->emanar

■emanar

[del ll. emanare ‘rajar de dins, provenir, escampar-se’, der. de manare ‘rajar’; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 Escapar-se sota forma de partícules subtils. La flaire que emanava de les flors.

2 fig Procedir, provenir. Els actes que emanen de l’autoritat sobirana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emanar

GERUNDI: emanant

PARTICIPI: emanat, emanada, emanats, emanades

INDICATIU PRESENT: emano, emanes, emana, emanem, emaneu, emanen

INDICATIU IMPERFET: emanava, emanaves, emanava, emanàvem, emanàveu, emanaven

INDICATIU PASSAT: emaní, emanares, emanà, emanàrem, emanàreu, emanaren

INDICATIU FUTUR: emanaré, emanaràs, emanarà, emanarem, emanareu, emanaran

INDICATIU CONDICIONAL: emanaria, emanaries, emanaria, emanaríem, emanaríeu, emanarien

SUBJUNTIU PRESENT: emani, emanis, emani, emanem, emaneu, emanin

SUBJUNTIU IMPERFET: emanés, emanessis, emanés, emanéssim, emanéssiu, emanessin

IMPERATIU: emana, emani, emanem, emaneu, emanin

->emanatisme

■emanatisme

m FILOS Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació.

->emanatista

■emanatista

FILOS 1 adj Relatiu o pertanyent a l’emanatisme.

2 m i f Seguidor de l’emanatisme.

->emancipació

■emancipació

Part. sil.: e_man_ci_pa_ci_ó

[del ll. emancipatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

f 1 DR 1 Acció d’emancipar o d’emancipar-se;

2 l’efecte.

2 DR CIV 1 Sortida de la pàtria potestat sia per disposició de la llei sia per voluntat del seu titular.

2 Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.

3 HIST i POLÍT 1 Procés historicopolític d’una colònia que tendeix a la seva independència.

2 Alliberament d’una nació, poble o comunitat.

->emancipador

■emancipador -a

[del ll. emancipator, -ōris, íd.]

adj i m i f Que emancipa.

->emancipar

■emancipar

[del ll. emancipare, íd., der. de mancipium ‘propietat; esclau’; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 tr 1 DR CIV Alliberar (algú) de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud.

2 p ext Alliberar de qualsevol mena de dependència.

2 pron La nació s’emancipà de la tirania oligàrquica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emancipar

GERUNDI: emancipant

PARTICIPI: emancipat, emancipada, emancipats, emancipades

INDICATIU PRESENT: emancipo, emancipes, emancipa, emancipem, emancipeu, emancipen

INDICATIU IMPERFET: emancipava, emancipaves, emancipava, emancipàvem, emancipàveu, emancipaven

INDICATIU PASSAT: emancipí, emancipares, emancipà, emancipàrem, emancipàreu, emanciparen

INDICATIU FUTUR: emanciparé, emanciparàs, emanciparà, emanciparem, emancipareu, emanciparan

INDICATIU CONDICIONAL: emanciparia, emanciparies, emanciparia, emanciparíem, emanciparíeu, emanciparien

SUBJUNTIU PRESENT: emancipi, emancipis, emancipi, emancipem, emancipeu, emancipin

SUBJUNTIU IMPERFET: emancipés, emancipessis, emancipés, emancipéssim, emancipéssiu, emancipessin

IMPERATIU: emancipa, emancipi, emancipem, emancipeu, emancipin

->emarginat

■emarginat -ada

[de marginat]

adj BOT Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l’àpex una osca o esmotxadura poc profunda.

->emasculació

■emasculació

Part. sil.: e_mas_cu_la_ci_ó

[de emascular]

f CIR i TERAP Castració de l’home.

->emascular

■emascular

[del ll. emasculare, íd., der. de mascŭlus ‘mascle’]

v tr CIR i TERAP Castrar l’home.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emascular

GERUNDI: emasculant

PARTICIPI: emasculat, emasculada, emasculats, emasculades

INDICATIU PRESENT: emasculo, emascules, emascula, emasculem, emasculeu, emasculen

INDICATIU IMPERFET: emasculava, emasculaves, emasculava, emasculàvem, emasculàveu, emasculaven

INDICATIU PASSAT: emasculí, emasculares, emasculà, emasculàrem, emasculàreu, emascularen

INDICATIU FUTUR: emascularé, emascularàs, emascularà, emascularem, emasculareu, emascularan

INDICATIU CONDICIONAL: emascularia, emascularies, emascularia, emascularíem, emascularíeu, emascularien

SUBJUNTIU PRESENT: emasculi, emasculis, emasculi, emasculem, emasculeu, emasculin

SUBJUNTIU IMPERFET: emasculés, emasculessis, emasculés, emasculéssim, emasculéssiu, emasculessin

IMPERATIU: emascula, emasculi, emasculem, emasculeu, emasculin

->embabaiar

■embabaiar

Part. sil.: em_ba_ba_iar

[de babaia]

v tr i pron Embadalir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embabaiar

GERUNDI: embabaiant

PARTICIPI: embabaiat, embabaiada, embabaiats, embabaiades

INDICATIU PRESENT: embabaio, embabaies, embabaia, embabaiem, embabaieu, embabaien

INDICATIU IMPERFET: embabaiava, embabaiaves, embabaiava, embabaiàvem, embabaiàveu, embabaiaven

INDICATIU PASSAT: embabaí, embabaiares, embabaià, embabaiàrem, embabaiàreu, embabaiaren

INDICATIU FUTUR: embabaiaré, embabaiaràs, embabaiarà, embabaiarem, embabaiareu, embabaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: embabaiaria, embabaiaries, embabaiaria, embabaiaríem, embabaiaríeu, embabaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: embabaï, embabaïs, embabaï, embabaiem, embabaieu, embabaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: embabaiés, embabaiessis, embabaiés, embabaiéssim, embabaiéssiu, embabaiessin

IMPERATIU: embabaia, embabaï, embabaiem, embabaieu, embabaïn

->embacinar

■embacinar

[de bací; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Enganyar algú valent-se de la seva inexperiència o bona fe.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embacinar

GERUNDI: embacinant

PARTICIPI: embacinat, embacinada, embacinats, embacinades

INDICATIU PRESENT: embacino, embacines, embacina, embacinem, embacineu, embacinen

INDICATIU IMPERFET: embacinava, embacinaves, embacinava, embacinàvem, embacinàveu, embacinaven

INDICATIU PASSAT: embaciní, embacinares, embacinà, embacinàrem, embacinàreu, embacinaren

INDICATIU FUTUR: embacinaré, embacinaràs, embacinarà, embacinarem, embacinareu, embacinaran

INDICATIU CONDICIONAL: embacinaria, embacinaries, embacinaria, embacinaríem, embacinaríeu, embacinarien

SUBJUNTIU PRESENT: embacini, embacinis, embacini, embacinem, embacineu, embacinin

SUBJUNTIU IMPERFET: embacinés, embacinessis, embacinés, embacinéssim, embacinéssiu, embacinessin

IMPERATIU: embacina, embacini, embacinem, embacineu, embacinin

->embadalidor

■embadalidor -a

[de embadalir]

adj i m i f Que embadaleix.

->embadaliment

■embadaliment

[de embadalir; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m 1 Acció d’embadalir o d’embadalir-se;

2 l’efecte.

->embadalir

■embadalir

[probablement format de la forma adjectival embadalit, dissimilació d’un embadadit, der. de badat per influx de delit; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Suspendre, la contemplació d’una cosa, l’ànim d’algú.

2 pron Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embadalir

GERUNDI: embadalint

PARTICIPI: embadalit, embadalida, embadalits, embadalides

INDICATIU PRESENT: embadaleixo, embadaleixes, embadaleix, embadalim, embadaliu, embadaleixen

INDICATIU IMPERFET: embadalia, embadalies, embadalia, embadalíem, embadalíeu, embadalien

INDICATIU PASSAT: embadalí, embadalires, embadalí, embadalírem, embadalíreu, embadaliren

INDICATIU FUTUR: embadaliré, embadaliràs, embadalirà, embadalirem, embadalireu, embadaliran

INDICATIU CONDICIONAL: embadaliria, embadaliries, embadaliria, embadaliríem, embadaliríeu, embadalirien

SUBJUNTIU PRESENT: embadaleixi, embadaleixis, embadaleixi, embadalim, embadaliu, embadaleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embadalís, embadalissis, embadalís, embadalíssim, embadalíssiu, embadalissin

IMPERATIU: embadaleix, embadaleixi, embadalim, embadaliu, embadaleixin

->embadocador

■embadocador -a

[de embadocar]

adj i m i f Que embadoca.

->embadocament

■embadocament

[de embadocar]

m 1 Acció d’embadocar o d’embadocar-se;

2 l’efecte.

->embadocar

■embadocar

[de badoc]

v 1 tr Atreure l’atenció d’algú fins a abstreure’l de tota altra cosa.

2 pron Abstreure’s en la contemplació d’alguna cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embadocar

GERUNDI: embadocant

PARTICIPI: embadocat, embadocada, embadocats, embadocades

INDICATIU PRESENT: embadoco, embadoques, embadoca, embadoquem, embadoqueu, embadoquen

INDICATIU IMPERFET: embadocava, embadocaves, embadocava, embadocàvem, embadocàveu, embadocaven

INDICATIU PASSAT: embadoquí, embadocares, embadocà, embadocàrem, embadocàreu, embadocaren

INDICATIU FUTUR: embadocaré, embadocaràs, embadocarà, embadocarem, embadocareu, embadocaran

INDICATIU CONDICIONAL: embadocaria, embadocaries, embadocaria, embadocaríem, embadocaríeu, embadocarien

SUBJUNTIU PRESENT: embadoqui, embadoquis, embadoqui, embadoquem, embadoqueu, embadoquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embadoqués, embadoquessis, embadoqués, embadoquéssim, embadoquéssiu, embadoquessin

IMPERATIU: embadoca, embadoqui, embadoquem, embadoqueu, embadoquin

->embafador

■embafador -a

[de embafar]

adj Que embafa.

->embafament

■embafament

[de embafar; 1a FONT: s. XX, Carner]

m 1 Acció d’embafar o d’embafar-se;

2 l’efecte.

->embafar

■embafar

[de baf]

v tr 1 Una menja o una beguda llevar l’apetit (d’algú), carregar-li l’estómac, per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor.

2 fig Enutjar, una cosa, per l’excés d’artifici o la insistència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embafar

GERUNDI: embafant

PARTICIPI: embafat, embafada, embafats, embafades

INDICATIU PRESENT: embafo, embafes, embafa, embafem, embafeu, embafen

INDICATIU IMPERFET: embafava, embafaves, embafava, embafàvem, embafàveu, embafaven

INDICATIU PASSAT: embafí, embafares, embafà, embafàrem, embafàreu, embafaren

INDICATIU FUTUR: embafaré, embafaràs, embafarà, embafarem, embafareu, embafaran

INDICATIU CONDICIONAL: embafaria, embafaries, embafaria, embafaríem, embafaríeu, embafarien

SUBJUNTIU PRESENT: embafi, embafis, embafi, embafem, embafeu, embafin

SUBJUNTIU IMPERFET: embafés, embafessis, embafés, embaféssim, embaféssiu, embafessin

IMPERATIU: embafa, embafi, embafem, embafeu, embafin

->embafat

■embafat -ada

[de embafar]

adj 1 Privat d’apetit per un excés de menjar dolç, greixós o espès.

2 dial Satisfet de si mateix, vanitós, orgullós.

->embafós

■embafós -osa

[de embafar]

adj Embafador.

->embagar

■embagar

[de baga²]

v tr 1 Subjectar amb una baga o amb bagues.

2 Lligar a una arma llancívola una corretja per llançar-la amb més força.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embagar

GERUNDI: embagant

PARTICIPI: embagat, embagada, embagats, embagades

INDICATIU PRESENT: embago, embagues, embaga, embaguem, embagueu, embaguen

INDICATIU IMPERFET: embagava, embagaves, embagava, embagàvem, embagàveu, embagaven

INDICATIU PASSAT: embaguí, embagares, embagà, embagàrem, embagàreu, embagaren

INDICATIU FUTUR: embagaré, embagaràs, embagarà, embagarem, embagareu, embagaran

INDICATIU CONDICIONAL: embagaria, embagaries, embagaria, embagaríem, embagaríeu, embagarien

SUBJUNTIU PRESENT: embagui, embaguis, embagui, embaguem, embagueu, embaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embagués, embaguessis, embagués, embaguéssim, embaguéssiu, embaguessin

IMPERATIU: embaga, embagui, embaguem, embagueu, embaguin

->embagular

■embagular

[de bagul]

v tr Posar en un bagul o en baguls. Ja han embagulat la roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embagular

GERUNDI: embagulant

PARTICIPI: embagulat, embagulada, embagulats, embagulades

INDICATIU PRESENT: embagulo, embagules, embagula, embagulem, embaguleu, embagulen

INDICATIU IMPERFET: embagulava, embagulaves, embagulava, embagulàvem, embagulàveu, embagulaven

INDICATIU PASSAT: embagulí, embagulares, embagulà, embagulàrem, embagulàreu, embagularen

INDICATIU FUTUR: embagularé, embagularàs, embagularà, embagularem, embagulareu, embagularan

INDICATIU CONDICIONAL: embagularia, embagularies, embagularia, embagularíem, embagularíeu, embagularien

SUBJUNTIU PRESENT: embaguli, embagulis, embaguli, embagulem, embaguleu, embagulin

SUBJUNTIU IMPERFET: embagulés, embagulessis, embagulés, embaguléssim, embaguléssiu, embagulessin

IMPERATIU: embagula, embaguli, embagulem, embaguleu, embagulin

->embaietar

■embaietar

Part. sil.: em_ba_ie_tar

[de baieta]

v tr Cobrir de baieta una cadira, un banc, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embaietar

GERUNDI: embaietant

PARTICIPI: embaietat, embaietada, embaietats, embaietades

INDICATIU PRESENT: embaieto, embaietes, embaieta, embaietem, embaieteu, embaieten

INDICATIU IMPERFET: embaietava, embaietaves, embaietava, embaietàvem, embaietàveu, embaietaven

INDICATIU PASSAT: embaietí, embaietares, embaietà, embaietàrem, embaietàreu, embaietaren

INDICATIU FUTUR: embaietaré, embaietaràs, embaietarà, embaietarem, embaietareu, embaietaran

INDICATIU CONDICIONAL: embaietaria, embaietaries, embaietaria, embaietaríem, embaietaríeu, embaietarien

SUBJUNTIU PRESENT: embaieti, embaietis, embaieti, embaietem, embaieteu, embaietin

SUBJUNTIU IMPERFET: embaietés, embaietessis, embaietés, embaietéssim, embaietéssiu, embaietessin

IMPERATIU: embaieta, embaieti, embaietem, embaieteu, embaietin

->embajaniment

■embajaniment

[de embajanir]

m 1 Acció d’embajanir o d’embajanir-se;

2 l’efecte.

->embajanir

■embajanir

[de bajà]

v 1 tr Fer tornar bajà.

2 pron Esdevenir bajà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embajanir

GERUNDI: embajanint

PARTICIPI: embajanit, embajanida, embajanits, embajanides

INDICATIU PRESENT: embajaneixo, embajaneixes, embajaneix, embajanim, embajaniu, embajaneixen

INDICATIU IMPERFET: embajania, embajanies, embajania, embajaníem, embajaníeu, embajanien

INDICATIU PASSAT: embajaní, embajanires, embajaní, embajanírem, embajaníreu, embajaniren

INDICATIU FUTUR: embajaniré, embajaniràs, embajanirà, embajanirem, embajanireu, embajaniran

INDICATIU CONDICIONAL: embajaniria, embajaniries, embajaniria, embajaniríem, embajaniríeu, embajanirien

SUBJUNTIU PRESENT: embajaneixi, embajaneixis, embajaneixi, embajanim, embajaniu, embajaneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embajanís, embajanissis, embajanís, embajaníssim, embajaníssiu, embajanissin

IMPERATIU: embajaneix, embajaneixi, embajanim, embajaniu, embajaneixin

->embalador

■embalador -a

Hom.: envelador

[de embalar]

adj i m i f 1 Que embala.

2 màquina embaladora (o simplement embaladora) AGR Màquina emprada en la recollida de palla per a formar-ne bales.

->embalall

■embalall

[de embalar]

m embalatge 2.

->embalament

■embalament

[de embalar]

m 1 1 Acció d’embalar-se;

2 l’efecte.

2 EMBAL Embalatge.

->embalar

■embalar

Hom.: envelar

[de bala¹; 1a FONT: 1440]

v 1 tr 1 EMBAL Cobrir, embolicar o protegir qualsevol mena de materials o objectes proveint-los d’un embalatge.

2 màquina d’embalar AGR Màquina embaladora.

2 pron 1 Córrer acceleradament. Aquest cotxe s’embala molt.

