->remenjar
■remenjar[de menjar1]
v tr TÈXT Destruir en certs indrets d’un teixit prèviament tenyit, per mitjà d’un remenjant, el colorant de la tintura, de manera que el dibuix aparegui estampat en blanc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remenjar
GERUNDI: remenjant
PARTICIPI: remenjat, remenjada, remenjats, remenjades
INDICATIU PRESENT: remenjo, remenges, remenja, remengem, remengeu, remengen
INDICATIU IMPERFET: remenjava, remenjaves, remenjava, remenjàvem, remenjàveu, remenjaven
INDICATIU PASSAT: remengí, remenjares, remenjà, remenjàrem, remenjàreu, remenjaren
INDICATIU FUTUR: remenjaré, remenjaràs, remenjarà, remenjarem, remenjareu, remenjaran
INDICATIU CONDICIONAL: remenjaria, remenjaries, remenjaria, remenjaríem, remenjaríeu, remenjarien
SUBJUNTIU PRESENT: remengi, remengis, remengi, remengem, remengeu, remengin
SUBJUNTIU IMPERFET: remengés, remengessis, remengés, remengéssim, remengéssiu, remengessin
IMPERATIU: remenja, remengi, remengem, remengeu, remengin
->rementerola
■rementerola[potser resultat d’un encreuament de romeguerola, dimin. de romeguera, amb mendastre, variant de mentastre, menta]
f BOT i FARM Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Satureja calamintha), aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, flors purpúries en ramells axil·lars i fruits amb quatre núcules, que té virtuts tòniques i estomacals.
->remenut
remenut -udaadj Molt menut.
->remer
■remer -a[de remar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]
1 m i f ESPORT 1 MAR Remador.
2 Persona que practica l’esport del rem.
2 f TRANSP Pal gruixut, d’un metre de llargada, que serveix de punt de suport del rem i que hom dreça a la part del davant del primer tram d’un rai i a l’extrem del darrer tram.
->remesa
■remesa[de remetre]
f 1 Acció de remetre; remissió.
2 Tramesa.
3 ADOB Clot on els adobers colguen els cuirs amb escorça seca, per sostres, que és omplert després amb aigua.
4 TÈXT 1 Nom que hom dóna a una quantitat de fils d’ordit d’un passat en els lliços i que constitueix la totalitat del seu curs o una de les fraccions que el componen.
2 Conjunt de lliços que comprenen la disposició completa de fils d’ordit degudament passats en funció del lligat que hom vol obtenir.
->remesclar
remesclar[de mesclar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr Tornar a mesclar, insistir a mesclar coses ja mesclades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remesclar
GERUNDI: remesclant
PARTICIPI: remesclat, remesclada, remesclats, remesclades
INDICATIU PRESENT: remesclo, remescles, remescla, remesclem, remescleu, remesclen
INDICATIU IMPERFET: remesclava, remesclaves, remesclava, remesclàvem, remesclàveu, remesclaven
INDICATIU PASSAT: remesclí, remesclares, remesclà, remesclàrem, remesclàreu, remesclaren
INDICATIU FUTUR: remesclaré, remesclaràs, remesclarà, remesclarem, remesclareu, remesclaran
INDICATIU CONDICIONAL: remesclaria, remesclaries, remesclaria, remesclaríem, remesclaríeu, remesclarien
SUBJUNTIU PRESENT: remescli, remesclis, remescli, remesclem, remescleu, remesclin
SUBJUNTIU IMPERFET: remesclés, remesclessis, remesclés, remescléssim, remescléssiu, remesclessin
IMPERATIU: remescla, remescli, remesclem, remescleu, remesclin
->remetre
■remetre[del ll. remittĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v 1 tr Perdonar una falta, una pena, un deute, etc.; condonar. Remetre les ofenses rebudes. Remetre una culpa.
2 tr 1 Deixar de fer, de judicar, una cosa perquè sigui feta en un altre temps, perquè sigui judicada per altri. Remetre una cosa a la discreció d’algú.
2 LIT Fer una remissió a un altre lloc d’un llibre.
3 tr 1 Fer passar una cosa de mans d’una persona a mans d’altri. L’oncle ens ha remès un paquet amb fruita.
2 Trametre.
4 intr Perdre part de la seva intensitat. La febre ja comença a remetre.
5 pron Atenir-se. Remetre’s a les instruccions rebudes.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remetre
GERUNDI: remetent
PARTICIPI: remès, remesa, remesos, remeses
INDICATIU PRESENT: remeto, remets, remet, remetem, remeteu, remeten
INDICATIU IMPERFET: remetia, remeties, remetia, remetíem, remetíeu, remetien
INDICATIU PASSAT: remetí, remeteres, remeté, remetérem, remetéreu, remeteren
INDICATIU FUTUR: remetré, remetràs, remetrà, remetrem, remetreu, remetran
INDICATIU CONDICIONAL: remetria, remetries, remetria, remetríem, remetríeu, remetrien
SUBJUNTIU PRESENT: remeti, remetis, remeti, remetem, remeteu, remetin
SUBJUNTIU IMPERFET: remetés, remetessis, remetés, remetéssim, remetéssiu, remetessin
IMPERATIU: remet, remeti, remetem, remeteu, remetin
->remeulo
■remeuloPart. sil.: re_meu_lo
[der. d’una de les moltes formes onomatopeiques del crit del gat (miol, miolar, mèu, meular)]
m dial Marrameu.
->remig
■remig[del ll. remigium ‘banc de remers; navegació a rem’, der. de remex, -ĭgis ‘remer’, comp. de remus ‘rem’ i agĕre ‘moure’]
[pl -igs o -itjos] m MAR Espai entre banc i banc en una embarcació moguda per remers.
->rèmige
■rèmige[del ll. remex, -ĭgis ‘remer’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
1 adj Que serveix de rem.
2 adj i f ANAT ANIM Cadascuna de les grosses plomes que formen les ales dels ocells.
->reminiscència
■reminiscènciaPart. sil.: re_mi_nis_cèn_ci_a
[del ll. reminiscentia, íd.; 1a FONT: 1498]
f 1 1 Record d’una cosa quasi oblidada. Me’n resta una vaga reminiscència.
2 Allò que sobreviu d’una cosa i serveix per a fer-la recordar. El carnaval és una reminiscència de les Saturnals romanes.
3 FILOS En la filosofia de Plató, la consciència de l’home que, en veure els objectes sensibles, recorda les idees dels éssers corresponents.
4 PSIC Record incomplet que no és reconegut com a passat.
5 PSIC Retorn espontani a la consciència d’un record confús.
2 1 Cosa que hi ha en una obra que recorda quelcom d’altres obres. En l’obra d’aquest pintor hi ha certes reminiscències franceses.
2 MÚS Peça breu o fragment musical basat en una melodia d’una obra coneguda.
->remintolar
■remintolar[del ll.vg. *(re)minctulare, der. del ll. mingĕre ‘orinar’ (cf. reviscolar); 1a FONT: 1878]
v intr Traspuar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remintolar
GERUNDI: remintolant
PARTICIPI: remintolat, remintolada, remintolats, remintolades
INDICATIU PRESENT: remintolo, remintoles, remintola, remintolem, remintoleu, remintolen
INDICATIU IMPERFET: remintolava, remintolaves, remintolava, remintolàvem, remintolàveu, remintolaven
INDICATIU PASSAT: remintolí, remintolares, remintolà, remintolàrem, remintolàreu, remintolaren
INDICATIU FUTUR: remintolaré, remintolaràs, remintolarà, remintolarem, remintolareu, remintolaran
INDICATIU CONDICIONAL: remintolaria, remintolaries, remintolaria, remintolaríem, remintolaríeu, remintolarien
SUBJUNTIU PRESENT: remintoli, remintolis, remintoli, remintolem, remintoleu, remintolin
SUBJUNTIU IMPERFET: remintolés, remintolessis, remintolés, remintoléssim, remintoléssiu, remintolessin
IMPERATIU: remintola, remintoli, remintolem, remintoleu, remintolin
->remirament
■remirament[de remirar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Gran cura o atenció que hom posa en allò que fa o que diu; circumspecció.
->remirar
■remirar[de mirar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 Tornar a mirar. Va remirar el vestit: li agradava força.
2 Mirar insistentment o amb gran atenció, observar. Remirava les fulles dels arbres, en cerca d’indicis de malura.
2 pron Posar molta atenció en parlar o en obrar, anar amb circumspecció. S’hi remira, quan parla d’un tema delicat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remirar
GERUNDI: remirant
PARTICIPI: remirat, remirada, remirats, remirades
INDICATIU PRESENT: remiro, remires, remira, remirem, remireu, remiren
INDICATIU IMPERFET: remirava, remiraves, remirava, remiràvem, remiràveu, remiraven
INDICATIU PASSAT: remirí, remirares, remirà, remiràrem, remiràreu, remiraren
INDICATIU FUTUR: remiraré, remiraràs, remirarà, remirarem, remirareu, remiraran
INDICATIU CONDICIONAL: remiraria, remiraries, remiraria, remiraríem, remiraríeu, remirarien
SUBJUNTIU PRESENT: remiri, remiris, remiri, remirem, remireu, remirin
SUBJUNTIU IMPERFET: remirés, remiressis, remirés, remiréssim, remiréssiu, remiressin
IMPERATIU: remira, remiri, remirem, remireu, remirin
->remirat
■remirat -ada[de remirar]
adj Que posa una gran cura o atenció en allò que fa o que diu.
->remís
■remís -isa[del ll. remissus, -a, -um, part. de remittĕre ‘enviar; relaxar; distendre; afeblir-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
adj 1 Fluix, poc curós en el compliment d’un deure, en la determinació o la resolució d’una cosa.
2 No enèrgic, mancat d’activitat. La seva digestió solia ésser molt remisa.
->remisament
■remisament[de remís; 1a FONT: s. XV, Cauliach]
adv D’una manera remisa.
->remissibilitat
■remissibilitat[de remissible]
f Qualitat de remissible.
->remissible
■remissible[del ll. remissibĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Que pot ésser remès o perdonat. Totes les faltes de feblesa són remissibles.
->remissió
■remissióPart. sil.: re_mis_si_ó
[del ll. remissio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]
f 1 1 Acció de remetre o perdonar;
2 l’efecte.
3 DR Perdó o condonació total o parcial d’un deute, d’una culpa, d’una obligació renunciant als propis drets de revenja, de satisfacció, de querella.
4 TEOL Perdó dels pecats, primer efecte del sagrament de la penitència mitjançant l’efusió de la gràcia.
2 1 Acció de remetre a la voluntat, al judici, d’altri.
2 Acció de diferir, de retardar; dilació.
3 DR Tècnica legislativa consistent en la referència que un text legal fa a altra o altres disposicions de tal manera que aquestes últimes han de considerar-se part de la normativa que inclou la norma de remissió.
4 DR PROC Acció de diferir una causa remetent-la a un altre tribunal o col·legi competent per a un examen o una decisió.
5 DR PROC Pròrroga.
6 remissió de la causa (o remissió de les parts en causa) DR PROC Moment en què l’instructor investeix el jutge o col·legi competent per decidir una causa.
3 LIT En un escrit, indicació al lector que ha de cercar en un altre lloc del mateix escrit o d’un altre l’explicació d’una cosa que no hi és prou explícita.
4 PAT 1 Disminució de la intensitat dels símptomes d’una malaltia.
2 Cessació de la febre entre els accessos febrils intermitents.
5 sense remissió loc adv Sense remei. El nostre projecte ha fracassat sense remissió.
->remissiu
■remissiu -ivaPart. sil.: re_mis_siu
[del ll. remissivus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que serveix per a remetre.
2 Que remet.
->remissivament
■remissivament[de remissiu]
adv Amb remissió.
->remissori
■remissori -òria[del b. ll. remissorius, -a, -um, íd.]
1 adj Que té la virtut de remetre o perdonar.
2 f DR PROC Comunicació amb la qual el jutge remet una causa o un pres a un altre tribunal o jutge.
3 lletra remissòria (o simplement remissòria) DR CAN Carta del bisbe que allibera un sacerdot de les obligacions disciplinàries a la pròpia diòcesi, i que li permet de passar a la dependència d’un altre bisbe.
->remitent
■remitent[del ll. remittens, -ntis, part. pres. de remittĕre ‘enviar’]
1 adj PAT Caracteritzat per remissions. Febre remitent.
2 m i f Persona que remet o envia una cosa. És convenient de posar sempre, darrere el sobre, el nom i l’adreça del remitent.
->remitger
■remitger -a[de remitjar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m i f PESC Cadascun dels tripulants d’una barca de pesca que participen en el guany de la pesca en una part determinada.
->remitjar
■remitjar[de mig; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]
v intr Intervenir, prendre part, en una cosa.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remitjar
GERUNDI: remitjant
PARTICIPI: remitjat, remitjada, remitjats, remitjades
INDICATIU PRESENT: remitjo, remitges, remitja, remitgem, remitgeu, remitgen
INDICATIU IMPERFET: remitjava, remitjaves, remitjava, remitjàvem, remitjàveu, remitjaven
INDICATIU PASSAT: remitgí, remitjares, remitjà, remitjàrem, remitjàreu, remitjaren
INDICATIU FUTUR: remitjaré, remitjaràs, remitjarà, remitjarem, remitjareu, remitjaran
INDICATIU CONDICIONAL: remitjaria, remitjaries, remitjaria, remitjaríem, remitjaríeu, remitjarien
SUBJUNTIU PRESENT: remitgi, remitgis, remitgi, remitgem, remitgeu, remitgin
SUBJUNTIU IMPERFET: remitgés, remitgessis, remitgés, remitgéssim, remitgéssiu, remitgessin
IMPERATIU: remitja, remitgi, remitgem, remitgeu, remitgin
->remitjó
■remitjóCp. ramitxó
[de remitjar]
m Escadús, escaig. La festa va costar un milió i un remitjó.
->remoció
■remocióPart. sil.: re_mo_ci_ó
[del ll. remotio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1392]
f 1 Acció de remoure o de remoure’s;
2 l’efecte.
->remodelació
■remodelacióPart. sil.: re_mo_de_la_ci_ó
[de remodelar]
f 1 Acció de remodelar;
2 l’efecte.
->remodelar
■remodelar[de modelar]
v tr 1 Tornar a modelar.
2 esp Modificar la forma o l’aspecte (d’alguna cosa) per conformar-la a algun altre model o adaptar-la a alguna funció específica. Remodelar un edifici.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remodelar
GERUNDI: remodelant
PARTICIPI: remodelat, remodelada, remodelats, remodelades
INDICATIU PRESENT: remodelo, remodeles, remodela, remodelem, remodeleu, remodelen
INDICATIU IMPERFET: remodelava, remodelaves, remodelava, remodelàvem, remodelàveu, remodelaven
INDICATIU PASSAT: remodelí, remodelares, remodelà, remodelàrem, remodelàreu, remodelaren
INDICATIU FUTUR: remodelaré, remodelaràs, remodelarà, remodelarem, remodelareu, remodelaran
INDICATIU CONDICIONAL: remodelaria, remodelaries, remodelaria, remodelaríem, remodelaríeu, remodelarien
SUBJUNTIU PRESENT: remodeli, remodelis, remodeli, remodelem, remodeleu, remodelin
SUBJUNTIU IMPERFET: remodelés, remodelessis, remodelés, remodeléssim, remodeléssiu, remodelessin
IMPERATIU: remodela, remodeli, remodelem, remodeleu, remodelin
->remodelatge
remodelatge[de remodelar]
m Remodelació.
->remoguda
■remoguda[de remoure]
f 1 Acció de remoure;
2 l’efecte.
->remoixell
■remoixellPart. sil.: re_moi_xell
[der. de moix2, tret de aiguamoix]
m Remolí.
->rèmol
■rèmol[probablement del ll. vg. *rhombŭlus, dimin. de rhombus, íd., i aquest, del gr. rhómbos ‘baldufa’ i objectes de forma arrodonida; 1a FONT: 1324]
m ICT 1 Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids (Scophthalmus rhombus), de perfil molt asimètric, cos quasi circular, ulls al cantó esquerre, pell nua i cos jaspiat de blanc i negre.
2 rèmol de petxines Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids (Psetta maxima), de contorn quasi circular, sense peduncle caudal i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes. És anomenat també rèmol empetxinat.
3 rèmol de riu Plana.
->remolar1
■remolar1[probablement d’un ll. vg. *remularis, der. de remŭlus, dimin. de remus ‘rem’; 1a FONT: 1254]
m CONSTR NAV i HIST El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, la conservació i la reparació dels rems.
->remolar2
■remolar2[deriv. de rèmola, variant dissimilada de rèmora]
v intr PESC Fer-se un gros esquinç o estrip en una xarxa o en un altre ormeig semblant pel fet d’haver-se enganxat en una roca del fons o pel fet d’haver-hi passat dofins.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remolar
GERUNDI: remolant
PARTICIPI: remolat, remolada, remolats, remolades
INDICATIU PRESENT: remolo, remoles, remola, remolem, remoleu, remolen
INDICATIU IMPERFET: remolava, remolaves, remolava, remolàvem, remolàveu, remolaven
INDICATIU PASSAT: remolí, remolares, remolà, remolàrem, remolàreu, remolaren
INDICATIU FUTUR: remolaré, remolaràs, remolarà, remolarem, remolareu, remolaran
INDICATIU CONDICIONAL: remolaria, remolaries, remolaria, remolaríem, remolaríeu, remolarien
SUBJUNTIU PRESENT: remoli, remolis, remoli, remolem, remoleu, remolin
SUBJUNTIU IMPERFET: remolés, remolessis, remolés, remoléssim, remoléssiu, remolessin
IMPERATIU: remola, remoli, remolem, remoleu, remolin
->remolatxa
■remolatxa[probablement de l’it. remolaccio ‘rave silvestre’, una altra hortalissa semblant, del ll. armoracium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
f HORT Bleda-rave.
->remolc
■remolc[de remolcar; 1a FONT: 1372]
m 1 1 Acció de remolcar;
2 l’efecte.
3 anar a remolc de (algú) fig No obrar sinó per inspiració o per incitació d’aquest.
2 1 Cosa, especialment vehicle, vaixell, etc., remolcada.
2 esp AUT i TRANSP Vehicle concebut per a ésser remolcat per un automòbil.
3 impr AUT i TRANSP Semiremolc.
3 MAR Cap, cable o cadena emprat per a remolcar una embarcació.
4 NÀUT 1 remolc abarloat Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell situant-se el remolcador al seu costat i gairebé tocant-lo.
2 remolc en fletxa Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell, o acció de remolcar-lo, mitjançant un o dos cables, de manera que resta a popa del remolcador i en la direcció del seu eix.
3 remolc en punta Maniobra que consisteix a remolcar un vaixell situant-se el remolcador prop de la proa, de manera que l’angle format pels eixos longitudinals d’ambdós sigui agut.
->remolcador
■remolcador -a[de remolcar]
1 adj Que remolca o serveix per a remolcar.
2 m CONSTR NAV Embarcació especialment concebuda i construïda per a remolcar els vaixells.
3 avió remolcador de fitó AERON i TÀCT Avió que arrossega o remolca una bossa o mànega de vent que serveix de fitó en els exercicis de foc antiaeri.
->remolcament
■remolcament[de remolcar]
m DR MAR Contracte de transport marítim pel qual el capità d’un remolcador s’obliga a arrossegar un vaixell per un preu estipulat.
->remolcar
■remolcar[del ll. td. remŭlcare, íd., der. de remŭlcum ‘cable de remolcar’, del gr. rhymoulkéō ‘remolcar’, comp. de rhỹma ‘cable de remolcar’ i ólkos ‘acció d’estirar’; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
v tr 1 NÀUT Una nau fer avançar darrere seu una altra embarcació estirant-la amb caps, cables o cadenes.
2 p anal TRANSP Un vehicle (locomotora, camió tractor, etc.) arrossegar-ne un altre o d’altres (vagons, semiremolc, etc.) fent-los avançar darrere seu.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remolcar
GERUNDI: remolcant
PARTICIPI: remolcat, remolcada, remolcats, remolcades
INDICATIU PRESENT: remolco, remolques, remolca, remolquem, remolqueu, remolquen
INDICATIU IMPERFET: remolcava, remolcaves, remolcava, remolcàvem, remolcàveu, remolcaven
INDICATIU PASSAT: remolquí, remolcares, remolcà, remolcàrem, remolcàreu, remolcaren
INDICATIU FUTUR: remolcaré, remolcaràs, remolcarà, remolcarem, remolcareu, remolcaran
INDICATIU CONDICIONAL: remolcaria, remolcaries, remolcaria, remolcaríem, remolcaríeu, remolcarien
SUBJUNTIU PRESENT: remolqui, remolquis, remolqui, remolquem, remolqueu, remolquin
SUBJUNTIU IMPERFET: remolqués, remolquessis, remolqués, remolquéssim, remolquéssiu, remolquessin
IMPERATIU: remolca, remolqui, remolquem, remolqueu, remolquin
->remoldre
■remoldre[de moldre]
v [p p remòlt -a] tr Sotmetre una cosa mòlta a una segona mòlta. Aquesta farina s’ha de remoldre: és massa grossera.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remoldre
GERUNDI: remolent
PARTICIPI: remòlt, remòlta, remòlts, remòltes
INDICATIU PRESENT: remolc, remols, remol, remolem, remoleu, remolen
INDICATIU IMPERFET: remolia, remolies, remolia, remolíem, remolíeu, remolien
INDICATIU PASSAT: remolguí, remolgueres, remolgué, remolguérem, remolguéreu, remolgueren
INDICATIU FUTUR: remoldré, remoldràs, remoldrà, remoldrem, remoldreu, remoldran
INDICATIU CONDICIONAL: remoldria, remoldries, remoldria, remoldríem, remoldríeu, remoldrien
SUBJUNTIU PRESENT: remolgui, remolguis, remolgui, remolguem, remolgueu, remolguin
SUBJUNTIU IMPERFET: remolgués, remolguessis, remolgués, remolguéssim, remolguéssiu, remolguessin
IMPERATIU: remol, remolgui, remolguem, remoleu, remolguin
->remolejar
■remolejar[variant dissimilada de remorejar; 1a FONT: c. 1880]
v intr 1 Fugir d’una feina, del compliment d’una obligació, etc., amb dilacions o excuses sense fonament, etc. No remolegis i vine a endreçar la sala.
2 Murmurar o queixar-se persistentment; rondinar. Mentre recollia les coses remolejava: no li agradava fer aquella feina.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remolejar
GERUNDI: remolejant
PARTICIPI: remolejat, remolejada, remolejats, remolejades
INDICATIU PRESENT: remolejo, remoleges, remoleja, remolegem, remolegeu, remolegen
INDICATIU IMPERFET: remolejava, remolejaves, remolejava, remolejàvem, remolejàveu, remolejaven
INDICATIU PASSAT: remolegí, remolejares, remolejà, remolejàrem, remolejàreu, remolejaren
INDICATIU FUTUR: remolejaré, remolejaràs, remolejarà, remolejarem, remolejareu, remolejaran
INDICATIU CONDICIONAL: remolejaria, remolejaries, remolejaria, remolejaríem, remolejaríeu, remolejarien
SUBJUNTIU PRESENT: remolegi, remolegis, remolegi, remolegem, remolegeu, remolegin
SUBJUNTIU IMPERFET: remolegés, remolegessis, remolegés, remolegéssim, remolegéssiu, remolegessin
IMPERATIU: remoleja, remolegi, remolegem, remolegeu, remolegin
->remolest
■remolest -a[de molest]
adj dial Brusc.
->remolí
■remolí[de molí; 1a FONT: c. 1400]
m 1 Moviment ràpid circular o espiral. Tot giravoltava en remolí.
2 1 Massa d’aire, d’aigua, de pols, etc., agitada en un ràpid moviment giratori. Allà l’aigua fa un remolí perillós. Un remolí de fum.
2 METEOR Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
3 ésser (algú) un remolí No estar mai quiet.
3 1 Conjunt de coses arrossegades i amuntegades per un remolí d’aire. Encara s’hi veuen els remolins de la neu.
2 p anal Un remolí de gent.
4 fig Allò que s’enduu la gent i l’arrossega amb un moviment ràpid, difícil de resistir. El remolí de la política.
5 Floc de cabells o de pèls que creixen en direcció distinta dels altres i que hom no pot allisar ni pentinar bé.
6 HERÀLD Representació gràfica del remolí per un filet que des del centre del camper es va obrint en espiral fins a perdre’s en la vora.
->remoliment
■remoliment[de remoldre]
m Acció de remoldre.
->remolinada
■remolinada[de remolinar]
f Remolí de vent, de pols.
->remolinador
■remolinador[de remolinar]
m CONSTR Eina que consisteix en una peça rectangular de fusta, proveïda d’un agafador en una de les seves cares, emprada per a escampar i allisar l’arrebossat.
->remolinar
■remolinar[de remolí; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v tr CONSTR Escampar i allisar l’arrebossat d’una paret, d’un sòl, etc., amb el remolinador.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remolinar
GERUNDI: remolinant
PARTICIPI: remolinat, remolinada, remolinats, remolinades
INDICATIU PRESENT: remolino, remolines, remolina, remolinem, remolineu, remolinen
INDICATIU IMPERFET: remolinava, remolinaves, remolinava, remolinàvem, remolinàveu, remolinaven
INDICATIU PASSAT: remoliní, remolinares, remolinà, remolinàrem, remolinàreu, remolinaren
INDICATIU FUTUR: remolinaré, remolinaràs, remolinarà, remolinarem, remolinareu, remolinaran
INDICATIU CONDICIONAL: remolinaria, remolinaries, remolinaria, remolinaríem, remolinaríeu, remolinarien
SUBJUNTIU PRESENT: remolini, remolinis, remolini, remolinem, remolineu, remolinin
SUBJUNTIU IMPERFET: remolinés, remolinessis, remolinés, remolinéssim, remolinéssiu, remolinessin
IMPERATIU: remolina, remolini, remolinem, remolineu, remolinin
->remolinat
remolinatm ART Capa basta i rugosa de morter de calç i sorra, en una proporció de meitat i meitat, amb un gruix aproximat entre 0,5 i 1 cm, que hom aplica a una superfície mural per a pintar-hi al fresc.
->remoll
■remoll[de moll4]
m dial Esllavissada.
->remolliment
■remolliment[de remollir]
m 1 1 Acció de remollir o de remollir-se;
2 l’efecte.
2 PAT Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural.
->remollir
■remollir[de moll4; 1a FONT: 1803, DEst.]
v 1 tr Fer molla o blana una cosa. Remollir l’asfalt escalfant-lo.
2 pron Esdevenir moll o bla. Remollir-se un pastís amb la humitat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remollir
GERUNDI: remollint
PARTICIPI: remollit, remollida, remollits, remollides
INDICATIU PRESENT: remolleixo, remolleixes, remolleix, remollim, remolliu, remolleixen
INDICATIU IMPERFET: remollia, remollies, remollia, remollíem, remollíeu, remollien
INDICATIU PASSAT: remollí, remollires, remollí, remollírem, remollíreu, remolliren
INDICATIU FUTUR: remolliré, remolliràs, remollirà, remollirem, remollireu, remolliran
INDICATIU CONDICIONAL: remolliria, remolliries, remolliria, remolliríem, remolliríeu, remollirien
SUBJUNTIU PRESENT: remolleixi, remolleixis, remolleixi, remollim, remolliu, remolleixin
SUBJUNTIU IMPERFET: remollís, remollissis, remollís, remollíssim, remollíssiu, remollissin
IMPERATIU: remolleix, remolleixi, remollim, remolliu, remolleixin
->remolquista
■remolquista[de remolc; 1a FONT: 1932, DFa.]
m i f Persona que mena un cotxe remolc.
->remòlta
■remòlta[de remoldre; 1a FONT: 1075]
f 1 1 Acció de remoldre;
2 l’efecte.
2 ALIM Substància que resta després d’esprémer raïm, olives, llavors oleaginoses, canya de sucre, pomes, etc.
->remontoir
remontoir* [rəmontwár][mot fr., der. de remonter ‘remuntar’]
m RELL 1 Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, o fer girar les busques per canviar l’hora, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona efectuat amb els dits.
2 Nom que hom donava als rellotges de butxaca proveïts del dispositiu anomenat remontoir.
->remor
■remor[del ll. rūmor, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV]
f 1 Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc. Vam sentir una remor de crits i de planys. La remor del vent entre el fullam. Les remors de la selva.
2 remor de l’orella PAT Sensació de remor o de xiulet que hom experimenta.
->rèmora
■rèmora[del ll. remŏra ‘retard; rèmora (peix)’, der. de remorari ‘retardar’; el peix té una aleta dorsal en forma de ventosa amb què s’adhereix a les embarcacions o altres peixos i els ocasiona un retard o una rèmora, segons que creien els antics; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 ICT Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equeneids (Echeneis sp), de les espècies E. naucrates i E. remora, de cos allargat recobert de petites escates cicloides, i boca supina amb una ventosa oval molt deprimida que els permet d’adherir-se al ventre de diversos animals.
2 fig Obstacle que s’oposa a l’avançament d’una cosa.
->remordiment
■remordiment[de remordir; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Pena, neguit, que hom experimenta en sentir-se culpable d’una acció tinguda per dolenta. Els remordiments no el deixen viure.
->remordir
■remordir[ant. remordre, ll. remordĕre, der. de mordĕre ‘mossegar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v intr 1 Causar remordiment; inquietar, turmentar. Aquella acció inconfessable, com era natural, li remordia.
2 remordir la consciència Sentir remordiment. Em remordeix la consciència d’haver-hi anat.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remordir
GERUNDI: remordint
PARTICIPI: remordit, remordida, remordits, remordides
INDICATIU PRESENT: remordeixo, remordeixes, remordeix, remordim, remordiu, remordeixen
INDICATIU IMPERFET: remordia, remordies, remordia, remordíem, remordíeu, remordien
INDICATIU PASSAT: remordí, remordires, remordí, remordírem, remordíreu, remordiren
INDICATIU FUTUR: remordiré, remordiràs, remordirà, remordirem, remordireu, remordiran
INDICATIU CONDICIONAL: remordiria, remordiries, remordiria, remordiríem, remordiríeu, remordirien
SUBJUNTIU PRESENT: remordeixi, remordeixis, remordeixi, remordim, remordiu, remordeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: remordís, remordissis, remordís, remordíssim, remordíssiu, remordissin
IMPERATIU: remordeix, remordeixi, remordim, remordiu, remordeixin
->remoreig
■remoreigPart. sil.: re_mo_reig
[de remorejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
m 1 Acció de remorejar;
2 l’efecte.
->remorejant
■remorejant[de remorejar]
adj Que remoreja.
->remorejar
■remorejar[de remor; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
v intr Fer remor.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remorejar
GERUNDI: remorejant
PARTICIPI: remorejat, remorejada, remorejats, remorejades
INDICATIU PRESENT: remorejo, remoreges, remoreja, remoregem, remoregeu, remoregen
INDICATIU IMPERFET: remorejava, remorejaves, remorejava, remorejàvem, remorejàveu, remorejaven
INDICATIU PASSAT: remoregí, remorejares, remorejà, remorejàrem, remorejàreu, remorejaren
INDICATIU FUTUR: remorejaré, remorejaràs, remorejarà, remorejarem, remorejareu, remorejaran
INDICATIU CONDICIONAL: remorejaria, remorejaries, remorejaria, remorejaríem, remorejaríeu, remorejarien
SUBJUNTIU PRESENT: remoregi, remoregis, remoregi, remoregem, remoregeu, remoregin
SUBJUNTIU IMPERFET: remoregés, remoregessis, remoregés, remoregéssim, remoregéssiu, remoregessin
IMPERATIU: remoreja, remoregi, remoregem, remoregeu, remoregin
->remorer
■remorer -a[de remor; 1a FONT: s. XVII, Boades]
adj i m i f Bullangós, avalotador.
->remorós
■remorós -osa[de remor; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
adj Que fa remor. Sota l’embat del vent, els arbres s’inclinen, remorosos.
->remorosament
■remorosament[de remorós]
adv Fent remor.
