->deslloar

■deslloar

Part. sil.: des_llo_ar

[de lloar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Blasmar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: deslloar

GERUNDI: deslloant

PARTICIPI: deslloat, deslloada, deslloats, deslloades

INDICATIU PRESENT: deslloo, deslloes, deslloa, deslloem, deslloeu, deslloen

INDICATIU IMPERFET: deslloava, deslloaves, deslloava, deslloàvem, deslloàveu, deslloaven

INDICATIU PASSAT: deslloí, deslloares, deslloà, deslloàrem, deslloàreu, deslloaren

INDICATIU FUTUR: deslloaré, deslloaràs, deslloarà, deslloarem, deslloareu, deslloaran

INDICATIU CONDICIONAL: deslloaria, deslloaries, deslloaria, deslloaríem, deslloaríeu, deslloarien

SUBJUNTIU PRESENT: deslloï, deslloïs, deslloï, deslloem, deslloeu, deslloïn

SUBJUNTIU IMPERFET: deslloés, deslloessis, deslloés, deslloéssim, deslloéssiu, deslloessin

IMPERATIU: deslloa, deslloï, deslloem, deslloeu, deslloïn

->desllodrigar

■desllodrigar

v tr i pron dial Deslloriguerar.

->desllogament

■desllogament

[de desllogar]

m Acció de desllogar o de desllogar-se.

->desllogar

■desllogar

[de llogar]

v 1 tr Deixar de tenir llogat.

2 pron Cessar d’estar llogat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desllogar

GERUNDI: desllogant

PARTICIPI: desllogat, desllogada, desllogats, desllogades

INDICATIU PRESENT: desllogo, desllogues, deslloga, deslloguem, desllogueu, deslloguen

INDICATIU IMPERFET: desllogava, desllogaves, desllogava, desllogàvem, desllogàveu, desllogaven

INDICATIU PASSAT: deslloguí, desllogares, desllogà, desllogàrem, desllogàreu, desllogaren

INDICATIU FUTUR: desllogaré, desllogaràs, desllogarà, desllogarem, desllogareu, desllogaran

INDICATIU CONDICIONAL: desllogaria, desllogaries, desllogaria, desllogaríem, desllogaríeu, desllogarien

SUBJUNTIU PRESENT: desllogui, deslloguis, desllogui, deslloguem, desllogueu, deslloguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desllogués, deslloguessis, desllogués, deslloguéssim, deslloguéssiu, deslloguessin

IMPERATIU: deslloga, desllogui, deslloguem, desllogueu, deslloguin

->desllorigador

■desllorigador

[de desllorigar; 1a FONT: 1706]

m 1 Conjuntura, articulació.

2 fig Allò que dóna solució d’una qüestió, un afer, etc., difícil.

->desllorigament

■desllorigament

[de desllorigar; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m 1 Acció de desllorigar o de desllorigar-se;

2 l’efecte.

->desllorigar

■desllorigar

[de lloriga; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v tr Desconjuntar, especialment un os.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desllorigar

GERUNDI: desllorigant

PARTICIPI: desllorigat, desllorigada, desllorigats, desllorigades

INDICATIU PRESENT: desllorigo, desllorigues, deslloriga, deslloriguem, desllorigueu, deslloriguen

INDICATIU IMPERFET: desllorigava, desllorigaves, desllorigava, desllorigàvem, desllorigàveu, desllorigaven

INDICATIU PASSAT: deslloriguí, desllorigares, desllorigà, desllorigàrem, desllorigàreu, desllorigaren

INDICATIU FUTUR: desllorigaré, desllorigaràs, desllorigarà, desllorigarem, desllorigareu, desllorigaran

INDICATIU CONDICIONAL: desllorigaria, desllorigaries, desllorigaria, desllorigaríem, desllorigaríeu, desllorigarien

SUBJUNTIU PRESENT: desllorigui, deslloriguis, desllorigui, deslloriguem, desllorigueu, deslloriguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desllorigués, deslloriguessis, desllorigués, deslloriguéssim, deslloriguéssiu, deslloriguessin

IMPERATIU: deslloriga, desllorigui, deslloriguem, desllorigueu, deslloriguin

->deslloriguerar

deslloriguerar

[de lloriguera]

v 1 tr Fer sortir del cau o lloriguera (un conill, una llebre, etc.).

2 pron Sortir del cau o lloriguera.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: deslloriguerar

GERUNDI: deslloriguerant

PARTICIPI: deslloriguerat, deslloriguerada, deslloriguerats, deslloriguerades

INDICATIU PRESENT: deslloriguero, desllorigueres, deslloriguera, deslloriguerem, deslloriguereu, desllorigueren

INDICATIU IMPERFET: deslloriguerava, desllorigueraves, deslloriguerava, desllorigueràvem, desllorigueràveu, desllorigueraven

INDICATIU PASSAT: deslloriguerí, deslloriguerares, deslloriguerà, desllorigueràrem, desllorigueràreu, desllorigueraren

INDICATIU FUTUR: desllorigueraré, desllorigueraràs, deslloriguerarà, deslloriguerarem, deslloriguerareu, desllorigueraran

INDICATIU CONDICIONAL: desllorigueraria, desllorigueraries, desllorigueraria, desllorigueraríem, desllorigueraríeu, deslloriguerarien

SUBJUNTIU PRESENT: desllorigueri, desllorigueris, desllorigueri, deslloriguerem, deslloriguereu, deslloriguerin

SUBJUNTIU IMPERFET: deslloriguerés, desllorigueressis, deslloriguerés, desllorigueréssim, desllorigueréssiu, desllorigueressin

IMPERATIU: deslloriguera, desllorigueri, deslloriguerem, deslloriguereu, deslloriguerin

->deslluïdament

■deslluïdament

Part. sil.: des_llu_ï_da_ment

[de deslluir]

adv Sense lluïment.

->deslluïment

■deslluïment

Part. sil.: des_llu_ï_ment

[de deslluir]

m 1 Acció de deslluir o de deslluir-se;

2 l’efecte.

->deslluir

■deslluir

Part. sil.: des_llu_ir

[de lluir¹; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v 1 tr Treure lluïment a alguna cosa.

2 pron Perdre lluïment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: deslluir

GERUNDI: deslluint

PARTICIPI: deslluït, deslluïda, deslluïts, deslluïdes

INDICATIU PRESENT: desllueixo, desllueixes, desllueix, deslluïm, deslluïu, desllueixen

INDICATIU IMPERFET: deslluïa, deslluïes, deslluïa, deslluíem, deslluíeu, deslluïen

INDICATIU PASSAT: deslluí, deslluïres, deslluí, deslluírem, deslluíreu, deslluïren

INDICATIU FUTUR: deslluiré, deslluiràs, deslluirà, deslluirem, deslluireu, deslluiran

INDICATIU CONDICIONAL: deslluiria, deslluiries, deslluiria, deslluiríem, deslluiríeu, deslluirien

SUBJUNTIU PRESENT: desllueixi, desllueixis, desllueixi, deslluïm, deslluïu, desllueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: deslluís, deslluïssis, deslluís, deslluíssim, deslluíssiu, deslluïssin

IMPERATIU: desllueix, desllueixi, deslluïm, deslluïu, desllueixin

->desllunat

■desllunat

[de lluna]

m dial CONSTR Celobert.

->desllustrar

■desllustrar

[de llustrar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr Fer perdre el seu llustre a alguna cosa.

2 pron Perdre (alguna cosa) el seu llustre.

3 tr VIDR Fer que el vidre o el cristall perdin llur transparència i esdevinguin opacs.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desllustrar

GERUNDI: desllustrant

PARTICIPI: desllustrat, desllustrada, desllustrats, desllustrades

INDICATIU PRESENT: desllustro, desllustres, desllustra, desllustrem, desllustreu, desllustren

INDICATIU IMPERFET: desllustrava, desllustraves, desllustrava, desllustràvem, desllustràveu, desllustraven

INDICATIU PASSAT: desllustrí, desllustrares, desllustrà, desllustràrem, desllustràreu, desllustraren

INDICATIU FUTUR: desllustraré, desllustraràs, desllustrarà, desllustrarem, desllustrareu, desllustraran

INDICATIU CONDICIONAL: desllustraria, desllustraries, desllustraria, desllustraríem, desllustraríeu, desllustrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desllustri, desllustris, desllustri, desllustrem, desllustreu, desllustrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desllustrés, desllustressis, desllustrés, desllustréssim, desllustréssiu, desllustressin

IMPERATIU: desllustra, desllustri, desllustrem, desllustreu, desllustrin

->deslocalització

■deslocalització

Part. sil.: des_lo_ca_lit_za_ci_ó

[de localització]

f 1 1 Acció de deslocalitzar;

2 l’efecte.

2 QUÍM En una molècula, un ió o un radical, tipus de distribució electrònica segons la qual certs electrons π no són entre dos nuclis formant enllaços dobles, sinó que hom pot considerar que són en orbitals moleculars que resulten de la combinació d’orbitals atòmics provinents de tres àtoms o més.

->deslocalitzar

■deslocalitzar

[de localitzar]

v tr ECON Treure (un procés de producció) d’una localització ja establerta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: deslocalitzar

GERUNDI: deslocalitzant

PARTICIPI: deslocalitzat, deslocalitzada, deslocalitzats, deslocalitzades

INDICATIU PRESENT: deslocalitzo, deslocalitzes, deslocalitza, deslocalitzem, deslocalitzeu, deslocalitzen

INDICATIU IMPERFET: deslocalitzava, deslocalitzaves, deslocalitzava, deslocalitzàvem, deslocalitzàveu, deslocalitzaven

INDICATIU PASSAT: deslocalitzí, deslocalitzares, deslocalitzà, deslocalitzàrem, deslocalitzàreu, deslocalitzaren

INDICATIU FUTUR: deslocalitzaré, deslocalitzaràs, deslocalitzarà, deslocalitzarem, deslocalitzareu, deslocalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: deslocalitzaria, deslocalitzaries, deslocalitzaria, deslocalitzaríem, deslocalitzaríeu, deslocalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: deslocalitzi, deslocalitzis, deslocalitzi, deslocalitzem, deslocalitzeu, deslocalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: deslocalitzés, deslocalitzessis, deslocalitzés, deslocalitzéssim, deslocalitzéssiu, deslocalitzessin

IMPERATIU: deslocalitza, deslocalitzi, deslocalitzem, deslocalitzeu, deslocalitzin

->desmagnetització

■desmagnetització

Part. sil.: des_mag_ne_tit_za_ci_ó

[de desmagnetitzar]

f ELECT 1 Acció de desmagnetitzar o de desmagnetitzar-se;

2 l’efecte.

->desmagnetitzar

■desmagnetitzar

[de magnetitzar]

v ELECT 1 tr Fer cessar d’estar magnetitzat.

2 pron Cessar d’estar magnetitzat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmagnetitzar

GERUNDI: desmagnetitzant

PARTICIPI: desmagnetitzat, desmagnetitzada, desmagnetitzats, desmagnetitzades

INDICATIU PRESENT: desmagnetitzo, desmagnetitzes, desmagnetitza, desmagnetitzem, desmagnetitzeu, desmagnetitzen

INDICATIU IMPERFET: desmagnetitzava, desmagnetitzaves, desmagnetitzava, desmagnetitzàvem, desmagnetitzàveu, desmagnetitzaven

INDICATIU PASSAT: desmagnetitzí, desmagnetitzares, desmagnetitzà, desmagnetitzàrem, desmagnetitzàreu, desmagnetitzaren

INDICATIU FUTUR: desmagnetitzaré, desmagnetitzaràs, desmagnetitzarà, desmagnetitzarem, desmagnetitzareu, desmagnetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmagnetitzaria, desmagnetitzaries, desmagnetitzaria, desmagnetitzaríem, desmagnetitzaríeu, desmagnetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmagnetitzi, desmagnetitzis, desmagnetitzi, desmagnetitzem, desmagnetitzeu, desmagnetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmagnetitzés, desmagnetitzessis, desmagnetitzés, desmagnetitzéssim, desmagnetitzéssiu, desmagnetitzessin

IMPERATIU: desmagnetitza, desmagnetitzi, desmagnetitzem, desmagnetitzeu, desmagnetitzin

->desmai

■desmai

Part. sil.: des_mai

[de desmaiar; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 PAT Pèrdua dels sentits, de durada breu, acompanyada a vegades de convulsions.

2 BOT i JARD Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants i de fulles de color verd pàl·lid.

->desmaiar

■desmaiar

Part. sil.: des_ma_iar

[del fr. ant. esmaiier ‘pertorbar, inquietar, espantar-se’, provinent d’un germ *izmagan o del ll. vg. *exmagare ‘privar de forces’, der. del germ. magan ‘tenir força’; 1a FONT: c. 1330, Muntaner]

v 1 intr Perdre el coratge, l’ànim. Encara que les dificultats semblin insuperables cal no desmaiar.

2 pron PAT Tenir un desmai.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmaiar

GERUNDI: desmaiant

PARTICIPI: desmaiat, desmaiada, desmaiats, desmaiades

INDICATIU PRESENT: desmaio, desmaies, desmaia, desmaiem, desmaieu, desmaien

INDICATIU IMPERFET: desmaiava, desmaiaves, desmaiava, desmaiàvem, desmaiàveu, desmaiaven

INDICATIU PASSAT: desmaí, desmaiares, desmaià, desmaiàrem, desmaiàreu, desmaiaren

INDICATIU FUTUR: desmaiaré, desmaiaràs, desmaiarà, desmaiarem, desmaiareu, desmaiaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmaiaria, desmaiaries, desmaiaria, desmaiaríem, desmaiaríeu, desmaiarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmaï, desmaïs, desmaï, desmaiem, desmaieu, desmaïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desmaiés, desmaiessis, desmaiés, desmaiéssim, desmaiéssiu, desmaiessin

IMPERATIU: desmaia, desmaï, desmaiem, desmaieu, desmaïn

->desmaiat

■desmaiat -ada

Part. sil.: des_ma_iat

[de desmaiar]

adj 1 Mancat de coratge, d’ànim.

2 Que ha perdut els sentits.

3 1 Mancat d’intensitat.

2 esp Dit dels colors poc vius.

->desmallar

■desmallar

[de mallar²]

v 1 1 tr Desfer les malles d’una xarxa, d’un filat, etc.

2 pron Desfer-se les malles.

2 tr Treure el peix pres a les malles d’una xarxa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmallar

GERUNDI: desmallant

PARTICIPI: desmallat, desmallada, desmallats, desmallades

INDICATIU PRESENT: desmallo, desmalles, desmalla, desmallem, desmalleu, desmallen

INDICATIU IMPERFET: desmallava, desmallaves, desmallava, desmallàvem, desmallàveu, desmallaven

INDICATIU PASSAT: desmallí, desmallares, desmallà, desmallàrem, desmallàreu, desmallaren

INDICATIU FUTUR: desmallaré, desmallaràs, desmallarà, desmallarem, desmallareu, desmallaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmallaria, desmallaries, desmallaria, desmallaríem, desmallaríeu, desmallarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmalli, desmallis, desmalli, desmallem, desmalleu, desmallin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmallés, desmallessis, desmallés, desmalléssim, desmalléssiu, desmallessin

IMPERATIU: desmalla, desmalli, desmallem, desmalleu, desmallin

->desmamador

■desmamador -a

[de desmamar]

1 adj Que serveix per a desmamar.

2 m Dispositiu usat per a desmamar els animals, especialment els vedells, consistent en un instrument de ferro amb punxes que hom posa a les mamelles de les vaques, al coll dels vedells, etc.

->desmamament

■desmamament

[de desmamar]

m Deslletament.

->desmamar

■desmamar

[de mamar; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Deslletar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmamar

GERUNDI: desmamant

PARTICIPI: desmamat, desmamada, desmamats, desmamades

INDICATIU PRESENT: desmamo, desmames, desmama, desmamem, desmameu, desmamen

INDICATIU IMPERFET: desmamava, desmamaves, desmamava, desmamàvem, desmamàveu, desmamaven

INDICATIU PASSAT: desmamí, desmamares, desmamà, desmamàrem, desmamàreu, desmamaren

INDICATIU FUTUR: desmamaré, desmamaràs, desmamarà, desmamarem, desmamareu, desmamaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmamaria, desmamaries, desmamaria, desmamaríem, desmamaríeu, desmamarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmami, desmamis, desmami, desmamem, desmameu, desmamin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmamés, desmamessis, desmamés, desmaméssim, desmaméssiu, desmamessin

IMPERATIU: desmama, desmami, desmamem, desmameu, desmamin

->desmamellar

■desmamellar

[de mamella]

v tr Tallar les mamelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmamellar

GERUNDI: desmamellant

PARTICIPI: desmamellat, desmamellada, desmamellats, desmamellades

INDICATIU PRESENT: desmamello, desmamelles, desmamella, desmamellem, desmamelleu, desmamellen

INDICATIU IMPERFET: desmamellava, desmamellaves, desmamellava, desmamellàvem, desmamellàveu, desmamellaven

INDICATIU PASSAT: desmamellí, desmamellares, desmamellà, desmamellàrem, desmamellàreu, desmamellaren

INDICATIU FUTUR: desmamellaré, desmamellaràs, desmamellarà, desmamellarem, desmamellareu, desmamellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmamellaria, desmamellaries, desmamellaria, desmamellaríem, desmamellaríeu, desmamellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmamelli, desmamellis, desmamelli, desmamellem, desmamelleu, desmamellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmamellés, desmamellessis, desmamellés, desmamelléssim, desmamelléssiu, desmamellessin

IMPERATIU: desmamella, desmamelli, desmamellem, desmamelleu, desmamellin

->desmanar

■desmanar

[de manar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr Contramanar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmanar

GERUNDI: desmanant

PARTICIPI: desmanat, desmanada, desmanats, desmanades

INDICATIU PRESENT: desmano, desmanes, desmana, desmanem, desmaneu, desmanen

INDICATIU IMPERFET: desmanava, desmanaves, desmanava, desmanàvem, desmanàveu, desmanaven

INDICATIU PASSAT: desmaní, desmanares, desmanà, desmanàrem, desmanàreu, desmanaren

INDICATIU FUTUR: desmanaré, desmanaràs, desmanarà, desmanarem, desmanareu, desmanaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmanaria, desmanaries, desmanaria, desmanaríem, desmanaríeu, desmanarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmani, desmanis, desmani, desmanem, desmaneu, desmanin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmanés, desmanessis, desmanés, desmanéssim, desmanéssiu, desmanessin

IMPERATIU: desmana, desmani, desmanem, desmaneu, desmanin

->desmanec

■desmanec

[de desmanegar]

m Desmanegament.

