->menjar¹

■menjar¹

[del ll. vg. mandĭcare, ll. cl. manducare, íd., verb popular der. de mandūcus ‘fartaner, golafre; ogre’, der., al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v [conjugat pronominalment quan el complement és un nom determinat] 1 tr 1 FISIOL Ingerir aliments sòlids o semisòlids.

2 abs Menja a poc a poc! La gana ve menjant.

3 menjar amb la vista (o amb els ulls) Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l’aspecte, la presentació, dels aliments.

2 abs Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.

3 pron 1 Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa. S’ha menjat un pa sencer. Si tens gana, menja’t una cama. Va menjar-se ell tot sol un quilo de cireres.

2 esp Devorar un ésser vivent, una presa. El peix gros es menja el petit.

3 hiperb Les xinxes se’ns menjaven de viu en viu.

4 fig Es menjaria vius els qui el contradiuen. No tinguis por que se’t mengi.

5 fig Vèncer, superar, amb un gran avantatge, fàcilment. En saben molt més que nosaltres: se’ns menjaran.

6 menjar-se (algú) amb els ulls (o amb la vista) Mirar-lo àvidament.

7 menjar-se (algú) a petons (o a besades, o a festes, etc.) Besar-lo, acariciar-lo, extremosament.

8 menjar-se la partida Endevinar un intent.

4 pron fig Rosegar, corroir. El càncer va menjar-se-li la carn. El rovell es menja el ferro.

5 pron fig 1 Disminuir, fer desaparèixer, alguna cosa llevant-ne porcions. L’aigua es menja la terra de les vores.

2 Fer imperceptible alguna cosa sobreposant-s’hi. La barba se li menja mitja cara. Els baixos criden massa i es mengen els tenors.

6 pron fig No pronunciar o pronunciar incompletament. Es menja la meitat dels mots.

7 fig 1 tr Consumir, alguna cosa, amb una excessiva despesa, allò amb què funciona, recursos econòmics, etc. Aquesta cuina menja molt carbó. Aquest afer menja molt diner.

2 pron Les vacances s’han menjat els estalvis de tot l’any.

3 pron p ext Les reunions se’m mengen tot el temps.

4 pron Despendre inconsideradament o lamentablement. Aquest paràsit se li menjarà tot el que té. En tres mesos s’ha menjat l’herència del seu pare.

8 pron fig Afectar íntimament un mal, una passió, etc. La misèria se’ls menja. Aquest, se’l menja la ràbia.

9 pron fig JOCS En alguns jocs, com els escacs i les dames, guanyar una peça al contrari.

10 menjar-se els punts TÈXT En la fabricació manual de puntes, disminuir progressivament el nombre de punts de les passades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menjar

GERUNDI: menjant

PARTICIPI: menjat, menjada, menjats, menjades

INDICATIU PRESENT: menjo, menges, menja, mengem, mengeu, mengen

INDICATIU IMPERFET: menjava, menjaves, menjava, menjàvem, menjàveu, menjaven

INDICATIU PASSAT: mengí, menjares, menjà, menjàrem, menjàreu, menjaren

INDICATIU FUTUR: menjaré, menjaràs, menjarà, menjarem, menjareu, menjaran

INDICATIU CONDICIONAL: menjaria, menjaries, menjaria, menjaríem, menjaríeu, menjarien

SUBJUNTIU PRESENT: mengi, mengis, mengi, mengem, mengeu, mengin

SUBJUNTIU IMPERFET: mengés, mengessis, mengés, mengéssim, mengéssiu, mengessin

IMPERATIU: menja, mengi, mengem, mengeu, mengin

->menjar²

■menjar²

Cp. àpat

[v. menjar¹]

m 1 1 Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Donar menjar als porcs, als conills.

2 amb el menjar encara a la boca loc adv Immediatament després de menjar, sense reposar. Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca.

3 menjar blanc GASTR Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.

4 menjar ràpid GASTR Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.

2 dret de menjars HIST DR 1 Dret de cena.

2 A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.

->menjavents

■menjavents

[de menjar¹ i vent]

m MAR Vela de petites dimensions emprada en les embarcacions de pesca per a accelerar la marxa.

->menjotejar

■menjotejar

[de menjar¹ , Bertrana]

v intr Fer menjades de no res i amb poca gana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menjotejar

GERUNDI: menjotejant

PARTICIPI: menjotejat, menjotejada, menjotejats, menjotejades

INDICATIU PRESENT: menjotejo, menjoteges, menjoteja, menjotegem, menjotegeu, menjotegen

INDICATIU IMPERFET: menjotejava, menjotejaves, menjotejava, menjotejàvem, menjotejàveu, menjotejaven

INDICATIU PASSAT: menjotegí, menjotejares, menjotejà, menjotejàrem, menjotejàreu, menjotejaren

INDICATIU FUTUR: menjotejaré, menjotejaràs, menjotejarà, menjotejarem, menjotejareu, menjotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: menjotejaria, menjotejaries, menjotejaria, menjotejaríem, menjotejaríeu, menjotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: menjotegi, menjotegis, menjotegi, menjotegem, menjotegeu, menjotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: menjotegés, menjotegessis, menjotegés, menjotegéssim, menjotegéssiu, menjotegessin

IMPERATIU: menjoteja, menjotegi, menjotegem, menjotegeu, menjotegin

->menjua

■menjua

Part. sil.: men_ju_a

f dial Cosa de menjar, matèria alimentosa.

->menjuc

■menjuc

[de menjucar]

m Menjada de no res. Fer menjucs.

->menjucar

■menjucar

[de menjar¹]

v intr Menjotejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menjucar

GERUNDI: menjucant

PARTICIPI: menjucat, menjucada, menjucats, menjucades

INDICATIU PRESENT: menjuco, menjuques, menjuca, menjuquem, menjuqueu, menjuquen

INDICATIU IMPERFET: menjucava, menjucaves, menjucava, menjucàvem, menjucàveu, menjucaven

INDICATIU PASSAT: menjuquí, menjucares, menjucà, menjucàrem, menjucàreu, menjucaren

INDICATIU FUTUR: menjucaré, menjucaràs, menjucarà, menjucarem, menjucareu, menjucaran

INDICATIU CONDICIONAL: menjucaria, menjucaries, menjucaria, menjucaríem, menjucaríeu, menjucarien

SUBJUNTIU PRESENT: menjuqui, menjuquis, menjuqui, menjuquem, menjuqueu, menjuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: menjuqués, menjuquessis, menjuqués, menjuquéssim, menjuquéssiu, menjuquessin

IMPERATIU: menjuca, menjuqui, menjuquem, menjuqueu, menjuquin

->menjuquejar

■menjuquejar

v intr Menjotejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menjuquejar

GERUNDI: menjuquejant

PARTICIPI: menjuquejat, menjuquejada, menjuquejats, menjuquejades

INDICATIU PRESENT: menjuquejo, menjuqueges, menjuqueja, menjuquegem, menjuquegeu, menjuquegen

INDICATIU IMPERFET: menjuquejava, menjuquejaves, menjuquejava, menjuquejàvem, menjuquejàveu, menjuquejaven

INDICATIU PASSAT: menjuquegí, menjuquejares, menjuquejà, menjuquejàrem, menjuquejàreu, menjuquejaren

INDICATIU FUTUR: menjuquejaré, menjuquejaràs, menjuquejarà, menjuquejarem, menjuquejareu, menjuquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: menjuquejaria, menjuquejaries, menjuquejaria, menjuquejaríem, menjuquejaríeu, menjuquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: menjuquegi, menjuquegis, menjuquegi, menjuquegem, menjuquegeu, menjuquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: menjuquegés, menjuquegessis, menjuquegés, menjuquegéssim, menjuquegéssiu, menjuquegessin

IMPERATIU: menjuqueja, menjuquegi, menjuquegem, menjuquegeu, menjuquegin

->menjussa

■menjussa

[de menjar¹]

f 1 Menjar mal preparat, menja poc gustosa.

2 dial menjar².

->menjussar

■menjussar

[de menjussa]

v intr dial Menjotejar.

->mennonita

mennonita

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a Menno Simons o als mennonites.

2 m i f Seguidor del moviment restaurador de la reforma anabaptista iniciat per Menno Simons (segle XVI).

->meno-

■meno-

Forma prefixada del mot grec mḗn, mēnós, que significa ‘mes’. Ex.: menopausa, menologi.

->menologi

■menologi

m LITÚRG Llibre litúrgic del ritu bizantí, equivalent al martirologi romà.

->menopausa

■menopausa

Part. sil.: me_no_pau_sa

[de meno- i el gr. paũsis ‘cessació’]

f FISIOL Desaparició de les ovulacions en la dona i, conseqüentment, de la regla o menstruació.

->menopàusic

■menopàusic -a

Part. sil.: me_no_pàu_sic

[de menopausa]

1 adj Relatiu o pertanyent a la menopausa.

2 adj i f Que es troba en la menopausa.

->menopònids

menopònids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes mal·lòfags, que inclou el poll dels polls.

2 sing Insecte de la família dels menopònids.

->menor

■menor

[del ll. minor, -ōris, íd., comparatiu de parvus ‘petit’; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj 1 Més petit. Acceptar una cosa com a mal menor.

2 orde menor CATOL Cadascun dels graus que precedien el sagrament de l’orde abans de la reforma del 1972: ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat.

2 m ÀLG Donada una matriu, qualsevol determinant de la matriu quadrada que hom obté en suprimir un cert nombre de files i de columnes de la matriu inicial.

3 adj MÚS [símb: m] 1 Dit de l’interval format per sons situats a mig to menys de distància de l’interval major corresponent.

2 Dit d’un dels modes de la música europea que empra una escala diatònica els graus de la qual tenen distàncies entre ells diferents dels de l’escala major.

4 1 menor d’edat (o simplement menor) DR CIV Persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.

2 menor d’edat penal DR PEN Persona que, pel fet de no haver arribat a una edat determinada, és exempta de responsabilitat criminal o la té atenuada.

5 premissa menor (o simplement menor) LÒG En un sil·logisme, la premissa menys general, que hom sol posar en segon lloc.

->menorà

■menorà

[pl -às] f JUD Canelobre jueu de set braços.

->menoressa

■menoressa

[de menor]

f ant Monja franciscana.

->menoret

■menoret -a

[de menor; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

CATOL 1 m i f A la baixa edat mitjana, frare franciscà.

2 m Modernament, nom donat als membres de la branca dels franciscans conventuals separada de la dels observants.

->menorquí

■menorquí -ina

1 adj i m i f De Menorca (illa de Balears) o del menorquí (subdialecte).

2 m LING Modalitat del català parlada a Menorca, subdialecte del català insular o balear.

->menorràgia

■menorràgia

Part. sil.: me_nor_rà_gi_a

[de meno- i -rràgia]

f FISIOL i PAT Exageració del fluix menstrual en quantitat o en durada.

->menorràgic

■menorràgic -a

[de menorràgia]

adj FISIOL i PAT Relatiu o pertanyent a la menorràgia.

->menorrea

■menorrea

Part. sil.: me_nor_re_a

[de meno- i -rrea]

f FISIOL 1 Fluix menstrual.

2 Fluix menstrual molt abundant.

->menorreic

■menorreic -a

Part. sil.: me_nor_reic

[de menorrea]

adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la menorrea.

->menovell

■menovell

[probablement der. d’una forma adjectival ll. mĭnŭus ‘petitet, minso’, amb possible convergència amb un dimin. de mĭnĭmus ‘mínim’; 1a FONT: c. 1900]

m ANAT ANIM Dit petit de la mà.

->mensa

mensa

f ant DR CAN Mesa.

->mensari

mensari

m DR ROM Cadascun dels funcionaris romans que constituïen una mena de tribunals als mercats, als quals recorrien els creditors contra els deutors.

->menstru

■menstru

[del ll. menstruum ‘servei mensual’, neutre substantivat de l’adj. menstruus, -a, -um ‘mensual’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m FISIOL Fluix hemàtic, la repetició periòdica del qual constitueix la menstruació.

->menstruació

■menstruació

Part. sil.: mens_tru_a_ci_ó

[de menstruar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f FISIOL 1 Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa, que consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina que es reprodueix generalment cada 28 dies.

2 Menstru eliminat durant la menstruació.

3 menstruació vicariant Menstruació amb fluix sanguini que, excepcionalment, pot ésser produïda en algunes dones per algun òrgan que no sigui els genitals en lloc de la menstruació ordinària.

->menstrual

■menstrual

Part. sil.: mens_tru_al

[del ll. menstrualis ‘mensual’; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent al menstru.

2 cicle menstrual Conjunt de processos que tenen lloc entre dues menstruacions successives.

3 fluix menstrual Menstru.

->menstruar

■menstruar

Part. sil.: mens_tru_ar

[de menstru]

v intr FISIOL Evacuar el menstru.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menstruar

GERUNDI: menstruant

PARTICIPI: menstruat, menstruada, menstruats, menstruades

INDICATIU PRESENT: menstruo, menstrues, menstrua, menstruem, menstrueu, menstruen

INDICATIU IMPERFET: menstruava, menstruaves, menstruava, menstruàvem, menstruàveu, menstruaven

INDICATIU PASSAT: menstruí, menstruares, menstruà, menstruàrem, menstruàreu, menstruaren

INDICATIU FUTUR: menstruaré, menstruaràs, menstruarà, menstruarem, menstruareu, menstruaran

INDICATIU CONDICIONAL: menstruaria, menstruaries, menstruaria, menstruaríem, menstruaríeu, menstruarien

SUBJUNTIU PRESENT: menstruï, menstruïs, menstruï, menstruem, menstrueu, menstruïn

SUBJUNTIU IMPERFET: menstrués, menstruessis, menstrués, menstruéssim, menstruéssiu, menstruessin

IMPERATIU: menstrua, menstruï, menstruem, menstrueu, menstruïn

->mensual

■mensual

Part. sil.: men_su_al

[del ll. td. mensualis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té lloc cada mes, que dura un mes, que serveix per a un mes, que es fa per mesos. Publicació mensual. Despesa mensual. Sou mensual. Abonament mensual.

->mensualitat

■mensualitat

Part. sil.: men_su_a_li_tat

[de mensual; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Qualitat de mensual.

2 esp Mesada.

->mensualment

■mensualment

Part. sil.: men_su_al_ment

[de mensual]

adv Cada mes, per mesos.

->mènsula

■mènsula

[del ll. mensŭla, dimin. de mensa ‘taula’; 1a FONT: 1639]

f ARQUIT Element arquitectònic que sobresurt del parament d’un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.

->mensuralisme

mensuralisme

m MÚS Sistema de notació utilitzat en els orígens de la música polifònica que permetia de definir molt precisament la relació de valor entre una nota i l’altra.

->ment

■ment

[del ll. mens, mĕntis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f FISIOL i PSIC Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva, de l’intel·lecte, de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques.

->-ment

-ment

1 Sufix, del llatí -mentum, que significa ‘acció i efecte de’. Ex.: acabament, aplaudiment.

2 Sufix, del nom femení llatí mens, mentis ‘ment’, que indica ‘manera’. Ex.: bonament, justament, comprensiblement.

->menta

■menta

[del ll. mĕnta, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Mentha sp), rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades i flors reunides en verticil·lastres; moltes espècies són remeieres i són la base dels licors de menta. Cal esmentar-ne la menta d’aigua (M. aquatica), la menta borda (o de bou, o mendastre) (M. rotundifolia), la menta boscana (M. longifolia) i la menta piperita (o pebrera) (M. piperita).

2 DESTIL·L Licor preparat amb menta.

->mentà

■mentà

m QUÍM ORG Substància sintètica saturada que hom obté per hidrogenació del p-cimè. La seva fórmula és C₁₀H₂₀.

->mentagra

■mentagra

f PAT Sicosi fitoparasitària o microbiana limitada a la barba.

->mental

■mental

[del b. ll. mentalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Relatiu o pertanyent a la ment. Facultats mentals. Malaltia mental. Oració mental. Reserva mental.

->mentalitat

■mentalitat

[de mental; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Complex de les qualitats mentals.

2 Grau d’elevació o de cultura de la ment, manera de pensar, que caracteritzen una persona, un poble, una generació, etc.

->mentalització

■mentalització

Part. sil.: men_ta_lit_za_ci_ó

[de mentalitzar]

f 1 Acció de mentalitzar o de mentalitzar-se;

2 l’efecte.

->mentalitzar

■mentalitzar

v 1 tr Intentar d’adaptar la ment (d’algú) a uns fets o una situació, sovint considerats adversos. Els hauràs de mentalitzar a treballar més hores.

2 pron Cal mentalitzar-se a aquesta nova situació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mentalitzar

GERUNDI: mentalitzant

PARTICIPI: mentalitzat, mentalitzada, mentalitzats, mentalitzades

INDICATIU PRESENT: mentalitzo, mentalitzes, mentalitza, mentalitzem, mentalitzeu, mentalitzen

INDICATIU IMPERFET: mentalitzava, mentalitzaves, mentalitzava, mentalitzàvem, mentalitzàveu, mentalitzaven

INDICATIU PASSAT: mentalitzí, mentalitzares, mentalitzà, mentalitzàrem, mentalitzàreu, mentalitzaren

INDICATIU FUTUR: mentalitzaré, mentalitzaràs, mentalitzarà, mentalitzarem, mentalitzareu, mentalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mentalitzaria, mentalitzaries, mentalitzaria, mentalitzaríem, mentalitzaríeu, mentalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mentalitzi, mentalitzis, mentalitzi, mentalitzem, mentalitzeu, mentalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mentalitzés, mentalitzessis, mentalitzés, mentalitzéssim, mentalitzéssiu, mentalitzessin

IMPERATIU: mentalitza, mentalitzi, mentalitzem, mentalitzeu, mentalitzin

->mentalment

■mentalment

[de mental; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 Només amb la ment o el pensament.

2 Pel que fa a la ment o a la intel·ligència. Mentalment no va gaire enllà, però és un bon xicot.

->mentastre

■mentastre

m BOT Menta borda.

->mentè

■mentè

m QUÍM ORG Hidrocarbur terpènic insaturat derivat del mentà que es troba a la farigola.

->menter

■menter

Hom.: manter

m GEOBOT Herbassar on abunda la menta.

->mentetenc

mentetenc -a

adj i m i f De Mentet (Conflent).

->mentida

■mentida

[del ll. vg. mentīta, del participi fem. de mentīri ‘mentir’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida.

2 dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume.

3 dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.

4 mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió.

5 semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible. Sembla mentida que encara no ho sàpiga. Quina poca responsabilitat: sembla mentida! Encara que sembli mentida, l’han aprovat.

2 El fet de mentir.

3 p ext Engany, il·lusió.

->mentider

■mentider -a

[de mentida; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que té costum de dir mentides. Cada dia es torna més mentider. Segur que no t’ha dit la veritat: és un mentider.

2 adj 1 Que menteix, mentidor. Paraules mentideres.

2 fer mentider (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això que dic és cert, i ningú no me’n farà mentider.

3 m JOCS Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior.

->mentiderament

■mentiderament

[de mentider]

adv Amb mentida.

->mentidor

■mentidor -a

[de mentir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que menteix.

->mentidorament

■mentidorament

[de mentidor]

adv Amb mentida.

->mentir

■mentir

Hom.: mantí

[del ll. mentīri, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[o com servir] v intr 1 1 Dir una mentida o mentides. Menteix descaradament. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.

2 p ext No hi ha refrany que menti.

3 fer mentir (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això fa mentir el proverbi que diu...

4 mentir per la gola (o pel coll, o per la barba) ant Mentir descaradament.

2 [en frases negatives] p ext No revelar, alguna cosa, la veritat. Eren senyals que no mentien.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mentir

GERUNDI: mentint

PARTICIPI: mentit, mentida, mentits, mentides

INDICATIU PRESENT: mento, ments, ment, mentim, mentiu, menten

INDICATIU PRESENT (alternatiu): menteixo, menteixes, menteix, mentim, mentiu, menteixen

INDICATIU IMPERFET: mentia, menties, mentia, mentíem, mentíeu, mentien

INDICATIU PASSAT: mentí, mentires, mentí, mentírem, mentíreu, mentiren

INDICATIU FUTUR: mentiré, mentiràs, mentirà, mentirem, mentireu, mentiran

INDICATIU CONDICIONAL: mentiria, mentiries, mentiria, mentiríem, mentiríeu, mentirien

SUBJUNTIU PRESENT: menti, mentis, menti, mentim, mentiu, mentin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): menteixi, menteixis, menteixi, mentim, mentiu, menteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: mentís, mentissis, mentís, mentíssim, mentíssiu, mentissin

IMPERATIU: ment, menti, mentim, mentiu, mentin

IMPERATIU (alternatiu): menteix, menteixi, mentim, mentiu, menteixin

->mentisme

mentisme

m PSIC Fenomen, vinculat a la fatiga, a l’ansietat, consistent en una ràpida i incoercible successió d’imatges que no permet de fixar l’atenció en cap d’elles.

->mentó

■mentó

Hom.: mantó i mentor

[del ll. mento, -ōnis, íd., substitut del ll. cl. mentum, potser a través de la forma fr. i oc. menton; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ANAT ANIM Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.

2 ENTOM Peça basal del llavi d’alguns insectes.

->mentol

■mentol

m [C₁₀H₂₀O] QUÍM ORG Alcohol terpènic monocíclic emprat en la fabricació de licors, perfums i pastilles contra la tos i en els inhaladors nasals.

->mentona

■mentona

f [C₁₀H₁₈O] QUÍM ORG Cetona terpènica que hom extreu de l’essència de la menta pebrera.

->mentonera

■mentonera

f TERAP 1 Fèrula metàl·lica que hom aplica a la regió del mentó en les fractures del maxil·lar inferior i també per a la correcció del prognatisme.

2 Embenat per a sostenir un apòsit a la barba.

->mentor

■mentor -a

Hom.: mantó i mentó

[del ll. Mentor, -ŏris, i aquest, del gr. Méntōr, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del ll. mens, mentis ‘ment’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m i f Persona que fa de conseller o de guia d’algú.

->mentre

■mentre

Cp. mentrestant

[reducció del cat. ant. dementre (v. aquest mot); l’existència de parelles de mots de sentit semblant amb de- i sense de-, com fora/defora, sota/dessota, sobre/dessobre, avall/davall, etc., acabà per fer preferir mentre a dementre; 1a FONT: 1211]

conj 1 Durant el temps en què. Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.

2 Suposant que, posat cas que, si. Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres.

3 mentre que loc conj Expressió adversativa usada per a contraposar dues accions. El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai.

->mentrestant

■mentrestant

Cp. mentre

[potser comp. de mentre i estant², de l’ant. estant que de sentit semblant, o millor de mentre, amb la -s adverbial (v. abans) i tant¹, tenint en compte l’ant. mentretant; 1a FONT: s. XV, Curial]

adv Durant el temps en què s’esdevé alguna cosa. Tots treballàvem; i tu, què feies, mentrestant?

->mentrimentres

■mentrimentres

[combinació de l’inici de mentrestant i mentres]

adv dial Mentre.

->menú

■menú

[del fr. menu, íd., pròpiament ‘llista detallada i reduïda (de plats o altres coses)’, de minutus, -a, -um, participi del ll. minuĕre ‘disminuir, fer petit’]

[pl -ús] m 1 1 Llista dels diferents plats que componen un àpat.

2 cobert 5. Demanaré un menú en comptes de menjar a la carta.

2 INFORM Llista d’instruccions o d’opcions ofertes a l’usuari en una feina realitzada en modalitat conversacional.

->menudall

■menudall

[de menut; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Conjunt de fragments molt petits d’alguna cosa.

2 esp CONSTR Reble.

2 dial Bolquers.

3 dial Animal, especialment ocell, més petit d’una colla.

->menudalla

■menudalla

[de menudall; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f 1 Conjunt de coses petites.

2 esp Xicalla.

->menudament

■menudament

[de menut]

adv D’una manera detallada.

->menuder

■menuder -a

[de menut; 1a FONT: 1315]

m i f OFIC Persona que ven menuts d’animal.

->menuderies

■menuderies

Part. sil.: me_nu_de_ri_es

[de menut; 1a FONT: 1259]

f pl 1 1 ant Coses petites, insignificants.

2 esp Petiteses, detalls de poc valor.

2 ant GASTR Menuts.

->menudesa

■menudesa

[de menut]

f Qualitat de menut.

->menudista

■menudista

[de menut]

m i f MERC Detallista.

->menuell

■menuell

Part. sil.: me_nu_ell

[variant de menovell]

m ANAT ANIM Menovell.

->menúrids

menúrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i (els mascles) setze timoneres.

2 sing Ocell de la família dels menúrids.

->menuris

menuris

m ORNIT 1 pl Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, i la siringe com la dels oscins.

2 sing Ocell del subordre dels menuris.

->menut

■menut -uda

[del ll. minutus, -a, -um, íd., participi de minuĕre ‘disminuir, fer petit’, der. de mĭnŭs; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj De poc volum. Té els peus menuts. Llenya menuda. Bestiar menut.

2 m i f p ext Noiet.

3 m pl p ext 1 Conjunt de moneda petita.

2 ALIM Entranyes d’un animal mort.

4 adj fig 1 De poca importància. Despeses menudes.

2 poble menut Baix poble.

5 a la menuda loc adv MERC Al detall.

6 per menut loc adv Menudament.

7 sovint i menut loc adv Repetides vegades.

->menxevic

■menxevic

1 adj Relatiu o pertanyent als menxevics.

2 m i f HIST Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria.

->menys

■menys

[d’un ll. vg. *mĭnĭus, alteració de mĭnŭs, adverbi fet sobre minor, -ōris ‘menor’, per influx de maius ‘major’, peius ‘pitjor’, melius ‘millor’; 1a FONT: s. XII]

1 1 adv i adj Terme de comparació que denota inferioritat en quantitat o en qualitat. Tinc menys diners que tu. Ets menys alt que jo. Plou menys. És el menys servicial dels germans. Ho farà en menys d’un mes. T’ho donarà per menys d’un euro. Aquest és menys cotxe que aquell.

2 adv i adj Encara menys. Ho farà menys, si li ho demanes així. Com més el necessito, menys el tinc.

3 a menys que loc conj Llevat que. El dinar serà a l’aire lliure a menys que plogui.

4 anar (o venir) a menys Passar a un estat inferior de riquesa, de categoria, etc. Des que han anat a menys, s’han tornat més sociables.

5 el menys El mínim. El menys que podies fer és avisar que no t’esperéssim.

6 els (o les) menys La minoria, una minoria. Els descontents són els menys.

7 ni menys I encara menys. No tens excusa ni menys raó.

8 ni menys Ni tan sols. Ha passat pel meu costat i ni menys m’ha mirat. Ni menys hi he pensat, que havíeu de venir a sopar!

9 no menys que loc conj Tant com. És intel·ligent no menys que noble.

10 per menys de cinc cèntims (o de no res) fig Expressió que denota la bona predisposició d’algú a fer alguna cosa. N’estic ben fart: per menys de cinc cèntims plegaria! Per menys de no res et farà tot el que li demanis.

2 1 prep Terme que expressa exclusió o separació d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Hi ha deu quilos de farina, menys uns grapats que he agafat per fer bunyols. Van participar-hi tots menys la Maria. Faig escudella: ja és tot a l’olla menys la pilota. Quatre menys tres.

2 tot (o qualsevol cosa) menys (alguna cosa) Expressió intensiva que denota la manca absoluta d’alguna cosa. Ho té tot menys discreció. Pensa en qualsevol cosa menys en allò que hauria de pensar.

3 m MAT Signe de la subtracció i dels nombres negatius (-).

->menys-

menys-

Prefix, del llatí mĭnŭs, que denota disminució. Ex.: menysprear, menystenir.

->menyscabament

■menyscabament

[de menyscabar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m ant 1 Acció de menyscabar;

2 l’efecte.

