->martinenc

■martinenc -a

1 adj i m i f Del barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) o de Sobremunt (Osona).

2 adj AGR Dit del fruit que neix o madura per Sant Martí. Figues martinenques.

3 m BOT Roure martinenc.

->martinet¹

■martinet¹

[d’origen incert, podria tractar-se de l’oc. martelet ‘martellet’, o gascó marteret, dissimilat en *martenet per influx del nom de sant Martí, en record de la capa tallada pel sant amb un cop d’espasa per compartir-la amb un pobre, segons la llegenda; 1a FONT: 1363]

m 1 TECNOL i METAL·L Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.

2 CONSTR Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl.

3 MÚS Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.

->martinet²

■martinet²

[del fr. martinet, variant del nom fr. ant. oiseau Saint Martin, d’etimologia incerta]

m ORNIT Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids. Cal destacar-ne el martinet blanc (Egretta garzetta), el martinet de nit (o de garrofera, o d’olivera) (Nycticorax nycticorax), el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el martinet ros (Ardeola ralloides).

->martinetenc

martinetenc -a

adj i m i f De Martinet (Baixa Cerdanya).

->martingala

■martingala

[del fr. martingale ‘fons d’una mena de calces que s’atacaven pel darrere’, probable alteració de martigale ‘del poble de Martigues’, a la Provença, a causa del conservadorisme dels costums i vestits rústics dels seus habitants en situació molt aïllada; 1a FONT: s. XVI]

f 1 INDUM Peça de vestir dels homes d’armes que consistia en una calça, que cobria des de la cintura fins als genolls, i unes mitges, que cobrien des dels genolls fins als peus.

2 Corretja que porta el cavall ensellat, que va des del cinglador fins a sota la gola del cavall.

3 1 JOCS Jugada del joc del monte en què s’apunta a tres cartes contra una.

2 fig Trampa, engany. No em vinguis amb martingales.

3 fig Tripijoc.

4 MAT Procés estocàstic de Markov {X_n} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t, té una esperança condicionada E[X_tn, X_t1, X_t2, ..., X_tn-1]=X_tn-1, essent aquest el valor pres en l’instant t_n-1.

->màrtir

■màrtir

[del ll. ecl. martyr, -yris, íd., i aquest, del gr. mártys, mártyros ‘testimoni, màrtir’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m i f 1 CRIST Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist.

2 p ext 1 Persona que pateix mort o persecució per la seva fidelitat a una causa.

2 Persona que pateix un suplici immerescut.

3 fig Persona que algú o alguna cosa turmenta. És un màrtir del seu ideal.

->martiri

■martiri

[del ll. martyrium, íd., i aquest, del gr. martýrion ‘testimoniatge’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de patir turments o la mort per tal de no renegar la fe de Jesucrist.

2 fig Turment cruel, físic o moral. Aquesta criatura és el meu martiri.

->martirial

martirial

Part. sil.: mar_ti_ri_al

[de martiri; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Relatiu o pertanyent al martiri o a un màrtir.

->martiritzador

■martiritzador -a

[de martiritzar]

adj i m i f Que martiritza.

->martiritzar

■martiritzar

[de martiri; 1a FONT: s. XV]

v tr 1 Fer sofrir martiri a algú. Sant Fructuós fou martiritzat a l’amfiteatre de Tarragona.

2 fig Turmentar algú cruelment. Ens martiritzava explicant-nos els seus problemes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: martiritzar

GERUNDI: martiritzant

PARTICIPI: martiritzat, martiritzada, martiritzats, martiritzades

INDICATIU PRESENT: martiritzo, martiritzes, martiritza, martiritzem, martiritzeu, martiritzen

INDICATIU IMPERFET: martiritzava, martiritzaves, martiritzava, martiritzàvem, martiritzàveu, martiritzaven

INDICATIU PASSAT: martiritzí, martiritzares, martiritzà, martiritzàrem, martiritzàreu, martiritzaren

INDICATIU FUTUR: martiritzaré, martiritzaràs, martiritzarà, martiritzarem, martiritzareu, martiritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: martiritzaria, martiritzaries, martiritzaria, martiritzaríem, martiritzaríeu, martiritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: martiritzi, martiritzis, martiritzi, martiritzem, martiritzeu, martiritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: martiritzés, martiritzessis, martiritzés, martiritzéssim, martiritzéssiu, martiritzessin

IMPERATIU: martiritza, martiritzi, martiritzem, martiritzeu, martiritzin

->martirologi

■martirologi

[del b. ll. martyrologium, íd., sobre el model del b. ll. eulogium (cf. elogi)]

m LITÚRG Llibre litúrgic que conté els noms dels sants, per ordre dels dies de l’any.

->martorellenc

martorellenc -a

adj i m i f De Martorell (Baix Llobregat), de Martorelles (Vallès Oriental) o de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental).

->marturi

■marturi

[variant de martiri]

m Martiri.

->martyrium

martyrium^* [martíɾium]

[llat ] m ARQUIT Edifici de planta central on són venerades les restes d’un màrtir, propi de l’art paleocristià.

->marulla

■marulla

f BOT gala².

->marutxell

marutxell

m dial OCEANOG i MAR Marrutxell.

->marxa

■marxa

[de marxar; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de marxar un conjunt de persones, moviment amb què caminen amb un cert pas, un cert ordre.

2 MIL Moviments de les tropes per a traslladar-se des d’un punt fins a un altre.

3 MIL Etapa.

4 a marxes forçades Fent més camí, en un determinat temps, del que hom acostuma a fer en les marxes, o fent jornades de marxa més llargues de les habituals.

5 marxa atlètica (o simplement marxa) ESPORT Modalitat de l’atletisme consistent a marxar a pas lleuger, talment que un peu o altre estigui sempre en contacte amb el sòl.

6 obrir la marxa Ésser el primer o dels primers en una desfilada.

7 sobre la marxa loc adv A mesura que es va fent alguna cosa, sobre el terreny.

8 tancar (o cloure) la marxa Ésser el darrer o dels darrers en una desfilada.

2 p ext 1 Acció de marxar, d’anar, un vehicle o una màquina. El canot anava a tota marxa.

2 fig Cal assegurar la bona marxa de l’empresa.

3 TECNOL i TRANSP Ritme o velocitat amb què es mou o funciona un vehicle, una màquina, etc.

4 AUT Cadascuna de les relacions fixes entre les velocitats dels arbres primari i secundari d’un canvi de marxes. No m’entra la marxa enrere. Marxa quarta o directa.

5 marxa al mínim MOT Règim de funcionament d’un motor d’explosió per sota del qual el motor es para per defecte de carburació.

6 marxa a vista FERROC Marxa d’un ferrocarril tal, que el maquinista pot aturar-lo en el tros de via que veu directament.

7 fer marxa enrere fig No mantenir, algú, les seves pretensions o intencions, bé renunciant-hi bé rectificant-les, moderant-les.

3 p ext Acció de partir d’un lloc. Ja estic a punt de marxa.

4 col·loq Diversió, animació. Vam ballar fins a la matinada, quina marxa! Anar de marxa.

5 MED 1 Estil o manera de caminar, normal o patològic.

2 marxa atàxica (o tabètica) Marxa amb les cames separades, aixecant-les molt en fer el pas i deixant-les caure bruscament, copejant a terra amb el taló, a poca distància de l’altre peu.

3 marxa cerebel·losa Atàxia cerebel·losa.

4 marxa d’ànec Marxa oscil·lant provocada per la separació dels peus per a conservar l’equilibri.

5 marxa en estel Marxa amb desviació unilateral, més manifesta si hom fa tancar els ulls al pacient, i la qual canvia de signe en caminar aquell cap endarrere.

6 marxa espasmòdica (o parèsica) Marxa amb les cames juntes i rígides caracteritzada per passos curts, arrossegant les puntes dels peus.

7 marxa hemiplègica (o de segador) Marxa caracteritzada per la utilització dels músculs de la pelvis, fent que les cames descriguin un moviment de dalla.

8 marxa histèrica Marxa típicament incongruent i contradictòria que no s’adapta a cap tipus de trastorn de les funcions nervioses.

9 marxa parkinsoniana Marxa amb el cap baix, la mirada fixa, el tronc encorbat cap endavant i els braços sense balancejar.

6 MÚS 1 Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d’una persona o un grup.

2 marxa harmònica Reproducció d’un moviment melòdic i dels seus acords corresponents a intervals regulars ascendents o descendents.

->marxador

■marxador -a

1 1 adj i m i f Que marxa.

2 m i f ESPORT Atleta que participa en curses de marxa atlètica.

2 m ZOOL 1 pl Grup de macrurs que es desplacen caminant amb els pleopodis.

2 sing Crustaci del grup dels marxadors.

->marxamo

■marxamo

[del cast. marchamo, íd., i aquest, de l’àr. maršsám, der. de rášsam ‘marcar, segellar’]

m DR FISC Bolla.

->marxandatge

■marxandatge

[del fr. marchandage, íd., der. de marchander ‘mercadejar’]

m 1 ART Relació comercial establerta entre un marxant i un artista per a la promoció, venda i difusió de les obres d’aquest.

2 ECON Conjunt de tècniques de distribució i promoció de vendes amb l’objectiu d’augmentar el poder d’atracció dels productes mitjançant l’adaptació de llurs característiques i presentació a les necessitats i als gustos del consumidor.

->marxando

■marxando

[de marxant amb una terminació pejorativa mallorquina -ando, d’origen incert]

dial 1 m marxant 1.

2 adj m Que no és de fiar; malintencionat.

->marxant

■marxant -a

[del fr. ant. marchant, avui marchand ‘mercader’; 1a FONT: 1460, Roig]

1 m i f Comerciant ambulant.

2 m i f ART Comerciant en obres d’art.

3 m BOT Herba anual de la família de les amarantàcies (Amaranthus retroflexus), de fulles ovals o ròmbiques, flors verdoses en inflorescències denses, i de fruits en pixidi.

->marxantó

■marxantó

[de marxant; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Marxant de poca importància.

->marxapeu

■marxapeu

Part. sil.: mar_xa_peu

[del fr. marche-pied ‘esglaó’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 CONSTR 1 Llindar.

2 Primer esglaó d’una escala que és més llarg que els altres.

2 AUT Estrep d’un cotxe.

3 MAR Corda gruixuda que, assegurada pels caps a les vergues, al botaló, etc., i sostinguda per uns estreps, serveix perquè els mariners hi caminin durant les maniobres.

4 1 TECNOL Barra que hom acciona amb el peu per comandar un mecanisme, per aturar-lo, etc.

2 TÈXT Pedal del teler de xarxes que és accionat per l’operari per governar el corró plegador.

->marxar

■marxar

[del fr. marcher, íd., ant. ‘trepitjar’, i aquest, del fràncic *markón ‘deixar una petjada’; 1a FONT: 1535]

v intr 1 1 Caminar, un conjunt de persones o cadascuna de les que l’integren, amb un cert pas, en un cert ordre. El grup de veïns marxava decidit vers l’ajuntament.

2 MIL Caminar la tropa amb un cert pas, en un cert ordre.

2 p ext 1 Anar un vehicle o una màquina. El rellotge no marxa.

2 fig Per ara la cosa marxa.

3 p ext Partir d’un lloc. Marxeu ara, que no plou.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: marxar

GERUNDI: marxant

PARTICIPI: marxat, marxada, marxats, marxades

INDICATIU PRESENT: marxo, marxes, marxa, marxem, marxeu, marxen

INDICATIU IMPERFET: marxava, marxaves, marxava, marxàvem, marxàveu, marxaven

INDICATIU PASSAT: marxí, marxares, marxà, marxàrem, marxàreu, marxaren

INDICATIU FUTUR: marxaré, marxaràs, marxarà, marxarem, marxareu, marxaran

INDICATIU CONDICIONAL: marxaria, marxaries, marxaria, marxaríem, marxaríeu, marxarien

SUBJUNTIU PRESENT: marxi, marxis, marxi, marxem, marxeu, marxin

SUBJUNTIU IMPERFET: marxés, marxessis, marxés, marxéssim, marxéssiu, marxessin

IMPERATIU: marxa, marxi, marxem, marxeu, marxin

->marxià

■marxià -ana

Part. sil.: mar_xi_à

adj Relatiu o pertanyent a la persona de Marx, al seu pensament o a les seves obres.

->marxisme

■marxisme

[del nom de Karl Marx (1818-1883)]

m 1 POLÍT 1 FILOS, ECON Teoria cientificofilosòfica de Marx i Engels i de llurs seguidors que es fonamenta en el materialisme dialèctic i històric.

2 Moviment polític, oposat al capitalisme, basat en la interpretació més o menys estricta del marxisme.

2 marxisme leninisme 1 Variant del marxisme, fruit de l’elaboració que d’aquest féu Lenin.

2 Nom amb què l’ortodòxia marxista de l’URSS designava el marxisme.

->marxista

■marxista

[del nom de Karl Marx (1818-1883)]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a Marx o al marxisme.

2 marxista leninista Relatiu o pertanyent al marxisme leninisme.

2 m i f 1 Seguidor del marxisme.

2 marxista leninista Seguidor del marxisme leninisme.

->marxívol

■marxívol

[variant de marcívol, der. de marcir]

m BOT Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Helleborus foetidus), glabra, fètida, de fulles coriàcies, flors verdoses i fruits fol·liculars.

->marxós

marxós -osa

adj col·loq Alegre, animat, que té marxa. Una música marxosa. El teus amics són molt marxosos.

->marzanenc

marzanenc -a

adj i m i f De Pedret i Marzà (Alt Empordà).

->mas

■mas

Hom.: maç

[b. ll. mansus ‘lloc de residència’, der. del ll. manēre ‘restar, quedar-se’; 1a FONT: 1055]

m 1 AGR i ARQUIT Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites.

2 mas aloer HIST DR CAT 1 Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer (segles XIII-XV).

2 Mas lliure de tota prestació o cens.

3 mas rònec HIST DR CAT Mas deshabitat o abandonat.

->masada

■masada

Hom.: mesada

f 1 HIST i DR CAT Als segles XIII-XV, conjunt patrimonial format pel mas o casa de camp amb la seva gleva establerts a un sol pagès de remença.

2 Conjunt de masos.

->masc.

masc.

abrev masculí -ina.

->mascara

■mascara

[potser del b. ll. masca ‘bruixa’, o bé del longobard maska ‘xarxa; màscara; bruixa’, o encara d’un preromà celta mask- ‘negre, tacat’, d’on vindria masca ‘bruixa, l’emmascarada’; 1a FONT: c. 1390]

f 1 Polsim negre, especialment de sutge.

2 1 Taca de mascara. Duia una mascara al front.

2 fig Taca moral.

3 BOT i FITOPAT Fumagina.

->màscara

■màscara

[d’origen incert, probablement de l’àr. másḫara ‘joglar, pallasso’, der. de sáḫir ‘burlar-se’, combinat potser amb masca ‘bruixa’ (v. mascara); 1a FONT: 1546]

f 1 1 TEAT Careta de fusta, cuir, etc., folrada de metall que usaven els actors en l’antiguitat.

2 Figura de cartó, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix el rostre.

3 p anal Tros de vellut, setí, etc., amb forats per als ulls, amb què hom es tapa la cara per no ésser reconegut.

4 ESPORT Tros de malla de filferro destinat a protegir la cara quan hom practica l’esgrima o algun altre esport que exigeix protecció facial.

5 MED Careta per a amagar, protegir o medicar la cara o per a administrar narcòtics.

6 PIR Careta de malla de filferro destinada a protegir la cara quan hom prepara explosius.

7 ball de màscares Ball de disfresses.

8 màscara d’oxigen AERON Careta mitjançant la qual és subministrat l’oxigen als passatgers o la tripulació d’una aeronau en condicions adverses.

9 màscara ritual HIST REL Màscara emprada, en la major part de les religions primitives, en les funcions rituals.

2 fig Falsa aparença de què hom es revesteix per tal d’encobrir els seus veritables pensaments, objectius, sentiments, la seva manera d’ésser, etc. Sota la màscara de l’amistat s’aprofita de mi. Es va treure la màscara, i ara ja se li veuen les intencions.

3 Persona que porta la cara tapada amb una màscara; disfressa.

4 Empremta treta de la cara d’una persona, especialment d’un cadàver.

5 COSM Preparat compost que hom aplica a la cara per tal de netejar-la i millorar la textura del cutis.

6 ENTOM Aparell bucal de les nimfes dels odonats que cobreix l’àrea ventral i del tòrax fins al metastern.

7 GRÀF Pel·lícula emprada en la selecció de color per a obtenir una reproducció de l’original tan fidel com sigui possible.

8 INFORM Cadena usada per a extreure o seleccionar elements d’altres cadenes o bits.

9 PAT 1 Fàcies.

2 màscara equimòtica Cianosi cervicofacial caracteritzada per una coloració difusa vermella cianòtica de la cara i el coll, amb edema de parpelles i equimosi conjuntival i labial.

3 màscara de Hutchinson Sensació que tenen els malalts de tabes dorsal, com si tinguessin la pell de la cara comprimida per una màscara.

10 TELECOM Cadascun dels arxius resultants de la divisió, en dues o més parts, d’una imatge, per tal de diferenciar usos del sòl clarament diferents però que radiomètricament són molt similars.

11 màscara perforada TV Element d’un tub de televisió en colors que permet el pas dels electrons procedents de cada canó electrònic al punt de la pantalla on hi ha la substància luminescent corresponent a cada color.

->mascarada

■mascarada

[de màscara]

f 1 Colla, ball, etc., de persones amb màscares, disfressades.

2 Representació al·legòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa arreu d’Europa als segles XVI i XVII, amb motiu de festes cortesanes i populars.

->mascarar¹

■mascarar¹

[de mascara]

v tr i pron emmascarar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mascarar

GERUNDI: mascarant

PARTICIPI: mascarat, mascarada, mascarats, mascarades

INDICATIU PRESENT: mascaro, mascares, mascara, mascarem, mascareu, mascaren

INDICATIU IMPERFET: mascarava, mascaraves, mascarava, mascaràvem, mascaràveu, mascaraven

INDICATIU PASSAT: mascarí, mascarares, mascarà, mascaràrem, mascaràreu, mascararen

INDICATIU FUTUR: mascararé, mascararàs, mascararà, mascararem, mascarareu, mascararan

INDICATIU CONDICIONAL: mascararia, mascararies, mascararia, mascararíem, mascararíeu, mascararien

SUBJUNTIU PRESENT: mascari, mascaris, mascari, mascarem, mascareu, mascarin

SUBJUNTIU IMPERFET: mascarés, mascaressis, mascarés, mascaréssim, mascaréssiu, mascaressin

IMPERATIU: mascara, mascari, mascarem, mascareu, mascarin

->mascarar²

mascarar²

[de màscara]

v tr emmascarar².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mascarar

GERUNDI: mascarant

PARTICIPI: mascarat, mascarada, mascarats, mascarades

INDICATIU PRESENT: mascaro, mascares, mascara, mascarem, mascareu, mascaren

INDICATIU IMPERFET: mascarava, mascaraves, mascarava, mascaràvem, mascaràveu, mascaraven

INDICATIU PASSAT: mascarí, mascarares, mascarà, mascaràrem, mascaràreu, mascararen

INDICATIU FUTUR: mascararé, mascararàs, mascararà, mascararem, mascarareu, mascararan

INDICATIU CONDICIONAL: mascararia, mascararies, mascararia, mascararíem, mascararíeu, mascararien

SUBJUNTIU PRESENT: mascari, mascaris, mascari, mascarem, mascareu, mascarin

SUBJUNTIU IMPERFET: mascarés, mascaressis, mascarés, mascaréssim, mascaréssiu, mascaressin

IMPERATIU: mascara, mascari, mascarem, mascareu, mascarin

->mascarat

■mascarat -ada

[de mascarar²; 1a FONT: 1391]

1 adj i m i f Traïdor.

2 adj HERÀLD Dit del salvatge o de l’animal amb el cap cobert per una màscara o caputxa.

->mascarell

■mascarell -a

1 adj Brut de mascara; emmascarat.

2 m FITOPAT Carbó.

3 m ORNIT Ocell de l’ordre dels pelecaniformes i de la família dels súlids (Sula bassana), de color blanc amb una taca negra a l’entorn dels ulls, amb les ales llargues i estretes i el bec llarg i punxegut.

->mascaret

mascaret

m HIDROL Brusca ona de marea que puja estuari amunt amb una gran embranzida.

->mascaró

■mascaró

[de màscara]

m ART 1 carassa 7 1.

2 mascaró de proa CONSTR NAV Figura decorativa que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.

->mascarot

■mascarot

[de màscara]

m Disfressa grotesca.

->mascarpone

mascarpone^* [maskarpóne]

[it ] m ALIM Formatge llombard fet amb nata dolça, de textura cremosa, de color blanc i de gust suau.

->masclament

■masclament

[de mascle]

adv Amb energia viril, d’una manera mascla.

->mascle

■mascle -a

[del ll. mascŭlus, íd., dimin. de mas, maris ‘mascle’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

1 m BIOL 1 [usat sovint en aposició] Vegetal o animal del sexe masculí. Cadernera mascle. Un mascle i una femella.

2 p ext Vegetal o animal hermafrodita en els quals només és funcional la part masculina.

2 adj fig Que té una energia viril. Un estil vigorós, mascle. Una música mascla.

3 m TECNOL 1 Nom de certes peces que encaixen en el forat d’una altra, anomenada femella. El mascle d’una aixeta.

2 Eina emprada per a roscar interiors.

4 mascle de la cua (o simplement mascle) ANAT ANIM Part carnosa i més dura de la cua d’un quadrúpede.

->masclejar

■masclejar

[de mascle]

v 1 intr Tenir, una dona, aires d’home, fer coses d’home.

2 tr AGR Sacsejar les pales del pol·len que fan les palmeres mascles sobre les flors de les palmeres femelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masclejar

GERUNDI: masclejant

PARTICIPI: masclejat, masclejada, masclejats, masclejades

INDICATIU PRESENT: masclejo, mascleges, mascleja, masclegem, masclegeu, masclegen

INDICATIU IMPERFET: masclejava, masclejaves, masclejava, masclejàvem, masclejàveu, masclejaven

INDICATIU PASSAT: masclegí, masclejares, masclejà, masclejàrem, masclejàreu, masclejaren

INDICATIU FUTUR: masclejaré, masclejaràs, masclejarà, masclejarem, masclejareu, masclejaran

INDICATIU CONDICIONAL: masclejaria, masclejaries, masclejaria, masclejaríem, masclejaríeu, masclejarien

SUBJUNTIU PRESENT: masclegi, masclegis, masclegi, masclegem, masclegeu, masclegin

SUBJUNTIU IMPERFET: masclegés, masclegessis, masclegés, masclegéssim, masclegéssiu, masclegessin

IMPERATIU: mascleja, masclegi, masclegem, masclegeu, masclegin

->masclet

■masclet

[de mascle]

m 1 Mota de pèl enmig del mentó.

2 morteret 2.

->mascletada

■mascletada

f FOLK Al País Valencià, disparament successiu de masclets que hom fa durant algunes festes.

->masclisme

■masclisme

[de mascle]

m Actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.

->masclista

■masclista

1 adj Relatiu o pertanyent al masclisme o als masclistes.

2 adj i m i f Partidari del masclisme.

->mascota

■mascota

[del fr. mascotte, íd., i aquest, del prov. mascoto ‘el qui dóna sort, sortilegi’, der. despectiu de masco ‘bruixa’, del b. ll. masca ‘bruixa’ (v. mascara); 1a FONT: 1233]

f Persona, animal o cosa que hom té com a símbol, per tal com considera que porta sort.

->masculí

■masculí -ina

[del ll. masculīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj [abrev masc.] 1 Relatiu o pertanyent al mascle. Vigor masculí. Veu masculina.

2 BIOL Relatiu o pertanyent al sexe masculí.

3 GRAM 1 Relatiu o pertanyent al gènere masculí.

2 gènere masculí Gènere gramatical que s’aplica a les coses que tenen sexe masculí o a d’altres que hi són assimilades per la terminació o per l’ús.

4 línia masculina GENEAL Línia de descendència que té lloc de mascle a mascle.

->masculinisme

■masculinisme

[de masculí]

m PAT Adquisició o desenvolupament de caràcters masculins en el sexe femení.

->masculinitat

■masculinitat

[del b. ll. masculinĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de masculí.

->masculinització

■masculinització

Part. sil.: mas_cu_li_nit_za_ci_ó

[de masculinitzar]

f 1 Procés de desenvolupament dels caràcters sexuals masculins en el mascle.

2 PAT Masculinisme.

->masculinitzar

masculinitzar

[de masculí]

v 1 tr Fer adquirir caràcters masculins.

2 pron Adquirir caràcters masculins.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masculinitzar

GERUNDI: masculinitzant

PARTICIPI: masculinitzat, masculinitzada, masculinitzats, masculinitzades

INDICATIU PRESENT: masculinitzo, masculinitzes, masculinitza, masculinitzem, masculinitzeu, masculinitzen

INDICATIU IMPERFET: masculinitzava, masculinitzaves, masculinitzava, masculinitzàvem, masculinitzàveu, masculinitzaven

INDICATIU PASSAT: masculinitzí, masculinitzares, masculinitzà, masculinitzàrem, masculinitzàreu, masculinitzaren

INDICATIU FUTUR: masculinitzaré, masculinitzaràs, masculinitzarà, masculinitzarem, masculinitzareu, masculinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: masculinitzaria, masculinitzaries, masculinitzaria, masculinitzaríem, masculinitzaríeu, masculinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: masculinitzi, masculinitzis, masculinitzi, masculinitzem, masculinitzeu, masculinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: masculinitzés, masculinitzessis, masculinitzés, masculinitzéssim, masculinitzéssiu, masculinitzessin

IMPERATIU: masculinitza, masculinitzi, masculinitzem, masculinitzeu, masculinitzin

->masdenvergenc

masdenvergenc -a

adj i m i f De Masdenverge (Montsià).

->masec

■masec

[de masegar]

m Masega.

->masega

■masega

[de masegar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f Presses, empentes, etc., en les quals hom és masegat.

->masegada

■masegada

[de masegar]

f Masegament.

->masegament

■masegament

[de masegar]

m 1 Acció de masegar;

2 l’efecte.

->masegar

■masegar

[sembla resultat d’un encreuament entre formes verbals der. de l’ant. maset, -eda ‘domesticat’, ll. mansuetus ‘mansoi’, i de massa¹; 1a FONT: 1862]

v tr Sotmetre a pressions, fregadissos, batzegades, etc. Hi havia tanta gent al concert que vaig quedar ben masegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masegar

GERUNDI: masegant

PARTICIPI: masegat, masegada, masegats, masegades

INDICATIU PRESENT: masego, masegues, masega, maseguem, masegueu, maseguen

INDICATIU IMPERFET: masegava, masegaves, masegava, masegàvem, masegàveu, masegaven

INDICATIU PASSAT: maseguí, masegares, masegà, masegàrem, masegàreu, masegaren

INDICATIU FUTUR: masegaré, masegaràs, masegarà, masegarem, masegareu, masegaran

INDICATIU CONDICIONAL: masegaria, masegaries, masegaria, masegaríem, masegaríeu, masegarien

SUBJUNTIU PRESENT: masegui, maseguis, masegui, maseguem, masegueu, maseguin

SUBJUNTIU IMPERFET: masegués, maseguessis, masegués, maseguéssim, maseguéssiu, maseguessin

IMPERATIU: masega, masegui, maseguem, masegueu, maseguin

->màser

■màser

m FÍS i ELECTRÒN Amplificador de microones, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.

->masera

■masera

[formació culta sobre el ll. macerare ‘estovar’]

f BOT i FARM Planta herbàcia vivaç de la família de les asclepiadàcies (Vincetoxicum officinale), de fulles ovades agudes i oposades, flors groguenques, en ramells axil·lars, i fruits en fol·licle.

->maseter

■maseter -a

[de mas]

m i f Persona que habita en un mas o masia.

->masia

■masia

Part. sil.: ma_si_a

[deriv. de mas; 1a FONT: c. 1490]

f ARQUIT Edifici principal d’un mas, especialment quan té una certa importància per les seves dimensions i les seves característiques arquitectòniques.

->masiaire

■masiaire

Part. sil.: ma_si_ai_re

[de masia; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f Masover.

->masllorençà

masllorençà -ana

adj i m i f De Masllorenç (Baix Penedès).

->masmorra

■masmorra

[del cast. mazmorra, i aquest, de l’àr. maṭmûra, íd. participi de ṭámar ‘enterrar’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Presó subterrània.

->masmudina

■masmudina

f NUMIS 1 Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades.

2 p ext Nom donat a tota moneda d’or musulmana al temps de les conquestes de Mallorca i de València.

->masnoví

masnoví -ina

adj i m i f Del Masnou (Maresme).

->masoenc

masoenc -a

Part. sil.: ma_so_enc

adj i m i f Dels Masos (Conflent).

->masonenc

masonenc -a

adj i m i f De la Masó (Alt Camp).

->masoquisme

■masoquisme

[del nom de Leopold Ritter von Sacher-Masoch (1836-1896), novel·lista austríac, descriptor d’alguns personatges amb un comportament sexual peculiar; 1a FONT: c. 1925]

m PSIC Comportament sexual caracteritzat pel fet que l’excitació eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic.

->masoquista

■masoquista

[del nom de Sacher-Masoch (v. masoquisme); 1a FONT: c. 1925]

1 adj Relatiu o pertanyent al masoquisme.

2 m i f Persona que practica el masoquisme.

->masora

■masora

f JUD Conjunt d’anotacions fetes al text original de la Bíblia pels masoretes per tal d’assegurar-ne la transmissió fidel.

->masoreta

■masoreta

Hom.: mesureta

m JUD Nom donat a cadascun dels filòlegs que treballaren (segles VI-XV) en la fixació del text hebreu de la Bíblia.

->masorètic

■masorètic -a

adj Relatiu o pertanyent a la masora o als masoretes.

->masover¹

■masover¹ -a

[b. ll. mansuarius ‘encarregat d’un mas’, der. de mansus ‘lloc de residència’; 1a FONT: 1628]

1 m i f Persona que explota un mas propietat d’altri i hi acostuma a residir.

2 f Dona del masover.

->masover²

masover² -a

adj i m i f De Mas de Barberans (Montsià).

->masoverenc

masoverenc -a

adj i m i f De la Masó (Alt Camp).

->masoveria

■masoveria

Part. sil.: ma_so_ve_ri_a

[de masover¹; 1a FONT: 1392]

f 1 Conjunt que forma el mas o la casa de camp amb les terres que en formen part; masada.

2 Casa on habita el masover d’una propietat, amb les seves construccions accessòries, com quadres, corrals, pallisses, etc.

->maspujolenc

maspujolenc -a

adj i m i f De Maspujols (Baix Camp).

->masquefí

masquefí -ina

adj i m i f De Masquefa (Anoia).

->masqueta

■masqueta

f CONSTR NAV Cadascuna de les peces corbes que subjecten la roda de proa del buc.

->masrojà

masrojà -ana

adj i m i f Del Masroig (Priorat).

->massa¹

■massa¹

Hom.: maça

[del ll. massa, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Agregació de partícules o de coses que formen un cos, especialment d’una grossària considerable.

2 Quantitat de matèria considerable en un sol tros.

3 massa d’aire CLIMAT Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes.

4 massa de carn Expressió aplicada a una persona de cos gros informe.

5 massa encefàlica ANAT ANIM Encèfal.

2 esp 1 Pasta consistent i homogènia feta incorporant un líquid i una matèria polvoritzada.

2 massa pil·lular FARM Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.

3 1 Conjunt d’un nombre considerable de persones o de coses que es presenten juntes, apinyades. Una massa de núvols.

2 DR Conjunt de béns d’una herència, d’una fallida, etc.

3 [sovint en pl] PSIC i SOCIOL Conjunt d’un gran nombre d’individus aplegats els uns al costat dels altres. Des del balcó, el president es dirigí a la massa.

4 La majoria d’individus d’una societat, el gran públic. Mitjans de comunicació de massa.

5 en massa loc adv Formant una massa, una multitud compacta de persones o de coses. Van venir tots en massa.

6 en massa loc adv En una gran quantitat. Detencions en massa.

7 massa forestal GEOBOT Bosc.

4 ELECTROT i ELECTRÒN Conjunt de peces metàl·liques, conductors i altres elements metàl·lics d’una instal·lació elèctrica, d’un aparell electrònic, etc., que són units elèctricament entre ells i al suport o base.

5 FÍS En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.

6 massa atòmica FÍS ATÒM Pes atòmic.

7 massa crítica NUC Mínim de massa de material fissionable que ha d’ésser introduïda en un reactor nuclear per tal d’aconseguir una reacció en cadena.

8 massa efectiva FÍS Valor que hom dóna a la massa d’un dels components d’un sistema físic compost per tal que hom pugui considerar el sistema simple, equivalent, pel que fa al problema dinàmic, al compost.

9 massa elèctrica obs ELECT Càrrega elèctrica.

10 massa específica FÍS Densitat.

11 massa hereditària DR CIV Conjunt de béns d’una herència indivisa.

12 massa magnètica obs MAGNET Pol magnètic.

13 massa salarial ECON Suma dels components retributius dels treballadors d’una empresa o d’un sector determinat durant un període de temps específic.

14 massa visceral ANAT ANIM Regió del cos dels mol·luscs situada en posició dorsal i que inclou la major part de les vísceres.

15 massa volúmica FÍS Massa de la unitat de volum.

16 nombre de massa FÍS ATÒM Nombre total de nucleons d’un àtom.

->massa²

■massa²

Hom.: maça

[adverbialització del substantiu massa¹ per un ús circumstancial del mot, com a en massa; 1a FONT: 987]

adv i adj inv Més que no cal. Treballes massa: perdràs la salut. Té massa ambicions.

->massacrar

■massacrar

[del fr. massacrer, íd., ant. macecler, probablement del ll. vg. *mattiuculare, der. de *mattiuca, i aquest, de *mattia ‘maça’]

v tr Assassinar brutalment i en massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: massacrar

GERUNDI: massacrant

PARTICIPI: massacrat, massacrada, massacrats, massacrades

INDICATIU PRESENT: massacro, massacres, massacra, massacrem, massacreu, massacren

INDICATIU IMPERFET: massacrava, massacraves, massacrava, massacràvem, massacràveu, massacraven

INDICATIU PASSAT: massacrí, massacrares, massacrà, massacràrem, massacràreu, massacraren

INDICATIU FUTUR: massacraré, massacraràs, massacrarà, massacrarem, massacrareu, massacraran

INDICATIU CONDICIONAL: massacraria, massacraries, massacraria, massacraríem, massacraríeu, massacrarien

SUBJUNTIU PRESENT: massacri, massacris, massacri, massacrem, massacreu, massacrin

SUBJUNTIU IMPERFET: massacrés, massacressis, massacrés, massacréssim, massacréssiu, massacressin

IMPERATIU: massacra, massacri, massacrem, massacreu, massacrin

->massacre

■massacre

[del fr. massacre, íd., der. de massacrer]

1 f Acció de massacrar.

2 m HERÀLD Os frontal o crani de cérvol o de bou amb el banyam i posat de cara.

->massa-energia

massa-energia, equivalència

Correspondència que, segons la teoria de la relativitat, hi ha entre la massa m i l’energia E d’un sistema físic; l’equació és E =mc².

->massai

■massai

Part. sil.: mas_sai

1 adj Relatiu o pertanyent als massais o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble africà de raça nilòtida que habita a Kenya i Tanzània, al voltant del llac Victòria.

3 m LING Llengua del subgrup nilòtic, branca oriental, del grup de llengües sudàniques oriental pertanyents a la família nilosahariana.

->massalavesí

massalavesí -ina

adj i m i f De Massalavés (Ribera Alta).

->massalcoretjà

massalcoretjà -ana

adj i m i f De Massalcoreig (Segrià).

->massalfassí

massalfassí -ina

adj i m i f De Massalfassar (Horta).

->massaliota

■massaliota

Part. sil.: mas_sa_li_o_ta

adj i m i f De Massàlia (antiga ciutat grega, actual Marsella).

->massa-lluminositat

massa-lluminositat, relació de

ASTROF Relació empírica que estableix que generalment la lluminositat absoluta d’un estel augmenta regularment quan augmenta la massa.

->massalota

■massalota

f METAL·L Reserva de metall líquid que comunica amb el motlle a través del forat de colada o d’un forat d’aireig.

->massamagrellenc

massamagrellenc -a

adj i m i f De Massamagrell (Horta).

->massanasser

massanasser -a

adj i m i f De Massanassa (Horta).

->massanenc

massanenc -a

adj i m i f De Maçanes (Selva).

->massapà

■massapà

[d’origen incert, probablement de l’àr. maḫšabân ‘capsa de fusta’, i pas de significació al producte contingut en la capsa; 1a FONT: 1363]

m PAST Pasta feta amb ametlles mòltes i sucre i cuita al forn.

->massatge

■massatge

[del fr. massage, íd., der. de masser, de l’àr. mass ‘tocar, palpar’ o potser, més aviat, de l’àr. massâd ‘mosso de bany, massatgista’, der. de l’àr. modern màssad ‘fer fregues al bany’, essent el massatge una pràctica d’origen oriental]

m TERAP 1 Pràctica terapèutica que consisteix a friccionar, amassar, percudir, etc., el cos o una part del cos.

2 massatge cardíac Massatge efectuat al cor que hom aplica en casos d’aturada cardíaca.

3 massatge vibratori Massatge produït per la percussió lleugera i ràpida d’un martell o una sonda vibratoris.

->massatgista

■massatgista

[de massatge]

m i f TERAP Persona que té per ofici fer massatge.

->massejar

■massejar

[de massa²]

v intr Ésser excessiu, haver-n’hi massa d’una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: massejar

GERUNDI: massejant

PARTICIPI: massejat, massejada, massejats, massejades

INDICATIU PRESENT: massejo, masseges, masseja, massegem, massegeu, massegen

INDICATIU IMPERFET: massejava, massejaves, massejava, massejàvem, massejàveu, massejaven

INDICATIU PASSAT: massegí, massejares, massejà, massejàrem, massejàreu, massejaren

INDICATIU FUTUR: massejaré, massejaràs, massejarà, massejarem, massejareu, massejaran

INDICATIU CONDICIONAL: massejaria, massejaries, massejaria, massejaríem, massejaríeu, massejarien

SUBJUNTIU PRESENT: massegi, massegis, massegi, massegem, massegeu, massegin

SUBJUNTIU IMPERFET: massegés, massegessis, massegés, massegéssim, massegéssiu, massegessin

IMPERATIU: masseja, massegi, massegem, massegeu, massegin

->masser

■masser

Hom.: macer

m TECNOL Massa esponjosa de ferro obtinguda en el procediment de la farga catalana.

->masseter

■masseter

adj i m ANAT ANIM Dit del múscul situat a la cara externa de la branca ascendent del maxil·lar inferior, la qual té una acció elevadora de la mandíbula.

->màssic

■màssic -a

adj 1 FÍS Relatiu o pertanyent a la massa, especialment a la unitat de massa.

2 nombre màssic FÍS ATÒM Nombre de massa.

->massicot

■massicot

m PINT Litargiri.

->massificació

■massificació

Part. sil.: mas_si_fi_ca_ci_ó

f SOCIOL 1 Acció de massificar;

2 l’efecte.

->massificar

■massificar

v SOCIOL 1 tr Fer esdevenir massiu i despersonalitzat algun fenomen social.

2 pron Amoltonar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: massificar

GERUNDI: massificant

PARTICIPI: massificat, massificada, massificats, massificades

INDICATIU PRESENT: massifico, massifiques, massifica, massifiquem, massifiqueu, massifiquen

INDICATIU IMPERFET: massificava, massificaves, massificava, massificàvem, massificàveu, massificaven

INDICATIU PASSAT: massifiquí, massificares, massificà, massificàrem, massificàreu, massificaren

INDICATIU FUTUR: massificaré, massificaràs, massificarà, massificarem, massificareu, massificaran

INDICATIU CONDICIONAL: massificaria, massificaries, massificaria, massificaríem, massificaríeu, massificarien

SUBJUNTIU PRESENT: massifiqui, massifiquis, massifiqui, massifiquem, massifiqueu, massifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: massifiqués, massifiquessis, massifiqués, massifiquéssim, massifiquéssiu, massifiquessin

IMPERATIU: massifica, massifiqui, massifiquem, massifiqueu, massifiquin

->massilla

■massilla

[del cast. masilla, íd., der. de masa]

f 1 OFIC Màstic compost de blanc d’Espanya i oli de llinosa, emprat per a tapar foradets i esquerdes i per a subjectar els vidres en els galzes dels muntants.

2 METAL·L Pasta que hom col·loca damunt la superfície d’una peça fosa abans de pintar-la.

->massillar

■massillar

[de massilla]

v tr OFIC i METAL·L Tapar amb màstic o massilla un foradet, una esquerda, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: massillar

GERUNDI: massillant

PARTICIPI: massillat, massillada, massillats, massillades

INDICATIU PRESENT: massillo, massilles, massilla, massillem, massilleu, massillen

INDICATIU IMPERFET: massillava, massillaves, massillava, massillàvem, massillàveu, massillaven

INDICATIU PASSAT: massillí, massillares, massillà, massillàrem, massillàreu, massillaren

INDICATIU FUTUR: massillaré, massillaràs, massillarà, massillarem, massillareu, massillaran

INDICATIU CONDICIONAL: massillaria, massillaries, massillaria, massillaríem, massillaríeu, massillarien

SUBJUNTIU PRESENT: massilli, massillis, massilli, massillem, massilleu, massillin

SUBJUNTIU IMPERFET: massillés, massillessis, massillés, massilléssim, massilléssiu, massillessin

IMPERATIU: massilla, massilli, massillem, massilleu, massillin

->massini

■massini

[d’origen incert]

m PAST Pastís fet de nata i de trufa i recobert de crema cremada.

->massís

■massís -issa

[de massa¹; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj 1 Format per una massa compacta, sòlida, sense buits, a la part interior. Una bola massissa de ferro.

2 Dit del material, especialment fusta o metall de qualitat, usat en la construcció d’un objecte massís quan no n’és un mer revestiment. Tenen tots els mobles de caoba massissa. Duu una diadema de platí massís.

2 adj Robust, consistent, no fofo. Un home alt, massís i flexible. Una carn massissa. Unes espatlles massisses.

3 m 1 Massa compacta, sense buits Un massís d’arbres.

2 GEOL Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud moderada.

->massissament

■massissament

[de massís]

adv D’una manera massissa.

->massissar

■massissar

[de massís]

v tr Fer massís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: massissar

GERUNDI: massissant

PARTICIPI: massissat, massissada, massissats, massissades

INDICATIU PRESENT: massisso, massisses, massissa, massissem, massisseu, massissen

INDICATIU IMPERFET: massissava, massissaves, massissava, massissàvem, massissàveu, massissaven

INDICATIU PASSAT: massissí, massissares, massissà, massissàrem, massissàreu, massissaren

INDICATIU FUTUR: massissaré, massissaràs, massissarà, massissarem, massissareu, massissaran

INDICATIU CONDICIONAL: massissaria, massissaries, massissaria, massissaríem, massissaríeu, massissarien

SUBJUNTIU PRESENT: massissi, massissis, massissi, massissem, massisseu, massissin

SUBJUNTIU IMPERFET: massissés, massissessis, massissés, massisséssim, massisséssiu, massissessin

IMPERATIU: massissa, massissi, massissem, massisseu, massissin

->massiu

■massiu -iva

Part. sil.: mas_siu

[del fr. massif, -ive ‘en massa’, del fr. ant. massiz, der. de masse ‘massa’]

adj 1 En massa. Detencions massives. Una dosi massiva de barbitúrics.

2 De masses. Una manifestació massiva.

3 Dit d’un objecte de gran massa. Un estel massiu.

->mass media

mass media^* [màzmɛ́ðiə]

[mot angl., ‘mitjans de massa’]

m pl Mitjans de comunicació de massa.

->massot

■massot

[probablement der. de maça per semblança de forma]

m ICT Tord.

->massota

■massota

[probablement der. de maça]

f BOT Canyaferla.

->massoteràpia

massoteràpia

Part. sil.: mas_so_te_rà_pi_a

f MED Tractament de malalties mitjançant el massatge.

->màssula

màssula

f BOT 1 En les hidropteridals, apilotament de micròspores.

2 Agregat de grans de pol·len.

->mast-

■mast-

Forma prefixada del mot grec mastós, que significa ‘mamella’. Ex.: mastitis.

->mastaba

■mastaba

f ARQUIT Tomba egípcia, característica de les primeres dinasties, que consta d’una cambra funerària excavada a terra, coberta per una estructura de maó o de pedra de planta rectangular i costats atalussats.

->màstax

màstax

m ANAT ANIM Aparell mastegador contingut a la faringe dels rotífers i que és format per peces quitinoses mòbils.

->mastec

■mastec

m dial Mastegall.

->màstec¹

■màstec¹

[de mastegar, pel fet de ser més dura de mastegar]

m 1 BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Chondrilla juncea), de fulles sinuades o runcinades i capítols grocs.

2 Màstic.

->màstec²

■màstec²

[de mastegar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m pop Mastegot.

->mastectomia

■mastectomia

Part. sil.: mas_tec_to_mi_a

f CIR Extirpació parcial o total de la glàndula mamària.

->mastegador

■mastegador -a

[de mastegar]

adj Que mastega.

->mastegall

■mastegall

[de mastegar]

m Cosa mastegada.

->mastegament

■mastegament

[de mastegar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Mastegada.

->mastegaparaules

■mastegaparaules

Part. sil.: mas_te_ga_pa_rau_les

[de mastegar i paraula]

m i f Persona que parla entre dents, mastegant les paraules.

->mastegar

■mastegar

[del ll. masticare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 FISIOL Triturar o aixafar amb les dents (especialment el menjar). Els aliments s’han de mastegar bé. Mastegar xiclet, tabac.

2 fig Pronunciar entre dents, confusament. Traginava les caixes mastegant renecs contra l’amo.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mastegar

GERUNDI: mastegant

PARTICIPI: mastegat, mastegada, mastegats, mastegades

INDICATIU PRESENT: mastego, mastegues, mastega, masteguem, mastegueu, masteguen

INDICATIU IMPERFET: mastegava, mastegaves, mastegava, mastegàvem, mastegàveu, mastegaven

INDICATIU PASSAT: masteguí, mastegares, mastegà, mastegàrem, mastegàreu, mastegaren

INDICATIU FUTUR: mastegaré, mastegaràs, mastegarà, mastegarem, mastegareu, mastegaran

INDICATIU CONDICIONAL: mastegaria, mastegaries, mastegaria, mastegaríem, mastegaríeu, mastegarien

SUBJUNTIU PRESENT: mastegui, masteguis, mastegui, masteguem, mastegueu, masteguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mastegués, masteguessis, mastegués, masteguéssim, masteguéssiu, masteguessin

IMPERATIU: mastega, mastegui, masteguem, mastegueu, masteguin

->mastegat

■mastegat -ada

[de mastegar]

1 adj Triturat amb les dents.

2 f 1 Acció de mastegar;

2 l’efecte.

3 donar mastegat fig Facilitar molt a altri la comprensió o execució d’alguna cosa. No t’entendrà pas si no li ho dónes ben mastegat.

->mastegatatxes

■mastegatatxes

[de mastegar i tatxa]

m 1 ORNIT Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels muscicàpids (Ficedula hypoleuca), de color negre (mascles) o terrós (femelles), llevat de les parts inferiors, el front i la cua, que són blancs.

2 fig Persona que sempre remuga, que en tot troba què dir.

->mastegot

■mastegot

[de mastegar]

m Cop donat a algú amb la mà.

->masteguera

■masteguera

[de mastegar]

f 1 Ganes de mastegar.

2 BOT Xicoira.

->masteler

■masteler

[del cast. mastelero, der. de la variant ant. mástel, de mástil.]

m CONSTR NAV Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.

->masteleret

■masteleret

m CONSTR NAV Masteler.

->màster

■màster

[de l’angl. master ‘mestre’, i aquest, del fr. ant. maistre, íd.]

m 1 ENSENY 1 A les universitats anglosaxones, grau acadèmic intermedi entre els de batxiller i doctor.

2 Estudis de postgrau de formació professional especialitzada que es realitzen en centres universitaris.

2 ELECTRÒN Còpia mestra.

->masterització

masterització

f ELECTRÒN Acció de masteritzar.

->masteritzar

masteritzar

v tr ELECTRÒN Obtenir la còpia mestra (de l’original d’un enregistrament).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masteritzar

GERUNDI: masteritzant

PARTICIPI: masteritzat, masteritzada, masteritzats, masteritzades

INDICATIU PRESENT: masteritzo, masteritzes, masteritza, masteritzem, masteritzeu, masteritzen

INDICATIU IMPERFET: masteritzava, masteritzaves, masteritzava, masteritzàvem, masteritzàveu, masteritzaven

INDICATIU PASSAT: masteritzí, masteritzares, masteritzà, masteritzàrem, masteritzàreu, masteritzaren

INDICATIU FUTUR: masteritzaré, masteritzaràs, masteritzarà, masteritzarem, masteritzareu, masteritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: masteritzaria, masteritzaries, masteritzaria, masteritzaríem, masteritzaríeu, masteritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: masteritzi, masteritzis, masteritzi, masteritzem, masteritzeu, masteritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: masteritzés, masteritzessis, masteritzés, masteritzéssim, masteritzéssiu, masteritzessin

IMPERATIU: masteritza, masteritzi, masteritzem, masteritzeu, masteritzin

->masterometria

masterometria

Part. sil.: mas_te_ro_me_tri_a

f PALEONT Mètode biomètric que, a partir de l’estudi de les variacions anatòmiques en les peces dentàries de diferents famílies fòssils de carnívors fissípedes, permet de treure conclusions sobre l’evolució d’aquesta línia filètica.

->mastí

■mastí

[del fr. ant. mastin (actual mâtin), d’un ll. vg. canis *mas(u)etinus, der. de mansuetus ‘mans, domesticat’, transposat en mausetinus, maustinus; 1a FONT: 1575, DPou.]

m ZOOL Nom de diverses races de gossos que tenen el cap gros, curt i ample, les orelles penjants i els ossos massissos.

->màstic

■màstic

[del gr. mastíkhē, íd.; 1a FONT: 1271]

m 1 BOT i QUÍM Resina groguenca, semitransparent, que hom obté per incisió del llentiscle.

2 1 AGR Preparat impermeabilitzant usat per a cobrir les ferides dels arbres després de l’esporgada o l’empelt i protegir així les ferides fins a la cicatrització.

2 QUÍM i TECNOL Nom de diverses substàncies plàstiques que s’endureixen amb el temps, formades de diversos ingredients (argila, litargiri i oli de llinosa), que serveixen per a tapar forats, esquerdes, juntures, etc.

->masticable

■masticable

[de masticar]

adj Que pot ésser mastegat.

->masticació

■masticació

Part. sil.: mas_ti_ca_ci_ó

[del ll. masticatio, -ōnis, íd.]

f FISIOL Acció de mastegar els aliments sòlids, amb la col·laboració de tots els òrgans i les parets de la boca.

->masticar

■masticar

[del ll. masticare, íd.]

v tr FISIOL Mastegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masticar

GERUNDI: masticant

PARTICIPI: masticat, masticada, masticats, masticades

INDICATIU PRESENT: mastico, mastiques, mastica, mastiquem, mastiqueu, mastiquen

INDICATIU IMPERFET: masticava, masticaves, masticava, masticàvem, masticàveu, masticaven

INDICATIU PASSAT: mastiquí, masticares, masticà, masticàrem, masticàreu, masticaren

INDICATIU FUTUR: masticaré, masticaràs, masticarà, masticarem, masticareu, masticaran

INDICATIU CONDICIONAL: masticaria, masticaries, masticaria, masticaríem, masticaríeu, masticarien

SUBJUNTIU PRESENT: mastiqui, mastiquis, mastiqui, mastiquem, mastiqueu, mastiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: mastiqués, mastiquessis, mastiqués, mastiquéssim, mastiquéssiu, mastiquessin

IMPERATIU: mastica, mastiqui, mastiquem, mastiqueu, mastiquin

->masticatori

■masticatori -òria

[de masticar]

1 1 adj Destinat a ésser mastegat.

2 m FARM Forma farmacèutica d’alguns medicaments destinats a ésser mastegats per tal d’afavorir la secreció salival i, consegüentment, la penetració de la solució del medicament en els espais interdentals.

2 adj FISIOL Relatiu o pertanyent a la masticació o als òrgans de la masticació.

->mastigòfor

mastigòfor

m HIST A l’antiga Grècia, funcionari encarregat de guardar l’ordre servint-se d’un fuet.

->mastigonema

■mastigonema

m CIT Cadascuna de les branques laterals dels flagels barbulats de les algues eucariotes, que els donen aspecte d’escombreta.

->mastigosoma

mastigosoma

m CIT Petit corpuscle cel·lular situat generalment prop de la membrana cel·lular, el qual origina un flagel i en dirigeix els moviments.

->mastitis

■mastitis

f PAT Inflamació de les glàndules mamàries.

->masto-

■masto-

Forma prefixada del mot grec mastós, que significa ‘mamella’. Ex.: mastografia, mastologia.

->mastòcit

■mastòcit

m CIT Varietat de leucòcit amb grànuls basòfils en el citoplasma.

->mastocitosi

mastocitosi

f PAT Urticària pigmentada, amb lesions cutànies típiques, que poden ésser nòduls tumorals o maculopàpules múltiples i disseminades.

->mastodínia

mastodínia

Part. sil.: mas_to_dí_ni_a

f PAT Dolor a la mamella.

->mastodont

■mastodont

[de mast- i -odont, per la forma en files de tubercles semblants a una mamella que presenten les dents dels seus fòssils; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m PALEONT i ZOOL Qualsevol proboscidi fòssil del grup dels mastodontoides.

->mastodòntic

■mastodòntic -a

adj Molt gran i pesant; gegantí. Un camió mastodòntic.

->mastodontoides

mastodontoides

Part. sil.: mas_to_don_toi_des

m PALEONT i ZOOL 1 pl Grup de vertebrats fòssils de la classe dels mamífers proboscidis, amb la superfície dibuixada de crestes transversals.

2 sing Vertebrat del grup dels mastodontoides.

->mastografia

mastografia

Part. sil.: mas_to_gra_fi_a

f DIAG 1 Exploració radiològica de la mamella.

2 Imatge obtinguda mitjançant la mastografia.

->mastoïdal

■mastoïdal

Part. sil.: mas_to_ï_dal

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a l’apòfisi mastoide.

->mastoide

■mastoide

Part. sil.: mas_toi_de

ANAT ANIM 1 adj 1 Relatiu o pertanyent als mugrons o a les mamelles. Regió mastoide.

2 Que té forma de mugró o de mamella.

2 adj i f Dit de l’apòfisi de l’os temporal situada darrere i dessota l’orella.

->mastoidectomia

mastoidectomia

Part. sil.: mas_toi_dec_to_mi_a

f CIR Excisió quirúrgica d’una part o de tota l’apòfisi mastoide.

->mastoïditis

■mastoïditis

Part. sil.: mas_to_ï_di_tis

f PAT Inflamació de l’apòfisi mastoide, consecutiva, gairebé sempre, a una otitis mitjana.

->mastòleg

■mastòleg -òloga

m i f 1 MED Metge especialitzat en mastologia.

2 ZOOL Zoòleg dedicat a l’estudi de la mastologia.

->mastologia

■mastologia

Part. sil.: mas_to_lo_gi_a

f 1 MED Branca de la medicina que estudia els aspectes fisiològics, anatòmics, patològics i estètics de la mamella.

2 ZOOL Branca de la zoologia que estudia els mamífers.

->mastològic

■mastològic -a

adj ZOOL 1 Relatiu o pertanyent a la mastologia.

2 Que té caràcter de mamífer.

->mastopatia

■mastopatia

Part. sil.: mas_to_pa_ti_a

f PAT Afecció de la glàndula mamària.

->mastopèxia

mastopèxia

Part. sil.: mas_to_pè_xi_a

f CIR Fixació quirúrgica de la mamella pèndula per mitjà d’una mastoplàstia.

->mastoplàstia

mastoplàstia

Part. sil.: mas_to_plàs_ti_a

f CIR Cirurgia plàstica de la mamella.

->mastoptosi

mastoptosi

f PAT Descens o caiguda de les mamelles.

->mastorràgia

■mastorràgia

Part. sil.: mas_tor_rà_gi_a

f PAT Hemorràgia dels mugrons o, en general, de la glàndula mamària.

->masturbació

■masturbació

Part. sil.: mas_tur_ba_ci_ó

[de masturbar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 Acció de masturbar o de masturbar-se.

2 masturbació mental fig Elucubració estèril i feta per pur plaer intel·lectual de l’individu, sense cap incidència sobre la realitat.

->masturbador

■masturbador -a

[del ll. masturbator, -ōris, íd.]

adj 1 Que masturba o es masturba.

2 Que serveix per a masturbar o masturbar-se.

->masturbar

■masturbar

[del ll. masturbari, íd., probablement de ma(nu) *sturbare, variant de turbare ‘torbar’, o potser deformació del gr. mastropeúō ‘prostituir’; 1a FONT: c. 1900]

v 1 tr Estimular els genitals (d’algú) per produir l’orgasme sense coit.

2 pron Es masturbava sovint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: masturbar

GERUNDI: masturbant

PARTICIPI: masturbat, masturbada, masturbats, masturbades

INDICATIU PRESENT: masturbo, masturbes, masturba, masturbem, masturbeu, masturben

INDICATIU IMPERFET: masturbava, masturbaves, masturbava, masturbàvem, masturbàveu, masturbaven

INDICATIU PASSAT: masturbí, masturbares, masturbà, masturbàrem, masturbàreu, masturbaren

INDICATIU FUTUR: masturbaré, masturbaràs, masturbarà, masturbarem, masturbareu, masturbaran

INDICATIU CONDICIONAL: masturbaria, masturbaries, masturbaria, masturbaríem, masturbaríeu, masturbarien

SUBJUNTIU PRESENT: masturbi, masturbis, masturbi, masturbem, masturbeu, masturbin

SUBJUNTIU IMPERFET: masturbés, masturbessis, masturbés, masturbéssim, masturbéssiu, masturbessin

IMPERATIU: masturba, masturbi, masturbem, masturbeu, masturbin

->masturbatori

■masturbatori -òria

[de masturbar]

adj Relatiu o pertanyent a la masturbació.

->masurca

■masurca

[del rus mazurka, forma russa del polonès mazurek, dimin. de mazur, gentilici de Mazury, regió polonesa de la Prússia Oriental, on sorgí aquesta dansa; 1a FONT: c. 1900]

f MÚS 1 Dansa nacional polonesa, de ritme ternari.

2 Música pròpia de la dansa homònima.

->masuri

masuri

m obs QUÍM Tecneci.

->mat¹

■mat¹

[de l’àr. aš-šâh mât ‘el rei ha mort’, que sembla una frase persa mal interpretada pels àrabs, on mât és un adj. persa que significa ‘esmaperdut, atabalat’]

m JOCS En el joc d’escacs, escac al rei, blanc o negre, quan és inevitable que sigui pres, a la jugada següent, per les negres o blanques.

->mat²

■mat²

[del fr. mat ‘abatut, mat’, del ll. mattus, -a, -um ‘humit; embriac; atordit, embrutit, confús’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Sense brillantor. Argent mat. Or mat.

->mat³

mat³

m ESPORT 1 En el basquetbol, esmaixada.

2 En el bàdminton, cop que consisteix a rematar el volant de manera brusca just per damunt de la xarxa.

->mata¹

■mata¹

[d’origen incert, probablement del ll. td. matta ‘estora’ i d’aquí ‘clapa de plantes que cobreix una extensió de terreny’, d’origen també incert, potser preromà o púnic, equivalent a l’heb. mitta ‘flassada, cobertor’; 1a FONT: 876]

f 1 1 BOT Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.

2 BOT Llentiscle.

3 mata de cabell p anal Cabellera.

2 1 Porció de terreny poblat d’arbres d’una mateixa espècie; bosc.

2 Arbreda situada a la vora d’un riu.

3 A l’Albufera de València, illeta amb molta vegetació baixa.

3 mata de peix PESC Mola de peix.

->mata²

■mata²

[del fr. matte, íd.]

f METAL·L Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que hom obté com a fase intermèdia en l’extracció metal·lúrgica del coure i del níquel.

->mataaranyes

■mataaranyes

Part. sil.: ma_ta_a_ra_nyes

[de matar² i aranya¹]

f BOT Galzeran.

->matablat

■matablat

[de matar² i blat]

m BOT 1 Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Iberis amara), de fulles espatulades i lobulades, flors blanques o violàcies, en raïm, i fruits en silícula.

2 Herba esquellera.

->matablats

■matablats

[de matar² i blat]

m AGR i METEOR Vent perjudicial als blats que sol bufar a mitjan maig.

->matabou

■matabou

Part. sil.: ma_ta_bou

m BOT Arbust de la família de les umbel·líferes (Bupleurum fruticosum), de fulles alternes i lanceolades i flors inconspícues disposades en umbel·les.

->matacà

■matacà

[de matar² i ca¹; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 BOT i FARM Nou vòmica.

2 pl BOT Évol.

3 1 Pedra rodona de la grandària del puny.

2 Pedra grossa de reble que hom pot agafar còmodament amb la mà.

4 CONSTR 1 Cadascuna de les pedres grosses que hom posa en el formigó.

2 Rajola llarga i gruixuda, d’una elevada duresa.

3 Obra de fortificació que corona una muralla, torre o porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.

->matacabra

■matacabra

[de matar² i cabra]

f METEOR Calamarsa.

->matacabrit

■matacabrit

[de matar² i cabrit]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Linaria minor), pubescent, de fulles linears o lanceolades, flors violetes i fruits capsulars.

->mata-degolla

■mata-degolla

[de matar² i degollar]

Mot emprat en les expressions loc verb 1 entrar a mata-degolla Entrar a degolla.

2 estar a mata-degolla (dues persones, dues famílies, etc.) fig Haver-hi entre elles una gran enemistat, amb el propòsit de fer-se mútuament tot el dany possible.

->matadeperenc

matadeperenc -a

adj i m i f De Matadepera (Vallès Occidental).

->matadissa

■matadissa

[de matar²]

f Acció de matar en munió. Hi ha hagut una matadissa de mosques.

->matadona

■matadona

f BOT Bolet d’oliu.

->matador

■matador -a

[de matar²; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

1 adj i m i f Que mata.

2 m i f esp Persona que, a l’escorxador o en un altre lloc adient, mata i esquartera els animals.

3 m TAUROM Destre encarregat de torejar i de matar el toro amb l’estoc.

->matadura

■matadura

[de matar²; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Nafra causada a l’haveria pels arreus.

2 fig Turment. Quina matadura em dóna, aquesta criatura!

->mataespurnes

■mataespurnes

Part. sil.: ma_ta_es_pur_nes

[de matar² i espurna]

m Filat metàl·lic que permet passar el fum i evita que les espurnes surtin d’on es fa foc.

->matafaluga

■matafaluga

[alteració de batafaluga; 1a FONT: 1575]

f 1 1 BOT i FARM Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Pimpinella anisum), de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i fruits aromàtics, de propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes.

2 ALIM Fruit aromàtic de la matafaluga, emprat en condiments i infusions.

2 matafaluga borda BOT Comí de prat.

->matafaves

■matafaves

[de matar² i fava]

f BOT Frare de faveres.

->matafoc

■matafoc

[de matar² i foc]

m 1 BOT Consolva.

2 BOT Plantatge de ca.

3 Picador o pala utilitzat per a apagar el foc.

->matafred

■matafred

[de matar² i fred]

m 1 Guardafred.

2 pop Sopa ben calenta.

->matafreds

matafreds

m Matafred.

->matagall

matagall

[de matar² i gall¹]

m BOT Esteperola.

->matagallina

■matagallina

f BOT Matapoll.

->matagent

■matagent

[de matar² i gent]

m BOT Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] satanas), de barret hemisfèric, blanquinós i mat, de tubs vermells i cama curta i inflada.

->matajaia

matajaia

Part. sil.: ma_ta_ja_ia

[de matar² i jaia ‘vella, àvia’]

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les enoteràcies (Epilobium hirsutum), de fulles lanceolades sèssils i flors d’un rosa purpuri.

->matalaf

■matalaf

[variant ant. de matalàs]

m dial Matalàs.

->matalafer

■matalafer -a

[de matalaf]

m i f dial Matalasser.

->matalaferia

■matalaferia

Part. sil.: ma_ta_la_fe_ri_a

[de matalafer]

f dial Matalasseria.

->matalap

matalap

[alteració de matalaf per un final en -p, més corrent]

m dial Matalàs.

->matalaper

matalaper -a

m i f dial Matalasser.

->matalàs

■matalàs

[del cat. ant. matalaf (i també almatrach), i aquest, de l’àr. maṭraḥ ‘coixí gran, sobretot per a asseure’s a terra’, der. de ṭáraḥ ‘va gitar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[pl -assos] m 1 1 Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, escuma de niló, etc., que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt. Un matalàs per a un llit de matrimoni. Refer un matalàs.

2 p anal Matalàs inflable, d’aigua.

2 ESPORT Matalàs prim, normalment d’espuma de niló, que, estès a terra, es fa servir en diverses activitats esportives, de lleure, etc.

->matalasser

■matalasser -a

[de matalàs; 1a FONT: 1558]

m i f Persona que fa matalassos o en ven.

->matalasseria

■matalasseria

Part. sil.: ma_ta_las_se_ri_a

[de matalasser]

f Obrador o botiga de matalasser.

->matallops

■matallops

[de matar² i llop]

m BOT 1 Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Aconitum napellus), de fulles palmatisectes, flors blaves en raïm o panícula i fruits fol·liculars.

2 Escanyallops.

->matallums

■matallums

[de matar² i llum]

m BOT i FARM Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Sisymbrium irio), de fulles runcinades o pinnatífides, flors grogues i fruits en síliqua.

->matalot

■matalot

[del fr. matelot ‘mariner; company’, i aquest, d’un neerl. mitjà *maatgenoot, *matenoot, mattennoot, comp. de maat ‘company’, o mate ‘menjar’, o matte ‘estora’, i noot ‘company’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Mosso d’hostal.

->matamalès

matamalès -esa

adj i m i f De Matamala (Capcir).

->matament

■matament

[de matar²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Treball, tragí, incomoditat, etc., fatigant, aclaparador.

->matamosques

■matamosques

[de matar² i mosca]

m 1 Estri, generalment en forma de pala reticular, que serveix per a matar mosques.

2 BOT Reig bord.

->matança

■matança

[de matar²; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Acció de matar, especialment en una batalla, un assalt, etc. Els assaltants barrejaren la vila i feren una gran matança d’homes i dones.

2 matança del porc (o, simplement, matança, o matances) RAM i ETNOL Acció de matar el porc, d’esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l’elaboració i l’aprofitament de la carn i altres parts de l’animal i que sovint és acompanyada de celebracions populars.

->matancer

■matancer -a

[de matança]

m i f RAM Persona que pren part en una matança.

->matapà

■matapà

m i f Gandul.

->mataparent

■mataparent

[de matar i parent; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m BOT 1 Nom donat a diverses espècies del gènere Boletus, de la família de les boletàcies, algunes de les quals són comestibles i d’altres metzinoses o de poc valor culinari.

2 Matagent.

3 Pebrada.

->matapoll

■matapoll

[de matar² i poll¹; 1a FONT: s. XIII, Arnau]

m BOT Arbust de la família de les timeleàcies (Daphne gnidium), de fulles alternes i lanceolades, flors blanques i oloroses, en panícules terminals, i fruits bacciformes vermells.

->matapuça

■matapuça

f BOT Menta borda.

->matar¹

■matar¹

Hom.: metà

[de mata¹]

m GEOBOT Llentisclar.

->matar²

■matar²

Hom.: metà

[del ll. vg. *mattare, der. de mattus, -a, -um ‘humit, embriac; atordit, embrutit, confús’, d’origen incert; inicialment, matar degué ser un eufemisme de la idea de la mort provocada; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 [p p mort -a o matat -ada] tr Llevar la vida, fer morir. Mataren el gos a trets. Aquesta malaltia el matarà. L’han mort a la forca de matinada. Aquest fred matarà els blats.

2 [p p mort -a o matat -ada] tr abs El cinquè manament de la Llei de Déu és: “No mataràs".

3 pron Perdre la vida accidentalment. Conduint d’aquella manera, s’havia de matar per força.

4 pron esp Suïcidar-se. S’ha matat disparant-se un tret.

2 fig i hiperb 1 [p p mort -a o matat -ada] tr Molestar, enutjar, perjudicar, extraordinàriament. Les cerimònies em maten.

2 pron Escarrassar-se. No val la pena de matar-se treballant, per obtenir tan pocs resultats.

3 pron Sacrificar-se, esforçar-se molt, per ajudar, complaure, etc., algú. Es mata pels amics.

4 [p p mort -a o matat -ada] matar de fam (o de gana, o de set, etc.) Fer patir fam, gana, set, etc., fer passar privacions.

5 no matar No ésser extraordinari. Aquella pel·lícula es pot veure, però no mata.

3 tr fig i p anal 1 Extingir, anihilar, apaivagar. Matar el foc amb aigua. Aquesta ruixada matarà la pols. Matar la set, la gana. No sap què fer per matar l’avorriment. El brogit matava les veus.

2 Aixamfranar, arrodonir, un cantell, un angle, una punta, etc. Hauríem de matar aquesta aresta, perquè ja s’hi ha fet mal massa gent.

3 Rebaixar la vivacitat d’un color. Si hi afegeixes un xic de negre, mataràs aquest vermell tan viu.

4 Apagar la brillantor d’un metall.

5 matar el temps (o les hores) Ocupar el temps en coses sense importància.

6 matem-ho! (o matem-ho aquí!) Expressions usades per a tallar una discussió, per a deixar córrer un afer, etc.

4 [p p mort -a o matat -ada] tr JOCS Dominar el contrincant amb una jugada que li fa perdre (una peça o tot el joc). T’he matat la reina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matar

GERUNDI: matant

PARTICIPI: matat, matada, matats, matades

PARTICIPI (alternatiu): mort, morta, morts, mortes

INDICATIU PRESENT: mato, mates, mata, matem, mateu, maten

INDICATIU IMPERFET: matava, mataves, matava, matàvem, matàveu, mataven

INDICATIU PASSAT: matí, matares, matà, matàrem, matàreu, mataren

INDICATIU FUTUR: mataré, mataràs, matarà, matarem, matareu, mataran

INDICATIU CONDICIONAL: mataria, mataries, mataria, mataríem, mataríeu, matarien

SUBJUNTIU PRESENT: mati, matis, mati, matem, mateu, matin

SUBJUNTIU IMPERFET: matés, matessis, matés, matéssim, matéssiu, matessin

IMPERATIU: mata, mati, matem, mateu, matin

->mata-racons

■mata-racons

[de matar² i racó]

m CONSTR Copada de guix que hom col·loca a l’angle format per les parets i el sostre, o el sòl, d’una habitació.

->mata-rates

■mata-rates

[de matar² i rata¹]

pop m 1 FARM i HIG Raticida.

2 DESTIL·L Aiguardent molt fort i de baixa qualitat.

->mataroní

■mataroní -ina

adj i m i f De Mataró (Maresme).

->matarrada

■matarrada

[der. intensiu de mata]

f BOT Mata molt grossa.

->mata-segells

■mata-segells

[de matar² i segell]

m CORR 1 Obliterador.

2 Obliteració.

->mata-soldats¹

■mata-soldats¹

[de matar² i soldat²]

m ant MAR Vela d’estai de mitjana.

->mata-soldats²

■mata-soldats²

[v. mata-soldats¹]

m ICT Xucla.

->matasser

■matasser

[de mata¹]

m GEOBOT Lloc de moltes mates.

->matavelles

■matavelles

[de matar² i vella]

m BOT Arítjol.

->matavinya

■matavinya

[de matar² i vinya]

m BOT Olivarda.

->matavius

■matavius

Part. sil.: ma_ta_vius

m CONSTR Llistó de fusta de secció en forma de triangle rectangle que hom col·loca a les cantonades dels encofrats per tal que les peces de formigó resultin amb els caires aixamfranats.

->mate

■mate

[del cast. mate, i aquest, del quítxua mati ‘carbasseta’]

m 1 BOT i AGR Petit arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies (Ilex paraguayensis), de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, flors verdoses i fruits bacciformes vermells.

2 ALIM Infusió feta amb les fulles del mate fetes assecar, torrades i capolades o polvoritzades.

->mateix

■mateix -a

Part. sil.: ma_teix

[del ll. vg. *metĭpse, -a, -um, de ipse ‘el mateix’ amb el sufix emfàtic -met (egomet, memet, nosmet) interpretat com a inicial: ego metipse, me metipsum, nos metipsos; 1a FONT: 1211]

1 adj 1 [usat davant el nom] Que és una sola cosa en casos diversos. Tots dos van morir el mateix dia. Aquestes cinc novel·les són del mateix autor. Aquest home és el mateix que vaig trobar ahir.

2 [usat davant el nom] Idèntic. Dos pals de la mateixa llargària. Tenim els mateixos gustos. La resposta d’en Joan és la mateixa que la d’en Pere. La noia té els mateixos ulls de sa mare.

3 el mateix La mateixa cosa. Avui et dic el mateix que et vaig dir ahir. Sempre fas el mateix!

4 mateix que De la mateixa manera que, com si. Feia uns crits mateix que la matessin.

5 no ésser (algú) el mateix Expressió usada per a manifestar que una persona ha fet un gran canvi, que el seu aspecte, el seu comportament, etc., no és igual que abans. Fa pocs anys hi pujava com aquell qui res, però ja no sóc el mateix. Com ha canviat! Diries que no és el mateix.

2 1 adj Usat emfàticament per a remarcar que es tracta precisament de la cosa que hom anomena i no d’una altra, o que allò que hom diu és exactament, i no només aproximadament, així (a vegades indicant l’oposició a allò que hom podia esperar). Ho faré aquesta mateixa tarda.

2 [posposat a un pronom o a certs adverbis] adj Ella mateixa s’ha descobert. Hi aniré avui mateix.

3 [posposat a un substantiu] adv El van agafar a la frontera mateix.

4 adj Propi, exclusivament d’una persona i no de cap altra. Ell és el culpable: el seu mateix pare ho reconeix!

5 això mateix! [usat sovint iròn] Justa la fusta!

6 ésser (algú) el mateix dimoni (o el mateix desordre, o la mateixa innocència, o la mateixa puntualitat, etc.) Ésser extremament dolent o entremaliat, desordenat, innocent, puntual, etc.

3 adj Posposat a un pronom o a certs adverbis i substantius (com a forma invariable), expressa que la cosa que designen és aquella, com podria ésser qualsevol altra del mateix gènere, sense raó per a la preferència; equival a per exemple. Hi pot anar qualsevol: tu mateix. Podem fer-ho aquí mateix, no cal que anem més lluny. Pels que serem, podem fer la reunió a casa mateix.

4 f DANSA Dansa popular mallorquina que imita el moviment de la jota.

->matemàtic

■matemàtic -a

[del ll. mathematĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mathēmatikós ‘estudiós; matemàtic’, der. de máthēma ‘coneixement’, que ho és de manthánō ‘aprendre’; 1a FONT: 1399, Metge]

1 adj 1 MAT Relatiu o pertanyent a la matemàtica.

2 D’una gran exactitud, d’una gran precisió.

2 m i f MAT Persona versada en matemàtica.

3 f MAT 1 Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.

2 pl Matemàtica.

->matemàticament

■matemàticament

[de matemàtic]

adv 1 D’una manera matemàtica.

2 MAT D’acord amb les regles i els mètodes de la matemàtica.

->mater

mater -a

adj i m i f De la Mata de Morella (Ports).

->matèria

■matèria

Part. sil.: ma_tè_ri_a

[del ll. materia ‘matèria, principi de les coses; fusta, llenya’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Substància de què una cosa és feta o constituïda.

2 FÍS i FILOS Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.

3 FILOS Qualitat essencial del real en virtut de la qual les coses existeixen independentment del fet que siguin conegudes per la consciència.

2 1 Allò que és fonament d’un judici, d’un estudi, etc. Matèria de procés, criminal. Matèria d’estudi, d’ensenyament.

2 Assumpte, tema o contingut d’una exposició parlada, d’una conversa, d’un escrit. Hem fet un catàleg per matèries dels llibres de la biblioteca.

3 en matèria de loc prep Relativament a. En matèria de vins, no hi ha ningú tan entès com ell.

4 entrar en matèria Abordar, després d’un preàmbul, la matèria de la qual hom es proposa de tractar.

5 matèria reservada Conjunt d’informacions sobre les quals les institucions exerceixen una acció de reserva, especialment temes que l’administració considera no divulgables perquè afectarien els interessos de l’estat.

3 LITÚRG Conjunt de gests i objectes exteriors que acompanyen les paraules rituals constitutives de la forma d’un sagrament, com és ara l’aigua i l’ablució en el baptisme.

4 matèria intergalàctica ASTR Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.

5 matèria interestel·lar ASTROF Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i de pols.

6 matèria mèdica TERAP 1 Conjunt dels cossos que forneixen els medicaments.

2 Part de la terapèutica que té per objecte la descripció de l’origen, els caràcters i la constitució de tots els agents terapèutics.

7 matèria orgànica ECOL Matèria constituïda per estructures o teixits procedents d’organismes, vius o morts, que requereixen la intervenció de microorganismes per a la seva descomposició.

8 matèria purulenta (o simplement matèria) PAT Pus.

9 matèries primeres (o primeres matèries) ECON i TECNOL Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.

->material

■material

Part. sil.: ma_te_ri_al

[del ll. materialis, íd.; 1a FONT: 1399, Metge]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la matèria (s’oposa a formal).

2 causa material Allò de què és feta una cosa.

2 adj 1 Format de matèria (s’oposa a espiritual).

2 Que concerneix la natura física de l’home, les seves necessitats corporals, etc. Progrés material. Plaers materials.

3 adj Que dóna massa importància a les coses del cos.

4 m 1 TECNOL Conjunt de màquines, instruments, etc., emprats en l’explotació d’un servei, en una indústria, etc.

2 [usat generalment en pl] TECNOL Conjunt de les diferents matèries que entren en la construcció d’alguna cosa.

3 fig Documents que serveixen per a compondre una obra intel·lectual.

5 material cel·lular QUÍM IND i TECNOL Substància sòlida l’estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.

6 material sensible FOTOG i CIN Nom genèric del material fotogràfic que, impressionat o no, encara no ha estat revelat ni fixat i que roman sensible als efectes de la llum.

->materialisme

■materialisme

Part. sil.: ma_te_ri_a_lis_me

[de material]

m 1 FILOS 1 Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental i únic de la realitat.

2 materialisme dialèctic Doctrina de Marx i Engels que constitueix un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.

3 materialisme històric Teoria de Marx i Engels sobre el desenvolupament de les societats.

4 materialisme mecanicista Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, caracteritzat pel fet que redueix tot fenomen psíquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials.

2 Tendència a donar una importància excessiva als interessos materials.

->materialista

■materialista

Part. sil.: ma_te_ri_a_lis_ta

[de material; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent al materialisme.

2 adj i m i f 1 Donat al materialisme.

2 Que dóna massa importància a les coses materials.

3 FILOS Seguidor del materialisme.

->materialitat

■materialitat

Part. sil.: ma_te_ri_a_li_tat

[del b. ll. materialĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de material.

2 esp Aspecte purament material d’un acte, independentment dels motius, de la intenció, etc. És que ell nega la materialitat del fet.

->materialització

■materialització

Part. sil.: ma_te_ri_a_lit_za_ci_ó

[del b. ll. materializatio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de materialitzar o de materialitzar-se;

2 l’efecte.

2 FÍS ATÒM Conversió d’una certa quantitat d’energia electromagnètica en matèria.

->materialitzar

■materialitzar

Part. sil.: ma_te_ri_a_lit_zar

[de material]

v 1 tr Reduir a condició material. Ha arribat l’hora de materialitzar aquest projecte.

2 pron Adquirir condició material. El somni no es va materialitzar. El procés es materialitzarà en tres etapes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: materialitzar

GERUNDI: materialitzant

PARTICIPI: materialitzat, materialitzada, materialitzats, materialitzades

INDICATIU PRESENT: materialitzo, materialitzes, materialitza, materialitzem, materialitzeu, materialitzen

INDICATIU IMPERFET: materialitzava, materialitzaves, materialitzava, materialitzàvem, materialitzàveu, materialitzaven

INDICATIU PASSAT: materialitzí, materialitzares, materialitzà, materialitzàrem, materialitzàreu, materialitzaren

INDICATIU FUTUR: materialitzaré, materialitzaràs, materialitzarà, materialitzarem, materialitzareu, materialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: materialitzaria, materialitzaries, materialitzaria, materialitzaríem, materialitzaríeu, materialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: materialitzi, materialitzis, materialitzi, materialitzem, materialitzeu, materialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: materialitzés, materialitzessis, materialitzés, materialitzéssim, materialitzéssiu, materialitzessin

IMPERATIU: materialitza, materialitzi, materialitzem, materialitzeu, materialitzin

->materialment

■materialment

Part. sil.: ma_te_ri_al_ment

[de material]

adv 1 D’una manera material.

2 materialment impossible Impossible de fet.

->matèric

matèric -a

adj ART Dit de la pintura en què ressalta l’ús de la matèria, en especial quan presenta empastaments gruixuts o incorpora elements extrapictòrics com ara serradures, sorra, argamassa, etc.

->matern

■matern -a

[del ll. maternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la mare. Ha estat criat amb llet materna. Viuen a la casa materna. Parlar matern.

2 De la part de la mare. Oncle matern.

->maternal

■maternal

[del b. ll. maternalis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent a la mare. Les angoixes maternals.

2 escola maternal ENSENY Jardí d’infants.

2 p ext 1 Dit de l’actitud, del sentiment o de tot allò que implica una protecció. Em desconcertes, amb les teves mirades maternals.

2 Que té una actitud maternal. És molt maternal amb el seu home. Una mestra maternal amb els seus alumnes.

->maternalització

maternalització

Part. sil.: ma_ter_na_lit_za_ci_ó

f PSIC 1 Procés per mitjà del qual una mare afavoreix el desenvolupament normal de l’infant des que neix.

2 Procés de tractament de les psicosis i les neurosis en què el psicoterapeuta i el pacient estableixen un vincle anàleg al de la relació entre la mare i l’infant.

->maternalment

■maternalment

[de maternal]

adv D’una manera maternal.

->maternitat

■maternitat

[del b. ll. maternĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 1 Qualitat de mare.

2 DR TREB Estat de mare.

2 casa de maternitat MED Hospital destinat a l’assistència de parteres.

->maternització

■maternització

Part. sil.: ma_ter_nit_za_ci_ó

[de matern]

f ALIM Acció de maternitzar.

->maternitzar

maternitzar

[de matern]

v tr Tractar (la llet de vaca) per fer-la semblant a la materna i aplicable a l’alletament artificial.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maternitzar

GERUNDI: maternitzant

PARTICIPI: maternitzat, maternitzada, maternitzats, maternitzades

INDICATIU PRESENT: maternitzo, maternitzes, maternitza, maternitzem, maternitzeu, maternitzen

INDICATIU IMPERFET: maternitzava, maternitzaves, maternitzava, maternitzàvem, maternitzàveu, maternitzaven

INDICATIU PASSAT: maternitzí, maternitzares, maternitzà, maternitzàrem, maternitzàreu, maternitzaren

INDICATIU FUTUR: maternitzaré, maternitzaràs, maternitzarà, maternitzarem, maternitzareu, maternitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: maternitzaria, maternitzaries, maternitzaria, maternitzaríem, maternitzaríeu, maternitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: maternitzi, maternitzis, maternitzi, maternitzem, maternitzeu, maternitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: maternitzés, maternitzessis, maternitzés, maternitzéssim, maternitzéssiu, maternitzessin

IMPERATIU: maternitza, maternitzi, maternitzem, maternitzeu, maternitzin

->mateuà

mateuà -ana

Part. sil.: ma_te_uà

adj i m i f De Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat).

->matí

■matí

[del ll. matūtīnum, reducció de tempus matutinum ‘temps, hora matinal’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Matí de boira, tarda de sol. A les sis del matí. Demà al matí.

2 de bon matí loc adv Molt de matí.

3 de matí loc adv Aviat del matí. Demà he de llevar-me de matí. A les onze és massa tard: veniu més de matí.

->-màtica

■-màtica

Forma sufixada del mot informàtica. Ex.: ofimàtica, telemàtica.

->matinada

■matinada

[de matinar; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f 1 Començament del dia; alba.

2 de la matinada Expressió que hom aplica a les hores de la nit passades les dotze. He tornat a casa a les dues de la matinada.

3 fer matinada (o prendre la matinada) Llevar-se més tard de l’hora acostumada.

->matinador

■matinador -a

[de matinar]

adj Matiner.

->matinal

■matinal

[de matí; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

adj Relatiu o pertanyent al matí o a la matinada. La brisa matinal. La missa matinal.

->matinar

■matinar

[de matí; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v intr 1 1 Llevar-se de bon matí. Si vols ser-hi aviat hauràs de matinar.

2 qui matina fa farina Refrany que vol dir que matinant es pot fer molta feina.

2 RAM Pasturar la ramada des de punta de dia fins devers les deu del matí.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matinar

GERUNDI: matinant

PARTICIPI: matinat, matinada, matinats, matinades

INDICATIU PRESENT: matino, matines, matina, matinem, matineu, matinen

INDICATIU IMPERFET: matinava, matinaves, matinava, matinàvem, matinàveu, matinaven

INDICATIU PASSAT: matiní, matinares, matinà, matinàrem, matinàreu, matinaren

INDICATIU FUTUR: matinaré, matinaràs, matinarà, matinarem, matinareu, matinaran

INDICATIU CONDICIONAL: matinaria, matinaries, matinaria, matinaríem, matinaríeu, matinarien

SUBJUNTIU PRESENT: matini, matinis, matini, matinem, matineu, matinin

SUBJUNTIU IMPERFET: matinés, matinessis, matinés, matinéssim, matinéssiu, matinessin

IMPERATIU: matina, matini, matinem, matineu, matinin

->matiné

■matiné

Hom.: matiner

[del fr. matinée ‘matinada’]

[pl -és] m INDUM Brusa o vestit llarg, generalment d’una tela lleugera, que portaven les dones per estar per casa, especialment al matí.

->matinejar

■matinejar

[de matí; 1a FONT: 1472]

v intr matinar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matinejar

GERUNDI: matinejant

PARTICIPI: matinejat, matinejada, matinejats, matinejades

INDICATIU PRESENT: matinejo, matineges, matineja, matinegem, matinegeu, matinegen

INDICATIU IMPERFET: matinejava, matinejaves, matinejava, matinejàvem, matinejàveu, matinejaven

INDICATIU PASSAT: matinegí, matinejares, matinejà, matinejàrem, matinejàreu, matinejaren

INDICATIU FUTUR: matinejaré, matinejaràs, matinejarà, matinejarem, matinejareu, matinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: matinejaria, matinejaries, matinejaria, matinejaríem, matinejaríeu, matinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: matinegi, matinegis, matinegi, matinegem, matinegeu, matinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: matinegés, matinegessis, matinegés, matinegéssim, matinegéssiu, matinegessin

IMPERATIU: matineja, matinegi, matinegem, matinegeu, matinegin

->matiner

■matiner -a

Hom.: matiné

[de matí; 1a FONT: 1407]

1 adj 1 Matinal. La boira matinera entela els vidres.

2 Que matina, que té el costum de matinar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les nou.

2 m ICT Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids (Ophidion barbatum), de cos allargat i comprimit i amb l’extrem caudal arrodonit, propi d’aigües tropicals i temperades.

3 m pl HIST Nom donat als facciosos que intervingueren en la segona guerra Carlina.

->matines

■matines

[reducció del ll. horas o bé orationes matutinas ‘hores’ o ‘pregàries matinals’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f pl 1 LITÚRG En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.

2 haver-hi matines (o tocar matines, o ésser dia de matines, etc.) fig Expressions usades per a indicar que hom ha de matinar. Aneu a dormir d’hora, que demà hi ha matines.

->matís

■matís

[de matisar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Cadascun dels tons d’un mateix color que van per graus des del més clar fins al més fosc.

2 fig Variació, diferència, de grau gairebé insensible dins la unitat d’alguna cosa o entre coses molt semblants. Una veu sense matisos. En les seves paraules hi havia un cert matís irònic.

->matisació

■matisació

Part. sil.: ma_ti_sa_ci_ó

[de matisar]

f 1 Acció de matisar;

2 l’efecte.

->matisar

■matisar

[del b. ll. matizare, i aquest, del b. gr. lammatizō ‘graduar els tons, realçar el color’, der. del b. gr. lámma ‘matís de color’; 1a FONT: c. 1390]

v tr 1 Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista. Negra taca matisada de vius colors.

2 fig 1 Introduir en alguna cosa un cert matís o diversos matisos. Matisava les seves paraules d’una peculiar sornegueria. Això que afirma tan rotundament, caldria matisar-ho una mica. L’art de matisar el to de la veu.

2 esp Fer ressaltar els matisos que presenta la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matisar

GERUNDI: matisant

PARTICIPI: matisat, matisada, matisats, matisades

INDICATIU PRESENT: matiso, matises, matisa, matisem, matiseu, matisen

INDICATIU IMPERFET: matisava, matisaves, matisava, matisàvem, matisàveu, matisaven

INDICATIU PASSAT: matisí, matisares, matisà, matisàrem, matisàreu, matisaren

INDICATIU FUTUR: matisaré, matisaràs, matisarà, matisarem, matisareu, matisaran

INDICATIU CONDICIONAL: matisaria, matisaries, matisaria, matisaríem, matisaríeu, matisarien

SUBJUNTIU PRESENT: matisi, matisis, matisi, matisem, matiseu, matisin

SUBJUNTIU IMPERFET: matisés, matisessis, matisés, matiséssim, matiséssiu, matisessin

IMPERATIU: matisa, matisi, matisem, matiseu, matisin

->matisat

■matisat

[de matisar]

m INDÚST Acabat mat d’un metall.

->matissar

■matissar

m GEOBOT Matasser.

->matisser

matisser

m GEOBOT Matasser.

->matissola

matissola

f BOT Gitam.

->matitat

■matitat

f FISIOL i PAT So obtingut per mitjà de la percussió d’una part del cos, caracteritzat per l’elevació del to, l’abaixament de la intensitat i l’absència del timbre i de la ressonància.

->mató

■mató

[probablement del mateix origen que mata¹, en l’aspecte de ‘cosa o massa compacta’, atès que el mot té paral·lels en altres llengües veïnes, fins en dialectes berbers, que en confirmarien el possible origen remot preromà; 1a FONT: s. XV]

m 1 ALIM 1 Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.

2 mató de monja Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.

2 TÈXT Madeixa de cotó cargolada i doblegada sobre si mateixa d’una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets.

->matoll

■matoll

[der. de mata¹, paral·lel a manoll; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m GEOBOT Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.

->matolla

■matolla

f GEOBOT Matoll.

->matollada

■matollada

f GEOBOT Redol de mates més espès i més alt que el del voltant.

->matollar

■matollar

[de matoll]

m GEOBOT Matoll.

->matonaire

■matonaire

Part. sil.: ma_to_nai_re

[de mató; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m i f OFIC Persona que fa matons o en ven.

->matoner

■matoner -a

[de mató]

1 1 m i f Matonaire.

2 f ALIM Receptacle cònic de terrissa en què és emmotllat i despatxat el mató de monja.

2 m BOT i JARD Aliguer.

->matossar

■matossar

m GEOBOT Matoll.

->matr-

■matr-

Forma prefixada del mot llatí mater, -tris, que significa ‘mare’. Ex.: matrònim.

->matraca

■matraca

[de l’àr. vg. maṭráqa ‘martell, matraca’, der. de ṭáraq ‘pegar’; 1a FONT: 1647]

f MÚS i LITÚRG Instrument compost de dues o més fustes articulades, que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit; antigament era emprat per Setmana Santa en substitució de les campanes.

->matràfola

■matràfola

[de metàfora, interpretat popularment en el sentit de ‘trampa, falsificació’]

f dial Mistificació.

->matràs

■matràs

[del ll. matăris/matĕris ‘mena de dard’, d’origen cèlt., amb un sufix també cèlt. -asse, per la forma allargassada de tots dos objectes; 1a FONT: 1316]

[pl -assos] m 1 QUÍM 1 Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc., de fons rodó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample. Matràs de destil·lació, de filtració.

2 matràs aforat Matràs de forma esfèrica o de pera, de fons pla, el coll del qual és llarg i estret i amb una osca.

2 Barra de fusta col·locada horitzontalment a la part anterior del carro de trabuc, que serveix per a subjectar la caixa, mitjançant unes dolles.

3 HIST Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que hom llançava amb ballesta.

->matri-

■matri-

Forma prefixada del mot llatí mater, -tris, que significa ‘mare’. Ex.: matriarca, matrilocal.

->matriarca

■matriarca

Part. sil.: ma_tri_ar_ca

[formació analògica sobre patriarca]

f Dona que és cap de família.

->matriarcal

■matriarcal

Part. sil.: ma_tri_ar_cal

[formació analògica sobre patriarcal]

adj Relatiu o pertanyent al matriarcat.

->matriarcat

■matriarcat

Part. sil.: ma_tri_ar_cat

[formació analògica sobre patriarcat]

m ETNOL Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.

->matricària

■matricària

Part. sil.: ma_tri_cà_ri_a

[formació culta analògica sobre la base del ll. matrix, -īcis ‘matriu’]

f Gènere de plantes de la família de les compostes (Matricaria sp) que inclou la camamilla i altres espècies.

->matricer

■matricer -a

m i f METAL·L Especialista en la construcció i la reparació de matrius.

->matriceria

■matriceria

Part. sil.: ma_tri_ce_ri_a

f METAL·L Indústria de la construcció de matrius.

->matricial

■matricial

Part. sil.: ma_tri_ci_al

adj 1 MAT Relatiu o pertanyent a les matrius. Càlcul matricial. Àlgebra matricial. Notació matricial.

2 mecànica matricial MEC QUÀNT Mecànica de les matrius.

->matricida

■matricida

[del ll. matricida, íd.]

adj i m i f Dit de l’autor d’un matricidi.

->matricidi

■matricidi

[del ll. matricidi, íd.]

m Mort d’una dona causada per un seu fill.

->matriclan

matriclan

[de matri- i clan]

m ANTROP Clan la filiació del qual només se segueix per línia femenina.

->matrícula

■matrícula

[del ll. matricŭla ‘registre, matrícula, dimin. de matrix, -īcis ‘matriu’, der. de mater ‘mare’; 1a FONT: 1409]

f 1 1 Llista o registre on són inscrites, legalment o reglamentàriament, persones o coses per a un fi determinat.

2 Registre o llista on són inscrits, a vegades per a efectes fiscals, els noms dels qui formen part d’un cos, d’una corporació, activitat, qualitat, d’una societat, dels alumnes admesos en un curs, etc.

2 1 Document que acredita el fet que una persona o cosa ha estat matriculada.

2 AUT Placa que indica el número de matrícula, segons el lloc on ha estat inscrit, d’un vehicle de tracció pròpia.

3 DR MAR Inscripció posada a la proa d’un vaixell, a sota del nom mateix.

3 El conjunt de gent matriculada. Aquest curs la matrícula ha estat molt reduïda.

4 matrícula d’honor ENSENY Qualificació màxima i extraordinària obtinguda en una matèria.

->matriculable

matriculable

[de matricular]

adj Que pot ésser matriculat.

->matriculació

■matriculació

Part. sil.: ma_tri_cu_la_ci_ó

[de matricular; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Acció de matricular;

2 l’efecte.

->matriculador

■matriculador -a

[de matricular]

m i f Persona que matricula.

->matricular

■matricular

[del b. ll. matriculare ‘registrar’; 1a FONT: 1460]

v 1 tr Inscriure en matrícula (una persona o cosa). Matriculem el nen a l’escola pública.

2 pron Avui m’he matriculat del darrer curs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matricular

GERUNDI: matriculant

PARTICIPI: matriculat, matriculada, matriculats, matriculades

INDICATIU PRESENT: matriculo, matricules, matricula, matriculem, matriculeu, matriculen

INDICATIU IMPERFET: matriculava, matriculaves, matriculava, matriculàvem, matriculàveu, matriculaven

INDICATIU PASSAT: matriculí, matriculares, matriculà, matriculàrem, matriculàreu, matricularen

INDICATIU FUTUR: matricularé, matricularàs, matricularà, matricularem, matriculareu, matricularan

INDICATIU CONDICIONAL: matricularia, matricularies, matricularia, matricularíem, matricularíeu, matricularien

SUBJUNTIU PRESENT: matriculi, matriculis, matriculi, matriculem, matriculeu, matriculin

SUBJUNTIU IMPERFET: matriculés, matriculessis, matriculés, matriculéssim, matriculéssiu, matriculessin

IMPERATIU: matricula, matriculi, matriculem, matriculeu, matriculin

->matrifoca

■matrifoca

adj ANTROP Relatiu o pertanyent a la família matrifocal.

->matrilatera

■matrilatera

adj ANTROP Que es vincula a través de la mare. Germà matrilateral. Matrimoni matrilateral entre cosins.

->matrilineal

■matrilineal

Part. sil.: ma_tri_li_ne_al

adj ETNOL Dit del grup social i del sistema d’organització en què el parentiu i la pertinença al grup són determinats per un tipus de descendència que segueix la línia materna.

->matrilinealitat

■matrilinealitat

Part. sil.: ma_tri_li_ne_a_li_tat

f ANTROP Regla de filiació unilineal matrilineal.

->matrilocal

■matrilocal

[de matri- i local]

adj ETNOL Dit del sistema de residència segons el qual el matrimoni ha de viure a la casa de la mare de l’esposa.

->matrilocalisme

matrilocalisme

m ETNOL Sistema matrilocal.

->matrimoni

■matrimoni

[del ll. matrimonium, íd., der. de mater ‘mare’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 SOCIOL, DR i RELIG Unió legítima entre dues persones establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. Matrimoni canònic, civil. Matrimoni per poders.

2 col·loq Parella formada per dos cònjuges. Un matrimoni molt ben avingut. Un llit de matrimoni.

3 pl BOT Planta herbàcia de la família de les primulàcies (Primula acaulis), de fulles oblongoobovades disposades en roseta basal, flors pentàmeres de calze tubulós, de color blanc o groc pàl·lid, i fruit en càpsula.

->matrimonial

■matrimonial

Part. sil.: ma_tri_mo_ni_al

[del ll. matrimonialis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent al matrimoni.

->matrimonialment

■matrimonialment

Part. sil.: ma_tri_mo_ni_al_ment

[de matrimonial]

adv Segons l’ús i els costums dels casats.

->matrimonier

■matrimonier -a

Part. sil.: ma_tri_mo_ni_er

[de matrimoni]

adj i m i f Que intervé en l’arranjament d’un matrimoni o de matrimonis.

->matrioixca

matrioixca

Part. sil.: ma_tri_oix_ca

f FOLK Nina de fusta, que representa una pagesa russa, desmuntable en dues parts i que conté una sèrie de nines semblants de grandària decreixent, que es van inserint l’una dins l’altra.

->matriu

■matriu

Part. sil.: ma_triu

[del ll. matrix, -īcis ‘registre, matriu’, der. de mater ‘mare’]

1 f ANAT ANIM 1 Úter.

2 Matèria bàsica que té capacitat generadora o formadora.

3 matriu del cabell Arrel epidèrmica del fol·licle pilós.

4 matriu de l’ungla Zona posterior del derma subunguial que comprèn la lúnula i l’arrel de l’ungla.

5 matriu òssia Substància intersticial calcificada que constitueix la massa de l’os.

2 adj 1 Que dóna origen o vitalitat a una cosa. Empresa matriu.

2 església matriu Església primitiva d’un país.

3 f 1 Escrit que resta arxivat per a poder comprovar, si cal, les còpies, els trasllats, etc., que hom n’ha tret.

2 Part d’un talonari que resta un cop separat el taló que hom lliura al viatger, al concurrent, al client, etc.

4 f ÀLG Taula rectangular de nombres (elements de la matriu), disposats en un nombre determinat de files i columnes (dimensions de la matriu), respecte als quals hom defineix certes operacions.

5 f CIT 1 Porció perifèrica dels cromosomes que es presenta com una coberta després de la fixació i la tinció.

2 matriu extracel·lular Estructura fibril·lar formada per glicoproteïnes i polisacàrids que recobreix la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules.

3 matriu mitocondrial Espai intern dels mitocondris.

6 f ELECTRÒN i AUTOM Xarxa lògica en forma de rectangle, constituïda per dues sèries de conductors paral·lels i proveïda dels borns corresponents d’entrada i de sortida.

7 f GEOL Material de granulació fina d’una roca sedimentària detrítica, que ocupa els espais intergranulars deixats pels elements més grossos.

8 f GRÀF 1 Motlle on es fonen els tipus.

2 Motlle o gravat que serveix per a la reproducció estereotípica o galvanoplàstica.

3 Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit.

9 f HISTOL Substància intercel·lular del teixit cartilaginós.

10 f INFORM 1 Estructura de dades en la qual els elements estan col·locats de tal manera que un conjunt ordenat d’enters, anomenats índexs, defineix unívocament la posició de cada element i forneix el mitjà d’obtenir accés directe a cada un.

2 Arranjament d’elements en forma de matriu, en el sentit matemàtic normal, però no limitada a dues dimensions (i a dos índexs).

11 f LING Conjunt dels trets sintàctics, morfològics, fonològics, etc., d’una unitat lingüística determinada. Matriu fonològica. Matriu sintàctica.

12 f TECNOL 1 Motlle que dóna una empremta per la forma o el relleu.

2 matriu de bombar Matriu constituïda per dues peces que hom empra per a bombar recipients metàl·lics.

3 matriu d’embotir Conjunt de dues peces amb les arestes romes, una de les quals, el punxó, es fica dintre l’altra.

4 matriu de reduir Peça en forma d’anell emprada per a reduir la boca d’un recipient metàl·lic.

5 matriu d’estampar Conjunt de dues peces d’acer de forma prismàtica i amb un relleu còncau en una cara.

6 matriu de tallar Conjunt de dues peces amb les arestes esmolades i que poden encaixar mútuament.

7 matriu d’extrusió Filera.

13 mecànica de les matrius MEC QUÀNT Forma de la mecànica quàntica consistent a associar una matriu a cada variable (o observable) física.

->matroide

matroide

Part. sil.: ma_troi_de

m ÀLG Estructura algèbrica consistent en un conjunt E i un conjunt S de parts no buides de E que satisfan: tot singletó de E pertany a S.

->matrona

■matrona

[del ll. matrona ‘mare de família’, der. de mater ‘mare’; 1a FONT: s. XV, Roís]

f 1 HIST A l’antiga Roma, dona casada i lliure pel seu origen.

2 Senyora de molt de respecte.

3 iròn Dona molt voluminosa.

->matronal

■matronal

[del ll. matronalis, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a una matrona o a les matrones.

->matroneu

■matroneu

Part. sil.: ma_tro_neu

m ARQUIT Galeria o tribuna interna que, en diverses basíliques dels segles V i VI, s’obre al llarg dels murs de la nau central, damunt les naus laterals, i que hom acostumava de reservar a les dones.

->matrònim

■matrònim

[comp. híbrid de matr- i -ònim, format sobre patrònim (v. aquest mot)]

m Nom de família matern.

->matronímia

matronímia

Part. sil.: ma_tro_ní_mi_a

[comp. híbrid de matr- i -onímia]

f Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.

->matronímic

matronímic -a

[de matrònim]

adj i m Dit del cognom matern anteposat al patern.

->matsutake

■matsutake

m BOT Bolet micorízic de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma matsutake), carnós i molt aromàtic, que creix als boscs de pinedes del Japó i que és molt apreciat en la cuina d’aquest país.

->maturació

■maturació

Part. sil.: ma_tu_ra_ci_ó

[del ll. maturatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f BOT Seguit de transformacions que experimenten l’òvul i l’ovari fins a esdevenir, respectivament, llavor i fruit.

->maturitat

■maturitat

[del ll. maturĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Maduresa.

->maturranga

■maturranga

[del cast. sud-americà maturranga, originàriament ‘cavalcadura vella; prostituta’, de formació incerta, segurament a causa de les matadures dels cavalls vells, que justificaria l’arrel del mot; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

f Prostituta.

->matusser

■matusser -a

[de mat²; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj Que treballa, que procedeix, que és fet, grollerament. Un operari matusser. Mans matusseres. Un treball matusser.

->matusserament

■matusserament

[de matusser]

adv D’una manera matussera.

->matusseria

■matusseria

Part. sil.: ma_tus_se_ri_a

[de matusser]

f Qualitat de matusser.

->matuta

■matuta

[del cast. matute, íd., probablement der. regressiu de matutino, perquè aquest frau solia fer-se a hores de matinada]

f DR 1 Entrada d’efectes en una població d’una manera fraudulenta, sense pagar l’impost de consums.

2 Mercaderia feta passar fraudulentament.

->matuter

■matuter -a

[de matuta¹]

m i f Persona que introdueix matuta.

->matutí

■matutí -ina

[del ll. matutinus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Roís]

adj Matinal. Estel matutí.

->matutinal

■matutinal

[del ll. matutinalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

adj Matinal.

->matx¹

■matx¹

Hom.: maig

[de l’angl. match ‘confrontació, comparació’]

[pl matxs] m Competició esportiva.

->matx²

■matx²

Hom.: maig

[mot balear, probablement der. d’un verb moss. *matxar ‘esclafar’]

m dial Destrossa, dany considerable. No deixeu entrar ses cabres, que faran matx.

->matx³

matx³

Hom.: maig

[per maig]

m BOT Lliri dels blats.

->matxet

■matxet

[del cast. machete, der. de macho; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Coltell llarg i pesant, especialment usat a Amèrica per a tallar la canya de sucre, per a aclarir boscs, etc., i com a arma.

->matxina

■matxina

[del fr. machine ‘màquina’; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f CONSTR i OBR PÚBL Martinet.

->matxo

■matxo

[del cast. macho, íd., i aquest, del port. macho, ant. muacho, der. de mu(u), del ll. mulus ‘mul’; ús afavorit en cast. per l’homonímia amb macho ‘mascle’; 1a FONT: 1574]

m pop ZOOL Híbrid de cavall i somera.

->matxó

■matxó

m ARQUIT pilar 1 1.

->matxot

■matxot

[der. de l’adj. oc. i cat. ant. mestxe, aplicat a arbres i plantes no silvestres, reducció de demestxe, abans domestxe, ll. domĕstĭcus ‘domèstic’]

m SUR Suro de la primera pela que ve després del suro verge o pelagrí.

->matxuc

■matxuc

[de matxucar]

m Tros de roba, de paper, etc., emmatxucat.

->matxucadora

matxucadora

[de matxucar]

f TECNOL Màquina emprada per a matxucar pedres per mitjà de la compressió.

->matxucar

■matxucar

[del cast. machucar, íd., o potser de la mateixa arrel de matx (v. aquest mot); 1a FONT: s. XVI]

v 1 1 tr Emmatxucar.

2 pron Emmatxucar-se.

2 fig 1 tr Donar cops, sacsejar, etc., de manera que restin senyals, macadures. Si hi tornes et matxucaré!

2 pron Amb el transport s’ha matxucat la fruita.

3 tr 1 Esmicolar.

2 TECNOL Desintegrar un sòlid, principalment per compressió, per a l’obtenció de fragments entre 7 i 10 cm de diàmetre.

3 màquina de matxucar TECNOL Matxucadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: matxucar

GERUNDI: matxucant

PARTICIPI: matxucat, matxucada, matxucats, matxucades

INDICATIU PRESENT: matxuco, matxuques, matxuca, matxuquem, matxuqueu, matxuquen

INDICATIU IMPERFET: matxucava, matxucaves, matxucava, matxucàvem, matxucàveu, matxucaven

INDICATIU PASSAT: matxuquí, matxucares, matxucà, matxucàrem, matxucàreu, matxucaren

INDICATIU FUTUR: matxucaré, matxucaràs, matxucarà, matxucarem, matxucareu, matxucaran

INDICATIU CONDICIONAL: matxucaria, matxucaries, matxucaria, matxucaríem, matxucaríeu, matxucarien

SUBJUNTIU PRESENT: matxuqui, matxuquis, matxuqui, matxuquem, matxuqueu, matxuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: matxuqués, matxuquessis, matxuqués, matxuquéssim, matxuquéssiu, matxuquessin

IMPERATIU: matxuca, matxuqui, matxuquem, matxuqueu, matxuquin

->matxutxa

■matxutxa

[del cast. machucha ‘entenimentat, vell’, i aquest, probablement de l’àr. ma´ǧûǧ ‘gent del nord’, pel suposat caràcter reposat de la gent del nord]

f dial Fadrina vella; conca.

->matxutxo

■matxutxo

[v. matxutxa]

m dial Conco.

->mau

■mau

Part. sil.: mau

[d’origen expressiu]

interj Expressió usada per a manifestar desconfiança.

->maüix

■maüix

Part. sil.: ma_üix

m MAR Eina del calafat, de les anomenades ferros, que serveix per a treure l’estopa vella dels coments.

->maula

■maula

Part. sil.: mau_la

[de maular]

1 f Artifici amb què hom pretén d’enganyar algú. És un home carregat de maules.

2 adj i m i f Dit de la persona que sap dissimular les seves intencions; gata maula. Vaja un maula, aquell!

->maular

maular

Part. sil.: mau_lar

Hom.: meular

[de mau, onomatopeia de la veu del gat]

v intr Miolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maular

GERUNDI: maulant

PARTICIPI: maulat, maulada, maulats, maulades

INDICATIU PRESENT: maulo, maules, maula, maulem, mauleu, maulen

INDICATIU IMPERFET: maulava, maulaves, maulava, maulàvem, maulàveu, maulaven

INDICATIU PASSAT: maulí, maulares, maulà, maulàrem, maulàreu, maularen

INDICATIU FUTUR: maularé, maularàs, maularà, maularem, maulareu, maularan

INDICATIU CONDICIONAL: maularia, maularies, maularia, maularíem, maularíeu, maularien

SUBJUNTIU PRESENT: mauli, maulis, mauli, maulem, mauleu, maulin

SUBJUNTIU IMPERFET: maulés, maulessis, maulés, mauléssim, mauléssiu, maulessin

IMPERATIU: maula, mauli, maulem, mauleu, maulin

->mauleria

■mauleria

Part. sil.: mau_le_ri_a

[de maula]

f 1 Qualitat de maula.

2 Acte propi d’un maula.

->maulet

■maulet

Part. sil.: mau_let

[de maula, al·lusió al tarannà astut i traïdorenc del gat]

m HIST Nom que hom donava, al País Valencià, durant la guerra de Successió, als partidaris del rei arxiduc Carles III.

->maulit

maulit

Part. sil.: mau_lit

[de maular]

m Miol.

->maurada

■maurada

Part. sil.: mau_ra_da

[de maurar]

f 1 Acció de maurar;

2 l’efecte.

->maurador

■maurador

Part. sil.: mau_ra_dor

[de maurar]

m Taulell on hom maura la pasta.

->maurar

■maurar

Part. sil.: mau_rar

[del ll. macerare ‘estovar amb humitat’; 1a FONT: 1370]

v tr 1 Remoure alguna cosa, especialment pasta, amb premudes repetides, per estovar-la, fer-la apta per a l’elaboració, unir-ne més íntimament les parts constituents, etc.

2 esp Masegar la roba en rentar-la manualment, rebregant-la repetidament, picant-la, etc., perquè es faci ben neta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maurar

GERUNDI: maurant

PARTICIPI: maurat, maurada, maurats, maurades

INDICATIU PRESENT: mauro, maures, maura, maurem, maureu, mauren

INDICATIU IMPERFET: maurava, mauraves, maurava, mauràvem, mauràveu, mauraven

INDICATIU PASSAT: maurí, maurares, maurà, mauràrem, mauràreu, mauraren

INDICATIU FUTUR: mauraré, mauraràs, maurarà, maurarem, maurareu, mauraran

INDICATIU CONDICIONAL: mauraria, mauraries, mauraria, mauraríem, mauraríeu, maurarien

SUBJUNTIU PRESENT: mauri, mauris, mauri, maurem, maureu, maurin

SUBJUNTIU IMPERFET: maurés, mauressis, maurés, mauréssim, mauréssiu, mauressin

IMPERATIU: maura, mauri, maurem, maureu, maurin

->maurí

■maurí -ina

Part. sil.: mau_rí

CATOL 1 adj Relatiu o pertanyent als maurins.

2 m HIST Monjo benedictí de la congregació francesa de Sant Maur.

->mauricià

mauricià -ana

Part. sil.: mau_ri_ci_à

adj i m i f De Maurici (estat d’Àfrica).

->maurità

■maurità -ana

Part. sil.: mau_ri_tà

adj i m i f De Mauritània (estat d’Àfrica).

->màuser

■màuser

Part. sil.: màu_ser

m ARM 1 Nom de les diverses armes de repetició inventades pels germans Mauser.

2 esp Fusell de repetició.

->mausoleu

■mausoleu

Part. sil.: mau_so_leu

[del ll. Mausolēum, i aquest, del gr. Mausṓleion, íd., tomba monumental de Maúsōlos, rei de Cària, feta construir per la seva muller Artemísia a Halicarnàs (s. IV aC) i considerada una de les set meravelles del món; 1a FONT: c. 1610]

m ARQUIT Tomba monumental.

->mauveïna

■mauveïna

Part. sil.: mau_ve_ï_na

f QUÍM ORG Colorant vermell violat del grup de la fenazina, de fórmula empírica C₂₇H₂₄N₄, emprat actualment només com a indicador.

->màx.

màx.

abrev màxim 1.

->maxil·la

■maxil·la

[del ll. maxilla, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f ANAT ANIM Cadascun dels apèndixs de l’aparell bucal d’alguns artròpodes.

->maxil·lar

■maxil·lar

[del ll. maxillaris, íd.]

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a la mandíbula o a un dels maxil·lars.

2 1 m Cadascun dels ossos maxil·lars.

2 os maxil·lar inferior adj Os pla i desparió, central i simètric, mòbil, en forma de ferradura, situat a la part anterior i inferior de la cara.

3 os maxil·lar superior adj Os curt i parió, situat al centre de la cara, sota el frontal i l’etmoide, amb els quals s’articula, a més del pòmul, l’unguis, l’os del nas i el vòmer.

->maxil·li-

■maxil·li-

Forma prefixada del mot llatí maxilla, que significa ‘mandíbula’. Ex.: maxil·lípede.

->maxil·lípede

maxil·lípede

m ANAT ANIM Cadascun dels tres parells d’apèndixs del perèon dels crustacis, situats entre les maxil·les i les potes caminadores.

->maxil·lo-

■maxil·lo-

Forma prefixada del mot llatí maxilla, que significa ‘mandíbula’. Ex.: maxil·lopalatal, maxil·lofrontal.

->maxil·lofacial

maxil·lofacial

Part. sil.: ma_xil_lo_fa_ci_al

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als maxil·lars i a la cara.

->maxil·lofrontal

maxil·lofrontal

1 adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als ossos frontal i maxil·lar superior.

2 adj i m ANTROP FÍS Dit del punt craniomètric lateral situat en el punt d’unió de la sutura maxil·lofrontal amb la vora orbitària interna.

->maxíl·lula

maxíl·lula

f ANAT ANIM Primer parell de maxil·les dels crustacis.