->desmanegadament

■desmanegadament

[de desmanegat]

adv D’una manera desmanegada.

->desmanegament

■desmanegament

[de desmanegar]

m 1 1 Acció de desmanegar o de desmanegar-se;

2 l’efecte.

2 Qualitat de desmanegat.

->desmanegar

■desmanegar

[de manegar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 1 tr Llevar el mànec. Desmanegar una destral.

2 pron Perdre el mànec, cessar de tenir mànec. L’aixada s’ha desmanegat.

2 1 tr Desballestar, desajustar.

2 tr p ext Crebantar, esgavellar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs.

3 tr fig Desarranjar, embolicar un afer, una qüestió, etc.

4 desmanegar-se per Esforçar-se afanyosament a obtenir una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmanegar

GERUNDI: desmanegant

PARTICIPI: desmanegat, desmanegada, desmanegats, desmanegades

INDICATIU PRESENT: desmanego, desmanegues, desmanega, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguen

INDICATIU IMPERFET: desmanegava, desmanegaves, desmanegava, desmanegàvem, desmanegàveu, desmanegaven

INDICATIU PASSAT: desmaneguí, desmanegares, desmanegà, desmanegàrem, desmanegàreu, desmanegaren

INDICATIU FUTUR: desmanegaré, desmanegaràs, desmanegarà, desmanegarem, desmanegareu, desmanegaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmanegaria, desmanegaries, desmanegaria, desmanegaríem, desmanegaríeu, desmanegarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmanegui, desmaneguis, desmanegui, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmanegués, desmaneguessis, desmanegués, desmaneguéssim, desmaneguéssiu, desmaneguessin

IMPERATIU: desmanega, desmanegui, desmaneguem, desmanegueu, desmaneguin

->desmanegat

■desmanegat -ada

[de desmanegar]

adj 1 Que no té mànec.

2 1 Malcompost o mal coordinat.

2 Desballestat, desorganitzat.

3 Desairós.

3 HERÀLD Dit de l’estri representat sense el mànec que li és propi.

->desmantellament

■desmantellament

[de desmantellar]

m 1 Acció de desmantellar;

2 l’efecte.

->desmantellar

■desmantellar

[de emmantellar]

v tr 1 Desguarnir.

2 MAR Desarborar.

3 esp 1 TÀCT Desarmar una plaça forta destruint-ne les fortificacions, les obres de defensa.

2 p anal La policia ha desmantellat una xarxa de tràfic de drogues. Desmantellar una fàbrica.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmantellar

GERUNDI: desmantellant

PARTICIPI: desmantellat, desmantellada, desmantellats, desmantellades

INDICATIU PRESENT: desmantello, desmantelles, desmantella, desmantellem, desmantelleu, desmantellen

INDICATIU IMPERFET: desmantellava, desmantellaves, desmantellava, desmantellàvem, desmantellàveu, desmantellaven

INDICATIU PASSAT: desmantellí, desmantellares, desmantellà, desmantellàrem, desmantellàreu, desmantellaren

INDICATIU FUTUR: desmantellaré, desmantellaràs, desmantellarà, desmantellarem, desmantellareu, desmantellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmantellaria, desmantellaries, desmantellaria, desmantellaríem, desmantellaríeu, desmantellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmantelli, desmantellis, desmantelli, desmantellem, desmantelleu, desmantellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmantellés, desmantellessis, desmantellés, desmantelléssim, desmantelléssiu, desmantellessin

IMPERATIU: desmantella, desmantelli, desmantellem, desmantelleu, desmantellin

->desmantellat

■desmantellat -ada

[de desmantellar]

adj 1 Desguarnit.

2 HERÀLD Dit del castell, la torre o la fortalesa parcialment arruïnat.

->desmanyotat

■desmanyotat -ada

[de manya]

adj Mancat de destresa, d’aptesa manual.

->desmaquillador

■desmaquillador -a

[de desmaquillar]

COSM 1 adj Que desmaquilla. Loció desmaquilladora.

2 m Producte utilitzat per a desmaquillar.

->desmaquillar

■desmaquillar

[de maquillar]

v 1 tr Llevar el maquillatge.

2 pron No es va desmaquillar fins abans d’anar a dormir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmaquillar

GERUNDI: desmaquillant

PARTICIPI: desmaquillat, desmaquillada, desmaquillats, desmaquillades

INDICATIU PRESENT: desmaquillo, desmaquilles, desmaquilla, desmaquillem, desmaquilleu, desmaquillen

INDICATIU IMPERFET: desmaquillava, desmaquillaves, desmaquillava, desmaquillàvem, desmaquillàveu, desmaquillaven

INDICATIU PASSAT: desmaquillí, desmaquillares, desmaquillà, desmaquillàrem, desmaquillàreu, desmaquillaren

INDICATIU FUTUR: desmaquillaré, desmaquillaràs, desmaquillarà, desmaquillarem, desmaquillareu, desmaquillaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmaquillaria, desmaquillaries, desmaquillaria, desmaquillaríem, desmaquillaríeu, desmaquillarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmaquilli, desmaquillis, desmaquilli, desmaquillem, desmaquilleu, desmaquillin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmaquillés, desmaquillessis, desmaquillés, desmaquilléssim, desmaquilléssiu, desmaquillessin

IMPERATIU: desmaquilla, desmaquilli, desmaquillem, desmaquilleu, desmaquillin

->desmarcar

■desmarcar

[de marcar]

v 1 tr 1 Treure la marca d’un objecte marcat.

2 Treure, esborrar, un punt marcat.

2 pron ESPORT En el futbol i altres jocs, evitar un jugador d’ésser marcat pels jugadors contraris.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmarcar

GERUNDI: desmarcant

PARTICIPI: desmarcat, desmarcada, desmarcats, desmarcades

INDICATIU PRESENT: desmarco, desmarques, desmarca, desmarquem, desmarqueu, desmarquen

INDICATIU IMPERFET: desmarcava, desmarcaves, desmarcava, desmarcàvem, desmarcàveu, desmarcaven

INDICATIU PASSAT: desmarquí, desmarcares, desmarcà, desmarcàrem, desmarcàreu, desmarcaren

INDICATIU FUTUR: desmarcaré, desmarcaràs, desmarcarà, desmarcarem, desmarcareu, desmarcaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmarcaria, desmarcaries, desmarcaria, desmarcaríem, desmarcaríeu, desmarcarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmarqui, desmarquis, desmarqui, desmarquem, desmarqueu, desmarquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmarqués, desmarquessis, desmarqués, desmarquéssim, desmarquéssiu, desmarquessin

IMPERATIU: desmarca, desmarqui, desmarquem, desmarqueu, desmarquin

->desmarcatge

■desmarcatge

[de desmarcar]

m ESPORT 1 Acció de desmarcar-se;

2 l’efecte.

->desmarestials

desmarestials

Part. sil.: des_ma_res_ti_als

f BOT 1 pl Ordre de feofícies de creixement axial, d’aspecte plumiforme a l’hivern i de mida grossa.

2 sing Alga de l’ordre de les desmarestials.

->desmaridada

■desmaridada

[de desmaridar]

adj f Sense marit.

->desmaridar

■desmaridar

[de maridar]

v tr Separar del marit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmaridar

GERUNDI: desmaridant

PARTICIPI: desmaridat, desmaridada, desmaridats, desmaridades

INDICATIU PRESENT: desmarido, desmarides, desmarida, desmaridem, desmarideu, desmariden

INDICATIU IMPERFET: desmaridava, desmaridaves, desmaridava, desmaridàvem, desmaridàveu, desmaridaven

INDICATIU PASSAT: desmaridí, desmaridares, desmaridà, desmaridàrem, desmaridàreu, desmaridaren

INDICATIU FUTUR: desmaridaré, desmaridaràs, desmaridarà, desmaridarem, desmaridareu, desmaridaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmaridaria, desmaridaries, desmaridaria, desmaridaríem, desmaridaríeu, desmaridarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmaridi, desmaridis, desmaridi, desmaridem, desmarideu, desmaridin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmaridés, desmaridessis, desmaridés, desmaridéssim, desmaridéssiu, desmaridessin

IMPERATIU: desmarida, desmaridi, desmaridem, desmarideu, desmaridin

->desmarxament

■desmarxament

[de desmarxar]

m Qualitat de desmarxat.

->desmarxar

■desmarxar

[de marxar; 1a FONT: 1373]

v tr 1 Destruir el bon ordenament o funcionament d’una cosa.

2 Deixatar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmarxar

GERUNDI: desmarxant

PARTICIPI: desmarxat, desmarxada, desmarxats, desmarxades

INDICATIU PRESENT: desmarxo, desmarxes, desmarxa, desmarxem, desmarxeu, desmarxen

INDICATIU IMPERFET: desmarxava, desmarxaves, desmarxava, desmarxàvem, desmarxàveu, desmarxaven

INDICATIU PASSAT: desmarxí, desmarxares, desmarxà, desmarxàrem, desmarxàreu, desmarxaren

INDICATIU FUTUR: desmarxaré, desmarxaràs, desmarxarà, desmarxarem, desmarxareu, desmarxaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmarxaria, desmarxaries, desmarxaria, desmarxaríem, desmarxaríeu, desmarxarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmarxi, desmarxis, desmarxi, desmarxem, desmarxeu, desmarxin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmarxés, desmarxessis, desmarxés, desmarxéssim, desmarxéssiu, desmarxessin

IMPERATIU: desmarxa, desmarxi, desmarxem, desmarxeu, desmarxin

->desmarxat

■desmarxat -ada

[de desmarxar]

adj Que ha perdut molt del seu tremp físic i moral, del seu bon ordenament i endreçament.

->desmaterialització

desmaterialització

Part. sil.: des_ma_te_ri_a_lit_za_ci_ó

f 1 Acció de desmaterialitzar;

2 l’efecte.

->desmaterialitzar

desmaterialitzar

Part. sil.: des_ma_te_ri_a_lit_zar

v tr 1 Despullar (alguna cosa) de la seva matèria, fer-la immaterial.

2 OCULT Fer desaparèixer un objecte material.

3 NUC Transformar (matèria) en fotons.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmaterialitzar

GERUNDI: desmaterialitzant

PARTICIPI: desmaterialitzat, desmaterialitzada, desmaterialitzats, desmaterialitzades

INDICATIU PRESENT: desmaterialitzo, desmaterialitzes, desmaterialitza, desmaterialitzem, desmaterialitzeu, desmaterialitzen

INDICATIU IMPERFET: desmaterialitzava, desmaterialitzaves, desmaterialitzava, desmaterialitzàvem, desmaterialitzàveu, desmaterialitzaven

INDICATIU PASSAT: desmaterialitzí, desmaterialitzares, desmaterialitzà, desmaterialitzàrem, desmaterialitzàreu, desmaterialitzaren

INDICATIU FUTUR: desmaterialitzaré, desmaterialitzaràs, desmaterialitzarà, desmaterialitzarem, desmaterialitzareu, desmaterialitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmaterialitzaria, desmaterialitzaries, desmaterialitzaria, desmaterialitzaríem, desmaterialitzaríeu, desmaterialitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmaterialitzi, desmaterialitzis, desmaterialitzi, desmaterialitzem, desmaterialitzeu, desmaterialitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmaterialitzés, desmaterialitzessis, desmaterialitzés, desmaterialitzéssim, desmaterialitzéssiu, desmaterialitzessin

IMPERATIU: desmaterialitza, desmaterialitzi, desmaterialitzem, desmaterialitzeu, desmaterialitzin

->desmembrador

■desmembrador -a

[de desmembrar]

adj i m i f Que desmembra.

->desmembrament

■desmembrament

[de desmembrar; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m 1 Acció de desmembrar o de desmembrar-se;

2 l’efecte.

->desmembrar

■desmembrar

[de membre; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Separar els membres del cos d’algú.

2 fig 1 tr Dividir una cosa separant les parts que la formen.

2 tr Separar una part d’un tot o un conjunt.

3 pron Desmembrar-se un país.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmembrar

GERUNDI: desmembrant

PARTICIPI: desmembrat, desmembrada, desmembrats, desmembrades

INDICATIU PRESENT: desmembro, desmembres, desmembra, desmembrem, desmembreu, desmembren

INDICATIU IMPERFET: desmembrava, desmembraves, desmembrava, desmembràvem, desmembràveu, desmembraven

INDICATIU PASSAT: desmembrí, desmembrares, desmembrà, desmembràrem, desmembràreu, desmembraren

INDICATIU FUTUR: desmembraré, desmembraràs, desmembrarà, desmembrarem, desmembrareu, desmembraran

INDICATIU CONDICIONAL: desmembraria, desmembraries, desmembraria, desmembraríem, desmembraríeu, desmembrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmembri, desmembris, desmembri, desmembrem, desmembreu, desmembrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmembrés, desmembressis, desmembrés, desmembréssim, desmembréssiu, desmembressin

IMPERATIU: desmembra, desmembri, desmembrem, desmembreu, desmembrin

->desmembrat

desmembrat -ada

[de desmembrar]

adj HERÀLD Dit de l’animal, principalment l’àguila, sense urpes.

->desmemoriament

■desmemoriament

Part. sil.: des_me_mo_ri_a_ment

[de desmemoriar-se]

m Estat de qui és desmemoriat.

->desmemoriar-se

■desmemoriar-se

Part. sil.: des_me_mo_ri_ar-se

[de memòria; 1a FONT: 1523]

v pron Perdre la memòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmemoriar

GERUNDI: desmemoriant

PARTICIPI: desmemoriat, desmemoriada, desmemoriats, desmemoriades

INDICATIU PRESENT: desmemorio, desmemories, desmemoria, desmemoriem, desmemorieu, desmemorien

INDICATIU IMPERFET: desmemoriava, desmemoriaves, desmemoriava, desmemoriàvem, desmemoriàveu, desmemoriaven

INDICATIU PASSAT: desmemorií, desmemoriares, desmemorià, desmemoriàrem, desmemoriàreu, desmemoriaren

INDICATIU FUTUR: desmemoriaré, desmemoriaràs, desmemoriarà, desmemoriarem, desmemoriareu, desmemoriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmemoriaria, desmemoriaries, desmemoriaria, desmemoriaríem, desmemoriaríeu, desmemoriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmemoriï, desmemoriïs, desmemoriï, desmemoriem, desmemorieu, desmemoriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desmemoriés, desmemoriessis, desmemoriés, desmemoriéssim, desmemoriéssiu, desmemoriessin

IMPERATIU: desmemoria, desmemoriï, desmemoriem, desmemorieu, desmemoriïn

->desmemoriat

■desmemoriat -ada

Part. sil.: des_me_mo_ri_at

[de desmemoriar-se; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adj Mancat de memòria.

->desmemoriejar

■desmemoriejar

Part. sil.: des_me_mo_ri_e_jar

[de memòria; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

v intr No tenir memòria.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmemoriejar

GERUNDI: desmemoriejant

PARTICIPI: desmemoriejat, desmemoriejada, desmemoriejats, desmemoriejades

INDICATIU PRESENT: desmemoriejo, desmemorieges, desmemorieja, desmemoriegem, desmemoriegeu, desmemoriegen

INDICATIU IMPERFET: desmemoriejava, desmemoriejaves, desmemoriejava, desmemoriejàvem, desmemoriejàveu, desmemoriejaven

INDICATIU PASSAT: desmemoriegí, desmemoriejares, desmemoriejà, desmemoriejàrem, desmemoriejàreu, desmemoriejaren

INDICATIU FUTUR: desmemoriejaré, desmemoriejaràs, desmemoriejarà, desmemoriejarem, desmemoriejareu, desmemoriejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmemoriejaria, desmemoriejaries, desmemoriejaria, desmemoriejaríem, desmemoriejaríeu, desmemoriejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmemoriegi, desmemoriegis, desmemoriegi, desmemoriegem, desmemoriegeu, desmemoriegin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmemoriegés, desmemoriegessis, desmemoriegés, desmemoriegéssim, desmemoriegéssiu, desmemoriegessin

IMPERATIU: desmemorieja, desmemoriegi, desmemoriegem, desmemoriegeu, desmemoriegin

->desmenjament

■desmenjament

[de desmenjar-se; 1a FONT: s. XIV, St. Vicent F.]

m 1 Manca d’apetit, de desig de menjar.

2 fig Qualitat de desmenjat; displicència.

->desmenjar

■desmenjar

[de menjar¹]

v 1 tr Fer perdre la gana, el gust de menjar. A mi aquesta xafogor em desmenja.

2 pron Perdre la gana, el gust de menjar. Aquesta nena amb no res es desmenja.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmenjar

GERUNDI: desmenjant

PARTICIPI: desmenjat, desmenjada, desmenjats, desmenjades

INDICATIU PRESENT: desmenjo, desmenges, desmenja, desmengem, desmengeu, desmengen

INDICATIU IMPERFET: desmenjava, desmenjaves, desmenjava, desmenjàvem, desmenjàveu, desmenjaven

INDICATIU PASSAT: desmengí, desmenjares, desmenjà, desmenjàrem, desmenjàreu, desmenjaren

INDICATIU FUTUR: desmenjaré, desmenjaràs, desmenjarà, desmenjarem, desmenjareu, desmenjaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmenjaria, desmenjaries, desmenjaria, desmenjaríem, desmenjaríeu, desmenjarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmengi, desmengis, desmengi, desmengem, desmengeu, desmengin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmengés, desmengessis, desmengés, desmengéssim, desmengéssiu, desmengessin

IMPERATIU: desmenja, desmengi, desmengem, desmengeu, desmengin

->desmenjat

■desmenjat -ada

[de desmenjar-se; 1a FONT: 1460, Roig]

adj 1 Que no té gana, que no troba gust a menjar.

2 fig 1 Displicent, desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança.

2 fer el desmenjat Fingir desinterès per allò que en realitat hom cobeja.

