->cairejar

■cairejar

Part. sil.: cai_re_jar

[de caire]

v tr Cairar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cairejar

GERUNDI: cairejant

PARTICIPI: cairejat, cairejada, cairejats, cairejades

INDICATIU PRESENT: cairejo, caireges, caireja, cairegem, cairegeu, cairegen

INDICATIU IMPERFET: cairejava, cairejaves, cairejava, cairejàvem, cairejàveu, cairejaven

INDICATIU PASSAT: cairegí, cairejares, cairejà, cairejàrem, cairejàreu, cairejaren

INDICATIU FUTUR: cairejaré, cairejaràs, cairejarà, cairejarem, cairejareu, cairejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cairejaria, cairejaries, cairejaria, cairejaríem, cairejaríeu, cairejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cairegi, cairegis, cairegi, cairegem, cairegeu, cairegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cairegés, cairegessis, cairegés, cairegéssim, cairegéssiu, cairegessin

IMPERATIU: caireja, cairegi, cairegem, cairegeu, cairegin

->cairell

■cairell

Part. sil.: cai_rell

[de caire; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Roca, pedra, cantelluda, de caires vius.

2 ARM Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.

3 BOT 1 Fajol bord.

2 Castanya d’aigua.

->caireta

■caireta

Part. sil.: cai_re_ta

[de caire]

f BOT Guixa.

->cairó

■cairó

Part. sil.: cai_ró

[de caire; 1a FONT: 1284]

m CONSTR Rajola quadrada de terra cuita.

->caironar

■caironar

Part. sil.: cai_ro_nar

[de cairó]

v tr CONSTR Enrajolar amb cairons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caironar

GERUNDI: caironant

PARTICIPI: caironat, caironada, caironats, caironades

INDICATIU PRESENT: cairono, cairones, cairona, caironem, caironeu, caironen

INDICATIU IMPERFET: caironava, caironaves, caironava, caironàvem, caironàveu, caironaven

INDICATIU PASSAT: caironí, caironares, caironà, caironàrem, caironàreu, caironaren

INDICATIU FUTUR: caironaré, caironaràs, caironarà, caironarem, caironareu, caironaran

INDICATIU CONDICIONAL: caironaria, caironaries, caironaria, caironaríem, caironaríeu, caironarien

SUBJUNTIU PRESENT: caironi, caironis, caironi, caironem, caironeu, caironin

SUBJUNTIU IMPERFET: caironés, caironessis, caironés, caironéssim, caironéssiu, caironessin

IMPERATIU: cairona, caironi, caironem, caironeu, caironin

->caironat

■caironat -ada

Part. sil.: cai_ro_nat

[de caironar]

adj HERÀLD Dit de l’escut quadrat recolzat sobre un dels angles.

->cairota

■cairota

Part. sil.: cai_ro_ta

adj i m i f Del Caire (capital d’Egipte).

->cairut

■cairut -uda

Part. sil.: cai_rut

[de caire]

adj Cantellut.

->caixa

■caixa

Part. sil.: cai_xa

Cp. l’acc. 1 amb capsa 1 i caixó

[del ll. capsa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Receptacle rígid de forma paral·lelepipèdica i de dimensions relativament grans destinat a estotjar-hi objectes o a embalar-los per al transport.

2 p ext Contingut d’una caixa. Una caixa de pomes.

3 Moble format per un buc paral·lelepipèdic i tancat per una tapa superior plana, que serveix per a guardar-hi robes i objectes domèstics.

4 caixa de camí ant Caixa que servia per a traginar la roba i altres objectes durant els viatges.

5 caixa de mort (o de morts, o simplement caixa) Taüt.

6 o caixa o faixa Frase que es diu quan hom ha de prendre una decisió arriscada, jugant-s’hi el tot pel tot.

7 poder fer ja la caixa (a algú) Estar (algú) a les acaballes.

2 1 Receptacle semblant a una caixa.

2 Receptacle on hom guarda diners.

3 BOT Càpsula.

4 ELECTROT Reducte metàl·lic, clos, que protegeix els caps dels cables o llurs unions.

5 TECNOL Recipient emprat per a protegir o contenir certs mecanismes, certs dispositius, etc. Caixa del canvi. Caixa del bossell. Caixa del pany. Caixa d’engranatges.

6 caixa acústica ELECTROAC Caixa destinada a contenir un o més altaveus, a reduir-ne la distorsió, a millorar la reproducció de l’extrem inferior de la banda de freqüències i a evitar el curtcircuit produït en un altaveu a l’aire.

7 caixa de cabals Recipient on hom guarda diners, documents, objectes de valor, etc.

8 caixa enregistradora En el comerç a la menuda, aparell emprat per a deixar enregistrats els valors de les vendes, efectuar els càlculs apropiats i guardar-hi provisionalment els diners.

9 caixa forta Caixa de cabals.

10 caixa negra CIBERN Sistema cibernètic l’estructura interna del qual o bé es desconeix o no és considerada en el context d’una determinada recerca. La caixa negra d’un avió.

3 1 Buc. La caixa del rellotge. La caixa de l’escala. La caixa del piano.

2 TRANSP Part d’un carro o d’un camió destinada a contenir la càrrega.

3 caixa toràcica (o del pit) Cavitat toràcica, tòrax.

4 ARM 1 Curenya.

2 Peça que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i les parts que componen una arma de foc portàtil.

5 COMPT 1 Conjunt dels actius líquids realitzables d’una manera immediata pel subjecte patrimonial.

2 Departament d’una empresa, d’una entitat financera o d’una administració (pública o local) en el qual hom efectua els pagaments i els cobraments.

3 fer la caixa Fer l’inventari de la disponibilitat immediata de la tresoreria d’una empresa en un moment determinat.

4 llibre de caixa Registre on hom consigna les entrades i les sortides de diners amb indicació de la data de l’operació.

6 ECON 1 Establiment financer o administratiu que rep fons en dipòsit, els quals administra o fa rendir.

2 caixa d’estalvis Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants i de la comunitat.

7 GRÀF 1 Conjunt de setze raimes de paper, és a dir, vuit mil fulls.

2 caixa d’impremta Calaix dividit en compartiments on hi ha les lletres i els signes d’impremta.

3 de caixa Amb lletres de caixa.

4 de caixa alta loc adj En majúscula.

5 de caixa baixa loc adj En minúscula.

8 1 GRÀF Rectangle ocupat per la impressió en una pàgina.

2 MAR Espai entre dues quadernes a l’interior d’una embarcació.

3 TEAT En l’escenari d’un teatre, espai entre bastidors.

9 MÚS 1 Caixa de ressonància.

2 Cilindre de fusta o de metall que, tapat per dues membranes, forma el cos del tambor.

3 caixa de ressonància Cavitat que amplifica les vibracions de les cordes en els instruments musicals.

4 caixa grossa Bombo.

5 caixa xinesa Instrument de percussió, de so indeterminat, consistent en una fusta buida que hom fa sonar per mitjà d’una baqueta petita, també de fusta.

10 TECNOL 1 Cambra o compartiment d’un instrument, d’un aparell, d’una màquina, etc., on és produït o s’esdevé un procés o una operació, que conté o recull un gas o un líquid, etc.

2 caixa de vents En la farga catalana, dipòsit que recollia l’aire barrejat amb aigua de les trompes i els conduïa a la tovera.

11 pl TÈXT Entre els teixidors de seda de telers de mà, taules.

12 caixa de fonamentació OBR PÚBL Caixa que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.

13 caixa de guants QUÍM Vitrina hermètica en una de les parets de la qual hi ha adossats uns guants on l’operador introdueix les mans per tal de realitzar, sense perill de contaminació tòxica o radioactiva, les manipulacions que calgui.

14 caixa de la carretera OBR PÚBL Excavació de poca profunditat que es fa a la zona de l’esplanació d’una carretera on després hi haurà el paviment.

15 ORG MIL 1 caixa de reclutament Dependència de la zona de reclutament destinada a la inscripció i a la classificació dels reclutes.

2 entrada en caixa Acte pel qual els allistats passen a dependre de la caixa de reclutament i a pertànyer a la jurisdicció militar.

->caixabanc

■caixabanc

Part. sil.: cai_xa_banc

[de caixa i banc; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MOBL Banc en què el seient és la tapa d’una caixa destinada a guardar-hi roba, etc.

->caixada

■caixada

Part. sil.: cai_xa_da

Hom.: queixada

[de caixa]

f Allò que cap dins una caixa.

->caixer¹

■caixer¹

Part. sil.: cai_xer

[de caixa; 1a FONT: 1935]

m 1 CONSTR Espai que en bastir l’obra mestra d’un edifici és reservat per tal de construir-hi l’escala.

2 GRÀF Ull d’una lletra. El caixer de la lletra “e".

3 Llit d’un riu, d’un barranc, d’una séquia.

->caixer²

■caixer²

Part. sil.: cai_xer

adj inv JUD Dit d’un aliment ritualment pur, elaborat segons els costums tradicionals jueus. Vi caixer.

->caixer³

■caixer³ -a

Part. sil.: cai_xer

[v. caixer¹]

1 1 m i f Encarregat de la caixa d’una empresa, d’una entitat financera o de l’administració pública.

2 caixer automàtic Aparell dotat d’un sistema interactiu que permet al client d’una institució bancària de realitzar un cert nombre d’operacions de caixa amb la simple introducció d’una targeta magnètica i la inscripció d’un codi numèric personal o utilitzant la mateixa llibreta d’estalvis proveïda d’una banda magnètica.

2 m ant Encarregat de l’administració d’una obreria, d’una confraria, obrer.

3 m FOLK 1 A Menorca, organitzador d’una festa patronal.

2 p ext Cavaller que participa en les colcades i en els altres actes de les festes majors dels pobles de Menorca.

->caixeta

■caixeta

Part. sil.: cai_xe_ta

f MAR Conjunt de cordons trenats que formen una mena de corda de secció rectangular, usada en la confecció de botafions, estrops per als rems, etc.

->caixetí

■caixetí

Part. sil.: cai_xe_tí

[de caixa]

m 1 DIB Espai emmarcat, situat a la part inferior d’un dibuix, on figuren el nom de l’objecte dibuixat, l’escala, la data, el nom i la signatura del dibuixant, etc.

2 GRÀF Cadascun dels compartiments d’una caixa d’impremta.

3 RELL Lloc d’un rellotge marcador on és introduïda la fitxa per tal d’imprimir-hi l’hora i la data.

->caixista

■caixista

Part. sil.: cai_xis_ta

[de caixa; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 GRÀF Operari que compon o confecciona motlles tipogràfics.

2 OFIC Persona que fa caixes de cabals.

->caixmir

■caixmir

Part. sil.: caix_mir

[del nom de la regió de Caixmir, al nord de l’Índia]

m TÈXT 1 Fibra tèxtil natural procedent de la cabra de raça caixmiriana.

2 1 Teixit fabricat amb caixmir.

2 esp Xal de caixmir.

->caixmiri

■caixmiri

Part. sil.: caix_mi_ri

1 adj Relatiu o pertanyent als caixmiris o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de llengua caixmiri que habita al Caixmir.

3 m LING Llengua indoària o índica parlada a la vall de Caixmir i a les muntanyes veïnes.

->caixmirià

caixmirià -ana

Part. sil.: caix_mi_ri_à

adj i m i f Del Caixmir (regió de l’Índia).

->caixo

caixo

Part. sil.: cai_xo

[del cast. cajo]

m 1 PAPER Marc que, disposat damunt la forma, evita que la pasta caigui pels costats alhora que dóna el gruix corresponent al full.

2 GRÀF Encaix.

->caixó

■caixó

Part. sil.: cai_xó

Cp. caixa i capsa

[de caixa; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m Caixa petita amb tapa o sense destinada a guardar-hi alguna cosa.

->caixonera

■caixonera

Part. sil.: cai_xo_ne_ra

[de caixa]

f HORT Dispositiu semblant a una caixa cobert amb una vidriera inclinada que és emprat per a aïllar i protegir els conreus del seu interior.

->caixot

■caixot

Part. sil.: cai_xot

[de caixa]

m Bóta de secció ovalada muntada damunt un carro, emprada per al transport d’excrements.

->caixú

caixú

Part. sil.: cai_xú

[pl -ús] m BOT i COL Catxú.

->caixubi

caixubi -úbia

Part. sil.: cai_xu_bi

1 adj Relatiu o pertanyent als caixubis o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’una població eslava de la Pomerània oriental (Polònia).

3 m LING Parlar eslau occidental relacionat amb el polonès, parlat pels caixubis.

->cal¹

■cal¹

Hom.: cald

Contracció del mot ca (casa) i l’article el. Haig d’anar a cal metge. Vés a cals veïns.

->cal²

cal²

símb METROL caloria.

->cala¹

■cala¹

[segurament d’origen preromà, anterior al cèltic i a l’iber; 1a FONT: 1123]

f GEOMORF Entrada que fa la mar en una costa brava i que hom aprofita per a treure i avarar les embarcacions.

->cala²

■cala²

f 1 CONSTR Excavació practicada al costat dels fonaments d’un edifici ja construït que és omplerta de formigó, per tal de reforçar-los.

2 EBEN 1 Cloenda o placa gran de fusta que els ebenistes intercalen entre plafons diversos disposats per a ésser aplacats de les corresponents fulloles dins els llassissos.

2 Escurçadura de llistó de fusta que té el cantell adaptat a un entrant o un sortint de motllura i que, embolcat amb paper de vidre, serveix per al poliment d’aquesta.

3 1 PESC Acció de calar les xarxes.

2 fer cala buida fig No aconseguir el que hom volia.

4 1 Metxa de paper cargolat, tros de sabó, untats d’oli, que hom introdueix al recte per procurar d’anar de ventre, supositori.

2 Manyoc de desfiles per a introduir en una ferida.

3 Sonda per a reconèixer una ferida.

->calabarina

calabarina

f QUÍM ORG Cadascun dels alcaloides d’estructura indòlica extrets de la fava de Calabar.

->calabós

■calabós

[del cast. calabozo, probablement d’un ll. vg. *calafŏdium, comp. del preromà *cala ‘lloc resguardat’ i el ll. fŏdĕre ‘cavar’]

[pl -ossos] m 1 En una presó, un castell, etc., cambra destinada a tancar-hi presos, sobretot interinament.

2 ORG MIL A les casernes, els campaments militars, etc., local on són tancats els soldats que han de complir arrests o penes lleus.

->calabre

■calabre

[del port. calabre (ant. caabre, del fr. ant. caable ‘cable’), amb influx de l’oc. ant. calabre ‘catapulta’, der. del gr. katabolḗ ‘acció d’abatre’]

m Persona que freqüenta assíduament les cases de joc; calavera.

->calabrès

■calabrès -esa

1 adj i m i f De Calàbria (regió d’Itàlia) o del calabrès (dialecte).

2 m LING Dialecte italià del grup centremeridional, propi de Calàbria.

->calabrià

calabrià -ana

Part. sil.: ca_la_bri_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al calabrià.

2 m Divisió del quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània.

->calàbria

■calàbria

Part. sil.: ca_là_bri_a

f ORNIT Gènere d’ocells aquàtics de la família dels gàvids (Gavia sp), amb el cap i el cos allargat, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort, que comprèn la calàbria agulla (G. arctica), la calàbria grossa (G. immer) i la calàbria petita (G. stellata).

->calabroa

■calabroa

Part. sil.: ca_la_bro_a

[d’origen incert, possible encreuament de cala¹ i el cèlt. broa ‘cala’]

f SILV Cavitat a la soca d’un arbre, per exemple quan se’n podreix la fusta.

->calabrot

■calabrot

[de calabre; 1a FONT: 1839, DLab.]

m MAR Cap format per tres guindaresses de la mateixa mena.

->calabrotar

■calabrotar

[de calabrot; 1a FONT: 1868, DLCo.]

v tr 1 MAR Formar un calabrot a partir dels caps que el constitueixen.

2 Reforçar amb calabrots les amarres d’un vaixell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calabrotar

GERUNDI: calabrotant

PARTICIPI: calabrotat, calabrotada, calabrotats, calabrotades

INDICATIU PRESENT: calabroto, calabrotes, calabrota, calabrotem, calabroteu, calabroten

INDICATIU IMPERFET: calabrotava, calabrotaves, calabrotava, calabrotàvem, calabrotàveu, calabrotaven

INDICATIU PASSAT: calabrotí, calabrotares, calabrotà, calabrotàrem, calabrotàreu, calabrotaren

INDICATIU FUTUR: calabrotaré, calabrotaràs, calabrotarà, calabrotarem, calabrotareu, calabrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: calabrotaria, calabrotaries, calabrotaria, calabrotaríem, calabrotaríeu, calabrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: calabroti, calabrotis, calabroti, calabrotem, calabroteu, calabrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: calabrotés, calabrotessis, calabrotés, calabrotéssim, calabrotéssiu, calabrotessin

IMPERATIU: calabrota, calabroti, calabrotem, calabroteu, calabrotin

->calabruix

■calabruix

Part. sil.: ca_la_bruix

[segurament preromà, d’un cèltic caria broiksae ‘pedres de bruixa’ o, més aviat, caria vróison, amb accentuació del genitiu pl. (v. bruixa¹; cf. calamarsa); 1a FONT: s. XV]

m 1 METEOR Neu en forma granular.

2 BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Aetheorrhiza bulbosa), amb un rizoma tuberculós, de fulles radicals llargament peciolades i de tija portadora d’un sol capítol de flors grogues.

->calabruixa

■calabruixa

Part. sil.: ca_la_brui_xa

[de calabruix]

f 1 calabruix 1.

2 BOT Gènere de petites plantes bulboses de la família de les liliàcies (Muscari sp), de flors blaves o violades, en raïm terminal, que comprèn la calabruixa grossa (M. comosum) i la calabruixa petita (M. racemosum).

->calabruixada

■calabruixada

Part. sil.: ca_la_brui_xa_da

[de calabruixar]

f Precipitació en forma de calabruix.

->calabruixar

■calabruixar

Part. sil.: ca_la_brui_xar

[de calabruix]

v intr Caure calabruix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calabruixar

GERUNDI: calabruixant

PARTICIPI: calabruixat, calabruixada, calabruixats, calabruixades

INDICATIU PRESENT: calabruixo, calabruixes, calabruixa, calabruixem, calabruixeu, calabruixen

INDICATIU IMPERFET: calabruixava, calabruixaves, calabruixava, calabruixàvem, calabruixàveu, calabruixaven

INDICATIU PASSAT: calabruixí, calabruixares, calabruixà, calabruixàrem, calabruixàreu, calabruixaren

INDICATIU FUTUR: calabruixaré, calabruixaràs, calabruixarà, calabruixarem, calabruixareu, calabruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: calabruixaria, calabruixaries, calabruixaria, calabruixaríem, calabruixaríeu, calabruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: calabruixi, calabruixis, calabruixi, calabruixem, calabruixeu, calabruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: calabruixés, calabruixessis, calabruixés, calabruixéssim, calabruixéssiu, calabruixessin

IMPERATIU: calabruixa, calabruixi, calabruixem, calabruixeu, calabruixin

->calabruixó

■calabruixó

Part. sil.: ca_la_brui_xó

[de calabruix]

m Calabruix lleuger.

->calabruixonada

■calabruixonada

Part. sil.: ca_la_brui_xo_na_da

[de calabruixonar]

f Calabruixada lleugera.

->calabruixonar

■calabruixonar

Part. sil.: ca_la_brui_xo_nar

[de calabruixó]

v intr Caure calabruixó.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calabruixonar

GERUNDI: calabruixonant

PARTICIPI: calabruixonat, calabruixonada, calabruixonats, calabruixonades

INDICATIU PRESENT: calabruixono, calabruixones, calabruixona, calabruixonem, calabruixoneu, calabruixonen

INDICATIU IMPERFET: calabruixonava, calabruixonaves, calabruixonava, calabruixonàvem, calabruixonàveu, calabruixonaven

INDICATIU PASSAT: calabruixoní, calabruixonares, calabruixonà, calabruixonàrem, calabruixonàreu, calabruixonaren

INDICATIU FUTUR: calabruixonaré, calabruixonaràs, calabruixonarà, calabruixonarem, calabruixonareu, calabruixonaran

INDICATIU CONDICIONAL: calabruixonaria, calabruixonaries, calabruixonaria, calabruixonaríem, calabruixonaríeu, calabruixonarien

SUBJUNTIU PRESENT: calabruixoni, calabruixonis, calabruixoni, calabruixonem, calabruixoneu, calabruixonin

SUBJUNTIU IMPERFET: calabruixonés, calabruixonessis, calabruixonés, calabruixonéssim, calabruixonéssiu, calabruixonessin

IMPERATIU: calabruixona, calabruixoni, calabruixonem, calabruixoneu, calabruixonin

->calacabot

■calacabot

m ICT Peix perciforme de la família dels gòbids (Gobius paganellus), de color marró ocre amb taques fosques i una banda clara a la primera aleta dorsal.

->calaceità

calaceità -ana

Part. sil.: ca_la_cei_tà

adj i m i f De Calaceit (Matarranya).

->calada

■calada

[de calar; 1a FONT: s. XV]

f 1 MAR Acció de calar.

2 PESC Peix que s’agafa d’una vegada en una calada.

3 TÈXT Obertura que, en el moment precís de passar la llançadora d’una banda a l’altra del teler, es produeix en els fils d’ordit en aixecar-ne una part.

->caladís

■caladís -issa

[de calar]

adj 1 Que pot ésser calat o abaixat.

2 porta caladissa Porta que es tanca abaixant-la.

->calador¹

■calador¹

[de calar i -dor¹]

m 1 Instrument per a examinar la profunditat de les ferides.

2 calafat 2.

->calador²

■calador²

[de calar i -dor²]

m PESC Lloc a posta per a calar l’art de les xarxes de pescar.

->calafat

■calafat

[de calafatar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 OFIC Persona que té per ofici de calafatar.

2 p ext CONSTR NAV El qui construeix embarcacions de fusta.

2 OFIC Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.

->calafatador

■calafatador -a

[de calafatar]

m i f Calafat.

->calafatament

■calafatament

[de calafatar]

m 1 Acció de calafatar;

2 l’efecte.

->calafatar

■calafatar

[probablement de l’àr. qálfaṭ, íd., d’origen incert, possiblement del ll. vg. *calefare (ll. calefacĕre) ‘escalfar’, a causa de la fosa del quitrà amb el foc per a l’operació de calafatar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

v tr 1 OFIC 1 Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d’impedir el pas de l’aigua.

2 Tapar amb estopa o paper les juntes de les dogues de les bótes perquè no vessin.

2 TECNOL Refermar la unió de dues peces o dues planxes metàl·liques mitjançant l’acció d’un martell pneumàtic o d’eines especials damunt les arestes de contacte, per tal d’obtenir l’hermetisme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calafatar

GERUNDI: calafatant

PARTICIPI: calafatat, calafatada, calafatats, calafatades

INDICATIU PRESENT: calafato, calafates, calafata, calafatem, calafateu, calafaten

INDICATIU IMPERFET: calafatava, calafataves, calafatava, calafatàvem, calafatàveu, calafataven

INDICATIU PASSAT: calafatí, calafatares, calafatà, calafatàrem, calafatàreu, calafataren

INDICATIU FUTUR: calafataré, calafataràs, calafatarà, calafatarem, calafatareu, calafataran

INDICATIU CONDICIONAL: calafataria, calafataries, calafataria, calafataríem, calafataríeu, calafatarien

SUBJUNTIU PRESENT: calafati, calafatis, calafati, calafatem, calafateu, calafatin

SUBJUNTIU IMPERFET: calafatés, calafatessis, calafatés, calafatéssim, calafatéssiu, calafatessin

IMPERATIU: calafata, calafati, calafatem, calafateu, calafatin

->calafatejar

■calafatejar

[de calafatar]

v tr Calafatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calafatejar

GERUNDI: calafatejant

PARTICIPI: calafatejat, calafatejada, calafatejats, calafatejades

INDICATIU PRESENT: calafatejo, calafateges, calafateja, calafategem, calafategeu, calafategen

INDICATIU IMPERFET: calafatejava, calafatejaves, calafatejava, calafatejàvem, calafatejàveu, calafatejaven

INDICATIU PASSAT: calafategí, calafatejares, calafatejà, calafatejàrem, calafatejàreu, calafatejaren

INDICATIU FUTUR: calafatejaré, calafatejaràs, calafatejarà, calafatejarem, calafatejareu, calafatejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calafatejaria, calafatejaries, calafatejaria, calafatejaríem, calafatejaríeu, calafatejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calafategi, calafategis, calafategi, calafategem, calafategeu, calafategin

SUBJUNTIU IMPERFET: calafategés, calafategessis, calafategés, calafategéssim, calafategéssiu, calafategessin

IMPERATIU: calafateja, calafategi, calafategem, calafategeu, calafategin

->calafellenc

calafellenc -a

adj i m i f De Calafell (Baix Penedès).

->calafetós

■calafetós -osa

adj dial Malaltís, xacrós.

->calafí

calafí -ina

adj i m i f De Calaf (Anoia).

->calaguala

■calaguala

f Rizoma d’una falguera peruana.

->calaibre

calaibre

Part. sil.: ca_lai_bre

m OFIC Arbre de la roda hidràulica de la farga catalana.

->calaix

■calaix

Part. sil.: ca_laix

[probablement del gr. kálathos ‘cistella, panera’ o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion; 1a FONT: s. XIV]

m 1 1 MOBL Receptacle corredís d’un moble.

2 ECON Lloc on hom guarda els diners producte de la venda en un establiment comercial.

3 p ext ECON Quantitat de diners que hom aplega venent a la menuda en un període determinat. No hem fet ni cinc de calaix.

2 TÈXT Conjunt de les peces disposades a cada extrem de les taules dels telers per a donar cabuda a la llançadora a la fi del moviment de vaivé.

3 anar-se’n al calaix Morir.

4 calaix de sastre 1 fig Conjunt de coses diverses i desordenades.

2 p ext Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats.

5 tenir una cama al calaix Ésser molt vell, ésser decrèpit.

6 portar (algú) al calaix Matar-lo.

->calaixada

■calaixada

Part. sil.: ca_lai_xa_da

[de calaix]

f Calaixat.

->calaixat

■calaixat

Part. sil.: ca_lai_xat

[de calaix]

m Contingut d’un calaix.

->calaixejar

■calaixejar

Part. sil.: ca_lai_xe_jar

[de calaix]

v intr Tancar i obrir calaixos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calaixejar

GERUNDI: calaixejant

PARTICIPI: calaixejat, calaixejada, calaixejats, calaixejades

INDICATIU PRESENT: calaixejo, calaixeges, calaixeja, calaixegem, calaixegeu, calaixegen

INDICATIU IMPERFET: calaixejava, calaixejaves, calaixejava, calaixejàvem, calaixejàveu, calaixejaven

INDICATIU PASSAT: calaixegí, calaixejares, calaixejà, calaixejàrem, calaixejàreu, calaixejaren

INDICATIU FUTUR: calaixejaré, calaixejaràs, calaixejarà, calaixejarem, calaixejareu, calaixejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calaixejaria, calaixejaries, calaixejaria, calaixejaríem, calaixejaríeu, calaixejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calaixegi, calaixegis, calaixegi, calaixegem, calaixegeu, calaixegin

SUBJUNTIU IMPERFET: calaixegés, calaixegessis, calaixegés, calaixegéssim, calaixegéssiu, calaixegessin

IMPERATIU: calaixeja, calaixegi, calaixegem, calaixegeu, calaixegin

->calaixera

■calaixera

Part. sil.: ca_lai_xe_ra

[de calaix; 1a FONT: c. 1800]

f MOBL Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.

->càlam

■càlam

[del ll. calamus ‘canya’; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 BOT i FARM Planta herbàcia vivaç de la família de les aràcies (Acorus calamus), de flors reunides en espigues cilíndriques verdoses i de rizoma que conté un oli essencial aromàtic i amarg.

2 PALEOG Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.

3 ANAT ANIM Part més baixa del sòl del quart ventricle, entre els cossos restiformes. És anomenat també calamus scriptorius.

->calamac

■calamac

[d’origen incert, segurament és un americanisme, de l’araucà kelü ‘vermell’ i makun ‘ponxo’]

m TÈXT Tela de llana setinada amb llistes o dibuixos només visibles del dret.

->calamar

■calamar

[de l’it. dialectal calamaro, del ll. calamarius ‘tinter’, de calămus ‘càlam d’escriure’, aplicat al mol·lusc a causa de la tinta que segrega; 1a FONT: 1349]

m ZOOL Calamars.

->calamarera

calamarera

[de calamar]

f PESC Ormeig de pesca format per una barreta de plom armada d’agulles que, posada al cap d’un volantí, serveix per a pescar calamars des d’una embarcació.

->calamarí

calamarí

[de calamar]

m dial ZOOL Calamarsó.

->calamars

■calamars

[singular analògic a partir de calamarsos, pl. vg. de calamar; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl inv o -arsos] m ZOOL 1 Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes (Loligo sp), de cos afusat i de mida mitjana o grossa, de carn saborosa i apreciada com a aliment.

2 calamars gegant Cefalòpode dibranqui semblant al calamars, de l’ordre dels decàpodes (Architeuthis), que pot assolir una longitud de més de quinze metres i que a l’edat mitjana donà lloc a les llegendes del pop gegant que enfonsava les naus.

->calamarsa

■calamarsa

Cp. pedra 4

[probablement d’una base cèltica caria martia ‘pedres de març’, anàlogament a calabruix (v. aquest mot)]

f METEOR Grans petits de glaç, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.

->calamarsada

■calamarsada

[de calamarsa; 1a FONT: 1872]

f Precipitació en forma de calamarsa.

->calamarsejar

■calamarsejar

[de calamarsa]

v intr Caure calamarsa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calamarsejar

GERUNDI: calamarsejant

PARTICIPI: calamarsejat, calamarsejada, calamarsejats, calamarsejades

INDICATIU PRESENT: calamarsejo, calamarseges, calamarseja, calamarsegem, calamarsegeu, calamarsegen

INDICATIU IMPERFET: calamarsejava, calamarsejaves, calamarsejava, calamarsejàvem, calamarsejàveu, calamarsejaven

INDICATIU PASSAT: calamarsegí, calamarsejares, calamarsejà, calamarsejàrem, calamarsejàreu, calamarsejaren

INDICATIU FUTUR: calamarsejaré, calamarsejaràs, calamarsejarà, calamarsejarem, calamarsejareu, calamarsejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calamarsejaria, calamarsejaries, calamarsejaria, calamarsejaríem, calamarsejaríeu, calamarsejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calamarsegi, calamarsegis, calamarsegi, calamarsegem, calamarsegeu, calamarsegin

SUBJUNTIU IMPERFET: calamarsegés, calamarsegessis, calamarsegés, calamarsegéssim, calamarsegéssiu, calamarsegessin

IMPERATIU: calamarseja, calamarsegi, calamarsegem, calamarsegeu, calamarsegin

->calamarsó¹

■calamarsó¹

[de calamarsa]

m METEOR Calamarsa lleugera, de grans molt menuts.

->calamarsó²

■calamarsó²

[de calamars]

m ZOOL Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes (Alloteuthis subulata), semblant al calamars, però més petit, de color vermell o rosat, transparent i fosforescent.

->calambac

calambac

[d’origen incert, deu ser un americanisme, d’una llengua indígena, possiblement relacionat amb el mateix origen del mot calamac, però amb dificultats per les diferències semàntiques; 1a FONT: 1839, DLab.]

m FUST Fusta de l’àloe.

->calambuc

■calambuc

[v. calambac; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m BOT Arbre de la família de les gutíferes (Calophyllum calaba), de fulles ovades i de flors petites, de l’escorça del qual hom obté un bàlsam succedani del bàlsam del Perú.

->calament

■calament

[de calar]

m 1 BOT 1 Clinopodi.

2 Rementerola.

2 PESC Conjunt d’ormeigs calats. Un calament de nanses.

->calamenta

■calamenta

f BOT Clinopodi.

->calamida

■calamida

f MINERAL Magnetita.

->calamina

■calamina

f MINERAL Mescla d’hemimorfita i smithsonita.

->calamistre

■calamistre

m ANAT ANIM En els araneids, òrgan en forma de pinta situat a les potes de les femelles, que fila la seda produïda per les glàndules del cribel.

->calamit

■calamit

[del ll. científic calamites, der. del gr. kálamos ‘canya’]

m BIOL Nom donat a diverses espècies d’equisetòpsids fòssils que contribuïren de manera important a la formació del carbó durant el paleozoic.

->calamitàcies

calamitàcies

Part. sil.: ca_la_mi_tà_ci_es

[del ll. científic calamitaceae (v. calamit)]

f PALEOBOT 1 pl Família de calamitals arborescents pròpies dels períodes devonià, carbonífer i permià.

2 sing Planta de la família de les calamitàcies.

->calamitals

calamitals

[del ll. científic calamitales (v. calamit]

f BOT 1 pl Ordre de pteridòfits semblants als equisets, de mida arbòria, important durant el carbonífer i extingit al final del triàsic, que inclou el gènere Calamites.

2 sing Pteridòfit de l’ordre de les calamitals.

->calamitat

■calamitat

[del ll. calamĭtas, -ātis ‘flagell, plaga, desgràcia’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Fet advers, desgràcia, que ateny a la vegada un cert nombre de persones. Una calamitat pública.

2 hiperb Ésser algú una calamitat.

->calamitós

■calamitós -osa

[del ll. calamitosus -a, -um, íd.; 1a FONT: 1651]

adj Fecund en calamitats. Una època calamitosa.

->calamitosament

■calamitosament

[de calamitós]

adv D’una manera calamitosa.

->calamó

■calamó

[potser del cast. calamón, íd., de l’àr. abû qalamûn ‘drap acolorit; ocell camallarg’, i aquest, del gr. ypokálamon ‘teixit de varetes’, der. de kálamos ‘vareta’]

m OFIC Pern que té la cabota esfèrica.

->càlamus

càlamus

[del ll. calamus ‘canya’]

m ANAT ANIM càlam 3.

->calanca

■calanca

[de cala¹]

f GEOMORF Cala estreta, de parets escarpades, acabada en cul-de-sac.

->calandra

■calandra

[del fr. calandre, íd., d’un ll. vg. *colendra, del gr. kýlindros ‘cilindre’, a través d’un *colandre, o potser del fr. calandre ‘calàndria’]

f 1 AUT Reixat que, disposat a l’exterior de la part anterior de la carrosseria d’un automòbil, permet el pas de l’aire i serveix d’adorn.

2 NUC Nucli de certs reactors nuclears, en què el combustible i el refrigerant són col·locats a l’interior d’uns tubs que travessen el nucli i el moderador n’omple la resta.

3 ORNIT Calàndria.

4 TECNOL Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc.), que és sotmesa a l’acció combinada de la pressió i el lliscament.

->calandrar

■calandrar

[de calandra]

v tr TECNOL Sotmetre un teixit, paper, cautxú, etc., a l’acció d’una calandra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calandrar

GERUNDI: calandrant

PARTICIPI: calandrat, calandrada, calandrats, calandrades

INDICATIU PRESENT: calandro, calandres, calandra, calandrem, calandreu, calandren

INDICATIU IMPERFET: calandrava, calandraves, calandrava, calandràvem, calandràveu, calandraven

INDICATIU PASSAT: calandrí, calandrares, calandrà, calandràrem, calandràreu, calandraren

INDICATIU FUTUR: calandraré, calandraràs, calandrarà, calandrarem, calandrareu, calandraran

INDICATIU CONDICIONAL: calandraria, calandraries, calandraria, calandraríem, calandraríeu, calandrarien

SUBJUNTIU PRESENT: calandri, calandris, calandri, calandrem, calandreu, calandrin

SUBJUNTIU IMPERFET: calandrés, calandressis, calandrés, calandréssim, calandréssiu, calandressin

IMPERATIU: calandra, calandri, calandrem, calandreu, calandrin

->calandratge

calandratge

[de calandrar]

m TECNOL Operació de calandrar.

->calandreta

■calandreta

[de calàndria]

f ORNIT Terrerola.

->calàndria

■calàndria

Part. sil.: ca_làn_dri_a

[d’un ll. vg. *calandrius (cat. ant. calandri) o *calandria, i aquest del gr. kharádrios (també kháladros i khálandros), íd.; 1a FONT: c. 1385, Eiximenis]

f ORNIT Gènere d’ocells passeriformes de la família dels alàudids (Melanocorypha sp), de bec fort i llarg i de plomatge d’un groc terrós, molt apreciats per llur cant, que comprèn la calàndria comuna (M. calandra), la calàndria negra (M. yeltoniensis) i la calàndria alablanca (M. leucoptera).

->calandrieta

■calandrieta

Part. sil.: ca_lan_dri_e_ta

[de calàndria]

f ORNIT Trobat.

->calandrió

■calandrió

Part. sil.: ca_lan_dri_ó

[de calàndria]

m ORNIT Terrerola.

->càlao

■càlao

Part. sil.: cà_la_o

m ORNIT Calau.

->calapàndria

■calapàndria

Part. sil.: ca_la_pàn_dri_a

[probable alteració de l’ant. calamàndria ‘abric gros i pesant’, per comparació amb un mal pesat que ens tapa, i aquest, alteració d’un sinònim de calamac; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Calipàndria.

->calàpet

■calàpet

[probablement d’un preromà *calápaccu, emparentat potser amb *carapáccia ‘carabassa’ i amb *carappáciu ‘closca’, base del cast. carapacho, caparazón; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m ZOOL Gripau.

->calapetenc

■calapetenc -a

[de calàpet]

adj 1 De natura de calàpet.

2 Semblant a un calàpet.

->calàpids

calàpids

m ZOOL 1 pl Família de crustacis decàpodes de la secció dels braquiürs, que inclou el pessic o cranc reial.

2 sing Crustaci de la família dels calàpids.

->calar

■calar

[del ll. td. calare ‘fer baixar’, i aquest, del gr. khaláō ‘afluixar, deixar anar, fer baixar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 intr ant Baixar, passar a un nivell més baix.

2 tr Acalar.

3 tr MAR Arriar una vela.

4 tr MAR Arriar un masteler, una verga, etc., de manera que llisquin per dins una anella que els guia en llur moviment.

2 intr 1 Tenir un recipient més o menys fondària o més o menys capacitat. El dipòsit del mas no cala gaire.

2 fig Té un fill que no cala gaire.

3 tr 1 Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda, especialment penetrar un líquid (en un cos permeable). La pluja li calava la roba.

2 fig Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Era un fanfarró i el van calar de seguida.

3 calar foc (a un objecte) Fer que cremi. Van calar foc a la llenya.

4 calar-se foc Encendre’s. Calar-se foc al paller.

4 tr 1 Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se el capell fins a les orelles. Calar la baioneta al fusell.

2 TECNOL Efectuar un calatge.

5 dial 1 tr menjar¹ 1. Cada matí, abans d’anar a l’hort, cala una llesca de pa amb pernil.

2 pron Es calava els raïms sense mastegar.

6 tr Treure fils o fer forats a la roba fent uns dibuixos semblants a les puntes o randes, per adornar-la.

7 intr MAR Submergir-se més o menys el buc d’un vaixell dins l’aigua.

8 MOT 1 pron Aturar-se bruscament un motor pel fet d’ésser més gran el parell resistent que el parell motor.

2 tr He calat el motor.

9 intr MÚS Abaixar-se cantant. Els tenors calen molt.

10 tr PESC Disposar un ormeig de pesca dins l’aigua a fi d’atrapar-hi peix. Els sardinals són calats entre dues aigües.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calar

GERUNDI: calant

PARTICIPI: calat, calada, calats, calades

INDICATIU PRESENT: calo, cales, cala, calem, caleu, calen

INDICATIU IMPERFET: calava, calaves, calava, calàvem, calàveu, calaven

INDICATIU PASSAT: calí, calares, calà, calàrem, calàreu, calaren

INDICATIU FUTUR: calaré, calaràs, calarà, calarem, calareu, calaran

INDICATIU CONDICIONAL: calaria, calaries, calaria, calaríem, calaríeu, calarien

SUBJUNTIU PRESENT: cali, calis, cali, calem, caleu, calin

SUBJUNTIU IMPERFET: calés, calessis, calés, caléssim, caléssiu, calessin

IMPERATIU: cala, cali, calem, caleu, calin

->calarosi

calarosi

f PAT Micosi provocada pel desenvolupament dins l’organisme del fong Chalara pyogenes.

->calàsia

■calàsia

Part. sil.: ca_là_si_a

f PAT Relaxació d’un múscul, d’un orifici, etc.

->calat

■calat

Hom.: quelat

[de calar]

m 1 MAR 1 Altura de l’obra viva d’un vaixell.

2 Distància des de la superfície de la mar, d’un riu o d’un estany navegables fins al fons.

2 AERON Angle format per la corda d’un perfil aerodinàmic de l’ala amb un pla horitzontal quan l’avió és situat en la posició de referència.

3 Treball fet en roba, en paper, en planxa, etc., traient-ne fils, fent-hi forats i imitant els dibuixos d’una randa.

4 Motiu ornamental aconseguit trepant de banda a banda la matèria en què és efectuat.

5 TÈXT Adornament executat sobre un teixit brodant a mà els contorns del senyal deixat en treure prèviament fils a la roba, o amb la màquina de brodar.

6 MÚS Cadascun dels dos dibuixos simètrics perforats a la tapa dels instruments d’arc en forma de ce o d’efa.

->càlat

■càlat

m ARQUEOL Entre els grecs i els romans, cistella (i també recipient de metall o de ceràmica) de forma troncocònica, anomenada també barret de copa.

->calatge

■calatge

[de calar]

m TECNOL Ajust fix entre dues peces efectuat en fred, per deformació de les peces per pressió, o bé en calent, per dilatació d’una d’elles.

->calàtide

■calàtide

f BOT Capítol.

->calatraví

calatraví -ina

adj i m i f Del barri de sa Calatrava (Palma).

->calau

■calau

Part. sil.: ca_lau

[del malai calao, íd.]

m ORNIT Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels coraciformes, caracteritzats per un bec gros i corbat en forma de sabre, amb una protuberància òssia a la base.

->calavera¹

■calavera¹

[del ll. calvaria, íd., der. de calvus ‘calb’, amb canvi de calvera en calavera¹ per influx del ll. cadavera ‘cadàvers’; 1a FONT: s. XIV]

1 f Esquelet del cap de l’home.

2 f p ext L’esquelet sencer.

3 m fig Home disbauxat.

->calavera²

calavera²

f ant Caravel·la.

->calaverada

■calaverada

[de calavera¹]

f Acte propi d’un calavera.

->calaverita

calaverita

f MINERAL Tel·lurur d’or i d’argent, (Au,Ag)Te₂, mineral monoclínic de color groc clar o blanc d’argent i de lluïssor metàl·lica.

->cala-xarxes

■cala-xarxes

m MAR GUER Vaixell de guerra per a la instal·lació de xarxes d’obstrucció a l’entrada d’un port o d’una rada.

->calaza

■calaza

f 1 ANAT VEG Part basal de la nucel·la en contacte amb el funicle, on es ramifica el feix conductor procedent d’aquest per a dirigir-se als teguments.

2 EMBRIOL En els ous dels ocells, cadascun dels dos filaments retorts de matèria albuminosa que uneixen el rovell amb les membranes adjacents a la closca tot mantenint-lo suspès.

->calazi

calazi

m PAT Petit tumor palpebral dur i arrodonit produït per la inflamació d’una glàndula de Meibom.

->calàzic

calàzic -a

adj Relatiu o pertanyent a la calaza.

->calazògam

calazògam -a

adj BOT Dit del vegetal en el qual la fecundació té lloc per calazogàmia.

->calazogàmia

calazogàmia

Part. sil.: ca_la_zo_gà_mi_a

f BOT Tipus de fecundació en què l’entrada del tub pol·línic en el sac embrionari per fecundar l’òvul es fa per la calaza.

->calb

■calb -a

[del ll. calvus, íd.; 1a FONT: s. XIV]

1 adj i m i f Que ha perdut els cabells totalment o parcialment.

2 adj En els animals, dit del cap desproveït de pèl o de ploma.

->calba

■calba

[de calb]

f Part del cap d’un calb desproveïda de cabells.

->calbejar

■calbejar

[de calb]

v intr Començar a ésser calb.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calbejar

GERUNDI: calbejant

PARTICIPI: calbejat, calbejada, calbejats, calbejades

INDICATIU PRESENT: calbejo, calbeges, calbeja, calbegem, calbegeu, calbegen

INDICATIU IMPERFET: calbejava, calbejaves, calbejava, calbejàvem, calbejàveu, calbejaven

INDICATIU PASSAT: calbegí, calbejares, calbejà, calbejàrem, calbejàreu, calbejaren

INDICATIU FUTUR: calbejaré, calbejaràs, calbejarà, calbejarem, calbejareu, calbejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calbejaria, calbejaries, calbejaria, calbejaríem, calbejaríeu, calbejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calbegi, calbegis, calbegi, calbegem, calbegeu, calbegin

SUBJUNTIU IMPERFET: calbegés, calbegessis, calbegés, calbegéssim, calbegéssiu, calbegessin

IMPERATIU: calbeja, calbegi, calbegem, calbegeu, calbegin

->calbesa

■calbesa

[de calb]

f Qualitat de calb; calvície.

->calbot

■calbot

[de calb]

m Cop de mà al cap.

->calc

■calc

[de calcar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 DIB Reproducció d’un dibuix, un gravat, un quadre, etc., que hom obté calcant.

2 1 fig Plagi.

2 calc semàntic LING Forma de manlleu que imita l’esquema o la significació d’un mot o d’una locució estrangers i no llur realitat fonètica.

3 calc sintàctic LING Forma de manlleu que imita la construcció d’una unitat sintàctica d’una llengua estrangera.

3 NUMIS Unitat ponderal per a la moneda de coure en l’àmbit grec.

->calç

■calç

Cp. calci

[del ll. calx, calcis, íd.; 1a FONT: s. XIII, CTort.]

f 1 QUÍM IND i CONSTR Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a alta temperatura.

2 PINT Calç morta.

3 calç amarada QUÍM IND Calç morta.

4 calç apagada QUÍM IND Calç morta.

5 calç hidràulica QUÍM IND Pedra calcària calcinada que, a més de calç, conté sílice, alúmina i hidròxid fèrric.

6 calç morta QUÍM IND Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua.

7 calç sodada QUÍM IND Mescla dels hidròxids de calci i de sodi preparada amarant calç viva amb solució de sosa càustica, emprada per a l’absorció de diòxid de carboni.

8 calç viva Calç.

->calc-¹

■calc-¹

Forma prefixada del mot grec khalkós, que significa ‘coure’, ‘bronze’ i que indica connexió amb la mena metàl·lica d’aquest metall en general. Ex.: calcosi.

->calc-²

■calc-²

Forma prefixada del mot llatí calx, calcis, que significa ‘calç’. Ex.: calcèmia.

->calca

■calca

[de calcar; 1a FONT: c. 1312]

f 1 OFIC i TÈXT En el teler de mà i en el torn de ballesta, mena de pedal que era accionat amb els peus.

2 p ext TÈXT 1 En alguns telers mecànics, cadascuna de les palanques que accionen els lliços.

2 En la maquineta de lliços, cadascuna de les peces de les quals pengen els lliços.

3 Pedal.

->calça

■calça

[del ll. vg. *calcĕa, der. del cl. calcĕus ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom; 1a FONT: 1047]

f 1 1 INDUM Mitja.

2 donar calça d’arena Donar (a algú) un cop molt fort.

3 fer calça Fer mitja.

2 INDUM [generalment en pl] 1 Pantaló. Unes calces de vellut. Caure-li a algú les calces.

2 anar de calces Fer de cos.

3 cordar-se bé les calces fig Agafar pit, coratge.

4 ésser un calces Ésser (un home) dominat per la muller.

5 portar les calces (la dona) Dominar el marit.

6 posar-se les calces (d’algú) Fer-li fer el que hom vol.

7 saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d’altri.

3 pl INDUM Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament de la cintura fins als engonals.

4 pl CONSTR Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació.

5 SILV Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó. Deixar calces.

6 calces de ferro ARM Calces de malla, a manera de mitges, que defensaven les cames del guerrer.

->calçada

■calçada

[del ll. (via o strata) calciata, per l’ús de calç o pedra calcària en les vies romanes i carolíngies; 1a FONT: s. X]

f 1 1 Camí empedrat.

2 Part central d’una carretera o d’un carrer, entre les voreres o les andanes, destinada a la circulació de vehicles.

2 Nuvolada fosca que indica pluja.

->calçador¹

■calçador¹

[de calçar i -dor¹ , DPou.]

m 1 Estri en forma de pala corbada, de banya, de metall, etc., emprat per a facilitar l’entrada del peu en el calçat.

2 AGR Aparell emprat per a calçar.

->calçador²

■calçador² -a

[de calçar i -dor²]

adj obs Dit de l’infant en edat de calçar-lo.

->calçament

■calçament

[de calçar]

m Acció de calçar o de calçar-se.

->calcaneo-

■calcaneo-

Forma prefixada del mot llatí calcaneum, que significa ‘taló’ i que denota connexió amb el calcani. Ex.: calcaneoastragalí.

->calcani

■calcani -ània

[del ll. calcanĕum, -i ‘taló’]

ANAT ANIM 1 adj Relatiu o pertanyent a l’os calcani.

2 m Os del tars, que en l’home forma el taló i aguanta tot el pes del cos.

->calcantita

■calcantita

f MINERAL Sulfat hidratat de coure, mineral triclínic de color blau i de lluïssor vítria.

->calcany

■calcany

[del ll. calcanĕum, -i ‘taló’; 1a FONT: s. XV, Febrer]

m Calcani.

->calçapeu

■calçapeu

Part. sil.: cal_ça_peu

[de calçar i peu]

m Corretjam que a vegades porta cadascun dels pedals de la bicicleta per a subjectar el peu.

->calcar

■calcar

[del ll. călcāre ‘trepitjar’, der. de calx, calcis ‘taló’; 1a FONT: s. XIII]

v tr 1 1 DIB Copiar (un dibuix) sobre un full, una tela, etc., aplicant-hi el full, la tela, etc., on hi ha el dibuix i fent que, resseguint els trets del dibuix amb un llapis, un estilet, etc., o per un altre procediment, els trets del dibuix restin marcats sobre aquell full, aquella tela, etc.

2 fig Imitar, plagiar. Un escrit calcat sobre un altre, calcat d’un altre.

2 Fer força amb els peus (sobre una cosa).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calcar

GERUNDI: calcant

PARTICIPI: calcat, calcada, calcats, calcades

INDICATIU PRESENT: calco, calques, calca, calquem, calqueu, calquen

INDICATIU IMPERFET: calcava, calcaves, calcava, calcàvem, calcàveu, calcaven

INDICATIU PASSAT: calquí, calcares, calcà, calcàrem, calcàreu, calcaren

INDICATIU FUTUR: calcaré, calcaràs, calcarà, calcarem, calcareu, calcaran

INDICATIU CONDICIONAL: calcaria, calcaries, calcaria, calcaríem, calcaríeu, calcarien

SUBJUNTIU PRESENT: calqui, calquis, calqui, calquem, calqueu, calquin

SUBJUNTIU IMPERFET: calqués, calquessis, calqués, calquéssim, calquéssiu, calquessin

IMPERATIU: calca, calqui, calquem, calqueu, calquin

->calçar

■calçar

[de calça; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Posar el calçat (a algú). Encara l’han de calçar.

2 Fer el calçat (a algú), ésser el seu sabater. Una botiga on només calcen mainada.

3 Tenir el peu una certa llargària. Calça el trenta-set.

4 Comprar el calçat (per a algú). On calces el teu fill?

5 calçar pocs punts fig Ésser curt de gambals.

6 calçar un infant obs Treure-li els bolquers i vestir-lo de curt.

2 pron 1 Posar-se algú (el calçat). Calceu-vos unes sabates còmodes, que hem de caminar molt.

2 Comprar el calçat. A quina botiga us calceu?

3 fig Preparar-se per a afrontar un perill especialment amenaçant. Amb el nou govern ja ens podem calçar. Si no fas els deures, ja cal que et calcis!

3 tr 1 Guarnir la part inferior (d’una cosa) amb una altra. Calçar una paret.

2 AGR Arrambar terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes.

4 tr Posar un o més gruixos o tascons sota una peça per tal d’aixecar-la, fixar-la provisionalment, anivellar-la, etc. Calçar una biga, una màquina.

5 tr GRÀF En confeccionar la forma, aixecar els gravats amb alces perquè restin al mateix nivell que els caràcters tipogràfics.

6 tr OFIC Posar un tall postís en una eina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calçar

GERUNDI: calçant

PARTICIPI: calçat, calçada, calçats, calçades

INDICATIU PRESENT: calço, calces, calça, calcem, calceu, calcen

INDICATIU IMPERFET: calçava, calçaves, calçava, calçàvem, calçàveu, calçaven

INDICATIU PASSAT: calcí, calçares, calçà, calçàrem, calçàreu, calçaren

INDICATIU FUTUR: calçaré, calçaràs, calçarà, calçarem, calçareu, calçaran

INDICATIU CONDICIONAL: calçaria, calçaries, calçaria, calçaríem, calçaríeu, calçarien

SUBJUNTIU PRESENT: calci, calcis, calci, calcem, calceu, calcin

SUBJUNTIU IMPERFET: calcés, calcessis, calcés, calcéssim, calcéssiu, calcessin

IMPERATIU: calça, calci, calcem, calceu, calcin

->calcarenita

■calcarenita

f GEOL Sorra consolidada calcària.

->calcareo-

■calcareo-

GEOL Forma prefixada del mot llatí calcarius que significa ‘calcari’, usada per a qualificar formacions o sòls que presenten calcària juntament amb una altra mena o unes altres menes de roca: calcareoargilós, calcareosilícic.

->calcari

■calcari -ària

[del ll. calcarius, -a, -um, íd.]

1 adj QUÍM INORG Que conté carbonat de calci.

2 f PETROG Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic.

->calcario-

■calcario-

GEOL Forma prefixada del mot llatí calcarius, que significa ‘calcari’, usada per a qualificar formacions o sòls que presenten calcària juntament amb una altra mena o unes altres menes de roca. Ex.: calcarioargilós.

->calçasses

■calçasses

[de calça]

m 1 Marit que es deixa governar per la dona.

2 Home excessivament condescendent.

->calçat¹

■calçat¹

[de calçar; 1a FONT: 1479]

m CALÇ Nom genèric de les peces d’indumentària que serveixen per a cobrir i resguardar els peus.

->calçat²

■calçat² -ada

[v. calçat¹]

adj 1 Per oposició a descalç, dit dels religiosos dels ordes mendicants que restaren en l’antiga observança.

2 HERÀLD Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.

3 ORNIT Dit de l’ocell que té les potes cobertes de plomes.

4 ZOOL Dit de l’animal que té la part inferior de les extremitats d’un color diferent del de la resta del cos.

->calcatura

calcatura

f HIST DR 1 A la Catalunya Vella, prestació que el pagès de remença pagava al senyor consistent en una onzena part de la collita o l’equivalent en moneda.

2 mitja calcatura Tercera part de la calcatura.

->calcedònia

■calcedònia

Part. sil.: cal_ce_dò_ni_a

[del ll. chalcedonius (lapis), calc del gr. khalkēdónios líthos ‘pedra calcedoniana’, de Khalkēdṓn ‘Calcedònia’, nom d’una població de Bitínia, enfront de Bizanci, a l’Àsia Menor; 1a FONT: s. XV]

f MINERAL Quars criptocristal·lí format per masses de cristalls microscòpics.

->calcedoniós

■calcedoniós -osa

Part. sil.: cal_ce_do_ni_ós

adj MINERAL Constituït de calcedònia.

->calcèmia

■calcèmia

Part. sil.: cal_cè_mi_a

f FISIOL ANIM Taxa de calci continguda a la sang.

->calceolària

■calceolària

Part. sil.: cal_ce_o_là_ri_a

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses de la família de les escrofulariàcies (Calceolaria sp), molt delicades i de creixença lenta, de flors en forma de gran vesícula arrodonida.

->calcer

■calcer

[del ll. calceus ‘sabata’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

m dial calçat¹.

->calcès

calcès -esa

adj i m i f De Calça (Rosselló).

->calcés

■calcés

[del ll. vg. *calcese, alteració del ll. carchesium, i aquest, del gr. karkhḗsion ‘vas allargat de coll estret al mig’; 1a FONT: 1467]

m MAR 1 Part d’un pal o d’un masteler compresa entre l’assentament dels baus de cofa i el tamboret.

2 Bossell que va al capdamunt de l’arbre de l’embarcació, sota la galeta, per on passa la drissa.

->calceter

■calceter -a

[de calça; 1a FONT: 1507]

m i f OFIC i HIST Persona que fa mitges, que n’adoba o que en ven.

->calceteria

■calceteria

Part. sil.: cal_ce_te_ri_a

[de calceter]

f 1 Ofici de calceter.

2 Botiga o taller de calceter.

->calcetes

calcetes

f pl INDUM 1 Calces 3.

2 calcetes de bolquer Calcetes amples de cotó, ris o perlé que hom col·loca damunt dels bolquers dels nadons.

->calcetí

■calcetí

[probablement del cast. calcetín]

m dial Mitjó.

->calci

■calci

Cp. calç

[del ll. científic calcius, íd.]

m QUÍM INORG, BIOL i AGR [símb: Ca] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, de nombre atòmic 20 i de pes atòmic 40,08.

->calci-

■calci-

Forma prefixada del mot llatí calx, calcis, que significa ‘calç’. Ex.: calcímetre.

->càlcic

■càlcic -a

[de calci]

adj 1 Relatiu o pertanyent al calci.

2 QUÍM Que conté calci.

3 QUÍM Compost de calci.

->calcico-

calcico-

QUÍM Prefix emprat per a formar mots dobles relatius al calci. Ex.: calcicopotàssic.

->calcícola

■calcícola

[de calci- i -cola]

adj ECOL Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que habiten normalment en sòls o substrats calcaris.

->calcida

■calcida

[d’origen incert, probablement d’un ll. *cars sita, mot d’herbolari, resultat d’un influx de carduus ‘card’ sobre el gr. kírsion sítōn ‘card dels blats’; 1a FONT: 1798]

f BOT 1 Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Cirsium arvense), de fulles espinoses al marge i de flors purpurines agrupades en capítols que es reuneixen en un corimbe.

2 calcida blanca Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Galactites tomentosa), de fulles blanques per sota i de flors en capítols purpuris terminals força grossos.

->calcidar

■calcidar

m GEOBOT Cardassar de calcides.

->calcídids

calcídids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes himenòpters paràsits d’altres insectes o fitòfags i productors de gales un representant important de la qual és la blastòfaga.

2 sing Insecte de la família dels calcídids.

->calciferol

■calciferol

m BIOL i FARM Vitamina D₂, de fórmula C₂₈H₄₄O, que intervé en la regulació del metabolisme del fòsfor i del calci.

->calcificació

■calcificació

Part. sil.: cal_ci_fi_ca_ci_ó

[de calcificar]

f 1 FISIOL ANIM 1 Dipòsit de sals calcàries en els cartílags que condueix a la formació dels ossos.

2 Procés de formació de la dentina i dels altres teixits durs de la dent a partir de l’evolució embriològica de l’esbós dentari.

2 PAT Dipòsit de carbonat de calci i de fosfat de calci en els teixits i els òrgans.

3 PEDOL Saturació del sòl en carbonat de calci.

->calcificar

■calcificar

[de calci]

v tr QUÍM INORG Convertir en sals de calci insolubles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calcificar

GERUNDI: calcificant

PARTICIPI: calcificat, calcificada, calcificats, calcificades

INDICATIU PRESENT: calcifico, calcifiques, calcifica, calcifiquem, calcifiqueu, calcifiquen

INDICATIU IMPERFET: calcificava, calcificaves, calcificava, calcificàvem, calcificàveu, calcificaven

INDICATIU PASSAT: calcifiquí, calcificares, calcificà, calcificàrem, calcificàreu, calcificaren

INDICATIU FUTUR: calcificaré, calcificaràs, calcificarà, calcificarem, calcificareu, calcificaran

INDICATIU CONDICIONAL: calcificaria, calcificaries, calcificaria, calcificaríem, calcificaríeu, calcificarien

SUBJUNTIU PRESENT: calcifiqui, calcifiquis, calcifiqui, calcifiquem, calcifiqueu, calcifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: calcifiqués, calcifiquessis, calcifiqués, calcifiquéssim, calcifiquéssiu, calcifiquessin

IMPERATIU: calcifica, calcifiqui, calcifiquem, calcifiqueu, calcifiquin

->calcífug

■calcífug -a

[de calci- i -fug]

adj ECOL Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que no viuen bé en sòls o substrats calcaris.

->calcigada

■calcigada

[de calcigar]

f 1 Acció de calcigar;

2 l’efecte.

->calcigament

■calcigament

[de calcigar]

m Calcigada.

->calcigar

■calcigar

[del ll. vg. *calcĭcare, der. de calx, calcis ‘taló, peu’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v tr Trepitjar, petjar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calcigar

GERUNDI: calcigant

PARTICIPI: calcigat, calcigada, calcigats, calcigades

INDICATIU PRESENT: calcigo, calcigues, calciga, calciguem, calcigueu, calciguen

INDICATIU IMPERFET: calcigava, calcigaves, calcigava, calcigàvem, calcigàveu, calcigaven

INDICATIU PASSAT: calciguí, calcigares, calcigà, calcigàrem, calcigàreu, calcigaren

INDICATIU FUTUR: calcigaré, calcigaràs, calcigarà, calcigarem, calcigareu, calcigaran

INDICATIU CONDICIONAL: calcigaria, calcigaries, calcigaria, calcigaríem, calcigaríeu, calcigarien

SUBJUNTIU PRESENT: calcigui, calciguis, calcigui, calciguem, calcigueu, calciguin

SUBJUNTIU IMPERFET: calcigués, calciguessis, calcigués, calciguéssim, calciguéssiu, calciguessin

IMPERATIU: calciga, calcigui, calciguem, calcigueu, calciguin

->calcilla

■calcilla

[de calça]

f Mitja sense peu.

->calcímetre

■calcímetre

m QUÍM ANAL i PEDOL Aparell per a la determinació del contingut de carbonats d’un material.

->calcimetria

calcimetria

Part. sil.: cal_ci_me_tri_a

f PEDOL Tècnica per a mesurar el contingut de carbonats d’una roca o d’un sòl.

->calcina

■calcina

[d’un ll. vg. *calicina, format sobre *calix, -lĭcis, ultracorrecció de calx, calcis ‘calç’; 1a FONT: 1045]

f 1 Calç morta deixatada en aigua.

2 Qualsevol mescla en què l’ingredient principal és la calç.

->calcinació

■calcinació

Part. sil.: cal_ci_na_ci_ó

[de calcinar]

f 1 QUÍM IND Acció de calcinar.

2 PINT Operació consistent a escalfar a foc viu un pigment mineral contingut dins un recipient metàl·lic o de terra cuita per tal d’obtenir un to o un color diferent de l’inicial.

->calcinada

■calcinada

[de calcinar; 1a FONT: s. XVII]

f Calcinació.

->calcinaire

■calcinaire

Part. sil.: cal_ci_nai_re

[de calcina]

m i f Persona que fabrica calç o que en ven.

->calcinal¹

■calcinal¹

m Tros de soca que resta després de tallar l’arbre.

->calcinal²

■calcinal²

[de calcina]

adj Calcari. Pedra calcinal.

->calcinar

■calcinar

Cp. carbonitzar

[de calcina; 1a FONT: 1617]

v tr QUÍM IND 1 Descompondre tèrmicament (la pedra calcària) en òxid de calci i diòxid de carboni.

2 p ext 1 Descompondre tèrmicament (materials orgànics o inorgànics) i convertir-los en un residu sòlid i tèrmicament estable.

2 esp Sotmetre (un sòlid) a alta temperatura per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calcinar

GERUNDI: calcinant

PARTICIPI: calcinat, calcinada, calcinats, calcinades

INDICATIU PRESENT: calcino, calcines, calcina, calcinem, calcineu, calcinen

INDICATIU IMPERFET: calcinava, calcinaves, calcinava, calcinàvem, calcinàveu, calcinaven

INDICATIU PASSAT: calciní, calcinares, calcinà, calcinàrem, calcinàreu, calcinaren

INDICATIU FUTUR: calcinaré, calcinaràs, calcinarà, calcinarem, calcinareu, calcinaran

INDICATIU CONDICIONAL: calcinaria, calcinaries, calcinaria, calcinaríem, calcinaríeu, calcinarien

SUBJUNTIU PRESENT: calcini, calcinis, calcini, calcinem, calcineu, calcinin

SUBJUNTIU IMPERFET: calcinés, calcinessis, calcinés, calcinéssim, calcinéssiu, calcinessin

IMPERATIU: calcina, calcini, calcinem, calcineu, calcinin

->calciner

■calciner -a

[de calcina; 1a FONT: 1434]

1 m i f Calcinaire.

2 m Bassa on hom amara la calç.

3 m ADOB Dipòsit on els adobadors assaonen les pells amb calç.

->calcineria

■calcineria

Part. sil.: cal_ci_ne_ri_a

[de calciner]

f Lloc on hom ven calç.

->calcinobre

■calcinobre

[probablement de calcina i sobres, variant de calçobre]

m Calçobre.

->calcinós

■calcinós -osa

[de calcina]

adj Que conté calç com a ingredient principal.

->calcinosi

■calcinosi

f PAT Afecció caracteritzada per la producció de dipòsits abundants i nombrosos de sals de calci en els teixits.

->calcio-

calcio-

Forma prefixada del mot llatí calx, calcis, que significa ‘calç’. Ex.: calcioteràpia.

->calciotèrmia

calciotèrmia

Part. sil.: cal_ci_o_tèr_mi_a

f METAL·L Procediment emprat per a obtenir urani, plutoni i tori, consistent a reduir amb calci composts d’aquests elements.

->calcita

■calcita

f MINERAL Carbonat de calci, CaCO₃, mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric i que forma la calcària, el marbre, la creta i les estalactites i estalagmites.

->calcític

■calcític -a

adj MINERAL Relatiu o pertanyent a la calcita.

->calcitonina

calcitonina

f FISIOL ANIM Hormona elaborada en el tiroide que intervé en la regulació del metabolisme del calci en els ossos.

->calciúria

calciúria

Part. sil.: cal_ci_ú_ri_a

f MED Presència de sals de calci en l’orina.

->calçó

■calçó

[de calça; 1a FONT: s. XV]

m 1 INDUM 1 Polaina.

2 [generalment en pl] Calces, pantalons.

3 calçó estret A la regió de Tortosa, pantalons que duien els pagesos lligats sota genoll i ajustats a la cuixa.

4 calçons amb bufes Pantalons amples que duien els pagesos mallorquins fins a mitjan segle XIX i que arribaven fins més avall del genoll.

5 calçons blancs Calçotets.

2 SILV Calça.

->calco-¹

■calco-¹

Forma prefixada del mot grec khalkós, que significa ‘coure’, ‘bronze’ i que indica connexió amb la mena metàl·lica d’aquest metall en general. Ex.: calcogen.

->calco-²

calco-²

Forma prefixada del mot llatí calx, calcis, que significa ‘calç’. Ex.: calcoglòbul.

->calçobre

■calçobre

[probablement de calç i sobra; 1a FONT: 1372]

m Crostisser de calç o polsim que cau del referit de les parets.

->calcocita

■calcocita

f MINERAL Sulfur de coure, mineral de color gris plom, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és mena de coure.

->calcofil·lita

calcofil·lita

f MINERAL Arsenat hidratat de coure, mineral que es presenta en cristalls tabulars de color blau o verd i de lluïssor nacrada.

->calcòfora

calcòfora

f ENTOM Insecte coleòpter de la família dels buprèstids (Chalcophora mariana), de color de bronze, la larva del qual habita en els pins i obre galeries en el tronc.

->calcogen

■calcogen

m QUÍM Nom genèric dels quatre primers elements del sisè grup de la taula periòdica, és a dir de l’oxigen, el sofre, el seleni i el tel·luri.

->calcogenur

■calcogenur

m QUÍM INORG Compost laminar de fórmula química TX₂, on X és sofre, seleni o tel·luri i T és un metall de transició, com per exemple el titani, el zirconi, el vanadi, etc.

->calcògraf

■calcògraf -a

[de calco-¹ i -graf; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f GRÀF Gravador en coure.

->calcografia

■calcografia

Part. sil.: cal_co_gra_fi_a

[de calco-¹ i -grafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GRÀF 1 Procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques gravades en profunditat.

2 Làmina obtinguda per mitjà d’alguna de les tècniques calcogràfiques.

3 Taller on hom imprimeix calcogràficament.

->calcogràfic

■calcogràfic -a

[de calcografia]

adj GRÀF Relatiu o pertanyent a la calcografia.

->calcogravat

■calcogravat

[de calco-¹ i gravat]

m GRÀF Tècnica industrial evolucionada de l’heliogravat, en què hom empra cilindres de coure o ceràmics en lloc de planxes.

->calçol

■calçol

[de calça; 1a FONT: 1258]

m Tros de pell, de feltre, amb què els pastors, els caçadors, etc., s’emboliquen les cames.

->calcolita

calcolita

f MINERAL Torbernita.

->calcolític

■calcolític -a

[de calco-¹ i -lític²]

adj i m PREHIST Eneolític.

->calcomania

■calcomania

Part. sil.: cal_co_ma_ni_a

[de calc i -mania; 1a FONT: 1888, DLab.]

f GRÀF 1 Procediment de transportar sobre vidre, marbre, paper, metall, etc., un text o un dibuix impresos al revés damunt un paper engomat.

2 Imatge obtinguda per aquest procediment.

3 Paper que conté la imatge abans de transportar-la.

->calcopirita

■calcopirita

[de calco-¹ i pirita; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MINERAL Sulfur de coure i ferro, CuFe₂, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i és el mineral de coure més corrent.

->calcosi

calcosi

f PAT Presència de dipòsits de sals cúpriques en els teixits.

->calcosilicat

■calcosilicat

m MINERAL Silicat càlcic.

->calcosina

calcosina

f MINERAL Sulfur de coure, Cu₂S, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic o en l’hexagonal i és una mena important del coure.

->calcosquist

calcosquist

m PETROG Pelita calcària caracteritzada per l’alternança de petites capes pelítiques i calcàries.

->calçot

■calçot

[potser der. de calça, per la semblança de la tavella que es treu amb una calça, o potser alteració de capçot, der. de capça, en cauçot, calçot; 1a FONT: 1625]

m HORT Cadascun dels grills de les cebes blanques conreats especialment per ésser menjats fets al caliu.

->calçotada

■calçotada

[de calçot]

f GASTR Menjada de calçots a la brasa, acompanyats d’una salsa especial (d’ametlles, avellanes, tomàquet, all, julivert, oli, vinagre, etc.).

->calçotets

■calçotets

[de calçot ‘pantaló curt’; 1a FONT: 1674]

m pl 1 Calces de tela, de cotó, etc., que porten els homes dessota els pantalons.

2 agafar (algú) en calçotets Agafar-lo d’improvís; agafar en pilotes.

->calcotriquita

calcotriquita

f MINERAL Varietat de cuprita, que es troba en forma de filaments capil·lars de color vermell.

->càlcul¹

■càlcul¹

[v. càlcul²]

m 1 1 Acció de calcular;

2 l’efecte.

2 MAT Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o d’un problema. Càlcul numèric, diferencial, integral.

3 INFORM 1 Procés de dades.

2 centre de càlcul Lloc o departament (d’una organització) on es concentren i centralitzen les activitats i els recursos de caràcter informàtic.

4 fer (algú) els seus càlculs fig Pensar en totes les circumstàncies possibles.

->càlcul²

■càlcul²

[del ll. calcŭlus ‘palet, pedreta’, der. de calx, calcis ‘calç, pedra calcària’; l’ús de pedretes o palets de riera per a ensenyar els menuts a comptar féu que el mot prengués el sentit de ‘compte, càlcul’; 1a FONT: 1587]

m PAT Concreció sòlida de volum i d’aspecte variables, anomenada vulgarment pedra. Càlculs biliars. Càlculs urinaris.

->calculabilitat

■calculabilitat

[de calculable]

f Propietat de calculable.

->calculable

■calculable

[de calcular]

adj Que pot ésser calculat.

->calculació

■calculació

Part. sil.: cal_cu_la_ci_ó

[de calcular; 1a FONT: s. XV]

f Acció de calcular; càlcul.

->calculador

■calculador -a

[de calcular; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj i m i f Que calcula.

2 m TECNOL Màquina capaç d’efectuar operacions aritmètiques i lògiques de manera automàtica. N’hi ha de tres menes: els que mesuren (calculadors analògics), els que compten (calculadors digitals) i els que fan ambdues coses alhora (calculadors híbrids).

3 màquina calculadora (o simplement calculadora) TECNOL Màquina de calcular.

->calcular

■calcular

[de càlcul¹; 1a FONT: 1757, DTo.]

v tr 1 1 MAT Determinar (un valor) per un procés matemàtic. Calcular el temps d’un eclipsi.

2 màquina de calcular TECNOL Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc.) o complexos (logaritmes, funcions trigonomètriques, etc.), generalment dotada amb un o més registres parcials per a memoritzar constants o resultats parcials.

2 fig Determinar, preveure, suposar (quelcom de problemàtic, de probable) tenint en compte dades, indicis, precedents, circumstàncies, etc. He calculat que no hi ha prou espai.

3 Disposar, combinar (les coses), amb vista a la consecució d’un fi. Ho tenia tot calculat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calcular

GERUNDI: calculant

PARTICIPI: calculat, calculada, calculats, calculades

INDICATIU PRESENT: calculo, calcules, calcula, calculem, calculeu, calculen

INDICATIU IMPERFET: calculava, calculaves, calculava, calculàvem, calculàveu, calculaven

INDICATIU PASSAT: calculí, calculares, calculà, calculàrem, calculàreu, calcularen

INDICATIU FUTUR: calcularé, calcularàs, calcularà, calcularem, calculareu, calcularan

INDICATIU CONDICIONAL: calcularia, calcularies, calcularia, calcularíem, calcularíeu, calcularien

SUBJUNTIU PRESENT: calculi, calculis, calculi, calculem, calculeu, calculin

SUBJUNTIU IMPERFET: calculés, calculessis, calculés, calculéssim, calculéssiu, calculessin

IMPERATIU: calcula, calculi, calculem, calculeu, calculin

->calculatori

■calculatori -òria

[de calcular]

adj Relatiu o pertanyent al càlcul.

->calculista

■calculista

[de càlcul¹]

m i f Persona versada en el càlcul.

->calculós

■calculós -osa

[de càlcul²; 1a FONT: 1617]

PAT 1 adj De la natura dels càlculs o pedres. Concreció calculosa.

2 adj Causat o caracteritzat pels càlculs o pedres.

3 adj i m i f Que pateix de mal de pedra o càlculs.

->calculosi

■calculosi

f PAT Litiasi.

->cald

■cald -a

Hom.: cal

[del ll. vg. caldus, ll. cl. calĭdus -a -um, der. de calēre ‘ser o estar calent, escalfar-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj ant i dial Calent.

->calda

■calda

[de cald]

f 1 Ardència de la terra i de l’ambient per l’acció del sol. Quina calda que fa!

2 1 Acció d’afegir combustible als forns de foneria, a fi de produir un augment de temperatura.

2 Acció d’arroentar en la fornal el ferro que hom treballa en estat roent, cada vegada que, per refredament, perd la roentor.

3 fadrí de la primera calda Jovenet.

->caldaic

■caldaic -a

Part. sil.: cal_daic

adj caldeu 1.

->caldari

■caldari

m ARQUEOL Departament de les termes romanes on, pel sistema d’hipocaust, hom podia prendre banys calents i de vapor.

->caldeguès

caldeguès -esa

adj i m i f De Càldegues (Alta Cerdanya).

->caldejament

■caldejament

[de caldejar]

m 1 Acció de caldejar;

2 l’efecte.

->caldejar

■caldejar

[de cald; 1a FONT: s. XV]

v 1 tr Escalfar, especialment el sol (la terra, l’ambient).

2 intr 1 Conservar la roentor l’objecte caldejat. Vigila quan treguis els calçots, que les graelles encara caldegen.

2 fig Van prendre una resolució quan la cosa encara caldejava.

3 tr OFIC Escalfar el ferro fins a esdevenir roent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caldejar

GERUNDI: caldejant

PARTICIPI: caldejat, caldejada, caldejats, caldejades

INDICATIU PRESENT: caldejo, caldeges, caldeja, caldegem, caldegeu, caldegen

INDICATIU IMPERFET: caldejava, caldejaves, caldejava, caldejàvem, caldejàveu, caldejaven

INDICATIU PASSAT: caldegí, caldejares, caldejà, caldejàrem, caldejàreu, caldejaren

INDICATIU FUTUR: caldejaré, caldejaràs, caldejarà, caldejarem, caldejareu, caldejaran

INDICATIU CONDICIONAL: caldejaria, caldejaries, caldejaria, caldejaríem, caldejaríeu, caldejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caldegi, caldegis, caldegi, caldegem, caldegeu, caldegin

SUBJUNTIU IMPERFET: caldegés, caldegessis, caldegés, caldegéssim, caldegéssiu, caldegessin

IMPERATIU: caldeja, caldegi, caldegem, caldegeu, caldegin

->caldenc

caldenc -a

adj i m i f De Caldes d’Estrac (Maresme).

->calder

■calder

[de cald]

m Caldera petita.

->caldera

■caldera

[de cald]

f 1 1 Vas de metall, gros i rodó, que serveix per a escalfar aigua, fer-la bullir, etc.

2 caldera vella, bony o forat Refrany que significa que les persones velles sempre tenen xacres.

2 Calderada.

3 GASTR Sopa de peix o de marisc, pròpia de les Balears i anomenada sovint caldereta, cuinada a base d’un sofregit de ceba i tomàquet, sal, pebrot, aigua, etc., al qual hom afegeix llesques fines de pa, generalment torrat, al moment de servir-la.

4 GEOMORF Depressió d’origen volcànic, d’una forma més o menys el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.

5 TERMOT Recipient o sistema de tubs emprats per a escalfar un fluid per mitjà del foc.

->calderada

■calderada

[de caldera]

f 1 Allò que cap, que ha estat cuinat, en una caldera.

2 Menjar per als porcs preparat fent bullir patates, cols, naps, etc.

->calderer

■calderer -a

[de caldera; 1a FONT: 1394]

1 m i f Persona que fa calderes o que en ven.

2 m pl Clemàstecs.

->caldereria

■caldereria

Part. sil.: cal_de_re_ri_a

[de calderer]

f 1 Ofici o art de treballar metalls per a fer-ne calderes i treballs d’ornamentació.

2 Taller de calderer.

3 obs Carrer o barri de calderers.

->caldereta

■caldereta

[de caldera]

f 1 Caldera petita.

2 GASTR Caldera.

3 LITÚRG Recipient amb aigua beneita per a sucar-hi el salpasser.

->caldereter

caldereter

[de caldera]

m MAR 1 Fogoner que, en els grans vaixells de vapor, s’encarrega de vigilar el foc i la pressió d’una caldera.

2 p ext En els vaixells mercants, mariner que exerceix el comandament directe de tot el personal subaltern de les màquines.

->calderí¹

■calderí¹

[de caldera]

m 1 Caldera petita.

2 DESTIL·L Recipient de l’alambí que hom posa sobre el forn i on és vaporitzat el líquid a destil·lar. Antigament era anomenat també cucúrbita.

->calderí²

calderí² -ina

adj i m i f De Calders (Bages), de Caldes de Malavella (Selva) o de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

->calderita

calderita

f MINERAL Varietat poc freqüent del granat.

->calderó¹

■calderó¹

[de calder]

m 1 1 Caldera petita.

2 FUST Caldera petita de coure a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.

2 METAL·L Cullera de ferro usada en caldereria per a fondre metalls de baix punt de fusió i per a abocar metall fos al motlle.

->calderó²

■calderó²

m 1 GRÀF En els manuscrits medievals i en els primers temps de la impremta, signe [¶] que indicava el començament dels paràgrafs.

2 MÚS Signe format per un semicercle horitzontal amb un puntet al mig que hom col·loca sobre o sota la figura d’una nota o d’una pausa que hagin d’ésser executades lliurement sense cenyir-se a llur valor estricte.

->calderona

■calderona

[de caldera; 1a FONT: 1331]

f Marmita.

->caldetenc

caldetenc -a

adj i m i f Caldenc.

->caldeu

■caldeu -ea

Part. sil.: cal_deu

1 adj i m i f HIST De Caldea (antic país de Mesopotàmia) o dels caldeus (poble).

2 CRIST 1 adj Dit de l’Església siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.

2 adj esp Dit de l’Església siríaca oriental unida a Roma.

3 m i f Membre de l’Església caldea.

4 ritu caldeu LITÚRG Ritu siríac oriental practicat per la branca catòlica.

5 ritu caldeu p ext LITÚRG Ritu siríac oriental, tant el practicat pels catòlics com pels nestorians.

3 m i f HIST Individu d’un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del segle IX aC.

4 m impr LING Arameu.

->caldo

■caldo

[potser del cast. caldo (v. cald), però no necessàriament]

m Brou. Caldo de pollastre. Caldo de cultiu.

->caldós

■caldós -osa

[de caldo]

adj 1 Que conté molt de caldo; brouós. L’arròs ha quedat molt caldós.

2 fig Delerós, ansiós, desitjós.

->caldre

■caldre

[del ll. calēre ‘ser o estar calent’ i d’aquí ‘urgir, intensificar-se, ser necessari’, ant. i dial. caler¹; 1a FONT: s. XIII]

[usat només en tercera persona i en les formes nominals; p p calgut -uda] v intr 1 Ésser necessari. Caldrà una eina per a descargolar. Calia tornar a pintar. Cal que això estigui llest avui. No cal que s’hi afanyi. Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.

2 com cal Com ha d’ésser una cosa o una persona.

3 1 no caldria sinó (o només caldria) Fórmules emprades per a expressar el temor d’una contrarietat. No caldria sinó que ara ell no vingués. Només caldria que plogués el dia del casament.

2 només caldria! Expressió emprada per a rebutjar una proposició inadmissible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caldre

INFINITIU (alternatiu): caler

GERUNDI: calent

PARTICIPI: calgut, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], cal, [no s’usa], [no s’usa], calen

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], calia, [no s’usa], [no s’usa], calien

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], calgué, [no s’usa], [no s’usa], calgueren

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], caldrà, [no s’usa], [no s’usa], caldran

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], caldria, [no s’usa], [no s’usa], caldrien

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], calgui, [no s’usa], [no s’usa], calguin

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], calgués, [no s’usa], [no s’usa], calguessin

IMPERATIU: [no s’usa]

->calè

■calè -ena

Hom.: caler

adj 1 Relatiu o pertanyent a Cales (antiga ciutat de la Campània, avui Calvi).

2 ARQUEOL Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàl·lics, originàriament fabricada a Cales (Campània) als segles III i II aC.

->calé

■calé

[de la llengua gitana o caló caló ‘negre, fosc’, aplicat a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata, dita parnó ‘blanc’, d’on el cast. parné ‘diner’; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -és] m col·loq Diner.

->caledonià

■caledonià -ana

Part. sil.: ca_le_do_ni_à

1 adj i m i f De Caledònia (antiga regió de la Gran Bretanya).

2 m GEOL Cicle orogènic produït durant el paleozoic inferior, al final del silurià i al principi del devonià.

3 adj GEOL Relatiu o pertanyent al caledonià.

->caledònids

caledònids

m pl GEOL Cadenes muntanyoses aixecades durant el cicle orogènic caledonià.

->caledonita

caledonita

f MINERAL Sulfocarbonat de plom i coure, Cu₂Pb₅(SO₄) ₃(CO₃) (OH) ₆, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

->calefacció

■calefacció

Part. sil.: ca_le_fac_ci_ó

[del ll. calefactio -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XV]

f 1 Acció d’escalfar un local.

2 TERMOT Conjunt d’aparells o de dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial. Calefacció central.

->calefactar

■calefactar

[del ll. calefactare ‘escalfar intensament’, der. de calefacĕre ‘escalfar’]

v tr TERMOT Escalfar (un edifici, un apartament, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calefactar

GERUNDI: calefactant

PARTICIPI: calefactat, calefactada, calefactats, calefactades

INDICATIU PRESENT: calefacto, calefactes, calefacta, calefactem, calefacteu, calefacten

INDICATIU IMPERFET: calefactava, calefactaves, calefactava, calefactàvem, calefactàveu, calefactaven

INDICATIU PASSAT: calefactí, calefactares, calefactà, calefactàrem, calefactàreu, calefactaren

INDICATIU FUTUR: calefactaré, calefactaràs, calefactarà, calefactarem, calefactareu, calefactaran

INDICATIU CONDICIONAL: calefactaria, calefactaries, calefactaria, calefactaríem, calefactaríeu, calefactarien

SUBJUNTIU PRESENT: calefacti, calefactis, calefacti, calefactem, calefacteu, calefactin

SUBJUNTIU IMPERFET: calefactés, calefactessis, calefactés, calefactéssim, calefactéssiu, calefactessin

IMPERATIU: calefacta, calefacti, calefactem, calefacteu, calefactin

->calefactor

■calefactor -a

[del ll. calefactor, -ōris ‘que escalfa’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 m i f Industrial o operari del ram de la calefacció.

2 adj i m TERMOT Dit d’un aparell productor de calor, destinat a la calefacció d’un edifici, d’un apartament, etc.

->calellenc

calellenc -a

adj i m i f De Calella (Maresme).

->calenda

■calenda

[del ll. calendae ‘calendes, primer dia del mes’]

f 1 pl CRON 1 Segons el còmput romà antic, primer dia de cada mes.

2 calendes de gener Primer dia de l’any.

3 a les calendes gregues iròn Mai.

2 LITÚRG Lliçó del martirologi que contenia l’enumeració de les principals dades de la humanitat segons els diversos còmputs bíblics, recitada o cantada la vigília de Nadal a l’hora de prima, anunciant la festa de l’endemà.

->calendar

■calendar

m HIST Llibre on hom inventariava, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, a una família o a una corporació.

->calendari

■calendari

[del ll. td. calendarium ‘agenda que enregistrava els deutes, almanac’, der. del ll. calendae; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m 1 CRON Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia. Calendari lunar, solar, lunisolar. Calendari julià. Calendari gregorià.

2 CRON 1 Taula gràfica de la successió dels dies, dels mesos i de les estacions per a cada any.

2 calendari perpetu Taula de còmput que permet de retrobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.

3 Taula o catàleg, confeccionat pels organismes públics competents, que regula els esdeveniments i les manifestacions d’una determinada branca o activitat durant l’any. Calendari escolar, acadèmic, judicial, esportiu.

4 ant Data d’un document.

5 calendari d’actes HIST Calendar.

6 calendari de flora BOT Taula de les èpoques de l’any en què floreixen, en una localitat determinada, un cert nombre d’espècies vegetals.

7 fer calendari (d’algú) pop Fer-ne cabal.

8 fer calendaris pop Fer càlculs, previsions, de l’avenir.

->calèndula

■calèndula

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Calendula sp), perennes o anuals, de fulles alternes i de flors de color variable de groc a taronja en capítols vistosos; algunes espècies com C. officinalis (boixac de jardí) i C. suffruticosa són conreades en jardineria.

->calent

■calent -a

[del ll. calens, -ntis participi pres. de calēre ‘ser, estar calent’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té una temperatura elevada, relativament a la del cos humà. Aigua calenta. El forn era molt calent.

2 Que produeix una sensació de calor. Una bafarada calenta. El menjar és massa calent. Fa un sol molt calent.

3 Que conserva la calor, que preserva del fred exterior. La llana és una fibra calenta.

4 Que ha estat escalfat o que s’ha escalfat. Llet calenta.

5 Que conserva la calor natural o rebuda. Tenir els peus calents.

6 1 Excitat sexualment.

2 calent mental col·loq Persona obsessionada pel sexe.

7 FÍS ATÒM Amb una forta activitat.

8 PINT Dit dels tons de color que van del groc al vermell passant pel taronja.

9 anar calent 1 Resultar apallissat. Si em torna a empipar anirà calent.

2 Estar sexualment excitat.

10 calent de cap (o d’orelles) Que ha begut massa, embriac.

11 cap calent Persona que s’avara fàcilment, irreflexiva i fanàtica.

12 de calent en calent loc adv Sense deixar que la cosa es refredi.

13 el més calent ésser a l’aigüera 1 No haver-hi res preparat per a menjar quan n’és hora.

2 fig No haver-hi res fet d’un afer que ja hauria d’ésser avançat.

14 tenir les sangs calentes fig Tenir un temperament ardent.

15 una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària.

->calentejar

■calentejar

[de calent]

v intr Estar un poc calent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calentejar

GERUNDI: calentejant

PARTICIPI: calentejat, calentejada, calentejats, calentejades

INDICATIU PRESENT: calentejo, calenteges, calenteja, calentegem, calentegeu, calentegen

INDICATIU IMPERFET: calentejava, calentejaves, calentejava, calentejàvem, calentejàveu, calentejaven

INDICATIU PASSAT: calentegí, calentejares, calentejà, calentejàrem, calentejàreu, calentejaren

INDICATIU FUTUR: calentejaré, calentejaràs, calentejarà, calentejarem, calentejareu, calentejaran

INDICATIU CONDICIONAL: calentejaria, calentejaries, calentejaria, calentejaríem, calentejaríeu, calentejarien

SUBJUNTIU PRESENT: calentegi, calentegis, calentegi, calentegem, calentegeu, calentegin

SUBJUNTIU IMPERFET: calentegés, calentegessis, calentegés, calentegéssim, calentegéssiu, calentegessin

IMPERATIU: calenteja, calentegi, calentegem, calentegeu, calentegin

->calentó

calentó -ona

Hom.: calentor

[de calent]

adj Agradablement calent. El llit ben calentó.

->calentor

■calentor

Hom.: calentó

[de calent]

f 1 Qualitat de calent.

2 entrar en calentor Anar-se escalfant una cosa que era freda.

3 prendre calentor Fer-se malbé el blat, etc., per excés de calor.

->caler¹

■caler¹

Hom.: calè

[v. caldre]

v [usat només en tercera persona i en les formes nominals] intr Caldre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caldre

INFINITIU (alternatiu): caler

GERUNDI: calent

PARTICIPI: calgut, [no s’usa], [no s’usa], [no s’usa]

INDICATIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], cal, [no s’usa], [no s’usa], calen

INDICATIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], calia, [no s’usa], [no s’usa], calien

INDICATIU PASSAT: [no s’usa], [no s’usa], calgué, [no s’usa], [no s’usa], calgueren

INDICATIU FUTUR: [no s’usa], [no s’usa], caldrà, [no s’usa], [no s’usa], caldran

INDICATIU CONDICIONAL: [no s’usa], [no s’usa], caldria, [no s’usa], [no s’usa], caldrien

SUBJUNTIU PRESENT: [no s’usa], [no s’usa], calgui, [no s’usa], [no s’usa], calguin

SUBJUNTIU IMPERFET: [no s’usa], [no s’usa], calgués, [no s’usa], [no s’usa], calguessin

IMPERATIU: [no s’usa]

->caler²

caler² -a

adj i m i f De l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

->calessa

■calessa

[del cast. calesa, i aquest, del fr. calèche, pres de l’al. Kalesche, provinent del txec kolesa, der. de kolo ‘roda’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Carruatge de dues rodes, obert per davant, per a dues persones, tirat per un cavall o dos.

->calesser

■calesser -a

[de calessa; 1a FONT: c. 1800]

m i f Persona que condueix una calessa.

->calessí

calessí

[de calessa; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Calessa petita.

->calet

■calet

Hom.: quelet

m ICT Besuc.

->calfabraguetes

calfabraguetes

f vulg dial Escalfabraguetes.

->calfacadires

calfacadires

m i f dial Escalfacadires.

->calfada

calfada

f dial Escalfada.

->calfador

calfador -a

adj i m dial Escalfador.

->calfallits

calfallits

m dial Escalfallits.

->calfament

■calfament

[de calfar]

m dial Escalfament.

->calfapanxes

calfapanxes

m dial Escalfapanxes.

->calfaplats

calfaplats

m dial Escalfaplats.

->calfar

■calfar

[del ll. vg. *calefare, reducció de calefacĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr, intr i pron dial Escalfar.

->calfor

calfor

f dial Escalfor.

->calfred

■calfred

[del ll. cale, frige ‘tingues calor i fred’ (v. esgarrifar); 1a FONT: 1803]

m Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança.

->cali-

cali-

Forma prefixada del mot grec kalós, que significa ‘bell’. Ex.: calidoscopi.

->calibrador

■calibrador

[de calibrar]

m TECNOL Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.

->calibrar

■calibrar

[de calibre]

v tr TECNOL 1 Determinar el calibre d’una bala, d’un tub, etc.

2 Donar a una bala, a un tub, etc., el calibre convenient.

3 p ext Establir una correspondència entre unes magnituds elegides com a patrons i unes altres magnituds a avaluar; mesurar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: calibrar

GERUNDI: calibrant

PARTICIPI: calibrat, calibrada, calibrats, calibrades

INDICATIU PRESENT: calibro, calibres, calibra, calibrem, calibreu, calibren

INDICATIU IMPERFET: calibrava, calibraves, calibrava, calibràvem, calibràveu, calibraven

INDICATIU PASSAT: calibrí, calibrares, calibrà, calibràrem, calibràreu, calibraren

INDICATIU FUTUR: calibraré, calibraràs, calibrarà, calibrarem, calibrareu, calibraran

INDICATIU CONDICIONAL: calibraria, calibraries, calibraria, calibraríem, calibraríeu, calibrarien

SUBJUNTIU PRESENT: calibri, calibris, calibri, calibrem, calibreu, calibrin

SUBJUNTIU IMPERFET: calibrés, calibressis, calibrés, calibréssim, calibréssiu, calibressin

IMPERATIU: calibra, calibri, calibrem, calibreu, calibrin

->calibratge

■calibratge

[de calibrar]

m TECNOL Operació de calibrar.

->calibre

■calibre

[del fr. calibre, d’origen incert, potser de l’àr. qâlib ‘motlle’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 1 ARM Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.

2 p ext ARM Diàmetre d’un projectil.

3 ARM Unitat de mesura per a determinar la longitud del canó de la boca de foc, igual al calibre interior.

4 TECNOL Diàmetre interior d’un tub o un cilindre foradat longitudinalment.

5 TECNOL Diàmetre d’un fil o d’una barra metàl·lica ben acabada.

2 TECNOL Peça de fusta o de metall que té la forma que cal donar a l’objecte a afaiçonar.

->calicant

■calicant

m BOT Arbust de la família de les calicantàcies (Calycanthus floridus), de fulles enteres, vellutades per sota, i grans flors vermelles, molt vistoses.

->calicantàcies

■calicantàcies

Part. sil.: ca_li_can_tà_ci_es

f BOT 1 pl Família de ranals integrada per plantes llenyoses de fulles enteres i oposades, que comprèn el calicant i el quimonant.

2 sing Planta de la família de les calicantàcies.

->calicat

calicat -ada

adj BOT Proveït de calze.

->calicí

■calicí -ina

adj BOT Relatiu o pertanyent a un calze.

->calici-

■calici-

Forma prefixada del mot llatí calix, -icis, que significa ‘calze’. Ex.: caliciforme, caliciflor.

->calicials

calicials

Part. sil.: ca_li_ci_als

f BOT 1 pl Ordre de coniocàrpides constituït per líquens amb apotecis proveïts de mazedi.

2 sing Liquen de l’ordre de les calicials.

->caliciflor

caliciflor -a

BOT 1 adj Dit de les plantes en les quals els pètals i els estams són inserits al marge del tàlem i sembla que ho siguin en el calze.

2 f 1 pl En alguns sistemes de classificació, subclasse de dicotiledònies que comprèn vegetals caliciflors.

2 sing Planta de la subclasse de les caliciflores.

->caliciforme

■caliciforme

adj BOT Que té la forma d’un calze, ciatiforme.

->calicinal

calicinal

adj BOT Calicí.

->calicle

■calicle

m 1 ANAT ANIM Cavitat en forma de copa o calze.

2 ANAT VEG Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per hipsofil·les.

->calicó

■calicó

[del fr. calicot, i aquest de Calicut, ciutat de l’Índia; 1a FONT: 1839, DLab.]

[pl -ós] m TÈXT Teixit de cotó amb lligat de plana, no tan fi com la percala, originari de Calicut (Índia).

->calicoide

calicoide

Part. sil.: ca_li_coi_de

adj BOT Semblant a un calze. Periant calicoide.

->calicosi

calicosi

f PAT Silicosi.

->calicot

■calicot

m TÈXT Calicó.

->calicotèrids

calicotèrids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers perissodàctils fòssils que inclou el macroteri.

2 sing Mamífer fòssil de la família dels calicotèrids.

->calicular

■calicular

adj BOT Relatiu o pertanyent al calicle.

->caliculat

■caliculat -ada

adj BOT Proveït de calicle.

->càlid

■càlid -a

[duplicat culte de cald, del ll. calĭdus; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Habitualment calorós. Una regió càlida.

2 Molt viu, ple d’animació, de passió. Un color càlid. Una rebuda càlida.

3 PINT Calent.

->calidesa

■calidesa

[de càlid]

f Caliditat.

->caliditat

■caliditat

[de càlid]

f Qualitat de càlid.

->calidòfon

calidòfon

m FÍS Instrument per a observar les corbes de Lissajous.

->calidoscopi

■calidoscopi

[de cali-, gr. eĩdos ‘imatge’ i -scopi; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m 1 ÒPT Instrument òptic consistent en un tub dins el qual hi ha fragments de vidres acolorits i miralls disposats de manera que apareix una figura de simetria radiada que varia il·limitadament en agitar-lo.

2 fig Successió de coses vàries i multicolors, d’impressions o de sensacions que canvien ràpidament.

->calidoscòpic

■calidoscòpic -a

[de calidoscopi]

adj Relatiu al calidoscopi.

->calièmia

■calièmia

Part. sil.: ca_li_è_mi_a

f FISIOL ANIM Concentració de potassi a la sang.

->califa

■califa

[de l’àr. ḫalîfa ‘successor de Mahoma’, der. de ḫálaf ‘succeir’]

m En l’islam, cap suprem, que reuneix el poder civil i el religiós.

->califal

■califal

[de califa]

adj Relatiu o pertanyent al califa o al califat. Art califal.

->califat

■califat

[de califa]

m ISLAM 1 Dignitat de califa.

2 Regnat d’un califa o d’una dinastia califal.

3 Territori governat per un califa.

->californi

■californi

m QUÍM [símb: Cf] Element radioactiu artificial transurànid de nombre atòmic 98.

->californià

■californià -ana

Part. sil.: ca_li_for_ni_à

adj i m i f De Califòrnia (regió de l’Amèrica del Nord).

->califòrnia

■califòrnia

Part. sil.: ca_li_fòr_ni_a

f FRUCT Varietat de taronja, pertanyent al grup de les Washington Navel, grossa i arrodonida, de pell gruixuda i polpa sucosa i dolça.

->càliga

■càliga

f 1 HIST Sandàlia clavetejada, d’origen gal, emprada en l’exèrcit romà.

2 LITÚRG Calçat de color litúrgic adient usat pel bisbe en les cerimònies pontificals.

->caliginós

■caliginós -osa

[del ll. caliginosus, -a, -um ‘obscur’]

adj 1 Ple de calitja.

2 fig Obscur, tèrbol.

->calijó

calijó -ona

adj i m i f De Càlig (Baix Maestrat).

->calima

■calima

[del cast. calima ‘calitja’, variant de *calín, ll. calīgo, -gĭnis, amb influx de calma¹]

f METEOR Calitja.

->calimós

■calimós -osa

[de calima]

adj Calitjós.

->calina

■calina

f FISIOL VEG Cadascuna de les hormones vegetals que semblen indispensables perquè les auxines puguin actuar sobre l’aparició i el creixement de les arrels, les tiges o el mesofil·le de les fulles.

->calinita

calinita

f MINERAL Alum potàssic, mineral del grup dels alums, monoclínic i incolor.

->calipàndria

■calipàndria

Part. sil.: ca_li_pàn_dri_a

[variant de calapàndria; 1a FONT: c. 1800]

f Refredat fort. Agafar, arreplegar, una calipàndria.

->caliptoblasts

caliptoblasts

m ZOOL 1 pl Subordre de cnidaris hidroïdeus caracteritzats per la presència d’una hidroteca que protegeix els pòlips.

2 sing Cnidari del subordre dels caliptoblasts.

->caliptra

■caliptra

f BOT 1 Diferenciació de l’àpex de les arrels, en forma de didal, que protegeix el meristema apical de l’erosió deguda a la penetració de l’arrel en el sòl.

2 En les molses, resta de la paret de l’arquegoni que recobreix totalment o parcialment la càpsula de l’esporòfit.

->caliptrat

caliptrat -ada

adj BOT Proveït de caliptra.

->caliptreids

caliptreids

Part. sil.: ca_lip_treids

m ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que inclou les crepídules, com l’esclop.

2 sing Mol·lusc de la família dels caliptreids.

->caliptrogen

■caliptrogen

m BOT Part externa del meristema apical de les arrels.

->caliquenya

■caliquenya

f Caliquenyo.

->caliquenyo

■caliquenyo

[d’origen incert, probablement del nom de la ciutat de Cali, a Colòmbia, on es degueren fabricar aquests cigars]

m Cigar prim i dur de tirar, escanyapits.

->calís

calís

[pl -issos] m MINERAL Varietat no cristal·litzada de calcita.

->calissaia

■calissaia

Part. sil.: ca_lis_sa_ia

f BOT i FARM Escorça d’una cincona de la família de les rubiàcies (Cinchona calisaya), una de les quines més riques en quinina.

->calitja

■calitja

[del ll. calīgo, -īgĭnis ‘tenebres; boira’; 1a FONT: s. XIV]

f 1 METEOR Opacitat de les capes inferiors de l’atmosfera produïda per partícules de pols, de sal, de fum, etc., que disminueixen la visibilitat.

2 dial Xafogor.

->calitjós

■calitjós -osa

[de calitja]

adj Amb calitja.

->calitx¹

■calitx¹

[probablement d’un moss. kalíč ‘pedreta calcària’, variant del cast. calizo]

m JOCS Canonet o pedra que hom posa vertical a terra en el joc del calitx, damunt el qual hom col·loca monedes que cal fer caure amb una altra moneda des d’una certa distància.

->calitx²

■calitx²

m PEDOL Cervell de gat.

->caliu

■caliu

Part. sil.: ca_liu

[del ll. vg. *calivum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.

2 coure al caliu Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra.

2 p ext Escalf.

3 fig Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.

4 tenir caliu la terra Estar calenta del sol.

->caliuada

■caliuada

Part. sil.: ca_li_ua_da

[de caliu]

f Gran quantitat de caliu.

->caliuejar

■caliuejar

Part. sil.: ca_li_ue_jar

[de caliu]

v intr Fer encara caliu una cosa apagada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: caliuejar

GERUNDI: caliuejant

PARTICIPI: caliuejat, caliuejada, caliuejats, caliuejades

INDICATIU PRESENT: caliuejo, caliueges, caliueja, caliuegem, caliuegeu, caliuegen

INDICATIU IMPERFET: caliuejava, caliuejaves, caliuejava, caliuejàvem, caliuejàveu, caliuejaven

INDICATIU PASSAT: caliuegí, caliuejares, caliuejà, caliuejàrem, caliuejàreu, caliuejaren

INDICATIU FUTUR: caliuejaré, caliuejaràs, caliuejarà, caliuejarem, caliuejareu, caliuejaran

INDICATIU CONDICIONAL: caliuejaria, caliuejaries, caliuejaria, caliuejaríem, caliuejaríeu, caliuejarien

SUBJUNTIU PRESENT: caliuegi, caliuegis, caliuegi, caliuegem, caliuegeu, caliuegin

SUBJUNTIU IMPERFET: caliuegés, caliuegessis, caliuegés, caliuegéssim, caliuegéssiu, caliuegessin

IMPERATIU: caliueja, caliuegi, caliuegem, caliuegeu, caliuegin

->caliuera

■caliuera

Part. sil.: ca_li_ue_ra

[de caliu]

f Caliuada.

->calivós

■calivós -osa

[de caliu]

adj Que conté caliu.

->calixtí

calixtí -ina

m i f HIST Membre de la facció moderada dels hussites.

->call¹

■call¹

[del ll. callum ‘durícia’, d’on ‘palmell de la mà’ on es produeixen fàcilment durícies amb les feines manuals; 1a FONT: s. XIII]

m 1 1 PAT Durícia que surt a la pell.

2 posar call en una feina Acostumar-s’hi, fer-la durant molt de temps.

2 BOT Cal·lus.

3 TECNOL Bocí de ferro, gruixut d’un cap i prim de l’altre, que, a manera de tascó, és introduït al cap del mànec de moltes eines de treball per tal de fer forta la unió.

4 TRAUM Neoformació òssia que solda els dos caps d’un os fracturat.

5 call de la mà Palmell de la mà.

->call²

■call²

[del ll. callis ‘camí, corriol’; 1a FONT: s. XI]

m 1 Pas estret i enclotat o entre dues parets.

2 Indret on un riu passa encaixat.

3 obrir-se call Obrir-se pas.

->call³

■call³

[de l’heb. qahál ‘assemblea, sinagoga’; 1a FONT: 1259]

m HIST En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.

->cal·la

■cal·la

f BOT 1 Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies (Calla sp), de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.

2 Lliri blanc.

->callada

■callada

[de callar]

f 1 El fet de callar. Durant la callada del vent, plogué.

2 a la callada loc adv Calladament.

3 va de callada Se suposa, no cal dir-ho.

->calladament

■calladament

[de callat; 1a FONT: 1272, CTort.]

adv D’una manera callada, sense parlar, sense soroll.

->callament

■callament

[de callar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Silenci.

->callantívol

■callantívol -a

[de callar; 1a FONT: s. XIV]

adj Silenciós, callat.

->callar

■callar

[del ll. vg. *callare ‘abaixar (la veu)’ del gr. khaláō ‘amollo, abaixo’; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 intr 1 No parlar, no dir res, guardar silenci. Aquell home no calla mai. Sempre callava per no ofendre.

2 Parar d’emetre les seves veus els animals. Els ocells callaven.

3 fig Callar els vents, la mar, el bosc.

4 callar com un mort No dir absolutament res.

5 callar i fer la seva Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat.

6 fer callar (algú) Reduir-lo al silenci.

7 fer callar (algú) fig En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo.

8 qui calla consent (o hi consent) Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat expressament prohibida.

2 tr Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir (alguna cosa). Callar una veritat. Una equivocació tan gran no es pot callar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: callar

GERUNDI: callant

PARTICIPI: callat, callada, callats, callades

INDICATIU PRESENT: callo, calles, calla, callem, calleu, callen

INDICATIU IMPERFET: callava, callaves, callava, callàvem, callàveu, callaven

INDICATIU PASSAT: callí, callares, callà, callàrem, callàreu, callaren

INDICATIU FUTUR: callaré, callaràs, callarà, callarem, callareu, callaran

INDICATIU CONDICIONAL: callaria, callaries, callaria, callaríem, callaríeu, callarien

SUBJUNTIU PRESENT: calli, callis, calli, callem, calleu, callin

SUBJUNTIU IMPERFET: callés, callessis, callés, calléssim, calléssiu, callessin

IMPERATIU: calla, calli, callem, calleu, callin

->callat

■callat -ada

[de callar]

adj 1 Que no parla gaire, especialment que sap guardar silenci quan convé. És una noieta molt callada.

2 Que està en silenci. Nit callada.

->calldetenenc

calldetenenc -a

adj i m i f De Calldetenes (Osona).

->callera

■callera

[de call¹]

f GIMN Peça de pell que, subjectada a la base dels dits i al canell, cobreix el palmell de la mà i serveix per a protegir-la de la fricció amb l’aparell gimnàstic.

->callerès

■callerès -esa

1 adj i m i f De Càller (capital i província de Sardenya).

2 m NUMIS Moneda de billó batuda a Càller des del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó fins al s XIX.

->callet

■callet

m VITIC 1 Varietat de vinya originària de Mallorca (Felanitx) que produeix un raïm de grans ovalats i de color fosc.

2 Raïm de vinya callet

->cal·li-

■cal·li-

Forma prefixada del mot grec kállos, que significa ‘bellesa’. Ex.: cal·ligrafia.

->callicida

■callicida

[de call¹ i -cida]

m FARM Substància que elimina els calls.

->cal·licreïna

cal·licreïna

Part. sil.: cal_li_cre_ï_na

f BIOQ Enzim que converteix una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o cal·lidina, per mitjà d’una proteòlisi.

->cal·lidina

cal·lidina

f FISIOL ANIM Nom de dos polipèptids, de funció hipotensora, derivats de la globulina de les cinines per l’acció proteolítica de l’enzim cal·licreïna.

->cal·lifòrids

cal·lifòrids

m ENTOM 1 pl Família de dípters braquícers ciclòrrafs amb individus de cos robust, de quetes abundants i de trompa curta, adaptada a xuclar, que comprèn la mosca blava.

2 sing Dípter de la família dels cal·lifòrids.

->cal·lígraf

■cal·lígraf -a

[de cal·li- i -graf]

m i f Persona que escriu amb una lletra dissenyada artificiosament.

->cal·ligrafia

■cal·ligrafia

Part. sil.: cal_li_gra_fi_a

[de cal·li- i -grafia]

f ESCR 1 Art d’escriure les lletres d’un alfabet de manera artificiosa, segons un model, amb una intenció estètica.

2 Escriptura feta segons aquest art.

->cal·ligrafiar

■cal·ligrafiar

Part. sil.: cal_li_gra_fi_ar

[de cal·ligrafia]

v 1 tr Escriure (una carta, un document) amb una lletra artificiosa, amb intenció estètica.

2 abs L’avi cal·ligrafiava molt bé.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cal·ligrafiar

GERUNDI: cal·ligrafiant

PARTICIPI: cal·ligrafiat, cal·ligrafiada, cal·ligrafiats, cal·ligrafiades

INDICATIU PRESENT: cal·ligrafio, cal·ligrafies, cal·ligrafia, cal·ligrafiem, cal·ligrafieu, cal·ligrafien

INDICATIU IMPERFET: cal·ligrafiava, cal·ligrafiaves, cal·ligrafiava, cal·ligrafiàvem, cal·ligrafiàveu, cal·ligrafiaven

INDICATIU PASSAT: cal·ligrafií, cal·ligrafiares, cal·ligrafià, cal·ligrafiàrem, cal·ligrafiàreu, cal·ligrafiaren

INDICATIU FUTUR: cal·ligrafiaré, cal·ligrafiaràs, cal·ligrafiarà, cal·ligrafiarem, cal·ligrafiareu, cal·ligrafiaran

INDICATIU CONDICIONAL: cal·ligrafiaria, cal·ligrafiaries, cal·ligrafiaria, cal·ligrafiaríem, cal·ligrafiaríeu, cal·ligrafiarien

SUBJUNTIU PRESENT: cal·ligrafiï, cal·ligrafiïs, cal·ligrafiï, cal·ligrafiem, cal·ligrafieu, cal·ligrafiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: cal·ligrafiés, cal·ligrafiessis, cal·ligrafiés, cal·ligrafiéssim, cal·ligrafiéssiu, cal·ligrafiessin

IMPERATIU: cal·ligrafia, cal·ligrafiï, cal·ligrafiem, cal·ligrafieu, cal·ligrafiïn

->cal·ligràfic

■cal·ligràfic -a

[de cal·ligrafia]

adj GRÀF 1 1 Relatiu o pertanyent a la cal·ligrafia.

2 Dit de l’escriptura traçada artificiosament, amb intenció estètica, però sense espontaneïtat.

2 Dit del tipus que imita la cal·ligrafia.

->cal·ligrafització

■cal·ligrafització

Part. sil.: cal_li_gra_fit_za_ci_ó

[de cal·ligràfic]

f PALEOG Procés regressiu de l’escriptura que consisteix a fixar les formes ràpides cursives en formes artificioses i estereotipades.

->cal·ligrama

■cal·ligrama

[de cal·li- i -grama]

m POÈTICA Composició poètica que executa plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia, un tema que suggereix el del poema.

->cal·lionímids

■cal·lionímids

Part. sil.: cal_li_o_ní_mids

m ICT 1 pl Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de cos fusiforme i de cap ample i deprimit, que comprèn el dragó, la guineu, el llangardaix o fardatxo i el pau o ferrapedres.

2 sing Peix de la família dels cal·lionímids.

->callís

■callís

[de call²]

[pl -issos] m caminal 1. Un callís de pollancres.

->callista

■callista

[de call¹]

m i f Pedicur.

->cal·litricàcies

■cal·litricàcies

Part. sil.: cal_li_tri_cà_ci_es

f BOT 1 pl Família de tricoccals constituïda per un sol gènere, Callitriche.

2 sing Planta de la família de les cal·litricàcies.

->cal·lítrique

cal·lítrique

f BOT Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les cal·litricàcies (Callitriche sp), de tiges primes i ramoses i de fulles oposades no estipulades, pròpies d’aigües dolces estancades o de corrent molt lent.

->callol

■callol -a

adj Groguenc tirant a ros. Una vaca callola.

->callós

■callós -osa

[de call¹; 1a FONT: s. XV]

adj 1 PAT 1 Relatiu o pertanyent als calls.

2 Que té calls o durícies.

3 De la natura d’un call.

2 cos callós ANAT Làmina de fibres comissurals que uneix els dos hemisferis del cervell.

->cal·losa

■cal·losa

f BOT Substància que recobreix les plaques cribroses quan comença el període de repòs i forma un cal·lus.

->callosí

■callosí -ina

adj i m i f De Callosa d’En Sarrià (Marina Baixa).

->callositat

■callositat

[de callós; 1a FONT: s. XV]

f PAT Durícia.

->cal·lovià

cal·lovià -ana

Part. sil.: cal_lo_vi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al cal·lovià.

2 m Quart i darrer estatge (o edat) del dogger (o juràssic mitjà), situat damunt el bathonià i sota l’oxfordià.

->cal·lus

■cal·lus

m 1 BOT 1 Conjunt de teixits parenquimàtics que apareixen en les ferides segregats per un càmbium produït gràcies a l’estímul de necrohormones.

2 Deposició de cal·losa que obtura les plaques cribroses en arribar el període de repòs.

2 PAT Call.

->callussenc

callussenc -a

adj i m i f De Callús (Bages).

->calm

■calm -a

[de calma¹, probablement a imitació del fr. calme i el cast. calmo; 1a FONT: 1900]

adj Encalmat, tranquil. Feia un dia calm i fred. Mar calma.

->calma¹

■calma¹

[del gr. kaũma ‘calor’, der. de kaíō ‘cremar’, aplicat primer a les calmes marines caniculars; el canvi de u en l, d’origen iberoromànic, passà a les altres llengües; 1a FONT: 1372]

1 f 1 Tranquil·litat, manca d’agitació o de presses. Li’n parlaré quan hi hagi més calma. L’illa de la calma.

2 fig Avui hem venut poc, hi havia molta calma.

2 m i f Persona que fa les coses amb lentitud.

3 f 1 METEOR Estat de l’atmosfera quan la velocitat del vent és inferior a un nus.

2 Estat de la mar quan no hi ha onades.

->calma²

■calma²

[d’origen preromà, d’una base indoeuropea kalmis ‘cobertura, capçada d’una muntanya’; 1a FONT: 1031]

f GEOMORF Planell acimat, sense bosc.

->calmable

■calmable

[de calmar]

adj Susceptible d’ésser calmat.