Gran Diccionari de la Llengua Catalana Diversos Autors

Prev Next

->mamar

^■mamar

Hom.: mamà

[del ll. td. mammare ‘donar mamar’; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 1 tr Xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles. L’infant mama la llet amb delit.

2 abs Només ha mamat fins a tres mesos.

3 donar mamar (a un nodrissó) Donar-li, la mare, el pit perquè mami.

2 p anal i col·loq 1 tr Xuclar, algú, alguna cosa com un infant xucla les mamelles.

2 pron El nen sempre es mama el dit gros.

3 mamar-se el dit fig i Ésser crèdul, càndid, com un infant.

3 tr abs col·loq i p anal Beure a morro. No beguis d’aquesta ampolla, que tothom l’ha mamada.

4 tr abs p ext i col·loq Beure qualsevol classe de líquid, especialment una beguda alcohòlica. Mama la cervesa com si res. Sempre va begut perquè li agrada mamar.

5 tr fig Adquirir una habitud, una qualitat, etc., des de la primera infància. Hem mamat amb la llet la nostra llengua.

6 tr abs fig i col·loq Treure un avantatge, un profit, etc., d’algú o alguna cosa sense mèrits o sense esforç. Tots mamen de la botiga del pare.

7 pron fig i col·loq 1 Tenir un avantatge, un profit, etc., sense mèrits o sense esforç. Es mama un sou de ministre. Vosaltres sí, que us mameu bona vida!

2 mamar-se-les dolces No haver-se d’afanyar gaire o gens per a gaudir d’un avantatge, un profit, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mamar

GERUNDI: mamant

PARTICIPI: mamat, mamada, mamats, mamades

INDICATIU PRESENT: mamo, mames, mama, mamem, mameu, mamen

INDICATIU IMPERFET: mamava, mamaves, mamava, mamàvem, mamàveu, mamaven

INDICATIU PASSAT: mamí, mamares, mamà, mamàrem, mamàreu, mamaren

INDICATIU FUTUR: mamaré, mamaràs, mamarà, mamarem, mamareu, mamaran

INDICATIU CONDICIONAL: mamaria, mamaries, mamaria, mamaríem, mamaríeu, mamarien

SUBJUNTIU PRESENT: mami, mamis, mami, mamem, mameu, mamin

SUBJUNTIU IMPERFET: mamés, mamessis, mamés, maméssim, maméssiu, mamessin

IMPERATIU: mama, mami, mamem, mameu, mamin

->mamari

^■mamari -ària

[de mama]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a les mamelles.

->mamarratxada

^■mamarratxada

[de mamarratxo]

f Acció extremament poca-solta, grotesca.

->mamarratxo

^■mamarratxo

[del cast. mamarracho, alteració de l’ant. moharrache, de l’àr. vg. muharráǧ ‘bromista, bufó’, participi de l’àr. vg. hárraǧ ‘bromejar, fer el bufó’]

m 1 1 Persona malgirbada.

2 fig Persona que, per la seva manca de seny o de formalitat, no mereix d’ésser presa seriosament o tractada amb respecte.

2 Cosa molt mal feta, molt mal pintada, etc.

->mamba

^■mamba

f ZOOL Nom de diverses espècies de serps africanes de la família dels elàpids, de verí molt potent, com la mamba negra (Dendroaspis polylepis).

->mamballeta

^■mamballeta

f dial 1 1 Cop que hom pega amb una mà contra l’altra, totes dues obertes, per aplaudir, per cridar algú, etc.

2 fer mamballetes Fer ballmanetes.

2 p ext 1 Bufetada.

2 Clatellada.

->mambo

^■mambo

[mot sud-americà d’origen africà]

m DANSA Ball de ritme sincopat basat en danses de les Antilles.

->mamei

^■mamei

Part. sil.: ma_mei

[del cast. mamey, íd., i aquest, del taïno de les Antilles; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m BOT i AGR 1 Arbre de la família de les gutíferes (Mammea americana), de fulles el·líptiques i fruits comestibles que recorden els albercocs.

2 Fruit del mamei.

->mamella

^■mamella

[del ll. mamĭlla, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 ANAT ANIM Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.

2 CONSTR Tub que comunica el receptacle del vàter amb el baixant.

3 CONSTR NAV Dibuix en relleu fet damunt les fustes del buc, o amb planxes de fusta prima sobreposades, a la part exterior de la popa i damunt la cinta.

4 1 ésser mamella de monja fig Tenir, alguna cosa, un sabor exquisit.

2 mamella de monja BOT i JARD Gènere de plantes de la família de les cactàcies (Mamillaria sp), de figura arrodonida, molt punxants, sense fulles i de flors de diversos colors.

->mamellada

^■mamellada

[de mamella]

f Quantitat de llet que conté la mamella, que d’un cop mama l’infant.

->mamellam

^■mamellam

[de mamella]

pop m 1 Mamelles.

2 Mamelles grosses.

->mamelló¹

^■mamelló¹

[de mamella]

m 1 ANAT ANIM Qualsevol excrescència arrodonida de la pell o de la mucosa, especialment de les ferides que es van cicatritzant.

2 CONSTR NAV Mamella.

3 GEOMORF Eminència d’un terreny d’una forma semblant a la d’una mamella.

4 MINERAL Concreció mineral de forma arrodonida.

5 TECNOL Piu gruixut que va encaixat en una peça i sobresurt poc de la seva superfície.

->mamelló²

mamelló² -ona

adj i m i f Dit de l’animal, especialment el porc, que encara mama; lletó.

->mamellonat

mamellonat -ada

adj ANAT ANIM Que té forma de mamelló.

->mamellot

mamellot

[de mamella]

m OFIC Cadascun dels dos pius de la boga d’una farga que empalmaven amb els daus de la soqueria.

->mamellut

^■mamellut -uda

[de mamella; 1a FONT: 1370]

adj Que té mamelles grosses.

->mameluc

^■mameluc -a

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als mamelucs.

2 m Membre d’un cos format per esclaus que constituïen la guàrdia personal dels soldans d’Egipte del temps de Saladí.

->mamerri

^■mamerri -èrria

[deriv. de mamar, format per analogia amb beverri (v. aquest mot)]

m i f Infant que mama molt.

->mamertí

mamertí -ina

1 adj Relatiu o pertanyent als mamertins.

2 m i f HIST Individu del cos de mercenaris del tirà Agàtocles de Siracusa.

3 presó mamertina Presó de la Roma antiga, situada prop del fòrum.

->mami-

^■mami-

Forma prefixada del mot grec mámma, que significa ‘mamella’. Ex.: mamiforme.

->màmia

^■màmia

Part. sil.: mà_mi_a

f VETER Femella, especialment ovella o cabra, amb alguna mamella que no té llet.

->mamífer

^■mamífer -a

[de mami- i -fer; 1a FONT: 1864, DLab.]

ZOOL 1 adj Que té mamelles. Els animals mamífers.

2 m 1 pl Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats amb el cos proveït de glàndules mamàries.

2 sing Cordat de la classe dels mamífers.

->mamiforme

^■mamiforme

[de mami- i -forme]

adj Que té forma de mamella.

->mamilinció

^■mamilinció

Part. sil.: ma_mi_lin_ci_ó

[de mami- i linctio, -ōnis ‘acció de llepar’, per analogia amb cunnilinció]

f Estimulació bucal de les mamelles o els mugrons.

->mamil·la

^■mamil·la

[del ll. mamĭlla, íd.]

f ANAT ANIM 1 Mugró.

2 Prominència en forma de mugró.

->mamil·lar

^■mamil·lar

[del ll. mamillare, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent a la mamil·la.

2 Mamil·liforme.

->mamil·liforme

^■mamil·liforme

[de mamil·la i -forme]

adj Que té forma de mamil·la.

->mamo-

^■mamo-

Forma prefixada del mot grec mámma, que significa ‘mamella’. Ex.: mamografia, mamoplàstia.

->mamografia

^■mamografia

Part. sil.: ma_mo_gra_fi_a

f DIAG Mastografia.

->mamona

^■mamona

f ICT Oliana.

->mamotejar

^■mamotejar

[de mamar]

v intr Mamar per vici, sense gana.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mamotejar

GERUNDI: mamotejant

PARTICIPI: mamotejat, mamotejada, mamotejats, mamotejades

INDICATIU PRESENT: mamotejo, mamoteges, mamoteja, mamotegem, mamotegeu, mamotegen

INDICATIU IMPERFET: mamotejava, mamotejaves, mamotejava, mamotejàvem, mamotejàveu, mamotejaven

INDICATIU PASSAT: mamotegí, mamotejares, mamotejà, mamotejàrem, mamotejàreu, mamotejaren

INDICATIU FUTUR: mamotejaré, mamotejaràs, mamotejarà, mamotejarem, mamotejareu, mamotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mamotejaria, mamotejaries, mamotejaria, mamotejaríem, mamotejaríeu, mamotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mamotegi, mamotegis, mamotegi, mamotegem, mamotegeu, mamotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mamotegés, mamotegessis, mamotegés, mamotegéssim, mamotegéssiu, mamotegessin

IMPERATIU: mamoteja, mamotegi, mamotegem, mamotegeu, mamotegin

->mampara

^■mampara

[del valencià mamparar, alteració de emparar, amb la partícula man- probablement provinent del prefix (a)vant-, amb nasalització de la v per influx de la n següent]

f 1 CONSTR Porta que cobreix l’obertura d’un portal ample, composta d’una part que va fixa al bastiment i que serveix de marc, i d’una altra porta més petita, la qual és emprada per a entrar i sortir.

2 CONSTR NAV Envà de fusta o de ferro amb el qual són separats i tancats els diferents allotjaments d’una nau.

3 MOBL Moble que consisteix en un bastidor de fusta cobert de tela o d’un altre material que s’utilitza per a dividir una habitació.

->mamperlà

^■mamperlà

[probablement del cast. mamperlán, potser format de ante- i pernal ‘estaca llarga’, der. del ll. perna ‘pierna’ (*amperlán)]

m FUST Barra o llistó de fusta que, col·locat horitzontalment, limita i forma l’aresta de cada escaló d’una escala de pedra, la cartel·la del balcó, el sòl de la llar, etc.

->mamprendre

^■mamprendre

[variant valenciana de emprendre; sobre la partícula man-, v. mampara; 1a FONT: 1397]

v tr dial Emprendre.

->mampresa

^■mampresa

[de mamprendre]

f dial Allò que hom mamprèn; empresa.

->mamussar

^■mamussar

[de mamar]

v intr dial Mamotejar.

->mamut

^■mamut

[del fr. mammouth, i aquest, del rus mamont, mot procedent d’una llengua siberiana incerta, mamut, pròpiament ‘que viu sota terra’, ja que els mamuts són fòssils; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m PALEONT i ZOOL Mamífer fòssil (Mamuthus primigenius) de l’ordre dels proboscidis i de la família dels elefàntids, recobert de pèl llarg.

->-man

^■-man -mana

Forma sufixada del mot grec manía, que significa ‘mania, bogeria’ i que designa la persona que té la mania o l’afició indicada pel primitiu. Ex.: cleptòman, megalòmana, piròman, melòman.

->mana

^■mana

[d’origen polinèsic]

m FILOS i RELIG Força impersonal, sobrenatural i indiferenciada que segons algunes creences animistes existeix en tots els éssers.

->manacorí

^■manacorí -ina

adj i m i f De Manacor (Mallorca).

->manada

^■manada

Cp. bandada²

[de mà]

f 1 Manat.

2 1 Acció feta amb la mà.

2 esp Manotada.

3 fer manades Agitar les mans parlant.

->manador

^■manador -a

Hom.: menador

[de manar; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj i m i f Que mana, que té o exerceix autoritat.

2 DR ADM 1 m Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.

2 m i f A Andorra, pregoner d’un comú.

->management

management^* [mánədʒmən]

[angl ] m Direcció empresarial.

->mànager

^■mànager

[de l’angl. manager, íd., der. de to manage ‘manipular, governar, organitzar’, entrat a final del s. XIX en el llenguatge de l’espectacle]

m i f 1 Persona que s’ocupa de la planificació, el control i la direcció d’un determinat tipus d’organització.

2 Persona que s’ocupa de la direcció dels interessos econòmics d’un artista del món de l’espectacle, d’un esportista, etc.

->manaia

^■manaia

Part. sil.: ma_na_ia

m 1 Capità manaies.

2 fer el manaia Presumir de manar o de tenir més força o poder que els altres.

->manaire

^■manaire

Part. sil.: ma_nai_re

[de manar]

adj i m i f Dit de la persona a la qual agrada de manar.

->manament

^■manament

[de manar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Acció de manar.

2 1 Allò que hom mana.

2 manament de la llei de Déu (o simplement manament) BÍBL i CRIST Cadascun del preceptes del decàleg.

3 manament de l’Església CATOL Cadascun dels preceptes, de caire general, imposats per l’Església als fidels.

3 1 DR Despatx judicial amb el qual hom dóna ordre a funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.

2 DR Ordre del jutge que el notari fa constar en la clàusula del trasllat.

3 per manament DR CAN Expressió que, acompanyada de la signatura del canceller, segueix l’imprimatur del bisbe.

->manar

^■manar

Hom.: menar

[del ll. mandare ‘encarregar, confiar alguna cosa’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v tr 1 1 Imposar a algú (de fer alguna cosa). El mestre m’ha manat que ho fes. És molt desobedient: no fa mai el que li manen. Qui et manava de ficar-t’hi?

2 p ext La llei mana que...

3 manar corts ant Disposar, un monarca, la reunió de les corts.

4 què mana? Fórmula de cortesia amb què hom respon a qui el crida.

2 1 Exercir autoritat (sobre algú). L’amo mana els criats. Manava una brigada municipal.

2 abs Uns manen i uns altres creuen. Qui paga, mana.

3 al manar de loc prep A les ordres de, a la disposició de.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manar

GERUNDI: manant

PARTICIPI: manat, manada, manats, manades

INDICATIU PRESENT: mano, manes, mana, manem, maneu, manen

INDICATIU IMPERFET: manava, manaves, manava, manàvem, manàveu, manaven

INDICATIU PASSAT: maní, manares, manà, manàrem, manàreu, manaren

INDICATIU FUTUR: manaré, manaràs, manarà, manarem, manareu, manaran

INDICATIU CONDICIONAL: manaria, manaries, manaria, manaríem, manaríeu, manarien

SUBJUNTIU PRESENT: mani, manis, mani, manem, maneu, manin

SUBJUNTIU IMPERFET: manés, manessis, manés, manéssim, manéssiu, manessin

IMPERATIU: mana, mani, manem, maneu, manin

->manat

^■manat

[de mà]

m 1 Feix de tiges, bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d’herba. Un manat de candeles.

2 TÈXT 1 Conjunt de deu troques de fil de cotó.

2 Cadascun dels diferents plecs en què és classificat el lli en sortir del molí.

3 a manats fig En abundància.

4 ésser (algú) un manat de nervis fig Ésser molt nerviós, inquiet.

->manatí

^■manatí

[del cast. manatí, d’origen carib]

[pl -ís] m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis i de la família dels triquèquids (Trichechus sp), de cos fusiforme i arrodonit, cap sense musell i aleta caudal sense fesa.

->manc

^■manc -a

[del ll. mancus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

adj i m i f Mancat, especialment d’una mà o un braç.

->manca

^■manca

[de mancar; 1a FONT: s. XIX]

f Absència d’una cosa necessària, útil, convenient. La manca de diners. Per manca d’ajut. La manca de temps.

->mancada

^■mancada

[de mancar]

f dial 1 1 Acció de minvar;

2 l’efecte.

2 anar de mancada Minvar. La pluja, el vent, ja va de mancada.

->mancala

mancala

m JOCS Família de jocs que es juguen sobre un tauler format per diverses rengleres de forats per on cal distribuir llavors, petxines o altres peces petites.

->mancament

^■mancament

[de mancar; 1a FONT: 1460]

m 1 Falta, greuge.

2 Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada.

->mançana

^■mançana

[variant de maçana, amb propagació de la nasal]

f dial BOT i AGR Poma.

->mancança

^■mancança

[de mancar; 1a FONT: c. 1900]

f Manca.

->mançanera

^■mançanera

[de mançana]

f dial BOT i AGR Pomera.

->mançaneta

mançaneta

[de mançana]

f dial Botó petit.

->mançanilla

^■mançanilla

[del cast. manzanilla, íd., der. de manzana]

f VITIC Vi blanc, variant del xerès, que hom elabora en certs llocs d’Andalusia.

->mancant

^■mancant

[de l’it. mancante, íd.]

adj i m HERÀLD Dit del moble simètric al qual manca la meitat destra o sinistra. Flor de lis mancant a destra.

->mancar

^■mancar

[deriv. de manc, paral·lel a l’it. mancare, íd., o bé, encara més probable, manlleu d’aquest mot italià; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 intr [seguit de la preposició de] 1 No tenir alguna cosa necessària, útil, convenient. Mancar dels diners necessaris. Mancar de talent. Mancar d’harmonia.

2 No fer ús d’allò que cal en un moment determinat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de respecte envers les autoritats.

2 intr 1 Ésser de menys, alguna cosa, a algú o alguna cosa, ésser-ne absent. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un home. Ja hi som tots gairebé: només manca en Pere. Manquen braços a l’agricultura. Manca un quilòmetre per a arribar-hi. Manquen cinc minuts per a les quatre.

2 Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servei. Li han mancat els sentits, les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus.

3 Minvar, especialment un fenomen atmosfèric. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa.

3 intr [seguit de la preposició a] 1 Fer actes contraris a la dignitat, al deure, etc. Mancar a la fe jurada, a la pròpia paraula, al deure.

2 Ofendre, injuriar, no tenir el respecte degut. No havia mancat mai als pares ni a la pàtria.

4 tr Fallar, no reeixir en alguna cosa. Ha mancat el cop. Una obra mancada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mancar

GERUNDI: mancant

PARTICIPI: mancat, mancada, mancats, mancades

INDICATIU PRESENT: manco, manques, manca, manquem, manqueu, manquen

INDICATIU IMPERFET: mancava, mancaves, mancava, mancàvem, mancàveu, mancaven

INDICATIU PASSAT: manquí, mancares, mancà, mancàrem, mancàreu, mancaren

INDICATIU FUTUR: mancaré, mancaràs, mancarà, mancarem, mancareu, mancaran

INDICATIU CONDICIONAL: mancaria, mancaries, mancaria, mancaríem, mancaríeu, mancarien

SUBJUNTIU PRESENT: manqui, manquis, manqui, manquem, manqueu, manquin

SUBJUNTIU IMPERFET: manqués, manquessis, manqués, manquéssim, manquéssiu, manquessin

IMPERATIU: manca, manqui, manquem, manqueu, manquin

->mancat

mancat -ada

[de mancar]

adj HERÀLD Dit de la peça abscissa en la seva part inferior.

->-mància

^■-mància

Forma sufixada del mot grec manteía, que significa ‘predicció, endevinació’ i que és emprada en molts mots relacionats amb l’ocultisme. Ex.: quiromància, nigromància.

->manco¹

^■manco¹

[de l’it. manco, íd., i aquest, de manco ‘manc; absent’; 1a FONT: 1502]

adv dial Menys.

->manco²

manco² -a

[variant popular de manc; 1a FONT: 1460, Roig]

adj i m i f Manc.

->mancomú

^■mancomú

[de mà i comú]

Mot emprat en l’expressió de mancomú loc adv Mancomunadament.

->mancomunadament

^■mancomunadament

[de mancomunat]

adv D’acord, units, a un fi.

->mancomunal

mancomunal

[de mà i comunal]

adj Relatiu o pertanyent a una mancomunitat.

->mancomunar

^■mancomunar

[de mancomú]

v 1 tr Unir per a un fi interessos, persones, forces, etc. Els ajuntaments volen mancomunar els programes educatius.

2 pron Unir-se per a un fi. Dos pobles poden mancomunar-se per a oferir millor els serveis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mancomunar

GERUNDI: mancomunant

PARTICIPI: mancomunat, mancomunada, mancomunats, mancomunades

INDICATIU PRESENT: mancomuno, mancomunes, mancomuna, mancomunem, mancomuneu, mancomunen

INDICATIU IMPERFET: mancomunava, mancomunaves, mancomunava, mancomunàvem, mancomunàveu, mancomunaven

INDICATIU PASSAT: mancomuní, mancomunares, mancomunà, mancomunàrem, mancomunàreu, mancomunaren

INDICATIU FUTUR: mancomunaré, mancomunaràs, mancomunarà, mancomunarem, mancomunareu, mancomunaran

INDICATIU CONDICIONAL: mancomunaria, mancomunaries, mancomunaria, mancomunaríem, mancomunaríeu, mancomunarien

SUBJUNTIU PRESENT: mancomuni, mancomunis, mancomuni, mancomunem, mancomuneu, mancomunin

SUBJUNTIU IMPERFET: mancomunés, mancomunessis, mancomunés, mancomunéssim, mancomunéssiu, mancomunessin

IMPERATIU: mancomuna, mancomuni, mancomunem, mancomuneu, mancomunin

->mancomunat

mancomunat -ada

[de mancomunar]

adj 1 Unit per a un fi.

2 DR Dit de les obligacions on hi ha pluralitat de deutors o de creditors.

->mancomunitat

^■mancomunitat

[de mà i comunitat]

f 1 1 Acció de mancomunar o mancomunar-se;

2 l’efecte.

2 Associació de municipis o de províncies per a un fi comú o per a atendre serveis i problemes comuns.

->mancorí

mancorí -ina

adj i m i f De Mancor (Mallorca).

->mancús

^■mancús

[de l’àr. manqûš, reducció de ad-dīnâr al-manqûš ‘el dinar gravat, burinat’; 1a FONT: 990]

m NUMIS 1 Nom donat pels cristians al dinar, moneda musulmana d’uns 4 grams d’or fi.

2 Moneda barcelonesa d’or feta a imitació del dinar o mancús musulmà coetani.

->mancusada

^■mancusada

f HIST Valor d’un mancús normalment pagat en espècies o en moneda de valor inferior, com és ara el diner.

->mancusal

^■mancusal

m NUMIS Unitat ponderal del mancús.

->mandala

^■mandala

m [o f] ART Figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte a un punt axial, utilitzada per la seva significació mística i simbòlica, tant en l’edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes.

->mandanga

mandanga

[d’origen obscur, potser metàtesi de mangada ‘manca; marrada’; 1a FONT: 1940]

[sovint en pl] f col·loq Cosa de poca importància o que molesta, punyeta. Deixa’t de mandangues i comença a treballar. A l’hospital m’han fet anàlisis, radiografies i tota la mandanga.

->mandant

^■mandant

[del ll. mandans, -ntis, participi pres. de mandare ‘manar’]

m i f Persona que, per mitjà d’un mandat, confia a un altre la gestió d’un afer.

->mandarí

^■mandarí -ina

[del port. mandarim ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai; per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà a les taronges de la Xina]

1 1 adj Relatiu o pertanyent als mandarins.

2 m Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.

3 m p ext Persona molt poderosa i influent en els ambients polítics, econòmics o intel·lectuals. Els mandarins de la universitat.

2 LING 1 adj Relatiu o pertanyent al mandarí. Dialecte mandarí.

2 m Dialecte del xinès, originari de Pequín, el més difós dels dialectes xinesos.

3 BOT i AGR 1 adj Relatiu o pertanyent al mandariner o a la mandarina. Hort mandarí.

2 f Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau.

3 mandarina clementina Clementina.

->mandarinat

^■mandarinat

m 1 Càrrec o dignitat de mandarí.

2 Època i durada del govern d’un mandarí.

->mandariner

^■mandariner

[de mandarina]

m BOT i AGR Arbre baix de la família de les rutàcies (Citrus nobilis), de fulles alternes, coriàcies i el·líptiques, flors blanques i fruits (les mandarines) en hesperidi.

->mandat

^■mandat

[del ll. mandatum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 DR i POLÍT 1 Contracte pel qual una persona transfereix a una altra la seva representació i aquesta l’accepta per efectuar, en nom d’aquella, uns actes determinats. Mandat representatiu.

2 Durada d’un mandat.

2 DIPL Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics.

3 DR INTERN Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància, substituïda pel fideïcomís.

4 LITÚRG Lavatori.

5 POLÍT Conjunt d’obligacions que els electors imposen a llurs diputats.

->mandatari

^■mandatari -ària

[de mandat]

m i f 1 DR Persona que, en virtut d’un mandat, accepta del mandant la gestió d’un afer.

2 primer mandatari POLÍT Cap d’estat.

->mandé

mandé

[pl -és] 1 adj Relatiu o pertanyent als mandés o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau.

3 m LING Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés.

->mandeisme

mandeisme

Part. sil.: man_de_is_me

m HIST REL Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus.

->mandelat

mandelat

m QUÍM Qualsevol sal o èster de l’àcid mandèlic.

->mandèlic

mandèlic, àcid

QUÍM ORG Àcid alcohol, de fórmula C₆H₅—CHOH—CO₂H, que és preparat a partir del seu nitril, el mandelonitril.

->mandeu

mandeu -ea

Part. sil.: man_deu

[de l’arameu Manda d Haijê ‘Coneixement de la vida’, figura central de la doctrina soteriològica del mandeisme]

1 adj Relatiu o pertanyent al mandeisme.

2 m i f HIST REL Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan.

->mandíbula

^■mandíbula

[del ll. mandĭbŭla, íd., der. del ll. mandĕre ‘mastegar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

f 1 ANAT ANIM 1 Cadascuna de les peces dures que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.

2 En l’home, maxil·lar inferior.

2 TECNOL Cadascuna de les dues peces d’una matxucadora que efectuen la compressió del sòlid que hom vol desintegrar.

->mandibular

^■mandibular

[de mandíbula; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a la mandíbula.

->mandibulats

^■mandibulats

m pl ZOOL Gnatostomats.

->mandil

^■mandil

[variant de manil; 1a FONT: 1160]

m 1 INDUM Manil.

2 LITÚRG Humeral.

->mandinga

^■mandinga

adj i m i f ETNOL i LING 1 Malinke.

2 impr Mandé.

->mandioca

^■mandioca

Part. sil.: man_di_o_ca

[del cast. mandioca, i aquest, del guaraní mandióg, íd.]

f BOT i AGR Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies (Manihot utilissima), de fulles digitades i d’arrels tuberoses, de les quals hom extreu la tapioca.

->mandola

^■mandola

[de l’it. mandòla, i aquest, del ll. pandūra, provinent del gr. pandoũra ‘instrument de tres cordes’; 1a FONT: 1803, DEst.]

f MÚS Instrument musical de cordes pinçades, semblant al llaüt, però de formes més reduïdes.

->mandolina

^■mandolina

[de l’it. mandolina, dimin. de mandòla]

f MÚS Instrument de cordes metàl·liques pinçades amb un plectre de ploma, amb la caixa molt bombada pel dors i amb quatre cordes dobles.

->mandolinista

mandolinista

m i f MÚS Músic que toca la mandolina.

->mandonguilla

^■mandonguilla

[del cast. albondiguilla per encreuament amb mondongo]

f 1 GASTR Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies, que es menja fregida o guisada; pilotilla.

2 fer mandonguilles vulg Fer burilles.

->màndorla

màndorla

f ART Ametlla mística.

->mandra

^■mandra

[de l’it. mandra ‘ramat; dropo’, i aquest, del gr. mándra ‘jaç del bestiar; establa’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 f Peresa.

2 1 adj i m i f Mandrós.

2 fer el mandra Mandrejar.

->mandràgora

^■mandràgora

[del ll. mandragŏra, i aquest, del gr. mandragóras, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f BOT i FARM Gènere de plantes herbàcies de la família de les solanàcies (Mandragora sp), d’arrel napiforme, sovint bífida i antropomorfa, que té propietats narcòtiques i sedants, molt emprada en la preparació de filtres pels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li atribuïa.

->mandrejar

^■mandrejar

[de mandra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

v intr Abandonar-se a la mandra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mandrejar

GERUNDI: mandrejant

PARTICIPI: mandrejat, mandrejada, mandrejats, mandrejades

INDICATIU PRESENT: mandrejo, mandreges, mandreja, mandregem, mandregeu, mandregen

INDICATIU IMPERFET: mandrejava, mandrejaves, mandrejava, mandrejàvem, mandrejàveu, mandrejaven

INDICATIU PASSAT: mandregí, mandrejares, mandrejà, mandrejàrem, mandrejàreu, mandrejaren

INDICATIU FUTUR: mandrejaré, mandrejaràs, mandrejarà, mandrejarem, mandrejareu, mandrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mandrejaria, mandrejaries, mandrejaria, mandrejaríem, mandrejaríeu, mandrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mandregi, mandregis, mandregi, mandregem, mandregeu, mandregin

SUBJUNTIU IMPERFET: mandregés, mandregessis, mandregés, mandregéssim, mandregéssiu, mandregessin

IMPERATIU: mandreja, mandregi, mandregem, mandregeu, mandregin

->mandret

mandret

[probablement aglutinació de man dret per mà dreta per a designar una espasa lleugera fàcilment manejable amb la sola mà dreta; 1a FONT: 1403]

m ant 1 Tipus d’espasa.

2 Cop donat amb l’espasa de tall.

->mandreter

mandreter

[de mandret; 1a FONT: s. XV]

m HIST Menestral que confeccionava mandrets.

->mandrí

^■mandrí

[del fr. mandrin, d’origen incert, relacionat amb el cat. mandró]

m 1 TECNOL 1 Eina cilíndrica o cònica que hom introdueix en el forat d’una peça per tal de subjectar-la.

2 Eina destinada a igualar un forat i a deixar-lo a la mida exacta.

3 Eina que hom fa servir per a treure els cargols trencats.

4 mandrí de torn Mandrí emprat per a fixar la peça que hom vol tornejar.

5 mandrí extensible Mandrí utilitzat per a subjectar peces que no tenen el forat a una mida exacta.

6 mandrí portafreses Mandrí que permet el muntatge d’una fresa cilíndrica o frontal a la fresadora.

2 CIR Fil o barra metàl·lica que hom introdueix dins les sondes o cànules per augmentar-ne la resistència i facilitar llur penetració, o bé dins les agulles d’injecció per impedir que s’embussin.

->mandril

^■mandril

[de l’angl. mandrill, íd., comp. de man ‘home’ i drill, nom d’un altre simi semblant, probablement d’una llengua africana]

m ZOOL Mamífer de l’ordre dels primats i de la família dels cercopitècids (Mandrillus sphinx), molt robust, amb visera supraorbital molt marcada i musell de color vermell i blau en els mascles.

->mandrinadora

^■mandrinadora

[de mandrinar]

f TECNOL Màquina eina emprada per a efectuar el mandrinatge, constituïda per una bancada, un muntant i una taula, on hom fixa la peça que s’ha de mecanitzar.

->mandrinar

^■mandrinar

[de mandrí]

v tr TECNOL 1 Eixamplar (un forat cilíndric) amb el mandrí o amb la mandrinadora.

2 màquina de mandrinar Mandrinadora.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mandrinar

GERUNDI: mandrinant

PARTICIPI: mandrinat, mandrinada, mandrinats, mandrinades

INDICATIU PRESENT: mandrino, mandrines, mandrina, mandrinem, mandrineu, mandrinen

INDICATIU IMPERFET: mandrinava, mandrinaves, mandrinava, mandrinàvem, mandrinàveu, mandrinaven

INDICATIU PASSAT: mandriní, mandrinares, mandrinà, mandrinàrem, mandrinàreu, mandrinaren

INDICATIU FUTUR: mandrinaré, mandrinaràs, mandrinarà, mandrinarem, mandrinareu, mandrinaran

INDICATIU CONDICIONAL: mandrinaria, mandrinaries, mandrinaria, mandrinaríem, mandrinaríeu, mandrinarien

SUBJUNTIU PRESENT: mandrini, mandrinis, mandrini, mandrinem, mandrineu, mandrinin

SUBJUNTIU IMPERFET: mandrinés, mandrinessis, mandrinés, mandrinéssim, mandrinéssiu, mandrinessin

IMPERATIU: mandrina, mandrini, mandrinem, mandrineu, mandrinin

->mandrinatge

^■mandrinatge

[de mandrinar]

m TECNOL Operació de mandrinar.

->mandró

^■mandró

[d’origen incert, s’hi ha proposat un origen germ., el fràncic *mandul ‘maneta de molí’, un ll. *mandar, mandur, corresponent al ll. mamphur ‘cilindre de fusta’, i una relació amb el cat. mandret; totes les propostes presenten dificultats; 1a FONT: 1369]

m Fona.

->mandronada

^■mandronada

[de mandró; 1a FONT: 1851, DEsc.]

f Acció de tirar una pedra amb un mandró.

->mandroner

^■mandroner -a

[de mandró; 1a FONT: 1861]

m i f Persona que tira pedres amb un mandró; foner.

->mandrós

^■mandrós -osa

[de mandra; 1a FONT: 1917, DOrt.]

1 adj i m i f Que té mandra; peresós.

2 adj p ext Que denota mandra. Tenir un posat mandrós.

3 reis mandrosos HIST Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau.

->mandrosament

^■mandrosament

[de mandrós]

adv Amb mandra.

->manduca

^■manduca

[de manducar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f col·loq menjar².

->manducar

^■manducar

[del ll. manducare ‘menjar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr col·loq menjar¹.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manducar

GERUNDI: manducant

PARTICIPI: manducat, manducada, manducats, manducades

INDICATIU PRESENT: manduco, manduques, manduca, manduquem, manduqueu, manduquen

INDICATIU IMPERFET: manducava, manducaves, manducava, manducàvem, manducàveu, manducaven

INDICATIU PASSAT: manduquí, manducares, manducà, manducàrem, manducàreu, manducaren

INDICATIU FUTUR: manducaré, manducaràs, manducarà, manducarem, manducareu, manducaran

INDICATIU CONDICIONAL: manducaria, manducaries, manducaria, manducaríem, manducaríeu, manducarien

SUBJUNTIU PRESENT: manduqui, manduquis, manduqui, manduquem, manduqueu, manduquin

SUBJUNTIU IMPERFET: manduqués, manduquessis, manduqués, manduquéssim, manduquéssiu, manduquessin

IMPERATIU: manduca, manduqui, manduquem, manduqueu, manduquin

->mànec

^■mànec

[del ll. vg. manĭcum, extret de manĭca ‘garfi d’abordatge’; 1a FONT: 1301]

m 1 1 Part, generalment estreta i llarga, d’una eina, un estri, un instrument, etc., per on hom l’agafa per servir-se’n.

2 ara li fan el mànec iròn Expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.

3 tenir la paella pel mànec fig Tenir el predomini en un afer, una empresa, etc.

2 ANAT ANIM 1 Una de les tres peces de l’estern.

2 Apòfisi inferior del martell.

3 MÚS Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos dels instruments de corda.

4 ZOOL Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis i de la família dels solènids (Solen vagina), de conquilla tubiforme i recta, amb un peu molt llarg i musculós.

5 mànec de sembra MICROB Estri de laboratori, amb un fil o una anelleta de metall d’un punt de fusió elevat, que hom fa servir per a sembres de microorganismes.

->manecord

manecord

[variant de manicord]

m MÚS manicord.

->manefla

^■manefla

[probablement de la mateixa arrel de manifasser, amb un sufix despectiu *manefàs (com homenàs, capatàs), d’on s’hauria extret un primitiu manefa, influït després per manuclar; 1a FONT: 1377]

1 m HIST Funcionari destinat a fer els encàrrecs o a portar els avisos d’una corporació o comunitat.

2 adj i m i f p ext Persona inclinada a ficar-se en els afers d’altri per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.

->maneflejar

^■maneflejar

[de manefla]

v intr Immiscir-se en els afers d’altri, tractar d’informar-se de tot, per pura curiositat, pel plaer de portar noves, de dir-hi la seva, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maneflejar

GERUNDI: maneflejant

PARTICIPI: maneflejat, maneflejada, maneflejats, maneflejades

INDICATIU PRESENT: maneflejo, manefleges, manefleja, maneflegem, maneflegeu, maneflegen

INDICATIU IMPERFET: maneflejava, maneflejaves, maneflejava, maneflejàvem, maneflejàveu, maneflejaven

INDICATIU PASSAT: maneflegí, maneflejares, maneflejà, maneflejàrem, maneflejàreu, maneflejaren

INDICATIU FUTUR: maneflejaré, maneflejaràs, maneflejarà, maneflejarem, maneflejareu, maneflejaran

INDICATIU CONDICIONAL: maneflejaria, maneflejaries, maneflejaria, maneflejaríem, maneflejaríeu, maneflejarien

SUBJUNTIU PRESENT: maneflegi, maneflegis, maneflegi, maneflegem, maneflegeu, maneflegin

SUBJUNTIU IMPERFET: maneflegés, maneflegessis, maneflegés, maneflegéssim, maneflegéssiu, maneflegessin

IMPERATIU: manefleja, maneflegi, maneflegem, maneflegeu, maneflegin

->manefleria

^■manefleria

Part. sil.: ma_ne_fle_ri_a

[de manefla]

f 1 Qualitat de manefla 2.

2 Acte propi d’un manefla 2.

->mànega

^■mànega

[del ll. manĭca ‘màniga de vestit’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Màniga.

2 1 Nom donat a diversos objectes en forma de mànega.

2 Caiguda penjada del fris d’un cortinatge.

3 METEOR Tromba marina o de llac.

4 PESC Xarxa de forma tubular.

5 QUÍM Filtre en forma d’embut o sac de forma cònica invertida, de tela o de llana, espessa, atapeïda, etc., que serveix per a colar o trafegar líquids.

6 TECNOL Tub llarg i flexible que hom empra per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids o sòlids pulverulents.

7 p ext TECNOL Qualsevol tub flexible.

8 mànega de vent (o anemoscòpica) METEOR Anemoscopi consistent en una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera, oberta pels dos extrems, penjada en un suport per la banda d’obertura més ampla, que serveix de penell en inflar-se per acció del vent.

3 ESPORT En alguns esports, cadascuna de les parts en què hom sol dividir una competició.

4 MAR Amplària d’una nau.

5 TÈXT Conjunt d’arcades de la màquina jacquard.

->manegador

^■manegador -a

[de manegar; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f 1 OFIC Persona que té per ofici de posar mànecs a les eines, especialment a les del camp.

2 fig Persona que manega un afer.

->manegaire

^■manegaire

Part. sil.: ma_ne_gai_re

[de manegar]

m i f Manegador.

->manegament

^■manegament

[de manegar; 1a FONT: 1541]

m TECNOL Cadascun dels caps de dues peces pels quals hom les ajusta i les fa fortes.

->manegar

^■manegar

[de mànec; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr TECNOL 1 Emmanegar.

2 Disposar convenientment les peces d’un mecanisme, d’una màquina, etc., per tal que funcionin adequadament.

3 Ajustar les parts d’una cosa.

2 fig 1 tr Arranjar alguna cosa, especialment un afer embolicat. Ella va manegar tots els tràmits.

2 pron No sé pas com t’ho manegues!

3 manegar un dibuix TÈXT Posar l’ànima de ferro als corrons gravats que hom empra en l’estampació d’un dibuix.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manegar

GERUNDI: manegant

PARTICIPI: manegat, manegada, manegats, manegades

INDICATIU PRESENT: manego, manegues, manega, maneguem, manegueu, maneguen

INDICATIU IMPERFET: manegava, manegaves, manegava, manegàvem, manegàveu, manegaven

INDICATIU PASSAT: maneguí, manegares, manegà, manegàrem, manegàreu, manegaren

INDICATIU FUTUR: manegaré, manegaràs, manegarà, manegarem, manegareu, manegaran

INDICATIU CONDICIONAL: manegaria, manegaries, manegaria, manegaríem, manegaríeu, manegarien

SUBJUNTIU PRESENT: manegui, maneguis, manegui, maneguem, manegueu, maneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: manegués, maneguessis, manegués, maneguéssim, maneguéssiu, maneguessin

IMPERATIU: manega, manegui, maneguem, manegueu, maneguin

->manegat

^■manegat -ada

[de mànec]

adj HERÀLD Dit d’un objecte, especialment el martell, amb el mànec d’un esmalt diferent.

->manegívol

^■manegívol -a

[de manejar]

adj Que és de bon manejar.

->manegot

^■manegot

[de mànega]

m 1 INDUM maneguí 2 i maneguí 3.

2 CIR Penjall circular de pell i teixit subcutani que el cirurgià disseca abans d’amputar un membre per tal que li serveixi per a recobrir la ferida.

->maneguet

^■maneguet

[de mànega]

m TECNOL Cilindre curt, metàl·lic, de cautxú, etc., que hom empra per a unir dos tubs d’una canalització.

->manegueta

^■manegueta

[de mànega]

f 1 MAR Peça de fusta o metàl·lica amb dos braços horitzontals curts que va fixada a la coberta o a l’orla d’una embarcació i serveix per a amarrar-hi caps.

2 TECNOL Tub estret de cautxú que hom empra per a connectar una manxa manual amb la vàlvula d’entrada d’una cambra d’aire d’un pneumàtic.

->maneguí

^■maneguí

[de mànega; 1a FONT: 1415]

m INDUM 1 maniguet 1.

2 Adorn de tela o puntes que es posa al voltant del puny.

3 Màniga postissa que cobreix l’avantbraç, utilitzada per a protegir les mànigues del vestit en diverses feines.

->maneig

^■maneig

Part. sil.: ma_neig

[de manejar; 1a FONT: 1323]

m Acció de manejar 1. El maneig de les armes. Dur el maneig d’una casa, d’un afer.

->manejabilitat

^■manejabilitat

[de manejable]

f Qualitat de manejable. Manejabilitat d’un diccionari, d’un aparell.

->manejable

^■manejable

[de manejar]

adj Que és de bon manejar.

->manejadís

^■manejadís -issa

[de manejar]

adj Manejable.

->manejadissa

^■manejadissa

[de manejar]

f Acció múltiple de manejar o de manejar-se.

->manejament

^■manejament

[de manejar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de manejar;

2 l’efecte.

->manejar

^■manejar

[de mà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr 1 Fer funcionar, fer anar, un instrument amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell.

2 fig Sap manejar molt bé la llengua. Si sabia manejar la ironia se’n sortiria més bé. Manejant tant de diner, per força n’ha de tenir. Maneja com vol els seus germans: els té dominats.

2 intr Moure les mans parlant. És un conferenciant que maneja molt.

3 1 tr Moure alguna cosa d’una banda a l’altra, fer bellugar. Manejar molt el cap.

2 pron Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen. Quina mala jeia: tota la nit es maneja!

4 pron Moure’s, bascar-se, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens manegem, si ho volem aconseguir!

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manejar

GERUNDI: manejant

PARTICIPI: manejat, manejada, manejats, manejades

INDICATIU PRESENT: manejo, maneges, maneja, manegem, manegeu, manegen

INDICATIU IMPERFET: manejava, manejaves, manejava, manejàvem, manejàveu, manejaven

INDICATIU PASSAT: manegí, manejares, manejà, manejàrem, manejàreu, manejaren

INDICATIU FUTUR: manejaré, manejaràs, manejarà, manejarem, manejareu, manejaran

INDICATIU CONDICIONAL: manejaria, manejaries, manejaria, manejaríem, manejaríeu, manejarien

SUBJUNTIU PRESENT: manegi, manegis, manegi, manegem, manegeu, manegin

SUBJUNTIU IMPERFET: manegés, manegessis, manegés, manegéssim, manegéssiu, manegessin

IMPERATIU: maneja, manegi, manegem, manegeu, manegin

->manent

^■manent

m HIST DR CAT Dels segles XI al XV, el qui residia en la terra d’un senyor directe i hi restava adscrit; pagès de remença.

->maner

^■maner -a

Hom.: mener

[de mà; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Manerós, amanós.

->manera

^■manera

[del ll. vg. manuaria, íd., fem. de manuarius ‘manejable’, d’on ‘hàbil, traçut’; el fem. prengué el sentit de ‘traça, habilitat’ i finalment el de ‘mode, mètode’; 1a FONT: o.]

f 1 1 Conjunt de qualitats o de circumstàncies que distingeixen cada realització d’alguna cosa. Té una manera d’ésser estranya. Mira d’una manera que no m’agrada gens. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. Ho farem de la manera que tu dius. Quina manera de ploure!

2 a la manera de (algú) loc prep Segons el seu estil, d’una manera semblant a la característica d’ell. Treballen a la manera de llurs avantpassats.

3 a la meva (o teva, o seva, etc.) manera loc adv D’una manera molt pròpia, particular. Ho ha explicat a la seva manera.

4 a manera de (alguna cosa) loc prep Amb una aparença, una funció, una finalitat, etc., semblant a la seva. Portava una argolla a manera de braçalet.

5 d’altra manera loc conj Si no és així, si no fos per això. M’han convidat: d’altra manera, no hi anaria pas.

6 d’aquesta manera loc adv p ext Segons això, essent així.

7 de cap manera (o de cap de les maneres) loc adv Expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa. No puc acceptar-ho de cap manera. Hi aniràs? De cap de les maneres!

8 de mala manera loc adv p ext Molt, excessivament. Xerra de mala manera.

9 de manera que loc conj Expressa conseqüència o finalitat. Ja ho sabem tot, de manera que no cal que dissimuli. Es disfressà de manera que ningú no pogués reconèixer-lo.

10 de tota manera (o de totes maneres) loc adv Sigui com vulgui.

11 en certa manera loc adv Expressió amb què hom lleva valor absolut a allò que afirma. En certa manera, té raó.

12 fer per manera (o per maneres) de (o que) Procurar de fer alguna cosa. Faré per manera d’anar-hi.

13 no haver-hi manera Expressió amb què hom pondera la impossibilitat d’allò que pretén. No hi ha manera de poder-lo convèncer. Voldria que se’n desavesés, però no hi ha manera.

14 no tenir manera No tenir la possibilitat. No tinc manera d’arribar a temps.

15 sobre manera (o en gran manera) loc adv Molt, amb una gran intensitat.

2 pl Forma de captenir-se en societat, en l’actitud, etc. Tenir bones, males, maneres.

->manerisme

^■manerisme

m Amanerament.

->manerós

^■manerós -osa

[de maner]

adj Fàcil de manejar, amanós.

->manes

^■manes

m pl HIST REL Ombra dels morts que era objecte d’un culte entre els antics.

->manescal

^■manescal -a

[alteració de l’ant. marescal, del germ. fràncic *marhskalk ‘cavallerís major’, comp. de marh ‘cavall’ i skalk ‘servidor’; mot germà de l’oc. ant. marescal ‘cap militar; veterinari’ i el fr. maréchal ‘mariscal’; 1a FONT: 1197]

1 m HIST Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.

2 m i f VETER Veterinari.

->manescalia

^■manescalia

Part. sil.: ma_nes_ca_li_a

[de manescal; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

f Ofici de manescal.

->maneta

^■maneta

[de mà; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f 1 1 Mà petita.

2 donar una maneta fig Donar una forta reprensió.

3 fer manetes Donar-se les mans amorosament.

4 tenir manetes Ésser molt traçut.

2 BOT 1 Paloma.

2 pl Peu de rata.

3 Mà de morter.

4 pl OFIC i TECNOL Peça de cuir o de tela, gruixuda, semblant a un guant, que hom empra per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que ofereixen una gran resistència al moviment.

5 RELL Busca.

6 TECNOL 1 Nom donat a la peça o la part d’una màquina, d’una eina, etc., que hom acciona amb la mà per tal d’imprimir-li un moviment, manejar-la, dirigir-la, etc.

2 Manovella.

3 Agafall de forma cilíndrica que tenen algunes eines per tal de poder-ne dirigir el moviment.

4 Mànec d’algunes eines format per una peça de fusta, de plàstic, etc., amb un forat adaptat a la mà.

5 MAR Cadascun dels mànecs que van fixats a la roda del timó, del gigre, etc., que serveixen per a fer-lo rodar.

6 MAR Extrem cilíndric i prim d’un rem, per on hom el subjecta per a vogar.

7 TÈXT Garrot, especialment el que, en els telers mecànics per a sederia, actua a la part inferior dels calaixos per a donar el moviment a l’espasa.

8 ZOOL Cnidari antozou zoantari de l’ordre dels alcionacis i de la família dels alciònids (Alcyonium palmatum), d’aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.

->manetes

^■manetes

adj i m i f col·loq Dit d’una persona molt traçuda. Aquesta noia és una manetes: en un moment ha arreglat la ràdio. És més manetes que el seu germà.

->maneula

^■maneula

Part. sil.: ma_neu_la

f BOT Llengua de ca.

->manga

manga

m Còmic japonès.

->mangabei

^■mangabei

Part. sil.: man_ga_bei

m ZOOL Gènere de mamífers de l’ordre dels primats i de la família dels cercopitècids (Cercocebus sp), que són prògnats i tenen callositats isquiàtiques. Cal destacar-ne el mangabei negre (C. aterrinus), el mangabei de cresta (C. albigena) i el mangabei de collaret blanc (C. torquatus).

->mangala

^■mangala

[variant de bengala]

f Bengala, bastó.

->mangan-

^■mangan-

Forma prefixada del mot manganès. Ex.: mangànic, manganat.

->manganat

^■manganat

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid mangànic.

2 Anió de fórmula MnO₄que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid mangànic per pèrdua dels hidrògens.

->manganell

^■manganell

[d’un ll. vg. *manganellum, dimin. de mangănum, i aquest, del gr. mágganon, íd.]

m ARM Giny de guerra usat antigament per a tirar pedres, javelines, etc.

->manganès

^■manganès

[del fr. manganèse, probablement d’una pronúncia defectuosa de mangnesia, grafia medieval freqüent de magnesia, amb què es coneixia aquest element semblant a la pedra d’imant de Magnèsia (v. magnèsia)]

1 m QUÍM INORG [símb: Mn] Element metàl·lic, de color gris amb reflexos vermellosos, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.

2 1 m Color gris amb reflexos vermellosos.

2 adj inv De color del manganès.

->manganesa

^■manganesa

f MINERAL Pirolusita.

->mangani-

^■mangani-

1 Forma prefixada del mot manganès.

2 QUÍM INORG Forma prefixada que indica la presència de manganès trivalent (Mn³⁺).

->mangànic

^■mangànic -a

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al manganès.

2 Que conté manganès.

3 esp Dit dels composts de manganès en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +3.

->manganífer

^■manganífer -a

adj QUÍM i GEOL Que conté manganès.

->manganimetria

manganimetria

Part. sil.: man_ga_ni_me_tri_a

f QUÍM ANAL Permanganimetria.

->manganina

^■manganina

[de manganès]

f METAL·L Aliatge de coure, manganès i níquel, emprat en la fabricació de resistències elèctriques.

->manganit

manganit

m QUÍM INORG 1 Qualsevol sal de l’àcid manganós.

2 Anió, de fórmula MnO⁼₃, que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid manganós per pèrdua de tots dos hidrògens.

->manganita

manganita

f MINERAL Òxid bàsic de manganès, MnO(OH), mineral de color gris fosc o negre, que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->mangano-

^■mangano-

1 Forma prefixada del mot manganès. Ex.: manganotantalita.

2 QUÍM INORG Forma prefixada que indica la presència de manganès divalent (Mn²⁺).

->manganós

^■manganós -osa

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al manganès.

2 Que conté manganès.

3 esp Dit dels composts de manganès en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +2.

->manglar

^■manglar

m GEOBOT Formació vegetal constituïda bàsicament per mangles o per una altra espècie arbòria afí.

->mangle

^■mangle

[del cast. mangle, i aquest, d’origen incert, probablement del carib o l’arauac; 1a FONT: 1839, DLab.]

m BOT Denominació aplicada a qualsevol de les espècies arbòries, sempervirents, que integren el manglar, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.

->mango

^■mango

[de l’angl. mango, i aquest, del port. manga, procedent del tàmil (llengua de l’Índia) mankay, íd.]

m BOT i AGR 1 Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies (Mangifera indica), de fulles lanceolades coriàcies, flors rosades en panícules terminals i fruits (mangos) drupacis, grossos i dolços, comestibles.

2 Fruit del mango.

->mangosta

^■mangosta

f ZOOL Nom genèric de diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids, originaris del vell món, de dimensions mitjanes, amb les potes curtes i de cua llarga. Cal destacar-ne la mangosta egípcia (Herpestes ichneumon), anomenada també icnèumon, ja domesticada pels antics egipcis, i la mangosta grisa índia (Herpestes edwardsi).

->mangostà

^■mangostà

[del cast. mangostán o el port. mangostâo, i aquest, del malai mangistan, íd.]

m BOT Fruit del mangostaner.

->mangostaner

^■mangostaner

[de mangostà]

m BOT i AGR Arbre de la família de les gutíferes (Garcinia mangostana), de fulles ovals i de fruits (els mangostans) bacciformes, de color de porpra, de gust i aroma exquisits.

->mangra

^■mangra

[de l’àr. maġra, íd.; 1a FONT: 1385]

f PINT i MAR Òxid de ferro vermell, terrós, emprat en pintura i també, pels mestres d’aixa, per a marcar les taules.

->mangrana

mangrana

[alteració de magrana, amb propagació de la nasal]

f Magrana.

->mangraner

mangraner

[de mangrana]

m BOT i AGR Magraner.

->mànguil

^■mànguil

[de l’angl. mangle, íd., i aquest, del neerl. mangel, que prové del fr. ant. mangonel, ll. vg. *manganellum, origen també del cat. manganell ‘màquina de guerra’]

m TÈXT Màquina emprada en el manguilatge, que consta fonamentalment de dos cilindres pesants que pressionen la peça de roba enrotllada que gira entre ells.

->manguilatge

^■manguilatge

[de mànguil]

m TÈXT Operació d’acabament de teixits en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora.

->mania

^■mania

Part. sil.: ma_ni_a

[del ll. td. mania, i aquest, del gr. manía ‘bogeria’; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f 1 PSIQ 1 Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.

2 mania de grandesa Obsessió per aparentar importància exagerada, riqueses, etc.

3 mania persecutòria Obsessió d’ésser objecte de mala voluntat per part d’altri o d’altres persones.

2 1 Afecció desordenada i abassegadora per alguna cosa. Té la mania del futbol.

2 Aprensió o aversió injustificada. Ha agafat la mania que el peix li fa mal. L’ha suspès perquè li té mania.

3 Costum injustificat. Té la mania de tancar-ho tot.

4 tenir manies Expressió amb què hom designa un cert tipus de malaltia mental, especialment de caràcter neuròtic, en oposició a la malaltia mental pròpiament dita, de caràcter psicòtic.

->-mania

^■-mania

Forma sufixada del mot grec manía, que significa ‘mania, bogeria’. Ex.: cleptomania, megalomania, piromania.

->maníac

^■maníac -a

Part. sil.: ma_ní_ac

[del b. ll. manĭacus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

PSIQ 1 adj Relatiu o pertanyent a la mania.

2 adj i m i f Que pateix de mania.

->maniacodepressiu

maniacodepressiu -iva

Part. sil.: ma_ni_a_co_de_pres_siu

[de maníac i depressiu]

PSIQ 1 1 adj Relatiu o pertanyent a la psicosi maniacodepressiva.

2 adj i m i f Que pateix d’aquesta psicosi.

2 psicosi maniacodepressiva Tipus de mania en què l’exaltació eufòrica es presenta d’una manera inestable, amb fases de depressió i inquietud i amb una certa desmesura en l’expressió d’idees.

->maniàtic

^■maniàtic -a

Part. sil.: ma_ni_à_tic

[del b. ll. maniatĭcus, -a, -um, íd., der. de manĭacus, -a, -um ‘boig’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj Relatiu o pertanyent a les manies.

2 adj i m i f Dit de la persona que té manies.

->manicomi

^■manicomi

[cpt. savi del gr. manía ‘bogeria’ i koméō ‘cuidar’, per analogia amb nosocomi ‘hospital’, cultisme també, del ll. nosocomium, i aquest, del gr. nosokomeĩon ‘hospital’, comp. de nósos ‘malaltia’ i koméō ‘cuidar’; 1a FONT: 1864, DLab.]

m PSIQ Establiment dedicat a allotjar i, més modernament, a tractar de guarir els malalts mentals.

->manicord

^■manicord

[del fr. manicorde, alteració de l’ant. monacorde, monocorde per influx del ll. manus ‘mà’, del gr. i b. ll. monochordon ‘instrument d’una corda’]

m MÚS Instrument musical de teclat amb cordes colpejades, antecessor del clavicordi.

->manicur

^■manicur -a

[de manicura; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f Persona que fa l’ofici de tenir cura de les mans, especialment de tallar i polir les ungles.

->manicura

^■manicura

[del ll. manus ‘mà’ i cura ‘cura’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Cura de les ungles i, en general, de les mans.

->mànids

mànids

m ZOOL 1 pl Família de mamífers folidots exòtics, que inclou un sol gènere, Manis, i set espècies anomenades pangolins.

2 sing Mamífer de la família dels mànids.

->manierisme

^■manierisme

Part. sil.: ma_ni_e_ris_me

[de l’it. manierismo, íd., der. de maniera, i aquest, del fr. manière ‘manera’, ll. manuaria ‘manejable’ (v. manera)]

m ART 1 Estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, que tendia a la imitació acadèmica de Miquel Àngel i de Rafael.

2 p ext Fenomen que, en qualsevol estil, es produeix en predominar l’ostentació de l’habilitat formal sobre el contingut; amanerament.

->manierista

^■manierista

Part. sil.: ma_ni_e_ris_ta

[de l’it. manierista (v. manierisme)]

1 adj Relatiu o pertanyent al manierisme.

2 m i f Artista que conrea el manierisme.

->manifassejar

^■manifassejar

[de manifasser]

v intr Manejar arbitràriament afers d’altri, especialment d’una col·lectivitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manifassejar

GERUNDI: manifassejant

PARTICIPI: manifassejat, manifassejada, manifassejats, manifassejades

INDICATIU PRESENT: manifassejo, manifasseges, manifasseja, manifassegem, manifassegeu, manifassegen

INDICATIU IMPERFET: manifassejava, manifassejaves, manifassejava, manifassejàvem, manifassejàveu, manifassejaven

INDICATIU PASSAT: manifassegí, manifassejares, manifassejà, manifassejàrem, manifassejàreu, manifassejaren

INDICATIU FUTUR: manifassejaré, manifassejaràs, manifassejarà, manifassejarem, manifassejareu, manifassejaran

INDICATIU CONDICIONAL: manifassejaria, manifassejaries, manifassejaria, manifassejaríem, manifassejaríeu, manifassejarien

SUBJUNTIU PRESENT: manifassegi, manifassegis, manifassegi, manifassegem, manifassegeu, manifassegin

SUBJUNTIU IMPERFET: manifassegés, manifassegessis, manifassegés, manifassegéssim, manifassegéssiu, manifassegessin

IMPERATIU: manifasseja, manifassegi, manifassegem, manifassegeu, manifassegin

->manifasser

^■manifasser -a

[del b. ll. *manificium ‘utensili, manufactura’, relacionat amb el ll. td. manifĭcus ‘fet a mà’, de manus ‘mà’ i facere ‘fer’, infinitiu que ha influït en la terminació -fasser; 1a FONT: s. XVIII]

adj i m i f Que manifasseja, afectat a manifassejar.

->manifasseria

^■manifasseria

Part. sil.: ma_ni_fas_se_ri_a

[de manifasser]

f 1 Qualitat de manifasser.

2 Acte propi d’un manifasser.

->manifest

^■manifest -a

[del ll. manifestus, -a, -um, íd., comp. de manus ‘mà’ i festus, element obscur, possiblement de base italoindoeuropea, que ja els mateixos llatins creien que volia significar ‘agafat’, d’on ‘agafat per la mà’; 1a FONT: s. XIII, Cerverí]

1 adj 1 Evident, palès. Les diferències entre ells són manifestes.

2 CATOL Dit del Santíssim Sagrament quan és exposat a l’adoració dels fidels.

3 contingut manifest PSIC El somni tal com és evocat i relatat pel qui l’ha tingut.

4 posar de manifest Mostrar clarament, fer palès. Aquesta resposta posa de manifest la seva ignorància.

2 m 1 Escrit en què hom manifesta alguna cosa.

2 DR MAR Document que ha de presentar a la duana el capità d’un vaixell i on consta el detall de la càrrega.

3 HIST DR CAT Escrit en què hom manifesta l’existència, la venda o la compra d’alguna cosa; declaració.

4 SOCIOL Declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d’actuació.

3 llibre de manifest HIST Volum de l’administració de la generalitat on constaven les declaracions o manifests de les partides de teixits i també d’altres manufactures que pagaven el dret de la bolla.

->manifestable

^■manifestable

[de manifestar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Que pot ésser manifestat.

->manifestació

^■manifestació

Part. sil.: ma_ni_fes_ta_ci_ó

[del ll. manifestatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de manifestar o manifestar-se;

2 l’efecte. Manifestacions d’alegria.

2 SOCIOL Demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.

->manifestador

^■manifestador -a

[del ll. manifestator, -ōris, íd.]

adj Que manifesta.

->manifestament

^■manifestament

[de manifest; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv D’una manera manifesta, palpable.

->manifestant

^■manifestant

[de manifestar]

m i f SOCIOL Persona que pren part en una manifestació.

->manifestar

^■manifestar

[del ll. manifestare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 1 tr Mostrar, donar a conèixer, d’una manera manifesta, posar de manifest. Amb això manifesta com l’estima. Aquell gest manifestà la seva irritació.

2 pron Esdevenir manifest. Les seves intencions es manifestaren clarament. El mal és latent: encara no s’ha manifestat.

3 pron esp Mostrar, algú, d’una manera manifesta la seva existència o la seva natura. Déu no vol manifestar-se als homes amb plena evidència. Per fi s’ha manifestat tal com és.

4 tr CATOL Exposar el Santíssim Sagrament a l’adoració dels fidels.

2 esp 1 tr Fer saber, algú, allò que pensa, es proposa de fer, sent, etc., expressant-ho obertament, públicament. Tothom ha de poder manifestar les seves opinions.

2 pron S’ha manifestat partidari de la pena de mort.

3 pron SOCIOL Participar en una manifestació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manifestar

GERUNDI: manifestant

PARTICIPI: manifestat, manifestada, manifestats, manifestades

INDICATIU PRESENT: manifesto, manifestes, manifesta, manifestem, manifesteu, manifesten

INDICATIU IMPERFET: manifestava, manifestaves, manifestava, manifestàvem, manifestàveu, manifestaven

INDICATIU PASSAT: manifestí, manifestares, manifestà, manifestàrem, manifestàreu, manifestaren

INDICATIU FUTUR: manifestaré, manifestaràs, manifestarà, manifestarem, manifestareu, manifestaran

INDICATIU CONDICIONAL: manifestaria, manifestaries, manifestaria, manifestaríem, manifestaríeu, manifestarien

SUBJUNTIU PRESENT: manifesti, manifestis, manifesti, manifestem, manifesteu, manifestin

SUBJUNTIU IMPERFET: manifestés, manifestessis, manifestés, manifestéssim, manifestéssiu, manifestessin

IMPERATIU: manifesta, manifesti, manifestem, manifesteu, manifestin

->manifestat

manifestat

m DR ARAG Persona que s’acollia als beneficis del procés de firma i manifestació.

->màniga

^■màniga

Cp. mànega

[variant de mànega, modernament usada diferencialment per a designar la part del vestit que cobreix el braç, enfront de mànega, denominació del tub flexible; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 INDUM Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.

2 anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.

2 fig 1 allargar (o estirar) més el braç que la màniga Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica.

2 donar llargues mànigues (a algú) Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.

3 ésser de la màniga ampla Ésser excessivament indulgent amb les faltes d’altri o les pròpies.

4 ésser de la màniga estreta Ésser excessivament sever, escrupolós.

5 ésser més curt que una màniga d’armilla Ésser molt curt d’enteniment; ésser més curt que una cua de conill.

6 fer mans i mànigues Esforçar-se a aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d’aconseguir-la.

7 no tenir de què fer mànigues No tenir de què disposar en cas de necessitat.

3 màniga mal tallada HERÀLD Figura que representa una màniga d’un vestit medieval, tallada en una forma molt peculiar.

->manigot

^■manigot

[de màniga]

m Manegot.

->manigua

^■manigua

[del cast. manigua, mot taïno; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f GEOBOT Tipus de vegetació llenyosa, rica en lianes, compacta i difícil de travessar, típica de l’illa de Cuba i d’altres indrets de l’Amèrica tropical.

->maniguet

^■maniguet

[de màniga]

m 1 INDUM Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l’una per un cap i l’altra per l’altre, ambdues mans i tenir-les així calentes.

2 TECNOL Maneguet.

->manil

^■manil

[del b. gr. mandíli o l’àr. mandîl, i aquests, del ll. mantēle ‘tovalla, tovallola’; 1a FONT: 1272, CTort.]

m 1 Davantal per a pastar i per a altres feines.

2 Drap de cuina; eixugamà.

->manilla¹

^■manilla¹

[de mà; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f 1 Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l’altre puny.

2 pl FOLK Grup reduït de castellers que, situats al nivell del terç i pel damunt del folre, serveixen de contrafort al quart del pilar de vuit.

3 JOI Braçalet.

4 HERÀLD Cadascun dels anellets concèntrics.

5 MAR Maneta.

->manilla²

^■manilla²

[dissimilació del cast. malilla, designació de la segona carta en valor, inferior a l’as (v. mala²)]

f JOCS 1 Joc de cartes en què la carta més alta és el nou. Hom el coneix també amb el nom de botifarra.

2 En el joc de la manilla, el nou de cada coll.

3 manilla de rector i vicari Manilla jugada entre dos, posades les cartes en piles de quatre i amb la del damunt de cada pila sempre descoberta.

->manillaire

^■manillaire

Part. sil.: ma_ni_llai_re

[de manilla²]

m i f Jugador de manilla.

->manillar

^■manillar

[de manilla¹]

m TRANSP Mànec doble col·locat a la part anterior dels vehicles de dues rodes i d’alguns de tres que serveix per a agafar-s’hi i canviar de direcció.

->maniobra

^■maniobra

Part. sil.: ma_ni_o_bra

[del fr. manoeuvre, íd., i aquest, del b. ll. manuopera, comp. de manus ‘mà’ i opera ‘obra’, amb influx de manipular; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina.

2 fig Acció, diligència, etc., efectuada amb habilitat, amb malícia, etc., per aconseguir un fi. Això ha estat una maniobra dels contraris.

3 MED Operació manual hàbil i regulada.

2 MAR 1 Art o tècnica de manejar les embarcacions mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc.

2 Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.

3 Manera d’operar a bord, el treball dels mariners.

4 Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.

5 Conjunt de tots els caps i els aparells d’una embarcació.

6 Evolució d’una esquadra o divisió.

3 p anal 1 AERON Conjunt d’operacions destinades a canviar el moviment d’una aeronau, provocades per l’acció del pilot sobre els elements de comandament.

2 AUT Conjunt d’operacions consistent en una sèrie de moviments efectuats per un vehicle automòbil, destinats a fer-lo canviar de direcció, a aparcar-lo, etc.

3 FERROC Conjunt d’operacions que hom fa a les estacions per formar trens o desfer-los, acoblar vagons o desacoblar-los, o bé per canviar de locomotora, etc.

4 FERROC Conjunt de canvis efectuats en l’estat dels senyals, les agulles o els enclavaments, a fi que els trens vagin per un itinerari determinat.

4 MIL 1 Moviment o sèrie ordenada de moviments d’un cos de tropa, d’una esquadra.

2 pl Sèrie ordenada de moviments que fan un cos de tropa o una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.

->maniobrabilitat

^■maniobrabilitat

Part. sil.: ma_ni_o_bra_bi_li_tat

f Qualitat de maniobrable.

->maniobrable

^■maniobrable

Part. sil.: ma_ni_o_bra_ble

[de maniobrar]

adj Que pot ésser maniobrat.

->maniobrar

^■maniobrar

Part. sil.: ma_ni_o_brar

[del fr. manoeuvrer, íd. , i aquest, del b. ll. manuoperare, comp. de manus ‘mà’ i operare ‘obrar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer funcionar amb la mà un instrument, una màquina. Maniobrar un canó, les veles d’una nau.

2 intr MIL 1 Fer maniobres o una maniobra. Les tropes no hi podien maniobrar.

2 Fer fer maniobres o una maniobra. El general ha maniobrat de manera que ha tallat la retirada a l’enemic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: maniobrar

GERUNDI: maniobrant

PARTICIPI: maniobrat, maniobrada, maniobrats, maniobrades

INDICATIU PRESENT: maniobro, maniobres, maniobra, maniobrem, maniobreu, maniobren

INDICATIU IMPERFET: maniobrava, maniobraves, maniobrava, maniobràvem, maniobràveu, maniobraven

INDICATIU PASSAT: maniobrí, maniobrares, maniobrà, maniobràrem, maniobràreu, maniobraren

INDICATIU FUTUR: maniobraré, maniobraràs, maniobrarà, maniobrarem, maniobrareu, maniobraran

INDICATIU CONDICIONAL: maniobraria, maniobraries, maniobraria, maniobraríem, maniobraríeu, maniobrarien

SUBJUNTIU PRESENT: maniobri, maniobris, maniobri, maniobrem, maniobreu, maniobrin

SUBJUNTIU IMPERFET: maniobrés, maniobressis, maniobrés, maniobréssim, maniobréssiu, maniobressin

IMPERATIU: maniobra, maniobri, maniobrem, maniobreu, maniobrin

->maniobrer

^■maniobrer -a

Part. sil.: ma_ni_o_brer

[de maniobra]

m i f Persona que té a càrrec seu la maniobra d’un vaixell, d’una nau, etc.

->maniós

^■maniós -osa

Part. sil.: ma_ni_ós

[de mania]

adj Que té manies. És molt maniós en el menjar.

->maniot

^■maniot

Part. sil.: ma_ni_ot

[probablement del port. brasiler manihot, mot del tupí]

m BOT i AGR Arbre de la família de les euforbiàcies (Manihot glaziovii), que proporciona cautxú.

->maniple

^■maniple

[del ll. manipŭlus ‘garba, feix’, comp. de manus ‘mà’, i un segon element d’origen obscur; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 HIST 1 Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes.

2 Corretja per a subjectar l’escut.

2 LITÚRG Ornament sagrat, semblant a l’estola, però més curt, que duien el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la missa.

->manípul

^■manípul

[variant de maniple]

m Maniple.

->manipulable

manipulable

[de manipular]

adj Susceptible d’ésser manipulat.

->manipulació

^■manipulació

Part. sil.: ma_ni_pu_la_ci_ó

[de manipular]

f 1 1 Acció de manipular;

2 l’efecte.

2 MANUT En un treball qualsevol, conjunt d’operacions que hom pot fer amb les mans sense necessitat de desplaçar-se.

->manipulador

^■manipulador -a

[de manipular]

1 adj i m i f Que manipula. Manipulador d’aliments.

2 m ELECTROT Aparell de comandament manual destinat a establir modificacions en un circuit, connectar-lo, o desconnectar-lo, etc.

3 m esp TELECOM En telegrafia, aparell manual destinat a efectuar la transmissió de senyals telegràfics.

4 m NUC Aparell constituït per uns braços articulats, que permet de manejar a distància substàncies radioactives.

->manipular

^■manipular

[del b. ll. manipulare, íd., der. de manipŭlum (v. maniple)]

v tr 1 Operar amb les mans. Manipular la pasta.

2 esp Manejar un aparell científic, un mecanisme telegràfic, etc. Se m’ha cremat el pastís perquè no sé manipular el forn.

3 Manejar substàncies diverses per a fer-ne una tria, mesclar-les, etc. Tingues precaució si manipules substàncies corrosives. Per a manipular aliments cal un permís.

4 fig Obrar (sobre algú o alguna cosa) amb maneigs fraudulents, subrepticis, etc. Manipular una informació. Ens ha manipulat amb mentides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manipular

GERUNDI: manipulant

PARTICIPI: manipulat, manipulada, manipulats, manipulades

INDICATIU PRESENT: manipulo, manipules, manipula, manipulem, manipuleu, manipulen

INDICATIU IMPERFET: manipulava, manipulaves, manipulava, manipulàvem, manipulàveu, manipulaven

INDICATIU PASSAT: manipulí, manipulares, manipulà, manipulàrem, manipulàreu, manipularen

INDICATIU FUTUR: manipularé, manipularàs, manipularà, manipularem, manipulareu, manipularan

INDICATIU CONDICIONAL: manipularia, manipularies, manipularia, manipularíem, manipularíeu, manipularien

SUBJUNTIU PRESENT: manipuli, manipulis, manipuli, manipulem, manipuleu, manipulin

SUBJUNTIU IMPERFET: manipulés, manipulessis, manipulés, manipuléssim, manipuléssiu, manipulessin

IMPERATIU: manipula, manipuli, manipulem, manipuleu, manipulin

->maniqueisme

^■maniqueisme

Part. sil.: ma_ni_que_is_me

[de maniqueu]

m 1 HIST REL 1 Doctrina de Mani basada en una distinció dualista entre el principi del bé i el del mal.

2 Secta dels maniqueus.

2 p ext Actitud derivada de la convicció que totes les coses es divideixen en dues parts, l’una completament bona i acceptable, l’altra dolenta i rebutjable.

->maniqueu

^■maniqueu -ea

Part. sil.: ma_ni_queu

[del nom de Mani o Manes (216 ?-276), predicador persa d’origen cristià, a través de la forma grega, Manikhaîos; 1a FONT: 1460, Roig]

1 1 adj Relatiu o pertanyent al maniqueisme o als seus adeptes.

2 m i f HIST REL Seguidor de la doctrina i de la secta fundada per Mani a Pèrsia al segle III.

2 adj i m i f Dit de la persona o del pensament que aprecia les coses segons els principis absoluts del bé i del mal, sense matisos i sense un estat intermedi. Tenia una visió maniquea de la història.

->maniquí

^■maniquí

[del fr. mannequin, íd., i aquest, del neerl. mannekijn, dimin. de mann ‘home’]

1 m 1 ART i INDUM Figura que representa una persona o una part d’ella i que serveix als artistes per a estudiar-hi actituds o draperies i als sastres i modistes per a exhibir-hi vestits.

2 AUT i TECNOL Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.

3 fig Persona que hom fa anar o maneja com vol.

2 m i f 1 Persona que un modista, o una modista, vesteixen perquè exhibeixi els vestits que confeccionen.

2 fig Persona que s’arregla amb excés.

->manisa

^■manisa

[del nom de la població valenciana de Manises]

f CERÀM Rajola de València; taulell.

->maniser

^■maniser -a

adj i m i f De Manises (Horta).

->manista

^■manista

[de mà]

m i f ESPORT Pilotari especialitzat en les modalitats de mà.

->maniuelenc

maniuelenc -a

Part. sil.: ma_ni_ue_lenc

adj i m i f De Manuel (Ribera Alta).

->maniueler

maniueler -a

Part. sil.: ma_ni_ue_ler

adj i m i f Maniuelenc.

->manlleu

^■manlleu

Part. sil.: man_lleu

[de manllevar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de manllevar;

2 l’efecte.

2 1 Cosa manllevada.

2 LING Element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú.

3 DR Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d’un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la.

4 MAT i INFORM Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una subtracció quan la resta de dues xifres és menor que zero.

5 anar a manlleu Manllevar.

->manlleuenc

^■manlleuenc -a

Part. sil.: man_lle_uenc

adj i m i f De Manlleu (Osona).

->manlleuta

^■manlleuta

Part. sil.: man_lleu_ta

[del ll. manu levĭta ‘llevat de la mà’, comp. de manus i el participi fem. secundari de levare, levĭta; 1a FONT: 1207]

f 1 ant Manlleu.

2 Fermança.

3 manlleuta de pres 1 HIST DR CAT Als segles XIII-XVI, formalitat per la qual les batllies i les corts de justícia posaven en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant la fermança personal o sota la garantia econòmica d’un tercer.

2 DR PROC Formalitat per la qual un jutge o un tribunal posa en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant fermança.

->manlleutar

^■manlleutar

Part. sil.: man_lleu_tar

[de manlleuta; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

v tr Donar fermança.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manlleutar

GERUNDI: manlleutant

PARTICIPI: manlleutat, manlleutada, manlleutats, manlleutades

INDICATIU PRESENT: manlleuto, manlleutes, manlleuta, manlleutem, manlleuteu, manlleuten

INDICATIU IMPERFET: manlleutava, manlleutaves, manlleutava, manlleutàvem, manlleutàveu, manlleutaven

INDICATIU PASSAT: manlleutí, manlleutares, manlleutà, manlleutàrem, manlleutàreu, manlleutaren

INDICATIU FUTUR: manlleutaré, manlleutaràs, manlleutarà, manlleutarem, manlleutareu, manlleutaran

INDICATIU CONDICIONAL: manlleutaria, manlleutaries, manlleutaria, manlleutaríem, manlleutaríeu, manlleutarien

SUBJUNTIU PRESENT: manlleuti, manlleutis, manlleuti, manlleutem, manlleuteu, manlleutin

SUBJUNTIU IMPERFET: manlleutés, manlleutessis, manlleutés, manlleutéssim, manlleutéssiu, manlleutessin

IMPERATIU: manlleuta, manlleuti, manlleutem, manlleuteu, manlleutin

->manllevadís

^■manllevadís -issa

[de manllevar]

adj Que pot ésser manllevat.

->manllevador

^■manllevador -a

[de manllevar; 1a FONT: 1271]

m i f Persona que manlleva.

->manllevar

^■manllevar

[del ll. manu levare ‘treure de la mà o del poder’; 1a FONT: c. 1100]

v tr 1 Fer-se prestar, demanar en préstec. Li vaig manllevar diners.

2 ant Treure amb fermança.

3 1 Treure per a si quelcom d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol.

2 fig Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre. Ha manllevat el nom del seu amic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manllevar

GERUNDI: manllevant

PARTICIPI: manllevat, manllevada, manllevats, manllevades

INDICATIU PRESENT: manllevo, manlleves, manlleva, manllevem, manlleveu, manlleven

INDICATIU IMPERFET: manllevava, manllevaves, manllevava, manllevàvem, manllevàveu, manllevaven

INDICATIU PASSAT: manlleví, manllevares, manllevà, manllevàrem, manllevàreu, manllevaren

INDICATIU FUTUR: manllevaré, manllevaràs, manllevarà, manllevarem, manllevareu, manllevaran

INDICATIU CONDICIONAL: manllevaria, manllevaries, manllevaria, manllevaríem, manllevaríeu, manllevarien

SUBJUNTIU PRESENT: manllevi, manllevis, manllevi, manllevem, manlleveu, manllevin

SUBJUNTIU IMPERFET: manllevés, manllevessis, manllevés, manllevéssim, manllevéssiu, manllevessin

IMPERATIU: manlleva, manllevi, manllevem, manlleveu, manllevin

->mannà

^■mannà

[del ll. manna, i aquest, del gr. mánna, provinent de l’heb. man, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

[pl -às] m 1 1 BÍBL Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.

2 mannà celeste CRIST Aliment espiritual, especialment l’eucaristia.

2 ALQ Mercuri.

3 BOT i FARM Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor; conté mannitol, i és emprat com a purgant.

->mannan

^■mannan

m QUÍM ORG Nom genèric dels polisacàrids de d-mannosa [(C₆H₁₀O₅)_n], que actuen com a materials de reserva en els vegetals.

->mannita

mannita

f BIOQ Mannitol.

->mannitol

^■mannitol

m [CH₂OH(CHOH)₄CH₂OH] BIOQ Polialcohol del grup dels hexols que hom obté per reducció electrolítica de la glucosa.

->mannosa

^■d-mannosa

f BIOQ Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.

->mannurònic

β-d-mannurònic, àcid

QUÍM ORG Àcid urònic de sis àtoms de carboni, de fórmula CHO-(CHOH) ₄COOH, derivat de la mannosa per oxidació del seu grup alcohòlic primari.

->mano-

^■mano-

Forma prefixada del mot grec manós, que significa ‘lleuger’, usada per a formar mots que fan referència a la pressió. Ex.: manògraf, manoreductor.

->manobre

^■manobre -a

[comp. de mà i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita; 1a FONT: 1309]

m i f OFIC Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici.

->manògraf

manògraf

[de mano- i -graf]

m METROL Manòmetre amb un dispositiu que enregistra la pressió mesurada.

->manoi

^■manoi

Part. sil.: ma_noi

[contracció col·loquial i infantil de mira noi!; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

interj Renoi.

->manoll

^■manoll

[del ll. vg. manuclu, alteració del ll. cl. manipŭlus, íd.; 1a FONT: 1345]

m Manat. Un manoll d’herbes, de ciris, de pergamins.

->manòmetre

^■manòmetre

[de mano- i -metre; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m METROL Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.

->manometria

^■manometria

Part. sil.: ma_no_me_tri_a

[de mano- i -metria]

f METROL Part de la física que s’ocupa de la mesura de la pressió de fluids.

->manomètric

^■manomètric -a

[de manometria]

adj METROL Relatiu o pertanyent a la manometria o al manòmetre.

->manoreductor

^■manoreductor

[de mano- i reductor]

m TECNOL Aparell per a reduir la pressió d’un gas i regular-ne el flux.

->manós

^■manós -osa

[de mà; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj Fàcil de manejar; amanós.

->manoscopi

manoscopi

[de mano- i -scopi]

m 1 FÍS i METROL Aparell per a indicar i mesurar pressions de gasos, consistent en un tub transparent que conté un líquid l’alçada del qual tradueix la pressió del gas contingut en el recipient on és connectat.

2 METEOR Aparell emprat per a detectar variacions de la pressió atmosfèrica.

->manòstat

^■manòstat

[de mano- i -stat]

m TECNOL Instrument emprat per a regular la pressió dins d’un dipòsit, d’una caldera de vapor, d’una autoclau, etc.

->manotada

^■manotada

[de mà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f Cop donat amb la mà.

->manoteig

^■manoteig

Part. sil.: ma_no_teig

[de manotejar]

m Acció de manotejar.

->manotejar

^■manotejar

[de mà; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr Fer manades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manotejar

GERUNDI: manotejant

PARTICIPI: manotejat, manotejada, manotejats, manotejades

INDICATIU PRESENT: manotejo, manoteges, manoteja, manotegem, manotegeu, manotegen

INDICATIU IMPERFET: manotejava, manotejaves, manotejava, manotejàvem, manotejàveu, manotejaven

INDICATIU PASSAT: manotegí, manotejares, manotejà, manotejàrem, manotejàreu, manotejaren

INDICATIU FUTUR: manotejaré, manotejaràs, manotejarà, manotejarem, manotejareu, manotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: manotejaria, manotejaries, manotejaria, manotejaríem, manotejaríeu, manotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: manotegi, manotegis, manotegi, manotegem, manotegeu, manotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: manotegés, manotegessis, manotegés, manotegéssim, manotegéssiu, manotegessin

IMPERATIU: manoteja, manotegi, manotegem, manotegeu, manotegin

->manovella

^■manovella

[del fr. manivelle (ant. mano(v)elle, manvelle, manielle), ll. manuale, substantivat com a fem]

f TECNOL Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una barra o peça allargada un extrem de la qual hom fixa a un eix, que és accionada per l’altre extrem per tal d’imprimir a l’eix un moviment de rotació.

->manquejar

^■manquejar

[de mancar]

v intr Escassejar en extrem.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manquejar

GERUNDI: manquejant

PARTICIPI: manquejat, manquejada, manquejats, manquejades

INDICATIU PRESENT: manquejo, manqueges, manqueja, manquegem, manquegeu, manquegen

INDICATIU IMPERFET: manquejava, manquejaves, manquejava, manquejàvem, manquejàveu, manquejaven

INDICATIU PASSAT: manquegí, manquejares, manquejà, manquejàrem, manquejàreu, manquejaren

INDICATIU FUTUR: manquejaré, manquejaràs, manquejarà, manquejarem, manquejareu, manquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: manquejaria, manquejaries, manquejaria, manquejaríem, manquejaríeu, manquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: manquegi, manquegis, manquegi, manquegem, manquegeu, manquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: manquegés, manquegessis, manquegés, manquegéssim, manquegéssiu, manquegessin

IMPERATIU: manqueja, manquegi, manquegem, manquegeu, manquegin

->manquesa

^■manquesa

[de manc]

f Qualitat de manc.

->manresà

^■manresà -ana

1 adj i m i f De Manresa (Bages).

2 torre manresana, (o simplement manresana) HIST Torre de defensa pròpia de l’antic comtat de Manresa, de planta circular, amb una sola entrada.

->mans

^■mans -a

[del ll. vg. mansus, substitut del ll. cl. mansuetus ‘mans, domesticat’, participi de mansuescĕre ‘amansir, domesticar’, comp. de manus ‘mà’ i suescĕre ‘avesar-se’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Mansuet, manyac, dit especialment de l’animal no brau, no esquerp.

->mansalva

^■mansalva

[de mà i salva]

Mot emprat en l’expressió a mansalva [referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra] loc adv Sense cap risc, sense exposar-se gens.

->mansament

^■mansament

[de mans]

adv Mansuetament, amb mansuetud.

->mansarda

^■mansarda

[del fr. mansarde, íd., tret de l’expressió comble à la mansarde ‘teulada a la mansarda’, del nom de l’arquitecte F. Mansard (1598-1666); 1a FONT: 1917, DOrt.]

f CONSTR 1 Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació.

2 Pis situat sota una mansarda.

->mansega

^■mansega

f BOT Planta herbàcia de la família de les ciperàcies (Cladium mariscus), rizomatosa, de fulles embeinadores i d’inflorescències paniculars.

->mansesa

^■mansesa

[de mans]

f ant Qualitat de mans o mansuet; mansuetud.

->mansió

^■mansió

Part. sil.: man_si_ó

Hom.: menció

[del ll. mansio, -ōnis ‘estada en un lloc; habitatge’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 Acció d’aturar o estar-se en un lloc, sojorn.

2 Casa, lloc on hom habita.

3 ASTROL Cadascuna de les vint-i-vuit parts del camí de la Lluna, que corresponen als vint-i-vuit dies del mes lunar.

->mansionari

^■mansionari

Part. sil.: man_si_o_na_ri

1 HIST ECL 1 adj i m Dit dels eclesiàstics que vivien en comunitat.

2 m Persona que tenia cura d’una església (llànties, neteja i ornamentació).

2 m HIST Funcionari militar romà encarregat de preparar l’allotjament de la tropa durant les campanyes.

->mansiula

^■mansiula

Part. sil.: man_siu_la

[probablement alteració d’un dial. bessiula, d’un possible dimin. ll. *persidŭla, de la mateixa base que bassetja]

f dial Bufetada.

->manso

manso -a

1 adj Mans.

2 m col·loq Paio, individu.

3 m col·loq Romanço, amant.

->mansoi

^■mansoi -a

Part. sil.: man_soi

[de mans]

adj Manyac.

->mansònia

mansònia

Part. sil.: man_sò_ni_a

f BOT Arbre fuster tropical de la família de les esterculiàcies (Mansonia altissima), de fusta fosca, decorativa, utilitzada principalment en ebenisteria de luxe.

->mansuet

^■mansuet -a

Part. sil.: man_su_et

[del ll. mansuetus, -a, -um ‘mans, domesticat’, participi de mansuescĕre ‘amansir, domesticar’, comp. de manus ‘ma’ i suescĕre ‘avesar-se’; 1a FONT: s. XIV, Corbatxo]

adj 1 De condició suau, dòcil, dit de l’animal no brau, no esquerp o de la persona plàcida, pacient.

2 p ext Aspecte mansuet. Índole mansueta.

->mansuetament

^■mansuetament

Part. sil.: man_su_e_ta_ment

[de mansuet; 1a FONT: c. 1400]

adv Amb mansuetud.

->mansuetud

^■mansuetud

Part. sil.: man_su_e_tud

[del ll. mansuetudo, -ĭnis, íd., der. de mansuetus; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Qualitat de mansuet.

->mant

^■mant -a

[d’origen incert, podria tractar-se d’una base cèltica *manti ‘gran nombre, gran quantitat’ o bé del resultat d’un encreuament entre els ll. tanti ‘tants’ i tam magni ‘tan grans’ que hauria donat tamanti; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 [usat generalment en singular amb la significació plural] Molt, en gran nombre.

2 a manta loc adv dial En abundància.

->manta

^■manta

[del ll. vg. td. manta, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Peça teixida de llana, cotó o fibres sintètiques, amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall de llit (anomenada flassada) i també com a abrigall de viatges, de les haveries, etc.

2 manta calefactora QUÍM Calefactor consistent en una resistència elèctrica en forma de fils entrellaçats semblantment a un teixit, que col·locada entorn de matrassos, embuts, etc., serveix per a escalfar els líquids que contenen.

2 ICT Nom donat a diverses espècies de peixos de la família dels mobúlids, de grans dimensions, amb disc romboïdal i aletes cefàliques en forma de banya.

->mantaire

^■mantaire

Part. sil.: man_tai_re

[de manta]

m i f OFIC Persona que fa mantes o en ven.

->mantega

^■mantega

[d’origen incert, potser d’una base preromana indoeuropea menth- ‘remenar, batre’; 1a FONT: 1249]

f 1 ALIM Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar la llet o la seva crema.

2 p anal ALIM 1 Nom de diverses substàncies alimentàries que tenen un aspecte i unes propietats que recorden la mantega.

2 mantega de cacau Mantega que hom empra en alimentació i pastisseria, barrejada amb cacau, per a fer xocolata, bombons, etc.

3 mantega de coco Substància obtinguda bullint el coco.

4 mantega de palma Greix refinat de la polpa de la palmera d’oli (Elaeis guineensis), emprat en la fabricació de margarina.

3 p anal QUÍM Nom donat a diverses substàncies anàlogues, per llur consistència, a la mantega.

->mantegada

^■mantegada

[de mantega; 1a FONT: c. 1400]

f PAST Pastís fet amb farina, ous batuts, sucre i mantega, que hom cou al forn.

->mantegaire

^■mantegaire

Part. sil.: man_te_gai_re

[de mantega]

m i f OFIC Persona que fa mantega o en ven.

->mantegós

^■mantegós -osa

[de mantega]

adj 1 Que conté mantega.

2 Que té la consistència o l’aparença de la mantega.

->manteguera

^■manteguera

[de mantega; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 ALIM Atuell o aparell on hom elabora la mantega.

2 Recipient en què hom serveix la mantega a taula.

->mantegueria

mantegueria

Part. sil.: man_te_gue_ri_a

[de mantega]

f Casa on hom elabora mantega o en ven.

->mantejament

^■mantejament

[de mantejar]

m 1 Acció de mantejar;

2 l’efecte.

->mantejar

^■mantejar

[del cast. mantear, íd.]

v tr Fer, o donar, la baca a algú. Els jugadors celebraven el títol mantejant l’entrenador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mantejar

GERUNDI: mantejant

PARTICIPI: mantejat, mantejada, mantejats, mantejades

INDICATIU PRESENT: mantejo, manteges, manteja, mantegem, mantegeu, mantegen

INDICATIU IMPERFET: mantejava, mantejaves, mantejava, mantejàvem, mantejàveu, mantejaven

INDICATIU PASSAT: mantegí, mantejares, mantejà, mantejàrem, mantejàreu, mantejaren

INDICATIU FUTUR: mantejaré, mantejaràs, mantejarà, mantejarem, mantejareu, mantejaran

INDICATIU CONDICIONAL: mantejaria, mantejaries, mantejaria, mantejaríem, mantejaríeu, mantejarien

SUBJUNTIU PRESENT: mantegi, mantegis, mantegi, mantegem, mantegeu, mantegin

SUBJUNTIU IMPERFET: mantegés, mantegessis, mantegés, mantegéssim, mantegéssiu, mantegessin

IMPERATIU: manteja, mantegi, mantegem, mantegeu, mantegin

->manteleta

^■manteleta

[del cast. manteleta]

f INDUM mantellet 1.

->mantell

^■mantell

[del ll. mantellum, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m 1 INDUM Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.

2 ANAT ANIM 1 Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l’animal o solament una part.

2 Replec cutani de tipus membranós que cobreix la túnica dels tunicats.

3 ARM i HIST 1 Escut defensiu.

2 Tauler o conjunt de posts, més o menys gran, que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a poder avançar a cobert.

4 GEOL 1 Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça i la discontinuïtat de Gutenberg que la separa del nucli.

2 mantell nival Conjunt de capes de neu, que provenen d’una o de diferents nevades, acumulades sobre el sòl durant l’hivern.

5 HERÀLD 1 Ornament exterior de l’escut, de color vermell, folrat d’ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d’or amb dues borles cadascun.

2 Peça fonamental consistent en una perla que té la part superior plena sense deixar veure el camper.

6 aixaragallament en mantell GEOMORF Escorriment en mantell de les aigües temporeres provinents de la pluja o de la fusió de la neu, que formen xaragalls.

7 mantell aqüífer HIDROL Mantell freàtic.

8 mantell de corriment GEOL Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament.

9 mantell freàtic HIDROL Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fissurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.

10 mantell marginal GEOBOT Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats megafòrbiques.

->manteller

^■manteller -a

[de mantell]

m i f OFIC Persona que fa mantells o en ven.

->mantellet

^■mantellet

[de mantell; 1a FONT: 1478]

m 1 Peça d’abric en forma d’esclavina que usen les dones com a abric o adorn.

2 HERÀLD Ornament extern de l’escut consistent en un tros de tela que surt del borlet i cau —obrint-se— per darrere el casc i l’escut.

3 HIST 1 Tauler de posts que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a avançar a cobert.

2 Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes (mantellet de terra), probablement resguardat per un mantellet.

->mantèl·lic

^■mantèl·lic -a

adj GEOL Relatiu o pertanyent al mantell terrestre.

->mantellina

^■mantellina

[de mantell; 1a FONT: 1334]

f 1 INDUM Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.

2 fig i col·loq 1 Borratxera. Has agafat una bona mantellina!

2 portar una mantellina Estar borratxo.

->mantenidor

^■mantenidor -a

[de mantenir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que manté.

2 m HIST Cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre.

3 m LIT Cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals.

->manteniment

^■manteniment

[de mantenir; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 Acció de mantenir o mantenir-se;

2 l’efecte.

2 1 Allò que manté o serveix per a mantenir.

2 [generalment en pl] esp Provisió de boca.

3 DR Pensió periòdica que s’ha de passar per aliments.

4 INDÚST i TECNOL Conjunt d’accions destinades a tenir en bon estat els materials i les instal·lacions.

->mantenir

^■mantenir

[del b. ll. manutenēre, íd., comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘aguantar’; 1a FONT: c. 1240]

v 1 1 tr Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc. Mantenir la frescor, la calor, el foc. Mantenir viva la memòria. Mantenir l’ordre, la disciplina.

2 pron Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials.

3 tr p ext L’excitació el mantindrà insomne.

4 pron p ext Mantenir-se àgil, vigorós, fresc.

2 1 tr Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat. Mantenir correspondència amb algú. És important saber mantenir la conversació.

2 pron Es manté ferm en el seu propòsit.

3 tr Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat.

4 mantenir la paraula Complir la paraula donada.

5 mantenir un secret No divulgar un secret.

3 esp 1 tr Donar a algú els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments, els vestits, etc., que li calguin. Ell sol manté tota la família.

2 pron Mantenint-se d’herbes, no podrà pas aguantar gaire.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mantenir

GERUNDI: mantenint

PARTICIPI: mantingut, mantinguda, mantinguts, mantingudes

INDICATIU PRESENT: mantinc, mantens, manté, mantenim, manteniu, mantenen

INDICATIU IMPERFET: mantenia, mantenies, mantenia, manteníem, manteníeu, mantenien

INDICATIU PASSAT: mantinguí, mantingueres, mantingué, mantinguérem, mantinguéreu, mantingueren

INDICATIU FUTUR: mantindré, mantindràs, mantindrà, mantindrem, mantindreu, mantindran

INDICATIU CONDICIONAL: mantindria, mantindries, mantindria, mantindríem, mantindríeu, mantindrien

SUBJUNTIU PRESENT: mantingui, mantinguis, mantingui, mantinguem, mantingueu, mantinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mantingués, mantinguessis, mantingués, mantinguéssim, mantinguéssiu, mantinguessin

IMPERATIU: mantén, mantingui, mantinguem, manteniu, mantinguin

IMPERATIU (alternatiu): mantingues, mantingui, mantinguem, mantingueu, mantinguin

->manter

^■manter -a

Hom.: menter

[de manta]

m i f OFIC Mantaire.

->manteu

^■manteu

Part. sil.: man_teu

[del cast. manteo, i aquest, del fr. manteau ‘mantell’; 1a FONT: 1533]

m INDUM Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana.

->mantí

^■mantí

Hom.: mentir

[probablement de la frase ll. manu teni ‘ten-ho amb la mà!’, amb alteració de l’imperatiu tene en teni, afavorida pel canvi del verb tenere de la segona conjugació en -ere a la quarta en -ire; 1a FONT: s. XIV]

m AGR 1 Extremitat superior de l’esteva de l’arada, que serveix d’agafador.

2 Mànec o agafador de diverses eines, com ara la fanga, la falç, etc.

->màntic

^■màntic -a

[del gr. mantikós, íd., der. de manteía ‘endevinació’]

ESOT 1 adj Relatiu o pertanyent a la màntica.

2 f Art d’endevinar o de predir les coses futures.

->-màntic

-màntic -màntica

Forma sufixada del mot grec manteía, que significa ‘predicció, endevinació’. Ex.: nigromàntic.

->mantícora

^■mantícora

[del ll. mantĭchŏras, i aquest, del gr. mantikhṓras, íd., falsa lectura de la Història dels animals d’Aristòtil, per martikhṓras, d’un ant. persa que significa ‘devorador d’homes’]

f HERÀLD Animal fabulós amb cos de lleó, cap d’home i boca amb tres rengles de dents.

->màntids

màntids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes dictiòpters del subordre dels mantoïdeus, que inclou el pregadéu.

2 sing Insecte de la família dels màntids.

->mantindre

mantindre

[variant de mantenir]

v tr i pron Mantenir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mantindre

GERUNDI: mantenint

PARTICIPI: mantingut, mantinguda, mantinguts, mantingudes

INDICATIU PRESENT: mantinc, mantens, manté, mantenim, manteniu, mantenen

INDICATIU IMPERFET: mantenia, mantenies, mantenia, manteníem, manteníeu, mantenien

INDICATIU PASSAT: mantinguí, mantingueres, mantingué, mantinguérem, mantinguéreu, mantingueren

INDICATIU FUTUR: mantindré, mantindràs, mantindrà, mantindrem, mantindreu, mantindran

INDICATIU CONDICIONAL: mantindria, mantindries, mantindria, mantindríem, mantindríeu, mantindrien

SUBJUNTIU PRESENT: mantingui, mantinguis, mantingui, mantinguem, mantingueu, mantinguin

SUBJUNTIU IMPERFET: mantingués, mantinguessis, mantingués, mantinguéssim, mantinguéssiu, mantinguessin

IMPERATIU: mantén, mantingui, mantinguem, manteniu, mantinguin

IMPERATIU (alternatiu): mantingues, mantingui, mantinguem, mantingueu, mantinguin

->mantinent

^■mantinent

ant 1 adv De seguida, immediatament.

2 de mantinent loc adv Mantinent.

->mantingut

^■mantingut -uda

[de mantenir]

m i f pop Persona que viu a costes d’una altra de la qual és amant.

->mantissa

^■mantissa

[del ll. mantissa ‘afegitó de pes, guany’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 MAT Part decimal d’un logaritme decimal.

2 INFORM Part fraccionària d’un membre, en la notació de coma flotant.

->mantó

^■mantó

Hom.: mentor i mentó

[deriv. de l’ant. manto; 1a FONT: 1393]

m 1 INDUM Mocador gran d’abric que porten les dones damunt les espatlles i l’esquena.

2 mantó de Manila Mocador de Manila.

->mantoïdeus

mantoïdeus

Part. sil.: man_to_ï_deus

m ENTOM 1 pl Subordre d’insectes de l’ordre dels dictiòpters, que tenen un pronot molt desenvolupat i un parell de potes molt fortes i llargues.

2 sing Insecte del subordre dels mantoïdeus.

->mantornada

^■mantornada

[de mantornar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Acció de mantornar;

2 l’efecte.

->mantornar

^■mantornar

[del ll. manu tornare ‘girar a mà’; 1a FONT: 1673]

v tr AGR Llaurar o cavar per segona vegada; binar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: mantornar

GERUNDI: mantornant

PARTICIPI: mantornat, mantornada, mantornats, mantornades

INDICATIU PRESENT: mantorno, mantornes, mantorna, mantornem, mantorneu, mantornen

INDICATIU IMPERFET: mantornava, mantornaves, mantornava, mantornàvem, mantornàveu, mantornaven

INDICATIU PASSAT: mantorní, mantornares, mantornà, mantornàrem, mantornàreu, mantornaren

INDICATIU FUTUR: mantornaré, mantornaràs, mantornarà, mantornarem, mantornareu, mantornaran

INDICATIU CONDICIONAL: mantornaria, mantornaries, mantornaria, mantornaríem, mantornaríeu, mantornarien

SUBJUNTIU PRESENT: mantorni, mantornis, mantorni, mantornem, mantorneu, mantornin

SUBJUNTIU IMPERFET: mantornés, mantornessis, mantornés, mantornéssim, mantornéssiu, mantornessin

IMPERATIU: mantorna, mantorni, mantornem, mantorneu, mantornin

->mantuà

mantuà -ana

Part. sil.: man_tu_à

adj i m i f De Màntua (ciutat i província d’Itàlia).

->manu-

^■manu-

Forma prefixada del mot llatí manus, que significa ‘mà’. Ex.: manufactura.

->manual

^■manual

Part. sil.: ma_nu_al

[del ll. manualis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que hom fa servint-se de la mà. Treballs manuals.

2 adj Manós.

3 m HIST DR Dret que cobraven per llur firma els jutges ordinaris.

4 m 1 BIBLIOG Llibre que exposa les notícies fonamentals sobre un tema determinat i que en facilita una consulta àgil i ràpida. Manual d’història. Manual de filosofia.

2 LITÚRG Llibre que conté els ritus per a la celebració i administració dels sagraments.

3 manual d’instruccions Petit document o prospecte que hom adjunta a un aparell, una màquina o un programa informàtic i en dóna instruccions sobre el funcionament, el manteniment i altres informacions pràctiques per a l’usuari. El manual d’instruccions d’un cotxe, d’una rentadora.

->manualment

^■manualment

Part. sil.: ma_nu_al_ment

[de manual; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb les mans.

->manuar

^■manuar

Part. sil.: ma_nu_ar

m TÈXT 1 Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora.

2 manuar de napes (o manuar de teles) Manuar de diverses testes que estira les napes o teles obtingudes en la reunidora de vetes i les converteix en vels que torna a superposar i a estirar en una altra testa.

->manubri

^■manubri

[del ll. manubrium ‘mànec, maneta’, de formació obscura; 1a FONT: 1905]

m 1 1 TECNOL Manovella.

2 MÚS Piano de maneta.

2 ANAT ANIM Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l’ombrel·la.

->manuelí

^■manuelí

Part. sil.: ma_nu_e_lí

adj ART Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del segle XV i el començament del XVI que deu el nom al rei Manuel I de Portugal.

->manuella

^■manuella

Part. sil.: ma_nu_e_lla

[variant de manovella; 1a FONT: 1479]

f 1 Barra.

2 Barra que hom empra com a palanca per a alçar objectes molt pesants o bé per a transportar-los.

3 ESPORT Halter de barra curta i de poc pes que hom pot manejar amb una sola mà.

4 MAR Arjau o barra del timó.

5 MAR i TECNOL Barra amb què hom fa rodar un torn, un argue, etc.

6 OBR PÚBL i MIN Barrina.

->manufactura

^■manufactura

[de manu- i factura ’fabricació, obra’; 1a FONT: 1370]

f ECON 1 Producte resultant d’un treball manual.

2 Fàbrica o establiment industrial.

3 Procés de fabricació de béns.

->manufacturar

^■manufacturar

[de manufactura]

v tr Fer a mà o amb l’ajut de maquinària, fabricar. Manufacturar cigars, camises.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manufacturar

GERUNDI: manufacturant

PARTICIPI: manufacturat, manufacturada, manufacturats, manufacturades

INDICATIU PRESENT: manufacturo, manufactures, manufactura, manufacturem, manufactureu, manufacturen

INDICATIU IMPERFET: manufacturava, manufacturaves, manufacturava, manufacturàvem, manufacturàveu, manufacturaven

INDICATIU PASSAT: manufacturí, manufacturares, manufacturà, manufacturàrem, manufacturàreu, manufacturaren

INDICATIU FUTUR: manufacturaré, manufacturaràs, manufacturarà, manufacturarem, manufacturareu, manufacturaran

INDICATIU CONDICIONAL: manufacturaria, manufacturaries, manufacturaria, manufacturaríem, manufacturaríeu, manufacturarien

SUBJUNTIU PRESENT: manufacturi, manufacturis, manufacturi, manufacturem, manufactureu, manufacturin

SUBJUNTIU IMPERFET: manufacturés, manufacturessis, manufacturés, manufacturéssim, manufacturéssiu, manufacturessin

IMPERATIU: manufactura, manufacturi, manufacturem, manufactureu, manufacturin

->manufacturer

^■manufacturer -a

[de manufactura]

INDÚST 1 adj Relatiu o pertanyent a la manufactura.

2 m i f Fabricant.

->manuleutes

manuleutes

Part. sil.: ma_nu_leu_tes

f pl ant HIST DR Fiances carceràries.

->manumetre

^■manumetre

v tr Donar llibertat (a un esclau).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manumetre

GERUNDI: manumetent

PARTICIPI: manumès, manumesa, manumesos, manumeses

INDICATIU PRESENT: manumeto, manumets, manumet, manumetem, manumeteu, manumeten

INDICATIU IMPERFET: manumetia, manumeties, manumetia, manumetíem, manumetíeu, manumetien

INDICATIU PASSAT: manumetí, manumeteres, manumeté, manumetérem, manumetéreu, manumeteren

INDICATIU FUTUR: manumetré, manumetràs, manumetrà, manumetrem, manumetreu, manumetran

INDICATIU CONDICIONAL: manumetria, manumetries, manumetria, manumetríem, manumetríeu, manumetrien

SUBJUNTIU PRESENT: manumeti, manumetis, manumeti, manumetem, manumeteu, manumetin

SUBJUNTIU IMPERFET: manumetés, manumetessis, manumetés, manumetéssim, manumetéssiu, manumetessin

IMPERATIU: manumet, manumeti, manumetem, manumeteu, manumetin

->manumissió

^■manumissió

Part. sil.: ma_nu_mis_si_ó

f DR ROM En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.

->manumissor

manumissor

m ant DR Marmessor.

->manuscrit

^■manuscrit -a

[del b. ll. manuscriptum, íd., comp. de manus ‘mà’ i scriptus, -a, -um ‘escrit’; 1a FONT: 1638]

[abrev ms.] 1 adj Escrit a mà.

2 m 1 Text escrit a mà, original autògraf.

2 p ext Mecanoscrit.

3 PALEOG i CODIC Llibre escrit a mà.

->manutenció

^■manutenció

Part. sil.: ma_nu_ten_ci_ó

[del b. ll. manutentio, -ōnis ‘protecció, suport, manteniment’, der. de manutenēre ‘mantenir, protegir’, comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘tenir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de mantenir 3;

2 l’efecte.

2 Conjunt de despeses relatives al manteniment d’una persona en determinades circumstàncies. Una beca, una pensió de manutenció. Els pares paguen la seva manutenció mentre estudia a l’estranger.

3 MANUT En la indústria, conjunt de les operacions de maneig, transport i emmagatzematge de materials.

->manutenència

manutenència

Part. sil.: ma_nu_te_nèn_ci_a

f HIST DR CAT Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics.

->manx

^■manx

1 adj Relatiu o pertanyent a l’illa de Man (mar d’Irlanda).

2 m LING Dialecte gaèlic parlat per algunes persones a l’illa de Man.

->manxa

^■manxa

[del ll. mantĭca ‘sarró, alforja’; 1a FONT: 1321]

f 1 1 TECNOL Instrument d’accionament manual que serveix per a fer vent, per a fornir aire.

2 MÚS Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, proporcionava aire a l’orgue.

3 TRANSP Aparell d’accionament manual emprat per a inflar pneumàtics.

2 TECNOL Cadascuna de les barres que, aplicades a un torn, un molinet, etc., serveixen per a fer-lo voltar imprimint-li un moviment alternatiu de dalt a baix i de baix a dalt.

->manxador

^■manxador -a

[de manxar]

m i f OFIC Persona que fa anar la manxa d’un orgue, d’una ferreria, etc.

->manxaire

^■manxaire

Part. sil.: man_xai_re

[de manxa]

m i f OFIC Manxador.

->manxall

^■manxall

[de manxa]

m dial Ventall per a ventar el foc.

->manxar

^■manxar

[de manxa; 1a FONT: 1370]

v 1 intr 1 Fer vent, fornir aire, amb una manxa. Vés manxant fins que el pneumàtic quedi inflat.

2 p anal Fer anar una bomba hidràulica manual.

3 p ext Bufar, el vent, fort i amb intermitències.

4 p ext Respirar fort i de pressa.

2 tr Avivar el foc bufant-lo amb una manxa. Manxeu el caliu o s’apagarà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: manxar

GERUNDI: manxant

PARTICIPI: manxat, manxada, manxats, manxades

INDICATIU PRESENT: manxo, manxes, manxa, manxem, manxeu, manxen

INDICATIU IMPERFET: manxava, manxaves, manxava, manxàvem, manxàveu, manxaven

INDICATIU PASSAT: manxí, manxares, manxà, manxàrem, manxàreu, manxaren

INDICATIU FUTUR: manxaré, manxaràs, manxarà, manxarem, manxareu, manxaran

INDICATIU CONDICIONAL: manxaria, manxaries, manxaria, manxaríem, manxaríeu, manxarien

SUBJUNTIU PRESENT: manxi, manxis, manxi, manxem, manxeu, manxin

SUBJUNTIU IMPERFET: manxés, manxessis, manxés, manxéssim, manxéssiu, manxessin

IMPERATIU: manxa, manxi, manxem, manxeu, manxin

->manxec

^■manxec -ega

adj i m i f De la Manxa (regió de la Península Ibèrica).

->manxego

^■manxego

m ALIM Formatge elaborat amb llet d’ovella feta prendre amb flor de card, de pasta premsada i no cuita, de color blanc groguenc, de sabor suau o fort, segons el grau de maduració (manxego tendre, semisec o sec), amb un 50-55% de matèries grasses.

->manxell

^■manxell -a

adj i m i f Manxol.

->manxeta

^■manxeta

[del fr. manchette, íd.]

f PERIOD 1 Títol informatiu important, amb lletres de cos molt gran, que apareix a la primera plana d’una publicació.

2 Dibuix o rètol que apareix a la primera plana al costat del logotip del periòdic, i que també pot aparèixer a les pàgines interiors, especialment lligat a una secció concreta de la publicació.

3 Anunci de mida petita, generalment de l’amplària d’una columna, inserit a la premsa i que destaca per la taca de tinta que implica.

->manxiula

^■manxiula

Part. sil.: man_xiu_la

[alteració de marcívola, der. de marcir; 1a FONT: s. XIV]

f 1 FARM Emplastre revulsiu preparat, generalment, amb cantàrides.

2 BOT 1 Vidalba.

2 JARD Ridorta.

->manxiuleta

^■manxiuleta

Part. sil.: man_xiu_le_ta

[de manxiula]

f BOT Petit arbust de la família de les escrofulariàcies (Digitalis obscura), de fulles linears i coriàcies, flors grogues i fruits en càpsula acuminada.

->manxiulot

^■manxiulot

Part. sil.: man_xiu_lot

[de manxiula]

m BOT 1 Marxívol.

2 El·lèbor verd.

->manxó¹

^■manxó¹

[de manxa]

m dial Ventall per a ventar el foc, manxall.

->manxó²

^■manxó²

[del fr. manchon, íd., der. de manche ‘màniga’]

m 1 TECNOL Maniguet.

2 TÈXT i PAPER Baieta de llana, teixida en forma tubular, que serveix per a revestir corrons.

->manxol

^■manxol -a

[mallorquinisme, probablement d’un ll. vg. *mancio, -ōnis, der. de mancus ‘manc’, amb una dissimilació de possible influx mossàrab; 1a FONT: 1787]

1 adj i m i f Manc.

2 no ésser manxol Ésser apte per a fer una cosa, no ésser impotent per a repel·lir una agressió, etc.

->manxú

^■manxú

[pl -ús] 1 adj Relatiu o pertanyent als manxús o al manxú.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble pertanyent a la rama meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de la Manxúria.

3 m LING Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.

->manxurià

^■manxurià -ana

Part. sil.: man_xu_ri_à

adj i m i f De la Manxúria (regió de la Xina).

->manxú-tungús

^■manxú-tungús

LING 1 adj Relatiu o pertanyent a les llengües manxú-tungús.

2 llengües manxú-tungús Subfamília de llengües altaiques que comprèn com a més importants el manxú, el nanai, l’evenki i el lamut.

->manya

^■manya

[probablement d’un ll. vg. *manĭa ‘destresa’, der. de manus ‘mà’; 1a FONT: 1325]

f 1 Destresa, habilitat manual. Té molta manya per a fer reparacions domèstiques.

2 fig 1 Enginy per a aconseguir alguna cosa a despit d’altri o enganyant. Qui té gana, té manya. Amb les seves males manyes s’ha cobert d’or.

2 donar-se manya Enginyar-se.

->manyà

^■manyà -ana

[de manya; 1a FONT: 1352]

m i f Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

->manyac

^■manyac -aga

[d’origen incert, potser d’un b. ll. maniacus ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj 1 De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac.

2 p ext Procurà d’apaivagar-lo amb paraules manyagues.

2 m i f Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc.

3 f Carícia. L’àvia sempre li feia manyagues.

->manyagadura

^■manyagadura

[de manyac]

f manyagueria 2.

->manyagoi

^■manyagoi -a

Part. sil.: ma_nya_goi

[de manyac]

adj i m i f Diminutiu afectuós de manyac.

->manyagueria

^■manyagueria

Part. sil.: ma_nya_gue_ri_a

[de manyac; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 Qualitat de manyac.

2 Afalac, moixaina.

->manyaguet

^■manyaguet -a

[de manyac]

adj i m i f Diminutiu afectuós de manyac. No ploris, no, manyaguet de la mare.

->manyec

^■manyec

[de manyegar]

m dial Doblec, arruga.

->manyefla

manyefla

[variant de manefla]

adj i m i f Manefla.

->manyegar

^■manyegar

[alteració de manegar per influx de manyoc, manyuclar]

v tr dial Arrugar.

->manyeria

^■manyeria

Part. sil.: ma_nye_ri_a

[de manyà]

f OFIC 1 Ofici de manyà.

2 Obrador de manyà.

->manyoc

^■manyoc

[d’un encreuament de manat amb anyoc; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Porció de fils, cabells, etc., que poden ésser engrapats amb una mà.

2 Tros o trossos de paper, drap, etc., porció de fils, etc., que han estat reduïts a una bola estrenyent-los amb la mà, embullant-los, etc.

->manyoca

^■manyoca

[variant de manyopa]

f OFIC Guant de cuir que usen els boscaters per a protegir-se de les plantes espinoses.

->manyopa

manyopa

[d’origen incert, probable alteració d’un gòtic *mundilofa ‘guant protector’, comp. del germ. comú mund ‘protecció; mà’ i lofa ‘guant’, amb possible influx del ll. vg. manupŭlus ‘feix, grapat; ornament eclesiàstic de l’avantbraç’; 1a FONT: 1379]

f Manyopla.

->manyopla

^■manyopla

[variant de manyopa]

f 1 ARM Peça de l’armadura que protegia la mà.

2 INDUM Tipus de guant en el qual només el polze resta independent.

3 HIG Mena de guant de teixit de ris per a rentar-se.

Prev Next