->desmentible

■desmentible

[de desmentir]

adj Que pot ésser desmentit.

->desmentidor

■desmentidor -a

[de desmentir]

adj i m i f Que desmenteix.

->desmentiment

■desmentiment

[de desmentir; 1a FONT: s. XIV, Pere III]

m Acció de desmentir.

->desmentir

■desmentir

[de mentir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

[o com servir] v tr 1 Dir que no és veritat alguna cosa que algú ha dit.

2 Demostrar la falsedat d’una afirmació o d’un fet.

3 p ext Demostrar algú, amb la seva manera d’obrar, que és distint del que hom creia.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmentir

GERUNDI: desmentint

PARTICIPI: desmentit, desmentida, desmentits, desmentides

INDICATIU PRESENT: desmento, desments, desment, desmentim, desmentiu, desmenten

INDICATIU PRESENT (alternatiu): desmenteixo, desmenteixes, desmenteix, desmentim, desmentiu, desmenteixen

INDICATIU IMPERFET: desmentia, desmenties, desmentia, desmentíem, desmentíeu, desmentien

INDICATIU PASSAT: desmentí, desmentires, desmentí, desmentírem, desmentíreu, desmentiren

INDICATIU FUTUR: desmentiré, desmentiràs, desmentirà, desmentirem, desmentireu, desmentiran

INDICATIU CONDICIONAL: desmentiria, desmentiries, desmentiria, desmentiríem, desmentiríeu, desmentirien

SUBJUNTIU PRESENT: desmenti, desmentis, desmenti, desmentim, desmentiu, desmentin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): desmenteixi, desmenteixis, desmenteixi, desmentim, desmentiu, desmenteixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmentís, desmentissis, desmentís, desmentíssim, desmentíssiu, desmentissin

IMPERATIU: desment, desmenti, desmentim, desmentiu, desmentin

IMPERATIU (alternatiu): desmenteix, desmenteixi, desmentim, desmentiu, desmenteixin

->desmereixedor

■desmereixedor -a

Part. sil.: des_me_rei_xe_dor

[de desmerèixer]

adj No mereixedor.

->desmerèixer

■desmerèixer

Part. sil.: des_me_rèi_xer

[de merèixer; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v intr 1 Perdre una part del mèrit o el valor propi.

2 Ésser alguna persona o alguna cosa inferior a una altra amb la qual hom la compara.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmerèixer

GERUNDI: desmereixent

PARTICIPI: desmerescut, desmerescuda, desmerescuts, desmerescudes

INDICATIU PRESENT: desmereixo, desmereixes, desmereix, desmereixem, desmereixeu, desmereixen

INDICATIU IMPERFET: desmereixia, desmereixies, desmereixia, desmereixíem, desmereixíeu, desmereixien

INDICATIU PASSAT: desmereixí, desmereixeres, desmereixé, desmereixérem, desmereixéreu, desmereixeren

INDICATIU PASSAT (alternatiu): desmeresquí, desmeresqueres, desmeresqué, desmeresquérem, desmeresquéreu, desmeresqueren

INDICATIU FUTUR: desmereixeré, desmereixeràs, desmereixerà, desmereixerem, desmereixereu, desmereixeran

INDICATIU CONDICIONAL: desmereixeria, desmereixeries, desmereixeria, desmereixeríem, desmereixeríeu, desmereixerien

SUBJUNTIU PRESENT: desmereixi, desmereixis, desmereixi, desmereixem, desmereixeu, desmereixin

SUBJUNTIU PRESENT (alternatiu): desmereixi, desmereixis, desmereixi, desmeresquem, desmeresqueu, desmereixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmereixés, desmereixessis, desmereixés, desmereixéssim, desmereixéssiu, desmereixessin

SUBJUNTIU IMPERFET (alternatiu): desmeresqués, desmeresquessis, desmeresqués, desmeresquéssim, desmeresquéssiu, desmeresquessin

IMPERATIU: desmereix, desmereixi, desmereixem, desmereixeu, desmereixen

IMPERATIU (alternatiu): desmereix, desmereixi, desmeresquem, desmereixeu, desmereixen

->desmèrit

■desmèrit

[de mèrit; 1a FONT: s. XIV, Metge]

m 1 Acció de desmerèixer.

2 Allò que fa que hom mereixi la desaprovació.

->desmerletar

desmerletar

[de merletar]

v tr Esmerletar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmerletar

GERUNDI: desmerletant

PARTICIPI: desmerletat, desmerletada, desmerletats, desmerletades

INDICATIU PRESENT: desmerleto, desmerletes, desmerleta, desmerletem, desmerleteu, desmerleten

INDICATIU IMPERFET: desmerletava, desmerletaves, desmerletava, desmerletàvem, desmerletàveu, desmerletaven

INDICATIU PASSAT: desmerletí, desmerletares, desmerletà, desmerletàrem, desmerletàreu, desmerletaren

INDICATIU FUTUR: desmerletaré, desmerletaràs, desmerletarà, desmerletarem, desmerletareu, desmerletaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmerletaria, desmerletaries, desmerletaria, desmerletaríem, desmerletaríeu, desmerletarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmerleti, desmerletis, desmerleti, desmerletem, desmerleteu, desmerletin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmerletés, desmerletessis, desmerletés, desmerletéssim, desmerletéssiu, desmerletessin

IMPERATIU: desmerleta, desmerleti, desmerletem, desmerleteu, desmerletin

->desmerletat

■desmerletat -ada

[de desmerletar]

adj Desemmerletat.

->desmesclar

■desmesclar

[de mesclar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v tr Destriar, separar coses mesclades.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmesclar

GERUNDI: desmesclant

PARTICIPI: desmesclat, desmesclada, desmesclats, desmesclades

INDICATIU PRESENT: desmesclo, desmescles, desmescla, desmesclem, desmescleu, desmesclen

INDICATIU IMPERFET: desmesclava, desmesclaves, desmesclava, desmesclàvem, desmesclàveu, desmesclaven

INDICATIU PASSAT: desmesclí, desmesclares, desmesclà, desmesclàrem, desmesclàreu, desmesclaren

INDICATIU FUTUR: desmesclaré, desmesclaràs, desmesclarà, desmesclarem, desmesclareu, desmesclaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmesclaria, desmesclaries, desmesclaria, desmesclaríem, desmesclaríeu, desmesclarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmescli, desmesclis, desmescli, desmesclem, desmescleu, desmesclin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmesclés, desmesclessis, desmesclés, desmescléssim, desmescléssiu, desmesclessin

IMPERATIU: desmescla, desmescli, desmesclem, desmescleu, desmesclin

->desmesura

■desmesura

[de mesura; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

f 1 Acció abusiva; excés.

2 Qualitat de desmesurat.

->desmesuradament

■desmesuradament

[de desmesurat]

adv D’una manera desmesurada.

->desmesurat

■desmesurat -ada

[de desmesura; 1a FONT: s. XIV, Eiximenis]

adj 1 Mancat de mesura.

2 Excessiu.

->desmetilació

■desmetilació

Part. sil.: des_me_ti_la_ci_ó

f QUÍM ORG 1 Acció de desmetilar;

2 l’efecte.

->desmetilar

■desmetilar

v tr QUÍM ORG Eliminar d’una molècula el grup metil —CH₃.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmetilar

GERUNDI: desmetilant

PARTICIPI: desmetilat, desmetilada, desmetilats, desmetilades

INDICATIU PRESENT: desmetilo, desmetiles, desmetila, desmetilem, desmetileu, desmetilen

INDICATIU IMPERFET: desmetilava, desmetilaves, desmetilava, desmetilàvem, desmetilàveu, desmetilaven

INDICATIU PASSAT: desmetilí, desmetilares, desmetilà, desmetilàrem, desmetilàreu, desmetilaren

INDICATIU FUTUR: desmetilaré, desmetilaràs, desmetilarà, desmetilarem, desmetilareu, desmetilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmetilaria, desmetilaries, desmetilaria, desmetilaríem, desmetilaríeu, desmetilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmetili, desmetilis, desmetili, desmetilem, desmetileu, desmetilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmetilés, desmetilessis, desmetilés, desmetiléssim, desmetiléssiu, desmetilessin

IMPERATIU: desmetila, desmetili, desmetilem, desmetileu, desmetilin

->desmidiàcies

desmidiàcies

Part. sil.: des_mi_di_à_ci_es

f BOT 1 pl Família única d’algues de l’ordre de les desmidials.

2 sing Alga de la família de les desmidiàcies.

->desmidials

desmidials

Part. sil.: des_mi_di_als

f BOT 1 pl Ordre de conjugàcies constituïda per algues unicel·lulars d’aigua dolça, amb un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques.

2 sing Alga de l’ordre de les desmidials.

->desmielinització

desmielinització

Part. sil.: des_mi_e_li_nit_za_ci_ó

f PAT Pèrdua de la mielina del teixit nerviós.

->desmilitarització

desmilitarització

Part. sil.: des_mi_li_ta_rit_za_ci_ó

[de desmilitaritzar]

f 1 Acció de desmilitaritzar;

2 l’efecte.

->desmilitaritzar

■desmilitaritzar

[de militaritzar]

v tr Reduir progressivament la presència o l’activitat militar (en un territori determinat).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmilitaritzar

GERUNDI: desmilitaritzant

PARTICIPI: desmilitaritzat, desmilitaritzada, desmilitaritzats, desmilitaritzades

INDICATIU PRESENT: desmilitaritzo, desmilitaritzes, desmilitaritza, desmilitaritzem, desmilitaritzeu, desmilitaritzen

INDICATIU IMPERFET: desmilitaritzava, desmilitaritzaves, desmilitaritzava, desmilitaritzàvem, desmilitaritzàveu, desmilitaritzaven

INDICATIU PASSAT: desmilitaritzí, desmilitaritzares, desmilitaritzà, desmilitaritzàrem, desmilitaritzàreu, desmilitaritzaren

INDICATIU FUTUR: desmilitaritzaré, desmilitaritzaràs, desmilitaritzarà, desmilitaritzarem, desmilitaritzareu, desmilitaritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmilitaritzaria, desmilitaritzaries, desmilitaritzaria, desmilitaritzaríem, desmilitaritzaríeu, desmilitaritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmilitaritzi, desmilitaritzis, desmilitaritzi, desmilitaritzem, desmilitaritzeu, desmilitaritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmilitaritzés, desmilitaritzessis, desmilitaritzés, desmilitaritzéssim, desmilitaritzéssiu, desmilitaritzessin

IMPERATIU: desmilitaritza, desmilitaritzi, desmilitaritzem, desmilitaritzeu, desmilitaritzin

->desmillorament

■desmillorament

[de desmillorar]

m 1 Acció de desmillorar o de desmillorar-se;

2 l’efecte.

->desmillorar

■desmillorar

[de millorar]

v 1 tr Fer que (algú o alguna cosa) no estigui tan bé, en tan bon estat, com estava o com era.

2 pron Sofrir algú una minva en l’estat de salut, en l’aspecte, en l’aparença.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmillorar

GERUNDI: desmillorant

PARTICIPI: desmillorat, desmillorada, desmillorats, desmillorades

INDICATIU PRESENT: desmilloro, desmillores, desmillora, desmillorem, desmilloreu, desmilloren

INDICATIU IMPERFET: desmillorava, desmilloraves, desmillorava, desmilloràvem, desmilloràveu, desmilloraven

INDICATIU PASSAT: desmillorí, desmillorares, desmillorà, desmilloràrem, desmilloràreu, desmilloraren

INDICATIU FUTUR: desmilloraré, desmilloraràs, desmillorarà, desmillorarem, desmillorareu, desmilloraran

INDICATIU CONDICIONAL: desmilloraria, desmilloraries, desmilloraria, desmilloraríem, desmilloraríeu, desmillorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmillori, desmilloris, desmillori, desmillorem, desmilloreu, desmillorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmillorés, desmilloressis, desmillorés, desmilloréssim, desmilloréssiu, desmilloressin

IMPERATIU: desmillora, desmillori, desmillorem, desmilloreu, desmillorin

->desminar

desminar

v tr MIL Retirar les mines i qualsevol altre dispositiu explosiu col·locats i activats en una zona on té lloc o s’ha produït un conflicte bèl·lic.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desminar

GERUNDI: desminant

PARTICIPI: desminat, desminada, desminats, desminades

INDICATIU PRESENT: desmino, desmines, desmina, desminem, desmineu, desminen

INDICATIU IMPERFET: desminava, desminaves, desminava, desminàvem, desminàveu, desminaven

INDICATIU PASSAT: desminí, desminares, desminà, desminàrem, desminàreu, desminaren

INDICATIU FUTUR: desminaré, desminaràs, desminarà, desminarem, desminareu, desminaran

INDICATIU CONDICIONAL: desminaria, desminaries, desminaria, desminaríem, desminaríeu, desminarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmini, desminis, desmini, desminem, desmineu, desminin

SUBJUNTIU IMPERFET: desminés, desminessis, desminés, desminéssim, desminéssiu, desminessin

IMPERATIU: desmina, desmini, desminem, desmineu, desminin

->desminatge

desminatge

m MIL Acció de desminar.

->desmineralització

desmineralització

Part. sil.: des_mi_ne_ra_lit_za_ci_ó

[de desmineralitzar]

f 1 QUÍM IND Operació per la qual, a partir d’aigua crua i mitjançant resines de bescanvi iònic o electrodiàlisi, hom obté una aigua lliure de sals.

2 PAT Eliminació per l’orina i la femta d’unes quantitats excessives de substàncies minerals (fosfats, sals de calci, de potassi, de sodi) que hom observa en la caquèxia i la desnutrició.

->desmineralitzador

desmineralitzador

[de desmineralitzar]

m QUÍM IND Aparell emprat per a desmineralitzar.

->desmineralitzar

desmineralitzar

[de mineralitzar]

v tr QUÍM IND Eliminar de l’aigua totes les sals que porta dissoltes.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmineralitzar

GERUNDI: desmineralitzant

PARTICIPI: desmineralitzat, desmineralitzada, desmineralitzats, desmineralitzades

INDICATIU PRESENT: desmineralitzo, desmineralitzes, desmineralitza, desmineralitzem, desmineralitzeu, desmineralitzen

INDICATIU IMPERFET: desmineralitzava, desmineralitzaves, desmineralitzava, desmineralitzàvem, desmineralitzàveu, desmineralitzaven

INDICATIU PASSAT: desmineralitzí, desmineralitzares, desmineralitzà, desmineralitzàrem, desmineralitzàreu, desmineralitzaren

INDICATIU FUTUR: desmineralitzaré, desmineralitzaràs, desmineralitzarà, desmineralitzarem, desmineralitzareu, desmineralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmineralitzaria, desmineralitzaries, desmineralitzaria, desmineralitzaríem, desmineralitzaríeu, desmineralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmineralitzi, desmineralitzis, desmineralitzi, desmineralitzem, desmineralitzeu, desmineralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmineralitzés, desmineralitzessis, desmineralitzés, desmineralitzéssim, desmineralitzéssiu, desmineralitzessin

IMPERATIU: desmineralitza, desmineralitzi, desmineralitzem, desmineralitzeu, desmineralitzin

->desminyonar

■desminyonar

[de minyona]

v tr obs desflorar 2.

->desmitificació

■desmitificació

Part. sil.: des_mi_ti_fi_ca_ci_ó

[de desmitificar]

f 1 1 Acció de desmitificar;

2 l’efecte.

2 CRIST Desmitologització.

->desmitificar

■desmitificar

[de mitificar]

v tr Desfer una mitificació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmitificar

GERUNDI: desmitificant

PARTICIPI: desmitificat, desmitificada, desmitificats, desmitificades

INDICATIU PRESENT: desmitifico, desmitifiques, desmitifica, desmitifiquem, desmitifiqueu, desmitifiquen

INDICATIU IMPERFET: desmitificava, desmitificaves, desmitificava, desmitificàvem, desmitificàveu, desmitificaven

INDICATIU PASSAT: desmitifiquí, desmitificares, desmitificà, desmitificàrem, desmitificàreu, desmitificaren

INDICATIU FUTUR: desmitificaré, desmitificaràs, desmitificarà, desmitificarem, desmitificareu, desmitificaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmitificaria, desmitificaries, desmitificaria, desmitificaríem, desmitificaríeu, desmitificarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmitifiqui, desmitifiquis, desmitifiqui, desmitifiquem, desmitifiqueu, desmitifiquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmitifiqués, desmitifiquessis, desmitifiqués, desmitifiquéssim, desmitifiquéssiu, desmitifiquessin

IMPERATIU: desmitifica, desmitifiqui, desmitifiquem, desmitifiqueu, desmitifiquin

->desmitització

desmitització

Part. sil.: des_mi_tit_za_ci_ó

[de desmititzar]

f 1 1 Acció de desmititzar;

2 l’efecte.

2 FILOS i RELIG Procés consistent a anul·lar els mites.

->desmititzar

desmititzar

[de mititzar]

v tr Desfer, anul·lar, els mites.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmititzar

GERUNDI: desmititzant

PARTICIPI: desmititzat, desmititzada, desmititzats, desmititzades

INDICATIU PRESENT: desmititzo, desmititzes, desmititza, desmititzem, desmititzeu, desmititzen

INDICATIU IMPERFET: desmititzava, desmititzaves, desmititzava, desmititzàvem, desmititzàveu, desmititzaven

INDICATIU PASSAT: desmititzí, desmititzares, desmititzà, desmititzàrem, desmititzàreu, desmititzaren

INDICATIU FUTUR: desmititzaré, desmititzaràs, desmititzarà, desmititzarem, desmititzareu, desmititzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmititzaria, desmititzaries, desmititzaria, desmititzaríem, desmititzaríeu, desmititzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmititzi, desmititzis, desmititzi, desmititzem, desmititzeu, desmititzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmititzés, desmititzessis, desmititzés, desmititzéssim, desmititzéssiu, desmititzessin

IMPERATIU: desmititza, desmititzi, desmititzem, desmititzeu, desmititzin

->desmitologització

desmitologització

Part. sil.: des_mi_to_lo_git_za_ci_ó

[de desmitologitzar]

f 1 1 Acció de desmitologitzar;

2 l’efecte.

2 CRIST Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.

->desmitologitzar

■desmitologitzar

[de mitologitzar]

v tr Llevar el caràcter mitològic (a una doctrina, a un pensament, etc.).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmitologitzar

GERUNDI: desmitologitzant

PARTICIPI: desmitologitzat, desmitologitzada, desmitologitzats, desmitologitzades

INDICATIU PRESENT: desmitologitzo, desmitologitzes, desmitologitza, desmitologitzem, desmitologitzeu, desmitologitzen

INDICATIU IMPERFET: desmitologitzava, desmitologitzaves, desmitologitzava, desmitologitzàvem, desmitologitzàveu, desmitologitzaven

INDICATIU PASSAT: desmitologitzí, desmitologitzares, desmitologitzà, desmitologitzàrem, desmitologitzàreu, desmitologitzaren

INDICATIU FUTUR: desmitologitzaré, desmitologitzaràs, desmitologitzarà, desmitologitzarem, desmitologitzareu, desmitologitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmitologitzaria, desmitologitzaries, desmitologitzaria, desmitologitzaríem, desmitologitzaríeu, desmitologitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmitologitzi, desmitologitzis, desmitologitzi, desmitologitzem, desmitologitzeu, desmitologitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmitologitzés, desmitologitzessis, desmitologitzés, desmitologitzéssim, desmitologitzéssiu, desmitologitzessin

IMPERATIU: desmitologitza, desmitologitzi, desmitologitzem, desmitologitzeu, desmitologitzin

->desmo-

desmo-

Forma prefixada del mot grec desmós, que significa ‘lligam’. Ex.: desmodròmic, desmologia.

->desmobilització

■desmobilització

Part. sil.: des_mo_bi_lit_za_ci_ó

[de desmobilitzar]

f ORG MIL Operació contrària a la mobilització.

->desmobilitzar

■desmobilitzar

[de mobilitzar]

v tr ORG MIL Llicenciar les tropes mobilitzades per motius de guerra.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmobilitzar

GERUNDI: desmobilitzant

PARTICIPI: desmobilitzat, desmobilitzada, desmobilitzats, desmobilitzades

INDICATIU PRESENT: desmobilitzo, desmobilitzes, desmobilitza, desmobilitzem, desmobilitzeu, desmobilitzen

INDICATIU IMPERFET: desmobilitzava, desmobilitzaves, desmobilitzava, desmobilitzàvem, desmobilitzàveu, desmobilitzaven

INDICATIU PASSAT: desmobilitzí, desmobilitzares, desmobilitzà, desmobilitzàrem, desmobilitzàreu, desmobilitzaren

INDICATIU FUTUR: desmobilitzaré, desmobilitzaràs, desmobilitzarà, desmobilitzarem, desmobilitzareu, desmobilitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmobilitzaria, desmobilitzaries, desmobilitzaria, desmobilitzaríem, desmobilitzaríeu, desmobilitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmobilitzi, desmobilitzis, desmobilitzi, desmobilitzem, desmobilitzeu, desmobilitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmobilitzés, desmobilitzessis, desmobilitzés, desmobilitzéssim, desmobilitzéssiu, desmobilitzessin

IMPERATIU: desmobilitza, desmobilitzi, desmobilitzem, desmobilitzeu, desmobilitzin

->desmoblament

■desmoblament

[de desmoblar]

m 1 Acció de desmoblar;

2 l’efecte.

->desmoblar

■desmoblar

[de moblar; 1a FONT: 1460, Roig]

v tr Treure els mobles que moblen una casa, un apartament, etc.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmoblar

GERUNDI: desmoblant

PARTICIPI: desmoblat, desmoblada, desmoblats, desmoblades

INDICATIU PRESENT: desmoblo, desmobles, desmobla, desmoblem, desmobleu, desmoblen

INDICATIU IMPERFET: desmoblava, desmoblaves, desmoblava, desmoblàvem, desmoblàveu, desmoblaven

INDICATIU PASSAT: desmoblí, desmoblares, desmoblà, desmoblàrem, desmoblàreu, desmoblaren

INDICATIU FUTUR: desmoblaré, desmoblaràs, desmoblarà, desmoblarem, desmoblareu, desmoblaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmoblaria, desmoblaries, desmoblaria, desmoblaríem, desmoblaríeu, desmoblarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmobli, desmoblis, desmobli, desmoblem, desmobleu, desmoblin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmoblés, desmoblessis, desmoblés, desmobléssim, desmobléssiu, desmoblessin

IMPERATIU: desmobla, desmobli, desmoblem, desmobleu, desmoblin

->desmoblat

■desmoblat -ada

[de desmoblar]

adj No moblat.

->desmocolècids

desmocolècids

m ZOOL 1 pl Ordre de cucs nematodes amb la cutícula anellada i proveïda de sedes.

2 sing Cuc de l’ordre dels desmocolècids.

->desmodat

■desmodat -ada

adj Passat de moda.

->desmodròmic

■desmodròmic -a

adj MEC Dit del mecanisme que estableix un lligam entre dos dels seus punts, de manera que la velocitat de l’un dóna lloc a una velocitat ben determinada de l’altre.

->desmodulació

■desmodulació

Part. sil.: des_mo_du_la_ci_ó

[de desmodular]

f RADIOTÈC Operació inversa de la modulació, consistent en l’extracció del senyal modulador de la portadora modulada; detecció.

->desmodulador

■desmodulador

[de desmodular]

m 1 Aparell que efectua una desmodulació.

2 INFORM i TELECOM Convertidor analògic digital.

3 RADIOTÈC Detector.

->desmodular

■desmodular

[de modular¹]

v tr RADIOTÈC Efectuar una desmodulació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmodular

GERUNDI: desmodulant

PARTICIPI: desmodulat, desmodulada, desmodulats, desmodulades

INDICATIU PRESENT: desmodulo, desmodules, desmodula, desmodulem, desmoduleu, desmodulen

INDICATIU IMPERFET: desmodulava, desmodulaves, desmodulava, desmodulàvem, desmodulàveu, desmodulaven

INDICATIU PASSAT: desmodulí, desmodulares, desmodulà, desmodulàrem, desmodulàreu, desmodularen

INDICATIU FUTUR: desmodularé, desmodularàs, desmodularà, desmodularem, desmodulareu, desmodularan

INDICATIU CONDICIONAL: desmodularia, desmodularies, desmodularia, desmodularíem, desmodularíeu, desmodularien

SUBJUNTIU PRESENT: desmoduli, desmodulis, desmoduli, desmodulem, desmoduleu, desmodulin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmodulés, desmodulessis, desmodulés, desmoduléssim, desmoduléssiu, desmodulessin

IMPERATIU: desmodula, desmoduli, desmodulem, desmoduleu, desmodulin

->desmofícides

desmofícides

f BOT 1 pl Subclasse de les dinoflagel·lades amb una teca cel·lulòsica bivalva i dos flagels apicals.

2 sing Alga de la subclasse de les desmofícides.

->desmoide

desmoide

Part. sil.: des_moi_de

m PAT Nom donat a una mena de fibroma que per la consistència és semblant a un lligament.

->desmologia

desmologia

Part. sil.: des_mo_lo_gi_a

f ANAT ANIM Tractat sobre els lligaments.

->desmomiaris

desmomiaris

Part. sil.: des_mo_mi_a_ris

m pl ZOOL Sàlpids.

->desmonetització

■desmonetització

Part. sil.: des_mo_ne_tit_za_ci_ó

[de desmonetitzar]

f 1 Acció de desmonetitzar.

2 esp ECON Abandó de l’ús d’un metall en el sistema monetari.

->desmonetitzar

■desmonetitzar

[de monetitzar]

v tr 1 Anul·lar o disminuir el valor legal d’una moneda per llei o per decret.

2 Convertir la moneda en pasta.

3 Abolir l’ús d’un metall per a l’encunyació de moneda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmonetitzar

GERUNDI: desmonetitzant

PARTICIPI: desmonetitzat, desmonetitzada, desmonetitzats, desmonetitzades

INDICATIU PRESENT: desmonetitzo, desmonetitzes, desmonetitza, desmonetitzem, desmonetitzeu, desmonetitzen

INDICATIU IMPERFET: desmonetitzava, desmonetitzaves, desmonetitzava, desmonetitzàvem, desmonetitzàveu, desmonetitzaven

INDICATIU PASSAT: desmonetitzí, desmonetitzares, desmonetitzà, desmonetitzàrem, desmonetitzàreu, desmonetitzaren

INDICATIU FUTUR: desmonetitzaré, desmonetitzaràs, desmonetitzarà, desmonetitzarem, desmonetitzareu, desmonetitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmonetitzaria, desmonetitzaries, desmonetitzaria, desmonetitzaríem, desmonetitzaríeu, desmonetitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmonetitzi, desmonetitzis, desmonetitzi, desmonetitzem, desmonetitzeu, desmonetitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmonetitzés, desmonetitzessis, desmonetitzés, desmonetitzéssim, desmonetitzéssiu, desmonetitzessin

IMPERATIU: desmonetitza, desmonetitzi, desmonetitzem, desmonetitzeu, desmonetitzin

->desmoralització

■desmoralització

Part. sil.: des_mo_ra_lit_za_ci_ó

[de desmoralitzar]

f 1 Acció de desmoralitzar o de desmoralitzar-se;

2 l’efecte.

->desmoralitzador

■desmoralitzador -a

[de desmoralitzar]

adj i m i f Que desmoralitza.

->desmoralitzar

■desmoralitzar

[de moralitzar]

v 1 1 tr Privar del sentit moral. Els mals exemples l’han desmoralitzat.

2 pron Amb tantes males lectures s’ha desmoralitzat.

2 1 tr Privar de l’energia moral. La mort del general desmoralitzà els soldats.

2 pron Per qualsevol cosa es desmoralitza.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmoralitzar

GERUNDI: desmoralitzant

PARTICIPI: desmoralitzat, desmoralitzada, desmoralitzats, desmoralitzades

INDICATIU PRESENT: desmoralitzo, desmoralitzes, desmoralitza, desmoralitzem, desmoralitzeu, desmoralitzen

INDICATIU IMPERFET: desmoralitzava, desmoralitzaves, desmoralitzava, desmoralitzàvem, desmoralitzàveu, desmoralitzaven

INDICATIU PASSAT: desmoralitzí, desmoralitzares, desmoralitzà, desmoralitzàrem, desmoralitzàreu, desmoralitzaren

INDICATIU FUTUR: desmoralitzaré, desmoralitzaràs, desmoralitzarà, desmoralitzarem, desmoralitzareu, desmoralitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmoralitzaria, desmoralitzaries, desmoralitzaria, desmoralitzaríem, desmoralitzaríeu, desmoralitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmoralitzi, desmoralitzis, desmoralitzi, desmoralitzem, desmoralitzeu, desmoralitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmoralitzés, desmoralitzessis, desmoralitzés, desmoralitzéssim, desmoralitzéssiu, desmoralitzessin

IMPERATIU: desmoralitza, desmoralitzi, desmoralitzem, desmoralitzeu, desmoralitzin

->desmorriar

■desmorriar

Part. sil.: des_mor_ri_ar

[de amorriar]

v 1 tr Fer cessar d’estar amorriat.

2 pron Cessar d’estar amorriat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmorriar

GERUNDI: desmorriant

PARTICIPI: desmorriat, desmorriada, desmorriats, desmorriades

INDICATIU PRESENT: desmorrio, desmorries, desmorria, desmorriem, desmorrieu, desmorrien

INDICATIU IMPERFET: desmorriava, desmorriaves, desmorriava, desmorriàvem, desmorriàveu, desmorriaven

INDICATIU PASSAT: desmorrií, desmorriares, desmorrià, desmorriàrem, desmorriàreu, desmorriaren

INDICATIU FUTUR: desmorriaré, desmorriaràs, desmorriarà, desmorriarem, desmorriareu, desmorriaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmorriaria, desmorriaries, desmorriaria, desmorriaríem, desmorriaríeu, desmorriarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmorriï, desmorriïs, desmorriï, desmorriem, desmorrieu, desmorriïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desmorriés, desmorriessis, desmorriés, desmorriéssim, desmorriéssiu, desmorriessin

IMPERATIU: desmorria, desmorriï, desmorriem, desmorrieu, desmorriïn

->desmosoma

desmosoma

m CIT Estructura d’adhesió intercel·lular entre les membranes de dues cèl·lules adjacents, consistent en un engruiximent que fa entre 10 i 25 nm, i que conté elements connectius.

->desmotador

■desmotador -a

[de desmotar]

1 adj Que desmota.

2 f TÈXT Diable desmotador.

->desmotar

■desmotar

[de mota]

v tr TÈXT 1 Sotmetre la llana en floca o teixida a l’operació de desmotatge.

2 màquina de desmotar Diable desmotador.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmotar

GERUNDI: desmotant

PARTICIPI: desmotat, desmotada, desmotats, desmotades

INDICATIU PRESENT: desmoto, desmotes, desmota, desmotem, desmoteu, desmoten

INDICATIU IMPERFET: desmotava, desmotaves, desmotava, desmotàvem, desmotàveu, desmotaven

INDICATIU PASSAT: desmotí, desmotares, desmotà, desmotàrem, desmotàreu, desmotaren

INDICATIU FUTUR: desmotaré, desmotaràs, desmotarà, desmotarem, desmotareu, desmotaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmotaria, desmotaries, desmotaria, desmotaríem, desmotaríeu, desmotarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmoti, desmotis, desmoti, desmotem, desmoteu, desmotin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmotés, desmotessis, desmotés, desmotéssim, desmotéssiu, desmotessin

IMPERATIU: desmota, desmoti, desmotem, desmoteu, desmotin

->desmotatge

■desmotatge

[de desmotar]

m TÈXT 1 Separació per mitjans mecànics dels residus de vegetals que poden restar adherits a la llana en floca després del desgreixatge.

2 Desgranatge.

3 Carbonització.

->desmotivació

desmotivació

Part. sil.: des_mo_ti_va_ci_ó

[de desmotivar]

f 1 Acció de desmotivar;

2 l’efecte.

->desmotivar

■desmotivar

[de motivar]

v tr Llevar (a algú) els motius que l’estimulen a fer una cosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmotivar

GERUNDI: desmotivant

PARTICIPI: desmotivat, desmotivada, desmotivats, desmotivades

INDICATIU PRESENT: desmotivo, desmotives, desmotiva, desmotivem, desmotiveu, desmotiven

INDICATIU IMPERFET: desmotivava, desmotivaves, desmotivava, desmotivàvem, desmotivàveu, desmotivaven

INDICATIU PASSAT: desmotiví, desmotivares, desmotivà, desmotivàrem, desmotivàreu, desmotivaren

INDICATIU FUTUR: desmotivaré, desmotivaràs, desmotivarà, desmotivarem, desmotivareu, desmotivaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmotivaria, desmotivaries, desmotivaria, desmotivaríem, desmotivaríeu, desmotivarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmotivi, desmotivis, desmotivi, desmotivem, desmotiveu, desmotivin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmotivés, desmotivessis, desmotivés, desmotivéssim, desmotivéssiu, desmotivessin

IMPERATIU: desmotiva, desmotivi, desmotivem, desmotiveu, desmotivin

->desmòtrop

■desmòtrop

m QUÍM ORG Forma isomèrica d’una substància que presenta desmotropia.

->desmotropia

■desmotropia

Part. sil.: des_mo_tro_pi_a

f QUÍM ORG Isomeria dinàmica per la qual dues substàncies de la mateixa fórmula empírica difereixen entre elles per la mena d’enllaç d’alguns de llurs àtoms amb un àtom principal.

->desmudar

■desmudar

[de mudar]

v 1 tr Treure el vestit (a algú que va mudat) i substituir-lo per un altre que porta d’ordinari.

2 pron Tinc ganes que se’n vagin les visites per poder desmudar-me.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmudar

GERUNDI: desmudant

PARTICIPI: desmudat, desmudada, desmudats, desmudades

INDICATIU PRESENT: desmudo, desmudes, desmuda, desmudem, desmudeu, desmuden

INDICATIU IMPERFET: desmudava, desmudaves, desmudava, desmudàvem, desmudàveu, desmudaven

INDICATIU PASSAT: desmudí, desmudares, desmudà, desmudàrem, desmudàreu, desmudaren

INDICATIU FUTUR: desmudaré, desmudaràs, desmudarà, desmudarem, desmudareu, desmudaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmudaria, desmudaries, desmudaria, desmudaríem, desmudaríeu, desmudarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmudi, desmudis, desmudi, desmudem, desmudeu, desmudin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmudés, desmudessis, desmudés, desmudéssim, desmudéssiu, desmudessin

IMPERATIU: desmuda, desmudi, desmudem, desmudeu, desmudin

->desmultiplicació

■desmultiplicació

Part. sil.: des_mul_ti_pli_ca_ci_ó

[de desmultiplicar]

f TECNOL Reducció de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.

->desmultiplicador

■desmultiplicador -a

[de desmultiplicar]

TECNOL 1 adj Que desmultiplica.

2 m Reductor de velocitat.

->desmultiplicar

desmultiplicar

[de multiplicar]

v tr TECNOL Efectuar una desmultiplicació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmultiplicar

GERUNDI: desmultiplicant

PARTICIPI: desmultiplicat, desmultiplicada, desmultiplicats, desmultiplicades

INDICATIU PRESENT: desmultiplico, desmultipliques, desmultiplica, desmultipliquem, desmultipliqueu, desmultipliquen

INDICATIU IMPERFET: desmultiplicava, desmultiplicaves, desmultiplicava, desmultiplicàvem, desmultiplicàveu, desmultiplicaven

INDICATIU PASSAT: desmultipliquí, desmultiplicares, desmultiplicà, desmultiplicàrem, desmultiplicàreu, desmultiplicaren

INDICATIU FUTUR: desmultiplicaré, desmultiplicaràs, desmultiplicarà, desmultiplicarem, desmultiplicareu, desmultiplicaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmultiplicaria, desmultiplicaries, desmultiplicaria, desmultiplicaríem, desmultiplicaríeu, desmultiplicarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmultipliqui, desmultipliquis, desmultipliqui, desmultipliquem, desmultipliqueu, desmultipliquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmultipliqués, desmultipliquessis, desmultipliqués, desmultipliquéssim, desmultipliquéssiu, desmultipliquessin

IMPERATIU: desmultiplica, desmultipliqui, desmultipliquem, desmultipliqueu, desmultipliquin

->desmunt

■desmunt

[de desmuntar; 1a FONT: s. XX, Bertrana]

m OBR PÚBL Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.

->desmuntable

■desmuntable

[de desmuntar]

adj Que hom pot muntar i desmuntar.

->desmuntar

■desmuntar

[de muntar; 1a FONT: 1696, DLac.]

v 1 tr i intr Descavalcar.

2 1 tr Separar les parts, les peces, que formen un tot. Desmuntar una bastida. Desmuntar un rellotge.

2 pron Desmuntar-se la cadira.

3 tr 1 Posar fora de servei. El nostre foc desmuntà l’artilleria enemiga.

2 fig Confondre, deixar (algú) sense saber què dir en una discussió. Els seus arguments el van desmuntar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desmuntar

GERUNDI: desmuntant

PARTICIPI: desmuntat, desmuntada, desmuntats, desmuntades

INDICATIU PRESENT: desmunto, desmuntes, desmunta, desmuntem, desmunteu, desmunten

INDICATIU IMPERFET: desmuntava, desmuntaves, desmuntava, desmuntàvem, desmuntàveu, desmuntaven

INDICATIU PASSAT: desmuntí, desmuntares, desmuntà, desmuntàrem, desmuntàreu, desmuntaren

INDICATIU FUTUR: desmuntaré, desmuntaràs, desmuntarà, desmuntarem, desmuntareu, desmuntaran

INDICATIU CONDICIONAL: desmuntaria, desmuntaries, desmuntaria, desmuntaríem, desmuntaríeu, desmuntarien

SUBJUNTIU PRESENT: desmunti, desmuntis, desmunti, desmuntem, desmunteu, desmuntin

SUBJUNTIU IMPERFET: desmuntés, desmuntessis, desmuntés, desmuntéssim, desmuntéssiu, desmuntessin

IMPERATIU: desmunta, desmunti, desmuntem, desmunteu, desmuntin

->desmuntatge

■desmuntatge

[de desmuntar]

m Operació de desmuntar una cosa desmuntable.

->desnacionalització

■desnacionalització

Part. sil.: des_na_ci_o_na_lit_za_ci_ó

[de desnacionalitzar]

f 1 Acció de desnacionalitzar o de desnacionalitzar-se;

2 l’efecte.

->desnacionalitzador

■desnacionalitzador -a

Part. sil.: des_na_ci_o_na_lit_za_dor

[de desnacionalitzar]

adj Que desnacionalitza.

->desnacionalitzar

■desnacionalitzar

Part. sil.: des_na_ci_o_na_lit_zar

[de nacionalitzar]

v 1 1 tr Destruir el caràcter nacional. Els jacobins volgueren desnacionalitzar la cultura occitana.

2 pron Perdre el caràcter nacional. Amb la dominació estrangera el país s’ha anat desnacionalitzant.

2 1 tr Privar dels drets nacionals.

2 pron Renunciar els drets nacionals.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnacionalitzar

GERUNDI: desnacionalitzant

PARTICIPI: desnacionalitzat, desnacionalitzada, desnacionalitzats, desnacionalitzades

INDICATIU PRESENT: desnacionalitzo, desnacionalitzes, desnacionalitza, desnacionalitzem, desnacionalitzeu, desnacionalitzen

INDICATIU IMPERFET: desnacionalitzava, desnacionalitzaves, desnacionalitzava, desnacionalitzàvem, desnacionalitzàveu, desnacionalitzaven

INDICATIU PASSAT: desnacionalitzí, desnacionalitzares, desnacionalitzà, desnacionalitzàrem, desnacionalitzàreu, desnacionalitzaren

INDICATIU FUTUR: desnacionalitzaré, desnacionalitzaràs, desnacionalitzarà, desnacionalitzarem, desnacionalitzareu, desnacionalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnacionalitzaria, desnacionalitzaries, desnacionalitzaria, desnacionalitzaríem, desnacionalitzaríeu, desnacionalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnacionalitzi, desnacionalitzis, desnacionalitzi, desnacionalitzem, desnacionalitzeu, desnacionalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnacionalitzés, desnacionalitzessis, desnacionalitzés, desnacionalitzéssim, desnacionalitzéssiu, desnacionalitzessin

IMPERATIU: desnacionalitza, desnacionalitzi, desnacionalitzem, desnacionalitzeu, desnacionalitzin

->desnansat

■desnansat -ada

[de nansa¹]

adj Que té les nanses tretes o trencades.

->desnarigat

■desnarigat -ada

[de nariu; 1a FONT: s. XV]

adj Sense nas.

->desnasalització

■desnasalització

Part. sil.: des_na_sa_lit_za_ci_ó

[de nasalització]

f FON Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.

->desnassar

■desnassar

[de nas]

v tr Llevar el nas a algú.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnassar

GERUNDI: desnassant

PARTICIPI: desnassat, desnassada, desnassats, desnassades

INDICATIU PRESENT: desnasso, desnasses, desnassa, desnassem, desnasseu, desnassen

INDICATIU IMPERFET: desnassava, desnassaves, desnassava, desnassàvem, desnassàveu, desnassaven

INDICATIU PASSAT: desnassí, desnassares, desnassà, desnassàrem, desnassàreu, desnassaren

INDICATIU FUTUR: desnassaré, desnassaràs, desnassarà, desnassarem, desnassareu, desnassaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnassaria, desnassaries, desnassaria, desnassaríem, desnassaríeu, desnassarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnassi, desnassis, desnassi, desnassem, desnasseu, desnassin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnassés, desnassessis, desnassés, desnasséssim, desnasséssiu, desnassessin

IMPERATIU: desnassa, desnassi, desnassem, desnasseu, desnassin

->desnatador

desnatador -a

[de desnatar]

adj 1 Que desnata.

2 màquina desnatadora (o simplement desnatadora) TECNOL Màquina emprada per a desnatar.

->desnatalitat

desnatalitat

f DEMOG Descens continuat de la natalitat que determina una progressiva reducció dels excedents dels naixements sobre les morts.

->desnatar

■desnatar

[de nata¹]

v tr ALIM i RAM Separar la fase grassa de la llet.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnatar

GERUNDI: desnatant

PARTICIPI: desnatat, desnatada, desnatats, desnatades

INDICATIU PRESENT: desnato, desnates, desnata, desnatem, desnateu, desnaten

INDICATIU IMPERFET: desnatava, desnataves, desnatava, desnatàvem, desnatàveu, desnataven

INDICATIU PASSAT: desnatí, desnatares, desnatà, desnatàrem, desnatàreu, desnataren

INDICATIU FUTUR: desnataré, desnataràs, desnatarà, desnatarem, desnatareu, desnataran

INDICATIU CONDICIONAL: desnataria, desnataries, desnataria, desnataríem, desnataríeu, desnatarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnati, desnatis, desnati, desnatem, desnateu, desnatin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnatés, desnatessis, desnatés, desnatéssim, desnatéssiu, desnatessin

IMPERATIU: desnata, desnati, desnatem, desnateu, desnatin

->desnaturalització

■desnaturalització

Part. sil.: des_na_tu_ra_lit_za_ci_ó

[de desnaturalitzar]

f 1 Acció de desnaturalitzar.

2 ALIM Operació consistent a addicionar a un producte alible un segon producte, en una petita quantitat, que el faci inalible per a l’home però utilitzable per a l’ús industrial, agrícola o en alimentació animal.

3 QUÍM Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.

->desnaturalitzar

■desnaturalitzar

[de naturalitzar]

v tr 1 1 Alterar profundament (alguna cosa) fent-li perdre les qualitats característiques, essencials. Desnaturalitzar els pensaments d’algú, el sentit de les paraules. Desnaturalitzar, un copista, un text.

2 ALIM i QUÍM Sotmetre un producte a desnaturalització.

2 Privar del caràcter o la manera natural d’ésser.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnaturalitzar

GERUNDI: desnaturalitzant

PARTICIPI: desnaturalitzat, desnaturalitzada, desnaturalitzats, desnaturalitzades

INDICATIU PRESENT: desnaturalitzo, desnaturalitzes, desnaturalitza, desnaturalitzem, desnaturalitzeu, desnaturalitzen

INDICATIU IMPERFET: desnaturalitzava, desnaturalitzaves, desnaturalitzava, desnaturalitzàvem, desnaturalitzàveu, desnaturalitzaven

INDICATIU PASSAT: desnaturalitzí, desnaturalitzares, desnaturalitzà, desnaturalitzàrem, desnaturalitzàreu, desnaturalitzaren

INDICATIU FUTUR: desnaturalitzaré, desnaturalitzaràs, desnaturalitzarà, desnaturalitzarem, desnaturalitzareu, desnaturalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnaturalitzaria, desnaturalitzaries, desnaturalitzaria, desnaturalitzaríem, desnaturalitzaríeu, desnaturalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnaturalitzi, desnaturalitzis, desnaturalitzi, desnaturalitzem, desnaturalitzeu, desnaturalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnaturalitzés, desnaturalitzessis, desnaturalitzés, desnaturalitzéssim, desnaturalitzéssiu, desnaturalitzessin

IMPERATIU: desnaturalitza, desnaturalitzi, desnaturalitzem, desnaturalitzeu, desnaturalitzin

->desnaturalitzat

■desnaturalitzat -ada

[de desnaturalitzar]

1 adj i m i f Mancat dels bons sentiments naturals. Un pare desnaturalitzat.

2 adj Que ha sofert una desnaturalització.

->desnaturar

■desnaturar

[de natura; 1a FONT: s. XV, Ausiàs]

v 1 tr Desnaturalitzar.

2 pron HIST DR Deslligar-se (un vassall) del vincle de vassallatge amb el sobirà.

3 tr HIST DR 1 Un noble desnaturat, deslligar del vincle de vassallatge amb el sobirà els parents, els vassalls i els servidors que admetin de seguir-lo.

2 Deslligar, el sobirà, del vincle de vassallatge un vassall seu tot proscrivint-lo del regne.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnaturar

GERUNDI: desnaturant

PARTICIPI: desnaturat, desnaturada, desnaturats, desnaturades

INDICATIU PRESENT: desnaturo, desnatures, desnatura, desnaturem, desnatureu, desnaturen

INDICATIU IMPERFET: desnaturava, desnaturaves, desnaturava, desnaturàvem, desnaturàveu, desnaturaven

INDICATIU PASSAT: desnaturí, desnaturares, desnaturà, desnaturàrem, desnaturàreu, desnaturaren

INDICATIU FUTUR: desnaturaré, desnaturaràs, desnaturarà, desnaturarem, desnaturareu, desnaturaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnaturaria, desnaturaries, desnaturaria, desnaturaríem, desnaturaríeu, desnaturarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnaturi, desnaturis, desnaturi, desnaturem, desnatureu, desnaturin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnaturés, desnaturessis, desnaturés, desnaturéssim, desnaturéssiu, desnaturessin

IMPERATIU: desnatura, desnaturi, desnaturem, desnatureu, desnaturin

->desnaturat

■desnaturat -ada

[de desnaturar; 1a FONT: 1315]

adj Desnaturalitzat.

->desnerit

■desnerit -ida

[variant de la forma dialectal desnegrit o denegrit ‘trist’]

adj Poc fet corporalment, minsament desenvolupat.

->desniar

■desniar

Part. sil.: des_ni_ar

[de niar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

v 1 tr Treure del niu.

2 pron Abandonar el niu.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desniar

GERUNDI: desniant

PARTICIPI: desniat, desniada, desniats, desniades

INDICATIU PRESENT: desnio, desnies, desnia, desniem, desnieu, desnien

INDICATIU IMPERFET: desniava, desniaves, desniava, desniàvem, desniàveu, desniaven

INDICATIU PASSAT: desnií, desniares, desnià, desniàrem, desniàreu, desniaren

INDICATIU FUTUR: desniaré, desniaràs, desniarà, desniarem, desniareu, desniaran

INDICATIU CONDICIONAL: desniaria, desniaries, desniaria, desniaríem, desniaríeu, desniarien

SUBJUNTIU PRESENT: desniï, desniïs, desniï, desniem, desnieu, desniïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desniés, desniessis, desniés, desniéssim, desniéssiu, desniessin

IMPERATIU: desnia, desniï, desniem, desnieu, desniïn

->desnicotinitzar

■desnicotinitzar

v tr Llevar totalment o en part la nicotina del tabac.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnicotinitzar

GERUNDI: desnicotinitzant

PARTICIPI: desnicotinitzat, desnicotinitzada, desnicotinitzats, desnicotinitzades

INDICATIU PRESENT: desnicotinitzo, desnicotinitzes, desnicotinitza, desnicotinitzem, desnicotinitzeu, desnicotinitzen

INDICATIU IMPERFET: desnicotinitzava, desnicotinitzaves, desnicotinitzava, desnicotinitzàvem, desnicotinitzàveu, desnicotinitzaven

INDICATIU PASSAT: desnicotinitzí, desnicotinitzares, desnicotinitzà, desnicotinitzàrem, desnicotinitzàreu, desnicotinitzaren

INDICATIU FUTUR: desnicotinitzaré, desnicotinitzaràs, desnicotinitzarà, desnicotinitzarem, desnicotinitzareu, desnicotinitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnicotinitzaria, desnicotinitzaries, desnicotinitzaria, desnicotinitzaríem, desnicotinitzaríeu, desnicotinitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnicotinitzi, desnicotinitzis, desnicotinitzi, desnicotinitzem, desnicotinitzeu, desnicotinitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnicotinitzés, desnicotinitzessis, desnicotinitzés, desnicotinitzéssim, desnicotinitzéssiu, desnicotinitzessin

IMPERATIU: desnicotinitza, desnicotinitzi, desnicotinitzem, desnicotinitzeu, desnicotinitzin

->desnierar

■desnierar

Part. sil.: des_ni_e_rar

[de niera; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

v tr i pron Desniar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnierar

GERUNDI: desnierant

PARTICIPI: desnierat, desnierada, desnierats, desnierades

INDICATIU PRESENT: desniero, desnieres, desniera, desnierem, desniereu, desnieren

INDICATIU IMPERFET: desnierava, desnieraves, desnierava, desnieràvem, desnieràveu, desnieraven

INDICATIU PASSAT: desnierí, desnierares, desnierà, desnieràrem, desnieràreu, desnieraren

INDICATIU FUTUR: desnieraré, desnieraràs, desnierarà, desnierarem, desnierareu, desnieraran

INDICATIU CONDICIONAL: desnieraria, desnieraries, desnieraria, desnieraríem, desnieraríeu, desnierarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnieri, desnieris, desnieri, desnierem, desniereu, desnierin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnierés, desnieressis, desnierés, desnieréssim, desnieréssiu, desnieressin

IMPERATIU: desniera, desnieri, desnierem, desniereu, desnierin

->desnitrificació

■desnitrificació

Part. sil.: des_ni_tri_fi_ca_ci_ó

[de nitrificació]

f PEDOL Descomposició dels nitrats del sòl en nitrits i després en nitrogen elemental per reducció.

->desnivell

■desnivell

[de nivell; 1a FONT: c. 1900, Verdaguer]

m 1 1 Diferència de nivell. Desnivell econòmic, d’estudis, etc.

2 TOPOG Diferència d’altura entre dos punts o més.

2 Inclinació ascendent o descendent del terreny.

->desnivellació

■desnivellació

Part. sil.: des_ni_ve_lla_ci_ó

[de desnivellar]

f 1 Acció de desnivellar o de desnivellar-se;

2 l’efecte.

->desnivellador

■desnivellador -a

[de desnivellar]

adj Que desnivella.

->desnivellament

■desnivellament

[de desnivellar]

m Desnivellació.

->desnivellar

■desnivellar

[de desnivell]

v 1 tr Fer cessar d’estar a nivell.

2 pron Cessar d’estar a nivell.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnivellar

GERUNDI: desnivellant

PARTICIPI: desnivellat, desnivellada, desnivellats, desnivellades

INDICATIU PRESENT: desnivello, desnivelles, desnivella, desnivellem, desnivelleu, desnivellen

INDICATIU IMPERFET: desnivellava, desnivellaves, desnivellava, desnivellàvem, desnivellàveu, desnivellaven

INDICATIU PASSAT: desnivellí, desnivellares, desnivellà, desnivellàrem, desnivellàreu, desnivellaren

INDICATIU FUTUR: desnivellaré, desnivellaràs, desnivellarà, desnivellarem, desnivellareu, desnivellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnivellaria, desnivellaries, desnivellaria, desnivellaríem, desnivellaríeu, desnivellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnivelli, desnivellis, desnivelli, desnivellem, desnivelleu, desnivellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnivellés, desnivellessis, desnivellés, desnivelléssim, desnivelléssiu, desnivellessin

IMPERATIU: desnivella, desnivelli, desnivellem, desnivelleu, desnivellin

->desnivellat

■desnivellat -ada

[de desnivellar; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adj Que no és a nivell.

