->pastim
■pastim[de pasta]
m Fleca municipal.
->pastís
■pastís[de pasta; 1a FONT: 1460, Roig]
[pl -issos] m 1 1 PAST Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn, sovint farcit de nata, trufa, crema, etc., i guarnit amb fruita, xocolata o altres productes de rebosteria. Un pastís d’aniversari. Pastís de noces.
2 p ext PAST Menja de confiteria, com ara els bescuits, les coques, els tortells, les ensaïmades, els melindros, els púdings, les rosquilles, etc.
3 p ext GASTR Preparació culinària, generalment cuinada, elaborada amb ingredients diversos (carn, peix, ous, hortalisses, formatge, cereals, etc.), que és presentada sovint en forma circular, com si fos un pastís. Pastís de carn, de truites, de formatge.
2 ENOL Licor aperitiu típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
->pastisser
■pastisser -a[de pastís; 1a FONT: 1460, Roig]
m i f 1 Persona que fa pastissos o en ven.
2 Flequer.
->pastisseria
■pastisseriaPart. sil.: pas_tis_se_ri_a
[de pastisser; 1a FONT: 1460, Roig]
f 1 ALIM i PAST 1 Ofici de pastisser.
2 Conjunt de pastissos.
2 OFIC Obrador o botiga de pastisser.
->pastisset
■pastisset[de pastís; 1a FONT: 1653]
m PAST i GASTR 1 Pastís petit.
2 Massa de pa relativament petita i farcida de conserves.
3 Petita panada semicircular farcida de cabell d’àngel, pròpia de Tortosa.
->pastitx
■pastitx[variant de pastitxo, potser a través del fr. pastiche, també de l’it. pasticcio]
m 1 Obra en la qual hom contrafà la manera d’un escriptor, pintor, músic, etc.
2 Obra que presenta una barreja, sense criteri, de diversos estils heterogenis.
->pastitxo
■pastitxo[de l’it. pasticcio ‘menja feta amb pasta, cuita al forn; cosa mal feta’; obra artística que contrafà l’estil d’un autor’, del ll. vg. *pasticium, der. de pasta]
m Cosa mal feta, pasterada.
->pastiu
■pastiuPart. sil.: pas_tiu
Hom.: pestiu
[de past]
m AGR Terreny de pastura.
->pastor
■pastor -a[del ll. pastor, -ōris ‘el qui fa pasturar els ramats’; 1a FONT: 1251]
1 RAM 1 m i f Persona que mena bestiar a pasturar.
2 gos de pastor (o gos pastor, o simplement pastor) ZOOL Gos d’atura.
3 pastor alemany ZOOL Gos d’una raça d’origen germànic, de formes esveltes, robust i àgil, pèl espès, orelles rectes i cua peluda, que recorda el llop.
4 pastor català (o gos pastor català) ZOOL Gos de pastor, de dimensions mitjanes i gran intel·ligència, que mostra una capacitat excepcional a tenir cura dels ramats.
2 1 m CRIST Guia espiritual, sobretot el bisbe o el sacerdot, anomenat també pastor d’ànimes.
2 f pop CATOL Monja o religiosa encarregada de regir una comunitat.
3 m i f PROTEST Ministre del culte.
->pastoral
■pastoral[del ll. pastoralis, íd.; 1a FONT: s. XV]
1 adj RAM Relatiu o pertanyent als pastors, a la vida dels pastors.
2 CRIST 1 adj Relatiu o pertanyent a la cura d’ànimes.
2 adj Relatiu o pertanyent al bisbe o a la seva activitat com a pastor.
3 f Carta pastoral.
4 acció pastoral (o simplement pastoral) Conjunt d’activitats que l’Església duu a terme perquè els homes acceptin el seu missatge de salvació.
5 bastó pastoral Bàcul.
6 teologia pastoral Ciència teològica sobre l’acció pastoral de l’Església, anomenada també teologia pràctica.
3 f MÚS 1 Peça musical escènica, amb parts instrumentals i vocals, d’ambient generalment campestre, sorgit cap a la darreria del segle XV. És un precedent de l’òpera.
2 Composició musical al·lusiva a temes pastorívols. És freqüent en la música de la segona meitat del segle XVIII.
3 Composició musical al·lusiva a l’adoració dels pastors, en obres relacionades amb el naixement de Crist.
4 gènere pastoral LIT Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola.
->pastoralisme
■pastoralisme[de pastoral]
m ANTROP Sistema de producció d’aliments basat en la cura i la cria d’animals domèstics.
->pastoralment
■pastoralment[de pastoral]
adv Com a pastor.
->pastorella
■pastorellaf ORNIT Cuereta blanca.
->pastorel·la
■pastorel·laf 1 LIT Composició lírica que combina tres elements bàsics: el passeig matinal i l’encontre d’un cavaller amb una pastora que guarda el bestiar, un diàleg a través del qual aquell requereix d’amor la noia, i el desenllaç de l’aventura.
2 poèt Pastora jove.
->pastorells
pastorells[de pastor; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
m pl TEAT Pastorets.
->pastoret
■pastoret -a[de pastor]
1 1 m i f Pastor jove.
2 m pl TEAT Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors.
2 f ORNIT Cuereta blanca.
->pastorívol
■pastorívol -aCp. pastoral 2
[de pastor; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]
adj Relatiu o pertanyent als pastors, a la vida de pastor; pastoral.
->pastorívolament
■pastorívolament[de pastorívol]
adv A la manera dels pastors.
->pastós
■pastós -osa[de pasta; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 1 Que forma com una pasta. Una substància pastosa.
2 Semblant a una pasta per la seva consistència tova, agafatosa, suau.
3 estat pastós Estat pel qual passen certs sòlids abans de liquidar-se.
4 vi pastós Vi espès.
2 PAT Dit de la boca amb la llengua coberta de saburra i sense gust. Tenir la boca pastosa.
3 veu pastosa Veu plena i suau alhora.
->pastositat
■pastositat[de pastós]
f Qualitat de pastós.
->pastre
pastre[del nominatiu-vocatiu ll. pastor [v. pastor]]
m dial Pastor.
->pastrim
■pastrimm HIST Pastim.
->pastura
■pastura[del ll. td. pastūra, íd.; 1a FONT: 1150]
f 1 RAM 1 Acció de pasturar el bestiar.
2 Lloc on pastura el bestiar.
3 Herba que pastura el bestiar, past.
4 servitud de pastura DR CAT Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar.
2 fig Cosa que és devorada o consumida per les forces naturals, etc., past, pàbul. Aquella notícia va servir de pastura a la curiositat. Tot l’edifici fou pastura de les flames.
->pasturant
■pasturant[de pasturar; 1a FONT: 1350]
adj HERÀLD Dit dels animals amb el cap abaixat fins a tocar a terra en actitud de pasturar.
->pasturar
■pasturar[de pastura; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v 1 RAM 1 intr Menjar el bestiar l’herba dels camps. Les vaques pasturaven pels voltants del mas.
2 tr El bestiar pastura l’herba fresca dels prats.
2 tr RAM Portar a pasturar. Pastureu les meves ovelles.
3 intr Rondar el peix entorn l’esquer.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pasturar
GERUNDI: pasturant
PARTICIPI: pasturat, pasturada, pasturats, pasturades
INDICATIU PRESENT: pasturo, pastures, pastura, pasturem, pastureu, pasturen
INDICATIU IMPERFET: pasturava, pasturaves, pasturava, pasturàvem, pasturàveu, pasturaven
INDICATIU PASSAT: pasturí, pasturares, pasturà, pasturàrem, pasturàreu, pasturaren
INDICATIU FUTUR: pasturaré, pasturaràs, pasturarà, pasturarem, pasturareu, pasturaran
INDICATIU CONDICIONAL: pasturaria, pasturaries, pasturaria, pasturaríem, pasturaríeu, pasturarien
SUBJUNTIU PRESENT: pasturi, pasturis, pasturi, pasturem, pastureu, pasturin
SUBJUNTIU IMPERFET: pasturés, pasturessis, pasturés, pasturéssim, pasturéssiu, pasturessin
IMPERATIU: pastura, pasturi, pasturem, pastureu, pasturin
->pasturatge
■pasturatge[de pasturar; 1a FONT: s. XII]
m 1 Acció de pasturar el bestiar.
2 Lloc on pastura el bestiar.
3 HIST DR CAT Pasquer.
->p. at.
p. at.abrev FÍS ATÒM pes atòmic.
->-pata
■-pataForma sufixada del mot grec páthos ‘sofriment’, ‘malaltia’, que significa ‘malalt de’. Ex.: psicòpata.
->patac1
■patac1[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1839, DLab.]
m Cop violent, batzac.
->patac2
■patac2[d’origen incert, no és impossible que tingui relació amb patac1 ‘cop violent’ a causa del cop fort que li devien donar per provar-ne la bona llei, però no és versemblant per raons cronològiques i semàntiques; el mot sembla originari d’Itàlia o el sud de França]
m NUMIS 1 Moneda de billó del valor de dos diners, dobler.
2 esp Moneda d’Avinyó de dos diners de França.
->pataca
pataca[variant de patata]
f dial 1 BOT i AGR Patata.
2 ALIM Pa cuit en forma de mitja lluna.
->patacada
■patacada[de patac1; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Cop fort que hom rep, que hom dóna, sia amb la mà, amb una eina, etc., o per efecte d’una caiguda.
2 ball de patacada 1 Ball que se celebra en locals de baixa categoria.
2 A Cadaqués, ball de cançons de caràcter carnavalesc.
->patacar
patacarm dial AGR Patatar.
->patacó
■patacó[de patac2; 1a FONT: s. XX, Oller]
m 1 NUMIS Antiga moneda d’argent, d’una unça de pes, retallada amb tisores.
2 pl col·loq Diners. És un home de molts patacons.
3 JOCS 1 Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadre, que hom fa servir per a jugar al joc de patacons.
2 joc de patacons Modalitat del joc de fendi en què hom fa servir patacons per a llençar i parar.
->patafi
■patafi[variant de pitafi]
m pitafi 2.
->patafier
■patafier -aPart. sil.: pa_ta_fi_er
adj i m i f Que acostuma a fer patafis.
->patagi
■patagim 1 ZOOL Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
2 ENTOM En alguns insectes, cadascuna de les dues expansions lobulades del protòrax, que poden formar el collar.
->patagó
■patagó -ona[del cast. patagón, der. de pata ‘pota’, a causa dels peus grossos d’aquests indis]
1 adj i m i f De la Patagònia (regió de l’Amèrica meridional) o dels patagons (poble).
2 m i f Individu d’un poble indígena d’Amèrica del Sud, format pels pobles ona i tehueltxe, que viuen a la Terra del Foc (els ona) i a la Patagònia (els tehueltxe).
->patamoll
■patamoll[variant de patimoll ‘aiguamoll’, comp. de pati i moll4]
m Aiguamoll.
->patana
patanaf GEOBOT Sabana pròpia de Sri Lanka, pobra en arbres i rica en gramínies.
->patanada
patanada[d’origen preromà, que enclou algunes paraules amb un sentit bàsic relacionat amb ‘llot, fang’]
f Excrement del bestiar boví, buina, bonyiga.
->patapam
■patapam[d’origen onomatopeic]
m Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d’una persona o d’una cosa, la justesa o l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció.
->pataplaf
■pataplaf[d’origen onomatopeic]
m Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl o contra un objecte.
->patapluf
■patapluf[d’origen onomatopeic]
m Pataplaf.
->pataplum
■pataplum[d’origen onomatopeic]
m Pataplaf.
->patapuf
■patapuf[d’origen onomatopeic]
m Pataplaf.
->pataquejar
■pataquejar[de patac1; 1a FONT: s. XX, Ruyra]
v tr Picar una mica fort, donar patacades.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pataquejar
GERUNDI: pataquejant
PARTICIPI: pataquejat, pataquejada, pataquejats, pataquejades
INDICATIU PRESENT: pataquejo, pataqueges, pataqueja, pataquegem, pataquegeu, pataquegen
INDICATIU IMPERFET: pataquejava, pataquejaves, pataquejava, pataquejàvem, pataquejàveu, pataquejaven
INDICATIU PASSAT: pataquegí, pataquejares, pataquejà, pataquejàrem, pataquejàreu, pataquejaren
INDICATIU FUTUR: pataquejaré, pataquejaràs, pataquejarà, pataquejarem, pataquejareu, pataquejaran
INDICATIU CONDICIONAL: pataquejaria, pataquejaries, pataquejaria, pataquejaríem, pataquejaríeu, pataquejarien
SUBJUNTIU PRESENT: pataquegi, pataquegis, pataquegi, pataquegem, pataquegeu, pataquegin
SUBJUNTIU IMPERFET: pataquegés, pataquegessis, pataquegés, pataquegéssim, pataquegéssiu, pataquegessin
IMPERATIU: pataqueja, pataquegi, pataquegem, pataquegeu, pataquegin
->pataquera
pataqueraf dial BOT i AGR Patatera.
->patarí
■patarí -inaHIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent al patarisme.
2 m i f Adepte al patarisme.
3 adj i m i f Dit dels càtars d’Itàlia.
->patarisme
■patarismem HIST ECL Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme.
->patata
■patata[del cast. patata, encreuament del cast. americà papa, íd., del quítxua papa, íd., amb el taïno de Santo Domingo batata ‘moniato’; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 f BOT, AGR i ALIM 1 Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat. Collir o arrencar patates. Patates bullides, estofades.
2 patates rosses Patates fregides.
3 patata de Màlaga Moniato.
2 adj i m i f fig Maldestre, patafier. Aquest pintor és un patata.
->patatada
■patatada[de patata]
f 1 Menjada de patates; trumfada.
2 Gran quantitat de patates.
->patataire
■patatairePart. sil.: pa_ta_tai_re
[de patata]
m i f Persona que comercieja en patates.
->patatar
■patatar[de patata]
m AGR Camp plantat de patateres.
->patatera
■patatera[de patata; 1a FONT: s. XIX]
f BOT i AGR Planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies (Solanum tuberosum), de fulles irregularment pinnatipartides, flors blanques o morades, fruits en baia verdosa i amb tubercles comestibles, les patates.
->patatuf
■patatuf, ball delFOLK Ball de parelles, de caràcter graciós, iniciat pels balladors amb un triple picament de mans.
->patatum
■patatum[d’origen onomatopeic]
m 1 Pataplaf.
2 fig Contratemps, adversitat sobtada. S’exposava a tenir un solemne patatum.
