->corografia

■corografia

Part. sil.: co_ro_gra_fi_a

[de coro- i -grafia; 1a FONT: 1696, DLac.]

f GEOG Part de la geografia que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.

->corogràfic

■corogràfic -a

[de corografia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la corografia.

->coroïdal

■coroïdal

Part. sil.: co_ro_ï_dal

[de coroide]

adj OFTAL Relatiu o pertanyent a la coroide.

->coroide

■coroide

Part. sil.: co_roi_de

[del gr. khorioeidḗs, íd., comp. de khórion ‘membrana, cuir’ i eĩdos ‘aspecte’]

1 adj OFTAL Coroïdal.

2 f ANAT ANIM Membrana de l’ull, al bulb ocular, entre l’escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina.

->coroïditis

■coroïditis

Part. sil.: co_ro_ï_di_tis

f OFTAL Inflamació de la membrana coroide.

->corol·la

■corol·la

[del ll. corolla, dimin. de corona, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.

->corol·lari

■corol·lari

[del ll. corollarium, íd., der. de corolla ‘coroneta’, atès que és una conseqüència que fa de corona a una idea o una teoria; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 MAT Conseqüència immediata d’un teorema o d’un postulat sense necessitat de cap prova suplementària.

2 Conseqüència natural.

->corol·lí

■corol·lí -ina

[de corol·la]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a la corol·la.

2 Que és de la mateixa natura que la corol·la.

->corol·li-

■corol·li-

Forma prefixada del mot llatí corolla, que significa ‘coroneta’. Ex.: corol·liflor.

->corol·liflor

■corol·liflor -a

[de corol·li- i flor]

adj BOT Amb els estams inserits a la corol·la.

->corol·liforme

■corol·liforme

[de corol·li- i -forme]

adj BOT Que té forma de corol·la.

->corologia

■corologia

Part. sil.: co_ro_lo_gi_a

[de coro- i -logia]

f BIOGEOG Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica dels organismes i de les comunitats.

->corològic

■corològic -a

adj BIOGEOG Relatiu o pertanyent a la corologia.

->coromina

■coromina

[de l’ant. conomina, variant de condomina, amb dissimilació; 1a FONT: 1789]

f 1 HIST DR Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina, i antigament, conomina.

2 p ext 1 Camp de conreu, especialment de secà.

2 Quintà o quintana.

->corona

■corona

[del ll. corona, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall. Les noies anaven adornades amb corones de roses.

2 esp Corona que es posa com a recompensa d’una victòria, com a distinció militar o cívica, com la corona de llorer donada als poetes. Corona triomfal.

3 fig Recompensa. La corona del martiri. La corona de la glòria.

2 esp 1 HIST i ART Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc., que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.

2 HERÀLD Representació heràldica de la corona.

3 POLÍT 1 Sobirania, poder reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtenir la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona.

2 En les monarquies constitucionals, institució reial o imperial.

3 Monarquia, conjunt d’estats governats per un sobirà. La corona catalanoaragonesa.

4 1 Allò que envolta o constitueix la part superior d’una cosa.

2 Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o el de la Lluna.

3 Embolcall lluminós irregular que envolta el Sol més enllà de la cromosfera.

4 Aurèola (dels sants).

5 Coronell.

6 Part d’una dent, revestida d’esmalt, que surt de les genives.

7 BOT Calze transformat que encercla l’ull d’alguns fruits procedents d’ovari ínfer, com les magranes i les pomes.

8 BOT Apèndixs petaloides que presenten certes flors.

9 JOI Conjunt de les facetes que té un brillant entorn del pla central.

10 efecte corona ELECTROT Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió al voltant dels conductors.

5 1 Allò que és disposat en forma circular.

2 Rosari de cinc denes o de set.

3 Tonsura de figura circular que es feien els eclesiàstics.

4 ANAT ANIM Part de les extremitats dels equins entre el casc i el travador, on la pell entra en contacte amb el casc.

5 BOT Cercle que limita una soca o una branca en el lloc on ha estat tallada.

6 SUR Base d’un tap.

7 corona circular GEOM Figura plana entre dues circumferències coplanàries que tenen un mateix centre, però amb radis de longitud diferent.

6 BOT 1 corona de rei Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga longifolia), de fulles linears o estretament espatulades i de flors blanques disposades en panícula.

2 corona de reina Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga catalaunica), de fulles basals en roseta compacta i aplatada i de flors blanques puntejades de carmí.

3 corona imperial Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Fritillaria imperialis), de fulles lanceolades a la base coronades per un verticil de flors penjants campanulades vermelles.

7 ECON Unitat monetària de Dinamarca (corona danesa), d’Islàndia (corona islandesa), de Noruega (corona noruega), de Suècia (corona sueca), de la República Txeca (corona txeca), d’Eslovàquia (corona eslovaca) i d’Estònia (corona estoniana).

8 HIST A Sardenya, durant l’edat mitjana, col·legi de boni homines que assistia els magistrats de la justícia.

9 HIST Obra exterior de les antigues fortificacions, oberta per la gola i composta de dos baluards, dues cortines i dos mitjos baluards.

10 NUMIS Nom donat a diverses monedes que porten una corona com a tipus representat a l’anvers o al revers de la peça.

11 TECNOL 1 Conjunt de les boles, els rodets o les agulles d’un coixinet de rodolament ensems amb la peça per a separar-les i subjectar-les.

2 corona d’àleps Roda proveïda de paletes tot al llarg del perímetre, d’una forma i una situació estudiades.

3 corona dentada Roda amb dentat cònic que engrana amb un pinyó, solidari de l’eix motor del vehicle.

12 corona poètica LIT Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants o festivitats religioses d’una certa importància.

->coronació

■coronació

Part. sil.: co_ro_na_ci_ó

[del b. ll. coronatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

f Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.

->coronadís

■coronadís -issa

[de corona]

adj Dit de l’arbre al qual convé tallar, o al qual hom acostuma a tallar, les branques.

->coronal

■coronal

[del ll. coronalis, íd.; 1a FONT: s. XV]

adj Relatiu o pertanyent a una corona.

->coronament

■coronament

[de coronar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Acció de coronar. El coronament d’un sobirà.

2 Allò que corona, que completa. El coronament d’un edifici.

3 CONSTR NAV Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex.

->coronar

■coronar

[del ll. coronare, íd.; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

v 1 1 tr Posar una corona (a algú), especialment com a insígnia de dignitat sobirana; investir de la dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Jesucrist, coronat d’espines. Coronar rei o emperador algú. Anaven amb mantells blancs, coronades de flors.

2 tr fig Coronar la virtut. Això el corona de glòria.

3 pron fig Coronar-se algú de glòria.

2 1 tr Formar com una corona tot al voltant d’alguna cosa, adornar-ne la part superior. Tot de turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre.

2 intr p anal MED Començar a treure el cap el fetus en el moment del part. El nen ja coronava i la llevadora encara no havia arribat.

3 coronar una posició TÀCT Ocupar un cert objectiu.

3 tr fig 1 Completar, portar a perfecció. El fi corona l’obra.

2 FUST Repolir els contorns i les parts fusterejades per tal de completar una obra de fusteria.

4 tr AGR Podar tot el brancam (d’un arbre).

5 pron MEC Trencar-se les dents d’un engranatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: coronar

GERUNDI: coronant

PARTICIPI: coronat, coronada, coronats, coronades

INDICATIU PRESENT: corono, corones, corona, coronem, coroneu, coronen

INDICATIU IMPERFET: coronava, coronaves, coronava, coronàvem, coronàveu, coronaven

INDICATIU PASSAT: coroní, coronares, coronà, coronàrem, coronàreu, coronaren

INDICATIU FUTUR: coronaré, coronaràs, coronarà, coronarem, coronareu, coronaran

INDICATIU CONDICIONAL: coronaria, coronaries, coronaria, coronaríem, coronaríeu, coronarien

SUBJUNTIU PRESENT: coroni, coronis, coroni, coronem, coroneu, coronin

SUBJUNTIU IMPERFET: coronés, coronessis, coronés, coronéssim, coronéssiu, coronessin

IMPERATIU: corona, coroni, coronem, coroneu, coronin

->coronari

■coronari -ària

[del ll. coronarius, -a, -um ‘en forma de corona’]

1 adj Disposat en corona. Artèria coronària.

2 adj PAT Dit del pacient afectat d’una cardiopatia, especialment de tipus ateromatós.

3 f BOT Sordonaia.

->coronariografia

coronariografia

Part. sil.: co_ro_na_ri_o_gra_fi_a

f DIAG Mètode radiològic que té per finalitat fer visibles les dues artèries coronàries i llurs branques mitjançant la injecció d’una substància de contrast.

->coronat

■coronat -ada

[de coronar]

1 adj 1 Guarnit de corona. Un escut amb un lleó coronat. Un concursant coronat. Un rei coronat. Una vall coronada de turons.

2 Que té sobirania. Un emperador coronat.

3 les testes coronades Els monarques.

2 adj Que té forma de corona.

3 adj Que duu representada una corona.

4 adj HERÀLD 1 Dit de l’escut timbrat amb una corona.

2 Dit de tot animal, cap o elm que porta una corona.

5 adj i m HIST Dit de qui ha rebut tonsura.

6 m NUMIS 1 Nom donat a diverses monedes medievals (ral provençal, diner valencià, diner barceloní) que duien gravada una corona o una testa coronada.

2 coronat d’Aragó Blanca coronada de valor de quatre diners.

->coronatge

■coronatge

m HIST Dret que pagaven els vassalls dels reis de Catalunya-Aragó amb motiu de la coronació dels membres de la família reial.

->corondell

■corondell

[de l’ant. colondell, dimin. del també ant. colonda ‘columna’, ll. columna, per dissimilació de la -l-; 1a FONT: s. XV]

m 1 CODIC Columna.

2 GRÀF Filet simple o doble amb què són separades les columnes d’una pàgina, o simplement l’espai en blanc que hom hi deixa.

3 PAPER Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat.

->coronel

■coronel -a

[de l’it. colonnello, ant. ‘columna de tropes, regiment’, que designà després l’oficial que la manava, der. del ll. columna, íd.; del cat. passà al cast., com ho mostra la igualtat de terminació; 1a FONT: 1511]

1 ORG MIL i HIST 1 m i f Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel.

2 m Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la guerra de Successió també a Palma de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela.

2 [en desús] f Muller d’un coronel.

3 f HIST Força armada, provinent de l’antiga host i dissolta pels borbònics, que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa, formada per individus dels gremis i comandada per un coronel, que era el conseller en cap de la ciutat.

->coronelia

coronelia

Part. sil.: co_ro_ne_li_a

f HIST MIL Unitat dels exèrcits dels Reis Catòlics i de Carles V, anomenada també esquadró, formada per dotze companyies i comandada per un coronel.

->coronell

■coronell

[de corona]

m 1 coroneta 2.

2 ARQUIT Motllura que termina un membre arquitectònic.

3 HERÀLD 1 Als segles XVI i XVII, corona heràldica.

2 Corona realçada amb fulles d’acant, api, flors de lis o creus, que serveix per a timbrar escuts d’armes.

4 PESC Cóp.

5 TÈXT En l’antic fus de filar a mà, disc o casquet esfèric que corona l’extrem oposat a la punta.

->coronella

■coronella

[de l’ant. colona (com colonda), amb dissimilació de la -l- (v. corondell)]

adj ARQUIT Dit d’una finestra dividida generalment en dues meitats per una columneta o en tres parts per dues columnetes.

->coroneta

■coroneta

[de corona; 1a FONT: c. 1390, Torcimany]

f 1 Corona petita.

2 Punt més eminent del cap o el crani.

3 1 Tonsura que hom feia al cap d’un clergue.

2 p anal Clap sense cabells al cap d’una persona.

->coroni

coroni

m Hipotètic element nou, desconegut a la Terra, que hom considerà com a component principal de la corona solar abans de descobrir-hi l’alt grau d’ionització existent.

->coronil·la

■coronil·la

[del ll. botànic coronilla, dimin. de corona]

f BOT Gènere de plantes anuals o perennes de la família de les papilionàcies (Coronilla sp), de flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i de fruits en loment, que comprèn la coronil·la boscana (C. emerus), la coronil·la escorpioide (C. scorpioides), la coronil·la júncia (C. juncea) i la coronil·la mínima (C. minima).

->corònim

■corònim

[de coro- i -ònim]

m LING Nom de país.

->coronògraf

■coronògraf

m ASTR Aparell òptic que permet l’estudi de la corona solar i de les protuberàncies a plena llum del sol.

->coronoide

■coronoide

Part. sil.: co_ro_noi_de

adj En forma de bec de cornella. Apòfisi coronoide.

->corónula

corónula

f ANAT VEG En les carofícies, extrem superior de l’oogoni.

->coroplàstia

■coroplàstia

Part. sil.: co_ro_plàs_ti_a

f ART i CERÀM Tècnica de modelatge de la terracota, referida especialment a la que hom utilitzava en la fabricació dels vasos grecs antics.

->corpenta

■corpenta

[probable encreuament de còrpora i ossamenta, o d’algun altre mot més ant., com el ll. carpenta, pl. de carpentum ‘carro’; 1a FONT: s. XV]

f 1 Còrpora.

2 Carcanada.

->corpetassa

■corpetassa

[de corb¹]

f ORNIT 1 Capó reial.

2 Corb de mar.

->còrpora

■còrpora

[del ll. corpŏra, pl. del neutre corpus, -ŏris ‘cos’, usat antigament com a pl. en cat. i més tard com un mot intensiu i emfàtic; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f Cos d’una persona o d’un animal sense incloure-hi les extremitats.

->corpora allata

corpora allata^* [kɔ́rpoɾa alláta]

[llat ] f pl ENTOM Glàndules endocrines dels insectes, que regulen la metamorfosi i la reproducció.

->corporació

■corporació

Part. sil.: cor_po_ra_ci_ó

[del ll. corporatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Grup organitzat de persones. Corporació professional.

2 1 Associació de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d’obligacions, de privilegis. Corporacions religioses.

2 esp DR ADM Entitat d’interès públic constituïda per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques o jurídiques per a l’administració i la defensa de llurs interessos.

3 corporació municipal DR ajuntament 4 1.

