->estabilitzar

■estabilitzar

[de estable²]

v 1 tr Fer o mantenir estable.

2 pron A la fi, sembla que el temps s’estabilitza.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estabilitzar

GERUNDI: estabilitzant

PARTICIPI: estabilitzat, estabilitzada, estabilitzats, estabilitzades

INDICATIU PRESENT: estabilitzo, estabilitzes, estabilitza, estabilitzem, estabilitzeu, estabilitzen

INDICATIU IMPERFET: estabilitzava, estabilitzaves, estabilitzava, estabilitzàvem, estabilitzàveu, estabilitzaven

INDICATIU PASSAT: estabilitzí, estabilitzares, estabilitzà, estabilitzàrem, estabilitzàreu, estabilitzaren

INDICATIU FUTUR: estabilitzaré, estabilitzaràs, estabilitzarà, estabilitzarem, estabilitzareu, estabilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estabilitzaria, estabilitzaries, estabilitzaria, estabilitzaríem, estabilitzaríeu, estabilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estabilitzi, estabilitzis, estabilitzi, estabilitzem, estabilitzeu, estabilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estabilitzés, estabilitzessis, estabilitzés, estabilitzéssim, estabilitzéssiu, estabilitzessin

IMPERATIU: estabilitza, estabilitzi, estabilitzem, estabilitzeu, estabilitzin

->establa

■establa

Hom.: astable i estable

[del ll. stabŭla, pl. del n. stabŭlum ‘lloc d’estatge, sobretot dels animals’, tot i que també s’hauria pogut originar el femení a partir del masculí (v. estable¹) per confusió de la vocal neutra final en el parlar oriental]

f estable¹.

->establada

■establada

[de estable¹]

f RAM 1 Conjunt dels caps de bestiar allotjats en un estable.

2 esp Fems de l’estable.

->establar

■establar

[de estable¹]

v tr RAM Posar el bestiar a l’estable.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: establar

GERUNDI: establant

PARTICIPI: establat, establada, establats, establades

INDICATIU PRESENT: establo, estables, establa, establem, estableu, establen

INDICATIU IMPERFET: establava, establaves, establava, establàvem, establàveu, establaven

INDICATIU PASSAT: establí, establares, establà, establàrem, establàreu, establaren

INDICATIU FUTUR: establaré, establaràs, establarà, establarem, establareu, establaran

INDICATIU CONDICIONAL: establaria, establaries, establaria, establaríem, establaríeu, establarien

SUBJUNTIU PRESENT: establi, establis, establi, establem, estableu, establin

SUBJUNTIU IMPERFET: establés, establessis, establés, establéssim, establéssiu, establessin

IMPERATIU: establa, establi, establem, estableu, establin

->estable¹

■estable¹

Hom.: astable i establa

[del ll. stabŭlum ‘lloc d’estatge, sobretot dels animals’ (v. establa); 1a FONT: s. XIII]

m 1 RAM Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar.

2 p ext i desp Lloc molt brut.

->estable²

■estable²

Hom.: astable i establa

[del ll. stabĭlis, íd.; 1a FONT: 1272, CTort.]

adj 1 Fermament establert, que no es mou o canvia de lloc, de posició, d’estat. Una posició estable. Equilibri estable. Un govern estable.

2 QUÍM Dit del compost que no es descompon fàcilment.

->establement

■establement

[de estable²]

adv D’una manera estable.

->establer

■establer -a

[de estable¹]

m i f Persona que té cura d’un estable.

->establia

■establia

Part. sil.: es_ta_bli_a

[de estable¹; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f estable¹.

->establida

■establida

[de establir; 1a FONT: 1460, Roig]

f TÀCT Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.

->establiment

■establiment

[de establir]

m 1 1 Acció d’establir o establir-se. L’establiment d’una fàbrica, d’una sucursal. L’establiment d’una regla;

2 l’efecte.

2 Casa o local on hom exerceix una activitat comercial, d’ensenyament, industrial, sanitària, etc. Un establiment comercial. Un establiment de banys.

3 1 DR Concessió d’un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.

2 DR Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Havia rebut el nom de carta precària.

3 HIST DR Cessió quasi emfitèutica d’una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret de destret atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.

4 establiment a primers ceps DR CAT i HIST Rabassa morta.

5 establiment mercantil DR MERC Conjunt de béns organitzats per l’empresari, susceptible de servir per a l’explotació d’una empresa.

->establir

■establir

[del ll. stabilīre ‘mantenir sòlidament, afermar’; 1a FONT: c. 1081]

[p p establert -a o establit -ida] v 1 tr 1 Fundar o crear d’una manera permanent, ferma. Déu establí l’ordre natural del món.

2 Instal·lar (una estructura destinada a una activitat) en un lloc. Establiran el centre de producció de l’empresa en el nou polígon. Els expedicionaris establiren el campament base a prop de la glacera.

3 Decretar, ordenar, per virtut d’autoritat o d’acord ferm. Sobre això, què estableix la llei? Les normes que ha establert l’autoritat competent.

4 Posar-se d’acord (en alguna cosa). A la reunió vam establir els principals eixos d’actuació.

2 pron 1 Fixar la residència en un lloc. Tota la família s’ha establert a Llofriu.

2 esp Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc. Un fabricant de barrets que s’establí a Mataró.

3 tr DR 1 Cedir un bé immoble en emfiteusi.

2 A Mallorca, parcel·lar una terra i vendre’n les parcel·les, generalment a terminis.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: establir

GERUNDI: establint

PARTICIPI: establert, establerta, establerts, establertes

PARTICIPI (alternatiu): establit, establida, establits, establides

INDICATIU PRESENT: estableixo, estableixes, estableix, establim, establiu, estableixen

INDICATIU IMPERFET: establia, establies, establia, establíem, establíeu, establien

INDICATIU PASSAT: establí, establires, establí, establírem, establíreu, establiren

INDICATIU FUTUR: establiré, establiràs, establirà, establirem, establireu, establiran

INDICATIU CONDICIONAL: establiria, establiries, establiria, establiríem, establiríeu, establirien

SUBJUNTIU PRESENT: estableixi, estableixis, estableixi, establim, establiu, estableixin

SUBJUNTIU IMPERFET: establís, establissis, establís, establíssim, establíssiu, establissin

IMPERATIU: estableix, estableixi, establim, establiu, estableixin

->establishment

establishment^* [əstábliʃmən]

[de l’angl. establishment, íd., de l’ant. fr. establissement (s. XVII) ‘posició, situació’]

m POLÍT Conjunt de les forces que controlen i dominen el poder.

->estaborniment

■estaborniment

[de estabornir]

m 1 Acció d’estabornir;

2 l’efecte.

->estabornir

■estabornir

[de l’oc. ant. estobezir, estabozir, d’un ll. vg. *stŭpĭdīre, íd., der. del ll. stŭpĭdus ‘estupefacte’, encreuat amb atordir, estordir i estamordir; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

v tr Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estabornir

GERUNDI: estabornint

PARTICIPI: estabornit, estabornida, estabornits, estabornides

INDICATIU PRESENT: estaborneixo, estaborneixes, estaborneix, estabornim, estaborniu, estaborneixen

INDICATIU IMPERFET: estabornia, estabornies, estabornia, estaborníem, estaborníeu, estabornien

INDICATIU PASSAT: estaborní, estabornires, estaborní, estabornírem, estaborníreu, estaborniren

INDICATIU FUTUR: estaborniré, estaborniràs, estabornirà, estabornirem, estabornireu, estaborniran

INDICATIU CONDICIONAL: estaborniria, estaborniries, estaborniria, estaborniríem, estaborniríeu, estabornirien

SUBJUNTIU PRESENT: estaborneixi, estaborneixis, estaborneixi, estabornim, estaborniu, estaborneixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estabornís, estabornissis, estabornís, estaborníssim, estaborníssiu, estabornissin

IMPERATIU: estaborneix, estaborneixi, estabornim, estaborniu, estaborneixin

->estabulació

■estabulació

Part. sil.: es_ta_bu_la_ci_ó

[del ll. stabulatio, -ōnis, íd.]

f RAM 1 Acció d’estabular el bestiar;

2 l’efecte.

->estabular

■estabular

[del ll. stabulare, íd.]

v tr RAM Criar i mantenir el bestiar en estables.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estabular

GERUNDI: estabulant

PARTICIPI: estabulat, estabulada, estabulats, estabulades

INDICATIU PRESENT: estabulo, estabules, estabula, estabulem, estabuleu, estabulen

INDICATIU IMPERFET: estabulava, estabulaves, estabulava, estabulàvem, estabulàveu, estabulaven

INDICATIU PASSAT: estabulí, estabulares, estabulà, estabulàrem, estabulàreu, estabularen

INDICATIU FUTUR: estabularé, estabularàs, estabularà, estabularem, estabulareu, estabularan

INDICATIU CONDICIONAL: estabularia, estabularies, estabularia, estabularíem, estabularíeu, estabularien

SUBJUNTIU PRESENT: estabuli, estabulis, estabuli, estabulem, estabuleu, estabulin

SUBJUNTIU IMPERFET: estabulés, estabulessis, estabulés, estabuléssim, estabuléssiu, estabulessin

IMPERATIU: estabula, estabuli, estabulem, estabuleu, estabulin

->estabulari

■estabulari

[de estabular]

m ZOOT Instal·lació especial on hom cria animals —generalment mamífers— per a recerca en laboratoris biològics.

->estaca

■estaca

[probablement d’un germ. gòt. *stakka, íd.; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.

2 Pal que hom pot manejar a tall de bastó.

3 AGR Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust.

2 ant DR Dret d’ancoratge.

->estacada

■estacada

[de estaca; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f 1 Cop d’estaca.

2 1 CONSTR Conjunt d’estaques de fusta, de formigó, etc., que, clavades en un terreny poc consistent, n’augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes.

2 CONSTR Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua.

3 deixar a l’estacada fig Abandonar algú en un perill, una dificultat, etc.

3 HERÀLD Figura representada per tres pals reunits mitjançant un travesser.

->estacament

■estacament

[de estacar; 1a FONT: 1169]

m HIST DR 1 En el dret feudal, acció de garantir el compliment d’un compromís.

2 Dret feudal a percebre la garantia de l’estacament.

->estacar

■estacar

[de estaca]

v tr 1 Fermar un animal en una estaca clavada en terra, en una paret, etc.

2 HIST DR En el dret feudal, garantir quelcom mitjançant penyora o fiança que n’asseguri el compliment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estacar

GERUNDI: estacant

PARTICIPI: estacat, estacada, estacats, estacades

INDICATIU PRESENT: estaco, estaques, estaca, estaquem, estaqueu, estaquen

INDICATIU IMPERFET: estacava, estacaves, estacava, estacàvem, estacàveu, estacaven

INDICATIU PASSAT: estaquí, estacares, estacà, estacàrem, estacàreu, estacaren

INDICATIU FUTUR: estacaré, estacaràs, estacarà, estacarem, estacareu, estacaran

INDICATIU CONDICIONAL: estacaria, estacaries, estacaria, estacaríem, estacaríeu, estacarien

SUBJUNTIU PRESENT: estaqui, estaquis, estaqui, estaquem, estaqueu, estaquin

SUBJUNTIU IMPERFET: estaqués, estaquessis, estaqués, estaquéssim, estaquéssiu, estaquessin

IMPERATIU: estaca, estaqui, estaquem, estaqueu, estaquin

->estaca-rossí

■estaca-rossí

m BOT Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies (Hedysarum humile), pelosa, de fulles imparipinnades i raïms oblongs de flors purpúries.

->estació

■estació

Part. sil.: es_ta_ci_ó

[del ll. statio, -ōnis ‘posició permanent; lloc d’estada’, der. de stare ‘estar’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de deturar-se per un cert temps algú o un vehicle en un dels indrets situats en el camí que recorre. El carreter sempre feia estació als mateixos hostals.

2 1 Indret on algú o un vehicle es detura per un cert temps en el camí que recorre.

2 esp FERROC Indret on es deturen habitualment els trens per admetre, deixar, transbordar o reexpedir passatgers i mercaderies, amb edificis annexos, on hi ha les oficines i altres dependències. Estació de rodalia, de bifurcació o d’entroncament, de pas, de cap de línia o de terme. Estació de mercaderies, de classificació.

3 p anal Edifici on tenen les cotxeres, oficines, etc., les companyies de tramvies, òmnibus, etc.

4 p anal Oficina on s’expedeixen i es reben despatxos telegràfics, telefònics.

5 estació de servei AUT Indret situat a la vora de la carretera i dotat d’instal·lacions per a facilitar l’aprovisionament de carburant i serveis de manutenció als automobilistes.

6 estació marítima MAR Conjunt d’edificis i instal·lacions portuàries destinades a la càrrega i descàrrega de mercaderies i al servei dels passatgers.

3 1 Lloc d’estada per a un fi determinat.

2 GEOD i TOPOG Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.

3 estació termal Balneari.

4 1 ESPORT Instal·lacions esportives, especialment per a la pràctica dels esports de neu.

2 estació de retransmissió TELECOM Instal·lació destinada a rebre una emissió de ràdio o de televisió, a amplificar-la i a retransmetre-la a fi d’estendre la zona d’audició o de visió d’una emissora.

3 estació de treball INFORM Ordinador que permet realitzar tasques informàtiques específiques i dóna connexió a una xarxa.

4 estació emissora TELECOM Instal·lació destinada a produir emissions radiofòniques i televisives.

5 estació espacial ASTRON Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.

6 estació meteorològica METEOR Instal·lacions i instruments destinats a l’obtenció de mesures quantitatives dels fenòmens meteorològics.

7 estació orbital ASTRON Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials.

8 estació transformadora ELECTROT Instal·lació fixa per a la conversió de tensió del corrent altern i la distribució d’aquest per al consum d’una ciutat, d’una factoria o d’una indústria.

5 Acció o manera de tenir-se sobre els peus. Estació vertical. Estació bípeda.

6 CATOL 1 Cadascuna de les parts en què hom divideix el viacrucis.

2 Cadascuna de les imatges i representacions de les estacions del viacrucis.

7 CATOL Visita que hom fa a les esglésies i als altars per pregar davant el santíssim sagrament, especialment les que hom feia el Dijous Sant.

8 LITÚRG Església estacional.

9 CRON 1 Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.

2 Temporada. L’estació de pluges.

10 GEOBOT 1 Lloc on creix una determinada espècie vegetal.

2 Conjunt de factors que actuen sobre els vegetals en una localitat geogràfica determinada.

11 estació dels planetes ASTR Punt del camí aparent que els planetes recorren respecte als estels fixos, en el qual llur moviment sembla parar-se.

->estacional

■estacional

Part. sil.: es_ta_ci_o_nal

[de estació]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una estació de l’any. Febres estacionals.

2 església estacional LITÚRG Lloc de culte on es reunien el clergat i el poble de Roma per participar en la missa celebrada pel papa.

->estacionalitat

■estacionalitat

Part. sil.: es_ta_ci_o_na_li_tat

[de estacional]

f 1 Propietat d’ésser estacional.

2 ESTAD i ECON Sèrie de valors que pren una variable temporal, que inclou les fluctuacions esdevingudes en un any o una part d’un any (estació, mes, setmana o dia).

->estacionament

■estacionament

Part. sil.: es_ta_ci_o_na_ment

[de estacionar]

m 1 Acció d’estacionar o estacionar-se;

2 l’efecte.

->estacionar

■estacionar

Part. sil.: es_ta_ci_o_nar

[de estació]

v 1 tr Assignar un punt de parada o un lloc d’estada.

2 1 tr Fer deturar per un cert temps en un lloc determinat. Estacionar un cotxe en un aparcament.

2 pron Ens hi hem estacionat mitja hora llarga.

3 pron Esdevenir estacionari.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estacionar

GERUNDI: estacionant

PARTICIPI: estacionat, estacionada, estacionats, estacionades

INDICATIU PRESENT: estaciono, estaciones, estaciona, estacionem, estacioneu, estacionen

INDICATIU IMPERFET: estacionava, estacionaves, estacionava, estacionàvem, estacionàveu, estacionaven

INDICATIU PASSAT: estacioní, estacionares, estacionà, estacionàrem, estacionàreu, estacionaren

INDICATIU FUTUR: estacionaré, estacionaràs, estacionarà, estacionarem, estacionareu, estacionaran

INDICATIU CONDICIONAL: estacionaria, estacionaries, estacionaria, estacionaríem, estacionaríeu, estacionarien

SUBJUNTIU PRESENT: estacioni, estacionis, estacioni, estacionem, estacioneu, estacionin

SUBJUNTIU IMPERFET: estacionés, estacionessis, estacionés, estacionéssim, estacionéssiu, estacionessin

IMPERATIU: estaciona, estacioni, estacionem, estacioneu, estacionin

->estacionari

■estacionari -ària

Part. sil.: es_ta_ci_o_na_ri

[de estacionar]

adj 1 1 Que no canvia d’estat o condició, que no millora ni empitjora. El malalt es troba en una fase estacionària. El temps es manté estacionari.

2 ASTR Dit del planeta aparentment parat en la seva òrbita pel fenomen de l’estació dels planetes.

2 estat estacionari ECON Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.

->estacionarietat

estacionarietat

Part. sil.: es_ta_ci_o_na_ri_e_tat

f Propietat d’ésser estacionari.

->estada

■estada

[de estar; 1a FONT: s. XIII]

f 1 1 Acció d’estar, d’aturar-se en un indret; sojorn. Tota la setmana farem estada en un hotel. Va escriure la novel·la durant la seva estada a París.

2 Període d’aprenentatge d’una professió, especialment pràctic o d’especialització, sota el guiatge de tècnics especialistes i, generalment, en un lloc fora de la residència habitual. Una estada en una agència de publicitat de París.

3 ESPORT Període de preparació d’un esportista o un equip fora del lloc d’entrenament habitual abans del començament d’una temporada.

2 dial 1 A Menorca, estiueig, especialment el temps que els senyors passen a llurs possessions.

2 fer l’estada Estiuejar.

->estadal

■estadal

[probablement d’un ll. vg. *statuale, resultat d’un ll. de glosses ant. statarium ‘canelobre’, paral·lel del gr. td. statḗr, íd., alterat per influx de statua; 1a FONT: 1036]

m Candela prima i molt llarga que hom sol tenir enrotllada amb algunes voltes perquè ocupi poc lloc.

->estadant

■estadant -a

[de estar; 1a FONT: 1068]

m i f 1 ant Habitant, resident.

2 DR CIV Inquilí, llogater.

->estadi

■estadi

[del ll. stadium, i aquest, del gr. stádion, íd.; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 1 HIST Mida de longitud grega equivalent a 200 m, aproximadament.

2 HIST A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.

3 p anal ESPORT Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.

2 1 Període que hom observa en un fenomen.

2 EMBRIOL Cadascun dels períodes que hom observa en el desenvolupament dels animals.

3 PAT Període d’una malaltia.

4 PSIC Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.

->estàdia

■estàdia

Part. sil.: es_tà_di_a

[del gr. stádios, -a, -on ‘que s’aguanta’]

f TOPOG Mira graduada en centímetres utilitzada per a la mesura indirecta de la distància entre dos punts d’un terreny.

->estadígraf

estadígraf

[de estadí(stica) i -graf]

m ESTAD Gràfic que representa una sèrie estadística.

->estadimetria

■estadimetria

Part. sil.: es_ta_di_me_tri_a

[de estàdia i -metria]

f TOPOG Procediment indirecte per a la mesura de distàncies mitjançant l’ús d’estàdies i taquímetres.

->estadista

■estadista

[de estat; 1a FONT: 1803, DEst.]

m i f 1 Polític.

2 Persona versada en els afers de l’estat.

->estadístic

■estadístic -a

[del fr. statistique, íd., i aquest, probablement de l’it. statistico, íd., der. de stato, ll. status ‘posició, situació, estat’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’estadística o a les estadístiques.

2 m i f Persona que s’ocupa de fer estudis o treballs estadístics.

3 m ESTAD Valor que hom calcula mitjançant les dades d’una mostra i que serveix per a estimar un paràmetre de la població mare.

4 f ESTAD Conjunt de dades i fets aplegats, classificats i computats.

->estadística

■estadística

f ESTAD 1 Ciència, mètode, tècniques, operació d’anàlisi matemàtica, que permeten d’estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.

2 estadística econòmica i social Branca de l’estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l’estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.

->estadísticament

estadísticament

[de estadístic]

adv D’acord amb els principis de l’estadística.

->estafa

■estafa

[de estafar; 1a FONT: 1696, DLac.]

1 f DR PEN Delicte contra la propietat que consisteix a causar un perjudici patrimonial a una persona en benefici propi mitjançant engany.

2 m i f Estafador.

->estafada

■estafada

[de estafar; 1a FONT: c. 1890]

f 1 Acció d’estafar;

2 l’efecte.

->estafador

■estafador -a

[de estafar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f DR PEN Persona que fa una estafa.

->estafar

■estafar

[del cast. estafar, íd., i aquest, de l’it. staffare ‘perdre l’estrep’, der. de staffa ‘estrep’, perquè l’estafat queda en fals com el genet que perd l’estrep; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr DR PEN Fer una estafa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estafar

GERUNDI: estafant

PARTICIPI: estafat, estafada, estafats, estafades

INDICATIU PRESENT: estafo, estafes, estafa, estafem, estafeu, estafen

INDICATIU IMPERFET: estafava, estafaves, estafava, estafàvem, estafàveu, estafaven

INDICATIU PASSAT: estafí, estafares, estafà, estafàrem, estafàreu, estafaren

INDICATIU FUTUR: estafaré, estafaràs, estafarà, estafarem, estafareu, estafaran

INDICATIU CONDICIONAL: estafaria, estafaries, estafaria, estafaríem, estafaríeu, estafarien

SUBJUNTIU PRESENT: estafi, estafis, estafi, estafem, estafeu, estafin

SUBJUNTIU IMPERFET: estafés, estafessis, estafés, estaféssim, estaféssiu, estafessin

IMPERATIU: estafa, estafi, estafem, estafeu, estafin

->estafaril·lat

estafaril·lat -ada

[probable der. de fer³ amb el prefix estra- [ll. extra] i el sufix mallorquí il·lat, que donà l’ant. estraferil·lar, alterat per dissimilació]

adj dial 1 Molt espantat, astorat.

2 Atònit, esbalaït.

->estaferm

■estaferm

[de l’it. stafermo ‘estigues ferm, aguanta’t dret’; 1a FONT: 1619]

m 1 JOCS Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.

2 fig Persona aturada, inútil, que fa nosa.

->estafeta

■estafeta

[de l’it. staffetta, íd., abreviació de corriere a staffetta ‘correu a cavall’ (staffetta, dimin. de staffa ‘estrep’); 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 CORR Oficina on són lliurades i recollides les cartes que hom tramet per correu.

2 HIST 1 Correu que anava a cavall d’un lloc a un altre.

2 Correu especial per al servei diplomàtic.

->estafeter

■estafeter -a

[de estafeta]

m i f Encarregat d’una estafeta.

->estafileàcies

estafileàcies

Part. sil.: es_ta_fi_le_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de dicotiledònies que comprèn una trentena d’espècies d’arbres i arbusts de fulles compostes, flors regulars i fruit capsular.

2 sing Planta de la família de les estafileàcies.

->estafilí

■estafilí

m ENTOM Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids (Staphylinus sp), de cos allargat i èlitres molt curts, amb dos agullons a l’abdomen en forma de tenalles.

->estafilínids

estafilínids

m ENTOM 1 pl Família de coleòpters, amb els èlitres molt reduïts i cos de forma allargada.

2 sing Coleòpter de la família dels estafilínids.

->estafilo-

■estafilo-

Forma prefixada del mot grec staphylḗ, -ḗs, que significa ‘raïm’, ‘úvula’. Ex.: estafilococ.

->estafilococ

■estafilococ

m MICROB 1 Gènere de cocs grampositius i immòbils de la família de les micrococcàcies (Staphylococcus), que són sapròfits i poden causar infeccions (furóncols) a la pell i a les mucoses.

2 Agrupació de cocs en grups irregulars.

->estafilocòccia

estafilocòccia

Part. sil.: es_ta_fi_lo_còc_ci_a

f PAT Nom genèric donat a les malalties produïdes per estafilococs patogènics.

->estafisàgria

■estafisàgria

Part. sil.: es_ta_fi_sà_gri_a

f BOT Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium staphysagria), de fulles palmatilobulades i flors blaves en ramells.

->estagellenc

estagellenc -a

adj i m i f D’Estagell (Rosselló).

->estagflació

■estagflació

Part. sil.: es_tag_fla_ci_ó

[aglutinació de estagnació i inflació]

f ECON Procés d’estagnació amb inflació.

->estagirita

estagirita

1 adj i m i f D’Estagira (Grècia).

2 l’Estagirita Aristòtil.

->estagnació

■estagnació

Part. sil.: es_tag_na_ci_ó

[formació culta analògica sobre la base del ll. stagnare ‘estancar-se’]

f 1 Cessació de circulació, especialment d’un fluid. Estagnació de la sang.

2 fig ECON Estancament.

->estagnant

■estagnant

[del ll. stagnans, -ntis, participi pres. de stagnare ‘estancar-se’]

adj Que no circula, dit especialment d’un fluid. Aigües estagnants.

->estai

■estai

Part. sil.: es_tai

[del fr. ant. estay, íd., i aquest, del germ. frànc. *stâg, íd.; 1a FONT: 1331]

m CONSTR NAV 1 1 Cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

2 estai de cabeça Estai que va ferm al topall dels mastelers.

3 estai volant Estai que no és absolutament ferm, sinó que es pot afluixar quan convé.

2 Vela que va fermada a l’estai.

->estaiar

■estaiar

Part. sil.: es_ta_iar

[de estai]

v tr CONSTR NAV 1 Fermar un pal mitjançant un estai.

2 Tesar i trincar els estais.

3 Inclinar els pals cap a proa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estaiar

GERUNDI: estaiant

PARTICIPI: estaiat, estaiada, estaiats, estaiades

INDICATIU PRESENT: estaio, estaies, estaia, estaiem, estaieu, estaien

INDICATIU IMPERFET: estaiava, estaiaves, estaiava, estaiàvem, estaiàveu, estaiaven

INDICATIU PASSAT: estaí, estaiares, estaià, estaiàrem, estaiàreu, estaiaren

INDICATIU FUTUR: estaiaré, estaiaràs, estaiarà, estaiarem, estaiareu, estaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: estaiaria, estaiaries, estaiaria, estaiaríem, estaiaríeu, estaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: estaï, estaïs, estaï, estaiem, estaieu, estaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: estaiés, estaiessis, estaiés, estaiéssim, estaiéssiu, estaiessin

IMPERATIU: estaia, estaï, estaiem, estaieu, estaïn

->estalactita

■estalactita

[del gr. stalaktós ‘que degota’, der. de staláttō ‘degotar’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOMORF Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.

->estalactític

■estalactític -a

adj GEOMORF Relatiu o pertanyent a les estalactites.

->estalagmita

■estalagmita

[del gr. stalagmós ‘acció de degotar, degotís’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOMORF Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.

->estalagmític

■estalagmític -a

adj GEOMORF Relatiu o pertanyent a les estalagmites.

->estalinisme

■estalinisme

m HIST i POLÍT Interpretació teoricopràctica del marxisme leninisme imperant a l’URSS i dins els partits comunistes ortodoxos d’arreu del món durant el govern de Josif Stalin, considerada com una degeneració burocràtica de l’estat obrer soviètic i de la Tercera Internacional.

->estalinista

■estalinista

1 adj Relatiu o pertanyent a l’estalinisme.

2 m i f Partidari de l’estalinisme.

->estall

estall

m dial Escarada. Treballar a estall.

->estaló

■estaló

[de l’ant. estoló, i aquest, del ll. stolo, -ōnis ‘tany, esqueix, estaca’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m AGR Pal bifurcat en un dels extrems que serveix per a sostenir les branques dels arbres, armar parrals, etc.

->estaloc

■estaloc

[variant de estaló]

m AGR Tros que resta d’una branca en tallar-la quan hom no la talla arran del tronc.

->estalonada¹

■estalonada¹

[de estalonar¹]

f Conjunt d’estalons que sostenen una cosa.

->estalonada²

■estalonada²

[de estalonar²]

f 1 Acció d’estalonar²;

2 l’efecte.

->estalonar¹

■estalonar¹

[de estaló]

v tr Sostenir alguna cosa amb estalons; apuntalar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estalonar

GERUNDI: estalonant

PARTICIPI: estalonat, estalonada, estalonats, estalonades

INDICATIU PRESENT: estalono, estalones, estalona, estalonem, estaloneu, estalonen

INDICATIU IMPERFET: estalonava, estalonaves, estalonava, estalonàvem, estalonàveu, estalonaven

INDICATIU PASSAT: estaloní, estalonares, estalonà, estalonàrem, estalonàreu, estalonaren

INDICATIU FUTUR: estalonaré, estalonaràs, estalonarà, estalonarem, estalonareu, estalonaran

INDICATIU CONDICIONAL: estalonaria, estalonaries, estalonaria, estalonaríem, estalonaríeu, estalonarien

SUBJUNTIU PRESENT: estaloni, estalonis, estaloni, estalonem, estaloneu, estalonin

SUBJUNTIU IMPERFET: estalonés, estalonessis, estalonés, estalonéssim, estalonéssiu, estalonessin

IMPERATIU: estalona, estaloni, estalonem, estaloneu, estalonin

->estalonar²

■estalonar²

[de taló; 1a FONT: 1839, DLab.]

v tr 1 Fer desprendre del peu (d’algú) la sabata o un altre calçat trepitjant-la-hi per darrere. No vull anar davant teu perquè sempre m’estalones.

2 1 p ext Seguir algú molt de prop, encalçar molt de la vora.