->patatxap
■patatxap[d’origen onomatopeic]
m Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l’aigua.
->patatxo
patatxo[del cast. i fr. patache, i aquest, probablement de l’àr. baṭâš ‘embarcació de dos pals’, que sembla variant de l’àr. baṭṭâš ‘ràpid, actiu’; 1a FONT: 1646]
m CONSTR NAV 1 Embarcació de vela, de dos pals, que era emprada a les esquadres per a portar avisos, per a guardar l’entrada dels ports i com a escampavies.
2 Embarcació de vela, de dos pals, pròpia de les costes cantàbriques, que era emprada en navegació de cabotatge.
->patatxup
■patatxup[d’origen onomatopeic]
m Patatxap.
->patchwork
patchwork* [pátʃwɔ̀rk][angl ] m Labor de retalls.
->paté
■patéHom.: peter
[del fr. pâté, íd., der. de pâte ‘pasta’]
[pl -és] m ALIM Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram —d’oca i d’ànec sobretot—, o bé de porc o de conill, o de peix, i adobada amb diversos ingredients, com ara carn, llard, ous, espècies i herbes aromàtiques.
->patel·la
■patel·la[del ll. patella ‘plat, vas; ròtula’]
f ANAT ANIM Ròtula.
->patel·lar
■patel·laradj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la patel·la o ròtula.
->patèl·lids
patèl·lidsm ZOOL 1 pl Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, que inclou la pagellida.
2 sing Mol·lusc de la família dels patèl·lids.
->patén
■paténHom.: patent
[probablement variant de patent, per al·lusió a la de fabricació d’aquesta tela]
m TÈXT Roba de cotó, perxada, amb lligat de batàvia.
->patena
■patena[el ll. patena, variant de patĭna ‘plat fondo’; 1a FONT: 1373]
f 1 LITÚRG 1 Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels.
2 Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules.
2 net com una patena Molt net.
->patent
■patentHom.: patén
[del ll. patens, -ntis, participi pres. del ll. patēre ‘ésser obert, visible’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
1 adj Evident, manifest, palès. Una injustícia patent. La seva culpa era patent i manifesta.
2 adj BOT Dit de l’òrgan que forma un angle molt obert amb l’eix que el suporta.
3 adj HERÀLD Dit de la peça o la figura, generalment la creu i el sautor, els braços dels quals s’eixamplen a les extremitats en forma curvilínia.
4 f 1 Títol lliurat per un sobirà, govern superior, etc., conferint certs drets o privilegis.
2 DR ADM Llicència per a exercir una professió, ofici, etc. Patent industrial.
3 DR ADM Dret concedit a una persona per a l’explotació en exclusiva d’un invent.
4 Document que acredita un dret o una llicència atorgats.
5 patent de cors HIST Llicència atorgada per un govern a favor d’un capità mercant i la seva tripulació, per tal que puguin navegar al cors i fer actes d’hostilitat contra l’enemic.
6 patent de navegació DR MAR Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
7 patent de sanitat HIST Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
->patenta
■patenta[de patent; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 DR Patent, allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat.
2 pagar la patenta Sortir algú, la primera vegada que fa una cosa, perjudicat per la seva manca d’experiència.
->patentable
■patentable[de patentar]
adj Que es pot patentar.
->patentar
■patentar[de patent]
v tr 1 Concedir una patent.
2 Obtenir la patent (d’un invent).
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patentar
GERUNDI: patentant
PARTICIPI: patentat, patentada, patentats, patentades
INDICATIU PRESENT: patento, patentes, patenta, patentem, patenteu, patenten
INDICATIU IMPERFET: patentava, patentaves, patentava, patentàvem, patentàveu, patentaven
INDICATIU PASSAT: patentí, patentares, patentà, patentàrem, patentàreu, patentaren
INDICATIU FUTUR: patentaré, patentaràs, patentarà, patentarem, patentareu, patentaran
INDICATIU CONDICIONAL: patentaria, patentaries, patentaria, patentaríem, patentaríeu, patentarien
SUBJUNTIU PRESENT: patenti, patentis, patenti, patentem, patenteu, patentin
SUBJUNTIU IMPERFET: patentés, patentessis, patentés, patentéssim, patentéssiu, patentessin
IMPERATIU: patenta, patenti, patentem, patenteu, patentin
->patentat
patentat -ada[de patentar]
adj 1 Que ha rebut patent.
2 MIL Dit dels cossos de l’exèrcit o de la marina, on els caps i oficials, a més dels estudis militars, cal que en tinguin d’especials.
->patentitzar
■patentitzar[de patent]
v tr Fer patent, manifestar. Aquella manifestació patentitzava el malestar de la població.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patentitzar
GERUNDI: patentitzant
PARTICIPI: patentitzat, patentitzada, patentitzats, patentitzades
INDICATIU PRESENT: patentitzo, patentitzes, patentitza, patentitzem, patentitzeu, patentitzen
INDICATIU IMPERFET: patentitzava, patentitzaves, patentitzava, patentitzàvem, patentitzàveu, patentitzaven
INDICATIU PASSAT: patentitzí, patentitzares, patentitzà, patentitzàrem, patentitzàreu, patentitzaren
INDICATIU FUTUR: patentitzaré, patentitzaràs, patentitzarà, patentitzarem, patentitzareu, patentitzaran
INDICATIU CONDICIONAL: patentitzaria, patentitzaries, patentitzaria, patentitzaríem, patentitzaríeu, patentitzarien
SUBJUNTIU PRESENT: patentitzi, patentitzis, patentitzi, patentitzem, patentitzeu, patentitzin
SUBJUNTIU IMPERFET: patentitzés, patentitzessis, patentitzés, patentitzéssim, patentitzéssiu, patentitzessin
IMPERATIU: patentitza, patentitzi, patentitzem, patentitzeu, patentitzin
->patentment
■patentment[de patent; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
adv D’una manera patent.
->pàtera
■pàtera[del ll. patĕra, íd., relacionat amb patĭna (v. pàtina, patena)]
f ARQUEOL Plat de poca fondària, al més sovint de metall, emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
->paterfamilias
■paterfamilias* [pàterfamílias][llat ] m DR ROM En la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
->patergia
patergiaPart. sil.: pa_ter_gi_a
f PAT Estat de susceptibilitat anormal de l’organisme, després de l’aplicació d’un estímul, als estímuls consecutius.
->patern
■patern -a[del ll. paternus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV]
adj 1 Relatiu o pertanyent al pare.
2 De la part del pare. Avi patern.
->paternal
■paternal[de patern; 1a FONT: 1272, CTort.]
adj 1 Patern.
2 Propi de pare, especialment dels seus afectes i sentiments. Amor paternal.
->paternalisme
■paternalisme[de paternal]
m SOCIOL Relació de tipus jeràrquic que es regeix segons el model de la relació paternofilial tradicional.
->paternalista
■paternalista[de paternal]
1 adj Relatiu o pertanyent al paternalisme.
2 m i f Partidari del paternalisme.
->paternalment
■paternalment[de paternal; 1a FONT: 1696, DLac.]
adv Amb l’afecte, sol·licitud, etc., d’un pare.
->paterner
■paterner -aadj i m i f De Paterna (Horta).
->paternitat
■paternitat[del ll. paternĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
f 1 DR CIV 1 Relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que comporta la generació.
2 investigació de la paternitat Facultat de què gaudeixen els fills nascuts fora de matrimoni de poder investigar lliurement llur paternitat.
2 fig La paternitat d’un llibre.
3 CATOL Tractament reverencial donat a algunes jerarquies d’ordre eclesiàstic.
4 paternitat responsable SOCIOL Expressió emprada per a indicar la paternitat d’aquells pares que es decideixen a engendrar un fill quan han ponderat degudament tot allò que necessiten o necessitaran per tal de complir llurs deures paternals.
->paternòster
■paternòster[acoblament dels dos primers mots llatins de la pregària del Parenostre: Pater noster, qui es in coelis; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]
m 1 Forma llatina del començament del parenostre, amb la qual hom indica la mateixa oració.
2 ant 1 CATOL Gra d’un rosari.
2 pl CATOL Rosaris.
3 p ext Cadascun dels grans o boletes que formen un collaret, etc.
3 MANUT Aparell de transport vertical de persones format per una resistent cadena sense fi a la qual van assegurades una sèrie de cabines de manera que les d’una branca de la cadena pugen mentre les de l’altra baixen.
->patètic
■patètic -a[del ll. td. pathetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pathētikós, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj 1 Que desvetlla emocions penoses intenses. Parlava sempre en un to patètic.
2 nervi patètic ANAT ANIM Nervi del crani que té origen en el cervell mitjà i innerva el múscul oblic superior de l’ull.
->patèticament
■patèticament[de patètic]
adv D’una manera patètica.
->patetisme
■patetisme[de patètic]
m 1 Qualitat de patètic.
2 Abús de motius o de situacions patètiques en una obra literària. El patetisme és un mal artifici per a cobrir la manca d’art.
->patge
■patge[probablement del fr. ant. page ‘criat, patge’, potser d’un ll. vg. *patĭcus, de l’arrel irànica pathi-, germana del sànscrit pathikáh ‘viatger’, introduït pels legionaris romans; 1a FONT: c. 1400]
m 1 HIST A l’edat mitjana, noi o jove que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
2 1 Criat jove per a acompanyar els amos, assistir a les avantsales, servir a taula, etc.
2 CATOL Familiar.
->pathan
pathanadj i m i f Paixtu.
->pati
■pati[del b. ll. patuum (patium), ‘pastura comunal’, d’on ‘terreny inculte, no edificat’, o del ll. pactus ‘arrendament’, d’on ‘pasturatge arrendat’, o d’un preromà precèltic patu- ‘pasturatge’; 1a FONT: 1207]
m 1 CONSTR Espai clos i descobert a l’interior o a un costat d’un edifici.
2 1 Espai, lloc lliure o desocupat.
2 solar1 2.
->patí
■patíHom.: patir
[del fr. patin, íd., der. de patte ‘pota’, d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1366]
m 1 1 Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d’una làmina metàl·lica vertical o de quatre rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa.
2 patí en línia Patí de rodes disposades l’una darrere l’altra.
2 AERON 1 Cadascuna de les peces que, fixades a la part inferior del buc d’alguns avions militars o d’algunes avionetes i planadors amb tren d’aterratge no format per rodes, permeten d’aterrar en terrenys accidentats.
2 patí de cua Peça metàl·lica fixada a la part inferoposterior del buc d’algunes avionetes no proveïdes de rodes d’aterratge a la cua que llisca per terra en la fase final de l’aterratge.
3 FERROC Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
4 MAR 1 Embarcació que consisteix en dos flotadors paral·lels, impulsada per una o més pagaies dobles, i emprada per a fer passeigs per mar, pels llacs, etc., o en competicions esportives.
2 patí de pedals Embarcació semblant a un patí però propulsada per unes petites rodes de pales accionades per pedals.
3 patí de vela Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió.
5 MOT Peça solidària a una corredora, a una creueta, etc., que en els motors de combustió interna de creueta, en les màquines de vapor alternatives, etc., llisca sobre la superfície d’una altra peça.
->-patia
■-patiaForma sufixada del mot grec páthos, que significa ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: neuropatia, telepatia.
->patíbul
■patíbul[del ll. patibŭlum, íd., der. de patēre ‘estar obert, exposat’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]
m 1 DR PEN Cadafal, lloc on és executada la pena de mort.
2 HIST Pal travesser de la creu on era lligat o clavat el reu.
->patibulari
■patibulari -ària[de patíbul; 1a FONT: 1864, DLab.]
adj DR PEN 1 Relatiu o pertanyent al patíbul.
2 Propi de gent que va al patíbul o que n’és mereixedora.
->patidor
■patidor -a[de patir]
adj Propens a patir per les coses; neguitós.
->patilla
■patilla[del cast. patilla, der. de pata; 1a FONT: 1864, DLab.]
f Porció de barba que es deixa créixer als costats de la cara, des dels polsos en avall, una a cada galta.
->patiment
■patiment[de patir; 1a FONT: s. XVII, Boades]
m 1 Acció de patir;
2 l’efecte.
->pàtina
■pàtina[del ll. patĭna ‘plat fondo’; 1a FONT: 1888, DLab.]
f 1 METAL·L Pel·lícula verdosa formada en la superfície del bronze exposat a l’acció de la llum i dels agents atmosfèrics.
2 p ext To terrós i opac, o coloració suau, que amb el temps prenen les pintures o les superfícies d’objectes de metall, de vori, de pedra, etc.
->patinada
■patinada[de patinar]
f 1 El fet de patinar.
2 p anal Relliscada.
3 fig Despropòsit; relliscada.
->patinador
■patinador -a[de patinar; 1a FONT: 1864, DLab.]
1 1 adj i m i f Que patina.
2 patinador de monopatí Persona que practica el patinatge de monopatí.
2 m MAR Patí.
->patinar
■patinar[de patí; 1a FONT: 1864, DLab.]
v intr 1 Avançar, lliscant amb patins, sobre el glaç, etc. La ballarina patinava amb elegància sobre el gel. Va a patinar pel carrer amb els amics.
2 p anal Relliscar. Patinar, un cotxe, sobre l’asfalt moll.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patinar
GERUNDI: patinant
PARTICIPI: patinat, patinada, patinats, patinades
INDICATIU PRESENT: patino, patines, patina, patinem, patineu, patinen
INDICATIU IMPERFET: patinava, patinaves, patinava, patinàvem, patinàveu, patinaven
INDICATIU PASSAT: patiní, patinares, patinà, patinàrem, patinàreu, patinaren
INDICATIU FUTUR: patinaré, patinaràs, patinarà, patinarem, patinareu, patinaran
INDICATIU CONDICIONAL: patinaria, patinaries, patinaria, patinaríem, patinaríeu, patinarien
SUBJUNTIU PRESENT: patini, patinis, patini, patinem, patineu, patinin
SUBJUNTIU IMPERFET: patinés, patinessis, patinés, patinéssim, patinéssiu, patinessin
IMPERATIU: patina, patini, patinem, patineu, patinin
->patinatge
■patinatge[de patinar]
m ESPORT 1 Esport que consisteix a lliscar, sobre patins, per una superfície llisa i dura. Té quatre especialitats: hoquei sobre patins, hoquei sobre gel, curses sobre patins i patinatge artístic.