2 fig Exaltar-se. Quan parla de futbol s’embala!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalar

GERUNDI: embalant

PARTICIPI: embalat, embalada, embalats, embalades

INDICATIU PRESENT: embalo, embales, embala, embalem, embaleu, embalen

INDICATIU IMPERFET: embalava, embalaves, embalava, embalàvem, embalàveu, embalaven

INDICATIU PASSAT: embalí, embalares, embalà, embalàrem, embalàreu, embalaren

INDICATIU FUTUR: embalaré, embalaràs, embalarà, embalarem, embalareu, embalaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalaria, embalaries, embalaria, embalaríem, embalaríeu, embalarien

SUBJUNTIU PRESENT: embali, embalis, embali, embalem, embaleu, embalin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalés, embalessis, embalés, embaléssim, embaléssiu, embalessin

IMPERATIU: embala, embali, embalem, embaleu, embalin

->embalatge

■embalatge

[de embalar]

m EMBAL 1 Acció d’embalar materials i objectes diversos a fi de permetre’n l’emmagatzematge, el transport i la conservació.

2 Capsa, caixa, embolcall, recipient, etc., amb què hom protegeix i conserva un material o un objecte.

->embalatjar

■embalatjar

[de embalatge]

v tr Embalar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalatjar

GERUNDI: embalatjant

PARTICIPI: embalatjat, embalatjada, embalatjats, embalatjades

INDICATIU PRESENT: embalatjo, embalatges, embalatja, embalatgem, embalatgeu, embalatgen

INDICATIU IMPERFET: embalatjava, embalatjaves, embalatjava, embalatjàvem, embalatjàveu, embalatjaven

INDICATIU PASSAT: embalatgí, embalatjares, embalatjà, embalatjàrem, embalatjàreu, embalatjaren

INDICATIU FUTUR: embalatjaré, embalatjaràs, embalatjarà, embalatjarem, embalatjareu, embalatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalatjaria, embalatjaries, embalatjaria, embalatjaríem, embalatjaríeu, embalatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalatgi, embalatgis, embalatgi, embalatgem, embalatgeu, embalatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalatgés, embalatgessis, embalatgés, embalatgéssim, embalatgéssiu, embalatgessin

IMPERATIU: embalatja, embalatgi, embalatgem, embalatgeu, embalatgin

->embalbament

■embalbament

[de embalbar]

m Embalbiment.

->embalbar

■embalbar

[de balb]

v tr i pron Embalbir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalbar

GERUNDI: embalbant

PARTICIPI: embalbat, embalbada, embalbats, embalbades

INDICATIU PRESENT: embalbo, embalbes, embalba, embalbem, embalbeu, embalben

INDICATIU IMPERFET: embalbava, embalbaves, embalbava, embalbàvem, embalbàveu, embalbaven

INDICATIU PASSAT: embalbí, embalbares, embalbà, embalbàrem, embalbàreu, embalbaren

INDICATIU FUTUR: embalbaré, embalbaràs, embalbarà, embalbarem, embalbareu, embalbaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalbaria, embalbaries, embalbaria, embalbaríem, embalbaríeu, embalbarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalbi, embalbis, embalbi, embalbem, embalbeu, embalbin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalbés, embalbessis, embalbés, embalbéssim, embalbéssiu, embalbessin

IMPERATIU: embalba, embalbi, embalbem, embalbeu, embalbin

->embalbiment

■embalbiment

[de embalbir]

m 1 Acció d’embalbir o d’embalbir-se;

2 l’efecte.

->embalbir

■embalbir

[de balb; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer tornar balb. La vergonya m’embalbí la llengua.

2 pron Esdevenir balb. Amb aquest fred els dits s’embalbeixen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalbir

GERUNDI: embalbint

PARTICIPI: embalbit, embalbida, embalbits, embalbides

INDICATIU PRESENT: embalbeixo, embalbeixes, embalbeix, embalbim, embalbiu, embalbeixen

INDICATIU IMPERFET: embalbia, embalbies, embalbia, embalbíem, embalbíeu, embalbien

INDICATIU PASSAT: embalbí, embalbires, embalbí, embalbírem, embalbíreu, embalbiren

INDICATIU FUTUR: embalbiré, embalbiràs, embalbirà, embalbirem, embalbireu, embalbiran

INDICATIU CONDICIONAL: embalbiria, embalbiries, embalbiria, embalbiríem, embalbiríeu, embalbirien

SUBJUNTIU PRESENT: embalbeixi, embalbeixis, embalbeixi, embalbim, embalbiu, embalbeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalbís, embalbissis, embalbís, embalbíssim, embalbíssiu, embalbissin

IMPERATIU: embalbeix, embalbeixi, embalbim, embalbiu, embalbeixin

->embalcar

■embalcar

[de balca]

v tr Embogar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalcar

GERUNDI: embalcant

PARTICIPI: embalcat, embalcada, embalcats, embalcades

INDICATIU PRESENT: embalco, embalques, embalca, embalquem, embalqueu, embalquen

INDICATIU IMPERFET: embalcava, embalcaves, embalcava, embalcàvem, embalcàveu, embalcaven

INDICATIU PASSAT: embalquí, embalcares, embalcà, embalcàrem, embalcàreu, embalcaren

INDICATIU FUTUR: embalcaré, embalcaràs, embalcarà, embalcarem, embalcareu, embalcaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalcaria, embalcaries, embalcaria, embalcaríem, embalcaríeu, embalcarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalqui, embalquis, embalqui, embalquem, embalqueu, embalquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalqués, embalquessis, embalqués, embalquéssim, embalquéssiu, embalquessin

IMPERATIU: embalca, embalqui, embalquem, embalqueu, embalquin

->embalçar

■embalçar

[de balç; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v tr Fer caure daltabaix d’un balç; abismar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalçar

GERUNDI: embalçant

PARTICIPI: embalçat, embalçada, embalçats, embalçades

INDICATIU PRESENT: embalço, embalces, embalça, embalcem, embalceu, embalcen

INDICATIU IMPERFET: embalçava, embalçaves, embalçava, embalçàvem, embalçàveu, embalçaven

INDICATIU PASSAT: embalcí, embalçares, embalçà, embalçàrem, embalçàreu, embalçaren

INDICATIU FUTUR: embalçaré, embalçaràs, embalçarà, embalçarem, embalçareu, embalçaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalçaria, embalçaries, embalçaria, embalçaríem, embalçaríeu, embalçarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalci, embalcis, embalci, embalcem, embalceu, embalcin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalcés, embalcessis, embalcés, embalcéssim, embalcéssiu, embalcessin

IMPERATIU: embalça, embalci, embalcem, embalceu, embalcin

->embaldragar

■embaldragar

[de baldraga]

v tr Enfarfegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embaldragar

GERUNDI: embaldragant

PARTICIPI: embaldragat, embaldragada, embaldragats, embaldragades

INDICATIU PRESENT: embaldrago, embaldragues, embaldraga, embaldraguem, embaldragueu, embaldraguen

INDICATIU IMPERFET: embaldragava, embaldragaves, embaldragava, embaldragàvem, embaldragàveu, embaldragaven

INDICATIU PASSAT: embaldraguí, embaldragares, embaldragà, embaldragàrem, embaldragàreu, embaldragaren

INDICATIU FUTUR: embaldragaré, embaldragaràs, embaldragarà, embaldragarem, embaldragareu, embaldragaran

INDICATIU CONDICIONAL: embaldragaria, embaldragaries, embaldragaria, embaldragaríem, embaldragaríeu, embaldragarien

SUBJUNTIU PRESENT: embaldragui, embaldraguis, embaldragui, embaldraguem, embaldragueu, embaldraguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embaldragués, embaldraguessis, embaldragués, embaldraguéssim, embaldraguéssiu, embaldraguessin

IMPERATIU: embaldraga, embaldragui, embaldraguem, embaldragueu, embaldraguin

->emballestament

■emballestament

[de emballestar]

m 1 Acció d’emballestar;

2 l’efecte.

->emballestar

■emballestar

[de ballesta]

v tr Combinar, conjuminar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho desfàs!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emballestar

GERUNDI: emballestant

PARTICIPI: emballestat, emballestada, emballestats, emballestades

INDICATIU PRESENT: emballesto, emballestes, emballesta, emballestem, emballesteu, emballesten

INDICATIU IMPERFET: emballestava, emballestaves, emballestava, emballestàvem, emballestàveu, emballestaven

INDICATIU PASSAT: emballestí, emballestares, emballestà, emballestàrem, emballestàreu, emballestaren

INDICATIU FUTUR: emballestaré, emballestaràs, emballestarà, emballestarem, emballestareu, emballestaran

INDICATIU CONDICIONAL: emballestaria, emballestaries, emballestaria, emballestaríem, emballestaríeu, emballestarien

SUBJUNTIU PRESENT: emballesti, emballestis, emballesti, emballestem, emballesteu, emballestin

SUBJUNTIU IMPERFET: emballestés, emballestessis, emballestés, emballestéssim, emballestéssiu, emballestessin

IMPERATIU: emballesta, emballesti, emballestem, emballesteu, emballestin

->embalsamador

■embalsamador -a

[de embalsamar]

adj i m i f MED Que embalsama.

->embalsamament

■embalsamament

[de embalsamar]

m 1 MED 1 Acció d’embalsamar;

2 l’efecte.

2 ZOOL Taxidèrmia.

->embalsamar

■embalsamar

[de bàlsam; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr 1 MED Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.

2 ZOOL Fer una taxidèrmia.

3 Omplir d’aromes balsàmiques; perfumar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalsamar

GERUNDI: embalsamant

PARTICIPI: embalsamat, embalsamada, embalsamats, embalsamades

INDICATIU PRESENT: embalsamo, embalsames, embalsama, embalsamem, embalsameu, embalsamen

INDICATIU IMPERFET: embalsamava, embalsamaves, embalsamava, embalsamàvem, embalsamàveu, embalsamaven

INDICATIU PASSAT: embalsamí, embalsamares, embalsamà, embalsamàrem, embalsamàreu, embalsamaren

INDICATIU FUTUR: embalsamaré, embalsamaràs, embalsamarà, embalsamarem, embalsamareu, embalsamaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalsamaria, embalsamaries, embalsamaria, embalsamaríem, embalsamaríeu, embalsamarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalsami, embalsamis, embalsami, embalsamem, embalsameu, embalsamin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalsamés, embalsamessis, embalsamés, embalsaméssim, embalsaméssiu, embalsamessin

IMPERATIU: embalsama, embalsami, embalsamem, embalsameu, embalsamin

->embalum

■embalum

[de embalumar]

m 1 Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat. Això fa massa embalum.

2 Cosa o pilot, munt, etc., de coses que, pel seu volum, és de difícil manejar, embarassa, etc. Hi havia un embalum de cordes darrere la porta.

->embalumar

■embalumar

[probable dissimilació de envolumar ‘donar volum’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Carregar amb coses que fan embalum, que embarassen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embalumar

GERUNDI: embalumant

PARTICIPI: embalumat, embalumada, embalumats, embalumades

INDICATIU PRESENT: embalumo, embalumes, embaluma, embalumem, embalumeu, embalumen

INDICATIU IMPERFET: embalumava, embalumaves, embalumava, embalumàvem, embalumàveu, embalumaven

INDICATIU PASSAT: embalumí, embalumares, embalumà, embalumàrem, embalumàreu, embalumaren

INDICATIU FUTUR: embalumaré, embalumaràs, embalumarà, embalumarem, embalumareu, embalumaran

INDICATIU CONDICIONAL: embalumaria, embalumaries, embalumaria, embalumaríem, embalumaríeu, embalumarien

SUBJUNTIU PRESENT: embalumi, embalumis, embalumi, embalumem, embalumeu, embalumin

SUBJUNTIU IMPERFET: embalumés, embalumessis, embalumés, embaluméssim, embaluméssiu, embalumessin

IMPERATIU: embaluma, embalumi, embalumem, embalumeu, embalumin

->embambar

■embambar

v tr i pron dial Embadalir.

->embambat

■embambat -ada

[der. de bambo, bamba, alteració i variant de babau]

adj dial Embadalit.

->embancadura

embancadura

[de embancar]

f CONSTR NAV Conjunt de bancs d’una embarcació de rem o de vela.

->embancar

■embancar

[de banc]

v 1 MAR 1 intr Entrar, un vaixell, en un banc de sorra.

2 pron La nau s’ha embancat.

2 tr TÈXT Preparar l’ordit per a teixir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embancar

GERUNDI: embancant

PARTICIPI: embancat, embancada, embancats, embancades

INDICATIU PRESENT: embanco, embanques, embanca, embanquem, embanqueu, embanquen

INDICATIU IMPERFET: embancava, embancaves, embancava, embancàvem, embancàveu, embancaven

INDICATIU PASSAT: embanquí, embancares, embancà, embancàrem, embancàreu, embancaren

INDICATIU FUTUR: embancaré, embancaràs, embancarà, embancarem, embancareu, embancaran

INDICATIU CONDICIONAL: embancaria, embancaries, embancaria, embancaríem, embancaríeu, embancarien

SUBJUNTIU PRESENT: embanqui, embanquis, embanqui, embanquem, embanqueu, embanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embanqués, embanquessis, embanqués, embanquéssim, embanquéssiu, embanquessin

IMPERATIU: embanca, embanqui, embanquem, embanqueu, embanquin

->embanderar

■embanderar

[de bandera]

v tr Guarnir un edifici, una nau, etc., amb banderes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embanderar

GERUNDI: embanderant

PARTICIPI: embanderat, embanderada, embanderats, embanderades

INDICATIU PRESENT: embandero, embanderes, embandera, embanderem, embandereu, embanderen

INDICATIU IMPERFET: embanderava, embanderaves, embanderava, embanderàvem, embanderàveu, embanderaven

INDICATIU PASSAT: embanderí, embanderares, embanderà, embanderàrem, embanderàreu, embanderaren

INDICATIU FUTUR: embanderaré, embanderaràs, embanderarà, embanderarem, embanderareu, embanderaran

INDICATIU CONDICIONAL: embanderaria, embanderaries, embanderaria, embanderaríem, embanderaríeu, embanderarien

SUBJUNTIU PRESENT: embanderi, embanderis, embanderi, embanderem, embandereu, embanderin

SUBJUNTIU IMPERFET: embanderés, embanderessis, embanderés, embanderéssim, embanderéssiu, embanderessin

IMPERATIU: embandera, embanderi, embanderem, embandereu, embanderin

->embanderolat

embanderolat -ada

[de banderola]

adj HERÀLD Dit de l’edifici i del navili amb una banderola encimada, i també de la figura humana o animal que porta una banderola.

->embanyat

■embanyat -ada

[de banya]

adj Proveït de banyes.

->embanyonar

■embanyonar

[de banyó]

v tr Agafar (una cosa) en els banyons d’una altra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embanyonar

GERUNDI: embanyonant

PARTICIPI: embanyonat, embanyonada, embanyonats, embanyonades

INDICATIU PRESENT: embanyono, embanyones, embanyona, embanyonem, embanyoneu, embanyonen

INDICATIU IMPERFET: embanyonava, embanyonaves, embanyonava, embanyonàvem, embanyonàveu, embanyonaven

INDICATIU PASSAT: embanyoní, embanyonares, embanyonà, embanyonàrem, embanyonàreu, embanyonaren

INDICATIU FUTUR: embanyonaré, embanyonaràs, embanyonarà, embanyonarem, embanyonareu, embanyonaran

INDICATIU CONDICIONAL: embanyonaria, embanyonaries, embanyonaria, embanyonaríem, embanyonaríeu, embanyonarien

SUBJUNTIU PRESENT: embanyoni, embanyonis, embanyoni, embanyonem, embanyoneu, embanyonin

SUBJUNTIU IMPERFET: embanyonés, embanyonessis, embanyonés, embanyonéssim, embanyonéssiu, embanyonessin

IMPERATIU: embanyona, embanyoni, embanyonem, embanyoneu, embanyonin

->embaràs

■embaràs

[de embarassar; 1a FONT: c. 1405]

[pl -assos] m 1 1 Acció d’embarassar;

2 l’efecte.

2 Allò que embarassa. Aquesta taula tan grossa és un embaràs.

3 OBST 1 Estat de la dona embarassada.

2 Període comprès des de la fecundació de l’òvul fins al part.

4 embaràs extrauterí (o ectòpic) OBST i PAT Embaràs en què l’embrió es desenvolupa fora de la cavitat uterina.

->embarassament

embarassament

[de embarassar]

m embaràs 1.

->embarassar

■embarassar

[d’origen incert, potser der. del port. baraça ‘llaç; cordill’ i baraço ‘corda de pèls de cua d’un animal’, que podria ser d’origen preromà; 1a FONT: c. 1400]

v 1 1 tr Dificultar d’obrar, de moure’s, ésser una nosa. Si no fem més és perquè les angúnies econòmiques ens embarassen. Aquestes andròmines no fan sinó embarassar el pas.

2 abs Emporta’t d’una vegada totes les teves coses: ací embarassen.

2 tr Fer concebre una dona.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarassar

GERUNDI: embarassant

PARTICIPI: embarassat, embarassada, embarassats, embarassades

INDICATIU PRESENT: embarasso, embarasses, embarassa, embarassem, embarasseu, embarassen

INDICATIU IMPERFET: embarassava, embarassaves, embarassava, embarassàvem, embarassàveu, embarassaven

INDICATIU PASSAT: embarassí, embarassares, embarassà, embarassàrem, embarassàreu, embarassaren

INDICATIU FUTUR: embarassaré, embarassaràs, embarassarà, embarassarem, embarassareu, embarassaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarassaria, embarassaries, embarassaria, embarassaríem, embarassaríeu, embarassarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarassi, embarassis, embarassi, embarassem, embarasseu, embarassin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarassés, embarassessis, embarassés, embarasséssim, embarasséssiu, embarassessin

IMPERATIU: embarassa, embarassi, embarassem, embarasseu, embarassin

->embarassat

■embarassat -ada

[de embarassar]

1 adj 1 Que és ple d’embarassos.

2 Que no pot obrar o moure’s amb llibertat a causa d’un embaràs.

2 adj i f OBST Dit de la dona que ha concebut i porta a l’úter un embrió o un fetus; gràvida, prenyada.

->embarbollar

■embarbollar

[de borbollar]

v 1 1 tr Parlar confusament, per defecte físic, com els infants quan comencen a parlar, o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que hom diu.

2 pron S’embarbolla molt: sembla que parli en un altre idioma!

2 pron Dir coses sense fonament, faltant a la veritat o procurant de desfigurar-la. No en trauràs l’aigua clara: sempre s’embarbolla!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarbollar

GERUNDI: embarbollant

PARTICIPI: embarbollat, embarbollada, embarbollats, embarbollades

INDICATIU PRESENT: embarbollo, embarbolles, embarbolla, embarbollem, embarbolleu, embarbollen

INDICATIU IMPERFET: embarbollava, embarbollaves, embarbollava, embarbollàvem, embarbollàveu, embarbollaven

INDICATIU PASSAT: embarbollí, embarbollares, embarbollà, embarbollàrem, embarbollàreu, embarbollaren

INDICATIU FUTUR: embarbollaré, embarbollaràs, embarbollarà, embarbollarem, embarbollareu, embarbollaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarbollaria, embarbollaries, embarbollaria, embarbollaríem, embarbollaríeu, embarbollarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarbolli, embarbollis, embarbolli, embarbollem, embarbolleu, embarbollin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarbollés, embarbollessis, embarbollés, embarbolléssim, embarbolléssiu, embarbollessin

IMPERATIU: embarbolla, embarbolli, embarbollem, embarbolleu, embarbollin

->embarbussadament

■embarbussadament

[de embarbussat]

adv Amb locució embarbussada.

->embarbussament

■embarbussament

[de embarbussar-se]

m 1 1 Acció d’embarbussar-se;

2 l’efecte.

2 Travallengua.

->embarbussar-se

■embarbussar-se

[de balbucejar; 1a FONT: s. XX, Oller]

v pron 1 Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intel·ligible.

2 Dir alguna cosa embarbussadament. No sé què s’embarbussa!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarbussar

GERUNDI: embarbussant

PARTICIPI: embarbussat, embarbussada, embarbussats, embarbussades

INDICATIU PRESENT: embarbusso, embarbusses, embarbussa, embarbussem, embarbusseu, embarbussen

INDICATIU IMPERFET: embarbussava, embarbussaves, embarbussava, embarbussàvem, embarbussàveu, embarbussaven

INDICATIU PASSAT: embarbussí, embarbussares, embarbussà, embarbussàrem, embarbussàreu, embarbussaren

INDICATIU FUTUR: embarbussaré, embarbussaràs, embarbussarà, embarbussarem, embarbussareu, embarbussaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarbussaria, embarbussaries, embarbussaria, embarbussaríem, embarbussaríeu, embarbussarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarbussi, embarbussis, embarbussi, embarbussem, embarbusseu, embarbussin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarbussés, embarbussessis, embarbussés, embarbusséssim, embarbusséssiu, embarbussessin

IMPERATIU: embarbussa, embarbussi, embarbussem, embarbusseu, embarbussin

->embarbussat

■embarbussat -ada

[de embarbussar-se]

adj Dit de la locució del qui parla confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les.

->embarcació

■embarcació

Part. sil.: em_bar_ca_ci_ó

[de embarcar; 1a FONT: 1576]

f MAR 1 Denominació general de qualsevol construcció naval.

2 embarcació menor Bastiment de menys de 20 tones de desplaçament.

->embarcada

■embarcada

[de embarcar; 1a FONT: 1551]

f Embarcament.

->embarcador

■embarcador

[de embarcar; 1a FONT: s. XVI]

m Lloc destinat a l’embarcament de gent, de mercaderies, etc.

->embarcament

■embarcament

[de embarcar]

m Acció d’embarcar o d’embarcar-se. L’embarcament de les mercaderies. L’embarcament de les tropes.

->embarcar

■embarcar

[de barca; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

v 1 NÀUT i TRANSP 1 tr Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins una embarcació per procedir al seu transport.

2 tr abs El vaixell surt a les set, i a les quatre comencen a embarcar.

3 pron Entrar, pujar, en una embarcació per emprendre un viatge.

4 intr Entrar com a tripulant d’una embarcació.

5 pron Aquest any m’embarcaré en el “Ciutat de Mallorca": hi treballaré els mesos d’estiu.

2 p anal TRANSP 1 tr Posar alguna cosa, especialment equipatges i embalatges, dins un cotxe, tren, etc., per procedir al seu transport.

2 pron Entrar, pujar, en un cotxe, tren, etc., per emprendre un viatge.

3 fig 1 tr Ficar en un negoci, un afer, etc., perillós, poc convenient. Em sembla que l’embarcaré a sortir amb la Joana.

2 pron Pensa-t’hi, abans d’embarcar-te: no fos que perdessis bous i esquelles!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarcar

GERUNDI: embarcant

PARTICIPI: embarcat, embarcada, embarcats, embarcades

INDICATIU PRESENT: embarco, embarques, embarca, embarquem, embarqueu, embarquen

INDICATIU IMPERFET: embarcava, embarcaves, embarcava, embarcàvem, embarcàveu, embarcaven

INDICATIU PASSAT: embarquí, embarcares, embarcà, embarcàrem, embarcàreu, embarcaren

INDICATIU FUTUR: embarcaré, embarcaràs, embarcarà, embarcarem, embarcareu, embarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarcaria, embarcaries, embarcaria, embarcaríem, embarcaríeu, embarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarqui, embarquis, embarqui, embarquem, embarqueu, embarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarqués, embarquessis, embarqués, embarquéssim, embarquéssiu, embarquessin

IMPERATIU: embarca, embarqui, embarquem, embarqueu, embarquin

->embardissar

■embardissar

[de bardissa; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 tr Cobrir o guarnir de bardisses.

2 1 tr Ficar dins bardisses.

2 pron Ficar-se entre bardisses.

3 tr fig Embolicar.

4 pron fig Embolicar-se.

3 pron Omplir-se de bardissa, convertir-se en bardissa. L’hort s’embardissà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embardissar

GERUNDI: embardissant

PARTICIPI: embardissat, embardissada, embardissats, embardissades

INDICATIU PRESENT: embardisso, embardisses, embardissa, embardissem, embardisseu, embardissen

INDICATIU IMPERFET: embardissava, embardissaves, embardissava, embardissàvem, embardissàveu, embardissaven

INDICATIU PASSAT: embardissí, embardissares, embardissà, embardissàrem, embardissàreu, embardissaren

INDICATIU FUTUR: embardissaré, embardissaràs, embardissarà, embardissarem, embardissareu, embardissaran

INDICATIU CONDICIONAL: embardissaria, embardissaries, embardissaria, embardissaríem, embardissaríeu, embardissarien

SUBJUNTIU PRESENT: embardissi, embardissis, embardissi, embardissem, embardisseu, embardissin

SUBJUNTIU IMPERFET: embardissés, embardissessis, embardissés, embardisséssim, embardisséssiu, embardissessin

IMPERATIU: embardissa, embardissi, embardissem, embardisseu, embardissin

->embarg

■embarg

[de embargar; 1a FONT: s. XI]

m Embargament.

->embargable

■embargable

[de embargar]

adj Que pot ésser embargat.

->embargador

■embargador -a

[de embargar]

adj i m i f Que embarga.

->embargament

■embargament

[de embargar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ant Allò que embarga; impediment.

2 1 DR CIV Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte.

2 DR INTERN Retenció per un estat o prohibició de sortir de port de vaixells d’un altre estat com a mesura política, sanitària o de la policia.

->embargant

embargant

adj i m i f Embargador.

->embargar

■embargar

Hom.: envergar

[del ll. vg. *imbarricare, der. del preromà *barra (v. barra¹); 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 ant Embarassar, impedir.

2 DR Retenir per embargament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embargar

GERUNDI: embargant

PARTICIPI: embargat, embargada, embargats, embargades

INDICATIU PRESENT: embargo, embargues, embarga, embarguem, embargueu, embarguen

INDICATIU IMPERFET: embargava, embargaves, embargava, embargàvem, embargàveu, embargaven

INDICATIU PASSAT: embarguí, embargares, embargà, embargàrem, embargàreu, embargaren

INDICATIU FUTUR: embargaré, embargaràs, embargarà, embargarem, embargareu, embargaran

INDICATIU CONDICIONAL: embargaria, embargaries, embargaria, embargaríem, embargaríeu, embargarien

SUBJUNTIU PRESENT: embargui, embarguis, embargui, embarguem, embargueu, embarguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embargués, embarguessis, embargués, embarguéssim, embarguéssiu, embarguessin

IMPERATIU: embarga, embargui, embarguem, embargueu, embarguin

->embargolar

■embargolar

[de embargar]

v tr Embarassar, embargar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embargolar

GERUNDI: embargolant

PARTICIPI: embargolat, embargolada, embargolats, embargolades

INDICATIU PRESENT: embargolo, embargoles, embargola, embargolem, embargoleu, embargolen

INDICATIU IMPERFET: embargolava, embargolaves, embargolava, embargolàvem, embargolàveu, embargolaven

INDICATIU PASSAT: embargolí, embargolares, embargolà, embargolàrem, embargolàreu, embargolaren

INDICATIU FUTUR: embargolaré, embargolaràs, embargolarà, embargolarem, embargolareu, embargolaran

INDICATIU CONDICIONAL: embargolaria, embargolaries, embargolaria, embargolaríem, embargolaríeu, embargolarien

SUBJUNTIU PRESENT: embargoli, embargolis, embargoli, embargolem, embargoleu, embargolin

SUBJUNTIU IMPERFET: embargolés, embargolessis, embargolés, embargoléssim, embargoléssiu, embargolessin

IMPERATIU: embargola, embargoli, embargolem, embargoleu, embargolin

->embarnillar

■embarnillar

[de barnilla]

v tr Posar barnilles a un objecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarnillar

GERUNDI: embarnillant

PARTICIPI: embarnillat, embarnillada, embarnillats, embarnillades

INDICATIU PRESENT: embarnillo, embarnilles, embarnilla, embarnillem, embarnilleu, embarnillen

INDICATIU IMPERFET: embarnillava, embarnillaves, embarnillava, embarnillàvem, embarnillàveu, embarnillaven

INDICATIU PASSAT: embarnillí, embarnillares, embarnillà, embarnillàrem, embarnillàreu, embarnillaren

INDICATIU FUTUR: embarnillaré, embarnillaràs, embarnillarà, embarnillarem, embarnillareu, embarnillaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarnillaria, embarnillaries, embarnillaria, embarnillaríem, embarnillaríeu, embarnillarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarnilli, embarnillis, embarnilli, embarnillem, embarnilleu, embarnillin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarnillés, embarnillessis, embarnillés, embarnilléssim, embarnilléssiu, embarnillessin

IMPERATIU: embarnilla, embarnilli, embarnillem, embarnilleu, embarnillin

->embarracar

■embarracar

[de barraca]

v 1 tr Ficar, especialment aixoplugar, en una barraca.

2 pron Embarraquem-nos fins que passi el xàfec!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarracar

GERUNDI: embarracant

PARTICIPI: embarracat, embarracada, embarracats, embarracades

INDICATIU PRESENT: embarraco, embarraques, embarraca, embarraquem, embarraqueu, embarraquen

INDICATIU IMPERFET: embarracava, embarracaves, embarracava, embarracàvem, embarracàveu, embarracaven

INDICATIU PASSAT: embarraquí, embarracares, embarracà, embarracàrem, embarracàreu, embarracaren

INDICATIU FUTUR: embarracaré, embarracaràs, embarracarà, embarracarem, embarracareu, embarracaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarracaria, embarracaries, embarracaria, embarracaríem, embarracaríeu, embarracarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarraqui, embarraquis, embarraqui, embarraquem, embarraqueu, embarraquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarraqués, embarraquessis, embarraqués, embarraquéssim, embarraquéssiu, embarraquessin

IMPERATIU: embarraca, embarraqui, embarraquem, embarraqueu, embarraquin

->embarrancar

■embarrancar

[de barranc; 1a FONT: 1696, DLac.]

v MAR 1 intr Encallar-se una embarcació en un fons de roques o en un altre obstacle submarí.

2 pron La nau s’ha embarrancat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrancar

GERUNDI: embarrancant

PARTICIPI: embarrancat, embarrancada, embarrancats, embarrancades

INDICATIU PRESENT: embarranco, embarranques, embarranca, embarranquem, embarranqueu, embarranquen

INDICATIU IMPERFET: embarrancava, embarrancaves, embarrancava, embarrancàvem, embarrancàveu, embarrancaven

INDICATIU PASSAT: embarranquí, embarrancares, embarrancà, embarrancàrem, embarrancàreu, embarrancaren

INDICATIU FUTUR: embarrancaré, embarrancaràs, embarrancarà, embarrancarem, embarrancareu, embarrancaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarrancaria, embarrancaries, embarrancaria, embarrancaríem, embarrancaríeu, embarrancarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarranqui, embarranquis, embarranqui, embarranquem, embarranqueu, embarranquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarranqués, embarranquessis, embarranqués, embarranquéssim, embarranquéssiu, embarranquessin

IMPERATIU: embarranca, embarranqui, embarranquem, embarranqueu, embarranquin

->embarranquinar

■embarranquinar

[de barranc]

v 1 tr Ficar per un barranc o un lloc de sortida difícil.

2 pron El riu s’embarranquina a dos quilòmetres del poble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarranquinar

GERUNDI: embarranquinant

PARTICIPI: embarranquinat, embarranquinada, embarranquinats, embarranquinades

INDICATIU PRESENT: embarranquino, embarranquines, embarranquina, embarranquinem, embarranquineu, embarranquinen

INDICATIU IMPERFET: embarranquinava, embarranquinaves, embarranquinava, embarranquinàvem, embarranquinàveu, embarranquinaven

INDICATIU PASSAT: embarranquiní, embarranquinares, embarranquinà, embarranquinàrem, embarranquinàreu, embarranquinaren

INDICATIU FUTUR: embarranquinaré, embarranquinaràs, embarranquinarà, embarranquinarem, embarranquinareu, embarranquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarranquinaria, embarranquinaries, embarranquinaria, embarranquinaríem, embarranquinaríeu, embarranquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarranquini, embarranquinis, embarranquini, embarranquinem, embarranquineu, embarranquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarranquinés, embarranquinessis, embarranquinés, embarranquinéssim, embarranquinéssiu, embarranquinessin

IMPERATIU: embarranquina, embarranquini, embarranquinem, embarranquineu, embarranquinin

->embarrar

■embarrar

[de barra¹; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

v 1 tr 1 Tancar una porta, una finestra, etc., amb barra.

2 p ext Tancar fort una porta, finestra, etc., amb clau o altre mitjà de subjecció.

3 Obstruir un pas amb objectes posats a manera de barrera.

2 1 tr Tancar una persona o cosa dins un lloc d’on no és possible de sortir o on altri no pot entrar.

2 pron S’ha embarrat a casa seva i ja fa tres dies que no el veu ningú.

3 tr Tancar el bestiar dins el corral o la pleta.

3 tr Estendre o posar en barres.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrar

GERUNDI: embarrant

PARTICIPI: embarrat, embarrada, embarrats, embarrades

INDICATIU PRESENT: embarro, embarres, embarra, embarrem, embarreu, embarren

INDICATIU IMPERFET: embarrava, embarraves, embarrava, embarràvem, embarràveu, embarraven

INDICATIU PASSAT: embarrí, embarrares, embarrà, embarràrem, embarràreu, embarraren

INDICATIU FUTUR: embarraré, embarraràs, embarrarà, embarrarem, embarrareu, embarraran

INDICATIU CONDICIONAL: embarraria, embarraries, embarraria, embarraríem, embarraríeu, embarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarri, embarris, embarri, embarrem, embarreu, embarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarrés, embarressis, embarrés, embarréssim, embarréssiu, embarressin

IMPERATIU: embarra, embarri, embarrem, embarreu, embarrin

->embarrat

■embarrat

[de embarrar]

m TECNOL Arbre de transmissió proveït de politges emprat en l’accionament de les màquines d’una instal·lació industrial arrossegades per un sol grup motor central.

->embarrellar

■embarrellar

[de barrella¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr Posar una o més barrelles a una gàbia. Netejar i embarrellar la gàbia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrellar

GERUNDI: embarrellant

PARTICIPI: embarrellat, embarrellada, embarrellats, embarrellades

INDICATIU PRESENT: embarrello, embarrelles, embarrella, embarrellem, embarrelleu, embarrellen

INDICATIU IMPERFET: embarrellava, embarrellaves, embarrellava, embarrellàvem, embarrellàveu, embarrellaven

INDICATIU PASSAT: embarrellí, embarrellares, embarrellà, embarrellàrem, embarrellàreu, embarrellaren

INDICATIU FUTUR: embarrellaré, embarrellaràs, embarrellarà, embarrellarem, embarrellareu, embarrellaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarrellaria, embarrellaries, embarrellaria, embarrellaríem, embarrellaríeu, embarrellarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarrelli, embarrellis, embarrelli, embarrellem, embarrelleu, embarrellin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarrellés, embarrellessis, embarrellés, embarrelléssim, embarrelléssiu, embarrellessin

IMPERATIU: embarrella, embarrelli, embarrellem, embarrelleu, embarrellin

->embarrerar

■embarrerar

[de barrera; 1a FONT: 1308]

v tr 1 Tancar amb barreres.

2 TÀCT Envoltar l’enemic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrerar

GERUNDI: embarrerant

PARTICIPI: embarrerat, embarrerada, embarrerats, embarrerades

INDICATIU PRESENT: embarrero, embarreres, embarrera, embarrerem, embarrereu, embarreren

INDICATIU IMPERFET: embarrerava, embarreraves, embarrerava, embarreràvem, embarreràveu, embarreraven

INDICATIU PASSAT: embarrerí, embarrerares, embarrerà, embarreràrem, embarreràreu, embarreraren

INDICATIU FUTUR: embarreraré, embarreraràs, embarrerarà, embarrerarem, embarrerareu, embarreraran

INDICATIU CONDICIONAL: embarreraria, embarreraries, embarreraria, embarreraríem, embarreraríeu, embarrerarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarreri, embarreris, embarreri, embarrerem, embarrereu, embarrerin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarrerés, embarreressis, embarrerés, embarreréssim, embarreréssiu, embarreressin

IMPERATIU: embarrera, embarreri, embarrerem, embarrereu, embarrerin

->embarretat

■embarretat -ada

[de barret]

adj Que porta barret. Vol fer el senyor: per això va sempre embarretat!

->embarriada

embarriada

Part. sil.: em_bar_ri_a_da

f CORR Acció d’embarriar.

->embarriar

embarriar

Part. sil.: em_bar_ri_ar

v tr CORR Classificar, un carter, (els objectes postals que corresponen al seu sector) abans d’iniciar-ne el repartiment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarriar

GERUNDI: embarriant

PARTICIPI: embarriat, embarriada, embarriats, embarriades

INDICATIU PRESENT: embarrio, embarries, embarria, embarriem, embarrieu, embarrien

INDICATIU IMPERFET: embarriava, embarriaves, embarriava, embarriàvem, embarriàveu, embarriaven

INDICATIU PASSAT: embarrií, embarriares, embarrià, embarriàrem, embarriàreu, embarriaren

INDICATIU FUTUR: embarriaré, embarriaràs, embarriarà, embarriarem, embarriareu, embarriaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarriaria, embarriaries, embarriaria, embarriaríem, embarriaríeu, embarriarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarriï, embarriïs, embarriï, embarriem, embarrieu, embarriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: embarriés, embarriessis, embarriés, embarriéssim, embarriéssiu, embarriessin

IMPERATIU: embarria, embarriï, embarriem, embarrieu, embarriïn

->embarrilar

■embarrilar

[de barril]

v tr Posar en un barril o en barrils.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrilar

GERUNDI: embarrilant

PARTICIPI: embarrilat, embarrilada, embarrilats, embarrilades

INDICATIU PRESENT: embarrilo, embarriles, embarrila, embarrilem, embarrileu, embarrilen

INDICATIU IMPERFET: embarrilava, embarrilaves, embarrilava, embarrilàvem, embarrilàveu, embarrilaven

INDICATIU PASSAT: embarrilí, embarrilares, embarrilà, embarrilàrem, embarrilàreu, embarrilaren

INDICATIU FUTUR: embarrilaré, embarrilaràs, embarrilarà, embarrilarem, embarrilareu, embarrilaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarrilaria, embarrilaries, embarrilaria, embarrilaríem, embarrilaríeu, embarrilarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarrili, embarrilis, embarrili, embarrilem, embarrileu, embarrilin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarrilés, embarrilessis, embarrilés, embarriléssim, embarriléssiu, embarrilessin

IMPERATIU: embarrila, embarrili, embarrilem, embarrileu, embarrilin

->embarriolar

■embarriolar

Part. sil.: em_bar_ri_o_lar

[de barriola]

v tr PESC Agafar amb una barriola.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarriolar

GERUNDI: embarriolant

PARTICIPI: embarriolat, embarriolada, embarriolats, embarriolades

INDICATIU PRESENT: embarriolo, embarrioles, embarriola, embarriolem, embarrioleu, embarriolen

INDICATIU IMPERFET: embarriolava, embarriolaves, embarriolava, embarriolàvem, embarriolàveu, embarriolaven

INDICATIU PASSAT: embarriolí, embarriolares, embarriolà, embarriolàrem, embarriolàreu, embarriolaren

INDICATIU FUTUR: embarriolaré, embarriolaràs, embarriolarà, embarriolarem, embarriolareu, embarriolaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarriolaria, embarriolaries, embarriolaria, embarriolaríem, embarriolaríeu, embarriolarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarrioli, embarriolis, embarrioli, embarriolem, embarrioleu, embarriolin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarriolés, embarriolessis, embarriolés, embarrioléssim, embarrioléssiu, embarriolessin

IMPERATIU: embarriola, embarrioli, embarriolem, embarrioleu, embarriolin

->embarrotar

■embarrotar

[de barrot]

v tr 1 Tancar (la porta) posant-hi el barrot, la barra.

2 FUST 1 Disposar barrots per a unir, reforçar o redreçar una peça o un conjunt de peces de fusta.

2 Posar travessers a un tauler de posts encadellades perquè sigui rígid.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarrotar

GERUNDI: embarrotant

PARTICIPI: embarrotat, embarrotada, embarrotats, embarrotades

INDICATIU PRESENT: embarroto, embarrotes, embarrota, embarrotem, embarroteu, embarroten

INDICATIU IMPERFET: embarrotava, embarrotaves, embarrotava, embarrotàvem, embarrotàveu, embarrotaven

INDICATIU PASSAT: embarrotí, embarrotares, embarrotà, embarrotàrem, embarrotàreu, embarrotaren

INDICATIU FUTUR: embarrotaré, embarrotaràs, embarrotarà, embarrotarem, embarrotareu, embarrotaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarrotaria, embarrotaries, embarrotaria, embarrotaríem, embarrotaríeu, embarrotarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarroti, embarrotis, embarroti, embarrotem, embarroteu, embarrotin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarrotés, embarrotessis, embarrotés, embarrotéssim, embarrotéssiu, embarrotessin

IMPERATIU: embarrota, embarroti, embarrotem, embarroteu, embarrotin

->embarum

■embarum

[de embarumar]

m Rama amb què hom embaruma o cobreix alguna cosa.

->embarumar

■embarumar

[variant de embalumar; 1a FONT: s. XX, Oller]

v 1 tr Cobrir amb rama, especialment la pila de llenya a punt de carbonar, abans de cobrir-la de terra.

2 pron Endinsar-se en una espessor de mates, canyes, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarumar

GERUNDI: embarumant

PARTICIPI: embarumat, embarumada, embarumats, embarumades

INDICATIU PRESENT: embarumo, embarumes, embaruma, embarumem, embarumeu, embarumen

INDICATIU IMPERFET: embarumava, embarumaves, embarumava, embarumàvem, embarumàveu, embarumaven

INDICATIU PASSAT: embarumí, embarumares, embarumà, embarumàrem, embarumàreu, embarumaren

INDICATIU FUTUR: embarumaré, embarumaràs, embarumarà, embarumarem, embarumareu, embarumaran

INDICATIU CONDICIONAL: embarumaria, embarumaries, embarumaria, embarumaríem, embarumaríeu, embarumarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarumi, embarumis, embarumi, embarumem, embarumeu, embarumin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarumés, embarumessis, embarumés, embaruméssim, embaruméssiu, embarumessin

IMPERATIU: embaruma, embarumi, embarumem, embarumeu, embarumin

->embarzerar

■embarzerar

[de l’ant. i dial. barzer (v. esbarzer)]

v 1 tr Posar esbarzers, cobrir d’esbarzers. Van embarzerar els marges.

2 pron Ficar-se entre esbarzers o plantes espinoses; embardissar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embarzerar

GERUNDI: embarzerant

PARTICIPI: embarzerat, embarzerada, embarzerats, embarzerades

INDICATIU PRESENT: embarzero, embarzeres, embarzera, embarzerem, embarzereu, embarzeren

INDICATIU IMPERFET: embarzerava, embarzeraves, embarzerava, embarzeràvem, embarzeràveu, embarzeraven

INDICATIU PASSAT: embarzerí, embarzerares, embarzerà, embarzeràrem, embarzeràreu, embarzeraren

INDICATIU FUTUR: embarzeraré, embarzeraràs, embarzerarà, embarzerarem, embarzerareu, embarzeraran

INDICATIU CONDICIONAL: embarzeraria, embarzeraries, embarzeraria, embarzeraríem, embarzeraríeu, embarzerarien

SUBJUNTIU PRESENT: embarzeri, embarzeris, embarzeri, embarzerem, embarzereu, embarzerin

SUBJUNTIU IMPERFET: embarzerés, embarzeressis, embarzerés, embarzeréssim, embarzeréssiu, embarzeressin

IMPERATIU: embarzera, embarzeri, embarzerem, embarzereu, embarzerin

->embasament

■embasament

Hom.: envasament

[de base; 1a FONT: 1420]

m CONSTR Base en què descansa tot l’edifici.

->embasardir

■embasardir

[de basarda]

v 1 tr Infondre basarda.

2 pron Agafar basarda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embasardir

GERUNDI: embasardint

PARTICIPI: embasardit, embasardida, embasardits, embasardides

INDICATIU PRESENT: embasardeixo, embasardeixes, embasardeix, embasardim, embasardiu, embasardeixen

INDICATIU IMPERFET: embasardia, embasardies, embasardia, embasardíem, embasardíeu, embasardien

INDICATIU PASSAT: embasardí, embasardires, embasardí, embasardírem, embasardíreu, embasardiren

INDICATIU FUTUR: embasardiré, embasardiràs, embasardirà, embasardirem, embasardireu, embasardiran

INDICATIU CONDICIONAL: embasardiria, embasardiries, embasardiria, embasardiríem, embasardiríeu, embasardirien

SUBJUNTIU PRESENT: embasardeixi, embasardeixis, embasardeixi, embasardim, embasardiu, embasardeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embasardís, embasardissis, embasardís, embasardíssim, embasardíssiu, embasardissin

IMPERATIU: embasardeix, embasardeixi, embasardim, embasardiu, embasardeixin

->embascar-se

■embascar-se

[de basca; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v pron Caure en basca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embascar

GERUNDI: embascant

PARTICIPI: embascat, embascada, embascats, embascades

INDICATIU PRESENT: embasco, embasques, embasca, embasquem, embasqueu, embasquen

INDICATIU IMPERFET: embascava, embascaves, embascava, embascàvem, embascàveu, embascaven

INDICATIU PASSAT: embasquí, embascares, embascà, embascàrem, embascàreu, embascaren

INDICATIU FUTUR: embascaré, embascaràs, embascarà, embascarem, embascareu, embascaran

INDICATIU CONDICIONAL: embascaria, embascaries, embascaria, embascaríem, embascaríeu, embascarien

SUBJUNTIU PRESENT: embasqui, embasquis, embasqui, embasquem, embasqueu, embasquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embasqués, embasquessis, embasqués, embasquéssim, embasquéssiu, embasquessin

IMPERATIU: embasca, embasqui, embasquem, embasqueu, embasquin

->embassada

■embassada

[de embassar]

f 1 Acció d’embassar o d’embassar-se;

2 l’efecte.

->embassament

■embassament

[de embassar]

m 1 1 Acció d’embassar o d’embassar-se;

2 l’efecte.

2 OBR PÚBL Pantà.

3 PAT Edema.

->embassar

■embassar

[de bassa]

v 1 1 tr Deturar i reunir l’aigua formant bassa.

2 pron En aquest terreny l’aigua no es pot embassar.

2 1 tr Omplir d’aigua, formant bassa, un camp, un camí, etc.

2 pron L’hort s’ha embassat.

3 tr 1 Posar dins una bassa.

2 TÈXT Amarar el lli, el cànem, el jute, etc., en basses.

4 pron Detenir-se els humors en alguna part del cos.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embassar

GERUNDI: embassant

PARTICIPI: embassat, embassada, embassats, embassades

INDICATIU PRESENT: embasso, embasses, embassa, embassem, embasseu, embassen

INDICATIU IMPERFET: embassava, embassaves, embassava, embassàvem, embassàveu, embassaven

INDICATIU PASSAT: embassí, embassares, embassà, embassàrem, embassàreu, embassaren

INDICATIU FUTUR: embassaré, embassaràs, embassarà, embassarem, embassareu, embassaran

INDICATIU CONDICIONAL: embassaria, embassaries, embassaria, embassaríem, embassaríeu, embassarien

SUBJUNTIU PRESENT: embassi, embassis, embassi, embassem, embasseu, embassin

SUBJUNTIU IMPERFET: embassés, embassessis, embassés, embasséssim, embasséssiu, embassessin

IMPERATIU: embassa, embassi, embassem, embasseu, embassin

->embassat

embassat -ada

[de embassar]

adj Inundat, omplert d’aigua, que forma bassa o basses. Un camí embassat.

->embasta

■embasta

[de embastar¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f 1 Costura de bastes.

2 Basta.

->embastador

■embastador -a

[de embastar¹]

m i f Persona que embasta.

->embastar¹

■embastar¹

[de basta; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr 1 CONF Ajuntar o assegurar amb una costura de punts llargs o bastes allò que hom ha de cosir després.

2 p anal Començar una feina, un tracte, etc., i deixar-lo sense acabar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embastar

GERUNDI: embastant

PARTICIPI: embastat, embastada, embastats, embastades

INDICATIU PRESENT: embasto, embastes, embasta, embastem, embasteu, embasten

INDICATIU IMPERFET: embastava, embastaves, embastava, embastàvem, embastàveu, embastaven

INDICATIU PASSAT: embastí, embastares, embastà, embastàrem, embastàreu, embastaren

INDICATIU FUTUR: embastaré, embastaràs, embastarà, embastarem, embastareu, embastaran

INDICATIU CONDICIONAL: embastaria, embastaries, embastaria, embastaríem, embastaríeu, embastarien

SUBJUNTIU PRESENT: embasti, embastis, embasti, embastem, embasteu, embastin

SUBJUNTIU IMPERFET: embastés, embastessis, embastés, embastéssim, embastéssiu, embastessin

IMPERATIU: embasta, embasti, embastem, embasteu, embastin

->embastar²

■embastar²

[de bast¹]

v tr Posar el bast a un animal. Anem a embastar el cavall.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embastar

GERUNDI: embastant

PARTICIPI: embastat, embastada, embastats, embastades

INDICATIU PRESENT: embasto, embastes, embasta, embastem, embasteu, embasten

INDICATIU IMPERFET: embastava, embastaves, embastava, embastàvem, embastàveu, embastaven

INDICATIU PASSAT: embastí, embastares, embastà, embastàrem, embastàreu, embastaren

INDICATIU FUTUR: embastaré, embastaràs, embastarà, embastarem, embastareu, embastaran

INDICATIU CONDICIONAL: embastaria, embastaries, embastaria, embastaríem, embastaríeu, embastarien

SUBJUNTIU PRESENT: embasti, embastis, embasti, embastem, embasteu, embastin

SUBJUNTIU IMPERFET: embastés, embastessis, embastés, embastéssim, embastéssiu, embastessin

IMPERATIU: embasta, embasti, embastem, embasteu, embastin

->embastardir

■embastardir

[de bastard]

v 1 tr 1 Fer degenerar.

2 fig L’esclavitud embastardeix els cors.

2 pron Degenerar. S’ha embastardit amb el seu afany desmesurat de diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embastardir

GERUNDI: embastardint

PARTICIPI: embastardit, embastardida, embastardits, embastardides

INDICATIU PRESENT: embastardeixo, embastardeixes, embastardeix, embastardim, embastardiu, embastardeixen

INDICATIU IMPERFET: embastardia, embastardies, embastardia, embastardíem, embastardíeu, embastardien

INDICATIU PASSAT: embastardí, embastardires, embastardí, embastardírem, embastardíreu, embastardiren

INDICATIU FUTUR: embastardiré, embastardiràs, embastardirà, embastardirem, embastardireu, embastardiran

INDICATIU CONDICIONAL: embastardiria, embastardiries, embastardiria, embastardiríem, embastardiríeu, embastardirien

SUBJUNTIU PRESENT: embastardeixi, embastardeixis, embastardeixi, embastardim, embastardiu, embastardeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embastardís, embastardissis, embastardís, embastardíssim, embastardíssiu, embastardissin

IMPERATIU: embastardeix, embastardeixi, embastardim, embastardiu, embastardeixin

->embastonar

■embastonar

[de bastó]

v tr Disposar les madeixes sobre bastons o canyes per tenyir-les.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embastonar

GERUNDI: embastonant

PARTICIPI: embastonat, embastonada, embastonats, embastonades

INDICATIU PRESENT: embastono, embastones, embastona, embastonem, embastoneu, embastonen

INDICATIU IMPERFET: embastonava, embastonaves, embastonava, embastonàvem, embastonàveu, embastonaven

INDICATIU PASSAT: embastoní, embastonares, embastonà, embastonàrem, embastonàreu, embastonaren

INDICATIU FUTUR: embastonaré, embastonaràs, embastonarà, embastonarem, embastonareu, embastonaran

INDICATIU CONDICIONAL: embastonaria, embastonaries, embastonaria, embastonaríem, embastonaríeu, embastonarien

SUBJUNTIU PRESENT: embastoni, embastonis, embastoni, embastonem, embastoneu, embastonin

SUBJUNTIU IMPERFET: embastonés, embastonessis, embastonés, embastonéssim, embastonéssiu, embastonessin

IMPERATIU: embastona, embastoni, embastonem, embastoneu, embastonin

->embat

■embat

[de l’ant. embatre’s ‘llançar-se’; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 Cop que dóna l’onada contra les roques, contra una nau, etc.

2 fig Envestida, escomesa. L’embat destructor del temps.

3 CLIMAT marinada¹ 2.

->embatol

■embatol

[de embat; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m Embat suau.

->embeinador

■embeinador -a

Part. sil.: em_bei_na_dor

[de embeinar]

adj BOT Dit de la fulla la beina de la qual envolta la tija.

->embeinar

■embeinar

Part. sil.: em_bei_nar

[de beina; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Ficar una arma o un instrument a la beina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embeinar

GERUNDI: embeinant

PARTICIPI: embeinat, embeinada, embeinats, embeinades

INDICATIU PRESENT: embeino, embeines, embeina, embeinem, embeineu, embeinen

INDICATIU IMPERFET: embeinava, embeinaves, embeinava, embeinàvem, embeinàveu, embeinaven

INDICATIU PASSAT: embeiní, embeinares, embeinà, embeinàrem, embeinàreu, embeinaren

INDICATIU FUTUR: embeinaré, embeinaràs, embeinarà, embeinarem, embeinareu, embeinaran

INDICATIU CONDICIONAL: embeinaria, embeinaries, embeinaria, embeinaríem, embeinaríeu, embeinarien

SUBJUNTIU PRESENT: embeini, embeinis, embeini, embeinem, embeineu, embeinin

SUBJUNTIU IMPERFET: embeinés, embeinessis, embeinés, embeinéssim, embeinéssiu, embeinessin

IMPERATIU: embeina, embeini, embeinem, embeineu, embeinin

->embellidor

■embellidor -a

1 adj Que embelleix. La força embellidora de la poesia.

2 m 1 Peça o motllura que serveix per a adornar una cosa, una superfície o per a amagar una part d’alguna cosa.

2 esp AUT Tapaboques.

->embelliment

■embelliment

Hom.: envelliment

[de embellir; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 Acció d’embellir o d’embellir-se;

2 l’efecte.

->embellir

■embellir

Hom.: envellir

[de bell; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer tornar bell o més bell. Hem embellit el jardí amb noves plantes.

2 pron Esdevenir bell o més bell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embellir

GERUNDI: embellint

PARTICIPI: embellit, embellida, embellits, embellides

INDICATIU PRESENT: embelleixo, embelleixes, embelleix, embellim, embelliu, embelleixen

INDICATIU IMPERFET: embellia, embellies, embellia, embellíem, embellíeu, embellien

INDICATIU PASSAT: embellí, embellires, embellí, embellírem, embellíreu, embelliren

INDICATIU FUTUR: embelliré, embelliràs, embellirà, embellirem, embellireu, embelliran

INDICATIU CONDICIONAL: embelliria, embelliries, embelliria, embelliríem, embelliríeu, embellirien

SUBJUNTIU PRESENT: embelleixi, embelleixis, embelleixi, embellim, embelliu, embelleixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embellís, embellissis, embellís, embellíssim, embellíssiu, embellissin

IMPERATIU: embelleix, embelleixi, embellim, embelliu, embelleixin

->embellit

■embellit -ida

[de embellir]

adj HERÀLD Dit dels ornaments, les línies, les cintes, etc., d’una figura quan són d’un esmalt diferent del seu.

->embenador

■embenador -a

[de embenar]

1 adj Que embena.

2 f ant Dona que curava d’embenar els infants trencats.

->embenadura

■embenadura

[de embenar]

f Embenat.

->embenament

■embenament

[de embenar]

m 1 1 Acció d’embenar;

2 l’efecte.

2 Embenat.

->embenar

■embenar

[de bena; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v tr Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes. Embenaren el cos del mort. Li han embenat el braç. Aquesta ferida té mal aspecte: l’haurem d’embenar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embenar

GERUNDI: embenant

PARTICIPI: embenat, embenada, embenats, embenades

INDICATIU PRESENT: embeno, embenes, embena, embenem, embeneu, embenen

INDICATIU IMPERFET: embenava, embenaves, embenava, embenàvem, embenàveu, embenaven

INDICATIU PASSAT: embení, embenares, embenà, embenàrem, embenàreu, embenaren

INDICATIU FUTUR: embenaré, embenaràs, embenarà, embenarem, embenareu, embenaran

INDICATIU CONDICIONAL: embenaria, embenaries, embenaria, embenaríem, embenaríeu, embenarien

SUBJUNTIU PRESENT: embeni, embenis, embeni, embenem, embeneu, embenin

SUBJUNTIU IMPERFET: embenés, embenessis, embenés, embenéssim, embenéssiu, embenessin

IMPERATIU: embena, embeni, embenem, embeneu, embenin

->embenat

■embenat

[de embenar]

m TERAP 1 Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan.

2 embenat de guix Embenat inamovible obtingut per mitjà de la impregnació d’una bena en una solució de guix que posteriorment se solidifica.

->embenatge

■embenatge

[de embenar]

m TERAP Conjunt de materials que, aplicats, formen l’embenat.

->emberízids

■emberízids

[del ll. cient. emberizidae, i aquest, també del ll. cient. emberiza, llatinització de l’alt. al. Emmeritz ‘pinsà’]

m 1 pl Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.

2 sing Ocell de la família dels emberízids.

->embero

■embero

m BOT Dibetú.

->embessonar-se

■embessonar-se

[de bessó²]

v pron Lligar-se íntimament dues coses com formant-ne una de sola. Acostar-se per l’amor dues ànimes i embessonar-se per sempre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embessonar

GERUNDI: embessonant

PARTICIPI: embessonat, embessonada, embessonats, embessonades

INDICATIU PRESENT: embessono, embessones, embessona, embessonem, embessoneu, embessonen

INDICATIU IMPERFET: embessonava, embessonaves, embessonava, embessonàvem, embessonàveu, embessonaven

INDICATIU PASSAT: embessoní, embessonares, embessonà, embessonàrem, embessonàreu, embessonaren

INDICATIU FUTUR: embessonaré, embessonaràs, embessonarà, embessonarem, embessonareu, embessonaran

INDICATIU CONDICIONAL: embessonaria, embessonaries, embessonaria, embessonaríem, embessonaríeu, embessonarien

SUBJUNTIU PRESENT: embessoni, embessonis, embessoni, embessonem, embessoneu, embessonin

SUBJUNTIU IMPERFET: embessonés, embessonessis, embessonés, embessonéssim, embessonéssiu, embessonessin

IMPERATIU: embessona, embessoni, embessonem, embessoneu, embessonin

->embetumar

■embetumar

[de betum]

v tr 1 Cobrir una cosa amb betum.

2 p ext Enllustrar les sabates.

3 col·loq Enganyar amb bones paraules.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embetumar

GERUNDI: embetumant

PARTICIPI: embetumat, embetumada, embetumats, embetumades

INDICATIU PRESENT: embetumo, embetumes, embetuma, embetumem, embetumeu, embetumen

INDICATIU IMPERFET: embetumava, embetumaves, embetumava, embetumàvem, embetumàveu, embetumaven

INDICATIU PASSAT: embetumí, embetumares, embetumà, embetumàrem, embetumàreu, embetumaren

INDICATIU FUTUR: embetumaré, embetumaràs, embetumarà, embetumarem, embetumareu, embetumaran

INDICATIU CONDICIONAL: embetumaria, embetumaries, embetumaria, embetumaríem, embetumaríeu, embetumarien

SUBJUNTIU PRESENT: embetumi, embetumis, embetumi, embetumem, embetumeu, embetumin

SUBJUNTIU IMPERFET: embetumés, embetumessis, embetumés, embetuméssim, embetuméssiu, embetumessin

IMPERATIU: embetuma, embetumi, embetumem, embetumeu, embetumin

->embeure

■embeure

Part. sil.: em_beu_re

[de beure¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 1 tr Absorbir. La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.

2 pron Amarar-se. S’embeu en la pròpia suor. Embeure’s d’entusiasme.

3 pron Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa. Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge.

2 p ext 1 tr Fer encongir una roba, especialment l’aigua.

2 pron Encongir-se una roba.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embeure

GERUNDI: embevent

PARTICIPI: embegut, embeguda, embeguts, embegudes

INDICATIU PRESENT: embec, embeus, embeu, embevem, embeveu, embeuen

INDICATIU IMPERFET: embevia, embevies, embevia, embevíem, embevíeu, embevien

INDICATIU PASSAT: embeguí, embegueres, embegué, embeguérem, embeguéreu, embegueren

INDICATIU FUTUR: embeuré, embeuràs, embeurà, embeurem, embeureu, embeuran

INDICATIU CONDICIONAL: embeuria, embeuries, embeuria, embeuríem, embeuríeu, embeurien

SUBJUNTIU PRESENT: embegui, embeguis, embegui, embeguem, embegueu, embeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embegués, embeguessis, embegués, embeguéssim, embeguéssiu, embeguessin

IMPERATIU: embeu, embegui, embeguem, embeveu, embeguin

->embicar

embicar

[del port. embicar, íd., der. de bico ‘bec’]

v MAR 1 tr Posar una verga en situació inclinada.

2 pron Inclinar-se o trobar-se en forma semblant qualsevol altra cosa de bord.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embicar

GERUNDI: embicant

PARTICIPI: embicat, embicada, embicats, embicades

INDICATIU PRESENT: embico, embiques, embica, embiquem, embiqueu, embiquen

INDICATIU IMPERFET: embicava, embicaves, embicava, embicàvem, embicàveu, embicaven

INDICATIU PASSAT: embiquí, embicares, embicà, embicàrem, embicàreu, embicaren

INDICATIU FUTUR: embicaré, embicaràs, embicarà, embicarem, embicareu, embicaran

INDICATIU CONDICIONAL: embicaria, embicaries, embicaria, embicaríem, embicaríeu, embicarien

SUBJUNTIU PRESENT: embiqui, embiquis, embiqui, embiquem, embiqueu, embiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embiqués, embiquessis, embiqués, embiquéssim, embiquéssiu, embiquessin

IMPERATIU: embica, embiqui, embiquem, embiqueu, embiquin

->embigar

■embigar

[de biga¹]

v tr CONSTR Posar les bigues per fer un sostre, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embigar

GERUNDI: embigant

PARTICIPI: embigat, embigada, embigats, embigades

INDICATIU PRESENT: embigo, embigues, embiga, embiguem, embigueu, embiguen

INDICATIU IMPERFET: embigava, embigaves, embigava, embigàvem, embigàveu, embigaven

INDICATIU PASSAT: embiguí, embigares, embigà, embigàrem, embigàreu, embigaren

INDICATIU FUTUR: embigaré, embigaràs, embigarà, embigarem, embigareu, embigaran

INDICATIU CONDICIONAL: embigaria, embigaries, embigaria, embigaríem, embigaríeu, embigarien

SUBJUNTIU PRESENT: embigui, embiguis, embigui, embiguem, embigueu, embiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embigués, embiguessis, embigués, embiguéssim, embiguéssiu, embiguessin

IMPERATIU: embiga, embigui, embiguem, embigueu, embiguin

->embigat

■embigat

[de embigar]

m CONSTR Conjunt de bigues que formen un sostre.

->embiòpters

embiòpters

Part. sil.: em_bi_òp_ters

m ENTOM 1 pl Ordre d’insectes hemimetàbols, de petites dimensions, que secreten seda i viuen sota pedres i escorces.

2 sing Insecte de l’ordre dels embiòpters.

->emblancar

■emblancar

[de blanc; 1a FONT: 1453]

v tr Emblanquinar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emblancar

GERUNDI: emblancant

PARTICIPI: emblancat, emblancada, emblancats, emblancades

INDICATIU PRESENT: emblanco, emblanques, emblanca, emblanquem, emblanqueu, emblanquen

INDICATIU IMPERFET: emblancava, emblancaves, emblancava, emblancàvem, emblancàveu, emblancaven

INDICATIU PASSAT: emblanquí, emblancares, emblancà, emblancàrem, emblancàreu, emblancaren

INDICATIU FUTUR: emblancaré, emblancaràs, emblancarà, emblancarem, emblancareu, emblancaran

INDICATIU CONDICIONAL: emblancaria, emblancaries, emblancaria, emblancaríem, emblancaríeu, emblancarien

SUBJUNTIU PRESENT: emblanqui, emblanquis, emblanqui, emblanquem, emblanqueu, emblanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emblanqués, emblanquessis, emblanqués, emblanquéssim, emblanquéssiu, emblanquessin

IMPERATIU: emblanca, emblanqui, emblanquem, emblanqueu, emblanquin

->emblanquidor

■emblanquidor -a

[de emblanquir; 1a FONT: 1513]

adj Que emblanqueix.

->emblanquiment

■emblanquiment

[de emblanquir; 1a FONT: 1417]

m 1 Acció d’emblanquir o d’emblanquir-se;

2 l’efecte.

->emblanquinada

■emblanquinada

[de emblanquinar]

f 1 Acció d’emblanquinar;

2 l’efecte.

->emblanquinador

■emblanquinador -a

[de emblanquinar; 1a FONT: 1356]

m i f Persona que té per ofici emblanquinar.

->emblanquinament

■emblanquinament

[de emblanquinar]

m Acció d’emblanquinar.

->emblanquinar

■emblanquinar

[de blanc; 1a FONT: 1611]

v tr 1 Pintar de blanc.

2 esp Donar una capa de calç o de guix diluïts en aigua a una paret, un sostre, una façana, etc. Hem emblanquinat la cuina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emblanquinar

GERUNDI: emblanquinant

PARTICIPI: emblanquinat, emblanquinada, emblanquinats, emblanquinades

INDICATIU PRESENT: emblanquino, emblanquines, emblanquina, emblanquinem, emblanquineu, emblanquinen

INDICATIU IMPERFET: emblanquinava, emblanquinaves, emblanquinava, emblanquinàvem, emblanquinàveu, emblanquinaven

INDICATIU PASSAT: emblanquiní, emblanquinares, emblanquinà, emblanquinàrem, emblanquinàreu, emblanquinaren

INDICATIU FUTUR: emblanquinaré, emblanquinaràs, emblanquinarà, emblanquinarem, emblanquinareu, emblanquinaran

INDICATIU CONDICIONAL: emblanquinaria, emblanquinaries, emblanquinaria, emblanquinaríem, emblanquinaríeu, emblanquinarien

SUBJUNTIU PRESENT: emblanquini, emblanquinis, emblanquini, emblanquinem, emblanquineu, emblanquinin

SUBJUNTIU IMPERFET: emblanquinés, emblanquinessis, emblanquinés, emblanquinéssim, emblanquinéssiu, emblanquinessin

IMPERATIU: emblanquina, emblanquini, emblanquinem, emblanquineu, emblanquinin

->emblanquinat

■emblanquinat

[de emblanquinar]

m 1 Emblanquinada.

2 Blanquejat.

->emblanquir

■emblanquir

[de blanc; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer tornar blanc.

2 pron Esdevenir blanc.

3 tr 1 METAL·L Netejar un metall mitjançant una recuita i un bany d’aigua acidulada.

2 NUMIS Tornar a la moneda d’argent el color propi del seu metall, perdut per la fosa i l’encunyació.

3 NUMIS Tractar la moneda de billó, de manera que adquireixi aparença d’argent.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emblanquir

GERUNDI: emblanquint

PARTICIPI: emblanquit, emblanquida, emblanquits, emblanquides

INDICATIU PRESENT: emblanqueixo, emblanqueixes, emblanqueix, emblanquim, emblanquiu, emblanqueixen

INDICATIU IMPERFET: emblanquia, emblanquies, emblanquia, emblanquíem, emblanquíeu, emblanquien

INDICATIU PASSAT: emblanquí, emblanquires, emblanquí, emblanquírem, emblanquíreu, emblanquiren

INDICATIU FUTUR: emblanquiré, emblanquiràs, emblanquirà, emblanquirem, emblanquireu, emblanquiran

INDICATIU CONDICIONAL: emblanquiria, emblanquiries, emblanquiria, emblanquiríem, emblanquiríeu, emblanquirien

SUBJUNTIU PRESENT: emblanqueixi, emblanqueixis, emblanqueixi, emblanquim, emblanquiu, emblanqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emblanquís, emblanquissis, emblanquís, emblanquíssim, emblanquíssiu, emblanquissin

IMPERATIU: emblanqueix, emblanqueixi, emblanquim, emblanquiu, emblanqueixin

->emblar

■emblar

Hom.: amblar

[del ll. col·loquial involare, íd., der. de volare ‘volar’, usat transitivament en el sentit de fer volar la caça per capturar-la; 1a FONT: s. XIII]

v tr ant Prendre, robar.

->emblaviment

■emblaviment

[de emblavir]

m Mena de taques blaves en la fusta tallada quan és atacada per certs fongs.

->emblavir

■emblavir

[de blau]

v 1 tr Fer tornar blau.

2 pron Esdevenir blau.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emblavir

GERUNDI: emblavint

PARTICIPI: emblavit, emblavida, emblavits, emblavides

INDICATIU PRESENT: emblaveixo, emblaveixes, emblaveix, emblavim, emblaviu, emblaveixen

INDICATIU IMPERFET: emblavia, emblavies, emblavia, emblavíem, emblavíeu, emblavien

INDICATIU PASSAT: emblaví, emblavires, emblaví, emblavírem, emblavíreu, emblaviren

INDICATIU FUTUR: emblaviré, emblaviràs, emblavirà, emblavirem, emblavireu, emblaviran

INDICATIU CONDICIONAL: emblaviria, emblaviries, emblaviria, emblaviríem, emblaviríeu, emblavirien

SUBJUNTIU PRESENT: emblaveixi, emblaveixis, emblaveixi, emblavim, emblaviu, emblaveixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emblavís, emblavissis, emblavís, emblavíssim, emblavíssiu, emblavissin

IMPERATIU: emblaveix, emblaveixi, emblavim, emblaviu, emblaveixin

->emblema

■emblema

[del ll. emblēma, i aquest, del gr. émblēma ‘ornament de relleu; mosaic’, der. de embállō ‘llançar; inserir’, i aquest, de bállō ‘llançar, tirar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Signe visible d’una idea, sovint acompanyat d’una llegenda explicativa.

2 1 Objecte visible consagrat per l’ús per a representar una idea, una cosa abstracta, etc. L’emblema de la justícia és una balança. Els emblemes de la reialesa.

2 ORG MIL Distintiu dels diferents cossos i armes militars.

3 HERÀLD Senyal distintiu d’una corporació, un organisme, un cos militar o d’una persona o una família no pertanyent a la noblesa, col·locat sovint dins un escut.

4 LIT Varietat de l’al·legoria caracteritzada per l’ús de trets susceptibles d’ésser representats gràficament.

5 emblema musivari ICONOG Imatge central d’un mosaic, voltada de sanefes decoratives geomètriques.

->emblemàtic

■emblemàtic -a

[de emblema]

1 adj Relatiu o pertanyent a un emblema.

2 adj Que conté un emblema.

3 adj Que representa a la manera d’un emblema.

4 f Ciència que estudia els emblemes.

->emblemàticament

■emblemàticament

[de emblemàtic]

adv 1 D’una manera emblemàtica.

2 Per mitjà d’emblemes.

->emblematòleg

■emblematòleg -òloga

m i f HERÀLD Persona versada en l’estudi dels emblemes.

->emblistadora

emblistadora

f EMBAL Màquina per a envasar productes en blísters.

->embó¹

■embó¹

Hom.: ambó

[deriv. regressiu de embonar]

m MAR Nom de diferents peces que formen part del folre de certes barques.

->embó²

■embó²

Hom.: ambó

[deriv. regressiu de embornal, íd.; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

m MAR Cadascun dels forats que hi ha al llarg de la buguera, els quals serveixen perquè s’escorri l’aigua que es fica als corredors.

->emboc

■emboc

[de embocar]

m Embocament.

->emboç

■emboç

Hom.: embós

m 1 Boç.

2 INDUM Part d’una bufanda, d’una capa, etc., que permet cobrir-se la part inferior de la cara fins al nas o els ulls.

3 1 beina 1 1.

2 esp Tros de branca corbat i acanalat que s’adapta al tall d’una dalla o d’una falç.

->embocada

■embocada

[de embocar]

f 1 Acció d’embocar 2;

2 l’efecte.

->embocador

■embocador

[de embocar; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Embocadura, entrada d’una badia, un port, canal o freu.

->embocadura

■embocadura

[de embocar; 1a FONT: s. XIX]

f 1 1 Obertura o pas per on hom entra en un carrer, en un port, etc.

2 GEOMORF Part d’un riu, canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, en un llac o en un altre riu.

2 mos 3 1.

3 MÚS Peça dels instruments de vent que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.

4 MÚS Manera d’adaptar un instrument de vent a la boca.

->embocament

embocament

[de embocar]

m Acció d’embocar, de passar per un lloc estret.

->embocar

■embocar

[de boca]

v 1 intr Començar, tenir la boca o obertura inicial, un carrer, un port, un riu, etc. Aquest carrer emboca a la plaça.

2 tr 1 Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l’eriçó.

2 fig Menjar àvidament. Ja ha embocat sis canelons.

3 MÚS Posar-se a la boca l’embocadura d’un instrument musical.

3 tr Entrar en un port, riu, carrer, etc., per la seva boca o embocadura. El vaixell embocava el port. Embocar un passadís.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embocar

GERUNDI: embocant

PARTICIPI: embocat, embocada, embocats, embocades

INDICATIU PRESENT: emboco, emboques, emboca, emboquem, emboqueu, emboquen

INDICATIU IMPERFET: embocava, embocaves, embocava, embocàvem, embocàveu, embocaven

INDICATIU PASSAT: emboquí, embocares, embocà, embocàrem, embocàreu, embocaren

INDICATIU FUTUR: embocaré, embocaràs, embocarà, embocarem, embocareu, embocaran

INDICATIU CONDICIONAL: embocaria, embocaries, embocaria, embocaríem, embocaríeu, embocarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboqui, emboquis, emboqui, emboquem, emboqueu, emboquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emboqués, emboquessis, emboqués, emboquéssim, emboquéssiu, emboquessin

IMPERATIU: emboca, emboqui, emboquem, emboqueu, emboquin

->emboçar

■emboçar

Hom.: embossar i embussar

[der. de boç o d’un ll. vg. *imbŭcciare, der. de bucca ‘boca’]

v 1 tr Posar el boç (a un gos, cavall, etc.).

2 pron Cobrir-se amb la bufanda, capa, etc., la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S’emboçà la capa fins als ulls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emboçar

GERUNDI: emboçant

PARTICIPI: emboçat, emboçada, emboçats, emboçades

INDICATIU PRESENT: emboço, emboces, emboça, embocem, emboceu, embocen

INDICATIU IMPERFET: emboçava, emboçaves, emboçava, emboçàvem, emboçàveu, emboçaven

INDICATIU PASSAT: embocí, emboçares, emboçà, emboçàrem, emboçàreu, emboçaren

INDICATIU FUTUR: emboçaré, emboçaràs, emboçarà, emboçarem, emboçareu, emboçaran

INDICATIU CONDICIONAL: emboçaria, emboçaries, emboçaria, emboçaríem, emboçaríeu, emboçarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboci, embocis, emboci, embocem, emboceu, embocin

SUBJUNTIU IMPERFET: embocés, embocessis, embocés, embocéssim, embocéssiu, embocessin

IMPERATIU: emboça, emboci, embocem, emboceu, embocin

->emboetar

■emboetar

Part. sil.: em_bo_e_tar

Hom.: embuatar

[de boet]

v tr FUST Obrar els cantells de les posts amb un boet fent solcs en una banda i crestalls a l’altra per encaixar-los.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emboetar

GERUNDI: emboetant

PARTICIPI: emboetat, emboetada, emboetats, emboetades

INDICATIU PRESENT: emboeto, emboetes, emboeta, emboetem, emboeteu, emboeten

INDICATIU IMPERFET: emboetava, emboetaves, emboetava, emboetàvem, emboetàveu, emboetaven

INDICATIU PASSAT: emboetí, emboetares, emboetà, emboetàrem, emboetàreu, emboetaren

INDICATIU FUTUR: emboetaré, emboetaràs, emboetarà, emboetarem, emboetareu, emboetaran

INDICATIU CONDICIONAL: emboetaria, emboetaries, emboetaria, emboetaríem, emboetaríeu, emboetarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboeti, emboetis, emboeti, emboetem, emboeteu, emboetin

SUBJUNTIU IMPERFET: emboetés, emboetessis, emboetés, emboetéssim, emboetéssiu, emboetessin

IMPERATIU: emboeta, emboeti, emboetem, emboeteu, emboetin

->emboetat

■emboetat

Part. sil.: em_bo_e_tat

[de emboetar]

m FUST Empostissat fet de posts emboetades en què el crestall de cadascuna encaixa amb el solc de la immediata.

->embofegar

■embofegar

[de bòfega]

v tr i pron Embotornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embofegar

GERUNDI: embofegant

PARTICIPI: embofegat, embofegada, embofegats, embofegades

INDICATIU PRESENT: embofego, embofegues, embofega, embofeguem, embofegueu, embofeguen

INDICATIU IMPERFET: embofegava, embofegaves, embofegava, embofegàvem, embofegàveu, embofegaven

INDICATIU PASSAT: embofeguí, embofegares, embofegà, embofegàrem, embofegàreu, embofegaren

INDICATIU FUTUR: embofegaré, embofegaràs, embofegarà, embofegarem, embofegareu, embofegaran

INDICATIU CONDICIONAL: embofegaria, embofegaries, embofegaria, embofegaríem, embofegaríeu, embofegarien

SUBJUNTIU PRESENT: embofegui, embofeguis, embofegui, embofeguem, embofegueu, embofeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embofegués, embofeguessis, embofegués, embofeguéssim, embofeguéssiu, embofeguessin

IMPERATIU: embofega, embofegui, embofeguem, embofegueu, embofeguin

->embogar

■embogar

[de boga²]

v tr OFIC Enformar el seient d’una cadira o canapè teixint-lo amb boga.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embogar

GERUNDI: embogant

PARTICIPI: embogat, embogada, embogats, embogades

INDICATIU PRESENT: embogo, embogues, emboga, emboguem, embogueu, emboguen

INDICATIU IMPERFET: embogava, embogaves, embogava, embogàvem, embogàveu, embogaven

INDICATIU PASSAT: emboguí, embogares, embogà, embogàrem, embogàreu, embogaren

INDICATIU FUTUR: embogaré, embogaràs, embogarà, embogarem, embogareu, embogaran

INDICATIU CONDICIONAL: embogaria, embogaries, embogaria, embogaríem, embogaríeu, embogarien

SUBJUNTIU PRESENT: embogui, emboguis, embogui, emboguem, embogueu, emboguin

SUBJUNTIU IMPERFET: embogués, emboguessis, embogués, emboguéssim, emboguéssiu, emboguessin

IMPERATIU: emboga, embogui, emboguem, embogueu, emboguin

->embogidor

■embogidor -a

[de embogir]

adj Que embogeix o fa embogir.

->embogiment

■embogiment

[de embogir]

m 1 Acció d’embogir o d’embogir-se;

2 l’efecte.

->embogir

■embogir

[de boig; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Fer tornar boig. Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs! La música l’embogeix.

2 intr Esdevenir boig. Embogí, i el van haver d’internar. Embogir de content.

3 pron Embogir-se per excés de feina. S’embogirà, quan et vegi!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embogir

GERUNDI: embogint

PARTICIPI: embogit, embogida, embogits, embogides

INDICATIU PRESENT: embogeixo, embogeixes, embogeix, embogim, embogiu, embogeixen

INDICATIU IMPERFET: embogia, embogies, embogia, embogíem, embogíeu, embogien

INDICATIU PASSAT: embogí, embogires, embogí, embogírem, embogíreu, embogiren

INDICATIU FUTUR: embogiré, embogiràs, embogirà, embogirem, embogireu, embogiran

INDICATIU CONDICIONAL: embogiria, embogiries, embogiria, embogiríem, embogiríeu, embogirien

SUBJUNTIU PRESENT: embogeixi, embogeixis, embogeixi, embogim, embogiu, embogeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embogís, embogissis, embogís, embogíssim, embogíssiu, embogissin

IMPERATIU: embogeix, embogeixi, embogim, embogiu, embogeixin

->emboirament

■emboirament

Part. sil.: em_boi_ra_ment

[de emboirar]

m 1 Acció d’emboirar o d’emboirar-se;

2 l’efecte.

->emboirar

■emboirar

Part. sil.: em_boi_rar

[de boira]

v 1 tr Omplir o cobrir de boira.

2 pron Cobrir-se de boira.

3 tr fig Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit. Els anys li emboiraven la memòria i els records. Tenir el cap emboirat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emboirar

GERUNDI: emboirant

PARTICIPI: emboirat, emboirada, emboirats, emboirades

INDICATIU PRESENT: emboiro, emboires, emboira, emboirem, emboireu, emboiren

INDICATIU IMPERFET: emboirava, emboiraves, emboirava, emboiràvem, emboiràveu, emboiraven

INDICATIU PASSAT: emboirí, emboirares, emboirà, emboiràrem, emboiràreu, emboiraren

INDICATIU FUTUR: emboiraré, emboiraràs, emboirarà, emboirarem, emboirareu, emboiraran

INDICATIU CONDICIONAL: emboiraria, emboiraries, emboiraria, emboiraríem, emboiraríeu, emboirarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboiri, emboiris, emboiri, emboirem, emboireu, emboirin

SUBJUNTIU IMPERFET: emboirés, emboiressis, emboirés, emboiréssim, emboiréssiu, emboiressin

IMPERATIU: emboira, emboiri, emboirem, emboireu, emboirin

->emboixar

emboixar

Part. sil.: em_boi_xar

m GEOBOT Boixeda.

->èmbol

■èmbol

[del ll. embŏlus ‘pistó d’una bomba’, i aquest, del gr. émbolos ‘forrellat, palanca’, der. de embállō ‘llançar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 TECNOL 1 Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre.

2 èmbol rotatiu Òrgan del motor rotatiu (o motor Wankel) format per tres lòbuls, que gira, amb moviment planetari, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició.

2 MED Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes.

->embolada

■embolada

Hom.: embulada

[de èmbol]

f HIDR i MOT 1 Moviment de l’èmbol d’un extrem a l’altre del cilindre dins el qual es mou.

2 Volum de fluid desplaçat per l’èmbol en efectuar el recorregut complet d’un extrem a l’altre del cilindre.

->embolar¹

■embolar¹

Hom.: ambular

[de bola¹]

v tr 1 Posar una bola a la punta (d’una cosa) per evitar de punxar-s’hi. Embola la pua de la màquina.

2 Empiular (un bou).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embolar

GERUNDI: embolant

PARTICIPI: embolat, embolada, embolats, embolades

INDICATIU PRESENT: embolo, emboles, embola, embolem, emboleu, embolen

INDICATIU IMPERFET: embolava, embolaves, embolava, embolàvem, embolàveu, embolaven

INDICATIU PASSAT: embolí, embolares, embolà, embolàrem, embolàreu, embolaren

INDICATIU FUTUR: embolaré, embolaràs, embolarà, embolarem, embolareu, embolaran

INDICATIU CONDICIONAL: embolaria, embolaries, embolaria, embolaríem, embolaríeu, embolarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboli, embolis, emboli, embolem, emboleu, embolin

SUBJUNTIU IMPERFET: embolés, embolessis, embolés, emboléssim, emboléssiu, embolessin

IMPERATIU: embola, emboli, embolem, emboleu, embolin

->embolar²

■embolar²

Hom.: ambular

[de bola²]

v tr Enllustrar amb bola (el calçat); embetumar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embolar

GERUNDI: embolant

PARTICIPI: embolat, embolada, embolats, embolades

INDICATIU PRESENT: embolo, emboles, embola, embolem, emboleu, embolen

INDICATIU IMPERFET: embolava, embolaves, embolava, embolàvem, embolàveu, embolaven

INDICATIU PASSAT: embolí, embolares, embolà, embolàrem, embolàreu, embolaren

INDICATIU FUTUR: embolaré, embolaràs, embolarà, embolarem, embolareu, embolaran

INDICATIU CONDICIONAL: embolaria, embolaries, embolaria, embolaríem, embolaríeu, embolarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboli, embolis, emboli, embolem, emboleu, embolin

SUBJUNTIU IMPERFET: embolés, embolessis, embolés, emboléssim, emboléssiu, embolessin

IMPERATIU: embola, emboli, embolem, emboleu, embolin

->embolcall

■embolcall

[de embolcar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 Allò amb què és embolcada alguna cosa.

2 Bolquers.

3 embolcall pupal ENTOM Cobertura que realitzen alguns insectes per a protegir la crisàlide.

->embolcallament

■embolcallament

[de embolcallar]

m 1 Acció d’embolcallar;

2 l’efecte.

->embolcallar

■embolcallar

[de embolcall; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

v tr 1 bolcar 1.

2 Embolcar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embolcallar

GERUNDI: embolcallant

PARTICIPI: embolcallat, embolcallada, embolcallats, embolcallades

INDICATIU PRESENT: embolcallo, embolcalles, embolcalla, embolcallem, embolcalleu, embolcallen

INDICATIU IMPERFET: embolcallava, embolcallaves, embolcallava, embolcallàvem, embolcallàveu, embolcallaven

INDICATIU PASSAT: embolcallí, embolcallares, embolcallà, embolcallàrem, embolcallàreu, embolcallaren

INDICATIU FUTUR: embolcallaré, embolcallaràs, embolcallarà, embolcallarem, embolcallareu, embolcallaran

INDICATIU CONDICIONAL: embolcallaria, embolcallaries, embolcallaria, embolcallaríem, embolcallaríeu, embolcallarien

SUBJUNTIU PRESENT: embolcalli, embolcallis, embolcalli, embolcallem, embolcalleu, embolcallin

SUBJUNTIU IMPERFET: embolcallés, embolcallessis, embolcallés, embolcalléssim, embolcalléssiu, embolcallessin

IMPERATIU: embolcalla, embolcalli, embolcallem, embolcalleu, embolcallin

->embolcar

■embolcar

[de bolcar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 Cobrir totalment o parcialment alguna cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc. Embolcarem el mort amb el sudari. La boira embolcava el poble.

2 fig L’embolcà dins un esguard humit de pena!

3 bolcar 1.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embolcar

GERUNDI: embolcant

PARTICIPI: embolcat, embolcada, embolcats, embolcades

INDICATIU PRESENT: embolco, embolques, embolca, embolquem, embolqueu, embolquen

INDICATIU IMPERFET: embolcava, embolcaves, embolcava, embolcàvem, embolcàveu, embolcaven

INDICATIU PASSAT: embolquí, embolcares, embolcà, embolcàrem, embolcàreu, embolcaren

INDICATIU FUTUR: embolcaré, embolcaràs, embolcarà, embolcarem, embolcareu, embolcaran

INDICATIU CONDICIONAL: embolcaria, embolcaries, embolcaria, embolcaríem, embolcaríeu, embolcarien

SUBJUNTIU PRESENT: embolqui, embolquis, embolqui, embolquem, embolqueu, embolquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embolqués, embolquessis, embolqués, embolquéssim, embolquéssiu, embolquessin

IMPERATIU: embolca, embolqui, embolquem, embolqueu, embolquin

->embolectomia

embolectomia

Part. sil.: em_bo_lec_to_mi_a

f CIR Intervenció quirúrgica que consisteix en l’ablació de l’èmbol o coàgul que obstrueix la llum vascular.

->embòlia

■embòlia

Part. sil.: em_bò_li_a

[del gr. embolḗ ‘inserció, atac, entrada’, de embállō ‘llançar’]

f 1 EMBRIOL Tipus de gastrulació que presenten els ous amb segmentació total i igual.

2 PAT Obstrucció d’un vas sanguini arterial, venós o capil·lar per un èmbol circulant pel corrent sanguini.

->embolic

■embolic

[de embolicar; 1a FONT: 1653, DTo.]

m 1 Efecte d’embolicar o d’embolicar-se.

2 esp Complicació d’esdeveniments, circumstàncies, etc., de què no és fàcil de deseixir-se. Armar un embolic. Desfer un embolic.

->embolicador¹

■embolicador¹ -a

[de embolicar i -dor²; 1a FONT: 1489]

adj Dit del fil, la corda, etc., susceptibles d’ésser embolicats.

->embolicador²

■embolicador² -a

[de embolicar i -dor¹]

1 1 adj Que embolica.

2 m Instrument per a embolicar fil o corda.

2 1 adj Que embolica, embrolla.

2 adj i m i f Embolicaire.

->embolicaire

■embolicaire

Part. sil.: em_bo_li_cai_re

[de embolic]

adj i m i f Que es complau a armar embolics.

->embolicament

■embolicament

[de embolicar; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

m 1 Acció d’embolicar;

2 l’efecte.

->embolicar

■embolicar

[de bolic; 1a FONT: 1490, Tirant]

v 1 tr 1 Embolcar amb roba, paper o qualsevol cosa flexible.

2 esp Aconduir un objecte o diferents objectes plegats embolcant-los amb alguna cosa flexible, fent-ne un bolic. Embolica-ho amb un plàstic: així no es mullarà!

2 1 tr Embullar. Aquest gat sempre m’embolica els cabdells! Com ho emboliques tot: així és impossible de fer res!

2 pron El cordill s’ha embolicat: ajuda’m a desembolicar-lo! Si hi intervé ell, segur que la cosa s’embolicarà!

3 embolica que fa fort! Expressió per a indicar que una situació, allò que hom explica, etc., es va complicant més i més.

4 embolicar la troca Complicar les coses.

3 pron Ficar-se, una cosa, entre altres, de les quals és difícil de destriar-la, de separar-la. S’ha embolicat amb la xarxa i no podem treure-l’en.

4 1 tr Ficar (algú) en una situació o en un afer complicats, perillosos, etc. L’han embolicat en el tràfic de drogues.

2 pron No t’emboliquis, que cada dia hi ha més repressió!

5 pron Establir amb algú una relació que pot ocasionar dificultats, perills, etc. Jo de tu no m’embolicaria amb una gent tan estranya! Abans d’embolicar-te amb la Núria, pensa-t’ho bé!

6 pron Empatollar-se. Què t’emboliques?: tens una imaginació...!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embolicar

GERUNDI: embolicant

PARTICIPI: embolicat, embolicada, embolicats, embolicades

INDICATIU PRESENT: embolico, emboliques, embolica, emboliquem, emboliqueu, emboliquen

INDICATIU IMPERFET: embolicava, embolicaves, embolicava, embolicàvem, embolicàveu, embolicaven

INDICATIU PASSAT: emboliquí, embolicares, embolicà, embolicàrem, embolicàreu, embolicaren

INDICATIU FUTUR: embolicaré, embolicaràs, embolicarà, embolicarem, embolicareu, embolicaran

INDICATIU CONDICIONAL: embolicaria, embolicaries, embolicaria, embolicaríem, embolicaríeu, embolicarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboliqui, emboliquis, emboliqui, emboliquem, emboliqueu, emboliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emboliqués, emboliquessis, emboliqués, emboliquéssim, emboliquéssiu, emboliquessin

IMPERATIU: embolica, emboliqui, emboliquem, emboliqueu, emboliquin

->embolismal

embolismal

[de embolisme¹]

adj CRON 1 Dit de l’any lunar que contenia tretze mesos, en lloc dels dotze d’ordinaris.

2 Dit del mes suplementari (de 30 dies) d’aquest any.

->embolisme¹

■embolisme¹

[del ll. embolismus, i aquest, del gr. embolismós ‘intercalació’; 1a FONT: 1885]

m 1 CRON Afegiment d’un cert nombre de dies a la duració d’un any per posar d’acord el desenvolupament dels anys solars amb els anys lunars.

2 LIT i LITÚRG Ampliació d’un text per mitjà d’una frase o un paràgraf afegits generalment al final.

->embolisme²

■embolisme²

[de embòlia]

m EMBRIOL i PAT Embòlia.

->embonadora

■embonadora

[de embonar]

f TÈXT La primera de les cardes d’un assortiment per a filatura de la llana en la qual la llana és objecte de l’operació d’embonar.

->embonar

■embonar

[de bo²]

v tr 1 CONSTR NAV Afegir taulons sobre el folre d’un vaixell a fi d’augmentar la seva mànega i donar-li més estabilitat.

2 TÈXT Disposar una floca en forma de napa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embonar

GERUNDI: embonant

PARTICIPI: embonat, embonada, embonats, embonades

INDICATIU PRESENT: embono, embones, embona, embonem, emboneu, embonen

INDICATIU IMPERFET: embonava, embonaves, embonava, embonàvem, embonàveu, embonaven

INDICATIU PASSAT: emboní, embonares, embonà, embonàrem, embonàreu, embonaren

INDICATIU FUTUR: embonaré, embonaràs, embonarà, embonarem, embonareu, embonaran

INDICATIU CONDICIONAL: embonaria, embonaries, embonaria, embonaríem, embonaríeu, embonarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboni, embonis, emboni, embonem, emboneu, embonin

SUBJUNTIU IMPERFET: embonés, embonessis, embonés, embonéssim, embonéssiu, embonessin

IMPERATIU: embona, emboni, embonem, emboneu, embonin

->emboniquir

■emboniquir

[de bonic]

v tr Fer tornar bonic o més bonic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emboniquir

GERUNDI: emboniquint

PARTICIPI: emboniquit, emboniquida, emboniquits, emboniquides

INDICATIU PRESENT: emboniqueixo, emboniqueixes, emboniqueix, emboniquim, emboniquiu, emboniqueixen

INDICATIU IMPERFET: emboniquia, emboniquies, emboniquia, emboniquíem, emboniquíeu, emboniquien

INDICATIU PASSAT: emboniquí, emboniquires, emboniquí, emboniquírem, emboniquíreu, emboniquiren

INDICATIU FUTUR: emboniquiré, emboniquiràs, emboniquirà, emboniquirem, emboniquireu, emboniquiran

INDICATIU CONDICIONAL: emboniquiria, emboniquiries, emboniquiria, emboniquiríem, emboniquiríeu, emboniquirien

SUBJUNTIU PRESENT: emboniqueixi, emboniqueixis, emboniqueixi, emboniquim, emboniquiu, emboniqueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: emboniquís, emboniquissis, emboniquís, emboniquíssim, emboniquíssiu, emboniquissin

IMPERATIU: emboniqueix, emboniqueixi, emboniquim, emboniquiu, emboniqueixin

->emborbollar

■emborbollar

[de borboll]

v 1 tr Avalotar una munió, un país, etc., provocant-hi borbolls, tumults, baralles.

2 pron Parlar atropelladament, a borbolls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborbollar

GERUNDI: emborbollant

PARTICIPI: emborbollat, emborbollada, emborbollats, emborbollades

INDICATIU PRESENT: emborbollo, emborbolles, emborbolla, emborbollem, emborbolleu, emborbollen

INDICATIU IMPERFET: emborbollava, emborbollaves, emborbollava, emborbollàvem, emborbollàveu, emborbollaven

INDICATIU PASSAT: emborbollí, emborbollares, emborbollà, emborbollàrem, emborbollàreu, emborbollaren

INDICATIU FUTUR: emborbollaré, emborbollaràs, emborbollarà, emborbollarem, emborbollareu, emborbollaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborbollaria, emborbollaries, emborbollaria, emborbollaríem, emborbollaríeu, emborbollarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborbolli, emborbollis, emborbolli, emborbollem, emborbolleu, emborbollin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborbollés, emborbollessis, emborbollés, emborbolléssim, emborbolléssiu, emborbollessin

IMPERATIU: emborbolla, emborbolli, emborbollem, emborbolleu, emborbollin

->embordeir-se

■embordeir-se

Part. sil.: em_bor_de_ir-se

[de bord²]

v pron Embordonir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embordeir

GERUNDI: embordeint

PARTICIPI: embordeït, embordeïda, embordeïts, embordeïdes

INDICATIU PRESENT: embordeeixo, embordeeixes, embordeeix, embordeïm, embordeïu, embordeeixen

INDICATIU IMPERFET: embordeïa, embordeïes, embordeïa, embordeíem, embordeíeu, embordeïen

INDICATIU PASSAT: embordeí, embordeïres, embordeí, embordeírem, embordeíreu, embordeïren

INDICATIU FUTUR: embordeiré, embordeiràs, embordeirà, embordeirem, embordeireu, embordeiran

INDICATIU CONDICIONAL: embordeiria, embordeiries, embordeiria, embordeiríem, embordeiríeu, embordeirien

SUBJUNTIU PRESENT: embordeeixi, embordeeixis, embordeeixi, embordeïm, embordeïu, embordeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embordeís, embordeïssis, embordeís, embordeíssim, embordeíssiu, embordeïssin

IMPERATIU: embordeeix, embordeeixi, embordeïm, embordeïu, embordeeixin

->embordir-se

embordir-se

[de bord²]

v pron Embordonir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embordir

GERUNDI: embordint

PARTICIPI: embordit, embordida, embordits, embordides

INDICATIU PRESENT: embordeixo, embordeixes, embordeix, embordim, embordiu, embordeixen

INDICATIU IMPERFET: embordia, embordies, embordia, embordíem, embordíeu, embordien

INDICATIU PASSAT: embordí, embordires, embordí, embordírem, embordíreu, embordiren

INDICATIU FUTUR: embordiré, embordiràs, embordirà, embordirem, embordireu, embordiran

INDICATIU CONDICIONAL: embordiria, embordiries, embordiria, embordiríem, embordiríeu, embordirien

SUBJUNTIU PRESENT: embordeixi, embordeixis, embordeixi, embordim, embordiu, embordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embordís, embordissis, embordís, embordíssim, embordíssiu, embordissin

IMPERATIU: embordeix, embordeixi, embordim, embordiu, embordeixin

->embordonir

■embordonir

[de bord²]

v 1 1 tr Fer esdevenir bord.

2 pron Esdevenir bord. Els avellaners trasplantats s’embordoniran.

2 fig 1 tr Fer degenerar, corrompre. Era un bon noi, però les males companyies l’embordoniren.

2 pron Degenerar, corrompre’s. Embordornir-se els costums.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embordonir

GERUNDI: embordonint

PARTICIPI: embordonit, embordonida, embordonits, embordonides

INDICATIU PRESENT: embordoneixo, embordoneixes, embordoneix, embordonim, embordoniu, embordoneixen

INDICATIU IMPERFET: embordonia, embordonies, embordonia, embordoníem, embordoníeu, embordonien

INDICATIU PASSAT: embordoní, embordonires, embordoní, embordonírem, embordoníreu, embordoniren

INDICATIU FUTUR: embordoniré, embordoniràs, embordonirà, embordonirem, embordonireu, embordoniran

INDICATIU CONDICIONAL: embordoniria, embordoniries, embordoniria, embordoniríem, embordoniríeu, embordonirien

SUBJUNTIU PRESENT: embordoneixi, embordoneixis, embordoneixi, embordonim, embordoniu, embordoneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: embordonís, embordonissis, embordonís, embordoníssim, embordoníssiu, embordonissin

IMPERATIU: embordoneix, embordoneixi, embordonim, embordoniu, embordoneixin

->emborlat

■emborlat -ada

[de borla]

adj Guarnit amb borles.

->embornal

■embornal

[de l’ant. embrunals , metàtesi de *umbrenals, i aquest, del gr. ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, der. de ómbros ‘pluja’; 1a FONT: s. XIII]

m 1 CONSTR NAV i OBR PÚBL Cadascun dels forats de desguàs practicats a cada costat d’una nau, d’una calçada, etc.

2 ECOL Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient. Les aigües marines són l’embornal del diòxid de carboni.

->embornament

■embornament

[de embornar]

m ELECTROT 1 Acció d’embornar;

2 l’efecte.

->embornar

■embornar

[de born³]

v tr ELECTROT Connectar uns conductors als borns d’un aparell elèctric.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embornar

GERUNDI: embornant

PARTICIPI: embornat, embornada, embornats, embornades

INDICATIU PRESENT: emborno, embornes, emborna, embornem, emborneu, embornen

INDICATIU IMPERFET: embornava, embornaves, embornava, embornàvem, embornàveu, embornaven

INDICATIU PASSAT: emborní, embornares, embornà, embornàrem, embornàreu, embornaren

INDICATIU FUTUR: embornaré, embornaràs, embornarà, embornarem, embornareu, embornaran

INDICATIU CONDICIONAL: embornaria, embornaries, embornaria, embornaríem, embornaríeu, embornarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborni, embornis, emborni, embornem, emborneu, embornin

SUBJUNTIU IMPERFET: embornés, embornessis, embornés, embornéssim, embornéssiu, embornessin

IMPERATIU: emborna, emborni, embornem, emborneu, embornin

->emborniar

■emborniar

Part. sil.: em_bor_ni_ar

[de borni; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr Fer borni.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborniar

GERUNDI: emborniant

PARTICIPI: emborniat, emborniada, emborniats, emborniades

INDICATIU PRESENT: embornio, embornies, embornia, emborniem, embornieu, embornien

INDICATIU IMPERFET: emborniava, emborniaves, emborniava, emborniàvem, emborniàveu, emborniaven

INDICATIU PASSAT: embornií, emborniares, embornià, emborniàrem, emborniàreu, emborniaren

INDICATIU FUTUR: emborniaré, emborniaràs, emborniarà, emborniarem, emborniareu, emborniaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborniaria, emborniaries, emborniaria, emborniaríem, emborniaríeu, emborniarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborniï, emborniïs, emborniï, emborniem, embornieu, emborniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: emborniés, emborniessis, emborniés, emborniéssim, emborniéssiu, emborniessin

IMPERATIU: embornia, emborniï, emborniem, embornieu, emborniïn

->emborrada

■emborrada

[de emborrar]

f 1 Acció d’emborrar;

2 l’efecte.

->emborrador

■emborrador -a

[de emborrar; 1a FONT: 1401]

adj i m i f Que emborra.

