->gavella

■gavella

Hom.: gabella

[de gavell; 1a FONT: s. XIV]

f 1 Feix petit de blat, branquillons, etc.

2 fer bona gavella Fer bona parella.

->gavet

■gavet

[d’origen preromà pirinenc, relacionat amb gavarra ‘argelaga’, però amb un sufix -ekk-, que donà l’ant. gauec/gavec, alterat en -t per influx de neret.]

m BOT Neret.

->gaveta

■gaveta

[mot comú amb el cast., l’oc. i l’it., alteració del ll. gabăta ‘escudella, recipient gran’, probablement a través de l’oc., segons que indica el canvi d’accent, propi de la fonètica occitana; 1a FONT: 1254]

f 1 CONSTR Cubeta de fusta o de goma proveïda de nanses, quadrada, de poca profunditat i de parets inclinades cap enfora on hom pasta el ciment, el morter, etc.

2 iròn Tricorn de guàrdia civil.

->gavetà

gavetà -ana

adj i m i f De Gavet de la Conca (Pallars Jussà).

->gavià

■gavià

Part. sil.: ga_vi_à

[del ll. gavia ‘gavina’]

m ORNIT Nom de dues espècies d’ocells de la família dels làrids, ordre dels caradriformes: el gavià argentat (Larus argentatus) i el gavià fosc (Larus fuscus).

->gavial

■gavial

Part. sil.: ga_vi_al

Hom.: gabial

[del fr. gavial, i aquest, corrupció de l’hindustànic ghariyâl, íd.]

m ZOOL Rèptil de l’ordre dels crocodilians i de la família dels gaviàlids (Gavialis gangeticus), que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret, propi dels rius de l’Índia i de Birmània.

->gaviàlids

■gaviàlids

Part. sil.: ga_vi_à_lids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils de l’ordre dels crocodilians l’únic representant de la qual és el gavial.

2 sing Rèptil de la família dels gaviàlids.

->gàvids

■gàvids

m ORNIT 1 pl Família d’ocells de l’ordre dels gaviformes l’únic representant de la qual és la calàbria.

2 sing Ocell de la família dels gàvids.

->gaviformes

■gaviformes

m ORNIT 1 pl Ordre d’ocells aquàtics nedadors i cabussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant.

2 sing Ocell de l’ordre dels gaviformes.

->gavilans

■gavilans

[del cast. gavilán]

m pl dial AGR arpiots 1.

->gavina

■gavina

[der. dimin. del ll. gavia, íd.; 1a FONT: 1507, Nebrija-Busa]

f ORNIT Nom de diversos ocells de la família dels làrids, ordre dels caradriformes, de plomatge blanc o gris clar, que s’alimenten de peixos, entre els quals cal destacar la gavina corsa (Larus audouinii), que habita a alta mar, i la gavina vulgar (Larus ridibundus), que habita a la costa i remunta el curs dels rius.

->gavineta

■gavineta

[de gavina]

f ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids (Rissa tridactyla), blanc, amb el dors i les ales grisos.

->gavinot

■gavinot

[forma valenciana de gavina, encreuament del cat. gavina amb el cast. gaviota, der. més aviat augmentatiu de gavia]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids (Larus marinus), semblant al gavià argentat, amb les potes d’un color rosat clar.

->gavó

■gavó

[de gavina]

m BOT 1 Gènere de plantes arbustives o herbàcies de la família de les papilionàcies (Ononis sp), amb fulles trifoliades, flors papilionàcies i fruits en llegum.

2 gavó espinós Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Ononis spinosa), llenyosa a la base, que presenta espines vulnerants i viu en vores de camps, rases de carreteres i indrets pedregosos de rambles.

3 gavó fruticós Petit arbust de la família de les papilionàcies (Ononis fruticosa), de flors rosades i de llegums inflats, peluts i enganxosos.

->gavot

■gavot

[de gavina]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids (Alca torda), blanc, amb les parts superiors negres, coll curt i bec amb una franja blanca.

->gavota

■gavota

[del fr. gavotte, de l’oc. gavot ‘muntanyenc’, variant de l’oc. gavach ‘gavatx’; dansa que sorgí de certes melodies alpines]

f DANSA Dansa francesa coneguda des del segle XVI, de ritme binari (2/2).

->gavotí

■gavotí

[de gavot]

m ORNIT Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels àlcids (Alle alle), blanc, amb el cap i el pit negrencs i el coll molt curt.

->gaylussita

gaylussita

f MINERAL Carbonat de calci i de sodi, (CO₃) ₂CaNa₂ · 5H₂O, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

->gazal

gazal

m LIT Breu poema líric propi de les literatures islàmiques.

->gazània

■gazània

Part. sil.: ga_zà_ni_a

f BOT i JARD Nom donat a diverses espècies del gènere Gazania, de la família de les compostes, de tiges decumbents, fulles oblongues o lanceolades, densament tomentoses al revers, i capítols solitaris de color groc o ataronjat, originàries de l’Àfrica del Sud i conreades com a plantes ornamentals.

->gaznèvida

gaznèvida

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als gaznèvides.

2 m i f Membre d’una dinastia d’origen turc que governà, amb capital a Gaznī, l’est de l’Iran i l’Afganistan actual (segles X-XII).

->gazofilaci

■gazofilaci

[del ll. gazophylacium, i aquest del gr. gazophylákion, íd., comp. del persa gaza ‘tresor reial’ i phylássō ‘guardar’]

m 1 1 Lloc per a guardar el tresor.

2 Tresor.

2 LING Nom donat a certs diccionaris llatins, equivalent a “tresor de la llatinitat".

->Gd

Gd

símb QUÍM INORG gadolini.

->ge

■ge

[pl ges] f Nom de la lletra g G.

->Ge

Ge

símb QUÍM INORG germani.

->ge-

ge-

Forma prefixada del mot grec gẽ, que significa ‘terra’. Ex.: geoide.

->gebrada

■gebrada

[de gebrar; 1a FONT: 1803, DEst.]

f 1 Acció de gebrar;

2 l’efecte.

->gebrador

■gebrador -a

[de gebrar]

adj METEOR Que produeix gebre. Boira gebradora.

->gebrar

■gebrar

[de gebre; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 intr METEOR 1 Dipositar-se gebre. Aquesta nit gebrarà.

2 gelar 1.

2 tr ALIM 1 Cobrir els dolços amb una capa de sucre semblant a rosada congelada.

2 Preparar un licor fent cristal·litzar sucre sobre una branqueta d’anís que hom hi ha introduït.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gebrar

GERUNDI: gebrant

PARTICIPI: gebrat, gebrada, gebrats, gebrades

INDICATIU PRESENT: gebro, gebres, gebra, gebrem, gebreu, gebren

INDICATIU IMPERFET: gebrava, gebraves, gebrava, gebràvem, gebràveu, gebraven

INDICATIU PASSAT: gebrí, gebrares, gebrà, gebràrem, gebràreu, gebraren

INDICATIU FUTUR: gebraré, gebraràs, gebrarà, gebrarem, gebrareu, gebraran

INDICATIU CONDICIONAL: gebraria, gebraries, gebraria, gebraríem, gebraríeu, gebrarien

SUBJUNTIU PRESENT: gebri, gebris, gebri, gebrem, gebreu, gebrin

SUBJUNTIU IMPERFET: gebrés, gebressis, gebrés, gebréssim, gebréssiu, gebressin

IMPERATIU: gebra, gebri, gebrem, gebreu, gebrin

->gebre

■gebre

[d’origen preromà, probablement d’una base cèltica *gēbros, gēbrā ‘gèlid, hivernal’; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m METEOR 1 Cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.

2 gelada¹ 1.

->gec

■gec

[variant de jac, regressiu de jaquet o jaqueta(per la neutralització a/e del cat. oriental en la síl·laba pretònica); 1a FONT: 1809]

m 1 INDUM Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons.

2 fig 1 Atupada, pallissa. Li va clavar un gec.

2 gec de llenya (o de garrotades, o de clatellades, etc.) Atupada, pallissa.

->geca

geca

f INDUM gec 1.

->gecònids

■gecònids

m ZOOL 1 pl Família de rèptils del subordre dels saures, amb el cos cobert de grànuls o escates còrnies, entre els quals destaca el dragó comú.

2 sing Rèptil de la família dels gecònids.

->gedinnià

gedinnià -ana

Part. sil.: ge_din_ni_à

ESTRATIG 1 adj Relatiu o pertanyent al gedinnià.

2 m Primer estatge del devonià inferior, situat damunt el silurià i sota el siegenià.

->gegant

■gegant -a

[del ll. gigas, -ntis, i aquest, del gr. gígas, gígantos, íd.; 1a FONT: c. 1390, Eiximenis]

1 m i f MIT Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.

2 p ext 1 m i f Persona extraordinàriament alta.

2 m i f fig Un gegant de les nostres lletres.

3 [generalment d’una sola desinència] adj Extraordinàriament gran; gegantí. Un gos gegant. Una col gegant.

4 a passos de gegant fig Avançant ràpidament, fent grans progressos. Aquest projecte avança a passos de gegant.

5 un pas de gegant fig Un gran avançament, un gran progrés. El descobriment de la penicil·lina va significar un pas de gegant en la lluita contra els bacteris.

3 m i f 1 FOLK Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.

2 fer els gegants fig Fer el ridícul.

->geganter

■geganter -a

[de gegant]

FOLK 1 adj Relatiu o pertanyent als gegants d’entremès. Festa gegantera. Colla gegantera.

2 m i f Persona que porta o fa ballar gegants d’entremès, que forma part d’una colla gegantera, etc. Grups de castellers i geganters.

3 m i f Constructor de gegants.

->gegantesc

■gegantesc -a

[de gegant; 1a FONT: c. 1925]

adj Gegantí.

->gegantescament

■gegantescament

[de gegantesc]

adv Gegantinament.

->gegantessa

■gegantessa

[de gegant; 1a FONT: 1685]

f Geganta.

->gegantí

■gegantí -ina

[de gegant; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj De gegant, que ultrapassa de molt la grandària ordinària, la mesura comuna.

->gegantinament

■gegantinament

[de gegantí]

adv D’una manera gegantina.

->gegantisme

■gegantisme

[de gegant]

m Gigantisme.

->gehenna

■gehenna

[del ll. gehenna, i aquest, de l’arameu ge-hinnon ‘vall de Hinnon’, al sud de Jerusalem, antic lloc de sacrificis humans a Moloc i abocador on les escombraries cremaven permanentment]

f BÍBL En el Nou Testament i en la literatura rabínica, lloc de càstig dels culpables després de la mort, equivalent a l’infern cristià.

->gehlenita

gehlenita

f MINERAL Aluminosilicat de calci, Ca₂Al₂SiO₇, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.

->geikielita

geikielita

Part. sil.: gei_ki_e_li_ta

f MINERAL Titanat de magnesi, MgTiO₃, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal.

->geisha

geisha^* [gɛ́jʃə]

[mot jap., a través de l’angl]

f Al Japó, jove educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar.

->gel¹

■gel¹

[del ll. gĕlu, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Glaç.

->gel²

■gel²

[de l’angl. gel(atin) ‘gelatina’]

m 1 QUÍM FÍS Sistema col·loïdal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic.

2 gel de sílice QUÍM Àcid ortosilícic (SiO₄H₄) obtingut a partir d’una dissolució de silicat sòdic tractant-la amb un àcid.

->gelabror

■gelabror

[de gel¹; 1a FONT: s. XX, V. Català]

f Gelor.

->gelada¹

■gelada¹

[de gelar; 1a FONT: s. XIV]

f METEOR 1 Rosada glaçada, que sol cobrir les herbes baixes i la terra. Avui hi ha gelada.

2 Glaçada.

->gelada²

■gelada²

f ZOOL Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids (Theropithecus gelada), de cos i cap voluminosos, cua llarga acabada en un manyoc de pèls i pelatge de color terrós, gris i vermellós, que habita a les muntanyes escarpades del nord d’Etiòpia.

->gelader

■gelader -a

[de gelat]

adj i m i f Gelater.

->geladeria

■geladeria

Part. sil.: ge_la_de_ri_a

[de gelat]

f Gelateria.

->geladora

■geladora

[de gelar]

f ALIM i LLAR Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.

->gelar

■gelar

[del ll. gelare, íd.; 1a FONT: s. XIV, Alcoatí]

v METEOR 1 intr Glaçar-se la rosada, formar-se gelada.

2 tr, intr i pron Glaçar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gelar

GERUNDI: gelant

PARTICIPI: gelat, gelada, gelats, gelades

INDICATIU PRESENT: gelo, geles, gela, gelem, geleu, gelen

INDICATIU IMPERFET: gelava, gelaves, gelava, gelàvem, gelàveu, gelaven

INDICATIU PASSAT: gelí, gelares, gelà, gelàrem, gelàreu, gelaren

INDICATIU FUTUR: gelaré, gelaràs, gelarà, gelarem, gelareu, gelaran

INDICATIU CONDICIONAL: gelaria, gelaries, gelaria, gelaríem, gelaríeu, gelarien

SUBJUNTIU PRESENT: geli, gelis, geli, gelem, geleu, gelin

SUBJUNTIU IMPERFET: gelés, gelessis, gelés, geléssim, geléssiu, gelessin

IMPERATIU: gela, geli, gelem, geleu, gelin

->gelasià

gelasià -ana

Part. sil.: ge_la_si_à

adj Relatiu o pertanyent al papa Gelasi I. Decret gelasià. Sacramentari gelasià.

->gelat

■gelat -ada

[de gelar; 1a FONT: s. XV]

1 adj Glaçat.

2 m ALIM 1 Producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments amb additius.

2 gelat de pal Gelat de forma allargada que porta un palet clavat per a sostenir-lo.

->gelater

■gelater -a

[de gelat]

1 adj Relatiu o pertanyent als gelats.

2 m i f Persona que ven gelats o en fa.

3 f Recipient per a refredar begudes o mantenir-les en fresc.

->gelateria

■gelateria

Part. sil.: ge_la_te_ri_a

[de gelater]

f Lloc on venen gelats o en fan.

