Q

->q

q

símb METROL quintar mètric.

->Q

Q

símb 1 HIDROD cabal¹ 2 1.

2 FÍS càrrega elèctrica.

3 FÍS i TERMO quantitat de calor.

->qatarià

qatarià -ana

Part. sil.: qa_ta_ri_à

adj i m i f De Qatar (estat d’Àsia).

->qin

qin^* [dʒín]

[xin ] m MÚS Instrument de cordes pinçades xinès de la família de les cítares, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix, que es toca en posició horitzontal.

->quad

quad

m AUT i TRANSP Motocicleta tot terreny de quatre rodes amb tracció total.

->quadern

■quadern

[del ll. vg. *quadernus, ll. quaternus, -a, -um, sing. del distributiu quaterni ‘de quatre en quatre’; 1a FONT: 1460]

m GRÀF 1 Conjunt d’alguns fulls de paper, impresos o en blanc, plegats i encaixats, generalment cosits, que formen com un llibre prim.

2 Conjunt de quatre fulls de paper doblegats dues vegades pel mig i encaixats, que cosits formen qualsevol dels plecs de setze fulls d’un llibre.

3 fascicle 3.

4 Conjunt de cinc plecs de paper, la cinquena part d’una mà.

->quaderna

■quaderna

[v. quadern; 1a FONT: 1932, DFa.]

f 1 CONSTR NAV Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.

2 AERON Element transversal de l’estructura del buc d’una aeronau, la missió del qual és d’assegurar-ne la forma exterior i de transmetre a les parets les càrregues transversals.

->quadernal

■quadernal

[deriv. de quadern en el sentit etimològic de ‘de quatre elements’]

m MAR Bossell de més d’una politja.

->quaderna via

quaderna via

Part. sil.: qua_der_na vi_a

f POÈTICA En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins, dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.

->quadr-

■quadr-

Forma prefixada del mot llatí quadri-, que significa ‘quatre’. Ex.: quadrangle, quadravi.

->quadra

■quadra

Hom.: quadre

[del ll. quadra ‘figura quadrada’; 1a FONT: 1150]

f 1 1 Cadascun dels grans apartaments en què es divideix una fàbrica, un gran taller, etc.

2 quadra de l’aigua Local del blanqueig on hi ha els clapons i altres màquines de rentar.

2 Sala gran d’una caserna, un hospital, etc., on dormen moltes persones.

3 Estable de cavalls o de muls.

4 HIST DR Districte especial dins el terme d’un castell termenat.

5 MAR Mànega d’una embarcació en la quarta part de la seva eslora.

->quadrac

quadrac

m ELECTRÒN Dispositiu electrònic constituït per un triac i un diac encapsulats conjuntament, de manera que pot ésser connectat en un circuit de corrent altern i accionat directament sense necessitat de cap element auxiliar de disparament.

->quadradament

■quadradament

[de quadrat]

adv 1 GEOM Formant angles rectes.

2 fig Quadrant-se.

->quadradet

quadradet

m TELECOM coixinet 3 2.

->quadragenari

■quadragenari -ària

[del ll. quadragenarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que té quaranta anys.

->quadragèsim

■quadragèsim -a

[del ll. quadragesĭmus, -a, -um, íd.]

1 adj Quarantè.

2 f LITÚRG Quaresma.

->quadragesimal

■quadragesimal

[del b. ll. quadragesimalis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj LITÚRG Relatiu o pertanyent a la quaresma.

->quadrangle

■quadrangle

[del ll. quadrangŭlus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m GEOM 1 Figura plana que té quatre angles i quatre costats, quadrilàter.

2 Figura formada per les sis rectes que determinen quatre punts, en els quals cap terna d’aquests no és alineada.

->quadrangular

■quadrangular

[del ll. td. quadrangularis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té quatre angles, tetragonal.

2 adj Dit del prisma que té quadrilàters per bases.

3 m ESPORT En el beisbol, batada vàlida amb què hom envia la pilota fora del camp i que permet de marcar una correguda a tots els corredors situats a les bases i al batedor mateix.

->quadrant

■quadrant

[del ll. quadrans, -ntis, íd.; 1a FONT: 1381]

m 1 1 GEOM La quarta part d’una circumferència.

2 GEOM Sector circular corresponent a un quadrant.

3 GEOM Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars.

4 ASTROL Cadascuna de les quatre parts en què l’esfera celeste superior a l’horitzó queda dividida pel meridià i pel primer vertical.

5 GEOG Cadascuna de les quatre parts en què els quatre punts cardinals divideixen l’horitzó, la rosa dels vents o la brúixola. Vents del segon quadrant.

6 pla del quadrant Superfície del rellotge de sol on hi ha inscrites les línies horàries i on hom fixa l’estil o gnòmon.

7 pol del quadrant Punt on hom fixa el gnòmon, que correspon sempre al pol celeste.

8 quadrant solar (o simplement quadrant) RELL i HIST En les civilitzacions antigues situades als tròpics, instrument en forma de quart de cercle amb què hom calculava l’altura del sol sobre l’horitzó i així podia establir les hores del dia.

9 quadrant solar (o simplement quadrant) p ext Qualsevol instrument que assenyali les hores, sobretot el rellotge de sol.

2 DR CIV CAT La quarta part d’una herència.

3 ASTR i NÀUT Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.

4 NUMIS Antiga moneda romana, la més menuda de les de bronze, corresponent a 1/4 de l’as, amb valor de tres unces.

5 TÈXT 1 Instrument de laboratori emprat per a determinar el número d’un fil, que és indicat per l’agulla sobre un sector graduat adequadament.

2 Segment de roda dentada que, en la selfactina, produïa la rotació variable dels fusos durant la baixada del carro.

->quadrantal

■quadrantal

[del ll. quadrantalis, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a un quadrant.

2 GEOM Dit del triangle esfèric en què un costat és un quadrant.

3 Dit dels angles 0°, 90°, 180°, 270°, 360°, etc.

->quadrantanòpsia

quadrantanòpsia

Part. sil.: qua_dran_ta_nòp_si_a

f PAT Pèrdua patològica de la visió en un quadrant del camp visual.

->quadrar

■quadrar

Cp. quadrejar

[del ll. quadrare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

v 1 tr GEOM Fer quadrada alguna cosa, donar-li forma quadrada.

2 tr Determinar el valor del costat d’un quadrat equivalent en àrea a una figura donada.

3 tr MAT Elevar una quantitat al quadrat, multiplicar-la per ella mateixa.

4 pron 1 Parar-se, una persona, i restar dreta i amb els peus en escaire. Els reclutes van haver d’aprendre a quadrar-se.

2 fig Mostrar de sobte a algú que hom no està disposat a tolerar un moment més les seves impertinències, el seu atreviment, etc. T’has de quadrar i no tolerar més impertinències dels teus subordinats.

5 intr 1 Ajustar-se o conformar-se una cosa a una altra. La teva versió dels fets no quadra amb la seva. Tot això que expliqueu no quadra: hi ha massa caps per lligar.

2 Convenir a un propòsit, a un desig. Això no quadra amb el que m’has dit.

3 Agradar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quadrar

GERUNDI: quadrant

PARTICIPI: quadrat, quadrada, quadrats, quadrades

INDICATIU PRESENT: quadro, quadres, quadra, quadrem, quadreu, quadren

INDICATIU IMPERFET: quadrava, quadraves, quadrava, quadràvem, quadràveu, quadraven

INDICATIU PASSAT: quadrí, quadrares, quadrà, quadràrem, quadràreu, quadraren

INDICATIU FUTUR: quadraré, quadraràs, quadrarà, quadrarem, quadrareu, quadraran

INDICATIU CONDICIONAL: quadraria, quadraries, quadraria, quadraríem, quadraríeu, quadrarien

SUBJUNTIU PRESENT: quadri, quadris, quadri, quadrem, quadreu, quadrin

SUBJUNTIU IMPERFET: quadrés, quadressis, quadrés, quadréssim, quadréssiu, quadressin

IMPERATIU: quadra, quadri, quadrem, quadreu, quadrin

->quadrat

■quadrat -ada

[del ll. quadratus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 1 adj En forma de quadrat. Duia una medalla quadrada.

2 m GEOM Quadrilàter amb els quatre costats iguals i els quatre angles iguals rectes.

3 quadrat llatí ESTAD Taula quadrada que permet d’ordenar les observacions d’un experiment, com també de controlar-ne les causes de la variabilitat.

4 quadrat màgic ESOT Ordenació quadrada de nombres enters en què cada fila, cada columna i cada diagonal tenen la mateixa suma.

2 adj p ext Dit de la superfície prismàtica en forma de quadrat. Una torre quadrada.

3 adj fig De quatre cares aproximadament iguals, tan ample com llarg i alt. Era un home cepat de cara quadrada.

4 ÀLG 1 adj Dit de la matriu que té el mateix nombre de files que de columnes.

2 quadrat perfecte Quadrat d’un binomi, donat per una expressió del tipus a²+2ab+b², que és igual a (a+b) ².

5 m ANAT ANIM Os de cartílag de l’esplancnocrani que experimenta una notable reducció al llarg de l’escala filogenètica dels vertebrats.

6 m CONSTR Peça de gruix i llargària suficients per a servir de biga d’un sostre.

7 adj ESCR 1 Dit de la forma d’escriptura capital reservada a les inscripcions llatines clàssiques fins al segle VI, i també de la forma capital elegant dels còdexs luxosos a partir del segle VI.

2 Dit de l’actual escriptura hebraica, no cursiva, derivada de l’arameu.

8 m GEOM Distància angular de 90°.

9 m HERÀLD Figura que representa un quadrat.

10 MAT 1 adj Elevat al quadrat o a la segona potència.

2 adj Dit del nombre que és el quadrat d’un enter.

3 adj Dit de l’arrel d’índex 2.

4 m Segona potència d’un nombre o d’una quantitat.

11 MÚS 1 adj Dit de la notació gregoriana tradicional que escrivia el punctum i la virga en forma quadrada.

2 f Figura de nota musical de forma quadrada.

12 m TIPOG Peça de metall que té el cos de la lletra, l’alçada dels espais i l’amplada variable, igual o superior a un quadratí i mig, emprada per a completar les ratlles curtes o col·locada entre les lletres quan hom les vol molt separades.

->quadratí

■quadratí

[de quadrat]

m TIPOG Peça de metall que té el cos de la lletra i l’amplada igual al cos, emprada per a separar dues paraules; és alhora la unitat per a mesurar els quadrats i els espais.

->quadràtic

■quadràtic -a

[de quadrat]

adj ÀLG 1 De segon grau.

2 convergència quadràtica ESTAD Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit i que es caracteritza per la distància en mitjana quadràtica.

3 equació quadràtica Equació de segon grau ax²+bx+c=0, o, en forma reduïda, x²+px+q=0.

4 forma quadràtica Polinomi homogeni de segon grau.

->quadratriu

quadratriu

Part. sil.: qua_dra_triu

f GEOM Corba usada en la quadratura d’altres corbes.

->quadratura

■quadratura

[del ll. td. quadratura, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 Acció de quadrar.

2 1 GEOM Operació consistent a trobar un quadrat d’àrea igual a l’àrea d’una superfície donada.

2 quadratura del cercle GEOM Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.

3 quadratura del cercle fig Cosa d’impossible solució.

3 en quadratura loc adv 1 ASTR Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.

2 FÍS i ELECT Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles d’un quart de període.

->quadraturisme

■quadraturisme

[de quadratura]

m PINTUR Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual.

->quadraturista

■quadraturista

[de quadratura]

ART 1 adj Relatiu o pertanyent al quadraturisme.

2 m i f Pintor que conrea el quadraturisme.

->quadravi

■quadravi -àvia

[de quadr- i avi]

m i f Avi o àvia en cinquè grau.

->quadre

■quadre

Hom.: quadra

[variant de quadro; 1a FONT: 1403]

m 1 1 Nom donat a figures, objectes, espais, etc., de forma quadrada o rectangular. Una faldilla de quadres. Aquesta quadrícula té uns quadres molt petits.