->emborrar

■emborrar

[de borra]

v tr Omplir de borra un coixí, una albarda, un seient, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborrar

GERUNDI: emborrant

PARTICIPI: emborrat, emborrada, emborrats, emborrades

INDICATIU PRESENT: emborro, emborres, emborra, emborrem, emborreu, emborren

INDICATIU IMPERFET: emborrava, emborraves, emborrava, emborràvem, emborràveu, emborraven

INDICATIU PASSAT: emborrí, emborrares, emborrà, emborràrem, emborràreu, emborraren

INDICATIU FUTUR: emborraré, emborraràs, emborrarà, emborrarem, emborrareu, emborraran

INDICATIU CONDICIONAL: emborraria, emborraries, emborraria, emborraríem, emborraríeu, emborrarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborri, emborris, emborri, emborrem, emborreu, emborrin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborrés, emborressis, emborrés, emborréssim, emborréssiu, emborressin

IMPERATIU: emborra, emborri, emborrem, emborreu, emborrin

->emborrascar-se

■emborrascar-se

[de borrasca]

v pron Congriar-se una borrasca, amenaçar borrasca. El temps s’emborrasca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborrascar

GERUNDI: emborrascant

PARTICIPI: emborrascat, emborrascada, emborrascats, emborrascades

INDICATIU PRESENT: emborrasco, emborrasques, emborrasca, emborrasquem, emborrasqueu, emborrasquen

INDICATIU IMPERFET: emborrascava, emborrascaves, emborrascava, emborrascàvem, emborrascàveu, emborrascaven

INDICATIU PASSAT: emborrasquí, emborrascares, emborrascà, emborrascàrem, emborrascàreu, emborrascaren

INDICATIU FUTUR: emborrascaré, emborrascaràs, emborrascarà, emborrascarem, emborrascareu, emborrascaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborrascaria, emborrascaries, emborrascaria, emborrascaríem, emborrascaríeu, emborrascarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborrasqui, emborrasquis, emborrasqui, emborrasquem, emborrasqueu, emborrasquin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborrasqués, emborrasquessis, emborrasqués, emborrasquéssim, emborrasquéssiu, emborrasquessin

IMPERATIU: emborrasca, emborrasqui, emborrasquem, emborrasqueu, emborrasquin

->emborrassament

■emborrassament

[de emborrassar]

m ALIM 1 Acció d’emborrassar;

2 l’efecte.

->emborrassar

■emborrassar

[de borra]

v tr ALIM Cobrir d’una capa de llard, etc., una vianda que hom ha de rostir. Capons emborrassats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborrassar

GERUNDI: emborrassant

PARTICIPI: emborrassat, emborrassada, emborrassats, emborrassades

INDICATIU PRESENT: emborrasso, emborrasses, emborrassa, emborrassem, emborrasseu, emborrassen

INDICATIU IMPERFET: emborrassava, emborrassaves, emborrassava, emborrassàvem, emborrassàveu, emborrassaven

INDICATIU PASSAT: emborrassí, emborrassares, emborrassà, emborrassàrem, emborrassàreu, emborrassaren

INDICATIU FUTUR: emborrassaré, emborrassaràs, emborrassarà, emborrassarem, emborrassareu, emborrassaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborrassaria, emborrassaries, emborrassaria, emborrassaríem, emborrassaríeu, emborrassarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborrassi, emborrassis, emborrassi, emborrassem, emborrasseu, emborrassin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborrassés, emborrassessis, emborrassés, emborrasséssim, emborrasséssiu, emborrassessin

IMPERATIU: emborrassa, emborrassi, emborrassem, emborrasseu, emborrassin

->emborratxador

■emborratxador -a

[de emborratxar]

adj Embriagador.

->emborratxament

■emborratxament

[de emborratxar]

m Embriagament.

->emborratxar

■emborratxar

[de borratxo; 1a FONT: 1586]

v 1 1 tr Embriagar per l’excés de beguda alcohòlica una persona o un animal.

2 abs El vi emborratxa.

3 pron S’emborratxa amb ratafia cada dissabte.

4 tr fig Excitar fortament l’esperit d’algú. La seva paraula emborratxa les multituds.

5 pron fig Quan t’emborratxes amb aquesta música decadent fas fàstic!

6 [acompanyat d’un gerundi, fent l’acció expressada pel gerundi] pron Excitar-se fins a caure en exageració. S’emborratxa parlant.

2 1 tr Barrejar uns colors amb els altres, especialment en la roba quan hom la renta. L’aigua ha emborratxat la roba.

2 pron Emborratxar-se una camisa.

3 tr PAST Xopar el pa de pessic d’un pastís o d’un dolç en almívar o en licor perquè resulti més gustós.

4 tr PINT Pintar de colors forts i vius.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborratxar

GERUNDI: emborratxant

PARTICIPI: emborratxat, emborratxada, emborratxats, emborratxades

INDICATIU PRESENT: emborratxo, emborratxes, emborratxa, emborratxem, emborratxeu, emborratxen

INDICATIU IMPERFET: emborratxava, emborratxaves, emborratxava, emborratxàvem, emborratxàveu, emborratxaven

INDICATIU PASSAT: emborratxí, emborratxares, emborratxà, emborratxàrem, emborratxàreu, emborratxaren

INDICATIU FUTUR: emborratxaré, emborratxaràs, emborratxarà, emborratxarem, emborratxareu, emborratxaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborratxaria, emborratxaries, emborratxaria, emborratxaríem, emborratxaríeu, emborratxarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborratxi, emborratxis, emborratxi, emborratxem, emborratxeu, emborratxin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborratxés, emborratxessis, emborratxés, emborratxéssim, emborratxéssiu, emborratxessin

IMPERATIU: emborratxa, emborratxi, emborratxem, emborratxeu, emborratxin

->emborrossar-se

■emborrossar-se

[de borra]

v pron Cobrir-se la cara, el cap, amb un drap, un vel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborrossar

GERUNDI: emborrossant

PARTICIPI: emborrossat, emborrossada, emborrossats, emborrossades

INDICATIU PRESENT: emborrosso, emborrosses, emborrossa, emborrossem, emborrosseu, emborrossen

INDICATIU IMPERFET: emborrossava, emborrossaves, emborrossava, emborrossàvem, emborrossàveu, emborrossaven

INDICATIU PASSAT: emborrossí, emborrossares, emborrossà, emborrossàrem, emborrossàreu, emborrossaren

INDICATIU FUTUR: emborrossaré, emborrossaràs, emborrossarà, emborrossarem, emborrossareu, emborrossaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborrossaria, emborrossaries, emborrossaria, emborrossaríem, emborrossaríeu, emborrossarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborrossi, emborrossis, emborrossi, emborrossem, emborrosseu, emborrossin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborrossés, emborrossessis, emborrossés, emborrosséssim, emborrosséssiu, emborrossessin

IMPERATIU: emborrossa, emborrossi, emborrossem, emborrosseu, emborrossin

->emborsar

■emborsar

[de borsa]

v tr 1 embossar¹.

2 Rebre, ingressar (una quantitat de diners).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emborsar

GERUNDI: emborsant

PARTICIPI: emborsat, emborsada, emborsats, emborsades

INDICATIU PRESENT: emborso, emborses, emborsa, emborsem, emborseu, emborsen

INDICATIU IMPERFET: emborsava, emborsaves, emborsava, emborsàvem, emborsàveu, emborsaven

INDICATIU PASSAT: emborsí, emborsares, emborsà, emborsàrem, emborsàreu, emborsaren

INDICATIU FUTUR: emborsaré, emborsaràs, emborsarà, emborsarem, emborsareu, emborsaran

INDICATIU CONDICIONAL: emborsaria, emborsaries, emborsaria, emborsaríem, emborsaríeu, emborsarien

SUBJUNTIU PRESENT: emborsi, emborsis, emborsi, emborsem, emborseu, emborsin

SUBJUNTIU IMPERFET: emborsés, emborsessis, emborsés, emborséssim, emborséssiu, emborsessin

IMPERATIU: emborsa, emborsi, emborsem, emborseu, emborsin

->embós¹

embós¹

Hom.: emboç

[de embossar¹]

[pl -ossos] m Acció d’embossar¹.

->embós²

■embós²

Hom.: emboç

[de embossar²]

[pl -ossos] m Embús.

->embosca

■embosca

f ant Emboscada.

->emboscada

■emboscada

[de emboscar; 1a FONT: 1405]

f TÀCT Acció d’emboscar o d’emboscar-se.

->emboscar

■emboscar

[de bosc; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v 1 1 tr Ficar, fer entrar, en l’espessor d’un bosc.

2 pron Ficar-se en l’espessor d’un bosc.

2 tr TÀCT Posar tropes a l’aguait en un lloc amagat per sorprendre l’enemic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: emboscar

GERUNDI: emboscant

PARTICIPI: emboscat, emboscada, emboscats, emboscades

INDICATIU PRESENT: embosco, embosques, embosca, embosquem, embosqueu, embosquen

INDICATIU IMPERFET: emboscava, emboscaves, emboscava, emboscàvem, emboscàveu, emboscaven

INDICATIU PASSAT: embosquí, emboscares, emboscà, emboscàrem, emboscàreu, emboscaren

INDICATIU FUTUR: emboscaré, emboscaràs, emboscarà, emboscarem, emboscareu, emboscaran

INDICATIU CONDICIONAL: emboscaria, emboscaries, emboscaria, emboscaríem, emboscaríeu, emboscarien

SUBJUNTIU PRESENT: embosqui, embosquis, embosqui, embosquem, embosqueu, embosquin

SUBJUNTIU IMPERFET: embosqués, embosquessis, embosqués, embosquéssim, embosquéssiu, embosquessin

IMPERATIU: embosca, embosqui, embosquem, embosqueu, embosquin

->emboscat

■emboscat -ada

[de emboscar]

adj Boscat.

->embossada

■embossada

Hom.: embussada

[de embossar²]

f Embussada.

->embossament¹

■embossament¹

Hom.: embussament

[de embossar¹]

m embós¹.

->embossament²

■embossament²

Hom.: embussament

[de embossar²]

m Embús.

->embossar¹

■embossar¹

Hom.: emboçar i embussar

[de bossa; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Posar a la bossa, especialment diners.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embossar

GERUNDI: embossant

PARTICIPI: embossat, embossada, embossats, embossades

INDICATIU PRESENT: embosso, embosses, embossa, embossem, embosseu, embossen

INDICATIU IMPERFET: embossava, embossaves, embossava, embossàvem, embossàveu, embossaven

INDICATIU PASSAT: embossí, embossares, embossà, embossàrem, embossàreu, embossaren

INDICATIU FUTUR: embossaré, embossaràs, embossarà, embossarem, embossareu, embossaran

INDICATIU CONDICIONAL: embossaria, embossaries, embossaria, embossaríem, embossaríeu, embossarien

SUBJUNTIU PRESENT: embossi, embossis, embossi, embossem, embosseu, embossin

SUBJUNTIU IMPERFET: embossés, embossessis, embossés, embosséssim, embosséssiu, embossessin

IMPERATIU: embossa, embossi, embossem, embosseu, embossin

->embossar²

■embossar²

Hom.: emboçar i embussar

[v. embussar]

v tr i pron Embussar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embossar

GERUNDI: embossant

PARTICIPI: embossat, embossada, embossats, embossades

INDICATIU PRESENT: embosso, embosses, embossa, embossem, embosseu, embossen

INDICATIU IMPERFET: embossava, embossaves, embossava, embossàvem, embossàveu, embossaven

INDICATIU PASSAT: embossí, embossares, embossà, embossàrem, embossàreu, embossaren

INDICATIU FUTUR: embossaré, embossaràs, embossarà, embossarem, embossareu, embossaran

INDICATIU CONDICIONAL: embossaria, embossaries, embossaria, embossaríem, embossaríeu, embossarien

SUBJUNTIU PRESENT: embossi, embossis, embossi, embossem, embosseu, embossin

SUBJUNTIU IMPERFET: embossés, embossessis, embossés, embosséssim, embosséssiu, embossessin

IMPERATIU: embossa, embossi, embossem, embosseu, embossin

->embosta

■embosta

[d’un hispanoromànic *ambosta, haplologia del cèlt. *ambibosta, der. de *bosta ‘conca de la mà’, amb el prefix ambi- ‘tots dos’; 1a FONT: s. XVI]

f Almosta.

->embotar

■embotar

[de bóta; 1a FONT: s. XV]

v tr Posar en una bóta o en bótes. Ja han embotat el vi.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotar

GERUNDI: embotant

PARTICIPI: embotat, embotada, embotats, embotades

INDICATIU PRESENT: emboto, embotes, embota, embotem, emboteu, emboten

INDICATIU IMPERFET: embotava, embotaves, embotava, embotàvem, embotàveu, embotaven

INDICATIU PASSAT: embotí, embotares, embotà, embotàrem, embotàreu, embotaren

INDICATIU FUTUR: embotaré, embotaràs, embotarà, embotarem, embotareu, embotaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotaria, embotaries, embotaria, embotaríem, embotaríeu, embotarien

SUBJUNTIU PRESENT: emboti, embotis, emboti, embotem, emboteu, embotin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotés, embotessis, embotés, embotéssim, embotéssiu, embotessin

IMPERATIU: embota, emboti, embotem, emboteu, embotin

->embotellador

■embotellador -a

[de embotellar]

adj i m i f 1 Que embotella.

2 màquina embotelladora (o simplement embotelladora) ALIM i MANUT Màquina automàtica per a omplir de líquid una ampolla i, generalment, tapar-la, amb tapa o soldadura, en certs envasos de vidre o de material plàstic, i posar-li l’etiqueta.

->embotellament

■embotellament

[de embotellar]

m 1 EMBAL 1 Acció d’embotellar;

2 l’efecte.

2 Embús, especialment de trànsit.

->embotellar

■embotellar

[de botella]

v tr 1 1 Posar en una botella o en botelles.

2 màquina d’embotellar ALIM i MANUT Màquina embotelladora.

2 TRANSP embussar 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotellar

GERUNDI: embotellant

PARTICIPI: embotellat, embotellada, embotellats, embotellades

INDICATIU PRESENT: embotello, embotelles, embotella, embotellem, embotelleu, embotellen

INDICATIU IMPERFET: embotellava, embotellaves, embotellava, embotellàvem, embotellàveu, embotellaven

INDICATIU PASSAT: embotellí, embotellares, embotellà, embotellàrem, embotellàreu, embotellaren

INDICATIU FUTUR: embotellaré, embotellaràs, embotellarà, embotellarem, embotellareu, embotellaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotellaria, embotellaries, embotellaria, embotellaríem, embotellaríeu, embotellarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotelli, embotellis, embotelli, embotellem, embotelleu, embotellin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotellés, embotellessis, embotellés, embotelléssim, embotelléssiu, embotellessin

IMPERATIU: embotella, embotelli, embotellem, embotelleu, embotellin

->embotició

■embotició

Part. sil.: em_bo_ti_ci_ó

[de embotir]

f METAL·L Procediment per a treballar metalls basat en la deformació plàstica de fulls o planxes per mitjà d’una matriu i un punxó.

->embotidor

■embotidor -a

[de embotir; 1a FONT: 1463]

1 adj i m i f Que emboteix.

2 m ENG HID Obstacle amb què hom fa pujar el nivell de l’aigua d’un rec, canal, etc.

->embotifarrar-se

■embotifarrar-se

[de botifarra]

v pron Inflar-se un membre, especialment un dit, agafant un aspecte semblant al d’un embotit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotifarrar

GERUNDI: embotifarrant

PARTICIPI: embotifarrat, embotifarrada, embotifarrats, embotifarrades

INDICATIU PRESENT: embotifarro, embotifarres, embotifarra, embotifarrem, embotifarreu, embotifarren

INDICATIU IMPERFET: embotifarrava, embotifarraves, embotifarrava, embotifarràvem, embotifarràveu, embotifarraven

INDICATIU PASSAT: embotifarrí, embotifarrares, embotifarrà, embotifarràrem, embotifarràreu, embotifarraren

INDICATIU FUTUR: embotifarraré, embotifarraràs, embotifarrarà, embotifarrarem, embotifarrareu, embotifarraran

INDICATIU CONDICIONAL: embotifarraria, embotifarraries, embotifarraria, embotifarraríem, embotifarraríeu, embotifarrarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotifarri, embotifarris, embotifarri, embotifarrem, embotifarreu, embotifarrin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotifarrés, embotifarressis, embotifarrés, embotifarréssim, embotifarréssiu, embotifarressin

IMPERATIU: embotifarra, embotifarri, embotifarrem, embotifarreu, embotifarrin

->embotigament

■embotigament

[de embotigar]

m ant Emmagatzematge.

->embotigar

■embotigar

[de botiga; 1a FONT: 1449]

v tr ant emmagatzemar 1.

->embotiment

■embotiment

[de embotir; 1a FONT: 1557]

m 1 Acció d’embotir o d’embotir-se;

2 l’efecte.

->embotinar

■embotinar

[de botina]

v 1 tr Posar botins o botines.

2 pron Posar-se botins o botines.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: embotinar

GERUNDI: embotinant

PARTICIPI: embotinat, embotinada, embotinats, embotinades

INDICATIU PRESENT: embotino, embotines, embotina, embotinem, embotineu, embotinen

INDICATIU IMPERFET: embotinava, embotinaves, embotinava, embotinàvem, embotinàveu, embotinaven

INDICATIU PASSAT: embotiní, embotinares, embotinà, embotinàrem, embotinàreu, embotinaren

INDICATIU FUTUR: embotinaré, embotinaràs, embotinarà, embotinarem, embotinareu, embotinaran

INDICATIU CONDICIONAL: embotinaria, embotinaries, embotinaria, embotinaríem, embotinaríeu, embotinarien

SUBJUNTIU PRESENT: embotini, embotinis, embotini, embotinem, embotineu, embotinin

SUBJUNTIU IMPERFET: embotinés, embotinessis, embotinés, embotinéssim, embotinéssiu, embotinessin

IMPERATIU: embotina, embotini, embotinem, embotineu, embotinin