->gelatina

■gelatina

[de l’it. gelatina, der. de gelare ‘gelar’ (cf. galantina); 1a FONT: s. XV]

f 1 ALIM Brou de carn que, un cop fred, s’ha espessit i té una consistència tova, elàstica i transparent.

2 FOTOG Aglutinant essencial de la majoria de les emulsions.

3 QUÍM Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.

4 QUÍM IND Dinamita de base explosiva, de consistència plàstica.

->gelatiniforme

■gelatiniforme

[de gelatina i -forme]

adj Semblant a la gelatina.

->gelatinitzable

■gelatinitzable

[de gelatinitzar]

adj Que es pot gelatinitzar.

->gelatinització

■gelatinització

Part. sil.: ge_la_ti_nit_za_ci_ó

[de gelatinitzar]

f Acció de gelatinitzar o de gelatinitzar-se.

->gelatinitzar

■gelatinitzar

[de gelatina]

v tr Convertir en gelatina.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gelatinitzar

GERUNDI: gelatinitzant

PARTICIPI: gelatinitzat, gelatinitzada, gelatinitzats, gelatinitzades

INDICATIU PRESENT: gelatinitzo, gelatinitzes, gelatinitza, gelatinitzem, gelatinitzeu, gelatinitzen

INDICATIU IMPERFET: gelatinitzava, gelatinitzaves, gelatinitzava, gelatinitzàvem, gelatinitzàveu, gelatinitzaven

INDICATIU PASSAT: gelatinitzí, gelatinitzares, gelatinitzà, gelatinitzàrem, gelatinitzàreu, gelatinitzaren

INDICATIU FUTUR: gelatinitzaré, gelatinitzaràs, gelatinitzarà, gelatinitzarem, gelatinitzareu, gelatinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: gelatinitzaria, gelatinitzaries, gelatinitzaria, gelatinitzaríem, gelatinitzaríeu, gelatinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: gelatinitzi, gelatinitzis, gelatinitzi, gelatinitzem, gelatinitzeu, gelatinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: gelatinitzés, gelatinitzessis, gelatinitzés, gelatinitzéssim, gelatinitzéssiu, gelatinitzessin

IMPERATIU: gelatinitza, gelatinitzi, gelatinitzem, gelatinitzeu, gelatinitzin

->gelatinobromur

■gelatinobromur

m QUÍM Preparat de gelatina i bromur d’argent, molt sensible a la llum.

->gelatinós

■gelatinós -osa

[de gelatina; 1a FONT: 1839, DLab.]

adj 1 Que és de la natura de la gelatina.

2 Que té la consistència de la gelatina, de la gelea.

->gelcuit

■gelcuit -a

Part. sil.: gel_cuit

[de gel i cuit]

adj AGR Dit de l’arbre, de la fruita, etc., que els freds han fet malbé.

->gelea

■gelea

Part. sil.: ge_le_a

[del fr. gelée, íd., b. ll. gelata, participi de gelare ‘gelar’; 1a FONT: s. XVII]

f 1 ALIM 1 Preparació alimentosa de consistència blana i elàstica deguda a contenir gelatina.

2 Preparació gelatinosa obtinguda fent bullir suc de fruita amb sucre.

2 QUÍM FÍS Gel molt ric en solvent que presenta propietats elàstiques semblants a les d’un líquid.

3 gelea reial ZOOL Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles.

->geleïtzar

■geleïtzar

Part. sil.: ge_le_ït_zar

[de gelea]

v tr ALIM Transformar una substància en gelea.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: geleïtzar

GERUNDI: geleïtzant

PARTICIPI: geleïtzat, geleïtzada, geleïtzats, geleïtzades

INDICATIU PRESENT: geleïtzo, geleïtzes, geleïtza, geleïtzem, geleïtzeu, geleïtzen

INDICATIU IMPERFET: geleïtzava, geleïtzaves, geleïtzava, geleïtzàvem, geleïtzàveu, geleïtzaven

INDICATIU PASSAT: geleïtzí, geleïtzares, geleïtzà, geleïtzàrem, geleïtzàreu, geleïtzaren

INDICATIU FUTUR: geleïtzaré, geleïtzaràs, geleïtzarà, geleïtzarem, geleïtzareu, geleïtzaran

INDICATIU CONDICIONAL: geleïtzaria, geleïtzaries, geleïtzaria, geleïtzaríem, geleïtzaríeu, geleïtzarien

SUBJUNTIU PRESENT: geleïtzi, geleïtzis, geleïtzi, geleïtzem, geleïtzeu, geleïtzin

SUBJUNTIU IMPERFET: geleïtzés, geleïtzessis, geleïtzés, geleïtzéssim, geleïtzéssiu, geleïtzessin

IMPERATIU: geleïtza, geleïtzi, geleïtzem, geleïtzeu, geleïtzin

->gelèquids

gelèquids

m ENTOM 1 pl Família de microlepidòpters, petits i nocturns, d’àpex punxegut i ales posteriors trapezoïdals.

2 sing Insecte de la família dels gelèquids.

->gelera

■gelera

[de gel¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

f 1 Massa de glaç acumulada a les zones altes de les muntanyes, per sota el límit de les neus perpètues, i que pot fondre’s en un estiu molt sec.

2 Pou del glaç.

->geli-

■geli-

Forma prefixada del mot llatí gĕlu, que significa ‘gel’. Ex.: geliturbació.

->gèlid

■gèlid -a

[del ll. gelĭdus, -a, -um, íd.]

adj Fred com el glaç, geliu.

->gelidenc

gelidenc -a

adj i m i f De Gelida (Alt Penedès).

->gelidials

■gelidials

Part. sil.: ge_li_di_als

f BOT 1 pl Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies integrat per algues marines de tal·lus gros i ramificat.

2 sing Alga de l’ordre de les gelidials.

->gelificació

■gelificació

Part. sil.: ge_li_fi_ca_ci_ó

f QUÍM FÍS Tipus de floculació en el qual les partícules formen una massa semirígida (gel) constituïda per un reticle irregular que engloba el solvent.

->gelificar

■gelificar

[de gel¹]

v tr QUÍM FÍS Transformar una substància en gel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gelificar

GERUNDI: gelificant

PARTICIPI: gelificat, gelificada, gelificats, gelificades

INDICATIU PRESENT: gelifico, gelifiques, gelifica, gelifiquem, gelifiqueu, gelifiquen

INDICATIU IMPERFET: gelificava, gelificaves, gelificava, gelificàvem, gelificàveu, gelificaven

INDICATIU PASSAT: gelifiquí, gelificares, gelificà, gelificàrem, gelificàreu, gelificaren

INDICATIU FUTUR: gelificaré, gelificaràs, gelificarà, gelificarem, gelificareu, gelificaran

INDICATIU CONDICIONAL: gelificaria, gelificaries, gelificaria, gelificaríem, gelificaríeu, gelificarien

SUBJUNTIU PRESENT: gelifiqui, gelifiquis, gelifiqui, gelifiquem, gelifiqueu, gelifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: gelifiqués, gelifiquessis, gelifiqués, gelifiquéssim, gelifiquéssiu, gelifiquessin

IMPERATIU: gelifica, gelifiqui, gelifiquem, gelifiqueu, gelifiquin

->gelifracció

■gelifracció

Part. sil.: ge_li_frac_ci_ó

f GEOMORF Gelivació, crioclastisme.

->gelinita

gelinita

f EXPL Varietat de gelatina explosiva obtinguda absorbint nitroglicerina amb dinitrocel·lulosa a fi de formar gel.

->geliturbació

■geliturbació

Part. sil.: ge_li_tur_ba_ci_ó

f GEOMORF Crioturbació.

->geliu

■geliu -iua

Part. sil.: ge_liu

[de gel¹; 1a FONT: c. 1910]

adj 1 Fred com el glaç. Un aire geliu.

2 CONSTR Dit del material que es glaça fàcilment i, doncs, s’esquerda.

->gelivació

■gelivació

Part. sil.: ge_li_va_ci_ó

[de gel¹]

f GEOMORF Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es disgreguen per acció del glaç.

->gel·laba

■gel·laba

[de l’àr. vg. ǧallābah, alteració del cl. ǧallābīyah, íd.]

f INDUM Túnica llarga fins als peus, amb caputxa i mànigues prou amples per a permetre tot el moviment dels braços, que hom fa servir al Magrib.

->gèl·lera

■gèl·lera

f ICT Gerla.

->gelo-

■gelo-

Forma prefixada del mot llatí gĕlu, que significa ‘gel’. Ex.: gelòmetre.

->gelòmetre

gelòmetre

m ALIM Mena d’areòmetre, que hom empra especialment per a mesurar la densitat de gels i de coles.

->gelor

■gelor

Hom.: jaló

[de gel¹]

f Fredor intensa, qualitat de gèlid o geliu.

->gelós

■gelós -osa

[der. romànic del ll. zēlus ‘ardor, zel; gelosia’, i aquest, del gr. zẽlos, íd.; substitució del ll. zelotes, gr. zēlṓtēs ‘zelós, ardent’; en el sentit trobadoresc de ‘marit gelós’, calc de l’oc. gelós o gilós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj 1 ant Zelós.

2 p ext Que té un zel recelós per allò que estima. Estar gelós del seu honor, del seu bon nom.

2 1 adj p ext Que sent gelosia. Està gelós del seu germà. Un marit gelós.

2 m LIT En la poesia trobadoresca, marit engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador, sempre escarnit i sovint enganyat.

3 adj MAR Dit de l’embarcació que s’inclina amb facilitat i no aguanta vela o se’n va a la banda.

->gelosa

■gelosa

[de gel² i -osa]

f QUÍM Agar-agar.

->gelosament

■gelosament

[de gelós]

adv D’una manera gelosa.

->gelosesca

gelosesca

[de gelós]

f POÈTICA Gènere líric trobadoresc; té relació amb el personatge de la malmaridada, que escarneix el marit gelós.

->gelosia

■gelosia

Part. sil.: ge_lo_si_a

[de gelós; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 PSIC 1 Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.

2 Enveja que hom té del qui gaudeix d’alguna cosa que hom desitja.

2 FUST Cloenda feta de llistons encreuats que hom posa a les finestres perquè no entri l’esclat de la llum i que permet de poder mirar sense ésser vist des de l’exterior.

->gelsemi

■gelsemi

[de l’it. gelsomino ‘llessamí’]

m BOT i FARM Liana perennifòlia de la família de les loganiàcies (Gelsemium sempervirens), de fulles oposades, enteres i lanceolades, el rizoma de la qual és antineuràlgic.

->gelsemina

gelsemina

f FARM Alcaloide de fórmula C₂₀H₂₂N₂O₂ que es troba a les arrels i als rizomes del gelsemi, del qual s’extreu.

->geltrunenc

geltrunenc -a

adj i m i f De la Geltrú (Garraf).

->gema

■gema

Cp. gemma

[calc del cast. yema, ll. gemma ‘botó floral; pedra preciosa’]

f 1 dial Rovell d’ou.

2 esp PAST Dolç sec fet amb rovell d’ou ensucrat.

->gemat

■gemat -ada

[de l’ant. gema ‘botó, flor’ (v. gemma¹)]

adj Esclatant de verdor, d’ufana.

->gemec

■gemec

[de gemegar; 1a FONT: c. 1340, Muntaner]

m 1 So planyívol, inarticulat, que hom exhala a conseqüència d’un dolor o una pena. No se li ha escapat ni un gemec.

2 p anal Sentíem els gemecs d’una tórtora.

->gemecador

gemecador -a

adj dial Gemegador.

->gemecar

gemecar

[variant de gemegar; 1a FONT: s. XV]

v intr dial Gemegar.

->gemecós

gemecós -osa

adj dial Gemegós.

->gemegador

■gemegador -a

[de gemegar]

adj Que gemega.

->gemegaire

■gemegaire

Part. sil.: ge_me_gai_re

[de gemegar; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj i m i f Que gemega molt, que té propensió a gemegar.

->gemegar

■gemegar

[del ll. vg. *gĕmĭcare, der. del ll. cl. gĕmĕre, íd.; 1a FONT: s. XIII, Vides]

v intr 1 Fer gemecs. El ferit no parava de gemegar.

2 p anal Com gemega, el colom! El vent gemegava a la xemenia.

3 fig Sentir-se oprimit. El poble gemegava sota la tirania.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gemegar

GERUNDI: gemegant

PARTICIPI: gemegat, gemegada, gemegats, gemegades

INDICATIU PRESENT: gemego, gemegues, gemega, gemeguem, gemegueu, gemeguen

INDICATIU IMPERFET: gemegava, gemegaves, gemegava, gemegàvem, gemegàveu, gemegaven

INDICATIU PASSAT: gemeguí, gemegares, gemegà, gemegàrem, gemegàreu, gemegaren

INDICATIU FUTUR: gemegaré, gemegaràs, gemegarà, gemegarem, gemegareu, gemegaran

INDICATIU CONDICIONAL: gemegaria, gemegaries, gemegaria, gemegaríem, gemegaríeu, gemegarien

SUBJUNTIU PRESENT: gemegui, gemeguis, gemegui, gemeguem, gemegueu, gemeguin

SUBJUNTIU IMPERFET: gemegués, gemeguessis, gemegués, gemeguéssim, gemeguéssiu, gemeguessin

IMPERATIU: gemega, gemegui, gemeguem, gemegueu, gemeguin

->gemegor

■gemegor

[de gemegar; 1a FONT: 1867, Verdaguer]

f Gemecs, acció de gemegar.

->gemegós

■gemegós -osa

[de gemegar]

adj 1 Gemegador, gemegaire.

2 Semblant a un gemec.

->gemegosament

■gemegosament

[de gemegós]

adv Exhalant crits planyívols.