2 ART Pintura, sobre tela o taula, enquadrada en un marc, destinada generalment a ésser penjada a la paret.

3 ART Dibuix o gravat també emmarcat i amb la mateixa destinació.

2 Text resumit, gràfic, etc., normalment enquadrat o esquematitzat per mitjà de claus o de caselles, que destaca de la resta del text i que pot ocupar una o més pàgines. Quadre estadístic. Quadre sinòptic. Quadre general de la literatura catalana.

3 1 ELECTROT En una central elèctrica, una estació transformadora, una fàbrica, etc., conjunt d’aparells destinats al comandament, a la mesura, a la regulació, a la protecció, etc., de circuits elèctrics, juntament amb les connexions corresponents i els xassís o suports necessaris.

2 quadre de comandament AERON i AUT Conjunt d’indicadors i d’altres instruments que són disposats a la vista del pilot d’una aeronau o del conductor d’un vehicle automòbil i que li permeten de controlar el vehicle.

3 quadre manual TELECOM Equip de commutació d’una central telefònica manual, mitjançant el qual l’operadora pot efectuar la connexió entre les línies d’abonat i els circuits d’enllaç a fi d’establir les comunicacions telefòniques.

4 1 MIL Conjunt de caps, oficials, sergents i caporals d’un regiment o altra unitat de tropa.

2 p ext Conjunt dels caps d’una administració, d’una empresa, partit, etc., que en formen el nucli.

3 Conjunt d’artistes que treballen plegats en un espectacle.

4 quedar (o estar) en quadre MIL Quedar un cos de tropa sense soldats, conservant l’oficialitat i altres elements de comandament.

5 quedar (o estar) en quadre p ext i fig Quedar un grup reduït fins al mínim quant al nombre dels seus membres.

5 MIL i TÀCT Formació de la infanteria en figura de quadrilàter presentant quatre cares a l’enemic.

6 1 TEAT En una obra teatral, cadascuna de les subdivisions d’un acte corresponent a un canvi de decoració.

2 TEAT Representació muda d’una obra d’art o d’una escena simbòlica, mitològica o històrica per personatges que romanen una estona en la mateixa actitud.

3 fig Escena més o menys trista que s’ofereix a la vista. Quin quadre, en aquella casa: abandonats pel pare i amb la mare malalta!

7 TRANSP Bastidor metàl·lic, tubular, generalment trapezial, que serveix de lligam i suport als altres elements d’una bicicleta o d’una motocicleta.

8 quadre clínic PAT Conjunt dels símptomes i signes d’una malaltia.

->quadrejadura

■quadrejadura

[de quadrejar]

f FUST Cadascuna de les quatre llenques de fusta de secció planoconvexa que hom treu del tronc en quadrejar-lo.

->quadrejar

■quadrejar

Cp. quadrar

[de quadre; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr FUST Escairar un tronc, un carrac, etc., de manera que presenti quatre caires.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quadrejar

GERUNDI: quadrejant

PARTICIPI: quadrejat, quadrejada, quadrejats, quadrejades

INDICATIU PRESENT: quadrejo, quadreges, quadreja, quadregem, quadregeu, quadregen

INDICATIU IMPERFET: quadrejava, quadrejaves, quadrejava, quadrejàvem, quadrejàveu, quadrejaven

INDICATIU PASSAT: quadregí, quadrejares, quadrejà, quadrejàrem, quadrejàreu, quadrejaren

INDICATIU FUTUR: quadrejaré, quadrejaràs, quadrejarà, quadrejarem, quadrejareu, quadrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: quadrejaria, quadrejaries, quadrejaria, quadrejaríem, quadrejaríeu, quadrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: quadregi, quadregis, quadregi, quadregem, quadregeu, quadregin

SUBJUNTIU IMPERFET: quadregés, quadregessis, quadregés, quadregéssim, quadregéssiu, quadregessin

IMPERATIU: quadreja, quadregi, quadregem, quadregeu, quadregin

->quadrella

quadrella

f dial A la Plana de Castelló, camí travesser, paral·lel a la costa.

->quadrera

quadrera

[de quadre]

f MAR Tros de fusta posat a flor d’aigua, en un moll, que serveix per a amarrar-hi barques.

->quadri-

■quadri-

Forma prefixada del mot llatí quadri-, que significa ‘quatre’. Ex.: quadrícula, quadrilàter, quadrilong.

->quadribarrat

■quadribarrat -ada

[de quadri- i barrat²]

adj i f Dit de la bandera de quatre barres, com la catalana.

->quàdric

■quàdric -a

adj i f GEOM Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus Ax²+ By²+ Cz²+ 2Dxy + 2Exz + 2Fyz + 2Gx + 2Hy + 2Iz + K = 0.

->quàdriceps

■quàdriceps

[del ll. td. quadrĭceps, -cĭpĭtis ‘de quatre caps’, comp. de quattuor ‘quatre’ i caput ‘cap’]

adj i m ANAT ANIM Que té quatre caps. Múscul quàdriceps crural.

->quadricicle

quadricicle

[de quadri- i cicle]

m AUT i TRANSP 1 Velocípede o velomotor de quatre rodes.

2 Quad.

->quadricromia

■quadricromia

Part. sil.: qua_dri_cro_mi_a

[de quadri- i -cromia]

f GRÀF Impressió feta en quatre colors, tres dels quals són els de la tricromia (groc, vermell i blau) i el quart és el negre o un altre color fosc.

->quadrícula

■quadrícula

[formació culta analògica sobre la base del ll. quadrum ‘quadrat’ i el sufix dimin. ll. -ĭculus, -ĭcula; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Conjunt de quadrats que resulta de tallar-se perpendicularment dues sèries de rectes paral·leles.

2 CARTOG Conjunt de línies rectes, dibuixades sobre un mapa, que resulten de projectar en el pla les línies de latitud i longitud, i que són emprades per a fixar la posició d’un punt del mapa respecte a l’origen de coordenades.

3 DIB Conjunt de ratlles traçades sobre un dibuix (o una fotografia), el qual divideixen en quadrats, i que són emprades per a reproduir-lo (engrandint-lo o reduint-lo) sobre un paper que hom ha dividit en igual nombre de quadrats.

4 URBAN Resultat de dividir una zona urbanitzable en zones quadrades. La quadrícula de l’eixample.

->quadriculació

■quadriculació

Part. sil.: qua_dri_cu_la_ci_ó

[de quadricular]

f GEOM i DIB 1 Acció de quadricular;

2 l’efecte.

->quadricular

■quadricular

[de quadrícula]

v tr GEOM i DIB Traçar línies que formin una quadrícula.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quadricular

GERUNDI: quadriculant

PARTICIPI: quadriculat, quadriculada, quadriculats, quadriculades

INDICATIU PRESENT: quadriculo, quadricules, quadricula, quadriculem, quadriculeu, quadriculen

INDICATIU IMPERFET: quadriculava, quadriculaves, quadriculava, quadriculàvem, quadriculàveu, quadriculaven

INDICATIU PASSAT: quadriculí, quadriculares, quadriculà, quadriculàrem, quadriculàreu, quadricularen

INDICATIU FUTUR: quadricularé, quadricularàs, quadricularà, quadricularem, quadriculareu, quadricularan

INDICATIU CONDICIONAL: quadricularia, quadricularies, quadricularia, quadricularíem, quadricularíeu, quadricularien

SUBJUNTIU PRESENT: quadriculi, quadriculis, quadriculi, quadriculem, quadriculeu, quadriculin

SUBJUNTIU IMPERFET: quadriculés, quadriculessis, quadriculés, quadriculéssim, quadriculéssiu, quadriculessin

IMPERATIU: quadricula, quadriculi, quadriculem, quadriculeu, quadriculin

->quadriculat

quadriculat -ada

[de quadricular]

adj Que ha sofert quadriculació. Paper quadriculat.

->quadridimensional

■quadridimensional

Part. sil.: qua_dri_di_men_si_o_nal

[de quadri- i dimensional]

adj 1 MAT i FÍS Que té quatre dimensions.

2 MEC RELAT 1 Relatiu o pertanyent a l’espaitemps o espai de Minkowski.

2 espai quadridimensional Espaitemps.

->quadriennal

■quadriennal

Part. sil.: qua_dri_en_nal

[del b. ll. quadriennalis, íd.; 1a FONT: 1604]

adj 1 Que dura quatre anys.

2 Que té lloc cada quatre anys.

->quadrienni

■quadrienni

Part. sil.: qua_dri_en_ni

[del ll. quadriennium, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Espai de quatre anys.

->quadrifoli

■quadrifoli

[de quadri- i -foli]

m 1 ARQUIT Motiu d’ornamentació format per quatre lòbuls semicirculars.

2 HERÀLD Figura que representa una flor de quatre pètals arrodonits i puntuts, i perforada.

->quadrifoliat

■quadrifoliat -ada

Part. sil.: qua_dri_fo_li_at

[de quadrifoli]

adj 1 Que té quatre fulles.

2 ARQUIT En forma de quadrifoli.

->quadrifoliolat

quadrifoliolat -ada

Part. sil.: qua_dri_fo_li_o_lat

adj BOT Que té quatre folíols.

->quadrifonia

■quadrifonia

Part. sil.: qua_dri_fo_ni_a

[de quadri- i -fonia]

f ELECTROAC Sistema d’enregistrament i reproducció de so mitjançant quatre canals independents.

->quadrifònic

■quadrifònic -a

[de quadrifonia]

adj ELECTROAC Relatiu o pertanyent a la quadrifonia.

->quadriga

■quadriga

[del ll. quadrīga, íd., contracció de quadri iuga ‘de quatre jous’; 1a FONT: 1906]

f 1 Tir de quatre cavalls de front.

2 HIST A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó.

->quadrigatus

■quadrigatus

m NUMIS Moneda romana d’argent del segle III aC, d’un pes de 6,8 gr, que tenia una quadriga al revers.

->quadrigemin

quadrigemin -èmina

[del ll. quadrigemĭnus, -a, -um, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i gemĭnus, -a, -um ‘bessó, doble, semblant’]

adj i m i f MED Dit de cadascun dels quatre nats d’un sol part.

->quadrigeminat

■quadrigeminat -ada

adj Relatiu o pertanyent a certes estructures en nombre de quatre.

->quadrilàter

■quadrilàter -a

[del ll. quadrilatĕrus, -a, -um, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i latus, -ĕris ‘costat’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj GEOM De quatre costats.

2 m GEOM 1 Polígon que té quatre costats.

2 quadrilàter circumscrit Quadrilàter que té els costats tangents a una figura.

3 quadrilàter complet Figura formada per quatre rectes i els sis punts d’intersecció.

4 quadrilàter esfèric Figura esfèrica determinada per quatre línies sobre l’esfera que determinen quatre punts sobre ella.

5 quadrilàter inscriptible en una circumferència Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència.

6 quadrilàter regular Quadrilàter amb costats i angles interiors iguals; quadrat.

7 quadrilàter simple Figura formada per quatre rectes i les successives interseccions en parelles.

3 quadrilàter de vocals FON Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic.

->quadrilió

■quadrilió

Part. sil.: qua_dri_li_ó

[formació culta analògica sobre la base de bilió]

m 1 Un bilió de bilions.

2 Als Estats Units d’Amèrica, mil bilions.

->quadrilla

■quadrilla

[del cast. cuadrilla, íd.; 1a FONT: 1591]

f 1 Colla, grup de gent que actua conjuntament.

2 Colla de lladres dirigida per un cap.

3 HIST Grup armat de la Santa Hermandad creat pels Reis Catòlics per controlar el bandolerisme i la noblesa.

4 MÚS 1 Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues.

2 Nom donat al segle XVII al grup de 4, 8 o 12 dansaires que participaven en una entrée.

5 TAUROM Conjunt de toreros dirigit per un primer espasa.

->quadriller

■quadriller -a

[de quadrilla; 1a FONT: 1573]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una quadrilla.

2 cap quadriller Cap de colla.

->quadrilòbu

■quadrilòbu

m HERÀLD Moble en forma de quatre lòbuls units.

->quadrilong

■quadrilong -a

[de quadri- i el ll. longus ‘llarg’; 1a FONT: 1803, DEst.]

GEOM 1 adj Que té forma de rectangle.

2 m Rectangle.

