->salicilar

■salicilar

v tr ALIM Sotmetre els aliments fermentables a salicilatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salicilar

GERUNDI: salicilant

PARTICIPI: salicilat, salicilada, salicilats, salicilades

INDICATIU PRESENT: salicilo, saliciles, salicila, salicilem, salicileu, salicilen

INDICATIU IMPERFET: salicilava, salicilaves, salicilava, salicilàvem, salicilàveu, salicilaven

INDICATIU PASSAT: salicilí, salicilares, salicilà, salicilàrem, salicilàreu, salicilaren

INDICATIU FUTUR: salicilaré, salicilaràs, salicilarà, salicilarem, salicilareu, salicilaran

INDICATIU CONDICIONAL: salicilaria, salicilaries, salicilaria, salicilaríem, salicilaríeu, salicilarien

SUBJUNTIU PRESENT: salicili, salicilis, salicili, salicilem, salicileu, salicilin

SUBJUNTIU IMPERFET: salicilés, salicilessis, salicilés, saliciléssim, saliciléssiu, salicilessin

IMPERATIU: salicila, salicili, salicilem, salicileu, salicilin

->salicilat

■salicilat

m QUÍM ORG i FARM 1 Qualsevol sal o èster de l’àcid salicílic.

2 salicilat de fenil [C₁₃H₁₀O₃] Sòlid cristal·lí blanc, obtingut per escalfament de l’àcid salicílic amb fenol en presència d’un agent deshidratant. Hom l’anomena correntment salol.

3 salicilat de metil [C₈H₈O₃] Líquid oliós incolor que ocorre en les fulles de Gualtheria procumbens i en la clofolla del bedoll (Betulia lenta).

->salicilatge

salicilatge

m ALIM Tractament al qual són sotmesos alguns aliments, especialment la cervesa i altres líquids, per tal d’impedir-ne la fermentació, i que consisteix a afegir-los àcid salicílic o algun salicilat.

->salicílic

■salicílic -a

adj QUÍM ORG 1 Relatiu o pertanyent a l’àcid salicílic, als seus derivats, o als de la salicina.

2 1 àcid salicílic [C₇H₆O₃] Hidroxiàcid carboxílic aromàtic obtingut industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació, i emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina.

2 alcohol salicílic [C₇H₈O₂] Compost fenòlic que ocorre a la natura en forma de glucòsid en diverses espècies de Salix i Popolus.

3 aldehid salicílic [C₇H₆O₂] Líquid oliós obtingut per la reacció de Reimer-Tiemann, a partir del fenol.

->salicina

■salicina

f QUÍM ORG, BIOQ i FARM Glucòsid que ocorre en diverses espècies de Salix i de Populus.

->salícola

■salícola

adj ECOL halòfil 1.

->salicorn

■salicorn

m BOT Salicòrnia.

->salicornar

■salicornar

m GEOBOT Comunitat vegetal integrada per salicòrnies i altres plantes halòfiles. Es fa sobre sòls argilosos humits i molt salins.

->salicòrnia

■salicòrnia

Part. sil.: sa_li_còr_ni_a

f BOT 1 Gènere d’herbes anuals, de la família de les quenopodiàcies (Salicornia sp), de flors petites i fruits en aqueni, que creix només en terrenys molt salins.

2 salicòrnia fruticosa Cirialera.

3 salicòrnia glauca Arbust de de la família de les quenopodiàcies (Arthrocneumum glaucum), de tiges articulades amb coloracions vermelloses, flor en cimes triflores i fruits en aqueni.

->salients

salients

Part. sil.: sa_li_ents

m ZOOL 1 pl Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, que inclou dos ordres, els anurs i els proanurs.

2 sing Amfibi del superordre dels salients.

->salífer

■salífer -a

[de sal i -fer]

adj Salí, que porta sal.

->salificable

■salificable

adj QUÍM 1 Dit del compost que conté grups hidroxil o àtoms d’hidrogen substituïbles per radicals àcids o per metalls, respectivament.

2 p ext Dit dels àcids, de les bases, de les sals àcides i d’algunes sals bàsiques.

3 Dit de l’hidrogen dels àcids i de les sals àcides i dels grups hidroxil de les bases i de les sals bàsiques.

->salificació

■salificació

Part. sil.: sa_li_fi_ca_ci_ó

f QUÍM Reacció de formació d’una sal.

->salificar

■salificar

v tr QUÍM Substituir àtoms d’hidrogen o grups hidroxil per metalls o per radicals àcids, respectivament.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salificar

GERUNDI: salificant

PARTICIPI: salificat, salificada, salificats, salificades

INDICATIU PRESENT: salifico, salifiques, salifica, salifiquem, salifiqueu, salifiquen

INDICATIU IMPERFET: salificava, salificaves, salificava, salificàvem, salificàveu, salificaven

INDICATIU PASSAT: salifiquí, salificares, salificà, salificàrem, salificàreu, salificaren

INDICATIU FUTUR: salificaré, salificaràs, salificarà, salificarem, salificareu, salificaran

INDICATIU CONDICIONAL: salificaria, salificaries, salificaria, salificaríem, salificaríeu, salificarien

SUBJUNTIU PRESENT: salifiqui, salifiquis, salifiqui, salifiquem, salifiqueu, salifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: salifiqués, salifiquessis, salifiqués, salifiquéssim, salifiquéssiu, salifiquessin

IMPERATIU: salifica, salifiqui, salifiquem, salifiqueu, salifiquin

->saligar

■saligar

m AGR Lloc plantat de sàlics.

->saligenina

■saligenina

f QUÍM ORG i FARM Alcohol salicílic.

->salímetre

■salímetre

[de sal i -metre]

m ALIM i METROL Hidròmetre per a determinar la concentració de sal de les solucions.

->salimetria

■salimetria

Part. sil.: sa_li_me_tri_a

[de sal i -metria]

f ALIM i METROL Determinació de la concentració de sal en les solucions.

->salina

■salina

[sing. del ll. pl. salīnae, -arum ‘salines’, substantivació de salīnus, -a, -um ‘de sal’; 1a FONT: 1189]

[generalment en pl] f GEOL, INDÚST i MIN Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.

->salinaire

■salinaire

Part. sil.: sa_li_nai_re

[de salina]

m i f Persona dedicada a la indústria o al comerç de la sal.

->salinar-se

■salinar-se

[de salí]

v pron CONSTR 1 Reduir-se a pols la superfície de les pedres, dels maons, etc., per l’acció de l’aire humit i salinós.

2 Reduir-se a pols superficialment un maó, una rajola, etc., que han estat mal cuits.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salinar

GERUNDI: salinant

PARTICIPI: salinat, salinada, salinats, salinades

INDICATIU PRESENT: salino, salines, salina, salinem, salineu, salinen

INDICATIU IMPERFET: salinava, salinaves, salinava, salinàvem, salinàveu, salinaven

INDICATIU PASSAT: saliní, salinares, salinà, salinàrem, salinàreu, salinaren

INDICATIU FUTUR: salinaré, salinaràs, salinarà, salinarem, salinareu, salinaran

INDICATIU CONDICIONAL: salinaria, salinaries, salinaria, salinaríem, salinaríeu, salinarien

SUBJUNTIU PRESENT: salini, salinis, salini, salinem, salineu, salinin

SUBJUNTIU IMPERFET: salinés, salinessis, salinés, salinéssim, salinéssiu, salinessin

IMPERATIU: salina, salini, salinem, salineu, salinin

->saliner¹

■saliner¹ -a

[de salina; 1a FONT: 1272, CTort.]

1 adj Relatiu o pertanyent a les salines.

2 adj CERÀM Dit del maó o la rajola que se salina.

3 m i f 1 El qui treballa a les salines.

2 Salinaire.

4 m Lloc on hi ha les saleres del bestiar.

->saliner²

saliner² -a

adj i m i f De Salines de Santanyí, ses (Mallorca).

->salinitat

■salinitat

[de salí]

f PEDOL, AGR i OCEANOG Contingut de sals en el sòl, en l’aigua.

->salinització

■salinització

Part. sil.: sa_li_nit_za_ci_ó

[de salinitzar]

f 1 Acció de salinitzar o de salinitzar-se;

2 l’efecte.

->salinitzar

■salinitzar

[de sal]

v 1 tr Fer esdevenir salí.

2 pron Esdevenir salí. Terrenys que se salinitzen. Salinitzar-se un aqüífer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salinitzar

GERUNDI: salinitzant

PARTICIPI: salinitzat, salinitzada, salinitzats, salinitzades

INDICATIU PRESENT: salinitzo, salinitzes, salinitza, salinitzem, salinitzeu, salinitzen

INDICATIU IMPERFET: salinitzava, salinitzaves, salinitzava, salinitzàvem, salinitzàveu, salinitzaven

INDICATIU PASSAT: salinitzí, salinitzares, salinitzà, salinitzàrem, salinitzàreu, salinitzaren

INDICATIU FUTUR: salinitzaré, salinitzaràs, salinitzarà, salinitzarem, salinitzareu, salinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: salinitzaria, salinitzaries, salinitzaria, salinitzaríem, salinitzaríeu, salinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: salinitzi, salinitzis, salinitzi, salinitzem, salinitzeu, salinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: salinitzés, salinitzessis, salinitzés, salinitzéssim, salinitzéssiu, salinitzessin

IMPERATIU: salinitza, salinitzi, salinitzem, salinitzeu, salinitzin

->salinós

■salinós -osa

[de sal]

adj Que conté sal.

->saliquejar

■saliquejar

v intr Salicar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saliquejar

GERUNDI: saliquejant

PARTICIPI: saliquejat, saliquejada, saliquejats, saliquejades

INDICATIU PRESENT: saliquejo, saliqueges, saliqueja, saliquegem, saliquegeu, saliquegen

INDICATIU IMPERFET: saliquejava, saliquejaves, saliquejava, saliquejàvem, saliquejàveu, saliquejaven

INDICATIU PASSAT: saliquegí, saliquejares, saliquejà, saliquejàrem, saliquejàreu, saliquejaren

INDICATIU FUTUR: saliquejaré, saliquejaràs, saliquejarà, saliquejarem, saliquejareu, saliquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: saliquejaria, saliquejaries, saliquejaria, saliquejaríem, saliquejaríeu, saliquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: saliquegi, saliquegis, saliquegi, saliquegem, saliquegeu, saliquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: saliquegés, saliquegessis, saliquegés, saliquegéssim, saliquegéssiu, saliquegessin

IMPERATIU: saliqueja, saliquegi, saliquegem, saliquegeu, saliquegin

->salispàs

■salispàs

[pl -assos] m dial LITÚRG Salpàs.

->salispassa

■salispassa

[variant de salpàs (v. salpàs, salpasser)]

f LITÚRG Salpàs.

->saliva

■saliva

[del ll. salīva, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 FISIOL ANIM i BIOQ [símb: Slv] Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules paròtides, sublinguals i submaxil·lars, que contribueix a la masticació i a la deglució.

2 curar-se amb saliva dejuna Ésser de bon remeiar.

3 empassar-se la saliva Suportar en silenci, sense protestar, una ofensa, una extorsió, etc.

4 enganxar amb saliva dejuna Enganxar amb un mitjà ineficaç.

5 gastar saliva en va Parlar inútilment.

->salivació

■salivació

Part. sil.: sa_li_va_ci_ó

[del ll. salivatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 FISIOL ANIM 1 Acció de salivar;

2 l’efecte.

2 PAT Ptialisme.

->salivada

■salivada

[de saliva; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Escopinada.

->salival

■salival

[de saliva; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la saliva.

2 Que produeix saliva. Glàndules salivals.

->salivall

■salivall

[de saliva; 1a FONT: 1915, DAg.]

m Escopinada.

->salivar

■salivar

[del ll. salivare, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr FISIOL ANIM Produir saliva en excés i treure-la per la boca.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salivar

GERUNDI: salivant

PARTICIPI: salivat, salivada, salivats, salivades

INDICATIU PRESENT: salivo, salives, saliva, salivem, saliveu, saliven

INDICATIU IMPERFET: salivava, salivaves, salivava, salivàvem, salivàveu, salivaven

INDICATIU PASSAT: saliví, salivares, salivà, salivàrem, salivàreu, salivaren

INDICATIU FUTUR: salivaré, salivaràs, salivarà, salivarem, salivareu, salivaran

INDICATIU CONDICIONAL: salivaria, salivaries, salivaria, salivaríem, salivaríeu, salivarien

SUBJUNTIU PRESENT: salivi, salivis, salivi, salivem, saliveu, salivin

SUBJUNTIU IMPERFET: salivés, salivessis, salivés, salivéssim, salivéssiu, salivessin

IMPERATIU: saliva, salivi, salivem, saliveu, salivin

->salivejar

■salivejar

[de saliva; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

v intr FISIOL ANIM Salivar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salivejar

GERUNDI: salivejant

PARTICIPI: salivejat, salivejada, salivejats, salivejades

INDICATIU PRESENT: salivejo, saliveges, saliveja, salivegem, salivegeu, salivegen

INDICATIU IMPERFET: salivejava, salivejaves, salivejava, salivejàvem, salivejàveu, salivejaven

INDICATIU PASSAT: salivegí, salivejares, salivejà, salivejàrem, salivejàreu, salivejaren

INDICATIU FUTUR: salivejaré, salivejaràs, salivejarà, salivejarem, salivejareu, salivejaran

INDICATIU CONDICIONAL: salivejaria, salivejaries, salivejaria, salivejaríem, salivejaríeu, salivejarien

SUBJUNTIU PRESENT: salivegi, salivegis, salivegi, salivegem, salivegeu, salivegin

SUBJUNTIU IMPERFET: salivegés, salivegessis, salivegés, salivegéssim, salivegéssiu, salivegessin

IMPERATIU: saliveja, salivegi, salivegem, salivegeu, salivegin

->salivera

■salivera

[de saliva; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 1 Saliva escumosa, bromera treta per la boca.

2 Salivació abundosa.

2 fer venir salivera (una cosa) Excitar granment l’apetit, un desig.

3 treure salivera fig Estar vivament irritat.

->salivós

■salivós -osa

[del ll. salivosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj Que treu molta saliva.

->sallagosard

sallagosard -a

adj i m i f De Sallagosa (Alta Cerdanya).

->sallar

■sallar

[probablement del fr. sailler, variant de saillir ‘brollar, sortir’, ll. salīre ‘saltar’, usat en l’argot dels mariners]

v 1 intr 1 Córrer una nau tallant l’aigua. L’embarcació sallava enmig de la mar.

2 Fer camí veloçment. El cotxe sallava com cap altre. Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu!

2 tr MAR Fer relliscar o rodar enfora un objecte per damunt d’un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo o estirant-lo a força de braços o valent-se de màquines o d’aparells.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sallar

GERUNDI: sallant

PARTICIPI: sallat, sallada, sallats, sallades

INDICATIU PRESENT: sallo, salles, salla, sallem, salleu, sallen

INDICATIU IMPERFET: sallava, sallaves, sallava, sallàvem, sallàveu, sallaven

INDICATIU PASSAT: sallí, sallares, sallà, sallàrem, sallàreu, sallaren

INDICATIU FUTUR: sallaré, sallaràs, sallarà, sallarem, sallareu, sallaran

INDICATIU CONDICIONAL: sallaria, sallaries, sallaria, sallaríem, sallaríeu, sallarien

SUBJUNTIU PRESENT: salli, sallis, salli, sallem, salleu, sallin

SUBJUNTIU IMPERFET: sallés, sallessis, sallés, salléssim, salléssiu, sallessin

IMPERATIU: salla, salli, sallem, salleu, sallin

->sallent

■sallent

[de l’ant. i dial. sallir ‘sortir’, ll. salīre ‘saltar’, si no ja del ll. (aquam) salientem; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

1 m Salt d’aigua, cascada.

2 adj HERÀLD Dit del quadrúpede rampant, especialment del lleó, però amb les potes anteriors juntes i alçades i les posteriors juntes i com tocant a terra.

->sallentí

sallentí -ina

adj i m i f De Sallent de Llobregat (Bages) o de Sallent de Xàtiva (Ribera Alta).

->sallir

sallir

[del ll. salīre ‘saltar’]

v intr ant i dial Sortir.

->sal·luvi

sal·luvi -úvia

1 adj Relatiu o pertanyent als sal·luvis.

2 m i f HIST Individu d’una població de la Gàl·lia Narbonesa, situada al nord de Marsella.

->salm

■salm

[variant de psalm; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m BÍBL i LITÚRG 1 Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.

2 esp Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms.

->salma

salma

f METROL Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya, que a Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l.

->salmai

■salmai -a

Part. sil.: sal_mai

[del ll. salmacĭdus ‘salat acídul’]

adj Salabrós. Un pou d’aigua salmaia.

->salmaire

■salmaire

Part. sil.: sal_mai_re

[de salm]

m i f 1 Recitador de salms.

2 esp Captaire que recitava salms mentre demanava almoina; oracioner.

->salmàstica

■salmàstica

adj f Dit de l’aigua que conté sal en menor quantitat que l’aigua marina.

->salmedina

■salmedina

m HIST 1 A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.

2 A les moreries valencianes, oficial que jutjava les causes menors.

->salmeig

■salmeig

Part. sil.: sal_meig

[de salmejar]

m Acció de salmejar; salmòdia.

->salmejaire

■salmejaire

Part. sil.: sal_me_jai_re

[de salmejar]

m i f Persona que salmeja.

->salmejar

■salmejar

[de salm; 1a FONT: 1460, Roig]

v 1 intr Cantar salms.

2 LITÚRG 1 intr Cantar en el cor l’ofici diví.

2 tr Cantar una peça litúrgica en to recitatiu, de salm.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salmejar

GERUNDI: salmejant

PARTICIPI: salmejat, salmejada, salmejats, salmejades

INDICATIU PRESENT: salmejo, salmeges, salmeja, salmegem, salmegeu, salmegen

INDICATIU IMPERFET: salmejava, salmejaves, salmejava, salmejàvem, salmejàveu, salmejaven

INDICATIU PASSAT: salmegí, salmejares, salmejà, salmejàrem, salmejàreu, salmejaren

INDICATIU FUTUR: salmejaré, salmejaràs, salmejarà, salmejarem, salmejareu, salmejaran

INDICATIU CONDICIONAL: salmejaria, salmejaries, salmejaria, salmejaríem, salmejaríeu, salmejarien

SUBJUNTIU PRESENT: salmegi, salmegis, salmegi, salmegem, salmegeu, salmegin

SUBJUNTIU IMPERFET: salmegés, salmegessis, salmegés, salmegéssim, salmegéssiu, salmegessin

IMPERATIU: salmeja, salmegi, salmegem, salmegeu, salmegin

->salmer

■salmer

[der. de l’ant. salma ‘càrrega, bèstia de càrrega’, ll. sagma ‘bast’; 1a FONT: 1421]

m 1 ARQUIT 1 Pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat, col·locada a la part superior d’un pilar o d’un mur per rebre la primera dovella d’un arc o una llinda.

2 Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, que és col·locada sobre una columna o pilar com a continuació d’aquest, per rebre els arcs que hi convergeixen.

2 MÚS Secret.

->salmiac

■salmiac

Part. sil.: sal_mi_ac

m MINERAL Clorur amònic, NH₄Cl, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

->salmina

salmina

f ALIM Proteïna bàsica de baix pes molecular que hom troba en el salmó.

->salmista

■salmista

[de salm; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m i f 1 BÍBL 1 Autor de salms.

2 esp El rei David.

2 LITÚRG Persona que canta o recita salms en l’ofici coral o en la missa.

->salmó

■salmó

[del ll. salmo, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 m ICT Peix de la família dels salmònids l’espècie més coneguda de la qual, el salmó europeu (Salmo salar), és molt apreciada com a comestible, amb una carn rogenca característica.

2 1 m Color rosa clar tirant a ataronjat, com el del salmó.

2 adj inv Ella portava un vestit salmó.

->salmòdia

■salmòdia

Part. sil.: sal_mò_di_a

[del ll. td. psalmodia, i aquest, del gr. psalmōdía, íd.; 1a FONT: 1460, Roig]

f 1 LITÚRG i MÚS Cant dels salms.

2 fig Cant monòton.

->salmodiar

■salmodiar

Part. sil.: sal_mo_di_ar

[de salmòdia]

v 1 tr i intr Salmejar.

2 tr fig Cantar o recitar (un text) d’una manera monòtona. El monjo salmodiava l’evangeli sense fixar-se si l’escoltaven o no.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salmodiar

GERUNDI: salmodiant

PARTICIPI: salmodiat, salmodiada, salmodiats, salmodiades

INDICATIU PRESENT: salmodio, salmodies, salmodia, salmodiem, salmodieu, salmodien

INDICATIU IMPERFET: salmodiava, salmodiaves, salmodiava, salmodiàvem, salmodiàveu, salmodiaven

INDICATIU PASSAT: salmodií, salmodiares, salmodià, salmodiàrem, salmodiàreu, salmodiaren

INDICATIU FUTUR: salmodiaré, salmodiaràs, salmodiarà, salmodiarem, salmodiareu, salmodiaran

INDICATIU CONDICIONAL: salmodiaria, salmodiaries, salmodiaria, salmodiaríem, salmodiaríeu, salmodiarien

SUBJUNTIU PRESENT: salmodiï, salmodiïs, salmodiï, salmodiem, salmodieu, salmodiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: salmodiés, salmodiessis, salmodiés, salmodiéssim, salmodiéssiu, salmodiessin

IMPERATIU: salmodia, salmodiï, salmodiem, salmodieu, salmodiïn

->salmonat

■salmonat -ada

[de salmó]

adj Que té el color del salmó.

->salmonel·la

■salmonel·la

f MICROB Gènere de bacteris de la família de les enterobacteriàcies (Salmonella sp), en forma de coccobacil, gramnegatius, mòbils o immòbils i anaerobis facultatius, que comprèn espècies causants de malalties greus.

->salmonel·losi

■salmonel·losi

f PAT Nom genèric de les malalties produïdes per bacteris del gènere salmonel·la.

->salmonicultura

■salmonicultura

[de salmó i cultura]

f ZOOT Cria de salmònids amb finalitats comercials o de repoblació.

->salmònids

■salmònids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels salmoniformes, fusiformes, amb línia lateral visible i que habiten aigües dolces, com la truita, o marines, com el salmó.

2 sing Peix de la família dels salmònids.

->salmoniformes

salmoniformes

m ICT 1 pl Ordre de peixos teleostis que tenen unes plaques òssies proveïdes de dents, aleta adiposa i les escates de tipus cicloide.

2 sing Peix de l’ordre dels salmoniformes.

->salmorra

■salmorra

[comp. amb el ll. mŭrĭa ‘salmorra’, que donà primer salmora, salmorar i després salmorra per influx de morro i el sufix -orro, -orra; 1a FONT: 1371]

f 1 ALIM Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.

2 GEOL i MIN Aigua saturada de sal que resulta, en les salines, d’evaporar l’aigua de la mar o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment.

->salmorrar

■salmorrar

[de salmorra]

v 1 tr AGR i ALIM Posar en salmorra carn, peix o algun producte agrícola perquè es conservi.

2 pron RAM Emmalaltir-se el bestiar pel fet d’haver menjat massa sal.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salmorrar

GERUNDI: salmorrant

PARTICIPI: salmorrat, salmorrada, salmorrats, salmorrades

INDICATIU PRESENT: salmorro, salmorres, salmorra, salmorrem, salmorreu, salmorren

INDICATIU IMPERFET: salmorrava, salmorraves, salmorrava, salmorràvem, salmorràveu, salmorraven

INDICATIU PASSAT: salmorrí, salmorrares, salmorrà, salmorràrem, salmorràreu, salmorraren

INDICATIU FUTUR: salmorraré, salmorraràs, salmorrarà, salmorrarem, salmorrareu, salmorraran

INDICATIU CONDICIONAL: salmorraria, salmorraries, salmorraria, salmorraríem, salmorraríeu, salmorrarien

SUBJUNTIU PRESENT: salmorri, salmorris, salmorri, salmorrem, salmorreu, salmorrin

SUBJUNTIU IMPERFET: salmorrés, salmorressis, salmorrés, salmorréssim, salmorréssiu, salmorressin

IMPERATIU: salmorra, salmorri, salmorrem, salmorreu, salmorrin

->salmorrat

salmorrat -ada

[de salmorrar]

adj ADOB Dit de les pells no depilades o en pèl i dels cuirs que han estat salats deficientment, amb poca quantitat de sal.

->salmorro

■salmorro

[variant de salmorra]

m dial Salmorra.

->salnitre

■salnitre

[cpt. amb el ll. nitrum ‘nitre’; 1a FONT: 1371]

m MINERAL Nitrat de potassi, KNO₃, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i d’una gran importància com a adob mineral.

->salnitrera

■salnitrera

[de salnitre]

f GEOL Lloc on hom troba salnitre.

->salnitreria

■salnitreria

Part. sil.: sal_ni_tre_ri_a

[de salnitre]

f INDÚST Lloc on es fabrica salnitre.

->salnitrós

■salnitrós -osa

[de salnitre; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj GEOL Que té salnitre. Terreny salnitrós.

->saló

■saló

[del fr. salon, i aquest, de l’it. salone, augmentatiu de sala; potser a través del cast. salón, que és pres també del fr; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 1 ARQUIT Sala (d’una casa, d’un palau, d’una societat, etc.) quan hom en vol significar la importància, l’espaiositat, el luxe i l’elegància amb què és parada.

2 Local de certs establiments. Un saló de bellesa.

3 saló literari LIT Reunió periòdica de personatges destacats del món literari, artístic o polític que se celebrava a casa d’un promotor o protector, generalment una dona cultivada, amb esperit obert i mitjans econòmics.

2 1 ART Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.

2 p ext Nom que hom dóna a algunes exposicions. El saló de l’automòbil d’enguany ha estat un èxit.

->salobrar

■salobrar

[de salobre]

m Terreny salabrós.

->salobre

■salobre

[potser der. regressiu de salobrós, forma assimilada de salabrós, resultat possible d’un encreuament de salat² i saborós; o potser també del ll. salebrosus, -a, -um ‘aspre, rude’; 1a FONT: 1371]

1 adj Salabrós.

2 m 1 Capa de sal que deixa sobre una superfície l’evaporació de l’aigua salada.

2 Eflorescència salina.

->salobrejar

■salobrejar

[de salobre]

v intr 1 Fer salobre.

2 Llepar el bestiar les pedres cobertes de salobre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salobrejar

GERUNDI: salobrejant

PARTICIPI: salobrejat, salobrejada, salobrejats, salobrejades

INDICATIU PRESENT: salobrejo, salobreges, salobreja, salobregem, salobregeu, salobregen

INDICATIU IMPERFET: salobrejava, salobrejaves, salobrejava, salobrejàvem, salobrejàveu, salobrejaven

INDICATIU PASSAT: salobregí, salobrejares, salobrejà, salobrejàrem, salobrejàreu, salobrejaren

INDICATIU FUTUR: salobrejaré, salobrejaràs, salobrejarà, salobrejarem, salobrejareu, salobrejaran

INDICATIU CONDICIONAL: salobrejaria, salobrejaries, salobrejaria, salobrejaríem, salobrejaríeu, salobrejarien

SUBJUNTIU PRESENT: salobregi, salobregis, salobregi, salobregem, salobregeu, salobregin

SUBJUNTIU IMPERFET: salobregés, salobregessis, salobregés, salobregéssim, salobregéssiu, salobregessin

IMPERATIU: salobreja, salobregi, salobregem, salobregeu, salobregin

->salobrenc

■salobrenc -a

[de salobre]

adj Salabrós.

->salobrós

salobrós -osa

[de salobre; 1a FONT: s. XVI]

adj Salabrós.

->salofèn

■salofèn

m [C₆H₄(OH)—COO—C₆H₄NH—CO—CH₃] FARM Substància derivada del salol, emprada com a antireumàtic, analgèsic i antipirètic.

->salol

■salol

m QUÍM ORG i FARM Salicilat de fenil.

->salomó

salomó

[del nom del rei bíblic Salomó, potser al·ludint als canelobres del seu temple; 1a FONT: c. 1295]

m 1 Canelobre sense peu, amb molts de braços per a posar-hi els llums, que hom col·loca penjant del sostre per a il·luminar una església o una sala.

2 Llanterna de paper o de roba, de forma generalment octogonal i adornada per dins amb figures, que servia per a adornar els carrers els dies de festa popular.

->salomonenc

salomonenc -a

adj i m i f De Salomó (Tarragonès).

->salomònic

■salomònic -a

[del nom del rei Salomó; aplicat a un estil de columna, pot al·ludir a les del temple de Salomó]

adj 1 1 Relatiu o pertanyent al rei Salomó.

2 Salomònida.

2 columna salomònica ARQUIT Columna que té el fust amb un sortint helicoide de secció semicircular.

3 judici salomònic Judici savi i imparcial, fins i tot rígid en la seva imparcialitat, com el de Salomó amb les dues prostitutes que reclamaven un mateix fill.

->salomònida

■salomònida

1 adj Relatiu o pertanyent als salomònides. Dinastia salomònida.

2 m HIST Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia, que pretenien descendir del rei Salomó i de la reina de Sabà.

->salouenc

salouenc -a

Part. sil.: sa_lo_uenc

adj i m i f De Salou (Tarragonès).

->salpa

■salpa

[del ll. salpa, i aquest, del gr. sálpē, íd.; 1a FONT: 1324]

f 1 ICT Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Sarpa salpa), de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes als flancs, propi dels fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues.

2 ZOOL Gènere de tunicats, de la subclasse dels sàlpids (Salpa sp), hermafrodites, sense cua i amb dues fenedures branquials i que comprèn espècies marines.

->salpar

■salpar

[de l’it. salpare, íd., ant. serpare, sarpare, d’origen incert, potser der. de serpe ‘espai triangular de la punta de proa, on es posa l’àncora, en llevar el ferro’, i aquest, potser de serpe ‘serp’, d’unes fustes de forma de serp; 1a FONT: 1494]

v 1 tr NÀUT Llevar l’àncora o una àncora.

2 intr Llevar les àncores una embarcació; partir. El vaixell salpa a migdia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salpar

GERUNDI: salpant

PARTICIPI: salpat, salpada, salpats, salpades

INDICATIU PRESENT: salpo, salpes, salpa, salpem, salpeu, salpen

INDICATIU IMPERFET: salpava, salpaves, salpava, salpàvem, salpàveu, salpaven

INDICATIU PASSAT: salpí, salpares, salpà, salpàrem, salpàreu, salparen

INDICATIU FUTUR: salparé, salparàs, salparà, salparem, salpareu, salparan

INDICATIU CONDICIONAL: salparia, salparies, salparia, salparíem, salparíeu, salparien

SUBJUNTIU PRESENT: salpi, salpis, salpi, salpem, salpeu, salpin

SUBJUNTIU IMPERFET: salpés, salpessis, salpés, salpéssim, salpéssiu, salpessin

IMPERATIU: salpa, salpi, salpem, salpeu, salpin

->salpàs

■salpàs

[del b. ll. ecl. saliparsio, -ōnis, comp. de sal, salis ‘sal’ i sparsio, -ōnis ‘aspersió’, der. de spargĕre ‘aspergir’, a través d’un semiculte salpassi, amb pèrdua de la o; 1a FONT: s. XIII, Vides]

[pl -assos] m LITÚRG Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.

->salpassa

■salpassa

[forma femenina alternativa de salpàs, entès popularment com a ‘pas o passa de sal’]

f LITÚRG 1 dial Salpàs.

2 ant Aigua beneita.

->salpasser

■salpasser

[probablement d’un b. ll. sal(i)sparsorium, der. de sal(i)sparsio ‘salpàs’, amb canvi de sufix; 1a FONT: 1397]

m LITÚRG 1 Aspersori d’aigua beneita, que consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita.

2 p ext Caldereta o perolet amb aigua beneita per a sucar-hi el salpasser.

->salpebrar

■salpebrar

[de salpebre; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr ALIM Adobar viandes amb sal i pebre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salpebrar

GERUNDI: salpebrant

PARTICIPI: salpebrat, salpebrada, salpebrats, salpebrades

INDICATIU PRESENT: salpebro, salpebres, salpebra, salpebrem, salpebreu, salpebren

INDICATIU IMPERFET: salpebrava, salpebraves, salpebrava, salpebràvem, salpebràveu, salpebraven

INDICATIU PASSAT: salpebrí, salpebrares, salpebrà, salpebràrem, salpebràreu, salpebraren

INDICATIU FUTUR: salpebraré, salpebraràs, salpebrarà, salpebrarem, salpebrareu, salpebraran

INDICATIU CONDICIONAL: salpebraria, salpebraries, salpebraria, salpebraríem, salpebraríeu, salpebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: salpebri, salpebris, salpebri, salpebrem, salpebreu, salpebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: salpebrés, salpebressis, salpebrés, salpebréssim, salpebréssiu, salpebressin

IMPERATIU: salpebra, salpebri, salpebrem, salpebreu, salpebrin

->salpebre

■salpebre

[de sal i pebre]

m Adob de sal i pebre.

->salpera

■salpera

[de salpa]

f PESC Nansa, especialment destinada a la pesca de salpes, d’uns 60-80 cm d’alçada i 1 m de diàmetre.

->salpetre

■salpetre

m QUÍM INORG i ALIM Salnitre.

->salpicar

■salpicar

[segurament de sal i picar, o potser d’un gòt. *salbiskon, de la família germ. de salbon ‘untar’, si es té en compte l’ant. salbuscar o els dial. salpiscar, salpuscar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

v tr Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa. Tot el pati fou salpicat amb aigua beneita.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salpicar

GERUNDI: salpicant

PARTICIPI: salpicat, salpicada, salpicats, salpicades

INDICATIU PRESENT: salpico, salpiques, salpica, salpiquem, salpiqueu, salpiquen

INDICATIU IMPERFET: salpicava, salpicaves, salpicava, salpicàvem, salpicàveu, salpicaven

INDICATIU PASSAT: salpiquí, salpicares, salpicà, salpicàrem, salpicàreu, salpicaren

INDICATIU FUTUR: salpicaré, salpicaràs, salpicarà, salpicarem, salpicareu, salpicaran

INDICATIU CONDICIONAL: salpicaria, salpicaries, salpicaria, salpicaríem, salpicaríeu, salpicarien

SUBJUNTIU PRESENT: salpiqui, salpiquis, salpiqui, salpiquem, salpiqueu, salpiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: salpiqués, salpiquessis, salpiqués, salpiquéssim, salpiquéssiu, salpiquessin

IMPERATIU: salpica, salpiqui, salpiquem, salpiqueu, salpiquin

->salpicó

■salpicó

[probablement de salpicaó, ll. salpicatio, -ōnis ‘acció de salpicar’]

m 1 Acció de salpicar;

2 l’efecte.

->sàlpids

sàlpids

m ZOOL 1 pl Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, transparents i sense larves, amb oozooides solitaris i blastozooides colonials, i que són elements bastant corrents en el plàncton mediterrani.

2 sing Tunicat de la subclasse dels sàlpids.

->salping-

■salping-

Forma prefixada del mot grec sálpigx, sálpiggos, que significa ‘tub’, ‘trompa’. Ex.: salpingectomia.

->salpinge

■salpinge

f ANAT ANIM 1 Trompa de Fal·lopi.

2 Trompa d’Eustaqui.

->salpingectomia

salpingectomia

Part. sil.: sal_pin_gec_to_mi_a

f CIR Operació que consisteix en l’ablació d’una trompa uterina o de totes dues.

->salpingitis

salpingitis

f PAT 1 Inflamació de les trompes uterines.

2 Inflamació de la trompa d’Eustaqui, que precedeix o acompanya l’otitis mitjana.

->salpingo-

■salpingo-

Forma prefixada del mot grec sálpigx, sálpiggos, que significa ‘tub’, ‘trompa’. Ex.: salpingocele, salpingoscòpia.

->salpingografia

salpingografia

Part. sil.: sal_pin_go_gra_fi_a

f DIAG Visualització de les trompes uterines mitjançant raigs X després d’una injecció uterina d’una substància opaca.

->salpingòlisi

salpingòlisi

f CIR Alliberament quirúrgic d’adherències que envolten les trompes uterines.

->salpingoscopi

salpingoscopi

m DIAG Aparell semblant al citoscopi que hom empra en la salpingoscòpia.

->salpingoscòpia

salpingoscòpia

Part. sil.: sal_pin_gos_cò_pi_a

f DIAG Examen de l’orifici de la trompa d’Eustaqui mitjançant el salpingoscopi, que hom introdueix a la nasofaringe i passa pel meat nasal inferior.

->salpingostomia

salpingostomia

Part. sil.: sal_pin_gos_to_mi_a

f CIR 1 Creació quirúrgica d’una obertura o fístula a la trompa uterina per tal de fer un drenatge.

2 Restauració quirúrgica de la permeabilitat de la trompa uterina.

->salprendre

■salprendre

v tr ALIM Assaonar una vianda fent que la sal hi penetri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salprendre

GERUNDI: salprenent

PARTICIPI: salprès, salpresa, salpresos, salpreses

INDICATIU PRESENT: salprenc, salprens, salprèn, salprenem, salpreneu, salprenen

INDICATIU IMPERFET: salprenia, salprenies, salprenia, salpreníem, salpreníeu, salprenien

INDICATIU PASSAT: salprenguí, salprengueres, salprengué, salprenguérem, salprenguéreu, salprengueren

INDICATIU FUTUR: salprendré, salprendràs, salprendrà, salprendrem, salprendreu, salprendran

INDICATIU CONDICIONAL: salprendria, salprendries, salprendria, salprendríem, salprendríeu, salprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: salprengui, salprenguis, salprengui, salprenguem, salprengueu, salprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: salprengués, salprenguessis, salprengués, salprenguéssim, salprenguéssiu, salprenguessin

IMPERATIU: salprèn, salprengui, salprenguem, salpreneu, salprenguin

->salprunella

■salprunella

f FARM Substància que hom preparava fonent en un gresol nitrat potàssic amb un 1% de sofre i deixant caure la massa fosa sobre una superfície freda de pedra.

->salpuga

■salpuga

f ENTOM Nom donat a algunes formigues de picada coent.

->salroig

■salroig

Part. sil.: sal_roig

[potser d’un sol roig per dissimilació (v. solraig)]

m ICT Solraig.

->salsa

■salsa

[del ll. salsus, -a, -um, participi de sallĕre ‘salar’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 1 GASTR Mescla de productes comestibles, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los. Salsa blanca. Salsa de tomàquet. Salsa picant amb curri. Salsa tàrtara. Salsa verda.

2 GASTR Menja pròpia d’Eivissa, típica del temps nadalenc, que hom prepara amb brou de gallina, de moltó, de llonganissa i botifarres, al qual hom afegeix unes boles fetes amb ametlles mòltes i torrades amb ous, sucre, canyella, espècies i, a vegades, mel.

3 salsa de Sant Bernat fig i col·loq La gana, que fa trobar bons tots els menjars.

2 fig 1 Cosa accessòria que dóna gràcia o gust a una altra de principal.

2 costar (o pujar) més la salsa que el peix Ésser més costosa la part accessòria que la substancial.

3 MÚS Música de ball constituïda per la fusió de la samba, la rumba, el mambo i altres modalitats de música ballable pròpies de l’Amèrica llatina amb el jazz o el rock.

->salsairot

salsairot -a

Part. sil.: sal_sai_rot

adj i m i f De Salses (Rosselló).

->salsar

salsar

v tr GASTR Afegir salsa (a una menja), generalment en el moment de servir-la.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salsar

GERUNDI: salsant

PARTICIPI: salsat, salsada, salsats, salsades

INDICATIU PRESENT: salso, salses, salsa, salsem, salseu, salsen

INDICATIU IMPERFET: salsava, salsaves, salsava, salsàvem, salsàveu, salsaven

INDICATIU PASSAT: salsí, salsares, salsà, salsàrem, salsàreu, salsaren

INDICATIU FUTUR: salsaré, salsaràs, salsarà, salsarem, salsareu, salsaran

INDICATIU CONDICIONAL: salsaria, salsaries, salsaria, salsaríem, salsaríeu, salsarien

SUBJUNTIU PRESENT: salsi, salsis, salsi, salsem, salseu, salsin

SUBJUNTIU IMPERFET: salsés, salsessis, salsés, salséssim, salséssiu, salsessin

IMPERATIU: salsa, salsi, salsem, salseu, salsin

->salsera

■salsera

[de salsa; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Vas per a servir la salsa.

->salsifí

■salsifí

[del fr. salsifis, i aquest, de l’it. salsefica, del ll. *salsifĭca, íd.]

[pl -ís] m BOT i AGR Arrel comestible de l’escurçonera usada com a condiment.

->salsir

■salsir

[der. del ll. salsus, -a, -um ‘salat’]

v 1 tr Dessecar, rostir excessivament, especialment el sol, una cosa sucosa. La calor ha salsit les fulles.

2 pron Socarrar-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salsir

GERUNDI: salsint

PARTICIPI: salsit, salsida, salsits, salsides

INDICATIU PRESENT: salseixo, salseixes, salseix, salsim, salsiu, salseixen

INDICATIU IMPERFET: salsia, salsies, salsia, salsíem, salsíeu, salsien

INDICATIU PASSAT: salsí, salsires, salsí, salsírem, salsíreu, salsiren

INDICATIU FUTUR: salsiré, salsiràs, salsirà, salsirem, salsireu, salsiran

INDICATIU CONDICIONAL: salsiria, salsiries, salsiria, salsiríem, salsiríeu, salsirien

SUBJUNTIU PRESENT: salseixi, salseixis, salseixi, salsim, salsiu, salseixin

SUBJUNTIU IMPERFET: salsís, salsissis, salsís, salsíssim, salsíssiu, salsissin

IMPERATIU: salseix, salseixi, salsim, salsiu, salseixin

->salsiró

■salsiró

[probablement mala lectura de salciçó, forma ant. del dimin. salsitxó]

m ALIM Botifarra prima.

->salsitxa

■salsitxa

[de l’it. salsiccia, íd., i aquest, reducció del ll. farta salsicia ‘embotits salats’; 1a FONT: 1653, DTo.]

f ALIM 1 Cadascun dels trossos en què es divideix amb lligats un embotit fet amb budell prim farcit de carn de porc, de vegades barrejada amb carn de boví, picada i barrejada amb greix de porc.

2 Embotit semblant a la salsitxa de porc, fet amb altres menes de carn, com, per exemple, de pollastre.

3 salsitxa de Frankfurt Embotit fet amb carn de porc, de boví o amb mescla d’ambdues, amb textura de pasta, fumat i escaldat.

->salsitxaire

■salsitxaire

Part. sil.: sal_sit_xai_re

[de salsitxa; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona que fa salsitxes o que en ven.

->salsona

salsona

f BOT Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula crithmoides), de fulles carnoses i capítols grocs i que es fa en sòls salins humits.

->salsufragi

■salsufragi

m BOT i FARM 1 Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies (Silene saxifraga), de flors blanquinoses i fruits en càpsula, emprada en medicina popular contra les pedres de la bufeta.

2 Belleraca.

3 Imperatòria.

->salt

■salt

Hom.: sal

[del ll. saltus, -us, íd., der. de salīre, saltum ‘saltar; brollar’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 1 Moviment pel qual algú, llançant-se a l’aire, està durant un cert temps sense tocar de peus a terra. Fent un salt toca de mans al sostre. Pujar quatre esglaons en un salt, d’un salt.

2 ESPORT Prova atlètica que consisteix a assolir una marca en alçada o en llargada. Salt d’alçada, de llargada. Salt amb perxa. Triple salt.

3 ESPORT En natació, salt efectuat des d’un trampolí o una palanca durant el qual el saltador executa una o més figures.

4 pl ESPORT Esport que consisteix a saltar des d’un trampolí o una palanca a la piscina de salts i executar en l’aire una o més figures.

5 hiperb Anar a un indret en quatre salts.

6 fer un salt el cor Sofrir una forta emoció sobtada.

7 salt de cavall (o de poltre, o simplement salt) GIMN Exercici executat al cavall o la taula de salts en què hom fa una batuda al trampolí per sortir empès enlaire cap a l’aparell, on fa un recolzament i un segon vol.

8 salt de moltó Salt que fa un cavall alçant les potes del darrere per fer caure el genet per sobre el cap.

9 salt de pont ESPORT Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d’un pont, subjectat per una corda lleugerament elàstica que deixa suspès el saltador en l’aire.

10 salt de trampolí ESPORT Modalitat de competició d’esquí nòrdic que consisteix a llançar-se des d’un trampolí, en la qual hom puntua l’estil i la longitud del salt.

11 salt d’obstacles ESPORT Disciplina hípica que consisteix a recórrer una distància determinada en què cal superar obstacles de diferent grau de dificultat, per tal de demostrar la preparació del concursant i la franquesa, fortalesa, destresa i obediència del cavall.

12 salt elàstic ESPORT Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d’un lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.

13 salt mortal ESPORT Salt acrobàtic, el salt que fa hom fent una volta en l’aire abans de recobrar la posició primitiva.

14 salts acrobàtics ESPORT Modalitat d’esquí artístic i acrobàtic que consisteix a saltar des d’un trampolí i fer figures acrobàtiques en l’aire.

2 fig 1 Fet de passar d’una cosa a una altra, d’un estat a un altre, sense transició. La natura no fa salts, deia un axioma medieval.

2 Fet de saltar una línia, un passatge, etc., en una lectura, una còpia, etc.

3 fer el salt (a algú) No comparèixer a la cita donada, no complir un compromís concret o un deure formal.

4 fer el salt (a algú) esp Ésser infidel (al cònjuge). Ell no ho sap, però la seva dona li fa el salt.

5 salt enrere CIN Escena de curta durada que, intercalada en un film, trenca la cronologia de la història i evoca fets passats.

3 ant Assalt, acció d’atacar ràpidament i enèrgicament.

4 TECNOL Qualsevol alteració en l’execució seqüencial de les instruccions o sentències d’un programa.

5 a salt de garsa CONSTR Dit de la disposició de les llates d’una teulada quan les teules són subjectades per llurs extrems d’una llata a l’altra.

6 salt d’aigua (o simplement salt) HIDR 1 Desnivell natural o artificial, brusc i important, d’un curs d’aigua. És anomenat també sallent.

2 Caiguda de l’aigua en aquest desnivell.

3 Massa d’aigua que cau d’una certa alçada, especialment en una instal·lació industrial.

7 salt de cavall JOCS Cadascun dels moviments que fa la peça del joc d’escacs denominada cavall, ja que és l’única que pot canviar de casella passant per sobre de peces que ocupen caselles intermèdies.

->saltabardissa

■saltabardissa

f ICT Rata.

->saltabarrancs

■saltabarrancs

[de saltar i barranc]

m i f Persona eixelebrada, mancada de reflexió.

->saltació

■saltació

Part. sil.: sal_ta_ci_ó

[del ll. saltatio, -ōnis ‘dansa’]

f GEOMORF Tipus de transport dels grans de terra per part de l’aigua o de l’aire.

->saltada

■saltada

f PESC Tresmall.

->saltador¹

■saltador¹

[del ll. saltatorius, -a, -um ‘de dansaire’]

m 1 Lloc a propòsit per a saltar.

2 estar al saltador fig Estar a punt d’emprendre una cosa arriscada, difícil, etc.

->saltador²

■saltador² -a

[del ll. saltator, -ōris ‘dansaire’; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj Que salta.

2 m i f Persona que salta, especialment professionalment. X era un gran saltador.

->saltall

■saltall

[de saltar]

m PESC Conjunt de xarxes verticals que formen un cercle i un tresmall horitzontal extern on cauen els peixos en saltar.

->saltamarges

■saltamarges

[de saltar i marge; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 m i f Lladre de camps.

2 m fig Home que cerca les ocasions d’obtenir il·lícitament els favors de les dones.

->saltamartí

■saltamartí

[de saltar i Martí; 1a FONT: 1839, DLab.]

m 1 ENTOM Llagosta verda jove.

2 JOCS Figura o ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l’acció del pes addicional.

->saltamurades

■saltamurades

m ICT Lluert.

->saltant

■saltant

[del ll. saltans, -ntis, participi pres. de saltare ‘dansar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Salt d’aigua.

->saltaparets

■saltaparets

[de saltar i paret; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Lladre.

->saltapins

saltapins

m i f col·loq Persona camallarga.

->saltar

■saltar

[del ll. saltare ‘dansar’, freqüentatiu de salīre ‘saltar; brollar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 intr 1 Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquin a terra. Saltar a peus junts. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar al coll d’algú. Saltar d’alegria.

2 Baixar d’un vehicle, especialment d’una nau. En arribar a la riba, van saltar tots a terra.

3 saltar del llit Llevar-se rabent.

2 intr 1 Perdre una cosa, pel seu impuls, el contacte amb terra. En detonar la barrinada, la roca va saltar sencera.

2 Desprendre’s una cosa, especialment amb una certa violència, d’on estava unida, fixada, encastada, etc. Cordant-me, m’ha saltat un botó. Fer saltar el pany d’una porta. La crosta de la ferida ha saltat avui. Saltar la pintura, el vernís, etc., d’una cosa pintada, envernissada, etc.

3 TÈXT Sortir la llançadora amb velocitat fora del teler mecànic, generalment a causa d’un mal ajust del joc de picar o pel fet de tenir una calada bruta.

3 tr 1 Salvar un obstacle, una distància, fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall.

2 fig Passar d’una cosa a una altra deixant o passant per alt, ometent, les intermediàries. Has saltat una ratlla: torna-ho a llegir.

4 tr El mascle cobrir la femella.

5 tr GASTR Coure (una vianda) a la paella, a foc viu, amb llard o oli i agitant-la de tant en tant.

6 1 estar a la que salta Estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió.

2 fer saltar la banca JOCS Arruïnar-la d’un cop.

3 saltar als ulls (o a la vista) (una cosa) Ésser evident.

4 saltar d’una cosa a l’altra Anar de l’una a l’altra sense transició.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saltar

GERUNDI: saltant

PARTICIPI: saltat, saltada, saltats, saltades

INDICATIU PRESENT: salto, saltes, salta, saltem, salteu, salten

INDICATIU IMPERFET: saltava, saltaves, saltava, saltàvem, saltàveu, saltaven

INDICATIU PASSAT: saltí, saltares, saltà, saltàrem, saltàreu, saltaren

INDICATIU FUTUR: saltaré, saltaràs, saltarà, saltarem, saltareu, saltaran

INDICATIU CONDICIONAL: saltaria, saltaries, saltaria, saltaríem, saltaríeu, saltarien

SUBJUNTIU PRESENT: salti, saltis, salti, saltem, salteu, saltin

SUBJUNTIU IMPERFET: saltés, saltessis, saltés, saltéssim, saltéssiu, saltessin

IMPERATIU: salta, salti, saltem, salteu, saltin

->salta-regle

■salta-regle

[de saltar i regle]

m DIB i OFIC Santanell.

->saltarel·la

■saltarel·la

f dial ENTOM Llagosta.

->saltat

■saltat -ada

[de saltar]

adj GASTR Dit d’un menjar que ha estat saltat. Mongetes saltades. Ronyons saltats.

->saltataulells

■saltataulells

Part. sil.: sal_ta_tau_lells

[de saltar i taulell]

m i f col·loq Aprenent o dependent de botiga.

->saltaterrats

■saltaterrats

[de saltar i terrat]

m i f Lladregot de pisos.

->saltaülls

■saltaülls

Part. sil.: sal_ta_ülls

m BOT Ull de perdiu.

->saltejador

■saltejador -a

[de saltejar; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f Lladre que salteja o roba pels camins, en despoblat.

->saltejament

■saltejament

[de saltejar]

m Acció de saltejar.

->saltejar

■saltejar

[de saltar; 1a FONT: 1438]

v tr Robar un vianant sortint-li al camí. Els bandolers van saltejar la caravana al Bruc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saltejar

GERUNDI: saltejant

PARTICIPI: saltejat, saltejada, saltejats, saltejades

INDICATIU PRESENT: saltejo, salteges, salteja, saltegem, saltegeu, saltegen

INDICATIU IMPERFET: saltejava, saltejaves, saltejava, saltejàvem, saltejàveu, saltejaven

INDICATIU PASSAT: saltegí, saltejares, saltejà, saltejàrem, saltejàreu, saltejaren

INDICATIU FUTUR: saltejaré, saltejaràs, saltejarà, saltejarem, saltejareu, saltejaran

INDICATIU CONDICIONAL: saltejaria, saltejaries, saltejaria, saltejaríem, saltejaríeu, saltejarien

SUBJUNTIU PRESENT: saltegi, saltegis, saltegi, saltegem, saltegeu, saltegin

SUBJUNTIU IMPERFET: saltegés, saltegessis, saltegés, saltegéssim, saltegéssiu, saltegessin

IMPERATIU: salteja, saltegi, saltegem, saltegeu, saltegin

->saltel

■saltel

m MAR Graó per a accedir a un sector de la coberta més alt que la resta de tota la coberta, especialment en la part central de la nau, que serveix per a impedir l’entrada d’aigua.

->saltenc

saltenc -a

adj i m i f De Salt (Gironès).

->salteri

■salteri

[variant de psalteri]

m Saltiri.

->saltimbanqui

■saltimbanqui

[pl. de l’it. saltimbanco ‘salta en un banc’; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f Persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobàcies pels carrers i les places.

->saltirec

■saltirec

m ENTOM llagosta 1.

->saltiri

■saltiri

[forma popular de salteri]

m 1 BÍBL i LITÚRG 1 Recull de salms.

2 esp Llibre dels Salms.

3 p ext Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana, amb els salms corresponents i amb exclusió de les lliçons i oracions que els acompanyen.

2 fig CATOL Rosari.

3 MÚS Instrument medieval de teclat, en el qual les cordes són indistintament colpides o pinçades.

->saltiró

■saltiró

[de salt; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Petit salt.

->saltironant

■saltironant

[de saltironar]

adj Que saltirona.

->saltironar

■saltironar

[de saltiró; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Fer saltirons. L’infant avançava saltironant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saltironar

GERUNDI: saltironant

PARTICIPI: saltironat, saltironada, saltironats, saltironades

INDICATIU PRESENT: saltirono, saltirones, saltirona, saltironem, saltironeu, saltironen

INDICATIU IMPERFET: saltironava, saltironaves, saltironava, saltironàvem, saltironàveu, saltironaven

INDICATIU PASSAT: saltironí, saltironares, saltironà, saltironàrem, saltironàreu, saltironaren

INDICATIU FUTUR: saltironaré, saltironaràs, saltironarà, saltironarem, saltironareu, saltironaran

INDICATIU CONDICIONAL: saltironaria, saltironaries, saltironaria, saltironaríem, saltironaríeu, saltironarien

SUBJUNTIU PRESENT: saltironi, saltironis, saltironi, saltironem, saltironeu, saltironin

SUBJUNTIU IMPERFET: saltironés, saltironessis, saltironés, saltironéssim, saltironéssiu, saltironessin

IMPERATIU: saltirona, saltironi, saltironem, saltironeu, saltironin

->saltironejar

■saltironejar

[de saltiró; 1a FONT: 1915, DAg.]

v intr Fer saltirons, especialment ballant. Estava joiós i anava saltironejant per la rambla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saltironejar

GERUNDI: saltironejant

PARTICIPI: saltironejat, saltironejada, saltironejats, saltironejades

INDICATIU PRESENT: saltironejo, saltironeges, saltironeja, saltironegem, saltironegeu, saltironegen

INDICATIU IMPERFET: saltironejava, saltironejaves, saltironejava, saltironejàvem, saltironejàveu, saltironejaven

INDICATIU PASSAT: saltironegí, saltironejares, saltironejà, saltironejàrem, saltironejàreu, saltironejaren

INDICATIU FUTUR: saltironejaré, saltironejaràs, saltironejarà, saltironejarem, saltironejareu, saltironejaran

INDICATIU CONDICIONAL: saltironejaria, saltironejaries, saltironejaria, saltironejaríem, saltironejaríeu, saltironejarien

SUBJUNTIU PRESENT: saltironegi, saltironegis, saltironegi, saltironegem, saltironegeu, saltironegin

SUBJUNTIU IMPERFET: saltironegés, saltironegessis, saltironegés, saltironegéssim, saltironegéssiu, saltironegessin

IMPERATIU: saltironeja, saltironegi, saltironegem, saltironegeu, saltironegin

->saltòmetre

■saltòmetre

[de salt i -metre]

m ESPORT Instrument que serveix per a mesurar l’alçada del salt en les competicions esportives.

->saltuari

■saltuari -ària

Part. sil.: sal_tu_a_ri

[del ll. saltuarius, -a, -um, íd.]

adj 1 Que procedeix a salts.

2 fig Sense seguir l’ordre regular, la línia de successió.

->salubèrrim

■salubèrrim -a

[del ll. saluberrĭmus, -a, -um, íd.]

adj Molt salubre.

->salubre

■salubre

[del ll. salūbris, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Favorable a la salut; saludable.

->salubritat

■salubritat

[del ll. salubrĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de salubre.

2 ALIM Conjunt de condicions sanitàries idònies per al consum d’un aliment o producte alimentari.

->saluda

■saluda

[de saludar]

m Comunicació escrita breu i cerimoniosa feta per un alt càrrec.

->saludable

■saludable

[cf. amigable; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Favorable a la conservació, al restabliment, de la salut, salubre. Un exercici molt saludable.

2 fig Profitós al bon ésser d’una cosa.

->saludablement

■saludablement

[de saludable]

adv D’una manera saludable.

->saludador

■saludador -a

[en l’accepció de guaridor màgic és possible que sigui un comp. de salut² i dador]

1 adj Que saluda.

2 m i f ETNOG Home o dona a qui hom atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes, amb l’alè o amb paraules especials.

->saludar

■saludar

[del ll. salutare, íd., der. de salus, -ūtis ‘salut’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr 1 1 Adreçar a algú paraules o un gest convinguts pel costum, que expressen auguris, afecte, respecte, especialment quan hom l’encontra, l’escomet o se n’acomiada. Saludar militarment.

2 us saluda afectuosament (o respectuosament, o cordialment) Fórmules amb què hom sol cloure una carta.

2 Fer demostracions de joia en esdevenir-se una cosa agradable. Saludar la pau.

3 Guarir amb mitjans màgics o quasi màgics. Saludar el saludador una ferida lletja.

4 MAR Disparar un canó d’un vaixell de guerra, arriar una mica la bandera o executar alguna altra mostra convencional d’honor i d’acatament a la bandera d’una nació o d’un estat, a un cap d’estat, a una ensenya, a un altre vaixell, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: saludar

GERUNDI: saludant

PARTICIPI: saludat, saludada, saludats, saludades

INDICATIU PRESENT: saludo, saludes, saluda, saludem, saludeu, saluden

INDICATIU IMPERFET: saludava, saludaves, saludava, saludàvem, saludàveu, saludaven

INDICATIU PASSAT: saludí, saludares, saludà, saludàrem, saludàreu, saludaren

INDICATIU FUTUR: saludaré, saludaràs, saludarà, saludarem, saludareu, saludaran

INDICATIU CONDICIONAL: saludaria, saludaries, saludaria, saludaríem, saludaríeu, saludarien

SUBJUNTIU PRESENT: saludi, saludis, saludi, saludem, saludeu, saludin

SUBJUNTIU IMPERFET: saludés, saludessis, saludés, saludéssim, saludéssiu, saludessin

IMPERATIU: saluda, saludi, saludem, saludeu, saludin

->saluet

saluet

Part. sil.: sa_lu_et

m dial Remor confusa i persistent.

->salums

■salums

[de sal; 1a FONT: 1932, DFa.]

m pl Carn de porc salada.

->salurètic

salurètic -a

adj i m FARM Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic.

->salut¹

■salut¹

[postverbal de saludar]

m 1 Acció de saludar.

2 salut d’amor POÈTICA Epístola amorosa en vers.

->salut²

■salut²

[del ll. salus, -ūtis, íd., substantiu corresponent a salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 MED 1 Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.

2 a la salut de (algú) ! Fórmula amb què hom brinda. A la teva salut!

3 curar-se (o sagnar-se) en salut fig Prevenir-se contra un perill o un risc quan encara és remot.

4 fer salut Fer alguna activitat saludable, estar-se en un lloc on la naturalesa afavoreix la salut.

5 salut i pessetes (o peles) ! col·loq Fórmula familiar per a saludar-se.

6 salut pública Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut.

2 CRIST Salvació. La salut eterna.

->salutació

■salutació

Part. sil.: sa_lu_ta_ci_ó

[del ll. salutatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Acció de saludar.

2 Paraules o gests amb què hom saluda. Enviar una cordial salutació per mitjà d’algú.

2 DIPL Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació.

3 salutació angèlica BÍBL i CRIST 1 Mots de salutació que l’Evangeli posa en boca de Gabriel al moment de l’anunciació a Maria.

2 Pregària de l’avemaria.

->salutífer

■salutífer -a

[del ll. salutifer, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1487]

adj Saludable, que porta salut.

->salutíferament

■salutíferament

[de salutífer]

adv Saludablement.

->salv

■salv -a

[del ll. salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’; 1a FONT: 1399]

adj 1 1 Estalvi, deslliurat d’un mal o d’un perill. Són salvs en lloc segur.

2 a salva fe Sota promesa guardada.

3 sa i salv Sa i estalvi. Retornà a casa seva sana i salva.

2 obs 1 Exceptuat, exempt.

2 salv que loc conj Llevat que, fora que.

->salva

■salva

[del ll. salva, fem. de salvus ‘salvat; saludat’; 1a FONT: 1620]

f 1 1 Descàrrega d’armes de foc en senyal de festa o de salutació.

2 de salva loc adj Dit de la munició o del tret sense bala. Bala de salva.

2 p anal Una salva d’aplaudiments.

->salvable

■salvable

[de salvar]

adj Que pot ésser salvat.

->salvació

■salvació

Part. sil.: sal_va_ci_ó

[del ll. td. salvatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna, especialment de la perdició eterna. La salvació de l’ànima.

2 Allò que salva, mitjans de salvació. Tu has estat la meva salvació.

3 RELIG, CRIST i FILOS Estat en què l’ésser humà ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, actualment i de fet o en esperança.

->salvador

■salvador -a

[del ll. td. salvator, -ōris, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f Que salva.

2 CRIST 1 adj salvífic 2.

2 [en majúscula] m abs Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.

->salvadoràcies

salvadoràcies

Part. sil.: sal_va_do_rà_ci_es

f BOT 1 pl Família de celastrals constituïda per plantes llenyoses i fruits en baia o en drupa.

2 sing Planta de la família de les salvadoràcies.

->salvadorenc

■salvadorenc -a

adj i m i f Del Salvador (estat d’Amèrica).

->salvadoreny

■salvadoreny -a

adj i m i f Salvadorenc.

->salvaespasa

■salvaespasa

Part. sil.: sal_va_es_pa_sa

[de salvar i espasa]

m TÈXT En el teler mecànic amb mecanisme d’espasa, corretja contra la qual topa l’espasa després d’haver etzibat la llançadora.

->salvaguarda

■salvaguarda

[dels imperatius de salvar i guardar; 1a FONT: 1393]

f 1 1 DR Acció de garantir la vida, la llibertat o els béns d’algú.

2 DR Custòdia, acció de custodiar.

3 DR INTERN Protecció que es dispensa a certs establiments per a posar-los al marge de la guerra.

2 HIST Escut o altre senyal que en temps de guerra es posava a l’entrada de les poblacions o a la porta de les cases per a garantir-les contra les violències dels soldats.

->salvaguardar

■salvaguardar

[de salvaguarda; 1a FONT: 1887]

v tr DR Posar sota salvaguarda alguna persona o cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salvaguardar

GERUNDI: salvaguardant

PARTICIPI: salvaguardat, salvaguardada, salvaguardats, salvaguardades

INDICATIU PRESENT: salvaguardo, salvaguardes, salvaguarda, salvaguardem, salvaguardeu, salvaguarden

INDICATIU IMPERFET: salvaguardava, salvaguardaves, salvaguardava, salvaguardàvem, salvaguardàveu, salvaguardaven

INDICATIU PASSAT: salvaguardí, salvaguardares, salvaguardà, salvaguardàrem, salvaguardàreu, salvaguardaren

INDICATIU FUTUR: salvaguardaré, salvaguardaràs, salvaguardarà, salvaguardarem, salvaguardareu, salvaguardaran

INDICATIU CONDICIONAL: salvaguardaria, salvaguardaries, salvaguardaria, salvaguardaríem, salvaguardaríeu, salvaguardarien

SUBJUNTIU PRESENT: salvaguardi, salvaguardis, salvaguardi, salvaguardem, salvaguardeu, salvaguardin

SUBJUNTIU IMPERFET: salvaguardés, salvaguardessis, salvaguardés, salvaguardéssim, salvaguardéssiu, salvaguardessin

IMPERATIU: salvaguarda, salvaguardi, salvaguardem, salvaguardeu, salvaguardin

->salvallançadores

■salvallançadores

[de salvar i llançadora]

m TÈXT Dispositiu del teler mecànic que serveix per a aturar la llançadora en el cas que aquesta salti.

->salvamare

■salvamare

f BOT Xuclamel xilosti.

->salvament¹

■salvament¹

[de salvar; 1a FONT: s. XII, Hom.]

m 1 Acció de treure algú d’una situació perillosa.

2 servitud de salvament Gravamen imposat als terrenys de propietat particular que confronten amb la mar o enclavats en zona marítima terrestre i en les riberes dels rius, que els fa susceptibles d’ésser utilitzats, en casos de naufragi, per a salvar les despulles i la càrrega dels vaixells naufragats i dipositar-les-hi, així com de varar vaixells de pesca.

->salvament²

■salvament²

[de salv]

adv Sense perill, sense risc.

->salvant

■salvant

[de salvar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

prep Salvat. Salvant el respecte que em mereixeu, us he de dir que esteu mal informats.

->salvaocells

salvaocells

Part. sil.: sal_va_o_cells

m Estructura de forma i material variables, que serveix per a senyalitzar els cables de terra aeris i evitar que els ocells hi col·lideixin.

->salvar

■salvar

[del ll. td. salvare, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v 1 1 tr Preservar, fer escapar de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol. Els nàufrags foren salvats per uns pescadors. No hi havia mitjà de salvar-se del fred.

2 tr Salvar la vida. Salvar la pell. Gairebé ho han perdut tot: no han pogut salvar sinó la casa de Vallcarca.

3 tr RELIG Atorgar, Déu o el diví, la salvació a algú.

4 pron RELIG Assolir (o rebre, de Déu o el diví) algú la salvació.

2 tr Conservar intacte. Salvar l’honor.

3 tr Exculpar.

4 tr Vèncer un obstacle, evitar una dificultat, un inconvenient, un risc. Salvar un rec d’un salt. Hem pogut salvar totes les dificultats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salvar

GERUNDI: salvant

PARTICIPI: salvat, salvada, salvats, salvades

INDICATIU PRESENT: salvo, salves, salva, salvem, salveu, salven

INDICATIU IMPERFET: salvava, salvaves, salvava, salvàvem, salvàveu, salvaven

INDICATIU PASSAT: salví, salvares, salvà, salvàrem, salvàreu, salvaren

INDICATIU FUTUR: salvaré, salvaràs, salvarà, salvarem, salvareu, salvaran

INDICATIU CONDICIONAL: salvaria, salvaries, salvaria, salvaríem, salvaríeu, salvarien

SUBJUNTIU PRESENT: salvi, salvis, salvi, salvem, salveu, salvin

SUBJUNTIU IMPERFET: salvés, salvessis, salvés, salvéssim, salvéssiu, salvessin

IMPERATIU: salva, salvi, salvem, salveu, salvin

->salvarsan

salvarsan

m QUÍM ORG i FARM Nom enregistrat de l’arsfenamina.

->salvat¹

■salvat¹

[de salvar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

prep 1 Deixant intacte, deixant de banda. Salvat el respecte que us dec...

2 Exceptuant. Li va deixar tots els seus béns, salvat la casa pairal.

3 salvat error o omissió [abrev s. e. o o.] Fora del cas en què hi hagués error o omissió.

->salvat²

salvat² -ada

[v. salvat¹]

adj Exceptuat. Salvades algunes excepcions.

->salvatel·la

■salvatel·la

f obs ANAT ANIM Vena superficial del dors de la mà, procedent del dit petit.

->salvatge

■salvatge

[del ll. sĭlvatĭcus, -a, -um ‘propi del bosc’, der. de silva ‘bosc’, amb -a- a la primera síl·laba per dilació de la -a- tònica i per influx de la -l-; 1a FONT: 1271]

1 adj 1 Que viu en un estat de natura; no domesticat. Animals salvatges i animals domèstics.

2 Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta. Una olivera salvatge.

3 Inhabitat, inculte, dit d’un indret. Una illa deserta i salvatge.

2 adj hiperb Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest minyó és una mica salvatge.

3 ETNOL 1 adj Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva. Les tribus salvatges de l’Amazones.

2 adj Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva. Viure en l’estat salvatge. Ritus salvatges.

3 adj i m i f Dit de l’individu d’una civilització primitiva. Viure com els salvatges.

4 m HERÀLD Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.

5 mite del bon salvatge MIT i LIT Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.

->salvatgejar

■salvatgejar

[de salvatge; 1a FONT: 1839, DLab.]

v intr Tenir alguna cosa de salvatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: salvatgejar

GERUNDI: salvatgejant

PARTICIPI: salvatgejat, salvatgejada, salvatgejats, salvatgejades

INDICATIU PRESENT: salvatgejo, salvatgeges, salvatgeja, salvatgegem, salvatgegeu, salvatgegen

INDICATIU IMPERFET: salvatgejava, salvatgejaves, salvatgejava, salvatgejàvem, salvatgejàveu, salvatgejaven

INDICATIU PASSAT: salvatgegí, salvatgejares, salvatgejà, salvatgejàrem, salvatgejàreu, salvatgejaren

INDICATIU FUTUR: salvatgejaré, salvatgejaràs, salvatgejarà, salvatgejarem, salvatgejareu, salvatgejaran

INDICATIU CONDICIONAL: salvatgejaria, salvatgejaries, salvatgejaria, salvatgejaríem, salvatgejaríeu, salvatgejarien

SUBJUNTIU PRESENT: salvatgegi, salvatgegis, salvatgegi, salvatgegem, salvatgegeu, salvatgegin

SUBJUNTIU IMPERFET: salvatgegés, salvatgegessis, salvatgegés, salvatgegéssim, salvatgegéssiu, salvatgegessin

IMPERATIU: salvatgeja, salvatgegi, salvatgegem, salvatgegeu, salvatgegin

->salvatgement

■salvatgement

[de salvatge]

adv D’una manera salvatge.

->salvatgeria

■salvatgeria

Part. sil.: sal_vat_ge_ri_a

[de salvatge; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Acte propi d’una persona salvatge, brutal.

->salvatgí

■salvatgí -ina

[de salvatge; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 adj Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades, especialment de les que són objecte de caça.

2 f 1 Bèstia salvatgina. Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines.

2 ALIM Carn de salvatgina.

->salvatgia

■salvatgia

Part. sil.: sal_vat_gi_a

[de salvatge; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de salvatge.

->salvatgisme

■salvatgisme

[de salvatge; 1a FONT: 1915, DAg.]

m 1 ETNOL 1 Estat dels pobles salvatges.

2 En l’antropologia de L.H. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.

2 Salvatgia.

->salvatjada

■salvatjada

[de salvatge; 1a FONT: 1905]

f Salvatgeria.

->salvatot

■salvatot

m NÀUT Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga de beina d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada.

->salvavides

■salvavides

[de salvar i vida; 1a FONT: 1915, DAg.]

1 m MAR 1 Flotador, generalment toroïdal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar.

2 Bot salvavides.

2 m FERROC Aparell que era col·locat davant els tramvies i les locomotores per tal d’evitar que algú que hagués caigut al davant fos agafat per les rodes.

3 adj Dit de qualsevol objecte que serveix com a mitjà de salvament. Bots salvavides. Armilla salvavides.

->salve

■salve

[del ll. salve, imperatiu de salvēre ‘estar en bona salut, trobar-se bé’, fórmula de salutació; 1a FONT: 1307]

1 interj Terme emprat per a saludar.

2 f CATOL Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Salve Regina i en català «Déu vos salve, Reina i Mare». Cantar la salve. Dir tres avemaries i una salve.

->sàlvia

■sàlvia

Part. sil.: sàl_vi_a

[del ll. salvia, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’; 1a FONT: s. XV]

f BOT i FARM 1 Mata de la família de les labiades (Salvia officinalis), de fulles oblongues o lanceolades i flors blavoses violades, molt emprada com a planta medicinal.

2 sàlvia borda Salvió.

3 sàlvia romana Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades (Salvia sclarea), robusta, vellosa, aromàtica, de fulles ovades, flors liles o blaves i que té virtuts remeieres anàlogues a la sàlvia.

->salvífic

salvífic -a

[del ll. td. salvifĭcus, -a, -um, íd.]

adj CRIST 1 Relatiu o pertanyent a la salvació. El pla salvífic de Déu.

2 Que salva.

->salvínia

salvínia

Part. sil.: sal_ví_ni_a

[del nom del poeta italià Anton Maria Salvini (1653-l729)]

f BOT Gènere d’herbes anuals, de la família de les salviniàcies (Salvinia sp), aquàtiques, de flors flotants ovals i de fulles submergides.

->salviniàcies

salviniàcies

Part. sil.: sal_vi_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família d’hidropteridals, constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants, que comprèn l’azol·la i la salvínia.

2 sing Planta de la família de les salviniàcies.

->salvinials

■salvinials

Part. sil.: sal_vi_ni_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de pteridòfits al qual pertanyen les salvínies, incloses tradicionalment en l’ordre de les hidropteridals.

2 sing Pteridòfit de l’ordre de les salvinials.

->salviníides

■salviníides

Part. sil.: sal_vi_ní_i_des

f pl BOT Hidroptèrides.

->salvió

■salvió

Part. sil.: sal_vi_ó

[deriv. de sàlvia]

m BOT 1 Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades (Phlomis sp), de fulles simples oposades, flors de corol·la bilabiada i tomentosa, i fruits composts de quatre màcules.

2 Arbust de la família de les labiades (Phlomis purpurea) amb fulles deltoides d’un verd oliva i flors purpúries o rosades.

3 salvió blener Mata de la família de les labiades (Phlomis lychnitis) blanquinosa i amb flors grogues.

->salzburguès

salzburguès -esa

adj i m i f De Salzburg (ciutat i land d’Àustria).

->salze

■salze

[del ll. salix, -ĭcis, íd. (v. salenca); 1a FONT: c. 1306]

m BOT 1 Arbre caducifoli dioic de la família de les salicàcies (Salix alba) amb l’escorça grisa, branques dretes flexibles i fulles amb pèls sedosos, comú a tot Europa.

2 p ext Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies (Salix sp).

3 salze nan Arbust de la família de les salicàcies (Salix reticulata), baix, arrapat al sòl i de color verd fosc.

4 salze pirinenc Arbust de la família de les salicàcies (Salix pyrenaica), baix, de fulles el·líptiques i peloses.

5 salze triandre Arbust o petit arbre de la família de les salicàcies (Salix triandra), de fulles lanceolades agudes i serrades.

->salzeda

■salzeda

[de salze]

f 1 GEOBOT Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre.

2 Plantació o poblament de salzes.

->salzedellà

salzedellà -ana

adj i m i f De la Salzedella (Baix Maestrat).

->salzereda

■salzereda

[de salze]

f Salzeda.

->sama¹

■sama¹

f ICT Llíssera caluga.

->sama²

■sama²

[d’origen incert, potser del grecollatí sagma ‘càrrega’]

f CONSTR NAV Lloc situat a popa del llagut de l’Ebre on el peons dormen i tenen la roba i altres objectes.

->samaniat

■samaniat

Part. sil.: sa_ma_ni_at

m Desgavell, renyines, enrenou, crits desordenats.

->samànida

■samànida

1 adj Relatiu o pertanyent als samànides.

2 m i f HIST Membre d’una dinastia musulmana que governà Pèrsia i Transoxiana del 892 al 999.

->sàmara

■sàmara

f BOT Fruit aqueniforme proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent.

->samari

■samari

[del ll. científic samarium, del nom del químic rus V. E. Samarski]

m QUÍM INORG [símb: Sm] Element químic de nombre atòmic 62 i de pes atòmic 150,35.

->samaridi

■samaridi

m BOT Fruit format per dues o més sàmares.

->samarità

■samarità -ana

[del ll. ecl. Samaritanus, -a, -um, der. de Samarīa, arameu Šamĕrayin]

1 adj i m i f De Samaria (regió i antiga ciutat de Palestina) o del samarità (forma lingüística).

2 m LING Forma de l’arameu occidental, parlat i escrit des del segle IV aC fins al segle XI pels samaritans.

->samarlic

■samarlic

m ORNIT Torlit.

->samaroide

samaroide

Part. sil.: sa_ma_roi_de

adj BOT Semblant a una sàmara.

->samarra

■samarra

[del basc zamar, amb l’article, zamarra ‘la massa de llana de les ovelles; pellissa’ o d’un equivalent protobasc o ibèric; 1a FONT: 1366]

f INDUM 1 Gec de pell usat pels pastors.

2 Gramalla.

->samarreta

■samarreta

[de samarra; 1a FONT: 1385]

f 1 TÈXT 1 Peça de vestir de gènere de punt, interior o exterior, que cobreix el tronc, usada com a abrigall immediat del cos.

2 samarreta imperi Samarreta interior de tirants, generalment d’home.

2 ESPORT Jersei que vesteixen els jugadors que participen en determinades competicions esportives que permet d’identificar-los.

3 HIST Gramalleta.

->samarretaire

■samarretaire

Part. sil.: sa_mar_re_tai_re

[de samarreta]

m i f Persona que fabrica samarretes o que en ven.

->samarró

■samarró

[de samarra]

m Samarra.

->samaruc

■samaruc

[d’origen incert, que sembla relacionat d’una manera poc precisa amb el cat. dial. samaruga i l’it. meridional maruca ‘caragol’, també incert, potser és preromà, amb possibles connexions amb el persa; 1a FONT: c. 1810]

m ICT Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids (Valencia hispanica), molt petit, que habita a les aigües salabroses o dolces properes a la mar.

->samaruga

■samaruga

[v. samaruc; 1a FONT: s. XIV]

f ZOOL Sangonera comuna.

->samba¹

■samba¹

[del port. samba, dissociació del cast. de Xile zambacueca, dansa nacional xilena, que passà al Brasil; segons una altra opinió, el mot port. seria d’origen tupí o africà]

f DANSA Dansa d’origen africà dels negres de Rio de Janeiro, São Paulo i Bahia.

->samba²

samba²

f BOT i FUST Aiús.

->sambac

■sambac

m BOT Planta enfiladissa exòtica de la família de les oleàcies (Jasminum sambac), de fulles oposades, ovades, i flors blanques o rosades, molt fragants, originària probablement de l’Índia i emprada per a aromatitzar el te.

->sambar

sambar

[de l’angl. sambar o sambur, i aquest, del hindi sâbar, del sànscrit sambara, íd.]

m ZOOL Mamífer remugant, de la família dels cèrvids (Cervus unicolor), d’aspecte vigorós, alt, amb el musell i les orelles grossos, i de color brunenc fosc.

->sambori

■sambori

[variant de cimbori]

m JOCS Xarranca.

->sambra

■sambra

Cp. samba¹

[de l’àr. zamr ‘instruments musicals’]

f DANSA Dansa gitana, d’origen probablement àrab o morisc.

->sambuca

■sambuca

f MÚS Antiga varietat d’arpa grega.

->sàmec

■sàmec

f Nom de la quinzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

->samer

■samer

[de sama¹]

f PESC Encanyissat de pescar llísseres.

->samfaina

■samfaina

Part. sil.: sam_fai_na

[de l’ant. samfònia, del ll. symphōnĭia (v. simfonia), alterat en sanfoina i amb la terminació -aina més expressiva; 1a FONT: 1890]

f 1 GASTR Menja feta amb tomàquet, pebrot, ceba i albergínia i, eventualment, julivert i pebre, que hom sofregeix a la paella.

2 fig Poti-poti, desgavell, desori, barreja de coses dissemblants.

->samfoina

■samfoina

Part. sil.: sam_foi_na

f MÚS Viola de roda.

->sami

■sami

1 adj Relatiu o pertanyent als samis o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu de raça molt discutida que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic.

3 m LING Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana, parlada pels samis.

->samiresita

samiresita

f MINERAL Varietat de betafita, que conté Pb en abundància.

->samnita

■samnita

1 adj Relatiu o pertanyent als samnites.

2 m HIST Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.

->samoà

■samoà -ana

Part. sil.: sa_mo_à

1 adj i m i f De les Samoa (arxipèlag de la Polinèsia) o del samoà (llengua).

2 m LING Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsia, parlada a les illes Samoa.

->samoiede

■samoiede -a

Part. sil.: sa_mo_ie_de

1 adj Relatiu o pertanyent als samoiedes o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble uraloaltaic, amb caràcters físics mongòlids, dispers per la tundra occidental, des del riu Petxora (a Europa) fins al riu Khatanga, a Sibèria.

3 m ZOOL Gos criat a Sibèria pel poble homònim, on és utilitzat com a animal de tir, de companyia, o com a gos d’atura, de 48 a 60 cm i pèl llarg i abundós de color blanc o beix.

4 llengües samoiedes LING Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.

->samontà

■samontà -ana

GEOMORF 1 adj Immediat als primers relleus muntanyosos i de terra de secà.

2 m Piemont.

->samotraci

■samotraci -àcia

adj i m i f De Samotràcia (illa de Grècia).

->samovar

■samovar

[del rus samovar, comp. de samo ‘per si mateix’ i var ‘escalfant’; 1a FONT: 1932, DFa.]

m Atuell, generalment de coure, originari de Rússia, per a tenir sempre a punt aigua bullent sobretot per a fer el te.

->sampan

sampan

[del xinès san ‘tres’ i pan ‘bord’, a través del fr. o l’angl. sampan]

m CONSTR NAV Embarcació xinesa, de fons pla, que és governada gràcies a un rem instal·lat a proa.

->sampi

sampi

f Signe numèric grec ( ), que representa el número 900.

->samuga

■samuga

[del ll. sambūca ‘harpa; màquina de guerra amb travesses proveïdes de cordatge (com una harpa)’; després el mot designà secundàriament qualsevol corda, sobretot per a subjectar càrregues; 1a FONT: 1499]

f 1 1 Corda d’un cert gruix, generalment d’espart.

2 Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega al carro.

2 pl Àrguens.

->samurai

■samurai

Part. sil.: sa_mu_rai

m HIST Membre de la noblesa militar japonesa, que es caracteritzava pel profund coneixement de les arts marcials i pel fet de tenir com a norma de conducta el bushido, o codi d’honor del guerrer.

->san

■san

Hom.: sant

1 adj Relatiu o pertanyent als sans o a llur llengua.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.

3 m LING Conjunt de llengües del grup khoisan parlades pels sans.

->San

San

símb FISIOL ANIM i BIOQ sang 1.

->sanable

■sanable

[del ll. sanabĭlis, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Guarible.

->sanadella

■sanadella

f BOT Pelaguer junci.

->sanador

■sanador -a

Hom.: senador

[del ll. td. sanator, -ōris ‘que guareix’]

m i f Persona que sana o castra porcs.

->sanament

■sanament

[de sanar]

adv D’una manera sana.

->sanaporcs

■sanaporcs

m obs Sanatruges.

->sanar

■sanar

Hom.: senar

[del ll. sanare, íd.; el sentit de ‘castrar’ prové de la concepció popular que els animals castrats, sobretot el porc i la truja, donen carn més bona i abundant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v MED 1 intr Guarir.

2 tr Castrar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanar

GERUNDI: sanant

PARTICIPI: sanat, sanada, sanats, sanades

INDICATIU PRESENT: sano, sanes, sana, sanem, saneu, sanen

INDICATIU IMPERFET: sanava, sanaves, sanava, sanàvem, sanàveu, sanaven

INDICATIU PASSAT: saní, sanares, sanà, sanàrem, sanàreu, sanaren

INDICATIU FUTUR: sanaré, sanaràs, sanarà, sanarem, sanareu, sanaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanaria, sanaries, sanaria, sanaríem, sanaríeu, sanarien

SUBJUNTIU PRESENT: sani, sanis, sani, sanem, saneu, sanin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanés, sanessis, sanés, sanéssim, sanéssiu, sanessin

IMPERATIU: sana, sani, sanem, saneu, sanin

->sanatiu

■sanatiu -iva

Part. sil.: sa_na_tiu

[del ll. td. sanativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj Que té la virtut de guarir o donar la salut.

->sanatori

■sanatori

[de sanar; 1a FONT: c. 1900]

m MED Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.

->sanatruges

■sanatruges

m Instrument compost de diferents canonets amb què el sanador de porcs, sonant-lo, s’anunciava en anar a exercir el seu ofici per les cases de pagès.

->sanaügenc

sanaügenc -a

Part. sil.: sa_na_ü_genc

adj i m i f De Sanaüja (Segarra).

->sanaügí

sanaügí -ina

Part. sil.: sa_na_ü_gí

adj i m i f Sanaügenc.

->sancallós

■sancallós -osa

[d’origen incert, probablement relacionat amb xanca (cf. cast. zancajoso)]

adj i m i f 1 1 PAT Que té els genolls junts i les cames tortes cap enfora.

2 p anal Un animal sancallós.

2 Rancallós.

->sanció

■sanció

Part. sil.: san_ci_ó

[del ll. sanctio, -ōnis, íd.; 1a FONT: c. 1350]

f 1 1 Autorització o aprovació que hom dóna a un acte, un ús, un costum.

2 DR ADM Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc.) ratifica i fa vàlida una disposició legal.

3 sanció parlamentària DR ADM Acte pel qual el parlament confirma una decisió presa pel govern.

2 1 Càstig que prové d’una acció mal feta.

2 DR i SOCIOL Pena que la llei imposa a qui la infringeix, i també, alguna vegada, recompensa que prové del compliment d’una norma.

3 DR INTERN Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns organismes internacionals o bé alguns grups d’estats imposen a un estat perquè el consideren agressor contra un altre estat o violador dels drets humans.

4 sanció econòmica Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.

5 sanció social Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.

6 sanció tributària DR FISC Càstig imposat per les lleis fiscals a qui ha comès una infracció tributària.

->sancionador

sancionador -a

Part. sil.: san_ci_o_na_dor

[de sancionar]

adj Que sanciona.

->sancionar

■sancionar

Part. sil.: san_ci_o_nar

[de sanció; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Donar la sanció a una llei, un acte, un ús o un costum. El cap d’estat ha de sancionar les lleis que surten del parlament. Un mot sancionat pel diccionari.

2 Imposar una sanció (a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc.). El van sancionar amb 200 euros per haver aparcat malament el vehicle. La jugadora que va cometre la falta està sancionada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sancionar

GERUNDI: sancionant

PARTICIPI: sancionat, sancionada, sancionats, sancionades

INDICATIU PRESENT: sanciono, sanciones, sanciona, sancionem, sancioneu, sancionen

INDICATIU IMPERFET: sancionava, sancionaves, sancionava, sancionàvem, sancionàveu, sancionaven

INDICATIU PASSAT: sancioní, sancionares, sancionà, sancionàrem, sancionàreu, sancionaren

INDICATIU FUTUR: sancionaré, sancionaràs, sancionarà, sancionarem, sancionareu, sancionaran

INDICATIU CONDICIONAL: sancionaria, sancionaries, sancionaria, sancionaríem, sancionaríeu, sancionarien

SUBJUNTIU PRESENT: sancioni, sancionis, sancioni, sancionem, sancioneu, sancionin

SUBJUNTIU IMPERFET: sancionés, sancionessis, sancionés, sancionéssim, sancionéssiu, sancionessin

IMPERATIU: sanciona, sancioni, sancionem, sancioneu, sancionin

->sancta sanctorum

sancta sanctorum^* [sàŋtasaŋtɔ́ɾum, sàntəsəntɔ́ɾum]

[expressió ll., ‘les coses santes entre les santes’, traducció del gr. tà hágia tõn hagíōn, i aquest, de l’hebreu qodeix haqodaixim, íd.]

m 1 1 BÍBL Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants.

2 p ext CRIST Presbiteri.

3 CATOL Capella del Santíssim.

2 fig Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats. M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’.

->sanctus

■sanctus

[expressió ll., ‘sant’]

m LITÚRG i MÚS Himne de lloança que clou el prefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (‘sant’) o trisagi.

->sàndal

■sàndal

[del gr. sántalon, íd.; 1a FONT: 1249]

m BOT i FUST 1 Arbre de la família de les santalàcies (Santalum album), de fulles lanceolades, emprat en ebenisteria fina per la seva fusta; hom n’extreu a més oli essencial, emprat en perfumeria i farmàcia.

2 Fusta del sàndal.

->sandàlia

■sandàlia

Part. sil.: san_dà_li_a

[del ll. sandalia, pl. de sandalium, i aquest, del gr. sandálion, dimin. de sándalon, íd.; 1a FONT: c. 1350]

f CALÇ Calçat que consisteix en una simple sola que és subjectada al peu amb llenques de cuir, amb cordons o amb vetes.

->sandàraca

■sandàraca

f 1 MINERAL Realgar.

2 PINT Resina groguenca que hom extreu de diverses cupressàcies i que és emprada per a fer vernissos.

->sandinisme

sandinisme

m POLÍT Moviment polític revolucionari nicaragüenc iniciat per Augusto César Sandino.

->sandinista

sandinista

1 adj Relatiu o pertanyent al sandinisme.

2 m i f Partidari o seguidor del sandinisme.

->sandra

■sandra

f ICT Lucioperca.

->sandvitx

■sandvitx

[de l’angl. sandwich, íd. (1762), del nom de John Montagu, quart comte de Sandwich (1718-1792), el cuiner del qual ideà aquesta mena de menjar simple perquè el comte no hagués de deixar la taula de joc; 1a FONT: 1911]

m 1 ALIM Entrepà.

2 estructura de sandvitx QUÍM ORG Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic.

->sandvitxera

sandvitxera

[de sandvitx]

f ELECTROD Aparell per a fer biquinis i altres sandvitxos calents.

->sandvitxeria

■sandvitxeria

Part. sil.: sand_vit_xe_ri_a

f ALIM Establiment on hom fa o ven sandvitxos i productes anàlegs.

->sanedrí

■sanedrí

m JUD Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials.

->sanefa

■sanefa

[de l’àr. ṣanîfa ‘vora, voraviu’; 1a FONT: 1774]

f 1 ART Orla.

2 DEC Dibuix ornamental consistent en la repetició dels temes d’un mateix adorn que hom sol posar al llarg de les parets, dels terres o dels sostres.

3 TÈXT Adorn teixit o estampat que hom sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines, les flassades, etc.

->sanejable

■sanejable

[de sanejar]

adj Que pot ésser sanejat.

->sanejador

■sanejador -a

[de sanejar]

adj Que saneja.

->sanejament

■sanejament

[de sanejar]

m 1 1 Acció de sanejar;

2 l’efecte.

2 ALIM Control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l’envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per evitar contaminacions biològiques o impureses químiques.

3 DR CIV En un contracte de compravenda (i en altres negocis jurídics, com ara donacions, contractes onerosos, etc.), obligació que té el venedor de garantir al comprador la possessió pacífica de la cosa venuda i d’indemnitzar-lo, en cas d’impossibilitat de donar compliment a aquesta garantia, per causa de defectes o gravàmens ocults, per tots els danys i perjudicis que en sofreixi.

4 MED i HIG Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.

->sanejar

■sanejar

[de sa³; 1a FONT: 1851, DEsc.]

v tr 1 1 Fer sana una cosa. Sanejar l’aigua.

2 Donar condicions de salubritat a un terreny, edifici, població, etc. Sanejar un espai infecte.

3 ALIM Controlar els aliments aplicant tècniques de sanejament.

4 MED i HIG Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament.

2 1 Assegurar la reparació d’un dany que pot sobrevenir.

2 DR CIV El venedor, indemnitzar el comprador de tot el perjudici que hagi sofert per vici de la cosa comprada o pel fet d’haver estat pertorbat en la possessió o despossessió d’ella.

3 ECON Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg termini, com eliminar aquells actius que redueixen la rendibilitat d’un patrimoni, imputar a costs la part dels actius fixos incorporats al procés productiu, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanejar

GERUNDI: sanejant

PARTICIPI: sanejat, sanejada, sanejats, sanejades

INDICATIU PRESENT: sanejo, saneges, saneja, sanegem, sanegeu, sanegen

INDICATIU IMPERFET: sanejava, sanejaves, sanejava, sanejàvem, sanejàveu, sanejaven

INDICATIU PASSAT: sanegí, sanejares, sanejà, sanejàrem, sanejàreu, sanejaren

INDICATIU FUTUR: sanejaré, sanejaràs, sanejarà, sanejarem, sanejareu, sanejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanejaria, sanejaries, sanejaria, sanejaríem, sanejaríeu, sanejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sanegi, sanegis, sanegi, sanegem, sanegeu, sanegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanegés, sanegessis, sanegés, sanegéssim, sanegéssiu, sanegessin

IMPERATIU: saneja, sanegi, sanegem, sanegeu, sanegin

->sanetenc

sanetenc -a

adj i m i f De Sanet i els Negrals (Marina Alta).

->sang

■sang

[del ll. sanguis, -ĭnis, íd., mot masculí (conservat esporàdicament en sangprès, sangtraït), però que en ll. arcaic a vegades apareix com a neutre, d’on passà al femení; 1a FONT: 1145]

f 1 1 FISIOL ANIM i BIOQ [símb: San] Líquid, de color vermell en els vertebrats, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars (eritròcits, leucòcits i plaquetes) que circula pel sistema vascular transportant l’oxigen i l’aliment als teixits, i els productes residuals cap als òrgans de secreció.

2 animal de sang calenta impr ZOOL Homeoterm.

3 animal de sang freda impr ZOOL Peciloterm.

4 cop de sangs PAT Denominació popular de l’apoplexia i de diversos estats inflamatoris, erupcions de la pell, taques vermelloses, etc., que hom atribueix a una afluència sobtada de la sang.

5 sang arterial impr ANAT ANIM Sang que, transportant oxigen, circula per les artèries.

6 sang artificial TERAP Substitutiu de la sang per a transfondre basat en derivats químics de l’hemoglobina.

7 sang venosa impr ANAT ANIM Sang que, transportant anhídrid carbònic, circula per les venes.

8 tenir les sangs altes col·loq PAT Tenir hipertensió arterial.

2 1 Vessament de sang. Fer-se sang amb una punxa. Fer sang per la boca.

2 p ext Pèrdua violenta de la vida. La guerra ha costat molta sang.

3 de sang i fetge loc adj Dit de la pel·lícula, la novel·la, l’espectacle, etc., en què predominen les escenes d’assassinats i violència.

4 la sang no arribarà al riu fig Frase que hom diu referint-se a una baralla o incident que sembla molt greu però que probablement no portarà conseqüències tràgiques.

5 suar sang fig Haver-se d’esforçar molt.

3 fig 1 Energia, força.

2 aigua de sang Aigua que costa molt de pouar.

3 molí de sang Molí mogut per l’acció d’un animal que roda.

4 motor de sang Animal que mou una màquina.

4 fig 1 El necessari per a viure. Enriquir-se amb la sang dels pobres.

2 xuclar la sang (a algú) Llevar-li tot el que té, treure’n el màxim profit, desposseint-lo de coses necessàries.

5 fig 1 Temperament, estat d’ànim. Massa sang i massa geni.

2 a sang calenta Sota l’efecte de la passió.

3 a sang freda Conscientment. El matà a sang freda.

4 bullir (a algú) la sang (o les sangs) Sentir-se endut per una passió, sobretot d’ira o d’amor.

5 cremar (una cosa) les sangs (a algú) Omplir-lo d’irritació, d’impaciència.

6 fer mala sang Irritar molt.

7 glaçar-se (a algú) la sang a les venes Romandre aterrit, colpit d’espant.

8 no tenir sang a les venes Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res.

9 no tenir sang a l’ull No tenir compassió.

10 plorar llàgrimes de sang Plorar amargament, sense consol.

11 pujar la sang al cap (a algú) Venir-li un accés passional.

12 sang calenta Irascibilitat, apassionament. Tenir sang calenta. Ésser de sang calenta.

13 sang freda Serenitat i domini de si mateix davant el perill o la passió. Tenir sang freda. No perdre la sang freda.

14 tenir mala sang Tenir mals sentiments, no tenir pietat.

15 tenir sang d’orxata (o d’aigua, o de peix) No tenir vigor, no indignar-se per res.

16 tenir un cop de sang Tenir un accés d’irritació.

6 fig 1 Raça quant a l’herència física. Un cavall de pura sang.

2 Llinatge. Ésser de sang noble. Príncep de la sang.

3 Lligam de parentiu entre els descendents d’un mateix avantpassat. La sang sempre tira. Els lligams de la sang.

4 sang blava Ascendència aristocràtica.

7 fig 1 Suc o cosa de color vermell, semblant a la sang. La sang de les roses.

2 sang de drago QUÍM i FARM Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies.

8 a sang GRÀF Dit del gravat imposat de manera que passi del marge de la plana, per un o per més costats, per tal que en tallar el paper amb la cisalla de guillotina la pàgina resti sense marge a l’indret d’aquest gravat.

->sangada

■sangada

[de sang; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 GASTR Sang cuita.

2 Gran quantitat de sang que ha fluït d’una ferida.

->sangartilla

■sangartilla

f ZOOL Sargantana.

->sangassa

■sangassa

[de sang; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f Sang corrompuda.

->sangcremar

■sangcremar

[de sang i cremar]

v 1 tr Causar una gran impaciència, una forta irritació. Aquella manera de ser tan indolent el sangcremava.

2 pron Sentir una gran impaciència, una forta irritació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sangcremar

GERUNDI: sangcremant

PARTICIPI: sangcremat, sangcremada, sangcremats, sangcremades

INDICATIU PRESENT: sangcremo, sangcremes, sangcrema, sangcremem, sangcremeu, sangcremen

INDICATIU IMPERFET: sangcremava, sangcremaves, sangcremava, sangcremàvem, sangcremàveu, sangcremaven

INDICATIU PASSAT: sangcremí, sangcremares, sangcremà, sangcremàrem, sangcremàreu, sangcremaren

INDICATIU FUTUR: sangcremaré, sangcremaràs, sangcremarà, sangcremarem, sangcremareu, sangcremaran

INDICATIU CONDICIONAL: sangcremaria, sangcremaries, sangcremaria, sangcremaríem, sangcremaríeu, sangcremarien

SUBJUNTIU PRESENT: sangcremi, sangcremis, sangcremi, sangcremem, sangcremeu, sangcremin

SUBJUNTIU IMPERFET: sangcremés, sangcremessis, sangcremés, sangcreméssim, sangcreméssiu, sangcremessin

IMPERATIU: sangcrema, sangcremi, sangcremem, sangcremeu, sangcremin

->sangfluix

■sangfluix

Part. sil.: sang_fluix

[de sang i fluix (v. sang)]

m PAT Fluix de sang; hemorràgia.

->sangglaçar

■sangglaçar

[de sang i glaçar]

v 1 tr Causar un fort esglai. La proximitat dels udols el va sangglaçar.

2 pron Tenir un fort esglai. En veure el seu pare mort, la noia es va tota sangglaçar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sangglaçar

GERUNDI: sangglaçant

PARTICIPI: sangglaçat, sangglaçada, sangglaçats, sangglaçades

INDICATIU PRESENT: sangglaço, sangglaces, sangglaça, sangglacem, sangglaceu, sangglacen

INDICATIU IMPERFET: sangglaçava, sangglaçaves, sangglaçava, sangglaçàvem, sangglaçàveu, sangglaçaven

INDICATIU PASSAT: sangglací, sangglaçares, sangglaçà, sangglaçàrem, sangglaçàreu, sangglaçaren

INDICATIU FUTUR: sangglaçaré, sangglaçaràs, sangglaçarà, sangglaçarem, sangglaçareu, sangglaçaran

INDICATIU CONDICIONAL: sangglaçaria, sangglaçaries, sangglaçaria, sangglaçaríem, sangglaçaríeu, sangglaçarien

SUBJUNTIU PRESENT: sangglaci, sangglacis, sangglaci, sangglacem, sangglaceu, sangglacin

SUBJUNTIU IMPERFET: sangglacés, sangglacessis, sangglacés, sangglacéssim, sangglacéssiu, sangglacessin

IMPERATIU: sangglaça, sangglaci, sangglacem, sangglaceu, sangglacin

->sanglot

■sanglot

Cp. singlot

[del ll. sĭngŭltus, íd.; 1a FONT: s. XIII]

m FISIOL ANIM Sospir en què la inspiració i l’expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar el plor desfet.

->sanglotar

■sanglotar

[del ll. sĭngŭltare, íd.; la transposició de -ul- en -lu- s’explica millor fonèticament, si es produí primer en el verb i d’aquí passà al subst. singultus, malgrat el procés de derivació llatina; 1a FONT: s. XV]

v intr 1 Fer sanglots.

2 Plorar fent sanglots. El nen sanglotava perquè li havien pres la pilota.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanglotar

GERUNDI: sanglotant

PARTICIPI: sanglotat, sanglotada, sanglotats, sanglotades

INDICATIU PRESENT: sangloto, sanglotes, sanglota, sanglotem, sangloteu, sangloten

INDICATIU IMPERFET: sanglotava, sanglotaves, sanglotava, sanglotàvem, sanglotàveu, sanglotaven

INDICATIU PASSAT: sanglotí, sanglotares, sanglotà, sanglotàrem, sanglotàreu, sanglotaren

INDICATIU FUTUR: sanglotaré, sanglotaràs, sanglotarà, sanglotarem, sanglotareu, sanglotaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanglotaria, sanglotaries, sanglotaria, sanglotaríem, sanglotaríeu, sanglotarien

SUBJUNTIU PRESENT: sangloti, sanglotis, sangloti, sanglotem, sangloteu, sanglotin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanglotés, sanglotessis, sanglotés, sanglotéssim, sanglotéssiu, sanglotessin

IMPERATIU: sanglota, sangloti, sanglotem, sangloteu, sanglotin

->sangloteig

■sangloteig

Part. sil.: san_glo_teig

[de sanglotejar]

m Acció de sanglotejar.

->sanglotejar

■sanglotejar

[de sanglotar; 1a FONT: c. 1400, Canals]

v intr Fer sanglots; sanglotar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanglotejar

GERUNDI: sanglotejant

PARTICIPI: sanglotejat, sanglotejada, sanglotejats, sanglotejades

INDICATIU PRESENT: sanglotejo, sangloteges, sangloteja, sanglotegem, sanglotegeu, sanglotegen

INDICATIU IMPERFET: sanglotejava, sanglotejaves, sanglotejava, sanglotejàvem, sanglotejàveu, sanglotejaven

INDICATIU PASSAT: sanglotegí, sanglotejares, sanglotejà, sanglotejàrem, sanglotejàreu, sanglotejaren

INDICATIU FUTUR: sanglotejaré, sanglotejaràs, sanglotejarà, sanglotejarem, sanglotejareu, sanglotejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanglotejaria, sanglotejaries, sanglotejaria, sanglotejaríem, sanglotejaríeu, sanglotejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sanglotegi, sanglotegis, sanglotegi, sanglotegem, sanglotegeu, sanglotegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanglotegés, sanglotegessis, sanglotegés, sanglotegéssim, sanglotegéssiu, sanglotegessin

IMPERATIU: sangloteja, sanglotegi, sanglotegem, sanglotegeu, sanglotegin

->sango

■sango

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al sango.

2 m Llengua nigerocongolesa del subgrup ubanguià, parlada a la República Centreafricana, molt estesa com a llengua vehicular.

->sangoà

sangoà -ana

Part. sil.: san_go_à

adj PREHIST Dit de la cultura prehistòrica de l’Àfrica centreoccidental que s’estengué també cap a la banda oriental.

->sangonejar

■sangonejar

[de sang]

v intr Sagnar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sangonejar

GERUNDI: sangonejant

PARTICIPI: sangonejat, sangonejada, sangonejats, sangonejades

INDICATIU PRESENT: sangonejo, sangoneges, sangoneja, sangonegem, sangonegeu, sangonegen

INDICATIU IMPERFET: sangonejava, sangonejaves, sangonejava, sangonejàvem, sangonejàveu, sangonejaven

INDICATIU PASSAT: sangonegí, sangonejares, sangonejà, sangonejàrem, sangonejàreu, sangonejaren

INDICATIU FUTUR: sangonejaré, sangonejaràs, sangonejarà, sangonejarem, sangonejareu, sangonejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sangonejaria, sangonejaries, sangonejaria, sangonejaríem, sangonejaríeu, sangonejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sangonegi, sangonegis, sangonegi, sangonegem, sangonegeu, sangonegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sangonegés, sangonegessis, sangonegés, sangonegéssim, sangonegéssiu, sangonegessin

IMPERATIU: sangoneja, sangonegi, sangonegem, sangonegeu, sangonegin

->sangonell

■sangonell

m BOT Sanguinyol.

->sangonella

■sangonella

f ZOOL Sangonera comuna.

->sangonent

■sangonent

[del ll. td. sanguĭnentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

adj En què hi ha sang vessada; sangonós. Un combat sangonent.

->sangonera

■sangonera

[del ll. sanguĭnaria, fem. de sanguĭnarius, -a, -um ‘que té gust en la sang’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 ZOOL 1 Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.

2 sangonera comuna Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Hirudo medicinalis), de color gris fosc, que habita en estanys, rius i canals infectats, i que antigament era molt emprada en medicina per a practicar sagnies.

3 sangonera del cavall Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids (Limnatis nilotica), de dents més obtuses que la comuna i que s’adhereix a la mucosa bucal dels cavalls i bòvids.

2 fig 1 Persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-les.

2 Cosa que exhaureix, negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals.

->sangonós

■sangonós -osa

[del ll. sanguĭnōsus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

adj 1 Brut de sang. Tenia el vestit tot sangonós.

2 Sagnant. Mort sangonosa.

->sangós

■sangós -osa

[de sang; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que sagna.

2 Brut de sang.

->sangota

■sangota

[de sang; 1a FONT: 1839, DLab.]

f Sangassa, sang corrompuda.

->sangprès

■sangprès

[de sang i pres (v. sang)]

m PAT Ferida coberta de sang presa.

->sangria

■sangria

Part. sil.: san_gri_a

[del cast. sangría, íd.]

f ALIM Beguda refrescant a base de vi negre, aigua carbònica, llimona i sucre i sovint també algun licor, certes espècies i d’altres fruites.

->sangtraït

■sangtraït

Part. sil.: sang_tra_ït

[de sang i traït, sense gaire relació amb ‘trair’, o probablement d’un ll. sanguis tritus ‘sang triturada’, amb el canvi freqüent de -it en -eït (escalfit/escalfeït, espessit/espesseït); 1a FONT: 1839, DLab.]

m PAT Equimosi, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell que es fa als dits, a les parts carnoses de la mà, etc., a conseqüència d’una pessigada, d’un cop d’una eina, etc.

->sanguejar

■sanguejar

[de sang]

v intr Sagnar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanguejar

GERUNDI: sanguejant

PARTICIPI: sanguejat, sanguejada, sanguejats, sanguejades

INDICATIU PRESENT: sanguejo, sangueges, sangueja, sanguegem, sanguegeu, sanguegen

INDICATIU IMPERFET: sanguejava, sanguejaves, sanguejava, sanguejàvem, sanguejàveu, sanguejaven

INDICATIU PASSAT: sanguegí, sanguejares, sanguejà, sanguejàrem, sanguejàreu, sanguejaren

INDICATIU FUTUR: sanguejaré, sanguejaràs, sanguejarà, sanguejarem, sanguejareu, sanguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanguejaria, sanguejaries, sanguejaria, sanguejaríem, sanguejaríeu, sanguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: sanguegi, sanguegis, sanguegi, sanguegem, sanguegeu, sanguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanguegés, sanguegessis, sanguegés, sanguegéssim, sanguegéssiu, sanguegessin

IMPERATIU: sangueja, sanguegi, sanguegem, sanguegeu, sanguegin

->sangui-

■sangui-

Forma prefixada del mot llatí sanguis, -ǐnis, que significa ‘sang’. Ex.: sanguívor.

->sanguificació

sanguificació

Part. sil.: san_gui_fi_ca_ci_ó

[de sanguificar]

f FISIOL ANIM 1 Acció de sanguificar;

2 l’efecte.

->sanguificar

■sanguificar

[de sang]

v tr FISIOL ANIM Formar sang, especialment convertir els productes de la digestió en sang.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: sanguificar

GERUNDI: sanguificant

PARTICIPI: sanguificat, sanguificada, sanguificats, sanguificades

INDICATIU PRESENT: sanguifico, sanguifiques, sanguifica, sanguifiquem, sanguifiqueu, sanguifiquen

INDICATIU IMPERFET: sanguificava, sanguificaves, sanguificava, sanguificàvem, sanguificàveu, sanguificaven

INDICATIU PASSAT: sanguifiquí, sanguificares, sanguificà, sanguificàrem, sanguificàreu, sanguificaren

INDICATIU FUTUR: sanguificaré, sanguificaràs, sanguificarà, sanguificarem, sanguificareu, sanguificaran

INDICATIU CONDICIONAL: sanguificaria, sanguificaries, sanguificaria, sanguificaríem, sanguificaríeu, sanguificarien

SUBJUNTIU PRESENT: sanguifiqui, sanguifiquis, sanguifiqui, sanguifiquem, sanguifiqueu, sanguifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: sanguifiqués, sanguifiquessis, sanguifiqués, sanguifiquéssim, sanguifiquéssiu, sanguifiquessin

IMPERATIU: sanguifica, sanguifiqui, sanguifiquem, sanguifiqueu, sanguifiquin

->sanguina

■sanguina

[de sang i -ina*; 1a FONT: 1460]

f 1 DIB 1 Llapis vermell, fet ordinàriament d’hematites vermella.

2 Dibuix fet amb aquest llapis.

2 BOT i ALIM Varietat de taronja menuda de suc vermellós.

->sanguinari

■sanguinari -ària

[del ll. sanguinarius, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 adj Que es plau a vessar sang, a matar. Un dictador sanguinari.

2 f BOT 1 Herba de les set sagnies.

2 Pota de gat.

3 sanguinària blanca FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies (Paronychia argentea), de tiges molt ramificades, fulles ovals i fruits en aqueni, emprada com a herba medicinal de virtuts diürètiques.

->sanguinàriament

■sanguinàriament

Part. sil.: san_gui_nà_ri_a_ment

[de sanguinari]

adv D’una manera sanguinària.

->sanguini

■sanguini -ínia

[del ll. sanguineus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 FISIOL ANIM 1 Relatiu o pertanyent a la sang. Afeccions sanguínies. Grups sanguinis.

2 Que conté sang en abundància. Vasos sanguinis.

2 Caracteritzat per una circulació de sang abundant i activa. Temperament sanguini.

3 HERÀLD Dit del color de la sang emprat a l’heràldica anglesa i alemanya i representat gràficament per un ratllat de línies diagonals que s’entrecreuen.

->sanguinolent

■sanguinolent -a

[del ll. sanguinolentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XVII]

adj Tenyit de sang, barrejat amb sang.

->sanguinyol

■sanguinyol

[del ll. vg. sanguineolus, dimin. de sanguineus, -a, -um ‘sanguini’]

m BOT Arbust caducifoli de la família de les cornàcies (Cornus sanguinea), de branques vermelloses, flors blanques i fruits drupacis amargs i negres.

->sanguívor

■sanguívor -a

[de sangui- i -vor]

adj Que es nodreix de sang.

->sanícula

■sanícula

f BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes (Sanicula europaea), de fulles amb el marge dentat, flors blanques o rosades molt petites, emprada com a herba remeiera de propietats anticatarrals i astringents.

->sanidina

■sanidina

f MINERAL Aluminosilicat de potassi, KAlSi₃O₈, mineral del grup dels feldspats, que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->sànies

sànies

Part. sil.: sà_ni_es

[del ll. sanies, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

f PAT Vessament d’una ferida o d’una úlcera, compost de sèrum, sang i pus.

->sanitari

■sanitari -ària

[formació culta analògica sobre la base del ll. sanĭtas, -ātis ‘sanitat’; 1a FONT: 1888, DLab.]

1 adj MED Relatiu o pertanyent a la sanitat.

2 m i f MED 1 Individu que pertany a un cos de sanitat.

2 MIL Soldat amb alguns coneixements de medicina que auxilia el personal tècnic de sanitat militar.

3 1 adj Dit del material relacionat amb la higiene de les cambres de bany. Porcellana sanitària.

2 m Nom genèric de cadascun dels aparells i instal·lacions de neteja i higiene de les cambres de bany.

->sanitat

■sanitat

[del ll. sanĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Qualitat de sa.

2 Salut.

3 Salubritat.

2 DR ADM Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.

3 sanitat militar MIL Cos encarregat de la salut de l’exèrcit.

->sanitós

■sanitós -osa

[del ll. vg. sanitosus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj Bo per a la salut, salubre, saludable.

->sannític

sannític -a

adj HERÀLD Quadrilong.

->sannoisià

sannoisià -ana

Part. sil.: san_noi_si_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al sannoisià.

2 m Fàcies de l’estampià inferior, del qual és considerat una subdivisió.

->sansa

■sansa

[del ll. sampsa, íd.; 1a FONT: 1522]

f Pinyolada.

->sànscrit

■sànscrit -a

1 adj Relatiu o pertanyent al sànscrit.

2 m LING Forma elaborada de l’antic indoari.

->sansevièria

■sansevièria

Part. sil.: san_se_vi_è_ri_a

[d’origen incert, probablement del nom de Raimondo di Sangro, príncep de San Severo (mort el 1774) o bé del nom del botànic suec Sansevier]

f BOT i JARD Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les liliàcies (Sansevieria sp), de fulles gruixudes, flors en raïm i fruits bacciformes, emprades per a fer fibres tèxtils i sobretot en jardineria.

->sansorenc

sansorenc -a

adj i m i f De Sansor (Baixa Cerdanya).

->sansorès

sansorès -esa

adj i m i f Sansorenc.

->sant

■sant -a

Hom.: san

[del ll. sanctus, -a, -um ‘sagrat, inviolable; sant’, participi de sancīre ‘consagrar, sancionar, fer inviolable’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

[abrev St. Sta.] 1 adj 1 Atribut de la divinitat, en tant que ésser summament venerable. Sant Déu, sant Fort, sant Immortal. L’Esperit Sant.

2 p ext Dit de tot allò que pertany a Déu, que li és consagrat, que en dimana. El sant nom de Déu. La seva santa voluntat.

3 p ext CRIST Dit de tot allò que es relaciona amb Crist, amb l’Església, amb els seus sagraments i les seves creences. La santa creu. La santa missa. La Santa Seu. La santa Pasqua. Terra Santa. Sant Sepulcre.

4 CRIST Dit de tots i cadascun dels dies de la Setmana Santa. Els dies sants. Divendres Sant.

2 adj Conforme a la religió, a la llei moral; just, piadós, recte. Portar una vida santa. Fer una santa mort. Ple de sants propòsits.

3 adj fig i col·loq 1 Dit d’algunes coses que produeixen un efecte bo i saludable. Medicina santa. M’has donat un sant consell.

2 En locucions familiars amb valor reforçant però sense valor semàntic. Dorm tot el sant dia.

4 m 1 Déu, un déu. El Sant d’Israel.

2 ETNOL, RELIG i SOCIOL El sagrat personificat i que, d’alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu.

3 JUD A l’antic tabernacle i, després en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el sant dels sants, separat per una cortina.

4 sant dels sants JUD Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem. Hom hi guardava l’arca de l’aliança.

5 adj i m i f 1 CRIST i LITÚRG Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor. Sant Joaquim i santa Anna.

2 p ext Dit d’una persona virtuosa. És una santa.

3 HIST Sobrenom donat al segle XVII a cadascun dels puritans anglesos més intransigents.

4 a bon sant t’encomanes! fig Dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre.

5 a sants i a minyons, no els prometis que no els dons (o si no els dons) Refrany que recomana el compliment d’allò que hom ha promès als infants.

6 despullar un sant per vestir-ne un altre fig Privar algú o alguna cosa d’allò que li pertany per donar-ho a alguna altra persona o cosa que no en té pas més necessitat.

7 no ésser sant de la seva (o meva, etc.) devoció fig No ésser simpàtic, no inspirar confiança a algú.

8 no saber pas a quin sant encomanar-se fig Estar perplex, no saber pas què fer, a qui recórrer.

9 quedar (o quedar-se) per a vestir sants fig Quedar solter, especialment una dona.

10 tenir el sant de cara (o d’esquena) fig Tenir bona (o mala) sort.

6 1 m i f Anteposat al nom d’un sant o d’una santa, dia de la seva festivitat. Avui és Sant Mateu. Demà és Santa Marta.

2 m Festa d’un sant o d’una santa en què hom celebra el dia onomàstic. Quan és el teu sant? Fa el sant el quatre de juny.

3 Tots Sants m CATOL Festa en commemoració de tots els sants, que hom celebra l’1 de novembre.

7 m 1 Imatge d’un sant. Un sant de fusta.

2 col·loq Gravat, estampa, etc., encara que no representin sants. Mirar sants en un llibre.

8 sant i senya MIL Joc de paraules que serveix al sentinella per a identificar, sobretot durant la nit, les rondes o les persones que s’apropen al lloc de guàrdia.

->santabàrbara

■santabàrbara

[de santa Bàrbara, patrona dels artillers; 1a FONT: 1803, DEst.]

f CONSTR NAV 1 Pallol en el qual hom guardava la pólvora i les municions d’artilleria en els antics vaixells de guerra.

2 Cambra disposada damunt la santabàrbara o pallol de pólvora que comunicava amb aquesta i que servia d’allotjament al capellà i als conestables.

->santaeugenenc

santaeugenenc -a

Part. sil.: san_ta_eu_ge_nenc

adj i m i f De Santa Eugènia de Berga (Osona).

->santaeulalienc

santaeulalienc -a

Part. sil.: san_ta_eu_la_li_enc

adj i m i f De Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental).

->santaeularienc

santaeularienc -a

Part. sil.: san_ta_eu_la_ri_enc

adj i m i f ant Eularienc.

->santaeularier

santaeularier -a

Part. sil.: san_ta_eu_la_ri_er

adj i m i f ant Eularienc.

->santaire

■santaire

Part. sil.: san_tai_re

[de sant]

m i f Persona que venia estampes, goigs i romanços amb il·lustracions (amb “sants") per les places i carrers.

->santal

santal

1 adj Relatiu o pertanyent als santals.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble d’origen molt arcaic, que actualment habita als estats indis de Bihar i Orissa.

->santalàcies

■santalàcies

Part. sil.: san_ta_là_ci_es

f BOT 1 pl Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples i flors petites agrupades en inflorescències i fruits drupacis, entre les quals hi ha el ginestó (Osyris alba) i el sàndal (Santalum album).

2 sing Planta de la família de les santalàcies.

->santalals

santalals

f BOT 1 pl Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites. Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies.

2 sing Planta de l’ordre de les santalals.

->santalol

santalol

m FARM Principi actiu de l’essència de sàndal, format per dos alcohols isòmers: α-santalol i β-santalol (C₁₂H₂₃OH).

->santamarier

santamarier -a

Part. sil.: san_ta_ma_ri_er

adj i m i f De Santa Maria del Camí (Mallorca).

->santament

■santament

[de sant; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv 1 D’una manera santa, amb santedat, per una causa santa. Viure i morir santament.

2 hiperb Has fet santament abstenint-te d’anar-hi.

->santanderí

santanderí -ina

adj i m i f De Santander (capital de Cantàbria).