels òrgans bucals. L’avi ja no tenia dents i balbejava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balbejar

GERUNDI: balbejant

PARTICIPI: balbejat, balbejada, balbejats, balbejades

INDICATIU PRESENT: balbejo, balbeges, balbeja, balbegem, balbegeu, balbegen

INDICATIU IMPERFET: balbejava, balbejaves, balbejava, balbejàvem, balbejàveu, balbejaven

INDICATIU PASSAT: balbegí, balbejares, balbejà, balbejàrem, balbejàreu, balbejaren

INDICATIU FUTUR: balbejaré, balbejaràs, balbejarà, balbejarem, balbejareu, balbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balbejaria, balbejaries, balbejaria, balbejaríem, balbejaríeu, balbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balbegi, balbegis, balbegi, balbegem, balbegeu, balbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balbegés, balbegessis, balbegés, balbegéssim, balbegéssiu, balbegessin

IMPERATIU: balbeja, balbegi, balbegem, balbegeu, balbegin

->balboa

■balboa

Part. sil.: bal_bo_a

m ECON Unitat monetària de Panamà, dividida en cent cèntims.

->balboteig

■balboteig

Part. sil.: bal_bo_teig

[de balbotejar]

m 1 Acció de balbotejar.

2 PSIC i LING Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.

->balbotejar

■balbotejar

[de balb; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v 1 intr Parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant, especialment l’infant quan aprèn a parlar. Encara no es pot dir que parli: només balboteja.

2 tr Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatres frases en francès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balbotejar

GERUNDI: balbotejant

PARTICIPI: balbotejat, balbotejada, balbotejats, balbotejades

INDICATIU PRESENT: balbotejo, balboteges, balboteja, balbotegem, balbotegeu, balbotegen

INDICATIU IMPERFET: balbotejava, balbotejaves, balbotejava, balbotejàvem, balbotejàveu, balbotejaven

INDICATIU PASSAT: balbotegí, balbotejares, balbotejà, balbotejàrem, balbotejàreu, balbotejaren

INDICATIU FUTUR: balbotejaré, balbotejaràs, balbotejarà, balbotejarem, balbotejareu, balbotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balbotejaria, balbotejaries, balbotejaria, balbotejaríem, balbotejaríeu, balbotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balbotegi, balbotegis, balbotegi, balbotegem, balbotegeu, balbotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balbotegés, balbotegessis, balbotegés, balbotegéssim, balbotegéssiu, balbotegessin

IMPERATIU: balboteja, balbotegi, balbotegem, balbotegeu, balbotegin

->balbuç

■balbuç -a

[de balbucient; 1a FONT: 1272, Llull]

adj Balbucient, dit especialment de la llengua.

->balbuceig

■balbuceig

Part. sil.: bal_bu_ceig

[de balbucejar]

m 1 Acció de balbucejar.

2 PAT Vici de pronunciació que consisteix en una articulació imperfecta i titubejant de les paraules.

->balbucejar

■balbucejar

[forma desenvolupada de l’ant. balbuçar; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 intr Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc. Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant.

2 tr Proferir (els mots) balbucejant. Balbucejar una excusa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balbucejar

GERUNDI: balbucejant

PARTICIPI: balbucejat, balbucejada, balbucejats, balbucejades

INDICATIU PRESENT: balbucejo, balbuceges, balbuceja, balbucegem, balbucegeu, balbucegen

INDICATIU IMPERFET: balbucejava, balbucejaves, balbucejava, balbucejàvem, balbucejàveu, balbucejaven

INDICATIU PASSAT: balbucegí, balbucejares, balbucejà, balbucejàrem, balbucejàreu, balbucejaren

INDICATIU FUTUR: balbucejaré, balbucejaràs, balbucejarà, balbucejarem, balbucejareu, balbucejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balbucejaria, balbucejaries, balbucejaria, balbucejaríem, balbucejaríeu, balbucejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balbucegi, balbucegis, balbucegi, balbucegem, balbucegeu, balbucegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balbucegés, balbucegessis, balbucegés, balbucegéssim, balbucegéssiu, balbucegessin

IMPERATIU: balbuceja, balbucegi, balbucegem, balbucegeu, balbucegin

->balbucient

■balbucient

Part. sil.: bal_bu_ci_ent

[del ll. balbutiens, -ntis; 1a FONT: 1422]

adj Que balbuceja.

->balbucitar

■balbucitar

[de balbuç; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr i intr Balbucejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balbucitar

GERUNDI: balbucitant

PARTICIPI: balbucitat, balbucitada, balbucitats, balbucitades

INDICATIU PRESENT: balbucito, balbucites, balbucita, balbucitem, balbuciteu, balbuciten

INDICATIU IMPERFET: balbucitava, balbucitaves, balbucitava, balbucitàvem, balbucitàveu, balbucitaven

INDICATIU PASSAT: balbucití, balbucitares, balbucità, balbucitàrem, balbucitàreu, balbucitaren

INDICATIU FUTUR: balbucitaré, balbucitaràs, balbucitarà, balbucitarem, balbucitareu, balbucitaran

INDICATIU CONDICIONAL: balbucitaria, balbucitaries, balbucitaria, balbucitaríem, balbucitaríeu, balbucitarien

SUBJUNTIU PRESENT: balbuciti, balbucitis, balbuciti, balbucitem, balbuciteu, balbucitin

SUBJUNTIU IMPERFET: balbucités, balbucitessis, balbucités, balbucitéssim, balbucitéssiu, balbucitessin

IMPERATIU: balbucita, balbuciti, balbucitem, balbuciteu, balbucitin

->balç

■balç

Hom.: vals

[del ll. baltĕum ‘cinturó’: els cingles o espadats cenyeixen les muntanyes; 1a FONT: 1322]

m 1 Cingle, timba, precipici.

2 MAR Cap amb tres o quatre bagues fetes mitjançant un nus (generalment de calafat), emprat per a sostenir un home que treballa en un pal o al costat d’un vaixell.

->balca

■balca

[d’origen preromà, possiblement indoeuropeu, emparentat amb el baltoeslau bala i balta ‘aiguamoll’; 1a FONT: 1575]

f BOT 1 Boga.

2 balca de fulla ampla Espargani.

->balcànic

■balcànic -a

adj i m i f Dels Balcans (regió del SE d’Europa).

->balcanització

■balcanització

Part. sil.: bal_ca_nit_za_ci_ó

f Procés de balcanitzar o balcanitzar-se.

->balcanitzar

■balcanitzar

v 1 POLÍT 1 tr Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d’unitat política o administrativa) en entitats polítiques independents petites i sovint enemistades entre elles.

2 pron Una Europa dividida té el perill de balcanitzar-se.

2 tr i pron fig Una economia balcanitzada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balcanitzar

GERUNDI: balcanitzant

PARTICIPI: balcanitzat, balcanitzada, balcanitzats, balcanitzades

INDICATIU PRESENT: balcanitzo, balcanitzes, balcanitza, balcanitzem, balcanitzeu, balcanitzen

INDICATIU IMPERFET: balcanitzava, balcanitzaves, balcanitzava, balcanitzàvem, balcanitzàveu, balcanitzaven

INDICATIU PASSAT: balcanitzí, balcanitzares, balcanitzà, balcanitzàrem, balcanitzàreu, balcanitzaren

INDICATIU FUTUR: balcanitzaré, balcanitzaràs, balcanitzarà, balcanitzarem, balcanitzareu, balcanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: balcanitzaria, balcanitzaries, balcanitzaria, balcanitzaríem, balcanitzaríeu, balcanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: balcanitzi, balcanitzis, balcanitzi, balcanitzem, balcanitzeu, balcanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: balcanitzés, balcanitzessis, balcanitzés, balcanitzéssim, balcanitzéssiu, balcanitzessin

IMPERATIU: balcanitza, balcanitzi, balcanitzem, balcanitzeu, balcanitzin

->balcar

■balcar

[de balca]

v tr Embogar, embalcar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balcar

GERUNDI: balcant

PARTICIPI: balcat, balcada, balcats, balcades

INDICATIU PRESENT: balco, balques, balca, balquem, balqueu, balquen

INDICATIU IMPERFET: balcava, balcaves, balcava, balcàvem, balcàveu, balcaven

INDICATIU PASSAT: balquí, balcares, balcà, balcàrem, balcàreu, balcaren

INDICATIU FUTUR: balcaré, balcaràs, balcarà, balcarem, balcareu, balcaran

INDICATIU CONDICIONAL: balcaria, balcaries, balcaria, balcaríem, balcaríeu, balcarien

SUBJUNTIU PRESENT: balqui, balquis, balqui, balquem, balqueu, balquin

SUBJUNTIU IMPERFET: balqués, balquessis, balqués, balquéssim, balquéssiu, balquessin

IMPERATIU: balca, balqui, balquem, balqueu, balquin

->balcar-se

■balcar-se

[de balcar]

v pron 1 Guerxar-se.