2 fig Les desgràcies l’han estalonat des que era petit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estalonar

GERUNDI: estalonant

PARTICIPI: estalonat, estalonada, estalonats, estalonades

INDICATIU PRESENT: estalono, estalones, estalona, estalonem, estaloneu, estalonen

INDICATIU IMPERFET: estalonava, estalonaves, estalonava, estalonàvem, estalonàveu, estalonaven

INDICATIU PASSAT: estaloní, estalonares, estalonà, estalonàrem, estalonàreu, estalonaren

INDICATIU FUTUR: estalonaré, estalonaràs, estalonarà, estalonarem, estalonareu, estalonaran

INDICATIU CONDICIONAL: estalonaria, estalonaries, estalonaria, estalonaríem, estalonaríeu, estalonarien

SUBJUNTIU PRESENT: estaloni, estalonis, estaloni, estalonem, estaloneu, estalonin

SUBJUNTIU IMPERFET: estalonés, estalonessis, estalonés, estalonéssim, estalonéssiu, estalonessin

IMPERATIU: estalona, estaloni, estalonem, estaloneu, estalonin

->estalvi

■estalvi -àlvia

[de estalviar; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 adj 1 Que ha escapat d’un perill.

2 Que no ha estat perjudicat. Va tornar sa i estalvi.

2 m 1 Acció d’estalviar.

2 Allò que hom estalvia. Estalvis de diners, de roba, de temps, de feina.

3 ECON Part de la renda d’un país, en un exercici econòmic, no despesa en consum.

4 fer estalvi (o estalvis) esp estalviar 1.

3 m pl 1 Estri de metall, fusta, etc., sobre el qual hom posa les cassoles, les olles, etc., que porta a taula per tal d’evitar que embrutin o cremin les tovalles.

2 els estalvis (o hi ha estalvis que) es mengen (o foraden) les estovalles Refrany que, jugant amb el doble sentit d’‘estalvi’, significa que de vegades, per voler estalviar, s’hi surt perdent.

4 estalvi de pantalla INFORM Utilitat d’un ordinador que, un cop transcorregut el temps preestablert d’inactivitat de la màquina, enfosqueix la pantalla o hi projecta seqüències d’imatges animades, per tal d’evitar que l’exposició d’una mateixa imatge durant llarga estona provoqui danys en el monitor.

->estalviada

■estalviada

Part. sil.: es_tal_vi_a_da

[de estalviar]

f 1 Acció d’estalviar;

2 l’efecte.

->estalviador

■estalviador -a

Part. sil.: es_tal_vi_a_dor

[de estalviar]

adj Que estalvia.

->estalviaire

■estalviaire

Part. sil.: es_tal_vi_ai_re

[de estalviar]

adj Estalviador.

->estalviar

■estalviar

Part. sil.: es_tal_vi_ar

[potser d’un ll. vg. td. *estalbeare, der. del basc estalbe ‘protecció; lloc protegit’, de estal-i ‘protegir’ amb el sufix -be ‘a sota’; 1a FONT: s. XII]

v 1 tr 1 Guardar una part del diner de què hom disposa.

2 abs Si de jove estalvies, de vell seràs ric.

2 tr 1 Reduir una part del consum o de l’ús que hom fa d’una cosa. Suca les llesques només per una banda i estalvia tomàquets.

2 Deixar de despendre o d’emprar. Si agafes el tren en lloc del cotxe, estalviaràs força diners. Mengen directament damunt la taula i estalvien les estovalles. Posa’t un jersei i estalviaràs la camisa.

3 1 tr Evitar una cosa, fer que no es produeixi. Anestesieu-lo i li estalviareu dolors. No estalvia cap esforç.

2 pron Estalviar-se, algú, una despesa.

4 tr Salvar, preservar. L’ha estalviat de morir ofegat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estalviar

GERUNDI: estalviant

PARTICIPI: estalviat, estalviada, estalviats, estalviades

INDICATIU PRESENT: estalvio, estalvies, estalvia, estalviem, estalvieu, estalvien

INDICATIU IMPERFET: estalviava, estalviaves, estalviava, estalviàvem, estalviàveu, estalviaven

INDICATIU PASSAT: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren

INDICATIU FUTUR: estalviaré, estalviaràs, estalviarà, estalviarem, estalviareu, estalviaran

INDICATIU CONDICIONAL: estalviaria, estalviaries, estalviaria, estalviaríem, estalviaríeu, estalviarien

SUBJUNTIU PRESENT: estalviï, estalviïs, estalviï, estalviem, estalvieu, estalviïn

SUBJUNTIU IMPERFET: estalviés, estalviessis, estalviés, estalviéssim, estalviéssiu, estalviessin

IMPERATIU: estalvia, estalviï, estalviem, estalvieu, estalviïn

->estalzí

■estalzí

[del ll. stĭllĭcĭdĭum ‘aigua de pluja, de goteres, que degota’, comp. del ll. stĭlla ‘gota’ i cadĕre ‘caure’, aplicat a l’aigua que degota de les xemeneies; 1a FONT: s. XIII]

m Sutge.

->estalzim

■estalzim

[variant de estalzí]

m Sutge.

->estam

■estam

[del ll. stamen ‘ordit; fibra, filament’; 1a FONT: 1252]

m 1 BOT Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.

2 TÈXT 1 Fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura.

2 Teixit d’estam. Un vestit d’estam.

->estamenejar

■estamenejar

[d’origen incert]

v tr dial Sacsejar violentament.

->estamenera

■estamenera

[del gr. medieval staminária, pl. de staminárion, íd., dimin. de stamís, -ĩnos, íd.; 1a FONT: 1839, DLab.]

f CONSTR NAV Peça de fusta que va pernada al medís i puja pel costat de l’embarcació fins a coberta per formar la carcassa del buc.

->estament

■estament

[de estar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 Classe, condició social.

2 HIST 1 Braç, condició.

2 A l’antic règim, grup social amb certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne.

->estamental

estamental

[de estament]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estament.

2 Estructurat o organitzat en estaments.

->estamenya

■estamenya

[del ll. (texta) staminea ‘teixits d’estam’, der. de stamen ‘ordit’; 1a FONT: s. XIII]

f 1 SUR Nom genèric dels carracs o taps de qualitat molt dolenta.

2 TÈXT Teixit assarjat de llana o estam, generalment negre, emprat per a la confecció d’hàbits d’ordes religiosos.

->estamer

■estamer -a

[de estam]

m i f TÈXT Fabricant d’estam.

->estaminal

■estaminal

[de estam]

adj BOT Relatiu o pertanyent als estams o a l’androceu.

->estaminífer

estaminífer -a

adj BOT Que té estams.

->estaminodi

■estaminodi

m BOT Estam estèril, que pot ésser atrofiat o haver-se transformat en nectari, en peça petaloide, etc.

->estamordiment

■estamordiment

[de estamordir; 1a FONT: s. XIV]

m 1 Acció d’estamordir o estamordir-se;

2 l’efecte.

->estamordir

■estamordir

[probable der. de mort¹ amb el prefix estra- (ll. extra), que donà l’ant. estramordir, alterat per dissimilació; 1a FONT: s. XIV]

v 1 tr Atordir, deixar com mort, sense sentits.

2 tr i pron Esporuguir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estamordir

GERUNDI: estamordint

PARTICIPI: estamordit, estamordida, estamordits, estamordides

INDICATIU PRESENT: estamordeixo, estamordeixes, estamordeix, estamordim, estamordiu, estamordeixen

INDICATIU IMPERFET: estamordia, estamordies, estamordia, estamordíem, estamordíeu, estamordien

INDICATIU PASSAT: estamordí, estamordires, estamordí, estamordírem, estamordíreu, estamordiren

INDICATIU FUTUR: estamordiré, estamordiràs, estamordirà, estamordirem, estamordireu, estamordiran

INDICATIU CONDICIONAL: estamordiria, estamordiries, estamordiria, estamordiríem, estamordiríeu, estamordirien

SUBJUNTIU PRESENT: estamordeixi, estamordeixis, estamordeixi, estamordim, estamordiu, estamordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estamordís, estamordissis, estamordís, estamordíssim, estamordíssiu, estamordissin

IMPERATIU: estamordeix, estamordeixi, estamordim, estamordiu, estamordeixin

->estampa

■estampa

[de estampar; 1a FONT: 1486]

f 1 1 GRÀF Imatge obtinguda per l’empremta d’una pedra litogràfica, d’una planxa gravada, impregnada d’una tinta especial.

2 esp Imatge impresa de tema religiós.

3 fig Figura total d’una persona o un animal. Tenir bona o mala estampa.

4 ésser l’estampa (d’algú) loc verb Assemblar-s’hi molt. Aquesta noieta és l’estampa de l’àvia. És la teva mateixa estampa.

2 1 Nom de certs motlles d’estampar.

2 METAL·L Matriu d’estampació.

3 TÈXT Primer motlle de perfil que els estampadors a mà fan d’un dibuix quan és de distints colors.

3 MAR Superfície llisa de la popa dels velers en la part estreta de llur buc, damunt la qual hom escriu el nom del vaixell i la localitat on és matriculat.

->estampació

■estampació

Part. sil.: es_tam_pa_ci_ó

[de estampar]

f 1 1 Acció d’estampar;

2 l’efecte.

2 esp TÈXT Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix.

3 GRÀF Impressió.

4 METAL·L Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o una làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.

->estampada

■estampada

[de estampar; 1a FONT: 1840]

f GRÀF 1 Impressió.

2 Edició.

->estampador

■estampador -a

[de estampar]

OFIC 1 adj Que estampa.

2 m i f 1 Persona que estampa.

2 Impressor.

->estampar

■estampar

[probablement del fr. estamper, ant. ‘esclafar; capolar’ i després ‘imprimir’, del germ. frànc. *stampôn ‘capolar’; 1a FONT: c. 1500]

v tr 1 TÈXT 1 GRÀF Fer un dibuix amb tintes o colorants, sobre un material tèxtil, paper, cartó, etc., per mitjà d’un motlle o de qualsevol sistema d’estampació.

2 màquina d’estampar Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.

2 1 Deixar marcada sobre una cosa l’empremta d’una altra. Aquest dibuix s’ha d’estampar sobre seda. Estampar el peu a l’arena.

2 fig T’estamparé aquests cinc dits a la cara. D’una empenta el va estampar a la paret.

3 GRÀF Imprimir.

4 METAL·L Transformar els metalls per estampació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estampar

GERUNDI: estampant

PARTICIPI: estampat, estampada, estampats, estampades

INDICATIU PRESENT: estampo, estampes, estampa, estampem, estampeu, estampen

INDICATIU IMPERFET: estampava, estampaves, estampava, estampàvem, estampàveu, estampaven

INDICATIU PASSAT: estampí, estampares, estampà, estampàrem, estampàreu, estamparen

INDICATIU FUTUR: estamparé, estamparàs, estamparà, estamparem, estampareu, estamparan

INDICATIU CONDICIONAL: estamparia, estamparies, estamparia, estamparíem, estamparíeu, estamparien

SUBJUNTIU PRESENT: estampi, estampis, estampi, estampem, estampeu, estampin

SUBJUNTIU IMPERFET: estampés, estampessis, estampés, estampéssim, estampéssiu, estampessin

IMPERATIU: estampa, estampi, estampem, estampeu, estampin

->estampat

■estampat -ada

[de estampar; 1a FONT: 1803, DEst.]

1 GRÀF i TÈXT 1 adj i m Dit del teixit, la tela, el paper, etc., decorats amb el sistema d’estampació.

2 m Dibuix que hom obté per estampació.

3 m Estampació.

2 adj METAL·L Dit de la peça, l’objecte, etc., metàl·lic afaiçonat per estampació.

->estamper

■estamper -a

[de estampa; 1a FONT: 1494]

1 m i f Persona que fa estampes o en ven.

2 m ant Impressor.

->estamperia

■estamperia

Part. sil.: es_tam_pe_ri_a

[de estamper]

f Obrador o botiga de l’estamper.

->estampià

estampià -ana

Part. sil.: es_tam_pi_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’estampià.

2 m Estatge que comprèn una gran part de l’oligocè de la conca de París entre el sannoisià i el catià.

->estampida

■estampida

[de estampir]

f 1 MÚS i POÈTICA Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents.

2 Fugida impetuosa i descontrolada d’un grup d’animals. L’explosió provocà una estampida de búfals.

->estampidor

■estampidor

[de estampir]

m 1 CONSTR Travesser que suporta els esforços laterals, en sentits oposats, que exerceixen sobre ell dos elements constructius.

2 OFIC 1 Eina de ferrer, en forma de martell amb el cap aprimat, que hom empra per a obrir forats en el ferro calent.

2 Eina de ferrer i llauner, en forma de barra de ferro amb un clot en un extrem, la qual, en rebre els cops de martell per l’altre extrem, serveix per a fer entrar els reblons i reblar-los.

->estampilla

■estampilla

[del cast. estampilla, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Segell en què hi ha estampada la signatura d’algú.

2 Marca que hom estampa en un objecte per constatar-ne l’autenticitat.

->estampillar

■estampillar

[de estampilla]

v tr Marcar amb una estampilla.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estampillar

GERUNDI: estampillant

PARTICIPI: estampillat, estampillada, estampillats, estampillades

INDICATIU PRESENT: estampillo, estampilles, estampilla, estampillem, estampilleu, estampillen

INDICATIU IMPERFET: estampillava, estampillaves, estampillava, estampillàvem, estampillàveu, estampillaven

INDICATIU PASSAT: estampillí, estampillares, estampillà, estampillàrem, estampillàreu, estampillaren

INDICATIU FUTUR: estampillaré, estampillaràs, estampillarà, estampillarem, estampillareu, estampillaran

INDICATIU CONDICIONAL: estampillaria, estampillaries, estampillaria, estampillaríem, estampillaríeu, estampillarien

SUBJUNTIU PRESENT: estampilli, estampillis, estampilli, estampillem, estampilleu, estampillin

SUBJUNTIU IMPERFET: estampillés, estampillessis, estampillés, estampilléssim, estampilléssiu, estampillessin

IMPERATIU: estampilla, estampilli, estampillem, estampilleu, estampillin

->estampillat

■estampillat

[de estampillar]

m Acció d’estampillar.

->estampir

■estampir

[probablement de l’oc. ant. estampir ‘tancar violentament, espetegar com un tro’, del germ. gòt. *stampjan, variant de la mateixa arrel de estampar]

v tr 1 Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra, o a unes altres, i tenir-les en un contacte estret que n’impossibiliti el moviment.

2 Introduir una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada.

3 Empènyer o aguantar fort un objecte per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estampir

GERUNDI: estampint

PARTICIPI: estampit, estampida, estampits, estampides

INDICATIU PRESENT: estampeixo, estampeixes, estampeix, estampim, estampiu, estampeixen

INDICATIU IMPERFET: estampia, estampies, estampia, estampíem, estampíeu, estampien

INDICATIU PASSAT: estampí, estampires, estampí, estampírem, estampíreu, estampiren

INDICATIU FUTUR: estampiré, estampiràs, estampirà, estampirem, estampireu, estampiran

INDICATIU CONDICIONAL: estampiria, estampiries, estampiria, estampiríem, estampiríeu, estampirien

SUBJUNTIU PRESENT: estampeixi, estampeixis, estampeixi, estampim, estampiu, estampeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estampís, estampissis, estampís, estampíssim, estampíssiu, estampissin

IMPERATIU: estampeix, estampeixi, estampim, estampiu, estampeixin

->estanc¹

■estanc¹

[de estancar; 1a FONT: 1575, DPou.]

m 1 HIST Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.

2 A l’estat espanyol, establiment on hom ven tabac, segells mòbils i de correu i efectes timbrats.

->estanc²

■estanc² -a

[v. estanc¹]

adj TECNOL Dit del vas, el recipient, el compartiment, etc., tancat de manera que no hi pugui entrar, o no en pugui sortir, aigua o cap altre fluid.

->estança

■estança

Cp. estada

[de estar; 1a FONT: s. XIX]

f 1 Habitació, apartament.

2 MÈTR Estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs, en nombre i disposició variables.

->estancació

■estancació

Part. sil.: es_tan_ca_ci_ó

[de estancar]

f Estancament.

->estancament

■estancament

[de estancar]

m 1 1 Acció d’estancar o estancar-se;

2 l’efecte.

2 Estanc.

3 ECON Situació en què el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu.

->estancar

■estancar

[del ll. vg. *extancare, der. de *tancare, d’origen segurament preromà, *tanko ‘subjectar, fixar’; 1a FONT: s. XIII]

v 1 1 tr Deturar el curs d’una cosa, especialment d’un líquid.

2 pron Quan les aigües s’estanquen formen llacs, bassiols, estanys, etc.

2 tr ECON Privar, l’administració, la venda lliure d’un producte i concedir-ne el monopoli a una institució determinada.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estancar

GERUNDI: estancant

PARTICIPI: estancat, estancada, estancats, estancades

INDICATIU PRESENT: estanco, estanques, estanca, estanquem, estanqueu, estanquen

INDICATIU IMPERFET: estancava, estancaves, estancava, estancàvem, estancàveu, estancaven

INDICATIU PASSAT: estanquí, estancares, estancà, estancàrem, estancàreu, estancaren

INDICATIU FUTUR: estancaré, estancaràs, estancarà, estancarem, estancareu, estancaran

INDICATIU CONDICIONAL: estancaria, estancaries, estancaria, estancaríem, estancaríeu, estancarien

SUBJUNTIU PRESENT: estanqui, estanquis, estanqui, estanquem, estanqueu, estanquin

SUBJUNTIU IMPERFET: estanqués, estanquessis, estanqués, estanquéssim, estanquéssiu, estanquessin

IMPERATIU: estanca, estanqui, estanquem, estanqueu, estanquin

->estancat

estancat -ada

[de estancar]

adj Sotmès a estancament. Hi ha aigua estancada a la banyera; deu estar embussada. Productes, gèneres, estancats. Mireu de resoldre els afers estancats per poder tirar endavant.

->estància

■estància

Part. sil.: es_tàn_ci_a

[del b. ll. stantia, pl. n. de stans, -ntis, participi pres. de stare ‘estar’; 1a FONT: 1490, Tirant]

f A Menorca, predi que no arriba a l’extensió d’un lloc, generalment de menys de 20 ha, en el qual viu o no el masover.

->estand

■estand

Hom.: estant

[de l’angl. stand, postverbal de to stand ‘estar dret’]

m Instal·lació per a la promoció i venda de productes que les empreses i entitats munten durant la celebració de fires, exposicions, etc.

->estàndard

■estàndard

[de l’angl. standard, íd. (s. XV), pres del fr. ant. estandart, del frànc. *standhart, a través de l’anglonormand estaundart (v. estendard)]

1 m 1 Tipus, model, norma. Aquestes peces no s’ajusten als estàndards internacionals.

2 Nivell, grau qualitatiu, mitjana qualitativa. Estàndard de vida.

2 adj inv 1 Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard.

2 llengua estàndard (o simplement estàndard) LING Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació, confluència i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació supradialectal.

3 adj inv Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.

4 adj inv fig Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.

->estandardització

■estandardització

Part. sil.: es_tan_dar_dit_za_ci_ó

[de estandarditzar]

f 1 1 Acció d’estandarditzar o d’estandarditzar-se;

2 l’efecte.

2 ECON Especificació de les característiques d’un producte per a facilitar-ne la fabricació en sèrie.

->estandarditzar

■estandarditzar

[de estàndard]

v 1 tr Conformar a un estàndard. Estandarditzar un producte.

2 1 tr Uniformar.

2 pron La manera de viure s’estandarditza cada dia més.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estandarditzar

GERUNDI: estandarditzant

PARTICIPI: estandarditzat, estandarditzada, estandarditzats, estandarditzades

INDICATIU PRESENT: estandarditzo, estandarditzes, estandarditza, estandarditzem, estandarditzeu, estandarditzen

INDICATIU IMPERFET: estandarditzava, estandarditzaves, estandarditzava, estandarditzàvem, estandarditzàveu, estandarditzaven

INDICATIU PASSAT: estandarditzí, estandarditzares, estandarditzà, estandarditzàrem, estandarditzàreu, estandarditzaren

INDICATIU FUTUR: estandarditzaré, estandarditzaràs, estandarditzarà, estandarditzarem, estandarditzareu, estandarditzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estandarditzaria, estandarditzaries, estandarditzaria, estandarditzaríem, estandarditzaríeu, estandarditzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estandarditzi, estandarditzis, estandarditzi, estandarditzem, estandarditzeu, estandarditzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estandarditzés, estandarditzessis, estandarditzés, estandarditzéssim, estandarditzéssiu, estandarditzessin

IMPERATIU: estandarditza, estandarditzi, estandarditzem, estandarditzeu, estandarditzin

->estandarditzat

estandarditzat -ada

[de estandarditzar]

adj 1 Conforme a un estàndard.

2 Uniformat. Idees estandarditzades.

->estann-

estann-

Forma prefixada del mot llatí stannum, que significa ‘estany’. Ex.: estannat, estannita.

->estannà

■estannà

m QUÍM Hidrur d’estany, de fórmula SnH₄.

->estannat

■estannat -ada

[del b. ll. stannatus, -a, -um, íd. der. del b. ll. stannum ‘estany’]

QUÍM 1 adj Que conté estany.

2 m Qualsevol compost d’estany on aquest actua amb una valència o nombre d’oxidació +4.

->estanni-

■estanni-

QUÍM Forma prefixada del mot llatí stannum, que significa ‘estany’. Ex.: estannífer.

->estànnic

■estànnic -a

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. stannum ‘estany’]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’estany.

2 Que conté estany.

3 esp Dit dels composts d’estany en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació +4.

->estannífer

■estannífer -a

[de estanni- i -fer]

adj Que conté estany.

->estannita

estannita

f MINERAL Sulfur d’estany, ferro i coure, S₄SnFeCu₂, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal, anomenat també pirita d’estany.

->estanno-

■estanno-

Forma prefixada del mot llatí stannum, que significa ‘estany’. Ex.: estannofluorur.

->estannós

■estannós -osa

[formació culta analògica sobre la base del b. ll. stannum ‘estany’]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent a l’estany.

2 Que conté estany.

3 Dit especialment dels composts d’estany en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació +2.

->estanquer

■estanquer -a

[de estanc¹]

m i f 1 Persona que té un estanc.

2 Persona que té al seu càrrec la venda pública en un estanc.

->estanquitat

■estanquitat

[de estanc²]

f Qualitat d’estanc. L’estanquitat del buc d’un vaixell, d’un rellotge de polsera.

->estanquitzar

estanquitzar

[de estanc²]

v tr Fer estanc (un recipient, un compartiment, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estanquitzar

GERUNDI: estanquitzant

PARTICIPI: estanquitzat, estanquitzada, estanquitzats, estanquitzades

INDICATIU PRESENT: estanquitzo, estanquitzes, estanquitza, estanquitzem, estanquitzeu, estanquitzen

INDICATIU IMPERFET: estanquitzava, estanquitzaves, estanquitzava, estanquitzàvem, estanquitzàveu, estanquitzaven

INDICATIU PASSAT: estanquitzí, estanquitzares, estanquitzà, estanquitzàrem, estanquitzàreu, estanquitzaren

INDICATIU FUTUR: estanquitzaré, estanquitzaràs, estanquitzarà, estanquitzarem, estanquitzareu, estanquitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estanquitzaria, estanquitzaries, estanquitzaria, estanquitzaríem, estanquitzaríeu, estanquitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estanquitzi, estanquitzis, estanquitzi, estanquitzem, estanquitzeu, estanquitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estanquitzés, estanquitzessis, estanquitzés, estanquitzéssim, estanquitzéssiu, estanquitzessin

IMPERATIU: estanquitza, estanquitzi, estanquitzem, estanquitzeu, estanquitzin

->estant¹

■estant¹

Hom.: estand

[del cast. estante]

m Prestatge.

->estant²

■estant²

Hom.: estand

[de estar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que està o roman en un lloc.

2 de (un lloc) estant 1 Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc. Jo m’ho mirava de la finestra estant. D’aquí estant no se sent res. De dalt estant el poble sembla molt petit.

2 fig De fora estant és fàcil de criticar.

->estanteria

■estanteria

Part. sil.: es_tan_te_ri_a

[de estant¹]

f dial Prestatgeria.

->estantís

■estantís -issa

[de estar; 1a FONT: 1324]

adj 1 Corromput per estagnació. Aire estantís. Aigües estantisses.

2 No fresc, que comença a alterar-se, a passar-se, a corrompre’s. Aquesta carn put: deu ésser una mica estantissa.

3 fig La nostra societat, mancada de contacte amb l’exterior, ha anat esdevenint més i més estantissa.

->estantol

■estantol

[de estantolar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

m Estintol.

->estantolar

■estantolar

[d’un encreuament de l’ant. estolonar, després estalonar¹, amb estant ‘puntal’; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v tr i pron Estintolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estantolar

GERUNDI: estantolant

PARTICIPI: estantolat, estantolada, estantolats, estantolades

INDICATIU PRESENT: estantolo, estantoles, estantola, estantolem, estantoleu, estantolen

INDICATIU IMPERFET: estantolava, estantolaves, estantolava, estantolàvem, estantolàveu, estantolaven

INDICATIU PASSAT: estantolí, estantolares, estantolà, estantolàrem, estantolàreu, estantolaren

INDICATIU FUTUR: estantolaré, estantolaràs, estantolarà, estantolarem, estantolareu, estantolaran

INDICATIU CONDICIONAL: estantolaria, estantolaries, estantolaria, estantolaríem, estantolaríeu, estantolarien

SUBJUNTIU PRESENT: estantoli, estantolis, estantoli, estantolem, estantoleu, estantolin

SUBJUNTIU IMPERFET: estantolés, estantolessis, estantolés, estantoléssim, estantoléssiu, estantolessin

IMPERATIU: estantola, estantoli, estantolem, estantoleu, estantolin

->estantolat

■estantolat -ada

[de estantolar]

adj HERÀLD Dit de la figura humana o animal amb les mans i les potes anteriors aplicades al tronc d’un arbre, a una columna, a una torre, etc.

->estany¹

■estany¹

[del ll. stagnum, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 GEOG Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.

2 Bassa o piscina construïda com a ornament en un parc o un jardí.

->estany²

■estany²

[del ll. stagnum o stannum, íd.; 1a FONT: 1249]

m QUÍM 1 1 [símb: Sn] Element metàl·lic del grup IVA de la taula periòdica, d’un pes atòmic de 118,69.

2 p ext Paper d’estany.

2 clorur d’estany (II) (o estannós) [SnCl₂] Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, obtingut per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany.

3 clorur d’estany (IV) (o estànnic) [SnCl₄] Líquid incolor càustic obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre l’estany.

4 òxid d’estany (II) (o estannós) [SnO] Pólvores de color marró fosc, obtingut escalfant l’hidròxid estannós (Sn[OH]₂).

5 òxid d’estany (IV) (o estànnic) [SnO₂] Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.

6 sulfur d’estany (II) (o estannós) [SnS] Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa).

->estanyada

■estanyada

[de estanyar²]

f 1 Acció d’estanyar²;

2 l’efecte.

->estanyadar

estanyadar

[de tanyada¹]

v tr AGR Tallar les tanyades o els tanys d’un arbre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estanyadar

GERUNDI: estanyadant

PARTICIPI: estanyadat, estanyadada, estanyadats, estanyadades

INDICATIU PRESENT: estanyado, estanyades, estanyada, estanyadem, estanyadeu, estanyaden

INDICATIU IMPERFET: estanyadava, estanyadaves, estanyadava, estanyadàvem, estanyadàveu, estanyadaven

INDICATIU PASSAT: estanyadí, estanyadares, estanyadà, estanyadàrem, estanyadàreu, estanyadaren

INDICATIU FUTUR: estanyadaré, estanyadaràs, estanyadarà, estanyadarem, estanyadareu, estanyadaran

INDICATIU CONDICIONAL: estanyadaria, estanyadaries, estanyadaria, estanyadaríem, estanyadaríeu, estanyadarien

SUBJUNTIU PRESENT: estanyadi, estanyadis, estanyadi, estanyadem, estanyadeu, estanyadin

SUBJUNTIU IMPERFET: estanyadés, estanyadessis, estanyadés, estanyadéssim, estanyadéssiu, estanyadessin

IMPERATIU: estanyada, estanyadi, estanyadem, estanyadeu, estanyadin

->estanyador

■estanyador -a

[de estanyar²]

m i f OFIC Persona que té per ofici estanyar.

->estanyaire

■estanyaire

Part. sil.: es_ta_nyai_re

[de estanyar²]

m i f OFIC Estanyador.

->estanyament

estanyament

m METAL·L Operació d’estanyar.

->estanyapaelles

■estanyapaelles

Part. sil.: es_ta_nya_pa_e_lles

m i f OFIC Persona que estanya paelles, casseroles i altres atuells de metall.

->estanyar¹

■estanyar¹

[de estany¹; 1a FONT: s. XV]

v 1 1 tr Convertir en estany¹. La pluja ha estanyat l’hort.

2 pron Amb la pluja s’estanyaran els camps.

2 1 pron Embassar-se. L’aigua s’ha estanyat al celler.

2 intr ant L’aigua estanya al llac.

3 tr Negar en aigua de mar (una barca de fusta) a fi de reinflar les taules per tal d’evitar que faci aigua.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estanyar

GERUNDI: estanyant

PARTICIPI: estanyat, estanyada, estanyats, estanyades

INDICATIU PRESENT: estanyo, estanyes, estanya, estanyem, estanyeu, estanyen

INDICATIU IMPERFET: estanyava, estanyaves, estanyava, estanyàvem, estanyàveu, estanyaven

INDICATIU PASSAT: estanyí, estanyares, estanyà, estanyàrem, estanyàreu, estanyaren

INDICATIU FUTUR: estanyaré, estanyaràs, estanyarà, estanyarem, estanyareu, estanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: estanyaria, estanyaries, estanyaria, estanyaríem, estanyaríeu, estanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: estanyi, estanyis, estanyi, estanyem, estanyeu, estanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: estanyés, estanyessis, estanyés, estanyéssim, estanyéssiu, estanyessin

IMPERATIU: estanya, estanyi, estanyem, estanyeu, estanyin

->estanyar²

■estanyar²

[de estany²; 1a FONT: 1575, DPou.]

v tr METAL·L Recobrir un metall d’una capa d’estany².

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estanyar

GERUNDI: estanyant

PARTICIPI: estanyat, estanyada, estanyats, estanyades

INDICATIU PRESENT: estanyo, estanyes, estanya, estanyem, estanyeu, estanyen

INDICATIU IMPERFET: estanyava, estanyaves, estanyava, estanyàvem, estanyàveu, estanyaven

INDICATIU PASSAT: estanyí, estanyares, estanyà, estanyàrem, estanyàreu, estanyaren

INDICATIU FUTUR: estanyaré, estanyaràs, estanyarà, estanyarem, estanyareu, estanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: estanyaria, estanyaries, estanyaria, estanyaríem, estanyaríeu, estanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: estanyi, estanyis, estanyi, estanyem, estanyeu, estanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: estanyés, estanyessis, estanyés, estanyéssim, estanyéssiu, estanyessin

IMPERATIU: estanya, estanyi, estanyem, estanyeu, estanyin

->estanyenc

estanyenc -a

adj i m i f De l’Estany (Bages).

->estanyer

■estanyer -a

[de estany²; 1a FONT: 1456]

m i f OFIC Persona que treballa l’estany.

->estanyerri

■estanyerri

[de l’oc. estanhèire, íd.]

m i f dial Estanyapaelles.

->estanyol

■estanyol

[de estany¹; 1a FONT: 988]

m Estany petit.

->estapolany

■estapolany

[possible dissimilació de *estopolany, der. de estopa o potser, més aviat, d’un ll. *stuppula der. de stŭppa ‘estopa’; 1a FONT: 1575, DPou.]

m OFIC 1 ant Tap.

2 Bastó amb un tros de drap o d’estopa lligat a l’extrem emprat com a tap o per a altres usos.

->estaqueta

■estaqueta

[de estaca]

f 1 Estaca petita.

2 estar a l’estaqueta En subjecció permanent, sense llibertat d’anar-se’n, de moure’s, especialment per causa d’una feina que hom no pot deixar.

->estaquirot

■estaquirot

[de estaca; 1a FONT: 1803, DEst.]

m 1 Estaferm.

2 esp i fig No hi ha res que el faci moure: és un estaquirot.

3 p ext Espantaocells.

->estaquispòric

estaquispòric -a

adj BOT Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar. S’oposa a fil·lospòric.

->estar

■estar

[del ll. stare ‘estar dret, aguantar-se ferm’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

v* intr 1 [facultativament pron] 1 Residir en un lloc, habitar una casa. Sóc de Cardona, però ara estic (o m’estic) a Berga. En Pere fa un quant temps que no està amb la família a Lleida: està al carrer de París a Barcelona. Estar a dispesa. Casa per a estar i terra per a conrear.

2 a tot estar Vivint i menjant en un lloc. Ens hi vam quedar tres dies a tot estar. Hostes a tot estar.

3 fer de bon (o de mal) estar (un lloc) Estar-s’hi bé (o malament). Aquesta casa fa de mal estar.

2 Tenir habitualment, professionalment, la feina en un lloc. Està d’aprenent en un taller de reparació de cotxes. El senyor Miquel està en aquest despatx, però ara ha sortit i no hi és.

3 Mantenir-se alçada, dreta, una cosa mòbil o immòbil. Si vós no haguéssiu vingut a salvar-me, el meu cap ara no estaria sobre les meves espatlles.

4 1 [facultativament pron] Romandre, estacionar-se, fer aturada, durant una quantitat de temps en un lloc, no moure-se’n, algú o alguna cosa amb capacitat de moviment, especialment quan un complement referit al temps figura al context o hi és expressada d’alguna altra manera la durada. Tota aquella tarda estiguérem a casa. Hi estareu dues hores i tornareu. Estigues a la plaça fins que jo hi sigui i et rellevi. El remolí de l’aigua era tan fort que el nedador no s’hi pogué estar. No hi estaré gaire, aviat tornaré. Tant hi estaràs, que te’n trauran. Roba d’estar per casa. Vaig estar un mes fora del meu país.

2 Romandre col·locada, deixada, posada, instal·lada, per l’acció d’algú, alguna cosa en un lloc durant una quantitat de temps expressada en el context o amb una finalitat explícita. Els préssecs que he collit, que estiguin dos o tres dies al sol, perquè madurin ben bé. Tinc el calaix endreçat: torna-hi a deixar les coses tal com estaven.

5 1 Algú, o en general allò que és animat, romandre en un estat, en una posició, especialment quan el temps que s’hi manté figura en el context. Tota aquella nit estigué irat. Molts dies estigueren preocupats. Abans les dones estaven tancades la major part del dia a casa. Va estar amagat fins que l’altre se’n va anar. Hi ha poc espai i hi estarem estrets. Asseguem-nos sota aquests pins i estarem més frescos. No li puc cordar la camisa perquè no està quiet. Està ennuvolat.

2 Romandre o ésser mantinguda, alguna cosa, en un estat o condició per l’acció continuada o reiterada d’algú o d’alguna altra cosa, especialment durant una quantitat de temps expressada en el context o per una causa generalment explícita. En aquell indret l’aigua del riu està embassada perquè hi ha una resclosa. Les finestres van estar obertes força temps perquè l’habitació s’oregés. No ho toquis més, que ja està bé com està. La botiga de queviures estarà tancada tot aquest mes.

3 Trobar-se en la situació expressada per un predicatiu, quelcom que segueix una evolució. El meu plet està en un punt mort. Les accions estan a 240.

6 abs 1 Parar de fer alguna cosa, cessar circumstancialment de moure’s, de treballar, etc. Estigues, nen: no et moguis, que em mareges. Per mi no estigueu.

2 Haver acabat, estar a punt o llest. Espera’t un moment, que gairebé ja estic. La paella ja està.

7 Tardar, invertir un cert temps a fer una cosa. Estarem quatre dies a fer-ho.

8 estar de Estimar, apreciar, admirar. Està molt de la seva germana. A la feina no n’estan gaire, de tu.

9 estar en Fundar-se en, sustentar-se en, consistir en tal altra cosa. Tot està en això: que ell no ho endevini.

10 estar per Una cosa que hom ha deixat de fer, ésser imminent que s’esdevingui, tenir el propòsit de fer-la. La carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho.

11 estar per (algú o alguna cosa) Prestar-li atenció.

12 estar-se de Abstenir-se, privar-se, retenir-se. El metge m’ha ordenat que m’estigui de menjar porc. No m’estic de dir-ho. No ens estem de res.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estar

GERUNDI: estant

PARTICIPI: estat, estada, estats, estades

INDICATIU PRESENT: estic, estàs, està, estem, esteu, estan

INDICATIU IMPERFET: estava, estaves, estava, estàvem, estàveu, estaven

INDICATIU PASSAT: estiguí, estigueres, estigué, estiguérem, estiguéreu, estigueren

INDICATIU FUTUR: estaré, estaràs, estarà, estarem, estareu, estaran

INDICATIU CONDICIONAL: estaria, estaries, estaria, estaríem, estaríeu, estarien

SUBJUNTIU PRESENT: estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin

SUBJUNTIU IMPERFET: estigués, estiguessis, estigués, estiguéssim, estiguéssiu, estiguessin

IMPERATIU: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin

->estaria

■estaria

[de estar; 1a FONT: 1779]

f 1 DR MAR [sovint en pl] 1 En el contracte de transport marítim, cadascun dels dies que transcorren després del terme estipulat per a la càrrega i la descàrrega, pels quals cal pagar una indemnització al capità del vaixell.

2 Indemnització pagada.

2 fer estaries loc verb Entretenir-se, deturar-se algú en un lloc sense anar al seu fet. Adéu!, no puc fer estaries.

->estarrufament

■estarrufament

[de estarrufar; 1a FONT: s. XX, Oller]

m 1 Acció d’estarrufar o estarrufar-se;

2 l’efecte.

->estarrufar

■estarrufar

[possible encreuament de estufar i arrufar o der. de estufar, estuf-arr-ar, alterat per metàtesi i per influx, també, de arrufar; 1a FONT: s. XVIII]

v 1 1 tr Fer dreçar el pèl, les plomes d’un ocell, etc. El vent li estarrufava els cabells.

2 pron p ext Els ocells, quan els ve son, s’estarrufen.

2 pron fig Envanir-se, mostrar-se ple de satisfacció, d’orgull.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estarrufar

GERUNDI: estarrufant

PARTICIPI: estarrufat, estarrufada, estarrufats, estarrufades

INDICATIU PRESENT: estarrufo, estarrufes, estarrufa, estarrufem, estarrufeu, estarrufen

INDICATIU IMPERFET: estarrufava, estarrufaves, estarrufava, estarrufàvem, estarrufàveu, estarrufaven

INDICATIU PASSAT: estarrufí, estarrufares, estarrufà, estarrufàrem, estarrufàreu, estarrufaren

INDICATIU FUTUR: estarrufaré, estarrufaràs, estarrufarà, estarrufarem, estarrufareu, estarrufaran

INDICATIU CONDICIONAL: estarrufaria, estarrufaries, estarrufaria, estarrufaríem, estarrufaríeu, estarrufarien

SUBJUNTIU PRESENT: estarrufi, estarrufis, estarrufi, estarrufem, estarrufeu, estarrufin

SUBJUNTIU IMPERFET: estarrufés, estarrufessis, estarrufés, estarruféssim, estarruféssiu, estarrufessin

IMPERATIU: estarrufa, estarrufi, estarrufem, estarrufeu, estarrufin

->estàrter

■estàrter

Cp. engegador

[de l’angl. americà starter, der. de to start ‘començar’, abreviació de car-starter, de car, abreviació també de l’americà street-car ‘tramvia’, que tenien un dispositiu per a arrencar en fred (1874)]

m MOT En els motors d’explosió, dispositiu auxiliar del carburador que forneix una mescla més rica que la normal de carburació i assegura així una engegada ràpida del motor en fred independentment de la temperatura ambient.

->estasi

■estasi

[del gr. stásis ‘posició; detenció’, de hístēmi ‘col·locar, detenir’]

f PAT Aturada o alentiment considerable de la circulació de la sang, de qualsevol líquid o matèria orgànica.

->estasiòleg

■estasiòleg -òloga

Part. sil.: es_ta_si_ò_leg

[del gr. stásis ‘partit, facció’ i -leg]

m i f POLÍT Persona versada en estasiologia.

->estasiologia

■estasiologia

Part. sil.: es_ta_si_o_lo_gi_a

Hom.: estesiologia

[del gr. stásis ‘partit, facció’ i -logia]

f POLÍT Part de la sociologia política que estudia els partits polítics.

->estassabarders

■estassabarders

[de estassar i barder]

m AGR Eina de tall, a manera de podall, amb un mànec llarg de quatre a sis pams, que serveix per a tallar barders.

->estassada

■estassada

[de estassar; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 AGR 1 Acció d’estassar;

2 l’efecte.

2 Amorriador.

->estassador

■estassador -a

[de estassar; 1a FONT: c. 1900, Vayreda]

AGR 1 m i f Persona que estassa.

2 m Podall emprat per a estassar herba, bardisses, etc.

->estassar

■estassar

[probable encreuament de estès amb ajaçar; 1a FONT: c. 1880]

v tr 1 AGR 1 Tallar l’herba, les bardisses, etc., d’un bosc, d’un terreny qualsevol.

2 Segar el blat sense collir-lo, deixant-lo estès a punt de lligar.

2 Abatre, fer caure estès a terra (algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estassar

GERUNDI: estassant

PARTICIPI: estassat, estassada, estassats, estassades

INDICATIU PRESENT: estasso, estasses, estassa, estassem, estasseu, estassen

INDICATIU IMPERFET: estassava, estassaves, estassava, estassàvem, estassàveu, estassaven

INDICATIU PASSAT: estassí, estassares, estassà, estassàrem, estassàreu, estassaren

INDICATIU FUTUR: estassaré, estassaràs, estassarà, estassarem, estassareu, estassaran

INDICATIU CONDICIONAL: estassaria, estassaries, estassaria, estassaríem, estassaríeu, estassarien

SUBJUNTIU PRESENT: estassi, estassis, estassi, estassem, estasseu, estassin

SUBJUNTIU IMPERFET: estassés, estassessis, estassés, estasséssim, estasséssiu, estassessin

IMPERATIU: estassa, estassi, estassem, estasseu, estassin

->estat

■estat

Hom.: hastat

[del ll. status, íd.; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 1 Manera d’ésser o d’estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa. Estat d’ànim. Estat de gràcia. Estat de salut. Aquest peix està en mal estat. No estic en estat de fer-ho.

2 FÍS Manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material.

3 FÍS Fase.

4 PAT Període d’una malaltia durant el qual els símptomes romanen aproximadament iguals.

5 estat crepuscular PAT Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda.

6 estat d’agregació FÍS Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.

7 estat del temps CLIMAT Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.

8 equació d’estat FÍS Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.

9 estar en estat (o en estat interessant) Estar embarassada.

10 estat gravídic Embaràs.

11 estat hipnòtic PAT Estat en el qual les experiències passades afloren a la consciència a partir del subconscient.

2 1 Manera d’ésser d’una persona en l’ordre social.

2 Manera d’ésser dels homes en tant que reunits en societat. Estat salvatge. Estat civilitzat.

3 estat civil DR CIV Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.

4 prendre estat Casar-se o professar en un orde religiós.

3 HIST 1 Estament.

2 pl A França i a Occitània, en l’antic règim, reunió dels estaments, corts.

3 estats generals Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.

4 1 POLÍT Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.

2 POLÍT Aparell administratiu de la comunitat política estatal.

3 HIST Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d’un sobirà o d’un senyor jurisdiccional. Els estats del duc de Gandia.

4 cop d’estat POLÍT Violació deliberada de les normes constitucionals per detenir el poder.

5 estat major ORG MIL [abrev E. M.] Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.

6 estat patrimonial POLÍT Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.

7 estat policia POLÍT Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics.

8 raons d’estat POLÍT Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l’interès de l’estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.

5 Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, d’una col·lectivitat. Estat d’alarma. Estat de guerra.

6 1 Exposició, resum, consistent principalment en dades numèriques de la situació actual d’alguna cosa.

2 estat de comptes COMPT Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.

7 causar estat loc verb DR Esdevenir definitiva, sense possibilitat d’ésser recorreguda, una resolució, especialment administrativa.

8 verb d’estat GRAM Verb que expressa un estat del subjecte i s’oposa al verb d’acció. Ex.: estar, esdevenir.

->estatal

■estatal

[de estat]

adj Relatiu o pertanyent a l’estat 4.