->desnodrir-se

■desnodrir-se

[de nodrir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v pron Sofrir desnutrició un organisme.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnodrir

GERUNDI: desnodrint

PARTICIPI: desnodrit, desnodrida, desnodrits, desnodrides

INDICATIU PRESENT: desnodreixo, desnodreixes, desnodreix, desnodrim, desnodriu, desnodreixen

INDICATIU IMPERFET: desnodria, desnodries, desnodria, desnodríem, desnodríeu, desnodrien

INDICATIU PASSAT: desnodrí, desnodrires, desnodrí, desnodrírem, desnodríreu, desnodriren

INDICATIU FUTUR: desnodriré, desnodriràs, desnodrirà, desnodrirem, desnodrireu, desnodriran

INDICATIU CONDICIONAL: desnodriria, desnodriries, desnodriria, desnodriríem, desnodriríeu, desnodririen

SUBJUNTIU PRESENT: desnodreixi, desnodreixis, desnodreixi, desnodrim, desnodriu, desnodreixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnodrís, desnodrissis, desnodrís, desnodríssim, desnodríssiu, desnodrissin

IMPERATIU: desnodreix, desnodreixi, desnodrim, desnodriu, desnodreixin

->desnombrar

■desnombrar

[de nombrar]

v tr TÈXT Rebaixar el nombre de fils en l’ordit d’un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnombrar

GERUNDI: desnombrant

PARTICIPI: desnombrat, desnombrada, desnombrats, desnombrades

INDICATIU PRESENT: desnombro, desnombres, desnombra, desnombrem, desnombreu, desnombren

INDICATIU IMPERFET: desnombrava, desnombraves, desnombrava, desnombràvem, desnombràveu, desnombraven

INDICATIU PASSAT: desnombrí, desnombrares, desnombrà, desnombràrem, desnombràreu, desnombraren

INDICATIU FUTUR: desnombraré, desnombraràs, desnombrarà, desnombrarem, desnombrareu, desnombraran

INDICATIU CONDICIONAL: desnombraria, desnombraries, desnombraria, desnombraríem, desnombraríeu, desnombrarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnombri, desnombris, desnombri, desnombrem, desnombreu, desnombrin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnombrés, desnombressis, desnombrés, desnombréssim, desnombréssiu, desnombressin

IMPERATIU: desnombra, desnombri, desnombrem, desnombreu, desnombrin

->desnonament

■desnonament

[de desnonar]

m 1 Acció de desnonar.

2 DR Significació feta per un amo a un llogater que, a l’expiració d’un termini fixat, ha de deixar la casa, l’habitació, etc., que li tenia llogada.

3 DR TREB comiat 3.

4 judici de desnonament DR PROC CIV Procediment judicial interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat.

->desnonar

■desnonar

[de no; 1a FONT: 1390]

v tr 1 1 Descomprometre.

2 Dir que no d’una cosa acordada; suspendre.

3 esp Donar comiat. Desnonar un llogater, un criat, un obrer.

4 p ext arraconar 1 2. Han desnonat el cotxe vell.

2 Donar, un metge, una malaltia per inguarible.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnonar

GERUNDI: desnonant

PARTICIPI: desnonat, desnonada, desnonats, desnonades

INDICATIU PRESENT: desnono, desnones, desnona, desnonem, desnoneu, desnonen

INDICATIU IMPERFET: desnonava, desnonaves, desnonava, desnonàvem, desnonàveu, desnonaven

INDICATIU PASSAT: desnoní, desnonares, desnonà, desnonàrem, desnonàreu, desnonaren

INDICATIU FUTUR: desnonaré, desnonaràs, desnonarà, desnonarem, desnonareu, desnonaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnonaria, desnonaries, desnonaria, desnonaríem, desnonaríeu, desnonarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnoni, desnonis, desnoni, desnonem, desnoneu, desnonin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnonés, desnonessis, desnonés, desnonéssim, desnonéssiu, desnonessin

IMPERATIU: desnona, desnoni, desnonem, desnoneu, desnonin

->desnuador

■desnuador -a

Part. sil.: des_nu_a_dor

[de desnuar]

adj Que desnua.

->desnuament

■desnuament

Part. sil.: des_nu_a_ment

[de desnuar; 1a FONT: 1696, DLac.]

m Acció de desnuar o de desnuar-se.

->desnuar

■desnuar

Part. sil.: des_nu_ar

[de nuar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Fer cessar d’estar nuat. Desnuar una corda.

2 pron Cessar d’estar nuat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnuar

GERUNDI: desnuant

PARTICIPI: desnuat, desnuada, desnuats, desnuades

INDICATIU PRESENT: desnuo, desnues, desnua, desnuem, desnueu, desnuen

INDICATIU IMPERFET: desnuava, desnuaves, desnuava, desnuàvem, desnuàveu, desnuaven

INDICATIU PASSAT: desnuí, desnuares, desnuà, desnuàrem, desnuàreu, desnuaren

INDICATIU FUTUR: desnuaré, desnuaràs, desnuarà, desnuarem, desnuareu, desnuaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnuaria, desnuaries, desnuaria, desnuaríem, desnuaríeu, desnuarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnuï, desnuïs, desnuï, desnuem, desnueu, desnuïn

SUBJUNTIU IMPERFET: desnués, desnuessis, desnués, desnuéssim, desnuéssiu, desnuessin

IMPERATIU: desnua, desnuï, desnuem, desnueu, desnuïn

->desnucar

■desnucar

[de nuca]

v 1 tr Dislocar o fracturar els ossos de la nuca.

2 pron Tingué un accident i es desnucà.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnucar

GERUNDI: desnucant

PARTICIPI: desnucat, desnucada, desnucats, desnucades

INDICATIU PRESENT: desnuco, desnuques, desnuca, desnuquem, desnuqueu, desnuquen

INDICATIU IMPERFET: desnucava, desnucaves, desnucava, desnucàvem, desnucàveu, desnucaven

INDICATIU PASSAT: desnuquí, desnucares, desnucà, desnucàrem, desnucàreu, desnucaren

INDICATIU FUTUR: desnucaré, desnucaràs, desnucarà, desnucarem, desnucareu, desnucaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnucaria, desnucaries, desnucaria, desnucaríem, desnucaríeu, desnucarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnuqui, desnuquis, desnuqui, desnuquem, desnuqueu, desnuquin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnuqués, desnuquessis, desnuqués, desnuquéssim, desnuquéssiu, desnuquessin

IMPERATIU: desnuca, desnuqui, desnuquem, desnuqueu, desnuquin

->desnuclearització

■desnuclearització

Part. sil.: des_nu_cle_a_rit_za_ci_ó

f POLÍT i MIL 1 Acció de desnuclearitzar;

2 l’efecte.

->desnuclearitzar

■desnuclearitzar

Part. sil.: des_nu_cle_a_rit_zar

[de nuclearitzar]

v tr POLÍT i MIL Prohibir (en una regió, un país, etc.) la fabricació, la instal·lació, l’emmagatzematge i el trànsit de qualsevol material nuclear.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desnuclearitzar

GERUNDI: desnuclearitzant

PARTICIPI: desnuclearitzat, desnuclearitzada, desnuclearitzats, desnuclearitzades

INDICATIU PRESENT: desnuclearitzo, desnuclearitzes, desnuclearitza, desnuclearitzem, desnuclearitzeu, desnuclearitzen

INDICATIU IMPERFET: desnuclearitzava, desnuclearitzaves, desnuclearitzava, desnuclearitzàvem, desnuclearitzàveu, desnuclearitzaven

INDICATIU PASSAT: desnuclearitzí, desnuclearitzares, desnuclearitzà, desnuclearitzàrem, desnuclearitzàreu, desnuclearitzaren

INDICATIU FUTUR: desnuclearitzaré, desnuclearitzaràs, desnuclearitzarà, desnuclearitzarem, desnuclearitzareu, desnuclearitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desnuclearitzaria, desnuclearitzaries, desnuclearitzaria, desnuclearitzaríem, desnuclearitzaríeu, desnuclearitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desnuclearitzi, desnuclearitzis, desnuclearitzi, desnuclearitzem, desnuclearitzeu, desnuclearitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desnuclearitzés, desnuclearitzessis, desnuclearitzés, desnuclearitzéssim, desnuclearitzéssiu, desnuclearitzessin

IMPERATIU: desnuclearitza, desnuclearitzi, desnuclearitzem, desnuclearitzeu, desnuclearitzin

->desnugador

desnugador -a

adj dial Desnuador.

->desnugament

desnugament

m dial Desnuament.

->desnugar

desnugar

[de nugar]

v tr i pron dial Desnuar.

->desnutrició

■desnutrició

Part. sil.: des_nu_tri_ci_ó

[de nutrició]

f PAT Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació.

->desobediència

■desobediència

Part. sil.: des_o_be_di_èn_ci_a

[de desobedient; 1a FONT: s. XIV, Llull]

f 1 Acció de desobeir. Castigar la desobediència.

2 Disposició a desobeir. La desobediència és un defecte greu.

3 desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica.

->desobedient

■desobedient

Part. sil.: des_o_be_di_ent

[de desobeir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj 1 Que desobeeix. Ésser desobedient.

2 NÀUT Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure.

->desobedientment

■desobedientment

Part. sil.: des_o_be_di_ent_ment

[de desobedient]

adv Amb desobediència.

->desobeir

■desobeir

Part. sil.: des_o_be_ir

[de obeir; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v tr No obeir. Desobeir un noi el seu pare, els seus mestres. Desobeir una ordre.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desobeir

GERUNDI: desobeint

PARTICIPI: desobeït, desobeïda, desobeïts, desobeïdes

INDICATIU PRESENT: desobeeixo, desobeeixes, desobeeix, desobeïm, desobeïu, desobeeixen

INDICATIU IMPERFET: desobeïa, desobeïes, desobeïa, desobeíem, desobeíeu, desobeïen

INDICATIU PASSAT: desobeí, desobeïres, desobeí, desobeírem, desobeíreu, desobeïren

INDICATIU FUTUR: desobeiré, desobeiràs, desobeirà, desobeirem, desobeireu, desobeiran

INDICATIU CONDICIONAL: desobeiria, desobeiries, desobeiria, desobeiríem, desobeiríeu, desobeirien

SUBJUNTIU PRESENT: desobeeixi, desobeeixis, desobeeixi, desobeïm, desobeïu, desobeeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desobeís, desobeïssis, desobeís, desobeíssim, desobeíssiu, desobeïssin

IMPERATIU: desobeeix, desobeeixi, desobeïm, desobeïu, desobeeixin

->desobligar

■desobligar

Part. sil.: des_o_bli_gar

[de obligar; 1a FONT: 1272, CTort.]

v 1 tr Alliberar d’una obligació.

2 pron Alliberar-se d’una obligació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desobligar

GERUNDI: desobligant

PARTICIPI: desobligat, desobligada, desobligats, desobligades

INDICATIU PRESENT: desobligo, desobligues, desobliga, desobliguem, desobligueu, desobliguen

INDICATIU IMPERFET: desobligava, desobligaves, desobligava, desobligàvem, desobligàveu, desobligaven

INDICATIU PASSAT: desobliguí, desobligares, desobligà, desobligàrem, desobligàreu, desobligaren

INDICATIU FUTUR: desobligaré, desobligaràs, desobligarà, desobligarem, desobligareu, desobligaran

INDICATIU CONDICIONAL: desobligaria, desobligaries, desobligaria, desobligaríem, desobligaríeu, desobligarien

SUBJUNTIU PRESENT: desobligui, desobliguis, desobligui, desobliguem, desobligueu, desobliguin

SUBJUNTIU IMPERFET: desobligués, desobliguessis, desobligués, desobliguéssim, desobliguéssiu, desobliguessin

IMPERATIU: desobliga, desobligui, desobliguem, desobligueu, desobliguin

->desobstrucció

■desobstrucció

Part. sil.: des_obs_truc_ci_ó

[de desobstruir]

f Acció de desobstruir o de desobstruir-se.

->desobstructiu

■desobstructiu -iva

Part. sil.: des_obs_truc_tiu

[de desobstruir]

adj Que serveix per a desobstruir.

->desobstruir

■desobstruir

Part. sil.: des_obs_tru_ir

[de obstruir]

v 1 tr Fer cessar d’estar obstruït.

2 pron Alliberar-se de l’obstrucció.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desobstruir

GERUNDI: desobstruint

PARTICIPI: desobstruït, desobstruïda, desobstruïts, desobstruïdes

INDICATIU PRESENT: desobstrueixo, desobstrueixes, desobstrueix, desobstruïm, desobstruïu, desobstrueixen

INDICATIU IMPERFET: desobstruïa, desobstruïes, desobstruïa, desobstruíem, desobstruíeu, desobstruïen

INDICATIU PASSAT: desobstruí, desobstruïres, desobstruí, desobstruírem, desobstruíreu, desobstruïren

INDICATIU FUTUR: desobstruiré, desobstruiràs, desobstruirà, desobstruirem, desobstruireu, desobstruiran

INDICATIU CONDICIONAL: desobstruiria, desobstruiries, desobstruiria, desobstruiríem, desobstruiríeu, desobstruirien

SUBJUNTIU PRESENT: desobstrueixi, desobstrueixis, desobstrueixi, desobstruïm, desobstruïu, desobstrueixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desobstruís, desobstruïssis, desobstruís, desobstruíssim, desobstruíssiu, desobstruïssin

IMPERATIU: desobstrueix, desobstrueixi, desobstruïm, desobstruïu, desobstrueixin

->desocupació

■desocupació

Part. sil.: des_o_cu_pa_ci_ó

[de desocupar; 1a FONT: 1653, DTo.]

f 1 Acció de desocupar o de desocupar-se.

2 Manca d’ocupació.

3 Estat de qui no té ocupació.

4 ECON Volum de la diferència entre el nombre d’hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal.

5 SOCIOL Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball.

->desocupar

■desocupar

Part. sil.: des_o_cu_par

[de ocupar; 1a FONT: 1653, DTo.]

v 1 tr Fer cessar d’estar ocupat.

2 pron Cessar d’estar ocupat.

3 tr abs Parir.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desocupar

GERUNDI: desocupant

PARTICIPI: desocupat, desocupada, desocupats, desocupades

INDICATIU PRESENT: desocupo, desocupes, desocupa, desocupem, desocupeu, desocupen

INDICATIU IMPERFET: desocupava, desocupaves, desocupava, desocupàvem, desocupàveu, desocupaven

INDICATIU PASSAT: desocupí, desocupares, desocupà, desocupàrem, desocupàreu, desocuparen

INDICATIU FUTUR: desocuparé, desocuparàs, desocuparà, desocuparem, desocupareu, desocuparan

INDICATIU CONDICIONAL: desocuparia, desocuparies, desocuparia, desocuparíem, desocuparíeu, desocuparien

SUBJUNTIU PRESENT: desocupi, desocupis, desocupi, desocupem, desocupeu, desocupin

SUBJUNTIU IMPERFET: desocupés, desocupessis, desocupés, desocupéssim, desocupéssiu, desocupessin

IMPERATIU: desocupa, desocupi, desocupem, desocupeu, desocupin

->desocupat

■desocupat -ada

Part. sil.: des_o_cu_pat

[de desocupar; 1a FONT: 1653, DTo.]

1 adj No ocupat.

2 adj i m i f Mancat d’ocupació, de feina.

->desodoració

■desodoració

Part. sil.: des_o_do_ra_ci_ó

[de desodorar]

f 1 ALIM Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en els aliments.

2 TECNOL Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol.

->desodorant

■desodorant

Part. sil.: des_o_do_rant

[de desodorar]

adj i m 1 COSM i PERFUM Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor.

2 QUÍM IND Dit de qualsevol de les substàncies emprades per a portar a terme una desodoració.

->desodorar

■desodorar

Part. sil.: des_o_do_rar

[de odorar]

v tr 1 Llevar una olor.

2 Neutralitzar una mala olor per mitjà d’un desodorant.

3 Sotmetre a desodoració.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desodorar

GERUNDI: desodorant

PARTICIPI: desodorat, desodorada, desodorats, desodorades

INDICATIU PRESENT: desodoro, desodores, desodora, desodorem, desodoreu, desodoren

INDICATIU IMPERFET: desodorava, desodoraves, desodorava, desodoràvem, desodoràveu, desodoraven

INDICATIU PASSAT: desodorí, desodorares, desodorà, desodoràrem, desodoràreu, desodoraren

INDICATIU FUTUR: desodoraré, desodoraràs, desodorarà, desodorarem, desodorareu, desodoraran

INDICATIU CONDICIONAL: desodoraria, desodoraries, desodoraria, desodoraríem, desodoraríeu, desodorarien

SUBJUNTIU PRESENT: desodori, desodoris, desodori, desodorem, desodoreu, desodorin

SUBJUNTIU IMPERFET: desodorés, desodoressis, desodorés, desodoréssim, desodoréssiu, desodoressin

IMPERATIU: desodora, desodori, desodorem, desodoreu, desodorin

->desodoritzar

■desodoritzar

Part. sil.: des_o_do_rit_zar

[de desodorar]

v tr Desodorar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desodoritzar

GERUNDI: desodoritzant

PARTICIPI: desodoritzat, desodoritzada, desodoritzats, desodoritzades

INDICATIU PRESENT: desodoritzo, desodoritzes, desodoritza, desodoritzem, desodoritzeu, desodoritzen

INDICATIU IMPERFET: desodoritzava, desodoritzaves, desodoritzava, desodoritzàvem, desodoritzàveu, desodoritzaven

INDICATIU PASSAT: desodoritzí, desodoritzares, desodoritzà, desodoritzàrem, desodoritzàreu, desodoritzaren

INDICATIU FUTUR: desodoritzaré, desodoritzaràs, desodoritzarà, desodoritzarem, desodoritzareu, desodoritzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desodoritzaria, desodoritzaries, desodoritzaria, desodoritzaríem, desodoritzaríeu, desodoritzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desodoritzi, desodoritzis, desodoritzi, desodoritzem, desodoritzeu, desodoritzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desodoritzés, desodoritzessis, desodoritzés, desodoritzéssim, desodoritzéssiu, desodoritzessin

IMPERATIU: desodoritza, desodoritzi, desodoritzem, desodoritzeu, desodoritzin

->desoir

■desoir

Part. sil.: des_o_ir

[de oir]

v tr desatendre 2.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desoir

GERUNDI: desoint

PARTICIPI: desoït, desoïda, desoïts, desoïdes

INDICATIU PRESENT: desoeixo, desoeixes, desoeix, desoïm, desoïu, desoeixen

INDICATIU PRESENT (alternatiu): desoeixo, desous, desou, desoïm, desoïu, desouen

INDICATIU IMPERFET: desoïa, desoïes, desoïa, desoíem, desoíeu, desoïen

INDICATIU PASSAT: desoí, desoïres, desoí, desoírem, desoíreu, desoïren

INDICATIU FUTUR: desoiré, desoiràs, desoirà, desoirem, desoireu, desoiran

INDICATIU CONDICIONAL: desoiria, desoiries, desoiria, desoiríem, desoiríeu, desoirien

SUBJUNTIU PRESENT: desoeixi, desoeixis, desoeixi, desoïm, desoïu, desoeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desoís, desoïssis, desoís, desoíssim, desoíssiu, desoïssin

IMPERATIU: desoeix, desoeixi, desoïm, desoïu, desoeixin

IMPERATIU (alternatiu): desou, desoeixi, desoïm, desoïu, desoeixin

->desolació

■desolació

Part. sil.: de_so_la_ci_ó

[de desolar; 1a FONT: 1403]

f 1 Acció de desolar;

2 l’efecte.

->desoladament

■desoladament

[de desolat; 1a FONT: s. XX, V. Català]

adv Amb desolació.

->desolador

■desolador -a

[de desolar]

adj Que desola.

->desolar

■desolar

[del ll. desolare ‘devastar, deixar desert’; 1a FONT: 1403]

v tr 1 Arruïnar (un país) destruint tot el que hi ha.

2 Colpir (algú) una desgràcia, una pèrdua, etc., deixant-lo com si li faltés tot. La mort de la seva promesa el va desolar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desolar

GERUNDI: desolant

PARTICIPI: desolat, desolada, desolats, desolades

INDICATIU PRESENT: desolo, desoles, desola, desolem, desoleu, desolen

INDICATIU IMPERFET: desolava, desolaves, desolava, desolàvem, desolàveu, desolaven

INDICATIU PASSAT: desolí, desolares, desolà, desolàrem, desolàreu, desolaren

INDICATIU FUTUR: desolaré, desolaràs, desolarà, desolarem, desolareu, desolaran

INDICATIU CONDICIONAL: desolaria, desolaries, desolaria, desolaríem, desolaríeu, desolarien

SUBJUNTIU PRESENT: desoli, desolis, desoli, desolem, desoleu, desolin

SUBJUNTIU IMPERFET: desolés, desolessis, desolés, desoléssim, desoléssiu, desolessin

IMPERATIU: desola, desoli, desolem, desoleu, desolin

->desolat

■desolat -ada

[de desolar; 1a FONT: 1435]

adj 1 Dit d’un indret inhabitat, desert, abandonat.

2 1 Afligit profundament, colpit, a causa d’una desgràcia, una pèrdua, etc.

2 p ext Que denota una gran aflicció i un gran desconsol.

->desomplir-se

■desomplir-se

Part. sil.: des_om_plir-se

v [p p desomplert -a o desomplit -ida] pron Esdevenir menys ple.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desomplir

GERUNDI: desomplint

PARTICIPI: desomplert, desomplerta, desomplerts, desomplertes

PARTICIPI (alternatiu): desomplit, desomplida, desomplits, desomplides

INDICATIU PRESENT: desomplo, desomples, desomple, desomplim, desompliu, desomplen

INDICATIU IMPERFET: desomplia, desomplies, desomplia, desomplíem, desomplíeu, desomplien

INDICATIU PASSAT: desomplí, desomplires, desomplí, desomplírem, desomplíreu, desompliren

INDICATIU FUTUR: desompliré, desompliràs, desomplirà, desomplirem, desomplireu, desompliran

INDICATIU CONDICIONAL: desompliria, desompliries, desompliria, desompliríem, desompliríeu, desomplirien

SUBJUNTIU PRESENT: desompli, desomplis, desompli, desomplim, desompliu, desomplin

SUBJUNTIU IMPERFET: desomplís, desomplissis, desomplís, desomplíssim, desomplíssiu, desomplissin

IMPERATIU: desomple, desompli, desomplim, desompliu, desomplin

->desoperculador

■desoperculador

Part. sil.: des_o_per_cu_la_dor

[de desopercular]

m APIC Ganivet en forma de paleta que serveix per a desopercular.

->desopercular

■desopercular

Part. sil.: des_o_per_cu_lar

[de opercle]

v tr APIC Retirar els opercles de les bresques a fi de poder-ne extreure la mel.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desopercular

GERUNDI: desoperculant

PARTICIPI: desoperculat, desoperculada, desoperculats, desoperculades

INDICATIU PRESENT: desoperculo, desopercules, desopercula, desoperculem, desoperculeu, desoperculen

INDICATIU IMPERFET: desoperculava, desoperculaves, desoperculava, desoperculàvem, desoperculàveu, desoperculaven

INDICATIU PASSAT: desoperculí, desoperculares, desoperculà, desoperculàrem, desoperculàreu, desopercularen

INDICATIU FUTUR: desopercularé, desopercularàs, desopercularà, desopercularem, desoperculareu, desopercularan

INDICATIU CONDICIONAL: desopercularia, desopercularies, desopercularia, desopercularíem, desopercularíeu, desopercularien

SUBJUNTIU PRESENT: desoperculi, desoperculis, desoperculi, desoperculem, desoperculeu, desoperculin

SUBJUNTIU IMPERFET: desoperculés, desoperculessis, desoperculés, desoperculéssim, desoperculéssiu, desoperculessin

IMPERATIU: desopercula, desoperculi, desoperculem, desoperculeu, desoperculin

->desopilació

■desopilació

Part. sil.: des_o_pi_la_ci_ó

[de desopilar]

f Acció de desopilar.

->desopilar

■desopilar

Part. sil.: des_o_pi_lar

[de opilar]

v tr Guarir l’opilació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desopilar

GERUNDI: desopilant

PARTICIPI: desopilat, desopilada, desopilats, desopilades

INDICATIU PRESENT: desopilo, desopiles, desopila, desopilem, desopileu, desopilen

INDICATIU IMPERFET: desopilava, desopilaves, desopilava, desopilàvem, desopilàveu, desopilaven

INDICATIU PASSAT: desopilí, desopilares, desopilà, desopilàrem, desopilàreu, desopilaren

INDICATIU FUTUR: desopilaré, desopilaràs, desopilarà, desopilarem, desopilareu, desopilaran

INDICATIU CONDICIONAL: desopilaria, desopilaries, desopilaria, desopilaríem, desopilaríeu, desopilarien

SUBJUNTIU PRESENT: desopili, desopilis, desopili, desopilem, desopileu, desopilin

SUBJUNTIU IMPERFET: desopilés, desopilessis, desopilés, desopiléssim, desopiléssiu, desopilessin

IMPERATIU: desopila, desopili, desopilem, desopileu, desopilin

->desopilatiu

■desopilatiu -iva

Part. sil.: des_o_pi_la_tiu

[de desopilar]

adj Que té la virtut de guarir l’opilació.

->desorbitar

■desorbitar

Part. sil.: des_or_bi_tar

[de orbitar]

v 1 1 tr Treure (alguna cosa) de la seva òrbita.

2 pron Sortir alguna cosa de la seva òrbita.

2 tr fig Exagerar granment.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desorbitar

GERUNDI: desorbitant

PARTICIPI: desorbitat, desorbitada, desorbitats, desorbitades

INDICATIU PRESENT: desorbito, desorbites, desorbita, desorbitem, desorbiteu, desorbiten

INDICATIU IMPERFET: desorbitava, desorbitaves, desorbitava, desorbitàvem, desorbitàveu, desorbitaven

INDICATIU PASSAT: desorbití, desorbitares, desorbità, desorbitàrem, desorbitàreu, desorbitaren

INDICATIU FUTUR: desorbitaré, desorbitaràs, desorbitarà, desorbitarem, desorbitareu, desorbitaran

INDICATIU CONDICIONAL: desorbitaria, desorbitaries, desorbitaria, desorbitaríem, desorbitaríeu, desorbitarien

SUBJUNTIU PRESENT: desorbiti, desorbitis, desorbiti, desorbitem, desorbiteu, desorbitin

SUBJUNTIU IMPERFET: desorbités, desorbitessis, desorbités, desorbitéssim, desorbitéssiu, desorbitessin

IMPERATIU: desorbita, desorbiti, desorbitem, desorbiteu, desorbitin

->desorbitat

■desorbitat -ada

Part. sil.: des_or_bi_tat

[de desorbitar]

adj 1 Que és fora de la seva òrbita.

2 fig Desmesurat, exagerat.

->desorció

■desorció

Part. sil.: de_sor_ci_ó

[formació culta analògica sobre adsorció]

f QUÍM FÍS Fenomen invers al de l’adsorció.

->desorde

desorde

Part. sil.: des_or_de

[de orde; 1a FONT: s. XV]

m Desordre.

->desordenadament

■desordenadament

Part. sil.: des_or_de_na_da_ment

[de desordenat; 1a FONT: s. XIII, Desclot]

adv D’una manera desordenada, sense ordre.

->desordenar

■desordenar

Part. sil.: des_or_de_nar

[de ordenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

v 1 tr Posar en desordre.

2 pron Cessar d’estar ordenat.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desordenar

GERUNDI: desordenant

PARTICIPI: desordenat, desordenada, desordenats, desordenades

INDICATIU PRESENT: desordeno, desordenes, desordena, desordenem, desordeneu, desordenen

INDICATIU IMPERFET: desordenava, desordenaves, desordenava, desordenàvem, desordenàveu, desordenaven

INDICATIU PASSAT: desordení, desordenares, desordenà, desordenàrem, desordenàreu, desordenaren

INDICATIU FUTUR: desordenaré, desordenaràs, desordenarà, desordenarem, desordenareu, desordenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desordenaria, desordenaries, desordenaria, desordenaríem, desordenaríeu, desordenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desordeni, desordenis, desordeni, desordenem, desordeneu, desordenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desordenés, desordenessis, desordenés, desordenéssim, desordenéssiu, desordenessin

IMPERATIU: desordena, desordeni, desordenem, desordeneu, desordenin

->desordenat

■desordenat -ada

Part. sil.: des_or_de_nat

[de desordenar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

1 adj Mancat d’ordenació.

2 1 adj i m i f Que no fa les coses amb ordre.

2 adj p ext Una passió desordenada.

->desordir

■desordir

Part. sil.: des_or_dir

[de ordir]

v tr TÈXT Desfer l’ordit d’un teixit.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desordir

GERUNDI: desordint

PARTICIPI: desordit, desordida, desordits, desordides

INDICATIU PRESENT: desordeixo, desordeixes, desordeix, desordim, desordiu, desordeixen

INDICATIU IMPERFET: desordia, desordies, desordia, desordíem, desordíeu, desordien

INDICATIU PASSAT: desordí, desordires, desordí, desordírem, desordíreu, desordiren

INDICATIU FUTUR: desordiré, desordiràs, desordirà, desordirem, desordireu, desordiran

INDICATIU CONDICIONAL: desordiria, desordiries, desordiria, desordiríem, desordiríeu, desordirien

SUBJUNTIU PRESENT: desordeixi, desordeixis, desordeixi, desordim, desordiu, desordeixin

SUBJUNTIU IMPERFET: desordís, desordissis, desordís, desordíssim, desordíssiu, desordissin

IMPERATIU: desordeix, desordeixi, desordim, desordiu, desordeixin

->desordre

■desordre

Part. sil.: des_or_dre

[variant moderna de desorde; 1a FONT: s. XV, I. de Villena]

m 1 Absència d’ordre. Posar els paquets en desordre. Posar l’exèrcit enemic en desordre.

2 fig Pertorbació de l’ordre moral o social. Viure en el desordre. Els desordres que han esclatat a la ciutat.

->desorellar

■desorellar

Part. sil.: des_o_re_llar

[de orellar]

v tr Llevar les orelles.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desorellar

GERUNDI: desorellant

PARTICIPI: desorellat, desorellada, desorellats, desorellades

INDICATIU PRESENT: desorello, desorelles, desorella, desorellem, desorelleu, desorellen

INDICATIU IMPERFET: desorellava, desorellaves, desorellava, desorellàvem, desorellàveu, desorellaven

INDICATIU PASSAT: desorellí, desorellares, desorellà, desorellàrem, desorellàreu, desorellaren

INDICATIU FUTUR: desorellaré, desorellaràs, desorellarà, desorellarem, desorellareu, desorellaran

INDICATIU CONDICIONAL: desorellaria, desorellaries, desorellaria, desorellaríem, desorellaríeu, desorellarien

SUBJUNTIU PRESENT: desorelli, desorellis, desorelli, desorellem, desorelleu, desorellin

SUBJUNTIU IMPERFET: desorellés, desorellessis, desorellés, desorelléssim, desorelléssiu, desorellessin

IMPERATIU: desorella, desorelli, desorellem, desorelleu, desorellin

->desorganització

■desorganització

Part. sil.: des_or_ga_nit_za_ci_ó

[de desorganitzar]

f 1 Acció de desorganitzar o de desorganitzar-se.

2 Absència d’organització.

->desorganitzadament

■desorganitzadament

Part. sil.: des_or_ga_nit_za_da_ment

[de desorganitzat]

adv Sense organització.

->desorganitzador

■desorganitzador -a

Part. sil.: des_or_ga_nit_za_dor

[de desorganitzar]

adj i m i f Que desorganitza.

->desorganitzar

■desorganitzar

Part. sil.: des_or_ga_nit_zar

[de organitzar]

v 1 tr Destruir l’organització d’alguna cosa.

2 pron D’uns quants anys ençà, l’empresa s’ha anat desorganitzant.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desorganitzar

GERUNDI: desorganitzant

PARTICIPI: desorganitzat, desorganitzada, desorganitzats, desorganitzades

INDICATIU PRESENT: desorganitzo, desorganitzes, desorganitza, desorganitzem, desorganitzeu, desorganitzen

INDICATIU IMPERFET: desorganitzava, desorganitzaves, desorganitzava, desorganitzàvem, desorganitzàveu, desorganitzaven

INDICATIU PASSAT: desorganitzí, desorganitzares, desorganitzà, desorganitzàrem, desorganitzàreu, desorganitzaren

INDICATIU FUTUR: desorganitzaré, desorganitzaràs, desorganitzarà, desorganitzarem, desorganitzareu, desorganitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desorganitzaria, desorganitzaries, desorganitzaria, desorganitzaríem, desorganitzaríeu, desorganitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desorganitzi, desorganitzis, desorganitzi, desorganitzem, desorganitzeu, desorganitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desorganitzés, desorganitzessis, desorganitzés, desorganitzéssim, desorganitzéssiu, desorganitzessin

IMPERATIU: desorganitza, desorganitzi, desorganitzem, desorganitzeu, desorganitzin

->desorganitzat

desorganitzat -ada

Part. sil.: des_or_ga_nit_zat

[de desorganitzar]

adj Mancat d’organització.

->desori

■desori

[der. de odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d; 1a FONT: 1500]

m Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

->desorientació

■desorientació

Part. sil.: des_o_ri_en_ta_ci_ó

[de desorientar]

f 1 Acció de desorientar o de desorientar-se.

2 Manca d’orientació.

3 Estat de qui està desorientat.

4 PSIC Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències.

->desorientador

■desorientador -a

Part. sil.: des_o_ri_en_ta_dor

[de desorientar]

adj Que desorienta.

->desorientar

■desorientar

Part. sil.: des_o_ri_en_tar

[de orientar]

v 1 1 tr Fer perdre l’orientació. Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.

2 pron Perdre l’orientació. És un mal excursionista: es desorienta molt sovint.

2 fig 1 tr Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer; desconcertar.

2 pron No li diguis tantes coses, que es desorienta.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desorientar

GERUNDI: desorientant

PARTICIPI: desorientat, desorientada, desorientats, desorientades

INDICATIU PRESENT: desoriento, desorientes, desorienta, desorientem, desorienteu, desorienten

INDICATIU IMPERFET: desorientava, desorientaves, desorientava, desorientàvem, desorientàveu, desorientaven

INDICATIU PASSAT: desorientí, desorientares, desorientà, desorientàrem, desorientàreu, desorientaren

INDICATIU FUTUR: desorientaré, desorientaràs, desorientarà, desorientarem, desorientareu, desorientaran

INDICATIU CONDICIONAL: desorientaria, desorientaries, desorientaria, desorientaríem, desorientaríeu, desorientarien

SUBJUNTIU PRESENT: desorienti, desorientis, desorienti, desorientem, desorienteu, desorientin

SUBJUNTIU IMPERFET: desorientés, desorientessis, desorientés, desorientéssim, desorientéssiu, desorientessin

IMPERATIU: desorienta, desorienti, desorientem, desorienteu, desorientin

->desorientat

■desorientat -ada

Part. sil.: des_o_ri_en_tat

[de desorientar; 1a FONT: s. XX, Ruyra]

adj No orientat, sense orientació.

->desormeig

■desormeig

Part. sil.: des_or_meig

[de desormejar]

m NÀUT Acció de desormejar.

->desormejar

■desormejar

Part. sil.: des_or_me_jar

[de ormejar]

v tr NÀUT Desaparellar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desormejar

GERUNDI: desormejant

PARTICIPI: desormejat, desormejada, desormejats, desormejades

INDICATIU PRESENT: desormejo, desormeges, desormeja, desormegem, desormegeu, desormegen

INDICATIU IMPERFET: desormejava, desormejaves, desormejava, desormejàvem, desormejàveu, desormejaven

INDICATIU PASSAT: desormegí, desormejares, desormejà, desormejàrem, desormejàreu, desormejaren

INDICATIU FUTUR: desormejaré, desormejaràs, desormejarà, desormejarem, desormejareu, desormejaran

INDICATIU CONDICIONAL: desormejaria, desormejaries, desormejaria, desormejaríem, desormejaríeu, desormejarien

SUBJUNTIU PRESENT: desormegi, desormegis, desormegi, desormegem, desormegeu, desormegin

SUBJUNTIU IMPERFET: desormegés, desormegessis, desormegés, desormegéssim, desormegéssiu, desormegessin

IMPERATIU: desormeja, desormegi, desormegem, desormegeu, desormegin

->desornar

■desornar

Part. sil.: des_or_nar

[de ornar]

v tr Desadornar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desornar

GERUNDI: desornant

PARTICIPI: desornat, desornada, desornats, desornades

INDICATIU PRESENT: desorno, desornes, desorna, desornem, desorneu, desornen

INDICATIU IMPERFET: desornava, desornaves, desornava, desornàvem, desornàveu, desornaven

INDICATIU PASSAT: desorní, desornares, desornà, desornàrem, desornàreu, desornaren

INDICATIU FUTUR: desornaré, desornaràs, desornarà, desornarem, desornareu, desornaran

INDICATIU CONDICIONAL: desornaria, desornaries, desornaria, desornaríem, desornaríeu, desornarien

SUBJUNTIU PRESENT: desorni, desornis, desorni, desornem, desorneu, desornin

SUBJUNTIU IMPERFET: desornés, desornessis, desornés, desornéssim, desornéssiu, desornessin

IMPERATIU: desorna, desorni, desornem, desorneu, desornin

->desossar

■desossar

Part. sil.: des_os_sar

[de os]

v tr Separar els ossos dels teixits conjuntiu i muscular que els envolten.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desossar

GERUNDI: desossant

PARTICIPI: desossat, desossada, desossats, desossades

INDICATIU PRESENT: desosso, desosses, desossa, desossem, desosseu, desossen

INDICATIU IMPERFET: desossava, desossaves, desossava, desossàvem, desossàveu, desossaven

INDICATIU PASSAT: desossí, desossares, desossà, desossàrem, desossàreu, desossaren

INDICATIU FUTUR: desossaré, desossaràs, desossarà, desossarem, desossareu, desossaran

INDICATIU CONDICIONAL: desossaria, desossaries, desossaria, desossaríem, desossaríeu, desossarien

SUBJUNTIU PRESENT: desossi, desossis, desossi, desossem, desosseu, desossin

SUBJUNTIU IMPERFET: desossés, desossessis, desossés, desosséssim, desosséssiu, desossessin

IMPERATIU: desossa, desossi, desossem, desosseu, desossin

->desoxi-

desoxi-

QUÍM ORG Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat desoxigenat i, doncs, que no té tants oxígens com aquell de què deriva.