2 Tòrcer-se una superfície plana segons una de les seves dimensions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balcar

GERUNDI: balcant

PARTICIPI: balcat, balcada, balcats, balcades

INDICATIU PRESENT: balco, balques, balca, balquem, balqueu, balquen

INDICATIU IMPERFET: balcava, balcaves, balcava, balcàvem, balcàveu, balcaven

INDICATIU PASSAT: balquí, balcares, balcà, balcàrem, balcàreu, balcaren

INDICATIU FUTUR: balcaré, balcaràs, balcarà, balcarem, balcareu, balcaran

INDICATIU CONDICIONAL: balcaria, balcaries, balcaria, balcaríem, balcaríeu, balcarien

SUBJUNTIU PRESENT: balqui, balquis, balqui, balquem, balqueu, balquin

SUBJUNTIU IMPERFET: balqués, balquessis, balqués, balquéssim, balquéssiu, balquessin

IMPERATIU: balca, balqui, balquem, balqueu, balquin

->balcera

■balcera

[de balç]

f Lloc de molts balços; cinglera.

->balcó

■balcó

[de l’it balcone, augmentatiu de l’it. ant. balco ‘eixida d’un graner damunt un cadafal’, i aquest, del longobard balko ‘biga’; 1a FONT: 1612]

m ARQUIT 1 Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per a il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.

2 Conjunt de llosana i barana que generalment hi ha davant els balcons.

3 Conjunt de marcs i batents de fusta que tanquen l’obertura del balcó.

->balcona

■balcona

[de balcó]

f 1 Balcó gros.

2 Balcó llarg, que inclou dues obertures o més.

->balconada

■balconada

[de balcó]

f 1 Balcó gros.

2 Gent que en un moment donat ocupa un balcó.

->balconer

■balconer -a

[de balcó]

1 adj Relatiu o pertanyent al balcó. Porta balconera.

2 adj Que té balcó. Menjador balconer.

3 f Conjunt de batents de fusta, de ferro, etc., que tanquen l’obertura d’un balcó.

4 adj Que es passa moltes estones al balcó. Dona balconera, dona malfeinera.

->balda

■balda

[d’origen incert, segurament preromà, possiblement indoeuropeu; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.

2 Picaporta.

->baldada

■baldada

[de balda]

f Cop de balda o picaporta.

->baldador

■baldador

[de baldar-se]

m Gronxador.

->baldadura

■baldadura

[de baldar]

f Tolidura.

->baldament¹

■baldament¹

[adverbi format sobre l’ant. adjectiu bald ‘alegre’, d’origen germànic, que significà de primer ‘alegrement’, després ‘tant de bo’ i finalment el valor concessiu ‘per més que, encara que’; 1a FONT: s. XIV]

conj Encara que, mal que. Digueu-li que no, baldament ja ho sàpiga.

->baldament²

■baldament²

[de baldar]

m 1 Acció de baldar;

2 l’efecte.

->baldana

■baldana

[de bledà]

f 1 Falda d’una muntanya.

2 ALIM Espècie de botifarra negra.

->baldaquí

■baldaquí

[de l’it. baldacchino, antigament tela preciosa importada de Bagdad, en it. ant. Baldacco; en la forma baldaquí es troba ja en inventaris aragonesos de 1325-30; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 1 Dosser.

2 LITÚRG i ART Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc., sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.

2 TÈXT Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l’edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc.

->baldar¹

■baldar¹

[probablement del cast. baldar, que prové de l’àr. báṭal ‘fer inútil, invalidar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr 1 Una malaltia, una fatiga excessiva, etc., deixar (algú) tolit, com tolit. El partit d’avui m’ha deixat baldat.

2 fig Baldar el poble a imposts.

2 pron Tolir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baldar

GERUNDI: baldant

PARTICIPI: baldat, baldada, baldats, baldades

INDICATIU PRESENT: baldo, baldes, balda, baldem, baldeu, balden

INDICATIU IMPERFET: baldava, baldaves, baldava, baldàvem, baldàveu, baldaven

INDICATIU PASSAT: baldí, baldares, baldà, baldàrem, baldàreu, baldaren

INDICATIU FUTUR: baldaré, baldaràs, baldarà, baldarem, baldareu, baldaran

INDICATIU CONDICIONAL: baldaria, baldaries, baldaria, baldaríem, baldaríeu, baldarien

SUBJUNTIU PRESENT: baldi, baldis, baldi, baldem, baldeu, baldin

SUBJUNTIU IMPERFET: baldés, baldessis, baldés, baldéssim, baldéssiu, baldessin

IMPERATIU: balda, baldi, baldem, baldeu, baldin

->baldar²

■baldar²

[d’origen incert, relacionat amb balda]

v tr i pron Gronxar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: baldar

GERUNDI: baldant

PARTICIPI: baldat, baldada, baldats, baldades

INDICATIU PRESENT: baldo, baldes, balda, baldem, baldeu, balden

INDICATIU IMPERFET: baldava, baldaves, baldava, baldàvem, baldàveu, baldaven

INDICATIU PASSAT: baldí, baldares, baldà, baldàrem, baldàreu, baldaren

INDICATIU FUTUR: baldaré, baldaràs, baldarà, baldarem, baldareu, baldaran

INDICATIU CONDICIONAL: baldaria, baldaries, baldaria, baldaríem, baldaríeu, baldarien

SUBJUNTIU PRESENT: baldi, baldis, baldi, baldem, baldeu, baldin

SUBJUNTIU IMPERFET: baldés, baldessis, baldés, baldéssim, baldéssiu, baldessin

IMPERATIU: balda, baldi, baldem, baldeu, baldin

->baldell

■baldell

[de baldó]

m baldó 1.

->baldelló

■baldelló

[de baldell]

m baldó 1.

->balder

■balder -a

[potser der. de balda, pel moviment folgat que sol tenir, o del germ. bald- ‘animós, ràpid’ (v. baldament¹), que hauria donat lloc a la idea de ‘lleuger de moviments’; 1a FONT: s. XVI]

adj Dit d’una cosa que no ajusta exactament dins una altra o entorn d’una altra. La clau va baldera al pany. Anar balder un vestit.

->balderament

■balderament

[de balder]

adv D’una manera baldera.

->baldereig

■baldereig

Part. sil.: bal_de_reig

[de balderejar]

m MOT Defecte de funcionament del pistó d’una màquina de vapor quan no ajusta bé amb la camisa o amb les parets del cilindre i permet que el vapor passi entre ells i eventualment encalli el pistó.

->balderejar

■balderejar

[de balder]

v intr 1 Anar balder.

2 MOT Funcionar, una màquina de vapor, amb baldereig del pistó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balderejar

GERUNDI: balderejant

PARTICIPI: balderejat, balderejada, balderejats, balderejades

INDICATIU PRESENT: balderejo, baldereges, baldereja, balderegem, balderegeu, balderegen

INDICATIU IMPERFET: balderejava, balderejaves, balderejava, balderejàvem, balderejàveu, balderejaven

INDICATIU PASSAT: balderegí, balderejares, balderejà, balderejàrem, balderejàreu, balderejaren

INDICATIU FUTUR: balderejaré, balderejaràs, balderejarà, balderejarem, balderejareu, balderejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balderejaria, balderejaries, balderejaria, balderejaríem, balderejaríeu, balderejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balderegi, balderegis, balderegi, balderegem, balderegeu, balderegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balderegés, balderegessis, balderegés, balderegéssim, balderegéssiu, balderegessin

IMPERATIU: baldereja, balderegi, balderegem, balderegeu, balderegin

->baldeta

■baldeta

[de balda]

f Balda petita, especialment la que va fixada per una banda.

->baldó

■baldó

Hom.: baldor

[de balda]

m 1 Balda petita, especialment la que va fixada pel mig.

2 Picaporta petit.

->baldonet

baldonet

m 1 Baldó petit.

2 Baldeta en forma de ganxo que encaixa en una anella.

->baldor

■baldor

Hom.: baldó

[de balder]

f 1 Abundància.

2 a la baldor loc adv En abundància.

->baldraca

■baldraca

[d’origen incert]

f Càntir.

->baldraga

■baldraga

[probablement del cast. baldragas, que sembla procedir de Baldac, nom cast. de la ciutat de Bagdad, usat despectivament, amb inclusió de r per repercussió de líquides; 1a FONT: s. XIX]

dial 1 f pl Calçons amples de pagès.

2 m Malfeiner.

3 m pl 1 Home mal vestit.

2 Calçasses.

4 de baldraga loc adv Pagant altri. Menjar de baldraga.

->baldric

■baldric

[de l’arrel germ. balt-, manlleu del ll. baltĕum ‘cinturó’, a través de l’alt al. mitjà balderich, o de l’angl. baldric, o del fr. ant. baldrei]

m Banda de cuir o d’una altra matèria per a aguantar l’espasa, duta entorn del cos des de l’espatlla dreta fins al costat esquerre.

->baldriga

■baldriga

[possible alteració d’un ant. *barditxa i abans *pardice, der. del ll. perdix, -ĭcis ‘perdiu’, amb contaminació de derivats com perdigana, perdiganya, perdigot, perdigó; 1a FONT: 1870]

f ORNIT 1 Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels procel·làrids (Puffinus sp), de cos fusiforme i palmípedes, com la baldriga capnegra (P. gravis), la baldriga grisa (P. griseus), la baldriga cendrosa (P. diomedea) i la baldriga pufí baleàrica (P. puffinus subespècie mauritanicus), anomenada a les illes Balears virot o virotja.

2 p ext Nom aplicat a diversos ocells oceànics semblants a les baldrigues, com la baldriga polar, de la família dels procel·làrids (Priocella antartica), que nia a Geòrgia i hiverna a l’Àfrica del Sud.

->baldritxa

baldritxa

f ORNIT dial 1 Baldriga.

2 Gavina.

->baldufa

■baldufa

[d’origen incert; tenint en compte els altres sentits del mot i els derivats, sembla que cal partir de la idea de cosa que dóna voltes, que s’infla o és falsa, relacionada versemblantment amb el mot balda; 1a FONT: 1371]

f 1 1 JOCS Joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que hom fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llançant la baldufa contra el sòl.

2 fig Persona molt baixa d’estatura.

3 fer ballar (algú) com una baldufa Fer fer a algú tot el que hom vol.

2 1 MEC Qualsevol cos que gira recolzat només en un punt.

2 TECNOL Part extrema d’un arbre giratori, suportada per un dau o coixinet.

3 OFIC 1 Eina per a foradar emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis.

2 Eina metàl·lica o de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixamplar la boca de les canonades, per a fer embuts, etc.

3 Eina de fusta que consisteix en una peça cònica proveïda o no de cabota a l’extrem ample, emprada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom.

4 1 ICT Melva.

2 ZOOL Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis dels gèneres Monodonta, Gibbula i Turbo, amb la conquilla en forma de baldufa, molt nacrada a l’interior.

->baldufell

■baldufell

[de baldufa]

m Tancador que consisteix en un tros de fusta subjectada pel mig per un clau al voltant del qual pot girar.

->balear

■balear

Part. sil.: ba_le_ar

1 adj i m i f De les illes Balears, dels balears (poble) o del balear (dialectes).

2 m i f HIST Individu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans.

3 m LING Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular, integrat pels dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.

->baleàric

■baleàric -a

Part. sil.: ba_le_à_ric

adj Relatiu o pertanyent a les illes Balears o a llurs habitants.

->bàlec

■bàlec

[d’origen preromà indoeuropeu, probablement del cèltic *bálado-/bálato- ‘ginesta’; 1a FONT: 1308]

m BOT Petit arbust de la família de les papilionàcies (Genista purgans), d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i de flors petites i grogues.

->balegar

■balegar

Hom.: belegar

m GEOBOT Matoll de bàlec o de ginebró amb bàlec juntament o no amb boixerola.

->baleguer

■baleguer

[de bàlec]

m GEOBOT Balegar.

->baleig

■baleig

Part. sil.: ba_leig

[de balejar; 1a FONT: 1294]

m AGR 1 Acció de balejar.

2 pl Residus de palla, d’espigues, de gra sense espellofar, que cauen amb el gra en destriar-lo de la palla o que se’n separen amb la baleja.

->baleja

■baleja

[de balejar]

f AGR Escombra sense mànec, feta de rames de bedoll, de bàlecs o de brucs, emprada per a balejar o escombrar l’era.

->balejador

■balejador -a

[de balejar]

m i f AGR Persona que baleja.

->balejadures

■balejadures

[de balejar]

f pl AGR Baleigs.

->balejar

■balejar

Hom.: velejar

[de bàlec]

v tr AGR Separar amb la baleja els baleigs (del gra).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: balejar

GERUNDI: balejant

PARTICIPI: balejat, balejada, balejats, balejades

INDICATIU PRESENT: balejo, baleges, baleja, balegem, balegeu, balegen

INDICATIU IMPERFET: balejava, balejaves, balejava, balejàvem, balejàveu, balejaven

INDICATIU PASSAT: balegí, balejares, balejà, balejàrem, balejàreu, balejaren

INDICATIU FUTUR: balejaré, balejaràs, balejarà, balejarem, balejareu, balejaran

INDICATIU CONDICIONAL: balejaria, balejaries, balejaria, balejaríem, balejaríeu, balejarien

SUBJUNTIU PRESENT: balegi, balegis, balegi, balegem, balegeu, balegin

SUBJUNTIU IMPERFET: balegés, balegessis, balegés, balegéssim, balegéssiu, balegessin

IMPERATIU: baleja, balegi, balegem, balegeu, balegin

->balen-

balen-

Forma prefixada del mot llatí balaena, que significa ‘balena’. Ex.: balènid, balenoide.

->balena

■balena

[del ll. balaena, antiga adaptació del gr. phálaina, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f ZOOL 1 1 Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets, com la balena franca àrtica (Balaena mysticetus, família dels balènids), la balena franca atlàntica (Balaena glacialis, família dels balènids), la balena amb gep (Megaptera nodosa, família dels balenoptèrids) i la balena grisa (Rachianectes glaucus, família dels raquianèctids).

2 balena blava Rorqual blau.

2 p ext 1 Nom aplicat a diversos cetacis del subordre dels odontocets de grans dimensions.

2 balena amb bec Nom aplicat a tots els representants de la família dels zífids.

3 balena blanca Beluga.

->balener

■balener -a

[de balena; 1a FONT: 1421]

1 adj Relatiu o pertanyent a la balena o la seva pesca.

2 PESC 1 m i f Persona que es dedica a la pesca de la balena.

2 m Vaixell construït o adaptat per a la pesca de la balena.

3 MAR 1 m Vaixell medieval de forma allargada i baix de costats, semblant a una balena, que era usat com a vaixell mercant o per a activitats de cors.

2 f Embarcació menor, amb la popa de forma tan afuada com la proa, propulsada a rem o a vela.

->balènids

■balènids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers cetacis misticets integrada per animals d’unes grans dimensions i que comprèn diverses espècies de balenes.

2 sing Mamífer de la família dels balènids.

->balenó

■balenó

[de balena]

m ZOOL Petit de la balena.

->baleno-

baleno-

Forma prefixada del mot llatí balaena, que significa ‘balena’. Ex.: balenoptèrids.

->balenoide

■balenoide

Part. sil.: ba_le_noi_de

Hom.: balanoide

[de balen- i -oide]

adj ZOOL Semblant a les balenes.

->balenòptera

balenòptera

f ZOOL Rorqual.

->balenoptèrids

■balenoptèrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers cetacis misticets integrada per animals d’unes grans dimensions i que comprèn diverses espècies de balenes, anomenades més pròpiament rorquals.

2 sing Mamífer de la família dels balenoptèrids.

->balí

■balí

Hom.: valí

[de bala²]

m ARM Bala de calibre inferior a 5 mm, tant per a armes de foc com d’aire comprimit.