->estatera

■estatera

f NUMIS Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del segle VII aC.

->estatge

■estatge

Hom.: estatja

[de estar; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Habitació, lloc on hom s’està.

2 DR CAT Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.

2 ESTRATIG Unitat cronostratigràfica de rang inferior a la sèrie i superior a la cronozona. Hom l’anomena també pis estratigràfic.

3 GEOBOT Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen en una regió de muntanya a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud, especialment per la disminució de la temperatura.

->estatger

■estatger -a

[de estatge; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m i f Estadant, inquilí.

->estàtic

■estàtic -a

Hom.: astàtic

Cp. extàtic

[del gr. statikós ‘fix, estable’, der. de hístemi ‘col·locar’; 1a FONT: 1839, DLab.]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’estàtica.

2 adj FILOS Mancat de dinamisme.

3 adj i m RADIOTÈC Dit del soroll curt i d’intensitat irregular produït per descàrregues d’electricitat atmosfèrica o per interferències degudes a aparells industrials (ascensors, motors, llums, etc.) i domèstics que generen guspires.

->estàtica

■estàtica

f 1 FÍS 1 Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.

2 estàtica de fluids Hidrostàtica.

3 estàtica gràfica Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, de càrregues, de tensions, de moments, etc., aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.

2 estàtica econòmica ECON Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.

3 estàtica química QUÍM ANAL Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.

->estaticisme

■estaticisme

Hom.: esteticisme

[de estàtic]

m 1 Qualitat d’estàtic.

2 Actitud oposada al canvi i al dinamisme.

->estaticista

■estaticista

Hom.: esteticista

[de estàtic]

adj Relatiu o pertanyent a l’estaticisme.

->estatisme

■estatisme

[de estat]

m POLÍT Teoria política que propugna que l’estat realitzi i determini les reformes socials necessàries.

->estatista

■estatista

Hom.: estetista

[de estat]

1 adj Relatiu o pertanyent a l’estatisme.

2 m i f Partidari de l’estatisme.

->estatització

■estatització

Part. sil.: es_ta_tit_za_ci_ó

[de estatitzar]

f ECON Procés pel qual l’estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc., fins aleshores en mans de la iniciativa privada.

->estatitzar

■estatitzar

[de estat]

v tr ECON Sotmetre a estatització.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estatitzar

GERUNDI: estatitzant

PARTICIPI: estatitzat, estatitzada, estatitzats, estatitzades

INDICATIU PRESENT: estatitzo, estatitzes, estatitza, estatitzem, estatitzeu, estatitzen

INDICATIU IMPERFET: estatitzava, estatitzaves, estatitzava, estatitzàvem, estatitzàveu, estatitzaven

INDICATIU PASSAT: estatitzí, estatitzares, estatitzà, estatitzàrem, estatitzàreu, estatitzaren

INDICATIU FUTUR: estatitzaré, estatitzaràs, estatitzarà, estatitzarem, estatitzareu, estatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estatitzaria, estatitzaries, estatitzaria, estatitzaríem, estatitzaríeu, estatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estatitzi, estatitzis, estatitzi, estatitzem, estatitzeu, estatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estatitzés, estatitzessis, estatitzés, estatitzéssim, estatitzéssiu, estatitzessin

IMPERATIU: estatitza, estatitzi, estatitzem, estatitzeu, estatitzin

->estatja¹

■estatja¹

Hom.: estatge

[del ll. statica, pl. n. de staticum; 1a FONT: 1408]

f HIST DR Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que ho volgués.

->estatja²

■estatja²

Hom.: estatge

[del cast. estacha, íd., i aquest, del fr. ant. estache ‘amarra’]

f MAR Cap gruixut que serveix per a estirar un vaixell o amarrar-lo perquè resti immobilitzat.

->estatjar

■estatjar

[de estatge]

v tr Donar estatge (a algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estatjar

GERUNDI: estatjant

PARTICIPI: estatjat, estatjada, estatjats, estatjades

INDICATIU PRESENT: estatjo, estatges, estatja, estatgem, estatgeu, estatgen

INDICATIU IMPERFET: estatjava, estatjaves, estatjava, estatjàvem, estatjàveu, estatjaven

INDICATIU PASSAT: estatgí, estatjares, estatjà, estatjàrem, estatjàreu, estatjaren

INDICATIU FUTUR: estatjaré, estatjaràs, estatjarà, estatjarem, estatjareu, estatjaran

INDICATIU CONDICIONAL: estatjaria, estatjaries, estatjaria, estatjaríem, estatjaríeu, estatjarien

SUBJUNTIU PRESENT: estatgi, estatgis, estatgi, estatgem, estatgeu, estatgin

SUBJUNTIU IMPERFET: estatgés, estatgessis, estatgés, estatgéssim, estatgéssiu, estatgessin

IMPERATIU: estatja, estatgi, estatgem, estatgeu, estatgin

->estato-

■estato-

Forma prefixada del mot grec statós, que significa ‘estable’. Ex.: estatoreactor, estatocràcia.

->estatoblast

estatoblast

m ZOOL Gemma o forma de resistència produïda pels briozous.

->estatocist

■estatocist

m 1 ANAT ANIM Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.

2 BIOL Cist de material silícic en forma d’ampolleta, propi de les crisofícies.

->estatocràcia

estatocràcia

Part. sil.: es_ta_to_crà_ci_a

[de estato- i -cràcia]

f POLÍT Poder polític, social o econòmic caracteritzat per l’immobilisme o la manca de dinamisme.

->estator

■estator

[formació culta analògica sobre la base del ll. status ‘fix’, possiblement a través de l’angl. stator, íd.]

m 1 ELECTROT Part fixa d’una màquina elèctrica.

2 p ext TECNOL Part fixa d’un mecanisme (en contraposició amb la part mòbil que gira, anomenada rotor).

->estatoreactor

estatoreactor

Part. sil.: es_ta_to_re_ac_tor

[de estato- i reactor]

m AERON Motor de reacció de tipus atmosfèric que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat en l’aeronau que impulsa.

->estatòric

■estatòric -a

[de estator]

adj ELECTROT i TECNOL Relatiu o pertanyent a l’estator.

->estatoscopi

■estatoscopi

Hom.: estetoscopi

[de estato- i -scopi]

m AERON Instrument emprat en navegació aèria per a determinar els moviments d’ascens i de descens d’un avió, basat en les variacions de la pressió exterior.

->estatòspora

■estatòspora

f BOT Espora de resistència de certes bacil·lariofícies planctòniques.

->estàtua

■estàtua

Part. sil.: es_tà_tu_a

[del ll. statua, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

f Figura de ple relleu que representa una persona o un animal.

->estatuari

■estatuari -ària

Part. sil.: es_ta_tu_a_ri

[del ll. statuarius, íd.]

1 adj 1 Relatiu o pertanyent a les estàtues.

2 Que serveix per a fer estàtues, destinat a fer estàtues. Marbre estatuari.

2 m i f Persona que fa estàtues.

3 f Art de fer estàtues.

->estatuir

■estatuir

Part. sil.: es_ta_tu_ir

[del ll. statuĕre, íd. (v.constituir); 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

v tr Establir, ordenar, especialment allò que ha de regir les persones o les coses, en un cos social, en un afer, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estatuir

GERUNDI: estatuint

PARTICIPI: estatuït, estatuïda, estatuïts, estatuïdes

INDICATIU PRESENT: estatueixo, estatueixes, estatueix, estatuïm, estatuïu, estatueixen

INDICATIU IMPERFET: estatuïa, estatuïes, estatuïa, estatuíem, estatuíeu, estatuïen

INDICATIU PASSAT: estatuí, estatuïres, estatuí, estatuírem, estatuíreu, estatuïren

INDICATIU FUTUR: estatuiré, estatuiràs, estatuirà, estatuirem, estatuireu, estatuiran

INDICATIU CONDICIONAL: estatuiria, estatuiries, estatuiria, estatuiríem, estatuiríeu, estatuirien

SUBJUNTIU PRESENT: estatueixi, estatueixis, estatueixi, estatuïm, estatuïu, estatueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: estatuís, estatuïssis, estatuís, estatuíssim, estatuíssiu, estatuïssin

IMPERATIU: estatueix, estatueixi, estatuïm, estatuïu, estatueixin

->estatunidenc

■estatunidenc -a

adj i m i f Dels Estats Units d’Amèrica (estat d’Amèrica).

->estatura

■estatura

[del ll. estatūra, íd.; 1a FONT: s. XIV, Metge]

f Alçada d’una persona.

->estatus

■estatus

[del ll. status, íd.]

m inv 1 DR i POLÍT Estat o condició jurídica d’una persona, situació política o jurídica d’un estat o d’una part d’aquest.

2 SOCIOL Posició que ocupa un individu en un sistema social i que li confereix privilegis, drets, deures, etc., envers els altres individus.

->estatut

■estatut

[del ll. statūtum, participi de statuĕre ‘estatuir’; 1a FONT: s. XIV]

m 1 DR 1 Llei, ordenament jurídic.

2 [sovint en pl] Conjunt de disposicions que tenen força de llei per a l’organització i el govern d’un cos, d’una col·lectivitat. Els estatuts d’una societat, d’una acadèmia.

3 Règim jurídic al qual se sotmet un ens territorial, una activitat o una organització professional. Estatuts municipals, de funcions, de l’advocacia.

4 pl Règim intern de regulació de les relacions personals i patrimonials d’una societat civil, mercantil o cooperativa.

5 estatut d’autonomia Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.

2 DR INTERN Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.

->estatutari

■estatutari -ària

[de estatut]

adj Conforme amb els estatuts d’una societat, una entitat, etc.

->estatutàriament

estatutàriament

Part. sil.: es_ta_tu_tà_ri_a_ment

[de estatutari]

adv D’una manera estatutària.

->estaurolita

■estaurolita

Part. sil.: es_tau_ro_li_ta

f [FeAl₄Si₂O₆(OH)₂] MINERAL Mineral de la subclasse dels nesosilicats que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic.

->estavarès

estavarès -esa

adj i m i f D’Estavar (Alta Cerdanya).

->estavellador

■estavellador -a

[de estavellar]

adj Que estavella.

->estavellament

■estavellament

[de estavellar]

m 1 Acció d’estavellar o estavellar-se;

2 l’efecte.

->estavellar

■estavellar

[de tavella]

v 1 tr Treure la tavella (a un llegum).

2 tr Fer trossos una cosa llançant-la violentament contra una altra, pegant-hi un cop o cops, etc.

3 pron 1 La moto s’estavellà contra un arbre.

2 fig S’estavellà contra l’adversitat.

4 fer un sol que estavella (o que estavella les pedres) Fer un sol molt fort en temps de calor.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estavellar

GERUNDI: estavellant

PARTICIPI: estavellat, estavellada, estavellats, estavellades

INDICATIU PRESENT: estavello, estavelles, estavella, estavellem, estavelleu, estavellen

INDICATIU IMPERFET: estavellava, estavellaves, estavellava, estavellàvem, estavellàveu, estavellaven

INDICATIU PASSAT: estavellí, estavellares, estavellà, estavellàrem, estavellàreu, estavellaren

INDICATIU FUTUR: estavellaré, estavellaràs, estavellarà, estavellarem, estavellareu, estavellaran

INDICATIU CONDICIONAL: estavellaria, estavellaries, estavellaria, estavellaríem, estavellaríeu, estavellarien

SUBJUNTIU PRESENT: estavelli, estavellis, estavelli, estavellem, estavelleu, estavellin

SUBJUNTIU IMPERFET: estavellés, estavellessis, estavellés, estavelléssim, estavelléssiu, estavellessin

IMPERATIU: estavella, estavelli, estavellem, estavelleu, estavellin

->este

■este -a

[pl estos, estes] adj i pron dial Aquest.

->estear-

estear-

Forma prefixada del mot grec stéar, stéatos, que significa ‘greix’. Ex.: estearina, estearat.

->estearat

■estearat

Part. sil.: es_te_a_rat

m QUÍM ORG Qualsevol sal o èster de l’àcid esteàric.

->esteàric

■esteàric -a

Part. sil.: es_te_à_ric

adj 1 QUÍM ORG Relatiu o pertanyent a l’estearina o a l’àcid esteàric.

2 àcid esteàric Àcid octadecanoic, CH₃(CH₂)₁₆COOH, àcid alifàtic els glicèrids del qual es troben en greixos animals i olis vegetals, obtingut sintèticament per hidrogenació d’oli de cotó i altres olis vegetals.

->estearina

■estearina

Part. sil.: es_te_a_ri_na

f [C₅₇H₁₁₀O₆] QUÍM ORG Substància que es troba en alguns greixos animals i vegetals, constituïda principalment per àcid esteàric i obtinguda per reacció d’aquests dos components en presència d’Al₂O₃.

->esteat-

■esteat-

Forma prefixada del mot grec stéar, stéatos, que significa ‘greix’. Ex.: esteatosi.

->esteatita

■esteatita

Part. sil.: es_te_a_ti_ta

[de esteato- i el sufix adj. gr. -itēs]

f MINERAL Varietat de talc, de color blanc verdós, summament tou, anomenat també sabó de sastre.

->esteato-

■esteato-

Forma prefixada del mot grec stéar, stéatos, que significa ‘greix’. Ex.: esteatocele, esteatorrea.

->esteatòcit

esteatòcit

Part. sil.: es_te_a_tò_cit

m CIT Adipòcit.

->esteatoma

esteatoma

Part. sil.: es_te_a_to_ma

m PAT 1 ant Quist sebaci.

2 Tumor de greix o lipoma de localització cutània o subcutània.

->esteatopigi

■esteatopigi -ígia

Part. sil.: es_te_a_to_pi_gi

[de esteato- i el gr. pygḗ ‘natja’]

adj ANTROP FÍS 1 Relatiu o pertanyent a l’esteatopígia.

2 Que té esteatopígia.

->esteatopígia

■esteatopígia

Part. sil.: es_te_a_to_pí_gi_a

[de esteato- i el gr. pygḗ ‘natja’]

f ANTROP FÍS Hipertròfia greixosa de les natges, característica de les dones de raça boiximana.

->esteatorrea

esteatorrea

Part. sil.: es_te_a_tor_re_a

f PAT Presència anormal de greix en les deposicions.

->esteatosi

■esteatosi

Part. sil.: es_te_a_to_si

f PAT Adiposi.

->estefanià

estefanià -ana

Part. sil.: es_te_fa_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent a l’estefanià.

2 m Sèrie (o estatge) del carbonífer superior de l’Europa Occidental, compresa entre el westfalià i el permià inferior.

->estefanita

estefanita

f MINERAL Sulfoantimoniür d’argent, Ag₅SbS₄, mineral que cristal·litza en cristalls ortoròmbics, de color negre lluent.

->estegano-

■estegano-

Forma prefixada del mot grec steganós, que significa ‘ocult’. Ex.: esteganografia.

->esteganografia

■esteganografia

Part. sil.: es_te_ga_no_gra_fi_a

[de estegano- i -grafia]

f Criptografia.

->esteganogràfic

■esteganogràfic -a

[de esteganografia]

adj criptogràfic 1.

->estego-

■estego-

Forma prefixada del mot grec stégos o stégē, que significa ‘sostre, cobert’. Ex.: estegocèfals, estegosaures.

->estegocèfals

■estegocèfals

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subclasse d’amfibis fòssils amb el crani cobert d’ossos dèrmics superficials, semblant al dels peixos crossopterigis.

2 sing Amfibi de la subclasse dels estegocèfals.

->estegosaures

■estegosaures

Part. sil.: es_te_go_sau_res

m PALEONT i ZOOL 1 pl Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids, amb l’esquena molt geperuda i armadura de dos rengles de plaques triangulars.

2 sing Rèptil del subordre dels estegosaures.

->estel

■estel

[probablement d’un ll. vg. *stēlum per haver-se tingut stela com un pl. n., per analogia amb signa, sidera, astra, pl. n. respectivament de signum ‘estel’, sidus ‘constel·lació’ i astrum ‘astre’; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 ASTR 1 Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.

2 estel binari (o doble) Estel múltiple constituït per dos estels.

3 estel circumpolar Estel que acompleix el seu pas inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc.

4 Estel del Matí Venus, vist des de la Terra al matí.

5 Estel del Vespre Venus, vist des de la Terra al vespre.

6 estel de neutrons Púlsar.

7 estel fix Qualsevol dels astres que brillen amb llum pròpia, llevat del Sol.

8 estel fugaç Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.

9 estel fulgurant Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.

10 estel gegant Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol.

11 estel múltiple Sistema físic constituït per dos astres o més que giren entorn d’un centre de gravetat comú.

12 estel nan Estel de dèbil magnitud absoluta.

13 Estel Polar Estel α de la constel·lació de l’Óssa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.

14 estel variable Estel de brillantor variable amb el temps.

2 1 p anal Figura, dibuix, emblema que representa convencionalment un estel.

2 estel de Nadal (o dels Reis) FOLK Representació popular (un estel amb cua) de l’estel que, segons la narració de l’Evangeli de Mateu, guià els Mags fins al lloc on era l’infant Jesús.

3 p anal Clapa blanca que tenen al front alguns cavalls, conills, etc.

4 JOCS Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal, lligat a un cordill llarg que hom deixa anar perquè s’elevi amb l’impuls de l’aire.

->estela¹

estela¹

[del ll. vg. stēla, ll. cl. stēlla, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f ant i dial Estel.

->estela²

■estela²

[del ll. stēla, íd.]

f 1 ARQUEOL Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.

2 BOT Cilindre central.

->estelat

■estelat -ada

[del ll. stellatus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1388]

1 adj 1 Poblat d’estels. Un cel estelat.

2 Guarnit amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada.

2 f Conjunt dels estels del cel.

3 adj Dit de l’animal que presenta una clapa blanca al front.

->estèlic

estèlic -a

[de estela²]

adj BOT Relatiu o pertanyent a l’estela.

->estella

■estella

[del ll. td. astĕlla ‘estelleta’, dimin. del ll. cl. astŭla, variant de assŭla ‘estella’; 1a FONT: 1249]

f 1 1 Fragment desprès d’una fusta en tallar-la al llarg, esqueixar-la, etc. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó.

2 fer-se’n l’estella loc verb Advenir a algú molt de perjudici (d’alguna cosa), sortir-hi perdent.

3 no tenir d’on (o de què) fer estelles loc verb Patir misèria.

4 tenir d’on (o de què) fer estelles loc verb Tenir recursos, maneres de treure diners o de procurar-se allò que hom vol.

5 treure estelles (d’algú o d’alguna cosa) loc verb Treure’n profit.

2 1 Tros curt que es desprèn d’una fusta en sentit longitudinal.

2 Cadascun dels trossos que resten d’un bastó, un pal, etc., romput violentament.

3 p ext Fragment de banya o d’altra matèria fibrosa i dura desprès per tallament, per trencament, etc.

->estellador¹

■estellador¹

[de estellar]

m 1 Soca damunt la qual hom estella la llenya.

2 Lloc destinat a estellar-hi llenya i a guardar-la.

->estellador²

■estellador²

[variant de estolledor]

m AGR i HIDROL Estolledor.

->estellador³

■estellador³ -a

[de estellar]

1 m i f Persona que estella fusta.

2 f FUST Màquina de tallar fusta per a fer-ne estelles petites de dimensions més o menys uniformes.

->estellallenya

■estellallenya

[de estellar i llenya]

m Tascó que serveix per a estellar o partir llenya.

->estellament

estellament

m 1 Acció d’estellar.

2 FÍS ATÒM Espal·lació.

->estellar

■estellar

[de estella; 1a FONT: c. 1330]

v 1 tr Trencar fent estelles. Aquests mobles, estelleu-los, i almenys serviran per a fer foc.

2 pron Les posts cruixen i s’estellen.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estellar

GERUNDI: estellant

PARTICIPI: estellat, estellada, estellats, estellades

INDICATIU PRESENT: estello, estelles, estella, estellem, estelleu, estellen

INDICATIU IMPERFET: estellava, estellaves, estellava, estellàvem, estellàveu, estellaven

INDICATIU PASSAT: estellí, estellares, estellà, estellàrem, estellàreu, estellaren

INDICATIU FUTUR: estellaré, estellaràs, estellarà, estellarem, estellareu, estellaran

INDICATIU CONDICIONAL: estellaria, estellaries, estellaria, estellaríem, estellaríeu, estellarien

SUBJUNTIU PRESENT: estelli, estellis, estelli, estellem, estelleu, estellin

SUBJUNTIU IMPERFET: estellés, estellessis, estellés, estelléssim, estelléssiu, estellessin

IMPERATIU: estella, estelli, estellem, estelleu, estellin

->estel·lar

■estel·lar

[de estel]

adj 1 ASTR Relatiu o pertanyent als estels. Llum estel·lar.

2 CIN Relatiu o pertanyent a les estrelles. Interpretà un paper estel·lar.

->estellat

estellat -ada

[de estellar]

adj 1 Fet estelles.

2 HERÀLD Dit de la peça o figura rompuda en què el tall resultant (espuntat, escapçat, etc.) forma estelles.

->estellenquer

estellenquer -a

adj i m i f D’Estellencs (Mallorca).

->estellenquí

estellenquí -ina

adj i m i f Estellenquer.

->estellera

■estellera

[de estella]

f 1 FUST Fusta col·locada al banc i damunt la qual hom serra, llima, etc.

2 ORFEB Peça de fusta sortint, a tall de permòdol, del cantell frontal del taulell de l’argenter.

->estellicó

■estellicó

[de estella; 1a FONT: 1575, DPou.]

m Estella petita.

->estel·liforme

■estel·liforme

[del ll. stella i -forme]

adj Que té forma d’estel; radial.

->estel·lionat

■estel·lionat

Part. sil.: es_tel_li_o_nat

[del ll. stellionatus, -us ‘frau’]

m DR Frau que consisteix a presentar com a lliures béns hipotecats, sobre els quals hom ha contret anteriorment una obligació.

->estellós

■estellós -osa

[de estella; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Dit d’un cos fibrós en què es desprenen amb facilitat estelles.

2 Dit d’una menja o una matèria que, a causa de la duresa de les seves fibres, és de mal mastegar.

->estelòmetre

■estelòmetre

m TÈXT Aparell que mesura la resistència del cotó.

->esten-

■esten-

Forma prefixada del mot grec stenós, que significa ‘estret’. Ex.: estenosi.

->estenall

■estenall

[de estendre]

m 1 Estesa, escampall. Quin estenall de joguines que han deixat per tota la casa!

2 Estenedor.

->estenallar

■estenallar

v tr Tenallar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estenallar

GERUNDI: estenallant

PARTICIPI: estenallat, estenallada, estenallats, estenallades

INDICATIU PRESENT: estenallo, estenalles, estenalla, estenallem, estenalleu, estenallen

INDICATIU IMPERFET: estenallava, estenallaves, estenallava, estenallàvem, estenallàveu, estenallaven

INDICATIU PASSAT: estenallí, estenallares, estenallà, estenallàrem, estenallàreu, estenallaren

INDICATIU FUTUR: estenallaré, estenallaràs, estenallarà, estenallarem, estenallareu, estenallaran

INDICATIU CONDICIONAL: estenallaria, estenallaries, estenallaria, estenallaríem, estenallaríeu, estenallarien

SUBJUNTIU PRESENT: estenalli, estenallis, estenalli, estenallem, estenalleu, estenallin

SUBJUNTIU IMPERFET: estenallés, estenallessis, estenallés, estenalléssim, estenalléssiu, estenallessin

IMPERATIU: estenalla, estenalli, estenallem, estenalleu, estenallin

->estenallat

■estenallat -ada

[de estenall]

adj Estès tot llarg a terra. Li va etzibar un cop de puny i el va deixar estenallat.

->estenalles

■estenalles

[vulgarisme per aglutinació de l’article: les tenalles; 1a FONT: 1653, DTo.]

f pl Tenalles.

->estendard

■estendard

[del fr. ant. estandart, íd., i aquest, probablement del germ. frànc. standan ‘estar dret, aguantar-se ferm’, a partir d’una frase imperativa stand hard!; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m 1 HERÀLD 1 Bandera, penó o guió del cap de l’estat.

2 Ensenya quadrada dels cossos muntats amb les seves armes brodades.

3 Ensenya de les corporacions religioses i civils en què el drap penja d’una vareta horitzontal que, així mateix, penja de l’extrem d’una altra de vertical formant-hi creu.

2 BOT Pètal superior de la corol·la papilionàcia.

->estendre

■estendre

[del ll. extĕndĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v 1 tr 1 Posar tot llarg o pla allò que és plegat, enrotllat o contret. No estenguis el mapa damunt la taula, que és bruta. El colom estengué les ales i alçà el vol. Va estendre els braços cap a ella per abraçar-la.

2 esp Posar tota llarga o plana al sol o en un lloc a propòsit una cosa molla perquè s’eixugui, especialment la roba en general que hom suspèn d’una corda, un filferro, etc. Els pescadors estenien les xarxes a la platja. On esteneu la roba? No hi ha prou espai per a estendre els llençols.

3 abs Aquell hivern plovia tant, que sempre havíem d’estendre a dins.

2 1 tr Augmentar la llargària o l’amplària d’una cosa. Estira fort: a veure si encara pots estendre-la una mica més. Estendre una planxa metàl·lica martellejant-la. A força de guerres, anà estenent els seus dominis.

2 tr fig El capital monopolista no cessa d’estendre el seu poder. Els nord-americans estenen per tot el món llur manera de viure. Caldria estendre el dret de vot als immigrants.

3 pron Aquest metall no s’estén gaire. La seva influència ha anat estenent-se. L’alcoholisme s’estén.

4 pron Parlar o escriure llargament sobre un tema. Trobo que el conferenciant s’ha estès massa sobre el primer punt. Sempre s’estén en digressions.

5 estendre la vista Dirigir la vista al lluny.

3 tr Posar per escrit en forma acostumada una acta, una factura, etc. Hem d’anar a cal notari perquè estengui l’escriptura.

4 tr Distribuir allò que forma una massa o un conjunt per una superfície, posar una cosa damunt una altra de manera que la cobreixi. Estendre una capa de vernís per un moble. Estendre les tropes sobre el terreny. Estendre la palla a l’era. Estén una manta sobre el terra.

5 tr Posar alguna cosa entre dos punts de manera que vagi de l’un a l’altre. Estendre una corda entre dos pals.

6 pron 1 Ocupar una certa superfície, una certa extensió. La vall s’estén entre dos contraforts dels Pirineus. La plana s’estén fins a l’horitzó.

2 p anal L’edat mitjana s’estén des de la invasió dels bàrbars fins a la caiguda de Constantinoble.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estendre

GERUNDI: estenent

PARTICIPI: estès, estesa, estesos, esteses

INDICATIU PRESENT: estenc, estens, estén, estenem, esteneu, estenen

INDICATIU IMPERFET: estenia, estenies, estenia, esteníem, esteníeu, estenien

INDICATIU PASSAT: estenguí, estengueres, estengué, estenguérem, estenguéreu, estengueren

INDICATIU FUTUR: estendré, estendràs, estendrà, estendrem, estendreu, estendran

INDICATIU CONDICIONAL: estendria, estendries, estendria, estendríem, estendríeu, estendrien

SUBJUNTIU PRESENT: estengui, estenguis, estengui, estenguem, estengueu, estenguin

SUBJUNTIU IMPERFET: estengués, estenguessis, estengués, estenguéssim, estenguéssiu, estenguessin

IMPERATIU: estén, estengui, estenguem, esteneu, estenguin

->estenedor¹

■estenedor¹

[de estendre i -dor²; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Lloc o dispositiu de cordes, filferros, etc., destinat a estendre-hi alguna cosa perquè s’assequi.

->estenedor²

■estenedor² -a

[de estendre i -dor¹]

1 adj Que estén.

2 estenedora d’asfalt OBR PÚBL Màquina que serveix per a col·locar les capes asfàltiques dels ferms.

->estenegall

■estenegall

[de estendre]

m estenall 1.

->estènic

estènic -a

Hom.: astènic

[del gr. sthénos ‘força’]

adj ANTROP FÍS 1 Relatiu o pertanyent al tipus estènic.

2 tipus estènic Biotip que comprèn temperaments endocrins amb individus hipertiroïdeus i superpituïtaris (longilini estènic) i individus hipersuprarenals, hiperintersticials i hipotiroïdeus (brevilini estènic).

->esteno-

■esteno-

Forma prefixada del mot grec stenós, que significa ‘estret’. Ex.: estenocardia, estenopètal.

->estenocàrdia

estenocàrdia

Part. sil.: es_te_no_càr_di_a

f PAT Angina de pit.

->estenocefàlia

estenocefàlia

Part. sil.: es_te_no_ce_fà_li_a

f PAT Estretor anormal del cap, produïda per una sinostosi prematura dels ossos del crani.

->estenòcor

estenòcor -a

adj ECOL Endèmic; oposat a eurícor.

->estenodactilògraf

estenodactilògraf -a

adj i m i f Taquimecanògraf.

->estenodactilografia

■estenodactilografia

Part. sil.: es_te_no_dac_ti_lo_gra_fi_a

f Taquimecanografia.

->estenòfag

estenòfag -a

adj i m ECOL Dit de l’organisme adaptat a una alimentació molt especialitzada.

->estenofòtic

estenofòtic -a

adj ECOL Dit dels organismes adaptats a una intensitat lluminosa que varia entre límits poc separats.

->estenoglossos

estenoglossos

m ZOOL 1 pl Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis, els representants més característics del qual són el corn, el buccí i la ballaruga.

2 sing Mol·lusc del subordre dels estenoglossos.

->estenògraf

■estenògraf -a

[de esteno- i -graf]

m i f Persona versada en estenografia.

->estenografia

■estenografia

Part. sil.: es_te_no_gra_fi_a

[de esteno- i -grafia]

f Taquigrafia.

->estenografiar

■estenografiar

Part. sil.: es_te_no_gra_fi_ar

[de estenografia]

v tr Escriure en caràcters estenogràfics.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estenografiar

GERUNDI: estenografiant

PARTICIPI: estenografiat, estenografiada, estenografiats, estenografiades

INDICATIU PRESENT: estenografio, estenografies, estenografia, estenografiem, estenografieu, estenografien

INDICATIU IMPERFET: estenografiava, estenografiaves, estenografiava, estenografiàvem, estenografiàveu, estenografiaven

INDICATIU PASSAT: estenografií, estenografiares, estenografià, estenografiàrem, estenografiàreu, estenografiaren

INDICATIU FUTUR: estenografiaré, estenografiaràs, estenografiarà, estenografiarem, estenografiareu, estenografiaran

INDICATIU CONDICIONAL: estenografiaria, estenografiaries, estenografiaria, estenografiaríem, estenografiaríeu, estenografiarien

SUBJUNTIU PRESENT: estenografiï, estenografiïs, estenografiï, estenografiem, estenografieu, estenografiïn

SUBJUNTIU IMPERFET: estenografiés, estenografiessis, estenografiés, estenografiéssim, estenografiéssiu, estenografiessin

IMPERATIU: estenografia, estenografiï, estenografiem, estenografieu, estenografiïn

->estenogràfic

■estenogràfic -a

[de estenografia]

adj Relatiu o pertanyent a l’estenografia.

->estenogràficament

■estenogràficament

[de estenogràfic]

adv Per mitjà de l’estenografia.

->estenohalí

estenohalí -ina

adj i m ECOL Dit dels organismes adaptats a viure entre límits molt poc separats de concentració de sals haloides (salinitat) del medi.

->estenoic

■estenoic -a

Part. sil.: es_te_noic

adj ECOL Dit dels organismes que només poden suportar petites variacions dels factors ecològics.

->estenopeic

estenopeic -a

Part. sil.: es_te_no_peic

adj 1 1 Dit d’una làmina en què ha estat fet un forat o una escletxa de dimensions molt petites.

2 p ext Dit de l’objecte que conté una d’aquestes làmines.

2 ÒPT Dit d’un instrument òptic en què un petit forat fa les funcions d’una lent convergent, com és ara el cas d’una càmera obscura primitiva.

->estenosat

estenosat -ada

adj PAT Anormalment estret o contret.

->estenosi

■estenosi

[de esteno- i -osi]

f PAT Estretor patològica, congènita, o bé accidental, d’un orifici o d’un conducte.

->estenoterm

estenoterm -a

adj i m ECOL Dit de l’organisme molt sensible a petites variacions de la temperatura.

->estenotípia

■estenotípia

Part. sil.: es_te_no_tí_pi_a

[de esteno- i -típia]

f OFICINA 1 Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma talment simplificada que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial.

2 Taquigrafia escrita amb l’estenotípia.

->estenotipista

■estenotipista

[de estenotípia]

m i f OFICINA Persona que escriu amb una estenotípia.

->estentor

estentor

m ZOOL Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels heteròtrics (Stentor sp), amb el cos en forma de copa allargassada.

->estentori

■estentori -òria

[del ll. td. stentoreus, -a, -um ‘relatiu a Stèntor, heroi de la Ilíada de veu molt poderosa, i aquest, del gr. stentóreios, der. de Sténtōr; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj Dit d’una veu o d’un crit fortíssim, que retruny.

->estepa¹

■estepa¹

[hispanollatí stĭppa, íd., d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu; 1a FONT: s. XV]

f BOT 1 1 Gènere d’arbusts de la família de les cistàcies (Cistus sp), de fulles enteres i oposades, flors grosses de cinc pètals i fruits en càpsula quinquelobular. Cal esmentar l’estepa blanca (C. albidus), l’estepa borrera (C. salviifolius), l’estepa crespa (C. crispus), l’estepa de muntanya (C. laurifolius), l’estepa ladanífera (C. ladaniferus), l’estepa negra (C. monspeliensis) i l’estepa populifòlia (C. populifolius).

2 estepa d’arenal Planta arbustiva de la família de les cistàcies (Halimium halimifolium), de fulles oposades, tomentoses i oblongues, flors grogues i fruits capsulars.

3 estepa groga Subarbust de la família de les cistàcies (Fumana ericoides), de fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.

2 estepa blenera Planta arbustiva de la família de les labiades (Phomis italica), de fulles lanceolades, coriàcies i creuades, i flors purpúries.

3 estepa joana Arbust de la família de les gutíferes (Hypericum balearicum), de fulles ovals o oblongues, coriàcies i glanduloses, flors grogues i càpsules ovoides.

->estepa²

■estepa²

[del fr. steppe, i aquest, del rus step, íd.; 1a FONT: 1911]

f 1 Vasta planura erma.

2 GEOBOT Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.

3 art de les estepes ART Art dels cimmeris, sàrmates i escites, que habitaren les estepes eurasiàtiques durant l’edat del bronze.

->estepa³

■estepa³

[d’origen germ., probablement de l’anglosaxó i angl. mitjà stepe ‘petge o peu dret d’on arrenca un pal nàutic’; 1a FONT: s. XIII]

f CONSTR NAV Pla inclinat on hom construeix les embarcacions i sobre el qual llisquen fins a l’aigua.

->estepar

■estepar

[de estepa¹; 1a FONT: 1588]

m GEOBOT Matoll d’estepes.

->estepari

■estepari -ària

[de estepa²]

adj Estèpic.

->esteper

■esteper

[de estepa²]

m BOT rovelló 1.

->estepera

estepera

f BOT estepa¹.

->esteperar

■esteperar

[der. de estepera, variant de estepa*]

m GEOBOT Estepar.

->estepereny

■estepereny

m BOT 1 Esteperol.

2 Fredolic.

->esteperol

■esteperol

[de estepa¹]

m BOT Bolet de la família de les boletàcies (Leccinum corsicum) que forma micorizes amb les estepes (Cistus), de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, cap al vermell blavós.

->esteperola

■esteperola

[de estepa¹]

f BOT 1 Arbust de la família de les cistàcies (Cistus clusii), de fulles linears, semblants a les del romaní, flors blanques i fruits capsulars.

2 esteperola umbel·lada Arbust de la família de les cistàcies (Halimium umbellatum), de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques al revers, flors blanques en umbel·les terminals i fruits capsulars.

->estèpic

■estèpic -a

[de estepa²]

adj 1 Relatiu o pertanyent a l’estepa².

2 Semblant a l’estepa².

->estepicursor

estepicursor -a

adj i m GEOBOT Dit de la planta que, un cop ha fructificat, és arrencada i feta rodolar pel vent, talment que es disseminen les llavors.

->estepitzar

■estepitzar

[de estèpic]

v 1 tr Convertir en estèpic un terreny o una contrada.

2 pron Esdevenir estèpic un terreny o una vegetació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: estepitzar

GERUNDI: estepitzant

PARTICIPI: estepitzat, estepitzada, estepitzats, estepitzades

INDICATIU PRESENT: estepitzo, estepitzes, estepitza, estepitzem, estepitzeu, estepitzen

INDICATIU IMPERFET: estepitzava, estepitzaves, estepitzava, estepitzàvem, estepitzàveu, estepitzaven

INDICATIU PASSAT: estepitzí, estepitzares, estepitzà, estepitzàrem, estepitzàreu, estepitzaren

INDICATIU FUTUR: estepitzaré, estepitzaràs, estepitzarà, estepitzarem, estepitzareu, estepitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: estepitzaria, estepitzaries, estepitzaria, estepitzaríem, estepitzaríeu, estepitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: estepitzi, estepitzis, estepitzi, estepitzem, estepitzeu, estepitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: estepitzés, estepitzessis, estepitzés, estepitzéssim, estepitzéssiu, estepitzessin

IMPERATIU: estepitza, estepitzi, estepitzem, estepitzeu, estepitzin

->estequiometria

■estequiometria

Part. sil.: es_te_qui_o_me_tri_a

f QUÍM Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els composts per a formar una nova combinació.

->estequiomètric

■estequiomètric -a

Part. sil.: es_te_qui_o_mè_tric

adj QUÍM 1 Relatiu o pertanyent a l’estequiometria.

2 compost estequiomètric Compost daltònid.

->èster

■èster

[reducció de l’al. es(sig-ä)ther ‘àcid acètic + èter’; 1a FONT: c. 1925]

m QUÍM ORG Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la unió del grup acil amb un grup alquil.

->esteranyinador

■esteranyinador

[de esteranyinar]

m Estri consistent en una escombra, plomer, etc., de mànec molt llarg que hom utilitza per a treure les teranyines o la pols del sostre, de les parts altes d’una paret, etc.

->esteranyinar

■esteranyinar

[de teranyina]

v tr Netejar de teranyines, passar l’esteranyinador. Esteranyinar el sostre de la sala.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: esteranyinar

GERUNDI: esteranyinant

PARTICIPI: esteranyinat, esteranyinada, esteranyinats, esteranyinades

INDICATIU PRESENT: esteranyino, esteranyines, esteranyina, esteranyinem, esteranyineu, esteranyinen

INDICATIU IMPERFET: esteranyinava, esteranyinaves, esteranyinava, esteranyinàvem, esteranyinàveu, esteranyinaven

INDICATIU PASSAT: esteranyiní, esteranyinares, esteranyinà, esteranyinàrem, esteranyinàreu, esteranyinaren

INDICATIU FUTUR: esteranyinaré, esteranyinaràs, esteranyinarà, esteranyinarem, esteranyinareu, esteranyinaran

INDICATIU CONDICIONAL: esteranyinaria, esteranyinaries, esteranyinaria, esteranyinaríem, esteranyinaríeu, esteranyinarien

SUBJUNTIU PRESENT: esteranyini, esteranyinis, esteranyini, esteranyinem, esteranyineu, esteranyinin

SUBJUNTIU IMPERFET: esteranyinés, esteranyinessis, esteranyinés, esteranyinéssim, esteranyinéssiu, esteranyinessin

IMPERATIU: esteranyina, esteranyini, esteranyinem, esteranyineu, esteranyinin

->esterasa

esterasa

f BIOQ Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços èster.

->estercobilina

estercobilina

f BIOQ Pigment biliar de color groc que es produeix com a resultat de la degradació del grup hem de l’hemoglobina per oxidació de l’estercobilinogen.

->estercorari

■estercorari -ària

[del ll. stercorarius, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent als excrements.

2 ZOOL Dit de l’organisme que viu en els excrements.

->estercoràrids

■estercoràrids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells marins de l’ordre dels caradriformes, de grans dimensions, plomatge fosc i costums rapinyaires, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

2 sing Ocell de la família dels estercoràrids.

->esterculiàcies

■esterculiàcies

Part. sil.: es_ter_cu_li_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de l’ordre de les malvals, plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes simples o digitades, flors actinomorfes en inflorescències i fruits esquizocàrpics.

2 sing Planta de la família de les esterculiàcies.

->estereals

■estereals

Part. sil.: es_te_re_als

f BOT 1 pl Segons alguns sistemes de classificació, grup de fongs basidiomicets, al qual s’assigna la categoria d’ordre, que comprèn els esteris (Stereum) i altres espècies lignícoles en forma de crosta.

2 sing Fong del grup de les estereals.

->estèreo

■estèreo

Part. sil.: es_tè_re_o

[de estereofònic]

adj ELECTROAC Estereofònic.

->estereo-

■estereo-

Forma prefixada del mot grec steréos, que significa ‘sòlid’, ‘espacial’. Ex.: estereotomia, estereotípia.

->estereòbata

estereòbata

Part. sil.: es_te_re_ò_ba_ta

m ARQUIT Basament sense motllures que serveix d’assentament d’un edifici.

->estereocomparador

■estereocomparador

Part. sil.: es_te_re_o_com_pa_ra_dor

[de estereo- i comparador]

m TOPOG Estereoscopi que, donades dues fotografies d’un mateix terreny preses des de dos punts distints molt pròxims, permet de mesurar les paral·laxis corresponents als distints accidents del terreny que apareixen a les fotografies.

->estereocromia

estereocromia

Part. sil.: es_te_re_o_cro_mi_a

[de estereo- i -cromia]

f Procediment químic per a fixar els colors en la pintura mural mitjançant el recobriment de les superfícies pintades amb una solució de silicat potàssic.

->estereoespecificitat

■estereoespecificitat

Part. sil.: es_te_re_o_es_pe_ci_fi_ci_tat

f QUÍM ORG Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diasteroisòmers, diferent en cada cas.

->estereoestructura

■estereoestructura

Part. sil.: es_te_re_o_es_truc_tu_ra

f ARQUIT Estructura concebuda en tres dimensions en què no hi ha elements plans repetits enllaçats entre ells.

->estereofonia

■estereofonia

Part. sil.: es_te_re_o_fo_ni_a

[de estereo- i -fonia]

f ELECTROAC Tècnica de l’enregistrament i reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.

->estereofònic

■estereofònic -a

Part. sil.: es_te_re_o_fò_nic

[de estereofonia]

adj ELECTROAC 1 Relatiu o pertanyent a l’estereofonia.

2 equip estereofònic Conjunt d’aparells emprats per a la reproducció estereofònica del so.

->estereofotogrametria

estereofotogrametria

Part. sil.: es_te_re_o_fo_to_gra_me_tri_a

[de estereo- i fotogrametria]

f FOTOG i MED Mètode que permet de mesurar de forma precisa, mitjançant fotografies estereoscòpiques, les particularitats i dimensions d’un objecte.

->estereognòsia

estereognòsia

Part. sil.: es_te_re_og_nò_si_a

Hom.: astereognòsia

f MED Capacitat de reconèixer un objecte amb els ulls clucs mitjançant la palpació i avaluant-ne la forma, el pes, el volum i la consistència.

->estereografia

■estereografia

Part. sil.: es_te_re_o_gra_fi_a

[de estereo- i -grafia; 1a FONT: 1839, DLab.]

f GEOM Mètode per a representar els sòlids sobre un pla mitjançant projeccions.

->estereogràfic

■estereogràfic -a

Part. sil.: es_te_re_o_grà_fic

[de estereografia]

adj GEOM Relatiu o pertanyent a l’estereografia. Projecció estereogràfica.

->estereoisòmer

■estereoisòmer -a

Part. sil.: es_te_re_o_i_sò_mer

adj i m QUÍM ORG Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria.

->estereoisomeria

■estereoisomeria

Part. sil.: es_te_re_o_i_so_me_ri_a

f QUÍM ORG Tipus d’isometria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereix en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració.

->estereoma

estereoma

Part. sil.: es_te_re_o_ma

m BOT Conjunt de tots els teixits de sosteniment d’una planta superior.

->estereometria

■estereometria

Part. sil.: es_te_re_o_me_tri_a

[de estereo- i -metria; 1a FONT: 1839, DLab.]

f METROL Mètode per a mesurar els sòlids.

->estereomètric

■estereomètric -a

Part. sil.: es_te_re_o_mè_tric

[de estereometria]

adj Relatiu o pertanyent a l’estereometria.