->quadrimestral

■quadrimestral

[de quadrimestre]

adj 1 Que dura un quadrimestre.

2 Que té lloc un cop cada quatre mesos.

->quadrimestre

■quadrimestre

[del ll. quadrimestris, íd.]

m Espai de quatre mesos.

->quadrimotor

■quadrimotor -a

[de quadri- i motor]

1 adj Que té quatre motors.

2 m AERON Avió proveït de quatre motors.

->quadrinebot

■quadrinebot -oda

m i f Fill o filla del rebesnebot o de la rebesneboda.

->quadrinét

■quadrinét -a

m i f El fill, la filla del rebesnét o de la rebesnéta.

->quadrioncle

■quadrioncle

Part. sil.: qua_dri_on_cle

m Germà del rebesavi o de la rebesàvia.

->quadripètal

quadripètal -a

adj BOT Que té quatre pètals.

->quadriplegia

quadriplegia

Part. sil.: qua_dri_ple_gi_a

f PAT Tetraplegia.

->quadriplègic

quadriplègic -a

adj i m i f PAT Tetraplègic.

->quadripol

■quadripol

[de quadri- i pol]

m ELECTROT i ELECTRÒN Dispositiu, circuit elèctric, etc., proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida.

->quadripolar

quadripolar

[de quadri- i polar]

adj ELECTROT i ELECTRÒN Relatiu o pertanyent al quadripol.

->quadríptic

■quadríptic

m GRÀF Imprès format per un full doblegat formant quatre pàgines i que conté informació resumida sobre un programa d’activitats, un organisme, etc.

->quadrireactor

quadrireactor

Part. sil.: qua_dri_re_ac_tor

[de quadri- i reactor]

m AERON Avió quadrimotor de reacció.

->quadritensor

quadritensor

m MEC RELAT Tensor definit sobre l’espaitemps o espai de Minkowski.

->quadritia

■quadritia

Part. sil.: qua_dri_ti_a

f Germana del rebesavi o de la rebesàvia.

->quadrivalència

quadrivalència

Part. sil.: qua_dri_va_lèn_ci_a

f QUÍM Qualitat de quadrivalent.

->quadrivalent

quadrivalent

adj QUÍM Dit de l’element químic i del radical que té una valència o estat d’oxidació igual a quatre.

->quadrivector

■quadrivector

m MEC RELAT Vector definit a l’espaitemps o espai de Minkowski.

->quadrivèrtex

quadrivèrtex

[de quadri- i vèrtex]

adj GEOM Que té quatre vèrtexs; tetràgon.

->quadrivi

■quadrivi

[del ll. quadrivium, íd., comp. de quattuor i via¹]

m 1 Lloc on s’encreuen dos camins; cruïlla.

2 ENSENY A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.

->quadrívium

■quadrívium

Part. sil.: qua_drí_vi_um

[v. quadrivi]

m ENSENY quadrivi 2.

->quadro

■quadro

[del ll. quadrum ‘quadrat, pedra escairada’; 1a FONT: 1403]

m Quadre.

->quadró

■quadró

[de quadre]

m Tros de terra de conreu de forma quadrada.

->quadru-

■quadru-

Forma prefixada del mot llatí quadri-, que significa ‘quatre’. Ex.: quadrúpede.

->quadrumà

■quadrumà -ana

[del ll. quadrumanus, íd.]

1 adj Que té quatre mans.

2 m ZOOL Nom donat vulgarment a cadascun dels mamífers primats del subordre dels antropomorfs i, per extensió, a altres primats.

->quadrúpede

■quadrúpede -a

[del ll. quadrŭpes, -ĕdis, íd.; 1a FONT: s. XVII]

adj i m ZOOL Dit de l’animal vertebrat, especialment dels mamífers, que té quatre potes.

->quàdruple¹

■quàdruple¹

[v. quàdruple²]

adj Format per quatre. La quàdruple aliança.

->quàdruple²

■quàdruple² -a

[del ll. quadrŭplus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Que és com quatre vegades un altre. Una quantitat quàdrupla.

2 m Quatre vegades una quantitat donada. El quàdruple de vuit és trenta-dos.

->quadruplet

quadruplet

m MAT Cadascun dels elements d’un producte cartesià de quatre conjunts; quatern.

->quàdruplex

quàdruplex

m TELECOM Sistema de transmissió i recepció de dos missatges simultàniament a través d’un mateix canal.

->quadruplicació

■quadruplicació

Part. sil.: qua_dru_pli_ca_ci_ó

[del ll. quadruplicatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de quadruplicar;

2 l’efecte.

->quadruplicar

■quadruplicar

[del ll. quadruplicare, íd.; 1a FONT: s. XV]

v tr Multiplicar per quatre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quadruplicar

GERUNDI: quadruplicant

PARTICIPI: quadruplicat, quadruplicada, quadruplicats, quadruplicades

INDICATIU PRESENT: quadruplico, quadrupliques, quadruplica, quadrupliquem, quadrupliqueu, quadrupliquen

INDICATIU IMPERFET: quadruplicava, quadruplicaves, quadruplicava, quadruplicàvem, quadruplicàveu, quadruplicaven

INDICATIU PASSAT: quadrupliquí, quadruplicares, quadruplicà, quadruplicàrem, quadruplicàreu, quadruplicaren

INDICATIU FUTUR: quadruplicaré, quadruplicaràs, quadruplicarà, quadruplicarem, quadruplicareu, quadruplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: quadruplicaria, quadruplicaries, quadruplicaria, quadruplicaríem, quadruplicaríeu, quadruplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: quadrupliqui, quadrupliquis, quadrupliqui, quadrupliquem, quadrupliqueu, quadrupliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: quadrupliqués, quadrupliquessis, quadrupliqués, quadrupliquéssim, quadrupliquéssiu, quadrupliquessin

IMPERATIU: quadruplica, quadrupliqui, quadrupliquem, quadrupliqueu, quadrupliquin

->quadrupol

quadrupol

m FÍS 1 Distribució de càrrega elèctrica o magnètica que produeix un camp elèctric o magnètic equivalent al produït per dos dipols elèctrics o magnètics, els moments dipolars dels quals són iguals però de signe contrari, i que són separats per una distància molt petita.

2 PART Dispositiu consistent en quatre pols magnètics de signe altern disposats en cercle al voltant d’un feix de partícules carregades, les quals focalitza.

->quadrupolar

quadrupolar

adj FÍS Relatiu o pertanyent a un quadrupol. Camp quadrupolar, lent quadrupolar.

->qual

■qual

[del ll. qualis, adj. i pron. interrogatiu, ‘tal com; com; de quina mena’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adj Adjectiu relatiu (precedit sempre de l’article definit). Despengueren noranta-cinc euros, la qual suma ha estat pagada...

2 pron 1 Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de l’article definit) amb què hom pot substituir normalment que, qui o què quan són explicatius (no especificatius). Ha vingut una amiga del meu germà, la qual, si no m’erro, es dirigia a París. És la filla del meu amic, del qual hem parlat aquest matí.

2 Pronom relatiu possessiu (precedit de l’article definit i de la preposició de). Era un home la serenitat del qual admirava.

3 Pronom amb valor substantiu precedit de l’article definit (pot anar precedit de preposicions i admet, com a únic adjectiu, tot). Li va fer diverses preguntes a totes les quals respongué.

->qualcú

■qualcú

pron dial Algú.

->qualcun

■qualcun -a

[de qualque i un, una; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj dial Algun, alguna.

->qualificable

■qualificable

[de qualificar]

adj Que pot ésser qualificat.

->qualificació

■qualificació

Part. sil.: qua_li_fi_ca_ci_ó

[del b. ll. qualificatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Acció de qualificar;

2 l’efecte.

2 1 DR CIV Examen de la legalitat dels títols i documents que, abans de procedir a la inscripció en el registre de la propietat, fa el qui ha d’ésser registrat.

2 DR PROC Apreciació que presenta cadascuna de les parts en un procés penal sobre els fets del sumari, sobre els preceptes legals aplicables i sobre els seus efectes en els acusats.

3 ECON 1 Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.

2 Valoració, especialment quant a la solvència, que una institució independent fa d’una empresa amb la finalitat d’estimar-ne les característiques, emetre’n una opinió i, posteriorment, establir-ne una classificació respecte a altres empreses.

4 ENSENY Nota amb què hom valora un examen, el comportament, una prova, un concurs, etc.

5 acusatiu de qualificació GRAM Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. Ex.: Viu la seva vida.

->qualificador

■qualificador -a

[del b. ll. qualificator, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj i m i f Que qualifica.

2 qualificador del Sant Ofici CATOL Teòleg nomenat pel tribunal del Sant Ofici per tal de censurar llibres i afirmacions dogmàtiques i dictaminar sobre qüestions dubtoses del mateix tribunal.

->qualificar

■qualificar

[del b. ll. qualificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Caracteritzar algú o alguna cosa anomenant-ne un atribut o atributs. Aquesta resposta es pot qualificar d’impertinent. Tota la premsa el qualificà d’oportunista.

2 tr Revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom. Estic qualificada per a manipular aliments.

3 tr DR PROC Presentar l’escrit de qualificació en un procés penal.

4 pron ESPORT Superar una prova eliminatòria i passar a la següent.

5 tr Valorar un examen o un treball escolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: qualificar

GERUNDI: qualificant

PARTICIPI: qualificat, qualificada, qualificats, qualificades

INDICATIU PRESENT: qualifico, qualifiques, qualifica, qualifiquem, qualifiqueu, qualifiquen

INDICATIU IMPERFET: qualificava, qualificaves, qualificava, qualificàvem, qualificàveu, qualificaven

INDICATIU PASSAT: qualifiquí, qualificares, qualificà, qualificàrem, qualificàreu, qualificaren

INDICATIU FUTUR: qualificaré, qualificaràs, qualificarà, qualificarem, qualificareu, qualificaran

INDICATIU CONDICIONAL: qualificaria, qualificaries, qualificaria, qualificaríem, qualificaríeu, qualificarien

SUBJUNTIU PRESENT: qualifiqui, qualifiquis, qualifiqui, qualifiquem, qualifiqueu, qualifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: qualifiqués, qualifiquessis, qualifiqués, qualifiquéssim, qualifiquéssiu, qualifiquessin

IMPERATIU: qualifica, qualifiqui, qualifiquem, qualifiqueu, qualifiquin

->qualificat

■qualificat -ada

[del ll. qualificatus, -a, -um, íd.]

adj 1 Dit d’una persona que té les qualitats necessàries per a fer o dir quelcom.

2 Dit de les persones d’autoritat, de mèrit.

3 DR PROC Dit de l’atenuant que permet d’imposar la pena inferior en grau a la prevista pel codi.

->qualificatiu

■qualificatiu -iva

Part. sil.: qua_li_fi_ca_tiu

[de qualificar]

1 adj Que serveix per a qualificar.

2 m Nom, adjectiu, etc., amb què hom qualifica una persona o una cosa. Al teu comportament no sé pas quin qualificatiu posar-li.

3 adj GRAM Dit de l’adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix.

->qualitat

■qualitat

[del ll. qualĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Manera d’ésser bona o dolenta d’una persona o cosa. Aliments de bona qualitat.

2 abs Tenir algú qualitats.

2 1 Superioritat en el seu gènere. Un producte de qualitat.

2 Naixença o posició elevada. Persones de qualitat.

3 qualitat de vida Conjunt de condicions, béns o valors socioculturals que determinen la manera de viure de les persones.

3 1 Rang, consideració social, civil, política. La qualitat de ciutadà.

2 en qualitat de Com a, d’acord amb la condició d’un. Li ho aconsello en qualitat de metge.

4 1 Allò que, posseït per una cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria.

2 Cadascun dels atributs o les propietats, percebuts per la sensibilitat, que distingeixen la natura de les coses.

3 FILOS Propietat que determina la natura d’un objecte.

4 FILOS i LÒG En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.

5 FON Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització com a l’obertura.

5 control de qualitat INDÚST i ORG IND Conjunt d’operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres d’una producció industrial per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.

6 factor de qualitat ELECTROT Factor Q.

->qualitatiu

■qualitatiu -iva

Part. sil.: qua_li_ta_tiu

[del ll. td. qualitativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la qualitat.