->gemeguejar

■gemeguejar

[de gemegar]

v intr Gemegar incessantment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gemeguejar

GERUNDI: gemeguejant

PARTICIPI: gemeguejat, gemeguejada, gemeguejats, gemeguejades

INDICATIU PRESENT: gemeguejo, gemegueges, gemegueja, gemeguegem, gemeguegeu, gemeguegen

INDICATIU IMPERFET: gemeguejava, gemeguejaves, gemeguejava, gemeguejàvem, gemeguejàveu, gemeguejaven

INDICATIU PASSAT: gemeguegí, gemeguejares, gemeguejà, gemeguejàrem, gemeguejàreu, gemeguejaren

INDICATIU FUTUR: gemeguejaré, gemeguejaràs, gemeguejarà, gemeguejarem, gemeguejareu, gemeguejaran

INDICATIU CONDICIONAL: gemeguejaria, gemeguejaries, gemeguejaria, gemeguejaríem, gemeguejaríeu, gemeguejarien

SUBJUNTIU PRESENT: gemeguegi, gemeguegis, gemeguegi, gemeguegem, gemeguegeu, gemeguegin

SUBJUNTIU IMPERFET: gemeguegés, gemeguegessis, gemeguegés, gemeguegéssim, gemeguegéssiu, gemeguegessin

IMPERATIU: gemegueja, gemeguegi, gemeguegem, gemeguegeu, gemeguegin

->gemel·lar

■gemel·lar

adj ANAT Gemin, geminat.

->gement

■gement

[del ll. gemens, -ntis, participi pres. de gĕmĕre ‘gemegar’; 1a FONT: s. XX, Carner]

adj Que gemeix o gemega.

->gemin gèmina

■gemin gèmina

[del ll. gemĭnus, -a, -um ‘bessó’]

ANAT 1 adj Doble, parell.

2 m Cadascun dels dos músculs profunds de la regió glútia, anomenats gemin inferior i gemin superior.

->geminació

■geminació

Part. sil.: ge_mi_na_ci_ó

[del ll. geminatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 1 Acció de geminar;

2 l’efecte.

2 FON Repetició successiva d’un element lingüístic, en la segona articulació de la cadena parlada. En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l: poble, segle.

->geminar

■geminar

[del ll. geminare, íd., der. de geminus, -a, -um ‘bessó’]

v tr 1 Doblar.

2 esp FON Produir una geminació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: geminar

GERUNDI: geminant

PARTICIPI: geminat, geminada, geminats, geminades

INDICATIU PRESENT: gemino, gemines, gemina, geminem, gemineu, geminen

INDICATIU IMPERFET: geminava, geminaves, geminava, geminàvem, geminàveu, geminaven

INDICATIU PASSAT: geminí, geminares, geminà, geminàrem, geminàreu, geminaren

INDICATIU FUTUR: geminaré, geminaràs, geminarà, geminarem, geminareu, geminaran

INDICATIU CONDICIONAL: geminaria, geminaries, geminaria, geminaríem, geminaríeu, geminarien

SUBJUNTIU PRESENT: gemini, geminis, gemini, geminem, gemineu, geminin

SUBJUNTIU IMPERFET: geminés, geminessis, geminés, geminéssim, geminéssiu, geminessin

IMPERATIU: gemina, gemini, geminem, gemineu, geminin

->geminat

■geminat -ada

[de geminar; 1a FONT: 1398]

1 adj 1 Disposat en parell.

2 ARQUIT Dit dels arcs, finestres, etc., units de dos en dos, i també de dues columnes amb un sol capitell.

3 consonant geminada FON Consonant afectada pel fenomen de geminació.

2 m HERÀLD Grup de dos filets d’un mateix esmalt posats de costat, però separats per una distància quelcom més gran que llur amplària.

->gèmini

gèmini

[del ll. gemĭni, pl. de gemĭnus ‘bessó’]

m ASTROL i ASTR Bessons.

->geminiflor

■geminiflor -a

[del ll. geminus ‘bessó’ i flor]

adj BOT De flors geminades.

->gèminis

■gèminis

[del ll. gemĭni ‘bessons’, entès com un singular]

m ASTROL i ASTR Gèmini.

->gemir

■gemir

[del ll. gĕmĕre ‘gemegar’]

v intr Gemegar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: gemir

GERUNDI: gemint

PARTICIPI: gemit, gemida, gemits, gemides

INDICATIU PRESENT: gemeixo, gemeixes, gemeix, gemim, gemiu, gemeixen

INDICATIU IMPERFET: gemia, gemies, gemia, gemíem, gemíeu, gemien

INDICATIU PASSAT: gemí, gemires, gemí, gemírem, gemíreu, gemiren

INDICATIU FUTUR: gemiré, gemiràs, gemirà, gemirem, gemireu, gemiran

INDICATIU CONDICIONAL: gemiria, gemiries, gemiria, gemiríem, gemiríeu, gemirien

SUBJUNTIU PRESENT: gemeixi, gemeixis, gemeixi, gemim, gemiu, gemeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: gemís, gemissis, gemís, gemíssim, gemíssiu, gemissin

IMPERATIU: gemeix, gemeixi, gemim, gemiu, gemeixin

->gemma¹

■gemma¹

Cp. gema

[del ll. gemma ‘botó floral; pedra preciosa’]

f 1 BOT Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.

2 BIOL Protuberància, a l’exterior d’una cèl·lula o d’un individu, que es forma al començament de la generació.

3 gemma perdurable ZOOL Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables.

->gemma²

■gemma²

[v. gemma¹]

f JOI Mineral (diamant, corindó, etc.) o substància orgànica (perla, corall, etc.) que per la seva bellesa, durabilitat i raresa és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria.

->gemmació

■gemmació

Part. sil.: gem_ma_ci_ó

[de gemma¹; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f 1 BIOL Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats, consistent en el despreniment de la gemma, que es desenvolupa i dóna lloc a un nou individu.

2 BOT Procés de producció i desenvolupament de gemmes.

3 CIT Tipus de multiplicació cel·lular en què la cèl·lula filla, per creixement lateral de la paret de la cèl·lula mare, forma una vesícula a l’interior de la qual anirà a parar una còpia del nucli, com passa en els llevats.

->gemmal

■gemmal

[de gemma¹]

adj BOT 1 Relatiu o pertanyent a la gemma.

2 De la naturalesa d’una gemma.

->gemmant

■gemmant

adj BIOL i BOT Dit de l’organisme que es reprodueix per gemmació. Bacteris gemmants.

->gemmat

gemmat -ada

[de gemma¹]

adj BOT Papil·lós.

->gemmi-

■gemmi-

Forma prefixada del mot llatí gemma, que significa ‘pedra preciosa’. Ex.: gemmiforme.

->gemmífer

■gemmífer -a

[de gemmi- i -fer; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj MINERAL Que produeix o conté gemmes.

->gemmiforme

■gemmiforme

[de gemmi- i -forme]

adj BOT Semblant a una gemma.

->gemmípar

gemmípar -a

[de gemmi- i -par]

adj BIOL 1 Dit de l’organisme que produeix gemmes.

2 Dit de l’organisme que es reprodueix per gemmes.

->gemmo-

■gemmo-

Forma prefixada del mot llatí gemma, que significa ‘pedra preciosa’. Ex.: gemmologia.

->gemmòleg

■gemmòleg -òloga

[de gemmo- i -leg]

m i f JOI Especialista en gemmologia.

->gemmologia

■gemmologia

Part. sil.: gem_mo_lo_gi_a

[de gemmo- i -logia]

f JOI Ciència, art i tècnica que s’ocupa de les gemmes.

->gemmològic

■gemmològic -a

[de gemmologia]

adj Relatiu o pertanyent a la gemmologia.

->gèmmula

gèmmula

f BIOL 1 Gemma perdurable que es forma en les esponges.

2 Plúmula.

->gempílids

■gempílids

m ICT 1 pl Família de peixos de l’ordre dels perciformes, grossos i bons nedadors, que inclou la llima.

2 sing Peix de la família dels gempílids.

->gen

■gen

[del gr. génos ‘naixement, raça, gènere’]

m GEN Cadascuna de les unitats hereditàries elementals de funció fisiològica. Gen dominant. Gen letal. Gen recessiu.

->gen.

gen.

abrev CRON gener.

->-gen

■-gen -gena

Forma sufixada del mot grec génos ‘naixement, raça’, que significa ‘que genera’, ‘que produeix’. Ex.: biogen, electrogen.

->genal

■genal

[del ll. gena ‘galta’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

adj ANAT Relatiu o pertanyent a les galtes. Músculs genals.

->genalcaloide

genalcaloide

Part. sil.: ge_nal_ca_loi_de

m QUÍM ORG Alcaloide que conté en la molècula el grup R≡N═O.

->gençana

■gençana

m BOT Genciana.

->genciana

■genciana

Part. sil.: gen_ci_a_na

[del ll. gentiana, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f BOT Gènere de plantes herbàcies de la família de les gencianàcies (Gentiana sp), de fulles enteres, flors blaves i fruits capsulars. Cal destacar-ne la genciana groga (G. lutea), de flors grogues i arrel amargant, de propietats tòniques i aperitives.

->gencianàcies

■gencianàcies

Part. sil.: gen_ci_a_nà_ci_es

f BOT 1 pl Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinomorfes i de fruits en càpsula septicida.

2 sing Planta de la família de les gencianàcies.

->gencianeta

■gencianeta

Part. sil.: gen_ci_a_ne_ta

[de genciana]

f BOT 1 Diminutiu de genciana.

2 gencianeta de tardor Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies (Gentianella ciliata), de fulles lanceolades i flors blaves.

->gencianina

■gencianina

Part. sil.: gen_ci_a_ni_na

f [C₁₄H₁₀O₅] QUÍM ORG Compost que es troba en l’arrel de la genciana i és emprat com a colorant.

->gendarme

■gendarme

[del fr. gendarme, de la locució gens d’armes ‘gent d’armes’; 1a FONT: 1917, DOrt.]

m i f A França i en uns altres països, militar destinat a mantenir l’ordre i la seguretat pública.

->gendarmeria

■gendarmeria

Part. sil.: gen_dar_me_ri_a

[de gendarme; 1a FONT: 1917, DOrt.]

f 1 Cos de gendarmes.

2 Caserna de gendarmes.

->gendre

■gendre

[del ll. gĕnĕr, -ĕri, íd., de la mateixa arrel que gignĕre ‘engendrar’, igual que gĕnus, -ĕris ‘naixement, raça’; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m Marit de la filla respecte als pares d’aquesta.

->genea-

genea-

Forma prefixada del mot grec geneá ‘generació, naixement’. Ex.: genealogia, geneantropia.

->genealogia

■genealogia

Part. sil.: ge_ne_a_lo_gi_a

[del ll. genealogia, i aquest, del gr. genealogía, íd.; 1a FONT: 1420]

f GENEAL 1 Sèrie de progenitors o ascendents d’un individu, d’una família.

2 Ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges i n’estudia l’origen, la descendència i les aliances.

->genealògic

■genealògic -a

Part. sil.: ge_ne_a_lò_gic

[de genealogia; 1a FONT: 1676]

adj Relatiu o pertanyent a la genealogia.

->genealogista

■genealogista

Part. sil.: ge_ne_a_lo_gis_ta

[de genealogia; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona especialitzada en l’establiment de les genealogies dels llinatges.

->genearca

■genearca

Part. sil.: ge_ne_ar_ca

[del gr. geneárkhēs, íd.]

m GENEAL estirp 1 1.

->gener

■gener

[del ll. vg. jenuarius, ll. cl. januarius, íd.; 1a FONT: 1270]

m CRON [abrev gen.] [símb: GN] El primer mes de l’any.

->gènera

■gènera

Hom.: gènere

[de gènere, possiblement aplicació semiculta del pl. neutre ll. genera]

f Nissaga, generació.

->generable

■generable

[del ll. generabĭlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Susceptible d’ésser generat.

->generació

■generació

Part. sil.: ge_ne_ra_ci_ó

[del ll. generatio, -ōnis, íd.; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 1 Acció de generar;

2 l’efecte.

2 Gernació.

3 BIOL 1 Procés mitjançant el qual els éssers vius en produeixen d’altres.

2 Cadascuna de les descendències successives d’un individu o d’un encreuament determinat.

3 generació espontània Teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica.

4 CRIST Engendrament.

5 DR CIV i GENEAL Successió de descendents en línia directa.

6 MINERAL Cadascun dels grups de cristalls d’un mateix mineral engendrats en diferents etapes del mateix procés formatiu.

7 1 Conjunt de persones que viuen en una mateixa època, dins un mateix període de temps.

2 LIT Grup d’escriptors que han iniciat o han dut a terme la part fonamental de llur obra literària al voltant d’un fet o d’un any determinat.

3 SOCIOL Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.

4 generació d’ordinadors TECNOL Sèrie d’ordinadors que correspon a una mateixa època i, doncs, a una mateixa tecnologia.

->generacional

■generacional

Part. sil.: ge_ne_ra_ci_o_nal

[de generació]

adj 1 Relatiu o pertanyent a una generació. Unes tendències, uns costums, generacionals.

2 Entre generacions. Conflictes, diferències, generacionals.

->generacionisme

generacionisme

Part. sil.: ge_ne_ra_ci_o_nis_me

m RELIG i FILOS Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.

->generador

■generador -a

[del ll. generator, -ōris, íd.]

1 adj Que genera.

2 adj i m ELECTROT i ELECTRÒN Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia elèctrica amb una tensió (o un corrent) d’unes característiques determinades.

3 generador de partícules FÍS Dispositiu que produeix partícules (electrons, neutrons, protons, etc.), emprades en física atòmica.

4 generador de vapor TERMOT Caldera per a la producció de vapor.

5 sistema de generadors ÀLG Subconjunt d’un grup, d’un anell, etc., tal, que l’únic subgrup, subanell, etc., que el conté és total.

->general

■general

[del ll. generalis, íd.; 1a FONT: 1250]

1 adj 1 Que concerneix la totalitat d’un conjunt d’individus, coses o fets. Amnistia general. Consell general. Índex general. Confessió general.

2 Que concerneix el conjunt, prescindint dels casos especials o els detalls. Principi general. Com a regla general. Quina impressió general n’has tret?

3 Que afecta totes les parts d’un organisme. Paràlisi general.

4 Pertanyent a la totalitat o a la major part d’un conjunt d’individus, coses o fets. L’opinió general. Això és un mal general. Una propietat general dels àcids.

5 Freqüent, usual. Un cas molt general.

6 LÒG Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.

7 LÒG Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.

8 en general loc adv En conjunt, sense atendre als casos especials o als detalls. No ho dic pas per tu, sinó en general. En general, tot i aquest contratemps, no em puc queixar.