->menyscabar

■menyscabar

[d’un ll. vg. *minuscapare, contraposició de *accapare ‘acabar, dur a cap, a terme, perfeccionar’, der. de minus caput ‘persona privada de drets civils’, lit. ‘cap menor’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v ant 1 intr Sofrir detriment o reducció a menys.

2 tr Deteriorar, fer malbé, reduir a menys, perdre.

->menyscapte

■menyscapte

[der. del ll. mĭnŭs caput, -ĭtis (v. menyscabar); 1a FONT: 1407]

m 1 ant Detriment, pèrdua. Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte.

2 menyscapte de diners MERC Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc., per les possibles pèrdues de diners.

->menyscreient

■menyscreient

Part. sil.: menys_cre_ient

[de menyscreure; 1a FONT: s. XII, Hom.]

adj i m i f Que no creu en la religió.

->menyscreure

■menyscreure

Part. sil.: menys_creu_re

[de menys- i creure; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr No creure.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menyscreure

GERUNDI: menyscreient

PARTICIPI: menyscregut, menyscreguda, menyscreguts, menyscregudes

INDICATIU PRESENT: menyscrec, menyscreus, menyscreu, menyscreiem, menyscreieu, menyscreuen

INDICATIU IMPERFET: menyscreia, menyscreies, menyscreia, menyscrèiem, menyscrèieu, menyscreien

INDICATIU PASSAT: menyscreguí, menyscregueres, menyscregué, menyscreguérem, menyscreguéreu, menyscregueren

INDICATIU FUTUR: menyscreuré, menyscreuràs, menyscreurà, menyscreurem, menyscreureu, menyscreuran

INDICATIU CONDICIONAL: menyscreuria, menyscreuries, menyscreuria, menyscreuríem, menyscreuríeu, menyscreurien

SUBJUNTIU PRESENT: menyscregui, menyscreguis, menyscregui, menyscreguem, menyscregueu, menyscreguin

SUBJUNTIU IMPERFET: menyscregués, menyscreguessis, menyscregués, menyscreguéssim, menyscreguéssiu, menyscreguessin

IMPERATIU: menyscreu, menyscregui, menyscreguem, menyscreieu, menyscreguin

->menyspreable

■menyspreable

Part. sil.: menys_pre_a_ble

[de menysprear; 1a FONT: s. XV, Curial]

adj Que mereix menyspreu.

->menyspreador

■menyspreador -a

Part. sil.: menys_pre_a_dor

[de menysprear; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

adj Que menysprea.

->menyspreament

■menyspreament

Part. sil.: menys_pre_a_ment

[de menysprear; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de menysprear o de menysprear-se.

->menyspreança

■menyspreança

Part. sil.: menys_pre_an_ça

[de menysprear]

f ant Menyspreu.

->menysprear

■menysprear

Part. sil.: menys_pre_ar

Cp. negligir 2

[de menyspreu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Considerar (una persona o una cosa) com a indigna d’estima. Menysprea els calumniadors.

2 1 tr Subestimar, menystenir. Ell menysprea les riqueses. Jo menyspreo les seves amenaces.

2 pron Subestimar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menysprear

GERUNDI: menyspreant

PARTICIPI: menyspreat, menyspreada, menyspreats, menyspreades

INDICATIU PRESENT: menyspreo, menysprees, menysprea, menyspreem, menyspreeu, menyspreen

INDICATIU IMPERFET: menyspreava, menyspreaves, menyspreava, menyspreàvem, menyspreàveu, menyspreaven

INDICATIU PASSAT: menyspreí, menyspreares, menyspreà, menyspreàrem, menyspreàreu, menysprearen

INDICATIU FUTUR: menysprearé, menysprearàs, menysprearà, menysprearem, menyspreareu, menysprearan

INDICATIU CONDICIONAL: menysprearia, menysprearies, menysprearia, menysprearíem, menysprearíeu, menysprearien

SUBJUNTIU PRESENT: menyspreï, menyspreïs, menyspreï, menyspreem, menyspreeu, menyspreïn

SUBJUNTIU IMPERFET: menyspreés, menyspreessis, menyspreés, menyspreéssim, menyspreéssiu, menyspreessin

IMPERATIU: menysprea, menyspreï, menyspreem, menyspreeu, menyspreïn

->menyspreatiu

■menyspreatiu -iva

Part. sil.: menys_pre_a_tiu

adj Que expressa menyspreu; menyspreador.

->menyspreu

■menyspreu

Part. sil.: menys_preu

[de preu; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa.

->menystenir

■menystenir

[de menys- i tenir]

v tr Tenir en menys, subestimar. Menystenir els mèrits d’altri. Et menysté perquè sent enveja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menystenir

GERUNDI: menystenint

PARTICIPI: menystingut, menystinguda, menystinguts, menystingudes

INDICATIU PRESENT: menystinc, menystens, menysté, menystenim, menysteniu, menystenen

INDICATIU IMPERFET: menystenia, menystenies, menystenia, menysteníem, menysteníeu, menystenien

INDICATIU PASSAT: menystinguí, menystingueres, menystingué, menystinguérem, menystinguéreu, menystingueren

INDICATIU FUTUR: menystindré, menystindràs, menystindrà, menystindrem, menystindreu, menystindran

INDICATIU CONDICIONAL: menystindria, menystindries, menystindria, menystindríem, menystindríeu, menystindrien

SUBJUNTIU PRESENT: menystingui, menystinguis, menystingui, menystinguem, menystingueu, menystinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: menystingués, menystinguessis, menystingués, menystinguéssim, menystinguéssiu, menystinguessin

IMPERATIU: menystén, menystingui, menystinguem, menysteniu, menystinguin

IMPERATIU (alternatiu): menystingues, menystingui, menystinguem, menystingueu, menystinguin

->menystindre

menystindre

[variant de menystenir]

v tr Menystenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menystindre

GERUNDI: menystenint

PARTICIPI: menystingut, menystinguda, menystinguts, menystingudes

INDICATIU PRESENT: menystinc, menystens, menysté, menystenim, menysteniu, menystenen

INDICATIU IMPERFET: menystenia, menystenies, menystenia, menysteníem, menysteníeu, menystenien

INDICATIU PASSAT: menystinguí, menystingueres, menystingué, menystinguérem, menystinguéreu, menystingueren

INDICATIU FUTUR: menystindré, menystindràs, menystindrà, menystindrem, menystindreu, menystindran

INDICATIU CONDICIONAL: menystindria, menystindries, menystindria, menystindríem, menystindríeu, menystindrien

SUBJUNTIU PRESENT: menystingui, menystinguis, menystingui, menystinguem, menystingueu, menystinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: menystingués, menystinguessis, menystingués, menystinguéssim, menystinguéssiu, menystinguessin

IMPERATIU: menystén, menystingui, menystinguem, menysteniu, menystinguin

IMPERATIU (alternatiu): menystingues, menystingui, menystinguem, menystingueu, menystinguin

->menysvaloració

■menysvaloració

Part. sil.: menys_va_lo_ra_ci_ó

[de menysvalorar]

f 1 Acció de menysvalorar;

2 l’efecte.

->menysvalorar

■menysvalorar

[de valorar]

v tr Subestimar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: menysvalorar

GERUNDI: menysvalorant

PARTICIPI: menysvalorat, menysvalorada, menysvalorats, menysvalorades

INDICATIU PRESENT: menysvaloro, menysvalores, menysvalora, menysvalorem, menysvaloreu, menysvaloren

INDICATIU IMPERFET: menysvalorava, menysvaloraves, menysvalorava, menysvaloràvem, menysvaloràveu, menysvaloraven

INDICATIU PASSAT: menysvalorí, menysvalorares, menysvalorà, menysvaloràrem, menysvaloràreu, menysvaloraren

INDICATIU FUTUR: menysvaloraré, menysvaloraràs, menysvalorarà, menysvalorarem, menysvalorareu, menysvaloraran

INDICATIU CONDICIONAL: menysvaloraria, menysvaloraries, menysvaloraria, menysvaloraríem, menysvaloraríeu, menysvalorarien

SUBJUNTIU PRESENT: menysvalori, menysvaloris, menysvalori, menysvalorem, menysvaloreu, menysvalorin

SUBJUNTIU IMPERFET: menysvalorés, menysvaloressis, menysvalorés, menysvaloréssim, menysvaloréssiu, menysvaloressin

IMPERATIU: menysvalora, menysvalori, menysvalorem, menysvaloreu, menysvalorin

->meprobamat

meprobamat

m FARM Tranquil·litzant emprat en terapèutica.

->mequí

mequí -ina

adj i m i f De la Meca (ciutat de l’Aràbia Saudita).

->mequinensà

mequinensà -ana

adj i m i f De Mequinensa (Baix Cinca).

->mequitarista

mequitarista

1 adj Relatiu o pertanyent als mequitaristes.

2 m i f CATOL Membre d’una congregació religiosa armènia.

->mer

■mer -a

[del ll. merus, -a, -um ‘pur, sense barreja’; 1a FONT: c. 1300]

[usat sempre davant el nom] adj 1 Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa. Això és una mera hipòtesi.

2 HIST DR Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava. Mer imperi.

->-mer

■-mer -mera

Forma sufixada del mot grec méros, que significa ‘part²’. Ex.: isòmer, blastòmer, monòmera.

->meràlgia

■meràlgia

Part. sil.: me_ràl_gi_a

f PAT 1 Dolor a la cara externa de la cuixa.

2 meràlgia parestèsica Afecció caracteritzada per dolors i trastorns de la sensibilitat, que apareixen en el territori del nervi femorocutani extern.

->merament

■merament

[de mer; 1a FONT: 1696, DLac.]

adv Purament, sense mescla d’altra cosa, això i res més.

->merangí

merangí -ina

adj i m i f De Meranges (Baixa Cerdanya).

->merant

merant

m BOT Part d’una flor que funcionalment constitueix una unitat autònoma.

->meravella

■meravella

[del ll. mīrābĭlĭa, pl. neutre de mirabilis ‘estrany, sorprenent, notable’, amb metàtesi, que hagué de donar, ja en ll. vg., maribilia per exigències fonètiques tant en cat. com en altres llengües romàniques; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella.

2 a meravella loc adv Meravellosament, excel·lentment.

3 les set meravelles del món ART Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.

2 pl BOT i JARD Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies (Ipomoea purpurea), de fulles ovades, més o menys trilobulades, de flors acampanades de color blau o blanc i de fruits en càpsula.

->meravellar

■meravellar

[de meravella; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Colpir d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. El paisatge meravellà els visitants.

2 pron Ésser colpit d’admiració. Em meravello del que has aconseguit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: meravellar

GERUNDI: meravellant

PARTICIPI: meravellat, meravellada, meravellats, meravellades

INDICATIU PRESENT: meravello, meravelles, meravella, meravellem, meravelleu, meravellen

INDICATIU IMPERFET: meravellava, meravellaves, meravellava, meravellàvem, meravellàveu, meravellaven

INDICATIU PASSAT: meravellí, meravellares, meravellà, meravellàrem, meravellàreu, meravellaren

INDICATIU FUTUR: meravellaré, meravellaràs, meravellarà, meravellarem, meravellareu, meravellaran

INDICATIU CONDICIONAL: meravellaria, meravellaries, meravellaria, meravellaríem, meravellaríeu, meravellarien

SUBJUNTIU PRESENT: meravelli, meravellis, meravelli, meravellem, meravelleu, meravellin

SUBJUNTIU IMPERFET: meravellés, meravellessis, meravellés, meravelléssim, meravelléssiu, meravellessin

IMPERATIU: meravella, meravelli, meravellem, meravelleu, meravellin

->meravellós

■meravellós -osa

[de meravella; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que meravella. Era un espectacle meravellós. És d’una bellesa meravellosa.

->meravellosament

■meravellosament

[de meravellós]

adv D’una manera meravellosa.

->merc.

merc.

abrev mercantil.

->mercadal

■mercadal

[de mercat; 1a FONT: 1089]

m HIST DR CAT Lloc on eren celebrats els mercats i les fires, generalment extramurs.

->mercadalenc

mercadalenc -a

adj i m i f Des Mercadal (Menorca).

->mercadeig

■mercadeig

Part. sil.: mer_ca_deig

[de mercadejar]

m 1 Acció de mercadejar;

2 l’efecte.

->mercadejar

■mercadejar

[de mercat; 1a FONT: 1292]

v 1 intr Comerciar.

2 tr 1 Fer tractes en vendre o comprar alguna cosa.

2 fig Mercadejar l’honor, el vot.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mercadejar

GERUNDI: mercadejant

PARTICIPI: mercadejat, mercadejada, mercadejats, mercadejades

INDICATIU PRESENT: mercadejo, mercadeges, mercadeja, mercadegem, mercadegeu, mercadegen

INDICATIU IMPERFET: mercadejava, mercadejaves, mercadejava, mercadejàvem, mercadejàveu, mercadejaven

INDICATIU PASSAT: mercadegí, mercadejares, mercadejà, mercadejàrem, mercadejàreu, mercadejaren

INDICATIU FUTUR: mercadejaré, mercadejaràs, mercadejarà, mercadejarem, mercadejareu, mercadejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mercadejaria, mercadejaries, mercadejaria, mercadejaríem, mercadejaríeu, mercadejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mercadegi, mercadegis, mercadegi, mercadegem, mercadegeu, mercadegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mercadegés, mercadegessis, mercadegés, mercadegéssim, mercadegéssiu, mercadegessin

IMPERATIU: mercadeja, mercadegi, mercadegem, mercadegeu, mercadegin

->mercader

■mercader -a

[de mercat; 1a FONT: 1251]

1 m i f Persona que comercia a l’engròs en tota mena de productes i amb un abast internacional.

2 m HIST A l’antic règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs, els banquers i canviadors, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.

3 mercader de draps HIST Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana.

4 mercader de teles HIST Mercer.

5 mercader de vara HIST A València, botiguer de teixits de llana, seda i teles.

->mercaderia

■mercaderia

Part. sil.: mer_ca_de_ri_a

[de mercader; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 ant Comerç.