2 anàlisi qualitativa QUÍM ANAL Anàlisi química de la matèria en funció de la classe d’agrupament d’àtoms i molècules.

3 canvi qualitatiu LING Canvi de qualitat fonètica.

->qualitativament

■qualitativament

[de qualitatiu]

adv Quant a la qualitat.

->quall

■quall

[del ll. coagŭlum ‘substància presa’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 ANAT ANIM Quart compartiment de l’estómac dels remugants.

2 FISIOL ANIM Labferment.

3 ALIM 1 Nom donat als extractes de l’estómac dels remugants joves emprats en l’elaboració de formatge i de quallada.

2 Nom donat als productes a base d’enzims proteolítics de vegetals, de bacteris i de fongs, d’acció semblant a la dels extrets de l’estómac dels remugants joves.

3 Quallada.

4 Coàgul.

->quallada

■quallada

[de quallar; 1a FONT: s. XV]

f ALIM Producte semisòlid obtingut de la llet sotmesa a coagulació per l’acció del quall o altres enzims coagulants, sense addició de ferments lactis i sense separació del xerigot.

->quallallet

■quallallet

[de quallar i llet]

m BOT Espunyidera groga.

->quallar

■quallar

[del ll. coagulare, íd., der. de coagŭlum ‘substància presa’; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Coagular, dit especialment de l’acció que pot produir o produeix el quall en la llet.

2 pron Aquesta llet s’ha quallat de seguida.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quallar

GERUNDI: quallant

PARTICIPI: quallat, quallada, quallats, quallades

INDICATIU PRESENT: quallo, qualles, qualla, quallem, qualleu, quallen

INDICATIU IMPERFET: quallava, quallaves, quallava, quallàvem, quallàveu, quallaven

INDICATIU PASSAT: quallí, quallares, quallà, quallàrem, quallàreu, quallaren

INDICATIU FUTUR: quallaré, quallaràs, quallarà, quallarem, quallareu, quallaran

INDICATIU CONDICIONAL: quallaria, quallaries, quallaria, quallaríem, quallaríeu, quallarien

SUBJUNTIU PRESENT: qualli, quallis, qualli, quallem, qualleu, quallin

SUBJUNTIU IMPERFET: quallés, quallessis, quallés, qualléssim, qualléssiu, quallessin

IMPERATIU: qualla, qualli, quallem, qualleu, quallin

->qualque

■qualque

[de qual i que; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Algun.

->qualsevol

■qualsevol

[de qual, se i vol; 1a FONT: 1295]

[pl qualssevol] 1 adj i pron Una d’entre diferents persones o coses, sigui la que sigui, no importa quina. Pots venir qualsevol dia: sempre som a casa.

2 adj No selecte, d’escassa importància, vulgar.

3 m i f Persona poc digna, moralment o socialment. Un qualsevol.

4 i qualssevol [en una enumeració] I tots altres, i la resta, etc.

->qualsevulla

■qualsevulla

[de qual, se i vulla, cat. ant. per vulgui; 1a FONT: 1272, CTort.]

[pl qualssevulla] adj i pron Qualsevol.

->quan

■quan

Hom.: quant

[del ll. quando, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

1 adv En quin moment, en quina època. Quan vindreu? De quan ençà sou aquí? Digueu-nos quan us n’anireu.

2 conj El moment en què. Començarem quan voldreu. Quan hi arribarem nosaltres, ells ja seran fora.

3 conj Del moment que, ja que, puix que. Quan et dic això, pots comptar que n’estic ben segur.

4 conj Si, en cas que. Quan et decideixis, ja m’avisaràs.

5 conj Malgrat que, si. El renyes, quan ets tu la culpable.

6 m El moment, la circumstància de temps en la qual es compleix una acció. Vull saber el com, el quan i el perquè d’aquest fet.

->quant¹

■quant¹

Hom.: quan

[v. quant²]

1 adv 1 En quina mesura (precedeix un adjectiu o un adverbi). Quant gran ha estat la seva gosadia.

2 ant Com, en la mesura que (correlatiu a tant). Quant major és l’honor, tant major és la càrrega.

2 en quant (o en quant a) loc prep ant i dial En tant que.

3 quant a loc prep Pel que es refereix a. Quant als teus honoraris, ja en parlarem més tard.

4 quant més (o quant i més) loc prep En quin major grau. Els era estret tot el món, quant i més aquella sala.

->quant²

■quant² -a

Hom.: quan

[del ll. quantus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1080]

1 adj Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposició partitiva de) Quant sucre es necessita? Quants anys tens? No sé quants anys fa. Quant de temps fa que no et veia!

2 adj Algun, un cert nombre (va precedit de l’article indefinit). Deixa passar un quant temps. Espera’t uns quants dies.

3 pron 1 Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que hom ha anomenat o pensat abans). Quants serem a sopar?

2 abs Quina quantitat de temps o d’espai. No sé quant dista del centre. Quant falta per a arribar el tren?

3 abs Quin preu. Quant val? Per quant m’ho vens?

4 pron pl 1 Alguns, un cert nombre de (precedit de l’article indefinit i unit al substantiu per la preposició partitiva de). En tinc uns quants de molt bons. Li’n va dir unes quantes de fresques.

2 Tots els qui, tots els que. Quants en tenien, tants en venien.

->quantia

■quantia

Part. sil.: quan_ti_a

[de quant²; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

f 1 Quantitat, especialment quant al fet d’ésser més o menys important.

2 DR PROC Quantitat a què ascendeix l’import total que hom reclama en la demanda dels judicis ordinaris.

->quàntic

■quàntic -a

[de quant²]

adj 1 FÍS Relatiu o pertanyent al quàntum.

2 FÍS 1 Relatiu o pertanyent a la mecànica quàntica.

2 nombre quàntic Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat d’un estat energètic d’una partícula lligada a un sistema atòmic.

3 rendiment quàntic QUÍM FÍS i QUÍM ORG Eficiència d’un procés fotoquímic, definit per la relació entre el nombre de molècules que experimenten el procés i el nombre de quàntums absorbits pel sistema.

->quantificable

■quantificable

[de quantificar]

adj Que pot ésser quantificat.

->quantificació

■quantificació

Part. sil.: quan_ti_fi_ca_ci_ó

[de quantificar]

f 1 1 Acció de quantificar;

2 l’efecte.

2 FÍS Operació de donar valors discrets a les magnituds físiques d’un sistema atòmic per tal que satisfacin els condicionants imposats per la mecànica quàntica.

3 quantificació del predicat LÒG Reforma introduïda en la lògica del judici consistent a atribuir al predicat de certes proposicions afirmatives, que en lògica clàssica són sempre particulars, una extensió universal.

->quantificador

■quantificador

[de quantificar]

m 1 ÀLG Qualsevol dels símbols que, en l’escriptura formal, precedeixen les funcions proposicionals.

2 GRAM Determinant que expressa quantitat en relació amb l’objecte designat per l’element que acompanya.

->quantificar

■quantificar

[del b. ll. quantificare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Determinar la quantitat d’alguna cosa. Quantifiquem quanta gent ha vingut. Heu de quantificar les pèrdues que heu tingut.

2 FÍS Aplicar una quantificació.

3 LÒG Determinar la quantitat lògica d’una proposició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quantificar

GERUNDI: quantificant

PARTICIPI: quantificat, quantificada, quantificats, quantificades

INDICATIU PRESENT: quantifico, quantifiques, quantifica, quantifiquem, quantifiqueu, quantifiquen

INDICATIU IMPERFET: quantificava, quantificaves, quantificava, quantificàvem, quantificàveu, quantificaven

INDICATIU PASSAT: quantifiquí, quantificares, quantificà, quantificàrem, quantificàreu, quantificaren

INDICATIU FUTUR: quantificaré, quantificaràs, quantificarà, quantificarem, quantificareu, quantificaran

INDICATIU CONDICIONAL: quantificaria, quantificaries, quantificaria, quantificaríem, quantificaríeu, quantificarien

SUBJUNTIU PRESENT: quantifiqui, quantifiquis, quantifiqui, quantifiquem, quantifiqueu, quantifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: quantifiqués, quantifiquessis, quantifiqués, quantifiquéssim, quantifiquéssiu, quantifiquessin

IMPERATIU: quantifica, quantifiqui, quantifiquem, quantifiqueu, quantifiquin

->quantificat

quantificat -ada

[de quantificar]

adj FÍS 1 Que ha sofert una quantificació.

2 Dit de la magnitud que varia per quanta.

->quantil

quantil

m ESTAD 1 Valor x en el qual una funció de distribució de probabilitat F contínua i estrictament creixent pren un valor donat p; és, per tant, la solució de l’equació F(x) = p.

2 quantil empíric d’ordre p Variable aleatòria Y[np] + 1, on [np] és l’enter més pròxim menor del real np, en una mostra ordenada de grandària n: (Y₁, Y₂, ..., Y_n).

->quantitat

■quantitat

[del ll. quantĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 FILOS Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables.

2 1 Porció major o menor d’una cosa, nombre més o menys considerable de coses. S’ha menjat una quantitat de pa enorme. Hi havia una quantitat de gent que espantava.

2 abs Suma més o menys important. Havia de pagar una petita quantitat.

3 FON Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.

4 en quantitat En gran quantitat.

3 MAT Qualsevol expressió aritmètica, algèbrica o analítica a la qual hom atribueix un valor.

4 LÒG Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella mateixa.

5 quantitat de calor FÍS i TERMO [símb: Q] Energia tèrmica que absorbeix o cedeix un cos en elevar-se o disminuir, respectivament, la seva temperatura.

6 quantitat d’electricitat ELECT Magnitud que expressa el grau d’electrització d’un cos.

7 quantitat de llum LUM Magnitud fotomètrica igual al producte del flux lluminós pel temps que hom considera.

8 quantitat d’il·luminació LUM Magnitud fotomètrica igual al producte de la il·luminació pel temps que hom considera.

9 quantitat de matèria FÍS [símb: N] Magnitud física proporcional al nombre d’entitats elementals que formen la matèria del sistema considerat.

10 quantitat de moviment MEC Per a un punt material de massa m, vector p definit per p = mv, essent v la velocitat. És anomenat també moment lineal del punt.

->quantitatiu

■quantitatiu -iva

Part. sil.: quan_ti_ta_tiu

[del b. ll. quantitativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la quantitat o a la determinació de la quantitat.

2 Que expressa la quantitat.

3 GRAM Dit de l’adjectiu, el pronom o l’adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.

4 anàlisi quantitativa QUÍM ANAL Anàlisi química de la matèria en funció de la quantitat d’àtoms i molècules.

5 teoria quantitativa ECON Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació.

->quantitativament

■quantitativament

[de quantitatiu]

adv MAT Quant a la quantitat, tenint en compte la quantitat.

->quantitativisme

quantitativisme

m ECON En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.

->quantivalència

■quantivalència

Part. sil.: quan_ti_va_lèn_ci_a

f QUÍM València.

->quantó

quantó

m MEC QUÀNT Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.

->quantosoma

quantosoma

m CIT i BOT En el cloroplast, unitat constitutiva de la membrana dels tilacoides.

->quantra

■quantra

f TÈXT En l’estampació a mà, conjunt d’emmotllats de diferents colors que segueixen el de l’estampa.

->quantum

quantum^*

[expressió ll., ‘quant’]

[pl quanta] m FÍS Quàntum.

->quàntum

■quàntum

[pl quàntums] m FÍS Terme que designa la quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada (com l’energia, el moment angular, etc.).

->quàquer

■quàquer -a

[de l’angl. quaker ‘el qui tremola’, der. de to quake ‘tremolar’ (davant Déu); el nom havia estat aplicat abans (1647) a una secta femenina estrangera establerta a Southwark; 1a FONT: 1932, DFa.]

CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent als quàquers.

2 m i f Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al segle XVII, la qual es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la ‘llum interior’ i l’Esperit Sant.

->quaquerisme

■quaquerisme

[de quàquer]

m CRIST Moviment i doctrina dels quàquers.