->desoxidació

■desoxidació

Part. sil.: des_o_xi_da_ci_ó

[de desoxidar]

f METAL·L i QUÍM 1 Acció de desoxidar;

2 l’efecte.

->desoxidant

■desoxidant

Part. sil.: des_o_xi_dant

[de desoxidar]

METAL·L i QUÍM 1 adj Que desoxida.

2 m Producte emprat per a eliminar l’oxigen d’una substància.

3 m Reductor.

->desoxidar

■desoxidar

Part. sil.: des_o_xi_dar

[de oxidar]

v tr METAL·L i QUÍM Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, dels productes que en contenen, especialment dels metalls.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desoxidar

GERUNDI: desoxidant

PARTICIPI: desoxidat, desoxidada, desoxidats, desoxidades

INDICATIU PRESENT: desoxido, desoxides, desoxida, desoxidem, desoxideu, desoxiden

INDICATIU IMPERFET: desoxidava, desoxidaves, desoxidava, desoxidàvem, desoxidàveu, desoxidaven

INDICATIU PASSAT: desoxidí, desoxidares, desoxidà, desoxidàrem, desoxidàreu, desoxidaren

INDICATIU FUTUR: desoxidaré, desoxidaràs, desoxidarà, desoxidarem, desoxidareu, desoxidaran

INDICATIU CONDICIONAL: desoxidaria, desoxidaries, desoxidaria, desoxidaríem, desoxidaríeu, desoxidarien

SUBJUNTIU PRESENT: desoxidi, desoxidis, desoxidi, desoxidem, desoxideu, desoxidin

SUBJUNTIU IMPERFET: desoxidés, desoxidessis, desoxidés, desoxidéssim, desoxidéssiu, desoxidessin

IMPERATIU: desoxida, desoxidi, desoxidem, desoxideu, desoxidin

->desoxigenació

■desoxigenació

Part. sil.: des_o_xi_ge_na_ci_ó

[de desoxigenar]

f QUÍM Eliminació de l’oxigen lliure, no combinat, d’algun producte que en conté de dissolt, mesclat o fixat físicament.

->desoxigenant

desoxigenant

Part. sil.: des_o_xi_ge_nant

[de desoxigenar]

QUÍM 1 adj Que desoxigena.

2 m Producte emprat per a eliminar l’oxigen no combinat químicament.

->desoxigenar

■desoxigenar

Part. sil.: des_o_xi_ge_nar

[de oxigenar]

v tr Efectuar una desoxigenació.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desoxigenar

GERUNDI: desoxigenant

PARTICIPI: desoxigenat, desoxigenada, desoxigenats, desoxigenades

INDICATIU PRESENT: desoxigeno, desoxigenes, desoxigena, desoxigenem, desoxigeneu, desoxigenen

INDICATIU IMPERFET: desoxigenava, desoxigenaves, desoxigenava, desoxigenàvem, desoxigenàveu, desoxigenaven

INDICATIU PASSAT: desoxigení, desoxigenares, desoxigenà, desoxigenàrem, desoxigenàreu, desoxigenaren

INDICATIU FUTUR: desoxigenaré, desoxigenaràs, desoxigenarà, desoxigenarem, desoxigenareu, desoxigenaran

INDICATIU CONDICIONAL: desoxigenaria, desoxigenaries, desoxigenaria, desoxigenaríem, desoxigenaríeu, desoxigenarien

SUBJUNTIU PRESENT: desoxigeni, desoxigenis, desoxigeni, desoxigenem, desoxigeneu, desoxigenin

SUBJUNTIU IMPERFET: desoxigenés, desoxigenessis, desoxigenés, desoxigenéssim, desoxigenéssiu, desoxigenessin

IMPERATIU: desoxigena, desoxigeni, desoxigenem, desoxigeneu, desoxigenin

->desoxiribonucleasa

desoxiribonucleasa

Part. sil.: des_o_xi_ri_bo_nu_cle_a_sa

f BIOQ Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena.

->desoxiribonucleic

■desoxiribonucleic, àcid

Part. sil.: des_o_xi_ri_bo_nu_cleic

BIOQ [sigla ADN, DNA] Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.

->desoxiribonucleic-polimerasa

desoxiribonucleic-polimerasa

Part. sil.: des_o_xi_ri_bo_nu_cleic-po_li_me_ra_sa

f BIOQ Enzim que catalitza la duplicació o síntesi de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) a partir d’una mescla de 5’-trifosfats dels seus quatre desoxiribonucleòsids com a precursors.

->desoxiribonucleòtid

desoxiribonucleòtid

Part. sil.: des_o_xi_ri_bo_nu_cle_ò_tid

m BIOQ Nucleòtid format per una base púrica o pirimidínica unida a una desoxirubosa que al seu torn está unida a un grup fosfat.

->desoxiribosa

■desoxiribosa

f BIOQ Monosacàrid de cinc carbonis que en la seva forma dextrogira és un element de l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic.

->desozonitzar

desozonitzar

Part. sil.: des_o_zo_nit_zar

[de ozonitzar]

v tr Eliminar l’ozó d’una mescla gasosa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desozonitzar

GERUNDI: desozonitzant

PARTICIPI: desozonitzat, desozonitzada, desozonitzats, desozonitzades

INDICATIU PRESENT: desozonitzo, desozonitzes, desozonitza, desozonitzem, desozonitzeu, desozonitzen

INDICATIU IMPERFET: desozonitzava, desozonitzaves, desozonitzava, desozonitzàvem, desozonitzàveu, desozonitzaven

INDICATIU PASSAT: desozonitzí, desozonitzares, desozonitzà, desozonitzàrem, desozonitzàreu, desozonitzaren

INDICATIU FUTUR: desozonitzaré, desozonitzaràs, desozonitzarà, desozonitzarem, desozonitzareu, desozonitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: desozonitzaria, desozonitzaries, desozonitzaria, desozonitzaríem, desozonitzaríeu, desozonitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: desozonitzi, desozonitzis, desozonitzi, desozonitzem, desozonitzeu, desozonitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: desozonitzés, desozonitzessis, desozonitzés, desozonitzéssim, desozonitzéssiu, desozonitzessin

IMPERATIU: desozonitza, desozonitzi, desozonitzem, desozonitzeu, desozonitzin

->desp.

desp.

abrev despatx 2 1 i 2.

->despacientar

■despacientar

Part. sil.: des_pa_ci_en_tar

[der. de pacient, com impacientar de impacient; 1a FONT: 1803, DEst.]

v 1 tr Fer perdre la paciència.

2 pron Perdre la paciència.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despacientar

GERUNDI: despacientant

PARTICIPI: despacientat, despacientada, despacientats, despacientades

INDICATIU PRESENT: despaciento, despacientes, despacienta, despacientem, despacienteu, despacienten

INDICATIU IMPERFET: despacientava, despacientaves, despacientava, despacientàvem, despacientàveu, despacientaven

INDICATIU PASSAT: despacientí, despacientares, despacientà, despacientàrem, despacientàreu, despacientaren

INDICATIU FUTUR: despacientaré, despacientaràs, despacientarà, despacientarem, despacientareu, despacientaran

INDICATIU CONDICIONAL: despacientaria, despacientaries, despacientaria, despacientaríem, despacientaríeu, despacientarien

SUBJUNTIU PRESENT: despacienti, despacientis, despacienti, despacientem, despacienteu, despacientin

SUBJUNTIU IMPERFET: despacientés, despacientessis, despacientés, despacientéssim, despacientéssiu, despacientessin

IMPERATIU: despacienta, despacienti, despacientem, despacienteu, despacientin

->despagament

■despagament

[de despagar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

m Estat de qui està despagat.

->despagar

■despagar

[de pagar]

v tr Fer malcontent (algú).

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despagar

GERUNDI: despagant

PARTICIPI: despagat, despagada, despagats, despagades

INDICATIU PRESENT: despago, despagues, despaga, despaguem, despagueu, despaguen

INDICATIU IMPERFET: despagava, despagaves, despagava, despagàvem, despagàveu, despagaven

INDICATIU PASSAT: despaguí, despagares, despagà, despagàrem, despagàreu, despagaren

INDICATIU FUTUR: despagaré, despagaràs, despagarà, despagarem, despagareu, despagaran

INDICATIU CONDICIONAL: despagaria, despagaries, despagaria, despagaríem, despagaríeu, despagarien

SUBJUNTIU PRESENT: despagui, despaguis, despagui, despaguem, despagueu, despaguin

SUBJUNTIU IMPERFET: despagués, despaguessis, despagués, despaguéssim, despaguéssiu, despaguessin

IMPERATIU: despaga, despagui, despaguem, despagueu, despaguin

->despagat

■despagat -ada

[de despagar; 1a FONT: s. XIV, Llull]

adj Malcontent, disgustat.

->despalatalització

■despalatalització

Part. sil.: des_pa_la_ta_lit_za_ci_ó

[de palatalització]

f FON 1 Acció de despalatalitzar;

2 l’efecte.

->despalatalitzar

■despalatalitzar

[de palatalitzar]

v tr FON Fer perdre (a un so) el seu caràcter palatalitzat en determinades circumstàncies.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despalatalitzar

GERUNDI: despalatalitzant

PARTICIPI: despalatalitzat, despalatalitzada, despalatalitzats, despalatalitzades

INDICATIU PRESENT: despalatalitzo, despalatalitzes, despalatalitza, despalatalitzem, despalatalitzeu, despalatalitzen

INDICATIU IMPERFET: despalatalitzava, despalatalitzaves, despalatalitzava, despalatalitzàvem, despalatalitzàveu, despalatalitzaven

INDICATIU PASSAT: despalatalitzí, despalatalitzares, despalatalitzà, despalatalitzàrem, despalatalitzàreu, despalatalitzaren

INDICATIU FUTUR: despalatalitzaré, despalatalitzaràs, despalatalitzarà, despalatalitzarem, despalatalitzareu, despalatalitzaran

INDICATIU CONDICIONAL: despalatalitzaria, despalatalitzaries, despalatalitzaria, despalatalitzaríem, despalatalitzaríeu, despalatalitzarien

SUBJUNTIU PRESENT: despalatalitzi, despalatalitzis, despalatalitzi, despalatalitzem, despalatalitzeu, despalatalitzin

SUBJUNTIU IMPERFET: despalatalitzés, despalatalitzessis, despalatalitzés, despalatalitzéssim, despalatalitzéssiu, despalatalitzessin

IMPERATIU: despalatalitza, despalatalitzi, despalatalitzem, despalatalitzeu, despalatalitzin

->despallar

■despallar

[de pallar]

v tr Treure la palla del gra després de la batuda.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despallar

GERUNDI: despallant

PARTICIPI: despallat, despallada, despallats, despallades

INDICATIU PRESENT: despallo, despalles, despalla, despallem, despalleu, despallen

INDICATIU IMPERFET: despallava, despallaves, despallava, despallàvem, despallàveu, despallaven

INDICATIU PASSAT: despallí, despallares, despallà, despallàrem, despallàreu, despallaren

INDICATIU FUTUR: despallaré, despallaràs, despallarà, despallarem, despallareu, despallaran

INDICATIU CONDICIONAL: despallaria, despallaries, despallaria, despallaríem, despallaríeu, despallarien

SUBJUNTIU PRESENT: despalli, despallis, despalli, despallem, despalleu, despallin

SUBJUNTIU IMPERFET: despallés, despallessis, despallés, despalléssim, despalléssiu, despallessin

IMPERATIU: despalla, despalli, despallem, despalleu, despallin

->despalmar

■despalmar

[de espalmar¹]

v tr MAR Netejar el fons d’una embarcació i enseuar-lo perquè navegui més lleugera i més de pressa.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despalmar

GERUNDI: despalmant

PARTICIPI: despalmat, despalmada, despalmats, despalmades

INDICATIU PRESENT: despalmo, despalmes, despalma, despalmem, despalmeu, despalmen

INDICATIU IMPERFET: despalmava, despalmaves, despalmava, despalmàvem, despalmàveu, despalmaven

INDICATIU PASSAT: despalmí, despalmares, despalmà, despalmàrem, despalmàreu, despalmaren

INDICATIU FUTUR: despalmaré, despalmaràs, despalmarà, despalmarem, despalmareu, despalmaran

INDICATIU CONDICIONAL: despalmaria, despalmaries, despalmaria, despalmaríem, despalmaríeu, despalmarien

SUBJUNTIU PRESENT: despalmi, despalmis, despalmi, despalmem, despalmeu, despalmin

SUBJUNTIU IMPERFET: despalmés, despalmessis, despalmés, despalméssim, despalméssiu, despalmessin

IMPERATIU: despalma, despalmi, despalmem, despalmeu, despalmin

->despampolador

■despampolador -a

[de despampolar]

m i f Despampolaire.

->despampolaire

■despampolaire

Part. sil.: des_pam_po_lai_re

[de despampolar]

m i f Persona que despampola.

->despampolar

■despampolar

[de pàmpol]

v tr Treure els pàmpols d’un cep.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despampolar

GERUNDI: despampolant

PARTICIPI: despampolat, despampolada, despampolats, despampolades

INDICATIU PRESENT: despampolo, despampoles, despampola, despampolem, despampoleu, despampolen

INDICATIU IMPERFET: despampolava, despampolaves, despampolava, despampolàvem, despampolàveu, despampolaven

INDICATIU PASSAT: despampolí, despampolares, despampolà, despampolàrem, despampolàreu, despampolaren

INDICATIU FUTUR: despampolaré, despampolaràs, despampolarà, despampolarem, despampolareu, despampolaran

INDICATIU CONDICIONAL: despampolaria, despampolaries, despampolaria, despampolaríem, despampolaríeu, despampolarien

SUBJUNTIU PRESENT: despampoli, despampolis, despampoli, despampolem, despampoleu, despampolin

SUBJUNTIU IMPERFET: despampolés, despampolessis, despampolés, despampoléssim, despampoléssiu, despampolessin

IMPERATIU: despampola, despampoli, despampolem, despampoleu, despampolin

->despanyar

■despanyar

Hom.: despenyar

[de pany]

v tr Espanyar.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: despanyar

GERUNDI: despanyant

PARTICIPI: despanyat, despanyada, despanyats, despanyades

INDICATIU PRESENT: despanyo, despanyes, despanya, despanyem, despanyeu, despanyen

INDICATIU IMPERFET: despanyava, despanyaves, despanyava, despanyàvem, despanyàveu, despanyaven

INDICATIU PASSAT: despanyí, despanyares, despanyà, despanyàrem, despanyàreu, despanyaren

INDICATIU FUTUR: despanyaré, despanyaràs, despanyarà, despanyarem, despanyareu, despanyaran

INDICATIU CONDICIONAL: despanyaria, despanyaries, despanyaria, despanyaríem, despanyaríeu, despanyarien

SUBJUNTIU PRESENT: despanyi, despanyis, despanyi, despanyem, despanyeu, despanyin

SUBJUNTIU IMPERFET: despanyés, despanyessis, despanyés, despanyéssim, despanyéssiu, despanyessin

IMPERATIU: despanya, despanyi, despanyem, despanyeu, despanyin

->desparafinar

desparafinar

[de parafinar]

v tr PETROL Sotmetre els olis de greixatge a l’operació de desparafinatge.

CONJUGACIÓ

INFINITIU: desparafinar

GERUNDI: desparafinant

PARTICIPI: desparafinat, desparafinada, desparafinats, desparafinades

INDICATIU PRESENT: desparafino, desparafines, desparafina, desparafinem, desparafineu, desparafinen

INDICATIU IMPERFET: desparafinava, desparafinaves, desparafinava, desparafinàvem, desparafinàveu, desparafinaven

INDICATIU PASSAT: desparafiní, desparafinares, desparafinà, desparafinàrem, desparafinàreu, desparafinaren

INDICATIU FUTUR: desparafinaré, desparafinaràs, desparafinarà, desparafinarem, desparafinareu, desparafinaran

INDICATIU CONDICIONAL: desparafinaria, desparafinaries, desparafinaria, desparafinaríem, desparafinaríeu, desparafinarien

SUBJUNTIU PRESENT: desparafini, desparafinis, desparafini, desparafinem, desparafineu, desparafinin

SUBJUNTIU IMPERFET: desparafinés, desparafinessis, desparafinés, desparafinéssim, desparafinéssiu, desparafinessin

IMPERATIU: desparafina, desparafini, desparafinem, desparafineu, desparafinin

->desparafinatge

desparafinatge

[de desparafinar]

m PETROL Operació d’eliminar dels olis de greixatge els hidrocarburs que constitueixen la parafina i que se solidifiquen a temperatura ordinària.

->desparament

desparament

m Disparament.