9 en general loc adv Freqüentment, usualment, normalment. Pel novembre en general fa fred.

2 adj 1 Que abraça el conjunt d’un servei, un comandament, una administració, etc. Direcció general. Quarter general.

2 p ext Inspector general. Vicari general.

3 1 adj i m CATOL Dit del cap d’un orde o d’una congregació religiosa.

2 m ORG MIL En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.

4 m HIST Generalitat.

5 dret del general HIST Denominació genèrica de cadascun dels dos drets (de la bolla i d’entrades i eixides).

6 les generals de la llei DR PROC Preguntes rituals que el jutge fa d’ofici a tot testimoni i que fan referència a les seves dades personals, a la seva amistat o enemistat amb les parts, etc.

->generala

■generala

[de general; 1a FONT: s. XVIII]

f 1 1 CATOL Mare general de certs ordes religiosos.

2 MIL Dona amb el grau o càrrec de general.

3 [en desús] Muller del general.

2 ORG MIL Toc perquè les forces d’una guarnició, d’un campament, es posin sobre les armes.

->generalat

■generalat

[de general; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 Grau, dignitat, de general o generala.

2 Durada de les funcions d’un general o d’una generala.

->generalíssim

■generalíssim

[de general; 1a FONT: s. XVII]

m MIL General que té el comandament superior, que té sota les seves ordres els altres generals.

->generalista

generalista

1 adj Dit de l’empresa de comunicació, especialment de televisió i ràdio, que, per la varietat de la programació, va dirigida a tots els públics.

2 adj i m i f Dit del professional que té coneixements generals de diverses matèries i cobreix tot un sector d’activitat. Metge generalista, mestra generalista.

->generalitat

■generalitat

[de general; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 1 Qualitat de general. Hi exposa conceptes d’una gran generalitat.

2 Idea general, vaga, poc precisa. És una obra plena de generalitats. Va respondre amb quatre generalitats.

2 El més gran nombre, la gran majoria. La generalitat dels ciutadans ho condemna.

3 1 HIST Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV.

2 [en majúscula] DR ADM A Catalunya i al País Valencià, òrgan del govern autònom.

4 HIST Cadascuna de les circumscripcions en què fou dividit el regne francès, al segle XIV, per al cobrament d’imposts.

5 pl HIST Nom donat als dos drets del general (el dret de la bolla i el dret d’entrades i eixides) que pertanyien a cadascuna de les generalitats (de Catalunya, de València i d’Aragó).

->generalitzable

■generalitzable

[de generalitzar]

adj Susceptible d’ésser generalitzat.

->generalització

■generalització

Part. sil.: ge_ne_ra_lit_za_ci_ó

[de generalitzar]

f 1 Acció de generalitzar o generalitzar-se;

2 l’efecte.

->generalitzador

■generalitzador -a

[de generalitzar]

adj Que generalitza. Un esperit generalitzador.

->generalitzar

■generalitzar

[de general]

v 1 1 tr Fer general.

2 pron Aquesta actitud es va generalitzant cada cop més.

2 tr 1 LÒG Induir d’un fenomen o, sobretot, d’una sèrie de fenòmens un concepte, un principi, etc., general.

2 LÒG Aplicar el que és cert en alguns casos a tots els casos del mateix ordre.

3 abs Expressar generalitats, idees vagues, poc precises. No em referia a tu, estava generalitzant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: generalitzar

GERUNDI: generalitzant

PARTICIPI: generalitzat, generalitzada, generalitzats, generalitzades

INDICATIU PRESENT: generalitzo, generalitzes, generalitza, generalitzem, generalitzeu, generalitzen

INDICATIU IMPERFET: generalitzava, generalitzaves, generalitzava, generalitzàvem, generalitzàveu, generalitzaven

INDICATIU PASSAT: generalitzí, generalitzares, generalitzà, generalitzàrem, generalitzàreu, generalitzaren

INDICATIU FUTUR: generalitzaré, generalitzaràs, generalitzarà, generalitzarem, generalitzareu, generalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: generalitzaria, generalitzaries, generalitzaria, generalitzaríem, generalitzaríeu, generalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: generalitzi, generalitzis, generalitzi, generalitzem, generalitzeu, generalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: generalitzés, generalitzessis, generalitzés, generalitzéssim, generalitzéssiu, generalitzessin

IMPERATIU: generalitza, generalitzi, generalitzem, generalitzeu, generalitzin

->generalment

■generalment

[de general; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adv Amb generalitat, d’una manera general.

->generar

■generar

[del ll. generare, íd.; 1a FONT: s. XV, Cauliach]

v tr 1 Procrear, engendrar.

2 LING En gramàtica generativa, formar el conjunt d’oracions d’una llengua segons un sistema de regles contingut en la gramàtica d’aquesta llengua.

3 MAT i FÍS Produir, obtenir, construir, per un procés matemàtic o físic, especialment obtenir una línia, una figura, un cos, per moviment de punts o línies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: generar

GERUNDI: generant

PARTICIPI: generat, generada, generats, generades

INDICATIU PRESENT: genero, generes, genera, generem, genereu, generen

INDICATIU IMPERFET: generava, generaves, generava, generàvem, generàveu, generaven

INDICATIU PASSAT: generí, generares, generà, generàrem, generàreu, generaren

INDICATIU FUTUR: generaré, generaràs, generarà, generarem, generareu, generaran

INDICATIU CONDICIONAL: generaria, generaries, generaria, generaríem, generaríeu, generarien

SUBJUNTIU PRESENT: generi, generis, generi, generem, genereu, generin

SUBJUNTIU IMPERFET: generés, generessis, generés, generéssim, generéssiu, generessin

IMPERATIU: genera, generi, generem, genereu, generin

->generatiu

■generatiu -iva

Part. sil.: ge_ne_ra_tiu

[del b. ll. generativus, -a, -um, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Que té el poder de generar.

2 adj p ext Intel·ligència generativa.

3 gramàtica generativa LING 1 Teoria lingüística que es proposa de construir gramàtiques generatives de les diverses llengües i que estudia els principis generals del llenguatge humà.

2 Sistema finit de regles sintàctiques, fonològiques i semàntiques que, explicitant la competència lingüística dels parlants, permet de generar un nombre infinit d’oracions gramaticals d’una llengua que els usuaris actualitzen en cada situació concreta.

->generativisme

■generativisme

[de generatiu]

m LING Gramàtica generativa.

->generativista

■generativista

[de generatiu]

LING 1 adj Relatiu o pertanyent al generativisme.

2 m i f Lingüista que segueix el model de la gramàtica generativa.

->generatriu

■generatriu

Part. sil.: ge_ne_ra_triu

[del ll. generatrix, -īcis, íd.]

f GEOM 1 Línia generadora, que movent-se genera una superfície.

2 Cadascuna de les posicions d’aquesta línia.

->gènere

■gènere

Hom.: gènera

[del ll. gĕnus, gĕnĕris, der. de gignĕre ‘engendrar’; del radical verbal (supí genĭtum) provenen pròpiament els der. en genit-; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials.

2 BIOL Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l’espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.

3 el gènere humà Els homes considerats col·lectivament.

2 1 Classe natural o establerta convencionalment a què pertany una cosa segons les seves qualitats. Barques i vaixells són coses del mateix gènere. La medicació ens ha provocat a tots dos reaccions del mateix gènere. És el millor dins el seu gènere.

2 LING Categoria o accident gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals. Gènere masculí. Gènere femení.

3 gènere literari LIT Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que en té en compte l’estructura i el contingut.

4 LÒG Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie.

5 gènere literari bíblic BÍBL Cadascun dels gèneres literaris de la Bíblia.

6 gènere musical MÚS Manera de dividir la gamma en diferents intervals.

7 gènere musical MÚS Forma musical concreta: ballada, cantata, coral, lied, missa, oratori, simfonia, sonata, etc.

3 1 Conjunt d’articles que són objecte de comerç. Han hagut de tancar la botiga per falta de gènere.

2 Mena, classe, de productes objecte de comerç. Aquest gènere, no el venem.

3 esp Tela. T’agrada el gènere d’aquest vestit?

4 gènere de punt TÈXT Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.

5 gènere de punt de recollida (o per trama) TÈXT Gènere de punt en què un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals.

6 gènere de punt per ordit TÈXT Gènere de punt format per un gran nombre de fils longitudinals (l’ordit) que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres.

4 GEOM 1 gènere d’una corba Nombre que, segons una certa classificació, correspon a una corba algèbrica.

2 gènere d’una superfície tancada Nombre màxim de corbes tancades no intersecants que poden ésser dibuixades sobre una superfície sense dividir aquesta en dues regions distintes.

5 SOCIOL 1 Sexe en funció dels trets, els rols i les funcions que li són associats culturalment.

2 de gènere loc adj Per raó de sexe. Violència de gènere.

6 gènere de vida GEOG Terme amb què hom designa el conjunt d’activitats (caça, pesca, agricultura, etc.) que un grup duu a terme per tal d’assegurar la seva existència.

->genèric

■genèric -a

[del b. ll. generĭcus, -a, -um, íd.]

adj 1 Relatiu o pertanyent al gènere, a les coses d’un mateix gènere (per oposició a específic). El caràcter genèric d’una definició. Una denominació genèrica.

2 FARM Dit del medicament amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada.

3 LÒG 1 Dit del concepte del gènere per a distingir-lo del concepte general.

2 Dit del judici general en oposició al judici universal.

4 MAT i FÍS Dit de l’element d’una col·lectivitat, escollit arbitràriament, que gaudeix solament de les propietats comunes a tots els elements de la col·lectivitat.

->genèricament

■genèricament

[de genèric]

adv D’una manera genèrica.

->generós

■generós -osa

[del ll. generosus, -a, -um ‘de bon llinatge, noble, magnànim’; 1a FONT: 1344, Ord. P. III]

1 adj 1 ant De llinatge antic i conegut.

2 p anal Un corser generós.

2 adj 1 De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Un home generós oblida fàcilment les ofenses. Es va mostrar generós amb els enemics.

2 p ext Un cor generós. Una acció generosa.

3 adj 1 Inclinat a donar, a recompensar, amb llarguesa. Ets massa generós en les propines. Un amo generós.

2 p ext Un do generós.

3 terra generosa Terra molt productiva.

4 vi generós VITIC Vi més anyenc i de més graduació que el corrent, obtingut per addició d’alcohol al most de raïm fresc.

4 HIST 1 m Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.

2 m Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.

3 adj Tractament donat a un membre de l’estament militar per indicar l’antiguitat del seu llinatge.

->generosament

■generosament

[de generós]

adv Amb generositat, d’una manera generosa.

->generositat

■generositat

[del ll. generosĭtas, -ātis ‘noblesa de llinatge, magnanimitat’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

f 1 Qualitat de generós.

2 Acte propi d’una persona generosa.

->gènesi

■gènesi

[del ll. gĕnĕsis, i aquest, del gr. génnēsis ‘creació, generació’, der. de gígnomai ‘engendrar’, de la mateixa arrel que el ll. gignĕre (v. gènere); 1a FONT: s. XIV, Metge]

1 f 1 Generació, origen.

2 esp Procés o manera com s’ha originat o ha pres naixença una cosa.

2 [en majúscula] m BÍBL Primer llibre de la Bíblia, on hi ha la narració de la creació.

->-gènesi

■-gènesi

Forma sufixada del mot grec génnēsis, que significa ‘generació’. Ex.: biogènesi, filogènesi.

->-genèsia

■-genèsia

Forma sufixada del mot grec génnēsis, que significa ‘generació’. Ex.: disgenèsia.

->genesíac

■genesíac -a

Part. sil.: ge_ne_sí_ac

[de gènesi]

adj Relatiu o pertanyent al llibre bíblic del Gènesi.

->genèsic

■genèsic -a

[de gènesi]

adj Relatiu o pertanyent a la generació.

->genet

■genet -a

[de l’àr. vg. zenêtì ‘individu de Zeneta’, tribu berber famosa per la seva cavalleria lleugera; 1a FONT: 1277]

1 adj Relatiu o pertanyent als genets. Les tribus genetes. Cavallers genets.

2 m i f HIST Zenata.

3 m i f p ext 1 Persona que va a cavall.

2 ant i Persona que va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar.

4 m ant Cavall lleuger, no encobertat.

5 f 1 ant Sistema de cavalcar i d’anar armat el cavaller amb armes lleugeres i amb corretges curtes als esperons.

2 a la geneta loc adv Amb els estreps curts, de manera que les cames restin en posició vertical des del genoll en avall.

6 f FOLK Noia disfressada de moro, amb un sabre petit, que acompanya l’alferes moro en les festes de moros i cristians d’Alcoi.

->geneta

■geneta

[d’origen incert, possiblement emparentat, però amb moltes dificultats, amb l’àr. africà ǧarnáiṭ, íd., potser amb influx de genet; 1a FONT: 1284]

f ZOOL Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels vivèrrids (Genetta genetta), de pelatge terrós amb taques fosques, que fa una forta olor de mesc, anomenat també gat mesquer.

->genetari

genetari -ària

[de genet; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m i f ant Persona que cavalca a la geneta.

->genètic

■genètic -a

[del gr. gennētikós ‘generatiu’]

1 adj Relatiu o pertanyent a la gènesi.

2 GEN 1 adj Relatiu o pertanyent a la genètica.

2 m i f Genetista.

3 enginyeria genètica GEN i BIOL MOL Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.

->-genètic

-genètic -genètica

Forma sufixada del mot grec gennētikós, que significa ‘generatiu’. Ex.: filogenètic, biogenètic.

->genètica

■genètica

f GEN 1 Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.

2 genètica del desenvolupament Branca de la genètica que estudia els mecanismes genètics que controlen el creixement i el desenvolupament dels organismes.

3 genètica de poblacions Branca de la genètica que considera els fenòmens genètics amb relació al significat que tenen per a la població, i estudia la distribució dels gens en les poblacions i la manera com les freqüències gèniques es mantenen o es modifiquen.

4 genètica quantitativa Branca de la genètica especialitzada en l’elaboració, amb ajut de la biometria, de models matemàtics que permeten estudiar els caràcters quantitatius mesurats sobre un gran nombre d’individus d’una població.

->genetisme

genetisme

m PSIC Concepció segons la qual una capacitat o una estructura psicològica es desenvolupa amb l’edat i no és, doncs, innata.

->genetista

■genetista

1 PSIC 1 adj Relatiu o pertanyent al genetisme.

2 m i f Partidari del genetisme.

2 m i f GEN Persona versada en genètica.

->genetlíac

■genetlíac -a

Part. sil.: ge_net_lí_ac

1 adj Relatiu o pertanyent a la genetlíaca.

2 1 m i f Persona que practica la genetlíaca.

2 f OCULT Doctrina que predica el pronòstic especulatiu del destí d’algú segons el dia del seu naixement.

->geni

■geni

[del ll. gĕnius ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, der. del ll. gignĕre ‘engendrar’; 1a FONT: 1696, DLac.]

m 1 RELIG i MIT 1 Ésser sobrenatural amb poders màgics.

2 geni maligne FILOS Geni omnipotent, hipotèticament establert per Descartes, que vol enganyar l’home en el coneixement àdhuc de les veritats més evidents.

3 geni tutelar dèmon 2.

2 Caràcter peculiar, tendència pròpia, d’un poble, d’un període, d’un llenguatge, d’una religió, etc. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana.

3 1 Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització. Un músic de geni. El geni de Beethoven.

2 p ext Shakespeare fou un geni.

4 1 Natural, caràcter. No tinc geni per a fer aquestes coses.

2 esp Mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc. Quin geni que té!

3 geni i figura, fins a la sepultura Refrany amb què hom comenta la invariabilitat i originalitat del caràcter i la forma d’actuar d’una persona durant tota la seva vida.

4 tenir mal geni (o el geni fort) Tenir mal caràcter.

5 tenir un geni com una ortiga (o com una argelaga) loc verb Tenir molt mal geni.

->-gènia

■-gènia

Forma sufixada del mot grec geneá, que significa ‘generació, naixement’ i que és emprada per a designar l’estudi d’una determinada gènesi. Ex.: biogènia, filogènia.

->genial

■genial

Part. sil.: ge_ni_al

[del ll. genialis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

adj 1 Dotat de geni 3 1. És un dibuixant genial.

2 p ext Dit d’allò que ha estat inspirat pel geni. Unes escultures genials.

->genialitat

■genialitat

Part. sil.: ge_ni_a_li_tat

[del ll. genialĭtas, -ātis, íd.]

f 1 Qualitat de genial.

2 Singularitat pròpia del caràcter d’una persona.

->genialment

■genialment

Part. sil.: ge_ni_al_ment

[de genial]

adv D’una manera genial.

->gènic

■gènic -a

[de gen]

adj GEN Relatiu o pertanyent als gens.

->-gènic

■-gènic -gènica

Forma sufixada del mot grec genikós ‘generació, naixement’, que significa ‘que és generat per’, ‘que és produït per’. Ex.: antropogènic, biogènic.

->genicular

■genicular

[del ll. td. genicularis, íd.]

adj ANAT Relatiu o pertanyent al genoll.

->geniculat

■geniculat -ada

[del ll. geniculatus, -a, -um ‘nuós, corbat’, der. de genicŭlum, dimin. de genu ‘genoll’]

adj BOT Dit de la tija articulada a manera de genoll.

->genio-

■genio-

Forma prefixada del mot grec géneion, que significa ’mentó’. Ex.: genioglòs, genioplàstia.

->genísser

■genísser

[del turc yeni čeri, íd.]

m HIST Soldat d’infanteria de l’exèrcit turc.

->genistoide

genistoide

Part. sil.: ge_nis_toi_de

[del ll. genista ‘ginesta’ i -oide]

adj BOT Que té un aspecte semblant a la ginesta.

->genital

■genital

[del ll. genitalis, íd.; 1a FONT: s. XVI]

1 adj ANAT ANIM i MED Relatiu o pertanyent a l’aparell reproductor o genital.

2 m pl ANAT ANIM i MED Òrgans de la reproducció.

3 aparell genital ANAT ANIM i MED Conjunt d’òrgans que intervenen en la reproducció.

4 estadi genital PSIC Cinquè i darrer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent a la pubertat, en què la sexualitat apareix en forma adulta.

5 relació genital ANAT ANIM i MED Relació exclusivament sexual.

->genitalia

genitalia^* [dʒenitália]

[mot ll., pl. neutre de l’adj. substantivat genitalis ‘genital’]

m pl ENTOM Peces més o menys esclerificades que constitueixen l’aparell copulador dels insectes.

->genitiu

■genitiu

Part. sil.: ge_ni_tiu

[del ll. genitivus, -a, -um ‘de naixença, creador; cas genitiu’; 1a FONT: s. XIV, Torcimany]

m LING Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu.

->genito-

■genito-

Forma prefixada del mot llatí genĭtum, que significa ‘procreat’, usada per a formar composts que indiquen relació amb els òrgans genitals. Ex.: genitoplàstia, genitourinari.

->genitoplàstia

genitoplàstia

Part. sil.: ge_ni_to_plàs_ti_a

f CIR Intervenció quirúrgica reparadora dels òrgans genitals.

->genitor

■genitor -a

[del ll. genĭtor, -ōris ‘pare’; 1a FONT: s. XIII, Usatges]

1 m i f Pare o mare.

2 m pl El pare i la mare.

->genitori

genitori -òria

[probablement del fr. génitoires ‘òrgans genitals’, alteració del fr. ant. genitaires (s. XII), modificació de genitailles, del ll. genitalia, pl. neutre substantivat de l’adj. genitalis ‘genital’; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Genital.

->genitourinari

■genitourinari -ària

Part. sil.: ge_ni_to_u_ri_na_ri

adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent alhora als aparells genital i urinari.

->genitura

■genitura

[del ll. genitura, íd.]

f ant Generació.

->geniüt

■geniüt -üda

Part. sil.: ge_ni_üt

[de geni]

adj Que té un geni fort.

->geniva

■geniva

[del ll. gingīva, íd.; 1a FONT: s. XIV]

f 1 ANAT ANIM Teixit fibrós recobert per la membrana mucosa bucal que cobreix els arcs dentals, es prolonga entre les dents i s’hi adhereix fortament.

2 GRÀF En un llibre relligat, la part de les tapes que surt més que els fulls.

3 SUR Regruix que es forma en la soca d’una surera, tot al llarg del tall que s’hi ha fet de dalt a baix en pelar-la, i serveix per a facilitar la pela següent.

->genival

■genival

[de geniva]

f SUR Geniva d’una surera.

->genivell

■genivell

[d’origen incert, potser d’un ll. vg. *genugellum, ll. genuculum, dimin. de genu ‘genoll’, en el sentit de ‘tija geniculada’, que hauria donat *gino(z)ell, *gino(v)ell i, amb metàtesi, jonivell, genivell]

m BOT Almesquí.

->geno-

■geno-

Forma prefixada del mot grec génos, que significa ‘naixement, raça’. Ex.: genoblast, genodermatosi.

->genocida

genocida

[de geno- i -cida]

adj i m i f Dit de l’estat, l’organització, la persona, etc., que ordena o comet un genocidi.

->genocidi

■genocidi

[cpt. híbrid de geno- i -cidi]

m 1 POLÍT Extermini d’un poble o d’una ètnia.

2 genocidi cultural Etnocidi.

->genòfor

genòfor

m BIOL MOL i GEN Estructura constituïda exclusivament per un àcid nucleic que forma el cromosoma d’un bacteri o d’un virus, o bé l’ADN d’un orgànul eucariòtic, com ara un cloroplast o un mitocondri.

->genograma

■genograma

[de geno- i -grama]

m SOCIOL Diagrama que representa l’estructura d’una família al llarg de tres generacions o més, l’evolució que ha seguit i la localització de cadascun dels seus membres.

->genoll

■genoll

[del ll. vg. genŭcŭlum, dimin. del ll. genu, íd.; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

m 1 1 ANAT ANIM Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten.

2 ANAT ANIM Part articulada de cadascuna de les dues extremitats anteriors dels quadrúpedes situada entre l’avantbraç i la canya.

3 de genolls Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos. Pregava devotament de genolls.

4 de genolls fig Servilment, humiliant-se. Sempre va de genolls per obtenir càrrecs millors.

2 p ext 1 Part d’uns pantalons que cobreix el genoll.

2 posar genolls (a uns pantalons) Apedaçar-los de la part dels genolls.

->genollada

■genollada

[de genoll]

f Cop donat amb el genoll.

->genollera

■genollera

[de genoll; 1a FONT: 1307]

f 1 Part de l’armadura que protegia el genoll.

2 p ext 1 Peça de roba, pell, etc., que es posa com a defensa, protecció, del genoll.

2 p anal Posar genolleres de cuir als pantalons dels nens.

3 iròn i p anal Pegatera, durícia, crosta, que es fa al genoll. És un trapella: sempre es fa mal i duu genolleres.

4 Esllenegament de la roba d’una peça de vestir, especialment d’uns pantalons, en la part que cobreix els genolls, i que fa com una bossa.

->genollons

■genollons

[pròpiament der. del verb agenollar-se, d’agenollons, de genollons, amb el sufix -ons; 1a FONT: s. XIV, Llull]

Mot emprat en l’expressió de (o a) genollons loc adv Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos.

->genollut

■genollut -uda

[de genoll]

adj Que té els genolls grossos.

->genoma

■genoma

m GEN Contingut total d’ADN propi del conjunt de cromosomes d’una espècie.

->genòmic

■genòmic -a

BIOL MOL 1 adj Relatiu o pertanyent al genoma.

2 f Ciència que estudia l’estructura i la funció dels genomes.

->genoplàstia

genoplàstia

Part. sil.: ge_no_plàs_ti_a

f CIR Intervenció quirúrgica per la qual es reparen les pèrdues de substància de les galtes o llurs deformitats.

->genoteca

■genoteca

f GEN Col·lecció aleatòria de fragments d’ADN del mateix origen, clonats en diversos vectors, que junts contenen tota la informació genètica d’un organisme.

->genotip

■genotip

[de geno- i -tip]

m GEN Constitució genètica pròpia d’un individu.

->genotípic

■genotípic -a

[de genotip]

adj GEN 1 Relatiu o pertanyent al genotip.

2 complex genotípic Conjunt de gens existents en el total d’individus d’una població i de les combinacions que poden donar.

->genotipus

■genotipus

m GEN Genotip.

->genotoxicitat

genotoxicitat

f GEN Propietat de les substàncies que provoquen danys cromosòmics.

->gènova

■gènova

[adaptació de l’angl. genoa, de Genoa ‘Gènova’, pròpiament ‘vela de Gènova’]

m ESPORT En vela, floc de grans dimensions.

->genovès

■genovès -esa

adj i m i f De Gènova (ciutat i província d’Itàlia).

->genovesí

genovesí -ina

adj i m i f Del Genovès (Costera).

->genoví

genoví

m NUMIS Moneda d’or encunyada a Gènova poc després del 1252.

->gens

■gens

[del ll. gĕnus ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció (v. pas²); 1a FONT: s. XII, Hom.]

adv 1 1 [seguit de la preposició de] Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Si fa gens de vent, aquests papers volaran.

2 No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.

2 gens per això ant Expressió que introdueix una negació adversativa. Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat.

3 no gens (o gens ni gota [o ni mica], o ni gens ni gota [o ni mica]) Absolutament no.

->gent

■gent

[del ll. gens, gĕntis ‘raça, família, habitants d’un lloc’; 1a FONT: s. XII, Hom.]

f 1 Conjunt de persones en nombre indeterminat. Hi havia molta gent. Ho sap gaire gent, ja?

2 1 Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona, mala, gent. La gent de lletres.

2 a gent jove, pa tou (o pa blanet) Refrany que vol dir que el jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empreses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç.

3 gent petita (o menuda) Infants.

4 gent pobra no necessita criats Frase que hom diu per a agrair irònicament el favor que aparentment li fan quan en realitat el perjudiquen.

5 la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones de la família d’algú. Has vist la meva gent, per aquí?

6 la meva (o teva, o seva, etc.) gent Les persones que algú té sota les seves ordres. La seva gent compleix molt.

3 MAR 1 gent de cap Part de la tripulació d’una galera que comprenia de bon principi la gent de guerra (soldats, arcabussers, etc.) i la gent de mar (comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem.

2 gent de lleva Conjunt de persones que eren detingudes en llocs públics per tal de tripular els vaixells de l’estat.

3 gent de rem Part de la tripulació d’una galera constituïda per remers voluntaris, esclaus i forçats.

4 MAR 1 gent de popa Conjunt de l’oficialitat d’un vaixell.

2 gent de proa Conjunt dels mariners d’un vaixell, exceptuant-ne els oficials.

5 gent armada DR PEN Conjunt d’individus que porten armes independentment de llur professió i del dret de portar-les.

->gentada

■gentada

[de gent; 1a FONT: 1462]

f Concurrència d’un gran nombre de persones en un indret.

->gentalla

■gentalla

[de gent; 1a FONT: 1460]

f desp Gent del baix poble, de la pitjor mena.

->gentamicina

gentamicina

f FARM Antibiòtic aïllat dels productes de la fermentació del Microspora purpurea i d’altres varietats.

->gentegassa

■gentegassa

[de gent]

f ant Gentalla.

->genteta

■genteta

[de gent]

f desp Gent roïna.

->gentil

■gentil

[del ll. gentīlis, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj i m i f RELIG [generalment en pl] 1 Pagà.

2 Que no professa la religió jueva.

2 adj 1 ant De naixença noble.

2 De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós. Ha estat molt gentil.

3 m DR ROM Cadascun dels individus pertanyents a un mateix clan (gens) i que tenien en comú, per raó de llur ascendència, idèntica, el nom i el culte.

4 m NUMIS Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal.

->gentilesa

■gentilesa

[de gentil; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

f 1 Qualitat de gentil.

2 Acte o paraula propis d’una persona gentil.

3 ant Conjunt de persones nobles.

->gentilhome

■gentilhome

[de gentil i home; 1a FONT: s. XIV, Jaume I]

m 1 1 Home de llinatge generós.

2 A partir del segle XV, membre de l’estament militar.

2 Noble afectat al servei de la cort o d’un dignatari de primer ordre.

->gentílic

■gentílic -a

[de gentil]

adj Relatiu o pertanyent als gentils o pagans.

->gentilici

■gentilici -ícia

[del ll. gentilicius, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent a un poble, una família o una nissaga.

2 adj Que denota la nació o pàtria d’una persona. Adjectiu gentilici.

3 m Nom gentilici. El gentilici d’Alcoi és alcoià.

->gentilitat

■gentilitat

[del ll. gentilĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

f RELIG El conjunt dels gentils o pagans.

->gentilment

■gentilment

[de gentil; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

adv Amb gentilesa, d’una manera gentil.

->gentleman

gentleman^* [dʒɛ́ntəlmən]

[mot angl., inicialment ‘noble sense títol’, després ‘home distingit’, calc del fr. gentilhomme, paral·lel del cat. gentilhome]

m 1 HIST A Anglaterra, membre de la gentry, noblesa de segona classe entre la noblesa i la burgesia.

2 p ext Persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament.

->gentola

■gentola

[de gent]

f dial Gentalla.

->gentrification

gentrification^* [dʒɛntɾifikéjʃon]

[angl ] f URBAN Ennobliment.

->gentussa

■gentussa

[de gent; 1a FONT: 1839, DLab.]

f desp Gentalla.

->genuflectori

■genuflectori

[del b. ll. genuflectorium, format per analogia sobre el b. ll. genuflectĕre ‘agenollar-se’; 1a FONT: 1803, DEst.]

m Reclinatori.

->genuflexió

■genuflexió

Part. sil.: ge_nu_fle_xi_ó

[del b. ll. genuflexio, -ōnis, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

f Acció de doblegar el genoll en senyal de reverència, d’adoració, de submissió.

->genuí

■genuí -ïna

Part. sil.: ge_nu_í

[del ll. genuīnus, -a, -um, íd.; 1a FONT: 1803, DEst.]

[pl -ïns] adj 1 Que té realment l’origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals. Aquell partit era l’expressió genuïna del sufragi popular. Un document genuí.

2 DIPL Autèntic.

->genuïnament

■genuïnament

Part. sil.: ge_nu_ï_na_ment

[de genuí]

adv D’una manera genuïna.

->genuïnitat

■genuïnitat

Part. sil.: ge_nu_ï_ni_tat

[de genuí]

f Qualitat de genuí.

->geo-

■geo-

Forma prefixada del mot grec gẽ, que significa ‘terra’. Ex.: geografia, geologia.

->geoanemocor

geoanemocor -a

Part. sil.: ge_o_a_ne_mo_cor

adj BOT Dit de les plantes les diàspores de les quals es disseminen arrossegades pel vent arran de terra.

->geoautocor

geoautocor -a

Part. sil.: ge_o_au_to_cor

adj BOT Dit de les plantes que dipositen directament llurs diàspores a terra mitjançant moviments dels òrgans que les suporten.

->geobiologia

geobiologia

Part. sil.: ge_o_bi_o_lo_gi_a

[de geo- i biologia]

f BIOL Part de la biologia que estudia les relacions entre l’evolució geològica de la Terra i les condicions d’origen, de composició fisicoquímica i d’evolució de la matèria viva.

->geobiont

geobiont

Part. sil.: ge_o_bi_ont

[de geo- i el gr. biõn, biõntos ‘vivent’]

m ECOL Organisme que habita a l’humus.

->geoblast

■geoblast

Part. sil.: ge_o_blast

m BOT Plúmula que, en la germinació, deixa els cotilèdons sota terra.

->geobotànic

■geobotànic -a

Part. sil.: ge_o_bo_tà_nic

[de geo- i botànic]

GEOBOT 1 adj Relatiu o pertanyent a la geobotànica.

2 m i f Botànic especialitzat en geobotànica.

3 f Part de la botànica que estudia la distribució de les plantes i de les comunitats vegetals en la superfície de la Terra i les causes d’aquesta distribució.

->geocàrpia

geocàrpia

Part. sil.: ge_o_càr_pi_a

[de geo- i el gr. karpós ‘fruit’]

f BOT Maduració dels fruits sota terra.

->geocàrpic

geocàrpic -a

Part. sil.: ge_o_càr_pic

[de geocàrpia]

adj BOT Relatiu o pertanyent a la geocàrpia.

->geocèntric

■geocèntric -a

Part. sil.: ge_o_cèn_tric

[de geo- i cèntric; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj ASTR 1 Relatiu o pertanyent al centre de la Terra.

2 Referit a la Terra com a centre.

->geocentrisme

■geocentrisme

Part. sil.: ge_o_cen_tris_me

m ASTR Sistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l’Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn.

->geocronòleg

geocronòleg -òloga

Part. sil.: ge_o_cro_nò_leg

[de geo- i cronòleg]

m i f Persona versada en geocronologia.

->geocronologia

■geocronologia

Part. sil.: ge_o_cro_no_lo_gi_a

[de geo- i cronologia]

f GEOL Ciència que estudia les relacions de successió de les formacions rocalloses, amb llurs relacions, i els fenòmens geològics, així com la determinació de l’edat absoluta d’aquests.

->geocronològic

■geocronològic -a

Part. sil.: ge_o_cro_no_lò_gic

adj GEOL Relatiu o pertanyent a la geocronologia.

->geocronometria

■geocronometria

Part. sil.: ge_o_cro_no_me_tri_a

f GEOL Branca de la geocronologia que tracta de la mesura quantitativa del temps geològic, generalment expressat en anys.

->geoda

■geoda

Part. sil.: ge_o_da

[del gr. geṓdēs ‘terrós, semblant a terra’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f MINERAL Cavitat d’una roca amb les parets entapissades d’agregats cristal·lins.

->geodèsia

■geodèsia

Part. sil.: ge_o_dè_si_a

[del gr. geōdaisía ‘partició de les terres’, comp. de gẽ ‘terra’ i daíō ‘partir’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOD Branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la superfície de la Terra.

->geodèsic

■geodèsic -a

Part. sil.: ge_o_dè_sic

[de geodèsia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

GEOD 1 adj Relatiu o pertanyent a la geodèsia.

2 f GEOM Entre dos punts d’una superfície, la línia de mínima longitud que, unint tots dos punts, és continguda en aquesta superfície.

->geodesista

■geodesista

Part. sil.: ge_o_de_sis_ta

[de geodèsia]

m i f GEOD Persona que professa o practica la geodèsia.

->geodímetre

geodímetre

Part. sil.: ge_o_dí_me_tre

m GEOD Distanciòmetre que empra com a senyal de mesura ones lluminoses o de l’infraroig proper.

->geodinàmic

■geodinàmic -a

Part. sil.: ge_o_di_nà_mic

[de geo- i -dinàmic]

GEOL 1 adj Relatiu o pertanyent a la geodinàmica.

2 f Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.

->geoelectricitat

geoelectricitat

Part. sil.: ge_o_e_lec_tri_ci_tat

[de geo- i electricitat]

f GEOF Branca de la geofísica que estudia les propietats i els fenòmens elèctrics que tenen lloc a la Terra.

->geoelement

geoelement

Part. sil.: ge_o_e_le_ment

m BIOGEOG Conjunt de tàxons l’àrea de distribució dels quals resta compresa totalment o parcialment dins una regió biogeogràfica.

->geofàgia

geofàgia

Part. sil.: ge_o_fà_gi_a

f PAT Hàbit morbós de menjar terra.

->geofísic

■geofísic -a

Part. sil.: ge_o_fí_sic

[de geo- i físic; 1a FONT: c. 1925]

GEOF 1 adj Relatiu o pertanyent a la geofísica.

2 m i f Especialista en geofísica.

3 f Ciència que, aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l’atmosfera superior.

->geòfit

■geòfit

Part. sil.: ge_ò_fit

m BOT Planta les gemmes de la qual passen l’hivern sota terra.

->geòfon

geòfon

Part. sil.: ge_ò_fon

[de geo- i -fon¹]

m GEOF 1 Detector de sorolls subterranis.

2 Nom que hom dóna al sismògraf emprat en les prospeccions sísmiques, especialment en les petrolíferes.

->geogènia

■geogènia

Part. sil.: ge_o_gè_ni_a

[de geo- i -gènia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOL Ciència que estudia l’origen i la formació de la Terra.

->geogènic

■geogènic -a

Part. sil.: ge_o_gè_nic

[de geogènia]

adj Relatiu o pertanyent a la geogènia.

->geognòsia

■geognòsia

Part. sil.: ge_og_nò_si_a

[de geo- i -gnòsia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOL Part de la geologia que estudia la composició, l’estructura i la disposició dels blocs continentals que formen l’escorça terrestre.

->geognòstic

■geognòstic -a

Part. sil.: ge_og_nòs_tic

[de geognòsia; 1a FONT: 1868, DLCo.]

adj Relatiu o pertanyent a la geognòsia.

->geògraf

■geògraf -a

Part. sil.: ge_ò_graf

[del ll. geogrăphus, i aquest, del gr. geōgráphos, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

m i f Persona versada en geografia.

->geografia

■geografia

Part. sil.: ge_o_gra_fi_a

[del ll. geographia, i aquest, del gr. geōgraphía, íd.; 1a FONT: 1696, DLac.]

f 1 GEOG Ciència de síntesi que té per objecte l’estudi, la descripció i la representació de la Terra en la configuració de la seva superfície i en la distribució espacial dels diversos fenòmens, especialment quan es relacionen amb la presència i l’activitat humanes.

2 geografia lingüística LING Mètode per a l’estudi dels dialectes sobre l’eix espacial.

->geogràfic

■geogràfic -a

Part. sil.: ge_o_grà_fic

[de geografia; 1a FONT: 1696, DLac.]

adj Relatiu o pertanyent a la geografia.

->geogràficament

■geogràficament

Part. sil.: ge_o_grà_fi_ca_ment

[de geogràfic]

adv Segons els mètodes de la geografia.

->geohidrografia

■geohidrografia

Part. sil.: ge_o_hi_dro_gra_fi_a

f GEOG Descripció i estudi de les aigües terrestres.

->geoide

■geoide

Part. sil.: ge_oi_de

m GEOD Superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.

->geòleg

■geòleg -òloga

Part. sil.: ge_ò_leg

[de geo- i -leg]

m i f Persona versada en geologia.

->geolingüístic

■geolingüístic -a

Part. sil.: ge_o_lin_güís_tic

[de geo- i lingüístic]

1 adj Relatiu o pertanyent a la geografia lingüística.

2 f Geografia lingüística.

->geologia

■geologia

Part. sil.: ge_o_lo_gi_a

[de geo- i -logia; 1a FONT: 1864, DLab.]

f GEOL Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).

->geològic

■geològic -a

Part. sil.: ge_o_lò_gic

[de geologia; 1a FONT: 1864, DLab.]

adj Relatiu o pertanyent a la geologia.

->geològicament

geològicament

Part. sil.: ge_o_lò_gi_ca_ment

[de geològic]

adv Segons els mètodes i les regles de la geologia.

->geomagnetisme

■geomagnetisme

Part. sil.: ge_o_mag_ne_tis_me

[de geo- i magnetisme]

m GEOL Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra.

->geomància

■geomància

Part. sil.: ge_o_màn_ci_a

[del ll. geomantia, i aquest, del gr. geōmantía, íd.; 1a FONT: 1302]

f OCULT Art d’endevinar mitjançant figures fetes a terra.

->geomàntic

■geomàntic -a

Part. sil.: ge_o_màn_tic

[de geomància]

1 adj Relatiu o pertanyent a la geomància.

2 m i f Persona que professa la geomància.

->geomàtic

geomàtic -a

Part. sil.: ge_o_mà_tic

[de geo- i (infor)màtica]

GEOD 1 adj Relatiu o pertanyent a la geomàtica.

2 m i f Especialista en geomàtica.

3 f Tècnica que usa la informàtica en l’obtenció, l’emmagatzemament, el tractament i la difusió de dades geogràfiques.

->geomatització

geomatització

Part. sil.: ge_o_ma_tit_za_ci_ó

f GEOD 1 Acció de geomatitzar;

2 l’efecte.

->geomatitzar

geomatitzar

v tr GEOD Implantar la geomàtica en (una empresa o un organisme).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: geomatitzar

GERUNDI: geomatitzant

PARTICIPI: geomatitzat, geomatitzada, geomatitzats, geomatitzades

INDICATIU PRESENT: geomatitzo, geomatitzes, geomatitza, geomatitzem, geomatitzeu, geomatitzen

INDICATIU IMPERFET: geomatitzava, geomatitzaves, geomatitzava, geomatitzàvem, geomatitzàveu, geomatitzaven

INDICATIU PASSAT: geomatitzí, geomatitzares, geomatitzà, geomatitzàrem, geomatitzàreu, geomatitzaren

INDICATIU FUTUR: geomatitzaré, geomatitzaràs, geomatitzarà, geomatitzarem, geomatitzareu, geomatitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: geomatitzaria, geomatitzaries, geomatitzaria, geomatitzaríem, geomatitzaríeu, geomatitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: geomatitzi, geomatitzis, geomatitzi, geomatitzem, geomatitzeu, geomatitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: geomatitzés, geomatitzessis, geomatitzés, geomatitzéssim, geomatitzéssiu, geomatitzessin

IMPERATIU: geomatitza, geomatitzi, geomatitzem, geomatitzeu, geomatitzin

->geòmetra

■geòmetra

Part. sil.: ge_ò_me_tra

[del ll. geōmĕtra, i aquest, del gr. geōmétrēs, íd.; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

1 m i f GEOM Persona versada en geometria.

2 adj i f ENTOM Dit de l’eruga dels insectes lepidòpters de la família dels geomètrids.

->geometral

geometral

Part. sil.: ge_o_me_tral

[de geometria]

adj GEOM Dit del pla en el qual hom dibuixa quan fa una representació de l’espai.

->geometria

■geometria

Part. sil.: ge_o_me_tri_a

[del ll. geōmĕtria, i aquest, del gr. geōmetría, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f GEOM Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai. La geometria algèbrica. La geometria analítica.

->geomètric

■geomètric -a

Part. sil.: ge_o_mè_tric

[del ll. geometrĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. geōmetrikós, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 GEOM Relatiu o pertanyent a la geometria.

2 distribució (o llei) geomètrica ESTAD Llei de probabilitat f_nde la variable discreta n.

3 ornamentació geomètrica ART Ornamentació consistent en formes i motius geomètrics (línies, triangles, cercles).

->geomètricament

■geomètricament

Part. sil.: ge_o_mè_tri_ca_ment

[de geomètric]

adv D’una manera geomètrica, d’acord amb els mètodes de la geometria.

->geomètrids

geomètrids

Part. sil.: ge_o_mè_trids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters heteròcers de coloració críptica, amb les antenes pectinades i les ales molt desenvolupades.

2 sing Insecte de la família dels geomètrids.

->geometrografia

geometrografia

Part. sil.: ge_o_me_tro_gra_fi_a

f GEOM Conjunt de tècniques de construcció de figures geomètriques amb regle i compàs.

->geomorfogènia

geomorfogènia

Part. sil.: ge_o_mor_fo_gè_ni_a

[de geo- i morfogènia]

f GEOMORF Part de la geomorfologia que s’ocupa de l’origen de les formes del relleu.

->geomorfòleg

■geomorfòleg -òloga

Part. sil.: ge_o_mor_fò_leg

m i f Persona versada en geomorfologia.

->geomorfologia

■geomorfologia

Part. sil.: ge_o_mor_fo_lo_gi_a

[de geo- i morfologia]

f GEOMORF Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen.

->geomorfològic

■geomorfològic -a

Part. sil.: ge_o_mor_fo_lò_gic

adj Relatiu o pertanyent a la geomorfologia.

->geonàstia

geonàstia

Part. sil.: ge_o_nàs_ti_a

f FISIOL VEG Nàstia provocada per la influència de la gravetat.

->geoplà

geoplà

Part. sil.: ge_o_plà

m MAT Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el seu sentit més ampli) que consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques es poden reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques.

->geopolític

■geopolític -a

Part. sil.: ge_o_po_lí_tic

[de geo- i polític]

GEOG POL 1 adj Relatiu o pertanyent a la geopolítica.

2 f Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.

->geopotencial

■geopotencial

Part. sil.: ge_o_po_ten_ci_al

m GEOF En un punt situat a una altura a, increment d’energia potencial que experimenta una unitat de massa en ésser traslladada del nivell zero (o nivell de la mar) a l’a vencent la força de la gravetat.

->geoquímic

■geoquímic -a

Part. sil.: ge_o_quí_mic

GEOL 1 adj Relatiu o pertanyent a la geoquímica.

2 m i f Persona versada en geoquímica.

3 f Ciència que analitza el globus terraqüi amb l’ajut, conjuntament, dels mètodes de la geologia i la química.

->georama

■georama

Part. sil.: ge_o_ra_ma

[de ge- i -orama]

m GEOG Esfera gran i buida que porta pintada en la seva superfície interior la superfície de la Terra, la qual pot així ésser examinada totalment de dins estant.

->georgià¹

■georgià¹ -ana

Part. sil.: ge_or_gi_à

1 adj i m i f De Geòrgia (estat dels Estats Units d’Amèrica).

2 adj ESTRATIG Relatiu o pertanyent al georgià.

3 m ESTRATIG Unitat estratigràfica que, amb categoria de sèrie i, antigament, també d’estatge, ha estat abandonada per la de cambrià inferior.

4 estil georgià ART 1 Estil propi de l’arquitectura de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820).

2 Estil arquitectònic de les colònies angleses d’Amèrica des dels voltants del 1700 fins a llur independència.

5 [angl: Georgian Poetry] poesia dels georgians LIT Tipus de poesia conreada a Anglaterra en època de Jordi V.

->georgià²

■georgià² -ana

Part. sil.: ge_or_gi_à

1 adj i m i f De Geòrgia (estat d’Àsia), dels georgians (poble) o del georgià (llengua).

2 1 m i f ETNOL Individu d’un poble caucàsic que s’establí al vessant meridional de la serralada del Caucas.

2 m LING Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes, parlada pels georgians.

->geòrgic

■geòrgic -a

Part. sil.: ge_òr_gic

[del ll. georgĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. geōrgikós, íd.]

adj Relatiu o pertanyent al conreu de la terra, dit especialment d’una obra literària que en parla (Les Geòrgiques, de Virgili).

->geosfera

geosfera

Part. sil.: ge_os_fe_ra

[de geo- i -sfera]

f GEOL Part sòlida de la Terra, el conjunt de l’escorça, el mantell i el nucli.

->geosinclinal

geosinclinal

Part. sil.: ge_o_sin_cli_nal

[de geo- i sinclinal]

m GEOL Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.

->geosincrònic

geosincrònic -a

Part. sil.: ge_o_sin_crò_nic

adj ASTRON 1 Dit d’un satèl·lit artificial que té un període de revolució al voltant de la Terra igual al període de rotació d’aquesta al voltant del seu eix.

2 Dit de l’òrbita d’un satèl·lit geosincrònic.

->geosinònim

■geosinònim

Part. sil.: ge_o_si_nò_nim

[de geo- i sinònim]

m LING Sinònim d’un mot en un altre dialecte.

->geostacionari

■geostacionari -ària

Part. sil.: ge_os_ta_ci_o_na_ri

adj ASTRON 1 Dit d’un satèl·lit geosincrònic d’òrbita circular, equatorial i directa (recorreguda en el mateix sentit de gir que el de la Terra).

2 Dit de l’òrbita d’un satèl·lit geostacionari.

->geostàtica

geostàtica

Part. sil.: ge_os_tà_ti_ca

[de geo- i stàtic; 1a FONT: 1868, DLCo.]

f GEOF Estàtica de la Terra.

->geostròfic

geostròfic -a

Part. sil.: ge_os_trò_fic

adj METEOR Dit de la força de Coriolis o dels vents causats per aquesta força.

->geotàctic

geotàctic -a

Part. sil.: ge_o_tàc_tic

adj BIOL Relatiu o pertanyent a la geotaxi.

->geotactisme

geotactisme

Part. sil.: ge_o_tac_tis_me

m BIOL Geotaxi.

->geotaxi

geotaxi

Part. sil.: ge_o_ta_xi

f BIOL Taxi en la qual el factor estimulant és la gravetat.

->geotècnia

geotècnia

Part. sil.: ge_o_tèc_ni_a

f GEOL Branca de la geologia aplicada que estudia les propietats mecàniques de les roques, els sediments i els sòls en els quals hom ha de realitzar obres d’enginyeria.

->geotectònica

■geotectònica

Part. sil.: ge_o_tec_tò_ni_ca

[de geo- i tectònic]

f GEOL Branca de la geologia, anomenada també tectònica o geologia estructural, que estudia les dislocacions experimentades per les roques de l’escorça terrestre.

->geotèrmia

■geotèrmia

Part. sil.: ge_o_tèr_mi_a

[de geo- i tèrmia]

f GEOF 1 Branca de la geofísica que s’ocupa de l’estudi de les temperatures de la Terra.

2 Estudi de les propietats tèrmiques de la Terra i de l’energia calorífica que forneix.

->geotèrmic

■geotèrmic -a

Part. sil.: ge_o_tèr_mic

[de geotèrmia; 1a FONT: c. 1925]

adj GEOF 1 Relatiu o pertanyent a la geotèrmia.

2 gradient geotèrmic Increment de temperatura que hom observa per cada 100 m de penetració cap al centre de la Terra.

3 grau geotèrmic Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per a experimentar un augment de temperatura d’un grau centígrad.

->geotermometria

■geotermometria

Part. sil.: ge_o_ter_mo_me_tri_a

[de geo- i termometria]

f GEOF Mètode mitjançant el qual hom pot determinar la temperatura dominant en el moment de la formació d’una roca endògena.

->geotèxtil

■geotèxtil

Part. sil.: ge_o_tèx_til

adj i m TECNOL i TÈXT Dit del producte tèxtil utilitzat en enginyeria civil per al recobriment de marges i murs de contenció, d’embassaments, canals i pòlders, etc.

->geotròpic

geotròpic -a

Part. sil.: ge_o_trò_pic

adj BIOL Relatiu o pertanyent al geotropisme.

->geotropisme

■geotropisme

Part. sil.: ge_o_tro_pis_me

m BIOL Geotaxi.

->gep

■gep

[del ll. gĭbbus, íd.; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m 1 1 PAT Eminència òssia anormal a la columna vertebral o a l’estern.

2 fig Deute que hom no sap com pagar, crèdit que no pot cobrar.

3 pl JOCS Joc de pilota, anomenat també les gepes, en què aquesta és llançada enlaire i cada jugador ha d’intentar de copsar-la i llançar-la contra l’esquena dels altres, que fugen tot cercant un amagatall.

4 cap geperut no es veu el gep Refrany que vol dir que ningú no se sol adonar dels propis defectes.

2 ZOOL Protuberància dorsal del camell.

3 fer gep Presentar, una cosa, un sortint corb.

->gepa

■gepa

[de gep; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 PAT Gep.

2 les gepes JOCS Geps.

->geperut

■geperut -uda

[de gep; 1a FONT: s. XIII, Vides]

adj i m i f Dit de la persona que té gep.

->gepic

■gepic -a

[de gep]

adj i m i f Geperut.

->ger.

ger.

abrev GRAM gerundi.

->ger-

ger-

Forma prefixada del mot grec gẽras, gḗraos, que significa ‘vellesa’. Ex.: geriatria.

->-ger

■-ger -gera

Forma sufixada que prové del llatí -gĕr, -gĕrus, sufix de gerĕre ‘portar’, que significa ‘que porta, proveït de’. Ex.: dentíger, clavíger, plumíger, barbíger.

->gerani

■gerani

[del ll. cient. geranium, i aquest, del gr. geránion, íd., pròpiament ‘bec de grua, grua’, perquè el fruit d’aquesta planta sembla el bec d’una grua; probablement a través del fr. géranium, íd.; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m BOT 1 Gènere de plantes herbàcies de la família de les geraniàcies (Geranium sp), de fulles de contorn orbicular i més o menys lobulades i d’inflorescències cimoses de flors actinomorfes.

2 gerani de jardí (o simplement gerani) JARD Gènere de plantes herbàcies de la família de les geraniàcies (Pelargonium sp), de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes. Cal destacar-ne el gerani d’escata de peix (P. zonale), el gerani de flor de papallona (P. schizopetalum) i el gerani d’heura (P. peltatum).

3 gerani pudent Herba de sant Robert.

->geraniàcies

■geraniàcies

Part. sil.: ge_ra_ni_à_ci_es

f BOT 1 pl Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples lobulades, de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.

2 sing Planta de la família de les geraniàcies.

->geranial

■geranial

Part. sil.: ge_ra_ni_al

m QUÍM ORG Isòmer trans del citral, anomenat també citral-a.

->geranina

■geranina

f FARM Astringent obtingut de l’arrel d’un gerani (Geranium maculatum).

->geraniol

■geraniol

Part. sil.: ge_ra_ni_ol

m QUÍM ORG Alcohol olefínic terpènic que forma part de l’oli de roses, del de gerani turc i del de lemongrass.

->gerber

■gerber

[d’origen incert, potser der. de l’ant. gerb ‘herba, gleva’, probablement d’origen preromà indoeuropeu, emparentat amb el ll. herba i segurament amb l’indoeuropeu gherzd- ‘ordi’]

m BOT Llistó.

->gerbera

■gerbera

f BOT i JARD Planta herbàcia de la família de les compostes (Gerbera jamesonii), de fulles pinnatífides i de capítols grossos i solitaris.

->gerd¹

■gerd¹

[d’origen preromà, probablement d’una base bascoaquitànica gĭrd-; 1a FONT: 1803]

m BOT Gerdó.

->gerd²

■gerd² -a

[probablement de l’arrel indoeuropea geltos, íd., que s’hagués confós amb gerd¹]

adj Tendre i fresc.

->gerdar

■gerdar

[de gerd¹]

m Lloc poblat o plantat de gerderes.

->gerdell

■gerdell

[de gerd¹]

m BOT Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lathyrus aphaca).

->gerdera

■gerdera

[de gerd¹; 1a FONT: 1839, DLab.]

f BOT 1 Planta llenyosa de la família de les rosàcies (Rubus idaeus), de tiges llargues proveïdes d’agullons, de fulles compostes, de flors blanques i de fruits carnosos (gerdons).

2 gerdera silvestre Nabiu.

->gerdó

■gerdó

Hom.: gerdor

[de gerd¹]

m BOT Infructescència comestible, vermella o groga, de la gerdera.

->gerdonera

■gerdonera

[de gerdó]

f BOT Gerdera.

->gerdor

■gerdor

Hom.: gerdó

[de gerd²]

f Qualitat de gerd.

->gerenc

gerenc -a

adj i m i f De Ger (Baixa Cerdanya).

->gerència

■gerència

Part. sil.: ge_rèn_ci_a

[de gerent]

f ECON 1 Càrrec de gerent i gestió que comporta.

2 Despatx, dependències, del gerent.

->gerencial

■gerencial

Part. sil.: ge_ren_ci_al

[de gerència]

adj Relatiu o pertanyent al gerent o a la gerència.

->gerent

■gerent

[del ll. gerens, -ntis, íd., participi pres. de gerĕre ‘portar, dur a terme, ocupar-se d’un afer’; 1a FONT: 1868, DLCo.]

m i f ECON Persona encarregada de dirigir l’activitat econòmica d’una empresa o societat.

->gerga

■gerga

[del cast. jerga, d’origen incert; 1a FONT: 1905]

f TÈXT Tela gruixuda i grollera.

->geriatre

■geriatre -a

Part. sil.: ge_ri_a_tre

[de ger- i -iatre]

m i f MED Especialista en geriatria.

->geriatria

■geriatria

Part. sil.: ge_ri_a_tri_a

[de ger- i -iatria]

f PAT 1 Part de la patologia que estudia les malalties pròpies dels vells o concomitants del procés de senescència.

2 Profilaxi per a retardar l’envelliment.

->geriàtric

■geriàtric -a

Part. sil.: ge_ri_à_tric

1 adj Relatiu o pertanyent a la geriatria.

2 m Centre o institució d’assistència geriàtrica.

->gerigonsa

gerigonsa

[del cast. jerigonza ‘galimaties’, manlleu de l’oc. ant. gergons, íd., i aquest, del fr. jargon ‘xerroteig; argot de la xusma’]

f Giragonsa.

->gerla

■gerla

f ICT Mascle de la xucla vera.

->germà¹

■germà¹ -ana

[del ll. (frater, soror) germanus, -a, -um ‘(germà, germana) carnal’, der. de gignĕre ‘engendrar’, com germen; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

1 m i f DR CIV 1 Parent col·lateral de segon grau civil.

2 germà bastard Fill natural respecte al legítim.

3 germà carnal Respecte a una altra persona, fill dels mateixos pare i mare.

4 germà consanguini Respecte a una altra persona, fill d’un mateix pare, però de mare diferent.

5 germà de llet Fill d’una dida respecte al fill d’una altra dona alletat per aquella.

6 germà uterí Respecte a una altra persona, fill d’una mateixa mare, però de pare diferent.

2 m i f p ext 1 Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana o d’una comunitat concreta o als participants dels mateixos treballs, les mateixes penes, etc. Tots som germans. Un altre dia, germà! No l’han ajudat ni els seus germans de raça. Germans en Crist. Germans de desventures.

2 Membre d’una germandat.

3 CATOL Membre de certs ordes religiosos o congregacions. Germans de la vida comuna. Germans de les escoles cristianes. Germanes de la caritat.

4 CRIST Religiós que no rep els ordes.

5 CRIST Nom que es donaven els religiosos entre ells.

6 HIST Nom que es donen els maçons entre ells.

7 germà separat CATOL Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església Catòlica.

3 adj p ext Que té el mateix origen, la mateixa natura, una íntima afinitat, etc.

->germà²

germà² -ana

[del ll. germanus, -a, -um, íd.]

m i f Germànic.

->germà³

■germà³

[de germ(ani) i -à¹]

m QUÍM Hidrur de germani, GeH₄, gas obtingut per l’acció de l’hidrur d’alumini i liti, sobre una solució etèria d’halur de germani.

->germanastre

■germanastre -a

[de germ๠i -astre; 1a FONT: 1460, Roig]

m i f Fill o filla d’un dels dos cònjuges respecte al fill o la filla de l’altre.

->germanat

■germanat

m QUÍM 1 Anió de fórmula GeO²˜₃^- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid germànic per pèrdua dels hidrògens.

2 Qualsevol dels composts formats per reacció del diòxid de germani amb òxids metàl·lics fortament bàsics.

->germandat

■germandat

[del ll. germanĭtas, -ātis, íd.; 1a FONT: 1490, Tirant]

f 1 Conjunt de germans d’una família.

2 Relació de parentiu entre germans.

3 ant Al segle XVI, germania, junta revolucionària.

4 Associació de persones, vinculades per una tasca, unes idees, etc., comunes, establerta per socórrer els seus membres en cas de necessitat.

5 HIST Cadascuna de les federacions de municipis establerts a Castella i a Lleó amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.

6 RELIG 1 Confraria, congregació de caràcter pietós.

2 Privilegi que una comunitat religiosa concedeix a algú per tal de fer-lo partícip d’algunes gràcies.

->germanet

■germanet -a

[de germà¹; 1a FONT: s. XIV, Muntaner]

m i f 1 1 Germà petit.

2 Germà, especialment en llenguatge infantil.

2 CATOL Membre de certes congregacions religioses. Germanets de Jesús. Germanetes dels pobres.

->germani

■germani

[del ll. cient. germanium, der. de Germania ‘Alemanya’, país on fou aïllat el 1886 pel químic alemany C. A. Winkler (1838-1904)]

m QUÍM INORG [símb: Ge] Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.

->germania

■germania

Part. sil.: ger_ma_ni_a

[de germà¹; 1a FONT: 1527]

f 1 1 Germanor.

2 [generalment en pl] HIST Alçament que esclatà a València i a Mallorca, al principi del segle XVI, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.

2 caló¹.

->germànic¹

■germànic¹ -a

[del ll. germanicus, -a, -um, íd.]

1 adj Relatiu o pertanyent als germànics.

2 m i f Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.

3 estil germànic GEOL Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments.

4 llengües germàniques LING Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.

->germànic²

■germànic² -a

[de germani]

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al germani.

2 Que conté germani.

3 esp Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +4.

->germanisme

■germanisme

m LING 1 Idiotisme peculiar a la llengua alemanya.

2 Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.

->germanista

■germanista

m i f Persona que es dedica a la germanística.

->germanística

■germanística

f 1 Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, arqueologia, etc., dels pobles germànics.

2 Filologia germànica.

->germanització

■germanització

Part. sil.: ger_ma_nit_za_ci_ó

f 1 Acció de germanitzar o germanitzar-se;

2 l’efecte.

->germanitzar

■germanitzar

v tr 1 Conformar al gust, maneres, modes, etc., alemanys, donar un caient alemany.

2 Introduir germanismes en la llengua pròpia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: germanitzar

GERUNDI: germanitzant

PARTICIPI: germanitzat, germanitzada, germanitzats, germanitzades

INDICATIU PRESENT: germanitzo, germanitzes, germanitza, germanitzem, germanitzeu, germanitzen

INDICATIU IMPERFET: germanitzava, germanitzaves, germanitzava, germanitzàvem, germanitzàveu, germanitzaven

INDICATIU PASSAT: germanitzí, germanitzares, germanitzà, germanitzàrem, germanitzàreu, germanitzaren

INDICATIU FUTUR: germanitzaré, germanitzaràs, germanitzarà, germanitzarem, germanitzareu, germanitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: germanitzaria, germanitzaries, germanitzaria, germanitzaríem, germanitzaríeu, germanitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: germanitzi, germanitzis, germanitzi, germanitzem, germanitzeu, germanitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: germanitzés, germanitzessis, germanitzés, germanitzéssim, germanitzéssiu, germanitzessin

IMPERATIU: germanitza, germanitzi, germanitzem, germanitzeu, germanitzin

->germanívol

■germanívol -a

[de germà¹; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

adj Fraternal.

->germanívolament

■germanívolament

[de germanívol]

adv Fraternalment.

->germano-

■germano-

Forma prefixada del mot llatí germanus, -a, -um, que significa ‘germànic’. Ex.: germanòfil.

->germanobàltic

germanobàltic -a

m i f HIST Bàltic.

->germanòfil

germanòfil -a

adj i m i f 1 Admirador d’Alemanya o dels alemanys, estudiós de les coses alemanyes.

2 esp HIST Partidari d’Alemanya durant les grans guerres del segle XX.

->germanor

■germanor

[de germà¹; 1a FONT: 1900]

f Afecte, unió, fraternal.

->germanós

■germanós -osa

adj QUÍM INORG 1 Relatiu o pertanyent al germani.

2 Que conté germani.

3 esp Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +2.

->germen

■germen

[del ll. germen, -ĭnis ‘brot, germen’; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

m 1 BIOL Conjunt de cèl·lules reproductores o germinals.

2 fig Allò que, desenvolupant-se, pot donar naixença, origen, a una cosa. El germen d’una malaltia. Ofegar la revolució en el seu germen.

3 BOT 1 Embrió.

2 Diàspora.

4 MICROB Microorganisme.

->germicida

■germicida

[haplologia de germinicida, de germen i -cida]

m FARM Antisèptic.

->germinació

■germinació

Part. sil.: ger_mi_na_ci_ó

[del ll. germinatio, -ōnis, íd.]

f FISIOL VEG 1 Pas de la llavor a planta adulta.

2 p ext Inici del desenvolupament d’una espora, d’un gra de pol·len o d’una diàspora qualsevol.

->germinador

■germinador -a

[de germinar]

1 adj FISIOL VEG Que fa germinar.

2 m AGR i BOT Aparell emprat per a fer-hi germinar llavors.

->germinal

■germinal

[formació culta analògica sobre la base del ll. germen, -ĭnis ‘brot, germen’]

1 adj Relatiu o pertanyent al germen.

2 m HIST Nom del setè mes del calendari republicà francès.

3 cèl·lula germinal BIOL Gàmeta.

->germinar

■germinar

[del ll. germinare, íd.; 1a FONT: s. XIII]

v intr Començar a créixer o desenvolupar-se, especialment una llavor o una espora. Els pins germinen a la primavera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: germinar

GERUNDI: germinant

PARTICIPI: germinat, germinada, germinats, germinades

INDICATIU PRESENT: germino, germines, germina, germinem, germineu, germinen

INDICATIU IMPERFET: germinava, germinaves, germinava, germinàvem, germinàveu, germinaven

INDICATIU PASSAT: germiní, germinares, germinà, germinàrem, germinàreu, germinaren

INDICATIU FUTUR: germinaré, germinaràs, germinarà, germinarem, germinareu, germinaran

INDICATIU CONDICIONAL: germinaria, germinaries, germinaria, germinaríem, germinaríeu, germinarien

SUBJUNTIU PRESENT: germini, germinis, germini, germinem, germineu, germinin

SUBJUNTIU IMPERFET: germinés, germinessis, germinés, germinéssim, germinéssiu, germinessin

IMPERATIU: germina, germini, germinem, germineu, germinin

->germinatiu

■germinatiu -iva

Part. sil.: ger_mi_na_tiu

[del b. ll. germinativus, -a, -um, íd.]

adj 1 Que pot germinar.

2 cèl·lula germinativa BIOL Gàmeta.

->germoplasma

germoplasma

m GEN Conjunt del material gènic d’una cèl·lula, amb capacitat d’autoreproducció, i que és transmissible a la descendència a través de les cèl·lules germinals.

->gerna

■gerna

[del ll. td. acerna, i aquest, del gr. italiota ákherna; sovint és escrit xerna; 1a FONT: s. XIV]

f ICT Dot.

->gernació

■gernació

Part. sil.: ger_na_ci_ó

[de generació amb sincopació (genració) i metàtesi]

f Munió de gent.

->gero-

■gero-

Forma prefixada del mot grec gẽras, gḗraos, que significa ‘vellesa’. Ex.: gerocomi.

->gerodèrmia

gerodèrmia

Part. sil.: ge_ro_dèr_mi_a

f PAT Distròfia de la pell, pròpia dels ancians.

->geront

■geront

[del gr. gérōn, -ontos ‘ancià’]

m HIST Membre de la gerúsia elegit per aclamació entre els ciutadans de més de seixanta anys.

->geròntic

■geròntic -a

[del gr. gérōn, -ontos ‘ancià’]

adj 1 Relatiu a la decadència d’un individu o d’una espècie.

2 Relatiu o pertanyent a l’envelliment o a la vellesa.

->geronto-

■geronto-

Forma prefixada del mot grec gérōn, gérontos, que significa ‘vell’, ‘ancià’. Ex.: gerontologia, gerontocràcia.

->gerontocràcia

■gerontocràcia

Part. sil.: ge_ron_to_crà_ci_a

[de geronto- i -cràcia]

f POLÍT Sistema polític i social dominat pels vells.

->gerontocràtic

gerontocràtic -a

[de geronto- i -cràtic]

adj Relatiu o pertanyent a la gerontocràcia.

->gerontofília

■gerontofília

Part. sil.: ge_ron_to_fí_li_a

f 1 Amor a la gent gran, als ancians.

2 PSIQ Inclinació sexual morbosa envers persones d’edat avançada.

->gerontòleg

■gerontòleg -òloga

[de geronto- i -leg]

m i f MED, PSIC i SOCIOL Especialista en gerontologia.

->gerontologia

■gerontologia

Part. sil.: ge_ron_to_lo_gi_a

[de geronto- i -logia]

f MED, PSIC i SOCIOL Ciència que estudia la vellesa en general, els problemes que planteja des del punt de vista social, psicològic, econòmic, etc., i els processos que condueixen a l’envelliment de les persones.

->gerontològic

■gerontològic -a

adj Relatiu o pertanyent a la gerontologia.

->gerontòxon

gerontòxon

m PAT Arc senil.

->gerra

■gerra

[de l’àr. ǧárra, íd., amb la variant ant. jarra, pronunciacions diferents de l’àr. vg. hispànic per causes locals i socials; 1a FONT: 1233]

f 1 1 Atuell de terrissa, vidre o metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.

2 gerro 1 2.

3 Got alt amb nansa.

2 METROL Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.

->gerrada

■gerrada

[de gerra]

f Líquid que cap en una gerra.

->gerram

■gerram

[de gerra; 1a FONT: s. XIV, Consolat]

m Conjunt de gerres.

->gerrer

■gerrer -a

[de gerra; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m i f OFIC Persona que fabrica o ven gerres i atuells semblants.

->gerreria

■gerreria

Part. sil.: ger_re_ri_a

[de gerrer; 1a FONT: 1839, DLab.]

f OFIC Obrador o botiga de gerrer.

->gerret

■gerret

Hom.: jarret

[probablement del ll. gerres, -is ‘peix de poc valor’]

m ICT 1 Xucla.

2 gerret pàmfil Xucla blanca.

->gèrrids

gèrrids

m ENTOM 1 pl Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, gregaris i depredadors, que llisquen de pressa per la superfície de les aigües quietes, com el sabater.

2 sing Insecte de la família dels gèrrids.

->gerro

■gerro

[de gerra, com verra/verro, àvia/avi; 1a FONT: c. 1500]

m 1 1 Vas de terrissa, vidre, metall, de forma de gerra, de con truncat, etc., que serveix per a posar-hi aigua, flors, etc.

2 Vas de terrissa, vidre, etc., de forma de gerra, cilíndrica o prismàtica, amb nansa i bec, que serveix per a servir aigua, vi, etc.

2 ART Adorn en forma de copa que es posa sobre una pilastra o una barana.

->gerró

■gerró

[de gerro]

m dial Gerra menuda per a usos casolans.