->quaranta

■quaranta

[del ll. vg. quaraginta, ll. cl. quadragĭnta, íd., comp. de quattuor i -ginta, alteració de decem ‘deu’, convertit en una forma sufixal (com -ginti de viginti ‘vint’) de les desenes (triginta, sexaginta, etc.); això fa que aquests mots puguin ser considerats també compostos; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 adj Quatre vegades deu, trenta-nou més un.

2 adj i m i f Que fa quaranta; quarantè.

3 m El nombre quaranta, 40. Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 41; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre, 44; quaranta-cinc, 45; quaranta-sis, 46; quaranta-set, 47; quaranta-vuit, 48; quaranta-nou, 49. Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són: quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc. El quilòmetre quaranta-u.

4 f pl JOCS 1 En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d’atots en mans d’un mateix jugador.

2 cantar les quaranta Declarar la possessió d’aquesta basa.

5 a les quaranta A una deshora, molt més tard del que pertoca.

6 cantar les quaranta (a algú) Cantar-li les veritats, renyar-lo.

7 quaranta hores CATOL Adoració del Santíssim Sagrament durant quaranta hores (distribuïdes en tres dies) en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre.

->quarantè

■quarantè -ena

[de quaranta; 1a FONT: 1252]

1 adj Que, en una sèrie, en té trenta-nou davant seu, el que fa quaranta.

2 adj Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quaranta parts iguals.

3 m Un quarantè, 1/40. Els ordinals i fraccionaris compresos entre quarantè i cinquantè són: quaranta-unè, quaranta-dosè, quaranta-tresè, quaranta-quatrè, quaranta-cinquè, quaranta-sisè, quaranta-setè, quaranta-vuitè, quaranta-novè (femení: quaranta-unena, quaranta-dosena, etc.).

4 f Conjunt de quaranta unitats.

5 f abs Edat de quaranta anys. Arribar a la quarantena.

6 f HIG Aïllament de quaranta dies imposat antigament als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties, abans de deixar-los circular lliurement per zona no contaminada.

7 posar en quarantena fig Diferir l’acceptació d’una creença en una cosa fins a assegurar-se de la seva certesa.

->quarantejar

■quarantejar

[de quaranta]

v intr Anar pels quaranta anys. Ja quaranteja i encara és solter.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quarantejar

GERUNDI: quarantejant

PARTICIPI: quarantejat, quarantejada, quarantejats, quarantejades

INDICATIU PRESENT: quarantejo, quaranteges, quaranteja, quarantegem, quarantegeu, quarantegen

INDICATIU IMPERFET: quarantejava, quarantejaves, quarantejava, quarantejàvem, quarantejàveu, quarantejaven

INDICATIU PASSAT: quarantegí, quarantejares, quarantejà, quarantejàrem, quarantejàreu, quarantejaren

INDICATIU FUTUR: quarantejaré, quarantejaràs, quarantejarà, quarantejarem, quarantejareu, quarantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: quarantejaria, quarantejaries, quarantejaria, quarantejaríem, quarantejaríeu, quarantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: quarantegi, quarantegis, quarantegi, quarantegem, quarantegeu, quarantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: quarantegés, quarantegessis, quarantegés, quarantegéssim, quarantegéssiu, quarantegessin

IMPERATIU: quaranteja, quarantegi, quarantegem, quarantegeu, quarantegin

->quarantenni

■quarantenni

m Període de quaranta anys.

->quarantí

■quarantí -ina

[de quaranta]

adj i m i f Quadragenari.

->quaresma

■quaresma

[del ll. td. quadragēsĭma (dies) ‘dia quarantè (abans de Pasqua)’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f CRIST Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.

->quaresmal

■quaresmal

[de quaresma; 1a FONT: 1370]

adj LITÚRG Relatiu o pertanyent a la quaresma.

->quaresmer

■quaresmer

[de quaresma; 1a FONT: 1627]

m CATOL Predicador, capellà o frare, que predicava els sermons extraordinaris durant la quaresma a les parròquies i esglésies importants.

->quark

■quark

m PART Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria. Són designats per la inicial del seu nom anglès: quark u (up: dalt), quark d (down: baix), quark c (charmed: encantat), quark s (strange: estrany), quark b (bottom: fons, o beauty: bellesa) i quark t (top: cim, o truth: veritat).

->quars

■quars

[del fr. quartz, i aquest, de l’al. Quarz, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

m MINERAL Anhídrid de silici, SiO₂, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric.

->quarsífer

■quarsífer -a

[de quars i -fer]

adj MINERAL 1 Que conté quars.

2 Format principalment de quars.

->quarsita

■quarsita

[de quars i -ita]

f PETROG Roca granular composta principalment de quars, que no és necessàriament metamòrfica, però que és prou coherent perquè es trenqui a través dels grans.

->quarsós

■quarsós -osa

adj MINERAL Que és de la naturalesa del quars.

->quart

■quart -a

[del ll. quartus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 1 adj i m i f [símb: 4t 4a] Que, en una sèrie, en té tres davant seu, el que fa quatre. Ja fa el quart any de carrera.

2 quart estat HIST Nom amb què era conegut el proletariat a l’època de la Revolució Francesa.

2 1 adj i m Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quatre parts iguals (hom l’indica sovint amb el símbol matemàtic de la fracció 1/4). N’hi ha les tres quartes parts de macats.

2 m La quarta part d’un pam. Un pam i un quart.

3 m Sèrie o durada de quinze minuts, quarta part d’una hora. Ja fa un quart que t’espera. Ha durat uns tres quarts. La masia és a un quart del poble.

4 m Al Principat, fracció horària expressada en els quarts i fraccions de quart que té una hora començada, tenint en compte que l’hora entera marcada pel rellotge n’indica l’acabament. A un quart i cinc de nou (8 h 20 min). Tres quarts i mig de dues (1 h 52 min 30 s).

5 m Senyal acústic donat per alguns rellotges a cada quart. Un rellotge que toca quarts i hores.

6 m Cadascun dels quatre districtes en què es divideix el terme de Peníscola (Baix Maestrat).

7 m Subdivisió administrativa de les parròquies andorranes de la Maçana i d’Ordino, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.

8 f DR ROM i DR CAT Dret a percebre la quarta part dels béns, normalment hereditaris.

9 m GRÀF Quarta part d’un full de paper.

10 m HIST DR Imposició equivalent a la quarta part d’una venda o producte.

11 m METROL Unitat anglosaxona de capacitat, igual a 1/4 del galó, equivalent a 1,1365 litres.

12 m METROL Antiga mesura catalana per a oli, pròpia de Barcelona, equivalent a 1/4 de quartà o 4 quartes.

13 m METROL Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 1/4 d’unça o 4 argenços, o sia 8,384 g.

14 f METROL Mesura d’oli, pròpia de Barcelona, equivalent a 1/16 del quartà o 1/4 del quart.

15 f METROL Mesura agrària equivalent a 4 mundines, o 1/4 de mujada.

16 f MÚS Interval de quatre graus de l’escala diatònica.

17 m NUMIS Moneda medieval d’argent equivalent a tres diners.

18 m NUMIS Moneda de coure de Castella anterior als Reis Catòlics.

19 m NUMIS Moneda de coure encunyada a Barcelona amb valor de 16 morabatins.

20 f NUMIS Quarterola.

21 m ORG MIL Cadascuna de les parts en què es divideix una guàrdia.

22 en quart (o simplement quart) BIBLIOT Llibre, fullet, etc., de mida igual a la quarta part d’un plec.

23 no tocar quarts ni hores fig Desvariejar, tornar-se boig.

24 quarta canònica CATOL Quarta part de la renda d’un benefici que s’ha de donar al bisbe o a la seva mensa episcopal després de la mort del beneficiat o de la renúncia del benefici mentre aquest es trobava vacant.

25 quart de porró METROL Mesura per a vi o llet, pròpia de Lleida i de Tarragona, igual a la quarta part d’un porró.

26 quarts de Expressió per a indicar els dos quarts d’una hora concreta o bé, més generalment, un espai de temps que pot oscil·lar entre poc després del quart i poc abans de tres quarts.

27 quarts de final ESPORT Fase d’una prova en la qual s’enfronten vuit esportistes o equips de dos en dos per a classificar-se per a la semifinal.

3 m DR CAN Capellania parroquial agregada a una canongia per augmentar el producte o renda d’aquesta.

4 f DR CAN Dret de la parròquia a una part del preu del funeral o misses d’un parroquià seu celebrats en una altra església.

5 m pl FOLK Els qui ocupen el quart pis del castell en l’aixecament de les torres.

6 f NÀUT 1 Cadascuna de les trenta-dues parts iguals, anomenades rumbs o vents, en què és dividida la rosa nàutica o rosa dels vents.

2 p ext Cadascuna de les rectes que en la rosa nàutica separen els rumbs o vents.

7 quarta dimensió MAT i MEC En l’espaitemps i en la teoria de la relativitat, nom donat a la coordenada temps.

8 quarta malaltia PEDIAT i PAT Febre eruptiva de l’infant, les característiques de la qual no corresponen exactament al xarampió, a l’escarlatina o a la rosa.

9 quarta proporcional MAT Donats tres nombres a, b i c, nombre x que compleix a/b = c/x.

10 quarta vidual DR CIV CAT Benefici que el dret successori català confereix al consort sobrevivent que amb els seus béns propis, units als que li puguin correspondre en l’herència del seu premort, resti mancat de mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, segons la posició social de la família.

11 quarta proporcional MAT i GEOM Donats tres segments de longituds a, b i c, segment de longitud x tal que x sigui la quarta proporcional de a, b i c.

12 ASTR 1 quart creixent Lluna creixent quan és en quadratura oriental i per tant presenta la meitat del disc il·luminat.

2 quart minvant Lluna minvant quan és en quadratura occidental i per tant presenta la meitat del disc il·luminat.

13 quart de conversió ORG MIL Girada d’un quart de cercle que hom fa fer a una tropa.

14 quart de to MÚS Subunitat musical que serveix per a mesurar els intervals de l’octava.

->quartà¹

■quartà¹

Hom.: quartar

[de quart; 1a FONT: 1279]

m 1 METROL 1 Mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, igual a 1/12 de la quartera o 4 picotins.

2 Mesura per a líquids, especialment vi o llet, igual a 8 porrons.

3 quartà de sembradura Mesura agrària igual a 1/12 de la quartera, de la pórca o del jornal.

2 NUMIS 1 Moneda castellana del billó amb valor d’un quart de ral d’argent.

2 Petita moneda americana d’argent o de billó encunyada en diverses seques durant el segle XVIII, equivalent generalment al quart de ral d’argent.

3 Moneda hispànica de coure amb valor d’un quart de ral d’argent.

->quartà²

quartà² -ana

adj i m i f De Quart de Poblet (Horta).

->quartal

■quartal

[de quart; 1a FONT: 1283]

m METROL 1 Mesura de capacitat per a oli, pròpia de Tarragona, equivalent a 4,13 litres.

2 Mesura de capacitat per a grans, pròpia de la Catalunya occidental, de valor molt variable.

->quartana

■quartana

[de quart; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj i f PAT Dit de la febre que apareix cada quatre dies.

->quartar

■quartar

Hom.: quartà

[de quart]

v tr AGR Llaurar un camp per quarta vegada dins un mateix any.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quartar

GERUNDI: quartant

PARTICIPI: quartat, quartada, quartats, quartades

INDICATIU PRESENT: quarto, quartes, quarta, quartem, quarteu, quarten

INDICATIU IMPERFET: quartava, quartaves, quartava, quartàvem, quartàveu, quartaven

INDICATIU PASSAT: quartí, quartares, quartà, quartàrem, quartàreu, quartaren

INDICATIU FUTUR: quartaré, quartaràs, quartarà, quartarem, quartareu, quartaran

INDICATIU CONDICIONAL: quartaria, quartaries, quartaria, quartaríem, quartaríeu, quartarien

SUBJUNTIU PRESENT: quarti, quartis, quarti, quartem, quarteu, quartin

SUBJUNTIU IMPERFET: quartés, quartessis, quartés, quartéssim, quartéssiu, quartessin

IMPERATIU: quarta, quarti, quartem, quarteu, quartin

->quartat

■quartat -ada

[de quart; 1a FONT: 1932, DFa.]

m i f RAM Cap de bestiar que té entre quatre i cinc anys d’edat.