->remosqueig
■remosqueigPart. sil.: re_mos_queig
[de remosquejar]
m TIPOG Efecte de remosquejar.
->remosquejar
■remosquejar[de mosca]
v intr TIPOG Aparèixer la lletra no netament impresa pel fet d’haver-se corregut la tinta o mogut el paper en fer la impressió.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remosquejar
GERUNDI: remosquejant
PARTICIPI: remosquejat, remosquejada, remosquejats, remosquejades
INDICATIU PRESENT: remosquejo, remosqueges, remosqueja, remosquegem, remosquegeu, remosquegen
INDICATIU IMPERFET: remosquejava, remosquejaves, remosquejava, remosquejàvem, remosquejàveu, remosquejaven
INDICATIU PASSAT: remosquegí, remosquejares, remosquejà, remosquejàrem, remosquejàreu, remosquejaren
INDICATIU FUTUR: remosquejaré, remosquejaràs, remosquejarà, remosquejarem, remosquejareu, remosquejaran
INDICATIU CONDICIONAL: remosquejaria, remosquejaries, remosquejaria, remosquejaríem, remosquejaríeu, remosquejarien
SUBJUNTIU PRESENT: remosquegi, remosquegis, remosquegi, remosquegem, remosquegeu, remosquegin
SUBJUNTIU IMPERFET: remosquegés, remosquegessis, remosquegés, remosquegéssim, remosquegéssiu, remosquegessin
IMPERATIU: remosqueja, remosquegi, remosquegem, remosquegeu, remosquegin
->remost
■remost[de most; 1a FONT: 1575, DPou.]
m ENOL Vi fluix i de molt mala qualitat obtingut tirant aigua a la brisa.
->remot
■remot -a[del ll. remōtus, part. de removēre ‘allunyar’; 1a FONT: 1445]
adj 1 Llunyà, distant. En un país remot. En la més remota antiguitat.
2 No gaire probable. Un perill remot.
3 INFORM Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc.) lligat a un sistema informàtic per la llunyania física i, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus telefònic.
->remotament
■remotament[de remot]
adv 1 De lluny.
2 No gens probablement.
->remoure
■remourePart. sil.: re_mou_re
[del ll. removēre ‘allunyar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v tr 1 1 Tornar a moure. No remoguem la qüestió, ara que hi ha pau.
2 remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar.
2 Fer anar d’un lloc a l’altre; regirar, capgirar. No hi ha res al seu lloc: tot ho havien remogut.
3 1 Treure una cosa del seu lloc; apartar. Remogué la cadira perquè necessitàvem lloc.
2 esp Llevar un obstacle. Remoure un obstacle, un inconvenient.
3 Treure algú del seu càrrec; rellevar. El capità va ésser remogut del càrrec d’inspector.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remoure
GERUNDI: removent
PARTICIPI: remogut, remoguda, remoguts, remogudes
INDICATIU PRESENT: remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen
INDICATIU IMPERFET: removia, removies, removia, removíem, removíeu, removien
INDICATIU PASSAT: remoguí, remogueres, remogué, remoguérem, remoguéreu, remogueren
INDICATIU FUTUR: remouré, remouràs, remourà, remourem, remoureu, remouran
INDICATIU CONDICIONAL: remouria, remouries, remouria, remouríem, remouríeu, remourien
SUBJUNTIU PRESENT: remogui, remoguis, remogui, remoguem, remogueu, remoguin
SUBJUNTIU IMPERFET: remogués, remoguessis, remogués, remoguéssim, remoguéssiu, remoguessin
IMPERATIU: remou, remogui, remoguem, removeu, remoguin
->removedor
■removedor -a[de remoure]
adj Que remou.
->removiment
■removiment[de remoure; 1a FONT: 1340]
m Acció de remoure.
->remuc
■remuc[de remugar]
m 1 Remugament.
2 bestiar (o animals) de remuc Bestiar que remuga, com bous, ovelles, cabres, etc.
3 perdre el remuc Perdre la gana un animal remugant.
->remuda
■remuda[de remudar; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Acció de remudar o de remudar-se;
2 l’efecte.
->remudar
■remudar[de mudar; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 tr Rellevar.
2 pron esp Anar-se rellevant, dues o més persones, en un servei, una tasca, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remudar
GERUNDI: remudant
PARTICIPI: remudat, remudada, remudats, remudades
INDICATIU PRESENT: remudo, remudes, remuda, remudem, remudeu, remuden
INDICATIU IMPERFET: remudava, remudaves, remudava, remudàvem, remudàveu, remudaven
INDICATIU PASSAT: remudí, remudares, remudà, remudàrem, remudàreu, remudaren
INDICATIU FUTUR: remudaré, remudaràs, remudarà, remudarem, remudareu, remudaran
INDICATIU CONDICIONAL: remudaria, remudaries, remudaria, remudaríem, remudaríeu, remudarien
SUBJUNTIU PRESENT: remudi, remudis, remudi, remudem, remudeu, remudin
SUBJUNTIU IMPERFET: remudés, remudessis, remudés, remudéssim, remudéssiu, remudessin
IMPERATIU: remuda, remudi, remudem, remudeu, remudin
->remugada
remugada[de remugar]
f Remugament.
->remugador
■remugador -a[de remugar; 1a FONT: 1653, DTo.]
adj Que remuga.
->remugament
■remugament[de remugar]
m 1 1 Acció de remugar;
2 l’efecte.
2 ZOOL Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
->remugant
■remugant[de remugar]
1 adj Remugador, que remuga.
2 adj Relatiu o pertanyent als remugants.
3 m ZOOL 1 pl Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, caracteritzats per llur dentició i aparell digestiu, dividit en quatre compartiments: rumen, reticle, llibret i quall, essent aquest darrer l’autèntic estómac.
2 sing Mamífer del subordre dels remugants.
->remugar
■remugar[del ll. rūmĭgare, íd., der. de rūma ‘primer estómac dels remugants’, que hagué de donar *rumegar, amb metàtesi posterior afavorida per la versemblança del prefix re-, indicador d’acció repetida com la que fan els remugants tornant a mastegar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v tr 1 FISIOL ANIM Mastegar els remugants per segona vegada els aliments, en el remugament.
2 [sovint abs] fig Parlar entre dents, generalment en senyal d’enuig, de desgrat, de desaprovació, etc. Es passava el dia remugant, descontent amb tot el que li manaven fer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remugar
GERUNDI: remugant
PARTICIPI: remugat, remugada, remugats, remugades
INDICATIU PRESENT: remugo, remugues, remuga, remuguem, remugueu, remuguen
INDICATIU IMPERFET: remugava, remugaves, remugava, remugàvem, remugàveu, remugaven
INDICATIU PASSAT: remuguí, remugares, remugà, remugàrem, remugàreu, remugaren
INDICATIU FUTUR: remugaré, remugaràs, remugarà, remugarem, remugareu, remugaran
INDICATIU CONDICIONAL: remugaria, remugaries, remugaria, remugaríem, remugaríeu, remugarien
SUBJUNTIU PRESENT: remugui, remuguis, remugui, remuguem, remugueu, remuguin
SUBJUNTIU IMPERFET: remugués, remuguessis, remugués, remuguéssim, remuguéssiu, remuguessin
IMPERATIU: remuga, remugui, remuguem, remugueu, remuguin
->remugó
■remugó[de remugar]
m 1 Remugament.
2 1 Soroll que fan els remugants quan remuguen.
2 p anal Soroll semblant al dels remugants.
->remugueig
■remugueigPart. sil.: re_mu_gueig
[de remuguejar]
m 1 Acció de remuguejar;
2 l’efecte.
->remuguejar
■remuguejar[de remugar; 1a FONT: 1915, DAg.]
v tr Remugar, especialment en el sentit de rondinar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remuguejar
GERUNDI: remuguejant
PARTICIPI: remuguejat, remuguejada, remuguejats, remuguejades
INDICATIU PRESENT: remuguejo, remugueges, remugueja, remuguegem, remuguegeu, remuguegen
INDICATIU IMPERFET: remuguejava, remuguejaves, remuguejava, remuguejàvem, remuguejàveu, remuguejaven
INDICATIU PASSAT: remuguegí, remuguejares, remuguejà, remuguejàrem, remuguejàreu, remuguejaren
INDICATIU FUTUR: remuguejaré, remuguejaràs, remuguejarà, remuguejarem, remuguejareu, remuguejaran
INDICATIU CONDICIONAL: remuguejaria, remuguejaries, remuguejaria, remuguejaríem, remuguejaríeu, remuguejarien
SUBJUNTIU PRESENT: remuguegi, remuguegis, remuguegi, remuguegem, remuguegeu, remuguegin
SUBJUNTIU IMPERFET: remuguegés, remuguegessis, remuguegés, remuguegéssim, remuguegéssiu, remuguegessin
IMPERATIU: remugueja, remuguegi, remuguegem, remuguegeu, remuguegin
->remujot
■remujot[variant de remitjó]
m AGR Quantitat de gra, palla, etc., especialment blat, que hom porta en un sac que no és ben ple.
->remull
■remull[de remullar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de remullar. Posar, tenir, bacallà en remull.
2 ADOB Operació a la qual són sotmeses les pells per tal de tornar-los l’estat d’hidratació que tenien en els animals vius i que han perdut en major o menor grau a causa dels processos de conservació.
->remulla
■remullaHom.: ramulla
[de remullar]
f Mulla, gorg, lloc d’un riu on l’aigua està encalmada. Anava sempre a pescar a la mateixa remulla.
->remullada
■remullada[de remullar]
f 1 Acció de remullar.
2 esp Fet de remullar-se completament.
->remullador
■remullador[de remullar]
m 1 Lloc a propòsit per a tenir-hi quelcom en remull.
2 esp Lloc on hom té peix en remull.
->remullament
■remullament[de remullar; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de remullar;
2 l’efecte.
->remullar
■remullar[de mullar; 1a FONT: 1381]
v tr 1 1 Posar una cosa en contacte amb aigua, vi, etc., perquè es dessali, se n’amari, etc. Has de fer remullar els cigrons.
2 Mullar molt. Dispensa si t’he remullat.
2 1 Refrescar, beure per celebrar alguna cosa. Anem a remullar-ho: aquesta bona notícia s’ho mereix.
2 remullar la gola (o la boca, etc.) Beure.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remullar
GERUNDI: remullant
PARTICIPI: remullat, remullada, remullats, remullades
INDICATIU PRESENT: remullo, remulles, remulla, remullem, remulleu, remullen
INDICATIU IMPERFET: remullava, remullaves, remullava, remullàvem, remullàveu, remullaven
INDICATIU PASSAT: remullí, remullares, remullà, remullàrem, remullàreu, remullaren
INDICATIU FUTUR: remullaré, remullaràs, remullarà, remullarem, remullareu, remullaran
INDICATIU CONDICIONAL: remullaria, remullaries, remullaria, remullaríem, remullaríeu, remullarien
SUBJUNTIU PRESENT: remulli, remullis, remulli, remullem, remulleu, remullin
SUBJUNTIU IMPERFET: remullés, remullessis, remullés, remulléssim, remulléssiu, remullessin
IMPERATIU: remulla, remulli, remullem, remulleu, remullin
->remunerable
■remunerable[del b. ll. remunerabĭlis, íd.]
adj 1 Que ha d’ésser remunerat.
2 Que pot ésser remunerat.
->remuneració
■remuneracióPart. sil.: re_mu_ne_ra_ci_ó
[del ll. remuneratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
f 1 Acció de remunerar.
2 Allò amb què hom remunera o paga el treball, els serveis, d’algú.
3 ECON Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa.
->remunerador
■remunerador -a[del ll. remunerator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]
adj i m i f 1 Que remunera. És un home molt remunerador.
2 Que proporciona una remuneració. Treball remunerador.
->remunerar
■remunerar[del ll. remunerare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v tr Pagar a algú la feina que ha fet, els serveis que ha prestat; recompensar. El van remunerar pels serveis prestats. Crec que no m’han remunerat prou bé la tasca que vaig fer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remunerar
GERUNDI: remunerant
PARTICIPI: remunerat, remunerada, remunerats, remunerades
INDICATIU PRESENT: remunero, remuneres, remunera, remunerem, remunereu, remuneren
INDICATIU IMPERFET: remunerava, remuneraves, remunerava, remuneràvem, remuneràveu, remuneraven
INDICATIU PASSAT: remunerí, remunerares, remunerà, remuneràrem, remuneràreu, remuneraren
INDICATIU FUTUR: remuneraré, remuneraràs, remunerarà, remunerarem, remunerareu, remuneraran
INDICATIU CONDICIONAL: remuneraria, remuneraries, remuneraria, remuneraríem, remuneraríeu, remunerarien
SUBJUNTIU PRESENT: remuneri, remuneris, remuneri, remunerem, remunereu, remunerin
SUBJUNTIU IMPERFET: remunerés, remuneressis, remunerés, remuneréssim, remuneréssiu, remuneressin
IMPERATIU: remunera, remuneri, remunerem, remunereu, remunerin
->remuneratiu
■remuneratiu -ivaPart. sil.: re_mu_ne_ra_tiu
[del b. ll. remunerativus, -a, -um, íd.]
adj Que serveix per a remunerar. Justícia remunerativa.
->remuneratori
■remuneratori -òria[del b. ll. remuneratorius, -a, -um, íd.]
adj Remuneratiu.
->remunta
■remunta[de remuntar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Acció de remuntar o adobar. Aquestes sabates demanen una bona remunta.
2 ESPORT 1 Modalitat de pilota que es disputa en frontó llarg, en partits per parelles de 40 punts, amb la remunta.
2 Txistera de 82 a 83 cm de longitud màxima utilitzada en la modalitat de remunta.
3 MIL 1 Compra i cria de cavalls i muls destinats a remuntar la cavalleria de l’exèrcit i dels cossos muntats.
2 Servei estatal de cavalls sementals.
3 Conjunt de cavalleries destinades a cada cos.
4 Tropa emprada en aquest servei.
5 Establiment que allotja les haveries de la cavalleria de l’exèrcit.
->remuntada
remuntadaf Acció de remuntar 5. Després d’una gran remuntada, l’equip va acabar guanyant el partit.
->remuntador
■remuntador[de remuntar]
m TRANSP i ESPORT En les estacions d’esquí, nom genèric de les instal·lacions emprades pels esquiadors per a assolir sense esforç el punt més elevat de les pistes.
->remuntar
■remuntar[de muntar; 1a FONT: c. 1450]
v 1 tr MIL Proveir de nous cavalls o muls la cavalleria de l’exèrcit o d’un cos muntat.
2 tr Adobar, renovant-ne una part, un calçat, un vestit, etc. M’he fet remuntar les botes.
3 tr Fer, un ocell, més alt el seu vol. L’àguila va remuntar el vol i va desaparèixer darrere la cinglera.
4 1 tr Recórrer cap amunt una muntanya. Remuntem i quan siguem a dalt ja descansarem.
2 tr Recórrer un riu en direcció al seu punt d’origen. Remuntar el Nil fins a les seves fonts.
3 tr fig Recórrer el temps en sentit invers, en direcció a l’origen. Remuntar el curs dels anys.
4 pron fig Recular, atènyer retrospectivament una determinada època del passat. Ens cal remuntar fins als temps prehistòrics.
5 pron fig Pertànyer a una època molt remota. Aquest manuscrit es remunta al segle I.
5 tr Superar la situació adversa en què es troba (algú o alguna cosa). Remuntar la crisi de l’empresa. L’equip ha remuntat el partit.
6 tr TÈXT Tornar a tenyir una roba que ja ha estat tenyida amb un colorant igual com el primitiu o diferent, per tal d’avivar-ne la tonalitat, augmentar-ne la intensitat o variar-ne el matís.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: remuntar
GERUNDI: remuntant
PARTICIPI: remuntat, remuntada, remuntats, remuntades
INDICATIU PRESENT: remunto, remuntes, remunta, remuntem, remunteu, remunten
INDICATIU IMPERFET: remuntava, remuntaves, remuntava, remuntàvem, remuntàveu, remuntaven
INDICATIU PASSAT: remuntí, remuntares, remuntà, remuntàrem, remuntàreu, remuntaren
INDICATIU FUTUR: remuntaré, remuntaràs, remuntarà, remuntarem, remuntareu, remuntaran
INDICATIU CONDICIONAL: remuntaria, remuntaries, remuntaria, remuntaríem, remuntaríeu, remuntarien
SUBJUNTIU PRESENT: remunti, remuntis, remunti, remuntem, remunteu, remuntin
SUBJUNTIU IMPERFET: remuntés, remuntessis, remuntés, remuntéssim, remuntéssiu, remuntessin
IMPERATIU: remunta, remunti, remuntem, remunteu, remuntin
->remuntista
■remuntista[de remunta]
1 adj Relatiu o pertanyent a la remunta.
2 m i f ESPORT Pilotari especialitzat en la modalitat de remunta.
3 m i f MIL Cadascun dels militars o soldats encarregats del servei de remunta.
->ren
■ren[del fr. renne, d’origen escandinau]
m ZOOL Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids (Rangifer tarandus), de cos gros, cap allargat, musell eixamplat a la regió nasal, orelles curtes, ulls petits, coll curt, pelatge suau i dents i banyes caduques amb una forma molt característica.
->ren-
ren-Forma prefixada del mot llatí ren, renis, que significa ‘ronyó’. Ex.: renina.
->renà
■renà -ana[del ll. Rhenanus, -a, -um, der. de Rhenus ‘Rin’]
adj i m i f De la Renània (regió d’Alemanya).
->renadiu
■renadiu -ivaPart. sil.: re_na_diu
[de nadiu; 1a FONT: 1915, DAg.]
adj 1 Que reneix. Va reprendre la tasca amb delit renadiu.
2 esp Planta, fruit, etc., que reneix sense ésser sembrat de nou.
->renadívol
■renadívol -a[variant de renadiu amb canvi de sufix]
adj Renadiu.
->renaixement
■renaixementPart. sil.: re_nai_xe_ment
[de renéixer; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 Acció de renéixer.
2 [en majúscula] abs HIST Període de transició del món medieval al modern, caracteritzat per un refloriment cultural ampli.
->renaixença
■renaixençaPart. sil.: re_nai_xen_ça
[de renéixer; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 Acció de renéixer; renaixement.
2 [en majúscula] abs LIT Procés de recuperació de la llengua i literatura catalanes dut a terme a partir de la segona meitat del segle XIX.
->renaixent
■renaixentPart. sil.: re_nai_xent
[de renéixer; 1a FONT: 1492]
adj Que reneix.
->renaixentista
■renaixentistaPart. sil.: re_nai_xen_tis_ta
[de renaixent]
1 adj Relatiu o pertanyent al Renaixement.
2 adj Relatiu o pertanyent a la Renaixença.
3 m i f Artista adscrit al Renaixement o a la Renaixença.
->renàixer
■renàixerPart. sil.: re_nài_xer
[variant de renéixer]
v intr Renéixer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renàixer
GERUNDI: renaixent
PARTICIPI: renascut, renascuda, renascuts, renascudes
INDICATIU PRESENT: renaixo, renaixes, renaix, renaixem, renaixeu, renaixen
INDICATIU IMPERFET: renaixia, renaixies, renaixia, renaixíem, renaixíeu, renaixien
INDICATIU PASSAT: renaixí, renaixeres, renaixé, renaixérem, renaixéreu, renaixeren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): renasquí, renasqueres, renasqué, renasquérem, renasquéreu, renasqueren
INDICATIU FUTUR: renaixeré, renaixeràs, renaixerà, renaixerem, renaixereu, renaixeran
INDICATIU CONDICIONAL: renaixeria, renaixeries, renaixeria, renaixeríem, renaixeríeu, renaixerien
SUBJUNTIU PRESENT: renaixi, renaixis, renaixi, renaixem, renaixeu, renaixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): renaixi, renaixis, renaixi, renasquem, renasqueu, renaixin
SUBJUNTIU IMPERFET: renaixés, renaixessis, renaixés, renaixéssim, renaixéssiu, renaixessin
SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): renasqués, renasquessis, renasqués, renasquéssim, renasquéssiu, renasquessin
IMPERATIU: renaix, renaixi, renaixem, renaixeu, renaixin
IMPERATIU (alternatiu): renaix, renaixi, renasquem, renaixeu, renaixin
->renal
■renal[del ll. renalis, íd.]
adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent als ronyons.
2 artèria renal Cadascuna de les dues artèries que neixen de l’aorta abdominal i penetren en el ronyó a través de l’hílum.
->renard
■renard[del fr. renard, nom propi aplicat a la guineu (cf. guineu, guilla), del germ. Raginhard, comp. de ragin ‘consell’ i hard ‘dur, fort’; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m INDUM Pell de guineu adobada per a servir d’abric o d’element d’una peça d’abric.
->renauenc
renauenc -aPart. sil.: re_na_uenc
adj i m i f De Renau (Tarragonès).
->rencontre
■rencontrem HERÀLD Cap d’animal quan és posat de cara i sense coll (excepte el del lleopard, que sempre és representat de cara).
->renda
■renda[del ll. vg. *rendĭta, participi del ll. vg. rendĕre, ll. cl. reddĕre ‘rendir’, participi reddĭtus, -a, -um; 1a FONT: 1259]
f 1 ECON 1 Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d’un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l’ús, durant un període de temps determinat, d’un actiu que pertany a una altra persona.
2 En matemàtica financera, successió de pagaments equidistants.
3 Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra. Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció (terra, treball i capital).
4 política de rendes Conjunt de mesures que tracten d’aconseguir un acord entre governs, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris.
5 renda disponible Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi.
6 renda fiscal Avaluació de l’oscil·lació del patrimoni d’una persona física o jurídica en un interval de temps donat, que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs.
7 renda monetària Valor de la renda nacional calculada a preus corrents de cada any.
8 renda nacional Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
9 renda ‘per capita’ Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població.
10 renda personal Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives.
11 renda real (o deflacionada) Valor de la renda calculat a preus constants o a preus deflacionats segons un índex general de preus.
2 renda plena HIST DR Producte periòdic material d’una propietat en contraposició als drets de jurisdicció i altres beneficis.
->rendal
■rendal[de renda; 1a FONT: 1323]
adj Pagat en qualitat de renda. Tres parells de capons rendals.
->rendent
rendent[del ll. vg. rendens, -ntis, part. pres. de rendĕre, ll. cl. reddĕre ‘rendir’]
m ADOB i QUÍM Producte a base d’enzims, obtingut generalment del pàncrees dels mamífers, emprat com a agent actiu en el rendiment de les pells.
->render
■render -aHom.: rander
[de renda; 1a FONT: s. XIII, Vides]
m i f Persona que paga una renda; tributari.
->renderització
renderitzacióPart. sil.: ren_de_rit_za_ci_ó
f INFORM Acció de renderitzar.
->renderitzar
renderitzarv tr INFORM Representar en un dispositiu de sortida d’un ordinador (una imatge o una escena), generalment en tres dimensions, simulant-ne els efectes òptics de llum, ombra, color, textura o moviment a partir de les dades d’un model computacional.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renderitzar
GERUNDI: renderitzant
PARTICIPI: renderitzat, renderitzada, renderitzats, renderitzades
INDICATIU PRESENT: renderitzo, renderitzes, renderitza, renderitzem, renderitzeu, renderitzen
INDICATIU IMPERFET: renderitzava, renderitzaves, renderitzava, renderitzàvem, renderitzàveu, renderitzaven
INDICATIU PASSAT: renderitzí, renderitzares, renderitzà, renderitzàrem, renderitzàreu, renderitzaren
INDICATIU FUTUR: renderitzaré, renderitzaràs, renderitzarà, renderitzarem, renderitzareu, renderitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: renderitzaria, renderitzaries, renderitzaria, renderitzaríem, renderitzaríeu, renderitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: renderitzi, renderitzis, renderitzi, renderitzem, renderitzeu, renderitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: renderitzés, renderitzessis, renderitzés, renderitzéssim, renderitzéssiu, renderitzessin
IMPERATIU: renderitza, renderitzi, renderitzem, renderitzeu, renderitzin
->rendibilitat
■rendibilitat[de rendible]
f ECON 1 Qualitat de rendible.
2 Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
->rendibilitzar
■rendibilitzar[de rendible]
v tr Fer que una cosa sigui rendible.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rendibilitzar
GERUNDI: rendibilitzant
PARTICIPI: rendibilitzat, rendibilitzada, rendibilitzats, rendibilitzades
INDICATIU PRESENT: rendibilitzo, rendibilitzes, rendibilitza, rendibilitzem, rendibilitzeu, rendibilitzen
INDICATIU IMPERFET: rendibilitzava, rendibilitzaves, rendibilitzava, rendibilitzàvem, rendibilitzàveu, rendibilitzaven
INDICATIU PASSAT: rendibilitzí, rendibilitzares, rendibilitzà, rendibilitzàrem, rendibilitzàreu, rendibilitzaren
INDICATIU FUTUR: rendibilitzaré, rendibilitzaràs, rendibilitzarà, rendibilitzarem, rendibilitzareu, rendibilitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: rendibilitzaria, rendibilitzaries, rendibilitzaria, rendibilitzaríem, rendibilitzaríeu, rendibilitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: rendibilitzi, rendibilitzis, rendibilitzi, rendibilitzem, rendibilitzeu, rendibilitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: rendibilitzés, rendibilitzessis, rendibilitzés, rendibilitzéssim, rendibilitzéssiu, rendibilitzessin
IMPERATIU: rendibilitza, rendibilitzi, rendibilitzem, rendibilitzeu, rendibilitzin
->rendible
■rendible[de rendir]
adj ECON Que té rendibilitat.
->rendició
■rendicióPart. sil.: ren_di_ci_ó
[de rendir; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció de retre, rendir o rendir-se;
2 l’efecte.
2 rendició de comptes Acció de presentar, davant qui correspon, la relació de despeses i ingressos d’una administració o gestió per tal que pugui ésser comprovada.
->rendidor
rendidor -a[de rendir]
adj Que rendeix.
->rendiment
■rendiment[de rendir; 1a FONT: 1696, DLac.]
m 1 1 Acció de rendir o de rendir-se;
2 l’efecte.
2 Fatiga, cansament, decaïment o esgotament. Ahir vaig caminar set hores i avui encara em dura el rendiment.
3 ADOB Operació a la qual són sotmeses les pells per tal d’eliminar-ne la matèria proteica interfibril·lar i la calç que encara contenen en el derma per conferir-los així una flexibilitat que faciliti l’adob i fer-les més fines, més llises, més netes pel costat de flor i més suaus al tacte.
4 1 Producte, profit que algú o alguna cosa dóna. Una vaca de molt rendiment.
2 ECON Resultat que es deriva de l’actuació pròpia d’una determinada unitat econòmica referida a un cert període.
3 ECON Retribució que hom percep per un capital invertit.
4 MICROB En una infecció viral o bacteriofàgica, nombre de partícules infectives alliberades per una cèl·lula infectada.
5 QUÍM En una reacció química, relació entre el nombre de mols del producte format i el nombre de mols d’un reactiu limitador en la seva formació, atesa l’estequiometria del procés.
6 TECNOL Relació de proporcionalitat establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc., i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, etc.
7 rendiment lluminós LUM En una làmpada, quocient entre el flux total emès i la potència consumida, que hom expressa correntment en lúmens per watt (lm/W).
->rendir
■rendir[del ll. vg. rendĕre, ll. cl. reddĕre ‘rendir’; 1a FONT: 1696, DLac.]
v 1 1 tr Retre.
2 pron Rendir-se a l’enemic.
2 1 tr Cansar, fatigar físicament. Aquella feina tan dura el va rendir.
2 pron Cansar-se, fatigar-se físicament. Va voler pujar aquella muntanya i es va rendir. Al final del dia vam acabar rendits.
3 1 tr Produir un benefici o utilitat, reportar. Quant t’ha rendit, la venda de la finca? Aquest compte corrent rendeix un 10%.
2 abs Aquesta feina rendeix molt.
4 tr ADOB Sotmetre les pells a rendiment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rendir
GERUNDI: rendint
PARTICIPI: rendit, rendida, rendits, rendides
INDICATIU PRESENT: rendeixo, rendeixes, rendeix, rendim, rendiu, rendeixen
INDICATIU IMPERFET: rendia, rendies, rendia, rendíem, rendíeu, rendien
INDICATIU PASSAT: rendí, rendires, rendí, rendírem, rendíreu, rendiren
INDICATIU FUTUR: rendiré, rendiràs, rendirà, rendirem, rendireu, rendiran
INDICATIU CONDICIONAL: rendiria, rendiries, rendiria, rendiríem, rendiríeu, rendirien
SUBJUNTIU PRESENT: rendeixi, rendeixis, rendeixi, rendim, rendiu, rendeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: rendís, rendissis, rendís, rendíssim, rendíssiu, rendissin
IMPERATIU: rendeix, rendeixi, rendim, rendiu, rendeixin
->rendista
■rendista[de renda; 1a FONT: 1905]
m i f 1 Persona que percep una renda.
2 Persona que viu principalment de les seves rendes.
3 Persona que té coneixements o pràctica en matèria de finances.
->rendzina
■rendzinaf PEDOL Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària, que reté poca aigua, raó per la qual manté únicament una vegetació de prat sec o de brolla.
->renebot
■renebot -oda[de nebot]
m i f Fill o filla d’un nebot o una neboda.
->renec
■renec[de renegar; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 Paraula o expressió injuriosa contra Déu o cosa sagrada.
2 p anal Paraula tinguda per grossera o indecent usada com a interjecció.
->rènec1
■rènec1[d’origen incert, probablement d’una alteració complexa del baleàric del mateix significat re, pl. rens, provinent de *rèens, del ll. rĭcĭnus, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m ZOOL Paparra grossa i arrodonida.
->rènec2 rènega
■rènec2rènega[v. rènec1; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Dit d’una varietat de fesols o mongetes.
->renegador
■renegador -a[de renegar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
adj i m i f 1 Que renega.
2 Renegaire.
->renegaire
■renegairePart. sil.: re_ne_gai_re
[de renec]
adj i m i f Que té costum de dir renecs molt sovint.
->renegament
■renegament[de renegar; 1a FONT: s. XIII]
m Acció de renegar.
->renegar
■renegar[de negar1; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr 1 No reconèixer més com a seu. Ha renegat la seva família.
2 renegar l’amistat (d’algú) Abominar-la.
2 esp 1 tr Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils, sigui declarant-ho expressament sigui manifestant-ho amb actes. Renegar la religió. Renegar la pàtria. Renegar una tradició.
2 intr Renegar de la fe.
3 intr Dir renecs, flastomar. Estava empipat i renegava constantment.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renegar
GERUNDI: renegant
PARTICIPI: renegat, renegada, renegats, renegades
INDICATIU PRESENT: renego, renegues, renega, reneguem, renegueu, reneguen
INDICATIU IMPERFET: renegava, renegaves, renegava, renegàvem, renegàveu, renegaven
INDICATIU PASSAT: reneguí, renegares, renegà, renegàrem, renegàreu, renegaren
INDICATIU FUTUR: renegaré, renegaràs, renegarà, renegarem, renegareu, renegaran
INDICATIU CONDICIONAL: renegaria, renegaries, renegaria, renegaríem, renegaríeu, renegarien
SUBJUNTIU PRESENT: renegui, reneguis, renegui, reneguem, renegueu, reneguin
SUBJUNTIU IMPERFET: renegués, reneguessis, renegués, reneguéssim, reneguéssiu, reneguessin
IMPERATIU: renega, renegui, reneguem, renegueu, reneguin
->renegat
■renegat -ada[de renegar; 1a FONT: s. XIII, Usatges]
adj i m i f 1 Que renega una idea o una institució religiosa o civil. Cristià renegat. Un renegat polític.
2 Que abjura la pròpia religió per abraçar-ne una altra.
3 Renegaire, flastomador, malparlat.
->renegrit
renegrit -idaadj Molt ennegrit. Una xemeneia renegrida.
->renéixer
■renéixerPart. sil.: re_néi_xer
[de néixer; 1a FONT: s. XIV, Metge]
v intr 1 Tornar a néixer. Els antics creien que el fènix renaixia de les seves cendres.
2 fig Renéixer l’alegria, l’esperança. Renéixer les lletres, les arts, una llengua, una doctrina, etc. Jo sentia renéixer el meu coratge.
3 renéixer pel baptisme CRIST Adquirir la vida de la gràcia per mitjà del baptisme.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renéixer
GERUNDI: renaixent
PARTICIPI: renascut, renascuda, renascuts, renascudes
INDICATIU PRESENT: reneixo, reneixes, reneix, renaixem, renaixeu, reneixen
INDICATIU IMPERFET: renaixia, renaixies, renaixia, renaixíem, renaixíeu, renaixien
INDICATIU PASSAT: renaixí, renaixeres, renaixé, renaixérem, renaixéreu, renaixeren
INDICATIU PASSAT (alternatiu): renasquí, renasqueres, renasqué, renasquérem, renasquéreu, renasqueren
INDICATIU FUTUR: renaixeré, renaixeràs, renaixerà, renaixerem, renaixereu, renaixeran
INDICATIU CONDICIONAL: renaixeria, renaixeries, renaixeria, renaixeríem, renaixeríeu, renaixerien
SUBJUNTIU PRESENT: reneixi, reneixis, reneixi, renaixem, renaixeu, reneixin
SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): reneixi, reneixis, reneixi, renasquem, renasqueu, reneixin
SUBJUNTIU IMPERFET: renaixés, renaixessis, renaixés, renaixéssim, renaixéssiu, renaixessin
SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): renasqués, renasquessis, renasqués, renasquéssim, renasquéssiu, renasquessin
IMPERATIU: reneix, reneixi, renaixem, renaixeu, reneixin
IMPERATIU (alternatiu): reneix, reneixi, renasquem, renaixeu, reneixin
->renét
■renét -a[de nét]
m i f Besnét.
->reng
■reng[del germ. fràncic hrĭng ‘cercle; rotllo de gent formant renglera’; 1a FONT: s. XIII]
m 1 1 Clos disposat per a tenir-hi un combat, sobretot el que es formava de barres o palissada per tal de celebrar-hi justes o torneigs.
2 ant Combat tingut dins un clos com a espectacle.
2 Cadascuna de les files en què es col·loca una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia o una sèrie de coses en una parada del mercat, en un rebost, etc. Posar-se els jugadors en rengs. Hi havia un bon reng de venedors d’aviram. Dotze bótes, totes en un reng.
->renga
■renga[variant occidental de reng]
f reng 2.
->rengla
■renglaHom.: rengle
[variant fem. de rengle; 1a FONT: 1696, DLac.]
f Rengle.
->renglar
■renglar[variant de reng]
m reng 2.
->renglat
renglat -adaadj HERÀLD posat 3.
->rengle
■rengleHom.: rengla
[variant de reng, amb -l- per repercussió de la líquida -r- i per influx de regla; 1a FONT: 1564]
m Conjunt de persones o de coses posades l’una al costat de l’altra o l’una darrere l’altra; fila 1.
->renglera
■renglera[de rengle; 1a FONT: 1803, DEst.]
f Rengle.
->renglerall
■renglerall[de renglera; 1a FONT: 1915, DAg.]
m 1 reng 2.
2 Renglera, filera.
->rengló
■rengló[de rengle; 1a FONT: 1646]
m 1 ECON 1 Cadascuna de les menes d’articles en què negocieja un comerciant.
2 Part de la renda, utilitat o beneficència que hom rep, o de la despesa que algú fa.
2 ADOB Cadascuna de les classes de cuir que, en ésser treballat i convertit en sola, donen lloc a la plantilla de la sabata.
->renguera
■renguera[de reng]
f reng 2.
->reni
■reni[del ll. científic rhenium, del ll. cl. Rhenus ‘el Rin’, per haver estat descobert per investigadors renans]
m QUÍM INORG [símb: Re] Element químic, de nombre atòmic 75, pertanyent al grup VIIb de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 186,2.
->reni-
■reni-Forma prefixada del mot llatí ren, renis, que significa ‘ronyó’. Ex.: reniforme.
->rènic
rènic -a[de reni]
adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al reni.
2 Que conté reni.
->reniforme
■reniforme[del ll. renes, -um (-ium) ‘ronyons’ i -forme]
adj En forma de ronyó.
->renill
■renill[de renillar]
m Crit del cavall.
->renillador
■renillador -a[de renillar]
adj Que renilla.
->renillar
■renillar[d’un ll. vg. *hinnīclare, abans *hinnītulare, de hinnītare, freqüentatiu de hĭnnīre, íd., que donà l’ant. enillar, amb re- per a marcar la resposta a un altre crit; 1a FONT: 1839, DLab.]
v intr Cridar el cavall.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renillar
GERUNDI: renillant
PARTICIPI: renillat, renillada, renillats, renillades
INDICATIU PRESENT: renillo, renilles, renilla, renillem, renilleu, renillen
INDICATIU IMPERFET: renillava, renillaves, renillava, renillàvem, renillàveu, renillaven
INDICATIU PASSAT: renillí, renillares, renillà, renillàrem, renillàreu, renillaren
INDICATIU FUTUR: renillaré, renillaràs, renillarà, renillarem, renillareu, renillaran
INDICATIU CONDICIONAL: renillaria, renillaries, renillaria, renillaríem, renillaríeu, renillarien
SUBJUNTIU PRESENT: renilli, renillis, renilli, renillem, renilleu, renillin
SUBJUNTIU IMPERFET: renillés, renillessis, renillés, renilléssim, renilléssiu, renillessin
IMPERATIU: renilla, renilli, renillem, renilleu, renillin
->renina
renina[del ll. renes, -um (-ium) ‘ronyons’ i -ina*]
f 1 ALIM Quall.
2 BIOQ Proteasa del ronyó que catalitza la conversió de l’angiotensinogen en angiotensina I.
->renís
■renís[pl -issos] m Tany.
->renitència
■renitènciaPart. sil.: re_ni_tèn_ci_a
[de renitent; 1a FONT: 1437]
f Qualitat de renitent.
->renitent
■renitent[del ll. renītens, -ntis, participi pres. de renīti ‘resistir-se’, i aquest, der. de niti ‘esforçar-se’; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Que resisteix a la pressió.
2 fig Que refusa d’obeir, que s’oposa persistentment.
3 MED Dit de l’òrgan, del tumor o de la part dels teguments que es mostren elàstics però resistents a la pressió.
->rennina
renninaf BIOQ i FISIOL Labferment.
->reno-
■reno-Forma prefixada del mot llatí ren, renis, que significa ‘ronyó’. Ex.: renografia, renopatia.
->renoc
■renoc -a[del cat. ant. i dial. rana, amb sufix d’origen cèltic (cf. miloca); 1a FONT: c. 1400]
1 adj Dit de l’animal que presenta senyals de no desenvolupar-se bé, de no arribar a ésser mai bo per a res.
2 adj i m fig Dit d’un fadrí o solter vell. Un oncle renoc. Un renoc.
3 m pl Coses inútils, rampoines.
4 m ZOOL capgròs 2 1.
->renocat
■renocat -ada[de renoc; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj renoc 1.
->renoi
■renoiPart. sil.: re_noi
[de noi; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
interj Exclamació que expressa l’admiració, la sorpresa.
->renom
■renom[de nom; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
m 1 Anomenada, fama. Un pintor de renom.
2 Sobrenom, àlies, motiu, malnom.
->renormalitzabilitat
renormalitzabilitatf FÍS Qualitat d’una teoria física que admet renormalització.
->renormalitzable
renormalitzable[de normalitzable]
adj FÍS Dit d’una teoria física que admet renormalització.
->renormalització
renormalitzacióPart. sil.: re_nor_ma_lit_za_ci_ó
[de normalització]
f FÍS Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística, que consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables.
->renòs
■renòs[de rer(e) os ‘darrere l’os’, amb dissimilació de la segona -r-; 1a FONT: 1915, DAg.]
[pl -ossos] m 1 FUST Grop.
2 PAT Galindó.
->renou
■renouPart. sil.: re_nou
[de nou3; 1a FONT: 1680]
m 1 1 Soroll. Se sentí un renou molt fort.
2 Agitació, bullícia, moviment de coses que hom porta d’un lloc a l’altre. Sense fer renou ni brogit. Fer-ho anar tot en renou.
2 Rebrot.
->renouejar
■renouejarPart. sil.: re_no_ue_jar
[de renou]
v intr Fer, moure, renou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renouejar
GERUNDI: renouejant
PARTICIPI: renouejat, renouejada, renouejats, renouejades
INDICATIU PRESENT: renouejo, renoueges, renoueja, renouegem, renouegeu, renouegen
INDICATIU IMPERFET: renouejava, renouejaves, renouejava, renouejàvem, renouejàveu, renouejaven
INDICATIU PASSAT: renouegí, renouejares, renouejà, renouejàrem, renouejàreu, renouejaren
INDICATIU FUTUR: renouejaré, renouejaràs, renouejarà, renouejarem, renouejareu, renouejaran
INDICATIU CONDICIONAL: renouejaria, renouejaries, renouejaria, renouejaríem, renouejaríeu, renouejarien
SUBJUNTIU PRESENT: renouegi, renouegis, renouegi, renouegem, renouegeu, renouegin
SUBJUNTIU IMPERFET: renouegés, renouegessis, renouegés, renouegéssim, renouegéssiu, renouegessin
IMPERATIU: renoueja, renouegi, renouegem, renouegeu, renouegin
->renouer
■renouer -aPart. sil.: re_no_uer
[de renou]
adj Que fa molt renou; bulliciós.
->renovable
■renovable[de renovar; 1a FONT: 1888, DLab.]
adj Que pot ésser renovat.
->renovació
■renovacióPart. sil.: re_no_va_ci_ó
[del ll. renovatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1400, Canals]
f 1 1 Acció de renovar o de renovar-se;
2 l’efecte. La renovació d’un contracte.
2 URBAN Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència (residencials o no) en zones civicoculturals i comercials. Renovació urbana.
->renovador
■renovador -a[del ll. td. renovator, -ōris, íd.]
adj i m i f Que renova.
->renovament
■renovament[de renovar; 1a FONT: 1653, DTo.]
m Renovació.
->renovar
■renovar[del ll. renovare, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]
v 1 tr Fer de nou. Renovar un contracte. Renovar les seves promeses. Renovar els aplaudiments, les lloances.
2 1 tr Fer que una cosa vingui a substituir la de la mateixa natura que hi havia abans. Renovar l’aire d’una habitació. Renovar l’oli del motor.
2 tr Renovar la junta directiva d’una societat.
3 pron Renovar-se o morir.
3 tr Renovellar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renovar
GERUNDI: renovant
PARTICIPI: renovat, renovada, renovats, renovades
INDICATIU PRESENT: renovo, renoves, renova, renovem, renoveu, renoven
INDICATIU IMPERFET: renovava, renovaves, renovava, renovàvem, renovàveu, renovaven
INDICATIU PASSAT: renoví, renovares, renovà, renovàrem, renovàreu, renovaren
INDICATIU FUTUR: renovaré, renovaràs, renovarà, renovarem, renovareu, renovaran
INDICATIU CONDICIONAL: renovaria, renovaries, renovaria, renovaríem, renovaríeu, renovarien
SUBJUNTIU PRESENT: renovi, renovis, renovi, renovem, renoveu, renovin
SUBJUNTIU IMPERFET: renovés, renovessis, renovés, renovéssim, renovéssiu, renovessin
IMPERATIU: renova, renovi, renovem, renoveu, renovin
->renovascular
renovascular[de reno- i vascular]
adj ANAT Relatiu o pertanyent als vasos sanguinis que estan en contacte amb el ronyó.
->renovellable
■renovellable[de renovellar]
adj Que pot ésser renovellat.
->renovellador
■renovellador -a[de renovellar]
adj i m i f Que renovella.
->renovellament
■renovellament[de renovellar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Acció de renovellar;
2 l’efecte.
->renovellar
■renovellar[de renovar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
v 1 tr Donar nou vigor, animar d’una força nova. Renovellar algú les seves forces. Això li renovellava els dolors. Renovellar una amistat interrompuda.
2 pron Canviar en part. Aquella escola s’ha anat renovellant a poc a poc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renovellar
GERUNDI: renovellant
PARTICIPI: renovellat, renovellada, renovellats, renovellades
INDICATIU PRESENT: renovello, renovelles, renovella, renovellem, renovelleu, renovellen
INDICATIU IMPERFET: renovellava, renovellaves, renovellava, renovellàvem, renovellàveu, renovellaven
INDICATIU PASSAT: renovellí, renovellares, renovellà, renovellàrem, renovellàreu, renovellaren
INDICATIU FUTUR: renovellaré, renovellaràs, renovellarà, renovellarem, renovellareu, renovellaran
INDICATIU CONDICIONAL: renovellaria, renovellaries, renovellaria, renovellaríem, renovellaríeu, renovellarien
SUBJUNTIU PRESENT: renovelli, renovellis, renovelli, renovellem, renovelleu, renovellin
SUBJUNTIU IMPERFET: renovellés, renovellessis, renovellés, renovelléssim, renovelléssiu, renovellessin
IMPERATIU: renovella, renovelli, renovellem, renovelleu, renovellin
->rent
■rent[der. postverbal de rentar, en el sentit més primitiu del ll. recentare ‘refrescar, deixatar tirant-hi una substància líquida’; 1a FONT: 1575, DPou.]
m ALIM Llevat.
->rentable
■rentableCp. rendible
[de rentar]
adj Que pot ésser rentat. Un empaperat rentable.
->rentacaps
■rentacapsm Palangana o pica amb desguàs, sovint acoblada a un moble, que hom fa servir per a rentar-s’hi els cabells.
->rentacares
■rentacares[de rentar i cara1; 1a FONT: 1640]
1 m Drap que serveix per a rentar-se la cara.
2 m i f fig Adulador.
->rentacotxes
rentacotxesm i f Netejador de cotxes d’un garatge, una estació de servei, etc.
->rentada
■rentada[de rentar]
f 1 Acció de rentar o de rentar-se.
2 Conjunt de coses que hom ha rentat. Estendre la rentada al sol.
3 BIOL Mètode usat en microscòpia per a eliminar l’excés de fixador de les preparacions microscòpiques, generalment per mitjà d’aigua corrent o d’alcohol.
4 MED i TERAP Irrigació repetida, amb aigua o altres líquids, que hom fa d’una part determinada del cos, especialment de l’estómac o de l’intestí, amb finalitats terapèutiques.
5 rentada de cervell Acció psicològica sistemàtica exercida sobre una persona per tal d’anihilar-ne les idees, les conviccions i els capteniments i substituir-los per altres.
->rentadís
■rentadís -issa[de rentar]
1 adj Dit de la roba de color que no perd en rentar-la.
2 f Rentada múltiple.
3 f Una bona rentada.
->rentador1
■rentador1-a[de rentar i -dor2; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
1 m Lloc on hom renta.
2 m safareig 1.
3 f Llosa o fusta sobre la qual hom pica la roba que renta.
->rentador2
■rentador2-a[de rentar i -dor1; 1a FONT: 1507]
1 adj i m i f Que renta.
2 f Màquina de rentar roba.
3 rentador de gasos INDÚST Aparell emprat per a netejar gasos eliminant-ne les impureses.
->rentamans
■rentamans[de rentar i mà; 1a FONT: 1489]
m 1 Gibrell gran i de poca fondària que serveix per a rentar-s’hi les mans; palangana.
2 Pica petita amb aixeta per a rentar-s’hi les mans.
3 dial Eixugamà.
4 Peu de ribella; ribeller.
->rentament
■rentament[de rentar]
m 1 Acció de rentar o de rentar-se;
2 l’efecte.
->rentapeus
■rentapeusPart. sil.: ren_ta_peus
[de rentar i peu]
m Gibrell per a rentar-se els peus.
->rentaplats
■rentaplats[de rentar i plat]
1 m i f Persona llogada en una cuina per a rentar els plats, els atuells de cuina, etc., bruts.
2 m [o f] ELECTROD Rentavaixella.
->rentar
■rentar[contracció de l’ant. reentar, ll. td. recentare ‘refrescar, fer passar un líquid per alguna cosa’, der. de recens, -ntis ‘fresc, novell, recent’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v 1 1 tr Netejar amb aigua o un altre mitjà. Rentar la roba, la llana, un mineral.
2 pron Rentar-se la cara, les mans, els peus.
2 tr fig Fer desaparèixer allò que taca la consciència, la reputació, etc., per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc. El delinqüent rentà el seu nom dedicant-se íntegrament a la comunitat.
3 tr DIB Estendre capes de tinta xinesa, sépia, etc., desfeta en aigua, fent els clars i els obscurs.
4 ELECTROD 1 màquina de rentar plats Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
2 màquina de rentar roba (o màquina de rentar) Màquina destinada a rentar la roba.
5 1 rentar la cara (a algú) fig Adular-lo.
2 rentar la cara (a algú) amb un drap brut Adular-lo hipòcritament.
6 rentar-se’n les mans (d’un fet, etc.) fig Declinar-ne la responsabilitat. De tot el que em dius, me’n rento les mans.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rentar
GERUNDI: rentant
PARTICIPI: rentat, rentada, rentats, rentades
INDICATIU PRESENT: rento, rentes, renta, rentem, renteu, renten
INDICATIU IMPERFET: rentava, rentaves, rentava, rentàvem, rentàveu, rentaven
INDICATIU PASSAT: rentí, rentares, rentà, rentàrem, rentàreu, rentaren
INDICATIU FUTUR: rentaré, rentaràs, rentarà, rentarem, rentareu, rentaran
INDICATIU CONDICIONAL: rentaria, rentaries, rentaria, rentaríem, rentaríeu, rentarien
SUBJUNTIU PRESENT: renti, rentis, renti, rentem, renteu, rentin
SUBJUNTIU IMPERFET: rentés, rentessis, rentés, rentéssim, rentéssiu, rentessin
IMPERATIU: renta, renti, rentem, renteu, rentin
->rentat
■rentat[de rentar]
m 1 Efecte de rentar.
2 impr Rentada, rentatge.
3 rentat de cervell Rentada de cervell.
->rentatge
■rentatge[de rentar]
m 1 Operació de rentar.
2 FOTOG Procés mitjançant el qual són eliminades les sals solubles de les emulsions després de fixar les imatges.
3 INDÚST i TECNOL Conjunt d’operacions a les quals són sotmesos els gasos, especialment el d’enllumenat o d’hulla, per tal d’eliminar-ne les impureses.
4 1 OFIC i TECNOL Operació o conjunt d’operacions a les quals són sotmeses diverses matèries o productes per tal de netejar-los per l’acció de l’aigua o d’altres líquids.
2 Preparat amb el qual són rentats determinats materials, com els taps de suro.
5 PEDOL Evacuació de la fracció fina d’un sòl.
6 PETROL Operació de refinació de derivats del petroli.
7 TÈXT 1 Operació de rentar les matèries i els productes tèxtils per tal de netejar-los o d’eliminar-ne les restes de substàncies aplicades o sorgides en operacions anteriors.
2 rentatge a llom (o en vida, o al riu) Operació de rentatge de la llana que algunes vegades precedeix la tosa, que hom fa amb aigua freda fent entrar les ovelles dins un corrent natural d’aigua i eixugant-les a l’ombra.
3 rentatge de la llana Desgreixatge.
4 rentatge en sec Procediment de rentatge dels gèneres tèxtils i de les peces de vestir, amb dissolvents orgànics en lloc de solucions aquoses.
8 rentatge a l’àcid GRAV Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar, procurant que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
->rentavaixella
rentavaixellaPart. sil.: ren_ta_vai_xe_lla
[de rentar i vaixella]
m [o f] ELECTROD Màquina de rentar plats.
->rènting
rèntingm ECON Contracte de lloguer de vehicles o béns d’equipament a mitjà termini que inclou en les quotes els costs de manteniment, assegurança i reparació, sense opció de compra final del bé arrendat.
->rentívol
■rentívol -a[de rentar]
adj De bon rentar; rentable.
->rentrée
rentrée* [rantɾé][fr ] f Represa d’activitats després d’un període d’interrupció, especialment les vacances. La ‘rentrée’ escolar del setembre.
->rentrura
rentrura[del fr. rentrure, íd., der. de rentrer ‘fer entrar’]
f TÈXT Cadascun dels dibuixos parcials, de colors diferents, que junts formen un dibuix de diversos colors.
->rentussejar
■rentussejar[de rentar]
v tr Rentar superficialment, imperfectament.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: rentussejar
GERUNDI: rentussejant
PARTICIPI: rentussejat, rentussejada, rentussejats, rentussejades
INDICATIU PRESENT: rentussejo, rentusseges, rentusseja, rentussegem, rentussegeu, rentussegen
INDICATIU IMPERFET: rentussejava, rentussejaves, rentussejava, rentussejàvem, rentussejàveu, rentussejaven
INDICATIU PASSAT: rentussegí, rentussejares, rentussejà, rentussejàrem, rentussejàreu, rentussejaren
INDICATIU FUTUR: rentussejaré, rentussejaràs, rentussejarà, rentussejarem, rentussejareu, rentussejaran
INDICATIU CONDICIONAL: rentussejaria, rentussejaries, rentussejaria, rentussejaríem, rentussejaríeu, rentussejarien
SUBJUNTIU PRESENT: rentussegi, rentussegis, rentussegi, rentussegem, rentussegeu, rentussegin
SUBJUNTIU IMPERFET: rentussegés, rentussegessis, rentussegés, rentussegéssim, rentussegéssiu, rentussegessin
IMPERATIU: rentusseja, rentussegi, rentussegem, rentussegeu, rentussegin
->renuent
■renuentPart. sil.: re_nu_ent
adj Disconforme. Es mostrava renuent a acceptar l’oferta.
->renunci
■renunci[del ll. renuntius ‘segon missatger’; 1a FONT: 1888, DLab.]
m JOCS Falta que hom comet en certs jocs de cartes quan no serveix d’un coll tot i tenir-ne.
->renúncia
■renúnciaPart. sil.: re_nún_ci_a
[de renunciar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 1 Acció de renunciar;
2 l’efecte.
2 Document on consta la renúncia.
3 DR Acte pel qual una persona es desprèn lliurement d’un dret adquirit o reconegut.
4 DR PROC Manifestació expressa del demandant sobre la inexistència total o parcial de la seva pretensió.
->renunciable
■renunciablePart. sil.: re_nun_ci_a_ble
[de renunciar; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj A què hom pot renunciar.
->renunciació
■renunciacióPart. sil.: re_nun_ci_a_ci_ó
[del ll. renuntiatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
f 1 Acció de renunciar a alguna cosa.
2 DR Renúncia que hom fa plenament, sense reservar-se ni fruits ni títol.
->renunciament
■renunciamentPart. sil.: re_nun_ci_a_ment
[de renunciar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 Renúncia, renunciació.
2 ÈTIC i RELIG Abnegació de si mateix, de la pròpia voluntat, dels propis interessos.
->renunciant
■renunciantPart. sil.: re_nun_ci_ant
[de renunciar]
adj i m i f Que renuncia.
->renunciar
■renunciarPart. sil.: re_nun_ci_ar
[del ll. renuntiare, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]
v 1 tr Cedir algú per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol.
2 intr 1 Abandonar definitivament, cessar de pretendre, deixar de fer quelcom que hom podia fer, o tenia dret a fer. Renunciar al món. Renunciar al teatre.
2 renunciar a si mateix Deseixir-se de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat.
3 intr JOCS En certs jocs de cartes no servir d’un coll, tot i tenir-ne.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renunciar
GERUNDI: renunciant
PARTICIPI: renunciat, renunciada, renunciats, renunciades
INDICATIU PRESENT: renuncio, renuncies, renuncia, renunciem, renuncieu, renuncien
INDICATIU IMPERFET: renunciava, renunciaves, renunciava, renunciàvem, renunciàveu, renunciaven
INDICATIU PASSAT: renuncií, renunciares, renuncià, renunciàrem, renunciàreu, renunciaren
INDICATIU FUTUR: renunciaré, renunciaràs, renunciarà, renunciarem, renunciareu, renunciaran
INDICATIU CONDICIONAL: renunciaria, renunciaries, renunciaria, renunciaríem, renunciaríeu, renunciarien
SUBJUNTIU PRESENT: renunciï, renunciïs, renunciï, renunciem, renuncieu, renunciïn
SUBJUNTIU IMPERFET: renunciés, renunciessis, renunciés, renunciéssim, renunciéssiu, renunciessin
IMPERATIU: renuncia, renunciï, renunciem, renuncieu, renunciïn
->renunciatari
■renunciatari -àriaPart. sil.: re_nun_ci_a_ta_ri
[de renunciar]
adj i m i f 1 Que renuncia.
2 Que habitualment renuncia a la defensa dels propis drets.
->reny
■reny[deriv. de renyir, en el sentit més ant. de ‘barallar-se; reganyar les dents; renyar’]
m Blasme adreçat a algú, especialment a un inferior, per una falta comesa, una omissió greu, etc.
->renyada
■renyada[de renyar; 1a FONT: 1915, DAg.]
f Acció de renyar.
->renyaire
■renyairePart. sil.: re_nyai_re
[de renyar; 1a FONT: 1915, DAg.]
adj Que té costum de renyar per qualsevol motiu.
->renyar
■renyar[deriv. de reny, que ja des d’ant. anà suplantant renyir en els seus sentits més primitius; 1a FONT: s. XIII]
v tr Adreçar a algú, especialment a un inferior, blasmes per una falta comesa, per una omissió greu, etc. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renyar
GERUNDI: renyant
PARTICIPI: renyat, renyada, renyats, renyades
INDICATIU PRESENT: renyo, renyes, renya, renyem, renyeu, renyen
INDICATIU IMPERFET: renyava, renyaves, renyava, renyàvem, renyàveu, renyaven
INDICATIU PASSAT: renyí, renyares, renyà, renyàrem, renyàreu, renyaren
INDICATIU FUTUR: renyaré, renyaràs, renyarà, renyarem, renyareu, renyaran
INDICATIU CONDICIONAL: renyaria, renyaries, renyaria, renyaríem, renyaríeu, renyarien
SUBJUNTIU PRESENT: renyi, renyis, renyi, renyem, renyeu, renyin
SUBJUNTIU IMPERFET: renyés, renyessis, renyés, renyéssim, renyéssiu, renyessin
IMPERATIU: renya, renyi, renyem, renyeu, renyin
->renyina
■renyina[de renyir; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
f 1 Acció de renyir. La pobra dona lamentava la renyina dels seus dos fills.
2 1 Dissensió domèstica, entre veïns, etc. Moure renyines.
2 donar renyina (o renyines) (a algú) Donar-li molèstia amb queixes o reprensions.
3 renyina de coixí (o de capçal) Discussió entre cònjuges.
->renyinar
■renyinar[de renyina; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
v intr Tenir, moure, renyines. Són dos que sempre els veuràs renyinant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renyinar
GERUNDI: renyinant
PARTICIPI: renyinat, renyinada, renyinats, renyinades
INDICATIU PRESENT: renyino, renyines, renyina, renyinem, renyineu, renyinen
INDICATIU IMPERFET: renyinava, renyinaves, renyinava, renyinàvem, renyinàveu, renyinaven
INDICATIU PASSAT: renyiní, renyinares, renyinà, renyinàrem, renyinàreu, renyinaren
INDICATIU FUTUR: renyinaré, renyinaràs, renyinarà, renyinarem, renyinareu, renyinaran
INDICATIU CONDICIONAL: renyinaria, renyinaries, renyinaria, renyinaríem, renyinaríeu, renyinarien
SUBJUNTIU PRESENT: renyini, renyinis, renyini, renyinem, renyineu, renyinin
SUBJUNTIU IMPERFET: renyinés, renyinessis, renyinés, renyinéssim, renyinéssiu, renyinessin
IMPERATIU: renyina, renyini, renyinem, renyineu, renyinin
->renyinós
■renyinós -osa[de renyina; 1a FONT: s. XV]
adj 1 Que mou fàcilment renyines.
2 Reganyós. Una sogra renyinosa.
->renyir
■renyir[del ll. rĭngī ‘grunyir, el gos, ensenyant les dents’; 1a FONT: s. XV]
v intr 1 Rompre les relacions, l’amistat, amb algú. Ha renyit amb el seu promès. Eren molt amics, però van renyir.
2 estar renyit (amb algú) Haver-hi renyit.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renyir
GERUNDI: renyint
PARTICIPI: renyit, renyida, renyits, renyides
INDICATIU PRESENT: renyeixo, renyeixes, renyeix, renyim, renyiu, renyeixen
INDICATIU IMPERFET: renyia, renyies, renyia, renyíem, renyíeu, renyien
INDICATIU PASSAT: renyí, renyires, renyí, renyírem, renyíreu, renyiren
INDICATIU FUTUR: renyiré, renyiràs, renyirà, renyirem, renyireu, renyiran
INDICATIU CONDICIONAL: renyiria, renyiries, renyiria, renyiríem, renyiríeu, renyirien
SUBJUNTIU PRESENT: renyeixi, renyeixis, renyeixi, renyim, renyiu, renyeixin
SUBJUNTIU IMPERFET: renyís, renyissis, renyís, renyíssim, renyíssiu, renyissin
IMPERATIU: renyeix, renyeixi, renyim, renyiu, renyeixin
->renyó
renyó[del ll. vg. *renio -ōnis, der. del ll. ren, renis, íd.; 1a FONT: s. XIV]
m Ronyó.
->renyoc
■renyoc[variant de renoc, potser per influx de anyoc]
m 1 Caganiu.
2 Persona o cosa renocada.
->renyonada
renyonadaf ANAT ANIM i HISTOL Ronyonada.
->renyonal
renyonalm ANAT ANIM Ronyonal.
->renyonera
renyoneraf Ronyonera.
->renyoquejar
■renyoquejar[de renyoc]
v intr Presentar senyals de no desenvolupar-se bé un organisme animal o vegetal.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: renyoquejar
GERUNDI: renyoquejant
PARTICIPI: renyoquejat, renyoquejada, renyoquejats, renyoquejades
INDICATIU PRESENT: renyoquejo, renyoqueges, renyoqueja, renyoquegem, renyoquegeu, renyoquegen
INDICATIU IMPERFET: renyoquejava, renyoquejaves, renyoquejava, renyoquejàvem, renyoquejàveu, renyoquejaven
INDICATIU PASSAT: renyoquegí, renyoquejares, renyoquejà, renyoquejàrem, renyoquejàreu, renyoquejaren
INDICATIU FUTUR: renyoquejaré, renyoquejaràs, renyoquejarà, renyoquejarem, renyoquejareu, renyoquejaran
INDICATIU CONDICIONAL: renyoquejaria, renyoquejaries, renyoquejaria, renyoquejaríem, renyoquejaríeu, renyoquejarien
SUBJUNTIU PRESENT: renyoquegi, renyoquegis, renyoquegi, renyoquegem, renyoquegeu, renyoquegin
SUBJUNTIU IMPERFET: renyoquegés, renyoquegessis, renyoquegés, renyoquegéssim, renyoquegéssiu, renyoquegessin
IMPERATIU: renyoqueja, renyoquegi, renyoquegem, renyoquegeu, renyoquegin
->renyós
■renyós -osa[de reny; 1a FONT: s. XV]
adj De renys, de reganys.
->reo-
■reo-Forma prefixada del mot grec rhéos, que significa ‘corrent’. Ex.: reòmetre, reòstat.
->reobase
reobasePart. sil.: re_o_ba_se
f FISIOL ANIM Intensitat mínima que un corrent elèctric ha de tenir per a produir un estímul.
->reobertura
■reoberturaPart. sil.: re_o_ber_tu_ra
[de reobrir]
f Acció de reobrir. La reobertura d’un establiment.
->reobrir
■reobrirPart. sil.: re_o_brir
[de obrir; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
v tr Obrir de nou. Reobrir una subscripció.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reobrir
GERUNDI: reobrint
PARTICIPI: reobert, reoberta, reoberts, reobertes
INDICATIU PRESENT: reobro, reobres, reobre, reobrim, reobriu, reobren
INDICATIU IMPERFET: reobria, reobries, reobria, reobríem, reobríeu, reobrien
INDICATIU PASSAT: reobrí, reobrires, reobrí, reobrírem, reobríreu, reobriren
INDICATIU FUTUR: reobriré, reobriràs, reobrirà, reobrirem, reobrireu, reobriran
INDICATIU CONDICIONAL: reobriria, reobriries, reobriria, reobriríem, reobriríeu, reobririen
SUBJUNTIU PRESENT: reobri, reobris, reobri, reobrim, reobriu, reobrin
SUBJUNTIU IMPERFET: reobrís, reobrissis, reobrís, reobríssim, reobríssiu, reobrissin
IMPERATIU: reobre, reobri, reobrim, reobriu, reobrin
->reocupació
■reocupacióPart. sil.: re_o_cu_pa_ci_ó
[de reocupar]
f Acció de reocupar.
->reocupar
■reocuparPart. sil.: re_o_cu_par
[de ocupar]
v tr Ocupar de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reocupar
GERUNDI: reocupant
PARTICIPI: reocupat, reocupada, reocupats, reocupades
INDICATIU PRESENT: reocupo, reocupes, reocupa, reocupem, reocupeu, reocupen
INDICATIU IMPERFET: reocupava, reocupaves, reocupava, reocupàvem, reocupàveu, reocupaven
INDICATIU PASSAT: reocupí, reocupares, reocupà, reocupàrem, reocupàreu, reocuparen
INDICATIU FUTUR: reocuparé, reocuparàs, reocuparà, reocuparem, reocupareu, reocuparan
INDICATIU CONDICIONAL: reocuparia, reocuparies, reocuparia, reocuparíem, reocuparíeu, reocuparien
SUBJUNTIU PRESENT: reocupi, reocupis, reocupi, reocupem, reocupeu, reocupin
SUBJUNTIU IMPERFET: reocupés, reocupessis, reocupés, reocupéssim, reocupéssiu, reocupessin
IMPERATIU: reocupa, reocupi, reocupem, reocupeu, reocupin
->reòfil
■reòfil -aPart. sil.: re_ò_fil
[de reo- i -fil]
adj ECOL Dit dels organismes que viuen en els corrents d’aigua.
->reòfor
■reòforPart. sil.: re_ò_for
[de reo- i -for]
obs m ELECT 1 Qualsevol fil conductor metàl·lic destinat a ésser travessat per un corrent elèctric.
2 Born.
->reògraf
■reògrafPart. sil.: re_ò_graf
[de reo- i -graf]
m ELECT Aparell per a enregistrar corrents elèctrics, especialment els molt ràpidament variables.
->reologia
■reologiaPart. sil.: re_o_lo_gi_a
[de reo- i -logia]
f FÍS Ciència de la deformació i del flux, que enllaça la mecànica de fluids amb l’elasticitat i estableix la correlació entre les variables esforços, deformacions, temperatura i temps de la matèria considerada com un medi continu.
->reològic
■reològic -aPart. sil.: re_o_lò_gic
[de reologia]
adj FÍS Relatiu o pertanyent a la reologia.
->reòmetre
■reòmetrePart. sil.: re_ò_me_tre
[de reo- i -metre]
obs m ELECTROT i METROL 1 Amperímetre.
2 Galvanòmetre.
->reometria
■reometriaPart. sil.: re_o_me_tri_a
[de reo- i -metria]
f ELECTROT i METROL Mesurament de corrents elèctrics.
->reomètric
■reomètric -aPart. sil.: re_o_mè_tric
[de reometria]
adj ELECTROT i METROL Relatiu o pertanyent a la reometria o al reòmetre.
->reomplir
■reomplirPart. sil.: re_om_plir
[de omplir]
v [p p reomplert -a o reomplit -ida] tr Omplir de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reomplir
GERUNDI: reomplint
PARTICIPI: reomplert, reomplerta, reomplerts, reomplertes
PARTICIPI (alternatiu): reomplit, reomplida, reomplits, reomplides
INDICATIU PRESENT: reomplo, reomples, reomple, reomplim, reompliu, reomplen
INDICATIU IMPERFET: reomplia, reomplies, reomplia, reomplíem, reomplíeu, reomplien
INDICATIU PASSAT: reomplí, reomplires, reomplí, reomplírem, reomplíreu, reompliren
INDICATIU FUTUR: reompliré, reompliràs, reomplirà, reomplirem, reomplireu, reompliran
INDICATIU CONDICIONAL: reompliria, reompliries, reompliria, reompliríem, reompliríeu, reomplirien
SUBJUNTIU PRESENT: reompli, reomplis, reompli, reomplim, reompliu, reomplin
SUBJUNTIU IMPERFET: reomplís, reomplissis, reomplís, reomplíssim, reomplíssiu, reomplissin
IMPERATIU: reomple, reompli, reomplim, reompliu, reomplin
->reordenable
■reordenablePart. sil.: re_or_de_na_ble
[de reordenar]
adj Que pot ésser reordenat.
->reordenació
■reordenacióPart. sil.: re_or_de_na_ci_ó
[de reordenar]
f 1 1 Acció de reordenar;
2 l’efecte.
2 reordenació intramolecular QUÍM ORG Transposició.
->reordenador
■reordenador -aPart. sil.: re_or_de_na_dor
[de reordenar]
adj i m i f Que reordena.
->reordenar
■reordenarPart. sil.: re_or_de_nar
[de ordenar]
v tr Tornar a ordenar. Reordenar uns papers.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reordenar
GERUNDI: reordenant
PARTICIPI: reordenat, reordenada, reordenats, reordenades
INDICATIU PRESENT: reordeno, reordenes, reordena, reordenem, reordeneu, reordenen
INDICATIU IMPERFET: reordenava, reordenaves, reordenava, reordenàvem, reordenàveu, reordenaven
INDICATIU PASSAT: reordení, reordenares, reordenà, reordenàrem, reordenàreu, reordenaren
INDICATIU FUTUR: reordenaré, reordenaràs, reordenarà, reordenarem, reordenareu, reordenaran
INDICATIU CONDICIONAL: reordenaria, reordenaries, reordenaria, reordenaríem, reordenaríeu, reordenarien
SUBJUNTIU PRESENT: reordeni, reordenis, reordeni, reordenem, reordeneu, reordenin
SUBJUNTIU IMPERFET: reordenés, reordenessis, reordenés, reordenéssim, reordenéssiu, reordenessin
IMPERATIU: reordena, reordeni, reordenem, reordeneu, reordenin
->reorganització
■reorganitzacióPart. sil.: re_or_ga_nit_za_ci_ó
[de reorganitzar]
f 1 Acció de reorganitzar;
2 l’efecte.
->reorganitzador
■reorganitzador -aPart. sil.: re_or_ga_nit_za_dor
[de reorganitzar]
adj i m i f Que reorganitza.
->reorganitzar
■reorganitzarPart. sil.: re_or_ga_nit_zar
[de organitzar]
v tr Organitzar de nou. Reorganitzar un grup de gent, la distribució de les taules.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reorganitzar
GERUNDI: reorganitzant
PARTICIPI: reorganitzat, reorganitzada, reorganitzats, reorganitzades
INDICATIU PRESENT: reorganitzo, reorganitzes, reorganitza, reorganitzem, reorganitzeu, reorganitzen
INDICATIU IMPERFET: reorganitzava, reorganitzaves, reorganitzava, reorganitzàvem, reorganitzàveu, reorganitzaven
INDICATIU PASSAT: reorganitzí, reorganitzares, reorganitzà, reorganitzàrem, reorganitzàreu, reorganitzaren
INDICATIU FUTUR: reorganitzaré, reorganitzaràs, reorganitzarà, reorganitzarem, reorganitzareu, reorganitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: reorganitzaria, reorganitzaries, reorganitzaria, reorganitzaríem, reorganitzaríeu, reorganitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: reorganitzi, reorganitzis, reorganitzi, reorganitzem, reorganitzeu, reorganitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: reorganitzés, reorganitzessis, reorganitzés, reorganitzéssim, reorganitzéssiu, reorganitzessin
IMPERATIU: reorganitza, reorganitzi, reorganitzem, reorganitzeu, reorganitzin
->reorquestrar
■reorquestrar[de orquestrar]
v tr Orquestrar de nou.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reorquestrar
GERUNDI: reorquestrant
PARTICIPI: reorquestrat, reorquestrada, reorquestrats, reorquestrades
INDICATIU PRESENT: reorquestro, reorquestres, reorquestra, reorquestrem, reorquestreu, reorquestren
INDICATIU IMPERFET: reorquestrava, reorquestraves, reorquestrava, reorquestràvem, reorquestràveu, reorquestraven
INDICATIU PASSAT: reorquestrí, reorquestrares, reorquestrà, reorquestràrem, reorquestràreu, reorquestraren
INDICATIU FUTUR: reorquestraré, reorquestraràs, reorquestrarà, reorquestrarem, reorquestrareu, reorquestraran
INDICATIU CONDICIONAL: reorquestraria, reorquestraries, reorquestraria, reorquestraríem, reorquestraríeu, reorquestrarien
SUBJUNTIU PRESENT: reorquestri, reorquestris, reorquestri, reorquestrem, reorquestreu, reorquestrin
SUBJUNTIU IMPERFET: reorquestrés, reorquestressis, reorquestrés, reorquestréssim, reorquestréssiu, reorquestressin
IMPERATIU: reorquestra, reorquestri, reorquestrem, reorquestreu, reorquestrin
->reoscopi
■reoscopiPart. sil.: re_os_co_pi
[de reo- i -scopi]
m ELECT Aparell per a posar de manifest un corrent elèctric i observar-lo.
->reòstat
■reòstatPart. sil.: re_òs_tat
[de reo- i -stat]
m ELECTROT Aparell o dispositiu consistent en una resistència variable que hom pot ajustar o regular a voluntat.
->reostàtic
■reostàtic -aPart. sil.: re_os_tà_tic
[de reòstat]
adj ELECTROT 1 Relatiu o pertanyent al reòstat.
2 Que actua mitjançant un reòstat. Frenada reostàtica.
->reotactisme
■reotactismePart. sil.: re_o_tac_tis_me
[de reo- i tactisme]
m FISIOL Reotaxi.
->reotaxi
■reotaxiPart. sil.: re_o_ta_xi
[de reo- i taxi1]
f FISIOL Tropisme produït per un corrent d’aigua.
->reòtom
reòtomPart. sil.: re_ò_tom
[de reo- i -tom]
m obs ELECT Interruptor del corrent elèctric.
->reotró
■reotróPart. sil.: re_o_tró
m FÍS Nom donat al primer model de betatró.
->reovirus
■reovirusPart. sil.: re_o_vi_rus
[de reo- i virus]
m MICROB Gènere de virus que tenen ARN com a material genètic, que inclou agents de malalties de tipus respiratori que afecten els mamífers i els ocells, com ara un dels diversos agents de la coriza felina.
->repadrí
■repadrí -ina[de padrí]
m i f Besavi.
->repairar-se
■repairar-sePart. sil.: re_pai_rar-se
[de repaire]
v pron dial Arrecerar-se. Veniu a repairar-vos, que plou.
->repaire
■repairePart. sil.: re_pai_re
[de l’oc. repaire]
m dial Redós, recer.
->repalassa
■repalassa[variant alterada de llapassa per diversos fenòmens fonètics: repercussió de líquides (*laprassa), anaptixi (laparassa) i metàtesi (rapalassa)]
f BOT i 1 FARM Planta herbàcia biennal de la família de les compostes (Arctium minus), de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base i de capítols ovoides reunits en inflorescències racemoses, i amb l’arrel oficinal.
2 repalassa borda Llapassa borda.
->repaleig
■repaleigPart. sil.: re_pa_leig
[de repalejar]
m 1 Acció de repalejar;
2 l’efecte.
->repalejar
■repalejarv intr Girar el rem sobre el seu eix fins a deixar la pala plana.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repalejar
GERUNDI: repalejant
PARTICIPI: repalejat, repalejada, repalejats, repalejades
INDICATIU PRESENT: repalejo, repaleges, repaleja, repalegem, repalegeu, repalegen
INDICATIU IMPERFET: repalejava, repalejaves, repalejava, repalejàvem, repalejàveu, repalejaven
INDICATIU PASSAT: repalegí, repalejares, repalejà, repalejàrem, repalejàreu, repalejaren
INDICATIU FUTUR: repalejaré, repalejaràs, repalejarà, repalejarem, repalejareu, repalejaran
INDICATIU CONDICIONAL: repalejaria, repalejaries, repalejaria, repalejaríem, repalejaríeu, repalejarien
SUBJUNTIU PRESENT: repalegi, repalegis, repalegi, repalegem, repalegeu, repalegin
SUBJUNTIU IMPERFET: repalegés, repalegessis, repalegés, repalegéssim, repalegéssiu, repalegessin
IMPERATIU: repaleja, repalegi, repalegem, repalegeu, repalegin
->repanxolar-se
■repanxolar-se[de panxa; 1a FONT: 1932, DFa.]
v pron Treure la panxa enfora arquejant l’espinada (oposat a enarcar-se). Es repanxolà mentre s’estirava.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repanxolar
GERUNDI: repanxolant
PARTICIPI: repanxolat, repanxolada, repanxolats, repanxolades
INDICATIU PRESENT: repanxolo, repanxoles, repanxola, repanxolem, repanxoleu, repanxolen
INDICATIU IMPERFET: repanxolava, repanxolaves, repanxolava, repanxolàvem, repanxolàveu, repanxolaven
INDICATIU PASSAT: repanxolí, repanxolares, repanxolà, repanxolàrem, repanxolàreu, repanxolaren
INDICATIU FUTUR: repanxolaré, repanxolaràs, repanxolarà, repanxolarem, repanxolareu, repanxolaran
INDICATIU CONDICIONAL: repanxolaria, repanxolaries, repanxolaria, repanxolaríem, repanxolaríeu, repanxolarien
SUBJUNTIU PRESENT: repanxoli, repanxolis, repanxoli, repanxolem, repanxoleu, repanxolin
SUBJUNTIU IMPERFET: repanxolés, repanxolessis, repanxolés, repanxoléssim, repanxoléssiu, repanxolessin
IMPERATIU: repanxola, repanxoli, repanxolem, repanxoleu, repanxolin
->repapar-se
■repapar-se[de pap; 1a FONT: s. XX, Oller]
v pron Arrepapar-se.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repapar
GERUNDI: repapant
PARTICIPI: repapat, repapada, repapats, repapades
INDICATIU PRESENT: repapo, repapes, repapa, repapem, repapeu, repapen
INDICATIU IMPERFET: repapava, repapaves, repapava, repapàvem, repapàveu, repapaven
INDICATIU PASSAT: repapí, repapares, repapà, repapàrem, repapàreu, repaparen
INDICATIU FUTUR: repaparé, repaparàs, repaparà, repaparem, repapareu, repaparan
INDICATIU CONDICIONAL: repaparia, repaparies, repaparia, repaparíem, repaparíeu, repaparien
SUBJUNTIU PRESENT: repapi, repapis, repapi, repapem, repapeu, repapin
SUBJUNTIU IMPERFET: repapés, repapessis, repapés, repapéssim, repapéssiu, repapessin
IMPERATIU: repapa, repapi, repapem, repapeu, repapin
->repapieig
■repapieigPart. sil.: re_pa_pi_eig
[de repapiejar]
m Acció de repapiejar.
->repapiejar
■repapiejarPart. sil.: re_pa_pi_e_jar
[d’origen expressiu, paral·lel al del gr. páppos i ll. pappus ‘avi’; 1a FONT: 1803, DEst.]
v intr Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l’edat. No feu cas del que diu, que repapieja.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repapiejar
GERUNDI: repapiejant
PARTICIPI: repapiejat, repapiejada, repapiejats, repapiejades
INDICATIU PRESENT: repapiejo, repapieges, repapieja, repapiegem, repapiegeu, repapiegen
INDICATIU IMPERFET: repapiejava, repapiejaves, repapiejava, repapiejàvem, repapiejàveu, repapiejaven
INDICATIU PASSAT: repapiegí, repapiejares, repapiejà, repapiejàrem, repapiejàreu, repapiejaren
INDICATIU FUTUR: repapiejaré, repapiejaràs, repapiejarà, repapiejarem, repapiejareu, repapiejaran
INDICATIU CONDICIONAL: repapiejaria, repapiejaries, repapiejaria, repapiejaríem, repapiejaríeu, repapiejarien
SUBJUNTIU PRESENT: repapiegi, repapiegis, repapiegi, repapiegem, repapiegeu, repapiegin
SUBJUNTIU IMPERFET: repapiegés, repapiegessis, repapiegés, repapiegéssim, repapiegéssiu, repapiegessin
IMPERATIU: repapieja, repapiegi, repapiegem, repapiegeu, repapiegin
->reparable
■reparable[del ll. reparabĭlis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]
adj Que pot ésser reparat.
->reparació
■reparacióPart. sil.: re_pa_ra_ci_ó
[del ll. td. reparatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1330]
f 1 1 Acció de reparar;
2 l’efecte.
2 Desgreuge, satisfacció, davant una ofensa o una injúria.
3 CATOL Desgreuge fet a Déu per les ofenses que hom li fa, per mitjà de la pregària i de la penitència.
4 DR CIV i DR PEN Obligació que té la persona que ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
5 DR INTERN i HIST Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
6 ÈTIC Restitució o compensació en casos d’injúria personal, detracció, adulteri, etc.
7 TEOL Restabliment de l’home en la seva integritat original en virtut de la redempció i de l’acceptació dels sofriments com a càstig pel pecat.
->reparador
■reparador -a[del ll. reparator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
1 adj i m i f 1 Que repara.
2 esp ÈTIC, DR i RELIG Que repara danys, errors, pecats, mals, etc. Justícia reparadora. Sentència reparadora. Gràcia reparadora.
2 f CATOL Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor i l’Institut de Maria Reparadora.
->reparament
■reparament[de reparar; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m Reparació.
->reparar
■reparar[del ll. reparare, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v 1 tr 1 Tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany; restaurar. Reparar la teulada.
2 fig Reparar les forces perdudes.
2 tr Parar-se a considerar això o allò, observar-ho, parar-hi esment. Heu reparat quin posat ha fet?
3 intr Tenir en compte, posar atenció en una cosa, fer-ne cas. No reparar en les despeses. No reparava en el perill de la seva vida.
4 tr DR Fer desaparèixer o alleujar un dany causat, corregir o limitar un error comès, refent, compensant, excusant-se.
5 tr TEOL Fer un acte de reparació.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reparar
GERUNDI: reparant
PARTICIPI: reparat, reparada, reparats, reparades
INDICATIU PRESENT: reparo, repares, repara, reparem, repareu, reparen
INDICATIU IMPERFET: reparava, reparaves, reparava, reparàvem, reparàveu, reparaven
INDICATIU PASSAT: reparí, reparares, reparà, reparàrem, reparàreu, repararen
INDICATIU FUTUR: repararé, repararàs, repararà, repararem, reparareu, repararan
INDICATIU CONDICIONAL: repararia, repararies, repararia, repararíem, repararíeu, repararien
SUBJUNTIU PRESENT: repari, reparis, repari, reparem, repareu, reparin
SUBJUNTIU IMPERFET: reparés, reparessis, reparés, reparéssim, reparéssiu, reparessin
IMPERATIU: repara, repari, reparem, repareu, reparin
->reparat
■reparat[del ll. reparatus, -a, -um, íd.]
m Remòlta.
->reparatiu
■reparatiu -ivaPart. sil.: re_pa_ra_tiu
[del b. ll. reparativus, -a, -um, íd.]
adj Que té la virtut de reparar.
->reparatori
■reparatori -òria[de reparar]
adj Reparatiu.
->reparcel·lació
reparcel·lacióPart. sil.: re_par_cel_la_ci_ó
[de parcel·lació]
f DR 1 Acció de reparcel·lar;
2 l’efecte.
->reparcel·lar
reparcel·lar[de parcel·lar]
v tr DR Agrupar finques compreses en un polígon o unitat d’actuació, amb la finalitat de dividir-les d’acord amb les previsions d’un pla d’urbanisme i adjudicar les parcel·les resultants als interessats, en proporció als seus respectius drets inicials.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: reparcel·lar
GERUNDI: reparcel·lant
PARTICIPI: reparcel·lat, reparcel·lada, reparcel·lats, reparcel·lades
INDICATIU PRESENT: reparcel·lo, reparcel·les, reparcel·la, reparcel·lem, reparcel·leu, reparcel·len
INDICATIU IMPERFET: reparcel·lava, reparcel·laves, reparcel·lava, reparcel·làvem, reparcel·làveu, reparcel·laven
INDICATIU PASSAT: reparcel·lí, reparcel·lares, reparcel·là, reparcel·làrem, reparcel·làreu, reparcel·laren
INDICATIU FUTUR: reparcel·laré, reparcel·laràs, reparcel·larà, reparcel·larem, reparcel·lareu, reparcel·laran
INDICATIU CONDICIONAL: reparcel·laria, reparcel·laries, reparcel·laria, reparcel·laríem, reparcel·laríeu, reparcel·larien
SUBJUNTIU PRESENT: reparcel·li, reparcel·lis, reparcel·li, reparcel·lem, reparcel·leu, reparcel·lin
SUBJUNTIU IMPERFET: reparcel·lés, reparcel·lessis, reparcel·lés, reparcel·léssim, reparcel·léssiu, reparcel·lessin
IMPERATIU: reparcel·la, reparcel·li, reparcel·lem, reparcel·leu, reparcel·lin
->repartible
■repartible[de repartir]
adj Que pot ésser repartit.
->repartició
■reparticióPart. sil.: re_par_ti_ci_ó
[de repartir]
f 1 Acció de repartir.
2 funció de repartició ESTAD Funció de distribució.
3 HERÀLD Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.
->repartidament
■repartidament[de repartit]
adv Per parts.
->repartidor1
■repartidor1-a[de repartir i -dor2; 1a FONT: 1460, Roig]
1 adj 1 Que cal repartir. La quantitat sobrant serà repartidora entre els contribuents.
2 Que fa de bon repartir, que es pot repartir fàcilment. Una fruita molt repartidora.
2 m 1 Lloc on és repartida una cosa.
2 esp Departament d’una casa, d’un convent, etc., on hi ha preparats els plats i les menges abans de treure’ls a la taula.
->repartidor2
■repartidor2-a[de repartir i -dor1; 1a FONT: 1460]
1 adj i m i f 1 Que reparteix.
2 Persona encarregada de repartir a cadascú allò que li pertoca en un repartiment. El repartidor del pa. Un repartidor de diaris.
2 m 1 Utensili que serveix per a repartir.
2 esp Recipient de forma i mida diverses que té en una de les cares els forats per cadascun dels quals surt la ploma d’aigua per a regar, per a l’ús domèstic, etc.
3 f Nom donat a diversos objectes destinats a separar i repartir diverses porcions d’una cosa.
4 f col·loq Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari. Ja vindrà la repartidora, i els rics d’avui seran els pobres de demà.
->repartiment
■repartiment[de repartir; 1a FONT: s. XIII]
m 1 Acció de repartir.
2 ECON 1 Distribució d’un producte acabat entre els diversos clients (majorista o detallista), feta des d’un magatzem o dipòsit.
2 repartiment de beneficis Distribució que en acabar un exercici econòmic es fa de la part dels beneficis acordada entre els accionistes d’una societat.
3 TEAT, CIN i TV 1 Assignació dels diversos papers a cadascun dels membres d’una companyia teatral, als actors d’un film o d’una sèrie de televisió.
2 Conjunt d’actors que intervenen en una obra teatral, cinematogràfica o televisiva. El millor de la pel·lícula és el repartiment.
4 repartiment de terres DR CIV Cessió que fa un municipi, una diputació o l’estat, de terres del seu domini entre els treballadors pobres de la terra, en canvi del pagament d’un cànon anual.
5 repartiment d’indis HIST Assignació de mà d’obra indígena als colons castellans.
->repartir
■repartir[de partir; 1a FONT: 1490, Tirant]
v tr 1 Fer parts d’una cosa i atribuir a cadascú la part que li pertoca. Repartir un patrimoni.
2 Distribuir. Repartir un diari.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repartir
GERUNDI: repartint
PARTICIPI: repartit, repartida, repartits, repartides
INDICATIU PRESENT: reparteixo, reparteixes, reparteix, repartim, repartiu, reparteixen
INDICATIU IMPERFET: repartia, reparties, repartia, repartíem, repartíeu, repartien
INDICATIU PASSAT: repartí, repartires, repartí, repartírem, repartíreu, repartiren
INDICATIU FUTUR: repartiré, repartiràs, repartirà, repartirem, repartireu, repartiran
INDICATIU CONDICIONAL: repartiria, repartiries, repartiria, repartiríem, repartiríeu, repartirien
SUBJUNTIU PRESENT: reparteixi, reparteixis, reparteixi, repartim, repartiu, reparteixin
SUBJUNTIU IMPERFET: repartís, repartissis, repartís, repartíssim, repartíssiu, repartissin
IMPERATIU: reparteix, reparteixi, repartim, repartiu, reparteixin
->repartit
repartit -ida[de repartir]
adj HERÀLD Dit de l’escut partit una de les divisions del qual ha estat novament partida.
->repàs1
■repàs1Hom.: rapaç
[de repassar; 1a FONT: 1803, DEst.]
[pl -assos] m Repassada.
->repàs2
■repàs2Hom.: rapaç
[del fr. repas, íd.]
[pl -assos] m Àpat.
->repassada
■repassada[de repassar]
f 1 Acció de repassar;
2 l’efecte.
->repassador
■repassador -a[de repassar]
1 adj i m i f Que repassa.
2 f TÈXT 1 Nom donat a la segona de les cardes d’un assortiment segons l’ordre de treball.
2 Estri per a passar els fils d’ordit pels lliços i per la pua; passadora.
3 repassadora de trossos Escutiadora.
->repassar
■repassar[de passar; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
v tr 1 Passar o travessar de nou un lloc. Les tropes van haver de repassar el riu.
2 1 Tornar a examinar, a estudiar, a manipular, etc., alguna cosa, per veure si hi manca res, corregir-ne les imperfeccions, acabar-la d’aprendre, completar una primera manipulació, etc. Repassar una lliçó. Repassar una feina. Repassar un motor.
2 fig Recórrer amb la memòria, atentament. Repassava els esdeveniments passats.
3 TÈXT Tornar a obrir la llana i pentinar-la, després del tint.
4 repassar la roba Després de la bugada, esmenar-ne els descosits, posar-hi els botons que hi manquen, etc.
5 repassar trossos TÈXT Escutiar.
3 Renyar, donar una reprensió. La princesa repassà Tirant perquè l’havia requesta d’amors.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repassar
GERUNDI: repassant
PARTICIPI: repassat, repassada, repassats, repassades
INDICATIU PRESENT: repasso, repasses, repassa, repassem, repasseu, repassen
INDICATIU IMPERFET: repassava, repassaves, repassava, repassàvem, repassàveu, repassaven
INDICATIU PASSAT: repassí, repassares, repassà, repassàrem, repassàreu, repassaren
INDICATIU FUTUR: repassaré, repassaràs, repassarà, repassarem, repassareu, repassaran
INDICATIU CONDICIONAL: repassaria, repassaries, repassaria, repassaríem, repassaríeu, repassarien
SUBJUNTIU PRESENT: repassi, repassis, repassi, repassem, repasseu, repassin
SUBJUNTIU IMPERFET: repassés, repassessis, repassés, repasséssim, repasséssiu, repassessin
IMPERATIU: repassa, repassi, repassem, repasseu, repassin
->repassat
■repassat[de repassar]
m TÈXT Passat, en el tissatge a mà.
->repatà
■repatà -ana[variant de repatani]
adj Repatani.
->repataneria
■repataneriaPart. sil.: re_pa_ta_ne_ri_a
[de repatani; 1a FONT: 1915, DAg.]
f 1 Qualitat de repatani.
2 Acte propi d’una persona repatània.
->repatani
■repatani -ània[d’origen incert, segurament combinació de diversos radicals de creació expressiva; 1a FONT: 1893]
adj Tossut, difícil de convèncer.
->repatàniament
■repatàniamentPart. sil.: re_pa_tà_ni_a_ment
[de repatani]
adv Amb repataneria.
->repatriació
■repatriacióPart. sil.: re_pa_tri_a_ci_ó
[de repatriar]
f 1 1 Acció de repatriar o de repatriar-se;
2 l’efecte.
2 repatriació de capitals ECON Retorn dels capitals al país d’origen.
->repatriament
repatriamentPart. sil.: re_pa_tri_a_ment
[de repatriar; 1a FONT: 1403]
m Repatriació.
->repatriar
■repatriarPart. sil.: re_pa_tri_ar
[de patri; 1a FONT: 1403]
v 1 tr Fer tornar a la seva pàtria, al seu país, algú o alguna cosa que n’havia sortit. Volen repatriar tots aquests immigrants. El van repatriar cap a Xile.
2 pron Tornar a la pàtria. Així que pogueren, es repatriaren.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repatriar
GERUNDI: repatriant
PARTICIPI: repatriat, repatriada, repatriats, repatriades
INDICATIU PRESENT: repatrio, repatries, repatria, repatriem, repatrieu, repatrien
INDICATIU IMPERFET: repatriava, repatriaves, repatriava, repatriàvem, repatriàveu, repatriaven
INDICATIU PASSAT: repatrií, repatriares, repatrià, repatriàrem, repatriàreu, repatriaren
INDICATIU FUTUR: repatriaré, repatriaràs, repatriarà, repatriarem, repatriareu, repatriaran
INDICATIU CONDICIONAL: repatriaria, repatriaries, repatriaria, repatriaríem, repatriaríeu, repatriarien
SUBJUNTIU PRESENT: repatriï, repatriïs, repatriï, repatriem, repatrieu, repatriïn
SUBJUNTIU IMPERFET: repatriés, repatriessis, repatriés, repatriéssim, repatriéssiu, repatriessin
IMPERATIU: repatria, repatriï, repatriem, repatrieu, repatriïn
->repeix
repeixPart. sil.: re_peix
[derivat postverbal d’un antic repéixer, del llat. repascĕre ‘alimentar’]
m dial Àpat.
->repèl
■repèl[de pèl; 1a FONT: 1298]
m 1 1 Fibra, llenqueta, etc., despresa en part de la pell, d’una fusta, etc.
2 esp PAT Repeló.
2 1 a repèl loc adv A contrapèl. Afaitar-se a repèl.
2 venir (una cosa) a repèl Ésser desagradable de fer-la, sentir aversió o repugnància a fer-la.
->repelada
■repelada[de repelar]
f 1 Acció de repelar;
2 l’efecte.
->repelar
■repelar[de pelar; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]
v tr 1 Fer una segona pelada a una cosa, tornar a pelar.
2 Netejar per segona vegada un arbre.
3 Passar el raor una segona vegada en afaitar algú, afaitar-lo a repèl.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: repelar
GERUNDI: repelant
PARTICIPI: repelat, repelada, repelats, repelades
INDICATIU PRESENT: repelo, repeles, repela, repelem, repeleu, repelen
INDICATIU IMPERFET: repelava, repelaves, repelava, repelàvem, repelàveu, repelaven
INDICATIU PASSAT: repelí, repelares, repelà, repelàrem, repelàreu, repelaren
INDICATIU FUTUR: repelaré, repelaràs, repelarà, repelarem, repelareu, repelaran
INDICATIU CONDICIONAL: repelaria, repelaries, repelaria, repelaríem, repelaríeu, repelarien
SUBJUNTIU PRESENT: repeli, repelis, repeli, repelem, repeleu, repelin
SUBJUNTIU IMPERFET: repelés, repelessis, repelés, repeléssim, repeléssiu, repelessin
IMPERATIU: repela, repeli, repelem, repeleu, repelin
->repelenc
■repelenc -a[de repèl]
adj 1 Que ve a repèl.
2 OFIC Dit dels materials que fan de mal treballar.
3 fig Repelós.
->repel·lent
■repel·lent[del ll. repellens, -ntis, participi pres. de repellĕre ‘repel·lir’; 1a FONT: 1839, DLab.]
1 adj Que repel·leix.
2 adj Que provoca un rebuig.
3 m FARM i QUÍM ORG Agent repel·lent.
4 agent repel·lent FARM i QUÍM ORG Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.