G

->g

g

símb METROL gram¹ 1.

->G

G

símb 1 ELECTROT conductància.

2 METROL gauss.

3 METROL giga-.

4 MÚS sol².

->Ga

Ga

símb QUÍM INORG gal·li .

->gabar

■gabar

v tr i pron ant Lloar.

->gabarrines

■gabarrines

[possible alteració de gavardina]

f pl TÈXT Teixit fi semblant al sargé, però de diagonal més marcada.

->gabella¹

■gabella¹

Hom.: gavella

[de l’àr. qabâla ‘adjudicació d’una terra o una altra cosa de valor amb el pagament d’un tribut; impost’, der. de l’arrel q-b-l ‘rebre; llogar’, amb influx del romànic gavell, gavella; 1a FONT: 1285]

f HIST 1 Impost que hom cobrava damunt la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat (vi, oli, sal).

2 esp Impost sobre la sal consistent en l’obligació de comprar-ne una determinada quantitat per cap o de pagar un tant damunt la que hom treia dels magatzems on era estancada.

3 Magatzem on es guardaven gèneres estancats, especialment la sal.

->gabella²

gabella²

Hom.: gavella

[de gabella¹, que, per influx de gavella ‘feix’, pren el significat de ‘aplec, lligada d’interessos’]

f Aplec de dues o més persones unides per a un fi determinat.

->gabellí

gabellí -ina

adj i m i f De Capdepera (Mallorca).

->gabellot

■gabellot

m HIST Administrador d’una gabella¹.

->gàbia

■gàbia

Part. sil.: gà_bi_a

[del ll. cavea, íd., der. de cavus ‘buit’; 1a FONT: 1249]

f 1 1 Caixa tancada, limitada d’un o més costats per barres, llistons, filferros, etc., separats per espais buits, emprada per a guardar-hi animals (generalment ocells o bèsties salvatges) o qualsevol objecte.

2 MIN Caixa penjant, amb guies, que hom empra en els pous de les mines per a pujar i baixar els operaris i els materials.

3 OFIC Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on hom posa la brisa en la premsa de vi.

2 CONSTR Plataforma proveïda de baranes i que, suspesa d’un ternal accionat per la mateixa persona que l’ocupa, serveix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc.

3 MAR 1 ant Garita que hom posava en el pal principal d’una nau, on es col·locava el guaita.

2 Vela o veles que hom hissa en el masteler del pal principal d’una nau.

3 Verga on va envergada la vela gàbia.

4 TÈXT Conjunt de bancades, pont i travessers sobre els quals van muntats els òrgans movibles d’un teler.

5 gàbia d’esquirol ELECTROT Tipus de rotor constituït per conductors rígids units per cada extrem a un anell conductor formant una disposició que recorda una gàbia d’esquirol.

->gabiaire

■gabiaire

Part. sil.: ga_bi_ai_re

[de gàbia; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que fa gàbies o en ven.

->gabial

■gabial

Part. sil.: ga_bi_al

Hom.: gavial

[de gàbia; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Gàbia gran per a ocells o animals petits.

->gabiam

gabiam

Part. sil.: ga_bi_am

[de gàbia]

m Conjunt de gàbies.

->gabiejar

■gabiejar

Part. sil.: ga_bi_e_jar

[de gàbia]

v intr 1 Bellugar-se dins la gàbia.

2 fer gabiejar (algú) Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gabiejar

GERUNDI: gabiejant

PARTICIPI: gabiejat, gabiejada, gabiejats, gabiejades

INDICATIU PRESENT: gabiejo, gabieges, gabieja, gabiegem, gabiegeu, gabiegen

INDICATIU IMPERFET: gabiejava, gabiejaves, gabiejava, gabiejàvem, gabiejàveu, gabiejaven

INDICATIU PASSAT: gabiegí, gabiejares, gabiejà, gabiejàrem, gabiejàreu, gabiejaren

INDICATIU FUTUR: gabiejaré, gabiejaràs, gabiejarà, gabiejarem, gabiejareu, gabiejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gabiejaria, gabiejaries, gabiejaria, gabiejaríem, gabiejaríeu, gabiejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gabiegi, gabiegis, gabiegi, gabiegem, gabiegeu, gabiegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gabiegés, gabiegessis, gabiegés, gabiegéssim, gabiegéssiu, gabiegessin

IMPERATIU: gabieja, gabiegi, gabiegem, gabiegeu, gabiegin

->gabier

■gabier -a

Part. sil.: ga_bi_er

[de gàbia; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m i f MAR 1 Guaita d’una nau.

2 Mariner que s’enfila a la cofa per fer la maniobra.

->gabieta

■gabieta

Part. sil.: ga_bi_e_ta

[de gàbia; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Gàbia petita.

2 MAR 1 Arganell.

2 Indret situat a proa de la nau, sobre la coberta, on es col·locava un sentinella de nit.

->gabinet

■gabinet

[del fr. ant. gabinet (mod. cabinet), dimin. del fr. cabine ‘cabana’, d’origen incert; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 Cambra destinada a l’estudi o a un treball no manual.

2 Sala o sèrie de sales en què hom guarda aparells, objectes, etc., per a l’estudi o ensenyament d’una ciència, d’un art. Un gabinet de física.

3 gabinet de lectura Establiment on hom pot anar a llegir diaris, revistes, llibres.

2 Sala de treball d’un advocat, un metge, etc. El gabinet del notari.

3 POLÍT 1 Lloc on els ministres tenen consell.

2 p ext Conjunt dels ministres que, sota la direcció del cap del govern, constitueixen el poder executiu.

3 p ext Òrgan d’assistència política i tècnica del president i del vicepresident del govern i dels ministres i secretaris d’estat.

4 gabinet negre Lloc on són obertes les cartes que semblen sospitoses.

->gabió

■gabió

Part. sil.: ga_bi_ó

[de gàbia; 1a FONT: 1541]

m 1 Gàbia petita aplatada que usen els caçadors.

2 Cistell cilíndric ple de terra que serveix per a protegir els qui treballen en una trinxera.

3 OBR PÚBL Gàbia prismàtica de tela metàl·lica plena de pedres i grava grossa que serveix per a protegir de l’erosió les vores dels rius i els talussos o per a fer murs i altres obres de fàbrica resistents.

->gabionar

■gabionar

Part. sil.: ga_bi_o_nar

[de gabió]

v tr OBR PÚBL Protegir les vores (d’un riu) per mitjà de gabions.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gabionar

GERUNDI: gabionant

PARTICIPI: gabionat, gabionada, gabionats, gabionades

INDICATIU PRESENT: gabiono, gabiones, gabiona, gabionem, gabioneu, gabionen

INDICATIU IMPERFET: gabionava, gabionaves, gabionava, gabionàvem, gabionàveu, gabionaven

INDICATIU PASSAT: gabioní, gabionares, gabionà, gabionàrem, gabionàreu, gabionaren

INDICATIU FUTUR: gabionaré, gabionaràs, gabionarà, gabionarem, gabionareu, gabionaran

INDICATIU CONDICIONAL: gabionaria, gabionaries, gabionaria, gabionaríem, gabionaríeu, gabionarien

SUBJUNTIU PRESENT: gabioni, gabionis, gabioni, gabionem, gabioneu, gabionin

SUBJUNTIU IMPERFET: gabionés, gabionessis, gabionés, gabionéssim, gabionéssiu, gabionessin

IMPERATIU: gabiona, gabioni, gabionem, gabioneu, gabionin

->gablet

■gablet

[probablement del germ. gibil ‘forca’, que, com altres arrels germ., es relacionen amb l’indoeuropeu *ghebhala ‘cap’ (cf. gr. kephalḗ)]

m ARQUIT Element decoratiu a manera de frontó, propi de l’art gòtic, que va col·locat a l’acabament d’una façana.

->gabonès

■gabonès -esa

adj i m i f Del Gabon (estat d’Àfrica).

->gabre

■gabre

m PETROG Roca ígnia, intrusiva o plutònica, hidrocristal·lina, amb unes dimensions dels cristalls que la formen més o menys equivalents.

->gabropegmatita

gabropegmatita

f PETROG Roca filoniana diasquística de composició mineralògica de gabre i d’estructura holocristal·lina pegmatítica.

->gabroporfirita

gabroporfirita

f PETROG Roca filoniana asquística de composició mineralògica de gabre i d’estructura holocristal·lina porfírica amb fenocristalls idiomorfs o hipidiomorfs.

->gabun

■gabun

m FUST Ocumé.

->gadagang

gadagang

m ZOOL Escamarlà.

->gade

gade

m ICT Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes, família dels gàdids (Gadus sp), de cos allargat i colors bruns, que comprèn, entre altres, el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc.

->gàdids

■gàdids

m ICT 1 pl Família d’actinopterigis de l’ordre dels gadiformes.

2 sing Peix de la família dels gàdids.

->gadiformes

gadiformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous. Es destaquen el bacallà i el lluç.

2 sing Peix de l’ordre dels gadiformes.

->gadità

■gadità -ana

[del ll. Gaditanus, -a, -um, der. de Gades, -ium ‘Cadis’]

adj i m i f De Cadis (ciutat i província d’Andalusia).

->gadolini

■gadolini

[del ll. científic gadolinium, del nom del químic finlandès Johan Gadolin (1760-1852)]

m QUÍM INORG [símb: Gd] Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25.

->gadolla

■gadolla

[extret de gadollaire, alteració de godallaire, der. de godall ‘garrí’]

f Carn introduïda de contraban.

->gadollaire

■gadollaire

Part. sil.: ga_do_llai_re

[alteració de godallaire; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que ven gadolla.

->gaèlic

■gaèlic -a

Part. sil.: ga_è_lic

adj i m LING 1 Irlandès.

2 impr Goidèlic.

3 gaèlic escocès Escocès.

->gafa

■gafa

[deriv. de l’ant. gafar ‘agafar’; 1a FONT: 1373]

f 1 1 Peça de ferro emprada per a ajuntar dos objectes, subjectar l’objecte que hom treballa, fixar una peça a un suport, etc.

2 p ext Filferro, vareta, etc., que hom fixa a un objecte i que serveix per a agafar-lo a un suport. Unes ulleres amb gafes.

3 Agulla d’estendre.

4 CIR Petita làmina de metall amb uns ganxets als extrems, col·locats perpendicularment, emprada en comptes de sutura per a fixar els llavis d’una ferida.

5 MEC Peça de la ballesta que serveix per a armar-la.

6 gafa de baixant CONSTR Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.

7 gafa de canal CONSTR Suport en forma de mitja lluna proveït d’una pota que hom encasta a la paret i que serveix per a subjectar una canal.

8 gafa de pala i punta CONSTR Clau proveït d’una pala amb forats que serveix per a fixar peces de fusta (unides a la pala mitjançant cargols) a l’obra.

9 gafa de punta CONSTR Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.

2 MAR 1 Pal d’uns dos metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, emprat per a ajudar a atracar i desatracar les embarcacions menors.

2 Barra gruixuda, amb un ganxo a l’extrem, emprada per a corbar fustes al foc.

->gafarda

■gafarda

[de l’ant. gafar ‘agafar’ (v. gafarró)]

f ORNIT Cuereta blanca.

->gafardeta

■gafardeta

f ORNIT 1 Cuereta blanca.

2 gafardeta groga Cuereta groga.

->gafarró

■gafarró

[deriv. de l’ant. gafar ‘agafar’, pel costum de l’ocell d’agafar insectes i petites llavors; 1a FONT: 1302]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Serinus serinus), de bec curt i cònic, de color bru groguenc, llistat de negre, amb el carpó de color groc.

->gaferot

■gaferot

[der. del cat. ant. gaf (v. gafet¹)]

m BOT 1 Repalassa.

2 Llapassa borda.

->gafet¹

■gafet¹

[deriv. de l’oc. i el cat. ant. gaf, der. de l’ant. gafar ‘agafar’; 1a FONT: 1502]

m 1 Peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d’una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestir o una altra cosa.

2 BOT 1 Repalassa.

2 Espina-xoca.

3 TÈXT 1 Defecte de tissatge que consisteix en petites bastes dels fils d’ordit i que és degut al mal funcionament de les agulles en la màquina jacquard.

2 Defecte de tissatge degut a l’encreuament dels fils d’ordit que s’encallen a les creus.

4 Claudàtor.

->gafet²

■gafet²

[variant de gavet.]

m BOT Neret.

->gafeta

■gafeta

[de gafa]

f Anelleta per on hom fa passar el gafet.

->gag

■gag

[de l’angl. gag, d’origen incert, sobretot en el sentit modern usat en espectacles]

m ESPECT En cinema, teatre, varietats, etc., acció inesperada i sorprenent, verbal o visual, destinada a fer riure.

->gahnita

gahnita

f MINERAL Aluminat de zinc, Al₂O₄Zn, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->gai

■gai -a

Part. sil.: gai

[de l’oc. ant. gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del ll. gaudium ‘goig’; en el sentit de ‘homosexual’, de l’angl. nord-americà gay, manllevat del fr. gai, que el prengué de l’oc; 1a FONT: s. XII]

1 adj 1 Alegre, festiu.

2 Que fa joia, alegria.

3 HERÀLD Dit de l’animal domèstic, especialment el cavall, sense cap guarniment.

4 gaia ciència (o gai saber) LIT Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, per part del grup de tolosans que el 1323 pretengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.

2 [usat només en la forma masculina] 1 adj i m i f Dit de l’homosexual, sobretot home, que es reconeix com a tal i que reivindica els seus drets.

2 adj i m i f p ext Homosexual.

3 adj p ext Moviment gai. Manifestació gai.

->gaia

■gaia

Part. sil.: ga_ia

[der. de gai, per l’aspecte alegre dels vestits virolats; 1a FONT: 1561]

f 1 1 Tros de roba triangular que hom posa en un vestit per donar-li el vol necessari.

2 MAR Peça de roba tallada al biaix que hom afegeix a cada costat de les veles trapezials.

2 CONSTR Tros de terreny de forma triangular comprès entre peces de forma més regular.

3 HERÀLD Triangle que té la base en una vora i el vèrtex al centre de l’escut.

->gaial

■gaial

Part. sil.: ga_ial

m ZOOL Mamífer de la família dels bòvids, subfamília dels bovins (Bos frontalis), amb un gep des de la cresta fins a mig llom.

->gaiament

■gaiament

Part. sil.: ga_ia_ment

[de gai]

adv Alegrement.

->gaianer

gaianer -a

Part. sil.: ga_ia_ner

adj i m i f De Gaianes (Comtat).

->gaianès

gaianès -esa

Part. sil.: ga_ia_nès

adj i m i f De Gaià (Bages).

->gaia-semipal

gaia-semipal

Part. sil.: ga_ia-se_mi_pal

m HERÀLD Peça composta resultant de la unió d’una gaia al cap i la meitat d’un pal.

->gaiat

■gaiat -ada

Part. sil.: ga_iat

[de gaia]

adj 1 Dit de la roba llistada diagonalment.

2 Guarnit amb gaies.

3 HERÀLD Dit de l’escut amb una gaia al cap o a la punta.

->gaiata

■gaiata

Part. sil.: ga_ia_ta

[de gaiato; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 Bastó que usen els pastors encorbat en la seva part superior.

2 FOLK Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, decoracions o figures, amb profusa il·luminació interior i exterior, que forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom instal·la en diverses places o carrers.

->gaiatell

■gaiatell

Part. sil.: ga_ia_tell

[d’origen incert, potser ll. galla ‘cassanella’, que hauria donat gall¹, un altre sinònim més actual, i d’aquest, gallatell, dissimilat en gaiatell; 1a FONT: s. XIV]

m MAR Boia petita que assenyala l’indret en el qual té l’àncora un vaixell fondejat.

->gaiato

■gaiato

Part. sil.: ga_ia_to

[del ll. vg. hispànic (baculus) *cajatus ‘(bastó) com un garrot’, der. del ll. td. caja ‘porra o garrot’, amb possible influx fonètic mossàrab o aragonès pirinenc; 1a FONT: 1490]

m gaiata 1.

->gaidó

■gaidó

Part. sil.: gai_dó

[de l’àr. valencià ġaiḍûn ‘palanca basculant d’una poalanca’]

Mot emprat en l’expressió de gaidó loc adv dial De gairell.

->gaieta

■gaieta

Part. sil.: ga_ie_ta

[del fr. o oc. ant. i dial. gaiete, gaeta, semicultismes del ll. gagātes, i aquest, del gr. gagátēs, íd., pròpiament ‘pedra de Gagas’, ciutat i riu del SO. de l’Àsia Menor; 1a FONT: 1410]

f Atzabeja.

->gaig

■gaig

Part. sil.: gaig

[del ll. td. gaius, íd.; 1a FONT: 1385, Eiximenis]

m 1 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Garrulus glandarius), de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre, i plomatge bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra.

2 estar sec com un gaig Estar molt magre.

2 gaig blau Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids (Coracias garrulus), amb el dors castany i les ales blaves amb les puntes negres.

->gaiol

■gaiol

Part. sil.: ga_iol

m BOT Planta repent de la família de les papilionàcies (Genista sagittalis), de poques fulles i petites i de flors grogues disposades en raïms terminals.

->gaire

■gaire

Part. sil.: gai_re

[del germ. fràncic waigaro ‘amb prou feines, a la força’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv i adj 1 [dial adj pl: gaire; usat en proposicions negatives, interrogatives o condicionals, i darrere no o sense] Molt. No tinc gaires amics. No estic gaire bo. Heu menjat gaire? Si ve gaire sovint, es farà pesat. Ho ha aconseguit sense gaire esforç.

2 abans de gaire Al cap de poc temps. Abans de gaire tot canviarà.

3 poc ni gaire [en proposicions negatives] Moltíssim. No ens va fer riure poc ni gaire, aquell.

->gairebé

■gairebé

Part. sil.: gai_re_bé

[de gaire i bé¹; 1a FONT: s. XX, Oller]

adv No ben bé però faltant-n’hi poc. Ho sap gairebé tot. Ja és gairebé acabat. Gairebé m’ha fet por.

->gairell

■gairell

Part. sil.: gai_rell

[resultat de l’encreuament d’altres expressions sinònimes, de garrell, de gairó, de caire, i la més ant. de gaidó, formada amb el substantiu gaidó ‘palanca basculant d’una poalanca’, de l’àr. valencià ġaiḍûn, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió de gairell loc adv Obliquament, de costat. Els embriacs caminen de gairell. Sempre porta el barret de gairell.

->gairó¹

■gairó¹

Part. sil.: gai_ró

[variant de la forma més ant. gaidó (v. gairell); 1a FONT: c. 1800]

Mot emprat en l’expressió al (o de) gairó loc adv De gairell. Mirar al gairó.

->gairó²

■gairó²

Part. sil.: gai_ró

[probable substantivació de al (o de) gairó (v. gairó¹)]

m PESC Xarxa clara i resistent que per la part de baix va de la boca al cóp de l’art de ròssec.

->gaironet

■gaironet

Part. sil.: gai_ro_net

[de gairó²]

m PESC Xarxa clara i resistent que va de la gola al cóp en la part superior de l’art de ròssec.

->gaita¹

■gaita¹

Part. sil.: gai_ta

[del cast. i galaicoport. gaita, íd., molt probablement del gòt. gaits ‘cabra’, perquè l’instrument es feia amb pell de boc o cabra; 1a FONT: 1839, Rubió i Ors]

f 1 MÚS Cornamusa.

2 anar (o venir) amb gaites (a algú) Expressió usada per a indicar la inoportunitat, la manca d’interès, la futilesa, etc., de les explicacions, les propostes, etc., que fa una altra persona. No li vagis amb gaites, que té molta feina! Sempre em ve amb gaites.

3 estar de gaita Estar d’humor, alegre, etc. No estava de gaita per a llegir.

->gaita²

gaita²

Part. sil.: gai_ta

[variant de guaita]

f ant 1 Guaita.

2 LIT En la poesia trobadoresca, sentinella o amic de l’enamorat, que anuncia, a ell i a la seva amant, l’arribada de l’alba.

->gaiter

■gaiter -a

Part. sil.: gai_ter

[de gaita¹; 1a FONT: 1839, Rubió i Ors]

m i f MÚS Músic que toca la gaita.

->gaixiva

■gaixiva

Part. sil.: gai_xi_va

[d’origen incert, probablement der. o de la mateixa arrel de guaixar, el gòt. wahsjan ‘créixer’]

f BOT Agrassó.

->gal¹

■gal¹

[de gala² (v. galet)]

m broc 1 1.

->gal²

■gal²

[del nom del físic Galileu (1564-1642)]

m METROL [símb: Gal] Unitat d’acceleració del sistema cegesimal equivalent a 1 cm/s².

->gal³ gal·la

■gal³ gal·la

1 adj Gàl·lic.

2 m i f Individu d’un poble que habitava la Gàl·lia.

3 m LING Llengua cèltica extingida.

4 adj i m i f p ext Francès.

->Gal

Gal

símb METROL gal².

->gala¹

■gala¹

[del fr. ant. gale ‘plaer, diversió’, der. de galer ‘divertir-se’, d’origen incert, però probablement del frànc. *wallan ‘bullir, agitar-se’; 1a FONT: 1385]

f 1 1 Ostentació de pompa, en una festa. Els Reis van arribar amb gran gala.

2 de gala loc adj Dit de la roba de més luxe, en contraposició del que hom porta per diari. Vestit de gala. Uniforme de gala.

3 de gala loc adj Dit de la festa o cerimònia de gran solemnitat, de gran luxe. Sopar de gala. Funció de gala.

4 de gala loc adv Amb roba de gala. Vestir de gala.

5 ésser la gala (d’algú o d’alguna cosa) Ésser el seu ornament principal.

6 fer gala (d’alguna cosa) Fer-ne ostentació, vanar-se d’haver-la feta.

2 ESPECT Espectacle festiu de caràcter excepcional. Una gala benèfica a favor dels refugiats.

3 FOLK 1 [generalment en pl] Festa popular, ballades, diada de festa major, diversió.

2 En algunes contrades, foc que hom encén als carrers la vetlla de Sant Joan.

3 Dansa de caràcter cerimoniós ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major.

->gala²

■gala²

[del ll. galla, íd.]

f BOT, ZOOL i ADOB Cecidi de creixement definit.

->galà

■galà -ana

[de galant, pronunciat sense -t davant consonant, sobretot davant -s del pl.; de galan es formà un fem. galana, i d’aquest, analògicament, un masc. galà; 1a FONT: s. XV]

adj Que captiva per les seves gràcies, pels seus encants. Una vall galana. Les noies més galanes de la vila.

->galact-

■galact-

Forma prefixada del mot grec gála, gálaktos, que significa ‘llet’. Ex.: galactagog.

->galactagog

■galactagog

m TERAP Substància medicamentosa o alimentària que afavoreix la secreció làctia.

->galactan

■galactan

m BIOQ Polisacàrid constituït per unitats de galactosa.

->galàctic

■galàctic -a

[del gr. galaktikós ‘de llet’]

adj Relatiu o pertanyent a la galàxia o les galàxies.

->galactita

■galactita

[del gr. galaktítēs (líthos) ‘(pedra) galactita’]

f PETROG Argila detersiva que es desfà en l’aigua i li dóna l’aparença de llet.

->galacto-

■galacto-

Forma prefixada del mot grec gála, gálaktos, que significa ‘llet’. Ex.: galactosèmia.

->galactocele

galactocele

f PAT 1 Dilatació quistosa en una glàndula mamària, que conté llet.

2 Varietat d’hidrocele que conté un líquid de color lletós.

->galactòfor

■galactòfor -a

adj FISIOL 1 Que transporta llet.

2 Dit dels conductes que uneixen els alvèols mamaris amb el mugró.

->galactogen

galactogen -ògena

1 adj Que afavoreix la secreció làctia.

2 m TERAP Galactagog.

->galactòmetre

■galactòmetre

m ALIM Lactodensímetre.

->galactopoesi

■galactopoesi

Part. sil.: ga_lac_to_po_e_si

f FISIOL Mecanisme mitjançant el qual les cèl·lules ganglionars de la mamella elaboren la llet.

->galactopoètic

galactopoètic -a

Part. sil.: ga_lac_to_po_è_tic

adj FISIOL 1 Relatiu o pertanyent a la galactopoesi.

2 Dit de la substància o factor que promou la secreció làctia per part de la mamella.

->galactorrea

galactorrea

Part. sil.: ga_lac_tor_re_a

f PAT 1 Eixida espontània de la llet pel mugró.

2 Secreció abundant o excessiva de llet.

->galactosa

■galactosa

[de galact- i -osa¹ (v. glucosa)]

f BIOQ Glúcid que en la seva forma dextrogira (+) és un component de la lactosa, dels glicolípids i d’alguns oligosacàrids i polisacàrids. Té com a fórmula C₆H₁₂O₆.

->galactosèmia

■galactosèmia

Part. sil.: ga_lac_to_sè_mi_a

f 1 FISIOL Presència de galactosa en la sang.

2 PEDIAT i PAT Malaltia hereditària recessiva que afecta els nadons i és deguda a la manca d’un enzim, la qual cosa fa que la galactosa no es converteixi en glucosa.

->galacturònic

■galacturònic, àcid

QUÍM Hidroxiàcid aldehid, derivat de la galactosa per oxidació del grup CH₂OH que no forma part del seu anell de piranosa.

->galaic

■galaic -a

Part. sil.: ga_laic

adj Gallec.

->galaicoportuguès

■galaicoportuguès -esa

Part. sil.: ga_lai_co_por_tu_guès

1 adj Relatiu o pertanyent al territori de Galícia i de Portugal.

2 m LING Llengua romànica parlada a la franja occidental de la Península Ibèrica durant l’edat mitjana.

->galalita

■galalita

f PLÀST Resina obtinguda per condensació del formaldehid amb caseïna.

->galamó

■galamó

[potser encreuament de gala* amb gam, gamadura]

m 1 ANAT ANIM 1 Barballera.

2 Sotabarba.

2 p ext PAT Excrescència o tumor que surt a la barballera, especialment en els animals.

->galanejar

■galanejar

[de galà]

v intr Mostrar galanesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galanejar

GERUNDI: galanejant

PARTICIPI: galanejat, galanejada, galanejats, galanejades

INDICATIU PRESENT: galanejo, galaneges, galaneja, galanegem, galanegeu, galanegen

INDICATIU IMPERFET: galanejava, galanejaves, galanejava, galanejàvem, galanejàveu, galanejaven

INDICATIU PASSAT: galanegí, galanejares, galanejà, galanejàrem, galanejàreu, galanejaren

INDICATIU FUTUR: galanejaré, galanejaràs, galanejarà, galanejarem, galanejareu, galanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galanejaria, galanejaries, galanejaria, galanejaríem, galanejaríeu, galanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galanegi, galanegis, galanegi, galanegem, galanegeu, galanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galanegés, galanegessis, galanegés, galanegéssim, galanegéssiu, galanegessin

IMPERATIU: galaneja, galanegi, galanegem, galanegeu, galanegin

->galanesa

■galanesa

[de galà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Qualitat de galà.

->galanga

■galanga

f BOT 1 Rizoma d’algunes alpínies, utilitzat com a aromatitzant de licors i com a condiment.

2 p ext Nom donat a les alpínies que forneixen la galanga (Alpinia officinarum i A. galanga)

->galania

■galania

Part. sil.: ga_la_ni_a

[de galà; 1a FONT: s. XVII, Boades]

f Gràcia, gentilesa, especialment en el dir.

->galanor

■galanor

[de galà]

f Galanesa.

->galant

■galant

[del fr. galant, participi pres. de galer ‘divertir-se’ (cf. gala, galà); 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Dit de l’home obsequiós amb les dones, que s’esforça a plaure a les dones.

2 Que es refereix a les relacions amoroses. Històries, aventures, galants.

3 Dit de la persona, especialment la dona, que té intrigues amoroses.

2 m Home que festeja una dona.

3 adj [anteposat al substantiu] 1 Notable, que excel·leix, en bon sentit o mal sentit. És un galant xicot. Un galant lladre.

2 p ext Hem hagut d’esperar-nos una galant estona.

4 m CIN i TEAT En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges principals, generalment jove.

5 adj MÚS Dit de l’estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.

6 galant de nit Moble auxiliar en forma de penja-robes amb un peu, que hom utilitza per a penjar-hi durant la nit la roba d’ús diari.

->galanteig

■galanteig

Part. sil.: ga_lan_teig

[de galantejar]

m Acció de galantejar.

->galantejador

■galantejador -a

[de galantejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que galanteja.

2 m galant 2.

->galantejar

■galantejar

[de galant; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Ésser galant envers una dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galantejar

GERUNDI: galantejant

PARTICIPI: galantejat, galantejada, galantejats, galantejades

INDICATIU PRESENT: galantejo, galanteges, galanteja, galantegem, galantegeu, galantegen

INDICATIU IMPERFET: galantejava, galantejaves, galantejava, galantejàvem, galantejàveu, galantejaven

INDICATIU PASSAT: galantegí, galantejares, galantejà, galantejàrem, galantejàreu, galantejaren

INDICATIU FUTUR: galantejaré, galantejaràs, galantejarà, galantejarem, galantejareu, galantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galantejaria, galantejaries, galantejaria, galantejaríem, galantejaríeu, galantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galantegi, galantegis, galantegi, galantegem, galantegeu, galantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galantegés, galantegessis, galantegés, galantegéssim, galantegéssiu, galantegessin

IMPERATIU: galanteja, galantegi, galantegem, galantegeu, galantegin

->galanteria

■galanteria

Part. sil.: ga_lan_te_ri_a

[de galant; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Qualitat de galant.

2 Acte, compliment, de galanteig.

->galantina

■galantina

[del fr. galantine, alteració de galatine, del dàlmata galatina, der. del ll. gelare ‘gelar’, perquè des de Ragusa s’exportava peix conservat en aquesta ‘gelatina’ (cf. gelatina)]

f GASTR Plat de carn de pollastre, de vedella, etc., trinxada i cuita amb una gelea que hom serveix fred.

->galantment

■galantment

[de galant]

adv Amb galanteria.

->galanxó

■galanxó -ona

[mot mallorquí, de formació singular i d’origen incert, potser d’un vell castellanisme *gatxó, cast. gachón, sinònim de dulzón, mimado, encreuat amb galan (galà); 1a FONT: c. 1860]

adj Bufó.

->galàpet

■galàpet

[variant de calàpet]

m 1 ZOOL Gripau.

2 TÈXT En el teler de mà, cadascuna de les dues peces de fusta en què recolza la post anomenada seiedora, que serveix de seient al teixidor.

->galassa

galassa

[probablement deformació del cultisme calaza]

f BOT Creixen bord.

->gàlata

■gàlata

adj i m i f De Galàcia (antiga regió de l’Àsia Menor).

->galateids

galateids

Part. sil.: ga_la_teids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis decàpodes de la secció dels anomurs, d’hàbits bentònics, que inclou els sastres.

2 sing Crustaci de la família dels galateids.

->galatxo

galatxo

m A la regió de l’Ebre, canal natural o braç de riu entre una illa i la terra ferma.

->galavars

■galavars

m BOT 1 Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies (Vicia lutea), de fulles paripinnades, flors grogues i llegums de color bru groguenc o negrós.

2 Guixa borda.

3 1 Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies (Vicia lathyroides), de fulles paripinnades, flors purpúries i llegums negres.

2 Gerdell.

->galaverna

■galaverna

f MAR Beina de fusta que hom fixava a la part del rem que fregava amb el costat de la barca en remar.

->galàxia

■galàxia

Part. sil.: ga_là_xi_a

[del gr. galaxías ‘de llet, semblant a la llet’ (o galaxías kýklos ‘la via làctea’)]

f ASTR Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.

->galba

■galba

[probablement ll. galbus, -a, -um ‘de color verd grogós’; 1a FONT: c. 1880]

f CERÀM i FARM Mena de creta blanca, tirant sovint a verda, groguenca o rogenca, emprada en terrisseria com a vernís i en medicina popular contra excoriacions de la pell.

->gàlban

■gàlban

[del ll. galbănum, íd., probablement d’origen semític; 1a FONT: c. 1400]

m FARM Goma resina del tronc i les arrels de Ferula galbaniflua, que té propietats expectorants i balsàmiques.

->gàlbul

■gàlbul

m BOT Fruit pseudocàrpic estrobiliforme propi de les cupressàcies.

->galda

■galda

[del germ. *walda, íd.; 1a FONT: 1288]

f BOT Planta herbàcia, de la família de les resedàcies (Reseda luteola), de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues.

->galdiró

■galdiró

[del nom b. ll. de la planta calendŭla officinalis, d’on *galendolons alterat en *gale(r)derons per una triple dissimilació (n, o, l) i amb influx de galdir, variant dial. de gaudir; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

m BOT Boixac.

->galdirot

galdirot

[de galdir [cf. galdós]]

m dial Remolí o borboll que forma l’aigua d’un corrent quan baixa gros.

->galdós

■galdós -osa

[d’origen incert, potser d’un encreuament del basc galdua ‘perdut, danyat’ amb el cat. candit ‘decandit, defallit’ i galdit ‘engolit’, produït en ambients muntanyencs del nord-oest, i amb influx de gaudiós; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj desp Usat per a denigrar o rebaixar quelcom presumptament o pretesament bonic, ben parat, endreçat, reeixit, etc. El pobre home hi va fer un paper ben galdós! Amb aquell vestit tan apedaçat, anava ben galdosa, la núvia!

->galdufa

galdufa

f dial Halo lluminós al voltant de la lluna. Avui la lluna porta galdufa.

->gàlea

gàlea

Part. sil.: gà_le_a

[del ll. gălĕa, íd., i aquest, del gr. galéē ‘mostela’, perquè originàriament era recoberta d’una pell d’aquest animal, que transmetia al combatent el seu valor]

f 1 Casc que usaven els soldats romans.

2 ENTOM Lòbul extern de les maxil·les dels insectes.

->galeat

galeat -ada

Part. sil.: ga_le_at

adj BOT En forma d’elm.

->galega

■galega

f BOT i FARM Planta vivaç, de la família de les papilionàcies (Galega officinalis), de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i llegums estrets, estimada com a galactògena.

->galeig

■galeig

Part. sil.: ga_leig

[de galejar]

m Acció de galejar.

->galejar

■galejar

[de gala¹; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Fer gala, ostentació, d’alguna cosa.

2 intr Fer ostentació.

3 tr Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d’escopeteria.

4 tr FOLK En les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde, les balladores abans que llur ballador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galejar

GERUNDI: galejant

PARTICIPI: galejat, galejada, galejats, galejades

INDICATIU PRESENT: galejo, galeges, galeja, galegem, galegeu, galegen

INDICATIU IMPERFET: galejava, galejaves, galejava, galejàvem, galejàveu, galejaven

INDICATIU PASSAT: galegí, galejares, galejà, galejàrem, galejàreu, galejaren

INDICATIU FUTUR: galejaré, galejaràs, galejarà, galejarem, galejareu, galejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galejaria, galejaries, galejaria, galejaríem, galejaríeu, galejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galegi, galegis, galegi, galegem, galegeu, galegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galegés, galegessis, galegés, galegéssim, galegéssiu, galegessin

IMPERATIU: galeja, galegi, galegem, galegeu, galegin

->galena

■galena

[del ll. galēna, íd., probablement d’origen preromà ibèric; 1a FONT: 1864, DLab.]

f MINERAL Sulfur de plom, SPb, mineral gris blavenc i de llustre metàl·lic, que cristal·litza en el sistema cúbic i té l’hàbit cúbic o octaèdric.

->galènic

■galènic -a

[del nom d’aquest metge grec (129-201)]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’antic metge grec Galè o als seus mètodes.

2 f FARM Part de la farmàcia que estudia la preparació de medicaments.

3 preparat galènic FARM Preparat farmacèutic obtingut segons les normes de la galènica que conté un ingredient orgànic o més d’un en una forma farmacèutica concreta per tal de facilitar-ne la dosificació i l’administració.

->galeodes

galeodes

Part. sil.: ga_le_o_des

m ZOOL Gènere d’aràcnids de l’ordre dels solífugs, de la família dels galeòdids (Galeodes sp), amb quelícers enormes i els pedipalps molt llargs.

->galeopitec

■galeopitec

Part. sil.: ga_le_o_pi_tec

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels dermòpters, de la família dels cinocefàlids (Cynocephalus sp), que comprèn dues espècies (C. volans i C. variegatus), que es caracteritzen per la presència de patagi.

->galer¹

■galer¹ -a

[de gala¹]

m i f FOLK 1 Paborde, persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.

2 Primer paborde.

->galer²

■galer²

[de gala²]

m BOT Roure de fulla petita.

->galera

■galera

[del cat. ant. galea, i aquest, del gr. bizantí galéa ‘mostel; mena de peix molt àgil’; el canvi de terminació es produí per influx del sufix -era¹, molt més corrent; el sentit de ‘estri d’impremta’ prové d’un ús translatici del mot; 1a FONT: 1120]

f 1 1 MAR Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.

2 pena de galera (o simplement galera) HIST DR Pena consistent a remar com a forçat en les galeres reials que esdevingué molt freqüent durant el segle XVI.

2 p ext Presó de dones.

3 GRÀF Planxa de fusta, de zinc o de ferro tancada per tres costats amb llistons, dos dels quals sobresurten una mica més que la planxa, emprada per a dipositar-hi les ratlles i els quadrats per a fer el motlle.

4 TRANSP 1 Cotxe per al transport de viatgers, el més gros d’aquesta mena de vehicles.

2 galera de pes Galera de gran port que es dedicava a fer viatges entre dues poblacions fixes.

5 ZOOL Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids (Squilla mantis), d’un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada.

->galerada

■galerada

[de galera; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GRÀF 1 Motlle de composició, manual o mecànica, la llargària del qual depèn de la mida de la galera.

2 1 Prova que hom treu d’aquest motlle.

2 p ext Prova de fotocomposició sense compaginar.

->galerenc

galerenc -a

adj i m i f De la Galera (Montsià).

->galereta

■galereta

[de galera]

f FUST guimbarda 1.

->galerí

■galerí

[de galera]

m GRÀF 1 Planxa de fusta, de zinc o de ferro escairada per dos costats formant angle recte.

2 En la linotípia, planxa metàl·lica on són recollides les línies foses per la màquina.

->galeria

■galeria

Part. sil.: ga_le_ri_a

[del b. ll. galeria, dissimilació de galilaea, íd., amb influx del sufix -eria (v. galilea); 1a FONT: 1403]

f 1 1 ARQUIT Espai arquitectònic interior sostingut per arcs o per columnes, de vegades amb vidrieres a tots dos costats o en un de sol.

2 [generalment en pl] MERC Passatge cobert amb botigues a banda i banda.

3 CONSTR Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinada a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.

4 CONSTR NAV Cadascun dels balcons que hi havia a la popa dels navilis i que anaven a la prolongació de les cobertes.

2 ESPECT 1 Lloc destinat al públic en certs espectacles.

2 En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala que conté una renglera o més d’espectadors.

3 El conjunt dels espectadors, el públic.

4 fig Gent que pot aprovar o desaprovar allò que hom fa en públic, opinió pública. El ministre ha fet aquestes declaracions de cara a la galeria.

3 FUST Motllura de fusta destinada a penjar-hi un cortinatge.

4 GEOBOT Banda allargada de vegetació diferenciada que segueix el riberal d’un riu o un altre accident del relleu. Bosc o selva en galeria.

5 1 GEOL Conducte subterrani natural subhoritzontal, que es troba en les coves.

2 MIN Camí o conjunt de camins subterranis excavats horitzontalment en roques o en el filó d’un mineral per a l’accés i l’explotació d’aquest filó.

3 Camí fet a la fusta o a l’escorça per insectes perforadors o sota terra per vertebrats excavadors.

4 galeria de tir ORG MIL Lloc tancat, allargat i rectilini, sovint subterrani, condicionat per efectuar-hi treballs experimentals d’investigació teòrica i tècnica relacionats amb la fabricació i el tir de les armes de foc.

6 galeria d’art ART Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.

->galerista

■galerista

m i f ART Persona que regenta una galeria d’art.

->galerna

■galerna

[del fr. galerne ‘vent del nord-oest’, del bretó gwalern ‘nord-oest’, d’origen incert, probablement der. de l’anglosaxó Walas ‘país de Gal·les’, d’on aproximadament bufa aquest vent; 1a FONT: 1882]

f CLIMAT Vent molt fort, ràpid i intermitent que sol donar-se en situacions de NW al golf de Gascunya i que normalment va acompanyat d’una borrasca amb un descens de la pressió molt fort.

->galet

■galet

[dimin. de gala² ‘cassanella’, o potser reducció d’un beure a *gargalet (v. gargall, gargamella); en el sentit de ‘tros de branca’ ve de gall; ambdós han intervingut en el sentit de ‘broc’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ant i dial ANAT ANIM Úvula.

2 1 Broc petit d’un càntir, un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l’atuell, brolla el líquid formant un raig prim.

2 beure a galet Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel galet d’un càntir, un porró, etc.

3 beure a galet fig Creure-s’ho tot.

4 fer beure a galet fig Enganyar algú abusant de la seva credulitat.

3 AGR 1 Tros d’una rama que resta a l’arbre en tallar-la.

2 Peduncle d’una fruita, especialment del raïm, per on hom la talla.

4 ALIM Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita creix molt. Un plat de galets grossos.

5 TÈXT Cadascun dels trossos de canya plens de sorra que pengen dels lliços dels telers de mà i que serveixen de pes.

->galeta

■galeta

[del fr. galette, íd., der. de galet ‘palet de riera’, per la semblança de forma i consistència, dimin. al seu torn del fr. ant. gal, íd., d’origen preromà, potser cèltic; 1a FONT: c. 1795]

f 1 ALIM 1 Cadascun dels petits trossos de formes diverses en què hom divideix el producte obtingut per torrefacció d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malt, mel) i additius.

2 galeta picada Farina de galeta.

2 Pa de munició sense llevat, cuit dues vegades.

3 fig Bufetada.

4 INFORM Fitxer amb informació sobre els hàbits, les preferències i el comportament d’un internauta que visita una pàgina web, que el servidor envia al disc dur de l’ordinador de l’internauta mitjançant el navegador.

5 MAR 1 Peça rodona o virolla que hom posa com a ornament a l’extrem superior dels arbres de les naus.

2 Peça rodona del cim del pal major on hom penja un fanal.

->galfó

■galfó

[variant de golfo, paral·lela a l’oc. gonfon i gafon, a partir segurament d’un dimin. ll. pl. *gomphōnes; 1a FONT: 1309]

m CONSTR Golfo.

->galga

■galga

[possiblement der. de galgar; 1a FONT: 1330]

f 1 GEOM Recta paral·lela. Traçar una galga.

2 OFIC i TECNOL 1 Planxa d’acer o bloc prismàtic de petites dimensions, d’un gruix determinat, que hom empra per a calibrar o regular la separació entre dues peces, dues barres, dos cilindres, etc.

2 Barra graduada.

3 Instrument de verificació.

4 Peça prismàtica emprada com a patró.

5 galga de rosques Planxeta d’acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.

3 MAR Estaca o ancorot amb què hom assegura una àncora en cas de mal temps.

4 TÈXT Sistema per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt i que hom expressa pel nombre d’agulles per unitat de longitud.

5 TRANSP 1 Tronc de fusta sense polir que hom posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre.

2 Fre supletori que hom aferra a les rodes, entre el botó i les corbes, per a frenar més fortament.

->galgar

■galgar

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *aequalicare, der. del ll. cl. aequalis ‘igual’; 1a FONT: c. 1390]

v tr 1 OFIC i TECNOL Posar paral·leles i a una distància predeterminada dues peces, dues barres, dos cilindres, etc., d’una màquina mitjançant una galga.

2 TÈXT En les cardes de filar mecàniques, ajustar la posició dels cilindres cardadors o dels xapons, de manera que les puntes de les pues de llurs guarnicions treballin a la distància convenient de les pues de la guarnició amb què és recoberta la bóta de la carda.

3 TRANSP 1 Estrènyer, la galga, el botó de la roda.

2 Frenar amb la galga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galgar

GERUNDI: galgant

PARTICIPI: galgat, galgada, galgats, galgades

INDICATIU PRESENT: galgo, galgues, galga, galguem, galgueu, galguen

INDICATIU IMPERFET: galgava, galgaves, galgava, galgàvem, galgàveu, galgaven

INDICATIU PASSAT: galguí, galgares, galgà, galgàrem, galgàreu, galgaren

INDICATIU FUTUR: galgaré, galgaràs, galgarà, galgarem, galgareu, galgaran

INDICATIU CONDICIONAL: galgaria, galgaries, galgaria, galgaríem, galgaríeu, galgarien

SUBJUNTIU PRESENT: galgui, galguis, galgui, galguem, galgueu, galguin

SUBJUNTIU IMPERFET: galgués, galguessis, galgués, galguéssim, galguéssiu, galguessin

IMPERATIU: galga, galgui, galguem, galgueu, galguin

->galgat

galgat -ada

[de galgar]

adj 1 Ajustat, frenat, estret, etc., mitjançant una galga.

2 venir galgat Ésser paral·lel.

->galgatge

■galgatge

[de galgar]

m Operació de galgar.

->galiassa

■galiassa

Part. sil.: ga_li_as_sa

[del cat. ant. galeassa, augmentatiu de l’ant. galea ‘galera’; 1a FONT: 1462]

f 1 CONSTR NAV Nau de guerra més grossa que la galera, amb una sola coberta que arborava tres pals amb veles llatines i que duia fins a trenta-dos remers per banda i vuit canons.

2 fig Persona o bèstia molt grossa i feixuga. La Colometa, una galiassa d’anques poderoses.

->gàlib

■gàlib

[de l’àr. qâlib ‘motllo; model’, i aquest, del gr. kalápous ‘forma de sabater’; 1a FONT: 1360]

m 1 FERROC Perfil exterior màxim que hom pot donar al contorn dels vehicles perquè puguin passar pels túnels i altres instal·lacions fixes de la via.

2 CONSTR NAV 1 Plantilla amb què els mestres d’aixa fan totes les quadernes d’una embarcació, des de la quadra fins a la mura, la qual plantilla té als extrems unes marques que defineixen les diferents mides de les quadernes.

2 Configuració del buc d’una nau.

->galibar

■galibar

Hom.: galivar

[de gàlib]

v tr CONSTR NAV Afaiçonar una peça valent-se del gàlib.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galibar

GERUNDI: galibant

PARTICIPI: galibat, galibada, galibats, galibades

INDICATIU PRESENT: galibo, galibes, galiba, galibem, galibeu, galiben

INDICATIU IMPERFET: galibava, galibaves, galibava, galibàvem, galibàveu, galibaven

INDICATIU PASSAT: galibí, galibares, galibà, galibàrem, galibàreu, galibaren

INDICATIU FUTUR: galibaré, galibaràs, galibarà, galibarem, galibareu, galibaran

INDICATIU CONDICIONAL: galibaria, galibaries, galibaria, galibaríem, galibaríeu, galibarien

SUBJUNTIU PRESENT: galibi, galibis, galibi, galibem, galibeu, galibin

SUBJUNTIU IMPERFET: galibés, galibessis, galibés, galibéssim, galibéssiu, galibessin

IMPERATIU: galiba, galibi, galibem, galibeu, galibin

->galifardeu

■galifardeu

Part. sil.: ga_li_far_deu

[alteració de l’ant. galavardeu per influx de galifa, variant de califa, der. de l’oc. galavard ‘home malforjat’, potser regressiu de galavardina, variant de gavardina; 1a FONT: 1864, DLab.]

m 1 1 Esbirro, algutzir.

2 p ext Home capaç de fer-ne de totes.

2 col·loq Xicot, bordegàs.

->galilea

■galilea

Part. sil.: ga_li_le_a

[del b. ll. galilaea, íd., del nom Galilea, regió dels gentils a l’antiga Palestina, aplicat primer al porxo de les esglésies, destinat als catecúmens; 1a FONT: 1211]

f ant ARQUIT 1 Atri o pòrtic d’una església on, generalment, hi havia tombes de personatges importants.

2 Galeria que comunica dos edificis.

->galileà

■galileà -ana

Part. sil.: ga_li_le_à

adj Relatiu o pertanyent a Galileu o a les seves teories.

->galileu

■galileu -ea

Part. sil.: ga_li_leu

1 adj i m i f De Galilea (regió de Palestina).

2 m abs Jesús de Natzaret.

->galimaties

■galimaties

Part. sil.: ga_li_ma_ti_es

[del fr. galimatias, potser del ll. gallus ‘gall’ i gr. -mathía ‘ciència’, aplicat als disputadors escolàstics, o bé de Joseph ab Arimathia, entès com Barimatia, país llunyà de parla incomprensible, o alteració de grammatica; 1a FONT: 1851, DEsc.]

m Embolic, confusió, sia en el llenguatge, sia en la disposició de les coses materials o d’altre ordre.

->galindaina

■galindaina

Part. sil.: ga_lin_dai_na

[del nom de persona Galindo, típic d’antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu, per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies; 1a FONT: c. 1600]

f 1 Adorn de poc valor.

2 [generalment en pl] Fotesa, raó fútil. Au, au: no estic per galindaines!

->galindejar

■galindejar

[deriv. de galindó en el sentit de ‘noiet, xicot, promès’]

v tr Galantejar, festejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galindejar

GERUNDI: galindejant

PARTICIPI: galindejat, galindejada, galindejats, galindejades

INDICATIU PRESENT: galindejo, galindeges, galindeja, galindegem, galindegeu, galindegen

INDICATIU IMPERFET: galindejava, galindejaves, galindejava, galindejàvem, galindejàveu, galindejaven

INDICATIU PASSAT: galindegí, galindejares, galindejà, galindejàrem, galindejàreu, galindejaren

INDICATIU FUTUR: galindejaré, galindejaràs, galindejarà, galindejarem, galindejareu, galindejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galindejaria, galindejaries, galindejaria, galindejaríem, galindejaríeu, galindejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galindegi, galindegis, galindegi, galindegem, galindegeu, galindegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galindegés, galindegessis, galindegés, galindegéssim, galindegéssiu, galindegessin

IMPERATIU: galindeja, galindegi, galindegem, galindegeu, galindegin

->galindó

■galindó

[del nom de persona Galindo, típic dels antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu, entre els quals devia ser freqüent aquesta deformació (v. galindaina); el mot passà també a designar ‘noiet, xicot, promès, bufó’; 1a FONT: 1841]

m PAT Deformitat del peu formada per l’eixida extraordinària de l’extremitat distal del primer metatarsià o per una durícia del dors.

->galindoi

■galindoi

Part. sil.: ga_lin_doi

[de galindó]

m Festejador, promès.

->galió

■galió

Part. sil.: ga_li_ó

[ant. galeó, der. de l’ant. galea ‘galera’; 1a FONT: 1594]

m CONSTR NAV Vaixell de càrrega o de guerra, gros, alterós, sense rems, amb tres o quatre pals de veles generalment quadres, propi dels segles XV, XVI i XVII.

->galiot

■galiot

Part. sil.: ga_li_ot

[en cat. ant. ‘mena de galera’, der. de l’ant. galea ‘galera’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m HIST Condemnat a remar a les galeres, forçat.

->galiota

■galiota

Part. sil.: ga_li_o_ta

[deriv. de l’ant. galea ‘galera’; 1a FONT: 1395]

f CONSTR NAV 1 Galera petita de setze a vint rems per banda i que arborava un sol pal amb vela llatina.

2 Barra de fusta que, en el sentit de popa a proa, descansa sobre els paraescuts i serveix de sosteniment dels quarters.

->galipàndria

■galipàndria

Part. sil.: ga_li_pàn_dri_a

[alteració de calapàndria per influx de (en)galipar; 1a FONT: 1902, Vayreda]

f Calipàndria.

->galipot

■galipot

[del fr. galipot, íd., d’origen incert; 1a FONT: 1839, DLab.]

m QUÍM Resina extreta del pi marítim.

->galivança

■galivança

[de galivar; 1a FONT: 1905]

f 1 Cosa que tot just hom pot albirar.

2 Esperança enganyosa. Al malalt, encara que no tingui remei, li donen galivances.

->galivar

■galivar

Hom.: galibar

[der. de gàlib, partint d’un sentit de ‘donar forma apropiada’, i d’aquí ‘afigurar, entrellucar, saber veure’]

v 1 tr Saber veure alguna cosa difícil de copsar, clissar.

2 galivar-hi Veure-hi. No hi galiva: no s’adonarà de res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galivar

GERUNDI: galivant

PARTICIPI: galivat, galivada, galivats, galivades

INDICATIU PRESENT: galivo, galives, galiva, galivem, galiveu, galiven

INDICATIU IMPERFET: galivava, galivaves, galivava, galivàvem, galivàveu, galivaven

INDICATIU PASSAT: galiví, galivares, galivà, galivàrem, galivàreu, galivaren

INDICATIU FUTUR: galivaré, galivaràs, galivarà, galivarem, galivareu, galivaran

INDICATIU CONDICIONAL: galivaria, galivaries, galivaria, galivaríem, galivaríeu, galivarien

SUBJUNTIU PRESENT: galivi, galivis, galivi, galivem, galiveu, galivin

SUBJUNTIU IMPERFET: galivés, galivessis, galivés, galivéssim, galivéssiu, galivessin

IMPERATIU: galiva, galivi, galivem, galiveu, galivin

->gall¹

■gall¹

[del ll. gallus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ORNIT 1 Nom comú del mascle de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne el gall domèstic (o simplement gall) (Gallus gallus, família dels fasiànids), amb una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua arquejada.

2 al cant del gall (o al gall cantant) A punta de dia.

3 brega de galls ESPECT Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.

4 gall de baralla (o de brega, o de combat) ESPECT Gall que té un fort instint de lluita i que hom sol aprofitar, degudament ensinistrat, per a les bregues de galls.

5 gall de bosc Gall salvatge.

6 gall dindi Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids (Meleagris gallopavo), amb el plomatge bru bronzejat amb taques blanques, i el cap i el coll coberts de carúncules vermelles.

7 gall faver Polla blava.

8 gall fer Gall salvatge.

9 gall salvatge Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids (Tetrao urogallus), de color gris el mascle i vermell terrós la femella.

10 no cantar-ne (o no cantar-se’n) gall ni gallina (d’algú o alguna cosa) No parlar-ne ja ningú, haver caigut en l’oblit. Ara fa forrolla, però d’ací a uns quants anys no se’n cantarà gall ni gallina.

2 fig Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és el principal, imposa la seva voluntat, etc.

3 BOT Rosella.

4 ESPORT Categoria determinada pel pes de l’atleta pròpia d’alguns esports, com la boxa (entre 51 kg i 54 kg) i la lluita (fins a 57 kg).

5 ICT Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids (Zeus faber), amb el cos alt i comprimit i amb punxes al cap, boca grossa protràctil i amb una taca negra a cada costat.

6 MÚS Nota falsa produïda per un cantant en el registre alt.

7 PESC Conjunt format per tres planxes de suro superposades i lligades amb filferro, amb un forat al mig, on hom clava una banderola, un fanal encès o una campaneta, i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest.

->gall²

gall²

[del ll. vg. *galleus ‘relatiu a la gala’, der. del ll. galla ‘gala, cassanella’]

m BOT galló¹.

->gal·la

gal·la

1 m i f ETNOL Individu d’un poble de raça etiòpida que habita el massís central d’Etiòpia.

2 m LING Llengua del grup cuixític parlada pels gal·les.

->gallada

■gallada

[de gall¹]

f Petita taca vermella en el rovell d’un ou fecundat; grell.

->gal·landa

■gal·landa

f BOT Espígol dentat.

->gallard

■gallard -a

[de l’oc. i el fr. gaillard ‘valent, vigorós’, der. segurament del ll. vg. *galleus ‘com la gala o cassanella’, o bé del cèlt. britònic gualart ‘dominador, sobirà’; 1a FONT: s. XIV]

adj 1 Dit d’una persona ben plantada.

2 fig Valent, coratjós.

->gallarda

■gallarda

[de gallard; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

f 1 GRÀF Tipus de lletra o fosa que correspon al cos 8.

2 DANSA 1 Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat.

2 Antiga dansa de tipus senyorial de ritme viu alegre estesa per Europa, especialment a França, als segles XVI i XVII.

->gallardament

■gallardament

[de gallard]

adv Amb gallardia.

->gallardejar

■gallardejar

[de gallard]

v intr Mostrar gallardia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gallardejar

GERUNDI: gallardejant

PARTICIPI: gallardejat, gallardejada, gallardejats, gallardejades

INDICATIU PRESENT: gallardejo, gallardeges, gallardeja, gallardegem, gallardegeu, gallardegen

INDICATIU IMPERFET: gallardejava, gallardejaves, gallardejava, gallardejàvem, gallardejàveu, gallardejaven

INDICATIU PASSAT: gallardegí, gallardejares, gallardejà, gallardejàrem, gallardejàreu, gallardejaren

INDICATIU FUTUR: gallardejaré, gallardejaràs, gallardejarà, gallardejarem, gallardejareu, gallardejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gallardejaria, gallardejaries, gallardejaria, gallardejaríem, gallardejaríeu, gallardejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gallardegi, gallardegis, gallardegi, gallardegem, gallardegeu, gallardegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gallardegés, gallardegessis, gallardegés, gallardegéssim, gallardegéssiu, gallardegessin

IMPERATIU: gallardeja, gallardegi, gallardegem, gallardegeu, gallardegin

->gallardet

■gallardet

[alteració de gallaret segurament per influx de gallard; 1a FONT: 1510]

m 1 MAR Ensenya o banderí llarg i estret que va disminuint fins a acabar en punta i que hom col·loca al cim dels pals de la nau.

2 INDUM Peça de l’arnès, amb forma de cresta de gall, per a protegir el colze.

->gallardia

■gallardia

Part. sil.: ga_llar_di_a

[de gallard; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 Qualitat de gallard.

2 esp Força, potència, del qui és gallard.

->gallàrdia

■gallàrdia

Part. sil.: ga_llàr_di_a

f BOT i JARD Planta herbàcia anual, de la família de les compostes (Gaillardia pulchella), de fulles enteres o lobulades i capítols grocs i vermellosos.

->gallardó

■gallardó

m ICT Peix teleosti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids (Trachipterus trachipterus), de cos llarg i comprimit, sense escates i de color argentat.

->gallaret

■gallaret

[der. de gall¹ o de galler ‘pretensiós, llampant’]

m 1 BOT 1 Rosella.

2 Coloma.

3 Galzeran.

4 Fumària.

2 MAR Gallardet.

->gallarussa

gallarussa

f ant INDUM Capell d’ales amples.

->gal·lat

■gal·lat

m ALIM Èster de l’àcid gàl·lic.

->gallec¹

■gallec¹ -ega

1 adj i m i f De Galícia o del gallec (llengua).

2 m LING Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Nàvia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo.

->gallec²

■gallec²

m ICT Llop de riu.

->galleda

■galleda

[mot representat en gairebé totes les llengües romàniques i en altres, que suposen una base romànica ant. galleta, d’origen desconegut; 1a FONT: 1160]

f 1 Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, de fusta ferrada, etc., amb una nansa semicircular que la subjecta, el qual serveix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids.

2 ficar els peus (o ficar-se de peus) a la galleda Dir o fer un gros disbarat, alguna cosa del tot inoportuna.

->galleguisme

■galleguisme

m HIST Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.

->galleguista

■galleguista

1 adj Relatiu o pertanyent als galleguistes.

2 adj i m i f 1 Estudiós de la llengua i la cultura gallegues.

2 Adepte al galleguisme.

->gallejar

■gallejar

[de gall¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr 1 Fer el gall, l’important, captenir-se arrogantment. Es va posar a gallejar davant els amics per impressionar-los.

2 Alçar la veu en to d’amenaça, bravatejant.

3 Fer el valent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gallejar

GERUNDI: gallejant

PARTICIPI: gallejat, gallejada, gallejats, gallejades

INDICATIU PRESENT: gallejo, galleges, galleja, gallegem, gallegeu, gallegen

INDICATIU IMPERFET: gallejava, gallejaves, gallejava, gallejàvem, gallejàveu, gallejaven

INDICATIU PASSAT: gallegí, gallejares, gallejà, gallejàrem, gallejàreu, gallejaren

INDICATIU FUTUR: gallejaré, gallejaràs, gallejarà, gallejarem, gallejareu, gallejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gallejaria, gallejaries, gallejaria, gallejaríem, gallejaríeu, gallejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gallegi, gallegis, gallegi, gallegem, gallegeu, gallegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gallegés, gallegessis, gallegés, gallegéssim, gallegéssiu, gallegessin

IMPERATIU: galleja, gallegi, gallegem, gallegeu, gallegin

->galler

■galler -a

[de gall¹]

1 m i f Persona que cria galls de baralla.

2 f JOCS 1 Gàbia on hom tanca un gall de baralla.

2 Lloc on hom fa barallar els galls.

->galleran

■galleran

[variant de galzeran, difícil d’explicar; 1a FONT: 1871]

m BOT Galzeran.

->gallerbo

■gallerbo

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels blènnids (Blennius pavo), que és una espècie del grup de les bavoses de mar.

->gal·lès

■gal·lès -esa

1 adj i m i f De Gal·les (país de l’O d’Europa), dels gal·lesos (poble) o del gal·lès (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’una ètnia europea, dependent administrativament i políticament de l’estat britànic, que es conserva com a entitat nacional diferenciada d’Anglaterra per la raça, l’idioma i la cultura.

3 m LING Llengua cèltica de la branca britònica, parlada a Gal·les.

->gallet¹

■gallet¹

[der. de gall¹, com altres objectes prominents, per semblança al gall que burxa i provoca (cf. galet); 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Gall petit o jove.

2 Tap de suro, de plàstic, etc., amb un cap agut a manera de bec o amb un canó de canya que en les ampolles serveix de galet per a beure o abocar el líquid.

3 ALIM Roseta.

4 1 ARM Petita palanca, amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils i que hom acciona amb el dit per disparar.

2 Peça semblant a un gallet que permet accionar una màquina o una eina mecànica.

5 CONSTR Penell.

6 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caproids (Capros aper), de cos oval, vermellós al dors i argentat al ventre, i amb boca protràctil.

7 NUMIS Al País Valencià, moneda de cinc cèntims.

->gallet²

■gallet²

[der. de gall* (v. galet)]

m 1 ANAT ANIM Úvula.

2 ART galló¹ 2.

3 BOT Grill d’una fruita; galló.

->galleta

galleta

[variant balear de galeta]

f Galeta.

->gal·li

■gal·li

[del ll. científic gallium, format sobre el ll. gallus pel seu descobridor, el químic fr. Paul Émile Lecoq de Boisbaudran (1838-1912), que li donà el seu propi nom llatinitzat, coq, ll. gallus ‘gall’]

m QUÍM INORG [símb: Ga] Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,72.

->gàl·lic

■gàl·lic, àcid

[del ll. galla ‘gala, cassanella’]

QUÍM ORG Àcid fenòlic obtingut per hidròlisi dels tanins, de fórmula C₆H₂(OH)₃COOH.

->gàl·lic¹

■gàl·lic¹ -a

[de gal·li]

adj QUÍM INORG Relatiu o pertanyent al gal·li.

->gàl·lic²

■gàl·lic² -a

1 adj Relatiu o pertanyent a la Gàl·lia o als seus habitants.

2 m LING cèltic 1 2.

3 mal gàl·lic (o simplement gàl·lic) PAT Sífilis.

->gal·licà

■gal·licà -ana

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’antiga església de la Gàl·lia o al gal·licanisme.

2 litúrgia gal·licana LITÚRG Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.

->gal·licanisme

■gal·licanisme

m CRIST Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic: en l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili (conciliarisme) i als costums de les esglésies locals, i en l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial.

->gal·licisme

■gal·licisme

[der. de gàl·lic², ll. gallicus, adj. der. de Gallia, nom llatí de França]

m LING 1 Idiotisme particular de la llengua francesa.

2 Element lingüístic del francès passat a una altra llengua.

->gallifà

gallifà -ana

adj i m i f De Gallifa (Vallès Occidental).

->gal·liformes

■gal·liformes

m pl ORNIT Fasianiformes.

->gallimarsot

■gallimarsot

[sembla relacionat amb l’ant. galimoç, potser d’un ll. *gallimorsus ‘gall mossegat’, al·lusió al gall sense cresta, amb el sufix despectiu -ot i dissimilació: gallimorsot, gallimarsot; 1a FONT: c. 1900]

m 1 Gall sense cresta que sembla una gallina.

2 fig i col·loq Dona malgirbada, sense gràcia, que mascleja.

->gallimó

■gallimó

[potser ultracorrecció de l’ant. galimoç (v. gallimarsot)]

m ICT 1 Cria del verat.

2 bis².

->gallina

■gallina

[del ll. gallīna, íd.; 1a FONT: 1242]

1 f ORNIT 1 Nom comú de la femella de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne la gallina domèstica (o simplement gallina), la femella del gall, apreciada en alimentació per la producció d’ous.

2 pl Conjunt de galls i gallines. Donar menjar a les gallines.

3 anar a dormir (o colgar-se, o gitar-se) amb les gallines loc verb Anar al llit molt d’hora.

4 gallina de Guinea Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids (Numida meleagris), de color negrenc esquitxat de taques blanques.

5 gallina dels ous d’or fig Persona o cosa que proporciona béns o coses útils. El turisme ha estat la gallina dels ous d’or de la comarca.

6 gallina vella fa bon brou (o bon caldo) fig Refrany amb què es valora l’experiència de les persones d’edat.

2 adj i m i f fig covard 1. Sempre fuig: és molt gallina.

3 JOCS 1 la gallina cega Joc d’infants en què hom tapa els ulls a un dels jugadors amb un mocador; els altres transiten al seu voltant i li donen cops de mà o de mocador. El cec ha de procurar d’agafar algú i endevinar qui és.

2 la gallina politana (o ponitana) Joc d’infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d’una cançó, que s’inicia amb aquests mots.

4 gallina de mar ORNIT Becada.

->gallinaci

■gallinaci -àcia

[del ll. gallinaceus, -a, -um ‘relatiu a la gallina’]

adj Gal·linaci.

->gal·linaci

■gal·linaci -àcia

[del ll. gallinaceus, -a, -um ‘relatiu a la gallina’]

adj 1 Propi de les gallines. Vol gal·linaci.

2 Semblant a les gallines.

->gallinaire

■gallinaire

Part. sil.: ga_lli_nai_re

[de gallina; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona que es dedica al comerç de gallines.

->gallinam

■gallinam

[de gallina]

m Conjunt de gallines.

->gallinassa

■gallinassa

[de gallina; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Excrement de les gallines.

->gallinejar

■gallinejar

[de gallina]

v intr Ronsejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gallinejar

GERUNDI: gallinejant

PARTICIPI: gallinejat, gallinejada, gallinejats, gallinejades

INDICATIU PRESENT: gallinejo, gallineges, gallineja, gallinegem, gallinegeu, gallinegen

INDICATIU IMPERFET: gallinejava, gallinejaves, gallinejava, gallinejàvem, gallinejàveu, gallinejaven

INDICATIU PASSAT: gallinegí, gallinejares, gallinejà, gallinejàrem, gallinejàreu, gallinejaren

INDICATIU FUTUR: gallinejaré, gallinejaràs, gallinejarà, gallinejarem, gallinejareu, gallinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gallinejaria, gallinejaries, gallinejaria, gallinejaríem, gallinejaríeu, gallinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gallinegi, gallinegis, gallinegi, gallinegem, gallinegeu, gallinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gallinegés, gallinegessis, gallinegés, gallinegéssim, gallinegéssiu, gallinegessin

IMPERATIU: gallineja, gallinegi, gallinegem, gallinegeu, gallinegin

->galliner

■galliner

[de gallina; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Cort per a gallines i, en general, per a l’aviram.

2 esp Lloc o cobert que serveix de jóc de les gallines.

3 ésser un galliner Haver-hi, en una reunió, etc., una gran cridòria, que fa que no s’entenguin els uns amb els altres. Tothom parla alhora: això és un galliner!

4 esvalotar (o esverar) el galliner loc verb fig Torbar la pau, moure soroll allà on hi havia tranquil·litat.

2 CONSTR NAV Caixa que porten alguns velers sobre coberta, a la part de popa i seguint la forma arrodonida d’aquesta, destinada a guardar estris i recanvis.

3 ESPECT Part alta d’un teatre o d’un cinema, sovint allunyada de l’escenari o de la pantalla, que ofereix preus més populars i assequibles que uns altres sectors de les sales d’espectacles.

->gallineta

■gallineta

[de gallina]

f ICT Lluerna.

->gal·lionel·la

gal·lionel·la

Part. sil.: gal_li_o_nel_la

f MICROB Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies (Gallionella sp), que tenen un peduncle consistent en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.

->galló¹

■galló¹

[mot especialment valencià, der. de l’occidental i també valencià gall², íd., ll. vg. *galleus ‘relatiu a la gala o cassanella’, der. de galla ‘cassanella’; 1a FONT: s. XV]

m 1 Grill d’una fruita.

2 ART Ornament semicircular, semblant a un bossell, superposat a un plafó.

->galló²

■galló²

[de gall, en el sentit de ‘tros de branca’ (v. galet)]

m MAR Part del rem, de secció quadrada i més gruixuda que la canya, que hi ha a continuació del puny o maneta.

->gal·lo-

■gal·lo-

Forma prefixada del mot gal. Ex.: gal·loromà, gal·lomania.

->gallof

■gallof -a

[del cast. gallofo ‘pòtol’, der. de gallofa ‘menjar d’almoina’, probablement del ll. galli offa ‘mos del francès’, al·lusió al ranxo servit als pelegrins de Compostel·la; 1a FONT: 1451]

adj i m i f Gandul.

->gallofa

■gallofa

[deriv. de gallofa ‘menjar d’almoina’, per a expressar metafòricament ‘el menjar espiritual de cada dia’ dels eclesiàstics; 1a FONT: 1672]

f CATOL Petit llibre per a ús dels eclesiàstics que indica l’ofici de cada dia.

->gallofejar

■gallofejar

[de gallof]

v intr Fer el gallof.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gallofejar

GERUNDI: gallofejant

PARTICIPI: gallofejat, gallofejada, gallofejats, gallofejades

INDICATIU PRESENT: gallofejo, gallofeges, gallofeja, gallofegem, gallofegeu, gallofegen

INDICATIU IMPERFET: gallofejava, gallofejaves, gallofejava, gallofejàvem, gallofejàveu, gallofejaven

INDICATIU PASSAT: gallofegí, gallofejares, gallofejà, gallofejàrem, gallofejàreu, gallofejaren

INDICATIU FUTUR: gallofejaré, gallofejaràs, gallofejarà, gallofejarem, gallofejareu, gallofejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gallofejaria, gallofejaries, gallofejaria, gallofejaríem, gallofejaríeu, gallofejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gallofegi, gallofegis, gallofegi, gallofegem, gallofegeu, gallofegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gallofegés, gallofegessis, gallofegés, gallofegéssim, gallofegéssiu, gallofegessin

IMPERATIU: gallofeja, gallofegi, gallofegem, gallofegeu, gallofegin

->galloferia

■galloferia

Part. sil.: ga_llo_fe_ri_a

[de gallof]

f Qualitat de gallof, ganduleria.

->gallofista

gallofista

[de gallofa]

m CATOL Redactor de la gallofa.

->gallòfol

■gallòfol -a

[variant de gallof, gallofo (cf. catúfol); 1a FONT: 1905]

adj i m i f Gallof.

->gal·loitàlic

■gal·loitàlic -a

Part. sil.: gal_lo_i_tà_lic

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al gal·loitàlic.

2 m Grup dialectal del nord d’Itàlia, amb un substrat cèltic comú, que comprèn els dialectes llombard, emilià, piemontès i lígur.

->gal·loromà

■gal·loromà -ana

1 adj Relatiu o pertanyent als habitants de la Gàl·lia romana fins a la invasió dels francs.

2 m i f Habitant de la Gàl·lia romana.

->gal·loromànic

■gal·loromànic -a

[de gal·lo- i romànic]

1 adj Relatiu o pertanyent als gal·loromans.

2 m LING Grup lingüístic romànic que comprèn les llengües parlades a l’antiga Gàl·lia: el gal·loromànic septentrional o llengua d’oïl, el meridional o llengua d’oc i el francoprovençal.

->gallorsa

■gallorsa

[probablement ll. vg. *gallortia ‘alts (de les muntanyes)’, d’un preromà bascoibèric pirinenc *gallortiea, íd.]

f 1 Al Ripollès i a la Cerdanya, ramat d’ovelles foraster.

2 dret de gallorsa HIST DR 1 Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals.

2 Dret d’ésser propietari de totes les herbes d’un tros determinat, però no pas de la terra.

->gallufa

■gallufa

[d’origen incert, sembla emparentat amb el cast. gayuba, també d’origen incert, segurament d’una base preromana *agajua]

f BOT Boixerola.

->gallufera

gallufera

[de gallufa]

f BOT Boixerola.

->gal·lurès

■gal·lurès -esa

1 adj i m i f De la Gal·lura (regió de Sardenya) o del gal·lurès (dialecte).

2 m LING Dialecte de tipus cors parlat a la Gal·lura.

->galó¹

■galó¹

[del fr. galon, íd., der. del fr. ant. galonner ‘adornar el cap amb cintes’, d’origen incert; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 TÈXT 1 Teixit de passamà, fort i estret, de seda, llana, fil d’or o d’argent, que serveix per a guarnir vestits, etc.

2 MIL Distintiu de teixit que porten al braç o la bocamàniga diferents classes de l’exèrcit o altra força armada.

3 galó de seda Cinta de seda molt fina, lleugera i estreta.

2 CONSTR NAV Bordó o llenca de fusta de relleu que ressegueix longitudinalment tota la part exterior del vaixell.

->galó²

■galó²

[de l’angl. gallon, íd., de l’ant. normand galon, variant de l’ant. fr. jalon ‘mesura de capacitat’, b. ll. galo, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1581]

m METROL 1 Unitat anglesa de capacitat, equivalent a 4,54596 litres.

2 Unitat nord-americana de capacitat, equivalent a 3,78542 litres.

->galonaire

■galonaire

Part. sil.: ga_lo_nai_re

[de galó¹]

m i f OFIC Galoner.

->galonejar

■galonejar

[de galó¹]

v tr Guarnir amb galons un vestit, una roba, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galonejar

GERUNDI: galonejant

PARTICIPI: galonejat, galonejada, galonejats, galonejades

INDICATIU PRESENT: galonejo, galoneges, galoneja, galonegem, galonegeu, galonegen

INDICATIU IMPERFET: galonejava, galonejaves, galonejava, galonejàvem, galonejàveu, galonejaven

INDICATIU PASSAT: galonegí, galonejares, galonejà, galonejàrem, galonejàreu, galonejaren

INDICATIU FUTUR: galonejaré, galonejaràs, galonejarà, galonejarem, galonejareu, galonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galonejaria, galonejaries, galonejaria, galonejaríem, galonejaríeu, galonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galonegi, galonegis, galonegi, galonegem, galonegeu, galonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galonegés, galonegessis, galonegés, galonegéssim, galonegéssiu, galonegessin

IMPERATIU: galoneja, galonegi, galonegem, galonegeu, galonegin

->galoner

■galoner -a

[de galó¹]

m i f OFIC Persona que fa o ven galons i tota mena de cintes, serrells, agremants, etc.

->galop

■galop

[de galopar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 Progressió ràpida i a salts d’un quadrúpede, especialment un cavall, en què entre salt i salt toquen successivament a terra la pota posterior esquerra, la dreta, l’anterior esquerra i la dreta, sense haver-hi mai més de dues potes en contacte amb el sòl. Anar, posar, el cavall al galop.

2 a galop tirat Locució per a expressar la marxa d’un quadrúpede en la qual l’animal arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.

3 galop fals ESPORT Contragalop.

2 MAR 1 Espigó.

2 La part més prima de l’extrem d’un masteler, que va des de l’última encapelladura fins al galzés.

3 1 MÚS Dansa ràpida, en temps de 2/4, d’origen hongarès, generalitzada a Europa al principi del segle XIX.

2 ball del galop FOLK A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.

4 PAT i DIAG Signe clínic que expressa una cadència dels sorolls cardíacs en cors insuficients.

->galopada

■galopada

[de galopar]

f 1 Acció de galopar.

2 Correguda al galop.

->galopant

■galopant

[de galopar]

adj 1 Que va al galop.

2 fig Una tisi galopant.

->galopar

■galopar

[del fr. galoper, íd., probablement del frànc. *wala hlaupan ‘saltar bé’; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 1 Anar un animal, especialment un cavall, al galop.

2 Cavalcar en un animal, especialment un cavall, que va al galop. Va galopar tot el matí, i l’endemà estava escruixit.

2 fig Anar a una gran velocitat.

3 Ballar el galop.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galopar

GERUNDI: galopant

PARTICIPI: galopat, galopada, galopats, galopades

INDICATIU PRESENT: galopo, galopes, galopa, galopem, galopeu, galopen

INDICATIU IMPERFET: galopava, galopaves, galopava, galopàvem, galopàveu, galopaven

INDICATIU PASSAT: galopí, galopares, galopà, galopàrem, galopàreu, galoparen

INDICATIU FUTUR: galoparé, galoparàs, galoparà, galoparem, galopareu, galoparan

INDICATIU CONDICIONAL: galoparia, galoparies, galoparia, galoparíem, galoparíeu, galoparien

SUBJUNTIU PRESENT: galopi, galopis, galopi, galopem, galopeu, galopin

SUBJUNTIU IMPERFET: galopés, galopessis, galopés, galopéssim, galopéssiu, galopessin

IMPERATIU: galopa, galopi, galopem, galopeu, galopin

->galotxa

■galotxa

[de l’oc. ant. galocha, íd., d’un ll. vg. *calopea, alteració de calopĕda, i aquest, del gr. kalópous, -podos ‘peu de fusta’, amb llatinització de poũs per pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 esclop 1 1.

2 FUST Topall de fusta que hom engalza en alguna peça de moble, allí on cal recolzar una altra peça transversal.

3 JOCS Fletxa petita, feta d’un bastonet punxegut i guarnit de plomes, que els nois empren per a jugar tirant-la a les portes, als animals, etc.

4 MAR 1 Tascó que hom clava en un tauló del folre o en un altre indret per a subjectar un altre tauló, una barra, etc., o per a servir-los de suport.

2 Cadascun dels tascons que hom clava a la roda d’una embarcació gran i que serveixen d’esglaons per a poder-hi pujar des de la platja.

->galta

■galta

[cat. ant. gauta, d’un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu *gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’; 1a FONT: 1242]

f 1 1 ANAT ANIM Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.

2 galta del cul p anal Natja.

3 galta de pa de ral (o de pa tou, o de pa torrat, o de ferro, o de formatge) Galtes molt plenes.

4 parar la galta Oferir la galta a algú per rebre un bes, una bufetada, etc.

5 tenir galtes Tenir penques.

2 ARM Cadascuna de les plaques de banya, de fusta, etc., col·locades a banda i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets.

3 FUST Tros de fusta extret del sortint del muntant d’una porta.

4 TÈXT Lliç.

->galtada

■galtada

[de galta; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Bufetada.

->galtaplè

■galtaplè -ena

[de galta i ple; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que té les galtes plenes.

->galta-roig

■galta-roig

Part. sil.: gal_ta-roig

[de galta i roig]

m ICT Llíssera galta-roja.

->galtejar

■galtejar

[de galta]

v tr Bufetejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galtejar

GERUNDI: galtejant

PARTICIPI: galtejat, galtejada, galtejats, galtejades

INDICATIU PRESENT: galtejo, galteges, galteja, galtegem, galtegeu, galtegen

INDICATIU IMPERFET: galtejava, galtejaves, galtejava, galtejàvem, galtejàveu, galtejaven

INDICATIU PASSAT: galtegí, galtejares, galtejà, galtejàrem, galtejàreu, galtejaren

INDICATIU FUTUR: galtejaré, galtejaràs, galtejarà, galtejarem, galtejareu, galtejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galtejaria, galtejaries, galtejaria, galtejaríem, galtejaríeu, galtejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galtegi, galtegis, galtegi, galtegem, galtegeu, galtegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galtegés, galtegessis, galtegés, galtegéssim, galtegéssiu, galtegessin

IMPERATIU: galteja, galtegi, galtegem, galtegeu, galtegin

->galter

■galter

[de galta]

m 1 Coixí petit que hom posa sobre un altre coixí per a més comoditat.

2 Falda d’una muntanya.

->galtera

■galtera

[de galta; 1a FONT: 1650]

f 1 1 Cadascuna de les dues corretges d’un casc, una gorra, etc., que serveixen per a subjectar-lo i defensar la cara.

2 Cadascuna de les dues corretges d’una brida que passen per damunt de les galtes del cavall per tal de subjectar el fre.

3 p anal OFIC Cadascuna de les dues peces de protecció que hom disposa entre les mandíbules d’un cargol (de manyà, de fuster, etc.) o d’altres instruments per a evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d’aquelles mandíbules.

4 p anal TECNOL Peça lateral d’una màquina, d’un ormeig, etc., als quals serveix de sosteniment, de reforç o de defensa.

5 p anal TECNOL Cadascun dels taulons que hom posa a cada costat de la biga d’una premsa per a augmentar-ne el pes.

6 p anal TÈXT Planxeta de ferro clavada a cada costat de la llançadora i destinada a rebre l’acció directa del cop en els calaixos.

2 MAR Part alta de l’arbre de les embarcacions de pesca, abans d’arribar al galzés, on va fix un petit bossell per a hissar la vela.

3 pl PAT Parotiditis.

->galtes

■galtes

adj i m i f col·loq Penques.

->galtitges

■galtitges

f pl dial PAT Galteres.

->galtut

■galtut -uda

[de galta]

adj 1 Que té les galtes grosses.

2 fig Desvergonyit, barrut.

->galvana

■galvana

[d’origen incert, potser de l’àr. ġalbân ‘abatut; indecís, oprimit’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Mandra.

->galvanejar

■galvanejar

[de galvana]

v intr Mandrejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galvanejar

GERUNDI: galvanejant

PARTICIPI: galvanejat, galvanejada, galvanejats, galvanejades

INDICATIU PRESENT: galvanejo, galvaneges, galvaneja, galvanegem, galvanegeu, galvanegen

INDICATIU IMPERFET: galvanejava, galvanejaves, galvanejava, galvanejàvem, galvanejàveu, galvanejaven

INDICATIU PASSAT: galvanegí, galvanejares, galvanejà, galvanejàrem, galvanejàreu, galvanejaren

INDICATIU FUTUR: galvanejaré, galvanejaràs, galvanejarà, galvanejarem, galvanejareu, galvanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: galvanejaria, galvanejaries, galvanejaria, galvanejaríem, galvanejaríeu, galvanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: galvanegi, galvanegis, galvanegi, galvanegem, galvanegeu, galvanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: galvanegés, galvanegessis, galvanegés, galvanegéssim, galvanegéssiu, galvanegessin

IMPERATIU: galvaneja, galvanegi, galvanegem, galvanegeu, galvanegin

->galvànic

■galvànic -a

[formació culta analògica sobre la base de l’arrel de galvanisme]

adj ELECT 1 Relatiu o pertanyent a Galvani o al galvanisme.

2 Dit del corrent produït per piles o acumuladors.

->galvanisme

■galvanisme

[del nom del físic i metge italià Luigi Galvani (1737-1798); 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ELECT Electricitat dinàmica, especialment la produïda per una acció química.

2 1 ELECTROB Propietat d’excitar o induir moviments en els nervis i els músculs de l’home o d’animals vius o morts mitjançant corrents elèctrics, anomenats galvànics.

2 TERAP Ús terapèutic de corrents elèctrics o galvànics.

->galvanització

■galvanització

Part. sil.: gal_va_nit_za_ci_ó

[de galvanitzar]

f 1 ELECTROB i TERAP 1 Acció de galvanitzar;

2 l’efecte.

2 METAL·L Recobriment de l’acer per una pel·lícula de zinc per tal de protegir-lo de la corrosió.

->galvanitzar

■galvanitzar

[formació culta analògica sobre la base de l’arrel de galvanisme]

v tr 1 ELECTROB i TERAP Sotmetre un animal viu o mort a l’acció del corrent elèctric.

2 Donar a algú o alguna cosa una animació factícia.

3 METAL·L Protegir l’acer per galvanització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galvanitzar

GERUNDI: galvanitzant

PARTICIPI: galvanitzat, galvanitzada, galvanitzats, galvanitzades

INDICATIU PRESENT: galvanitzo, galvanitzes, galvanitza, galvanitzem, galvanitzeu, galvanitzen

INDICATIU IMPERFET: galvanitzava, galvanitzaves, galvanitzava, galvanitzàvem, galvanitzàveu, galvanitzaven

INDICATIU PASSAT: galvanitzí, galvanitzares, galvanitzà, galvanitzàrem, galvanitzàreu, galvanitzaren

INDICATIU FUTUR: galvanitzaré, galvanitzaràs, galvanitzarà, galvanitzarem, galvanitzareu, galvanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: galvanitzaria, galvanitzaries, galvanitzaria, galvanitzaríem, galvanitzaríeu, galvanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: galvanitzi, galvanitzis, galvanitzi, galvanitzem, galvanitzeu, galvanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: galvanitzés, galvanitzessis, galvanitzés, galvanitzéssim, galvanitzéssiu, galvanitzessin

IMPERATIU: galvanitza, galvanitzi, galvanitzem, galvanitzeu, galvanitzin

->galvano-

■galvano-

Forma prefixada dels mots galvànic i galvanisme. Ex.: galvanoplàstia, galvanotropisme.

->galvanocauteri

galvanocauteri

Part. sil.: gal_va_no_cau_te_ri

m CIR Cauteri la incandescència del qual és obtinguda pel pas d’un corrent galvànic.

->galvanoelèctric

■galvanoelèctric -a

Part. sil.: gal_va_no_e_lèc_tric

[de galvano- i elèctric]

adj ELECT Dit del corrent galvànic o dels fenòmens a què dóna lloc.

->galvanògraf

■galvanògraf

[de galvano- i -graf]

m METROL i ELECT Galvanòmetre proveït d’un dispositiu enregistrador.

->galvanografia

■galvanografia

Part. sil.: gal_va_no_gra_fi_a

f GRÀF Galvanotípia.

->galvanòlisi

■galvanòlisi

f obs ELECTROQ i METAL·L Electròlisi.

->galvanòmetre

■galvanòmetre

[de galvano- i -metre]

m ELECT i METROL Aparell per a mesurar o detectar corrents elèctrics.

->galvanomètric

galvanomètric -a

[de galvanòmetre]

adj ELECT i METROL Relatiu o pertanyent al galvanòmetre.

->galvanoplàstia

■galvanoplàstia

Part. sil.: gal_va_no_plàs_ti_a

[de galvano- i -plàstia]

f METAL·L Tècnica per a l’obtenció d’objectes metàl·lics per electroformació a partir de models (motlles) que actuen com a negatiu de l’objecte i que després hom separa de la peça obtinguda.

->galvanoplàstic

■galvanoplàstic -a

[de galvanoplàstia]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la galvanoplàstia.

->galvanoscopi

galvanoscopi

[de galvano- i -scopi]

m ELECT Aparell per a detectar un corrent elèctric sense, però, mesurar-lo.

->galvanostègia

■galvanostègia

Part. sil.: gal_va_nos_tè_gi_a

[de galvano- i el gr. stégē ‘sostre, làmina o teula per a cobrir’]

f METAL·L Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o millorar-ne l’aspecte extern.

->galvanostègic

■galvanostègic -a

[de galvanostègia]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la galvanostègia.

->galvanotactisme

galvanotactisme

m BIOL Galvanotaxi.

->galvanotaxi

galvanotaxi

f BIOL Taxi en la qual el factor estimulant és el corrent elèctric.

->galvanotècnia

■galvanotècnia

Part. sil.: gal_va_no_tèc_ni_a

[de galvano- i -tècnia]

f METAL·L Tècnica metal·lúrgica fonamentada en els banys electrolítics.

->galvanotècnic

galvanotècnic -a

[de galvanotècnia]

adj METAL·L Relatiu o pertanyent a la galvanotècnia.

->galvanotip

■galvanotip

[de galvano- i -tip]

m GRÀF Clixé obtingut per galvanotípia.

->galvanotípia

■galvanotípia

Part. sil.: gal_va_no_tí_pi_a

[de galvano- i -típia]

f GRÀF Galvanoplàstia aplicada a l’obtenció de clixés tipogràfics.

->galvanotipus

galvanotipus

m GRÀF Galvanotip.

->galzador

■galzador

[de galzar; 1a FONT: 1383]

m FUST Ribot proveït de galgues regulables emprat per a fer galzes a estesa i profunditat determinades.

->galzar

■galzar

[de galze]

v tr FUST Proveir de galzes els cantells de fulles o batents de vidrieres, portes, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: galzar

GERUNDI: galzant

PARTICIPI: galzat, galzada, galzats, galzades

INDICATIU PRESENT: galzo, galzes, galza, galzem, galzeu, galzen

INDICATIU IMPERFET: galzava, galzaves, galzava, galzàvem, galzàveu, galzaven

INDICATIU PASSAT: galzí, galzares, galzà, galzàrem, galzàreu, galzaren

INDICATIU FUTUR: galzaré, galzaràs, galzarà, galzarem, galzareu, galzaran

INDICATIU CONDICIONAL: galzaria, galzaries, galzaria, galzaríem, galzaríeu, galzarien

SUBJUNTIU PRESENT: galzi, galzis, galzi, galzem, galzeu, galzin

SUBJUNTIU IMPERFET: galzés, galzessis, galzés, galzéssim, galzéssiu, galzessin

IMPERATIU: galza, galzi, galzem, galzeu, galzin

->galze

■galze

[potser del ll. calĭx, -ĭcis ‘tub d’aqüeducte; calze’, o confluència de l’àr. ġaraz, ḫraz ‘enfilar coses’, ḫarza ‘collaret’ i el port. i cast. engarzar, del ll. incastrare ‘inserir’; 1a FONT: 1602]

m FUST Rebaix fet en una peça de fusta per encaixar-n’hi una altra.

->galzeran

■galzeran

[d’origen incert, probablement de l’àr. hispànic ḫaizarân, íd., o encara més de l’àr. oriental ḫaizurân o ḫaizûr, nom de plantes diferents i potser també del galzeran, amb influx d’un nom de planta hispànic; 1a FONT: 1839]

m JARD 1 BOT Planta arbustiva, de la família de les liliàcies (Ruscus aculeatus), amb fil·locladis ovals punxeguts, flors trímeres menudes i baies rodones i vermelles.

2 galzeran major Planta de jardí de la família de les liliàcies (Ruscus hypophyllum), semblant al galzeran.

->galzés

■galzés

[variant de calcés]

m MAR calcés 2.

->galzet

■galzet

m CONSTR NAV Porció superior del pal, de secció quadrada, entre la creueta i el tamboret o entre aquest i la cofa.

->gam

■gam

[de gamar-se; 1a FONT: 1893]

m PAT i VETER Gamadura.

->-gam

■-gam -gama

Forma sufixada del mot grec gámos, que significa ‘unió’. Ex.: polígam, fanerògama, monògam.

->gamadiu

■gamadiu -iva

Part. sil.: ga_ma_diu

[de gamar-se]

adj Dit del lloc on es gamen les ovelles que hi pasturen.

->gamadura

■gamadura

[de gamar-se]

f PAT i VETER 1 Malaltia llarga que fa perdre les forces i el delit a l’individu malalt.

2 esp Distomatosi.

->gamar-se

■gamar-se

[d’origen incert, probablement de l’àr. ġamm ‘entristir-se; sufocar-se’, possiblement difós a través de les escoles de veterinària i medicina de Salern i Montpeller, de notable influx àrab; 1a FONT: 1602]

v pron PAT i VETER Agafar una gamadura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gamar

GERUNDI: gamant

PARTICIPI: gamat, gamada, gamats, gamades

INDICATIU PRESENT: gamo, games, gama, gamem, gameu, gamen

INDICATIU IMPERFET: gamava, gamaves, gamava, gamàvem, gamàveu, gamaven

INDICATIU PASSAT: gamí, gamares, gamà, gamàrem, gamàreu, gamaren

INDICATIU FUTUR: gamaré, gamaràs, gamarà, gamarem, gamareu, gamaran

INDICATIU CONDICIONAL: gamaria, gamaries, gamaria, gamaríem, gamaríeu, gamarien

SUBJUNTIU PRESENT: gami, gamis, gami, gamem, gameu, gamin

SUBJUNTIU IMPERFET: gamés, gamessis, gamés, gaméssim, gaméssiu, gamessin

IMPERATIU: gama, gami, gamem, gameu, gamin

->gamarús

■gamarús -ussa

[d’origen incert, possiblement d’un preromà kau-ar-ukio-, paral·lel a kau-ukio-, origen del sinònim gaús, amb influx, pel que fa a la -m-, d’un mot semblant, com el cat. ant. gamús ‘beneit’; 1a FONT: 1864, DLab.]

1 1 m ORNIT Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Strix aluco), amb discs facials complets i plomatge burell.

2 m i f fig i desp Persona toixa, aturada o de maneres rústiques.

2 m BOT Bolet de la família de les poliporàcies (Griphola gigantea), de carpòfor compost amb els barrets flabel·lats i imbricats, de color bru.

->gamba¹

■gamba¹

[forma italofrancesa de cama]

f 1 Cama, especialment en l’expressió tenir bona gamba (o tenir gamba) Tenir bona cama.

2 MÚS Joc de boca de l’orgue de tubs estrets i oberts, de 4′, 8′ o 16′.

3 ORNIT Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes. Cal esmentar-ne la gamba roja (Tringa totanus), la gamba roja pintada (Tringa erythropus) i la gamba verda (Tringa nebularia).

->gamba²

■gamba²

[probablement extret del pl. ant. gàmbers, pronunciat gambes, ll. vg. cambărus, ll. cl. cammărus, i aquest, del gr. kámmaros, segurament encreuat amb el gr. kárabos ‘llamàntol’; 1a FONT: 1416]

f ZOOL Nom donat a diversos crustacis de la família dels peneids, de l’ordre dels decàpodes macrurs, de colors rosats o vermells i de carn molt saborosa, entre els quals destaca la gamba d’esquer (Crangon crangon), de cos transparent, la gamba rosada (Aristeus antennatus) i la gamba vermella (Aristeomorpha foliacea).

->gambada

■gambada

[de gamba¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Passa llarga.

2 hiperb Ens vam plantar a l’altre cap del poble amb quatre gambades.

->gambaire

■gambaire

Part. sil.: gam_bai_re

[de gamba¹]

adj i m i f Que defuig el treball.

->gambajó

■gambajó

[probablement de l’oc. cambajoun ‘pernil’, cf. ross. cambajó]

m Cuixa del porc.

->gambal

■gambal

[de gamba¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 1 Gamba, cama.

2 curt de gambals fig Curt de comprensió.

2 Corretja que manté l’estrep penjat a la sella.

3 HIST Corretja o cadena amb què hom subjectava les cames d’algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo.

->gambaner

■gambaner

[de gamba²]

m dial Instrument consistent en una bossa cònica de xarxa que té per vorera o boca un cercle metàl·lic subjectat a l’extrem d’un mànec llarg, generalment de fusta, que serveix per a pescar animals petits de la mar, especialment gambes.

->gambar

■gambar

[de gamba¹; 1a FONT: 1899]

v intr Caminar amb passes llargues, fer gambades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gambar

GERUNDI: gambant

PARTICIPI: gambat, gambada, gambats, gambades

INDICATIU PRESENT: gambo, gambes, gamba, gambem, gambeu, gamben

INDICATIU IMPERFET: gambava, gambaves, gambava, gambàvem, gambàveu, gambaven

INDICATIU PASSAT: gambí, gambares, gambà, gambàrem, gambàreu, gambaren

INDICATIU FUTUR: gambaré, gambaràs, gambarà, gambarem, gambareu, gambaran

INDICATIU CONDICIONAL: gambaria, gambaries, gambaria, gambaríem, gambaríeu, gambarien

SUBJUNTIU PRESENT: gambi, gambis, gambi, gambem, gambeu, gambin

SUBJUNTIU IMPERFET: gambés, gambessis, gambés, gambéssim, gambéssiu, gambessin

IMPERATIU: gamba, gambi, gambem, gambeu, gambin

->gambejar

■gambejar

[de gamba¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

v intr Fer anar les cames, especialment el qui està penjat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gambejar

GERUNDI: gambejant

PARTICIPI: gambejat, gambejada, gambejats, gambejades

INDICATIU PRESENT: gambejo, gambeges, gambeja, gambegem, gambegeu, gambegen

INDICATIU IMPERFET: gambejava, gambejaves, gambejava, gambejàvem, gambejàveu, gambejaven

INDICATIU PASSAT: gambegí, gambejares, gambejà, gambejàrem, gambejàreu, gambejaren

INDICATIU FUTUR: gambejaré, gambejaràs, gambejarà, gambejarem, gambejareu, gambejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gambejaria, gambejaries, gambejaria, gambejaríem, gambejaríeu, gambejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gambegi, gambegis, gambegi, gambegem, gambegeu, gambegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gambegés, gambegessis, gambegés, gambegéssim, gambegéssiu, gambegessin

IMPERATIU: gambeja, gambegi, gambegem, gambegeu, gambegin

->gamber

■gamber

[de gamba²]

m PESC Mànega de xarxa emprada per a pescar gambes.

->gambera

■gambera

[de gamba¹]

f INDUM Peça de l’arnès que cobria la cama.

->gamberrada

■gamberrada

[de gamberro]

f Acció pròpia d’un gamberro.

->gamberrisme

■gamberrisme

[de gamberro]

m Conducta pròpia dels gamberros.

->gamberro

■gamberro -a

[del cast. gamberro, d’origen incert]

m i f Persona que comet actes incivils per molestar els altres.

->gambeta

gambeta

[de gamba²]

f ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels peneids (Leander serratus), que habita a les costes rocalloses de la Mediterrània a les escletxes de les roques, on hom el captura amb la mà, amb coladors, etc.

->gambeto

■gambeto

[potser de l’oc. gambeto ‘cameta’, perquè aquesta peça arribava a mitja cama, o de l’ant. bambeth, bambez ‘perpunt’, del b. ll. bambax ‘cotó’, i aquest, del gr. bizantí bámbax, variant de bómbyx ‘seda’; 1a FONT: 1700]

m 1 Capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i certes cerimònies oficials arcaiques.

2 ball del gambeto FOLK Ball de caire religiós que hom ballava a Ridaura (Garrotxa) per la festa del Roser.

->gambià

■gambià -ana

Part. sil.: gam_bi_à

adj i m i f De Gàmbia (estat d’Àfrica).

->gambina

■gambina

[de gamba²]

f PESC Morenell gros de jonc.

->gàmbir

gàmbir

m BOT Uncària.

->gambirol

■gambirol

[variant de gambirot]

m gambirot 2.

->gambirola

■gambirola

f gambirot 2.

->gambirot

■gambirot

[potser reducció de gamabairot, augmentatiu de gamba ‘cama’, resultant d’una ultracorrecció entre les terminacions -airo, -aro, del ll. -arius, per les potes eixancarrades del crustaci]

m 1 Noi entremaliat.

2 Salt, bot, saltiró.

->gambista

■gambista

m i f MÚS Músic que toca la viola de gamba.

->gambit

■gambit

[de l’it. gambetto ‘traveta’, der. de gamba ‘cama’]

m JOCS Obertura d’una partida d’escacs en què el primer jugador lliura voluntàriament un peó o una altra peça per tal d’aconseguir un avantatge de posició.

->gamboí

gamboí -ïna

Part. sil.: gam_bo_í

m i f HIST Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà amb la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.

->gambot

■gambot

[de gamba²]

m 1 PESC Pasta feta amb gamba picada, emprada com a esquer.

2 ZOOL Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels peneids (Plesiopenaeus edwardsianus), de color vermell intens i carn apreciada, més gros que el llagostí.

->gambota

■gambota

[de gamba¹]

f CONSTR NAV 1 Cadascuna de les peces de fusta o de ferro, corbades, que van fermes al jou principal i que formen el buc de l’embarcació per la part de popa.

2 gambota de proa Cada rama de les peces que, a semblança de les de popa, formen la carcassa i reforcen la proa.

->gambuix

■gambuix

Part. sil.: gam_buix

[de l’àr. hispànic i magrebí kanbûš, íd., d’origen romànic, probablement variant d’un mossàrab qapûč i del cat. caputxo, caputxa, der. de capa; 1a FONT: s. XIV]

m INDUM 1 Mocador de cap.

2 Capçó.

->gambúsia

■gambúsia

Part. sil.: gam_bú_si_a

f ICT Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels pecílids (Gambusia sp), d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, molt apreciat com a peix d’aquari i emprat per a combatre les plagues de mosquits.

->game

game^* [géjm]

[angl ] m ESPORT En el tennis, joc.

->gamelan

gamelan

m MÚS Orquestra javanesa, estesa per tot el domini indonesi i que sol acompanyar les danses tradicionals.

->gàmeta

■gàmeta

[del gr. gametḗ ‘muller’]

m BIOL Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.

->gametangi

■gametangi

[de gameto- i el gr. aggeîon ‘vas’]

m BOT Cèl·lula dins la qual es formen gàmetes.

->gametangiogàmia

gametangiogàmia

Part. sil.: ga_me_tan_gi_o_gà_mi_a

f BOT Copulació de gametangis enters.

->gameto-

■gameto-

Forma prefixada del mot grec gametḗ, que significa ‘muller’ o gamétēs, que significa ‘marit’. Ex.: gametòfit.

->gametocida

gametocida

[de gameto- i -cida]

adj BIOL Dit d’allò que destrueix els gàmetes.

->gametocist

gametocist

m BOT Cèl·lula especialitzada d’algunes algues eucariotes que produeix els gàmetes i els protegeix al seu interior durant un cert temps.

->gametòcit

gametòcit

m BIOL Cadascuna de les cèl·lules de les quals s’originen els gàmetes gràcies al procés de la gametogènesi.

->gametòfit

■gametòfit

[de gameto- i -fit]

m BOT En les plantes amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació que fa gàmetes i que és haploide.

->gametofític

■gametofític -a

adj BOT Relatiu o pertanyent als gametòfits.

->gametogàmia

gametogàmia

Part. sil.: ga_me_to_gà_mi_a

[de gameto- i -gàmia]

f BIOL Reproducció sexual mitjançant gàmetes.

->gametogen

gametogen -ògena

adj BIOL Que origina gàmetes.

->gametogènesi

■gametogènesi

[de gameto- i -gènesi]

f BIOL Procés de formació dels gàmetes.

->gametòspora

gametòspora

f BOT Cèl·lula que resulta de la unió de dos gàmetes.

->-gàmia

■-gàmia

Forma sufixada del mot grec gámos, que significa ‘unió’. Ex.: monogàmia, heterogàmia.

->-gàmic

-gàmic -gàmica

Forma sufixada del mot grec gámos, que significa ‘unió’. Ex.: endogàmic.

->gamma

■gamma

[del gr. gámma, lletra que en la notació medieval representa el sol² anterior a la A (el nostre la³), primera nota de l’escala natural, i equival a ‘escala’ i, després, ‘gradació de colors’]

f 1 Nom de la tercera lletra de l’alfabet grec [γ Γ].

2 HERÀLD Peça composta resultant de la unió d’un cap amb la primera divisió d’un escut dextrat.

3 1 MÚS Fragment de l’escala musical que s’estén de tònica a tònica.

2 Sèrie de colors graduats.

3 fig Una carrera que ofereix tota una gamma de possibilitats.

4 RADIOTÈC Zona de freqüències reservada a les emissions de radiodifusió.

5 distribució (o llei) Γ ESTAD Llei de probabilitat de la variable contínua x, la funció de densitat de la qual és f(x) = e^-xx^k-1/Γ(k) (0 < x < ∞; k > 0).

6 funció Γ MAT Funció definida per la fórmula Γ(x) = ʃ^∞₀t^[x-1]e^-t dt, on, si hom considera Γ real, x ha d’ésser real i major que zero, i si hom considera Γ complexa, la part real de x ha d’ésser major que zero.

7 raigs γ FÍS ATÒM Radiació electromagnètica emesa en la desexcitació de determinats nuclis radioactius.

->gammacisme

■gammacisme

[de gamma, tercera lletra de l’alfabet gr. (= G)]

m Dificultat a pronunciar les consonants velars.

->gammadió

■gammadió

Part. sil.: gam_ma_di_ó

[alteració del b. ll. gammadium, i aquest, del gr. td. gammádion, cl. gammátion ‘gamma petita’]

m Creu gammada.

->gammaglobulina

■gammaglobulina

[de gamma i globulina]

f BIOQ i FISIOL ANIM Cadascun dels anticossos de natura glicoproteica de gran acció antiinfecciosa.

->gammagrafia

■gammagrafia

Part. sil.: gam_ma_gra_fi_a

[de gamma i -grafia]

f 1 DIAG Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa de manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.

2 METAL·L Assaig no destructiu amb raigs γ per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.

->gàmmar

gàmmar

m ZOOL Gènere de crustacis de l’ordre del amfípodes, de la família dels gammàrids (Gammarus sp), de cos transparent i sense closca.

->gammàrids

gammàrids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis peracàrides de l’ordre dels amfípodes, que inclou el gàmmar.

2 sing Crustaci de la família dels gammàrids.

->gàmmarus

gàmmarus

m ZOOL Gàmmar.

->gammat

■gammat -ada

[de gamma]

adj Que té la forma de la lletra grega gamma majúscula (Γ).

->gamó

■gamó

[d’origen incert; 1a FONT: s. XIV]

m BOT Porrassa.

->gamo-

gamo-

Forma prefixada del mot grec gámos, que significa ‘unió’. Ex.: gamofàgia.

->gamofil·le

gamofil·le -a

adj BOT Dit de l’involucre que té les bràctees soldades.

->gamoi

■gamoi -a

Part. sil.: ga_moi

[d’origen incert, potser té alguna relació amb gamarús, gaús o el cat. ant. gamús ‘beneit’; 1a FONT: 1915, DAg.]

adj Ganso, lent.

->gamonet

■gamonet

[de gamó, probablement adaptació del cast. gamoncito, íd.]

m BOT cebollí 2.

->gamopètal

■gamopètal -a

[de gamo- i pètal]

adj BOT De pètals soldats.

->gamosèpal

■gamosèpal -a

[de gamo- i sèpal]

adj BOT De sèpals soldats.

->gamotèpal

■gamotèpal -a

adj BOT Que té els tèpals soldats.

->gana

■gana

[d’origen incert, probablement d’un gòt. *gano, íd.; 1a FONT: s. XII]

f 1 1 [generalment en pl] Desig o impuls de fer alguna cosa. Avui tinc ganes d’anar al cinema. Es moria de ganes de ballar-hi. Ja me n’han passat les ganes. Què, no et vénen ganes d’afegir-t’hi? M’han vingut unes ganes de riure! Reia sense ganes.

2 [generalment en pl] Desig que alguna cosa s’esdevingui. Tinc ganes que plogui. Tenia moltes ganes que te’n sortissis.

3 de bona gana Amb molt gust, volenterosament. Els ho concedí de bona gana. De bona gana vindria.

4 de mala gana A desgrat, amb repugnància. Ho fa tot de mala gana.

5 donar la gana (a algú, de fer una cosa) Voler fer-la, mal que sigui contra raó o contra la voluntat d’altri. Fa sempre el que li dóna la gana. No em dóna la gana de dir-t’ho.

6 ni ganes! Exclamació amb què hom manifesta menyspreu per alguna cosa que li neguen, que no pot fer, etc.

2 1 Desig de menjar. Tens gana? Menja’t una cama! D’ençà que vaig estar malalt, he perdut la gana.

2 fer patir (o fer passar) gana (a algú) (o matar de gana) No donar a algú l’aliment que li caldria.

->ganàpia

■ganàpia

Part. sil.: ga_nà_pi_a

[deriv. de gana amb el sufix caló -àpia, -ípia; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura.

->ganassa

■ganassa

[variant de ganàpia, amb variant de sufix]

m i f Ganàpia.

->gandalla

■gandalla

[potser der. de l’ant. gandir ‘refugiar-se; protegir’, del gòt. wandjan ‘girar-se, entornar-se’, per al·lusió al ret que duien els bandolers proscrits o al fet de protegir-s’hi la cabellera; 1a FONT: 1356]

f 1 BOT Planta herbàcia, de la família de les resedàcies (Reseda lutea), amb fulles pinnatisectes, flors grogues en raïms llargs i fruits capsulars.

2 INDUM Lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.

->gandesà

■gandesà -ana

adj i m i f De Gandesa (Terra Alta).

->gandià

■gandià -ana

Part. sil.: gan_di_à

adj i m i f De Gandia (Safor).

->gandul

■gandul -a

[del cast. gandul, i aquest de l’àr. ġandûr ‘jove de classe modesta, fatxenda, que cerca d’agradar a les dones, viu sense treballar i agafa fàcilment les armes’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj i m i f Que es lliura a la peresa, que no vol treballar. És la persona més gandula que he conegut mai. Un gandul acabat.

2 f MOBL Cadira plegable amb el seient de roba i les potes articulades en forma d’aspa.

->gandulejar

■gandulejar

[de gandul; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr Fer el gandul. Si deixes de gandulejar potser acabaràs aviat la feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gandulejar

GERUNDI: gandulejant

PARTICIPI: gandulejat, gandulejada, gandulejats, gandulejades

INDICATIU PRESENT: gandulejo, ganduleges, ganduleja, gandulegem, gandulegeu, gandulegen

INDICATIU IMPERFET: gandulejava, gandulejaves, gandulejava, gandulejàvem, gandulejàveu, gandulejaven

INDICATIU PASSAT: gandulegí, gandulejares, gandulejà, gandulejàrem, gandulejàreu, gandulejaren

INDICATIU FUTUR: gandulejaré, gandulejaràs, gandulejarà, gandulejarem, gandulejareu, gandulejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gandulejaria, gandulejaries, gandulejaria, gandulejaríem, gandulejaríeu, gandulejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gandulegi, gandulegis, gandulegi, gandulegem, gandulegeu, gandulegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gandulegés, gandulegessis, gandulegés, gandulegéssim, gandulegéssiu, gandulegessin

IMPERATIU: ganduleja, gandulegi, gandulegem, gandulegeu, gandulegin

->ganduleria

■ganduleria

Part. sil.: gan_du_le_ri_a

[de gandul]

f Qualitat de gandul.

->ganejar

■ganejar

[de gana; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v intr Tenir gana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: ganejar

GERUNDI: ganejant

PARTICIPI: ganejat, ganejada, ganejats, ganejades

INDICATIU PRESENT: ganejo, ganeges, ganeja, ganegem, ganegeu, ganegen

INDICATIU IMPERFET: ganejava, ganejaves, ganejava, ganejàvem, ganejàveu, ganejaven

INDICATIU PASSAT: ganegí, ganejares, ganejà, ganejàrem, ganejàreu, ganejaren

INDICATIU FUTUR: ganejaré, ganejaràs, ganejarà, ganejarem, ganejareu, ganejaran

INDICATIU CONDICIONAL: ganejaria, ganejaries, ganejaria, ganejaríem, ganejaríeu, ganejarien

SUBJUNTIU PRESENT: ganegi, ganegis, ganegi, ganegem, ganegeu, ganegin

SUBJUNTIU IMPERFET: ganegés, ganegessis, ganegés, ganegéssim, ganegéssiu, ganegessin

IMPERATIU: ganeja, ganegi, ganegem, ganegeu, ganegin

->ganfaró

ganfaró

[variant de gonfanó]

m Gonfanó.

->ganfaroner

ganfaroner -a

[de ganfaró]

m i f Gonfanoner.

->ganga¹

■ganga¹

[d’origen onomatopeic, imitatiu del crit de l’ocell; per ser un ocell de mal caçar o plomar, el mot pren el sentit de ‘cosa sense profit’ i després, irònicament, ‘cosa adquirida a bon preu’; 1a FONT: 1369]

f 1 1 Cosa que hom adquireix a un preu molt inferior al normal.

2 Ocasió de comprar alguna cosa avantatjosament.

2 1 Profit, avantatge, obtingut amb poc esforç, inesperadament, casualment, etc.

2 iròn Quina ganga, casar-se amb aquesta dona!

3 gangues de l’ofici iròn Inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació.

3 ORNIT Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels pteroclídids (Pterocles alchata), de color bru grisenc o groguenc llistat de negre.

->ganga²

■ganga²

[del fr. gangue, íd., i aquest, de l’al. Gang ‘filó metàl·lic’, inicialment ‘marxa, manera de caminar’ i d’aquí ‘camí’; 1a FONT: 1888, DLab.]

f MINERAL Substància tèrria o pètria que acompanya un mineral metal·lífer.

->gangètic

gangètic -a

adj Relatiu o pertanyent al Ganges (riu de l’Índia) o a les terres que banya.

->gangli

■gangli

[del ll. td. ganglion, i aquest, del gr. gágglion, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m 1 ANAT ANIM Engruiximent de forma i grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.

2 PAT Tumor quistós format als tendons i als músculs, vora les articulacions.

->gangli-

■gangli-

Forma prefixada del mot grec gágglion, que significa ‘gangli’. Ex.: gangliforme.

->gangliforme

■gangliforme

[de gangli i -forme]

adj Que té la forma d’un gangli.

->ganglió

■ganglió

Part. sil.: gan_gli_ó

[variant de gangli]

m gangli 2, localitzat sobretot al dors del canell.

->ganglio-

■ganglio-

Forma prefixada del mot grec gágglion, que significa ‘gangli’. Ex.: ganglioplègic.

->ganglioma

ganglioma

Part. sil.: gan_gli_o_ma

m PAT Tumor d’un gangli, especialment limfàtic.

->ganglionar

■ganglionar

Part. sil.: gan_gli_o_nar

[de gangli; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj MED 1 Relatiu o pertanyent als ganglis.

2 Proveït de ganglis.

->ganglionitis

■ganglionitis

Part. sil.: gan_gli_o_ni_tis

f PAT Adenitis.

->ganglioplègic

ganglioplègic

Part. sil.: gan_gli_o_plè_gic

m FARM Cadascun dels agents farmacològics que actuen interceptant la transmissió de l’influx nerviós en el nivell de la sinapsi ganglionar de les vies nervioses vegetatives parasimpàtiques i ortosimpàtiques.

->ganglioradiculitis

ganglioradiculitis

Part. sil.: gan_gli_o_ra_di_cu_li_tis

f PAT Herpes zòster.

->gangliòsid

gangliòsid

Part. sil.: gan_gli_ò_sid

m BIOQ Glicolípid en el qual la fracció glucídica és un oligosacàrid complex.

->ganglitis

ganglitis

f PAT Ganglionitis.

->gangrena

■gangrena

[del ll. gangraena, i aquest, del gr. gággraina, íd.; 1a FONT: c. 1500, Cauliach]

f 1 PAT Necrosi d’una part d’un teixit o d’un òrgan.

2 fig Corrupció moral.

->gangrenar

■gangrenar

[de gangrena; 1a FONT: 1696, DLac.]

v PAT 1 tr Produir gangrena (en una part del cos).

2 pron Patir gangrena una part del cos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gangrenar

GERUNDI: gangrenant

PARTICIPI: gangrenat, gangrenada, gangrenats, gangrenades

INDICATIU PRESENT: gangreno, gangrenes, gangrena, gangrenem, gangreneu, gangrenen

INDICATIU IMPERFET: gangrenava, gangrenaves, gangrenava, gangrenàvem, gangrenàveu, gangrenaven

INDICATIU PASSAT: gangrení, gangrenares, gangrenà, gangrenàrem, gangrenàreu, gangrenaren

INDICATIU FUTUR: gangrenaré, gangrenaràs, gangrenarà, gangrenarem, gangrenareu, gangrenaran

INDICATIU CONDICIONAL: gangrenaria, gangrenaries, gangrenaria, gangrenaríem, gangrenaríeu, gangrenarien

SUBJUNTIU PRESENT: gangreni, gangrenis, gangreni, gangrenem, gangreneu, gangrenin

SUBJUNTIU IMPERFET: gangrenés, gangrenessis, gangrenés, gangrenéssim, gangrenéssiu, gangrenessin

IMPERATIU: gangrena, gangreni, gangrenem, gangreneu, gangrenin

->gangrenós

■gangrenós -osa

[de gangrena; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj PAT 1 De la natura de la gangrena.

2 Degut a la gangrena.

->gàngster

■gàngster

[de l’angl. nord-americà gangster, der. de gang ‘banda, especialment de malfactors’ amb el sufix atípic -ster, com en youngster, mot divulgat per films americans ‘de gàngsters’]

1 m HIST Membre d’una banda controlada per elements italoamericans més o menys relacionats amb la màfia que practicava negocis clandestins als Estats Units d’Amèrica.

2 adj i m i f p ext Dit de la persona sense escrúpols, disposada a tot per tal d’aconseguir els seus fins.

->gangsterisme

■gangsterisme

m 1 Conjunt d’activitats i de maneres d’actuar dels gàngsters.

2 p ext Ús organitzat de la violència, intimidació o altres mitjans il·lícits de coerció.

->gànguil

■gànguil

[d’un encreuament del gr. gággamon ‘xarxa allargassada’ amb el gr. kágkhalon ‘polleguera’, amb possible influx de pàmfil¹ ‘vaixell’, també d’origen gr; 1a FONT: 1419]

m 1 PESC Art de ròssec consistent en una bossa de xarxa llargaruda, sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.

2 p ext MAR 1 Embarcació de pesca amb un sol pal amb vela llatina i amb la proa igual que la popa, que arrossega el gànguil.

2 Embarcació molt plana, amb la proa i la popa d’igual forma, amb què hom porta a llençar mar endins allò que treuen les dragues.

3 fig 1 Persona molt alta i prima, de cames llargues. És llarg i prim com un gànguil. Sembla un gànguil. Quin gànguil!

2 Animal escanyolit.