->quartejar

■quartejar

[de quart; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Augmentar d’un quart.

2 DR CIV En els arrendaments, dir un quart més sobre el primer ajust.

3 NÀUT Cantar o dir en veu alta ordenadament les diverses quartes de la rosa nàutica i llur equivalència en graus i minuts o dècimes de grau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quartejar

GERUNDI: quartejant

PARTICIPI: quartejat, quartejada, quartejats, quartejades

INDICATIU PRESENT: quartejo, quarteges, quarteja, quartegem, quartegeu, quartegen

INDICATIU IMPERFET: quartejava, quartejaves, quartejava, quartejàvem, quartejàveu, quartejaven

INDICATIU PASSAT: quartegí, quartejares, quartejà, quartejàrem, quartejàreu, quartejaren

INDICATIU FUTUR: quartejaré, quartejaràs, quartejarà, quartejarem, quartejareu, quartejaran

INDICATIU CONDICIONAL: quartejaria, quartejaries, quartejaria, quartejaríem, quartejaríeu, quartejarien

SUBJUNTIU PRESENT: quartegi, quartegis, quartegi, quartegem, quartegeu, quartegin

SUBJUNTIU IMPERFET: quartegés, quartegessis, quartegés, quartegéssim, quartegéssiu, quartegessin

IMPERATIU: quarteja, quartegi, quartegem, quartegeu, quartegin

->quarteller

quarteller -a

adj i m i f De Quartell (Camp de Morvedre).

->quartenc

quartenc -a

adj i m i f De la Quar (Berguedà) o de Quart d’Onyar (Gironès).

->quarteny

quarteny -a

adj i m i f quarter².

->quarter¹

■quarter¹

[del ll. quartarius, -ii ‘quarta part; mesura de sòlids i líquids’; en l’accepció de ‘caserna’, del fr. quartier, íd., del mateix origen; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Cadascuna de les quatre parts aproximadament iguals en què es divideix un tot.

2 esp Cadascuna de les quatre parts en què hom considera dividit el cos d’un animal, especialment d’un quadrúpede o d’un ocell, en seccionar-lo pel seu pla de simetria longitudinal i per la seva meitat transversal. Un quarter de pollastre.

3 HERÀLD Cadascun dels quatre compartiments que resulten de dividir el camper amb dos trossos o línies que s’entrecreuen.

4 p ext HERÀLD Cadascun dels compartiments que resulten de dividir el camper amb més de dues línies que s’entrecreuen.

5 HIST Cadascun dels quatre barris o districtes en què es dividia una ciutat.

6 p ext HIST Barri o districte urbà.

7 HIST Cadascun dels quatre districtes en què es dividien determinats territoris jurisdiccionals, etc.

8 p ext HIST Nom donat als districtes de determinats territoris.

2 CONSTR NAV Tapadora de fusta o metàl·lica d’una escotilla.

3 DR CIV 1 El qui ha de pagar una quarta part més de la renda estipulada en un contracte d’arrendament.

2 pl A Catalunya, contracte consuetudinari de parceria perpètua, que consisteix a concedir un predi a perpetuïtat a canvi de cedir una quarta part de tots els fruits.

4 ORG MIL 1 Cadascun dels diferents indrets en què es distribueix un exèrcit en campanya.

2 donar quarter Perdonar la vida als vençuts quan es donen retent les armes.

3 guerra sense quarter Lluita en la qual el guanyador no vol cap tracte amb el vençut.

4 quarter d’hivern Lloc on es retiren les tropes a passar l’hivern.

5 quarter general Lloc on hi ha establert el cap d’un exèrcit amb el seu estat major.

5 ORG MIL Caserna.

->quarter²

quarter² -a

adj i m i f De Quart de les Valls (Camp de Morvedre) o de Quart de Poblet (Horta).

->quartera

■quartera

[de quarter¹]

f 1 METROL 1 Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes Balears.

2 quartera de sembradura Mesura agrària molt emprada a Catalunya, de valor variable segons les comarques.

2 A Mallorca, cambra destinada a guardar-hi la collita de cereals i llegums, en les cases de pagès.

3 HIST Establiment públic on venien cereals i llegums.

->quarterada

■quarterada

[de quartera; 1a FONT: 1260]

f METROL Mesura agrària pròpia de les Illes Balears, especialment de Mallorca.

->quarterar

■quarterar

[de quarter¹]

v tr Dividir una cosa, especialment un escut, en quarters.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quarterar

GERUNDI: quarterant

PARTICIPI: quarterat, quarterada, quarterats, quarterades

INDICATIU PRESENT: quartero, quarteres, quartera, quarterem, quartereu, quarteren

INDICATIU IMPERFET: quarterava, quarteraves, quarterava, quarteràvem, quarteràveu, quarteraven

INDICATIU PASSAT: quarterí, quarterares, quarterà, quarteràrem, quarteràreu, quarteraren

INDICATIU FUTUR: quarteraré, quarteraràs, quarterarà, quarterarem, quarterareu, quarteraran

INDICATIU CONDICIONAL: quarteraria, quarteraries, quarteraria, quarteraríem, quarteraríeu, quarterarien

SUBJUNTIU PRESENT: quarteri, quarteris, quarteri, quarterem, quartereu, quarterin

SUBJUNTIU IMPERFET: quarterés, quarteressis, quarterés, quarteréssim, quarteréssiu, quarteressin

IMPERATIU: quartera, quarteri, quarterem, quartereu, quarterin

->quarterat

■quarterat -ada

[de quarterar]

adj HERÀLD Dit de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.

->quarterejar

■quarterejar

[de quarter¹]

v tr Quarterar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quarterejar

GERUNDI: quarterejant

PARTICIPI: quarterejat, quarterejada, quarterejats, quarterejades

INDICATIU PRESENT: quarterejo, quartereges, quartereja, quarteregem, quarteregeu, quarteregen

INDICATIU IMPERFET: quarterejava, quarterejaves, quarterejava, quarterejàvem, quarterejàveu, quarterejaven

INDICATIU PASSAT: quarteregí, quarterejares, quarterejà, quarterejàrem, quarterejàreu, quarterejaren

INDICATIU FUTUR: quarterejaré, quarterejaràs, quarterejarà, quarterejarem, quarterejareu, quarterejaran

INDICATIU CONDICIONAL: quarterejaria, quarterejaries, quarterejaria, quarterejaríem, quarterejaríeu, quarterejarien

SUBJUNTIU PRESENT: quarteregi, quarteregis, quarteregi, quarteregem, quarteregeu, quarteregin

SUBJUNTIU IMPERFET: quarteregés, quarteregessis, quarteregés, quarteregéssim, quarteregéssiu, quarteregessin

IMPERATIU: quartereja, quarteregi, quarteregem, quarteregeu, quarteregin

->quarterer

quarterer -a

[de quarter¹]

m i f HIST Arrendador de la quartera o botiga pública de cereals i llegums.

->quarteró¹

■quarteró¹

[de quarter¹; 1a FONT: 1194]

m METROL 1 Unitat de pes equivalent a 1/4 de rova, o sia 2,6 kg.

2 Mesura de capacitat per a grans de valor variable segons les comarques.

->quarteró²

■quarteró² -ona

[de quarter¹]

adj i m i f ANTROP Dit de la persona nascuda de la unió d’una persona de raça blanca amb una de mestissa.

->quarterola

■quarterola

[de quarter¹; 1a FONT: 1387]

f 1 METROL 1 Mesura per a líquids, com oli i vi, de capacitat variable.

2 Mesura de capacitat per a grans.

2 NUMIS Moneda amb valor d’un quart de la unitat d’algunes espècies monetàries.

->quartet

■quartet

[de l’it. quartetto, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 MÚS 1 Composició musical per a quatre instruments o veus.

2 p ext Músics que interpreten una peça musical per a quatre instruments o veus.

3 Fragment d’òpera o d’oratori per a quatre solistes.

2 col·loq Grup de quatre persones.

3 POÈTICA Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular decasíl·labs italians.

->quarteta

■quarteta

[de quart; 1a FONT: 1803, DEst.]

f POÈTICA 1 Tota combinació mètrica de quatre versos enllaçats per una o dues rimes.

2 Combinació regular de quatre versos curts, especialment heptasíl·labs, amb dues rimes consonants de disposició encadenada o croada.

->quartfinalista

quartfinalista

m i f ESPORT Esportista o equip que arriba als quarts de final d’una competició.

->quartí

■quartí

[de quart; 1a FONT: 1932, DFa.]

m METROL Mesura per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a 4 porrons.

->quàrtic

■quàrtic -a

[de quart]

adj 1 MAT De quart grau, de quart ordre. Equació quàrtica.

2 GEOM Dit de la simetria del tipus que presenta un octàgon regular.

->quartil

■quartil

m ESTAD Estadístic d’ordre que té una quarta part del total menor o igual a ell.

->quartilla

■quartilla

[del cast. cuartilla, íd.; 1a FONT: 1932, DFa.]

f GRÀF 1 Quarta part d’un full de paper.

2 Full de paper que és la meitat d’un foli, d’un holandès o del DIN A4.

3 p ext Cadascun dels fulls solts d’un manuscrit.

4 p ext Full de paper d’escriure.

->quarto

■quarto

[del cast. cuarto, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 NUMIS 1 Moneda encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.

2 pl p ext Diners, suma de diners. No puc viure sense quartos.

2 1 Habitació, cambra. El quarto dels mals endreços.

2 quarto de les rates Habitació fosca on hom amenaça de tancar els infants que es porten malament.

3 PAST Pastís típic de Mallorca, fet de pols de midó, ous i sucre, de forma rectangular, que hom sol menjar amb xocolata o gelat.

->quartó

■quartó

[de quart; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 quarter¹ 1.

2 HIST Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, fora murs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.

3 METROL 1 Mesura agrària catalana de valor variable segons les comarques, equivalent a 1/4 d’una mesura principal.

2 Mesura per a grans equivalent a 1/4 d’aimina.

3 Mesura de longitud igual a 1/4 de quarta.

4 RAM Cap de bestiar cavallí o porquí que té entre tres i quatre anys d’edat.

->quartodecimà

quartodecimà -ana

adj i m i f CRIST Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.

->quartogènit

■quartogènit -a

[formació culta analògica sobre la base de primogènit]

1 adj Relatiu o pertanyent als quartogènits.

2 m i f Fill quart.

->quàsar

■quàsar

[acrònim de l’angl. QUASi-stellAR sources]

m ASTR Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.

->quasi

■quasi

[del ll. quasi, íd., cat. ant. quaix, forma semiculta; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

adv Gairebé.

->quasi-

■quasi-

Prefix, del llatí quasi, que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’. Ex.: quasicontracte, quasidelicte.

->quasicontracte

■quasicontracte

[de quasi- i contracte]

m DR CIV Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.

->quasicristall

quasicristall

m FÍS Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina ni un vidre, sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.

->quasidelicte

■quasidelicte

[de quasi- i delicte]

m DR PEN Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia.

->quasipartícula

quasipartícula

f FÍS Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants.

->quasipossessió

■quasipossessió

[de possessió]

f DR ROM i DR CIV Possessió de drets reals diversos de la propietat.

->quasiusdefruit

■quasiusdefruit

Part. sil.: qua_si_us_de_fruit

[de quasi- i usdefruit]

m DR CIV Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets.

->quàssia

■quàssia

Part. sil.: quàs_si_a

f BOT i FARM Arbret de la família de les simarubàcies (Quassia amara), d’escorça prima, de color groc cendrós i vermellós, de fulles pinnaticompostes i fruits formats per núcules i que conté quassina a la fusta, de propietats farmacèutiques.

->quassina

quassina

f BOT Substància extreta de la fusta de certes espècies d’arbres tropicals americans, de la família de les simarubàcies, utilitzada en farmàcia i com a insecticida.

->quatern

■quatern

[del ll. quaternus, -a, -um, sing. distributiu de quaterni ‘de quatre en quatre’]

m 1 MAT Combinació formada per quatre nombres.

2 moneda de quatern NUMIS Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I i Pere I de Catalunya-Aragó.

->quaterna

■quaterna

[v. quatern]

f 1 Reunió de quatre coses, especialment en el joc.

2 MAT Conjunt de quatre elements.

->quaternari

■quaternari -ària

[del ll. quaternarius, -a, -um, íd.]

1 ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al quaternari. Període quaternari.

2 m Darrer sistema o període de l’escala cronostratigràfica o geocronològica, per sobre del terciari, amb el qual forma l’era o eratema anomenada cenozoic.

2 adj MAT 1 Que consta de quatre unitats o elements.

2 Que té per base 4. Sistema quaternari.

3 carboni quaternari QUÍM ORG En una estructura complexa, àtom de carboni que es troba unit a quatre radicals carbonats mitjançant sengles enllaços covalents.

4 eix quaternari CRISTAL·L Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida quatre vegades en una volta completa.

5 vers quaternari POÈTICA Vers de quatre síl·labes.

->quaternat

■quaternat -ada

[de quatern]

adj BOT En nombre de quatre.

->quaternió

■quaternió

Part. sil.: qua_ter_ni_ó

m MAT Símbol del tipus a + bi + cj + dk, on a, b, c, d són nombres reals i i, j, k segueixen les regles formals algèbriques.

->quaternitat

■quaternitat

[del ll. td. quaternĭtas, -ātis ‘nombre de quatre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Unió de quatre en un.

->quatre

■quatre

[del ll. quattuor, íd.; 1a FONT: 1211]

1 adj 1 Tres més un. Les quatre estacions de l’any. Pujar els esglaons de quatre en quatre.

2 a quatre mans MÚS Dit de les peces per a piano o per a d’altres instruments de teclat que poden ésser interpretades per dues persones en un mateix instrument.

3 de quatre grapes Posant a terra peus i mans. El petit ja sap caminar de quatre grapes.

2 adj Que fa quatre; quart. El quilòmetre quatre. La pàgina quatre.

3 adj 1 Un petit nombre indeterminat. Li he de dir quatre paraules. Anem a fer quatre passes.

2 quatre gats Nombre molt insignificant de persones. Hi van assistir quatre gats.

4 m [pl quatres] 1 El nombre quatre, 4. Un quatre d’espases.

2 p ext Cosa designada amb el nombre quatre. Viu al quatre del carrer Ample.

5 m i f Els quatre darrers.

6 les quatre La quarta hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vindrem a les quatre.

7 de quatres loc adv dial Molt de pressa.

8 problema dels quatre colors MAT Problema que consistia a demostrar que eren suficients quatre colors diferents per a colorar qualsevol mapa.

->quatre-centè

■quatre-centè -ena

[de quatre i centè]

1 adj 1 Que, en una sèrie, en té tres-cents noranta-nou davant seu, el que fa quatre-cents.

2 Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quatre-centes parts iguals.

2 m Un quatre-centè, 1/400.

->quatrecentista

■quatrecentista

[de quatre-cents]

adj Relatiu o pertanyent al segle XV.

->quatre-cents

■quatre-cents -centes

[de quatre i cent¹; 1a FONT: 1469]

1 adj Quatre vegades cent. Quatre-centes cadires.

2 [inv: quatre-cents] adj i m i f Que fa quatre-cents; quatre-centè. La pàgina quatre-cents. La quatre-cents de la llista.

3 m 1 El nombre quatre-cents, 400.

2 p ext Cosa designada amb el nombre quatre-cents.

4 m i f Les quatre-centes primeres.

->quatrena

■quatrena

[fem. de l’ant. i rar quatrè, -ena ‘quart’, format amb el sufix -è, -ena propi dels ordinals]

f METROL Mesura d’oli, pròpia del Penedès, equivalent a 4 quartans.

->quatreta

■quatreta

[de quatre]

f Conjunt de quatre persones o quatre coses.

->quatretondà

quatretondà -ana

adj i m i f De Quatretonda (Vall d’Albaida) o de Quatretondeta (Comtat).

->qubba

qubba

f ARQUIT i ISLAM Edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula, construït per a indicar la tomba d’un morabit de l’islam.

->que¹

■que¹

[com a relatiu, del ll. quem, acus. de qui; com a conjunció, del quid interrogatiu, amb aportacions del quia causal; com a comparatiu, d’una confusió de quem i la conj. quam; 1a FONT: s. XII, Hom.]

pron 1 Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. L’home que ha vingut suara. El seu pare, que era mestre a Sabadell. L’home que hem trobat aquest matí. L’any que es va casar ta germana. La darrera vegada que et vaig veure. Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.

2 el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe. Fes el que et plagui. Estava atent al que deien. El que has de fer és anar-te’n.

->que²

■que²

[v. que¹]

conj 1 Conjunció de subordinació que introdueix proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Ens exposàvem que ens fessin mal. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?

2 Conjunció de subordinació que introdueix proposicions circumstancials (temporals, causals, consecutives, finals, condicionals). Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si vénen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire.

3 Conjunció que introdueix una proposició que constitueix el segon terme d’una comparació d’igualtat o de semblança (el primer terme és introduït per tant, tan, tal o igual). Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Picava igual que un escurçó. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.

4 Conjunció que introdueix el segon terme d’una comparació de superioritat o d’inferioritat (el primer terme és introduït per més o menys). D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.

5 Conjunció que introdueix el segon terme d’una indicació de diversitat (el primer terme és introduït per altre o més). No tenia altra companyia que les feres. No tinc més remei que donar-t’ho.

6 Conjunció que introdueix un verb en forma subjuntiva amb valor imperatiu. Si volen més diners, que se’ls guanyin! Ara, que pensi el que vulgui.

7 Conjunció que introdueix certes proposicions principals amb què hom fa una interrogació que afecta tota la proposició, o amb què hom expressa un desig o concessió, o bé amb què hom emfatitza una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà! Que vindràs, demà? Llavors, jo que entro i li prenc el llibre.

8 1 Conjunció que uneix dues formes verbals (ambdues en imperatiu o l’una en imperatiu i l’altra en futur) que constitueixen una locució de valor intensificador en una narració i que indiquen una acció continuada i reiterada. I la gent, espera que espera. Tots dos, camina que caminaràs.

2 p ext L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta.

9 Conjunció que forma, amb un antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.

10 que... que Els uns... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.

->que³

■que³

[v. que¹]

adv i adj inv Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n’has vistes, de coses, tu!

->què

■què

[v. que¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 pron 1 Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus.

2 [precedit d’una preposició] La qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents.

2 pron Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa". Què dius? De què parlaven? Per què plores? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat.

3 m 1 Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa. Ja em direu el què. Voler saber el què.

2 el què i el com Tots els detalls. Vull saber el què i el com de la teva feina.

3 ésser un gran què Ésser una cosa molt important.

->queb

queb

[variant de cab (v. aquest mot); 1a FONT: 1934]

m TRANSP Cotxe descobert, de quatre rodes i quatre seients i proveït d’una capota plegable, en el qual el cotxer anava al darrere de tot i les regnes passaven per damunt del cos del cotxe.

->quebequès

■quebequès -esa

adj i m i f Del Quebec (província del Canadà).

->quebrassa

quebrassa

[metàtesi de crebassa]

f dial crebassa 1.

->quebratxo

■quebratxo

[del cast. quebracho, íd., comp. de quebrar i hacha]

m FUST 1 Nom donat a la fusta del quebratxo blanc i del quebratxo vermell.

2 quebratxo blanc BOT i FARM Arbre de la família de les apocinàcies (Aspidosperma quebracho-blanco), de fulles simples, alternes i coriàcies, flors petites de corol·la lobulada i fruits bifol·liculars, apreciat per la seva fusta.

3 quebratxo vermell BOT i ADOB 1 Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis balansae), de fulles simples en panícula i fruits drupacis, apreciat per la fusta.

2 Arbre de la família de les anacardiàcies (Schinopsis lorentzii), de fulles pinnaticompostes, flors petites i fruits en drupa i que forneix una fusta dura i vermellosa.

->quec

■quec -a

[de quequejar]

adj i m i f PAT Afectat de quequesa.

->queda

■queda

[deriv. del cat. ant. i dial. quet, queda, variant de quiet, -a, del ll. quietus, -a, -um, íd.; 1a FONT: c. 1850]

f 1 Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l’hivern o a les deu a l’estiu i que era el senyal que indicava l’hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.

2 toc de queda MIL 1 Toc militar de silenci, al vespre, en una caserna o un campament.

2 En estat de guerra o de setge, avís o toc militar fet a una hora determinada pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers.

->quedada

■quedada

[de quedar]

f 1 1 Acció de quedar-se;

2 l’efecte.

2 JOCS En el joc de billar i altres, el fet de restar les boles, després d’una jugada, en una posició que faciliti la jugada següent.

->quedar

■quedar

[deriv. del cat. ant. i dial. quet, queda, variant de quiet, -a (v. queda); 1a FONT: 1575, DPou.]

v 1 1 intr Restar. No em queden sinó deu euros. Els pocs amics que li queden. Van quedar amics. L’afer quedà arranjat. Per mi no quedi.

2 intr p ext Trobar-se, estar situat, amb relació a una altra cosa i parlant de coses immaterials. Montserrat queda a mà dreta del camí.

3 intr Subsistir després de la separació d’una o més parts o coses equivalents. Dels set fills que tenia, només li’n queden dos.

4 intr Deixar establert per mutu acord. Havíem quedat que ens trobaríem aquell vespre. Vam quedar que ho faria ell.

5 intr Calmar-se el vent, l’oneig, etc.

6 intr JOCS En el joc de billar, fer una quedada.

7 quedar bé (o malament) Obrar d’acord (o en desacord) amb l’obligació o amb la correcció en el tracte amb altri. Si li portes flors quedaràs molt bé.

8 quedar-s’hi fig Morir.

2 pron 1 Restar, romandre (oposat a anar-se’n). Jo me’n vaig: tu queda’t i espera’l. Qui es quedarà aquesta nit?

2 Emparar-se, apoderar-se, d’una cosa, retenir-la. Se m’ha quedat el llibre. Com que ningú no ho va reclamar, m’ho vaig quedar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quedar

GERUNDI: quedant

PARTICIPI: quedat, quedada, quedats, quedades

INDICATIU PRESENT: quedo, quedes, queda, quedem, quedeu, queden

INDICATIU IMPERFET: quedava, quedaves, quedava, quedàvem, quedàveu, quedaven

INDICATIU PASSAT: quedí, quedares, quedà, quedàrem, quedàreu, quedaren

INDICATIU FUTUR: quedaré, quedaràs, quedarà, quedarem, quedareu, quedaran

INDICATIU CONDICIONAL: quedaria, quedaries, quedaria, quedaríem, quedaríeu, quedarien

SUBJUNTIU PRESENT: quedi, quedis, quedi, quedem, quedeu, quedin

SUBJUNTIU IMPERFET: quedés, quedessis, quedés, quedéssim, quedéssiu, quedessin

IMPERATIU: queda, quedi, quedem, quedeu, quedin

->quefer

■quefer

[de què i fer¹; 1a FONT: s. XVIII]

m afer 1 2.

->quefir

■quefir

[d’origen incert, tot i que aquesta beguda sembla d’origen caucàsic, el seu nom, segons alguns, prové d’una llengua també caucàsica o, segons d’altres, del turc kefir, der. de kef ‘benestar’]

m ALIM Llet fermentada acidoalcohòlica.

->queix

■queix

Part. sil.: queix

[del ll. vg. *capseum ‘semblant a una capsa’, der. de capsa ‘capsa’ i capsus ‘armadura de carruatge’ o bé directament d’aquest darrer; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 ANAT ANIM 1 Maxil·lar inferior.

2 p ext Regió de la galta corresponent a les barres.

3 menjar a dos queixos Menjar ràpidament, voraçment.

2 GRÀF Encaix.

->queixa

■queixa

Part. sil.: quei_xa

[de queixar-se; 1a FONT: 1564]

f 1 Exclamació arrencada pel dolor, per una pena. Només se sentien les queixes dels ferits.

2 Acció de queixar-se d’alguna cosa; clam.

3 recurs de queixa DR 1 Recurs extrajudicial presentat, de paraula o per escrit, contra les decisions dels comuns davant el Consell General de les Valls d’Andorra, i des d’aquest davant els delegats permanents dels coprínceps.

2 Reclamació que pot formular l’interessat quan l’administració no compleix el deure de dictar resolució expressa, com a conseqüència d’una petició prèviament presentada, o quan el procediment té defectes de tramitació.

->queixada

queixada

Part. sil.: quei_xa_da

Hom.: caixada

[de queix; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Bufetada simbòlica i amical que es donava en senyal de confiança o per motius rituals als patges i als nous cavallers o la donada pel bisbe als infants i adults en el moment d’administrar el sagrament de la confirmació.

->queixal

■queixal

Part. sil.: quei_xal

[de queix; 1a FONT: 1313]

m 1 ANAT ANIM 1 Nom donat a cadascuna de les dents premolars i molars, especialment les de l’home.

2 esmolar (o fer petar) el queixal fig Fer petar la claca, fer-la petar.

3 queixal del seny Tercera dent molar de cada costat.

2 1 Cadascun dels sortints en forma de dent que presenta una vora, una cresta, etc.

2 CONSTR Cadascuna de les pedres de construcció, dels trossos de maó, etc., que hom deixa lateralment en una paret per tal de prolongar-la o d’encaixar-hi els d’una altra paret, en una cantonada, sense que hi hagi cap discontinuïtat estructural.

3 TECNOL Entrada, osca, mossa ampla, etc., que representa una discontinuïtat en la superfície d’una peça, d’un cos massís.

4 TÈXT Defecte de les vores d’un teixit, en forma d’entrants i sortints.

3 queixals de vella BOT Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies (Tribulus terrestris), ajaguda, pelosa, de fulles oposades, flors grogues i solitàries i fruits de contorn pentagonal.

->queixalada

■queixalada

Part. sil.: quei_xa_la_da

[de queixalar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Mossegada.

2 Tros que hom separa d’una cosa amb les dents.

3 Bocí de pa, porció curta de menjar que hom pren fora d’àpat. Abans de sortir, farem una queixalada.

->queixalar

■queixalar

Part. sil.: quei_xa_lar

[de queixal; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Mossegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: queixalar

GERUNDI: queixalant

PARTICIPI: queixalat, queixalada, queixalats, queixalades

INDICATIU PRESENT: queixalo, queixales, queixala, queixalem, queixaleu, queixalen

INDICATIU IMPERFET: queixalava, queixalaves, queixalava, queixalàvem, queixalàveu, queixalaven

INDICATIU PASSAT: queixalí, queixalares, queixalà, queixalàrem, queixalàreu, queixalaren

INDICATIU FUTUR: queixalaré, queixalaràs, queixalarà, queixalarem, queixalareu, queixalaran

INDICATIU CONDICIONAL: queixalaria, queixalaries, queixalaria, queixalaríem, queixalaríeu, queixalarien

SUBJUNTIU PRESENT: queixali, queixalis, queixali, queixalem, queixaleu, queixalin

SUBJUNTIU IMPERFET: queixalés, queixalessis, queixalés, queixaléssim, queixaléssiu, queixalessin

IMPERATIU: queixala, queixali, queixalem, queixaleu, queixalin

->queixalejar

■queixalejar

Part. sil.: quei_xa_le_jar

[de queixal; 1a FONT: s. XVIII]

v tr Queixalar, mossegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: queixalejar

GERUNDI: queixalejant

PARTICIPI: queixalejat, queixalejada, queixalejats, queixalejades

INDICATIU PRESENT: queixalejo, queixaleges, queixaleja, queixalegem, queixalegeu, queixalegen

INDICATIU IMPERFET: queixalejava, queixalejaves, queixalejava, queixalejàvem, queixalejàveu, queixalejaven

INDICATIU PASSAT: queixalegí, queixalejares, queixalejà, queixalejàrem, queixalejàreu, queixalejaren

INDICATIU FUTUR: queixalejaré, queixalejaràs, queixalejarà, queixalejarem, queixalejareu, queixalejaran

INDICATIU CONDICIONAL: queixalejaria, queixalejaries, queixalejaria, queixalejaríem, queixalejaríeu, queixalejarien

SUBJUNTIU PRESENT: queixalegi, queixalegis, queixalegi, queixalegem, queixalegeu, queixalegin

SUBJUNTIU IMPERFET: queixalegés, queixalegessis, queixalegés, queixalegéssim, queixalegéssiu, queixalegessin

IMPERATIU: queixaleja, queixalegi, queixalegem, queixalegeu, queixalegin

->queixaler

■queixaler -a

Part. sil.: quei_xa_ler

[de queixal]

1 adj 1 Relatiu als queixals.

2 ametlla queixalera Ametlla fàcil de trencar.

2 m i f Arrencaqueixals.

3 f ANAT ANIM Part de la mandíbula on hi ha els queixals.

->queixanenc

queixanenc -a

Part. sil.: quei_xa_nenc

adj i m i f De Queixans (Cerdanya).

->queixanès

queixanès -esa

Part. sil.: quei_xa_nès

adj i m i f Queixanenc.

->queixar-se

■queixar-se

Part. sil.: quei_xar-se

[del ll. vg. *quassiare, der. de quassare ‘donar cops violentament; crebantar’, probablement afavorit pel cast. quejar; 1a FONT: c. 1550]

v pron 1 Expressar amb paraules un dolor físic o moral. El malalt es queixa de forts dolors als ronyons.

2 Manifestar, algú, el seu malcontentament per alguna cosa; exclamar-se. Tens tot el que vols i encara et queixes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: queixar

GERUNDI: queixant

PARTICIPI: queixat, queixada, queixats, queixades

INDICATIU PRESENT: queixo, queixes, queixa, queixem, queixeu, queixen

INDICATIU IMPERFET: queixava, queixaves, queixava, queixàvem, queixàveu, queixaven

INDICATIU PASSAT: queixí, queixares, queixà, queixàrem, queixàreu, queixaren

INDICATIU FUTUR: queixaré, queixaràs, queixarà, queixarem, queixareu, queixaran

INDICATIU CONDICIONAL: queixaria, queixaries, queixaria, queixaríem, queixaríeu, queixarien

SUBJUNTIU PRESENT: queixi, queixis, queixi, queixem, queixeu, queixin

SUBJUNTIU IMPERFET: queixés, queixessis, queixés, queixéssim, queixéssiu, queixessin

IMPERATIU: queixa, queixi, queixem, queixeu, queixin

->queixera

■queixera

Part. sil.: quei_xe_ra

[de queix]

f galtera 1 1.

->queixós

■queixós -osa

Part. sil.: quei_xós

[de queixa; 1a FONT: s. XVI]

adj Dit de qui té motius de queixa d’algú.

->queixut

■queixut -uda

Part. sil.: quei_xut

[de queix; 1a FONT: 1905]

adj Que té els queixos grossos.

->quelació

■quelació

Part. sil.: que_la_ci_ó

f QUÍM ANAL, BIOQ i QUÍM IND Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.

->quelant

■quelant

adj i m QUÍM ANAL 1 Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic.

2 agent quelant Quelant.

->quelat

■quelat

Hom.: calat

m 1 QUÍM ANAL i BIOQ Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics.

2 efecte de quelat QUÍM FÍS i QUÍM INORG Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.

->quelcom

■quelcom

[probablement del ll. quidcum(que) ‘qualsevol cosa’, a través d’un *quecom, analitzat com què o com, d’on queucom i, per ultracorrecció, quelcom; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 pron Alguna cosa.

2 adv Un poc.

->quelet

quelet

Hom.: calet

m ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Pagellus centrodontus), de color vermell castany amb una gran taca negra i amb una concavitat a l’alçada dels ulls.

->queleutòpters

queleutòpters

Part. sil.: que_leu_tòp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes pterigots, que comprèn individus hemimetàbols de cos cilíndric o aplanat, amb ales heterònomes o àpters, caracteritzats per llur mimetisme i cripsi.

2 sing Insecte de l’ordre dels queleutòpters.

->queli-

■queli-

Forma prefixada del mot grec khMlḗ, que significa ‘pinça’. Ex.: quelícer, quelicerats.

->quelícer

■quelícer

m ANAT ANIM Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats.

->quelicerats

■quelicerats

m ZOOL 1 pl Subembrancament d’artròpodes, amb el cos format per un cefalotòrax i un abdomen, amb quatre parells de potes locomotrius, sense antenes ni mandíbules. Comprèn tres classes: merostomats, aràcnids i picnogònids (o pantòpodes).

2 sing Artròpode del subembrancament dels quelicerats.

->quelídrids

quelídrids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues carnívores d’aigua dolça, amb la cua coberta d’escates semblants a les dels cocodrils, pròpies de l’Amèrica del Nord i Central.

2 sing Rèptil de la família dels quelídrids.

->queloide

■queloide

Part. sil.: que_loi_de

m PAT Cicatriu viciosa, hipertròfica, blanca i dura, produïda per un excés de proliferació de teixit conjuntiu.

->queloïdosi

queloïdosi

Part. sil.: que_lo_ï_do_si

f PAT Formació de queloides múltiples.

->quelonídids

■quelonídids

m ZOOL 1 pl Família de quelonis del subordre dels tecòfors, amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació. Inclou els gèneres Caretta, amb C. caretta (tortuga careta), Chelonia, amb Ch. mydas (tortuga verda), i Eretmochelys, amb E. imbricata (carei).

2 sing Queloni de la família dels quelonídids.

->quelonis

■quelonis

m ZOOL 1 pl Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus amb un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada per plaques còrnies, de la qual surten el cap i les potes anteriors, pel davant, i les potes posteriors i la cua, pel darrere. Comprèn dos subordres, el dels tecòfors i el dels atecòfors.

2 sing Rèptil de l’ordre dels quelonis.

->quelve

■quelve

m ICT 1 Agullat.

2 Agullat negre.

->quema

■quema

f HIST DR Imposició que gravava el tràfic de mercaderies entre els regnes de València i Castella.

->quemenjar

■quemenjar

[de què i menjar¹]

m dial Queviures.

->quemosi

■quemosi

f OFTAL i PAT Edema inflamatori de la conjuntiva.

->quemòtic

■quemòtic -a

adj OFTAL i PAT Relatiu o pertanyent a la quemosi.

->quemullar

■quemullar

[de què i mullar]

m dial ALIM Pasta per a sucar en xocolata, llet o gelat.

->quenopodi

■quenopodi

m BOT Blet.

->quenopodiàcies

■quenopodiàcies

Part. sil.: que_no_po_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de centrospermes, constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i alternes, de flors inconspícues i fruits en aqueni o en càpsula.

2 sing Planta de la família de les quenopodiàcies.

->quepis

■quepis

[del fr. képi, íd., i aquest, de l’al. suís Käppi, dimin. de l’al. Kappe ‘birret’, del ll. cappa ‘capa amb caputxa’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m INDUM Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits d’ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l’exèrcit francès.

->quequeig

■quequeig

Part. sil.: que_queig

[de quequejar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Acció de quequejar;

2 l’efecte.

->quequejar

■quequejar

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: s. XX, Oller]

v intr PAT Parlar amb quequesa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: quequejar

GERUNDI: quequejant

PARTICIPI: quequejat, quequejada, quequejats, quequejades

INDICATIU PRESENT: quequejo, quequeges, quequeja, quequegem, quequegeu, quequegen

INDICATIU IMPERFET: quequejava, quequejaves, quequejava, quequejàvem, quequejàveu, quequejaven

INDICATIU PASSAT: quequegí, quequejares, quequejà, quequejàrem, quequejàreu, quequejaren

INDICATIU FUTUR: quequejaré, quequejaràs, quequejarà, quequejarem, quequejareu, quequejaran

INDICATIU CONDICIONAL: quequejaria, quequejaries, quequejaria, quequejaríem, quequejaríeu, quequejarien

SUBJUNTIU PRESENT: quequegi, quequegis, quequegi, quequegem, quequegeu, quequegin

SUBJUNTIU IMPERFET: quequegés, quequegessis, quequegés, quequegéssim, quequegéssiu, quequegessin

IMPERATIU: quequeja, quequegi, quequegem, quequegeu, quequegin

->quequesa

■quequesa

[de quec]

f PAT i PSIC Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors.