->brancada

■brancada

[de branca]

f 1 Branca portadora de flors o de fruits.

2 Conjunt de les branques d’un arbre, brancatge.

->brancadella

■brancadella

f BOT Xucladors.

->brancal

■brancal

[de branca; 1a FONT: 1574]

m CONSTR 1 Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra.

2 Pedra col·locada a la part inferior de la porta; llindar.

->brancall

■brancall

[de branca]

m Ramalla.

->brancallós

■brancallós -osa

[de brancall]

adj Brancut.

->brancam

■brancam

[de branca; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Conjunt de branques d’un arbre, brancatge.

2 HERÀLD Cornamenta completa del cérvol.

->brancament

■brancament

m INFORM 1 Punt de programa en què hom ha de seleccionar una seqüència d’instruccions d’entre diverses de possibles.

2 Instrucció de brancament.

->brancar

■brancar

[de branca; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr Treure branques un arbre.

2 tr Deixar (en un arbre) les branques convenients.

3 tr INFORM Seleccionar una de les alternatives que defineixen un brancament.

4 tr TECNOL Ramificar (especialment una conducció d’aigua) mitjançant tubs empalmats al principal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brancar

GERUNDI: brancant

PARTICIPI: brancat, brancada, brancats, brancades

INDICATIU PRESENT: branco, branques, branca, branquem, branqueu, branquen

INDICATIU IMPERFET: brancava, brancaves, brancava, brancàvem, brancàveu, brancaven

INDICATIU PASSAT: branquí, brancares, brancà, brancàrem, brancàreu, brancaren

INDICATIU FUTUR: brancaré, brancaràs, brancarà, brancarem, brancareu, brancaran

INDICATIU CONDICIONAL: brancaria, brancaries, brancaria, brancaríem, brancaríeu, brancarien

SUBJUNTIU PRESENT: branqui, branquis, branqui, branquem, branqueu, branquin

SUBJUNTIU IMPERFET: branqués, branquessis, branqués, branquéssim, branquéssiu, branquessin

IMPERATIU: branca, branqui, branquem, branqueu, branquin

->brancat

brancat -ada

[de branca]

adj HERÀLD 1 Dit del cérvol amb el brancam d’un esmalt diferent del del cos.

2 Dit també per a indicar el nombre de banyons d’un brancam o d’un mig brancam.

->brancatge

■brancatge

[de branca; 1a FONT: s. XVIII]

m Conjunt de branques d’un arbre, brancada, brancam.

->brancó

■brancó

[de branca; 1a FONT: s. XV]

m Branca petita.

->brancut

■brancut -uda

[de branca; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 De moltes branques.

2 De branques fortes.

3 Ramificat.

->branda¹

■branda¹

[de brandar]

f Flama.

->branda²

■branda²

[de brandar]

f MÚS Dansa de ritme binari o ternari caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus.

->brandada¹

■brandada¹

[de brandar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f Cadascuna de les oscil·lacions d’un cos que branda. Les brandades de la barca.

->brandada²

■brandada²

[de brandar]

f GASTR Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva fins a aconseguir una pasta a la qual hom afegeix llet.

->brandador

■brandador -a

[de brandar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Que branda.

->brandal

■brandal

m MAR Burda.

->brandar

■brandar

[del germ. *brand ‘fulla d’espasa’, pròpiament ‘tió encès’, aplicat a l’arma per la seva brillantor; el mot germ. també vol dir ‘incendi’, der. del germ. comú brinnan ‘cremar’ (al. modern brennen); 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Portar a la mà (una espasa o una altra arma) movent-la amenaçadorament. L’envestí brandant la daga.

2 tr Fer tocar (una campana). Els escolans branden les campanes.

3 tr Balancejar, bellugar d’una banda a l’altra. Brandar el cap, la cua.

4 intr Estar animat d’un moviment oscil·latori, vibratori. El vaixell branda.

5 intr Caminar balancejant-se, gronxant-se. Venia brandant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brandar

GERUNDI: brandant

PARTICIPI: brandat, brandada, brandats, brandades

INDICATIU PRESENT: brando, brandes, branda, brandem, brandeu, branden

INDICATIU IMPERFET: brandava, brandaves, brandava, brandàvem, brandàveu, brandaven

INDICATIU PASSAT: brandí, brandares, brandà, brandàrem, brandàreu, brandaren

INDICATIU FUTUR: brandaré, brandaràs, brandarà, brandarem, brandareu, brandaran

INDICATIU CONDICIONAL: brandaria, brandaries, brandaria, brandaríem, brandaríeu, brandarien

SUBJUNTIU PRESENT: brandi, brandis, brandi, brandem, brandeu, brandin

SUBJUNTIU IMPERFET: brandés, brandessis, brandés, brandéssim, brandéssiu, brandessin

IMPERATIU: branda, brandi, brandem, brandeu, brandin

->brandejar

■brandejar

[de brandar]

v tr Brandar (una arma).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brandejar

GERUNDI: brandejant

PARTICIPI: brandejat, brandejada, brandejats, brandejades

INDICATIU PRESENT: brandejo, brandeges, brandeja, brandegem, brandegeu, brandegen

INDICATIU IMPERFET: brandejava, brandejaves, brandejava, brandejàvem, brandejàveu, brandejaven

INDICATIU PASSAT: brandegí, brandejares, brandejà, brandejàrem, brandejàreu, brandejaren

INDICATIU FUTUR: brandejaré, brandejaràs, brandejarà, brandejarem, brandejareu, brandejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brandejaria, brandejaries, brandejaria, brandejaríem, brandejaríeu, brandejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brandegi, brandegis, brandegi, brandegem, brandegeu, brandegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brandegés, brandegessis, brandegés, brandegéssim, brandegéssiu, brandegessin

IMPERATIU: brandeja, brandegi, brandegem, brandegeu, brandegin

->brandi

■brandi

[de l’angl. brandy (1657), originàriament brandwine, brandy-wine, de to brand ‘cremar, destil·lar’]

m DESTIL·L conyac 2.

->brandir

■brandir

[variant morfològica de brandar; 1a FONT: c. 1325]

v tr Brandejar, brandar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brandir

GERUNDI: brandint

PARTICIPI: brandit, brandida, brandits, brandides

INDICATIU PRESENT: brandeixo, brandeixes, brandeix, brandim, brandiu, brandeixen

INDICATIU IMPERFET: brandia, brandies, brandia, brandíem, brandíeu, brandien

INDICATIU PASSAT: brandí, brandires, brandí, brandírem, brandíreu, brandiren

INDICATIU FUTUR: brandiré, brandiràs, brandirà, brandirem, brandireu, brandiran

INDICATIU CONDICIONAL: brandiria, brandiries, brandiria, brandiríem, brandiríeu, brandirien

SUBJUNTIU PRESENT: brandeixi, brandeixis, brandeixi, brandim, brandiu, brandeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brandís, brandissis, brandís, brandíssim, brandíssiu, brandissin

IMPERATIU: brandeix, brandeixi, brandim, brandiu, brandeixin

->brandó

■brandó

[de brandar; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Torxa.

2 Atxa de cera d’un sol ble.

3 Tió encès.

->brandonera

■brandonera

[de brandó; 1a FONT: 1461]

f 1 Canelobre per a brandons.

2 Caixa llargaruda per a brandons, i en general tota caixa de la mateixa forma i la mateixa grandària.

->brannerita

brannerita

f MINERAL Òxid de titani i d’urani, amb altres cations que donen una composició molt variable.

->branquejar

■branquejar

[de branca; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr 1 Anar per les branques.

2 Agitar les branques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: branquejar

GERUNDI: branquejant

PARTICIPI: branquejat, branquejada, branquejats, branquejades

INDICATIU PRESENT: branquejo, branqueges, branqueja, branquegem, branquegeu, branquegen

INDICATIU IMPERFET: branquejava, branquejaves, branquejava, branquejàvem, branquejàveu, branquejaven

INDICATIU PASSAT: branquegí, branquejares, branquejà, branquejàrem, branquejàreu, branquejaren

INDICATIU FUTUR: branquejaré, branquejaràs, branquejarà, branquejarem, branquejareu, branquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: branquejaria, branquejaries, branquejaria, branquejaríem, branquejaríeu, branquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: branquegi, branquegis, branquegi, branquegem, branquegeu, branquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: branquegés, branquegessis, branquegés, branquegéssim, branquegéssiu, branquegessin

IMPERATIU: branqueja, branquegi, branquegem, branquegeu, branquegin

->branquell

■branquell

[de branca]

m Brancó.

->branqui-

■branqui-

Forma prefixada del mot grec brágkhia, que significa ‘brànquies’, emprada per a designar connexió o relació amb les brànquies. Ex.: branquioma.

->-branqui

■-branqui -brànquia

Forma sufixada del mot grec brágkhia, que significa ‘brànquies’, emprada per a designar connexió o relació amb les brànquies. Ex.: lamel·libranqui, tectibranqui.

->brànquia

■brànquia

Part. sil.: bràn_qui_a

[del ll. branchia, i aquest, del gr. brágkhia, pl. de brágkhion, íd.; 1a FONT: 1868]

f ANAT ANIM Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc., que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.

->branquial

■branquial

Part. sil.: bran_qui_al

[de brànquia]

adj ANAT ANIM i FISIOL ANIM Relatiu o pertanyent a les brànquies. Aparell branquial. Fesa branquial. Respiració branquial.

->branquiat

■branquiat -ada

Part. sil.: bran_qui_at

[de brànquia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ZOOL Proveït de brànquies.

->branquictènia

■branquictènia

Part. sil.: bran_quic_tè_ni_a

f ANAT ANIM En alguns peixos, cadascuna de les protuberàncies formades per la mucosa faríngia i situades a la vora interna dels arcs branquials.

->branquífer

■branquífer -a

adj ZOOL Branquiat.

->branquilló

■branquilló

[de branca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Última ramificació del brancatge d’un arbre o d’un arbust.

2 TÈXT Torçal més gruixut que els altres que en una blonda ressegueix el dibuix.

->branquio-

■branquio-

Forma prefixada del mot grec brágkhion, que significa ‘brànquia’, emprada per a designar connexió o relació amb les brànquies. Ex.: branquiòmer.

->branquioma

branquioma

Part. sil.: bran_qui_o_ma

m PAT Tumor maligne situat a la regió lateral del coll.

->branquiòmer

branquiòmer

Part. sil.: bran_qui_ò_mer

m EMBRIOL Cadascuna de les masses musculars embrionàries dels arcs branquials que apareixen típicament en el desenvolupament de tots els vertebrats, en nombre de sis parells.

->branquiòpodes

■branquiòpodes

Part. sil.: bran_qui_ò_po_des

m ZOOL 1 pl Subclasse de crustacis entomostracis que comprèn els individus més primitius del grup, la majoria de les espècies de la qual habiten les aigües dolces i salabroses litorals i continentals.

2 sing Crustaci de la subclasse dels branquiòpodes.

->branquiosaure

■branquiosaure

Part. sil.: bran_qui_o_sau_re

m PALEONT i ZOOL Amfibi fòssil estegocèfal del període permià, semblant a la salamandra.

->branquiòsteg

branquiòsteg

Part. sil.: bran_qui_òs_teg

m ANAT ANIM Membrana que, en molts peixos, recobreix les brànquies.

->branquiürs

■branquiürs

Part. sil.: bran_qui_ürs

m ZOOL 1 pl Subclasse de crustacis entomostracis de dimensions petites i de cos aplatat, paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça.

2 sing Crustaci de la subclasse dels branquiürs.

->bransoleig

■bransoleig

Part. sil.: bran_so_leig

[de bransolejar]

m Balanceig.

->bransolejar

■bransolejar

[d’un encreuament de balancejar i bressolejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr, intr i pron Balancejar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bransolejar

GERUNDI: bransolejant

PARTICIPI: bransolejat, bransolejada, bransolejats, bransolejades

INDICATIU PRESENT: bransolejo, bransoleges, bransoleja, bransolegem, bransolegeu, bransolegen

INDICATIU IMPERFET: bransolejava, bransolejaves, bransolejava, bransolejàvem, bransolejàveu, bransolejaven

INDICATIU PASSAT: bransolegí, bransolejares, bransolejà, bransolejàrem, bransolejàreu, bransolejaren

INDICATIU FUTUR: bransolejaré, bransolejaràs, bransolejarà, bransolejarem, bransolejareu, bransolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bransolejaria, bransolejaries, bransolejaria, bransolejaríem, bransolejaríeu, bransolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bransolegi, bransolegis, bransolegi, bransolegem, bransolegeu, bransolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bransolegés, bransolegessis, bransolegés, bransolegéssim, bransolegéssiu, bransolegessin

IMPERATIU: bransoleja, bransolegi, bransolegem, bransolegeu, bransolegin

->braó

■braó

Part. sil.: bra_ó

[del fràncic brado ‘part carnosa del cos; pernil’; de l’aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l’home i d’alguns animals, passà a significar ‘força física’ i ‘valor’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 ANAT ANIM 1 En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.

2 p anal En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa.

3 braó de la cama p anal En l’home, part de la cama de genoll en amunt.

2 fig Força corporal, vigoria.

3 fig Valor, coratge.

->braol

■braol

Part. sil.: bra_ol

[de braolar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Bramul.

->braolador

■braolador -a

Part. sil.: bra_o_la_dor

[de braolar]

adj Que braola.

->braolar

■braolar

Part. sil.: bra_o_lar

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *bragulare, del cèlt. bragere ‘bramar’ (d’on l’oc. i fr. ant. braire i braidar), amb influx del ll. ululare ‘udolar’; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Bramular, mugir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: braolar

GERUNDI: braolant

PARTICIPI: braolat, braolada, braolats, braolades

INDICATIU PRESENT: braolo, braoles, braola, braolem, braoleu, braolen

INDICATIU IMPERFET: braolava, braolaves, braolava, braolàvem, braolàveu, braolaven

INDICATIU PASSAT: braolí, braolares, braolà, braolàrem, braolàreu, braolaren

INDICATIU FUTUR: braolaré, braolaràs, braolarà, braolarem, braolareu, braolaran

INDICATIU CONDICIONAL: braolaria, braolaries, braolaria, braolaríem, braolaríeu, braolarien

SUBJUNTIU PRESENT: braoli, braolis, braoli, braolem, braoleu, braolin

SUBJUNTIU IMPERFET: braolés, braolessis, braolés, braoléssim, braoléssiu, braolessin

IMPERATIU: braola, braoli, braolem, braoleu, braolin

->braoner

braoner -a

Part. sil.: bra_o_ner

m i f HIST MIL En l’armament medieval, defensa del braó del braç.

->braqui-¹

■braqui-¹

Forma prefixada del mot grec brakhýs, que significa ‘curt’. Ex.: braquícers, braquistil.

->braqui-²

braqui-²

Forma prefixada del mot llatí brachium, que significa ‘braç’. Ex.: braquiàlgia.

->braquiació

braquiació

Part. sil.: bra_qui_a_ci_ó

f ZOOL Forma de locomoció característica dels simis arborícoles que consisteix a moure’s pels arbres penjant-se a les branques.

->braquial

■braquial

Part. sil.: bra_qui_al

[del ll. brachialis, íd., der. de brachium ‘braç’]

adj 1 ANAT ANIM Relatiu o pertanyent al braç. Artèria braquial. Plexe braquial. Bíceps braquial.

2 BOT Dit de la inflorescència en què el nombre de ramificacions laterals de l’eix comú és d’una o de dues.

->braquiàlgia

braquiàlgia

Part. sil.: bra_qui_àl_gi_a

f PAT Dolor neuràlgic d’un braç o de tots dos.

->braquianticlinal

braquianticlinal

Part. sil.: bra_qui_an_ti_cli_nal

adj i m GEOL Dit d’un anticlinal una mica més llarg que ample.

->braquiat

braquiat -ada

Part. sil.: bra_qui_at

adj BOT De branques extenses disposades en parells alternats.

->braquiblast

■braquiblast

m ANAT VEG 1 Branqueta de creixença limitada, especialment d’entrenusos molt curts i de fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta.

2 Eix de creixement limitat i de ramificació generalment més densa que la de l’eix principal que apareix en algunes algues.

->braquicatalèctic

braquicatalèctic -a

adj i m POÈTICA Dit del vers al qual manquen dues síl·labes o un peu per a ésser complet.

->braquicèfal

■braquicèfal -a

[de braqui-¹ i -cèfal]

adj i m i f ANTROP FÍS Dit dels individus de cap arrodonit i curt.

->braquicefàlia

braquicefàlia

Part. sil.: bra_qui_ce_fà_li_a

[de braqui-¹ i -cefàlia]

f ANTROP FÍS Qualitat de braquicèfal.

->braquicefàlids

braquicefàlids

m ZOOL 1 pl Família d’anurs exòtics de l’ordre dels procels, que inclou la granota marsupial.

2 sing Anur de la família dels braquicefàlids.

->braquicefalisme

■braquicefalisme

m ANTROP FÍS Braquicefàlia.

->braquícers

braquícers

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes dípters integrat per animals de cos robust i d’antenes curtes que comprèn les mosques en general.

2 sing Insecte del subordre dels braquícers.

->braquicrani

■braquicrani

m ANTROP FÍS Crani l’índex cranial horitzontal del qual és equivalent o superior a 80.

->braquicranià

braquicranià -ana

Part. sil.: bra_qui_cra_ni_à

adj ANTROP FÍS Dit de l’individu que presenta braquicrani.

->braquicrània

braquicrània

Part. sil.: bra_qui_crà_ni_a

f ANTROP FÍS Qualitat de braquicranià.

->braquidactília

■braquidactília

Part. sil.: bra_qui_dac_tí_li_a

f PAT Curtedat anormal dels dits de les mans o dels peus.

->braquidiagonal

braquidiagonal

Part. sil.: bra_qui_di_a_go_nal

f CRISTAL·L En un cristall, diagonal més curta.

->braquiesòfag

braquiesòfag

Part. sil.: bra_qui_e_sò_fag

m PAT Malformació congènita caracteritzada per la curtedat anormal de l’esòfag i per la presència del càrdia i del fons de l’estómac per sobre el diafragma.

->braquífer

■braquífer -a

[de braqui-² i -fer]

adj Que té òrgans o apèndixs semblants a braços.

->braquígnat

■braquígnat -a

adj ANAT ANIM Que té la mandíbula inferior curta.

->braquignàtia

■braquignàtia

Part. sil.: bra_quig_nà_ti_a

f PAT Curtedat anormal de la mandíbula inferior.

->braquígraf

■braquígraf -a

m i f PALEOG Persona versada en braquigrafia.

->braquigrafia

■braquigrafia

Part. sil.: bra_qui_gra_fi_a

f PALEOG Branca de la paleografia dedicada a l’estudi i la interpretació de les abreviatures.

->braquigràfic

■braquigràfic -a

adj PALEOG Relatiu o pertanyent a la braquigrafia.

->braquilogia

braquilogia

Part. sil.: bra_qui_lo_gi_a

f Expressió el·líptica en què ha estat omès un mot o uns quants mots essencials a la construcció. Ex.: En Joan ha comprat llibres; la Maria, flors.

->braquio-

■braquio-

Forma prefixada del mot llatí brachium, que significa ‘braç’. Ex.: braquiòpodes.

->braquiodont

■braquiodont -a

Part. sil.: bra_qui_o_dont

adj ANAT ANIM Que presenta dents (especialment les jugals) amb corona curta, no gaire alta, i arrels desenvolupades.

->braquiolària

braquiolària

Part. sil.: bra_qui_o_là_ri_a

f ZOOL Larva dels asteroïdeus.

->braquiòpodes

■braquiòpodes

Part. sil.: bra_qui_ò_po_des

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a unes grans profunditats.

2 sing Metazou de la classe dels braquiòpodes.

->braquiosaure

■braquiosaure

Part. sil.: bra_qui_o_sau_re

m PALEONT i ZOOL Gènere de rèptils saurisquis fòssils (Brachiousaurus sp), que inclou dinosaures quadrúpedes de règim herbívor, d’uns 13 m d’alçària i unes 77 tones de pes, amb un cos gran i voluminós, les potes anteriors més llargues que les posteriors, un coll molt llarg i flexible, un cap petit i una cua llarga, que visqueren del juràssic superior al cretaci inferior.

->braquipnea

braquipnea

Part. sil.: bra_quip_ne_a

f FISIOL ANIM Respiració curta i poc profunda.

->braquiquíton

■braquiquíton

m BOT Gènere d’arbres de la família de les esterculiàcies (Brachychiton sp), de fulles alternes, flors agrupades en panícula i fruits llenyosos.

->braquisinclinal

braquisinclinal

adj i m GEOL Dit d’un sinclinal una mica més llarg que ample.

->braquistil

braquistil -a

adj BOT Que té l’estil curt (per oposició a macrostil).

->braquistòcrona

■braquistòcrona

f MEC Corba que recorre una partícula que parteix del repòs i es mou per l’acció d’una força en el mínim de temps possible.

->braquiürs

■braquiürs

Part. sil.: bra_qui_ürs

obs m ZOOL 1 pl Grup de crustacis decàpodes, sense valor taxonòmic, de cos deprimit dorsiventralment i de moviments vius que comprèn els crancs de mar típics.

2 sing Crustaci del grup dels braquiürs.

->brasa

■brasa

[d’origen incert, podria tractar-se d’un mot del ll. vg., *brasa, *bras(ic)a, potser manllevat a l’irànic; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Tros de llenya o de carbó reduït per la combustió a l’estat de carbó ardent. Les brases de la llar. Encès com una brasa.

2 a la brasa 1 loc adv Damunt brases. Fer, coure, carn, bolets, a la brasa.

2 loc adj Carn, bolets, a la brasa.

3 donar-se brasa fig Donar-se ànsia (a fer una cosa).

4 fugir del foc i caure a les brases Salvar-se d’un perill, d’un mal pas, etc., i caure en un altre de pitjor.

->brasada

■brasada

[de brasa]

f Conjunt de brases.

->brasejar

■brasejar

[de brasa; 1a FONT: c. 1180]

v 1 tr Rostir lleugerament (una vianda) passant-la per les brases. Brasejar quatre bolets, una mica de verdura i un tall de cansalada.

2 intr Fer brasa el foc. Ara hi ha massa flama: quan brasegi, farem les torrades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brasejar

GERUNDI: brasejant

PARTICIPI: brasejat, brasejada, brasejats, brasejades

INDICATIU PRESENT: brasejo, braseges, braseja, brasegem, brasegeu, brasegen

INDICATIU IMPERFET: brasejava, brasejaves, brasejava, brasejàvem, brasejàveu, brasejaven

INDICATIU PASSAT: brasegí, brasejares, brasejà, brasejàrem, brasejàreu, brasejaren

INDICATIU FUTUR: brasejaré, brasejaràs, brasejarà, brasejarem, brasejareu, brasejaran

INDICATIU CONDICIONAL: brasejaria, brasejaries, brasejaria, brasejaríem, brasejaríeu, brasejarien

SUBJUNTIU PRESENT: brasegi, brasegis, brasegi, brasegem, brasegeu, brasegin

SUBJUNTIU IMPERFET: brasegés, brasegessis, brasegés, brasegéssim, brasegéssiu, brasegessin

IMPERATIU: braseja, brasegi, brasegem, brasegeu, brasegin

->braser

■braser

[de brasa; 1a FONT: 1722]

m 1 Pila de brases.

2 Recipient generalment circular que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet i que serveix per a escalfar l’ambient.

->braserada

■braserada

[de braser]

f Brases que cremen en el braser.

->braseral

■braseral

[de braser; 1a FONT: 1868]

m Braserada.

->braseret

■braseret

[de braser; 1a FONT: 1789]

m Fogona, maridet, per a escalfar-se els peus.

->braseria

■braseria

Part. sil.: bra_se_ri_a

f GASTR Restaurant especialitzat en productes cuits a la brasa.

->brasil

■brasil

[de brasa; 1a FONT: 1221]

m 1 BOT Arbre de la família de les cesalpiniàcies (Caesalpinia echinata), de fulles paripinnades i de flors pentàmeres agrupades en raïm, la fusta del qual forneix el colorant del mateix nom.

2 COL Matèria colorant vermella extreta de la fusta de brasil, composta principalment per brasilina, emprada en el tint de pells.

->brasilada

brasilada

[de brasil ‘brasa’]

f dial Munt, conjunt de brases; brasada.

->brasiler

■brasiler -a

1 adj i m i f Del Brasil (estat d’Amèrica) o del brasiler (portuguès del Brasil).

2 m LING Portuguès parlat al Brasil.

->brasílid

brasílid -a

ANTROP FÍS 1 m i f Individu de la raça brasílida.

2 adj Relatiu o pertanyent a la raça brasílida.

3 raça brasílida Raça d’amerindis mesocèfals de talla baixa, pell de color de canyella, cabells estirats, cara oval, nas dret i pòmuls sortints.

->brasilina

brasilina

f COL Principi colorant extret de la fusta del brasil, de fórmula C₁₆H₁₄O₅.

->brasquer

■brasquer

[variant de braser que té com a base el tipus ll. vg. *brasica]

m Braser deixat per una foguerada.

->brassicàcies

■brassicàcies

Part. sil.: bras_si_cà_ci_es

f pl BOT Crucíferes.

->brau brava

■brau brava

Part. sil.: brau

[d’origen incert, podria ser el resultat d’una alteració del ll. barbărus ‘bàrbar, ferotge’ en *barbrus, *babrus, *brabus; 1a FONT: c. 1160]

1 adj Valent davant el perill, en la lluita.

2 adj 1 Excel·lent. Un brau company.

2 Que excel·leix en el seu gènere (generalment en mal sentit). Un brau estafador.

3 adj 1 Fer, salvatge (aplicat a un animal).

2 fig Mar molt brava.

4 1 adj Dit del bou no castrat.

2 m Bou no castrat i de més d’un any.

5 costa brava GEOMORF Costa de penyalars sense platja.

->brauell

■brauell

Part. sil.: bra_uell

[de brau]

m Brau o bou jove que encara no està acostumat al jou.

->brauella

■brauella

Part. sil.: bra_ue_lla

[de brauell]

f Vaca jove i no domada.

->braument

■braument

Part. sil.: brau_ment

adv Molt.

->braunita

braunita

Part. sil.: brau_ni_ta

f MINERAL Òxid de manganès, Mn₂O₃, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->brava

■brava

[de brau]

f Vaca jove de dos a tres anys.

->bravada

■bravada

[d’una transformació fonètica de bavarada ‘baf’, der. de baf, en bavrada i bravada, per metàtesi, amb influx de brau i mots de la mateixa família; 1a FONT: 1803, DEst.]

f tuf¹.

->bravament

■bravament

[de brau]

adv Amb bravesa.

->bravata

■bravata

[de l’it. bravata, der. de bravo ‘brau’ (v. brau); 1a FONT: 1696, DLac.]

f Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú.

->bravatejar

■bravatejar

[de bravata]

v intr Proferir bravates.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bravatejar

GERUNDI: bravatejant

PARTICIPI: bravatejat, bravatejada, bravatejats, bravatejades

INDICATIU PRESENT: bravatejo, bravateges, bravateja, bravategem, bravategeu, bravategen

INDICATIU IMPERFET: bravatejava, bravatejaves, bravatejava, bravatejàvem, bravatejàveu, bravatejaven

INDICATIU PASSAT: bravategí, bravatejares, bravatejà, bravatejàrem, bravatejàreu, bravatejaren

INDICATIU FUTUR: bravatejaré, bravatejaràs, bravatejarà, bravatejarem, bravatejareu, bravatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bravatejaria, bravatejaries, bravatejaria, bravatejaríem, bravatejaríeu, bravatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bravategi, bravategis, bravategi, bravategem, bravategeu, bravategin

SUBJUNTIU IMPERFET: bravategés, bravategessis, bravategés, bravategéssim, bravategéssiu, bravategessin

IMPERATIU: bravateja, bravategi, bravategem, bravategeu, bravategin

->bravatell

■bravatell

[de brau]

m Brau jove de dos a tres anys.

->bravejar

■bravejar

[de brau; 1a FONT: c. 1460]

v intr 1 Fer el brau.

2 Vanar-se, jactar-se. Bravejar de ric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bravejar

GERUNDI: bravejant

PARTICIPI: bravejat, bravejada, bravejats, bravejades

INDICATIU PRESENT: bravejo, braveges, braveja, bravegem, bravegeu, bravegen

INDICATIU IMPERFET: bravejava, bravejaves, bravejava, bravejàvem, bravejàveu, bravejaven

INDICATIU PASSAT: bravegí, bravejares, bravejà, bravejàrem, bravejàreu, bravejaren

INDICATIU FUTUR: bravejaré, bravejaràs, bravejarà, bravejarem, bravejareu, bravejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bravejaria, bravejaries, bravejaria, bravejaríem, bravejaríeu, bravejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bravegi, bravegis, bravegi, bravegem, bravegeu, bravegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bravegés, bravegessis, bravegés, bravegéssim, bravegéssiu, bravegessin

IMPERATIU: braveja, bravegi, bravegem, bravegeu, bravegin

->braverol

■braverol

[alteració de blaverol, der. de blau]

m Nyanyo.

->bravesa

■bravesa

[de brau]

f 1 Qualitat de brau.

2 Acte de brau.

->bravo

■bravo

[de l’it. bravo ‘excel·lent!’; 1a FONT: s. XVIII]

1 interj Interjecció amb què hom aplaudeix el treball d’un artista, les paraules d’un orador, etc.

2 m Se sentien clarament els bravos del públic.

->bravoïta

bravoïta

Part. sil.: bra_vo_ï_ta

f MINERAL Sulfur de níquel i ferro, (Ni,Fe) S₂, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->bravor

■bravor

[de brau]

f Bravesa, coratge.

->bravura

■bravura

[de l’it. bravura, der. de bravo ‘brau’ (v. brau); 1a FONT: s. XV, Tirant, Curial]

f Qualitat de brau, bravesa.

->brea

■brea

Part. sil.: bre_a

[del cast. brea, íd.; 1a FONT: 1840]

f 1 QUÍM IND Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i especialment com a residu de la destil·lació del quitrà.

2 CONSTR NAV Mescla de brea, pega, sèu i oli emprada per a calafatar i pintar fustes i eixàrcies.

->break

break^* [bɾɛ́k]

[mot angl., ‘interrupció’]

m 1 AUT i TRANSP brec².

2 ESPORT Ordre que dóna l’àrbitre per separar els boxadors quan s’agafen amb els braços en un cos a cos.

3 MÚS En el jazz, intervenció, generalment d’un solista, que interromp momentàniament la línia melòdica o rítmica principal.

->breakdance

breakdance^* [bɾɛ̀kdáns]

[angl ] m MÚS i DANSA Ball d’origen nord-americà, de ritme sincopat i amb elements acrobàtics, lligat a la música rap i al hip-hop.

->brec¹

■brec¹

m AGR Part punxeguda de l’aixadell.

->brec²

■brec²

[de l’angl. break, mot d’origen obscur, probablement emparentat amb brake ‘brida d’un cavall’]

m 1 AUT Automòbil de turisme, anomenat també cotxe familiar, de quatre places o més en dues rengleres de seients, amb un espai a la part posterior per a transportar mercaderies o per a augmentar circumstancialment el nombre de places.

2 TRANSP 1 Cotxe de luxe de quatre rodes, de buc allargat i obert, de pescant molt enlairat i de nou seients disposats transversalment en rengleres de tres, la posterior de les quals és situada en un nivell superior a les altres.

2 p ext Qualsevol carruatge allargat de quatre rodes destinat al transport d’un gran nombre de passatgers.

->breç

breç

m ant Brell.

->bredenc

bredenc -a

adj i m i f De Breda (Selva).

->brega

■brega

[de bregar; 1a FONT: s. XIV]

f Baralla, combat.

->bregada

■bregada

Hom.: bragada

[de bregar]

f Acció de bregar.

->bregador

■bregador -a

[de bregar]

m i f TÈXT Persona que brega.

->bregadores

■bregadores

[de bregar]

f pl TÈXT Banc de fusta amb dues canals longitudinals o més en la seva superfície dins les quals encaixa una peça empiulada per un cap que hom fa moure alternativament amunt i avall, emprat per a bregar el cànem i el lli.

->bregar

■bregar

[del gòtic brikan ‘trencar’ (cf. bergada, bergant); 1a FONT: s. XIV]

v 1 intr Lluitar per obtenir quelcom, per sortir amb la seva. Haver de bregar molt per triomfar. Bregar amb la mainada.

2 tr Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.

3 tr TÈXT Separar la riscla o canemuixa de les fibres de cànem o de lli.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bregar

GERUNDI: bregant

PARTICIPI: bregat, bregada, bregats, bregades

INDICATIU PRESENT: brego, bregues, brega, breguem, bregueu, breguen

INDICATIU IMPERFET: bregava, bregaves, bregava, bregàvem, bregàveu, bregaven

INDICATIU PASSAT: breguí, bregares, bregà, bregàrem, bregàreu, bregaren

INDICATIU FUTUR: bregaré, bregaràs, bregarà, bregarem, bregareu, bregaran

INDICATIU CONDICIONAL: bregaria, bregaries, bregaria, bregaríem, bregaríeu, bregarien

SUBJUNTIU PRESENT: bregui, breguis, bregui, breguem, bregueu, breguin

SUBJUNTIU IMPERFET: bregués, breguessis, bregués, breguéssim, breguéssiu, breguessin

IMPERATIU: brega, bregui, breguem, bregueu, breguin

->bregat

■bregat -ada

Hom.: bragat

[de bregar]

adj Avesat a lluitar, ensenyat i enfortit per l’experiència.

->bregatge

■bregatge

m TÈXT Operació de bregar.

->bregma

■bregma

m ANTROP FÍS Punt craniomètric sagital situat en la intersecció de les sutures coronal i sagital.

->bregmàtic

■bregmàtic -a

adj ANTROP FÍS Relatiu o pertanyent al bregma.

->bregós

■bregós -osa

[de brega; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj Propens a moure brega.

->breguejar

■breguejar

[de bregar; 1a FONT: s. XV]

v intr Bregar, moure brega.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: breguejar

GERUNDI: breguejant

PARTICIPI: breguejat, breguejada, breguejats, breguejades

INDICATIU PRESENT: breguejo, bregueges, bregueja, breguegem, breguegeu, breguegen

INDICATIU IMPERFET: breguejava, breguejaves, breguejava, breguejàvem, breguejàveu, breguejaven

INDICATIU PASSAT: breguegí, breguejares, breguejà, breguejàrem, breguejàreu, breguejaren

INDICATIU FUTUR: breguejaré, breguejaràs, breguejarà, breguejarem, breguejareu, breguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: breguejaria, breguejaries, breguejaria, breguejaríem, breguejaríeu, breguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: breguegi, breguegis, breguegi, breguegem, breguegeu, breguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: breguegés, breguegessis, breguegés, breguegéssim, breguegéssiu, breguegessin

IMPERATIU: bregueja, breguegi, breguegem, breguegeu, breguegin

->breithauptita

breithauptita

Part. sil.: breit_haup_ti_ta

f MINERAL Antimonur de níquel, NiSb, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

->brell

■brell

m ant Trampa per a caçar ocells.

->brellador

■brellador

m ant El qui es dedicava a caçar amb brell.

->brellar

■brellar

[d’origen expressiu, relacionat amb brillar¹ ‘emetre llum trèmula’ (v. brillar¹); 1a FONT: s. XIII]

v ant tr 1 Caçar ocells amb brell.

2 Parlar enganyosament.

->bren

■bren

[d’origen preromà; 1a FONT: s. XIII]

m AGR i ALIM Segó.

->brenc

■brenc

[variant de branc]

m Branc o ramal de camí.

->brèndola

■brèndola

[del germ. *bridil, diminutiu del germ. occ. brid ‘tauló’; 1a FONT: 1309]

f 1 1 Llistó prim.

2 Cadascun dels joncs o els filferros de les gàbies.

3 Cadascun dels ferros verticals d’una barana.

4 Cadascuna de les peces verticals d’un rastell de contenció de neu.

2 Raig d’una roda.

->brendolat

■brendolat

[de brèndola]

m Barana feta amb barres de ferro o de fusta verticals.

->brenkita

brenkita

f MINERAL Fluorocarbonat de calci, Ca₂[F₂|CO₃], mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->breny¹

breny¹

[variant de bren]

m ant Segó, bren.

->breny²

■breny²

[de bri]

m Cadascuna de les vetes que, ensems amb la sola, formen l’espardenya de vetes.

->breny³

■breny³

[d’origen incert, potser d’un cèlt. brĭgna ‘lloc abrupte’]

m Terreny abrupte i ple d’arbusts i de brolla.

->bres

■bres

[d’origen preromà, probablement d’un cèlt. *bertiare ‘sacsejar, brandar’ amb possible encreuament d’una altra arrel indoeuropea semblant *bertio- ‘jaç’, combinats a causa de l’element comú bert-; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[pl bressos] m 1 Bressol.

2 dial Cistell en forma de bressol que serveix per a portar verdura o la roba de rentar.

3 Bressada.

->bresa

bresa

f GASTR Conjunt d’hortalisses, verdures, espècies, etc., tallades a trossos menuts, amb què hom fondeja generalment una bresera per coure-hi un aliment, especialment carn, en oli, mantega o llard.

->bresar

bresar

v tr GASTR Coure (un aliment), generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola similar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bresar

GERUNDI: bresant

PARTICIPI: bresat, bresada, bresats, bresades

INDICATIU PRESENT: breso, breses, bresa, bresem, breseu, bresen

INDICATIU IMPERFET: bresava, bresaves, bresava, bresàvem, bresàveu, bresaven

INDICATIU PASSAT: bresí, bresares, bresà, bresàrem, bresàreu, bresaren

INDICATIU FUTUR: bresaré, bresaràs, bresarà, bresarem, bresareu, bresaran

INDICATIU CONDICIONAL: bresaria, bresaries, bresaria, bresaríem, bresaríeu, bresarien

SUBJUNTIU PRESENT: bresi, bresis, bresi, bresem, breseu, bresin

SUBJUNTIU IMPERFET: bresés, bresessis, bresés, breséssim, breséssiu, bresessin

IMPERATIU: bresa, bresi, bresem, breseu, bresin

->bresca

■bresca

[d’origen preromà, però de procedència obscura, es podria pensar que vingui d’un cèlt. continental *briska, ampliació d’una arrel cèltica breis- ‘fragmentar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f APIC Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i de pol·len i a la cria de les larves.

->brescador

■brescador -a

[de brescar]

APIC 1 m i f Persona que bresca els ruscs.

2 m Instrument de ferro que serveix per a brescar els ruscs de les abelles.

->brescadura

■brescadura

[de brescar; 1a FONT: s. XIII]

f APIC Acció de brescar els ruscs de les abelles.

->brescalló

brescalló

m ALIM Llardó cuit.

->brescam

■brescam

[de bresca; 1a FONT: 1662]

m APIC Bresca sense mel.

->brescar

■brescar

[de bresca; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v APIC 1 tr Treure una part de la mel del rusc de les abelles.

2 intr Fabricar la bresca les abelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brescar

GERUNDI: brescant

PARTICIPI: brescat, brescada, brescats, brescades

INDICATIU PRESENT: bresco, bresques, bresca, bresquem, bresqueu, bresquen

INDICATIU IMPERFET: brescava, brescaves, brescava, brescàvem, brescàveu, brescaven

INDICATIU PASSAT: bresquí, brescares, brescà, brescàrem, brescàreu, brescaren

INDICATIU FUTUR: brescaré, brescaràs, brescarà, brescarem, brescareu, brescaran

INDICATIU CONDICIONAL: brescaria, brescaries, brescaria, brescaríem, brescaríeu, brescarien

SUBJUNTIU PRESENT: bresqui, bresquis, bresqui, bresquem, bresqueu, bresquin

SUBJUNTIU IMPERFET: bresqués, bresquessis, bresqués, bresquéssim, bresquéssiu, bresquessin

IMPERATIU: bresca, bresqui, bresquem, bresqueu, bresquin

->brescat¹

■brescat¹

[de bresca, per similitud de forma]

m VITIC Reixat sobre el qual hom trepitja la verema.

->brescat²

■brescat² -ada

[de bresca; 1a FONT: 1356]

adj Ple d’ulls o cavitats (el pa, certs formatges, etc.).

->bresera

bresera

f GASTR Cassola ovalada o rectangular, d’angles arrodonits, proveïda d’una tapadora encaixada i de dues nanses.

->bresquilla

■bresquilla

[de l’aragonès presquilla, dimin. de pr(i)esco (cast. prisco) ‘préssec’, amb la p arabitzada en b]

f FRUCT 1 Varietat de préssec primerenc i molt saborós, relativament petit, de pell vellutada i pinyol adherit a la polpa.

2 dial Préssec.

->bresquiller

bresquiller

m dial BOT i AGR Presseguer.

->bresquillera

bresquillera

f dial BOT i AGR Presseguer.

->bressada

■bressada

Hom.: braçada

[de bressar]

f Acció de bressar.

->bressadora

bressadora

f Peça rectangular de tela, generalment de rus, amb què hom embolca un nadó.

->bressar

■bressar

[der. de bres, però hi ha alguna possibilitat que, inversament, bres fos un der. de bressar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Gronxar (un infant) al bressol. Feien torns per bressar la criatura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bressar

GERUNDI: bressant

PARTICIPI: bressat, bressada, bressats, bressades

INDICATIU PRESENT: bresso, bresses, bressa, bressem, bresseu, bressen

INDICATIU IMPERFET: bressava, bressaves, bressava, bressàvem, bressàveu, bressaven

INDICATIU PASSAT: bressí, bressares, bressà, bressàrem, bressàreu, bressaren

INDICATIU FUTUR: bressaré, bressaràs, bressarà, bressarem, bressareu, bressaran

INDICATIU CONDICIONAL: bressaria, bressaries, bressaria, bressaríem, bressaríeu, bressarien

SUBJUNTIU PRESENT: bressi, bressis, bressi, bressem, bresseu, bressin

SUBJUNTIU IMPERFET: bressés, bressessis, bressés, bresséssim, bresséssiu, bressessin

IMPERATIU: bressa, bressi, bressem, bresseu, bressin

->bressol

■bressol

Hom.: braçol

[possiblement d’un preromà diminutiu *bertiolum ‘llitet’ (v. bres); 1a FONT: s. XIII, Vides]

m 1 Llit d’infant al qual hom pot imprimir un moviment de balanceig, bres.

2 fig Lloc de naixença d’alguna cosa. Grècia fou el bressol de la filosofia.

3 ARM Òrgan intermedi corbat entre el fre i la curenya d’una peça.

4 bressol suspès Pont penjant petit i rústic.

->bressola

■bressola

Hom.: braçola

[de bressol; 1a FONT: s. XIV]

f Bressol.

->bressolar

■bressolar

[de bressol]

v tr Bressar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bressolar

GERUNDI: bressolant

PARTICIPI: bressolat, bressolada, bressolats, bressolades

INDICATIU PRESENT: bressolo, bressoles, bressola, bressolem, bressoleu, bressolen

INDICATIU IMPERFET: bressolava, bressolaves, bressolava, bressolàvem, bressolàveu, bressolaven

INDICATIU PASSAT: bressolí, bressolares, bressolà, bressolàrem, bressolàreu, bressolaren

INDICATIU FUTUR: bressolaré, bressolaràs, bressolarà, bressolarem, bressolareu, bressolaran

INDICATIU CONDICIONAL: bressolaria, bressolaries, bressolaria, bressolaríem, bressolaríeu, bressolarien

SUBJUNTIU PRESENT: bressoli, bressolis, bressoli, bressolem, bressoleu, bressolin

SUBJUNTIU IMPERFET: bressolés, bressolessis, bressolés, bressoléssim, bressoléssiu, bressolessin

IMPERATIU: bressola, bressoli, bressolem, bressoleu, bressolin

->bressoleig

■bressoleig

Part. sil.: bres_so_leig

[de bressolejar, der. de bressol]

m Moviment anàleg al del bressol.

->bressoler

■bressoler -a

[de bressol]

m i f Mainader d’una criatura petita.

->breta

breta

f SUR Tap acabat en tascó a la part de la corona.

->bretessat

■bretessat -ada

[del fr. bretessé, del fr. ant. breteschier ‘protegit amb bretèches (merlets)’, que prové del b. ll. brittisca ‘(fortificació) bretona’]

adj HERÀLD Dit de la peça merletada pels seus perfils i amb els merlets de cada perfil oposats simètricament l’un a l’altre.

->bretó

■bretó -ona

[del ll. Britto, -onis, íd.]

1 adj i m i f De Bretanya (país de l’O d’Europa), dels bretons (poble) o del bretó (llengua).

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.

3 m LING Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.

->brètol

■brètol -a

[d’origen incert, probablement del b. ll. escolàstic blityri, i aquest, del gr. blítyri ‘home sense valor’, canviat en *brituli; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.

->bretolada

■bretolada

[de brètol]

f Acció pròpia d’un brètol.

->bretolalla

■bretolalla

[de brètol]

f Conjunt de brètols.

->bretxa

■bretxa

[del fr. brèche, íd., i aquest, del fràncic breka ‘esvoranc’; 1a FONT: c. 1645]

f 1 MIL 1 Obertura que fa l’artilleria en una muralla.

2 batre en bretxa (un mur) Percudir-lo per obrir-hi una bretxa.

3 obrir bretxa (en un mur) Arruïnar-ne una part amb l’artilleria, fer-hi un esvoranc.

2 Qualsevol obertura feta en un mur, en un clos, etc.

3 fig Escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat. Batre en bretxa uns raonaments. Obrir bretxa en l’ànim d’algú.

4 GEOMORF Pas estret entre muntanyes.

5 PETROG Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.

->bretxificació

■bretxificació

Part. sil.: bret_xi_fi_ca_ci_ó

f GEOL 1 Acció de bretxificar;

2 l’efecte

->bretxificar

■bretxificar

[de bretxa]

v tr GEOL Rompre (una roca) en fragments angulosos de mides molt diverses.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bretxificar

GERUNDI: bretxificant

PARTICIPI: bretxificat, bretxificada, bretxificats, bretxificades

INDICATIU PRESENT: bretxifico, bretxifiques, bretxifica, bretxifiquem, bretxifiqueu, bretxifiquen

INDICATIU IMPERFET: bretxificava, bretxificaves, bretxificava, bretxificàvem, bretxificàveu, bretxificaven

INDICATIU PASSAT: bretxifiquí, bretxificares, bretxificà, bretxificàrem, bretxificàreu, bretxificaren

INDICATIU FUTUR: bretxificaré, bretxificaràs, bretxificarà, bretxificarem, bretxificareu, bretxificaran

INDICATIU CONDICIONAL: bretxificaria, bretxificaries, bretxificaria, bretxificaríem, bretxificaríeu, bretxificarien

SUBJUNTIU PRESENT: bretxifiqui, bretxifiquis, bretxifiqui, bretxifiquem, bretxifiqueu, bretxifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: bretxifiqués, bretxifiquessis, bretxifiqués, bretxifiquéssim, bretxifiquéssiu, bretxifiquessin

IMPERATIU: bretxifica, bretxifiqui, bretxifiquem, bretxifiqueu, bretxifiquin

->brètzel

brètzel

m ALIM Pa en forma de llaç, empolsat amb sal i comí.

->breu

■breu

Part. sil.: breu

[del ll. brĕvis ‘breu, curt’; 1a FONT: s. XIII]

1 adj 1 De curta durada. Un discurs breu. Vocals breus.

2 en breu loc adv D’ací a poc temps.

3 en breus dies En pocs dies.

4 ésser breu (algú) No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa.

2 m ESOT Escrit que algunes persones porten elles mateixes o posen damunt els animals i al qual hom atribueix un poder màgic.

3 FON 1 adj Dit de la vocal i de la síl·laba que té la durada d’una unitat.

2 f Vocal o síl·laba breu.

4 f MÚS 1 En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, que constitueix la unitat rítmica de mesura.

2 En la polifonia primitiva, nota quadrada equivalent a la meitat del valor de la llarga en ritme binari.

5 breu pontifici HIST ECL Document pontifici, menys solemne que la butlla, que tracta d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions.

->breument

■breument

Part. sil.: breu_ment

[de breu]

adv Amb brevetat.

->breva

■breva

[del cast. breva, íd.]

f Cigar aplatat i menys atapeït que els de forma cilíndrica.

->brevetat

■brevetat

[del ll. brevitas, -ātis, íd., der. de brevis ‘breu’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 1 Qualitat de breu.

2 Curta durada. La brevetat del dia.

2 Manera de dir les coses en poques paraules.

->brevi-

■brevi-

Forma prefixada del mot llatí brevis, que significa ‘curt’. Ex.: brevicaule, brevistil.

->breviari

■breviari

Part. sil.: bre_vi_a_ri

[del ll. breviarium, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 LITÚRG Llibre litúrgic de l’Església Catòlica llatina que conté els texts de l’ofici diví.

2 p ext Llibre que hom porta a sobre o consulta constantment.

2 GRÀF Caràcter de lletra ampla de nou punts usada en els breviaris.

->brevibacteriàcies

brevibacteriàcies

Part. sil.: bre_vi_bac_te_ri_à_ci_es

f MICROB 1 pl Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per petits bacils més aviat curts i sovint pigmentats, mòbils i amb flagels perítrics.

2 sing Bacteri de la família de les brevibacteriàcies.

->brevicaule

brevicaule

Part. sil.: bre_vi_cau_le

adj BOT De tija curta.

->brevídom

brevídom -a

adj GEOBOT Dit de les plantes que, en un país determinat, habiten només en una zona altitudinal estreta els límits de la qual són separats per un desnivell generalment inferior a 1 000 metres.

->brevilini

■brevilini -ínia

adj 1 ANTROP i PSIC Segons la biotipologia italiana, biotip dels individus caracteritzats pel fet de tenir els membres curts, l’abdomen més desenvolupat que el tòrax, greix subcutani abundant i un pes notable.

2 RAM Dit dels individus que tenen les proporcions corporals curtes amb relació al tipus ideal.

->brevipenne

■brevipenne

adj ORNIT Que té les ales curtes.

->brevirostre

■brevirostre

adj ORNIT De bec curt.

->brevíssim

■brevíssim -a

[de breu]

adj Molt breu.

->brevistil

■brevistil -a

adj BOT Que té l’estil curt (per oposició a longistil).

->brevitura

■brevitura

f Escriptura librària, sovint semicursiva.

->brèvol

■brèvol -a

[d’origen incert, possiblement alteració de l’ant. i clàssic frèvol ‘feble’, també amb un possible influx d’algun altre adjectiu semblant, sense excloure la possibilitat d’un origen preromà; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Que es destrueix, es desfà, es romp, amb facilitat.

2 Dit d’un menjar fàcil de mastegar, que es fon a la boca.

->brewster

brewster

Part. sil.: brew_ster

m METROL [símb: B] Unitat de tensió fotoelàstica.

->bri

■bri

Hom.: brie

[d’un cèlt. sorgit d’un protocèltic *breino- (gàl·lic *brino); 1a FONT: 1295]

m 1 Trosset solt d’un filament o cos petit de forma anàloga. Brins de seda.

2 Fibra de la carn, de la fusta, etc.

3 fig Quantitat molt petita d’alguna cosa. No tenir un bri d’enteniment.

4 BOT 1 Cadascuna de les tiges primes i llargues que arrenquen de l’arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.

2 Estam. Bri de safrà.

3 dial Asprella.

4 p ext Un bri de palla.

5 TÈXT 1 Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.

2 Antic teixit a la plana de cànem cru emprat per a fer llençols.

3 Teixit de lli d’una gran qualitat.

4 Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.

->bri-

bri-

Forma prefixada del mot grec brýon, -ou, que significa ‘molsa’. Ex.: brials.

->brià

■brià

Part. sil.: bri_à

[del cèlt. gàl·lic brigantes ‘menes de cuquets’, que en cat. ant. apareix sovint en la forma brians i també en sing. brian i briant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ADOB Barb.

2 PAT Nom aplicat a diverses dermatosis, especialment l’èczema papulós.

->brial

■brial

Part. sil.: bri_al

m INDUM 1 A l’edat mitjana, vestit de seda o de tela rica que portaven les dones, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus.

2 Faldó de seda o d’altra tela que portaven els homes d’armes des de la cintura fins a prop de genoll.

->brials

■brials

Part. sil.: bri_als

[del ll. científic Briales, der. del gènere Bryum, del gr. brýon ‘molsa’]

f BOT 1 pl Gran ordre de molses de gametòfit típic i d’esporòfit amb càpsula variada i aplatada per la cara superior.

2 sing Molsa de l’ordre de les brials.

->brianós

■brianós -osa

Part. sil.: bri_a_nós

[de brià]

adj 1 Que pateix de brians.

2 Relatiu o pertanyent als brians.

->brianxa

■brianxa

Part. sil.: bri_an_xa

[der. pallarès de brisa¹]

f Ventet fi i fresc.

->briates

■briates

Part. sil.: bri_a_tes

[del ll. científic Bryatae, der. del gènere Bryum, del gr. brýon ‘molsa’]

f pl BOT Molses.

->bric

■bric

m ALIM i EMBAL Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma rectangular, per a productes alimentaris líquids.

->bricallaire

■bricallaire

Part. sil.: bri_ca_llai_re

[potser der. del gascó bricalha ‘molla de pa’, der. de bric ‘mica’, del germ. brikan ‘trencar’, a partir de la idea de ‘marxant de menudalla’]

m i f Persona que compra ous, aviram, conills, etc., per tornar a vendre.

->bricaller

■bricaller -a

[d’origen incert, v. bricallaire]

m i f Bricallaire.

->bricbarca

■bricbarca

[de l’angl. brig (forma abreujada del fr. brigantin ‘bergantí’) i barca; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m [o f] MAR Vaixell de vela, anomenat també bergantí corbeta, corbeta i barca, de tres pals o més, a més del bauprès, els quals eren de tres peces, encreuats i amb cofes i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana on era hissada l’aurica i l’escandalosa.

->bricolatge

■bricolatge

m Nom genèric de les feines casolanes i no professionals que abraça els petits treballs de fusteria, ebenisteria, lampisteria, etc., i que hom realitza a tall d’entreteniment.

->brida

■brida

[d’origen incert, podria tractar-se d’un germanisme de derivació també incerta en el mateix germànic; 1a FONT: 1363]

f 1 1 Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.

2 esp Regnes.

3 anar a tota brida (o a brida abatuda) Anar molt de pressa, volant.

4 donar al cavall tota la brida Fer-lo anar a tot córrer.

2 1 Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seva forma o el seu ús.

2 TECNOL Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina.

3 TECNOL Peça plana de forma circular o ovalada, anomenada també platina, que, disposada a l’extrem d’una canonada i unida a la peça anàloga d’una altra canonada per mitjà de perns, fa d’element d’unió entre elles.

4 TECNOL Peça metàl·lica en forma de pont —travessada pel mig per un pern que la colla sobre la taula d’una màquina eina— un dels extrems de la qual recolza sobre una cala mentre que l’altre estampeix la peça a mecanitzar sobre la taula, immobilitzant-la.

5 TÈXT En el teler a mà, cordó o combinació de cordons amb un agafador de fusta que servia per a imprimir el moviment a la llançadora.

6 brida de la dalla AGR Peça de ferro que va del mànec a mitja fulla de la dalla.

7 TÈXT En els telers de garrot, corretja que va de calaix a calaix i que serveix per a minorar l’impuls de la llançadora en entrar al calaix.

8 brida d’emportament TECNOL En el torn, peça que comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.

3 Peça de ferro que, a la manera d’un estrep, serveix per a sostenir el cap d’un tauló, d’una biga, etc.

4 p anal PAT Adherència patològica en forma de filament o de membrana que s’estableix a conseqüència d’algun procés inflamatori.

->bridada

■bridada

[de brida]

f Estirada brusca de les regnes d’un cavall, etc., per aturar-lo o fer-li moderar la marxa.

->bridge

■bridge^* [bɾítʃ]

[mot angl., ‘pont’, originàriament biritch i britch (1886), d’origen desconegut, potser turc (el joc apareix a Constantinoble el 1870), transformat, per semblança, en el mot angl. i per establir-se com un pont entre els jugadors; 1a FONT: s. XIX]

m JOCS Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de cinquanta-dues cartes entre dos equips de dos jugadors i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont (bridge) amb el seu company de joc.

->bridó

■bridó

[de brida; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 Brida petita.

2 Cabeçada.

3 AGR Peça corbada de fusta amb què hom resguarda el tall del volant, al qual hom la subjecta amb unes corretges, per evitar que els segadors es tallin.

->brie

■brie^* [bɾí]

Hom.: bri

[del nom de la regió francesa de Brie]

m ALIM Formatge francès fet amb llet de vaca, semblant al camembert, de crosta florida de color blanc i pasta tova, cremosa, de color groc palla i sabor intens, amb un 45% de matèries grasses.

->brífing

brífing

m PUBL Document, fet generalment per l’anunciant, que recull informació d’un producte o servei, el mercat, els objectius de màrqueting i de comunicació, la competència, la distribució, etc., i que hom presenta a l’agència de publicitat perquè l’utilitzi com a guia per a elaborar l’estratègia publicitària.

->brig

brig

[pl brigs] m METROL Unitat anàloga al bel, emprada per a expressar la relació entre dues quantitats.

->brigada

■brigada

[de l’it. brigata, íd. (cf. bergada, bergant, bregar); 1a FONT: 1803, DEst.]

1 f Colla de persones que fan un mateix treball. Una brigada de jardiners municipals.

2 f Unitat de diverses organitzacions estructurades més o menys militarment. Una brigada de policia.

3 f MAR GUER En la marina de guerra, unitat d’organització equivalent a la companyia de l’exèrcit de terra.

4 ORG MIL 1 f Unitat tàctica i logística que serveix de fonament per a crear d’altres unitats.

2 m i f Grau del cos de sotsoficials de l’exèrcit espanyol, superior al de sergent primer i inferior al de sotstinent.

5 f TÈXT Secció de telers que hom confia a un mateix contramestre.

->brigadier

■brigadier -a

Part. sil.: bri_ga_di_er

[del fr. brigadier, der. de brigade, de l’it. brigata]

m i f 1 HIST MIL 1 Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (segle XVIII) amb una graduació corresponent a la de caporal en les altres armes.

2 En la marina de guerra espanyola, grau equivalent al de comodor en les marines anglosaxones.

2 ORG MIL General de brigada.

->brigadista

■brigadista

m i f Membre d’una brigada, especialment membre de les Brigades Internacionals, unitats militars de voluntaris estrangers que lluitaren a favor de la República durant la guerra civil espanyola de 1936-39.

->brigant

brigant

1 adj Relatiu o pertanyent als brigants.

2 m i f HIST Individu pertanyent a un poble de Britània establert al nord del riu Humber al segle I aC.

->brigitina

brigitina

f HIST ECL Membre de l’orde femení fundat per santa Brígida de Suècia.

->brigola

■brigola

f HIST MIL 1 Giny de combat utilitzat a l’edat mitjana per a llançar projectils de diversa mena.

2 Mena de fona de cuir composta d’una banda plegada per la meitat.

->bríides

■bríides

Part. sil.: brí_i_des

[del ll. cient. Bryidae, der. del gènere Bryum, del gr. brýon ‘molsa’]

f BOT 1 pl Subclasse que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fil·lidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s’obre típicament per un opercle que, en caure, deixa veure les dents del peristoma.

2 sing Molsa de la subclasse de les bríides.

->brill¹

■brill¹

[de brillar²; 1a FONT: 1854]

m CINEG 1 Xiulet que serveix com a reclam.

2 Ocell emprat com a reclam.

->brill²

■brill²

[del cast. brillo]

m Brillantor, especialment dels ulls; lluentor.

->brilla

■brilla

[variant ant. i avui balear de brida; 1a FONT: s. XIV]

f Brida.

->brillador

■brillador

[de brillar²]

m Brill, reclam.

->brillant

■brillant

[de brillar¹; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Que brilla. Brillant com un estel. Metall brillant. Uns ulls brillants.

2 fig Excel·lent, admirable en el seu gènere. Fer una carrera brillant. Un orador brillant.

3 PINT Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color.

4 PINT Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident.

2 m JOI Diamant tallat en facetes de sobre i de sota.

3 m TÈXT Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.

->brillanté

■brillanté

[del fr. brillanté, íd.; 1a FONT: s. XIX]

[pl -és] m TÈXT Teixit blanc de cotó, decorat amb petits motius obtinguts bo i teixint, caracteritzat per la gran lluentor que li és donada en l’acabament i que produeix efectes de clarobscur segons com hi incideix la llum.

->brillantina

■brillantina

[del fr. brillantine, íd.; 1a FONT: 1867]

f COSM Preparat cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència després de pentinats.

->brillantment

■brillantment

[de brillant]

adv D’una manera brillant, amb brillantor.

->brillantor

■brillantor

[de brillant; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de brillant.

2 1 ÒPT Lluminositat.

2 ant Luminància.

->brillar¹

■brillar¹

[de l’it. brillare ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu, relacionat amb brellar i brillar²; 1a FONT: 1653]

v intr 1 Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brillava aquell dia. Els miralls brillen.

2 fig Excel·lir. Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat.

3 brillar (algú) per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brillar

GERUNDI: brillant

PARTICIPI: brillat, brillada, brillats, brillades

INDICATIU PRESENT: brillo, brilles, brilla, brillem, brilleu, brillen

INDICATIU IMPERFET: brillava, brillaves, brillava, brillàvem, brillàveu, brillaven

INDICATIU PASSAT: brillí, brillares, brillà, brillàrem, brillàreu, brillaren

INDICATIU FUTUR: brillaré, brillaràs, brillarà, brillarem, brillareu, brillaran

INDICATIU CONDICIONAL: brillaria, brillaries, brillaria, brillaríem, brillaríeu, brillarien

SUBJUNTIU PRESENT: brilli, brillis, brilli, brillem, brilleu, brillin

SUBJUNTIU IMPERFET: brillés, brillessis, brillés, brilléssim, brilléssiu, brillessin

IMPERATIU: brilla, brilli, brillem, brilleu, brillin

->brillar²

■brillar²

[variant de brellar; 1a FONT: 1803, DTo.]

v intr CINEG Imitar el cant dels ocells amb el brill o brillador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brillar

GERUNDI: brillant

PARTICIPI: brillat, brillada, brillats, brillades

INDICATIU PRESENT: brillo, brilles, brilla, brillem, brilleu, brillen

INDICATIU IMPERFET: brillava, brillaves, brillava, brillàvem, brillàveu, brillaven

INDICATIU PASSAT: brillí, brillares, brillà, brillàrem, brillàreu, brillaren

INDICATIU FUTUR: brillaré, brillaràs, brillarà, brillarem, brillareu, brillaran

INDICATIU CONDICIONAL: brillaria, brillaries, brillaria, brillaríem, brillaríeu, brillarien

SUBJUNTIU PRESENT: brilli, brillis, brilli, brillem, brilleu, brillin

SUBJUNTIU IMPERFET: brillés, brillessis, brillés, brilléssim, brilléssiu, brillessin

IMPERATIU: brilla, brilli, brillem, brilleu, brillin

->brillo

brillo

[regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar]

interj i m col·loq Briu. Apa, nois, brillo, que fem tard!

->brilló

■brilló

m Bridó.

->brillós

■brillós -osa

[de brillar¹]

adj Brillant, que lluu.

->brima

brima

f FITOPAT Manca de fecunditat de les flors i consegüent manca de fruit.

->brimarada

■brimarada

f Flamarada.

->brinc

■brinc

[variant de bri]

m Breny. Espardenyes de set brincs.

->brinca

brinca

[sembla un encreuament de bri amb branca]

f BOT 1 Tija o branca que sosté l’espiga.

2 esp Tija d’un cereal.

->brindar

■brindar

[del cast. brindar, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 intr Beure a la salut d’algú o en honor d’alguna cosa, d’algun esdeveniment, etc. Van brindar per la victòria.

2 1 tr Oferir (alguna cosa) a algú. Li brindà la seva casa.

2 pron Ell mateix s’ha brindat a fer-ho.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brindar

GERUNDI: brindant

PARTICIPI: brindat, brindada, brindats, brindades

INDICATIU PRESENT: brindo, brindes, brinda, brindem, brindeu, brinden

INDICATIU IMPERFET: brindava, brindaves, brindava, brindàvem, brindàveu, brindaven

INDICATIU PASSAT: brindí, brindares, brindà, brindàrem, brindàreu, brindaren

INDICATIU FUTUR: brindaré, brindaràs, brindarà, brindarem, brindareu, brindaran

INDICATIU CONDICIONAL: brindaria, brindaries, brindaria, brindaríem, brindaríeu, brindarien

SUBJUNTIU PRESENT: brindi, brindis, brindi, brindem, brindeu, brindin

SUBJUNTIU IMPERFET: brindés, brindessis, brindés, brindéssim, brindéssiu, brindessin

IMPERATIU: brinda, brindi, brindem, brindeu, brindin

->brindis

■brindis

[del cast. brindis, íd., i aquest de la frase alemanya ich bring dir’s ‘t’ho ofereixo’; 1a FONT: 1704]

m 1 Acció de brindar, sovint trincant amb els gots o les copes.

2 Paraules de salutació que es diuen en un brindis.

->brinet

■brinet

[de bri]

m TÈXT Teixit de lli a la plana de fabricació casolana.

->bringuera

■bringuera

[d’origen incert]

f ALIM Mena de bull negre fet amb el cap i altres parts del porc.

->brinós

■brinós -osa

[de bri]

adj De molta fibra.

->brio

■brio^* [bɾío]

[it ] m En el llenguatge musical, animació, vivacitat.

->brio-

■brio-

Forma prefixada del mot grec brýon, -ou, que significa ‘molsa’. Ex.: briologia, briozou.

->briòfil

briòfil -a

Part. sil.: bri_ò_fil

adj ECOL Dit dels organismes que habiten sobre la molsa o entremig d’aquesta.

->briofil·le

briofil·le

Part. sil.: bri_o_fil_le

m BOT Fulleta del gametòfit dels briòfits, constituïda generalment per una sola capa de cèl·lules i amb nervi pluriestratificat o sense aquest.

->briòfits

■briòfits

Part. sil.: bri_ò_fits

m BOT 1 pl Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades pel fet de tenir la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta, distribuïdes en tres classes: antocerotòpsids, hepàtiques i molses.

2 sing Planta de la divisió dels briòfits.

->brioix

■brioix

Part. sil.: bri_oix

[del fr. brioche, íd., der. de brier, forma dialectal normanda de broyer ‘pastar, fènyer amb la brie (mena de corró)’, de la mateixa etimologia que el cat. bregar; 1a FONT: s. XX]

m PAST Pastís lleuger, elaborat amb farina sobre la qual ha actuat el llevat de la panificació, mantega i ous.

->brioixeria

brioixeria

Part. sil.: bri_oi_xe_ri_a

f PAST Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.

->briol

■briol

Part. sil.: bri_ol

[del cast. briol, i aquest del fr. ant. braiuel, íd., diminutiu de braie ‘braga’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m MAR Cadascun dels caps que serveixen per a carregar una vela i aferrar-la després més fàcilment.

->briòleg

■briòleg -òloga

Part. sil.: bri_ò_leg

m i f BOT Especialista en briologia.

->briolí

■briolí

Part. sil.: bri_o_lí

m MAR Briol del centre del gràtil d’una vela rodona.

->briologia

■briologia

Part. sil.: bri_o_lo_gi_a

f BOT Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.

->briònia

briònia

Part. sil.: bri_ò_ni_a

f BOT Carbassina.

->briòpsids

■briòpsids

Part. sil.: bri_òp_sids

[del ll. científic Bryopsida, der. del gènere Bryum, del gr. brýon ‘molsa’, i del gr. ópsis ‘aparença’]

m pl BOT Molses.

->briós

■briós -osa

Part. sil.: bri_ós

adj Que fa les coses amb animació, amb energia, que té briu. Joventut briosa.

->brioteca

■brioteca

Part. sil.: bri_o_te_ca

[de brio- i -teca]

f BOT Col·lecció de briòfits, determinats i ordenats.

->briozous

■briozous

Part. sil.: bri_o_zous

[de brio- i -zou]

m ZOOL 1 pl Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de dimensions petites, colonials, semblants externament a les molses.

2 sing Metazou de la classe dels briozous.

->briqueta

■briqueta

f 1 TECNOL Aglomerat de carbó en forma de maó que fou emprat especialment com a combustible de ferrocarrils i de vaixells de vapor.

2 Aglomerat d’estelles de fusta emprat com a combustible.

->brisa¹

■brisa¹

[d’origen incert, sembla un mot d’origen més aviat atlàntic que mediterrani; potser en les formes més antigues sorgí al nord de França d’una confusió entre parònims, l’un germ. i l’altre cèlt; 1a FONT: s. XV]

f METEOR Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall.

->brisa²

■brisa²

[del ll. hispànic brisa, íd., d’origen incert, potser celtibèric, probablement del celtollatí brisare ‘trencar, xafar’; 1a FONT: c. 1460]

f ENOL Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.

->brisaina

■brisaina

Part. sil.: bri_sai_na

[de brisa¹]

f METEOR Vent gelat i moll que bufa a les matinades d’hivern.

->brisall

■brisall

[de l’oc. ant. bliald, blizaud ‘faldó’, provinent d’una forma ant. blidald, d’aspecte germ., però incert; en cat. ant. existí la forma brial; 1a FONT: 1082]

m ant Brial.

->brisar

■brisar

[del fr. briser ‘trencar, trossejar’, que prové del ll. popular brisare ‘trencar, xafar’, d’origen cèltic]

v tr HERÀLD 1 Col·locar una brisura en un escut.

2 armes brisades Armes que porten alguna brisura.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brisar

GERUNDI: brisant

PARTICIPI: brisat, brisada, brisats, brisades

INDICATIU PRESENT: briso, brises, brisa, brisem, briseu, brisen

INDICATIU IMPERFET: brisava, brisaves, brisava, brisàvem, brisàveu, brisaven

INDICATIU PASSAT: brisí, brisares, brisà, brisàrem, brisàreu, brisaren

INDICATIU FUTUR: brisaré, brisaràs, brisarà, brisarem, brisareu, brisaran

INDICATIU CONDICIONAL: brisaria, brisaries, brisaria, brisaríem, brisaríeu, brisarien

SUBJUNTIU PRESENT: brisi, brisis, brisi, brisem, briseu, brisin

SUBJUNTIU IMPERFET: brisés, brisessis, brisés, briséssim, briséssiu, brisessin

IMPERATIU: brisa, brisi, brisem, briseu, brisin

->brisat

■brisat -ada

[de brisa²]

adj ENOL 1 Que conté brisa.

2 vi brisat Beguda similar al vi, preparada amb brisa poc premsada a la qual hom addiciona aigua amb sucre de canya o de bleda-rave i que hom deixa fermentar durant uns vuit dies.

->brisca

■brisca

[segurament del cast. brisca, forma reduïda del fr. Briscambrille o Bruscambille (v. bescambrilla)]

f 1 JOCS Bescambrilla.

2 METEOR Aire molt fi i fred.

->brisot

■brisot

[de brisa¹]

m METEOR Brisa forta.

->brisquet

■brisquet

[de brisa¹]

m Vent molt fred que talla la cara.

->brisura

■brisura

[del fr. brisure, íd., der. de briser ‘trencar, trossejar’]

f HERÀLD Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.

->brità

■brità -ana

[del ll. Britannus, -a, -um, íd., d’etimologia incerta]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als britans.

2 m i f Individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del segle VI aC.

->britànic

■britànic -a

[del ll. Britannicus, -a, -um, íd., der. de Britannus ‘brità’]

adj i m i f 1 De les illes Britàniques (arxipèlag del NO d’Europa) o la Gran Bretanya (estat d’Europa).

2 Brità.

3 Abusivament, anglès.

->britó

■britó -ona

m i f HIST Brità.

->britònic

■britònic -a

1 adj HIST Relatiu o pertanyent als britons o al britònic.

2 m LING Branca del cèltic representada pel gal·lès o càmbric, el còrnic, el bretó i el picte.

->briu

briu

Part. sil.: briu

[del cèlt. *brigos, íd.; mot ant. conservat en rossellonès i, en l’ús vulgar general, en la forma alterada brillo; 1a FONT: s. XIII]

m 1 Energia, força de coratge. No perdis el briu.

2 briu! Exclamació usada per a indicar rapidesa en l’acció. Apa, briu!

->briuat

briuat

Part. sil.: bri_uat

m PAST Pastisset de pasta de full farcit generalment d’ametlles, fregit i cobert de mel, típic del Marroc.

->bríum

bríum

Part. sil.: brí_um

m BOT Gènere de molses acrocarpes de l’ordre de les brials (Bryum sp), de gametòfit petit i d’esporangi gros.

->briva

■briva

[del cast. ant. briba ‘art d’enganyar’, tret de l’ant. bribia ‘Bíblia’, emprat en el sentit de ‘paraula de predicador’ aplicat al llenguatge dels captaires; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Púrria.

2 donar-se a la briva Lliurar-se a la vida de púrria.

3 gent de la briva Purrialla, xusma.

->brivall

■brivall

[de brivalla; 1a FONT: s. XIX]

m 1 Home de la púrria, de la briva.

2 Noi, xic.

->brivalla

■brivalla

[de briva; 1a FONT: 1809]

f 1 Gent baixa, xusma.

2 Colla de nois o brivalls.

->brivallada

■brivallada

[de brivall]

f 1 Acte de brivall.

2 Entremaliadura de noi.

3 Multitud de nois.

->brivant

■brivant

[forma ant., possiblement de l’oc. birban, procedent del cast. ant. bribar ‘demanar almoina’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Brivall.

->brivar

■brivar

[de briu]

v intr Envestir el peix la xarxa, bornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brivar

GERUNDI: brivant

PARTICIPI: brivat, brivada, brivats, brivades

INDICATIU PRESENT: brivo, brives, briva, brivem, briveu, briven

INDICATIU IMPERFET: brivava, brivaves, brivava, brivàvem, brivàveu, brivaven

INDICATIU PASSAT: briví, brivares, brivà, brivàrem, brivàreu, brivaren

INDICATIU FUTUR: brivaré, brivaràs, brivarà, brivarem, brivareu, brivaran

INDICATIU CONDICIONAL: brivaria, brivaries, brivaria, brivaríem, brivaríeu, brivarien

SUBJUNTIU PRESENT: brivi, brivis, brivi, brivem, briveu, brivin

SUBJUNTIU IMPERFET: brivés, brivessis, brivés, brivéssim, brivéssiu, brivessin

IMPERATIU: briva, brivi, brivem, briveu, brivin

->brívia

■brívia

Part. sil.: brí_vi_a

[modificació fonètica de vibra i víbria ‘escurçó; serpent fabulós’; 1a FONT: s. XVI]

f FOLK Víbria.

->broc

■broc

[del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’; 1a FONT: 1284]

m 1 1 Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, etc.) en forma de bec o de canó per on és abocada l’aigua, el vi, etc.

2 Bec d’un llum. El broc d’una llàntia.

3 abocar (alguna cosa) pel broc gros fig i col·loq Dir-la sense embuts, tal com raja.

4 anar-se’n com el broc d’un càntir Tenir diarrea continuada.

2 Trosset de branca tallada, seca i sense fulles.

3 1 Cosa de poca importància, insignificant.

2 pl Romanços, excuses, raons capcioses. No estar per brocs.

->broca

■broca

[del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’; mateix origen que broc; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 1 Nom de diferents objectes o de diferents peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta.

2 Espiga de l’esperó.

3 Vareta envescada per a caçar ocells.

4 APIC Cadascuna de les varetes que hom posa als ruscs per a sostenir les bresques.

2 Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan calçat o l’adoben.

3 pipa¹ 1 1.

4 dial Busca de rellotge.

5 OFIC Vareta d’acer, sensiblement cilíndrica, usada per a esmolar eines de tall, especialment ganivetes.

6 TECNOL 1 Peça perforadora en una eina, un aparell o una màquina, d’acer al carboni o d’acer ràpid.

2 broca d’aixamfranar Cap de frare.

7 TÈXT 1 Fus d’acer amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.

2 En els telers de xarxa, cadascuna de les peces de filferro que disposen el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.

3 Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.

->brocada

■brocada

[de broc; 1a FONT: 1399, Metge]

f 1 VITIC Part del sarment que hom deixa al cep en podar la vinya.

2 APIC Conjunt de broques d’un rusc.

->brocal

■brocal

[de broc]

m 1 1 Petit cèrcol o abraçadora que hom posa al volt de la boca d’un atuell, beina, etc.

2 Barana que forma el coll o la boca d’un pou.

2 Garrafa o ampolla de forma panxuda.

3 ARM Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.

->brocanter

■brocanter -a

[del fr. brocanteur, íd., d’origen segurament germ]

m i f Persona que té per ofici comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

->brocanteria

■brocanteria

Part. sil.: bro_can_te_ri_a

[de brocanter]

f Ofici de brocanter.

->brocar

■brocar

[de broca; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v 1 tr Esperonar (el cavall, etc.).

2 intr Llançar un cavall, etc., vers un indret, encaminar-s’hi a cavall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brocar

GERUNDI: brocant

PARTICIPI: brocat, brocada, brocats, brocades

INDICATIU PRESENT: broco, broques, broca, broquem, broqueu, broquen

INDICATIU IMPERFET: brocava, brocaves, brocava, brocàvem, brocàveu, brocaven

INDICATIU PASSAT: broquí, brocares, brocà, brocàrem, brocàreu, brocaren

INDICATIU FUTUR: brocaré, brocaràs, brocarà, brocarem, brocareu, brocaran

INDICATIU CONDICIONAL: brocaria, brocaries, brocaria, brocaríem, brocaríeu, brocarien

SUBJUNTIU PRESENT: broqui, broquis, broqui, broquem, broqueu, broquin

SUBJUNTIU IMPERFET: broqués, broquessis, broqués, broquéssim, broquéssiu, broquessin

IMPERATIU: broca, broqui, broquem, broqueu, broquin

->brocard

■brocard

m HIST DR Entre els glossadors, regla general de dret.

->brocat

■brocat -ada

[segurament de l’it. broccato ‘ple de brots, brocs o rínxols’; 1a FONT: 1420]

TÈXT 1 adj Amb brodats d’or o d’argent.

2 m 1 Teixit en la fabricació del qual entren fils d’argent o d’or o d’ambdós metalls, especialment aquells teixits en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda.

2 Teixit de seda que presenta una decoració de realç.

->brocatell

■brocatell

[de brocat]

m TÈXT 1 Teixit de tapisseria caracteritzat per la seva textura composta d’una trama de cotó o de lli, que li dóna rigidesa, i almenys dos ordits i diverses trames de seda.

2 Domàs de seda usat en vestits femenins.

->brocatellat

■brocatellat -ada

[de brocatell]

adj TÈXT Dit del teixit semblant al brocatell.

->brocater

■brocater -a

Hom.: broqueter

[de brocat]

m i f OFIC Persona que fa brocats.

->brochantita

■brochantita

f MINERAL Varietat de la calcantita de color verd maragdí.

->bròcol

bròcol

[variant occ. de bròquil]

m dial BOT i HORT Bròquil.

->brodada

■brodada

[de brodar]

f TÈXT Acció de brodar.

->brodador

■brodador -a

[de brodar; 1a FONT: 1400]

m i f Persona que broda.

->brodadura

■brodadura

[de brodar; 1a FONT: s. XIII]

f TÈXT 1 Acció de brodar, brodada.

2 Brodat 1.

->brodar

■brodar

[del germ. *bruzdon ‘adornar, enribetar’; 1a FONT: 1400]

v tr 1 TÈXT 1 Fer un brodat.

2 màquina de brodar Màquina emprada per a obtenir brodats mecànicament.

2 fig Afegir embelliments, ornaments (a una història, una narració, una peça de música, etc.). Escrivia molt bé: fins i tot quan redactava les actes de la junta sempre hi brodava tot de detalls que ens deixaven parats.

3 sortir brodat fig Fer admirablement alguna cosa. Això li ha sortit brodat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brodar

GERUNDI: brodant

PARTICIPI: brodat, brodada, brodats, brodades

INDICATIU PRESENT: brodo, brodes, broda, brodem, brodeu, broden

INDICATIU IMPERFET: brodava, brodaves, brodava, brodàvem, brodàveu, brodaven

INDICATIU PASSAT: brodí, brodares, brodà, brodàrem, brodàreu, brodaren

INDICATIU FUTUR: brodaré, brodaràs, brodarà, brodarem, brodareu, brodaran

INDICATIU CONDICIONAL: brodaria, brodaries, brodaria, brodaríem, brodaríeu, brodarien

SUBJUNTIU PRESENT: brodi, brodis, brodi, brodem, brodeu, brodin

SUBJUNTIU IMPERFET: brodés, brodessis, brodés, brodéssim, brodéssiu, brodessin

IMPERATIU: broda, brodi, brodem, brodeu, brodin

->brodaria

■brodaria

Part. sil.: bro_da_ri_a

[de brodar; 1a FONT: s. XV]

f TÈXT Brodadura, brodat.

->brodat

■brodat

[de brodar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m TÈXT i 1 ART Ornament de fil fet amb passades d’agulla, generalment damunt teixit i a vegades damunt paper.

2 Brodada.

->bròfec bròfega

■bròfec bròfega

[d’origen incert, potser d’una forma ll. *vŏfrĭcus, der. de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum ‘astut, hàbil’; 1a FONT: c. 1380, Eiximenis]

adj Adust, aspre, grosser.

->brofegada

brofegada

[de bròfec]

f Dita o feta d’una persona bròfega; grosseria.

->bròfegament

■bròfegament

[de bròfec]

adv D’una manera bròfega.

->brogent

■brogent

[de brogir; 1a FONT: s. XIV]

adj Que brogeix.

->brogidor

■brogidor -a

[de brogir]

adj Donat a fer brogit, renouer.

->brogidós

brogidós -osa

[de brogit]

adj Brogent.

->brogidosament

brogidosament

[de brogidós]

adv Amb brogit.

->brogiment

■brogiment

[de brogir]

m Brogit.

->brogir

■brogir

[d’origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el ll. rugīre ‘rugir’ i el seu sinònim cèlt. *bragere ‘bramar’ (cf. braolar); 1a FONT: s. XIV, Jaume I, Llull, Eiximenis]

v intr Fer brogit, fer remor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brogir

GERUNDI: brogint

PARTICIPI: brogit, brogida, brogits, brogides

INDICATIU PRESENT: brogeixo, brogeixes, brogeix, brogim, brogiu, brogeixen

INDICATIU IMPERFET: brogia, brogies, brogia, brogíem, brogíeu, brogien

INDICATIU PASSAT: brogí, brogires, brogí, brogírem, brogíreu, brogiren

INDICATIU FUTUR: brogiré, brogiràs, brogirà, brogirem, brogireu, brogiran

INDICATIU CONDICIONAL: brogiria, brogiries, brogiria, brogiríem, brogiríeu, brogirien

SUBJUNTIU PRESENT: brogeixi, brogeixis, brogeixi, brogim, brogiu, brogeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: brogís, brogissis, brogís, brogíssim, brogíssiu, brogissin

IMPERATIU: brogeix, brogeixi, brogim, brogiu, brogeixin

->brogit

■brogit

[de brogir]

m Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.

->broida

■broida

Part. sil.: broi_da

f BOT Planta subarbustiva perenne de la família de les compostes (Artemisia abrotanum), amb fulles molt dividides i un gran nombre de petits capítols pènduls agrupats en raïm.

->broix

■broix -a

Part. sil.: broix

[d’origen incert, sembla emparentat amb l’oc. blós, blossa ‘pur, nu, fluid’ (s. XI), potser d’origen preromà indoeuropeu, on podria tenir també la seva arrel l’al. bloss ‘mer, pur’]

adj 1 Rònec, erm.

2 Sense res més, sol.

->broixina

■broixina

Part. sil.: broi_xi_na

[d’origen incert, potser der. de broix, aplicat a un vent ‘sec, tallant, pur’]

f Aire fred.

->broker

broker^* [bɾɔ́kər]

[angl ] m i f ECON Persona que, sense establir una relació continuada amb les parts que la contracten, fa d’intermediària en operacions comercials, generalment internacionals, posant-les en contacte i assessorant-les de manera neutral.

->broll

■broll

[de brollar²; 1a FONT: 1718]

m 1 Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força.

2 Brolla.

->brolla

■brolla

[de brollar²; 1a FONT: 1803, DEst.]

f GEOBOT Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita o bé molt esclarissada o nul·la.

->brollador

■brollador

[de brollar²; 1a FONT: c. 1460]

m 1 Indret on l’aigua surt de la terra, especialment formant broll.

2 En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua, sortidor.

->brollar¹

■brollar¹

Hom.: brullar

[de brolla]

m Brolla.

->brollar²

■brollar²

Hom.: brullar

[d’origen incert, probablement del ll. vg. gàl·lic brŏgĭlos ‘clos de plantes’, der. del cèlt., aplicat en cat. a líquids per influx de borbollar, bombolla, bullir; 1a FONT: s. XIII]

v intr 1 1 Sortir de terra l’aigua, especialment amb una certa impetuositat, formant broll.

2 p ext Sortir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc on és contingut.

2 Sortir de terra creixent. Brollar els sembrats.

3 fig Produir-se sobtosament, sorgir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: brollar

GERUNDI: brollant

PARTICIPI: brollat, brollada, brollats, brollades

INDICATIU PRESENT: brollo, brolles, brolla, brollem, brolleu, brollen

INDICATIU IMPERFET: brollava, brollaves, brollava, brollàvem, brollàveu, brollaven

INDICATIU PASSAT: brollí, brollares, brollà, brollàrem, brollàreu, brollaren

INDICATIU FUTUR: brollaré, brollaràs, brollarà, brollarem, brollareu, brollaran

INDICATIU CONDICIONAL: brollaria, brollaries, brollaria, brollaríem, brollaríeu, brollarien

SUBJUNTIU PRESENT: brolli, brollis, brolli, brollem, brolleu, brollin

SUBJUNTIU IMPERFET: brollés, brollessis, brollés, brolléssim, brolléssiu, brollessin

IMPERATIU: brolla, brolli, brollem, brolleu, brollin

->brolleria

■brolleria

Part. sil.: bro_lle_ri_a

[de brollar²; 1a FONT: 1529]

f Fotesa.

->brollim

■brollim

[de brollar²]

m Brots baixos dels ceps i d’altres plantes.

->brom¹

■brom¹

[del gr. brõmos ‘fortor’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m QUÍM INORG [símb: Br] Element no metàl·lic de la família dels halògens pertanyent al grup VIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 35 i de pes atòmic 79,909.

->brom²

■brom²

[variant de borm]

m VETER 1 Malaltia dels pardals, els canaris i sobretot l’aviram, causada per un virus.

2 Grup de malalties catarrals de les vies respiratòries altes, que afecten gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna d’una gran producció de moc.

->brom³

■brom³

[de broma¹]

adj 1 Núvol.

2 estar brom Estar núvol.

->brom-

brom-

obs i vulg QUÍM Bromo-.

->broma¹

■broma¹

[del ll. brūma ‘hivern’, conservat en el sentit de ‘boira’, fenomen molt propi de l’hivern; 1a FONT: c. 1400]

f 1 1 Boira, especialment poc espessa. Broma baixa. Avui fa broma.

2 broma seca METEOR Broma que no humiteja la superfície amb la qual és en contacte.

2 Núvol. Quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes.

->broma²

■broma²

[mot resultat de la concurrència dels mots brom*, broma, broma*]

f Bromera, escuma.

->broma³

■broma³

[probablement del gr. brõma ‘corcadura’, perquè corca per sota el buc de les embarcacions; 1a FONT: 1504]

f ZOOL Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis (Teredo navalis), de cos molt allargat, vermiforme, i de conquilla petita, atrofiada, emprada com a òrgan perforant.

->broma⁴

■broma⁴

[probablement de broma³, perquè la corcadura del buc feia ‘pesants’ les embarcacions; d’aquí ‘broma pesada’; en el sentit de ‘facècia’ és modern (1839)]

f 1 1 Acció d’entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc. Fer broma. Estar de broma.

2 de broma No seriosament. Ho diu de broma.

3 ésser de la broma Ésser alegre, faceciós.

2 Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell, de fer-hi broma.

->bromació

■bromació

Part. sil.: bro_ma_ci_ó

f QUÍM ORG Halogenació d’una molècula orgànica amb brom.

->bromada¹

■bromada¹

[de broma¹]

f 1 Multitud de bromes, boirada.

2 METEOR Nuvolada.

->bromada²

■bromada²

[de broma⁴]

f Allò que hom fa o diu a algú amb el propòsit de fer broma.

->bromadora

■bromadora

[de broma²; 1a FONT: 1329]

f escumadora 1.

->bromal

bromal

m QUÍM ORG Tribromacetaldehid, Br₃CCHO, líquid oliós obtingut per acció del brom sobre l’alcohol.

->bromall

■bromall

[de broma¹]

m Cadascun dels fragments d’un núvol o de boira que es desfà o s’esvaeix.

->bromallada

■bromallada

[de bromall]

f Conjunt de bromalls o bromallons.

->bromalló

■bromalló

[de bromall]

m Petit bromall.

->bromar

■bromar

[de broma²]

v tr Escumar (el brou).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bromar

GERUNDI: bromant

PARTICIPI: bromat, bromada, bromats, bromades

INDICATIU PRESENT: bromo, bromes, broma, bromem, bromeu, bromen

INDICATIU IMPERFET: bromava, bromaves, bromava, bromàvem, bromàveu, bromaven

INDICATIU PASSAT: bromí, bromares, bromà, bromàrem, bromàreu, bromaren

INDICATIU FUTUR: bromaré, bromaràs, bromarà, bromarem, bromareu, bromaran

INDICATIU CONDICIONAL: bromaria, bromaries, bromaria, bromaríem, bromaríeu, bromarien

SUBJUNTIU PRESENT: bromi, bromis, bromi, bromem, bromeu, bromin

SUBJUNTIU IMPERFET: bromés, bromessis, bromés, broméssim, broméssiu, bromessin

IMPERATIU: broma, bromi, bromem, bromeu, bromin

->bromar-se

■bromar-se

[de broma¹]

v pron Neular-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bromar

GERUNDI: bromant

PARTICIPI: bromat, bromada, bromats, bromades

INDICATIU PRESENT: bromo, bromes, broma, bromem, bromeu, bromen

INDICATIU IMPERFET: bromava, bromaves, bromava, bromàvem, bromàveu, bromaven

INDICATIU PASSAT: bromí, bromares, bromà, bromàrem, bromàreu, bromaren

INDICATIU FUTUR: bromaré, bromaràs, bromarà, bromarem, bromareu, bromaran

INDICATIU CONDICIONAL: bromaria, bromaries, bromaria, bromaríem, bromaríeu, bromarien

SUBJUNTIU PRESENT: bromi, bromis, bromi, bromem, bromeu, bromin

SUBJUNTIU IMPERFET: bromés, bromessis, bromés, broméssim, broméssiu, bromessin

IMPERATIU: broma, bromi, bromem, bromeu, bromin

->bromassa

■bromassa

[de broma¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Boirassa.

->bromat

■bromat -ada

1 adj QUÍM Que conté brom.

2 m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid bròmic.

->bromato-

■bromato-

Forma prefixada del mot grec brõma, brṓmatos, que significa ‘aliment’. Ex.: bromatologia, bromatometria.

->bromatòleg

■bromatòleg -òloga

m i f ALIM Persona versada en bromatologia.

->bromatologia

■bromatologia

Part. sil.: bro_ma_to_lo_gi_a

[de bromato- i -logia]

f ALIM Ciència dels aliments.

->bromatològic

■bromatològic -a

adj ALIM Relatiu o pertanyent a la bromatologia.

->bromatometria

■bromatometria

Part. sil.: bro_ma_to_me_tri_a

f QUÍM ANAL Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi en els quals el reactiu valorant és una solució de bromat de potassi.

->bromatomètric

■bromatomètric -a

adj QUÍM Relatiu o pertanyent a la bromatometria.

->bromeig

■bromeig

Part. sil.: bro_meig

[de bromejar]

m METEOR Broma o boira lleugera, poc espessa.

->bromejar

■bromejar

[de broma⁴]

v intr Fer broma.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bromejar

GERUNDI: bromejant

PARTICIPI: bromejat, bromejada, bromejats, bromejades

INDICATIU PRESENT: bromejo, bromeges, bromeja, bromegem, bromegeu, bromegen

INDICATIU IMPERFET: bromejava, bromejaves, bromejava, bromejàvem, bromejàveu, bromejaven

INDICATIU PASSAT: bromegí, bromejares, bromejà, bromejàrem, bromejàreu, bromejaren

INDICATIU FUTUR: bromejaré, bromejaràs, bromejarà, bromejarem, bromejareu, bromejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bromejaria, bromejaries, bromejaria, bromejaríem, bromejaríeu, bromejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bromegi, bromegis, bromegi, bromegem, bromegeu, bromegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bromegés, bromegessis, bromegés, bromegéssim, bromegéssiu, bromegessin

IMPERATIU: bromeja, bromegi, bromegem, bromegeu, bromegin

->bromelaïna

bromelaïna

Part. sil.: bro_me_la_ï_na

f BIOQ Enzim proteolític que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides.

->bromèlia

■bromèlia

Part. sil.: bro_mè_li_a

f BOT i JARD Nom amb el qual són designades en jardineria diverses espècies de bromeliàcies conreades pertanyents a diversos gèneres, generalment plantes d’interior que volen una temperatura més o menys constant, no gaire freda, i força claror.

->bromeliàcies

■bromeliàcies

Part. sil.: bro_me_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de farinoses integrada per plantes herbàcies de fulles disposades en roseta i de flors disposades en espigues o en panícules i que comprèn les bromèlies, la clavellina d’aire i l’ananàs.

2 sing Planta de la família de les bromeliàcies.

->bromelina

bromelina

f BIOQ Bromelaïna.

->bromera

■bromera

[de broma²; 1a FONT: 1575]

f escuma 1 1.

->bromereig

■bromereig

Part. sil.: bro_me_reig

[de bromerejar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m Acció de bromerejar.

->bromerejar

■bromerejar

[de bromera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v intr Fer bromera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bromerejar

GERUNDI: bromerejant

PARTICIPI: bromerejat, bromerejada, bromerejats, bromerejades

INDICATIU PRESENT: bromerejo, bromereges, bromereja, bromeregem, bromeregeu, bromeregen

INDICATIU IMPERFET: bromerejava, bromerejaves, bromerejava, bromerejàvem, bromerejàveu, bromerejaven

INDICATIU PASSAT: bromeregí, bromerejares, bromerejà, bromerejàrem, bromerejàreu, bromerejaren

INDICATIU FUTUR: bromerejaré, bromerejaràs, bromerejarà, bromerejarem, bromerejareu, bromerejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bromerejaria, bromerejaries, bromerejaria, bromerejaríem, bromerejaríeu, bromerejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bromeregi, bromeregis, bromeregi, bromeregem, bromeregeu, bromeregin

SUBJUNTIU IMPERFET: bromeregés, bromeregessis, bromeregés, bromeregéssim, bromeregéssiu, bromeregessin

IMPERATIU: bromereja, bromeregi, bromeregem, bromeregeu, bromeregin

->bromerós

■bromerós -osa

[de bromera; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Que fa bromera.

->bromhidrat

bromhidrat

m QUÍM Forma obsoleta d’hidrobromur.

->bromhídric

bromhídric -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid bromhídric.

2 àcid bromhídric Solució aquosa de bromur d’hidrogen, fortament àcida.

->bròmic

■bròmic -a

adj QUÍM Que conté brom (V), és a dir, brom en l’estat d’oxidació +5.

->bròmides

bròmides

f pl PAT Nom donat al conjunt d’accidents cutanis (pruïja, eritema i inflamacions diverses) causats pel brom i els seus derivats.

->bromisme

bromisme

m PAT Accident tòxic provocat pel brom i els seus composts, en particular el bromur de potassi.

->bromista

■bromista

[de broma⁴; 1a FONT: s. XIX]

adj i m i f Afectat a fer broma o bromes.

->bromit

bromit

m QUÍM INORG Qualsevol sal de l’àcid bromós, en la qual el brom actua amb el nombre d’oxidació 3.

->bromitja

■bromitja

[de broma¹ amb la terminació de calitja]

f Calitja, boirina.

->bromo-

■bromo-

QUÍM Forma prefixada del mot grec brómos, que indica que una substància orgànica conté brom. Ex.: bromoacètic, bromoform.

->bromoacètic

bromoacètic, àcid

Part. sil.: bro_mo_a_cè_tic

QUÍM INORG Qualsevol dels derivats de l’àcid acètic resultant de la substitució per brom d’un, dos o tres àtoms d’hidrogen del seu grup metil.

->bromobenzè

bromobenzè

m QUÍM ORG Monobromobenzè, C₆H₅Br, líquid obtingut per bromació del benzè en presència de ferro com a catalitzador.

->bromocriptina

bromocriptina

f QUÍM ORG i FARM Derivat semisintètic de l’ergocriptina, alcaloide del sègol banyut.

->bromoform

■bromoform

m QUÍM ORG i FARM Tribromometà, CHBr₃, líquid obtingut per acció de l’hipobromit de sodi sobre l’acetona.

->bromohexina

bromohexina, hidroclorur de

QUÍM ORG i FARM Substància cristal·lina estructuralment relacionada amb la vasicina, producte natural amb propietats expectorants extreta de l’Adhatoda vasica.

->bromohidrosi

bromohidrosi

f PAT Afecció caracteritzada per una secreció abundant de suor a les plantes dels peus i a l’aixella.

->bromoli

bromoli

m FOTOG Procediment fotogràfic, d’entre els anomenats pigmentaris, en el qual la prova final presenta un aspecte similar a l’aiguafort.

->bromometria

bromometria

Part. sil.: bro_mo_me_tri_a

f QUÍM ANAL Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró de brom elemental com a agent valorant oxidant.

->bromoni

bromoni

m QUÍM Ió positiu resultant de l’addició d’un protó a una molècula de bromur d’hidrogen, de fórmula H₂Br⁺.

->bromopicrina

bromopicrina

f QUÍM ORG Nitrobromoform, CBr₃NO₂, cristalls prismàtics obtinguts per reacció de l’àcid pícric sobre una solució de brom i òxid de calci.

->bromós¹

■bromós¹ -osa

[de broma¹; 1a FONT: 1490]

adj Boirós.

->bromós²

■bromós² -osa

[de brom¹]

adj QUÍM Que conté brom (III), és a dir, brom en l’estat d’oxidació +3.

->bromosa

■bromosa

f BOT 1 Cualbra negra.

2 Llenega.

->bromuc

bromuc

m CIT Cèl·lula especialitzada d’algunes algues (especialment de rodofícies) que concentra brom dintre seu.

->bromur

■bromur

m 1 QUÍM INORG i FARM Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.

2 QUÍM ORG Denominació vulgar d’alguns derivats de brom.

3 MED i FARM Bromur de sodi o de potassi, usat en medicina com a tranquil·litzant.

->bronc

■bronc

m TÈXT Tipus de llana originari d’Anglaterra, de fibres de 15 a 30 cm de llargada, caracteritzada per la seva brillantor i la seva resistència.

->bronc-

bronc-

Forma prefixada del mot grec brógkhos ‘gorja, tràquea’, que denota connexió o relació amb els bronquis. Ex.: bronquitis.

->bronco-

■bronco-

Forma prefixada del mot grec brógkhos ‘gorja, tràquea’, que denota connexió o relació amb els bronquis. Ex.: broncopulmonar, broncotomia.

->broncoconstrictor

broncoconstrictor -a

FARM 1 adj Que contreu els bronquis.

2 m Nom genèric dels agents capaços de causar contracció de la musculatura llisa dels bronquis i, per tant, de reduir la llum bronquial.

->broncodilatador

broncodilatador -a

FARM 1 adj Que dilata els bronquis.

2 m Nom genèric dels agents capaços de relaxar les fibres llises de la musculatura bronquial.

->broncofonia

broncofonia

Part. sil.: bron_co_fo_ni_a

f DIAG Ressonància de la veu a l’interior del pit que hom observa durant l’auscultació.

->broncografia

broncografia

Part. sil.: bron_co_gra_fi_a

f DIAG Examen radiològic de l’arbre bronquial després d’haver-hi injectat un medi de contrast.

->broncòlit

broncòlit

m PAT Càlcul als bronquis.

->broncolitiasi

broncolitiasi

Part. sil.: bron_co_li_ti_a_si

f PAT Presència de càlculs o concrecions als bronquis.

->broncopatia

broncopatia

Part. sil.: bron_co_pa_ti_a

f PAT Nom genèric de totes les afeccions dels bronquis.

->broncoplegia

broncoplegia

Part. sil.: bron_co_ple_gi_a

f PAT Paràlisi dels músculs de les parets dels bronquis.

->broncopneumònia

■broncopneumònia

Part. sil.: bron_co_pneu_mò_ni_a

[de bronco- i el gr. pneumonía ‘malaltia del pulmó’]

f PAT Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.

->broncopneumopatia

broncopneumopatia

Part. sil.: bron_co_pneu_mo_pa_ti_a

f PAT Afecció conjunta dels bronquis i els pulmons.

->broncopulmonar

■broncopulmonar

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als bronquis i als pulmons.

->broncorrea

broncorrea

Part. sil.: bron_cor_re_a

f PAT Hipersecreció patològica de mucositat bronquial observada en les bronquitis cròniques.

->broncoscopi

■broncoscopi

m ÒPT i DIAG Instrument per a observar i fotografiar l’interior de la tràquea i els bronquis majors.

->broncoscòpia

■broncoscòpia

Part. sil.: bron_cos_cò_pi_a

[de bronco- i -scòpia]

f DIAG Exploració visual de l’interior de la tràquea i dels bronquis per mitjà d’un broncoscopi.

->broncospasme

broncospasme

m PAT Espasme dels músculs bronquials que produeix una broncostenosi.

->broncospirometria

■broncospirometria

Part. sil.: bron_cos_pi_ro_me_tri_a

f DIAG Examen funcional simultani d’ambdós pulmons.

->bronja

■bronja

[alteració de brotxa¹; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Borla de fils finíssims que serveix per a empolvorar.

->bronqui

■bronqui

[del gr. brógkhion, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

m ANAT ANIM Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons i viceversa.

->bronqui-

■bronqui-

Forma prefixada del mot grec brógkhia ‘bronquis’, que denota connexió o relació amb els bronquis. Ex.: bronquièctasi.

->bronquial

■bronquial

Part. sil.: bron_qui_al

[de bronqui; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent als bronquis i a llurs ramificacions en els pulmons.

->bronquièctasi

■bronquièctasi

Part. sil.: bron_qui_èc_ta_si

f PAT Dilatació irreversible dels bronquis acompanyada d’inflamació crònica de les parets i de retenció de secrecions purulentes.

->bronquina

■bronquina

[del cast. bronca ‘baralla, renyina, reny’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Raons, disputes, baralles. Cercar, moure, armar, bronquina.

->bronquinejar

■bronquinejar

[de bronquina]

v intr Moure bronquina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bronquinejar

GERUNDI: bronquinejant

PARTICIPI: bronquinejat, bronquinejada, bronquinejats, bronquinejades

INDICATIU PRESENT: bronquinejo, bronquineges, bronquineja, bronquinegem, bronquinegeu, bronquinegen

INDICATIU IMPERFET: bronquinejava, bronquinejaves, bronquinejava, bronquinejàvem, bronquinejàveu, bronquinejaven

INDICATIU PASSAT: bronquinegí, bronquinejares, bronquinejà, bronquinejàrem, bronquinejàreu, bronquinejaren

INDICATIU FUTUR: bronquinejaré, bronquinejaràs, bronquinejarà, bronquinejarem, bronquinejareu, bronquinejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bronquinejaria, bronquinejaries, bronquinejaria, bronquinejaríem, bronquinejaríeu, bronquinejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bronquinegi, bronquinegis, bronquinegi, bronquinegem, bronquinegeu, bronquinegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bronquinegés, bronquinegessis, bronquinegés, bronquinegéssim, bronquinegéssiu, bronquinegessin

IMPERATIU: bronquineja, bronquinegi, bronquinegem, bronquinegeu, bronquinegin

->bronquinós

■bronquinós -osa

[de bronquina; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Amic de moure bronquina.

->bronquíol

■bronquíol

Part. sil.: bron_quí_ol

[de bronqui]

m ANAT ANIM Última ramificació dels bronquis a l’interior dels pulmons.

->bronquiòlisi

bronquiòlisi

Part. sil.: bron_qui_ò_li_si

f PAT Lesió destructiva de les parets dels bronquis.

->bronquiolitis

bronquiolitis

Part. sil.: bron_qui_o_li_tis

f PAT Inflamació dels bronquíols.

->bronquitis

■bronquitis

[de bronc- i -itis]

f PAT Alteració patològica dels bronquis.

->bronsa

■bronsa

f BOT Bruguerola.

->bronsar

■bronsar

m GEOBOT Bruguerolar.

->bronto-

■bronto-

Forma prefixada del mot grec brontḗ, -ẽs, que significa ‘tro’. Ex.: brontofòbia, brontologia.

->brontologia

brontologia

Part. sil.: bron_to_lo_gi_a

[de bronto- i -logia]

f METEOR Part de la meteorologia que estudia les tempestes.

->brontòmetre

brontòmetre

[de bronto- i -metre]

m METEOR Aparell per a mesurar la intensitat d’electricitat atmosfèrica durant les tempestes.

->brontosaure

■brontosaure

Part. sil.: bron_to_sau_re

m PALEONT i ZOOL Gènere de rèptils dinosaures fòssils del grup dels sauròpodes, de cap petit, de coll llarg i flexible, de cos voluminós i de cua grossa.

->brontoteris

■brontoteris

m pl PALEONT Titanoteris.

->brontozou

brontozou

Part. sil.: bron_to_zou

m PALEONT i ZOOL Rèptil gegantí extingit, conegut només per les petjades fòssils, tridigitals.

->bronzar

■bronzar

[de bronze; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Revestir d’una capa de bronze (algun objecte).

2 Embrunir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bronzar

GERUNDI: bronzant

PARTICIPI: bronzat, bronzada, bronzats, bronzades

INDICATIU PRESENT: bronzo, bronzes, bronza, bronzem, bronzeu, bronzen

INDICATIU IMPERFET: bronzava, bronzaves, bronzava, bronzàvem, bronzàveu, bronzaven

INDICATIU PASSAT: bronzí, bronzares, bronzà, bronzàrem, bronzàreu, bronzaren

INDICATIU FUTUR: bronzaré, bronzaràs, bronzarà, bronzarem, bronzareu, bronzaran

INDICATIU CONDICIONAL: bronzaria, bronzaries, bronzaria, bronzaríem, bronzaríeu, bronzarien

SUBJUNTIU PRESENT: bronzi, bronzis, bronzi, bronzem, bronzeu, bronzin

SUBJUNTIU IMPERFET: bronzés, bronzessis, bronzés, bronzéssim, bronzéssiu, bronzessin

IMPERATIU: bronza, bronzi, bronzem, bronzeu, bronzin

->bronze

■bronze

[de l’it. bronzo, íd., que probablement prové del ll. aes Brŭndŭsi ‘bronze de Bríndisi’ famós pel que s’hi fabricava; 1a FONT: 1558]

m 1 METAL·L 1 Aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d’altres elements.

2 bronze de plom Bronze que conté petites quantitats de plom, que el fan més resistent.

3 bronze de silici Bronze amb petites quantitats de silici, molt resistent i mal·leable, emprat en foneria.

2 impr METAL·L 1 Nom aplicat a diversos aliatges de coure i d’altres elements, fins i tot al llautó, per raó de la seva semblança amb el bronze.

2 bronze d’alumini Aliatge de coure i alumini, molt resistent, dur, mal·leable i dúctil, que és emprat en foneria, en la indústria química i en el xapatge dels iots.

3 bronze de beril·li Aliatge de coure i beril·li, molt resistent, dur i mal·leable, que té la propietat de no produir espurnes.

3 p ext ESCULT Escultura de bronze. Un bronze d’Aristides Maillol.

4 edat del bronze METAL·L i PREHIST Període que segueix el neolític i precedeix l’edat del ferro.

5 fer bronze fig i col·loq Bronzejar-se.

->bronzejador

■bronzejador -a

[de bronzejar]

1 adj Que bronzeja.

2 m COSM Embrunidor.

->bronzejament

■bronzejament

[de bronzejar]

m 1 1 Acció de bronzejar;

2 l’efecte.

2 GRÀF Operació de daurar un imprès, que consisteix a escampar pols de bronze damunt el full imprès per tal que resti adherida a la tinta fresca.

->bronzejar

■bronzejar

[de bronze; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 1 bronzar 1.

2 Donar a alguna cosa l’aparença de bronze per exposició al sol, etc. El sol i la neu els han bronzejat la cara.

2 p ext Embrunir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: bronzejar

GERUNDI: bronzejant

PARTICIPI: bronzejat, bronzejada, bronzejats, bronzejades

INDICATIU PRESENT: bronzejo, bronzeges, bronzeja, bronzegem, bronzegeu, bronzegen

INDICATIU IMPERFET: bronzejava, bronzejaves, bronzejava, bronzejàvem, bronzejàveu, bronzejaven

INDICATIU PASSAT: bronzegí, bronzejares, bronzejà, bronzejàrem, bronzejàreu, bronzejaren

INDICATIU FUTUR: bronzejaré, bronzejaràs, bronzejarà, bronzejarem, bronzejareu, bronzejaran

INDICATIU CONDICIONAL: bronzejaria, bronzejaries, bronzejaria, bronzejaríem, bronzejaríeu, bronzejarien

SUBJUNTIU PRESENT: bronzegi, bronzegis, bronzegi, bronzegem, bronzegeu, bronzegin

SUBJUNTIU IMPERFET: bronzegés, bronzegessis, bronzegés, bronzegéssim, bronzegéssiu, bronzegessin

IMPERATIU: bronzeja, bronzegi, bronzegem, bronzegeu, bronzegin

->bronzejat

■bronzejat

[de bronzejar]

m 1 Embruniment.

2 GRÀF Bronzejament.

->bronzer

■bronzer -a

[de bronze]

m i f OFIC Persona que treballa el bronze.

->bronzí

■bronzí -ina

Hom.: brunzir

[de bronze]

adj Que sembla de bronze, especialment pel color.

->bronzista

■bronzista

m i f Artista que treballa el bronze.

->bronzita

bronzita

f MINERAL Silicat de magnesi i ferro (MgFe)SiO₃, mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics.

->brook

brook^* [bɾúk]

[angl ] m ESPORT En l’hípica, obstacle artificial format per un fossat d’aigua precedit d’una barrera.

->brookita

■brookita

Part. sil.: bro_o_ki_ta

f MINERAL Diòxid de titani, TiO₂, mineral de cristalls aïllats o implantats, de lluïssor adamantina.

->broquer

■broquer

[de l’oc. bloquier, i aquest, del fr. ant. bocler ‘escut’, der. de bocle ‘agafador de l’escut’, del ll. buccŭla, íd., dimin. de bucca ‘galta plena’; 1a FONT: 1341]

m 1 HIST MIL Escut petit, sovint rodó, bombat del mig, ordinàriament de fusta folrada de pell.

2 TRANSP Concavitat constructiva de la roda de carro que fa que el botó no sigui situat en el pla de la llanda i que els raigs presentin, respecte a aquest, una certa inclinació.

->broquerer

■broquerer

m HIST A la baixa edat mitjana, el qui fabricava broquers.

->broquet

■broquet

[de broc]

m 1 Part de les pipes de fumar que és en contacte amb la boca del fumador.

2 1 Canonet d’ambre, de canya, de fusta, etc., en un cap del qual hom endolla la punta del cigar o del cigarret per fumar-se’ls sense que toquin als llavis.

2 p ext Extrem d’un tub, d’un canó, etc., al qual hom pot endollar un tub flexible (de goma, de plàstic), etc.

3 MÚS Peça adaptada als instruments de vent per on és impel·lit l’aire.

4 TECNOL Part o peça extrema del bec d’un bufador, on es forma la flama.

->broqueta

■broqueta

[de broc; 1a FONT: 1442]

f 1 GASTR 1 Mena d’agulla grossa, de metall o de fusta, amb la qual hom enfila trossos de carns diverses, que posteriorment són rostits o fets a la brasa.

2 p ext Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.

2 MÚS Pal de tocar el tamborí.

->broqueter

■broqueter -a

Hom.: brocater

m i f Persona que fa broquets.

->broquidòdrom

broquidòdrom -a

adj BOT Dit dels nervis foliars secundaris que s’enllacen entre ells i formen bagues abans d’arribar a la vora de la làmina de la fulla.

->bròquil

■bròquil

[de l’it. bròccoli, íd., diminutiu de bròcco ‘rebrot’, de la mateixa etimologia que el cat. broc; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT i HORT Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes (Brassica oleracea varietat botrytis), de tija molt curta, amb una inflorescència (capça) que constitueix la part comestible de la planta.

2 s’ha acabat el bròquil! Dit autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.

->brossa¹

■brossa¹

[del fr. brosse ‘raspall’, d’origen incert]

f OFIC 1 Raspall de pèls durs i espessos emprat per a netejar motlles d’impremta, cavalls, etc., o per a fer l’últim poliment en la policromia de mobles, de marcs i d’altres objectes d’artesania.

2 passar la brossa Brossar.

->brossa²

■brossa²

[d’origen incert, segurament preromà, potser d’una base *bro©cia, der. del cèlt. vroico- ‘bruc’; 1a FONT: c. 1325]

f 1 1 Conjunt de fulles, de branquillons i d’altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc.

2 Espessor d’arbusts, de mates o d’herbes que creixen en paratges incultes i hi dificulten el pas; malesa.

3 Mala herba.

4 GEOBOT Brolla.

2 Partícula despresa d’alguna cosa. Tenir una brossa a l’ull.

3 Escombraries. El cossi de la brossa.

4 fig En una exposició, un raonament, etc., allò que és inútil, superflu.

5 INFORM Error o defecte que impedeix el funcionament correcte d’un programa o d’un ordinador i que s’elimina pel desbrossament.