2 patinatge de monopatí Modalitat de patinatge que consisteix a executar descensos, viratges o figures acrobàtiques sobre una superfície llisa amb monopatí.
3 parc de patinatge Parc destinat a la pràctica del patinatge amb patins o amb monopatí amb diferents estructures de superfície llisa que permeten fer acrobàcies.
->patinet
■patinet[de patí]
m JOCS Joguina consistent en una planxa de metall o fusta muntada damunt dues o tres rodes, amb un pal dret al davant i un manillar per a governar-la.
->patir
■patirHom.: patí
Cp. sofrir
[del ll. pati, íd.; 1a FONT: 1585]
v 1 tr Rebre l’acció d’una cosa que causa un dany, un dolor, una ofensa, etc. Patir el martiri. Patir fam, set, calor, fred. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria.
2 intr 1 Ésser afectat d’un dolor, d’un mal físic, etc., especialment d’un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d’insomni, de mal d’estómac.
2 p ext Patir de l’estómac, del cor.
3 fig Patir de gelosia.
4 Tenir un defecte, un vici, una mala qualitat. Tots pateixen del mateix defecte.
5 abs Ell patia i callava. Ha mort sense patir.
6 p anal Debilitar-se o sofrir minva una cosa material. Amb aquest pes suplementari la biga pateix massa i perilla de cedir.
3 intr Preocupar-se, passar ànsia, neguitejar-se. No pateixis, dona.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patir
GERUNDI: patint
PARTICIPI: patit, patida, patits, patides
INDICATIU PRESENT: pateixo, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen
INDICATIU IMPERFET: patia, paties, patia, patíem, patíeu, patien
INDICATIU PASSAT: patí, patires, patí, patírem, patíreu, patiren
INDICATIU FUTUR: patiré, patiràs, patirà, patirem, patireu, patiran
INDICATIU CONDICIONAL: patiria, patiries, patiria, patiríem, patiríeu, patirien
SUBJUNTIU PRESENT: pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu, pateixin
SUBJUNTIU IMPERFET: patís, patissis, patís, patíssim, patíssiu, patissin
IMPERATIU: pateix, pateixi, patim, patiu, pateixin
->patllari
■patllari, ball delBall masculí de caràcter carnavalesc.
->pato-
■pato-Forma prefixada del mot grec páthos, que significa ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: patologia, patofòbia.
->patofòbia
patofòbiaPart. sil.: pa_to_fò_bi_a
f PSIC Por morbosa a contreure malalties o al sofriment en general.
->patogen
■patogen -ògena[de pato- i -gen]
PAT 1 adj Que causa malaltia. Germen patogen. Agent patogen.
2 m Agent patogen.
->patogènesi
■patogènesif 1 PAT Desenvolupament d’unes condicions morboses o d’una malaltia.
2 FITOPAT Fitopatogènesi.
->patogenètic
■patogenètic -aadj PAT i FITOPAT Relatiu o pertanyent a la patogènesi.
->patogènia
■patogèniaPart. sil.: pa_to_gè_ni_a
[de pato- i -gènia]
f PAT Part de la patologia que estudia el mecanisme pel qual les causes morboses actuen damunt l’organisme per produir qualsevol malaltia.
->patogènic
■patogènic -a[de patogènia]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la patogènia.
2 Que és causat per una malaltia.
->patogenicitat
■patogenicitatf PAT Qualitat de patogen.
->patognòmia
■patognòmiaPart. sil.: pa_tog_nò_mi_a
[de pato- i -gnòmia]
f PAT Estudi i reconeixement dels símptomes i signes de les malalties per a arribar a una diagnosi.
->patognòmic
■patognòmic -aPart. sil.: pa_tog_nò_mic
[de patognòmia]
adj PAT 1 Relatiu o pertanyent a la patognòmia.
2 Dit del signe o símptoma que hom només troba en un estat morbós determinat, i que és suficient per a definir-lo i fer la diagnosi.
->patognomonia
■patognomoniaPart. sil.: pa_tog_no_mo_ni_a
f Patognòmia.
->patognomònic
patognomònic -aadj PAT Patognòmic.
->patografia
patografiaPart. sil.: pa_to_gra_fi_a
f PAT Història o descripció d’una malaltia.
->patoia
■patoiaPart. sil.: pa_to_ia
[encreuament de amploia amb petita]
f ICT Amploia.
->patòleg
■patòleg -òloga[de pato- i -leg]
m i f MED i PAT Persona versada en patologia.
->patoll
■patoll[de patollar; 1a FONT: 1740]
m 1 Conjunt de gent que van plegats desordenadament, atropelladament.
2 a patolls loc adv A grups confusos, desordenats. Han arribat a patolls.
->patolla
■patolla[de patollar; 1a FONT: 1803, DEst.]
f 1 Patoll.
2 fig Embolic, conjunt de mentides i falsedats.
->patollar
■patollar[d’origen incert, probablement del fr. patouiller, íd., der. de patte ‘pota’ amb el sufix pejoratiu -ouiller; 1a FONT: 1653, DTo.]
v intr Moure els peus, debatre’s de peus, en el fang, en l’aigua estancada, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patollar
GERUNDI: patollant
PARTICIPI: patollat, patollada, patollats, patollades
INDICATIU PRESENT: patollo, patolles, patolla, patollem, patolleu, patollen
INDICATIU IMPERFET: patollava, patollaves, patollava, patollàvem, patollàveu, patollaven
INDICATIU PASSAT: patollí, patollares, patollà, patollàrem, patollàreu, patollaren
INDICATIU FUTUR: patollaré, patollaràs, patollarà, patollarem, patollareu, patollaran
INDICATIU CONDICIONAL: patollaria, patollaries, patollaria, patollaríem, patollaríeu, patollarien
SUBJUNTIU PRESENT: patolli, patollis, patolli, patollem, patolleu, patollin
SUBJUNTIU IMPERFET: patollés, patollessis, patollés, patolléssim, patolléssiu, patollessin
IMPERATIU: patolla, patolli, patollem, patolleu, patollin
->patologia
■patologiaPart. sil.: pa_to_lo_gi_a
[de pato- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]
f PAT Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
->patològic
■patològic -a[de patologia; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj MED i PAT Relatiu o pertanyent a la patologia.
->patologista
■patologistam i f MED i PAT Patòleg.
->patometria
patometriaPart. sil.: pa_to_me_tri_a
f PAT Determinació quantitativa de la invasió i infecció parasitària en l’individu i estudi de les causes que fan variar el nombre d’individus atacats.
->patomímia
patomímiaPart. sil.: pa_to_mí_mi_a
f PSIC Simulació inconscient dels símptomes d’una malaltia, pròpia dels histèrics.
->patopeia
patopeiaPart. sil.: pa_to_pe_ia
f RET Figura de dicció que té per objecte moure les passions.
->patota
■patota[deriv. del fr. patte o el cast. pata; 1a FONT: 1875]
f JOCS 1 Trampa que hom fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari.
2 fer la patota fig Fer trampes contra els companys de joc, no jugar net.
->patotoxina
patotoxinaf FITOPAT Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.
->patr-
■patr-Forma prefixada del mot grec patḗr, patrós, que significa ‘pare’. Ex.: patronímic.
->patracol
■patracol[alteració popular de protocol]
m 1 col·loq Llibre, lligall de documents, molt voluminós.
2 pl desp Documents exigits per l’administració pública, paperassa.
->patrenc
patrenc -aadj i m i f De Prada (Conflent) o de Prats de Molló (Vallespir); pradenc.
->patri pàtria
■patri pàtria[del ll. patrius, -a, -um ‘relatiu al pare’; el fem. substantivat ja tenia en ll. mateix el valor de ‘pàtria’, provinent de la reducció de patria terra; en it., ja en Dante; en cat., ja en Bernat Metge; 1a FONT: 1803, DEst.]
1 adj Relatiu o pertanyent a la pàtria. Amor patri.
2 f 1 La terra on hom ha nascut, la terra dels pares. La mare pàtria. La pàtria sempre tira.
2 Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
3 p anal Grècia fou la pàtria de les arts.
4 a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
5 pàtria celestial Cel.
3 1 adj Relatiu o pertanyent al pare o als pares.
2 pàtria potestat DR ROM Poder jurídic que el paterfamilias tenia sobre els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i sobre els fills legitimats.
3 pàtria potestat DR CIV Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.
->patri-
■patri-Forma prefixada del mot grec patḗr, patrós, que significa ‘pare’. Ex.: patriarca.
->patriarca
■patriarcaPart. sil.: pa_tri_ar_ca
[del ll. td. patriarcha, i aquest, del gr. patriárkhēs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]
m 1 1 Cap de família.
2 fig Vell venerable, d’una gran autoritat moral.
2 BÍBL Cadascun dels epònims que formen les genealogies que van de la creació a Abraham.
3 HIST ECL i DR CAN Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església Catòlica.
4 JUD Nassí.
->patriarcal
■patriarcalPart. sil.: pa_tri_ar_cal
[del ll. td. patriarchalis, íd.; 1a FONT: s. XVIII]
adj Relatiu o pertanyent a un patriarca, als patriarques. Costums patriarcals. Una església patriarcal.
->patriarcalment
■patriarcalmentPart. sil.: pa_tri_ar_cal_ment
[de patriarcal]
adv D’una manera patriarcal.
->patriarcat
■patriarcatPart. sil.: pa_tri_ar_cat
[del b. ll. patriarchatus, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 ETNOL Sistema politicojurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent —o descendents— més immediat i directe en línia masculina.
2 HIST ECL i DR CAN 1 Dignitat, càrrec de patriarca. El patriarcat de Constantinoble.
2 Època i durada del govern d’un patriarca.
3 Territori sotmès a la jurisdicció d’un patriarca.
->patrici
■patrici -ícia[del ll. patricius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1372]
1 adj Relatiu o pertanyent als patricis.
2 m i f HIST A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
3 m i f p ext Persona que per la seva naixença o bé per altres virtuts sobresurt entre els seus conciutadans.
->patriciat
■patriciatPart. sil.: pa_tri_ci_at
[del ll. td. patriciatus, -us, íd.]
m 1 Dignitat de patrici.
2 HIST Orde dels patricis o conjunt de tots els qui, a la Roma antiga, constituïen la noblesa.
3 patriciat urbà HIST A l’antic règim, als Països Catalans, el conjunt dels ciutadans o burgesos honrats d’una ciutat o vila.
->patriclan
patriclan[de patri- i clan]
m ANTROP Clan la filiació del qual només se segueix per línia masculina.
->patrilatera
■patrilateraadj ANTROP Que es vincula a través del pare. Germà patrilateral. Parents patrilaterals
->patrilineal
■patrilinealPart. sil.: pa_tri_li_ne_al
adj ETNOL Dit de la norma o el costum que observen aquelles societats en les quals els fills s’integren automàticament en el llinatge, el clan, l’estament, etc., del pare.
->patrilinealisme
patrilinealismePart. sil.: pa_tri_li_ne_a_lis_me
m ETNOL Sistema patrilineal.
->patrilinealitat
■patrilinealitatPart. sil.: pa_tri_li_ne_a_li_tat
f ANTROP Regla de filiació unilineal patrilineal.
->patrilocal
■patrilocal[de patri- i local]
adj ETNOL Dit del costum d’algunes societats segons el qual els casats han de continuar residint al vilatge o la hisenda del pare del marit, sense que això impliqui necessàriament el patrilinealisme.
->patrilocalisme
patrilocalismem ETNOL Sistema patrilocal.
->patrimoni
■patrimoni[del ll. patrimonium, íd.; 1a FONT: c. 1260]
m 1 DR Béns que una persona hereta dels seus ascendents.
2 1 DR i ECON Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució.
2 patrimoni cultural (o simplement patrimoni) ANTROP CULT Conjunt de testimonis que formen l’herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge, etc.
3 patrimoni de l’estat DR Patrimoni que pertany a l’estat, integrat per les coses públiques, els béns que adquireix per relacions de dret i els béns de la corona.
4 patrimoni de Sant Pere HIST Terres i béns que constituïen la dotació del papa.
5 patrimoni familiar DR Patrimoni que algunes legislacions assignen a un nucli familiar, amb caràcter inalienable i indivisible només transmissible per herència a una sola persona.
6 patrimoni historicoartístic DR Conjunt d’immobles i objectes d’interès artístic, històric, arqueològic o científic que resten subjectes a una legislació especial per tal que sigui conservada i garantida llur protecció.
7 patrimoni nacional DR En la legislació espanyola, conjunt de béns de titularitat de l’estat afectats a l’ús i servei del rei i dels membres de la família reial.
8 patrimoni reial A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
3 fig Tenir un bell patrimoni d’erudició.
->patrimonial
■patrimonialPart. sil.: pa_tri_mo_ni_al
[del ll. patrimonialis, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]
adj 1 Relatiu o pertanyent al patrimoni. Els béns patrimonials.
2 LING popular 6 1. Mot patrimonial.
->patrinita
patrinitaf MINERAL Aikinita.
->patriota
■patriotaPart. sil.: pa_tri_o_ta
[del fr. patriote, del ll. patriota, i aquest, del gr. patriṓtēs ‘compatriota’, der. de patría ‘raça, casta’, i aquest, de patḗr ‘pare’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m i f Persona que estima profundament la seva pàtria. És un gran patriota.
->patrioter
■patrioter -aPart. sil.: pa_tri_o_ter
[del cast. patriotero, íd.]
desp adj i m i f 1 Que té una admiració cega, excessiva, per la glòria del seu país.
2 Que es vanta excessivament de patriotisme.
->patrioterisme
■patrioterismePart. sil.: pa_tri_o_te_ris_me
[de patrioter]
m Condició de patrioter.
->patriòtic
■patriòtic -aPart. sil.: pa_tri_ò_tic
[del fr. patriotique, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj Relatiu o pertanyent als patriotes o al patriotisme.
->patriòticament
■patriòticamentPart. sil.: pa_tri_ò_ti_ca_ment
[de patriòtic]
adv Amb patriotisme.
->patriotisme
■patriotismePart. sil.: pa_tri_o_tis_me
[del fr. patriotisme, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]
m 1 Amor zelós a la pàtria.
2 Capteniment propi del patriota.
->patripassià
patripassià -anaPart. sil.: pa_tri_pas_si_à
adj i m i f HIST ECL Qualificatiu donat als seguidors del modalisme, per tal com atribuïen al Pare la passió i la mort de Crist.
->patrístic
■patrístic -a[del b. ll. ecl. patristicus, -a, -um, o der. del gr. patri-]
1 adj Relatiu o pertanyent a la patrística.
2 f HIST ECL Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
->patró
■patró -ona[del ll. patrōnus ‘protector, defensor, patró’; 1a FONT: 1481]
1 m i f HIST 1 A l’antiga Roma, persona de distinció que tenia sota la seva protecció altres homes, lliures, que eren els seus clients.
2 Amo que conservava alguns drets respecte al seu esclau afranquit.
2 m i f 1 Amo, senyor d’una casa.
2 La persona, individual o col·lectiva, que és propietària o contractista d’un comerç o d’una indústria, on hi ha obrers que treballen.
3 m i f fig Protector.
4 m 1 Model de paper, cartó, zinc, etc., segons el qual hom talla certs objectes.
2 Tira de cartolina, pergamí, etc., on hom ha passat el dibuix per on s’ha de resseguir amb els fils, en fer puntes al coixí.
3 Metall que hom prenia com a tipus per a l’avaluació de la moneda.
4 ECON Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments.
5 INFORM En certs llenguatges de programació, descripció d’una cadena mitjançant una altra que n’assenyala les propietats.
6 METROL Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
7 proteïna patró ALIM Proteïna (o conjunt de proteïnes) de l’ou complet de gallina, que hom pren com a referència per a determinar el valor nutritiu de les altres proteïnes.
8 tallats pel mateix patró fig Dit de dues o més persones que s’assemblen molt, especialment en la manera de fer.
5 m AGR Arbre que suporta l’empelt.
6 m i f CATOL 1 Sant, santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, carrer o barri, estat, país, regió o comarca, una congregació o confraria.
2 Sant de qui hom ha rebut el nom en el baptisme.
7 m i f DR CAN Persona que posseeix el dret de patronat.
8 MAR 1 m i f Persona que comanda una embarcació menor.
2 f ant Nom que hom donava a la galera d’una flota de dignitat immediatament inferior a la de la capitana.
3 patró de pesca PESC Cap dels pescadors d’un vaixell de pesca que està sota les ordres d’un capità.
->patro-
■patro-Forma prefixada del mot grec patḗr, patrós, que significa ‘pare’. Ex.: patrologia.
->patrocinador
■patrocinador -a[de patrocinar]
adj i m i f 1 Que patrocina.
2 Dit de la persona física o jurídica que fa un patrocini.
->patrocinar
■patrocinar[del ll. patrocinari, íd., der. de patrocinium ‘patrocini’; 1a FONT: 1696, DLac.]
v tr Defensar, sostenir, protegir, emparar, una empresa, una causa o una persona. Patrocinar un equip esportiu. Patrocinar una cantant.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patrocinar
GERUNDI: patrocinant
PARTICIPI: patrocinat, patrocinada, patrocinats, patrocinades
INDICATIU PRESENT: patrocino, patrocines, patrocina, patrocinem, patrocineu, patrocinen
INDICATIU IMPERFET: patrocinava, patrocinaves, patrocinava, patrocinàvem, patrocinàveu, patrocinaven
INDICATIU PASSAT: patrociní, patrocinares, patrocinà, patrocinàrem, patrocinàreu, patrocinaren
INDICATIU FUTUR: patrocinaré, patrocinaràs, patrocinarà, patrocinarem, patrocinareu, patrocinaran
INDICATIU CONDICIONAL: patrocinaria, patrocinaries, patrocinaria, patrocinaríem, patrocinaríeu, patrocinarien
SUBJUNTIU PRESENT: patrocini, patrocinis, patrocini, patrocinem, patrocineu, patrocinin
SUBJUNTIU IMPERFET: patrocinés, patrocinessis, patrocinés, patrocinéssim, patrocinéssiu, patrocinessin
IMPERATIU: patrocina, patrocini, patrocinem, patrocineu, patrocinin
->patrocini
■patrocini[del ll. patrocinium, íd., der. de patronus ‘patró’; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 Protecció del patró a favor dels clients.
2 Protecció del qui patrocina alguna cosa.
3 Protecció i sosteniment atorgat a algú.
4 Promoció de la imatge d’una empresa, d’un producte o d’un servei, per mitjà de la protecció i el sosteniment econòmic que s’atorga.
->patròleg
patròleg -òlogaHom.: petròleg
[de patro- i -leg]
m i f Persona versada en l’estudi dels Sants Pares.
->patrologia
■patrologiaPart. sil.: pa_tro_lo_gi_a
Hom.: petrologia
[de patro- i -logia]
f HIST ECL Ciència que té per objecte els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres, en tots els aspectes, des dels inicis fins al segle VII per a Occident i fins al VIII per a Orient, ordinàriament.
->patronal
■patronal[del ll. patronalis, íd.]
1 adj Relatiu o pertanyent al patró o al patronat.
2 f Associació de fabricants o patrons per a defensar els seus interessos econòmics i polítics.
->patronat
■patronat[del ll. patronatus, -us, íd.; 1a FONT: 1401]
m 1 Títol, dret, ofici de patró.
2 Corporació que formen els patrons.
3 1 Nom donat a certes institucions que tenen per objecte de protegir quelcom. El Patronat de la Muntanya de Montserrat.
2 DR CIV Òrgan d’administració, representació i assessorament d’una fundació, encarregat de vetllar perquè es compleixin adequadament els seus fins.
4 dret de patronat DR CAN Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitat, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
->patronatge
■patronatge[de patró; 1a FONT: s. XX, V. Català]
m 1 Protecció atorgada per una persona o una institució a un artista, una obra benèfica, etc.
2 Conjunt de patrons o empresaris.
3 Conjunt de patrons o models.
->patronejar
■patronejar[de patró; 1a FONT: 1423]
v tr 1 Comandar una nau de pesca. Qui patroneja el Laura?
2 Fer de patró d’una nau.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patronejar
GERUNDI: patronejant
PARTICIPI: patronejat, patronejada, patronejats, patronejades
INDICATIU PRESENT: patronejo, patroneges, patroneja, patronegem, patronegeu, patronegen
INDICATIU IMPERFET: patronejava, patronejaves, patronejava, patronejàvem, patronejàveu, patronejaven
INDICATIU PASSAT: patronegí, patronejares, patronejà, patronejàrem, patronejàreu, patronejaren
INDICATIU FUTUR: patronejaré, patronejaràs, patronejarà, patronejarem, patronejareu, patronejaran
INDICATIU CONDICIONAL: patronejaria, patronejaries, patronejaria, patronejaríem, patronejaríeu, patronejarien
SUBJUNTIU PRESENT: patronegi, patronegis, patronegi, patronegem, patronegeu, patronegin
SUBJUNTIU IMPERFET: patronegés, patronegessis, patronegés, patronegéssim, patronegéssiu, patronegessin
IMPERATIU: patroneja, patronegi, patronegem, patronegeu, patronegin
->patronia
■patroniaPart. sil.: pa_tro_ni_a
[de patró]
f HIST DR CAT Del segle XIV al XIX escriptura pública en la qual l’armador o els armadors feien constar l’elecció i el nomenament de patró per a una embarcació.
->patrònim
■patrònim[format segurament partint de patronímic, (nom) patronímic, i per analogia amb els grups sinònim/sinonímic, homònim/homonímic, etc]
m Nom de família patern.
->patronímic
■patronímic -a[del ll. patronymĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. patrōnymikós, íd., comp. de patḗr ‘pare’ i ónoma ‘nom’; 1a FONT: s. XIX]
1 adj Que es deriva del nom del pare.
2 adj i m Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
->patronista
■patronista[de patró]
m i f OFIC Persona que fa patrons o models de paper, cartó, zenc, etc., segons els quals hom talla i confecciona peces de vestir i altres objectes.
->patrulla
■patrulla[del fr. patrouille, íd., der. de patrouiller, variant de patouiller (v. patollar)]
MIL 1 f 1 Escamot de soldats de nombre reduït que es destaca de la tropa en missió de reconeixement, seguretat, vigilància, enllaç, etc.
2 p ext Grup reduït de vaixells o avions que fan servir en una costa, zona de mar o camp minat per a la defensa contra atacs submarins o aeris o per a observacions meteorològiques.
2 f Servei prestat per una patrulla. Fer la patrulla.
3 adj Dit del vehicle amb què va la patrulla. Cotxe patrulla.
->patrullar
■patrullar[del fr. patrouiller, íd., der. de patrouille ‘patrulla’]
v intr 1 Rondar una patrulla. Cada nit un grup de guàrdies patrullava pel barri.
2 Fer servei de patrulla els vaixells o avions. El guardacostes patrulla per la costa sud.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: patrullar
GERUNDI: patrullant
PARTICIPI: patrullat, patrullada, patrullats, patrullades
INDICATIU PRESENT: patrullo, patrulles, patrulla, patrullem, patrulleu, patrullen
INDICATIU IMPERFET: patrullava, patrullaves, patrullava, patrullàvem, patrullàveu, patrullaven
INDICATIU PASSAT: patrullí, patrullares, patrullà, patrullàrem, patrullàreu, patrullaren
INDICATIU FUTUR: patrullaré, patrullaràs, patrullarà, patrullarem, patrullareu, patrullaran
INDICATIU CONDICIONAL: patrullaria, patrullaries, patrullaria, patrullaríem, patrullaríeu, patrullarien
SUBJUNTIU PRESENT: patrulli, patrullis, patrulli, patrullem, patrulleu, patrullin
SUBJUNTIU IMPERFET: patrullés, patrullessis, patrullés, patrulléssim, patrulléssiu, patrullessin
IMPERATIU: patrulla, patrulli, patrullem, patrulleu, patrullin
->patruller
■patruller -a[del fr. patrouilleur, íd., der. de patrouiller ‘patrullar’]
1 adj i m i f Que patrulla.
2 m MAR GUER Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat de poca artilleria, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins.
->patuès
■patuèsPart. sil.: pa_tu_ès
[del fr. patois, íd., der. de l’arrel patt- (com de patte ‘pota’), que expressa matusseria, familiaritat]
m LING Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.
->patufet
■patufet -a[d’origen expressiu, familiar i afectiu, on intervingueren versemblantment els mots petit, petarrell, pet, llufa, relacionables amb un ‘infant caganer’; 1a FONT: s. XX, V. Català]
1 m i f Noi petit.
2 m Publicació infantil o juvenil.
->patuleia
■patuleiaPart. sil.: pa_tu_le_ia
[probablement del port. patuleia ‘partit popular organitzat el 1846’, der. de patulear, i aquest, de patola ‘estúpid’, der. de pata ‘pota’]
f 1 Conjunt d’infants; quitxalla.
2 Conjunt de gent baixa, de vagabunds.
3 HIST 1 Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars.
2 Nom que reberen, a Barcelona especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.
->patulina
patulinaf QUÍM ORG i FARM Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs, C7H6O4, d’un interès més aviat teòric, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients.
->patum
■patum[der. col·lectiu i pejoratiu de pata o pota1 (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes; 1a FONT: c. 1900]
f 1 FOLK 1 Figura de cartó, etc., que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars.
2 Entremès típic de Berga que hom celebra el vespre del dia de Corpus i el del diumenge immediat.
2 fig Dit d’una persona que frueix de consideracions més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits.
->patxaran
■patxaran[del basc patxaran ‘aranyó’]
m DESTIL·L Licor típic de Navarra fet amb anís i aranyons, d’una graduació entre 24 i 30 graus d’alcohol.
->patxet
■patxet -aadj i m i f Nom que hom dóna als catalans de la ribera de l’Ebre.
->patxo
patxom 1 desp Treballador del Maestrat o d’Aragó que viu a Barcelona.
2 Cosa insignificant, de mínim valor. Això no val un patxo.
->patxoc
patxoc -aadj Feixuc en el caminar, mancat d’agilitat i de gràcia en els moviments.
->patxoca
■patxoca[d’origen expressiu, evocador fonèticament de la idea de ‘grassor, ufana’; 1a FONT: 1864, DLab.]
f 1 Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l’exuberància del seu cos, l’elegància o la vistositat del seu vestit. Fer patxoca.
2 p ext La cuina nova fa molta patxoca.
->patxot
patxot -aadj dial Patxoc.
->pàtxuli
pàtxuli[de l’angl. pachouli, adaptació del tàmil paččuli, íd.]
m PERFUM 1 BOT Planta arbustiva de l’Índia Oriental (Pogostemon cablin) de les fulles de la qual hom extreu l’essència de pàtxuli.
2 Perfum extret de l’essència de pàtxuli.
3 essència de pàtxuli COSM Líquid oliós de color groguenc, extret de les fulles del pàtxuli que conté un oli essencial, d’olor intensa, semblant a la de la cumarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons.
->pàtxulol
pàtxulolm [C15H26O] QUÍM ORG Alcohol sesquiterpènic tricíclic, principal constituent de l’essència de pàtxuli.
->patzeria
■patzeriaPart. sil.: pat_ze_ri_a
f HIST DR Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyien a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
->pau1
■pau1Part. sil.: pau
[del ll. pax, pacis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
f 1 1 Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.
2 Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc. La pau del cor és un bé preciós.
3 fig La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.
4 ritu de la pau LITÚRG Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
2 1 Tranquil·litat pública. La pau del país no ha estat pertorbada fa anys.
2 Estat d’una reunió o un grup de persones, especialment d’una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets, etc. D’aquella casa, n’ha desaparegut la pau. Posar pau entre dos germans.
3 Estat d’un país que no està en guerra amb un altre. Les arts floreixen en la pau. Un perill per a la pau a Europa.
4 Exempció o cessació d’hostilitats internacionals. Signar la pau. Pactar la pau.
5 assemblea de pau i treva HIST DR CAT Als segles XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
6 de pau loc adj Que ama la pau. Som gent de pau. Un home, una dona de pau.
7 estar en paus (dues persones) No deure’s res més l’un a l’altre, haver arreglat els comptes.
8 fer la pau fig Tornar a algú el mal que hom n’havia rebut.
9 fer la pau En el joc, guanyar allò que hom havia perdut.
10 fer les paus Cessar, dues persones o més, d’estar barallades o renyides.
11 foragitat de pau i treva HIST DR CAT A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusada de determinats delictes.
12 pau de Déu HIST Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades.
->pau2
■pau2Part. sil.: pau
m ICT Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels cal·lionímids (Callionymus maculatus), amb el cos sense escates, de colors vius, ulls grossos i amb una forta punxa al preopercle.
->pau3
■pau3Part. sil.: pau
[d’origen incert, ha estat relacionat amb el nom propi de Pau, però sembla més aviat reducció fonètica de *paup, der. alterat de palpar, ‘el qui va a les palpentes’ i, per tant, ‘crèdul, beneit’]
m 1 Persona taujana, sense malícia, excessivament crèdula.
2 fer el pau Fer el beneit.
->pauciflor
■pauciflor -aPart. sil.: pau_ci_flor
adj BOT Amb poques flors. Inflorescència pauciflora.
->paucifoliat
paucifoliat -adaPart. sil.: pau_ci_fo_li_at
adj BOT Que té poques fulles.
->pauenc
pauenc -aPart. sil.: pa_uenc
adj i m i f De Pau (Alt Empordà).
->paül
■paül -aPart. sil.: pa_ül
[del nom de sant Vicenç de Paül (1581-1660), que la fundà el 1625]
m i f CATOL Membre de la Congregació de la Missió fundada per sant Vicenç de Paül.
->paula
■paulaPart. sil.: pau_la
[fem. de pau3, per analogia amb el fem. del nom propi Pau]
f Dona taujana, curta d’enteniment.
->paülenc
paülenc -aPart. sil.: pa_ü_lenc
adj i m i f De Paüls (Baix Ebre).
->paulí
■paulí -inaPart. sil.: pau_lí
[del b. ll. paulinus, adj. referent a Paulus ‘Pau’]
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a sant Pau.
2 privilegi paulí DR CAN Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni celebrat per no cristians, quan un dels dos cònjuges rep el baptisme i l’altre es nega a conviure pacíficament amb ell “sense ofensa del Creador".
2 m i f CATOL Religiós o religiosa de la congregació de la Pia Societat de Sant Pau.
->pauliana
pauliana, accióPart. sil.: pau_li_a_na
DR ROM i DR CAT Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
->paulicià
paulicià -anaPart. sil.: pau_li_ci_à
HIST ECL 1 adj Relatiu o pertanyent als paulicians.
2 m i f Membre d’una secta de l’Imperi Bizantí que prengué el nom de sant Pau, o potser de Pau de Samòsata (segle III), de doctrina dualista i gnòstica, que exercí influència en els càtars.
->paulista
paulistaPart. sil.: pau_lis_ta
adj i m i f De São Paulo (ciutat del Brasil).
->paul·línia
■paul·líniaPart. sil.: paul_lí_ni_a
f BOT Arbust lianoide de la família de les sapindàcies (Paullinia cupana), propi de l’Amazònia, amb les llavors del qual hom prepara una beguda rica en cafeïna, semblant al cacau. És anomenada també guaranà.
->paulònia
■paulòniaPart. sil.: pau_lò_ni_a
f BOT i JARD Arbre de la família de les escrofulariàcies (Paulownia tomentosa), de fulles grosses i ovalades, flors tubulars, violàcies i negres, en panícules, plantat com a ornamental en jardins.
->pauperisme
■pauperismePart. sil.: pau_pe_ris_me
[formació culta analògica sobre la base del ll. pauper, -a, -um ‘pobre’]
m ECON Existència d’un elevat grau de pobresa en un estat, d’una manera permanent.
->pauperització
pauperitzacióPart. sil.: pau_pe_rit_za_ci_ó
[formació culta analògica sobre la base del ll. pauper, -a, -um ‘pobre’]
f ECON Procés segons el qual la proletarització creixent del treball comporta l’empobriment progressiu de la classe treballadora.
->paupèrrim
■paupèrrim -aPart. sil.: pau_pèr_rim
[del ll. pauperrĭmus, -a, -um, superlatiu de pauper, -a, -um ‘pobre’]
adj Extremament pobre.
->paüra
■paüraPart. sil.: pa_ü_ra
[de l’it. paura, íd., del ll. pavor, -ōris ‘por’]
f Gran por.
->pauròpodes
pauròpodesPart. sil.: pau_rò_po_des
m ZOOL 1 pl Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, amb el cos tou, talla petita, antenes bífides, sense aparell respiratori ni circulatori diferenciats i que habiten en sòls humits.
2 sing Artròpode de la subclasse dels pauròpodes.
->pausa
■pausaPart. sil.: pau_sa
[del ll. pausa, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]
f 1 1 Interrupció passatgera, de breu durada, especialment la que hom fa parlant, llegint. L’orador a cada moment feia una pausa.
2 FON En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
3 MÚS Suspensió del so que pot durar una part del compàs, un o més compassos.
4 MÚS Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona.
5 pausa mètrica LIT Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers.
2 Breu interval de descans en el transcurs d’una sessió de treball o acadèmica, d’un congrés, d’una representació artística, etc. A les deu farem una pausa per prendre un cafè i després reprendrem la feina. Una pausa entre dues classes. Després del primer acte hi ha una pausa de deu minuts.
3 Lentitud. Parlar amb pausa. Fer les coses amb pausa.
->pausadament
■pausadamentPart. sil.: pau_sa_da_ment
[de pausat]
adv Amb pausa o lentitud.
->pausat
■pausat -adaPart. sil.: pau_sat
[de pausa]
adj 1 Dit d’una persona que obra amb lentitud, amb pausa. Tenia un caminar pausat.
2 Dit d’una cosa que s’esdevé amb pausa, a poc a poc. La processó va anar avançant, pausada i solemne.
->pauta
■pautaPart. sil.: pau_ta
[del cast. pauta, del ll. pacta, neutre pl. de pactum ‘pacte, convenció, norma’ (v. pacte)]
f 1 1 Ratlla o conjunt de ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure.
2 Full de paper que té impreses ratlles negres relativament gruixudes perquè es puguin veure per transparència quan hom escriu en un paper posat damunt.
3 MÚS Pentagrama.
2 fig Norma, guia, model. Les pautes alimentàries.
->pautat
■pautat -adaPart. sil.: pau_tat
[de pauta]
adj 1 Dit del paper que té ratlles horitzontals per a facilitar l’escriptura rectilínia. Paper pautat. Una llibreta pautada.
2 MÚS Dit del paper amb pentagrames per a escriure-hi música.
->pav.
pav.abrev CONSTR pavelló 3.
->pavana
■pavana[de l’it. pavana, íd., fem. de pavano, forma popular de padovano ‘natural de Pàdua’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 DANSA Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525.
2 engegar (algú) a cantar pavanes fig i col·loq Engegar-lo de mala manera.
->pavelló
■pavelló[del ll. papĭlio, -ōnis ‘papallona; tenda de campanya’, ja en el mateix ll. per comparació de les teles de les tendes, mogudes pel vent, amb les ales de la papallona; 1a FONT: s. XIII, Desclot]
m 1 1 Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat a terra amb estaques i cordes.
2 ART i LITÚRG Conjunt de peces de tela penjades d’un punt central, a manera de tenda o dosser, destinat a cobrir un llit, un altar, etc.
3 LITÚRG Peça de tela que cobreix el copó.
2 ANAT ANIM 1 Expansió dilatada a l’extrem d’un conducte.
2 pavelló de la trompa uterina Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d’embut.
3 pavelló de l’orella Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l’orella externa.
3 CONSTR [abrev pav.] 1 Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un pati, un jardí, etc.
2 Cadascun dels edificis exempts que formen part d’un conjunt edificat. Els pavellons d’una fira de mostres.
3 ESPORT Edifici destinat a la pràctica d’un o de diversos esports. Pavelló poliesportiu.
4 Cadascuna de les habitacions d’una caserna on s’allotgen els caps i oficials.
4 HERÀLD 1 Armament exterior de l’escut, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i prínceps sobirans.
2 Nom donat a la gran obertura del corn de caça.
5 1 HERÀLD Bandera d’un estat.
2 NÀUT En una nau, qualsevol bandera o senyera que pot hissar-se i arriar-se.
3 pavelló neutre DR MAR Bandera d’un estat neutral hissada per les naus d’un estat en guerra per tal de poder continuar comerciant.
4 traficar sota pavelló neutre Comerciejar un país en guerra per mitjà de naus de països neutrals.
6 MIL Feix de quatre fusells inclinats amb les baionetes coincidents en un punt, de manera que se sostinguin entre ells i no caiguin.
7 MÚS Eixamplament en l’extrem del tub dels instruments musicals de vent. El pavelló d’una trompeta.
->pavès1
■pavès1[de l’it. pavese, íd., d’origen incert, però probablement del gentilici pavese, natural de Pavia, on devien fabricar-se els primers pavesos; 1a FONT: 1309]
m ARM En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l’atac.
->pavès2
pavès2m CONSTR Bloc de vidre emmotllat i gruixut que serveix com a rajola per a fer parets o paviments translúcids.
->pavesada
■pavesada[de pavès1]
f Empavesada.
->pavesina
■pavesina[de pavès1]
f ARM Escut oblong més petit que el pavès.
->pavia
■paviaPart. sil.: pa_vi_a
[del nom del botànic holandès P. Paw]
f 1 BOT Arbre de la família de les hipocastanàcies (Aesculus pavia), de fulles amb cinc folíols dentats, flors d’un vermell viu i fruits capsulars, i que és plantat en parcs i jardins.
2 AGR Varietat de préssec gros, de carn blanca i pinyol roig i molt adherit a la carn.
->pavier
■pavierPart. sil.: pa_vi_er
[de pavia]
m AGR Presseguer de la varietat pavia.
->paviment
■paviment[del ll. pavimentum, íd., der. de pavīre ‘picar a terra, aplanar-la’, verb segurament de la mateixa arrel de pavēre ‘tremolar’; 1a FONT: 1803, DEst.]
m 1 CONSTR i OBR PÚBL Revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte bituminós, etc., amb què hom cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una carretera, d’un aeròdrom, etc., per tal d’embellir-lo, conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
2 paviment desèrtic PEDOL Superfície plana i rocallosa que, en una zona desèrtica, subsisteix quan les partícules fines han estat endutes pel vent.
3 paviment glacial ESTRATIG i GEOMORF Superfície d’una roca que presenta estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial, d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
->pavimentació
■pavimentacióPart. sil.: pa_vi_men_ta_ci_ó
[de pavimentar]
f 1 CONSTR 1 Acció de pavimentar;
2 l’efecte.
2 OBR PÚBL Conjunt d’operacions efectuades per tal de proveir el sòl d’una carretera, d’un aeròdrom, etc., del paviment adequat.
->pavimentar
■pavimentar[de paviment; 1a FONT: 1460]
v tr 1 CONSTR Revestir de paviment el sòl d’una habitació, d’un pati, d’un magatzem, etc.
2 OBR PÚBL Efectuar les operacions de pavimentació d’una carretera, d’un aeròdrom, etc.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pavimentar
GERUNDI: pavimentant
PARTICIPI: pavimentat, pavimentada, pavimentats, pavimentades
INDICATIU PRESENT: pavimento, pavimentes, pavimenta, pavimentem, pavimenteu, pavimenten
INDICATIU IMPERFET: pavimentava, pavimentaves, pavimentava, pavimentàvem, pavimentàveu, pavimentaven
INDICATIU PASSAT: pavimentí, pavimentares, pavimentà, pavimentàrem, pavimentàreu, pavimentaren
INDICATIU FUTUR: pavimentaré, pavimentaràs, pavimentarà, pavimentarem, pavimentareu, pavimentaran
INDICATIU CONDICIONAL: pavimentaria, pavimentaries, pavimentaria, pavimentaríem, pavimentaríeu, pavimentarien
SUBJUNTIU PRESENT: pavimenti, pavimentis, pavimenti, pavimentem, pavimenteu, pavimentin
SUBJUNTIU IMPERFET: pavimentés, pavimentessis, pavimentés, pavimentéssim, pavimentéssiu, pavimentessin
IMPERATIU: pavimenta, pavimenti, pavimentem, pavimenteu, pavimentin
->pavimentós
pavimentós -osa[de paviment]
adj HISTOL Dit de l’epiteli de cèl·lules planes, simple o pluriestratificat.
->pavó
■pavó[del ll. pavo, -ōnis, íd.]
m 1 METAL·L Capa molt fina de sulfurs i clorurs metàl·lics, de color blavós, amb què són revestides les superfícies de metalls ferrosos perquè no es rovellin.
2 ORNIT Paó.
->pavonar
■pavonar[de pavó]
v tr METAL·L Revestir amb pavó la superfície d’un metall ferrós.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pavonar
GERUNDI: pavonant
PARTICIPI: pavonat, pavonada, pavonats, pavonades
INDICATIU PRESENT: pavono, pavones, pavona, pavonem, pavoneu, pavonen
INDICATIU IMPERFET: pavonava, pavonaves, pavonava, pavonàvem, pavonàveu, pavonaven
INDICATIU PASSAT: pavoní, pavonares, pavonà, pavonàrem, pavonàreu, pavonaren
INDICATIU FUTUR: pavonaré, pavonaràs, pavonarà, pavonarem, pavonareu, pavonaran
INDICATIU CONDICIONAL: pavonaria, pavonaries, pavonaria, pavonaríem, pavonaríeu, pavonarien
SUBJUNTIU PRESENT: pavoni, pavonis, pavoni, pavonem, pavoneu, pavonin
SUBJUNTIU IMPERFET: pavonés, pavonessis, pavonés, pavonéssim, pavonéssiu, pavonessin
IMPERATIU: pavona, pavoni, pavonem, pavoneu, pavonin
->paxil·làcies
paxil·làciesPart. sil.: pa_xil_là_ci_es
f BOT 1 pl Família d’agaricals que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i làmines separables.
2 sing Fong de la família de les paxil·làcies.
->pay per view
pay per view* [pɛ̀jpərßíw][angl ] m inv TELECOM i TV [sigla PPV] Pagament per visió.
->Pb
Pbsímb QUÍM INORG i METAL·L plom 1.
->p. b.
p. b.abrev pes brut.
->PC
PC[de l’angl. personal computer] sigla m INFORM ordinador personal.
->Pd
Pdsímb QUÍM INORG pal·ladi1.
->PDA
PDA[de l’angl. personal digital assistant] sigla m INFORM organitzador personal.
->pda.
pda.abrev pujada 2.
->pe
■pe[pl pes] f 1 Nom de la lletra p P.
2 Nom de la dissetena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
->p. e.
p. e.abrev per exemple.
->peà
peàPart. sil.: pe_à
[del ll. Paean, i aquest, del gr. Paián ‘el Sanador’, epítet d’Apol·lo]
m POÈTICA A la Grècia antiga, himne de guerra que entonaven els soldats com a marxa d’atac.
->peany
■peanyPart. sil.: pe_any
[del ll. pedaneus, -a, -um ‘de la llargada d’un peu, al nivell del peu’]
m Peanya.
->peanya
■peanyaPart. sil.: pe_a_nya
[del ll. pedaneus, -a, -um ‘de la llargada d’un peu, al nivell del peu’; 1a FONT: 1524]
f 1 Pedestal.
2 Tarima d’obra o de fusta que hi ha davant l’altar.
->peatge
■peatgePart. sil.: pe_at_ge
[del b. ll. pedatĭcus ‘dret de posar els peus’, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: 1278]
m 1 HIST DR CAT 1 Dret que els senyors baronials i les universitats o municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o canal.
2 Taxa que els jutges, escrivans de cúria, saigs o notaris rebien per raó d’haver-se de traslladar per exercir llurs funcions fora del lloc de residència, cúria o notaria.
2 DR ADM 1 Dret que es paga per passar per vies de trànsit per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
2 Lloc d’una via pública on hi ha les instal·lacions per al pagament del peatge.
->peatger
peatgerPart. sil.: pe_at_ger
[de peatge; 1a FONT: 1455]
m HIST Cobrador del peatge.
->pebrada
■pebrada[de pebre; 1a FONT: s. XIII, Arnau]
f 1 BOT Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] pachypus), de capell hemisfèric o convex, de color bru clar o ocre, cama robusta, vermella i groga, i de gust amarg i no comestible.
2 GASTR Salsa feta amb pebre.
->pebràs
■pebràs[de pebre; 1a FONT: 1915]
[pl -assos] m BOT 1 Bolet de la família de les russulàcies (Russula delica), de capell voluminós, en forma d’embut, blanc, de cama curta i gruixuda, i de carn dura, comestible.
2 1 pebràs lleter Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius piperatus), de cama gruixuda i blanquinosa i carn ferma però amb una llet molt acre.
2 pebràs lleter de riberada Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius controversus), de capell matisat de rosa amb el marge involut, de peu curt, molt robust i sovint excèntric, i de làmines rosades.
->pebrassa
■pebrassa[de pebràs]
f BOT 1 Pebràs.
2 pebrassa blanca Pebràs.
3 pebrassa vermella 1 Bolet de la família de les russulàcies (Russula emetica), d’un vermell viu, de làmines blanques i espaiades i amb la cama blanca i esvelta, lleugerament tòxic.
2 Escaldabec.
->pebre
■pebre[del ll. pĭper, -ĕris, íd.; 1a FONT: 1249]
m 1 BOT i ALIM 1 Fruit del pebrer.
2 Fruit de la pebrotera; pebrot.
3 pebre coent (o de cirereta, o de banyeta) Pebrot coent.
4 pebre de Jamaica Fruit dessecat de Pimenta officinalis, de color vermell fosc.
5 pebre llarg Fruit del Piper longum, emprat en medicina.
6 pebre llarg Fruit del Piper officinarum.
2 p ext ALIM 1 Condiment de gust picant obtingut del fruit dessecat del pebrer (pebre negre) o del fruit collit abans de madurar, privat de pericarpi i macerat en aigua (pebre blanc).
2 pebre de Caiena Caiena.
3 pebre vermell (o roig) Condiment en forma de pólvores obtingudes per la trituració dels fruits dessecats de la pebrotera.
3 pebre d’aigua BOT Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum hydropiper), amb fulles lanceolades agudes, flors rosades o verdoses, en espigues, i fruits nuculars.
4 pebre foll d’Espanya BOT Aloc.
->pebrella
■pebrella[de pebre]
f BOT Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades i flors purpúries en inflorescències, emprada per a adobar olives.
->pebrer
■pebrer[de pebre]
m BOT i AGR 1 Liana de la família de les piperàcies (Piper nigrum), de fulles el·líptiques agudes, flors petites en espiga i fruits en baia.
2 pebrer bord Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies (Schinus molle) resiner, de fulles amb folíols linears, flors petites blanquinoses i fruits rosats, semblants a grans de pebre, comú en jardins i passeigs.
->pebrera
■pebrera[de pebre; 1a FONT: 1577]
f 1 Vas per a tenir-hi pebre.
2 BOT Pebrot.
->pebrerera
■pebrerera[de pebrera]
f dial AGR Pebrotera.
->pebret
■pebret[de pebre]
m ORNIT Fredeluga.
->pebreta
■pebreta[de pebre]
f BOT 1 Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Ixocomus] piperatus), bru ocraci, de barret convex i cama ferma, amb olor i gust de pebre, i no comestible.
2 Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies (Nigella sativa), d’aspecte molt semblant a l’aranya, que hom cultivava per les propietats medicinals de les llavors, apreciades també com a condiment.
->pebrina
■pebrina[de pebre; 1a FONT: s. XIV]
f 1 BOT 1 Bitxo.
2 dial Pebrot.
2 SER Malaltia contagiosa, epidèmica i hereditària del cuc de seda causada per l’esporozou Nosema bombycis.
->pebrot
■pebrot[1696; de pebre; AUTOR: DLac.]
m 1 BOT i AGR 1 Fruit de la pebrotera.
2 pebrot coent (o picant) Bitxo.
3 pebrots de ruc Planta herbàcia de la família de les resedàcies (Reseda phyteuma), de fulles espatulades, flors blanquinoses en raïms i fruits capsulars penjants.
2 pl vulg 1 Testicles.
2 de pebrots loc adj De collons.
3 tenir pebrots Tenir collons.
4 tocar els pebrots Tocar els collons.
->pebroter
■pebroter[de pebrot]
m BOT Pebrotera.
->pebrotera
■pebrotera[de pebrot]
f BOT i 1 AGR Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Capsicum annuum), de fulles ovades i enteres, flors blanques i solitàries i fruits de baia buida, grossos, anomenats pebrots.
2 pebrotera borda Masera.
->pebroterar
■pebroterar[de pebrotera]
m AGR Camp plantat de pebroteres.
->pec pega
■pec pega[del ll. pĕcus, -ŏris, neutre col·lectiu ‘bestiar, ramat’ i pĕcus, -ŭdis, femení individual ‘cap de bestiar, bèstia (insult)’; la distinció entre tots dos mots tendí a desaparèixer en benefici del primer, l’únic que sobrevisqué en les llengües romàniques; 1a FONT: 1250]
adj Neci, no gens intel·ligent.
->peça
■peça[del ll. vg. *pĕttĭa ‘tros, part’, d’origen cèltic; 1a FONT: o.]
1 f 1 Cadascuna de les parts que, ajuntades convenientment les unes amb les altres, formen un objecte.
2 Part definida considerada com a distinta. Una peça de terra.
3 CONSTR Cadascuna de les sales, cambres i d’altres espais interiors en què és dividida una casa, un pis.
4 TECNOL Cadascun dels elements constructius d’una màquina, d’un aparell, d’un mecanisme, etc.
5 fer peces (una cosa) Fer-la trossos.
6 peça polar ELECTROT Part del circuit magnètic d’una màquina elèctrica situada entre la culata i l’entreferro, que comprèn el nucli i, eventualment, l’expansió polar.
7 peces anatòmiques Parts d’un cadàver preparades per als estudis anatòmics.
8 per peces menudes loc adv Detalladament, amb tots els detalls.
9 tot d’una peça Formant un sol cos.
10 tot d’una peça fig Integralment, sense falles.
2 f 1 Cadascuna de les coses que formen una col·lecció, un adreç, etc. Les peces d’una vaixella, d’un mobiliari. Les peces d’un arnès, d’una armadura, d’un vestit. Una peça de vestir. Quina peça et posaràs: jaqué o levita?
2 JOCS Cadascun dels objectes o figures que es mouen i intervenen en certs jocs, com els escacs, les dames, etc.
3 f 1 Cosa concebuda a part d’altres de la mateixa espècie. Una peça de moneda, una peça de dos euros. Ho venen tot a tant la peça.
2 ADOB Cadascuna de les dues meitats en què hom parteix un cuir en brut.
3 ARM Arma de foc no portàtil.
4 NUMIS Designació d’una moneda amb relació al seu valor nominal. Peça de cinc rals catalans, peça de cinc sous, peça de quatre quartos, peça de vint pecetes.
5 SUR Tros de suro de quatre pams de llarg per dos pams d’ample.
6 mitja peça SUR Tros de suro de dos pams de llarg per un d’ample.
4 f 1 Tros llarg de paper, de roba, etc., que hom fabrica d’un cop.
2 TÈXT Llargària d’ordit disposada per a ésser teixida.
3 TÈXT Porció de roba obtinguda en teixir una peça d’ordit.
4 tenir mala peça al teler fig Estar en perill, tenir moltes probabilitats de sucumbir o de fracassar.
5 m i f Persona que és un mal subjecte. No te’n fiïs, que és una peça!
6 f HERÀLD Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
7 f MÚS Nom que hom dóna a una obra musical, especialment quan és breu.
8 f TEAT Obra teatral, especialment si només consta d’un acte.
9 ésser una bona (o una mala) peça Dit d’una persona de qualitats i, sobretot, de capteniments bons (o dolents) (la primera expressió és usada d’ordinari irònicament amb el valor de la segona).
10 fer peça (una cosa a algú) Ésser útil, fer servei, interessar, per a un fi determinat. Si això et fa peça, queda-t’ho!
->pecable
■pecable[de pecar]
adj 1 Capaç de pecar.
2 Dit d’allò en què hom pot pecar.
->pecador
■pecador -a[del ll. td. peccator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]
adj i m i f Que peca. Pregueu per nosaltres, pecadors! Un pecador endurit.
->pecaminós
■pecaminós -osa[del b. ll. ecl. peccaminosus, -a, -um, íd., der. del ll. td. ecl. peccamen, -ĭnis ‘pecat’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Relatiu o pertanyent al pecat.
2 Ple, contaminat, de pecat. Una vida pecaminosa.
->pecaminosament
■pecaminosament[de pecaminós]
adv Amb pecat.
->pecar
■pecar[del ll. peccāre ‘faltar, fallar; pecar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]
v intr 1 1 Cometre una falta contra la llei divina, contra un precepte religiós, de l’Església, etc. El just peca set vegades el dia. Pecar de gola, d’avarícia.
2 p ext Obrar malament o amb excés. Pecar de lleugeresa, d’ingratitud. Pecar contra la veritat.
2 fig Ésser excessiu en algun aspecte. Aquesta vegada heu pecat de massa crèdul. El sermó ha pecat de llarg.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pecar
GERUNDI: pecant
PARTICIPI: pecat, pecada, pecats, pecades
INDICATIU PRESENT: peco, peques, peca, pequem, pequeu, pequen
INDICATIU IMPERFET: pecava, pecaves, pecava, pecàvem, pecàveu, pecaven
INDICATIU PASSAT: pequí, pecares, pecà, pecàrem, pecàreu, pecaren
INDICATIU FUTUR: pecaré, pecaràs, pecarà, pecarem, pecareu, pecaran
INDICATIU CONDICIONAL: pecaria, pecaries, pecaria, pecaríem, pecaríeu, pecarien
SUBJUNTIU PRESENT: pequi, pequis, pequi, pequem, pequeu, pequin
SUBJUNTIU IMPERFET: pequés, pequessis, pequés, pequéssim, pequéssiu, pequessin
IMPERATIU: peca, pequi, pequem, pequeu, pequin
->pècari
■pècari[mot d’origen carib]
m ZOOL Gènere de mamífers artiodàctils i de la família dels taiasuids (Tayassu sp), l’equivalent americà del porc, amb les canines superiors sense corbar-se cap a dalt.
->pecat
■pecat[del ll. peccatum ‘falta, crim; pecat’; 1a FONT: s. XII, Hom.]
m 1 CRIST i RELIG 1 Acció de pecar;
2 l’efecte. Pecat mortal, pecat venial.
3 pecat capital Cadascun dels set pecats (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa) que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
4 pecat contra l’Esperit Sant Pecat esmentat pel Nou Testament, consistent en el rebuig explícit i pertinaç del do escatològic de Déu en Jesucrist i que, pel fet d’incloure el refús absolut del mateix perdó diví, mai no pot ésser perdonat.
2 p ext 1 Paraula gruixuda, obscenitat. Dir pecats.
2 el pecat fa (o ha fet) forat Comentari que hom fa quan algú ha delinquit i la seva falta li ha reportat perjudicis o no li ha donat el resultat que n’esperava.
3 és pecat Fa pena, sap greu.
4 lleig com un pecat Dit d’una persona molt lletja.
5 no tenir culpa ni pecat No ésser-ne la causa, no tenir-hi intervenció.
6 pecat confessat és mig perdonat Refrany que ensenya que el reconeixement de la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó.
->peceta
■pecetaHom.: pesseta
[de peça]
f NUMIS 1 Diminutiu de peça, usat per a designar les monedes de valor menor d’una sèrie.
2 1 Moneda de dos rals forts castellans.
2 Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus “segovià" de Carles II.
3 Nom donat al ral de dos castellà encunyat durant el segle XVIII pels reis de la casa de Borbó.
4 Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814.
5 Nom donat a monedes d’argent espanyoles d’Isabel II.
6 Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837.
7 peceta columnària Nom donat al ral de dos castellà d’emissió americana, que porta al revers els dos hemisferis entre les columnes d’Hèrcules coronades.
->pechblenda
■pechblendaPart. sil.: pech_blen_da
[de l’al. Pechblende, íd., comp. de Pech ‘pega’ i Blende ‘blenda’]
f MINERAL Varietat d’uraninita, de color negre, amb una fractura concoïdal o escatosa.
->pecílids
■pecílidsm ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, de petites dimensions, el mascle dels quals es caracteritza per un òrgan copulador, entre els quals hi ha la gambúsia.
2 sing Peix de la família dels pecílids.
->pecilític
■pecilític -aadj PETROG Dit de l’estructura de la roca ígnia, la qual té petits cristalls inclosos en cristalls més grossos d’un altre mineral.
->pecilo-
■pecilo-Forma prefixada del mot grec poikílos, que significa ‘variat’. Ex.: pecilòcit, pecilodèrmia.
->pecilòcit
■pecilòcitm PAT Eritròcit deformat.
->pecilocitosi
pecilocitosif PAT Estat caracteritzat per la presència de pecilòcits a la sang.
->pecilodermatomiïtis
pecilodermatomiïtisPart. sil.: pe_ci_lo_der_ma_to_mi_ï_tis
f PAT Forma crònica de dermatomiïtis, caracteritzada per atròfies musculars molt importants.
->pecilodèrmia
pecilodèrmiaPart. sil.: pe_ci_lo_dèr_mi_a
f PAT Forma de dermatomiïtis en la qual només apareixen lesions cutànies.
->pecilogonia
pecilogoniaPart. sil.: pe_ci_lo_go_ni_a
f EMBRIOL Fenomen, propi dels crustacis, en el qual la duració del desenvolupament embrionari és molt variable, fins i tot entre individus de la mateixa espècie, segons els factors ambientals.
->peciloterm
■peciloterm -aadj i m FISIOL ANIM Dit de l’animal la temperatura interna del qual depèn completament de la del medi.
->pecíol
■pecíolPart. sil.: pe_cí_ol
[del ll. vg. *pecciolus, assimilació de *pediciolus, ll. td. peciolus ‘peu petit’, der. de pes, pedis ‘peu’]
m BOT En la fulla, part més estreta, amb aspecte de tija, compresa entre el limbe i la base.
->peciolar
■peciolarPart. sil.: pe_ci_o_lar
[de pecíol]
adj BOT Relatiu o pertanyent al pecíol.
->peciolat
■peciolat -adaPart. sil.: pe_ci_o_lat
[de pecíol]
adj BOT Proveït de pecíol. Fulla peciolada.
->peciòlul
■peciòlulPart. sil.: pe_ci_ò_lul
[de pecíol]
m BOT En les fulles compostes, pecíol d’un folíol.
->peciolulat
■peciolulat -adaPart. sil.: pe_ci_o_lu_lat
[de peciòlul]
adj BOT Dit del folíol proveït de peciòlul.
->peçol
■peçol[del ll. vg. *pecciolus (v. pecíol); 1a FONT: 1298]
m 1 TÈXT Acabament d’un ordit, massa curt per a poder ésser teixit, que és aprofitat per a nuar-lo, fil per fil, amb el començament d’un altre ordit en un mateix pinte.
2 Tros de cordill o llenca de cuiro amb què es lliguen les potes d’un animal per immobilitzar-lo.
->pècora
■pècora[de l’it. pècora ‘ovella’, i aquest, de ll. pĕcŏra, pl. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar, cap de bestiar’; 1a FONT: 1696, DLac.]
f 1 ZOOL Ovella.
2 ésser una mala (o una bona) pècora fig Ésser una dona dolenta.
->pecorino
pecorino* [pekoɾíno][mot it., del ll. td. pecorinus ‘ramader’]
m ALIM Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i cuita, compacta, de color blanc o lleugerament groguenc, de sabor picant, amb un 40% de matèries grasses, propi de diverses zones de la península italiana, de Sardenya i de Sicília.
->pectasa
pectasaf BIOQ i ALIM Pectinesterasa.
->pèctic
■pèctic -aadj BIOL Derivat de la pectina.
->pectina
■pectinaf BIOL i ALIM Substància vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga, més o menys esterificats amb metanol.
->pectinasa
pectinasaf ALIM Poligalacturonasa que hidrolitza l’àcid pèctic en unitats de galacturònic.
->pectinat
■pectinat -adaadj 1 Amb divisions que recorden les pues d’una pinta. Fulla pectinada.
2 Disposat amb altres a la manera de les pues d’una pinta.
->pectinesterasa
pectinesterasaf BIOQ i ALIM Enzim que catalitza l’eliminació de grups metoxil de la molècula pèctica.
->pectini
pectiniadj i m ANAT ANIM Dit del múscul que s’insereix en el pubis i en el trocànter del fèmur i que contribueix a l’anteversió, a la rotació externa i a l’adducció de la cuixa.
->pectini-
■pectini-Forma prefixada del mot llatí pecten, pectĭnis, que significa ‘pinta’. Ex.: pectinibranqui, pectiniforme.
->pectinibranqui
■pectinibranqui -ànquiaadj i m ZOOL Dit dels mol·luscs que tenen les brànquies pectinades.
->pectínids
pectínidsm ZOOL 1 pl Família de lamel·libranquis de l’ordre dels filibranquis, que inclou la petxina de pelegrí, el xel i la petxina variada.
2 sing Lamel·libranqui de la família dels pectínids.
->pectiniforme
■pectiniformeadj Semblant a una pinta; pectinat.
->pectinmetoxilasa
pectinmetoxilasaf ALIM Pectinesterasa.
->pectinol
pectinolm ALIM Preparació industrial d’enzims pectolítics fúngics que és emprada per a clarificar vins i sucs de fruita.
->pectolasa
pectolasaf BIOQ i ALIM Pectinasa.
->pectolític
pectolític -aadj BIOQ Capaç de digerir la pectina. Enzim pectolític.
->pècton
■pècton[del gr. pēktón ‘consolda’, de pēktós ‘fixat, plantat, coagulat’]
m ECOL Comunitat biòtica aquàtica, formada per organismes que, adherits al substrat per la base, constitueixen un coixí o una crosta compacta.
->pectoral
■pectoral[del ll. pectoralis, íd.]
1 adj ANAT ANIM 1 Relatiu o pertanyent al tòrax o al pit o a la cintura escapular. Aleta pectoral.
2 múscul pectoral major (o simplement pectoral major) Múscul situat a la part anterosuperior del tòrax.
3 múscul pectoral menor (o simplement pectoral menor) Múscul situat sota el pectoral major i que s’insereix en les primeres costelles i en l’apòfisi coracoide.
2 adj FARM Dit de totes les preparacions farmacèutiques l’acció medicamentosa de les quals consisteix a augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne l’expulsió per la tos.
3 m ORFEB, RELIG i LITÚRG 1 Creu d’or, d’argent o d’un altre material sovint amb pedres precioses encastades, que els bisbes i altres prelats porten penjada amb un cordó o cadena sobre el pit.
2 Peça d’orfebreria o de tela brodada, guarnida sovint de pedreria, utilitzada antigament pels faraons, pels grans sacerdots hebreus o per altres jerarquies religioses.
3 Fermall en forma quadrangular utilitzat antigament per a subjectar la capa sobre el pit.
->pectorilòquia
pectorilòquiaPart. sil.: pec_to_ri_lò_qui_a
f PAT 1 Modificació de la veu percebuda en l’auscultació, talment que sembla sortir directament del pit, i que indica l’existència de cavitats pulmonars.
2 pectorilòquia àfona Pectorilòquia que apareix en casos de vessaments pleurals extensos, quan el malalt parla xiuxiuejant en veu baixa.
->pectosa
pectosaf BIOQ Protopectina.
->pectosasa
pectosasaf BIOQ Protopectinasa.
->pectosinasa
pectosinasaf BIOQ Protopectinasa.
->pecuari
■pecuari -àriaPart. sil.: pe_cu_a_ri
[del ll. pecuarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj RAM Relatiu o pertanyent als ramats.
->peculat
■peculat[del ll. peculatus -us ‘malversació’, de peculari ‘fer-se culpable de malversació’, der. de peculium ‘estalvi’ (v. peculi); 1a FONT: 1696, DLac.]
m Apropiació indeguda del diner públic.
->peculi
■peculi[del ll. peculium ‘estalvi, diner particular’, der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ tenint en compte que el bestiar era la principal riquesa en les societats primitives; 1a FONT: 1272, CTort.]
m 1 DR Diner que té particularment cadascú.
2 DR Diner que percep un pres pel treball que fa a la presó.
3 DR ROM El diner que podia tenir la dona, el fill o l’esclau, integrat per metàl·lic i una petita quantitat de béns.
->peculiar
■peculiarPart. sil.: pe_cu_li_ar
[del ll. peculiaris ‘relatiu al peculi o fortuna particular; personal’; 1a FONT: 1696, DLac.]
adj Propi o privatiu d’una persona o d’una cosa.
->peculiaritat
■peculiaritatPart. sil.: pe_cu_li_a_ri_tat
[del b. ll. peculiarĭtas, -ātis, íd.]
f 1 Qualitat de peculiar.
2 Tret peculiar d’algú o d’alguna cosa.
->peculiarment
■peculiarmentPart. sil.: pe_cu_li_ar_ment
[de peculiar; 1a FONT: 1696, DLac.]
adv D’una manera peculiar.
->pecúnia
■pecúniaPart. sil.: pe_cú_ni_a
[del ll. pecunia ‘béns en bestiar’, der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]
f 1 Diners.
2 pecúnia constituta HIST DR En el dret romà, convenció o pacte pretori pel qual una persona es comprometia a satisfer en una data determinada un deute preexistent propi o aliè.
->pecuniari
■pecuniari -àriaPart. sil.: pe_cu_ni_a_ri
[del ll. pecuniarius, -a, -um, íd., der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’; 1a FONT: 1324]
adj 1 Relatiu o pertanyent al diner. Dificultats pecuniàries.
2 De diners, consistent en diner. Una pena pecuniària. L’aspecte pecuniari d’un afer.
->pecuniàriament
■pecuniàriamentPart. sil.: pe_cu_ni_à_ri_a_ment
[de pecuniari]
adv En diner efectiu, mirant a l’aspecte pecuniari.
->ped-
■ped-Forma prefixada del mot grec paĩs, paidós, que significa ‘nen’. Ex.: pediatria.
->-peda
■-pedaForma sufixada del mot grec paideía, que significa ‘educació’. Ex.: logopeda, ortopeda.
->pedaç
■pedaç[del ll. vg. pĭtaccium, alteració del ll. pĭttacium, i aquest, del gr. pittákion ‘tros de cuiro; afegit en un vestit; tros de paper amb alguna nota’; 1a FONT: 1284]
m 1 1 Tros de roba cosit en un vestit o en una peça de roba qualsevol per tapar un forat, un esquinç, etc. Tens un forat a les calces: t’hi hauré de posar un pedaç.
2 fig No el guarirem del tot, però mirarem de posar-hi un pedaç.
3 dial Tros de roba de dimensions relativament petites.
4 AGR i SUR Tros de pela de suro que, per manca de saba, resta arrapat a la planta, en pelar-lo.
5 CIR Fragment de paret venosa o de teixit sintètic que el cirurgià cus a una artèria per reparar-ne un defecte.
6 pare pedaç Dit de qui serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc.
2 ICT Puput.
->pedacer
■pedacer -a[de pedaç]
m i f Drapaire.
->pedagog
■pedagog -a[del ll. paedagōgus, i aquest, del gr. paidagōgós ‘acompanyant de nens’, comp. de paĩs, paidós ‘nen’ i ágō ‘conduir’; 1a FONT: s. XV]
m i f Persona que té al seu càrrec l’educació i l’ensenyament, especialment dels infants.
->pedagogia
■pedagogiaPart. sil.: pe_da_go_gi_a
[del gr. paidagōgía, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f Art i ciència de l’educació.
->pedagògic
■pedagògic -a[del gr. paidagōgikós, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
adj Relatiu o pertanyent a la pedagogia.
->pedagògicament
■pedagògicament[de pedagògic]
adv D’acord amb els principis i les regles de la pedagogia, d’una manera pedagògica.
->pedal
■pedal[del ll. pedalis ‘de la grandària d’un peu, adaptat al peu’, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m 1 TECNOL Peça, o part de la peça, especialment concebuda per a ésser accionada amb el peu. Els pedals d’un piano. El pedal del fre. Els pedals d’una bicicleta.
2 p ext FERROC Mecanisme disposat en una via de ferrocarril que, en ésser accionat per les rodes, provoca un canvi en els senyals de blocatge.
3 MÚS Nota que es prolonga durant un temps i que no forma part necessàriament de les notes constitutives d’uns acords.
->pedalabilitat
pedalabilitatf ESPORT Percentatge de la longitud o del temps d’un itinerari que hom pot recórrer pedalejant, sense haver de baixar de la bicicleta. Un recorregut de 100 km amb una pedalabilitat del 90%.
->pedalable
pedalableadj ESPORT Que pot ésser recorregut pedalejant.
->pedalada
■pedalada[de pedalar]
f Pedaleig.
->pedalar
■pedalar[de pedal]
v intr Pedalejar.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pedalar
GERUNDI: pedalant
PARTICIPI: pedalat, pedalada, pedalats, pedalades
INDICATIU PRESENT: pedalo, pedales, pedala, pedalem, pedaleu, pedalen
INDICATIU IMPERFET: pedalava, pedalaves, pedalava, pedalàvem, pedalàveu, pedalaven
INDICATIU PASSAT: pedalí, pedalares, pedalà, pedalàrem, pedalàreu, pedalaren
INDICATIU FUTUR: pedalaré, pedalaràs, pedalarà, pedalarem, pedalareu, pedalaran
INDICATIU CONDICIONAL: pedalaria, pedalaries, pedalaria, pedalaríem, pedalaríeu, pedalarien
SUBJUNTIU PRESENT: pedali, pedalis, pedali, pedalem, pedaleu, pedalin
SUBJUNTIU IMPERFET: pedalés, pedalessis, pedalés, pedaléssim, pedaléssiu, pedalessin
IMPERATIU: pedala, pedali, pedalem, pedaleu, pedalin
->pedaleig
■pedaleigPart. sil.: pe_da_leig
[de pedalejar]
m Acció de pedalejar.
->pedalejar
■pedalejar[de pedal]
v intr Fer funcionar un pedal amb els peus. Pedaleja més fort, la bicicleta ha de córrer més!
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pedalejar
GERUNDI: pedalejant
PARTICIPI: pedalejat, pedalejada, pedalejats, pedalejades
INDICATIU PRESENT: pedalejo, pedaleges, pedaleja, pedalegem, pedalegeu, pedalegen
INDICATIU IMPERFET: pedalejava, pedalejaves, pedalejava, pedalejàvem, pedalejàveu, pedalejaven
INDICATIU PASSAT: pedalegí, pedalejares, pedalejà, pedalejàrem, pedalejàreu, pedalejaren
INDICATIU FUTUR: pedalejaré, pedalejaràs, pedalejarà, pedalejarem, pedalejareu, pedalejaran
INDICATIU CONDICIONAL: pedalejaria, pedalejaries, pedalejaria, pedalejaríem, pedalejaríeu, pedalejarien
SUBJUNTIU PRESENT: pedalegi, pedalegis, pedalegi, pedalegem, pedalegeu, pedalegin
SUBJUNTIU IMPERFET: pedalegés, pedalegessis, pedalegés, pedalegéssim, pedalegéssiu, pedalegessin
IMPERATIU: pedaleja, pedalegi, pedalegem, pedalegeu, pedalegin
->pedaler
■pedaler[de pedal]
m 1 MÚS Teclat de pedal de l’orgue.
2 TECNOL 1 Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment, mitjançant la cadena, a la roda posterior de la bicicleta.
2 caixa del pedaler Dispositiu mecànic que conté un eix i uns coixinets de rodolament que uneixen els pedals d’una bicicleta.
->pedalfer
pedalferm PEDOL Nom donat antigament als sòls amb un horitzó B, i sense acumulació de calcària en cap horitzó del perfil.
->pedaliàcies
■pedaliàciesPart. sil.: pe_da_li_à_ci_es
f BOT 1 pl Família de personades composta per plantes herbàcies, de fulles simples oposades, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en aqueni. Cal esmentar-ne el sèsam (Sesamum indicum).
2 sing Planta de la família de les pedaliàcies.
->pedani
■pedani -ània[del ll. pedaneus, -a, -um ‘d’un peu de llargada; subaltern’, que s’aplicava a jutges que jutjaven causes menors i se situaven en un nivell inferior al del tribunal, der. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj DR ADM Dit de les autoritats o funcionaris d’entitats locals menors, com veïnats, barriades o parròquies.
->pedania
■pedaniaPart. sil.: pe_da_ni_a
f DR ADM Entitat local menor on té jurisdicció l’alcalde pedani.
->pedant
■pedant[de l’it. pedante ‘mestre d’escola; pedant’, deformació popular de pedagogo per similitud burlesca d’aquest, que vol dir ‘acompanyant de nens’, amb el ja existent pedante ‘caminant, soldat de peu’; 1a FONT: 1839, DLab.]
adj i m i f 1 Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no.
2 p ext Un estil pretensiós i pedant.
->pedantejar
■pedantejar[de pedant]
v intr Obrar amb pedanteria. Quan pedanteja és insuportable.
CONJUGACIÓ
INFINITIU: pedantejar
GERUNDI: pedantejant
PARTICIPI: pedantejat, pedantejada, pedantejats, pedantejades
INDICATIU PRESENT: pedantejo, pedanteges, pedanteja, pedantegem, pedantegeu, pedantegen
INDICATIU IMPERFET: pedantejava, pedantejaves, pedantejava, pedantejàvem, pedantejàveu, pedantejaven
INDICATIU PASSAT: pedantegí, pedantejares, pedantejà, pedantejàrem, pedantejàreu, pedantejaren
INDICATIU FUTUR: pedantejaré, pedantejaràs, pedantejarà, pedantejarem, pedantejareu, pedantejaran
INDICATIU CONDICIONAL: pedantejaria, pedantejaries, pedantejaria, pedantejaríem, pedantejaríeu, pedantejarien
SUBJUNTIU PRESENT: pedantegi, pedantegis, pedantegi, pedantegem, pedantegeu, pedantegin
SUBJUNTIU IMPERFET: pedantegés, pedantegessis, pedantegés, pedantegéssim, pedantegéssiu, pedantegessin
IMPERATIU: pedanteja, pedantegi, pedantegem, pedantegeu, pedantegin
->pedanteria
■pedanteriaPart. sil.: pe_dan_te_ri_a
[de pedant; 1a FONT: 1839, DLab.]
f 1 Qualitat de pedant.
2 Acte propi d’un pedant.
->pedantesc
■pedantesc -a[de pedant]
adj Relatiu o pertanyent al pedant o a la pedanteria. Un parlar pedantesc. Un to pedantesc. Una expressió pedantesca.
->pedantescament
■pedantescament[de pedantesc]
adv Amb pedanteria.
->pedantisme
■pedantisme[de pedant; 1a FONT: 1696, DLac.]
m Pedanteria.
->pedat
■pedat -adaadj BOT Dit de la fulla profundament dividida en què de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de fora.
->pedati-
■pedati-Forma prefixada del mot pedat. Ex.: pedatinervi, pedatífides, pedatipartides.
->-pede
■-pede -pedaForma sufixada del mot llatí pes, pedis, que significa ‘peu’. Ex.: bípede, velocípede.
->pederasta
■pederasta[del gr. paiderastḗs, comp. de paĩs, paidós ‘nen’ i erastḗs ‘amant’; 1a FONT: 1868, DLCo.]
m PSIC Home que practica la pederàstia.
->pederàstia
■pederàstiaPart. sil.: pe_de_ràs_ti_a
[del gr. paiderastía, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]
f PSIC 1 Relació sexual d’un home adult amb un impúber, generalment del mateix sexe.
2 impr Homosexualitat.
->pederàstic
pederàstic -a[del gr. paiderastikós, íd.]
adj PSIC Relatiu o pertanyent a la pederàstia o als pederastes.
->pedestal
■pedestal[de l’it. piedistallo, íd., comp. de piede ‘peu’ i stallo ‘suport’, d’origen germ; 1a FONT: c. 1500]
m 1 ARQUIT Pilastra de poca alçària, amb base i cornisa, que suporta una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu. Una estàtua de bronze sobre un pedestal de marbre.
2 fig Tot allò que serveix per a fer brillar més una persona. Servir de pedestal algú.
3 posar (algú) sobre el pedestal Admirar-lo molt.
->pedestre
■pedestre[del ll. pedester, -tris, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]
adj 1 Que va a peu. Forces pedestres i forces motoritzades.
2 1 Que es fa a peu. Viatge pedestre.
2 Dit de l’esport que consisteix principalment a caminar i córrer a peu.
3 fig Vulgar, mancat d’elevació espiritual. Escrivia uns versos pedestres i adotzenats.
4 ART Dit de l’estàtua que descansa damunt els peus.
->pedestrement
■pedestrement[de pedestre]
adv D’una manera pedestre.
->pedestrisme
pedestrisme[de pedestre]
m ESPORT Conjunt d’esports que tenen per base córrer a peu.
->pedi pèdia
■pedi pèdia[del ll. pes, pedis, ‘peu’]
adj Relatiu o pertanyent al peu.
->pedi-
■pedi-Forma prefixada del mot llatí pes, pedis, que significa ‘peu’. Ex.: pedicur.
->-pèdia
■-pèdiaForma sufixada del mot grec paideía, que significa ‘educació’. Ex.: enciclopèdia.
->pedial
■pedialPart. sil.: pe_di_al
adj CRISTAL·L 1 Relatiu o pertanyent al pedió.
2 classe pedial Classe de simetria meroèdrica la forma cristal·lina de la qual és el pedió.
->pediatre
■pediatre -aPart. sil.: pe_di_a_tre
[de ped- i -iatre]
m i f MED i PEDIAT Especialista en pediatria.
->pediatria
■pediatriaPart. sil.: pe_di_a_tri_a
[de ped- i -iatria]
f MED i PEDIAT Especialitat de la medicina que estudia el creixement i el desenvolupament dels infants fins a uns 12 anys i que s’ocupa de llurs malalties i de llur tractament.
->pediàtric
■pediàtric -aPart. sil.: pe_di_à_tric
[de pediatria]
adj Relatiu o pertanyent a la pediatria.
->pedicel
■pedicel[del ll. científic pedicellus, variant del ll. cl. pedicŭlus, dimin. de pes, pedis ‘peu’]
m 1 BOT 1 Suport prim i allargat d’una flor d’una inflorescència.
2 Peduncle petit.
2 ENTOM 1 En els lepidòpters, suport pel qual l’escata es fixa a l’epidermis.
2 En certs insectes, segon artell de les antenes, situat entre l’escap i el flagel.
->pedicel·lari
pedicel·larim ZOOL Formació típica dels equinoderms que pot ésser pedunculada o sèssil i és equivalent a les pues.
->pedicel·lat
■pedicel·lat -adaadj BOT Proveït de pedicel.
->pedicle
■pedicle[del ll. pedicŭlus, dimin. de pes, pedis ‘peu’; 1a FONT: 1868]
m 1 ANAT ANIM 1 Part més o menys estreta que aguanta alguns tumors i els fa comunicar amb la resta de l’organisme.
2 Segment prim i lateral d’una vèrtebra, que limita el forat de conjunció.
3 Conjunt d’elements vasculars, limfàtics i nerviosos que penetren en els òrgans per l’hílum.
2 BOT Suport prim i allargat de certs òrgans vegetals.
->pediculació
pediculacióPart. sil.: pe_di_cu_la_ci_ó
f HISTOL Procés d’implantació i de formació d’un pedicle.
->pedicular
■pedicularadj ENTOM Relatiu o pertanyent al poll o als polls.
->pediculat
■pediculat -adaadj BOT Proveït de pedicle.
->pedicúlids
pedicúlidsm ENTOM 1 pl Família d’insectes anoplurs, que inclou el poll comú.
2 sing Insecte de la família dels pedicúlids.
->pediculosi
■pediculosif PAT Infestació de polls.
->pedicur
■pedicur -am i f MED Pràctic en la pedicura; és anomenat correntment callista.
->pedicura
■pedicura[de pedi- i cura]
f MED Tractament de les afeccions cutànies còrnies pròpies dels peus.
->pediforme
■pediforme[de pedi- i -forme]
adj Que té forma de peu.
->pedigrí
■pedigrí[de l’angl. pedigree, i aquest, del fr. ant. pié de grue ‘peu de grua’, per la indicació dels graus d’un arbre genealògic amb la marca de tres ratlletes semblant a la petjada d’una grua]
[pl -ís] m 1 MICROB Cultiu pur, a partir d’un sol individu, llavor o espora, per a l’estudi de la seva descendència.
2 ZOOT Genealogia d’un animal de raça.
->pediluvi
■pediluvim MED Bany de peus, simple o medicamentós.
->pediment
■pedimentm GEOMORF Espècie de glacis rocallós, constituït per una superfície d’erosió d’un cert pendent, modelada sobre roca dura i dominada a la part superior per un relleu abrupte ocasionat pels efectes de l’erosió.
->pedió
■pedióPart. sil.: pe_di_ó
m CRISTAL·L Forma cristal·lina de la classe pedial, pertanyent al sistema triclínic i sense centre de simetria.
->pedipalp
■pedipalpm ANAT ANIM Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
->pediplà
pediplàm GEOMORF Terme per a designar un relleu aplanat, desenvolupat en àrees de clima àrid, per la coalescència de pediments o glacis d’erosió.
->pediplanació
pediplanacióPart. sil.: pe_di_pla_na_ci_ó
f GEOMORF Acció o procés de formació i desenvolupament d’un pediplà.
->pedíssec
pedíssec -íssequaadj i m i f 1 HIST A l’antiga Roma, dit del serf o esclau que tenia la missió d’escortar a peu el seu amo.
2 fig Dit de la persona, obra, etc., que segueix sense cap originalitat un exemple, un model. Un imitador pedíssec.
->pedo-1
■pedo-1Forma prefixada del mot llatí pes, pedis, que significa ‘peu’. Ex.: pedòmetre.
->pedo-2
■pedo-2Forma prefixada del mot grec paĩs, paidós, que significa ‘nen’. Ex.: pedofília.
->pedo-3
■pedo-3Forma prefixada del mot grec pédon, que significa ‘planura’. Ex.: pedologia.
->pedobiologia
■pedobiologiaPart. sil.: pe_do_bi_o_lo_gi_a
f PEDOL Part de la pedologia que estudia els organismes que habiten el sòl.
->pedocal
pedocalm PEDOL Nom donat antigament als sòls amb acumulació de calcària en algun horitzó del perfil.
->pedocentrisme
■pedocentrismem PEDAG Doctrina educativa que concedeix la màxima rellevància a l’infant.
->pedoclima
■pedoclimam GEOL Clima intern del sòl que resulta de l’acció dels factors climàtics generals, com ara les pluges i les temperatures, i de les condicions locals que intervenen especialment en la seva aeració.
->pedoclímax
pedoclímaxf PEDOL Sòl climàcic.
->pedòfil
■pedòfil -a[de pedo-2 i -fil]
m i f Individu afectat de pedofília.
->pedofília
■pedofíliaPart. sil.: pe_do_fí_li_a
[de pedo-2 i -fília]
f 1 Amor als nens o adolescents.
2 PSIC Amor sensual d’un adult per impúbers d’ambdós sexes.
->pedofílic
■pedofílic -aadj Relatiu o pertanyent a la pedofília o als pedòfils.
->pedogènesi1
■pedogènesi1[de pedo-3 i -gènesi]
f PEDOL Procés de formació d’un sòl.
->pedogènesi2
pedogènesi2[de pedo-2 i -gènesi]
f ZOOL Varietat de partenogènesi cíclica en la qual es desenvolupa l’òvul produït per un animal en estat larvari i precisament dins d’ell.
->pedòleg1
■pedòleg1-òloga[de pedo-3 i -leg]
m i f PEDOL i GEOL Persona versada en pedologia1.
->pedòleg2
■pedòleg2-òlogam i f PEDIAT i PSIC Persona versada en pedologia2.
->pedologia1
■pedologia1Part. sil.: pe_do_lo_gi_a
[de pedo-3 i -logia]
f PEDOL Ciència del sòl.
->pedologia2
■pedologia2Part. sil.: pe_do_lo_gi_a
[de pedo-2 i -logia]
f PEDIAT i PSIC Ciència que estudia tot allò que fa referència al desenvolupament físic i intel·lectual dels infants.
->pedològic1
■pedològic1-a[de pedologia1]
adj PEDOL Relatiu o pertanyent a la pedologia1.
->pedològic2
■pedològic2-a[de pedologia2]
adj PEDIAT i PSIC Relatiu o pertanyent a la pedologia2.
->pedòmetre1
pedòmetre1[de pedo-2 i -metre]
m PEDIAT Aparell per a mesurar la talla dels nens petits.
->pedòmetre2
■pedòmetre2[de pedo-1 i -metre]
m METROL Podòmetre.
->pedometria
■pedometriaPart. sil.: pe_do_me_tri_a
[de pedo-2 i -metria]
f PEDIAT Conjunt de mètodes que permeten d’apreciar la creixença dels infants.
->pedomètric
■pedomètric -aadj PEDIAT Relatiu o pertanyent a la pedometria.
->pedomòrfic
pedomòrfic -aadj BIOL Que presenta pedomorfosi.
->pedomorfosi
pedomorfosif BIOL Morfosi que dóna com a resultat definitiu un aspecte semblant al que és jovenívol i transitori en altres individus de la mateixa espècie.