2 pl COMPT Compte d’actiu que recull els resultats de l’activitat lucrativa de l’empresa.

3 ECON Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.

2 AGR mesquita².

->mercant

■mercant

[probablement de l’it. mercante, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent al comerç.

2 adj Que es lliura al comerç.

3 adj Que és destinat al comerç. Port mercant. Marina mercant.

4 m Vaixell mercant.

->mercantil

■mercantil

[probablement de l’it. mercantile, íd.; 1a FONT: 1495]

adj [abrev merc.] Relatiu a les operacions comercials o als elements que hi intervenen: mercader, mercaderia, etc.

->mercantilisme

■mercantilisme

[de mercantil]

m ECON Corrent de pensament econòmic, dominant a l’Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions.

->mercantilista

mercantilista

[de mercantil]

ECON 1 adj Relatiu o pertanyent al mercantilisme.

2 m i f Partidari del mercantilisme.

->mercantilitzar

■mercantilitzar

[de mercantil]

v tr Comercialitzar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mercantilitzar

GERUNDI: mercantilitzant

PARTICIPI: mercantilitzat, mercantilitzada, mercantilitzats, mercantilitzades

INDICATIU PRESENT: mercantilitzo, mercantilitzes, mercantilitza, mercantilitzem, mercantilitzeu, mercantilitzen

INDICATIU IMPERFET: mercantilitzava, mercantilitzaves, mercantilitzava, mercantilitzàvem, mercantilitzàveu, mercantilitzaven

INDICATIU PASSAT: mercantilitzí, mercantilitzares, mercantilitzà, mercantilitzàrem, mercantilitzàreu, mercantilitzaren

INDICATIU FUTUR: mercantilitzaré, mercantilitzaràs, mercantilitzarà, mercantilitzarem, mercantilitzareu, mercantilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: mercantilitzaria, mercantilitzaries, mercantilitzaria, mercantilitzaríem, mercantilitzaríeu, mercantilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: mercantilitzi, mercantilitzis, mercantilitzi, mercantilitzem, mercantilitzeu, mercantilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: mercantilitzés, mercantilitzessis, mercantilitzés, mercantilitzéssim, mercantilitzéssiu, mercantilitzessin

IMPERATIU: mercantilitza, mercantilitzi, mercantilitzem, mercantilitzeu, mercantilitzin

->mercantilment

■mercantilment

[de mercantil]

adv Segons els usos i les pràctiques del comerç.

->mercantívol

■mercantívol -a

[de mercant; 1a FONT: 1400]

adj Mercantil.

->mercantívolament

■mercantívolament

[de mercantívol; 1a FONT: 1479]

adv Mercantilment.

->mercaptà

■mercaptà

m QUÍM ORG Tiol.

->mercapto-

mercapto-

QUÍM ORG Prefix que indica la presència del grup -SH.

->mercaptoacètic

mercaptoacètic, àcid

Part. sil.: mer_cap_to_a_cè_tic

QUÍM ORG Àcid tioglicòlic.

->mercaptobenzotiazole

2-mercaptobenzotiazole

Part. sil.: mer_cap_to_ben_zo_ti_a_zo_le

m QUÍM ORG Compost heterocíclic que es presenta en forma de cristalls monoclínics. Té com a fórmula C₇H₅NS₂.

->mercaptopurina

6-mercaptopurina

f BIOQ i FARM Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor. Té com a fórmula C₅N₄H₄S.

->mercaptur

■mercaptur

m QUÍM ORG 1 Qualsevol sal de fórmula general RSM, obtinguda substituint per un metall l’hidrogen del sulfhidril d’un tiol.

2 Nom genèric dels grups RS^- que resulten de l’eliminació del protó del sulfhidril d’un tiol.

->mercat

■mercat

Hom.: marcat

[del ll. mercātus, -us, íd., der. de mercari ‘comprar, fer comerç’; 1a FONT: 1284]

m ECON 1 1 Intercanvi de mercaderies per altres mercaderies o per diners.

2 a bon mercat A baix preu, barat.

2 1 Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.

2 mercat comú Acord d’integració econòmica pres entre diversos països.

3 mercat de crèdit Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.

4 mercat de futurs Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries, de divises o de títols borsaris.

5 mercat de valors Borsa de valors.

6 mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal.

7 mercat negre Intercanvi il·legal o clandestí de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada.

8 mercat obert Mercat de crèdit en el qual no intervé l’element de solvència personal, sinó el valor objectiu dels títols.

9 mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, generalment referit a la Unió Europea.

3 HIST Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.

4 ARQUIT 1 Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.

2 Lloc públic destinat a la venda dels productes alimentaris.

->mercatorià

■mercatorià -ana

Part. sil.: mer_ca_to_ri_à

adj CARTOG i NÀUT Relatiu o pertanyent al sistema de projecció de Mercator.

->mercè

■mercè

[del ll. merces, -ēdis ‘salari, recompensa’, der. de merx, mercis ‘mercaderia’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[pl -ès] f 1 1 Benefici graciós, acte de benvolença, de misericòrdia, envers algú. Demanar mercè a algú. D’ell, no n’espereu mercè. Clamar mercè.

2 prendre a mercè (algú) Concedir-li el perdó.

2 [generalment en pl] Gràcies. Mercès! Grans mercès! Mercè a Déu pels seus dons.

3 a la (o a) mercè de (algú o alguna cosa) loc prep Al seu arbitri, a la seva discreció. Estar a la mercè dels poderosos. La nau restà a mercè dels vents.

->mercedari

■mercedari -ària

[del b. ll. mercedarius, der. de merces, -ēdis ‘recompensa’, donat als frares de l’orde de la Mare de Déu de la Mercè, dedicat a redimir captius, fundat per sant Ramon de Penyafort el 1218]

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als mercedaris o a llur orde.

2 m Membre de l’orde de la Mercè.

3 f Religiosa de l’orde de la Mercè o d’un dels diferents instituts creats modernament amb aquest nom.

->mercenari

■mercenari -ària

[del ll. mercenarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj Relatiu o pertanyent als mercenaris.

2 m i f Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.

3 adj i m i f CATOL Mercedari.

->merceneta

merceneta

f INDUM Sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l’empenya.

->mercer

■mercer -a

Hom.: marcer

[del probable cat. ant. merç, ll. merx, mercis ‘mercaderia’; 1a FONT: 1289]

m i f 1 OFIC Persona que ven cintes, botons, agulles, fils, etc.

2 Botiguer de teixits de seda i teles.

->merceria

■merceria

Part. sil.: mer_ce_ri_a

[de mercer; 1a FONT: 1249]

f 1 Botiga de mercer.

2 Comerç de mercer.

3 Articles que ven el mercer.

->mercerització

■mercerització

Part. sil.: mer_ce_rit_za_ci_ó

[de merceritzar]

f TÈXT Tractament del cotó a base de solucions alcalines perquè esdevingui de secció circular.

->merceritzadora

■merceritzadora

[de merceritzar]

f TÈXT Màquina o tren de màquines que hom empra per a merceritzar els teixits o filats de cotó.

->merceritzar

■merceritzar

[del nom del químic anglès John Mercer (1791-1866); 1a FONT: 1916]

v tr TÈXT Donar brillantor a les fibres de cotó mitjançant un bany concentrat de sosa càustica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: merceritzar

GERUNDI: merceritzant

PARTICIPI: merceritzat, merceritzada, merceritzats, merceritzades

INDICATIU PRESENT: merceritzo, merceritzes, merceritza, merceritzem, merceritzeu, merceritzen

INDICATIU IMPERFET: merceritzava, merceritzaves, merceritzava, merceritzàvem, merceritzàveu, merceritzaven

INDICATIU PASSAT: merceritzí, merceritzares, merceritzà, merceritzàrem, merceritzàreu, merceritzaren

INDICATIU FUTUR: merceritzaré, merceritzaràs, merceritzarà, merceritzarem, merceritzareu, merceritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: merceritzaria, merceritzaries, merceritzaria, merceritzaríem, merceritzaríeu, merceritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: merceritzi, merceritzis, merceritzi, merceritzem, merceritzeu, merceritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: merceritzés, merceritzessis, merceritzés, merceritzéssim, merceritzéssiu, merceritzessin

IMPERATIU: merceritza, merceritzi, merceritzem, merceritzeu, merceritzin

->merceritzatge

■merceritzatge

[de merceritzar; 1a FONT: 1916]

m TÈXT Operació de merceritzar.

->merchandising

merchandising^* [mɛrʃəndájziŋ]

[angl ] m ECON Marxandatge.

->mercromina

mercromina

f FARM Denominació vulgar del mercurocrom.

->mercuri

■mercuri

[del b. ll. mercurius, donat pels alquimistes a l’argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el déu Mercuri, missatger dels déus sempre en moviment; 1a FONT: 1696, DLac.]

m QUÍM INORG 1 [símb: Hg] Element metàl·lic pertanyent al grup IIB de la taula periòdica, líquid a la temperatura ambient; nombre atòmic 80 i pes atòmic 200,59.

2 clorur de mercuri(II) (o clorur mercúric) [HgCl₂] Sòlid cristal·lí conegut com a sublimat corrosiu, que actua com una metzina molt potent.

3 clorur de mercuri(I) (o clorur mercurós) [HG₂Cl₂] Calomelans.

4 sulfur de mercuri(II) (o sulfur mercúric) [HgS] Sòlid brillant emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri.

->mercurial

■mercurial

Part. sil.: mer_cu_ri_al

[del ll. mercurialis, íd.]

1 adj obs QUÍM 1 Mercúric.

2 Produït pel mercuri.

3 ungüent mercurial FARM Fórmula farmacèutica preparada amb llard, lanolina i mercuri metàl·lic.

2 f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les euforbiàcies (Mercurialis sp), de fulles simples oposades, flors masculines en espigues i femenines solitàries i fruits en càpsula bilocular.

->mercurialisme

■mercurialisme

Part. sil.: mer_cu_ri_a_lis_me

m PAT Intoxicació amb preparats mercurials.

->mercuriamoni

■mercuriamoni

Part. sil.: mer_cu_ri_a_mo_ni

m QUÍM ORG Grup univalent NHg^-˜₂, que és present en composts de fórmula NHg₂X, on X és un halogen.

->mercúric

■mercúric -a

[de mercuri]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al mercuri.

2 Que conté mercuri.

3 esp Dit dels composts de mercuri en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +2.

->mercurocrom

mercurocrom

m FARM Nom enregistrat de la sal disòdica de la dibromohidroximercurifluoresceïna, de fórmula C₂₀H₈Br₂HgNa₂O₆, anomenada correntment mercromina i usada, en solució, com a antisèptic.

->mercurós

■mercurós -osa

[de mercuri]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al mercuri.

2 Que conté mercuri.

3 esp Dit dels composts de mercuri en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +1.

->merda

■merda

[del ll. mĕrda, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

vulg 1 f 1 Excrement de l’home i d’un gran nombre d’animals.

2 p anal i Brutícia.

3 fig i Cosa dolenta, de baixa qualitat. Aquest programa és una merda. Quina merda de cotxe que tens!

4 anar (o anar-se’n) a la merda [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Que se’n vagin a la merda! Vés a la merda!

5 a tota merda loc adv fig Amb gran velocitat o intensitat; a tot drap. Sempre va a tota merda per l’autopista. Li agrada posar la ràdio a tota merda.

6 dur (o portar) merda a l’espardenya (o a la sabata) (o haver trepitjat merda) Tenir mala sort.

7 engegar (o enviar) (algú) a la merda Engegar-lo de mala manera.

8 ésser cul i merda (dues persones) fig i Ésser carn i ungla.

9 ésser una merda (o una merda seca) fig Ésser un ningú.

10 fet una merda fig i La malaltia i els nervis m’han deixat fet una merda.

11 merda! (o quina merda!) Expressions d’enuig, ira, contradicció, etc.

2 f Borratxera.

3 1 f dial fatxenda 1.

2 adj i m fatxenda 2.

4 merda de bruixa BOT Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.

->merder

■merder -a

[de merda]

1 adj 1 Que maneja merda, femater.

2 escarabat merder ENTOM Escarabat piloter.

2 m 1 Lloc ple de merda, de brutícia.

2 fig Gran desordre, confusió, renou, desgavell.

3 fig Situació difícil, desagradable, compromesa. M’he ficat en un bon merder, no sé si podré pagar el préstec.

->merderada

■merderada

[de merda]

f Gran quantitat de merda.

->merdícola

■merdícola

[de merda i -cola]

adj Que viu en els excrements.

->merdissaire

■merdissaire

Part. sil.: mer_dis_sai_re

[de merda]

m i f OFIC Persona que trafica en mesquita.

->merdisser

■merdisser -a

[de merda]

1 m i f OFIC Merdissaire.

2 escarabat merdisser ENTOM Escarabat piloter.

->merdós

■merdós -osa

[de merda; 1a FONT: 1460, Roig]

1 adj Brut de merda.

2 adj p ext Ple de brutícia; brut.

3 adj i m i f fatxenda 2. Fer el merdós.

->merdufai

■merdufai -a

Part. sil.: mer_du_fai

[d’un nom propi hebreu medieval Mordeḫai, amb transformació de h aspirada en f, metàtesi vocàlica i influx pejoratiu de merda]

m i f desp dial Infant.

->mere

mere

m HIST Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, el president del consell municipal.

->mereixedor

■mereixedor -a

Part. sil.: me_rei_xe_dor

[de merèixer; 1a FONT: 1490, Tirant]

adj Que mereix.

->mereixement

■mereixement

Part. sil.: me_rei_xe_ment

[de merèixer; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

m 1 Acció de merèixer.

2 Mèrit.

->mereixent

■mereixent

Part. sil.: me_rei_xent

[de merèixer; 1a FONT: 1414]

adj Que mereix.

->merèixer

■merèixer

Part. sil.: me_rèi_xer

[d’un ll. vg. *mĕrēscĕre, der. del ll. cl. mĕrēre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Estar, algú, en situació, per les seves qualitats, accions, actituds, etc., de poder rebre, experimentar, etc., en justícia, alguna cosa favorable o desfavorable. Per la seva gran generositat, mereix l’admiració de tothom.

2 pron Després de l’esforç, bé es mereix un descans. Et mereixes una bufetada!

2 p ext 1 tr La seva acció mereix un premi.

2 pron La mesquinesa es mereix menyspreu.

3 per merèixer Expressió aplicada a la persona en estat de casar-se i lliure de compromís matrimonial. Té una filla casada, una de promesa i una per merèixer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: merèixer

GERUNDI: mereixent

PARTICIPI: merescut, merescuda, merescuts, merescudes

INDICATIU PRESENT: mereixo, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen

INDICATIU IMPERFET: mereixia, mereixies, mereixia, mereixíem, mereixíeu, mereixien

INDICATIU PASSAT: mereixí, mereixeres, mereixé, mereixérem, mereixéreu, mereixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): meresquí, meresqueres, meresqué, meresquérem, meresquéreu, meresqueren

INDICATIU FUTUR: mereixeré, mereixeràs, mereixerà, mereixerem, mereixereu, mereixeran

INDICATIU CONDICIONAL: mereixeria, mereixeries, mereixeria, mereixeríem, mereixeríeu, mereixerien

SUBJUNTIU PRESENT: mereixi, mereixis, mereixi, mereixem, mereixeu, mereixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): mereixi, mereixis, mereixi, meresquem, meresqueu, mereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: mereixés, mereixessis, mereixés, mereixéssim, mereixéssiu, mereixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): meresqués, meresquessis, meresqués, meresquéssim, meresquéssiu, meresquessin

IMPERATIU: mereix, mereixi, mereixem, mereixeu, mereixen

IMPERATIU (alternatiu): mereix, mereixi, meresquem, mereixeu, mereixen

->merenga

■merenga

[del fr. meringue, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1839, DLab.]

f PAST Dolç fet amb clares d’ou batudes a punt de neu i sucre i cuit al forn.

->merengat

■merengat -ada

adj Que té clares d’ou, batudes o no, sucre i, eventualment, canyella. Llet merengada.

->merengue

merengue^* [meɾéŋge]

[cast ] m DANSA Ball d’origen antillà semblant a la samba, caracteritzat per un moviment de malucs accentuat en sentit contrari al dels peus i per una lleugera flexió de genolls.

->mereria

mereria

Part. sil.: me_re_ri_a

f HIST Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, el consell municipal.

->merescudament

■merescudament

[de merèixer]

adv Mereixent-ho.

->meretrici

■meretrici -ícia

[del ll. meretricium, íd.; 1a FONT: 1888, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a les meretrius.

->meretriu

■meretriu

Part. sil.: me_re_triu

[del ll. merĕtrix, -īcis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Dona pública.

->merí

■merí -ina

Hom.: marí

[del cast. merino, de benimerí, poble exportador d’ovelles berbers, o bé de merino ‘funcionari encarregat de ramats i pastures’, del ll. majorinus ‘relatiu a la classe major‘]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la raça merina.

2 raça merina ZOOT Raça d’ovelles originàries de la Península Ibèrica, la llana de les quals és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent.

2 TÈXT Dit de la llana produïda per les ovelles de raça merina.

->meri-

■meri-

Forma prefixada del mot grec méros, que significa ‘part’, ‘fragment’. Ex.: meristemàtic.

->mericarpi

■mericarpi

m BOT Cadascuna de les dues parts iguals de què consta un diaqueni.

->mericisme

mericisme

m FISIOL i PAT Fenomen consistent en el fet que els aliments ingerits poden retornar a la boca per ésser novament mastegats.

->meridià

■meridià -ana

Part. sil.: me_ri_di_à

[del ll. meridianus, -a, -um, íd., der. de meridies ‘migdia, sud’, dissimilació de medidies (medius dies ‘mig dia’); 1a FONT: s. XIV]

1 adj Relatiu o pertanyent al migdia, a l’hora del migdia. Llum meridiana. Ombra meridiana.

2 m GEOG 1 Qualsevol dels cercles màxims de la Terra que passen pels pols. Meridià d’un lloc. El meridià de París.

2 Qualsevol semicercle de la Terra que va de pol a pol.

3 meridià inicial El que hom, arbitràriament, pren com a primer meridià per determinar, sobre l’equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra.

4 meridià magnètic NÀUT Cadascuna de les línies isògones compreses entre els dos pols magnètics de la Terra.

5 primer meridià NÀUT Meridià adoptat com a origen de les longituds geogràfiques, o sia, el 00° 00′ 00′′ de longitud.

3 m GEOM En una superfície de revolució, intersecció de la dita superfície amb un pla que passi per l’eix de revolució.

4 adj GEOM 1 Relatiu o pertanyent al meridià.

2 Dit de la secció que, en una superfície de revolució, és produïda per un pla que passa per l’eix de revolució.

3 altura meridiana d’un astre ASTR Altura d’un astre quan passa pel pla meridià.

4 línia meridiana (o simplement meridiana) ASTR i GEOG Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.

5 pla meridià ASTR i GEOG Pla vertical que passa per l’eix de la Terra i un lloc donat.

5 ASTR 1 meridià celeste Cercle màxim de l’esfera celeste que conté els seus pols.

2 meridià inferior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el nadir d’aquest lloc.

3 meridià local (o meridià del lloc) Meridià celeste que conté el zenit i el nadir del lloc geogràfic considerat.

4 meridià superior Semicercle del meridià d’un lloc que té per extrems els pols celestes i que conté el zenit d’aquest lloc.

->meridional

■meridional

Part. sil.: me_ri_di_o_nal

[del ll. td. meridionalis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Del sud, pertanyent al sud. Els països meridionals.

2 adj i m i f Natural, originari, de les regions del sud. Un meridional, una meridional.

->merina

merina

Hom.: marina

1 adj Relatiu o pertanyent als merines.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.

->merino

■merino -a

[variant de merí]

TÈXT 1 adj Merí.

2 m Teixit obtingut amb llana merina.

->meristema

■meristema

m HISTOL i BOT Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.

->meristemàtic

■meristemàtic -a

adj BOT Relatiu o pertanyent al meristema.

->mèrit

■mèrit

[del ll. mĕrĭtum, íd., del participi de merēre ‘merèixer’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Allò que fa digne de recompensa, d’estima, que dóna valor a una cosa. Premiar cadascú segons els seus mèrits. En concedir el càrrec, hem de tenir en compte els mèrits de cadascun dels concursants. Fer això no té cap mèrit. Recompensar el mèrit, la gent de mèrit.

2 fer mèrits Fer per merèixer. Si no fas mèrits no guanyaràs el premi. Sembla que faci mèrits perquè l’expulsin.

2 CATOL Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.

3 mèrits del procés DR Conjunt de proves i raons que serveixen al jutge per a resoldre.

->merita

■merita

[potser de l’àr. bârid ‘fred’, o bé d’origen onomatopeic, com el crit de l’ocell, nyivit, amb síl·laba inicial amb consonant oclusiva i final amb vocal tancada]

f ORNIT Fredeluga.

->meritable

■meritable

Hom.: maritable

[de meritar]

adj Que pot ésser meritat.

->meritació

■meritació

Part. sil.: me_ri_ta_ci_ó

[de meritar]

f 1 Fet de meritar.

2 Quantitat meritada.

->merital·lus

merital·lus

m obs BOT Entrenús.

->meritar

■meritar

[del ll. meritare, íd., freqüentatiu de merēre ‘merèixer’; 1a FONT: 1490, Tirant]

v tr 1 Merèixer.

2 Tenir dret a alguna cosa per raó d’un servei. Ha meritat 500 euros per hores extraordinàries.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: meritar

GERUNDI: meritant

PARTICIPI: meritat, meritada, meritats, meritades

INDICATIU PRESENT: merito, merites, merita, meritem, meriteu, meriten

INDICATIU IMPERFET: meritava, meritaves, meritava, meritàvem, meritàveu, meritaven

INDICATIU PASSAT: merití, meritares, merità, meritàrem, meritàreu, meritaren

INDICATIU FUTUR: meritaré, meritaràs, meritarà, meritarem, meritareu, meritaran

INDICATIU CONDICIONAL: meritaria, meritaries, meritaria, meritaríem, meritaríeu, meritarien

SUBJUNTIU PRESENT: meriti, meritis, meriti, meritem, meriteu, meritin

SUBJUNTIU IMPERFET: merités, meritessis, merités, meritéssim, meritéssiu, meritessin

IMPERATIU: merita, meriti, meritem, meriteu, meritin

->meritíssim

■meritíssim -a

[del ll. meritissĭmus, -a, -um, superlatiu del ll. merĭtus, -a, -um ‘merescut’]

adj 1 Digne de mèrit.

2 Que té molt de mèrit.

->meritocràcia

meritocràcia

Part. sil.: me_ri_to_crà_ci_a

f Concepció social segons la qual la jerarquia es basa exclusivament en els mèrits personals.

->meritori

■meritori -òria

[del ll. meritorius, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que constitueix un mèrit. Una acció meritòria.

2 m i f 1 Persona que treballa sense sou i solament per fer mèrits per a obtenir una plaça remunerada.

2 esp Noi que s’inicia en les tasques d’un ofici comercial.

->meritòriament

■meritòriament

Part. sil.: me_ri_tò_ri_a_ment

[de meritori]

adv D’una manera meritòria, per mèrits.

->meritós

■meritós -osa

[de mèrit]

adj Meritori.

->merla

■merla

[del ll. merŭla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

f 1 ORNIT 1 Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Turdus merula), de plomatge negre (la femella el té bru) i bec groc, que posseeix un cant bellíssim.

2 merla blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família del túrdids (Monticola solitarius), de plomatge blau grisenc.

3 merla de cua blanca Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Oenanthe leucura), que és negre, amb el carpó i els costats de la cua blancs.

4 merla de pit blanc Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Turdus torquatus), negre, amb una mitja lluna blanca que li travessa el pit.

5 merla roquera Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Monticola saxatilis), de color vermellenc, amb el cap, el coll i el dors blaus.

2 merla d’aigua Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels cínclids (Cinclus cinclus), negrenc i castany fosc, amb el pit i la gola blancs.

->mèrlera

■mèrlera

f dial ORNIT Merla.

->merlet

■merlet

[d’origen incert, potser d’un gòt. *melil, dimin. de mel ‘senyal, taca, entalladura’, dissimilat en meril; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 ARQUIT 1 Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.

2 p ext Tros de rajola o de pedra col·locada a manera dels merlets d’una torre per sostenir alguna cosa.

2 ADOB Eina d’acer, de bronze o de coure, de forma d’anella ovalada, amb un caire lleugerament trempat, que hom empra per a treure les arrugues de les pells.

3 METEOR Cadascuna de les prominències més o menys seriades que surten de la superfície superior d’un banc de núvols en forma de columnes o de torres.

->merleta

■merleta

[del fr. merlette, dimin. de merle ‘merla’]

f HERÀLD Ocell representat de perfil sense bec ni potes i amb les ales plegades.

->merletar

merletar

[de merlet]

v tr Emmerletar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: merletar

GERUNDI: merletant

PARTICIPI: merletat, merletada, merletats, merletades

INDICATIU PRESENT: merleto, merletes, merleta, merletem, merleteu, merleten

INDICATIU IMPERFET: merletava, merletaves, merletava, merletàvem, merletàveu, merletaven

INDICATIU PASSAT: merletí, merletares, merletà, merletàrem, merletàreu, merletaren

INDICATIU FUTUR: merletaré, merletaràs, merletarà, merletarem, merletareu, merletaran

INDICATIU CONDICIONAL: merletaria, merletaries, merletaria, merletaríem, merletaríeu, merletarien

SUBJUNTIU PRESENT: merleti, merletis, merleti, merletem, merleteu, merletin

SUBJUNTIU IMPERFET: merletés, merletessis, merletés, merletéssim, merletéssiu, merletessin

IMPERATIU: merleta, merleti, merletem, merleteu, merletin

->merletat

■merletat -ada

[de merletar; 1a FONT: c. 1425]

adj 1 Emmerletat.

2 HERÀLD 1 Dit de la peça la vora superior de la qual és formada per merlets quadrats.

2 merletat a plom Dit de la banda o la barra amb els merlets en direcció vertical respecte a la base de l’escut.

->merlot

■merlot

[de merla; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 ORNIT Merla mascle.

2 VITIC 1 Varietat de vinya negra originària de Bordeus que produeix un raïm de gra menut i pell gruixuda.

2 Raïm de vinya merlot, emprat en l’elaboració de vins fins, de color robí molt intens i de graduació mitjana.

->merlúccids

■merlúccids

m ICT 1 pl Segons alguns autors, família de peixos osteïctis que inclou un sol gènere, Merluccius (lluç i espècies afins), tradicionalment inclòs dins la família dels gàdids.

2 sing Peix de la família dels merlúccids.

->mermitoïdeus

mermitoïdeus

Part. sil.: mer_mi_to_ï_deus

m ZOOL 1 pl Ordre de l’embrancament dels nematodes, sense l’aparell bucal típic dels dorilaimoïdeus per adaptació a la vida paràsita.

2 sing Nematode de l’ordre dels mermitoïdeus.

->mero

■mero

[probablement d’un ll. *merus, forma regressiva de mĕrŭlus, variant de mĕrŭla, noms de peixos de roca]

m ICT 1 Anfós.

2 mero bord Anfós bord.

->mero-

■mero-

Forma prefixada del mot grec méros, que significa ‘part’, ‘fragment’. Ex.: meroblàstic, meroèdria.

->meroblàstic

meroblàstic -a

adj EMBRIOL Dit de la segmentació parcial pròpia dels ous telolecítics rics en vitel.

->merocianina

■merocianina

Part. sil.: me_ro_ci_a_ni_na

f COL i FOTOG Compost tipus d’un grup de colorants polimetínics d’aplicació en fotografia en color.

->meròedre

meròedre [o meroedre]

Part. sil.: me_rò_e_dre, me_ro_e_dre

m CRISTAL·L Forma cristal·lina meroèdrica.

->meroèdria

meroèdria

Part. sil.: me_ro_è_dri_a

f CRISTAL·L Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb un nombre de cares que és submúltiple del de les formes holoèdriques.

->meroèdric

meroèdric -a

Part. sil.: me_ro_è_dric

adj CRISTAL·L Dit de la forma cristal·lina engendrada per una meroèdria.

->merogònia

merogònia

f EMBRIOL Fecundació d’un òvul que no té nucli, o d’una porció de citoplasma ovular, per un gàmeta masculí.

->meroític

meroític -a

Part. sil.: me_ro_í_tic

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Meroe (antiga ciutat del Sudan) o als seus habitants.

2 Dit del segon període del regne de Kuš.

2 m LING Llengua parlada i escrita en l’antic regne de Kuš, especialment a l’illa de Meroe.

->meromorf

■meromorf -a

adj MAT Relatiu o pertanyent a les funcions meromorfes.

->meromòrfic

■meromòrfic -a

adj MAT Meromorf.

->meron

meron

m ENTOM Part posterior de la coxa o anca de les potes dels insectes.

->meròpids

■meròpids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de potes curtes i febles, bec llarg i corbat cap avall i ales punxegudes.

2 sing Ocell de la família dels meròpids.

->merostomats

merostomats

m ZOOL 1 pl Classe d’artròpodes quelicerats de respiració branquial, amb el cos dividit en prosoma i opistosoma.

2 sing Artròpode de la classe dels merostomats.

->merotrípids

merotrípids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes tisanòpters tropicals del subordre dels terebrants.

2 sing Insecte de la família dels merotrípids.

->merovingi

■merovingi -íngia

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Meroveu o a la seva dinastia.

2 Relatiu o pertanyent a l’època dels merovingis.

2 m i f Membre de la dinastia merovíngia. Art merovingi.

3 dinastia merovíngia HIST Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles (V-VIII).

4 escriptura merovíngia PALEOG Escriptura llatina de les anomenades nacionals utilitzada al centre i al nord de França del segle VI al VIII.

->merozoït

merozoït

Part. sil.: me_ro_zo_ït

m Cadascun dels corpuscles mononuclears que s’origina en els esporozous després de l’esquizogònia.

->mertiolat

mertiolat

Part. sil.: mer_ti_o_lat

m QUÍM ORG Etilmercuritiosalicilat sòdic, NaOOC(C₆H₄)SHgC₂H₅, substància que, en solució molt diluïda, és emprada com a germicida.

->mèrvel

mèrvel

[de l’anglès marble ‘marbre’]

m dial JOCS A Menorca, bala² 2.

->mes¹

■mes¹

[del ll. mensis, íd.; 1a FONT: o., Llull]

m 1 ASTR 1 Unitat de temps basada en una divisió convencional de l’any o bé en la revolució de la Lluna entorn de la Terra, referida a algun punt concret del cel.

2 mes anomalístic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.

3 mes dracòntic (o draconític) Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent.

4 mes lunar Mes sinòdic.

5 mes nodal Mes dracòntic.

6 mes sideral Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel.

7 mes sinòdic Interval de temps comprès entre dues fases iguals consecutives de la Lluna.

8 mes solar Temps que tarda el Sol a recórrer un signe del zodíac.

9 mes solar mitjà Interval de temps que resulta en no considerar les fraccions de dia corresponents a les durades exactes dels mesos solars.

10 mes tròpic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.

2 1 CRON Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29. És anomenat també mes civil.

2 mes del Sagrat Cor CATOL Devoció que consisteix a honorar el Sagrat Cor durant el mes de juny.

3 mes de Maria CATOL Devoció que consisteix a honorar la Mare de Déu el mes de maig.

3 Espai de temps que va des d’un dia determinat fins al d’igual data del mes següent. Una dona embarassada de cinc mesos.

4 col·loq Menstruació.

5 Mesada. Encara no he cobrat el mes.

->mes²

■mes²

[o; v. més]

conj Però.

->més

■més

[del ll. magis, íd.; 1a FONT: 1240]

1 1 adv i adj Terme de comparació que denota superioritat en quantitat o en qualitat. Tinc més diners que tu. És més pobre que jo. És el més vell del poble. Estaré més d’un any fora. Val més de cinquanta euros. Qui és més home de tots? Parla menys i fes més!

2 adv i adj Encara més. L’ha afectat molt, i més tractant-se del millor amic. Com més en té, més en vol.

3 d’allò més Molt. És d’allò més desagradable. Ens ho hem passat d’allò més bé.

4 els (o les) més La majoria, una majoria.

5 ésser (algú) més Tenir més importància, especialment social. Jo sóc més que tu. Tot el que la preocupa és ésser més que les veïnes.

6 més o menys loc adv Aproximadament. Deu tenir més o menys quaranta anys.

7 ni més ni menys Exactament, precisament.

2 1 prep Terme que expressa inclusió o unió d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Tinc vuit bitllets de cent més dos de mil. Què més n’has de dir? Per més que hi rumio, no ho entenc.

2 adv Terme que, posposat al mot negatiu en frases negatives, interrogatives o dubitatives, indica addició, augment, repetició o continuïtat. El projecte no anà endavant ni se n’ha parlat més. Vols res més o ja en tens prou? Després d’això, no crec que hi torni més.

3 a més (o de més, o a més a més, o de més a més, o a més de, o a més a més de) Expressions usades per a indicar que una acció, un esdeveniment, un fet, etc., succeeix afegit a un altre. Quan puguis vine i, a més, porta el martell. Diu que té molta sort a més a més de diners.

4 de més En excés, de massa. En té quatre de més i no me’n deixa cap.

5 de més Inútil, sobrer. Anem-nos-en, que em sembla que hi som de més.

6 més i més En progressió creixent. Parlava cada vegada més i més excitat.

7 més que més Sobretot, amb més motiu. No hi vol anar, més que més anant-hi tu.

8 sense més ni més Inconsideradament, sense justificació o sense motius. No el pot pas treure sense més ni més.

9 si més no Almenys. Digueu-me, si més no, qui us ho ha dit.

3 m MAT Signe de l’addició i dels nombres positius (+).

->mes-

■mes-

Forma prefixada del mot grec mésos, que significa ‘al mig’, ‘mitjà’. Ex.: mesenteri.

->mesa¹

■mesa¹

[del ll. mensa, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Taula de l’altar, damunt la qual hom celebra la missa.

2 En una assemblea o corporació, conjunt de les persones (presidència i secretariat) que la dirigeixen.

3 DR CAN Conjunt de béns o rendes que té una persona o corporació eclesiàstica.

4 JOCS En el joc de billar, partida.

5 mesa de contractació DR ADM Organisme que, en les adjudicacions de contractes d’obres, decideix sobre les diferents opcions.

->mesa²

■mesa²

[participi fem. substantivat de metre²]

f 1 Estesa del carbó cuit quan es desfà la pila.

2 ADOB 1 Tina o dipòsit encaironat per dintre que hom empra en els treballs de ribera i preferentment en els d’adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants.

2 Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina.

3 mesa moderna Operació de tirar per primera vegada les pells a la bóta amb aigua i escorces, o bé amb aigua vermella, i fer rodar l’aparell durant dues hores, deixant-hi les pells fins a l’endemà.

3 BOT Brotada.

->mesada

■mesada

Hom.: masada

[de mes¹; 1a FONT: 1391]

f 1 mes¹ 3. Hi passaré una mesada.

2 1 Salari o paga d’un mes.

2 mesades de supervivència DR ADM Les dues mesades que, en el règim de classes passives, són donades a les vídues i als orfes dels empleats que moren sense deixar dret a pensió.

->mesader

■mesader -a

[de mes¹]

m i f obs Persona llogada a mesos.

->mesangi

mesangi

m HISTOL Teixit de sosteniment del glomèrul renal.

->mesangial

mesangial

Part. sil.: me_san_gi_al

adj HISTOL Relatiu o pertanyent al mesangi.

->mesar

■mesar

[de mesa²]

v intr BOT Brotar un arbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mesar

GERUNDI: mesant

PARTICIPI: mesat, mesada, mesats, mesades

INDICATIU PRESENT: meso, meses, mesa, mesem, meseu, mesen

INDICATIU IMPERFET: mesava, mesaves, mesava, mesàvem, mesàveu, mesaven

INDICATIU PASSAT: mesí, mesares, mesà, mesàrem, mesàreu, mesaren

INDICATIU FUTUR: mesaré, mesaràs, mesarà, mesarem, mesareu, mesaran

INDICATIU CONDICIONAL: mesaria, mesaries, mesaria, mesaríem, mesaríeu, mesarien

SUBJUNTIU PRESENT: mesi, mesis, mesi, mesem, meseu, mesin

SUBJUNTIU IMPERFET: mesés, mesessis, mesés, meséssim, meséssiu, mesessin

IMPERATIU: mesa, mesi, mesem, meseu, mesin

->mesc

■mesc

[de l’àr. misk, i aquest, del persa mušk, mišk, mot indoirànic que designà primer els genitals (en sànscrit muṣkáḥ ‘testicle’); 1a FONT: s. XIV, Llull]

m FARM i PERFUM Substància olorosa de sabor amarg, secretada pels fol·licles prepucials del mesquer o produïda artificialment, que és emprada com a antiespasmòdic i com a matèria base en perfumeria.

->mescal

■mescal

m ALIM Beguda alcohòlica mexicana obtinguda per destil·lació de les fulles i les arrels de la iuca.

->mescalina

■mescalina

f TOXICOL Substància al·lucinògena extreta del peiot.

->mescla

■mescla

[de mesclar; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 1 Acció de mesclar o de mesclar-se;

2 l’efecte. Feu la mescla d’aquests dos vins. L’aire és una mescla de diferents gasos i vapors.

2 CIN i TV Darrera operació en el procés de muntatge que consisteix a barrejar, combinar i ajustar la banda sonora, donar forma a la banda definitiva i sincronitzar-la amb la banda de les imatges.

3 ELECTRÒN Superposició de dos senyals elèctrics o més a fi d’obtenir-ne un altre de característiques determinades.

4 FÍS i QUÍM FÍS Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.

5 MOT Sistema gasós constituït per aire i carburant, utilitzat en els motors de combustió interna.

6 QUÍM IND Operació de mesclar dos components sòlids o més, generalment en forma granular o pulverulenta, per tal d’obtenir un producte homogeni.

7 TÈXT Teixit fet de fils de diferents classes.

8 mescla frigorífica REFRIG Mescla de dues substàncies o més, almenys una de les quals és sòlida, que en efectuar-se produeix un descens de la temperatura.

9 mètode de les mescles TERMO Mètode calorimètric consistent a mesurar la quantitat de calor produïda en l’evolució d’un sistema, mitjançant la diferència de temperatura que aquesta evolució provoca en una substància que prèviament hom hi ha mesclat.

->mescladament

■mescladament

[de mesclat]

adv Formant una mescla.

->mescladís

■mescladís -issa

[de mesclar; 1a FONT: 1431]

adj Que pot mesclar-se.

->mescladissa

■mescladissa

[de mesclar]

f Conjunt de coses mesclades.

->mesclador

■mesclador -a

[de mesclar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

1 adj i m i f Que mescla.

2 m ELECTRÒN Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.

3 m MOT Carburador especial emprat en els motors d’explosió quan el carburant és un gas (metà, butà, propà) o un sòlid gasificat.

->mesclament

■mesclament

[de mesclar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 mescla 1.

2 grau de mesclament TERMO Concepte que expressa el grau de desordre termodinàmic d’una mescla de fluids.

->mesclant

mesclant

m 1 Aiguabarreig.

2 mesclant d’aigües Mesclant.

->mesclantaigües

■mesclantaigües

Part. sil.: mes_clant_ai_gües

m Mesclant d’aigües; aiguabarreig.

->mesclar

■mesclar

[del ll. vg. *misculare, der. del ll. mĭscēre, íd. (cf. reviscolar); 1a FONT: 1284]

v 1 tr Ajuntar coses diverses de manera que no se’n vegi la diversitat, que formin un tot aparentment homogeni. Mesclar colors diferents. Mesclar jazz amb una música africana.

2 pron En aquest punt, es mesclen les aigües de les dues rieres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mesclar

GERUNDI: mesclant

PARTICIPI: mesclat, mesclada, mesclats, mesclades

INDICATIU PRESENT: mesclo, mescles, mescla, mesclem, mescleu, mesclen

INDICATIU IMPERFET: mesclava, mesclaves, mesclava, mesclàvem, mesclàveu, mesclaven

INDICATIU PASSAT: mesclí, mesclares, mesclà, mesclàrem, mesclàreu, mesclaren

INDICATIU FUTUR: mesclaré, mesclaràs, mesclarà, mesclarem, mesclareu, mesclaran

INDICATIU CONDICIONAL: mesclaria, mesclaries, mesclaria, mesclaríem, mesclaríeu, mesclarien

SUBJUNTIU PRESENT: mescli, mesclis, mescli, mesclem, mescleu, mesclin

SUBJUNTIU IMPERFET: mesclés, mesclessis, mesclés, mescléssim, mescléssiu, mesclessin

IMPERATIU: mescla, mescli, mesclem, mescleu, mesclin

->mesclat

mesclat -ada

[de mesclar; 1a FONT: 1307]

adj 1 Que no és pur, que constitueix una mescla. Color mesclat.

2 Constituït per coses diverses.

3 esp Dit de les substàncies, els productes, les mercaderies, etc., en què hi ha una part d’una qualitat inferior.

4 de sang mesclada Dit de l’individu nascut de la unió entre individus de races diferents.

->més-dient

■més-dient

Part. sil.: més-di_ent

[de més i dir¹]

m i f El qui ofereix més en una venda, subhasta, etc., el millor postor.

->mesè

mesè -ena

adj i m Dit de l’individu que té l’índex facial superior entre 48 i 52,9, per la qual cosa la seva cara és mitjana.

->mesell

■mesell -a

[del ll. mĭsĕllus, dimin. de mĭser, -a, -um ‘miserable’; 1a FONT: 1157]

1 adj i m i f PAT leprós 2.

2 adj 1 Que no se sent dels cops.

2 fig D’una insensibilitat absoluta.

->mesencèfal

■mesencèfal

m ANAT ANIM Part del cervell, derivada de la vesícula mitjana embrionària, que comprèn els tubercles quadrigeminats, la cinta de Reil, els nuclis vermells i els peduncles cerebrals.

->més-enllà

més-enllà

m inv RELIG i FILOS Allò que espera a l’ànima després de la mort; l’altre món. La por del més-enllà.

->mesènquima

■mesènquima

m EMBRIOL i HISTOL Teixit embrionari dels animals metazous triblàstics que es forma en algunes zones d’origen mesodèrmic per emigració de cèl·lules i llur ulterior multiplicació tot omplint els espais compresos entre els fulls embrionaris.

->mesenquimàtic

■mesenquimàtic -a

adj HISTOL i EMBRIOL Relatiu o pertanyent al mesènquima.

->mesenteri

■mesenteri

[del gr. mesentérion, íd., comp. de mésos ‘mig’ i énteron ‘intestí’]

m ANAT ANIM Conjunt de replecs peritoneals que uneixen l’intestí prim a les parets abdominals posteriors i a la columna lumbar.

->mesentèric

■mesentèric -a

[de mesenteri]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al mesenteri. Artèria, vena, mesentèrica.

->mesenteritis

■mesenteritis

f PAT 1 Peritonitis localitzada del mesenteri.

2 mesenteritis retràctil Inflamació crònica fibrosa del mesenteri, que produeix la seva retracció.

->mesitil

mesitil, òxid de

[(CH₃)₂C═CHCOCH₃] QUÍM ORG Cetona insaturada que hom obté per destil·lació de la diacetona alcohol amb traces de iode.

->mesitilè

■mesitilè

m [(CH₃)₃C₆H₃] QUÍM ORG Hidrocarbur aromàtic del quitrà d’hulla i el petroli cru.

->mesmèric

■mesmèric -a

adj PSIC Relatiu o pertanyent al mesmerisme.

->mesmerisme

■mesmerisme

m PSIC Teoria que intenta de combinar certes doctrines astrològiques i mèdiques amb les noves experiències amb l’electricitat i el magnetisme.

->meso

meso

m QUÍM ORG Nom genèric dels composts òpticament actius que tenen un pla de simetria que secciona la molècula en dues parts que són imatges especulars l’una de l’altra.

->mesó

■mesó

m PART Hadró amb spin enter.

->meso-¹

■meso-¹

Forma prefixada del mot grec mésos, que significa ‘al mig’, ‘mitjà’. Ex.: mesocèfal, mesotòrax.

->meso-²

■meso-²

QUÍM ORG Prefix que indica que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular; hom diu que aquesta substància presenta la forma meso.

->mesoblast

mesoblast

m BIOL Mesoderma.

->mesocardi

mesocardi

m ANAT ANIM 1 Porció del pericardi al voltant dels grans vasos.

2 Membrana que uneix el cor embrionari amb la paret anterior del mesenteri.

->mesocarpi

■mesocarpi

[de meso-¹ i carpi]

m BOT Part mitjana del pericarpi, compresa entre l’epicarpi i l’endocarpi; sovint és carnosa.

->mesocèfal

■mesocèfal -a

1 adj i m i f ANTROP FÍS Dit de l’individu l’índex cefàlic del qual és comprès entre 75 i 81,9.

2 m ANAT ANIM Mesencèfal.

->mesocefàlia

mesocefàlia

Part. sil.: me_so_ce_fà_li_a

f ANTROP FÍS Qualitat de mesocèfal.

->mesocefàlic

■mesocefàlic -a

adj ANAT ANIM Pertanyent a la part mitjana del cap o mesocèfal.

->mesocefalitis

■mesocefalitis

f PAT Inflamació del mesocèfal.

->mesocòlon

mesocòlon

m ANAT ANIM Plec peritoneal, semblant al mesenteri, que uneix el còlon amb la paret posterior de l’abdomen.

->mesocòtil

mesocòtil

m BOT Porció caulinar compresa entre l’hipocòtil i l’epicòtil, en les plàntules de moltes monocotiledònies.

->mesocràcia

■mesocràcia

Part. sil.: me_so_crà_ci_a

[de meso-¹ i -cràcia]

f Forma de govern en la qual té preponderància la classe mitjana.

->mesocrani

mesocrani

m ANTROP FÍS Crani l’índex cranial horitzontal del qual va de 75 a 79,9.

->mesocranià

mesocranià -ana

Part. sil.: me_so_cra_ni_à

adj ANTROP FÍS Dit de l’individu que té mesocrani.

->mesocràtic

■mesocràtic -a

[de mesocràcia]

adj Relatiu o pertanyent a la mesocràcia.

->mesocúrtic

mesocúrtic -a

adj ESTAD Dit de la corba representativa de la distribució estadística normal.

->mesoderma

■mesoderma

m EMBRIOL Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació.

->mesodèrmic

■mesodèrmic -a

adj EMBRIOL Relatiu o pertanyent al mesoderma.

->mesodeu

mesodeu

Part. sil.: me_so_deu

m ANAT ANIM Part del tub digestiu dels artròpodes, d’origen endodèrmic, situada entre la porció proximal, o estomodeu, i la porció distal, o proctodeu.

->mesòfil

■mesòfil -a

adj ECOL Dit de l’organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d’un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o la humitat.

->mesofil·le

■mesofil·le

m BOT Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l’epidermis superior i l’epidermis inferior.

->mesòfit

■mesòfit

m BOT Planta mesòfila.

->mesogastri

mesogastri

m ANAT Denominació amb intenció topogràfica de la regió periumbilical, en la divisió de l’abdomen en nou quadrants.

->mesogastròpodes

mesogastròpodes

m ZOOL 1 pl Ordre de mol·luscs de la subclasse dels prosobranquis, segons una classificació que considera aquesta subclasse composta dels mesogastròpodes, els arqueogastròpodes i els neogastròpodes.

2 sing Mol·lusc de l’ordre dels mesogastròpodes.

->mesogea

mesogea

Part. sil.: me_so_ge_a

f GEOL Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.

->mesogeu

mesogeu -ea

Part. sil.: me_so_geu

adj GEOL Relatiu o pertanyent a la mesogea.

->mesoglea

mesoglea

Part. sil.: me_so_gle_a

f ANAT ANIM Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors.

->mesohalobi

mesohalobi -òbia

adj BIOL Dit de l’organisme que necessita salinitats mitjanes per a viure.

->mesolabi

■mesolabi

m GEOM Instrument antic emprat per a determinar mecànicament dues mitjanes proporcionals entre dos segments donats.

->mesolecític

■mesolecític -a

adj EMBRIOL Dit de l’ou que conté una quantitat mitjana de vitel; és propi dels amfibis, ciclòstoms i altres peixos.

->mesolític

■mesolític -a

[de meso-¹ i -lític²]

PREHIST 1 adj Relatiu o pertanyent al mesolític.

2 m Fase prehistòrica del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.

->mesòmer

■mesòmer -a

adj i m QUÍM Dit de dos composts o més que presenten mesomeria.

->mesomeria

■mesomeria

Part. sil.: me_so_me_ri_a

f QUÍM Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.

->mesomèric

mesomèric -a

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a la mesomeria.

2 Mesòmer.

3 efecte mesomèric Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat.

->mesomerisme

mesomerisme

m QUÍM Mesomeria.

->mesomorf

■mesomorf -a

adj FÍS Dit de l’estat d’agregació de la matèria intermedi entre l’estat amorf i l’estat cristal·lí.

->mesomorfisme

mesomorfisme

m FÍS Propietat d’un cos mesomorf.

->mesonefre

■mesonefre

m ANAT ANIM i EMBRIOL Ronyó primitiu.

->mesònic

■mesònic -a

adj PART Relatiu o pertanyent a un mesó.

->mesopausa

■mesopausa

Part. sil.: me_so_pau_sa

f METEOR Límit superior de la mesosfera, situat entre 80 i 90 km d’altitud.

->mesòpic

mesòpic -a

adj FISIOL ANIM i ÒPT Dit de la visió que té lloc en condicions entre les de la visió escotòpica i les de la visió fotòpica.

->mesoplàncton

mesoplàncton

m BIOL Plàncton format per organismes de dimensions mitjanes, com ara cucs, crustacis molt petits, etc.

->mesopotami

■mesopotami -àmia

adj i m i f De Mesopotàmia (antiga regió de l’O d’Àsia).

->mesopotàmic

■mesopotàmic -a

adj Relatiu o pertanyent a Mesopotàmia o als seus habitants.

->mesoprotozoic

mesoprotozoic -a

Part. sil.: me_so_pro_to_zoic

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al mesoprotozoic.

2 m Unitat del proterozoic amb categoria d’eratema; també és anomenat carelià.

->mesorecte

mesorecte

m ANAT ANIM Replec del peritoneu que fixa el recte.

->mesorí

mesorí -ina

adj i m i f ANTROP FÍS Dit de l’individu amb el nas de tipus mitjà, l’índex del qual és des de 47 fins a 51, característic de la raça mongòlida o dels individus que presenten trets mongòlics.

->mesosaprobi

■mesosaprobi -òbia

adj BIOL Dit de l’organisme que viu en un ambient mitjanament oxigenat i en el qual hi ha una considerable quantitat de matèria orgànica i bacteris.

->mesoscutèl·lum

mesoscutèl·lum

m ENTOM En el mesotòrax dels insectes, part posterior del nòtum.

->mesoscútum

mesoscútum

m ENTOM En el mesotòrax dels insectes, part central del nòtum.

->mesosfera

■mesosfera

[de meso-¹ i -sfera]

f 1 GEOL Capa de la Terra situada entre l’astenosfera i el centre del planeta. És al límit de la zona en què s’originen els sismes més profunds.

2 METEOR Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 40 i els 80 km d’altitud.

->mesosiderit

■mesosiderit

m ASTR Sideròlit en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldspats i piroxens.

->mesosoma

mesosoma

m MICROB Conjunt d’estructures membranoses dels bacteris que es produeixen per invaginacions de la membrana cel·lular i tenen formes vesiculars i enrotllades de molta complexitat.

->mesosperma

mesosperma

m BOT i EMBRIOL Secundina.

->mesostern

■mesostern

m 1 ANAT ANIM Cos de l’estern entre el mànec i l’apèndix xifoide.

2 ENTOM Mesosternita.

->mesosternita

mesosternita

f ENTOM Esternita del segon segment toràcic.

->mesostèrnum

■mesostèrnum

m 1 ANAT ANIM Mesostern.

2 ENTOM Mesosternita.

->mesoteli

mesoteli

m HISTOL 1 Capa de cèl·lules epitelials derivades del mesoderma que entapissen la cavitat de l’embrió.

2 Capa simple de cèl·lules escatoses que cobreix la superfície de les seroses.

->mesotelial

mesotelial

Part. sil.: me_so_te_li_al

adj HISTOL Relatiu o pertanyent al mesoteli.

->mesotelioma

mesotelioma

Part. sil.: me_so_te_li_o_ma

m PAT 1 Endotelioma de les seroses.

2 Tumor derivat del mesoteli.

->mesoterm

mesoterm -a

adj BIOL Dit de l’organisme adaptat per a viure a temperatures mitjanes, entre 15°C i 20°C.

->mesotermal

■mesotermal

adj GEOL Dit del dipòsit hidrotermal format a temperatures intermediàries, entre 175°C i 300°C.

->mesotonia

mesotonia

Part. sil.: me_so_to_ni_a

f BOT Tendència a afavorir la brotada de les gemmes de la porció intermèdia de cada ramificació, en comptes de les apicals o de les basals, que manifesten alguns vegetals, principalment herbes i arbusts.

->mesotòrax

■mesotòrax

m ANAT ANIM Segon segment del tòrax dels insectes, en el qual s’insereixen el primer parell d’ales i el segon parell de potes.

->mesotori

■mesotori

m FÍS ATÒM Nom de dos elements de la família radioactiva del tori.

->mesòtrof

■mesòtrof -a

adj ECOL Mesotròfic.

->mesotròfia

■mesotròfia

Part. sil.: me_so_trò_fi_a

f ECOL i BIOL Qualitat de mesotròfic.

->mesotròfic

■mesotròfic -a

adj 1 ECOL Dit del medi de característiques intermèdies entre el medi oligotròfic i l’eutròfic.

2 BIOL Dit de l’organisme que per a la seva nutrició necessita un compost orgànic de carboni i qualsevol font de nitrogen.

->mesozoic

■mesozoic -a

Part. sil.: me_so_zoic

[de meso-¹ i -zoic]

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al mesozoic.

2 m Segona era del fanerozoic, compresa entre el paleozoic i el cenozoic. Hom el considera sinònim de secundari o era secundària.

->mesozona

mesozona

f PETROG Zona mitjana del metamorfisme regional, on tenen una gran importància els processos químics i mecànics.

->mesozous

■mesozous

Part. sil.: me_so_zous

m ZOOL 1 pl Embrancament d’animals metazous triploblàstics de dimensions reduïdíssimes, endoparàsits d’invertebrats marins i constituïts per un nombre molt petit de cèl·lules i que hom els considerava antigament com a formes intermèdies entre protozous i metazous.

2 sing Metazou de l’embrancament dels mesozous.

->mesquer

■mesquer

[de mesc]

m ZOOL 1 Mamífer de l’ordre dels artiodàctils remugants, de la família dels mòsquids (Moschus moschiferus), d’1 m d’alçària, amb canins molt desenvolupats i que es nodreix de flors, herba i líquens, i del qual hom obté mesc.

2 Geneta.

->mesquí

■mesquí -ina

[de l’àr. miskîn ‘pobre, indigent’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj 1 ant i dial Desgraciat, desventurat, digne de commiseració.

2 1 Gasiu.

2 fig Menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc.

3 fig Escàs, esquifit, mancat d’amplitud. Vivien a la casa més pobra i mesquina de la vila.

->mesquinament

■mesquinament

[de mesquí]

adv D’una manera mesquina.

->mesquinejar

■mesquinejar

[de mesquí]

v intr Ésser, mostrar-se, mesquí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mesquinejar

GERUNDI: mesquinejant

PARTICIPI: mesquinejat, mesquinejada, mesquinejats, mesquinejades

INDICATIU PRESENT: mesquinejo, mesquineges, mesquineja, mesquinegem, mesquinegeu, mesquinegen

INDICATIU IMPERFET: mesquinejava, mesquinejaves, mesquinejava, mesquinejàvem, mesquinejàveu, mesquinejaven

INDICATIU PASSAT: mesquinegí, mesquinejares, mesquinejà, mesquinejàrem, mesquinejàreu, mesquinejaren

INDICATIU FUTUR: mesquinejaré, mesquinejaràs, mesquinejarà, mesquinejarem, mesquinejareu, mesquinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mesquinejaria, mesquinejaries, mesquinejaria, mesquinejaríem, mesquinejaríeu, mesquinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mesquinegi, mesquinegis, mesquinegi, mesquinegem, mesquinegeu, mesquinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mesquinegés, mesquinegessis, mesquinegés, mesquinegéssim, mesquinegéssiu, mesquinegessin

IMPERATIU: mesquineja, mesquinegi, mesquinegem, mesquinegeu, mesquinegin

->mesquiner

■mesquiner -a

[de mesquí; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj ant Mesquí, mancat de generositat.

->mesquineria

■mesquineria

Part. sil.: mes_qui_ne_ri_a

[de mesquiner; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Mesquinesa.

->mesquinesa

■mesquinesa

[de mesquí; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de mesquí.

2 Acte propi d’una persona mesquina.

->mesquita¹

■mesquita¹

Hom.: mesquite

[de l’àr. mäsǧid ‘oratori’, probablement a través de l’armeni mzkiṭ, transmès pels croats; 1a FONT: 1143]

f ISLAM i ARQUIT A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.

->mesquita²

■mesquita²

Hom.: mesquite

[v. mesquita¹, usat en sentit despectiu]

f AGR Conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per a adobar els camps.

->mesquite

■mesquite

Hom.: mesquita

f BOT Arbre o arbust caducifoli de la família de les mimosàcies (Prosopis juliflora), de fulles compostes, amb les estípules convertides en espines, flors grogues i oloroses disposades en inflorescències en forma d’espiga, i fruit en llegum, originari de l’Amèrica Central i les Antilles.

->messa

messa

f NÀUT Vela quadra hissada en el pal més proper a la popa.

->messalià

messalià -ana

Part. sil.: mes_sa_li_à

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als messalians o al messalianisme.

2 m i f Seguidor del messalianisme.

->messalianisme

messalianisme

Part. sil.: mes_sa_li_a_nis_me

m CRIST Doctrina cristiana oriental, difosa vers mitjan segle IV, que ensenyava que pel pecat d’Adam cada home duu unit a l’ànima un dimoni, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació.

->messalina

■messalina

[del nom de Valèria Messalina, muller de l’emperador romà Claudi I, coneguda per la seva vida escandalosa]

f Dona dissoluta.

->messana

■messana

Hom.: maçana

f MAR Mitjana.

->messapi

messapi -àpia

1 m i f HIST Individu d’una antiga població de la Pulla.

2 m LING Llengua, que hom suposa pertanyent als grups de l’il·liri, parlada pels antics messapis.

->messeguer

■messeguer -a

[del ll. vg. *messicarius ‘guarda-messes’; 1a FONT: c. 1300]

m i f Persona que guarda les messes.

->messeguera

■messeguera

[alteració de masteguera per influx de messeguer]

f BOT màstec¹ 1.

->messènic

messènic -a

1 adj i m i f De Messènia (regió de Grècia).

2 guerres messèniques HIST Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.

->messes

■messes

[del ll. mĕsses, pl. de mĕssis ‘collita’, der. de mĕtĕre ‘fer la collita’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f pl AGR 1 Sembrats de plantes segadores.

2 Temps de la sega.

->messiànic

■messiànic -a

Part. sil.: mes_si_à_nic

[del b. ll. messianicus, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al Messies.

2 Relatiu o pertanyent a un messies.

->messianisme

■messianisme

Part. sil.: mes_si_a_nis_me

[de messies]

m 1 BÍBL Corrent històric del poble d’Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l’esperança popular en la instauració d’aquest nou ordre.

2 Moviment o doctrina establerts entorn d’un messies i que comporten un abús de l’esperança messiànica o d’altres esperances semblants.

3 Actitud del qui es creu messies.

->messianitat

messianitat

Part. sil.: mes_si_a_ni_tat

[de messies]

f BÍBL i CRIST Qualitat del Messies.

->messidor

messidor

m HIST Nom del desè mes del calendari republicà francès.

->messies

■messies

Part. sil.: mes_si_es

[del ll. td. Messias, i aquest, del gr. Messías, de l’arameu meschĩkhã, hebreu mãschĩakh ‘ungit (del Senyor)’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 RELIG Salvador enviat per Déu.

2 abs BÍBL i CRIST Jesucrist.

2 p ext Capdavanter, home eficaç i carismàtic, que hom pren com a particularment inspirat per a resoldre una situació difícil i angoixosa.

->messinià

messinià -ana

Part. sil.: mes_si_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al messinià.

2 m Segon estatge (i edat) del miocè superior marí, situat damunt el tortonià i sota el pliocè inferior.

->messió

■messió

Part. sil.: mes_si_ó

f 1 ant Despesa.

2 dial 1 Juguesca, aposta.

2 posar messions Fer una juguesca, apostar.

->mestall

■mestall

[der. de l’oc. i cat ant. mest, ll. mĭxtus, -a, -um, participi de miscēre ‘mesclar’; 1a FONT: c. 1330]

m AGR Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.

->mestallar

■mestallar

[de mestall; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v tr 1 Mesclar.

2 AGR Fer un mestall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mestallar

GERUNDI: mestallant

PARTICIPI: mestallat, mestallada, mestallats, mestallades

INDICATIU PRESENT: mestallo, mestalles, mestalla, mestallem, mestalleu, mestallen

INDICATIU IMPERFET: mestallava, mestallaves, mestallava, mestallàvem, mestallàveu, mestallaven

INDICATIU PASSAT: mestallí, mestallares, mestallà, mestallàrem, mestallàreu, mestallaren

INDICATIU FUTUR: mestallaré, mestallaràs, mestallarà, mestallarem, mestallareu, mestallaran

INDICATIU CONDICIONAL: mestallaria, mestallaries, mestallaria, mestallaríem, mestallaríeu, mestallarien

SUBJUNTIU PRESENT: mestalli, mestallis, mestalli, mestallem, mestalleu, mestallin

SUBJUNTIU IMPERFET: mestallés, mestallessis, mestallés, mestalléssim, mestalléssiu, mestallessin

IMPERATIU: mestalla, mestalli, mestallem, mestalleu, mestallin

->mester

■mester

[variant ant. de menester, síncope més avançada del ll. ministerium (minst-) ‘servei; professió; funció’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m ant 1 1 Ofici, professió.

2 p ext Ocupació, allò en què hom emprava temps.

2 Menester.

->mestís

■mestís -issa

[del cast. mestizo, i aquest, del ll. td. mĭxtīcius, íd., der. de mixtus, participi de miscēre ‘mesclar’; 1a FONT: c. 1900]

1 1 adj i m i f ANTROP Dit de la persona nascuda de pares de races diferents, especialment blanca i índia.

2 adj BIOL Dit de l’animal o del vegetal sortit de l’encreuament de dues races o varietats distintes.

2 m Al segle XIX, als Països Catalans, qualificatiu aplicat, despectivament, pels absolutistes als clergues i bisbes liberals.

->mestissatge

■mestissatge

m BIOL i ANTROP 1 Encreuament de dues races o dues varietats distintes.

2 Conjunt d’individus que resulten d’un mestissatge.

->mestral

■mestral

[deriv. del cat. ant. mestre, aplicat al vent del nord-oest; 1a FONT: 1375]

1 m Nord-oest. Vent de mestral.

2 adj i m CLIMAT Vent catabàtic del NW.

->mestralada

■mestralada

[de mestral]

f CLIMAT Vent mestral fort.

->mestralejar

■mestralejar

[de mestral]

v intr CLIMAT 1 Fer vent de mestral.

2 Tendir, el vent, a bufar de mestral. Aquest ponent sembla que vol mestralejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mestralejar

GERUNDI: mestralejant

PARTICIPI: mestralejat, mestralejada, mestralejats, mestralejades

INDICATIU PRESENT: mestralejo, mestraleges, mestraleja, mestralegem, mestralegeu, mestralegen

INDICATIU IMPERFET: mestralejava, mestralejaves, mestralejava, mestralejàvem, mestralejàveu, mestralejaven

INDICATIU PASSAT: mestralegí, mestralejares, mestralejà, mestralejàrem, mestralejàreu, mestralejaren

INDICATIU FUTUR: mestralejaré, mestralejaràs, mestralejarà, mestralejarem, mestralejareu, mestralejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mestralejaria, mestralejaries, mestralejaria, mestralejaríem, mestralejaríeu, mestralejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mestralegi, mestralegis, mestralegi, mestralegem, mestralegeu, mestralegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mestralegés, mestralegessis, mestralegés, mestralegéssim, mestralegéssiu, mestralegessin

IMPERATIU: mestraleja, mestralegi, mestralegem, mestralegeu, mestralegin

->mestraló

■mestraló

[de mestral]

m CLIMAT Vent mestral fluix.

->mestrança

■mestrança

[de mestre; 1a FONT: 1653]

f 1 ARM 1 Conjunt de tallers i oficines on hom construeix i repara els muntatges de les peces d’artilleria, llurs accessoris, etc.

2 Conjunt de treballadors d’una mestrança.

2 CONSTR NAV 1 Drassana.

2 Conjunt de fusters, calafats, mestres d’aixa i altres operaris ocupats a les drassanes en la construcció i la reparació de naus.

->mestrat

■mestrat

[de mestre; 1a FONT: 1388]

m HIST 1 Càrrec de mestre d’un orde militar.

2 Territori sotmès a la jurisdicció d’un mestre d’un orde militar.

->mestratge

■mestratge

Cp. mestria

[de mestre; 1a FONT: 1509]

m 1 En un ofici, grau de mestre.

2 Guiatge, ensenyament, d’un mestre.

3 ENSENY màster 1.

->mestre

■mestre -a

[del ll. magister, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d’armes, d’equitació, de francès, etc.

2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.

3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre.

4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d’una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs.

5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.

6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.

7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar.

8 mestre de minyons (o d’escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d’impartir l’ensenyament primari.

9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d’una comunitat religiosa.

10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d’un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.

2 m 1 Grau superior de l’organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s’arribava després d’alguns anys d’aprenentatge i d’oficialia i de la realització d’un examen rigorós.

2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.

3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre!

4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d’orquestra, i, per extensió, sovint també a d’altres professionals de la música.

5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.

6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.

7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.

3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d’un servei, d’una obra.

2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d’una companyia o d’un teatre.

3 mestre de camp MIL Oficial major d’un terç o regiment.

4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors.

5 mestre de cases (o d’obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.

6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d’introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.

7 mestre de palau HIST Majordom.

8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.

4 m 1 Títol donat a certes jerarquies.

2 Superior d’un orde militar.

3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.

5 m CLIMAT Vent mestral.

6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l’enguixat.

7 adj magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre.

8 1 adj Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra.

2 adj i f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l’arbre d’una nau.

->mestrejar

■mestrejar

[de mestre; 1a FONT: 1509]

v 1 intr Voler semblar mestre, presumir de mestre.

2 tr CONSTR reglejar 2.

3 tr ant 1 Manipular amb artifici alguna cosa, fer-la semblar millor que no és.

2 fig Són estades totes mes paraules mestrejades amb falsa intenció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mestrejar

GERUNDI: mestrejant

PARTICIPI: mestrejat, mestrejada, mestrejats, mestrejades

INDICATIU PRESENT: mestrejo, mestreges, mestreja, mestregem, mestregeu, mestregen

INDICATIU IMPERFET: mestrejava, mestrejaves, mestrejava, mestrejàvem, mestrejàveu, mestrejaven

INDICATIU PASSAT: mestregí, mestrejares, mestrejà, mestrejàrem, mestrejàreu, mestrejaren

INDICATIU FUTUR: mestrejaré, mestrejaràs, mestrejarà, mestrejarem, mestrejareu, mestrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mestrejaria, mestrejaries, mestrejaria, mestrejaríem, mestrejaríeu, mestrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mestregi, mestregis, mestregi, mestregem, mestregeu, mestregin

SUBJUNTIU IMPERFET: mestregés, mestregessis, mestregés, mestregéssim, mestregéssiu, mestregessin

IMPERATIU: mestreja, mestregi, mestregem, mestregeu, mestregin

->mestrejat

■mestrejat

[de mestrejar]

m CONSTR Acció de mestrejar o reglejar.

->mestre-sala

■mestre-sala

[de mestre i sala; 1a FONT: 1495]

1 m HIST Criat principal que assistia a la taula d’un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d’emmetzinar-lo.

2 [f mestra-sala] m i f Persona que s’encarrega dels serveis del menjador d’un establiment, i de rebre els clients, conduir-los a llurs taules i prendre nota de la comanda.

->mestrescola

■mestrescola

m CATOL Dignitat canonical dels capítols catedralicis.

->mestrescolia

■mestrescolia

Part. sil.: mes_tres_co_li_a

f Títol i dignitat de mestrescola.

->mestressa

■mestressa

[de mestre; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 1 La qui té el domini d’alguna cosa o algú sota el seu domini. La mestressa d’aquestes cases és la marquesa de Provença. Una criada fidel a la seva mestressa.

2 fig Ha esdevingut mestressa del seu destí.

3 [en desús] Muller d’un amo.

2 Mestra.

3 pop Tractament que hom dóna a una dona desconeguda, especialment per cridar-la. Ei, mestressa! que em podríeu ajudar?

4 mestressa de casa Dona que té per funció governar la seva llar.