3 en corporació Íntegre, amb tots els membres d’una institució, d’una associació, etc. L’ajuntament assistí a l’acte en corporació.

->corporal

■corporal

[del ll. corporalis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al cos. Els sentits corporals. La mort corporal.

2 art corporal ART Expressió artística en què l’autor empra com a suport o medi artístic el seu propi cos.

3 pena corporal Pena aplicada al cos del delinqüent.

2 m pl Drap blanc que el sacerdot estén damunt l’altar per posar-hi el calze i l’hòstia.

->corporalitat

■corporalitat

[del ll. corporalĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Qualitat de corporal.

->corporalment

■corporalment

[de corporal; 1a FONT: 1490, Tirant]

adv D’una manera corporal, amb el cos.

->corporatiu

■corporatiu -iva

Part. sil.: cor_po_ra_tiu

[del ll. corporativus, -a, -um, íd.]

adj Relatiu o pertanyent a una corporació.

->corporativament

■corporativament

[de corporatiu]

adv En corporació.

->corporativisme

■corporativisme

[de corporatiu]

m 1 SOCIOL i ECON Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.

2 gremialisme 2.

->corporativista

■corporativista

[de corporatiu]

1 adj Relatiu o pertanyent al corporativisme.

2 m i f Partidari del corporativisme.

->corpore insepulto

corpore insepulto^* [kɔ̀rpoɾejnsepúlto]

[llat ] loc adj Locució que significa ‘amb el cos no enterrat’, aplicada especialment al funeral que se celebra amb el cos del difunt present. Missa ‘corpore insepulto’.

->corporeïtat

■corporeïtat

Part. sil.: cor_po_re_ï_tat

[del b. ll. corporeĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Qualitat de corpori.

->corpori

■corpori -òria

[del ll. corporeus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1487]

adj 1 Que té cos.

2 Corporal.

->corpòriament

■corpòriament

Part. sil.: cor_pò_ri_a_ment

[de corpori]

adv Corporalment.

->corporificar

■corporificar

[de corpori; 1a FONT: 1839, DLab.]

v 1 1 tr Donar cos a una cosa, especialment atribuir característiques de cos a un ésser o a una cosa espirituals. Corporificar un àngel.

2 pron Prendre cos.

2 1 tr Donar consistència sòlida a un cos fluid. Corporificar el mercuri.

2 pron Les gotes de mercuri s’han corporificat en una sola massa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corporificar

GERUNDI: corporificant

PARTICIPI: corporificat, corporificada, corporificats, corporificades

INDICATIU PRESENT: corporifico, corporifiques, corporifica, corporifiquem, corporifiqueu, corporifiquen

INDICATIU IMPERFET: corporificava, corporificaves, corporificava, corporificàvem, corporificàveu, corporificaven

INDICATIU PASSAT: corporifiquí, corporificares, corporificà, corporificàrem, corporificàreu, corporificaren

INDICATIU FUTUR: corporificaré, corporificaràs, corporificarà, corporificarem, corporificareu, corporificaran

INDICATIU CONDICIONAL: corporificaria, corporificaries, corporificaria, corporificaríem, corporificaríeu, corporificarien

SUBJUNTIU PRESENT: corporifiqui, corporifiquis, corporifiqui, corporifiquem, corporifiqueu, corporifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: corporifiqués, corporifiquessis, corporifiqués, corporifiquéssim, corporifiquéssiu, corporifiquessin

IMPERATIU: corporifica, corporifiqui, corporifiquem, corporifiqueu, corporifiquin

->corprendre

■corprendre

[de cor¹ i prendre; 1a FONT: c. 1880]

v tr Captivar el cor d’algú. Les teves paraules l’han corprès.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corprendre

GERUNDI: corprenent

PARTICIPI: corprès, corpresa, corpresos, corpreses

INDICATIU PRESENT: corprenc, corprens, corprèn, corprenem, corpreneu, corprenen

INDICATIU IMPERFET: corprenia, corprenies, corprenia, corpreníem, corpreníeu, corprenien

INDICATIU PASSAT: corprenguí, corprengueres, corprengué, corprenguérem, corprenguéreu, corprengueren

INDICATIU FUTUR: corprendré, corprendràs, corprendrà, corprendrem, corprendreu, corprendran

INDICATIU CONDICIONAL: corprendria, corprendries, corprendria, corprendríem, corprendríeu, corprendrien

SUBJUNTIU PRESENT: corprengui, corprenguis, corprengui, corprenguem, corprengueu, corprenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: corprengués, corprenguessis, corprengués, corprenguéssim, corprenguéssiu, corprenguessin

IMPERATIU: corprèn, corprengui, corprenguem, corpreneu, corprenguin

->corprenedor

■corprenedor -a

[de corprendre]

adj Que corprèn.

->corpulència

■corpulència

Part. sil.: cor_pu_lèn_ci_a

[del ll. corpulentia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Qualitat de corpulent.

->corpulent

■corpulent -a

[del ll. corpulentus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que té el cos gros.

->corpus

■corpus

[del ll. corpus ‘cos’; 1a FONT: 1376]

1 m Col·lecció de lleis, d’escrits històrics, dogmàtics o filosòfics, o d’inscripcions antigues.

2 m LING Conjunt o recull d’enunciats o de texts a partir del qual el lingüista estableix l’anàlisi i la descripció d’una llengua.

3 [en majúscula] f CATOL Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar la institució de l’eucaristia. També és anomenat Corpus Christi.

->corpuscle

■corpuscle

[del ll. corpuscŭlum ‘cos petit’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 FÍS 1 Partícula molt petita considerada hipotèticament com a constituent elemental de la llum.

2 Fotó.

3 Partícula elemental.

2 pl ANAT Estructures histològiques de dimensions molt petites.

3 corpuscle basal CIT Mastigosoma.

->corpuscular

■corpuscular

[formació culta analògica sobre la base del ll. corpuscŭlum ‘cos petit’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Relatiu als corpuscles.

2 Compost de corpuscles.

3 teoria corpuscular ÒPT Teoria que explica la natura de la llum, que suposa formada per corpuscles.

->corquim

■corquim

[de corc]

m 1 Pols o serradures que fa el corc a la fusta.

2 Abundor de corcs.

->corra

■corra

Hom.: córrer

f Correguda. Corra de toros.

->corral

■corral

[probablement d’un ll. vg. *currale, der. arcaic de currus ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’; 1a FONT: 1168]

m 1 Pati clos immediat a la casa, a cel obert, totalment o en part, destinat a tenir-hi el bestiar, amb departaments per als porcs, els conills (conillar), les gallines (galliner amb ponedors), els coloms (colomar amb nials), etc.

2 TEAT A València, a Mallorca i sobretot a Castella, des de la fi de l’edat mitjana, recinte on hom representava comèdies.

->corralada

■corralada

f HIST DR A Mallorca, dret que pagava al corraler l’amo del bestiar agafat fent tala o aperduat, en compensació d’haver-lo guardat dins el corral del rei.

->corraler

■corraler -a

[de corral]

m i f Persona que té cura d’un corral, especialment d’un corral públic.

->corralera

■corralera

[de corral i era]

f Edifici rústic tancat amb una part descoberta i una altra de coberta de teulada.

->corralet

■corralet

[de corral; 1a FONT: 1561]

m 1 Corral petit.

2 Celobert.

->corraleta

■corraleta

[de corral]

f Corral de porcs.

->corralina

■corralina

[de corral]

f 1 Departament d’un corral destinat a isolar-hi els caps malalts, o bé les cabres que han de cabridar, les que hom vol munyir, etc.

2 Corraleta.

->corralissa

corralissa

[de corral]

f Corral.

->corraló

■corraló

[de corral]

m Atzucac.

->corranc

■corranc

[variant de escorranc]

m Xaragall.

->corranda

■corranda

[del fr. courante, nom d’una dansa del s. XVI, participi pres. de courir ‘córrer’, amb canvi de -t- en -d- per influx d’altres mots, per exemple, el d’una altra dansa com sarabanda; 1a FONT: c. 1800]

f 1 MÚS Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental.

2 DANSA Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra.

3 FOLK Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball.

4 p ext Cançó curta.

->corrasió

■corrasió

Part. sil.: cor_ra_si_ó

Cp. corrosió 2

[formació culta analògica sobre la base del ll. corrasus, -a, -um, participi del ll. corradĕre ‘arrencar’]

f GEOMORF En les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació, acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent.

->correbou

■correbou

Part. sil.: cor_re_bou

[de corre (imperatiu) i bou¹; 1a FONT: 1887]

m ETNOG Cós de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.

->còrrec

■còrrec

[de l’hispanollatí corrŭgus ‘barranc per on llençaven detritus de mines’, segurament de procedència preromana hispànica, potser indoeuropea; 1a FONT: 1153]

m Escorranc.

->correcames

■correcames

[de corre (imperatiu) i cama; 1a FONT: s. XIX]

m Coet que corre zigzaguejant arran de terra.

->correcamins

■correcamins

m ORNIT Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids (Geococcyx californianus), de potes molt llargues amb quatre dits, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.

->correcció

■correcció

Part. sil.: cor_rec_ci_ó

[del ll. correctio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de corregir.

2 1 Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc.

2 Canvi resultant d’haver corregit un text.

3 Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput.

4 correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta (galerades i compaginades) mitjançant crides al marge amb signes convencionals.

5 correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text per tal d’evitar-hi repeticions innecessàries, de donar-li forma literària, etc.

6 correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres (en la composició a mà o en la monotip) o les ratlles (en la linotip) objecte d’una correcció.

3 Qualitat de correcte. La correcció del seu estil. Escriure amb correcció.

4 NÀUT Xifra variable que, sumada algèbricament a l’altura observada del Sol, a l’hora del cronòmetre o el rumb, serveix per a calcular exactament la situació del vaixell.

->correccional

■correccional

Part. sil.: cor_rec_ci_o_nal

[de correcció]

1 adj Que emmena a la correcció, especialment punint, exercint una acció educadora.

2 m DR PEN Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones no delinqüents de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional o presó correccional.

->correccionalisme

correccionalisme

Part. sil.: cor_rec_ci_o_na_lis_me

m DR PEN Doctrina i sistema penitenciaris que pretenen la correcció i la readaptació del delinqüent a través de l’educació social que hom duu a terme en establiments especials.

->correccionalment

■correccionalment

Part. sil.: cor_rec_ci_o_nal_ment

[de correccional]

adv Amb pena o procediment correccionals.

->corre-corre

corre-corre

m ESPORT En el beisbol, situació en la qual un corredor es troba atrapat entre dos defensors com a conseqüència d’un error del corredor o com a resultat d’una estratègia destinada a afavorir l’arribada d’un altre corredor a la base de meta.

->corre-corrents

■corre-corrents

[de corre (imperatiu) i corrents]

Mot emprat en l’expressió a corre-corrents loc adv Corrents, a corre-cuita.

->correctament

■correctament

[de correcte]

adv D’una manera correcta. Parlar correctament.

->correcte

■correcte -a

[del ll. correctus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que no se separa de les regles, lliure d’errors o de defectes. Un text correcte. La seva conducta no fou gaire correcta. Un escriptor correcte.

->correctesa

correctesa

[de correcte]

f INFORM Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.

->correctiu

■correctiu -iva

Part. sil.: cor_rec_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. correctus, -a, -um, participi de corrigĕre ‘corregir’; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 1 adj i m Que té la virtut de corregir. Una substància correctiva. Cal imposar-li un correctiu.

2 adj OFIC Dit del líquid, del paper, del llapis, etc., que s’utilitza per a tapar errors d’escriptura i que permet d’escriure-hi al damunt.

2 adj i m FARM Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques.

->corrector

■corrector -a

[del ll. corrector, -ōris, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 m i f 1 Persona que corregeix.

2 Persona que es dedica professionalment a la correcció. Corrector d’estil. Corrector de proves.

3 CATOL Superior d’un convent de l’orde dels mínims.

2 m AUTOM Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori; és anomenat també regulador, controlador o equalitzador.

3 m ELECTRÒN Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència.

4 m OFIC Pinzell, llapis, etc., correctius. Corrector líquid.

->corre-cuita

■corre-cuita

Part. sil.: cor_re-cui_ta

[de corre (imperatiu) i cuita (imperatiu); 1a FONT: 1803, DEst.]

Mot emprat en l’expressió a corre-cuita loc adv Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.

->corredís

■corredís -issa

[de córrer; 1a FONT: s. XIV]

1 adj Dit de la part d’una màquina, d’un mecanisme, etc., disposada perquè pugui córrer sobre una altra de fixa. Portes corredisses.

2 f 1 Correguda curta.

2 pl esp Acció de córrer una munió que fuig, que es dispersa, etc. A la manifestació hi va haver moltes corredisses.

->corredor

■corredor -a

[de córrer; 1a FONT: 1271]

1 1 adj i m i f Que corre. És un bon corredor. Un cavall molt corredor. Una corredora àgil.

2 m i f esp Persona que pren part en una cursa o en curses. Hi havia inscrits deu corredors.

3 m ant Soldat que hom enviava per tal de descobrir i observar l’enemic.

4 m ORNIT Ocell de la família dels glareòlids (Cursorius cursor), de forma fina, amb el cos de color groc pàl·lid i cames llargues de color crema.

2 m i f 1 Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, en subhastes, en pignoracions, etc., amb percepció d’una comissió o corretatge.

2 p ext Crida o nunci, oficial d’un municipi o d’una altra administració pública encarregat de la comunicació o la difusió d’avisos, de disposicions, etc.

3 esp Agent comercial.

4 corredor d’animals HIST Corredor que intervenia en la compravenda de bestiar.

5 corredor de bèsties HIST Corredor d’animals.

6 corredor de bota HIST Corredor d’animals.

7 corredor de canvis HIST Corredor d’orella.

8 corredor de coll HIST Corredor que tenia el dret de vendre tota mena de béns mobles i immobles a l’encant.

9 corredor de comerç DR MERC Agent mediador que intervé en la negociació i la transferència de qualsevol mena d’efectes i de valors públics, industrials i mercantils.

10 corredor de llotja HIST Corredor d’orella.

11 corredor d’encant HIST Corredor de coll.

12 corredor de pella HIST Corredor de coll.

13 corredor d’orella (o corredor de llotja) HIST Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació, en la negociació de lletres de canvi, en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies, etc.

14 corredor intèrpret de vaixells DR MERC Agent que intervé especialment en els actes del comerç marítim relacionats amb embarcacions estrangeres.

3 m 1 En un edifici, una nau, etc., peça de pas, llarga i estreta.

2 CONSTR NAV Espècie de galeria que pot formar-se a la bodega.

3 CONSTR NAV Part de la coberta de les barques que toca als costats.

4 GEOG POL Franja de territori d’un estat interior que travessa el d’un altre per tal de tenir accés a la mar.

5 TRANSP Conjunt d’itineraris que enllacen un punt d’origen amb un de destinació, i dels mitjans de transport amb què hom els pot recórrer.

6 corredor aeri AERON Ruta aèria, definida per radiobalises, obligatòria per a les aeronaus per raons de densitat de trànsit, de jurisdicció de l’espai aeri, etc.

7 corredor de fum MEC En les calderes de vapor, conducte per on circulen els gasos procedents de la combustió fins a la xemeneia.

4 f AGR Séquia que surt d’un gran rec o d’un canal.

5 f MOT 1 Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.

2 Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un extrem i la sortida del vapor expandit per l’altre, o inversament.

6 f NÀUT Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.

7 m TÈXT En la màquina de filar contínua, petit anell obert que llisca empresonat per la secció en forma de T dels anells, també d’acer, concèntrics a la pua.

->corredoria

■corredoria

Part. sil.: cor_re_do_ri_a

[de corredor; 1a FONT: 1383]

f 1 Ofici i professió de corredor 2.

2 Exercici de la professió de corredor.

3 Estipendi que percep el corredor.

4 corredoria d’assegurances Companyia dedicada a la mediació d’assegurances.

->corredura

corredura

f ant Corretatge.

->correfoc

■correfoc

[de corre (imperatiu) i foc]

m FOLK Joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular.

->corregada

■corregada

[de còrrec; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Barranc.

->corregall

■corregall

[de còrrec]

m Còrrec, escorranc.

->corregibilitat

■corregibilitat

[de corregible]

f Qualitat de corregible.

->corregible

■corregible

[de corregir]

adj Que pot ésser corregit.

->corregidor

■corregidor

m HIST 1 Agent polític de la monarquia castellana.

2 1 Magistrat d’origen castellà introduït als països de la corona catalanoaragonesa per la Nova Planta borbònica en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.

2 tinent de corregidor Alcalde major.

->corregiment

■corregiment

m HIST 1 A Castella, àmbit territorial del corregidor.

2 Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.

->corregimental

■corregimental

adj Relatiu o pertanyent al corregidor o al corregiment.

->corregir

■corregir

[del ll. corrigĕre, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors. Corregir el tema d’un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un defecte d’un vestit.

2 tr Emmenar a la mesura, adaptar (una substància) a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats. Corregir un àcid.

3 1 tr Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (aquell que se’n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d’aquest vici.

2 pron S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta.

4 tr TÈXT Passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corregir

GERUNDI: corregint

PARTICIPI: corregit, corregida, corregits, corregides

INDICATIU PRESENT: corregeixo, corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen

INDICATIU IMPERFET: corregia, corregies, corregia, corregíem, corregíeu, corregien

INDICATIU PASSAT: corregí, corregires, corregí, corregírem, corregíreu, corregiren

INDICATIU FUTUR: corregiré, corregiràs, corregirà, corregirem, corregireu, corregiran

INDICATIU CONDICIONAL: corregiria, corregiries, corregiria, corregiríem, corregiríeu, corregirien

SUBJUNTIU PRESENT: corregeixi, corregeixis, corregeixi, corregim, corregiu, corregeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: corregís, corregissis, corregís, corregíssim, corregíssiu, corregissin

IMPERATIU: corregeix, corregeixi, corregim, corregiu, corregeixin

->correguda

■correguda

[de córrer; 1a FONT: 1328]

f 1 1 Acció de córrer l’home o un animal. Quina correguda que hem fet!

2 en una correguda En poca estona, anant de pressa. Vés-hi en una correguda.

2 1 Cursa, cós. Una correguda de bicicletes, de cavalls.

2 ESPORT En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva.

3 correguda de bous Fet de córrer bous.

4 correguda de joies FOLK A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors per a celebrar esdeveniments polítics i d’altra mena.

5 correguda de sacs Cós de sacs.

3 Acció de recórrer un país en so de guerra, per saquejar-lo.

->correguera

■correguera

[de córrer]

f Ganes de córrer.

->correig

■correig

Part. sil.: cor_reig

[del ll. corrigium ‘corretja’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Eixanguer.

->correlació

■correlació

Part. sil.: cor_re_la_ci_ó

[del b. ll. correlatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre. Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra.

2 ESTAD Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.

3 ESTRATIG Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius.

4 FON Relació de dues o més entitats fonemàtiques (dites correlats), en funció d’un determinat tret pertinent. Correlació melòdica, de timbre, de sonoritat.

5 GRAM Interrelació de condicionament entre dos o més elements d’una oració (dits correlatius) o entre els temps verbals en oracions compostes.

->correlacional

■correlacional

Part. sil.: cor_re_la_ci_o_nal

adj Relatiu o pertanyent a una correlació.

->correlacionar

■correlacionar

Part. sil.: cor_re_la_ci_o_nar

[de correlació]

v tr Correlar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: correlacionar

GERUNDI: correlacionant

PARTICIPI: correlacionat, correlacionada, correlacionats, correlacionades

INDICATIU PRESENT: correlaciono, correlaciones, correlaciona, correlacionem, correlacioneu, correlacionen

INDICATIU IMPERFET: correlacionava, correlacionaves, correlacionava, correlacionàvem, correlacionàveu, correlacionaven

INDICATIU PASSAT: correlacioní, correlacionares, correlacionà, correlacionàrem, correlacionàreu, correlacionaren

INDICATIU FUTUR: correlacionaré, correlacionaràs, correlacionarà, correlacionarem, correlacionareu, correlacionaran

INDICATIU CONDICIONAL: correlacionaria, correlacionaries, correlacionaria, correlacionaríem, correlacionaríeu, correlacionarien

SUBJUNTIU PRESENT: correlacioni, correlacionis, correlacioni, correlacionem, correlacioneu, correlacionin

SUBJUNTIU IMPERFET: correlacionés, correlacionessis, correlacionés, correlacionéssim, correlacionéssiu, correlacionessin

IMPERATIU: correlaciona, correlacioni, correlacionem, correlacioneu, correlacionin

->correlar

■correlar

[formació culta analògica regressiva (i abusiva) sobre la base del b. ll. correlatus, -a, -um ‘correlat’, der. de refērre ‘referir’, segurament calc de l’angl. to correlate, íd.]

v tr 1 Establir una correlació (entre dues o més coses). Correlar dos fenòmens geològics.

2 ESTAD Buscar la correlació entre dues sèries estadístiques.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: correlar

GERUNDI: correlant

PARTICIPI: correlat, correlada, correlats, correlades

INDICATIU PRESENT: correlo, correles, correla, correlem, correleu, correlen

INDICATIU IMPERFET: correlava, correlaves, correlava, correlàvem, correlàveu, correlaven

INDICATIU PASSAT: correlí, correlares, correlà, correlàrem, correlàreu, correlaren

INDICATIU FUTUR: correlaré, correlaràs, correlarà, correlarem, correlareu, correlaran

INDICATIU CONDICIONAL: correlaria, correlaries, correlaria, correlaríem, correlaríeu, correlarien

SUBJUNTIU PRESENT: correli, correlis, correli, correlem, correleu, correlin

SUBJUNTIU IMPERFET: correlés, correlessis, correlés, correléssim, correléssiu, correlessin

IMPERATIU: correla, correli, correlem, correleu, correlin

->correlat

■correlat -ada

[del b. ll. correlatus, -a, -um, íd., der. de refērre ‘referir’]

1 adj ESTAD Dit del fenomen les sèries d’observacions del qual presenten un coeficient de correlació significatiu amb les d’un altre.

2 m LING Membre d’una correlació.

->correlatiu

■correlatiu -iva

Part. sil.: cor_re_la_tiu

[del b. ll. correlativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj i m Que té correlació o indica correlació.

->correlativament

■correlativament

[de correlatiu]

adv Indicant o implicant correlació.

->corrença

■corrença

[de córrer; 1a FONT: 1451]

f Diarrea.

->corrent

■corrent

[de córrer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Dit de l’aigua o d’un altre fluid que corre, que no està aturat.

2 m 1 Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.

2 Moviment d’aquesta massa. Amb les finestres obertes hi ha corrent.

3 fig Ús general; moda. Fins en això cal seguir el corrent.

4 fig Emoció simultània o mútua en dues persones o més.

5 ELECT i ELECTROT Moviment de càrregues elèctriques en un medi o al llarg d’un circuit.

6 ELECT Intensitat d’un corrent elèctric.

7 PART En física de partícules, moviment o evolució d’una càrrega (en el sentit general) en una interacció.

8 contra corrent En direcció contrària a la del moviment de l’aigua.

9 contra corrent fig Contra l’opinió o els costums predominants.

10 corrent d’opinió (o simplement corrent) Sector d’ideologia diferenciada dins un partit polític, una organització, etc.

11 deixar-se dur pel corrent fig Obrar en consonància amb les opinions o els costums predominants.

3 adj 1 Dit de l’any, el mes, etc., actuals, en curs. El deu del mes corrent.

2 Dit del preu que té una mercaderia actualment. Comprar al preu corrent.

3 posar (o tenir) al corrent fig Fer o haver fet una cosa endarrerida.

4 posar (o tenir) al corrent fig Assabentar o haver assabentat (algú) del que passa.

5 posar-se (o estar) al corrent fig Pagar o haver pagat els deutes endarrerits, fer o haver fet la feina endarrerida, etc.

6 posar-se (o estar) al corrent fig Assabentar-se o haver-se assabentat del que passa.

4 adj 1 Que circula.

2 Generalment acceptat, admès per l’ús comú, pel costum.

3 NUMIS Dit de la moneda de bona llei i bon pes, admesa correntment en el comerç.

5 adj HERÀLD Dit de l’animal representat en acció de córrer.

->correnta

correnta

f DANSA corranda 2.

->correnteig

■correnteig

Part. sil.: cor_ren_teig

m Un dels cants de la perdiu.

->correntia

■correntia

Part. sil.: cor_ren_ti_a

[de corrent]

f Corrent d’aigua, especialment de les aigües de la mar.

->correntment

■correntment

[de corrent]

adv 1 D’una manera corrent, sense dificultat.

2 Habitualment, normalment.

->correntòmetre

■correntòmetre

[de corrent i metre¹]

m OCEANOG Aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins.

->corrents

■corrents

[de corrent, gerundi de córrer, amb l’anomenada -s adverbial, que es dóna en alguns adverbis o locucions adverbials (v. abans); 1a FONT: c. 1300]

adv Molt de pressa. Vés-hi corrents, sense torbar-te.

->córrer

■córrer

Hom.: corra

[del ll. currĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

v* 1 1 intr Transportar-se d’un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment que cap peu no toca a terra. El primer quilòmetre l’ha fet corrent, i el segon, caminant.

2 intr Participar en una cursa. Avui fa córrer el seu cavall.

3 tr Aquest any no correrà la marató per culpa d’una lesió.

4 arrencar a córrer Posar-se a córrer.

5 córrer bous Fer córrer bous, esquivant llurs envestides.

6 córrer com un llamp Córrer a una gran velocitat.

7 corre que correràs loc adv Corrent sense aturar-se.

2 intr 1 Anar de pressa, afanyar-se. Correguem a ajudar-lo, a socórrer-lo. Corro a cridar-lo.

2 fig Dirigir-se algú amb rapidesa, per la seva manera d’obrar, a una situació generalment dolenta. Córrer a la seva perdició. Córrer a la catàstrofe.

3 a més córrer loc adv Amb tota la velocitat possible.

4 ara hi corro! iròn Expressió que hom empra com a resposta quan no està disposat a fer allò que li suggereixen o li manen.

3 intr 1 Moure’s les coses. Mira els núvols com corren.

2 esp Moure’s un líquid en un sentit constant, seguir el seu curs; circular. L’aigua que corre per la canal.

3 Bufar el vent. Córrer un vent, un aire, gelat.

4 deixar córrer la ploma Escriure el que a hom se li va ocorrent, sense posar-hi gaire cura, sense mesurar-se.

5 fer córrer (una cosa) Robar-la, fer-la desaparèixer.

4 intr 1 Seguir el seu curs el temps; transcórrer. Això, ho cobraràs d’ací a tres anys, que comencen a córrer l’u de maig.

2 Haver d’ésser pagades certes coses, com ara lloguers, rendes, interessos, etc., a comptar d’un moment determinat. El lloguer corre des de primer d’any.

3 mes (o any, etc.) que corre Mes (o any, etc.) actual.

5 1 intr Circular apressadament. He corregut tot el dia d’una banda a l’altra. Aquest cotxe no ha parat de córrer en tot avui.

2 intr fig Això, ho haig de trobar, perquè corre per casa.

3 intr Estendre’s una malaltia. Córrer una epidèmia, una passa.

4 intr Divulgar-se una notícia, la fama d’algú, etc. Corren noves alarmants. Córrer una notícia.

5 intr Difondre’s entre la gent una publicació; circular. Ja corre la revista de l’Ateneu.

6 intr El llibre ja és imprès, però no el deixen córrer.

7 intr Circular, admetre’s en el comerç les monedes. Aquesta moneda ja no corre, pot servir per a la col·lecció.

8 intr Existir entre la gent, ésser usual. La joventut que corre és molt oberta. D’aquells plats, ja no en corren.

9 tr Dedicar-se algú a vendre un producte oferint-lo als comerciants del ram. Corre sabates.

10 córrer pel cap Tenir una idea vaga, imprecisa, d’alguna cosa. Em corre pel cap que l’examen és a les deu.

6 1 intr Moure’s una cosa al llarg d’una altra, no ésser impedit el moviment d’una cosa que es mou al llarg d’una altra. El tren corre sobre rails. Fer córrer la taula cap a la dreta. Aquest bolígraf no corre, s’encalla.

2 tr Fer moure (una cosa) al llarg d’una altra. Correguem les cadires cap a la paret.

3 tr Moure cap a un costat o cap a l’altre (les cortines, l’estor, etc.) per cobrir o descobrir una finestra, una porta. Correu les cortines perquè no entri el sol.

4 tr GRÀF Fer passar (paraules) de ratlles ja compostes a d’altres ratlles per tal de donar lloc a alguna esmena o a alguna modificació que cal fer.

7 tr 1 Recórrer, travessar. Ha corregut tot Europa.

2 fig Una notícia que ha corregut tot Tarragona.

3 ant Recórrer (una ciutat, un país, etc.) en so de guerra, per saquejar-lo.

4 HIST DR Recórrer els carrers d’una població (córrer la vila) o la coberta d’una nau (córrer la nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig.

5 córrer a pal sec NÀUT Córrer el temps sense cap vela.

6 córrer el temps NÀUT Navegar a favor de les ones en casos de temporal, per tal de poder-se’n sortir, arribant a córrer més que elles.

7 córrer la banda ESPORT En el futbol, recórrer un jugador atacant la línia de banda per arribar a la porteria contrària.

8 córrer món Viatjar molt i per terres llunyanes.

8 intr Estendre’s tot al llarg d’una cosa. Un camí que corre entre vinyes. La serralada corre de llevant a ponent.

9 tr Estar exposat algú a una contingència, passar per una contingència, afrontar-la. Córrer un perill, un risc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: córrer

GERUNDI: corrent

PARTICIPI: corregut, correguda, correguts, corregudes

INDICATIU PRESENT: corro, corres, corre, correm, correu, corren

INDICATIU IMPERFET: corria, corries, corria, corríem, corríeu, corrien

INDICATIU PASSAT: correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren

INDICATIU FUTUR: correré, correràs, correrà, correrem, correreu, correran

INDICATIU CONDICIONAL: correria, correries, correria, correríem, correríeu, correrien

SUBJUNTIU PRESENT: corri, corris, corri, correm, correu, corrin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): corri, corris, corri, correguem, corregueu, corrin

SUBJUNTIU IMPERFET: corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin

IMPERATIU: corre, corri, correm, correu, corrin

IMPERATIU (alternatiu): corre, corri, correguem, correu, corrin

->correra

■correra

[de córrer]

f CONSTR Teula que hom posa amb la concavitat de cara amunt per tal que s’hi escoli l’aigua de la teulada.

->correspondència

■correspondència

Part. sil.: cor_res_pon_dèn_ci_a

[del b. ll. correspondentia, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de correspondre o de correspondre’s.

2 Relació mútua. Entre aquests dos mots no hi ha correspondència perfecta.

2 1 Carteig, comunicació entre persones per bescanvi de cartes. Estar en correspondència amb algú.

2 CORR i DR Conjunt de cartes, d’impresos i d’altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques.

->correspondre

■correspondre

[del b. ll. correspondĕre, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 intr Estar, dues coses, en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats.

2 pron Les notícies que jo tinc no es corresponen amb les seves.

2 1 intr Ocupar en dues sèries de coses llocs anàlegs, fer-hi papers anàlegs, etc. L’ala dreta de l’edifici no correspon exactament a l’esquerra.

2 pron Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.

3 1 intr Estar en relació de simetria. El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera.

2 pron El terme B de la segona progressió i el terme A de la primera es corresponen.

4 intr Pertocar a algú alguna cosa pel seu rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc.

5 1 intr Tenir algú un cert sentiment envers una altra persona, recíproc al que aquesta li té. Ell no correspon a l’afecte que li tens.

2 pron Tenir-se dues persones recíprocament afecte, estimació, etc. Aquests dos cònjuges no es corresponen gaire: tots dos tenen aventures amb altres persones.

6 1 intr Tenir comunicació. La sala correspon amb el despatx per una porta.

2 pron Comunicar-se. Dues peces que es corresponen per un corredor.

7 1 intr Estar en relació epistolar, d’afers.

2 pron Comunicar-se per escrit. Es corresponien sovint.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: correspondre

GERUNDI: corresponent

PARTICIPI: correspost, corresposta, corresposts, correspostes

PARTICIPI (alternatiu): correspost, corresposta, correspostos, correspostes

INDICATIU PRESENT: corresponc, correspons, correspon, corresponem, corresponeu, corresponen

INDICATIU IMPERFET: corresponia, corresponies, corresponia, corresponíem, corresponíeu, corresponien

INDICATIU PASSAT: corresponguí, correspongueres, correspongué, corresponguérem, corresponguéreu, correspongueren

INDICATIU FUTUR: correspondré, correspondràs, correspondrà, correspondrem, correspondreu, correspondran

INDICATIU CONDICIONAL: correspondria, correspondries, correspondria, correspondríem, correspondríeu, correspondrien

SUBJUNTIU PRESENT: correspongui, corresponguis, correspongui, corresponguem, correspongueu, corresponguin

SUBJUNTIU IMPERFET: correspongués, corresponguessis, correspongués, corresponguéssim, corresponguéssiu, corresponguessin

IMPERATIU: correspon, correspongui, corresponguem, corresponeu, corresponguin

->corresponent

■corresponent

[de correspondre; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj 1 Que correspon o està en relació de conformitat mútua amb alguna cosa.

2 Que pertoca o pertany a una cosa, que li és propi. Cadascú era al seu lloc corresponent.

3 acadèmic corresponent (o simplement corresponent m i f) Representant d’una acadèmia en una localitat diferent d’aquella on resideix la corporació.

->corresponentment

■corresponentment

[de corresponent]

adv Amb correspondència.

->corresponsal

■corresponsal

[formació culta analògica sobre la base del ll. td. responsalis ‘que respon’; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f 1 Persona que té correspondència amb una altra persona o amb una corporació.

2 Comerciant que representa una firma mercantil en una localitat distinta d’aquella on resideix la casa representada.

3 Periodista que envia informacions al seu periòdic des d’un altre lloc o un altre país.

->corresponsalia

■corresponsalia

Part. sil.: cor_res_pon_sa_li_a

[de corresponsal]

f 1 PERIOD Càrrec de corresponsal. Té la corresponsalia de Brussel·les.

2 Lloc de treball, despatx, de corresponsal.

->corresponsió

corresponsió

Part. sil.: cor_res_pon_si_ó

f DR Pensió addicional que havia de pagar el sotsestabilient mentre era vigent la facultat de sotsestablir finques.

->corretatge

■corretatge

[de córrer]

m DR 1 Contracte segons el qual una de les parts, el corredor, facilita, mitjançant una retribució, la conclusió d’un negoci jurídic amb un tercer.

2 Retribució del corredor, de l’agent de canvi.

->corretejar

■corretejar

[de correter; 1a FONT: 1295]

v intr ant Exercir l’ofici de correter.

->correter

■correter -a

[de córrer; 1a FONT: 1295]

m i f 1 Corredor mercantil.

2 Agent de canvi.

->correteria

correteria

Part. sil.: cor_re_te_ri_a

[de correter; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f Corredoria.

->corretger

■corretger -a

[de corretja; 1a FONT: s. XV]

m i f 1 Persona que fa corretges o en ven.

2 HIST Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també cinter.

->corretgeria

■corretgeria

Part. sil.: cor_ret_ge_ri_a

[de corretger; 1a FONT: s. XIII]

f 1 Ofici de corretger.

2 Botiga de corretger.

->corretgeta

■corretgeta

[de corretja]

f 1 Corretja petita.

2 Tall en rodó que hom fa en l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir.

3 (o corretgeta la ning-ning) JOCS Joc d’infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.

->corretja

■corretja

[del ll. corrigia, íd.; 1a FONT: 1271]

f 1 1 Banda o llenca de cuir. Cenyir-se el cos amb una corretja. El rellotger ha canviat la corretja del rellotge.

2 corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.

2 1 Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible.

2 tenir corretja fig Tenir molta paciència, saber-se dominar.

3 CONSTR Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada.

4 ICT Caputxó.

->corretjada

■corretjada

[de corretja; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f 1 Cop de corretja.

2 pl assot 1 1. Corretjades emplomades.

->corretjam

■corretjam

[de corretja]

m Conjunt de corretges.

->corretjó

■corretjó

[de corretja; 1a FONT: 1554]

m TÈXT Cadascuna de les tires de cuir o de cautxú que a la sortida d’algunes cardes de llana separen el tel de floca en diverses vetes.

->corretjola

■corretjola

[de corretja]

f BOT Nom de diverses plantes herbàcies volubles de la família de les convolvulàcies (Convolvulus arvensis), de flors acampanades blanques o rosades, com la corretjola de serp (C. althaeoides), la corretjola gran (o grossa) (C. sepium), i la corretjola marina (C. soldanella).

->corretjós

■corretjós -osa

[de corretja; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Coriaci.

2 Corretjut.

->corretjot

corretjot

[de corretja]

m OFIC Fleix de ferro que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.

->corretjut

■corretjut -uda

[de corretja]

adj Dit d’una menja que, pel fet d’ésser mal cuita, resulta gomosa i de mal mastegar. Pa corretjut.

->correu

■correu

Part. sil.: cor_reu

[del fr. ant. corlieu ‘missatger’ (literalment ‘corre llocs’), alterat en correu per influx de córrer; 1a FONT: 1196]

m 1 1 HIST Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d’un lloc a un altre.

2 Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus. Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l’estació.

2 1 [generalment en pl] Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.

2 a correu seguit (o pel primer correu) loc adv Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep.

3 casa de correus Oficina principal del servei de correus d’una població.

4 cos de correus Cos de funcionaris de correus.

5 per correu Mitjançant el servei de correus.

3 Conjunt de cartes, etc., que hom expedeix, transporta o rep per correu.

4 Senyal precursor; pròdrom.

5 correu brossa INFORM i TELECOM Conjunt de missatges electrònics inoportuns, generalment de caràcter publicitari i sense interès per al receptor, que s’envien indiscriminadament a un gran nombre d’internautes.

6 correu electrònic INFORM [abrev c/e] Sistema d’enviament i recepció de missatges entre dos o més usuaris per mitjà d’una xarxa informàtica.

->corrible

■corrible

[de córrer; 1a FONT: s. XIII]

adj 1 ant Que corre fàcilment.

2 1 Corrent, en curs. Moneda corrible.

2 esp Dit del llibre de comptabilitat en ús, encara no clos.

->corricabut

■corricabut

m Corriol gros.

->corrida

corrida

[del cast. corrida, íd.]

f TAUROM Espectacle, anomenat també corrida de toros, que es desenvolupa segons les regles de la tauromàquia, en què un home lluita amb un toro en un recinte tancat de forma circular (la plaça), esquivant les envestides de l’animal amb una peça de roba de colors vistosos (la capa i la muleta), fins a matar-lo amb una espasa (l’estoc).

->corrigenda

■corrigenda

[del ll. corrigenda ‘coses que han de ser corregides’, pl. n. del participi futur passiu del ll. corrigĕre ‘corregir’]

f Fe d’errates.

->corriment

■corriment

[de córrer; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Acció de córrer; correguda.

2 GEOL 1 Moviment de grans unitats estructurals causat per esforços tectònics.

2 corriment de terres Desplaçament d’una massa de terra per inestabilitat d’un talús.

3 MED Fluix d’algun humor en alguna part del cos.

->corrina

corrina

f BIOQ Anell format per quatre nuclis de pirrole units, tres per ponts de metè i dos directament, compartint un enllaç carboni-carboni.

->corrinoide

corrinoide

Part. sil.: cor_ri_noi_de

m BIOQ Nom genèric dels composts que contenen un anell de corrina.

->corrinyar

■corrinyar

[de córrer]

v intr Córrer sense anar gaire de pressa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corrinyar

GERUNDI: corrinyant

PARTICIPI: corrinyat, corrinyada, corrinyats, corrinyades

INDICATIU PRESENT: corrinyo, corrinyes, corrinya, corrinyem, corrinyeu, corrinyen

INDICATIU IMPERFET: corrinyava, corrinyaves, corrinyava, corrinyàvem, corrinyàveu, corrinyaven

INDICATIU PASSAT: corrinyí, corrinyares, corrinyà, corrinyàrem, corrinyàreu, corrinyaren

INDICATIU FUTUR: corrinyaré, corrinyaràs, corrinyarà, corrinyarem, corrinyareu, corrinyaran

INDICATIU CONDICIONAL: corrinyaria, corrinyaries, corrinyaria, corrinyaríem, corrinyaríeu, corrinyarien

SUBJUNTIU PRESENT: corrinyi, corrinyis, corrinyi, corrinyem, corrinyeu, corrinyin

SUBJUNTIU IMPERFET: corrinyés, corrinyessis, corrinyés, corrinyéssim, corrinyéssiu, corrinyessin

IMPERATIU: corrinya, corrinyi, corrinyem, corrinyeu, corrinyin

->corriol¹

■corriol¹

Part. sil.: cor_ri_ol

[probable modificació de carriol, der. de carro, per influx de córrer, o bé alteració d’un *carrerol, der. de carrera i carrer; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Sendera, viarany, camí pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.

->corriol²

■corriol²

Part. sil.: cor_ri_ol

[potser alteració del nom savi charadrius (charadriol)]

m ORNIT Gènere d’ocells de la família dels caràdrids (Charadrius sp), de formes arrodonides i potes llargues, que habiten especialment les platges o riberes de l’interior, que comprèn el corriol gros (Ch. hiaticula), el corriol petit (Ch. dubius), el corriol camanegre (Ch. alexandrinus) i el corriol pit-roig (Ch. morinellus).

->corriola¹

■corriola¹

Part. sil.: cor_ri_o_la

[d’origen incert, probablement és una alteració de carriola, de la família de carro (v. corriol²); 1a FONT: 1309]

f Politja.

->corriola²

■corriola²

Part. sil.: cor_ri_o_la

[possible alteració de corretjola]

f BOT Corretjola.

->corriola³

■corriola³

Part. sil.: cor_ri_o_la

[v. corriol²]

f ORNIT corriol².

->corriolada

■corriolada

Part. sil.: cor_ri_o_la_da

[de corriol¹]

f Conjunt de persones o de bèsties que caminen afilerades l’una darrere l’altra.

->corrioleig

■corrioleig

Part. sil.: cor_ri_o_leig

[de corriolejar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Acció de corriolejar.

->corriolejar

■corriolejar

Part. sil.: cor_ri_o_le_jar

[de corriol¹]

v intr Anar formant corriolada, anar acorriolat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corriolejar

GERUNDI: corriolejant

PARTICIPI: corriolejat, corriolejada, corriolejats, corriolejades

INDICATIU PRESENT: corriolejo, corrioleges, corrioleja, corriolegem, corriolegeu, corriolegen

INDICATIU IMPERFET: corriolejava, corriolejaves, corriolejava, corriolejàvem, corriolejàveu, corriolejaven

INDICATIU PASSAT: corriolegí, corriolejares, corriolejà, corriolejàrem, corriolejàreu, corriolejaren

INDICATIU FUTUR: corriolejaré, corriolejaràs, corriolejarà, corriolejarem, corriolejareu, corriolejaran

INDICATIU CONDICIONAL: corriolejaria, corriolejaries, corriolejaria, corriolejaríem, corriolejaríeu, corriolejarien

SUBJUNTIU PRESENT: corriolegi, corriolegis, corriolegi, corriolegem, corriolegeu, corriolegin

SUBJUNTIU IMPERFET: corriolegés, corriolegessis, corriolegés, corriolegéssim, corriolegéssiu, corriolegessin

IMPERATIU: corrioleja, corriolegi, corriolegem, corriolegeu, corriolegin

->corrioleta

corrioleta

Part. sil.: cor_ri_o_le_ta

f BOT Cama-sec.

->corrípies

■corrípies

Part. sil.: cor_rí_pi_es

[d’origen incert, possible alteració expressiva popular per corrences ‘diarrea’, amb un canvi de sufix difícil d’explicar; 1a FONT: 1839, DLab.]

f pl Diarrea. Tenir corrípies.

->corró

■corró

[d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *curro -ōnis, der. de currus ‘carro’; 1a FONT: 1397]

m 1 1 Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc., que per la seva rotació hom fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina, en diversos usos.

2 LLAR i PAST Cilindre sòlid, generalment de fusta, amb mànec a cada cap, que hom utilitza, en pastisseria o com a estri de cuina, per a aprimar o aplanar pasta.

3 OBR PÚBL Cilindre pesant que, fent-lo rodolar, serveix per a compactar el terreny o el material sobre el qual rodola.

4 Compactadora. Corró vibrador. Corró d’impactes.

5 OFIC Eina per a pintar formada per un cilindre dur folrat de matèria absorbent que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçat convenientment, també serveix de mànec.

6 TECNOL Cilindre sòlid fet de fusta, de metall, de pedra o d’una altra matèria dura, emprat en diverses indústries per a aplanar, esclafar, conduir, arrossegar, enrotllar, reduir el fregament, estirar, etc.

7 TRANSP Tronc o cilindre de fusta que hom fa servir, fent-lo rodolar, per a transportar objectes pesants col·locats al damunt.

8 corró de dilatació CONSTR Cilindre sobre el qual recolza l’extrem d’una jàssera de grans dimensions, d’un pont, etc., que permet la lliure dilatació o contracció de la peça recolzada.

9 corró d’estampar TÈXT Cilindre que porta gravats en la superfície els dibuixos que hom vol estampar en el teixit.

2 ANAT ANIM Regió lumbar del cos humà.

->cor-robat

■cor-robat -ada

[de cor¹ i robat]

adj Dit d’aquell a qui algú o alguna cosa ha robat o conquistat el cor.

->corroboració

■corroboració

Part. sil.: cor_ro_bo_ra_ci_ó

[del ll. corroboratio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de corroborar;

2 l’efecte.

2 DIPL Una de les clàusules finals d’un diploma que, paral·lelament a les sancions, resumeix la part dispositiva del text.

->corroborant

■corroborant

[de corroborar]

1 adj Que corrobora.

2 m Reforçant, medicament que té la virtut d’envigorir l’organisme.

->corroborar

■corroborar

[del ll. corroborare, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr 1 Donar més força, envigorir. Corroborar l’estómac.

2 Confirmar (una opinió, un argument, un acord, un manament, etc.). El teu testimoniatge corrobora la seva versió de l’afer.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corroborar

GERUNDI: corroborant

PARTICIPI: corroborat, corroborada, corroborats, corroborades

INDICATIU PRESENT: corroboro, corrobores, corrobora, corroborem, corroboreu, corroboren

INDICATIU IMPERFET: corroborava, corroboraves, corroborava, corroboràvem, corroboràveu, corroboraven

INDICATIU PASSAT: corroborí, corroborares, corroborà, corroboràrem, corroboràreu, corroboraren

INDICATIU FUTUR: corroboraré, corroboraràs, corroborarà, corroborarem, corroborareu, corroboraran

INDICATIU CONDICIONAL: corroboraria, corroboraries, corroboraria, corroboraríem, corroboraríeu, corroborarien

SUBJUNTIU PRESENT: corrobori, corroboris, corrobori, corroborem, corroboreu, corroborin

SUBJUNTIU IMPERFET: corroborés, corroboressis, corroborés, corroboréssim, corroboréssiu, corroboressin

IMPERATIU: corrobora, corrobori, corroborem, corroboreu, corroborin

->corroboratiu

■corroboratiu -iva

Part. sil.: cor_ro_bo_ra_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. corroboratus, -a, -um, participi de corroborare ‘corroborar’]

adj Corroborant.

->cor-rodat

■cor-rodat

[de cor¹ i rodat]

m FUST Defecte que presenten les fustes que manifesten en alguna part l’esqueixament de les capes o les anelles anuals de llur tronc.

->corroir

■corroir

Part. sil.: cor_ro_ir

[del ll. corrodĕre, íd., der. de rodĕre ‘rosegar’; 1a FONT: 1803, DEst.]

v tr 1 Destruir, gastar (alguna cosa), gradualment com rosegant-la. Les traïcions van corroir el tremp del cavaller. Les disputes frontereres corroïren les relacions entre els dos països.

2 QUÍM Un àcid, un àlcali, etc., destruir gradualment un material inorgànic (metall) o un teixit orgànic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corroir

GERUNDI: corroint

PARTICIPI: corroït, corroïda, corroïts, corroïdes

INDICATIU PRESENT: corroeixo, corroeixes, corroeix, corroïm, corroïu, corroeixen

INDICATIU IMPERFET: corroïa, corroïes, corroïa, corroíem, corroíeu, corroïen

INDICATIU PASSAT: corroí, corroïres, corroí, corroírem, corroíreu, corroïren

INDICATIU FUTUR: corroiré, corroiràs, corroirà, corroirem, corroireu, corroiran

INDICATIU CONDICIONAL: corroiria, corroiries, corroiria, corroiríem, corroiríeu, corroirien

SUBJUNTIU PRESENT: corroeixi, corroeixis, corroeixi, corroïm, corroïu, corroeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: corroís, corroïssis, corroís, corroíssim, corroíssiu, corroïssin

IMPERATIU: corroeix, corroeixi, corroïm, corroïu, corroeixin

->corrompiment

■corrompiment

[de corrompre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Acció de corrompre; corrupció.

->corrompre

■corrompre

[del ll. corrumpĕre, íd.; 1a FONT: 1298]

v 1 1 tr Alterar (una substància) fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp la carn.

2 tr fig Els copistes corromperen el text.

3 pron L’aigua estancada es corromp.

2 1 tr Impurificar l’ambient. Els miasmes corrompen l’aire.

2 pron Corrompre’s l’atmosfera.

3 fig 1 tr Desviar (algú o alguna cosa) de la rectitud, del deure; viciar, pervertir. Certes doctrines corrompen els costums.

2 pron Corrompre’s els costums.

3 tr esp Induir (un jutge o una altra autoritat) a obrar il·legalment. Corrompre un jutge amb diners.

4 tr Induir (algú) a tenir relacions sexuals considerades il·lícites. L’acusaren de corrompre una adolescent. Corrompre la dona d’altri.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corrompre

GERUNDI: corrompent

PARTICIPI: corromput, corrompuda, corromputs, corrompudes

INDICATIU PRESENT: corrompo, corromps, corromp, corrompem, corrompeu, corrompen

INDICATIU IMPERFET: corrompia, corrompies, corrompia, corrompíem, corrompíeu, corrompien

INDICATIU PASSAT: corrompí, corromperes, corrompé, corrompérem, corrompéreu, corromperen

INDICATIU FUTUR: corrompré, corrompràs, corromprà, corromprem, corrompreu, corrompran

INDICATIU CONDICIONAL: corrompria, corrompries, corrompria, corrompríem, corrompríeu, corromprien

SUBJUNTIU PRESENT: corrompi, corrompis, corrompi, corrompem, corrompeu, corrompin

SUBJUNTIU IMPERFET: corrompés, corrompessis, corrompés, corrompéssim, corrompéssiu, corrompessin

IMPERATIU: corromp, corrompi, corrompem, corrompeu, corrompin

->corrompudament

■corrompudament

[de corrompre]

adv D’una manera corrompuda, amb corrupció.

->corronada

■corronada

[de corró]

f Conjunt de corrons.

->corronera

■corronera

[de corró]

f TÈXT Cadascuna de les fileres de corrons ratllats que formen part del tren d’estiratge de les màquines de preparació i filatura del cotó, de la llana, etc.

->corrosible

■corrosible

[formació culta analògica sobre la base del ll. corrosus, -a, -um, participi de corrodĕre ‘corroir’]

adj Que pot ésser corroït.

->corrosió

■corrosió

Part. sil.: cor_ro_si_ó

Cp. l’acc. 2 amb corrasió

[del b. ll. corrosio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 1 Acció de corroir;

2 l’efecte.

2 GEOL Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.

3 METAL·L Deterioració superficial dels metalls per agents químics.

->corrosiu

■corrosiu -iva

Part. sil.: cor_ro_siu

[del ll. corrosivus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 adj 1 Que té la virtut de corroir. Substància corrosiva.

2 fig Que ataca l’ordre establert. Doctrines corrosives.

3 fig Mordaç. Una crítica corrosiva.

4 sublimat corrosiu QUÍM Clorur mercúric.

2 m Substància corrosiva.

->corroure

corroure

Part. sil.: cor_rou_re

v tr obs Corroir.

->corrua

■corrua

Part. sil.: cor_ru_a

[d’origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes.

2 en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.

->corrugació

■corrugació

Part. sil.: cor_ru_ga_ci_ó

[de corrugar; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Formació d’arrugues, especialment a la pell sota l’acció de certs músculs.

->corrugador

■corrugador -a

[de corrugar]

adj Que produeix corrugació. Múscul corrugador.

->corrugar

■corrugar

[del ll. corrugare, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr Formar arrugues en alguna cosa. Corrugar les celles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corrugar

GERUNDI: corrugant

PARTICIPI: corrugat, corrugada, corrugats, corrugades

INDICATIU PRESENT: corrugo, corrugues, corruga, corruguem, corrugueu, corruguen

INDICATIU IMPERFET: corrugava, corrugaves, corrugava, corrugàvem, corrugàveu, corrugaven

INDICATIU PASSAT: corruguí, corrugares, corrugà, corrugàrem, corrugàreu, corrugaren

INDICATIU FUTUR: corrugaré, corrugaràs, corrugarà, corrugarem, corrugareu, corrugaran

INDICATIU CONDICIONAL: corrugaria, corrugaries, corrugaria, corrugaríem, corrugaríeu, corrugarien

SUBJUNTIU PRESENT: corrugui, corruguis, corrugui, corruguem, corrugueu, corruguin

SUBJUNTIU IMPERFET: corrugués, corruguessis, corrugués, corruguéssim, corruguéssiu, corruguessin

IMPERATIU: corruga, corrugui, corruguem, corrugueu, corruguin

->corrugat

■corrugat -ada

[de corrugar]

adj CONSTR Dit de la barra d’armadura d’acer estirat en fred que presenta relleus a la superfície a fi d’augmentar-ne l’adherència amb el formigó.

->corrugatiu

■corrugatiu -iva

Part. sil.: cor_ru_ga_tiu

[formació culta analògica sobre la base del ll. corrugatus, -a, -um, participi de corrugare ‘formar arrugues’]

adj 1 Que produeix corrugació.

2 BOT Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofil·les són plegats irregularment.

->corruixar-se

■corruixar-se

Part. sil.: cor_rui_xar-se

[d’origen incert, probablement ll. vg. *corruptiare, der. de cor ruptum ‘cor trencat, aclaparat’, d’on el sentit de ‘enutjar-se’; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

v pron Enfellonir-se.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corruixar

GERUNDI: corruixant

PARTICIPI: corruixat, corruixada, corruixats, corruixades

INDICATIU PRESENT: corruixo, corruixes, corruixa, corruixem, corruixeu, corruixen

INDICATIU IMPERFET: corruixava, corruixaves, corruixava, corruixàvem, corruixàveu, corruixaven

INDICATIU PASSAT: corruixí, corruixares, corruixà, corruixàrem, corruixàreu, corruixaren

INDICATIU FUTUR: corruixaré, corruixaràs, corruixarà, corruixarem, corruixareu, corruixaran

INDICATIU CONDICIONAL: corruixaria, corruixaries, corruixaria, corruixaríem, corruixaríeu, corruixarien

SUBJUNTIU PRESENT: corruixi, corruixis, corruixi, corruixem, corruixeu, corruixin

SUBJUNTIU IMPERFET: corruixés, corruixessis, corruixés, corruixéssim, corruixéssiu, corruixessin

IMPERATIU: corruixa, corruixi, corruixem, corruixeu, corruixin

->corruixes

corruixes

Part. sil.: cor_rui_xes

[probablement de corruixar, en el sentit ant. de ‘molestar, preocupar’, amb influència de corredisses]

f pl dial 1 Presses, afanys, atrafegament. Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar. Anar amb corruixes.

2 amb presses i corruixes loc adv Apressadament, a corre-cuita.

->corrupció

■corrupció

Part. sil.: cor_rup_ci_ó

[del ll. corruptio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de corrompre o de corrompre’s;

2 l’efecte. Corrupció de menors.

->corruptament

■corruptament

[de corrupte]

adv Corrompudament.

->corrupte

■corrupte -a

[del ll. corruptus, -a, -um, íd.]

adj 1 Corromput.

2 Que accepta suborns, que no actua segons justícia, dit especialment d’un funcionari o d’una autoritat pública. Van expedientar els policies corruptes.

->corruptela

■corruptela

[del ll. corruptēla ‘allò que corromp’; 1a FONT: 1696, DLac.]

f Mal costum o abús introduït contra la llei o el dret.

->corruptibilitat

■corruptibilitat

[del ll. corruptibilĭtas, -ātis, íd.]

f Qualitat de corruptible.

->corruptible

■corruptible

[del ll. corruptibĭlis, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Que es pot corrompre, susceptible de corrupció.

->corruptiu

■corruptiu -iva

Part. sil.: cor_rup_tiu

[del ll. corruptivus, -a, -um, íd.]

adj i m i f Que té la virtut de corrompre.

->corruptor

■corruptor -a

[del ll. corruptor, -ōris, íd.; 1a FONT: 1653, DTo.]

adj i m i f Que corromp.

->corruqueig

■corruqueig

Part. sil.: cor_ru_queig

[de corruquejar]

m Acció de corruquejar.

->corruquejar

■corruquejar

[d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com parrupar, parrupejar]

v tr 1 Cantar el colom en època de zel.

2 fig Dir-se paraules dolces els enamorats.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corruquejar

GERUNDI: corruquejant

PARTICIPI: corruquejat, corruquejada, corruquejats, corruquejades

INDICATIU PRESENT: corruquejo, corruqueges, corruqueja, corruquegem, corruquegeu, corruquegen

INDICATIU IMPERFET: corruquejava, corruquejaves, corruquejava, corruquejàvem, corruquejàveu, corruquejaven

INDICATIU PASSAT: corruquegí, corruquejares, corruquejà, corruquejàrem, corruquejàreu, corruquejaren

INDICATIU FUTUR: corruquejaré, corruquejaràs, corruquejarà, corruquejarem, corruquejareu, corruquejaran

INDICATIU CONDICIONAL: corruquejaria, corruquejaries, corruquejaria, corruquejaríem, corruquejaríeu, corruquejarien

SUBJUNTIU PRESENT: corruquegi, corruquegis, corruquegi, corruquegem, corruquegeu, corruquegin

SUBJUNTIU IMPERFET: corruquegés, corruquegessis, corruquegés, corruquegéssim, corruquegéssiu, corruquegessin

IMPERATIU: corruqueja, corruquegi, corruquegem, corruquegeu, corruquegin

->cors¹

■cors¹

[del ll. cursus ‘curs, acció de córrer’; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m HIST 1 Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia.

2 anar en cors Fer de corsari.

3 armar en cors Disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra.

4 fer el cors Fer de corsari.

->cors²

■cors² -a

1 adj i m i f De Còrsega (illa de la mar Mediterrània) o del cors (conjunt de dialectes).

2 m LING Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega.

->corsari

■corsari -ària

[del b. ll. cursarius, íd.; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

HIST 1 adj i m Dit de la nau armada en cors.

2 m i f Persona que comandava una nau armada en cors.

->corsec

■corsec -a

[de cor¹ i sec²; 1a FONT: s. XX, Oller]

1 adj 1 Que té el cor sec.

2 fig Mancat de sensibilitat, de cor.

2 m Clap en la soca d’un arbre que es corseca.

->corsecador

■corsecador -a

[de corsecar]

adj Que corseca.

->corsecament

■corsecament

[de corsecar]

m 1 Acció de corsecar o de corsecar-se;

2 l’efecte.

->corsecar

■corsecar

[de cor¹ i secar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 1 tr Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; consumir, decandir. La manca d’aigua corseca les plantes.

2 pron Les plantes es corsequen.

2 fig 1 tr Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. Aquests disgusts el corsequen.

2 pron La pobra dona s’ha corsecat treballant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: corsecar

GERUNDI: corsecant

PARTICIPI: corsecat, corsecada, corsecats, corsecades

INDICATIU PRESENT: corseco, corseques, corseca, corsequem, corsequeu, corsequen

INDICATIU IMPERFET: corsecava, corsecaves, corsecava, corsecàvem, corsecàveu, corsecaven

INDICATIU PASSAT: corsequí, corsecares, corsecà, corsecàrem, corsecàreu, corsecaren

INDICATIU FUTUR: corsecaré, corsecaràs, corsecarà, corsecarem, corsecareu, corsecaran

INDICATIU CONDICIONAL: corsecaria, corsecaries, corsecaria, corsecaríem, corsecaríeu, corsecarien

SUBJUNTIU PRESENT: corsequi, corsequis, corsequi, corsequem, corsequeu, corsequin

SUBJUNTIU IMPERFET: corsequés, corsequessis, corsequés, corsequéssim, corsequéssiu, corsequessin

IMPERATIU: corseca, corsequi, corsequem, corsequeu, corsequin

->corser

■corser

[del fr. coursier, íd.; 1a FONT: s. XIV]

m 1 HIST Cavall que servia en els torneigs i les batalles.

2 poèt Cavall.

->corsera

corsera

f CONSTR Conjunt de matacans seguits que encerclen la torre d’un castell.

->cort¹

■cort¹

[del ll. vg. cōrs, cōrtis, ll. cl. cohors, -ŏrtis ‘recinte, clos rural, corral; tropa; seguici dels magistrats’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços.

2 p anal Estatge molt brut. Aquella casa és una cort.

->cort²

■cort²

[v. cort¹]

f 1 1 Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.

2 Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia. Viure a la cort. Anar a la cort.

3 Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers. La cort d’Anglaterra.

4 fig Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc.

5 HIST DR A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors o reus, fossin decidits en primera instància pels tribunals superiors.

6 cort celestial El cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaventurats.

7 fer la cort (a un príncep) Retre-li l’homenatge que li pertoca com a sobirà.

8 fer la cort (a algú) fig Afalagar-lo per obtenir-ne la benvolença, els favors. Fa la cort a una casada.

9 fer la cort (a una dona casadora) fig Festejar-la per obtenir la seva mà.

2 1 HIST Organisme que té a càrrec seu l’exercici de la jurisdicció governativa, administrativa, legislativa i judicial pertanyent a un sobirà, a un senyor jurisdiccional o a l’Església Catòlica.

2 DR Tribunal.

3 Edifici on resideix una cort o tribunal.

4 cort d’amor LIT Del segle XI al XIV, tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar els plets entre trobadors.

5 cort de cassació DR Tribunal de cassació.

6 cort eclesiàstica DR CAN Cúria eclesiàstica.

7 cort suprema DR Tribunal suprem.

3 1 HIST Des de la baixa edat mitjana, assemblea política dels regnes ibèrics convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.

2 pl Edifici de les corts.

3 corts generals (o simplement corts) POLÍT Òrgan, format pel congrés dels diputats i el senat, que exerceix la potestat legislativa de l’estat espanyol.

4 cort general (o corts) HIST A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per a prendre acords i legislar.

5 cort general (o simplement cort) HIST Legislatura de les corts del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó.

->cort³

■cort³

[v. cort¹]

m HIST Als segles XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants, anomenat també a vegades justícia.

->cortadèria

■cortadèria

Part. sil.: cor_ta_dè_ri_a

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les gramínies (Cortaderia selloana), cultivada com a ornamental, molt robusta, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades.

->cortal

■cortal

[de cort¹; 1a FONT: 1076]

m Pati tancat amb parets i en part cobert, sovint apartat de la casa, destinat a tancar-hi eventualment el bestiar.

->cortaler

■cortaler -a

[de cortal; 1a FONT: 1445]

m i f Persona que té cura d’un cortal.

->cortapisa

cortapisa

[del ll. culcĭta pinsa ‘conxa o matalàs bastejat’, aplicat primer a una vànova o conxa guarnida; 1a FONT: 1443]

f ant Franja o sanefa de tela, de pells fines o de pedres precioses, que es posava postissa al voltant de la part inferior de faldes, gonelles, mantells i altres peces de vestir.

->cortejar

■cortejar

Hom.: curtejar

[de cort²; 1a FONT: 1296]

v tr Fer la cort (a algú). Va cortejar la seva companya de feina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cortejar

GERUNDI: cortejant

PARTICIPI: cortejat, cortejada, cortejats, cortejades

INDICATIU PRESENT: cortejo, corteges, corteja, cortegem, cortegeu, cortegen

INDICATIU IMPERFET: cortejava, cortejaves, cortejava, cortejàvem, cortejàveu, cortejaven

INDICATIU PASSAT: cortegí, cortejares, cortejà, cortejàrem, cortejàreu, cortejaren

INDICATIU FUTUR: cortejaré, cortejaràs, cortejarà, cortejarem, cortejareu, cortejaran

INDICATIU CONDICIONAL: cortejaria, cortejaries, cortejaria, cortejaríem, cortejaríeu, cortejarien

SUBJUNTIU PRESENT: cortegi, cortegis, cortegi, cortegem, cortegeu, cortegin

SUBJUNTIU IMPERFET: cortegés, cortegessis, cortegés, cortegéssim, cortegéssiu, cortegessin

IMPERATIU: corteja, cortegi, cortegem, cortegeu, cortegin

->cortès

■cortès -esa

[de cort²; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que té molta urbanitat. Una persona cortesa. És cortès amb tothom.

2 Que demostra o expressa molta urbanitat. Ha tingut paraules corteses per a tothom. Llenguatge cortès.

->cortesà

■cortesà -ana

[molt probablement de l’oc. cortesan, pres de l’it. cortegiano, segurament del b. ll. cortesanus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

1 adj i m i f Pertanyent a la cort d’un príncep.

2 f 1 Dona de costums laxos, culta i socialment influent.

2 p ext Prostituta.

->cortesament

■cortesament

[de cortès]

adv D’una manera cortesa.

->cortesania

■cortesania

Part. sil.: cor_te_sa_ni_a

[de cortesà]

f Capteniment propi d’un cortesà.

->cortesia

■cortesia

Part. sil.: cor_te_si_a

[de cortès; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Qualitat de cortès. Una carta plena de cortesia.

2 Demostració d’urbanitat extrema, especialment salutació inclinant el cos, llevant-se el capell, etc.

->còrtex

■còrtex

[del ll. cortex, -ĭcis ‘coberta, escorça’]

m 1 BOT 1 Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong més o menys fortament soldades.

2 Escorça.

2 ANAT 1 Zona externa de determinats òrgans. Còrtex renal.

2 còrtex cerebral Escorça cerebral.

->cortic-

■cortic-

Forma prefixada del mot llatí cortex, -ĭcis, que significa ‘escorça’. Ex.: corticectomia.

->cortical

■cortical

[formació culta analògica sobre la base del ll. cortex, -ĭcis ‘coberta, escorça’]

adj 1 BOT Relatiu o pertanyent a l’escorça.

2 ANAT Relatiu o pertanyent al còrtex.

3 FÍS Dit dels electrons d’un àtom, especialment per contrast amb els electrons lliures.

->corticat

■corticat -ada

[del ll. corticatus, -a, -um, íd.]

adj BOT Proveït d’escorça, de clofolla o d’un altre revestiment semblant.

->cortici-

■cortici-

Forma prefixada del mot llatí cortex, -ĭcis, que significa ‘escorça’. Ex.: corticícola.

->corticícola

■corticícola

[de cortici- i -cola]

adj ECOL Dit de les plantes que viuen sobre les escorces d’arbres i d’arbusts. Liquen corticícola.

->cortico-

■cortico-

Forma prefixada del mot llatí cortex, -ĭcis, que significa ‘escorça’. Ex.: corticosteroide.

->corticoide

■corticoide

Part. sil.: cor_ti_coi_de

m BIOQ Corticosteroide.

->corticosteroide

■corticosteroide

Part. sil.: cor_ti_cos_te_roi_de

m BIOQ Cadascun dels composts segregats pel còrtex de les glàndules suprarenals, caracteritzats perquè tenen el nucli del cicloperhidrofenantrè.

->corticosterona

■corticosterona

f BIOQ Corticosteroide glucocorticoide que estimula la gluconeogènesi i el catabolisme de les proteïnes.

->corticotropina

■corticotropina

f FISIOL ANIM Hormona adrenocorticotròpica.

->cortiella

■cortiella

Part. sil.: cor_ti_e_lla

[del ll. vg. *corticella, íd.; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

f Cort de porcs.

->cortina¹

■cortina¹

[del ll. td. cortina, íd., der. del ll. vg. cors, cortis ‘recinte, clos’, pel fet d’envoltar els llits i altres llocs; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

f 1 1 Peça de roba que hom penja per adornar, abrigar, etc., darrere les portes o les finestres, per separar dues parts d’una habitació, davant un escenari, per cobrir una prestatgeria, amagar un llit, etc.

2 tenir cortina ant Tenir la botiga oberta un barber.

2 ant Tapís.

3 fig 1 Allò que limita la vista, que tapa alguna cosa. Una cortina de muntanyes. Una cortina de pluja.

2 cortina de foc TÀCT Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i la situació en el terreny.

3 cortina de fum TÀCT Núvol o boira artificial que hom col·loca entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.

4 BOT En alguns gèneres de bolets, conjunt de filaments molt delicats, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell a la cama.

5 pl HERÀLD Les dues parts laterals del pavelló dels sobirans que cauen del cim.

6 MIL Part recta de la muralla que en una fortificació uneix els costats de dos baluards consecutius.

7 PINT A l’edat mitjana, tela generalment fosca decorada amb escenes de caça, galants o mitològiques, o ornamentacions, a imitació dels treballs de tapisseria.

->cortina²

■cortina²

[de cort¹]

f Cort dels porcs.

->cortinari

■cortinari

[de cortina¹]

m BOT Gènere de bolets de la família de les cortinariàcies (Cortinarius sp), de capell viscós o sec, amb la vora reunida a la cama per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, com el cortinari gros (C. praestans) i el cortinari metzinós (C. orellanus).

->cortinariàcies

cortinariàcies

Part. sil.: cor_ti_na_ri_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de bolets de l’ordre de les agaricals de cama central, de làmines mai decurrents i de capell cobert d’un vel que forma una cortina.

2 sing Bolet de la família de les cortinariàcies.

->cortinarials

■cortinarials

Part. sil.: cor_ti_na_ri_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets que inclou les famílies de les cortinariàcies i de les crepidotàcies, que altres sistemes de classificació inclouen dins l’ordre de les agaricals.

2 sing Fong de l’ordre de les cortinarials.

->cortinat

cortinat -ada

[de cortina¹]

adj BOT Proveït de cortina.

->cortinatge

■cortinatge

[de cortina¹; 1a FONT: 1434]

m Joc de cortines d’un llit, d’una porta, etc.

->cortineta

cortineta

f 1 Cortina petita.

2 FOTOG Làmina metàl·lica mòbil de l’obturador de les càmeres fotogràfiques rèflex d’un sol objectiu, que protegeix la pel·lícula durant l’enfocament i el canvi d’objectius.

->cortiol

■cortiol

Part. sil.: cor_ti_ol

[de cort¹]

m Cort petita per a tancar-hi bestiar.

->cortisol

■cortisol

m FISIOL ANIM i FARM Hormona glucocorticoide secretada pel còrtex suprarenal de molts mamífers.

->cortisona

■cortisona

f 1 FISIOL ANIM Hormona glucocorticoide secretada pel còrtex suprarenal de funció i efectes semblants als del cortisol.

2 QUÍM ORG i FARM Derivat sintètic de la cortisona emprat com a antiinflamatori.

->cortrencar

■cortrencar

[de cor¹ i trencar]

v tr Causar un sentiment de dolor o de llàstima (a algú). Veure-la patir em cortrencava.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cortrencar

GERUNDI: cortrencant

PARTICIPI: cortrencat, cortrencada, cortrencats, cortrencades

INDICATIU PRESENT: cortrenco, cortrenques, cortrenca, cortrenquem, cortrenqueu, cortrenquen

INDICATIU IMPERFET: cortrencava, cortrencaves, cortrencava, cortrencàvem, cortrencàveu, cortrencaven

INDICATIU PASSAT: cortrenquí, cortrencares, cortrencà, cortrencàrem, cortrencàreu, cortrencaren

INDICATIU FUTUR: cortrencaré, cortrencaràs, cortrencarà, cortrencarem, cortrencareu, cortrencaran

INDICATIU CONDICIONAL: cortrencaria, cortrencaries, cortrencaria, cortrencaríem, cortrencaríeu, cortrencarien

SUBJUNTIU PRESENT: cortrenqui, cortrenquis, cortrenqui, cortrenquem, cortrenqueu, cortrenquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cortrenqués, cortrenquessis, cortrenqués, cortrenquéssim, cortrenquéssiu, cortrenquessin

IMPERATIU: cortrenca, cortrenqui, cortrenquem, cortrenqueu, cortrenquin

->cortsavinenc

cortsavinenc -a

adj i m i f De Cortsaví (Vallespir).

->cortsenc

cortsenc -a

adj i m i f Del barri de les Corts (Barcelona).

->corunyer

■corunyer

m BOT Corner.

->corunyès

■corunyès -esa

adj i m i f De la Corunya (ciutat i província de Galícia).

->corutina

■corutina

f INFORM Programa que s’executa concurrentment o simultàniament amb altres.

->corverd

■corverd

[de cor¹ i verd]

m BOT i FUST Arbre dioic de la família de les lauràcies (Ocotea rodiaei), de fulles simples enteres, que forneix una fusta molt dura, densa, tenaç i elàstica.

->corvicida

■corvicida

adj i m Que mata els còrvids.

->còrvids

■còrvids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de bec robust i recte, amb la punta una mica corba, que comprèn els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc.

2 sing Ocell de la família dels còrvids.

->corxera

■corxera

[del fr. crochée ‘ganxuda’, participi de crocher ‘fer un ganxo’, der. de croc ‘ganxo’; 1a FONT: 1839, DLab.]

f MÚS Figura musical que equival a la vuitena part de la rodona.

->cos¹

■cos¹

[del ll. corpus, -ŏris, íd., a través de la forma ant. cors; 1a FONT: c. 1200, Hom.]

[pl cossos] m 1 1 ANAT ANIM Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme humà.

2 Persona. Separació de cossos i de béns.

3 Cadàver. A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. De cos present.

4 buscar el cos (a algú) fig Provocar-lo.

5 cos a (o per) cos Agafats o a una mínima distància. El comte combaté cos a cos amb el rei.

6 el cos de Jesucrist CATOL L’hòstia consagrada.

7 en cos i ànima Enterament, sense reserves.

8 ésser com un cos sense ànima Ésser més de l’altre món que d’aquest.

9 fer (o anar) de cos Defecar.

10 tenir un (o el) diable al cos Ésser algú molt inquiet, colèric, enjogassat.

11 tenir un rei al cos No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat.

2 1 Tota la persona llevat del cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.

2 p anal Part d’una construcció des del basament fins a una cornisa o imposta.

3 1 El tronc, per oposició al cap i als membres.

2 Part d’un vestit que cobreix el tronc de cintura en amunt. Un gec amb el cos llis i les mànigues ratllades. Anar en cos de camisa.

4 1 Part central o principal d’una cosa. El cos d’un edifici. El cos d’un document, d’un llibre, d’una carta.

2 cos del delicte Persona o cosa en la qual o amb la qual ha estat comès un delicte.

3 cos del delicte Fet principal que constitueix un delicte.

5 1 Substància material.

2 Porció limitada de matèria. Els cossos celestes. El xoc de dos cossos elàstics. La caiguda d’un cos en el buit.

3 FILOS i RELIG Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.

4 p ext Gruix, consistència material, que presenta alguna cosa. Aquesta roba no té cos.

5 GEOM Figura que té llarg, ample i gruix.

6 cos estrany MED Objecte aliè a l’organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.

7 tenir cos (un vi) Tenir força.

6 1 Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc. Cos de policia. Cos de redactors. Cos mèdic. Cos diplomàtic.

2 DR ADM Conjunt de funcionaris públics adscrits a una branca de l’administració. Cos de bombers.

3 cos de ball ESPECT Conjunt dels ballarins d’un espectacle.

4 cos de guàrdia ORG MIL Conjunt de soldats encarregats de la custòdia d’una posició o d’una dependència militar.

5 cos de guàrdia ORG MIL Lloc cobert on s’allotgen els soldats de guàrdia.

6 cos d’exèrcit ORG MIL Unitat militar superior a la divisió i inferior a l’exèrcit.

7 esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d’una corporació.

7 1 Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.

2 cos legal DR Col·lecció sistematitzada de lleis.

8 ÀLG Conjunt de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte).

9 GRÀF 1 Dimensió o alçada del tipus.

2 En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres amb traços ascendents i descendents respectivament, més una part de blanc per tal d’evitar la superposició entre línies consecutives no interlineades.

10 HERÀLD Part figurada de la divisa.

11 TÈXT Conjunt d’arcades, de posts, de bagues i de ploms d’una muntura jacquard disposada per a teixir.

12 cos ciliar Engruiximent de la zona vascular de l’ull que uneix la coroide amb l’iris.

13 cos groc FISIOL Cos luti.

14 cos místic CRIST En teologia, imatge que expressa la interrelació vital entre Crist i l’Església.

15 cos mort CONSTR NAV Obra morta, part del buc que sobresurt de l’aigua.

16 cos mucífer BOT Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dóna en les crisofícies i les euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.

17 cos negre FÍS Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.

->cos²

■cos²

m Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.

->cos³

cos³

símb MAT cosinus.

->cós

■cós

[reducció per assimilació de l’ant. cors (v. cors¹)]

[pl cóssos] m 1 1 ant curs 1.

2 Trajecte a recórrer; camí. D’aquí a allà hi ha un bon cós.

2 1 FOLK Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Cós de sacs. Cós de bous.

2 Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cóssos. Cós del bou.

3 cors¹.

4 Solar apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població. Una casa d’un cós i mig.

5 impr TÈXT cos¹ 11.

->cosa

■cosa

[del ll. causa ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en ll. vg., en sinònim de res ‘cosa’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta. Déu és aquella cosa que fa ploure i florir i granar. Totes les coses animades moren. És la cosa més bella del món.

2 alguna cosa (o qualque cosa) Indica una realitat amb una gran indeterminació. S’atansa alguna cosa.

3 altra (o una altra) cosa Molt diferent. Tot semblava una altra cosa. Altra cosa era el port d’aquell temps.

4 cosa per cosa (o de cosa en cosa) Detalladament, una cosa després de l’altra i sense deixar-ne cap. Vés-ho empaquetant tot cosa per cosa.

5 ésser tots una cosa (o ésser tots una sola cosa, o ésser tota una cosa) Estar molt units.

6 no ésser (algú) cosa bona Ésser molt dolent.

7 per cosa en el món (o del segle) Per res del món, de cap manera.

8 què cosa Quina cosa, què. No sé pas què cosa és.

9 semblar una altra cosa Tenir algú una figura grotesca o repulsiva.

10 totes les coses (o totes coses, o tota cosa) Tot. Totes les coses del món són traspassadores.

2 1 Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent. Les coses i les idees que les representen. El nom no fa la cosa. Fixar-se en les coses i no en les aparences.

2 FILOS Realitat substancial.

3 cosa en si FILOS Realitat tal com és en ella mateixa, absolutament i independentment de les possibilitats del coneixement humà.

3 1 Allò que és inanimat, per oposició a vivent. Els éssers i les coses.

2 pl Objectes que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, que pertanyen a algú. Les coses d’escriure. Les meves coses.

4 1 Allò que hom fa, diu, pensa, percep, sap, coneix. Sempre deixa les coses a mig fer. Ha repetit cent vegades la mateixa cosa. És cosa ben sabuda que... Hem vist coses més bones!

2 Qualitat, dita, acció, etc., que hom considera peculiars d’una persona o d’una mena de persones, especialment si fan estrany. La cosa millor que té és la seva generositat. Cadascú té les seves coses. Surt amb unes coses! Coses de criatures.

3 com qui no vol la cosa Fingint manca d’interès. Ho ha deixat anar com qui no vol la cosa.

4 com una mala cosa Molt, terriblement. Treballa com una mala cosa.

5 dir les coses pel seu nom Parlar amb sinceritat, sense por ni subterfugis.

6 dir quatre coses ben dites Cantar a algú les veritats.

7 no dir una cosa per l’altra Dir la veritat.

8 no fer cosa bona Obrar sempre malament.

9 una cosa de no dir Molt, ultra mesura. M’agrada una cosa de no dir.

5 1 Esdeveniment, circumstància, incidència, situació. Ha passat una cosa terrible. Cal prendre les coses tal com vénen. Són coses de la vida. La cosa està malament.

2 no fos cosa que No s’esdevingués que. No hi vagis, no fos cosa que s’enfadés.

6 1 Afer, assumpte, qüestió. L’estat de les coses. Com van les coses? Això és cosa teva. La cosa està en això.

2 ésser cosa de Convenir, ésser oportú. Seria cosa de fer-los veure que han de treballar.

3 la cosa pública Els afers de govern de la comunitat política.

7 DR Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.

8 bona (o una bona) cosa Una quantitat considerable d’alguna cosa. Collirem bona cosa de gra.

9 cosa de Aproximadament. Fa cosa d’un any. Hi ha cosa d’un quilòmetre.

10 poca (o molta, o força, etc.) cosa Una quantitat petita, gran, etc., d’alguna cosa. N’ha romàs poca cosa.

11 poca cosa 1 Dit d’una cosa sense importància. No res, poca cosa.

2 Dit d’una persona insignificant, feble de cos o d’esperit. És molt poca cosa.

12 si altra cosa no Si més no.

->cosac

■cosac -a

[de l’ucraïnès kozak, procedent del kirguís, dialecte turc, kazak ‘home lliure, cavaller’]

1 adj Relatiu o pertanyent als cosacs.

2 m i f ETNOL Individu d’un poble tàtar que habita algunes regions d’Ucraïna, Rússia i Polònia.

->coscinodisc

coscinodisc

m BOT Gènere de bacil·lariòfits de l’ordre de les centrals (Coscinodiscus sp), de valves circulars, areolades i aplanades, abundants en el plàncton marí.

->coscó

■coscó

[der. regressiu de cosconilla]

m BOT Coscoll.

->coscoll

■coscoll

[d’origen incert, probablement del ll. hispànic cusculium, espècie de garric, d’arrel preromana ibèrica o mediterrània; 1a FONT: s. XI]

m BOT 1 Brúcol.

2 Garric.

->coscolla

■coscolla

[de coscoll; 1a FONT: s. XI]

f BOT Garric.

->coscollar

■coscollar

[de coscoll]

m GEOBOT Població de coscolls.

->coscolleda

■coscolleda

f GEOBOT Coscollar.

->cosconilla

■cosconilla

[d’origen incert, probablement del ll. *cusculicŭla, dimin. de cusculium ‘garric’; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

f BOT Planta herbàcia de la família de les compostes (Reichardia picroides), de tija glabra, de fulles basals pinnatífides i de capítols grocs i llargament pedunculats.

->coscorra

■coscorra

[d’origen onomatopeic; 1a FONT: 1890]

f Esquella de bestiar.

->cosec

cosec

símb MAT cosecant.

->cosecant

■cosecant

[de secant]

f MAT [símb: cosec] Secant del complement d’un angle o d’un arc.

->cosí

■cosí -ina

Hom.: cosir

[del ll. consobrinus primus ‘cosí primer’ per una alteració fonètica complexa: cosob(r)inprimu, cosuinprimu, cosinprim, cosin, quan cosí prim alternà amb cosí segon; 1a FONT: 1034]

m i f 1 1 Fill o filla d’un oncle o d’una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare.

2 cosí germà Cosí. Vaig anar a casa de la meva cosina germana.

2 cosí prim (o segon) p ext Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.

->cosida

cosida

[de cosir]

f Acció de cosir.

->cosidor¹

■cosidor¹

[de cosir i -dor²; 1a FONT: 1593]

m 1 Habitació o departament on treballen els cosidors.

2 Capsa o moble en forma de tauleta que serveix per a desar-hi els estris de cosir.

->cosidor²

■cosidor² -a

[de cosir i -dor¹; 1a FONT: 1593]

1 adj Que cus.

2 m i f Persona que té per ofici cosir en un taller, per a un sastre, per a un sabater, etc.

3 f GRÀF Màquina emprada per a cosir o engrapar els plecs d’un llibre.

->cosidura

■cosidura

[de cosir; 1a FONT: c. 1500]

f Costura, sèrie de punts que uneixen dues peces de roba, de cuir, etc.

->cosificació

■cosificació

Part. sil.: co_si_fi_ca_ci_ó

[de cosificar]

f Reificació.

->cosificar

■cosificar

[de cosa]

v tr Reificar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cosificar

GERUNDI: cosificant

PARTICIPI: cosificat, cosificada, cosificats, cosificades

INDICATIU PRESENT: cosifico, cosifiques, cosifica, cosifiquem, cosifiqueu, cosifiquen

INDICATIU IMPERFET: cosificava, cosificaves, cosificava, cosificàvem, cosificàveu, cosificaven

INDICATIU PASSAT: cosifiquí, cosificares, cosificà, cosificàrem, cosificàreu, cosificaren

INDICATIU FUTUR: cosificaré, cosificaràs, cosificarà, cosificarem, cosificareu, cosificaran

INDICATIU CONDICIONAL: cosificaria, cosificaries, cosificaria, cosificaríem, cosificaríeu, cosificarien

SUBJUNTIU PRESENT: cosifiqui, cosifiquis, cosifiqui, cosifiquem, cosifiqueu, cosifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: cosifiqués, cosifiquessis, cosifiqués, cosifiquéssim, cosifiquéssiu, cosifiquessin

IMPERATIU: cosifica, cosifiqui, cosifiquem, cosifiqueu, cosifiquin

->cosinalla

■cosinalla

[de cosí; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f Conjunt de cosins.

->cosinatge

■cosinatge

[de cosí; 1a FONT: s. XV]

m Parentiu, especialment entre cosins.

->cosinus

■cosinus

[de sinus]

m MAT [símb: cos] Relació entre la projecció d’un segment d’un dels costats en l’altre i el segment mateix.

->cosir

■cosir

Hom.: cosí

[del ll. consuĕre ‘cosir una cosa amb una altra’, der. de suĕre ‘cosir’; 1a FONT: c. 1200, Vides]

[pr ind sing 2 cuses] v tr 1 1 Passar un fil, un cordill, etc., generalment mitjançant una agulla, a través d’un teixit o d’un altre material semblant per ajuntar-ne dos trossos, per tapar-hi un forat, per atacar-lo, per fer-hi un adorn, etc. Cosir una camisa. Cosir un botó que ha caigut, un estrip.

2 GRÀF Unir els diferents plecs de qualsevol imprès susceptible d’ésser enquadernat amb fil vegetal, sintètic, amb grapes o amb filferro.

3 TÈXT Unir dues o més peces de roba, de cuir, etc., mitjançant fileres de punts fets amb fil, amb cordill, etc., passats per mitjà d’una agulla o un punxó.

4 màquina de cosir Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat.

2 fig Unir (algú) molt fortament a una persona o una cosa. Està cosit al seu millor amic.

3 1 cosir a punyalades (o a bales, etc.) fig Omplir (algú) de ferides amb un punyal, amb bales, etc.

2 cosir-se la boca fig Imposar-se silenci.

3 estar (algú) cosit de Ésser-ne ple. La seva cara estava cosida de ferides.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cosir

GERUNDI: cosint

PARTICIPI: cosit, cosida, cosits, cosides

INDICATIU PRESENT: cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen

INDICATIU IMPERFET: cosia, cosies, cosia, cosíem, cosíeu, cosien

INDICATIU PASSAT: cosí, cosires, cosí, cosírem, cosíreu, cosiren

INDICATIU FUTUR: cosiré, cosiràs, cosirà, cosirem, cosireu, cosiran

INDICATIU CONDICIONAL: cosiria, cosiries, cosiria, cosiríem, cosiríeu, cosirien

SUBJUNTIU PRESENT: cusi, cusis, cusi, cosim, cosiu, cusin

SUBJUNTIU IMPERFET: cosís, cosissis, cosís, cosíssim, cosíssiu, cosissin

IMPERATIU: cus, cusi, cosim, cosiu, cusin

->cosit

■cosit -ida

[de cosir]

1 m Conjunt de punts amb què hom ha cosit alguna cosa. Es veu massa el cosit.

2 adj HERÀLD Dit d’una peça de metall en un camper de metall o d’una peça de color en un de color.

->cosm-

■cosm-

Forma prefixada del mot grec kósmos, que significa ‘món’. Ex.: cosmorama.

->cosmari

cosmari

m BOT Gènere d’algues verdes unicel·lulars de l’ordre de les desmidials (Cosmarium sp), deprimides, formades per dos casquets units per un istme central.

->cosmàrium

cosmàrium

Part. sil.: cos_mà_ri_um

m BOT Cosmari.

->cosmet-

cosmet-

Forma prefixada del mot grec kosmētikós, que significa ‘relatiu a l’ornament’. Ex.: cosmètica.

->cosmètic

■cosmètic -a

[del gr. kosmētikós ‘propi per a adornar, embellir’, der. de kósmos ‘ordre, ornament’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 adj Que serveix per a conservar i embellir els cabells, la pell, les dents, les ungles, etc.

2 m Producte o preparat d’aplicació externa utilitzat per les seves qualitats cosmètiques.

3 f Art que tracta de la preparació i l’aplicació de cosmètics.

->cosmeto-

cosmeto-

Forma prefixada del mot grec kosmētikós, que significa ‘relatiu a l’ornament’. Ex.: cosmetologia.

->cosmetologia

■cosmetologia

Part. sil.: cos_me_to_lo_gi_a

f Cosmètica.

->còsmic

■còsmic -a

[del gr. kosmikós, -ḗ, -ón ‘del món, universal’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent al cosmos, a l’Univers. Raigs còsmics.

->-còsmic

-còsmic -còsmica

Forma sufixada del mot grec kósmos, que significa ‘món’. Ex.: macrocòsmic.

->cosmidi

cosmidi

m BIOL MOL i BIOTEC Vector híbrid format per seqüències de bacteriòfag i de plasmidi que hom utilitza en enginyeria genètica.

->cosmo-

■cosmo-

Forma prefixada del mot grec kósmos, que significa ‘món’. Ex.: cosmologia, cosmovisió.

->cosmobiologia

cosmobiologia

Part. sil.: cos_mo_bi_o_lo_gi_a

f BIOL Disciplina que estudia la influència dels fenòmens còsmics en els processos vitals dels organismes vivents.

->cosmobiològic

cosmobiològic -a

Part. sil.: cos_mo_bi_o_lò_gic

adj Relatiu o pertanyent a la cosmobiologia.

->cosmòdrom

cosmòdrom

m ASTRON Base de llançaments espacials.

->cosmogonia

■cosmogonia

Part. sil.: cos_mo_go_ni_a

[de cosmo- i -gonia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 FILOS i RELIG Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.

2 ASTR Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes.

->cosmogònic

■cosmogònic -a

[de cosmogonia]

adj Relatiu o pertanyent a la cosmogonia.

->cosmògraf

■cosmògraf -a

[de cosmo- i -graf; 1a FONT: 1653, DTo.]

m i f 1 Uranògraf.

2 ant Geògraf.

->cosmografia

■cosmografia

Part. sil.: cos_mo_gra_fi_a

[de cosmo- i -grafia; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Uranografia.

2 ant Geografia.

->cosmogràfic

■cosmogràfic -a

[de cosmografia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la cosmografia.

->cosmoide

cosmoide

Part. sil.: cos_moi_de

adj ANAT ANIM Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina.

->cosmòleg

■cosmòleg -òloga

[de cosmo- i -leg; 1a FONT: 1839, DLab.]

m i f Persona versada en cosmologia.

->cosmologia

■cosmologia

Part. sil.: cos_mo_lo_gi_a

[de cosmo- i -logia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f 1 FILOS Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot.

2 ASTR i FÍS Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.

->cosmològic

■cosmològic -a

[de cosmologia]

adj Relatiu o pertanyent a la cosmologia.

->cosmonau

cosmonau

Part. sil.: cos_mo_nau

[de cosmo- i nau¹]

f ASTRON Astronau.

->cosmonauta

■cosmonauta

Part. sil.: cos_mo_nau_ta

[de cosmo- i nauta]

m i f ASTRON Astronauta.

->cosmonàutica

cosmonàutica

Part. sil.: cos_mo_nàu_ti_ca

[de cosmonauta]

f ASTRON Astronàutica.

->cosmopolita

■cosmopolita

[del fr. cosmopolite, i aquest, del gr. kosmopolítēs, comp. de kósmos ‘món’ i polítēs ‘ciutadà’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

1 1 adj i m i f Dit de qui considera tot el món com a pàtria seva, de qui ha viscut i té interessos en molts països.

2 adj p ext Una existència cosmopolita.

2 adj Que és propi de molts països o que hi habita. Uns cants cosmopolites. Una planta, un animal, cosmopolita.

3 adj Dit del lloc on hi ha sempre gent de molts països. Ginebra és una ciutat cosmopolita.

->cosmopolitisme

■cosmopolitisme

[de cosmopolita]

m 1 Qualitat de cosmopolita.

2 SOCIOL Teoria que considera l’home com a ciutadà del món, sense distinció de races ni de nacionalitats.

->cosmorama

■cosmorama

[de cosm- i -orama; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m Exhibició de vistes de diferents parts del món.

->cosmos

■cosmos

[del ll. cosmos, i aquest, del gr. kósmos ‘ordre; ornament; univers’; 1a FONT: 1888, DLab.]

m 1 L’Univers concebut com un tot ordenat (en oposició a caos).

2 BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les compostes (Cosmos bipinnatus), de capítols amb disc groc, antenes negrenques i lígules blanques, roses o purpúries, tridentades a l’àpex.

->-cosmos

■-cosmos

Forma sufixada del mot grec kósmos, que significa ‘món’. Ex.: microcosmos.

->cosmotró

cosmotró

m FÍS Sincrotró capaç d’accelerar protons i d’altres partícules nuclears fins a conferir-los energies de l’ordre de les dels raigs còsmics.

->cosmovisió

■cosmovisió

Part. sil.: cos_mo_vi_si_ó

[de cosmo- i visió]

f FILOS Visió i interpretació globals del món i de l’existència.

->cosó

■cosó -ona

[d’origen incert, probablement ll. vg. cocio, -ōnis, der. de cocus (o coquus) ‘cuiner; coquí, mal subjecte’; 1a FONT: c. 1880]

1 adj Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, etc.

2 m Efeminat, doneta.

->cosoneria

■cosoneria

Part. sil.: co_so_ne_ri_a

[de cosó]

f 1 Qualitat de cosó.

2 Acte propi d’un cosó.

->cospell

■cospell

[del fr. ant. coispel (v. copel·la)]

m NUMIS En l’encunyació de la moneda, peça metàl·lica llisa, preparada per a gravar-hi els tipus d’anvers i de revers.

->cospí

■cospí

[d’origen incert, segurament relacionat amb el radical onomatopeic que ha originat gos, amb una terminació potser influïda per albespí ‘arç blanc’]

m BOT 1 Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Caucalis platycarpos), de flors petites blanques o roses disposades en umbel·les i de fruits en diaquenis el·lipsoïdals.

2 cospí de flor gran (o grossa) Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Orlaya grandiflora), de flors blanques i umbel·les amb els pètals de la perifèria molt grossos.

3 cospí marí Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Pseudorlaya pumila), de flors petites blanques o roses pinnades, pròpia de les platges i les dunes litorals.

->cosquerelles

■cosquerelles

[variant de pessigolles]

f pl dial Pessigolles.

->cossa

cossa

Hom.: coça

f METROL Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, equivalent aproximadament al cóp o al mesuró.

->cossar

■cossar

[de cos¹; 1a FONT: s. XX, Oller]

v tr Donar cos o consistència (a alguna cosa). Cossar un projecte.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: cossar

GERUNDI: cossant

PARTICIPI: cossat, cossada, cossats, cossades

INDICATIU PRESENT: cosso, cosses, cossa, cossem, cosseu, cossen

INDICATIU IMPERFET: cossava, cossaves, cossava, cossàvem, cossàveu, cossaven

INDICATIU PASSAT: cossí, cossares, cossà, cossàrem, cossàreu, cossaren

INDICATIU FUTUR: cossaré, cossaràs, cossarà, cossarem, cossareu, cossaran

INDICATIU CONDICIONAL: cossaria, cossaries, cossaria, cossaríem, cossaríeu, cossarien

SUBJUNTIU PRESENT: cossi, cossis, cossi, cossem, cosseu, cossin

SUBJUNTIU IMPERFET: cossés, cossessis, cossés, cosséssim, cosséssiu, cossessin

IMPERATIU: cossa, cossi, cossem, cosseu, cossin

->cossat

■cossat -ada

[de cossar; 1a FONT: s. XX, Oller]

adj 1 Dit del cos d’una persona ben (o mal) configurat o proporcionat. Ésser una dona ben cossada.

2 Que porta el vestit més o menys ben ajustat al cos.

->cossatge

■cossatge

[de cos¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

m Tronc de la persona quant a la configuració o les proporcions.

->cosselet

■cosselet

m 1 HIST MIL Al segle XVI, proteccions del cos, segurament el conjunt de cuirasses i faldatge.

2 ENTOM Primer segment del tòrax d’un insecte.

->cossellet

■cossellet

m HIST MIL Cosselet.

->cosset

■cosset

[de cos¹; 1a FONT: 1460, Roig]

m 1 1 Cos petit.

2 Cos prim i graciós.

2 Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues.

->cossetà

■cossetà -ana

1 m i f HIST Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona, fins al coll de Balaguer.

2 adj Relatiu o pertanyent als cossetans.

->cossi

■cossi

[d’origen incert, possiblement d’una base preromana indoeuropea *koukeiós ‘cubell, dipòsit’, reduïda en romànic a *cocceiu; 1a FONT: 1380]

m Atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada.